#424 - Reconociments i èxits de l'agrupació fotogràfica de Sant Just

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous, 13 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de Ràdio d'Esvern, en aquesta edició especial del mes de juliol, la Rambla d'estiu. Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot, tornarem a escoltar l'entrevista que van fer la setmana passada en Ferran i en Joan Esmerats. Dues generacions, pare i fill, propietaris del negoci del comerç d'electricitat d'aigua i llum Esmerats, aquí al poble, a Sant Just. Resulta que aquest 2023 estan de celebració i és que fan 100 anys d'aquest comerç emblemàtic. Repassarem amb ells tota l'evolució de la botiga i d'aquest negoci familiar. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esperm, farem dues entrevistes, les dues relacionades amb el món de la fotografia. La primera la farem amb Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, pels reconeixements i les bones posicions en què ha estat destacada l'entitat per part de la Federació Catalana de Fotografia en la Lliga 2022 i 2023. I tot seguit ja farem l'altra entrevista, la segona, que serà en Francesc Fàbregas, fotògraf musical i fotoperiodista Sant Justenc, que ara mateix té una exposició de retrats d'artistes mundials de concerts emblemàtics des de la dècada del 70 al Palau Martorell de Barcelona. Una exposició que es titula En directe. Vinga, va, no marxeu, eh, que tot això ho tindrem de seguida. Soc llavor, soc planta, soc flor, soc la llavor que desperta el teu amor, soc la llavor que està a prop teu, soc la llavor del canvi i la transformació, soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure, soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd, Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Va, passem ara a un dels moments més emotius de la tarda, aquí a Ràdio d'Esvern, ens toca fer una entrevista que requerirà fer memòria històrica i que la farem a dues veus amb dues generacions diferents. Ells són pare i fill, són propietaris d'un dels pocs comerços, negocis i establiments centenaris que té Sant Just. Parlem d'en Ferran i d'en Joan Esmerats, insígnies, els dos del conegut Esgalucs, botiga dedicada a l'electricitat, lampisteria i el gas que aquest 2023 celebra els seus 100 anys, que recentment també ha canviat el nom, veiem el nou rètol que posa Esmerats. Bona tarda als dos, què tal, com esteu? Molt bé, patint de calor. Patint de calor. Bona tarda, sí, sí, ens ha costat arribar a l'estudi, que hi ha foc, realment, i primer molt agraïts per aquesta consideració que tinc un ràdio d'Esvern a l'hora de convidar-nos per començar a celebrar aquest fet històric d'un negoci familiar que farà 100 anys a finals d'aquest mateix any. Primer de tot, felicitats i enhorabona pel centenari. Ferran, sembla que fos ahir quan es va posar davant del mostrador de la botiga venent bombetes i fent d'electricis tapar les llars de Sant Jús. Quina edat teníeu quan va començar amb l'ofici? Bé, tenia 13 anys. Anava a l'escola Esnúria, eh? Vull dir, per tant, tenia 13 anys i llavors ho vaig agafar-ho. Ho vaig agafar-ho perquè, vull dir, em van tornar a l'escola, però vull dir, ho vaig tornar a agafar-ho de l'empista i de l'electricista. O sigui que el pare els hi van marxar tots els aprenents i vull dir, jo vaig ser aprenent. Que bé. El negoci, entenem que era d'una generació abans o de dues del seu pare. Si ens vol explicar una mica la història. Sí, bé, el meu avi es deia pastor Esmerats Naviners. Sí. Això volia dir que deien a Cal Pastoret. O sigui que no era motiu, però en deien Cal Pastoret. Li deien així, eh? Cal Pastoret. Sí, sí. Llavors va començar l'any 1923 a establir-se, a fer de Lleoner i de l'empista. Però com que el poble era molt petit, va haver de combinar-ho amb terrenys que tenia a l'urbanització, la Miranda, de llavors, d'això, en el que havien mallers, garrofers i oliveres. I fent de barbé els dies de festa al matí. Ostres! És a dir, que al principi de tot el negoci va obrir en una altra localitat, en una altra localització de la que està ara. A la plaça Can Preciós, número 1. Caram! Llavors, vull dir, quan el pare es va casar, es va establir al carrer Bonavista, número 64, ara 80, i ampliant el negoci. Per tant, vull dir, feia d'electricista, de lampista i de gas. Caram! Per tant, el taller el tenia al carrer Bonavista, 60, 80. Llavors, es va jubilar, i el negoci me'l va passar a mi, Ferran Esmerats Martí. I per què? En quin moment li fa el traspàs del negoci? Que és per jubilació? És perquè ja el veu a vostè preparat? Bueno, perquè, vull dir, estava malalt. Tenia un infart, i un darrere l'altre. I estava malalt, i llavors, vull dir, portar el negoci no... un estat de nervis, per exemple. I llavors, vull dir, el vaig portar jo. D'acord. I llavors el vaig ampliar, per exemple, tenint 12 treballadors. 12. 12 treballadors. I això és el resultat de treballar als pobles veïns i hasta la mateixa Barcelona. I llavors, vull dir, ho porta el meu fill, Joan Esmerats Gallart, que està al cap de davant del negoci. Per tant, és una empresa centenària i de quarta generació. Exactament. I sabem per què, en el seu moment, el seu avi, Ferran, va decidir obrir o posar-se amb el tema d'electricitat, lampisteria... estaria... El meu pare. El teu pare. El seu pare, perdó. Sí. El meu pare va ser... Vull dir, anava a l'escola industrial a Barcelona. I llavors, vull dir, va ser pel gas, l'electricitat i l'aigua que li van vindre de l'ofici. I vostè recorda com eren aquells anys d'aprendre l'ofici? Com se'n recorda... Bé, aquells anys, vull dir, hi va haver-hi de tot, eh? Vull dir, vaig il·luminar la selva negra de l'urbanització de Benirana. Sí. Llavors posava les llums de Nadal pels carrers. Durant bastants anys ho vam fer-ho, ara ho fa l'Ajuntament. Bé. I llavors, vull dir, l'església la vaig il·luminar. Caram. I llavors, per la festa major, il·luminàvem la plaça. La plaça. M'estàs parlant d'aquí de Sant Jús o de Benirana, ara mateix? No, estic parlant de Sant Jús. Val, val. I llavors, vull dir, ara a Barcelona, eh? Sí. Parlo Barcelona. El cort inglès de la zona franca vam il·luminar el per Nadal, també. Caram. Ostres, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. I després, com va ser el traspàs, no?, d'ensenyar en Joan, el seu fill, tot el tema del negoci? Ell mostrava interès? El meu fill, vull dir, treballava amb mi i vull dir... Riem. Mostrava interès. Vigila, vigila el que dius, eh? Vigila el que dius. Aviam, si hi sortirem en Globo. Mostrava interès així com així. Bé. Fa 60 anys, per exemple, hi havia molts electricistes, molts lampistes aquí a Sant Jús, hi havia competència. Llavors hi havia el Pere Bosch amb els dos fills, eh? El Jordi i el Jaume, i llavors hi havia un tal Carmona que estava a la carretera de Sant Jús. Ah, i llavors hi havia un... un Enric Malaret, un Enric Malaret que era parent dels Malarets. Uh-huh. La meva dona, vull dir, es diu Maria Teresa Gallar Malaret. Val. Llavors, ara... Òntigament tocava amb família. Joan, que em poble. Ara és el teu torn, també, volem sentir la teva veu. Com va ser tot el tema d'agafar aquest negoci familiar, la responsabilitat, com recordes tu aprendre el negoci, la professió? No, jo, la veritat que, clar, amb un negoci familiar això es porta pràcticament des que ets una criatura, no? És a dir, des que surts de l'escola a les 5 de la tarda, evidentment també fas les coses que fan els nens, però ja comences a fer-te càrrec de responsabilitats com despatxar la botiga, d'anar a cobrar factures, d'anar a fer d'aprenent, com deia el meu pare, que era el pas, és un dels passos que desgraciadament avui en dia no existeix, no? que tothom m'ha ensenyat i ningú sap res, però sí que és veritat que aquesta figura de l'aprenent històricament, bé, és el que estava dient el meu pare ara, no? Tenia 12 treballadors, inclús hi havia diferenciació entre el que era instal·lador d'aigua i instal·lador de llum i a més a més la figura de l'aprenent que el xicó que tenia gràcia doncs, bé, se li entregava, no?, també simbòlicament una quantitat de diners perquè evidentment estigués content que els hi hagués a la seva família o per gastar-se'ls ell, bé, el que vulgués i de pas aprenia un ofici. Clar, totes aquestes etapes jo les he passat, no? Però sí que és veritat que per circumstàncies jo vaig seguir l'empresa, li hauria correspost més al meu germà que era el que estava més integrat, però bé, ja et dic, degut a, malauradament, que ell va patir un accident, el que em vaig fer càrrec de l'empresa ja des de fa una pila d'anys, quasi 30 i pico, ja ni ho recordo, sóc jo mateix, no? I sí que és veritat que durant aquests 30 i pico la gran majoria, el meu pare ha estat al costat meu per la seva experiència, la seva professionalitat, el seu contacte amb els clients i ell ho ha dit molt de passada, però sí que d'aquest local, del Bonavista 80, d'això que es veu tan petit, han sortit feines que ni grans empreses les han fet, eh? Què vols dir? És a dir, per exemple, hem sigut, i correggeix-me, si m'equivoco, papa, eh, correggeix-me, papa, hem sigut pioners de les instal·lacions de les llums de Nadal al carrer, però no les llums de Nadal com les veiem ara, no? Que arriba una grueta, allà tots monos, gràcies a Déu hi ha més seguretat, això també s'ha d'aplaudir, abans es anaven en dues escales, es fabricaven les garnaldes a mà, amb fil ferro, es posava bombeta, bombeta, cada garnalda, compteu que tenia sobre unes 40 bombetes amb la bestiesa de consum que això representava, i era tot completament artesanal, o sigui, era una feina i bé, a Barcelona, lògicament, el que és el barri centre, tot el que coneixíem, la catedral, ja n'hi havia, de lluns, però el reste de pobles Sant Feliu, es plug, etcètera, no existia cap carrer amb llum de Nadal. I vosaltres vau ser els pioners? Bé, els pioners juntament amb el senyor Botí, amb l'enginyer d'aquella època de l'Ajuntament, bé, que encara molta, i comerciant, sobretot perquè això va ser una iniciativa de la Unió de Botiguers. I era concessionari de les fonts d'aigua públiques de Sant Just. Ostres. Sí, que... Ferran, vostè com recorda tot el tema de transmetre i ensenyar en el seu fill? Què és el que més potser ha costat? El que... Bueno... Però de què vas? Coses més difícils? Bueno, jo vaig, va entrar d'aprenent, per exemple, i l'operari és el que li ensenya amb l'ofici. O sigui que, vull dir, pretenia que anés amb l'operàdix força valent. Al llarg dels anys, com han estat els diferents serveis, tot el que han anat fent a la botiga? És a dir, no sé si hi ha instal·lacions, tot el tema d'electricitat, gas... Sí, aviam, sobretot, com deia el meu pare abans, en aquells anys 50 de Sant Just, que no sé si eren 3.000, 4.000 habitants, pràcticament només, havien dos instal·ladors que era el bosc i nosaltres, els esmerats. I és veritat que nosaltres estàvem més especialitzats en el tema d'aigua, no? i com deia el meu pare, tenien la concessió de tots els pous i totes les fonts d'aigua, que ara sembla que sigui una cosa menor, però en aquells moments tenien molta importància perquè se vestia gran part del poble d'aquests subministres. l'aigua de cap meli, l'aigua de cap meli. Sí, sí, sí, i eren feines que, sobretot la dels pous, eren feines bastant arriscades i complicades perquè moltes vegades es tenien que baixar a 50 metres d'aquestes construccions amb el risc que això comportava per unes escales que evidentment no us podeu imaginar ni el que eren i això, papa, tu tens una anècdota d'això de... Home, la volem sentir, l'anècdota. Sí, volem sentir l'anècdota d'aquella... Una trista anècdota, però bé, perquè veiem, perquè la gent es faci cares. Una trista anècdota... Trista anècdota. Va ser. Caram. Jo, el meu pare estava malalt i el meu germà i la meva dona el cuidaven. i llavors jo vaig anar a la torre que hi havia el Pou i van... d'això es van voltant el Pou i va haver-hi gent i llavors jo perquè ens va caure un operari ens va caure un operari i llavors hi havia gent i d'això i... i vaig preguntar si era mort si era mort perquè baixar 35 metres caure de 5 metres 40 d'això i llavors em van dir que es queixava i llavors vaig baixant sense pensar-m'ho vaig baixar a l'escala de Gat i llavors vaig veure una imatge d'en Tesca caram només li sortia el cap de laia ai per favor i llavors em van tirar una corda de la gent que hi havia a dalt per ajudar però no es forçaven perquè la clavícula la tenia trencada i el genoll amb un trau molt fort i llavors m'ho vaig vaig veure en seguida me'l vaig assentar als ombros i vaig veure l'escala del Gat pujant pujant pujant pujant quina experiència per favor que si dura més de 10 metres se'ns anem tots dos a l'any això més que res és perquè perquè es vegi la duresa de la feina i llavors el vam treure viu però va estar una setmana a la clínica i es va morir se li va coagular la sang i es va morir això sembla quasi pobra home però és més que res per il·lustrar és per il·lustrar la realitat i no sé si tenim la Mireia aquí també que ha entrat ara fa un moment i ella sí que també així com he començat amb paraules d'agraïment abans per tu Núria per convidar-nos a aquest reconeixement jo crec que si no hagués sigut per ella no sabríem ni els anys que tenim ni si feia 100 anys ni si feia 200 perquè bé ja la coneixes és una persona que li dons qualsevol dada i la busca per impossible que sembli i és ella la que ha trobat realment la fulla i a partir d'aquí pot explicar això que preguntaves abans com es van passar els llauners lampistes i bé i el dia exacte que és el 21 de novembre de 1923 justament amb el Jordi Amigo així que Núria si vols aquí la tens hola bona tarda Mireia hauries d'agafar l'altre micròfon aquest sí exactament aquest aquest sí digue'm doncs bé en Joan ens ha dit que tot el tema de les dates el portes tu per dir-ho així a rajatabla i per tant que gràcies a tu també tenim constància de diferents fets no? sí el que ens comentava era el Joan el fet aquest del novembre del 1923 què és el que va passar? doncs a veure tot comença amb dos factures que em fa arribar el Just for Salva del mercat això quin any era? 1926 no el Just ens ho va fer fent neteja ens fa passar ens fa arribar dos factures i la meva sorpresa una era de Josep Esmerat de Pastors Marats i l'altra del Josep Esmerat una corresponia a l'any 1926 que aquesta és la que em va sobtar perquè no no m'ho imaginava tan tan tan llunyà i l'altra és la del 1954 i són unes obres unes reparacions que es fan de fet una de les factures puja 2.117 pessetes amb 50 cèntims i l'altra puja 64 pessetes amb 60 cèntims vull dir que i aleshores m'adreço aquí a l'arxiu i començo a buscar vull dir a remenar investigar una mica investigar una mica buscant els cents i tot plegat i clar a mi també em va sobtar perquè jo ja sabia quan havien arribat els primers esmerats aquí a Sant Jus que era cap allà al 1700 i no tenien res que veure amb el tema d'electricitat res eh res eren mestres d'obres o bé eren ferrers vull dir una altra professió una altra professió totalment diferent i aleshores el que començo a trobar primer és que aquest el pastor esmerats naviners era barbé em sortia de la barbé i aleshores amb un paper que hi ha dins d'un d'un arxiu i a més a més aquest paper sol vull dir no estava agafat amb res no estava contextualitzat amb res cap altre document que va hi ha una contribució industrial que és del 21 de novembre del 1923 i t'haig de dir que a més a més posen aquest paper que Sant Just constaven 1173 habitants i que doncs l'esmerats naviners pastor de la plaça Can Preciós número 1 es dona d'alta com a ojalatero ojalatero què significa això? ojalatero és lleoner són els antics lleoners però clar jo ja veig que en l'any 1926 aquesta primera factura ell en les factures ja posava especialitat en instal·lacions sanitàries i posava ojalateria i lampisteria aquí ja comença el tema llavors aleshores començo a rascar una miqueta el tema dels lleoners els lleoners tant al diccionari diccionaris i enciclopèdies catalanes i tot plegat doncs és el mateix o sigui els lleoners són els antics plomers d'aquí podria venir tota la història d'aquí ve que els electricistes o aquesta paraula de lampista que és molt catalana i que fora de Catalunya no existeix treballessin tot el mateix perquè eren es treballava el plom i aleshores a partir del plom passaven totes les conduccions de tot aleshores quan es descobreix la llum o quan es fa la primera bombeta el que fa Thomas Edison és una mesura una mica econòmica que és perquè en aquell perquè ens entenguem i resumim molt ràpid vull dir els portalàmperes de les làmperes de gas per dir d'alguna manera eren de lleutor i això és el que feien els lleoners els lleoners que també eren vidrers perquè les làmperes aquestes portaven vidre i d'aquí que el meu sogre també sap tallar vidre doncs el Thomas Edison el que fa és adaptar aquesta rosca o aquest portalàmperes o per on sortia el gas per il·luminar aquestes làmperes de gas les adapta a la rosca Edison que és la rosca de la bombeta estàndard que coneixem avui perquè això fos com més econòmic i tothom es pogués canviar directament del gas a l'electricitat ràpid i llavors és aquí quan comença a evolucionar tot de fet les claus eren de gas eren de plom les toveries totes eren de plom després van passar el ferro per això es va aprofitar tot el que eren els soldadors els treballadors que treballaven en les làmperes de carosser com diu la Mireia els ojalateros i els van utilitzar per fer tots els temes de suministre d'aigua corrent perquè treballaven el mateix material o els van adaptar perquè fos menys costós i sí que és veritat el meu pare ha treballat i ho pot dir-ho que és una de les coses que ha canviat durant aquests 100 anys el tipus de material i els interruptors eren de porcelana i els portalaples també eren de porcelana o sigui que eren blancs vull dir clar i com ha viscut Ferran vostè aquests canvis hi ha hagut molts canvis en 100 anys aquests canvis els he viscut els he viscut molt molt de pressa o sigui que per exemple de canonades de plom i de zen per exemple han passat de coure i de plàstic passat pel ferro sí que han passat de plàstic per tant vull dir vull dir és inexplicable vull dir és una cosa vull dir que és tan bèstia el canvi de material que pràcticament es pot dir que són oficis diferents perquè clar avui en dia no hi ha pràcticament cap instal·lador entre altres coses perquè no he tingut l'experiència de treballar amb aquests materials que pugui fer i encara existeixen amb algunes vivendes antigues tant aquí a Sant Just com a Barcelona inclús hi ha moltes instal·lacions de gas el que era gas ciutat que es deia abans que ara és el gas natural potser segurament que un operari d'avui no sap fer una soldadura no no no és això el que dic o sigui que si hi ha un problema amb el plom d'una entrada sobretot de gas que és el que més es conserva tenen dificultats per trobar un oficial que sàpiga fer aquesta reparació i no vull dir que abans fos més difícil o ara sigui més fàcil etcètera evidentment els materials han evolucionat però sí que cada cop és més fàcil ser instal·lador és molt més fàcil fer les connexions avui en dia del tub de plàstic que si tens una mica de gràcia una mica de manetes són com un lego per dir alguna cosa hi ha moltes coses que es fan inclús amb les mans o amb màquines especialitzades per aquest tipus de material una altra cosa és fer el disseny de les instal·lacions i el projecte però el que és l'execució en si bé si ets un tio una mica espavilat i bé tens les eines adequades o pots fer tranquil·lament que no sigui lampista i electricista clar això tampoc cal que ho diguis he de fer amics per exemple el meu pare a part del plom que és una cosa que es va trobar també et vas trobar amb el tema del ferro que el ferro encara avui en dia aquí Sant Just moltes vivendes i moltes comunitats en tenen la Mireia vol fer un apunt hi ha hi ha moltes cases sobretot cases de pagès masies o les porteries dels antics edificis aquells de pisos de blocs de pisos més antics de Barcelona les porteries encara funcionen amb 125 o sigui ara la llum ens arriba Joan a quant? a 230 a 230 segons companyia sí amb més menys de 7% i 125 era aquella llum que a vegades quan anàvem a la casa dels avis saps? gairebé ni ens veiem sí de l'ú doncs hi ha masies aquí Sant Just que encara tenen bueno aquí Sant Just i hi ha cases al centre de Sant Just que encara tenen 125 sí de fet al carrer de baix n'hi ha una sí n'hi ha una al carrer de baix i sobretot moltes porteries antigues de Barcelona que no que no s'han reformat que funcionen amb 125 el que també cal remarcar del Fernando és que en un moment donat ell ja ho comenta estan a la plaça Can Preciós número 1 que és on aquí hi ha una anècdota i una anècdota perquè vam passar a una vista 80 ara després ens l'explicaran però hi ha un moment donat doncs que la mare del Fernando decideix anar-se'n a viure a la plaça Can Preciós i passa la botiga passa a la plaça ai perdó al carrer Bonavista sempre havia sigut un negoci botiga botiga sempre havia sigut el negoci de l'ampista però botiga com a tal allò de vendre o sigui hi ha el negoci que és el que porta el Joan o el que ha portat el Ferran però botiga com a tal no hi havia hagut mai i és en un moment donat que la mare del Fernando decideix doncs la Màlia posar allà quatre bombetes i quatre piles i obrir una botigueta i obrir una petita botigueta i una botigueta que va ara va la meva sogra o sigui ni el Joan ni el Fernando ni no no i en un moment donat me la quedo jo o sigui ha sigut la botiga de les dones és el que estic veient pràcticament o sigui el negoci el porten ells que ja està bé i la botiga vosaltres i la botiga sí sí la botiga la portem nosaltres les dones que està molt bé i per molts anys no i evidentment revolucionant-la al màxim i portant els nous productes i donant servei sobretot al poble que aquesta sempre ha sigut la nostra vocació però sí que és veritat que fent peu això que deia la la Mireia no és que aquesta anècdota m'encanta m'encanta perquè clar el meu pare que no el veus i el seu germà van néixer a la botiga van néixer a la botiga al local de la botiga allà va néixer i què va passar quan tenies 14 o 15 anys què li va dir la iaia a l'avi Ferran ho volem escoltar però digue-ho amb aquella energia que parlava la valenciana digue-ho home vinga Josep ho dic en sèrio passa a la plaça que en preciós número 1 i deixa't estar d'aquí de la botiga botiga i taller o sigui que vull dir però explica per què va ser quins personatges corrien per allà per bona vista 80 nois no me'n recordo quins animalons quins animalons corrien no me'n recordo no corrien ratolins i tot això ara en tornen a córrer també l'anulina especialista llavors llavors em vaig casar i llavors del terrat vam fer un àtic i llavors actualment vivim a la plaça que en preciós número 1 que hi havia viscut el meu avi ostres quina història o sigui que vull dir el d'això que arriba a la vista és botiga i taller sí correcte també s'ha de dir que l'any 1979 ell i i diversos lampistes i electricistes d'aquí de del baix llobregat van fer el gremi d'instal·ladors jo soc fundador del Gremit soc fundador del Gremit d'electrisistes i d'això i de lampistes d'Hospitalet de Llobregat caram i una altra cosa també força innovadora per aquell temps va ser quan es va obrir Camp Mèl·lic van il·luminar totes les pistes de tenis això en aquella època era innovador pel tipus de focus que es necessitava podríem dir que llavors Esmerats ha estat com una marca de referència no només a Sant Jus sinó també a municipis al costat al Vast Llobregat vull dir deixant la costa diguem-ne o sigui a part de Badalona allà ho explicaré més bé Ibáñez vivia de les pistes de tenis o sigui de terra batuda i llavors jo li feia la il·luminació per tant vull dir no hi ha cap cap poble de la costa costejant que no hi hagi pistes de tenis fetes il·luminades per nosaltres oh caram caram ostres era una especialitat això també perquè el transport de tots aquells bàcols d'aquelles columnes que eren de 9 metres era una aventura o sigui jo personalment he portat durant quilòmetres a coll faroles de 9 metres de 3 polsades que és algo que ara és increïble explicar-ho d'aquesta manera i bé es feien les feines així molt manualment però bé teníem una experiència evidentment quan vam fer la primera doncs com tot teníem que saber com es projectava etcètera però bé va ser un moment sobretot ell jo qui encara era aprenent o petit va aconseguir amb el Libany que és el Sant Jus el fill de fet encara volta per aquí i era un constructor que es va especialitzar en fer pistes de tenis i amb això va ser un boom als anys 70 que era d'un esport com pot ser ara jo què sé el Triathlon o el que sigui vosaltres freguem-vos les mans per il·luminar-les sí, sí evidentment sí, sí amb tots aquests en tots aquests anys clar has d'anar fent memòria perquè hi ha hagut clar i ho comentes així ràpid i de passada però per exemple una altra cosa que bé que va donar molt joc en aquella època va ser quan al carrer Bonavista no era com ara com que s'han fusionat només queden dos entitats bancàries hi havia com 10 o 12 entitats bancàries doncs pràcticament totes les va fer les va fer ell perquè era l'instal·lador del poble i llavors va arribar un moment que tenies 12 contes diferents a cada banc no tenies ni un duro a cap compte totes les llibretes com de dura n'ha estat al llarg dels anys la feina és més difícil i més sacrificat del que pugui semblar bueno però ampliàvem els pobles veïns per exemple i a Barcelona pregunta si ha sigut molt sacrificada la feina si has gaudit de la teva feina al llarg de tots aquests anys fa mig-mig mig-mig i he gaudit i després he passat molts mals moments molts mals ratos i sobretot això tenint un personal molt bo tenint un personal molt bo amb què es pateix sobretot en aquest ofici amb el tema de la seguretat amb el tema econòmic amb què es pateix amb Hisenda es pateix amb el tema econòmic sí? amb Hisenda sí de la seguretat no ho deies que no se'n diran de la seguretat res amb l'aspecte econòmic es pateix perquè vull dir hi ha persona que vol fer moltes coses sí i no té no té calés per fer-les ja i és clar vull dir vull dir no però en el balanç de tots els anys jo crec que l'aspecte és positiu sí sí que és veritat que és una feina que evidentment com totes que totes són molt respectables però aquesta feina de donar llum a una casa o a una aigua jo crec que això és bestial o sigui entres en un lloc que estan sense llum i surts d'allà i els hi has reparat i tal i bé la gent està superagraïda sí que sempre hi ha aquell tant per cent petit que són una mica més complicats però la gent en general la clientela jo crec que podem estar ben contents ara per qui anava a preguntar com ha estat Ferran la clientela qui s'enjustenca com és que es mostra satisfeta després de la vostra feina la clientela s'ha renovat fins i tot a dalt del cel ni tinc molts o sigui que tinc 89 anys 88 encara 88 el 24 el 24 de juliol el faig 89 o sigui que me'n vaig als 90 i verdaderament vull dir tinc que fer molta memòria de moltes coses i moltes coses o sigui que és veritat que clar el taragat els clients a Sant Jús ha canviat completament bé abans primer perquè hi havia menys instal·ladors d'altra banda els instal·ladors no es movien tant com ara ara vull dir un instal·lador a Sant Jús no s'entén per què pot fer una feina a Badalona i encara no s'entén perquè els costos són molt més grans de desplaçament i tal però bueno la cosa està muntada així encara us truquen de Badalona i de municipis tan llinyans? aviam el tema d'anar a aquests llocs o era a través de promotors o a través de grans empreses com podria ser el Corte Inglés o a través de jo què sé de clients com podien ser distribuïdors de material de llums que et portaven a llocs a fer la feina perquè et coneixien perquè ja havíem treballat amb ells i tal a partir d'aquí clar tu amb el que comptes és sobretot o fins ara que és això que anava a explicar és la el canvi que hi ha hagut de clients el meu pare ha treballat pràcticament i el meu avi amb tots els constructors històrics que hi han hagut a Sant Just però ara vas a buscar aquests constructors històrics i no en queda ni un però és que o perquè hem tingut filles o perquè els fills s'han dedicat a una altra cosa et vaig a dir-te una cosa jo pujo al carrer Bonavista on està la botiga i el taller i m'assento i miro pel carrer i veig tota gent no conec ningú no conec ningú però això és normal va per ell estan tots morts els teus hòstia 89 anys ja t'estic llenç podria haver-n'hi que no podria haver-n'hi que no no li queden tres amb una foto i porto una foto que en queden dos encara però els altres uns estan tots morts però sí que és veritat que i bé parlant de el que sí que va començar al principi de tot també és cert que al principi els oficis estaven com molt ben delimitats delimitats perquè sí que és cert que els esmerats comencen a ser lleuners i lampistes i això de vidriers i sobretot el tema sanitari i el tema dels pous portaven tots els pous de Sant Just que clar aleshores hi havia molts pous aquí a Sant Just i les bombes dels pous i tot plegat però realment aquí a Sant Just qui comença com a electricista va ser el bosc el bosc el primer però ell ja va començar directament amb la llum vull dir no va fer altra cosa aleshores el bosc només tocava llum i no tocava res més vull dir que i després un altre lloc també on vam anar-hi a fer que va ser molt xulo durant uns quants anys just abans de la crisi tot plegat va ser aquell centre comercial diagonal mar que muntàvem tota la il·luminació de Nadal es feia a la nit al mes de desembre ho fèiem de nit anàvem a treballar inclús jo havia anat jo aquí tinc una anècdota boníssima d'això i muntàvem un arbre d'uns 40 metres 30 30 metres però era un dels arbres amb muntatge més alts que hi havia a Espanya perquè et faig una idea la grua venia de Madrid perquè tenia que ser i els mecànics de la grua només la podien tocar ells també venien de Madrid aquella grua i els mecànics igual costaven cada nit 1.200 euros però bé aquests centres comercials s'ho poden permetre es veu però sí que és veritat que clar sobretot el dia del desmuntatge era un dia estressant perquè es feia la nit de reis i el primer any que em va tocar fer aquesta feina pensava que anaves a dir allò de digues digues no no digues tu digues tu no és que no ho puc dir el que anava a dir sí sí sí el primer any bé que vaig fer aquesta feina que era d'un volum bestial perquè pensava que tenia com unes 20 persones sota el meu càrrec ostres a més a més amb una responsabilitat bestial perquè tu penses que toques un viure d'aquest centre comercial se'n va fer punyetes i bé llavors ja pots tancar la persiana i marxar quasi de Catalunya anar allà als Pirineus avui és que amb les vaques i justament aquell any mira que no és que ho portés demanant però ho podria haver sigut altres anys em foten a fer això vigila que hi ha nens eh vigila que hi ha nens bueno és veritat tens raó a col·laborar amb la cavalgada a col·laborar amb la cavalgada amb la cavalgada vaig tindre que fer allò que m'ho vaig passar també en grande de pressa corrents sense poder gaudir no no sí sí sí que va jo ho gaudeixo tot això no hi ha problema però clar inclús vaig anar al sopar que es fa i tal però vaig tindre que sortir pitant cap allà perquè tenia 20 persones parades durant 4 hores i hòstia què li ha passat que no li ha passat clar tampoc podia explicar-ho perquè això com tots sabeu és una cosa que t'ho diuen dues hores abans no i clar tal com t'ho diuen et foten allà a dins ja vas fent però sí que és veritat que quan diu el que mireia que són feines jo ja t'ho dic sí que és veritat que a vegades et canses sobretot del dia a dia perquè clar cadascú amb les seves feines és allò que mira dius ostres aquell fa una altra cosa i sembla que segurament és que no sembla que sigui més tranquil o menys estressant però jo crec que el retorn que tenim nosaltres la gent que fem serveis sobretot aquests serveis tan bàsics jo crec que poques feines el tenen i bé no ho sé Ferran vostè té 89 anys però bastant sovint i fins no fa tant l'hem vist per allà voltant a la botiga sí però vull dir la meva jove des que va a coxa o la Mireia l'he tornat a col·locar a la botiga Mireia la coxa i estic als matins però només solament per apuntar els recados i fer sopes de lletres o sigui que vull dir espero que vagin sense crosses per tornar a marxar ostres per què creieu i amb això ja anem clausurant l'entrevista per què creieu que la gent de Sant Jusos fa confiança que entra per exemple a mantenir un vol nivell social que arriba a una vista i passa a moltíssima gent ser partícip de les activitats del poble vosaltres dos tant vostè Ferran com el Joan formen part d'entitats culturals esportives a nivell polític també s'han mogut això creieu que us ha ajudat d'alguna forma també a nivell social o no? Bé de fet la feina vull dir o quedes bé o no quedes bé o sigui que vull dir tenim fama de treballar bé oi? ara una petita ajuda per exemple jo podria dir que he estat president de l'Orfeo durant 19 anys o 20 anys per això president del club de bàsquet durant 6 anys i després vull dir regidor regidor regidor de l'Ajuntament no diguis a l'època no diguis a l'època durant 6 anys sense cobrar sense cobrar sense cobrar ara justament que ha sortit el cartipàs i tots cobren o sigui que mateix la fulla la fulla vull dir és molt llarga és veritat que quan tu tens d'alguna manera sobre ell ell ha sigut molt més partícip que jo jo sí que és veritat que els últims 10 anys doncs estic més vist que la Monius però sí sí que és veritat que a mi per exemple ser regidor em va perjudicar segons quines feines bé per temes d'incompatibilitat etcètera aquestes tonteries que s'inventen quan són feines que tu ja les fas des de fa molts anys i que no te l'està proporcionant cap administració sinó que tu ja realment ja les tenies però bé són aquestes lleis que evidentment s'han de fer en marcs legals perquè hi ha entre tothom i jo aquí vaig perdre bastantes feines però sí que és veritat que a nivell com diu el meu pare bé de les entitats que participes lògicament vas coneixent una sèrie de gent que t'obre portes t'obre portes a l'hora de fer treballs però al final aquestes portes tu has de complir amb una sèrie de condicions com són el servei que a vegades no es pot atendre amb la immediatesa que es voldria però sí que les urgències normalment sempre mirem de ser curosos de posar diguéssim en valor el que realment necessita de veritat i a partir d'aquí sobretot ser un bon professional i fer-ho com si ho fessis a casa teva cosa que avui en dia per desgràcia bé hi ha vegades que m'encabast en aquesta professionalitat què passa que el tu voler ser professional i fer les feines com toquen sí que és veritat que suposa un cost afegit que a vegades hi ha gent que ho entén i gent que no ho entén tant hi ha gent que a vegades escolta jo també em poso amb el sac que a vegades busques preu i a vegades és allò que diem el preu quan agafes alguna cosa econòmica doncs l'has de pagar dos vegades però bé això és una altra història sobretot és complir treballar bé perquè l'estar lògicament en un carrer com el carrer Bonavista tot i que ha canviat de context tant a nivell orogràfic com a nivell de mobilitat etcètera les obres us les heu empassat sempre sempre sempre no però a part de tot això el sentit que abans podes circular amb més cotxes tenies més visibilitat però bé ara tens visibilitat de gent que camina que tampoc passa res mai sabràs el que és millor o pitjor però sí que a part de tot això segueixes en lo 30 no sé en quin tant per cent dir-ho de la gent que ve a la tenda evidentment també hi ha el tema de xarxes de bé d'altres de fer difusió però segueix haver-hi gent que ve a la botiga és instal·lació és un comerç pròxim és un instal·lador pròxim i si quedes bé la gent no s'encaparra massa saps o sigui que busca el teu servei i sobretot has de quedar bé per seguir mantenint-ho com a client el negoci familiar Joan s'acabarà familiar eh dic s'acabarà amb la teva generació no ho sé no ho sé perquè el negoci potser continuarà però amb la tradició familiar pensant a casa i no sé què passa sí ell té dues dues noies sí llavors la gran té un noi i una noia però el noi és aviador porta avions està parlant de les meves germanes i els dos de la rosa la petita però estudien i volen fer la carrera d'abogat i vaja que no hi ha ningú de la família que a no ser que hi hagi algun gènere que estigui disposat potser posarem bueno durant un temps vam fer broma que es busca es busca la pista se busca i no con conocimientos de fontanilla no ho dic en castellà per cap m'ha sortit així de totes formes el meu fill ho té molt difícil eh perquè contratistes de Sant Lluís no en queda cap ja no en queda cap per tant vull dir el contratista de fora es porta es porta a la seva colla per tant és difícil és difícil el teu fill ho té difícil el teu fill que ha portat 30 anys però sí sí que és veritat o bé ja no me'n recordo però sí que és veritat que sobretot clar si tu a vegades dius ostres t'hauries que haver fet una altra cosa a veure tot el passat tothom parla i tothom veu que és el millor pitjor però clar quan tu tens una clientela més o menys que et donen molta feina per molta gent a vegades sí que és veritat que descuides de tindre altres compromisos en el sentit d'anar a buscar altres altres vies de negoci i bé això va ser molt sobtadament que amb els tres constructors que treballàvem fa cosa de 5 o 6 anys van desaparèixer ja et dic per diferents circumstàncies i com bé diu el meu pare ara és complicat però no complicat en el sentit de la feina sinó complicat perquè t'has de bellugar més ja està a partir d'aquí un es belluga es van buscant coses que se n'han trobat de fet en aquests últims 4 o 5 anys bé també hem fet clíniques dentals hem fet fires etc etc o sigui que vull dir que feina blocs de pisos això ha sigut sempre però vull dir que sempre la feina està allà i s'ha de trobar a vegades és més fàcil perquè te la porten i a vegades costa una mica més però ens lloguem i està sense cap problema però molt bé aviam atenció que la Mireia vol fer un últim afegit jo volia fer una crida a tots aquells que estigueu a casa i que tingueu factures amagades o cosetes amagades que si doncs bé jo estic fent un recull de factures igual que em va arribar aquesta que em va donar de qualsevol època del Jusfó Salva de l'any 1926 doncs sobretot em manquen moltes de l'època del Fernando vull dir perquè és un tio com jo és un tio discret és ordenat és ordenat és ordenat però bueno que si algú doncs entre els papers i tal doncs troba factures o troba papers amb el nom d'esmerats sigui l'esmerats que sigui doncs que clar que les porti a la botiga que me les porti que me les porti aquesta crida suposo que bueno des d'aquí també exacte agrair-li en el Jusfó Salva en el seu moment quan em va donar això perquè va ser un altre centenari o més que centenari bueno de fet a Sant Just quedem que jo sàpiga em sembla que no fa gaire van venir els els jardiners al Isar sí al Isar però que segueixin fent el mateix d'alguna manera queda el Jusfó Salva sí el Cardona de la plaça i la granja sí sí i les marats però vull dir que ja ho hem dit i ells són més antics que nosaltres sobretot el Jusfó Salva encara és bastant més antic però però bueno que és arrell d'aquesta factura no? que jo l'heig del fill i agrair també al Jordi Amigó perquè per la tema de la paciència i per la paciència que he tingut amb mi perquè al Jordi li agrada al Jordi li agrada això vinga Joan ràpid sí ràpid t'acabo i aquesta crida la fa perquè tot el que tindrem mirarem mirarem de fer algun muntatge del mes de novembre i convidarem el dia que sigui una festeta però sobretot també perquè la gent vegi una mica el recull de tot el que es feia i tot el que s'ha fet fins ara ah i fotografies exacte i fotografies Joan esmerat i claus ingleses si teniu Mireia moltíssimes gràcies i sobretot sobretot sobretot Ferran moltíssimes gràcies per haver vingut fins aquí a Ràdio d'Esvern ha estat un plaer escoltar-lo sentir-lo i reviure també memòries doncs de fa uns quants anys amb el negoci esmerats un abraçada als tres que vagi bé un abraçada que vagi bé adeu-deu-deu Ràdio d'Esvern ens agrada estar amb tu Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sabrià a partir del curs que ve la Generalitat no pagarà amb fons públics cap escola que s'agregui per sexes a secundària d'acord amb la sentència del Constitucional la mesura afecta a la pràctica dues escoles que tot i segregar encara rebien diners públics perquè s'aplicaven mesures cautelars ara això s'acaba Barcelona Unitat Mòbil Xavier Cussó Maria Costa Bona tarda La consellera d'Educació Anna Simó agafa el guà de l'exconseller Cambray amb l'aval a l'ara del Tribunal Constitucional que donava la raó a la Generalitat de no subvencionar centres que s'agreguessin per sexe el departament ja ha anunciat que al setembre cap escola que s'agregui per sexe secundària podrà comptar amb diners públics ho deia Simó No hi haurà cap alumne de secundària que vagi a una escola de les que diferencien per sexes que ho faci en concert Podem dir que la persistència avui dona fruits i per tant estem molt contents Ara per ara hi ha dues escoles que aquest curs encara s'agregaven que encara poden recórrer-ho a la justícia Barcelona Unitat Mòbil Maria Costa Xavier Cussó Catalunya Ràdio Notícies breus Montse Pujol El president dels Estats Units Joe Biden ha assegurat en una cimera en països nòrdics a Finlàndia que Putin ja ha perdut la guerra i que necessita trobar una sortida a aquesta situació Putin ja ha perdut la guerra Putin té un problema real com es mou d'on està ara què fa El president nord-americà espera que la contraofensiva ucraïnesa obligui Rússia a acceptar una negociació que posi fi a la guerra Avui és l'últim dia per demanar presencialment i per internet la documentació per poder exercir el vot per correu als comissis espanyols del 23 de juliol a Catalunya ja l'han demanada 260.000 persones que és el doble que les últimes eleccions espanyoles les oficines postals atendran fins a les 10 de la nit els més tocatardants diguem com aquest Vull votar perquè crec que és important votar i per això venim avui Bé, perquè és cap de setmana i és cap de setmana marxo Sí, soy de dejar las cosas para el último minuto la verdad Creo que la abstención ahora más que nunca es lo peor I el polígon químic nord de Tarragona serà l'escenari d'un simulacre d'accident químic el novembre que ve que implicarà 3.000 treballadors i tots els cossos operatius Tarragona Manel Sastre Es farà el 30 de novembre i simularà una fuita tòxica que requerirà accions operatives d'empreses de tota la zona i també per part d'ajuntaments i cossos operatius que estaran totalment activats segons ha explicat aquesta tarda el conseller d'Interior Joan Ignasi Helena Hi haurà la mobilització i l'activació de tots els serveis de seguretat i emergències i també l'activació de la presa de decisions i les reunions operatives per prendre les decisions com si es tractés d'una situació real L'objectiu de la pràctica és implicar empreses i treballadors del sector químic Manel Sastre Catalunya Ràdio Reus Surten a la llum les restes d'un convent dels caputxins del segle XVI al centre de Barcelona s'han descobert en una excavació al carrer Girona a Mallorca entre els elements que s'han exhumat hi ha dos tipus de bales de canó que deterien de la guerra de la successió fragments d'una pica de porcellana xinesa que es lliurava als convents religiosos per entrar-hi i una làpida amb una creu i ara Sàlia Quintana al trànsit bona tarda bé doncs si ens esteu escoltant des del cotxe via evitar la P7 direcció cap a Girona hi ha 15 quilòmetres de congestió a la P7 del Papiola Barberà del tot aturat sentit nord sentit Girona cal retirar un camió que ha punxat les rodes i transportava un vaixell afecta la B23 de Molins de Real Papiol cap a enllaça amb la P7 també al lateral la B30 en tots dos sentits aturat la C58 i C33 de Montcada fins a entrar pel Nus de la Trinitat pot a nord des de Badalona també cap al Nus de la Trinitat i la Ronda Litoral una altra via evitar sentit Trinitat aturada en tota la seva extensió des de Zona Franca fins al Nus de la Trinitat a més a més la Ronda de Badal també presenta aturades de Cornellà a Horta sentit Pesós Célia Quintana Catalunya Ràdio Equip Vià Esports Marta Garcia Victòria Basca en la dotzena etapa del Tour de França que no deixa canvis en la General més detalls amb Isaac Vilalta bona vesprada bona tarda victòria d'etapa pel ciclista basc Aldor Maistegui Yoni Seguirre és la segona vegada que guanya una etapa a la seva carrera esportiva al Tour de França ja ho va fer el 2016 i avui en solitari imposant-se als seus companys d'escapada Yoni Seguirre ha resistit l'embat dels 6 perseguidors i al final s'ha imposat victòria d'etapa per tant pel ciclista basc a la General no hi ha canvis malgrat que la primera meitat de l'etapa ha estat molt intensa Yonas Vinguegor arribarà de Groc als Alps demà primera etapa alpina amb una etapa amb un sol port final d'etapa al Gran Colombier tot això en una jornada en què el Tour ens deixa també l'abandonament després d'una caiguda de David de la Cruz En Wimbledon la bielorrusa Arina Sabalenca i la tunisiana Ons Javert empaten a 1-7 en la semifinal Qui guanya s'enfrontarà a la Checa Marqueta Bondrussova en la final que ha eliminat l'ucraïnesa Elinas Vitolina en la competició de dobles classificació per la final de Marcel Granollers fent parella amb Horacio Ceballos Darío Brizuela se converteix en el tercer fitxatge del Barça de bàsquet l'escorta bas de 28 anys firma per les tres pròximes temporades en l'equip de futbol presentació Diñigo Martínez que se mostra optimista i sense dubtes per fitxar pel Barça assegurant que el convenç l'entitat del club i el tècnic Xavi Hernández firma per dos temporades i Sabino nou jugador del Girona assegura que l'ha convençut el projecte i poder disputar la Lliga Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova El Casal de Joves ofereix una festa temàtica centrada en la cultura urbana anomenada Tarda Urban L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte 15 de juliol a partir de dos quarts de sis de la tarda a la Sala Utopia i a l'exterior del Casal de Joves Amb la intenció d'acostar els joves del municipi a diferents expressions artístiques es realitzarà una jornada plena d'activitats relacionades amb el món de la cultura urbana El programa inclou sessions de micròfon lliure així com actuacions de beatbox a càrrec de diferents artistes encara per confirmar Els amants del graffiti la música i l'art urbà en general estan convidats a participar en aquesta tarda que promet ser una gran ocasió per descobrir i gaudir de les diferents formes d'art urbà que floreixen a Sant Just Dona i empresa celebrarà els 10 anys el 29 de juliol a les 8 del vespre al Casal de Joves amb una gala benèfica Aquesta associació dedicada a la promoció i suport de la dona en l'àmbit laboral i personal ha programat una nit de reconeixement i festa per commemorar la seva trajectòria La gala marcarà l'inici d'una nit plena d'activitats que començarà amb el lliurament de premis a diferents dones de Sant Just o estretament relacionades amb el municipi que hagin destacat per la seva trajectòria professional o personal Hi haurà 6 categories de premis i els trofeus dissenyats per un artista local són una representació simbòlica de l'associació i de la força i el potencial de les dones Després de la cerimònia de premis la festa continuarà amb una actuació de dansa A continuació els assistents podran gaudir de diverses food trucks amb una amplia oferta culinària una barra de begudes i música en directe a l'exterior del casal L'entrada a l'esdeveniment té un preu simbòlic i solidari de 5 euros i es pot adquirir a través d'Antràpolis Els fons recaptats durant la nit es destinaran a l'organització Sant Just Solidari Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Joan González vocal de la Junta de l'Ateneu de Sant Just per fer un balanç d'aquest curs a l'entitat i del primer any de la nova Junta que es va incorporar el març del 2022 González ha descrit el curs com un any de tots els colors de l'art de Sant Martí on la reflexió l'aprenentatge i la col·laboració han estat claus en aquesta nova etapa de l'Ateneu Ha destacat la combinació d'autocrítica i satisfacció que ha marcat aquest any Per una banda ha comentat que en algunes coses els hauria agradat arribar més lluny però al mateix temps mostra una gran satisfacció per les accions realitzades i l'impacte positiu que han tingut a Sant Just El primer any de la nova Junta ha estat un període d'intensa reflexió i escolta d'adaptació a una dinàmica existent i de defensa de la seva visió per a l'Ateneu González enfatitza que malgrat la Junta està formada per 11 persones han aconseguit treballar de forma efectiva gràcies de la seva estima compartida per l'Ateneu una entitat centenària podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això és tot tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Ràdio d'Esvern Seguim el programa de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern i ho fem molt ben acompanyats i acompanyades tenim una entrevista i la fem a Víctor Murillo president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just de motiu dels reconeixements que ha tingut l'entitat a la Lliga de la Federació Catalana de Fotografia aquest 2022-2023 saludem-lo perquè ja el tenim aquí a l'estudi Hola Víctor, què tal? Bona tarda Hola, molt bé, bona tarda Doncs bé, darrerament la presència de l'agrupació fotogràfica de Sant Just aquí a la missora és bastant assídua això és bo perquè significa que l'entitat està viva que fa coses que es mou Bueno, sempre és una alegria poder venir i explicar el que fem i això, si amb això arribem més gent i la gent s'anima i s'apropa per la vagoneta i el que fem doncs encantats de la vida Els últims mesos heu estat amb el concurs internacional de fotografia que organitzeu cada any també totes les exposicions del juny fotogràfic Enhorabona Gràcies La gent us ha transmès algun feedback us ha felicitat A veure, hi ha una exposició que és l'Alma Mater la que està aquí a la Rambleta aquesta d'accés a Can Ginyestà aquesta jo diria que és l'exposició més visitada de tot el municipi de sempre Però tothom ha de passar per aquí per anotre a Can Ginyestà No hi ha forma No hi ha forma I la gent s'atura mira, torna, ve amb família i quan trobes algun dels fotografiats pel carrer sempre mostra aquest puntet que tenim tots de bueno, d'ego que surto a l'exposició Bueno, hi ha una alegria general és un tema que ja és molt clàssic la gent sap que quan passa per l'estat de la tardor de Sanyos al carrer el juny està aquí Bueno, a la gent li agrada molt aquesta ha agradat perquè és, diem, molt entranyable i després la Can Ginyestà a dins de Can Ginyestà bueno, la gent clavicitat està una mica berberada ostres, la qualitat fotogràfica hem de tenir en compte que aquí a Can Ginyestà el grup de fotos que estan són les 76 fotos millors de les 2.500 que arriben és a dir, que és un muruix important és una exposició important, eh? i amb molta qualitat, òbviament és molt potent a la gent que la veu li agrada molt molt bé parlant d'últimes novetats i fent referència una mica també al que parlàvem al principi heu tingut el reconeixement de la Federació Catalana de Fotografia amb medalla de bronze i també en la 14a edició de la Lliga Catalana de Fotografia alguns fotògrafs de l'entitat han estat reconeguts explica'ns una mica com va tot això a veure, tant la Federació Catalana de Fotografia organitza, a part dels concursos que patrocina patrocinar vol dir que tu li pagues compra les medalles entres a una puntuació li pots posar el seu logo a part d'aquests concursos el que fa és una lliga amb què cada fotògraf de Catalunya que estigui associat a la Federació Catalana de Fotografia pot enviar una foto cada mes són 8 mesos tu vas enviant fotos cada mes aquestes fotos estan votades per dos jurats diferents per no ser el mateix jurat a mesos alterns se van alternant i van votant jurat que no coneixem és a dir, jo no sé qui són el jurat aquest any ho sabrem al final quan ja publiquem el tema dirà qui ha estat el jurat i tot això bueno, doncs aquest jurat aquesta lliga participant de Catalunya uns gairebé 500 fotògrafs oh, Déu-n'hi-do entres hi ha una categoria general és a dir, tu envies la foto i aquesta té una puntuació per la classificació general però a més a més diu, bueno, jo mira aquesta fotografia a part que m'apuntui per la general com és un tema molt concret que és bodegó per exemple o arquitectura o natura o paisatge i la Federació General té creat aquests temes a part de la general té cinc temes són aquests que t'he dit en retrat no en natura tampoc però té nocturna té arquitectura té paisatge natural de natura i bodegó tu aquí puixes la foto a la general i dius però a més a més vull participar en bodegó doncs diguem que la puntuació que et donin té doble valor té un valor per la general que pot ser que aquí no guanyis però dins del grup de fotògrafs que han triat de bodegó o arquitectura o paisatge potser que estiguis millor col·locat doncs és el que ha passat dins del que és els fotògrafs de l'agrupació el que ha quedat millor crec que és el Joan Elias que ha quedat del vuité en la general crec que després vint jo el millor és Leandro Cubillas ha quedat vuité que a més a més és guanyador del bodegó de la categoria de bodegó el segon crec que és el Joan Elias tercer crec que soc jo i el quart crec que és el Toni Vigo estem col·locats diguem amb els 50 a 60 primers dels 500 de 500 clar això ho anava a dir dic de 500 això perquè toca a la classificació individual què passa? que després cada mes la puntuació dels 5 millors fotògrafs de cada mes de cada entitat puntua per l'entitat ah mira que bé i nosaltres dins d'aquesta lliga som 16 fotògrafs que participen dels 70 i pico quasi 80 socis som 16 que aquest any participem en la lliga i això qui ho decideix? la pròpia agrupació o a nivell individual? no a nivell titular nosaltres incentivem que els socis es dongui d'alta a la Federació Catalana perquè és condició sine qua non un no pot ser soci de la Federació Catalana sinó soci d'una entitat prèviament és un dels requisits per poder participar en aquesta lliga i cada any 2, 3, 4 socis es van animant i es van apuntant van començar 4 o 5 aquest any ja som 16 el proper any ja hi ha gent que s'està animant i potser aquest número s'incredentarà home és que amb els bons resultats és més fàcil animar-se sempre doncs bueno doncs d'aquests 16 fotògrafs que cada mes enviem una foto els 5 millors qualificats 5 millors puntuacions sumen per la general de la lliga de la entitat i com a entitats participen 55 entitats diguem que participen 500 fotògrafs de 55 entitats doncs dintre la classificació d'entitats hem quedat tercers això està molt bé està molt bé està francament bé això vol dir que la qualitat la formació nosaltres ja ho hem explicat moltes vegades una de les coses que hem apostat molt fort és per la formació que nosaltres cada setmana amb activitats tallers tallers il·luminació tema digital analògic expliquem com es tracta de fotos en quadres enfocament hi ha moltes coses que anem explicant i bueno que anem treballant i quan passen els anys notes que això que tens una petita formació o tens coneixements potser mai bueno perquè el món de la fotografia es divideix entre el professional i el no professional la diferència moltes vegades no és més si et guanyes la vida amb la fotografia o no perquè hi ha molts fotògrafs no professionals d'una altíssima qualitat molt bons però que és com el seu hobby no és la seva fina principal hi ha fotògrafs amb més qualitats o menys qualitats molt bons hi ha de tots els nivells que sí que es guanya amb la vida amb la fotografia i això és el professional el que es guanya la vida amb la fotografia no al nivell de qualitat m'entens? jo m'he trobat moltes vegades ai aquestes fotos de la boda no m'han quedat molt bé em l'ha fet bueno no passa res és un fotògraf que l'ha fet però la qualitat diguem la diferència és aquesta només si et guanyes o no la vida amb la fotografia això és professional o no professional això va bé remarcar-ho perquè a vegades la fina línia és difícil una mica perquè és com se li dona molt bé però no es guanya la vida clar no perquè hem prioritzat llavors és un hobby no és un hobby què és això però moltes vegades perquè hem prioritzat jo per exemple tota la meva vida jo vaig començar la fotografia als 14 anys mai no sé si mai he pogut o mai he volgut que la fotografia es convertís en el meu mitjà de vida jo he tingut altres feines i paral·lelament he portat la fotografia potser si algun dia m'hagués passat per la cabeza escolta mira doncs canvio el xip i en lloc de dedicar-me al tema dels cotxes doncs me'n dedico a la fotografia doncs no l'he fet mai hi ha gent que això ha fet i hi ha gent que no però jo crec que bàsicament és això hi ha fotores a títol personal que no es guanya amb la vida que tenen equips de fotogràfics que no se'ls salta un camello perdó té una càmera una càmera bona bona avui dia i amb un bon objectiu et deixar-se entre 4.000 i 6.000 euros uau i això sense dedicar-t'hi sense dedicar-t'hi mira em guanyo la vida això amb 3 anys l'amortitzo doncs bé no no no jo aquesta càmera em la compro ara i potser d'aquí 4 o 5 o 6 anys me la canviaré perquè és la meva afició i aquest mundillo està ara el moviment que ja és molt potent diguem que ara la fotografia està visquent un moment molt dolç hi ha molta molta maquinària que està sortint molt gàtgets que surten a la fotografia les càmeres els píxeles complements i bueno i la gent s'està animant avui dia fer fotografia és relativament fàcil relativament eh tu ho has dit Víctor relativament no avui dius per una foto jo sempre dic mira ara vas pel carrer tu dius penses que ningú t'està mirant i sempre hi ha algú que t'està mirant sí sempre hi ha algú que t'està filmant sempre hi ha algú mira jo farà dos potser tres anys hi havia una tormenta aquesta molt potent i vaig decidir anar a fer fotos del pont del petroli val bueno l'errore tonto jo coge el trípode lo meto a les oles sí sí i bueno ve una onada fins al mullà completament mullà completament jo aguantant el trípode perquè la càmera no caigués clar la dona surt surt no no aguanta la càmera que no caigui i quan surto hi ha un tio amb la bicicleta diu no no ja t'he filmat hòstia fins i tot en les situacions més inverosímils jo estic preocupat jo estic preocupat per no mullar-me allò que la càmera no caigués i el tio que t'està gravant i el tio m'està gravant avui dia sempre hi ha algú que t'està fer fotos relativament tensil potser pujar-la a aquest nivell que parlem avui dels concursos de la lliga de competir amb 500 fotògrafs amb la qualitat bueno potser és un salt més que és el que intentem ensenyar la nostra agrupació com fer aquest salt aquesta evolució de la fotografia d'àlbum de família que dient aquesta foto està bé per l'àlbum de la família de les vacances però per un concurs no funciona com fem aquesta evolució com canvia com doneu aquest pas més exactament això és una cosa que intentem imbuir molt a la gent com canviar sense que el concurs es converteixi diguem en l'objectiu final de la foto nosaltres quan ensenyem fotografia dient sempre el mateix mira tu t'ho has de passar molt bé quan fas la foto tu t'ho has de passar molt bé quan fas el tractament de les fotos quan fas el revelat digital i si quan l'has acabat li ensenyes a algú i l'agrada dius és l'hòstia ja és impressionant ja és impressionant ja tenim el cercle i si l'enviés un concurs i et premien brutal però d'entrada no treballis pels concursos només perquè acabaràs deixant la fotografia perquè d'aquí 4 o 5 anys tu miraràs fotos i no estaràs content que la fina és que has fet perquè no t'omplen aquestes fotos les has fet pensant en guanyar un concurs no les has fet pensant en tu jo al meu ordinador com molts fotògrafs tenim potser uns quants milers de fotos que mai sortiran a la llum mai però jo m'ho he passat molt bé de fer aquesta foto si l'ensenyo algú dius estàs molt bona la foto la foto també és el record no? del moment de fer-la és com la foto no, no és que a mi m'agrada l'important és que la foto tu estiguis content amb la feina que has fet si aquesta foto que l'has fet ja li agrada el jurat també el jurat ja brutal perquè què és el que valora el jurat per exemple de la lliga de la federació catalana bueno, la lliga és molt complicat valorar una foto a més a més és molt complicat quan tu t'envies fotos i has de valorar sí puntuar un retrat un paisatge un bodegó un edifici una fotografia de carrer hi ha molts temes clar totes aquestes fotos tu com la valorar si són temes diferents clar és a dir jo faré un concurs de retrats perfecte ho tinc molt fàcil tots són retrats i ja està no, aquí les lligues igual que el concurs internacional nostre és un calaix és un cajón desastre hi ha de tot hi ha de tot una de les coses que jo crec que molt en cert va crear la federació de la fotografia és com valorar la foto i va crear tres elements com un document on ho explica sí hi ha un document que ho explica és un document molt senzill ja veus el primer que has de valorar és l'impacte visual tu veus la foto i dius ostras que golpe matau ostras la foto bé després has de valorar una mica la la composició escolta els elements que hi ha els elements que hi ha diguem la creativitat la foto original m'ha impactat per resulta que és un arbre que està allà tota la vida que l'ho ve tot està bé bueno primer l'impacte després la creativitat i per últim la tècnica la foto t'ha impactat sigui el tema que sigui clar la foto creativament parlant ostras és bona està aconsegida té coses té elements que em motiven i a sobre tècnicament és perfecte està enfocada als punts que n'està enfocat desenfocats en desenfocats té una mica de tancament el que diuen vinyeta pels costats el paisatge està al seu punt el que és l'horitzó és un drama l'horitzó si està a baix a dalt al mig això no em porta mal de cap al final dius aquests tres elements que és vàlid per qualsevol foto et dona el com puntuar mira m'ha impactat 3,33 la foto està amb creativitat és bona 3,33 i tècnica tècnicament és perfecte doncs un 10 és a dir mira m'ha impactat però de creativitat li falta perquè és un arbret que està ahí que no té res al costat no està ni siquiera en el punt llavors ja no l'apunto té un 1 té un 1 en creativitat tècnicament és molt bona doncs un 3 doncs un 7 al final és una cosa que la fas mentalment i la fas molt ràpida i això et val per apuntuar gairebé qualsevol fotografia sense tenir en compte en quina secció està ficada ni el tema clar a nivell general i el general sí és complicat per això ens ajuda molt nosaltres saps que a part d'aquesta lliga que tenim a la catalana nosaltres tenim la nostra pròpia lliga l'agrupació fotogràfica té una lliga pròpia l'agrupació fotogràfica de Sant Just té una lliga pròpia una lliga pròpia en la que participen els seus socis ho tenim informatitzat està tot via i quan fem la lliga qualsevol entitat el problema són els jurats sí perquè mai estem contents habitualment que fem les lligues quasi totes les entitats que tenen lligues busquen un jurat d'una altra entitat jo per exemple he votat la lliga de Blanes la lliga de Afopriego de Córdoba bueno em truquen i vaig votant i som els juradors externos què passa que quan tu ja veus el resultat ah bueno veus el resultat i dius bueno he quedat el tercero he quedat l'último però no veus la foto ni parles de fotografia nosaltres fa uns anys sí vam idear un sistema sense tenir massa en compte si guanyem o perdem dins de la lliga val nosaltres muntem tenim un sistema informàtic això d'entrada tenim teclats i els teclats quan tu cliques una tecla ja se va directament a la pantalla i votes què fem? fem tres tres taules sí imagina que arribem 15 persones a votar doncs a cada taula posem 5 persones cada persona la consideren com si fos una sola doncs a aquella taula la gent vota surt la foto de pantalla jo 7 jo 5 jo 4 jo 3 sí li posen un número mirem la mitja un número mirem la mitja i aquesta mitja la posem al teclat i això cada taula fa el mateix quan arriba el torn i és la meva foto la que està a pantalla sí jo no voto ah bueno clar lògic m'extinc al final la gent pensa bueno però això és els votaris vosaltres mateix m'ho diu ja però és que nosaltres els que busquem és que la gent aprengui a votar agafi el tranquil anar apretant el botó valorar una foto i després parlem de les fotos les passem i a veure per què aquesta foto tu li has donat un 9 fer com una venda d'exercici no quedar-se només amb la puntuació tu perquè l'has donat un 3 i el teu company l'ha donat un 9 a veure què ha fallat aquí o què heu vist diferent perquè una cosa no jo he donat un 9 i tu un 8 bueno no passa res clar perquè aquí la subjectivitat juga una mica clar i després quan fem de jurat intentem explicar-li als jurats que has de deixar aparcat els teus gustos per exemple a mi és que no m'agraden els paisatges a mi no m'agrada Dalí però mai diré que és dolent no m'agrada Miró però jo dir que Miró no té valor no ho diré mai entens? en fotografia igual tinc treballant el paisatge però t'has d'anir tu has de mirar impacte creativitat i tècnica i intentem que aquestes persones que diuen involuntàriament allò que no li agrada voten negativament voten a la baixa intentar no, no, no tu oblida't avui no estàs mirant un paisatge ni estàs mirant un retrat estàs mirant un munt de píxeles ordenadors que formen una imatge per dir-ho així tècnicament doncs aquests píxeles ordenadors que formen una imatge tenen una creativitat un impacte i una tècnica i si això està bé és un 10 que bé i després diem quan fem un concurs com nosaltres que participem habitualment entre 30-40 fotos més o més és poqueta bé, bé, ment o men perdó uns 13 fotores 4 fotos cada un això a la lliga nostra a la vostra lliga però la vostra lliga per exemple què dura també tot l'any tota la temporada començarà l'octubre i acabarà el juny i aquest juny de la vostra lliga qui ha guanyat? ha guanyat el que no és problemàment en el tema de retoque sí crec que he guanyat jo ja, perquè fem dues seccions fem la secció de retocs bàsics i fem el retoc lliure per aquella gent que domina més les eines i la gent que domina menys doncs fem aquestes dues accions per separar doncs en aquest tema el que mirem és això és que la gent aprengui sobretot a votar a votar i a valorar les fotos independentment del resultat sí clar independentment del resultat i quan diem mira aquí ara passaran 50, 60, 70 fotos davant teu tu no l'has de comparar la millor fotografia del món la tendència que tenim quan votem una foto és anar a buscar la millor foto del món no, la millor foto del món l'havia llegit jo en internet i aquesta no serà cerca ni a la no d'aquestes 50, 60 fotos que tens la millor de totes té un 10 tu no estàs valorant els milions i milions de fotos que hi ha en internet i al món mundial de les que tenim tu estàs mirant un grup de fotos poden ser 100 200, 1.000 2.500 i has d'intentar ho he d'intentar has d'aconseguir votar la millor d'aquest grup i la millor d'aquest grup encara que sigui dolenta m'entens? encara que no ompli o no t'agradi o no t'agradi i tal dolenta et diem de dolenta és que això és una mica aparcat no dolent o no dolent encara que la foto no tingui tots els requeriments que tu li poses una foto perfecta si és la millor del grup és a t'un 10 perquè estàs valorant aquestes fotos no totes les del món és una cosa que intentem explicar i Víctor altres concursos o lligues en les que també hi participeu a part de la Federació Catalana de Fotografia? ara estem participant quizás menys persones és la lliga espanyola és a dir la Confederació Espanyola de Fotografia també té una lliga igual és a dir i tu és el que dèiem abans tu ets soci de la Federació Catalana però previamente ets soci d'una entitat per ser soci de la Confederació Espanyola de Fotografia prèviament ets soci de la Federació Catalana de Fotografia és una cadena per no trencar mai i que la gent no vagi en cert modo sí per aconseguir no és una lliure recta bueno és que una homogeneïtat és més homogènic i clar quan ets soci de la Confederació Espanyola de Fotografia també pots participar el que tant crec que la Confederació Espanyola en participa poca gent jo per exemple no puc participar jo sóc membre jo sóc membre de la Junta de la Confederació Espanyola de Fotografia per tant no pots no no no ho tenim prohibit ho tenim prohibit per normes si estàs dins de la Junta ni tu ni familiar ni hermano ni prim no podem participar però hi ha 3 o 4 companys que han començat aquest any i em consta que s'estan animant molt pel proper per fer una tirada i més bueno i a veure com ho aconseguim és veritat que també ja no són 500 ja potser uns quants més són uns quants més clar no són quants més Víctor els fotògrafes de l'agrupació s'animen fàcilment a participar assistint a aquestes activitats que feu de formació s'animen o costa una mica? costa bueno costa no si estàs dins de l'agrupació es participen igual el tema és que hi ha més homes que dones a l'agrupació ara recentment també hem ampliat la Junta l'última assemblea i ha entrat una altra dona més a la Junta també nosaltres incentivem igual i la participació és igual aquí no limitem potser el que limita més la participació és la creença de que ai jo és que no tinc prou qualitat per participar en una lliga catalana i això frena a més gent de la que penses i ara sempre dient no mira tu envies fotos en marge del teu pensament del teu criteri i ja veuràs com la lliga te va recol·locant tu tu dius jo soc molt bo jo penso jo soc el riant no va plir i resulta que de los 500 450 460 hòstia potser potser no soc tan bo potser no tant potser potser m'ha bajat un poc els humors o al contrari jo penso que les meves fotos no tenen prou qualitat per enviar un concurso vaig enviant i després una bona posició estic de la meitat per arriba potser això que t'obliga t'obliga a mirar moltes fotos i quan t'ho dius mira jo penso la mirada és bona però mira els que han guanyat i ostres tenen un plus què plus pot ser? no ho sé l'enfoc l'enquadre la composició el tema i a ti et va donant una mica te va sense adonar-te sí perquè la gent pensa que a vegades s'aprèn algú només estudiant allò que s'ha d'estudiar amb l'experiència també s'aprèn però en el cas té la fotografia com en altres casos només mirant fotos mirant t'acabes donant compte dels errors que t'has cometent que fort per això dic nosaltres intentem que la gent visualitzin moltes fotos fem passejament de fotos les discutim i això passa que aquests concursos et van recol·locant i com és voluntari pots retirar quan vulguis no cal que participis no cal que busquis guanyar però així et va dient el nivell que tens entre aquests 500 estàs de la meitat cap amunt o de la meitat cap a baix i a partir d'aquí tu decides és el que fer Víctor ho hem de deixar en aquest punt moltíssimes felicitats moltes gràcies a l'agrupació i també als fotògrafs i les fotògrafes que hi formen part i que també han estat reconeguts en aquests diferents concursos molt bé molta sort molt bones vacances i fins la propera fins l'any vinent la temporada vinent nosaltres a partir del setembre a octubre ja seran per aquí vinga bona tarda us esperem adeu a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí A partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit