#425 - Acte central de campanya i preocupacions socials

El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí, vine el nostre acte central de campanya al Palau de Congressos de Montjuïc, amb el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez. Amb tu, Catalunya avança. Amb tu, Espanya avança. Catalunya Ràdio, les notícies de les 5. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. Indignació entre els moviments socials independentistes de Girona després que s'ha destapat que una agent de la policia espanyola hi va estar infiltrada durant 3 anys. La noia va mantenir una relació sentimental estable amb un activista, l'Òscar. Actualment, aquest activista està imputat pel tall a les vies de l'AVE en el primer aniversari de l'1 d'octubre i li demanen 4 anys de presó. Amb la Maria es va conèixer poc després que ella arribés, la primavera del 2020, i van conviure i mantenir la relació fins ahir mateix. l'Òscar reclama que el seu cas serveixi per alguna cosa. Que les meves i les vostres llàgrimes provocades per l'impacte emocional de la notícia s'han de convertir en ràbia i, sobretot, en organització i lluita. Perquè nosaltres tenim la raó davant d'un estat espanyol deshumanitzat, sense escrúpols ni sentiments. És el quart cas que es destapa, per tant, que se sàpiga, d'infiltració d'agents de la policia espanyola en cercles independentistes. Notícies breus, Quim Balaguer. Rússia prohibeix als metges practicar canvis de sexe, ja sigui als quiròfans o amb medicaments, i que els transgèneres adoptin criatures. Les autoritats russes diuen que volen eliminar així comportaments que consideren desviats i importats d'Occidents. El que els canvis de sexe només seran possibles ara, amb excepcions mèdiques. Des de la invasió d'Ucraïna, s'han multiplicat les mesures conservadores a Rússia, en particular contra el col·lectiu LGTBI. La Guàrdia Civil ha desarticulat a Castelló el País Valencià una secta i ha detingut els seus tres responsables acusats de captar un centenar de joves, amb els quals practicaven rituals satànics i a qui manipulaven mentalment a través de les drogues. Les víctimes procedien de Barcelona, de Tarragona, del mateix Castelló. Feia 15 anys que el grup funcionava i captava persones joves d'uns 20 anys i amb l'autoestima baixa a través de persones de confiança dels líders. Alguns dels adeptes van ser víctimes d'abusos sexuals i d'altres del cercle més íntim van pagar 10.000 euros per poder estar més relacionats encara amb els líders. Sant l'aire des de l'Índia rumba la Lluna la nau espacial no tripulada Shandrayan amb l'objectiu de aterrar-hi de manera controlada el 23 d'agost. Si la missió és completa amb èxit, l'Índia es convertirà en el quart país del món després dels Estats Units, Rússia i la Xina a enviar un vehicle al satèl·lit per fer-hi experiments científics. Un intent anterior de l'Índia fa 4 anys va fracassar a causa d'un error informàtic. Actors i directors professionals de Catalunya estudien sumar-se a la vaga que ahir va començar als Estats Units, que van començar els seus col·legues per part dels sindicats d'autors i que s'assumava a l'aturada de guionistes de Hollywood fent que el món del cinema i de les sèries quedi pràcticament aturat. El president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas, ha explicat que dilluns que ve hi haurà una important reunió a nivell internacional on es decidirà si els actors i actrius del país s'acunden, segueixen la vaga iniciada ahir a Hollywood. Estem treballant amb les productores a nivell del conveni de l'Audiovisual Estatal, estem també dins del conveni de publicitat on aquests drets de propietat intel·lectual encara estan més així sobre la corda fluixa i estem intentant que tot això se solucioni. Trànsit de divendres, Salia Quintana. Bona tarda, bé, doncs si sortiu ara a la carretera us trobareu un embús del tot aturats que va de la C-58 a la C-16, uns 4 quilòmetres de Terrassa, Santit Manresa, per les obres. També queden retencions ara intermitents a la B-23 de Sant Fariu de Llobregat al Papió, al Santit Martorell, retirats els vehicles accidentats, a la P-7 aturades intermitents també de Sant Cugat a Barberà i més endavant de Santa Perpètua Montornès del Vallès, Santit Girona, i de Sant Cugat a Martorell i molt més endavant a l'Ampolla, direcció cap al sud. L'autovia 2, cua compacta, Castell Visual, fins a Abrera, per un vehicle avariat, Santit Lleida. També vehicles aturats a l'autopista del Maresme a Montgat i a Tordera cap a la G-60, 4 quilòmetres a la Nacional 340, al Vendrell Santit Suti, 3 quilòmetres a la C-60 Argentona, direcció cap a Mataró. La C-31 de Vilanova fins a Covelles i la C-65 de Quarell en Villes. Tramps també a totes dues rondes de Barcelona. Celia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari. Esports, Damià Aguilar. El Tour de França es dirigeix cap als Alps. Avui l'aperitiu de la tretzena etapa al massís del Jura. Isaac Vilalta, bona tarda. Bona tarda. Últims 3 quilòmetres i mig de l'etapa pel cap de cursa, que en aquests instants és en solitari el polonès Michal Kijakowski, que treu 1 minut i 7 segons a 3 perseguidors. Són homes que resisteixen de la fuga inicial. Atenció perquè Kijakowski té clares opcions de victòria d'etapa, perquè, insisteixo, a 3 quilòmetres 400 metres, el gran grup, on hi és Vingegor i Pogatxar, es troba a gairebé dos minuts i mig. Excel·lent ascensió de moment del polonès, de moment per darrere, tot i que a l'equip de Pogatxar no hi ha moviments entre els homes de la General. La Unió Ciclista Internacional ha prohibit la participació amb competicions internacionals femenines a les atletes transgènere que hagin fet la transició després de la pubertat masculina. El torneig de tenis de Wimbledon, avui hi ha semifinals masculines, es juga la primera, Jokovic ha guanyat els dos primers sets, està servint per intentar empatar a 5 contra Siner en el tercer. Després es jugarà l'Alcaraz Medvedev. Roger Grimaul l'han presentat com a tècnic del Barça de bàsquet per les pròximes dues temporades. L'Unicaja pagarà la clàusula de Cameron Taylor, que deixarà el Girona en futbol, i Angelo Herrera, fins ara cedit al Girona, fitxa per 4 temporades. El govern rus diu que és injusta la decisió feta ahir del Comitè Olímpic Internacional de no convidar esportistes russos i bielorussos als Jocs de París 2024. El ministre rus d'Esports, Oleg Matitsin, opina que la decisió del COI és un acte de discriminació que viola els principis de l'olimpisme. Fins aquí, les notícies. Avui, a Dies de Ràdio, Àngel Casas fa memòria als vespres de l'estiu del 2008. Conversa amb Benet i Jornet i tria música amb Josep Maria Pallardó. La gent plena, la pista plena, i a més, votant tots al mateix temps. Era com a compassats, com quan la gent, balla bé una serrana. Aquesta nit a partir de les 11 a Dies de Ràdio. Entrem al búnquer. Se sospita que tenen mala hòstia, per això tots dos tenen la cara deformada. Malaltia hòstia, perdó. Ell deixim... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa Mariona Sales Vilanova. Bona tarda. La CEAS ha llançat el seu concurs fotogràfic anual 2023 amb l'excursionisme, la muntanya i la natura com a temàtiques principals. Les inscripcions ja estan obertes i els participants hauran de presentar fotografies inèdites que no hagin estat guardenades en cap altre concurs o presentades en edicions anteriors d'aquest certamen. Els participants hauran de dubtar un pseudònim per presentar les seves obres, que poden ser a color o en blanc i negre i en format apaisat o vertical. Els concursants poden presentar un màxim de cinc fotografies individuals i les col·leccions temàtiques han de constar de tres imatges que mostren una unitat temàtica. Es lliuraran premis en diverses categories i seran concedits per un jurat qualificat format per representants del món de la cultura excursionista i de la tècnica fotogràfica, excepte del Premi Popular, que serà decidit per votació dels assistents a l'acte del sopar de motxilla, on es lliuraran els premis. El termini de presentació de fotografies finalitza el 8 de setembre i les bases completes del concurs estan disponibles al lloc web de les CES. Sant Just es prepara per la Festa Major i amb ella la implementació de mesures de seguretat per prevenir situacions de violència de gènere. L'Ajuntament està treballant per garantir que l'esdeveniment sigui segur i respectuós per a tots els participants, posant especial atenció a la prevenció de les violències masclistes. En aquest context se n'establirà els anomenats punts liles, una iniciativa que busca prevenir atacs contra la llibertat i indemnitat sexual de les persones. Aquests punts estaran habilitats durant les activitats principals de la Festa Major, entre les quals s'inclouen concerts, festes temàtiques i altres esdeveniments en diversos espais del poble. Els punts liles seran un lloc segur on les persones podran acudir en cas de sentir-se amenaçades o agredides i on es donarà la millor resposta possible en cas que es produeixin actes de violència de gènere. Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern el portaveu del grup municipal del PP de Sant Just, Enric Salvadores, amb motiu de les eleccions generals el 23 de juliol, on ha criticat la situació política actual, ha denunciat la que considera inestabilitat del govern i ha expressat la seva visió per al futur. Segons Salvadores, aquestes eleccions generals s'estan vivint amb menys intensitat degut a la seva coincidència amb el període vacacional i la recent ressaca de les municipals. No obstant això, assegura que la ciutadania és tensiós per participar i que espera canvis significatius en la manera de fer política. El portaveu del PP ha sigut crític amb la coalició de govern actual, assenyalant que Espanya necessita un govern fort i que un govern no pot estar suportant per partits que no creuen en el projecte de país, cosa que, segons ells, genera inseguretat tant a nivell intern com a la Unió Europea. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 6 de la tarda. Fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. 012. La Generalitat al teu costat. Si no teniu aire acondicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes... Molta aigua. Bebeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòliques. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012. La Generalitat al teu costat. Bona tarda, Sant Jús. Passen 12 minutets de les 5 de la tarda d'avui divendres 14 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.ufm a l'emisora municipal de Sant Jús. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. I a més a més en aquest especial la Rambla d'estiu a les tardes del mes de juliol. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6 primer de tot farem una entrevista i serà amb un dels membres del cau de Sant Jús. Concretament en Pep Vila per parlar sobre el projecte educatiu d'agrupament. Un document que han publicat fa poquet i el Pep ens parlarà una mica en què consisteix i com l'han fet. Després, tot seguit, farem l'espai de teatre amb la Sant Justenca Maica Duinyes, que sempre ens recomana els millors espectacles i obres de teatre per anar a veure a les sales de Barcelona. A segona hora de la Rambla i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, acabarem la setmana i el dia de la millor manera possible i és amb la tertúlia d'actualitat. Avui tindrem en Joan Esmerats i també a la Cristina Rubio. Amb ells posarem damunt la taula i comentarem els temes més destacats i les notícies d'aquesta última setmana, no només de Sant Jús, també de Catalunya i d'arreu del món. Vinga, va, tot això serà el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Vinga, comencem el programa de tardes de Ràdio d'Esvern, la Rambla d'Estiu i ho fem amb molt bona sintonia i és que estem amb un dels caps del cau de Sant Jús de l'agrupament Escolta Martin Luther King, concretament amb en Pep Vila, que ha vingut a parlar d'un projecte que acabem de publicar, que a més els ha suposat alguns anyets de feina, però del que se senten molt orgullosos. Hola, bona tarda! Què tal, Pep? Hola, bona tarda, Núria, què tal? Bé, molt bé. Doncs, a veure, parlem d'aquest projecte, no?, d'això que ens hem assabantat a través de les xarxes socials, que pensàvem amb l'audiència, que per fi heu pogut posar punt i final, fa unes setmanes, això del PEA, aquest projecte educatiu d'agrupament. Explica'ns una mica, Pep, de què es tracta, no? Bé, el PEA és un document bastant llarg, unes setanta pàgines, que el que fa és recollir la metodologia que utilitzem, no?, doncs per estar amb els infants, per aprendre, per donar la pedagogia, que a més es basa bastant en el que vindria a ser la metodologia de l'escoltisme, que és un moviment mundial, i això, el PEA seria el document, que deies que s'han pogut posar a final després d'uns quants anyets, si portem quatre anyets redactant-lo, perquè, com saps, el CAO funciona de manera assembleària i tot estava consensuat i això porta el seu temps. Ara bé, punt i final, doncs ja ho veurem, perquè el propi document preveu en la seva última part, la seva revisió, per la qual cosa serà un document dinàmic que es n'anirà actualitzant, com es va actualitzant la pedagogia que utilitzem al CAO. D'acord. Has comentat el tema de l'escoltisme, és a dir, us heu basat en el document, en alguns punts de referència d'alguna entitat o d'alguna altra associació, una mica, com si diguéssim, per una branca per sobre vostra, o...? Sí, el PEA és un document que tenen molts dels caus de Catalunya, igual que també les escoles i altres entitats educatives tenen els seus projectes educatius, i, evidentment, té molts punts en comú amb els altres caus, i, a més, hi ha una part de, diguéssim, de metodologia, de valors, de manera de fer que ve, que ve donada per l'escoltisme i que està coordinada, diguéssim, per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que és l'entitat que agrupa la majoria dels caus de Catalunya. I de quina necessitat neix el document? És a dir, per què decidiu, no?, fa uns anyets tenir el PEA? Fa tants anys que jo no estava ni com a CAP al CAU. No sé si recordes o... Sí, sí, sí, sí, evidentment s'ha anat traspassant la necessitat d'unes generacions a altres, i igualment estava al CAU, no com a CAP, però estava al CAU fa quatre anys. No és, sobretot, necessitat de plasmar en un únic document el que fem, no?, el que fem i el per què de com ho fem. Evidentment tots ja sabíem, no?, el que fèiem al CAU, però creiem que era tenir-lo estructurat, anava molt bé per després anar traspassant als futurs CAPs la pedagogia com es fa, també per ensenyar-ho a les famílies, que estiguin, diguéssim, assabentades del que fem i del que deixem de fer al CAU, també per les famílies que vulguin entrar, no?, doncs ho miren i saben, ja venen, diguéssim, advertides abans d'entrar, etcètera. Molt bé. I és una cosa obligatòria o és recomanable o simplement ho feu per això que comentes, no?, per tenir, doncs, un document on basar-vos a través de les activitats i tot el que aneu fent. Sí, exacte. És bàsicament per això, per tenir un document de referència, perquè anem tots en sintonia perquè la gent sàpiga el que fem i de més, però no és ni res obligatori, és recomanable. Home, és interessant de fer perquè ja en el propi procediment de fer, no?, hi ha obres, molts debats de com fem les coses, per què les fem, i llavors sempre és un aprenentatge a tot debat. I parlant ara de la redacció, perquè, clar, això es va començar fa quatre anys, com dius tu, per exemple, ara ets cap però fa quatre anys no ho eres i comentes, no?, que s'ha anat traspassant aquesta necessitat. Com ha estat la redacció? Hi ha una comissió o com us ho heu organitzat? Sí, les idees generals i tot el que es feia es decidia a Consell, que és l'òrgan que formen per tots els caps del CAU i, per tant, tot es debatia i es prenia la decisió per Consell, per Consens en el Consell del CAU, i, per tant, diguéssim, de les idees i de més, estava tothom enterat i tothom hi participava. Sí que hi havia una comissió que es renovava anualment, aquest últim any, per exemple, estava jo i, a més, altres caps que ja no estan al CAU, perquè és de les poques comissions al CAU que es forma per gent que està ara mateix activa al Consell, gent que ho ha estat abans, però ara ja ha deixat el CAU, i això, la comissió el que s'encarregava era d'agafar les idees que s'havien ja debatut, escriure la part que toqués i després es tornava a enviar al Consell perquè fes esmenes i així successivament fins que al final es tenien totes les parts redactades i vam fer, diguéssim, el redactat final, que també es va tornar a esmenar i es va tornar a obrir el debat i ja el vam aprovar a finals de curs. Que bé. Escolta, heu trigat tant de temps perquè hi ha hagut moltes esmenes, perquè s'ha hagut de revisar molts cops, perquè simplement, com que és una cosa, no voluntària, però una mica assembleària, com has dit tu, que és una cosa paral·lela a la vostra rutina del dia a dia i a les vostres obligacions? Sí, ha sigut bàsicament per això el tinc i ho comentaves. Nosaltres fent Consell un cop al mes, que normalment ja són bastant llars, perquè a part d'això tens molts temes a tractar del dia del CAO, de coses logístiques, altres coses també pedagògiques, però que no són el projecte educatiu i de més, i llavors normalment hi havia una estona de Consell, una hora, dues hores, segons el punt que s'havia de tractar, en què la comissió plantejava una dinàmica, els caps debatíem, clar, després la redactava, la portava esmenar al segon consell, ja es feia les menes d'aquella i, per tant, cada apartat ja comportava uns dos mesos, més o menys. Buf, Déu-n'hi-do. Com està organitzat el document? És a dir, quins apartats o quins capítols hi ha, en base a què heu decidit que hi hagi uns apartats o uns altres? Sí, l'esquema bàsic l'hem anat mirant com ho feien els altres CAUs i altres entitats educatives de Catalunya, i més o menys hem anat adaptant-ho a la realitat del CAU de Sant Just, comencem parlant del context, evidentment, de l'agrupament, del poble, de Minyons, que és l'entitat, com deia, de Catalunya, després parlem del nostre ideari com a escoltes, que parlem de la llei escolta, les diferents opcions que tenim, els tres pilars, que són una mena de punts de referència que utilitzem a l'hora d'orientar la nostra tasca, que té a veure amb el país i l'entorn, la transcendència, la persona i també el grup i de més. Després també parlem d'objectius, també hi ha una petita part dedicada a l'organigrama de l'agrupament que no es desenvolupa molt perquè al final la idea del projecte educatiu és la part que va en cara dels nens i per tant l'organigrama té efecte sobre aquesta, però diguéssim que no seria directament la part més pedagògica i sí que s'esmenta però no es desenvolupa de manera molt exhaustiva i llavors sí que ja entraria després a la metodologia que ja parlarà de la metodologia que apliquem, el projecte, evidentment el folar, que tots els que ens veieu pel carrer ens veieu amb el nostre folar i la nostra camisa, parlarà de per què l'utilitzem, què simbolitza... I explica't-nos una mica, ja que hi som, Pep, una mica per sobre, no que ha desenvolupat el punt, però el tema del folar, per exemple, o de la camisa, quin significat té una mica, no? Per què la porteu? Al final és bastant personal el significat que li condona cadascú el seu folar, però sí que hi ha uns trets comuns, no? El folar, bueno, cada cau té els seus colors, també serveix com a identificador, evidentment, els nostres són el groc i el marró, el groc per Sant Just, perquè és un dels colors de la bandera, tot i que després nosaltres som blaus a Festa Major, però això va com va, i el marró per Martin Luther King, que és el nom que porta al cau, perquè justament es va fundar al cau un any després del seu assassinat i també una mica com a símbol de la lluita antirracista. Llavors, després, el folar, quan a la promesa, que és l'últim dia de campaments, les persones que tenen el folar es reuneixen, decideixen si les persones que encara no el tenen se'l guanyen o no al folar, i llavors aquella nit es fa l'entrega de folars, dins de la promesa, que és una cerimònia més ampla i inclou més coses, però una de les coses que inclou és els folars, i, per tant, també és com un símbol d'identificació, tant a nivell físic fàcil de veure, és del cau com a nivell personal, formo part d'aquest cop més gran. D'acord, molt bé. I la camisa també és a nivell, potser, més identificatiu? Sí, la camisa sí que té una base totalment identificativa i també de traïció. També li enganxem unes ensenyes, que cada any, segons el grup d'edat en què estàs, es guanya una ensenya diferent i es van enganxant a la maniga de la camisa. I que de branca té un color, no?, de camisa? Exacte, sí, sí. D'ara en endavant, per què creus que us pot servir aquest document? Creieu que el consultareu allò sovint? El teniu més que arreu per ensenyar-lo, doncs, com has dit, potser a famílies? Jo crec que una mica tot, la idea és que ens servís en el futur, i, de fet, ja ens anava servint, mentre anàvem redactant, perquè, tot i que el text complet no el tinguéssim fins ara, a final de curs, després de quatre anys, quan un punt el debatíem, no sé, amb el projecte, que és el mètode bàsic que utilitzem a l'hora de fer les coses, doncs ja miraves, no?, quan vas a plantejar un projecte, ja miraves quines fases té el... quines fases diu el PEA que té el projecte, ja ho miraves i ja t'orientaves una mica. Si serveix tant per orientar-nos com nosaltres, com per ensenyar-ho de cara en fora. Perquè quan plantegeu un projecte, sempre hi ha d'haver les mateixes fases? Normalment ha d'estar tot bastant estructurat, cada cop que feu... Sí, clar, són fases, però tampoc no és que siguin unes fases molt rigoroses. Sí que es fan sempre totes les fases, però a vegades són més informals o més ràpides, però sí, es fan totes, no?, perquè primer planteges les necessitats que tens com a grup, després de les necessitats fas propostes de projecte, esculls la proposta, la realitzes, la revises, etcètera. Molt bé. I presentareu el document a les famílies o...? Sí, vam fer un acte de presentació just a l'acabar el curs, l'últim cau, a l'acabar el cau vam fer un berenar i vam explicar una mica això, l'estructura del document, vam explicar que ja estava, que havien portat quatre anys treballant, on el podien trobar i a més. Molt bé. I la gent, si ens està escoltant i vol consultar-lo, on el pot trobar? El pot trobar... És un document públic, passa que per fer-ho públic, el que hem fet és a l'Instagram, a la nostra descripció, hi ha un enllaç, un enllaç que cliqueu allà i us porta directament al document que està penjat en Drive. Molt bé. I ja que tenim aquí també, Pep, i deixant potser de banda més el tema del document, del projecte educatiu, si parlem de les activitats d'estiu, no de la festa major, que també seria estiu, però d'això ja en parlarem en alguna altra ocasió, alguna setmaneta més endavant, d'activitats d'estiu del cau, és a dir, el tema dels campaments. Ara mateix, com està la situació? N'hi ha que ja han marxat, n'hi ha que han tornat? Sí, sí, ha d'estar tot molt intens, hi ha alguns que han marxat i han tornat, uns que han marxat i seixen fora i uns que encara quedem per marxar, jo marxo demà al País Basc, que anem de campaments en aquest cas. Molt bé, i parla'ns, doncs, en aquest cas, tu ets cap de... De truc, que són els més grans de tots. D'acord, i això què significa llavors? Marxar demà? Quants dies esteu fora? Què fareu? Estem fora deu dies, anem a Euskadi, els primers dies farem una ruta, o sortim de Sant Sebastián i acabem a Onda Ríbia, que són dos pobles que estan relativament a prop, però fa sort de donar voltes per a altres pobles i demés, i els últims dies ja ens quedem a Onda Ríbia i fem un terreny estable, que en aquest cas haurà de ser un càmping, perquè fora de Catalunya trobar terrenys, jo hem plantat tendres, és una mica complicat. I heu plantejat també diferents activitats, o no sé si els nois de truc també preparen alguna cosa? Exacte, sí, hem plantejat diferents activitats, ja està tota la documentació aprovada i demés, i sí, en aquest cas ja l'última etapa, que és la de truc, ja es fa tot, diguéssim, la part d'activitats, i a més es fa conjuntament, tots els joves i els nosaltres, que ja no ens diem caps, que ens diem animadors. Ah, val. Sí. Ostres, sou animadors? Sí, en l'última branca, com que el rol que desenvolupa, diguéssim, la persona que seria el cap, és una mica diferent, no és tant d'organitzar les coses i d'organitzar les activitats, i que les altres només hi participin, doncs fent-les, sinó que és més aviat d'incentivar la participació dels joves, ajudar amb el que calgui, però que l'organització, i sobretot les decisions, recaiguin en els joves directament. Vale, vale, i les altres branques, per exemple, els més petitons, també marxen 10 dies fora? Marxen menys dies, els més petits marxen, en 7 dies. Vale, i ja han marxat, han tornat? No, els petits encara queden per marxar, els que marxen dissabte, les altres branques, excepte les dos més grans, que són la meva Truqui, Pioners, sí que marxen fora de Catalunya aquest any, els Pioners marxen a Portugal, les restes queden aquí a Catalunya. Molt bé, i ja per acabar, bé, ara mateix, quina és la branca que teniu amb més gent, més infants, o joves? Bona pregunta. tu quina diries aproximadament, eh? Seria o llops o ranges, perquè són les dues branques que ara mateix agrupen tres edats diferents. Vale. Les altres són dues edats. Llistes d'espera, potser? Llistes d'espera hi ha segons l'any, perquè cada any entren vuit persones de la generació, llavors quan van deixant alguna de les persones, doncs entra una persona nova a la llista d'espera, i alguns anys encara que hi ha bastanta llista d'espera. Ara n'hi ha o què? Depèn de la generació. Depèn de la generació. Bé. Molt bé, doncs Pep, hem fet un repàs d'això, del que m'està parlant, de les activitats d'estiu, i també, sobretot, d'aquest projecte, d'aquest document, que, repetim, la gent el pot trobar entrant al vostre Instagram, Causen Just, allà a la descripció hi ha una a la biografia, hi ha un enllaç, i allà la gent es pot llegir aquest document de quantes pàgines, hem dit 70? 76, comptant anexos i tot. Bé, comptant anexos i tot, però hi ha un índex, suposo que la gent pot accedir directament a la part. El que li interessi a la gent. a la part que sigui més interessant. Molt bé, doncs Pep, moltíssimes gràcies, i que acabis de passar una bona tarda. Igualment. Vinga. Adeu. Réu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt vistons plegats, molt per parlar, molt per viure, molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Vinga, i ara ens toca fer l'espai d'això és espectacle amb la Sant Justenca Maica Dueñas, que ja la tenim aquí a l'estudi. Hola Maica, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona i xafugosa tarda. Fa una calor increïble. I mira, he notat que sempre penso, hi ha molt de tràfic a Sant Just a aquesta hora. I jo sempre he pensat, és pel col·le, no? Perquè és l'hora que surten els nens i tal. Però ara no hi ha col·le i avui també m'he trucat. Perquè hi ha casals, Maica, hi ha casals. Els nens no paren, van al casal, llavors les famílies els van a buscar i tornem-hi. O sigui, que fan el mateix horari. Pobret. No, i també tinguis en compte que els divendres la gent surt de cap de setmana. I també hi ha hores que quan és l'hora de plegar de les feines, la gent els divendres agafa i marxa. I això també afecta. Sí, sí, m'ha sorprès perquè ja sempre pensava, és per al col·le, no? Sí. I resulta que no, que no és per al col·le, que avui hi havia també molt de tràfic. Bé, doncs parlem de teatre, sí. Parlem de cosetes, no? Hi ha moltes coses a dir. Primer de tot volia comentar, vaig anar a veure l'Ali Simón. D'acord, o ens ho vas dir, sí, de l'Emma Vilarrasau. L'Emma Vilarrasau i la Montplans. La veritat és que val la pena d'anar-hi a veure-la, eh? Sí, et va agradar llavors. Et va agradar molt. Després de la funció vam anar a prendre una cervesa, l'Amont, l'Emma, jo, i es va afegir el director, el Sergi Verbell, i vam estar parlant de moltes coses, del teatre, del que passarà i no passarà... De la situació, de com està, no? Sí, tothom té por que hi hagi censura i coses d'aquestes. Ostres, bé, clar, és que amb el panorama que hi ha polític, què vols, no? És que s'han suspès, ja, eh? Sí, sí, sí, sí. O sigui que... Bé, en fi, vam estar parlant d'això, però també em vaig a... També vam parlar que la prota, o sigui, a mi... Jo coneixo l'Emma Vilarrasau des que va començar, que era molt, molt joveneta, i pràcticament he vist tot el que ha fet. I és una magnífica actriu, evidentment. Però no l'havia vist mai en aquest personatge, diguem-ne. Així, en aquest roc. Sí, sí, sí. La prota, bueno, són dues protes, però la prota, que és l'Emma, doncs és una monologuista. La història va d'una monologuista, no? Sí, una monologuista que diu... Fa uns monòlegs molt, molt durs, o sigui... Molt crítics. Molt crítics amb tot el que està passant i a tot el que passa, o sigui que... És actualitzat, eh? No és un xou de monòlegs de fer riure, sinó de fer pensar. D'acord. I a part, es fa... O sigui, treballa molt amb el públic, pregunta coses i tal. I jo no l'havia vist mai així, de presentadora i de monologuista, que ho fa molt bé, la veritat. Però, clar, la història és que ella, que és una dona d'èxit, que el públic l'adora i que tothom diu, ai, que bé, no i què tal, doncs a casa seva té un problema que tenim molta gent. I és que la seva mare s'està fent gran. Oh, caram. I que necessita... Ajuda. Ajuda, que la cuidin, que tal. I la mare la fa a Montplans. que en un principi l'havia de fer la Maise Hill. Sí. I després, doncs, per motius que no comentaré, doncs no va poder ser. I li van dir a la Mont. I llavors, clar, la Montplans és una actriu com la copa d'un pino, no? Sí, sí. Perquè, a més a més, té tots els registres. Pot fer-te riure molt. no és raro perquè va començar en la Cubana, no? De molt joveneta. I pot fer-te plorar amb la mateixa facilitat, no? I aquí què fa? Plorar, pensar, riure? Pensar i, home, plorar, plorar, potser no, perquè el problema aquest que planteja l'obra doncs és un problema que tenim molta gent d'una certa edat que tenen els pares grans, no? No, és, ja dic, em va agradar molt. És molt original. Ostres, però és curiós, no? La Montplans fent de mare de la... De la Emma, sí. De la Emma. Sí. No, no, queda bé perquè... Sí? Sí. Sí, va... La Mont és molt moderna, eh? Porta sempre unes arracades... Ja, per això com costa veure-la com de mare, saps? Ja, però en aquesta ocasió està caracteritzada... Vale, clar, clar. Amb el cabell blanc, que la Mont el té blanc també, el que passa és que es posa allà unes metges de coloraines i tal. Però, bueno, va de senyora, de senyora gran. Vale. I, clar, la filla li diu que no pot dedicar-se a... A cuidar-la. A 24 hores amb ella, que posaran una dona i no vol, que és bastant normal en la vida real, eh? I llavors, quan ella diu que no i que no i que no, que no vol ningú estrany a casa i tal i qual, diu, bueno, doncs hauràs d'anar a una residència, perquè tu ja no pots estar sola tot el dia, no? I jo no et puc cuidar. I ella que no, que no vull anar, que jo em quedo a casa... En fi, un problema... Sí, sí, un problema gros. Sí, o sigui, en principi, la monologuista carrega contra tothom i contra tot d'aquesta societat que hem creat, amb la qual cosa fa riure. Vale. I després, clar, després el problema et fa pensar, no? Sí, perquè el problema el té a casa, també, ella. Sí, exacte, exacte. I passen en moltes, moltes cases aquest problema. Sí, sí. Llavors, vaja, a mi em va agradar molt. Estan fantàstiques, fantàstiques, de veritat, totes dues. I hi ha una joveneta que jo no coneixia. Vale. Em va fer molta il·lusió de conèixer-la, encara que no va venir a prendre la cervesa amb nosaltres, però vaig estar parlant una miqueta amb ella, que és la Júlia Bonjoc. Vale. També surt a l'obra, eh, per això. Sí, és la neta. Vale. És la neta, sí. És la neta que a vegades la mare li dona la responsabilitat a la joveneta, no? De que cuidi una mica de la seva àvia. Doncs això, que vaig comentar-li, dic, no et coneixo, dic, has estat fantàstica i tal, i em va comentar, doncs, que havia fet poca cosa. O sigui que... Bé, l'Ali Simón està al Teatre Romea. Vinga. Dirigida per la sèrie Belbell, que també vam estar parlant, vam estar parlant de quantitat de coses del teatre. Sí. I les intèrpretes que són fantàstiques són la Emma Vilarassau, la Montplans i la Júlia Bonjoc. Molt bé. La escenografia és molt simple. Sí. Però que funciona molt bé. Ah, mira. És del Max L'Encel, una persona que jo he treballat amb ell i que té sempre molt bones idees. i jo crec que val la pena d'anar-hi, la veritat. D'acord. Molt bé. El Romea, doncs, ja sabeu, comença a les 8. El dissabte fan dues funcions. El dissabte fan dues funcions. Una a dos quarts de sis, o sigui, cinc i mitja. i l'altra a dos quarts de nou, o sigui, 20-30. D'acord. O sigui que podeu anar aquest cap de setmana perfectament. I fins quan, Maica? No, encara, encara estan. Encara tenim, no? Sí, sí, encara tenim temps. Sí, estarà ben bé un mes, eh? D'acord. O sigui que podeu estar tranquil·les. Però, vaja, el dia que jo vaig anar estava ple, deu amagom. Oh, mira. Sí, sí, em va fer molta il·lusió, la veritat. Quan veig la sala que està plena, em poso supercontenta. És un subidon, no? Una mica. Sí, sí. Ostres, la cosa va bé, funciona. Sí, la veritat és que sí. Home, mira, jo t'haig de dir, Maica, que vaig anar també al teatre. Vaig anar aquesta setmana. Sí. Amb una amiga per un tema d'un regal. I era un dimarts, al vespre, a la nit, i la sala estava plena. Veus? I era un dimarts. La gent està tornant, està tornant, eh? Un dimarts, eh? Però planíssima. En quina sala era? Era al Teatre Borràs. Al Borràs, vale. Vaig anar a veure La Pell Fina. La Pell Fina, no l'he vist. Et va agradar? Sí, sí, sí, sí, sí. Perquè és també de coses de la vida real, del dia a dia. Ja. Doncs ara em penso que al Borràs estan fent 12-12, que és com una mena del festival d'Eurovisió. Ah, però en teatre. Ah, segur que heu sentit a parlar. Però en teatre, sí. Bé, això de l'Ali Simón està fins al dia 30, o sigui que teniu temps tranquil·lament de veure-lo, eh? I després volia també comentar una cosa que m'ha fet molta il·lu, que és que ahir vaig anar a una roda de premsa a la Beckett. Sí. i el motiu de la roda de premsa és que li faran un... Bé, ell no vol... Una estrena? No, és un homenatge, però ell no vol que es digui la paraula homenatge, perquè ell és molt humil, molt humil i molt... però bé, és un homenatge. Bé. És un homenatge al José Sánchez Sinisterra. José Sánchez Sinisterra és un meravellós escriptor, dramaturg, de teatre. ha escrit moltíssimes obres de teatre, totes bones. D'alguna manera és... A vegades ho dic també del Sergi Belvell, però d'alguna manera el José Sánchez Sinisterra és el pare de la dramaturgia que ara es pot veure, no? Ah, sí? Ostres! Amb el Sergi Belvell, amb el Mar Artigau, perquè, a més a més de que era un bon escriptor, també donava classes. Ah, mira, tenia aquestes dues facetes, no? Exacte. Estava... O sigui, han après molts dels escriptors d'ara. I a la Sala Bequet li volen fer, doncs, un reconeixement. Això sí que sí que li pot dir. D'acord. Homenatge, no, però reconeixement. Sí, bueno, doncs, mira, un reconeixement. Li fan un reconeixement, d'acord? José Sánchez Sinisterra va ser una roda de premsa llarguíssima perquè, bueno, està explicant... És una escriptor, vull dir que... I vam acabar, que serien les tres o... Què dius! Sí, sí, sí, vam fer la llarguíssima. Ho vam passar molt bé. i si mireu en el teatre, en la Sala Bequet, podria veure totes les obres. Jo, de totes les obres que es faran, la veritat és que només hi ha una que no hagi vist. D'acord. I és perquè, després li vaig preguntar, perquè li vaig dir, aquesta no l'he vist, i em va dir, és que aquesta l'acabo d'acabar, que encara no està ben bé ni acabada. Home, o sigui, quasi que allò en primícia, no? Sí, sí, o sigui, que aquesta obra que es podrà veure, doncs diguem que és... Sí, però hi ha quantitat d'obres que es faran que són de les conegudes, diguem-ne, dels Sánchez. Em va agradar molt tornar-lo a veure. Què? Penso que serà una bona cosa, això del reconeixement, el Sánchez Sinisterra. I, a més a més, aquests dies vam dir de quedar i tal, però aquests dies estarà donant classes entre cometes, o xarxes, o xerrades, en fi, com li vulguis dir, a l'Institut del Teatre. Ah. Perquè ell també va ser professor de l'Institut del Teatre. D'acord. I, a més a més, que això no ho he dit, però és quan jo el vaig conèixer, ell va ser l'impulsor i el creador de la Sala Beckett. Ah, mira. Però no de la Sala Beckett d'ara, que està a Poblenou, sinó de la Sala Beckett... De la inicial. De la inicial. On estava abans la Sala Beckett? Estava a l'Egre de Dala, a Gràcia, a l'Egre de Dala. I llavors va ser l'any 76 o una cosa així. Oh, ja fa, no? Sí, sí, sí. I llavors, bueno, doncs jo vaig començar la Sala Beckett a funcionar i vaig anar a veure tot, tot, tot, tot el que feia, que feia moltes més coses, evidentment, a part de les obres d'ell, no? Ja. I després vaig tenir la sort de treballar també a la Beckett, a la Beckett d'allà. A la de Gràcia. Sí, a la de Gràcia, sí. I està, doncs, això, treballant junts, no? Que sempre és maco, vaig estrenar un parell de coses allà, a la Sala Beckett. Em va fer molta il·lusió. I penso que és una gran idea que la Sala Beckett li faci aquest reconeixement al que va crear... Home, clar, un dels impulsors, no? No, no, un, no, no, no, no, ell, ell, ell, solet, ell, solet. Després ja se li va anar a afegir gent, però quan va posar en marxa la Sala Beckett d'aquest moment, estava ell sol i la gent que, evidentment, estava assalariada, no? Per dir que en una sala no es pot portar sola. Però, bueno, em va agradar molt l'experiència, va ser una roda de premsa llarguíssima, a mi no em fa res, perquè m'encanta escoltar la gent com parla. Bueno, clar, sobretot si són de temes que ens interessen. Home, sí, clar. Perquè si estàs allà tres hores escoltant una xapa d'algú que no... No, no. Que no et ve, ni et ve, dius que s'acabi ja, per favor. No, no, la veritat és que sí. I jo, parlant de teatre, no em cansa mai. No, no, en tenim fe. Mira, parlant que vam anar a fer una cervesa amb la gent de l'Àlic Simón i el Sergi Belbell, va sortir el tema que ara està, doncs, ho parla tothom i tothom està preocupat i tal, de la censura... Bueno, clar, és que això a la cultura afecta. Doncs això, que tothom està molt preocupat i, evidentment, vam estar parlant d'això. i em va fer gràcia un comentari que va fer el Sergi perquè va dir l'obra aquesta que està fent ara la Marxa Arànega, que es diu Com fer instruccions per fer-se feixista. Sí, és veritat. Jo no l'he vist encara, eh? Jo tampoc. He d'anar a veure-la, eh? Doncs va estar comentant, diu, aquesta obra, si passa el que sembla que pot passar... També xim-pam-pum fora, eh? No es podrà fer. Diu, i potser la Mercè té problemes amb això. Home, és que només pel títol... Instruccions per fer-se feixista. Que per mi perfecte, eh? Però que, clar, si puja en aquells... Doncs mira, de moment, com que ja l'estan fent, si voleu anar a veure-la, per si un cas... Abans que la treguin, no? Bona recomanació, Maica. Per si un cas, l'estan fent a la Villarroel, d'acord? D'acord. I és... Bé, doncs això, la protagonista és la Marxa Arànega, que és una dona que ha estat tota la vida fent teatre. O sigui, jo la coneixo de fa 40 anys. i la veritat és que és una obra amb un avís còmica, però a la vegada... Home, és que el títol també és com... A la vegada és preocupant, diguem-ne, d'acord? Doncs això, estan fent ara mateix a la Villarroel. Estarà fins a l'agost. D'acord. Però no deixeu passar el temps perquè potser... No, que a l'agost és d'aquí dues setmanes, ja mai que... Sí, i a més a més d'això, que potser després les entrades van de bòlit, no? O, esperem que no, o les suspenen. Bé, esperem que no, no, esperem que no. Sí, l'horari de la Villarroel és de dimarts a dissabte a les vuit de la nit. D'acord. I el dissabte també fan dues funcions, una a dos quarts de sis, i una altra igualment a les vuit. O sigui que instruccions per fer-se feixista, doncs ja teniu una altra... Per anar a veure-la abans que s'acabi. Abans que la traïm. Abans que s'acabi, sí. D'acord. Llavors, després hi havia una obra que a mi m'encanta, m'encanta de veritat. O sigui, ja l'has anat a veure. No, me la sé de memòria perquè m'agrada molt, que és la Plaça del Diamant. La Plaça del Diamant, atenció, perquè si voleu anar a veure-la, està només avui, 14, i demà, 15. Ostres! Sí, el teatre grec fa sempre el mateix. O sigui, porta uns espectacles meravellosos. Evidentment, després d'aquesta obra la podrem veure en temporada. Ja. Perquè moltes de les obres que passen dos dies o tres al grec, doncs, al grec, a l'espai grec, eh? No és un teatre. No és un teatre qualsevol, diguem-ne. Doncs això, que normalment la programen. D'acord. Però seria una pena que no la poguéssim veure. Jo intentaré anar a veure-la. Bé. Avui no, perquè ja tinc un compromís, però si puc, aniré demà. Si puc. Això, està només aquests dos dies, 14 i 15. Comença, com sempre, que tot el que es fa al grec es fa a la mateixa hora, a les 10, que és quan ja no hi ha llum. I la veritat és que la plaça del Diamant, ja dic jo, jo me la sé de memòria perquè m'agrada moltíssim. D'acord. I la directora d'aquesta obra també m'agrada molt, que és la Carlota Subirós, que fa molt de temps que no... Que no vas veure res seu? Sí, que no veia res d'ella. O sigui que, mira, em farà il·lusió de veure-la, la veritat. I si no puc, suposo que la programarà de temporada. Després, continuant al teatre grec, parlarem també d'un espectacle que m'encantaria anar-hi també, perquè canta... És un espectacle musical. No és de teatre, no és de teatre, però... Bé, teatre musical o és musical? No, és musical, és un musical. És una... com es diu? Un recital... Musical, no? Sí. Com una mena de concert. Exacte, sí senyora, tu ho has dit. M'encanta la idea d'anar-hi perquè hi ha una dona que m'agrada moltíssim, i que l'admiro moltíssim, que és la Sílvia Pérez Cruz. Oh, home! A tu també t'agrada, eh? A mi m'encanta, a mi m'encanta com canta. O sigui, m'és igual que canti, però que canti ella. Home, sí, però hi ha una cançó especialment, vestida de nit. A veure, la posem si vols. Sí, perquè és una meravella, és una meravella, de veritat, és una meravella, m'encanta. Bé, però no estarà sola la Sílvia Pérez Cruz, eh? Estan la Liliana Herrero i Maria Gadú. I cadascuna, evidentment, parla, canta una... Ja? Sí, està sonant. A veure si surt el moment en què canta ella. A veure, sí. És que canta molt bé, Maica. i la cançó també és molt maca. Preciós. S'ajunten dues coses. Doncs, si puc, aniré. Estan només el dia 17. Apa, vinga. Un dia només. Allò donant opcions, eh? Sí. Sí, però em donen moltes opcions. O 17 o 17. Si voleu anar-hi, espavileu, perquè m'han dit aquest matí, que he parlat amb ells, que estan les entrades que volen, eh? Buf, clar. Volen. I ja dic, no està sola, està ella, la Sílvia Pérez Cruz, la Liliana Herrero i la Maria Gadú, que són tres músiques absolutament diferents, d'acord? És un llenguatge diferent en cada una d'elles, no? Una, doncs, parla molt, per dir-ho d'alguna manera, de Federico García Lorca, amb textos d'ell. L'altra, de l'Atahualpa Llupanqui, que és un home també que m'encanta, m'encanta. I després també hi ha una mica de música de Fito Paez, és a dir, que serà un concert de tres dones, doncs, cada una amb la seva manera de cantar. Clar, amb el seu estil, no? Amb el seu estil i amb les seves cançons. Jo penso que està molt bé. L'únic que no m'agrada és que sigui només el dia 17. Ja, clar. Un dilluns, a més, és com... Comencen a les 10, com tot el que es fa en el grec, d'acord? I el preu, el més baratet, són 30 euros. Bueno. És que és la Sílvia Pérez Cruz. No, sí, no, però a veure, si és un concert, no cal estar a la vora. Saps què vull dir? Bueno, depèn del lloc, no? Suposo, també. A veure, si estàs a la vora, millor, però vull dir, si vaig a veure una vora de teatre, demano per caritat que em posin a les primeres fileres, perquè ho has de sentir bé i perquè veus l'expressió de la... Sí, perquè a tota la vegada també veure la... Clar, com suant, com suant els actors, que sempre ho dic. Però si és un concert, tant se val. Si no vols gastar-te massa, en 30 euros pots disfrutar d'aquest concert que deu ser preciós i meravellós. Clar. Sí, perquè les tres són molt bones cadascuna. Home, però si t'han de posar en el galliner a dalt de tot, a última fila, home, potser jo pagaria una mica més, estaria disposada, no? Sí, però, Núria, ho escoltaràs igual, perquè al grec tot funciona en el que veus, eh? Vull dir que... O sigui, les veuràs molt lluny, molt petites, a les tres molt petites, però vaja, vull dir, val la pena d'anar-hi, si no tens diners, encara que sigui a la... Sí, no, no, clar. Una altra cosa que podrem veure al teatre grec, que també m'ha cridat l'atenció, perquè també m'agrada molt, molt, molt aquesta dona, és que el dia 23 també... Només 23, bueno. Un dia, un dia només. A més, el dia de les eleccions, eh? El diumenge. Oh, i no havia pensat. Bueno, mira, molta gent potser es queda i... Sí, i ademà, com que és a les 10 de la nit, no? No, no, clar, ja estaran fent el recompte. No molesta per res, no? No, no. Les eleccions. Bé, doncs, el 23, doncs, podrem veure la Maite Martín. No sé qui és. La Maite Martín és una cantant... Maite Martín? Sí. Ostres, ara... Búscala, búscala. Potser quan la vegi, a veure... A veure, la Maite Martín és cantaora, flamenco, cantaora, flamenco. Però al llarg dels anys... Búscala, a veure si... Sí, l'he buscat, però... Ah, per escoltar-la de fons, eh? Sí, sí. Vinga. Doncs això, ella va començar de cantaora, de cantaora en un quadro flamenco. Sí. Ahir després ha anat canviant una mica, sense deixar, evidentment, les seves arrels, però ha anat canviant. I la veritat és que a mi m'agrada molt la Maite Martín. En aquest espectacle es diu Tatuajes, va acompanyada, evidentment, dels seus músics, que té un quarteto que l'acompanya a tot arreu. Ah, mira. Sí. I això, és un nou projecte d'aquesta dona, que la veritat és que ha fet... té molts premis, però molts premis. Ara, podria dir 40 premis, però, per exemple, el Premi Alcante de las Mines, que és un flamenco, evidentment, els mineros quan cantaven i tal, és un concurs que es fa cada any i ho ha guanyat un parell de vegades, em penso. també té la medalla d'oro al mèrit a les belles artes, del Ministeri de Cultura. Vull dir que és una dona que porta... És potent, no? Sí, és molt potent. En el seu gènere és... I després també té el Premi Ciutat de Barcelona, que se li va donar el 97, perquè Maite Martín, encara que és flamenca o té un cert aire flamenc ara, doncs és nascuda aquí. Ah! És de Badalona, em penso que és. Diria que és de Badalona. O sigui que és catalana, però no ho sé... Has trobat alguna cosa? Sí, està sonant de fons. A veure. És maco. Sí, és maco. És maco com canta. Té una veu molt potent, molt personal i canta, de veritat, canta molt bé. També m'agradaria anar-hi. i és que... Bueno, clar, és que per anar-hi potser aniria moltes coses. No, és que estic escollint el que m'agrada, el que m'agrada a mi, no? Perquè n'hi ha moltes més coses que, evidentment, hi ha també el Teatre Grec, que està el Prisoner of the State, està el Rufus Wendt Wright, o sigui, hi ha molta... Però estic escollint el que realment m'agradaria a mi, no? I després també hi ha una cosa que també m'agradaria molt anar a veure. està dirigida per el Jordi Prat i Coll, que és un gran, gran director teatral, vale? I el títol m'agrada molt, per això dic que podríem anar-hi... Jo, a veure si... Aquest tenim dos dies per anar-hi. Ah, bueno, mira, ja som més generosos. Sí, podrem veure-la el 27 i el 28 de juliol. I estem parlant d'un teatre musical, però que parla d'una dona que ha passat a la història, vale? Parla d'Evita Perón. Bueno, em sona, sí, sí, sí. Evita Perón va ser evidentment la primera dama d'Argentina. Sí. Va haver-hi... La gent la seguia religiosament, o sigui, va ser una cosa... Era molt més que una primera dama, saps què vull dir? Mai, que ens queden 15 segons, eh? Doncs, res, el títol de l'obra que podreu veure al grec el 27 i el 28 és Forevita, una estracanada musical, dirigida per el Jordi Prat i Coll. I ja no podem dir més coses... No. Bueno, tot el que hem dit, si esteu escoltant la ràdio i diu això on... Tot el que he dit, tot el que he parlat és del grec. Vinga, de l'espai... Ho consultarem a la pàgina del grec. De l'espai grec, eh? Vale. O sigui, no és en cap teatre. Bon cap de setmana, Maica. Adéu, adéu. Me'n vaig al teatre, ala, adéu. Indignació entre els moviments socials i independentistes de Girona, de fet, de tot el país, després que s'ha destapat conegent de la policia espanyola i va estar infiltrada durant tres anys. La noia va mantenir una relació sentimental fins i tot estable amb un activista que actualment està imputat pel tall a les vies de l'AVE i li demanen quatre anys de presó. Amb la Maria, que així es deia aquesta... o presumptament es deia aquesta policia espanyola o quan actuava com a infiltrada, com a mínim, es van conèixer poc després que ella arribés de Mallorca a la primavera del 2020 i van conviure i mantenir la relació fins ahir mateix. Martí Majoral és portaveu d'Alerta Solidària. Les solucions vindran de nosaltres, dels carrers, de la lluita incansable i nosaltres, que som aquell perill que deia la Policia Nacional, l'únic que hem de fer és prendre en consciència, som perill, som perillosos i el nostre dia arribarà. És el quart cas que es destapa i, per tant, que s'arriba a saber dels que hi deu haver d'infiltració d'agents de la policia espanyola en cercles independentistes. Notícies breus, Núria Pereira. La Generalitat denuncia que l'Estat té bloquejats projectes per valor de 800 milions dels fons Next Generation per una ordre ministerial. Aquest ordre estableix que les administracions han de fer una comprovació de possibles conflictes d'interessos abans de resoldre qualsevol licitació. La Generalitat ha fet arribar als seus destinataris el 77% dels recursos disponibles dels fons europeus i de la Generalitat que han arribat al 94% dels municipis catalans. Episodi de calor extrema al sud d'Europa amb especial atenció a Grècia. Les autoritats d'Atenes han decidit tancar avui l'accés a l'Acròpolis, un dels indrets turístics més visitats del continent durant com a mínim les hores de més sol. Segons el servei meteorològic d'aquest país, el pic de calor s'espera per avui amb temperatures de fins a 42 graus a Atenes i fins a 44 a la part central de Grècia. A Itàlia s'esperen també temperatures altíssimes pels pròxims dies que es poden enfilar fins als 43 graus a l'Eterna Roma. La Creu Roja detecta menys picades de meduses aquest any a Catalunya. De tota manera, els experts avisen els banyistes que no se'n refiïn perquè les elevades temperatures afavoreixen la reproducció d'aquest animal i aviat el podríem tornar a veure massivament a les platges. De moment, però la xifra és molt baixa, com explica un responsable de la Creu Roja de Tarragona. Tal com altres anys podrien arribar a 10 picades al dia, 10 fures al dia de meduses. Aquest any poden arribar amb 2, 3, 5, el dia que n'hi arriben més, però n'arriben molts menys que altres anys. Acció Cultural del País Valencià crida a concentrar-se a Burriana pel valencià, per idioma, pel català, dilluns vinent. L'entitat s'assuma així a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua per exigir a l'alcalde del Partit Popular que rectifiqui la censura aplicada pel regidor de Cultura de la població de la Plana Baixa, que és de Vox, de l'ultradreta. La trobada es farà a les 7 de la tarda davant de la biblioteca d'on s'han retirat els exemplars de revistes en català com Cavall Fort, en derroc o al temps. Trànsit, 6 i gairebé 4 minuts. Cèlia Quintana. Bé, doncs, dels problemes que hi ha aquesta hora destaquem la P7 amb buses d'aturades de Sant Cugat a Castellbida a Rosanes i molt més endavant a Freginal, sentit sud. També s'aturen a la P7 de Santa Perpètua amb un tornés del Vallès, direcció cap al nord, el lateral en tots dos sentits de la marxa, la C58 des de Montcada fins a entrar pel nus de la Trinitat i el tram que va de la C58 a la C16 a Terrassa, sentit Manresa per les obres, autopista del Maresme, Cues a Montgat de Cabrera de Mar fins a Argentona, direcció cap a Tordera, la B24 de Cervalló a Vallirana, uns 6 quilòmetres a la Nacional 340 al Vendrill sentit sud i també uns 6 quilòmetres el tram que va de la C35 a la C65 a Llagostera, direcció cap a Castell Platja d'Aro. A les rondes a Barcelona, trams llargs en tots dos sentits. Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viet. Esports, Damià Aguilar. El servi Novak Djokovic s'ha classificat per la final del torneig de tenis de Wimbledon. Serà la seva novena final, n'ha guanyat des 7. Ha derrotat 6-3, 6-4, 7-6 l'italià Janik Siner. La segona semifinal enfronta ara mateix Carlos Alcaraz contra Danil Medvedev, 2-1 pel Murcià en el primer set. El ciclista polonès Kijatkowski s'imposa al cim del Gran Colombier de la tretzena etapa del Tour de França. No hi ha hagut canvis a la classificació general amb Inegor, tot i que Pogatxar li ha retallat 4 segons. El Barça femení viatjarà a Mèxic per disputar un Tour de pretemporada. Les blaugranes disputaran dos partits contra el Club Amèrica femenil i el Tigres femenil els dies 29 d'agost i 1 de setembre respectivament. La Juventus ha demanat permís al Barça i al Madrid per desvincular-se de la Superlliga. La UEFA ha multat al Barça amb mig milió d'euros per declarar erròniament beneficis en l'exercici 2022. I Àngel Herrera fins ara cedit al Girona fitxa per 4 temporades. Roger Grimaul l'han presentat com a tècnic del Barça de bàsquet per les pròximes dues temporades. L'Unicaja pagarà la clàusula de Cameron Taylor que deixarà al Girona. Fins aquí les notícies. Premi Cerverí 2023 Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda. Us informa Mariona Sales-Vilanova. La CES ha llançat el seu concurs fotogràfic anual amb l'excursionisme a la muntanya i la natura com a temàtiques principals. Les inscripcions ja estan obertes i els participants hauran de presentar fotografies inèdites que no hagin estat guardonades en cap altre concurs o presentades en ediccions anteriors d'aquest certamen. Els participants hauran d'adoptar un pseudònim per presentar les seves obres que poden ser a color o en blanc i negre i en format apaisat o vertical. Els concursants poden presentar un màxim de 5 fotografies individuals i les col·leccions temàtiques han de constar de 3 imatges que mostren una unitat temàtica. Es lliuraran premis en diverses categories i seran concedits per un jurat qualificat format per representants del món de la cultura excursionista i de la tècnica fotogràfica, excepte el Premi Popular que serà decidit per votació dels assistents a l'acte del sopar de motxilla on es lliuraran els premis. El termini de presentació de fotografies finalitza el 8 de setembre i les bases completes del concurs estan disponibles al lloc web de les CES. Promoció Econòmica de Sant Jús ha anunciat la seva nova programació de cursos per l'any 2023 amb l'objectiu de potenciar el talent individual i preparar els participants per afrontar amb èxit les entrevistes de feina. El curs Multipliquem el talent ofereix una oportunitat única per a participants cinc dies de sessions de coaching individual dissenyades per potenciar les competències transversals dels participants. Aquest concurs es realitzarà el 18 i 25 de setembre i el 2, el 9 i el 16 d'octubre del 2023. Per inscriure's s'ha de fer a través d'un enllaç que trobareu a la pàgina web de Promoció Econòmica de Sant Jús. Per altra banda, el curs Afrontar l'entrevista de feina del segle XXI es dura a terme en dos dies on els participants aprendran a utilitzar la tècnica STAR per afrontar amb seguretat les preguntes més difícils en les entrevistes de feina. Aquest curs es realitzarà el 19 i 20 de setembre del 2023 i per inscriure's cal entrar al formulari que trobareu a la pàgina web de Promoció Econòmica de Sant Jús. Els dos cursos es realitzaran a les escoles i les places són limitades. Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern el portaveu del grup municipal del PP de Sant Jús Enric Salvadores amb motiu de les eleccions generals el 23 de juliol on ha criticat la situació política actual ha denunciat la que considera inestabilitat del govern i ha expressat la seva visió per al futur. Segons Salvadores aquestes eleccions generals s'estan vivint amb menys intensitat degut a la seva coincidència amb el període vacacional i la recent ressaca de les municipals. No obstant això assegura que la ciutadania és tensiosa per participar i que espera canvis significatius en la manera de fer política. El portaveu del PP ha sigut crític amb la coalició de govern actual assenyalant que Espanya necessita un govern fort i que un govern no pot estar suportat per partits que no creuen en el projecte de país cosa que segons ell genera inseguretat tant a nivell intern com a l'Unió Europea. Criticar que el govern s'ha sostingut amb el suport de partits com Esquerra Republicana i Bildu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Tornem amb tota l'actualitat de la tarda. Tornem amb tota l'actualitat de la tarda. Tornem amb tota l'actualitat de la tarda. Tornem amb tota l'actualitat i la tarda. Tornem amb tota l'actualitat de la tarda. Tornem amb tota l'actualitat de la tarda. Intonitza Estàdio d'Esbert. De l'àmbit de Sant Lluís. De l'àmbit molt bé. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Vinga, i ara comencem aquesta segona hora de la Rambla. El programa de tardes de ràdio d'Esberna en aquesta tarda d'estiu, en aquesta tarda de 14 de juliol, amb un megamix de la pel·lícula Gris. Un mix ben animat. De protagonistes, com no, a John Travolta i Olivia Newton-John. Relationship, hand 쓰� Superman. Gris, administre skbor Anita Gris, germanztre S Integration Gris, licN bass, he sull. оздologia With increase incrociation Gris, greased, greased, greased, greased, greased, greased, grip, greased, greased, greased, greased, greased, Lab Peddi'i altru contact, greased. Gris, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, greased, pestic sidounce回é. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit