#427 - Recomanacions cinematogràfiques d'estiu

Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Ràdio Tastell, 98.1 Això sí, començarem amb el tema Limbo de Daddy Yankee, un tema clàssic de l'estiu i que ens fa pujar l'ànima a tots i a totes malgrat aquesta calorassa que està fent avui dimarts 18 de juliol. Vinga, va, Daddy Yankee, aquí a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! !! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! tenen'm que per aquest ritme! De moment, sí, estem tots vius. Però sí que podria haver algú que s'hagués fos ja a aquest ritme, eh? Aquest ritme podria ser. En tot cas, potser per això hi posem una música així, que a mi m'evoca Harlem. No és que Harlem o Nova York sigui una ciutat especialment freda. Pot ser-ho, tenim algunes imatges allò. Però sí que avui us porto dos llibres i n'hi ha un que es diu L'Antàrtida de l'Amor. Per tant, això sí que directament aboca el fred. Totalment. Passarà a Suècia i, per tant, ja hi arribareu. Que sigui per... A nivell mental. Fredar una mica mentalment i situar-nos en boscos humits i tal. Crec que pot ser una bona solució al tuf que estem vivint avui. En tot cas, però, el primer voldria començar amb el llibre que ens relaciona amb aquesta música, que jo, doncs, no sé, em situen en una cava de jazz, allò, amb algun... A Nova York. No sé si Cintia Osi, que és molt de jazz, jo suposo que sí. En tot cas, sí que és molt nova yorquesa. És l'autora convidada a l'última sessió de la Universitat Senjostenca d'Estiu, que, recordo, no serà demà dimecres, sinó dijous. Canviem de dia. I canviem d'espai, perquè no ho farem davant de la llibreria, on potser encara, tot i que diuen que dijous ja haurà refrescat una miqueta, ens podríem fondre fora. Com que coincideix que és també el final de cicle del món, del món ficció, doncs serà una... com una celebració amb doble pota, no? D'una banda, final de la Universitat d'Estiu, final del món ficció, del món ficció. Sí. I, doncs, bueno... I fem un acte conjunt, no? Tant el món com el llibre té. I ho farem a les hores de l'espai mercat, o sigui, sobre el mercat... Que ja era condicionat, entenc, una mica més fresquet. Jo crec que estarem un pèl més fresquets. I a banda també és un espai molt noble, és a les vuit, això sí. I vindrà, a més a més, la Dolors Udina. La Dolors Udina és la traductora de Sintiòsic, una dels grans traductores d'aquest país, que, a més a més, fa tot just un mes que acaba de rebre el Premi Nacional de Cultura. Per tant, vol dir, no sé si és la seva primera aparició pública o la segona després d'aquest premi, però és tot un honor que hagi coincidit així. Ja era un honor que vingués, havia vingut fa temps a aquest llibreter. I, bueno, és aquestes grans traductores com Anna Casasses, com tants altres que han prestigiat moltíssim el fet de poder llegir en català obres, doncs, originals de l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, l'idioma que sigui. Durant molt temps de traducció en català semblava que es feia així com amb gent poc preparada, gent que ho feia molt ràpid, gent que li importava que estigués en català i ja està. I tenia molta crítica. I com es relaciona aquest acte amb el món ficció? Bueno, doncs, d'entrada, perquè això el que presentem és un conjunt de contes, un contes, per tant, de ficció, i, a banda, la relació que Cintia Òsic té amb la ficció és molt curiosa. El que fa és novel·lar, o, en aquest cas, fer contes, de la realitat que ella té més propera. Cintia Òsic és una autora, jo ho hem dit, nova llorquesa, nascuda al Bronx, filla d'immigrants bielorussos, jueus, que tenien una farmàcia, en un barri, allò de dir, més amunt de Manhattan, més amunt de Harlem, justament. Sí. Llavors, ella el que fa és intentar explicar aquest món jueu, moltes vegades tancat, envejós, i ho fa d'una manera que ens pot semblar molt divertida. Sí. D'alguna manera pot recordar la ironia que gasta, ens pot recordar la de Woody Allen, però probablement no és d'aquesta societat tant de l'aparist side, que ens retraten allà com gent rica, que no sap què fer amb la seva vida, una mica de tot. En tot cas, és un món en què estan obcedits per l'enveja, perquè, clar, ningú els vol, un món en què estan obcedits per l'herència, pel fet de dir, bueno, potser voldríem no ser jueus, perquè, clar, ens porta a una sèrie de problemes de relació amb els altres, però no ens podem oblidar que darrere, clar, som els hereus d'una tradició molt llarga que no podem oblidar. Per tant, el pes d'aquestes dues coses està present en tota l'obra de la Cíntia Òsic, però no ho fa d'una manera dramàtica, sinó fins i tot divertida. El llibre que presentem és Antiguitats, que és, de fet, Antiguitats és l'última novel que va escriure. Dic novel perquè és com una novel·la curta o un conte llarg, de manera que el que ha fet l'Abreu és sumar aquest, aquesta Antiguitats, Antiquitis, li ha sumat quatre o cinc contes més, ell havia publicat dispersament, també els últims 20 anys. És com un recull de contes. Per tant, és un recull de contes en el qual trobem un primer conte que té 100 pàgines, per tant, és com una novel·la curta o un conte molt llarg, i després una sèrie de contes. On sembla els protagonistes són aquesta gent que té aquesta mena de doble faceta, és a dir, som jueus, i això ens porta a una sèrie de problemes, i tenim un pes, i alguns, això, hem arribat a Nova York fugint de l'error pur, però no en volem fer un drama. Per exemple, el protagonista d'Antiguitats és algú que està escrivint tota una memòria de l'escola on va anar, i torna a ser amb aquesta escola que ara es convertit en una residència d'escriptors. De fet, l'escriptura també és molt important, l'obre de Sintiòsic, allò de dir, perquè amb l'escriptura el que fem és intentar recordar, però quan recordem i escrivim, ens ho inventem, o què estem fent? Hi ha tots aquests dubtes. i és molt curiós perquè és un personatge obsedit per un pare que durant un temps de voler ser arqueòleg i va fugir a Egipte i semblava que no s'anava... I quan va tornar d'Egipte va tornar amb unes antiguitats, que són tot el que ell té d'aquest pare, unes antiguitats que són egiptes, per tant, que són com robades i que recorden aquest passat, però del qual el seu pare no volia parlar, perquè sabia que era un moment que ell va fugir intentant trencar el matrimoni i se'n va repetir i va tornar. Ostres, quina història, eh? Quina història. I tot això ho relaciona amb un antic compan d'estudis que era una mena de jueu estrany. I és molt curiós, un jueu estrany perquè era un jueu repudiat pels propis jueus, perquè era una mena de secció, per dir-ho així, o de branca del judaïsme que no va anar a Israel sinó que es va quedar a Egipte. Però dintre d'Egipte anava... Estaven com confinats a l'illa de l'Elefantina, que és una illa molt gran que hi ha al mig del Nil amb uns temples brutals, rememorant el seu gran patriarca que era de Moisés. Per tant, en això eren molts jueus, però no són els jueus que van anar fins a Israel, sinó dels que van dir no nosaltres ens quedem aquí, amb aquesta illa, lluitant contra els pagans. Els pagans, evidentment, són els egipcis que els havien expulsat. I que, per tant, són com uns jueus que són doblement expulsats. Els egipcis no els volen, els jueus tampoc. I al d'hores ella s'inventa, perquè jo crec que s'inventa, com que aquesta saga d'elefantins, encara perviu, i tenen uns trets físics molt característics, perquè són com bruns, però tenen el pèl com roig. I, bueno, un estudiant o un membre d'aquesta llarga herència, que és com uns jueus estranys, encara perviu a Nova York i és company d'estudis d'ells, i és un senyor molt curiós, algú com... Caldrà llegir el conte. I, clar, i lligui amb aquesta saga, amb aquesta història del seu parc que va a Egipte i va aconseguir unes antiguitats. I, clar, quan ell l'ensenya, i dient, bueno, així em podré fer amic d'aquest noi tan curiós, ell ho repudia, diu, no, aquests són pagans. Home, pagans, i tu no en saps res d'Egipte. I li comença a explicar la seva història. Paral·lelament, a més a més, la ironia vindrà quan ell li digui... Bé, a més a més, clar, tot això que és aquest món tan fascinant de Nova York, el meu fill s'ho està perdent, el fill de qui escriu aquestes memòries, perquè se n'ha anat a Los Angeles, i aleshores hi ha aquesta... a Califòrnia, i diu que fa aquesta cosa que és cine. Quin poc interès. Es riu dels... Això passa als anys 40. Sí. I la gràcia és que és sintiosa, i clar, això ho escriu ara, fa 10 anys, no? Per tant, ella pot escriure dels anys 40 quan des de Nova York es repudiava pràcticament el cine que feien els bàrbars de l'oest dels Estats Units, i fins i tot hi ha un moment que li diu és que, clar, tinc un productor molt famós, William Wyler, que diu que està interessada en la història d'aquest pare, o sigui, avi, que va anar a Egipte a fer d'arqueòleg, i això podria ser una història fascinant. I diu que el meu fill no en té ni idea. Que em deixeu una Indiana Jones, eh? Justament. I aquesta és la gràcia. El pare, als anys 40, li diu això no interessa a ningú. Com vols que el cinema s'interessi per l'arqueologia? Això, llegit des d'ara, i escrit per Cintiaus, sabent que justament Indiana Jones és algú que s'anirà a Egipte a desenterrar... Sí, sí. Un arqueòleg aventurer... Per tant, el que desenterra és relíquies jueves. Perquè l'Arc de l'Aliança, el Sant Grial... Bé, aquesta és la gràcia quan tu llegeixes i veus que aquest home es repudia, diu, és ell qui no se n'ha sabent. Però aquesta justament és la gràcia que té, a l'hora de retratar aquests jueus que no són conscients del que tenen, que ho repudien però no se'n poden desfer del tot, amb aquest primer compte d'antiguitats i després amb els altres que són comptes ja de llargada més estàndard. Tot això ens ho explicarà molt millor demà la Dolors Udina. Que bé. Demà no, demà passat. Demà passat dijous. Demà passat dijous a l'Espai Mercat i amb la qual celebrarem això, que a partir d'aquesta realitat se'n pot fer una ficció que pot arribar a ser il·larant i que probablement és la millor manera per retratar, encara que sigui irreal amb aquest personatge mític d'una saga que pràcticament és tingida, que vivia en una illa al Nil, en fa ficció, però en el fons està parlant d'una realitat que és la dels jueus que mai s'han sentit cómodes enlloc. Cíntia Ose, que és una autora que ara encara està viva, té 95 anys i és d'aquestes autores com pràcticament... Escriu encara? Sí, fins fa poc com a mínim encara ha publicat aquests contes que li han traduït aquí. No sé si després n'ha publicat. Sembla que sí, que ella va escrivint i com que Nova York és algú com de... un dels grans referents d'aquests que en català, de fet, abans d'aquest llibre només se li trobava una novel·la que es diu El Txal, en castellà té dues o tres coses més traduïdes, tampoc no gaire... Però l'Abreu ha fet aquest pas, no? L'Abreu ha fet aquest pas de traduir-la i això, tant de bo no sigui l'últim, de fet l'Abreu sol acompanyar molt els autors i quan en tradueix un després s'hi posa a fons i és molt d'aplaudir perquè ja et dic, a Nova York és un mite, pràcticament, i no ha tingut la història d'un altre mite que podria tenir Nova York com podria ser Paul Auster, per entendre'ns, no? Però, en canvi, tothom la considera com la mestra dels mestres, la gran seguidora de Henry James, d'alguna manera. Caldrà llegir-la. Per tant, és allòs, aquelles autores molt subtils que mai s'ha preocupat, probablement no ha fet un Paul Auster a la seva vida o un Siri Husbet perquè no s'ha dedicat a la fama. Això ho explica molt bé el Jordi Nobka al Pròleg que acompanya a aquest llibre Antiguitats i que diu és que és algú que diu és que la fama i la literatura no casen. Jo vull fer literatura. Vale. I, en canvi, a Nova York, tothom la reverencia, no? Cíntia Ossic, de debò, val molt la pena i crec que si aquesta explicació apressada i acompanyeu demà passat tot el que ens explicarà i llegirà la Dolors Odina, crec que, vaja, us convencereu que és una de les vostres lectures d'estiu seguríssima. No hi fallarem i ens apuntem també al nom de l'autora per tenir-ne la referència. Arnau, veig que véns també amb un altre exemplar, Sí, és això que us deia, però passa una mica de fred justament perquè, clar, la setmana que ve jo fallaré a la meva cita dels dimarts perquè, confio, ja està en una illa al mig del Mediterrani i, per tant, de vacances, tanquem el llibreter a partir de dilluns, també aprofito per fer la... Dilluns, dia... Dilluns, dia 24. 24 de juliol. Si necessiteu lectures, fins dissabte al migdia podeu venir a proveir-vos, després ja no i estarem tancats fins al 20 d'agost. Vinga, que tornareu a obrir, no? Que tornarem a obrir ja engegant de cara a la campanya de text que, com que tots sabem ara les escoles comencen abans, doncs hem de tornar abans. Una mica abans, sí. Tornem al 20 d'agost, doncs ens n'anem de vacances una setmana abans. Ens perdem la festa major aquest any, espero que us vagi tots molt bé. Sí. Evidentment, esperem que guanyin els grocs. Els grocs, però véns amb la samarreta blava de la ràdio, eh? Bueno, perquè he pensat que avui és l'últim dia i avui és l'últim dia i havia de venir d'uniforme, he pensat, bueno, doncs vaja, ens altres un dia vina ben vestit, no? Veiem la samarreta blava en el logo de la ràdio. I, de fet, el primer que porto avui, el primer és un ataronjat que podríem considerar l'equip dels grocs, aquest segon és clarament blau-turpesa. Blau, blau, blau, un blau maquíssim. Amb el qual, bueno, és el que et deia al principi, voldria abocar una miqueta allò al fred que aquests dies tan esperem, no? L'Antàrtida de l'Amor, ja només amb el títol, ja dius, ah, em posaria una rebequeta, és una història negra, negríssima, és un thriller que passa a Suècia, escrit per Sara Stridsberg, Sara Stridsberg que és una autora també... Suècia i aquest gènere de... Sí, és una cosa que va com molt lligada, no? Sí. Però és un thriller absolutament diferent, sobretot pel punt de vista. Sara Stridsberg, només per notar-ho, és una autora que a Suècia també és molt popular, de fet ha sigut membre de l'Acadèmia del Nobel, per tant, de qui es reuneixen i decideixen... Home. I si és membre de l'Acadèmia del Nobel no hi arriba qualsevol, a Suècia. No, no. En castellà, en canvi, només té dos títols traduïts i aquest és el segon, L'Antàrtida de l'Amor. El primer és la novel·la que la va fer més coneguda i que evocava un Nova York justament on van estar a punt d'assassinar Andy Warhol. Doncs aquell intent d'assassinar d'Andy Warhol el converteix en La facultat de los sueños, que és l'única novel·la que teníem fins ara traduïda amb ella per Nòrdica Libros. Ara tenim aquest L'Antàrtida de l'Amor. Per què dius que és especial aquest thriller? Doncs és especial perquè els thrillers els podem intentar veure des del punt de vista de l'investigador, del misteri, fins i tot algun cop des del punt de vista de l'assassí, o del criminal, el que sigui. Clar, aquest llibre, a la pàgina 2, per entendre'ns, hi ha aquest diàleg. Ponte dos rodillas. Ara voy a vendarte los ojos, així serà més sencilla, dijo. Que bien, dije jo, preguntándome para quín de los dos seria més sencilla. Ara te voy a estrangular i després ja no podràs dir més nada. Venga, le dije, de todos modos, no tengo nada que decir. Y ahora ha empezado a cortar lo que queda de mi cuerpo en siete partes y va guardando los restos en dos maletas blanques. Per tant, qui parla aquí? Qui parla el mort? Parla la víctima. Per tant, és tota una novel·la, això és la pàgina 2, no us estic revelant res, dir, ah, però què ens estàs dient? Res de spoiler. Hi ha una escena en un bosc, un nit, està plovent, això que dèiem de la fresqueta, i de seguida veus que qui està parlant és el mort. el mort d'un assassinat que es produeix. Un punt de vista una mica estrany, eh? És un punt de vista estrany, per tant, l'important no és tant explicar qui ha sigut, perquè clar, el mort té molt clar qui l'ha matat, sinó de dir com s'ha arribat fins d'allí. Per què aquesta noia ha arribat en aquest bosc, en aquest indesitjable, com t'ha anat la vida perquè acabis assassinada en un bosc de nit i a més a més amb algú que és un psicòbata que t'acaba tallant en set trossos. Per intentar amagar el seu crim. Ostres. Per tant, és un punt de vista brutal, és una novel·la que comença amb aquesta història que dius, a veure, clar, el que és més difícil és de dir, aquesta veritat de la mort me la creuré fins al final o m'acabarà cansant. I no, no, és sensacional. El que fa és una mena d'història en què, això, l'important és de dir com he acabat jo aquí, quina història d'amor o de no amor o on em vaig equivocar jo per pujar al cotxe que no tocava i a partir d'aquí acabar com he acabat, quines instàncies de la vida, té un punt de vista trist perquè també de seguida ella et diu, al final he tingut que poco duro la vida, acaba aquesta història en la qual comença a explicar que la mata i l'atroceja, al final he durat poc i a partir d'aquí de dir, però aquest poc què ha sigut i com ha anat. És sensacional, és una novel·la que té punts de terror, perquè està sent al bosc que algú explica, té punts de novel·la romàntica, apassionat, però clar, quan tu veus aquest, vius, llegeixes aquestes escenes d'amor dius ja, però això acabarà malament, per tant, tens sempre aquesta negró i aquest de dir, bueno, se masca la tragèdia, no, jo ja sé que hi ha una tragèdia a la pàgina 2, i malgrat tot és sensacional, el llibre no te cau gens, per tant, a tots aquells amants del thriller us la recomano, i sobretot a tots aquells amants de dir, busquem una cosa diferent dins del món del thriller, perquè d'històries de morts, d'assassinats, de crims, d'investigacions, n'hem llegit mil, i clar, justament aquí Sara Stritsberg ens proposa una cosa absolutament diferent, començant pel punt de vista, i acabant per un de dir, clar, el de menys serà el... Qui és la persona morta, perquè ja ho sabem. qui és el criminal, sinó... Com s'ha arribat, no?, a la situació. Tota la peripècia, i per tant, és més un retrat d'aquestes vides, que dius, hòstia, quina mala sort de vida, no? Totalment. Quin editorial públic. Això és Nòrdica Libros, Cintia Ossic, òbviament, és la breu edicions, demà, els dos editors, demà passat, seran aquí a Sant Just per presentar-nos i acompanyar la Dolors Odina. En fi, jo crec que és una doble proposta per tant aquesta temporada. Tenim llibres. que és molt diferent i que, vaja, jo crec que us sorprendran per costats molt diferents, no? I tots dos apel·len a lectures molt intenses, que van més enllà de la peripècia per dir, carai, aquí darrere hi ha un senyor escriptor, en aquest cas una senyora escriptora, tant en un cas com en l'altre, Sara Stritsberg, Cintia Ossic. Molt bé. Doncs, per a aquells que ens estiguin escoltant i que vulguin alguna lectura per l'estiu, que aprofitin, perquè aquest llibreter dilluns vinent ja està tancat, o sigui, que tenim fins aquest dissabte per anar a recollir alguns altres. I malgrat tot, si algú vol fer encàrrecs, pot utilitzar mail i whatsapp i gentment a partir del dia 15 tindran els llibres, vaja, que l'estiu encara durarà. Clar que sí. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies des d'aquí a la Rambla per haver passat aquesta temporada cada dimarts aquí a la ràdio, haver-nos fet la recomanació literària a Ràdio d'Esvern amb llibres que han estat fantàstics i també amb els diferents actes que aquest llibreter he anat fent al llarg de la temporada, bé, al llarg de l'any. De l'any, sí, sí, exacte. Molt bé, doncs que tinguis molt bon estiu, Arnau. Espero seguir passejant-me l'any que ve per aquesta Rambla ofenosa. Clar que sí. Que vagi bé, bon estiu. Bon estiu. Adéu. i ara seguim aquí a la Rambla, la versió d'estiu amb un tema musical ben fresquet per refrescar-nos una mica un tema del grup de Tietz que es diu Let Me Alive. Jo sempre acabo el teu raconet i em dius que m'espavili que la sèrie... No marxeu, eh? Que després seguim aquí amb més continguts. amb galets que l'altre dia la teva avi ens va tuparitzar i si se't veu feliç. Hem sopat a dos mil restaurants però res és comparable amb una pizza amb tu al sofà. Ei. T'he portat per esmorzar un croissant per sucar la tassa aquella que em vas fer comprar a la fira dels encants. Si et puc comparar mil plans però res és comparable quan estem tots junts i han passat els mesos i ens hem anat fent grans i hem anat fent grans i tu passes pel davant i em mires recte i ja no sé què fer si seguir la indirecta però és que realment tu tens ganes de festa i jo li dic al tete que estic al dentista perquè estem molt locos i ara tot ens sembla bé amb un patonet no de gener recordo que sempre em deies que tenia idees de bomber. Penso que t'estimo i cada cop que em mires sento que m'estimes cada cop que et miro penso que t'estimo i cada cop que em mires sento que m'estimes L'Epnialai L'Epnialai Sou L'Epnialai 012. La Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire acondicionat. Si no teniu aire acondicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes... Molta aigua. Beveu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòliques. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu raó lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012. La Generalitat, al teu costat. Agafem els utensilis de cuina i marxem fins avant del restaurant Cuina Miracle de Sant Just i saludem el seu propietari, en Joan Targarona. Hola, Joan. Bona tarda. Hola. Bona tarda, Núria. Què tal? Doncs amb calor, però bé. Bé. Aguantant. Mira, aguantant. Molt bé. Avui us vull parlar una mica de l'alvocat. Sobretot una mica les seves propietats i també algun plat que en podem fer. Que es pugui fer amb el, no? D'acord. Exacte. Doncs mira, l'alvocat... L'alvocat fruita o verdura? Una barreja. No sé, no saps massa bé com definir-lo, no? No, eh? Jo, la veritat és que tampoc no sé massa bé com definir-lo, eh? Potser... És que seria ben bé un entremig, entre una fruita i una verdura. Sobretot, el seu aspecte és com de fruita, al final, no? Sí. O sigui, el més fàcil és que el considerés una fruita. Però, la veritat, les seves propietats i les seves característiques, jo en definiria gairebé també com una verdura, per totes les seves propietats, no? Però, en principi, hauria de ser una fruita. Diguem-ne que un 80% seria fruita, per mi, d'acord? Perquè, al final, s'ha de collir d'una arbre, d'acord? Sí. I, per tant, doncs, bé, diguem-ne... Tot té penta que sigui una fruita, vaja. Exacte, exacte. Diguem-ne que els tomàquets també els colls de la tomaquera, diguem-ne, però no deixa de ser una verdura. Sí. Però, bueno, i tot el que collim d'una arbre, ja sigui pressa, ja sigui poma, ja sigui taronges, etcètera. Peres, sí. Peres, bueno, doncs, al final, són fruites, no? Per mi, seria més aviat una fruita que una verdura, però queda una mica, és una mica incert, això, diguem-ne. Vale, deixem allà anar al llibre. Sobretot, sobretot el que cal saber de l'alvocat, en primer lloc, és que procedeix de Mèxic, d'un clima càlid, i en aquests llocs, en aquests climes, diguem-ne, càlids o tropicals, on va plovent i fa sol, etcètera, doncs, se'l pot trobar tot l'any. Sí. Però, per exemple, aquí a Catalunya, a casa nostra, doncs, clar, en una època molt determinada, que és quan el podem trobar, no? Que és de desembre a març, més o menys, no?, quan està en el seu moment més òptim. Evidentment, el podem trobar tot l'any, perquè al final, doncs, també ens ve de fora, tot i que, bueno, sempre he defensat i sempre he promulgut, doncs, que hem de consumir el producte de proximitat i de temporada. Totalment. Per tant, doncs, bueno, aquí a Espanya també es cultiva, sobretot a Granada, Màlaga i totes aquestes regions, doncs, també s'han cultiva força, no? Sobretot perquè tenen també aquest clima més tropical, més assolellat i, doncs, també, doncs, tant en tant, hi ha algun plugint que també ajuda, no? Però, sobretot, el cuinar del bocater, diguéssim, l'arbre, doncs, sí que és veritat que necessita un rec molt acurat, perquè no ha de ser regat en excés, però sí que s'ha d'anar regant poquet i cada dia una mica, no? I trobar el punt mig, vaja. Trobar el punt mig, que l'aigua vagi drenant bé, saps? No, allò de regar-lo un dia molt i després, durant una setmana, no el rego gens, no? O sigui, necessita ser molt, molt, molt curós i molt constant amb aquest arbre que dóna aquest fruit, d'acord? D'acord. Sobretot, el que volia destacar amb l'alvocat, i per això en vull parlar, doncs, que realment és una combinació al·lucinant de propietats, d'acord? De fet, està considerat un superaliment, doncs, per les seves propietats nutricionals que té, i sobretot perquè té una barreja de greixos que ens ajuda a prevenir, doncs, les malalties cardiovasculars. Sí. Té un elevat contingut en fibra, d'acord? Més o menys, doncs, gairebé un 80% dels hidrats de carboni que té estan en forma de fibra, d'acord? És molt rica en minerals, en potasi, en sodi i, sobretot, en aquells minerals que ens ajuden a regular una mica la pressió arterial, d'acord? També és rica en magnesi, etcètera, d'acord? D'acord? I, doncs, també és molt rica en vitamines, sobretot, vitamina C i vitamina E, però també, doncs, vitamina K, que és essencial, doncs, per la coagulació de la sang, no? Perquè no tinguem, doncs... D'aquesta no se'n parla gaire, eh? Hi ha vitamines que sí que són molt conegudes, però vitamina K i, de vegades, dius, ostres, i això, què deus voler dir? Sí, i després la vitamina... És la coagulació de la sang, sí, per, diguem-ne, perquè tinguem una bona circulació de la sang, d'acord? I, després, vitamines del grup B, com la B6 i la B9, que, sobretot, estan relacionades amb el sistema nerviós, d'acord? Conté, doncs, també tot un seguit de substàncies que són antioxidants, en noms molt estranys, jo tampoc me les conec totes aquestes substàncies, luteïna, xantofiles, etcètera, no? Que són antioxidants, no? La idea és que ens calen d'això. Però, sobretot, doncs, que són substàncies que el que fan, doncs, és protegir-nos d'aquests radicals lliures que ens fan envellir, diguem-ne, i, per tant, ens protegeixen de l'envelliment, d'acord? D'acord. Quins efectes té? O sigui, totes aquestes propietats que hem anat dient tenen uns efectes sobre l'organisme. Primera, doncs, ens pot ajudar a reduir el colesterol, per exemple, o ens pot ajudar a primar. El perfil de les fibres i els greixos que té l'advocat, doncs, té un efecte, doncs, com saciant, no? O sigui, és a dir, que ens calma, diguéssim, la gana que tenim. D'acord, que menjant poc, com si, diguéssim, quedem bé, eh? Sí, exacte, exacte. Quedem tips. Ens ajuda, també, doncs, a regular una mica els nivells de sucre a la sang, no? Per tant, per les persones diabètiques, doncs, perfecte, d'acord? I, sobretot, això, no? L'efecte anti-envelliment que té, no? Substàncies que protegeixen la pell del sol, protegeix contra els efectes de la degradació dels ossos, per exemple, la prevenció de la degeneració de zones de l'ull, per exemple, d'acord? O sigui, vull dir, inclús, sembla que prevé una mica l'aparició i el desenvolupament de determinats tipus de càncer. El càncer de l'aringe, faringe, la cavitat oral, de mama, de pròstata, etcètera, no? O sigui, té unes certes característiques, doncs, que realment el fan un aliment super, super interessant, no? Home, doncs, a qui no li agradi l'alvocat, ho té malament. Ho té malament. Però, mira, parlarem ara d'algunes receptes... Val. Que segur que hi haurà algun oient, doncs, que li agradaran o que podrà posar en pràctica a casa d'una manera fàcil i senzilla, no? Val. Abans de parlar una mica, doncs, de les receptes, sí que us volia parlar una mica, relacionar una mica, o saber una mica el que diu la medicina tradicional xinesa de l'alvocat. I, sobretot, el que diu és que l'alvocat té una naturalesa freda, una naturalesa tèrmica freda. És a dir, que és un aliment que no en podem abusar massa en temporada o en l'època d'hivern, diguem-ne. O sigui, quan anem de menjar més, és en època de primavera, estiu, i, bueno, i les persones, diguéssim, que són freduliques o que tenen fred, no és gaire aconsellable menjar-ne, o sigui, podem menjar, evidentment, però sense accés. O sigui, que ara és ideal, no?, per dir-ho així, posar l'alvocat. Exacte, exacte. I, sobretot, parlar d'això, de la seva naturalesa, perquè és el més important. Perquè, Joan, l'alvocat, el venir de fora, té algunes èpoques més accentuades de temporada o és una fruita que podem tenir durant tot l'any? Sempre la trobem als supermatres? La podem trobar durant tot l'any, però hi ha moltes èpoques que prové de fora i que, a més a més, el fet que vingui de fora fa que es colli verd, que la seva maduració no sigui a l'arbre, per tant, això també ens fa perdre certes propietats de les que hem parlat, diguem-ne. O sigui, el més ideal, doncs, seria comprar-lo de proximitat, collit i menjat. Per tant, la millor època és una mica, doncs, de desembre a març i en altres moments de l'any sí que el podrem trobar, però, bé, sovint ve de fora, ve madurat fora de l'arbre, diguem-ne, i, per tant, perd certes característiques. Sí que és veritat, doncs, que algunes coses importants o interessants, doncs, a destacar, no? Doncs, per exemple, quan el vulguem comprar, doncs, no ha d'estar ni massa tou ni massa dur, d'acord? Val, val. Consideracions a tenir en compte. Exacte. Per exemple, quan està, diguem-ne, no està prou madur, doncs, hi ha alguns truquets que podem aplicar fàcilment a casa, doncs, perquè maduri, no? Per exemple, doncs, posar-lo en una bossa amb cítric o amb un plàtan, doncs, accel·lera la seva maduració. Val. Que deixar-lo fora de la nevera i embolicat amb paper, amb paper de cuina, o paper de diari, doncs, també ajuda a la seva maduració. Sí que és veritat, doncs, que haurem d'anar-lo vigilant, perquè tampoc no volem que se'ns maduri massa, no? Val, val. Per obrir-lo, doncs, molt fàcil, se li fa un tall transversal. Sí. Se separen les dues mitjats, doncs, fent un gir en un sentit contrari cada meitat, val? I després, doncs, amb una cullera podem treure tota la carn. Si només ens en mengem mig, sí que és veritat, doncs, que el mig que en queda és interessant, doncs, que conservi l'os, ja que l'os, doncs, el protegirà una mica. Això sempre és un dubte. Un dubte, a vegades, quan ens quedem amb les meitats d'una fruita o una verdura, és com li acabem de treure el pinyol o l'os que tingui o ho deixem? Bueno, li podem deixar, li podem deixar que al final ens ho deia conservar-lo, no? Sí que és veritat, també, doncs, que l'alvocat, de seguida que el vulguem menjar, doncs, primer de tot, aprofitarem totes les seves propietats i el mengem cru, més que cuinat. Això ja ho hem defensat moltes vegades. i després, sobretot, doncs, s'oxida molt ràpidament en contacte amb l'aire i, per tant, doncs, sí que posar-li, doncs, suc de llimona o d'algun cítric, ja sigui llima, ja sigui taronja, etcètera, doncs, evitarà, diguem-ne, la seva oxidació durant un temps, diguem-ne. Realment, doncs, això, doncs, si podem, diguem-ne, menjar-lo de cultiu ecològic, ja que no tindrà estar lliure, diguem-ne, d'agrotòxics, o menjar-lo, doncs, d'aquí de temporada i de proximitat, ja us dic que aquí a Espanya es cultiva, bàsicament, a Màlaga i Granada, Sí. Doncs, doncs, molt millor. Si volem anar-lo menjant també durant tot l'any, doncs, bueno, doncs, el comprarem i, bueno, estarà més o menys madur i el pagarem més o menys car, d'acord? Clar, lògic. I ja, per acabar, perquè si no ens allarguem massa, parlar-vos, doncs, d'algunes receptes, d'acord? Vinga. Evidentment, ens vi al cap, sobretot, aquestes receptes que ens venen de fora, sobretot de Mèxic, com pot ser el guacamole, que no deixa de ser d'alvocat. Totalment. Aixafat, doncs, que porta coriandre, porta ceba, porta una mica de tomàquet picadet i, aleshores, ells, doncs, s'ho mengen amb nachos, que són, doncs, com si us fossin les patates fregides, diguem-ne. Bueno, aquí el guacamole i els nachos és un dels plats també per picar i per fer... Exacte, sí, és molt típic, molt tradicional, inclús l'hem incorporat ja a la nostra cuina. Totalment. Però, bueno, aquest guacamole nosaltres després també el podem utilitzar, doncs, per posar sobre d'una llesca de pa o podem menjar-lo de moltes maneres, no? Incorporar l'alvocat també a les amanides. Nosaltres, per exemple, aquí a Cuina Miracle, doncs, fem una amanida verda amb fabetes i alvocat, per exemple, però a xafat i utilitzar-lo, doncs, com una crema a sobre de qualsevol llesca de pa, etcètera, doncs, també el podem utilitzar. Podem fer-ne moltes opcions, diguem-ne, amb l'alvocat, no? No ho sé, per exemple, inclús hi ha alguna... Podem utilitzar, per exemple, amb un ceviche, no? O sigui, posat a trossos amb el ceviche, no? És un plat típic peruà on es menja, doncs, es fa un peix cru que es fa marinat amb cítrics i, diguem-ne, aquest marinat el cou també al peix, d'acord? I, per tant, doncs, el podem menjar sense problemes i molts dels seus acompanyaments, doncs, són al blat de morro o alvocat, etcètera, no? Hi ha cultures que han fet l'alvocat també, doncs, rebossat o se'l mengen de moltes altres maneres, no? Mira, dins, ja us dic, eh, potser a mi el que més m'agrada és tallat ben prim a sobre d'alguna llesca de pa i després, doncs, menjat o així tal qual o amb alguna mica de formatge... Molta gent ho fa torrada amb el bocat i per esmorzar o també li posa una mica de formatge o tomàquet o... Sí, però inclús se'n pot fer cremes, pots fer-los farcits... Molt versàtil, molt versàtil l'alvocat Tens moltes... La veritat és que tens moltíssimes, moltíssimes opcions, inclús pots fer una crema de mango amb gelat d'alvocat i llimona, per exemple, pots fer moltes, moltes coses, val? Val Tens moltes opcions i molt diverses Fantàstic! Doncs, Joan, hem fet una sessió més de cuina, moltíssimes gràcies per parlar-nos d'aquestes propietats i de les diferents possibilitats que té l'alvocat a la cuina i res, n'aplicarem algunes Molt bé, doncs vinga, doncs gràcies Que vagi bé Bona a tu, adeu Igual, adeu, adeu Bona a tu, adeu De fa ja uns anyets, concretament del 2017, del seu àlbum que es diu El Dorado, un tema que es diu La Bicicleta A tu manera es complicado, en una bici que te llegue a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que te va a hacer Que yo guardo donde te escribir Que te sueño y que te quiero tanto Que hace rato está mi corazón Latiendo por ti, latiendo por ti I no marxeu, eh, perquè després a la segona hora de la Rambla tindrem més continguts Vindrà el Dani Martínez i farem secció de cinema A mi manera, despelucado, en una bici que me lleva a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que te va a hacer A mi manera, despelucado, en una bici que me lleva a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir A mi manera, despelucado, en una bici que te quiero tanto, un vallenato desesperado, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir A mi manera, despelucado, en una bici que te quiero tanto, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir Este sueño es que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón, latiendo por ti, latiendo por ti La que yo guardo donde te escribir Este sueño es que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón, latiendo por ti, latiendo por ti Ella es la favorita, la que canta la zona, se mueve su cadera como un barco en la zona Tiene los pies descalzos como un niño que adora, y sus cabellos largos son un sol que te antoja Le gusta que le digan que la niña la lola, le gusta que la miren cuando ella baila sola Le gusta más la casa que no pase la zona, le gusta Barranquilla, le gusta Barcelona Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta Quiero que recorramos juntos esa zona, desde Santa Marta hasta la Arenosa Lleva, llévame en tu bicicleta, pa' que juguemos por la etapa y en Sancheta Lleva, llévame en tu bicicleta, que se hace que algún día demuestres esta irona Después no querrá irse pa' Barcelona A mi manera, descomplicado, en una bici que me lleva a todos lados Un vallenato, desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribí Que te sueñe que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón Latiendo por ti, latiendo por ti, la que yo guardo donde te escribí Que te sueñe que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón Latiendo por ti, latiendo por ti Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta Que se hace que algún día demuestres esta irona Después no querrá irse pa' Barcelona Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta Que se a mi pi que tú le muestres esta irona Después no querrá irse pa' Barcelona A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns 012, la Generalitat al teu costat Ja ha arribat l'estiu i amet la calor Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Beveu molta aigua i busqueu l'ombra quan pugueu Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o somnolència Aneu al metge o truqueu al 061 I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat 012, la Generalitat al teu costat Catalunya Ràdio, les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabrià L'ONU convocarà un Consell Assessor d'alt nivell per la intel·ligència artificial que informarà sobre les opcions de gestió global d'aquesta tecnologia a finals d'aquest any La mesura suposa un primer pas cap a l'establiment d'una nova entitat de les Nacions Unides que doni suport a la voluntat conjunta de governar la intel·ligència artificial Per tant, com unes altres Nacions Unides dedicades a la intel·ligència artificial Així ho deia el secretari general de l'organisme, Antonio Guterres Agraeixo la crida de diferents països membres per la creació d'una nova entitat a Nacions Unides que sostingui esforços col·lectius per governar aquesta tecnologia extraordinària inspirada en models com l'Agència Internacional per l'Energia Atòmica Guterres afegia que una possible nova entitat en el marc de l'ONU contribuiria decisivament a contrarrestar l'ús maliciós de sistemes d'intel·ligència artificial amb finalitats terroristes, criminals o estatals que diu que podria causar els nivells de multaldat i de destrucció traumas generalitzats, danys psicològics profuns a una escala, a dir-te més a més, inimaginable Notícies breus, Maria Costa La campanya per a les eleccions generals a diumenge en fil a la recta final amb el debat avui de TV3 i Catalunya Ràdio on hi participaran els caps de llista per Barcelona Catalunya pot tenir la clau aquest diumenge perquè tria 48 dels 350 diputats que configuren el Congrés el debat començarà a les 10 del vespre amb una ronda de preguntes creuades que els candidats es dirigiran els uns als altres i després, quatre grans blocs temàtics el primer sobre les relacions entre Catalunya i Espanya el segon sobre economia el tercer sobre polítiques socials i l'últim sobre pactes postelectorals Dia de calor històrica La pantada d'Arnius, Boadella i Anabat a l'Alempordà han arribat als 45,1 graus rècord absolut és la màxima recollida fins ara i supera de llarg a més a més la que es va assolir al Carràs al Segrià el 2019 amb 43,8 graus ara 45,1 a Anglès a la selva han arribat als 44,8 que també hauria estat rècord i a Anabat a l'Alempordà als 44,3 que també hauria estat rècord a Banyoles, la capital del Pla de l'Estany han arribat a 42,2 no cal que digui que també seria rècord davant d'aquesta calorada i per prevenir incendis des d'aquesta mitjanit s'han restringit els accessos als espais naturals del Montsant el Montgrí, el Garraf el Montmell Marmellà l'Albera i el Cap de Creus entre d'altres Corina Larsen reclama 146 milions d'euros a Joan Carles I per assetjament aquest matí s'ha celebrat al Tribunal Superior de Londres la primera sessió preliminar del judici que enfronta l'ex amant del rei emèrit Joan Carles I Corina Larsen acusa el monarca d'haver-la assetjat personalment o a través de les persones del seu entorn entre el 2012 i el 2020 uns fets que l'emèrit nega rotundament a la sessió d'avui en què han assistit els advocats la mateixa Larsen i un bon grapat de periodistes la defensa de Joan Carles ha demanat a la jutge que rebutgi la demanda perquè diuen és incoherent i no té opcions de tirar endavant les sessions preliminars s'allargaran tres dies més i després el tribunal haurà de decidir si rebutgi el cas o si tira endavant la fiscalia italiana investiga el cantant del grup britànic Plasivo per haver fet això fascista racista per haver-li dit fascista i racista que s'entès perfectament a la primera ministra italiana Giorgia Meloni l'artista Brian Molko de 50 anys participava amb el seu grup en un festival de música a prop de Turí quan davant de milers d'espectadors es va despatxar diguem-ne d'aquesta manera va utilitzar aquestes paraules molt clares a la dirigent italiana i ara This is not la ballarina performer i coreògrafa Aina Alegre estrena avui aquest This is not la seva nova creació dins del festival grec dins del marc del festival grec és una peça musical i coreogràfica per a nou intèrprets cinc ballarines tres trombonistes i una tuba i les nou juntes invoquen també diferents imaginaris i converteixen el moviment i el so en relació amb l'aire Aina Alegre que viu a cavall entre la capital del país la capital catalana i París és una de les coreògrafes amb més projecció internacional l'estrena de la peça coincideix amb el nomenament recent d'Alegre com a codirectora juntament amb el ballerí Janik Ogronc del Centre Coreogràfic Nacional de Granobla a França Esports, Marta García Cop d'autoritat de Jonas Vingegor que s'ha imposat en la setzena etapa del tour una crono individual que ara mos detalla Isaac Vilalta Bona vesprada Hola, bona tarda Exhibició descomunal Cop sobre la taula i tour gairebé sentenciat per part de Jonas Vingegor El danès ha volat ha arriscat moltíssim i amb totes les referències està millor que el seu rival directe Tadej Pogacar i això que Pogacar ha fet una molt bona crono quan ha arribat a meta ha marcat el millor temps superant en un minut Bout van Aher que el tenia fins en aquells moments però és que per darrere Vingegor volava al final al danès li ha tret 1'38 1'38 i això vol dir que ara mateix a la classificació general Vingegor és més líder amb 1'48 sobre Pogacar demà etapa duríssima encara als Alps després de superar el coll de Losa i en final a Corxabel Pablo Torre ha passat revisió mèdica amb el Girona d'esperar que se confirme el fitxatge d'Oriol Romeu amb el Barça i ara dos quarts de set Espanya-Portugal partit de la segona jornada l'europeu d'Hockey Patins de Sant Sadurní de Noia Fins aquí les notícies tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El proper 23 de juliol es duran a terme les eleccions generals i és important recordar que a Sant Just alguns col·legis han patit canvis tal com ja es va veure a les passades eleccions municipals del 28 de maig per tant es recomana als votants consultar amb atenció la targeta censal rebuda de l'INE per conèixer el col·legi cap per toca podeu consultar els canvis en els col·legis de Sant Just a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern una particularitat d'aquestes eleccions és l'augment de la demanda de vot per correu la sol·licitud del qual es podia fer fins al 13 de juliol des del 3 de juliol l'oficina dels 100 electorals ha començat a enviar la documentació necessària als electors que poden depositar el vot a qualsevol oficina de correus fins al 20 de juliol és important recordar que una vegada l'elector sol·licita el vot per correu ja no pot votar de forma presencial a la mesa l'oficina de l'oficina L'Hockey Club Sant Just ha anunciat la incorporació de 4 nous jugadors per a la seva propera campanya a l'Hockey Lliga Iñaki Cabezas el més jove de les incorporacions ve després d'una etapa de 7 anys amb el Club Petit Congrés on ha jugat a l'Hockey Plata Xavi Crespo un altre reforç arriba procedent del Club Petit Aradell on ha disputat l'última temporada a l'Hockey Plata amb l'experiència a l'Hockey Lliga amb el Club Petit Voltagall i el Club Esportiu Vendrell es preveu que aporti un gran nivell al Club Sant Justenc L'Agi Deix un veteran amb més de 10 anys d'experiència en l'Hockey Lliga i exjugador del Club Petit Vic i l'Igualada també s'incorpora a l'equip aportant una farta defensa a la porteria finalment Cristian Rodríguez amb un extens historial que inclou estades en equips com el Futbol Club Barcelona el Club Esportiu Vendrell el Club Petit Vic el Reus Deportiu i el Caldes completa la llista de fitxatges Avui hem tingut a Ràdio d'Esverna Ignasi Bea número 3 de les llistes de la CUP per les eleccions generals a la província de Barcelona i exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat amb motiu de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol Sota el lema la CUP es torna a presentar a les eleccions generals i Bea ha expressat l'esperança de la formació de mantenir la seva representació al Congrés i fins i tot de Consell i un tercer diputat Bea ha explicat que la CUP té intenció de continuar participant activament al Congrés no com un mitjà d'intervenció política a l'ús sinó com un altaveu per a les seves demandes aquesta decisió s'ha pres després que més del 60% de la militància de la formació votés a favor de presentar-se'l a les eleccions generals un percentatge molt més alt que en les passades eleccions en relació al suport que donaria la CUP a un govern de Pedro Sánchez en cas que aquest depengués del seu vot bé ha estat clar si Sánchez ens necessita li demanarem el que volem l'independentisme s'ha de fer valdre assegurat podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això ha estat tot tornem amb més informació a l'informatiu complet de les 7 de la tarda fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern 012 La Generalitat al teu costat Un estiu ben fresc Consells per a la calor Fresca a casa Tanqueu les persianes quan hi toca el sol Obriu les finestres durant la nit Estigueu-vos a les zones més fresques Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat Si no teniu aire condicionat Mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats centres comercials, casals, cinemes Molta aigua Beveu aigua i sucs de fruita Refresqueu-vos sovint No prengueu begudes alcohòliques Eviteu els menjars molt calents Busqueu l'ombra al carrer Eviteu sortir al migdia quan fa més calor Poseu-vos una gorra o un barret Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada Molleu-vos una mica la cara i la roba Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins Limiteu l'activitat física intensa Ajudeu altres persones Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles Ajudeu-les a seguir aquests consells 012 La Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat A la Generalitat al teu costat Les 6 i 12 minuts Comencem la segona hora de la Rambla El magazin de tardes de Ràdio Desvern I ho fem molt ben acompanyats i acompanyades perquè tenim el Dani Martínez de l'estudi. Hola, Dani, què tal? Bona tarda, què tal, Núria? Bé, molt bé. Escoltant, Dirty Dancing de fons a petició teva, eh? Sí, tant i tant. Avui venim a parlar de cinema. Cinema, bueno, aquesta és una pel·lícula musical, però bé, suposo que el cinema que ens vens a parlar avui, a part de musical, té la tònica de què és refrescant, un cinema estiuenc, podríem dir-ho així. Sí, avui anem a parlar de pel·lícules que estan ambientades, diguéssim, en l'època estival, i que, per tant, han sigut referents en aquesta època. Vull dir, quan arriba l'estiu, quan arriba el juny, no només ve de gust estar fresquet, sinó també veure i recuperar pel·lícules que en recordin a l'estiu, com passa també a l'hivern i al Nadal, no?, sobretot, que ens agrada veure pel·lícules nadalenques, doncs a l'estiu, més o menys, passa el mateix. Desmitifiquem, doncs, que a l'estiu surten pel·lícules només dolentes? És un debat molt interessant perquè, de fet, fins fa uns anys era així, però... Ah, vale, fins fa uns anys. Sí, sí, fins fa uns anys era l'època dels blockbusters, el cinema. Sí. Era l'estiu, el cinema era l'època dels blockbusters. Però ara, com que tot ha canviat tant, el paradigma del cinema, és a dir, anar al cinema no és el mateix que anar al cinema ara, el 2023, que fa 10 anys, el 2013. Abans s'anava al cinema, no per obligació, però perquè era la manera de consumir actualitat, ara la manera de consumir actualitat cinematogràfica també ho són les plataformes digitals. Sí. Per tant, et diria que no, et diria que ara ja no és igual, perquè aquest estiu, per exemple, s'estrenen grans pel·lículons, i hi ha una oferta de cartellera realment interessant perquè crec que és la forma de desmitificar tot això i també és com el forat que ha acabat trobant el cinema en tot això perquè el cinema ara mateix està en el moment aquest de l'auge de les plataformes digitals i l'única forma de trobar un lloc en tot això és a l'estiu que la gent té temps posar grans produccions al cinema perquè la gent hi vagi. Bé, se'ls hi ha guiat la truita en aquests últims anys, se'ls hi ha guiat la truita, i a més posant aquest hàndicap que sempre en diu el Xavier, el Xavi Vax del Cinema Baix, el propietari del Cinema Baix, sempre en diu és que les bicicletes, los cines són per a l'inverno i les bicicletes són per al verano, em diu ell sempre. I a ells li preocupa això perquè quan arriba la temporada estival les sales es buiden. I crec que aquest any no passarà tant això, perquè realment, mira, la setmana passada vaig anar a veure Indiana Jones, la nova. Ah, mira, sí. Home, és un pel·lículon, eh, aquesta. Bé, sí, és una pel·lícula que ha vingut molt forta. És una pel·lícula que ha vingut molt forta perquè, clar, teníem les tres de la saga original, va venir una quarta fa uns anys, ara ha vingut aquesta cinquena, que també pretén ser l'inici d'aquest comiat tan esperat de Harrison Ford de les pantalles. Ja li toca, eh? Sí, la veritat és que està grandet. I la pel·lícula en si no és, és a dir, funciona bé, funciona molt bé la pel·lícula, però no és, diguéssim, per mi, no està a l'alçada de les tres primeres, està claríssim, sí que podria estar a l'alçada d'aquesta quarta. D'acord. Per tant, diguéssim, que la qualitat no és dolenta, però per mi, clar, jo no soc del tot objectiu perquè la vaig veure en unes condicions que a mi a la pel·lícula me la van fer gaudir més, que és una sala 4DX. Has sentit a parlar de les sales 4DX? Doncs, no ho sé, però això té pinta de moure's tot, no? Sí, la sala 4DX és, diguéssim, el substitutiu de l'IMAX de la nostra època, quan nosaltres érem peques, que anàvem a l'IMAX, amb l'escola i tal, doncs ara l'IMAX ja no existeix tant perquè són molts calés, eren sales molt grans i ara, per exemple, ho ha impulsat molt Gran Via 2, els cinemes de Gran Via 2 portats per l'empresa ASEC. Són uns cinemes que el que han volgut potenciar és amb, no sé si, dos o tres de les seves sales, o sigui, tenen un total de deu, una cosa així. En aquestes sales, el que han fet ha sigut implementat a la tecnologia 4DX per tal que les pel·lícules no només siguin una experiència visual, sinó que siguin una experiència sensorial. Llavors, els... Què vol dir això, sensorial? Només l'anècdota inicial és que vaig anar a buscar les crispetes i la beguda, un clàssic quan vas al cinema, i la beguda me la van posar amb un got especial, per si queia, no? Tapat. Sí, sí, jo em vaig... Perquè ja és el Dragon Can o què? Que en lliguen el saient? La veritat és que és molt potent perquè tenim en els laterals, a dalt de la sala els laterals, hi ha un sistema de ventilació, un sistema de... Allò que tiren rafegats d'aire, no? Rafegats d'aire, de líquid també, d'aigua. Ah, aigua també. no només als laterals sinó també a la butaca del davant hi ha un raig d'aigua que el llencen cap a tu en els moments que hi ha aigua, pluja i tot això. I també els més especialistes, els més professionals, la gent que hi ha anat més vegades, diuen que inclús olfativament es poden olorar espais. És a dir, que també han aconseguit... Això és un repte que... A part que la butaca es deu moure, no? Exacte, terratèmols o coses... De fet, les butaques ja no són convencionals, sinó que són unes butaques que tenen una espècie d'espai pels peus. És a dir, tenen com un recolzador de peus, llavors tu poses els peus allà, en aquesta plataforma i et garanteix la seguretat en tota la pel·lícula. Deu vibrar allò una mica, no? Perquè s'aixeca, es mou els laterals... Per exemple, hi ha una escena d'Indiana Jones que baixa un cotxe per les escales, per unes escales. I això allò va ser un espectacle. Vull dir, totes les sales estàvem així... Et donen casc, hormiga o alguna cosa? No, no, però realment és molt curiós. Després també hi ha una tira d'escalfor aquí al coll. Llavors, en escenes que són en foc, doncs notes l'escalfor aquí al coll. Aviam, això es fa pagar, el preu d'aquestes sales... Té, no m'ha dit quan costa l'entrada perquè això no deu costar 6 euros. A mi em va convidar la meva mare, tot s'ha de dir. Va tenir un gran detall la meva mare. Un puntat, eh? Sí, sí, un bravo barramada de Dani. Però l'entrada està entre uns 15 a 20 euros, més o menys. A veure, no és molt, molt, molt car, encara ens ho podem permetre, està entre el cine i el teatre. És una experiència, no? Jo crec que és una experiència per viure, com a mínim, amb una pel·lícula de tant en tant. Sí, amb una pel·lícula bona. Pel·lícules d'acció, més que bona que sigui d'acció, perquè ja et dic, aquesta pel·lícula no és que sigui la gran pel·lícula de l'estiu, però la vaig gaudir molt més, per això deia que no soc objectiu a l'hora de criticar-la, perquè la vaig gaudir molt més en tenir aquesta experiència de 4DX. És realment emocionant. Doncs ens ho apuntem, eh? Són les 4DX del Gran Via 2. Sí, la veritat és que estan molt xules, estan molt xules. I després, una altra pel·lícula que he vist d'aquest estiu també, que es va estrenar fa poquet, és, bueno, la setmana passada, és la emissió impossible, Sentencia final parte 1, que, bueno, no sé si ho sabeu, però Tom Cruise és el mestre dels mestres de fer l'acció, diguéssim, el cinema d'acció, però el cinema d'acció real, perquè moltes de les escenes d'acció que fa... No té dobles, no ell? No té dobles. Ho fa ell, vinga. No té dobles i les fa ell. De fet, hi ha una escena aquí amb una moto que veiem a la meitat i una mica més de la pel·lícula, és una escena que es pot veure també en el tràiler, que ell corre ràpid, ràpid, ràpid per una muntanya amb una moto i es deixa caure en un acantil·lado i surt volant i aquella escena l'ha gravat ell tal qual, vull dir, sense dobles i sense res. Té molt de mèrit. Oh, i tant! De fet, ara aquests dies han sortit molts articles de les vegades que ha posat en risc la seva vida en pel·lícules el Tom Cruise, que en són moltes, perquè Tom Cruise... Però això és estar en forma sempre, eh, permanentment, perquè per fer voltaretes, per fer totes aquestes acrobàcies que surten a l'esperi, s'ha d'estar molt en forma, que hi ha gent ja especialitzada, no?, per fer això, però... Sí, sí, totalment. No, i la veritat és que jo al principi era molt reticent a les pel·lícules de Tom Cruise perquè era com que em costava, em costava dir no, vinga, va, que sempre... Perquè no sé si ho sabeu, però ara la gran majoria de pel·lícules del Tom Cruise se les produeix ell. Ah, ja. Llavors, clar, això què és? Fa que... Que, bueno, que ell mateix... És com... A mi em ve de gust fer aquesta pel·li, doncs la faig, la produeixo jo, la pago jo, la faig jo i la faig perquè em ve de gust fer-la. Sí, sí. I jo era molt reticent d'aquest tipus de cinema, però visto lo visto que ha anat fent perquè l'estiu passat també vam rebre un top gun, Maverick. Sí, ostres, aquesta la vaig anar a veure, veus? Aquesta va ser al·lucinant pels fans de la primera, quan vam anar a veure la segona, va ser com... Uau, quina passada... Perquè va aconseguir captar l'estètica dels anys 80, d'aquella estètica de la pel·lícula, aquella música de la pel·lícula original i va fer una segona part que estava a l'alçada de la primera. I amb Missió d'Impossible, doncs bé, la veritat és que sí que és veritat que a nivell de guió potser cosseja una mica perquè està... Vol agafar personatges, vol recuperar personatges de la saga original, llavors és com que... Bé, i l'univers ha crescut molt, crec que aquesta era la setena o la vuitena entrega, llavors ha anat creixent l'univers, però bueno, està molt bé i per gaudir una estona és una pel·lícula de divertimento total que agodeixes molt. I ara, aquesta setmaneta, ens arriba Oppenheimer i Barbie, o sigui que no ens les podem perdre. No, no, no, no, les dues també les he sentit a parlar i he vist un trosset del tràiler i dic, ostres, tenen bona pinta. Sí, sí, la veritat és que Oppenheimer és del creador de la bomba nuclear, està, dirigida per Christopher Nolan, un gran director, un grandíssim director i... Però aquest va ser el de Tenet? Correcte, sí, sí. Llavors m'ho penso, m'ho penso, perquè Tenet, jo encara li estic donant voltes a la fèl·li, eh? Estic d'acord amb tu, Núria, que Nolan té una forma de fer cinema que és que et dona mil voltes sempre amb els arguments i acabes... i... sí. Jo he sortit del cinema marejadíssima, dic, però què és això, si no en té res? No sé si has vist Interestelar, però Interestelar... Sí, però aquesta la vaig a... També rebuscadeta, però la vaig a entendre una mica més que Tenet. Sí, s'entén una mica més. Jo Tenet ja no li vaig donar l'oportunitat, Origen sí que li vaig donar l'oportunitat, però... em vaig a dormir a mitja pel·lícula. Però les meves preferides de Nolan són El Caballero Oscuro, Batman, El Caballero Oscuro, que és una bestialitat de pel·lícula de superherois, vull dir, per a la gent que no li agradin les pel·lícules de superherois, jo crec que és una pel·lícula que s'ha de veure perquè parla molt més de tot això, però a més és que és una pel·lícula molt fosca i és molt, molt xula de veure. I després, per l'altra banda, Dunkerque, que és una pel·lícula bèlica, brutal, que va guanyar Òscars, va guanyar premis i dius, quan fas cinema d'aquest, Nolan, m'encantes, però quan comences a fer aquelles falles mentals de tènets i hòsties, se li en va la pinça. Se li en va la pinça, se li en va la pinça. I després, aquesta pel·lícula de Barbie, que encara no s'ha estrenat i ja està tenint un èxit rotund, vull dir, èxit rotund en el sentit que està tenint molt de... Bueno, tothom parla de Barbie, tothom està parlant de Barbie a les xarxes socials, de fet, s'ha fet com un crossover entre les dues i a Twitter s'està fent com molt viral tot això, no?, del crossover entre Oppenheimer i Barbie i la veritat és que és com molt, molt divertit el... Bueno, les expectatives que estan generant sobretot amb Barbie perquè, pel que és sentir, el rodatge no va ser fàcil. No? Va ser complicadot, el rodatge, perquè és una pel·lícula que, bueno, qui conegui la filmografia de Greta Gerwig, que és la directora de la pel·lícula, sabrà que és una persona que sempre ha lluitat molt pel feminisme, per pel·lícules molt feministes, per pel·lícules molt... Ostres, doncs, amb Barbie... I aquí jo crec que ha anat a fer... T'hauria plantejat un... Sí, jo crec que aquí ha anat a fer humor negre a saco per sentenciar una mica i perquè ens donem compte, no?, el que realment s'està veient perquè és que, no sé, hi ha escenes que realment ja es veuen al tràiler i dius, ostres, aquí hi ha un doble joc moral i de paraules, no? Per tant, pensem-nos-ho dues vegades abans de portar els nostres fills a veure Barbie, perquè crec que no serà la pel·lícula... No és una pel·lícula allò infantil, jo crec que no, per tant, pensem-nos-ho, que no ens passi com a la Fiesta de Saixitxas, que va haver-hi nens que van anar a veure la Fiesta de Saixitxas i... I mare meva... Sí, sí, sí, no sé si l'has vist, Fiesta de Saixitxas, però... Sé de què va, o sigui, no l'he vist, però és una mica la temàtica i tal. Bueno, és una... molt petxanguera, molt petxanguera. Sí, sí. Bueno, jo he venit al llarg de mi libro. Vinga, hablamos de tu libro, Dani. jo he venit a hablar de mi libro. Que avui véns amb el... Faré un xerrupet d'aigua, un segon, eh? I tant, que no se t'assequi la gola i a més a més amb aquestes temperatures pots veure't... Quina calor! Pots veure't el got sencer, si vols. Fa molta calor. Mira, aquesta tassa em fa molta il·lusió perquè la vaig portar quan feia l'estiu esteu. Ah, mira! Que vaig començar temporada amb l'estiu esteu el 2017, l'estiu del 2017. Doncs encara està aquí aquesta tassa. Encara aquí, eh? Mira. No ha desaparegut, eh? No, no, és que aquí a la ràdio el que entra el que entra es queda. Vull dir, això aquí anem acumulant. No, però pensava, no sé, algú l'ha endut a casa o alguna cosa o l'han llançat. No, no, està aquí, eh? Està aquí, està aquí. Aquí tenim objectes perduts i objectes de gent que, bueno... Sí, sí. Bueno, doncs us explico una miqueta la proposta, la meva proposta d'avui. Avui el que us us vull portar són 10 pel·lícules, com us he comentat abans en el sumari, són 10 pel·lícules que, bueno, no les he volgut dividir o organitzar en un ordre ni de favoritismes ni de res, perquè crec que no és necessari, però per mi jo crec que sí que són 10 pel·lícules estiuenques que passen en l'estiu, en el marc de les vacances estiuenques i crec que poden ser interessants. Hi ha algunes propostes que són més òbvies, com la Banda Flora que estem escoltant, que d'aquí una estona la comentarem, aquesta Dietit Dancing, però hi ha altres que potser no són tan òbvies o que els nostres oients, han descartat per rics raons, no? Bueno. I aquesta potser és la primera que comencem a comentar. Vale. Comencem parlant de la pel·lícula Herois. Has sentit a parlar d'aquesta pel·lícula? Herois, sí, sí que n'he sentit a parlar. és una pel·lícula del Pau Freixas que va dirigir cap al 2010, o sigui, és una pel·lícula del 2009-2010 i va d'uns nois que fan, que estan fent estiuetj als anys, ens ubiquem més o menys als anys 70-80 i són d'uns nanos que estan fent estiuetj en un poblet d'allà, de dins de la Catalunya profunda. Vinga. De la Catalunya profunda. Ens ubiquem, eh? Sí, l'argument parteix a partir de la història d'un jove i triomfador publicista sense vida personal que es veu immers en un viatge contra el rellotge per arribar a una reunió de treball molt important. Aquest diguéssim que és com l'incident desencadenant de la pel·lícula però durant aquest viatge coneix una noia a la que no tenen res en comú però comença a connectar i acaba rememorant la seva infància amb aquesta noia i li acaba explicant doncs a l'últim estiu que va passar amb la colla, no? Que va passar amb la colla aquest estiu en el poblet aquest de la Catalunya profunda que comentàvem i descobrirem qui eren els nens, com van viure el seu primer amor, les seves aventures, com lluitaven per aconseguir la cabana màgica que és una història d'allà del poble d'una cabana que hi havia allà al poble que s'anaven tornant les colles del poble llavors és tot com d'aventures és un estil com els gunis Familiar també? Sí, és un estil com els gunis però a nivell més català 100% i a mi la veritat és que és una pel·lícula que em genera molta nostàlgia i m'agrada molt, m'agrada molt. Molt bé, doncs tenim ja la primera pel·li que ens ha parlat el Dani Herois, a més a més jo crec que també es va donar a conèixer bastant amb tot el tema del famenomen de pulseres vermelles Sí, perquè surt l'Àlex Moner Surt l'Àlex Moner Sí, sí, tens tota la raó Per això estava lligat també Sí, de fet va guanyar un premi també al Festival de Màlaga de premi del públic i va ressonar bastant i és una... Jo sempre és de llagrimeta aquesta pel·lícula que me la poso Sí, sí, sí, molt bé I ara sí, ens anem Aquesta segona de l'estiu que sí que és de la banda sonora que estem escoltant que és Dirti Dancing és la història d'amor per excel·lència La protagonista és una noia innocent decidida però que està a punt d'entrar a la universitat i passa l'estiu amb la seva família en un hotel resort i allà coneix en Johnny un noi que bueno al principi és com que no saben ben bé si es molen si no es molen i no sé què si allà hi hauran rotllit o què però bueno tot passarà i a més també doncs és una a veure és una pel·lícula jo la vaig veure relativament fa poc fa uns mesos i recordo que a mi les pel·lícules vuitanteres em flipen vale t'agraden ja d'entrada sí bueno tot allò dels vuitanta tota l'estètica de vuitanta tota l'estètica vuitantera em genera molt molt de no sé molt guai m'agrada sí em genera bones vibres llavors aquesta pel·lícula quan li vaig donar l'oportunitat vaig dir ostres no abans tu comentaves és un musical no és un musical és una pel·lícula musicada és a dir té música té música però no és un musical com a tal no canten vull dir quan parlem de musicals que en parlarem algun avui normalment són doncs que hi ha diàlegs cantats en aquest cas sí que és cert que hi ha molta molta música molta música dels vuitanta una d'elles una d'elles és aquesta cançó amb la que acaba la pel·lícula amb aquella mítica amb aquell mític ball on ell l'aixeca l'aixeca no el mític sí sí sí és un clàssic ball que tots hem fet segur que o hem intentat el vostre cunyat al sopar de cap d'any segur que l'ha fet en algun ha intentat aixecar no la nena vinga sí bueno no sé és una pel·lícula molt entranyable on ens situem en els anys 60 amb aquesta noia la Baby que bueno de fet es diu Francesc de nom veritable però amb ella la coneixen com a Baby i bé és una filla rica que passa les vacances amb els seus pares en aquesta pensió en aquest resort i a partir d'aquí doncs un dels dels monitors un dels treballadors d'aquest resort s'acaba fent doncs una relació amb aquesta noia i bueno acaben tenint doncs diguéssim un rollito que hi haurà hi haurà un rollito de verano però també hi haurà trifurques hi haurà problemes hi haurà cosetes bueno una pel·lícula on tenim a grans actors i a grans actrius de l'època per tant jo crec que val la pena veure-la i bueno es va endur un Òscar per aquesta cançó per tant ens la notem va dir-te-te nada más que decir després una altra de les grans pel·lícules de l'estiu o com a mínim quan a mi em genera molt bon rotllo aquesta pel·lícula i de fet avui és 17 de juliol avui és no avui és 18 ah avui és 18 doncs ahir ahir és molt curiós perquè la pel·lícula que ara citarem hi ha un moment de la pel·lícula que diu 17 de juliol quina nit i així és com comença la pel·lícula bueno no comença així però és una de les escenes principals estem parlant de Mamma Mia i de fet quan la filla de la dona Sheridan llegeix el diari de la dona una de les dates assenyalades del diari és el 17 de juliol que va ser ahir o sigui que coincidència hosti tu que fort per això ara m'he recordat però ara no sabia si estava amb 17 o 18 estem parlant de Mamma Mia un dels musicals més entranyables de la història sí sí aquí ve la pregunta què veia enteseu la gallina què ve abans el musical de Broadway o la pel·lícula o la pel·li el musical de Broadway és anterior és anterior de fet el musical de Broadway es va fer abans que la pel·lícula va tenir molta tirada va tenir èxit i ens vam anar doncs ja a la pel·li a la pel·li ens vam anar a la pel·li ens vam anar a la pel·li i de fet home la pel·li és molt xula també la pel·li és molt xula té dos parts té aquesta primera part que és l'original després tenim Mamma Mia Here We Go Again que també és molt molt canyera una altra proposta jo sempre dic que és la mateixa pel·lícula dirigida per directors diferents és la meva visió o com a mínim més que la mateixa pel·lícula la mateixa història per mi crec que és la mateixa història però que l'han dirigit dos directors diferents i les dues parts tenen coses molt interessants a mi m'agraden molt les dues però sí que és veritat que la primera genera certa nostàlgia perquè jo la vaig veure amb vuitanyets la vam veure molt a casa potser la vam arribar a veure al cinema sis vegades vull dir ens agradava molt aquesta pel·lícula la meva germana li agradava molt vam comprar el CD i a les vacances el posàvem el cotxe per anar de vacances vull dir és com bon record no i que d'alguna manera jo m'estava vinculant amb música dels meus pares perquè Mamma Mia és Unió de generacions exacte Mamma Mia és tot música d'Ava del grup suec llavors clar els meus pares coneixien Ava sobretot la meva mare li agradava molt Ava era alguna forma de tenir alguna cosa en comú i de tenir algun vincle i alguna relació entre les generacions i era molt xulo i jo crec que el que ha generat aquesta pel·lícula és una cosa molt interessant ara estan de temporada a Madrid no sé si han acabat encara però estaven fent temporada a Madrid suposo que d'aquí poquet vindran a Barcelona a fer temporada també o sigui que tindrem l'oportunitat de veure el nou muntatge m'han dit que està molt bé que és molt xulo que és molt fresc i que no ens el podem perdre per tant quan vinguin a Madrid o si no quan vinguin a Barcelona o si no farem una escapada a Madrid i l'anirem a veure jo crec que l'argument no l'hem d'explicar gaire és que no jo crec que tothom se'l coneix és una noia que de cop i volta es planta amb tres pares es va casar i ha de convidar el seu pare i clar no sap quin és i ha d'escollir entre tres i no s'ha d'acunt res més la millor idea que convidar els tres els tres pares i és tota aquesta trifurca tota aquesta situació que genera tant a la seva mare el fet de tenir els tres possibles pares com amb ella el fet de tenir els tres possibles pares allà en l'avient aquest que és la boda amb tot i tot amenitzat i ben amenit amb la música d'Apa que per mi doncs li suma moltíssim a la història no sé potser aquesta nit me la poso mira què et dic ah mira i ara una altra pel·lícula que tampoc pot faltar High School Musical la segona part avui parlarem de tot una mica i ara ens anem no a la primera sinó a la segona que no és la millor però la segona part és de cosa d'estiu és d'estiu és una és estant diguéssim tornem els resorts en aquest cas és un altre resort que el que fan ara m'ha vingut el flash de la peli ja sé saps quina és més o menys hi ha una escena molt bona que està la Charpaine és a dir aquella rossa amb el seu germà a la piscina no? sí bueno tinc aquesta imatge de la peli eh que estan els protes allà en una piscina i moment musical d'allà de treure els banyadors i bueno això sí que és un musical amb tota regla i de fet aquesta pel·lícula el que fan és bàsicament la mateixa línia que comentàvem abans a dir-t'hi dancing que és agafar un en aquest cas un club de camp i en el club de camp els nanos del club de bàsquet de l'escola els amics del Troy Bolton i tots aquests se'n van a treballar al club de camp doncs per guanyar uns dinerons per l'estiu i el fet aquest d'anar al al club de camp el que fa és que digui ostres anem a fer alguna actuació per aquesta nit i la xarpei vol acostar-se una mica al Troy per fer aquesta actuació i bueno hi ha aquesta aquesta acció si posa alguna cançó de High School Musical que sempre va bé doncs és de High School Musical 2 sí doncs aquesta pel·lícula està dirigida per Kenny Ortega i és del 2007 i és la segona part de la pel·lícula homònima de High School Musical després en va venir una tercera part i ara fa un parell d'anys per la pandèmia va venir la sèrie High School Musical la sèrie la sèrie o sigui que és llarguet el títol home va ser un va ser un fenomen High School Musical va ser un fenomen i han volgut tirar del tirón perquè de fet la sèrie del que va és que un grupet d'alumnes de l'institut on es va rodar la pel·lícula sí fan el musical de High School Musical no sé si m'he explicat m'he explicat o sigui que els originals no? no diguéssim que en l'institut on es va gravar sí uns alumnes de l'actualitat ah vale tornen a fer una versió de High School Musical tenint de referent els originals i això és del que va la sèrie una mica la segona part crec que ja comença a desviar-se una mica de High School Musical però en la primera part va una mica d'això del fet d'això no? de que ostres que ha tingut que existir uns Wildcats han tingut que existir una escola doncs existeix està a Nova als Estats Units i en aquesta escola és on roden la sèrie i bueno i tot molt guai sí aquesta sèrie el xulo és que ha impulsat una artista com Olivia Rodrigo és veritat doncs la fama perquè gràcies a la seva música i també gràcies a l'aparició d'aquesta sèrie ha tingut un forat i ara realment ho està patant a tot arreu Olivia Rodrigo i ara ens anem a la cinquena pel·lícula estem sí a l'equador de la secció i venim a comentar una pel·lícula del 2017 de Luca Guadagnino que és Call Me By Your Name ah mira aquesta l'he sentit molt i no l'he vist per què l'has sentit aviam l'he sentit amb premis suposo que perquè està nominada en festivals però és que no he tingut l'oportunitat de veure-la Call Me By Your Name sí sí de fet per guanyar-los cada millor guió adaptat i va ser una pel·lícula que de fet el que el que ens diuen és que hi ha una seqüela de Camí això ja fa anys això ja fa anys que ho diuen que hi ha una seqüela que s'està fent si no m'equivoco això està fet és a dir aquest guió es va escriure a partir de la novel·la d'Andrés Asiman que és una novel·la que jo he tingut l'oportunitat de tenir-la en les meves mans i és molt densa és molt densa jo m'he vist la pel·lícula m'he vist el llibre els oients que ens estiguin escoltant que hagin vist la pel·lícula em diran que la pel·lícula també és densa i és cert la pel·lícula no és per tots els públics home però a mi m'encanta a mi la pel·lícula m'encanta però haig de reconèixer que és d'enceta però és que el llibre és en plan que la pel·lícula o caia en aquell suci no sé què cuando en aquella noche de verano que les saps és com molt recarregadet molt recarregat tot i és com llavors no cal home però sí que és cert que la pel·lícula té té algo té algo no sé si és l'estètica no sé si és home algo ha de tenir perquè està perquè ha guanyat un el ritme de la pel·lícula és molt interessant perquè ens explica la història d'un jove de 17 anys que a Itàlia als anys 80 tornem als anys 80 però són uns anys 80 totalment diferents estem parlant de la campiña italiana estem parlant d'una altra estètica totalment diferent no de l'estètica disco que parlàvem de les altres pel·lícules sinó una estètica més rural més rural i la veritat és que és molt bonic perquè la imatge i la història ens nar-li la vida d'aquest nano de 17 anys que el seu pare és professor d'universitat i acull alumnes d'altres universitats a casa seva durant el període estival durant l'estiu llavors aquell estiu un noi que és més gran l'Oliver que tindrà uns 20 i escaig o 30 és a dir que es portaria uns 15 anys amb el protagonista sí va a l'estiu a passar l'estiu a casa del Helio i la seva família i s'acaben enamorant els dos s'acaben enamorant i és una mica com coneix la seva sexualitat l'Helio com l'Oliver també descobreix coses doncs que potser no havia descobert mai com és l'amor cap a una persona envers aquesta atracció mútua d'aquesta parella aviam hi ha molta gent que no li agrada hi ha molta gent que no li agrada perquè és una pel·lícula a més de ser molt densa la forma d'explicar que té la pel·lícula és molt concreta és una pel·lícula que està explicada des d'una perspectiva on potser no hi ha molt de diàleg sí que és veritat que es treballa en molts idiomes per això és xula veure-la en versió original perquè es parla en anglès es parla en italià es parla en francès es parla en 3 o 4 idiomes en tota la pel·lícula o sigui que veure-la en versió original per mi és un plus jo l'any passat la vaig veure a la sala de Montjuïc a la sala de cinema a la fresca i la veritat és que jo ja l'he vist un fotimer de vegades i em va agradar bastant t'agradar eh Dani si l'has vist tants cops i hi ha una escena hi ha una escena l'escena del préssec l'escena del préssec jo només diré això jo només diré això vinga a buen entender vale poques paraules bastant sí l'escena del préssec és una escena molt controvertida i hi ha molta bueno hi ha molt de debat amb aquella escena perquè hi ha molta gent que diu que no cal que és una escena necessària bueno si la veus algun dia em parlaràs de l'escena del préssec d'acord? vale m'ho apuntaré com diu la llorna i m'escena del préssec molt bé ens anem a un altre estiu però en aquest cas ens anem a un estiu de la nostra terra de casa nostra a l'estiu que ens va explicar la Carla Simona el 2017 estem parlant de l'estiu 1993 la directora del Carràs no es va donar a conèixer per el Carràs acabes d'enllaçar dues pel·lícules d'una manera increïble Dani l'escena del préssec préssec el Carràs el Carràs Clara Simón Clara Simón estiu del 1993 tot quadre és que no et volia comentar això perquè l'estiu 1993 és amb la pel·lícula l'òpera prima de Carla Simón sempre li canvio la L sí Carla Clara sí és la pel·lícula l'òpera prima és la pel·lícula amb la que va anar diguéssim l'estrellato amb aquesta pel·lícula es va fer molt coneguda Clara Simón i Carla Simón perdó i la veritat és que bueno l'estiu 93 va ser com va guanyar Gaudí sí va guanyar Gaudí va guanyar Goya i no sé si va estar nominada als Òscar o com a mínim ens va representar però va ser va ser molt sonada aquesta pel·lícula va ser molt sonada a mi particularment el cine de la Carla Simón no m'agrada però perquè és un cine molt contemplatiu és un cine que allò més lent és molt lent de fet si m'haig de quedar en una de les dues pel·lícules em quedo amb el Carràs a mi el Carràs em va agradar molt perquè té un final molt potent perquè té una trama també molt potent té un un plus per mi que és que els actors són amateurs són semiprofessionals i jo crec que fer treballar amb aquesta qualitat actoral aquesta bona gent jo crec que no deu ser fàcil i es van sortir molt bé Simón vull dir es van sortir molt bé i per mi el Carràs té una potència que per exemple Estiu 93 no la té o no l'hi he sabut trobar mai bé pels que pels que ens estigueu escoltant doneu-li una oportunitat vinga li donarem és una pel·lícula que que és reconeguda com una de les millors pel·lícules espanyoles de la història jo no sé si tant però bueno us ho deixem està allà el llistó de les millors sí us ho deixem aquí és d'una nena que una família acull a una nena després de la mort de la seva mare i a partir d'aquí i amb les ombres del trauma les emocions contingudes i la recerca de connexió aniran teixint aquesta primera etapa de la seva nova vida que encara que no serà fàcil estarà plena d'amor llavors bueno li donarem aquí en seta la història i a partir de vosaltres estiu del 93 sí i seguim a casa perquè la setena pel·lícula que comentarem avui és Barcelona nit d'estiu ei a mi m'encanta vull dir el cinema de la nit de l'orden ara s'ha tornat un cinema molt comercial però quan va començar era un cinema molt independent amb auges i amb pretensions de ser un cinema culte i jo crec que les primeres pel·lícules ho són i ho són bastant com aquesta de Barcelona nit d'estiu sí Barcelona nit d'estiu per mi és una pel·lícula que val molt molt la pena una pel·lícula que està inspirada en la bueno el guió de la pel·lícula està inspirada en la cançó Jo mai mai de Joan Dausà sí llavors també posteriorment el Joan Dausà no només va participar en la banda sonora sinó que també encarna un dels personatges sis històries d'amor que s'entrecreuen en una nit que és la nit del 18 d'agost és a dir avui d'aquí un mes d'aquí un mes sí però en aquest cas del 2013 la nit del 18 d'agost del 2013 fa deu anys tu gaire deu anys gairebé deu anys quan el cometa Rose va creuar el cel de la ciutat de Barcelona oferint un espectacle únic que no tornà a repetir-se fins d'aquí a diversos segles llavors en aquesta nit veiem diferents escenes d'amor diferents historietes d'amor que s'aniran entre creuant és un format molt molt conegut abans comentàvem pel·lícules de Nadal Love Actual i per exemple és un format que coneixem que es podria identificar perfectament amb la pel·lícula de de Ni de l'Orden i que posteriorment va reprendre amb Barcelona nit d'hivern que per mi també té un algo nostàlgic un què? un què? un què? a mi m'agrada molt Barcelona nit d'hivern inclús potser una mica més que la d'estiu però però primer venir la d'estiu no? sí primer estiu hivern després hi havia rumors que seguiríem amb totes les èpoques estacionals és a dir que faríem tardor nit de tardor i de primavera però de moment ens hem quedat amb aquestes dues però no descartem que d'aquí uns anys hi hagi alguna coseta més alguna sorpresa de de Ni de l'Orden a veure si ens sorprenen doncs de moment ens quedem amb aquestes dues estacions que ja en tenim prou sí sí i bueno ja estem a punt d'agafar la recta final i jo crec que ens hem quedat amb tres pel·lícules en aquest top que bueno que apunten a ser molt diverses i que crec que també el públic doncs es pot sentir identificat com a mínim en aquesta primera jo com a mínim jo soc molt molt fan és una pel·lícula dels anys 70 concretament del 75 si no m'equivoco val i estem parlant de Tiburon hòstia tu Tiburon un moment deixa'm posar la cançó de Tiburon hòstia tu que dius no té res a veure la cançó estem parlant de John Williams d'una banda sona de John Williams dels anys 70 bueno per aquesta pel·lícula i de fet mira tinc una anècdota mentre vas buscant la cançó que és que Steven Spielberg va tenir una reunió amb John Williams amb el que ha col·laborat infinitat de vegades i Steven Spielberg li va dir a John Williams necessito et necessito per la banda sonora necessito vull que facis això això i això i John Williams va dir jo no puc fer això necessites alguna cosa millor i l'Esteven Spielberg li va dir ja però és que estan tots morts els bons estan morts llavors et necessito tu crec que no has posat la cançó que jo esperava que posessis tu has posat alguna cosa més el Tiburon jo t'he dit que posa jo estava fent però això no és la banda sonora jo t'he dit no té res a gaire la cançó que jo estic pensant és la del Henry Mendes clar jo començo a sentir això i dic no pot ser jo parlant parlant de però no et posaré la mítica la mítica a veure Tiburon la banda sonora és Tiburon son a més és de John Williams ho estàvem comentant ara i comentàvem aquesta relació entre Steven Spielberg i John Williams i aquest de ei que necessito el millor per fer això ja però és que tots estan morts no? i el fet aquest de mira això és tot el sí efectivament és aquest moment tens eh és un dels fragments potser és dels inicials però sí sí em serveix a la perfecció per resumir la qualitat del film perquè en realitat és una pel·lícula que es va allargar més a l'esperat que va trigar moltíssim en sortir tota la cinta com a tal perquè si és que el 75 què tenien per fer pel·lis allò com Tiburon doncs mira et diré una cosa tu veuràs pel·lícules dels 80 sí després veuràs el Tiburon la de Spielberg i diràs hòstia si sembla anterior la de Tiburon que les dels 80 perquè està molt ben feta perquè té molta qualitat perquè de fet la banda sonora el que va acabar substituint és l'animal perquè Steven Spielberg va encarregar un animal un tauró i què va passar que li van fer un tauró que no era creïble que era lleig que era lleig i que no era creïble llavors com que no era creïble al final van acabar decidint posar una banda sonora que substituís el tauró i gairebé no surt el tauró en la pel·lícula ja, però és l'ambient que recrea però tu quan escoltes això tu quan escoltes això tu ja saps que ve el tauró tu ja saps que està venint cague que no vegi tu saps que està allà llavors el tauró no et fa falta per res no et fa falta per res doncs això va enredir molt el rodatge el fet de no tenir tauró clar perquè les maquetes de tauró eren a tamany real i de fet es va rodar en el mar no es va rodar en piscines sinó que es va rodar en el mar llavors tot això també feia enredir molt el projecte feia augmentar el pressupost coses que no agradaven als productors sobretot i hi ha una frase que a mi m'encanta d'aquesta pel·lícula que és xilla es barracuda i todo el mundo dice y que xilla es tiburón y se estiende el pánico y adiós temporada de verano i això és una frase que simbolitza la comercialització el capitalisme tot el fet de dir no direm que hi ha un tauró perquè si no els diners i tot el perquè la pel·lícula està situada en en un poble marítim en un poble que tots els diners que guanyen durant l'època estil·laca és del turisme per tant si tanquen les platges el que faran serà perdre econòmicament tots els seus ingressos i la història doncs es veu des d'aquestes dues visions des de l'alcalde de la ciutat d'Amity Island i de el teniente del teniente coronel d'aquesta pel·lícula el mític Cap Brody que és el protagonista del film jo crec que no cal dir massa més perquè és una pel·lícula que tots coneixem vinga i ens en falten dos Dani sí ens en falten dues i la primera la diré així molt ràpidament perquè és una pel·lícula que a pesar de ser nostàlgica sempre ha tingut moltes crítiques perquè està basada a partir d'una pel·lícula original que és The Parent Trap però jo avui us vinc a parlar de tu a Londres i jo a Califórnia una pel·lícula de Nancy Meyers del 98 mira si no l'he vist aquesta pel·lícula si no l'he vist 30 cops no n'he vist ninguna ja sabia jo ja sabia jo Londres i jo a Califórnia home és que a Disney Channel a l'estiu la posaven cada any sí sí tres o quatre cops mira per setmana quan va sortir era petita però mira després de gran també l'he anat veient i és que m'encanta és una pel·lícula que ha sigut record de moltes infàncies jo també la recordo haver-la vist i de fet vaig descobrir anys després que és d'un remake del remake d'aquesta pel·lícula de parent trap tu a Boston i jo a Califòrnia que és la pel·lícula original no Londres i Califòrnia sinó Boston i Califòrnia i és una pel·lícula dels anys 60 que està basada en la novel·la infantil d'aquesta pel·lícula i bueno la similitud que tenen les dues tant el remake com la pel·lícula original és que la mateixa actriu feia de les dues bessones jo quan ho vaig saber em quasi ploro però que no existeixen que no són bessones de veritat no són bessones és la mateixa nena que actua no són com l'Eli i la Maritxell Giné que des d'aquí els enviem un record sinó que aquestes és una mateixa actriu que fa els dos personatges i bueno pels que no sabigueu són dos bessones que no saben que l'altre existeix i en un campament d'estiu es coneixen es troben i diuen tu qui ets si ets igual que jo no sé què no sé quantos flipen i s'intercanvien s'intercanvien això es fa molt entre bessones perquè tinc entès això d'intercanviar-se no ho sé això és el que tinc i ara sí passem a la a l'última a la desena pel·lícula que és una pel·lícula del 2021 crec que és de les més recients de les que parlarem avui i és una pel·lícula que és ni més ni menys que Luca no sé si l'has vist no l'he vist no l'he vist però sé quina és és una d'animació és una pel·lícula d'animació del 2021 de Disney que és totalment enriquidora és una pel·lícula que no només l'estètica de la pel·lícula et fa tenir bones vibres sinó que el missatge de la pel·lícula també es desenvolupa en un vell poble al costat del mar de la Riviera Italiana i la història narra el creixement d'un nen que experimenta un estiu inoblidable amb gelat pasta i viatges interminables en scooter en Luca però en Luca converteix aquestes aventures en un amic seu però resulta que tots dos no són d'aquest món ben bé sinó que són d'un món submarí ells són d'un món submarí són com uns peixos una espècie de monstres per dir-ho d'alguna manera però quan surten a l'exterior a la superfície es transformen en éssers humans en nens i quan els toca l'aigua aquella part del cos que té contacte amb l'aigua comença a tenir escames que maco no això que curiós és molt curiós i de fet el col·lectiu LGTB quan va sortir aquesta pel·lícula la van agafar molt com a bandera com una mica ah l'han fet per col·lectiu no sé què no sé quantos després s'ha anat desmentint o aquest significat no ha tingut més pes del que al principi tenia però sí que és veritat que quan va sortir la pel·lícula molts deien molta gent d'aquesta que fa teories rares de conspiració deien és que és una pel·lícula que parla del transgènere de la gent trans i tot això jo no crec que sigui tant o hi ha gent que també diu és que parla de la sortida de l'armari de com un nen surt de l'armari no sé què no sé quantos jo no crec que sigui tant però cadascú també ho veu per la seva part exacte però sí que estic d'acord que és una pel·lícula que defensa les coses diferents aposta per la diversitat i transmet el millor de cadascú per tant jo crec que és una pel·lícula que sigui una teoria o sigui l'altra és una pel·lícula que sempre ens aportarà alguna cosa en positiu que bé escolta'm Dani doncs ens has fet un resum aquí de 10 pel·lis superxules i hem comentat algunes estreners també també hi ha estreners ho hem fet tot en aquesta segona hora ens has donat així fent un resum ràpid ens has dit que podem anar a veure Indiana Jones Mission Impossible i la d'Indiana Jones amb la sala aquesta 4DX home 4DX total que et mullen que bueno etc no t'he vist molt convençuda amb el que t'agraden a tu els esports d'aventura bueno no sí sí en fi la d'Openheimer i la de Barbie ja tenim aquestes per anar a veure i després hem fet aquest resum de 10 pel·lícules així fresquetes ambientades a l'estiu sí que amb aquesta calor entren superbé i ens venen molt de gust i tant de veure Dani moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern amb nosaltres moltíssimes tardes de la Rambla i no perdrem la pista en cap moment d'acord si et sembla ni a vosaltres vinga que vagi bé adeu-siau bona tarda Dani adeu adeu-siau a la Ràdio d'Esvern Són gairebé a les 7 de la tarda nosaltres nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt us hem estat fent companyia des de les 5 aquí a la Rambla nosaltres tornarem demà ja dimecres dia 19 de juliol podeu recuperar tots els podcasts i els continguts d'avui a la pàgina web radiodesvern.com i també ens podeu seguir la pista a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram els comptes arroba a la Rambla 9-8-1 tot seguit i amb minúscules o també els generals de l'emissora que són radiodesvern arroba radiodesvern també tant a Twitter com a Instagram ara a les 7 en punt d'aquí una estoneta ben curteta toca escoltar la Mariona Salas Vilanova amb l'informatiu complet de les 7 de la tarda notícies per estar al dia de tot el que passa aquí al poble a Sant Just doncs res més protegiu-vos protegiu-vos molt de la calor seguiu les indicacions que també es donen des dels canals de salut i de sanitat i a Vigilat res més que passeu bona tarda i fins demà