#428 - Presentació del Projecte Educatiu d'Agrupament (PEA) del CAU Sant Just

Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimecres 19 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes a ràdio d'Esvern, en aquesta edició especial estiu del mes de juliol. Esteu sintonitzant el 98.fm, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem la tertúlia amb l'Albert Macià i l'Estrit Goldstein del Saller de Can Mata per parlar de vins i, sobretot, també de cultura. Després, tot seguit, farem l'entrevista de la tarda. Serà en Javier del Campo, Sant Justenc i científic, però que el convidem avui aquí al programa perquè serà la persona conductora de la primera sessió del Club de Novela Gràfica que fa el Club Literari de l'Ateneu de Sant Just. Ens parlarà del llibre que han escollit i de com dirigirà aquesta sessió i com ho farà. Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escolta els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, començarem xerrant amb en Pep Vila, que és membre del Cau de Sant Just, un dels CAPs, i ens comentarà com ha estat la redacció del seu PA, del projecte educatiu d'agrupament, i en què consisteix aquest document. Acabarem el programa d'avui i també com fem cada dimecres amb l'espai Just el que no saps, que condueix en Marçal Ferret. Cada setmana ens descobreix la biografia d'un personatge històric i famós. Avui però serà una secció especial perquè és la secció número 30, el capítol 30. Doncs bé, veurem què és el que ens porta en marçal, eh? Tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem! A l'escoltes del Viu d'Esquerra Les 5 i 12 minuts, comencem l'espai de Tartúlia amb la vermàcia i l'Astrid. Hola, què tal? Bona tarda als dos. Bona tarda. Avui ens hem tornat a... Ja ens hem mirat, eh? Amb la salutació coral. A l'unisson, per dir-ho així. Com esteu? Aguantant les calors d'aquest mes de juliol? Aguantant la calor fins al punt d'una caminadeta petita de casa fins aquí. És molt màstica. M'he decidit fer-la amb autobús, que com a mínim són només 3 parades, però com a mínim anava amb aire condicionat. S'agafa l'aire, sí, sí, eh? És com un... Respira, respira. A les 5 de la tarda és d'aquelles hores que recomanen que més val que estiguis a casa si no tens res a fer, clar. l'incomis amb la ràdio és fort i per això tenim... I bé, es fa l'esforç. Sí, i tant, i ben a gust, eh? Si no, no hi seríem. No, no, truca, truca. Però el que dic és que, clar, és una hora que... Sí, és d'orilla. Sí, encara, encara sí. Tu, Astri, també vens amb autobús, no? T'has pogut climatitzar una mica? He baixat amb autobús, s'ha climatitzat d'aquella manera, perquè, clar, la incidència del sol en tota una banda de les finestres... Per als vidres de l'autobús, no? És complicat, però, bé, el problema és, baixes al carrer Tudona i és que no hi ha ni una hora. És tòric, però bé, he canviat una miqueta el circuit, he baixat molt la marxa. Has baixat revolucions. He baixat revolucions com els turistes. Allò, en plan, mira, ves mirant, entratenta, va, respira, que ho pots aguantar. I mira, el que mai fem l'Albert i jo, que és beure aigua. Aigua, aquí. Els dos amb gota, amb el gotet. Un tast d'aquí de... Un tast d'aigua és el que millor va, eh? Indratant, refresca... Amb un grau molt baix d'alcohol. Sí, no, Astri... Allò em van dir, portaràs un vi l'últim dia a beure alcohol. amb aquesta temperatura no és gaire bona opció, ni per tu, perquè estàs treballant en directe. No, igual, ni m'has... Bé, no, no ho crec, no ho crec. No ho crec, però tampoc és qüestió d'anar així, no? I si després l'Albert i jo sortim aquí fora, l'efecte d'alcohol... Ho refresca el moment, però després... Clar, perquè te'l veus fresqueret i així, però, clar, una de les coses que provoca l'alcohol és que és vasodilatador, per tant, començaríem a suar, a perdre la temperatura, que teòricament penses, ui, quina calor que m'està entrant. No, no, és la que estàs perdent. Clar. Però no la perds. Ja, ja. Com a tal, la perdries molt a l'hivern, per contrast, però és que ara et pot crear un xoc una miqueta... I sobretot s'ha de vigilar amb el tema de les baixades de pressions, perquè surts a caminar pel carrer i sembla que t'estiguis ofegant, que dius, espero arribar viva, on hagi d'arribar perquè... Molta gent, eh, marejant-se... Sí, sí, cops de calor, cops de calor. I que no tot té lloc a l'espai calorós o al sol. Moltes vegades has estat al sol i entres en un espai on hi ha aire condicionat o una temperatura més baixa i allà és on caus. I allà té un canvi aquest de temperatures. Els canvis. Avui l'Albert també ens ha portat un detallet, una marmelada de nespres. Albert, ens vols dir la recepta o és secreta? No, no és gens secret. La marmelada té una història molt fàcil. Sempre és el producte amb el que el fas, sucre i anar bullint, anar bullint i trobar el punt òptim en què deixa de bullir. Quantes hores d'abullició? No, no, no són hores, no. Depèn de la marmelada. Jo no havia fet de prunes, que com tenien molt aigua necessitaven perquè quedés més, jo necessitàvem més, però... Saps quin és el secret? Perquè quedi una miqueta més espessa. Espessa vol dir que... Per exemple, posar... Més denseta? Una miqueta més densa. Ara no ho porto aquí, perquè no ho porto als apunts, però vaig fer un tas de marmelades la setmana passada i per exemple posar-hi uns talls de poma ajuden a... Ah, doncs sí. A emulsionar una miqueta. Jo sempre he dit que jo... Els altres no me'n recordo. Els que em coneixen saben que jo... Vaig pensar amb l'Albert, vaig pensar que l'Albert passa-li els apunts. Un zero a l'esquerra a la cuina, jo, però un zero a l'esquerra autèntic. No passaré mai gana. Però li surten molt bones. No passaré mai gana perquè la meva cuina subsistència, verduretes, coses a la planxa... Home, l'úmínim, l'úmínim. Tot això no tinc problema, però altres coses a la cuina més bé. Però això de les marmelades em va venir perquè teníem una prunera de pruna groga que... Feia moltes prunes i n'havíeu de fer alguna cosa, no? El primer any en van fer dues. Ah, bueno. Recordo un dinar amb els dos fills allà que llavors eren petitets i repartint-nos aquelles dues prunes... Un quart de pruna per cadascun. Els últims anys de produir produïen més de 100 quilos una sola prunera. Ostres, per favor. Sí, clar, i prunes als veïns, prunes a la família, prunes... Però que s'hi havia sentit. Jo m'enduia prunes a la feina i les deixava ja on voleu i la gent es pensava al començament... Clar, allò tímid, no? T'han agafat una per esmorzar... Un parell, sí, que va bé. Al final, al final, va haver-hi ni gent que s'arribava... Amb sacs de pruna... Perquè, clar, em dolia perquè pruna era molt bona. Home, però que cinc quilos... I llavors vaig optar per fer gelats i melmelades per rebotar-nos, Martínez. Fantàstic. I llavors, per mi, el secret que deies només és que, clar, quan vas a les comercials, compren grans quantitats, és tot molt industrial i la dolçor és bàsicament del sopar que hi posen. Sí. S'ha de posar sucre o melmelada. Òbviament, per això és la melmelada. I quan jo les faig, intento que tingui el gust de la fruita, que sigui... O sigui, normalment, per exemple, si em faig de prèssec, vaig primer, compro alguns prèssecs, els tasto i si tenen gust de prèssec, perquè hi ha prèssecs a vegades que la fruita... Bé, això passa en general amb tots els productes. Si m'agrada, llavors, és quan en compro unes quantes per fer... D'acord. I llavors poder... Això està... I després estar tota l'estona ja fins que el Mas em diu que és el moment ja òptim per treure-ho. Molt bé. Cap secret més. Cap secret, però, bueno, s'ha d'agafar pràctica, eh? Això el primer cop potser que en fem no acaba de... Potser agafar referències de quantitats i proporcions, sobretot, i... després ve tot allò de posar-lo en el pot... Clar. El traspàs... Allò que se'n diu fer el buit, que he tingut moltes xerrades en físics i ningú sap per què se'n diu així, perquè, evidentment, fer el buit vol dir treure l'aire, si no el treus no ho fas el buit. Però, bueno. És tancar-la bé, no? Tancar-la bé. Normalment es posen els pots al revés. i per què a mi no se m'ha ocorregut res i parlant en físics ningú m'ha sapigut explicar. Tinc una bona colla d'amics que són físics. Ningú m'ha sapigut explicar per què es posen els pots... Del revés. Ah, no ho sé. Jo l'única cosa que se'm pot explicar és que quan estan una estona així en el procés de perdre aire, que no veiessis, que no veiessis, que clar, com tens la marmalada en el tap, que no estiguis ben tapada. És que no li veig una altra... Clar, no, no. Sí, sí. I clar, després sí que es provoca una mica de buit perquè, clar, l'aire que queda està molt calent. Quan tapes hermèticament el refraça l'aire, es contrau. Va. Exacte. Llavors és quan obres, fa clac. Aquest clac, eh? Aquesta sensació d'haver fet el buit. Que si no fa clac... Exactament. De nou va el rotllo, eh? És aquí, quan no mengis. Això dius, com ho fas en una casa? No és que no tens cap necessitat de parell. i quan el poses, hi poses el tap a l'aire que queda allà dintre. Està molt calent i ràpidament, quan es refreda, doncs es contrau l'aire. Per tant, la pressió és més forta a fora que a dintre. Així de fàcil. Molt bé. No us ha passat mai, ara, a l'estiu, sobretot, que treus una ampolla de plàstic de la nevera i la tens a la cuina i vas sentint sorolls? Sí, com que es va com crec. Es contrau, exacte. O sigui, crec que seria molt més evident si poséssim tota aquesta mermelada a dins d'un perol de plàstic seria a l'instant que veuríem com el material que queda allò com... Com més arrugat, no? Exacte, com més arrugat i és perquè la temperatura... Sí, sí. És com si el tirés a l'aire. Totes aquestes mermelades i demés sempre van en pots de vidre. Sí, sí, molt millor. És com han d'estar. Astrid, passem de l'ú dolç a l'ú... No, més agra com el vinagre perquè ens vas parlar la setmana passada. D'un tast de vinagre? La setmana passada vaig fer un tast d'oli. Sona malament, oi? Molt malament, un tast de vinagre. És el que deia, el vinagre. Ah, sí, aquest dilluns. Com va anar? Interessant. Interessant, però bo? Però bo? Molt interessant i bo perquè més el projecte d'Augustus Forum ja el coneixia de fa molts anys Sí. Quan fins i tot no feien una producció tan gran, no? Perquè ells, sí, fan vinagres però ells ja quan comencen ja van amb la idea de fer vinagre però no un vinagre normal, no. Un vinagre superior i diferent. Home, entenc que són vinagres que no són de vinagres aquests de cuina. Són vinagres ja amb sabors... Exacte. No, més que amb sabors són de tres varietats de raïm, bàsicament. O sigui, de raïm per fer vi. O sigui, tant el Fòrum Augustus té el vinagre de Chardonnay, de Cabernet i Chauvinion i de Marlott i són agredolços. Però Fòrum Augustus, què és un fòrum? Fòrum Augustus, ja estàs buscant. Sí, encara no havia... Abans era vinagre Fòrum, Augustus Celler i ara van ja amb el nom compacte i la veritat és que és una meravella. És un celler, sí. És un celler i aquest estiu, a més, m'he proposat tornar a anar-los a visitar perquè també han canviat totes les instal·lacions, el celler... I estan fent... Tenen sala de visites... Vinagre expressament amb el vi i el Cullen expressament per fer vinagre, aquest. Fan vins, també. No, no, bé, sí, sí. Jo t'ho dic per una senzilla raó. Descartes el vi perquè aquell vi no ha sortit bo. No, no, és que van amb tota l'artilleria. No, no, jo ho dic perquè jo havia treballat primer al Born i després dels primers anys de Mercabarna i quan hi passaven gent que comprava el raïm amb les caixes quan el raïm estava ja en males condicions... Perquè era més fàcil. Perquè se l'emportaven per fer vinagre. Clar, perquè ja... Llavors, clar, la meva idea sempre m'havia quedat que el vinagre era producte... Gairebé un subproducte, no? Un subproducte. Sí, sí. Però aquests no. No, no, no. Van a fer directament vinagre de qualitat molt alta i agra-dolts. El que és curiós és que tu saps que el vinagre és agra. Aquella sensació del... No el vi picat, no. El vi picat i més i queda perfectament compensat amb una dolçó del vinagre que és espectacular. Per tant, no és aquell vinagre que faries així a... A saco, no? A saco, no? A manida. A manida. No, no. És d'aquell de vinagre més aviat de... De la gota, eh? allò del perfumar, donar el toc i, per tant, amb aquestes tres varietats pots acompanyar-ho en tot. Vam fer un maridatge molt xulo a classe amb vinagres i de primer ens havíem preparat, segurament ara, de memòria, no me'n recordo al 100% de tota la recepta, però era un tomàquet xerri sense la pell, infusionat amb aigua de mar, què dius? vinagre. Sí. Oli. Val. I l'espina de les anxoves. Ai, astri, per favor. Molt, molt, molt, molt, molt. Trituradetes. Com si fos... I això que era un primer plat. Això era un aperitiu. Un aperitiu. Sí, enriu tant d'aquella... Tenint en costa que era un tomàquet xerri ni aperitiu, era una tapeta. Una tapeta. Una mini tapa. Sí, sí, sí, però recordant... Potser la Núria no se'n recorda, però aquella famosa oliva esferifical del Ferran Adrià també, no? Una altra cosa que... No tenia res a envejar amb aquest tomàquet, no? I quin gust tenia, això? O sigui... Era una barreja. Era... Era una explosió de sabors, no? Era una explosió de sabors molt refrescant. Sí. Molt. Home, em fa la pinta. I, Astrid, en què va consistir una mica aquest tast? És a dir, anàveu barrejant... O sigui, anàvem també a tirar tota l'explicació de com s'elabora normativa... Els vinagres i demés. Els tipus de vinagres o es concreta amb el que elaboraven ells. El tast el dirigia l'Albert Roca i... Aquest Roca de Germán Roca? No, del Germán Roca no. Albert Roca del celler... Del celler Augustus, no? Augustus. Vale. Forum Augustus. I això, no? Era... Jo me'n recordo quan el vaig conèixer que fa més de 20 anys que va vindre amb un putet així molt petit que treies allà i hi havia el aquell mesurador per gotes. Com una pipeta, no? Com una pipeta, no? I deien anem a tastar vinagres i us posaves posaves la mà i a sobre així del palmell de la mà deixava anar una gota i era olorar. Clar, què provoca? Que com que tu tens la mà teòricament calenta sobre la pell deixa anar uns aromes molt més intensos que si la superfície fos freda o si agafessis directament una cullera. Sí, tindria olor a vinagre però el fet de deixar-lo en contacte amb la pell és més calent. Quins graus tenen els vinagres? El que tenen és grau d'acidesa no d'alcohol. Ja, ja. Però de... És d'acidesa. Que a vegades posen, no? Els vinagres quan vas al supermercat ara amb normativa no me'n recordo i tampoc tinc... Suposo que sí que hem de posar-lo perquè és un dels elements que conté però lògicament la importància jo crec que no està tant perquè clar, no és per veure-t'un got no és per veure-t'un got sinó que la importància està amb la ciutat. Amb què el combines, no? També. Exacte, i amb què el combines ara no et sabria dir aquí. Perquè amb què els combinàveu durant... Doncs aquí el combinat seria era aquest tomàquet amb el tomàquet que seria la idea de l'avenida. Sí. Després teníem una tonyina així com escabetxada que utilitzes el vinagre. El vinagre. I hi havia una miqueta allò de pasta naga, la ceba i alguna espècie. Sí. I de postre teníem unes pera. Una pera? Però quina pera espectacular. Macerada amb el vinagre fòrum de marrot. Seria com una pera al vi. Sí. Sí, però clar. Bueno, una pera al vi perquè mira el verd. Pera al vinagre. Estàs més a prop. Són dos daus de color lila. El lila és el color que li dona el vinagre? Exacte, el tanyeix. Si tu tens una pera o una poma, són dos fruites que s'utilitzen molt a la cuina. Sí. Si tu utilitzes, per exemple, un vi blanc, un cava, tot el que siguin begudes així clares, no agafen color. Sí que hi haurà una oxidació de la fruita. Sí. A mesura que la vas alcoholitzat ja no s'ho oxida tant, eh? Però tot el que sigui massa anar amb un oporto, amb un vinagre, tot el que sigui negre, automàticament... La fruita agafa el color, no? Agafa el color, sí, sí, s'impregna, no? Per això moltes vegades quan molta gent vol fer així alguna crema de meló a l'estiu, li vols donar un toc diferent, recomano l'oporto blanc, perquè no canvies. Clar, perquè si poses una miqueta de negre, deixa un color una miqueta lletjot, lletjot en el sentit que no és tan atractiu i segurament no tan refrescant com veure un producte absolutament blanc i si no sempre pots afegir alguna goteta de crema de llet, dissimulant. Aprenentatges que vas treure d'aquest tast, d'estrit, et vas emportar... a veure, els coneixia, jo no soc gaire d'anar donant-li el toc de vinagres, no? Però bueno, vas descobrir un nou món també. Va, les possibilitats que abrenen, el vinagre. Exacte, les possibilitats, sí, sí. I ahir vam fer un sobre embotits i el gall del Penedès. Ostres, vinga, però posa una mica en context l'audiència, que la setmana passada vam explicar que estàvem fent un curs a l'Escola de No Turisme a Vila Franca sobre productes i productors bàsicament centrats en el que és el Penedès. O sigui, no vam anar a conèixer productors a Lleida. Quan dura, fins quan és? Acabava avui en què hi ha hagut sessió de carquinyolis i torrons. Mare meva. Una cosa ben transversal, eh? Sí, sí. Absolutament, és els productes de la terra i sempre acompanyats amb algun vi, algun ancestral, algun corpinat, algun cava... Li podem posar una mica de deures perquè d'estiu, perquè pensi, vagi pensant en fer un tast combinat de vinagres i olis. Sí. Està, ja tot aquí, eh? A veure, estem... Tastos d'olis, aquests sí que n'he assistit. Faré vindre l'Albert. Amb un tast d'olis, però, clar, de vinagres m'ha sobtat una mica perquè el primer que penses no estàs pensant en vinagres d'això sinó que... No, no, clar. Gasi bé us diria perquè no quedem un dia i n'hem de visitar el celler que està situat al Vendrell. Ho entendrem tot molt millor perquè, clar, jo us puc parlar de botes plenes de vinagre. i és com un ull. Sí, però, clar, tenen un vinagre d'una mitjana de 30 anys. Creu-n'hi-do. Aromàticament, allò és com... 30 anys, eh? No pensava... És un món, veus, totalment desconegut. Jo no pensava que el vinagre era més... N'hi ha molt el de Módena, n'hi ha molt de nom, eh? El dels Amics, el de... Exacte. Sí. I això del gall del Penedès, explica'ns una mica... Doncs, igual que aquí... És un gall autòcton d'allà. És un gall autòcton d'allà. És... Vam fer una mica la diferència entre el gall, la gallina, com és el del Penedès, que ha de ser negre i perquè sigui de raça pura de tina, les orelles... Blanquetes? Què m'estàs dient? Sí, sí, sí. Sortit amb un màster. Un d'allà. Sí, sí, molt interessant. Ja em fixarem les orelles dels galls, eh? Tinc unes ganes d'anar... La veritat és que, malauradament, no hi ha gaires productors que apostin pel gall aquest, no? Per... Clar, perquè dirien que tot el que seria... És molt més fàcil i moltes vegades molt més fàcil que agradi a tothom i per preu els pollastres. Sí. I a més, a la cuina hi pots fer de tot, no? El gall no té una carn tan tova, no? És important. A l'hora de cuinar és molt més complicat. Per tant, és allò que... Quina és la diferència entre un gall i el pollastre? Doncs, bàsicament, l'abesura, un és... No. Bàsicament, la diferència que no la porto ara escrita és l'edat sexual de l'animal. Ah, vale. Fixa't. El pollastre és una cosa de producció ràpida a la que se fa una mica gros. I vinga... No arriba a la seva edat sexual adulta, per tant, sempre serà tendre. Tendre. Clar. I un gall potser té la carn més dura. I un gall ja té la carn més dura, és... és més gros, característiques de gust, notes que són d'au, però són també... I què vau fer ahir amb els del... al Penedès. Llavors, vam estar tastant un paté de la casa Mallard, que treballen amb la fundació Albornà, per incloure persones amb diferents capacitats. Doncs vam tastar un paté de gall. De gall? Ostres. Espectacular, el nas. Era aquella sensació de potser de més de... No aquell paté que és... és totalment una pasta. No. Era com més... més esmiculat. Notaves les diferents parts. Se sonarien més com de textura els rilets francesos, però sense ser tan fibrosos, però aromàticament molt bons. Molt bons. I després vam tastar una part que seria en escabeig i l'altra estava confitada. Val. Carà. Sort candidat perquè això amb un programa al matí estaríem ara bavejant. Ja, bavejant, eh, bavejant. Escolteu-me una cosa, ho hem de deixar en aquest punt, Astrid, Albert, perquè després tinc una altra entrevista també molt interessant. Serà molt interessant i que al setembre farem una cosa amb el celler de Can Bata. Ah, mira. El Javier suposo que ho dirà, però hi haurà maridatge. i haurà de maridatge. Molt bé, molt bé. Doncs res més, que acabeu de passar bona tarda i també un molt bon estiu els dos. Procurarem. Allà on aneu. Ara l'Albert et dirà, quedem. I res més, a la propera temporada suposo i desitjo que en seguirem trobant. En seguirem trobant. Per tant, és un fins després. Perfecte. Fins després de la calorada. Fins a temps. Esperem-ho. Bé, doncs, res, el que hem dit, eh, que vagi bé i fins a tembre, nois. Fins a tembre. Adéu-siau. Bona tarda. Adéu. L'essència de Sant Just, l'atens a la Rambla a Ràdio d'Espera. Va, ara us deixo amb un tema d'Estate Homes i seguirem amb l'entrevista de la tarda. Vull dir una cosa Hi ha una cosa que et vull dir Cada cop que et penso hi ha algú que em crema per dins No em deixa dormir menjar-te la cara fins que mori jo Ho faré avui, ho faré demà fins que mori jo Jo no vull fer-te una cançó d'amor que jo l'únic que vull és fer-te petons petons. Petons, petons, petons, petons . Fertes petons , petons , petons Betons , petons, petons, petons, petons, petons Fertes petons, patons , petons, petons, petons, petons, petons, petons Fertes petons , petons, petons, petons, petons, petons, DONT Mora'm de les farts com un Perreiro Rocher I encara em pregunto per què Fer tapatons, tu em dones raons Si em miras així, em faré il·lusions I no hi ha marxandera, era, era No hi ha dracera, era, era, ey Se et veu a la cara, estàs igual que jo Jo per avui, per demà, estàs igual que jo Jo no vull fer-te una cançó d'amor Que jo l'únic que vull és fer-te petons Fer-te petons Fert-te petons Que jo l'únic que vull Et vull dir una cosa, hi ha una cosa que et vull dir Cada cop que et penso Hi ha algú que em crema per dins No em deixa dormir Si em mires així I un nou arambient Jo que estava tranquil I ara tinc ganes de Menjar-te la cara Fins que mori jo I ho faré avui, ho faré demà Fins que mori jo Jo no vull fer-te una cançó Ara escoltes Adiós de ser 98.1 Ara seguim al magazín de tardes d'aquí de Ràdio d'Esvern al magazín La Rambla amb una de les entrevistes que farem avui i es tracta del científic Sant Justè Javier del Campo que ell és ecòleg microbià treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra també lligat amb el CSIC de Barcelona i també és professor adjunt a la Rosenstiel School of Marine and Atmospheric Science de la Universitat de Miami a Florida Vaja, que la microbiologia i la biotecnologia són els seus camps professionals i el que l'acompanya dia a dia Bona tarda Javier Bona tarda Ningú diríem però avui et tenim a l'emissora per un tema que no té res a veure aparentment amb la ciència sinó amb un tema ben diferent Has vingut aquí a la ràdio perquè seràs el conductor de la primera sessió del Club de Lectura de Novela Gràfica que ha organitzat el Club Literari de l'Ateneu A veure, explica'ns com va aquest salt d'una matèria a l'altra Com arribes a aquest punt? Bona, suposo que tothom té aficions Clar I la meva afició és el còmic o la novel·la gràfica i jo soc lector de còmics des dels 9 anys Bé, col·lecciono còmics des dels 9 anys suposo que els llegia des d'abans però que tinc memòria des dels 9 anys i continuo fent-ho i és un món que m'apassiona és un gènere literari que m'agrada molt A dia d'avui llegeixo menys del que llegia Sí Perquè també soc pare i també és un altre hobby que tinc Pots acompanyant amb altres coses I també llegeixo molta ciència i no es pot llegir tot però és potser el gènere literari que més m'apassiona el còmic Ens has dit que vas començar a llegir-lo des de ben petit Quines són les coses que a tu t'agraden del còmic, d'aquest gènere què és el que t'atrau? El que em va atraurar inicialment va ser que per mi era ben nou i estimulant perquè combina text i imatge i més enllà d'això i té un llenguatge propi que és molt atractiu visualment però també la llibertat que tenia suposo encara té però ara com que està més en el focus d'atenció del públic general té una mica menys de llibertat però al principi quan vaig començar a llegir estava fora del que diríem més estàndard els missatges que podien comunicar els autors o que poden comunicar els autors escapant una mica de moltes vegades del políticament correcte o del que seria el mainstream de l'opinió general i era molt refrescant no quan tenia nou anys que el que em va atraurar va ser simplement l'aspecte visual però quan ja vaig créixer més ja cap adolescència al principi de la joventut era aquest aspecte de llibertat en el missatge que tenia el còmic Tu creus que dins del món del còmic o de la novel·la gràfica hi ha subgèneres? Ui, no, no hi ha molts subgèneres I subsubgèneres inclús I subsubgèneres Té molta profunditat el que passa és que habitualment A dia d'avui el còmic la novel·la gràfica és popular i la gent coneix la superfície però tu pots anar anar burxant i anar més a fons i descobreixes totes les capes del nou ver art que és com es coneix el còmic i té tanta profunditat com tu vulguis trobar-li Com definiries? Perquè per les xarxes hem vist que comentaves que el còmic i la novel·la era més que un storyboard Com un storyboard Això m'ha semblat molt, molt, molt reduccionista perquè i de fet l'storyboard ve del còmic no dels rebels l'storyboard de fet és possible que el cinema vingui del còmic perquè és una font d'inspiració de com comunicar i al final el cinema connecta i també és seqüencial però abans d'existir al cinema hi havia el còmic com a un art visual seqüencial i hi ha estudiosos del món del còmic que ho diuen que el còmic va ser una inspiració pel naixement del cinema no només la fotografia i l'storyboard és un clar exemple de com pots utilitzar el llenguatge del còmic per després traslladar la pantalla però reduir el còmic a un storyboard és una mica una falta de respecte i tot no nou bé art nou bé art es considera també un art pròpiament dit a més a més de gènere literari bueno això de les arts també és una mica totes tenen el seu número totes tenen el seu número el cinema em sembla que el vuit és la tele que em diràs que és una mica de branding com vendre-ho a la societat sí també novel·la gràfica és una marca és un branding és a dir en el fons una novel·la gràfica és un còmic però tu o un TVO sí però tu a la gent li dius que estàs llegint un TVO i et miren encara on vas dius que estàs llegint novel·la gràfica llavors clar és una mica l'Ele Lab és una mica més el respecte i està bé està bé perquè les paraules a vegades fan la cosa de cara el receptor d'aquestes paraules i si això ha d'ajudar que tingui una mica més de prestigi sobretot cultural intel·lectual doncs ja està bé i l'etiqueta de nové art en un moment es va fer i també serveix per arribar a més públic com contacta amb tu Javier al Club Literari de l'Ateneu o ets tu directament que els fas la proposta no de fet és l'Arnaud que el llibre té aquí la proposta et va fer la proposta bueno es me la va fer ell perquè jo vaig anar allà i vam estar parlant de còmic perquè compro còmic de fet li compro còmic a la meva filla gran a Cal Llibre té perquè jo com he dit compro poc còmic per mi i llegeixo poc còmic últimament i vam estar comentant sobre certes novetats i tal i llavors em va em va fer la proposta em vaig animar tot i que el temps és una mica limitat però em vaig animar i vaig anar a parlar amb la gent del Club Literari de l'Ateneu i em va agradar molt el que em van dir i vaig animar-me a fer-ho i tu creus que aquesta bueno no sé com dir-ho però aquesta fama per dir-ho així que té ara la novel·la gràfica és per alguna raó en concret perquè sí que ha tornat una mica aquest auge de gent que llegeix o inclús persones més adultes perquè fins ara potser es veia com un gènere més juvenil que sigui el còmic i demés i cada cop potser hi ha més gent adulta que també llegeix novel·la sí hi ha diversos factors primer el fet de el naixement del concepte de novel·la gràfica que va ser cap als anys 80 més o menys ja va néixer per tal de de captar un públic més adult i suposo que amb el temps s'ha anat estabilitzant i s'ha anat donant a conèixer però potser el que ha ajudat a donar-ho a conèixer són fenòmens que no van estrictament dirigits als públic adult per exemple el manga mateix que no deixa de ser còmic o novel·la gràfica però produït al Japó però també tot el boom del cinema de superherois que ha arribat a un gran públic etc llavors la gent coneix que ve del món del còmic i d'aquí poden saltar a novel·la gràfica perquè és cert que el còmic de superherois s'està destinat a un públic juvenil adolescent podríem dir que té molt no sempre hi ha obres de còmic de superherois que tenen molta profunditat però el que es veu més té poca profunditat i busques alguna cosa més llavors et topes amb la novel·la gràfica però i crec que això porta a la popularitat que té actualment però abans de tenir aquest nom ja es llegia i a Catalunya es llegia còmic per adults i un exemple és Tintin Tintin és el que es diu BD que seria còmic francès o còmic franco-belga que té molta tradició aquí a Catalunya i s'ha llegit des de fa molt de temps i és còmic que Tintin al dia d'avui no ho consideren però un públic adult però té moltes lectures i algunes són molt adultes però d'altres obres de còmic franco-belga ja estaven aquí i teníem molts lectors i és un còmic per adults molt d'ells és per adults ostres no es diria no? sí, sí i a Catalunya s'introdueix a través la BD s'introdueix en els infants i adolescents a través de revistes com per exemple el Cavallfort però ja hi era abans però ara és més popular i amb altres noms etc. i novel·la gràfica en català n'hi ha? se'n produeix? es produeix còmic en català i depèn del format en què el tingui i com el vulguis vendre el pots anomenar en novel·la gràfica en català com a primer idioma de sortida d'aquest producte és poc habitual però sí que es produeix sí produïts simultàniament en castellà en català seria una mica més habitual i després el que et trobes ara i que moltes editorials estan fent molt bona feina és la traducció al català d'obres internacionals i hi ha exemples no fem publicitat però hi ha exemples algunes editorials que només s'editen novel·la gràfica en català i que és un esforç molt important clar, l'estan gran sí que ho farem l'editorial Finestres està fent una feina fantàstica en publicar novel·la gràfica en català i després també tot i que no porta l'etiqueta novel·la gràfica però deixa de ser el mateix que és còmic hi ha un boom en els darrers anys l'últim any i mig per publicar manga en català que això és molt important per treure un públic més jove la lectura de còmic i especialment la lectura de còmic en català que també és important perquè la major part de l'obra publicada a l'estat espanyol és en castellà parlem si et sembla una miqueta del llibre que comentareu a la sessió que es diu Fan Home Fan Home sí qui l'ha escollit la gent del club l'has escollit o l'has recomanat tu com ha anat jo vaig fer una sèrie de propostes i entre tots sovint treballo una mica per triar amb quina obra començar perquè no totes les obres són adequades per totes les èpoques de l'any hi havia obres que potser per ara el juliol que és una època en què estem una mica cansats hi ha de tot l'any dispersis per gruixer etcètera buscar una cosa que pogués ser més fàcil no és que sigui una obra senzilla és molt densa és molt densa però però també té un toc té un toc d'humor i de i de i la la grafia en si és molt neta i és més fàcil de llegir que altres coses que potser són més més conegudes o que tenen més pes dintre de la història del còmic que no ve la gràfica que ja les deixarem per una mica més endavant però va ser una tria consensuada entre tots arran d'una proposta inicial l'autora és la autora americana Alison Bechdel és una autora bueno reputada dins del món de la novel·la gràfica Fan Home és una de les novel·les gràfiques amb més edicions arreu del món i en castellà em sembla que ja van per la tretzena edició ostres i és una obra que s'ha adaptat a altres formats com per exemple el teatre i tot i que no ha produït molt moltes obres aquesta ha tingut un impacte molt fort és una bona obra per iniciar-se potser en aquest gènere? sí sí no veig per què no pot enganxar la gent pot enganxar depèn de quina edat tinguis i de quan l'agafis crec jo clar no sé si un adolescent podrà enganxar-se al còmic o al novel·làfic amb aquesta amb aquesta obra potser sí per sota l'adolesència no i després també depèn una mica de les sensibilitats que tinguis en relació amb els temes que planteja quins temes planteja? és que llavors faré espòilers de la discussió que tindrem demà però planteja molts temes tot i que quan tu mires el títol i veus la portada de les darreres edicions pots pensar que parla d'una casa i d'una família etcètera va més enllà d'això parla de temes d'identitat identitat de gènere per exemple de l'arribada a l'edat adulta de la protagonista que és l'autora és una novel·la gràfica autobiogràfica parla de la relació entre una filla i el seu pare parla de literatura parla de moltes coses parla de l'amèrica profunda bueno sí és l'amèrica profunda al cap i al cap i a la fi té té sí té molts molts moltes facetes el prisma d'aquesta novel·la i per això crec que és molt complerta ara potser potser certa gent es pot veure superada per tots aquests aspectes i fa difícil l'entrada però d'altres potser s'enamoren d'aquestes facetes que té la novel·la gràfica d'aquesta novel·la gràfica però clar jo crec que sí depèn de cadascú depèn de cadascú i diferents novel·les gràfiques poden servir d'entrada en aquest gènere per diferents persones però per algun lloc hem de començar i si no entren en aquesta primera animo a que vinguin a la segona i si no a la tercera i anirem fent t'has plantejat portar la sessió d'alguna forma en concret o sigui fer dirigir la sessió d'alguna forma en especial que sorgeixin els comentaris i tu reordenar-los com clar jo a mi m'agradaria haver de facilitar únicament la conversa entre la gent que vingui perquè jo xerro molt i podria empanar-te a l'hora sencera xerrant i jo crec que això no aportaria res no aportaria massa valor a la sessió llavors jo crec que després que tots quan tots ens trobem allà després d'haver llegit l'obra crec que val la pena que les diferents opinions les diferents maneres en què les persones han entès el que han llegit com ho han interpretat sigui compartit i ens enriqueixi i ens ajudi a veure coses que potser no hem vist és la meva idea després com anirà això ja això ningú sap jo encara no ho he fet mai això ja ens ho trobarem seràs el conductor d'aquesta primera sessió tu tens pensat també de ja una mica els llibres per les futures sessions d'aquí uns mesos sí sí t'agrada tant que ja ho has de ja ho tenim definit i tot ja tenim triades les obres llavors es pot anunciar tranquil·lament al setembre farem una obra francesa que es diu Els Ignorants que és una conversa entre un artista de còmic i un productor de vi i aquesta sessió la farem en col·laboració amb el celler que en mata i amb l'Astrid i farem un maridatge entre aquesta obra i un vi no el vi no un vi de la bodega que que surt en el còmic perquè a dia d'avui va ser una obra molt popular a la França i aconseguir aquests vins ara mateix és complicat però algun anàleg més local i després ja de cara a haver entrat a la tardor el novembre farem llegirem Maus que Maus és potser representa el naixement de la novel·la gràfica i és una obra que va guanyar el primer Pulitzer és una obra que parla sobre l'Holocaust i que és molt intensa i té una qualitat narrativa és que és bueno és magnífica és magnífica t'encanta a més a més ja es nota no no és que és totes m'agraden però Maus és que és una obra mestra i després ja de cap principis de l'any vinent farem farem una sessió encara està hem d'acabar de polir però una sessió infantil un dissabte per atreure un altre tipus de públic ja veurem com anirà veus motivada la gent del club literari saps més o menys la participació no sé la participació amb la gent que m'he reunit semblen motivats demà ho sabrem val caldra veure-ho sí i si no caldrà fer-ho millor per motivar-los més ja veurem però jo crec que pot anar bé jo crec que pot anar bé jo crec que és enriquidor crec que la gent que no està acostumada a llegir novel·la gràfica pot trobar un gènere refrescant per dir-ho així nou nou i que no i que no i que no és menor perquè això és una cosa que això quan entres en novel·la gràfica ja serveix una mica per evitar aquesta aquesta idea que el còmic aquesta percepció és un tipus de de literatura o d'art menor i i no no ho és sí que és veritat que hi ha vegades com aquesta sensació que queda com relegada és un gènere que queda doncs sempre com una mica més en segon pla que la gent no l'invern intel·lectual sí però però això també és banca de coneixement perquè tothom coneixen tothom coneixen el mortadero i filamón que ara aquesta setmana va morir Ibáñez però que ha tingut un impacte enorme en introduir nenes i nens a la lectura sí no només la lectura de còmics sinó la lectura en general i clar llavors pensen que tot el còmic és això i aquest còmic està dirigit a un senyor públic que té unes sedats i s'ha de tenir en compte això hi ha un altre còmic que s'ha dirigit a un altre públic que té això com he comentat abans més profunditat és més intel·lectual etcètera molt bé doncs Javier ens queden un parell de minuts per arribar a l'hora en puny jo no sé si vols comentar alguna altra cosa que ens hagi quedat al tinter de cara a aquestes sessions que hi haurà amb el Club Literari a part de que suposo que estaràs molt entusiasmat amb la idea perquè combinar aquesta afició no? també és una gran oportunitat estic supercontent jo només animar la gent a que vingui si no han tingut temps de llegir la novel·la que tractarem demà perquè s'han assabentat ara o fa poc que s'animin a venir al setembre que recordin els ignorants l'editoral Finestres que la demanin que el llibre té que la demanin a la biblioteca i que ja estiguin preparats que a finals de setembre farem una segona i bueno i si volen venir demà tot i que no l'hagin llegit per veure quines són les dinàmiques i per i per presenciar el debat que tindrem jo crec que també val la pena perquè és una sessió oberta és gratuïta i si això el s'ha d'animar i el s'ha d'introduir dintre d'un nou gènere que pot ser apassionant sisplau que vingui una última pregunta Javier que se m'ha acudit ara mateix a part de que llibre té llibreria d'aquí de Sant Jús hi ha alguna llibreria o centre o punt especialitzat que tu vagis o recomanis o coneguis on es vengui essencialment novel·la gràfica si passa a Barcelona n'hi ha molts però al cap i a la fi a dia d'avui si passa que a llibreter hi demanes un exemplar de qualsevol novel·la gràfica editada te'l portaran en una setmaneta llavors la meva aposta és pel comerç local i a dia d'avui és el que faig molt bé fantàstic doncs Javier ho deixem en aquest punt i que vagi molt bé aquesta primera sessió d'acord? moltíssimes gràcies vinga bona tarda bona tarda adeu adeu que jo l'únic que vull et vull dir una cosa hi ha una cosa que et vull dir cada cop que et penso hi ha algú que em quema per dins no em deixa dormir si em mires així i un nou ara a mi jo que estava tranquil i ara tinc ganes de menjar-te la cara fins que mori jo i ho faré avui ho faré demà fins que mori jo jo no vull fer-te una cançó d'amor que jo l'únic que vull és fer-te per tots ara escoltes la viu d'esquerra Catalunya ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Kilian Sabrià en un dia en una tarda de vaga a Renfe que ja fa una hora i fins a dos quarts de nou fa que circulin dos de cada tres trens amb motiu d'aquesta vaga convocada per la CGT fora d'aquesta franja la que creiem de dir de les 5 que encara hi som fins a dos quarts de nou la resta de l'horari només hi passarà un de cada tres trens a l'estació de Sants de Barcelona els usuaris s'han anat queixant de la falta d'informació i de retards segons la companyia la vaga la seguida el 2% de la plantilla que traduït són concretament 8 treballadors però s'estan notant com dèiem i els serveis mínims s'estan complint diu l'empresa durant el matí a banda de la vaga els usuaris de l'estació de Sants s'han trobat amb un altre problema afegit acostuma a passar en aquest cas una varia a les pantalles informatives que no s'ha aconseguit notícies breus Marta Viana el govern i els grans equipaments culturals creen un grup de treball permanent per combatre la censura i elaboraran un codi deontològic per assegurar la llibertat creativa l'objectiu és mantenir Catalunya com a refugi cultural Natàlia Garrigues la consellera de cultura el que estem veient aquests dies és una censura molt visible que estem veient que s'estan desprogramant o que s'estan traient subscripcions diverses per temes lingüístics però el que podem veure breu és una censura o no la veurem perquè serà una censura invisible perquè ja no es deixarà de programar possiblement en molts casos i el que també hem estat parlant és que hi ha una part molt important també d'autocensura Maria del Mar Bonet Eliseu Climent i Marta Pessarrodona guardonats amb la medalla d'or de la Generalitat d'aquest any fan una crida a la resistència cau el tràfic total de mercaderies al port de Barcelona durant el primer semestre de l'any el retrocés ha estat del 10,6% respecte del mateix període de l'any passat segons ha explicat el director general del port José Alberto Carbonell hem tingut una caiguda del 13% en el primer trimestre i una caiguda d'un 8% en el segon de fet és el que està passant a tots els ports del món el comportament del primer trimestre del 2022 va ser excepcional doncs en sentit que diuen els responsables del port que preveuen que la caiguda del tràfic es mantingui el segon semestre a causa de les incerteses de l'economia global i especialment per la feblesa de l'economia xinesa tot i això la facturació ha augmentat els sis primers mesos un 5% el govern ha licitat la redacció del projecte per transformar el tram de la C-55 entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada en una carretera de tres carrils el carril central s'alternarà en dos sentits per habilitar una via d'avançament segurs és un tram de 2,2 quilòmetres entre l'enllaç amb la C-25 a Manresa i l'enllaç d'accés al centre penitenciari de Lledoners la inversió prevista per aquesta obra és de 2 milions i mig d'euros El dramaturg Sergi Belbel adaptarà la pel·lícula de Sally Potter en un muntatge que es podrà veure a partir del 15 de setembre al Teatre Poliorama de Barcelona tindrà un repartiment estelar encapçalat per Àngel Bunyalons Montse Guellar Lluís Soler Marta Rivera i Viel Durant entre d'altres Belbel ha definit el muntatge com un bodavil polític i que segons ell sembla més destinat al teatre que no passa a guió de cinema i que ell ha definit que ell s'ha mantingut molt fidel al seu esperit Esports Marta Garcià S'ha acabat la de setena etapa del Tour amb una general que comença ja per filar-se més clarament Ampliem informació ara amb Isaac Vilalta Bona vesprada Hola, bona tarda el Tour de França 2023 Ja té Amu i senyor Iones Vinguegor que amplia i moltíssim l'avantatge respecte Tadej Pogatjer i és que avui l'eslober ha quedat totalment fos ha perdut contacte amb els homes importants de la general pujant al coll de l'Osa i ha perdut una diferència abismal ara la classificació general és amb Vinguegor al capdavant Pogatjer segona 7 minuts i 35 segons 7 minuts i 35 segons quan pràcticament no queda res per acabar el Tour tan sols una etapa de muntanya el dia dels Borges aquest proper dissabte l'etapa se l'ha emportat fèlix gol però el gran triomfador de la jornada és Jonas Vinguegor el Barça viatge als Estats Units amb la novetat d'Oriol Romeu de qui avui s'ha confirmat el fitxatge pel Club Blaugrana per les 3 pròximes temporades en canvi no està en la convocatòria Nico González amb permís del club ja que busca equip el Barça estarà per terra és estatunit en què és un parell de setmanes i disputarà 4 amistosos el primer del Girona esta pretemporada és avui mateix a partir de les 7 jugarà contra l'Olot en el municipal de la capital de la Garrotxa deixa un Thomas nou fitxatge del Juventut de Badalona l'ala pivot estatunitenc que arriba procedent de l'Olímpia de Milà amb qui ha guanyat la Lliga i va ser també jugador del Barça Denis González oren solo lliure de natació artística en el Mundial de Fukuoka en la final femenina i vistió acabat 8ena en la competició de Waterpolo classificació directa per als quarts de final de la selecció masculina de Waterpolo i en l'europeu d'hockey patins a les 9 Espanya-Itàlia definitius Andorra 4 Anglaterra 2 i Suïssa 9 Alemanya 3 més tard Seju al Portugal-França Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas exhibeix una col·lecció impressionant de fotografies en la seva nova exposició en directe que s'exposa al Palau Martorell de Barcelona des del 6 de juliol fins al 24 de setembre La mostra que comprèn més de 400 instantànies captades en concerts des dels anys 70 fins als nostres dies oferirà als visitants una visió íntima de grans figures de la música tant internacionals com nacionals Els assistents tindran l'oportunitat d'admirar les imatges d'icones mundials de la música com Rolling Stones Bruce Springsteen Tina Turner o Bob Marley així com estrelles nacionals com Raimon Serrat o l'último de la fila L'exposició es completa amb la projecció de Sputnik un homenatge al mític programa musical de Televisió de Catalunya així com la mostra d'imatges inèdites com una capturada per el Fàbregas a Mick Jagger en un concert a l'estadi Vicente Calderón el 1982 Acció Solidària i Logística de Sant Just ha realitzat una nova evacuació humanitària el passat mes de juny En el marc del projecte Corredor Humanitari l'organització ha donat suport a l'evacuació de 49 persones en la seva majoria famílies amb menors des de les regions més afectades d'Ucraïna cap a Polònia Des de fa més d'un any Acció Solidària ha estat treballant en aquest projecte amb l'objectiu d'ajudar les famílies més vulnerables en zones de conflicte així com coordinar l'enviament d'ajuda humanitària allà on més es necessita En aquesta ocasió la col·laboració amb les autoritats locals de Festip una població de prop de 50.000 habitants a la regió de Quip o Blast ha estat clau per a l'èxit de l'operació i les famílies evacuades estan ara instal·lades en el seu nou habitatge a Polònia on reben suport psicològic i ajuda per la seva integració Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern Ariadna Urroz número 9 de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona advocada i secretària general de la joventut nacionalista catalana a les portes de les eleccions generals del 23 de juliol Ariadna Urroz ha criticat durament l'actual govern de l'Estat afirmant que la repressió cap a Catalunya ha continuat s'han impugnat lleis i s'ha vulnerat de forma flagrant les competències de la Generalitat segons Urroz aquesta situació ha provocat un greu ja constant per a Catalunya en aquest panorama Urroz ha remarcat que la defensa a Madrid es divideix entre més Espanya o més Catalunya la nostra prioritat és Catalunya i hi anem defensant els drets dels vuts dels catalans ha subratllat per tant nosaltres el que diem és més Catalunya ha volgut deixar clar que Junts no investirà ningú que no garanteixi un referèndum a Catalunya podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda fins ara Sant Just ja no tens excusa per sintonitzar Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7 escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia un programa que fa poble actualitat i entreteniment tertúlies cicles d'entrevistes espais culturals seccions d'esport de natura cinema salut on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de Sant Just Només hi faltes tu Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com 012 La Generalitat al teu costat Un estiu ben fresc Consells per a la calor Fresca a casa Tanqueu les persianes quan hi toca el sol Obriu les finestres durant la nit Estigueu-vos a les zones més fresques Refresqueu l'ambient amb ventiladors aire acondicionat Si no teniu aire acondicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats centres comercials casals cinemes Molta aigua Bebeu aigua i sucs de fruita Refresqueu-vos sovint No prengueu begudes alcohòliques Eviteu els menjars molt calents Busqueu l'ombra al carrer Eviteu sortir al migdia quan fa més calor Poseu-vos una gorra o un barret Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada Molleu-vos una mica la cara i la roba Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins Limiteu l'activitat física intensa Ajudeu altres persones Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles ajudeu-les a seguir aquests consells 012 La Generalitat al teu costat Vinga va doncs Comencem que és la segona hora de la Rambla aquí a Ràdio d'Esverna en aquesta edició d'estiu i us deixem un tema que està sonant per totes les ràdios i Ràdio d'Esverna no podia ser menys és un tema d'Aitana que es diu Les Babies Per cert que després seguirem amb una altra entrevista més Quiero bailar perriando toda la noche con las babies Quiero brindar por un amor que nunca fue Sorry baby Sorry Por la niña buena Por la niña mala Y por esa amiga que se vuelve hermana Por los lunes largo que se hace fatal Pero llega el viernes y me siento high Que la calle me espera La gente se entera Que yo estoy soltera De vuelta Parí la noche entera Con todas mis nenas Dicen que la vida es buena Buena Es de fiesta con la casa llena Otra vez Salud Porque la vida es buena Porque la vida es buena Porque la vida es buena Es de fiesta con la casa llena Y este toro que te llega Otra vez Quiero bailar Quiero bailar Veremos toda la noche Con las babies Quiero brindar Por un amor que nunca fue Fuck you baby Debe decir Sorry Perdón Que la calle me espera Que la calle me espera Que la calle me espera Con las baby Con las baby Con las baby Con la baby Con las baby Que la calle me espera Bona nit Bona nit Bona nit Bé, molt bé, doncs a veure, parlem d'aquest projecte, d'això que ens hem assabentat a través de les xarxes socials, que pensàvem amb l'audiència, que per fi heu pogut posar punt i final fa unes setmanes això del PEA, aquest projecte educatiu d'agrupament. Explica'ns una mica, Pep, de què es tracta, no? Bé, el PEA és un document bastant llarg, unes 70 pàgines, que el que fa és recollir la metodologia que utilitzem per estar amb els infants, per aprendre, per donar la pedagogia, que a més es basa bastant en què vindria a ser la metodologia de l'escoltisme, que és un moviment mundial. I això, el PEA seria el document, que deies que s'han pogut posar a final després d'uns quants anyets, si portem quatre anyets redactant-lo, perquè, com saps, el CAO funciona de manera assembleària i tot estava consensuat i això porta el seu temps. Ara bé, punt i final, doncs ja ho veurem, perquè el propi document preveu en el seu últim apartat la seva revisió, per la qual cosa serà un document dinàmic que es n'anirà actualitzant, com es va actualitzant la pedagogia que utilitzem al CAO. Has comentat el tema de l'escoltisme, és a dir, us heu basat en el document, en alguns punts de referència d'alguna entitat o d'alguna altra associació, una mica, com si diguéssim, per una branca per sobre vostra? Sí, el PEA és un document que tenen molts dels CAUs de Catalunya, igual que també les escoles i altres entitats educatives tenen els seus projectes educatius i, evidentment, té molts punts en comú amb els altres CAUs i, a més, hi ha una part de, diguéssim, de metodologia, de valors, de manera de fer que ve donada per l'escoltisme i que està coordinada, diguéssim, per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que és l'entitat que agrupa la majoria dels CAUs de Catalunya. I de quina necessitat neix el document? És a dir, per què decidiu, no?, fa uns anyets tenir el PEA? Fa tants anyets que jo no estava ni com a CAP al CAU. No sé si recordes o... Sí, sí, sí. Sí, evidentment s'ha anat traspassant la necessitat d'unes generacions a altres i igualment estava al CAU, no com a CAP, però estava al CAU fa quatre anys. Neix sobretot de la necessitat de plasmar en un document el que fem, no?, el que fem i el per què de com ho fem. Evidentment tots ja sabíem, no?, el que fèiem al CAU, però creiem que era tenir-ho estructurat, anava molt bé per després anar traspassant els futurs CAPs, la pedagogia com es fa, també per ensenyar-ho a les famílies, que estiguin, diguéssim, assabentades del que fem i del que deixem de fer al CAU, també per les famílies que vulguin entrar, no?, doncs ho miren i saben, ja venen, diguéssim, advertides abans d'entrar, etcètera. Molt bé. I és una cosa obligatòria o és recomanable o simplement ho feu per això que comentes, no?, per tenir, doncs, un document on basar-vos a través de les activitats i tot el que aneu fent. Sí, exacte, és bàsicament per això, per tenir un document de referència perquè anem tots en sintonia perquè la gent sàpiga el que fem i de més, però no és ni res obligatori, recomanable. Home, és interessant de fer perquè ja en el propi procediment de fer, no?, hi ha obres molts debats de com fem les coses, perquè les fem i llavors sempre és un aprenentatge a tot debat. I parlant ara de la redacció, perquè, clar, això es va començar fa quatre anys, com dius tu, per exemple, ara ets cap però fa quatre anys no ho eres i comentes, no?, que s'ha anat traspassant aquesta necessitat. Com ha estat la redacció? Hi ha una comissió o com us ho heu organitzat? Sí, les idees generals i tot el que es feia es decidia a Consell, que és l'òrgan que formen part tots els caps del CAU i, per tant, tot es debatia i es prenia la decisió per Consell, per Consens en el Consell del CAU i, per tant, diguéssim, de les idees i de més, estava tothom enterat i tothom hi participava. Sí que hi havia una comissió que es renovava anualment, aquest últim any, per exemple, estava jo i, a més, altres caps que ja no estan al CAU, perquè és de les poques comissions del CAU que es forma per gent que està ara mateix activa el Consell i gent que ho ha estat abans, però ara ja ha deixat el CAU i això, la comissió el que s'encarregava era d'agafar les idees que s'havien ja debatut, escriure la part que toqués i després es tornava a enviar el Consell perquè fes esmenes i així successivament fins que al final ja es tenien totes les parts redactades i vam fer, diguéssim, el redactat final que també es va tornar a esmenar i es va tornar a obrir el debat i ja el vam aprovar a finals de curs. Que bé. Escolta, heu trigat tant de temps perquè hi ha hagut moltes esmenes, perquè s'ha hagut de revisar molts cops, perquè simplement, com que és una cosa... Bé, no voluntària, però una mica assembleària, com has dit tu, que és una cosa paral·lela a la vostra rutina del dia a dia i a les vostres obligacions. Sí, ha sigut bàsicament per això que ho comentaves. Nosaltres fem Consell un cop al mes, que normalment ja són bastant llars, perquè a part d'això tens molts temes a tractar del dia del CAU, de coses logístiques, altres coses també pedagògiques, però que no són el projecte educatiu i de més, i llavors normalment hi havia una estona de Consell, una hora, dues hores, segons el punt que s'havia de tractar, en què la comissió plantejava una dinàmica, els caps debatíem, clar, després la redactava, la portava esmena al segon Consell, es feia les esmenes d'aquella, i per tant, cada apartat ja comportava uns dos mesos, més o menys. Buf, Déu-n'hi-do. Com està organitzat el document? És a dir, quins apartats o quins capítols hi ha, en base a què heu decidit que hi hagi uns apartats o uns altres? Sí, l'esquema bàsic l'hem anat mirant com ho feien els altres CAUs i altres entitats educatives de Catalunya, i més o menys hem anat adaptant-ho a la realitat del CAU de Sant Just, comencem parlant del context, evidentment, de l'agrupament, del poble, de Minyons, que és l'entitat, com deia, de Catalunya, després parlem del nostre ideari com a escoltes, que parlem de la llei d'escolta, les diferents opcions que tenim, els tres pilars, que són una mena de punts de referència que utilitzem a l'hora d'orientar la nostra tasca, que té a veure amb el país i l'entorn, la transcendència, la persona i també el grup, i de més. Després també parlem d'objectius, també hi ha una petita part dedicada a l'organigrama de l'agrupament que no es desenvolupa molt, perquè al final la idea del projecte educatiu és la part que va encarar dels nens, i per tant l'organigrama té efecte sobre aquesta, però diguéssim que no seria directament la part més pedagògica, i sí que s'esmenta, però no es desenvolupa de manera molt exhaustiva, i llavors sí que ja entraria després a la metodologia, que ja parlem de la metodologia que apliquem, el projecte, evidentment el folar, que tots els que ens veieu pel carrer ens veieu amb el nostre folar i la nostra camisa, parlar de per què l'utilitzem, què simbolitza, I expliques-nos una mica, ja que hi som, Pep, una mica, per sobre, no que desenvolupis el punt, però el tema del folar, per exemple, o de la camisa, quin significat té, una mica, no?, per què la porteu? Al final és bastant personal el significat que li condona a cadascú el seu folar, però sí que hi ha uns trets comuns, no?, el folar, bueno, cada cau té els seus colors, també serveix com a identificador, evidentment, els nostres són el groc i el marró, el groc per Sant Just, perquè és un dels colors de la bandera, tot i que després nosaltres som blaus a festa major, molt coarent tot plegat, molt coarent. I el marró per Martin Luther King, que és el nom que porta al cau, perquè justament es va fundar al cau un any després del seu assassinat i també una mica com a símbol de la lluita antirracista. llavors després el folar, quan a la promesa, que és l'últim dia d'acampaments, les persones que tenen el folar reuneixen, decideixen si les persones que encara no el tenen se'l guanyen o no al folar i llavors aquella nit es fa l'entrega de folars dins de la promesa que una cerimònia més ampla i inclou més coses, però una de les coses que inclou és els folars i per tant també és com un símbol d'identificació tant a nivell físic fàcil de veure és del cau com a nivell personal de formo part d'aquell cop més gran. D'acord, molt bé. I la camisa també és a nivell potser més identificatiu? Sí, la camisa sí que té una base totalment identificativa i també de traïció. També li enganxem unes ensenyes que cada any, segons el grup d'edat en què estàs, es guanya una ensenya diferent i es van enganxant a la camisa, a la màniga de la camisa. I cada peron que té un color, no?, de camisa? Exacte, sí, sí. D'anar endavant, per què creus que us pot servir aquest document? Creieu que el consultareu allò sovint? El teniu més que arreu per ensenyar-lo, doncs, com has dit, potser a famílies? Jo crec que ho he dedicat tot, la idea és que ens servís en el futur, i de fet ja ens anava servint, mentre anàvem redactant, perquè tot i que el text complet no el tinguéssim fins ara a final de curs, després de quatre anys, un punt el debatíem, no sé, amb el projecte, que és el mètode bàsic que utilitzem a l'hora de fer les coses, doncs ja miraves, no?, quan vas a plantejar un projecte, ja miraves quines fases té el... quines fases diu el PEA que té el projecte, ja ho miraves i ja t'orientaves una mica. Sí, serveix tant per orientar-nos com nosaltres, com per ensenyar-ho de cara en fora. Perquè quan plantegeu un projecte, sempre hi ha d'haver les mateixes fases? Normalment ha d'estar tot bastant estructurat, cada cop que feu... Sí, clar, són fases, però tampoc no és que siguin unes fases molt rigoroses. Sí que es fan sempre totes les fases, però a vegades són més informals o més ràpides, però sí, es fan totes, no?, perquè primer planteges les necessitats que tens com a grup, després de les necessitats fas propostes de projecte, esculls la proposta, la realitzes, la revises, etcètera. Molt bé. I presentareu el document a les famílies o...? Sí, vam fer un acte de presentació just a l'acabar el curs, l'últim cau, a l'acabar el cau vam fer un berenar i vam explicar una mica això, l'estructura del document, vam explicar que ja estava, que havíem portat quatre anys treballant, on el podíem trobar i de més. Molt bé. I la gent, si ens està escoltant i vol consultar-lo, on el pot trobar? El pot trobar... És un document públic, passa que per fer-ho públic el que hem fet és a l'Instagram, a la nostra descripció, hi ha un enllaç, un enllaç que cliqueu allà i us porta directament al document que està penjat en el Drive. Molt bé. I ja que el tenim aquí també, Pep, i deixant potser de banda més el tema del document, del projecte educatiu, si parlem de les activitats d'estiu, no de la festa major, que també seria estiu, però d'això ja en parlarem en alguna altra ocasió, alguna setmaneta més endavant, d'activitats d'estiu del cau, és a dir, el tema dels campaments. Ara mateix, com està la situació? N'hi ha que ja han marxat, n'hi ha que han tornat? Com està? Ara està tot molt intens, hi ha alguns que han marxat i han tornat, uns que han marxat i seixen fora, i uns que encara quedem per marxar. Jo marxo demà, al País Basc, anem de campaments en aquest cas. Molt bé. I parla'ns, doncs, en aquest cas, tu ets cap de...? De truc, que són els més grans de tots. D'acord. I això què significa, llavors? Marxar demà? Quants dies esteu fora? Què fareu? Estem fora deu dies, anem a Euskadi, els primers dies farem una ruta, no? Sortim de Sant Sebastián i acabem a Onda Ríbia, que són dos pobles que estan relativament a prop, però fa sort de donar voltes per altres pobles i demés, i els últims dies ja ens quedem a Onda Ríbia i fem un terreny estable, que en cas haurà de ser un càmping, perquè fora de Catalunya trobar terrenys on plantar tendres és una mica complicat. I heu plantejat també diferents activitats, o no sé si els nois de truc també preparen alguna cosa? Exacte, sí, hem plantejat diferents activitats, ja està tota la documentació aprovada i demés, i sí, en aquest cas ja l'última etapa, que és la de truc, ja es fa tot, diguéssim, la part d'activitats, i a més es fa conjuntament tots els joves i nosaltres, que ja no ens diem CAPs, que ens diem animadors. Ah, val. Sí. Ostres, sou animadors. Sí, en l'última branca, com que el rol que desenvolupa, diguéssim, la persona que seria el CAP és una mica diferent, no és tant d'organitzar les coses i d'organitzar les activitats, i que les altres només hi participin, doncs fent-les, sinó que és més aviat d'incentivar la participació dels joves, ajudar amb el que calgui, però que l'organització i sobretot les decisions recaguin en els joves directament. Vale, vale, vale. I les altres branques, per exemple, els més petitons, també marxen 10 dies fora? No, marxen menys dies. Els més petits marxen 7 dies. Vale, i ja han marxat, han tornat? No, els petits encara queden per marxar, els que marxen dissabte, les altres branques, excepte les dos més grans, que són la meva Truc i Pioners, que sí que marxen fora de Catalunya aquest any, els Pioners marxen a Portugal, les restes queden aquí a Catalunya. Molt bé, i ja per acabar, ara mateix, quina és la branca que teniu amb més gent, més infants, o joves? Bona pregunta. Tu quina diries, aproximadament, eh? Seria o llops o ranges, perquè són les dues branques que ara mateix agrupen tres edats diferents. Vale. Les altres són dues edats. Llistes d'espera, potser? Llistes d'espera hi ha segons l'any, perquè cada any entran vuit persones de la generació, i llavors quan van deixant algunes de les persones, doncs entra una persona nova a llista d'espera. Hi ha alguns anys, encara que hi ha bastanta llista d'espera. Ara n'hi ha o què? Depèn de la generació. Depèn de la generació. Bé. Molt bé, doncs Pep, hem fet un repàs d'això, del que hem estat parlant, de les activitats d'estiu, i també, sobretot, d'aquest projecte, d'aquest document, que, repetim, la gent el pot trobar entrant al vostre Instagram, CausaNjust, allà a la descripció, hi ha una a la biografia, hi ha un enllaç, i allà la gent es pot llegir aquest document. De quantes pàgines hem dit 70? 76, comptant anexos i tot. Bé, comptant anexos i tot, però hi ha un índex, suposo que la gent pot accedir directament a l'aplac. Sí, sí, al que li interessi a la gent. Clar, a la part que sigui més interessant. Molt bé, doncs Pep, moltíssimes gràcies, i que acabis de passar una bona tarda. Igualment. Vinga. Adeu. Adeu. Adeu. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit