#430 - 30 anys d'anime en català: un viatge per la memòria col·lectiva

. Molt bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda, gairebé 11 d'avui, divendres 21 de juliol. Benvinguts i benvingudes a la Rambla en aquesta edició d'estiu del Magassin de Tardes de Ràdio d'Esberna. Estem amb vosaltres totes les tardes del mes de juliol. L'esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'entrevista a la santjustenca Aina Yuso, jugadora de bàsquet professional, que serà ni més ni menys que la pregonera de la festa major de Sant Just d'aquest any. Amb ella parlarem dels seus inicis, de la seva trajectòria esportiva i també, com no, dels seus vincles amb el poble. Després, tot seguit, farem l'espai de teatre amb la Maica Dueñas. Ella sempre ens recomana els millors espectacles per anar a veure a les sales de teatre de Barcelona. Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio de Ràdio d'Esberna, recuperarem un parell d'entrevistes. Primer de tot, la que vam fer amb Víctor Murillo, que és el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, que ha estat recentment reconeguda per haver quedat en la tercera posició a la Lliga 22-23 de la Federació Catalana de Fotografia. I després, tot seguit, repassarem un capítol que fem amb el nostre col·laborador Marçal Ferret, que ve cada dimecres aquí a la ràdio tornarem, doncs, a passar al capítol que va venir a fer aquesta setmana, en què vam celebrar el capítol número 30 de la seva secció i en el qual vam parlar de l'anime en català. Vinga, va, no marxeu, que comencem! Passen ara mateix 12 minuts de l'estinc de la tarda. Fem, a continuació, una entrevista ben especial, eh? Com hem anunciat fa uns instants, tenim a l'estudi ja de ràdio d'Esvern i és un honor saludar-la i tenir-la avui de convidada en persona a la jugadora de bàsquet professional Aina Lluso. Sant Justenca, de 23 anys, crec que a punt de fer-ne 24. Esportivament es va formar Sant Just, fem ara una mica de context per ubicar-la. També va estar en un club a Sarrià, al bàsquet Almeda, al club segle XXI d'Esplugues. Va estar també a la residència a Plume. Amb 18 anys va ser reclutada pels Oregon Ducks de la Universitat d'Oregón. Després, una temporada més tard, la del 18-19, va tornar a la Lliga Espanyola, aquest cop per jugar a l'esnats femení de Sant Adrià, de la primera divisió. Després, també, al final de la mateixa temporada, va competir la fase final d'ascens a la Lliga Femenina I amb el Futbol Club Barcelona. La temporada següent va fitxar pel Casa de Mont Zaragoza, on va jugar dues temporades. Més tard, també va jugar al Club Deportivo Promete, sent escollida la millor base de la jornada 10 de la Lliga Femenina. Aquesta temporada 22-23 va signar per l'Olimpiakos a Grècia, on ha competit a l'Eurolliga Femenina. bé, a tota aquesta trajectòria al món esportiu, avala l'Aina que sigui la protagonista de l'inici de la Festa Major de Sant Just d'aquest 2023, perquè en serà la pregonera. Li obrim els micròfons i la saludem. Bona tarda, Aina. Hola, bona tarda, com esteu? Bé, molt bé. Espero haver dit més o menys bé tota la teva trajectòria esportiva. Segur que m'he deixat un munt de coses, bé, més o menys perquè la gent també es pugui fer una idea de tots els llocs pels quals has passat i clubs i llocs internacionals també que has trepitjat. En fi, la primera pregunta que se m'acut, com vas rebre la notícia, no?, o la proposta de ser tu qui havies de donar el tret de sortida de la Festa Major de Sant Just 2023? Doncs la veritat és que amb molta il·lusió, no? Quan em va escriure l'alcalde, la veritat és que al principi deia, ostres, que raro que m'ho diguin a mi, no? I a la vegada, moltíssima il·lusió. La veritat és que és tot un honor poder donar el tret de sortida de la Festa Major de Sant Just i em fa molta il·lusió. Que bé. Una mica sobre la teva trajectòria professional en el món de l'esport, concretament el bàsquet. Vas començar aquí a Sant Just, tinc entès. Com recordes aquella aina, no? Sent nena, somiaves ja en dedicar-te al bàsquet professionalment? La veritat és que no. De fet, a Sant Just, primer vaig fer batinatge aquí a la Bona Aigua. Qui em dius? Sí, vaig fer batinatge a la Bona Aigua. Ostres, que fort! Després vaig estar... Bé, vam fer un club d'atletisme, llavors, amb l'escola aquí a Sant Just, al Canigó, i diversos nens i nenes vam començar a fer 3 anys d'atletisme. Uau! I a la vegada vaig començar a jugar a bàsquet. Vaig convencer una amiga, la Iona, que també és aquí a Sant Just, i vam començar a jugar a bàsquet amb nens. Llavors, l'any següent es van amuntar més nenes i vam començar a ser més nenes. I ho recordo com algú... Tinc un molt bon record. Vam anar un any, vam fer un tornetge a Menorca, tots junts, aquí a Sant Just que va a Menorca. La veritat és que va ser preciós, sí. Sí, sí, va ser molt xulo. I en quin moment decideixes tu, no? O el bàsquet es converteix ja com alguna mica més seriós, o que et comences a plantejar, no? De dir, ostres, doncs, potser la meva trajectòria va per al món esportiu? Va per aquí? La veritat és que és una cosa que la gent sempre em pregunta i no ho tinc clar. Vull dir, jo crec que sempre m'ho he pres una cosa del dia a dia, no? Sí que és veritat que sempre he sigut molt competitiva amb tot el que faig. i m'ho he anat trobant bastants. Vull dir, al final és una cosa que he anat sortint, no? Vaig marxar de Sant Just, vaig anar a Sarrià, que era un bon club, que després va convertir en Almeda, després ja em van agafar a la Blume, en el segle XXI, i ja va començar tot a ser una mica més real, no? Però fins que no vaig començar a jugar, inclús quan ja estava jugant a Lliga Professional, era una mica com una mica el dia a dia, no? Al final, al ser dones hem d'estudiar i sempre he tingut molt present el tema de formar-me acadèmicament per anar de cara a un futur. Per tant, ha sigut una cosa més que m'he anat trobant, que ara sí, òbviament, ho abraço i ho disfruto moltíssim, però ha sigut una cosa més del temps, del pas a pas, que no un somni que deia, ostres, jo vull ser professional. Les categories i les competicions a les que has jugat sempre, Aina, necessiten molta dedicació, no? Entrenaments constants, exigència... Estem parlant una mica de l'elit del bàsquet. Com ho gestiones, no?, per salvaguardar també el millor possible la teva salut mental, per trobar moments de descans, de desconexió. És una cosa molt complicada, de veritat. Sí que és veritat que fem moltes hores d'entrenament i, al final, per mi, les hores d'entrenament és el de menys. Per mi, el més important és ser lluny de casa, ser lluny de la teva gent, no? Que, al final, les hores d'entrenament són una cosa, però hi ha un molt important, que és l'alimentació, que és el descans, que és la salut mental, que això són tot hores extres, que, a vegades, queden una mica fora de la imatge de l'esportista i és molt, molt important. I et diria, inclús, més important que l'entrenament en si. Llavors, jo li dono molta importància. Sí que, al final, ara a l'estiu, que estic per aquí a Sant Just, sí que entreno, sí que estic per aquí, li dones molta importància, però, a vegades, també, el tema de les vacances, el donar-te espai a tu mateix, no? I el tema que em dius de la salut mental, doncs sí que és veritat que jo treballo amb psicòloga, no esportiva, també, a nivell personal, i és una cosa que m'ha ajudat molt els últims anys, sobretot a nivell rendiment, no? Vull dir, cuidar-te la salut mental, després, a pista, ho noto moltíssim. Llavors, és una cosa que li dono moltíssima importància. I qui et dona suport? És a dir, la família, quan tu estàs fora, no? Per exemple, ara que has estat aquesta temporada a Grècia, o en altres moments, no?, quan estaves als Estats Units, el fet d'estar lluny de casa, qui et dona suport o amb qui et recolzes? Perquè entenc que les amistats també queden més lluny. Sí, sí que és veritat que queda més lluny, no?, més que res, el dia a dia. Sí que és veritat que, a la vegada, sempre he intentat mantenir molt les amistats i cuidar-les moltíssim, no? És a dir, sempre que torno, intento veure tothom, encara que siguin quatre dies, sempre busco un moment per veure tothom, i, òbviament, la família sempre és el mateix. Quan torno, els intento veure a tota la família, i, sobretot, mons pares i ma germana, que són la família més propera i que sempre estan fent-me a costat, sempre tinc missatges, sempre truques, no? I una altra cosa que és molt important, i en el món de l'esport passa, que és l'equip, no? Al final, per sort o per desgràcia, jo crec que he fet una sort, que totes les jugadores que estem a les ciutats en què estem, som estrangeres, o només hi ha una o com a molt dues de la ciutat, per tant, fas casa allà on vas, no? I jo crec que també és un suport molt important. però, sobretot, la família. La família sempre és el principal suport. Hi ha alguna cosa que se't faci més dur, el fet d'estar lluny de casa, o potser el que et costi més d'acceptar, o del dia a dia, una mica? Sí, jo crec que... Jo soc una persona, sempre he sigut una persona molt independent, sempre. Mons pares sempre em deien, ostres, marxes de casa i no mires enrere, i és veritat. Jo mai mirava enrere, no? I jo sempre dic que jo m'aduro al revés. Jo abans marxava i no mirava enrere, i ara cada cop més em costa més marxar, no? I el que més trobo a faltar, per mi, és el Nadal. Quan arriba a desembre, jo ja noto que comences a jugar pitjor, saps? I és perquè ve el Nadal. I nosaltres per Nadal no tenim vacances, i jo crec que a mi, personalment, se'm fa més dur. Passar el novembre, el desembre, gener, de Nadal, Reis, cap d'any. Crec que és la part més dura de l'any. I com és el teu vinclat amb les noies de l'equip, en els diferents que has estat, eh? Creus que ets una persona, bueno, doncs més amigable, o que a vegades costa al principi? Com és això de fer amistats amb les noies amb qui treballes? Sí, no, la veritat és que jo em considero, que és molt oberta a tot, no? I m'agrada molt la vida social, sortir a prendre coses, al final sempre que vas a algun lloc i tothom ens fa el mateix. Intentem crear vincles, no? I ja sigui dins de l'equip, òbviament, però jo sempre intento buscar vincles fora de l'equip. Quan estava a Grècia, intentava buscar gent espanyola, que és per allà, gent d'altres equips, llavors intentes crear diferents vincles. I jo crec que al final, el fet que tothom estigui en la mateixa situació, doncs crea vincles molt forts, molt forts. De fet, jo crec que cada any sempre m'emporto amigues i no deixen de ser companyes i es passen a ser amigues, no? Llavors jo crec que això també és molt bonic. Un moment brillant, podríem dir, d'un dels més brillants de la teva trajectòria, Aina, és a l'abril del 2021 que va ser escollida per Los Angeles Sparks en la posició número 34 del draft de la Women NBA, que és la millor competició del món, en què fins i tot en Magic Johnson et va felicitar amb un tuit, no? Per posar una mica en sintonia d'audiència explica què és un draft i quina importància té aquest gest, no? Això que va passar a l'abril del 21. Sí, no, la veritat és que òbviament em va fer moltíssima il·lusió, és una cosa que tot i coneixent no t'ho esperes mai. Un draft és un rànquing, diguéssim, d'alguna manera és complicat d'explicar, però és un rànquing que es fa allà als Estats Units i a les universitats, que hi ha la NCAA, que és la lliga universitària, allà es fan 4 anys, llavors l'any que fas 22 anys és quan ets elegible pel draft i fan un rànquing, llavors el número 1 del draft és la millor seleccionable, llavors les franquices escollen a qui volen, llavors això es va fent i hi ha 3 rondes i això, i a mi m'han escollit el lloc 34, els Los Angeles Sparks, en el qual el Magic Johnson forma part de la franquícia i per això em va posar en tuit i a mi... Quina il·lusió, no? Deuria ser un moment super... Sí, sí, sí. Super maco. Com ha estat aquesta temporada a Grècia que es competint a l'Eurolliga? Suposo que és un nivell de molta exigència, no? Sí, l'Eurolliga és una lliga, bueno, la lliga més potent a nivell europeu, hi ha les millors jugadores i és molt, molt, molt exigent a nivell físic, a nivell de joc i també a nivell mental. Però a la vegada ha estat un any molt bonic, com m'he passat molt bé, crec que he après moltíssim, crec que m'ha anat molt bé tant a nivell professional com a nivell personal. Era una cosa que sabia que volia fer, no? Marxar d'Espanya, ser l'estrangera de l'equip i tenia claríssim que ho volia fer i se'm va aprendre l'oportunitat l'any passat i vaig dir per què no, no? I ara sempre la gent em pregunta què tal? Toro Pasado crec que va ser de les millors decisions que he pogut prendre mai i la veritat és que una experiència a deu. Molt bé. L'última novetat és que per això et deixes l'Olimpiakos, perquè a la propera temporada seràs una nova jugadora a l'Ozono Global Jairis, al Cantarilla, que està a Múrcia per ubicar-nos. Un equip que afronta a la propera temporada la seva segona campanya consecutiva, la Lliga Femenina Endesa. Amb quina il·lusió encara és també aquesta nova etapa? Doncs amb moltíssima il·lusió, la veritat. Tinc moltíssimes ganes de començar. Ara que ja comença a quedar menys, tinc moltes ganes. És un projecte nou, un equip que és bastant nou, on, bueno, jo crec que hem fet un molt bon equip, tenim molt bones jugadores, un entrenador, de fet és català, que el conec d'altres anys de seleccions i un bon, bon entrenador. Jo crec que tenim un molt bon equip, la veritat és que em fa moltíssima il·lusió, perquè és un projecte molt xulo, és bastant nou, molt ambiciós, amb projecte de futur, llavors tinc moltes ganes el món del bàsquet, al final us acabeu coneixent tots? O com va això? Sí, sí, sí. Al final, sí, t'acabes coneixent a tothom i si no coneixes personalment has jugat en contra de tothom, per tant, sempre coneixes a tothom. Arriba un punt que ja coneixes a tothom. Sí, més o menys els noms et van sonant, no? No, no, em sonen, no, els conèctos. Els conèctos, al final, sí, sí. Bueno, mira, i un avantatge és que l'equip et queda més a prop de casa, que no està tan lluny a Grècia. Sí, sí, sí. No, està clar. Vull dir, més a prop que a Grècia, segur. Sí, sí. A prop, a prop, no gaire, eh? Bueno. Parlem d'un tema que també has tret abans, Aina, que és el tema dels estudis. Al llarg d'aquest any, les competicions, t'han permès estudiar, formar-te, quina està la teva voluntat, no?, també en aquest camp? Sí, la veritat és que cada cop és més complicat, perquè, bueno, jo també he fet una carrera a fisioteràpia que requereix molta pràctica, sí, i això requereix presencialitat. això era el que més complicat ha estat. Sí que és veritat que la universitat s'ha portat molt bé, ho hem posat molt fàcil, i he pogut anar fent convenis, i n'he fet una a Grècia, ja he fet pràctiques, he fet exàmens, de fet, ja he acabat la carrera, i sí que és veritat que requereix molta voluntat, vull dir, perquè al final jo viatjava, entre setmana, viatjava per tota Europa, cap de setmanes per Grècia, per tant, significa, hi havia moments, hi havia mesos que potser he trepitjat casa meva dos dies, no?, llavors, durant tot aquest temps havies d'anar estudiant, i havies d'anar entregant coses, i fent coses. Però a la vegada jo crec que és una sort, perquè jo crec que no podria dedicar-me només al bàsquet, no?, llavors d'aquesta manera és una manera d'esconnectar, de fer altres coses, d'ocupar la ment, i també per això, per mi, és perfecte poder-ho. Entenc que durant el dia, per exemple, compaginaves un matí, o si una meitat del dia dedicat al bàsquet, l'altra meitat dedicat als estudis, més o menys, o... Sí, més o menys. O troben forats, una mica. Exacte, jo soc una persona molt matutina, molt matinera, i jo intento aixecar-me d'hora i estudiava el matí, després vaig a entrenar, els entrenos, nosaltres aquest any fèiem entrenos compactes, que fèiem físic, vídeo, pista, tot seguit, individual, llavors fèiem 5 hores, 5-6 hores a la pista, i llavors jo feia matins, m'esmorzava, me n'anava a entrenar i quan tornaves ja era més tranquil·la, si havies d'anar a fer alguna cosa feies, però de matí sobretot feia coses. Creus que un esportista ha de tenir cura també d'aquest vessant mirant de cara al futur? Perquè clar, el bàsquet, tard o d'hora, potser com una professió al món de l'esport, que potser et pots jubilar al 65, però amb el bàsquet, doncs, bueno, a no ser que siguis entrenador o que et dediquis a una altra cosa, no s'aguanta fins a aquestes edats, perquè és important, llavors, mirar... Totalment, totalment, ho és i molt, i més en el cas de la dona, que al final la remuneració econòmica és la que és i hem de tenir un pla B, sempre, i a part de que jo crec que igualment a nivell personal, cognitiu i de riquesa és molt important tenir la part dels estudis, de tenir un pla B, bàsicament, i a mi això em dóna molta tranquil·litat, saber que tinc alguna cosa allà darrere per si algun dia passa alguna cosa, que òbviament espero que no passi mai, però quan arriba el moment de retirar-se, doncs, tenir alguna cosa que agafar-me i el que seguir la meva vida professional, no? i jo crec que en el cas de la dona és una cosa que hem de tenir més en compte i a la vegada, mira, per sort o per desgràcia, jo crec que és una sort, no?, el fet d'haver-ho de fer i això. Destaques molt aquesta diferència entre masculí i femení, com vius tu aquestes diferències, que hi ha entre els homòlegs que serien però en la banda masculina, en el bàsquet? A veure, jo ho visc bé, és una realitat, diferència de Ramon. Hi ha moltíssima diferència, molta diferència, moltíssima. En quins aspectes? En econòmic? El més visible, que és la part econòmica, la part mediàtica, la... bueno, tot, en general, en tot, no? Però al final és la realitat, no? És a dir, és una realitat que no ens hem d'acomodar, jo crec que el canvi existeix, està d'aventir molt de canvi últimament i... però no per això ens hem d'acomodar, jo crec que per això és una cosa que sempre intento remarcar, no? Quan estem en espais de conversa, m'agrada remarcar-ho, el tema de la dona, no? Que al final sí que és veritat que fins a dia d'avui hi ha hagut molt de canvi aquí a Espanya, la Federació Espanyola, les Lligues, la NCA, hi ha hagut molt de canvi, hi ha molta més repercussió mediàtica, no? Però a la vegada crec que queda molt d'espai de millora i per això hem de seguir treballant. Per exemple, creus que amb els mitjans s'està intentant que també tinguin visibilitat, no? Les altres competicions femenines, no només les masculines? Totalment, totalment. Jo crec que aquí a Catalunya tenim el futbol que en aquests últims anys està fent un boom espectacular i jo crec que és una cosa que s'ha de seguir amb la resta d'esports. Jo crec que el bascet també és un esport que a Espanya i a nivell femení també la selecció espanyola cada subcampiona d'Europa, ara està jugant el Mundial Sub-19 aquí a Madrid que som anfitrions i tenen una selecció molt potent. De fet, avui juguen quarts de final a les 9 contra Lituània que serà en partides i jo crec que això, al final, donar espai a l'esport femení i que al final l'esport existeix, hi ha gent molt vàlida i s'ha de donar suport. Al final, el que necessitem és suport. encara amb l'última part, Aina, de l'entrevista i és el teu vincle amb Sant Jús, ja que parlem que ets pregonera de les festes majors d'aquí, sabem que, doncs bé, per la situació laboral també teva trepitges poquet a casa i d'aquesta manera a Sant Jús, però què és el que més et lliga al poble? Quins records tens? A mi el que més em lliga aquí a Sant Jús és la gent, la meva família, òbviament, els meus amics, per mi Sant Jús és sempre tornar a casa i així com he dit abans que allà on vagis sempre crees vincles i crees amistats, tornar a Sant Jús és tornar a casa. Jo vaig créixer a la plaça Verdaguer, al Rentapeus, vivíem allà, he crescut allà, he jugat a futbol, vaig anar a l'escola Canigó, vaig anar als marrecs, després a l'escola Canigó, vaig anar a l'institut. Jo he viscut aquí des de petites, el primer que vaig conèixer va ser Sant Jús i jo crec que vaig començar aquí l'esport, aquí he crescut, jo crec que per això per mi Sant Jús és tan important i tot i no poder ser tot el que m'agradaria sí que sempre que hi torno em fa moltíssima il·lusió. I quan estàs fora, el primer, primer, primer que et ve a la ment de Sant Jús què és? Que no sigui la família, és a dir, que no siguin relacions, algun element icònic o algun lloc, algun racó? Jo diria que potser la plaça Verdaguer, sí, allà he crescut, jo he crescut allà. I sense Sant Jús com a casa, és a dir, quan et parlen de casa tu penses en Sant Jús? Sí, tant. Sí, no? Sí, tant, i tant, i tant. Vale. I tant, i tant. I quan estàs lluny i tornes, quin és el primer lloc on vas o què és? Trobar-te amb els amics, anar a prendre alguna cosa? Sí, el primer que fem sempre és anar a casa, perquè sempre vaig. Arribo a casa, descanso, faig el dinar familiar i després, Can Ginestà, freqüento molt, la Taneu, ens agrada molt anar a dinar a Taneu, Arraco, vull dir, Sant Jús, està per aquí. Molt bé. La Maragall, passejar a la meva gossa per Sant Jús. en general, no et diria un lloc específic, vull dir, crec que fem bastant tours sempre a Milà, ara i tot arreu. Una altra pregunta, com portes el tema de les xaixes? Bé. Sí? Gestió bé, que a vegades el fet de tenir, bueno, doncs, certa visibilitat mediàtica també a vegades és un tema a nivell de salut mental també. Bé, bé, molt bé. La veritat és que... No és un tema que t'agobi, que hi estiguis... No, no, al contrari, vull dir, les meves xarxes són personals, vull dir, no són... A vegades publico alguna cosa a l'esqueta o quan tinc partits o quan viatgem, sí que al final fas coses del teu dia a dia, però el meu perfil és un perfil completament personal, vull dir, no li dono molta importància ni ho relaciono molt. Sí que igual hauria de fer-ho alguna cosa més, no? Bueno, no, o no, això t'es congestiona de les xarxes com vol, de la seva manera. totalment, però he de dir que allò és molt personal, no és gaire professional. Bé. Aina, ho hem de deixar, si et sembla, vés pensant, també, en la redacció del discurs que hauràs de fer. Ho estic fent, ho estic fent. Sí, sí, sense pressions, sense pressions, però... El tinc, el tinc començat. Molt bé, molt bé. Doncs res més, Aina, que acabis a passar bona tarda, també bon cap de setmana i ens veiem al balcó, escoltant-te, a veure què és el que ens has de dir en aquest tret de sortida de la Festa Major, d'acord? Molt bé, moltes gràcies. Vinga, que vagi bé. Igualment, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Els llavis salats, amb tàtu uns elbre, si els genets pel·lants, us estimo tant, tinc ganes de cridar, ganes de cridar. Que em fa calor del cotxe i del ventilador, estiqui enor per a les nenes per a les noves, per a les noves, veig que la vida si és amb altres, pes o menys, que és molt millor si estiqui enor. A la Rambla, res s'atura. Vine, quedat i escolta'ns. A veces quiero que todo ya me importe un bledo, no pensar que no doy la talla. Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas. Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella. Quiero frenar las agujas del reloj, nadie te enseña a ser mayor. Odio pensar que siempre acabo por pensar en lo peor, y eso no juega a mi favor. Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas. Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella. Voy a rogarle a los santos que vuelva, voy a tocarle, a romperle la puerta. Quiero encontrar a esa niña que baila bajo la tormenta. Voy a empezar a escribirle canciones, y acompañar sus malas decisiones. Y repetir que el tiempo hace pequeñas las preocupaciones. Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas. Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella, siento que perdí su huella. Quiero sentir que vale la pena tanta electricidad corriendo por mis venas. Y de la niña que fui, ya no sé mucho de ella. Quiero sentir que perdí su huella. Això és espectacle. Amb Maica Dueñas. I de l'esport passem al món del teatre. I saludem a la Maica Dueñas, en Justenca, per recomanar algunes cosetes a l'audiència. Hola, Maica, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Com va l'estiu? Bé, molt bé. Hem passat una setmana molt calorosa. Avui sembla que ha fluixat una mica. Però diuen que el cap de setmana pujarà una altra vegada. Tornarà pujant, bueno. Bé, jo no em queixo de la calor i de l'estiu. Per mi és el millor, el millor cap de l'any. Ho sabem, ho sabem. Volia comentar que la setmana passada vam parlar d'això que es diu la xirgua família, que és a la plaça Margarida Xirgu, que hi havia moltes coses per veure tota la família reunida. I la major cosa, la majoria de les coses eren gratis. Sí. O sigui que estava molt bé perquè la gent pugui portar els nens a veure teatre i circ i tot això, no? I avui concretament, és l'últim dia, ja, i es farà un concert. Ah, mira. Un concert... També gratuït? Sí, també. Un concert que ho fa el Pep López i és cançó de folk. Ell mateix diu que no cal ni pallassos, ni globus, ni res de res, perquè el folk ho entenen molt bé les criatures i s'ho passen divinament escoltant tot el que fa. O sigui que, si voleu i teniu ganes, doncs avui a la plaça Margarida Xirgu, que és la que està entre l'Institut del Teatre i el Teatre Lliure, doncs podeu anar a veure un concert del Pep López a les sis i mitja. Vinga. O sigui que si heu d'anar ja podeu anar... D'aquí poquet. Sortir ja de casa escopatejats, no? Exacte, exacte. Perquè d'aquí una hora. Sí, i a més a més és perquè, clar, molta gent que va al Teatre Lliure, i no és el cas, no?, però aparca justament a la plaça Margarida Xirgu, però en aquesta ocasió, i en moltes ocasions, la plaça no es pot aparcar perquè fan espectacles allà. Clar, perquè està ocupada. Sí, heu d'anar. No, no, amb transport, Maica, s'ha d'anar amb transport, sempre ho diem aquí. Sí, sí. La Maica em diu, sí, sí, tu vés dient, tu vés dient que amb transport que jo agafo el cotxe. A Sant Lluís és complicat, eh? Anar amb pressa i en transport des de Sant Lluís a Barcelona és complicat. I, bueno, i anar a Barcelona també és complicat perquè cada vegada està... Mira, per tot arreu, per tot arreu estan fent obres. És increïble. En fi, bé, continuem parlant de teatre, d'acord? D'acord. Del 22 i el 23, o sigui, avui, aquest cap de setmana, al Teatre Lliure es pot veure Popiles pintaven missàbanes. És un espectacle bastant original. hi ha una mica de tot, una mica de text, una mica de dansa, una mica de tot. I és... S'inclou dintre del Festival Grec? Sí, sí, he estat parlant només del Grec, eh? Només del Grec, no? Ara mateix, mira, ara, d'aquí a pocs dies ja començaran a tancar els teatres. De fet, ja hi ha teatres que ja han tancat de vacances. Ah, d'acord. I al mes d'agost, bueno, també podem anar al teatre, perquè hi ha alguns teatres que continuen oberts. Que segueixen oberts. Sí, però són la minoria, perquè la majoria acaba en juliol i tancen. I llavors està vivint, diguem-ne, els últims dies, no?, d'això. Ahir vaig anar a veure una obra que la setmana passada vaig dir que aniria perquè m'interessava molt, el Teatre Gaudí, de Barcelona. és Mercè Rodoreda i el Triangle de París. Sí. Què tal? Jo ja saps que estic preparant una cosa per al Just Teatre sobre la Mercè Rodoreda, no? Pensava que veuria, doncs, això una mica de la seva trajectòria, de la seva vida. Sí. Està bé a l'espectacle, però no explica pràcticament... Res de la Mercè? Res, sí. I de què tracta, llavors? De què va? Van agafant trossets molt curtets, no escenificats, és a dir, bla, bla, bla, bla, bla, bla, eh? De obres seves. Sí. I res més, no hi ha res més. Sí, vaig quedar una mica... Ja. Bé, t'esperaves una cosa i resulta que va ser una altra una mica diferent, no? Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí. I el que sí que volia comentar, perquè això acaba el 27, aquest mes, i el dia 4 d'agost, també al Teatre Gaudí, perquè això que vaig veure ahir ho vam fer a la Sala Petita. D'acord. Has anat alguna vegada al Gaudí? No. Bé, la Sala Petita és com si, diguéssim, l'entrada al teatre, al hall, per dir-ho d'alguna manera. D'acord. D'acord? I bé, per això, clar, no estava escenificada, o sigui, era... Era més aviat això, com dius tu, com una mena de monòleg, no? Sí, sí, sí, eren tres persones fent trossets d'obres de la Rodoreda, no? Però el que sí que m'agradaria és que tinguéssiu en compte que el 4 d'agost, ja ho parlarem, perquè en principi tenia previst fer-li una entrevista avui a la protagonista d'això que us parlaré ara, però com que tenim poc temps, he pensat que millor deixem les entrevistes per a un altre moment que tinguem més temps en el programa. El 4 d'agost, al Teatre Gaudí, es podrà veure l'últim ball. És una obra que, d'alguna manera, parla de les relacions tòxiques entre parella. Ostres! Sí, sí. I l'autor és un actor. Jo no sabia què escrivia. Bueno, mira, és sorpreses d'aquestes, no? Me sorpres, sí. Però que també fa d'actor a l'obra o fa...? Sí, vale. O sigui, ell l'ha escrit i també l'ha interpretat. És el Gal Soler. Porta molts anys dins del món del teatre. Jo el coneixo de fa quantitat de temps. I en aquesta ocasió, no sé si s'estrena com a autor, això no ho sé. Perquè si sé és que no ho sabia, que escrivia també. I està acompanyat de la Montse Miralles, que és una meravellosa actriu de doblatge, però que també ha fet cinema i televisió i també teatre, evidentment. Però diguem-ne que el seu... del seu... o sigui, del que viu, per dir-ho d'alguna manera, és del doblatge. Va, eh? Posa veus a actrius... Actrius d'aquestes, de grans actrius de Hollywood, no? Exacte, exacte, sí. A veure, anem a mirar per curiositat a quina esposa veu. El dia 4 d'agost, doncs, podrem veure l'últim ball i penso que estarà superbé, perquè el tema també és molt recurrent. O sigui, les relacions tòxiques, qui més qui menys coneix alguna parella que les té, no? I després ja en parlarem més endavant, però a partir del 9 d'agost també podrem veure Orgasmos. Ah, mira. Orgasmos és una comèdia... bueno, Orgasmos 2. Ah, la segona part. Sí, la segona part, perquè aquesta comèdia ha tingut molt, molt, molt d'èxit, però molt. ha estat moltíssim temps fent bolus, anys. Jo penso que ha estat com 5 o 6 anys fent bolus d'orgasmos. i ara arriba l'Orgasmos 2, que ja veurem com és. Ja veurem si és tan llarga la vida de l'Orgasmos 2. I després també volia comentar que al Mercat de les Flors, doncs, n'hi ha coses interessants i concretament avui hi ha circ. Ah, mira. Per tota la família, diguem-ne. Sí, per tota la família. O sigui que si volíeu portar els nens, ja ho sabeu, eh? Es diu Celui Quitombe, i és un... En francès, no? Sí. Deus ser una companyia francesa? Sí, exacte. Jo, el meu francès és horrorós, eh? Bueno. I la veritat és que està el 22 i el 23 d'aquest mes, i penso que, bueno, que és una d'això. I després també al Mercat de les Flors, el dia 26 i 27, la setmana vinent, actua una companyia de dansa que porta, ja porta, imagina't, quan miro cap enrere, porta 25 anys. Ostres! I és la companyia IT Danza. IT Danza és una companyia que està integrada, va sorgir de l'Institut del Teatre. Ah, mira. Dels estudiants de dansa de l'Institut del Teatre. Va començar a poc a poc, a poc a poc, i ja porten 25 anys. Uau! O sigui que és una companyia... Que fort, penso que... I és molt bona. Bastant consolidada, no? Perquè 25 anys... Sí, sí, sí. Evidentment no són els primers que van començar. No, clar, clar, òbviat. Lògicament. Vull dir, hauran anat passant generacions, si no? Exacte, exacte. Però vull dir que són de l'Institut del Teatre, que estan lligats amb l'Institut del Teatre. Jo me'n recordo que al principi anava a veure-ho sempre que feien alguna cosa, tenia molts amics dins de la companyia, i la veritat és que ho fèiem molt bé. O sigui que ara, després de 25 anys, suposo que encara ho faran millor. I això estarà al Mercat de les Flors el dia 26 i 27 d'aquest mes. Després, hi ha moltes coses, però, per exemple, hi ha un espectacle que, no sé jo... Bé, ho deixem perquè no sabem bé què serà i no... Vale, en lloc d'arriscar-nos, no?, i de recomanar-lo, potser. Sí, el que sí que, per exemple, al Mercat també es farà Marina Fuello, que és una companyia de dansa, que també la coneixo, que és molt bona, i que estarà el 24 i el 25 de juliol. Vale. O sigui, aquest cap de setmana, en realitat, no? Bé, la setmana vinent, sí, el 24 i el 25, que van dilluns i el dimarts. Exacte, que és després de les eleccions, eh? Sí. Doncs això, el 24 es diu la companyia Marina Fuello, i és una companyia que també porta molts anys, molts anys, i que també, d'alguna manera, va sorgir de l'Institut del Teatre, i, a més a més, està guardonada amb el Premi de Dansa de l'Institut del Teatre del 2022. Ah, mira. O sigui, per a la gent que li agradi la dansa, aquests dies, diguem-ne... Dins del Festival Grec programen bastantes coses, pel que veig. Sí, sí, en dan... Sí. Home, programen... Dins de tot el Festival Grec, no creguis que som molta dansa, no? Bé, és més teatre, no? Però, bueno, la dansa també té cabuda. I després, doncs, estem a dia 20... A dia 21. 21. Doncs, per avui mateix, per avui mateix, si voleu veure un circ també molt especial, un espectacle de circ molt especial, el Mercat de les Flors està programat, va començar ahir, i avui es pot veure també, és un circ itàlia. Ah, mira. Que també barreja una mica text, música i acrobàcia. D'acord. O sigui, un espectacle complet, eh? O sigui, un espectacle... Sí, jo diria que... Tot i que el circ és la base. Sí, evidentment, evidentment. Però que està... Suposo que està superbé. És el Circus Ronaldo, i és un circ italià. I ja està, doncs, això. Ahir vam fer una funció i avui faran l'última funció. Per tant, si us agrada el circ... Jo penso que de circ no... No et pensis que hi ha molta cosa de programació de circ, eh? Bé, és que jo crec que de circ és difícil trobar. Potser de totes les arts és l'art més complicat. que, bé, no sé, em donen la sensació, no? Que potser de teatre sí que hi ha, com ha dit, més cosa. De dansa potser una mica menys. I de circ ja, doncs, bé, potser com a coses més residuals. Tot i que això no implica, òbviament, que no puguin tenir qualitat els espectacles. Però bé. A mi, personalment, jo he vist uns quals espectacles de circ al llarg de la meva vida. Sí. Sobretot quan els meus fills eren petits, que es portava. I la veritat és que no m'ha entusiasmat mai. Ja. El que més m'agrada dels espectacles de circ és el trapezi. El trapezi. I és, justament, és el que menys es veu avui dia. És curiós, eh? És el que més m'agradava. I la veritat és que avui dia veure espectacles de trapezi... Jo me'n recordo d'algunes primeres vegades que havien anat fa bastants anys, quan encara hi havia animals. Sí. Jo realment patia una mica, eh? Realment, en el moment dels animals, era com un... Ostres! Tampoc tenia jo massa consciència, però la part dels animals, ets de dir que no m'acabava d'entusiasmar massa. I després, gràcies a dir, que ja els entret, no?, dels espectacles. Però, bueno... Tampoc no és un arte que realment a mi mai que m'entusiasmi massa al circ. Per tant... Després volia comentar també que a la Pedrera... Sí? Avui, per exemple, es farà un concert. I la setmana... Si fan molts, no?, de concerts també, i d'esdeveniments així per la nit... A la Pedrera? Ara volen començar... Potser la setmana vinent tindrem un convidat de la Pedrera perquè parli, perquè estan preparant tota una... una exposició grandíssima d'espectacles i tenen moltes coses interessants per anar a veure-ho. És igual que Caixa Fòrum, que també fa espectacles de tota mena. Sí. I a l'estiu, doncs, també es concentren una mica en espectacles de la nit, a la nit. Llavors, és per gent adulta, vull dir, que no és per anar a veure una exposició ni res, sinó per un espectacle, eh? Al Museu Nacional d'Art de Catalunya... Sí. Es fa un espectacle que està integrat dins de l'escena híbrida. Vale. Què és l'escena híbrida? Però és que hi ha una mica de tot. Vale. La paraula ja ho diu una mica híbrida, eh? Una mica de text, una mica de dansa, una mica de música... I del 20 al 22, o sigui, avui acaba, al Museu Nacional d'Art de Catalunya es pot veure Corpus, que és la companyia... La Deina Alcalde. Ah. Estic pediant aquests espais perquè normalment, el dia de cada dia i durant tot l'any, no fan pràcticament res, no? Mm-hm. Llavors, quan arriba el Festival Grec, doncs, intenten d'alguna manera... Donar-li cabuda, també, no? Exacte. Per exemple, la Fundació Joan Miró també fan un espectacle, el 22 i 23, o sigui, avui i demà, que s'hi diu Idiòfona, de Joan Català, i, clar, has d'anar a la Fundació Joan Miró. Sí, per veure-ho. I és un espectacle, diguem-ne, que no el veuràs en un altre lloc. A més, és molt maca la Fundació Miró. Està en un entorn... Sí, molt xulo. Allà també, molt enrodejat d'arbres, de plantes, de natura... És super, super xulo, sí. Bueno, Montjuïc, no? És super xulo Montjuïc. Montjuïc és molt, molt, molt xulo. I, a més a més, ara han obert un... Bueno, han obert un restaurant, no. No estic fent publicitat. Vale, no, tranquil·la, Maica. Allà dalt de tot de Montjuïc, pràcticament a prop de la Fundació, hi havia un xiringuito fa molts anys. Sí, sí. Fa molts anys. Que estava... Bueno, era un xiringuito que estava bé, no? Vale. Doncs, ara... Hi havia gent... Sí, sí, sí. Tenia la seva fama, no? Tenia èxit, tenia èxit, sí. Doncs ara s'ha convertit en un restaurant, o sigui que si aneu a veure una obra allà i voleu fer una copa o un menjar, doncs ja sabeu, no? Perfecte. Bé, també m'agradaria parlar d'una obra que no l'he vist encara i que tinc molt d'interès en veure-la. L'estam fent a la sala Beckett. Sí. Acaba el dia 30 de juliol. Vale. I us dic per què m'interessa. M'interessa perquè l'autor és l'Alberto Conejero. Sí. Que és un gran, gran autor. Vale. Madileny. Sí. I que ha escrit obres precioses. La direcció és ni més ni més que de Xavier Albertí. Un gran director teatral que durant anys va ser el director del Teatre Nacional de Catalunya, vale? Vale. I és un monòleg i el títol és En mitat de tanto fuego. Oh. Està fins al dia 30 de juliol a la sala Beckett. Jo intentaré anar-hi perquè m'interessa molt perquè parla una mica del poder, de la violència, de la guerra, o sigui, un tema que dona per molt. Sí, sí, tal qual, eh? I que esperem que no haguem de viure cap mena de... Home, esperem que no. ...que està a prop i no para, eh? L'Udocrània no para. No para. Jo cada vegada estic més tremolosa. Maica, et voldria preguntar sobre una obra que he vist bastant anunciada i dic potser la Maica tindrà algunes referències. Encara no s'ha estrenat. S'estrena al setembre, al Poliorama, que es diu The Party. Ah, sí, bueno, hi ha un... Sí, segur, segur que tindrà molt d'èxit. Sí, oi? Perquè a entrada el repartiment és fantàstic. Sí, amb l'Àngel Gunyalons. Sí, l'Àngel Gunyalons, que per cert, l'altre dia vaig estar parlant amb ella perquè me la vaig trobar i clar, li dic, què, com va? L'obra que va estrenar fa poc. L'Alegria que passa. L'Alegria que passa. De La Gonyagum. Exacte. I em diu, no, jo ja no estic allà. Dic, com que no estàs allà? Què dius? Diu, no, perquè han posat una cover i ara estic assajant justament això. Això. De party. Ostres, què en dius? Sí, sí. i llavors dic, i què? Diu, uah, estic supercontenta, ja veuràs com t'agradarà molt perquè és molt divertida, perquè és molt musical i tal. O sigui, que què? Esperem que, bueno, que arribi al setembre, quan arribarà. I a més, he llegit que la dirigeix el Sergi Berbell. Sí. I el Sergi Berbell ja saps que tot el que toca ho fa bé. Sí, sí, per això. L'última, penso que va ser la setmana passada que vam estar comentant que havia anat a veure la Lali Simón. Sí, a Romea i que vam després anar a fer una cervesa i vam estar amb el Sergi Berbell i la veritat és que també em va estar explicant una mica que ara tenia molta feina per això. Per això, per l'obra aquesta. I la veritat és que si ell la dirigeix segur, segur que estarà. Garantia de qualitat. Sí, sí. És que jo em baso una mica amb això, no? O sigui, també vaig a veure les coses de gent que no coneixo. Clar, òbviament, per donar oportunitats. Evidentment. Però, clar, si ja tens un nom aquí a primera fila que és bo, doncs ja vas amb molta més tranquil·litat. d'entrada ja... Alguna vegada m'ha passat que esperes massa i després... Les expectatives tampoc... No, no són bones. No, no, no. No són bones, les expectatives no són bones. Bé, a veure, un teatre musical. El Teatre Condal. Vinga. El Condal sempre fan coses musicals. Home, sí, clar, és que... S'especialitza, no? El director del Teatre Condal és el Dani Anglès. Ah, doncs clar, home, com ha de ser, no? Un musical, d'acord? Clar, clar, a veure, a vegades fa coses que no són musicals però són les mínimes, les mínimes. Bé, doncs això és un musical i es diu Un amor particular. Ah. És el Jumon Erra, la Daniela Feixas i el Miquel Tejada. D'acord. És una història romàntica, maca, que estarà al Teatre Condal fins al 6 d'agost. D'acord. Si encara tenim temps per anar-hi, si aneu de vacances podeu anar abans d'anar de vacances. Abans de marxar. Abans de marxar. I jo penso que valdrà la pena de veure-ho. Són tres persones només. Sí. O sigui que és un musical diguem-ne de petit format. D'acord. Però que val la pena. Jo penso que val la pena. Molt bé. Sincerament. Maica, ens queden res, menys d'un minut. Doncs res. Recordeu que encara es fa quan em queda de vida. Quant temps em queda. Quant temps em queda. Algoia, que és molt divertida. Molt divertida i que la recomano. I que també a la Villarroel fins al 13 d'agost, o sigui que teniu temps encara, estan fent instruccions per fer-se feixista. Ai, mare meva, sí. Que també la vam comentar la setmana passada. Tens raó, Maica. Sí, sí, sí. Jo l'aniré a veure, evidentment, perquè a més a més l'actriu és molt bona. Ja en parlarem, doncs, si et sembla, la setmana vinent. Ara, de moment, estic esperant veure l'últim ball. Ah, mira. Sí. el dia 4 d'agost aniré a l'estrena per veure-ho, perquè em dóna bona... Bones vibracions. Sí, bones vibracions. Exacte. Doncs me'n vaig, i per cert, no me'n vaig al teatre avui. No? No, me'n vaig a la Pedrera a veure un concert de guitarra flamenca. Toma, ja, Maica. Vale? Del que t'agrada a tu, vaja. I a més a més em conviden a una copa de cava. Que bé. O sigui que la setmana que ve ja en parlarem del concert, vale? Vale, Maica, que vagi bé. Adéu, adéu. Adéu. Per tant, farà una hora aproximadament. S'hi han vist implicats una furgoneta i un autocar que portava nens, un autocar escolar. A l'autocar hi anaven una cinquantena de nens d'uns 14 anys segons el servei d'emergències mèdiques. El ferit greu és el conductor de la furgoneta. En lloc dels fets hi han anat tres, perdó, cinc dotacions dels bombers que han hagut de treure el conductor que ha quedat atrapat, el conductor de la furgoneta. Això deu condicionar d'una manera extrema el trànsit en aquesta via. Sàlia Quintana. Doncs sí, s'hi està treballant. De fet, encara hi ha bus per aquestes dades que està donat a la P7 a Massanet de la Selva. Hi ha dos clars tallats direcció cap al sud. Per això, afecta retencions destacables entre Hostelric i Massanet de la Selva en tots dos sentits de la marxa. Encara hi ha bombers, mossos i efectius del SEM treballant en lloc de l'accident i es manté la congestió. Com diem, entre Hostelric i Massanet en tots dos sentits. Però és que, a més a més, hi ha un tram de cua i compacta a la P7 de Sant Cugat fins a Subirats, direcció cap al sud i de Santa Perpètua fins a Granoller, sentit nord. Són retencions llarguíssimes. A més a més, hi queden també uns 5 quilòmetres a l'autopista del Garraf de platja de Castellafels a Sitges sentit Tarragona, cua quilomètrica a les costes de Carrafa Sitges sentit Tarragona, C60 Argentona a direcció cap a Matarola, C58 ara per una incidència i hi ha retenció de Ripollat fins al Nus de la Trinitat, autopista del Medesma a Mongat i de Cabrera de Mar fins a Argentona sentit Tordera i retencions llargues a totes dues rondes de Barcelona sentit Besòs. Célia Quintana a Catalunya Ràdio Equip Viari. Notícies breus, Maria Costa. L'independentisme aprofita les últimes hores de campanya per intentar combatre la doble amenaça que afronta el perill de l'abstenció i el risc que part dels seus electors s'envagin a opcions estatals pensant que són un vot útil per frenar la dreta i l'extrema dreta. El candidat de la CUP Albert Botran ha avisat que l'abstenció no és útil tot i que entén els motius dels que la promouen. Enteníem les raons i entenem les raons d'aquest abstencionisme però pensem que hem anat a un diàleg conest i a plantejar que la millor opció no era aquesta sinó que la millor opció era un vot a la CUP que l'independentisme ha de fer autocrítica que l'esquerra ha de fer autocrítica però que a més responsabilitat més autocrítica i que nosaltres necessitem també més suport. El País Valencià elimina l'impost de successions i donacions. A la primera reunió del nou govern s'ha aprovat bonificar el 99% d'aquest impost en les transmissions entre pares i fills i entre cònjuges. El president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazzón ha anunciat que la mesura tindrà efectes retroactius des del 28 de maig al dia de les eleccions. Segons Mazzón en el que portem d'any s'ha disparat el nombre de valencians que s'han vist obligats a renunciar a la seva herència. El incremento de renuncias a herencias solo en el primer trimestre de este año ha aumentado un 24% con respecto al primer trimestre del año anterior. 1.558 valencianos han renunciado a su herencia. Els Mossos d'Esquadra detenen dos homes per un robatori amb violència fent-se passar per policies. Els detinguts van donar cops a la víctima amb la colata d'una arma perquè no volien donar-los els diners. Girona, Laia Claret. Bona tarda. Els detinguts són dos homes de 21 anys. Els fets van passar cap a les 12 de la nit del dia 15 de juliol a l'Avinguda Pau Casals de Calonja. Els agents van rebre l'avís i quan van arribar al lloc dels fets hi van trobar un home ferit al cap amb un carregador d'arma de foc al costat. L'home va explicar que dues persones van aparcar el cotxe a prop seu en van baixar i van fer-se passar per policies per prendre-li el que portava. Quan la víctima va veure que no eren agents es va resistir a donar-los la ronyonera on duia els diners amb la documentació però li van donar un cop amb l'arma i se li van endur les pertinences. Amb el cop van perdre el carregador. Després els assaltants van marxar amb el vehicle. La policia els va detenir el 17 i 18 de juliol. Els detinguts un amb antecedents van passar a disposició del jutge de guàrdia. Laia Claret Catalunya Ràdio Girona. Esports Joan Fitor Matei Mòrix del Bereny s'ha endut la 19a etapa del Tour de França. És la tercera victòria d'etapa per al conjunt que dirigeix el català Xavi Florencio. A la general Vinigors segueix amb el mallot groc de líder. L'expresident del Barça Josep Maria Bartomeu afirma que l'informe dels Mossos que l'acusa de desviar diners és fals. Ho ha explicat en un comunicat de 6 punts en el qual també denuncia que els Mossos no s'estan centrant en l'objecte als horaris de la tercera jornada de Primera Divisió Vilareal-Barça diumenge 25. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Salas-Vilanova. L'Institut d'Estadística de Catalunya ha publicat l'índex socioeconòmic territorial de l'any 2020 que per primera vegada inclou tots els municipis del país. Dins d'aquest índex Sant Just d'Esvern es troba entre els 5 municipis més rics de Catalunya. L'índex socioeconòmic es calcula prenent en compte diversos indicadors com la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de la població. Sant Just ha obtingut un IST de 123 com a 9 amb un 71,7% de la població ocupada i una renda mitjana per persona de 21.511 euros, la segona més alta de Catalunya. En comparació, Matadavera, el municipi amb l'IST més elevat, compta amb una renda mitjana de 22.806 euros. Sant Cugat del Vallès també entre els tres primers presenta una renda mitjana de 21.304 euros. Per contra, els municipis amb menor IST són Barbens, Salt i Cerós, amb Salt presentant la renda mitjana més baixa amb 9.468 euros. L'associació esportiva Sub-60 de Sant Jús organitza una nit de festa vuitantera a la Festa Major. Coneguda com la Vuitanta Esparti, l'esveniment ha durat a terme el dimecres 2 d'agost de 9 de la nit a 3 de la matinada al parc de Can Sagrera. La festa neix de la necessitat de proporcionar un espai d'oci i festiu per a les persones de mitjana edat. És per això que aquesta festa també rep el nom de Festa Boomer. Durant la nit hi haurà foodtracks i una barra de begudes on els assistents podran gaudir de mojitos, entre altres ofertes. Una de les principals atraccions de la nit serà la música. Els DJs Retro Syndicates amenitzaran l'esdeveniment amb una selecció de cançons que van marcar la joventut del públic objectiu de la festa durant els anys 80. Neus Arranc, membre dels blaus de Sant Jús ha desglossat els detalls de la programació del dia blau de la festa major d'enguany en una entrevista a ràdio d'Esvern. Aquest esdeveniment popular que enguany tindrà lloc al Parc Maragall el dissous 3 d'agost té una amplia gama d'activitats programades. El dia blau començarà amb el Correvern, una gimcana cultural que recorirà als carrers del poble de dos quarts de 12 del matí a dos quarts de dues. Una de les activitats més populars que tornaran guany el dia blau serà les calavirres. Aquesta prova consisteix a pilar caixes de cerveses buides amb l'objectiu d'arribar el més alt possible escalant mentre el participant està subjectat per un ernest. Un dels punts culminants del dia serà la nit del dia blau una festa popular que començarà amb un sopar d'amburguesa completa i beguda per 7 euros amb opció vegetariana. Els concerts de la nit començaran amb el grup de versions Blue Versions seguit per l'actuació del DJ Kobo fins a les 3 de la matinada. Podeu escoltar l'entrevista completa del podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació de Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Tornem amb tota la informació de Sant Justenca de la tarda. Tornem amb tota la informació de la tarda. Tornem amb tota la informació de la tarda. Seguim el programa de tardes la rambla de ràdio d'Esvern i ho fem molt ben acompanyats i acompanyades. Tenim una entrevista i la fem a Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica de Sant Justenca de motiu dels reconeixements que ha tingut l'entitat a la Lliga de la Federació Catalana de Fotografia aquest 2022-2023. Saludem-lo perquè ja el tenim aquí a l'estudi. Hola, Víctor, què tal? Bona tarda. Hola, molt bé. Bona tarda. Doncs bé, darrerament, la presència de l'agrupació fotogràfica de Sant Justenca aquí a la mitjora és bastant assídua. Això és bo perquè significa que l'entitat està viva, que fa coses, que es mou... Sempre és una alegria poder venir i explicar el que fem i si amb això arribem més gent i la gent s'anima i s'apropa per la vagoneta i el que fem, doncs encantats de la vida nosaltres. Els últims mesos heu estat amb el Concurs Internacional de Fotografia que organitzeu cada any, també totes les exposicions del Juny Fotogràfic. Enhorabona. Gràcies. La gent us ha transmès algun feedback, us ha... Felicitat... A veure, hi ha una exposició que és l'Alma Mater, la que està aquí a la Rambleta, aquesta d'accés a Can Ginyestà. Aquesta, jo diria, que és l'exposició més visitada de tot el municipi de sempre. Tothom ha de passar per aquí per entrar a Can Ginyestà. Sí, o sí, eh? Vull dir, no hi ha forma. No hi ha forma. I la gent s'atura, mira, torna, ve amb família i quan trobes algun dels fotografiats pel carrer sempre mostra aquest puntet que tenim tots de... Bueno, d'ego, no? Mira, surto a l'exposició, no? Bueno, i en la gent general és un tema que ja és molt clàssic. La gent sap que quan passa per l'estat de la tardor de Sant Lluny al carrer el lluny està aquí. Bueno, la gent li agrada molt. Aquesta ha agradat perquè és, diem, molt entranyable. I després la Can Ginyestà a dins de Can Ginyestà, bueno, la gent clavicitat està una mica barbarada, no? Ostres, la qualitat fotogràfica, no? Clar. Hem de tenir en compte que aquí a Can Ginyestà hi havia un... El grup de fotos que hi ha estat són les 76 fotos millors de les 2.500 que arriben. Sí, sí. És a dir, que és un moruix important. És una exposició important, eh? I amb molta qualitat, òbviament. Molt potent, és molt potent. A la gent claveu li agrada molt. Molt bé. Parlant d'últimes novetats i fent referència una mica, no? També al que parlàvem al principi, heu tingut el reconeixement de la Federació Catalana de Fotografia amb medalla de bronze i també en la 14a edició de la Lliga Catalana de Fotografia. Alguns fotògrafs de l'entitat han estat reconeguts. Sí. Explica'ns una mica com va tot això. A veure, tant la Federació Catalana de Fotografia organitza, a part dels concursos que patrocina, patrocinar vol dir que tu li pagues, compres les medalles, entres a una puntuació, o li pots posar el seu logo. A part d'aquests concursos, el que fa és una lliga en què cada fotògraf de Catalunya que estigui associat a la Federació Catalana de Fotografia pot enviar una foto cada mes. Són vuit mesos, doncs tu vas enviar fotos cada mes. Aquestes fotos estan votades per dos jurats diferents. Per no ser el mateix jurat, a més, mesos alterns. Se van alternant i van votant jurat que no coneixem. És a dir, jo no sé qui són el jurat aquest any. Ho sabrem al final, quan ja publiquem el tema, diria qui ha estat el jurat i tot això, no? Bé, doncs aquest jurat, aquesta lliga participant de Catalunya, uns gairebé 500 fotògrafs. Oh, Déu-n'hi-do! I en diguem una categoria general, és a dir, tu envies la foto i aquesta té una puntuació per a la classificació general, no? Però a més a més diu, bueno, doncs jo m'hi-do aquesta fotografia, a part que m'apuntui per a la general, com és un tema molt concret, que és bodegó, per exemple, o arquitectura, o natura, o paisatge, i la federació general té creat aquests temes, diguem-ne, a part de la general, té cinc temes, no? Són aquests que t'he dit en retrat, no, natura tampoc, però té nocturna, té arquitectura, té paisatge natural, de natura, i bodegó, no? Té, tu aquí puixes la foto a la general, dius, però a més a més vull participar en bodegó. Té, diguem que la puntuació que et donin té doble valor, té un valor per a la general, que pot ser que aquí no guanyis, però dins del grup de fotògrafs que han triat bodegó, o arquitectura, o paisatge, potser que estiguis millor col·locat, no? D'acord. Té, és el que ha passat, no? Dins del que és els fotògrafs de l'agrupació, el que ha quedat millor, crec que és el Joan Elias, que ha quedat del vuité, la general, crec que després vint jo, ell està el vuité, no, vuité, no, perdó, el millor és Leandro Cubillas, ha quedat vuité, que a més a més és guanyador del bodegó, de la categoria de bodegó. El segon crec que és el Joan Elias, tercer crec que soc jo, i el quart crec que és el Toni Vigo. Té, en col·locats, diguem, amb els 50 a 60 primers, dels 500. De 500, clar, que ho anava a dir, dic de 500, eh? De 500, no? Això, pel que toca a la classificació individual, què passa? Que després, cada mes, la puntuació dels 5 millors fotògrafs de cada mes, de cada entitat, puntua per l'entitat. Ah, mira, que bé. I nosaltres, en dins d'aquesta lliga, som 16 fotògrafs que participen, dels 70 i escaig, quasi 80 socis, som 16, que aquest any participem en la lliga. I això qui ho decideix? La pròpia agrupació o a nivell titular? No, no, a nivell titular. Nosaltres incentivem que els socis es dongui d'alta a la Federació Catalana, perquè és condició en sine qua non, eh? Un no pot ser soci de la Federació Catalana, sinó soci d'una entitat, prèviament. D'acord, és un dels requisits per poder participar en aquesta lliga, no? I cada any dos, tres, quatre socis es van animant i es van apuntant, no? Bé, van començar quatre o cinc, aquest any ja som 16, el proper any ja hi ha gent que s'està animant i potser aquest número s'incrementarà... Home, és que amb els bons resultats és més fàcil animar-se sempre. Bé, doncs d'aquests 16 fotògrafs que cada mes enviem una foto, els cinc millors qualificats, cinc millors puntuacions, sumen per la general de la lliga de la entitat. I com a entitats participen 55 entitats, diguem que participen 500 fotògrafs de 55 entitats. Doncs dintre la classificació d'entitats hem quedat tercers. Això està molt bé. Està molt bé. Està francament bé. Això vol dir que la qualitat, la formació... Nosaltres ja ho hem explicat moltes vegades, una de les coses que hem apostat molt fort és per la formació. Sí, amb activitats, no? Tallers... Tallers, il·luminació, en tema digital, analògic, expliquem com és tractament de fotos, en quadres, no? Enfocament... Hi ha moltes coses que anem explicant i, bueno, que anem treballant i quan passen els anys, bueno, doncs notes que això... Que tens una petita formació, no? Exacte. O tens coneixements. Potser mai, bueno, perquè el món de la fotografia es divideix entre el professional i el no professional. Sí. La diferència, moltes vegades, no és més si et guanyes la vida amb la fotografia o no. Perquè hi ha molts fotògrafs no professionals d'una altíssima qualitat, molt bons, però que és com el seu hobby. No és la seva fina principal. Hi ha fotògrafs amb més qualitats o menys qualitats, molt bons, hi ha de tots els nivells, que sí que es guanya amb la vida amb la fotografia. I això és el professional, el que es guanya la vida amb la fotografia, no al nivell de qualitat. D'acord. M'entens? Jo m'he trobat moltes vegades, ai, aquestes fotos de la boda, m'han quedat molt bé, em l'ha fet... Bueno, no passa res, que són fotògrafs que l'ha fet, però la qualitat, diguem... La diferència és aquesta, només. Si et guanyes o no la vida amb la fotografia. Això és professional o no professional. Això va bé remarcar-ho, perquè a vegades la fina línia... És difícil una mica, no? Perquè és com... Se li dona molt bé, però no es guanya la vida. Clar. No, perquè hem prioritzat. Llavors és un hobby, no és un hobby, què és això? Però moltes vegades, perquè hem prioritzat, jo per exemple, tota la meva vida, jo vaig començar la fotografia als 14 anys. Mai, no sé si mai he pogut o mai he volgut que la fotografia es convertís en el meu mitjà de vida, no? Bueno, jo he tingut altres feines i paral·lelament he portat la fotografia. Potser si algun dia m'hagués passat per la cabeza, escolta, mira, doncs canvio el xip i en lloc de dedicar-me al tema dels cotxes, doncs me'n dedico a la fotografia. Doncs no l'he fet mai. Hi ha gent que sí ho ha fet i hi ha gent que no. Però jo crec que bàsicament és això. Hi ha fotòries a títol personal que no es guanya amb la vida que tenen equips de fotogràfics que no se'ls salta un camello. Té una càmera bona, bona avui dia, i amb un bon objectiu et deixar-se entre 4.000 i 6.000 euros. Uau! I això... Sense dedicar-t'hi, eh? Sense dedicar-t'hi. Diu, mira, em guanyo la vida, això amb 3 anys l'amortitzo, doncs bé. No, no, no, no. Jo aquesta càmera me la compro ara i potser d'aquí 4 o 5 o 6 anys me la canviaré perquè és la meva afició. Sí, sí, clar. I aquest mundillo està ara en el moviment que ja és molt potent. Diguem que ara la fotografia està visquent un moment molt dolç. hi ha molta maquinària que està sortint, molt gadgets que surten a la fotografia, les càmeres, els píxeles... Complements, no? Complements. I, bueno, la gent s'està animant avui dia a fer fotografia. És relativament fàcil. Relativament, eh? Tu ho has dit, Víctor, relativament. No, avui dius per una foto. Jo sempre dic, mira, ara pel carrer, tu dius, penses que ningú t'està mirant i sempre hi ha algú que t'està mirant. Sí. Sempre hi ha algú que t'està filmant. Sempre hi ha algú. Mira, jo farà dos, potser tres anys hi havia una tormenta aquesta molt potent i vaig decidir anar a fer fotos del pont del petroli. Mhm. Val? Bueno, l'errore tonto. Jo coge el trípode, el meto a les oles i, bueno, ve una onada fins al... Mulla completament. Mulla completament. Jo aguantant el trípode perquè la cama no caigués. Clar, la dona, surt, surt, no, no, aguanto la càmera que no caigui. I quan surto hi ha un tio amb la bicicleta que diu, no, no, ja t'he filmat. Hòstia. Fins i tot en les situacions més inverossímils, no? Jo estic preocupat per no mullar-me allò que la càmera no caigués. I el tio que t'està gravant. I el tio m'està gravant. Potser dir que avui dia sempre hi ha algú que t'està... Fer fotos de la que va intencir, potser puixar-la a aquest nivell que parlem avui dels concursos, de la lliga, de competir amb 500 fotògrafs amb la qualitat. Bé, això potser és un salt més, no? Que és el que intentem ensenyar a la nostra agrupació, no? Com fer aquel salt, aquesta evolució de la fotografia d'àlbum de família, que la foto està bé per a l'àlbum de la família, de les vacances, però per un concurs no funciona. Com fem aquesta evolució, no? Clar. Com doneu aquest pas més. Exactament. Això és una cosa que intentem imbuir molt a la gent, no? Com canviar. sense que el concurs es converteixi, diguem, en l'objectiu final de la foto. Nosaltres, quan ensenyem fotografia, dient sempre el mateix, mira, tu t'ho has de passar molt bé quan fas la foto. D'acord. Tu t'ho has de passar molt bé quan fas el tractament de les fotos, quan fas el revelat digital. I si quan l'has acabat li ensenyes a algú que li agrada, dius, és l'hòstia. Ja, impressionant, no? Ja, ja és impressionant. Ja tenim el cercle complet. I si l'envies un concurs i et premien, boh, brutal. Però, només perquè acabaràs deixant la fotografia. Perquè, d'aquí 4 o 5 anys, tu miraràs fotos i no estaràs content amb la feina que has fet. Perquè no t'omplen aquestes fotos. Les has fet pensant en guanyar un concurs. No les has fet pensant en tu. Jo, amb el meu ordinador, com molts fotògrafs, tenim, potser, uns quants milers de fotos que mai sortiran a la llum. Mai. Però jo m'ho he passat molt bé de fer aquesta foto. Si l'ensenyo a algú, dius, estàs molt bona. La foto també és el record, no?, i diu, bueno, la foto, no, no, és que a mi m'agrada. L'important és que la foto, tu estiguis content amb la feina que has fet. Clar. Si aquesta foto que l'has fet... Ja li agrada el jurat, també, ja. Brutal, no? Perquè, què és el que valora el Víctor, el jurat, per exemple, de la Lliga de la Federació Catalana? Bé, la Lliga va... És molt complicat valorar una foto. A més, a més, és molt complicat quan tu t'envies fotos i has de valorar, sí, puntuar un retrat, un paisatge, un bodegó, un edifici, una fotografia de carrer, hi ha molts temes, clar, totes aquestes fotos, tu com la valoràs si són temes diferents, no? Clar. va dir, no, jo faré un concurs de retrats, perfecte, ho tinc molt fàcil, tots els retrats, i ja està. No, aquí, les lligues, igual que el Cugús Internacional nostre, és un calaix, és un cajón desastre, eh? Hi ha de tot. Hi ha de tot. Llavors, una de les coses que jo crec que molt en cert va crear la Federació Catalana de Fotografia és com valorar una foto i va crear tres elements, no? Com un document, on ho expliques? Sí, hi ha un document que ho expliques, és un document molt senzill, ja veuràs, el primer que has de valorar és l'impacte visual. Tu veus la foto i dius, ostras, que golpe, matau, ostras, la foto, bé. Després has de valorar una mica la composició, no? És a dir, escolta, els elements que hi ha, els elements que hi ha, diguem la creativitat, eh? La foto, original, m'ha impactat, per no ser que és un arbre que està aquí tota la vida, que ho veig tot... No, està bé. Bueno, doncs primer, l'impacte, després, la creativitat. I per últim, la tècnica. És a dir, la foto t'ha impactat, sigui el tema que sigui. Clar. La foto, creativament parlant, ostras, és bona, està aconseguida, té coses, té elements que em motiven. I a sobre, tècnicament, és perfecte, està enfocada, els punts que han d'estar enfocat, desenfocats, desenfocats, té una mica de tancament, el que diuen, vinyeta pels costats, té el paisatge, està al seu punt, el que és l'horitzó. l'horitzó, bueno, i és un drama, l'horitzó, si està a baix, a dalt, al mig, bueno. Això no em porta mal de cap. Sí, al final dius, bueno, doncs aquests tres elements, que és vàlid per qualsevol foto, et dona el com puntuar, la tècdia, mira, m'ha impactat, 3,33, la foto està amb creativitat, és bona, 3,33, i tècnicament és perfecta, doncs un 10. Mira, m'ha impactat, però de creativitat li falta, perquè és un arboret que està ahí, que no té res al costat, no està ni siquiera en el punt o fórdia, llavors ja no l'apuntues tan alta. En lloc d'un 3, té un 1, té un 1 en creativitat. Tècnicament és molt bona, doncs un 3, doncs un 7 al final. És una cosa que la fas mentalment, i la fas molt ràpida, i això et val per apuntuar gairebé qualsevol fotografia, sense tenir en compte en quina secció està ficada, ni el tema. Clar, a nivell general, no? A nivell general, sí, és complicat per això, només, ens ajuda molt, nosaltres saps que a part d'aquesta lliga que tenim a la catalana, a la catalana, nosaltres tenim la nostra pròpia lliga, l'agrupació fotogràfica té una lliga pròpia. Ah, d'acord. L'agrupació fotogràfica de Sant Just té una... Té una lliga pròpia. Una lliga pròpia. En la que participen els seus socis. Ho tenim informatitzat, està tot ja... D'acord. i quan fem la lliga, qualsevol entitat, el problema són els jurats. Sí. Per què? Perquè mai estem contents. Habitualment que fem les lligues, gairebé totes les entitats que tenen lligues busquen un jurat d'una altra entitat. Jo, per exemple, he votat la lliga de Blanes, la lliga de Afopriego de Córdoba... Bé, em truquen i vaig votant. I som els juradors externos. Què passa? Que quan tu ja veus el resultat, ah, bueno, veus el resultat i dius, bueno, he quedat el tercero, he quedat l'último, però no veus la foto ni parles de fotografia. Nosaltres, fa uns anys, vam idear un sistema sense tenir gaire en compte si guanyem o perdem dins de la lliga. D'acord. Nosaltres muntem, tenim un sistema informàtic, això d'entrada. Tenim teclats. I els teclats, quan tu cliques una tecla, ja se va directament a la pantalla i votes. Què fem? Fem tres taules. Sí. Imagina't que arribem 15 persones a votar. Doncs a cada taula posem 5 persones. Cada persona la coincidim com si fos una sola. doncs a aquella taula, la gent vota. Sur la foto a pantalla, jo 7, jo 5, jo 4, jo 3. Sí, li posen un número. Mirem la mitja, i aquesta mitja la posem al teclat. Val. I això, cada taula fa el mateix. Val. Quan arriba el torn i és la meva foto, la que està a pantalla, sí, jo no voto. Ah, bueno, clar, home, lògic. M'extinc. Llavors, al final, la gent pensa, bueno, però això és, els votaris vosaltres mateixos, m'ho diu ja, però és que nosaltres el que busquem és que la gent aprengui a votar, agafi el tranquil·lo, anar apretant el votó, valorar una foto, i després, parlem de les fotos. Les passem, i a veure, per què aquesta foto, tu li has donat un 9. Fé com una venda d'exercici, no quedar-se només amb la puntuació. Tu perquè l'has donat un 3 i el teu company l'ha donat un 9. A veure, què ha fallat aquí o què heu vist diferent? Perquè una cosa, no, jo he donat un 9 i tu un 8. Bueno, no passa res. Clar, perquè aquí la subjectivitat juga una mica, no? Clar, clar, I després, quan fem de jurat, intentem explicar-li als jurats que has de deixar aparcat els teus gustos, per exemple. A mi és que no m'agraden els paisatges. Ah, bueno, clar. A mi no m'agrada Dalí, però mai diré que és dolent. No m'agrada Miró, però jo dir que Miró no té valor no ho diré mai. Entens? No, a fotografia és igual, tinc un t'agradar el paisatge, però t'has de mirar. Clar. T'has de mirar impacte, creativitat i tècnica. I tècnica. i intentem que aquestes persones que diuen involuntàriament allò que no li agrada voten negativament, voten a la baixa, intentar... no, no, no. Tu oblida't. Avui no estàs mirant un paisatge ni estàs mirant un retrat. Estàs mirant un munt de píxeles ordenals que formen una imatge. Per dir-ho així tècnicament. va, va, va. Entón, va, va, va. Aquestes píxeles ordenals que formen una imatge tenen una creativitat, un impacte i una tècnica. i si això està bé és un 10. Que bé. I després dient, quan fem un concurs, com nosaltres, que participem habitualment entre 30 i 40 fotos, més o més, és poqueta, bueno, mient o menys, perdón, uns 13 fotògrafs, 4 fotos cada un. A la lliga nostra. A la vostra lliga. Però la vostra lliga, per exemple, què dura també? Tot l'any, tota la temporada. Tot la temporada. Començarà a l'octubre i acabarà a juny. I aquest juny de la vostra lliga qui ha guanyat? Ha guanyat el primer problemat en el tema de retoque. Sí. Crec que he guanyat jo. Ja, perquè fem dues seccions. Fem la secció de retocs bàsics i fem el retoc lliure. Per a aquella gent que domina més les eines i la gent que domina menys. Fem aquestes dues accions per separar. En aquest tema el que mirem és això, és que la gent aprengui, sobretot, a votar. A votar i a valorar les fotos, independentment del resultat. Sí, clar. Independentment del resultat. I quan dient, mira, aquí ara passaran 50, 60, 70 fotos davant teu. Tu no l'has de comparar amb la millor fotografia del món. La tendència que tenim quan votem una foto és anar a buscar la millor foto del món. No, la millor foto del món l'havia llegit jo en internet i aquesta no se l'acerca ni a l'altra. No, d'aquestes 50, 60 fotos que tens, la millor de totes té un 10. Tu no estàs valorant els milions i milions de fotos que hi ha en internet i al món mundial. No, no, clar. De les que tenim, no? Tu estàs mirant un grup de fotos, que poden ser 100, 200, 1000, o 2.500 i has d'intentar, ho he d'intentar, has d'aconseguir votar la millor d'aquest grup i la millor d'aquest grup encara que sigui dolenta. Entes? Encara que no ompli... Oh, no t'agradi. No t'agradi i tal. Bon, dolenta et diem, dolenta és que això és una mica aparcat. No, dolent o no, dolent. Encara que la foto no tingui tots els requeriments que tu li poses, és una foto perfecta, si és la millor del grup és el que té un 10. Perquè estàs valorant aquestes fotos, no totes les del món. És una cosa que intentem explicar. I, Víctor, altres concursos o lligues en les que també hi participeu, a part de la Federació Catalana de Fotografia? Ara estem participant quizás menys persones. És la lliga espanyola. És a dir, la Confederació Espanyola de Fotografia també té una lliga igual. Sí. És a dir, i tu és... El que dèiem abans, tu ets soci de la Federació Catalana però prèviament has de ser soci d'una entitat. Pots pas ser soci de la Confederació Espanyola de Fotografia prèviament has de ser soci de la Federació Catalana de Fotografia. És una cadena. Per no trencar mai i que la gent no vegi en cert modo... Sí, per aconseguir... No, és una lliga recta, no? Bé, és que... Una homogeneïtat, no? És més homogènic, no? I, clar, quan ets soci de la Confederació Espanyola de Fotografia també pots participar. Al que tant crec que la Confederació Espanyola han participat poca gent. Jo, per exemple, no puc participar. D'acord. Jo soc membre de la Junta de la Confederació Espanyola de Fotografia. Per tant, no pots... No, no, no. Ho tenim prohibit. Ho tenim prohibit per normes. Si estàs dins de la Junta, ni tu, ni familiar, ni hermano, ni prim, no podem participar. Però hi ha tres o quatre companys que han començat aquest any i em consta que s'estan animant molt pel proper, per fer una tirada i més... Bueno, i a veure com ho aconseguim. És veritat que també ja no són 500. Ja potser... Uns quants més, eh? Uns quants més. Clar, a nivell de tot Espanya. Són quants més. Víctor, els fotògrafes de l'agrupació s'animen fàcilment a participar, a assistir a aquestes activitats que feu de formació? S'animen o costa una mica? Costa. Bueno, costa. No, si estàs dins de l'agrupació es participen igual. El tema és que hi ha més homes que dones a l'agrupació. Ara, recentment, també, hem ampliat la Junta, l'última assemblea, i ha entrat una altra dona més a la Junta, també. De nosaltres, incentivem igual i la participació és igual. Aquí no limitem. Potser, el que limita més la participació és la creença de que, ai, jo és que no tinc prou qualitat per participar en una lliga catalana. I això frena a més gent de la que penses. I ara sí que diuen, no, mira, tu envies fotos. en marge del teu pensament, del teu criteri. I ja veuràs com la lliga te va recol·locant. Tu dius, jo soc molt bo. Jo, jo, penso, jo soc, wow, el real no va plir. I resulta que de los 500, 450, 460, hòstia, potser, potser no és tan bo. Potser no tant, no? Potser... Potser m'ha bajat un poc los humos. O al contrari, jo penso que les meves fotos no tenen prou qualitat per enviar un concurso, vaig enviant... I després, una bona posició. Estic de la meitat per arriba. Potser, això que t'obliga, t'obliga a mirar moltes fotos. I quan t'ho dius, mira, jo penso, la meitat és bona, però mira els que han guanyat i ostres, tenen un plus. Què plus pot ser? No ho sé, l'enfoc, l'enquadre, la composició, el tema... I a ti et va donant una mica, te va sense adonar-te... Sí. Perquè la gent pensa que a vegades s'aprèn alguna cosa només estudiant allò. que s'ha d'estudiar, eh? Amb les experiències també s'aprèn. Però en el cas de la fotografia, com en altres casos, només mirant fotos, mirant, t'acabes donant compte dels errors que t'has cometent. Que fort. Per això dic que nosaltres intentem que la gent visualitzin moltes fotos, fem passes de fotos, les discutim, i això passa que aquests concursos t'han recol·locant. I com és voluntari, pots anar tirat quan vulguis, no cal que participis, no cal que busquis suanyar, però sí et va dient, bueno, doncs el nivell que tens entre aquests 500 estàs de la meitat cap amunt o de la meitat cap a baix. I a partir d'aquí tu decidís el que fer. Víctor, ho hem de deixar en aquest punt. Moltíssimes felicitats a l'agrupació i també als fotògrafs i les fotògrafes que hi formen part i que també han estat reconeguts en aquests diferents concursos. Molt bé. Molta sort, molt bones vacances i fins la propera, fins l'any vinent. Bé, la temporada vinent. Nosaltres a partir del setembre-octubre ja sabem per què. Vinga. Bona tarda. Us esperem. Adéu. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Vinga, vaga, comencem ja aquest nou capítol de Just el que no saps, d'aquesta secció que fem amb el nostre col·laborador, en Marçal Ferret. Hola, Marçal, què tal? Bona tarda. Hola, molt bones, què tal? Com estem tots? Celebrem avui el 30è aniversari. Sí, correcte. Celebrem el 30è aniversari, però primer he d'explicar una cosa perquè porto uns dies bastant terribles. Bastant terribles? Sí, m'he de desfogar perquè ho he de treure d'alguna manera. Vinga, va. A finals de l'any passat vaig deixar una feina, d'acord? Em van seguir pagant durant els pròxims mesos després de deixar-ho vaig avisar que havien fet pagaments que no tocaven i van trigar mesos a en treure'm els calés. I dius, em m'he quedat amb el compte a zero perquè ho han fet quan els ha sortit dels nassos. Després, ojo, perquè igualment ara d'aquí a poc me'n vaig a passar uns dies a Roma, vaig agafar un hotel, vaig fer reserva d'hotel i em van estafar. Com que et van estafar? Sí, em van treure 200 euros perquè em van cansar la reserva i no m'han tornat els calés i encara els estic esperant. Hòstia. Sí, sí, sí, sí. No, has vist? Que guai. Home, és una mica terrífic i apocalíptic. Sí, però espera't perquè dilluns, aquest dilluns passat em van hackejar l'Instagram personal. Això ho vaig veure. Que ho ha pogut haver-hi. Però sí, sí, em van hackejar l'Instagram. Però és que a més a més, ahir em van robar la cartera. Hòstia, masso, però un moment... Ara mateix estic... Sí, senyors policia, si voleu venir estic indocumentat. Tinc cita per demà a treure'm el DNI. Home, i el necessites per marxar a Roma, no? Home, sí, i me'n vaig aquest dissabte, vull dir... Ah! En fi, sí, sí. Porto uns dies, porto unes setmanes bastant fins als nassos. T'ho prometo. El d'Instagram ho vaig comprovar perquè a més a més era des d'un conte que t'havies canviat com el nom i dic, que raro. Sí, m'havia canviat el nom i van començar a penjar històries de criptomonedes, de criptomonedes, de criptomonedes... Jo, mira... Jo pensant, home, al março no, no, no, ben bé. No el veig amb aquest tipus de... Ni veus tu ni ni veu ningú. I tot de captures de pantalla dels teus comptes, suposats comptes d'Imagine Bank i dic, home... Correcte. No és tan aventurer, al março, no? No, no, no, perquè a més tampoc sóc d'Imagine Bank, vull dir... Tot i així, tot i així, avui estic molt emocionat perquè hem fet una temporada sencera i hem arribat al capítol número 30. Toma, vinga. Ahí estamos, sí, clar que sí, home. Alguna coseta positiva havia de tenir la setmana, no? Clar, que hi ha hagut alguna cosa positiva. Bueno, avui també se m'han anat a la llum de casa diverses vegades. Hòstia, malament. No passa res, tot sigui això, perquè 30 capítols ja i estic molt content de la feina feta. Hem vist moltíssims personatges, de fet, gairebé 30, perquè hi ha hagut els especials i tot això, artistes com Michelangelo, Gerda Wegener o Caravaggio, escriptors com Hans Christian Andersen, Folky Torres o Tolkien, pensadors com Seneca i Olam de Gouche i personatges del món del cinema com Orson Welles, Charlton Heston o Natalie Wood. També hem tingut cantants com Tina Turner, Amy Winehouse o Johnny Rotten. Que maco és recordar-los a tots, oi? Maquíssims. I tots els seus finals tràgics. Tots els finals tràgics. Però jo sempre penso en els primers capítols i dic, mira, la cosa ha anat avançant i sembla mentida que haguessin de rir fins aquí. Però bé, ara, a més a més, també ho dic això, perquè ara tots aquests programes, tots aquests capítols, els podreu trobar també a e-books. I, B, O, O, X. Una de les plataformes més grans en les que descobrireu diferents podcasts. Si busqueu el nom de la secció, just el que no saps, o el canal El Bo d'en Março, trobareu cadascun dels capítols amb facilitat. Home, hem de dir que són capítols i podcasts que valen molt la pena d'escoltar, eh? Gràcies. O sigui que... Ho has dit tu, no jo? No, no, no, o sigui, realment estan molt ben muntats, estan molt ben buscades la informació, quadrant amb la música, o sigui que a la gent li encantarà i és una manera també d'aprendre, no? Home, sí, home, i tant, i tant, i tant. De personatges. Al capdia de fi és això, vull dir... Cultureta. Cultureta, totalment. Si vols fer-hi un cop d'ull, estàs estudiant segon de batxillerat, has de fer història de l'art i no saps la història de Carabat, jo, de Miquel Àngel, doncs mira, fes-hi un cop d'ull, que sempre està bé, perquè et dono informació que potser no t'explicaran a l'escola i també està bé. i igual que de tots els altres personatges val la pena, jo em passo molt bé i si us agrada, doncs endavant i espero que els gaudiu ara a e-books també. Molt bé. I bé, un cop feta la publicitat, endinsem-nos en aquest especial número 30, que sonin un altre cop els aplaudiments. Vinga, va. El número 30, eh? És un número rodó i a més ho fem quadrar al final de temporada, tot ha anat. S'ha de dir que la setmana que ve encara podria fer capítol, però estic fora, per tant... A Roma, des de Roma no. Des de Roma és complicat. Conexió. Però bueno, acabem amb 30, número rodó i per tant, si és un número 30, doncs una desena, diguéssim, tenim un especial. Sobre què parlarem en aquest especial? Jo us ho explico. Des de fa uns quants mesos, el doblatge de sèries anime en català ha estat molt i molt potent. Realment, el doblatge català sempre ha estat molt bo, però últimament sembla que hem tingut una revifada en el camp de l'animació japonesa. En aquest especial número 30, en el programa per acabar la temporada, recordarem alguns dels animes que s'han vist a Catalunya amb el pas dels anys. tot comença l'any 1984, en el moment en què la 2, en el seu circuit català, va començar a mostrar els primers exemples d'animació japonesa doblats en el nostre idioma. De fet, pels que en aquella època miraven la televisió, les tres sèries que van emetre són relíquies que els transporten al passat i els fa recordar el somriure de quan eren nens, aquell somriure tan bonic que tots acabem perdent perquè hipoteques i feines i robos de cartera i etapes. però bé, aquests tres primers animes que es van fer en català van ser la família Robinson, Van Air i Flappy, la història de dos escriulets, i Jackie en el bosc de Tallac, més coneguda amb el nom de Jackie Nuka, que és la música de la cançó, la cançó que estàvem escoltant, és l'opening d'aquesta sèrie. Tot i així, aquestes no són les úniques sèries d'animació japonesa que el circuit català va emetre. Això és un remember total, eh? Sí, perquè a més a més tothom la canta en castellà però també es va fer en català, sí. No, no, però el capítol en si, eh? Vull dir, en general és com un... Sí, vaig a fer plorar totes les generacions que hagin vist el doblatge d'anim més en català i de sèries que vinc... Club Super 3, Club Super 3, 3XL, 3XL, correcte, estem veient tot això, exacte, exacte. Doncs el que dèiem, també tenim en català en d'Artacan i els tres gossos muscaters o guscaters, és que ho diuen a la sèrie, mira què vols fer-hi, i la volta al món de Willy Fogg, també que tothom canta el 80 dies, doncs no, també està en català. També està en català, vinga. Exacte. Tot i així, el circuit català, això de la 2, va tenir un petit problema i és que TV3 va pujar amb força i va apostar per calcom més nou, més trencador i molt menys innocent que aquestes sèries de les estàvem parlant. Sí que és veritat que tot va començar amb sèries com Hola, Sandy Bell, que jo ni idea de què és això. No, ni jo. Que és una història pel que he llegit una història semblant a Marco en la que una noia vol trobar sa mare. Bé, X. Però, poc després, ja comencen a aparèixer grans títols del nivell del Capità Harlock, el Rei Arthur o Simbad. Tot i així, cap d'aquestes primeres sèries supera a una de les més grans de tots els temps, el Doctor Slum. Bueno... Home. Per favor, és que... El Doctor Slum. És que hi ha l'àudio, és l'àudio. El Doctor Slum. El Doctor Slum. És aquest àudio com ronyós. Sí, que sempre estigui gravat dins d'una cisterna de vàter, correcte, però és que és maco de veure i de recordar. Sí, és maco, és maco. Si algun ha vist el Doctor Slum, més val que comenci apagar la ràdio ara mateix o el que sigui i que ho busqui per internet. Són 243 capítols de Meravella que expliquen la història del professor Senbei Norimaki i del robot sense gaire sentit comú anomenat Arale en la fantàstica Vila del Pingüí. És una sèrie increïble i que si aquest estiu teniu temps lliure demano que veieu de la mateixa manera que us demano que veieu la major part de les altres sèries sobre les que parlaré. És que de debò, no sé què coifeu escoltant-me a mi. Què no veieu? Que no tindré temps en l'agost. Mira, ja que hi sou, ja que hi sou, ja que esteu aquí entre nosaltres, acabeu d'escoltar-nos. I que no en sent ningú. Exacte, acabeu d'escoltar-nos. Primer ens acabeu d'escoltar. Us apunteu tots aquests títols sobre els que parlaré i després les busqueu totes i a l'agost les veieu, és així de fàcil. Només les heu de veure. Són molt bones, són espectaculars, estan a tot arreu perquè són en català i evidentment tota cosa en català és fàcil de trobar per internet. Home. Sí, i, bueno, és superfàcil. En fi, bé, no sé ni per on estava. Ah, sí, el Doctor Slum. Perdó, el Doctor Slum. Perfecte. Doncs en el pas dels anys va sorgir alguna nova sèrie. De tant en tant es presentaven nous projectes que es van emetre per televisió, però no serà fins a 1990 que tornarem a veure una generalitat superior al nivell del Doctor Slum. Bueno... Sí, sí, s'ha de dir que és, almenys per... Genialitat, eh? Sí, sí, home, sí. Cal dir, però, que estic parlant d'una de les millors sèries de la història, amb un dobleig espectacular i que és del mateix autor que Doctor Slum, Nakira Toriyama. Evidentment, no puc estar parlant d'una altra sèrie. Parlo de la fantàstiquíssima i mitiquíssima Bola de Drac. Amb ell ho va a buscar la bola de drac en voltada d'un misteri és un gran secret. Amb ell ho va a agafar la bola de drac. Per favor, que és bona aquesta primera sèrie, ostres. Bola de Drac. És genial. Home, si avui en dia encara es veu, encara ho veu tothom, encara segueixen fent capítols i pel·lícules i es fa de tot. Això és cert, eh? Vull dir, aquests fans que s'uneixen amb els fills i ja de pas amb els nets i amb tot. Bola de Drac es mou per totes les generacions. De debò, aquí no ha flipat amb les històries aquestes de la Bulma i el Son Goku buscant les boles de drac. I estem parlant de l'inici de la sèrie perquè l'any següent, el 1991, es començarà a emetre la segona part de la sèrie, Bola de Drac Z. Mira, l'altre dia, de fet, estava a casa meva amb un amic recordant alguns d'aquests millors moments de la sèrie i de debò que per poc em poso plorar. Ai, per favor. Jo us diré, sí, sí, sí, jo us diré que d'aquesta sèrie no us puc fer spoilers, no em faré spoilers perquè aquesta sí que és d'aquelles que s'ha de veure sí o sí perquè la història és molt important. Sobretot, cor petit, t'estimo. T'haig de dir que mai he sapigut la diferència entre Bola de Drac, Bola de Drac Z, això què vol dir? La segona part. La segona part. Si no m'equivoco, Bola de Drac Z, és Z perquè a l'autor li van dir que no podia posar Bola de Drac 2. Ah, i va escriure Bola de Drac 2 i van dir no, no pot ser 2 i va dir el 2 es transforma amb la Z molt ràpidament. Z, hòstia. I ja està. És la segona part. La segona part. Sí, és així. I us penseu que entre les dues parts de Bola de Drac l'animent català va deixar de metres? Doncs no. No, oi? Perquè per aquí al mig, no home no, perquè per aquí al mig s'estrenen una bona mà de pel·lícules d'animació japonesa i la fantàstica sèrie de Musculman. A veure, què més? Què més tenim per aquí? Musculman, diu. Sí, home, Musculman, molt xulo, Musculman. No és de la meva època, he vist uns quants capítols, no és de la meva època, però tothom que la recordi doncs ho recordarà com una cosa supermítica també. I a veure, més coses, a més a més d'aquestes sèries, s'estrenen totes les pel·lícules de Bola de Drac que existien fins a aquell moment i 30.000 pel·lícules més de l'estil. A veure, no, no, no, he exagerat. Tampoc no et passis, no, Marcio? 30.000 no, no exagerem, però s'estrenen moltíssimes pel·lícules durant els pròxims anys i de fet fins a l'actualitat. Però llavors les sèries perden importància. Ai, ai, ai, ai, ai, amics meus, ai. A mi em passa que amb els dibuixos de fa unes dècades jo en el moment ho veia com la reòstia, o sigui, pensava, guau, quants efectes i ho veus ara i penses, ostres. Sí, no, clar, a veure, ara, també perquè la innocència dels ulls d'un nen és diferent. Però realment jo veig ara un capítol d'això de voladrac, de musculman, del que sigui, i encara dic, doncs mira, és que m'encanta tant de molt tornéssim a aquesta animació. És l'emoció, la part emocional. Sí, sí, correcte, correcte, correcte. Però a veure, què us heu pensat? Que entre 1993 i fins al final del segle XX no es fan més coses? Home, sí, perquè jo existia i se'n feien unes quantes. Se'n feien unes quantes. Anem a posar alguns exemples, va, que serà divertit. 7 de febrer de 1994. Home, què és això? Home, aquest és el meu predilect. Home, aquí tenim, el tenim. El gat Cosme. Estic convençudíssim que aquesta ningú l'ha vista en la vida, eh? Mai, mai. No, no, que va, que va. Ningú la coneix, no. Només el punyetero gat més famós de la història. Doraemon. Per favor, no us enganyeu i arrenqueu, mira, agafeu unes sisalles o agafeu una serra de calar o el que convingui i li rebenteu el cap a la tontat del Garfield. No. El millor gat de la història és el Doraemon. Doraemon. Totalment. A veure, què més tenim? 30 d'abril de 1994. A veure. Hosti, tu. Hem vingut a recordar, eh? Hem vingut a recordar, veïns teus. Dic, dic, Março, vaig a buscar una mica de clínic. Sí, home, sí, érem nens aleshores encara. Hi ha coses que estic veient ara aquí a les imatges que no m'hi fixava, saps? Vull dir, jo tenia tan integrat i ara ho estic analitzant i dic, ostia, mira, busca d'autor dels openings aquests tan a YouTube. Hi ha porcs, o sigui, hi ha porcs senglars que passen per l'opening de Tòria. Sí, passen corrents allà a fondo i dius, o Tòria és genial. Anem a veure més. Vinga, va. 12 de setembre de 1995. Estem parlant, estem parlant de Ranma, una sèrie ultra icònica i que, de fet, si no m'equivoco, va crear la mangaka més llegida de la història, val? Vull dir, la creadora de manga, és a dir, l'anime és animació, el manga és el dibuix en còmic, diguéssim, doncs, estem parlant de la més gran de totes les creadores de manga. Un personatge espectacular i Ranma és una sèrie genial. Jo, Ranma, me'n recordo que la veia. Ranma era molt bona. Dic, ara és un tio, ara és una tia... Exacte, amb l'aigua freda o calenta canviava d'home a dona. Sí, sí, era això, però més clar, perquè, bueno, hi ha una història de màgia i no sé què, també hi ha un que es transforma en porc senglar i hi ha un altre que es transforma en gat, bueno, és així. Era així. Era així, jo era molt feliç veient aquestes coses, eh? Home, és que eren fantàstiques. 11 de juny de 1997. Candy, Candy, ets bonica i tens els ulls clars. A veure, a veure. Mira, t'haig de dir que jo això ho veia i quan he llegit el nom no me'n recordava absolutament de res, però ara... Candy, Candy, correcte, a veure, a veure, a veure, ho he d'admetre. És molt antic, Marzo, és que es veu com dels anys 50. És que és antic, és antic, però es va admetre això a finals del segle XX, el 97, en català. He d'admetre que aquesta no l'he vist, aquesta no l'he vist, però per moltíssima gent, com et passa tu ara mateix, és un símbol dins de la història de la televisió catalana al cap i a la fi, com a públic infantil, una sèrie molt mítica. Tu em dius que l'havies vist llavors. És que a mi em sona molt la cara d'aquesta noia de la sèrie. Sí, és d'aquells personatges icònics. O potser barrejo amb la Sailor Munyan. Pot ser, pot ser, podria ser, sí, però ja té una retirada, és veritat, així com... Això de la marinera lluna... Correcte, correcte. 11 de gener de 1999. Sens dubte, si no m'equivoco almenys, de tots els animes sobre els que hem parlat, diria que és el més antic. Si no dels més antics, però és el més antic. No la vaig veure. Mas Ingarzeta es va començar a fer el 1972. Vull dir, és una sèrie del 70 i ja era del principi de l'anime. Tot i així... Ah, però això és anime també, Mas Ingarzeta? Sí, el Mas Ingarzeta, clar, es va fer en anime en català, per això l'hem posat la sèrie. Tal com hem dit, aquesta generalitat no va arribar a Catalunya com a anime fins al 99, fins a anime en català. I per últim, el 9 de febrer de 1999. Sempre em sento atret pel teu somriure i pel teu cor que m'il·lumina. Vale. Aquí ja es veu una qualitat un punt més. Ja, canvia una mica. És una mica més modernit. Correcte, ja canvia una mica. Ja canvia una mica. Bueno, aquí tenim l'última part, fins aleshores, perquè ara s'ha fet Bola de Drac Super. Ara, bueno, veiem el que era l'última part de Bola de Drac, que era Bola de Drac GT. D'acord? Per moltes persones aquesta sèrie és molt criticable perquè hi ha coses que, sí que és veritat, potser no tenen massa sentit i es tornen a utilitzar antics recursos que es podrien... els que es podrien haver utilitzat a les tres coses i nous recursos i provar tècniques noves i crear coses noves. Tot i així, el record de gaudir-la, com ho vaig fer jo, de fet, és suficient per tenir-li un amor molt especial. I hem arribat així a finals del segle XX. Sí. Durant la primera dècada del segle XXI, apareixen a la televisió catalana algunes de les sèries que la gent de la meva generació, jo soc del 99, la gent de la meva generació més haurà gaudit. Posem algun exemple. Vinga, va. Bueno. Home. Per favor. Haig de dir que Xinxan, aquesta gent que ara es veu en castellà, Xinxan primer va ser traduït al català i després al castellà. Sí, va ser traduït en català. Home, per favor. Això ja no ho sabia. És veritat, és veritat. Sí, sí, correcte, correcte. Xinxan, mitiquíssima, evidentment. Home. I perquè no puc ficar els openings de totes les sèries que tinc aquí a la llista perquè és que si no no acabaríem mai. Però és que d'aquesta mateixa època des del 2000 fins a 2006, posem, 2007, 2008, etcètera, tenim sèries com Xinxan, Sailor Moon, el detectiu Conan, Slumdunk, Sakura la caçadora de cartes, Fujigi Yugi, el joc misteriós, la màgica d'Oremi, Bobo Bo, Keroro, Inuyasha o Yu Yu Hakusho, els defensors del més enllà. Són algunes de les sèries que tota persona que hagi passat temps mirant el Super 3, el 3XL, el que sigui, recordarà amb moltíssim afecte. Clar. Realment. És que saps què passa, Masu, que abans, com que no hi havia Netflix, o sigui, o atragaves el Super 3, o... I te'l atragaves tota la tarda, sí, des que sortís de l'escola fins al vespre, i entre els anuncis, jo quan hi havia anuncis feia els deures, i ja està, vull dir, no hi ha més. Són sèries que ens han marcat molt a tots i que no podem deixar de considerar meravelles que han fet que fins a cert punt la nostra infantesa hagi estat encara més màgica. Però és que fins i tot, i això molta gent ho haurà oblidat, es van arribar a emetre 12 capítols de Pokémon en català. De debò. Hi ha l'opening també a YouTube. Feu un cop d'ull. No l'he pogut posar perquè si no ens allargaven molt, però feu un cop d'ull perquè de debò estava Pokémon en català. Tothom l'haurà vist en castellà, però estava en català. Toma. Podria estar tota la tarda parlant sobre nimes en català, perquè n'he vist una borrada, però sabent que és impossible que per temps, bàsicament, diré que n'hi ha una que sempre m'ha tingut el cos robat i que avui en dia encara segueixo llegint setmanalment esperant que el seu creador, Ei Chiro Oda, mostri un nou capítol. Evidentment, parlo de la sèrie que narra les aventures d'una tripulació de pirates capitanejada per el Monkey de Rufi que viuen una sèrie infinita d'aventures. Una sèrie que et fa plorar, que et fa sentir que estàs lluitant al seu costat. Una sèrie que aconsegueix que et facis amic dels seus personatges i que ho diguis als seus enemics tant com te'ls estimes perquè són espectaculars. Parlem, doncs, de la grandíssima One Piece. Aquesta t'haig de dir que no la vaig veure ni un capítol. Jo li tinc tant d'amor, però tant, tant, tant, tant, però tant. Vull dir, sí, perquè és això, jo cada setmana em llegeixo uns capítols, tot, tot, perquè m'agrada molt, i encara no ha acabat, porta, l'últim capítol em sembla que serà el 1087. Què dius? Sí, almenys en manga, l'anime, no sé per on anaven. 1087 capítols? Capítols d'uns dibuixis? Pinta per llarg, vull dir, encara, almenys 6 o 7 anys. Però un moment, quants anys té, el protagonista, 203.000? No, perquè és que sempre que hagin passat dos anys només entre... Deu tenir la mateixa cara que el primer capítol, no? Bé, no us ha fet més fort, però ja està, vull dir, has fet més gran, però tampoc et pensis que massa. Mil capítols d'una sèrie. Sí, sí, sí, sí. Malauradament, des de la crisi econòmica de 2007 i amb el tancament del canal 3XL l'any 2012, cosa que vam lamentar tots molt, l'emissió de nous animes a Catalunya va de caure amb força. La major part del doblatge català pel que fa a animació en japonès se centrava en la traducció de pel·lícules. Abans de caure encara es van poder emetre algunes sèries espectaculars com Bleach o Death Note, però poc més es va poder veure en l'animació de sèries japoneses en català. Almenys, fins a dia d'avui! El doblatge d'animers en català va tornar amb força l'any passat i es van emetre les sèries esportives In the Zoom I Leven, de fet aquest és el seu opening, i Haikyuu, una sèrie de... De vòlei, correcte. És que va sortir a les notícies, eh? Exacte, totalment. I el Shonen, Guardians de la nit, el Kimetsu no hi haia el que es diu en japonès. Sembla ser que el doblatge torna i això és quelcom que feia una dècada que els fans de l'anime esperàvem amb moltíssimes ganes. De fet, he de dir, he de dir, que mai s'ha acabat mai ha mort del tot aquest doblatge, al cap i a la fi, pel·lícules de One Piece, pel·lícules de Bola de Drac, coses aquestes s'ha anat fent. Però fins ara no havíem tornat a recuperar les sèries a veure si segueixen amb sèries que havien deixat en mitges i que no havien pogut acabar el doblatge com va ser el cas de One Piece. Visca l'anime en català. Mare meva. Ara que estic veient aquest opening d'aquesta sèrie que és més recent, es veu, a part de la millora del so, també la millora de la qualitat de la imatge dels dibuixos. Sí, totalment. Tot i així, ara amb certes coses, amb certes sèries, no amb totes, per exemple, la de Haikyuu diria que no tant o la de Guardians de la nit també diria que no. Són sèries totes, les que he dit, que són molt reconegudes, almenys pels que vèiem l'anime en català i de debò que tot pot ser més infantil o més adult, més per joves, etcètera, però tot val moltíssim la pena. Per cert, no ho he pogut incloure perquè no entrava en el capítol i de fet volia canviar el tema del programa abans de venir cap aquí. Que dius! Sí, sí, el volia canviar, no volia fer aquest, el volia fer però va passar una cosa setmana passada i vaig voler-ho canviar. Volia recordar breument el grandíssim Francisco Ibáñez. Sí, és veritat. que va morir la setmana passada el creador de personatges com Mortadola i Filemon, el Botones Sacarino o Pepe Gotera i Otilio, personatges mitiquíssims també de la cultura del còmic espanyola i no volia deixar aquest programa sense fer-li un petit homenatge. Va ser un creador de còmics espectacular i sempre recordarem la seva obra. Que bé, doncs Marçú, escolta'm, amb aquestes paraules tan sentides li hem fet un homenatge com has dit a Francisco Ibáñez i també una mica un homenatge a tot l'anime en català. Sempre, sempre, sempre, sempre. Com ens estimem a l'anime. 30 aniversari i aquests 30 capítols. Visca! Un aplaudiment, per favor, aquests 30 capítols de la secció Just el que no saps amb en Marcel Ferret. És l'última secció de la temporada que agarra amb la. I tant. Ja ens tornarem a trobar la temporada vinent. Marçú, que passis bona tarda i sobretot molt bon estiu. Moltíssimes gràcies, igualment. Que vagi superbé per Roma. Moltes gràcies. I per favor, que no et passin més desgràcies aquesta setmana que ja tens el cupo ple. Sí, sí. El tinc ple i espero que no se segueixi omplint. que entre la pèrdua de la cartera amb el compte hackejat d'Instagram i totes les altres merdes que ens ha explicat. Sí, totalment. I ja per plorar. En fi, però tu anima't que la cosa pinta bé. Això espero. Que vagi bé, Marçú. Vinga. Vinga, adeu-siau-s'enjust. Bon estiu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Us hem estat fent companyia des de les 5. Podeu recuperar els podcasts d'avui a la pàgina web radiodesvern.com i també anar-nos seguint la pista a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram amb el nom d'usuari arroba la rambla 981 tot seguit i també en minúscula. També ens podeu seguir a les xarxes generals de l'emissora arroba radiodesvern també tant a Twitter com a Instagram. Ara a les 7 en punt toca escoltar l'informatiu de notícies de la mà de la periodista Mariona Sales Vilanova que ens posa el dia de tot el que passa aquí al poble. Música Música Música Música Música Música Música