#465 - Dia Internacional del Càncer de Mama: Importància de la detecció precoç i la prevenció

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Molt bon dia, Sant Just. Passen 7 minuts de les 10 del matí d'avui dijous, 19 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la RAM, del magazín matinal de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Després tindrem a la Palmira Abadell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat. I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a la Rosa Maria Maristany, veïna de Sant Just, presidenta de l'associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu i també membre del col·lectiu Trans. Després, tots a llitja, farem la secció de pàdel amb l'Enrique Rodríguez de Medina, el president del Sant Just Pàdel Club. A les 12 i 10 començarem la tercera hora de la Rambla. Primer de tot farem tertúlia de cultura i també entorn al món dels vins i l'enologia. Per fer la tertúlia tindrem l'Albert Macià, que ens porta a l'agenda de les activitats de l'Ateneu i també a l'Astrid Goldstein, propietària del celler de Can Mata. Acabarem el programa d'avui dijous fent secció de xarxes socials amb la nostra community manager Vanessa Montserrat. Vinga va, no marxeu, que tot això és el que tenim avui. Fins demà! Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Vinga, i ara deixem un tema musical de Rosalén i Sílvia Pérez Cruz, un tema maquíssim que es diu Amor del Bo. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya. El meu país, la pluja no s'aplou. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Els ulls se t'il·luminen com les nits de París. Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit. I de sobte te n'adones que tu també no ets a ser feliç. Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a toqui algun petó a vora del nas. Si és un càstig o és un premi encara està per decidir. A vegades val la pena arriscar-se a patir. Tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí. I digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins. Però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a toqui amb un petó a vora del nas. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a toqui amb un petó a vora del nas. és el taníl i més gran. el pols que ens fa moure endavant. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a toqui amb un petó a vora del nas. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a toqui amb un petó a vora del nas. escoltes la Rambla La vida santjustenca a través de les ones. Ara mateix són un quart d'onze del matí. Comencem la primera hora d'actualitat informativa amb la Mariona. Volem saber l'actualitat de Sant Just i sempre ens porta aquests tres titulars. Hola, bon dia, Mariona. Hola, Núria. Hem de començar dient que avui som 19 d'octubre, dia mundial del càncer de mama. Exacte. Especialment, també, a més a més, és trending tòpic, Twitter, dia mundial del càncer de mama, Feliz Jueves, i també el rosa més que un color, el rosa més que un color. També tenim altres de GHVip, però bé, aquests tres hashtags referents al dia mundial del càncer de mama, doncs ara mateix som trending tòpic. Molt bé, molt bé. I passem, això sí, ara a les notícies de Sant Just. Què ens portes avui, Mariona? Doncs mira, tenim que la Casa d'Extremadura de Sant Just se libra la Setmana Cultural Extremenya els dies 20, 21 i 22 d'octubre, és a dir, comença demà. Molt bé. I durant aquests tres dies hi ha programats diferents actes, com el pregó inaugural de la Setmana Cultural, que és el divendres 20 d'octubre, a les 8 del vespre a la Vagoneta, i serà càrrec de l'alcalde de Cabeza de la Vaca, que és d'un poble de Badagóz. Que dius! Sí, ve un alcalde de Badagóz aquí a Sant Just. Exacte, fer el pregó per inaugurar la Setmana Cultural Extremenya. Que bé, tu, escolta. Molt bé, molt bé. I això demà la nit també continuarem actuacions dels grups artístics de l'entitat. Llavors, el dissabte 21 d'octubre, a partir de les 12 del matí a la plaça de la Pau, hi haurà una actuació de l'esbar de Sant Just, i com a cluenda s'oferirà una paella per tots els membres associats de la Casa d'Extremadura. I el diumenge 22 d'octubre, a les 12 del matí a la Vagoneta, es comptarà amb l'actuació de la Unió Extremenya de Rubí, i posteriorment se celebrarà una missa extremenya, i per cloure aquesta celebració cultural, els assistents podran degustar un pica-pica amb productes extremenys. Sempre m'ha sorgit la curiositat, quan es refereixen a missa extremenya, perquè això quan celebren coses des de la Casa d'Extremadura, que Sant Just també sovint ho posen, missa extremenya, dius, com deu ser extremenya? És a dir, la missa, que es deu diferenciar, una missa d'aquí i una missa... No sé ni com és una missa aquí, encara menys et sé dir com és una missa extremenya. No tinc ni idea, la veritat. Potser per el tipus d'oracions o de sermons que es deuen llegir durant... En fi, sempre m'ha causat curiositat, no? Ens hauria d'explicar algú que sàpigués de missa. Sí, una missa andalusa, missa catalana, missa extremenya, missa basca... Home, és interessant, eh? Per això. Home, doncs sí. I el que em sorprèn també és el tema de l'esbart. O dues opcions. O bé l'esbart ballarà algun tema o alguna dansa típica d'Extremadura, que ara mateix no és... No ens sona gaire fàcil. A les actuacions que han fet no els hem vist ballar danses d'Extremadura. O bé, l'opció que se m'ha acut també és que el fet de convidar l'alcalde d'allà de... De Badajoz, de Cabeza de la Vaca. Sí, la gent de la Casa d'Extremadura li vulgui ensenyar a aquest alcalde i a la seva comitiva, no?, a la gent d'allà, quins balls tenim aquí a Catalunya. Jo neva anar més per aquí. Jo crec que ho deuen fer com a voluntat d'aquest intercanvi de cultura de casa seva i del país que ell els ha acollit. Clar, exactament. Molt bé. Doncs bé, des de l'associació demanen que els interessats i interessades confirmïn assistència. a través del correu electrònic crextremadura.org. Però avui és l'últim dia per confirmar. O sigui, encara esteu a temps, però teniu avui per confirmar perquè, clar, això comença demà. I has dit que hi havia un dia amb paella, has dit? O pica-pica? Sí. La paella és el dissabte. Ostres, aquí sí que es barregen cultures, eh? Sí. Caltanana, extremenya, valenciana... Exacte. Molt bé. Doncs això, intercanvi cultural aquests dies amb la Casa d'Extremadura. Què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que la nova Escola Bressol de Sant Jús, Mainada, obrirà les seves portes el divendres 27 d'octubre com a inauguració de cara a tot el poble. I bé, és una inauguració que s'ha hagut d'anar ajornant per causes meteorològiques, perquè, clar, l'escola ja porta setmanes, per no dir mesos, oberta i, doncs això, finalment es podrà fer aquesta inauguració el 27 d'octubre a partir de les 5 de la tarda. D'acord, que és com el que estava programat al setembre, no?, un divendres a la tarda, fer aquestes portes obertes i no sé si després hi havia també l'espectacle... Sí. A més de les portes obertes, hi haurà un espectacle infantil titulat Màgia, Paraula i Moviment a càrrec de Doctor Fly. I bé, doncs, serà una oportunitat perquè amb pares, mares, tutors i ciutadans que no tenen per què portar els seus fills a l'escola o... Encuriosins, no?, de com vulgui... Exacte, que estiguin interessats, doncs, de veure de primera mà les instal·lacions d'aquest nou centre, doncs podrà anar i veure'l per dins, que és nou i molt xulo, i també comprendre, doncs, la visió i els objectius d'aquesta nova institució, que també s'explicaran, que, com ja hem dit en moltes ocasions, és un... els objectius i la visió de l'escola a nivell pedagògic és compartit amb l'altra escola Bressol, de Marrex, i això, doncs, que estigui interessat a conèixer aquest nou centre, doncs ja sap, el 27 d'octubre a partir de la cinc de la tarda. No cal inscripcions, no, en aquest cas? No. No, no, no, seran portes obertes per tothom. Molt bé. I què més tenim? El tercer titular? Doncs mira, tenim que l'Escola de Teatre Tamborat de la Taneu presenta l'obra L'estàtua de la Llibertat de Joan Guasp, els propers 27 i 28 d'octubre a la sala del 50 anari de la Taneu. I bé, les funcions estaran limitades a només dues dates, divendres 27, com he dit, a les 9 de la nit, i dissabte 28 a les 6 de la tarda. Es recomana a tothom adquirir les seves entrades amb anticipació a través de la plataforma Antràpolis, amb preu general de 12 euros, i pels socis i sòcies de la Taneu, de 8 euros. I bé, amb el recent canvi a la presidència de Washington ni la victòria de Donald Trump, els temes de llibertat, independència i condició humana tornen a ser el centre de l'escenari mundial. Aquest és com el pretext d'aquesta obra, perquè ara no tenim a Donald Trump com a president dels Estats Units, però en aquesta obra sí. I aprofitant aquest context, el Tamboret vol parlar d'aquesta temàtica i sobrar allà la importància de lluita per valors inalienables i l'esforç constant requerit per preservar-los. Molt bé. I en aquest cas, o sigui, es farà aquesta obra a través de les vivències d'un jove català i d'un vell afroamericà. I l'obra posa de manifest aquestes inquietuds i convida l'audiència a una profunda reflexió. Molt bé. I em sembla inclús que Tamboret, al cap d'una o dues setmanes, torna a presentar una altra obra, però ja és de cara al novembre, o sigui que estan a tope els de l'escola Tamboret. I tant, i tant. Molt bé. Doncs una altra proposta cultural per veure a l'Ateneu, en aquest cas a l'obra de teatre, i cau enmig també de les festes de tardor, o sigui, sumem més activitats a les festes, 27 i 28. Exacte. Que cap a finals hi ha de les festes de tardor? Sí. El cap de setmana que hi haurà moltes coses. Sí, el 28 anava a dir, el 28 coincideix precisament amb la nit de Sant Jus al carrer, però a les 6 és una hora que encara pots anar a veure l'obra i sortir de l'Ateneu i et trobes allà. Amb la Shopping Night, allà a la plaça Malaret al costat. Clar, en pleno auge. És un plenazo. Sí, sí, amb el chill out de dona i empresa, amb les botigues a fora. O sigui que, no hi excusa, aneu al teatre. I tant. Podria ser el resum. Molt bé, Mariona, si et sembla, deixem alguna promoció i tornem per llegir les portades dels diaris en català. Perfecte, fins ara. Vinga. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Vinga, a les 10 i 25 i ara llegirem els titulars que estan a primeres pàgines dels diaris en català. La Vanguardia, el Diari Ara, també el Periódico i el Punt Avui. Mariona, tu ens portes el Diari Ara i la Vanguardia. Exacte, comencem amb l'Ara, com cada dia, que segueix obrint amb principal tema de la portada, portada quasi sencera, amb aquesta guerra del Pròxim Orient. I diu que l'atac a l'hospital encena el món islàmic, diu que hi ha manifestacions massives contra Israel a l'Iran, Turquia, Egipte, a l'Iran, a l'Iran, a Tunísia, al Marroc i Jordània. I també diu que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units avalen la versió de Tel Aviv sobre l'autoria del bombardeig. Que recordem que diuen que va ser un missil fallit d'estat islàmic, que és el que va caure sobre l'hospital. Sí, sí. La veritat és que hi ha bastantes crítiques per al tema de la desinformació periodística, perquè hi ha moltes fonts d'un bàndol, moltes fonts d'un altre. No s'acaba de saber realment tampoc la veritat. I doncs bé, estem aquí una mica pendents. Sobre aquest tema, també l'Ara diu que Biden força Israel a deixar entre a Gaza ajut humanitari via Egipte. I seguim amb altres temes de la portada de l'Ara. Diu que hi ha escassetat d'ordinadors als instituts denunciant que no hi ha per als alumnes nous i que no se'n reparen. Caram, pensava que els ordinadors anaven a càrrec de les famílies, però bé, resulta... Bueno, suposo que en els centres públics deu una càrrec de la Generalitat, no?, o del mateix centre. Però, o sigui, entenc que ordinadors així en general a l'institut o ara els alumnes van amb ordinadors? M'he perdut alguna cosa? Cada alumne té un ordinador? Perquè jo recordo que quan jo estava primer d'ESO a l'institut, primer o segon, no sé, va ser que van fer aquella prova pilot de posar un ordinador a cada alumne. No sé si te'n recordes, que va sortir fatal. i ho van deixar de fer. Ho van deixar de fer. Poder hi ha alguns instituts que encara segueixen amb aquest pla? Jo crec que són ordinadors. No sé, juraria que no, però aquests ordinadors, crec recordar que anaven a càrrec de les famílies. Però bé, ara, en aquest cas, ja ha escassetat d'ordinadors als instituts. Seguim amb més temes de l'ara. Diu que Collboni retira inextremis els pressupostos davant la manca de suports. I en tema d'esports, diu que la porta imputat per soborn en el cas Negreira. Molt bé. Doncs si tema d'esports i del Barça, la qüestió econòmica, doncs està a l'ordre del dia. Passem ara a la portada de La Vanguardia. La Vanguardia també, igual que l'ara, obre amb aquesta crisi a l'Orient Mitjà. I diu que Biden s'alinea amb Israel i se'n va sense resultats diplomàtics. Diu que el president dels Estats Units valida la versió israeliana sobre la matança en un hospital de Gaza, que apunta a la Jihad. I diu que tots dos líders anuncien l'entrada de medicaments i menjar a la franja des d'Egipte si no arriben a Hamas. I veiem amb la fotografia a Netanyahu i Biden abraçant-se ahir a la trobada que van mantenir a Tel Aviv. Molt bé. La Vanguardia també diu que Anticorrupció investiga una trama que esquitja l'exministre Montoro i diu que la causa rastreja si des d'Hisenda es va beneficiar diverses empreses. Caram. En fotografia petita veiem en la Vanguardia també tema d'esports. Diu que el jutge imputa la porta pel cas Negreira i que Collboni força a retirar els pressupostos. Sí. I per tancar ja amb la portada de la Vanguardia veiem que dedica un tema a l'amistat que hi havia entre Miró i Picasso. Ah, mira. Que interessant. Diu que Barcelona doncs celebra aquesta amistat que hi havia entre aquests dos pintors. Molt bé. Curiositat. I després també passem a la portada del punt avui que obre amb el titular Corredor humanitari. Diu Biden anuncia un acord amb Israel per fer arribar aigua i menjar gasa. Netanyahu només accepta que el material hi arribi per a Egipte i que les protestes àrabs compliquen l'inici de l'ofensiva terrestre. Hi ha una gran imatge a la portada del punt avui amb el president dels Estats Units Joe Biden i també el primer ministre d'Israel durant la reunió que va tenir lloc ahir a Tel Aviv. També fan referència a la notícia de Collboni que ha de retirar el pressupost perquè l'equip de govern doncs bé perd les quatre votacions de les ordenances i constata la seva feblesa. Després també d'Esports el punt avui comenta el de Laporta que està investigat pel cas Negreira i fan referència a Tecla Sala diu dona rica i col·leccionista d'obres d'art. Després passem a la portada del periòdico que obre amb una imatge on s'estan abraçant Joe Biden i Netanyahu la mateixa fotografia pràcticament que a l'avantguàrdia en què el titular diu aval a Israel i auxili a Gaza Biden recolza Netanyahu i aconsegueix que aquest permeti l'entrada d'ajuda a la Franja després de la massacre de l'hospital. També parlen del cas Negreira que el jutge imputa la porta per suborn igual que Rossell i Bartomeu també que Collboni retira els pressupostos per evitar un rebuig generalitzat també fa referència a la portada del periòdico a que Felip VI visita aquesta doble exposició de Miró i Picasso a Barcelona després també comenten que el PSOE fixa els seus límits i deixa la decisió sobre la investidura a Puigdemont i el periòdico l'únic diari que fa referència al cancer de mama diu que la sanitat catalana va detectar durant el 2022 5.500 casos durant aquell any i que les noves teràpies ja tracten el cancer de mama més letal concretament la immunoterapia la quimio selectiva i el diagnòstic precoç aconsegueixen que la mortalitat de la malaltia s'estigui reduint a un ritme d'un 1,4% anual molt bé una bona notícia sí sí superbona notícia molt bé doncs Mariona hem llegit les portades dels diaris l'escoltem aleshores en punt amb els butlletins a la 1 amb l'informatiu migdia complet i a les 7 amb l'informatiu de la tarda perfecte que vagi bé doncs fins ara adeu adeu vinga abans us hem promès una cançó de Rosalén i Sílvia Pérez Cruz Amor del Bo es fa esperar però la posem i no m'agrada m'agrada i no m'agrada i no com m'agrada quan l'arbre d'un arrel i el cel va pujant a poc a poc s'enfila iluminant estels abraçant tot el meu vol Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cost Recordant cada mirada Sense port i sense estada Jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt Ai, amor No estàs sol No em deixis pensar en dolor Jo et ploro perquè t'anyaro Però em fa somriure, m'ajuda a viure I aquest camí, aquest testí que ens ha fet família No em deixis pensar en dolor Jo et ploro perquè t'anyaro Però em fa somriure, m'ajuda a viure Aquest camí, aquest testí que ens ha fet família Les pregàries, reflexions i tants petons Regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions Fa tants anys que ja no et trobo Els teus fruits són plens dels buits Ara et canto i ja no et ploro I quan l'aire de la fred i el sol Va pujant el poc a poc Jo t'estimo de debò i et ploro Vull cantar tot el meu dol L'aire del record i el dol Va florint de sol a sol M'esgarrafa aquest dolor i ja l'he trobat sentint Amor del món Les 10 i 35 i ara ens toca fer com cada dijous La carta d'actualitat amb la Palmira Hola Palmira, bon dia Bon dia a tothom La setmana passada vam fer festa Campana Campana No, era festa, era festa Era festa, era festa Fa dues setmanes que no t'escoltem D'aquelles que n'hi ha que diuen res a celebrar Res a celebrar, no? No vam fer res especial? Et vas quedar per aquí? Sí Sí, eh? Jo sempre em quedo per aquí Molt bé, controlant el poble Ah, exacte Així m'agrada Doncs vinga endavant amb la carta d'avui Ahir vaig anar a la conferència sobre el feixisme Que ens va fer en Ferran Gallego, professor d'universitat Tot seguit a la presentació del llibre Pau de Jordi Armadans Amb dos temes més que interessants I amb dos ponents, amb seguretat i bona oratòria Van exposar de manera entenedora Les problemàtiques com són el feixisme i la pau El feixisme per tant escampat com està I va a més I la pau per tant difícil d'aconseguir en algunes parts del món Després d'explicar tot el patiment de la gent dels pobles Provocat per les guerres Les ideologies extremes Les armes de tota mena La falta d'aliments I les violacions dels drets humans Es va acabar comentant les barbaritats que s'han vist En aquest últim conflicte Llarg conflicte Anys i anys de conflicte L'espècie humana avança molt per una banda I està encallada per l'altra I a vegades els grans avanços serveixen Per fer salvetjades més pròpies de gent per civilitzar Que no pas pels tècnics i dirigents De les grans potències mundials Sabem que una de les condicions Que tenim per creure'ns superiors als animals És el fet de parlar Doncs en lloc de parlar Hi ha qui es comporta com la més ferotja de les bèsties I així molts i molts països no van prou bé per la falta de diàleg I no em refereixo a la nostra taula de marres Sinó els qui pels seus pebrots Tenen milions de gent patint set Gana i manca d'atenció Persones de totes les edats Els grans han perdut tot el que han construït Els joves no tenen esperança I els infants no tenen futur Tot això, tot i això No puc dir altra cosa que No hi podem fer res I així ho acabem Nosaltres ja hem començat les festes de Tordó Aquests dos actes en formaven part Dissabte el Correllengua I diumenge els castells Caram, Polmira Ahir vas fer doblet, no? Sí, sort que una cosa estava al costat de l'altra Sí, sí, però et va donar temps d'una i l'altra? Sí, sí, perquè es feia una al cinquantenari de l'Ateneu i l'altra la sala Piquet Sí, la primera començava a dos quarts de set, no? I l'altra a dos quarts de vuit Vaig deixar el torn de paraules Val Que també m'interessa sempre Perquè a vegades el que pregunta descobreixo alguna cosa que no s'ha tocat Sí En Ferran Gallego ja no és la primera vegada No, eh? Que el sento Que ve aquí a Sant Jus I... no, no és que vingui, és que hi viu Ah, hi viu, hi viu I viu, sí, just davant mateix de l'Ateneu Ah, mira, caram! Doncs, és gendre d'un mestre que havia tingut jo Ostres! El meu mestre preferit, el meu ídol com a mestre Sí? Caram! El senyor Bas, el senyor Bas Ostres! Jo l'admirava Era un home que Sort em vaig tenir d'ell Sí Que era el professor de matemàtiques Ja m'agraden gens I sort d'ell que... Te les van fer entrar bé, no? Sí Més o menys No, no, sí, ja m'entraven Perquè, mira, has de fer això i això i això I tant Però no m'agraden No m'agraden Però, vaja, també les necessitem, oi? Clar Doncs sí Ara ens n'hem anat Hem fet un oxímor, eh? Sí Parlàvem del Ferran Gallegó És un home que, a veure, és la seva feina, ell mateix ja el diu Sí, sí Però que t'envia d'un país a l'altre de tot el que va estar passant pel que fa al feixisme Clar, a l'extrema dreta L'extrema dreta I, esclar, ens va fer entendre que, a veure, quan per la Segona Guerra Mundial Sí Hitler va emprendre tot el que va emprendre i al final el van vèncer No es va vèncer el feixisme El feixisme va quedar... es va... una acció del feixisme Sí Ens va explicar això Esclar, tampoc no es va poder estendre massa perquè tenia una hora només l'home Clar I Déu-n'hi-do, eh? Una hora està parlant d'això I, esclar, tant aviat era Itàlia com a... Polònia com a Ungria, no? Sí, sí, sí I, bé... I després en Pau Armadans, el Jordi Armadans, perdó Jordi Armadans, bueno, t'has confós pel títol del llibre Pel títol del llibre que és Pau, sí També em va deixar ben encongida, eh? Home, és que tot el tema de la Pau... I suposo que devia fer referència també com a analista i politòleg al tema de Palestina Ell, de fet, no em feia fins que va sortir en el torn de paraules Clar I va dir, és evident que surti perquè ho tenim tan, tan recent I és un conflicte que fa tants anys que dura I un dels que estaven allà a la sala Va dir que s'estava tornant a llegir O Jerusalem Sí Per entendre aquest conflicte D'on ve, no? Una mica també per entendre... Bé perquè la gent no s'acaba d'entendre Els conflictes sorgeixen perquè És que fins i tot, fixa't tu, que a vegades sorgeixen entre les famílies Per una herència Sí, sí, per exemple Típic És típic, no? Sí Doncs què ha de passar En cas d'aquesta gent que a vegades quan pugen a ser presidents Agafen un ego Que absolutisme I, esclar, volen tenir sempre la raó Va sortir també el que és les armes nuclears Els països que els tenen Doncs que a vegades els altres estan a la veu d'ells Clar Amb la por, no? Amb la por, no, no Perquè... o perquè són aliats O perquè saben que com que tenen armes Doncs ens tocaria el rebre Clar, exactament I després també fa referència a les festes de tardor Que, doncs això van començar ahir Va començar ahir amb aquesta... dos actes Sí I després avui hi ha la presentació del Correllengua Sí, la teneu I dissabte el Correllengua També I diumenge sentint-ho molt perquè no hi seré Ostres No hi seré i mira que m'agraden molt els castells Sí Però no hi seré Doncs diumenge Can Gina està a portes obertes Activitats familiars Crec que també això, a portes obertes de l'arxiu No sé si també hi ha una activitat de compte a comptes I la jornada castellera Venen els castellers desplugues, no? Com cada any Sí, desplugues i part de Sant Just També Sí, perquè la colla la formen també Suposo que Sant Justenc i Sant Justenc Que algun deu haver-hi, no? Molts n'hi ha Sí Sí, sí A veure Com que aquí no en tenim Els que en tenen ganes de fer han d'anar a esplugues Sí, és que es necessita molta gent Per fer una colla Per fer castells Sí, sí, imagino I, bueno, doncs aquí uns quant Doncs em van anar molt bé Ben fet, home, ja està Així, d'aquesta manera, veus, tenim les colles Que ens venen a fer Per això venen, eh? Perquè hi ha molta gent de Sant Just I ja s'ha acabat això de pedregar-se Amb els desplugues Sí, home, home Els cargolins Els cargolins I els rifenyos Els rifenyos són nosaltres Sí Veus? Palmira Digue'm Gràcies per haver vingut avui Un altre dijous Per parlar també de l'actualitat Fins la setmana que ve Que seguirem parlant De festes de tardor Clar O i tant Que ens quedarà encara Un cap de setmana i fort I fort I fort I ple I ple I també el de Sant Just La nit de Sant Just al carrer I Sant Just al carrer La nit de portes obertes O com es diu A mi A veure això A veure És la nit de Sant Just al carrer Però tothom A l'agenda segur que t'he posat Shopping night A mi Que no m'enganyin A mi el shopping night La veritat Em rebenta Em rebenta per què? Nit de portes obertes No, no és que Palmira És la nit O sigui El diumenge És Sant Just al carrer Però és que Dissabte és La nit de Sant Just al carrer Ben fet Però jo voldria saber La gent A la seva agenda Què es t'he posat? La nit de Sant Just al carrer O té directament Shopping night? Home Això La gent jove Poder sí Pels de la meva edat Ho dubto Bé No ho sé No ho sé No ho sé Deixa'm dubtar Deixa'm dubtar Jo no Jo poso sempre nit De portes obertes Ah, nit de portes obertes? Sí Bueno, també estaria És més curt que la nit De Sant Just al carrer És igual I bueno, també estaria Perquè jo si haig d'escriure Cent vegades Sant Just al carrer Ho faré No, sí, sí Sant Just al carrer Com havia fet Caller en classe Doncs posaria Sant Just al carrer Bé La qüestió Que la setmana vinent Tindrem més temes Dels que parlar I també importants I referents a les festes de tardor Doncs fins la setmana Vinga, Palmira Que vagi bé El cambio climàtic A seque els rius Posa en risc L'abastament d'aigua I la producció d'aliments Treballem per fer front A la sequera I garantir l'aigua Però cal l'esforç De tothom Cada gota compte La pluja no la controles L'aixeta sí Generalitat de Catalunya Calça terra molt avall Creus que no te'n sortiràs Però molts besos te n'adones Que tornes a començar I a força de molt de caure I de tornar-te a aixecar Veus que les coses no canvien Però ja no ets qui eres abans Doncs he estat ja cinc o sis I sóc el que ara tinc No vull pensar en el que arribarà demà Llença't Que des d'ara és l'únic No repartirà Sento que el cor ja no farà de m'atregar I diu que em llenci Que no pensi en tot el que vindrà Que un llapis mai no dibuixa Sense una mà I per què els meus pensaments Que sempre viuen en present No conjuguen altres temps Que ja faré el que no vaig fer Doncs avui o potser demà Seré aquí o seré per allà Seré un tros de l'univers Que no nota el pas del temps El que faig a cada instant És la força que em fa gran No vull pensar en el que arribarà demà Llença't Que des d'ara és l'únic No repetirà Sento que el cor ja no para de m'atregar I diu que em llenci Que no pensi en tot el que vindrà Que un llapis mai no dibuixa Sense una mà Llença't Llença't Que el cor ja no para de m'atregar Llença't Llença't Que el cor ja no para de m'atregar I diu que em llenci Que no pensi en tot el que vindrà Que un llapis mai no dibuixa Sense una mà Llença't Llença't Llença't Llença't Que el cor ja no para de m'atregar I diu que em llenci Que no pensi en tot el que vindrà Que un llapis mai no dibuixa Sense una mà I diu que em llengen I diu que em llência I diu que em llene I diu que em llenci I diu que em lli I diu que em llene I diu que em llene I diu que em lleno I diu que em llene I diu que em llen I diu que em llene I diu que em llene I diu que em llena I diu que em llene I diu que em llene I diu que em llene I diu que el cor ja noраст I título Fins demà! No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Les 10 i 50, doncs, 10 minuts per fer el temps fins que siguin les 11 en punt. Hola, Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Bé, esperant que arribi el fred, no? El canvi, sí. Avui, de moment, el fred tampoc no és que sigui una cosa molt destacada. Durant tota la nit ens ha bufat aquest garbí que arriba una miqueta rascalfat i això ha provocat que avui la mínima no hagi baixat dels 20 graus. o sigui que ha estat una nit molt suau. Les properes no tindran res a veure amb aquesta nit tan suau de 20 graus i, a més a més, al cap de setmana la mínima d'avui serà la màxima de dissabte i diumenge. O sigui que... Vinga, preparem-nos. Venim, ens hem de preparar. El que ja hem pogut comprovar, no sé si tu vas tenir la sensació que ahir al vespre va començar a baixar molt la pressió. A més a més, quan no estàs massa acostumat i portes molts dies d'anticiclò, quan et baixa la pressió va ser així una mica que no estàs massa fi. Sensacions molt rares. A vegades hi ha gent que li agafa una mica de mal de cap. Doncs bé, estem a 998 hectopascals. És una pressió molt baixa. Encara podrem baixar una miqueta més. Això vol dir que la depressió s'està apropant i tenim el seu centre molt a prop. I això provoca que la pressió baixi d'una manera molt clara. Així que pressió atmosfèrica baixa, humitats que amb aquest vent així rescalfat de terra no són massa altes. I ara, per exemple, a Can Ginestà tenim 23 graus o, per exemple, a l'escola Montsenya en tenim 23 i mig. O sigui que és un valor que podríem dir que és la màxima del dia. O sigui, durant aquestes hores serà la màxima del dia. Ens anem cap al ràdar, que és el que fa petxoc. Mira, te l'ensenyo perquè és que si no te l'has d'imaginar. Uh! És molt bonic. El ràdar ens està marcant, per qui no ens veuen encara, no hi ha la ràdio en color. Tenim totes les comarques de Ponent amb una entrada claríssima de precipitació que no és molt intensa, és moderada, però està començant a entrar per tot el que és el Ponent. O sigui, ens n'aniríem des del Baix de Tot, des del Delta l'Ebre fins a la Vall d'Aran. Tot això està entrant i això es recargolarà. Recordeu que ahir dèiem que aquesta precipitació el que farà és entrar en línia recta paral·lel a la frontera d'Aragó i Catalunya i després farà com un recorregut cap amunt, o sigui, del sud-est, del nord-est. Llavors, picarà amb tot el que són les primeres muntanyes del Prepirineu i Pirineu. Les precipitacions més destacades, hem de dir que estem d'enhorabona perquè l'acumulat fins demà al matí o demà al migdia, en zones del Pirineu poden superar els 100 o 150 litres per metre quadrat. Tot el que són les valls que miren cap al sud, com si diguéssim, del Pirineu, sobretot de l'Alta Ribagorça, el Pallar Jusà, la Vall Fosca i el Pallar Sobirà, en aquestes valls que entra la Noguera Ribagorsana, la Noguera Pallaresa, doncs aquestes valls allà la precipitació és on pot ser més destacada. Fins i tot, ahir, alguns mapes marcaven que cap al Pirineu Aragonès alguns punts de més de 200 litres per metre quadrat. Estem parlant de molta pluja a capçaleres dels rius que ens va de conya perquè puguem omplir els pentans que estan una miqueta més amunt. O sigui que en aquesta zona és on la precipitació pot ser més destacada. En altres zones acabarà plovent a tota casa nostra, però a altres zones hi haurà, doncs, bastanta diferència. No estem parlant que a tot arreu ens caiguin 100 litres per metre quadrat. A Sant Jús, des del dilluns que ha anat perdent una mica la pistonada, parlaven d'entre 20 i 30 i estàvem entre 15 i 20, avui estem entre 5 i 15, com a molt. I realment, veient ara que, doncs, pràcticament ens està plovent a tot el delta de l'Ebre, està entrant també cap al Segrià, està entrant també cap a la Noguera, entra cap al Pallar-Josà, també tenim l'Alta Ribagorça en precipitació i a la Vall d'Aran està començant a entrar precipitació. Tot això és un recorregut que anirà fent durant el matí i a partir d'aquesta tarda, doncs, començarà a aparcar moltes més comarques. Els mapes ens diuen que nosaltres aquí a Sant Jús hi ha molta diversitat de l'hora que ha de començar a ploure, però seria cap entre les 6 i les 8 del vespre és quan podria començar a ploure Sant Jús amb una precipitació que s'intensificaria de nit, és el que dèiem, o sigui, la pluja ens arribarà a partir, la més destacada, a partir de les 11, 12, una de la matinada. És aquí on els mapes ens indiquen que la pluja pot ser una mica més destacada a Sant Jús. Val. El vent, un vent també que pot ser destacat, un vent que bufarà amb molta intensitat i que provocarà, hi ha avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, onades de fins a 4 metres a tot el litoral català, o sigui, aquest vent revolucionarà una mica el mar i tindrem onades. Els agrada això de fer surfs, que aprofitin perquè s'ho poden passar molt bé. Així doncs, és un dia variable amb aquest canvi de temps, amb aquesta... Ai, Adele... Ah, no me'n recordo com es deia. Alín, em sembla que es diu Alín. Aquesta depressió també li han posat nom. I l'Alín, doncs, ens afectarà molt ràpid. És bastant probable que demà al matí tinguem restes d'inestabilitat en zones de Girona, la Costa Brava, potser baixant fins al Maresme, però ràpidament el vent s'encarregarà d'emportar-se a tot això. Aquest vent que bufa del sud-oest, demà anirà a poc a poc girant cap a nord-oest i tot aquest aire fred que porta associat aquesta bossa d'aire fred, doncs, el tindrem a sobre perquè haurà descarregat i això provocarà que demà la màxima com a molt arribi als 21 graus. Demà serà un dia que probablement al matí ja tinguem un bon sol. A la tarda poden créixer algunes nublades perquè encara tindrem aire fred en alçada, però vaja, no s'espera precipitació a Sant Jus, però ja serà un dia força més fresc. La mínima d'avui ha estat de 20, doncs bé, la propera nit, la nit de divendres a dissabte, encara ens queda la de dijous a divendres, però bé, la de divendres a dissabte ja baixarem fins als 16 graus. No, perdó, la d'aquesta propera nit baixarem fins als 16, són 4 graus, a veure si ho aclarim. Aquesta propera nit, amb la precipitació, baixarem fins als 16, però és que la nit de divendres a dissabte, que serà força serena, baixarem fins als 12 i probablement la nit de dissabte, diumenge fins als 11 graus. Hi ha una baixada marcada i destacada de les temperatures amb unes màximes que amb prou feines arribaran als 20 graus, o sigui que estem en una situació d'enhorabona pel que fa a temperatures, i aquesta precipitació, aviam si ens arriba, ens rega força bé, que no passi molt ràpid i que quan més temps tinguem aquesta pluja sobre i vagi fent, doncs millor. Però sembla i tot indica que això passa molt ràpid, que hi haurà precipitacions molt destacades, com dèiem a la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagursana, i també el Segre, però aquí ens passarà bastant ràpid, o sigui, jo crec que demà al dematí ens farà un bon sol amb un ambient força més fred. Cap de setmana, dissabte sol, diumenge alguns núvols, seguim amb una situació que ens aniran passant diferents fronts de cara a la setmana que ve, o sigui que la setmana que ve continuarem amb valors força baixos, al voltant dels 21, 22 graus, com a molt, amb mínimes entre els 11 i els 15 graus, o sigui que també fa fresqueta, i el que podríem dir que és el titular d'avui de cara a la previsió a llarg termini és que per fi, i després de no sé quants anys, la castanyada serà amb temperatures normals per l'època. No farà el fred del 1.800, però seran temperatures al voltant dels 19, 20 graus de màxima, 14, 15 de mínima, o sigui que ja són uns valors que ve de gust agafar les castanyes si és el vespre, la nit o la primera hora del matí. O sigui que sembla que la castanyada serà amb temperatures normals. Recordeu que portem uns quants anys que la castanyada és amb pantalons curts i màniga curta, o sigui que sembla que encetem, ahir ho deia el Tomàs Molina i s'aventurava una miqueta, encetem a partir de demà un canvi d'armari que sembla que continuaria durant la setmana que ve. Això no vol dir que durant el mes de novembre tinguem algun dia puntual de 24 o 25 graus, perquè això ha passat sempre, però sí que és cert que es trenca una mica aquesta tònica de temperatures elevades, sobretot les d'ahir, que hi van ser de 26 graus a Sant Jús, això ja ho perdem, i és bastant probable que a partir de demà divendres ja entrem en una normalització de temperatures, que la bona notícia és que potser la setmana que ve continuem nosaltres aquestes temperatures més normals per l'època, més de rebaqueta, més de jersellet, amb un ambient a primera hora del matí i a última hora del dia, doncs força més fred. Recordeu que el cap de setmana que ve, aquest que ve ara no, el següent, el del 28-29, també canviem l'hora, en comptes de que marxi el sol a quarts de vuit, marxarà a quarts de set. I veurem la llum del sol més aviat, abans. Sí, una miqueta, sí, sí, clar. Molt bé, doncs Carles, seguirem també a les xarxes a veure les prediccions que ens fas i demà divendres també acabarem de confirmar tot el que ens has comentat tot el que ha passat aquesta nit, que esperem que sigui mogudeta meteorològicament. Sí, a veure, a veure. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Recordeu que a la segona hora de la Rambla farem l'entrevista, l'entrevista del dia aquí a Ràdio d'Esvern. Entrevistarem a Rosa Maria Maristany, veïna d'aquí de Sant Justi, presidenta de l'associació Transbaix Power, membre del col·lectiu Trans. Després també parlarem amb l'Enrique Rodríguez de Medina, que és el president del Sant Just Padel Club i farem la secció de Padel. I ja a tercera hora, a partir de les 12 i 10, tindrem aquí a l'Albert Maci i a l'Estrit Goldstein del celler de Can Mata per fer la tertúlia de cultura i vins. Cultura perquè l'Albert transporta sempre l'agenda d'activitats que fan a l'Ateneu. I acabarem el programa, com no, i com fem també cada dijous, al final de tot, amb la secció de la Community Manager Vanessa Montserrat, que ens actualitza amb l'ús de les xarxes socials. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. per informar-nos. Àngel Llaça, Jordi Sellers, adeu. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. Aquesta hora comença el Senat el debat contra l'amnistia que el PP ha organitzat gràcies a la seva majoria absoluta. El primer que hi intervindrà serà el president Pere Aragonès, que defensaran solitari l'amnistia, perquè ni el govern espanyol ni els presidents autonòmics del PSOE no hi seran. Connectem amb Madrid. Paula Brujats, bon dia. Bon dia. I Aragonès fins ara ha fet un recorregut alternatiu per no coincidir amb els presidents populars, ni tampoc amb el president del Senat. Els passadissos, barons del PP, com Alfonso Fernández Mañueco de Castella-Lleu han criticat que Aragonès marxi tan punt acabi la seva intervenció. Una descortesia, más. Aragonès ha esquivat fer declaracions per ara si que ha valorat aquesta sessió el portaveu de Junts, Josep Lluís Clarias, ha criticat el xou que diu ha muntat el Partit Popular. Más que nada no es un debate, esto será un monólogo, y vienen todos dirigentes territoriales del Partido Popular a explicar-nos si los demás oír. Aragonès té una intervenció limitada a 10 minuts que farà íntegrament en català i que aprofitarà per defensar l'amnistia i l'autodeterminació. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. Més notícies amb Sara Riera. Els sindicats agraris reclamen que s'aclareixi el que cobraran els pagesos de l'àrea del Canal d'Urgell que van sacrificar els seus cultius de cereals i ferratges per destinar la poca aigua disponible a salvar la fruita. Avui les al·legacions a les ajudes s'abordaran a la reunió de la taula de la sequera de la Generalitat. Lleida, Estela Busoms, bon dia. Bon dia. Les quantitats estan fixades en gairebé 700 euros per hectàrea de cereal d'hivern i 1.140 en el cas de l'Alfals, però s'hi van presentar esmenes per ampliar topalls i incloure altres ferratges als ajuts. Ara reclamen que es resolguin ràpid per poder planificar la pròxima campanya. Jaume Pedrós, gerregant del Canal d'Urgell i representant d'Unió de pagesos. Jo crec que s'ha de ser clar, digui el que toqui a cada un. La gent superarà els seus números. Tot plegat, l'endemà que l'Assemblea General del Canal d'Urgell donés el vistiplau definitiu gairebé per unanimitat al nou sistema de distribució d'aigua que no discriminarà cap cultiu. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lliga. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, al país hi ha 69 persones que prenen l'innovador tractament per la depressió greu. Les ketamines són les primeres a prendre'l perquè aquest medicament es va aprovar definitivament al novembre. a les comarques de Girona es comença a fer servir. Aquesta setmana anem cap allà. Núria Pereira, bon dia. Bon dia. El nou medicament és innovador perquè es fa amb una substància de la ketamina que és una droga per a l'anestèsia que també es fa servir com a droga recreativa. A més, aquest medicament obre una nova via d'actuació sobre la depressió i fa que les neurones tinguin més connexions. Està pensat només per als qui pateixen depressió major resistent, és a dir, els que tenen una depressió greu que no respon els tractaments. A Girona, ara, la Comissió de Farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina ha aprovat el protocol per subministrar-lo. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio, al cap de la Unitat d'Urgències Psiquiàtriques, el doctor Domènech Serrano. Ja el farem servir a partir de ja. El trastorn de depressió major resistent al tractament és aquell que, havent ja fet tractament farmacològic o inclús psicoterapèutic, dos o tres assajos de tractament no ha funcionat. No hi ha hagut una resposta satisfactòria o adequada. Els psiquiatres de referència decidiran quins pacients poden rebre el nou tractament. Núria, Pere Aire, Catalunya Ràdio, Girona. Homenatge al mestre Dominic Bernard, mort a Ganivetades fa set dies per un exalumne de perfil islamista davant del seu institut d'Arres al nord de França. El president de la República, Emmanuel Macron, assisteix a aquests funerals que es fan a la catedral d'Arres sota fortes mesures de seguretat. Les exèquies es retransmeten en directe en una gran planta en talla a la plaça dels herois de la ciutat al costat d'una foto del mestre de 57 anys on hi ha centenars de persones sota la pluja. La Ludwig Bang és un dels primers grups confirmats al pròxim festival Let's Festival. Quan no pot anar millor en pitjores... Un festival que començarà el 16 de febrer del 2024 a l'Hospitalet de Llobregat. El grup presentarà el seu tercer disc Gràcies per Venir que es publica demà al festival però l'obriran el pop íntim de la valenciana Jimena Amarilló i de la madrilenya Luis Lucillon. Dues de les revelacions de la temporada en total hi ha una quinzena d'artistes confirmats entre els quals també hi ha l'Ildami que actuarà amb la banda El columpió Sessinó i els britànics Fujia i Miyagi i artistes emergents com Cristina Len o Flora. Ara dels esports amb Marta García El president del Barça Joan Laporta se mostra tranquil respecte a la seva investigació dins del cas Negreira i està convençut que ixe casa que va arxivant-se perquè no té fonament. En una entrevista al matí de Catalunya a ràdio Laporta també ha parlat d'un madridisme sociològic que fa campanya per perjudicar el Barça ara que torna a guanyar títols. He competit contra aquest madridisme sociològic i a més a més hem guanyat i aquest madridisme sociològic el que va patir molt quan jo era president del Barça amb la meva primera etapa i ho guanyàvem tot. Aquella gloriosa etapa de la història del Barça la van patir molt i ara tenen por de que es doni a repetir. Dona la casualitat que cada cop anem millor a tots els nivells perquè no li perdones vam guanyar. Escolta, se me'n fot si m'ho perdonen o no m'ho perdonen. Per cert, que el Barça alluirà el nom de Rolling Stones en la samarreta el dia del Clàssic el pròxim 28 d'octubre. Això també passarà en algun dels partits de l'equip femení. Més coses, Àlex Marquez ha superat la revisió mèdica i podrà disputar el Gran Premi d'Austràlia de motociclisme este diumenge en l'Eurocup femenina de bàsquet Gorshof de Polònia 1 i Girona a les 7 i en l'Eurocup de tenis taula en Olí Borges Marine Color de Croàcia i l'escala Hoboken de Bèlgica. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passen 6 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. La Casa d'Extremadura de Sant Just celebra la Setmana Cultural Extremenya els dies 20, 21 i 22 d'octubre. Durant aquests tres dies hi ha programats diferents actes com el pregó inaugural de la Setmana Cultural el divendres 20 d'octubre a les 8 del vespre a la Vagoneta. Serà a càrrec de l'alcalde de Cabeza la Vaca de Badajoz i la nit continuarà amb actuacions dels grups artístics de l'entitat. El dissabte 21 d'octubre a partir de les 12 del matí a la plaça de la Pau hi haurà una actuació de les barres de Sant Just i com a cluenda d'aquesta jornada festiva s'oferirà una paella per a tots els membres associats de la Casa d'Extremadura. El diumenge 22 d'octubre a les 12 del matí a la Vagoneta es comptarà amb la destacada actuació de la Unió Extremenya de Rubí que posteriorment celebrarà una missa extremenya i per a concloure aquesta celebració cultural els assistents podran degustar un pica-pica amb productes extremenys. Des de l'associació demanen que aquells interessats i interessades en assistir confirmin la seva assistència a través del correu electrònic crextremadura arroba santjust.org Avui és l'últim dia per confirmar. La nova escola bressol de Sant Just Mainada obrirà les seves portes el divendres 27 d'octubre com a inauguració de cara a tot el poble. Aquesta inauguració s'ha hagut d'anar ajornant per causes meteorològiques i finalment es podrà fer el dia 27 a partir de les 5 de la tarda. Aquesta serà una oportunitat per als pares, tutors i ciutadans interessats de veure de primera mà les instal·lacions d'aquest nou centre educatiu i comprendre la visió i els objectius d'aquesta nova institució. A més, de les portes obertes també hi ha un espectacle infantil titulat Màgia, Paraula i Moviment a càrrec de Doctor Fly. L'escola de Teatre Tamburet de l'Ateneu presenta l'obra L'estatua de la llibertat de Joan Guasp els propers 27 i 28 d'octubre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'obra va ser escrita després del canvi a la presidència de Washington amb la victòria de Donald Trump. A través de les vivències d'un jove català i d'un vell afroamericà, l'obra parla de llibertat, independència i de la condició humana. Posa de manifesta aquestes inquietuds i convida a l'audiència a una profunda reflexió. Guasp utilitza el teatre de l'absurd, un estil metafòric amb arrels democràtiques per presentar una crítica reivindicativa i alliberadora, especialment en temps d'incertesa política i social. Les funcions estaran limitades a només dues dates, el divendres 27 d'octubre a les 9 de la nit i el dissabte 28 d'octubre a les 6 de la tarda. Es recomana a tots els interessats adquirir les seves entrades amb anticipació a través de la plataforma Antràpolis. El preu general de l'entrada és de 12 euros i pels socis i sòcies de l'Ateneu és de 8 euros. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. A l'escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, i la ràdio de Sant Just, la ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. A l'escoltes ràdio de Sant Just. El racó del romaní ja fa estona que s'espera van mirant per allà i per aquí els seus ulls de primavera. No coneix cap més camí, no existeix cap més drecera, sap que ha de passar per aquí, però l'espera el desespera, a dir mai més. Mai més. Mai més. Mai més no miraré enrere. Quan el cel és tot foscor, l'infeliç no s'hi pot veure, ja no hi ha més horitzó que el que abasta amb la mà oberta. S'ha rendit, t'ha dit que prou, ja no busca, ja no espera. ha llançat un vell retrat que portava la cartera i ha dit mai més. mai més. Mai més. Mai més. Mai més no miraré enrere. però la nit l'he vist cap cot, mort de fred, sense jaqueta, amb els colzes, els genolls i les mans a la barbeta. m'estaré una estona aquí, assentat a la vorera, olorant el romaní, esperant la primavera. mai, mai més. mai més. mai més. mai més no miraré enrere. enrere. ha dit mai més. mai més. mai més. mai més no serà el que era. t'he dit que no em venia d'agost. ja, però mira com estic. ara no em posaré enrere. t'he dit que no em venia d'agost. ja, però mira com estic. ara no em pots demanar que pari. cariny, qui t'estima et farà plorar. mira, la nova cap de màrqueting. ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. deixa'm estar pesat. ui, ui, ui, ui. mira que exagerada. tia, que només t'he fet una broma. tampoc has d'estar bona. ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. prou violències masclistes. les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. no ho són. no hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Són un quart de dotze. Seguim a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, començant la segona hora del programa i el moment de fer l'entrevista del dia, que també la podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Tenim a l'estudi la Rosa Maria Maristany, veïna Sant Justenca, del col·lectiu transsexual i presidenta de l'associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu, una entitat de referència, per això, a tot el Baix Llobregat. Saludem-la, ja la tenim a l'estudi. Hola Rosa Maria, bon dia. Molt bon dia, Núria. Quin plaer tornar-te a sentir-te. Doncs sí, ens saludem aquest cop per fer l'entrevista. Bé, anem al gra, i és que el tercer dissabte d'octubre celebra cada any el Dia Internacional per la despatologització trans, motiu pel qual totes les activitats emmarcades en la commemoració d'aquesta efemèrida també es coneix com a accions de l'octubre trans. Rosa Maria, com es presenta l'octubre trans 2023? Quines activitats des de l'associació teniu pensat celebrar? Bé, doncs, gràcies per comentar-ho, perquè el dia 27 fem un acte a la plaça de la Vila de Sant Feliu. Ja sabeu que la nostra associació està registrada en aquell municipi. No ens podem partir en tots els municipis, evidentment, però bé, com que estem registrat des d'allà, doncs fem un acte commemoratiu de la despatologització del fet trans. Aquesta parauleta que tant ens agrada pronunciar i que no sé que és tan difícil de ser. Però, bueno, serà un acte molt maco. Més precisament, com a primícia, us dic que l'última revista que hem publicat, hi ha dues dones veïnes de Sant Justenques, veïnes meves, del mateix edifici, jo no estic i pisquen jo, doncs que m'han ajudat molt durant tot aquest mes d'agost, perquè la veritat és que jo m'he passat tot el mes d'agost aquí a Sant Just amb aquesta calor infernal, vull dir aquesta... I la veritat és que, parlant amb aquestes dones, doncs em van inspirar per escriure un article. Ah, mira. Que hem titulat Safata de Saitó, té un sentit, no? Sí, sí. Perquè cada vegada que s'equivocaven i em tractaven de tio, doncs jo les vaig castigar amb una d'elles que em digués Safata de Saitó, no? Safata de Saitó. Sí, sí, Safata de Saitó. Van dir Hadeboco era una sona. Sí, sí, sí. Però és un nom curiós. Sí. El que passa és que, bueno, perquè ve sobre el tema que nosaltres la revista, com sabeu, la fem en català, estrictament en català, eh? Sí. Doncs anem a considerar, doncs que, bueno, considerem que les persones que la vulguin llegir han d'aprendre en català. Clar. És així. Llavors, l'única manera de fomentar l'ús i la lectura del català és publicar en català. Per tant, aquestes dones, que són castellonoparlants, la majoria d'elles, són persones migrants que van vindre per trobar el seu projecte de vida aquí a Catalunya, són catalanes, evidentment. Sí. per timidesa o pel que sigui, o perquè sempre s'han envoltat de gent propera a la seva terra d'origen, doncs, evidentment, doncs, al català, doncs, els he quedat una mica... Així ens has viajat, vull dir, el poden entendre. quan parles amb elles en català el poden entendre, però no els costa molt parlar-lo. Sí, els fa vergonya... Sí. I llavors jo li vaig ensenyar unes quantes paraules i també, quan vagis al mercat, doncs, demana una safata de setó i ho veuràs tu posant a la teva bandeja de boquerones que tanto te gusta, no? I la veritat és que, va, i cada vegada que me trates, con lo que no me corresponde, vas dir la paraula safata setó. I al final, molta conya, molta conya, molta conya, però al final va calar. Ostres! Sí, i ara, doncs, a mi tinc un respecte absolut, m'he fet molt amic d'elles, la veritat és que ens anem al campo, ens anem aquí, per allà, juntes, i, bueno, anem. Ens fan companyia, bàsicament, no? I, bueno, m'agrada molt aquest context, no? Són persones resilients, eh? Ojo! Nosaltres també, les persones trans també ho som, no? I quan jo els he explicat la nostra lluita, elles, el primer que t'han dit és, nosaltres tenim un hijo o una hija del col·lectiu LGTBI i no se'ns ocorreria, jamás de la vida, desemparar-los. Caram, mira! Vull dir, són coses que et fan raonar una miqueta, no? Com és possible que hi hagi tant d'odi al nostre col·lectiu en línies generals, quan en realitat la gent... Clar, en esferes més properes, no? Potser quan la gent coneix o veu casos més propers i coneix la gent, potser, bueno, està més familiaritzada, no? Amb la causa. Sí, la veritat és que ja no és la causa, sí, és la lluita de... És una lluita de supervivència, bàsicament, no? I la veritat és... Jo he llibrat molt valor a aquest valor de la comunitat, no? És una... ha sigut, per mi, el millor regal que m'han pogut fer aquest mes d'agost. Jo, com a premi, doncs, els hi he dedicat la portada de la revista. La portada de la revista. Rosa Maria, què reivindica durant el dia de la despatologització trans? El dia 27, què és el que fareu? Llegireu un manifest? Sí, el manifest es llegirà al ple, és un manifest que he confeccionat jo. Bé, suposo que ho passarà en ple... no el llegiré jo, eh? Llegiré, doncs, la Neus Ascensio, la nostra representant, també. Bé, en aquests moments és, com sabeu, ha sigut la més trans Espanya, eh? Que la tenim a l'associació. Estem molt orgullosos, no pel fet que hagi sigut més trans Espanya, sinó, doncs, perquè almenys s'ha tingut una mica de notorietat en aquest aspecte, no? Bé. Persones trans són molt faltes d'aquest carinyo, d'aquest escalf, a molts altres nivells, no? Ni que sigui una mica contrària a nosaltres el fet de presentar-se en aquests concursos, perquè nosaltres el que busquem és una normalització. No busquem una font de fixament dels estereoptics marcats per la societat, no? Ja. És una cosa que ens xirria una mica, per això no surt a la revista, però sí que li hem fet tot el suport per xarxes i tot el que convingui més a nivell d'associació. Encara hi ha institucions, per això grups, també persones que consideren que la transsexualitat, de fet, ho consideren com una malaltia i la situen en una categoria diagnòstica. una mica és per reivindicar, no?, al dia. Sí. De fet, és que l'any 1990 l'OMS va despatologitzar com a malaltia mental el que era la homosexualitat, i al mateix any va patologitzar el que era la transsexualitat. A mi se'm fa basarda de pensar, i és un discurs que sempre hem dit, que hem hagut d'esperar 30 anys les persones trans per tindre una llei específica per nosaltres que reguli tots els drets demandants pels col·lectius. Ja n'hi havia una en el 3 del 2007 que per les persones transsexuals al format clàssic de la transsexualitat ja estaven bastant cobertes, tot i que era un patologitzant, perquè es demanaven uns informes mèdics, es demanaven uns informes psicològics, doncs per fer el canvi de nom i sexe, no? Sí. I ara ja no cal això. Ara ja és més obert aquest tema. Aquesta és la famosa llei que es va aprovar, tan polèmica, no? Sí, sí. Bueno, ha sigut polèmica, doncs perquè... Saps per què? Jo la meva lluita en aquests moments és abaixar el to. Vull dir, hem d'aconseguir abaixar el to. Però abaixar el to als carrers o als parlaments? Abaixar el to amb les institucions, baixar el to amb totes les reaccions que puguin haver-hi. No pot... El nostre... La veritat absoluta sobre el fet trans no la té ningú. O sigui, no hi ha una demostració empírica que pugui demostrar si hi naixem o no hi naixem. No hi ha una demostració empírica. No hi és. No hi és. O sigui, el que sí que està clar és que les que ho som, ho som i ho som tota la vida. I això és una cosa que queda així en l'aire. És clar, totes les feministes que fa tants anys que estan lluitant per els drets de les dones, doncs ara se'ls presenten formats de dones, doncs que per a elles els causa una mica de desafecció en aquest sentit, entre cometes, una miqueta. però tot això ha derivat a discursos hiperventilats per un cantó o per l'altre. Per tant, jo crec que l'única manera de poder assolir una completa normalització és intentar baixar el discurs tant per un cantó com per l'altre i centrar-nos en unes taules de diàleg i mirar els punts que ens uneixen i potser treballar els de divergència, però des d'un marc del més absolut respecte. Sí que és veritat que també han sortit del que popularment o a les xarxes es coneixen com a aterfes, que és aquest sector del feminisme més crític que inclús durant les manifestacions del 8 de març ha fet que també manifestacions del carrer doncs inclús s'hagin dividit, vagin per una banda a un sector del feminisme i per l'altre a l'altre. Bé, és que el tema terf ja de si, ja és un tema despectiu. Sí. És un tema despectiu. O sigui, ja comencem a assenyalar les persones com a... les feministes radicalitzades com a terfes, ja comencem a... ja no anem bé. O sigui, que ja... Elles tenen el seu criteri, veuen les coses, porten una lluita de fa molts anys, molts més anys que no pas nosaltres, pel reconeixement dels drets de les dones, els nous conceptes de feminitat, inclús de masculinitat. És a dir, aquestes coses els estan destrutant una mica tot l'esquema que tenien fixat, el seu matrix, no? Jo crec que falta diàleg. Falta diàleg, explica les coses. Després, les xarxes han fet molt de mal, perquè la gent explica el que ha sentit i el que... de l'interau de aquest o de l'altre. Són persones... El món està ple de gent, tu, i que surti una persona que se declari mujer en una càrcel per a irse a... fer una relació sexual en una càrcel de mujeres, i després per a volver a la càrcel d'on estava. Això és una persona que ho farà una, una entre quantes. Que no representa cap col·lectiu. No, no, és que és absurd. També podríem posar-nos de la tassitura, no? Quantes dones maltracten els marits? Hi ha una per cada un millor, no? Però també existeixen. Per què hem de buscar un discurs i part ventilat per un cantó o per l'altre? No té cap sentit. És que estem en un punt, en un punt que això s'ha de començar a rebaixar. Vull dir, no... Si volem arribar a alguna cosa, no... En un entente... De fet, la nostra lluita bàsicament és pel respecte, no? Clar. Creus que en una educació sexual als centres escolars, per exemple, hi hauria més respecte cap al col·lectiu LGTBIQ+, i en quant seqüència també menys discriminacions i transfòbia, Rosa Maria? Bé, aquí entraríem dintre els paràmetres bilososistes, no? Perquè, vull dir, el tema del ser humà i la seva procreació i la seva transmissió de gens de famílies, no? És el que tothom espera. Vull dir, jo quiero tener un hijo, que luego me darán nietos cuando se casi con su mujer, o tengo que tener una mujer... Tengo una niña, que cuando sea mujer pues será... me darán hijos y seremos unos abuelitos... i ara entens el creixement demogràfic que comporta tot aquest tipus de sexualitat hetero, perquè això és el concepte hetero, no? Bé, la gent ha d'entendre, doncs, que hi ha altres sexualitats, hi ha altres sexualitats, escolta, que no s'han de portar d'amagat, aquestes sexualitats, que es pot ficar al llit amb qui vulgui, i quan vulgui, de la manera que vulgui, i amb tots els respectes. tot això ha d'estar... ha d'estar més que normalitzat. Tu li preguntes a una persona... i com qui t'acuestas? Que no ho fas, això? No. Això és un absurd, no? Doncs ja està, partint d'aquesta visió, doncs les coses s'han de veure d'una altra manera. L'educació a les escoles, sí, sí, és evident, és molt necessària, no? Pot ser que vingui una professora i ensenyi a posar el condó a les nenes. I els nens? Ja. Són els que disposen del seu aparell, no? Són els que més haurien de... han de ser les nenes que sàpiguen posar en compte els nens. Això és una aberració total, no? Això és una aberració, no? S'han d'ensenyar, també, doncs, a respectar les diferents... i que és una diferenciació. L'escola és molt important. De fet, ha hagut una mica de polèmica amb el tema de coeduca, amb el que és la sexualitat, perquè el que és la temàtica LGTBI, com sempre, és una patata calenta, que la passen molt de refiló, i això, doncs, tot i que hi ha instruccions, hi ha protocols dintre l'ensenyament, per poder dir endavant, doncs, procuren sempre, doncs, mira, a qui dia passa any que empeny, no? Aquesta no és la funció. La funció aquesta l'hem fet durant molt de temps, el que són totes les entitats LGTBI, però, bueno, en alguns casos ha sigut acceptada, en pocs, en altres no. Clar. I, bueno, aquí estem. Però, bueno, el tema és que aquest any, aquest any, ja d'entrada, ja tenim unes propostes de tres escoles de Sant Just per a les formacions. Ah, mira! Això ha sigut un bocabrella, que ja és el clàssic al Montseny. Sí. Ja és el clàssic, eh? Doncs... Al Montseny, quants anys fa que ja aneu a fer xerrades? Quatre, jo crec, no? Quatre. Jo crec que sí, quatre. Bueno, pràcticament des que us vau fundar, no? Sí, sí, exactament, sí, sí. Va ser derivat al tema que ja sabeu vosaltres, que ja m'he explicat altres vegades aquí, però, bueno, la veritat és que l'input que reps dels pares és molt bo, eh? Em vaig quedar molt sorpresa que el que és el Col·legi Montserrat, els nanos venien amb una preparació descomunal, eh? Sí, sí. A quins cursos feu la xerrada? A sisè de primària, bàsicament, sí. i amb alguns també els hi fem a l'ESO. Ah, a l'institut. A l'institut, sí. Però els instituts, com que depenen de la Generalitat, això ja és pal d'un altre taler. Vull dir, això costa més, eh? Aquí hi intervenen altres factors. Però ens agradaria, sí, evidentment. Per el que és la sisè de primària, tindrem l'Escola Montserrat, el Montseny i la Madre Sacramento. Val, val. És una proposta que ens hem rebut i ara estem estudiant les dates per poder-les fer. La veritat és que els impuls dels pares sempre han sigut molt bons. I, bueno... I aneu amb propostes que vosaltres feu a l'alumnat per treballar durant aquestes xerrades? Són ells que us venen amb preguntes? Vosaltres és més una xerrada a nivell informatiu? Com la plantegeu, aquesta? És que aquí ve el quint de la qüestió. Nosaltres, siguin ponències, siguin formacions a les escoles, no anem allà als recitals com un lloro, tots els conceptes que nosaltres creiem, sinó el que ens agrada és que interactuïn. Comencem a preguntar, fem sortir els nens a la pissarra obertament i tal. I també això d'ajudar a prevenir el possible bullying i arribar a venir, no? Perquè, clar, hi ha nanos que no saps el per què, però s'ho passen malament, eh? Sí, sí. I aquestes coses, doncs, això ajuda a detectar aquestes deficiències estructurals dintre l'educació i la veritat és que el resultat és molt maco quan veus que hi ha una sinceritat entre ells i entre els companys, quan acabem les xerrades, de... Hi ha un compromís, no? Jo la veritat és que em sento molt orgullosa quan passo pel carrer i molts nanos em saluden. Però molts. Rosa Maria, perquè els dones la confiança de poder tractar de tu a tu i han fet unes preguntes que es posen vermells de vegades, quan fan algunes preguntes, no? Això és normal, no? Però quan els hi respons amb la franquesa, quan els hi respons des de l'ànima, des del sentiment, llavors ells també t'ho valoren des d'aquest punt de vista i és molt bonic. La veritat és que estem molt contentes, sí. Que bé, que bé. Parlant ara també de l'associació, no? Transvaix Power. Creieu que en els últims anys, podríem dir, en els últims dos anys, ha crescut el número d'associacions, no només al Baix Llobregat, també a nivell català, que defensin el col·lectiu trans més específicament? Sí. El que passa és que no hi ha una unificació de criteris. o sigui que han crescut molt les associacions, però torno a repetir que hi ha moltes associacions que tenen el seu discurs hiperventilat. I això és el que no és conseqüent. poden sortir avui i demà ja no hi són. Nosaltres hem fet una feina de camp, una feina lenta, un pas a pas. I l'esteu fent. I l'esteu fent. Sí, sí, sí, l'estem fent. La prova està és que aquesta revista que estem editant... Ara parlarem de la revista. Ara parlarem de la revista. Bé, doncs sí. Estem pas a pas. Tenim noves incorporacions. Estem molt més oberts. i la gent al cap ja te'n dones compte que la nostra generació, les nostres generacions anem a tindre una lluita i aquesta lluita ara per avui ja ha canviat una mica perquè ara hi ha molta més informació per xarxes. Avui estem tots el dia per Instagram i aquestes coses. I llavors els vols reunir a tots per dir, va, anem a fer un sopar. Es pensen per dintre aquesta carca que ens ha de dir el sopar. Sí, sí. Bé, segurament és així, però ja està bé. Nova sang, nova empenta, però sempre ens agradaria que tindre un discurs moderat. Els discursos hiperventilats no tenen cap bo de la nostra associació. Molt bé. Parlem, doncs, això de la revista perquè és una eina bastant potent dins de l'associació. Ho feu servir també com a mitjà de difusió no només de les activitats, sinó en defensa dels drets del col·lectiu. Però és que és una revista que no només es parla sobre coses en relació amb el fet trans, no? És una revista ben diversa on hi participen també diferents veus. Cada revista, de fet, hi escriuen persones diferents. Explica'ns una mica, no?, el sentit de la revista de trans. Bé, és que les persones trans són com la resta del món. quan agafem un diari ens poden interessar uns articles o altres. No estem pensant tot el dia en temes LGTBI. Ens tornaríem simples, eh? Me'n recordo d'una revista que parlàveu de l'ampliació de la pista de l'aeroport del Prat, per exemple. La primera, sí. La segona, perdó. La segona, però va ser la primera que anem a imprimir, eh? Les coses com siguin. I, sí, o sigui, teníem un interès polític perquè les persones que participem dintre el social, de fet, el social també és polític. Per tant, ens interessa també conèixer les peus polítiques del nostre entorn i que ens enviïn articles que facin pensar la gent, no? Vull dir, aquí, la veritat és que, en aquest aspecte, jo sóc el que busco els articles, bàsicament, de nivell de gruix polític, em refereixo, i la Natàlia i la Bea, doncs, fan els seus propis articles, que també són molt bons i són molt contundents, les coses com siguin. I després, doncs, hi ha la classe política que els demanes que et facin un article i et escriuen sobre una temàtica LGTBI. Cosa que et sorprèn, no? Perquè aquesta persona... Jo no l'he vist mai parlar de temàtica LGTBI, però fa un article de temàtica LGTBI demostra la valentia. Aquí ve el tema. I aquesta valentia, jo la valoro molt bé, perquè és una valentia transformadora. Ja no queda amb el món. Allò és una cosa que ja tocarem el dia menys pensat i tal. No, no, no. És una cosa que ja ho tenen present amb el dia a dia. Sí. Per tant, si ho tenen present el dia a dia, per nosaltres ja és valid. Sigui que sigui el seu posicionament, eh? Vale. Però ja és un punt de partida bo. I a partir d'aquí és on estem nosaltres per fer la feina transformadora, per ajudar, per donar-los una mica d'empenteta en aquest aspecte i posar-los les coses fàcils. De fet, tenim articles molt potents dintre de la revista, aquesta última que hem... En aquesta última revista que ha sortit, qui us escriu, per exemple? Home, ens ha escrit l'expresident de la Generalitat, el molt honorable senyor Josep Montilla. Vull dir, amb un article polític, evidentment. que és com el seu tema, no? Sí, sí. Però... Gratament, eh? O sigui que... Jo el tenia per una persona diferent en aquest aspecte i la veritat és que m'ha sorprès gratament, eh? Les coses com siguin. Vull dir, m'ha sorprès. O sigui, he vist un article molt profund, eh? Molt profund que... Li veus una intencionalitat, eh? Vull dir, no és... És una intencionalitat bona, eh? Sí, sí. En el bon sentit de la paraula. Després tenim un article sobre el suro, que ha sigut ampliament comentat per les xarxes. És un 10 sobre 10. És un article catalanista. És un article de la nostra terra. En defensa de les produccions agràries de la nostra terra. Sí. La veritat és que, bueno, a mi m'ha agradat molt. Jo li vaig proposar a la diputada, a la Sílvia Panequet, doncs, si us plau, fes-me un article i em va dir, de què vols que te'l faci? Jo me la quedo mirant i dic, del tema del suro. I em va fer una rialla de punta a punta, no? Va dir, ostres! Dic, sí, sí, ja sé qui ets, no et preocupis. Jo, quan parlo amb algú, sé qui tinc al davant. Per tant, deixant a banda la política i tot això, vull que m'escriguis sobre el tema del suro, perquè és de la teva comarca, això, no? Sí. Deixant la revista a banda, que recomanem a la gent que s'hi faci una lectura, on la poden llegir, Rosa Maria? Sí, a www.transbyspower.cat. d'allà se la podran descarregar, no? Sí, sí, tothom se la pot descarregar. 2.200 descàrregues, eh? O sigui, que amb aquesta que ve més potent és... Bueno, avui el Raimon Ubiols ens ha etiquetat amb una publicació que ha fet. A mi m'he sorprès, exactament, perquè m'he quedat flipada, no? Però Raimon Ubiols us havia escrit a la revista? No, no, no, que hi va, que hi va, que hi va. Fa un comentari sobre l'article aquest del suro de la Síria Perè. Ah, d'acord. Partidista, estic d'acord. Sí. Però el que ens etiqueti a nosaltres, això ja ha sigut un senquè, no? Home, doncs sí. Vol dir que la nostra revista, vull dir, té un cert pes, no? Vull dir, això ens agrada molt. El primer article de la revista és de la Mireia Mata Solsona i sobre la primigenia o sobre els orígens dels sais, eh? No oblidem que aquesta dona, aquesta gran dona, doncs va ser la promotora dels serveis d'atenció integral per les persones LGTBI a tots els municipis de més de 20.000 habitants a Catalunya, eh? Vull dir, encara falten molts per establir-les. És un tema per créixer, però és un tema àmpliament defensat per tots els partits polítics, eh? I ja que parlem de serveis, Rosa Maria, com està el tema, doncs això, precisament, dels serveis, no? O amb què esteu lluitant ara mateix al col·lectiu? Quines són, per exemple, les persones més desafavorides en aquest sentit? Per exemple, a nivell laboral, de salut... És molt ampli l'espectre de les nostres necessitats. De fet, nosaltres tenim una veu potent, el que és dintre del món de l'activisme, però en realitat no som tanta gent. Les nostres necessitats no són tan... no han de ser tan honoroses per a la societat quan som un col·lectiu petit, un col·lectiu relativament petit, però que tenim una veu molt potent. Quin és el de salut? Home, hi ha mancances, evidentment. Encara necessitem les dones transsexuals, doncs que hi hagi... Quan dic transsexuals, em refereixo per posar-nos una etiqueta, diguéssim, les persones que puguem estar resignades genitalment, doncs que siguin tractats amb serveis de ginecologia, per exemple. que encara no hi ha estudis sobre vaginestrans del que és el tema sociosanitari. Vull dir, poden mirar per fora, poden mirar, però també tenim patologies que patim les mateixes. I també voldria fer un petit incís en aquest punt. Hi ha tècniques que s'han fet amb vaginestrans que ara s'estan aplicant amb nascudes dones, eh? Per tant, vol dir que si bé hem servit com a conillets d'Índies o conilletes d'Índies, com que vulguis dir, de cara al servei sociosanitari, doncs el mínim que poden fer és un reconeixement per nosaltres, no? O sigui, que si som capaços de reconèixer que hi ha tècniques molt novedoses que han servit per persones nascudes dones per fer una vaginoplàstia, per exemple, doncs les patologies derivades que podem tindre dintre un canal vaginal, per exemple, doncs també que siguin recollides als serveis sociosanitaris de l'Institut Català de la Salut, no? O sigui, és un tema que tenim, així, després tampoc tenim un sistema hormonal, unes hormones estrictes, específiques per nosaltres, ens estem aprofitant de les hormones que ja existeixen al mercat, amb unes dosis que jo crec que són de cavall per poder feminitzar, per poder tindre, m'entens?, però tampoc sabem massa, si no és amb valors estadístics, a llarg plaç, quines patologies poden provocar aquestes grans dosis d'hormones. O sigui, hi ha... Falta investigació, poder, no? Sí, hi ha falta investigació i voluntat política, sobretot, eh? I voluntat política. Clar, vull dir, si no s'inverteix a nivell econòmic, doncs difícilment es poden fer investigacions o avançar en el camp de la ciència. Torno a repetir que tots els tractaments que tenim han sigut en base en l'estadística de totes les mils de persones transsexuals que han passat per hormonar-se, i en un moment determinat han presentat una patologia i s'han presentat en un servei de salut, i els han dit, jo el que quere que li diga. Ja, ja, clar. Jo el que quere que li diga. Bueno, doncs aquí... També als sanitaris potser els falta formació, no?, en aquest sentit, vull dir que... Els sanitaris de mig nivell, que no s'arriben a la classe mèdica, el que són el que és el servei de les infermeres, el servei d'infermeria, perquè, d'una manera, es fa molt més al dia que no pas el que són els mateixos metges. Vull dir, això és una cosa, una incongruència, no?, perquè és el que passa aquí, no? Després hi ha el tema de la feina, el treball, doncs, aquest que és molt ampli, ja sabeu que nosaltres la nostra associació va aconseguir, dintre l'Olea i Trans, a la trajectòria, em sembla que va ser la número 14, que abugava, abugava perquè s'incloguessin les identitats, ara en diuen diversitat sexual, eh? A dintre els no... a l'apartat de les no discriminacions de l'estatut del treballador, que això ha sigut un gran què, ha passat molt desapercebut, sense bombo i platillo, però és molt important, perquè aquest mateix, aquest anunciat ha sigut ratificat inclús pel Tribunal Constitucional, les coses com siguin, i aquest anunciat ha sigut utilitzat en tots els altres articles on estan nombrades les no discriminacions. Ah, però com hi ha altres veus que fan més pompa i més treure, doncs s'han penjat tots els dos medalles. Nosaltres no volem medalles, el que volem és que les persones trans tinguin un projecte de vida, un moment determinat, el més normalitzat, són persones com la resta, podem tindre coneixements. De fet, la majoria de les persones trans el tindre un cervell educat d'una manera i transmès d'una altra, vull dir, tenim unes capacitats que no tenen molta gent, les coses com siguin, eh? Rosa Maria, ho hem de deixar en aquest punt. Doncs ja està. I res més, moltíssimes gràcies per passar-te per aquí a Ràdio d'Esvern. Escoltarem, doncs, com va l'acta del dia 27 a Sant Feliu de Llobregat, que esperem que sigui bé, segur que... Està convidat, si ho voleu. Ja haurà xocolatada, vull dir que les coses com sient. Quan poses de menjada per mig, la gent acostumarà. Sí, sí, sí, per això, per això. Molt bé, doncs res més, que vagi bé. Moltes gràcies, Núria, un patronat molt gran. Vinga, adéu. Adéu. Benvolgut, permet-me suposar, que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas a endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut, hi ha un somriure que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un galàix. Heu parat una furgoneta, aprofitant. la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'abscir romànic d'una catedral. I sou joves i forts, i sentiu l'eternitat al vostre davant. I benvolgut, ni sospiteu, que gent com jo, estem esperant. I que simpàtics que s'ho veu, i quin mal devia fer. I m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc. Que encara vull sense remei, tot trontoll i un segon. Quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom. Però vull pensar que tot va bé. I que no hi ha hores d'aquells prems que fins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content. I vas veient coses pel món que t'estan agradant tant. I agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat. Amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors. En cada intuïció fugaz d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, benvolgut que es trenci un dia, et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, resseguint-li la columna vertebral. Benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo. que estava esperant. Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort. Per a si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret. Mentre a tu li fas brometa, veig que dels busquesals. Mentre tu et reivindiques com el més elegant. En farem adéu i marxarem i ell em dirà que t'ha dit vell. I pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul. Arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors. Estem esperant. Xicots aneu fent lloc. Que estem esperant. Em dic Neus, sóc periodista i estic passant per una depressió. A la feina no ho saben, em fa poc explicar-ho. El 90% de les persones que han passat per un problema de salut mental no s'han sentit capaços de parlar-ne obertament a la feina. A iGuanyemTots.org us donarem solucions per millorar el vostre entorn laboral. Parlem-ne, treballem-ho i guanyem tots. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaeri de les escoles. Un espai que serviria de protecció per a la població en cas de tacaeri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern, encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Ara mateix falten 10 minuts perquè toquin les 12 en punt i anem a parlar del Dia Mundial del Càncer de Mama. Avui que som 19 d'octubre. El càncer de mama és un tumor maligne que s'inicia en el teixit de la glàndula mamària. Un tumor maligne és una massa o un teixit format per un excés a cèl·lules que el cos no necessita. Les cèl·lules d'aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. I aquesta disseminació des d'una part del cos a una altra s'anomena metàstasi. Es desconeix quines són les causes exactes del càncer de mama. La investigació mostra que algunes dones amb certs factors de risc tenen més probabilitat que altres dones de desenvolupar càncer de mama. El factor de risc és qualsevol element que augmenta les possibilitats que una persona pugui desenvolupar càncer. Però la majoria no en són causa directa. Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, i d'altres no, com l'edat i els aspectes hereditaris. Hi ha alguns factors de risc que, per exemple, són com els antecedents personals de càncer de mama, també alteracions a la mama, l'exposició a l'estrogen, que és una hormona femenina que controla el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries, també la radioteràpia, o factors de l'estil de vida, com, per exemple, fer poc exercici físic, tenir un excés de consum d'alcohol, o bé tenir sobrepès o obesitat després de la menopausa. Hi ha proves diagnòstiques concretes del càncer de mama, per exemple, es poden fer exploracions físiques, també es coneix la famosa mamografia de diagnòstic, també hi ha ecografies, ressonàncies magnètiques, biòpsies, també determinacions a receptors hormonals, anàlisis de sang, l'agammafria òssea, o la tomografia axial computada, anomenat TAC o TC. I parlant més concretament del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, l'objectiu d'aquesta celebració és conscienciar sobretot a la població de la importància de fer un diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia que esdevé el tumor més freqüent en les dones arreu del món. La detecció precoç permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no produeix molèsties, i la possibilitat de curació és més alta. Per això, també el Departament de Salut de la Generalitat, d'acord amb les recomanacions de diversos organismes internacionals, convida les dones que tenen entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia cada dos anys. La prevenció és un altre element bàsic per reduir l'impacte de la malaltia. Malgrat que no se'n coneixen les causes exactes, el Codi Europeu contra el Càncer recull algunes recomanacions per disminuir el risc de tenir aquest càncer de mama. Com hem dit, mantenir un pes saludable i evitar l'obesitat, fer exercici físic regularment, evitar el consum d'alcohol o almenys reduir-ne el consum i, per exemple, també practicar la lactància materna. i, per exemple, som per fer-seí fuertig. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit