#469 - Activitats i notícies de Sant Just en relació a la cultura i catalanitat

A l'escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1. No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la ràdio d'esvent, el magassin matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'esvent.com. A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Just, s'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la rambla 9.1 i torna a escoltar el podcast a la web de ràdio d'esvent. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Bon dia, Sant Just. Passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 25 d'octubre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de ràdio d'esvent. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades a Sant Just i també les portades dels diaris en català. Avui a dos quarts d'11 farem l'entrevista. Tindrem a l'Elisabet Giné i també a la Daniela Fumador, membres de la companyia de teatre musical Mare meva d'aquí de Sant Just. Ens parlaran de la gira del despertar de la primavera, que torna aquest divendres al Casal de Joves de Sant Just. Acabarem aquesta primera hora amb el Carles Rius fent la predicció del temps. A les 11 i 10 rebrem els alumnes de primer de batxillerat de l'Institut de Sant Just. Fan una visita als estudis aquí a l'emissora de Ràdio d'Esvern. Després, tot seguit, a les 11 i 40 farem una trucada a l'Aroa Carmona, la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Ella està al Casal de Joves perquè porten aquest servei des d'aquest equipament juvenil. Després, i ja tercera hora del programa de la Rambla, a partir de les 12 i 10 seguirem amb més seccions i més col·laboracions. Concretament passarà la Maica Duenyes, crítica teatral. Amb ella sempre fem l'espai d'Això no és espectacle. Ens parlar de les novetats d'obres de teatre que fan a les sales de Barcelona. Acabarem el programa també fent la secció de Cuina i Gastronomia. Trucarem en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just a veure sobre quin tema ens parla avui referent a l'alimentació. Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tindrem de seguida. I per començar, el matí d'avui dimecres us deixem de fons un tema musical. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya És un tema de mica que es diu C'est la vie. C'est la vie, c'est la vie, la vie, c'est la vie, c'est la vie. C'est quoi le beau, c'est quoi le lait, c'est quoi le faux, c'est quoi le vrai, qu'est-ce que tout ça vient faire ici? C'est quoi la mort, les vies d'avant, c'est quoi la pluie, quoi le beau temps, c'est quoi qui arrive toi devant? C'est quoi ces rides sur mon visage, pourquoi elles viennent qu'avec de mon âge, même si vieillir est un naufrage. C'est quoi ce fleur et son amour, mes frères et soeurs, et leurs cœurs lourds, placards fermés, un double tour. Parce que c'est ça la vie, pense que c'est ça, parce que c'est ça la vie, pense que c'est ça, parce que c'est ça la vie, pense que c'est ça, pense que c'est ça la vie. C'est la vie, c'est la vie, la vie, c'est la vie. C'est la vie, c'est la vie, la vie, dum-dum. C'est la vie, c'est la vie, la vie, dum-dum. C'est la vie, c'est la vie. Toutes ses couleurs et ses parfums, ses roses d'amas, c'est son jasmin, c'est comme son liban qui s'efface. On croyait qu'elle voyait trop grand, qu'elle dessinait comme un enfant, pourtant c'est elle qui voyait le loin. C'est ça la vie, et c'est ça l'amour, que tes têtes fleurissent, fleurissent toujours. C'est ça la vie, et c'est ça la mort, que tes têtes fleurissent, fleurissent encore. Parce que c'est ça la vie, parce que c'est ça. Parce que c'est ça la vie, parce que c'est ça. Parce que c'est ça la vie, parce que c'est ça. Parce que c'est ça la vie. C'est la vie, c'est la vie, la vie Alors la vie regarde-moi Car je n'aurai plus peur de toi Avec des fleurs même en silence Elle me le dit, elle me le dit Alors la vie regarde-moi Car je n'aurai plus peur de toi Avec des fleurs, même en silence, elle me le dit Parce que c'est ça, la vie Serra de serra, fila de dam dam Serra de serra, fila de dam. Serra de serra, fila de dam. Ara mateix són les 10 i 19 minuts. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Amb la Mariona sempre fem aquest repàs a l'actualitat Sant Justenca, la primera hora de la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern. I, Mariona, abans de res fem un repàs de l'actualitat, també que es cou a Twitter. I, com sempre, no hi ha cap mena de sorpresa. Els hashtags que més estan posant-se en aquests moments, és a dir, els trending topics, són Feliz Mièrcoles, com nom, PSOE i Sumar, perquè la gent segueix parlant sobre aquest acord, el que han arribat. Sí, i a més ara amb la reducció de la jornada, no? Bueno, això és el que més interessa, jo crec, eh? Molt tant. També parlen de coses, bueno, a part de PSOE i Sumar, també hi ha GHVIP i El Conquistador número 8, perquè, clar, és el programa número 8 d'aquest programa que fan a Televisió Espanyola. Quan s'acaben aquests programes? No ho sé, per mi que sempre fan, entre les edicions que fan, els debats posteriors, després també fan les edicions VIP, els no sé què, doncs... Sí, sí, sí, sí. No sé, sembla que no s'acabi mai. No hi ha manera, eh? No, no, no, no. Bé, quan els deixem de veure els trending topics, voldrà dir que s'haurien acabat. Exactament, exactament. El que passa és que quan acaba un, comença un altre, saps? Ja. Això va així. En fi, comencem amb les notícies de Sant Just, Mariona. Perfecte. Doncs mira, tenim que l'aula universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just es prepara per acollir demà, 26 d'octubre, una conferència que promet reflexionar profundament sobre la trajectòria i el futur de l'educació superior a Catalunya. Llavors, Francisco Esteban Vara, que és reconegut pedagog, filòsof i doctor en Humanitats i professor de la UIC, serà l'encarregat de conduir aquesta discussió amb el seu gegant coneixement sobre el món universitari. Molt bé. Llavors, és una conferència sota el títol Quina formació universitària necessitem pel món d'avui? i explorarà la transformació de la universitat des dels anys 50, quan la Universitat de Barcelona era l'única institució d'ensenyament superior a Catalunya i a les Illes Balears, accessible principalment per la bogesia. I la discussió també abordarà el canvi produït als anys 70, on la universitat es va convertir en una eina d'escent social per a molts joves de la classe treballadora. Fantàstic. I l'objectiu principal serà debatre sobre les necessitats formatives dels estudiants d'avui en dia i reflexionar sobre com la universitat pot adaptar-se per formar els professionals de demà, tenint en compte els reptes i oportunitats del món actual. Està bé, perquè molts cops es fan debats i es fan xerrades sobre l'educació, però més en l'àmbit d'institut o de l'escola, sempre costa més organitzar xerrades i debats sobre... El món universitari. El món universitari, com han de ser aquests estudis superiors, no? Sí, sí, totalment. I també està bé fer una reflexió al voltant. Exacte. Doncs bé, tindrem aquesta xerrada demà, que tindrà lloc a l'Auditori Maria Rosa Camprecis de la Mallola, com totes les de l'aula universitària, i això, doncs, animem a tothom a anar-hi. D'acord. Què més tenim de referènes? Just, Mariano? Tenim que el 31 d'octubre, amb motiu de la celebració de la nit dels difunts, el Casal de Joves ha organitzat una sessió de cinema per a tots els amants del gènere de terror. Oh, oh. I a dos quarts de set, a la Sala Utopia del Casal de Joves, serà l'escenari on es projectarà la pel·lícula Smile, del director Parker Finn. Val. És una... Jo no l'he vist, la pel·lícula. No, jo tampoc. Vaig estar a punt d'anar-la a veure un cop. Al cinema. I al final vam dir, no hi anem, perquè vam mirar el tràiler i ens va fer molta por. Sí? Sí. Ostres, uau. Sí que és veritat que el tema de pagar, d'allò de dir, vinga, vaig a pagar, però per passar por, hi ha molta gent que li tira enrere, perquè una cosa és una pel·lícula d'intriga, de misteri, però clar, terror, que ho acabes passant inclús malament, hi ha gent que al final es tira enrere i diu, escolta'm, no. Ja, però sí que t'ha dit que... Doncs per passar-ho malament, escolta'm, ja ho miraré. Sí que he de dir que aquestes pel·lícules tenen el seu què, mirar-les al cinema, eh? Al teu puntiu, no? I mirar-les al cinema amb pantalla gegant, però és que vam veure el tràiler i realment a mi em va fer molta por i vaig dir, jo no hi vaig. Que és una pel·lícula de fa un any o així, més o menys? És prou nova, sí. M'atreviria a dir que menys d'un any, eh? No ho sé, no ho sé, no estic segura, però sí que és molt nova. És possible que hi hagi molta gent que no l'hagi vist. Exacte. Jo crec que a qui li agradi el cinema de terror, que hi vagi. Perquè el tràiler, com a mínim, pintava que feia molt de terror. No sé, no sé després com és la pel·lícula. M'ha picat la curiositat, Marina, després miraré el tràiler. Smile, eh? És la pel·lícula. Hi ha entrades limitades? S'ha d'agafar... Ah, l'entrada és gratuïta per tothom. La limitació serà fins que hi capi que la gent a la sala. I, no obstant això, l'organització adverteix que un cop iniciada la pel·lícula no es permet entrar. Per tant, recomanen arribar amb entelació. Per entrar qui vulgui, però a l'hora. Clar, això està bé perquè en una pel·lícula de terror, precisament, que trenquin el rotllo, no? Exacte. En el moment de més suspens o de més... I entra un grup de persones de com a l'altre. Doncs no, clar, clar. No, no. Val? Doncs això, qui li agradi el cine de por, superrecomanada perquè fa por. Vinga, doncs una altra opció que tenim per celebrar la castanyada o el Halloween. Exacte. I passem amb l'últim tema, Mariona. Sí, mira, tenim que Sant Just ha anunciat una sèrie d'activitats en commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, englobades dins del novembre lila. Les iniciatives que es desenvoluparan durant tot el mes de novembre tenen com a objectiu, doncs, sensibilitzar, formar i reflexionar sobre la lluita contra les violències masclistes. Llavors, els dies 3 i 4 de novembre, el casal de joves serà l'escenari de les terceres jornades feministes, que ja n'hem parlat. Sí. També una de les campanyes més simbòliques serà la recollida de les sabates vermelles, que representa la sang de les dones assassinades a causa de la violència masclista, que també n'hem parlat. I, bé, les sabates i dibuixos seran recollits, seran part d'una instal·lació a la plaça Verdag el 23 de novembre. També un altre acte destacat serà la tertúlia amb l'escriptora Glòria Sabaté el 2 de novembre, on es debatrà sobre el seu llibre El vel de la deessa, situat a la Barcelona modernista del segle XX. El 18 de novembre, la sala del cinquantenari de l'Ateneu acollirà el recital político-musical, poético-musical, Lo que no se canta, de Mabel Flores, una proposta d'índole feminista amb un contingut explícit, per tant, està destinat a majors de 16 anys. D'altra banda, també la masia de Can Freixas, que es convertirà en la futura casa de la dona de Sant Just, s'il·luminarà de violeta durant tot el mes per donar visibilitat a la causa. I bé, el programa també es completa amb altres esdeveniments, com converses, actes institucionals, espectacles de circ i la desena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista, així com una exposició a la Biblioteca Joan Margarit relacionada amb el feminisme. I podeu consultar tota la programació completa a la notícia que trobareu a Ràdio d'Esvern, perquè és això, és bastant complet. Doncs, perfecte, Mariona, sabem, n'havíem parlat més en detall de les jornades feministes, també del tema de la recollida de sabates i d'aquesta exposició que es farà el dia 23 de novembre allà a la plaça Bardaguer, però veiem que hi ha més actes, més propostes, més xerrades, no només centrades en el que havíem dit del casal de joves, sinó que també, per exemple, veiem que hi ha alguns actes a l'Ateneu o... Exacte. O el més. Doncs això, consulteu-ho tot a la notícia de Ràdio d'Esvern. A la notícia de Ràdio d'Esvern, eh? Ràdio d'Esvern.com, allà ho trobarem tot. Exacte. Molt bé, Mariona, una promoció i passem ràpidament als principals titulars dels diaris, d'acord? Perfecte. Fins ara! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Dos minuts per dos quarts d'onze del matí, seguim a Ràdio d'Esvern. Amb l'actualitat informativa llegim ara les portades dels diaris, les notícies que obre la premsa en català. Avui farem només el Diari Ara i La Vanguardia. Mariona, què ens diu el Diari Ara? Doncs mira, el Diari Ara obre amb aquesta crisi i haurien mitjà i diu que Israel llança 400 atacs sobre Gaza en un sol dia. Diu que el govern de Netanyahu manté l'ofensiva i demana la dimissió del secretari general de l'ONU. I Gaza implora ajutat humanitari i jamás xifren més de 700 les víctimes dels últims bombardejos. L'Ara també obre amb fotografia principal. Veiem a Pedro Sánchez i Yolanda Díez. Diu, acord SOE i SUMAR a l'espera de l'independentisme. Diu que Pedro Sánchez i Yolanda Díez van presentar ahir el seu acord per rèdita al govern de coalició amb promeses com la reducció de la jornada laboral i la fi de les llistes d'espera, però sense cap menció a l'amnistia o a la qüestió catalana. Caram, tu! Sí, sí. Bé, ja veurem com avançar el tema SOE-SUMAR. I l'Ara també diu que Espanya té la meitat de les reserves de gas natural líquid d'Europa. Caram. La meitat de les reserves, ja? Sí, no? Ostres. Gas natural líquid, no sé molt bé què vol dir això. No, jo tampoc. No sé com imaginar-m'ho, la veritat. Gas natural, gas, després et diuen líquid, líquid, gas o líquid. Què quedem? Bé, ho haurem de consultar, Mariona, la nostra comprensió en el tema. Doncs ja... I per tancar la portada de l'Ara, veiem que Tacho Benet obre a Barcelona el seu museu dedicat a l'art prohibit. Val, d'acord. I a la part superior també parla, no?, en diari ara? És veritat, de l'enviada especial a Jerusalem, Cristina Mas, diu que familiars d'hostatges israelians diuen que no es tapa una atrocitat amb una altra. Molt bé. Vinga, i ara acabem amb la portada de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb la nova legislatura i diu que el PSOE i Sumar rubriquen un pacte social que encara no té majoria. Diu que la reducció de la jornada laboral fins a 37 hores i mitja setmanals és la mesura estrella de l'acord per reeditar un govern de coalició progressista. Diu que quan a treballadors la disminució de jornada serà gradual, 38 hores i mitja el 2024, i la de 37 i mitja vindrà més endavant. En canvi, reaccions, diu la patronal, en contra, mentre que el PNB i Esquerra hi veuen invasió competencial. I quan a Medi Ambient, diu el pont aèri, en perill, es preveu limitar vols si hi ha opció de tren. Val. Això ho havien dit, que s'eliminaran vols si hi ha una opció de tren de menys de dues hores i mitja. Ah, bé. O sigui, si pots anar a un lloc amb dues hores i mitja amb tren, treure'n aquell vol. Treure'n aquell vol. És una bona opció. A mi em sembla totalment raonable, perquè amb vol ja pots anar al costat. Un vol que et costa, per exemple, anar... Bé, posaré un mal exemple, perquè anar a les Balears no es pot anar amb tren, però el vol de les Balears, per exemple, que és de 45 minuts, entre que vas a l'aeroport, que has d'anar-hi dues hores abans, que no sé què, que va sent molt. Per tant, un vol de mitja hora o d'una hora, ni que sigui, t'acaba no sortint a compte anant amb avió. Per tant, si es pot anar amb tren, ves amb tren. Clar, exactament. Seguim amb la vanguardia. Veiem que Macron proposa un front multinacional contra Hamas. Diu que el president francès visita Sí, Jordània i Israel i advoca per crear una coalició com la que va eliminar l'estat islàmic el 2014. I veiem que han fet una entrevista en Adapta Mir, que és assessor polític del desaparegut Simón Pérez, i diu ell mateix que aquesta tragèdia és una oportunitat per la pau. Doncs, vinga, una visió, un pèl més optimista, podríem dir-ho, o més positiva. Sí, dintre del que cap. Sí, sí, sí. Com a mi, aquí em surt una cosa bona, però... Però igualment. Però quin és el preu a pagar, perquè de moment no para de morir gent. No. Seguim amb fotografia petita de la vanguardia. Ja veiem aquesta... La 080, reborn de la moda, es reinventen continguts. També veiem una recepta de l'OCD, diu observadors a l'aula per millorar els professors. Sí. També veiem que Colau insinua una reprovació del batlle per formar el pacte, diu que va recórrer a Trias. I per acabar, veiem que Barcelona és convidada de la Fira de Guadalajara, en l'edició del 2025. Molt bé. Doncs aquestes són les portades. Per cert, Mariona, hem buscat què és el gas natural liquat. És el gas natural en fase líquida, una temperatura de menys 160 graus. S'amagatzema i es transporta en recipients molt aïllats per mantenir el seu estat líquid. Doncs mira, una cosa més que hem après. Sí, exactament. Mariona, gràcies. T'escoltem aleshores en punt amb els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern, a la una amb l'informatiu del migdia complet i a la set també amb l'informatiu del vespre. Perfecte, Núria. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Béu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. El meu país, la pluja no s'aplauré. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya Ara mateix són les 10 i 40, tenim 20 minuts fins les 11. per parlar amb les nostres dues convidades d'avui. Són l'Elisabet Giné i també la Daniela Fumador. Hola, molt bon dia a les dues. Què tal, com esteu? Hola, bon dia. Doncs bé, noies, vosaltres formeu part de la companyia Mare meva d'aquí de Sant Just. Trec la música de fons, l'estàvem escoltant perquè si no després ens capen a YouTube i no es pot penjar el vídeo. Però bé, el motiu és aquest, eh? El despertar de la primavera que torna després d'una petita gira que ara ens explicareu com ha anat també. Es va estrenar al mes de juny, al principi de juny, al Casal de Joves i bé, expliqueu-nos l'experiència, com va ser la rebuda de l'obra pel públic. Tu, de què? Es barallen per veure qui parla. Tirant-me el relleu. Bé, o sigui, realment crec que en el seu moment va tenir molt bona rebuda perquè sí que és cert que nosaltres veníem d'un recorregut de funcions i espectacles bastant còmics i aquest, al ser molt més dramàtic i tenir un contingut molt més profund en general, que no dic que els còmics no en tinguin, però aquest té un contingut bastant intens, crec que va sorprendre positivament a la major part del públic, a part que és molt explosiu a nivell de coreografia, de cançons, és molt potent i crec que també hi ha hagut un canvi molt positiu en tot el tema d'actors i actrius i va crear molt impacte i la gent va sortir com, ostres... Dient uau, no? Exacte, quina bona feina. És a dir, que us vam veure com en un... us havíem vist fins llavors amb un estil així com més còmic... Exacte, i ara el registre era totalment diferent. Vam mostrar com l'altra faceta que crec que encara ens quedava com per treballar. Exacte. Com a companyia que tenia moltes ganes de treballar i amb aquest musical l'hem pogut explotar. Exacte. La gent va quedar molt sorpresa. Sí. Després ha vingut també una petita gira fora de la península, podríem dir, també. Com ha estat aquesta experiència, Elisabet? Realment també va tenir una molt bona rebuda. Va ser un repte també per nosaltres, jo crec, adaptar-lo també per fer-lo allà. però el vam encarar com amb moltes ganes i... Per què va ser un repte? Quins canvis hi havia? Clar, era... aquí ho fem a quatre bandes. Aquest va ser el principal repte. Nosaltres el fem a quatre bandes al Casal de Joves i allà l'havíem de modificar tot a un escenari normal, com a... A la quarta paret, sí. I a més que ens faltava un actor. Ostres! Però jo crec que també és el joc i els reptes, no? Que ens fan com que a la companyia anem creixent. Clar. Aquestes coses de poder-te adaptar, no? Al final. De fet, és un aprenentatge, no? Haver-te de superar els entrebancs i haver-vos d'espavilar, això també us fa créixer i aprendre, a la vegada. I la pregunta, per què va a una Mallorca? O sigui, la cosa és que el protagonista del Despertar de Primavera és de Mallorca, i llavors realment va ser com una motivació entre totes de oh, jo us puc oferir, doncs fer-ho a Mallorca, i totes, sí, som-hi! De fet, ja volíem anar de viatge i vam dir ostres, aprofitem i ja anem de viatge i a sobre fem el despertar de la primavera allà. I també, en part, perquè tot el cercle, del Roberto, que és el protagonista, també ho pogués veure, perquè, clar, és que esteu una mica lluny. Llavors, bàsicament va sortir d'aquí. Recordem... Ai, perdona. No, no, digues, digues. No, que a part d'això, sí, la rebuda que vam tenir, a part del públic que ja coneixia el Roberto, va ser de... Bruta, sí. Sí, vam crear com una mini xarxa de gent que no ens coneixia, que va venir... Que bé. Sense tenir cap mena de referència nostra. Això a nosaltres ens dona una satisfacció molt gran. Que bé. Recordem que l'obra és en català, el despertar de la primavera, que trobar musicals de teatre musical en català costa una mica. Les grans produccions a Barcelona de teatre musical són en castellà, sí que n'hi ha algunes en català, però costa, no, trobar un teatre musical en català? Penso que també és com una decisió que hem pres la companyia, una companyia de gent jove que fem teatre musical i en català. Nosaltres molts dels musicals els podríem agafar directament en castellà o inclús les cançons les podríem fer en anglès i nosaltres hem pres la decisió de fer-ho en català. Clar. A més creiem que... I sí que és cert que és com potenciar-ho també perquè és el que dius que, en general, teatre en català musical no n'hi ha, bàsicament perquè és molt més fàcil moure's en castellà que en català. I sí que és cert que ens hem trobat amb molta dificultat en aquest sentit perquè hi ha moltes poques traduccions. Traduir una obra sencera és molt complicat a no ser que sigui traductor. Clar. Llavors sí que és cert que hem tingut facilitats perquè hem pogut accedir als textos, però sí que és cert que és molt complicat. Clar, això és un... Bé, un... O sigui, una dificultat més afegida, per dir-ho així, no? D'haver de traduir... Les traduccions que hem trobat, a més, també les hem hagut com d'adaptar una mica. De modificar i tal. Clar, a més penseu que les cançons... O sigui, no és el mateix un text que fer un musical. Clar. Ha de quadrar totes les síl·labes amb... Sí, sí. Sí, sí, la mètrica i tot. Mare meva. Mai millor dit, mare meva. Mare meva. Mare meva. A veure, la qüestió és que tornem a tenir el despertar de la primavera. El tornem a tenir! Aquest divendres! Ja m'ho emociona, no? El casal de joves... Veniu, veniu, és que heu de venir! El casal de joves. A quina hora? A les 7.30, 19.30. I al primer passe, no? Al primer passe. El segon és a les 10. 10 de la nit. Val. És que... On podem comprar les entrades? Per a Entràpolis? Sí. Podeu entrar al nostre Instagram, que fem molta publicitat. Llavors, teniu allà el link de les entrades d'Entràpolis. Exacte. I si no, a taquilla. Exacte. El que recomana... A taquilla es podrà... Això. Reabans. Pagar només amb efectiu? Mm-hm. O visum. O visum. Per això recomanem... Bé, si podeu, que les compreu per internet. Però si és molt lío, a taquilla. Sí, la cosa també és que no, de cop, no us quedeu sense entrada. Ja, perquè el primer cop que la vau fer, el mes de juny, va coincidir justament amb un pont. Potser no tothom va poder anar i també ara, el sé, també festes a tardor, la gent potser s'anima més i el tema de les entrades va més just. Exacte. Hi ha algun canvi respecte a la primera? No sé si hi ha hagut canvis d'actors... Ai, Riu, això és que hi ha alguna sofresa, no? Sí, sí, sí. Vinga, va, o sigui que els que vam anar a veure-la ja... L'hem de tornar. Ara ja hem de tornar, ostres. És que ho feu expressament. Ens podeu adelantar algun del canvi, llavors, o no? Sí. Si hi ha un actor nou, val. De fet que recuperem d'un altre espectacle, o sigui que ja havia participat a la companyia. Certo, cert, amb la mamma mia i era. Sí, amb la mamma mia i... I algun altre. Sí, però... A la festa de la tardor de fa... Sí, l'hem hagut de reclamar, perquè hi ha hagut un canvi i molt bé, eh? Vull dir que estem molt contentes de què hi sigui, però sí, és un canvi nou, però positiu també. Canta molt bé. Fantàstic. Bé, i després, clar, tu pensa que a la mesura que vas com treballant l'obra, van sorgint com nous detalls... Noves espurnes, noves connexions... Alguna cor, jo per allà... És veritat que hi ha un canvi també molt positiu. Hem canviat, o sigui, hi ha un actor que ara fa un altre paper, ja feia un paper a l'obra, que ara fa un altre paper perquè hi ha hagut un actor que ho ha hagut de deixar. Sí. I per mi, ha guanyat. O sigui, és brutal, o sigui, realment és brutal. Molt bé. Sí. Teniu previsió de fer més bolus en altres pobles amb aquesta mateixa obra? O esteu pensant ja en la propera? És la intenció. Sí, és la intenció. Però ara també, o sigui... Hem d'anar quadrant croquis. Sí. Val. No està tancat. No. Jo crec que al tur del despertar, tancat, tancat, no està. Però a Sant Just potser sí que l'hem explotat bastant. Pot ser, sí. Llavors és que heu de comprar l'entrada, sabeu? Perquè no sabem quan el tornarem a fer. Elles insisteixen, eh? En comprar l'entrada. Exacte. Potser és la fi i us esteu perdent el millor musical de les vostres vides. Bé, ens vam assabentar ahir a través de les xarxes de l'Ateneu d'una notícia bastant suculenta també, eh? I és que fareu una residència artística a l'Ateneu. Expliqueu-nos això, com ha sorgit, què significa una residència artística? Bàsicament que col·laborem, o sigui... A veure, nosaltres estem apadrinats com a apadrinats pel Casal de Joves, que això ho seguim estant, i a més el Casal de Joves ens està ajudant moltíssim amb tot. Li donem moltes gràcies a l'Àroa des d'aquí, i a tots, però... Llavors, l'Ateneu ara ens ha ofert això, una residència, no?, de col·laboració. Llavors, nosaltres, potser no serem l'única companyia de l'Ateneu, però sí que serem companyia de l'Ateneu, llavors farem un espectacle allà, o sigui que estiu atents a les xarxes. Però espectacle, o sigui, residència de forma indefinida que us quedareu allà... De moment, un any. D'acord. De moment, un any. Llavors, nosaltres ara assajarem entre el Casal de Joves i l'Ateneu, llavors, clar, i l'Ateneu també ens ajudarà, doncs, això. A veure si ara us sobraran sales per assajar. Passeu de la precarietat a tenir sales a sobre. La sala utopia, la cinquantenari, la piquet, vinga. No, però realment nosaltres necessitàvem una sala d'assaig. Què passa? Que tenim dificultat perquè, en general, molta gent no és de Sant Just, Sant Just. Llavors, hi ha un tema de caps de setmana que ens era molt, o sigui, necessari tenir els caps de setmana. El Casal tanca, i llavors l'Ateneu també ens ha ofert com la possibilitat d'anar assajar els caps de setmana, cosa que ens facilita moltíssim. Llavors, és això, com una mica de maxmics de, vale, nosaltres podem utilitzar el vostre espai amb la condició que puguem també oferir un espectacle al públic de l'Ateneu i també, d'alguna manera, moure la cultura i que la gent de l'Ateneu jove també vegi que hi som nosaltres i que també diguin, no, doncs em vull apuntar o vull fer classes de can, o vull no sé què, i que també porti millores com anar a l'escola. O sigui, que ha sigut un win-win, no? Per part vostra, vosaltres teniu un lloc on poder assajar i per part de l'Ateneu, doncs també té gent jove que es mou per l'entitat i, a més a més, els oferiu també un espectacle que es farà allà. Exacte, exacte. I aquest és l'espectacle, la sorpresa, no? Una mica, el que no ens podeu tampoc molt avançar, el que esteu pensant de cara, que entenc llavors que el propi que estigui, ho preparant, es farà per l'Ateneu. Sí. Bueno, potser abans hi ha alguna altra cosa, però... Ah, val, més segrets. Potser estic fent un espòiler que no acaba sent, però jo així us deixo allà amb la cosa. És que, en seguiu a les xarxes, no? En seguiu a l'Instagram, arroba mare me me apuntia. Hòstia, una altra falca, Elisabet, eh? Està molt alerta. Se't veu el pèl, se't veu el pèl, Elisabet. A veure, jo tinc una altra pregunta. Com ha sorgit aquesta residència? Vosaltres vau anar a l'Ateneu, l'Ateneu us va cridar, va ser un... Va ser un... Sí, un 50-50. L'Ateneu, jo crec que... Bé, i nosaltres també, estem molt... O sigui, molt contents de poder portar la cultura, el teatre, des de gent jove, també per gent jove i per tots els públics, i crec que portar això a l'Ateneu, a més oferint teatre musical, que no té aquesta secció a l'Ateneu ara mateix, crec que ens beneficia les dues parts. Sí. I l'Ateneu crec que sí que ja ho estava pensant des de... O sigui... O sigui, és una proposta que ens volíem fer des de fa bastant temps. I a part com que... O sigui, l'Eli està a Coratjo, jo també treballo a l'Ateneu, hi ha com una cosa que ja estem una mica dins, i va ser com... Vale, doncs us volem proposar això, a veure què us sembla com a companyia, que... I també és favorable per tots. I doncs va sortir una mica així. Molt bé. Per tant, Miquel, sí. Ara mateix, a la companyia, quantes persones la formen? Quan sou? Som dotze, no? Som tretze. Tretze. Clar, el que passa és que com a companyia... Clar, que hagin fet altres espectacles, som més. Com a companyia, seríem uns nou, deu... Sí. És a dir, el nucli d'o, no? Sí, com el nucli. Llavors, clar, cada vegada que necessitem actors o el que sigui, doncs... La cosa va ballant. Exacte. És cert que s'hi han sumat. És a dir, en plan, hem tingut molt bona connexió amb els actors, que han vingut nous, i llavors ha sigut com... Som-hi, som-hi, som-hi. Som-hi, som-hi, som-hi. Som-hi, som-hi, som-hi, som-hi. Sí, sí, sí, no, total. Que bé. Doncs, a veure, fem un repàs. Aquest divendres actueu al Casal de Joves. Sí. La gent pot comprar les entrades a Entràpolis. Veniu, veniu, veniu. A un preu molt assequible, a 5 euros, hem dit. 5 euros. 5 euros. I en dues sessions. Dins del marc de les festes de tardor. De les festes de tardor. Sí. I també hem d'estar alerta, com ens ha dit la Eli, 40 cops a les xarxes socials. Arroba Maremeva.sia. Arroba Maremeva.sia, per veure també les novetats. Noies, jo no sé si queda alguna coseta més que ens vulgueu explicar o... Que moltíssimes gràcies per donar-nos aquest espai. L'espai, exacte. Sempre. Sí. I ja que tenim la Daniela, també recordem que la podeu votar, els premis Butaca, que vam parlar amb ella per telèfon la setmana passada, a la nominació, a Milloc Triu Revelació, i que segueixen obertes les votacions. Fins quan era de Daniela? Fins el 17 de novembre. Fins el 17 de novembre. Entrant a premisbutaca.cat és molt fàcil. És superfàcil. Introduir el DNI i votar. Que tampoc es tracta d'anar votant allò en bucle, perquè no podreu. Totalment. Molt bé. Noies. Noies, que s'ho mereix. Moltes gràcies, molta sort, i doncs ens retrobem a la sala utopia del casal. I tant, veniu. Vinga, que vagi bé. Fins divendres. Adéu. Adéu. Vinga, va, i ara sí, deixem de fons una del despertar de la primavera d'aquest musical que podrem veure, com hem dit, al casal de joves aquest divendres, amb la companyia Mare meva, Adaena Sant Justenc. Vinga, va, i ara sí, deixem de fons. Vinga, va, i ara sí, deixem de fons. Oh, I'm gonna Bradley Paul. Oh, I'm gonna be wounded. Oh, I'm gonna be your wound. Oh, I'm gonna bruise you. Oh, you're gonna be my bruise. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vigilant, estem veient ara les normatives que s'estan fent a Amsterdam, a Ambers, a Copenhague. Vallat també ha aclarit que el simulacre, el que es farà dijous a la nit a l'estació de Sants, l'atemptat terrorista estava previst i ha fet una crida a la calma davant el risc d'atemptats arran del conflicte bélic entre Israel i Hamas. Més notícies, Sara Riera. Israel deixa de concedir visats a l'ONU arran dels comentaris del secretari general de les Nacions Unides. L'ambaixador israelí davant l'ONU assegura que és per donar-los una lliçó i assegura que ja han rebutjat la petició del màxim responsable humanitari de l'organisme, Martin Griffiths. Ahir, aprofitant una sessió del Consell de Seguretat, el secretari general Antonio Guterres va denunciar violacions del dret internacional i va dir que els atacs de Hamas no han sortit del no-res. Israel ha demanat ara la seva dimissió. Mentrestant, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Álvarez, considera fonamental que aquesta guerra entre Israel i Gaza sigui l'última i per això ha reclamat la solució dels dos estats com a millor garantia per la seguretat i l'esperança al Pròxim Orient. En una entrevista a TV3 ha explicat que d'aquí un mes hi haurà una primera ocasió. En Barcelona, el dia 27 de noviembre, va haver una reunió que todos los años és una reunió importantíssima, de unión por el Mediterráneo. Ahí puede estar Israel y Palestina. Aprovechemos esa oportunidad del 27 de noviembre. Caminemos hacia el diálogo y la convivencia. Empujemos por una conferencia internacional de paz que ahora mismo no es posible. Sobre aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura que no vol alimentar la polarització que hi ha a la societat sobre aquesta crisi a Gaza i que, més enllà d'una part o l'altra del conflicte, ell està amb les víctimes. Ho ha dit el Parlament, on la CUP ha mostrat una bandera palestina i ha qualificat Israel d'estat corrupta. Parlament, Eva Comte. Hola, bon dia. A la sessió de control, el president Pere Aragonès ha mantingut una posició d'equilibri, dient que és partidari d'un alto al foc i de la resolució diplomàtica i pacífica del conflicte i que cal que acabin les hostilitats per part de les dues parts implicades en aquest conflicte bèl·lic. Ho ha dit responent al diputat de la CUP, Carles Ríria. Sentim-los tots dos. President, li demano si vostè comparteix els punts mínims que són avui un sentit comú majoritari per resoldre aquest conflicte. L'alto al foc, aixecament del setge a Gaza, respecte als tractats internacionals de drets humans. Per part meva no faré cap contribució a una polarització creixent que també s'està produint entre la societat europea i la societat catalana al voltant d'aquesta qüestió, perquè, per damunt de qualsevol altra consideració, les víctimes són víctimes. La CUP ha criticat el PSC i Junts per defensar, diuen, una declaració institucional de la Junta de Portaveus, però a Israel, de moment, encara no hi ha cor entre els partits per fer-ne un text conjunt. Eva Comte, Catalunya, Ràdio Parlament. La Generalitat considera que l'acord entre el PSOE i Sumar per mantenir la rebaixa del preu del transport públic que envaeix competències i falten els recursos econòmics. Ho ha afirmat al Parlament la consellera de Territori, Esther Capella, en respondre a una pregunta d'en Comú Podem sobre per què no s'ha implantat encara a tot arreu la gratuïtat de la targeta T16, tal com es va pactar a l'acord de pressupostos de la Generalitat. Jo sempre assenyalo l'Estat perquè n'hem ja peruts dels incompliments de l'Estat i, evidentment, dels acords que vostès fan. Com li deia, vostès es fan la foto, anuncien i aquí paga la geganta, que som tots plegats, els catalans i les catalanes. I us ho avança a Catalunya Ràdio, al pavelló on hi ha la unitat psiquiàtrica de la presó de Puig de les Basses, a Figueres, a l'Alt Empordà. Fa 10 anys que està tancat. Des que es va inaugurar, no s'ha fet servir. Girona, Núria Pereira. Bon dia. La unitat psiquiàtrica de Puig de les Basses té una vintena d'habitacions i es va inaugurar amb la resta de la presó l'any 2014. Des d'aleshores no s'ha fet servir només el 2020 durant un temps per ingressar-hi presos amb Covid. El Departament de Justícia reconeix que està sense ús. Ho denunciava a Catalunya Ràdio el delegat de la presó de la UGT, Jorge Fernández. Hay otra ala entera psiquiàtrica, con sus habitaciones, con sus despatxos, pero que permanece cerrada. Desde casi hace 10 años, sí. El sindicat defensa que s'obri per als presos amb problemes psiquiàtrics que ara conviuen amb la resta. Justícia i salut diuen que s'internen en funció d'un criteri mèdic i no automàticament i estan pensant habilitar el pavelló 8 per acollir presos vulnerables de tot tipus. La presó de Puig de les Basses va costar més de 100 milions d'euros. Núria Pereira, Catalunya Ràdio Girona. Ara als esports, Josep Antonaïssa. Avui és el torn del Barça a la Champions de Futbol. Repa el Shakhtar Donets a 3 quarts de 7. Moltes baixes a l'equip blaugrana. La TDT oferirà el partit des d'una hora abans. 24 ferits i un detingut és el balanç dels incidents que hi ha hagut fins a la matinada a l'ENS, al nord de França. Amb motiu del partit entre l'equip local i el PSV Indóven, partit que va acabar amb empat a 1. El Madrid va guanyar a Braga, 1 a 2. La Real Societat al camp del Benfica, 0 a 1. El Sevilla va perdre amb l'Arsenal, 1 a 2. en envolt la portera del Granollers, Marta Mera, ha anunciat al Matí de Catalunya Ràdio que denunciarà una persona que la va insultar pel seu físic per Twitter. El cas ha provocat tota mena de reaccions a les xarxes socials. Bàsicament perquè em diu que no estic en forma i que una portera que ocupa tota la porteria no podria estar en un primer equip ni jugant a un esport professional. A la Champions de Futbol Sala el Barça ha jugat dos quarts de 6 contra el Saint Andrews de Malta. A l'Eurocup femenina de bàsquet, també avui Pietanske d'Eslovàquia, 1 i Girona. A les 6, l'Efteria de Grècia cadir la seu a dos quarts de 7. I amb Aterpolo avui final de la Copa Catalunya Masculina a les 8, a Manresa, entre el Sabadell i el Barceloneta. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplogues i Sant Just es prepara per acollir demà, dia 26 d'octubre, una conferència que promet reflexionar profundament sobre la trajectòria i el futur de l'educació superior a Catalunya. Francisco Esteban Vara, reconegut pedagog, filòsof, doctor en Humanitats i professor de la UIC, serà l'encarregat de conduir aquesta discussió amb el seu basc coneixement del món universitari. Sota el títol Quina formació universitària necessitem pel món d'avui? La xerrada explorarà la transformació de la universitat des dels anys 50, quan la Universitat de Barcelona era l'única institució d'ensenyament superior a Catalunya i les Illes Balears accessible principalment a la burguesia. La discussió també abordarà el canvi produït als anys 70, on la universitat es va convertir en una eina d'ascens social per a molts joves de la classe treballadora. L'objectiu principal serà debatre sobre les necessitats formatives dels estudiants d'avui dia i reflexionar sobre com la universitat pot adaptar-se per formar els professionals de demà tenint en compte els reptes i oportunitats del món laboral. La cita tindrà lloc a l'Auditori Maria Rosa Campreciós de la Mallola. Aquest 31 d'octubre, amb motiu de la celebració de la nit dels difunts, el Casal de Joves de Sant Jus ha organitzat una sessió de cinema per als amants del gènere de terror. A dos quarts de set de la tarda, la sala Utopia del Casal serà l'escenari on es projectarà la pel·lícula Smile del director Parker Finn. L'entrada a aquesta projecció serà gratuïta, no obstant això, l'organització ha advertit que un cop iniciada la pel·lícula no es permetrà l'entrada a la sala, per tant, recomanen arribar amb antelació. L'activitat és organitzada pel Cine Club Utopia en col·laboració amb el mateix Casal de Joves. Sant Jus ha anunciat una sèrie d'activitats en commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere englobades dins del novembre lila. Els dies 3 i 4 de novembre, el Casal de Joves serà l'escenari de les terceres jornades feministes. Una de les campanyes més simbòliques també serà la recollida de sabates vermelles que representa la sang de les dones assassinades a causa de la violència masclista. Les sabates i dibuixos seran part d'una instal·lació a la plaça Verdaguer el 23 de novembre. Un altre acte destacat serà la tertúlia amb l'escriptora Gloria Sabater el 2 de novembre, on es debatrà en torn del seu llibre El vel de la deessa. El 18 de novembre, la sala del cinquantenari de l'Ateneu acollirà el recital poètico-musical Lo que no se canta, de Mabel Flores, una proposta d'índoli feminista amb un contingut explícit destinat a majors de 16 anys. El programa es completa amb altres esdeveniments com converses, actes institucionals, espectacles de circ i la desena marxa al Baix Llobregat contra la violència masclista, així com exposicions a la Biblioteca Joan Margarit relacionades amb feminisme i violència de gènere. Podeu consultar tota la programació a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Ter scholarships. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! la visita! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estem aquí perquè fem una optativa que és comunicació audiovisual i ens van oferir venir a la ràdio i parlar una mica. Molt bé. Gerard, què és el que heu estat visitant? Doncs, bé, hem vist una mica les instal·lacions de la ràdio i hem pogut veure com funcionen les comunicacions que té la ràdio en tot el municipi i com funciona la cosa. Molt bé. Per què vas escollir comunicació audiovisual? Perquè des de bastant petit sempre he volgut ser periodista o algú relacionat i doncs crec que concorda bastant amb periodisme. Molt bé. Marta, tu sabies una mica el que es feia a l'assignatura o què és el que et va cridar més l'atenció de la comunicació audiovisual? Sí, sabia més o menys el que per la carrera que jo vull fer anava bé a aquesta assignatura i és una assignatura que també es fa a la carrera i llavors vaig escollir aquesta per això. Molt bé. I de moment, per exemple, Noa, què t'està semblant? El que esteu fent a classe t'agrada, no t'agrada, et sorprèn? Doncs sí, m'agrada bastant. M'ha sorprès perquè pensava que faríem coses diferents però està bastant bé els treballs que anem fent. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la ràdio avui? Doncs el tema de l'antena, que hi ha a sobre de Can Ginastà, doncs no pensava que hi havia ja una antena. No ho sabia i m'ha cridat bastant l'atenció. I de mitjar uns audiovisuals, a vosaltres quin és el que més us crida? Perquè tenim la ràdio, hi ha la televisió, però també hi ha, per exemple, el podcast... Tot això, què és el que més us crida? Per exemple, a Caral. La televisió. També és el que més admiro. Sí? I vosaltres, Gerard, Marta, Noa... Doncs jo, bueno, últimament m'estic aficionant bastant als podcasts perquè, o sigui, es queden enregistrats i puc veure'ls quan vulgui i, per exemple, en un moment que estigui, jo què sé, a punt de dormir-me o esmorzant, és perfecte. Et poses un, no? Sí, sí, sí. Vosaltres també, Marta, Noa, què és el que més mireu? Sí, jo també coincideixo amb el Gerard perquè també fa poc a l'assignatura de comunicació audiovisual vam fer un treball que era fer un podcast i, no sé, va estar guai, va ser el primer cop que ho vam fer. De què el vau fer vosaltres, el podcast? O quins podcasts escolteu? No sé si n'escolteu d'alguna sèrie o d'algú en concret, d'algú que sigueu molt aficionats? El vam fer de... jo el vaig fer de tres cançons, de tres músics que ens agraden i vam fer una explicació del que feien dels tres músics i les cançons i a mi m'agrada molt un podcast que es diu Quieres Ser Mi Amigo, són també uns tiktokers i fan un podcast. Molt bé. Caral, en el teu cas, de televisió, què és el que tu mires? Bé, doncs, principalment utilitzo Netflix, que és el que més m'agrada, veure sèries, m'encanta, és un moment que és per mi i em fico molt en la sèrie, això, m'encanta. Molt bé. M'heu estat treballant, heu comentat el tema del podcast, jo no sé si també heu treballat altres aspectes de la ràdio, o havíeu estat en alguna altra ràdio en algun moment, o és el primer cop que veieu ràdio d'Esvern? Bé, jo crec que ja vaig venir, també amb l'institut, però no me'n recordava de... o sigui, del que era, bàsicament, o sigui, totes les antenes i tal, no ho sabia. Tenies un record així una mica allunyà, no? Sí. Tu no? Havies estat aquí a Ràdio d'Esvern? No, és el primer cop que vinc. I la Caral sí que havia passat un parell de cops, oi, Caral? Explica'ns una mica el que feies a Ràdio d'Esvern. Bé, vaig vindre el primer cop amb el meu pare, que també va parlar sobre el mercat, i després els dos cops que vaig venir, bueno, va ser fa poc, va ser aquest any. Sí, aquest any, la temporada passada, el programa de tardes. Sí, sí, sí. I vaig estar parlant de l'institut un cop i l'altre de com afecten les xarxes socials. I, bueno, vaig estar una miqueta nerviosa, però molt bé. Una experiència molt guai. I, Marta, en el teu cas? Jo he estat per el viatge a la Georgia, del cas de les joves, del ex-students travel, i res, vaig fer dues entrevistes, una des de Georgia, amb trucada, i també vaig venir aquí amb tots els del casal que feia amb el viatge, i estava molt nerviosa, però... Sí, sí, sí, sí. Bueno, va ser, vau explicar una mica com va anar l'intercanvi, no?, des del servei de mobilitat amb el casal. Molt bé. No sé si us heu preparat alguna notícia, alguna cosa que ens vulgueu explicar. La Noa, veig que té aquí algun paper, no sé si ens vols explicar o comentar alguna notícia. Doncs sí, hem preparat una notícia sobre els resultats dels exàmens de l'ESPAU del 2023, però d'aquí, a l'Institut Sant Jus. Perfecte. És a dir, dels vostres companys que van fer l'any passat, segon de batxillerat, no? Sí, l'any passat, els que van fer les proves. Bé, parlem una mica, doncs, de les qualificacions que s'obtenen a les assignatures comunes. Sí. I després, doncs, de les assignatures optatives que els estudiants, doncs, trien en funció de la seva orientació acadèmica, depenent de les carreres futures que vulguin fer. D'acord, per exemple, comunicació audiovisual entenem que és una optativa. Sí. I es fa primer i a segon, o només es fa primer? A primer. O sigui, és una optativa, primer a batxillerat, però després optatives com economia, que també seria una optativa que faria que facis el batxillerat social. Val. D'acord. I, bueno, per exemple, les qualificacions de les assignatures optatives, doncs, hem de dir que són bastant bons. d'acord, no hi ha cap resultat suspès, d'acord, i això el que fa, doncs, ens indica un rendiment bo i clarament que els resultats de l'Institut Sant Just van per sobre de la mitjana de tot Catalunya. Ah, que bé. Sí. Això a les optatives, no? Sí, a les optatives. I les comunes, doncs, també són resultats bons, encara que també alguns, doncs, van oscil·lant entre el 5 i el 6, també. La majoria aprovats, per això, no? Entenc, llavors. Sí, la majoria. I assignatures comunes, recordem per si hi ha algú que ens estigui escoltant i no tingui clar quines són? Quines hi ha d'assignatures comunes? Doncs, per exemple, llengua catalana, llengua castellana, història, anglès, les mateixes del social i les del científic, i llatí, per si fas l'humanístic. D'acord. I d'optatives tenim resultats més concrets o són així en general els que han sortit? Doncs, són bastant generals. Molt bé. Jo us puc preguntar quina és la vostra branca? És a dir, per quin batxillerat us decanteu? Quin tipus? No sé si el social o...? Sí, nosaltres estem fent el batxillerat social. Jo el social, també. Sí, i, bueno, sí, tots quatre estem fent el batxillerat social. I quines optatives heu agafat, a part d'aquesta de comunicació audiovisual? Jo, per exemple, perdó, eh, he agafat Economia i Empresa perquè ADE també m'agrada, i, o sigui, és també una altra opció que tinc. I a part de comunicació audiovisual, no me n'acordo ara mateix. Ah, d'acord, problemàtiques socials, que també té a veure una mica amb el social, bàsicament. Sí, sí, sí, sí, sí. I, per exemple, tu, Caral? Jo vaig escollir Literatura Universal, Creació Literària, aquesta, de comunicació audiovisual, Història del món i mates, aplicades. Història del món i mates. Veig que hi ha com molta diversitat, no?, d'assignatures optatives. Això vol dir que a cada classe sou poquets o que sou molts alumnes? Depèn de l'optativa, són molt pocs. Jo, per exemple, Creació Literària som sis i a Literatura Universal som quatre. I a Itàlia som sis. També hi ha a Itàlia? Sí, a Itàlia. Sí, fem a Itàlia, amb el director. Ah, ostres, que fort. I això us agrada que sigueu pocs? No sé si heu notat la diferència de passar de secundària, batxillerat, el número d'alumnes heu reduït? Sí, sí, és molt millor perquè els profes et donen com una, com es diu? Atenció més personalitzada? Sí, atenció més, sí. I això, bueno, entenem que és positiu, no? Tu, Marta, quines optatives has agafat? Itàlia, cultura audiovisual, problemàtiques socials i economia i les típiques. Les típiques, diu. Les típiques, el social. Molt bé. Doncs jo no sé si voleu comentar alguna altra cosa, no sé si a l'institut fareu properament els alumnes de batxillerat alguna activitat, alguna sortida o us esteu preparant per alguns exàmens. Bé, al novembre, l'última setmana i a principis de desembre farem els parcials. Els exàmens parcials, ja? Mhm. Caram. I, per exemple, el dia de la violència masclista, sempre l'institut, alguns alumnes, preparen també alguna cosa. Això a quin curs es fa? Sobretot a l'ESO, no? Perquè, sí, al batxillerat ja també hi ha algunes temàtiques, com per exemple aquests dies del masclisme i tal, però més a l'ESO, perquè jo crec que és per prendre consciència dels més joves, encara més joves, i, bueno, perquè són activitats més dinàmiques i més, bueno, menys teòriques. Molt bé. I ja per anar acabant, vosaltres utilitzeu llibres de text o ja esteu immersos en la digitalització dels continguts i tot plegat? Què preferiu? Depèn de l'optativa, per exemple, la comunicació audiovisual ja utilitzem només l'ordinador, no tenim llibre, però en altres sí que s'utilitza més el llibre. Però, bueno, l'institut ja ens dona un ordinador i treballem bastant amb ell. Molt bé. I teniu alguna por al fet d'haver començat batxillerat fa relativament poc? Què és el que més us preocupa? Les notes. Les notes. Les notes? Sí, perquè és el primer any que fem trimestrals i llavors és un canvi per nosaltres i de moment anem bé, però quan toqui fer-los ja serà més difícil. Com? Que és el primer que feu trimestrals? No fèieu exàmens a l'ESO? Sí, però els trimestrals és com cada trimestre es fa un examen de tot el que hem fet i això a l'ESO no es fa. Ah, no? Només es fa batxillerat. No, o sigui, a l'ESO només fem parcials. O sigui, hi ha examen i nota i... Sí, sí, només això. I llavors al batxillerat com comencen trimestrals i a segon de batxillerat farem quatrimestrals, doncs, clar, el sistema canvia molt. Bé, toca estudiar una mica més. Doncs res més. Noa, Gerard, Caral, Marta, moltíssimes gràcies. Recordem que aquí fora dels estudis encara hi ha més alumnes que també us estan escoltant, que també han vingut a visitar la ràdio. Són la resta de companys de l'assignatura de comunicació audiovisual. Res més, moltes gràcies. Esperem que hàgiu estat a gust aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern, que us hagi agradat i esperem, doncs, si voleu fer periodisme en un futur, escoltar-vos per aquí a l'emissora, d'acord? Que vagi molt bé, molta sort i molts ànims amb el batxillerat. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hi ha una màgia que no té truc! És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi! Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua! El Programa de les Parelles Lingüístiques ab-xl.cat Perquè quan parles, fas màgia! Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a l'agencat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Vinga, va, i ara són les 11 i 37. comencem la connexió en directe amb l'Aroa Carmona. Hola. Un moment, Aroa, eh? Ah, vale, vale. Vinga, va, doncs ara si tenim l'Aroa al telèfon. Hola, Aroa, què tal? Bon dia. Bon dia. Hola, Núria, què tal? Bon dia. Bon dia, molt bé. Doncs l'Aroa és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just. Un servei que es dona des del Casal de Joves i periòdicament l'anem trucant perquè ens posi al dia dels diferents intercanvis o projectes o coses que s'estiguin movent i que s'estiguin fent al servei. Cosetes a comentar, Aroa. Bé, ara mateix no tenim, diguéssim, coses noves encara perquè, com vam explicar a l'última entrevista, a la convocatòria a l'octubre es van presentar alguns projectes i, clar, estem a l'espera de si són aprovats. Sí, que això en realitat tarda en uns mesets, eh? Perquè fins a finals de desembre normalment no envien les aprovacions. Però, bueno, estem a l'espera d'això i gestionant tot el que sí que està aprovat ja. Que ve a ser d'aquí a dues setmanes. A Guadalupe, no? Marxem a Guadalupe? Sí. Marxem a Guadalupe. Molta il·lusió. Vam quedar amb els joves que van estar seleccionats, seleccionades, vam quedar el dilluns, aquest dilluns passat, o sigui abans ahir, per fer tot el tema de preparació perquè aquest projecte té una... Bueno, com tots els projectes, els joves que participen han de preparar, no? Algun dels tallers i les nits interculturals, no? Sí. Però aquest té una especialitat i és que la majoria, el 90% dels tallers, estan preparats pels participants de cadascun dels països. Interessant. Sí que hi ha una funció de, diguéssim, de coordinació, no? Que és una de les noies que treballa a l'organització allà, és com l'encarregada. I sí que es fa des de la coordinació, doncs es fa una presentació més formal del projecte, no? Com les petites coses a l'inici i un bon tancament. Però, després, tot el que és el contingut s'ha distribuït entre totes les organitzacions sòcies, que en són cinc en total, perquè siguin els propis joves els que es preparin aquestes activitats. És a dir, que cada organització s'encarrega de preparar un tema diferent, no? Exacte, exacte. I vosaltres? Sí, la temàtica, és una temàtica per aigües, és a dir, és una temàtica per a tothom igual, no? Sí. Perquè posar el focus en el desenvolupament personal dels joves perquè puguin tenir més habilitats a l'hora de trobar feina, però cada taller és particular, perquè cada taller treballa un aspecte i això és el que els joves s'encarregaran de fer. Bé, joves i joves i jo m'incloc, vull dir, perquè formo part del grup participant, òbviament amb un rol més responsable, el lideratge, si ho volem dir així, però jo també formo part d'aquesta preparació i també faré part dels tallers, vull dir, tots, eh? Els líders del grup de les altres organitzacions sòcies també. Llavors, és una mica més horitzontal perquè ens entenguem, no? el contingut, sí. Recordem també, no, Aroa, que aquest intercanvi és amb joves, però joves que ja no són menors d'edat, sinó majors d'edat. Exacte, exacte. Clar, clar, clar, perquè també es pot fer d'aquesta manera. Sí, també tenen, potser, un rol més implicatiu en aquest sentit perquè, bueno, també l'edat, la franja d'edat és una mica diferent, no? Tenen més responsabilitats. Es pot plantejar d'una altra manera. Sí, al final... Exacte, es pot plantejar d'una altra manera. Al final també són joves que tenen una vinculació molt directa amb el casal, llavors també no... O sigui, ja han treballat amb nosaltres d'alguna manera i han participat en altres mobilitats, llavors saben de què va la cosa. Saps què vull dir? Que a més es treballa des d'un nivell una mica més elevat, no? Digues, sí. Perquè són joves de 18 a 30? Exacte. Molt bé. Sí. També la més petita nostra té 18 i la més gran té 26. Però tot el col·lectiu, sí, tots els participants, al marge dels líders, no?, ja són més grans, han de tenir entre 18 a 30, sí. I també és veritat que no és com quan hi ha menors que potser marxeu 8 o 9, no?, sinó que aquí marxen 4 o 5 joves. Marxen 4, sí. 4. I això ha passat primer perquè quan són per majors d'edat normalment la quantitat de joves és menor per país i a vegades hi ha més països implicats però menys participants per cadascun. Però, si et soc sincera, principalment ha passat per la capacitat de l'organització coordinadora de lluitar-nos, eh? Perquè quan es va plantejar el projecte i el vam començar a escriure, el plantejament era que cadascú pogués portar 8 persones més 2 líders, o sigui, ser un grup de 10. D'acord. Què passa? Aquesta era com la idealització, no? És que quan es va començar a preveure on allotjar-nos i tal, es van adonar les coordinadores que trobar un allotjament per tantes persones, perquè ens trobaríem amb 50 persones, més a l'equip de gestió, no?, de coordinació, era a la illa, era força impossible. Llavors, es va determinar que faríem una reducció a la meitat. D'aquesta manera, ens asseguràvem que poguéssim allotjar-nos. ha fet un allotjament que es va crear amb subvenció europea, és com un hostel europeu, perquè ens entenguem. Sí. Però, a canvi, es faria una doble mobilitat i per això la tornada, no?, després, el mes de maig, ho farem a Bulgària. O sigui, vam tallar la quantitat de participants a la meitat, però vam posar una mobilitat extraordinària, vull dir que, bueno, que bé. Mira, es va gestionar. Una cosa per l'altra, una mica, no? Exacte, exacte, exacte, sí. Sí, sí, sí. I després de... Bueno, ens falta preguntar-te sobre l'illa de Guadalupe, quina és la temàtica que vosaltres, des de la part de Sant Just, us toca organitzar? Quina activitat o...? Mira, nosaltres hem de començar fent les activitats més introductories de totes aquestes expectatives, pors, suggeriments, aportacions que tenen els participants. Sí. Llavors, ens toca fer com aquesta part més preparatòria d'introducció al grup, etcètera. Després, farem un taller sobre l'Ikigai. Saps què és l'Ikigai, Núria? Doncs no. M'he sentit a parlar? No, ara no, no, no. Ikigai és un concepte que ve de la cultura japonesa, que diuen que és la cultura on hi ha la gent més longeva, no? La que viu més anys. Sí. Que... Bueno, el que significa és com trobar el propòsit de la teva vida. Ui! Uau! és com molt transcendental. Sí. Però la cosa és, és com aterrar una mica i veure, no?, com a línies, doncs, la teva situació actual, les teves capacitats i habilitats i allò que de tu, o sigui, allò que tens dintre que voldries fer. Una mica com... D'acord. Fé com una inspecció interna per alinear el que pots i el que fas i el que... Saps? per trobar una mica una estabilitat del propòsit i de l'acció. D'acord. Més o menys, eh? O sigui, és així com molt ràpid. Sí. Suposo que això serveix molt, que aquest plantejament serveix molt quan et trobes en un punt en què no saps molt bé per on tirar o què fer amb la teva vida, per dir-ho així, en el sentit de, bueno... Exacte. No sé molt bé què m'agrada o per on... Bueno. Exacte. Efectivament és això. Diuen, no?, que si alíniem les nostres possibilitats amb les nostres voluntats, no resignar-nos, eh? Sinó alinear-les, que és diferent. Vull dir, perquè a vegades ens hem d'adonar que potser estem tirant massa dalt en tirant massa baix, saps? Vull dir, i diuen que sí, quan trobem aquesta coherència i també sabem, no?, cap a on tirar, les nostres enèrgies s'enfoquen més directes i, per tant, podem assolir el que volem de manera més fàcil i no caure, doncs, en aquests estrès o en aquestes, no sé, sinó com pèrdues de qui soc, què faig, per on vaig, depressions. depressions és una gran paraula, eh? Però m'explico. Sí. Doncs és una mica treballar clar. Això, tenint en compte que la temàtica és el desenvolupament personal, per tenir més eines i habilitats per trobar feina, doncs és una proposta prou interessant, no?, prou alineada amb la temàtica. Després hem de fer també una altra activitat que és treballar molt el Youth Pass, que això també, o sigui, això es fa a tots els intercanvis, perquè és aquest diploma, aquest certificat europeu que els joves, tots els joves, obtenen quan acaben els projectes, independentment del tipus, on s'especifica que han estat fent, doncs, aquest aprenentatge d'educació no formal, no?, i que li dona un reconeixement a nivell europeu a aquesta educació no formal, que ara a les feines és tan important, també. Sí. tant la titulació acadèmica, sinó habilitats, treballar amb equip, responsabilitat cívica, bla, bla, bla. Bueno, doncs, tot i que això es treballa a tots els projectes, en aquest, clar, en aquest té una major importància. Sí, té més pes. Perquè al final té més pes, no?, perquè al final és entendre també com està canviant el mercat en termes de necessitats curriculars, de com ens podem vendre nosaltres com a éssers competencials i no només com a éssers que tenen una titulació o no la tenen, sinó quines competències tens, més enllà del que hagis estudiat, que pots aportar en aquesta feina o quines competències has anat guanyant al llarg de la teva vida, no?, que es poden vincular amb el lloc de feina que vols aplicar. I el Lluís Paz és una eina superinteressant i realment com molt, no sé, com molt tècnica, molt específica, per treballar tot aquest tema de les competències i quines són les competències que la Comissió Europea valora que són importants per a aquesta franja d'edat. Vull dir, és molt interessant i això ens toca fer-ho nosaltres també. Caram! Guau! I després algunes activitats molt més de lleure que són el que es coneix com energizers en aquests projectes que són com... Aquí sí que són més jocs, eh? jocs per aixecar la moral, aixecar l'energia, la bon matí, saps? Clar. Sí. I això és el que ens toca fer i això és el que vam estar preparant el dilluns, aquí al Casal. Fantàstic. Aroam, altres projectes, a part del de Guadalupe, ja ens has dit que els que vau presentar a l'octubre encara esteu pendents, òbviament, que els aprovin o no? Que això encara faltaran unes setmanes, potser inclús uns mesos també, que us ho diguin? mesos. Però entre el de Guadalupe i que us aprovin aquests, hi ha algun altre projecte entremig, algun altre intercanvi? Tenim dos intercanvis més aprovats per fer l'any 2024. Un és el que es fa en època de Setmana Santa per menors. Que aquí, no sé si ho vam parlar, ara no recordo si ho vam parlar a l'entrevista passada, que estàvem treballant per fer-ho a Jordània, de fet, ja teníem, no? Ja havíem fet totes les... Ho vam comentar, sí. La reunió, ho vam comentar, oi? una mica per sobre. Sí. Sí. Vale. Doncs, està aquest, que està aprovat, però l'únic que ara estem reformulant el país que ens acollirà, òbviament. Però està, vull dir, existirà i es farà, com sempre, la reunió informativa al gener, els protocols de selecció dels participants, les reunions amb les famílies, etcètera, vull dir, està en marxa. L'únic que no et puc dir el lloc, perquè no el tenim tancat del tot. i després hi ha un altre, que també serà per menors, que es farà a Croàcia, conjuntament amb un casal de joves públic, també, de Finlàndia. És guai, perquè a Finlàndia no hem treballat mai encara. Ja, ja, ja. No sé si... És que potser això també ja ho he dit, eh? Ahir em repeteixo, però, bueno, jo ho dic com si fos de nou. I el que passa que, en aquest, no puc dir dates encara, perquè encara ho estem negociant, també, perquè és un, és un xou, que som tots, la comunitat europea, tal, però després les vacances canvien. Ja. Els periodes lectius són diferents. Uns països ho fan en un, no? Exacte. Llavors, clar, és com, no, clar, aquests són els debats, no? De trobar la flexibilitat entre tots, a dir, bueno, que ni uns siguin els que prenguin del tot, ni els altres tal. Bueno, una mica trobar quines són les dates que, més o menys, tots ens faciliten que els joves puguin participar. Y estamos en ello, Nuri, estamos en ello. Molt bé. Doncs, Aroa, ens has fet un detall exhaustiu de com serà l'intercanvi a Guadalupe amb aquests quatre majors d'edat i com ho preparareu des d'aquí de Sant Just. També ens has adelantat aquest parell d'intercanvis. La propera vegada, doncs, que et truquem perquè ens informis potser ja serà perquè ens expliquis el post a Illa de Guadalupe. Ah, sí, és veritat, clar. I inclús també estaria bé que algun dia pogués venir algun de... Ja que són majors d'edat, no? Que potser també poguéssim passar per aquí per la ràdio i que ens expliquessin l'experiència. Doncs, mira, seria... Seria el seu, oi que sí? De fet, sempre ho diem, oi que sí? No hauria de dir... Ah, vinga, després el que passa que com estan tots amb estudis i no sé què és quant, és com ultra difícil, però... a mi també em faria molta il·lo que fossin ells, no?, en primera persona de dir aquesta ha sigut la meva experiència. Al final, això és el que té més valor. Sí. Doncs ho intentem, oi que sí? I tant, i tant. Molt bé. Doncs, Aroa, si et sembla, deixem la trucada en aquest punt i ens tornem a comunicar d'aquí uns dies. Molt bé. Perfecte, Núria. Moltes gràcies per trucar i per la possibilitat de tenir aquest espai. Igualment també, per informar. Vinga. Doncs que vagi bé, Aroa. Igualment. Adeu. Adeu. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Ara mateix són les 11 i 54. Comentem els dies mundials, que no els hem comentat, que tenim avui 25 d'octubre, perquè n'hi ha uns quants. Avui, sapigueu que és el dia mundial de l'òpera, també és el dia mundial del karate, el dia internacional de l'artista, el dia mundial de les persones de baixa estatura, també el dia mundial dels síndromes mielodisplàcics, i també el dia europeu de la justícia. Comentem una mica el dia mundial de l'òpera, per homenatjar, eh? Es fa l'antic gènere teatral i musical àmpliament conegut al món i també es fa el dia, celebra per divulgar el seu impacte en la societat. Per què celebra el 25 d'octubre? Doncs bé, la data de celebració d'aquest dia coincideix amb la data de naixement d'en George Bizet i d'en Johan Strauss, compositors afamats d'òpera i també d'opareta. Ha estat una iniciativa per part de les organitzacions Òpera América, Òpera Europa i també Òpera Llatinoamèrica, per promocionar aquesta forma d'art coneguda universalment. Actualment es troba en el procés la seva declaració oficial per part de l'UNESCO, comptant amb el recolzament de l'Institut Internacional del Teatre i també representants de l'Òpera. Grans trets, sapigueu que l'Òpera és un gènere de música teatral caracteritzada per una acció escènica amb acompanyament instrumental. Va sorgir com una iniciativa de cercle d'erudits conegut com la Camerata Florentina a finals del segle XVI per musicalitzar textos dramàtics basant-se sobretot en el teatre grec antic. Vinga, parlem d'un altre dia que hem dit avui, el Dia Mundial del Karate. Es celebra des de l'any 2005 una data que va ser escollida per l'Assemblea d'Okinawa Karate Mundial. L'objectiu de la data és recordar i ensenyar al món la tradició del Karate o el camí de la mà buida, que és com es tradueix el nom. Originariamente, el Karate és un art marcial amb arrels xineses, però, sens dubte, s'ha popularitzat i s'ha extès per tot el Japó, especialment a les illes Ryukyu, actualment conegudes de la prefectura d'Okinawa. Acabem parlant també del Dia Internacional de l'Artista, una efemèride dedicada a homenatjar a tots i totes les artistes al voltant del món, destacant la seva contribució a l'art i a la societat. La creació d'aquest Dia Internacional va ser l'any 2004 gràcies a una iniciativa de l'artista canadenc Chris McClure, especialista en l'estil denominat realisme romàntic. La data seleccionada per celebrar aquest dia commemora el naixement del pintor i de l'escultor espanyol Pablo Picasso, que va néixer un 25 d'octubre de l'any 1881 a Màlaga. Pablo Picasso va participar en diversos moviments artístics que s'han generat a nivell mundial, consagrant-se com un dels artistes més icònics del segle XX. Les seves obres han exercit una marcada influència en altres grans artistes de la seva generació. Va destacar especialment com artífecs del moviment artístic conegut com el cubisme, també juntament amb el pintor i escultor francès George Braque. I acabem parlant també del Dia Mundial de la Pasta. i és que cada 25 d'octubre els amants de la pasta de tots els racons del món celebren aquesta data tan especial. La finalitat de la famèrida és ressaltar els beneficis nutricionals que aporta la pasta a la salut de les persones. És un dels plats més consumits a nivell mundial degut a la seva versatilitat, també a les seves propietats nutritives i al seu rendiment econòmic. La creació d'aquesta famèrida parteix d'una iniciativa de 40 productors internacionals de pasta que es van unir per reconèixer aquest producte com un dels aliments més consumits i apreciats per tot el món. Vinga, va, uns segons. Connectem amb Catalunya Ràdio. Després el butllet informatiu de les notícies de Ràdio d'Esvern i seguim aquí a la tercera hora per fer l'espai de teatre i després el de cuina amb en Joan Targarona. Les notícies de les dotze. Anem a les notícies, us informa Joan Bota. L'Agència de Nacions Unides pels refugiats palestins alerta que només té combustible per 48 hores i que, si s'acaba, les seves operacions quedaran aturades dins la Franja de Gaza. L'Agència acull als seus albergs i escoles més de 600.000 palestins incloses 3.600 dones embrassades i gestiona 8 clíniques mòbils a la Franja. Sentim Marta Lorenzo, directora de l'Agència de Nacions Unides a Europa, en una entrevista als matins de TV3. El combustible es crítico para mantener las operaciones humanitarias, desde poder bombear el agua hasta poder transportarla a nuestros camiones, hasta poder producir electricidad en las paraderías para que podamos distribuir pan. A la regió Hamas, la jihad islàmica i Hezbollah s'anifiquen un front comú amb l'anunci d'una reunió conjunta en un indret no revelat. No és la primera reunió entre els actors enfrontats a Israel, però sí la primera que es fa pública, fins i tot en fotografia dels participants. Ja han assistit els màxims comandants dels tres grups. La cimera ha debatut l'estratègia a seguir davant l'ofensiva d'Israel a Gaza, al Líban i a Síria, que tillen de creció brutal. El comunicat final només informa d'un acord per continuar coordinats en la lluita contra l'estat abreu. Més notícies, Sara Riera. El Partit Popular creu que el pacte d'investidura que van signar ahir el PSOE i Suma és una cortina de fum per desviar el focus mediàtic dels partits independentistes. Segons el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, Pedro Sánchez intenta amagar que la seva investidura penja de les mans d'Esquerra i Junts a qui ha demanat que es decideixin. Todo forma parte de una cierta mascarada para tapar la verdad. El único protagonista de esta película son los partidos separatistas de Cataluña. El candidato socialista es un mero actor de reparto esperando a que el director le diga si entra o no entra en escena. Feijó ha insistit que l'amnistia és il·legal i immoral, però ha apostat per normalitzar la relació amb Esquerra i Junts a les discrepàncies. L'entgestor d'infraestructures ferroviàries a DIF renova el ramal entre Constantí i la Química Repsol per on circulaven trens amb matèries perilloses. Grups ecologistes i veïns feia anys que denunciaven el mal estat d'aquesta via que travessa els nuclis urbans del Morell i la pobla de Mafumet, el Tarragonès. Anem cap allà, Manel Sastre. Bon dia. Les obres tenen un pressupost de 3 milions d'euros per canviar el carril i les travesses d'aquest ramal de l'antiga via Reu-Roda de l'any 1922. El mal estat de la via i que trens amb mercaderies perilloses l'utilitzessin va fer que es presentés una denúncia a la Fiscalia per part del grup d'ecologista GPEC. El secretari tècnic, Jaume Formosa, espera ara que a DIF vagi més enllà de la reparació del traçat. Donarà seguretat sobretot a les dues poblacions. Estem demanant el ballat de tota la via i també que tots els passos a nivells que hi ha, que són molt eficients, que s'arregleixin. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert una investigació pels possibles casos de pèrdua de visió causats per l'ús del fàrmac defectuós a la OCTA en operacions de cirurgia de retina. Aquest producte es va retirar a l'Estat el juny del 2015 després de detectar desenes de casos de persones afectades de seguire per aquest producte que danyava el nervi òptic. Amb aquesta decisió ara el Ministeri Públic respon a la denúncia presentada per l'Associació El Defensor del Pacient investiga per poder exigir responsabilitat sanitària a les entitats responsables. Fuita d'aigua aquest matí al barri de Pedralbes de Barcelona. La fuita ha estat al passeig de Manuel Girona, a tocar de l'avinguda de Pedralbes. Ha provocat una esboranga a la vorera i ha deixat sense servei un bar i els veïns de l'edifici del davant. Aigües de Barcelona té la previsió de reparar l'averia aquest migdia. La reparació de la fuita ha obligat a tallar un tram de carril bici que s'ha habilitat per poder que hi puguin passar els vianants. És la segona fuita que hi ha a la zona l'últim mig any. Al maig, recordeu, una altra fuita de dimensions més grans va obligar a tallar diversos carrers perquè l'aigua baixava fins la diagonal. Esports, Josep Antonaisa. En futbol, el Barça rep el Shakhtar Donetsk aquest vespre 3 quarts de 7, partit de la tercera jornada de la Lliga de Campions amb transmissió de Catalunya Ràdio. Els Blaugrana tenen les baixes de Condé, de Jong, Pedri, Rafinha, Lewandowski i Sergi Roberto lesionats i també de Gavi sancionat. A Shakhtar destaca la presència de l'exblaugrana Xigrinski a qui ahir vam sentir el tot costa. Para nosotros yo creo que es un poco mejor jugar en Montjuïc porque no sé si el Barça ya está como habituado a jugar ahí. En l'altre partit del grup, l'envers rep el Porto. Completen el programa de partits del dia Feien Orlazio i Celtic a l'ètic de Madrid al grup E, Newcastle Dortmund i PSG Milan al grup F, i Young Boys Manchester City i Leipzig estrella roja al grup G. A la Champions de futbol sala el Barça juga a dos quarts de sis contra el Setendrius de Malta. A l'Eurocup femenina de bàsquet també avui. Pietansque d'Eslovàquia un i Girona a les sis. Elefteria cadir la seu a dos quarts de set. En Baterpol al final de la Copa Catalunya Masculina, Sabadell-Barceloneta a les vuit a Manresa. I en semifinals de la Copa Federació de Futbol aquest vespre a dos quarts de nou. Logroñés, Badalona a futur. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant sis minuts a les dotze, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just es prepara per acollir demà, 26 d'octubre, una conferència que promet reflexionar profundament sobre la trajectòria i el futur de l'educació superior a Catalunya. Francisco Esteban Vara, reconegut pedagog, filòsof, doctor en Humanitats i professor de la UIC, serà l'encarregat de conduir aquesta discussió amb el seu basc coneixement del món universitari. Sota el títol Quina formació universitària necessitem pel món d'avui, la xerrada explorarà la transformació de la universitat des dels anys 50, quan la Universitat de Barcelona era l'única institució d'ensenyament superior a Catalunya i les Illes Balears, accessible principalment a la burguesia. La discussió també abordarà el canvi produït als anys 70, on la universitat es va convertir en una eina d'ascens social per a molts joves de la classe treballadora. L'objectiu principal, però, serà debatre sobre les necessitats formatives dels estudiants d'avui dia i reflexionar sobre la universitat, com la universitat pot adaptar-se per formar els professionals de demà, tenint en compte els reptes i oportunitats del món laboral. La ciutat tindrà lloc a l'Auditori Maria Rosa Campreciós de la Mallola. Aquest 31 d'octubre, amb motiu de la celebració de la nit dels difunts, el Casal de Joves de Sant Just ha organitzat una sessió de cinema per a tots els amants del gènere del terror. A dos quarts de set de la tarda, la sala utopia del casal serà l'escenari i projectarà la pel·lícula Smile, del director Parker Finn. L'entrada a aquesta projecció serà gratuïta, no obstant això l'organització ha advertit que, un cop iniciada la pel·lícula, no es permetrà l'entrada a la sala, per tant, recomanen arribar a mentalació. L'activitat és organitzada pel Cine Club Utopia i el Casal de Joves. Sant Just ha anunciat una sèrie d'activitats en commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, englobades dins del novembre Lila. Les iniciatives que es desenvoluparan durant tot el mes de novembre tenen com a objectiu sensibilitzar sobre violència masclista. Els dies 3 i 4 de novembre, el Casal de Joves serà l'escenari de les terceres jornades feministes. A més, també una de les campanyes més simbòliques serà la recollida de sabates vermelles que representa la sang de les dones assassinades a causa de la violència masclista. Les sabates i els dibuixos recollits seran part d'una instal·lació a la plaça Verdaguer el 23 de novembre. Un altre acte destacat serà la tertúlia amb l'escriptora Gloria Sabater el 2 de novembre, on es debatrà en torn del seu llibre El vel de la deessa. El 18 de novembre, la sala del cinquantenari de l'Ateneu acollirà el recital poètic musical Lo que no se canta, de Mabel Flores, una proposta d'índole feminista. D'altra banda, la masia de Can Freixas, que es convertirà en la futura casa de la dona de Sant Just, s'il·luminarà de violeta durant tot el mes per donar visibilitat a la causa. El programa es completa amb altres esdeveniments com converses, actes institucionals, espectacles de circ i la desena marxa al Baix Llobregat contra la violència masclista. Així com exposicions a la biblioteca Joan Margarit relacionades amb feminisme i violència de gènere. Podeu consultar tota la programació a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just tenc a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. La Universitatuba Tour�� Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Això és espectacle, amb Maica Dueñas. Un quart d'una, comencem. Això és espectacle, amb la Sánchez Tenka, Maica Dueñas. Hola, Maica, què tal? Bon dia. Bon dia, bona hora a tothom, a tots els oients de Ràdio Desver. Avui vinc entusiasmada perquè ahir vaig veure un espectacle increïble. Sí? Sí. Vaig tenir un dia una mica raro, voltant per Barcelona per diferents motius, que ara no explicaré, però al final vaig acabar el dia entusiasmada. Bé, doncs això ja és important, tu almenys anar-te'n a dormir amb bon sabor. De veritat, de veritat. Mira, vaig anar a veure un espectacle, el Coliseum, que es diu The Rocky Horror Show. Oh! No sabia ben bé el que anava a veure. No? Que això, a vegades, va molt bé. A mi no m'agrada saber... Sorprendre't. Sí, a mi no m'agrada... I ja ens ho has dit algun cop, eh? Que mai et llegeixes allò... Mai, al programa de mà, ni res. Prefereixo anar... No, no, no, no. A ciegas. Sí, exacte. Bé, doncs vaig anar a veure The Rocky Horror Show, era dia d'estrena, i llavors em vaig trobar en tota la plana major del teatre català, no? Vaig estar saludant a l'Àngels Guanyalons, al Mingó Ràfols, a la Mercè Martínez, a la Roser Batalla, és a dir, que abans de començar el Pep Planes, abans de començar l'espectacle, ja va començar a ser un espectacle. I tots aquests actors i actrius surten a l'obra, no? No, no, no, no, no, no. Estaven entre el públic. Estaven entre el públic. Era estrena, i llavors la productora d'aquest espectacle fantàstic, doncs havia aconseguit que estiguéssim allà tothom. O sigui, estava el Dani Anglès, bé, una llista llarguíssima de gent teatrer, de teatre... De gent del món, del món. Sí, del món del teatre, sí. De Rock y Horror Show, ja dic, dona una energia, o sigui, vaig sortir amb una energia, que em menjava el món, i tot que quan vaig entrar no estava ni molts menys així, eh? És un espectacle, és un musical, és un musical, però a part que sigui un musical, és que és tot un espectacle, per tot. És un xou, no? Sí, un xou, exacte, un xou, tu ho has dit, per la interpretació, per la música, per l'orquestra en directe, que ja saps que això ho primo molt jo. Sí, sí, ho valores. La música en directe, sí. I, bé, doncs, és curiós perquè aquest espectacle venia directament de Londres, és la mateixa companyia que ho estava fent a Londres, que porta molts anys fent-lo, ha tingut un èxit i una quantitat de premis increïbles, i ha estat en gira, en gira europea. Ah, en gira europea. Sí, per celebrar el 50 aniversari de l'obra, de Rock y Horror Show, o sigui, fa 50 anys que funciona. Caram. Ha estat un èxit, absolutament èxit, en el 800 de Londres, que saps que és el barri dedicat al teatre, diguem-ne. Ha estat tot un èxit, ja dic, més de 50 anys, eh? Sua. O sigui que... Home, la seva història, la seva trajectòria. Exacte. I és un musical legendari de Richard O'Brien, ja dic, que ve directament de Londres. El director és el Christopher Luscombe. Vaig estar parlant una miqueta amb ell, però no parla castellà, evidentment. Ja. I el meu anglès és bastant bàsic. Bueno. Però em va caure molt bé a l'home. Va estar explicant que porten molts anys fent-lo i no sempre són els mateixos actors, evidentment. Clar, van canviant, suposo que això és una cosa... Sí, és una cosa. 50 anys... Home, òbviament... No aguantaria, no? Un octogenari fent aquest musical, no ho crec. Parla... A veure, per mi l'únic que em va sorprendre i no gratament és que, clar, venen de Londres directament i ho fan tot en anglès. Encara que hi ha traducció, no simultània, sinó llegida. Ah, ostres, i com ho fan això amb el teatre? Perquè, clar, amb la televisió és fàcil imaginar, però... No, no, jo he vist bastants espectacles d'aquests i té un problema. Ah. Té un problema, que mentre estàs llegint... Clar, et perds l'obra. Pers el que estan fent a l'escenari. Però i on surten les lletres? En aquest cas, al Teatre Coliseum, ahir hi havia una pantalla a la dreta de l'escenari i una altra pantalla a l'esquerra de l'escenari. És a dir, que tu podies mirar els textos que posaven, doncs, a la dreta o a l'esquerra, segons estiguessis asseguda. Jo vaig tenir la sort, perquè sempre, sempre que parlo d'això dic que tinc molta sort, que, malgrat que estava el teatre ple a vessar, vaig estar a les primeres fileres. No. Quina sort. Sí, sí, o sigui, de veritat, jo crec que sempre em diuen que tinc sort i quan vaig al teatre convidada sempre penso que sí, que tinc sort, perquè sempre em posen en un lloc magnífic, no? Perquè ho senti bé i tal. En aquest cas, no calia perquè se sentia molt bé, perquè canten, ballen, fan el burro i tal. I la història és una història, bueno, interessant, perquè va d'al·lisnes, de gent d'un altre planeta i és una mica esbuixarrada. Una mica esbuixarrada, però de veritat. Aneu perquè ho passareu super, super, super bé, eh? De Rocky Horror Show està fins al 5 de novembre al Teatre Coliseum. Val. I crec que val la pena d'anar a passar una estona agradable i divertida. Allò canyera, eh? Sí, sí, sí. A més a més, ara que dius canyera, a més a més, com que és un musical, hi ha molta gent, molta, a mi em va sorprendre això, la veritat, que se saben les cançons que canten. Al costat meu hi havia una noia, una noia joveneta, que es va passar tota l'estona cantant, però cantant a viva veu, eh? Vull dir, poca broma, no com jo que a vegades canto que no se sent, no? Aquesta cantava, a més, a tothom dret a la platea ballant, vull dir, va ser una bogeria i el públic s'ho va passar super bé, des del principi fins al final. Que bé. O sigui que si voleu anar, ja sabeu que està al Teatre Coliseum, que és una obra que ve directament de Londres. que porta 50 anys funcionant, de Rocky Horror Show, no us penseu que tindreu por? Que no, que no tindreu por, eh? Jo pensava, a veure, a veure, a veure si tindré por, però no, no, no tindreu por. Llavors, el director és el Cristófer Luscombe i l'autor d'aquesta obra, doncs també és un autor molt conegut, magnífic, i llavors, bé, estarà des d'ahir fins al dia 5 de novembre al Teatre Coliseum, que feia molt de temps que no anava al Teatre Coliseum i és un espectacle anar al teatre. I de Rocky Horror Show, o sigui, absolutament, de veritat, o sigui, ho passareu super bé si aneu a veure-la. I ara avui començem a parlar amb un bon amic i gran, gran actor i productor, que és el David Selvas. No és la primera vegada que està al nostre programa, perquè el David, gràcies a Déu, treballa molt. Llavors, avui el tenim aquí perquè està fent una obra preciosa, que la setmana passada ja la vaig recomanar, que és el Love, Love, Love, a la Sala Villarroel. I estem parlant, evidentment, de David Selvas. David, bon dia. Bon dia. Hola, David, com estàs, carinyo? Molt bé, encantat de parlar amb vosaltres. Doncs mira, et truquem perquè l'altre dia també vaig anar a veure Love, Love, Love. Em va agradar moltíssim, moltíssim. I volia, doncs, que li expliquessis als nostres oients què és ben bé aquesta obra. Doncs aquesta obra intenta fer com un retrat generacional dels hippies que van començar, el moviment hippie que va començar el 67, que per primera vegada els joves van ser els protagonistes de la seva vida i la seva història, van tallar radicalment amb els seus pares i moltes vegades els valors i el que heredaven dels pares, que van tenir un gran himne, com va ser el Love, Love, Love, per això, el tipus de la peça dels Beatles, i que una mica aquest moviment es cristal·litza amb què representen els Beatles i què van representar els Beatles pels joves dels 70. Per tots, eh? Aquesta mateixa família. Per tots els joves del món, eh? Per mi, sí, evidentment. Per mi també. Perquè hi havia joves, potser rurals, que no van agafar aquesta, no?, més convencional i que no van saber trencar amb les seves famílies, no? Perquè hi havia molta part de ruptura i de trencament, no?, a nivell d'alliberar-se sexualment, en relació a la parella, no?, moltíssimes coses es van plantejar de nou, no? Aquesta mateixa parella que s'enamora aquest dia del 67, el recuperem el 1990, quan ja tenen una família, quan tenen uns adults a casa i molts d'aquells somnis que tenien de canviar el món, que aquest món es canviava només amb amor, doncs ja no és així, perquè tenen unes hipoteques a pagar, perquè tenen uns conflictes a resoldre, tenen uns problemes econòmics, emocionals, amorosos entre ells, i els tornem a recuperar més tard, quan ja tenen gairebé 70 anys, 111, quan, ai, el 2011, quan la seva filla, que ara té gairebé 40 anys, apareix a casa i una mica passa a comptes amb ells i els valors i el que han rebut dels seus pares, no? És real com a la vida misma, aquesta obra, penso jo. Total. Jo crec que moltíssima gent del públic que estava l'altre dia a la Villarroel segur que es va sentir dintificada. És de Mike Bardet. Com vau trobar aquesta obra? Va ser per casualitat? La vau buscar? La vau veure? Bueno, doncs, no, va ser en un viatge a Londres, que sempre t'acabes perdent, nosaltres estem com a brutals sempre buscant material una mica que creguis que sigui possible, per tant, sempre acabes mirant si hi ha molta gent o poca gent al repartiment, de què va l'obra, la vam comprar, la vam traduir, sí, vam fer una traducció ràpida, li vam passar al Julio, al Julio li va agradar molt i és un d'aquells projectes que va quedar empantanegat per la pandèmia. L'havia de fer abans de la pandèmia, però això, les coses van anar com van anar i l'hem pogut fer ara. Bé, quan diu el Julio, està parlant del Julio Manrique, que és el director d'aquesta obra, Love, Love, Love, i que, a més a més, és soci, juntament amb el Julio... No, no, el Julio no és soci, és brutal. El Julio, no, no, vam començar al principi junts, però ell no ha estat mai dintre de l'empresa. És a dir, nosaltres, igual que la Cristina, igual que hem fet coproducció, ens posen el seu moment amb el Navi i el Marcel, amb el Norbert, vull dir que nosaltres hem col·laborat amb diferents artistes, que estan com al nostre voltant, que som amics i tal, però dintre de l'empresa no. I per què? Bé, però sou amics, no? Perquè a vegades ell fa de director de l'obra que tu fas d'actor i a vegades fas tu de director de l'obra que li fa d'actor, no? Escolta, dins de l'obra, a mi em va sorprendre molt, t'ho vaig comentar el dia que vaig anar a veure-la, perquè tu per la teva edat no has viscut els anys 60-70. No, jo enneixo el 71. Ja, i la veritat és que em va sorprendre moltíssim, moltíssim, quan fas de jove, el bé que t'ambientes i el bé que ho fas. Home, ens ajuda molt la caracterització, no? El vestuari que portem, jipiós, els penjols, les perruques... Vull dir que, clar, hi ha un exercici heavy a nivell de tots els equips per cuidar-nos, sobretot a la Laia i a mi, perquè de cop i volta estem fent de xavals de 19 anys, no? Vull dir que, d'alguna manera, el públic ja ho veu que no és així, però, bueno, hi ha una certa teatralitat que funciona cap a aquest sentit i que per explicar la història crec que està bé. Vull dir que hagués sigut molt diferent si hi hagi sigut dos actors diferents. El mateix autor demana que siguin els mateix actors que fan les tres èpoques del personatge, saps? Però, de totes maneres, de veritat, a mi em va sorprendre perquè no és només la caracterització, evidentment, que és bona, sinó la manera de caminar, la manera de moure'n, la manera de seure al terra, vull dir, que em va agradar moltíssim. Però, a veure, fas de molt jove, quan comença l'obra, i després de molt gran. Sí, ja he de fer tanta. Tu estàs en un intermig. Bueno, nosaltres som més els de la meitat, no? Sí, per això, intremig. Ja tenim l'edat del tot. Exacte. Quina part t'ha costat més de fer-la? La de molt jove? La primera, sense cap anya de dubte. La de molt jove, sí. La de molt jove. Molt bé. Escoltar-me... Sí, sempre arrencar una obra, sempre és molt complicat. Normalment és el més difícil de trobar. Gairebé tots els espectacles, ja diria, com comences, és a dir, en el fons és com quan s'acaba la vida real i comença la ficció. Aquest pont sempre és molt complicat, com a actoralment, també, de posar en marxa com a director i com a llenguatge d'un espectacle. Vull dir que s'acabaran a les llums de sala i ara què, no? Com construiràs aquest món? Aquest món fictíssim normalment és el més complicat per començar. I aquí és el primer acte, que és quan nosaltres tenim 19 anys, que és el que està més allunyat de nosaltres, també. O sigui, que és el que més t'ha costat. Doncs ho has fet fantàsticament bé, perquè jo veia un noi d'aquella època. Els teus companys són la Laia Marull, la Clara de Ramon i el Marc Bosch. I esteu a la Villarroel. Fins quan esteu a la Villarroel? Fins el 3 de desembre. 3 de desembre. O sigui, queda poc temps per anar a veure aquesta meravellosa obra, que parla, evidentment, de l'amor, però també del desamor entre cometes. Perquè al llarg de la vida, en la vida d'una parella, passen moltíssimes coses. I en aquesta obra, The Love, Love, Love, parla molt d'amor, però també es veu com la relació de parella passa per diferents moments, no? Com és normal. La cançó que sona és All You Need Is Love, de Beatles. Això ho veu posar vosaltres o estava dins del text? No, estava dins, per això el títol, no? Vull dir que l'obra comença el dia que es fa un programa que és Our World, que va ser com la primera vegada que es va fer un programa que s'emetia a tots els cinc continents i que allà va ser on els Beatles van estrenar All You Need Is Love. Vull dir, abans allà ningú havia escoltat mai la cançó i ells la van estrenant en directe allà, que és el dia que es coneixen el Kenneth i la Sandra. Bé, estàs disfrutant, suposo, no? Sí, ens estem passant superbé. Molt bé, doncs me n'alegro moltíssim, de veritat. Escolta, una pregunta. Treballar amb la Cristina Genevat, que ha fet la tradució, també és una persona que està dins del vostre equip, però ser dirigit per una persona que és, a més a més, amic teu, és més difícil o menys? Jo crec que totes aquestes coses de l'amistat i la feina sempre poden sortir bé o poden sortir malament. Jo no dic que sempre sigui així, però en el cas nostre, en el cas de la Cristina, en el cas del Julio i d'altres col·laboradors que tenim, hòstia, sempre ha sigut un plaer. Això no vol dir que hi hagi moments més complicats, perquè un procés d'assajos normalment és un procés... Clar, per això t'ho dic, per això t'ho dic. Però també tens més confiança per dir, per explicar, per comentar. Vull dir que vas a fondo en tots els sentits. Per tant, llavors és més emocionant per un cantó i també per bé i per mal, però en aquest cas és per bé totalment. O sigui que no us baralleu mai, el Julio i tu, el Julio Manrique i tu. No, no, que va. Que va, que va, que va, també és un procés superbonic. Ah, doncs m'en alegro molt tuíssim. Esteu a la Villarroel fins quan? Fins el 3 de desembre. Fins el 3 de desembre, recordeu. Love, love, love. Molt d'amor en aquesta obra, una magnífica actuació de tots els actors i una direcció fantàstica del Julio Manrique. Ja sabeu, a la Villarroel queden pocs dies, o sigui que aprofiteu. Moltíssimes gràcies, David. Gràcies, Maica, a vosaltres. Adéu, adéu, bon dia. Adéu-siau. Bé, David Selvas, el protagonista. És molt maca, l'obra, eh? Ja ens ho vas dir la setmana passada, que valia molt... Val la pena d'anar-hi, sí. Vaig veure-la, em va agradar molt i vaig pensar si puc parlar amb el David que ens expliqui una mica com ha anat i tal. Després recordeu també, perquè això no ho parlem mai, però està bé dir-lo, que, per exemple, a la Villarroel, en molts teatres, però a la Villarroel, per exemple, fan descomptes que són importants a l'hora de comprar l'entrada. Per exemple, els majors de 65 anys tenen un 15% de descompte. Ah, està bé. El carnet família numerosa té un 15% també. El carnet de discapacitat té un 15% també. Menors de 35 anys... 35 anys, o sigui, que entres tu. Sí, sí. També tenen un 15% de descompte. El carnet jove també té un 15% de descompte. Vull dir que... Veureu. Sí, sí, n'hi ha teatres com aquesta de la Villarroel que es pot veure al Love, Love, Love i que, si teniu algun carnet d'aquesta mena, pot servir. Home, un 15%. Bueno, està molt bé. O sigui que avui, perquè els nostres suïts recordin, tenim el Rocky Horror Show, fantàstica, fantàstica, i el Love, Love, Love, que està al Rocky Horror Show, està al Coliseum. Al Coliseum no he vist si n'hi ha descomptes, però val la pena d'anar-hi a veure-ho perquè és un gran espectacle. I a la Villarroel, que fan el Love, Love, Love. Love, Love, Love. Hem parlat amb el David Selvas, que és el prota, i que també és una història molt maca. O sigui, una història real com la vida mateixa. Una parella que s'enamoren, que formen una família, que passen els anys amb períodes de tot arreu, o sigui, de tota mena, bons i dolents, i que tenen fills, i al final els fills venen una mica a retreure els pares el que han fet amb ells. Poca broma. O sigui, que et deixa un... Bueno, un real com la vida misma. Sí, però deixa un regús una mica amarg, saps? Perquè, clar, els pares sempre fem per als fills absolutament tot el que podem i sempre intentem que siguin feliços, que tinguin una bona feina, que tinguin una bona vida i tal. Però és veritat, real com la vida misma, com tu dius, perquè a vegades els fills quan són grans, doncs, retreuen els pares algunes de les coses que han fet, no? A mi em sembla molt malament, però és real com la vida misma. Sí. O sigui, que love, love, love, amor, amor, amor, bueno, fins a un cert punt. Clar. Dos obres que realment val la pena d'anar-hi i a veure si aneu. Clar. Sí, a mi m'agradaria molt, Núria, que quan la gent va a veure les obres que recomano, que truquin a la ràdio per... Per donar la seva opinió o per comentar. Per donar la seva opinió mentre estem fent l'espai o simplement que ho facin per WhatsApp i que diguin el que li ha semblat. Perquè, clar, les opinions són lliures. Clar, això és una mica subjectiu, o cadascú pot tenir una opinió o una altra sobre... Jo recomano sempre les obres que m'agraden, no? Clar. I que penso que estan molt ben dirigides, molt ben interpretades, però... T'agradaria saber, no?, també la gent el que pensa. Sí, per gustos colores, no?, que diuen, no? Exactament. Doncs res, dues recomanacions per aquesta setmana. Fantàstic. A veure si la setmana vinent algú truca per dir-nos que ha anat a veure alguna d'aquestes obres i què li ha semblat. Val, o alguna de les que hagi recomanat en els últims programes, també. Evidentment, evidentment, evidentment. Al teatre, afortunadament a Barcelona, hi ha molta oferta, o sigui que cada dia podeu anar, o cada setmana podeu anar a veure alguna obra. Molt bé, doncs, Maica, ens emplacem per la setmana vinent. Molt bé, que tingueu una bona setmana. Adéu. Adéu. Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! què és el que ens portes avui! De què parlarem! Molt bé! Doncs mira! A veure! S'acosta el Nadal! I com nosaltres ja ens estem una mica programant a veure quins plats farem i com ens organitzarem si fa no fa vindran a ser els mateixos plats que altres anys inclús mantenint el preu de molts d'ells Algunes coses sí que les hem incrementat una mica de preu per la pujada de preus que estem tenint, però la majoria es mantenen igual i avui venia a parlar-vos una mica, i avui i a les properes seccions, parlar-vos una mica dels plats típics de Nadal, que una mica avui de pinzellada general, dels plats més típics de Nadal, i a les següents seccions ja anirem acabant de perfilar una miqueta més els aperitius de Nadal, els primers plats, els segons plats de carn, segons plats de peix, anirem parlant una miqueta de tots els plats en general. Però sí que és veritat que ens hem de començar a preparar una mica i a organitzar. Falten dies encara, falten dies, però hem de començar a parlar amb la família, que on anirem, com ens organitzarem, què farem per dinar, què farem per sopar, si fem una mica de pic a pic, on farem cagar el tio, on passarem els reis, etcètera. Sí, sí, mare meva! Sense enrotllar-me més, mira, sobretot parlant, em refereixo aquí a Catalunya, però sobretot els plats més típics, per exemple, l'escudella i carn d'olla. Aquest és típicíssim. Aquest és el plat, un dels plats més típics. Fer una escudella, fer una sopeta, ja sigui amb fideus, ja sigui amb arròs, i després menjar la carn d'olla, que normalment pastanaga, patata, pilota, botifarra negra, potser algú que li posa... Cigrons, també. Cigrons, mig peu de porc, una mica de col, tot això, o inclús cançalada. Vull dir, tot això, després d'haver menjat una sopeta, o es pot menjar aquest plat que és molt, molt tradicional de la nostra cuina i molt típic d'aquestes festes de madame. Un altre plat que seria, en algun moment de les festes també, seria fer la sopa de galets, que amb el mateix brou que hem fet l'escudella i carn d'olla, doncs farem la sopa de galets, amb la pasta de galets, que no deixen de ser res més que una pasta en forma de cargol, més o menys gran, però sí que és veritat que n'hi ha algunes pastes que són grosses, que són uns cargolits grossos, que inclús els podem farcir amb la carn que ens ha quedat de l'escudella i carn d'olla, val? Val. Vull dir que, o no, o fer galets petits, o fer galets més grans. Nosaltres, per exemple, aquí a Cuina Miracle, el que oferim sempre és el brou de Nadal i les pilotes a banda, però mai fem la pasta perquè cadascú a casa seva s'ho pugui fer al seu gust. Hi ha famílies que els agraden els galets més grans, hi ha famílies que els agraden els galets més petits, etcètera. Vull dir que després cadascú fa i desfà una mica com li agradi més a la família. Clar. Un altre plat serien els canelons, que tot i ser un plat molt típic d'origen italià, l'hem adaptat fàcilment a la nostra cuina. Tradicionalment s'elaboraven els canelons amb tota la carn precisament que en quedava de l'escudella i carn d'olla, ben trinxadeta i barrejada amb beixamel i aleshores farixíem els canelons. Avui en dia els canelons ja arrostim la carn expressament per fer canelons, els més tradicionals i més típics són els de carn, evidentment, però a partir d'aquí ens dona un ventall de possibilitats i moltes versions, fer-ne d'espinacs, fer-ne de bacallà amb espinacs, només de peix i marisc, els de carn, bueno, infinitat, infinitat de versions. Nosaltres, per exemple, fèiem uns de pasta fresca que hi posem ànec, bolets, fuamicui, titòfona, val? Però a partir d'aquí... Però també en feu de carn. Sí, els que venem més són els de carn, però ja us dic que aquestes varietats que us he comentat doncs ja són varietats que normalment fem... Més específiques, sí. Exacte, però vull dir que el que vull dir que dona un ventall de possibilitats i sobretot tradicionalment quan es menyen els canelons són el 26 de desembre per la facilitat de Sant Esteve, el que és el dia més tradicional de menjar-ne, però bé, que els podem menjar doncs molts altres dies de l'any. Recomanem doncs entre dos i tres canelons per persona. Si tenim molta ânsia, ens agraden molt els canelons i ens en mengem més de tres, home, possiblement no els podem menjar, però després tinguem en compte que potser després no menjarem el plat principal, el segon plat, no? Ja, que cal vigilar una mica, no? Cal vigilar una mica, però que podria ser, com és un altre plat dels més típics de la cuina catalana per Nadal, seria el rostit de Nadal. El rostit de Nadal vindria a ser, o bé, pollastre rostit, o bé, ànec rostit, o bé, pollastre farcit, o gaire rostit o farcit. I quan dic rostit, vull dir, per exemple, doncs rostit a la cassola, amb fruits secs, com pot ser pinyons, com pot ser panses, com pot ser prunes, etcètera, amb vi ranci, amb conyac, amb una bona reducció, una força quantitat de ceba, i després les versions de pollastres farcits, o de sorçats i farcits, o bé, amb bòs i farcits, o els gai dindis de sorçats i farcits, no? Sí. Doncs aquests pollastres es farceixen amb el que diem nosaltres a Cuina Miracle, el farciment típic de Nadal, que vindria a ser prunes, poma, pinyons i carn picada, i a partir d'aquí, doncs, poder rostir aquests pollastres sencers i després a la taula tallar-los i servir-los, no? Generalment aquests pollastres, doncs, es posen, doncs, de segon plat i hem de tenir en compte que amb un tall, doncs, seria suficient, val? Vale. Altres versions de carn, doncs, que també fem per Nadal, però potser, potser no vindrien a ser tan tradicionals com aquests rostits, doncs, vindria a ser, per exemple, el cabrit, o vindria a ser, doncs, el guerrí o inclús una cuixa de pernil rostida, bueno, són altres, el fricandó o altres tipus de carns, no? Però el més tradicional, doncs, seria el pollastre o l'ànec, d'acord? Vale. I ja per, bueno, per acabar, un altre típic de les festes de Nadal seria un suquet de peix, un suquet de peix, doncs, fet amb rap, fet amb llust, generalment porta patates, gamba vermella, escamerlans, etcètera, no? Aquest suquet de peix vindria a ser un guisa tradicional mariner, on s'aprofitava, diguéssim, tot el que els mariners no venien i ho posaven a la cassola. Sí, tal qual. Ara, tradicionalment, com és un plat, doncs, que el producte es compra expressament per fer-lo, doncs, clar, evidentment, hem de tenir en compte que els preus de tots aquests productes per Nadal també s'encareix, d'acord? Per tant, això sí que ho hem de tenir en compte, no? Altres plats de peix que també es cuinen força i que també fem nosaltres, per exemple, cuina miracle, a banda d'un rap a la marinera, que vindria a ser un suquet de peix o el llust, etcètera, doncs, seria, per exemple, doncs, fer uns calamars farcits o fer un salmó a la planxa o fer un rap allà gustat, etcètera. Ja serien altres versions de peix que també fem per a aquestes festes, no? I ja per acabar la secció, parlar-vos, sobretot, doncs, ja dels tres postres típics d'aquestes festes Nadal. A veure. Vindrien a ser els torrons, que no poden faltar, vindrien a ser les neules i el tortell de reis, d'aquests tres postres tradicionals i típics d'aquestes festes, sobretot aquí a Catalunya i a l'estat espanyol també. Sí que és veritat, sí que és veritat, doncs, que cada un d'aquests postres vindria a associar-se a uns dies molt concrets. Sí que és veritat que al final comprem torrons i ens duren totes les festes i comprem neules i també una miqueta totes les festes, però vindrien a ser els tres postres estrelles. Què combinem entremig d'aquests postres o què podem fer? Doncs es combinen amb algun tipus de gelat, es combinen amb pinya, ja sigui pinya fresca o en conserva, es combinen amb altres postres o inclús a flams amb nata, etcètera. Tenim moltes altres opcions, no? Però el més típic serien els torrons, les neules i el tortell de reis. Sí, sí. I, bueno, ja hem fet un repàs dels... De tots els menys de Nadal. Exacte, dels plats més tradicionals i més típics, no? Sí que és veritat, doncs que això, que a les properes seccions a mi m'agradaria parlar una mica dels plats que farem a Cuina Miracle, ja sigui, doncs, aperitius i pica-piques, els plats principals i els segons plats, ja siguin de carn i peix. I com a postre, generalment, nosaltres intentem... Torrons no... No, no. Hem fet una versió de postre per Nadal, que seria un tiramisú de torró. Ah, fixa't. Però ja fa un temps que no el fem perquè considerem que al final hem de deixar que siguin els postres més tradicionals, com els que us he comentat, els que prevalguin a la taula i, per tant, com són postres, doncs, que hi ha altres empreses i altres persones que s'hi dediquen i que els elaboren i que segur que ho fan i ho fan molt bé, doncs, ja hem de deixar pas a que aquesta gent, doncs, ho segueixin fent, no? I no cal que nosaltres intentem... Més competència encara. Exacte, vull dir, ja tenim prou feina amb les coses que tenim. Sí que podem fer algun postre alternatiu, com alguna vegada hem fet, que és el tiramisú de torró, que, bueno, doncs, és una altra manera de menjar torró, perquè ens ho fem d'alguna manera, però, bueno... Joan, teniu la taula de menú obert al públic ja penjada en alguna xarxa amb els preus o el que teniu? Sí, mira, tenim, tenim ja a la nostra pàgina web, ja tenim penjat els plats que farem aquest any, tots els oients que vulgueu, doncs, hi podeu accedir i podeu descarregar-vos el PDF on trobareu els plats que farem, inclús amb els preus. Si entreu a www.cuinamiracle.com, doncs, a partir d'aquí veureu un escrit on podeu descarregar-vos el document on sortiran tots els plats amb els preus. Sí que és veritat que sempre a mi m'agrada, doncs, parlar amb el client, que ens truqui, que es deixi aconsellar, perquè de vegades tu també veus un preu d'algun producte i si no saps per quantes persones poden menjar d'aquell producte, doncs tu pots arribar a pensar-te, doncs, que és un producte molt car, o etcètera, però quan jo et digui, doncs, quantes persones et poden menjar i que et deixis, doncs, aconsellar i recomanar, doncs molt millor. Jo sempre dic i defenso, tot i anar moltes vegades en contra nostre, doncs, que acabem menjant molt per Nadal i, per tant, deixa't aconsellar per ajustar una mica les quantitats i que no siguin tots els dies excessos de menjar. Després ens van quedant moltes restes de menjar molts dies i després no sabem què fer-ne, no? Vull dir que, de vegades, doncs, ficar una miqueta menys de quantitat dels productes i gaudir de la festa amb unes quantitats, doncs, més ajustades, doncs, ens pot anar millor, val? Per tant, això. Jo sempre recomano, sobretot, que si us voleu mirar els plats que farem amb els preus, doncs, ho feu, però que ens truqueu per fer la comanda, doncs, personalment i que us puguem aconsellar de la millor manera i que us vagi el millor possible, d'acord? Molt bé. Doncs, Joan, quedem així, eh? Les properes sessions ja anirem matisant, més primers plats, segons i aperitius i, de moment, ja tenim aquest tastet. Molt bé, doncs... Sí, i a les xarxes socials anirem fent post a les xarxes socials, sobretot si ens seguiu a Instagram o a Facebook, doncs, anirem fent post, ja estem començant amb campanya de Nadal, i anirem penjant imatges i plats, doncs, que ens podeu demanar, eh? O sigui, clar, bé, ja estem emprenent a campanya, de fet, hem d'anar-nos proporcionant. Molt bé. Doncs, Joan, fins la propera vegada que tornem a connectar, d'acord? Perfecte, doncs, moltes gràcies, Núria. Una abraçada. Vinga, una abraçada. Adéu. Adéu, adéu. Ja falten tres minuts per la una del migdia, això significa que hem d'acomiadar el programa d'avui. Nosaltres tornarem demà dijous a la mateixa hora de 10 a 1 per fer-vos company aquí als matins de ràdio d'Esvern. Heu escoltat el magazín La Rambla. Ens podeu seguir per les xarxes socials a Twitter i a Instagram, arroba la Rambla, 9-8-1, tot seguit i amb minúscules. També ens podeu anar seguint a les xarxes en general, arroba ràdio d'Esvern. Ara, l'informatiu de notícies i per la tarda, el magazín de tardes amb Dani Martínez, El Refugi. Que vagi bé i tingueu bona tarda. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà!