#477 - La música de La Casona i l'associació de gent gran

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Molt bon dia, Sant Just, passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts 7 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Després seré jo qui comenti avui l'efemèrida del dia i també aquesta curiositat musical. i també alguns dies mundials que hi haurà avui 7 de novembre. Acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui vindrà el Carles Rodríguez que és el propietari del nou restaurant La Casona de Sant Just. També propietari de l'Ateneu, restaurant d'aquí del poble i també del restaurant Xerrues de Sant Joan d'Espí. Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí. A les 11 i 40 rebrem l'associació de gent gran de Sant Just per fer tertúlia i comentar les activitats que tenen previstes. Després a tercera hora de la Rambla ja a partir de les 12 i 10 deixarà caure en Marçal Ferret que avui fa un programa especial i fa una entrevista a un dibuixant vinyatista, un historietista, és en Josso, en Josep Solana, que el trucarem via telefònica. Acabarem el programa també amb una altra secció, serà la d'Arnau Cònsul, propietari de la llibreria Cal Llibreter, que, com sempre, cada dimarts ens fa la recomanació literària de la setmana aquí a Ràdio d'Esvern. Doncs bé, no marxeu, que tot això és el que tindrem avui. I comença amb el matí. de dimarts amb aquest tema de Tom Odell que es diu Another Love. i on another love another love oh my tears be used all on another love another love oh my tears be used all on another love another love my tears be used all Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! T'hi esperem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Passen 19 minuts a les 10 del matí i volem estar informats i informades de les notícies de Sant Just. Per això tenim la Mariona a l'estudi. Hola, Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. Doncs bé, suposo que ens obriràs amb temes Sant Justencs. Què tenim avui? Doncs mira, tenim que l'Ateneu acollirà una conferència organitzada per les SEAS el proper 10 de novembre, és a dir, divendres, a les 8 del vespre a la Sala Piquet, sota el títol Faudalisme i Castells. I serà càrrec de Maria Soler Sala, que és professora d'Història i Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona i investigadora principal dels projectes Freigles i Priores, Senyors i Prínceps. Amb una especialització en l'estudi del territori i el paisatge medieval, Sala compartirà el seu coneixement exactiu sobre la matèria, enriquit per la seva experiència en excavacions arqueològiques al castell de Voltrera de Brera i al monestir de Santa Maria del Guaire. Sí. Llavors, doncs, farà aquesta conferència a les 8 del vespre al divendres, dins del cicle de les SEAS que estan fent, que es diu El fet militar en la història de Catalunya. Clar, llavors totes les conferències sempre giren una mica entorn a castells, no? Exacte. Fortaleses, temes medievals. Exacte, i llavors, per anar més enllà, el diumenge 12 de novembre, tindrà lloc una excursió a les Torres de Fals, al Bages, que amb sortida programada a les 7 del matí des del Parador, i passarà pels conjunts medievals de Rajadell i les Torres de Fals, amb dues ubicacions de gran significat en l'arquitectura defensiva i el feudalisme regional. Sí. Hi ha previstes dues rutes, una de llarga distància que es desenvoluparà al llarg de 15 quilòmetres i una altra més curta de 9 quilòmetres, i els participants podran gaudir de la diversitat de la vegetació, i això són dades que dona la SEAS per la gent que sigui més friquina al tema, es podrà explorar el substrat geològic que compren marques gressos i calcàries datades del Leocè. Això la gent que sàpiga de geològic sabrà el que vol dir. I li sabrà donar la importància que potser nosaltres no li sabem donar ara mateix. El que sí que estic mirant són fotografies d'aquestes Torres de Fals, que has dit que passarà a l'itinerari per aquestes torres, i escolta'm, és un lloc molt maco, eh? Sí, sí. La veritat és que pinta molt xulo, i a més, hi haurà una novetat, que és que pels interessats i interessades més en l'aspecte cultural s'oferirà una opció dins l'excursió que inclourà visites als castells medievals de Rajadell i a les Torres de Fals. Ah, mira! Que són testimonis de la història militar de Catalunya i part de la línia defensiva dels Vescomtes de Cardona. Sí. I, clar, queden perfectes dins el tema del cicle que estan fent sobre la història... Sí, sí. El fet militar en la història de Catalunya. La gràcia també d'aquests castells és que estan sempre com enmig de la muntanya, com a dalt dels turons, normalment, a la part de dalt, i estan envoltats sempre de vegetació, de muntanya, de verds, i són llocs com, amb els voltants, molt macos. Molt macos, es veu. I tant. Sí, sí. Molt bé, doncs això, eh? Torres de Fals i Castell de Rajadell. Exacte. Val, molt bé. Mariona, recordes l'hora de la conferència? La conferència del divendres a les vuit del vespre a la Sala Piquet. Molt bé. Seguim, doncs, amb altres temes. De moment tenim aquesta conferència i activitat sortida, excursió de les CES. Què més tenint? Tenim que Promoció Econòmica de Sant Just, amb el Supor de la Diputació de Barcelona, ha convocat una trobada de Speed Dating professional, que tindrà lloc el dijous 16 de novembre a l'hotel City Park de Sant Just. Sí. I bé, amb l'objectiu de potenciar l'ocupació al municipi, és una iniciativa que està dissenyada per afavorir l'encreuament entre l'oferta i la demanda laboral en l'àmbit local. Per tant, empreses i comerços tindran l'oportunitat de conèixer-se cara a cara i a potenciar els empleats. i per aquests últims serà també un escenari ideal per a l'entrega directa de currículums i realització d'entrevistes així una mica express. Llavors, la jornada començarà a les 10 del matí, amb les acreditacions seguides d'una benvinguda institucional. Sí. I dins del planning destaca la ponència Elevator Pitch, com presentar-te en 3 minuts, que proporcionarà concils claus per a una presentació efectiva davant de possibles ocupadors, amb una perspectiva de gènere inclusiva. I després d'un break per poder fer un cafè, que facilitarà el networking informal, que en aquests àmbits ja veiem que agafen molts anglicismes i agafen moltes paraules. Entre speed day... No, estic barrejant coses. Que és com has dit? Speed dating. Speed dating. Ara diuen coffee break. Coffee break. Clar, durant el coffee break es facilitarà el networking. Sí. Bueno, vinga, va, escolta'm. Només de pronunciar les paraules ja treus el first. Sí, sí, tal. I bé, és una trobada dirigida a empreses en cerca de talent, així una mica més immediat o a curt termini. Hi ha persones en situació d'atur que busquen millorar la seva ocupació, que estiguin inscrites als serveis locals d'ocupació de la xarxa Xaloc o OTL de la Diputació de Barcelona. Sí. I serà una trobada dirigida, o sigui, amb prioritat pels residents de Sant Just o de l'àrea pròxima, però si no s'omplissin totes les places pot venir gent d'on vulgui. El que no m'ha quedat clar és, les empreses que van, són d'aquí del polígon de Sant Just o negocis també d'aquí del poble? En principi són empreses locals. Empreses i comerços locals o de la zona més propera. Per això, doncs, perquè... Que no vagi algú que vulgui treballar, no sé, en una empresa o en un lloc o que, no sé, que estigui fora de Sant Just... Exacte, que no t'aspiris aquí empreses de tot Catalunya o de tot l'estat espanyol. No, no, en principi és això. Per treballar aquí a Sant Just. Speed dating local. Molt bé. Doncs proposta de promoció econòmica també. I què més tenim, Mariona, l'últim titular? Doncs mira, tenim que a Sant Just el dimecres 15 de novembre serà el punt de trobada entre la ciutadania i l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya i es proporcionarà assistència tant de manera presencial com telemàtica per atendre consultes i queixes vinculades a possibles vulneracions de drets per administracions o empreses proveïdores de serveis bàsics com aigua, electricitat i gas. Sí. I bé, aquesta iniciativa forma part de l'estratègia d'accessibilitat que el síndic està donant a terme visitant regularment diversos municipis i barris de Catalunya per facilitar el diàleg directe amb els ciutadans i ciutadanes. Per tant, aquí en el que està Sant Just les sessions d'atenció es realitzaran al Centre Social del Milenari, com ja he dit, el 15 de novembre. I els interessats i interessades a aprofitar aquesta oportunitat per expressar les seves preocupacions poden programar una cita amb entelació que es pot concertar per via telefònica al 900-124-124 o per correu electrònic a l'adreça citaprevia arroba sindic.cat i bé, doncs, la síndica anima a la participació ciutadana recordant que la defensa dels drets individuals i col·lectius és fonamental pel bon funcionament d'una societat democràtica i justa i que bé, doncs, que el síndic d'Areges es posa a disposició de tots els habitants de Sant Just per qualsevol consulta o incidència on pugui mediar i intervenir. La gràcia és que després també el síndic fa les seves estadístiques i els seus informes i després també passa i fa públic, no?, la gent de Sant Just amb quins temes són els que més els preocupen només troben que estan, per dir-ho així, vulnerant els drets llavors també és una dada informativa més. i no sé si venen un o dos cops a l'any al poble. Ara mateix no estic segura. Un segur. Un segur perquè els tindrem aquí el proper 15 de novembre. Molt bé. Doncs, Mariona, aquestes són les tres notícies que ens has portat avui al matí. Deixem una promoció i t'escoltem també amb les portades dels diaris en català. Perfecte. Fins ara, Núria. Fins ara. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blús, tio. Com que un blús? Sí, just blús. Just blús. Ah, just blús. Perfecte. Si t'agrada el blús, tots els dimarts de 9 a 10. A l'escoltes, ràdio d'Esvern. Gairebé dos quarts d'onze del matí esteu escoltant ràdio d'Esvern, el programa matinal, la Rambla, i ara anem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dimarts 7 de novembre. La Mariona ja té el diaris ara i la Mariona ja té el diaris ara i la vanguardia aquí al davant, Mariona, amb què obren els diaris d'avui? Espera, perdona, no té un micro obert. Estava aquí parlant sola. Sí. L'Ara obre avui amb titular principal sobre aquesta investidura i diu que l'Audiència Nacional imputa Puigdemont i Rovira per terrorisme. Diu que el jutge intenta desactivar l'amnistia vinculant la mort d'un home amb el col·lapse del Prat i que la Fiscalia defensarà en els seus recursos la depel·lació portar la causa a Catalunya per desordres públics. Mare meva, com s'està liant la troca, eh? Sí, la veritat és que sí. I fent referència també a aquesta amnistia, veiem la fotografia principal, aquestes càrregues que va haver a la seu del PSOE a Madrid en què la policia va carregar i utilitzar pilotes de goma i gas lacrimogen i que van detenir tres manifestants ahir al carrer Ferraz. Sí, sí, demanar a la seu del PSOE una manifestació de la gent contrària en aquesta llei de l'amnistia. Exacte. PP, Vox, la banda més dretanosa, per dir-ho així. En fi, diguem, què més tenim al diari ara, Mariona? Al diari ara també diu que un malalt de Parkinson de 62 anys torna a caminar gràcies a una pròtesi neuronal. Que fort, eh? La ciència i la tecnologia, quan s'uneixen, fan coses increïbles. Sí, sí, i tant, perquè a més el Parkinson a la que arribar a una etapa de la malaltia és molt invalidant, és molt... Clar, és una malaltia, de fet, neurodegenerativa. Sí. És com l'Alzheimer, una mica, eh? Sí, però en aquest cas és física. Sí, sí, sí. I això, quan els tremolors són molt grans, vull dir, aquest home amb 62 anys no podia caminar i ara, gràcies a una pròtesi neuronal, ha pogut tornar a caminar. Sí, sí, es veu molt heavy. Molt fort. Vinga, seguim. Seguim. L'Ara també diu que les renovables estalvien 15.000 milions en energies fòssils a Espanya en un any i també fa menció que ja es porta un mes de guerra al Pròxim Orient amb 10.000 morts i es veu una cita d'Antonio Guterres que diu això no és una crisi humanitària, és una crisi de la humanitat. Molt bé. I bé, seguim amb més notícies del diari La Vanguardia. La Vanguardia també obre amb el conflicte català i diu que el jutge s'uscava l'amnístia acusant de terrorisme a Puigdemont i Rovira. Diu que el pas fet per l'Audiència Nacional pretén elevar la justícia europea a l'aplicació de la llei en aquesta causa i que no vocals del Consell General del Poder Judicial imposen la seva majoria en una declaració en contra de la norma. Amb fotografia principal de La Vanguardia veiem que una Gaza destrossada amb famílies caminant per sobre diu que més de 4.000 nens han mort com a conseqüència dels bombardejos massius israelians sobre Gaza, el feu de Hamas. I amb un titular referent a la foto diu la represàlia d'Israel a Gaza cega la vida de més de 10.000 palestins. El secretari d'Estat nord-americà Antoni Blinken acaba la gira de 4 dies per la regió amb les mans buides. Doncs sí, terrible situació a Gaza i també per la quantitat de morts civils que estan a venti. Què més? També La Vanguardia fa referència a aquest home de 62 anys, un malalt de Parkinson, que torna a caminar gràcies a un implant medular. I amb fotografia petita veiem una notícia sobre menors de 16 anys que les famílies antimòbils sumen milers de suports. Aquesta iniciativa que es volia retressar al màxim l'edat de tenir telèfons mòbils. Es veu que van crear una mena de grup de WhatsApp d'aquest moviment i és un grup de WhatsApp que es va fer com viral. És a dir, si anava sumant, fins que van veure que hi havia com no sé quantes persones i van dir, ep, que això s'està fent gran, que això ja és més que un grup de WhatsApp, és un moviment i va ser quan va començar a sortir com... Els grups de WhatsApp no tenen top, eh, ja? No ho sé, però van veure que era una bogeria, que s'hi va sumar molta gent de cop i van començar a moure el moviment, suposo que més enllà d'un grup de WhatsApp, sinó donant-hi ressò als mitjans i també a les xaixes i... Home, és normal, eh, perquè per part dels pares, doncs... És que és preocupant, perquè hi ha edats ja de 10, 11, 12... Que ja tenen mòbil i vulguis o no amb un mòbil a les mans ja es pot fer de tot. Per això que... Sí que hi ha controls parentals i tot això, però al final el món d'internet... Abans amb un mòbil que només truqués, doncs mira, escolta'm, cap problema, no? Clar, si tu vols tenir el nen que tingui el mòbil per... Si no saps on està, fer-li una trucada, doncs vale, però clar, la cosa és que els mòbils ja no són això. Ara, no, no. O sigui, ara s'utilitzen per tot menys per trucar. Exacte. És com, bueno, ok. I clar, la preocupació de tot el que hi ha a internet arribi en mans de nens menors de 16 anys, doncs entenc que els pares i mares es preocupin i es mobilitzin. A veure on arriba aquest moviment. I si es pot, perquè clar, les famílies poden voler una cosa, però si després la societat va cap a una altra direcció, doncs és com molt difícil. Sí. T'imagines que es prohibeix tenir mòbil abans del 16? Ostres, home, seria un gran pas, eh? Seria fort, eh? Però... Costaria molt, jo crec. Vinga, seguim amb altres notícies. Ja, per anar acabant amb la Vanguardia, parla de la sequera i diu la difícil vida de dos pobles sense aigua de l'aixeta. I surt una fotografia d'una persona carregant garrafes d'aigua. El no tenir aigua de l'aixeta deu ser incomodíssim. Hosti, tu, no ho vegis. I ja per tancar amb la portada de la bona aigua veiem que hi ha pugna política pels danys del temporal a la costa i demanant solucions. Molt bé. Seguim ara mateix també amb el punt avui que obre amb el titular dient rebel·lió a la judicatura i és que la majoria conservadora del CGPJ, caducat i dividit, imposa una declaració contra l'amnistia. L'audiència maniobra impotant Puigdemont i Rovira per terrorisme en la causa del tsunami i també que les manifestacions de la dreta davant de les seus socialistes, perquè no només van ser a Madrid, i també a Catalunya i a altres punts, doncs acaben amb càrregues policials. Després la imatge és d'una infermeria, diu Realitat Virtual per al Benestar, utilitzen la tecnologia immersiva tant per relaxar pacients com per gestionar millor l'estrès dels professionals. També altres notícies del punt avui. Per exemple, una esportiva diu que el Girona és el millor líder dels últims 20 anys. Ara passem a la portada del periòdico que obre dient que el jutge i el fiscal s'enfronten per la nova imputació de Puigdemont i és que el poder judicial aprova per majoria una declaració contra l'amnistia. Recordem, estem votant en contra d'una llei que no existeix. Seguim. El magistrat ordena a investigar l'expresident per terrorisme en el cas tsunami i l'acusació recorre perquè només pot seguir-se per desordres públics. La fotografia de portada diu aquí altercats davant la seu del PSOE i es veu com la policia carrega contra els manifestants anti-amnistia a Ferraz. També aquí el mòbil regna per falta de normes en les famílies i un estudi remarca el fracàs dels pares al no posar límits a l'ús dels smartphones. I altres notícies també del periòdico referent als 10.000 morts a Gaza un mes després de l'atac de Hamas. També que Catalunya tindrà un app de mobilitat global el 2025 i que les llibreries catalanes volen una via de venda a les biblioteques menys restringida. Doncs, Mariona, aquestes són les notícies d'avui dels diaris en català. Ara deixarem un tema musical i a tu ja t'escoltarem després a les 11, a les 12 amb els 8 llatins, a la 1 amb l'informatiu migdia i a les 7 amb l'informatiu de la tarda. Exacte, Lúria. Doncs que vagi bé. Adeu. Aquest tema és un de Passengers que es diu Let Her Go. Well, you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know your lover when you let her go And you let her go Staring at the bottom of your glass Hoping one day you'll make a dream last But dreams come slow and they go so fast You see her when you close your eyes Maybe one day you'll understand why Everything you touch surely dies But you only need the light when you're feeling low But you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know your lover when you let her go Staring at the ceiling in the dark Same old empty feeling in your heart Cause love comes slow and it goes so fast Where you see her when you're feeling low Where you see her when you fall asleep But never to touch and never to keep course You loved her too much and you dive too deep Where you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know your lover when you let her go And you let her go Oh, oh, oh, oh, oh, oh And you let her go Oh, oh, oh, oh, oh, oh When you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go Only know your lover when you let her go Only know your lover when you let her go Cause you only need the light when it's burning low Only miss the sun when it starts to snow Only know your lover when you let her go Only know you've been high when you're feeling low Only hate the road when you're missing home Only know you're lover when you let her go A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors Sobre temàtiques diverses, interessants i actuals Sense perdre de vista l'eix Sant Justen S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada Que podràs seguir pel canal de YouTube Segueix-nos a Instagram i Twitter Arroba la Rambla no vull tu I torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM Escoltes la Rambla, la vida Sant Justenca a través de les zones Ara mateix són les 10.42 Abans de fer la previsió del temps farem les efemèrides I comentarem també el Dia Mundial Avui som 7 de novembre És el 311 dia de l'any Segons el calendari Gregorià I en queden 54 per acabar el 2023 Cosetes que van passar tal dia com avui Doncs bé, que sapigueu que un 7 de novembre del 2010 El temple expiatori de la Sagrada Família Va ser declarat basílica per al papa Benet XVI També uns anyets abans, el 2005 Es van aprovar els estatuts per crear TV Mallorca La televisió d'aquesta illa Balear Després també, i ja marxem a nivell internacional A l'imperi rus, el 1917, un 7 de novembre Va començar la revolució comunista També el MoMA El Museum of Modern Art De Nova York El 1929 Va obrir les seves portes al públic Per primera vegada, un 7 de novembre I acabem amb l'última efemèrida I és que l'any 1991 En Magic Johnson A Los Angeles Va anunciar la seva retirada De l'NBA Per ser portador del virus del VIH Ara anem a parlar d'aniversaris Persones que van fer anys del dia com avui I trobem que el 1867 a Polònia Marie Curie, física i química francesa Va fer anys, va néixer D'origen polonès, Premi Nobel de Física l'any 1903 I també amb un Premi Nobel de Química l'any 1911 També avui va néixer Trotsky Polític i revolucionari bolchevic Va néixer 10 anys més tard Camarí Curie l'any 1877 Avui també va néixer L'escriptor Albert Camus A Algèria l'any 1913 També comentarem Que avui és l'aniversari De Marta Pellara Escriptora espanyola i periodista Va néixer el 1975 I també és l'aniversari De la cantautora Lord Que va néixer a Nova Zelanda L'any 1996 I de necrològiques Tenim la d'Ileanor Roosevelt La primera dama dels Estats Units I activista pels drets humans Va morir tal dia com avui Un 7 de novembre Del 1962 A Nova York I també va morir Tal dia com avui Leonard Cohen Poeta, compositor i cantant canadènc Anadenc Va morir a Los Ángeles A Califòrnia L'any 2016 I ara anem a parlar Del dia mundial Que tenim avui I és que és el dia internacional De la física mèdica Un dia que es celebra Coincidint Com hem dit Amb el naixement de Marie Curie Reconeguda científica La pionera en aconseguir Grans avanços En el camp de la radioactivitat I la feina de la qual S'ha convertit En una gran aporta Per tractar malalties Com el càncer Entre altres La principal funció Que va realitzar Aquesta professional En el camp de la medicina Va ser el de realitzar Un treball d'investigació Per la prevenció Al diagnòstic I al tractament De múltiples malalties I patiments Que a més També garanteixen La seguretat radiològica Dels seus invents Amb els pacients I dels professionals De la salut Doncs bé Marie Curie Va ser una reconeguda científica Que per la seva Ardua Feina d'investigació Va fer valuoses Aportacions Sobre l'estudi Del ratx X Tanmateix Va aconseguir El descobriment D'alguns elements químics Com el poloni I el radi D'origen polac Marie Curie Es va formar A França On va obtenir La seva llicenciatura En ciències i matemàtiques L'any 1903 Com hem dit Va ser condecorada Amb el Premi Nobel De Física Per les seves troballes Amb els fenòmens De la radiació I uns anyets més tard També com hem dit L'any 1911 A més a més Del Nobel De Física També li van donar El Premi Nobel De Química Per això Marie Curie Està a la llista De les dones Més influents De tot el món Reconeguda Per aquestes Grans troballes I descobriments Tant que Fins a la data Estan vigents Fins a la data Any 1938 Els veïns i veïnes De Sant Just I l'Ajuntament Construeixen El refugi antiaeri De les escoles Un espai Que serviria De protecció Per la població En cas De tacaeri No ho puc Ara, el 2023 Sant Just Inagura Del seu segon El seu segon refugi Un espai Per i amb el poble On cada tarda De 5 a 7 A Ràdio d'Esvern Encendrem El pilot vermell De l'estudi Emilio Escazóquio Parlarem D'actualitat Entreteniment Cultura Art Gastronomia I molt més Benvinguts i benvingudes A les noves tardes De Ràdio d'Esvern Benvinguts Al refugi Vinga, i ara la previsió del temps Hola Carles, bon dia Molt bon dia, què tal? Com va? Doncs amb fred aquest matí Una miqueta més que ahir Una miqueta bastant Sí, la temperatura ha baixat Ja vam recordar I vam dir ahir Que el dimarts probablement Siguin dels dies més freds Aquesta setmana Tot i que tenim anticicló Que tenim un temps molt estable Ahir ens passen línies frontals Però passen molt amunt Ahir van deixar fins a 8 litres En zones de la Garrotge De l'Alt Empordà També alguna goteta O algun floc de neu En zones altes Cap a Vaiter També podia caure una miqueta de neu Però vaja, màxima de 7-8 litres Com a molt Nosaltres ens vam assabentar O sigui, vam tenir un dia bastant tranquils Serem Alguns núvols a l'horitzó Però vaja, que no ens van empipar massa Ahir la màxima va arribar fins als 18 graus I avui, doncs, tenim un ambient força més fred La nit ha quedat serena Sense núvols I això permet que la temperatura pugui tirar baix També ha baixat la intensitat del vent I tot aquest aire fred Que va associat sempre Als fronts atlàntics Doncs el tenim a sobre I això provoca que les temperatures tirin molt avall Hem fet rècord de temporada Hem baixat fins als 8,6 graus avui 8,6 aquí a la zona de l'Ajuntament A Can Ginestac està en alçada 9,6 I ara ho explicarem O per exemple a l'Escola Montseny Que està més enfonsat Més cap a la Riera 8,3 O sigui que hi ha una mica de diferència Temperatura a terra Tenim temperatures més baixes I amb una miqueta d'alçada Tenim una mica de temperatura més alta O sigui que a vegades Hem d'agafar més la temperatura A un metre i mig d'alçada Que no pas La de Can Ginestac Que queda dalt del terrat I la temperatura pot quedar una miqueta més alta No sempre és així Però a vegades passa 8,3 Déu-n'hi-do La baixa de temperatures És una temperatura força baixa I ja ho dèiem Que avui tindríem un tastet d'hivern El vam tenir divendres Avui en tenim un altre I anirem jugant Amb una situació bastant tranquil·la Ara Ahir ens va creuar aquest front Que va passar sense pena ni glòria Com dèiem Ara tenim un parell de dies de tranquil·litat Tant dimarts com dimecres Doncs el sol serà el protagonista Algun nubolet a la tarda Sense precipitacions I temperatures a ratlla Ara en aquests moments a Sant Just Déu-n'hi-do Les temperatures el que marquen Perquè estem amb uns valors Que no fa massa Si no recordo malament La nit de dissabte, diumenge La mínima va ser de 14 graus Doncs ara en aquests moments A l'escola Montseny Tenen 12,7 graus Amb una sensació de 12,2 Ostres Per això deien que era un tastet d'hivern Perquè a l'hivern màxim És de 12,13 Ja és el normal Doncs estem amb un bon tastet d'hivern Ja que en Ginestat En canvi estem cap als 13 graus 12,9 Però la sensació és de 12 també O sigui que l'ambient és fred Avui la temperatura no s'enfilarà massa més Dels 16 a 17 graus A tot estirar al migdia Tot i la presència del sol Fa fred Aneu al tanto amb els encostipats Perquè clar, surts Dius, oi quin solet més maco Doncs ens posem màniga curta I pantalons curts Que n'he vist uns quants aquest matí Passejant pel poble Ostres I clar, vas amb 12 graus Aquesta mateixa persona La col·loques al mes de gener Amb la mateixa temperatura I va abrigada fins a les orelles Sí O sigui aneu una mica al tanto I no us deixeu enganyar pel sol Perquè la temperatura és baixa I avui farà fresqueta Demà es recupera una mica la màxima Si avui diem 17 Doncs demà potser són 18 I les mínimes es mantindran En valors al voltant dels 10 O per sota Com ha passat avui O sigui que seguirem En un ambient força més fresquet Què passarà de cara als propers dies? Doncs bé Tenim una situació d'inestabilitat Entre moltes cometes Que ens creu un front Entre dijous i divendres Això el que provocarà És que tinguem més núvols dijous Si tenim dos dies esplèndids Avui i demà Dijous tindrem més núvols La temperatura torna a quedar curta Al voltant dels 15-16 graus A sobre Si no hi ha la presència del sol Serà un dia força frescot Dijous Amb sensació de fred I a més a més Ens estarà bufant nord-oest O sigui que l'ambient No és molt intens el vent Però és allò de quan obres la nevera Que tens aquell airet Doncs això ho tindrem I clar Dijous farà un dia així Una mica frescot Algun mapa Posa alguna goteta Molt Molt Molt poca cosa Però realment Com que hem anat veient Que a mesura que hem anat Apropant-se el dijous Els mapes cada cop Han anat reduint més Aquesta possibilitat Pràcticament podríem descartar Que dijous ens pugui ploure Sant Jus Sí que creu al front Tindrem alguns núvols més Sobretot Tarda de dijous I matí de divendres I després el temps Es tranquil·litza una miqueta Dissabte encara serà Un dia variable Amb unes temperatures Que no fan massa recuperació Seguirem amb valors Entre els 16, 17, 18 graus Ja vam dir Que era una setmana Bastant fresqueta en general I com que dissabte 11 de novembre Sant Martí Doncs què tenim Que ens arriba l'estiuet Aquest no falla mai Veus I com que no n'hem tingut prou D'estiuet llarguíssim Que no són 96 dies Sinó que són molts més Perquè últimament els estius Allarguen molt Doncs l'estiuet de Sant Martí Ens portarà temperatures Bastant més agradables Recordeu que avui No passarem dels 17 Doncs bé Entre diumenge Que ja no és Sant Martí Però bé Són els dies posteriors Dilluns Dimarts i dimecres De la setmana que ve Valors Al voltant dels 20 graus O per sobre O sigui que tenim un estiuet Previst pel diumenge 12 Dilluns 13 Dimarts 14 I dimecres 15 O sigui que el dia dels cars Tot i que tindrem una setmana Bastant fresqueta Potser al migdia Amb un gersellet Però ho farà Però farà caloreta Bueno calor tampoc Però bueno s'estarà bé S'estarà bé I 21 graus al migdia Doncs s'estarà bé O sigui que serà Dissabte serà més gris i més fred Però en canvi diumenge Doncs farà més sol I la temperatura serà més agradable Així que l'única destacada Aquesta previsió És aquest ambient fred Fins dissabte Dilluns, dilluns, dimarts I dimecres El que dèiem Estiuet de Sant Martí Que és dissabte I a partir del dijous Sí que agafa una mica Més encara lluís Una baixada de temperatures I possibilitats d'un front Una miqueta més actiu Que ens podria aportar precipitacions O sigui que després de l'estiuet Igual tornem un altre cop A abrigar-nos I agafar el paraigua Aviam si tenim sort Ara per ara Ens marquen entre 20-30 litres Per metre quadrat a Sant Jús Però clar Falta un munt de dies O sigui que ja ens anirem apropant I ja ho anirem comentant Així que a gaudir D'aquesta fresqueta aquests dies Aneu al tanto No m'han anat massa roba Perquè refresca I ja ho diem A partir del diumenge Estiuet de Sant Martí Que ens acompanyarà 4 dies Molt bé Doncs gràcies per la previsió Carles T'anirem escoltant I demà més informacions D'acord Aquí serem Vinga Adéu Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escoltes la Rambla! La vida s'enjustenca a través de les zones! Vinga! Esteu escoltant Ràdio d'Esvern al magazin matinal La Rambla! segona hora! A partir de les 11 i 10 farem l'entrevista a Carlos Rodríguez, que és el propietari del nou restaurant La Casona de Sant Just! i després també tindrem avui en Jordi Ferraz i altres membres de l'Associació de gent gran de Sant Just per fer tertúlia i parlar de les activitats que properament faran! A la tercera hora! En Marçal Ferrer de l'Espai Just el que no saps ens porta un convidat via telefònica molt interessant! És en Josso! Vinyatista, historietista, dibuixant, humorista! Aquí li farà una entrevista! Acabarem, això sí, amb les recomanacions literàries! Ara anem a Catalunya Ràdio! Bon dia, us informa Joan Bota! Partits i una quinzena d'entitats protesten davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la imputació de Carles Puigdemont i Marta Rovira per un delicte de terrorisme. A l'acte convocat per Òmnium Cultural hi han participat representants d'Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els comuns i associacions en defensa de drets humans. Els assistents s'han fet una fotografia a les escales del TSJ, amb uns cartells on s'hi podia llegir, protestar no és terrorisme. El president d'Òmnium, Xavier Antic, ha lamentat que l'objectiu de l'Audiència Nacional sigui, diu, sabotejar l'amnistia. Que la investigació de l'Audiència Nacional té una molt clara i explícita motivació política perquè es presenta en presses, després que divendres l'informe de la Guàrdia Civil es presentés al jutge García Castellón, amb la voluntat de sabotejar i de torçar una amnistia que té un potencial polític d'autosmena de l'Estat. Mentrestant, continuen les negociacions a Brussel·les entre Junts i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, un dia després, com dèiem, que l'Audiència Nacional imputés a Puigdemont i Rovira per terrorisme en el cas Tsunami Democràtic. S'esperen hores de contactes discrets i intercanvis de documents per a final redactat i l'abast de l'amnistia es vol acutar bé al lawfare, és a dir, les causes de persecució contra l'independentisme no vinculades directament a l'1 d'octubre. A les 10 del matí hi ha hagut un minut de silenci a Israel per recordar les 1.400 persones mortes per l'atac de Hamas avui fa un mes al sud del país. Aquesta iniciativa, que s'ha acabat cantant l'himne d'Israel, s'ha fet a instàncies dels familiars de les víctimes, que també demanaven dur una samarreta negra. El memorial s'ha fet després de la vetlla aquesta nit al mur de les Lamentacions de Jerusalem, on s'han encès 1.400 espelmes i s'han projectat les imatges dels prop de 240 ostatges que estan en mans de Hamas. En paral·lel, l'exèrcit ha anunciat l'obertura durant quatre hores d'un corredor teòricament segur per permetre que la gent que hi ha al nord de Gaza pugui marxar cap al sud. Ara bé, l'ofensiva israeliana s'estès per tota la franja i les Nacions Unides han denunciat diverses vegades que no hi ha cap zona segura. Quan es compleix un mes d'aquesta guerra d'Israel contra Hamas, l'agència de l'ONU pels refugiats palestins qualifica la situació a Gaza de tragèdia humanitària de proporcions colossals. L'últim informe de Nacions Unides certifica els més de 10.000 palestins morts pels bombardejos israelians, un 40% dels quals són nens, i més de 25.000 ferits. Hi ha un milió 500.000 desplaçats interns i sobre el sistema de salut més d'un terç dels hospitals estan tancats o pràcticament tancats i dos terços de l'atenció primària no està operativa. Un de cada tres alumnes de Quarteso utilitza el mòbil més de tres hores diàries. Han estat una enquesta de la Diputació de Barcelona sobre hàbits de salut fet a alumnes d'entre 15 i 16 anys a les comarques de Barcelona. S'ha detectat un increment important de l'ús d'aquestes pantalles i el seu ús, de fet, s'ha pràcticament duplicat els caps de setmana respecte a fa 7 anys. Les noies en fan un ús superior i els nois estan més enganxats als videojocs. Elite Taxi convoca una aturada a Barcelona per retre homenatge al taxista mort diumenge després d'una baralla dijous amb un motorista. S'estan fent una parada unitària que ha començat a les 10 i s'acabarà aquest migdia i tallarà la Gran Via entre els carrers Bailen i Entensa. Ocuparà tot el Passeig de Gràcia. Barcelona, Carola López. Bon dia. Amb aquesta aturada total del servei que afectarà una de les principals artèries de la ciutat, la Gran Via, el sector del taxi, vol retre homenatge al taxista mort i reclamar que es condemni l'agressor per homicidi. Tito Álvarez és portadeu de l'IT Taxi. Bajo nuestro punto de vista, esto ya no es un delito de lesiones, es un homicidio. Y la pena tiene que ser de 10 a 15 años y esto es lo que vamos a pedir mañana, justicia. L'associació professional anirà aquest matí als jutjats amb part de la família del taxista per presentar-se com a acusació particular en el cas. Carola López, Catalunya Ràdio, Barcelona. Solsona tindrà la primera parella de dones gegantes de Catalunya. Les ha construït un jove de la ciutat que reclama més presència de la diversitat sexual al món de la cultura popular. Solsona, Eloi Barrera, bon dia. Bon dia. A través d'una investigació acadèmica, el David Caelles ha constatat que el món geganter ha ignorat la diversitat sexual i els rols de gènere. Per això presenta la primera parella de gegantes dones no heterosexuals. No només són alternatives pel fet de l'orientació sexual, sinó que també són alternatives perquè la resta de parelles de gegants són jerarquiques i són patriarcals precisament pels rols que s'atribueixen al gegant i a la geganta. El gegant el protagonisme principal del relat literari, la geganta el paper secundari. Les gegantes que fan més de 3 metres d'alçada es presentaran per primera vegada aquest cap de setmana. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Solsona. Esports, Marta García. Jornada de Champions, avui amb els partits de la quarta jornada de la fase de grups on el Barça podria passar matemàticament als huitens de final si puntua contra el Shakhtar Donetsk. El partit contra l'equip ucrainès, que s'ajua a Namburg, serà a tres quarts de set. La transmissió de la TVT en l'antena de Cat Ràdio començarà una hora abans. Un aficionat del PSG ha resultat ferit per una ganivetada en un enfrontament entre l'afició de l'equip francès i el Milan, que avui s'enfronten en Itàlia. Hi ha un detingut. També avui, entre d'altres, Manchester City Young Boys i l'Atlètic de Madrid Celtic de Glasgow. En la Lliga de Futbol s'ha la partit avançat de la catorzena jornada, on el Barça, líder, visita la pista del Cartagena, segon classificat a quatre punts dels blaugranes. El partit és a tres quarts de nou. Avui se disputa la Supercopa Europea Femenina de Butter Polo, que a tres quarts de set enfronta l'UPS de Budapest i el Natació Sabadell. La polonesa Igas Viantec ha guanyat les finals de la 8 al màster femení de tenis en superar l'estat unitenca Jéssica Pegul amb dos sets. I en Sevilla se disputen partits de les finals de la Billie Jean King, la Davis femenina. Ui, Austràlia, Eslovenia i Suïssa-Txèquia. Demà, Espanya-Canadà. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen sis minuts de les onze. Us informa Mariona Sales Vilanova. La Taneu acollirà una conferència organitzada per les Cees el proper 10 de novembre a les 8 del vespre a la Sala Piquet sota el títol Faudalisme i Castells. Serà càrrec de Maria Soler Sala, professora d'Història i Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona i investigadora principal dels projectes Freiles i Priores Senyors i Prínceps. Amb una especialització en l'estudi del territori i el paisatge medieval, Sala compartirà el seu coneixement exhaustiu sobre la matèria, enriquit per la seva experiència en excavacions arqueològiques al castell de Voltrera de Brera i al monestir de Santa Maria del Guaire. Després de la conferència, el diumenge 12 de novembre, tindrà lloc una excursió a les Torres de Fals, al Bages. La sortida, programada per a les 7 del matí des del Parador, passarà pels conjunts medievals de Rajadell i les Torres de Fals, amb dues ubicacions de gran significat en l'arquitectura defensiva i el faudalisme regional. Hi ha previstes dues rutes, una de llarga de 15 quilòmetres i una altra de més curta, de 9 quilòmetres. Per als interessats interessades en l'aspecte cultural, s'oferirà una opció especial dins de l'excursió que inclourà visites als castells medievals de Rajadell i les Torres de Fals, testimonis de la història militar de Catalunya i part de la línia defensiva dels Vescomtes de Cardona. Promoció econòmica de Sant Just, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha convocat una trobada d'espeedating professional que tindrà lloc el dijous 16 de novembre a l'Hotel City Park Sant Just. Amb l'objectiu de potenciar l'ocupació al municipi, aquesta iniciativa està dissenyada per afavorir l'encreuament entre l'oferta i la demanda laboral en l'àmbit local. Empreses i comerços tindran l'oportunitat de conèixer cara a cara potencials empleats i per aquests últims serà un escenari ideal per a l'entrega directa de currículums i la realització d'entrevistes express. La jornada començarà a les 10 del matí amb les acreditacions, seguides d'una benvinguda institucional. Destaca dins del planning la ponència Elevator Pitch, com presentar-te en 3 minuts, que proporcionarà consells clau per a una presentació efectiva davant de possibles ocupadors amb una perspectiva de gènere inclusiva. Aquesta trobada és dirigida a empreses amb cerca de talent immediat o a curt termini. Hi ha persones en situació d'atur o que buscan millorar la seva ocupació inscrites als serveis locals d'ocupació de la xarxa Xaloc i OOTL de la Diputació de Barcelona, amb una prioritat pels residents de Sant Just o a l'àrea pròxima. Sant Just serà, el dimecres 15 de novembre, punt de trobada entre la ciutadania i l'equip de la Síndica de Greuges de Catalunya. Es proporcionarà assistència tant de manera presencial com telemàtica per atendre consultes i recepcionar queixes vinculades a possibles vulneracions de drets per a administracions o empreses proveïdores de serveis bàsics com aigua, electricitat i gas. Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia d'accessibilitat que el síndic està duent a terme, visitant regularment diversos municipis i barris de Catalunya per facilitar el diàleg directe amb els ciutadans i ciutadanes. Les sessions d'atenció es realitzaran al centre social El Milenari. Els interessats i interessades en aprofitar aquesta oportunitat per expressar les seves preocupacions poden programar una cita a mentalació. Aquestes es poden concertar per via telefònica trucant al 900 124 124 o per correu electrònica a l'adreça cita prèvia arroba síndic.cat La síndica anima la participació ciutadana recordant que la defensa dels drets individuals i col·lectius és fonamental per al bon funcionament d'una societat democràtica i justa. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara! a l'adreça. A l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. a l'adreça. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Esteu escoltant la Rambla, el magasin matinal de ràdio d'Esvern, l'emissora pública de Sant Just. Comencem la segona hora del programa i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui tenim el plaer d'estar amb el Carlos Rodríguez, que és el propietari, el coneixereu segurament per estar al capdavant de l'Ateneu, del restaurant de l'Ateneu de Sant Just, i ara també del restaurant La Casona, ubicat al carrer Todona número 2 de Sant Just. Bon dia, Carlos. Hola, buenos días. La Casona de Sant Just ja ha obert les portes? Us podem trobar oberts ja o què? Sí. Sí? Hace unos días que hemos abierto una semana. Una semana fa ja, eh? Sí, sí. Quin horari feu? Els caps de setmana, entre setmana? En principio abrimos miércoles, de miércoles a domingo, todo el día, a partir de las 12 del mediodía. Estamos planteando mañana, empezaremos a abrir un poco más temprano para desayunos, a las 9 de la mañana. Vale. Lunes y martes, de momento, estamos cerrados. Vale. Bueno, de moment tenim... De momento, sí. De moment tenim que, a partir de dimecres, estarà obert fins diumenge. Sí. Li falta alguna cosa en el restaurant per poder acabar d'estar allò a ple rendiment? Bueno, faltan pequeñas cosas, detalles, pero ya estamos casi al 90%, digamos. Molt bé. Hay algunas cositas, por ejemplo, el cerramiento de la terraza, que tenemos pendiente, para ahora, para el invierno. Y después acabar detalles de la carta, terminar de agregar cositas. Y bueno, pero creo que a un 90% ya estamos. Quantes taules hi caben, més o menys? Hay sitio para unas 70 personas, más o menos. 70 personas. Sí. A dentro, más lo que sería la terraza, que serán unas 40 personas más, más o menos. Pero dentro de lo que es sala, son unas 70 personas. Unas 70. És bastant més petit que la teneu, eh, per això. Es menos de la mitad. Si menja la meitat, déu-n'hi-do. Sí, por eso se llena tan rápido. Clar, clar, clar, clar. Quin tipus de cuina teniu previst fer a la casona? Pues aquí nos basaremos un poco más en tapas, arroces, pescado a la brasa, pescado al horno. Tenemos un horno de carbón. Sí. Pero básicamente no queremos hacer lo mismo que en Ateneo, porque al estar tan cerca también no queremos competir con nosotros, digamos. Sí. Pero bueno, tapeo, ensaladillas, lo que son calamares, mejillones, almejas, todo este tipo de cosas, lubina al horno, cola de rape, los arroces, tendremos dos o tres tipos de arroces, croquetas caseras, bueno, hay bastante variedad. Y, por supuesto, las carnes a la brasa. Això no falta, eh? Eso no faltará. Heu hagut de fer alguna reforma especial al dins del local per poder adaptar aquesta cuina més de brasa, que parles de forn de carbó. Sabes que no, básicamente no hubo que hacer reforma, porque el propietario ya había hecho hace unos años una reforma, simplemente acondicionar, sí que es cierto que tuvimos que hacer, bueno, licencia de apertura y la acometida de luz, todas estas cosas que llevan su tiempo. Pero el local en sí estaba súper bien, bueno, lo hemos pintado, hemos acondicionado, pero no hemos tocado mucha cosa, ¿no? I com li traureu partit a la casona? Perquè, bueno, la gent de Sant Jus fa molts anys que veu el local, no?, amb el nom, amb el cartell del restaurant, però el local estava buit, sense servei. Després els antics propietaris van tancar, no?, fa un parell d'estius, no sé si ho van intentar uns altres argentins, no va tenir èxit, no sé si per temes legals. I ara vosaltres agafeu les regnes, no?, l'equip del restaurant l'ataneu agafa les regnes de la casona. Com li voleu donar un nou aire en el restaurant, en el local? Bàsicament, yo creo que estuvo cerrado, pero hay varios motivos que pueden ser que estuviera cerrado. No sé por qué el que estuvo antes no ha funcionado. Bàsicament, nosotros creo que, nosotros desde que abrimos estamos llenos, llenos total, trabajando a full, yo supongo que también porque tenemos un nombre con el Ateneo desde el 2006 que estamos en Sant Jus. Sí. Pero nos hacía mucha ilusión, sinceramente. No era una cosa que teníamos pensado. Te cuento una anécdota. Yo cuando estaba con mi antiguo socio, que es mi cuñado, Pau, que aquí todo el mundo lo conoce, se acuerda de él. Llevábamos un año en el Ateneo y me acuerdo que fuimos a hablar con el propietario. ¿De la casona? De la casona, porque nos encantaba el local. Nos gustaba mucho y fuimos a hablar con él para ver si nos alquilaba. Sí. Y no, en su momento no. Y el otro día se lo comentaba al propietario y dice, la verdad que yo no me acuerdo de eso. Y le digo, sí, sí. Hoy día. Digo, te hemos venido a golpear la puerta y nos ha dicho que no. Pero sabes que es muy curioso. A mí me hace mucha ilusión porque, ¿sabes la cantidad de gente que ha tenido su historia en lo que era el antiguo Hostal San Jaume, que era ahí? Sí. Las historias de la gente, gente de 40 para arriba y gente de 60 años y de 70, que han hecho la comunión, que se han casado ahí, han hecho la fiesta de casamiento, que han hecho los bautizos de los hijos. Pero es que es increíble la cantidad de historias que hay. Yo supongo, por lo que tengo entendido, el Hostal San Jaume era un sitio de referencia en San Juz. Y, bueno, es cierto que es una pena que un sitio como ese, en el lugar que está, porque el local es precioso, está en una zona privilegiada que estuviera cerrado tanto tiempo. Yo tengo la esperanza y creo que lo vamos a hacer funcionar por muchos años y esperemos que ya no vuelva a estar cerrado nunca más. No, no. En vuestras manos seguro que no. Carlos, explica'ns també una mica per què en aquells anys el propietari us va dir que no i ara què és el que us va fer tornar-ho a intentar? Bueno, hemos estado hablando con él, al final se hizo cliente mío y, bueno, y conversando un día sí, otro también. Y yo no tenía la idea de, sinceramente, no tenía la idea de montar otro restaurante. Y cuando él me dijo, oye, ven a verlo que te gustará, y esto es así tal cual. Y yo llevé a Pilar, a mi señora. Sí. Porque, digo, bueno, llevo a Pilar que me va a sacar la idea de montar otro restaurante, porque, claro, yo soy muy echado para adelante y ella es la que a veces me frena un poco. Y, claro, vamos a ver el restaurante y a mi mujer le encantó. Ostras, pues mala compañía, ¿no? Y al final fue ella la que dijo, sí, sí, nos lo quedamos, vamos a montar el restaurante aquí, bueno. Mara me va. Al final el que no quería era yo y, bueno, pero sí, ¿sabes qué? Nos da mucha energía. Clar. Es un lugar que nos da mucha energía y varias personas me lo han comentado, sí. Sí, perquè és un lloc que realment és molt privilegiat, està just a la Rambla de Sant Just, no? Hi passen molta gent, molts cotxes, és un eix neuràlgic de Sant Just, passen també autobusos. Sí, bueno, y ahora tenemos previsto los sábados y domingos a la mañana hacer esmorzar de forquillas. Ah, això per què és, pels ciclistes? Bueno, va al ciclista y para la gente que ve a Can San Just, que se lo he comentado y están... Encantats, ¿no? Y les ha encantado la idea, porque como se hace tan poco ahora... Sí, es veritat. ...no hay muchos sitios que lo hagan. Ara s'ha posat de moda el brunch. El brunch, sí. Sí, és entre comida y desayunas y un poquitín más fuerte, ¿no? Correcto, sí. És el canix. Y bueno, vamos a intentar con esto y yo creo que comida, haremos platos típicos catalanes y para que la gente pueda ir a desayunar también, a esmorzar. I quin és l'èxit, Carlos, diries tu, de l'èxit de l'Ateneu? El bon menjar, però d'anar combinat també amb altres coses. El trabajo, el trabajo, sí. Sabemos que aquí, en la vida y en todo lo que se haga, si no trabajas, nadie te va a regalar nada. Yo creo que son años de esfuerzo, de tener la familia al lado, de tener la gente que trabaja contigo, que te defiende, que te apoya mucho, y es todo un conjunto. Si una persona, yo voy a comer a un restaurante, me atienden bien y como mal, es complicado que vuelva. Pero si me atienden mal y como bien, también es complicado que vuelva. Entonces yo creo que hay tres cosas, calidad, buen servicio, y lo otro, el precio, que sea acorde a lo que está sirviendo. Yo creo que básicamente es lo que a nosotros nos hace trabajar también. Date cuenta que cuando nosotros llegamos, nosotros vivíamos en el Ateneu. Teníamos un apartamentito que la gente del Ateneu nos había acondicionado y vivíamos ahí. Nosotros trabajábamos de las nueve de la mañana hasta las dos de la mañana, cada día. Y eso se vio en el esfuerzo. Cuando nosotros empezamos, empezamos haciendo diez menús. Si el viernes de noche hacíamos cuarenta cubiertos de cartas, festejábamos. Y estábamos mi mujer, yo, mi hermano y mi cuñada. Éramos cuatro personas. Después, poco a poco, fuimos creciendo y, bueno, al día de hoy... ¿Cuántos sopas podéis hacer un divendres o un dissabte al dinar? Al dinar, 160, 170, sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí. Uau. I feu menús també a la casona... Sí, ahora comenzamos a hacer un menú un poquito más caro que la tenéis. Tenemos un menú de 19 euros. Sí. Tendremos tres, cuatro platos de primero, segundo, incluye postre y bebida. Y después, por cinco euros más, la gente puede pedir o fideuá o arroz de segundo, que también lo preparamos al momento. Queremos también potenciar el tema de los arroces y fideuá, que aquí hay poca oferta, digamos. Sí, sí, sí, sí, es veritat. I també altres qüestions, Carlos, perquè hem vist ja des de la primera setmana que vau obrir que estava tot ple i, de fet, es veia també que a la terrassa hi havia gent. Potenciareu, no, també, el fet de poder tenir aquesta terrasseta? Bueno, la terrassa... Esa terrassa es espectacular, sí, sí. Ya la estamos trabajando. Es cierto que ahora supongo que vendrá un día frío. Sí, bueno, claro, al novembre ya... El fin de semana no la pudimos aprovechar mucho porque había mucho viento, ya sabes, pero la terraza esa es... Sagrada. Será un no parar, seguro, seguro, porque aparte está protegida con muros, hemos puesto plantas, hemos decorado, está muy bonita. Sí, sí. Sí, yo creo que... Y ahora estamos intentando hacer un cerramiento para poder cerrarla en invierno, abrirla en verano. Y, bueno, a ver qué nos depara el destino. Molt bé. I, Carlos, suposo que la família de cuiners, l'equip, cambrers, cambreres, haurà hagut de créixer, no?, perquè per donar servei a un restaurant nou, s'ha hagut de fer també molta recerca... Sí, sí, eso es lo más complicado. Sí? En el personal, eh? El tema del personal, mira, llevamos un par de años, pero en toda la hostelería, eh, de no encontrar, no encontrar personal, es cierto que la hostelería es bastante sacrificado. Sí. Pero, bueno, hay gente que todavía le gusta o... Y, sinceramente, creo que hemos conseguido un buen equipo, tanto el equipo que tengo como el personal nuevo que tenemos que estamos contratando, creo que es muy bueno, es muy bueno, sí. I com ho feu? Els heu posat tota la gent nova a la casona o els heu barrejat entre l'Ateneu i... Bueno, lo... La gente que hay en la casona, básicamente, es nueva, pero sí que es cierto que han estado en Ateneu trabajando varios días para ver cómo funcionamos nosotros, porque no todos los sitios trabajan igual. Clar. Y... En principio son todos nuevos, pero no quiere decir que no vaya alguno de la Ateneu a la casona, alguno de la casona a la Ateneu en algún momento, seguramente, sí. Clar. I qui está el mando de la cuina a la casona? Qui has posat? Tengo un cocinero amigo. Sí. Se llama Sin, es índio, y lo conozco hace veinti y pico de años. Básicamente, lo que es los platos y eso, yo estoy al frente, digamos, de decir, bueno, vamos a poner esto porque la carta la hacemos entre los dos, pero con las indicaciones que yo voy dando por lo que yo quiero sacar, ¿me entiendes? Sí. Y este chico, bueno, lleva veinti y pico de años trabajando con grupos importantes en Barcelona, el grupo Diversu, el grupo Martín y Dry, y ahora está con nosotros. Qué bien. Sigue la tónica, ¿eh? Sí, sí, sí. Bueno, y dejó su buen trabajo por acompañarme en este nuevo proyecto, que eso también es muy importante. Sí, sí, muy bien. I, ja per anar acabant, Carlos, a tu o no et veurem, perquè no sé si, a més a més de l'Ateneu i de la Casona, tens un altre restaurant? Sí, tenemos uno en Sanción de Espí, el Charrúa. El Charrúas. Sí, que está cerca de TV3. Sí, sí, sí, a tu o no et veurem, saltant d'un lloc a l'altre. A mí, por lo general, me verás en la Casona y en el Ateneu, porque en el otro está mi hijo y voy poco allá, porque no me da el tiempo. Muy claro, claro. Cuando me llama sí que voy, intento ir de vez en cuando, pero él generalmente está ahí y yo creo que voy a ir rolando por la Casona y el Ateneu, como estamos a 300 metros. Clar, molt apropet. Me será más fácil. Sí que és veritat que en aquella zona de la Rambla just també teniu un altre restaurant, el que passa que, bueno, l'oferta és molt diferent, no?, l'estil també és molt diferent. Per tant, en principi, bona sintonia. Sí, sí, sí. Total i absoluta. Y que trabajemos todo. Claro que sí. Esa es la idea, que podamos trabajar todo. Sí, sí. Molt bé. Que nos vaya bien a todos. Si el sol sale, que salga para todo. Eso es lo que siempre lo tengo en cuenta. Molt bé. Doncs, Carlos, ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern. Desitgem molta sort, tot i que amb la gent treballadora que formeu l'equip de l'Ateneu no us farà falta, perquè ja la porteu amb l'ADN. Muchísimas gracias. D'acord. Te agradezco y gracias por invitarme esta mañana a estar aquí. A vosaltres per venir. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, paya... Vinga, que vagi bé. Vinga, zur сама. Vinga,... Vinga, winga. Vinga, vinga. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La música coral més de mil anys d'història! Un programa realitza i presentat per Pep Quintana! Bé, ara mateix passen gairebé 10 minuts de dos quarts de dotze del migdia. Esperem que arribin la gent gran per fer tertúlia, els membres de l'Associació de Gent Gran de Sant Just. Mentrestant, comentem algunes curiositats. Per exemple, segurament algun cop us haureu fet la pregunta de qual que ens dutxem cada dia. Doncs passar-nos aigua i sabó molt més. El que caldria pot causar problemes a la pell, als cabells i també al cuir cabellut. Si tens la necessitat de dutxar-te cada dia, segur que no estàs sol. Resulta que es va fer una enquesta l'any 2021 a gairebé 6.000 persones adultes dels Estats Units i més del 60% dels entrevistats van afirmar que es dutxaven com a mínim un cop al dia. Tot i això, els armatòlegs afirmen que moltes persones no necessiten ni volen dutxar-se amb tanta freqüència. Diuen que no hi ha un mètode únic per netejar el cos i els cabells. La freqüència ideal, de fet, depèn del tipus de pell i del cabell. També de la quantitat de suor, òbviament, i de la brutícia. I també és veritat que dutxar-se amb massa freqüència a vegades pot ressecar la pell. Un fet que empitjora l'embarbelliment, la picor i la descamació i que pot desencadenar brots d'eczema. A algunes persones els convé passar-se aigua i sabó cada dia. També, per exemple, tots aquells que suen molt, ja sigui perquè fan exercici, per el tipus de feina o per la predisposició natural a la transpiració. Llavors, és important dutxar-se per eliminar la suor, les acumulacions... Es poden obstruir els poros de la pell i també provocar opcions cutànies. Si es té els cabells greixosos, per altra banda, també convindria netejar-los cada dia. Un xampú en sec podria ajudar, per exemple, en el cas dels cabells greixosos. Però s'ha d'utilitzar un xampú tradicional també per ajudar a eliminar l'acumulació de producte i l'excés de greix, que poden obstruir els poros, com hem dit, i provocar irritació i sensibilitat al cuir cabellut. Les persones amb caspa, per exemple, han de rentar-se amb xampú un cop al dia. La caspa no la causa la sacretat de la pell, sinó un fong semblant al llevat que s'alimenta del greix del cuir cabellut i pot inflar la pell i provocar la descamació. El xampú diari, llavors, pot eliminar aquests fongs causants de la caspa. A molts altres, per exemple, també els convindria, en canvi, dutxar-se amb menys freqüència o, almenys, anar amb compte a l'hora de netejar-se. Per exemple, si es té un èxema o la pell seca o sensible, convindria dutxar-se cada dos dies. L'aigua i el sabó poden agreujar la sacretat cutània i provocar irritació i picor. I dutxar-se massa sovint podria ressecar la pell fins a escardar-la i permetre l'entrada de microorganismes, fet que augmenta el risc d'infecció cutània. Per aquestes raons, els experts recomanen la dutxa en lloc de la banyera, ja que exposar la pell a l'aigua calenta, bruta o amb sabó durant períodes llargs de temps pot ser irritant. També hi ha alguns tipus de banys que podrien ser útils per tractar algunes afeccions, com els banys temperats, per les hemorroides, els banys d'avena, per l'exema, o els banys amb lleixiu diluït, sempre amb la prescripció d'un dermatòleg per les infeccions cutànies i els èxemes. Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Vinga, deixem ara un tema d'Ed Sheeran i comencem la tertúlia amb la gent gran. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga, som-hi, doncs. Tres quarts de dotze. Tinc aquí dues ànimes senjustenques. Molta marxa, molta activitat. Hola, què tal? Jordi Ferraz i també... Hola, bon dia. A la Pepa. No, Joana. Ai, Joana, mira. És igual. És que t'he mis a la cara i dic la Pepa. No, Joana. Joana Clavero. Gràcies, però de veritat, no ets tu sola, eh? Aquí a Sant Jus, la majoria de persones, doncs, en diuen Pepa. Bueno, l'he fet més jove, escolta'm. I tant que sí, i tant que sí. Particularment tampoc l'he dit jove. Potser a la Pepa no li fa gaire gràcia, però bé. No, no, no li fa res tampoc, eh? Vull dir, estem molt ben connectades, nosaltres. Molt bé, fantàstic. Parlem de l'associació. Sabem que vau estar celebrant la castanyada. fa uns dies, com va anar? Molta festa? Va ser el divendres. Va ser el divendres, o sigui, està molt recient. La setmana anterior havíem fet també una excursió, que també va tindre molt d'èxit, a Santa Coloma de Caral, no? Sí, Santa Coloma de Caral. I, la veritat, vam veure uns edificis i vam tindre un guia que ens ho va explicar molt bé i va estar també molt bé, molt bé. Ara, no obstant, la castanyada, superxula, perquè, super, superxula, perquè ens ho va organitzar tot nosaltres. O sigui, tota l'associació, doncs ho vam posar amb moltes ganes i vam fer, bueno, van fer poesia, que la Palmira Badell va fer poesia. El Jordi també ho tindria que dir ell, però, bueno, jo el dic jo, va fer poesia preciosa sobre la tardor. Oh! Eh? Sí, sí. Però jo us he portat l'última que vaig fer. Sí, home, doncs volem que ens llegeixis el poema, eh, Jordi? No ho sé. Doncs sí, Jordi, sí. Aquesta és l'última que vam fer, o sigui, que va anar molt bé, perquè tant la Lluïsa, disfressada de castanyera, han fet una de tot, han fet una sèrie de fotos que van enviar, ja sabem que el WhatsApp té poca qualitat, però sí que els hi ha fet un vídeo perquè el tinguin de record, perquè surt ella, la Joana feia de Halloway, anava amb un barret així molt extravagant, i entre elles van fer un diàleg de la història de la castanyada i del Halloway, de totes dues, no? O sigui, eren bones actores, eh? És el meu, el disfressar-me és molt el meu, de fet, i la veritat, teatre no havia fet mai, potser és una de les coses que em falta, perquè ara també canto, o sigui, ara ja m'he... Ara també ho hem enxufat a la cora. A la cora, que m'encanta, m'encanta, sí, sí, perquè és un grup, la veritat, fantàstic. Ah, a l'harmonia? A l'harmonia, sí, sí, sí. O sigui, vau cantar els dos el Sanchus Canta? No vaig poder perquè ell estava a Can Brils, jo ja havia... però, bueno, em vaig inaugurar al Cementiri el dia 1. Oh! El dia 1 va ser molt maco, va ser molt emotiu, però molt emotiu, sobretot per mi, i m'agrada molt. És una cosa que he pensat, mira, quan em falli el ball, doncs ja tindré el cant, ja estarà bé. Clar, clar que sí. No, no, la corola va estar funcionant bastant bé, estem ensenyant totes les cançons de Nadal. Molt bé. Són cançons noves, són senzilletes, són cançons senzilletes, no es podem... Bueno, una d'ales. No podem ampliar el que feu vosaltres, però sí que nosaltres el que fem és que ens ho passem bé. Això és l'opinim mundial. Tota la gent gran s'ho passa molt bé, i les cançons que estem ensajant, n'hi ha que les assegem bé, que ja són típiques, n'hi ha que l'han fet de noves, que els estem començant a tatarejar. Molt bé. Espero que funcionin pel dia 21, que farem el concert de fi de curs conjuntament amb el milanari. Sí, concert de curs. Llavors ja us avançarem la programació. Concert de Nadal, més que de fi de curs, de fet, no? Sí, de Nadal, el concert de Nadal, però ja pràcticament ara fins al gener ja no comencem. Molt bé. I la castanyada, sincerament, no ens esperàvem que hi hagués tanta gent. No? I han comptat per uns 50, va anar molt bé. Molt bé. Elles s'ho van passar molt bé, perquè feien la presentació i ho feien tot. Bueno, i després, esclar, vam donar bastantes castanyes, moniatos, panellets, vull dir, o sigui, les persones que van vindre també es veia que estaven molt contentes. O sigui, l'associació de la gent gran, jo crec que cada vegada està funcionant més bé. On vau celebrar la castanyada? El milanari. El milanari, sí, sí, sí. I què vau fer a tot aquest espectacle, no?, amb el teatre, les poesies... Va ser curtet, però... Ah, i després també un senyor que canta a la coral, també ens va fer unes cançons i després va continuar cantant, que ho fa molt bé, i vam banyar un ratet també. Molt bé. O sigui, el final de la castanyada també va ser molt agradable, sincerament. A veure, Jordi, llegeix-nos si el tens aquí, eh? I te'n recordes? Sí, l'hi he portat perquè és l'última. Ah, doncs mira. Perquè saps què passa? Que jo fa molts anys que em faig, quan faig, faig el que puc. Bueno. I se'n va ocórrer, els hi vaig regalar un llibret que vaig fer, amb tots els que tinc des de l'any 77, i llavors em va dir, n'has de llegir dues. Ah, bueno. Llavors em vaig fer una que era... que parlava de la Matller. Sí. I una altra que parlava de la Farigola. Ah. Els vam fer llegir. I llavors, al mateix dia, al dematí, vaig aixecar i vaig fer aquesta. Ah, mira. I aquesta, aquesta que vaig fer, l'última, que diu, la Tardor. Diu, la Tardor, esclat de colors, vermells, ocres, grocs, marrons. Els arbres ja es preparen, arriba l'hivern. La Tardor, estació plena de vida, de fruits, bolets i molta varietat. Recordem els essers estimats, un dia per recordar-los. Tenim una tradició molt nostrada, no la volem perdre, és la castanyada. Sí, fem panellets, mengem castanyes i moniatos. Avui, la sàbada l'abrem amb il·lusió amb l'associació. Benvinguda a aquesta estació, la Tardor. Oh, que maco, no? Un aplau d'hivern, escolta'm. Molt maco. Que bé, Jordi. Núria, s'ha de reconèixer que el Jordi és un crac, perquè és un ajudant, mira que ell no vol ser vocal o algú de la nostra... De la Junta. Però t'asseguro que treballa molt més que pràcticament cap de nosaltres. No, és que jo havia estat amb l'antiga Junta, que ja hi havia estat molts anys amb la Càndy, tots amb la Rosa i tot l'Àngels, i són els que estàvem a l'antiga Junta que portaven ja 25 anys. Clar, et vas saturar una mica, no? Jo vaig dir un moment que jo no volia fer tot això. Ja. A més a més, també et portava, en aquells moments, estava també enganxat amb la Junta de l'Orfeó, estava amb el coro, estic cantant amb una coral d'Esplugues, amb la Marta Cadena, i no volia fer tantes coses. Clar. I per això vam dir amb la Càndy que tampoc ja podien, vam dir pleguem i pleguem l'associació, llavors van sortir la Junta aquesta nova que van dir que no es podia perdre la Junta. Clar. I l'associació ha continuat, i ara des que l'hem continuat, doncs mira, només per dir-te una cosa, aquest any, aquest any 23 ja n'ha hagut 43 altres de socis. Cada vegada... És que és molt, eh? Sí. Sí, sí, sí. La gent està contenta i cada vegada s'apunta més gent. Ara actualment ja són 305. Sí. 305. Sí, sí. Imagina't els suciats. La cosa va pujant. Expliqueu-nos una mica, doncs, les properes, hem parlat de la castanyada, també que ho vau passar molt bé a l'altra excursió que vau fer. Mira, ara el més proper de tot, i pràcticament el més important, és el dinar de germanor. El dinar de germanor, que ho farem a la cassona, fins i tot, si vols et puc dir, el menú que hi ha i tot. Nosaltres això, a la Palmira i jo, ho cobrarem el dia 14 de desembre, que cau amb dimarts, de 10 a 12. I aleshores, el preu del dinar de germanor és 45 euros. Però, clar, és un senyor dinar. O sigui, ho farem al lloc nou de l'Ateneu, la cassona, i si puc, no sé si tu ho pots permetre, dir el menú que tenim. Home, clar. Sí, perfecte. No, no, no, vull dir, clar, jo és que, bueno, doncs mira, hi ha un pica-pica de pernil ibèric amb antomàquet, una amanida tèbia, formatge, bueno, és un formatge que ho fan al forn, el provolone, exacte, ja saps tu com va, amb tomàquets confitat i risotto de ceps amb permessa. I després, el segon, seria un escollir, que seria bacallà amb alioli gratinat a la llauna, o gratinat o a la llauna, entrecot a la brasa, que són les seves especialitats, i anafegi també lluç amb salsa verda amb cloïsses, i botifarra a la brasa, vull dir, o sigui, que n'hi ha, n'hi ha quatre, després hi ha l'aigua, el vi, la de sosa, un pastís, cafè i copa de cava. Tot això està inclòs en aquest preu. Ho dic perquè la gent s'ha d'animar, perquè és un dinar també de soci i pràcticament de pre-Nadal, també, vull dir que està... És el dinar de germà, no? Exacte. I això serà, es farà el dia 23 d'aquest mes, el 23 de novembre. 23 de novembre. I cobrem, i cobrem el dia 14, que serà dimarts, de 10 a 12, 45 euros per persona. Molt bé. Jo crec que ho he explicat bé, veritat. Ho has explicat molt bé. Jo t'explico el que tenim previst perquè estic veient l'hora que és i us feu tallar les 12. Sí. En principi tenim el dia 1 de desembre, tindrem el cobrament perquè el dia 13 de desembre es farà una sortida de pre-Nadal a Olot. Oh, mira. Ens anirà a visitar la Casa Trinxeria, que és una casa museu que hi ha a Olot, i la gent que pugui visitar el que és la població d'Olot, que és molt maca. Que bé. Després, el dia 18, el dia 18 de desembre, a la Coral Armònia anirem a cantar a la residència de Nostra Senyora de Lourdes, que fa el concert de Nadal que fem cada any. tradicional, eh? Tradicional. Després, el dia 21 de desembre, a les 5 de la tarda, farem el concert de Nadal, la Coral Harmonia, conjuntament amb el Centre Social del Mil·lenari, que del Baix farà en ball, i després del ball farà una mica de torrons i una mica de rastolines per celebrar el Nadal tot junt. Molt bé. I això és tot el que tenim d'aquest any. Home, Déu-n'hi-do. Sí, llavors ja tenim pel mes de gener, ja tenim programat el mes de gener anar a fer una calçotada. Ah, clar, bo anotges, ara a temps de calçotada, esclar. Sí, clar, però això ja estem preparant el mes de gener. Llavors, el mes de gener tenim el dia 16, que serà un dimarts, anirem a pagar la calçotada aquesta, que l'anirem a fer, anirem a visitar el santuari de Montferri, que és el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, que va fer el Jujol, i anirem a visitar-la i anirem a fer la calçotada. Això ja té un preu una mica per aixecar, perquè ja són 59 euros, però això ja entra l'esmorzar, i entra el ball, i entra la calçotada... Entre tot, no? Sí. O sigui que, per el que estàs veient, ja tenim una cosa molt... La sortida serà el 31 de gener. O sigui que ja ens haurem recuperat. Sí. No ha passat el Nadal. Del Nadal. En principi ho tenim tot ja previst fins al mes de gener. Uau. Déu-n'hi-do. Llavors ara, jo ho deia, perquè com que veig que falta poc per tot això, si no ens quedarem aquí curtes. Sí, sí, sí. Home, heu comentat les diferents activitats de desembre, i només, a veure, queda un mes i poc, i entra el dinar de Germanó. Després que també heu comentat el... Què més hi havia? el concert de Nadal. De la coral. Sí que, de cara a la coral, sí que hem de dir una cosa que ja saps que cada any hem anat a l'auditori a fer el cante gran. Sí. I aquest any hem decidit no anar-hi perquè estem considerant que la coral ja som una mica grans, la majoria, i hem decidit aquest any no anar-hi, que fa una... com una opereta sobre Egipte. I no és fàcil. Llavors, clar, hem d'ensejar i si ensegem el cante gran perdem tot lo nostre. Clar. I la coral estem molt animats. Aquest any ara estem fent... Vam acabar el cementiri, que cada any quedem 5 cançons. Ara estem fent les 7 de Nadal i quan acabem tenim previst per l'any que ve la coral ho hem de passar molt bé però farem sarsueles. Ah, molt bé! Que guai! Molt guai, molt guai. Molt bé, molt bé. I una altra cosa si la puc dir que vull dir que Jordi tu ja sé que no és lo teu però m'han permès el mil·lenari perquè ja feia molts anys que jo ho havia fet que donava classes de ball de saló totalment gratuïtes a matrimonis grans perquè el mil·lenari es fa molt de ball en línia però pràcticament abans de fer-se ball en línia jo ja donava classes a matrimonis de gent més gran. I bé, després de la pandèmia després que també se m'han mort alumnes i tal vaig proposar de poder fer una altra vegada una hora a la setmana que és el dimecres de sis i mitja a set i mitja a Balls de Saló a matrimonis de gent gran i també és una de les coses que me l'han permès i és una de les novetats que poden entrar dintre diguéssim de les dues associacions tant mil·lenari com de la gent gran de fet vull dir perquè ja tinc uns quants matrimonis i bé la qüestió és que les persones s'ho passin bé que la vida si no és dura Sí, perquè una de les coses que jo crec que tenim molt clar s'ha de tenir molt clar és que tant l'associació de la gent gran com el centre social mil·lenari hem de ser tots un i ens hem d'ajudar Totalment Perquè nosaltres el dia 13 em sembla que comença el dia 13 serem 3 setmanes que anirem a fer amb els alumnes de quart d'ESO del Canigó fem els jocs d'abans llavors hi ha gent de la nostra edat que s'apunta i anem quasi cada any ells baixen ens ensenyen els jocs que tenen ara nosaltres els ensenyem els que fèiem nosaltres ells els seus i els passem una hora allà molt bé i això vol dir que estem actuant molt bé Jordi i molt també amb la gran ajuda de l'Ajuntament que no els podem deixar de costat perquè també és molt important ho hem de deixar en aquest punt Jordi i Joana moltíssimes gràcies per haver vingut una abraçada i us esperem a la propera moltíssimes gràcies a vosaltres per invitar-nos a la Núria i a la de tots vosaltres Aquí no farà descarrirà les converses entre Junts i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez. Ascens, que és un dels interlocutors amb els de Carles Puigdemont, ho ha dit després de participar a la protesta conjunta de partits i entitats a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Judicialitzar la política, desestabilitzar les negociacions, impedir un acord d'investidura, segueix un guió que ja coneixem, del Partit Popular i la de Vox. És un guió que fracassarà. La democràcia és més forta perquè no impedirà que les negociacions segueixin el seu curs i que arribem a un acord d'investidura. Mentrestant, a Brussel·les continuen les negociacions entre Junts i el PSOE amb contactes discrets i intercanvi de documents per intentar desencallar el redactat i concretar l'abast de l'amnistia. Una part de la direcció permanent de Junts continua a Brussel·les. El secretari d'organització del PSOE, Santos Terran, també és avui a la capital comunitària. Més notícies, Sara Riera. El Ministeri de l'Interior defensa l'actuació policial en la concentració davant la seu del PSOE en contra de la llei d'amnistia. El Partit Popular acusa el Ministeri, que presideix Grande Marlaska, de tractar els manifestants com si fossin CDRs i critiquen el Ministeri de l'Interior per l'operatiu. Madrid, Àngels Lafuente. Interior nega les acusacions del Partit Popular. Afirmen que no es van donar ordres polítiques als agents i diuen que la policia va actuar de forma proporcionada per garantir la seguretat de tothom. Les mateixes fonts policials apunten que en tot moment es va utilitzar el material adequat i reconeixen que es va llençar gas lacrimogen en les últimes càrregues policials. El PP considera injusta l'actuació policial d'ahir davant la seu socialista. neguen que el partit estigui darrere d'aquests aldarulls i reclamen el dret a poder manifestar-se amb ordre i serenitat, diuen. En la concentració hi va haver 3 detinguts. Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid. Els 21 detinguts per cultivar marihuana al Pirineu són tots a la presó. Els Mossos confien que la desarticulació de les dues cèl·lules criminals vinculades entre si serveixi per dissuadir altres organitzacions que planifiquin instal·lar-se al territori pirinenc. Lleida, Ramon Dalmau i Estela Bussoms. Bon dia. Ja sabem més detalls d'una operació que en poc més d'un any ha portat a destruir 27.000 plantes distribuïdes en diferents punts de l'Alt Pirineu, Osona i la Noguera. La policia destaca que les plantacions estaven en llocs molt remots on tota la infraestructura per construir hivernacles, sistemes de rec i campaments per a les persones que se n'encarregaven es portava a peu. César Jou és el cap de l'àrea d'investigació criminal de la regió pirinenca. Em dóna la sensació com aquelles legions romanes que participen en un territori i ho muntaven tot, tot a peu per curriols. Els detinguts tenien entre 19 i 40 anys tots homes procedents de països de l'est d'Europa que no tenien cap vincle amb la gent del territori. Ramon Dalmau, Estela Bussoms, Catalunya Ràdio, comissaria dels Mossos a Lleida. La Bisbal d'Empordà pujarà a les sancions per incivisme. El govern municipal preveu aprovar una nova ordenança abans que s'acabi aquest any. Bon dia. Ara l'ordenança de civisme de la Bisbal d'Empordà contempla sancions que van dels 30 als 200 euros i algunes conductes incíviques no hi consten perquè en el moment en què es va fer ja fa uns anys no existien. Per això es vol actualitzar abans que acabi l'any. Ho explica el regidor de Seguretat Ciutadana, Xavi Dilmen. Hi ha una sèrie de conductes que nosaltres reïtadament estem sancionant, que van des d'orinar a la via pública com consum d'estufaferents a la via pública, que nosaltres volem augmentar, no et diré per cinc, però gairebé. Núria, Pere Aire, Catalunya Ràdio, Girona. Des d'avui i fins dijous, Barcelona acull l'Smart City Ex-Barcelona on es poden veure solucions intel·ligents pels problemes en meti ambientals de les ciutats. Al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona s'hi apleguen un miler d'explositors. Anem cap allà, Joan García. Bon dia. Drones que fan vigilància i prevenció, bicicletes elèctriques però amb el confort d'un cotxe o paperetes intel·ligents que classifiquen residus per si soles. Tot això i moltes altres solucions intel·ligents per a les ciutats és un any més l'Smart City Expo. L'empresa Greening, de les fonts de Terrassa, hi presenta un panell publicitari que purifica l'aire a través d'un vernís de diòxid de titani que fa les funcions que ens ha explicat en Sergi López, representant de l'empresa. Amb el diòxid de titani una molècula d'oxigen s'uneix amb les d'NO i NO2 o dos molècules en gran cosa o dels dos casos i es converteix en el NO3. L'NO3 ja és inòcuo, ja el podem respirar i les passades. Joan García, Catalunya, Ràdio Fira, Gran Via de l'Ospinalet. Esports, Marta García. A 3 quarts de 7, Shakhtar Donets, Barça, partit de la quarta jornada de la fase de grups de la Champions. Si els blaugranes puntuen en este partit contra l'equip ucrainès, que per cert, si Joanamburg, se classificaran matemàticament per als vuitens de final. La transmissió de la TDT en l'antena de Cat Ràdio començarà una hora abans del partit, a 3 quarts de 6. De la resta de la jornada destaquen el Manchester City Young Boys, l'Atlètic de Madrid Celtic de Glasgow i el Milan PSG. En esta prèvia hi ha hagut ja enfrontaments entre les dues aficions amb un ferit per ganivetada. Hi ha un detingut. L'Espanyol renova fins al 2026 Antonio Roca, davantera a cavall entre el filial i el primer equip. El Barça, líder de la Lliga de Futbol, Sala, visita la pista del Cartagena, segon classificat, en partit avançat a la catorzena jornada. Quatre punts separen els dos equips. El partit és a 3 quarts de 9. A 3 quarts de 7, final de la Supercopa Europea Femenina de Waterpolo entre l'UPS de Budapest i el Natació Sabadell. I en tenis, Austràlia-Eslovènia amb domini eslobè per una victòria 0 i esta vesprada, Suïssa-Txèquia en les finals de la Billie Jean King, la Davis femenina, que se juga en Sevilla. Demà, Espanya-Canada, de l'equip espanyol. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 7 minuts a les 12. Us informa Mariona Salas Vilanova. La Taneu acollirà una conferència organitzada per les CES el proper 10 de novembre, a les 8 del vespre, a la Sala Piquet, sota el títol Faudalisme i Castells. Serà a càrrec de Maria Soler Sala, professora d'Història i Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona i investigadora principal dels projectes Freiles i Priores Senyors i Prínceps. Amb una especialització en l'estudi del territori i el paisatge medieval, compartirà el seu coneixement existiu sobre la matèria, enriquint per la seva experiència en excavacions arqueològiques al castell de Voltrera d'Abrera i al monasteri de Santa Maria del Guaire. Després de la conferència, el diumenge 12 de novembre, tindrà lloc una excursió a les torres de Fal, els salvages, i la sortida programada per les 7 del matí des del Parador passarà pels conjunts medievals de Rajadell i les torres de Fals, amb dues ubicacions de gran significat en l'arquitectura defensiva i el faudalisme regional. Hi ha previstes dues rutes, una de llarga de 15 quilòmetres i una altra més curta de 9 quilòmetres. Per als interessants i interessades en l'aspecte cultural, s'oferirà una opció especial dins de l'excursió que inclourà visites als castells medievals de Rajadell i les torres de Fals, testimonis de la història militar de Catalunya i part de la línia defensiva dels vescomptes de Cardona. Promoció econòmica de Sant Just, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha convocat una trobada de speed dating professional que tindrà lloc el dijous 16 de novembre a l'hotel City Park Sant Just. Amb l'objectiu de potenciar l'ocupació al municipi, aquesta iniciativa està dissenyada per afavorir l'encreuament entre l'oferta i la demanda laboral en l'àmbit local. Empreses i comerços tindran l'oportunitat de conèixer cara a cara potenciar els empleats i per aquests últims serà un escenari ideal per a l'entrega directa de currículums i la realització d'entrevistes express. La jornada començarà a les 10 del matí amb les acreditacions seguides d'una benvinguda institucional. Destaca dins del planning la ponència Elevator Pitch com presentar-te en 3 minuts, que proporcionarà activa de gènere inclusiva. Aquesta trobada es dirige d'empreses en cerca de talent immediat o a curt termini i a persones en situació d'atur o que busquen millorar la seva ocupació inscrites als serveis locals d'ocupació de la xarxa Xaloc o hotel de la Diputació de Barcelona i amb una prioritat dels residents de Sant Just o a l'àrea pròxima. Sant Just d'Esvern serà el dimecres 15 de novembre punt de trobada entre la ciutadania i l'equip de la Síndica de Creuges de Catalunya. Es proporcionarà assistència tant de manera presencial com telemàtica per atendre consultes i recepcionar queixes vinculades a possibles vulneracions de drets per a administracions o empreses proveïdores de serveis bàsics com aigua, electricitat i gas. Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia d'accessibilitat que el síndic està duent a terme visitant regularment diversos municipis i barris de Catalunya per facilitar el diàleg directe entre els ciutadans. Les sessions d'atenció es realitzaran al centre social al mil·lenari. Els interessats i interessades poden programar una cita amb entelació i es poden concertar per via telefònica trucant al 900 124 124 o per correu electrònica a l'adreça citaprevia arroba síndic.cat. La síndica anima la participació ciutadana recordant que la defensa dels drets individuals i col·lectius és fonamental per al bon funcionament d'una societat democràtica i justa. Això és tot, tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. La ràdio de Sant Just L'orant de l'actual Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca El meu plan era tornar aviat però al final totes van allargant i els dos vam decidir sortir de gresca Se'ns va fer tard Se'ns va fer tard Va dir No agafis pas el cotxe Si vols et pots quedar Que al pis hi tinc un quarto express per convidats Ja et deixo aquí sobre un cobra llit perquè ara no però després pot rascar Ja veuràs Si tens gana vols aigua tu mateix pots fer pots fer com si fossis a casa La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable Vaig a honorar una nit per la posteritat Fé un cim Fé un 8.000 Fé quelcom Difícilment igualable Però ja no passa res Només aquell silenci trencat pel meu somier Potser no era el seu tipus millor que no fer res Ja d'una paret al fons I em presa en blanc i negre hi havia un pòster d'enbadat Potser el podria dir-me perquè em ballava el cap getrur anem start arms care hai jenluqu ai jenluqu vuonen typedran da u bra lah buc ai jenluqu ai janALL Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-li, ja, però si ara hi vaig, i ella no ho vol, després què? Després tot això acabarà sent un rotllo patatero. Adéu. Vinga, vaca, són ara les 12 i 14 minuts. Comencem aquesta tercera hora de la Rambla i tenim amb nosaltres en Marsal Farré. Farré. Molt bones, què tal, Sant Just, com anem? Doncs molt bé, Marsal, avui és un programa especial. Sí, sí, sí, sí, tenim un programa especial. Avui és un dia important, ja ho hem anat anunciant, però sí que és un dia important. A veure, avui és el segon dia de la secció en el que he pogut portar un convidat de renom per fer-li una entrevista. Tal com els oients ja recordaran, durant la temporada passada vam tenir l'oportunitat de gaudir de la companyia de dos dels membres del grup de música El Pony Pisador. Avui, però, el cas és ben diferent. El convidat d'avui és un home, nascut a Santa Coloma de Gramenet, que de jove ja va treballar com a dibuixant de còmics a la revista Tío Vivo. Més tard es va incorporar a les files de Bruguera com a historietista. D'aquesta empresa ja en vam parlar a l'inici de la temporada, quan vam dedicar un capítol a Francisco Ibáñez. També vam esmentar noms com el de Figueres, Escobar, o el del nostre convidat d'avui, fundador d'un grandíssim centre de còmic i arts visuals. Donem la benvinguda a Josep Solana, més conegut com a Josso! Pere Març... Molt bon dia! Sí, què dius, Núria? Bon dia, digui, digui. Bon dia, Josso, moltes gràcies per haver vingut, per haver pogut assistir a aquesta secció. Ei, aplaudiments tard, però arriben! Doncs moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies per haver pogut venir. Voldria afegir alguna cosa més en aquesta breu presentació que li he fet? Bé, suposo que amb el que anem parlant ja anirà sortint una mica tot, no? Sí, i tant, i tant, i tant. Aniran sortint cosetes, parlarem una mica de la seva vida, i és un plaer poder tenir un expert com vostè, per tant, ens podrà donar el seu punt de vista sobre el món del còmic, almenys pel que fa a Espanya, que és el que ens interessa en aquest cas. Clar que sí. Molt bé. Aleshores, per començar, m'agradaria permetre als nostres oients que descobreixin una mica més de la seva vida, per conèixer-lo una mica millor. Primer de tot, m'agradaria saber... Clar, vostè... Em permet dir l'any en què va néixer, no? I tant! Val, perfecte, el 39. En aquell moment, imagino que el món de l'art, del còmic, del dibuix, etcètera, era bastant més inaccessible que avui en dia. Com descobreix el món del dibuix? Bueno, quan vaig tindre jo, bueno, des de molt petit, vaig ser aficionat al còmic i a dibuixar, i sempre dibuixant i tal. Però, en seguida, sobre cap als 12 o 13 anys, vaig descobrir el Pugercito, el Tío Vivo, no? Que encara no... El Pugercito, el Pugercito, i vaig conèixer tots els dibuixants famosos d'aquella època, no? I això em va entusiasmar i, bueno, era cada setmana anar al quiós a buscar el semanari. I tant. I aleshores, com va anar professionalitzant-se fins a arribar a Tío Vivo? Bé, en realitat, jo de tota la vida he anat dibuixant, dibuixant, dibuixant, dibuixant. I, de repent, va haver la circumstància que els dibuixants bons de la Bruguera van marxar i van fer el Tío Vivo. Però la Bruguera, com que era tan potenta en aquella època, és el que va mirar que en els quiós no es vengués tant el Tío Vivo i van tindre que tornar. van tindre que tornar a la Bruguera perquè no es venia el Tío Vivo, no? Aleshores, el Tío Vivo va agafar una empresa de publicitat i va quedar lliure. I llavors, tots els joves que estaven per allà, que mig dibuixaven, mig d'allò, vam entrar al Tío Vivo, no? I aquí va ser la part professional que enseguida vaig començar a dibuixar i, bueno, ja va anar una cosa re de l'altra. I aleshores, veient aquest pic que podríem dir entre Tío Vivo, Bruguera, etcètera, com passa després a treballar per aquesta gran editorial? Bueno, perquè anava funcionant encara el Tío Vivo i llavors, clar, com que hi havia feina per tot arreu, doncs la Bruguera demanaven dibuixant i jo també em vaig posar a fer una historieta i un xiste i hi vaig entrar també. I anava fent Tío Vivo, Bruguera, una mica de tot, no? Anava barrejant, anava barrejant una mica. Ah, això mateix. Ah, això, molt bé. I després van sortir més revistes i també anàvem col·laborant a totes les revistes i va ser una època de molta feina. De molta feina. Ja us ho poso, després parlarem, perquè de fet estem parlant de, potser, segurament, el que es diu l'època daurada, no del còmic a Espanya? Sí, una mica, sí. Ara, després parlarem d'això, però primer m'agradaria que ens expliqués una mica la seva experiència, un cop ja dins de Bruguera, com ho va viure? Amb la resta de grans dibuixants que treballaven en aquesta editorial? Bé, jo vaig entrar a la Bruguera i vaig tindre l'ocasió fabulosa de poder entrar en l'estudi dels dibuixants del Penyarroia, Cifrer, Conti, tots aquests, i vaig assistir el dia que la va venir al bàsquet, el famós bàsquet, va arribar amb aquesta editorial, no? I va ser divertidíssim, no? Perquè jo estava allà com d'aprenent i el bàsquet va començar a fer les seves bromes. Bueno, a veure quin és el més ràpido aquí, a fin d'una historieta. i el Penyarroia, que era el més ràpid, vinga, va, fem-ho... I escolta, era de riure, perquè el Penyarroia es va posar allà i el bàsquet anava fent i de sobte s'aixecava i posava a ballar. I es posava a ballar i al final va quedar campeon, va quedar primer el bàsquet que l'altre. El bàsquet per davant del Penyarroia. Era un fora de sèrie, el bàsquet. Sí, sí, el bàsquet és un fora de sèrie. I el Penyarroia era molt ràpid, no? Devia ser un autèntic festival estar en els estudis, diguéssim. Home, home, estaven els meus ídols, estaven al costat dels meus ídols i era fabulós, no? Com era treballar amb aquests grans ídols? Com ho va viure vostè? Home, doncs mira, anant de taula en taula mirant com el Conti feia els seus acudits i l'altre feia... Hi havia un que dibuixava molt bé i l'altre dibuixava molt ràpid i, bueno, em vaig anar agafant una mica de cada un, eh? vaig agafar totes les... Tot el que dibuixava amb ell jo m'hi fixava, no? I que era molt agradable aquella època. Va ser una època molt maca. Que maco. Aleshores, ara intentaré, a veure, no trepitjar gaires ulls de poll, però llavors la relació, la seva relació amb l'editorial, perquè, clar, és això, Bruguera, que intenta tapar Tio Vivo, que també, pel que he anat sabent, pel que he anat buscant, van haver-hi bastants dibuixants, prou autors que van tenir discussions amb Bruguera. Com va ser la seva experiència amb l'editorial en si mateix? Amb l'editorial va ser molt bona, perquè en aquella època que jo dibuixava, en realitat era l'única editorial que feies alguna cosa i pagava. I això era molt important. Ja està bé. De pagàvem, era l'editorial, l'editorial que feies alguna cosa i et deien, bueno, d'aquí a tres mesos, i passava el temps i no et pagaven. Era un pago molt irregular, no? I, en cap, i la Bruguera, cada setmana anaves allà, pam, al rebut, no? Vull dir que, clar, era gràcia treballar amb ells, no? No et pagaven massa bé. Bueno. Firmaves, perdona, firmaves un rebut que darrere posava todos los derechos de estos dibujos que eran propiedad de la Bruguera y tal. Me cago un, nena, tu, vull dir, tot era per ell, saps? De fet, vam fer, ara no fa massa, aquest programa ja n'hem parlat, parlem de biografies, etcètera, i vam fer la del Francisco Ibañez, i molts problemes amb Mostadio i Filemón, que s'ho va quedar a Bruguera, llavors ell estava com mig obligat a treballar, i un serau de Déu n'hi do. I us va parlar del famós senyor González, o no? No, no, vam parlar un cop, ja havia mort en Francisco Ibañez. Ah, vale, vale, em pensava que era... No, no, no. Allà feia un senyor, un senyor que es deia González, que era el que revisava els dibuixos i era molt dur. Ostres. I portaves una historieta i et deia, ui, en el fondo tienes que poner más personajes y más casas y más... Hosti, ma, ja va, vull dir, era molt... Apostava per l'horror maquí, diguéssim. Sí, et dominava el que... Tu feies una cosa que et pensaves que havia quedat bé, i ell, no, no, et tenia que posar la seva cullerada, saps? Déu n'hi do. Aleshores, havent vist aquesta etapa, diguéssim, he sabut que posteriorment també va ser vostè publicista o humorista gràfic, va seguir sent, fins i tot va col·laborar en programes de televisió, oi? Sí, sí, sí, vaig fer una mica de tot. En realitat és que em vaig ajuntar amb els meus germans i vam fundar la... Jo em dic Solana i llavors vam fer la publicitat Solana i vam estar treballant, però jo, mentre estàvem fent això, jo també col·laborava amb la Bruguera i amb el Tio Vivo i una mica amb diverses editorials, no? Clar, va seguir tocant diferents pals, per dir-ho d'alguna manera. Ah, això mateix. Lo meu era el dibuix, el dibuix humorístic i, esclar... Clar, no, home, no, i tant. I em va anar molt bé la Bruguera perquè va fundar una empresa que era Creaciones Editoriales i feia... Agafava acudits i els enviava per tot el món, no? Ostres! Llavors, clar, necessitava molta producció. Llavors jo cada setmana portava idees per... I de vegades me n'aprovaven 40 o 50 i els tenia que fer i vinc a portar-los. Era una cosa molt... En aquell moment molt agradable perquè, clar, eren diners, no? Era una feina molt agradable de fer i molt ben retribuïda. Clar, molt agradable, però també, pel que veig, molt treball industrial, és a dir, 40-50 acudits o històries a presentar de cop. Clar, clar. Déu-n'hi-do. Però he dit una paraula que no la tenia que dir. Que he dit... Estava ben retribuïda. No, no. M'he equivocat. És que, juntament amb aquesta feina que feia, vaig conèixer amb un dibuixant molt famós que es deia Toteng i ell també tenia una petita creacions editorials que era... Feia feina per a Inglaterra, per a Amèrica, per molts llocs. I a mi em va aconseguir fer un acudit cada mes per a Inglaterra. Ah, ostres. I... L'anglès el domina? Va fer una cosa, ostres. No, no. Jo feia el dibuix. El guió me'l portava. Perfecte, perfecte. Però la bo és que a la Bruguena em pagaven 48 pessetes per acudit i aquell acudit per a Inglaterra em pagaven mil pessetes. Tu t'hi imagines quina diferència? Home, i tant. A treballar per a Anglaterra, de cop. Llàstima que només en feia un, no? Cada mes. Però va ser... Em va agradar molt aquella col·laboració. Home, ja ho suposo, home. Caire internacional. Ah, això mateix. Tot i així, igualment, una... Bé, potser una de les fites més grans de la seva vida ha estat la fundació de l'exitosa Escola Joso, Centre de Còmic i Arts Visuals, que va ser l'any 82, oi? Sí, senyor. Això va ser... Digue, digue. Sí, no, han preguntat d'on surt aquesta idea, bàsicament, el plantejament d'aquest projecte d'on surt, d'on s'origena? Jo ja... Jo, abans d'estar amb els meus germans, vaig ser aprenent d'una agència de publicitat i tenia 14 dibuixants allà que veia com dibuixaven, no? Ah, molt bé. I llavors els meus pares em van apuntar en una escola de dibuix i, clar, jo vaig anar a l'escola de dibuix i em posaven un cavallet, un carbonet i unes figures de guis i quan acabava aquella figura me'n posaven una altra i jo allò ho trobava perquè, clar, jo veia a l'agència de publicitat que els dibuixants estaven asseguts en una taula, utilitzaven pinzell, tinta xina, guai, una cosa que dius tu, però què és això? El que estic jo aprenent no m'agrada gens, no? Llavors vaig dir, mira, jo posaré una escola on ensenyaré a ser professional, no? A assegurar-te en una taula inclinada amb els materials adequats i dibuixar com Déu mana, no? I mira, vaig començar així amb broma, amb broma i mira, fins ara. I tant, i tant. La qüestió seria trobar una nova forma d'ensenyar el dibuix i la història gràfica. No la idea aquesta d'acadèmia tradicional de ens fiquem davant d'un estat que hi ha hores i hores i hores sinó trobar... No, no, jo ja vaig començar al principi com que jo havia estat en publicitat, en agència de publicitat i veia com dibuixaven, ja vam començar amb taules inclinades i amb material, pinzells, plomilla, tot allò adequat, no?, per ser professional, diguéssim, no? Clar, clar. Llavors, a veure... Llavors, els nanos ja veien que allò era molt més divertit que no fer... Home, i tant. ...diuixar estàtues d'aquí. Home, i tant, vostè dirà. Havent presentat aquesta escola, aleshores, m'agradaria deixar-li un moment perquè ens faci una petita falca publicitària, si li sembla bé, sobre una mica com és l'escola, quins cursos es realitzen, com s'hi pot accedir, qui hi pot accedir. Ah, que... Em pensava que ho anaves a dir tu. No, no, no, vostè, vostè, vostè, vostè s'ho coneix bastant més que jo. Ja, ja, ja, ja. Bueno, nosaltres és... L'escola està una mica pensada pel típic noi o noia que de petit ja ha tingut aquesta... que els pares diuen oi, què passa? Sempre està dibuixant, sempre està fent ninotets, sempre està... Bueno, doncs, aquest tipus de noies o noies són les que venen a l'escola, no? Llavors, venen amb molta afició i, clar, a més a més de tindre uns bons professionals fent de professor, entre ells també s'ajuden, no? Perquè un està dibuixant i veu que l'altre ostres, dibuixa i... i... dibuixa amb un pinzell més gruixut. I tu com ho fas, això? i tal, i va molt bé, saps? La referència entre uns i els altres s'ajuden molt. Sí, de fet, he tingut companys que han anat a l'escola fent el curs d'art gràfic, si no m'equivoco, és el de 4 anys? Sí. I... I aquest va ser... Dic que digui, sí. No, el que dic que aquest... Clar, vam començar fent el curs de com i tal i va haver un moment que, clar, jo vaig agafar col·laboradors i tal i va haver un moment que vam dir escolta, fem un curs més professional i vam decidir fer un curs de 4 anys i en lloc de vindre dues hores a la setmana, no, no, veníem 4 hores cada dia, no? I aquí va sortir l'art gràfic que se li indibiria. Exacte. I llavors ha sigut l'èxit més que hem tingut més de l'escola que ha sigut que hem tret molts nois que després han sigut molt bons professionals, no? Dibuixant per Estats Units, per França, vull dir que... i molt nomenats, no? Sí, no, no, aquests companys meus potser avui en dia encara no tenen aquest renom i ja el tindran però estan molt contents i ja han sortit havent après moltíssim de l'escola i cada dos per tres m'ensenyen treballs que estan fent i intentant entre treballs editorials, revistes, etcètera i s'ho treballen molt i es veu i dic ostres, jo havia vist dibuixos vostres abans d'entrar i hi ha hagut un canvi espectacular ja ho feien bé en aquell moment evidentment però ha fet una millora molt, molt bèstia. i a més a més digues no, no, no no, que dic una de les coses una de les coses més divertides és que els professors són exalumnes i que han viscut una mica el que ells entren a l'escola i ells han viscut la cosa i dir ostres, jo era com ells i llavors els nanos també els fa gràcia perquè diuen ostres, aquest és professor però havia sigut alumne i hi ha un els professors són bastant joves i això agrada molt als alumnes i tant i tant és una cosa que es valora també per cada cop anar a sang nova diguéssim revitalitzant tot aleshores per vostè el resultat ha estat l'esperat ho dic perquè si em permet no és gaire comú potser que una escola de còmic o de dibuix hagi arribat a tenir aquest èxit que s'hagi mantingut durant 40 anys més de 40 anys i que segueixi mantenint aquest prestigi aquí són diversos factors una ha sigut la il·lusió aquesta il·lusió meva pel dibuix i pel còmic perquè ha sigut una cosa jo quan vaig posar a l'escola i vaig veure que van vindre 6 o 7 alumnes ja era felícia i llavors va ser que vaig conèixer el saló del còmic i vaig dir ostres l'any que ve posaré un estant a la saló del còmic i noi vaig posar l'estant i pum de repent se'n van se'n van apuntar 60 de cop 60 alumnes i jo tindria que demanar ajuda a dibuixar uns amics meus que vinguessin si us plau m'ho feu entre tots alumnes sí sí escolta no puc no puc no arribo i tant però bueno em va anar molt bé perquè l'agència de publicitat que tenia els meus germans el meu germà se'n va anar en un lloc més més maco perquè l'agència de publicitat tenen que tindre unes escales i bueno ha de ser molt més modern i jo em vaig quedar als pisos de l'agència de publicitat llavors em va anar molt bé saps perquè llavors encara que vinguessin 50 o 60 de cop mica diuen i va ser quan vaig tindre que demanar amics meus dibuixants que m'ajudessin i així va començar una mica tot de començar així d'anar unint persones i al final acabar fent doncs un gran projecte una gran escola una gran fundació sí sí sí senyor sí senyor aleshores sí no no que anava a dir que clar el que fa gràcia és que a base de passar anys els mateixos alumnes una mica més destacats se'n feien els profes clar s'anaven interessant en seguir amb el relleu generacional escolta vols ser profe tu jo sí sí jo vull ser profe mira i així va començar la broma i tant llavors ara volia deixar una mica això de banda i anar a tocar un tema una miqueta potser més delicat que seria com l'evolució del còmic a Espanya tal com hem dit abans vam tenir potser una època daurada diguéssim i voldria saber quina seria la situació actual del món del còmic perquè fa el país i una mica quin és el futur com veu el futur del còmic espanyol bueno aquí saps què passa que hi ha tres editorials que estan molt fortes com és Planeta Norma i Panini i realment aquests són els que m'entenen van publicant coses inclús coses de l'estranger i a més a més el que ha sigut un boom impressionant ha sigut el manga i tant a Espanya que jo m'ho vaig prendre una mica en broma i vaig dir ai mira posaré un curset el dissabte a la tarda de manga mare de Déu si va començar que tindrà que perquè ha sigut espectacular suposo que tots ho heu sapigut tu quina edat tens? jo 24 suposo que ja de petit ja coneixies el manga ja estaves anant al saló del manga cada any saló del manga saló del còmic japan wikend expotaku totes les coses aquestes les he vist totes i tant i tant clar però aleshores la qüestió aniria per exemple abans teníem uns personatges icònics per dir-ho d'alguna manera el Cipi Zappe el Mortaleo i Filemon etcètera hi ha personatges icònics de l'actualitat que siguin actuals en els còmics d'avui en dia? bueno els còmics d'avui en dia en realitat són el manga el manga és el que domina tot domina tot el manga aleshores amb el còmic americà també venen els superherois i tot això però el manga ho ha cobert tot ha sigut impressionant la força que ha vingut aleshores cada cop veurem més mangas ja no potser el més comú seria la japonesa sinó mangas cada cop més fets d'Espanya per dir-ho d'alguna manera sí sí en realitat molts professionals molts alumnes que ara ja són professionals el seu tipus de dibuix l'editorial ja li demana que tingui un aire de manga clar que tingui que no sigui manga del tot però que sigui europeu manga saps? sí exacte té més èxit la gent està acostumada amb aquests ulls grossos i aquesta aquesta filosofia japonesa clar a part imagino bé sé que ara el manga és aquest boom diguéssim això que ho cobreix tot però també hi ha molt el còmic franco-belga per exemple també encara crida molt l'atenció sí o temàtiques més més bèl·liques podríem dir per exemple també ara els superherois els superherois americans els superherois americans també té molta força també cada cop més potser encara és anecdòtic o potser no tant no ho sé està desenvolupant-se cada cop més el que seria el còmic experimental podria ser bueno sí sí sí però bueno a poc a poc va a poc a poc va a poc a poc però ja va sorgint com aquest món del còmic una mica més estrany a això mateix diferent per trencar amb el medi del còmic de fet que ara és el tema que volia encetar ja un dels últims teves que seria una última reflexió que m'agradaria fer amb vostè per concloure aquesta entrevista pel que entenc que el còmic a nivell general no s'ha adaptat potser tan bé al món amb el pas dels anys com ho van fer precedents com poden ser la pintura o l'escultura que han estat durant milers i milers d'anys en la nostra història de fet pensant-hi amb amics que han vingut de l'escola i de la Foso arribem a la conclusió que qui llegeix còmics avui en dia en moltes ocasions són o dibuixants o gent que ja està ja de per se molt molt interessada Sí, és veritat parlant del còmic com a mèdic com a mitjà de comunicació quina és la seva opinió? Bueno, mira nosaltres cada any anem al saló al còmic d'en Golem França Ah, exacte fletem un parell d'autocars i ens anem una colla d'alumnes i nosaltres o diversos professors i politió i anem a en Golem i escolta són 4 o 5 dies d'una gofada perquè dius ostres, això sí que és tothom interessada pel còmic jo de vegades em poso en un sentat en un cafè i em poso en el blog dibuixant i en seguida s'acosta un escolti què farà amb aquest dibuix me'l pot donar una afició una afició el dibuix el còmic vull dir és impressionant clar, dius quina pena ostres, m'haves agradat néixer aquí a França i tant perquè escolta és una una afició general en tota França i aquí aquí sí hi ha afició però poca no has relat tant com això com el que comentàvem de Franco-Belga que tenim molts grans dibuixants de còmic francès i belga que cal destacar llavors posant que potser no ha relat tant a Espanya el còmic no tant com a França almenys el còmic com es podria justificar és a dir el còmic és un és un és un és un és un és un és un és un mitjà molt bo per explicar qualsevol tipus d'història clar, clar, clar com pot ser aquí el que passa si saps què passa que s'han d'animar s'han d'animar les editorials a fer coses però com que no hi ha massa públic aquí a Espanya que compri després doncs clar van agafant coses de França el que passa és que últimament d'aquí de l'escola hi ha molts alumnes destacats i professors que estan treballant per França i per Estats Units vull dir que que hi ha un vull dir hi ha molta gent que està treballant i sobretot aquest viatge que fa ja 35 anys que fem cada any a Angolem ha sigut perquè molts alumnes que han contactat amb editorials allà en aquest saló que estan totes les editorials i estan precisament preparades allà per per atendre els dibuixants que els van ensenyar mostres i inclús un any ens van deixar un espai gran per fer una una exposició vam fer un autocar així de de fusta imitant l'autocar que fem que hi anem cada any i vam fer una exposició de tots els alumnes que gràcies en aquest viatge estan treballant per França Déu-n'hi-do i va ser molt simpàtic perquè ostres a Niu i quan veiem ostres aquest sí no i aquest era alumne de l'escola i estarà dibuixant per per aquesta editorial francesa i va a base d'anar molt a França doncs clar molts nois d'aquí estan dibuixant per allà Molt bé finalment com a autoritat que és vostè en aquest tema m'agradaria que si ens pogués recomanar algun còmic o alguna historieta gràfica en qualsevol cas amb el qual una persona que potser no hi estigui tan avasada pugui començar a endirxar-se en aquest món Clar depèn depèn de l'edat depèn de de les aficions hi ha el manga per entrar dintre d'aquest món el manga és impressionant però després hi ha els superaròis americans també que hi ha molta gent que entra en aquest món és que és una mica depèn de la de l'afició que tingui cada noi o noia que dius a un li agrada més el manga l'altre li agrada més la cosa més romàntica l'altre li agrada més la cosa de guerra i de supernois depèn una mica però bueno si vas perdona si vas al quiosc el que li agrada el còmic ja troba ja troba moltes coses no, no, no això és sens dubte igualment aleshores em podria dir sortint de la plataforma aquesta de les grans editorials diguéssim dels superaròis americans etcètera del manga algun nom d'algun autor que digui mira aquest crec que és un gran nom de dibuixant que pot ser accessible per molta gent home saps què passa que prefereixo no dir noms perquè en tinc tants que escolta me'n deixaria algun i s'enfadaria exacte cap problema a mi i tant cap problema aleshores perquè ja et dic digues digues digues no que dic de l'escola ara clar després de 40 anys hi ha una quantitat de nois que estan que estan triomfant a França als Estats Units inclús aquí fent una mica de tot inclús hi ha gent que ja comença a tindre col·laboracions al Japó que això era impensable abans clar podríem dir que per les persones que potser no hi estiguin tan vinculades al món del còmic que simplement vagin a una llibreria que s'ho mirin i comencin a llegir que poden descobrir moltes coses bueno jo mira jo de vegades tinc algun amic que diu això és del còmic això és del còmic i dic vine l'agafo i el porto a l'editorial Norma allà al Passeig Sant Joan i l'agafo i li dic va comença a mirar exacte però això això ho fa això i aquest aquest és espanyol i aquest unes meravelles de dibuixos és una cosa que trobo que a les escoles tindria que haver un apartat que ensenyessin a a veure la riquesa que hi ha de dibuix de dibuix perquè de vegades sí es parla de pintors coneguts i tal però jo personalment jo agafo una pintura i després veig una una vinyeta d'un d'un còmic i el treball que hi ha i la perspectiva que hi ha i i les hores que hi ha d'allà de dibuix dius no el veig en aquest quadre no no vull desprestigiar els quadres però vull dir que no i escolta el còmic hi ha coses meravelloses meravelloses hi ha gent que ho fa molt bé i que costa molt el que? donen moltíssimes possibilitats al còmic sí moltíssimes i ara ja sí ara ja per acabar i tancar m'agradaria que donés quatre consells pels artistes actuals i futurs que intenten fer-se un lloc en aquest món m'agradaria saber què els podria recomanar i què poden fer per seguir endavant però gent que ja dibuixi bastant bé exacte jo el que recomanaria és viatjar viatjar escolta agafar la carpeta i anar-se'n a França a Bèlgica als Estats Units ja és més car però avui en dia clar amb ordinadors es pot enviar coses vull dir que hi ha una forma d'enviar dibuixos i tal molt més pràctica que abans que tenies que agafar l'avió i anar-te'n a Estats Units però sí sí moure't molt i hi ha moltes possibilitats que t'agafin i que et facin perquè a més hi ha la gran avantatge nostre que el dibuixant comparat amb els dibuixants de França d'Estats Units són una mica més barats i això amb les editorials els hi funciona molt perquè clar tenen un dibuix de bastanta qualitat de molta qualitat i amb un preu més mínim i això a les editorials clar els interessa en qualsevol cas els consells serien això viatjar aprendre seguir treballant i no deixar enrere seguir esforçant-se per tirar endavant això mateix i que per l'hivern cap allà a final de desembre que ens truquin a veure si hi ha places per anar en Golem perquè és una forma de conèixer França el que passa que desgraciadament s'omple enseguida però bueno de vegades encara hi ha alguna plaça lliure és una gran oportunitat ja em sentiu dibuixants de còmic feu trucada al desembre per poder anar en Golem i aprendre i seguir aprenent i si no anar particularment ells exacte de vegades hi ha nois que agafen una una camioneta i se'n van 4 o 5 i tant inclús lloc per dormir i s'estan allà els 4 dies i bueno és una agafada és el que li agrada el còmic i viu el còmic com nosaltres és una agafada anar en Golem és l'estàs esperant quan arriba al principi de gener ja dius va vinga ja tenim que anar en Golem va vinga i ens fa una il·lusió tremenda i tant bueno perquè aquí hi ha la gran avantatge de ser dibuixant de còmic i és que dibuixes per la il·lusió que tens i llavors tu passes a part que fas una feina t'ho passes bé no? és a dir fas una feina t'ho passes bé i a més a més et paguen escoltar és meravellós això no? i tant sens dubte mantenir la il·lusió sempre és el més important bé ja no no tenim més temps per seguir seguiríem parlant moltes hores només li volia dir que moltíssimes gràcies per la seva col·laboració que espero que hagi gaudit de l'entrevista i moltíssimes felicitats per la seva trajectòria he gaudit molt i escolta molt bé et felicito perquè noi has portat l'entrevista dinàmica no m'he enterat no m'he enterat em pensava que estava parlant amb un amic escolta anava fent una cervesa amb tu vinga vinga ja quedarem un dia m'ho he passat m'ho he passat molt bé de veritat igualment moltíssimes gràcies que vagi molt bé adeu-siau adeu-siau adeu-siau i amb música clàssica i amb música clàssica agafem les coses i marxem fins al carrer Bonavista davant la llibreria Cal Llibreter i amb música clàssica i amb música clàssica i amb música clàssica agafem les coses i marxem fins al carrer Bonavista davant la llibreria Cal Llibreter on el propietari l'Arnau Consul ens farà la recomanació literària de la setmana aquí a Ràdio d'Esvern Hola, molt bon dia Arnau molt bon dia per la recomanació d'avui doncs efectivament com tu dius música del barroc ens n'anem al segle XVIII a l'acord de Lluís XIV i ens n'anem, de fet, fins i tot abans jo diria que ens n'anem al segle XVII cor de Lluís XIV, això sí no pas el XVIII, sinó abans i tot per parlar d'un llibre del qual molts probablement n'haureu vist la pel·lícula i haureu reconegut aquesta música interpretada per Jordi Saball amb una banda sonora excel·lent tots els matins del món la pel·lícula la podeu veure a Filmin i una fotografia, una ambientació d'època brutals però tot plegat gràcies a un llibre delicadíssim i petit que tot just arriba a les 120 pàgines que ha publicat ara en català Proa estem parlant de tots els matins del món encara no ho havíem dit i potser val la pena i que va ser el club de lectura que hagués tocat de fer avui però que justament com que avui donen els premis Proa i és a la mateixa hora i als llibreters estem convidats a sèrie i ens fa molta il·lusió doncs el vam passar ahir excepcionalment al club de lectura dels dimarts de la TNU, el vam fer el dilluns i vam justament parlar d'aquest llibre de Pascal Quinyar Pascal Quinyar és l'últim guanyador del Premi Formentor és un premi que després, si de cas, explico el què i sobretot és un autor, es podria dir, de culte a França un autor molt reservat un autor que pràcticament no concedeix entrevistes dedicat exclusivament a la seva obra que no participa gaire d'allò de la societat literària francesa que sí, aquí creiem que és molt abundosa doncs imagineu a França i als voltants de París de festes, de reunions, de trobades és justament això que farem nosaltres avui al vespre en un Premi Pro, ens trobarem allí tots, ens celebrarem i veurem qui el guanya de moment és secret absolut i previant nominat? No, no, no, el Premi Pro és un premi que dona l'editorial molt ben dotat perquè són, crec que, 40.000 euros Cora! Sí, sí, sí, és un dels més ben dotats la gent s'hi presenta i, doncs, Pro, el públic és una obra que es publicarà suposo que ja de cara, bueno ara no sé si abans de Nadal o si se n'anirà el febrer en tot cas, de moment serà la cinquena edició ens han guanyat el Serès, el Nopka la Maite Salort, un llibre preciós veurem, el Martí Domínguez, l'hem passat un llibre així futurista que es deia Mater i que recordava una mica Brave New World però no ens despistem perquè estàvem al segle XVII a l'acord de Lluís XIV on Pascal Quinyar situa aquests tots els matins del món en el qual intenta imaginar, de fet, novel·la la vida d'un músic el senyor de Saint-Colomb crec que se sap que va existir però del qual se sap molt poca cosa va ser un dels que va perfeccionar aquest instrument que sentim que és la viola de gamba que últimament s'ha posat de moda gràcies a Jordi Saball i als concerts que n'ha fet i en part també gràcies a la participació en aquesta pel·lícula en la qual Jordi Saball i Pascal Quinyar això ho explica molt bé Pascal Quinyar en una de les poques entrevistes que ha aconseguit a la revista Jotdown ells eren amics justament perquè tenien aquesta passió per la música antiga del barroc, de cort i doncs, bueno, clar quan ell fa aquesta novel·la i decideix un director francès adaptar-la doncs el primer que fa és dir sobretot que la música la faci i se n'encarregui Jordi Saball i per tant ell que se sent Pascal Quinyar com un músic frustrat més que un novel·lista doncs va poder participar molt i explicar al Saball quin tipus de música volia quins temes quins no com podia sonar diguéssim que la pràcticament no és que la composéssim junts perquè moltes de les partitures són d'autors de compositors d'aquella època com l'Olí com el mateix Santa Colomba com Marín Maré però bé de Santa Colomba se'n sap molt poca cosa més enllà que això va perfeccionar l'instrument i que va tenir un mest un deixeble aquest Marín Maré que era el músic de cor de Lluís XIV una mica de la relació entre ells dos va a aquesta novel·la curtíssima tots els matins del món i és això en el fons és un músic que viu retirat i que considera que el seu art no és important perquè l'escolti la resta de la gent ell pràcticament considera que té una maledicció que és el seu art la seva manera d'expressar-se el seu dolor les seves penes perquè és vidu s'ha mort la seva dona l'ha deixat amb dues filles petites només el pot expressar a través de la música i per tant has de dir que tot el sendia a tocar a tocar a perfeccionar la tècnica a tocar a convertir en sons musicals el que ell creu que li diu la naturalesa en aquest sentit és un llibre preciós sobre això sobre l'exquisidesa de l'art i sobre si és important o no que l'art el sentin altres persones perquè sigui art clar Marín Maré que és un jove que arribarà que li farà l'acord a la filla gran que s'enamoraran de fet la deixarà embarassada hi ha una història de mort aquí també que no diríem com acaba ell no la seva gran aspiració és que el cri de Lluís XIV sigui músic de la corda de Lluís XIV llavors a partir d'aquí vindrà el gran disgust el gran emprenyada la gran enrabiada de Saint Colombo que diu tu no seràs mai músic tu el que vols és ser un gran intèrpret però la música amb tu no fluirà mai hòstia són paraules dures són paraules duríssimes i en algun moment de la relació però que en el fons Marín Maré que evidentment se'm va absolutament emprenyar acabarà sent músic de la cord de Lluís XIV i és algú que és conegut vull dir que n'hi ha biografies i se sap surten les llistes de Palau serà en el fons gràcies a ell que anys després sabrem de l'existència d'aquest Saint Colombo que és el seu gran músic el seu gran mestre que no escrivia mai les partitures perquè com en algun paràgraf d'aquest llibre diu quan trec l'arquet és un tros del meu cor viu que es tripó allò que faig no és sinó la disciplina d'una vida sense cap dia de festa compleixo el meu destí el destí d'algú que considera que ell ha nascut per tocar per interpretar que tot el dolor que sent per la pèrdua de la dona només el pot treure no en paraula sinó tocant tot el dia i fent allò que creu que Déu si existeix va predestinat a que jo toqui tot el dia a que aconsegueixi uns sons que és igual si no el sent ningú jo toco per mi i altres hi ha algunes escenes on Marín Maré de nit s'amaga a prop de la cabana on ell s'ha construït per tocar i l'escolta per intentar dir a veure si puc aconseguir aquesta música escoltar-la aquests sons dels quals m'ha parlat de seva filla aquestes cançons aquests temes però que doncs ell s'ha negat i això el fa caure en desgràcia a tocar pel rei el rei el va fer a buscar i ell li diu no, jo no toco pel rei jo toco per mi per treure els meus sentiments i per alguna vegada algun amic m'ho demana però és algun amic que entén la meva música que entén que doncs jo el puc tocar per ell i puc tocar per les meves filles a les quals també ensenyo a tocar molt personal de fet alguna de les escenes de la pel·lícula es veu més d'una vila de gamba perquè ella durant un temps es fan coneguts als voltants de París perquè és el trio familiar que va tocant de tant en tant que fa algunes audicions a la seva casa a Palauet perquè hi vagin alguns amics però d'allò en parla tothom arriba a les oïdes del rei i el rei li diu bueno, aquest senyor que vingui i diu no, jo a Versalles no hi vaig perquè allò és un lloc per saltimbanquis Versalles és un lloc per mostrar-se i justament per lluir-se per vestir-me les millors perruques i els millors vestits i seda no, això no és per mi allò no és música i entre mig hi haurà aquest aquest músic Marín Maré del qual al qual li debrem probablement que de Sant Colombo se'n conservi alguna partitura i que però clar que evidentment ell sí que la seva aspiració és primer a casar-se amb la filla de Sant Colombo i després ser músic de Lluís XIV hi haurà una ruptura i en fi el llibre és preciós sobretot per les grans reflexions sobre què és l'art què no és no un moment li diu com tapa pas quan el refusa no comptava pas que caminéssiu al meu costat pel meu pobre camí d'herbes i pedrotes jo pertanyo a les tombes vos publiqueu composicions hàbils i afegiu amb enginy digitacions i ornaments que em rebeu però només són negres i blanques damunt un paper la música no és això que escriviu la música és tota la resta que probablement no et puc explicar l'has de viure en fi no explicarem com acaba el llibre però és exquisit és preciós ahir realment en vam treure una discussió un debat molt bonic al club de lectura dels dimarts que es va fer el dilluns perquè realment pas que el Quinyar és d'aquells autors de novel·les moltes novel·les molt curtes la majoria en castellà les ha publicat Galàxia Gutenberg també aquest totes les maneres del Mundo però l'he publicat aquest en català i us convido que hi aneu perquè és d'aquells autors no us deixaran indiferent potser no hi entereu potser pensareu home però aquí l'argument és molt simple però clar l'argument és el de menys de fet en aquest llibre es veu molt clar que ell voldria ser l'escriptor es transmuta en Sant Colombo que és aquest autor com ell mateix com a escriptor que viu una mica aïllat del que facin els cercles literaris ell escriu si li volen publicar bé però que no l'emprenyin massa ell viu aïllat al seu pis de París escrivint i ara li han donat aquest premi Formentor que justament és un premi que val la pena explicar una mica perquè el van començar a donar els anys 60 una sèrie d'escriptors vinculats a Seix Barral al grup de Carlos de Goitissolo i tots aquests va dir bueno anem a fer alguna cosa amb aquesta Espanya grisa que sembla que es vol obrir va durar 5 o 6 edicions el donaven a escriptors estrangers que havien pogut traduir i bueno va durar fins al 67 fins que el dictador va dir prou això és dissidència aquesta rolla de cerebrats que volen d'esquerranosos que em porten la literatura de fora fora, fora, fora no en vull saber res un dels guanyadors havia sigut Jorge Semprún que s'havia exiliat i que no havia pogut tornar a Espanya per tant fora, fora aprofitant però el premi l'any 2011 per tant molts anys després es decideix reinstaurar i si al principi s'havia dit pre-formentor una mica formentor per tant es dona a les Illes Balears vinculat però amb aquest toc francès ara ja es va recuperar com a premi formentor i no es dona a una obra sinó a un autor doncs que d'alguna manera a tota una obra reconeguda un autor que doncs en fi per una sèrie d'avàlues que cada any el jurat doncs com si fos un novel tota l'obra que tu has fet encaixa amb el que nosaltres valorem que finalment és les obres que potser no siguin més venudes més però que algú que sigui molt fidel a un estil a una manera de narrar d'explicar-nos un món de portar-nos Pascal Quinyari lligui perfectament i se sume a una llista que això doncs que l'any 2011 quan es reprèn el premi i és un premi també molt ben dotat guanyi Carlos Fuentes que després van donar a Javier Marías a Vilamatas a Ricardo Piglia a Mircea Cartarescu l'autor romanès l'any 2018 a Ani Hernó que va guanyar el premi formentor abans que el Nobel dos anys abans a César Aire l'any passat l'autora d'origen rus Ludmilla Uldiskaya i aquest any doncs a Pascal Quinyar l'autor francès que ja et dic per aquesta exquisidesa per aquesta manera de plantejar-se què és l'art i què no lligui molt bé crec que amb aquest premi formentor i es diu formentor perquè simplement perquè es dona allà les Balears tot i que aquest any a Pascal Quinyar li van donar en algun lloc a Cantàbria o Astúries però sí originalment es donava formentor i a banda tenir relació amb una sèrie colopquis que aquest grup que després va donar el premi van crear de dir anem a fer alguns actes culturals amb aquesta Espanya grisa i fem-ho a formentor potser perquè així no se n'ha sabent entendre i estem allà en una perifèria tenien a veure també amb Cela que havia fet unes havia publicat unes converses poètiques de formentor tot i que es va crear com un petit grup allò de dir que ens trobem un any a formentor fem unes converses xerrem intentem veure què és el que la literatura espanyola necessita potser més influència de fora i formentor es converteix en un lloc de dissidència cultural per tant a l'hora de crear un premi creant allò dura el que dura però a molta gent li queda el record de dir potser hauríem de recuperar allò que durant un temps va ser important prou important com perquè la dictadura digués sí, sí això ho feu en unes illes i no se n'assabenta ningú o poca gent però ens molesta de fet és evident que sí que se n'assabenta de molta gent si no no hagués arribat a oir des de tan amunt molt bé apuntem a aquesta recomanació que ens fas Tots els matins del món un llibre preciós un llibre per llegir en una tarda perquè realment són ja et dic 110 pàgines 109 diria sí, sí però que és fantàstic és allò de dir bueno deixeu-vos portar per un ritme més d'una prosa molt neta res a veure probablement amb la música de l'època una música barroc això que dius de licitacions i de fer de posar una corda més amb aquest instrument que és una de les coses que se li deuen a Sant Colombo i tot el contrari la prosa és molt neta molt de dir no vull virgueries el que vull és bàsicament que l'art flueixi sol d'alguna manera molt bé doncs amb la música de fons ens quedem Arnau moltes gràcies i fins a setmana vinent així sí a Sant Ori Gràcies.