#482 - Exiliades de Nicaragua: Dones que lluiten per la seva veu

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica, amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esbert que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesbern.com. Escolta Ràdio d'Esbert al 98.1 FM i no et perdis res. Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 10 del matí d'avui dimarts 14 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona se les llegirem als 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. A dos quarts d'onze passarà la Sònia Mateu, especialitzada en la intel·ligència emocional. Cada 15 dies passa aquí a l'estudi de Ràdio d'Esbert a fer-nos secció. Això sí, acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just les properes hores. A les 11 i 10 passarem a fer l'entrevista del dia, com cada dia avui tenim a Maria José de Molina, que és sòcia de l'entitat santjustenca Sant Just Solidari. Ens parlarà de la xerrada que faran el 21 de novembre amb dues dones nicaragüenques exiliades i del projecte que les acull les hijes del Maiz. Tot seguit, ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Ramla avui dimarts al matí. A les 11 i 40 saludarem a l'Alvira Sànchez, que ens vindrà a fer la secció de nutrició. I ja a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot es deixarà caure també en Josep Lluís Gil, el director de la revista d'actualitat de Sant Just, la Vall de Verge. Avui ens comentarà els continguts que hi ha a la revista del mes de novembre i a més a més també ens acabarà de detallar aquests últims canvis que hi ha hagut en el debat que organitza la revista i que finalment té lloc demà, dimecres dia 15 a les 8 del vespre a l'Ateneu. Un debat sobre la zona urbanística de la Bonaigua. Avui acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter, que, com cada setmana, ens fa la recomanació literària aquí a Ràdio d'Esvern. Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tenim de seguida. Això és un autobús, tu. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, perquè un blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Vinga, i ara comencem amb un tema molt animat. De fet, és l'última cançó que han tret els Stay Homes, que es diu Xino Xano. S'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar. No sé què m'has fet, però estic enganxat i no som la patrulla, però la nit estic enganxat. n'anem d'anem de la vestu, anar a l'anem xino Xano. Una nit més és l'única demanant. Joder, el teu venenus contagiós, el teu moreno i el vestit de flors, ha sigut tu, ha sigut tu. Joder, ens la passàvem fent el gos, qui m'ha robat el mes d'agost, ha sigut tu. Que bé que estem perdent el temps, joder, res no durà per sempre, un altre punyal en el ventre. I que bé que estem perdent el temps, joder, la nit està suculenta, un altre xupit o d'absentar. S'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar. No sé què m'has fet, ara estic enganxat i no som la patrulla, però la nit estava canina. Mentre al revés, turnaré en chino chano, una nit més, es l'única la mano. Tu i jo a la vora del mar, em devoren les ganes i sortim a fumar, si tu m'acompanyes som tu i jo. La canción del verano, me tiembla la mano, quan es posa a ballar, ja no vull pensar en què passarà demà. Si s'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar. No sé què m'has fet, ara estic enganxat i no som la patrulla, però la nit estava canina. Anem del revés, turnaré en chino chano, una nit més, és l'única la mano. Les 10 i 15 minuts ja, vinga, un quart d'onze del matí d'avui dimarts 14 de novembre. Saludem a la Mariona, bon dia Mariona. Bon dia Núria. Doncs bé, quins temes són l'actualitat que regeix Sant Just ara mateix? Doncs mira, tenim que a l'espai de lliure creació Carme Malaret rebrà l'exposició Porcellana, el so translúcid, el pròxim 16 de novembre a les 7 de la tarda. I què és aquesta exposició? Doncs mira, és una mostra que és molt innovadora, que durarà fins al 19 de novembre, i que se centra en l'exploració sonora de la porcellana. Ah, mira, és bastant curiós, eh? Sí, és molt curiós, la veritat. Que la porcellana o la ceràmica pugui arribar a fer soroll és bastant... Sí, realment és un material molt poc experimentat en aquest àmbit. Sí. I bé, la presentació forma part del projecte GD Fonies, sorgit del Laboratori d'Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. O sigui, és a dir, hi ha un laboratori d'art sonor. Sí, sí, l'hi fan. I bé, aquesta iniciativa ha reunit un equip multidisciplinari de professionals per produir peces ceràmiques amb propietats acústiques remarcables. Llavors, l'exposició inclou obres de diversos artistes, com Josep Sardà, que presenta sis peces campaniformes i un bodegón sonoro, realitzat per Fernando Garcés. També tindrem a Cristina Márquez, que porta dos plats únics que interaccionen amb el so. Sí. També Pepa Busqué, que mostra peces de petit format. I Pilar Herrero, que presenta Remenant Jade, una obra que és participativa. Finalment, també tenim Oscar Ava i M. R. Roig, que col·laboren en la màquina abstracta, que és una peça que combina materials diversos com Cordes de Piano i Porcellana de Jade. Ostres! I per complementar aquestes obres, s'ha convidat a diversos músics per explorar la sonoritat d'aquestes peces. I entre ells hi haurà Roser Cascante, Òscar Latorre, Martí Fleta i Marc Polidó, que faran intervencions musicals especials durant aquesta exposició. Molt bé, escolta'm, Mariona, has dit que comença el dia 16, no?, que s'inaugura ja aquest dijous i s'allarga fins quan? Fins al dia 19. Ah. Està només tres dies. Doncs hem d'apurar, eh?, perquè has dit molts noms, molts artistes, músics i realment són tres o quatre dies només. Exacte, i això que és una cosa molt curiosa perquè estem acostumats a veure peces d'art, peces d'art, peces de fan. Ceràmiques, sí, sí. I també anar a concerts, però, clar, barrejar-ho tot és una mica... Barrejar la música. Bé, no sé, no sé. Home, clar, suposo que com tots els materials, la porcellana de ceràmica també té una forma particular de transmetre les zones del so. Ara, clar, que hi hagi un equip especialitzat que es dediqui a estudiar totes aquestes coses és ja un pas més, eh? Sí, sí, sí. I no sé si, clar, aquí la física també hi deu estar involucrada d'alguna forma, no? Vull dir, la transmissió de les zones... Transmissió de les zones quan toquen amb les parets de les obres de ceràmica. Clar, depèn de quins materials es transmeten d'una forma o d'una altra. Això és física, pura i dura. I tant, 100%. Bé, molt bé, doncs, a més a més, a la Carme Malarell la vindrem aquí a la ràdio el dijous, també, perquè ens acabi d'explicar com s'ha gestat tota aquesta mostra, no? Exacte. Ella ho sabrà explicar molt millor que nosaltres. Sí, sí, sobre la de primera mà. Exacte, i donarà tots els detalls aquest dijous. Molt bé. Mariona, què més tenim de Sant Just? Doncs mira, tenim que l'Associació de Veïns de Mas Lluí, juntament amb l'Ajuntament, organitzen una jornada de neteja a Collserola, el famós Clean Up Day, que és una activitat que forma part de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2023. Sí. i bé, el Clean Up Day està programat pel dissabte 18 de novembre, és a dir, aquest dissabte, i començarà a les 10 del matí al Parc de Lluia Quieta, que allà es coordinarà totes les persones que hi participin en diferents grups i bé, explicaran com s'organitzaran i com funcionarà tota aquesta jornada de neteja i netejaran, doncs, els voltants del barri de Mas Lluí que toquen amb el Parc de Collserola. I, doncs, bé, aquells i aquelles interessades que vulguin contribuir a aquesta causa poden inscriure's enviant un correu a netegem l'entorn arroba gmail.com Sí. I també dir que per mostrar, doncs, agraïment a tots els participants, l'organització també oferirà un esmorzar gratuït. Ah, molt bé, mira, veus? Ja a l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí em sembla que ja fa bastants, bueno, bastants, ja fa uns quants anys que organitza... T'organitzen aquesta jornada, sí. Sí, per netejar. I em sembla que en una d'aquestes, imagina, Mariona, van arribar a trobar un vàter. Un vàter al mig de... Al mig de Collserola. Al mig de Collserola, sí que em sembla. És que és més fàcil inclús portar-lo a la deixalleria que deixar-lo al mig de Collserola, no? Exacte, com ha arribat això aquí, no? Sí, vull dir, o forma part d'una gincana o no sabem molt bé l'explicació, eh? Perquè mira que és difícil transportar un lavabo. Doncs bé, sí, això, la jornada de neteja pels voltants de Collserola aquest dissabte. I, Mariona, anem amb l'últim titular. Doncs mira, tenim que el carril bici de la carretera reial de Sant Just ha registrat un rècord d'ús, aquest passat mes d'octubre, amb un total de 31.745 bicicletes transitant per aquesta via durant tot el mes, amb una mitjana diària de 1.024 bicicletes. Què dius? Però només bicicletes o bicicletes i també s'inclouen patinets? Entenc que, a veure, és carril bici, per tant se li diu bicicleta, però jo entenc que és tots els usuaris que fan servir aquesta via, perquè al final la manera de comptar que tenen, no sé exactament en quin punt ho compten, però jo ho he vist, per exemple, que és acabar sent el mateix carril bici, quan passa per davant de l'Ajuntament d'Esplugues, que allà hi ha un marcador, compta tot, bicicletes i patinets. Clar, per això t'anava a dir, a veure, el comptador passa quan, o sigui, quan passa alguna bicicleta a una certa velocitat, no? Exacte. Però no fa diferències entrar. No fa diferències, no fa diferències. Per tant, usuaris del carril bici. Però bé, que són 1.024 de mitjana diària. Sí, sí, però ara també t'haig de dir que passen molts patinets, eh? Sí, sí, sí, més de 31.000. És molt, és molt. Durant el mes d'octubre. I bé, doncs, són xifres que mostren un increment del 30% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Per tant, s'evidencia una tendència creixent cap a l'ús de la bicicleta o patinet. Sí. Com a mitjana de transport, que un 30% és molt. Oi, és gairebé... Bueno, està encaminat a arribar al 50%. Sí, sí, és molt, és molt. I bé, per exemple, també l'Ajuntament ha donat una dada d'aquest mes, que, per exemple, fa dos dies, durant el 12 de novembre en particular va solir una xifra destacada amb 1029 bicicletes registrades en un sol dia, que és una miqueta més de la mitjana. A veure, 12 de novembre? Ostres, clar, bueno, un diumenge normalment, els caps de setmana també són la gent que aprofita per passejar i per passar el diumenge. Es veu molta gent passejant també, i famílies inclús, eh? Famílies de com de 5 o 6 o 7 persones anant en grup per llevar el carril. Però bé, també, cada cop s'està veient més gent que fan servir o patinet o bicicleta o bicicletes elèctriques o el que sigui per anar a la feina. Oh, i tant. Per tant, vull dir que... Sense cap mena de dubte, sí, sí, sí. Que Déu-n'hi-do. Molt bé. I bé, les dades que es registren des del 2019 estan disponibles per consulta pública, o sigui que tothom que vulgui cotillejar una miqueta aquestes dades pot entrar en l'enllaç proporcionat per a l'Ajuntament, que d'aquí uns minuts trobareu una notícia a Ràdio d'Esvern, i per més informació, doncs, es pot visitar la web de mobilitat de l'Ajuntament, on dona totes les dades i es parla de totes les iniciatives i projectes relacionats amb la promoció de la bicicleta i altres formes de transport sostenible. També m'agradaria, ja que estem aquí, Mariona, fer una falca i dir a la gent que va amb la bicicleta per la Rambla de Sant Jurs que tenen al carrer paral·lel de la Rambla un carril bicicleta. Que a vegades jo he dit, no, no pots anar perquè a vegades et piten a més amb el timbre i és com, bueno, és que si no vaig per aquí per on vaig, dic. És que paral·lelament, i és a vegades simplement per desconeixement, perquè la gent no ho sap, perquè està més amagat. Sí, sí, sí. Però el carrer paral·lel a l'Avinguda Indústria... Com es diu aquest carrer ara mateix? No ho sé, espera, mira... És paral·lel cap a baix, o sigui? Paral·lel cap a baix, sí, és a dir, paral·lel tirant cap a la banda del Walden, com si diguéssim. Allà hi ha un carril bici que és paral·lel a la Rambla i puja després al Parador. Però allà és aquella zona, no?, que hi ha molta gent passejant també i a vegades és una mica difícil. Doncs bé, allà hi ha un carril bici. Vinga. Mariona, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris, d'acord? Perfecte. Fins ara. Fins ara. En Next, con Germi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura i espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Vinga, doncs ara sí, anem amb els títulars de les notícies que surten a les portades dels diaris d'avui dimarts. Mariona, comencem amb el diari Ara i La Vanguardia. Exacte. Obrim amb el diari Ara, com cada dia, parlar de la llenya d'amnistia que diu que entra al Congrés. Diu, pel que fa al perímetre, afecta totes les actuacions relacionades amb el 9N i l'1 d'octubre des del 2012. I pel que fa a la negociació, el PSOE ha registrat la norma en solitari pels dubtes d'esquerra sobre les acusacions de terrorisme. I la fotografia és de Fèlix Bolanyos i ell mateix en una cita diu que és un pas gegant per a la convivència. Molt bé. Això és la notícia destacada del diari Ara. Exacte. I hi ha dues notícies més a la portada del diari d'Ara d'avui que diu que la patronal de la fisioteràpia contra la integració, sindicats i col·legi, veuen amb bons ulls passar a formar part del servei públic. i també l'Ara per tancar la portada parla de Cameron que torna com a ministre d'Exteriors, Rishi, un acte rescata de l'oblit l'expremier per fer front a una crisi de govern. Molt bé. I seguim amb les altres portades, amb la de l'avantguàrdia concretament. L'avantguàrdia obre també amb aquesta nova legislatura. Diu que el PSOE presenta la llei d'amnistia per a gairebé 400 persones. Diu que els socialistes envien la norma al Congrés amb la negociació amb Esquerra encara oberta i es convoca a la investidura per demà i dijous. També diu que el preàmbul de la proposició justifica la necessitat de facilitar la convivència dins del marc constitucional. I també veiem una fotografia petita de Félix Bolanyos que estava explicant ahir la norma. En fotografia principal, però l'avantguàrdia obre amb el col·lapse dels hospitals de Gaza. Diu que el complex hospitalari Alxifa, el més gran de Gaza, s'ha convertit en una retera diversos metges van denunciar que ja no pot entrar-hi ni sortir-ne ningú atès a la proximitat dels combats. I a la imatge veiem els ferits que són atesos a terra de l'Hospital Indonesi, també en situació crítica. I d'altra banda, ahir van ser evacuats 40 ciutadans amb passaport espanyol. Doncs sí, Déu-n'hi-do. És una imatge bastant colpidora, eh? És una imatge forta. Sí, sí, sí. És un malalt, l'has tirat a terra completament, allà amb les vies i tot. I un nen petit just al costat. Ostres, sí, mira, no ho havien ni vist. No l'havien ni vist, caram. Bé, estan en una situació desesperada. Sí, sí. I això, de fet, ja diuen que els hospitals allà ja no funcionen com a hospitals perquè no... No, no, clar. Estan setjats, no tenen llum, no tenen aigua, així no es pot donar... Servei ni res. No es pot donar servei a ningú. Seguim amb més notícies, Mari o no? Sí, La Vanguardia també parla de Sunak, que ha rescatat l'europeista Cameron com a ministre d'Exteriors. I veiem que La Vanguardia ha fet una entrevista a Daniel Giral Miracle, que és crític d'art, i ell mateix diu que la Sagrada Família ignora el segle XXI. Caram, tu! L'altre dia vaig llegir que s'acabarà el 2033 la Sagrada Família, que ja la tenien allò en cara de la final i el 2033 s'acabarà. Bé, doncs, Daniel Giral Miracle diu que, pel que sigui, la Sagrada Família ignora el segle XXI. Molt bé. I per tancar amb La Vanguardia fa un article sobre generacions, diu la nova gent gran, diu les baby boomers arriben a la jubilació. Ei, doncs, a poc a poc, eh? a poc a poc va arribar en aquesta generació que ja s'acosta a la jubilació. Exacte, que és la generació que seria més o menys dels nostres pares, no, Núria? Sí, sí, sí, els meus pares són... I ja comencen a jubilar-se. Sí, encara els hi queden alguns anys, però ja es van acostant. Els primers baby boomers sí que ja s'estan jubilant. S'estan jubilant, sí. Molt bé. Seguim amb el periòdico i també amb el punt avui. El periòdico obre amb la notícia que l'amnistia agafa cos, que el PSOE registra la llei en solitari el considera l'esquerra que no queda garantida la inclusió dels CDRs i el tsunami democràtic i, a més a més, per exemple, també titulen que el PP apuja el to i insta el líder socialista a anar-se'n en un maleter directament. També fan referència al col·lapse a la web. Diu que el caòtic començament de temporada en els viatges de l'imcerso comencen aquests viatges per Espanya de la gent jubilada i resulta que la web suposo que per registrar-se, apuntar-se o demanar poder accedir a aquests viatges es col·lapsa. Bé, també parla el periòdico que es fa l'homenatge del món judicial a Jesús G. Alabat i també sobre el centre comercial del Triangle diuen que la reforma posa en qüestió la continuïtat de l'AFNAC. Vaja. Doncs sí. Seguim amb la portada també del Punt Avui que obre amb el titular gran dient amnistia sense lawfare. El PSOE registra la normativa en solitari en espera d'un acord final amb els altres partits. També diu que afectarà els represaliats penalment pel procés entre l'1 de l'1 del 2012 i el 13 de novembre del 2023. Que complicat això. Sí. És a dir, que ho tornem a repetir, que afecta, és la llei d'amnistia que afecta els represaliats penalment pel procés entre l'1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023. També comenten aquí en el Punt Avui la investidura de Sánchez que serà entrademà i dijous i també posen de portada que hi ha una vintena d'editorials que demanen àgora per la distribució. Concretament reclamen 2,8 milions en pèrdues per la mala gestió de la distribuïdora. També fan una entrevista en el món esportiu a Esmi Brux. Diu, que és jugadora del Barça, diu ella en una cita a donar-me que ara joan al Barça és una bogeria. Doncs, Mariona, aquestes són les portades. T'escoltem a tu després a les 11.1, a les 12 amb els butlletins informatius i també a la 1 del migdia amb l'informatiu complet i també a les 7 de la tarda amb l'informatiu del vespre. Perfecte, Núria. Per cert, Mariona, donem una salutació a una Sant Justenca, a la Fina, que ens va parar el dia dels cars. Estàvem allà fent fotografies per la ràdio i ens va dir que ens escoltava cada dia i que el dia que no escoltava la ràdio que es posava molt nerviosa i li vam dir vinga, va, doncs t'enviarem una abraçada la propera setmana en directe. Doncs una abraçada molt forta des dels estudis de Ràdio d'Esvern. Vinga, Fina, que tinguis bon dia. Apa, Mariona, tu també i ens retrobem després, més tard. Exacte, Núria, que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Em dic Laura, sóc empresària i tinc ansietat. Cada dia m'angoixa més que el meu equip perdi la confiança en el meu lideratge. Qualsevol treballador a qualsevol nivell pot passar per un problema de salut mental. A iguanyemtots.org us donarem solucions per millorar el vostre entorn laboral. Parlem-ne, treballem-ho i guanyem tots. iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org iguanyemtots.org Ara mateix passen quatre minuts a dos quarts d'onze del matí i comencem l'espai amb la Sònia Mateu aquest espai de forma 15 anàl aquí a l'estudi Hola Sònia, bon dia Molt bon dia, Núria, com estàs? Bé, molt bé recordem a la gent per si encara no ens ha escoltat que amb tu fem una secció dedicada sobretot a tot el que està relacionat amb la intel·ligència emocional Correcte En el programa anterior comentàvem introduïm també aquest concepte en què consistia parlàvem de què era la intel·ligència emocional i va sortir un dels temes que era que per què en els homes a vegades sembla ser que els costi més expressar els seus sentiments o veure'ls plorar que era una cosa que era bastant recorrent en diferència a les dones i després també vam dir que a veure si de cara al programa d'avui ens podies donar alguna eina també per tenir una bona gestió emocional dels nostres sentiments molt bé anem a veure què és el que el que ens portes avui doncs mira començant amb la pregunta que has fet que per aquí els homes els costa tant expressar les seves emocions és un tema educacional no sé si tu ho has viscut però a la nostra generació sempre s'ha dit no? el nen quan plorava no ploris que sembla ser una nena ja començant per aquí no sé si ara encara bueno jo crec que ara hi ha més consciència i no es no es diu tant però bueno és molt recorrent molt recorrent llavors clar partint d'aquesta base l'home havia de ser com la persona dura vull dir una persona com que no podia expressar les seves emocions mira jo l'altre dia un exemple vaig fer una teràpia amb una noia i em deia que la seva parella va fer unes paraules li va dedicar unes paraules a la seva filla i es va emocionar i no saps la vergonya que va passar dius que he fet tinc tanta vergonya mira que posar-me a plorar davant de tothom i tothom li deia però això és molt maco tot això vull dir t'has emocionat vull dir ells no no contemplen plorar davant de persones vull dir i bueno no sé espero que això amb el futur podria anar-se canviant podria anar-se canviant jo alguns homes que he treballat si els costa molt el que sí que els dic és que escriguin perquè el poder de l'escritura també fa molt fer un diari tot i que sembla una tonteria a vegades es feia molt això quan érem petits i va molt bé perquè d'alguna manera treus allà totes les teves emocions inclús que si va millor que parlar-ho mira el que et dic perquè a vegades a vegades en els homes també sovint no se'ls associa un rol com candacells com els valents no? correcte com els superherois correcte també molts cops això que deies a nivell educacional no? per exemple les joguines que ja se'ls i bueno que estan estipulades no? com per joguines per nens que bueno això també seria un altre tema òbviament evidentment de debat no? sí sempre són bueno joguines que no tenen massa a veure amb el tema de les emocions o tot de superherois de cotxes correcte doncs aquí ja t'ho demostra tot no? vull dir i encara continua a veure no tant però això amb el tema de les joguines encara continua aventi aquesta situació però bueno això és qüestió de treballar-ho i tal després també s'ha de tenir en compte que el servei de l'home és molt diferent també al servei de la dona aleshores una dona és bueno no diguem els homes també són sensibles el que passa és que potser no ho demostren tant però la dona és com que necessita desgradar-ho tot necessita buscar el per què de les coses ens afecta com molt tot necessitem que ens validin moltes vegades de dir he fet això bé i a l'home això no li importa a l'home si li dius buac com vas vestit avui no li importa en canvi amb una dona pensa ostres s'està menjant el tardo tota l'estona ja no em posaré més a això perquè vull dir tonteries d'aquestes que sembla que no i ens afecten i a l'home en canvi tot això no li afecta però bueno a vegades veure inclús bueno a mi m'ha passat que sí que a vegades veus a la mare plorar per alguns temes familiars o no sé qualsevol mala notícia etcètera el pare no i després es mor es mor l'avi l'àvia que són els pares del pare i veus que en aquell moment doncs que sí que estan afectats i ploren és com que bueno gairebé que és la primera vegada que el veig plorant és com és com el que tu dius agafen el rol aquest de bueno jo sóc el que porta aquí a la batuta no sé no sé no sé al final què és el que deuen pensar però evidentment és un tema educacional totalment i inclús a vegades també el tema del plor en les dones també a vegades es veu com debilitat com una cosa bueno sí com més sensible inclús a vegades com alguna cosa negatiu ja només pot arribar però saps què passa que nosaltres etiquetem ja les emocions les etiquetem de bones i dolentes i ja començant per què ens equivoquem d'acord perquè les emocions són emocions i s'han de transitar i s'han de passar i no passa res i això és el que no entenem moltes vegades saps s'han de passar no passa res i està bé dir estic cansat verbalitzar-ho estic trist per això per l'altre no passa res som humans clar el que passa és que ens autooxigim tant que no ens ho permetem Sònia també parlàvem d'algunes eines no? també per poder gestionar doncs aquestes emocions no sé si ens pots donar alguns consells o sí bueno eines n'hi ha moltes no? sí algunes que són més treballades que és a nivell més cognitiu no? i altres que són que estan a l'abast de tothom com per exemple poder anar al gimnàs no vol dir que t'hagis d'apuntar al gimnàs però sí moure no el sedentarisme no? sí està demostrat sobretot per exemple a països com a Austràlia sí que estan eliminant els psiquiatres per gimnasos imagina't com? els beneficis que té fer gimnaso o sigui fer moure't d'acord? perquè clar generes endorfines elimines cortisol i es regeneren no? al final les neurones i tot el que és tot el cervell vull dir al final ho està regenerant i és superpositiu fer meditació tot i que sembli que aquí voldria fer un apunt perquè la meditació la gent també la veu com com si fos religió com si fos yoga com si fos algú i no té res a veure amb res d'això és simplement atenció plena no té res a veure amb la religió és simplement només pensar en allò ni l'aquí ni l'ahora m'entens? és molt interessant això i és difícil també aconseguir-ho és una pràctica és pràctica però jo crec que en 5-6 dies vull dir hi ha molta gent a veure a la gent que és molt nerviosa li costa més però si ho practiques en 5 dies tens resultats oh que bé sí i com es noten aquests resultats que estàs més tranquil estàs més tranquil veus les coses de manera més positiva tens més creativitat saps? el que passa és clar estem en un moment que ho volem tot tan ràpid volem fer canvis en el moment veure els resultats ja i les coses no funcionen així i més en el món mental no funcionen així perquè anem amb el pilot automàtic i el servei funciona a base d'hàbits i si ja tenim l'hàbit de fer les coses d'una manera és molt difícil canviar-les es pot fer clar que es pot fer però bueno substituint-les per un altre hàbit perquè el servei no es sap d'oblidar sobretot clar entenc llavors que les persones com més grans siguin aquests hàbits estan més arrelats i més més difícil ja de canviar correcte jo quan faig sessions grupals sí que és veritat que hi ha gent gran que està més oberta a escoltar tot això però clar i la gent que té 70-80 anys se'ls costa molt digue-li que en comptes de ser una cosa és l'altra vull dir que pensi d'una altra manera és molt difícil i has de tenir la ment bastant oberta en aquest sentit clar i una de les coses una tècnica que funciona totes funcionen al final sí que és veritat que a cada persona li funciona una depèn de com sigui la persona s'han de provar vàries i després jo em quedo amb aquesta perquè aquesta és la que em funciona que és la de visualització i assaig mental aquesta és molt interessant per mi tot és molt interessant què significa això visualització i assaig mental mira és quan per exemple tu saps que has de tenir una situació que et provoca una emoció que t'incomoda nerviosisme que dius ostres angoixa i tal llavors és com planificar d'alguna manera en la teva ment aquesta situació de manera positiva amb el màxim de detalls que puguis i si ho pots reforçar amb frases positives molt millor crear-te com una mena de pel·lícula pel·lícula no no si tal qual pel·lícula tu ets el director i tu dirigeixes com vols que sigui allò llavors estàs ja això al cervell el que fas és el nivell d'ansietat baixa considerablement perquè estàs tu creant-te la teva pel·lícula meravellosa òbviament i estàs programant d'alguna manera com vols que succeeixi i és molt difícil que et surti malament o sigui a veure poden haver-hi algun tipus de de contratemps i tal però realment és molt difícil perquè tu ja estàs predisposant-te a que les coses sortin bé i encara que sembli una tonteria no ho és ser de veritat així funciona el cervell totalment sí sí que bé mira veus visualització has dit i visualització i assaig mental bueno assaig mental sí que bé molt bé doncs això seria una altra eina no? sí seria una altra eina hem parlat de la meditació d'aquest assaig mental sí també de poder fer exercici activitat física sí perquè ha de ser en un gimnàs o pot ser a l'aire lliure a l'aire lliure la qüestió és no no no no es té un sedentari saps? no canta el sofà és moure't allà és moure't és moure't i cal malament pensar en coses teves i ser tranquil de fet jo algun cop havia llegit a no sé on que el fet de caminar sí és quan surten més idees quan un està com més creatiu que se li ocorren més i realment jo ho he portat a la pràctica algun cop i és veritat és veritat ja t'ho puc confirmar sí o sigui vas caminar vas pensant en les coses i et van sortint no? és com ostres dius això que estava allà mitja hora davant la taula mirant la pantalla de l'ordinador i que estava encallada amb allò ara no sé passejant mirant tal a mi tinc moltes ocorrències és com no sé si és el caminar o és que estic a l'aire lliure o què és però el meu cervell treballa de forma diferent clar tu penses que quan estàs bloquejat amb alguna cosa que et diuen el millor és deixar-lo i que dius ho deixo i per demà o sigui l'ideal és marxar fer-te una volta i les idees se't venen per això també és important suposo en l'època d'estudi prenejar-se ve uns descansos entre mites va suposat va suposat sí és que servei també ho necessita oxigenar-se sí no sé si portaves alguna altra eina tot i que les que ens has dit ja posar-les en pràctica ja costa bueno mira hi ha algunes que estan a l'abast de tothom que és per exemple sociabilitzar la risoterapia la musicoterapia que està demostrat que això per exemple hi ha molta gent que les contracten per anar als hospitals és veritat sí i això per la gent que està per exemple a terminal la musicoterapia s'ajuda a tenir una mort molt més dolça vull dir té evidència que això científicament funciona les rises vull dir quan dic risos a teràpia no vol dir que hagis de fer una teràpia de rises però sí que juntar-te amb amics simplement i fer unes rises això és perfecte és la millor medicina per dir-ho així música per exemple posar-nos música que ens alegri la vida no posar-nos música trista ballar vull dir totes aquestes eines que estan al nostre abast són fantàstiques són fantàstiques i ara que comentaves això de la música Sònia també t'ho puc per experiència diuen que la música mou muntanya mou muntanya i sí eh és a dir quan estàs trist no et posis una música trista perquè és que acabes enfonsat és com et poses música alegre et poses els teus cascos allò que com que penetri bé i inclús pots acabar veient les coses de manera diferent totalment totalment i si més no en el moment que estàs cantant o pensant allò ja no penses en res més sí sí sí que al final és això parar la ment vull dir que és el que necessitem també parar la ment a vegades sí eh és com fer un peron i deixar que la pròpia ment també deixar-la una mica lliure totalment totalment Sònia jo no sé si ens vols comentar alguna coseta més en el capítol d'avui tot i que bueno Déu-n'hi-do la gent els diferents inputs que m'ha anat donant sí sí sí Déu-n'hi-do bueno jo el que m'agradaria a veure és que la gent prengui consciència de la veritat la importància de poder gestionar les seves emocions per tenir una bona salut mental és que vivim en un moment que és de canvis continus i necessitem d'alguna manera adaptar-nos i i ens exigim tant per tot que sobretot mirar les dones que això no sé si ho vaig comentar ja la setmana passada o no però les dones sobretot ens exigeixen ser les millors filles les millors mares les millors dones saps al final les més cultes les millors les millors a la feina sí les millors a la feina les que tenen millor cura dels fills o dels pares o de ens exigim tant que és que és que és impossible i som seres humans que ens equivoquem i a vegades no ho acceptem i això ho he viscut jo a primera persona jo perquè he fet un canvi impressionant però i realment l'autoexigència el que comporta és no tenir mai una satisfacció és l'iterno insatisfetxo que diuen sí que mai arribes mai arribes i llavors és viure sempre amb l'angoixa de de que no arribes de que et falta alguna cosa i realment relaxem-nos una mica i visquem més no? i tranquil·litat sí sí i bueno això és el que volia apuntar avui molt bé doncs molt bona conclusió amb aquest consell de la Sònia ens quedem en aquest punt i deixem la secció per avui moltíssimes gràcies Sònia per passar una setmana més aquí a Ràdio d'Esvern moltes gràcies a tu i t'escoltem d'aquí 15 dies si et sembla perfecte moltes gràcies Núria que vagi bé igualment un parell de minutets i fem el temps amb el Carles Mi house in Budapest My hidden treasure chest Golden grime piano My beauty focus E.O.U Ooh, you Ooh, adivido My acres of a land I've achieved It may be hard for you to stop and believe But for you Ooh, you Ooh, adivido Ooh, for you Ooh, you Ooh, adivido Give me one good reason why I should never make a change Baby, if you owe me Then all of this Then all of this will go away My many artifacts The list goes on If you just say the words I'll open mine I'll open mine Give me one good reason Why I should never make a change Baby, if you owe me Then all of this will go away My friends and family They don't understand They fear they'll lose so much If you take my hand But for you Ooh, you Ooh, adivido Oh, adivido Ooh, adivido Ooh, adivido Ooh, adivido Ooh, adivido Give me one good reason Why I should never make a change Baby, if you owe me Then all of this will go away Baby, if you owe me Then all of this will go away Give me one good reason Give me one good reason Why I should never make a change Baby, if you owe me Then all of this will go away My house in Budapest My hidden treasure chest Golden grime piano My beautiful Custee Oh, you Ooh, you Ooh, adivido Ooh, adivido Ooh, for you Ooh, you Ooh, adivido I see the moon I see the moon I see the moon Oh, when you're looking at the sun Not a fool Not a fool Not a fool Vinga, ara passem a fer la predicció del temps amb el Carles A la Rambla res s'atura Vine, queda't i escolta'ns Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, què tal? Com va tot? Doncs mira, amb caloreta Bé, caloreta, a veure Caloreta, caloreta, sí, sí Tot s'ha de dir que... Pels migdies Amb màniga curta s'està bé, eh? Sí, i avui també Bé, avui probablement sigui el darrer dia de màniga curta Vinga Perquè demà ens arriba un frontet Que no ha de portar pràcticament res Però sí que és cert que tenim dos dies amb vents del sud, sud-oest Que ens estan portant temperatures realment molt altes Ahir a Sant Just vam arribar a una màxima de 25,4 graus A l'escola Montseny Mare meva, al novembre Sí, sí, i aquí a Can Ginestà, que està una mica més elevat 25,2 Passé cap al migdia, el que dius tu Cap a tres quarts de dues del migdia Sí Realment són temperatures que en alguns punts al llarg del dia d'ahir van ser rècord Unes temperatures, doncs, que feia, per exemple Tenim els 26 graus gairebé de l'Observatori Fabra aquí de la Collserola Doncs feia 20 anys que no s'assolia aquesta temperatura tan alta en un mes de novembre O sigui que han hagut alguns rècords, per exemple, extrems, extrems Podríem parlar de la màxima d'ahir que va arribar a Tortosa Gairebé 28 graus, 27 com avui El Dubert, 27,9 Això és màniga curta, o sigui, és allò de dir, és estiu A Girona es va arribar a 26,7, gairebé 27 graus I realment, doncs, són temperatures elevadíssimes Sobretot a les comarques interiors i sobretot també a les comarques de Tarragona València, que s'estaven a tocar dels 30 graus ahir I avui es manté una mica aquesta situació O fins i tot pot pujar una miqueta més O sigui que si ahir gairebé tocava amb rècord A Sant Just és bastant també probable Si a Collserola feia 20 anys que no s'arribava a aquesta temperatura A Sant Just també segur que més o menys per la situació Doncs arribarem a aquest valor Si ahir s'arribava als 25,4 Doncs avui podem arribar una miqueta més A hores d'ara a Sant Just tenim 20 graus de temperatura Ahir, a aquesta hora, la temperatura al nostre municipi Estava al voltant també dels 20 graus O sigui que més o menys anem camí del mateix I aquest migdia tornarà a ser molt càlid És cert que després baixa una mica la temperatura Perquè des d'aquests 25 que tenim entre les dues i les 3 de la tarda A les 6 de la tarda ja t'ha baixat gairebé 4 graus I a la nit et baixa Però vaja, no són temperatures tampoc molt baixes Avui la mínima ha estat de 17 a Sant Just És una temperatura que és elevada I recordaràs que ahir comentàvem Que la mitjana per l'època de l'any a Sant Just serien uns 17 o 18 graus O sigui que la mínima d'avui ha estat el que és la temperatura màxima mitjana d'un mes de novembre a Sant Just O sigui que estem en valors molt, molt per sobre del que tocaria per l'època Com que venim de tan amunt Sembla que la situació vol canviar una miqueta Aquesta barrera anticiclònica amb aquesta influència de Vents del Sud Marixarà una miqueta de cara als propers dies Perquè ens creua una línia frontal completament desfeta Recordem amb enyorança la setmana passada que dèiem Potser dimecres que Vents plou Era una línia frontal que feia petxoca Que semblava que pogués entrar a Catalunya amb unes certes ganes I a mesura que ha anat avançant tota la setmana Doncs això ha anat perdent pistonada Divendres parlàvem de dècimes Te'n recordes que feia amb la broma? Doncs bé, aquestes dècimes avui han desaparegut completament de tots els mapes O sigui que demà dimecres l'únic que tindrem És una baixada important de les temperatures Sí que els americans, alguns Donen aquesta possibilitat d'alguna gota Però és que sempre parlem de dècimes i ens fa una mica de ràbia Però el gran canvi de demà És que hi haurà més núvols Serà un dia una miqueta més gris Però la gran diferència crec que serà El canvi radical de la temperatura Perquè és que d'un dia per l'altre passarem de 25 de màxim al migdia A una temperatura màxima de 18 o 19 graus O sigui, demà és un canvi bastant radical Tota aquella gent que porti dos dies sortint amb màniga curta O els comentaris que sentim aquí a la ràdio Que ara la tenim més transitada Quina calor que fa La gent ja... Ahir va sortir a brigada Va passar calor Avui ha fet una altra intentona Ha tornat a passar calor Demà diu Demà màniga curta Avui més algun xancles, eh, Carles? T'ho prometo Una persona amb xancles Que dir, home... Sí, no, però vull dir que demà la gent diu Ja farta de dos dies de calor Sortiré ja directament amb res Perquè és que tinc molta calor Doncs bé, demà ens creua un front La temperatura cau Són 6 graus menys de màxima Sant Just la previsió Són molts graus menys de màxima Les mínimes, com que demà estarà tapat Tampoc no baixaran massa Quedarem en valors al voltant del 16 No baixarà massa més Si hi ha aquests núvols, eh Perquè no tots els mapes es marquen massa núvolositat És un front que arriba completament desfet Aquesta matinada ja podria donar alguna precipitació Molt feble cap al Pirineu de Lleida Però és que a mesura que vas baixant Per la geografia catalana Aquest front té menys pistonada O sigui que sí que tindrem molts núvols Però no sembla que la cosa hagi de portar massa cosa Tot i així, recordem Que tant els mapes d'avui dels americans I dels canadencs i els europeus Que són tres previsions que acostumen a encertar-la bastant Sí que ens marquen entre les 10 del matí i les 10 de la nit Amb aquesta grisó alguna goteta O sigui, no sé si recordes dissabte a la nit També quan va acabar els cronos dels cars Cap a les 8, 9 del vespre Que va plorar el cel una mica Doncs podríem parlar d'això Jo també plorava, sí Sí, tu també ploraves, ho sé El moment que podria caure alguna precipitació Una miqueta més destacada demà Podria ser a les 5 de la tarda Però és que només ho diuen els americans Ja, serien qüestió de dècimes Sí, dècimes de litre Després ens pot enganyar el front Arribar una mica més actiu I poder deixar alguna cosa més Però vaja, no li tenim massa confiança O sigui que el més destacat és anar-hi tanto Amb aquest canvi radical de temperatura Que tindrem d'avui per demà Després les temperatures es mantenen al voltant dels 20 graus O sigui que aquest estiuet avui s'acaba I demà tornem una miqueta a la normalitat I amb la gran desgràcia Són les 11 i callo De pluges no se'n veuen per enlloc Molt bé, Carles Demà seguim Que vagi bé Que vagi bé Adéu La comissió interdepartamental de la Sequera Reuneix aquest matí per analitzar la situació de falta d'aigua Després que els embassaments han arribat a mínims històrics A la roda de premsa de govern Compareixerà el director de l'ACA, Samuel Reyes Que podria dibuixar un futur Amb noves mesures de restricció Per fer front a la situació crítica que viu el país Per la manca de precipitacions El catedràtic de Geografia De la Universitat Autònoma de Barcelona David Saurí explicava al matí de Catalunya Ràdio Que cal esperar més restriccions Perquè la situació actual no té precedent Saurí veu aconsellable Explorar la fórmula de baixar la pressió Abans de tallar el subministrament d'aigua En un àrea com la de Barcelona Que el sistema, que les canonades L'orografia és relativament abrupta I per tant la pressió ha de ser molt alta Per suministre a l'aigua Doncs si això es talla Poden haver-hi efectes molt seriosos A les canonades Poden haver-hi rebentaments, etcètera La reducció de la pressió Que té els seus problemes, sens dubte Doncs sempre és millor tècnicament L'Ajuntament de Barcelona Ja ha creat el grup de treball Que coordinarà les actuacions Per l'emergència de seguida Més notícies, Sara Riera Quan no fa encara 24 hores Que la llei d'amnistia s'ha registrat al Congrés El negociador de sumar, Jaume Asens Creu que és raonable revisar el text de nou Tal com reclama Esquerra Republicana En una entrevista als matins a TV3 Asens ha assegurat que el text Podria blindar-se millor jurídicament Està ben blindat però pot estar més ben blindat I els dubtes que planteja Esquerra Republicana Jo vaig parlar ahir diverses vegades Amb la Marta Rovira i amb els seus juristes Són dubtes raonables Nosaltres també vam parlar amb diversos juristes ahir I té sentit que s'intenti fer una revisió més Fons Esquerra han explicat a Catalunya Ràdio Que podrien presentar esmenes a la llei d'amnistia Durant el tràmit parlamentari 179 cossos han estat enterrats En una fossa comunal complex del Xif Al principal hospital de Gaza El director del centre ha anunciat aquesta mesura Perquè el dipòsit de cadàvers no té refrigeració Entre les víctimes enterrades Hi ha set nadons prematurs Aquest matí han mort dos pacients més Que eren a cures intensives És una de les conseqüències de la manca d'electricitat Que ha deixat inoperatius els hospitals del nord de la franja El president nord-americà Joe Biden Ha demanat contenció a Israel Tinc l'esperança i l'expectativa Que hi hagi una acció menys intrusiva En relació amb l'hospital Estem en contacte amb els israelians A més, s'està fent un esforç Per aconseguir que amb aquesta pausa Es faciliti l'alliberament dels presoners Així que mantinc una mica d'esperança Però l'hospital s'ha de protegir Alemanya assumeix que la Unió Europea No complirà amb la promesa d'entregar Ucraïna un milió d'unitats de munició en un any Falten quatre mesos perquè acabi el termini I QIF només n'ha rebut un 30% Els ministres de Defensa dels 27 Debaten avui com accelerar-ho Procela Jordi Baró Bon dia El suport militar a Ucraïna De nou a discussió entre els 27 La Unió Europea se centra avui en buscar fórmules Per augmentar l'enviament de munició S'han lliurat al voltant de 300.000 projectils I al ritme actual No s'arribarà a l'objectiu d'entregar-ne Un milió a finals de març Alemanya dona per fet que s'incomplirà La promesa feta a QIF El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell Diu que augmentar el ritme està en mans de la indústria No tinc la munició aquí a Brussel·les Tinc present que la indústria de defensa europea Està exportant molt Per tant, potser el que hem de fer És intentar redirigir aquesta producció Cap als que són prioritaris Que són els ucraïnesos Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les Matí amb problemes de mobilitat a Barcelona Continua sense servei un tram de la línia 3 de metro Per una varia a la catenària Està tallada entre les estacions de Passeig de Gràcia A Vall d'Hebron Perquè s'ha de remolcar un convoi Que ha quedat aturat Per la falta d'atenció a la catenària Hi ha autobusos alternatius Entre les estacions afectades I pel que fa al bícic La vaga indefinida que ha començat avui Que han començat els treballadors Comença a tenir efectes En algunes estacions Sobretot a la part baixa de la ciutat Ja és impossible deixar-hi les bicicletes Esports, Marta García Torna la Champions femenina I el Barça defensa el títol En una temporada que obri davant el Benfica portugués Patrick Guijarro Que ja ha rebut l'alta mèdica És la principal novetat en la convocatòria El partit és a les 9 I mitja hora abans Començarà la transmissió de la TDG Que també avui obri temporada Per l'App de Catalunya Ràdio I la plataforma 3CAT En l'Eurocup de bàsquet La penya rep el líder del seu grup el París En un partit de la setena jornada Que se juga en l'Olímpic de Badalona A dos quarts de nou Ara s'ha de sortejar La Supercopa de Futbol Sala amb el Barça en el bombo Precisament els blaugranes Tenen 8 partit de Lliga Contra el Manzanares A partir de les 7 En tenis taulant L'Eurocup femenina A dos quarts de 8 Vic Constanta de Romania Partit de tercera ronda En les finals de la TPU I els partits enfronten Djokovic contra Siner I Sisi Paz contra Rund L'Audiència d'Almeria Ha confirmat els dos anys de presó Al tècnic i històric exjuaor de vòlei I català Cosme Prenafeta L'acusen de petonejar Sense consentiment Dos jugadores En un dinar de Nadal I la Policia Nacional Ha detingut Algunes persones Relacionades amb una baralla Que hi va haver En les hores prèvies Al partit d'Umancia Cornellà El passat mes de maig Un aficionat d'on hostiarra Va rebre una pallissa I el van haver d'hospitalitzar Fins aquí les notícies El matí de català Notícies de Sant Just Bon dia Passen 6 minuts de les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova L'espai de lliure creació Carme Malaret Rebrà l'exposició Porcellana El so translúcid El pròxim 16 de novembre A les 7 de la tarda És una mostra innovadora Que durarà fins al 19 de novembre I que se centra En l'exploració sonora De la porcellana Un material poc experimentat En aquest àmbit La presentació Forma part del projecte Jade Fonies Sorgit del Laboratori d'Arts Sonor De la Facultat de Belles Arts De Barcelona Aquesta iniciativa Ha reunit un equip multidisciplinari De professionals Per produir peces ceràmiques Amb propietats acústiques remarcables L'exposició inclou obres De diversos artistes Josep Sardà Presenta 6 peces Campen i formes I Fernando Garcés Presenta un bodegón sonoro Cristina Márquez Aporta dos plats únics Que interaccionen amb el so I Pepa Busqué Mostra peces De petit format Pilar Herrero Presenta Remenant Jade Una obra participativa I finalment Òscar Ava I M. R. Roig Col·laboren amb la màquina abstracta Una peça que combina materials diversos Com cordes de piano I porcellana de jada Per complementar Aquestes obres S'ha convidat A diversos músics Per explorar La sonoritat de les peces Entre ells Roser Cascante Òscar Latorre Martí Fleta I Marc Pollido Que realitzaran Intervencions especials Durant l'exposició L'associació de veïns De Maslluí Juntament amb l'Ajuntament Organitzen una jornada De neteja a Collserola El Cleanup Tei Una activitat Que forma part De la setmana europea De la prevenció De residus 2023 El Cleanup Day Està programat Pel dissabte 18 de novembre I començarà A les 10 del matí El punt de trobada Serà el parc De Júlia Quieta De Maslluí Des d'on es coordinarà Les persones Que participin Per netejar aquesta àrea Aquells i aquelles Que vulguin contribuir A aquesta causa Poden inscriure's Enviant un correu A netegemlentorn A roba gmail.com Per mostrar agraïment Als participants L'organització Oferirà un esmorzar gratuït El carril bici De la carretera Reial de Sant Jús Ha registrat Un rècord d'ús Aquest octubre Del 2023 Amb un total De 31.745 Bicicletes Transitant Per aquesta via Durant tot el mes Amb una mitjana diària De 1.024 Bicicletes Aquestes xifres Mostren un increment Del 30% En comparació Amb el mateix periode De l'any anterior Evidenciant Una tendència Creixent cap a l'ús De la bicicleta Com a mitjà de transport Fa dos dies Durant el dia 12 de novembre En particular Va solir una xifra Destacada Amb 1.029 Bicicletes Registrades En un sol dia Les dades Que es registren Des del 2019 Estan disponibles Per a consulta pública A través d'un enllaç Proporcionat Per a l'Ajuntament Per a més informació També es pot visitar La web de mobilitat De Sant Jús On es On es detallen Iniciatives i projectes Relacionats Amb la promoció De la bicicleta I altres formes De transport saludable I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butliat I horari de les 12 Fins ara Tornem amb més informació Tornem amb més informació Tornem amb més informació Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Duermo con el cadenón bien puesto Porque pienso en las noches que soñé su peso Y porque el resto de cosas que importan se fueron contigo Me he cansado del primer puesto Ya no quiero ser mejor que el resto Porque todas las cosas que importan se fueron contigo Mejor no me digas nada Ya no quiero más palabras Acuérdate bien de que me tienes Cuando quieras ser Acá no paso nada Mejor dame otra calada O párteme la cara O miénteme y dime que me quieres Que todo está bien Que no ha cambiado nada Brindo por las noches Y lloro en las mañanas Y escribo cosas buenas De algunas chicas Sobre todo cuando ya se han marchado Tú chicas en el closet Tien mil en una noche La vida que querías Los lambos y los porches Y todo para que al final te desmarche Mejor no me digas nada Ya no quiero más palabras Acuérdate bien de que me tienes Cuando quieras ser Acá no paso nada Mejor dame otra calada O párteme la cara Mínteme y dime que me quieres Que todo está bien Que no ha cambiado nada Mínteme y dime que me quieres T'intento trucar Per saber què fas Un any més He estat esperant El màgic moment De passar-te a buscar Mentre recordava El vestit que portaves Les nostres xerrades Passa el portal de matinada La teva mirada És el moment A casa, a la feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu accés Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu pur I quan vulguis tots plegats Molt per parlar Molt per viure Provem-ho en català Molt per parlar Molt per viure Generalitat a Catalunya Sempre endavant Passen 17 minuts De les 11 Estem escoltant Ràdio d'Esvern 98.1 FM Al magasin de matins La Rambla Ara passarem a fer L'entrevista del dia Que també la podeu seguir Pel canal de Youtube I saludem A les nostres convidades Avui són La Maria José de Molina Membre de la Junta De l'Entitat Sant Just Solidari I també A la Costi Rubió Membre També de l'Entitat Hola Molt bon dia a les dues Què tal? Bon dia Molt bé Bon dia I gràcies per convidar-nos Bé doncs Parlem de De col·lectius No? Que necessiten ajuda Suport econòmic Estructural Educatiu Sanitari La setmana vinent El 21 de novembre A la seu de Sant Just Solidari A l'equipament de les escoles Prepareu una xerrada Entre dues dones Nicaragüenques Exiliades Comenteu-nos una mica Quin és el context O per què s'ha gestat Aquesta trobada Quin projecte hi ha I al darrere Doncs Aquesta conversa Que hem muntat Sant Just Solidari Dins el marc De novembre Lila Ens va semblar interessant Perquè Sovint Jo diria que Els mitjans Moltes vegades Donen Donen La visió Molt Derrotista I finalista Però no dona La visió De construcció De procés De camí D'acompanyament No? I nosaltres pensem Que Amb tant La costi Com ja Hem treballat Aquest tema Dins l'entitat Nostra Sant Just Solidari I ens semblava Bo Poguer sentir Dos vivències No solament particulars Sinó Elles Ressó De les dones Tant de Costa Rica Que han fugit De Nicaragua Com Aquesta Nicaragüència Que està a Catalunya Concretament Ara a Barcelona Està fent El seu treball Des d'aquí Connectada molt A Nicaragua I ara A Costa Rica I com que La Mare José Ha dit molt bé Que està En el marc Del 25 de novembre Que és El dia Contra les violències Envers les dones O les violències Masclistes Que a mi m'agrada dir Perquè són més específiques Sí Doncs Volien Volien centrar-nos En aquest tema Majoritàriament De la violència Que pateixen Unes dones Que estan en situació D'exili forçós És a dir No han marxat Perquè han volgut De la seva pàtria Sinó que és Que han hagut de sortir Perquè estan perseguides Per el seu activisme Per la seva professionalitat I per la seva manera De defender I de viure I Era El que volíem era Parlar amb elles Que la gent Les vegi I que Capti Les seves vivències Des d'aquest punt de vista Aquí Aquí a Sant Lluís Que Bueno Que Ens arriben Les notícies Determinades Sí I tallades I no I no personalitzades Clar L'exili de les dones De Nicaragua Ara mateix És un dels temes Podríem dir Cap dalt no També Per Sant Just Solidari Us volia preguntar Precisament El context D'aquestes dones La Costi Ja Ens ha fet Una mica D'avançament Són dones Que han hagut de marxar De Nicaragua Degut al règim actual De Daniel Ortega I de Rosario Murillo Per quins votius Estan sent perseguides Elles són Com ha dit la Costi Són activistes Són persones Que han d'estar Defensant els drets humans I elles Que no solament Són les dones Però Les dones Són les víctimes Diguéssim En caire D'arrestar una família O deixar una família Enrere O sigui Les conseqüències També a l'home Evidentment Però En aquest cas Nosaltres veiem Que les majors dinàmiques Han estat les dones Les que han fugit I totes elles Eren professionals Algunes A l'àmbit De la comunicació A l'àmbit De la sanitat A l'àmbit De la cooperació O sigui Dones Moltes d'elles Amb La seva professió És a dir Que a part d'activistes Elles també No? Sí Per exemple Hi ha hagut Moltes ONGs Que han hagut de tancar En aquestes ONGs Eren en defensa Per la població En defensa dels drets humans En defensa Del treball digne De les dones De les lleis Per Per defensar la vora Bueno Hi ha tot un moviment I van haver de fugir Algunes Estan a Costa Rica La majoria Perquè és a frontera En Nicaragua I altres Estan als Estats Units Que hi ha també Hi ha molts exiliats Homes Que van haver De fugir Les van desplaçar Als Estats Units Directament Sense donar opció De la presó Perdó Als Estats Units Sense donar opció A cap acompanyament familiar De fet Va ser un destierro Que diuen I després també A Catalunya A Espanya També Hi ha Estem parlant De molta gent Molta gent Que està sortint I I bueno Diríem que Bàsicament és això Quines Bueno Estem parlant D'aquestes dues dones Exiliades En concret No? Perquè seran les que Les que bueno Estaran fent aquesta conversa El dia 21 Amb qui són Aquestes dones Una Ja la coneixem Potser una mica més Perquè sí que Ha estat aquí A Sant Just També inclús a la ràdio Algun cop Hem parlat amb ella Que és la Wendy Quintero Sí Però bueno Per la gent que ens estigui escoltant I que no conegui una mica El seu perfil No? Parleu-nos una mica D'elles Qui són? Jo presento la Magui Sí Vinga Sí La Magui Castillo És una Nicaragüense Que està vivint ara A Barcelona Sí Que va venir molt jove El 2018 Es va desplaçar El 2018 Va ser Una crisi política I social Molt gran A Nicaragua I concretament A Camuapa Aquesta dona Jove Molt dinàmica Estava molt Vinculada Als moviments Activistes Feministes En defensa de les dones Que hi ha situacions molt Frepants Que ella mateixa ens explicarà El dia 21 Que és d'Esteli Llavors aquesta dona ha vingut I nosaltres la vam conèixer Arrel de la trobades que fem aquí Amb gent nicaragüenga I li vam demanar que vingués O sigui, ella ha estat aquí El casal de joves Va venir I ens va fer una xerrada molt interessant Sí I li vam dir Si volia venir Doncs, bueno Hi ha un baula que parla d'ella De la Magui Castillo Un baula que és la revista De Sant Just Solidari Que publica periòdicament Sí I, bueno És una dona molt activa I és defensora dels drets humans I també és interessant Perquè vincula la seva queixa Social i política A través del teatre I el teatre El que fa és mobilitzar Moviments de dones Moviments que Aquí, eh En aquests moments Que acompanyen dolts Que acompanyen maneres de De gestionar La violència que estan patint Amb la prohibició Els papers La prohibició de fer certes coses I ella fa aquest acompanyament I és feminista i activista En aquest camp Molt bé I per altra banda I la Góndia Quintero Com bé has dit Ja la coneixem més a Sant Lluís Perquè ja ha vingut Varies vegades I perquè A més a més El coneixement Que hem trabat Ella Ella La contrapart Defensa Sí No És una defensora dels drets humans I des de Nicaragua Quan estava allà Doncs Anava pels països Bueno I ella I per una relació Personal Que ella tenia Va conèixer Camoapa I llavors Va conèixer Sant Lluís Solidari A partir d'aquí Tant des de Nicaragua Abans Com ara Després Quan ha hagut de marxar Ella És periodista I va ser una de les primeres Que va haver de marxar Que primer Va anar a Miami I després Ha acabat A Costa Rica A Sant José I Per això Perquè era Una activista També feminista I a més a més Defensora dels drets humans I llavors Va ser de les primeres Perseguides I llavors va marxar I la seva feina A Sant José Està En En treballar Per Per donar suport Per acompanyar Altres dones Sí De diferents professions Perquè és que hi ha Emprenedores Hi ha periodistes Hi ha ensenyants Hi ha de tot tipus de dones Sí Les que han marxat Les que estan a Sant José I Entre elles Hi ha algunes Que Per Sobreviure Doncs Estan Creant un grup De dones Emprenedores Per fer negocis Per poder sobreviure I ella Acompanya Amb aquestes dones I també Voldria Recordar A la Marc Company Que és una veïna nostra Amb la que Que treballa També des d'allà Perquè ella Està En Centroamèrica Se treballa allà I estan Acompanyant-se I Elles són les que Ens posen en contacte En el solidari De tot De tot el procés De tot el projecte Que creiem Sí De fet L'OMD És la nostra Contrapart Des de Sant José Sempre tenim clar Que els projectes Tenen sentit Quan es poden treballar Des de forma local Clar I Sempre que la referència Sigui Des de les necessitats Reals I des de la gestió real I dels recursos D'allà I llavors El que fa l'OMD És això És la nostra contrapart És la que té El compromís Amb Sant José Solidari I és el que treballa Allà A coordinades Amb la Mar Que fa el suport Des de territori I nosaltres Des d'aquí Hi ha un teixit Per treballar Aquest projecte Està tot com molt vinculant Com molt Sí Perquè pensem Que si les coses Tenen èxit És perquè estan ben treballades I llavors A veure És un Fa dos anys D'aquest projecte Per tant És incipient Encara falta Cohesionar-se A treballar-s'hi més Però I esperem Que sigui temporal I temporal Clar Que en algun moment Aquestes hores Puguin tornar Això és molt important Que és el que tenim Normalment A veure A veure si La casuística D'aquest projecte A diferència dels altres Per exemple Quan fèiem aliances Que xultosament Hi ha molts projectes A Camuapa Que no han relleixit Per part de la nostra continuïtat Elles estan fent feina La Casa de la Mujer Està funcionant Aliances està funcionant Però No des de l'acompanyament nostre Però hi som Diguéssim Com a germans I a germanats En Camuapa Podríem dir que caminen sols Aquests projectes Però que vosaltres hi sou Una mica Doncs Al darrere I som En quant que no podem gestionar Certes coses concretes Perquè ens han vetat Ens van treure Sí, sí Nicaragua Ens va fer fora Com moltes altres ONGs Com Orfam Com Fons Català de Cooperació Vull dir Nefast I encara es continua O sigui És continu La persecució que hi ha Els professionals privats Etc I et deia això Perquè Perquè em deies Que hi havia alguns Alguns projectes Sí Perquè Sí T'explico Així com Aliances Anava construint I hi havia una perspectiva llarga Sí Llarga I sempre Millorant Canviant Tal, tal, tal Noves iniciatives Què passa aquí? Com diu la Costi Primer Estem En una situació D'exili Per tant De temporalitat Amb molta fluctuació De personal De gent Que se'n va Que torna Situacions que viuen Que finalment exilien Perquè no troben feina Marxen de Costa Rica Perquè A lo millor Se'n van a Miami Perquè un familiar Els crida Però després en veu una altra O sigui Cohesionar això Cohesionar un projecte així Amb aquesta volabilitat Que jo en dic És com construir Des d'una Una ser Una sorra Moguda No? Sí Que costa a vegades Afiançar I això Sí I des de situacions No De Afegeixo Des de situacions És que moltes D'aquestes dones Bé Algunes D'aquestes dones Tenen Papers Consigueixen L'estàtus De refugiades Però altres no I que estan pendents Constantment Constantment Intentant Aconseguir Aquesta Aquesta documentació Per sobrevivre Sí Sí No, no Per tant és això Vull dir que Estan Amb molta precarietat Laboral De papers De forma Diguéssim Entre Pometes Il·legal En quant a que Encara estan en procés En procés Que moltes Potser No ho aconseguïn Es pregunten Què faran Si no els aconsegueixen Aquest projecte És el que té de nom Les hijes del maïs? Sí D'acord Us vam veure Amb una carpa A Sant Jura Al carrer També Explicant Una mica Tot aquest Aquest projecte El tema El tema de L'exiliació D'aquestes dones Sí Sí A veure Hijes del maïs Per què A veure No és que No és que Vagin Anar a cultivar El blat El blat de moro Ja Però sí que és veritat Que elles es consideren Herebes Del seu territori No? És com si s'emportessin El seu territori En un altre lloc No? Costa Rica És el seu I llavors Elles Algunes Eren també Camparoles I Com que L'esprit Diguéssim S'autodominaven Hijes del maïs I hi ha també Un grup Que es diu Les Pinyoleres Sí Les Pinyoleres És un grup Que també s'ha constituït Més gran Que Hijes del maïs Que engloba Moltes altres dones O sigui Hi ha molt moviment Perquè les dones No paren De treballar De buscar De tal Com les ajudeu Des de Sant Jus Solidari? Quin és el vostre Suport Exactament Doncs mira El que ens Suport econòmic Suport econòmic Sí Molt important I aquí tenim el suport De l'Ajuntament Perquè l'Ajuntament Es va comprometre En el seu moment Aquest agermanament Que no ha deixat de créixer De més de 30 anys I I com a agermanament Quan li vam plantejar Que havien de marxar De Camoapa Que aquestes persones Havien de fugir Els vam dir Que hi havia aquesta alternativa De poder construir Un nou projecte a fora I ens van recolzar Novament I van donar Una subvenció Per aquest projecte I alhora Per el suport De l'Ajuntament De Sant Lluç Solidari I va ser molt interessant Perquè hi van creure O sigui També són acompanyaments Importants Sí És històric El tema De que qualsevol ajuda Que s'adreça A dones Té èxit Fins i tot Fa temps Això Ja fa temps Que es parla Fins i tot El Banco Mundial Ho va declarar Que A ells Els interessaven Fer crèdit Donar crèdit A les dones Perquè sabien Que els retornarien Cosa que no passa Amb els homes Per això Aquest projecte A més a més La situació De les dones També Moltes Jo crec Que s'han exiliat Més dones Que homes Per almenys Allà A Sant José A Sant José Hi ha més dones Exiliades Les dades Que ens envien I a més a més Les dones Són les que mantenen La família Econòmicament La família Això com L'EiC central Sí Exactament Bueno I era Això que a més a més Estat reçat dones Perquè Té éxit Qualsevol cosa Que aportis A Sant José El carrer Estàveu Explicant Tot això Que també Esteu explicant A nosaltres La gent La ciutadania Té consciència Realment De quina és La situació Política Que es viu Allà A Nicaragua O dels exilis Que estan a vent I de quina és La seva situació Vosaltres Com veieu La reacció De la gent Amb interès O És molt particular Però Jo crec que Els hi queda lluny O sigui Veu l'impacte Que deia jo a l'inici L'impacte mediàtic Sí Això crea una reacció Personal Ideològica Personal Que cadascú Registra I en toma Sí Però Jo crec que Aquest impacte Que puguis tenir Les mitjans Després costa Apropar-se A poder Connectar A poder connectar Amb la gent Que està treballant O sigui No No Hi ha cua Diguéssim A la parada Ja No No és Però Nicaragua Nicaragua Nicaragua És un país Molt petit I no interessa Els mitjans I com que no surten Els mitjans Doncs no es coneix És a dir Que el coneixement És això Per el que Organitzem Aquestes coses Perquè Volem Transmetre Com a mínim A les persones Més properes Aquesta situació Perquè Els mitjans No Sigui en un moment Determinat Van fer Rebombori Però ja està No existeix Sí També és veritat Que a la parada Potser no ve Molta gent Ens ve perquè ens coneix Li expliques I tal Però bueno I en les xarxes nostres També és veritat Que anem informant Sí En aquest any Donàvem un punt de llibre On hi havia el QR Perquè poguessin entrar Directament al projecte La gent s'emportava Aquest petit Regal Que era un punt de llibre Però Com per dir Bé Som aquí Però això és avui Puntual Però ens trobaràs allà O sigui La nostra Tasca és la sensibilització I apropament Als conflictes És que No podem estar D'esquena Clar No ens podem quedar Només impactats Cinc minuts Cada dia Al telenotícies Sinó que hem de poder Moure'ns I donar a conèixer I connectar Amb els compromisos Jo crec que El compromís personal És important És important I bueno Cadascú al seu moment I a la seva manera Però Hi ha algun guió establert Per aquesta xerrada Que tindran Les dues dones exiliades No sé si hi ha alguns temes Que voldreu tractar Vols explicar A veure Sí Nosaltres Com hem dit abans Ens centrem En el tema De l'exili Llavors Llavors Per preparar-la Ens hem explicat A l'hora De definir La xerrada Com serà Que a més a més Serà Una presencial Una dona La Magui Estarà A la sala Però Com la Wendy Estarem connectades Via internet És a dir Que és una xerrada Un format Allò Experimental Ens hem arriscat A veure com surt Esperem que surti bé I que Vegin O sigui Que visualitzin Aquestes dues dones Les cares Són molt importants I a més a més Que Són des de situacions Molt diferents Perquè no és igual Estar exiliada A Barcelona A part Que són les dues Exiliades Por Sosas Però no és igual Estar A Barcelona Que estar A Costa Rica O sigui Allà Més a prop De Nicaragua Més Més en contacte Con la gent Més No sé Bueno Jo crec que són Dos situacions diferents Que és una mica El que preguntarem En els que els demanarem Que ens expliquin Com són les seves Vivències Com a exiliades I les dones Que elles coneixen No només sentar-nos En elles dues Sinó En el seu En el cercle En el cercle En el cercle d'ones Que coneixen Les dues És a dir Com viuen I quines Quin procés Tenen D'arribada De continuïtat D'integració En el país En el que estan Des d'aquest punt de vista A part Que demanem Una sèrie de dades Mínimes dades Per situar-nos Llavors Ho hem organitzat Perquè hi hagi un cert ordre Perquè clar La composició No és fàcil No? Volem que tot funcioni Però És a través De tres preguntes No? Tres preguntes àmplies És a dir Situació d'allà Situació d'aquí Presència Del que significa L'adaptació Al nou país Els recursos Econòmics Formació Família I situació personal No? Una mica és Llavors Aquestes Resumeixen Amb tres preguntes I Tindran uns Unes minuts Cada una d'elles I Al final D'aquestes Preguntes Sant més directes Després Amb el debat Sortiran En el que la gent Li pugui interessar Compartir I preguntar Vale I aquests tres eixos Ens esperem Que sigui La conferència O ens els podeu Avançar Si voleu Sobre aquest Sí A veure Primer una mica Sobre la situació El breu resum De les dades Ho llegeixo Sí Breu resum De les dades Sobre aquestes dones Doncs condicions econòmiques Origen Situació professional Qui són Vale Vale O qui ets Si és la magui Qui ets Després l'adaptació A aquest nou país Que suposa per tu Que t'exili Tota el tema La situació laboral I subsistència I després l'última Que és bastant interessant És La violència Que reben La violència administrativa La violència De persecució Que hi pugui haver I de limitació De drets I deures El fet De haver-se Togut D'exiliar Ja és una violència Però a més a més Per ser Dones I de Nicaragua Tenen moltes més Dificultats Clar Per accedir a papers Per accedir a situacions De supervivència Llavors Això és el que es diu Dintre les violències masclistes La violència institucional Nosaltres demanem La violència institucional Però Les demanem Amb elles Que ens expliquin També Quin altre tipus De violència Viuen I coneixen De les dones De la resta De les dones Que estan vivint Perquè evidentment Només per fer De ser dones I a més a més De Nicaragua I a més a més En situació De cili De refugiades Fins i tot Algunes no reconegudes Ja això també És una violència Clar Estem parlant Estic llegint aquí Unes dades A més de 200.000 Solicituts No Més de No 200 Perdó No 200 solicituts D'exili 200 de solicituts I les quals Han resolt Molt poques I estem parlant Des del 2018 Sí Són molt poques Hi ha unes dades També Que ens han Fet arribar En el que La proporció De De De dones Que han Que han estat Reconegudes Com a refugiades Sí És molt baixa No arriba al 50% Ostres I després Aquests que vaig dir Que els presoners Que els van Enviar directament A Estats Units Sense Poguer Fer cap vincle I Acomiad A les famílies Són 222 Persones Preses Polítiques Desterrades Directament A Estats Units I estan allà Sense cap dret I Sembla ser Que els entra I la nacionalitat Nicaragüenca Vull dir Una agressió Institucional Brutal Vull dir Que parlem De les dones I és veritat I és en el context Que treballem Però Realment L'agressió Institucional I De presos Que han viscut Molts homes Concretament Ara estem Parlam De 222 Però Sí, sí Mira Tenim aquí Unes dades Que ens han enviat La Wendy La Mar Ens han enviat Sí De 179 dones Que estan a Sant José Sí De tot el Conjunt de sigliades Parlem de les dones De Costa Rica De Sant José De 179 dones Hi ha En documentació En reconeixement De refugiada Un 20,4% En espera De cita Per a tràmit Sí El 2% I Solicitants Que no totes Han sol·licitat Sol·licitants El 77,6% O sigui Aquesta és la proporció Que està I això Ja en si És una Una situació dura De precaritat Sí Costa Maria José Ho hem de deixar En aquest punt Moltíssimes gràcies Per haver vingut Que vagi tot molt bé Recordem que és el dia 21 de novembre A les escoles A quina hora? A dos quarts de vuit A dos quarts de vuit Molt bé Us hi esperem Amb molta il·lusió Clar que sí Que vagi tot molt bé I una abraçada Moltes gràcies I esperem que vingueu Oh i tant Vinga Adéu Adéu Adéu Adéu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! que! S'ha de ser molt conscientiego? Francente! H letterkkate! Si no les ha de ser molt conscient? Bona måde! Winter đỉ think! Sicye! Fins demà! Fins demà! después a pincharse en la barriga la insulina que necesitan. Y tú piensa, tú imagínate un niño que a lo mejor tiene 10, 15 años y que le dicen, no puedes, o sea, antiguamente la diabetes era quitarle todos los carbohidratos, todos, ¿vale? Pero hoy, pues, es más permisivo porque en teoría se controlan los niveles con, tenemos cómo controlar los niveles de azúcar, ¿no? Pero un niño, ¿vale?, que está en pleno desarrollo, que está con otras personas, el hecho de no puedes o tienes que tomarte el azúcar antes de tomarte el caramelo, es bastante limitante como vida, ¿vale? Entonces, esto se compara, y lamentablemente es así, con los niños que son intolerantes a la fructosa o que son intolerantes a la lactosa o que son celíacos, que no pueden hacer una vida relativamente normal, sino que tienen que ir haciendo pequeños ajustes. Entonces, esto es el problema de la diabetes, básicamente. Normalmente, las personas que son con sobrepeso, ¿vale?, con una alimentación adecuada, se puede controlar. Piensa que hay dos tipos. Lo que hace que suba el azúcar en sangre es el azúcar sencillo, ¿vale? ¿Qué es el azúcar sencillo? El azúcar sencillo es, por decirlo de una manera, todo lo blanco. Es decir, la harina blanca, el azúcar blanco. El pan blanco. El pan blanco, ¿vale? Piensa que, inclusive, estaba leyendo yo un artículo que los chinos comen arroz blanco. Los chinos, los japoneses, comen arroz blanco, sin embargo, no tienen estos problemas. ¿Por qué? Porque, básicamente, ellos comen el arroz blanco, pero no tienen una serie de procesados que anexan a sus hábitos alimentarios. Entonces, el arroz blanco tampoco es malo, ¿vale? Es decir, el problema está en que nosotros hacemos que los alimentos sean malos porque los consumimos de forma desequilibrada. Y con esto quiero decir que si no me gusta el arroz integral porque es muy normal que no te guste, porque es difícil de cocinar, porque después estás comiendo y parece paja, ¿vale? Claro, es lo que te dice la gente. Entonces, bueno, pues cómelo blanco, pero entonces come una ración adecuada con una fruta, con una verdura. Por ejemplo, combinar el arroz con los espárragos, con las alcachofas, que son productos, son carbohidratos también, pero que tienen una digestión más lenta y que van soltando en azúcar más poco a poco, pues estamos compensando. Y esto es lo que hay que enseñar a las personas que tienen este tipo de problema. Ah, vale, guau. Claro, es que piensa que normalmente, además hay otra enfermedad que está relacionada con la insulina, que es la resistencia de la insulina. y que este tiene un efecto colateral debido a los niveles altos de cortisol. Es decir, hay otras personas que tienen insulina, pero la insulina no entra porque los niveles de cortisol, debido al estrés y a los nervios, es tan alta que no le permite. Y eso hace que acumule más grasa y que no tenga energía, tenga siempre hambre. ¿Vale? Entonces, la importancia de la insulina dentro de lo que es el metabolismo de los hidratos de carbono es muy importante. Entonces, tenemos que tratar de balancear. Yo no digo de no comer, si no te gusta el pan integral, porque hay que entender que para gustos colores, ¿no? Y piensa que yo soy de los que prefiero tener resultados y no razón. ¿De acuerdo? Entonces, para ello yo tengo que adaptarme a lo que me dice el paciente en estos casos. Si no te gusta el arroz integral, cómelo blanco, pero me lo acompañas de judías, de guisantes, de alcachofas, de productos que hagan una compensación entre el carbohidrato que es muy fácil de absorber y el que es muy difícil. Porque piensa en la cosa, cuando hay una hipoglicemia, lo que tenemos que darle a las personas es básicamente azúcar. ¿Vale? ¿Por qué? Porque el azúcar, azúcar tal cual, la blanquita esa. ¿Vale? ¿Por qué? Porque eso básicamente ya se digiere en la boca y cuando llega en el estómago ya se absorbe directamente. Por eso hay una subida tan rápida de los niveles de glucosa. También tenemos que entender que todos somos diabéticos. ¿Cuándo? Después de comer. Ah, mira. Porque a todos después de comer nos suben los niveles de glicemia. Claro, es que... A ver, es no... Todos somos diabéticos. Después de comer, claro. Claro. Piensa que por eso te mandan a tomar las analíticas en ayunas. Claro. Porque es una reacción normal. Cuando nosotros hacemos la digestión de la comida, la comida cae en el saco del estómago. Sí. Que no tiene ningún riel, ninguna canalización. Es lícito. Ya. Es lícito. Esto no importa que comas primero los carbohidratos y después la carne. No. Esto cae todo... En el mismo saco. En el mismo saco. Ese saco está con un contenido de ácidos grasos, de jugos gástricos, ¿vale? Que entonces, ¿qué hace? Que los carbohidratos y las proteínas que son más fáciles de digerir hacen como un embudo, ¿vale? Se van cayendo abajo, ¿de acuerdo? Y la grasa queda arriba porque tarda más en hacer esa bajada. Y entonces, evidentemente, en cuanto llega el carbohidrato al intestino ya tienes azúcar en sangre. Claro. ¿Vale? Entonces, todos somos diabéticos por decirlo de una manera. Un poco sí, un poco sí. Sí, sí. Y dándolo así. Y luego tenemos la diabetes gestacional o la diabetes que es ocasionada por cánceres del tipo de Práncreas que ya son temas aparte. O sea, mucha población femenina cuando queda embarazada por cómo se nos alteran todas las hormonas. Una de las hormonas que se altera es la insulina y suele haber diabetes gestacional y evidentemente hay que llevar un control no una restricción que tenemos que tener en cuenta esto, ¿vale? Lo de prohibir alimentos salvo que te vaya la vida en ello y esto me refiero normalmente a personas que son por ejemplo con enfermedades cardíacas con enfermedades renales con intolerancia o alergias, ¿vale? Esto sí hay que hacerle las restricciones pero los diabéticos básicamente con una buena educación nutricional y una compensación explicarles, mira, el problema no son las proteínas, el problema son las grasas. Bueno, las grasas hay que controlarlas, ¿no? Pero tampoco son el problema. El problema es que los azúcares son los que elevan la insulina directamente. No hay tutía. Entonces, hay dos tipos de carbohidratos. Está el sencillo que se absorbe rápido y está el complejo que tarda en saltar la energía, la glucosa. Entonces, combinémosla. Claro, claro, claro. Es muy sencillo. Sí. Doncs bé, hem fet aquest apunt, bueno, apunt, hem tractat el tema de la diabetes avui, gairebé. Ens queden dos minuts per les dotze. Volíem tractar avui, teníem en ment tractar el tema de, bueno, aprofitant que estem en plena tardor, no? Tot i que les temperatures no ho semblin, aprofitar els productes, fruites, verdures de temporada, també, no només per al consum local i afavorir consumir productes de temporada, sinó també com introduir-los en alguns plats. Elvira, segurament serà un tema que desenvoluparem més en programes més endavant, però ens pots fer així un ràpid resumet, per exemple, dir-nos algunes fruites o verdures que puguem consumir. Pues ara, basicament, piensa que estem amb una epoca de les naranjas, de les mandarins, de la manzana, de la pera, de la calabaza. Piensen que tots els aliments que són de color amarillo, aportan molta vitamina, provitamina A, que és bueno para todo el, és un antioxidant i és bueno para la visió, vale? Entonces, la manzana, por ejemplo, es un alimento que ya decía Einstein hace muchos años, que una manzana al día mantiene al médico alejado, ¿vale? Y el señor Gregorio Marañón decía que una naranja en la mañana era oro, al mediodía era plata y en la noche es caca. Y se basa básicamente porque la vitamina C hay que tomarla durante el día. ¿Por qué? Porque la vitamina C que aportan estos productos, básicamente, tienen una responsabilidad antioxidante, una propiedad antioxidante. ¿Qué quiere decir esto? Nosotros estamos haciendo siempre radicales libres, generamos. Y entonces, la única que se sacrifica para que estos radicales libres no entren en la célula y produzcan daño es la vitamina C. Por eso, durante el día, la vitamina C es potente porque va haciendo su función. En la noche, muchas personas ya han referido que tomar vitamina C los espabila. Entonces, yo la vitamina C como el doctor Gregorio Marañón, pues, y las uvas también, ostras, las uvas se me había olvidado. Ah, mira, a ver. Que son buenas también porque tiene polifenoles que son antioxidantes. Ah, mira. Piensa que las frutas, parece mentira, la naturaleza es muy, muy sabia porque va generando las frutas en base a las necesidades fisiológicas que necesitamos, ¿vale? Durante las temporadas. ¿Qué necesitamos? Ahora viene el frío, ¿vale? Entonces, tenemos la castaña que es un fruto seco que tiene un aporte de nutrientes interesantes, tenemos el chocolate y tenemos el resto de frutas. Elvira, nos conectamos a la siguiente sesión. ¿De acuerdo? Hasta luego. Adiós. Participat en aquesta llei d'amnistia al partit d'extrema dreta, acusa Pedro Sánchez dels delictes de soborn, col·laboració amb el terrorisme i usurpació de funcions del poder judicial. Segons Vox, l'amnistia pactada entre el PSOE i els partits independentistes atenta contra l'estat de dret i el principi d'igualtat entre espanyols. Una trentena de detinguts en l'operació conjunta dels Mossos, la Policia Nacional, l'FBI i la Interpol contra una organització de la màfia georgiana especialitzada en robatoris amb força en domicilis. Al llarg d'aquest matí s'han fet una trentena d'escorcolls arreu de Catalunya. Barcelona, Carola López, bon dia. Bon dia de la trentena d'entrades i escorcolls. 17 s'han fet a la ciutat de Barcelona, a la resta s'han fet a Castelldefels, Sitges, al Masnou, Tarragona, Cornellà de Llobregat i Badalona. A més, s'han fet quatre a Estepona, a Marbella i a Alacant. Una de les entrades s'han fet en una empresa de pacateria situada al carrer Serrano de Barcelona. Els investigadors tenen indicis que l'organització podria haver utilitzat aquesta empresa per distribuir objectes sostrets en els robatoris. En el dispositiu hi han participat 350 agents dels Mossos d'Esquadra entre investigadors, agents de l'Arro, la Brimo, TEDx i membres de la unitat canina. La investigació es troba sota secret de sumari. Carola López, Catalunya, Ràdio Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona demana a la Generalitat que prohibeixi l'ús dels mòbils als centres de primària i secundària a Barcelona. Jordi Corbalan. La Comissió Municipal de Drets Socials ha aprovat amb un ampli suport una proposició dels comuns que insta els departaments d'Educació i Salut a fer una normativa general per garantir que els joves i adolescents no utilitzin el mòbil als centres educatius. Maria Eugènia Gai és la tinenta d'Alcaldia de Drets Socials. És important que es basin criteris unificats per al conjunt del sistema educatiu, és a dir, que no depengui estrictament de l'autonomia dels centres. Crec que és important que tinguem aquest pes les administracions públiques. També s'ha aprovat una proposició d'Esquerra per crear espais lliures de mòbils per a infants i adolescents més enllà de l'escola. Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Ajuntament. La ministra de Transport, senyor Raquel Sánchez, assegura que estan negociant amb els sindicats la suspensió de la vaga de cinc dies convocada a Renfe i a DIF pel traspàs de Rodalies i que en qualsevol cas els drets dels seus treballadors estan garantits. Estamos hablando con ellos para intentar desconvocar esas esas esas esas esas huelgas que en cualquier caso aseguraremos también a través de los servicios mínimos que no afectan. Les entitats en defensa del Delta de l'Ebre apugen el to contra la prova pilot de mobilització de sediments que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre fa al pantà de Ribarroja. Aseguren que és un rentat de cara i denuncien la inacció de totes les administracions. Tortosa, Jordi Barranca. Bon dia. Són 17 les entitats que s'hi oposen han presentat un manifest on reputgen els treballs de la CHE perquè asseguren són un rentat d'imatge i volen saber quina és la forma més viable per moure els sediments quan ja està estudiat. Josep Joan Sagarra portaveu de l'Associació de Sediments. El transport per carretera sortia a 29,2 euros el metro cúbic amb el cost adicional de la necessitat de construir molls per carregar els camions. El transport per canonada amb bombeig sortia a 1 euro el metre cúbic i el transport mitjançant buidat des de l'embassament amb arrossegament controlat de sediments sortia a 0,54 a 4 euros el metro cúbic. Jordi Barranca Catalunya Ràdio Tortosa Esports Marta García El Barça jugarà contra el Jaén en una de les semifinals de la Supercopa de Futbol Salà que s'acaba de sortejar-se disputar precisament en Jaén el 6 i 7 de gener. L'altra semifinal enfrontarà el Palma Futsal contra el Cartagena i precisament l'equip blau granà juga avui en la Lliga a partir de les 7 contra el Manzanares. Vull debutar al Barça en la Champions Femenina on defensa el títol en un partit contra el Benfica portuguès. Patrick Guijarro ha rebutjat l'alta mèdica i ha entrat en la convocatòria. El partit és a les 9. Mitja hora abans començarà la transmissió de la TDG per l'App de Catalunya ràdio i la plataforma 3CAT. A dos quarts de nou en la setena jornada de l'Eurocup de bàsquet la penya rep el líder del seu grup el París en partit que se juga en l'Olímpic de Badalona. També en competició europea de tenis taula en l'Eurocup femenina Vic Constanta de Romania partit de la tercera ronda que se juga a dos quarts de vuit. En les finals de l'ATP avui els partits enfronten Djokovic contra Siner i Sissipas contra Rune. En dobles Marcel Granollers i Horacio Ceballos s'enfronten a la parella Dodich, Kratz i Gek. I hui no va estrenar de la sèrie Rècords els documentals de temàtica esportiva. Amb el títol Igualada la dècada prodigiosa recupera la història de l'Igualada d'Oquipatins que va deminar aquest esport a nivell europeu en la dècada dels 90. Ja està disponible en l'App de Cat Ràdio i en la plataforma 3CAT. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passen 6 minuts a les 12. Us informa Mariona Sales Vilanova. L'espai de lliure creació Carme Malaret rebrà l'exposició Purcellana al so translúcid el pròxim 16 de novembre a les 7 de la tarda. És una mostra innovadora que durarà fins al 19 de novembre i que se centra en l'exploració sonora de la Purcellana, un material poc experimentat en aquest àmbit. La presentació forma part del projecte Jada Funies, sorgit del Laboratori d'Arts Sonora de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Aquesta iniciativa ha reunit un equip multidisciplinari de professionals per produir peces ceràmiques amb propietats acústiques remarcables. L'exposició inclou obres de diversos artistes de Josep Sardà, Fernando Garcez, Cristina Márquez, Pepa Busquer, Pilar Herrero, Òscar Ava i M.R. Roig. Per complementar aquestes obres s'ha convidat a diversos músics per explorar la sonoritat de les peces, entre ells Roser Cascante, Òscar Latorre, Martí Fleta i Marc Polido, que realitzaran intervencions especials durant l'exposició. El projecte, coordinat per Pilar Herrero amb l'assistència de Pedro Alcalde, compta amb el suport de CIO2, una empresa destacada en subministraments ceràmics. L'Associació de Veïns de Maslluí i juntament amb l'Ajuntament organitzen una jornada de neteja a Collserola, el Clean Up Day, una activitat que forma part de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2023. El Clean Up Day està programat pel dissabte 18 de novembre i començarà a les 10 del matí. El punt de trobada serà el parc de Júlia Quieta de Maslluí, des d'on es coordinarà les persones que participin per netejar aquesta àrea. Aquells i aquelles que vulguin contribuir a aquesta causa poden inscriure's enviar un correu a netegemlentorn arroba.gmail.com i per mostrar graïment als participants l'organització oferirà un esmorzar gratuït. El carril bici de la carretera reial de Sant Just ha registrat un rècord d'ús aquest octubre del 2023 amb un total de 31.745 bicicletes transitant per aquesta via durant tot el mes amb una mitjana diària de 1.024 bicicletes. Aquestes xifres mostren un increment del 30% en comparació amb el mateix període de l'any anterior evidenciant una tendència creixent cap a l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Fa dos dies durant el dia 12 de novembre en particular va solir una xifra destacada amb 1.029 bicicletes registrades en un sol dia. Les dades que es registren des del 2019 estan disponibles per a consulta pública a través d'un enllaç proporcionat per l'Ajuntament. I per a més informació es pot visitar la web de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just on es detallen iniciatives i projectes relacionats amb la promoció de la bicicleta i altres formes de transport sostenible. Això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. girls. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! cosa que és un imperatiu que ve d'una directiva de la... Generalitat? No, de la Unió Europea. Ah. Però sigui com sigui, vull dir, és un aspecte de la tributació municipal que apareix i desapareix i misteriosament sempre incrementa impostos. Això, com deies, és l'editorial. L'article de portada va dedicat al programa del novembre a l'Ila, en què fem esment del que ja s'ha fet durant la primera part del mes i els actes que queden sobretot la setmana que ve i d'aquí a final de mes. Molt bé, novembre a l'Ila, referent, òbviament, als actes que estan al voltant del 25 de novembre. Ah, exactament. Com sempre, cada any hi dediquem un espai i amb això estem. Molt bé. Novembre a l'Ila, també a l'editorial que ens ha dit en Josep Lluís el tema de la taxa d'escombraries, de residus, no? Exacte, sí, sí. I què més? Altres temes així destacats? Tenim la la secció d'en profunditat que sol ser l'entrevista i aquest mes l'entrevista no és a una persona sinó a tres persones que formen part del nucli de l'espai de la Carme Malaret, l'espai de creació de la Carme Malaret i que d'alguna manera doncs aquestes tres persones, el Quim Déu, la Carme mateixa i la Teresa Ferró en representació de l'equip gestor de l'espai doncs ens responen una sèrie de preguntes per donar visibilitat a l'espai. A l'espai de lliure creació. Exacte. Això està en format reportatges, dit o entrevistes? No, no, en format d'entrevista el que passa que és una entrevista a tres veus i no... Que és que les tres persones us responen a les mateixes preguntes o és... No necessàriament. Val. N'hi ha algunes específiques i altres que responen dos o els tres segons el cas. Molt bé. També suposo que hi haurà notícies breus, no? Sí, a banda d'això donem una... No és notícia perquè de fet ja l'aprovació del pressupost i diem els paràmetres bàsics de com ha anat el pressupost. El mes que ve, el mes de desembre, farem un... Intentarem fer una anàlisi més exhaustiva de la... Dels pressupostos i organitzes. Però ara simplement era donar les magnituds més importants, la bàsica, l'import total del pressupost, com ha anat el tema de l'IBI, de l'increment de l'IBI i de la taxa de residus que comentava abans i una mica les opinions dels partits de l'oposició, no? Molt bé. No sé si em vas comentar, Josep Lluís, també que parlàveu de la plataforma Salvem la Vall, on havíeu parlat a l'anterior revista. N'havíem parlat a l'anterior. O ara potser ho he vist en alguna de les notícies que pengeu, potser, no? A les xarxes. Exacte, però no... en la revista en paper parlem del tema de ventors, que cada mes hi ha una novetat. El mes anterior l'alcalde havia dit que la possible marxa de l'empresa no es produiria abans de set mes, perdó, de set anys. Sí. Era el temps que li quedava de vigència l'actual contracte de lloguer de l'empresa i en l'últim ple l'alcalde va modificar aquella expectativa i va parlar de dos anys i escaig. Després hem sapigut a través del butlletí municipal que el Consell de Direcció de Ventors ha pres la decisió de marxar i per tant comencen el procés. Però marxar no les oficines. No, no, no. Només el magatzem que és el que produeix les olors i els problemes. Les oficines i el laboratori sembla que queden allà on estan ara. Molt bé. Doncs notícia també important òbviament per tota la... Parlem també del nou pavelló esportiu que genera diguem reivindicacions de diversos signes. Hi ha una plataforma Mas Lluï que està fent campanya perquè no volen el pavelló allà. Diuen que no és que no el vulguin al pavelló sinó que no el volen allà. I en l'últim ple aquesta plataforma va tenir una intervenció en l'apartat de plecs i preguntes i per una altra banda representació dels clubs que utilitzen la bona aigua reivindiquen el contrari és a dir que es faci ja d'una vegada perquè estan patint realment inconvenients a l'hora de no disposen de prou hores i per tant han de... Necessiten un altre pavelló exactament llavors aquí els dos interessos bueno aquí està exposats uns i altres diuen lo seu no? Parlem del premi que ha rebut el Lluís Remolà del Premi Nacional de Fotografia de Reportatge sí el Lluís Remolà és membre de l'agrupació fotogràfica de Sant Just i... a més a més és veí d'aquí al costat de Sant Feliu bueno això no ho sé no, sí, sí, sí sé que és de l'agrupació però no sí, sí, és de l'agrupació d'aquí de Sant Just però viu molt a la vora donant compte també que la teneu donat a conèixer la creació d'un nou equip de comunicació més estructurat amb funcions més definides i que pretén doncs això donar més eficàcia més eficàcia a la comunicació que s'havia fet l'últim any i mig des que van prendre possessió un esforç important sí no acabava de de quallar i ara s'ha pres una altra una altra organització molt bé també parlem que s'ha creat o es crea si no vaig errat avui es presenta el grup d'escacs de la teneu és un grup no és una escacció pròpiament és un grup obert a tothom sí molt bé i ja està molt bé bueno déu-n'hi-do els temes que tracteu una mica no tant poder a nivell polític sinó més cultural o de plataformes però les notícies breus hi ha una mica de tot sempre no és exclusivament polític hi ha una mica de tot fem una crida aprofito per dir-ho fem una crida en els nostres subscriptors sí perquè és veritat que nosaltres hem tingut algun retard els últims mesos que volem subsanar a l'hora de sortir la revista sí un retard d'un parell de dies no? el que passa que això junt amb les deficiències del servei de correus a vegades ens arriben queixes que o no arriba la revista o que arriba massa tard una part de la tardança és culpa nostra però és qüestió repeteixo de dos dies l'altra part no és llavors recollim volem recollir aquestes queixes més que repartenir una mica d'informació i poder afrontar amb els responsables de correus a veure què es podria fer molt bé Josep Llús com estan anant les retransmissions dels partits d'hoquei bé ara no tinc xifres a l'abast però hi ha una bona acceptació hi ha prou entrades també recordo que fem els del vòlei sí és veritat i que estem en tractes ara fa dies que no hem avançat perquè hi ha un problema tècnic dels del vòlei de la superlligador superlligador sí sí el sènior femení sí el sènior femení i estem en tractes amb l'Atlètic Sant Just de futbol per mirar de fer el mateix el que passa és que hi ha un problema tècnic de la manera en què capten les imatges i hem de veure si trobem un encaix per poder-ho fer més un problema tècnic que no pas un problema de decisió amb l'Atlètic has dit? l'Atlètic Sant Just molt bé això està perquè l'Atlètic ells ho retransmeten per la seva banda o tenen canal de YouTube no és YouTube és una altra aplicació però clar nosaltres per poder fer la transmissió necessitem que estigui penjat amb un YouTube amb la qual cosa aquí tenim és un problema d'encaix tècnic que esperem poder resoldre si no ens quedarem amb la intenció però voldríem ser capaços tant ells com nosaltres de que es pogués retransmedre de que es pogués portar a la pràctica estem parlant d'esports hi ha notícies destacades algun reportatge referent als esports? bé parlem una miqueta dels CARS sí bàsicament perquè bueno coincideix amb el mes sí fem i això ja serà fixa cada mes com que tenim aquests acords amb el hockey i amb el i amb el vòlei doncs farem més enllà de les cròniques que surten al web quan es produeixen els partits farem una petita recopilació de l'últim mes com ha anat per mantenir els lectors de la revista paper el dia de l'evolució d'aquests dos equips que els donem un tracte diem-ne preferent sense prejudici de seguir parlant d'altres esports i altres esportistes de Sant Lluç com hem vingut fins ara això no canvia molt bé el tema de les xarxes suposo que seguiu donant impuls a la revista des d'aquests mitjans de difusió exactament i la pàgina web hi ha algun abans també alguna nova secció aneu volcant contingut sí anem anem volcant notícies diverses he de dir que des de diumenge tenim penjada un reportatge fotogràfic sobre els cars ja està corrent i no sé si més endavant estarem en condicions de poder oferir altres coses relacionades amb cars però ara no no puc desvetllar-ho molt bé referent també al debat que hi ha demà abans del debat vull esmentar un article sí del tema de mobilitat que tindrà continuïtat en el mes de desembre és en relació als problemes que hi ha sobretot a hora de punta sí en què generen unes cues fins no fa gaires anys aquí a Sant Jus eren inaudites no el creixement del poble i el creixement en quina zona estem parlant estem parlant de la zona de la Miranda sí i no només per l'efecte de l'escola i de la institució de la Miranda perquè és un lloc de drecera per anar a Barcelona correcte i també la Rambla la Rambla antigament amb profeines hi havia 4 o 5 cotxes ara la cua a quants de 9 del matí arriba fins al carrer Miquel Reverter en la qual clar alguns posats a fer cua s'estimen menys fet a la banda del carrer Sant Josep perquè cua per cua un cop la passes ja estàs més a prop de Barcelona bé és un problema creixent que no s'acaba aquí perquè el poble està creixent d'aquí uns anys tindrem el tema de Bomber que no afectarà aquestes zones que estic parlant però que afectarà la mobilitat segur a veure com acaba el tema de Bonaigua això va per llarg també però sigui com sigui tenim de refes que això tard o d'hora s'acabarà concretant i per tant totes aquestes qüestions de mobilitat són importants i bé primer plasmem la situació i el mes que ve li donarem una altra una altra volta molt bé molt bé i doncs parlàvem del tema de la bona aigua i ho enllacem també amb el tema del debat de demà dia 15 el debat que s'havia d'haver celebrat el dia 2 sí que el mateix dia 2 a primera hora del dematí vam tenir la notícia que l'alcalde estava indisposat per temes de de salut de salut sí constipat jo també estava en aquestes condicions i va haver una passa i l'alcalde també el va agafar en un primer moment ja ens van dir que ni ell ni el just fosalva que era el que inicialment havia de venir en representació de l'Ajuntament tampoc podia venir la primera intenció era intentar salvar-lo sí però això en qüestió d'un parell d'hores ja es va veure que no es podia salvar i vam decidir de moment posposar-lo i durant el dia ja vam trobar la data de demà dia 15 per poder mantenir perquè si no l'alternativa era o fer-lo ara o fer-lo allà el mes de febrer i pensàvem que valia la pena fer-lo ara clar que havíem fet l'esforç i que estava el tema encara calent el tema del canvi d'un dels ponents és simplement per disponibilitat en parles de l'alcalde no del representant de l'associació de veïns de la Blana Bell Soleig l'associació en principi havia de venir el Guillermo a ment sí és cert que el dia 2 ja sabíem que s'havia de produir aquest va ser un canvi d'última hora que va produir l'associació de veïns sí i va ser tan última hora que ho haguéssim comunicat en el moment de l'acte en si mateix en el moment que es va plantejar el canvi de data ja vam recollir el canvi de representant de l'associació com anteriorment s'havia produït el canvi de l'alcalde en el lloc del just Fossalba seguiu fent la recerca de nous escriptors escriptores per participar a la revista sí la veritat és que la taula està creixent ara en aquests moments tenim som set persones una d'elles està momentàniament fent Erasmus fora del territori però el febrer tornarà que és la Glòria i per tant ara som set persones a escriure i estem oberts a més no és un tema que aquí s'acaba perquè com més som podem afrontar les coses amb més calma amb més repartir millor les feines i carregar menys que tothom ja prou coses fa i bé amb això estem també és veritat que aquest mes per exemple hi ha hagut dues col·laboracions de lectors que és una crida que sempre fem ens agrada ser el mitjà pel qual els lectors de Sant Just es manifestin sobre allò que vulguin sigui relatiu a Sant Just o relatiu a altres temes d'altre àmbit i bé hi ha mesos que no tenim res hi ha mesos com aquest que en tenim dos i que els aprofitem jo volia fer un insist també Josep Lluís perquè em vaig assabentar que durant les festes de tardú al Sant Just al carrer vau fer un nombre important de subscriptors sí vam fer teniu una persona allà col·laborant no? intentant bé una de les noves incorporacions que quan em va dir el número de persones vaig dir que eh sí sí vam aconseguir entre la parada i la tasca volant sí vuit subscriptors és un fet important home perquè o sigui vuit subscriptors està molt bé això no? home vull dir tenir en compte que era un dia un matí concret sí i que estàvem ubicats en un lloc tant nosaltres com l'Ateneu i altres entitats ens havien ubicat en un lloc poc transitat clar la carrera té fora del flux majoritari de públic i bé amb tot això gràcies a la insistència vam aconseguir vuit subscriptors quan habitualment en aquestes diades així tipus Sant Jordi dos o tres no? quatre els últims anys però que a veure és veritat i això confirma la tendència a créixer el nombre de subscriptors durant els últims vint anys que són les dades que jo he pogut tenir la reducció ha sigut paulatina cada any era el saldo negatiu sempre més baixes que altes i això els tres últims anys s'ha revertit aquest any ja portem un saldo positiu de deu subscriptors i ens queden dues campanyes a fer el dia del debat esperem poder aconseguir algun subscriptor nou i l'acció que fem amb els socis de l'Ateneu que no són subscriptors que també els enviem la revista gratuïta i poc o molt esperem que caigui alguna cosa més hi ha un grau d'acceptació més més acusat en favor de la revista i ens n'alegrem també les ventes nostres són poques en comparació amb les subscripcions però també hi ha una lleugera un lleuger repunt amunt amb la qual estem molt contents molt bé doncs Josep Lluís no crec que ens quedi cap tema per comentar a l'espera de rebre la revista a casa o de comprar-la en els punts de venda habituals i també anar-vos seguint tant a Twitter com a Instagram gràcies per tot molt bé doncs que vagi bé i fins desembre adeu a reveure que els nostres no tornin mai no tornaria a faltar i confia i confia que els nostres no tornin mai no tornarem a faltar crec que no és per tant jo tornaria a faltar jo tornaria a faltar jo tornaria a faltar desapareixer sense avisar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar no tornarem a faltar i confia que els nostres no tornarem a faltar no tornarem a faltar que els nostres no tornarem a faltar no tornarem a faltar i confia que els nostres no tornin mai Fins demà! Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Vinga, doncs agafem les coses i marxem fins al carrer Bona Vista per saludar a l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Call Llibreter. Hola, molt bon dia, Arnau. Molt bon dia. A punt per embarcar-vos? Sí, no, en el Yellow Submarin dels Vitels. Exacte. Pensa't que és una música adient per acompanyar el llibre d'avui, que el que ens proposa és un gran viatge pels mars, buscant una criatura fantasmagòrica, una criatura de la qual se n'havien escrit mil llegendes i al segle XIX ningú creia que existís. Però, evidentment, ara sabem que existeix, tot i ha sigut la font de grans invencions. Per tant, és un llibre que, més enllà de parlar del mar, de criatures que no coneixem, del gran desconegut que encara avui és el mar, nosaltres que ens creiem que ja ho sabem tot i que el nostre objectiu proper és arribar a Mart, no al mar, sinó a Mart, confusió fàcil. Fàcil, fàcil. Bé, és això, no deixa de ser un gran desconegut. I fins i tot a les grans fondàries hi viuen certs que probablement podrien sortir en aquesta cançó que tots relacionem amb una cosa així com mitja alucinada, un espai de drogues i tal. Ciència-ficció total. Ciència-ficció, una pel·lícula, un submarí groc, no? Que finalment tot es redueix amb això. Durant molt temps el submarí groc era com allò, gairebé com el sinònim de drogues al·lucinògenes. No era ben bé això, i el que t'explica la cançó, de fet, aquesta veu, que és Ringo Starr, és una de les poques cançons que va cantar Ringo Starr, perquè normalment no es dedicava ell a això, ens explica això, que jo vivia en un poble en què hi havia un vell mariner que ens explicava els seus viatges pel mar i aleshores anàvem a un lloc on tots eren submarins i, en fi, i ell en tenia un de groc, i allí tothom, bueno, és una mena d'aventura vital que també és aquest llibre que, ara li direm el títol, és El calamar gegant. Oh! El calamar gegant, d'un autor italià que es diu Fabio Genovesi. Sí. I que, entre moltes altres coses, només al principi ja et situa, diré una cosa així, diu, del mar no en sabem res. Res de res. I tant mateix, el mar ho és gairebé tot. Tot prové del mar. Fins i tot nosaltres, que som una evolució complexa d'uns determinats cucs secs han testat d'arrossegar-se pel fons dels oceans. Després ens vam inventar els ulls i les cames i vam venir aquí fora a veure què hi passava. Però encara avui podem viure en sec només perquè dins duem aigua per donar i per vendre. Més de la meitat del nostre pes. Ostres. No? Sí, sí. I a partir d'aquesta constatació, ell explica, bueno, com una mena d'obsessió que he tingut sempre per aquesta vèstia del títol, El calamar gegant. El calamar gegant. Una vèstia que fins al 1861, o sigui, fa quatre dies, quan realment estava tot el... Pràcticament es pot dir que l'home ja havia arribat a tots els confins de la Terra o pràcticament. Estava, evident, cartografiat tot. Ja hi havia vaixells, evidentment, que ja no eren veleis o que anaven a rems. Vull dir, hi havia una mena d'apropiació dels mars, no? Doncs, bueno, de tant en tant, apareixien rastres com d'un tentacle enorme i ningú que us va dir això semblava això, com pops molt grans. Els pops que coneixem tenen una determinada mida, o els calamars, fins que l'any 1861, doncs, per primera vegada algú comença a parlar d'això, de que hi ha de bé un calamar gegant. Se li tiren a sobre la comunitat científica. Clar, òbviament. On vas a parar? Escolta, som gent racional. Un calamar gegant, t'ho diràs. Som al segle XIX, és ja el gran segle de les llums, és el segle que la humanitat ha explotat. Vull dir, no estem ja per creure en llegendes. Llegendes com, per exemple, la del Kraken. El famós monstre Kraken, que surt a les mitologies escandinaves, és perquè una mica a tot arreu, o aquests grans monstres marins que ho engoleixen tot, més enllà de balenes, que més o menys les tenien conegudes i podien ser més o menys grans, tothom es creia que això era una llegenda, evidentment, de temps antics. No existeixen animals més grans que les certes balenes. La balena blava, no? Diuen que és la... La més gran probablement sigui la blava i, bueno, hi ha taurons molt feroxes i altres que no tant, però en tot cas, bueno, ja els tenim apamats i per més gran que siguin les balenes les sabem caçar. Que hi hagi un animal que pugui arribar a ser més gran que una balena i que més... No, això és una llegenda, és el Kraken. Sí, en parlaven els deus escandinaus, escandinaus allà dalt. Algum animal que era amic de Posidor, de Neptú, però això no és sèrio. però, clar, comencen a trobar-se justament quan el mar ja es converteix com en l'última barrera i a partir del segle XIX es navega molt més, els vaixells poden transportar molta més gent, es pot arribar a més llocs, fer més temps al mar, clar, comencen a aparèixer evidències. Sobretot quan això, justament, té molt relacionat amb les balenes, especialment els catxalots. Es trobaven que dintre dels catxalots, quan els obrien, perquè, bueno, se n'apositava de tot i a veure què hi havia, a veure què hi trobaven, sobretot hi trobaven calamars i alguns d'enormes i què penses? Bueno, perquè és el que s'alimentava. Clar, òbviament. Bueno, a poc a poc anirem veient que aquí hi ha alguna peça que no ens encaixa i a poc a poc, a la que també es perfeccionin submarins, batiscafs i, bueno, màquines que baixen a grans profunditats començaran a veure que sí, que efectivament, que aquest animal que fins d'avui pràcticament en el seu estat natural pràcticament no s'ha pogut observar però ara ja no hi ha cap dubte que existeixen calamars que poden arribar a fer 20 metres de llarg o 25 i que de fet algun cop quan ell recull el Fabio Genovesi va parlar, doncs, ens va indicar, no? És el 1860 que hi ha aquesta prèvia algú que intenta formular-ho després hi ha el segle XX algú altre que ho torna a dir un que ha de fer li encarreguen una gran enciclopèdia del mar gosa posar aquest final i llavors li diuen no, no t'ho publicarem no, no, òbviament. Doncs, bueno, clar, a poc a poc sí i llavors recull algunes ja no legendes ni anècdotes sinó, bueno, coses que expliquen pobles mariners doncs a diferents llocs del món que s'han vist o que els hi sembla haver vist, no? que hem vist, per exemple, catxalots lluitant amb alguna mena de bèstia enorme, llavors hi ha un capítol preciós però a banda molt fascinant que descriu la lluita entre un catxalot i un calamar gegant. Perquè el calamar gegant a certes profunditats no hi veu i el catxalot no hi veu i baixa amb molt fons a dir, bueno, el primer que trobi el ganxo i no s'adona que no és un calamar com els habituals sinó tot això ho suposa perquè hi ha gent que ha vist això, catxalots desesperats saltant amunt i avall de l'aigua amb alguna mena de cosa enganxada al morro que sembla que el domini, no? De tot això ell en va deduint en un llibre que és preciós això l'existència del calamar gegant del qual ara evidentment ja n'han arribat exemplars a les platges antigament també hi arribaven hi ha pobles a la Polinèsia o pobles aquests que durant molt temps doncs no se sabia que estaven allí i per ells era normal ja sabien de l'existència d'aquells bitxos però evidentment no en parlaven amb ningú perquè si mai n'apareixia alguno el que feien era despedaçar-lo i menjar-se'n i no hi tenien cap mena de problema per ells quan ell els hi parla i quan veu que hi ha expedicions que han anat allí però o això vosaltres ho coneixeu els altres creuen com de dir home sí com coneixem les gambes com vulguem dir hi ha cap dubte que això existeix llavors en aquest llibre és això d'una banda la sorpresa constant que ha tingut el món occidental al anar descobrint que aquest monstre mitològic no era un monstre mitològic sinó que realment hi havia un animal que durant anys i anys ha estat desconegut i de l'altra el Fabio Genovese el que crec que fa molt bé és animar-nos a dir escolteu tots aquests expedicionaris aquests científics que van gozar a contradir les normes del seu temps és perquè realment van creure en la vida van creure en les seves idees van anar fins al fons fins i tot s'explica la història d'un italià que quan n'hi arriben proves de dir tot això sembla que passi a Mars Fredes i aleshores em prenen un viatge que s'ha d'anar pagant ell per arribar fins a això fins al Mar Bàltic i poder-ho comprovar o caçar-lo i intentar trobar-ne proves caçar-lo no ho sap en tot cas trobar-ne proves parlar amb la gent i tot això va contra la seva vida de científic que ja té una vida més o menys arreglada i que en tindria prou és aquest que li neguen la publicació del volum home suposo que es veuria malament podria haver-se acomodat i dir que publiquen la resta renega-ho d'això ja s'ho faran no dius escolta el que la mar gegant també és la història d'això d'una obsessió i d'un de dir creiem hem de creure en els nostres somnis d'aquí d'alguna manera també lligua aquest Yellow Submarine que és a dir escolteu aneu més enllà siguem lliures els submarins poden ser grocs i pot haver un regne al fons del mar on viuen gens blaus i no que una mica és el que anava a la pel·lícula Yellow Submarine explicava una mena de flipada així però creieu-hi és un llibre molt bon llegir un llibre que publica edicions del Periscopi i que d'aquests que vas llegint amb un somriure i abans tens ganes d'anar et poses del costat d'aquests aventurers que durant un temps però és de gènere de ciència-ficció podríem dir no, no, és un assaig un assaig clar, és un assaig que t'explica al final que la mar gegant existeix no hi ha cap mena de dubte durant molt temps es creien que això era sense ficció ara no ara és algú que el que fa és dir hi va haver una gent que va lluitar per demostrar que això existia ara ho tenim molt clar perquè tenim càmeres a tot arreu i perquè per exemple de calamars gegants s'han trobat enganxats amb aquests cables enormes que travessen a l'Atlàntic i que ens permeten les comunicacions i de tant tenia una fallada de comunicació a l'hora ja ha d'anar algú uns submarinistes especials baixen i es troben un megacalamar enganxat clar, després quan l'intenten pujar el calamar es desfà perquè clar és aquesta cosa gelatinosa que a més és un calamar que ja ha estat mort i clar ara ho tenim molt clar no hi ha cap dubte inclús n'apareixen de tant en tant alguns exemplars a les platges perquè probablement tenen molta més pressió i s'acosten a llocs més propers a la... N'estic buscant imatges Arnau i de veritat és que és una mica que t'agafen cal freds per tant a veure que quedi clar això no és una novel·la això no és un llibre de ciència-ficció és una crònica periodística d'algú que decideix investigar sobre les investigacions d'aquest animal que durant molt temps es creia mitològic i que en realitat existeix i que això existeix fins i tot en unes zones on nosaltres que ens creiem els amos de la Terra no arribem és tan a baix que fins i tot si volem anar ni els batiscafs més potents a vegades ho resisteixen o ho resisteixen però no hi pot anar cap tripulant per tant ens hem de fiar de les càmeres que portin aquests batiscafs en fi tenia dubtes de si posava la cançó d'Antoni Afon o la dels Beatles però he dit va uns submarins grocs jo crec que... la dels Beatles queda bé ha quedat bé xula per tant ja us dic un llibre per llegir-ho un cop de setmana dient vuller va dir absolutament coi una aventura als Mars que parla de monstres que en realitat no són monstres i que t'anime de dir ei creu en els teus somnis i per ser aïsos també té aquest punt un punt d'autoajuda potser sí però mira de tant en tant ja està bé algú que et doni una empenta el que la Margegant Fabio Genovesi publica edicions del Periscopi Arnau acabem parlant d'algun acte que hi hagi properament aquest llibreter o de moment esteu descansant en quant a actes n'estem pensant dos o tres especialment un per el Mercart per la sèrie Mons aquest que estan ara exposant i bé no parem de pensar-ne però també veiem que de cara a Nadal no acostuma a ser una bona idea a fer actes perquè d'alguna manera la llibreria està molt més plena perquè probablement la gent té altres prioritats i per tant per fer una programació més estable potser ens esperarem ja el 2024 quan vol dir que hi hagi algun acte puntual o a l'Ateneu o al Mercat o potser algun recital encara fem però tindrem notícies més endavant molt bé doncs Arnau ens quedem amb aquest assaig que ens has portat avui i ens quedarem ja de pas escoltant també de fons aquesta cançó Yellow Submarine dels Vitelles animeu-vos clar que sí vinga doncs que vagi bé Arnau between the waves in our yellow submarine we all live in a yellow submarine yellow submarine yellow submarine Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Falten pocs minuts per la una del migdia. Acabarem comentant, a més a més del dia que ja ens ha dit avui l'Alvira, que era el dia mundial de la diabetis, un parell de dies internacionals més que tenim avui. Un d'ells és el dia dels venedors i venedores amb volants. Doncs bé, és un dia que es comemora des de l'any 2012 i es celebra cada 14 de novembre per retre homenatge a tots i totes les venedores amb volants i de mercat a nivell mundial, els que treballen de manera incansable per al reconeixement dels seus drets socioeconòmics, de seva legitimitat i visibilitat en l'economia formal. Doncs bé, es celebra aquest dia. També amb la celebració d'aquesta efemèrida reconeix la contribució dels venedors amb volants informals i del mercat de les societats a tot el món. es valora l'esperit creatiu i empresarial d'aquest sector informal, així com també de la seva importància i la seva contribució a l'economia global. L'origen d'aquest dia, doncs bé, va ser creat el 2012, com hem dit, per la iniciativa de l'organització Streetnet International, més coneguda com l'Aliança Internacional de Venedors de Carrers. Amb això es pretén reconèixer tots els venedors amb volants informals, informals, unant també els seus esforços per la defensa dels drets i dels reptes que s'ha d'afrontar a aquest sector. I avui acabem comentant també que és el Dia Internacional contra el tràfic il·lícit de béns culturals. És un dia que el va proclamar l'UNESCO l'any 2020 per conscienciar sobre els robatoris, el tràfic i el comerç il·legal de béns culturals. Aquests delictes tenen lloc en qualsevol part del món i el resultat és que priven a les persones de la seva cultura, la seva identitat i la seva història. Les causes dels robatoris d'obres d'art solen ser la ignorància i la falta d'ètica. El 2023, l'UNESCO i l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte han declarat que el tràfic il·lícit de béns culturals sigui un assumpte de seguretat global i ho fan sota el següent lema, diu protegeix el teu llegat, volent conscienciar sobre els riscos d'aquest delicte i les formes també de prevenir-lo. Per la seva part, la Convenció de la ONU contra aquest tipus de delinqüència ha indicat que aquest delicte es vincula amb la financiació, amb el finançament del terrorisme, el crim organitzat, el tràfic il·lícit de drogues i armes a foc i també el rentat de diners i la corrupció. De fet, la Interpol calcula una xifra d'entre 300 i 6 mil milions de dòlars per any com guanys del comerç il·lícit d'antiguitats. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Tres minuts per l'onada del migdia. Ens hem d'acomiadar del programa d'avui. Ens tornarem a escoltar demà dimecres a la mateixa hora, de 10 a 1. Ara, a la 1 en punt, l'informatiu migdia amb Mariona Sales Vilanova i després també a la tarda amb l'informatiu del vespre. Abans, però, hi haurà el magazín de tardes amb Dani Martínez, el magazín El Refugi. Ens podeu trobar a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba laramblanou8.1, tot seguit i amb minúscules, o també arroba ràdio d'Esvern. Que vagi bé, acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà. Fins demà! Fins demà! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!