#499 - Resum de l'actualitat de Sant Just i temes d'interès

Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no perdis res. Molt bon dia, Sant Just. Passen ara mateix 8 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts 12 de desembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre, i fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, la Vanguardia, el Punt Avui i el Periòdico. Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tindrem via telefònica a Laia Flotats, la portaveu del grup municipal Endavant Sant Just. Amb ella tractarem alguns dels temes de l'actualitat d'aquí del poble de Sant Just. Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí. A les 11 i 40 tindrem a Romi Porredón, la presidenta de la SEAS, la secció excursionista de la Taneu de Sant Just. Ella ens parlarà de les properes conferències, activitats i excursions que farà l'entitat a la seva agenda. A tercera hora, ja a partir de les 12 i 10, es deixarà caure primer de tot la terapeuta Sònia Mateu, que ve des de Sant Joan d'Espí. I ella, doncs bé, ens parlarà sobre la seva secció, que és intel·ligència emocional. Acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter, que cada dimarts, aquí a l'emissora de Sant Just, ens porta un llibre, ens fa la recomanació literària de la setmana. Doncs bé, tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem! I avui comencem el dia amb una cançó de Rigoberta Bandini, el famós tema Too Many Drugs. No tenia ganas de saltar una vez más. Me quedé de lado sin saber reaccionar. Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar Y es que ningún lugar es el erróneo que más da, todo andará Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear Too many drugs, muy poco espíritu And I love drugs, and I love espíritu Ven a bailar, ven con tu espíritu Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las seis en el café Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien tomando un té Y a las seis debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer para crecer Me voy, todo está bien porque es que siempre estuvo bien y estará bien Me voy, sigo el camino y conmigo ya veré cómo lo haré Me voy, sigo el camino y conmigo ya veré cómo lo haré Too many drugs, muy poco espíritu And I love drugs, and I love espíritu Ven a bailar, ven con tu espíritu No existe el mal, solo hay espíritu Y es que yo siempre intentando entender Cosas que tienen que ver con el ser Y es que yo siempre intentando soñar Y al final todo reside en mirar Que dentro yo tengo un palacio real Lleno de cuartos donde patinar Too many drugs, muy poco espíritu And I love drugs, and I love espíritu Ven a bailar, ven con tu espíritu No existe el mal, solo hay espíritu Mueve tu espíritu Como un esqueleto Videntamente desde Colombia Todo espíritu moviéndose al ritmo De la cumbia, de la rana, de la gente que hace Brrr, brrr, brrr Brrr, brrr Brrr Brrr, brrr Brrr, brr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Brrr Vinga, un quart d'onze del matí d'avui dimarts 12 de desembre i volem conèixer l'actualitat de Sant Just. Hola, Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. A veure, quins temes ens portes avui al matí? Tenim ja la ràdio decorada de Nadal. Sí, sí, fa goig. Sí, fa goig i fa ambient nadalenc. I tant, és el que toca ara. S'acosta el dia, queden més de 10 dies, però bé, ja ens anem fent a la idea. Home, tot el mes de desembre podem dir que estem al Nadal, així que... Sí, desembre, realment fins a la Candelera es pot dir, però bueno, clar, un 20 de gener potser ja no toca, no? No, no, no, exacte. Bueno, a veure, què tenim avui? Doncs mira, tenim que aquest dissabte 16 de desembre, a les 12 del migdia, l'espai de lliure creació Carme Malaret presentarà el llibre L'Espai X, que commemora els 10 anys d'activitat creativa i artística de l'espai i recopila 230 pàgines de contingut, amb la participació de més de 65 persones que han aportat els seus escrits imatges, compartint relats i experiències úniques a l'espai durant aquests 10 anys. Llavors, el llibre serà el protagonista d'un esdeveniment, que també inclourà una mostra d'obres originals dels 10 artistes que van participar en la primera edició de Custòdia, Art en Moviment, que és un projecte que destaca l'art en constant evolució, que hi han fet diverses edicions des de l'espai de la Carme Malaret, i aquesta mostra estarà oberta al públic fins al 5 de gener, amb horari de 6 de la tarda a 8 del vespre, dies laborables, i de 12 del matí a 2 del migdia, els dissabtes. Molt bé, recordem que l'espai de lliure creació Carme Malaret ha fet 10 anys, aquest 2023, i ja vam fer un... em sembla que va ser cap als voltants de l'estiu, no sé si va ser el juny o el juliol. Sí, han fet diferents coses. Sí, van fer crec que un sopar aquí a Can Ginestà, a dalt, amb un munt de gent, no només artistes, sinó també gent d'alguna forma vinculada o interessada per l'espai. I per les fotografies, a més a més que va acompanyar el dia, bueno, el vespre i demés, va ser bastant participatiu. Sí, va venir molta gent, i és un dels actes que han fet per celebrar aquests 10 anys, i ara tanquen aquesta celebració. Amb el llibre. Amb la presentació d'aquest llibre, que han estat molt temps fent-lo, i és que això, han hagut de coordinar més de 65 persones. Sí, sí. Per fer petites aportacions al llibre, i doncs ja es podrà veure a partir del 16 de desembre. Molt bé. I què més tenim, Mariona? Mira, tenim que, per aquest Nadal, Sant Jus ha llançat la campanya Cap Infant Sense Joguina, que és una iniciativa solidària que busca garantir que tots els infants del municipi rebin joguines el dia de Reis. Llavors, fins al 3 de gener, la ciutadania pot col·laborar comprant vals de 5 euros en comerços locals adherits a la campanya. D'acord. Llavors, evidentment, és una campanya que té com a objectiu assegurar que els infants de les famílies, en situacions desfavorides del municipi, rebin regals nous i adequats a les seves edats, i totes les joguines adquirides amb els fons recaptats seran comprades en establiments de Sant Jus, promouent així, doncs, el comerç local. Llavors, els comerços participants són Cal Llibreter, la Cestelleria Ballart, la Bòtica Confeti, l'Escrivà, la Via en Papier i Tutu Barcelona. Molt bé. Doncs aquests comerços de Sant Just, suposo que els vals es poden comprar en aquests comerços. Sí. Entenc. Llavors, els diners que es destinin en aquestes compres van destinats a comprar les joguines que després van parar els nens de les famílies necessitades. Exacte. I repeteixo, això és fer una aportació de 5 euros en vals solidaris i el mateix. És una campanya que ja té els seus anys aquí a Sant Just, cap infant sense joguines. Sí, sí, sí. Molt bé. I passem d'aquest tema solidari també a un altre. Mira, tenim que el dijous 21 de desembre a les 7 de la tarda a les escoles d'aquí a Sant Just, la productora audiovisual Sant Just tenca Cric Crac Productions, juntament amb la Fundació Reixida, presentaran un nou documental sobre Daniel Cardona i Sibit, que va ser un destacat activista i alcalde de Sant Just i figura clau en la història de l'independentisme català. Llavors, el projecte es presenta quan es commemora l'any Daniel Cardona, que és un període dedicat a reconèixer la seva contribució a la lluita per la independència de Catalunya. I, bé, és una iniciativa que ha comptat amb el suport de diverses personalitats, incluent historiadors, periodistes, membres de la societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica. Llavors, el documental promet ser una exploració profunda de la vida i el llegat de Cardona, oferint una visió detallada d'aquesta figura que va ser tan controvertida com influent. Sí, sí, i tant. I la presentació del projecte també inclourà un passeig guiat per diferents espais de Sant Just, que van ser importants en la vida de Cardona. Que guai, no? Sí, sí. I bé, és un esdeveniment que pretén recordar la seva influència en la política local i catalana i destacar la seva gestió pública, la qual va ser respectada tant aquí a Sant Just com a tot el Bas Llobregat. Molt bé. I això ho han fet, Mariona Dius, la productora Cric Crac Productions. Exacte. En col·laboració amb... Amb la Fundació Raixida. Raixida. Molt bé. Que, repeteixo, la productora, aquesta Cric Crac Productions, és una productora d'aquí Sant Just. D'aquí de Sant Just. De gent de Sant Just, de fet, també. Molt bé. I el que es farà, entenc que es projectarà el documental i es presentarà, no?, a la vegada. És a dir, encara no ha sortit a la llum, la gent no l'ha vist. Exacte. I després també es farà aquesta passejada per diferents llocs de Sant Just que van ser influents en la vida de Cardona. Molt bé. Doncs, Mariona, hem llegit ja els tres titulars de les notícies d'avui, d'ara del butllet i de les 10. Si et sembla, fem una pausa amb una promoció i seguim llegint les portades dels diaris en català d'avui. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Les 10 i 23 passem a fer les portades. Hola de nou, Mariona. Hola, Núria. Comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara i també La Vanguardia. Exacte. El diari Ara obre amb aquesta crisi climàtica i diu que la COP28 proposa reduir, però no eliminar els combustibles fòssils, que l'esborrany d'acord final indigna les ONG i denota la pressió de l'Arabia Saudita i dels estats petroliers. També obre la porta a seguir utilitzant carbó, gas i petroli mitjançant dubtoses tècniques de captura de CO2. Doncs bé, s'haurà de veure aquesta reunió, la COP28, ja ha arribat a la seva fi. És a dir, hem anat tenint diferents notícies al llarg dels últims dies. I bé, ara cada país suposo que ha de fer els seus anàlisis i els seus balanços també de com queda tot. Exacte, totalment. Què més tenim? L'ara veiem en fotografia principal que l'ha reservat per l'entrevista que ha fet, que l'ha fet a l'Anna Simó, a consellera d'Educació, i ella mateixa diu que els centres ja saben què han de fer per reforçar els alumnes. A veure, sí, ho poden saber, però si no tenen mitjans, difícil està el tema. Exacte, exacte. Òbviament, consellera d'Educació està ara mateix en el focus, perquè després dels desastrosos resultats a l'informe PISA, que poden ser, és a dir, jo no m'hi poso en com s'han fet aquest anàlisi i quins valors i criteris es tenen en compte, quins alumnes se'ls hi fa, quins no, i què es pregunta i què no, i de més. Però, bé, els resultats són els que són i són les mateixes proves per tots els nens i nenes, nois i noies. Entre els resultats i les polèmiques declaracions que els resultats havien sigut deguts a la... A la sobre representació de nous vinguts, de nens i immigrants. Bé, que després van rectificar, també s'ha de dir, el tuit o la informació que van donar, després la van treure i van matisar, no? Doncs bé, ara ella diu que els centres ja saben què han de fer per reforçar els alumnes. És que segurament ho saben, sí, sí, clar. Jo també ho sé. És gent, i a més que la gent que has de dir que a l'educació és gent molt formada, que sap molt del tema, però que quan es troben davant d'una classe amb 40 alumnes, amb cadascú, amb la seva història, sí, puc saber què la fer, però no sé si puc fer-ho. Una situació d'una persona pròxima que és professora de... és mestre d'infantil, amb 25 alumnes i de 20 nacionalitats diferents. M'ho expliques? Clar, és que a veure... a I3. A I3, d'acord? O sigui, a P3. Sí, sí, sí. 20 nacionalitats diferents amb 25 alumnes. Clar. Doncs sort, eh? Vinga, espalmadeta a l'espai. Clar, ella pot saber com ha de tractar els alumnes, però quantes hores estan els nens a l'escola? Per això. 6 hores amb 20 i escaig, amb 20 i escaig nens, amb 20 i escaig nens, amb què venen cadascú d'un lloc diferent, cadascú amb les seves situacions, és impossible. Amb una persona només al capdavant de la classe, és pràcticament impossible. Seguim. Seguim amb la portada, sí. Clar, diu que Catalunya rebrà el 2024 29.826 milions d'euros, que és un 18% més que aquest any, i l'estat rebaixa el 0,1% l'objectiu del dèficit autonòmic. D'acord. Clar, també destaca que Abascal diu que el poble voldrà penjar pels peus Sánchez i Feijó considera lamentables les paraules del líder de Vox. Que incita, vaja, a la violència total i absoluta. Sí, sí, totalment. I per tancar amb la portada de l'Ara, diu que Espanya renuncia a fer que es voti l'oficialitat del català i Junts confia que el govern espanyol hi continuarà insistint. Molt bé, seguim amb la portada de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb aquest conflicte català i diu que la llei d'amnistia s'ha sotmet al seu primer pas pel Congrés. Diu que el ple de la Cambra debata avui sobre la norma, que després podrà ser esmentada i s'enviarà al Senat. Feijó intervindrà en nom del PP per subratllar la gravetat de la mesura i pel PSOE parlarà Pachi López. D'acord. Amb fotografia principal veiem una fotografia sota el títol Reduir i no eliminar els combustibles fòssils. I veiem una activista que surt amb un cartell que posa End Fossil Fuel, Save Our Planet and Our Future. Es diu Liepria Canjugam i reivindica el final dels combustibles fòssils per salvar el nostre planeta i el nostre futur. La conferència del clima de l'ONU, que avui acaba a Dubai, no se l'escoltava. i l'esborrany d'acord final descarta la proposta d'una eliminació gradual dels combustibles fòssils i ara advoca per reduir-los. Molt bé. He mirat el perfil d'aquesta activista. És una nena, una activista per la justícia climàtica i té 12 anys. 12 anys, eh? 12 anys. No sé per què. Està sortint com un moviment de nois, noies, nens, nenes, activistes climàtics que és important. Home, al final són els nens que hauran d'agradar al planeta que els deixem, per tant. Bé, seguim. La Vanguardia menciona un tema sobre la Segona Guerra Mundial. Diu, complicity era la paraula clau. La Vanguardia localitza els arxius nacionals britànics l'informe secret sobre com pensava Churchill encara la guerra contra Espanya si Franco entraven al conflicte al costat de Hitler. Caram! Uau! Sí, sí, Déu-n'hi-do. La Vanguardia també veiem que diu que Rússia redobla el càstig a Kerson en fallar l'ofensiva ucraïnesa al Nieper. També menciona a la Vanguardia que Simó defuig l'autocrítica per Pisa i descarta fer canvis immediats. I en fotografia petita veiem en tema esportiu aquest líder de la Lliga diu que Europa s'interessa pel fenomen Girona. I veiem que hi ha la línia 8 dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb 5 anys d'obres a l'Eixample. Molt bé. Passem a les altres portades, concretament a la del punt avui que obre dient rescat per l'educació i és que la conselleria demana fer pinya i anuncia 10 mesures per revertir el retrocés i que hi haurà més proves diagnòstiques i una agència d'avaluació de les polítiques aplicades. Després, la imatge es veu aquí diferents pots amb llavors. Diu que venen a ser llavors, diu que a la recerca de les llavors del passat recuperen el vellès, varietats agrícoles tradicionals arraconades per la gran indústria alimentària. Bé, diuen que les llavors seran també part de l'alimentació del futur. Sí. I per tant també d'aquí la seva importància. El punt avui també fa referència a aquesta línia L8 dels ferrocarruils, que diu que es perllonga a partir del 8 de gener i que el nou tram creuarà túnel de metro i de tren i també el dipòsit d'aigües pluvials. Molt bé. També que acaben vuit anys de governs ultra a Polònia, el rebuig de la investidura de Moraviechi a Plana al Camí a Trusc. I també el punt avui fer una entrevista a Sidoní, que el grup barceloní, tot un clàssic del Poblenou, té nou disc i actuarà a dues nits al gener, a la sala Gran de Ras Matàs. Diu que ens il·lusiona un disc en català, diuen ells. Molt bé. I passem a la portada del periòdico, que diu que la pobresa pesa més en l'educació que l'origen. Un estudi prova que les notes dels alumnes migrants i els no migrants s'igualen si es resta el factor econòmic. És molt evident, no? Sí, és a dir, pesa més, òbviament, l'economia, els recursos econòmics, que no pas l'origen. Exacte, sí. Una família té molts recursos econòmics per tal que els seus fills puguin dedicar-se plenament a la seva educació. És igual d'on sí. Bueno, és igual. En principi no. I la consellera Simó, la d'educació, diu que descarta un plat de xoc. Són aquestes les reaccions després dels resultats de l'últim informe PISA. També el periòdico diu que la COP-28 aludeix per ara el compromís d'eliminar l'energia fòssil. També que la Unió Europea anuncia sancions contra Hamas i els colons israelians radicals. Que Open Arms significa a la Barceloneta un naufragi amb 2.600 morts. Ostres. que Isenda nega una negociació bilateral amb Catalunya sobre finançament i que la sanitat catalana imposa jubilacions forçoses malgrat la falta de metges. La fotografia no l'hem dit, però la fotografia principal del periòdico surt a Joan Pera en un moment de l'obra de teatre titulada Tot l'any pot ser Nadal. Diu aquí el Teatre de Nadal. Fan una selecció de les espectacles que en les pròximes setmanes convertiran la cartellera barcelonina en una festa. Mariona, aquestes són les portades dels diaris en català d'avui, dimarts, 12 de desembre. T'escoltem més tard els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern a la una amb l'informatiu complet de les notícies d'aquí de Sant Just i també a les 7 de la tarda. Exacte, Núria. Ens escoltem ara. Ens escoltem. Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer el pas A casa de feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu acer Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per tinguis jo per tu pur I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Molt per parlar, molt per viure Generalitat a Catalunya Sempre endavant Vinga, escoltem Joan Deusa amb la gran eufòria I després passem a fer les efemèrides amb l'Enric Llença el davant a l'aire I se'n va cridant a casa Baixa, amor meu Baixa, amor meu Que ja ens tocava Sol volant al tap del cava I tothom sabrà sa taula Baixa, amor meu Baixa, amor meu Que això s'acaba S'acaben les hores que mai no acaben Els dies que despertàvem Tant tants de deixar-ho estar És com si tot Tornés a lloc Tornés allò D'acord Una dona gran recorda Haver viscut la gran eufòria Baixa, amor meu Baixa, amor meu La vida és nostra S'acaben Les hores que mai no acaben Els dies que despertàvem Tampats de deixar-ho estar És com si tot Tornés a treballar S'acaben Les hores que mai no acaben Els dies que despertàvem Tampats de deixar-ho estar És com si tot Tornés allò D'acord Any 1938 Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament Construeixen el refugi antiaeri de les escoles Un espai que serviria de protecció Per a la població en cas De Tacaeri Ara, el 2023 Sant Just inaugura el seu segon refugi Un espai per i amb el poble On cada tarda de 5 a 7 A Ràdio d'Esvern Encendrem el pilot vermell De l'estudi Emilio Escazóquio Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern Benvinguts al refugi Intento no creuar-te la mirada Passen 6 minuts A dos quarts d'onze del matí Fem les efemèrides Bon dia Enric Bon dia Núria, com estem? Doncs molt bé Esperant a veure aquests fets històrics 12 de desembre Tal dia com avui Ens acostem al Nadal Sí, sí, sí, ens acostem Bé, 12 de desembre de 1901 Fa bastant Fa bastant Marconi, un físic italià Pionent el desenvolupament de la radiotelegrafia Va fer història En rebre la primera transmissió de ràdio Trasatlàntica Oh, uau 1901 Una fita important tenint en compte a l'època De fet, és una fita importantíssima Marconi estava a Terra Nova Que està a la part nord-est del continent americà I va captar un senyal enviat des de Cornualles, Anglaterra La senyal era molt simple Era Codi Morse I era de lletra M Que era la primera inicial de Marconi Del seu cognom Oh, mira Però aquest esdeveniment tan simple, tan senzill En principi va ser clau en la història de la comunicació 3.200 quilòmetres de distància Trevessant l'oceà Atlàntic Aquest èxit va demostrar que era possible La comunicació inalàmbrica a través d'amples extensions d'aigua Una idea que fins aquell moment es considerava Gairebé impossible Gran avenç tecnològic Gran avenç de comunicació Marconi va continuar treballant Millorant la tecnologia de la ràdio I de fet el seu treball va ser fonamental Per l'avenç de la comunicació inalàmbrica al segle XX Ara podem estar a qualsevol lloc del món Envia un whatsapp, un vídeo Explicar on som Tan fàcil Tan fàcil Però en aquell moment això va ser una totalitat Nosaltres ja hem nascut amb això pràcticament No, jo no tant, però sí Bueno, el fet de poder enviar missatges Però en aquell moment Jo soc dels que quan anava de viatge fa anys Havia de buscar una cabina per avisar a casa He arribat bé Estem bé Estem bé, sí, sí Bueno, clar Suposo que això en el seu moment, el 1901 Sí No, no, tant La gent hauria D'hauria al·lucinar, sí, sí, està clar De fet és un esdeveniment històric I el 1999 Un patruller maltès No sé si ho recordaràs Que es deia Erika Va naufragar davant de la costa bretona I va vessar al mar 10.000 tones de fuel Doncs no, era molt petita Sí, sí Doncs l'Erika anava carregat amb 30.000 tones de fuel Pesant Es va trencar en dos enmig del mar En condicions meteorològiques adverses A uns 45 quilòmetres De la costa bretona Com a resultat del naufragi Aproximadament, segons les fonts Entre 10.000 i 20.000 tones de fuel Van caure al mar Contaminant 400 quilòmetres De la costa atlàntica francesa Per favor Per favor La marea evidentment va afectar Sèriament la vida marina I els habitats costaners El vessament va causar danys extensius A la fauna A la flora A les aus A la pesca A baix del turisme Va ser brutal Sí que me'n recordo No del xafapote Sí Del prestigio Del prestigio D'aquest suposo que és Clar que és Abans D'aquest no me'n recordo No tenia Jo aquest estiu vaig estar xerrant Una mariscadora Una marisqueira Aquestes que van a fer De Galícia De Galícia I encara quan m'explicava Plorava De allò del prestigio Sí Caram De com va anar Deuria ser allò Impressionant Sí En aquest cas L'Erica va ser un impacte Ambiental brutal També I sí que el que va fer És que canviés una mica La decisió novella europeu De fet A partir d'aquell moment Les navegacions D'aquest estil Obligaven a utilitzar Patrulers de doble casc Que són aquells patrulers Que si un dels cascos peta Queda un segon Evidentment Si es parteix per la meitat Ja Continua passant el mateix Però millorava una mica El que seria La seguretat I la companyia Total Fina Elf Va ser durament criticada Per la gestió del desastre Va ser portada als tribunals Van pagar Un paston Amb indemnitzacions Però vaja Segur que en teniu molt més No passa res A nivell ambiental Això no es pot recuperar No es paga de cap forma No es trigues molts anys Segur que en el fons del mar Encara hi ha xapacote D'aquell desastre I el 2004 Sony llença La Playstation portàtil La PSP La famosa PSP El 2004? 2004 No fa tant Hòstia No, no, no Ja anem per la 5 Bé, aquesta era la portable Ah, val La que anava en mà Ah, sí, sí La que era com la Sí, sí Com una Gameboy Exacte Però de fet Va ser un Primer la van llançar al Japó Que això es feia molt abans Ara és a nivell mundial Sempre Tot és a l'hora Però abans sempre es llançava al Japó Que era molt punter a nivell tecnològic De fet encara ho és Perquè de fet Sony és japonesa I a Nord-Amèrica i a Europa No van arribar fins a l'any 2005 Uns nervis Bé Dir que la PSP Va ser una de les primeres consoles De joc portàtil A oferir gràfics de qualitat comparable A les consoles de sobretaula A més incorporava Pantalla de cristall líquid En el seu moment això era pioner Qualitat i capacitat de reproducció De veu i àudio I connectivitat wifi És a dir que es podia connectar a internet Per tant va ser una revolució En el seu moment Totalment La PSP Encara es ven No sé en quina versió estan Sí No, no De PSP no Sé que ara estan amb la Playstation 5 Això sí Però clar La PSP és un altre És un altre concepte No sé per quina deuen estar Ara mateix Jo tampoc ho sé I el 12 de desembre de 2015 Justin Bieber llença la cançó Love Yourself L'escoltem? Va ser una cançó originalment Escrita per Ed Sheeran Per el seu tercer àlbum Però qui la va convertir en un èxit enorme Va ser Justin Bieber Arribant al número 1 En 30 llistes de música I 21 països Doncs que va ser brutal Vull dir que va ser un boom Es van vendre 11,7 milions de copies De tot el món Convertint-se així En un dels senzills més venuts De la història a nivell global La cançó es diu Love Yourself I l'interpreta Justin Bieber Doncs ens quedem Escoltant aquest tema Enric I a més a més No sabia jo Que fos d'Ed Sheeran Jo tampoc ho sabia Fins fa unes hores Unes hores Fins fa unes hores Vinga Anem enric Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores Fins fa unes hores I never felt so low When I was vulnerable Was I a fool To let you break down my walls Cause if you like The way You look that much Oh baby You should go And love yourself And if you think That I'm Still holding on To something You should go And love yourself Cause if you like Cause if you like The way You look that much Oh baby You should go And love yourself And if you think That I'm Still holding on To something You should go And love yourself You should go And love yourself And love your heart la música coral més de mil anys d'història un programa realitzat i presentat per Pep Quintana Vinga, seguim escoltant una mica més de música de Justin Bieber de fons mentre esperem el Carles per fer la previsió del temps que sapigueu que avui han sortit a la venda al Centre Social El Milenari les entrades per una activitat que organitza l'Ajuntament de Sant Jús per la gent gran de Sant Jús es tracta d'un espectacle que es fa als Jardins Torre Girona de Barcelona, allà al costat de la zona del Parc del Palau de Pedralbes un espectacle que es diu una tura encesa de llums i colors en plena nit i ja podeu comprar les entrades per aquelles persones grans de Sant Jús us dirigiu al Centre El Milenari perquè es fa la venda de forma presencial i res, hi ha 50 entrades a la venda sortiran des d'aquí de Sant Jús amb un autocar el dia 19 de desembre per la tarda podeu acostar-vos si voleu al Centre Social i aconseguir les entrades i aconseguir les entrades i aconseguir les entrades i aconseguir les entrades per la tarda Vinga va, ara sí ja farem el temps Vinga, va, ara sí ja farem el temps. Ja vull 48, bon dia, Carles. Bon dia, ja m'havies presentat gairebé. Sí, sí, sí, ja t'havia presentat. Estàvem donant la notícia que hi ha una nova activitat molt xula per la gent gran de Sant Just, que es diu Natura Encesa, que la fan al costat d'allà dels jardins de Pedralbes, concretament als jardins Torre Girona. Sí, sí, ho he vist a la gent de l'Ajuntament. Sí, sí, sí, que hi ha 50 entrades només a la venda que es fa al centre mil·lenari, de forma presencial. Doncs molt bé, que els hi vagi bé l'excursioneta aquesta. Sí, el dia 19, no els hi plourà, no? Dia 19, ara explicarem una situació que hi ha, que probablement, com que som molt negatius pel que fa a meteorologia, doncs acabarà passant el que no volem. Bueno. Però s'està gestant un anticicló molt potent a l'Atlàntic, estem parlant en molts dies vista, i una depressió molt, molt potent. O sigui, penseu que quan hi ha un anticicló potent i una depressió al costat, pel seu sentit del girar, un va anar en el sentit de les agulles d'un rellotge, l'altre en el sentit contrari, doncs quan es fan molt grans, un a l'altre es van alimentant, i cada cop es fan més grans. Llavors, els mapes a llarg termini, que avui hem consultat, i avui tenim temps per parlar-ne una miqueta, doncs marquen un anticicló molt potent a l'Atlàntic, enfront de les costes de Portugal, però mar en dins, de 1.050 hectopascals, penseu que és una autèntica animalada, o sigui, les... Això és pressió molt alta, no? Sí, els anticiclons potents que ens acompanyen durant molt de temps a Sant Just, doncs normalment són de 1.025, 1.030, 1.035 hectopascals, però no tan elevats com 1.052, que no ho tindrem a tocar, però el tenim a l'Atlàntic. I d'altra banda, cap a la zona de Rússia, cap al nord de Rússia, tocant a Finlàndia, hi ha una depressió que s'està aprofundint molt, que s'està fent molt grossa, que baixarà per sota dels 930, 940 hectopascals, o sigui, són dos monstres, que un porta molta estabilitat i l'altre porta molta inestabilitat. I a nosaltres ens toca la depressió, no? I és el que no se sap. O sigui, ara els mapes estan dient que s'està formant això, que seran dos megasistemes, un enfront d'Europa i l'altre a l'est d'Europa, i aviam qui acaba guanyant. I en funció de qui acabi guanyant, doncs tindrem durant molt de temps una situació o una altra. Quina és una situació? Doncs l'anticiclònica ens portaria un estiuet de Nadal, per allò de gairebé amb mànigues de camisa passant esteve, i si entrés l'altre, tindríem una irrupció d'aire fred molt potent a tot Europa, que aparcaria també la península ibèrica, que ens podria portar, doncs, nevades, a partir de, potser, cap d'any, reis tots aquests caps de setmana de finals de desembre, de primers de gener, doncs ens portaria molta neu, ens portaria precipitacions. Clar, vist, l'ho vist, des de fa tres anys, doncs és bastant probable que tinguem una estabilitat brutal i que ens acompanyi, doncs, durant molt de temps, i que potser els Nadals aquest any, de fred, en parlarem ben poc. Ens hem anat molt lluny, això s'ha d'anar veient, s'ha d'anar gestant, aviam com va evolucionant tot, i anirem seguint-ho, perquè això és de cara a la setmana que ve, i ja veiem com evoluciona la cosa, però podríem tenir l'una o l'altra, ja veurem com va. Després, pel que fa a les properes hores, doncs bé, tenim un front, una depressió, que està viatjant d'oest cap a est, que ja està circulant per tot el que és la meitat nord de la península ibèrica, ahir ens va portar alguns núvols alts, avui ens està portant, doncs, alguns núvols una miqueta més gruixets, gruixudets, perdó. Aquesta depressió és molt gran, tot just ara entra per la zona de la Bretanya Francesa i entrarà a Europa i provocarà precipitacions i nevades en aquella zona, i nosaltres, com que tenim la part de sota, doncs sí que afectarà una miqueta tot el que és el Cantàbric i també podria afectar cara a nord del Pirineu, Pirineu, Pirineu-Gironí. Aquesta depressió està previst que en el seu gruix, o la seva màxima intensitat, estigui entre l'última hora de dimecres, matinada de dijous. Aquesta depressió, ara, en el principi, ens estan vient vents engarbinats, ja sabeu, aquests vents, doncs, rescalfen moltíssim l'ambient i ara ens toca, doncs, estem pràcticament rebent una situació molt càlida a casa nostra. Avui la mínima a Sant Jús ha estat de 13 graus, és una temperatura que hauria de ser la màxima per tot el any que estem, i ara, en aquests moments, estem a 17,6 a Can Ginestar, però hem arribat als 18. Aquest vent de garbir arriba molt rescalfat i fa pujar molt les temperatures. Pensar que en un mes de desembre, avançadet, que ja estem al dia 12, en un dia gris, hauríem d'estar passant molt de fred. Sí, sí, sí. Doncs aquest vent agarbinat el que s'encarrega és de temperar aquesta temperatura, fer-la pujar i tenir valors molt suaus. Això ens passarà avui, tindrem aquesta tel de núvols, es poden obrir algunes clarianes, però són núvols prims que ens van circulant, i demà, doncs, aquests núvols cada cop tindran més entitat, cada cop seran més gruixuts. No hi ha pràcticament cap mapa que parli de pluges o nevades que podrien arribar a partir del matí, migdia de dimecres, primer una cota de 1.800 i després baixant a 1.300 a la nit, o sigui que, com veieu, la temperatura demà començaria a baixar. Avui la previsió ens porta a parlar d'aquests 18 o 19 graus, fins i tot una miqueta més si arriba a sortir el sol al migdia, o sigui que avui són valors altíssims, estem pràcticament entre 5 i 6 graus per sobre del que tocaria. Demà dimecres ja recula una mica la temperatura, si avui parlem de 18-19, demà és probable que parlem de 16-17, o sigui que demà baixa la temperatura i anirà baixant cada cop una miqueta més, i ja a partir de dijous quan ens hagi passat el front ens entra vent de mestral, entra vent del nord, entra tramuntana... I un fred que et cagues, no? I això farà, sí, que entri una miqueta més de fred d'Europa, que ens entri un aire una mica més fresquet, que el que farà és normalitzar les temperatures, o sigui, si comparem la temperatura màxima d'avui o ahir, que es va arribar pràcticament als 19 graus, amb la que tindrem dijous o divendres, doncs hi ha una diferència ben bé de 5 o 6 graus, o sigui, tot el que hem recuperat amb temperatures càlides des del cap de setmana fins avui dimarts, demà baixen una miqueta i a partir de dijous, divendres, dissabte, ja parlaríem de valors que avui ho anunciàvem a xarxes, doncs amb màximes al voltant dels 14 a 15 i mínimes que aniran baixant més, o sigui, cada dia que passi d'aquesta setmana, sobretot la segona meitat, doncs aniran baixant una miqueta més i podríem arribar al cap de setmana amb mínimes de 5 o 6 graus, que és la que vam tenir i no fa massa, ara fa uns quants dies, si no recordo malament, va ser divendres, a la mica vam arribar a 5,6, que és la mínima d'aquest mes de desembre, doncs podríem baixar valors d'aquest tipus, o sigui que passa aquest front entre avui i demà i primeríssima hora de dijous, després entre l'altre muntany i el mestral i això farà, doncs, que per una banda baixin les temperatures però que se'ns estabilitzi molt el temps i aquest temps estable, de moment, doncs sembla ser que voldria continuar amb nosaltres. Les previsions que estem mirant, aquesta història que comentàvem ara al iniciar aquesta meteoficció que comentàvem de cara a les festes de Nadal, molts mapes apunten a que l'estabilitat serà el protagonista i que hi haurà pocs canvis pel que fa al temps, o sigui que les màximes es mantindran, seran valors al voltant dels 15 graus, mínimes que aniran jugant entre els 5 i els 6 graus, però que això es podria allargar fins ben bé Sant Esteve. Hi ha molts mapes que ens marquen això, però com que hi ha aquesta petita possibilitat que l'anticiclò aquest tan potent se'ns en vagi una mica, només que marxi una miqueta cap al nord, si ara es troba al seu centre, doncs podríem dir que la paral·lela de Galícia, mar en dins, molt en dins, cap a l'Atlàntic, doncs si això tirés una miqueta cap a Groenlàndia o se n'anés una mica cap a Islàndia, això provocaria que tot aquest aire fred que l'anticiclò està fent de barrera, doncs pugui entrar, es canalitzi pels Alps i pogués arribar a la península ibèrica. que estem a l'espera d'aquesta situació, no ho marquen masses mapes, jo crec que els mapes de previsió veient el que ens ha passat els últims tres anys a Catalunya, doncs no ens estan donant masses bones notícies de cara als propers dies pel que fa precipitació i pel que fa núvols o fred i ho haurem d'anar seguint. Anirem veient aviam com va evolucionant això, anirem seguint cada dia i aviam si es posiciona aquesta inestabilitat, tot i que, clar, que a ningú li agrada tan poc que hi hagi inestabilitat durant les festes de Nadal, però, bueno, els esquerdos estaran contents i els pantans també, o sigui que hem de ser una mica solidaris però falta que fa. Perquè ens fa molta falta i si caugo per Nadal, doncs que va per Nadal. Doncs mira, que caigui per Nadal. De moment no, eh? De moment la cosa està molt aturada, està molt parada, o sigui que ja veurem com va evolucionant la cosa els propers dies. Molt bé, doncs Carles, gràcies per la informació meteorològica i et seguirem escoltant a les properes hores. Perfecte. Que vagi bé. Esquistarem. Fins ara. Adéu. En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses i minars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. Al mar, al mar. Plantem les tovalloles, convido a un gelat, juguem a pala grega, esquim amb passejants, a l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist, a la cala del costat dormo una estona ara que bufa de mar. Així estirada se't veu espectacular, llarga i blanqueta a la sorra, llegint intrigues vaticanes, que a final inesperat és abusiva tanta calor, t'incorpores i et poses bé al banyador, amb un calcàlcules com està l'aigua i tot està llest, per tal t'entreva el mar. Al mar, al mar. Al mar, al mar. Al mar, al mar. Al mar. Així dorms i un dia vents, i passes per aquí, i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no et podria sumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny. Un d'aquí, a l'altra banda del món, i amb xiringuit un quatre pins al fons, tu i jo asseguts a la barra... A aquesta hora es fan públiques les nominacions dels setzents Premis Gaudí. Hi ha 71 produccions catalanes que opten a entrar entre les finalistes. És una xifra rècord que demostra el bon moment que viu al cinema català. Unitat mòbil a la Pedrera. Marc Garriga, bon dia. Bon dia d'aquestes 71, les favorites per la seva trajectòria en taquilla i en festivals d'arreu del món són 20.000 espècies d'abelles d'Estivalizu Resola, os de plata berlín i bisnagador al Festival de Màlaga, Creatura d'Helena Martín, millor pel·lícula de la quinzena dels cineastes al Festival de Canes, Un amor d'Isabel Cuixet, que va participar al secció oficial del Festival de Sant Sebastià i que té set nominacions als Goya. Saben aquell de David Trueva, que ha recollit onze nominacions als Goya. a Pont Entry, l'arribada d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vázquez amb tres nominacions als Speedit Awards, que són com els Òscars del cinema independent. I tot seguit, d'aquí uns minuts, els actors que es van endur, els Gaudia, la millor interpretació en la passada edició, Vicky Luengo i Pol López, per la pel·lícula Suro, faran la lectura de nominats. La votació estarà oberta des del 12 de desembre fins al 29 de gener i els premiats es donaran a conèixer la gala del 4 de febrer al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona. Marc Garriga, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més notícies, Sara Riera. En marxa una manifestació del Sindicat d'Infermeres de Catalunya pel Centre de Barcelona en contra del nou conveni de l'Institut Català de la Salut. Avui han convocat una jornada de vaga indefinida conjuntament amb altres sindicats minoritaris denunciant que estan en una situació límit. Barcelona, Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. Centenars d'infermeres fan una marxa lenta des de la plaça Catalunya fins a la plaça de Sant Jaume per exigir millores laborals i salarials. Avui comença tota una setmana de mobilitzacions que no està secundada pels sindicats majoritaris. Sentim que deien les concentrades. Els sindicats estan comprats. És així. Perquè majoritàriament els sindicats estan composats també per un col·lectiu metges, homes i el col·lectiu d'infermeres com sempre som dones cuidant de dones. Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio Barcelona. I pujant els casos de bronquiolitis a Catalunya l'última setmana segons les últimes dades del Departament de Salut aquestes infeccions passen al davant de la Covid-19 i se situen en segon lloc d'incidència després del rinovirus del refredat. Tot i això, l'última setmana ha pujat el nombre de persones ingressades als hospitals amb coronavirus. Ara hi ha 473 hospitalitzats de planta amb la infecció sent més que la setmana passada. Vuit persones són a l'UCI. Pel que fa a les varietats del virus, puja la incidència de la JN.1 que està provocant aquesta nova subvariant un increment de casos en diferents països. Primeres sancions als ajuntaments que han superat el consum d'aigua durant l'excepcionalitat per sequera a les comarques de Girona la que ha multat l'Ajuntament de Bagú amb més de 54.000 euros i el de Palau Saberder amb gairebé 19.000 per haver-se accedit en els litres per mesos. La companyia Zara posa en marxa avui a Espanya la seva pròpia plataforma de venda de segona mà és Zara Pre-Ont. Es tracta d'una plataforma com Wallapop o Vinted però només per roba d'aquesta marca amb l'objectiu d'allargar la vida útil dels productes, diu la companyia i avançar cap a un model de moda més sostenible. Per això, el web de Zara ha obert un nou apartat on les persones que volen vendre peces de roba usada poden anunciar-les i els possibles compradors contactar-hi. A banda d'això, la companyia els facilita mètodes d'enviament o, si cal, l'arranjament de la roba. Zara s'afegeix així a altres iniciatives d'altres marques de segona mà que han posat en marxa empreses com AQM o la gran distribuidora comercial Alcampo o Carrefour. Esports, Montserratia. Lewandowski, Gundogan i Araujo han entrat finalment a la convocatòria del Barça pel partit de Champions de demà a envers a la primera llista no hi eren. Es manté la baixa de Frenkie de Jong que té febre. Tot plegat pel fet que l'equip tornarà dijous en lloc de fer-ho demà mateix després del partit. Els blaugranes viatgen avui cap a Bèlgica ja classificats per als vuitens de final i per assegurar la primera plaça de grup. Avui es juguen fins a vuit partits de la Lliga de Campions en els quals es decidiran dues places més per als vuitens. La Reial Societat es juga a primer lloc del seu grup al camp de l'Inter de Milà. A la una del migdia sorteig dels setzents de final de la Copa més del Girona i l'Espanyol ja hi entra el Barça a l'eliminatòria es jugarà encara partit únic els dies 6 i 7 de gener. En embola la Lliga el Barça segon a dos quarts de nou els blaugranes són líders i els valencians penúltims. A partit es pot veure es per 3. A les 9 el Gran Ullers tercer visitarà el Benidorm que és vuitè. I en bascet a l'Ina Béal Sant Antoni Spurs on juga un dels jugadors amb més projecció actual Wemba Nyama han perdut amb els Rockets sumen la 17a derrota consecutiva la pitjor ratxa de la història de l'equip. Un altre històric els Pistons de Detroit encadenen 20 derrotes consecutives la pitjor ratxa en una mateixa temporada. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. bon dia passen 6 minuts de les 11 us informa Mariona Salas-Vilanova. Aquest dissabte 16 de desembre a les 12 del migdia l'Espai de Lliurecreació Carme Malaret de Sant Just presentarà el llibre L'Espai X que commemora els 10 anys d'activitat creativa i artística de l'Espai. Aquesta obra recopila 230 pàgines de contingut amb la participació de més de 65 persones que han aportat els seus escrits imatges compartint relats i experiències úniques. El llibre serà el protagonista d'un esdeveniment que també inclourà una mostra d'obres originals dels 10 artistes que van participar en la primera edició de custòdia Art en Moviment un projecte que destaca l'art en constant evolució. La mostra romandrà oberta al públic fins al 5 de gener amb un horari de 6 de la tarda a 8 del vespre en dies laborables i de 12 del migdia a 2 del migdia als dissabtes. Aquesta celebració busca commemorar una dècada d'existència de l'Espai de Lliurecreació Carme Malaret i també reconeix la contribució i el suport de la comunitat artística i els amants de l'art a Sant Just. L'equip gestor de l'espai conegut els que han confiat i han format part d'aquest projecte al llarg dels 10 anys. Aquest Nadal Sant Just llança a la campanya Cap Infant Sense Joguina una iniciativa solidària que busca garantir que tots els infants del municipi rebin joguines el dia de Reis. Fins al dia 3 de gener la ciutadania pot col·laborar a comprar amb vals de 5 euros en comerços locals adherits a la campanya. Té com a objectiu assegurar que els infants de famílies en situacions desfavorides del municipi rebin regals nous i adequats a les seves edats. Totes les joguines adquirides amb els fons recaptats seran comprades en establiments de Sant Just promovent així també el comerç local. Els comerços participants són Cal Llibreter, la Cistelleria Ballart, Confeti, l'Escrivà, la Via en Papier i Tutu Barcelona. El dijous 21 de desembre a les 7 de la tarda a les escoles de Sant Just la productora audiovisual Sant Justenca Cric Crac Productions juntament amb la Fundació Rèixida presentaran un nou projecte per fer un documental sobre Daniel Cardona i Civit, destacat activista, alcalde de Sant Just i figura clau en la història de l'independentisme català. El projecte es presenta quan es commemora l'any Daniel Cardona, un període dedicat a reconèixer la seva contribució a la lluita per la independència de Catalunya. Aquesta iniciativa compta amb el suport de diverses personalitats, incluint historiadors, periodistes, membres de la societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica. El documental promet ser una exploració profunda de la vida i el llegat de Cardona, oferint una visió detallada d'aquesta figura tan controvertida com influent. Després de la presentació del projecte es farà un passeig guiat per diferents espais de Sant Just que van ser importants en la vida de Cardona. Aquest esdeveniment pretén recordar la seva influència en la política local i catalana i destacar la seva gestió pública la qual va ser respectada tant a Sant Just com a tot el Baix Llobregat. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. La ràdio de Sant Just i tot el Baix Llobregat. I avui que et puc fer una cançó recordo quan vas arribar amb el misteri dels senzills els ulls inquiets el cos altiu i amb la rialla dels teus dits pares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom. l'aure M'és tan difícil recordar quants escenaris han sentit la nostra angoixa per l'avui la nostra joia pel demà a casa enmig de tants companys o en trist exil i mal enllà mai no ha mancat el teu alè l'aure l'aure i si l'atzar et porta lluny que els déus et guardin el camí que t'acompanyin els ocells que t'acaronin els esteus i en un racó d'aquesta veu mentre la pugui fer sentir hi haurà amagat sempre el teu sol l'aure l'aure l'aure Fins demà! Fins demà! 100% música relaxant Smooth Jazz Club Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. Passen 14 minuts de les 11 del matí, comencem la segona hora de la Rambla i ens toca fer l'entrevista del dia. Avui la convidada és Laia Flotats, la portaveu del grup municipal d'Endavant Sant Just. Connectem amb ella via telefònica per tractar alguns dels temes de l'actualitat Sant Justenca. Hola, Laia, bon dia. Hola, molt bon dia. Doncs bé, comencem parlant d'alguns temes que afecten el dia a dia a Sant Just. Amb Endavant Sant Just encara no havíem pogut parlar, no havíem tingut l'oportunitat de comentar l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament per al 2024, del ple d'octubre. Vosaltres vau votar en contra de les ordenances fiscals, baja dels impostos, i us vau abstenir en els pressupostos generals. Laia, en quins àmbits Endavant Sant Just vau trobar a faltar partides pressupostàries, inversions? Bé, primer de tot el que vull explicar és el nostre sentit, el sentit del vot en contra de les taxes municipals, dels impostos municipals de cara al 2024. Sí. I, bàsicament, es fonamenta amb la creació de la nova taxa de residus, que nosaltres, tal com vam explicar el ple, aquesta taxa, quan es va crear l'IBI l'any 89, els veïns fins aleshores ja pagaven una taxa de recollida d'escombraries, i l'any 89, quan es va crear l'IBI, en aquell moment vam fer pujar el rebut un 35%, un 39%, si no recordo malament. Això llegint la hemeroteca d'aleshores, eh? Sí. I l'explicació que es va donar a tots els veïns i veïnes d'aleshores, perquè, clar, era un augment molt gran, era que el nou impost d'IBI, que s'havia de fer per llei, incorporava la taxa d'escombraries, i que per això, doncs, era més alt, si es comparava només amb la taxa de contribució urbana, que era com l'antic IBI, però si afegies les escombraries, aleshores no era un augment tan gran. D'acord. Clar, si a l'any 89 es decideix que l'IBI incorpora la taxa d'escombraries, ara, l'any 2023, si es volia fer una taxa d'escombraries separada, que, bueno, no és que es volgués, és que s'ha de fer perquè ho diu la llei, doncs, no sé, ho hauria sigut que s'hagués restat de l'IBI. I no va ser que després de la incorporació d'aquesta taxa es va tornar a treure posteriorment? No, que nosaltres no. Per tant, el que dieu en d'endavant, Sant Just, és que s'està pagant, com si diguéssim, dues... Bé, que es pagarà dues. En el seu dia, sí, que l'any 89 es va fer un augment de l'impost de les cases i els pisos, el que era la contribució urbana i a l'IBI, es va fer un increment del 39% i l'explicació que es va donar als veïns i veïnes era que incorporava, aquest nou IBI incorporava la taxa d'escombraries. D'acord. I ara, el 23, es crea una taxa d'escombraries separada de l'IBI, perquè ho diu una llei, però no resta de l'IBI. Quan portem 30 anys, quan portem 25 anys que ens diuen que ja estava dintre de l'IBI. Nosaltres considerem que s'hauria d'haver de tret de l'IBI, haver-la fet a part, perquè hi ha una llei que diu que s'ha de fer a part, i amb això estem d'acord, però s'hauria d'haver de tret de l'IBI. Això és el que creiem. Potser també serveix com a per al finançament de la gestió de residus o del servei de recollida d'escombraries... Altra cosa és la motivació per la qual s'ha de fer una taxa separada de recollida d'escombraries. Això és una directiva europea que obliga que tots els ajuntaments tinguin una taxa de recollida d'escombraries, la recaptació de la qual sigui equivalent al cost del servei de recollida d'escombraries. Això és la definició d'aquesta taxa, aquesta taxa de complir aquestes condicions. Això és una altra història. Això és perquè la taxa tal com ha de ser i com s'ha d'imputar tots els ciutadans i ciutadanes ha de ser amb aquesta finalitat. Nosaltres el que diem és perfecte, això ja ens sembla bé, és correcte, però si s'estava pagant dintre de l'IBI s'hauria d'haver restat de l'IBI, separar-la, o sigui, treure-la. Si fa 25 anys es va posar dins, ara s'hauria de treure-la. Només diem això. A part que també creiem que la data límit per posar aquesta taxa és el 2025. Sí. L'any que ve és 2024. Vam fer la següent observació. El sistema de recollida de residus amb xip no està implantat a tot el poble. Només es fa quatre barris. Falten set barris més, vuit barris més. Sí. Clar. Però aquest sistema es vol implantar el primer semestre del 2024, no? Això és el que ens van explicar des del govern. Però recordem que hem estat quatre anys per implantar el servei de recollida amb xip a quatre barris de Sant Just. Quatre anys. I ara en sis mesos ho implantaran en set o vuit barris la resta de barris de Sant Just, set o vuit barris més. Home, a mi em fa dubtar una mica. i en segon lloc... Sí que és veritat que la... I en segon lloc... Sí. La recaptació d'aquesta taxa, aquesta taxa està definida que hi ha un tram fixe i un tram variable. I el variable depèn de les vegades que tu obres i tanques el contenidor. De residu, el gris i el marró, el d'orgànica. El de rebuig, perdó, i el d'orgànica. Si jo no tinc la targeta, perquè en el meu barri encara no hi ha el contenidor amb xip, no em poden calcular l'estadística per determinar quin és el meu tram variable. Aleshores es va dir, no, el tram variable es mirarà amb l'estadística a partir del juny, no? A partir del juliol, per una manera. Perquè ja serà tot implantat. I en base a sis mesos farem el càlcul del tram variable pel 2025. Home, jo crec que tot això és molt precipitat. Perquè, d'entrada, ja dic, ja dic, eh? O sigui, quatre anys per posar xips, o sigui, contenidos amb xips en quatre barris. Sí. Bueno, no ho sé, eh? Clar, veient l'experiència prèvia, no? Amb els barris que de moment tenen aquest sistema, costa, no?, de veure que més barris amb menys temps puguin tenir el... No sé si hi ha alguna partida pressupostària, també, que sigui una mica més gran que expliqui, també, no?, que el sistema es desenvolupi de forma més eficaç. Bé, això, no sé si també potser s'ha de tenir en compte, però sí que, clar, veient l'experiència, doncs, costa una mica d'imaginar. Sobre la taxa, Laia, també, no?, en el ple vau manifestar, des d'endavant Sant Just, que no creieu que siguin els propietaris dels immobles els que hagin de pagar la taxa, tenint en compte el cens... Clar, és que al final la taxa és per la... O sigui, és per la recollida dels residus que generes, no?, que una persona vivint genera. Per tant, una persona vivint, una persona que viu en aquest immoble, en aquell o en el de més enllà. En la majoria dels casos, els propietaris, propietàries d'un immoble són els que hi viuen. Però hi ha molts, molts, molts casos que no hi hagi. Que fan llogats. Sí. Però la taxa, el que agrava, és la recollida d'uns residus que una persona genera vivint. Això hauria d'anar indexat al padró, no al cadastre, sinó al padró. Perquè qui viu a Sant Just està empadronat a Sant Just, segur. Ja, clar, llavors també s'ha de tenir... I qui no viu a Sant Just, doncs, no està empadronat a Sant Just. Però l'ús és perquè està empadronat. I a part també cal tenir en compte que hi ha vivendes que generaran més residus que d'altres simplement perquè hi viu més gent. Perquè tenen nens i nenes petites o persones grans. Sí, sí. Perquè són famílies o persones soles. Clar, és diferent. Si ho fas per valor català i per immoble, no estàs diferenciant entre quantes persones hi viuen en aquell immoble. En canvi, si ho fas per padró, tu saps quantes persones viuen en aquell immoble i ho pots modular. Creiem que és molt precipitat. Creiem que de cara a aquest any, 2024, és precipitat. Ni està el sistema desplegat a tot el municipi ni, des del nostre punt de vista, això s'hauria d'haver tret de l'IBI. És a dir, que esperaríeu potser un any posar en marxa aquesta taxa? Sí. Sí, sí. Primer haguéssim fet tot el desplegament dels contenidors en xip, que tota la ciutadania s'acostumi a fer d'aquest sistema, perquè aquesta és la segona part, la gent s'ha d'acostumar, tot un 2024 recollint dades, el que es pugui, i a partir del 2025 un tram fixa, si no es té prou estadística, un tram fixa més gran al 2025 de forma temporal perquè no hi ha dades suficients de la part variable, i a la part variable hi ha la part variable que és l'incentiu perquè la gent recicli. Això està bé, és correcte, nosaltres estem d'acord. I, Laia, pel que fa... I bé, això, això en quant a les ordenances fiscals i als impostos. I pel que fa a l'augment del 5,8% de l'IBI, entenem llavors que tampoc ja esteu d'acord. Nosaltres aquí entenem que els costos dels contractes i de tot el que contracta l'Ajuntament, els sous dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament, tot ha pujat, tot, i per tant entenem que la recaptació a nivell dels impostos municipals que és el que financia un Ajuntament, entenem que s'hagi de pujar. D'acord. És segons un IPC, un IPC, saps, vull dir, no és una cosa exagerada, no ho veiem ni bé ni malament. Creiem que hauria que hauria de ser inferiors perquè s'hauria d'haver tret la taxa que les cobraries. D'acord. És aquesta la part. I bé, això. I pel que fa als pressupostos, doncs, que va haver-hi abstenció? Suposo que en algunes coses sí que... Sí, van fer una abstenció. En algunes coses sí que hi estàveu d'acord, en altres no tant. Sí, perquè, per una banda, recollia propostes nostres de pressupostos anteriors que encara ha estat pendents de desenvolupar, com, per exemple, la rehabilitació de les escales del carrer Església, o que es construeixi un aparcament a Mas Lluí, que això és una reivindicació que portem temps fent, o el fet mateix, no?, que es rehabiliti la masia de Can Candelet, o que es construeixi, per exemple, un tema que també ha sigut polèmic, que està sent molt polèmic, no?, el nou pavelló. Nosaltres estem d'acord que hi hagi una partida pressupostària per destinar-lo a la construcció del nou pavelló. No estem d'acord amb la ubicació. que això fa referència a la... I en aquest sentit, sí que vull fer un esment, si m'ho permets, Núria, sí, sí, sí. No, el tema del pavelló, perquè en el ple d'octubre se'n va parlar bastant. Va venir una entitat, una associació que s'ha organitzat, allà a Mas Lluïc, que estan recollint signatures i, bueno, tenen més de 600 signatures recollides demanant que el pavelló no s'ubiqui aquella franja d'equipaments de Mas Lluïc, bàsicament perquè hi haurà un problema de mobilitat greu, perquè això cohabitarà amb el nou institut d'escola que s'ha de construir allà a Mas Lluïc, també, i que generarà molta mobilitat. I l'equip de govern ja ha reconegut en diverses vegades el ple que hi haurà un problema de mobilitat en el moment en què es posi en marxa l'institut d'escola. Reconeixen que hi haurà un problema. Afegir un pavelló que també afegirà més mobilitat, doncs, nosaltres ja vam defensar en campanya que aquest pavelló havia d'anar a baix al costat de la IDUV i seguim reivindicant això. El que passa que ens sorprèn que si hi ha més de 600 signatures, l'equip de govern no s'ho repensi i ho reflexioni i parli amb els veïns i les veïnes i mirin de buscar alternatives. Perquè de la mateixa manera que quan s'ha d'arreglar un carrer doncs es parla amb els veïns i les veïnes del carrer per veure si necessiten més places d'apartament de motius o de cotxes o bancs, que així s'ha explicat també en el ple. Home, doncs, els veïns i veïnes de Mas Lluï és un barri de nova creació i que no s'ha comptat massa en l'opinió d'aquesta gent per veure amb quins equipaments es dota aquest barri. Home, un, que és un pavelló esportiu que a priori tothom hauria d'estar content però que generarà uns problemes de mobilitat en un barri que ja està saturat i que hi ha molts veïns i veïnes que no hi estan d'acord. Home, creiem que el seu seria que l'equip de govern atengués aquesta petició, s'asseguéssim i busquessin una alternativa. I la que nosaltres proposem, que és al costat de l'ITUV, és que està al costat del barri de Mas Lluï. O sigui, no es mou massa, no es pleça massa. Ho heu proposat en el ple, suposo, la construcció, de fet, en el butlletí municipal. de novembre, la columna que tens, Laia, quan explicàveu aquest corredor que vosaltres defenseu aquest eix verd. I a més a més, crea sinergies. La gràcia de fer-ho allà és que crea sinergies amb l'altre pavelló i el pot ser una mica més gran i aleshores s'afegir la part del gimnà, que és una cosa que també estan demandant als veïns i veïnes de Mas Lluï, que hi hagi un gimnàs, igual que hi ha la bona aigua. Està al costat de l'Institut d'Escola, amb la qual dona servei igualment als nens i nenes que aniran a l'Institut d'Escola del Mas Lluï. Està relativament apartat dels veïns i veïnes, amb la qual sorolls no hi haurà problema i a nivell de mobilitat està en una zona que no està col·lapsada, que és allà el polígono industrial a la Riera, no està col·lapsada aquesta zona. I els motius... I estàs al mig... Gairebé tothom pot anar caminant si vol perquè estàs com al mig del poble. Bé, al mig d'un... Al mig del que seria... Bé, més o menys. I els motius, Laia, pels quals l'Ajuntament o l'equip de Govern us ha donat o si és que ho heu parlat en alguna reunió de per què no pot ser viable un equipament allà on vosaltres proposeu al costat de la ITB. o de... Nosaltres ens vam comentar per un tema de l'aparcament, que el pavelló ha d'incloure aparcament. Nosaltres creiem que això de l'aparcament és subsanable i a més a més en l'entorn en què estigui ubicat el pavelló, que és un polígon industrial que normalment no està saturat de cotxes en les hores d'ús intensiu del pavelló que és a les tardes i al cap de setmana. el polígon industrial està ple de cotxes de dilluns a divendres als dematins. Però a les tardes no i als cap de setmana tampoc. I nosaltres creiem que és una bona idea. I... I, Laia, amb la construcció, si hi hagués, si fos possible aquest eix verd esportiu, no?, de la Riera, seguiria fent falta al pont de Maslluí? Sí, perquè el problema de mobilitat de Maslluí existeix. I a més a més, parlant amb els veïns i veïnes, últimament expliquen que Sant Feliu ha canviat el sentit de diversos carrers i llavors els veïns i veïnes de Maslluí de Sant Feliu surten per Sant Just. Amb la qual cosa, el trànsit que tenim a la part de Maslluí que és nostre no és només dels veïns i veïnes nostres, sinó que també són dels de Sant Feliu. Tot aquell barri ha de poder desembocar de forma fàcil, entrar i sortir de forma fàcil que és el que diem en el pla. I un apunt que et volia fer, perdona, del tema del pavelló. Per què també defensem que estigui ubicat allà a la Riera, al costat de l'ITB? Doncs hem de pensar que amb els nous desenvolupaments urbanístics que hi ha previstos a Sant Just, baixant per la carretera davant dels Mirany, que també és un barri nou, al davant es construeixen 600 habitatges nous, es comencen a construir ara, que implicarà l'arribada d'unes 1.200, 1.500 persones més a Sant Just. que voldran fer servir el pavelló també i els equipaments esportius. El fet de que no hagin de pujar més lluny, sinó que el tinguin a la Riera, els facilitarà la mobilitat de poder-la fer a peu o amb bicicleta i no amb cotxe perquè has de fer una pujada molt gran. És que creiem que el més idoni és aquella ubicació pels nous desenvolupaments urbanístics també previstos. d'acord. Però ja dic, lamentem l'actitud de l'equip de govern de no no voler obrir-se a escoltar alternatives i... Suposo que això fa referència també quan el tema que també defenseu en davant Sant Just, el tema de la planificació una mica dels Sant Just del futur, no? De preveure els problemes que pugui haver de mobilitat, de transport... És que, per exemple, una de les raons per les quals vam fer abstenció al pressupost és perquè, si bé, hi havia coses bones, o sigui, coses positives que vèiem, hi havia coses negatives i una és el tema de la mobilitat. Aquest pressupost del 2024 no inclou cap millora en mobilitat. Cap. De fet, i en el ple de... Quan és un greu problema Sant Just, greu, del que tothom es queixa. En el ple de novembre no sé si vau fer una sol·licitud també pot ser endavant Sant Just demanant, per exemple, que els serveis de neteja i de recollida d'escombraries no actuessin a Nores Punta per alguna zona en concret de Sant Just. Sí, perquè al carrer Major, la Rambla, en horari punt, en Nores Punta entre les 7, les 8 del matí passen els camions de neteja viària o a vegades també en cluses de recollida d'escombraries. I clar, són dies que pels matins en aquest horari estan molt saturades de cotxes. A més a més, afegeixes aquests vehicles que el servei que fan els obliga a anar més a poc a poc o a parar cada dos per tres. Això fa que augmenti la saturació de trànsit. Creiem que en cap ho facin anar un parell d'hores més tard de les 7, a partir de les 9 del matí, que no es varia una ruta, no es fa una variació una tan gran, i moure dues hores més tard aquests quatre carrers que estan més col·lapsats al dematí, amb això millorem una miqueta. Al final anem sumant i millorem una miqueta i almenys en aquest horari hora apunta no et trobes aquest tipus de vehicles que ho fan encara més complicat. I també amb el ple de novembre endavant Sant Just, per exemple, vau votar a favor de la moció per fer audiències públiques a Ciutadania de Sant Just, però, bé, va acabar no prosperant aquesta moció. Sí, perquè l'equip de govern té majoria absoluta i no hi estaven d'acord. Nosaltres vam votar a favor perquè creiem que al final és com passar comptes o explicar de forma més planera i més directa un assumpte de l'Ajuntament, no?, que està un assumpte que és del poble que l'Ajuntament ha pres una decisió o ha de prendre una decisió. Però és explicar si és cert que tothom pot venir al ple que es fa cada mes, el ple quan hi ha un edat polític és més tècnic també moltes vegades. A part que la gent quan ve per poder escoltar la part que li interessa potser s'ha d'estar dos hores i entenc que això és incòmode. Però una audiència pública és explicar aquell punt del ple aquella decisió que s'ha pres o la decisió que s'haurà de prendre explicar-ho ja de forma directa només això per part de l'equip de govern explicar-ho directament a la ciutadania amb un llenguatge ja més que normal no tan tècnic administratiu de l'Ajuntament i facilitant també la informació a la gent perquè ho hi coneixen millor. Aleshores, això ho veiem bé i de fet van dir abans de la pandèmia per exemple el pressupost municipal es feien convocatòries públiques i s'explicava el pressupost municipal. Això nosaltres ho hem vist. És cert que amb la pandèmia no es va poder fer òbviament és evident però després de la pandèmia no s'han tornat a convocar. Bé, des de l'equip de govern ens van dir que està previst que el mes de gener s'en faran. D'acord? Perfecte, doncs endavant per nosaltres això ja és una audiència pública. Per tant, vull dir, hem votat a favor perquè és algú bo, no és dolent, és bo. Laia, se'ns acaba el temps si et sembla. Ja. Deixem l'entrevista anar aquí. Bueno, aprofito per desitjar bon Nadal a tothom, bones festes. Molt bé. Molt bé, perquè crec que ja no parlarem fins passat festes i com sempre aconsellar a tothom i recomanar que quan vagin a comprar o hagin de pensar en la compra dels regals de Nadal pensin en el comerç de fer just que tenim una bona xarxa de comerç. Molt bé. Doncs Laia, que vagi bé, també bones festes igualment i fins la propera. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Adéu, Laia. Adéu, adéu. Béu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Béu, adéu, adéu, adéu. M noons reidu, adéu, adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Si vols! Fins demà! Fins demà! Fins demà! una miqueta balanç del pessebre i després faria el balanç del trimestre. Clar que sí, oi tant. Doncs bé, ells ja van explicar en què consistia la sortida del pessebre, però només dir que va ser una sortida excel·lent, una sortida d'aquestes de deu, perquè el temps ens va anar perfecte. És a dir, estàvem a dalt de tot posant el pessebre i a baix hi havia una mar de boira d'aquestes que es podien tallar. Què dius? Oh, que maco! Amb un cel esplèndid, feia fresqueta, però bueno... Però sí que veu un amunt, no? Veu pujar... Sí, el Cogulló de Turp. De Turp, és veritat. Bueno, ells en diuen el Turp només allà, a la zona. Sí, perquè dir Cogulló és que... Cogulló de Turp, i ells diuen, no, nosaltres diem el Turp. Clar, sí, sí. I llavors, doncs, bueno, va anar molt bé, perquè aquest any una mica es va concentrar tot en el primer dia. Normalment fèiem dos dies, el primer dia posar el pessebre i el segon dia, doncs, alguna excursió, alguna sortida més cultural o això, i aquest any ho vam concentrar tot el dissabte i pràcticament el diumenge al matí, doncs, ja vam esborzar i després tothom cap a casa. Però va anar molt bé, és a dir, que arribàvem allà, ens va bastar la fonda a cada gustí, a més, perfecte, vull dir, tot el menjar, l'estada, la recepció, vull dir, maquíssim. Molt a gust, no? Molt a gust, molt a gust. De veritat, tothom molt content. Érem, això, uns 18. Va omplir totes les places que hi havia disponibles per la sortida? Sí, sí, em sembla que va haver dos baixes, dos baixes perquè, bueno, com que hi torna a haver Covid, doncs la Covid ens va jugar una mala passada, podríem dir, no? Però bé, vam pujar, doncs, al tur, vam posar el pessebre, fantàstic, vull dir, tots bé, perquè era una excursió tampoc difícil, vull dir, senzilla, un trosset final una miqueta més engrapadet, però molt bé, i amb unes tres hores el vam fer. Tot plegat que ja arribàvem a la fonda, ja per dinar, i després de dinar, doncs ja vam anar a la visita, molt, molt interessant, a les salines, o al salí de Cambrils, que es diu, que és molt curiós perquè jo no en tenia notícia, perquè, saps, les salines de Gerri de la Salt, per exemple, o de Mar, però no, no, allà a l'Alugell, entre l'Alugell i els Orsoners, hi ha el poble de Cambrils, que és una antiga explotació que hi ha fet al segle XVIII, i la tenen ara recuperada, o sigui, era una explotació que va durar fins als anys 60. Però recuperada per a ús o per a vi? Sí, sí, sí, o sigui, en fan ús, o sigui, són tres joves espaviladíssims, valents, que llavors amb ajudes i tal han recuperat, i fan sal, i a banda, un espai com turístic, perquè tenen una piscina salada, tancada, que llavors pots fer banys aquests de terapèutics, no? Sí, sí, sí. I llavors també tenen possibilitat de menjar i de dormir, tot això, i una botiga amb tot de productes, de sal, chocolates, bueno, tot així, amb una mica de sal, no? Però vull dir que molt bé, han recuperat tot això, no tot l'envalum de, diguéssim, d'espais, no? De bancals i places, ho tenen més poques eres, podríem dir, de vaporització, però encara en fan, en fan cada any, i molt bé, molt macos, a més una visita guiada per tot el recorregut, que és un recorregut molt llarg, i tenen també un petit museu, i va ser una descoberta, una descoberta per tothom, de dir, ostres, val la pena, perquè no sabíem res, doncs que a l'alta muntanya hi hagués aquestes salines, i que encara ara les hagin tornat a rehabilitar. Total, que molt bé. Vau tenir una sortida de pessebre... Fantàstica. Fantàstica. Vau deixar allà el pessebre... El pessebre, doncs, ha de tallar el tur. Allà ha quedat. I allà ha quedat, i com que ja és fungible, doncs, ja el temps... Viu degradable, per tant, ja amb la pluja... Ja amb la pluja i tal, doncs ja farà la ceba. Sí, sí. I ara, em sembla, ahir vam tenir junta, i alguns dels que van anar, o tots els que van anar, ja ho diré demà, a l'Argentina, ara no em surt el nom, és igual, els fa gràcia d'anar-hi, i aniran un dia d'aquests a veure com està el pessebre i a fer l'excursió del pessebre, perquè eren habituals, diguéssim, de venir al pessebre i no van poder anar, doncs, per això, perquè havien sortit amb aquesta sortida el Perito Moreno, bé, tota la part aquella d'Argentina, no?, del Sud, sí. Molt bé. Molt bé, doncs aquesta ha estat l'última sortida, per dir-ho així, que... Bé, l'última sortida no, perquè n'hi ha dependents, o sigui... No, dic l'última que s'ha fet, eh? Sí, l'última que s'ha fet va fer aquest diumenge una matinal. Ah, una matinal. Una matinal, aquest diumenge, els pèl·legs de Viloví, em sembla que es diu, els pèl·legs de Viloví, i s'ha fet una matinal que jo no hi vaig anar perquè vaig fer-me una escapadeta a la meva terra ponentina. Molt bé, Romi. A Cervera, però, bueno, eren una bona colla i diu que també va anar molt bé, molt bé i és una excursió molt interessant, els pèl·legs. I què queda ara del 2023? 23 queda. Per una banda, l'última conferència, que és aquest divendres, el dia 15, que és sobre... l'última conferència sobre la defensa dels poblats ibèrics, i que ve el David García Rupert, i la sortida, que serà el diumenge, per tant, el diumenge 17, que anem a un poble justament ibèric, o sigui un poblat ibèric, les restes, diguéssim, que se'n diu de les Maleses, el poblat ibèric de les Maleses, que és aquí propet, entre el Vallès i Maresme. I, com que és l'última excursió del cicle, sempre acostumem a fer el que se'n diu les Restolines. Sí. Les Restolines de Nadal, típiques. Típiques sortides de Nadal, doncs cantar cançons, passar-nos-ho bé i fer, doncs, una mica de gresca, amb torrons, neules i bibò. Doncs això, acabarem amb això. I aquest mateix diumenge la secció jove també surt. També surt, resulta el mateix diumenge, Sant Julià de Cabrera. Per tant, això és el que queda pendent del trimestre. L'altre, estem contents perquè s'ha fet tot, les tres matinals, les tres sortides de la secció infantil, les altres tres sortides de la secció jove. Vull dir que s'ha fet tot, a banda del pessebre i tot això. Clar. I, bueno, al gener començarem de nou, però vull dir que bé, bé, bé, bé. I, Romi, fent un balanç, no?, d'aquestes primeres conferències o també sortides que s'han fet en referència al cicle que feu cada any a les CES. Sí, sí, molt bé. La gent com l'està plotant? Molt bé, perquè el títol en principi espantava una miqueta. Bé, clar, el fet militar. El fet militar a Catalunya, penseu. Però no, eh? Molt interessant. Les dues primeres conferències que hi ha hagut, doncs això, vull dir que van iniciar-se, diguéssim, amb tota la part d'Empúries i després tota la part de feudalisme i castells i tal. Dos professors excel·lents, vull dir, amb un dot comunicatiu, sobretot la segona, molt bé, molt interessant i molt allò, molt propès al públic i el públic molt content de totes les conferències. I ara veurem aquest divendres que suposo que també, perquè és tota la part d'aquesta diada de poblat ibèric anem, diguéssim, avançant, podríem dir, dins de la cronologia de la història. I la sortida també ha de ser bonica, veure tot un poblat ibèric que jo el desconeixia, aquest de les maleses. I, bueno, en general, molt bé perquè totes les sortides tant de cicle com de matinals totes s'han pogut fer, tothom, vull dir, molt content. Bé, els joves i l'infantil superbé, és a dir, buah, estem supercontents. Sí, de l'infantil, quan es fan fotografies i es pengen a les xarxes, oi que sí, són molta gent, no? Són molta colla. Bé, perquè quan el dia que hi va, famílies, perquè fan la modalitat, diguéssim, amb monitors, i l'altre la modalitat amb famílies, clar, quan es multipliquen pares i nens, doncs fa un goig que és impressionant perquè són més de 40 allà. Clar, hi ha els infants i després, clar, pares, mares, germans. I els monitors, l'última de monitors va ser Montserrat, que també va ser maquíssima, vull dir, també... Montserrat, que clar, el cap de setmana abans... Ah, això mateix. Els joves. Els joves van anar caminant, fent la marxa de Sant Lluís a Montserrat, que també això és una cosa original, perquè són 45 quilòmetres, i van sortir a les 4 del matinada d'aquí a Sant Lluís. Per favor. Sí, sí, sí, sí, i bueno, que anaven penjant fotos i trossets de vídeo... Sí, i ara anem per aquest poble, i ara ja hem passat... Sí, sí, sí, sí, que clar, t'aixeques a les 9 del matí i et diuen, ja hem passat i tu, mare meva... Sí, sí, és cert. Clar, sortint a les 4 del matí... Sí, sí, oi va ser un bon grupet, em sembla que eren 12 o 13. Sí, sí, sí, home. I sí, sí, van arribar, tots bé i estan supercontents també. Home, és que anar fins a Montserrat caminant és com una proposta, com una fita que molta gent dins del món de l'excursionisme també es marca o és com un dels clàssics, va ser, doncs, això original de dir, doncs mira, Sant Just a Montserrat, no? Com, jo què sé, la Matagalls, doncs bé, nosaltres farem la seva de Sant Just a Montserrat. I és bonica, sí, és molt maco i estan supercontents. Que bé. Això és el que importa, no? Sí, sí, és el principal. Que ells estiguin contents i tot el que fan, doncs sembla que els hi vagi molt bé i són eixerits, eixerits, eh? Romi, hi ha alguna... Perquè després d'aquesta conferència, de l'excursió d'aquest cap de setmana, ja marxarem, suposo que... Sí, de vacances de Nadal. De vacances de Nadal i llavors ja el gener... El gener comencem, sí, sí, ja ho tenim tot planificat, ja saps què, les CES, el juliol ja ho té tot lligat i ben heit, no? I ja ho passem a l'Ateneu. El gener, doncs, ja la primera de tot, ja em sembla que és la conferència, el dia 12, que serà més de la mitjana, el compromís de CASP, que ve l'Àngel Casals, que és, bueno, un professor excel·lent, que és el qui ha muntat pràcticament tot el cicle, eh? I és el compromís de CASP i la fi del comtat d'Urgell. I llavors anem a la Noguera, a Montornès de Noguera, que també, vull dir, hi ha una zona, diguéssim, on es pot, a nivell d'edat mitjana, hi ha una sèrie de coses per visitar, diguéssim, sobre el fred militar a Catalunya. Després també hi ha el 20-21, sembla que és una matinal, una matinal al Baix Llobregat, a la Riera de Corbera i al Puig de l'Àliga, i després també hi ha la sortida de la neu. Ah, la sortida de la neu. La sortida de la neu a finals de allò, de gener, a finals de gener el 27 i 28. I, evidentment, doncs, la sortida de joves i la sortida infantil de gener. Sí, sí. La sortida de la neu també, Romi, és de les sortides més, bueno, que té més públic, podríem dir, és com una sortida especial, no? Sí, és com la del pessebre el primer trimestre, podríem dir, és l'especial del segon trimestre, podríem dir, perquè després també hi ha la marxa de la regularitat, bueno, la mitjana es ve, que ja també és una cosa... A part. A part, sí. I al final de curs, tot de sortides, no? Sí. A veterans i tal, sí. Normalment a la sortida de la neu, per això, Romi, feu la tradicional excursió amb raquetes, no? Sí, raquetes, bueno, hi ha diferents modalitats, la gent tria, i, doncs, això, es va a la neu, i llavors s'està dos dies i llavors un dia si es fa raquetes, l'altre dia si es baixa i també costuma haver-hi també molta assistència, diguéssim, sí, sí, és un d'aquells caps de setmana que la gent ja reserva, no?, sabent les dates, sabent les dates, ja... Ja és a finals, el 27 i 28 aquest any, sí, sí, molt bé, que esperem que hi hagi neu, que esperem que hi hagi neu, que sí que n'hi ha, però, bueno, que a vegades les condicions, clar, són les que són, això no depèn tampoc de... Sí, sí, cert, cert, cert, doncs, bueno. Molt bé. Romi, veiem que també a les xarxes esteu a tope, a tope, que la gent us pot seguir tant a Twitter com a Instagram. Instagram i Facebook, això, diguéssim, ha sigut un gran què a la secció jove, que això... Us dona una ajudeta, eh? Ui, tant, sobretot el Martí, el Martí Bailà, que és una... Sí, que porta les xarxes. Que porta les xarxes i, escolta, és un crac. A principis de mes ja veiem que pengeu les activitats de tot el mes, de tot el mes, i de seguida, que ja s'acaba l'excursió, ja hi ha les penjades de foto perquè l'hi enviem i llavors ell ja de seguida ho pengi i fa el seu comentari, bueno, fantàstic, vull dir, de veritat, sí, sí. Ho tenim tot lligat. Sí, sí, i, bueno, molt bé, molt contents. Que bé. Sí, sí, sí, molt contents. Romi, si et sembla, ho deixem en aquest punt. Això mateix. I res, que vagi molt bé les sortides i les activitats d'aquesta setmana. Aquest cap de setmana, sí, que serà l'últim. Sí, sí. D'aquest any i ja comença amb força el 24. Exacte. Molt bé. Sempre endavant. La que sí, ben dit. Vinga. Que vagi bé. Bon dia i bon Nadal a tothom, eh? Igualment. Fins l'any que ve, Romi. Adeu. Fins l'any que ve, Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Fins l'any que ve, Romi. He's been waiting all year for this night. And the snow is closed down on the trees outside And all the stockings are hung by the fireside. Waiting for Santa to arrive. And all the love will show. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Tátria. Tita. Lou Get点 ... andada. Pensobre de totes ocaselles! Tita. Les pel·lícules Criatura amb 15 nominacions i saben aquell, amb 13, són les més nominades als Premis Gaudí que s'han anunciat aquest matí. En total hi ha 28 produccions catalanes que opten a premi. El 4 de febrer se sabrà el nom dels guanyadors en una gala al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona Unitat Mòbil a la Pedrera. Marc Garriga, bon dia. Bon dia. El cinema català i sobretot en català està de celebració perquè els films més nominats són en la nostra llengua, un fet poc habitual. La presidenta de l'acadèmia ha destacat aquest fet i la qualitat de les cintes nominades de manera que és difícil parlar de favorites. Així s'ha expressat també Tono Folguera productor de Criatura a Catalunya Informació. Ostres, és un any on en llengua catalana s'han quedat fora pel·lícules que és injust que estiguin fora. Jo crec que és el primer cop que clarament 4 nominacions no són suficients per pel·lícules rodades en llengua catalana i llavors crec que és una cosa que ens hem d'alagrar i que encara dona més mèrit a les pel·lícules que hem estat nominades perquè realment és un any supercomplicat i jo no recordo un any tan potent des que estic en aquesta indústria. El film d'Helena Martín competirà per l'estatueta Millor pel·lícula amb Saban aquell Els encantats, la imatge permanent. Com a millor pel·lícula en llengua no catalana les nominades són 20.000 espècies de velles el mestre que va prometre al mar a on entri l'arribada i un amor. Altres títols destacats són la contadora de pel·lícules Te estoy amando locamente y Robot Dreams Margarica, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més notícies, Sara Riera. Suècia critica que l'oficialitat del català a la Unió Europea és massa costosa. Aquest és un dels països reticents amb la mesura que aquest matí es torna a debatre Brussel·les. Tot i així, avui no es prendrà cap decisió per la manca de consens entre els 27. Brussel·la, Jordi Baró. Bon dia. Noves crítiques a l'oficialitat del català a la Unió Europea. A Suècia, el primer país que al setembre va expressar públicament reticències, no li sembla bé ara l'estimació preliminar de la Comissió Europea que calcula en 132 milions d'euros anuals el cost d'incorporar català, euskera i gallec, 44 a cada llengua. Jessica Roswell, ministra d'Afers Europeus de Suècia. He vist els càlculs i penso que són molts diners. Per aquests i altres dubtes no és encara possible la unanimitat necessària perquè s'aprovi la mesura i el govern espanyol ha descartat per avui la votació però es compromet a no deixar la mesura en un calaix. Jordi Avaró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. La cimera del clima de Dubai ja ha sobrepassat l'hora oficial de la clausura i no hi ha acord. La presidència de la COP assegura que continua treballant per aconseguir un text que permeti frenar l'escalfament global amb miada especial a Dubai. Montse Poblet. Bon dia. Després d'una nit de negociacions en les que el president de la COP28 diu haver escoltat totes les posicions, el seu portaveu, Magit Suwaidi, assegura que encara aspirant a un acord que canvia el rumb de la lluita climàtica. L'objectiu és aconseguir no sobrepassar el grau i mig, reduir les emissions d'un 43% el 2030 per poder alinear-nos amb el que diu l'acord de París. Com a presidència sabem que això comporta que el text recolli què passa amb els combustibles fòssils, però ara les parts han de dir com volen fer-ho. Avui fa vuit anys que es va aconseguir l'acord de París, però ara mateix sembla difícil que el tancament de la COP28 coincideixi amb aquest aniversari. Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Dubai. Les pensions mínimes i les de viuditat pujaran més que la resta l'any que ve. Mentre a la majoria se'ls aplicarà un increment d'acord amb la mitjana de la inflació, un 3,8%, aquestes pensions mínimes i de viuditat o també l'ingrés mínim vital augmentaran per sobre del 5% i fins a un 14% en alguns casos. El Masai és la ministra de Seguretat Social. Esa revalorització del 3,8% va a ser a la major part de les pensions, però hi ha unes horquilles que poden anar des del 5% fins al 7% en altres qüestions. Per exemple, també, inclús l'ingrés mínim vital, hablamos d'un 6,9%. Incluso hi ha pensions, com les de viure d'edat, amb fills a cargo, que poden arribar fins a un 14%. L'aeroport de Barcelona s'acosta al màxim de la seva capacitat per operar vols intercontinentals en hora punta, segons avisen els seus gestors. Aeroport del Prat, Joan Garcia. Bon dia. Toc d'alerta d'Aina sobre el límit de capacitat de l'aeroport de Barcelona en ple debat sobre l'ampliació del Prat. Aviat no hi cabran més vols intercontinentals si les aerolínies els volen operar en hora punta. La directora de l'aeroport, Ivà Valenzuela, no posa terminis, però sí que és clar en el diagnòstic. No hi ha un període de dir el 2024 arribar amb el màxim de la capacitat. No, per res, no? Una mica el que he explicat, que això depèn molt del perfil d'aquesta operació. Però sí que fa pensar que si volen més rutes intercontinentals, doncs a qualsevol moment ens haurem de plantejar adaptar la nostra infraestructura per donar resposta a aquesta demanda. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Aeroport de Barcelona. Esports al Balcerra. El Barça viatja ara mateix cap en Verz, on demà tancarà la fase de grups de la Champions amb el primer lloc del grup virtualment assegurat. Finalment, Lewandowski, Gundogan i Araujo han entrat a la convocatòria i només s'ha quedat a Barcelona. Frenkie de Jong, que té febre, tot plegat pel fet que l'equip tornarà dijous en lloc de fer-ho demà mateix després del partit. Avui hi ha jugant fins a vuit partits de la Lliga de Campions en els quals es decidiran dues places més pels vuitens de final. La Reial Societat, que ja està classificada, juga al primer lloc del seu grup al camp de l'Inter de Milà. El Sevilla, sense opcions, necessita guanyar el camp del Lanz per anar a l'Europa League. I el Madrid, que ja és primer de grup, juga un partit intrascendent al camp de l'Union Berlín. D'aquí una hora es fa a la seu de la Federació Espanyola de Futbol el sorteig als setzents a final de la Copa. A més del Girona i l'Espanyol, en aquesta ronda també hi entra el Barça. L'eliminatòria jugarà partit únic els dies 6 i 7 de gener. I a la Lliga Sobaldambol avui es juguen els partits de l'última jornada de la primera volta. El Barça rep el segon a partir de dos quarts de nou. Els Blaurana són líders i els valencians penúltims. I a les nou, el Granollers, que és tercer clasificat, jugarà a la pista del Benidorm, que és el vuitè. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 12. Us informa Mariona Sales Vilanova. Aquest dissabte, 16 de desembre, a les 12 del migdia, l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret de Sant Just presentarà el llibre L'Espai X, que commemora els 10 anys d'activitat creativa i artística de l'espai. Aquesta obra recopila 230 pàgines de contingut amb la participació de més de 65 persones que han aportat els seus escrits i imatges, compartint relats i experiències úniques. El llibre serà el protagonista d'un esdeveniment que també inclourà una mostra d'obres originals dels 10 artistes que van participar en la primera edició de Custòdia, Art en Moviment, un projecte que destaca l'art en constant evolució. La mostra romandrà oberta al públic fins al 5 de gener amb un horari de 6 de la tarda a 8 del vespre en dies laborables i de 12 del matí a 2 del migdia en dissabtes. Aquesta celebració busca commemorar una dècada d'existència de l'espai de lliure creació Carme Malaret i també reconeixer la contribució i el suport de la comunitat artística i els amants de l'art a Sant Just. L'equip gestor de l'espai, conegut com el Petit Comitè, ha expressat el seu agraïment a tots els que hi han confiat i han format part d'aquest projecte al llarg dels anys. Aquest Nadal Sant Just llança a la campanya Cap Infant Sense Joguina, una iniciativa solidària que busca garantir que tots els infants del municipi rebin joguines al Dia de Reis. Fins al 3 de gener del 2024, la ciutadania pot col·laborar a comprar amb vals de 5 euros en comerços locals adherits a la campanya. És una campanya amb l'objectiu d'assegurar que els infants de famílies en situacions desfavorides del municipi rebin regals nous i adequats a les seves edats. Totes les joguines adquirides amb els fons recaptats seran comprades en establiments de Sant Just, promovent així també el comerç local. Els comerços participants són Cal Llibreter, la Cistelleria Ballart, Confeti, l'Escrivà, la Via en Papier i Tutu Barcelona. El dijous 21 de desembre a les 7 de la tarda a les escoles de Sant Just, la productora audiovisual Sant Justenca Cric Crac Productions, juntament amb la Fundació Reixida, presentaran un nou projecte per fer un documental sobre Daniel Cardona i Civit, destacat activista, alcalde de Sant Just i figura clau en la història de l'independentisme català. El projecte es presenta quan es commemora l'any Daniel Cardona, un període dedicat a reconèixer la seva contribució a la lluita per la independència de Catalunya. Aquesta iniciativa compta amb el suport de diverses personalitats, incloent-hi historiadors, periodistes, membres de la societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica. El documental promet ser una exploració profunda de la vida i el llegat de Cardona, oferint una visió detallada d'aquesta figura tan controvertida com influent. Després de la presentació del projecte, es farà un passeig guiat per diferents espais de Sant Just que van ser importants en la vida de Cardona. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenc a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! ! ! Fins ara! Fins ara! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins ara! anem dient! Anem comentant! Un començaria per no vulguis tenir la raó! Aquesta seria el titular! La raó no és de ningú! La raó no existeix! És objectiu! Són punts de vista! Ens desgastem moltes vegades! Moltíssimes! i ens passem hores a vegades discutint per voler tenir la raó! I quan tu t'adones que és un punt de vista teu i l'altre té l'altre! És com que et lliberes! Per què discutim? Tu tens el teu punt de vista i jo el meu! És tan fàcil com això! T'adones compte que a vegades ens compliquem la vida de tal manera! La vida és molt més senzilla que tot això! I amb petits tips que et diré te n'adonaràs que és així! Clar! Són punts de vista diferents! Simplement són punts de vista! La raó és molt subjectiva com tu dius! Sí! Totalment! Per això és difícil la seguretat que algú la té! Exactament! Escolta'm! Bueno! No ens posem així si és que no val la pena! Vull dir! Els dos tenim raó o no la tenim! Vull dir! Són punts de vista simplement! I punto! Vale! Aquest seria un! Després un altre seria establir límits saludables! Amb això vull dir saber dir no! Els límits són necessaris! Perquè a vegades sempre estem per complaure les altres persones i a vegades moltes persones no saben dir que no! Vale! I prioritzem els altres en comptes de prioritzar-nos a nosaltres! i al final és com com m'estimo jo! O sigui! Quin respecte em tinc a mi! No? Que... O estic jo passant malament per fer sentir bé l'altre! Clar! A més! Un es cuida a si mateix! Correcte! Eh! Al final et prioritzes en tu! Sí! sempre sé que sigui egoista! Però realment no és egoista! És amor propi! És... És... Autoestima! Aleshores és saber posar límits! Vull dir! No estaré on no vull estar! No aniré on no vull anar! Vull dir! Això és molt saludable! Perquè al final tot el que fas en contra de la teva voluntat t'acaba enfermant! Clar! T'acaba... T'acaba sortint amb ràbia! Amb ràbia! O amb tristesa! Correcte! O d'alguna forma! Correcte! Correcte! Tu pensa que per exemple la ira, l'enfado, quan ens enfadem les persones que estan sempre a la defensiva és sempre perquè tenen una emoció a darrere de tristor o de por! Sempre! Quan hi ha una ira o gent sempre que està a la defensiva és perquè si tu comences a rascar hi ha o por o tristor! Persones que a vegades quan els parles se senten atacades i ja... Ja se senten atacades! Això s'hauria de veure! Però per quin motiu estan així? Quan dius a aquesta persona que li passa sempre està igual! Potser és que la vida no li va bé! Cadascú tenim les nostres motxilles! I tant! La intel·ligència emocional també una mica reflexa això! Ser empàtica amb els altres és també entendre que tothom té les seves motxilles! tothom té les seves creences que no són les mateixes que les teves! Clar! Poden ser totalment diferents! quan t'entens tot això és que t'alliberes de moltíssimes coses! D'acord! Un altre tip que he preparat és un que es diu aprendre a deixar anar! Molt! Aprendre a deixar anar! Molts cops ens aferrem a les situacions del passat! Això ja ho vam parlar em sembla en un altre programa! o ens preocupem massa pel futur! Perquè al final és una incertesa! I no tenim la pau per viure el present! I és en l'únic moment que realment hem d'estar! Es pot viure realment! Exactament! En el passat ni en el futur! Tot això moltes vegades ens preocupa i ens crea incerteses i no ens deixa viure el present! S'ha de deixar anar! Perquè hi ha coses que no podem controlar-les! Tot el que no podem controlar com un pensament sí que ho podem controlar! Com actuem sí que ho podem controlar! Però tot el que no podem controlar hem de deixar-lo anar! Sí, sí! És com... Com a vegades també... Això em recorda com a per exemple saber perdonar! És com... És que també havia posat una altra que està en la meitat! Molt bé! Molt bé! Molt bé! El saber perdonar! A vegades dius la gent... Ostres! És que a mi no em surt! Perquè és que tu no saps el mal que han fet i tal! Jo ho entenc eh! Vull dir... Ho entenc perfectament! Però... És el que deia abans! No tenim les nostres motxilles i les nostres creences! Si parlem d'una relació de mare i fill, que potser la mare t'ha educat d'una manera i et va fer alguna cosa algun dia i no... És que mai li perdonaré! Aquesta mare, només pel fet que t'hagi no donat la vida! Només pel fet que hagi fet tot el millor que ella ha sabut fer-ho! Amb els seus medis! Amb el que ella li han ensenyat als seus pares! Clar, clar! Clar, que no és el mateix que ara! Aleshores, si comences a veure i a entendre el per què ho ha fet d'aquesta manera, et surt més fàcilment perdonar! Però a vegades no fa falta dir-li directament a aquella persona que et perdono, sinó simplement perdonar-ho d'acord! Clar, per un mateix! Per un mateix! Per aquesta lliberació també! Clar, tot això és lliberació al final! Aleshores, quan tu perdones, et perdones també a tu mateix! Per què? Perquè tota aquesta malaltia, entre cometes, que t'està causant, aquest rancor... Ho estàs passant fatal! Em perdono perquè és que... M'ho estic fent jo passar malament! No sé si m'explico! Sí, sí, sí! És que és una lliberació... Et perdono a tu i al final em perdono a mi! Per alliberar-me d'aquesta càrrega! Sí, és com et perdono a tu i m'allibero jo d'alguna forma! Correcte! Correcte! O sigui, d'alguna manera és això! Vull dir, que va lligat una mica en deixar anar, no? Sí! Sí, sí! I que... Sí! Aleshores, què més? Utilitza les teves converses interiors per recolzar-te i no per anul·lar-te! Converses interiors és molt el que a vegades ens quedem pensant, no? Correcte! Moltes vegades, bueno, aquestes converses que a vegades no havia de haver fet això, ho tindries que haver fet d'aquesta manera, et culpabilitzes, et victimitzes... Ojo! Amb el que ens diem! Les paraules no se les emporta el vent! No! No! Van directament a la ment! O sigui, la ment es creu absolutament tot el que li dius, sigui real o fictici o imaginari, dona igual! Tu a un nen, quan li dius, has de dormir, que si no vindrà el coco, el nen s'ho imagina! Clar! Qualsevol cosa que li diguis, ell s'ho creurà! Però si tu li dius, nen tu ets tonto, nen tu ets tonto, també s'ho creurà! I quan sigui gran, aquest nen... Ho creurà, no? S'ho creurà! Clar! S'està treballant molt amb tot el tema d'intel·ligència emocional amb els nens, reforçant amb afirmacions positives. Val! Jo sóc valent, jo sóc segura de mi mateix, jo estimo el meu cos, en cas de les noies, amb tots els problemes que estan avançant amb el cos, l'acceptació del seu cos... Vull dir que les paraules tenen un poder impressionant! Sí, sí, sí! O sigui, ojo amb el que ens diem! Perquè al final t'ho acabes creient! si no et pares d'insultar, entre cometes, a tu mateix de dir, és que sóc un desastre, és que això no ho sé fer bé, és que això mai, mai... On s'ho acaba creient? Inclús, a vegades, actuant en la forma que creu que... Tal qual! No? Tal qual! Igual que les etiquetes que van una mica lligades, quan tu etiquetes algú i li dius... Bueno, jo què sé, l'etiquetes amb un nom, que sigui, jo què sé, un vago o el que sigui, no? Sí. O un desastre. Aquesta persona actua com a tal. És que no sap fer-ho d'una altra manera. Ja. I és molt difícil fer aquest canvi. O sigui, es podria treballar, però canviar això és molt difícil. Això a les feines passa molt, no? Quan etiquetes a les persones... És que està molt de moda això d'etiquetar, jutjar... Sí, sí. I és molt fàcil, no?, fer això, però, bueno... Hem de passar d'això. Sí. Hem de tenir en compte sobretot el que ens diem, eh? El que ens diem. aquest llenguatge inter que tenim amb nosaltres. Que això no significa no fixar-nos en el que no se'ns dona bé o en el que... És a dir, ser realistes, però ho podem fer d'una forma més... Bueno, sense ferir-nos, no? És a dir... Sense ferir-nos. una cosa és, a veure, evidentment que m'equivoco, però no passa res. Sóc humana. Sóc humà. No passa absolutament res. La propera vegada ho faré millor. I sé que ho faré millor. Sí. Sempre amb positiu i afirmació. I sé que ho faré bé. D'acord? Perquè jo sóc capaç. No sé si recordes que l'altra... En l'altra sessió que vam tenir, en el programa anterior, estàvem parlant de la programació de la ment i l'assaig mental. D'acord? Sí. Que ve també una mica al fil del que estem parlant ara. Vull dir, si segons tu et parles, segons tu et dius, estàs programant ja el que passarà. Estàs predisposant allà la ment. O sigui, és que la ment és així de senzilla i així de complicada també. I de complicada, eh? D'acord? Però si tu saps tot això, enfoquem-lo amb el positiu. Si saps que et jugarà alguna cosa a favor. Entens? Mmm... És tan fàcil com això. Vull dir, és que no hi ha més. Mhm. Molt fort. És interessant. Sí, sí, sí. O sigui, que vigilem amb les paraules que ens diem i el que diem als altres també. Sobretot amb familiars i fills. Sí, també. I fills. Perquè els fills... Sí, sobretot amb els infants, amb els que encara estan creixent, no? Desenvolupant-se, formant la seva personalitat... Correcte. Perquè al final ells s'ho creuen tot. Sí, vulnerables. Tenen, suposo, la capacitat de... No, clar, que no. Clar, quan a tu et diuen una cosa, quan ets adult ja penses, ostres, doncs aquí em coneix, no em coneix, té raó, no té raó, no? Tens aquesta capacitat com per pensar o per contrastar allò que et diuen. Exactament. En canvi, els nens, doncs no, no tenen. i quan li dius, doncs és el que ell va, diguéssim, mamant, no? De petit, al final, i nutrint-se, no?, d'això. I al final, com les persones som hàbits i som creences. Totalment. I al final, quan tu sí que ets, quan estàs amb l'edat adulta, sí que pots decidir, ostres, això que m'han ensenyat no és correcte i ho canvio aquest hàbit perquè sé que no està bé, d'acord? Si treballem amb el pilot automàtic i anem amb el pilot automàtic, per això vaig dir que s'ha de fer una feina d'introspecció i veure del que m'han ensenyat el que em funciona i el que no funciona i el que crec i el que no crec. Clar. Saps? Molt bé. Estava a aprendre a perdonar, que és el mateix que hem parlat abans. A aprendre a perdonar, sí, relacionat amb allò de deixar anar. Aquesta és curiosa. És gestiona la teva cara i gestionaràs les emocions. Ai, per favor, què vol dir això? Gestionar la teva cara? Sí. Això em recorda el senyor Podaito, que li pots canviar la cara. Però perquè vegis que a vegades una expressió, el que significa. Si un dia et lleves, per exemple, de mal humor, et convido a que somriguis, encara que sigui forçadament, per fer la prova, saps? Forçadament durant 5 minuts és molt, eh? Hòstia, 5 minuts. 5 minuts, sí. Se'm enrampa aquí la cara. Sorprenentment, aconseguiràs un canvi en el teu estat d'ànims. D'acord? Sí. En la comissora dels llavis tenim un múscul que es diu risori, que està connectat directament amb el cervell, llavors expulsar diferents químics que fa que el teu estat d'ànims canviï. i, evidentment, quan somrius et crea benestar. D'acord. Aleshores, perquè vegis una mica com funciona tot això. Vull dir, entendre com funciona la teva ment és importantíssim. com un poder especial, no? A veure, si no estàs somrient 5 minuts, però sí que és veritat que quan, per exemple, tens algun conflicte amb una persona que està sèria, que tu arribes i veus un ambient, i si tu entres en aquella sala i somrius... Ja es canvia una mica... Ja es canvia. Ja es canvia. És com que es contagia el bo i també es contagia el negatiu. Clar. Si tu crees aquest ambient, al final la gent es contagia. I, a vegades, gent que potser té un mal dia o que està més apagada, o si tu li dones un somriure, també, d'alguna manera, encara que et benefici a tu, no? L'altre és com que li dones, bueno, no? Com veure un somriure en algú. Exacte. Avui tampoc és tan fàcil, eh? Perquè tota la gent va com... Ja, ja. Amb una cara de... Sí. Bé, aleshores, una altra seria, si ho pots imaginar, ho pots crear. D'acord? Això ho vam parlar l'altra vegada. Si t'enfoques en positiu, en el que vols, al final la teva... la teva... O sigui, es crea el que tu t'imagines, d'acord? És molt difícil que la situació et surti malament. D'acord? Ja et dic, poden haver-hi contratemps, però és difícil. Vull dir que... Això és com, bueno, que la gent intenti, no?, fer-ho, o si, bueno, si s'ho imaginen... Sí, però clar, tot això és el que et deies. És un hàbit, no?, al final. Sí. No és un dia, va, m'ho imagino i ja està. Clar, no, no. Em vaig a dormir pensant com anirà, tot sortirà bé, no sé què, no sé quant. És que és molt difícil que et surti malament. De veritat. És que és molt difícil. A més, estudis que ho demostren. No és que m'ho estigui inventant jo. És que hi ha estudis que ho demostren. Vull dir que... Mira, un dia vaig veure un vídeo de... Perquè veus la ment com funciona, eh? Sí. D'uns nens que es van separar. Eren de, no sé si de tercer, de preescolar, de GB. De, sí, val, de primària. De primària, sí. I es van separar. I els van dir 15 nens per una banda i 15 nens per una altra. I els van dir... A molts els van dir, mira, us farem un examen que serà molt difícil. Vull dir, és molt difícil que l'aproveu. Vull dir, és dificilíssim. O sigui, feu el que pugueu, però intenteu-lo. I a l'altra classe els van dir, mira, us hem escollit a vosaltres perquè us farem un examen i sabem que traurem molt bona nota aquest examen perquè sou els millors, etc. Es van motivar moltíssim i tal. Què va passar? Que aquests van treure bona nota i aquests van suspendre tots. En sèrio? O sigui, imagina't la capacitat que té la ment. Ostres. Uau. Sí, sí, així és, eh? Vull dir, que no... Uau. Que no m'ho estic inventant, saps? No, no, no, òbviament. Suposo que això ho han fet estudis o s'ha mirat o s'ha analitzat d'alguna forma i es tenen evidències de que, òbviament, del que es diu o del que es rep, la ment juga un paper fonamental. I amb el tema del somriure també ho van fer. No recordo ben bé què era, però sí que és veritat que s'hi van posar un llapis aquí a la boca, i el resultat, després d'algunes preguntes i tal que tenien les persones o l'estat d'ànims que tenien les persones que s'havien posat el llapis a la boca eren molt diferents i molt més favorables que els altres que no ho tenien. Saps? Amb el tema del somriure. Amb el tema del riure. Saps? Interessant. Sí, sí, sí. Aquest em fa gràcia, no? No té molt a veure amb la intel·ligència emocional, però sí que m'ha fet gràcia afegir-lo, no? Mira bé el mòbil. A veure, això és per un tema del cos. Ho has de fer en posició, com mirem tant el mòbil, ho has de fer en posició alineada. És a dir, normalment tenim la tendència a mirar el mòbil... Sí, quan agaixar el cap. Agaixant el cap, d'acord? Sí. Què passa? Que aquí el servei està interpretant que estàs deprimit. En sèrio? En sèrio. Uh! Lo cual, com el servei interpreta que estàs deprimit, si aquesta posició la tens molta estona... Entres en bucle de... El que fa... els químics van al rec sanguini, llavors ja estàs recolzant aquest estat d'ànims. En sèrio? Oh! O sigui que... Bueno, són coses que dius... Semblen tonteries, però bueno, si ho saps, dius, bueno, pues ho faré, no? Llavors la solució és aixecar una mica el mòbil, no? Aixecar una mica el mòbil. Si has d'estar molta estona, aixecar una mica el mòbil. Tens compte que molta gent va caminant pel carrer i va amb el cap així com... I dóna la sensació que està com deprimit, que no... Mira, jo miro molt el mòbil, eh, pel carrer, t'ho vaig a dir. No, jo dic sense mirar el mòbil. Ah, sense mirar el mòbil. Vull dir, que vaig pel carrer i que el dia va amb el cap així, amb la posició. No, jo quan vaig pel carrer i no porto el mòbil, sempre aprofito per mirar a l'horitzó. La interpretació corporal et diu molt, també, de la persona, saps? Una persona que la veu segura i tal, sempre averguida, sempre va com mirant endavant. La persona que està més deprimida, més tímida i tal, sempre va com... Més ajupida. Més ajupida, sí. Vull dir, que el tema corporal també funciona molt. I després, ja per últim, practicar la teoria del leddem. Leddem, que és déjalos. Déjalos. Ara, per aquestes reunions familiars, el leddem funciona molt bé. Sí. Què és dir, mira, és que no m'hi ficaré. Digues el que vulguis, que a mi no em preocupa. El leddem, per exemple, s'utilitza... És el que deia abans, el que no pots controlar, deixa-ho anar. O sigui, leddem, saps? Això és una escritora investigadora molt reconeguda en aquests temes, que ho deia, que ho posem molt a la pràctica, no? Per què ens hem d'ofuscar? Per què ens hem d'entrar en ira per situacions que no podem controlar, no? I ara, doncs, quan a vegades parlen a darrere de nosaltres, ens insulten, ens critiquen... Leddem, que facin el que vulguin. Per què? Perquè aquest insult, segurament o aquesta crítica, parlarà més de l'altra persona que de tu mateix. Oh, i tant. Una persona que critica, que insulta, o que es posa amb la resta, amb les altres persones, al cap i a fi el que digui és la seva opinió, la seva visió i el seu punt de vista, no? Però, clar, el fet que ho digui ja t'està dient que... T'està dient més... Aleshores, quan tu ho veus des d'aquesta perspectiva i no entres amb la ira i a dir, què m'està dient aquest, és que és el millor, és que t'entra una pau interior brutal, al final, que dius... Jo, quan vaig a estudiar el postgrau, al final jo deia... O sigui, això es tracta que et rellisqui tot, no? Perquè, al final, és com que tot ha de fluir, tot és com... És que m'és igual tot el que diguis, saps? Però, al final, resumint, és això, no? De dir... Clar. Jo t'escolto, però... I això realment, de veritat, que t'empodera. T'allibera i, a la vegada, t'empodera. Perquè dius, és que, hòstia, em canvia la vida, no? Sí, totalment. Sí, sí, és com una altra... Et treus com una càrrega, no? Com si el judici que fes l'altra persona t'hagués de pesar... Correcte. Però, en canvi, quan ho deixes, no? És com... Bé, em quedo jo amb la ment almenys més tranquil·la. És el teu problema. És el que tu penses. El teu problema és la teva situació, les teves motxilles, saps? Com jo dic, el teu és teu i el meu és meu. Això no em correspon a mi. Ja. Saps? I, al final, cadascú carregui el seu, saps? Límits. Límits, correcte. I aquestes serien les... Home! Déu-n'hi-do. Unes quantes. Les píldores de felicitat i de tranquil·litat. Clar, complir-les no garanteix allò, la felicitat extrema, però sí... Tenir un benestar emocional, no? Clar, sí, sí. Almenys aquesta tranquil·litat de dir, bueno, avui estic predisposat a comportar-me d'aquesta manera, a no alterar-me, a posar un bon somriure i a veure què passa. Comprova-ho. Clar. I funciona. Molt bé. Doncs, escolta'm, Sònia, moltíssimes gràcies per portar-nos avui aquests temes, aquests tips. I els posarem en pràctica, aquestes festes. A veure si és veritat, eh? Sí, sí, sí. I ja t'explicarem a la tornada. Molt bé, guapa. Perfecte. Doncs res, que passis bones festes. Molt bones festes. I... Fins la propera. Moltíssimes gràcies. Un saludo, Jané. Moltes gràcies. Adéu. Bones festes. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Exacte! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de Bici sense Edat et necessitem, festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern sintonitzes l'àdio d'Esvern l'àdio de Sant Just no haurem tan ben fort i amb aquesta música de suspens i de terror passem a parlar amb l'Arnau Cònsol el propietari de la llibreria que el llibre té de Sant Just per fer la recomanació literària de la setmana aquí a Radio d'Esvern Hola Arnau, què tal? Molt bon dia Molt bon dia Que ningú s'espanti però avui he pensat que podríem recomanar una novel·la de por una novel·la de fantasmes una novel·la de casa embruixada Mira, m'ha agafat així bàsicament perquè a mi m'ha agradat molt és l'últim número que he publicat d'aquesta col·lecció per la qual l'editorial per la qual tenim una certa predilecció que és Dirty Works Sí és el número 36 és un dels treballs perduts i recuperats de William Gay William Gay és un autor d'aquests pràcticament de culte que es va morir ara fa 10 o 11 anys l'any 2012 Sí i tot just havia publicat 4 o 5 llibres una primera novel·la molt exitosa de Long Home que Dirty Works va traduir com a L'Hogar Eterno fa temps de la qual fins i tot se n'ha fet una versió cinematogràfica que no s'ha arribat a estrenar d'aquestes pel·lícules que s'ha fet se sap que està rodada però de moment no s'ha estrenat però com a llibre va tenir molt èxit després de publicar algun llibre de contes i alguna narració més ja no tant ja no amb el mateix amb la mateixa collida i és això es va morir el 2012 i doncs fins aquí arribava l'obra d'algú que amb una primera novel·la havia promès molt i després va baixar i des d'aquesta mort li han publicat 4 o 5 llibres remeant entre els seus papers li han trobat novel·les que no va publicar que no va publicar que no va tenir temps potser de pulir del tot o si en tot cas els hereus o els que l'han trobat els hereus jo diria que són amics seus escriptors van decidir que sí que això s'havia de publicar que aquest senyor mereixia molt la pena la primera d'elles és Hermana Muerte Little Sister Death que és justament aquest volum 36 de Dirty Works i que podria haver-se titulat també La Maldició de la Casa de los Bill per exemple perquè d'alguna manera explica això la maledicció d'una casa perduda en un poble allò a l'Amèrica Profunda a Tennessee mare meva i de la qual al llarg de la novel·la s'expliquen 3 moments tot comença amb un escriptor també en hores baixes que després ho publica una primera novel·la molt exitosa la segona no en té tant i no troba inspiració i els editors el pressionen de dir escolta fes alguna cosa va va va fes alguna cosa i mentrestant doncs una mica viu a costa de la dona que té un treball més estable i el va mantenint i fins i tot l'editora li diu escolta no cal que facis la teva gran novel·la allò de disc que si no no la puc arredonir fes qualsevol coseta una novel·la així gòtica una novel·la de terror i ja està amb això surts del pas i mira sempre amb una dedició de butxaca s'acaba venent bé i alguna cosa cobraràs amb aquest criteri sí bueno li ve al cap la maledicció que va llegir aquelles coses que un sap i no sap ben bé perquè que és una casa a Tennessee on bueno doncs al segle XIX havien passat certs fenòmens poltergeist i decideix anar-hi a viure un temps bueno a provar és la millor idea quan una casa està maledida anar-hi a viure jo sense dubte no ho faria en tot cas clar ell evidentment no hi creu és una cosa que s'explica l'agenda ell recull els llibres de l'època diaris que parlen d'uns successos i t'explica doncs aquests successos del segle XIX a mirar morts una família que el pare que va matant a tot a tots de les criatures i a la dona sembla que posseït per alguna mena de cosa clar tot això ell ho reconstrueix després saps que als anys 30 hi passa un altre un altre success similar una altra cosa no? quan allò pràcticament s'ha oblidat i algú altre va habitar aquesta casa i li passa el tercer que van habitar aquesta casa és aquest matrimoni de l'escriptor i la seva dona que doncs bueno decideixen que hi passaran una temporada llarga que s'ho poden permetre que poden llogar aquesta casa que tampoc està encara perquè de fet ningú ningú la vol no m'estranya està com aïllada i bueno així també canvien de vida i se'n van de de la ciutat on viuen que crec que és Chicago i se'n van de que també és més opressiu i tal i poden viure una mica el camp i fins i tot comencen a rebre alguna visita la visita del cunyat que ell no suporta bé i a partir d'aquí doncs no explico res més només que això i aquests tres moments d'una casa encantada i aquesta hermana muerta que no saps ben bé qui és si és l'esperit que l'habita si és alguna altra cosa la tercera part acabarà sent un altre element que no explico una novel·la molt llegidora una novel·la que a més a més William Guy tenia bueno aquesta capacitat d'escriure imatges i un s'ho creurà o no és igual un li farà por o no mentre es llegeix però la capacitat que té és de les coses que més m'ha agradat d'agafar la paraula i no deixar-la començar a enfilar frases quan entre altres coses descriu o parla aquesta ve o embruixada hi ha realment moments d'atenció o de por o de home hi ha un moment en què un senyor es pot llegir per la nit aquest llibre o clar això ja depèn de la premsió que tingui cadascú i de si un s'està ben acompanyat si està molt sol en un edifici clar hi ha un moment que hi ha un senyor que agafa una destral i una aixada i mata totes les seves filles bé això descrit pràcticament com des de dins d'aquest senyor que no és ben vell sinó perquè més o menys veus que està posseït aquestes aparicions fantasmals i aquestes veus que ningú sabeu d'on ven s'han fet tan famoses a la contrada que és com que tot el poble va a veure-ho i per tant és allò de dir la gent assisteix allò de dir a una mena de sessió de poltergeist amb comunitat per tant de dir bueno molta por no fa perquè ells estan tots junts i bueno van veure i bueno és com si estiguessin anant a un espectacle teatral en què dius ara s'encentran unes llums ara la nevera començarà a anar moltes però tots aquests elements lligats per la veu de Willem Gaze són realment altament literaris a mi m'han agradat moltíssim i ho he disfrutat es llegeix ràpid i sí clar sempre té aquest misteri de tu vas sabent tota l'estona i jo li dic bueno aquest escriptor amb aquesta casa doncs acabarà malament i per tant aquesta tensió la vas tenint la vas tenint perquè dius a veure quan es desperta aquesta veu per l'estil del llibre ja saps que bé no podrà acabar i pel títol encara menys però bueno en tot cas proveu Hermana Muerte William Gai Publica Dirty Works amb traducció de Javier Lucini i un pròleg que val molt la pena de Tom Franklin que és l'autor d'un llibre que em recomanen moltíssim aquest llibre que és Letra Torcida Letra Torcida un altre dels autors del Segell era amic personal de William Gai i el pròleg justament explica això es van conèixer en un encontre d'escriptors d'aquests congressos que als Estats Units n'hi ha ja deuria ser gran no? el problema és que tampoc va morir molt molt gran i de fet això el Tom Franklin ja hi anava com algú conegut i l'altre com algú que potser havia publicat un llibre famós però que justament la seva cara no la coneixia tothom però des de llavors es fan molt amics s'escriuen moltíssim és una època encara pre-internet o en tot cas l'altre justament William Gai era algú que vivia bastant apartat bastant com un dedueix aquest escriptor protagonista i que per tant no es prodigava molt en la vida social literària i bé es descriu molt bé el personatge i crec que val molt la pena per acostar-se a William Gai aquest pròleg que és molt personal molt sentit molt d'explicar la vida d'algú que potser es mereixia més sort i no la va tenir no la va buscar no la sabe trobar o senzillament no li interessava molt bé Arnau que el llibreter és un dels dels comerços que s'adhereix primer de tot a la campanya que està fent també el Servei Local de Català com a comerç que col·labora per promocionar jocs o productes sí, evidentment això des de fa temps en el nostre cas productes són llibres sí, clar, òbviament no només d'ensenyament del català sinó en català i sempre ens hem ofert com a lloc on alumnes o del centre de català o gent de fora que estigui prenent l'idioma pugui venir a preguntar dubtes a tenir una estona de conversa sense cap mena de dubtes clar i després també la campanya que promou l'Ajuntament d'ajut social de cap infant sense joguina justament això ja ho vam començar el primer any i creiem que és just i necessari que aquestes iniciatives justament les dugui a terme el poder polític en aquest cas el més proper l'entitat local que és l'Ajuntament i per tant sí recordeu que el que s'ha de fer alguns anys nosaltres triàvem una sèrie de llibres en funció d'una sèrie de valors d'edats bàsicament que ens passava i de número de famílies adherides i aleshores cadascú podia triar doncs jo compro què la gent comprava X llibre i nosaltres doncs ja l'apartàvem en aquesta últimament no es fa així sinó que el que es fa és comprar una sèrie de tiquets i doncs bé aquests tiquets estan disponibles a la llibreria no sempre ens en recordem d'oferir-los perquè tens altres coses al cap però només cal demanar-los escolta aquella campanya sí quants tiquets vols i després aquests diners que pel client sí t'emportes un tiquet a casa que pràcticament no en pots fer res són diners que evidentment serviran a l'Ajuntament per comprar aquests llibres o joguines a Calvallar o a l'Escrivà que haguem seleccionat prèviament i després també recordar que el llibreter està en aquest desembre literari i que el dia 13 de desembre sí demà dia de Santa Llúcia hi ha un acte al mercat que val molt la pena sí sí a més a més vinc de la Simona Skræbek que és una teòrica de la literatura una crítica literària eslovena que fa molts anys que és aquí i a la qual li devem que hagi traduït autors eslovens i servis com Danilo Quís o Boris Pajor al català però a banda també la literatura catalana li diu que es pugui llegir en eslové per exemple Jaume Cabré ha estat traduït a l'eslové per ella ah mira Maria Mercè Marçal en fi m'en deixo molts Jesús Moncada autors de primeríssima línia de la literatura catalana es pot llegir si més no l'eslové no sé si el servo croat perquè Simona Skræbek els ha traduït en tot cas ella ve a presentar-nos i a llegir poemes d'un autor que no fa massa va passar per aquí Goran Simic un poeta bosni i dramaturg que en el seu llibre Els meus dies feliços al manicomi el que fa és explicar-nos l'experiència traduïda a literatura o sigui com la literatura li va ser una mena de taula de salvació d'aquí ve el reset que ens demanaven a gent del mercat que busquéssim per acompanyar l'exposició actual donem una volta a la literatura i a l'art doncs bé l'art per Goran Simic va servir per salvar el seu cap de viure 1450 dies més o menys al setge de Sarajevo a Sarajevo ja durant la guerra ell després pot marxar i s'instal·li al Canadà però clar viure el setge de Sarajevo des de dins doncs bé ell ho diu això els meus dies feliços al manicomi el manicomi evidentment és la ciutat assetjada i dius-li feliços bé doncs llegiu el llibre o sobretot veniu demà perquè us ho explicarà la Simona Esquerave que és una excel·lent filòloga no només traductora sinó això crítica literària algú que ens farà anar molt a fons amb un llibre que val molt la pena malgrat el títol pot fer tirar endarrere no us ho direu enrere ni dels dies feliços del manicomi ni d'hermana muerta és alta literatura en tots els casos fantàstic doncs Arnau ho deixem en aquest punt si et sembla i ens tornem a trobar ja la setmana vinent amb més recomanacions ja amb Nadal a la cantonada amb Nadal a la cantonada i si vols aprofitar també per portar-nos també alguna recomanació Nadalenca pensà que volies dir torrons no, no, no no ho sé el dia 19 potser és massa aviant encara o què? no ho sé trucarem trucarem aquí o aquí a veure molt bé Arnau que vagi bé fins llavors adeu que vagi bé al meu país la pluja no s'aplauré El canvi climàtic asseca els rius posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua però cal l'esforç de tothom cada gota compte la pluja no la controles la eixeta sí Generalitat de Catalunya Vinga abans a marxar avui 12 de desembre amb l'Enric hem fet les efemèrides històriques i comentem ara ràpidament els dies internacionals que tenim avui és el dia de la disfàgia el dia internacional del links ibèric també el dia internacional de la neutralitat i el dia internacional de la cobertura sanitària universal aquesta última dada aquesta última data també important la promou l'OMS concretament l'organització de les Nacions Unides des del 2017 prèviament havia passat que el 2012 l'assemblea de la ONU va aprovar una resolució per incentivar els països a prendre mesures orientades per avançar cap a la cobertura sanitària universal un panorama en el que totes les persones havien de tenir accés a la sanitat de qualitat i assequible aquest dia té molt a veure amb l'objectiu de conscienciar sobre aquesta cobertura així com també amb els sistemes de salut sòlids i autosuficients doncs bé ja ho sabeu avui dia de la cobertura sanitària universal i amb aquestes informacions doncs ens acomiadem del programa d'avui ara l'informatiu de notícies de Sant Just amb Mariona Sales Vilanova i també ens podeu seguir a les xarxes socials si voleu arroba ràdio desvergut en la Twitter com a Instagram o també arroba la Rambla 9-8-1 les xarxes del programa que acabeu de passar molt bona tarda de dimarts i ens tornem a trobar demà aquí a la Rambla a les 10 per fer-vos companyia tot el matí fins la 1 que va j'y veu a la Rambla de la Rambla de la Rambla de la Rambla de la Rambla