#500 - "L'agrupació fotogràfica de Sant Just presenta noves iniciatives i projectes"

Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 13 de desembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars a les notícies més destacades de Sant Just. I també les portades dels diaris en català a la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Punt Avui i El Periódico. Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia i avui tenim a Víctor Murillo, el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just. Ens parlarà d'aquestes noves exposicions que començarà l'entitat. Cada mes, la Vagoneta també ens comentarà el premi de concurs internacional que fa l'agrupació cada any. Tot seguit, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí. Trucarem a les 11 i 40 a la Mercè Camps de la papereria L'Escrivà i ens parlarà de la campanya Cap Infant Sense Joguina. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixarà caure la Maica Duenyes, crítica teatral d'aquí de Sant Just, que ens posa al dia també amb les millors estrenes teatrals, espectacles i les coses de la cartellera de les sales de Barcelona. Acabarem el programa amb l'advocat Frank Rigol, amb qui sempre fem l'espai de coaching. Vinga, va, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Vinga, i avui comencem amb un tema de Manu Guix. Fes-me petons per primer cop, com si fos un altre. Digues el meu nom com si fos nou. Fes-me l'amor com si tinguessis totes les ganes del món i tot el temps per malgastar. Envia'm tots aquells whatsapps que acabes esborrant. truca'm de cop a mitja nit, esquinçant la calma. Desfes-me els plans previstos. omplem d'incertesa l'endemà, posant-ho tot de cap avall. Dóna'm les paraules que vindran quan ja no hi hagi tants moments per pronunciar-les. i deixa que ens rellisquin pit avall les gotes de suor, que no ens cal aixugar-les. i diu que no pot ser que se'ns escapa el temps. Potser és que ja no ens cal res més. Fes-me sentir que tot es mou, que no hi ha un punt fix, que tot està per descobrir. Mentre ens anem despullant, fes-me carícies com si no m'haguessis acariciat mai, que al cap de vall som animals. Dóna'm les paraules que vindran quan ja no hi hagi tants moments per pronunciar-les. Deixa que ens rellisquin pit avall les gotes de suor, que no ens cal aixugar-les. Qui diu que no pot ser que se'ns escapa el temps, potser és que ja no ens cal res més. Que se'ns endugui el vent abans o bé després, potser és que ja no ens cal res més. Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Un part d'onze del matí comencem amb els titulars de les notícies de Sant Just. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. a veure l'actualitat del poble que ens portes avui dimecres 13 de desembre. Doncs mira, tenim que la conferència de l'aula universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just d'aquestes setmanes farà el proper dijous 14 de desembre, és a dir, demà, a les 6 de la tarda a la residència de la Mallola sota el nom Joaquim Mir, l'apoteosi del color i a càrrec de l'historiador de l'art Jordi González Llàcer, que és llicenciat en Filosofia i Lletres, amb especialització en Història de l'Art per a la Universitat de Barcelona i doctor per a la Universitat de Barcelona. Llavors, també és reconegut per la seva profunda investigació en l'art català dels segles XIX i XX i ha publicat diverses monografies i biografies, inclou-hi obres sobre artistes com Joaquim Baireda, José Nogue Masó i Joan Serra. Per tant, la seva experiència com a professor, dibuixant, pintor i conferenciant el converteix en una veu autoritzada per parlar sobre la figura de Joaquim Mir, que és un dels pintors més representatius de l'art català. L'entrada, com a totes les conferències de l'aula universitària, és gratuïta pels socis i sòcies i els que no siguin socis i sòcies de l'aula universitària han de fer una aportació de 5 euros. Molt bé. Doncs una altra conferència que organitza l'aula d'extensió universitària aquest dijous, com hem dit, Mariona, a la residència de la Mallola a l'Auditori, no? A la sala on s'acostumen a fer aquestes xerrades. Exacte. Vinga, què més tenim? Doncs mira, ja hem parlat força d'aquest tema amb diferents persones, que és el tema del nou pavelló de Maslluí. Doncs ara l'Ajuntament ja ha compartit els detalls d'aquest nou pavelló que finalment es construirà a la zona del barri de Maslluí, al costat del Centre Cívic Soledat Sants i Serafini. I bé, és una iniciativa que respon a la necessitat d'oferir més espais per a l'entrenament i la competició dels clubs esportius locals, que actualment han de desplaçar-se fora del municipi per fer aquestes activitats, i hi ha molts equips que... O bé a acabar la bona aigua a hores altíssimes de la nit, o anar a entrenar a escoles de Barcelona o d'esplugues, perquè bé, els equips no hi caben al poli esportiu de la bona aigua. Llavors, el nou pavelló comptarà amb una superfície de 2.000 metres quadrats, incluent-hi una pista esportiva divisible en dues, amb graderies, sis vestidors, un barc a cafeteria i paviment de parquet, acomoden disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i el handball. El disseny del pavelló prioritzarà la sostenibilitat amb materials d'aïllament acústic i plaques solars per a un ús eficient de l'energia i l'alçada de l'edifici estarà integrada amb l'entorn natural, mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent. Llavors, per facilitar l'accés i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona, el projecte també inclou la construcció d'un aparcament amb un centenar de places que estarà situat entre el centre cívic i el nou pavelló, oferint una capacitat comparable a la del pavelló de la bona aigua, tot i que aquest últim disposa de més serveis. Sí. Llavors, els clubs de bàsquet, futbol, futbol sala i handball, que sumen uns 350 esportistes, Déu-n'hi-do, seran els principals usuaris d'aquesta instal·lació. Val. I el pavelló estarà... O sigui, futbol sala, hem dit, en boli... Bàsquet. I bàsquet. Sí, són els principals equips que aniran a aquest nou pavelló. Per tant, la resta de... Per tant, es queden... El vole. El vole i es queda a la bona aigua. Sí. I... No sé... Bueno, patinatge... Patinatge... Gimnàstica, suposo, tot i això, no vol dir que potser alguns equips també acabin entre els dos pavellons. Llavors, estarà principalment ocupat per les tardes d'entre setmana i els caps de setmana per competicions. I bé, més informació de la zona, com per fer un bon íntegrament d'aquest poliesportiu, es millorarà el contracte de l'X30, que és l'anterior E30. El nou nom que té l'autobús, que ja no es dirà E30, es dirà X30, que no és que l'hagi comprat l'Elon Musk, eh? T'imagines un autobús Tesla. Sí, sí, vinga, apa. Doncs no, no, ara l'E30 es passarà a dir X30 i augmentarà la seva freqüència i capacitat dels busos, mantenint, doncs, les mateixes parades i ampliant la línia fins a l'estació de Renfe de Sant Feliu. Això de moment no, encara no, no? Això en un futur. En un futur. En un futur, en un futur. En un futur, o sigui, és una de les millores i canvis que s'han fet com per integrar d'alguna manera també millor aquest nou poliesportiu i també, com que hi haurà també el nou institut d'escola, doncs aquests canvis han d'anar acompanyats també de millores de transport. Sí, i de mobilitat. Exacte. Era una de les demandes que feia, bueno, de les demandes, sí, una de les demandes que fa la gent del barri, no millorar la mobilitat i això, però era un dels motius pels quals hi havia un grup de veïns i veïnes que suposava la construcció del pavelló en aquella zona. De fet, encara s'hi oposen. No, no, encara s'hi oposen, sí, i segueixen la seva reivindicació. Exacte. Les vam recollir aquí quan va passar la plataforma cívica que s'ha creat. Sí. i a l'altra banda, Ginapol, i també en alguna ocasió a l'alcalde, bueno, manifestant la seva posició al respecte. Sí, sí, exacte. Molt bé. Doncs notícia sobre el pavelló esportiu, que segurament no serà l'última que tinguem del tema. No, no. Perquè bé. No, i a més és això, el tenir, doncs, gran part de la població de la zona en contra d'aquest projecte, els diferents partits polítics, cadascú també té la seva visió, però segurament serà un tema, un tema a parlat. A parlat. Els propers mesos. Sí, sí, sí. N'hi ha que no el volen, n'hi ha que sí que el volen, però que proposen zones diferents. zones diferents. Sí, al final, la necessitat d'un poliesportiu tothom, pràcticament tothom la té bastant clara, el problema és la ubicació. Clar. Molt bé. Doncs, Mariona, passem al tercer tema, el tercer titular. Doncs mira, tenim que la pròxima jornada de donació de sang a Sant Just, que tindrà lloc el divendres 15 de desembre, d'aquí dos dies, ja ho tenim aquí, permetent els residents donar sang i contribuir a les reserves de sang necessàries per tractaments mèdics essencials. Llavors, el punt de recollida, com totes les donacions de sang a Sant Just, serà el casal de joves i es podrà acudir en horari de 10 del matí a 2 del migdia i de 2 quarts de 5 de la tarda a 8 del vespre. Llavors, es recomana als interessats i interessades reservar l'hora abans d'anar a donar sang a través de la pàgina web del Banc de Sang i Teixits indicant l'hora de donació, el nom, DNI i adreça de correu electrònic. No obstant això, també es pot anar sense haver demanat cita prèvia, però sí que, com tot, es recomana que es faci per poder calcular el nombre de persones que vindran, per organitzar bé els horaris i això, tot i així. Si al final no t'hi apuntes i passes per allà i et ve la vena solidària, doncs que sàpigues que si no has demanat cita prèvia podràs entrar igualment. Clar que sí. I també s'ha de tenir en compte que poden donar sang totes les persones sanes amb edat compreses entre 18 i 70 anys i que pesin més de 50 quilos. Tanmateix, per això, alguns factors poden condicionar la idoneitat de la donació, es poden consultar tots els requisits i tota la informació a la pàgina web del Banc de Sang i Teixits i, de totes maneres, un cop s'arriba allà et fan omplir formularis, et fan preguntes, per tant, per assegurar que ets un donant que pots ser donant. Clar, que es pugui aprofitar la sang, no? Exacte. Mira, Mariona, acabem d'entrar a la pàgina web de donarsang.gencat.cat Si entreu en aquesta web, et pots clicar en una pestanyeta que diu Vull donar sang, escrius al codi postal de Sant Just o directament Sant Just o 08960 i, llavors, et diu aquí la propera donació, divendres 15 de desembre, com has dit a la notícia, també de 10 a 2 i de dos quarts de 5 a 8, i ja posa les franges horàries que estan completes i el número d'ocupació que queda, eh? A hores d'ara està tot complet. Està tot complet, eh? Menys, menys, espera, a dos quarts d'una i a la una. És a dir, a les 12.30 i a la una queden 4 places a dos quarts d'una, de les 6 disponibles, i 3 places a la una. I també altres hores que estan quasi plenes però no plenes del tot, no? Ah, no, sí, a dos quarts de 12, és veritat. He de dir que a la tarda... A la tarda no. La tarda està tota completa. Sí. A partir de dos quarts de 12 i fins a dos quarts de dues encara queda alguna plaça. Encara queda alguna plaça. Sí, sí. A cada mitja hora fan 6 persones, o sigui que... Bé, encara queden, però que s'espavili la gent. Sí. Molt bé. Mariona, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris en català d'avui dimecres 13 de desembre. Perfecte, Núria. Fins ara. amb tots vosaltres, veus de la parròquia. Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia. A l'escoltes ràdio d'esperc, sintonitzes ràdio d'esperc, a l'escoltes ràdio de senyors. No l'entabrem per tu. Les 10 i 26, volem conèixer les notícies que obren avui les portades dels principals diaris en català. Mariona, comencem amb el diari Ara. El diari Ara obre amb la governabilitat de l'Estat i diu que el PP activa el seu pla per bloquejar l'amnistia. Diu que el debat sobre la llei al Congrés supera el primer tràmit amb els vots de la majoria plurinacional i que Feijó impulsarà una comissió d'investigació al Senat sobre la negociació del PSOE amb Junts. Molt bé. Doncs sí, política espanyola a la portada de l'Ara, sobretot pel tema de l'amnistia i de la llei. Exacte. En fotografia principal veiem una fotografia de Gaza amb un noi que està plorant davant de cossos embolicats que pel tamany que tenen aquests cossos té tota la pinta que són nens petits i diu que Biden avisa a Israel que perd suports pels morts a Gaza. Les 18.000 víctimes mortals a Gaza a causa dels bombardejos israelians comencen a fer trontollar també el suport incondicional dels Estats Units i ahir l'ONU va aprovar una segona resolució no vinculant per aturar els atacs sobre la franja. Doncs sí, realment és una imatge molt dura. Sí, i és això, vull dir, en el moment en què no paren i no paren i no paren de matar gent fins i tot als Estats Units i els comença a donar un toc d'atenció que els Estats Units és el seu, com deia, incondicional aliat des del principi del conflicte. I Biden ha dit, bueno, a veure què, no? Exacte. A veure què està passant. Vinga, seguim amb més notícies del diari Ara. L'Ara diu que el govern proposa més restriccions d'aigua per la sequera, que Zelensky xoca contra el mur republicà per desbloquejar l'ajuda dels Estats Units i també veiem que el Consell Escolar demana prohibir els mòbils a l'escola i limitar-ne l'ús a l'institut. Doncs sí, comencen a moure's els Consells dels Centres demanant una mena de regulació, no? Que es miri com es pot fer un ús més responsable dels mòbils. Sembla ser que hi ha un grup de pares i mares que fixen l'edat dels 16 anys, com la Idònia, però feien una entrevista l'altre dia a un canal de televisió, a la Sexta, en una experta en el tema de l'ús d'això dels dispositius, i deia que, clar, que prohibir el mòbil i en un xaval de 16, xavala de 16, donar-li el mòbil i dir-li té, ara sí, era també com perillós, que el que s'havia de fer era, bueno, doncs, una educació, no? Doncs ensenyar a enviar contingut adequat, no obrir certs links, vigilar amb certes pàgines, és a dir, que s'havia de fer com una educació i no donar de cop i volta un dia com... Sí, però realment això ja estava passant, no? Vull dir, als 16 anys no, però, o sigui, que és pitjor, o passava als 12 o no sé ara quan es comença a tenir mòbil, però normalment l'edat... Cap als 12, el canvi d'escola a institut. El canvi d'escola a institut, de cop i volta acabàvem tots amb mòbil, i sí que és veritat que a la nostra època els mòbils, quan vam entrar a l'institut, no tenien ni la meitat de coses que tenen ara... Que va tenir l'Snake com a molt, no? Perquè no teníem internet, és a dir, que la meva generació vam entrar a l'institut amb mòbils que no tenien res i vam sortir de l'institut amb mòbils que tenien tot, vull dir, vam viure el canvi a l'institut, però, clar, això que diuen del canvi de cop als 16 anys tenir mòbil, jo crec que pràcticament està passant quasi ara als 12 anys. Llavors, sí, totalment s'hauria de fer educació amb com consumir contingut amb el mòbil, o com tenir el mòbil engançat a les mans, però, sí, el cop que ja l'estan tenint als 12 anys, el tindran als 16, doncs mira. Sí, però bé, el que diu la notícia, això de prohibir els mòbils a l'escola, doncs bé, en principi sembla que està tirant endavant. Sí, és que, a veure, també t'he de dir que a la meva època estaven prohibits. Sí, sí, no, no, la meva també, et veien un mòbil i et posaven un par-te, un par-te. Sí, te'l treien, i havia de venir la teva mare o el teu pare el dia següent a demanar el mòbil. Directe a casa, directe a casa anava al mòbil. Que ens amagàvem al pati per treure-li, si ens el veien, és que ens el requisaven. O se'l guardava, el mòbil es guardava a la caixa famosa, la professora tenia una... La caixa dels mòbils. Sí, la caixa dels mòbils, que tu veies el mòbil entrant a aquella caixa i deies, va, fins al curs que ve no el torno a recuperar, ja. No, i a més que quan te'l treien, o sigui, te'l treien un dia i el dia següent a demanar-li, ara el treuen per fer cajuts a la classe, per favor. Exacte, recordo que si te'l... Al professor, vinga, traiem els mòbils. Bueno, això no ho acabo de trobar malament, perquè es pot aprofitar el cajut, però sí que és veritat que es pot evitar trobar el mòbil, però això el que deia, que recordo, que quan te'l treien el divendres era... Era una gran... Perquè clar, una gran... L'havies de anar a buscar el dilluns. El dilluns. Tot el camp de setmana sense mòbil, i era com, no. Era terrorífic, era terrorífic. Bueno, avancem, avancem. Vinga, avancem amb la portada de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb el conflicte català, i diu que la majoria absoluta del Congrés avala el primer pas cap a l'amnistia. Diu que Feijó afirma que és la cessió més trista des del 23-F, i el PSOE ja nota l'acte benèfic de la llei, i l'independentisme demana el referèndum. Doncs sí. Seguim amb més notícies de política espanyola i llei d'amnistia. I tant. I en fotografia principal veiem una fotografia de sequera, i realment és molt trista perquè es veu l'espai d'un pantà que... És que té un rajolinet, només. Sí. És un pantà... És un pantà o és el Ter? Doncs... És l'embassament de Baells. De la Baells. De la Baells. Sí, sí, sí, és un embassament, el que passa és que només es veu un rajolinet que sembla com... Un rajolinet que sembla un riu petitó. Sí, sí, sí. I al costat hi ha tota la superfície que hauria de cobrir l'aigua, que es veu seca, completament seca. I bé, diu que la sequera farà tancar algunes dutxes esportives. Entre altres mesures, suposant. Entre altres mesures, una de les mesures ara que està sobre la taula és tancar les dutxes als poliesportius i la gent s'haurà de dutxar a casa seva. I diu que la Generalitat va anunciar ahir restriccions d'aigua que s'aplicaran al gener si la reserva dels pantans de les conques internes baixa del 17,7%, actual al 16%. Diu que en aquell moment es declararà l'estat d'emergència, es limitarà el consum a la indústria, al turisme i la ramaderia i es tancaran les dutxes als centres esportius que tinguin piscina. Molt bé. Seguim amb més notícies de La Vanguardia. La Vanguardia diu que la pensió de viduitat puja fins a un 14% i superarà els 14.000 euros anuals. L'ingrés mínim vital i les no contributives creixeran un 6,9%. També diu que l'ONU torna a demanar un alto al foc a casa sense els Estats Units. Recordem que els Estats Units va batar aquest alto al foc. Sí, el divendres passat per segona vegada va tornar a batar una resolució en contra... Exacte. I ara l'ONU el torna a demanar sense tenir en compte els Estats Units. En fotografia petita veiem a Volodymyr Zelensky. Diu que no estova els republicans en la visita al Capitoli. També l'Avantguàrdia menciona que l'aeroport del Prat voreix el límit de la seva capacitat per a vols llargs. Bueno. I en fotografia petitona veiem un homenatge al centenari de Tàpies. Diu que Tàpies encara és rellevant per als creadors d'avui. Ho fa en forma de pregunta. Veiem una fotografia d'un noi fotografiant un quadre de Tàpies. i per acabar amb la portada de l'Avantguàrdia veiem una notícia de Barcelona que diu multa rècord per a la principal trama de pisos turístics. Molt bé. La portada del Punt avui obre dient primer pas de l'amnistia. Diu que la majoria de la investidura amb 178 vots admet a tràmit la llei que anirà per la via d'urgència i que l'oposició extrema el soroll i les desqualificacions i que Feijó compara l'amnistia amb el cop d'estat del 23-EFA. També es parla de l'oficialitat del català a la Unió Europea que està en un punt mort i que Jordi Puntí rep els 64 Premis Sant Jordi de novel·la. També el Punt avui a la portada diu l'emergència per sequera que arribarà el mes de gener que reduirà el cabal ecològic dels rius per conservar l'aigua dels embassaments i que hi haurà més i noves restriccions, com la que hem comentat, del tancament de les dutxes en centres esportius. I també notícia del Punt avui sobre les nominacions als Premis Gaudí. Les pel·lícules Creatura i Saban aquell són les grans favorites als Gaudí. Els dos films obtenen 13 i 15 nominacions respectivament als Premis que s'entregaran el 4 de febrer. Petit a punt, Sant Justenca, en aquesta notícia, nominacions de Premis Gaudí en aquesta pel·lícula Creatura, 15 nominacions, no sé si és un dels rècords de la història dels Premis Gaudí, de nominacions. No sé si rècord, però 15 nominacions en són moltíssimes. I hi ha entre elles a la millor música original per Clara Aguilar, que és productora i compositora d'aquí, de Sant Just, encara que ara visc aquí a Barcelona, és en Justenca, per la pel·lícula Creatura i també per Clara Segura, com a actriu secundària, també està nominada a la mateixa pel·lícula, òbviament, Creatura. I també hi ha una noia que és Sant Feliuenca, també amb vida a Sant Just, la Clàudia Magelada, que com a... Fa força vida el casal de joves de Sant Just, per tant la tenim per aquí sovint. Sí, com a actriu revelació, és molt joveneta, i també per la pel·lícula Creatura. Bé, seguim... Havíem de fer aquest petit apunt, no? Tant talent junts en una pel·lícula i en un poble. Home, i tant, i tant. I després, la portada del periòdico, destaca les noves mesures del govern, davant la imminent fase d'emergència per Saquera. Diu que Catalunya traurà més aigua dels rius per garantir el subministrament, que reduirà a la meitat el cabal del Llobregat, del Ter i la Muga, que les instal·lacions esportives, com ja hem dit, amb piscina o gespa que requereixin rec, hauran de tancar les dutxes, i que les activitats econòmiques que tinguin un consum elevat no podran executar ampliacions. La fotografia de portada del periòdico és per al Premi Sant Jordi. i diu que l'escriptor Puntí obté el prestigiós guardió d'Òmnium Cultural. També el periòdico a la portada posa que Esquerra i Junts fixen el referèndum com a objectiu després que el PSOE defensi l'amnistia. També que la majoria dels eixos comercials a Barcelona han deixat enrere els efectes de la pandèmia. Pel que fa al conflicte a gas, el periòdico diu que Biden adverteix a Netanyahu que comença a perdre suports. També pel que fa a educació, que el Consell Escolar, com hem dit això dels mòbils, proposa restringir l'ús d'aquests dispositius als instituts. I res més. Això és tot el que hi ha a la portada del periòdico. Déu-n'hi-do. Molt bé, Mariona, t'escoltem a les 11.1, a les 12 amb els butlletins, a la 1 amb l'informatiu migdia, i a les 7 de la tarda també amb l'informatiu del vespre. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, ens escoltem, que vagi bé. Adeu. Adeu. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Amy Winehouse ara a Ràdio d'Esvern i seguirem amb les efemèrides. For you I was a flame Love is a losing game Five-story fire as you came Love is a losing game What I wish I never did One I wish I never played When I wish I never played What I wish I never played One I wish I never played Oh, what a loss we made And now the final frame Love is a losing game Played out by the band Love is a losing hand More than I could stand Love is a losing hand Self-professed, profound Tell the tips we're down Know you're a gambling man Love is a losing hand Though I've had a blind Love is a losing hand Memories mar my mind Love is a losing hand Over a futile heart And left it by the God And now the final frame Love is a losing hand Vinga, a les 10 i 41 minuts Vinga, a les 10 i 41 minuts parlem amb l'Enric per fer les efemèrides del dia d'avui. Hola, Enric, bon dia. Bon dia, Núria, com estem? Doncs, bé, bastant bé, 13 de desembre. Sempre t'ho pregunto. Sí, 13 de desembre. Doncs mira, tal dia com avui, el 1903, el Congrés espanyol va aprovar la llei del descans dominical. Hosti, el 1903. Sí. La llei del descans dominical, com el seu nom indica, doncs és una llei que va servir perquè Espanya a principis del segle XX s'avancés en favor dels derts dels treballadors, ja que obligava a que no es treballés els diumenges. Ah, jo em pensava que inclús era d'abans, que els diumenges es veia com el dia del senyor, no? No, no, no, no et falta raó. De fet, aquesta llei s'havia abolit quan es van derogar totes les lleis medievals, però com tu dius, això va ser al segle XIX, com tu ho dius, anteriorment, durant aquella època, s'imposava per un tema religiós el fet de prohibir treballar en diumenge. Això es va perdre el XIX, amb la Revolució Industrial, i es va recuperar aquest 1903, amb aquesta llei del descans dominical. Home, i ben merescut descans, no? I tant. Després hi ha els que treballen igual, no? Sí, bueno, sí, sí. Sí, sí, metges, però en tot cas... Que no ho facis cas. Que toca, és a dir, tampoc pots parar tot el món, però hi ha aquesta llei que marca que el diumenge és dia festiu. Molt bé, fantàstic. Va ser el 1903. Perfecte. I el 13 de desembre del 2003, Saddam Hussein, ex-president de l'Iraq, va ser capturat per les forces nord-americanes. Ostres. Segurament molts de vosaltres recordareu aquella imatge d'un Saddam Hussein despentinat, brut, desorientat, no semblava aquell director, perdó, aquell dictador despietat, sinó que semblava un senyor gran, absolutament desorientat. Sí, amb un mendigo, no sé com es diu. Sí, un rodamón, no? Sí, un rodamón. Sí, sí, un pidulaire. Bé, aquest esdeveniment, de fet, va marcar un punt clau en la guerra de l'Iraq del 2003. Saddam Hussein havia estat en fugir des de la invasió de les forces liderades pels Estats Units. La seva captura va tenir lloc en un amagatall subterrani, un zulo, perquè ens entenguem, en una granja d'una ciutat que es deia Adouar, que era la seva ciutat natal, és a dir, va anar allà on creia que estaria més segur. Aquest lloc era bastant rudimentari, estava ocult sota terra, i la captura es va realitzar en el marta de l'operació anomenada Operació Red Down. Red Down. Sí. Després de la seva captura va ser posat a judici sota l'acusació de crims contra la humanitat, va ser condemnat i executat a la forca de forma relativament ràpida. Relativament ràpida. Però bé, va ser un fet mediàticament molt comentat per la importància que va tenir a nivell polític. i polític. I tal dia com avui, del 1923, en Toni Tàpies hauria fet 100 anys. 100 anys, sí. De fet, ho hem dit en una de les portades que celebrava aquest centenari. Sí, correcte. És una de les efemèries del dia a nivell general. De fet, en Tàpies, pintor, escultor, teòric de l'art català, principal exponent de l'informalisme, considerat un dels artistes catalans més destacats del segle XX. En Toni Tàpies va, com dèiem, néixer un 13 de desembre del 23, va començar a estudiar dret, primer. Sí, tal. Va deixar els estudis, es va dedicar completament a la pintura. El seu interès per l'art es va despertar durant una època de convalescència, després d'una malaltia pulmonar, va haver d'estar molt de temps... Va passar una mica com el confinament, no?, que molta gent va descobrir que era pintora. Sí, pintora, pastissera... Sí, sí, tot, tot. Tots vam fer de tot. Secrets amagats. Coses que després han desaparegut. Trufesos de ioga... Sí, sí, que després han desaparegut. Ja sí que ja no pinta, que ja no és pastisser, que ja no fa ioga. Que ja no és poeta. Ja no és poeta, bé. Diguem que Tàpies va començar a pintar en un estil que s'orientava cap al surrealisme, va acabar evolucionant cap a un estil més abstracte, i bé, tots hem vist l'obra de Tàpies. Personalment a mi em costa entendre Tàpies. Sí, és dels pintors que més... A mi em costa, a mi em costa. Miró, per exemple, és com... hi ha més colors, és més... Miró també em costa. També et costa, hòstia, Enrique. Sí, sí. Jo el més abstracte que tolero seria Picasso. Picasso. Picasso. Dalí és com boig? No, Dalí és surrealisme, però Dalí és diferent. Dalí és impressionant. Si tu te'n vas al Museu de Línia de Figueres, al·lucines. No, sí, sí, és una altra cosa. Si tu te'n vas a veure Tàpies, a la Fundació Tàpies, o te'n vas a veure algunes... No només pintures, sinó perquè serien instal·lacions que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i dius, bueno, costa. Ara, entenc que té una vàlua. És a dir, que jo no ho entengui no vol dir que no ho valori. Clar, no, no, no, òbviament. I parlant d'aniversaris, avui és l'aniversari de Taylor Swift. Oh. Taylor Swift, que a més a més s'ha convertit aquesta setmana en la primera dona a rebre per segona vegada l'anomenament de dona de l'any, per la revista Billboard. I és que Taylor Swift és una de les artistes més influents de la seva generació. ha venut més de 60... Bé, de fet, ara ja no es venen discos, però 60 cançons al Billboard les ha col·locat en el top 100. És l'artista que des del 2006 ha aconseguit més reproduccions a les plataformes. Vaia, una autèntica bogeria. I avui és el seu aniversari. Compte que va néixer el 1989, és a dir, gairebé el 1990. Estaríem parlant d'una dona que té 24 anys i no arriba. No, no, 34. Ah, 34, perdó, 34. Tot i així és jove. Sí, no, sí, sí, és jove, jove. És a dir, 34 anys, una brugeria. Sí, sí, sí. I per això avui, doncs, escoltem una de les cançons de la Taylor Swift. Sí, escoltem Antihiro. Esquiming for the last time. It's me, hi, I'm the problem, it's me. At tea time, everybody agrees. I'll stare directly at the sun, but never in the mirror. It must be exhausting, always rooting for the antihero. Sometimes I feel like everybody is a sexy baby, and I'm a monster on the hill. Too big to hang out, slowly lurching toward your favorite city, pierced through the heart, but never killed. Did you hear my covert narcissism? Like disguises altruism, like some kind of congressman. For the last time. I wake up screaming from dreaming. One day I'll watch as you leaving, and life will lose all its meaning. For the last time. It's me, hi, I'm the problem, it's me. I'm the problem, it's me. At tea time, everybody agrees. I'll stare directly at the sun, but never in the mirror. It must be exhausting, I'm always rooting for the antihero. I have this dream, my daughter-in-law kills me for the money. She thinks I left them in the will. The family gathers around and reads it, and then someone screams out, she's laughing up at us from hell. It's me, I, I'm the problem, it's me. It's me, I... I... 10 minuts per les 11 en punt. Abans, però, farem la previsió del temps amb el Carles. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal? Com va? Doncs seguim amb aquesta sensació de... De no fred. De no fred, sí. És que tampoc vull dir calor perquè no és calor. Bueno, avui he vist un... Avui ha sigut el sumo, meu. O sigui, estem a 13 de desembre. Sí, correcte. I aquest matí, viatjant tranquil·lament per la zona, doncs, de la pujada, per la vinguda 11 de setembre, pujant de Camp Meli cap a la Rambla, cap a Miquel Reverter, un tio amb una moto grossa, d'aquestes de cilindrada grossa, pantalons curts, màniga curta, pantalons curts, màniga curta, i només portava el casc d'abric, com si diguéssim. D'abric. Que dius... I xancletes o què portava? No, portava la vamba, portava la vamba. Però jo suposo que no és per un tema d'anar amb xancletes amb moto, suposo que la vamba és per protegir els peus, perquè si te'n vas a terra, realment, amb pantalons curts i màniga curta, amb una moto d'aquesta ja no s'ha d'anar ni a l'hivern, ni a l'estiu. No, no, no. Però vaja, que faci el que vulgui, no? Però pots veure gent que porta pantalons curts aquests dies a Sant Just. Realment, les temperatures sí que són anormalment altes per l'època. Hem de dir que portem una setmaneta o portem uns quants dies de temperatures molt altes. El 9 de desembre vam arribar a 18. El 10 de desembre, dissabte, vam arribar als 18,6. Diumenge arribàvem, perdó, no, dilluns arribàvem als 19,5. i ahir vam arribar als 18,8. Són temperatures molt altes, estem 4 o 5 graus per sobre del que tocaria per l'època. I el que dèiem, els mapes van confirmant una miqueta aquest canvi de temps, aquest canvi que ens arribarà vinculat a aquest front que ens està creuant avui, que a nosaltres només ens aporta alguns núvolets, però que a partir del migdia marxaran aquests núvols perquè entrarà un protagonisme que durant la segona meitat del dia d'avui serà el gran dominador de la jornada. Que per una banda serà el sol i l'altra serà el vent de mestral. Un vent de mestral de nord-nord-oest que bufarà tot el país. Hi ha un avís del Servei Metrològic de Catalunya per a les comarques del Baix Llobregat, també l'Alpenedès, l'Anoia, el Vallès Occidental i el Barcelonès, o sigui, les comarques centrals litorals, que doncs tindrem cops de vent fort al llarg d'aquesta tarda en aquestes comarques. Fins i tot també es podria ampliar aquest vent fort a les comarques del Baix Camp, per exemple, o el Tarragonès o el Baix Penedès. O sigui, que en aquesta zona el vent pot ser destacat i hi ha un avís del servei. No és un avís d'aquests de 6 de 6, sinó que és dos de 6, o sigui, que tampoc no és molta cosa. Però bé, que tinguem cura. Sí, el vent s'encarregarà de tenir un protagonisme. Pels que han sortit amb màniga curt i pantalons curts en moto aquest matí, doncs dir-los que aquesta tarda, amb aquest vent del nord-oest, canvia bastant la truita i la temperatura baixarà clarament. O sigui, que ens hem aixecat amb una mínima de 14 graus, després ja hem recuperat els 15, gran part de la nit hem estat en 15-16 graus. També hem de recordar que gran part de la nit ha estat tapat al cel i això no permet que la temperatura pugui baixar massa. Hauríem d'estar a valors 10 graus per sota del que tenim, o sigui, no 15-16 haurien de ser com a molt les màximes i realment estan sent mínimes, o sigui que són temperatures molt, molt altes. Però de cara a aquesta tarda, amb el vent de mestral, baixarà la temperatura, aquesta propera nit serà més fresqueta i a més a més tindrem més sensació de fred fruit del vent. O sigui, que tot ajudarà una miqueta que la sensació de fred sigui més marcada. Demà dijous ja normalitzem temperatures. Demà serà un dia on dominarà el sol i no només és dijous, sinó que divendres, dissabte, diumenge... I tot el que queda de la setmana. Ben, en molts dies on el temps estable serà el gran protagonista. Una estabilitat que la tindrem, doncs, a Sant Just, bastants dies. Allò que comentàvem ahir, que cap a Nadal havíem qui guanya, si l'anticicló... De moment és anticicló. De moment és anticicló. De moment és anticicló. I ja veurem si la truita canvia de cara a la setmana vinent. Però de moment tindrem aquesta situació d'un ambient una miqueta més fresquet. Ja no parlarem de 18,8 ni de 19, sinó que parlarem de valors al voltant dels 15 o 16 graus, que més o menys es normalitzen. Serà la temperatura màxima que tindrem demà. I les mínimes sí que realment es notarà bastant. Si hem parlat avui d'una mínima de 14, però ha sigut un moment a les 7 del matí perquè veníem de 15 tota la matinada, ha baixat a 14 un moment i ha tornat a pujar a 15, doncs bé, aquesta propera nit, que ja ho farà, doncs és probable que arribem als 10, 9, 10 graus de mínima. O sigui que ja baixa clarament la temperatura mínima. I de cara a la nit de dijous o divendres ja baixaríem cap als 7 o als 6. O sigui que les mínimes començaran a ser una miqueta més baixes i és probable que durant els propers dies la màxima també vagi reculant una miqueta. No tant com les mínimes, però sí que ens quedarem el cap de setmana al voltant d'uns 15 graus de màxima i mínimes entre els 5 i els 7. O sigui que són valors ja una mica més normalitzats. Pel que fa a l'estat del cel, doncs el sol sembla ser que serà el gran protagonista. Els mapes no se les juguen massa, a més marquen fiabilitats d'entre 60 i 80%, però realment escombrem tot o una setmana vinent on l'anticiclo seria el protagonista. Tret que hi hagi algun petit canvi o hi hagi algun moviment. Pel que fa a muntanya, perquè clar, aquí hi ha uns que els agrada esquiar, uns quants, i estem mirant aviam com va evolucionant la cosa. De moment, avui ens està creuant aquest front. Aquest front, ara si mirem el radar en aquests moments, podem veure com hi ha una miqueta de precipitació cap a les comarques de l'Alurgell, també del Pallars Sobirà, també cap a la Vall d'Aran. Aquesta tarda es pot reactivar la nevada i també cap a la Cerdanya i Andorra. En aquestes zones és bastant probable que avui, sobretot a la cara nord, hi hagi precipitació continuada. Potser hi ha una pausa al migdia, però de cara a la nit de dimecres, dijous i demà dijous, és bastant probable que continuï una miqueta de neu i que la neu se reactivi. En aquest episodi de neu, que ens podria durar una miqueta, sobretot cara nord, perquè ho farà vent del nord uns quants dies, doncs és bastant probable que es recollin entre 10 i 70 centímetres de neu nova en aquestes zones. Però estem parlant sobre tot a cara nord i també una miqueta cara sud. O sigui, sempre parlem de comarques lleidatanes, parlem de la Vall d'Aran, de l'Alta Ribagorça, del Pallars, també cap a l'Alurgell, la Cerdanya i probablement Andorra. Potser algun floquet de neu s'escapa cap al Ripollès, poca cosa, però també podríem tenir alguns gruixos de neu. A mi de que vagi avançant la setmana, anirem mirant com estan aquests gruixos de neu de cara al cap de setmana, però vaja, sí que hi ha bona esperança que avui, demà i demà passat, doncs aquesta neu faci acte de presència amb una cota que començarà avui alta cap als 1.800, però podria baixar cap als 1.300. O sigui que, de moment, sembla que aquesta setmana podrem aconseguir una miqueta més de gruix de neu. a aquestes estacions que estan més a cara a nord, sobretot a les Andorranes, les de la Vall d'Aran i també de l'Alp Pirineu, doncs en aquestes estacions s'hi podria esquiar amb una certa tranquil·litat. Sí que és cert que en altres comarques es pot esquiar, com és el Ripollès, però van justets de pistes. Són aquelles pistes que poden fabricar neu, doncs en aquelles pistes sí que es pot esquiar. Però aviam si la nevada és prou important, com perquè aquest cap de setmana no parlem dels gruixos que vam tenir al Pondola Puríssima, sinó que tinguéssim uns gruixos una mica més macos. Així que, tranquil·litat, acabem de veure aquests núvols, perquè a partir d'aquesta tarda el sol serà el gran protagonista durant molts dies. I si canvia la truita, doncs aquí serem per comentar-ho. Però de moment, pinta que no. Ja ho veurem. Els americans sí que porten algun canvi de temps amb més núvols de cara al Nadal, però no ens n'enrefiem massa, perquè falta molt. Bé, ens quedem amb què farà sol, tu. Sí. Pel que fa a les pistes, Carles, mira, t'actualitzo, ara mateix estan obertes la d'Alp 2500, que té 41 quilòmetres esquiables, també la de la Molina, que en té 14, perquè la setmana passada en tenia 3 només, la Masella, que en té 27, Baqueira, Barret, Buitaú, Espot, i Port Ainer, i Vallter, també. Aquestes són les principals. I el Port del Comte, Tabascan i Vall de Núria, de moment estan tancades. No sabem si perquè no hi ha neu o simplement perquè... No hi ha neu. No hi ha neu, no? A la Vall de Núria havia una pista només, o sigui que no... Una pista, doncs. Aquí, Baiteira, aquest cap de setmana estava... He vist fotos, eh? Estava bastant fluixet, eh? A Andorra, totes estan obertes, Gran Valira, Palarinsal, Ordino, totes aquestes estan obertes. Aquestes ja donen més a cara a nòries, el que dèiem, que a llarg de les properes setmanes, bueno, els propers dies, doncs encara incrementaran més aquests bruixos de neu, o sigui que... També hi ha una sierra nevada, que també està oberta la pista. Això mateix. Però jo crec que ens queda més a prop aquí, no? Sí. No cal anar a fotre gasto a un altre lloc. No, no, no. Bé, Carles, gràcies. Molt bé. I t'escoltem demà. Vinga, fins demà. Que vagi bé. Bon dia. Adéu. Bé, carles, gràcies. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. Nerviosa, quan em mira em posa a prova, del teu joc una tramposa, i és que et vull tota l'estona. i quan es fa de nit, m'adarmo els dos braços fent del llit. El nostre amor ens crida per sortir, que ja ningú ens mira tot per mi. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Botta. I anem cap a Estrasburg perquè Pedro Sánchez defensa les aliances per repetir com a president del govern espanyol com un fre a l'extrema dreta a Europa. Ho ha dit a la seva intervenció al Parlament Europeu, que encara s'allarga per fer balanç de la presidència espanyola de la Unió Europea. L'hemicicle coincideix per primer cop des del 2017 amb Carles Puigdemont. Estrasburg, Jordi Bora, bon dia. Hola, bon dia. Defensa de Pedro Sánchez davant de l'hemicicle de l'Eurocambra de la seva victòria electoral al juliol i del seu nou govern progressista ha dit en contrast amb l'ultradreta discurs que acaba d'acabar en presència de Puigdemont sense cap referència directa a l'amnistia que serà motiu avui de crítiques del PP europeu, Ciutadans i Vox. La otra opción era una coalición de fuerzas progresistas que, a pesar de nuestras diferencias, compartían el deseo de seguir avanzando y de seguir consolidando el proyecto europeo, de seguir apostando por la justicia social, por la dignidad laboral, por la tolerancia, por el respeto como norma básica para la convivencia democrática. Avui és la primera vegada que Pedro Sánchez i Carles Puigdemont coincideixen des de l'inici del procés. Puigdemont intervé per a l'entrada envoltat de desenes de càmeres. No ha volgut dir amb quin contingut ni amb quin to ho farà. No hi haurà reunió avui entre els dos. Jordi Avaro, Catalunya Ràdio Estrasburg. I ara que ha acabat la intervenció de Pedro Sánchez, qui intervé és Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Després ho podrà fer d'aquí uns minuts. Carles Puigdemont el podreu seguint directe al matí de Catalunya Ràdio. S'ha acabat la declaració de Pere Aragonès a la Ciutat de la Justícia en relació amb l'espionatge al seu telèfon mòbil amb el programa Pegasus, Sara Riera. Sí, aquesta declaració ha durat aproximadament una hora i ha estat a porta tancada. Ciutat de la Justícia, Albert Prat, bon dia. I des de les portes de la Ciutat de la Justícia compareix el president Aragonès. Diu que és una obligació moral desclassificar tots els documents per esbrinar qui va ordenar l'espionatge tant a Aragonès com també a una seixantena d'independentistes a través del programa Pegasus. ratificar-me en la querella contra el CNI, contra el Centre Nacional d'Intel·ligència. I ho faig amb un objectiu, amb l'objectiu que se sàpiga tota la veritat sobre l'espionatge del que he estat víctima. Però també amb un altre objectiu, i és que anirem fins al final perquè mai més cap ciutadà de Catalunya sigui espiat per motiu de la seva ideologia política. Aragonès ha declarat durant tres quarts d'hora davant del jutge que investiga aquest cas un any i mig després de carallar-se contra el govern espanyol. Albert Prat, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia. I l'exèrcit israelià admet la mort de 10 soldats en els combats d'ahir a Gaza, Sara. La jornada més sagnant per les forces armades des que va començar l'ofensiva. Una de les víctimes és un coronel, una jornada en què es van atacar 250 objectius sobre tota la ciutat de Can Llunis, al sud, i en diversos reductes del nord. En total, la invasió de la franja ha suposat la mort de 5-15 soldats fins ara i es converteix de llarg en el conflicte més mortífer per les tropes israelianes a Gaza perquè se superen els 66 militars morts el 2014 en 50 dies de combats. El papa francès que assegura que de moment no pensa en la renúncia, que tot i el seu estat de salut està millor i que té ganes de fer coses. El papa ho ha dit en una entrevista en un canal mexicà com ha revelat que no vol ser enterrat a les grutes vaticanes com la resta de puntífacs, sinó a la basílica de Santa Maria Major de Roma. El papa també explica que vol que el seu funeral sigui senzill. Esports al Valserra. El Barça tanca aquest vespre la fase de grups de la Champions masculina al camp de l'Anvers. Els de Xavi Hernández són virtualment primers de grup. El canvi en la convocatòria del Barça pel partit d'avui i l'inclusió i última hora de Lewandowski, Araujo i Gundogan es va decidir de manera consensuada entre Xavi Deku i el president del Barça a iniciativa de Joan Laporta. El partit envers Barça començarà a les 9 i el podreu seguir, com sempre, a la transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio. Avui també s'han de decidir dues places més pels vuitens de final de la competició. Un sortirà del partit del mateix grup del Barça, que jugarà en el Porto i el Sactar. L'altre se'l juga en el grup F, tres equips, PSG, Milan i Newcastle. I abans del Barça envers, a tres quarts de set, el Barça femení també jugarà a partit de la Champions al camp del Rosengar Suec. Aquest partit el transmetrem a la TDG de Catalunya Ràdio. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passen 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La conferència de l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just d'aquesta setmana es farà el pròxim dijous 14 de desembre a les 6 de la tarda a la residència de la Mallola. Sota el nom, Joaquim Mir, l'apoteosi del color. I a càrrec de l'historiador de l'art, Jordi González Llàcer. Llicenciat en Filosofia i Lletres amb especialització en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de Barcelona, el ponent és recorregut per la seva profunda investigació en l'art català dels segles XIX i XX. Ha publicat diverses monografies i biografies, incluent-hi obres sobre artistes com Joaquim Baireda, José Nogue Masó i Joan Serra. La seva experiència com a professor, dibuixant, pintor i conferenciant, juntament amb la seva tasca a la Fundació Godia, el Cercle Artístic de Sant Lluc i altres entitats culturals, el converteixen en una veu autoritzada per parlar sobre la figura de Joaquim Mir, un dels pintors més representantius de l'art català. L'entrada és gratuïta per als socis i sòcies de l'aula universitària i d'una aportació de 5 euros d'entrada general. L'Ajuntament de Sant Jus està treballant en la construcció d'un nou pavelló esportiu a la zona d'equipaments del barri de Maslluí, al costat del centre cívic Soledat Sants i Serafini. Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'oferir més espais per a l'entrenament i la competició dels clubs esportius locals, que actualment han de desplaçar-se fora del municipi per fer aquestes activitats. El nou pavelló comptarà amb una superfície de 2.000 metres quadrats, incluent-hi una pista esportiva divisible en dos, graderies, sis vestidors, un barc, cafeteria i paviment de parquet acomodant disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i l'àmbol. El disseny del pavelló prioritzarà la sostenibilitat amb materials d'aïllament acústic i plaques solars per a un ús eficient de l'energia. L'alçada de l'edifici estarà integrada amb l'entorn natural, mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent. Per facilitar l'accés i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona, el projecte inclou també la construcció d'un aparcament amb un centenar de places. Aquest aparcament estarà situat entre el centre cívic i el nou pavelló, oferint una capacitat comparable a la del complex esportiu municipal de la Bonaigua, tot i que aquest últim disposa de més serveis. La pròxima jornada de donació de sang a Sant Just tindrà lloc el divendres 15 de desembre, permetent als residents donar sang i contribuir a les reserves necessàries per tractaments mèdics essencials. El punt de recollida serà el casal de joves de Sant Just i els i les donants podran acudir en horari de 10 del matí a 2 del migdia i de 2 quarts de 5 de la tarda a 8 del vespre. Es recomana als interessats i interessades reservar hora a través de la pàgina web del Banc de Sang i Teixits indicant l'hora de la donació, el nom, el DNI i l'adreça de correu electrònic. No obstant això, també es permet l'assistència sense reserva prèvia. S'ha de tenir en compte que poden donar sang totes les persones sanes amb edats compreses entre 18 i 70 anys que pesin més de 50 quilos. Tanmateix, alguns factors poden condicionar la idoneïtat de la donació. Per obtenir més informació sobre els requisits es pot consultar la pàgina web del Banc de Sang i Teixits. I això és tot tot. Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12. Fins ara. Banc de Sang i Teixits nit de Nadal, la mare va treballar. No pot arribar a casa sense res per sopar. El pare està malalt i l'haurà de tu i ja. Ei! Manxor, que es pari val de sant. Això de ser classista ja n'hi ha prou, ja s'ha acabat. No vull cap regal, si no en té el del meu costat. Ampolla de cabalguts no tenen ni 6 pa. diuen que a fonda hi ha un desnonament. A menys de 5 la cosa segueix roent. No tens la plaything i creus que et va malament. Però va agafar el llibre i cultiva la teva ment. El tio sempre caga a pedra al veig. El tio és egoista a rocafonda. El tio sempre passa per bona nova. Ei! Però sempre s'han oblidat, s'han oblidat el caramel. La... Alguns no tenen res al 24 per la nit. Alguns carcanades, altres mengen un pit. Nof, pip, l'ou, de només amb arròs bullit. I hi ha gent amb estufa i altres amb fred el melic. El de sempre no és tan maco, germans, si no són rics. Han de ser el més dignal que està més agraït. No envio del sistema ni tampoc de jesuscris. Si no creus el que dic, tu vés els barris i jo ho he vist. Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell. Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell. El tio depend del barri només et pot prendre el pèl. Demano als reis d'Urient que se'n vagin amb l'empel. Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell. Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell. El tio depend del barri només et pot prendre el pèl. Demano als reis d'Urient que se'n vagin amb l'empel. Uh, uh, uh, què voldràs aquest any? Una bicicleta! I on vius, tu, noi? Al carcel! Ho, ho, ho, ho, ho! Mal joc, que es pari del tassà. Això de ser classista ja n'hi ha prou, ja s'ha acabat. No vull cap regal si no entri al del meu costat. Amb bolla de cap alguns no tenen ni six-pack. Diuen que a la marca hi ha un desnonament. A menys de cinc la cosa segueix ruent. No tens iPhone 12 i creus que et va malament. Però p'agafar un llibre i cultivar la teva ment. El tio mai no caga a la mina, no. El tio sempre caga a Sant Gervasi, ei. El tio mai no caga a Pa per la Trini, ei. Però sempre se n'oblida, se n'oblida del Carmel. Ara escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Gervasi, no l'ha d'ablar. Les 11 i 12 minuts esteu sintonitzant ràdio d'Esperm. Estem al magasin de matins La Rambla. Ara mateix passem a fer l'entrevista del dia. Els convidats d'avui són en Víctor Murillo, el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just, i també en Joan Elias, el vicepresident. Els hi obrim els micròfons. Hola, molt bon dia els dos, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Bon dia, encantats d'estar aquí. Doncs bé, com comentàvem fora de l'estudi, tenim aquí la plana major de l'agrupació fotogràfica. que esteu bastant actius perquè a totes les fires i a més us veiem, si menys no, amb algun fotocall temàtic adequat a l'època i allà fem fotos. Sí, sempre que ens criden, doncs anem. És com el perejil, estem fent els guisos. Molt bé. Ens agrada la fotografia, ens agrada col·laborar, crec que aquestes coses que fem amb les fires, amb els eventos del municipi, fa poble, i ens agrada. Crec que té la versió aquesta de que fem una mena de servei, una mena de... I estan als estatuts, col·laborar amb les activitats del municipi. A més a més. És un dels objectius de l'entitat. La gent us coneix així, també és una forma de... Ostres, mira, em fan la foto, després la passo a recollir o després la puc mirar des de la pàgina web. També és una manera d'acostar-se a la gent d'aquí de Sant Just i que us conegui. Sí, sí. Bé, lo de l'última fira va ser un handicap important, eh? La de Nadal, eh? La de Nadal, sí, sí. Ostres, és que clar, imprimir la foto, el moment... Sí, bé, durant una hora, perquè a més a més no podíem imprimir foto a foto, sinó que esperàvem cada quart d'hora a recollir les fotos que havien fet els companys, carregar-les a l'ordinador, passar-les a una aplicació i imprimir-les. Això, més o menys, teníem una hora, deixàvem... Però bona vegada hi ha gent que arribava abans i després, però en una hora màxim... Vau posar en foto colta en maco que, clar, la gent va quedar allà enamorada. Va, va funcionar força bé, vam imprimir... Home, vam fer unes 350-400 fotografies impreses. Això vol dir que per l'estant, per la paradeta, van passar entre 1.200, 1.400, 1.500 persones, perquè les fotos no eren un sol, sinó que eren famílies senceres. Hi ha fotos amb 10 persones. I això multipliques per les fotos que hem fet. Clar, no, sí, sí. Molt bé. I la gent sortia amb il·lusió, amb la foto nadalenca, amb el fons aquell tan maco i amb veure's allà, estaven encantats. La foto del Nadal, la típica de posteleta, no? Canvies per desitjar... Hi havia gent esperant a veure quan sortia la seva foto de la impressora, expectant, no? Sí. Mira, hi havia un... Al final del tot, que van fer les últimes fotos, hi havia tres nens que jo crec que era la primera vegada que veien que una foto sortia d'una impressora. Estaven molt acostumats a veure-les a la pantalla. Amb el mòbil, no? I estaven agachats, mirant la impressora, com sortien les fotos, i quan va sortir la seva, va fer un crit al nen, una il·lusió. Molt bé, va, que fort. Està molt bé, va. Clar, és que això de veure fotos que no estan a la pantalla, a una pantalleta, doncs veure que es poden tocar i que es poden posar en la butxaca i tot això és... Que es poden posar en un marc, eh? Que no només estan de forma digital, això també té la seva gràcia. Sí, sí, és molt divertit. També altres cosetes, abans de posar-nos en el propi tema també de l'entrevista, repassant algunes de les coses que heu fet, també el sopar de Germanó, no sé si passi el novembre, veritat, Sí, el 23... Un dilluns, el tercer dilluns de novembre va ser. Sí, bé, és l'acostum que tenim, eh? Cada any fem el sopar al novembre, una mica abans de Nadal, perquè sabem que el mes de desembre es complica tot molt i ho avancem gairebé un mes. I allà és on una mica celebrem la festa nostra, no? De l'agrupació, entreguem els premis dels concursos, la lliga, el concurs del Junt Fotogràfic, i ens trobem. I habitualment som entre 40 i 50 persones, i, bueno, fem una mica de... Això, de passar-nos bé, no? I acompanyats per les autoritats de... Oh, i tant! Sí, sí, sí, sí, i no... Que bé! A casa, a la regidora... Que vam estar parlant l'altre dia amb en Lluís Remolà, aquí a la ràdio, per parlar una mica del tema del premi que va rebre i això. I bé, molt content. Bueno, Lluís Remolà ja és, dins de la nostra agrupació, ja és una institució, eh? De dir en compte que Lluís Remolà és Premi Catalunya de Fotografia, i ara també és Premi Nacional de Reportatge per a la Confederació Espanyola de Fotografia. vulguis o no, això ja és un nom. Sí, sí, i tant. Bé, i ara, doncs, fa uns dies ens vam assabentar d'una novetat, no?, també de l'agrupació fotogràfica, d'aquestes exposicions temporals, per dir-ho així, que es faran a la vagoneta, amb fotografies i la participació dels socis i sòcies. La primera d'aquestes és la del Joan, precisament, no? Namíbia, una odissea visual, es diu així l'exposició, Joan. Sí, més que res que és una iniciativa que volem portar a terme a partir d'ara, perquè l'any passat vam adquirir un equip de reproducció, d'impressió, perquè fer exposicions ens sortia molt car. Aleshores, les exposicions nostres pròpies, doncs, en podien fer molt poques per qüestió de pressupost, perquè anava a una impremta a imprimir les còpies, sortia a un preu molt elevat. Aleshores, el que hem fet ha sigut comprar, invertir en una impressora, invertir en paper, invertir... i aleshores les impressions ens surten molt bé de preu. També hem invertit en marcs i amb tot aquest material doncs ens hem proposat desenvolupar l'acostum entre totes les persones sòcies d'exposar, d'imprimir. Això que dèiem, tocar, poder tocar fotografia, que és una cosa que sembla que s'està abandonant. Saps què passa? Perdó, que en l'era digital hem perdut el costum d'imprimir fotos. Totalment, sí. I nosaltres el que volem és el contrari, volem que els socis, almenys els socis, imprimeixin fotos i que perdin la por d'exposar i penjar-les, encara que sigui al menjador de casa, al bar de l'esquina que té un espai per penjar i fer una exposició, a la vagoneta, al maragall, però s'han d'imprimir fotos. Les fotos als ordinadors no fan res. estan a una carpeta, amagades, les de vacances estan allà. I almenys això obliga, en certa manera, a un grup de socis, que seran uns 10 cada any, perquè volem tenir una exposició cada mes. Però teniu, sou més de 10 socis, eh? Sí, però almenys... Bé, diem 10 exposicions, però, per exemple, anem exposicions col·lectives. D'aquí al maig i al junts tenim dos, que són d'uns quants socis. És a dir, pot ser que és una sola expo, però al final la intervenció és de més d'una persona, no? I almenys el que obliga a això és a fer una tria d'aquella sortida. Joan, suposo que per triar les 15 o 20 fotos que ha penjat, doncs ha tingut que mirar 5 o 6.000 fotos i fer una tria i... Mare meva! Sí, sí. Quan fas un viatge, els que tenim càmeres digitals i en ser la fotografia, la tornada és una bogeria. Què tenen? Tenen algun nexe a les diferents exposicions que hi hauran al llarg de l'any? És que les exposicions seran diferents, seran diferents, però la idea d'una exposició no és simplement posar una sèrie d'imatges, unes al costat de l'altra i ja està, i penjar-les. La idea d'una exposició és que l'espectador pugui transportar-se a un món diferent o pugui gaudir d'un enfoc artístic determinat o depèn del tipus d'exposició, però les exposicions han de ser una finestra oberta als arts visuals, a les experiències. Les exposicions poden transmetre moltes emocions i la idea és no només penjar fotos un al costat de l'altre, sinó aprendre a transmetre idees, emocions, enfocs artístics que l'espectador pugui recollir. És a dir, aprendre a fer exposicions, que tampoc és una cosa... Sembla molt fàcil, però no ho és. La exposició fàcil és quan fem una col·lectiva. Diuen, una col·lectiva, enviem dues fotos cada una. Bé, això no té ni per animar, això tens fotos, vas mirant i no hi ha cap línia de... No pots llegir l'exposició de cap manera, però, per exemple, si fem una exposició de tres socis d'un tema, penjar 20 fotos, això segur que té un debat de darrere. Aquests tres socis han tingut que barallar-se entre cometes. Escolta, aquesta foto sí, aquesta no, aquesta no entra, mira aquesta casa amb aquesta de davant, si posem aquesta ja fem un canvi del blanc i negre al color, si posem aquesta ja veus que condueix cap aquí, perquè el color d'aquesta, perquè has de mirar que els colors, una mica, els colors oposats, els colors contínuos, tot això és com un llenguatge fotogràfic que els fotògrafs s'han de barallar per col·locar la... No, jo tinc que col·locar tres fotos, com sigui... I això, al final, estàs parlant de fotografia, de creativitat, de com fes l'exposició, com fer la lectura, com la persona mira, es pot, diguem, anar llegint, no? I tu d'això, el que ens interessa, a part de penjar les fotos, és que els socis parlin de fotografia. Clar. Joan, parlaves tu precisament, no?, de transportar l'espectador a un món diferent o transmetre una idea artística en concret. Tu, amb Namíbia, què és el que has volgut transmetre? O què és amb el que vols que es quedi l'espectador? Bé, jo el que intento transmetre és, d'una part, documentar un país, una realitat paisatgística, social, que és molt diferent i segurament és poc coneguda, però l'altra també és intentar que l'espectador, diguéssim, visqui, el que mira, visqui una mica aquest ambient, que cada imatge l'atregui per ella mateixa, no? Aleshores, de fet, l'exposició, ja dic, són 16 fotografies, sí, és clar, la tria de les 3 o 4 mil que tinc del país, doncs es pot fer molts criteris. Però a veure Joan, un moment, parem, jo tinc problemes per seleccionar 10 fotos com faig les fotogaleries de ràdio d'Esvern i tinc potser 100, o sigui, de 6.000 fotos n'has d'escollir 16. Sí, sí, sí, és clar, és clar, és qüestió de temps i de pràctica. Sí, no, sí, paciència, sí, sí, sí. Pensa que quan fem un concurs internacional, que ara segurament en parlarem, cada fotografia a la pantalla es visualitza en 2 o 3 segons, vull dir que al final acaba el bull acostumat i veus una mica el que pot impactar més i a més cada fotografia està molt treballada, perquè no és simplement agafar la fotografia i treure, sinó que tal. Però vull dir, aleshores no, per exemple, jo ho he penjat d'una manera que són 6 fotografies de paisatges, sobretot del desert, 6 fotografies dels humans que ens trobem amb una diversitat molt interessant i 6 fotografies d'animals del Parc de Toshen, vull dir, d'animals salvatges de la fauna africana. Bé, hi ha moltíssimes fotografies descartades que m'agraden molt però que malauradament no encaixaven amb aquesta idea de fer 3 capítols que són molt diferents però que s'ha de sintetitzar perquè tampoc és qüestió de penjar les fotos una sobre l'altra, és a dir, el que deia, no és simplement penjar fotos sinó intentar que aquestes fotografies et transportin, et facin aquest viatge virtual per un món desconyegut i llunyà. Molt bé, i vas triar a Namíbia o si tenies altres opcions de temàtiques o... Doncs, recentment he tingut la sort de poder viatjar i podria fer-ne més d'altres països i molt interessant, que tinc una de Japó que és molt interessant però ja per més endavant potser. I Víctor, els socis i sòcies de l'agrupació com han rebut aquesta iniciativa? O van ser ells mateixos també que van voler... Bé, tot això que fem ara, és a dir, ho vam presentar al principi de temporada, sempre que l'any quan comença el curs, diguem, fem una presentació i sempre intentem tenir idees noves d'un any per un altre. i una de les idees noves era aquesta, la vam plantejar el dia de la presentació del curs i l'agullida va ser molt bona, tan bona que ja no tenim espai per penjar d'aquí a l'estiu. Uau! Sí, sí, ja tenim totes les exposicions d'aquí a l'estiu plenes. És a dir, i hem parat una mica i ara la gent anirà fent i això segurament omplirem la part final d'any sense cap problema. L'agullida és bona. Tenen en compte que nosaltres facilitem molt la feina. El soci que vulgui fer una exposició entre a la nostra web hi ha un formulari i si entres a la nostra web hi ha l'apartat que posa serveis. En serveis és tot el que fem estudi fotogràfic, préstec del colorímetro, marcs, impressió de fotos. Entra aquí, omple el formulari, diu quantes fotos vols, quantes portaràs i ja concretem quin dia farem la impressió. Això fa cita molt la feina. El soci no s'ha de passar a Barcelona a buscar un laboratori professional i el cos és diguem el 15% del cos del carrer. Un soci una foto de 48 per 32 que és diguem a 3 plus i supos 3 euros al carrer sortiria entre 15 i 20. Clar. I a més, si vols fer una exposició sempre has de comprar els marcs, tenia que passar un món... Sí, sí, sí. Tu demanes els marcs imprimint 20 fotos, demanes 20 marcs, els agafes, els emportes cap a l'exposició i ja el tornaràs. Volem que la gent faci fotos, imprimeixi fotos i faci voltar les fotos pel món. Aquest treball d'anar a vínia de Joan, el interessant no serà que d'aquí un mes el despensi, sinó que si algun surt a algun lloc que les porti, té els marcs, que les desmunti i l'agrupació té molts marcs per prestar. Podem fer unes quantes exposos a la vegada. Que guai. L'important és això, facilitar les coses al soci. I la veritat que el resultat és molt bo. L'agrupació està centrant en els últims temps creixement molt important de soci. Sí? Sí, sí. Quants sou ara? Crec que són 83, no? Sí, més menys. Hem tingut una baixa recentment per un tema... Bé, 83 socis. Això per una entitat com la nostra està força bé i gent que s'interessa molt. Però no hem parat. És veritat que som una entitat que fins i tot en pandèmia hem fet coses. Sí, sí, sí. No pareu. També veiem els diferents cursos de propostes i de més. I entrant a l'apartat de concursos precisament hi ha un que és ja tota una tradició i un clàssic que és el concurso internacional que també té molta envergadura té molt ressò i veiem que s'obre a partir de l'1 de gener del 2024. Sí, sí, sí. la... Em van agafar el costum ja farà 8 o 10 anys començar amb l'any tot no és casualitat eh? Nosaltres vam van elegir el mercat de concursos Sí. L'any la FIAP que és la més potent la Federació Internacional d'Artistats Fotogràfics tenia uns 600 650 concursos a tot Europa vam mirar una època que no aglutinar clar, és un problema quan tu entres un mes i tens 20 concursos a la vegada és un problema i vam triar el gener perquè era el mes amb menys concursos hi ha dos molt potents que és el nostre i el Torretes que ja té 46 anys d'història eh? Però bueno ens funciona i bueno ja vam agafar aquesta tradició començà a l'1 de gener i d'aquí 20 dies estarà funcionant estarà a la web ara la web encara mostra el concurs anterior però aviat estarà ja tot reconduït i posar la web nova bueno el que és el concurs nou L'expectativa aquest any és que hi hagi una mica la mateixa participació o espereu que la gent també estigui interessada de la mateixa forma i que tingui tant d'èxit com altres anys? Confiem en que sí nosaltres no hem canviat gaire cosa és a dir intentem mantenir el mateix número de premi que són 75 premis el format de presentació el cost del concurs encara que es paga és barat abans pagàvem 25 euros per participant ho van baixar amb el tema de la pandèmia ho van baixar a 20 euros la participació sempre està al voltant entre la més baixa crec que va estar a 250 240 i pico i la més alta en crec que sí quasi 400 això és una bestiesa ostras 396 o 398 però la mitjana està al voltant dels 300 jo confiem que sigui la mateixa participació i els països que habitualment participen són 46 països tenim fotògrafs tot arreu del món des de la Xina sí i tenim una competència molt intensa penso que concursos internacionals com el nostre n'hi ha 600 o 700 al món com a mínim a l'any no? a l'any en un any sí per tant doncs bueno és és complicat anticipar-se però bueno confiem que mantinguem són 75 premis que de quines categories sempre fem tres categories hi ha dues que són fixes que és color lliure i monocrom lliure monocrom vol dir que un sol color pot ser blanc i negre pot ser sèpia pot ser virat al seleni això és monocrom i quan diu lliure vol dir que es pot manipular es pot tocar eh quasi bueno pots fer gairebé quasi tot i després tenim un un apartat que anem variant cada any que aquest any està dedicat a l'aigua a l'aigua en qualsevol de les seves vessants i aquest sí aquest ja és més restrictiu aquesta sota la diguem l'epígraf de la PCA i de la FIAP que de viatges que això gairebé no es pot tocar és a dir la fotografia ha de ser home pots tocar es pot treballar contrast els nivells quatre cosetes eliminar una taca si tens del sensor però la fotografia s'ha de semblar a l'original si a mi envies una foto a un paisatge amb aigua i els colors són saturats i és un blau que no existeix la foto la valorarem es donarà una puntuació però serà baixa perquè en aquest apartat la foto ha de ser el més semblant a la vida real i les impremis hem de dir que nosaltres encara que cobrem quan diem la gent paga 20 euros aquí a Europa no és res però potser 20 euros per una persona de l'Àndia és una fortuna i participen hi ha països que tenen problemes econòmics i participen però no donem premis en metàl·lic no donem diners només donem acreditacions cada persona que posa una foto per sobre de nota de tall si hi ha 3.000 fotos per normativa estem obligats a acceptar un mínim del 25% doncs cada una d'aquestes fotos té un punt sigui la guanyadora o sigui l'última té un punt quan els fotògrafs acumulen punts tenen dret a demanar a les seves federacions i confederacions títols per exemple a la Federació Catalana si no recordo malament tenir 10 punts 10 fotos acceptades en diferents concursos no el mateix diferents concursos pots demanar el títol d'artista fotògraf de la Federació Catalana aquest mateix títol per demanar-lo a la Confederació Espanya de la Fotografia són 30 punts en diferents concursos no en el mateix concurs però si anem a la FIAP que jo el Joan igual sap millor la FIAP és la Federació la Federació d'Artistes Internacional d'Art Fotogràfic d'Art Fotogràfic aquesta és diguem és la més coneguda doncs no sé si aquí per arribar a ser artista està al voltant dels 80 punts sí, sí ara no ho recordo el tema és que vaig ser artista 80 punts i després tenim la PSA diguem que hi ha dos dos entitats supres que estan a dalt que és la FIAP i la PSA la FIAP domina molt la part europea i potser la PSA domina molt més té més predominància a la part asiàtica sí, la PSA és la Photography Society of America són els americans però és molt internacional i existeix des de fa gairebé un segle i són les dues en què busquem el patrocini que són les més internacionals i que hem de sotmetre les normes del nostre concurs a les regles que ells ens imposen i per tant les bases del nostre concurs estan vigilades i repassades tant per la PSA com per la FIAP que si no ho compleix no ens deixa fer el concurs o no ens dona el seu patrocini i per tant no podem atreure els fotògrafs que busquen aquests punts que els serveixen per obtenir distincions és una mica es participa per guanyar aquests punts per el que en diem acceptacions i per tant per tenir acumulat punts i demanar doncs aquests nivells que permeten o que estimulen la creativitat i la motivació dels fotògrafs que juguen a això i a més cada any complica molt les coses sobretot la PSA cada any està canviant tenen una figura els concursos tenen una figura que es diu el Sherman el que fa el que controla el vigilant i el que envia les bases i demana aquests patrocinis quan diem patrocini en el món de la fotografia és un concepte invertit patrocinar vol dir que paguen aquí no aquí paguem si jo busco el patrocini de la PSA vol dir que si accepta que jo les meves bases s'adequen a les seves jo tinc que pagar li has de pagar i comprar-li les medalles per entregar és un concepte que potser hem de canviar però bueno està aquí el patrocini d'aquestes entitats l'han de pagar però canvien cada any i aquest el Sherman que és el Toni Vigo un company hi ha anys que acaba dels nervis perquè les bases de l'any passat les envia i alguna cosa que han canviat no s'ha de rectificar això i torna a enviar i bueno i al final ahir posava un whatsapp dando las gracias a no sé quién i al final han entrat perquè estem a 15 dies 20 dies d'iniciar el concurs i portem negociant amb aquesta gent des del setembre enviant mail tornant mail enviar bases i bueno al final això és cada any perquè la gent quan participa normalment es llença ja els primers dies a enviar fotos a penjar-les o s'esperen més aviat al últim moment mira hi ha una cosa estranya els primers dies hi ha uns fotòrots que jo els tinc controlats molt controlats que entres de tant en tant i veu que són els mateixos que són muy trempreneros sí igual posa el concurs el dia 1 i el dia 2-3 ja en penja les seves fotos però mirem 10 dies abans perdoneu eh hi ha un màxim de fotos 12 fotos per participant 4 fotos per secció val val dient que amb aquestes seccions hi ha un guanyador al saló que diem que és el pin blau el pin azul que és el que col·loca més fotos de les 12 que ha enviat per sobre de nota de tall si tu envies 12 i col·loques 11 i no hi ha ningú que col·loqui en-se és el guanyador el que explicava l'Àngel no me'n recordo que era sí que hi havia molt tempreneros i després sempre 10 dies abans de tancar el concurs mirem i en 90 95 i ostres aquest any ens estrellarem aquest any tindrem un problema que va els últims 4-5 dies es disparen i entren 40-50-60 fotògrafs en un dia i al final acaben arribant a 250-300 300 i pico però patim fins a l'últim moment ja clar m'imagino perquè no saps mai la pandèmia ha fet molt de mal els concursos perquè hi ha molts fotògrafs que jo sempre he dit que tenim font d'armari per exemple Joan ha anat a uns viatges ell té fotos per uns quants anys de fer concursos però dos anys i pico sense sortir de casa sense fer viatges només les fotos del voltant però la gent ha perdut el font d'armari ha perdut el calaix de fotos i ha baixat bastant la participació a molts concursos algú inclús ha desaparegut nosaltres hem tingut sort i inclús en pandèmia hem mantingut el tipus i crec que ara estem en bona posició com sempre confiem és la quinzena edició del concurs són 15 anys i és vital el que diu el Víctor que hi ha concursos que han desaparegut que han nascut no han pogut aguantar per participació o per l'organització que hi ha darrere perquè darrere ha d'haver-hi una organització eficient com m'explicava ha d'haver-hi el Charman que treballa molt i ha d'estar respaldat per tot el club s'ha d'organitzar la votació s'ha d'organitzar l'enviament de medalles el control dels participants és una feina important el catàleg estem obligats a fer un catàleg amb totes les fotos dels finalistes que això és una feinada també i clar i molts grups molts grups no aguanten el tirón és complicat i nosaltres ja portem 15 anys i jo crec que ara ens costaria molt tancar això home és una imatge s'ensenya el nostre emblema el concurs després hi ha tota la part del jurat que també és llarga feina de dies que em sembla que us tanqueu i comenceu allà com ha dit abans el Joan en 3 segons heu de veure una foto de tot tantes que heu de tenir però és curiós perquè quan tu parles amb la gent en 3, 2, 3, 4 segons que passen les fotos tu dius tens temps de mirar les fotos a vegades dubtes jo a vegades però quan veus el resultat final i dius ara quan ja has fet la votació dius ara hem de triar els guanyadors i a la pantalla només surten les fotos que estan per sobre de la nota de tall el màxim és un 10 i dius el 7,5 ensenya 300 fotos mires i són les millors en alguna manera te'n pots curar potser perquè les primeres impressions sempre són les que més et pots fiar hi ha una tècnica que va idear o va inventar o va no sé què fer d'això que una fotografia que es basa en 3 passos que és l'impacte visual quan la foto diguem que dividim la foto en 3 parts 3 contra 3 3 contra 3 3 contra 3 l'impacte visual si a mi la foto quan surt a pantalla m'ha impactat molt dius ostres ja té un 3 contra 3 perquè m'ha fet un copa d'ull i m'ha assegat ara la creativitat ostres la foto està ben col·locada està ben ha tingut idea el fotògraf i a més a més està ben enquadrada perfecte ja té uns 6 anys 66 i després la tècnica si tècnicament és perfecta és un 10 però si qualsevol d'aquestes 3 parts falla és el que t'ajuda a votar ràpidament i quan fas molt sovint aquesta votació nosaltres eduquem els socis a votar cada mes cada mes votem la nostra lliga la votem nosaltres mateixos en grups molt grans i això va educant i al final quan mira però sí pot ser feritat és a dir les que surten primera les que han guanyat potser alguna se m'ha colat potser alguna està baix però quasi segur que m'ha encertat i ara per exemple per triar els jurats no podem triar qualsevol la FIAB exigeix que dintre de cada jurat hi hagi com a mínim un dels membres tingui una distinció de la federació internacional és a dir que hi hagi un fotògraf que tingui una experiència important i ara la FIAB també ens exigeix que un dels membres tingui un nivell de reconeixement dintre de la FIA que no és fàcil d'assolir perquè em sembla que jo el vaig obtenir em sembla que són 400 o 500 acceptacions en concursos internacionals és a dir que ja els jurats ja estan formats per gent acostumada a visualitzar molta fotografia i que amb un cop d'ull no és que li puguis posar la nota precisa a la fotografia sinó que ja saps que aquella nota aquella fotografia pot ser premi o quan la veus ja saps si tu li dones el premi perquè d'entrada ja has vist que és una fotografia bona o que pot estar dintre de les finalistes i la puntues momentàniament amb aquest criteri i amb això doncs aconsegueixes el que deia el Víctor que al final realment les que han quedat per sobre siguin compares i mires i dius sí, sí realment són les millors el resultat final després com la fotografia com tot art visual és subjectiva i per opinions i per gustos clar colors sí, sí però però que al final les que guanyen les que arriben a finalistes o guanyen són són de les millors segur segur hem de deixar l'entrevista en aquest punt més endavant suposo que tindrem també més oportunitats de seguir parlant quan ja estiguem potser en mig concurs o quan ja inclús s'hagin tancat les dates per presentar tornarem a parlar-ne de ben segur Bé, gràcies per haver vingut Joan i Víctor i ja sabem que a la Vagoneta tenim l'exposició de moment del Joan Molt bé i només una cosa si algú vol veure el nivell de fotografia que té el concurs que entri a la web de l'innovació fotogràfica entri als concursos amb edicions prèvies i veurà el nivell que hi ha al món Sí, sí que és altíssim molt bé doncs gràcies i que vagi bé Molt bé Adéu Adéu A la Rambla res s'atura Vine queda't i escolta'ns A la Rambla Hola Fins demà! Fins demà! Fins demà! No esperis a que t'ho expliquin tot. Escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern, el magasin matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com. A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Just, s'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis! T'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Les 11 i 46 minuts i parlem ara amb Mercè Camps, que és propietària de la papereria o l'escrivà d'aquí de Sant Just i que, a més a més, també és un dels comerços que forma part de la campanya Cap Infants Sense Joguina d'aquest 2023 aquí a Sant Just. Hola, Mercè, molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs bé, el que dèiem, un any més la campanya Cap Infants Sense Joguina. No sé si, en el vostre cas, l'escrivà és el primer any que hi participeu. No, fa molts anys que hi participem nosaltres. Sí? I una mica el motiu o què és el que us mou? Bé, és una campanya, la veritat, que està impulsada des de l'Ajuntament i creiem fermament que és una campanya molt escaiet a Sant Just d'Esvern, tot i que no ho sembli, doncs també hi ha famílies que ho necessiten i pensem que és un moment de l'any on cap infant s'ha de quedar sense Joguina, precisament. Explica'ns una mica, Mercè, com funciona la campanya, és a dir, què és el que ha de fer la gent, no?, per participar. Doncs mira, és una campanya solidària on hi participen diversos comerços del municipi i la mecànica és que han de comprar unes botlletes de 5 euros en aquestes botigues i aquests diners després s'inverteixen en uns regals per a una sèrie d'infants que l'Ajuntament ens diu les edats i si són nens o nenes perquè a aquestes botigues puguem fer doncs una selecció de regals per a aquests infants. La selecció de regals la feu vosaltres sota algun criteri o en funció potser de l'edat? Exacte, en funció de l'edat nosaltres els patxes reals escollim els regals i això, si són nens o nenes, ho fem. Llavors hi ha nens que hi participen des de fa anys és a dir que anem fent seguiment una mica de que cada any els hi han portat els reis i hi ha nens nous cada any hi ha nens des d'un any fins als 11 anys em sembla que és 11 o 12 11 em sembla. Tu saps, Mercè, si potser és una campanya que també està estesa en altres municipis o per exemple que des de l'Ajuntament de Sant Just es va agafar la idea d'altres llocs o d'altres campanyes solidàries? Mira, jo no sé si va ser una idea és a dir, és una idea que no té copyright però és veritat que ho fan a molts ajuntaments perquè és una és una campanya solidària que en aquest temps de Nadal doncs sempre es fa. Barcelona s'ha fet durant molts anys i altres municipis petits doncs també ho fan i és una iniciativa per part de l'Ajuntament que crec que s'ha de recolzar per part de tothom els nens no es quedaran sense joguines encara que la gent del municipi no hi participi però és veritat que és una manera de poder participar també en aquesta campanya i sentir-se partícips tots els habitants de Sant Just també. Mercè, ens deies al principi que ja fa anys que l'Escrivà hi participa la gent normalment quina rebuda té? És a dir normalment hi participa també? Sí la veritat és que la mecànica ha anat canviant perquè s'han anat incorporant millores al principi doncs fèiem la selecció de regals i llavors la gent veia una mica el que regalaven i escollien però clar l'import doncs era diferent segons el regal tot i que més o menys ens marquen un pressupost doncs podia ser diferent però finalment s'ha decidit que el tema aquest de les botlletes doncs està molt bé perquè és una aportació petita pot ser com deia de 5 euros pots fer més és a dir comprar més botlletes i després la selecció doncs internament la fent les botigues més hi ha botigues de tot tipus des de llibres a roba a joguines per tant diguéssim que la selecció de regals que rebran els nens és molt complerta per vosaltres els comerços us suposa alguna despesa o no nosaltres a veure si nosaltres volem comprar botlletes també ho podem fer com a qualsevol persona de Sant Just per nosaltres no simplement és com un encàrrec que ens fa l'Ajuntament de fer aquesta selecció de jovines i llavors es paga amb els diners que s'hagin recollit o si no l'Ajuntament porta el que falti del pressupost que ens ha marcat al principi i ja marxant una mica parlant d'aquesta campanya a Mercè de Cap Infant Sense Juguina també l'altre dia comentàvem amb aquest llibreter que hi ha tres comerços de Sant Just que esteu col·laborant una mica amb el Servei Local de Català per promocionar que els infants que el públic en general jugui amb jocs en català a l'escrivà també teniu jocs en la llengua Sí també intentem sempre tenir jocs en català molts llibres la veritat és que la majoria de llibres que tenim són en català fins i tot a vegades se'ns queixen per això perquè deien home però bueno també intentem tenir de tot però el català realment és l'idioma que més tenim Molt bé I la campanya de Nadal com l'esteu vivint ja noteu les primeres compres gent que ve a mirar que pregunta que fan càrrecs això ho esteu notant Mercè? Sí tant la veritat és que vam fer el mercat de Nadal el passat dia 3 i és com el dret de sortida de les primeres compres de Nadal i tot aquest mes serà molt intens a més a més estem fent una campanya també de Nadal les dues associacions del municipi d'Esvercomerç i d'Ona i Empresa on tota la gent que compri en els comerços de les associacions pot participar després en un sorteig amb 300 euros de premi Ostres! Sí Ah, doncs d'això no en teníem ni idea Ah, doncs sí I com es diu aquesta campanya? Té nom? La veritat és que és compra-s'enjust troba el caganer bueno, vam fer un cartell amb un caganer i es tracta de comprar en el comerç local no només comerços pròpiament sinó també serveis de perruqueria i estètica i també de restauració llavors es tracta d'omplir una bulleta amb cinc segells dos de restauració i la resta de comerços i només amb això doncs ja ja participes no hi ha import mínim i ja participes a la campanya És a dir la gent ha de consumir o ha d'utilitzar algun servei cinc han de ser cinc diferents entenc o poden repetir-se? Cinc diferents cinc diferents perquè es tracta una mica també que la gent faci compra local a Sant Just i llavors que clar si sempre vas a la mateixa botiga doncs no no té gràcia la cosa és que et puguis moure per diferents botigues i diferents serveis que hi ha al municipi Molt bé a cada lloc que es faci la compra els hi marquen un segell i quan es té tota la bulleta amb els cinc segells es tira la bústia a una bústia que deu tenir cada comerç una, no? Exacte l'última botiga on omplis el segell doncs deixes la bulleta i després de Reis doncs farem el sorteig d'aquesta campanya que esperem que que tingui molt èxit perquè realment el premi és molt interessant i quin quin és el premi el val de 300 euros? el premi serà serà val de compra sí de per un valor total de 300 euros seran 100 euros a gastar en restauració 100 euros en serveis d'estètica perruqueria i bellesa diguéssim i 100 euros en comerç uau molt bé molt bé fantàstic escolta'm doncs i participant totes les associats d'esvercomerç i de dona i empresa som jo diria que gairebé 100 comerços que estem participant molt bé i allò que deies del caganer és el nom de la campanya o és una altra activitat? vam fer aquesta campanya sí perquè vam aprofitar el mercat de Nadal per fer un joc infantil amb els nens que venien al mercat i els havien de fer trobar una figureta del caganer i els donàvem un regalet llavors aquesta imatge del caganer hem fet uns cartells que les botigues els han de posar al seu aparador perquè la gent pugui identificar quins comerços són els que són associats i participen en aquesta campanya molt bé doncs Mercè crec que no ens deixem res per la banda del comerç hem parlat de la campanya cap infant sense joguina també d'aquesta campanya que promoveu dona i empresa i desver un comerç i empresa i també aquesta xarxa per les joguines en català bé doncs que vagi tot molt bé i ja ens assabentarem ja ens assabentarem de la participació i de quants vals recolliu a les bústies per aquests regals de bueno per aquests vals no tornant de tornant de reis de les vacances de Nadal d'acord moltíssimes gràcies que vagi bé Mercè que tinguis bon dia adeu bon dia adeu de l'acord no totally d'acord so Es tornen a creuar, ha passat tant de temps, t'he trobat a faltar, no cal que em digues res, havia de passar, que tu vols vindre amb mi, jo t'estava esperant. Els ulls se t'il·luminen, potser mai has marxat, tu i jo morim de ganes, la vida ens puja al cap, una cançó sense sentit ens fa embugir, el món va donant voltes i el meu cor diu que sí. I sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat. Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba, jugant amb el milú fins l'hora blava, passarà la nit ballant mediterrània, que ens mirin com els diamants. Serem les premedors en pèl de guerra, avui t'he vist pensant en una estrella, més de menys sempre els pèls en terra, qui saps si això funcionarà. Jo tan rock and roll, tu tan reggaeton, però a la fi tot són cançons d'amor. Ni dubtes ni temors, principis ni finals, tancar-nos la ferida, ara ja no fa mal. La nit sense dormir-lo, lo que fa al matí, addictes a la vida, que en foto sintesi. I sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat. Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba, jugant amb el milú fins l'hora blava, passarà la nit ballant mediterrània, que ens mirin com els diamants. Serem les premedors en pèl de guerra, avui t'he vist pensant en una estrella, més de menys sempre els pèls en terra, qui saps si això funcionarà. Jo tan rock and roll, tu tan reggaeton, però a la fi tot són cançons d'amor. Bon dia, us informa Joan Bota. Carles Puigdemont retreu a Pedro Sánchez no haver fet realitat l'oficialitat del català durant la seva presidència rotatòria de la Unió Europea en la primera trobata des del 2017. I després del pacte de Junts amb el PSOE, l'expresident de la Generalitat ha avisat Sánchez de les conseqüències que tenen els incompliments. Estrasburg, Jordi Baró, bon dia. Hola, bon dia. Intervenció de Puigdemont davant de Pedro Sánchez de l'Eurocambra sense referència a l'amnistia, però amb un retret al president del govern espanyol perquè encara no s'hagi aprovat l'oficialitat del català a la Unió Europea, una mesura que no s'ha aconseguit pactar durant la presidència espanyola de la Unió Europea que acaba aquest mes. Puigdemont pressiona Sánchez perquè es pacti. El programa d'Europa és el cumpliment d'esas promesas, perquè del incumpliment nace la desconfiança. Millones d'europeus que tenim el català com a llengua materna no podem exercir drets fonamentals en la nostra pròpia llengua perquè aquesta Europa de les persones que vostè debia defender durant la seva presidència no ens inclou si parlarem en català. Nuestra libertà d'expressió en aquesta càmera val menys que la seva. No hi ha hagut salutació fins ara entre Puigdemont i Pedro Sánchez ni tampoc cap gest abans ni després de la intervenció en un debat on el PP europeu ha carregat amb duresa contra l'amnistia. Jordi Avaro, Catalunya, Ràdio Estrasburg. Més notícies, Sara Riera. El president aragonès assenyala directament al CNI com l'organisme que va espiar el seu mòbil amb el programa Pegasus davant del jutge que investiga el cas, segons han indicat fons judicials. Aragonès que ha declarat en qualitat de denunciant ha respost durant una hora a les preguntes de totes les parts. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. A la sortida del jutjat, el president del govern ha instat l'executiu espanyol a desclassificar els documents on s'ha de constatar quin seguiment estava legalitzat per ordre del Suprem o què va determinar aquest tribunal. Aixecar el secret és una obligació moral. És una obligació moral de totes les autoritats públiques que estan concernides. Estem parlant d'uns fets molt greus. Estem parlant d'espionatge polític. Prop d'una desena de jutgats de Barcelona estan investigant diferents casos de l'anomenat Catalangate. Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia. La Universitat Autònoma de Barcelona funciona avui a mig gas per la primera jornada vaga feminista convocada pel moviment estudiantil. El rectorat informa que hi ha bloquejos i la presència de piquets informatius als accessos al campus i en algunes facultats, però igualment s'hi ha pogut circular i accedir en els diferents espais d'aquest recint. L'objectiu de les aturades convocades pels sindicats és denunciar els casos d'assetjament per part de professors cap alumnes que s'han conegut els darrers mesos. Demà hi ha una segona jornada de vaga convocada per aquests sindicats estudiantils i, a més, s'hi sumaran els de la resta d'universitats. Almenys 53 persones han quedat ferides en un atac amb míssils russos a Kiv, la capital d'Ucraïna, segons fons oficials. El projectil ha causat danys materials en un hospital pediàtric i en diverses cases. La caiguda de Runa també ha fet malbé diversos vehicles. Les defenses antiàries han abatut de matinada 10 míssils més i les restes que han caigut han provocat danys en 35 edificis. Es tracta del segon atac amb míssils contra la ciutat aquesta setmana. L'Alt Urgell i la Cerdanya, dues comarques molt afectades per la falta d'habitatge, faran un inventari exhaustiu per saber quantes cases buides tenen el seu territori. Corresponsal de la Cerdanya, Eloi Barrera, bon dia. Bon dia. Aquestes dues comarques veïnes del Pirineu volen mobilitzar habitatges buits tant per la població local com per nous residents que vulguin instal·lar-s'hi. El primer pas serà l'estudi que descriu Isidre Xia, president del Consell Comarcal de la Cerdanya. Per mirar quants terrenys tenim per poder-hi fer habitatge de protecció oficial, quants habitatges hi ha a cada municipi, habitats de protecció oficial o buits, i també un estudi de quants habitatges hi han tancats. L'Alt Urgell farà el mateix estudi al nord de la comarca, molt afectat per la pressió immobiliària que exerceix Andorra. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal de la Cerdanya. Esports, Marta García. El Barça tanca la fase de grups de la Champions masculina, on virtualment són primers de grup en el camp de l'envers. El canvi en la convocatòria per al partit d'avui i la inclusió a última hora de Lewandowski, Araujo i Gundogan se va decidir de manera consensuada entre Xavi Deco i el president Joan Laporta, iniciativa d'ell per promoure la dinàmica de grup. El partit de Sales Nou ja el podreu seguir en la transmissió de la TVT de Catalunya Ràdio. En la jornada d'avui se decidiran dos places més dels huitens de final que se disputen en el grup del Barça, el Porto i el Xactar, i en el grup F el PSG, el Milan i el Newcastle. A tres quarts de set, Rosengor-Barça en la Champions femenina, partit que transmetrem en la TDG de Catalunya Ràdio. Mapileon ha passat satisfactòriament pel quiròfan per operar-se del trencament del menís i el genoi dret. En els pròxims dies començarà la rehabilitació. El president del Girona, Delphi Geli, considera que el lideratge de l'equip està posicionant el club en el mapa futbolístic mundial i això farà difícil poder mantindre la plantilla. Ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Junta d'accionistes de l'Espanyol que tanca l'exercici de la temporada passada amb pèrdues de 22 milions d'euros. En l'Eurocup de bàsquet, Juventut Xe de Vita Olímpia, un quart de nou. En l'anà del setzenze final, femenina, a les sis. Sexar d'Hongria, un i Girona. I a les vuit, Castorsbrein de Bèlgica, Cadí la Seu. I en l'ACB, Barça-Vaxi Manresa, partit avançat a la quinzena jornada, que se juga a dos quarts de nou. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant sis minuts a les dotze, us informa Mariona Sales-Vilanova. La conferència de l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just d'aquesta setmana es farà el dijous 14 de desembre a les sis de la tarda a la residència de la Mallola, sota el nom Joaquim Mir, l'apoteosi del color, i a càrrec de l'historiador de l'art Jordi González Llàcer. Llicenciat en Filosofia i Lletres amb Especialització en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de Barcelona, el ponent és reconegut per la seva profunda investigació en l'art català dels segles XIX i XX. Ha publicat diverses monografies i biografies, incluent-hi obres sobre artistes com Joaquim Baireda, José Nogue Masso i Joan Serra. La seva experiència com a professor, dibuixant, pintor i conferenciant el converteixen en una veu autoritzada per parlar sobre la figura de Joaquim Mir, un dels pintors més representatius de l'art català. L'entrada és gratuïta per als socis i sòcies de l'aula universitària i d'una aportació de 5 euros d'entrada general. L'Ajuntament de Sant Jús està treballant en la construcció d'un nou pavelló esportiu a la zona d'equipaments del barri de Maslluí, al costat del centre cívic Soledat Sants i Serafini. Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'oferir més espais per a l'entrenament i la competició dels clubs esportius locals, que actualment han de desplaçar-se fora del municipi per a aquestes activitats. El nou pavelló comptarà amb una superfície de 2.000 metres quadrats, incluent-hi una pista esportiva divisible en dos, graderies, sis vestidors, un bar, cafeteria i paviment de parquet, acomodant disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i l'embol. El disseny del pavelló prioritzarà la sostenibilitat amb materials d'aïllament acústic i plaques solars per a un ús eficient de l'energia. L'alçada de l'edifici estarà integrada amb l'entorn natural, mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent. Per facilitar l'accés i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona, el projecte inclou també la construcció d'un aparcament amb un centenar de places. Aquest aparcament estarà situat entre el centre cívic i el nou pavelló, oferint una capacitat comparable a la del complex esportiu municipal La Bona Aigua, tot i que aquest últim disposa de més serveis. La pròxima jornada de donació de sang a Sant Just tindrà lloc el divendres 15 de desembre, permetent als residents fer donacions i contribuir a les reserves de sang necessàries per a tractaments mèdics essencials. El punt de recollida serà el casal de joves de Sant Just i els i les donants podran acudir en horari de 10 a 2 del migdia i de dos quarts de 6 de 5 de la tarda a 8 del vespre. Es recomana als interessats i interessades reservar hora a través de la pàgina web de Banc de Sangs i Teixits. No obstant això, també es permet l'assistència sense reserva prèvia. S'ha de tenir en compte que poden donar sang totes les persones sanes, amb edats compreses entre 18 i 70 anys, que pesin més de 50 quilos. Tanmateix, alguns factors poden condicionar la idoneïtat de la donació. Per obtenir més informació sobre els requisits, es pot consultar a la pàgina web del Banc de Sangs i Teixits. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca Música Música Música Música Sóc un màrtir de l'ofici, immaculada Concepció. Tinc la data marcada en vermell, però qui sóc? Ja fa dies que em sabeu, ja fa dies que em infleu, ja fa dies que em tapeu amb les vostres mantes. Una mica de quillot, una mica més inflat, tinc la panxa que m'explota, hauré d'anar acabat. No em pagueu, per favor, no em caldeu cops de bastons que ja n'estic fins als collons. No em feu mal, per favor, necessito com vosaltres abraçades i petons. No em feu mal, per favor, necessito com vosaltres abraçades i petons. Ja m'ho vaig avenir Que cada any em tortureu En nom de Déu Nostru senyor Prefereixo Que el cremet Que no pas veure l'amor Que esteu fingint avui I de sobte Us apropeu Us feu fotos I rieu Us queixeu molt dels torres Però ningú pensa en els troncs Mengeu neules i torrels No pagueu Per favor No encargueu cops de bastons Que ja n'estic fins als collons No em feu mal Per favor Necessito com vosaltres Abraçades i petons No pagueu Per favor No encargueu cops de bastons Que ja n'estic fins als collons No em feu mal Per favor Necessito com vosaltres Abraçades i petons Sistemes i petons No em se hullar avezrainizató Fins demà! Això és espectacle amb Maica Dueñas. Fins demà! Sí, sí, perquè l'ésser humà sense aigua no pot viure, o sigui que... I nosaltres gastem molta, a part de la de veure, però bueno. Mira, avui parlarem d'un... O sigui, ja saps que jo em poso molt contenta quan obren nous espais per al teatre, no? Sí, sí, sí. L'altre dia vam parlar de l'Espai Texas, te'n recordes? Sí, oi tant! Que és de Dagoldagom i de la directora de cinema. De la Pern, això. I l'altre dia vaig anar a un lloc que no havia anat mai, me'n van convidar, i fa poc que l'han obert, que és la Cúpula Arenas. Ah! La Cúpula Arenas està en el Centre Comercial Arenas, que és on estava la plaça de Toros, evidentment. I vaig anar a veure un espectacle super, super, super bo, que no és ben bé de teatre. Era una gran... jo diria... posa banda. Es diu Babalú Swing Band. Però... Però què fan? Tota mena d'arts? Canten. Canten i tenen dos ballarins fantàstics que veien totes les cançons que canten. Ah, mira. Em va sorprendre molt la veu del cantant, perquè quan va començar em va recordar moltíssim la veu de Fran Sinatra. Oh! Home, doncs bona veu, eh? De veritat, eh? I cantava divinament. I llavors, el concert va ser tot de cançons de Nadal. Sing them bells, sing them bells... O sigui, cançons d'aquestes angleses, o sigui, gairebé totes. Al final va cantar una Nadala d'aquestes nostres, petitona. Però, vaja, tot el concert va ser de cançons de Nadal. I em va agradar moltíssim. La tornaven a fer el dia 28. O sigui que... Bueno. Si podeu anar, aneu. I després, també, el bo que té és que, com ja he dit, és un espai molt xulo, molt gran. Poca broma, eh? Em vaig preguntar i tenen més de 1.500 cadires. Oh! 1.500 cadires? Butaca, sí, butaca, sí. Això és un aforament. És molt gran. Extraordinari. Exacte, exacte. Jo vaig pensar, això per omplir-lo serà una mica difícil, no? Però, bueno, allà estan. Sí, sí, sí. I ara, doncs, han programat per a aquestes festes. Estarà fins al dia 7 de gener. Sí. Oliver Twist. Oh, que maco. Oliver Twist, que ja sabeu que és una història maquíssima d'un nen. Em van estar comentant que la fan 5 nois i una noia, petitons, o sigui, nens molt jovenets. I és un musical, evidentment. I jo penso que val la pena d'anar-hi a veure l'espai. Sí, el que vaig llegir també era que ho feien des de l'escola de dansa i teatre Coco Comín. De la Coco Comín, sí, exacte. Perquè va sortir ella parlant, la directora, d'això que havien agafat aquests nens, que em sembla que tenen entre 10 i 14 anys, o sigui. Sí, ben, penso que el més petit té 8 anys i la més gran, que és una noia, té 15. Ah. Però, vaja, vull dir que són nens. Sí, sí, sí. I que ballen, canten, i que crec que és un espectacle molt adient per anar en família. Home, oi, tant. I per veure també l'espai aquest que han construït a la cúpula del Centre Comercial Arenas, que és, jo ja dic, l'única cosa que em va preocupar, entre cometes, no? És que són 1.500 i escaig cadires, que és molt difícil d'omplir un teatre així. Però, però, bueno, que sàpigueu que teniu això. I després, també volia comentar que he vist, que després parlarem amb el director. Sí. Vaig veure un espectacle que em va agradar moltíssim, que és Dias de Viní Rosas. Val. No sé si et sona. Doncs no, no em sona gens. Doncs mira, Dias de Viní Rosas és una obra de teatre que es va estrenar als anys 50. I després van fer la pel·lícula, jo pensava que et sonaria la pel·lícula, que la feia la Lee Remick i el John Lennon. Ai, el John Lennon. Digue, mare meva, una faceta d'actor que no coneixia del John Lennon. No. El John Lémon. Lémon. I la veritat és que és una història, bueno, una història preciosa, però que et deixa amb molt mal gust de boca. Ja. Perquè és la història d'una parella, que s'estimen molt, evidentment, i que comencen a veure, ell comença a veure. Sí. I està, evidentment, es fa alcohòlic. i ella, per això d'ajudar-lo, perquè no es senti sol, comença també a veure amb ell, no?, per intentar ajudar-lo. i al final acaben tots dos. I llavors aquesta obra em va agradar moltíssim. la fan en un espai també, doncs, que penso que està molt bé dir-ho, perquè és un espai petitó, és la gleba. Ah, sí, algun com n'hem parlat aquí. Sí, que està al carrer de la gleba, i clar, al veure com es destrossen aquesta parella allà, a prop teu, que estàs pràcticament al costat d'ells, és horrorós, però a la vegada, dius, és fantàstic, no?, fantàstic. I resulta que, quan van acabar, doncs, vaig parlar amb ells, i curiosament, no coneixia cap dels dos actors. Són de Madrid, i el director també és de Madrid. i llavors ara, doncs, parlarem una mica amb ell perquè ens expliqui una mica, doncs, el que ha estat aquesta posada en escena, que és increïble, és molt senzilla, evidentment, perquè no necessiten pràcticament res. I la veritat és que val la pena d'anar-hi perquè és disfrutar al màxim de veure la meravellosa feina que fan aquests dos actors meravellosos, de veritat. I em penso que ja tenim a l'altre costat, sí? José Luis, bon dia. Hola, bon dia, Maica, com estàs? Bon dia. Escolta, una pregunta molt ràpida. He llegit que parles català? Sí, parlo català, sí. És que jo vaig... Bé, anem a veure, jo soc valencià, vaig estudiar a Barcelona a l'Institut del Teatre, i em vaig llicenciar a l'Institut del Teatre, i vaig començar els meus primers treballs, en aquell moment com a actor, els vaig fer a Barcelona. El que passa és que la vida, és que la vida, doncs... Et porta, no? Et porta a vegades... Sí, et porta a vegades a llocs diferents, i en aquest cas ja fa anys que visc a Madrid. D'acord. Em pensava que parlaves català, però per això he volgut, de primera mà, preguntar-t'ho per fer-lo en castellà si tenies problemes. No, no tinc cap problema. José Luis Salles és el director d'aquesta obra de la que estàvem parlant, Dias de Viní Rosas, que és una meravella, no només per la història, que ja hem estat comptant els nostres oients, que és la història de dues persones que s'enganxen a la beguda, a l'alcohol, d'una manera increïble, i que, a més a més, va fer una pel·lícula que va tenir molt, molt, molt d'èxit. I a mi m'agradaria una mica, José Luis, que expliquessis als nostres oients una mica de què va l'obra i com va sorgir la idea de fer aquesta preciositat. Doncs mira, saps que a això, Dias de Viní Rosas va naixer d'un programa de la televisió nord-americana que feien una mena d'estudios uno, per dir-te una paraula que aquí és molt coneguda, que eren dramàtics sobre la problemàtica social. A partir d'ahir, l'any 62, es fa la pel·lícula que tots coneguem i l'any 2008, crec, crec que va ser el 2008, un dramaturg britànic, Ewa McGregor, va escriure la versió teatral, que ja només estan els dos personatges centrals, un home i una dona d'edat mitjana que són europeus, en aquest cas nosaltres els hem traslladat aquí, i que estan demanant una oportunitat i marxen com a migrants als Estats Units, com a migrants privilegiats, en tant que ells se'n va amb un treball, però què és el que passa? Que la societat... Dias de Viní Rosas està parlant que són febles, que són persones, i que, per tant, quan el capitalisme ens demana, perquè parla d'això, quan el capitalisme ens demana que hem de ser exitosos, que hem de ser gent que ha de ser 24 hores al dia d'alt, superintel·ligent, alegre, que pot parlar de qualsevol cosa, que pot ser qualsevol cosa, doncs és tan artificial, és una demanda, diguem-ne, social, però tan artificial, que quan no podem, perquè no podem, perquè sinó mà, hem de agafar-nos a coses com això d'alcohol. Ja, ja, ja. I aleshores el que passa, i què pensem? Que pensem que podrem controlar-ho, que en un moment donat el podrem tallar, i estem tots... Perquè jo crec que l'èxit d'aquesta funció de teatre, és que tots ens veiem molt reflexats els personatges. Perquè tots estem en aquesta línia tan fràgil, no?, que podem caure d'un costat o de l'altre. I en el cas del nostre personatge Lluís, perdona que t'interrompo, en el cas del nostre personatge Lluís, ell s'agafa a l'alcohol, i ella s'agafa a una addicció molt més forta i molt més terrible, que és l'addicció a l'amor. Sí, mira, això estàvem comentant abans de donar-te la benvinguda, que estava dient que ella, en realitat, comença a veure per acompanyar-lo a ell, diguem-ne, no? Clar, clar. I llavors es perd ella i es perd ell. La veritat és que és una història molt dura. Jo vaig, va haver-hi un moment que vaig estar a punt de plorar i no ploro, evidentment, en el teatre, eh? Jo crec que l'espai de la gleba, a part que sigui una sala petita, també és molt adient per fer aquesta obra, perquè no és el mateix, penso jo, veure-la a la italiana en un escenari, que està, vulguis o no, encara que estiguis a prop, està més lluny del públic, que no veure-la allà mateix al costat del públic, no? Jo penso que això ha estat un encert per mi. Tu coneixies la sala de la gleba? No, no la coneixia. No la coneixia i, a més a més, com tu dius, nosaltres hem fet una gira i hem estat en molts llocs i normalment, normalment no, sempre hem fet l'obra a teatres grans, o mitjans, vull dir, de quatre centres... Sí, sí, sí, a la italiana i tal. A la italiana i tot això. I ara, a Barcelona, al Teatre de la gleba, primer hem hagut de fer una adaptació a aquest espai. Evidentment, evidentment. perquè aprofitem coses de la pròpia sala, una escala, com un pis dalt, i, a més, doncs aprofitem coses de la pròpia... I n'hi ha una cosa que és que això és el que més enganxa, jo crec, o una de les coses que més enganxa, però tant als actors com al públic. I és que estan molt a prop. Clar. Aleshores, que el públic, que tu ho vegis a un actor, a una actriu, que saps la respiració, que els veus el suor, que els veus el que els està passant a menys d'un... A menys d'un metre, o dos metres, això és un privilegi. José Luis, és el que jo sempre dic del teatre, o sigui, a mi m'agrada veure com suen els actors. Soc una mica masoca, però és que m'agrada veure... No, és veritat, no, però és veritat, perquè és que és veure la humanitat. Clar, clar, i allà, es llencen a terra, cauen... O sigui, és impressionant l'adaptació que has fet de Dies de Viní Rosas, que l'obra és fantàstica. Per cert, qui ha tret el text? El text de qui és? El text és, com te dic, de Ewan McFerty... Bueno, sí, de la pel·lícula, però qui l'ha adaptat al teatre? No, no, no, el teatre és aquest senyor. La pel·lícula es va passar amb un text de J. P. Miller. I després, l'Ewan McFerty, el de 158, és el que fa l'adaptació al teatre i la situa, primer, en un país europeu de dues persones que marxen com a immigrants als Estats Units, a Nueva York, i només centrat tot en aquests dos personatges. i tu va... Nosaltres, nosaltres després, vam fer, a partir d'una traducció de David Serrano, vam fer la versió que el públic de Barcelona pot veure ara. D'acord. Però és com la quarta versió, per això... I l'has fet tu, José Luis? L'he fet jo, sí. L'he fet jo, a partir d'aquest text traduït de David Serrano. Nosaltres vam treballar el text i vam començar a treballar-lo, però vol dir jugar com si fos un material de treball que el canvies, el poses, el modifica... Ah, que bé, que guai. A mi m'agrada treballar així en el teatre. És que, aleshores, clar, perquè és un text literari, no deixa de ser un text literari que tu tens que posar en peu i que la gent ha de sentir-lo com absolutament natural. Clar, i ho és, ho és, ho és. Escolta'm, perdona, i volia preguntar-te, i el repartiment el tenies clar quan vas decidir fer l'obra o com va ser això? Això va ser una cosa molt, molt... Bueno, aquestes coses que passen, no? Jo conec molt a Cristina Charro, que és l'actriu. Sí, l'actriu, sí. I un dia, sopant a casa meva, em va sorgir així i li vaig dir que tu estaries molt bé fent dies de venir rosa. Així, de cop i volta. Sí, sí, sí, sí. Estàvem parlant, no sé de quina cosa, i li vaig dir això. I, després, ella, saps, en la vida real, Cristina Charro i de Marcial Álvarez, que és l'actuó, són parella. Ah, són parella de veritat. Sí, són parella de veritat. Per això, suposo que també influeix que tinguin aquesta meravellosa complicitat fent l'obra. perquè és que ja, ara t'anava a dir, és que tenen una complicitat increïble, però, clar, si són parella, ja està un moment més explicat. Són parella i fan teràpia aviari fent la funció. I tant. perquè tenen la possibilitat com a parella de poder creure aquests fantasmes que tots tenim en la relació. A dies de viure i res, sí, diguem. I res, i van a ser, mira, van a ser perquè jo tenia la parella perfecta, doctor, per fer aquesta funció. Però tu ja tenies idea de fer-la? No, no, no. No, no, no. La vaig fer perquè tenia el repartiment perfecte. Ajà, ajà. D'acord, d'acord. I vas buscar-la i vas dir, va, comencem a... Escolta, i heu assajat perquè sou tres només. Heu assajat com s'assajava abans, a casa d'un, a casa de l'altre i tal? Totalment. Molt bé. A mi m'encanta això. Totalment. Nosaltres començàrem l'any 2019, vam començar a fer lectures, no sabíem encara la data d'estrena, vam fer com si fórem gent de 20 anys. Sí, sí. Bé, no sé si la gent de 20 anys ho fa. Jugant, jugant. Vam començar jugant amb la idea de fer-lo en algun lloc i en algun sense tenir-ho. Clar, sí. Bé, i, clar, per passar-ho bé. Per passar-ho bé. Vam fer lectures primer a casa meva, després a casa meva, a casa meva marcial, també començarà a muntar la funció i tot això. I, inclús, el fet que n'hi hagués que una barra de bar... Sí, anava a dir la importància que té aquesta barra de bar, que té molta importància. Clar, el fet va nàixer... És que tot ha vingut així, maica. O sigui, estava el repartiment perfecte. Aleshores, jo vaig parlar amb els empresaris d'un teatre de Madrid i els vaig dir per què no fem una funció aquí a l'Envigú? A la cafetería, no? Jo dic... I, aleshores, jo dic perquè estaria molt bé aprofitar aquest espai perquè és un espai en aquest teatre és un espai molt bonic. Sí, a l'Envigú, sí. A l'Envigú i li vaig dir i tal. I vaig dir ah, sí, sí, molt bé. i, aleshores, vas dir bueno, l'únic que tenim és una barra. La barra del bar, clar. La barra del bar. És la única scenografia que tenim. Sí, sí, sí, no hi ha res més. Clar, perquè l'espai, a més a més, d'aquest Envigú és un espai molt maco, molt bonic. Aleshores, vaig dir bueno, és que no cal, ja tenim la scenografia. I el que passava és que després, per problemes del propi teatre, no ho vam fer en l'Envigú, sinó que ho vam estrenar a través del canal d'aquí de Madrid. Bé, i llavors vau posar vosaltres la barra del bar. I ja, clar, és que ja teníem, és que quan els empresaris diguen no, no, no ho podem fer, mira, és que no l'anem a poder fer, però jo ja tenia muntada la funció. Ja tenia assajada la funció en la barra. Ja, ja, ja, ja. Aleshores, doncs no ens queda més remei, no tenim més remei que posar una barra del bar, perquè ho hem assajat i la barra s'ha convertit en el punt central de la teografia. Un element important, sí, sí. Escolta'm una cosa, esteu a la gleba fins quan esteu? Fins al dia 17 de desembre, o sigui, estem aquesta setmana. Aquesta setmana. Doncs, li dient als nostres fillons que aprofitin per anar a veure-la si li agrada el teatre, perquè sortiran entusiasmats de l'actuació que fan aquesta parella meravellosa d'actors. Felicitats a tu, perquè, evidentment, gràcies a tu estan tan fantàstics, lògicament. Jo sempre dic que el més important, evidentment, el repartiment és molt important, però també la mà del director és imprescindible i aquí es nota que ha estat una boníssima direcció. I dies de viniroses per la gent. La meva companya m'ha dit, l'he preguntat si coneixia l'obra i m'ha dit que no, però jo suposo que la majoria de gent gran coneixerà aquesta pel·lícula perquè va tenir molt d'èxit i si volen passar-ho bé, bé i malament, perquè jo t'he de dir que ho vaig passar supermalament veient el que estava passant. Sí, però, Maica, quan vas al teatre, jo crec que quan vas al teatre tu estàs demanant que el que està passant t'arribi, clar, t'arribi, que t'emocioni, et faci, et faci, vull dir, que et faci bullir la sang. Clar, perquè és que n'hi ha un prejudici que és com que les coses que tenen que arribar al cervell per entendre's, no, n'hi ha d'altres coses que s'entenen perquè et frapen, et toquen. Estic totalment d'acord, jo crec que s'ha de sentir, no el cervell, al cor, al cos, també. Sí, sí, sí. O sigui que... Jo crec que... Perquè és el que tu demanes quan vas al teatre. Exacte. Sí, sí, sí. Jo estic totalment d'acord. Totalment d'acord. És el que tu demanes. Tu vas per veure reflexades coses, per veure reflexades coses que a tu et passen o que poden passar. O sigui, precisament, Dias de Vingos Rosa està parlant que a tu et podria passar això. I tant, i tant. Perquè les addiccions, encara que sigui molt trist dir-ho, les addiccions continuen. O sigui, hi ha molta gent que s'addicta a l'alcohol, molta gent que s'addicta a les drogues, que s'addicta a les pastilles. O sigui, que les addiccions continuen perquè... Tinc en compte que vivim en un país que on l'addicció a les pastilles és la més gran de tota Europa. Ho sé, ho sé, ho sé. Ho he llegit alguna altra vegada. o sigui, que addiccions tenim sempre. Sí. Doncs escolta, José Luis, muchísimas gracias por dar este... por tener esta maravillosa mano para dirigir esta obra preciosa. Muchas felicidades a los actores también que están geniales. Y nada, y después de Barcelona... Después de Barcelona... lo que necesitamos es que el público que la ha acogido maravillosamente bien, eso lo tengo que decir, y se lo tengo que agradecer la acogida del público de Barcelona, lo que necesitamos es que esta semana siga acompañándonos, que siga viniendo a las ocho y media de la tarde y el domingo a las siete para estar con nosotros y vivir con nosotros porque el teatro lo hacemos la gente del escenario y la gente que está sentada. Evidentemente. Entonces, la obra de teatro se hace entre los dos. Esos son los componentes básicos del teatro. Alguien que hace algo... Sí, el teatro es una feina d'equip pero también de público. Evidentemente. Doncs escolta, moltísimes felicitats, moltísimes. Moltes gracias. Ara, después de Barcelona, teníeu gira per Catalunya? No, ara pare... Bueno, no ho sabem, no ho sabem perquè hem vingut, havíem vingut a Barcelona i sembla ser que des de Barcelona sortirem cap a altres llocs però no ho sabem exactament. O sigui, estem parlant-ho, no ho sabem. Doncs, des d'aquí, moltíssimes felicitats. És fantàstica la feina que feu i meravellosa la història que explica Dias Divino i Roses que la podem veure al Teatre de la Gleba, que està al carrer de la Gleba, lògicament, fins al 17, oi, m'has dit? Això és, fins al dimensi, dia 17. Doncs moltíssimes gràcies, José Luis Saiz, i felicitats per la bona feina feta. Bueno, gracias a tú. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Què et s'ha semblat? doncs cap a la Gleba, que ens anem? Edita dos quarts de nou el dissabte i a les set el diumenge. Bé, bé, interessant. Bé, està tota la setmana, eh? Sí. i la veritat és que val la pena de veure la feina que fan perquè és el que estava dient amb ell, no? A ell també li agrada, eh? Com tu m'haig a veure... Sí, sí, que em suen. La suor. Que em suen. No, no, i la veritat és que estan fantàstics tots dos i curiosament, a veure, que no és la primera vegada que em passa, però curiosament no coneixia a cap dels trets. Bé, vaig estar parlant amb els actors i ell era la primera vegada que venia a Barcelona i i bueno, i són actors doncs que o sigui, que no són gran renombre però bueno, s'estan s'estan obrint com a mi. Exacte, no són d'aquests famosos però realment són fantàstics de veritat. Molt, molt, molt. M'ha agradat moltíssim. Què més? El Goya vaig anar ahir a veure... Comaí, que ho hem de deixar aquí, eh? Ah, doncs molt ràpid. El Goya fan conqueridors amb el Ramon Madaula. Si aneu us divertireu molt, molt, molt, perquè és una és una comèdia una mica esbuixerrada. Sí. No tenim temps d'explicar-ho però de veritat que val la pena d'anar-hi perquè ho passareu superbé. Els conqueridors al Goya i a la gleba dies de vinir rosa, o sigui, tenim una per riure i l'altra per plorar. dramàtica. Sí, sí, tenim les dues opcions. Doncs queda pendent, explica als conqueridors la setmana que ve, Maica. Molt bé, doncs vinga, que teniu bona setmana. Adéu. Adéu. Noto massa aquest puto fred. La cova és irreal però cantem-li a un tronc inanimat. Torna el simulacre la vida excepcional i diri de la veritat cultura que ens som banal. Rebentem-nos un regal. No ens adormim amb aquest nevat. No ens adormim amb aquest nevat. No vull que em felicitis ni que em truquis ni que em venguis una moto ni que em compris una loto ni que paguis aquest compte ni que et creguis aquest compte com t'anar no t'estampis. Com, com, com t'anar no t'estampis. No, no, no t'estampis. Que rebenti el capital. Rebentem-nos un regal. No ens adormim amb aquest nevat. No ens adormim amb aquest nevat. Que rebenti el capital. levetem-nos un regal. No ens adormim no ens adormim amb aquest nevat. No ens adormim amb aquest nevat. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! del canvi climàtic, molta gent que es queixa de l'ús dels combustibles fòssils, totalment, però després és com, bueno, i tu què fas, no?, per... Et queixes de la situació mundial, de com estem la societat a nivell sempre global, però escolta'm, i si comencem, no?, per nosaltres mateixos ja canviar... Ja la nostra ment, ja d'entrada... Exacte, exacte. Totalment d'acord, Núria. Jo és el que he volgut portar aquest article que he penjat, no?, això d'escolta, pensa global però actua localment, no?, escolta'm, tots i cadascun de nosaltres tenim la responsabilitat, no ja parlem de canvis climàtics o temes urbanístics, no?, aquesta consignada de pensar globalment actuar localment, jo crec que ens l'hauríem d'aplicar tots, en les nostres vides, perquè al final el món potser no necessita ser canviat, el món ja està bé i el planeta està bé com està, no?, el problema potser el que hem de fer és canviar la nostra ment, no?, com deies, Núria, la nostra mentalitat, no?, de dir, ostres, no cal canviar el món, si tu canvies, el món canviarà amb tu, no?, una mica la consigne, jo la veig així, però això, traspolat a totes les àrees de la vida de les persones, no?, escolta, al final, doncs, la teva parella, la teva família, la teva comunitat, el teu, no sé, el teu veïnat, el teu país, la teva, no?, al final dius, escolta'm, si el que has de fer d'alguna manera és canviar-te tu a tu mateix, no?, no no volem canviar-te més i canviar el món, que tot això està molt bé, tot això està molt bé, però al final el problema està a la ment de les persones, no? Hi ha gent que espera que canviï primer el món, no?, a que exacte, a que es canvin les coses i llavors ja després actuar o començar a fer alguna cosa i és com no, no, vull dir, passarà si comencem per casa nostra exacte, sí, sí, sí, per cadascun de nosaltres jo fa temps també enrere em feia ressò també de tot un altre estic que vaig fer també, tot just coincidint amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna, no? i al final dius, ostres, la gent som capaços d'anar fins a Ucraïna, no? En aquells moments recordo que es parlava, doncs, que hi havia gent anàvem taxi o anàvem amb el seu cotxe particular a portar fins i tot fàrmacs, aliments, roba per la gent d'allà, no? Dius, ostres, dius ets capaç d'anar amb el teu propi cotxe fins a Ucraïna, fins al mateix marge del conflicte, a portar roba, amb el que fas falta, que està molt bé però, ostres, potser tens a casa teva tens una cunyada, una mare, un germà o posi un veí que necessita del teu escalf o, no sé, o del teu consell o la teva companyia, no? Cal anar a Ucraïna per poder fer alguna cosa, no? Per canviar les coses, no? Sí, sí, sí, sí. Realment pensem a vegades que hem de canviar de forma molt gran o que hi ha d'haver canvis realment excepcionals per, bueno, no sé, per... que això en part jo crec que ve donat també per la... bueno, el tipus de societat, no? En la que estem, en la que volem els canvis ara, ja, i veure resultats immediatament i bé, és un... no, això potser requereix més paciència anar més a poc a poc, començar per un mateix, fer aquesta feina, no? Un temps que, bueno, pel tipus de societat en què estem, doncs no ens agrada esperar o no ens agrada fer canvis. Clar, però això que estàs comentant, Núria, que estem comentant ara que estem dient, doncs, que bona, doncs, que el món, que les guerres, que els conflictes armats, tot això, però això ho hem de... crec jo que ho hem d'aplicar-nos-ho a la nostra vida diària, amb la nostra parella, amb la nostra família, amb els nostres germans, de dir, escolta, amb els nostres caps de la feina, no? Sí. O del que sigui, no? De dir, escolta, jo l'altre dia deia, oh, és que no cap d'una clienta és que no sé què, que tal, que és un... fi, és una persona que és inflexible, és autoritari, i al final, escolta, el repte està també no amb canviar-lo amb ell, sinó canviar tu, no? O sigui, si tu canvies la manera de veure el teu cap, potser també tot canviarà la teva vida, no? Aquest, el repte és aquest, no? canviar-te a tu per poder superar aquelles barreres, aquells esculls que et trobes, no? Clar, no barallar-te contínuament, criticar el teu cap, menystenir-lo, bé, gairebé culpant-lo de tot el que passa a la teva vida i lo desgaciada que és, no? Escolta, potser el repte està en canviar també la teva manera de pensar, no? O sigui, això ho podem extrapolar, això a nivells del que et passa a tu al dia a dia, no cal anar, diguéssim, a pensar només en molts conflictes i en les guerres, no? Al final, el repte és canviar-te a tu per poder-te relacionar més bé amb el teu entorn. Exactament, per exemple, un dels temes també, bueno, en el que s'ha aplicat molt aquesta frase, no?, de pensar globalment i actuar localment és fa anys amb el reciclatge, no? Exacte. Bueno, comença tu reciclant a casa teva les piles, el vidre i el cartró i veuràs, no?, com, si vols que realment, jo què sé, sigui un planeta més sostenible, no vagis amb el lema canviem el món, sinó començar tu a casa teva a reciclar bé. Exacte. Sí, sí, aquest és un exemple a mirar paradigmàtic. Jo l'altra dia, en el meu poble, doncs es fa reciclatge porta a porta, no? I dius, bueno, hi ha molta gent que ho critica, no? I al final, doncs, quan es va instal·lar, imposar aquest sistema, va ser realment un d'altabaix perquè la gent, doncs, havia de canviar la seva manera de reciclar i la seva manera de fer-se el rebuig, no? Sí. Però, al final, amb el temps, tothom s'ha acostumat, tothom s'ha acostumat a fer-ho d'una altra manera. Tot és posar-hi, també, ganes, no? Dius, al final, doncs, escolta, si no vols reciclar tu de forma voluntària, bueno, ja han vingut de fora que ens han dit que hem de reciclar sí o sí, no? Doncs, potser també t'has d'acostumar, no? Encara hi ha gent, Núria, que no vol reciclar, no vol el porta a porta, no? Ostres. que seran millor o pitjor sistemes. Jo no entro en això, però, al final, ens podem acostumar també a fer les coses d'una altra manera, no? Ens podem acostumar a fer-les d'una altra manera i hi ha gent que no vol reciclar ni amb el porta a porta i agafa el seu rebuig i el llença no sé on, no? I això, doncs, no està bé. Jo crec que ens hem d'adaptar també una mica, a vegades, a canviar nosaltres. No és, tampoc, cap drama. no és un drama, no? El pas és que és més fàcil canviar el teu veí que canviï ell que no pas que canviïs tu, no? Sí, sí, totalment. Sí, sí, sí. No, no, és més fàcil. Digues, digues. No, no, no, que a més a més que també hi ha una part de l'article que això, no, que comentaves de, bueno, de com es veu el món, no? Una mica de, no només de voler-lo canviar, sinó també de la visió que es té, que no deixa de ser un reflex realment de com nosaltres som. Exacte. Sí, sí, som persones que sempre pensem que tothom ho fa malament, que som persones que no contribuïm, doncs sempre estarem en el mateix bucle, no? Pensant el mateix. Clar, clar, si tu, si tu això ho deia l'Einstein, no? Em sembla que si tu veus el món de manera, com un lloc hostil, no? Sí. És perquè tu, potser també, la teva vida, el dia a dia, la teva ment, també et tractes amb una certa hostilitat, no? És a dir, si tu canvies la manera de veure el món i el veus d'una manera, doncs, més amable, segurament és perquè tu també et tractes de manera amable a tu mateix, m'ho explico o no? Sí, sí, sí. O sigui que al final és un reflex, no? Dic, escolta'm, no, no, és que el món és un desastre, home, clar que és millorable, però si millores tu, potser millorarà la teva relació amb la teva parella, amb el teu cap, amb el teu germà, amb el teu veí, amb el teu amic. Sí, allò és com a vegades, la poca vegada, no? Tenim els humans de dir, ostres, és que, segur que els altres em veuen com una persona incapaç, ineficient, desorganitzada i realment dius, no, això, ho veus, creus que és el que pensa l'altra gent de tu perquè realment és el que tu penses de tu mateix, no? Ho reflecteixes en els altres. Exacte, Núria, millor, totalment d'acord amb el que acabes de dir, no? Sí, és que realment és així, el món no és com una, és a dir, el món no és com a tu creus que és, sinó com tu ets, el món és com tu ets, no? com la manera en què tu estàs en el món, és la manera en què tu el veus, no? Clar. I aquí està el repte, no? El repte al final és, jo crec que és treballar amb un mateix, no? Sempre ens entestem que a l'acord els altres mai ets tu el que ha de canviar, no? Home, potser també t'hauries de mirar i responsabilitzar-se, no? Al final és responsabilitat, la tipologia és habilitat per respondre, eh? Habilitat per respondre, què? Els reptes que et posa la vida i que et trobes en el dia a dia, no? Això és responsabilitat, no? Sí, enfocar i enfrontar aquests reptes que cada dia tots ens trobem, no? Més per pitjor, més grans, però tothom tenim reptes que ens deia superar cada dia. Sí, i posar-nos metes que no estiguin tampoc molt, és a dir, objectius que no estiguin molt llunyans, és a dir, coses que nosaltres puguem dur a terme, no? Que puguem canviar en el nostre dia a dia, perquè posar-se de meta canviar una cosa, no sé, una cosa molt gran que no sabem ni per on començar, doncs potser ens frustrem a la primera o no hi podem fer res o no podem actuar. Exacte. Sí, sí, sí, totalment d'acord. No, no, és així. Jo, Núria, ho veig així, no? Al final, si tu vols canviar el món, comença per canviar-te tu, no? Com aquell, hi havia un, hi ha un savi, un proverb, no?, del poble xinès, no?, que està molt bé que diu antes de querer cambiar el mundo, de tres vueltes por tu casa, no? Sí, sí, tal qual. Està bé això, no? Sí, m'encanta, aquest rossi m'encanta. En fi, abans de criticar els altres i de censurar els altres o que dic que el món està molt malament, escolta, potser que et donis tres voltes a casa teva, a tu mateix, que et miris bé i després el món ja canviarà, si tu, si tu t'arregles, el món canviarà, segur, segur. Frank, ho hem de deixar aquí, la gent pot consultar aquest article si vol en el teu LinkedIn i res més, desitjar-te que passis bona tarda, d'acord? Molt bé, gràcies, igualment a tu, Núria, i a tots els nostres oients. Que vagi bé, doncs, Frank. Que vagi bé, gràcies per tot, adeu-siau a tothom. Adéu, adéu, adéu. Deixem el programa en aquest punt, nosaltres tornem demà a la mateixa hora per fer-vos companyia de Déu a una aquí a la Rambla. Seguiu-nos a les xarxes socials arroba la Rambla 9-8-1 a Instagram o a Twitter i també a arroba ràdio des Bern. Ara l'informatiu de notícies amb Mariona Sales, Vilanova i per la tarda el magazín amb Dani Martínez, magazín El Refugi. Que vagi bé. Fins demà. Fins demà.