#526 - Actualitat de Sant Just: Cinebaix, Festes i Activitats Culturals

Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1. No esperis que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'esvern.com. A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc. S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Bon dia Sant Just, passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui dilluns 22 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just. I també llegirem les portades dels diaris en català, el diari Ara, La Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. Després passarà l'Enric amb l'Efemèrida del dia i l'Efemèrida musical. I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim el Sant Justenc Àngel Ubiols, que és el president de la Societat de Caçadors de Sant Just i també el delegat per Collserola de la Federació Catalana de Caça. Amb ell parlarem sobre la superpoblació de Sant Glàs al Parc Natural de Collserola i sobre com s'organitzen les batudes de caça aquí al poble. Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dilluns al matí. A les 11 i 40 vindrà en Marçal Ferret des de l'Hospitalet per fer la seva secció Just el que no saps, una secció en què repassem la biografia de personatges històrics i famosos. A l'espera de saber, doncs, qui ens portarà avui. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, trucarem a Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, amb qui ens posem cada 15 dies al dia de les activitats que fan aquesta entitat. Acabarem el programa amb la tertúlia esportiva dels dilluns. Intentarem tenir en Pol Brull, en Carles Rius i en Joan Esmerats per parlar de l'esport local i també de com han anat les competicions esportives d'aquesta setmana. Mà, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Gràcies! Gràcies! Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Dime que esta noche yo soy tu bebé Y mañana somos amigos, amigos Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé Y mañana somos amigos, amigos ¿Quién dijo amigo? Si te conozco mucho más sin la ropita Sé que tenés ganita de estar conmigo Aunque cuando alguien te me decís amiguita Sé que tú necesitas Si la mirada mataran tan, tan, tan Tú y yo no estaríamos vivos papi, na, na, na Cuando estamos acompañados solo bla, bla, bla Pero si estamos solitos mucho mua, mua, mua Si la mirada mataran tan, tan, tan Tú y yo no estaríamos vivos papi, na, na, na Cuando estamos acompañados solo bla, bla, bla Pero si estamos solitos mucho mua, mua Tini, tini, tini Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Dime que esta noche yo soy tu bebé Aunque mañana somos amigos, amigos Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé Y mañana somos amigos, amigos Lo mío, estoy más clara que el agua Baby, fluyo aunque mañana te vaya Yo no sé qué me pasa Pero hoy quiero pasarme de la raya Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Las ganas se me suben a la cabeza Hoy mezclamos el tequila con cerveza Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta Dale, confiesa, porque si me besas Las ganas se me besas Las ganas se me suben a la cabeza Hoy mezclamos el tequila con cerveza Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta Solo confiesa Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Dime que esta noche yo soy tu lady Aunque mañana somos amigos, amigos Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé Y mañana somos amigos, amigos Amigo, ¿qué importa? Si la vida es una sola, ¿qué importa? Ya tú sabes que esta noche es bien corta Tú y yo estamos pa' vivir el momento ¿Qué nos importa? Si la vida es una sola, ¿qué importa? Si tú sabes que esta noche es bien corta Tú y yo estamos pa' vivir el momento ¿Qué nos importa? Porfa Tini, tini, tini, tini La nana de Argentina La nana de Argentina La nana de Argentina La nana de Argentina El, la nana de Argentina Fins demà! Fins demà! Fins demà! No passa res, no passa res. Tu tens problemes amb l'edat? No, cap ni un, la veritat. Tampoc, molt bé, molt bé. Sempre em fa il·lusió fer anys, en veritat. Et fa il·lusió? Suposo que d'aquí uns anys potser no dic el mateix, però de moment... De moment cap problema. Avui faig 27 anys. 27 anys, molt bé. Doncs això, eh? La responsable de les notícies d'aquí de Sant Just fa anys. En fi, ja ens explicaràs com va la celebració. Mentrestant, ens posem al dia de les notícies d'aquí del poble, cosetes que passen aquí a Sant Just. Exacte, doncs mira, comencem amb... no és ben bé Sant Just, sinó Sant Feliu, però és el nostre cinema de referència. Ah, molt bé. I parlem del Cine Baix, que organitza la 17a edició de la mostra de Cine Baix el pròxim 25 de gener. És una edició que serà sobre cinema asiàtic i que durarà fins al 29 de gener. Ah, mira. Per tant, el cinema oferirà una selecció d'11 pel·lícules procedents de 5 països diferents, amb una destacada representació, sobretot, del cinema japonès. Entre les pel·lícules més esperades hi ha, per exemple, El Chico i la Garza, que és guanyadora com a millor pel·lícula d'animació dels Globus d'Or 2024, i també la darrera obra de Wim Wenders, amb Koji Kakusho, guardonat amb el Premi el millor actor al Festival de Canes el 2023. I, per exemple, la inauguració de la mostra serà amb la preestrena d'Evil Does Not Exist, del director Rizuke Hamaguchi, nominada a Lleó d'Ora Venècia el 2023 i guanyadora del Gran Premi del Jurat. També hi haurà la commemoració del 120è aniversari del cineasta Yasu Giro Oso. També hi haurà pel·lícules de Corea del Sud, Bhutan, Xina i Iran, oferint una visió diversa i enriquidora del cinema asiàtic contemporani. I, a més, també hi haurà activitats paral·leles, com cinefòrums, una exposició d'Ikebana, l'art japonès d'arranjament floral, per part dels Amics de les Roses de Sant Feliu. I, bé, els organitzadors, amb la col·laboració de diverses entitats culturals, han dissenyat un programa que no només vol celebrar el cinema asiàtic, sinó que també busca fomentar el debat i l'aprenentatge al voltant d'aquesta rica i diversa tradició cinematogràfica. I, bé, realment, la mostra del Baix, del Cine Baix, s'ha consolidat com una plataforma important per la promoció del cinema internacional, aquí a la comarca, i també que continua apostant per oferir una experiència cinematogràfica única i de qualitat aquí al Baix Llobregat. Al Cine Baix, les mostres que fa, normalment, són de cinema asiàtic, no sé si també fa de cinema llatinoamèricà, alguna mostra també de cinema llatinoamèricà, però sí que, cada X temps, no sé exactament quan, es cull pel·lícules de diferents territoris o zones geogràfiques i fa una mostra sobre les pel·lícules d'aquell territori. Sí, i tant. I, a més, està molt bé que es facin aquestes iniciatives, perquè realment estem molt acostumats a consumir, sobretot, cinema... Occidental. Occidental i, més en concret, sobretot, nord-americà i d'Estats Units, sobretot, i sempre està bé conèixer cinema d'altres llocs. Clar, a vegades, sempre les superproduccions són les produccions que arriben als cinemes més comercials, també, no? Exacte. Els que tothom pot tenir al cap, no? Els de l'Esplau, els de Gran Via, els del Tinessa... Però, bé, també hi ha cinemes més petits, precisament com el Cine Baix, no?, que em sembla que és una cooperativa... Exacte, això no va dir que, a més, és una cooperativa que ho porta la gent del poble, que això, doncs, que fa una tasca, doncs, per apropar el cinema i, a més, a preus... Més econòmics. Són preus econòmics, sí que és veritat, que ara hi ha molts cinemes a l'Esplau entre setmana, per exemple, també et costa bastant econòmic, però no és una cooperativa. 9,70 euros em va costar a mi l'entrada al cinema. Clar, això és perquè hi vas anar en cap de setmana. Sí. Entre setmana, si ets Fidelitat, és més barat. Però 9,70, a un cinema comercial, eh? Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, al cinema baix deu costar 6 euros, al voltant de 6 euros l'entrada. Sí, sí, sí, i també estan bé les sales. Home, i tant, i tant, i tant. Prou grans. Molt bé, doncs tenim aquesta mostra de cinema asiàtic, a Mariona, sí, que comença el 25, no? El 25 de gener. I s'allarga fins al 29. Fins al 29, fins dilluns vinent. Molt bé, què més tenim, Mariona, d'actualitat? Doncs mira, tenim que l'agrupament Escolta I a Martin Luther King, al cau, organitza una festa, el de Carnestoltes, el pròxim dissabte 10 de febrer, al Casal de Joves. És una festa per majors de 16 anys. O nascuts fins al 2008. És a dir, si ets del 2008 però encara no tens 16 anys, podràs entrar a la festa. Vale. I durarà des de les 11 de la nit fins les 4 de la matinada. I hi haurà un descompte en l'entrada. Encara no han avançat quant costarà aquesta entrada. Quin descompte, no? Exactament, bueno, però hi haurà un descompte. Hi haurà un descompte per qui vagi disfressat. Ah, molt bé. Però disfressat vol dir disfressat, eh? Ja, no s'hi val portar un barret, no? No s'hi val... Exacte, anar vestit ben mono per a tota la festa i posar-te una diadema del Mickey Mouse, saps? Això no s'hi val. Has anat disfressat. Sí, sí, sí. Exacte. Que a més, jo recordo que l'any passat amb els meus amics hi vam anar a aquesta festa i nosaltres ens vam currar molt les nostres disfresses. Sí? Anàvem tots a pallassos, cadascú d'un pallasso diferent. En sèrio, hòstia, tu? Jo què sé, el pallasso del McDonald's, el pallasso de la pel·lícula d'Hit, el pallasso, el crasti dels Simpsons, fins i tot hi havia una. T'ho juro que ets un currar molt. Jo anava de pallasso més medieval. Sí? Rayo els bufons de les cors medievals. I ens va quedar molt xulo i vam arribar allà i hi havia molt poca gent disfressada. O si vau arribar allà del pla, eh, vinga, fiesta. Hi havia gent disfressada, però sobretot la gent, el que deia, portàvem detallet, no sé què, i jo recordo que vaig... Que m'heu donat la nota, Mariona. Bastant, és a dir. Però, a veure, orgullosíssim, perquè érem els més xulos de la saga. I va guanyar o va... No, no, hi havia... Ah, no hi havia concurs. O sí que hi havia concurs, però... Però us van fer descompte, no suposo. Vam entrar gratis. Veus? Mira. Vam entrar gratis, sí, sí. Molt bé, molt bé. I és això, la gent està perdent, trobo que està com perdent la tradició de disfressar-se i amb el divertit que és. Clar. Escolta'm, i aquesta festa que organitza el cau a partir de les 11 va lligada amb la rua que es fa abans o aquest any no tant? Perquè abans es feia la rua des del Parc Maragall que arribava fins al Casal i allà ja començava la festa. Ah, és una cosa a part, perquè a més comença a les 11, que ja s'haurà acabat tot. Sí, i a més la rua aquest any no sé si també comença i acaba el mateix. Comença i acaba al... Al Parc Maragall, eh? A la Maragall, llavors, clar, no acaba d'acabar... Logísticament no acaba d'acabar... No, no, no, és que abans acabava allà. Sí, sí, sí. Però bé, això que sàpiguen els joves i no tan joves del poble que vulguin una mica de festa de Parc Carnaval, doncs el 10 de febrer al Casal dels Joves a partir de les 11 de la nit. Molt bé. I què més tenim de notícies? Parlem també del Casal i diu que ha organitzat un monogràfic enfocat a la creació artística en aeris, que és una disciplina que inclou la pràctica de teles aèries, trapezi, corda i altres. És un curs intensiu que tindrà lloc el pròxim dissabte 17 de febrer, de 10 del matí a 1 del migdia, i és per a persones fins a 40 anys que ja practiquin aeris i que vulguin aprofundir en la seva creació artística. Ah, molt bé. Té un preu d'inscripció de 7,70 euros i pretén ser una experiència enriquedora i educativa oferint l'oportunitat d'explorar noves tècniques i estils dins d'aquesta modalitat artística. Es farà a la sala d'utopia i, evidentment, cal portar roba còmoda. Clar. I ja els interessats i interessades ja poden inscriure's a aquest curs a la pàgina web del Casal de Joves, que pinta molt bé. Home, sí, sí. El Casal ja ofereix classes d'aeris i, sobretot, va enfocat a aquestes persones que vulguin aprofundir en la creació artística perquè sí que és veritat que els aeris són un tipus de... Creació artística vol dir poder crear figures i coses d'aquestes mentre estàs per l'aire fent piruetes? No només a l'aire, sinó també en el moment de... Per exemple, parlo de tela, que és el que controlo més. Sí. Clar, tu aprens a fer diferents figures i diferents posicions pujant a la tela però ho fas com bonament pots perquè has de fer molta força, és molt difícil i, clar, el que deia, ho fas com pots i aquest monogràfic està més enfocat a fer-ho tot de manera més... Més maca, no? Més maca. Més estilosa. Exacte. Com tu desenvolupar-te amb el teu cos, amb el moviment i no tant a nivell tècnic perquè, clar, la tècnica és molt important, has de saber-ho fer bé però, clar, si tu estàs pujant a la tela i sembles un fuet penjat allà dalt, doncs... Problema, no? Doncs aquest monogràfic et pot ajudar a fer-ho més artísticament. Com no semblar un fuet mentre es fan coses aèries. Exacte. Genial, Mariona, la gent, doncs això, el que has dit, es pot apuntar a la web del Casal de Joves i això, sobretot un curs a les persones que ja estiguin practicant aèris i que, bueno, vulguin millorar aquesta part més artística i més visual. Exacte. Molt bé, doncs, Mariona, deixem una promoció i seguim llegint les notícies que obren les portades dels diaris d'avui, dilluns 22 de gener. Perfecte, Núria. Fins ara. Vinga, fins ara. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. La Rosalía. Caixa se que nascú per ser millonària. Com si ploguessin sant els bitllets pels aires. Un dia per Montball i el seu en a Malta. Sempre ben escoltada prova de bala. El que voldria és tenir velli de color blanc lluny de color verd. Però tot això sé que no puc fer fins al dia que tingui molts diners. I el que voldria és tenir fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment. que jo sé que no és que no és culpa ser millonària perquè en tonquin el l'obre així com el magba un fucking money la mixte. Cada dia celebrant el meu cumpleany i dos jopards corrent pel jardí de casa el que voldria i el que voldria és tenir fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment. Porto dos o de mars ets demà coberts de diamants i un bloc l'acabia al bang bang que te'l puc regalar tinc un xaval contractat perquè m'obre els regals de Nadal tanco el centre comercial i emmenjo jo sol en gelat que veig en foc fotint botelles bautit xullot compro una estrella tinc una illa que té el meu nom però el que voldria és tenir fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment fucking money man només vull veure bitllets de 100 fucking money man signar del dòlar dintre la ment fucking money yapric fucking money man Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Són ara mateix dos quarts d'onze del matí. Anem a fer un repàs. Els titulars que destacen les portades dels diaris en català d'avui. Hola, Mariona de Nou. Hola, Núria. Comencem amb el diari ara. L'ara obre amb un tema d'educació, diu Sánchez, anuncia un pla de reforç de matemàtiques i comprensió lectora. El president espanyol afirma que s'hi destinaran 500 milions i se'n beneficiaran 4,7 milions d'alumnes. L'objectiu és reduir ràtios, fer classes de suport i millorar la formació del professorat. Suposo que això, després dels resultats de l'informe PISA, s'han de posar una mica les piles o almenys posaria algun tipus de remei. No es poden quedar de veraços creuats. Exacte, totalment. I això, de moment, faran reforç de matemàtiques i comprensió lectora. Molt bé. Què més està que el diari? Amb la fotografia principal, veiem una molt mala notícia, surt una fotografia del Pantà de Sau, que està en un mínim històric. Només té un 5% d'aigua. Ai, per favor, un 5%? Un 5%. Diu, la sequera intensa que pateix Catalunya està deixant imatges impactants, com la del Pantà de Sau, que aquest cap de setmana ha registrat el seu mínim històric, ja que frega només el 5% de la seva capacitat. i es veu la fotografia al campanar, a l'església del Pantà de Sau. No es veu només l'església, sinó que es veuen... Les excavacions, no? 6 o 7 nivells de terra per sota. Hosti, tu. Exacte, i es veu davant també altres runes, d'entenc, de l'antic poble de Sau. És catastrófic. Hòstia, encara trobaran aquí restes enterrades... Sí, t'imagines? Sí, sí, mare meva. Molt bé, doncs aquesta és la imatge del diari Ara. Suposo que hi ha alguna notícia també més destacada. Sí. Lara també diu que de Santis es retira i deixa via lliure Donald Trump, el governador de Flòrida, tanca files amb l'expresident. Lara també diu, en tema esportiu, que el Barça es refà a temps i tomba el Betis, Ferran Torres fa un hat-trick en la seva millor nit, i que el Girona no falla i goleja el Sevilla 5 a 1 i se situa líder en un partit més que el Reial Madrid. Molt bé. Doncs notícies esportives, que suposo que tractarem després més tard a la tertúlia esportiva. Exacte. I passem a algun altre diari, no? Passem a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb les eleccions gallegues, i Déu Sánchez i Feijó es fan retrets per haver deteriorat la democràcia. El líder del PP es presenta com a garant per frenar una deriva independentista i el del PSOE li recrimina la guerra bruta. Doncs sí, eleccions a Galícia i també jornades que a la comunitat autònoma es viuen amb intensitat. Totalment. En fotografia principal, parlar de més de 25.000 morts a Gaza. L'ofensiva militar d'Israel a Gaza en represàlia per l'atac del 7 d'octubre ja ha causat més de 25.000 morts i 62.000 ferits, la majoria dones i nens. Segons dades al Ministeri de Salut de Gaza, a la imatge veiem un grup de palestins que rep els cadàvers dels seus familiars que han estat víctimes d'un bombardeig israelè a Rafa. Doncs sí, segueix el conflicte bèl·lic. I tant, de fet, Israel ja va dir fa poc... Fins al 2025, eh? Va dir que s'allargaria com a mínim un any més. Uau. És a dir, que la gent de Gaza no deixarà de... De patir. De patir. Seguim amb la portada d'avui de La Vanguardia, que diu que Interior va remetre l'informe fals sobre tries a la UDEF i el servei anti-blanqueig. El dossier sobre l'exalcalde de Barcelona va ser elaborat per la gent francès Jean-Michel Pillón, que hauria cobrat 25.000 euros a càrrec dels fons reservats. Carant-ho. Sí, sí, eh? Van no ensorrar la carrera d'aquest home, però, bueno, un cop dones la notícia, encara que després es demostri que és fals, ja queda tocat. Sí, sí, totalment. Què més diu La Vanguardia? La Vanguardia diu que el govern central prepara un pla de reforç en mata, temàtiques i lectura, com hem vist en la portada de l'Ara. També diu que Ronde Santis es retira de les primàries republicanes i dóna suport a Trump. I amb fotografia petita, amb temes esportius, veiem un hat-trick de Torres que dóna vida al Barça, un 2 a 4, contra el Betis. El Girona dorm líder i el Madrid guanya amb escàndol. I per acabar amb la portada d'avui de La Vanguardia, veiem que a Barcelona hi ha greu crisi entre els Mossos i la Guàrdia Urbana. Doncs sí, notícia també de La Vanguardia. Passem ara a les del diari Periódico, que obre dient que les empreses hauran de detallar sous i plusos en els contractes. Diu que el govern optima una normativa sobre la transparència de les condicions laborals i que el text, actualment en discussió, servirà també per donar més garanties als empleats a temps parcial. Després, més notícies a la portada de la imatge. Diu aquí Barcelona, capital de McDonald's. Diu que el gegant americà de les hamburgueses escoll la ciutat de Barcelona per celebrar a l'abril la seva primera convenció fora dels Estats Units. I la imatge, es veu el logo de McDonald's d'un restaurant al costat de la Sagrada Família. Sí, sí, just davant. Sí, sí, es veu justament el cartell de McDonald's i la Sagrada Família. Després, altres notícies del Periódico també fan referència a que Sánchez respon als informes PISA amb un pla per reforçar les matemàtiques i la comprensió lectora. També hi ha sobre ecosistemes. Parlen que la protecció de la diversitat tensiona la política europea. I també parlen que més del 80% d'alumnes amb altes capacitats no són detectats. Vaja. Sí. I també parlen en el diari El Periódico que de Sánchez es retira de la carrera electoral i facilita el camí de Donald Trump. Passem ara a la portada del punt avui que obre amb una gran imatge de l'alcalde de Castelldefels, en Manu Reyes. Li fan una entrevista en el diari i hi posen una cita seva d'aquesta entrevista. Diu, soc contrari a l'ampliació de l'aeroport si això significa un avió més sobre Castelldefels. És una entrevista que li fa la periodista Rosa Maria Bravo. Home, ho significarà, no? Suposo. El què? Si amplien l'aeroport Castelldefels veurà més avions. Lògicament, més avions, més grans, més trànsit, en fi. Exacte. Amb altres notícies, l'esportiva per al Barça, que diu que guanya el Betis amb trio de gols de Ferran, 2 a 4. Golejada també diu aquí del Girona, 5 a 1, i escàndol al Bernabéu. Després, altres notícies. Parlen que reclama la retirada d'un monolit dedicat a l'alcalde Porcioles. També que el nou tram del tren de Vandellós a Port Aventura no convéns els usuaris. També li fan una entrevista a Jesús Vinyes, el coordinador del grup de millores educatives, i amb una cita seva que diu Catalunya és un espai d'acollida i això hi fa més complexa l'educació. Doncs bé, aquestes són les notícies que obren els diaris d'avui dilluns, 22 de gener, ja ho hem dit. Mariona, a tu t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt per als 8 llatins informatius d'aquí de la Riu d'Esvern, a la 1 en punt amb tot l'informatiu complet i també a les 7 de la tarda amb l'informatiu del vespre. Exacte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, ens escoltem, que vagi bé. Adeu. Adeu. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem! I'm feeling so cool Top to the bottom, just cool Every little thing that I do Damn it, I'm feeling so cool Yeah Woke up feeling like a new James Dean I comb my hair like an old school scene I'm feeling high like a late night summer in last year I'm feeling high like a late night summer in last year Yeah Standing there with a red dress on you I kill a queen like a young Jane Fonda Is it me or am I just having a good year? Lately I've been feeling so cool Top to the bottom, just cool Every little thing that I do Damn it, I'm feeling so cool It's like ooh Maybe I should follow my moves Send them for a dollar or two Damn it, I'm feeling so cool Must have done something right Cause all these lights are green Man, they look like palm trees And every time that song comes on It's about me Oh, I feel like Boots Maroon When I get home Sitting there waiting like it's game of bones And now that we made it How complicated was last year? Lately I've been feeling so cool Top to the bottom, just cool Every little thing that I do Damn it, I'm feeling so cool It's like ooh Maybe I should follow my moves Send them for a dollar or two Damn it, I'm feeling so cool Yeah Fins demà! Fins demà! Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Vinga, gairebé 3 quarts d'11 del matí passem a fer les efemèrides d'avui. Hola, Enric, bon dia. Bon dia, Núria. 22 de gener, encara han ja els últims 10 dies d'aquest mes. Sí, encara queda una miqueta, però passat volant això. Escolta, 22 de gener, com tu deies, 1918 marxem. Lluny. Sí, la república d'Ucraïna és lluny, però m'ha agradat aquesta efemèride perquè ens situa en un context històric molt proper. i és que la república popular d'Ucraïna es va proclamar independent de Rússia, el 1918. El context històric és molt similar. La independència d'Ucraïna va ocórrer en un context de revolucions russes, la revolució del febrer del 17, amb la caiguda del czar Nicolau II, i la revolució d'octubre del mateix any que va portar els bolchevics al poder a Rússia. Aquest tumult, aquest esdeveniment, buit de poder, incertesa, va fer que es desintegrés l'imperi rús. I la caiguda de l'imperi rús va obrir la porta a aspiracions nacionals de diversos pobles, entre ells el poble ucraïnès. En aquest context, el 22 de gener de 1918, la república popular d'Ucraïna va declarar-se independent. Què va fer Rússia? Doncs va respondre. I de quina forma, no? D'una forma bastant similar a l'actual. Un període de guerra, d'inestabilitat política, finalment va conduir a la reincorporació d'Ucraïna a la Unió Soviètica als anys següents. Sí, sí. Doncs sí, realment una efemèride llunyana pel que fa al temps, però en un context històric i polític que ens pot recordar, no?, o ressonar a l'actual. Absolutament. I el 1947 hi va haver la primera transmissió comercial als Estats Units d'una tele. Va ser la cadena KTLA, a la costa oest. Va començar les seves emissions aquest dia. Va marcar el començament d'una nova era, evidentment, de difusió de mitjans i d'entreteniment. Va influir en la cultura popular, política, publicitat, vida quotidiana. La televisió va convertir-se en una finestra al món per a moltes persones, oferint una manera de connectar amb esdeveniments globals i tendències culturals. Després d'aquesta primera transmissió, que era gairebé un experiment, evidentment la tele es va expandir de forma rapidíssima, les xarxes nacionals es van establir, van crear nous programes, nous formats, i la tele es va convertir en un element més de la llar, de gairebé totes les cases. Uau. 1947, primera transmissió comercial. I el 2006, Evo Morales, investit president de Bolívia, primer indígena, triat democràticament abans de l'acció de Morales, Bolívia havia experimentat períodes de molta inestabilitat política, protestes socials, descontentament amb les polítiques neoliberals. Bolívia, recordem que és un país ric amb recursos naturals, amb molt de gas natural, hi havia moltes desigualtats econòmiques, el poder del gas estava en mans dels rics. Evo Morales, líder del moviment Cami Socialista, va emergir com a figura clau de la política bolivariana. Morales d'origen indígena es va convertir en un símbol de creixement d'aquest moviment i de canvi social. El seu discurs polític es centrava en la lluita contra la desigualtat, la nacionalització dels recursos naturals i la defensa dels drets indígenes. Així doncs, el 2005, va guanyar amb una victòria contundent i va convertir-se en el primer president indígena de Bolívia. Dic que la presidència de Morales, però això va acabar malament. Sí. Després de 14 anys al poder, la seva presidència va finalitzar el 2019 enmig de disputa sobre la legitimitat de la quarta candidatura presidencial. Bé, un... Diguem que no va ser el somni indígena, no va acabar també com es semblava. No, no, no, no. I escolta, 1987, Phil Collins aconsegueix un rècord inusual. El cantant i compositor Phil Collins va fer dos concerts, en dos continents, el mateix dia. Mare meva, el mateix dia, eh? El mateix dia. Això sí que, a més, a l'època també... Sí, bé, de fet, va tocar el primer a Anglaterra, després va volar amb Concord per realitzar un concert als Estats Units. Una fita que es va produir dins del context de l'Eyfite, concert dual realitzat simultàniament a l'estadi Wembley de Londres i a l'estadi John Fitzgerald Kennedy de Filadèlfia. Nosaltres escoltarem una de les cançons que va formar part d'aquest concert amb la veu de Phil Collins i tocant el piano ell mateix. Magnífic, sempre és un plaer escoltar Phil Collins. Que vagi bé, Enric. I can't walk away, just let you live without a trace When I stand here taking every breath with you Ooh, you're the only one who really knew me at all How can you just walk away from me When all I can do is watch you leave When all I can do is watch you leave Cause we shed the laughter and the pain And even shed the tears You're the only one who really knew me at all So take a look at me now Well, there's just an empty space And there's nothing left here to remind me Just the memory of your face Take a look at me now Well, there's just an empty space And you coming back to me And you coming back to me Is against the odds And that's what I've got to face Oh I wish I could just make you turn around Turn around and see me cry There's so much I need to say to you So many reasons why You're the only one who really knew me at all Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones Vinga, 10 minuts per les 11 en punt Temps suficient per fer el temps Hola, Carles, bon dia Bon dia Algú t'haurà maleït, eh? Per què? Home, rebentar aquesta cançó així Així... Ja, ja Pim pam, punt Ja, pim pam, punt La veritat Refereixo no parlar del temps i escoltar la cançó Sí, si vols la tornem a posar, eh? Ja està, és igual Doncs sí, parlem d'un temps que... Bé, hem tingut un tast de cap de setmana d'hivern Sí Aquests tastos d'hivern van bé Perquè de cara als propers dies Doncs farem un tast de primavera avançada I això realment fa molt de mal He vist una estadística Que si les previsions es compleixen Entre dimecres i divendres A 1.500 metres d'alçada Feia 42 anys que no teníem aquestes temperatures O sigui, no sé O sigui, estem tenint situacions càlides Sí Que són estranyes i que no són habituals Però cada dos per tres tenim un rècord Sí, exacte El que passarà a 1.500 metres d'alçada Entre dimecres i divendres Fa 42 anys que no passa Que no passa Per les altes temperatures, no? Per les altes temperatures O sigui, és que podem arribar a 24, 23 Això un mes de gener Això no, un mes de gener O sigui, ja pensem que aquest mes de gener Ja s'ha comportat d'una manera així Una mica bèstia Ja vam tenir alguna temperatura Doncs que Que s'enfila, no? Perquè, per exemple Hem de dir que el dia 18 Vam arribar a 20 graus I després el dia 19 No vam passar dels 8 O sigui, que sí que és cert Que hem estat a tocar dels 21 graus El dia 18 de gener Però Jo què sé O que l'any passat, per exemple La màxima va ser de 18 graus Un 14 de gener del 23 O sigui, sí que hi ha algun dia puntual El mes de gener Que es pot disparar Per ben deponent Pel que sigui Que és acceptable Però que durant 3 dies Tinguem valors per sobre dels 20 graus I que fins i tot En algun punt de Catalunya Se'n vagin als 34, 25 És pràcticament una mica curta Això no és normal Bueno, és que fa molt temps Que no diem Això no és normal Ja comença a ser una mica cansat O, per exemple Veure les previsions avui Mirar a llarg termini I dir Vale, doncs En 15 dies El que tindrem És una bonança brutal I unes temperatures Sempre per sobre del que toca Clar, estem mirant mapes Fins al 2 Fins al 4 de febrer Fins al 4 de febrer, eh? Mapes fins al 4 de febrer Amb una possibilitat Que es compleixi aquesta previsió Per sobre del 60% O sigui, que és bastant segur I que t'estiguin parlant de sol I temperatures molt per sobre Tret d'algun dia puntual Que hauria de ser al revés Un dia puntual Tenim temperatures altes I la resta és hivern No ho sé És una miqueta de mal L'única notícia positiva De tot això És el fet que a Sant Just Tenim Doncs un mes de gener Que s'està comportant Pel que fa a la previsió Pel que fa a la precipitació Perdó Doncs força més bo És l'únic Tenim 26 litres per metre quadrat Ja podem estar més contentes Divendres es va ploure bastant Sí, al final van caure gairebé 14 litres Recordeu que els mapes més negatius Estaven entre els 5 i els 10 Els més positius Anaven de 15 cap amunt Bé, 14 Bé, estava allà Allà I a més va anar fent a poc a poc I també sobta O sigui, avui passejava per Sant Just I anava passant pels parcs Que són no hi ha asfalt i hi ha terra I et sobta el color O sigui, ja m'ha arribat a un punt Que veure el terra humit Veure que la terra és més fosca Sí O sigui, et mires i dius Et sobta Ostres Sí, dius Ostres, està fosca el terra Està fosc O sigui, per exemple Jo què sé El parterre que tenen davant de l'Ajuntament Al costat de l'hort del Mossèn Allà baix Aquell triangle que tenim allà a la plaça Verdaguer Allò estava fosca avui I no tens l'acostum de veure-ho fosca Sempre tens l'acostum de veure aquest vell claret Sec D'allò que passa un gos i et xeca pols I vull dir, veure-ho fosc et sobta Sí I realment és fumut Perquè si et sobta és perquè portes 3 anys veient un color Que avui de cop i volta O bé, aquest cap de setmana també ho hem pogut veure Després de la pluja de divendres Que va ser durant tot el dia Molt a poc a poc i va absorbir bé tota aquesta precipitació I ha quedat el terra humit I a més a més el cap de setmana s'ha comportat una miqueta I hem tingut temperatures normals per l'època Doncs bueno, ha anat mantenint aquesta humitat I avui podies veure els camps que tenien un altre color I és igual, eh? Mirar la serra de Collsola també O sigui, que ara ja portem uns quants dies de sol I va ser així més variable I això a poc a poc s'anirà secant I encara s'assecarà més a mitjans de setmana, no? Però vull dir, veure un altre to de color a tot arreu Dius, carai, ja tocava, eh? Encara que no veiem gespa Perquè pràcticament no n'hi ha, veure un altre to de color I hi ha llocs que la gespa està tan perduda I hi ha que per més que plogui Allò hi és terra S'haurà de tornar a brutar, s'haurà de tornar a plantar I el que surti serà diferent Seran males herbes Doncs anem a parlar de la previsió del temps Després d'aquesta editorial barra reflexió De quin fàstic de temps que tenim Perquè realment, doncs, no s'espera massa cosa Ens arriba un anticicló molt potent Avui hi ha una coeta de front que creua pel Pirineu És l'última És una coeta de front que pot portar una mica de núvolositat aquesta tarda Nosaltres podem tenir un o dos núvols No massa cosa més Sí I realment se'ns presenta un dilluns bastant tranquil La temperatura Doncs bé, avui hem baixat fins als 6 graus 5 en alguna estació així particular Però vaja, la de Can Gin està, per exemple, baixat fins als 6 graus És una temperatura Que no són les temperatures que teníem dies enrere Que havien baixat fins als 2 Però vaja, 6 graus, doncs, està prou bé Està prou bé Ara, en aquests moments, tenim al voltant d'uns 11-12 graus a Sant Jus O sigui que és una temperatura que, doncs, també està més o menys bé I avui la màxima es pot enfilar una miqueta més que ahir Recordeu que ahir la temperatura va arribar a una màxima de 13 Avui podem arribar als 14-15 O sigui, la temperatura màxima puja una miqueta més I ho faran més de cara als propers dies Però encara dilluns i dimarts podríem dir que estem una miqueta per sobre del que tocaria Però tampoc no partirà coets, per espantar-nos O sigui, que si estem a tocar dels 14-15 Tampoc no passa res I avui i demà seran dos dies que encara mantindrem unes temperatures bastant lògiques Podríem dir Serà a partir de dimecres quan el termòmetre es dispara És bastant probable que les previsions que marquem avui Que estan marcant entre 19 i 20 graus A mesura que ens anem apropant el dia que toca O sigui, dimecres, dijous, divendres Encara puguin pujar una miqueta més O sigui, que avui farem previsió de dir Dimecres 19 graus de màxima Dijous 20 graus de màxima Divendres 20 graus de màxima Mínimes que tranquil·lament podrien ser les màximes 9, 10, 11, 12 O sigui, són mínimes que tranquil·lament en un mes de gener podrien ser les màximes Però són les mínimes, per desgràcia I aquests valors que estem dient d'entre 19 i 20 graus És bastant probable que demà dimarts els canviem I que dimecres els tornem a canviar O sigui, que tal com indica tot i com pinta Però sempre cap amunt, no? Sempre cap amunt, o sigui, això canviarà O sigui, aquests 19 de dimecres o aquests 20 de dijous Probablement siguin 22 i 23 O sigui, que són previsions que estan així curant-se amb salut Perquè els mapes no ho veuen No veuen aquesta animalada Perquè sempre els seus registres anteriors Sempre tenen temperatures més baixes 20 ja és una cosa extraordinària en un mes de gener Però és bastant probable que pugin bastant A partir del cap de setmana començarien a baixar I la baixada més brusca seria diumenge O sigui, que tenim un estiuet col·locat al mig del mes de gener L'estiuet de novembre dius, vale, perquè venim de l'estiu Estem a la tardor Però un estiuet al mig del gener no cola No cola I sembla que anem camí d'això Pel que fa a l'estat del cel Doncs avui i demà alguns nuvolets per fer bonic Però el sol és el gran protagonista I després el sol s'imposa d'una manera molt clara Dimecres, dijous Són dos dies on el sol farà acte de presència Amb una anticicló que portarà la presó Allò bonança, bonança Bonança, bonança I a partir de divendres podem tenir alguns núvols I al cap de setmana baixarien una miqueta les temperatures Potser baixa dissabte cap als 17 Que també el migdia farà caloreta Però potser diumenge ja baixem cap als 13 O sigui que això és una mica la notícia La baixada aquesta Però tranquils perquè la setmana Que ens enganxa mig gener i mig febrer Que és la propera setmana Tornem a valors de 15-16 graus Durant tota la setmana I de pluja per enlloc Recordeu que la setmana passada Parlàvem que l'inici del febrer Tenia bona pinta Perquè semblava que la cosa Sí, que el febrer era un mes que Doncs de moment ha desaparegut I el que deia A mi tenim fins al 4 de febrer Alguns mapes fins al 5 de febrer I de moment sembla ser que no ha de passar res Això pot canviar Això és obvi O sigui, no quillem el mal temps contínuament Però realment Doncs pinta magre Així que aquest Avui i demà encara ens podem aplicar una miqueta Però dimecres tranquils Que si us deixeu l'anorac a casa No el trobareu a falta Anorac, bufandes I gorros Fins diumenge De dimecres a diumenge Fa temps, eh? Que no penso de dir Avui sortiré allò brigada Amb guants, amb bufanda Que trist, que trist Vinga, Carles Doncs aquesta és la predicció per avui T'anirem seguint a les xarxes també I a la mateixa hora demà Amb més previsions Doncs aquí serem Molt bé Que vagi bé Bon dia Adéu De dilluns a divendres De 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out L'esmood jazz El funk El sol O la música electrònica Més suol 100% música relaxant Get back to serenity Cada dia De dilluns a divendres I de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Les àvies i els avis Són sàvies i savis No deixis que ells Ni les seves històries Caiguin en l'oblit Festa de Bici sense edat En Bici sense edat És una iniciativa solidària Que busca combatre la soledat Entre els més grans La soledat És el major problema Amb el que s'han d'enfrontar Les persones d'edat avançada I depèn de tu Que ho facin sols Sortides amb bicicleta Per al municipi Amb la gent gran Acompanya'ls a veure El poble on es van criar Dóna'ls vida Que tornin a sentir El vent a la cara Et necessiten I tu a ells També Des de Bici sense edat Et necessitem Festa voluntari Més informació Al portal JustSolidari.cat O en BiciSenseedat.cat Amb la col·laboració De l'Ajuntament De Sant Just d'Esvern Bon dia Us informa Sara Riera Els fons europeus Next Generation Han de suposar Una important injecció De diners Per molts ajuntaments Però també Estan suposant Un maldecap burocràtic Sobretot Per als municipis petits Fins i tot Dubten Que puguin complir El termini De dos anys Per executar els treballs I temen que part dels ajuts S'acabaran perdent És el cas del Ferraz O Cerós Al Sagrià Anem fins a Lleida Estela Busoms Bon dia Bon dia Al Ferraz El Ministeri de Transició Ecològica Li ha concedit 4 milions i mig d'euros Per a millores d'eficiència energètica La dotació més important De la demarcació Per a pobles De menys de 5.000 habitants Ara però El consistori Es queixa de les traves Per licitar els treballs A Cerós Han de refer El projecte inicial De construir un parc solar I temen Que no puguin complir els terminis Joan Carles García Josep Antón i Romia Són els alcaldes Fins i tot pot passar Que tots aquests diners S'han arribat d'Europa Al final És que dinamon calais Perquè les administracions petites No puguin executar Tots aquests projectes O sigui El bombo i platillo De les ajudes Està molt bé Però després L'execució És molt complicada I als municipis petits Com nosaltres Ara més Des de la subdelegació Del govern De l'estat a Lleida Apunten que els ajuntaments Ja sabien les condicions Que havien de complir Quan van presentar Els projectes A la convocatòria Estela Busoms Catalunya Ràdio Lleida Més notícies Núria Oriol Pere Aragonès Allunya l'avançament electoral Després que aquest cap de setmana Hagi estat ratificat Com a candidat d'Esquerra En una entrevista Al matí de Catalunya Ràdio El president de la Generalitat Ha deixat clar Que vol esglutar El mandat Fins a principis L'any que ve Confia que tindrà Prou oxigen Per aprovar Els comptes De la Generalitat Aquesta legislatura Malgrat el que se'ns diu Que som un govern Que no té majoria Al Parlament Cada any hem anat Aprovant pressupostos I això feia anys Que no passava I la meva intenció I d'aquests moments Jo no tinc cap element Per canviar la decisió És que les eleccions Siguin quan toquen El febrer del 25 I no teníem Una legislatura completada Des de fa gairebé 15 anys La Marató de Sang Del Banc de Sang I Teixits Ha fregat l'objectiu De les 10.000 donacions Que s'havien marcat Durant la setmana Que ha durat la Marató Han aconseguit 9.500 donacions Ara les reserves A Catalunya garanteixen L'abastiment de sang I components sanguinis Donant 6 dies Una xifra Més a prop Dels 8 dies Considerats objectiu òptim Joan Ramon Grífols És el director Assistencial del Banc Però també amb el missatge Que seguim necessitant Cada dia Cada dia De l'any Aquestes 1.000 donacions Que ens permeten Poder disposar D'uns components sanguinis Per suministrar Cada dia En els hospitals De l'òrden Són entre 750 i 8 components A partir d'avui Tots els patinets elèctrics Que es venguin Hauran d'estar certificats Hauran d'acomplir Un seguit de característiques Com ara Un limitador de velocitat A 25 km per hora Un sistema elèctric Per evitar accidents Amb les bateries Dos frets independents I timbre homologats Els que ja estan circulant I no compleixen aquests requisits Podran fer-ho uns 3 anys més Com ha explicat Pere Navarro Director de la DGT Al matí de Catalunya Ràdio Un cert nivell De qualitat I de seguretat Què passa Amb els que hi ha hagut La gent que té Veïcs de mobilitat personal I que no estan homologats Els poden seguir Intimitzant Fins al 22 de gener Del 2027 Pol Guas Que parla de l'amistat La malaltia I la melangia Davant un món Abocat al col·lapse En la seva segona novel·la Oferta a les mans Al paradís crema Que es publica demà passat A través de dos joves Molt diferents L'escriptor de 26 anys Explora ara Diferents temes I un és el de l'herència De la sida En les generacions actuals Quina és la memòria De la sida En la relacionalitat Queer contemporània És a dir Fins a quin punt La manera com estimo O com estimem Un seguit de persones Té a veure Amb una cosa Que no hem viscut I com la mort Com la indiferència Com el silenci Tenen a veure I encara bateguen avui En la nostra forma De relacionar-nos I d'estimar-nos Pol Guas Que és poeta Va debutar en la novel·la Fa tres anys Amb Napalm El cor Que va guanyar El premi Llibres Anagrama De novel·la S'ha traduït A diverses llengües I es va adaptar Al teatre Adels Esports Marta García El president de la Generalitat Pere Aragonès Ha parlat del futur De la Fórmula 1 A Catalunya Demà la presidenta De la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso Anunciarà que la Fórmula 1 Tindrà un gran premi a Madrid A partir del 2026 En declaracions Al matí de Catalunya Ràdio Aragonès assegura Que la continuïtat Serà independent d'això El futur De la Fórmula 1 A Montmeló Dependrà Del circuit de Catalunya I de la Fórmula 1 No dependrà de res més No dependrà de qualsevol Altra ubicació Dependrà de que Puguem donar continuïtat A l'acord que tenim I s'està treballant I en la bona direcció 8 temps de final En joc en l'Open d'Austàlia De tenis En el número 2 mundial Carlos Akaraz Acaba de classificar-se Després de guanyar El serbi Mio Mirketsmanovic En 3-6 Un doble 6 a 4 I 6 a 0 En el tercer set Ja han passat també A quarts de final L'Alemanya Alexander Esverev El rus Daniel Medvedev I el polonès Obert Urkacz En el quadre femení També se sabran Avui les quarts finalistes De moment La russa Kalinskaya La ucraïnesa Jams Trenska I la xeca Noskova S'hi han classificat En dobles En canvi Marcel Granollers I Horacio Ceballos Han quedat eliminats En els vuitens de final El Girona Recupera el lideratge En solitari de la Lliga Amb un punt més Sobre el Madrid Que va superar L'Almeria Coer En un partit Molt polèmic Per l'actuació arbitral Avui se tanca La 21a jornada Amb el Granada Atlètic de Madrid Espanyol Tercer A un punt De les places Descens Directe Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies De Sant Just Bon dia Passant 6 minuts A les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova El Cinebaix De Sant Feliu De Llobregat Organitza La 17a edició De la mostra De Cinebaix El pròxim 25 de gener Aquesta edició Serà sobre El cinema asiàtic I durarà Fins al 29 de gener El cinema Ofereix Una selecció D'11 pel·lícules Procedents De 5 països Diferents Amb una destacada Representació Del cinema Japonès Entre les pel·lícules Més esperades Hi ha El Chico I la Garza Guanyadora Com a millor Pel·lícula D'animació Als Globus D'Or 2024 La inauguració De la mostra Serà Amb la preestrena De Evil 2 Not Exist Del director Rizuke Hamaguchi Nominada Lleó d'Or A Venècia 2023 I guanyadora Del Gran Premi Del Jurat L'agenda De la mostra Del Cinebaix També inclou Pel·lícules De Corea Del Sud Votan Xina I Iran Oferint una visió Diversa I enriquidora Del cinema Asiàtic Contemporani A més També hi haurà Activitats Paral·leles Com cinefòrums I una exposició Dikebana L'art japonès D'arranjament floral Per part dels Amics De les Roses De Sant Feliu Els organitzadors Amb la col·laboració De diverses entitats Culturals Han dissenyat Un programa Que no només celebra El cinema Asiàtic Sinó que també Busca fomentar El debat I l'aprenentatge Al voltant D'aquesta rica I diversa tradició Cinematogràfica La mostra Del cine Baix S'ha consolidat Com una plataforma Important Per la promoció Del cinema Internacional A la regió I continua apostant Per oferir Una experiència Cinematogràfica Única I de qualitat Al públic Del Baix Llobregat Podeu consultar El programa I l'espot promocional A la notícia Que trobareu A la pàgina web De Ràdio d'Esvern L'agrupament Escolta i guia Martín Luterquín Organitza una festa De carnastoltes El pròxim dissabte 10 de febrer Al Casal de Joves És una festa Per a majors De 16 anys O nascuts Fins al 2008 Que durarà Des de les 11 de la nit A les 4 de la matinada Hi haurà un descompte En l'entrada Per a aquells I aquelles Que assisteixin Disfressats La festa Tindrà lloc A la sala Utopia Del Casal de Joves I no es requereix Inscripció prèvia Per accedir-hi El Casal de Joves De Sant Jus Ha programat Un monogràfic Enfocat A la creació Artística En aèris Una disciplina Que inclou La pràctica De teles Teles aèries Trapezi Corda I altres Aquest curs intensiu Que tindrà lloc El pròxim dissabte 17 de febrer De 10 del matí A 1 del migdia És per a persones De fins a 40 anys Que ja practiquin aèris I vulguin aprofundir En la seva creació artística Amb un preu D'inscripció De 7 euros I 70 cèntims El taller Pretén ser Una experiència Enriquidora I educativa Oferint als participants L'oportunitat D'explorar Noves tècniques I estils Dins d'aquesta Modelitat artística El monogràfic Es farà a la sala Utopia Del Casal de Joves I cal portar roba còmoda Els interessats Interessades A inscriure's Al curs Hauran de registrar Passa primer A la pàgina web Del Casal de Joves I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butllet i horari De les 12 Fins ara A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàgina web A la pàina web A la pàina web A la pàina web Fins demà! Fins demà! Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les ones. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! captura que no arriba ni a la meitat de l'any passat, és a dir, per dos motius principals, el principal motiu és que la densitat de porcs a Cosserola, tots els usularis se n'han adonat perquè el medi no està tan rebentat, doncs és molt menys, no? És a dir, i això jo apunto que és degut a dos motius principals. Un d'ells és les captures de l'any passat, la temporada passada, que és quan vam agafar històricament la quantitat màxima de porcs, que era de 17 porcs per cada 10 metres. Aleshores, és una densitat molt alta. Ara, en aquests moments, calculem que estem sobre el 7. 17 porcs, perdona, Àngel, 17 porcs per... Per cada 10.000 metres. Per quilòmetre quadrat, no? Per hectàrea. Per hectàrea. Per hectàrea, clar. Aleshores, aquesta densitat va ser molt reduïda perquè l'any passat vam fer 986 captures. Aleshores, clar, amb una serra com Cosserola, 900 captures són molt altes. Són moltes. I, bueno, és l'objectiu. Jo he dit sempre, i he defensat sempre, que no hem d'acabar amb els porcs de Cosserola. És maco i hem de tenir porcs de Cosserola, però hem de tenir la quantitat de porcs que hi capiguen, no? que puguem conviure, que puguin viure sense tenir que tenir tant riscos com tenim tant a les poblacions com a les carreteres. I aquest és un dels punts. Les captures. Les captures que vau fer l'any passat. Sí. Malauradament, perquè això sí que és malauradament, el factor que ens ha fet reduir tant també la densitat és la manca d'aigua. La sequera ha produït, ha fet que en les cries de senglar que han nascut abans de l'estiu, doncs moltes d'elles, moltes d'elles no han pogut arribar a tirar endavant en degut a la manca d'aigua. La manca d'aigua us ha provocat manca de menjar, manca d'aigua, tot plegat, doncs no hi ha tants exemplars que hagin pogut tirar endavant. Independentment que la berra té una forma pròpia d'autoprotecció i és que si ella no està ben alimentada, és a dir, si ella no es pot autogarantir la seva subsistència, no entra en cel i aleshores no queda fèrtil. Per tant, també cria menys. És a dir, que si juntem totes aquestes vessants són les que ara en aquests moments tinguem poca densitat. Clar. Àngela, a Catalunya l'any passat, segons dades de la Generalitat, hi havia uns 200.000 exemplars i per això la Generalitat va declarar aquesta emergència synergètica, no? Incentivant també la caça dels sanglars. Els caçadors de Sant Just vau haver de sortir l'any passat a caçar fora d'aquests mesos de temporada per fer-hi front? Sí, sí, sí. Tot i que a Collserola no s'ha declarat mai la emergència synergètica, jo desconec, jo ja saps que el tema de la captura sí que la domino perquè d'alguna manera la meva part que puc aportar és la part pràctica el que és la captura en si, però prèviament hi ha tots els estructuris que fa el Departament d'Acció Climàtica envers les densitats, poblacions i actuacions, no? Aleshores, aquesta part no la porto jo, però sí que t'he de dir que nosaltres durant tota la temporada hem estat fent captures de sanglar per reduir les poblacions. En Collserola tot i que és una de les àrees amb més densitat, no s'ha declarat, desconec el motiu, el per què o què comporta declarar la emergència synergètica, potser comporta altres elements que no intervenen solament a la casa i no s'ha aplicat. O potser perquè ja anaven fent el control de manera regular i aquest resultat ja era l'adient per tenir la fauna controlada i no calia pujar un grau més les restriccions del parc, no? Perquè, clar, emergència synergètica també implicaria altres tipus de restriccions de cara a l'usuari. Clar. Aleshores, jo crec que alguna cosa hi ha aquí que a mi se m'escapa o que no sé, que se m'escapi, que simplement que no sé què pot fer que això canviï. Però sí, sí, les captures crec que l'any passat d'aquests 200.000 crec que són 68.900 els porcs capturats l'any passat, eh? Déu-n'hi-do. En tot Catalunya. Les zones de Girona i tal sí que se va fer, sí que es va declarar l'emergència. I a part de les batudes, Àngel, aquesta temporada esteu emprant altres sistemes de caça, per exemple, no sé si els aguaits nocturns o heu hagut de fer-ho d'alguna altra forma a part d'aquestes batudes? Finalment, s'ha demostrat que només hi ha actualment tres sistemes de control. La caixa, tant amb la vessant batuda com amb la vessant a guaits, sí, a la resposta sí, s'estan continuant fent a guaits. És a dir, 365 dies l'any s'estan fent a guaits. l'avantatge de la guaits és que ningú s'en donen, ningú sap, ningú s'en dona compte, no hi ha usuaris que s'en donin compte, bueno, sí, quan veuen aquell cotxe vermell amb les ratlles blanques diuen, mira, per aquí estan fent a guaits, no? Però si no ni se n'entenen, la batuda que és més, que és més, diguéssim, té més visió, més repercussió a la resta d'usuaris i després la captura amb gàbies trampa, no? amb caixa trampa. Són els tres mitjans perquè els altres s'ha demostrat que no es pot fer. Dintre de la captura amb gàbia trampa hi ha poblacions que ho fan contractant empreses i hi ha altres poblacions que ho fem nosaltres directament. També actualment podem muntar una caixa trampa. Clar. I com ho gestionar? Per tant, amb els tres sistemes és on ha arribat la captura d'aquests 980 porcs. I tu, Àngel, com a delegat de Collserola, no? Clar, Collserola és un parc que limita molts municipis, molts ajuntaments que potser tenen regulacions diferents pel que fa a la casa. És a dir, potser un ajuntament permet fer casera o un altre, no? Tot això com us afecta a l'hora de la casa i a l'hora de seguir les normatives? Per exemple, no sé si Barcelona té prohibida la caça, però, per exemple, en la casa de Sant Jús sí que es permet. Clar, això, aquestes diferències... Mira, Núria, jo saps que soc molt brut, eh? Al final, és directament la repercussió econòmica a la butxaca a la butxaca del ciutadà. És a dir, una caçera o l'activitat que fa Sant Jús, no? Mitjançant el control de la fauda amb els caçadors, li implica una despesa zero en el ciutadà. és a dir, nosaltres, doncs, seran més o menys mal vistos, sí que és cert que l'Ajuntament com a activitat esportiva ens dona una petiteta ajuda i tal, com a totes, no ni més ni menys, com a totes, i amb això, doncs, amb aquests mínims cèntims que són molt propers als mil euros, tenim, la població de Sant Jús gaudeix de més o menys una població controlada. altres poblacions com Barcelona que no deixen capturar amb arma de foc perquè políticament no accepten l'arma de foc com a mitjà de control, doncs, es gasten 500 o 600 mil euros anuals amb empreses privades que els hi facin el control. Lògicament, aquests diners surten de la butxaca del ciutadà. Cada qual es colleix, vull dir, tampoc no, jo tampoc m'ho veig ni bé ni malament, és a dir, és una situació política, no? Jo, com a caçador, diria, que a Barcelona d'aquests diners se'n podria estalviar el 90%, perquè sí que és cert que ningú de nosaltres com a caçadors podem anar a la plaça Catalunya a batre un senglar i això sí que s'hauria de fer amb un mitjà anestèsic i tal o qual, però, home, tots els ports que tenim dintre de la muntanya, doncs, sí que es poden capturar amb mitjans com estem fent, doncs, a Sant Cugat, a Cerdanyola, a Sant Feliu de Llobregat, o a Sant Jús, no? Clar. És un problema econòmic. I ens pots explicar una mica, Àngel, com és el desplegament que feu la societat de caçadors d'aquí de Sant Jús cada cop que aneu a les batudes, és a dir, per exemple, quants caçadors acostumeu a sortir, quin tipus d'arma porteu, com uns organitzeu, si aneu amb gossos... Sí, mira, d'alguna manera, d'alguna manera, és una manera molt tradicional, nosaltres ens trobem aproximadament unes 40 persones a Sant Jús, un dissabte, a les 7 del dematí, ho tractem com, si estem parlant de batuda, ho tractem com una activitat social de casa, no? És a dir, on quedem tranquil·lament, esmorzem, preparem... Per què dic esmorzem? Perquè la batuda s'ha de preparar bé, és a dir, no és que l'objectiu sigui esmorzar i després sortir, sinó que mentre s'està preparant, mentre vénen els agents rurals, mentre es mira la zona, mentre ens assegurem que la zona està perfectament encintada i tal i qual, doncs la gent aquesta horeta que s'ha d'esperar, doncs s'aprofitem per fer una miqueta d'esmorzar, no? I tal, dir que en aquest esmorzar i aprofito perquè, clar, una de les coses que a vegades es pensa la gent o tenim molt clar és que aquest esmorzar pugui haver-hi alcohol, he de dir que avui en dia estem en el segle XXI, els agents rurals estan presents i l'alcohol està prohibit amb un arma a la mà. És a dir, jo puc assegurar com a responsable d'aquestes batudes que no hi ha ningú ningú que pugui estar amb unes... que pugui haver ingerit alcohol abans de la batuda. D'acord. Continuo per aquí. Després es reparteixen les línies, normalment ja dic d'aquestes 40 persones 30 seran en línies fixes de parada que són aquesta gent aquests punters de color tronja que veiem a la muntanya quan es fa la batuda que estan en un lloc estàtic i fix que no es poden moure i tenen un angle de tir determinat que és el que han de fer i després hi ha aquestes 10 persones que són les que acompanyen els gossos. també és cert que aquí amb l'ajuda amb l'ajuda no, amb el treball en conjunt que estem fent amb una persona d'aquí, amb una entitat d'aquí de la població que es dedica a la protecció dels animals i amb la seva responsable la Zana estem fent un treball conjunt en el qual estem intentant minimitzar la quantitat de gossos que hi ha en les batudes i que la professionalitat d'aquests gossos sigui el més elevada possible per intentar reduir al màxim el risc que corren aquests animals a la batuda. He de dir que a Collserola s'han fet pràcticament totes les batudes de l'any només en queden quatre per fer de les 20 que es tenien que fer només ens en queden quatre tenim zero menos una incidències de goss només hem tingut una incidència amb un goss quan habitualment i cinc o sis anys enrere era habitual que en cada una de les batudes tinguéssim una incidència amb un goss quan dius incidència amb un goss què significa que el goss ha interactuat amb algú del parc o que acaba mal ferit el goss o no que el gos acaba mal ferit és a dir el problema està en que el porc s'apalanca diguéssim en un lloc es protegeix i aleshores quan els gossos el volen fer moure perquè clar si no es mou el porc no mai podrà ser batut llavors quan aquests mou gossos van i la i la i l'intenten fer moure lògicament el porc es defensa i amb els ullals impacta amb algun gos i aquest gos queda ferit aleshores tot i que queden ferits abans sí que teníem baixes baixes de gossos ara com que els posem els xalecos aquests de que i tot això les braxes són pràcticament impossibles o difícils però sí que a les potes i aquests llocs sí que se'ls fan talls i coses d'aquestes però bueno ja t'he de dir que només una amb 16 batudes i a cada batuda hi ha uns 40 gossos més o menys clar i doncs mira si mira si si anem bé no sí sí és a dir hem tingut 640 animals repartits 640 actuacions d'animals és a dir en grups de 40 i no hem tingut incidències més que algun tallet alguna cosa per tant estem content i sí que és cert que és gràcies a la col·laboració aquesta que estem fent amb la Sara d'intentar professionalitzar una miqueta tota la situació quantes persones sou a la societat d'aquí de caçadors de Sant Just no sé si quan sortiu a fer batudes també venen caçadors d'altres poblacions sí nosaltres de Sant Just som 32 socis però clar no tots els socis no sempre tenen la disposició de venir però a Collserola és una zona controlada de caça i com a tal té un pla tècnic conjunt únic entre totes les poblacions que el formen és a dir que qualsevol caçador de qualsevol altra població forma part d'aquest pla tècnic per tant pot assistir a la batuda de qualsevol població és a dir jo me'n puc anar a Sant Cugat i el de Sant Cugat pot venir aquí i el de Sardanyola pot venir també no? clar perquè aquests plans sinergètics que comentes Àngel no són competència a nivell local sinó que tot el tema de la caça es regula des de la Generalitat des del Departament d'Acció Climàtica això mateix el pla el pla tècnic l'executa al final Cugat com he dit abans és una zona controlada de la caça perquè és un parc natural aleshores s'ha de mantenir les espècies no podem erradicar res ni podem ni devem ni ni estic d'acord tampoc però llavors hi ha el Departament de la Generalitat Climàtica amb el seu director i els seus tècnics que executen un pla tècnic on t'assignen els dies i la i la freqüència amb la qual s'han de batre els animals i a les zones fins i tot a vegades també ens direccionen a quina zona hi ha més població o altra i tal no no és a dir el fet que un pensar i és lògic perquè fins i tot jo que estic dintre a vegades em sorprenc de coses que passen de controls que hi ha cada dia n'aprens un de nou la gent ha de pensar que el caçador és l'última esglaó que hi ha i que està super direccionat és a dir no és que un senyor pugui jo ara mateix poder agafar i dir mira saps què me'n vaig a batre un porc no abans de sortir a batre un porc si és mitjançant a guai s'ha de notificar en el departament dels agents rurals perquè sortirem és a dir en tot moment en tot moment tant la tant la policia local com Mossos com agents rurals són coneixedors que en aquella població en aquell lloc en concret hi ha un hi ha una persona fent una guai per exemple no és a dir és tot super super super regular és a dir moltíssim moltíssim més del que la gent es pensa és més la sanció tan fàcil com jo ara pogués agafar un arma i sortir a Cosserola només i ja veus i com a responsable com a responsable jo ara me'n vaig a donar una volta a Caixa i se m'ocorregués agafar l'arma a mi em pot costar 3.000 euros com a mínim 3.000 euros i dos anys de sanció Déu-n'hi-do de no disposició de llicència de casa Angel acabem amb l'última pregunta bueno qüestió perquè la cacera és una activitat i una pràctica que avui en dia per diferents raons està també una mica en el punt de mirar per què creus que hi ha un sector de la població que hi desconfia o que la posa en dubte bé sector de la població o inclús com hem vist també alguns ajuntaments o alguns polítics no és per falta de coneixement per falta de transparència de saber què passa amb l'animal si pateix o què se'n fa després una mica per què per què és un problema és un problema de manca de coneixement perquè s'ha demostrat que quan hem pogut tenir l'oportunitat d'ensenyar realment el que fem i que la gent ha vist la realitat la pràctica com va s'ha donat compte que l'animal ni se n'entera i que d'alguna manera és la manera més neta i eficaç després la població actualment viu una miqueta amb un núvol de manca de formació i aleshores què passa per exemple la gent es pensa que l'animal que és capturat amb una gàbia que aquest animal és llibarit després en un altre poest o no aquest animal que és capturat amb una gàbia serà sacrificat i incinerat directament i per lei és a dir no hi manera perquè en el moment en què tu has injectat un verí un anestèsic amb una sobradosis d'anestèsic amb un animal perquè arriba a la seva mort ja no pot ser ingerit per un ser humà per lei en canvi després l'animal quan està dintre de la gàbia està unes hores allà dintre capturat ens poden vendre la idea que sí que ell no s'estressa tal i qual no l'animal salvatge capturat dintre d'una gàbia s'estressa per tant hi ha una situació que com atracta l'animal per mi i pels estudis que estan fet l'animal que està capturat mitjançant gàbia té un nivell d'estrès superior al que pugui estar casat l'animal casat de forma tradicional entra dintre del procés de consum humà és a dir nosaltres capturem els animals els agrupem ens ve un camió en frigorífic se'ls emporta amb un escorxador i a partir d'aquí entren dintre del canal de distribució alimentària és a dir és a dir és més fa quatre dies hem vist a la directora amb una casera benèfica amb la qual cosa tota la carn que es va capturar va ser donada a això a centres socials vull dir és un problema cultural també he de dir i aprofito ja que és l'última com sempre agrair moltíssim a la gent que últimament ens estem trobant quan estem fent una batuda perquè t'he de dir que portem una temporada i ho vaig dir-ho també l'any passat amb zero incidències de conflicte entre els usuaris i nosaltres és a dir la gent entén cada vegada més que hem de fer captures entén cada vegada més que tanquem un que tanquem els camins per l'exseguretat de tots i entén també que nosaltres som voluntaris fent aquesta feina per tant he d'agrair als usuaris del parc sincerament i en nom de tots els caçadors que aquesta convivència cada vegada és més efectiva perfecte molt bé doncs Àngel ha estat un plaer tenir-te aquí aquesta estoneta a Ràdio d'Esvern posar-nos al dia també de com va tot el sistema de caça i de com s'ha disminuït aquesta superpoblació de sanglars gràcies també a la vostra feina que feu i res que acabi d'anar bé la temporada de caça d'acord? doncs moltes gràcies Núria com sempre i a tots plegats i que aquí estem tots per ajudar-nos uns als altres moltes gràcies exactament que vagi bé bon dia bon dia adeu adeu adeu sucosa càrrega galina el meu cap que ja de lira voldria saber com seria sentir-te jugarem al conillet gastem-te el meu carret, sentir-me el teu amulet, quan partia la pista i que no m'he resista, que en un quimicista ser el primer de la llista. Em provocava amb la mirada, quan parlava, jo notava i feia veure que no m'adonava, seva cintura ben pegat, quan ballava, la notava i feia veure que no m'importava, l'amor cego, cego, em descontrolla'm el seu pas i m'arrossego, cego, solta els seus peus, el seu compàs i em desespero, pero, la fantasia no és ficció, ja no em despego, pego, ai, sot i pego. Baby, l'unestros impossible, mira que tu ets irresistible, pensant-ho per escriure un llibre, te no em posaria la Biblia, la més capricchosa, de Barcelona, xula ja en tota la tona, amb el cel del rosa, molt venenosa, t'ho juro, la rosa, però rosa, em torno la boca cada cop que la veig, la gola seca, si t'aprop, ja tinc cel, si tan mullava, que parem ballant, just la batxeta ben pegats, em provocava amb la mirada, quan parlava, jo notava i feia veure que no m'adonava, seva cintura ben pegat, quan ballava, la notava i feia veure que no m'importava, la no cego, cego, amb de control amb el seu pas i m'arrossego, cego, sort el seu peus, el seu compàs i em desapego, pero la pantalilla la toquella... Fins demà! I ara tenim aquí un nou programa de la secció Just el que no saps amant, Marçal Ferret, que ens ve des de l'Hospitalet. Hola, molt bon dia, Marçal! Molt bona, Sant Jus, què tal? Com anem? Doncs amb moltes ganes d'escoltar una nova secció de les teves i de saber a veure amb quin personatge ens toca conèixer la seva desastrosa biografia. Correcte, doncs avui parlem desastrosa. Aquest personatge és un crac en tots els aspectes, és un crac tot sigui dit, i un personatge que de fet no hagués pogut mai venir a un programa de ràdio, d'una banda. No? No, no d'una banda perquè no sé si havia passat mai per Sant Just, era un home francès, però a més a més, a més a més, perquè és un personatge especialment poc radiofònic. Vull dir, normalment parlem de músics, cantants, actors, directors, artistes, dibuixants, etcètera, però encara no hem parlat mai sobre la professió del nostre protagonista d'avui. Núria, a tu t'agraden els mims? Mims, clowns, pallassos... La veritat és que no, t'haig de ser sincera que no, no m'agrada. Avui serà, no passa res, hi ha molta gent que de fet els ha agafat terror amb el parc dels anys. Sí, això és veritat. Però avui parlarem d'un personatge, de fet, que és el conegut potser com el mim més famós de la història. Professionalment, va dedicar-se a mostrar el mim a tot el món durant més de 60 anys, que són uns quants, la qual cosa es diu ben ràpid. Endavant amb la vida de Marcel Marçó. Ja veureu que la major part de la música que hi haurà avui és temàtica així, mims, i tal, una mica, sí, sí, sí. Això de, vale. Correcte. A veure, Marcel Marçó, originalment Marcel Mangel, va néixer el 22 de març de 1923 a Estrasburg, en el seu llibre d'una família jueva. Va ser el segon fill de Charles Mangel, un carnisser coixer amb vocació de cantant, i d'Anna Versberg, una dona apassionada pels llibres. Així comença la nostra història, que ja veureu, sembla, de pel·lícula, de llibre o del que vulgueu. De fet, jo crec que si fessin alguna història semblant, i alguna pel·lícula, això sí, no es creuria, almenys la part de l'inici, per poc per semblant. Vull dir, ja veureu que hi ha una cosa que és molt, molt, molt, molt loca. El 1926, la família es va traslladar a Lille, per motius professionals, suposo que dels pares, clar. Sí, sí, clar. Ell tenia quatre anys, per tant, sí, anem a pensar que és dels pares. Durant aquest període infantil serà quan aflorarà la seva gran passió. Va ser la seva tieta qui el va introduir en el món del cinema, sobretot a les pel·lícules de Charles Chaplin. T'anava a dir de cinema munt, no?, en aquella època, una mica. Evidentment, en aquell moment encara de cinema munt, totalment. Un personatge al qual ja pillarem un dia, Charles Chaplin, per banda, perquè Déu n'hi do, eh? Sí, sí, aquest l'hem de fer, l'hem de fer. Sí, el farem. L'influència del personatge de Charlotte en el Joa Marcel serà immensa i no el deixarà al llarg de la seva vida. El seu pare, aquest carnisser i cantant frustrat, també col·laborava en l'educació del seu fill. Sovint el portava a l'òpera i, si no, a veure, on podríem anar? Vinga, va, anem a buscar una altra cosa cultural. Anem a veure com es rebenten, a hòsties, dos hambos com dos armaris amb combats de boxa. Ui, per favor, això... Vas en aquestes dues posicions, ópera i boxa, és com... Sí, sí, quatre molests. És la conjunció perfecta de totes les cultures que... Per tenir totes les vessants ben... Exacte, la cultura francesa és així. Doncs això, la família després va tornar a viure a Estrasburg, on, fins al 1938, Marcel Mangel va estudiar a l'Institut de Fustel de Coulanges. I per què? Per què? Fins al 1938. Què devia passar? Però si estem en el nord de França, el 1938, no sé, no sé, pensem, què pot haver passat? La seva família, d'origen jueu polonès, va ser evacuada com la resta de la població d'Estrasburg a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Amb la invasió de França, per part de l'Alemanya nazi, Marcel, que aleshores tenia 17 anys, va fugir amb la seva família cap a Llamoches, a Limoche, en francès. El seu cosí, Georges Lönger, un dels membres de la resistència jueva francesa en el país, el va instar a unir-s'hi per ajudar a rescatar els jueus durant l'Holocaust. El 1944, el part de Marcel va ser capturat per la Gestapo i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser assassinat. Uau! El nostre estimat cantant Carnicer Kocher va ser executat a Auschwitz. Va ser aleshores, quan Marcel i el seu germà gran, Alain, van adoptar el cognom Marceau i es van unir a la resistència francesa. Van rescatar molts, moltíssims nens de les lleis racials i dels camps de concentració en el marc de la resistència jueva a França. I després de l'alliberament de París, es van unir a l'exèrcit per lluitar contra el nazisme. Què et sembla? És el punyeter uamu, aquest tio. Sí, no? Déu-n'hi-do. Per ara, hem vist que, bueno, alguna cosa així de, realment del tema de teatre i tot això d'aquesta cultura de l'òpera i tal, però ja està. Però fora d'això, res. És que ja ho hem dit, a veure, quan tenia 5 anys, ja vaig veure per primer cop una pel·lícula de Charles Chaplin, en la qual cosa el va entusiasmar tant, que va voler convertir-se en un artista del mim. La primera vegada que va utilitzar la mímica, això és que flipareu, va ser després que França fos envaïda per tal de mantenir tranquils els nens jueus mentre els ajudava a escapar a la Suïssa neutral. Allò és el que t'anava a dir. A mi, trobant-li alguna sortida amb el tema aquest del mim, dic, com no fos per animar els nens els que els ajudava o els que salvava... Sí, sí, però estem parlant de vint i pocs anys. Ja, ja, ja. Era molt jovenet. Era molt jovenet i això i va explotar la seva faceta de mim per primer cop salvant nens jueus de l'Holocaust. Vull dir, que és una animalada, aquest tio era un grande. De debò que no podem ser més fans del gran mim Marcel Marçó. Si a algú li interessa saber més sobre aquesta faceta de la seva vida, l'any 2020 Jonathan Jacobo Vicks va dirigir la pel·lícula Resistants en la que ho explica. Un cop acabada la guerra, el 1945, es va matricular com a estudiant a l'Escola d'Art Dramàtic de Charles Dolan al Sarah Bernard Theatre de París. Va ser allà on va conèixer un dels seus professors, en Jean-Louis Barrol, i es va unir a la seva companyia, qui el va seleccionar per fer el paper d'Arlaquí a la Pantomima Baptiste. Pantomima és una mica l'espectacle dels mims, no és que és tota aquesta pantomima. Sí, pantomima que a vegades té un significat com... Estem en el sentit positiu de la paraula ara mateix, sí, correcte. L'actuació de Marcel Marçó li va donar tant reconeixement que es va animar a presentar el seu primer mimodrama, Prexiteles i el peix d'or, en el mateix Bernard Theatre aquell mateix any. L'aclamació va ser un ànima i la carrera de Marçó, com a artista mim, va quedar fermament consolidada. Clar, ara però, li faltava una altra cosa. El seu gran referent, en Charles Chaplin... Ah, mira, ha tornat la música, perfecte. Això, en Charles Chaplin havia creat un personatge, no? Un alter ego que sempre li havia servit molt bé. Estem parlant, evidentment, de Charlotte, aquest Rodamont, el de Trump, que li deien. Digueu-li com vulgueu. El 1947, Marçó va crear VIP el Pallasso, a qui va interpretar per primera vegada el Teatre de Poix, Teatre de Butxaca, de París. El seu vestuari havia de ser fàcil d'identificar i potser, si a algú no li sona aquest personatge de Marcel Marçó, potser li sona la imatge d'aquest pallasso que duia un jersei de ratlles i un barret d'òpera, així com de copa, que era un barret de seda, molt esparracat i amb una flor vermella que en sobresortia. Si busqueu la imatge, és la típica imatge del MIM, doncs VIP el Pallasso, que era Marcel Marçó. Correcte. D'aquesta manera, ell representava com era la fragilitat de la vida amb aquest barret esparracat. Les desventures de VIP el Pallasso eren llegendàries i, fàcilment, arribaven a tot el seu públic. El 1949, després de rebre el Premi d'Eugó, establert com a memorial al mestre del MIM del segle XIX, Jean-Gaspar de Bugó, pel seu segon mimodrama, mort abans de l'alba, Marçó va fundar la companyia de MIM Marcel Marçó, l'única companyia de pantomima al món en aquell moment. L'única! L'única, eh? L'única! Vull dir que és el primer, és el pioner del MIM, en aquest sentit. Home, clar, perquè ell va començar amb tota aquesta moguda, no? Però, clar, venim del MIM, que el MIM, doncs, vinculat a això, amb la figura de l'Arlequí, de la Comèdia de l'Arte, vull dir que és una cosa que ja portava molt de temps bellugant-se, però en això, diguéssim, del MIM modern, en el moment, i, bueno, un muntatge espectacular, era un crac del MIM, aquest senyor. A mi m'encanta Marcel Marçó. I no va tenir aturador, evidentment, va produir un total gairebé de 20 mimodrames. Entre ells, Pierrot de Montmartre, Les Tres Perruques, La Botiga d'Empenyorament, 14 de juliol, El Llop de Sucumí, Parisplora, Paris Riu, i Don Joan, al llarg de la seva vida. Vull dir, són moltíssims, moltíssims espectacles. Com espectacles, no? Exacte, exacte, mimodrames que hi va muntar. Em fa gràcia, mimodrames. Mimodrama, m'encanta la paraula, per això l'utilitzis, que és fantàstic. Malodrames i mimodrames. Exacte, mimodrames. Igualment, durant la seva vida, va fundar escoles de MIM d'abast internacional, perquè tothom pogués tenir l'oportunitat de descobrir aquest gran art. Marçó va actuar per tot el món per difondre l'art del silenci, la forma en què ell parlava del MIM. L'art del silenci, que és una cosa molt, molt, molt poètica. Tot i que de bon començament només va ser la minoria intel·lectual qui va reconèixer la seva vàlua, el gran públic el va elogiar i reconèixer un cop va haver encetat la seva primera gira pels Estats Units. De fet, aquesta primera gira als Estats Units va establir rècords d'assistents de públic en algunes de les ciutats més importants, vull dir, que era un senyor que va arribar molt, molt, molt enllà. Igualment, les seves extenses giras transcontinentals tampoc es quedaven enrere. Van incloure Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia, Xina, Japó, el sud-est asiàtic, Taiwan, Rússia i Europa, vull dir... tot. En fi, per tot el món. Per tot el món, correcte. Com no, va ser un dels mims més reconeguts del món i la crítica sempre estava al seu costat. De la seva peça, jove, madur, ancià i mort, per exemple, un crític va dir que assoleix en menys de dos minuts el que la majoria dels novel·listes no aconsegueixen en volums. Uau. Amb la seva capacitat d'expressió. Sí, sí, sí. Era això, és el que dic, molt capaç d'arribar a tot i a tothom vull dir, en un moment. O sigui, que els seus espectacles eren realment un espectacle, no? Si busqueu vídeos de Marcel Marçó a YouTube trobareu animalades que dius això. Vull dir, per exemple, hi ha un que em fa molta gràcia d'una finestra oberta i ha d'anar a tancar, però hi ha molt de vén i llavors que es va tirant enrere, intentant avançar i tot això. I sembla que de debò l'estigui empenyant el vent. Vull dir, que sembla totalment d'anar un nino, aquest senyor. Sí, sí, sí, sí, que fort. Doncs no era un nino, era un mimo. Perdó, ho sento. Sento el gest de dolent, perdoneu. De la mateixa manera, tal com succeeix en molts d'aquests casos, el nostre protagonista d'avui no tan sols es va dedicar al teatre. Va tenir una vessant artística vinculada al disseny i a la pintura que es va manifestar des de ben jovenet. De fet, va estudiar escoles d'artístiques en aquest sentit. Pel que fa a la interpretació, va col·laborar igualment en el món del cinema. De fet, un altre dels seus gags inolvidables va tenir lloc en una pel·lícula. de fet, d'aquesta pel·lícula, el que jo dic, si no m'equivoco, que és L'última bogeria, de Mel Brooks, una pel·lícula muda del 1976 amb diversos actors convidats i Marcel Marçó, el Mim, és l'únic personatge que parla en tota la pel·lícula. Què dius? L'únic que diu és NO! En sèrio? Fa un crit així i ni una paraula més. És l'únic personatge que parla. O sigui, l'únic personatge que parla és el Mim. És el Mim, el que no parla. Evidentment, això jugava amb aquesta ironia del Mim que parla mentre tothom calla. Durant els últims anys de la seva vida va establir la Fundació Marçó per promoure el Mim als Estats Units. Ah, mira. Va ser un gran treballador i va lluitar per assolir els seus objectius, la qual cosa el va dur a convertir-se probablement en això que dèiem el Mim més famós de la història. Finalment, Marcel Marçó va morir en una residència de jubilats a Caors, França, el 22 de setembre del 2007 a l'edat de 84 anys. Ah, doncs no, o sigui, fa anys, fa més de 10 anys, però bueno, relativament... És que clar, sembla que faci poc, però realment fa 17 anys, ja? Sí, 17 anys. Sí, sí, 17 anys. 17 anys. El 22 de setembre, bueno, sí, entre 17 i 17 anys. Correcte. A la cerimònia d'enterrament es va interpretar en directe el segon moviment del concert per a piano número 21 de Mozart, que Marçó va utilitzar durant molt de temps com a acompanyament a les seves obres, de la mateixa manera que també va sonar la suite per violoncel número 5 de Bach. Marcel Marçó, com tants altres il·lustres francesos, va ser enterrat al cementiri de Perlechès de París. El gran Mim volia que la seva casa de Bercher-sur-Bergre es convertís, després de la seva mort, en un museu pel Mim. Ah. Després d'anys de procediments, el jutjat mercantil de París va ordenar entre el maig i el novembre de 2009 la subhasta a tot el seu patrimoni artístic i tots els seus béns, motiu pel qual aquest somni, aquest últim somni, no es va poder complir. Caram, quina llàstima, eh, per això. Fa molta pena. Tot i així, per sort, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França es va poder apropiar d'arxius, dibuixos, maquetes i fotografies del nostre protagonista d'avui, les quals es conserven a la Biblioteca Nacional de França. Igualment, alguns dels seus antics alumnes des de l'associació En Musée Puglemim va poder apropiar-se d'algunes de les seves pertinences i avui en dia les ofereixen al públic en forma d'exposició. Ah, que guai. Bueno, almenys, mira. Aquest capítol, aquest capítol d'avui, el vull concloure amb una de les frases més boniques que sentireu avui i que va pronunciar Marcel Marçó per primer cop. La paraula no és necessària per expressar el que se sent en el cor. El Mim, el Mim. El Mim, el Mim, eh? Aquest fantàstic Mim que és genial. Era genial, Marcel Marçó. Va ser un personatge espectacular i més, sabent aquesta faceta de salvar nens jueus de l'Holocaust, portant-los d'un lloc a l'altre distraient-los, fent Mim. Sí, sí, sí. I també havia fet espectacles per militars i tot això, pels francesos, per això, per ajudar les tropes, per d'alguna manera. Que guai, que guai, que guai. Un personatge espectacular i que de fet, això ho vaig estar parlant amb un col·lega l'altre dia, que de fet podria també fer un especial d'aquests que jo faig, vinculat al món dels pallassos, mims, clowns, etcètera, perquè m'agradaria molt fer la comparativa entre aquest senyor i el pallasso més famós, potser català, d'aquell moment, que era Charlie Rivel, molta gent el coneixerà, Charlie Rivel, que tenia contacte amb els nazis i amb Franco i companyia. Vull fer la comparativa de Marcel Marçó, per un costat, Charlie Rivel per l'altre. Un interessat i un caradura espectacular, però ja en parlarem. Ara aquí tenim de pallasso així conegut el Tortell Poltrona. El Tortell Poltrona evidentment té com, vull dir, és un dels hereus, diguéssim, de Marcel Marçó en aquest sentit, pel que fa a la forma de, vull dir, que és un referent per ell, no vull dir fins a quin grau, però hi ha certs gags o certes coses del Tortell Poltrona que dius, això està una mica inspirat en Marçó. Doncs això, igual que també està inspirat en Charlie Rivel, vull dir, de fet potser més fins i tot en Charlie Rivel perquè és més pallasso, pallasso. Però bé, busqueu informació de tots aquests i en parlarem algun dia perquè és espectacular. I de catalanes tenim a la Pepa Plana. Correcte, també. Que fa dos anys va venir aquí a Sant Just, sí. No en tenia ni idea. A fer un espectacle, sí. Ai, coida, doncs molt bé. En el marc d'un homenatge que se li feia, recorda, a un Sant Justenc, que també estava molt vinculat amb el tema dels clowns, el Santi Solano, que també li agradava molt tot el tema dels pallassos, dels mims, tot això, i en homenatge, no?, al Santi, doncs, se li va preparar un espectacle en record i va venir la Pepa Plana i també tot el tema dels pallassos es va tocar. De fet, mira, m'agradaria seguir parlant de pallassos, ja en portaré més, ja en portaré més, perquè també hi ha Popov, també hi ha Antonet, em sembla que esteia un altre d'aquests més importants, doncs ja en parlarem, ja en parlarem, perquè és fantàstic aquest tema. Fantàstic. Doncs, a veure, Março, acabarem amb la teva cançó, si la trobem per aquí. Correcte. A veure, vinga, va, la Pol Cadurs, és fantàstica aquesta cançó. És genial. Março, el proper dia ens tornem a trobar? Clar que sí, el dilluns vinent, que encara no, tinc seu, jo crec que ja tinc el personatge. Sí? Sí, però no ho dic per ser un cas, perquè llavors em diran, haig un mentider perquè no l'has portat, ja ho veurem. Tinc la biografia a mig fer, per tant, jo crec que aquest és viable que sigui. No ens esvetllaràs, llavors dintre de quina art es mou? Va, ho puc dir literatura. Literatura, literatura, hi ha literatura. Molt bé. Correcte. Doncs, ja està, diré això. Molt bé, Marçal, que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. I ens tornem a trobar la setmana vinent. Igualment. Adeu-siau, Sant Just! Gràcies! Música Música Bzeja Música Vinga, ara acabem aquesta segona hora amb un tema musical. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La Fiscalia demana 26 anys a presó per un home acusat d'haver mort a cops a l'amo d'un bar del Geixample de Barcelona el 2021. Després de cinc dies de judici, les acusacions sostenen que va assassinar la víctima a casa seva per robar-li. Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. Es van conèixer el local on l'acusat va anar a demanar feina a la víctima. Després d'estar tota la tarda junts, van marxar a casa de l'amo del mar. Per la fiscal està claríssim que volia matar-lo i robar-lo. i de cap manera admet un possible eximent, com demana la defensa de l'acusat, per consum de drogues. Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona. Per primera vegada, Hamas admet errors en l'atac del 7 d'octubre passat que va acabar amb la mort de centenars de civils. Se reconeix que no tot va sortir com tenien planejat, però assegura que era un pas necessari contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins. El grup islàmic palestí reclama la fi de l'agressió israeliana, la retirada de les tropes de la Franja i que els palestins puguin decidir el seu futur com a condicions per alliberar els ostatges. Però Hamas ja ha rebut el no rotund del primer ministre de Ràlia, Benjamin Netanyahu. No estic disposat a acceptar un cop tan mortal a la seguretat d'Israel. Per tant, no ho acceptarem. Les condicions que proposa Hamas posen de manifest una simple qüestió. No hi ha cap alternativa a la victòria. Només la victòria total garantirà l'eliminació de Hamas i el retorn de tots els ostatges. L'Índia es paralitza per la inauguració del temple. El Déu Ram ha aixecat sobre les ruïnes d'una masquita. Milers de fidels s'han desplaçat a la ciutat d'Ayodía, al nord del país, i fins i tot s'han tancat a escoles, comerços, i s'ha declarat el dia com a festiu. Vist com la meca de l'hinduisme, el temple es troba on els hindús asseguren que va néixer aquest déu. I on fa més de 30 anys hi havia una masquita que va sent derrocada per fanàtics hindús. Els musulmans al país van denunciar la construcció del temple, però el Tribunal Suprem de l'Índia va acabar donant la raó als hinduistes. Un dels assistents a les cerimònies s'ha emocionat en recordar l'evolució del lloc. Ha sigut una experiència increïble fins ara. Estic gaudint moltíssim i assistint a tot el que passa avui aquí. Vaig venir fa 15 anys quan era un nen petit. Si compares abans i el després és un canvi enorme. I fins ara ha sigut espectacular. Amazing so far. Un assessor extern estudiarà les opcions per fer viable el Palau de Gell de Viella, un equipament que es va inaugurar el 1994 i que arrossega de fa molts anys problemes estructurals i de rendibilitat. Anem fins a Viella, doncs, Sofia Cabanes. Bon dia. L'Ajuntament de Viella i Mijeran i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han tancat un acord pel qual la federació portarà un assessor especialitzat que ajudarà la direcció del Palau de Gell en matèria d'inversions, manteniment, gestió esportiva i comercial. Juan Antonio Serrano és l'alcalde. És complicat perquè, lògicament, cada any seré més viell. Hem estat guaitants de molts problemàtics que se podia caigar edificis, se trenqués que era pista de Gell, la pista de Gell encara està al·lugada a Barcelona. O sigui, hi ha una màquina molt grossa, molt complicada, i que l'Ajuntament de Viella, Solet, s'ha demostrat que Solet no pot mantir aquesta instal·lació. L'objectiu per l'any que ve és presentar un pla estratègic de viabilitat per al Palau de Gell. Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella. Ara, els esports a Udall Serra. Aquest matí han quedat definits del tot els quarts de final de l'Open d'Australi de tenis. L'últim tenista que ha aconseguit la classificació ha estat Carlos Alcaraz, que ha superat el serbi Ketsmanovic en 3-7. També han passat avui ronda de vuitens, Alexander Sverev, pròxim rival d'Alcaraz, el polonès Urkacz i el rus Medvedev. A la categoria femenina, avui també han passat als quarts de final, la txeca Nozkova, l'ucraïnesa Jastremska i la russa Kalinskaya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no ha pogut confirmar si la Fórmula 1 continuarà molt mal a partir del 2026. Aragonès ha passat pel matí de Catalunya Ràdio per dir que es continua negociant amb els responsables de la competició, al marge del que demà anunciï la presidenta de la Comedia en madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En futbol, a les 9 es jugarà al Gran Atlètic de Madrid, últim partit de la 21a jornada primera. El Girona manté lideratge amb un punt de marge sobre el Madrid i vuit sobre el Barça, que és tercer. I a segona també es tanca la 23a jornada amb el partit leganès-Burgos. L'Espanyol és ara mateix tercer a un punt de la zona d'ascens directe. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 12. Us informa Mariona Salas Vilanova. El Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat organitza la 17a edició de la mostra de Cinebaix, el pròxim 25 de gener. Aquesta edició serà sobre cinema asiàtic i durarà fins al 29 de gener. El cinema oferirà una selecció d'11 pel·lícules procedents de 5 països diferents amb una destacada representació del cinema japonès. Entre les pel·lícules més esperades hi ha El Chico i la Garza, guanyadora com a millor pel·lícula d'animació als Globos d'Or 2024. La inauguració de la mostra serà amb la preestrena de Evil 2 Not Exists, del director Rizuke Hamaguchi, nominada en Lleó d'Or a Venècia 2023 i guanyadora del Gran Premi del Jurat. L'agenda de la mostra de Cinebaix també inclou pel·lícules de Corea del Sud, Bhutan, Xina i Iran, oferint una visió diversa i enriquidora del cinema asiàtic contemporani. A més, hi haurà activitats paral·leles com Cinefòrums i una exposició d'Ikebana, l'art japonès d'arranjament floral, per part dels Amics de les Roses de Sant Feliu. Els organitzadors, amb la col·laboració de diverses entitats culturals, han dissenyat un programa que no només celebra el cinema asiàtic, sinó que també busca fomentar el debat i l'aprenentatge al voltant d'aquesta rica i diversa tradició cinematogràfica. La mostra de Cinebaix s'ha consolidat com una plataforma important per la promoció del cinema internacional a la regió i continua apostant per oferir una experiència cinematogràfica única i de qualitat al públic del Baix Llobregat. Podeu consultar el programa i l'espot promocional a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King organitza una festa de carnestoltes el pròxim dissabte, 10 de febrer, al Casal de Joves. És una festa per majors de 16 anys, o nascuts fins al 2008, que durarà des de les 11 de la nit fins a les 4 de la matinada. Hi haurà un descompte en l'entrada per a aquells i aquelles que assisteixin disfressats. La festa tindrà lloc a la sala utopia del Casal de Joves i no es requereix inscripció prèvia per accedir-hi. El Casal de Joves de Sant Jus ha programat un monogràfic enfocat a la creació artística en aèris, una disciplina que inclou la pràctica de teles aèries, trapezi, corda i altres. Aquest curs intensiu, que tindrà lloc el pròxim dissabte, 17 de gener de 10 del matí o 1 del migdia, és per a persones de fins a 40 anys que ja practiquen aèris i volen aprofundir la seva creació artística. Amb un preu d'inscripció de 7 euros i 70 cèntims, el taller pretén ser una experiència enriquidora i educativa, oferint als participants l'oportunitat d'explorar noves tècniques i estils dins d'aquesta modalitat artística. El monogràfic es farà a la sala utopia del Casal de Joves i cal portar roba còmoda. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, se'n justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . . . . Fins ara. . Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I think I forgot how to be happy. Something I'm not, but something I can be. Something I wait for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Something I'm made for. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. de la Comproject education. Con sufficiently I can be McDonald's. www.demusica-m.the-m.m. realitzat i presentat per Maria Quintana. Ara mateix són un quart d'una del migdia. Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, i parlem amb Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, per comentar l'actualitat de l'entitat. Hola, Maria, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Perdona que no estigui aquí amb tu, però accidents domèstics em priven de ser-hi. Però bé, estic bé, eh? Et trobes bé? Què és l'important? Sí, bé, el motor està una mica cascadet, però bé, l'arreglarem, si Déu vol. El xassi s'espatlla a vegades i se'l s'ha d'agraparar. Sí, passa això, passa això. Bé, no passa res, Maria. Podem parlar igualment per telèfon i l'audiència se n'assabenta també, de tot el que esteu fent al centre. No, i crec que no havíem pogut parlar encara de l'encesa de Torres. No, no n'havíem parlat. Va ser fantàstic. Pensa que hi va haver-hi més de 150 torres o, bueno, vull dir, tot el que és d'allò encès-los des de Catalunya Nord fins a Múrcia. Fins a Múrcia? Sí, fins a Múrcia. I el diumenge, això ho vam fer amb dissabte, el diumenge ho va fer Andalusia. També. Perquè Andalusia ho va fer amb amnistia internacional. D'acord. Ho vam fer, doncs, sota el paraigua d'amnistia, no? Però a tots els altres va ser una cosa fantàstica, amb una participació brutal. Nosaltres haig de donar les gràcies a tota la gent de Sant Jus que va venir, perquè, doncs, al migdia vam ser unes 60 persones a la penya del Moro i al vespre 25, però és natural que el vespre sigui menys perquè era fosc, tot plegat, no? Però nosaltres vam obrir la porta que vinguessin Sant Jus Solidari, Justícia i Pau, les Cees, el Mium, i després els dimonis que ens van fer la foguera aquest any, oi, que són els dimonis, sí, els diables. Com s'hi diu, no? Els dimonis. Són dimonis, sí. Els dimonis apagar llum de cama blanca. Sí, ja ho deia bé, ja ho deia bé. Bé, i a més a més, vull dir, l'Ajuntament també va col·laborar i va venir l'alcalde, van venir regidors i regidores. Vull dir, va estar molt bé. Molt bé, molt bé. Us vau juntar, déu-n'hi-do, no? La de persones allà a la penya del Moro. Sí, sí, sí. Al migdia, esclar, era un dia fantàstic, doncs érem unes 60, a veure 70 persones. El vespre és lògic. A més, era un dia que hi havia moltes coses a la tarda i nit, saps? Vull dir que junts que normalment potser venia a la nit, va venir al migdia, saps? Bueno. Ara, a la nit va ser espectacular. Clar, amb el foc. Perquè, doncs, el foc vermell era fantàstic. Perquè, esclar, nosaltres, com a centre d'estudis, jo tenia un WhatsApp. Sí. que hi havia només per aquest acte. I, esclar, hi havia totes fotografies de tots els pobles que ho han fet. Hi havia algunes que, esclar, tenen castell o tenen una torre de guaita. Saps el que vull dir? Que, esclar, són molt espectaculars. Però nosaltres, de la penya del Moro, vam fer molt bé. A més, vam demanar que ens poguessin la llum que té un nom, que ara no me'n recordo, que la Cés havia fet servir per l'encés que es va fer a Montserrat, ja fa uns anys, i es va posar i va ser maquíssim. Maquíssim. Jo, per això, vull donar les gràcies. Però, sobretot, sobretot, vull donar les gràcies al Vicenç, al nostre secretari. perquè aquest acte s'ho pren amb moltes, moltes ganes, s'ho fa molt seu, i per això resulta tan bo, perquè ell ho fa molt bé i posa un interès extraordinari i per això tenim l'èxit que tenim, perquè ell és un crac. És un crac amb això i ho viu. I, com que ho viu, doncs, és fantàstic. I li has de donar les gràcies, i tant que li has de donar les gràcies. Que bé, escolta'm, quines paraules més maques, no? Home... Es valora l'esforç, es valora l'esforç. No, és que la gent que fa coses, perquè, mira, diuen que la feina és dels cansats. No, diuen... Com ho diuen, això? Qui fa la feina són els cansats o alguna cosa així, no sé. Sí, no sé com és el refrany, la veritat. Sí, ara no en surt, però és allò que diu, qui no fa res no està cansat. Clar. Saps el que vull dir? Qui no té res, no fa res, no fa res. Vull dir que no... Ara, la persona que, doncs, es compromet i fa les coses, clar, això és així. I ara, doncs, tenim aquesta setmana, tenim l'assemblea. L'assemblea. L'assemblea. L'assemblea el divendres que ve, i tenim l'assemblea, doncs, per... Per xerrar de les coses. Que toca, que ara que toca de l'any. I nosaltres tenim la sort que sempre la resposta dels socis és molt maca, tenen força socis, i, doncs, com que per sort sempre podem explicar coses maques, per entendre'ns, coses que han sortit, i així, doncs, és molt agradable. No és mai una assemblea conflictiva i amb problemes greus, mai. Pot haver-hi cosetes que es parlen, que es diuen, però mai. I això és el que farem aquest divendres que ve. Ah, i una altra cosa. Perdona, Núria. Dimecres, ja... Això t'anava a dir jo. Aquest acte de Marthausen, eh? Aquest dimecres. Sí. Que jo hi aniré amb bastó, sigui com sigui. I aniràs, no? Sí, sí, a les 5 de la tarda a les escoles. I és un tema que ja sabem com és, de dolorós i de seriós. A celebrar el Dia Internacional en memòria de les víctimes. Sí, però el Dia Internacional és el 27. Sí. I nosaltres, per qüestió d'agenda del poble, ho fem el 24. Clar. I llavors, nosaltres ens vam demanar col·laboració, vam dir que sí de seguida, i nosaltres, doncs, el que fem a fora, que hi ha el manifest, que hi ha una exposició, que hi ha tot això, és durar l'acte i llegir uns textos que siguin adients en aquest acte. I això és el que farem, que ho farà el Ricard Segura, els llegirà, que jo he tingut la sort de trobar-los i de seguida vaig dir, aquests, aquests textos són els que s'han de llegir, i, doncs, ho farà el Ricard, i crec que la gent està convidada a venir. Es fa a les escoles a les 5 de la tarda. Jo convido, bueno, als socis no cal dir-ho, però jo ho extenc a tota la gent de Sant Jús, perquè és un acte que no s'ha pogut publicitar gaire per qüestions d'agendes i de butlletins, i d'aquestes coses que sempre surten molt més d'hora del que, no que toca, però del que tu pots preveure de fer, i llavors, doncs, és un acte que fa l'Ajuntament i anar amb el Hausen, amb el d'allò, vull dir que nosaltres hi col·laborem. Nosaltres hi col·laborem. Que ho fa l'arxiu municipal, com si diguéssim de l'Ajuntament, però hi ha altres entitats que esteu participant-hi també, no? Sí, sí. I també el taller de música, també. El taller de música i nosaltres. Som les dues entitats que hi participem. Sí. I això, això és el que hi ha aquesta setmana. Déu-n'hi-do, perquè, Maria, escolta'm, ara que parlem de tot aquest tema de memòria de les víctimes de l'Holocaust, no sé si el Centre d'Estudis Sant Justens va demanar afegir, no sé si un any o dos, a una associació o a una empresa el tema de l'all en borda, aquesta llum. Allò de l'all en borda fa quatre anys. Fa quatre anys, ja. Sí. A veure, l'all en borda és una cosa que va assumir l'Ajuntament i, com que un DOC és oficial, té més força quan demanes una cosa d'aquestes. Això ve d'Alemanya, vull dir, no és d'aquí Catalunya ni d'Espanya. Això és una cosa europea. Llavors, nosaltres estem a la llista perquè ens la vinguin a posar. Per això, nosaltres estem pendents de quan ens diguin. Primer ens van dir el 23, el 23 no ha sigut. I ens sembla que ho hem demanat el 21. Ens sembla que ho hem demanat el 21. Vull dir, que ara el 24 no sé si ens tocarà. Espero que sí. A veure, però nosaltres no hi podem fer res més que fer memòria. En aquesta gent, però ells tenen un llistat, saben com ho tenen, i nosaltres, tant nosaltres com l'Ajuntament, estem pendents que ens diguin alguna cosa. Clar. Bé, a l'espera, doncs, una mica més. Suposo que deuen tenir moltes peticions o sol·licituds en aquesta associació. Sí, sí. I saps què passa? Que a lo millor hi ha pobles que hi ha molta gent. Vull dir, a nosaltres hi és una allà en borda, per una persona. I a lo millor hi ha llocs, ciutats o pobles que en tenen molts més, saps? De gent que va anar als camps d'expermini. Clar, doncs, això ho hem de respectar i hem de fer cua. Així, de clar, així estem. Bé. Maria, Déu-n'hi-do la de cosetes que teniu aquesta setmana, des del centre de l'estilis. Sí, Déu-n'hi-do. L'assemblea i l'acte simbòlic d'aquest dimecres s'ho girarà feina. Bé, ja he vist que ja tenim que ens han convocat en una reunió per la Festa Major. Com, com? Ja? Sí. Però si estem al gener? Sí, sí. Però jo m'ho vaig llegir tres vegades. Dic, pot ser? Sí. Però, bé, ja farem el que hem de fer nosaltres i ja està. Home, això si us convoquen és perquè volen passejar de literària, no? Com cada any? No, això... Això segur. I tant. I tant, no. No en dubteu. Bé, saps què és més? més pels joves que per la nostra entitat. Perquè com que s'han de buscar els grups de música, tot això, això porta feina i porta temps perquè la gent es contracta per l'estiu. Saps el que vull dir? Crec que aquesta és més... Aquesta primera reunió és més cap a aquest cantó que cap a un altre. Però, bé, per si de cas, treurem el nas. D'acord. Home, sí, s'ha de treure. ni que sigui per fer una mica de safreig, no? Sí. No, no. A veure què es cou. A veure per on anem. Així, però sí. D'acord? D'acord, Maria. Doncs un plaer haver estat parlant amb tu. Gràcies, Núria. Bonica. Un petó a tots, eh? Que vagi bé i a recuperar-se. Sí, si no vols, sí. Vinga. Adéu. Adéu, Maria. Bon dia. Bon dia, bon dia. Adéu. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. Vinga, ara, música d'Andreu Rifer a Ràdio d'Esvern amb el seu tema Fil de Llum. Quan sento que tot s'ha acabat que no sé aixecar el cap que no tinc forces per continuar cap endavant quan sento que m'he fet patir que ja no crec en mi que el món continuaria igual si jo no fos aquí i llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Quan sento que res té sentit que el món està girat que no sé com posar un peu a terra i recomençar Quan sento que no queda res el que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a avançar Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Respira, espera, aixeca't sense pressa Inspira, refesta, la vida, el món t'espera Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Ismael Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Joan! Fins demà! I què tal? Bé, doncs això que dèiem. Sí, l'esplau estava bastant ple, vam trobar cua, clar, pensant que encara era... Eren rebasses, era una bona hora, a les 6 i alguna de la tarda. És un molt bon moment. Vam estar com 20 minuts a la famosa rotonda aquella, que sempre es parla. Vam sortir per la segona sortida, perquè la primera, la de l'hipercord. No, hi havia molta cua, que normalment sortim per allà, i mon germà, que és sempre la clava. Això sí que també, sempre la clava. Diu, bueno, la primera ja veiem com està, anem per l'altra. I sí, sí, efectivament, 20 minuts allà, veiem l'estadi a 15 metres, partit començant, però bueno, som bona gent i ens van esperar a marcar els gols. El Martinet Bredwaite ens va esperar. Hòstia, la Bredwaite encara juga, què? Bredwaite encara juga, va marcar dos grans gols. El primer, un bon gol, el segon de penal, un penal d'aquests també. Que si t'alpiten en contra, pots dir, bueno... Bueno. Bé, i ara l'Espanyol, aquesta part damunt, per baix? No, el que dèiem, que hi ha un grup d'uns quants equips, ja van, Espanyol... Ferrol. Bueno, el Ferrol va perdre el primer partit a casa. Igual que el Real Betis Balompié, van perdre el primer partit a casa de tot el... Bueno, de tot el 2023, no, perquè ja estem al 2023. Que es va parar el partit del Ferrol a Maloviedo. 17 minuts d'afegit. 17 minuts? No sé com va, no sé com viu la segona divisió, també. Sí, clar, va a Benzàping i li surt. Ja està, ja és, però per què? Llavors, sí, no, ahir em van dir per què, perquè tu si ho vas mirar sabràs per què es va parar, no, el partit? Home, clar. Per què va ser això? Perquè aquests fets luctuosos te'ls deixo tu. No, clar, exacte, vosaltres no us ha agradat parlar de la mort, no? No, no, crec que no es va morir perquè això no s'hagués suspès al partit. El que és acollonant que van tindre els jugadors, per primera vegada va haver-hi una germanor... Ah, això, un d'aquests que van porrar. De seguretat, de seguretat. Un de seguretat, un de seguretat. Què li va passar, el de la porra? Doncs li va agafar un mareig. Igual que el senyor Joan ahir, doncs li va agafar un mareig també. Però jo estic aquí, jo estic molt malament, estic molt malament i ningú, ningú d'aquesta casa s'ha interessat per mi, eh? Jo m'he assabentat fa pocs minuts, eh? Estava demanant... No, no, no, no, perdona, Núria, ni realment ni res. O sigui, una caiguda, eh? Oh, fes la teva denúncia, fes-la. Ho podem incloure en aquesta secció perquè es considera com a activitat de trail running. Trail running? Trail running? Caminar per la muntanya és trail running? No, no, està amb corrent pols. No, caminar o volar. No, no, no. Vostè també hi era. I no es pot ser per a Pé. Jo també hi era. La principal sospitosa, la que et van puxar va ser... No, no, no, no. Ella no té cap culpa. Jo vaig fer les cures. Al moment té culpa les 24 hores posteriors que no s'he interessat. Que no s'he interessat. Clar, jo estava allà a casa amb el mòbil i ningú em va dir res, m'entens o no? Jo realment no pensava que fos de... He dit el dia que passis la millor vida, Joan. Inclusive he dit que m'acompanyés al Brogi i va dir que se me'n fotria, no, el Brogi, m'entens o no? Home, a veure, a veure... Estava tota la tarda allà i part del matí... Un frenador, no? Un frenador. Un frenador. Es va fer realment una... Allò, una rascada, no, Joan, al genoll? No, no, no. Es va veure deteriorat tota. És rascada... Cremada, perdó, cremada. Cremada, digueu-li com vulgueu, amb una contusió molt important a la zona lateral esquerra del genoll dret. Clar, és que això no ho sabíem. Del genoll esquerre, perdó. Això no ho sabíem. Però ara, a part de parlar d'equipets aquests que no haurien d'existir, ara parlarem del senyor aquest que... No, no, no. Ets un falto, home, no. Hòstia, tu, jo tracto un equip amb respecte, com és l'espanyol, que no tindria que fer-ho, però jo soc respectuós i cavaller al mateix temps. I cavaller al mateix temps, sí, sí, sí. Inclús faig fotos... A menys de gaula. Fai fotos de l'autocar, d'aquell periquí tocall, el capperi, que no sé qui collons és, que teniu per allà tota la publicitat i tot això que teniu. Perdonar. Perdona, és un autocar ben maco. Ara no parlem d'autocars, perquè jo en conec un de blau i vermell que sembla un grafiti, en Dante. Home, l'altre dia cridaven molt a Salamán, que estaven supercontents de parlar l'autocar. Jo vaig sentir un crit molt maco dels... No, és com l'autocar no a mi, que és, no. Mira-los, mira-los, com os acojonen, jo vaig sentir el camp d'algunista. I el Quanta Maritena és el que ens portàvem. Parlem una mica, vinga, va, de... Del hòquei, del hòquei. T'anava a dir del hòquei. Anem a parlar del hòquei i dono la paraula primer al senyor Pol Bruy. Bueno, el senyor Pol Bruy diu, el vaig veure tot el partit, gràcies a que teníem caravana, la primera part a casa, sentint la retransmissió en català. En català. Se li va escapar. Què està passant? Se li va escapar. Espera, que ara el truquen. Que es veu que està treballant. El truquen del Brogi, del Brogi, per veure com va la recepta, pel cap de la cabeça. Si té que ser mig gram, un gram, directament. Doncs... Doncs, aviam, sí que és veritat que el... No, sí que és veritat que va vostè començar la retransmissió en català. Sí, però té una explicació. Bueno, el Xupito, que li va sentar bé, mira. No, no, no, no. A veure, primer, sí que és veritat que és una hora que no ens va bé, eh? O sigui, ni a un servidor ni a l'equip. Això de les cinc de la tarda, aquesta hora de sobretaula, que abans es jugava tot, aquesta hora, però sí que és veritat que d'uns anys que va aquí és a les vuit de la tarda i els bioritmes són completament diferents i poden passar aquestes cagades. Però sí que és veritat perquè l'equip de realització venia directament de ser Hipòlit de Voltregà, aquesta vegada, és el que es van canviant. Però jugàvem contra un madrilet. I com que no és ràdio d'esvern, que amb això sí que s'ha de dir que sempre tenim un retorn molt, molt bo, allà no va arribar el retorn, es van començar a fotre nerviosos i jo, però què passa parlar en català, lògicament, l'únic que parla en Voltregà és l'únic. Sí, sí, sí, no entenen. I per tant, llavors, ja amb la inèrcia ja vaig entrar en català. I evidentment vaig canviar al cap d'un minut, però sense demanar disculpes ni a l'altre. No, clar que no, clar que no. Tot i que, justament, l'equip era el de Madrid, que també sap greu, no? Oi, però, bueno, quina curiositat, no? Sí. A mi t'acafen ara. Però sí que és veritat que ja parlant del partit en si, hòstia, el Sant Jus ha entrat en una dinàmica, allò que diem l'autocomplensa. Molt dolent, molt dolent. Sí que és veritat que 20 punts, si ens ho haguessin dit, al començament de la temporada, els signaríem ara mateix, perquè és una bona puntuació per un equip recient pujat de la categoria, però sí que és veritat que jo crec que els jugadors mateixos els veig en un estat d'ansietat i de nervis que no porta a lloc. Un partit lleig. No, un partit molt lleig. Bé, és que el senyor ahir estava deprimit, dient que ja ens anem a segona, que no sé què. Estava deprimit perquè ho ha interessat pel meu estat. Bé, a veure, jo no ho sabia. Jo t'hagués donat l'extrema unció aquesta. I ho va dir de veritat, és que el Ribas aquest de Madrid, de les dragones, van jugar amb el gol. Molt dolents. Bé, un estil així lent, tal, pausat. Un estil ferragós que, bé, que al Sánchez no li va bé, tampoc. Exacte, no, no, el Sánchez va entrar dins d'aquest joc. Bé, sinergis renovables, no? Sinergis renovables. Però, o sigui, el Senergi, que des que el Senergi, que no té res a veure, evidentment, una abraçada a tota la gent de Senergi, renovables. Però sí que és veritat que jugant en aquest joc potser s'hauria d'haver començar a renovar. Si no, a Mirai, no sé si hi ha mercat d'hivern, no ho desconec completament. Doncs va allà comentarista. No, no, jo soc comentarista, no soc gestor. Si fos gestor, hi ha potser una altra cosa que hauria passat. Però sí que és veritat que el Sánchez ha entrat en una dinàmica bastant negativa i, evidentment, no han de cremar res, perquè han demostrat, aquests mateixos jugadors, la direcció i tal. Ens esperem a dissabte a les 10 per cremar les coses. No, no, no, jo no cremaria absolutament res, però sí que, més que res, de cara amb ells, perquè juguen amb un estat, ja et dic, de nervis i tal, que, vull dir, bons jugadors, quan han demostrat, ara no en donen ni una. A l'Espanyol, quan anaven les coses maldades, feien un estatge de 3 dies per aquí a prop. Ah, sí? Sí, com un estatge a Canxinastà, amb tendes de campanya que facin privat. Bueno, per fer una mica de pinya. Sí. Home, i part de Sant Josep. O sigui, el dissabte és el que dèiem la setmana passada, eren dos partits importants, el primer ja s'ha perdut, doncs dissabte que és contra el Mataró, no ho vam dir, Joan? És contra el Mataró, però... És a vida o mort, que diu el Mataró. Jo vaig dir-ho que, parlant amb la gent del hockey, i sí que és veritat que, en teoria, són dos partits que es donava per fets que guanyaríem. I aquests partits... No es pot donar mai res per fet. No, no, no. Al final, no, no, perquè tots tenen el mateix nivell, m'entens o no? I com a mínim s'ha d'igualar, i no dic les ganes, que evidentment surten amb ganes, però sí que la intensitat i l'espurna, no? Allò que va fer que el Sant Jus, sobretot a casa, avui tingués els bons resultats, m'entens o no, que sortirà a menjar-se. Però, ja et dic, va ser un horari tant a l'afició... Bueno, el senyor comentarista ho deia, que fins i tot la penya del vídeo estava apagada, faltava amb el ambient. Sí, evidentment, a l'últim minut sí, perquè semblava que es podia aconseguir... No, no, però al principi el partit sí que no se s'escoltava molt. Tot molt fred, eh? La directiva tapant les cortines de la bona aigua perquè el sol no toqués a la pista, vull dir... Sí, sí, sí, una sèrie de coses que vull dir, m'entens o no, vull dir... Però vaja, jo... Bueno, dissabte guanyar i tornem a la set de la vitóna. Jo, evidentment, era, aposto per aquest partit, tornem ara sí a l'horari habitual de les 8 de la tarda, espero que no coincideixi amb l'espanyol. Llavors no hi haurà, no, l'espanyol juga a una hora molt maca per fer el vermut. No, el diumenge a les dues del migdia. Ostres, tu, ostres. Coincidint amb el Girona, mira, no podré veure el millor equip de la Lliga... El pots veure a Desmoc i Burger. Doncs no hi n'hi ha, a Desmoc i Burger. Parlant de... Escolta'm... El que ve a ser l'etxuga, l'etxuga monguerguesa. I a sobre no es diu Gas Monkey Burger, sinó es diu diferent, però ara fa propaganda d'aquest lloc, es veu, d'exaccionista també. Parlant del Girona, va fer... Girona, Girona, Girona, Girona, Girona m'enamora a mi, Girona t'enamora a tu. Sí, que un... El vaig veure, precisament no vaig veure el Barça, perquè no val la pena veure el Barça. Doncs ahir vau jugar prou bé. No el vaig veure, si tu m'ho dius jo m'ho crec, però per jugar prou bé vam marcar... Per jugar prou bé, n'enamorat temps. 0-2, tens un petit despiste i t'han fotut dos. Atenció, el senyor Rius, que ens farà una pinza llarga. A veure, Carles, com va anar el Barça? El Barça va tenir molts més espais. Va fer bon temps. Jo crec que hi ha una dada bastant important. Anàvem a parlar del Girona i hem passat al Barcelona. Després tornem al Girona. Tornem al Girona. Jo crec que el Girona es mareja a 30. Es mareja a 30. Llavors parlem del Golas 2 a 1. També. Jo crec que hi ha una dada important en aquell partit i és que el Betis està amb 11 baixes. Molt bé. I una dada important que va debutar a un nen de l'edat de ton fill. Que la primera pilota que va perdre gairebé és almenys en el camp perquè també dius té nassos. Jo em pensava que l'afició del Barça era la pitjor, però no. La del Betis encara és pitjor perquè és que van estar xiulant tota la primera part. Mare meva. I després de cop i volta se'ls gira el cervell, empaten el partit i tota l'afició està tot al retorn i mans. Saps què dius? Aviam si us aclareu xatos. Perquè heu estat criticant un equip que després... Bé, és igual. El fet és que el Barça va tenir més espais al mig del camp. Va tenir bastanta més facilitat. El que dèiem, que un equip com el Betis, al Barcelona li va estupendament. Clar. Llavors, això va ajudar moltíssim a que hi haguéssim jugades. Jugades d'atac bones que diguis... Bé, contraatacs bons van haver. Els contraatacs sabem que són bons pel Barça. Hi ha alguns que estan molt ben enxufats. Hi ha un nano que ho va fer molt bé. Jo no sé els dies que no juga que li agafa amb el Xavi, però ahir realment va fotre una demostració de futbol i que estava molt... El Torres aquest, no? No. Ah, no, perdó. Perdó, perdó, veus? És veritat, sí que és veritat que el Torres ha entrat ara... Sí, home, sí, va a fer tres gols. És que haurà de venir al peric o ha de pensar al Ferran Torres. Pobre home, criticat, criticat i criticat. Llavors, qui és aquest que va jugar tan bé? El comerci. El barrofet, el de 16 anys, coi. El nen, no? No, el nen. El comerci? No, home, no, el comerci va... El Llamin Llamal, el Llamin Llamal, aquest. El comerci va fer un molt bon partit, va fer correcte. Però n'hi ha dos, no, de 16 anys? No, t'he dit... Ni un parell, no? No, no, el comerci acaba de fer avui 17 anys. Avui he fet 17. Avui 17 anys, sí, sí. I el Llamin Llamal, doncs sí, també 16 anys. El Llamin Llamal, i es està dient ja fa dies, aquí aquesta tertúlia, cada sortida titular, i... Home, és que fot tres assistències a gol espectacular. Va tenir dos partits bons i el van voler dosificar massa, potser. Sí, el van dosificar, no. Davant de l'urgència... Des d'altre s'està dient que jugui Rafinha i el Xavi callat, perquè no té collons, no té collons, i l'han de fotre fora en Terramorts de Terrassa. De ciència certa, ho saps jo. El fotin fora d'una vegada, ja, que el fotin fora... Aquí, aquí, aquí, a la porta. No hi ha calés. A la porta, evidentment, és el primer que ha de sortir, però aquest dia no és com a fosfora, no ho sé. Amb una grua, ara que tenen les grues del Camp Nou. Tu no has vist el memet aquell amb aquella panxa que surt? Sí, sí, sí. Fastigós, dormint allà amb aquell avió. Em va recolta alguna aquesta tertúlia. Va fer unes turbulències que va ser massa dur, home, és que clar. Tindran avions especials. No sé com ser l'aire aquest avió. Deuen ser gasos, deuen ser gasos, aquest senyor. No, no, és que només rapeja. Perdó, de rapeja. Aquest senyor no arriba als 70 anys, tal com està. A la porta, no? Però s'ho passarà molt bé, eh, fins al 70. Sí, fins al 70 estarà bé. No, clar. La diversió està assegurada. No, llavors el partit... Una nit com a la porta la voldríem tots, no? Una vida com a la porta. Tirem cap al partit. Jo dic una nit, no sé que tampoc tenen emocions. Barli, barli, barli, aviam si el deixen. Llavors, amb una miqueta de despiste, amb poca sintonia entre central i porter, doncs cauen dos golets que no haurien de caure per un punt de relaxació amb un equip que estava acabadíssim i que no rascava bola i que estava enfonsat amb el segon gol. És que portes un 0-2 estupendament i en dos minuts se t'empata. I remunten un 2-2. Llavors aquí dius, han agafat una miqueta d'aire? Sí, però tampoc no han solucionat absolutament res. O sigui, jo no veig que el Barça hi ha hagut una reacció. Hi ha hagut un parell de gols al final... Saps la putada? I perdona, Pol. No, van guanyar de més d'un gol. Sí, però... I el dimecres o dijous a la copa aquesta contra l'Unionista també ho van fer prou. Ahir van dur una dada que el Barça... Però ja ho sé que ho dius amb una mica de sorna, tot això. Home, perquè feu el ridícul partit darrere partit, menys d'ahir. Per tant, a mi, home, no ens ha creu que guanyem, sempre vols que guanyi el teu equip, però sí que això li donarà un més més a un cos tècnic que està totalment caduc, acabat i defenestrat. Però per tothom, eh? Per afició, per a jugadors... O sigui, no creu ningú en aquest home. I aquests dos resultats, que ens hem de conformar amb això, que lògicament ja dic, que millor que guanyem, seran un parxe, com diu... No vaig anar al partit, però com diu el Carles, va ser un partit... Però llavors, hi ha alguns que diuen que són del Barça i no ho són? Però sí, però mirem la part positiva, mirem la part positiva, que són nanos que necessitaven això. Penseu que el tercer gol del Barça van a celebrar-ho tota la banqueta sencera, inclús els gats, les peces fortes de l'equip. Es va casagrades, es va casagrades, que estaven a la banqueta. Es va treblar a canviar l'Evandowski. Amb dos a dos, no? I va sortir Pico Roch. Però és que l'Evandowski no va fer res amb tot el partit. Va tenir una ocasió que amb tres anys menys la controla i com a mínim remata. I la va intentar deixar passar pel segon perquè no és tant. Que el Ferran Torres li passi la mà per la cara. Bueno, el Ferran Torres és un tio amb molt mèrit. Perquè li cauen pals per tot arreu. Quan juga, quan juga, ho fa la mar de bé. Si deixa la pell, té gol. Té gol. Recordem que el 2 a 3 el va marcar aquell que tampoc us agrada, però va fer un golaç. Un golaç. Perquè si sortís sempre aquests 10 minuts i ho fes tan bé. I sempre que el Joao Fèlix... Però bueno, els de Racco ho comentaven. És un tio que pot sortir 20 minuts, mitja hora de segones parts. Però sortirà amb ganes. No ho sé, sortirà amb ganes. Si és contra l'Atleti de Madrid, sí. I després... Aviam, aviam com va. Aquest dimecres hi ha un partit important contra un equip que està bastant més bé que el Betis. i aquí es poden veure un altre cop. Atleti Club de Bilbao a Sant Mamès, eh? A veure, a veure. És un equip que està jugant molt bé el futbol. A mi em fa molta por. Ja sabeu que jo, sempre amb Ernesto Valverde... És partit únic, no, encara? Partit únic, encara. Sí, perquè l'altre dia un veterano em va dir... Un veterano més que tu? Sí, sí, sí, però molt més. Aquest realment ens mirem i realment... És el teu pare, no? Jo soc una jovenalla aquella, no? Però sí que és veritat que aquest em va dir això. Em va dir... Tio, tranquil, que ens toca el primer partit a Bilbao. Dic, no. Dic, és el partit únic. Diu, hòstia. Bueno, però és el primer partit. Aquesta hòstia va dir, ja estem fora. Sí. Tot i que es veu que el València va jugar molt bé l'altre dia, no sé com va anar el partit, però després de molts partits... Bueno, l'Atleti Club... T'ha jugat molt bé. Va perdre, sí. Sí, sí, però l'altre dia el Camp del València va perdre. Un bon testarazo de l'Ugo d'Uro, un bon centre del Gallà al segon pal i un molt bon ramat. Aviam, serà un partit interessant. Sí. I abans, perquè juguen a dos quarts de deu, una hora estupenda. Sí, una mes. No, suposo no, efectivament el fan per Televisió Espanyola. Sí, és d'interès nacional. I, clar. I... Bueno, aviam... Per perdre el Barça sempre és... I els han ajuntat perquè així s'estalvien que un dels dos xiula i l'himna a la final. Això mateix. I abans, a dos quarts de vuit, juguen al Mallorca-Girona. Que també pot ser. Que diuen, que en teoria és un partit més assequible, però el Mallorca a casa... Sí que és veritat que aquesta copa s'ha obert, no? Perquè el principal favorit de totes les competicions... Bueno, vam tenir un gran partit. Un gran partit. Va ser un partit molt xulo, eh? Un partit impressionant. Això és futbol. Ho tinc apuntat a la meva llibreta. Doncs parla d'aquest partit. No, no, no. Un gran partit. Tu que tens multipantalla a casa i pots veure si tots esports. Això va ser ahir, no? No, això va ser dimecres. Ah, dimecres. No, dijous, perdó. Dijous, dijous. Dijous, el derbi madrilent, que, bueno, ja havien jugat, feia una setmana o menys, a la Supercopa aquella de Rial. Sí, a Pròrroga també, va ser partit en Pròrroga. Partit en Pròrroga. Però quan millor estava el Madrid, perquè el Madrid estava... Madrid està immens. No, no, no, això no em va cal apuntar-ho, però jo pensava que avui el Loco a la Colina vindria cremant-ho tot amb el seu company, també, Forofo de la Tertúlia, que avui no ha vingut. Que per cert van guanyar unes cinc, s'ha de dir, les seves nenes. No, no, no cal parlar de nenes de l'Atlètic Sant Jús. No cal, no cal. I el Sant Jús a l'Atlètic Sant Jús va aconseguir un empat molt meritori al cap del líder, al cap del Vilanova. I el cadet C va guanyar 0-5 a fora. Va guanyar 0-5. Mantenint el liderat. Matem-ho, ja. Matem l'Atlètic Sant Jús i ja està, ja s'ha parlat de l'Atlètic Sant Jús. Aquestes pòrgiques de l'Atlètic que fa el Pol és maco, perquè pots parlar de qualsevol tema. Sí, pim-pam, ja està. És que és així, és així. No, però partidats, tornem al partidats del Madrid i l'Atlètic de Madrid. No, no, no, aquell va ser un partidats, però queden pocs minuts. I del Madrid-Talmeria hem de parlar... Perquè jo del Madrid-Talmeria el vaig veure des de la penya merengue de Samboy. I no se'l van quedar, Samboy, això és el que m'estranya. Jo havia de venir. No, no, no, no, estaran nerviosos perquè 0-1, el Madrid remunta, el segon 38. Allà parlem d'aquesta manera, el Madrid remunta, tranquil·lo, tranquil·lo. Però era Madrid o era Samboy? Samboy, Samboy, però és que si fos Madrid. Quasi hi ha gent de Madrid a Samboy que a Madrid... Em parla madrilet. Això és així. No perquè el Tito Floren, el Monyo del Mar, és així. Val, anem, aviam, van haver-hi tres. I després hem de dir moltes coses. Clar, nosaltres no ens vam voler posar perquè tampoc estàvem en un estat com per entrar. I eren dues persones que estàvem molt, molt encrespades. Però... Per mi, per algú més. Però aviam, val, van haver-hi tres decisions del bar, polèmiques. Vostè va veure el partit, senyor Rius, macatges. Per tant, confiem en tu, nosaltres confiem en tu. Ah, però tu el vas veure, vas dir? No, confio, el sentíem, anaven dient el carrusel com antigament. Però no estaves a la penya madridista de Samboy? Sí, però estava al restaurant. No tenien tele? Un dia vindràs, no, perquè nosaltres estàvem en un reservat. Ah, com si tu, el senyor... Sense televisió. Què va passar amb el Madrid i del bar? Tot una guaiada de culers no els pots posar al local de la penya madridista. Primer que anaven 0-2 a la mitja part. Digue-li reservat, digue-li gàbia. Hòstia, hòstia, a veure, l'Almeria, que encara no ha guanyat, l'Almeria, que encara no ha guanyat, aviam, si el primer partit serà el Bernabéu, que hauria de valer per dos o per tres. Sí, sí. Bueno, llavors, primer ve un penal, que jo no ho vaig veure en directe, i un madridista va dir, penalti, tot penalti. I llavors ho repeteixen i veus que li dona el braç. Problema, que possiblement, perquè jo no ho veig bé del tot, el Rüdiger salta a mig metro més que l'Edgar, si no m'equivoco. Rüdiger sempre salta, perquè s'arrepetja sempre sobre els altres, per això salta a mig metro més. Edgar González, fill de Lluís González, mític exjugador, exdavanter de l'Espanyol, de quan aquest home era perico. Sí, però no diguis, digue-se Lluís. Lluís, Lluís. Perquè és com se'l coneixia. Lluís, Lluís. A mi dius Lluís González, Lluís. El càntic al Sarrià era Lluís. Un gran jugador de pràctica en metro 90, tu no saps dir-ho. Bueno, un tutxet, però que era tan encombre que l'agulet. Jugava un altre tot jovens que ell, que era del Barça, no sé per què jugava, a l'escaig. Era del Barcelona després. Jo me'n aquest havia jugat, però bueno. Ah, sí? Bueno, el que anem. Ha posat lluny a l'Espanyol. Rüdiger, en teoria, fa falta... Fem jugar a l'Espanyol. Abans, clar, llavors no hi ha mà, perquè aquest ha fet falta. Rüdiger és el central del Madrid. Però no es veu bé, sí. Rüdiger, la gent que ens escolta, si no sap això, llavors... Que no ens escolti tot. És de P3. No, no, jo estic al dia. Estic al dia, estic al dia. No dic que eres un negrot d'aquells, que ole, eh, impone. T'enries posar a la Lídia. Impone, eh? Un tio de metro 90 amb una barba... Bon jugador, eh? Bon jugador, a mi m'agrada. Una mica porquet, però bon jugador. Ah, hi som. Llavors, què més? Tenim una altra decisió polèmica, que és... Jo a dos, això jo a dos, eh? Sí, sí, penalti a favor del Madrid, Xutabéling amb gol. Faltant cinc minuts tot això, no? No, més, més, més, més. Bueno, el penal va ser abans del quart d'hora de la segona part. La segona decisió quina va ser, Joan? La del braç del Vini? No. Aquesta, sí, aquest va ser el 2 a 2. El 2 a 2. No, aquesta va ser la tercera. Primer, l'Almeria marca un gol. Sí. I abans, al principi de la jugada, i ara no em sortirà el nom, però sí, el negre que té al mig del camp. Té quatre llets. És negre, és un senyor de color negre. Afroamericà, diga-li com vulguis, de color negre, sí, clar. S'ha d'especificar. No l'han pintat, vaja. Bueno, no era de color blanc, era de color negre. Doncs, treu la mà amb un gest que no calia, i llavors anulen el gol aquest de l'Almeria per falta prèvia. I l'altre, però, per mi, està ben pintat, perquè treu el braç esquerre quan no cal. Una prèvia a molts segons del gol o no? Bueno. És que el Barça també ha fet una discussió. Jugar al mig del camp, sí, sí, aquesta és l'altra, que a vegades ho miren, a vegades no ho miren. Si passa 30 segons. I llavors la tercera, el Vinícius, amb un ramat així com amb l'ombro, però després veu clar que és amb el braç, amb el bíceps, una mica més a dalt. És que els del Madrid no tenen braç. I aquesta és la jugada clau. Tres jugades clau. Però és que amb tot això l'àrbitr ho va veure, tot això. No és que li diguin i diu, eh, Pita, això, ho va veure, se la segura. No, però es veu que la conversació amb l'àrbit del Bar va ser bastant... Bueno, el del Bar l'apretava. L'apretava, eh? Ell no volia anar-ho a veure i el del Bar vés que és a favor del Madrid. Vés les no manos de Vinícius. Exacte, és així. Però es va sentir la conversa, no? Sí, sí, sí, i tendenciosa completament, eh? Vull estar a tota la xarxa. No, no, no. Vés Pita i Pita a favor del Madrid. I aquest és el problema, que al revés segur que no ho xiulen ací. Llavors, això és el que emprenya. I nosaltres parlem de l'Enriquid de Greina. No, i llavors, el millor equip de la Lliga va començar per 10-1 i te'n vas a fer un pipí i ja va 3-1. Però, sobretot, tot i que va fer un hat-trick aquell com es diu el Dobrobrowski. Estem parlant ara de Girona. De Girona, el millor equip de la Lliga. Els nostres ullents també saben qui és el millor equip de la Lliga. Home, no seran uns que van de blau i vermell. Això ho sap tothom, que aquest any no és. O sigui, el toc de pilota que té el Girona, aquí vaig a fer la frase, eh? El toc de pilota que té el Girona sense cracs en l'equip és el millor que he vist en ma vida. Tampoc, tampoc, vagi estant pujant. No, no, no. Amb cracs és diferent. Això de passar línies que hi ha... Però el moviment de bola que tenen sense tenir cap tio que valgui 100 milions jo no havia vist mai a la Crona. Jo, sobretot, el quart gol, hòstia, és aquell gol que tots... El contraatac perfecte. El contraatac perfecte, no? El pim-pam-pum. Hòstia, s'enval a l'extrem esquerra. Savinyo, Savinyo, Savinyo. El no sé qui és a l'interior li fa la passada entre els dos defenses que no poden fer absolutament res perquè és una jugada però amb allò milimetrada, saps? I aquell fot un centre, nen. De fora cap a dins que no pot arribar ni al porter i a més, amb avantatge cap al... també al Txiriankov o no sé què. Al buit, sí. Sí. Per tant, i a més a més juguen el que dius tu, li donen el ritme que volen a cada moment del partit. O sigui... Un moment, li vull fer una pregunta a vostè que té ordinadors. Em pot mirar qui va guanyar el World Grand Prix de Snooker ahir? Perquè estava ara... Això és una puta. Ja està, ja està, ara. Vostè segueixit. Això no ho deixava de Snooker. Ganador World Grand Prix. Ara sortirà a fum. Ronnie O'Sullivan. Ronnie va guanyar contra Jatran. Espera, un moment, perquè clar, mi això em xonsa de xino. Escucha, una pregunta. A veure. Què ha fet el Barça, Tobirán? Sí, mira, veus? Tobirán Granada-Barcelona va guanyar el Barcelona de 33 ponts. No, més que res, perquè és notícia que aquesta setmana el teu amic Lluís Costa l'han seleccionat per la... A la preselecció? No, no, no, no. Directe selecció espanyola. Directe? Això no ho he sentit jo encara, eh? A mi m'ho han dit de la família, eh? Val, val, val, val. M'ho ha dit la presidenta de l'ANC, que és la seva mare, la Olga Martínez. Com li agrada dir-ho. Sí, espectacular remuntada. Espectacular remuntada de Ronnie O'Sullivan. De Ronnie O'Sullivan per guanyar aquest gol Grand Prix de... Contra Jatram, eh? Contra Jatram, sí. I també se'n parla poc, ara que estàvem parlant del Girona, que porta 51 gols, eh? 51 gols? U? Sí, sí, sí. I al Barça quants? Al Barça... 41 com a molt. 40. 40. 40, Déu-n'hi-do. No, no, és que el Girona és espectacular. Sí, sí. Què més? Jo m'ha dit 43. Home, tenim l'amic del murciano, l'amic del Joan, el senyor Carlos Alcatràs, que ha... Aquest és el tenis. Ah, m'he fet gràcies, sí. Tenis, aquest tenis, tenis. Molt bé, vine a causar. Aquest tenis està allà a quarts de final contra Alexandre Sverev, l'alemany. El únic representant d'Espanya perquè hi ha hagut un escabatxina... Bueno, la Paula Badosa va començar... Entre els homes i els homes que avui... No, Rafa Nadal no ha pogut anar, pobrec. Llavors, l'altre amic del Joan, el senyor Carlos Sain, va guanyar el Dakar amb un cotxe híbrid. O sigui, els meus amics, us felicito des d'aquí, copideu-me, copideu-me per les vostres celebracions. Amb 61 anys. Sí que és veritat que té un quadre molt pelut, l'alcatràs que dius tu. L'alcatràs aquest és igual. I que sigui per passar al pròxim partit. Res. A l'Esberè salvena. A l'Esberè salvena. A l'Esberè salvena. A l'Esberè salvena. La pena és que juguen a Austràlia i vaig de llevar massa d'hora per veure'l. I guanya tots els partits 6-0, 6-0, 6-0. Vinga, tertulianos. Els campions d'Europa del Waterpolo, home, també són amics del Carles. Tenim ja les finals de conferència a la NFL. Amics, companys coneguts, Tampa Bay Packers, ho deixem fins aquí. Gràcies per venir. Adeu. Tornem demà, gent, aquí a la Rambla. Que vagi bé. Tornem demà, gent, que vagi bé.