#529 - La importància del document de voluntats anticipades

La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla Vinga, vai, comencem amb un tema musical de la pel·lícula Coco, de la banda sonora original d'aquesta pel·lícula i un tema que es diu La Llorona. Ay, de mi llorona, llorona de azul celeste. Ay, de mi llorona, llorona de azul celeste. Y aunque la vida me cueste llorona, no dejaré de quererte, no dejaré de quererte. Me subí al pino más alto, llorona, a ver si te divisaba. Como el pino era tierno, llorona, al verme llorar lloraba. La pena y la que no es pena, llorona, todo es pena para mí. La pena y la pena y la que no es pena, llorona, todo es pena para mí. Ayer llorava por verte llorona Hoy lloro porque te vi Ay de mí, llorona, llorona llorona de azul celeste Ay de mí, llorona, llorona llorona de azul celeste y aunque la vida me cueste llorona no dejaré de querierte y aunque la vida me cueste llorona no dejaré de querierte No dejaré de quererte, no dejaré de quererte. Ara mateix són les 10 i 10, passarem a fer les notícies de Sant Just, l'actualitat Sant Justenca, amb la Mariona. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Doncs bé, tenim notícies de Sant Just, l'actualitat d'aquí del poble, que passen per tres titulars. Exacte. Què tenim avui? Doncs mira, comencem que els serveis de gestió de parcs i platges i el Museu de les Ciències Naturals a Barcelona han anunciat el llançament del 18è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans, començant aquest diumenge 8 de gener amb la tradicional Festa de les Roses al Parc de Torre Blanca. Ah, mira, que bé. És a dir, aquí al costadet. Sí, sí, sí. I bé, les activitats que combinen oci, lleure i educació ambiental estan programades per tots els caps de setmana fins al novembre del 2024. Aquesta nova edició presenta 64 activitats diverses, adreçades a tota mena de públics, amb l'objectiu de descobrir espais naturals propers, consciència sobre la importància de la infraestructura verda metropolitana i també involucrar els ciutadans en la gestió integral dels parcs i els espais naturals. Les novetats d'enguany inclouen dos minicicles temàtics, un dedicat al patrimoni metropolità per descobrir els valors històrics i patrimonials dels parcs singulars i un altre centrat en el nou projecte Bioplatges Met, del projecte europeu Guarden, per conèixer i censar la biodiversitat dels ecosistemes litorals a través de la ciència ciutadana. Vale. I bé, el Museu de les Ciències Naturals també incorpora el nou centre Martorell d'exposicions al Parc de la Ciutadella, amb activitats natura de prop programades per l'abril i l'octubre. Ajà. I el cicle també inclou esdeveniments multitudinaris, com el Dia de les Papallones, el Bioblitz Metropolità i l'acció Platxes Met, que es desenvoluparan simultàniament en diversos espais metropolitans. Per participar a les activitats, que són gratuïtes, sí, i pot participar tothom qui vulgui, però tenen aforament limitat, per tal que el fa inscripció prèvia a través del Servei d'Informació i Reserves del Museu de Ciències Naturals. Molt bé. Tot això en el Parc de Torre Blanca, eh, Mariona? És a dir, a... No, tot això es farà a diferents llocs de parcs, platges i... De l'àrea metropolitana. De l'àrea metropolitana i al Museu de les Ciències Naturals de Barcelona, també en concret. Sí. Però aquest cicle, que està comprest per 64 activitats, distruïdes pel territori, comença aquest diumenge amb la tradicional Festa de les Roses, aquí a Torre Blanca. D'acord. Torre Blanca és un parc, veritat, Mariona, que està compartit amb diferents municipis. Exacte. O sigui, no només és Sant Feliu, eh, perquè, bueno, potser és el municipi que sembla, no?, que estigui més a prop, però recordem que té una part que també és de Sant Joan d'Espigui i una altra. No, de fet, ja crec que hi ha molta més part de Sant Just que des de Sant Feliu al parc de Torre Blanca. Pot ser, pot ser, pot ser. I suposo que es fa al parc de la Rosa perquè en el parc de Torre Blanca hi ha una zona que està reservada com només allà, cap a la primavera, quan és el temps de les Roses. Sí. Posen ja tot de plantacions de Roses i queda super maco. Exacte. No sé si és perquè suposo que té a veure amb això. Suposo que sí. Amb el tema de les Roses i de les plantacions. Molt bé, doncs, primera notícia. Què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que el punt d'informació d'atenció a les dones, que el PIAT, d'aquí Sant Just, ha augmentat significativament les seves hores de servei, passant de 4 a 7 hores setmanals, des de principis d'aquest mes, de gener. I bé, aquesta ampliació de l'horari respon, doncs, a l'objectiu d'oferir una millor assistència i de reduir el temps d'espera per les usuàries que necessiten aquest suport psicològic. És un servei que opera els dimarts, tant al matí com a la tarda, i està destinat a dones majors de 18 anys, d'aquí és del municipi, de Sant Just. I el PIAT proporciona ajuda i suport emocional amb l'objectiu d'orientar les dones en diverses problemàtiques, com poden ser qüestions emocionals, familiars, situacions d'assetjament, entre d'altres. Llavors, una psicòloga especialitzada acompanya les usuàries, oferint orientació i eines per millorar el seu benestar emocional i ajudant-les a identificar i gestionar conductes que les puguin afectar negativament. D'acord. És a dir, la notícia és que s'amplia l'horari d'atenció, no? Exacte. Que ara hi haurà 7 hores setmanals, que ja estan a venir 7 hores setmanals des de principis de gener. Abans eren 4, ara passaran a 7 per poder donar un millor servei a les dones que ho necessitin. Llavors, les interessades a rebre aquest servei poden programar una cita prèvia a través del web de l'Ajuntament, a santjust.cat, o trucar al telèfon 900-102-658. Molt bé, d'acord. Doncs ens apuntem al telèfon també. Suposo que, òbviament, entrant a la notícia de Ràdio d'Esvern, es pot recuperar tota la informació després. Exacte. I acabem amb l'últim titular, Mariona. Doncs mira, tenim que avui es celebra el primer ple de l'any. Ostres, el primer ple ja, eh? De gener 2024. Clar, l'últim dijous de més. Exacte. Se celebrarà a les 7 de la tarda, com tots els plens, a la sala de sessions de l'Ajuntament. Qui vulgui pot anar a escoltar-lo en directe. Si no, també es pot seguir en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament i es podrà recuperar el mateix canal un cop s'hagi acabat el ple. Aquest ple, en concret, tindrà 3 punts clau i tots relacionats amb l'àrea de territori. Sí? El punt més destacat de la sessió és la votació de l'aprovació del plec de clàusules tècniques i l'inici de la contractació del servei de neteja viària, recollida i transports de residus sòlids urbans del municipi. Aquest nou contracte, que comptarà amb un pressupost base de més de 15 milions d'euros, s'assignarà per una durada de 5 anys i, evidentment, es preveu que millori significativament els serveis de neteja i gestió de residus d'aquí, al poble. Els dos altres punts de l'ordre del dia estan relacionats amb l'ampliació de capital de promulsa. Inclouen l'aprovació de l'aportació d'un terreny al carrer Miquel Reverter i la concessió administrativa del subsol del bé de domini públic per la construcció i explotació d'un aparcament soterrani a la plaça dels Estudis Vells. Ah, mira. Per tant, aquestes accions tenen com a finalitat garantir la viabilitat econòmica i financera de la promoció de 8 habitatges de lloguer per joves en règim de protecció oficial als Antics Jocs Juvenils, on ara hi ha el pàrquing, aquest nou, i així també com la creació d'un nou aparcament amb capacitat per 70 vehicles. Però l'actual aparcament és provisional? És provisional, allà hi van els pisos. A sota es vol fer aquest pàrquing. Sota la plaça dels Estudis Vells, és a dir, just darrere, es farà aquest pàrquing amb capacitat per 70 vehicles. Molt bé. Llavors, al ple no hi ha previstes les mocions ni proposicions d'urgència. Ostres, estrany, eh? Sí. Perquè últimament portàvem una ratxa amb les mocions que de dos o tres no baixàvem. Exacte. Doncs mira, en aquest ple no hi ha mocions previstes ni proposicions d'urgència. i l'ordre del dia està disponible a la web de l'Ajuntament i d'aquí uns minuts la trobareu també a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sí. I el que dèiem, qui vulgui pot assistir avui a les 7 a la sala de plens presencialment o mirar-ho en directe pel canal de YouTube o recuperar-ho després també al canal de YouTube de l'Ajuntament. Molt bé. Doncs ja tenim els tres titulars de les notícies de Sant Just. Mariona, deixem una promoció i seguirem comentant les notícies que obren els diaris en català d'avui dijous 25 de gener. Perfecte, Núria. Fins ara. Vinga, fins ara. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. el de fer barri o el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5 i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I l'he viatjat més. I uïna. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el Carnet Jove a CarnetJove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del Carnet Jove i del Pac Jove 2024. Ara mateix són les 10 i 19 minuts. Anem a repassar aquestes primeres pàgines dels diaris d'avui. Bon dia de nou, Mariona. Bon dia, Núria. Comencem amb la portada del diari Ara. Què diu? L'Ara obre amb judicialització, dient que la Moncloa desvincula el procés del terrorisme. Pel que fa a l'amnistia, el ministre Bolanyos explica la distància que separa la violència assassina de l'independentisme. i pel que fa a la reacció, diu que hi ha tensió al món judicial per la tramitació de l'amnistia mentre s'agreuja el xoc García Peig, PSOE. Doncs sí. Notícia sobre el tema dels judicis i què més tenim a la portada? En fotografia principal veiem tema esportiu. Diu el Barça i el Girona s'estavellen a la Copa. Els blaugranes aguanten les embestides de l'Atlètic, l'amniamal dos cops i els bascos s'imposen 4 a 2 a la pròrroga. I els gironins es veuen sorpresos pel Mallorca al primer temps i no en tenen prou amb la reacció a la repesca. I finalment queden amb 3 a 2. Molt bé, doncs notícia esportiva a la primera pàgina del diari Ara. I què més hi ha? L'Ara també diu que la meitat dels nous opioides detectats a la Unió Europea són derivats del fentanil. Ai mare, fentanil, que aquesta droga als Estats Units és una epidèmia gravíssima que hi ha milers de morts cada dia per aquesta droga i moltíssima gent afectada que li diuen també la droga la droga de zombie perquè et deixa com en un estat que estàs com això com sí, sí com sí com un zombie literal, eh? Hi ha moltes imatges dels Estats Units de carrers de tota gent afectada pel fentanil que estan com en una posició i com caminant pel carrer que sembla que estiguis com entre zombis sí, sí, com The Walking Dead pràcticament sí, sí i ara doncs mira es veu que que hi ha moltes restes de fentanil en els opioides que arriben aquí i a la Unió Europea esperem no arribar mai al punt dels Estats Units no, no, esperem que no seguim amb amb la portada primer cessament educació després de la de la debacle de l'informe PISA sí ja hi ha hagut la primera dimissió em sembla, eh? exacte i per tancar amb la portada d'avui de l'ara 25 de gener diu a Catalunya la majoria de les dones tenen por d'anar soles pel carrer de nit molt bé seguim amb l'altra portada que tenim al davant que és la de la Vanguardia la Vanguardia obre amb el conflicte català i diu que el PSOE surt en bloc contra les crítiques per haver excedit en la llei d'amnistia dirigents del partit reapliquen amb contundència a Page per tancar tot debat intern sobre el pacte amb Junts i Esquerra relatiu al terrorisme d'acord en fotografia principal veiem que AstraZeneca obrirà seu a Barcelona fixa't instal·larà el seu nou hub europeu a l'antic edifici de Telefònica mira, AstraZeneca no era el nom d'una vacuna de la Covid? sí, és la que porto jo doncs mira tu i moltíssima gent jo soc AstraZeneca sí diu la futura seu d'AstraZeneca Barcelona acollirà mil empleats del gegant farmacèutic i veiem doncs la construcció d'aquesta nova seu a la fotografia principal d'avui de la Vanguardia sí aquest nom que fa tres anys bueno quatre ja sí quatre que fa quatre anys no ens sonava de res i després no ho paràvem d'escoltar-lo doncs mira tindrem seu d'AstraZeneca a Barcelona molt bé les tindrem a prop les vacunes per si mai torna a haver-hi una epidèmia per si ens hem de posar la cinquena o la sisena vacuna sí sí ho tindrem a l'abast què més diu la Vanguardia la Vanguardia també menciona tema esportiu diu l'Atlètic té més fe que el Barça amb un 4-2 i el Mallorca desperta el Girona del seu somni seguim amb més notícies d'avui de la Vanguardia veiem que Brussel·les proposa més controls a les inversions estrangeres també parla del baix nivell en matemàtiques dels mestres que afecta les notes dels alumnes ah amic la Vanguardia ha fet una entrevista a Eduardo Mendoza que és novelista i ell mateix diu tota vida és d'una vulgaritat sense pal·liatius francament s'ha quedat a gust sí sí sí sí i per tancar la portada d'avui de la Vanguardia veiem que el comerç turístic demana obrir els diumenges a Barcelona caram cada cop sí que és veritat que en el centre de la ciutat es veuen més comerços oberts els diumenges i els dies festius sobretot sí perquè per exemple tot plaça Catalunya i el portal de l'Àngels i tot això està obert els diumenges fins feia poc estava tancat i clar realment potser sí que era potser pel Nadal sí que uns dies sí el Nadal l'obren sí sí el Nadal l'obren però en qualsevol altre moment de l'any està tancat i clar potser tindria com més sentit que tanquessin un dia entre setmana sí un dilluns que un cap de setmana que la gent és quan pot anar a comprar clar té lògica però bé evidentment han de tancar com a mínim un dia sí sí home sí per respectar les hores de descans dels treballadors que també tenen dret a descansar vinga doncs passem a la portada del periòdico que obre dient que la Guàrdia Civil afirma que terça pot ser un risc per la salut hi ha un estudi sobre les dades de la central de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana hi ha un informe pericial que detecta que la incineradora del Besòs va registrar temperatures abarrants per crema escombraries i l'anàlisi adverteix del perill d'emissió de residus tòxics a la població ai mare sí sí eh després la fotografia de portada del periòdico és com la del diari Ara que fa referència a notícia esportiva diu que el Barça perd el segon títol l'equip blau gran que va acabar amb diversos juvenils sucumbeix a Sant Mamès en la pròrroga i queda fora de la Copa del Rei després també altres notícies doncs que Trump s'imposa a New Hampshire no sé si ho he pronunciat bé bé esperem que sí però Halley encara no tira la tovallola després també el periòdico ens parla que el 70% de les catalanes temen patir un robatori o una agressió sexual de nit també que les obres per soterrar el tren a Montcada i Reixar comencen dilluns vinent ja i fan una entrevista al viceconseller del govern Sergi Sabrià i una cita d'ell mateix que diu jo puc dir coses que el president no diria bé més qüestions el punt avui canviem de diari obre la portada amb una imatge de la fonda Montjuïc diu l'aigua que no raja l'aigua freàtica i les infraestructures de la ciutat permeten que Barcelona tingui més temps abans d'entrar en la màxima emergència per sequera i tot i això l'estalvi i la resiliència hídrica continuen sent prioritaris també comenten al punt avui que el traçat subterrani del tren amb un cadarrenca dilluns i que ideen un mètode basat en un joc per millorar la comprensió lectora tanquen amb una notícia esportiva dient que el Barça cau a la pròrroga amb un 4-2 que l'Atlètic elimina el conjunt de Xavi que el Mallorca deixa fora el Girona amb un 3-2 doncs això que el Barça i el Girona s'estavellen i es queden sense la copa Bé Mariona aquestes són les portades i les notícies dels diaris d'avui dijous 25 de gener t'escoltem a les 11 i a les 12 amb els butlletins també a la 1 amb l'informatiu migdia i a les 7 de la tarda amb l'informatiu de vespre perfecte Núria fins ara que vagi bé adeu de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmooth jazz el funk el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem Never gonna give you up aquí a Ràdio d'Esvern i després seguim amb la carta d'actualitat de la Palmira We're no strangers to love You know the rules And so do I I feel commitments While I'm thinking of You wouldn't get this From any other guy I just wanna tell you How I'm feeling Gotta make you understand Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around And desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna tell a lie And hurt you We've known each other For so long Your heart's been aching But you're too shy But you're too shy To say it Inside we both know What's been going on We know the game And we're gonna play it And if you ask me How I'm feeling Don't tell me You're too blind to see Never gonna give you up Never gonna let you down Never gonna run around And desert you Never gonna make you cry Never gonna say goodbye Never gonna tell a lie And hurt you Never gonna give you up Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I la veritat és que no sempre va bé venir, però m'agrada més venir. Sí, sí, sí. A part del so també és més agradable, no? Estar parlant amb algú que veus, ni que sigui mirar-li als ulls, jo has comptat la més propera. Sembla més verídic tot. Sí, oi tant, oi tant. Avui porto bones notícies, eh? Portes bones notícies? Sí, però has d'esperar al final. Ah, bé, bé, esperarem, esperarem. Sí, sí, perquè primer toco l'atenció, la disconformitat i el malestar, i això cansa. Tots els greuges. I he rebut un WhatsApp que, amb bones notícies, mira, jo no sé si és veritat o mentida, però jo m'ho vull creure. Va, home, doncs ens ho creurem a priori, no? Jo t'ho recomano. Val, vinga, a veure, va. A veure, no sé si m'ho sembla a mi. Potser tinc manies, però veig tensió arreu i disconformitat, també. La qüestió de l'amnistia ha portat tota mena de comentaris. El president de Castell, a la Manxa, diu que això que han fet els del PSOE els ha situat a l'extraràdi de la Constitució. I els del seu partit, que són els de l'extraràdi, diuen que ell ja fa temps que està a l'extraràdi del PSOE. Com a metàfora, és ben pensada i s'entén bé. No és el cas de les frases dels senyors i les senyores del PP, que no surten del mateix cercle i treuen el terrorisme, perquè la seva realitat és que l'enyoren. Enyoren el terrorisme, perquè els hi anava molt bé i es recreen recordant-lo. Ara la presidenta de la Comunitat de Madrid la tenim enfeinada amb el circuit de la Fórmula 1, que ha presentat, tant a la seva manera, ja la coneixeu. A casa també passen coses. Tanmateix, el president ha fet una remenada al govern i a l'oposició li sembla que és una acció de maquillatge. Per altra banda, els partits indepes han pactat amb el PSOE la nova llei per bloquejar delictes i així permetre que tothom quedi lliure de càrrecs. Ja veurem què faran els senyors i les senyores que tenen l'última paraula. Sembla que estigui tot guanyat, però tot d'una poden sortir amb un siri trencat i anar-se'n tot en el risc. Mentrestant, a l'Orient cada dia està més embolicat i a Europa també d'unidor. Però, alerta, porto bones notícies si és que es poden creure. Ho dic perquè ho he rebut al mòbil i ja se sap que a vegades són mentides, però jo tiro pel dret. Començo. A Malavi, una dona ha estat escollida presidenta. I el primer que ha fet és cancel·lar més de 1.500 matrimonis amb menors d'edat i les ha enviat de nou a l'escola. Els donants suecs reben un text d'agraïment cada vegada que la seva sang salva una vida. Una nova llei índia celebra el naixement d'una nena plantant 111 àrvores i en porten 350.000. Els conreadors d'arròs de tot el món estan començant a fer servir ànecs en lloc de pastícides. Els ànecs es mengen els insectes i les males herbes sense tocar l'arròs. Islàndia és el primer país a legalitzar la igualtat de salaris entre home i dona. En són més. No m'hi cabien tots, però són prou interessants, eh? Això d'Islàndia, a veure, aquesta gent que els agrada tant copiar els països nòrdics i mansats... Sí, els països del nord, sí, sí. A veure si comencen per aquí. Copia l'interessant també, eh? Sí, després això que ha fet aquesta presidenta de Malavi. Sí. Molt bé, perquè casar nenes... Doncs sí. Aquí tinc que l'actual presidenta... A veure si ho trobo... He trobat una presidenta que es diu Joyce Hilda, advocada política malauí. Sí, sí, és aquesta. És aquesta? Ah, val. Per no ocupar allò que no he posat el nom, perquè el que importa és el fet. Sí, sí. No com es digui ella. No, no, no, no, no, però volia saber qui era i mira, m'ha fet gràcia. Home, doncs sí que són bones notícies. Quan has començat pel mirar la carta, amb el tema de la política aquí i la governabilitat d'Espanya i Catalunya, pensant, mare meva, si anem de mal en pitjor. No, però ja t'he dit que havies d'esperar-te. Sí, sí, sí, sí, sí. Ara, una pregunta, aquestes bones notícies, l'ho de Malawi, també el tema de la llei índia, no? Sí. De la plantació, d'això dels pesticides, després allò d'Islàndia, això t'arriba per quan tens un canal de notícies positives o com va això? Ja et dic que no, m'ha arribat un WhatsApp enviat per un amic i em va agradar. Oh, mira. No sé si és veritat o mentida, però com que m'ha agradat, he pensat que a vosaltres també us agradaria. Home, no, sí, sí, sí, les bones notícies ens agradaven sempre. Després també hi ha recuperació d'una espècie de tortuga i més coses així, però aquestes m'han semblat les més... Les més destacades, no? Destacades, sí. Molt bé. Doncs bé, anirem seguint l'actualitat política perquè sí que està remoguda. I quan trobin bones notícies també, eh? També, també. Home, és que, esclar... S'ha de fer una mica de balanç entre el bo i el dolent. Allò que diuen no nius good news, doncs no, val la pena de fer saber quan alguna cosa està bé. Sí, sí, sí, perquè si no és que ens tiraríem tots de cap para baix només escoltant les coses dolentes. Sembla que les notícies només sigui quan una cosa ha anat malament. Sí, quan hi ha una tragèdia, que n'hi ha moltes, eh, en el món i s'han de... Sí, que n'hi ha, sí, que n'hi ha. Malauradament, i s'han d'explicar i s'han de fer saber a la gent, perquè viure en la incultura, tampoc. En la incultura. Tampoc. I desinformada, tampoc. Tampoc, potser. Bé, jo ara em quedé per informar-me a veure què diu el Carles. Per informar del temps, no? A veure. Jo, pel Mira, crec que bonança. És a dir, no hi ha previsió. Jo crec que no... Bé, no sé què digui el contrari del Carles, però jo crec que... No, jo sí, perquè l'aigua és imprescindible. A mi em està bé, l'abonança. Sí, però... Però que l'aigua. Però, ai, que l'aigua, això mateix. Que l'aigua. Bé, doncs, llavors, mira, posem una cançó i farem entrar el Carles. D'acord, Pelmira? Molt bé. A veure si l'escoltem-hi. Fins la setmana que ve. Vinga, fins la setmana, vinent, Pelmira. Adéu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Catalunya està en emergència per sequera. La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència. Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja. És regenerada o desalinitzada. Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan n'estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país. L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Donne-me un citoris. Jo no vull pas des besuches de céssaneurs. Jo no vull pas donna-me un limusine. Jo no vull quoi. Pa-pa-ra, pa-pa-pa-ra. Offre-me-la-li personel. Jo no vull quoi. À ma noire énergétaire. Ce n'est pas pour moi. Offre-me-la-tout-re-faire. Jo no vull quoi. Pa-pa-ra, pa-pa-pa-pa-ra. Jo no vull l'amor, la joie, de la bombe. Ce n'est pas votre champ qui va m'enponir Moi, j'vais crever la main sur le cœur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc, tu veux cliché Bienvenue dans ma réalité J'en ai marre de bons meners C'est trop pour moi Moi, j'ai marre, j'abègue les mains Je suis comme ça Par le beau que j'ai sur branche Excusez-moi Fini l'hypocrisie, moi Je me casse de l'âge J'en ai marre de l'ombre de bois Regarde-moi, d'une manière que je ne pompais pas Je suis comme ça Je suis comme ça Et j'avais de l'amour, de la joie De la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui va m'enponir Moi, j'vais crever la main sur le cœur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc, tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité Bienvenue dans ma réalité Je veux de l'amour, de la joie Je veux de l'amour, de la joie De la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui va m'enponir Moi, j'vais crever la main sur le cœur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc, tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité Bon dia, Carles Molt bon dia Esperava musiqueta No, sí, sí, jo també Només em falta que em fot i parla I soli la música de cop No, no, no, no És que res, igual M'he equivocat amb pujar Pensava que pujava el de la música I he pujat el teu micro Molt bé En fi Coses que passen Coses que passen, sí Exactament Parlem del temps una mica, no? Previsió Parlem una miqueta d'aquest temps Tan loco que tenim D'aquest temps tan complicat Perquè realment Una mica boig, sí Una mica boig Una mica sonat Perquè realment tenim una situació Distreta Aviam, ahir es van assolir ja En comarques tarragonines A Constantí 23,3 litres A Vinyols i als Arts 23,2 A la Vall d'Envas A la Vall d'Envas A la Garrotja No, no, litres no Temperatura Ah, vale, és que té litres i dic Ah, perdó, perdó Què estem dient ara? No, no, no A la Vall d'Envas Perdó, m'ha anat a mi Ja és la il·lusió dels litres, eh Sí, sí, sí 23 graus també A la Vall d'Envas A la Garrotja Sant Cugat, al Vallès també 22,9 A Parets del Vallès 22 A Uidacona 22 A Terrassa, per exemple També 22 graus Ja són temperatures Que comencen a fer Una miqueta de mal Recordem que fa tot just un any Teníem una onadeta de fred Teníem força fred I les mínimes eren molt baixes De 2 i 3 graus Avui la mínima A Sant Just fa 12, 13 Fa riure una miqueta Sí, al voltant dels 11 graus Hem baixat fins als 10 En alguna estació Però vaja Fa riure Que hauríem de tenir màximes Que són com les mínimes Que estem tenint O sigui que realment És horrorós I a Sant Just la màxima Ahir no va arribar Al seu tope D'aquest mes de D'aquest mes de gener Perquè si recordeu Just el dia abans de la pluja El dia de la pluja Va ser el 19 El divendres Sí Doncs dijous Vam arribar a 20,8 graus A Can Genestà I ahir ens vam quedar A 20,1 O sigui Estem dins dels 20 graus Però encara no hem fet El rècord de gener El rècord de gener correspon Al dia 18 Que va ser just abans de la pluja Que ens va fer aquesta Bufada càlida Que ens va arribar De l'interior de la península I que va fer pujar els termòmetres Però no patiu Perquè jo crec que avui Anem camí de rècord Ahir A aquesta hora Més o menys Estàvem al voltant D'uns 14, 15 graus I avui si fa o no fa Estem més o menys Igual o una miqueta més O sigui que La tendència Estem a uns 15 graus ara La tendència és que avui Puguem superar els 20 graus I puguem arribar als 21 Avui és el dia Recordem un altre cop Que hi ha zones de Catalunya On no està passant això Que hi ha zones Com el Pla de Lleida Doncs que ja les temperatures màximes Estan al voltant dels 7, 8, 9 graus Perquè hi ha la boira La boira aquesta Avui farà acta de presència Serà persistent O sigui que és bastant probable Que aguanti durant tot el dia Les planes de l'interior També aquestes boires costaneres Aquestes boires que es formen Amb el que explicàvem ahir De la temperatura de l'aigua del mar Més freda que la temperatura ambient I fa que fumeixi el mar I això provoca a vegades Boires properes al litoral Que estan al mar Però que s'apropen a la costa Allà on s'apropin També farà baixar temperatures Però a la resta Les temperatures Són força altes No serà el cas de Sant Just Les màximes més altes Perquè on tenim la influència marítima Doncs no provocarà Que la temperatura Es pugui enfilar Però avui En aquests moments Doncs ja hi ha temperatures Que superen els 20 graus En alguns punts Per exemple Al Montmell Tenen 21 graus A Montserrat En aquests moments Tenen ja 19,9 graus I arribaven a superar Els 22 O sigui que hi ha zones De Catalunya On en aquests moments Ja estan arrondades els 20 graus I és probable Que al migdia Doncs superin Aquests 23 24 Que van ser les màximes d'ahir I ens n'anem cap a algun 25 O 26 El que dèiem Avui és el dia On la temperatura Serà més alta Però no vol dir Que demà comenci a fer fred Sinó que demà Comencen a baixar Però molt a poc a poc O sigui Si ahir vam arribar Als 20 graus A Sant Just Avui superarem els 21 O podem arribar als 22 Demà tornarem Als 20 graus O sigui Demà baixarà Un parell de graus La temperatura Els dos que guanyem avui Demà els perdrem Però que continua sent Alt igualment Sí, sí O sigui Per sobre de les temperatures Que toquen per l'època Això va per llarg I de cara al dissabte Doncs baixarà Un parell de graus Més la temperatura O sigui Que de dijous a dissabte Ens haurà baixat 4 graus Però clar Si lo normal En aquesta època de l'any És tenir una temperatura De 11 a 12 graus Dissabte estarem Al voltant dels 16 O sigui Que baixa la temperatura Però continuem Estant per sobre Del que tocaria Per l'època Pel que fa a l'estat del cel És bastant probable Que els propers dies Seguin parlant de sol Tant avui com demà Però dissabte Durant bona part del dia Farà sol Però cap a la tarda Podrien arribar alguns núvols I diumenge Podria estar una miqueta Més grisot Això farà que el diumenge La temperatura Pugui baixar una miqueta Més encara I tinguem un valor Al voltant dels 14 a 15 graus Com podeu comprovar Durant el cap de setmana Les temperatures Van baixant No normalitzem Però sí que Són una mica més lògiques O sigui Avui arribarem a 22 Diumenge 15 graus O 14 Doncs és una cosa Una miqueta Més normalitzada I de cara a la setmana que ve Sembla que tindrem Molts núvols Però poca pluja Oi Sembla aquella frase dels reis Quan arriben a Sant Jus Molts núvols i poca pluja Sí Això els reis ho podríem també Anunciar L'any que ve Se'ls podria proposar Que fessin una mica discurs Una mica de previsió del temps Que diguin A veure quanta aigua ens deixen Tot i que els reis Ho van intentar De portar la pluja De fet La van portar una mica Sí, una mica sí Però es va quedar allà Però es va quedar Amb la mica només Sí, sí Doncs el que dèiem De cara a la setmana que ve Probablement Doncs tinguem Una miqueta més de núvols Les temperatures Es van normalitzar Molt a poc a poc Però de moment Avui ja mirem mapes Fins al 8 de febrer Mapes en molt llarg termini També tenim una previsió Que ens porta Fins al dia 7 de febrer I de pluja Res de res Seguim parlant De dilluns, dimarts, dimecres Amb alguns núvols Després torna el sol I temperatures Sempre una mica Per sobre del que tocaria Sempre O sigui No és que hagi de fer Un fred rigorós Però són temperatures Que estan una mica Per sobre Són més de març Que no pas de Totalment De geneu O de finals de febrer Així que acabem el mes de gener Amb un ambient molt tranquil I començarem La setmana vinent Amb el mes de febrer Amb molta tranquil·litat Amb anticicló I ja veurem si la cosa va canviant Podria canviar Perquè és un anticicló Que és molt ferm Porta molts dies I crec que tard o d'hora Es començarà a debilitar I començarà a fotre una mica el camp El que passa entre diumenge i dilluns Fa canviar una mica la situació O sigui Fa retirar una mica Que hem comentat Que diumenge Hi haurà alguns núvols més Potser dilluns i dimarts també Aquests núvols Són fruit d'un front Que aparta una miqueta Aquest anticiclo tan potent I potser Doncs això obre les portes A que ens arribin més fronts O l'anticiclo Quan passi aquest front Torna a recuperar posició Això és el que estem amb el dubte I que molts mapes apunten A que l'anticiclo Tornaria a recuperar la seva posició Així que Ho anirem seguint De moment A gaudir d'aquesta primavera d'avui I a partir de demà I dels propers dies Doncs un ambient Una miqueta més fresquet Ja no diem fred Fresquet Fresquet I recordeu que a les nits Doncs estem al voltant Dels 9-10 graus I que de cara als propers dies Baixarà fins als 8 o als 9 O sigui que aneu al tàntol vespre I a la primera hora del matí Perquè no és per anar en maniga curta Molt bé Doncs gràcies per la previsió Carles Demà divendres t'escoltem De nou a la mateixa hora Perfecte Aquí serem Que vagi bé Que vagi bé Bon dia Adéu 10 minuts per les 11 Temps suficient per comentar El dia internacional que tenim avui I també algunes efemèrides Que sapigueu que avui és el dia del cafè irlandès Una data que va sorgir com no Als Estats Units Una americanada Que podríem dir entre cometes I és que cada vegada Aquest tipus de cafè Té més seguides a tot el món Explica una mica la seva història I per què es celebra Doncs bé Què és un cafè irlandès? Potser us pregunteu Doncs és una beguda Que està formada per cafè, sucre Whisky irlandès I nata de llet O nata muntada Que està Per dir-ho així Flotant per sobre del cafè Realment és una autèntica delícia Per provar en aquests dies tan freds Sobretot ara mateix aquí a Catalunya L'origen Doncs bé Sembla ser que l'origen d'aquest dia El dia del cafè irlandès Prové de l'aeroport de Shannon a Irlanda Quan a un grup de viatgers cansats Se'ls va servir un tipus de cafè Amb whisky, sucre i nata Òbviament Una delícia que van saber Apreciar amb gran entusiasme Un dels viatgers Era el senyor Stainton de La Plaine Un escriptor que va quedar tan al·lucinat Amb aquesta beguda Que la va traslladar d'Irlanda als Estats Units Va començar a servir-se En l'anomenat Buena Vista Café A Sant Francisco El novembre de l'any 1952 I, doncs bé El que sembla el més difícil El més difícil D'aquesta beguda Del cafè irlandès És que la nata Quedés flotant damunt de sobre el cafè Una cosa Que al final van aconseguir reproduir Després de moltíssimes proves I inclús Després d'haver fet un viatjar a Irlanda Per comprovar Com ho feien allà Així que El dia del cafè irlandès Es va començar a celebrar Els Estats Units I no a Irlanda Coses de la vida Vinga, passem a fer algunes efemèrides històriques Del 25 de gener Fets que van passar tal dia com avui Però de fa uns quants anys Doncs bé, per exemple Tenim que un 25 de gener De l'any 1938 Va aparèixer O es va veure Es va fer visible a Catalunya Una aurora boreal Això que acostumem a veure En els països més del nord Doncs es va poder veure a Catalunya Fa uns quants anyets El 1938 I una altra efemèrida destacada Doncs que Felip II Va establir tal dia com avui A les colònies espanyoles El 1569 Al Tribunal de la Inquisició Vinga, parlem d'aniversaris Tal dia com avui A Palma L'any 1233 Un 25 de gener Va néixer ni més ni menys Que Ramon Llull Escriptor Filòsof Místic Teòleg Professor I missioner Mallorquí Va durar en el segle XIII Conegut, eh? Ramon Llull Per la seva extensa obra escrita Redactada en català En occità En llatí I en àrab També tal dia com avui Va néixer És a dir, és l'aniversari De Xavi Hernández Va néixer a Terrassa El 1980 Exjugador Del Futbol Club Barcelona I l'actual entrenador No està passant pels millors moments A nivell professional, eh? També avui I ja a nivell internacional Fa faria anys Perquè ja està morta L'escriptora i editora anglesa Virginia Woolf Virginia Woolf Va néixer a Londres L'any 1882 I em dedica Avui També és l'aniversari De Alicia Keys Cantant i compositora De RB estadounidenca Alicia Keys Va néixer a Manhattan A Nova York L'any 1981 Un 25 de gener I passem a la setmana Necrològiques Persones que van morir Doncs un 25 de gener És el cas del Capone Gàngster estadounidenc D'origen napolità El Capone Va morir A Miami L'any 1947 Un 25 de gener També tal dia com avui Uns anyets més tard El 1990 A Londres I moria Abba Garner Actriu nord-americana Nominada als Premis Oscar I considerada Una de les grans estrelles Cinematogràfiques Del segle XX Coneguda principalment Per la seva extraordinària Bellesa Lavinia Garner Es deia d'ella Que era l'animal Més vell del món També tal dia com avui Va morir Hope Black El 2018 A Austràlia Hope Black Era científica Australiana Biòloga I malacòloga Marina Va ser una científica Com hem dit Que va treballar Al Museu Nacional De Victòria I es va convertir En comissària De Moluscs Al museu L'any 1946 Vinga Com que hem dit Que avui És l'aniversari De Alicia Keys Deixarem ara Un tema musical D'aquesta cantant El tema Gel on Fire Hotter than a fantasy Lonely like a highway She's living in a world And it's on fire Filled with catastrophe But she knows She can fly away Oh She got both feet On the ground And she's burning it down Oh She got her head in the clouds And she's not backing down This girl is on fire This girl is on fire She's walking on fire This girl is on fire This girl is on fire Looks like a girl But she's aflame So bright She can burn your eyes Better look the other way You can try But you'll never forget her name She's on top of the world Hottest of the hottest Hottest of the hottest Girls say Oh We got our feet On the ground And we're burning it down Oh Got her head in the clouds And we're not coming down This girl is on fire This girl is on fire She's walking on fire This girl is on fire Everybody stares as she goes by Cause they can see the flame That's in her eyes Watch her as she's lighting up the night Nobody knows that she's a lonely girl And it's a lonely world But she gon' let it burn, baby Burn, baby This girl is on fire This girl is on fire She's walking on fire This girl is on fire This girl is on fire The girl is on fire This girl is on fire Oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh... Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh L'Anna Canyo viu aquí a Sant Jus i treballa al CRAC, al Centre de Recerca de Genòmica Agricultura. Ja ho hem dit abans a la presentació, que dedica la seva investigació sobre les plantes resistents al canvi climàtic, les plantes que poden sobreviure en llocs de sequera. Tot això ens ho explicarà ella millor quan vingui després d'aquí una estoneta. Aquí a Ràdio d'Esvern. Escolta, estupendíssima la Isabel. Sí, ja t'ho explicaré. Adéu, Bernat. Volem assedat, Ricard. Després del bolletí, ara n'ho explicarem. Ara estarem atents. Truca, truca. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. L'Audiència Nacional envia a judici Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermosa després de la final del Mundial de Futbol Femení. L'Audiència ha tancat la investigació i considera aprovat que el petó de l'expresent de la Federació Espanyola de Futbol a la jugadora va ser una iniciativa unilateral. També envia a judici els seus col·laboradors Albert Luque, Jorge Vilda i Rubén Rivera per les pressions posteriors a què va sotmetre la jugadora a més detalls Madrid, David Melgarejo. Bon dia. Bon dia, el magistrat Francisco de Jorge. Tanca la instrucció veient prou indicis per jutjar Rubiales pel petó, però també a ell i els seus càrrecs de confiança per les suposades pressions a Jennifer Hermoso i el seu entorn perquè canviés la versió i admetés que el petó va ser consentit. De res ha servit la petició de la defensa de Rubiales de demanar l'arxiu de la causa. Si un darrer recurs no ho impedeix, Rubiales saurà al banc dels acusats. David Melgarejo, Catalunya Ràdio, Madrid. La presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans arrebutja posicionar-se sobre els efectes que podria tenir la llei d'amnistia en els casos pendents de resoldre sobre els condemnats per l'1 d'octubre. Si ofre Oleri, ho ha dit durant la roda de premsa anual que fa des d'Estrasburg. No puc posicionar sobre un esborrany de llei pendent d'un Parlament Nacional. Primer perquè no hi ha una posició per adoptar, perquè no sabem el contingut de cap llei pendent d'aprovar-se. I en segon lloc perquè un jutge i president del Tribunal no prendrà mai part en esborranys de lleis que s'estan debatent perquè això interferiria en els processos democràtics nacionals. Frontex ha suspès momentàniament la seva col·laboració amb Espanya per discrepància sobre el rol de l'Agència Europea de Fronteres i el seu accés a dades sensibles sobre els migrants irregulars que arriben a les costes d'Espanya. De fet, Espanya és hores d'ara l'únic estat membre de la Unió Europea que no ha renovat la seva col·laboració amb aquesta agència pel 2024. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ha tret, però, importància a les desavinences. La qüestió és una qüestió tècnica, no és una qüestió operativa. La proposta d'acord està en la mesa de Frontex i, evidentment, això són qüestions de, diria, de hores més que de dies. No és una qüestió significativa, sinó és una qüestió, per així dir-ho, de gestió ordinària dins de la pròrroga dels plans d'actuació. El Banc dels Aliments agraeix el compromís del govern perquè cap família vulnerable es quedi sense targeta moneder a partir de l'abril, que és quan s'implantarà el nou sistema europeu per fer front a la pobresa severa. Tot i això alerta que amb la nova convocatòria d'ajudes de 5 milions d'euros de la Generalitat no n'hi haurà prou per arribar a tothom. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el president del Banc dels Aliments a Barcelona, Lluís Fatjó Viles. El col·lectiu de pràcticament 200.000 persones que s'estaven atenent fins ara, aquest col·lectiu s'haurà de reduir per totes aquestes persones que ja rebran aquestes ajudes que estem dient, però estimem que quedaran pràcticament unes 100.000 persones que ara no hi ha recursos per atendre. Insisteixen que les targetes moneder tenen molts avantatges, però recorden que el seu valor és inferior a la compra directa d'aliments a l'engròs. Portar paquets amb medicaments, la compra o el correu mitjançant drons als pobles aranesos podria ser una realitat d'aquí uns anys. La vall d'Aran ha començat les proves per impulsar el transport logístic per aire en zones rurals. Anem a res de surts, Sofia Cabanes. Bon dia, les primeres proves del projecte Arxitat s'han fet entre Arres de Sús i el Pont d'Arros. El transport amb drons permetria estalviar 12 quilòmetres d'una carretera plena de revolts que comportaria fins a 20 minuts de trajecte amb cotxe. L'Ara Iglesia és la directora de Pirineus Drone, l'empresa que impulsa el pla. El foc lo tenemos en zonas que estan més alejadas, més despobladas i peor conectadas. I sobretot, gente ya no que uno pueda acceder, sino que no pueda salir, pues porque son personas con movilidad reducida. Per desenvolupar el pla, cal implementar un sistema de control de vols semblant al de l'aviació, en què hi col·labora un grup d'enginyers de la Universitat Politécnica de Catalunya. Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Arres de Sús. Les semifinals de la Copa no tindran cap representant català després de les eliminacions ahir del Barça i el Girona. Els blaugranes van caure a la pròrroga al camp de l'Atlètic Club per 4 a 2 i els gironins van perdre a Mallorca per 3 a 2. Avui se sabrà el nom de l'últim semifinalista que sortirà del partit Atlètic de Madrid-Sevilla. El Barça femení, ja classificat pels quarts de final de la Champions, té aquest vespre partit de la quarta jornada de la fase de grups davant l'Eintrac de Frankfurt. El partit començarà a les 9 i el transmetrem en directe a la TDG de Catalunya Ràdio. I avui també hi ha jornada de la Lliga de Campions d'Hockey Patins amb aquests partits en presència catalana. Calafell esporting de Portugal, Reus-Banfica, Barcelos-Barça i Porto-Lleida. El bàsquet Girona presenta ara a les 11 el grec Fotis-Catzikaris com a nou tècnic fins a final de temporada. I en tenis avui es juguen les semifinals femenines de l'Open d'Austràlia. Ara mateix en joc la primera semifinal entre Sabalenca i Gouf. De moment Sabalenca ha guanyat el primer 7-7 a 6, el segon el domina Gouf 3 a 2. Després jugaran la segona semifinal l'ucraïnesa Jastremska i la xinesa Geng. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova. Avui, dijous 25 de gener a les 7 de la tarda, se celebrarà el primer ple ordinari del 2024 de l'Ajuntament de Sant Just. La sessió, que es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, no presencialment a la sala de plens, tindrà a l'ordre del dia 3 punts clau, tots relacionats amb l'àrea de territori. El punt més destacat de la sessió és la votació per l'aprovació del plec de clàusules tècniques i l'inici de la contractació del servei de neteja viària, recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi. Aquest nou contracte, que comptarà amb un pressupost base de més de 15 milions d'euros, s'assignarà per una durada de 5 anys. Els altres dos punts de l'ordre del dia estan relacionats amb l'ampliació de capital de Promunça. Inclouen l'aprovació de l'aportació d'un terreny al carrer Miquel Rabarter i la concessió administrativa del subsol del bé de domini públic per la construcció i explotació d'un aparcament soterrani a la plaça dels Estudis Vells. Aquestes accions tenen com a finalitat garantir la viabilitat econòmica i financera de la promoció de 8 habitatges de lloguer per joves en règim de protecció oficial als jocs juvenívols, així com la creació d'un nou aparcament amb capacitat per a 70 vehicles. No hi ha previstes mocions ni proposicions d'urgència per a aquest ple. L'ordre del dia complet està disponible per a consultar el web de l'Ajuntament. El Servei de Gestió de Parcs i Platges i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona han anunciat el llançament del 18è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans, començant aquest diumenge 28 de gener amb la tradicional Festa de les Roses al Parc de Torreblanca. Les activitats que combinen oci, lleure i educació ambiental estan programades per tots els caps de setmana fins al novembre del 2024. La nova edició presenta 64 activitats diverses adreçades a tota mena de públics, amb l'objectiu de descobrir espais naturals propers, conscienciar sobre la importància de la infraestructura verda metropolitana i involucrar els ciutadans en la gestió integral dels espais naturals. Les novetats d'enguany inclouen dos minicicles temàtics, un dedicat al patrimoni metropolità per a descobrir els valors històrics i patrimonials dels parcs singulars i un altre centrat en el nou projecte Bioplatges Met del projecte europeu Guarden. Per participar en les activitats, que són gratuïtes, però amb aforament limitat, cal fer inscripció prèvia a través del Servei d'Informació i Reserves del Museu de Ciències Naturals. El punt d'informació i atenció de les dones de Sant Just ha augmentat significativament les seves hores de servei passant de 4 a 7 hores setmanals des de principis de gener. Aquesta ampliació de l'horari respon a l'objectiu de fer millor assistència i reduir els temps d'espera per a les usuàries que necessiten suport psicològic. El servei, que opera els dimarts tant al matí com a la tarda, està destinat a dones majors de 18 anys del municipi. El PIAT proporciona ajuda i suport emocional amb l'objectiu d'orientar les dones en diverses problemàtiques, com poden ser qüestions emocionals, familiars, situacions d'assetjament, entre d'altres. Una psicòloga especialitzada acompanya les usuàries oferint orientació i eines per millorar el seu benestar emocional i ajudar-les a identificar i gestionar conductes que les puguin afectar negativament. Les dones interessades a rebre aquest servei poden programar una cita prèvia a través del web de l'Ajuntament, santjust.cat, o trucant al telèfon 900 102 658. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. . . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. No sabis que aneu predicant pels carrers que l'amor es transforma en els anys. Veniu urgentment a explicar-nos si es transforma tant. Si es transforma tant. Ja s'intuïa l'horitzó, la costa verge d'un nou món. Ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor. Ja se sentia algú rient, escalfor d'un altre gent, una altra gent. Catalunya està en emergència per sequera. La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència. Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja. És regenerada o desalinitzada. Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan n'estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país. L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Vinga, va. Ara mateix són un quart de 12 del dijous 25 de gener. Passem a fer l'entrevista del dia. La convidada d'avui és la biòloga Sant Justenca Anna Caño Delgado, especialitzada en l'estudi de la genètica molecular i bioquímica de les plantes. Des del 2009 és investigadora del CSIC i investigadora també distingida del CRAC, el Centre de Recerca en Agrigenòmica, on és cap d'un grup de recerca pioner i on des del 2019 coordina el Programa de Desenvolupament de Plantes i Senyalització Celular. La saludem. Bon dia, Anna. Què tal? Molt bon dia. La recerca que fas, Anna, està orientada a la cerca de solucions sostenibles en l'agricultura per combatre el canvi climàtic. Quant fa que la teva carrera professional va agafar aquest camí? Bé, nosaltres sempre hem estudiat com creixen les plantes i, com que les plantes estan a l'aire lliure, s'han d'adaptar al canvi, al canvi del clima. Però ara el clima està molt complicat i hem de fer una miqueta més d'esforç. Llavors, nosaltres fa 10 anys vam començar a pensar que tot el que havíem investigat per entendre els gens i els mecanismes moleculars, que són fonamentals per l'adaptació de les plantes al medi ambient, s'haurien d'aprofitar totes aquests coneixements per cercar a trobar una solució per fer aquestes plantes més tolerants a la sequera i també a les elevades temperatures. I com és urgent investigar una mica en aquesta direcció? Arribarà un moment que les plantes ja no resistiran al canvi? O sigui, aquest clima que tenim al Mediterrani, no? Doncs, les plantes són sers vius i, com tots, necessitem aigua. Llavors, nosaltres podem dissenyar estratègies perquè les plantes siguin una miqueta més tolerants, però no podem fer màgia. Llavors, ha de ser una miqueta un esforç de tot. Però, a l'àmbit de l'agricultura, has de pensar que la sequera actualment està provocant unes pèrdues milionàries, del menys a la meitat dels congreus es perden per la calor i per la sequera. Llavors, és urgent que tenim una solució per a l'agricultura. I això és el que estem treballant nosaltres. Quan t'hem presentat, hem dit que treballes en el Centre de Recerca Agrigenòmica. Explica'ns una mica què es fa en aquest centre, no? O què significa la paraula agrigenòmica? Doncs, aquest centre és el Centre de Recerca Agrigenòmica d'aquí de Catalunya. És un centre molt prestigiós, perquè és un centre d'excel·lència de Severochoa, que és una extinció que dona el govern d'Espanya. I llavors podem dir que estem en uns centres millor dotats del país i d'Europa per investigar els gens de les plantes i la genòmica, que seria el conjunt de gens. Perquè llavors, quan nosaltres fem un canvi a la planta, o quan la planta rebeix un estímul del medi ambient, no és que només participa un gent, participa molts de gens. I llavors nosaltres ara tenim eines per estudiar totes aquests gens. No és com si fos una orquestra, seria un instrument, la genètica. I l'orquestra sencera seria la genòmica. Nosaltres el que fem és estudiar l'orquestra sencera, per entendre tot a l'unísono, saber. Vale. A Catalunya, Anna, fa tres anys que estem més o menys en Saquera, i ara la situació ja és extrema. És greu, però és veritat que això ve de més enrere. Ja fa deu anys ja hi havia aquests problemes, perquè el calentament global és una cosa que es parla de fa molts anys, però ara és imminent perquè ara ens estan dient a la televisió que no tindrem alguna cosa a les cases, no? I això és molt greu. Però hem de pensar que de tota l'aigua que consumim, només el 10%, no arriba el 10% de l'aigua, és el que consumim nosaltres a l'ús domèstic. Llavors, quasi tota l'aigua que necessitem és per a l'agricultura. Llavors, si estan dient que tallaran a l'aigua l'ús domèstic, vol dir que l'agricultura està molt malament. Sí, sí, sí. De fet, els pagesos a Lleida, per exemple, se'n ressenteixen o han fet més d'alguna manifestació. Com està afectant a l'agricultura o, en general, com afecta l'augment de la temperatura i el canvi climàtic als cultius i als camps que s'han de cultivar? Doncs afecta a totes els conreus, perquè la calor i la falta d'aigua el que fa és que, per exemple, el temps de la flor, la flor abans del fruit, hi ha la flor, no? I la flor pateix molt. Llavors, els fruits són més petits, són de pitjor qualitat. Llavors, si tu vols produir fruits de molta qualitat, el que està passant és que no hi ha bastants i augmentaran de preu. I llavors, nosaltres el que fem al laboratori, fem dues coses. Hem estudiat molt els gens que són clau per aquesta adaptació i hem trobat alguns gens que són molt importants perquè la planta pugui continuar creixent quan no hi ha tota l'aigua que necessita. És una... Nosaltres diem que fem un hacking. Sí, és un poder, una miqueta de màgia, no? Perquè... Però, clar, això no ho podem fer infinitament. Bueno, ho fem mitjançant l'enginyeria genètica. També hem dissenyat altres estratègies perquè, si vols, parlem després d'això, l'enginyeria genètica en Europa va estar encara una miqueta enrere de la legislació. Els transgènics, no? O no? Sí, però, bueno, els transgènics d'Europa estan prohibits. Però ara hi ha altres eines que no són transgènics. Per exemple, nosaltres les diem les noves tècniques d'edició genòmica. I aquestes tècniques que permeten modificar un gen, com feien els nostres avis, per mitjançant la millora genètica tradicional, doncs ara és una millora genètica més assistida, més guiada, amb més coneixement, diguem, no? No només el coneixement visual que feien els nostres avis, seleccionaven aquests tomàquets que eren més bonics, no? Nosaltres ara podem també entendre quins gens hi ha enrere d'aquests tomàquets bonics i podem guiar la nostra selecció. Per exemple, ara tothom sap el que és una PCR, no? Doncs, mitjançant la PCR. I aquestes tècniques més modernes estan ara en debat al Parlament Europeu. Sí. I és molt important el suport de tota la societat perquè això no són transgènics. Però, tradicionalment, com que aquestes hermentes més modernes no hi existien quan s'ha fet la normativa de transgènics, ara estan totes al mateix... SAC, no? Sí, al mateix SAC, però això no és just perquè aquestes hermentes no existien quan s'ha fet aquesta legislació. als 80. Llavors, ara, la Comunitat Europea sembla que farà una divisió i encara que els transgènics no siguin encara permessos, sí que permetrà aquestes tècniques més assistides de modificació genètica en benefici de l'agricultura i també de la sostenibilitat, d'alguna manera, perquè aquestes tècniques faran estalviar químics que nosaltres hauran de posar al camp. perquè hi ha retractors que s'investiguin a nivell genètic o biotecnològic en les plantes o en els cultius o gent que s'ho posi en aquestes lleis que dius tu del Parlament Europeu? Això és un tema molt delicat perquè tradicionalment els ecologistes i la gent que abogava per una agricultura més sostenible en principi han estat sempre en contra dels transgènics. Però, clar, ara mateix com t'he explicat els transgènics són una cosa i aquestes tècniques són una altra cosa que s'ha d'explicar a la societat i el que no vol entendre és que no ha llegit perquè està tota la informació a tot arreu on explica clarament i no cal ser científic entendre una cosa que és una cosa diferent de l'altra perquè un transgènic és quan tu fiques un gen d'un altre organisme en l'organisme que el de rebre. Per exemple, a una planta tu pots posar un gen de resistència d'una bactèria. Això seria un transgènic. En canvi, les noves tècniques d'edició genòmica el que fan és modificar el gen endogen de la planta. El mateix gen. És una mica de maquillatge per als gens que ja tenim no altres gens nous. Llavors, això no és un transgènic i si tu llegeixes això no pots estar en contra d'aquesta tecnologia perquè això és que es fa de fa mil anys des que existeix l'agricultura. El que passa que ara ho fem amb una tecnologia més avançada que ens permet cuidar-nos i anem a fer-ho més ràpid. Més ràpid. I quina és l'última descoberta o l'últim descobriment que hàgiu fet amb el teu equip d'investigació? El nostre equip d'investigació el que hem decidit fa dos anys però hem començat més seriosament fa dos anys és que veiem molt difícil que la tecnologia d'edició genòmica arribés al mercat perquè és molt lent el procés de regulació de la regulatòria europea i portem 20 anys enrere d'aquestes aprovacions regulatòries i si compares, per exemple, als Estats Units, a Llapó, a Canadà, a altres països desenvolupats, això ja està aprovat fa anys i fins i tot a Inglaterra també en un punt han sortit de la Unió Europea han fet aquesta aprovació però com vèiem que a Europa era una cosa més llenta hem decidit crear una start-up que es diu Planet Biotech que l'hem creat el CRAC els investigadors del CRAC amb suport d'altres inversors per buscar solucions alternatives a la sequera i a les elevades temperatures a l'agricultura que no fos mitjançant la modificació genètica i llavors el que hem fet és una biotec que el que identifica són molècules com a la indústria farmacèutica doncs una mena d'aspirina que li farà a la planta no patir tant del calor i llavors ara estem treballant amb això i hi ha gent del meu equip i nova gent que s'ha incorporat que estan hem identificat unes noves molècules que són nostres les patents que són propietàries del CRAC i de l'empresa Planet Biotech i que el que estem ara és desenvolupant per arribar al mercat per poder aplicar aquestes molècules que són d'origen natural doncs pensem que podran ser sostenibles i fins i tot en cultius ecològics es podran aplicar i fer que la planta no pateix tant llavors al moment de la floració quan arriben les floretes que pot arribar un episodi de calor molt fort i deixar totes les flors xuxurries doncs en aquest moment nosaltres hem vist que si apliquem el nostre producte per exemple al tomàquet o al plat les flors no estan tan xuxurries tan dolentes i llavors aquesta protecció fa que el conreu porti més rendiment endavant i la qualitat del fruit i la quantitat també a la biomassa que diem nosaltres és més gran i llavors pensem que això pot ser una solució molt potent molt potent perquè això podria modificar el sabor o les propietats nutricionals de... no al principi no al principi és només que nosaltres hem vist hem descobert com la planta quan hem estudiat quan fa tot aquest calor i quan no hi ha aigua quins gens són els que sofreixen més les que pateixen més i hem fet unes molècules que s'agafen aquests gens i els fan una miqueta més forts i llavors resisteixen una miqueta més però això no té res a veure amb el sabor o amb la propietat nutricional només és amb la qualitat de la flor és com si havíem fet un paraigua per la pluja al final però si plou molt tot se mulla doncs això és igual si ara mateix podem segurament donar una solució al mercat i millorar la situació actual però com dic també jo com a investigadora per mi és molt important que tothom pensi que això són només paños calientes i que el que hem de fer fer infat d'això és tenir tots una una actitud més col·lectiva de prevenir el global warming el calentament global que és el que al final està portant aquesta situació tan delicada per tots Anna anem acabant per segon any consecutiu estàs a la llista de les 500 dones més influents d'Espanya segons el suplement jo dona que fa llistat amb el compromís de visibilitzar el talent femení com t'ho prens? doncs és que no m'havia ni enterat per segon any consecutiu no tenim temps doncs per mi és un plaer sobretot per compartir amb algunes companyes d'altres investigadores i empresàries però com diu el meu fill estaré en aquesta lista però no soc de les 500 més riques estic a les 500 més pobres probablement no és un plaer i això no vol dir res vol dir que estem fent feina i que volem tenir salut per continuar fent la feina perquè transmetre el lideratge científic femení és un repte i un propòsit per tu també Anna o què? això sí que és important bé si ho veus jo crec que és molt important que els nostres fills a les nostres escoles aquí a l'Institut de Sant Lluís que ara aniré pel Dia de la Dona els nois i noies i les noies sobretot però els nois també hem d'educar els nois aquesta nova societat que ve han de guanyar consciència de l'important que és fer la recerca si no fem recerca fonamental si no volem no tenim curiositat per entendre les coses com és la natura després no estarem preparats per afrontar les reptes de la humanitat i de la societat ara el repte és a l'aigua i nosaltres portem molts anys estudiant això i volem donar solució però o la nostra solució a l'agricultura però els nois i noies el que han d'entendre és que el món ara és molt competitiu hi ha moltes eines per a tothom l'internet ha democratitzat molt l'educació i això és una cosa molt bona però vol dir que estem tots al mateix lloc ara mateix jo rebu cada dia sol·licituds de gent que està a la Índia que està a Xina que està als Estats Units que està a Àfrica que han vist internet que han estudiat el mateix que estem aquí estudiant a les millors universitats europees i això aquesta gent vol ser número uno també i si els nostres fills aquí volen anar endavant en qualsevol carrera han de preparar-se molt bé estudiar i tenir una visió global que els voldràs transmetre a les noies el dia de la dona i la ciència quan vagis a l'institut doncs a les noies el que els volia transmetre és que poden fer el que vulguin que a mi la meva mare sempre m'ha dit que jo podia fer el que jo volgués però se m'he passat i torno una miqueta perquè soc una mica rebel no però crec que és molt important donar-los la confiança i que vegin que jo jo ho veig les noies ara elles ja ja saben que poden fer el que volen i que estan molt ben preparades i tenen tot el suport de tothom per arribar en vulguin molt bé doncs amb aquest missatge ens acomiadem de l'Anna que ens ha explicat una mica què és el que està investigant què és el que està fent investigadora del Crac Sant Justencam Anna que vagi tot molt bé d'acord i t'anirem seguint la pista aquí també a la ràdio vinga que vagi bé moltes gràcies bon dia adeu a la ràdio d'acord a la ràdio d'acord a la ràdio d'acord a la ràdio de la ràdio de la ràdio de la ràdio de la ràdio i no no l'any treu la llengua fora al carrer esclar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua. Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua. O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua. Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. I ara tenim aquí un nou programa de la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret que ens ve des de l'Hospitalet. Hola, molt bon dia, Marçal. Molt bona, Sant Just, què tal? Com anem? Doncs amb moltes ganes d'escoltar una nova secció de les teves i de saber a veure amb quin personatge ens toca conèixer la seva desastrosa biografia. Correcte, doncs avui parlem desastrosa. Aquest personatge és un crac en tots els aspectes. Sí, a mirar que bé. És un crac, tot sigui dit. I un personatge que de fet no hagués pogut mai venir a un programa de ràdio. No? No, no de banda perquè no sé si havia passat mai per Sant Just. era un home francès. Però a més a més, a més a més, perquè és un personatge especialment poc radiofònic. Vull dir, normalment parlem de músics, cantants, actors, directors, artistes, dibuixants, etcètera. Però encara no hem parlat mai sobre la professió del nostre protagonista d'avui. Núria, a tu t'agraden els mims? Mims, clowns, pallassos... La veritat és que no, t'has de ser sincera, que no. Avui serà, no passa res. Hi ha molta gent que de fet els ha agafat terror amb el part dels anys. Sí, això és veritat. Però avui parlarem d'un personatge, de fet, que és el conegut potser com el mim més famós de la història. Professionalment, va dedicar-se a mostrar el mim a tot el món durant més de 60 anys, que són uns quants, la qual cosa es diu ben ràpid. Endavant amb la vida de Marcel Marçó. Ja veureu que la major part de la música que hi haurà avui és temàtica així, mim, circ, tal, una mica... Sí, sí, sí. Això de... Correcte. A veure, Marcel Marçó, originalment Marcel Mangel, va néixer el 22 de març de 1923 a Estrasburg, en el ceí d'una família jueva. Va ser el segon fill de Charles Mangel, un carnisser coixer amb vocació de cantant, i d'Anna Versberg, una dona apassionada pels llibres. Així comença la nostra història, que ja veureu, sembla, de pel·lícula, de llibre o del que vulgueu. De fet, jo crec que si fessin alguna història semblant, hi ha alguna pel·lícula, això sí, no es creuria, almenys la part de l'inici, per poc semblant. Vull dir... Uau! Ja veureu que hi ha una cosa que és molt, molt, molt, molt loca. El 1926, la família es va traslladar a Lille, per motius professionals, suposo que dels pares, clar. Sí, sí, clar. Ell tenia quatre anys, per tant, sí, anem a pensar que és dels pares. Durant aquest període infantil serà quan aflorarà la seva gran passió. Va ser la seva tieta qui el va introduir en el món del cinema, sobretot a les pel·lícules de Charles Chaplin. T'anava a dir de cinema amunt, no?, en aquella època, una mica. En aquell moment encara a cinema amunt, totalment. un personatge al qual ja pillarem un dia, Charles Chaplin, per banda, perquè Déu n'hi do, eh? Sí, sí, aquest l'hem de fer, l'hem de fer. Sí, el farem. L'influència del personatge de Charlotte, en el Joan Marcel, serà immensa i no el deixarà al llarg de la seva vida. El seu pare, aquest carnisser i cantant frustrat, també col·laborava en l'educació del seu fill. Sovint el portava a l'òpera i, si no, a veure, on podríem anar? Vinga, va, anem a buscar una altra cosa cultural. Anem a veure com es rebenten a hòsties dos jambos com dos armaris amb combats de boxe. Oi, per favor. Això... Vas en aquestes dues posicions, ópera i boxe, és com... Sí, sí, quadra molt, eh? És la conjunció perfecta de totes les cultures que... Per tenir totes les vessants ben... Exacte, la cultura francesa és així. Doncs això, la família després va tornar a viure a Estrasburg, on, fins al 1938, Marcel Mangel va estudiar a l'Institut de Fustel de Coulanges. I per què? Per què? Fins al 1938? Què devia passar? Però si estem en el nord de França, el 1938, no ho sé, no ho sé, pensem, què pot haver passat? La seva família, d'origen jueu-polonès, va ser evacuada com la resta de la població d'Estrasburg a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Amb la invasió de França, per part de l'Alemanya nazi, Marcel, que aleshores tenia 17 anys, va fugir amb la seva família cap a l'Imoge, en francès. El seu cosí, Georges Lönger, un dels membres de la resistència jueva francesa en el país, el va instar a unir-s'hi per ajudar a rescatar els jueus durant l'Holocaust. El 1944, el part de Marcel va ser capturat per la Gestapo i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser assassinat. El nostre estimat cantant Carnicer Kocher va ser executat a Auschwitz. Va ser aleshores, quan Marcel i el seu germà gran, Alain, Alain, Alain, no sé com es pronuncien els llums... Alain, sí, Alain, Alain, Alain. Alain, van adoptar el cognom Marceau i es van unir a la resistència francesa. Van rescatar molts, moltíssims nens de les lleis racials i dels camps de concentració en el marc de la resistència jueva a França. I després de l'alliberament de París, es van unir a l'exèrcit per lluitar contra el nazisme. Què et sembla? És el punyeter uamu, aquest tio. Sí, no? Déu-n'hi-do, uau. Per ara, hem vist que, bueno, alguna cosa així de... Realment del tema de teatre i tot això, d'aquesta cultura de l'òpera i tal, però... Però fora d'això, res. És que ja ho hem dit, a veure, quan tenia 5 anys, ja vaig veure per primer cop una pel·lícula de Charles Chaplin. I de qual cosa el va entusiasmar tant que va voler convertir-se en un artista del mim. La primera vegada que va utilitzar la mímica, això és que flipareu, va ser després que França fos envaïda per tal de mantenir tranquils els nens jueus mentre els ajudava a escapar a la Suïssa neutral. Això és el que t'anava a dir, dic, a mi, trobant-li alguna sortida amb el tema aquest del mim, dic, com no fos per animar els nens els que els ajudava o els que salvava... Sí, sí, però és que estem parlant de vintipocs anys. Ja, ja, ja, ja. Era molt jovenet. Era molt jovenet, i això hi va explotar la seva faceta de mim per primer cop salvant nens jueus de l'Holocaust, vull dir que és una animalada aquest tio, era un grande. De debò que no podem ser més fans del gran mim Marcel Marçó. Si a algú li interessa saber més sobre aquesta faceta de la seva vida, l'any 2020 Jonathan Jacobo, Vicks, perdó, va dirigir la pel·lícula Resistants en la que ho explica. D'acord. Dramàtic de Charles Dolan al Sarah Bernard Theatre de París. Va ser allà on va conèixer un dels seus professors, en Jean-Louis Barrol, i es va unir a la seva companyia, qui el va seleccionar per fer el paper d'Arlaquí a la Pantomima Baptiste. Pantomima és una mica l'espectacle dels mims, no és, què és tota aquesta pantomima? Sí, pantomima que a vegades té un significat com... Correcte, estem en el sentit positiu de la paraula ara mateix, sí, correcte. L'actuació de Marcel Marçó li va donar tant reconeixement que es va animar a presentar el seu primer mimodrama, Prexiteles i el peix d'or, en el mateix Bernard Theatre, aquell mateix any. L'aclamació va ser un ànima i la carrera de Marçó com a artista mim va quedar fermament consolidada. Clar, ara però li faltava una altra cosa. El seu gran referent, en Charles Chaplin, mira, ha tornat la música, perfecte. Això, en Charles Chaplin havia creat un personatge, un alter ego que sempre li havia servit molt bé. Estem parlant, evidentment, de Charlotte, aquest Rodamont, el de Trump, que li deien. Digueu-li com vulgueu. El 1947, Marçó va crear VIP el Pallasso, a qui va interpretar per primera vegada el Teatre de Poix, Teatre de Butxaca de París. El seu vestuari havia de ser fàcil d'identificar i potser, si a algú no li sona aquest personatge de Marcel Marçó, potser li sona la imatge d'aquest pallasso que duia un jersei de ratlles i un barret d'òpera així com de copa, que era un barret de seda, molt esparracat i amb una flor vermella que en sobresortia. Si busqueu la imatge, és la típica imatge del MIM, doncs ve de VIP el Pallasso, que era Marcel Marçó. Correcte. D'aquesta manera, ell representava com era la fragilitat de la vida amb aquest barret d'esparracat. Les desventures de VIP el Pallasso eren llegendàries i fàcilment arribaven a tot el seu públic. El 1949, després de rebre el Premi de Bugó, establert com a memorial el mestre del MIM del segle XIX, Jean Gaspar de Bugó, pel seu segon MIM o drama, mort abans de l'alba, Marçó va fundar la companyia de MIM Marcel Marçó, l'única companyia de pantomima al món en aquell moment. L'única! L'única, eh? L'única! Vull dir que és el primer, és el pioner del MIM en aquest sentit. Home, clar, perquè ell va començar amb tota aquesta moguda, no? Però, clar, venim del MIM, que el MIM, doncs, vinculat d'això, amb la figura de l'Arlaquí, de la comèdia de l'arte, vull dir que és una cosa que ja portava molt de temps bellugant-se, però en això, diguéssim, del MIM modern, ell creia la primera companyia del món en el moment i, bueno, un muntatge espectacular, era un crac del MIM aquest senyor. A mi m'encanta Marcel Marçó. I no va tenir aturador, evidentment, va produir un total gairebé de 20 MIM-odrames. Entre ells, Pierrot de Montmartre, Les tres perruques, La botiga d'empenyorament, 14 de juliol, El llop de Sucumí, París Plora, París Riu i Don Joan, al llarg de la seva vida. Vull dir, són moltíssims, moltíssims espectacles. Com a espectacles, no? Exacte, exacte, MIM-odrames que hi va muntar. Em fa gràcia, MIM-odrames. MIM-odrames, m'encanta la paraula, per això l'utilitzés, que és fantàstic. MIM-odrames i MIM-odrames. Exacte, MIM-odrames. Igualment, durant la seva vida, va fundar Escoles de MIM de Bast Internacional perquè tothom pogués tenir l'oportunitat de descobrir aquest gran art. Marçó va actuar per tot el món per difondre l'art del silenci, la forma en què ell parlava del MIM. L'art del silenci, que és una cosa molt, molt, molt poètica. Tot i que de bon començament només va ser la minoria intel·lectual qui va reconèixer la seva vàlua, el gran públic el va elogiar i reconèixer un cop va haver encetat la seva primera gira pels Estats Units. De fet, aquesta primera gira als Estats Units va establir rècords d'assistents de públic en algunes de les ciutats més importants, vull dir, que era un senyor que va arribar molt, molt, molt enllà. Igualment, les seves extenses gires transcontinentals tampoc es quedaven enrere. Van incloure Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia, Xina, Japó, el sud-est asiàtic, Taiwan, Rússia i Europa, vull dir... tot. En fi, per tot el món. Per tot el món, correcte. Com no, va ser un dels MIMs més reconeguts del món i la crítica sempre estava al seu costat. De la seva peça, jove, madur, ancià i mort, per exemple, un crític va dir que assoleix en menys de dos minuts el que la majoria dels novel·listes no aconsegueixen en volums. Uau. Amb la seva capacitat d'expressió. Sí, sí, sí. Era això, és el que dic, molt capaç d'arribar a tot i a tothom, vull dir, en un moment. O sigui, que els seus espectacles era realment un espectacle, no? Anar-ho a veure. Si busqueu vídeos de Marcel Marçó a YouTube, trobareu animalades que dius això. Vull dir, per exemple, hi ha un que em fa molta gràcia d'una finestra oberta i hi ha d'anar a tancar, però hi ha molt d'aveniors que es va tirant enrere, intentant avançar i tot això. I sembla que de debò l'estigui empenyent al vent. Vull dir, que sembla totalment d'anar un nino, aquest senyor. Sí, sí, sí, que fort. Doncs no era un nino, era un mimo. Perdó, ho sento, sento el gest de dolent, perdoneu. De la mateixa manera, tal com succeeix en molts d'aquests casos, el nostre protagonista d'avui no tan sols es va dedicar al teatre. Va tenir una vessant artística vinculada al disseny i a la pintura que es va manifestar des de ben jovenet. De fet, va estudiar escoles artístiques en aquest sentit. Pel que fa a la interpretació, va col·laborar igualment en el món del cinema. De fet, un altre dels seus gags inolvidables va tenir lloc en una pel·lícula. de fet, d'aquesta pel·lícula, que jo dic si no m'equivoco, que és l'última bogeria de Mel Brooks, una pel·lícula muda del 1976 amb diversos actors convidats i Marcel Marçó, el Mim, és l'únic personatge que parla en tota la pel·lícula. Què dius? L'únic que diu és, no! En sèrio? Fa un crit així i ni una paraula més. És l'únic personatge que parla. O sigui, l'únic personatge que parla és el Mim, el que no parla. Evidentment, això jugava amb aquesta ironia del Mim, que parla mentre tothom calla. Durant els últims anys de la seva vida, va establir la Fundació Marçó per promoure el Mim als Estats Units. Ah, mira. Va ser un gran treballador i va lluitar per assolir els seus objectius, la qual cosa el va dur a convertir-se probablement en això que dèiem, el Mim més famós de la història. Finalment, Marcel Marçó va morir en una residència de jubilats a Caors, França, el 22 de setembre del 2007, a l'edat de 84 anys. Ah, doncs no, o sigui, fa anys, fa més de 10 anys, però bueno, relativament... És que clar, sembla que fa sí poc, però realment fa 17 anys, ja? Sí, 17 anys. Sí, sí, 17 anys. 17 anys. El 22 de setembre, bueno, sí, entre 17 i 17 anys. Correcte. A la cerimònia d'enterrament es va interpretar en directe el segon moviment del concert per a piano número 21 de Mozart, que Marçó va utilitzar durant molt de temps com a acompanyament a les seves obres, de la mateixa manera que també va sonar la suite per violoncel número 5 de Bach. Marcel Marçó, com tants altres il·lustres francesos, va ser enterrat al cementiri de Perleches de París. El gran Mim volia que la seva casa de Berchers-sur-Begre es convertís, després de la seva mort, en un museu pel Mim. Ah. Després d'anys de procediments, el jutjat mercantil de París va ordenar entre el maig i el novembre de 2009 la subhasta a tot el seu patrimoni artístic i tots els seus béns, motiu pel qual aquest somni, aquest últim somni, no es va poder complir. Caram, quina llàstima, eh, per això. Fa molta pena. Tot i així, per sort, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França es va poder apropiar d'arxius, dibuixos, maquetes i fotografies del nostre protagonista d'avui, les quals es conserven a la Biblioteca Nacional de França. Igualment, alguns dels seus antics alumnes, des de l'associació En Musée Puglimim, va poder apropiar-se d'algunes de les seves pertinences i avui en dia les ofereixen al públic en forma d'exposició. Ah, que guai. Correcte. Bueno, almenys, mira. Aquest capítol, aquest capítol d'avui, el vull concloure amb una de les frases més boniques que sentireu avui i que va pronunciar Marcel Marçó per primer cop. La paraula no és necessària per expressar el que se sent en el cor. Oh. El mim, el mim. El mim, el mim, eh. Aquest fantàstic mim que és genial. Era genial, Marcel Marçó. Sí, sí. Va ser un personatge espectacular. I més, sabent, aquesta faceta de salvar nens jueus de l'Holocaust, portant-los d'un lloc a l'altre, distraient-los fent mim. Sí, sí, sí. I també havia fet espectacles per militars i tot això, pels francesos, per això, per ajudar les tropes, per dir-ho d'alguna manera. Que guai, que guai, que guai. Un personatge espectacular i que, de fet, això ho vaig estar parlant amb un col·lega l'altre dia, que, de fet, podria també fer un especial d'aquests que jo faig, vinculat al món dels pallassos, mims, clowns, etcètera, perquè m'agradaria molt fer la comparativa entre aquest senyor i el pallasso més famós, potser català, d'aquell moment, que era Charlie Rivel, molta gent el coneixerà, Charlie Rivel, doncs que tenia contacte amb els nazis i amb Franco i companyia. Vull fer una comparativa de Marcel Marçó, per un costat, Charlie Rivel, per l'altre. Un interessat i un caradura espectacular, però ja en parlarem. Bé, ara aquí tenim de pallasso així conegut el Tortell Poltrona. El Tortell Poltrona, evidentment, té com... És un dels hereus, diguéssim, de Marcel Marçó, en aquest sentit, pel que fa a la forma de... Vull dir, que és un referent per ell. No vull dir fins a quin grau, però hi ha certs gags o certes coses del Tortell Poltrona que dius, això està una mica inspirat en Marçó. Doncs això, igual que també està inspirat en Charlie Rivel, vull dir, Charlie Rivel, de fet, potser més fins i tot en Charlie Rivel, perquè és més pallasso, pallasso. Però bé, busqueu informació de tots aquests i ja en parlarem algun dia perquè és espectacular. I de catalanes tenim a la Pepa Plana. Correcte, també. Que fa dos anys va venir aquí a la tancada de Sant Just, sí. Sí? No en tenia ni idea. Sí, sí, a fer un espectacle, sí. Ai, coida, doncs molt bé. En el marc d'un homenatge que se li feia en record a un Sant Justenc, que també estava molt vinculat amb el tema dels clowns, el Santi Solano, que també li agradava molt tot el tema dels pallassos, dels mims, tot això. I en homenatge, no?, al Santi, doncs se li va preparar un espectacle en record. I va venir la Pepa Plana i també tot el tema dels pallassos es va tocar. De fet, mira, m'agradaria seguir parlant de pallassos, i ja en portaré més, ja en portaré més, perquè també hi ha Popov, també hi ha Antonet, em sembla que hi ha una altra d'aquests més importants. Doncs ja en parlarem, ja en parlarem, perquè és fantàstic aquest tema. Fantàstic. Doncs a veure, Março, acabarem amb la teva cançó, si la trobem per aquí. Correcte. A veure, vinga, va, la Pol Cadurs, eh. La Pol Cadurs, correcte. És fantàstica aquesta cançó. És genial. Março, el proper dia ens tornem a trobar? Clar que sí, el dilluns vinent, que encara... Jo crec que ja tinc el personatge. Sí? Sí, però no ho dic per ser un cas, perquè llavors em diran, ets un mentider perquè no l'has portat. Ja ho veurem. Tinc la biografia a mig fer, per tant, ja... Ah, bueno. Jo crec que aquest és viable que sigui. No ens esvetllaràs, no? Llavors, dintre de quina art es mou o... Ah, va, ho puc dir literatura. Literatura, va. Literatura, hi ha literatura. Molt bé. Correcte. Doncs, Marçal. Literatura i d'aquesta època. Ah, bueno. Ja està, diré això. Molt bé, Marçal, que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. I ens tornem a trobar la setmana vinent. Igualment. Adéu-siau, Sant Just. Moltíssimes gràcies. No esperis a que t'ho expliquin tot. Escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern, el magasin matinal d'actualitat de Sant Just que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria Garcia davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com. A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Just. S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.1, i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Vinga, i ara acabarem aquesta hora fins a tocar les 12 en punt escoltant un tema que es diu Somebody That I Used To Know. Després, a tercera hora, tindrem aquí a la Maica Dueñas de Crítica Teatral Sant Justenca, que ens esbatllarà les noves obres de teatre que fan a les sales de Barcelona de teatre i en general de tots els tipus d'espectacle, que a la Maica també li agrada parlar d'òpera, de ballet, etc. I després també tindrem a la Vanessa Montserrat, Community Manager, que ens fa la secció de xarxes socials. Avui ens ha avançat que ens parlaria de les fake news. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Dona arguments a favor dels consumidors en la reclamació de les despeses hipotecàries. La justícia europea no marca un termini i assegura que els clients han de tenir tota la informació i el temps suficient per exigir la devolució. Procela Jordi Baró, bon dia. Hola, bon dia. Sentència de la justícia de la Unió Europea a favor dels interessos dels consumidors en els casos de reclamació de les despeses per la firma d'una hipoteca de noteria, gestoria i registre declarades abusives i nules pel Tribunal Suprem el 2015. Els jutges de Luxemburg s'han pronunciat arran de diversos casos de diversos consumidors amb hipoteques, amb bànquia, el BBBA, el Banc Santander i el Banc Sabadell, que tenen litigis oberts davant la justícia. L'Audiència de Barcelona té dubte sobre el termini de prescripció per reclamar aquestes despeses de 10 anys al Codi Civil Català i va demanar un aclariment a Luxemburg. El Tribunal Europeu no concreta avui quin ha de ser aquest termini de prescripció, però dona arguments a favor dels clients, assegurant que han de tenir tota la informació i conèixer tots els seus drets abans que el temps comenci a comptar i que han de tenir també un temps suficient per recórrer i exigir la devolució. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Més notícies, Sara Riera. Ha ajornat el judici contra l'exdona de Josep Maria Mainat perquè el productor televisiu no s'ha presentat aquest matí al jutjat. El jutge ha imposat una multa de 500 euros a un dels fundadors de la trinca, mentre que la seva advocada ha assegurat que no estava convenientment citat. Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. A les 11 del matí, quan havia de començar el judici, tot estava a punt a la sala 201, però faltava la víctima Josep Maria Mainat. La seva exdona, Àngela Dobrowolski, avui s'enfronta a una petició de nou mesos de presó per llançar-li diversos objectes en el domicili familiar la Setmana Santa del 2019, quan encara convivien. L'acusada, que està coplint un demne per haver estafat 4.000 euros a Mainat i que està en llibertat condicional, tampoc ha comparegut. Ara bé, no tenia obligació de fer-ho perquè la pena que se li demana és inferior als dos anys. Sí que ha comparegut el seu advocat. Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia. Rússia traslladarà a Moscou les caixes negres de l'avió militar que es va estavellar ahir a Bèlgorod, molt a prop de la frontera amb Ucraïna. Els equips de rescat les han trobat aquest matí i han confirmat que es troben en prou bon estat per analitzar-les. El Kremlin acusa Ucraïna d'abatre la nau i diu que hi havia 65 presoners de guerra ucranesos a dins, qui admet que ahir havia previst un intercanvi de presoners, però diu que Rússia no va demanar un espai aèri segur. Rússia diu que sí que ho va fer. Els serveis especials ucranesos no han confirmat ni desmentit l'autoria de l'atac, però Ucraïna demana a l'ONU i la Creu Roja que inspeccionin el lloc del sinistre. Precisament, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es reuneix aquesta nit d'urgència per parlar d'aquesta qüestió. Una nova teràpia genètica ha aconseguit restaurant en part l'audició en infants amb sordesa hereditària. És el resultat d'un estudi d'investigadors xinesos en el qual van participar sis infants amb sordesa. En cinc casos, la teràpia va aconseguir recuperació auditiva i millores en el reconeixement de la parla. A més, no es van detectar efectes secundaris importants. Alejo Rodríguez Fraticelli, que és investigador i crea de l'Institut de Recerca Biomèdica de Catalunya, qualificava la recerca d'espectacular en declaracions a Catalunya Ràdio. Per ell, part de l'èxit recau en el fet que han fet una teràpia molt dirigida que evita efectes secundaris. Las dos o tres companyes en Estados Unidos que llevan desarrollando una teràpia similar i que tienen los ensayos clínicos en marcha i esta en China, decidieron todas hacer esta teràpia genètica però mucho més dirigida. Se puede dirigir estos vectores d'una forma mucho més específica a través d'una cirugía. I això se busca no només per augmentar la eficàcia i també per minimitzar aquests efectes secundaris. Llavors, això ha sigut, jo crec, una de les causes també del éxit. La Policia Nacional ha detingut a Barcelona un fugitiu de la justícia que suposadament a punta de pistola va obligar dues menors a mantenir relacions sexuals entre elles a Bucarest, a Romania. L'estiu del 2013, l'arrestat va retenir durant set hores les menors en un apartament i les va agredir físicament. Els agents policials l'han localitzat a Barcelona on tenia una identitat falsa des del 2021. Esports, el del Serra. L'Audiència Nacional envia a judici Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermoso després de la final del Mundial de Futbol. L'Audiència ha tancat la investigació i considera aprovat que el petó de l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol a la jugadora de la Selecció Espanyola va ser una iniciativa unilateral. També envia a judici Albert Luque, director esportiu de la Selecció Masculina, Jorge Bilde, ex-seleccionó d'Espanyol femení i Rubén Rivera, ex-director de màrqueting de la Federació per les pressions posteriors a què es va sotmetre la jugadora. El bàsquet Girona, presentat aquest matí fa uns minuts, fotis que et sicaris com a nou tècnic fins a final de temporada. L'entrenador grec ja dirigirà avui el primer entrenament. i la bielorrusa Sabalen, que és la primera finalista de l'Open d'Austràlia de tenis, després de guanyar ara fa uns minuts la nord-americana Kokogov en 2-7, 7-6 i 6-4. Ara ha començat la segona semifinal entre l'ucraïnesa Jastremska i la xinesa Zeng. Les semifinals de la Copa de Futbol no tindran cap representant català després de les eliminacions ahir del Barça i el Girona. Avui s'ha de saber el nom de l'últim semifinalista que sortirà del partit atlètic de Madrid-Sevilla. I el Barça femení, ja classificat pels quarts de final de la Champions, té aquest vespre partit de la quarta jornada davant l'Eintrac de Frankfurt. El partit començarà a les 9 i el transmetrem en directe a la TDG de Catalunya Ràdio. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. Els serveis de gestió de parcs i platges i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona han anunciat el llançament del 18è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans, començant aquest diumenge 28 de gener amb la tradicional festa de les roses al Parc de Colcerola. Les activitats que combinen oci, lleure i educació ambiental estan programades per tots els caps de setmana fins al novembre del 2024. La nova edició presenta 64 activitats diverses adreçades a tota mena de públics amb l'objectiu de descobrir espais naturals propers, conscienciar sobre la importància de la infraestructura verda metropolitana i involucrar els ciutadans i ciutadanes en la gestió integral dels espais naturals. Les novetats d'enguany inclouen dos minicicles temàtics, un dedicat al patrimoni metropolità per descobrir els valors històrics i patrimonials dels parcs singulars i un altre centrat en el nou projecte Bioplatge Esmet del projecte europeu Guarden per conèixer i censar la biodiversitat dels ecosistemes litorals a través de la ciència ciutadana. Avui, dijous 25 de gener a les 7 de la tarda se celebrarà el primer ple ordinari de l'any 2024 de l'Ajuntament de Sant Jús. La sessió, que es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament no presencialment a la sala de plens, tindrà a l'ordre del dia tres punts clau, tots relacionats amb l'àrea de territori. El punt més destacat de la sessió és la votació per l'aprovació del plec de clàusules tècniques i l'inici de la contractació del servei de neteja viària, recollida i transport de residus sòlids urbans del municipi. Aquest nou contracte, que comptarà amb un pressupost base de més de 15 milions d'euros, s'assignarà per una durada de 5 anys. Els altres dos punts a l'ordre del dia estan relacionats amb l'ampliació de capital de Promunsa, inclouen l'aprovació de l'aportació d'un terreny al carrer Miquel Reverter i la concessió administrativa del subsol del bé de domini públic per la construcció i explotació d'un aparcament soterrani a la plaça dels Estudis Vells. Aquestes accions tenen com a finalitat garantir la viabilitat econòmica i financera de la promoció de 8 habitatges de lloguer per a joves en règim de protecció oficial als Jocs Juvenívols, així com la creació d'un nou aparcament amb capacitat per a 70 vehicles. No hi ha previstes mocions ni proposicions d'urgència per a aquest ple i l'ordre del dia complet ja està disponible a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El punt d'informació d'atenció a les dones de Sant Just ha augmentat significativament les seves hores de servei, passant de 4 a 7 hores setmanals des de principis de gener. Aquesta ampliació de l'horari respon a l'objectiu d'oferir millor assistència i reduir els temps d'espera per a les usuàries que necessiten suport psicològic. El servei que opera els dimarts tant al matí com a la tarda està destinat a dones majors de 18 anys del municipi. El PIAT proporciona ajuda i suport emocional amb l'objectiu d'orientar les dones en diverses problemàtiques, com poden ser qüestions emocionals, familiars, situacions d'assetjament, entre d'altres. Una psicòloga especialitzada acompanya les usuàries oferint orientació i eines per millorar el seu benestar emocional i ajudar-les a identificar i gestionar conductes que les puguin afectar negativament. Les dones interessades a rebre aquest servei poden programar una cita prèvia a través del web de l'Ajuntament santjus.cat o trucant al telèfon 900-102-658. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. s'enjustenca a l'informatiu complet de la una. Fins ara. ASTIV Asiara ASTIV A ASTIV ASSUMENCIA ASTIVIA ASTIVIA Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Hola, bon dia. Comencem amb el tema d'avui. Si voleu, us deixem que el presenteu. De què ens veniu a parlar avui? Què tal? Bé, nosaltres avui venim a parlar del document de voluntats anticipades, que a nivell popular molta gent també el coneixem com el testament vital, que és el nom que va tenir al començament fa molts anys, però ara parlem del document de voluntats anticipades. Jo suposo que la majoria de gent el coneixerà amb aquest nom, com el testament, no? Sí. Però, bueno. Per no confondre'm el tema dels testaments i això, bé, ara el nom que hi ha avui dia és aquest, que està bé, però podem parlar d'una manera o d'una altra que ens entenem igual. Molt bé. Doncs comencem, no?, parlant de què és aquest document. Sí, en realitat és un document que el que fa és que la persona pugui manifestar, doncs els valors que té respecte a la salut i planificar l'atenció mèdica que vol dintre del que sí que vol o no vol. Allò que vol acceptar o que per aquesta persona no és adient i vol rebutjar, sempre quan estigui en una situació de malaltia avançada o que s'hagin de prendre decisions i sempre d'acord amb la legislació vigent. Molt bé. És a dir, que aquí també entrar a la part de totes les lleis, no?, és una cosa que també s'ha de tenir en compte. S'ha de tenir en compte, eh? Que a vegades, doncs, voldríem coses amb la nostra salut, però que legalment, doncs, si no està contemplat, tu ho pots manifestar, però a l'hora d'aplicar-ho no es podrà tenir en compte. I sempre, com heu dit, quan la malaltia estigui en una fase avançada. O calgui prendre una decisió perquè hi ha hagut una cosa sobtada, però que en aquell moment la persona ha de prendre una decisió vital per la seva vida. I això de prendre la decisió vital sona també com a vegades ens pot remetre al concepte de l'eutanàsia. És el mateix, això? No és el mateix. És una cosa que penso que és molt important aclarir. el document de voluntats incentivades. Nosaltres manifestem les nostres voluntats. Ja ho parlarem més a fons, però sempre podem canviar d'opinió al llarg del temps. I l'eutanàsia és un procés regulat per la llei, com a tal, que és un procediment que s'ha d'activar en el moment que es compleixin una sèrie de requisits i té tot un procés que dos personals sanitaris diferents han de validar i que la persona ha de manifestar per dos vegades que està d'acord en que es tiri endavant. I només es tindrà en compte en uns requisits molt concrets que marca la llei. De fet, el document de voluntats anticipades està pensat per deixar d'actuar, dic així en paraules més simples, i l'eutanàsia és interrompre un procés, que ja està en una fase molt avançada, però és interrompre el procés, que és un matís bastant diferent quan parlem de salut. Que a vegades no es coneixen prou bé aquests matisos, no? I són importants també. Correcte. A vegades ens trobem amb persones que diuen jo el que vull és que quan no tingui més ganes d'estar en aquest món, doncs fer alguna cosa. Això no és el que diu la llei. Tu pots dir que si estàs en una fase molt avançada s'han de prendre decisions sanitàries, què vols i què no vols, i si estàs en algun dels supòsits que marca l'eutanàsia, que és una malaltia molt avançada que no té cap tipus de recuperació, llavors es pot sol·licitar i se t'ha d'aprovar. D'acord. Parlem una mica d'allò que cal, no?, per fer aquest tipus de document de voluntats anticipades, els requeriments que caldria tenir en compte. Els requeriments que són necessaris, ser major d'edat, tenir 8 anys, estar en plenes facultats mentals, no estar coaccionat per ningú, i en cas de malaltia, haver estat bé informat per part del professional sanitari referent de l'equip de suport de la situació que tens. Si ho vols fer, al nostre centre, a la sanitat pública, a qualsevol ambulatori, hi ha un document de voluntats anticipades que te'l poden donar als mostradors, als tauleis de qualsevol centre, es pot descarregar de la pàgina web de la Generalitat, o pots aportar algun que tu tinguis del grup que hi ha de final de vida, que tenen un molt similar al que tenim nosaltres. Ho pots fer amb nosaltres, ho pots fer amb un notari. La diferència és que nosaltres ho fem gratuïtament, que has de portar 3 testimonis, dels quals un pot ser parent, els altres dos no, i necessitem els DNIs originals i el document ben omplert. És a dir, al document hi ha una sèrie de requeriments que has de fer, has de fer per escrit tot el que tu vols, i has de fer un xec del que ja has escrit. si tens qualsevol dubte pots per cercar al centre sanitari, a l'ambulatori, et donaríem, en aquest cas, a visita amb la treballadora social, o amb la infermera, o amb el metge, per aquells dubtes que tu tinguis. I en el mateix document hi ha una part que és el representant legal, que és una part important. El representant legal seria aquella persona que, quan arribi el moment, l'equip sanitari aniria a fer-li algun tipus de preguntes, algun dubte que tingui. D'acord. Si no tens representant legal, que no és obligatori, li preguntaria a la teva parella si la tens, i si no, als teus fills, a tots per igual. Perquè aquest representant legal ha de ser alguna d'aquestes 3 persones que ens heu dit que... Pot ser o no pot ser. Seria com el portaveu de la família. D'acord. En comptes d'anar a l'equip sanitari a preguntar-li a tothom, perquè si són 4 fills, però si els 4 tenen una opinió, aniria solament amb una persona, directament. Perquè es considera que tu ja has parlat amb aquestes persones de com vols que sigui aquest document. Com vols que sigui el teu final de vida. Si arriba alguna de les coses, de les situacions. Un dels requisits que heu dit és que han d'estar amb facultats per poder-ho fer. Però què passa si la persona, per exemple, té demència o té algun tipus d'Alzheimer, per exemple? A l'hora de fer el document, el requisit és que sàpigues el que està signant. D'acord. Llavors, dintre de la demència, no estem parlant del mateix que una persona potser està en fases molt primerenques, que és capaç d'explicar-te, de reconèixer, de saber el que està signant, i si l'hi fas repetir i ell ho entén, no és el mateix que quan la persona ja no té la capacitat, que desgraciadament, llavors ja no es pot aplicar. A vegades, amb el document, ens trobem que la gent diu, bueno, quan em faci més gran, o quan vegi que ja és el moment, ja el faré. Bé, almenys podem trobar aquest suposi que dius tu, no? Doncs que per mala sort tinc una malaltia sobrevinguda que m'ho impedeix. O per mala sort tinc un accident sobrevingut, aquests accidents sempre són coses inesperades, i s'han de prendre decisions. No pel fet de fer el document, les circumstàncies són diferents, però sí que és veritat que el document hem d'associar-lo a qualsevol persona major de 18 anys, no necessàriament a una persona amb una malaltia, sinó... Algú major d'edat. I ara que estic bé de salut i que puc prendre aquesta decisió tranquil·lament perquè no m'implico, perquè no estic pensant a veure què em passarà, sinó que estic bé de salut, perquè es pot modificar aquest document? Es pot modificar, eh? De paraula o per escrit. Tot el que queda per escrit, per descomptat, és més fàcil, perquè estem parlant d'una xarxa sanitària molt àmplia, però si en el moment d'aplicar-se jo estic bé de la meva consciència i ho dic de paraula, la paraula de la persona passa per sobre de qualsevol document escrit. I un representant legal no podria omplir aquest document per algú altre, eh? Ha de ser la mateixa... A no ser que tingui poders otorgats per la persona, perquè estan parlant d'un tema legal. I en el cas que no hi hagi representant legal, llavors? En el cas que no hi hagi representant legal seria la seva parella... La parella directament? Directament. Si no té parella, els fills, tots per igual, i si no, els pares. Funciona com la successió, com l'herència. Sí. Que és recomanable, no? Que hi hagi en un document de voluntats anticipades, així com a punts establerts, no? Com a grans punts, eh? Sí. Nosaltres donem una guia, un formulari per ajudar una mica, perquè ens consta que un full en blanc costa, però cada persona pot explicar el que vulgui, però nosaltres fem la proposta, eh? Seria primer una miqueta les creences i expectatives, no? Doncs hi ha gent que té un tipus de creences o unes altres, i a partir d'aquí vol que se li apliquin o no certes tècniques o certes intervencions que van lligades a aquestes creences. Clar. Això es pot explicar. Després hi ha una part de situacions sanitàries molt concretes, no? La més clàssica és si vull que em connectin, per exemple, a un respirador, si la meva vida depèn d'això, no? Fiqueu aquest exemple perquè potser és el més conegut. Sí. Es pot explicar, doncs mira, vull o no vull. Sempre estem parlant, insisteixo, de persones amb una malaltia irreversible i que no hi ha expectatives que pugui millorar, eh? Una persona que se li hagi de posar un respirador però que resulta que se li ha posat per X motius sanitaris, això no estem parlant d'aquest supòsit, eh? Vull dir que això sempre quedi clar. I després, l'opció de rebutjar tipus de tractaments o de procediments mèdics, doncs que no siguin 100% avaluats i que no vulguis que s'utilitzin o, bueno, tipus de temes experimentals, etcètera, etcètera, no? Que si en aquell moment tu no pots explicar-ho, doncs ja ho tens per escrit. Molt bé. Hi ha alguns documents que, per exemple, s'hagin de portar, no?, que siguin necessaris per fer aquest tràmit, que algú vulgui, no sé, acostar-se al taulell, no?, i demanar aquest document. Què és el que ha de portar a sobre? No, ha de venir amb la targeta sanitària i dir-nos, mira, escolta, jo vull fer-me el document de voluntats anticipades, d'acord? Llavors, nosaltres li donarem la documentació, que són 4 o 5 fulles, no, 10, perquè les ompli. 10? Caram! Perquè ara mateix, en el mateix document de voluntats anticipades, des que va sortir la llei de l'eutanàsia, hi ha una anexa. Ah! Que això no vol dir que vagi cap endavant, però hi ha una anexa. Llavors, és una forma de, mira, tinc tot això i l'anexa de l'eutanàsia. Llavors, l'han d'omplir i una vegada ho tinguin omplert amb els testimonis, que han de ser 3, tinguin representant legal o no, han de ser 3, un d'ells pot ser parent o no, han de portar els DNIs originals. No necessitem que vinguin els testimonis al centre de salut. És portar els seus DNIs originals. Però necessitem que els DNIs siguin originals. Quan tinguis clar quin dia aquestes persones et poden deixar el DNI, ens truques a l'àrea bàsica, a l'ambulatori, i et donarem un dia i una hora per fer el document. Perquè el document nosaltres el pugem a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, a la zona que fica a voluntats anticipades, que és el mateix lloc que ho fan els notaris. Tant nosaltres com ells pugem aquesta documentació a la mateixa pàgina web. de l'abans de quin requisit és indispensable. Sí. El que està molt bé també és que el mateix document posin el representant legal. Ah, d'acord. No és obligatori, però sí que està molt bé, perquè no tothom de la família paeix aquesta situació de la mateixa manera. que tinguin un representant legal i que aquesta persona tingui clar el que vol fer l'altra persona, ostres, et quedes molt tranquil, perquè has fet la voluntat de la persona que està en aquella situació. Clar. I així se m'acut una pregunta perquè, clar, per exemple, jo ara vaig a fer aquest document de voluntats anticipades. És lògic que posi que el meu representant legal sigui, per exemple, ma mare, que, bueno, per qüestions biològiques, doncs és més probable que mori ella abans que jo, no? És lògic o això cal tenir-ho en compte, no? Això també, suposo. Cal tenir-ho en compte. en les circumstàncies personals de cadascú, doncs si no hi ha ninguna persona més adequada, o perquè no hi ha ningú més, doncs potser estarà bé, no? Però cal tenir-ho en compte que, doncs per llei de vida, sigui algú que pugui estar present en aquell moment o que hi hagi més possibilitats. I, per altra banda, també que coincideixi una mica amb la nostra manera de pensar, no? Perquè, bé, si hi ha algun dubte, doncs es pugui resoldre. D'acord. El tema de la inscripció d'aquest document, ja ens ho heu dit, que es pot trucar directament, no?, al CAP i demanar una hora. Es pot fer per l'aplicació La Meva Salut o és millor trucar? Ho pots fer, ho pots demanar. Sí? Pots demanar venir, perquè això sí que ho hem de fer presencialment, perquè hi ha un document que sí que és nostre, que és el que s'ha de signar directament allà, solament la persona que fa el document. Jo crec que és important recalcar, que ho heu comentat abans, que els DNIs originals te'ls tornaran al seguida. O sigui, un cop hagis fet la inscripció, escanejarem tota la documentació i tant aniràs a casa amb tota la documentació ja te la quedes. Vull dir, que estem parlant d'una visita d'un quart d'hora, per exemple, i te'n tornes a casa amb tota la teva documentació. Vull dir, que no ens quedem ni DNIs ni ens quedem res, sinó tot ho escanegem i tot avui dia ja va online. Clar, nosaltres hem de digitalitzar tota la documentació i pujar-la, tal com la digitalitzem i la pugem i li donem a la persona. És a dir, la persona marxarà a casa amb tota la documentació. Amb tot el que ha portat, no? Sí. Tant el document, que molta gent et diu, no, és que vull anar a còpia i li dius, no, no, si te'n portaràs l'original, jo ho pujaré a la pàgina de la Generalitat, et donaré un report conforme ja està pujat i els 15 dies, en teoria, perquè ara hi ha hagut un boom amb el tema aquest de l'eutanàsia i porta una miqueta de demora d'un mes, un mes i mig, ja ho veuràs penjat a l'aplicació de la meva salut. Ah, allà sortirà, quedarà penjat, es veurà el que es... Perquè aquest tema l'està penjat a la pàgina de la GENE des de qualsevol centre, en teoria, és de l'Estat. Però, en si, sabem que si que és a Catalunya, si passa qualsevol cosa, ells ja ho veuen. A l'hospital, en un centre de salut, en una clínica, ja ho veuen. I, Mireia i Sandra, heu vist o heu notat en aquests últims mesos, amb això que comenteu de l'eutanàsia, que, certament, per exemple, en el cap de Sant Just, hi ha hagut un augment de la demanda de fer aquest document? O, més o menys, la situació és igual? Clarament, ha hagut una gran demanda. Sí. El tema de l'eutanàsia és un tema molt parlat en aquest país, no? que, bé, que ha trigat molt de temps, que molta gent, doncs, estava... Bé, és una cosa que inquieta. I, sí, realment, ha hagut bastanta demanda o gent que no havia fet la part de l'eutanàsia ha vingut a fer només aquest anex. Clar, la part de l'eutanàsia, m'explico una miqueta més, no?, potser el tema, però la part de l'eutanàsia, el que estàs manifestant és que vols que, si se't dóna algun dels supòsits de malaltia irreversible, de gran patiment o d'un dolor incontrolable o una demència avançada, vols que se't iniciï, que, quan arribi el moment, que, per mala sort, se'm compleixin algun d'aquests requisits, jo començaré a iniciar el procés, com a persona, com a ciutadà. Però, en el cas de la demència molt avançada, la persona ja no podrà iniciar aquest procés. Llavors, en aquests casos, aquest document previ que diu que la persona volia fer-ho, que en aquell moment sigui el seu representant legal o el seu tutor legal, té un document que diu que aquesta persona en el seu moment ja ens ho va manifestar. I això també ha creat bastanta demanda de gent que està interessada, que es reculli aquest aspecte concret. Molt bé. Doncs realment és un tema molt interessant que, si no hi caiem o que si no hi parem atenció, va passant el temps i és d'aquelles coses que està bé que ens ho mirem i que ho acabem fent, també. Moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern. Tres més. Hem tingut el cap de Sant Jus aquí implicat a l'emissora. En aquest cas, per parlar del document de voluntats anticipades, Mireia, Sandra, que vagi tot molt bé. Gràcies per venir. I això, animem a la gent que s'ho pensi, eh? En fer aquest document. Correcte. Que s'ho pensin i qualsevol dubte, allà estem. Al cap. Gràcies. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. motiu ja de tot ser. El senyor seguia el temp ... En un ram... de clamíries. La mirava entre la gent Quan van a recollir-lo amb un cotxe d'aeroport En un ram de clamíries Ell la va abraçar molt fort. I al matí del casòric la germana Quim Consol, quan el ram d'atrevides va poder enxampar el vol. Que el que fa és, que el que fa és, que el que fa és, que el que fa és, que el que fa és. Tocan els ús els dies, quan els ulls no els calen mots, i un perfum de clavíria sembla embriagar-ho tot. Però que m'agrada la torrada i que intensa la purdor d'aquell ram de clavíries d'ella demanant perdó. Ara, tota una vida, jo he estat en un bester llogat, on els rams de clavíries es penseixen oblidats. Unsure! Insure! Insure! Insule! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Insure! Això és espectacle. Això és espectacle, amb Maica Dueñas. Vinga, i ara comencem l'espai de teatre amb la Maica Dueñas. Molt bon dia, Maica. Bon dia, bona hora a tots els suyents de Ràdio d'Esbert. Sempre que poses aquesta cançó, d'entrada tinc ganes de cantar Uaps, és el que sí, braç. Sí, ah, sí? Sí, perquè és una cançó que es va fer molt popular als anys, no sé, potser 70. Sí? Sí, jo diria que és dels 70, no estic gaire segura, però em fa gràcia perquè cada dia començo cantant, paixet però cantant. Aquesta cançó, no? Sí. A veure, la setmana passada vaig anar al teatre. No, vaig anar... A l'òpera? Al balet? A TV3. A TV3, hòstia, doncs no l'hagués encertat, Maica. Vaig anar a TV3 perquè feien els 40 anys i vam fer una gala. Sí, és veritat, vam fer una gala el divendres, oi, pot ser? No, no, bueno, estava gravada. Ah, estava gravada. Sí, sí, sí, nosaltres vam anar el dijous passat. Val, val, eh? El dijous passat. Llavors, em va fer molta gràcia perquè vaig trobar molta gent que coneguia i tal, i a més a més em va, bueno, em va fer molta il·lusió perquè resulta que ells feien 40 anys. Sí. I Ràdio d'Esbert també fa 40 anys. Correcte, correcte. Nosaltres, quan va començar Ràdio d'Esbert, alguns de la gent de l'equip que vam formar a Ràdio d'Esbert, que vam començar a moure... Que vau fundar la ràdio. Exacte, sí. Doncs després d'uns mesos i tal, vam marxar cap a TV3. Ah, sí? A treballar i encara estan. I encara estan a TV3, home! Sí, a TV3, sí, sí. Van fer un bon canvi, diguem-ne. Sí, sí, sí. La primera emissió va ser un 2 de març, no? A principis de març, crec que és quan és exacta la data... Sí, però nosaltres vam començar el 14 de febrer en sessió de proves, en emissió de proves. Ah, ah, val. I després, el 2 de març, vam fer la inauguració, que va venir quantitat de gent famosa... Ostres, uau! Sí, sí, sí. Jo vaig fer entrevistes, adeus a mare, sobretot de gent famosa i molta de la gent famosa va venir aquí a Ràdio d'Esbert a celebrar la inauguració. Això era l'any 1984. 84. Sí. Correcte, clar, 40 anys. Sí, sí. Doncs l'altre dia vaig estar a la gala de celebració de TV3, perquè en aquell moment, clar, nosaltres vam començar i ells també vam començar... A la part. Sí, més o menys a la part. I llavors jo tenia molts amics que estaven treballant allà i anava molt sovint. vaig tenir l'oportunitat de quedar-me a treballar allà, però el que m'oferien no em feia molta gràcia perquè era... No et convencia? No, perquè era a la redacció de notícies, a la redacció. Ah, bueno, està bé, la redacció de notícies. Bé, no em feia massa gràcia, la veritat. Llavors, bueno, vaig dir que no, però molta gent de la que va començar aquí a la ràdio va marxar cap allà i encara estan allà. I llavors vaig anar a la gala i, bueno, el que passa, la gala va ser fantàstica. On la feia? On estava? Al TV3, al TV3. Ah, en algun plató d'allà de l'estudi. Sí, allà hi ha espais immensos i fantàstics. I va estar molt bé i després em penso que va ser aquest divendres, no?, que la van fer, no? Sí, la van retransmetre el divendres a la nit, sí, sí. Doncs ja portava uns dies gravada. Bé, la qüestió és que m'ho vaig passar molt bé. Que bé. I, escolta, i fantàstic. I després una altra cosa que he vist, el que passa és que va durar molt pocs dies, és que vaig anar a liceo a veure l'Israel Fernández, que és un cantaor. A ell no li agrada que li diguin cantaor. No? És flamenco, evidentment. Ah, val, val, val. Jo és que aquests matisos jo em perdo. No, clar, si és flamenco, és un cantaor. Un cantaor, vinga. Però bé, però no li fa massa gràcia, va bé? Però a mi em va agradar molt el que va fer el liceu, la veritat, perquè va cantar soleares, boleries, i després va haver-hi un moment que em va fer molta gràcia, em va agradar molt, perquè es va posar al piano i va cantar i tocar una cançó que es va fer molt popular i que tu segurament no l'has escoltat pràcticament mai, que era Vino Amargo. Doncs no, la veritat. Vino Amargo, que no té alegria... Bé, doncs això, la veritat és que no l'has escoltat mai. Això em va fer molta gràcia, perquè ja dic, en un moment d'una, es va posar al piano i va cantar el Vino Amargo. Estava acompanyat per el Diego El Morau, que era el guitarrista, val, i bueno, va estar cantant soleares, boleries, tots els palos del flamenco, per dir-ho d'alguna manera, val. I després, doncs res, ara anem a fer un repàs a la cartellera, perquè l'altre dia em vaig enfadar amb mi mateixa perquè no havia parlat de res per als nens. Dels nens, és veritat que ho has dit, sí. Sí, sí, i jo crec que és molt important que els pares es dediquin... També a portar el teatre. A portar els nens al teatre, perquè jo, bueno, clar, això és una apunió molt personal meva, però la veritat és que és molt important la música i el teatre. El teatre, sí, sí. Per el cinema, vull dir, per a la gent, per a les persones i per als nens encara més, vull dir que... Bueno, que vagin agafant l'avi, no? Exacte, exacte, exacte. Jo sempre penso que... És com la lectura, si veuen que els pares llegeixen... Sí, senyora. Si se'ls fomenta i això, després també és més fàcil. Ho has dit clarament. La lectura també és una cosa que s'ha de fomentar. Sí. A mi m'agrada molt llegir. De fet, a vegades m'agubio i tot, perquè ara estic preparant una cosa de la Mercè Rodoreda i tinc la casa plena de llibres sobre la Mercè Rodoreda. Bueno. O sigui, a tots els racons que miris tinc llibres de la seva vida, de la seva experiència, de les coses que ha escrit i m'encanta llegir. I la veritat és que, suposo, suposo, no ho sé, que més que veure-ho a casa, que també, és que com que a casa no es podia fer soroll de dia, doncs jo em dedicava a dibuixar i a llegir. O sigui, que per això suposo que tinc això. Bueno, parlem dels nens. Vinga, va. Perquè aquests dies podem veure el Teatre Regina, que ja saps que torna una altra vegada a ser un teatre per a nens. Sí, al Teatre Regina, eh? Sí, suposo que no li ha funcionat molt el de canviar als adults, eh? Doncs ara fan la gallina dels sous d'or. Ah, mira. Que xula. És molt xula, aquesta història. O sigui, que està recomanat a partir de tres anys. Val. O sigui, que podeu portar les criatures al teatre, que s'ho passaran superbé. I després, a l'autèntica, també fan una cosa per a nens, i és el patofet. Home, tradicional. Sí, el patofet, però amb titelles ho fan. Ah, mira, està bé. Sí. A mi, és molt personal, eh? A mi les titelles mai m'han acabat de fer el pes. No sé per què. Té un treball increïble. Sí, sí, sí. Increïble, perquè és molt difícil bellugar una titella bé. Però no m'acaben de... No ha acabat. No. Bé, doncs llavors, per als nens teniu el Geoveteatres Regina, la gallina del sous d'or, i a l'autèntica, que està al carrer Martí, per si algú no sap on està l'autèntica, el patofet. A l'antitelles. I està recomanat a partir de dos anys. O sigui, que mira si podeu portar les criatures petites. Home, doncs a partir de dos anys i gairebé que han acabat d'aprendre a parlar. Sí, bueno, doncs mira, ja li servirà per tenir més vocabulari. Bé, doncs això. Anem a parlar una mica de la cartellera que tenim. Per cert, una cosa que volia dir, que no és que sigui de teatre, però m'ha fet molta gràcia, perquè ja saps que ara s'està posant de moda, entre cometes, moda, perquè això sí, sempre ha passat. Va a moda, és això, eh? Sí. Els espectacles que estan fets a través de cartes, no? Ah, sí, sí, sí, sí, sí. Està el cartes d'amor, està el d'això i... Bé, o sigui, n'hi ha uns quants espectacles de cartes, però m'ha fet molta gràcia perquè ara no és carta, però ara les cartes apassionades d'amistat, que hi havia entre Tàpies i Brossa, no es farà un espectacle teatral, però es farà un llibre. Ah, mira. En la qual cosa, suposo que algú de teatre dirà, mira, aprofitem... Anem-ho a representar, no? Sí. Anem a fer-ho de les cartes d'amorosa. Sí, perquè realment és que està de moda. I realment els espectacles que jo he vist... Home, i deu funcionar, no? Sí, sí, això anava a dir. Els que jo he vist a mi m'han agradat. No és un teatre de moviment, però és un teatre que escoltes i t'arriba, no? Sí. És una mica lectura dramatitzada, per dir-ho d'alguna manera, però a mi com que m'agraden també les lectures dramatitzades, però m'ha fet molta gràcia perquè ara resulta que no el podrem veure al teatre. No sé si ara no, però d'aquí a poc potser sí. Potser sí, algú s'ha ingressat, alguna productora s'anima i... Sí, la correspondència entre el poeta, Tàpies i Brossa, o sigui que Déu-n'hi-do. Bé, doncs res. Què més tenim? Tenim, per exemple, a la Quitània... A la Quitània té una programació que m'agrada molt perquè té horaris diferents i dies diferents. Cada setmana, eh? Dius, Maica, això? Cada setmana canvia una mica... Sí, sí. Ara mateix estan fent. Lo Nuestro Estaba Cantado, que és un musical, que la recomano perquè us agradarà molt. Has anat a veure'l? Sí. És una parella i canten i... molt, molt bé. Si lo cuentas, te mato, que és una comèdia, evidentment. Home, sí, sí, clar. Aquesta no l'he vist. I després també una cosa que també he vist que també em sembla molt, molt atractiva i que pot anar a la gent molt, molt petita, o sigui, nens de vuit, a partir dels vuit anys, una cosa així, que és Òpera per Tuti. Ah, mira. O sigui que tenen diferents horaris. Home, si és per Tuti és que és un espectacle familiar, no? Sí, sí, sí, sí. Per això dic que a partir dels vuit anys, més o menys, ja pots portar els crius a veure aquesta Òpera per Tuti, que està super, super bé, també. O sigui que n'hi ha tres espectacles que estan fent a la vegada, diferents horaris, diferents dies, però jo crec que això, bueno, s'ha d'agrair, no? Perquè, sí, la veritat. Al Condal estan fent encara l'Escape Room, que és una mica... La segona part, eh? La segona part, que és el mateix, sí. I també estan fent Gordes. Gordes és un espectacle... Al Condal també? Sí, al Condal, sí. Al Condal ho fan els dilluns. Només els dilluns. Només els dilluns, eh? Sí. I Gordes és un espectacle còmic, però que parla una mica del problema que tenim tots, homes i dones, però potser més les dones, de que... La pressió social per l'estètica, no? Exacte. Que hem de ser primes, que hem de ser joves, que hem de ser tal, igual. I parla d'això. En tema de comèdia, en tema d'humor, però no deixa de ser una crítica... De plasmar una crítica al que dius, sí, sí, sí. Exacte. Adau al sec fan el Regne de les Dones. És una obra, a partir d'una obra de Chekhov. No l'he vist, aniré a veure-la perquè ja saps que a mi Chekhov m'agrada molt. No sé si m'agradarà l'adaptació que hem fet, però el Regne de les Dones és una òpera, o sigui, és una obra a partir d'una obra de Chekhov, que ja saps que és un escritor que m'encanta, d'acord? Al Maldà fan la perla. M'han convidat a l'estrena, però no hi ha anat, hi aniré un d'aquests dies, d'acord? D'acord. Després, continua, continua el Teatre Romea, tot l'any pot ser Nadal, amb el Joan Pera. Sí. Li queda encara temps per... Sí, ostres. Perquè, sí, sí, per això... Doncs Nadal ja fa dies, eh, que no... que ja ha passat. Per això ho comento, perquè... Val, val, val. Té previst acabar el 2 de febrer. Bueno, per la candelera, sí. O sigui que tot l'any pot ser Nadal, ho diu el títol... Ja ho diu. El Joan Pera és un home magnífic, es pot anar sempre a veure els seus espectacles, perquè sempre t'ho passes bé, o sigui que... Però, bueno... Després també tenim una obra que l'han fet a la sala Atrium, que es diu El contrari. I El contrari també parla una mica de... bueno, del problema que tenim també les dones, concretament, no? Sí. Està una mica ambientada en els clàssics d'Ibsen. A mi, ja saps que m'agrada molt, també, Chekhov i Ibsen. I la veritat és que, bueno, és una obra que parla una mica de... del problema que tenim les dones respecte a com se'ns veu a la societat. O sigui que si fa o no fa... Sí, sí. És el mateix que... La temàtica és bastant semblant. Sí, exacte. És el mateix, el que passa és que, bueno, és un muntatge totalment diferent, eh? Això ho estan fent a l'Atrium. Jo saps que vaig a veure la setmana que ve, a Maica, que crec que n'hem parlat, la de Fitz Roy. Ah, és boníssima. I, a més a més, a més a més de que és bona, és que es veu claríssim perquè l'han reposat ja. Aquesta és la tercera vegada que la fan. Sí, sí, sí. Bueno, no sé quina vegada és, però... La tercera vegada que l'han reposat. Suposo que la continuen fent al Borràs, no? Crec que sí. Vale. Crec que sí. Ara ho comprovem, a veure. Però és una obra, la veritat és que val la pena de veure-la, perquè, a més a més, estan fantàstiques les protagonistes. Sí, mira, el teatre Borràs, sí, sí. Sí, el Borràs, no? O sigui que ja és la tercera vegada que la fan. Crec que una de les actrius l'han canviat. Una de les actrius l'han canviat. Ah, doncs tornaré a veure-la. Sí. Hi havia una actriu que la Natàlia... Sí. Bé, la que feia de nena a l'Ocerrano, que sortia, doncs aquesta ja no hi és. L'han posat una altra. Ara són la Sílvia Bel, la Míria Miscla, la Sara Espígol i la Mima Riera. Ah, d'acord. Doncs són totes bones, vull dir que són totes bones, val la pena d'anar-hi perquè és una bona obra. Si no heu anat a veure-la, ho dic perquè s'està a punt d'acabar. Sí. La Lali i Simon, que estan fent el Romea, acaba el 28 d'aquest mes. És una obra molt interessant, està dirigida per el Sergi Berbell. Sí. La interpretació està a càrrec de l'Emma Vila-Rasau, que a mi ja saps que m'encanta. Sí. Surt la Montplans, també, i la Júlia Bunyoc. I és una obra molt i molt interessant, a part de que m'agraden les actrius, la veritat. Però parla una mica d'una persona que és una estrella i passa molta estona fora de casa i només vivint per això, per la seva feina. I llavors, bueno, és una mica parlar d'això, de que si estàs fora de casa no pots veure els teus fills, no tens vida privada, entre cometes. Sí, sí, totalment. I la veritat és que a mi em va agradar molt i ja dic, acaba el dia 28 d'aquest mes. O sigui que teniu pocs dies per anar a veure la Lannis Diamond. Mira, fins aquest cap de setmana. Per cert, volia comentar, he parlat aquí alguna vegada de producers. De producers, sí. I m'han fan molta gràcia perquè, ho he dit moltes vegades, que m'agrada molt i que tal i que qual, els meus amics i coneguts van a veure-la i després van trucant o ens veiem i diuen, ai, m'ha encantat, m'ha encantat. Que bona, no? Que guai, que xula. Sí, per tant, la recomano des d'aquí perquè tothom que li he dit que la vagi a veure... Crec que aniran a Madrid a fer-la també, aquesta, eh? Sí, sí, sí, sí. I van a Madrid a fer gira. No, a fer... Sí, bueno, la gira, no? L'espectacle. Sí, però vull dir que estaran, penso que són tres mesos. Tres mesos, o? Penso que estaran tres mesos. Doncs de producers, ja dic, té un èxit fantàstic. Recordeu, jo sempre ho dic, o sigui, a més a més és que surt molt, gent. Sí. Moltíssima gent. Estan divinament dirigits per l'Àngel Jatzer i l'Enric Cambrai, que és un actor també molt jovenet i que s'ha ajuntat moltes vegades amb el Jatzer. Amb el Jatzer. Sí, i que ara treballen molt junts. No diré què és l'ajudant de direcció, perquè... Però, bueno, està aprenent, no? Sí, però està molt bé. Sí, sí, val la pena, eh? I la veritat és que, bueno, tothom que ha anat a veure-la em diu, no? És fantàstica. Espectacular, genial. Sí. Uau. És el musical més premiat de la història. Ostres. O sigui que poca broma, eh? Sí. Perquè, evidentment, va estrenar-se a brot, vull? Sí. Suposo que la qualitat no vocal dels cantants, l'obra en si, el fil argumental, no? La narrativa que explica l'obra o... No sé, també la vestimenta que deuen portar o la manera de ballar i tot deu ser com molt espectacular. També, també. Aquesta divertidíssima comèdia va crear-la el Melbrook. El Melbrook, val? I, al llarg de la seva història, evidentment, perquè porta anys envoltant, no aquesta del Jatzer, però sí l'obra, ha tingut uns quants premis. Ha tingut el Premi Toni, els Premi Òscar i el Premi Grammy. Poca broma, eh? Vinga. Uau. Els té tots. O sigui, un trio d'asses. I la veritat és que val la pena d'anar-hi. I, a més a més, ho torno a dir, perquè molts amics que han anat, perquè m'han sentit recomanar-la, tothom em diu que encantadíssim de veure-la. Mira, que bé tu. Sí. Però, bé, doncs, tot s'acaba, eh? O sigui que... Sí, sí, sí. La gent que s'espavili per anar-la a veure aquí o, sinó, que ja haurà de comprar entrades per anar a Madrid. Perquè, a més a més, n'hi ha dies que encara, i mira que fa temps que les estan fent... Que està ple, ja? Encara que estan exaurides, sí. Sí. Bé, és que potser la gent també ho agafa amb molta entel·lació, també, les entrades. Perquè a mi aquestes me les van regalar, Maica, també per produces. Al Nadal em van regalar dues entrades per anar-hi. I t'ho vas passar superbé, no? No, no, no, encara no hi he anat. Ah, no has anat? No, perquè em van regalar les entrades, però me les van regalar, em sembla, que per anar al... No sé si a principis de febrer o... Bueno, just abans que acabin aquí a Barcelona. Bueno, doncs ala, ja parlarem quan vagis, eh? Sí, sí, a veure, ja diré el que. Una altra que també està en les entrades exaurides... Vinga, ens queda l'última, eh, Maica, va. Ah, bueno, doncs una que està en les entrades exaurides és l'Alegria que passa. Ah. Que l'estan fent al Teatre Poliorama. Sí. I resulta que estan exaurides també les localitats, o sigui que si voleu veure-la, que està molt bé, que val la pena, doncs espavileu, perquè si no, no la podreu veure. No, no, ens quedarem amb les ganes. Ah, sí. I una altra història. Austràlia, per exemple, que la fan al Teatre Texas, al nou, al nou Teatre Texas, a mi em va agradar molt. Molt, perquè és la història de dues germanes, una que viu a Austràlia i l'altra que viu a Barcelona. Oh, mira. I la que viu a Austràlia vol tenir un fill i no pot. I l'han intentat moltes vegades. Tècniques de reproducció. I moltes vegades no pot. I llavors li demana a la seva germana si li pot donar el seu... Un òvuls, una donació d'Òvuls. I llavors la germana se'n va a Austràlia per fer-ho i aquí comença tota la història. A mi em va semblar una història molt original i em va agradar molt, la veritat. I l'espai Texas és nou i la veritat és que quan ho van inaugurar, te'n recordes que vaig anar i vaig parlar d'ell? Sí, en vam comentar-ho, sí, sí. Que val la pena d'anar-hi, eh? Maica, seguim parlant la propera setmana, d'acord? D'acord. Llavors serà, sí, en el nostre horari habitual, a les 12 i 10, que avui hem tingut un petit canvi. La Maica ens ha fet aquest favor, gràcies Maica. No és un favor, carinyo. Bueno, és igual. Maica, fins la setmana que ve, d'acord? Adeu. Vinga, adeu. Una bona setmana. Adeu. Doncs el que hem dit nosaltres, marxem, us hem estat fent companyia des de les 10 demà. Tornarem a la mateixa hora aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM. Una abraçada. Que tingueu molt bona tarda. Que tingueu molt bona tarda. Que tingueu molt bona tarda. Que tingueu molt bona tarda.