#532 - Entrevista amb Desiree Bujanda sobre l'addicció i la recuperació familiar

. Molt bon dia, Sant Just. Passen 5 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts, 30 de gener. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just. Ja m'ho coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11, parlarem de l'actualitat Sant Justenca amb la Mariona Salles. Llegirem els 3 titulars a les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, la Vanguardia, també el periòdico i el punt avui. Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i l'efemèrida musical i acabarem l'hora trucant el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10, com sempre, farem l'entrevista del dia. Avui tenim a la Sant Justenca Desiree Bujanda, que és l'autora del llibre anomenat Jo, madre de un addicto. Parlarem amb ella sobre la recuperació de l'addicció i com ho viu una família. Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí. A les 11 i 40 tindrem a la gent de l'associació de gent gran de Sant Just, amb qui farem una mica de tertúlia i repassarem les activitats que, com a entitat, tenen preparades. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixarà caure l'Elvira Sánchez, que és dietista i nutricionista. Amb ella farem l'espai de nutrició. Avui ja ens ha dit que ens parlarà de l'alimentació infantil. I acabarem el programa trucant a l'advocat Frank Rigol. Amb ell sempre fem quinzenalment els dimarts la secció de coaching. Vinga, va, que tot això serà de seguida, eh? No marxeu, que comencem! Ara deixem una cançó que es diu Corren. Segurament us sonarà una cançó que, en aquest cas, versiona la companyia d'Agoll de Gomen, un musical que van fer l'any 2011, a cop de rock, que es diu el musical, la cançó Corren. És tard No sé quina hora és Res fos fa estona És fàcil veure que no hi ets Ni un paper Ja poc importa Poso els peus a terra Vull caminar Necessito despertar En un dia radiant Encara em queda temps per descobrir Tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir Corren, corren pels carrers Corren, paraules que no s'esborren Imatges que no se'n van I floren, ploren pels carrers Ploren, com gotes d'aigua S'enyoren, aquells que ja no es veuran Difícil descobrir Qui sóc avui I una gota em cau Mentre una altra em treu la set Plou i fa sol alhora Tumba la bala, tumba la bala Que m'apuntava era la meva Jo mateixa em disparava Raig de llum Il·lumina em treu-me el fum Una revolució dins meu Que s'adueix i es transforma No, no, no, no, no, no, no, no s'esborra No, no, no, no, no, no, no s'esborra Anar-te a buscar, nena, no és broma. Hauria d'haver estat diferent, però en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descobrir com d'allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, on gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, pels carrers, ploren, on gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, on gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. Magnífica versió que ens fa l'agenda d'agoll de gom amb aquesta cançó tradicional catalana, Corren. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Passant 12 minuts de les 10 del matí esteu escoltant Ràdio d'Esberna en el magazín del matí, la Rambla. Ara passarem a fer l'actualitat Sant Justenca i a llegir aquests tres titulars destacats de les notícies de Sant Just amb la Mariona. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Doncs vinga, som-hi amb l'actualitat d'aquí del poble. Doncs mira, comencem amb la CES que organitza una conferència i una excursió dins del cicle El fet militar en la història de Catalunya durant aquest febrer. El 9 de febrer a les 8 del vespre tindrem en lloc la conferència El compromís de Casp i la fi del Comptat d'Urgell a la Sala Piquet de l'Ateneu. Serà una xerrada a càrrec d'Àngels Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, director de la càtedra UB d'Estudis del Renaixement de Molins de Rei i ha publicat recentment el llibre del Sometent als Mossos d'Esquadra. Molt bé. Em sembla, Mariona, que aquesta conferència era la que s'havia de fer el mes passat, no? Exacte. Però es va canviar. És que em sona de bé. Et sembla bé, et sembla bé. Ja havíem parlat d'aquesta conferència. Sí, dic, estic tenint un dejopo. Ja havíem parlat d'aquesta conferència i ara es farà finalment el 9 de febrer a les 8 del vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu. Molt bé, doncs veiem que deuria d'haver algun problema amb el conferencià, amb el tema de la reunió. Per tant, es va posposar i es fa aquest mes, ara. El 9 de febrer. Molt bé. Llavors, tot seguit, l'11 de febrer, és a dir, el següent diumenge, la CEA es organitza una excursió al Delta de l'Ebre i els participants podran gaudir d'una ruta a peu pel GR 92 que ofereix dos recorreguts, un de més llarg, des de l'Ametlla fins a l'Ampolla, de 15 quilòmetres i mig, i un altre més curt, des de la punta de l'Àliga fins a l'Ampolla, de 8 quilòmetres, quasi 8 quilòmetres i mig. Molt bé. I a més, també es farà una visita cultural al Mirador Nord de la Bassa de les Olles del Delta de l'Ebre i les inscripcions ja estan obertes a través d'un formulari a la pàgina web de la CEA i que d'aquí uns minuts també el tindreu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El preu de l'excursió són 20 euros per a socis i sòcies de la CEA i 23 per a qui no sigui soci. I és important destacar que qui no disposi de llicència federativa haurà de fer una transferència de 5 euros i 70 cèntims al compte bancari que trobareu d'aquí uns minuts a la pàgina web de Ràdio d'Esvern abans del divendres anterior a l'excursió. D'acord. És a dir, abans d'aquest divendres. Una mica com sempre, no? Quan es fan excursions de la CEA que sempre s'ha d'inscriure on s'ha d'inscriure una miqueta abans, suposo que per fer la previsió i organitzar i tot això. Exacte. Però, bueno. Molt bé, doncs tenim que la CEA és el proper cap de setmana, és a dir, no aquest, sinó el següent fa aquesta excursió de cicle i també dos dies abans del divendres la conferència que té a veure amb el tema. Què més tenim, Mariona, de Notícies de Sant Just? Doncs ara passem a parlar del proper documental del mes. Ah, molt bé. Que es farà el 16 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala del 50 anari, com sempre. I en aquest cas es projectarà la pel·lícula Domingo, Domingo. Ah, mira. És una obra dirigida per Laura García Andreu que s'enfoca en la vida de Domingo, Domingo, que és un agricultor valencià que lluita contra les grans multinacionals amb la creació d'una nova patent de taronja. Fixa't. És a dir, un tema que està a prou a l'ordre del dia perquè, a més, també parla sobre el canvi climàtic i la importància de l'agricultura dins del canvi climàtic i dins de les multinacionals. I bé, serà una pel·lícula d'una durada de 71 minuts i és un documental de producció hispano-lituana del 2023 que, com deia, explora temes rellevants com el canvi climàtic i els desafiaments econòmics en l'agricultura actual. Mira, justament sobre el tema que va parlar l'Anna Canyó. L'Anna Canyó, exacte. La investigadora del Centre de Grugia Nòmica. I bé, es projectarà en català i amb subtítols en català també per qui no acabi d'escoltar bé que de vegades sempre va... encara que entenguem perfectament l'idioma amb què és la pel·lícula, va bé tenir subtítols. Clar. I després de la projecció, com s'està fent últimament el documental del mes a l'Ateneu, hi haurà una petita conferència de debat amb un expert sobre el tema. Home, aquí seria clau que vingués l'Anna Canyó. Seria molt clau que vingués l'Anna Canyó, però està molt ocupada l'Anna, perquè amb les recerques importantíssimes que estan fent... Té molta feina, moltíssima feina, moltíssima feina, sí. Però bé, això, doncs, com estan fent últimament a totes les sessions del documental del mes a l'Ateneu, ve un expert o experta parlar sobre el tema, i així es pot fer com una petita conferència de debat per acabar d'aprofundir bé en el tema que s'ha vist el documental. Com tots els documentals, les entrades estan a 7 euros per públic general i per als socis i sòcies de l'Ateneu, hi ha un preu reduït de 5 euros. i es compren a taquilla. Molt bé. Has dit que tracta concretament, has dit l'agricultura, no?, amb el canvi climàtic aquí a Espanya, però concretament el tema de la producció de les taronges? És... Com he dit... D'un home que patenta una espècie de taronga? L'home aquest que es diu Domingo Domingo. Hosti, és que és curiós ja el nom, eh? Sí, sí, sí. Ha fet la... Bueno, ha creat una nova patent de taronga per lluitar contra les grans multinacionals. Fixa't. Així que, si voleu saber més sobre aquest tema, ja sabeu. El 16 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del 50 d'anari. Molt bé. Doncs també tenim un altre titular, ja una notícia més, i ens falta l'última, Mariona. Doncs passem a parlar de l'atur, de les dades del mercat de treball del Bas Llobregat, que ha experimentat un augment en el nombre de persones que busquen feina i una disminució dels llocs de treball disponibles durant el desembre del 2023. Sempre sabeu que les dades les donem un mes o un parell de mesos després, perquè és quan surten els informes. Lògic. Ja estem acabant gener, però parlem de les dades del desembre. Llavors, el registre de demandants d'ocupació ha crescut respecte al mes anterior, encara que segueix sent inferior al del 2019. Aquest increment s'ha observat principalment en la categoria de la resta de demandants, amb un augment de 4.123 persones, equivalent a un 52%. I, a més, l'atur ha crescut un 1% anual, amb 397 persones més. I la desocupació en altres categories ha disminuït lleugerament. Aquesta situació contrasta amb la disminució general de l'atur des de l'inici de la pandèmia, amb un total de 33.909 persones aturades al Bas Llobregat, que és un 13 menys que abans de la pandèmia. I la fabricació de vehicles de motor és un dels sectors més afectats, amb un increment del 49% en el nombre d'aturats, seguit de prop per l'impacte de la reestructuració en el sector financer. Pel que fa a l'ocupació, s'ha registrat una disminució de 1.717 llocs de treball en comparació amb el novembre, situant el total d'afiliacions a 359.757. I tot i això, la comarca ha experimentat un creixement general de l'ocupació d'un 8% des del desembre del 2019, destacant-se en els serveis de tecnologia de la informació com una de les activitats amb major creixement d'aturats, amb un augment del 31% respecte al 2019. Molt bé. La gent que vulgui tenir, Mariona, aquestes dades, tornar-se a llegir, perquè a vegades tants números pot ser una mica estressant, no? Sí, sí, totalment. D'aquí uns minuts estarà penjat a Ràdio d'Esvern el mateix que acabo de dir i, a més, també linkat amb els informes desenvolupats, amb totes les gràfiques que fan des de l'Observatori Comarcal del Basli Obregat. Molt bé, perquè recordem aquestes dades, aquests gràfics i tota aquesta informació, la recull l'Observatori d'aquí del Consell Comarcal. Exacte. del Basli Obregat. Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit ja els tres titulars. Si et sembla, deixem una cançó breu avui i passem a les portades dels diaris. Perfecte, Núria. Fins ara. Molt bé, fins ara. Mira, concretament, deixarem el tema Ain't no mountain high enough. Listen, baby Ain't no mountain high, Ain't no valley low, Ain't no river wide enough, baby. If you need me call me, no matter where you are, no matter how far, don't worry baby. Just call my name, I'll be there in a hurry, you don't have to worry, cause baby there ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough, ain't no river wide enough, to keep me from getting to you baby. Remember the day, remember the day, remember the day, I set you free, I told you you could always count on me, darling, from that day on, I made a vow, I'll be there when you want me somewhere, somehow, oh baby there ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough, ain't no river wide enough, to keep me from getting to you baby. Oh no darling, no wind, no rain, oh winter cold, can't stop me baby, cause you are my goal, if you're ever in trouble, I'll be there on the double, just sinless for me, oh baby, my love is alive, way down in my heart, although we're miles apart. If you ever need a helping hand, I'll be there on the double, just as fast as I can, don't you know that there ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough, ain't no river wide enough, to keep me from getting to you baby. Don't you know that there ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough, ain't no river wide enough, ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough. Les 10 i 23 passem a fer les portades dels diaris d'avui dimarts 30 de gener. Mariona, quines són les notícies que obren els diaris d'avui? La portada de l'ara d'avui obre dient que la justícia reactiva la trama russa i allarga la investigació de tsunami. Oh mira. Diu, objectiu, traïció. La defensa creu que el jutge Aguirre pretén incorporar el cas Bolhoff al delicte de traïció. I objectiu, terrorisme. García Castellón aprova una pròrroga de sis mesos per vincular tsunami i terrorisme. Doncs sí, segueix el tema del tsunami democràtic, del CDER i de l'operació en Catalunya en general. En fotografia principal de la portada d'avui de l'ara veiem l'Hospital Clínic que mira el futur. Diu, representants de totes les institucions implicades van firmar ahir l'acord per la construcció a la Diagonal, els actuals terrenys esportius universitaris del nou campus de salut i recerca de l'Hospital Clínic, un projecte que fa anys que s'impulsa i a la fotografia veiem aquests dirigents firmant aquest acord per la construcció d'aquest campus de salut. Ostres, important no va tant, no? Vull dir, els camps esportius d'enllà de la UB representa que van fora i s'hi construirà aquest hospital. Un nou campus de salut i recerca de l'Hospital Clínic. Ah, molt bé. Exacte. Seguim, l'ara diu que el Pròxim Orient conté la respiració per la resposta dels Estats Units a l'atac de Jordània. També veiem que la direcció de Junts opta per expulsar Casol enmig d'una forta tensió interna i la portada de l'ara tanca dient que la pugna pel control del partit fractura Vox a les Balears. Doncs sí, també moviments polítics a la ultradreta de la illa Balear. Seguim amb més portades, Mariona. La Vanguardia obre avui amb el conflicte català i diu que el PSOE acusa els jutges d'ingerència per laminar l'amnistia. El jutge Aguirre relata una possible alta traïció de Puigdemont, un delicte exclòs de la llei de perdó. Caram. També menciona que el Congrés vota avui la llei que encara es negocia. La llei d'amnistia. Exacte. Què més tenim a la portada de la Vanguardia? En fotografia principal tornem a veure els tractors tallant les carreteres a França. Diu que la lluita del camp arriba a les portes de París. Les vuit autopistes d'entrada i sortida de París van quedar-hi bloquejades per la protesta dels agricultors francesos. Transportistes i particulars que no tenien alternatives van veure obligats a transitar per la xarxa secundària de carreteres, que va quedar col·lapsada, evidentment, diu a la foto la policia que conté la protesta a la localitat d'Argenteoll. Mare meva, tu, eh? Si que es veuen aquí camions i policies fent aquest cordó perquè no passin. Bé, què més diu la Vanguardia? La Vanguardia diu que una funerària robava cadàvers i els venia a la universitat per 1.200 euros. Detingudes a València, quatre persones implicades en la trama. Hòstia, tràfic de cadàvers? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Mare meva, però la universitat, quan entenc que era per investigar els cossos, vull dir, cossos per la ciència, no es pregunten? Pels alumnes de la medicina i... Però, clar. No preguntes d'on surten els que... En fi. Atenció, perquè diu que la Policia Nacional ha desarticulat a València una trama delictiva que presumptament falsificava documentació per robar cadàvers de persones vulnerables que morien en hospitals i residències i vendre'ls a facultats de medicina per 1.200 euros cada un. Ostres, guau. És a dir, vull dir, eren persones... Potser ningú reclamava aquests cossos, no? Exacte. Per tant, quedaven això una mica com en el limbo i com que ningú podia dir res, falsejant la documentació, suposo que colaven. En fi, mare meva. Fortíssim. Sí. En tema polític veiem que diputats de Vox a les Balears es rebel·len contra Bascal i també la Vanguardia menciona que la Unió Europea estudia un boicot econòmic a Hongria per pressionar Orban. Ostres, guau. També en fotografia petita veiem també aquest nou hospital que el trasllat del clínic rep l'aval institucional i veiem també la fotografia petita amb la que obria la portada amb gran Lara amb aquests dirigents signant aquest acord. També seguim tema de Fira Tecnològica, diu Lice, més ambicios, s'obre avui a Barcelona. D'acord. I per acabar amb la portada d'avui de La Vanguardia veiem que Riqui Rubió ja s'entrena amb el Barça. Molt bé. Passem ara a la portada del punt avui que obrem titulant La guerra dels cent anys. Diu que el conflicte arabo-israelià atreuarà tots els focus amb la guerra a Gaza, però que fa molts anys que s'arrossega i no s'hi veu cap sortida ni a curt ni a mitjat armeni. També en referència al punt avui, altres notícies, doncs per exemple el nou pas per portar l'hospital clínic a la zona universitària de la Diagonal. També parlen que els pagesos intensifiquen la protesta amb el bloqueig dels accessos a París. I també parlen de la pròrroga dels sumaris de Tsunami i Bolov. Diuen que hi ha més maniobres judicials a la vigília que es debaten al Congrés a la llei d'amnistia. I pel que fa als esports, parlen que Riqui Rubió troba forces per tornar i s'incorpora als entrenaments del Barça. Després passem a la portada del periòdico que obre amb la notícia vinculada amb la preocupació per si la sequera no s'alleuja en els pròxims mesos. Diu que el nivell dels envassaments complicarà potabilitzar l'aigua. L'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua i ATL, Aigua Ester Llobregat, es plantegen com millorar el procés si amb la calor la qualitat de les reserves empitjora. Grups ecologistes denuncien la reducció del cabal dels rius. La imatge de portada és per la llum verda al nou hospital clínic. Diu que set institucions ja firmen el conveni que farà possible el projecte de traslladar part de l'activitat de l'hospital a la Diagonal. També parla que hi ha sis empreses internacionals que estan instal·lats a Barcelona després de l'arribada del ISAE. El Congrés Mundial de la Indústria Audiovisual obre les seves portes avui a la Fira de Barcelona. Després també altres notícies més breus del periòdico a la portada del diari d'avui. Diu que Catalunya veta el mòbil a primària i el restringeix a secundària. També que el jutge insisteix a investigar les relacions del procés amb interessos russos. I també parlen de la UNRWA, UNRWA, que crec que és una organització dins de la ONU, en risc per a la implicació d'empleats en l'atac a Israel. Crec que és l'organització que tracta dels refugiats, em sembla, eh? De les persones migrades o refugiades. És the United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugies. Ah, no? In the Near East. Per als refugiats. En concret, pels refugiats palestins. Sí. I després també la portada del periòdico acaba parlant de les possibles esmenes en què el PSOE esgotta la negociació de la llei d'amnistia per lligar el sí d'Esquerra i Junts. Mariona, ja hem vist portades semblants amb els temes destacats, sobretot aquest trasllat de part de l'activitat de l'Hospital Clínic a la Diagonal, i altres temes també sobre l'operació Catalunya. Bé, ho deixem anar a aquest punt. T'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt. Mariona? Perfecte, Núria. I també a la 1 amb l'informatiu complet del migdia. Molt bé, ens escoltem ara. Que vagi bé. Adéu. Smooth Jazz Club. Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera. Amb els problemes de sequera que hi ha. El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials. És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua. És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua, o que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible. El vàter no s'ha de fer servir com a paperera. I, si en lloc de banyar-nos ens dutgem, estarem contribuint a estalviar molta aigua. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Passen sis minuts, a dos quarts d'onze del matí, passem a fer les efemèrides del dia d'avui, aquí a la Rambla, al magazín de ràdio d'Esvern dels matins. Bon dia, Enric! Bon dia, Núria, com estem? Bé, molt bé, de dimarts, amb el cel una mica encapotat. Sí, però no plou, vull dir que no anem bé. Escolta'm, teníem ahir un compromís, que és explicar l'origen de Mercedes. Sí, de Mercedes-Benz. Correcte, doncs mira, el nom Mercedes té un origen de fet molt interessant i lligat a la història de l'automòbil. Mercedes era el nom de la filla d'Emil Giliknek. Ah! Aquest senyor va muntar una fàbrica de cotxes que es deia Dailmier Motoren, que no era Mercedes-Benz encara. No, era... D'acord? Va arribar un acord amb la família Benz, de la qual ahir em van parlar, que van ser els autors del primer cotxe propulsat per benzina. Sí. Aquesta empresa alemanya que es deia Dailmier i Benz es van fusionar creant una nova empresa que portava el nom de Dailmier Benz, A-G. Val. Però el propietari, el senyor Emil, va exigir en el contracte que els noms dels cotxes portessin el nom de la seva filla, que es deia Mercedes. Ah, mira. I a partir d'aquí es van agestant aquesta marca. Sí. I ara és gairebé una marca indissociable. De fet, és més Mercedes que Benz. Sí, sí, sí. Jo porto un Mercedes, no dius jo porto un Benz. No, no, no. El que és curiós és que realment aquestes famílies eren alemanyes, no entenc? Les dues, les dues, sí, sí, sí. Com un alemany li posa la seva filla Mercedes. Doncs això ja no t'ho sé. Vull dir, també és curiós la pregunta, és realment... Sí, sí, perquè aquest senyor es deia Emil Gilinek. No ho sé, potser eren d'origen jueu, perquè no t'ho sabria dir. Sí, sí, sí. En tot cas, aquest és l'origen, aquest és el compromís, ho hem buscat i aquí ho teniu. Escolta'm, anem a les efemèries del dia? El problema resolt. Ah, i tant. El 30 de gener. Vinga. 1933, un personatge, Adolf Hitler, va ser anomenat canciller d'Alemanya després que el seu partit, el partit nazi, es convertís en el més votat a les eleccions del novembre de 1932. Tal dia com avui, eh? Tal dia com avui. Aquest nomenament va ser resultat d'una inestabilitat política i econòmica a Alemanya en un context de crisi després de la Primera Guerra Mundial i la Gran Depressió. No va aconseguir majoria absoluta, però Hitler va ser vist per les figures conservadores, incluent el president actual, Paul Bar Hindenburg, com una opció d'estabilitzar el país. T'ha agafat fort. Aquest ho estabilitzarà, sí, sí. Sí, sí. Bé, un cop al poder, Hitler va consolidar ràpidament el seu règim totalitari, va eliminar llibertats civils, va suprimir l'oposició política i, vaja, va iniciar el tercer rei. La resta és història. Mare meva. Però tot deixa d'unes eleccions. Sí, sí, sí. Hi ha vegades que la gent això no ho sap, és a dir, Hitler va guanyar unes eleccions. Clar que jo... El que passa és que no, obertament, en el seu... En el seu programa, no? No hi havia... No hi havia fareu aquí una massacre, no? No, no, exacte. La solució final no estava inclòs en el seu programa. De fet, va ser a poc a poc que es va anar convertint... Potser ja ho era, però va anar mostrant el que tenia en ment. Sí, sí. I el 30 de gener del 38, l'aviació legionària italiana va llançar un brutal atac contra Barcelona, un bombardeig contra Barcelona. Ostres. Una de les bombes va impactar directament al convent de Sant Felip Neri. Està al barri històric de la ciutat. En aquell moment, el convent estava sent utilitzat com a refugi per nens, molts dels quals eren orfes i que havien estat evacuats de les seves cases ja bombardejades. Resultat devastador. 42 persones van morir, la majoria infants. El bombardeig també va causar danys a l'estructura del convent i, de fet, avui encara es poden veure algunes marques de l'esclat de les bombes a la façana de Sant Felip Neri com a recordatori d'aquest tràgic estaveniment. Suposo que deu ser tot un conjunt històric, allò recordat per aquest bombardeig, clar. I el 30 de gener avui tot és tu, eh? Sí, sí. Jo ho veig, ho veig. En 1972, a Derry, coneguda també com London Derry, una ciutat d'Irlanda del Nord, el primer batalló del regiment de precaigudistes de l'exerc britànic va disparar contra manifestants desarmats durant una marxa pels drets civils. És conegut com el Bloody Sunday. La marxa estava organitzada principalment per protestar contra la internació sense judici, una política que permetia a les autoritats britàniques empresonar sospitosos de terrorisme sense procés judicial. Els fets van succeir en un període de gran tensió a Irlanda del Nord. van enfrontar comunitats, sobretot els republicans, principalment catòlics, que buscaven la unificació d'Irlanda, i els unionistes, principalment protestants, que volien mantenir-se dintre del Regne Unit. Bé, en aquest incident, 14 civils van morir, d'altres van resultar ferits, i la majoria van ser joves i testimonis van informar que molts d'ells van ser disparats mentre fugien. Uau. Sí, sí. I, de fet, l'efemèride musical del dia va lligada a aquesta. Ah, mira. i és que el grup irlandès U2 i U2 van escriure una cançó sobre aquest esdeveniment titulada Sunday Bloody Sunday. És una de les cançons més emblemàtiques de la banda. Va ser llançada com a part del seu àlbum War el 1983. Aquesta cançó reflecteix la frustració, la tristesa provocades per als conflictes a Irlanda del Nord, i moltes vegades ha estat utilitzada com a cançó contra la violència i la no glorificació d'aquest tipus d'accions. De fet, s'ha convertit en un himne per la pau i ha recordat tant per la seva potència musical com el seu missatge profund. Estic fart de tanta guerra que trenca vides humanes mentre els xiquets criden però jo vull ser la nova batalla guanyada. Tornar a casa, posar la guerra en un racó, creiem en el futur, no a la guerra. És part de la lletra de Sunday Bloody Sunday que avui escoltarem. Molt bé, doncs Enric, ens quedem escoltant aquesta cançó aquí a Ràdio d'Esvern 1-2. Sandy Bloody Sandy. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! Vinga, ara anem a fer el temps, que tinc el Carles connectat via telefònica. Hola, molt bon dia, Carles. Molt bon dia, com estem? Bé, molt bé. Aquí, esperant que ens facis la predicció. Doncs sí, continuem amb una situació molt semblant. Ahir els núvols van guanyar el sol, però a la costa de la veu encara hi ha precipitats per a la veu dia, perquè clarament ens apuja com nosaltres ens tornem a tenir i aquests núvols baixos van aguantar durant tot el dia. I com dèiem ahir, avui és un dia que ja es van reduït una miqueta d'aquests núvols. O sigui, ja ho hem tingut present, hem tingut... Carles, et pots acostar una mica més al micro perquè se sent una mica malament. És que saps que la gent auricular, no sé si ara em sents millor així. Ara sí, correcte. Hola? Sí. Vale, doncs, el que dèiem, ahir vam tenir un dia ben gris, però avui sí que ja tenim un dia... Avui ja tenim un dia on sobren una miqueta més de clarianes. A fet, són núvols gràcies al marític, els podrem veure un mica a tot el que és la zona de la serra cultural, podrem veure núvols per sota de la torre de la terra. I són llocs molt boniques, aquests núvols que són marítims. Pel que explicàvem aquests dies, el fet de tenir una temperatura de l'aire més una miqueta més grasa i la temperatura de superfície una mica més alta. Això provoca res puc informar boides a l'aire litoral i quan són molt importants i bufem vents del sud, doncs el que provoca és que tinguem aquesta situació de núvols a prop de la costa. Avui estan més trencats. Avui, com podem veure, tenim algunes ullades de sol. I és que la tendència de cara als propers dies és que tinguem aquesta situació de cada cop més estabilitat. És cert que parlàvem que l'anticiclòs ens en va una mica cap a l'est, se'n va més cap a la zona oriental d'Europa, però és molt gran. I això també afecta una mica la península de Bèria. Això el que provocarà és que tinguem encara dies de molta estabilitat. Avui continuem mirant mapes amb molt llarg de mig, diríem si arriba algun canvi i alguns en plan de meteoficció parlant que a partir del 10 es podria trencar una miqueta aquest anticiclo tan potent i podrien, potser, començar a parlar de canvis o d'arribada de fons que puguin ser una miqueta més potents. Fins llavors, de moment, la veritat és que res de res. El que tindrem aquesta setmana? Doncs avui els núvols una miqueta més trencats, més estonetes de sol, temperatures que pràcticament no canvien. Ahir vam arribar a una màxima de 15, la mínima està de 10. Més o menys els propers dies es mantindrà així la temperatura. Potser a partir de dijous, com que la tendència és que avui es trenqui una mica el cel i demà encara estigui més trencat, demà dimecres tindrem més estona que sol, doncs en comptes dels 15 podríem pujar cap al centre. Dijous, divendres i al cap de setmana, dies esplèndids, on el sol serà el gran protagonista, ja no parlarem de boires, sinó que cada cop tenim més aquesta estabilitat i a més a més la contaminació que pot anar una miqueta més, perquè aquest vent que bufa avui, que bufa una miqueta de vent del sud, és probable que la mà ja no bufi i això provocarà que les zones industrialitzades de l'àrea metropolitana, doncs aquest avís de preventiu de partícules PM10, que el tenim activat en aquests moments, es pugui fins i tot agreujar, perquè no hi haurà vent i tampoc no venti la situació. Així que parlem de tranquil·litat, parlem d'estabilitat, parlem d'anticicló, el cap de setmana ha de ser exactament el mateix i de cara a la setmana vinent el que dèiem, o sigui, la setmana començarà molt tranquil·la, amb unes temperatures que no canvien, seguirem a l'anticicló i potser a partir del dissabte sí que convia la cosa, com a mínim els mapes d'avui ens diuen que el dissabte és just el dia que celebrem el carnestortes de Sant Jús. Però no estem dir que hi hagi una estabilitat dissabte, però sí que el que estem dient és que a partir del dia 10 de febrer els mapes veuen com aquest anticicló es debilita molt més i hi ha la possibilitat d'aquest trip front. Ara falta veure que aquest front de l'Atlàntic ens portin pluja o no. Sí que ens portarà una miqueta més de fresca, però la pluja encara no està gens assegurada. Mare meva, caram, o sigui que un principi de febrer també sec. Molt tranquil, seguirem igual, amb unes temperatures que probablement estremarà dos, tres, quatre graus per sobre i a la nit amb aquesta boira probablement baixin una miqueta, però aquests 10 graus de mínima... Mira, l'any passat fa tot just ara un any teníem una mínima de 3 graus a Sant Jús. o sigui que imagineu-vos com estem. Algú de mínim ha estat de 10. És una autèntica animalada. Sí, sí, a veure quan arriba... És el que ens toca riure. Sí, sí. Molt bé. Doncs, Carles, gràcies per la predicció i tornem a escoltar-te demà a la mateixa hora. D'acord? Perfecte. Doncs aquí serem. Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu. Adéu. Adéu. 5 minuts per les 11 en punt. I ara us animem des d'aquí a Ràdio d'Esberna a participar al concurs de disfresses, de carnes toltes, de la festa que es farà aquí a Sant Jús el dia 10 de febrer dissabte al Parc Maragall. Amb horari partit, horari de matí i també horari de tarda. L'horari de matí està més enfocat i més dedicat a les categories infantils i per la tarda serà més per un públic adult. Us recordem que les inscripcions per participar en el concurs estaran obertes fins al dia 5 de febrer, excepte aquells que es presentin de forma individual que es poden inscriure fins al mateix dia, fins al mateix dia 10, el dia de la festa de carnes toltes, 30 minuts abans del seu inici. Recordem una mica les categories que hi ha per si algú es vol apuntar? Doncs bé, hi ha categoria individual que són disfresses amb un o dos membres. Hi ha la mateixa categoria també individual però infantil que també són disfresses amb un o dos membres però per nens i nenes fins a 12 anys. També hi ha una categoria de grup que són per persones que van disfressades d'entre 3 i 9 membres. Llavors ja tindríem després de grup les comparses que són disfresses amb 10 o més membres o bé les comparses escolars que són 30 o més membres representant una AFA, una associació de famílies d'alumnes d'alguna de les escoles d'aquí de Sant Just. Totes aquestes categories són les diverses categories que s'inclouen en aquest concurs de disfresses de la festa de carnes toltes de Sant Just. hi ha diferents premis per cadascuna de les categories. Per exemple, el primer premi de comparsa escolar són 600 euros, el primer premi per comparsa són 300 euros, també el primer premi per als grups és un val de compra de valor de 200 euros en comerços adherits a d'esvern, comerç i empresa, hi ha dona i empresa, o també hi ha aquests lliuraments de premis que es dividiran en aquestes dues sessions, els premis a les millors comparses escolars i el premi individual infantil que es lliuraran al matí del dia 10 a partir de les 11, mentre que la resta es donaran per la tarda. No ho puc habitar Ja no sé com fer-ho M'ha arribat a les mans Un cop t'hi vèn salcero que ha mogut tot el mercat No me'l puc treure del cap Si vols aquest secret doncs per tres l'has de canviar No ho puc evitar Ja no sé com fer-ho M'ha arribat a les mans Un cop t'hi vèn salcero que ha mogut tot el mercat No me'l puc treure del cap Si vols aquest secret doncs per tres l'has de canviar No em vull saber res Un tecto no creuar-te la mirada No em crec històries inventades De tu ja no em puc treure de Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis Posaia info, tenia bones refes No sabia per què però s'ajuntava les notis El mercat està palman i tu estàs holding Tira la manta Tira la manta, tenia terror No vulguis córrer Catalunya Ràdio Les notícies de les 11 Bon dia, us informa Joan Bota Junts s'inclina per votar no aquesta tarda la llei d'amnistia Si no es garanteix als investigats per terrorisme i alta traïció que hi quedaran inclosos És la valoració que està fent ara mateix l'executiva del partit reunida amb caràcter d'urgència aquest matí segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio La formació considera imprescindible blindar més la normativa després dels últims moviments dels jutges García Castellón i Aguirre en les seves investigacions de Tsunami Democràtic i Belhoff Amb el vot en contra dels de Puigdemont la normativa no tindria suficient majoria parlamentària per tirar endavant i no quedaria aprovada Esquerra sí que té previst votar-hi a favor però no seria suficient els seus vots sumats als del PSOE, sumar Bildu, PNB i Podem Si s'acaba imposant aquest escenari el text de la llei d'amnistia retornaria a la Comissió de Justícia obrint així un nou període d'esmenes La votació de la normativa és aquesta tarda el ple del Congrés que arrenca a les 3 Més notícies, Sara Riera Un grup de més de 130 professors d'ESO i Batxillerat de tot Catalunya han presentat un decàleg de mínims per revertir el poc ús del català als centres i frenar l'emergència lingüística Ho han fet sota la plataforma DocentsCat i han fet arribar la proposta al departament que de moment s'ha compromès a reunir-se amb ells Entre les propostes del decàleg destaquen recuperar les 3 hores setmanals a la matèria ESO i Batxillerat de reforç a les aules d'acollida i que qui ensenyi català tingui una formació acreditada per fer-ho Carme Soler és membre d'aquesta plataforma DocentsCat i professora de català A Batxillerat et fan fer de tot i literatura, llengua, gramàtica, ortografia, comprensió lectora i resulta que no tenim prou hores per fer-ho Els casos de grip reculen un 33% en una setmana i s'han detectat 7.700 contagis la setmana passada Aquesta xifra coincideix amb una rebaixa de la pressió als centres d'atenció primària que han atès menys de 50.000 visites per infeccions respiratòries 9.000 menys que la setmana anterior La incidència de la grip entre els nens de menys de 14 anys també ha baixat clarament l'última setmana després d'un fort repunt de la setmana anterior per acalfar la Covid s'han detectat 2.000 positius Els últims 7 dies són 900 casos menys que la setmana anterior Això quan avui s'ha de decidir si es prorroga o no l'obligació de portar mascareta als centres sanitaris Els Mossos han detingut una persona relacionada amb la mort violenta d'un home de 28 anys aquesta matinada a Cornellà de Llobregat El cadàver ha estat localitzat dins d'un vehicle aparcat al carrer cap a les 5 de la matinada De seguida la divisió d'investigació criminal de la regió metropolitana Surts ha fet càrrec d'aquesta investigació i ja cap a les 7 del matí s'ha detingut un home de 29 anys suposadament relacionat amb els fets El jutjat de guàrdia ha decretat el secret d'actuacions Ja ha obert les portes la fira del sector audiojubel amb l'expectativa de celebrar l'edició més gran de la història del Salon Hem cap allà, Joan Garcià Bon dia, l'IC s'ha fet gran a Barcelona i ja té les dimensions d'un mobile o d'una alimentària s'hi esperen 70.000 visitants Aquestes primeres hores dins la fira molt d'expectació per veure coses i fer contractes com ens ha explicat aquesta congressista de Sant Hipòlit de Voltregà, Osona Ens diem Artur Holm i fabriquem tecnologia per cel·les de reunions, cel·les de conferències auditoris, parlaments i bueno, esperem molts visitants internacionals clients finals, integradors de sistemes que són realment els nostres clients que són els que fan l'instal·lació de tot el sistema d'audio-vídeo i esperem visitants de tot el món Plators de producció virtual experiències immersives i aplicacions d'intel·ligència artificial i robòtica són les tendències més marcades en aquesta edició delícia on les empreses catalanes tenen un 10% més de presència que l'any passat en 80 companyies Joan García, Catalunya, Ràdio Fira Gran Via, l'Hospitalet Esports, Marcos García Riqui Rubio s'entrena aquest migdia amb el Barça de Basca t'ho fa després de mig any de baixa per recuperar la seva salut mental al base del Mas Nou s'exercita per recuperar sensacions les parts no s'imposen cop obligació de fitxatge però la intenció és inscriure Riqui abans del 7 de febrer a l'Eurolliga també en Basca a dos quarts de nou el joventut de l'Atalona rep a casa la Poel de Tel Aviv és un partit de l'Eurocap a la una roda de premsa Xavi Hernández a la prèvia del partit ajornat de Lliga contra l'Assonà que juga demà és la primera a trobar a la pública després d'anunciar el cap de setmana que no seguirà més enllà del juny els jugadors van fer pinya i amb un dinar a casa de Lewandowski sense el cos tècnica primera darrer partit de la 22a jornada Getafe 2 Granada 0 a segon el tècnic de l'Espanyol Luis Miguel Ramis continuarà la banqueta del club aquest cap de setmana contra el Llevant amb Ramis a la banqueta l'equip blanqui blau només ha guanyat un dels últims 7 partits i encara en futbol a la Copa d'Àfrica eliminació de l'actual campiona al Senegal els vuitens de final davant l'anfitriona a la costa d'Ibori els penals el partit i la pròrroga han acabat amb empat a un Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 5 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova La CEA s'organitza una conferència i una excursió dins del cicle el fet militar en la història de Catalunya aquest febrer el 9 de febrer a les 8 del vespre tindrà lloc la conferència el compromís de Caspi i la fi del Comtat d'Urgell a la sala Piquet de la Taneu la xerrada estarà càrrec d'Àngel Casals professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona director de la càtedra d'UV d'Estudis del Renaixement de Molins de Rei i que ha publicat recentment el llibre del Sometent als Mossos d'Esquadra L'11 de febrer la CEA s'organitza una excursió al Delta de l'Ebre i els participants podran gaudir d'una ruta a peu pel GR 92 que ofereix dos recorreguts un de més llarg de la Metlla a l'Ampolla i un altre de més curt des de la punta de l'Àliga fins a l'Ampolla a més es farà una visita cultural al Mirador Nord de la Bassa de les Olles del Delta de l'Ebre les inscripcions per a aquestes activitats ja estan obertes a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern el preu de l'excursió són de 20 euros per als socis i sòcies de la CEA i de 23 euros pels no socis la Taneu de Sant Jús ha programat la projecció del documental Domingo Domingo dins el cicle documentals del mes pel divendres 16 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari aquesta obra dirigida per Laura García Andreu s'enfoca en la vida de Domingo Domingo un agricultor valencià que lluita contra les grans multinacionals amb la creació d'una nova patent de taronja amb una durada de 71 minuts aquest documental de producció hispano-lituana explora temes rellevants com el canvi climàtic i els desafiaments econòmics en l'agricultura actual es projectaran català i subtítols en català després de la projecció hi haurà una petita conferència de debat amb un expert en el tema proporcionant així una oportunitat per aprofundir en els temes tractats el documental i fomentar el diàleg i l'aprenentatge les entrades són a 7 euros pel públic general i un preu reduït de 5 euros pels socis i sòcies de la Taneu segons l'informe més recent de l'Observatori Comarcal el mercat de treball del Bas Llobregat ha experimentat un augment en el nombre de persones que busquen feina i una disminució dels llocs de treball disponibles a desembre del 2023 el registre de demandants d'ocupació ha crescut respecte al mes anterior encara que continua sent inferior al del 2019 aquest increment s'ha observat principalment en la categoria de la resta de demandants amb un augment de 4.123 persones equivalent a un 52% a més l'atur ha crescut un 1% anual amb 397 persones més i la desocupació en altres categories ha disminuït lleugerament aquesta situació contrasta amb la disminució general de l'atur des de l'inici de la pandèmia amb un total de 33.909 persones aturades al Bas Llobregat la fabricació de vehicles a motor és un dels sectors més afectats amb un increment del 49% en el nombre d'aturats seguit de prop per l'impacte de la reestructuració en el sector financer podeu consultar la resta de dades a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem a més informació al butllet horari de les 12 Fins ara d'un czas l'unica T'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, l'únic que vull és estar amb tu, t'ho juro jo, t'ho juro jo, que des d'aquí no ens veuen. T'haurà de que et cantin de nit en un bosc i mirant-te a la cara, que no saps què és, si els meus ulls sobre els teus o la meva mirada. Tres que està l'aire, que ja entres dos i me abracas, i ja no em costa ni una mica dir-te que m'agrades. T'ho juro jo, t'ho juro jo, t'ho juro jo, tell me I'm your wife, you know I'm up for you. T'ho juro jo, t'ho juro jo, heu serait la teva donal, quero estar només amb tu. T'ho juro jo, t'ho juro jo, l'únic que vull és estar amb tu, t'ho juro jo, t'ho juro jo, Que des d'aquí no ens veuen Me d'arro els teus braços, humillo que plou I estem sols dalt d'un arbre Comptem amb els dits d'un a un Tots els vidres de pluja que passen Els vols recollir i envoltar-los al lli Regalar-me'ls Trossets al meu cor Que dius que és de marbre T'ho xuro, t'ho xuro, t'ho xuro Tell me how your wife you know I'm up for you T'ho xuro xuro, t'ho xuro Yo viste la tebada, no, yo viste només amb tu T'ho xuro xuro, t'ho xuro El l'unica vull és estar amb tu T'ho xuro xuro, t'ho xuro Que des d'aquí no ens veuen ningú T'ho xuro xuro, t'ho xuro T'ho xuro xuro, t'ho xuro T'ho xuro xuro Tell me how your wife you know I'm up for you T'ho xuro xuro, t'ho xuro Yo viste la tebada, no, yo viste només amb tu Són les 11 i 12 minuts del matí Comencem ara a la segona hora del magazín matinal La Rambla, de Ràdio d'Esvern, la emissora de Sant Just I comencem l'entrevista del dia La convidada d'avui és la Desiree Bohanda, que viu a Sant Just I és autora del llibre Jo, madre de un addicto Publicat el 2018 amb l'editorial Universo de Libros En lloc de presentar-la com a escriptora Ella, sobretot, ve avui aquí per compartir el seu testimoni I les seves vivències del que li va posar la vida al davant L'addicció del seu fill La saludem, buenos días, Desiree Buenos días Esto no será un he venido a hablar de mi libro exactamente Sino que nos va a servir para romper los estigmas De las adicciones Y hablar sobre todo de esta parte más emocional No médica, no? Desiree, ¿cuándo llegó la enfermedad de tu hijo? ¿No? En la familia, ¿cuándo empezó todo? Bueno, realmente yo descubrí el consumo de marihuana Específicamente, que fue lo que me preocupó En el año 2013 Hace ya 11 años En ese momento el cannabis no estaba tan legalizado como hoy en día Había mucho más tabú sobre el cannabis, la marihuana Y bueno, realmente para nosotros, que somos una familia medianamente funcional Fue algo totalmente inesperado Fue un momento de mucha angustia, de mucha preocupación De no saber qué hacer Porque es algo que jamás pensábamos que nos iba a llegar a la familia Claro ¿Qué sabíais de todo esto, no? Antes del diagnóstico a tu hijo Que por lo que he leído ahora un poco en el libro Es Gustavo, ¿no? ¿Qué sabíais de las drogas? Claro, comentas que erais una familia funcional, ¿no? Medianamente funcional porque la familia perfecta no existe, ¿no? Claro Yo hago referencia a eso porque hay en el estigma Se piensa que el drogadicto, que es como se les llama bajo el estigma Porque realmente es el adicto Es una persona o de una clase social muy pobre, a lo mejor Con muchos traumas, muchas carencias O se imagina muchas veces, las personas creen que es el hijito de papá Que tiene todo, que es un vago, que no hace nada porque todo se lo dan, ¿no? Ese es el imaginario que uno tiene realmente de lo que se llamaba drogadicto antes Por eso yo hago referencia a una familia medianamente funcional Porque tenemos muchos años de casados, tengo dos hijos Y fue algo imprevisto De hecho, se dice que es una enfermedad democrática Porque puede darle a cualquier persona, en cualquier circunstancia Puede tener la enfermedad de la adicción Lo que pasa es que como hay tanto estigma No se ahonda sobre el conocimiento Incluso no se sabe que es una enfermedad como tal La gente piensa que el adicto es un vicioso, es un vago Pobrecita, deciré que el hijo le salió mal Ese es el imaginario que hay, ¿no? Realmente Y yo con mi libro y mi proyecto personal Y estando aquí lo que busco es romper un poco más el estigma Ayudar a la gente a conocer de la enfermedad Y cambiar esa visión para poder ayudar a muchas familias Que sufren en silencio por la culpa, por la vergüenza y por el desconocimiento Y no saber cómo actuar Deciré, ¿cómo fue la aceptación de esta enfermedad a tu hijo? ¿Le diagnostican esta adicción? ¿Tú al principio, en el entorno familiar, lo aceptáis? ¿Sientes culpa? ¿Cómo fue? Mira, es un proceso muy complejo y largo Porque realmente yo no sabía ni siquiera de la adicción O sea, mi única preocupación y de mi esposo en ese momento es Nuestro hijo está consumiendo marihuana ¿Qué es esto? ¿Por qué? Inclusive, el desconocimiento y la ignorancia es tal De que nosotros sabíamos que él consumía alcohol Y el alcohol es una droga legal O sea, el alcohol y la marihuana La diferencia es que una es legal y la otra es ilegal Que el alcohol está socialmente aceptado A diferencia de la marihuana Y nosotros no reparábamos en el alcohol Nuestra angustia fue la marihuana Nosotros no hablábamos de adicción, solo del consumo De hecho, empezamos a ir a especialistas, psiquiatras Y realmente, de hecho, yo cuento en el libro Que el primer psiquiatra, cuando me dijo que mi hijo estaba enfermo Y que tenía que internarlo Porque tenía una enfermedad mental Yo me fui corriendo de allí y yo no volví Porque yo no sabía que era una enfermedad mental Yo no entendía eso Yo dije, el loco es él O sea, ¿cómo me va a decir que mi hijo está enfermo mentalmente? Entonces, fue un proceso muy largo Primero, de dos años de negación Porque el adicto lo niega El adicto siempre cree que puede controlar El adicto siempre dice a la familia Tú eres una exagerada Eso no es así, yo lo controlo Y uno va observando Yo lo que observaba era que él no podía parar O sea, uno tiene la imagen de que si Mi hijo estudiaba en la universidad De hecho, mi hijo se graduó en la universidad Y yo decía, ¿cómo puede ser que no puede parar? En familia hablábamos ¿Cómo por amor a tus padres no puedes dejar eso? Y veíamos que era imposible De ahí la búsqueda de ayuda, ¿no? Claro, no es, ¿no? Tanto una fuerza de voluntad que... Para nada Hay un dicho muy poderoso que dice Querer no es poder en el mundo de las adicciones Ojo, hay consumo Hay abuso Hay dependencia Y llegas a la adicción O sea, no todo el que consume una droga Es adicto De hecho, a mí En mi proyecto personal En mis conversatorios No me gusta satanizar las drogas Porque satanizando las drogas No conseguimos absolutamente nada La droga está allí Hay drogas legales Hay drogas ilegales Lo que hay es que manejar la prevención Consciente en base al conocimiento de riesgos ¿No? Pero realmente Para uno no sabe lo que es adicción Yo vine a aprender de la adicción Fue cuando ya mi hijo entró A tratamiento residencial dos años después Porque por la negación Él no aceptaba ayuda Claro Y muchas veces la familia Que no fue nuestro caso Pero lo he visto en muchos casos Evade La familia se vuelve un cómplice Porque la familia también tiene su propia enfermedad Que es la codependencia emocional Y se denomina coadicción El hijo En todo este proceso de dolor Culpa y vergüenza Se va convirtiendo en tu droga Vives en función de tu familiar Hablo del hijo porque es mi caso Pero vale para el cónyuge Vale para la hermana Vale para el tío Para el familiar que sea Y llega un momento En que tu vida solo gira En función de esa persona Si consumió Si no consumió Con quien salió Si me robó A ti te pasó eso Tuviste esta codependencia Totalmente Y de allí es mi libro O sea si realmente tú dices Cuál es el objetivo de mi libro Y lees la primera frase en la portada Dice Sanando la codependencia emocional Y derribando estigmas La familia genera una codependencia emocional Insana Hacia el adicto Y vives solo en función Y dejas tu vida propia Entonces sanar esa codependencia emocional También es aceptación de parte de la familia Claro Para dedicarte a trabajar en tu enfermedad Y saber que indistintamente que el adicto se recupera o no Porque no todos los casos son exitosos La familia tiene que seguir adelante Y ese es mi proyecto personal Primero orientar a la familia Que esté viviendo lo que yo viví Y que yo no sabía cómo enfrentar Porque estuve dos años en un laberinto sin salida Más todo el proceso de tratamiento después Cuando él estuvo interno Y quiero ayudar a que A orientar A saber qué es lo que sucede Qué es lo que se vive Pero que al final hay que buscar una solución E indistintamente de lo exitoso Que sea el caso Uno tiene que recuperar su vida propia Porque decir, ¿cómo cambió la relación? ¿Cómo conseguisteis que de esa relación tóxica Entre tú y tu hijo se fuera transformando? Entiendo que ahora tu hijo está mejor No sé si recuperado o no Pero supongo que la relación ha ido cambiando ¿Cómo ha sido ese proceso? Mi hijo tiene nueve años sobrio Esta vivencia ha sido una historia Con un final muy feliz Como lo digo en mi libro Porque ha sido un proceso de aprendizaje para todos De ver la vida de diferentes formas Yo creo que un adicto recuperado Es la persona que más puede valorar Ese morir y volver a nacer El dejar donde estaba Donde sufría tanto Porque la gente cree que es un vicioso Que es una mala persona Y realmente el adicto sufre muchísimo Por no poder controlar ese cerebro Que lo lleva al consumo Por una cantidad de factores neuroquímicos Fisiológicos, etcétera Y el adicto valora muchísimo su sobriedad Y en este proceso de aprendizaje Si la familia realmente quiere hacer Un verdadero tratamiento junto con el adicto Quiere apoyarlo Porque hay que conocer la enfermedad Hay que entender su sintomatología Es una enfermedad del cerebro Es una enfermedad de las emociones Y es una enfermedad crónica No se cura Es para toda la vida Se trata pero no se cura Entonces si la familia realmente se involucra Ellos se convierten en sabios Para la familia Nos hacen ser mejor personas Vivir de mejor forma Valorar la vida como nadie Y bueno, vivir siendo mejor personas Y la relación de nosotros Es de mucho orgullo De mucho amor De mucho crecimiento personal Y bueno, justamente La portada del libro Habla un poco de ello No quería una portada lúgubre No quería una portada Que tuviera que ver con las sustancias Incluso hoy en día Hay adicciones comportamentales Que son por la vía tecnológica A la pornografía Al juego online Al videojuego Son igual comportamientos adictivos Que no son con sustancias Y que igual deterioran a la familia Lo que pasa es que uno solo tiene en mente En este momento La parte de las drogas Pero las adicciones comportamentales Son muy duras Y muy difíciles Pero con todo este proceso Uno llega a un amor Y a un respeto Y a un orgullo Inmenso Deciré ¿En qué momento escribes el libro? Es decir ¿En qué fase se encontraba tu hijo? ¿Era justo en esos dos años Que estuviste un poco perdida O fue después? Fue después Cuando mi hijo entra en tratamiento Yo tenía mucho dolor Y mucha rabia Porque no sabía nada De lo que te estoy explicando ahora Yo solo sabía que mi hijo no me quería Que mi hijo nos había fallado Yo solo decía ¿En qué nos equivocamos? Y en esa rabia Cuando mi hijo entra al centro interno Se me fue mi droga Yo estuve dos años en función de él Vigilándolo Convenciéndolo Conflictos en la casa O sea Una locura Hay un símil muy interesante Que dicen los expertos De que tener un adicto en casa Es como tener un elefante En el medio de la casa Imagínate el caos Y cuando él entra al centro Yo me vi Yo empecé a escribir Como un diario O sea Yo voy a dejar escrito Todo lo que viví Todo Cómo me enteré Qué pasó Y ahí empecé a ir A terapia familiar En el centro Donde estaba mi hijo Y eso fui escribiendo Escribiendo Iba vaciando Todos mis conocimientos Todo lo que aprendí En la terapia Empecé a leer Yo soy autodidacta En toda esta materia Y empecé a escribir Este borrador Y yo trabajé En una empresa Que tenía editorial De textos Y se lo mandé A una amiga editora Y cuando ella Lo leyó a mi hijo Decir esto Es una profunda Historia de amor Mándalo A Planeta En Venezuela Lo envié Y me habían dicho Que sí Que me ayudaban Con el libro Por la situación Del país A los seis meses Me dijeron que no Que no podían publicarlo Y ellos me hablaron De la autodidición Entonces Bueno Así fue que llegué Al libro Sin embargo Antes hay una anécdota Muy buena Que tiene que ver Con el estigma Que cuando yo empecé A buscar editoriales Que yo mandaba Mi texto Por email Yo busqué Un seudónimo Entonces Por la vergüenza Fíjate Y yo era Débora Sober Me encanta el nombre De Débora Y Sober Por sobriedad Y cuando llegó Un día Que yo dije Dios mío Yo quiero ayudar A romper el estigma Y yo me estoy escondiendo Entonces A partir Contradictorio Sí Entonces A partir de ese día Borré a Débora Sober Y puse De Sirebu Andamile Que bien Un paso También Un paso importante Significativo Todo este proceso Entiendo que Os ha hecho crecer Emocionalmente Y también A nivel personal Como ya nos has Comentado En el libro En el libro Hay también Esperanza Para la gente Que lo lea Que se encuentra Lo mejor En este proceso Que tú te encontraste Hace unos años Sí Sí Justamente El libro Ha sido parte De mi proceso De sanación Y la idea Del libro Es que se sepa Que si hay un final Feliz Que se puede morir Y volver a nacer Que en ese morir Y volver a nacer Nacemos todos Renacemos todos Que si hay salida Que no hay que dejar De buscarla No es fácil Porque las enfermedades Mentales Sus procesos Son largos Aquí es difícil Yo escuchaba padres En las terapias Queriendo que alguien Le diera un diagnóstico Como tú vas Y haces una radiografía O haces una tomografía Aquí no lo hay Es conductual Totalmente Entonces fue allí En cuando El momento que a nosotros Nos dieron el diagnóstico Cuando él entra Al centro Pero si hay salida Si hay salida Y vale la pena Vale la pena apoyarlos Vale la pena ayudarlos Y vale la pena sanar Y trabajar nosotros Y sumar muchas voces Para romper el estigma Y ayudar a muchas familias Que sufren en silencio Por la culpa y la vergüenza A nivel familiar Todo este proceso ¿Os unió más? ¿O salieron a la luz A lo mejor Otros problemas? Mira Realmente Nos unió muchísimo Esto es un proyecto personal Como lo digo yo En mi libro Aquí ha habido apoyo De todos Porque hasta los recursos Para publicar el libro Tuvieron que salir De la familia Y todo este trabajito Que yo hago De tocar puertas Llevar libros De buscar espacios Para sumar voces ¿No? A nosotros Nos unió muchísimo Nosotros Gracias a Dios No tuvimos un proceso De echarnos culpa Así nos autorrevisábamos ¿No? En que fallamos Mi esposo y yo Este Pero no No fue tan traumático Sino más bien Dolorosísimo Pero nos ayudó A unirnos A unirnos A no A no De fallecer Nosotros fuimos A tres psiquiatras Antes de llegar Al centro Este La negación De él es terrible La negación Del adicto Es horrible Porque tú tienes Una impotencia Y tú no sabes Cómo agarrarle Y decirle Si necesitas tratamiento Y es no No No No No No Y incluso En muchos casos Tu ves familias Que se niegan Ellas mismas Porque prefieren No ver ¿No? Claro De hecho Yo tengo Un capítulo Que se llama Quitar la venda De los ojos La venda de los ojos Porque la negación También es un síntoma De la enfermedad De la familia ¿No? Pero en nuestro caso Nos ha unido Y bueno En esto trabajamos todos Pues aquí Yo consigo una entrevista Y todos nos alegramos Y todos sumamos voces Y todos nos apoyamos En casa Inclusive Mi hijo Recuperado ¿No? Claro ¿Cómo ¿Cómo accedió Tu hijo A hacer tratamiento? Porque claro Al principio Había negación No sé si A lo mejor Tuvo que haber Algún empuje Desde fuera Yo realmente Voy a ser honesta Lo soborné Mi hijo Quería venir a Barcelona A estudiar Un máster Entonces Nosotros le dijimos Que sí Que lo apoyábamos Con los estudios Económicamente Pero que él no podía Venir a Barcelona Enfermo O sea Enfermo no Consumiendo drogas Porque yo no sabía Enfermedad en ese momento Que si él entraba A un centro Y hacía el tratamiento Nosotros lo apoyábamos Con el máster Aquí en Barcelona España De hecho Nuestro hijo Dijo sí Porque en el centro Inicialmente Te hablan de 12 semanas Lo cual no era cierto 12 semanas Sí, de internación Pues al final Es poco, ¿no? Sí Ah, vale Porque digo Bueno, 12 internos Más el tratamiento Por fuera Pues luego Ambulatorio Al final Uno no entiende Nada de lo que te explican Él juraba Que en 12 semanas Él hacía maleta Y se venía a Barcelona A España O sea, en tres meses En tres meses De hecho Me dijo Ok Por favor Legalízame Todos mis documentos Que en tres meses Me voy Que en tres meses Me voy Yo pagué abogado Dejé la Él hizo la Solicitó los documentos Los recibí yo Después estando en el centro Y bueno Finalmente Él salió del centro En el 2016 Y en el 2018 Se pudo venir a España Pero fue un soborno Un chantaje Que me salió Y me funcionó Pues gracias a Dios Bueno, a veces hace falta Usar otras estrategias Claro, claro, claro Sí, es para bien Sí ¿Cómo notaste los cambios? ¿No? En tu hijo ¿Cómo os disteis cuenta De que De que pasaba algo? De que vuestro hijo No estaba bien Aparte Has comentado Lo del consumo Del alcohol Sí Te voy a ser honesta Yo creo que Si yo no me hubiese enterado Por el teléfono Que me enteré A mí me hubiese costado Mucho darme cuenta Porque la ignorancia Y la ingenuidad Fueron muy malas Compañeras de viaje En mi camino Yo no sabía nada De drogas Yo no sabía nada De adicción Yo era muy ingenua Muy ignorante Y mi hijo El adicto es muy vivo Es manipulador Su mente Es muy manipuladora Ellos saben Hacer las cosas Para evitar Que uno Se dé cuenta Yo hoy en día Yo hoy en día Años después Cuando miro Por el retrovisor Si veo Algunas conductas Distintas Diferentes Extrañas Que a lo mejor Las he debido Absorbar con más Atención Pero yo siempre Pensé que mi hijo Era especial Que era diferente Y entonces Y entonces no le puse Atención Pero realmente Si hay conductas En casa Que igual lo digo En mi conversatorio Que hay que observar Estar alerta Ok Por ejemplo Mi hijo Chocaba el carro No choques fuertes Rayones Vale Claro Tú cuando estás Bajo el consumo Del alcohol O de la marihuana Tú no tienes Los reflejos Bien Claro Mi hijo Hilaridad Una risa Sin Sin Sin mucho sentido Descuido En la higiene personal En algunos casos Descuido En el cuarto En el desorden En la habitación En algunos momentos Quizás buscaba Conflictos Como para Para tener una excusa A lo mejor Para no ir con nosotros A algún sitio Pero esas son cosas Que yo me vine a dar cuenta Después que tenía El conocimiento ¿No? Claro Claro ¿Cómo es el sufrimiento Por eso? ¿Cómo veías tú El sufrimiento De tu hijo? No Yo a él no lo vi Sufrir La que sufriera yo Él no sufría Para nada Él estaba feliz En su mundo El adicto Fíjate que yo siempre dije Que a mí lo peor Que me podía pasar Era tener un hijo adicto Y después que mi hijo Empezó a hacer tratamiento Después del tratamiento Yo le digo a él ¿Cómo te sentías tú Si yo te decía eso? Ay no Es que yo no me consideraba adicto O sea Ya Eso para él no existía Vivía como en otra realidad En otra realidad Totalmente No El sufrimiento horrible Es para la familia Por eso es que mi proyecto Es para la familia Los terapeutas Los científicos Los médicos Que se encarguen Del adicto La familia Es la que está sola La familia Es la que no sabe A dónde hablar No sabe con quién hablar Muchas veces No tiene orientación La familia Está muy sola Y si tú ves Por cada adicto ¿Cuántas personas Alrededor están sufriendo? Muchas Incluso cuando yo doy Mi charla Mi conversatorio En las empresas Este ¿Cuántos padres Cuántas madres O hermanos Van a trabajar Y no pueden ser 100% productivos Porque la noche Ante el hermano O el hijo No llegó Claro ¿Cuántas madres O cuántos padres Pasaron toda una noche En vela? ¿Cuántas madres O padres Han tenido que pagar Deudas de drogas Porque te dicen Que van a matar A tu hijo? ¿Cuántas madres O padres Han visto perder Un vehículo Y casi matarse Al hijo En un accidente De tránsito? O sea La droga La adicción Perdón La droga No La adicción Hace que Hayan muchas muertes En el mundo Muchas Las muertes Por sobredosis Entonces Las empresas El aleccionar A los trabajadores O el decirle A los trabajadores Hay solución Y que estos mismos Trabajadores Puedan ser Agentes de prevención Y de transferencia De transmisión De información En sus casas Les permite Hacer una prevención Más consciente No con la ingenuidad Y la ignorancia Que yo tuve Que es lo que yo estoy Buscando Prevención consciente Esto está Tienes que hablar Con tu hijo Tienes que tener Una comunicación No como la que yo tenía Los padres creíamos Que Ay yo hablo mucho Con mi hijo Mi hijo es mi amigo Mentira La autoridad existe Existen los límites La parte del límite Es muy importante Y la conversación En vez de hablar Nosotros tanto Tenemos que escuchar más Supongo que Ese papel fundamental De la familia Ahora Los tratamientos Que hay Las clínicas Y demás También por eso Incluyen terapias familiares Incluyen a la familia Como otro elemento más Para la recuperación Si es muy importante Porque la familia Termina siendo Un gran bastión En este proceso Es más Yo he visto mucho Nuestro terapeuta Se quejaba De que muchas veces La familia Entorpecía el tratamiento Muchas veces La familia Actuaba De una manera De que Perjudicaba En vez de Facilitar Si tu no entiendes Que esto es crónico Por ejemplo Crees que tu hijo Entró a un tratamiento Ambulatorio A los grupos de anónimos Que son excelentes Y tu Consumes En unos momentos O unas etapas Del proceso O tu le dices No le hagas caso Al terapeuta Vamos a salir O Vamos a exponerlos A situaciones de riesgo El adicto recuperado Tiene sus pautas Tiene sus límites Sabe a donde Puede exponerse Y a donde no Y hay veces Que muchas veces La familia Eso se lo olvida Ah no Ya mi hijo Se recuperó Y como es una enfermedad Que no da dolor Físico Es una enfermedad Que tu ves A mis dos hijos Y tu no sabes Distinguir cual de los dos Es el adicto recuperado Claro Porque no es visible Es de la mente Es del alma Entonces Tu ahí dices La familia Muchas veces Desayuda De hecho En las terapias De familia Yo escuchaba Que el adicto Tenía que recuperarse Con la familia Sin la familia Y a pesar de la familia Pero lo ideal Es que sea Con la familia Y que esta sanación Nos llegue a todos Y que todos vivamos mejor Y seamos muy felices Y que nos sintamos orgullosos De todos sus logros Y de los logros Como familia Claro Tu hijo Ahora da alguna charla O explica Ha querido explicar Su testimonio Sus experiencias Como Como lo vivió Animando a otros jóvenes A lo mejor Si están Bueno Pues Enfermos Pues A tratarse O No No lo hace Este es un proyecto personal Mío O sea Yo soy la voz La cara visible Y bueno El proyecto personal Se basa Más que todo Es en ayudar A la familia Porque ayudando a la familia Ayudamos al Al adicto Ok Entonces El adicto Hay que tener cuidado Yo Mi primera frase En el libro Es Yo no soy terapeuta Yo no soy Escritora Tampoco Yo solo soy una mamá Una mamá Que vivió esta experiencia Que quiere transmitirla Que con su testimonio Y su aprendizaje Quiere ayudar a otros Entonces realmente Mi audiencia Es familia Mi audiencia Es trabajadores Mi audiencia Es mamás y papás En escuelas Este A todo aquel Que yo pueda iniciar En el tema En el conocimiento Para hacer prevención Como debe ser ¿Cuál es? A través de la comunicación A través del conocimiento De riesgo ¿Cómo preparo a mi hijo Frente a ese riesgo? ¿Cuáles son las consecuencias? ¿Cómo debes tomar decisión? ¿Y qué pasa si tomas la decisión De una manera u otra? Claro Decir Terminaremos La entrevista Si quieres Dando un consejo A las familias Precisamente Un mensaje positivo De esperanza A esas familias Que estén pasando Ahora mismo Por un proceso similar Al que pasasteis vosotros Hace unos años No sentir vergüenza Es una enfermedad Como la de cualquier otro órgano Como puede ser La hipertensión Puede ser el cáncer Esta es una enfermedad Del cerebro Es multifactorial Son muchas las causas Que inciden En el desarrollo De la adicción No todo consumo De sustancia O no todo comportamiento Lleva a la adicción No podemos satanizar Tenemos que estar pendientes De las conductas De riesgo Saber hacer prevención Informarnos Conocimiento Mucho conocimiento Y bueno Decirles que si hay Un final feliz Que hay tratamiento Aunque sea crónica Y bueno Decirles que Estoy a la orden Y que hay que ayudar A romper el estigma Y sumar voces Muy bien El libro se puede encontrar En Amazon En Amazon En la casa del libro Y bueno Tengo mis redes sociales Sí En Instagram Y Facebook Arroba madre de un adicto Y bueno Si alguna institución Está interesada En mi conversatorio Que es sobre la adicción Y la codependencia Emocional en la familia Que ayuda a adentrarse En ese tema A tener conocimientos De una madre Que lo ha vivido En primera persona Y que les puede dar Esa semillita Para seguir informándose Y si están En un proceso De algún caso Que puedan tener duda Puedan salir Sin vergüenza Sin culpa Con mucho amor A buscar ayuda Claro Muy bien Pues decir Nos quedamos Con tus vivencias Con tu experiencia Te tomamos la palabra Y nada Que vaya todo muy bien Felicidades Y enhorabuena Yo a ustedes como radio Quiero darles las gracias Por este espacio Por haberme abierto las puertas Y por ser un canal Para sumar voces Se los agradezco muchísimo Pues nada A ti Que vaya bien Deciré Muchas gracias But I was just kidding Myself Or every moment I start a replace Cause now that the corner I hear all the words That I needed to say When you hurt Under the surface Like troubled water Running cold Well time can heal But this won't But this won't So Before you go Was there something I could have said To make your heart be better If only I'd have known You had a storm to weather So Before you go Was there something I could have said To make it all stop hurting It kills me How your mind Can make you feel So Offless So Before you go Was never the right time Whenever you're cold Went little by little by little Until there was nothing at all Or every moment I start a replace But all I can think about Is seeing that look on your face When you hurt Under the surface Like troubled water Running cold Well time can heal But this won't So Before you go Was there something I could have said To make your heart be better If only I'd have known You had a storm to weather So Before you go Was there something I could have said To make it all stop hurting It kills me How your mind can make you feel So Offless So Before you go Would we Don't We'll see you Say Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tota la història mestissa, pilla de moltes meitats, les espines d'una rosa que has anat perdent. Busco amb tu alguna cosa que em recordi que ens en sortirem. Porto el so de Barcelona, que està fet de tants camins, de petjades de molts pobles, d'ultramar a terra en dins, de la cuva cantadora, gitaneta de la nit, de parrandes i revoltes, dels que no saben dormir. Aquí veig ja la xuleta preparadíssima per parlar-nos. Home, no ens volem equivocar. No, home, no. De les coses de l'associació, no? Que feu, que heu fet, de l'associació de gent gran de Sant Just. A veure, estem a punt de fer l'assemblea. Hòstia! Això totes les entitats en feu, eh? Estem organitzades, eh? Sí, sí, sí, i tant, i tant, ho veig. Una assemblea que tractareu què, normalment? Com totes les assemblees. Sí, sí. L'assemblea normal i corrent. Es presenten els comptes, es presenten les activitats passades i les futures. I les que han de venir. I després es fa un pica-pica. Ah, mira. I, després, què tenim preparat, Joana? Ho tenim preparada, doncs mira... Pel dia de l'assemblea? Pel dia de l'assemblea, bueno, ho tenim preparat, que jo ja no seré de la Junta. Ah, no? Què dius? No, però bueno, jo continuaré sent sòcia i si faig falta per alguna cosa, i em necessiten per descomptat que sí. però m'he adonat que ha passat i hi ha temps que faig masses coses i arriba un moment que aquest any he fet un any més i alguna cosa he de deixar. I aleshores, doncs sempre esculls de quedar-te el que més t'agrada i el que et dona feina i veus que tampoc no fas tanta falta, doncs ho puc deixar tranquil·lament. Possiblement que a l'assemblea sortirà alguna persona que em podrà suplir estupendament bé. Ja en tenim una, eh, punt. Ja en tenim una, punt, però si s'hi posa una altra, doncs millor. Sí, mentre més persones, millors. Però bueno, jo continuaré sent de moltes coses del mil·lenari, però és que és molta feina i no ho sembla el que és aquesta Junta. Sí, sí, home, ja m'ho deig, imagina, amb totes les activitats que feu, això requereix una preparació. Clar. Sí, mira, avui mateix hi ha una excursió, han fet una excursió de Calçotada. Sí, és veritat, que ho van dir al cop passat que van venir. Sí, acostumen a anar, ho dic, acostumen a anar-hi perquè jo no hi vaig. No acostumes a anar, no?, a les excursions? No acostumo a anar a les excursions perquè tinc un problema que no m'ho permet. Val. Després també fem altres coses perquè, mira, el dia mateix de l'assemblea inaugurem una... Quin dia és el dia de l'assemblea? El dia 9 de febrer. 9 de febrer. Que és el divendres de la setmana que ve. Sí, exactament, sí, sí, sí. Aprofitem un dia que tenim gent i inaugurem una exposició, aquesta vegada, de l'Imma Periques. Molt bé. De pintura. De pintura. Molt matos. L'Imma és de l'associació, també? No, però diu que se'n farà, se'n farà, perquè està tan contenta de fer l'exposició. De l'associació, segur, sí, sí. I anirem buscant gent d'aquí Sant Jus, que n'hi ha molta, que fa o dibuix o pintura, perquè pugui exposar. Molt bé. Fins ara hem tingut dibuixos d'on Pere Oliver, que són boníssims, els coneixeu també. I bé. El dia 9 llavors inaugurareu aquesta exposició, no? Aquesta exposició, sí. De l'Imma. Que bé. Són dibuixos que... És pintura. És pintura, sí. És pintura, eh? Pintura. No sé, és oli o és aquarel·la? No. És oli, però... Acrílic, deu ser. Treballa, treballa amb espàtula, amb cullera i amb forquilla. Mare meva! Déu-n'hi-do, no? Sí, sí. Uau. És molt curiós, és molt curiós, que donar forma d'aquesta manera... Home, no, sí, sí, sí. La veritat, jo que ho vaig intentar i no és el meu. No? I mira que em deleixo, eh?, quan veig que ho fan, però no tinc grapa. Mira, és com una gastronomia, també. En forquilla. Sí, això mateix. En forquilla, sí. Cuina molt bé l'Imma, també, eh? Sí, bueno, i què és el que no farà bé, la Imma? Em fa l'efecte, perquè jo fa moltíssims anys que la conec i sempre és primera, pràcticament, amb tantes i tantes coses, perquè també va escriure, ha escrit més d'una novel·la, de fet, també. Sí, ja té la segona a punt. És molt bona, també, escrivint, de fet, sí, sí, i tant. Molt bé, molt bé. A veure, jo vull saber qui és el que teniu en aquesta xuleta, Joana. No, no, Joana. Joana, aquesta xuleta és que a la propera sortida, que és a la casa en Metller, a veure una exposició de Sorolla. Sí, es visita la casa, sí, i allà hi ha una exposició de Sorolla que diu que és visual. Sí, el dia que es cobra i tot, el dia que també ho tenim aquí anotat, i és... Aneu amb autocart, també? Sí, sí, sí, sí, sí. Pagament la sortida. Perquè, si no, el ramat s'esguerria. L'experiència immassiva de l'any de Sorolla, com sempre al centre del Militari, a partir de les 10.30, el preu per pagar és de 10 euros, però només hi ha 25 entrades. Ostres, es fa amb grups de 25. La sortida serà el dia 29 de febrer, que és dijous, i serà el parador a les 10 del dematí. D'acord. Sempre passa, no? Suposo que hi ha gent que es queda fora. Sí. Perquè, clar, 25 classes... Les excursions sempre s'omplen, o sigui, els autocarts, vull dir... Per exemple, a la calçotada d'avui, suposo que hi ha hagut gent que... De seguida es va omplir, sí, sí. Mira, t'ho explico. Sí. A les 10, comencem a apuntar. Es donen números perquè a quarts de vuit hi ha gent que s'espera. Que s'espera, uf. Clar, clar. A quarts de vuit, eh? A quarts de vuit. Uala, mare meva. La gent té ganes d'anar d'excursió. Sí, sí, clar. I això del Sorolla, com ha estat? Com s'ha decidit d'anar? Bueno, a veure, hi ha una persona que es cuida. La Maite, suposo que no es passa el dia amb això, però busca molt llocs i coses per fer. I entre ella i la Lluïsa són les que organitzen. Perquè, a veure, ara mateix s'ha suspès una de les sortides perquè ha fallat l'empresa que porta. Però la Maite i la Lluïsa són les que contacten amb la persona de l'empresa, fan les propostes, llavors ella ho porta a la Junta i es tria al lloc que creuen més. A veure, a veure, el principal és una sortida que, si s'ha de caminar, sigui poc. I si el camí és abrupte, ja no s'hi va, perquè, esclar, som gent gran. No, no, clar. Totes les persones que van són bastant grans, de fet. Els que organitzen ja som gent gran i els que hi van n'hi ha, que tenen molts anys, però, bueno, que són persones que estan més o menys bé i que tenen dret a fer una sortida. Oi tant. També fem algun espectacle. Bueno, mira. També, l'any després, la Coral també fa els seus concerts, tot això ja ho sabeu. Va sumant. Jo ja canto la Coral, també. Tu ja canta, Joana, eh? Sempre, mira, els últims anys que venia la Joana a la ràdio sempre deia, ballo però m'agradaria apuntar-me a la Coral, m'agradaria apuntar-me a cantar, no sé què. I finalment ha caigut, eh? Sí, sí, i m'agrada molt, eh? La veritat és que estic encantada. I si em falla el ball degut amb aquest problema que tinc ara amb el genoll dret, doncs, bueno, per lo menys... És que ens hem espantat perquè la Joana ha entrat avui a l'estudi de ràdio una mica coixa. Sí, una mica bastant, sí. Una mica bastant i és com, hosti... Jo crec que estic preparada per operació ja, però, bueno, del menís, però, bueno, això és el més normal degut a la quantitat d'anys que fa que ballo, de fet. Però, bueno, poc a poc. Perquè, clar, ball de saló, no, Joana? Sí, més que res, jo crec que el que m'ha castigat més és el claquer, però realment és una de les coses que més m'agrada i, si em posen bé, vull continuar fent-lo. Perquè ara la teneu en obert pels matins una sessió de ball en línia. Sí, jo, justament, bueno, no sé... Sí, però són balls tradicionals. No, no, perdona. No, no, no, no, balls tradicionals i balls en línia, també. M'he enterat bé, perquè són els mateixos professors que tenim de ball de saló, de fet, i ahir vaig estar parlant amb ells, per això, però jo no sé si és adequat que ara puguem parlar també de l'U de l'Ateneu i del ball de saló. Ah, no, no, bueno, es barreja, clar, clar, perdona. Saps què passa? Teniu més coses, no?, per explicar de l'associació. Jo t'he puc explicar allò de l'Ateneu perquè realment és una cosa d'inici que s'inicia ara al febrer i són els mateixos professors de ball de saló que agafen un matí per a les persones, que els hi vagi bé, de començar a fer balls de saló pel dematí, de fet, però ja està. De ball en línia n'hi ha al mil·lenari, també. Sí. Ah, també, sí, que bé. Ja fa... Jo fa molts anys que vaig en línia al mil·lenari, de fet, i... I jo, si no m'he apuntat, és perquè em coincideix amb altres coses. Ah, bé, s'ha de triar. No sóc Déu per estar a tot arreu. Sí, l'activitat del mil·lenari de ball en línia és molt bona, el que passa és que està sempre excessivament ple, vull dir, ara, si algú se vol apuntar, crec que ja de seguida estaríem en llista d'espera, de fet, sí. Clar. Però, bueno. Què més tenim, vinga, va, en aquesta llista? Hem parlat de l'assemblea, hem parlat de l'excursió a la casa a Maller. En Maller, sí. Bé, és el que tenim més d'immediat. Sí. Val. Més d'immediat és l'excursió que està fent avui. Clar, clar. L'excursió a la febrer, pràcticament, no? Sí, la setmana que ve hi ha ara una sobrada, també, per explicar, diguéssim, si surt alguna cosa més a fer, de fet, vull dir... Teníem previst fer el carnaval, i és el que s'ha suspès... Ostres, per l'agència, no? Per l'agència, sí, sí. On anàveu anar? Ai, no me'n recordo. A l'Atmella, no? A l'Atmella. A l'Atmella, sí, anàvem a l'Atmella. I després també es va dir que es canviava per Salou, i el de Salou està em interrogant, vull dir, no crec que... Això a vegades ja passa, i després es soluciona, i això. Hi ha hagut un augment de preus, també, eh? Perquè, com tot, si vas al mercat, si vas a tot arreu on vagis, ho trobes tot. Bé, doncs, aquí també ens trobem que hi ha augments, i tot i que estan molt bé de preu les excursions, esclar, això perilla, però està en baix, perquè, esclar, hi ha moltes parelles que venen. Clar, perquè és d'opla, clar. Però, esclar, també són dos a disfrutar-ho. Clar, clar, no, no, sí, sí. Sí, sí, sí, el de Carnaval eren tres dies, i ja té una miqueta més de dificultat que no pas de dir, mira, és una excursió que surts a les vuit del matí i tornes a les sis o a les set de la tarda i t'entra tot, perquè després t'entra una mica de ball, entra tota la part gastronòmica, de tot el que es dona de menjar, i això a la gent li agrada molt, la veritat. Però tres dies ja, a vegades, ja costa una mica. Inclús la persona, l'empresa que ho ha de muntar, de fet, saps? I, bueno, el que passa que... Home, quan hi ha hotel és més complicat, perquè la gent vol habitació individual, això augmenta molt el preu, n'hi ha menys, si és de platja volen vista al mar, i doncs, sí, sí. Tot inclòs, no? Això mateix. Sí, sí. S'ha de gestionar. Però, vaja. La Junta va molt bé, les coses com siguin. La Junta està funcionant. Ara ens hem comprat un ordinador, un portàtil, perquè el secretari havia de fer servir el seu, bé, el Jordi ha treballat i treballa amb el seu, i és clar, doncs, era important que es tingués un aparell propi. Pelmira, Joan, ho hem de deixar en aquest punt, perquè ja són les 12 i un minut i hem de connectar amb Catalunya Ràdio. Per nosaltres, per a nosaltres, per a nosaltres, per a nosaltres, perfecte. A veure què passa. A veure què passa. Sí, sí. Fins la propera. Una abraçada a les dues, vinga. Sí, igualment. Adéu. Adéu. Per la mínima per a la zona euro ha esquivat la recessió tècnica. Les dades per a les dades d'Eurostat publicades avui apunten a un creixement del 0% els últims tres mesos de 2023, després d'una contracció d'una dècima el trimestre anterior. No es produeixen, finalment, dos trimestres consecutius de decreixement, però sí que hi ha un estancament. Ara bé, la dada és una estimació de l'Oficina Estadística Comunitària i caldrà esperar a les xifres definitives. Alemanya ha salvat també la recessió, tot i que acaba l'any amb una caiguda de tres dècimes, mentre que França ho fa en creixement zero, i les altres dues grans economies de l'euro, Itàlia i Espanya, amb creixements de dues i sis dècimes, respectivament. Ahir, el vicepresident del Banc Central Europeu, Lluís de Guindos, va donar per feta una recessió tècnica, de moment no confirmada avui. De Guindos va alertar també del risc d'un creixement feble durant anys, que creu que farà perdre pes a nivell internacional, i va demanar reformes per assolir més integració econòmica a la Unió Europea. El creixement acumulat de 2023 va ser de cinc dècimes a la zona euro. Els Mossos han detingut una persona relacionada amb la mort violenta d'un home de 28 anys. Aquesta matinada, Cornellà de Llobregat, segons fons del municipi, el cadàver s'hauria localitzat calcinat cap a les cinc de la matinada dins d'un vehicle aparcat al barri de Font Santa Fatjó. De seguida, la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Sud s'ha fet càrrec d'aquesta investigació i cap a les 7 del matí s'ha pogut detenir un home de 29 anys que estaria relacionat amb els fets. Els Mossos han obert una investigació i el jutjat de guàrdia ha decretat secret d'actuacions. La Fiscalia i l'acusació particular del cas Alves han demanat al tribunal que el judici es faci a porta tancada per protegir la víctima. La decisió es podria prendre a l'arrencada de la vista prevista per dilluns. El fet que es privi els mitjans de comunicació de seguir un dels judicis més mediàtics de l'any contravé, segons els experts consultats per aquesta emissora, el dret a la publicitat d'un procés. Barcelona, Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. El judici es a porta tancada. Són l'excepció i la sala ha d'argumentar per escrit els motius pel qual es fa així. Carlos Pasqual, portaveu a Catalunya de jutges per la democràcia, en unes declaracions a Catalunya Ràdio creu que el dret a la protecció a la víctima s'ha de poder combinar amb el de publicitat de la vista. La protecció de la víctima és un dret fonamental i és obligació dels tribunals garantitzar-la, però aquest dret no té per què excloure el dret a la publicitat del procés i a la llibertat d'informació. El Col·legi de Periodistes de Catalunya també té el cas per estudiar-lo sobre la taula. Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio Barcelona. Esports, Marcos García. Riqui Rubio s'entrena aquest migdia amb el Barça de bascet després de mig any de baixa per tenir cura de la seva salut mental. El base d'Almes Nou s'exercita a hores d'ara per recuperar sensacions. Les parts no s'imposen cap obligació de fitjatge, però la intenció és inscriure el Rubio abans del 7 de febrer per partits de l'Eurolliga. A dos quarts de nou, el Joventut de Badalona rep a casa la Poel de Tel Aviv en partit de l'Eurocup. Encara en bascet el Manresa ha fitxat el pivot Selom Maguguer, de 25 anys i de passaport ganès, prové del Le Mans francès i cobrirà la baixa per lesió de Pierre Oriola. A la una, roda de premsa de Xavi Hernández. És la prèvia del partit de jornada de Lliga contra l'Osasuna, que juga demà. Aquesta és la primera roda de premsa després d'anunciar el cap de setmana que no continuarà més enllà del juny. Els jugadors van fer pinya i amuntinar a casa de Lewandowski sense el cos tècnic. A primera, últim partit de la 22a jornada, Getafe 2, Granada 0. I a segon, el tècnic de l'Espanyol, Luis Miguel Ramis, continuarà dirigint l'equip aquest cap de setmana contra el Llevant. Amb Ramis a la banqueta, l'Espanyol només ha guanyat un dels últims set partits. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen sis minuts a les 12. us informa Mariona Sales-Vilanova. La CEES organitza una conferència i una excursió dins del cicle el fet militar en la història de Catalunya aquest febrer. El 9 de febrer, a les 8 del vespre, tindrà lloc la conferència, el compromís de Caspi i la fi del Comptat d'Urgell, a la sala Piquet de la Taneu. La xerrada estarà a càrrec d'Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, director de la càtedra de la Universitat de Barcelona d'Estudis del Renaixement de Molins de Rei i ha publicat recentment el llibre del Sometent als Mossos d'Esquadra. L'11 de febrer, la CEES organitza una excursió al delta de l'Ebre. Els participants podran gaudir d'una ruta a peu pel GR 92 que ofereix dos recorreguts, un de més llarg de l'Ammella a l'Ampolla i un altre més curt des de la punta de l'Àliga fins a l'Ampolla. A més, es farà una visita cultural al Mirador Nord de la bassa de les Olles del delta de l'Ebre. Les inscripcions per a aquestes activitats ja estan obertes a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El preu per l'excursió és de 20 euros pels socis i sòcies de la CEES i de 23 euros pels no-socis. La Taneu de Sant Jus ha programat la projecció del documental Domingo, Domingo, dins del cicle Documentals del Més, el divendres 16 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la Sala del Cinquantenari. Aquesta obra, dirigida per Laura García Andreu, s'enfoca en la vida de Domingo, Domingo, un agricultor valencià que lluita contra les grans multinacionals amb la creació d'una nova patent de taronja. Amb una durada de 71 minuts, aquest documental de producció hispano-lituana explora temes rellevants com el canvi climàtic i els desafiaments econòmics en l'agricultura actual. Després de la projecció, hi haurà una petita conferència de debat amb un expert en el tema. Les entrades són a 7 euros pel públic general i d'un preu reduït de 5 euros pels socis i sòcies de la CEES, de la Taneu, perdó. Segons l'informe més recent de l'Observació comarcal, el mercat de treball del Bas Llobregat ha experimentat un augment en el nombre de persones que busquen feina i una disminució dels llocs de treball disponibles el desembre del 2023. El registre de demandants d'ocupació ha crescut respecte al mes anterior, encara que continua sent superior al del 2019. Aquest increment s'ha observat principalment en la categoria de la resta de demandants, amb un augment de 4.123 persones, equivalent a un 52%. A més, l'atur ha crescut un 1% anual, amb 397 persones més. Aquesta disminució contrasta amb la disminució general de l'atur des de l'inici de la pandèmia, amb un total de 33.909 persones aturades al Bas Llobregat, un 13% menys que abans que la pandèmia. Podeu consultar la resta de dades a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Tell me something, boy Aren't you tired trying to fill that void Or do you need more Ain't it hard keeping it so hardcore Les 12 i 10 minuts i ara passem a fer l'espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez. Bones días, Elvira. Bon dia. Bon dia a tothom. ¿Cómo estás? Bé, bé, bé, bé. Anava a dir com el dia, però no, millor, perquè el dia està tapadet, eh? Bueno, ja... L'Elvira espera que plogui. Bueno, ya te conté el cuento. Ya me lo contaste, sí, sí. Si quieres lo repetimos. No, no cal, no cal. Que només tenia fe al que portava per aigües, no? Sí, sí. En que plogués. És que hay que tener fe, ¿vale? Yo creo que en esta vida hemos perdido la fe. Yo creo que estamos cada vez perdiendo la fe. Y la fe es creer que va a suceder aquello aunque no lo estemos viendo. Y eso pasa en todo. Pasa en todo. Tenemos que tener fe, ¿vale? Es decir, piensa una cosa. Cuando las personas vienen a un tratamiento, ¿vale? Lo primero que tengo que enchufarle es la fe en que lo van a conseguir. Porque si no, no logro nada. Si ellos realmente no tienen fe en que tienen una capacidad de hacer las cosas, es como las personas que van a rezar para que llueva sin paraguas. Es lo mismo. Entonces, la fe mueve montañas, ¿vale? Yo tampoco quiero... Ojo, que la fe no tiene nada que ver con la religión, estas religiones así extremas, ¿no? Es una fe. Yo soy más sencilla quizás en este aspecto, ¿no? Fe, punto. Ahí ya está. Ya está. La fe es creer que vamos a lograr aquello que estamos pensando. Es tener fe realmente. Y no tenemos fe. Vale, yo creo que como nadie tiene fe de que va a llover, pues nada. Yo sí tengo fe, pero yo soy sola. Y como no solo no se hace. Vinga, doncs parlem del tema d'avui sobre nutrición. Avui ens volies parlar, Elvira, sobre l'alimentació i les edats primerenques. L'alimentació en la infantesa. Bueno, en la infancia piensa que tenemos... Yo siempre digo que de los niños tenemos que aprender una cosa. Los niños cuando escupen una comida dicen que no quieren, ¿vale? Y eso lo hemos olvidado. No lo comemos a pesar de que no queramos. En la alimentación infantil, pues básicamente no difiere de lo que hemos hablado hasta ahora. Es decir, la necesidad del niño sí que son un poco diferentes. ¿Por qué? Porque los niños en diferentes etapas, del 0 hasta los 21 años, que en los caballeros y hasta los 18, en las chicas 15, 18 que viene la menstruación, pues evidentemente que hay un desarrollo de tejidos. ¿De acuerdo? Piensa que el hígado, por ejemplo, no se termina de madurar hasta los 18 años. ¡Oh! ¿Vale? Entonces, nosotros durante ese periodo es un periodo de desarrollo y no solamente de tejidos, órganos, sino de huesos. ¿Vale? Entonces, evidentemente, las necesidades nutricionales van a ir dirigidas o orientadas a asegurarnos esto. Es decir, ¿qué macronutrientes nos va a ayudar a desarrollar tejidos? Pues básicamente las proteínas, ¿vale? Y las grasas, porque las grasas también son estructura. No olvidemos que, por ejemplo, las células, todas por fuera tienen colesterol, ¿vale? Y que nosotros necesitamos también el omega 3 para formar estructuras, ¿de acuerdo? Y hormonas. Entonces, necesitamos orientar a que el niño tenga una comida con una cantidad adecuada, que no es sobre cantidad, de proteínas. Evidentemente, también necesitan carbohidratos. ¿Por qué? Porque el hecho de crecer gasta energía y tenemos que darle la energía a través de los carbohidratos, preferiblemente de frutas y verduras, ¿de acuerdo? Y de grasas, ¿de acuerdo? De saludables, bueno, grasas, en definitiva. Lo que pasa es que una cosa es lo que nosotros queremos y otra cosa es que los niños hagan. Ah, ya, claro. ¿Vale? Cuando son, mientras que están, y a mí me da mucha gracia porque mientras que son pequeñitos que tú les das de comer, pues entonces ahí lo que hace la madre es traspasar los hábitos tuyos al niño, ¿vale? Entonces tú ahí le metes, además, siempre vivimos engañando a los niños, ¿de acuerdo? Entonces, ¿qué pasa? Que, pues estos hábitos son los que tiene la madre y la madre se los pasa al niño. Normalmente los niños, pues, como van saboreando, le puede gustar más una cosa o menos, pero al final se lo van comiendo. ¿Qué pasa cuando llegan a los tres años? Ya conocen la palabra no. No. Entonces ya te dicen no, ¿vale? Entonces aquí es donde tenemos que tener una gran vigilancia de que es normal que digan que no, pero tenemos que agarrar y tomar conciencia de que tienen que consumir algunos elementos. Porque, por ejemplo, las comidas procesadas, ¿vale? Lo que les gustan a los niños y que nos gustan a todos, porque la estructura de la lengua es la misma para todos, ¿eh? Ajá. Es decir, los sabores dulces nos gustan a todos y piensa que si tenemos algún problema emocional nos vamos a ir al dulce siempre. ¿Qué es lo que pasa con los niños? Es curioso, pero en los niños también hay una incidencia de chantaje emocional a través de la alimentación. Si te portas mal, no te voy a dar esto. Si estás enfermo, te preparan la comida que te gusta. Si estás, si te has caído, te doy un chupa-chup, ¿vale? Normalmente son comidas emocionales, pero también los niños piensan una cosa, que son el 50, o sea, yo siempre digo que genéticamente somos 25% de mamá, 25% de papá, 25% del cajón, un desastre familiar y 25% de lo que nosotros desarrollamos y en los gustos pasa lo mismo. El niño aprende a qué cosas le gusta o no le gusta. ¿Esto quiere decir que se va a quedar eso de por vida? No. Los gustos alimentarios también cambian. ¿Por qué cambian? Porque los niños van al colegio, se van interrelacionando con otras personas y a la larga puede llegar a gustarle alimentos que en casa no quieren. También existe, porque los niños, o sea, los niños como las personas son un mundo, también existe los niños que tienen un comportamiento en casa, ¿vale? Donde no te comen pescado, no te comen... Por ejemplo, mi nieto no quiere patatas y vive en Alemania, ¿vale? Que la patata es el plato principal, ¿vale? En casa no quiere patata. Ah. No. ¿Y a vos qué pasa? Claro, cuando el niño no vola algún manjar, ¿no? Hay que... A ver, yo no digo de forzarlo, pero por ponerle condiciones, es decir, uno o dos trocitos. Claro. ¿Vale? O sea, tampoco lo va a comer que entera. Forzar no logra más que alargar el proceso de no, ¿sabes? O sea, es decir, bueno, pues comete esto y ya está. Yo, pelear con los niños no vale la pena, ¿eh? Ganan ellos siempre. Perquè en els nens va bé que acostumar-los, ¿no? Des de ja petits, per exemple, si des de, no sé, poso des dels dos o tres anys ja els acostumem a menjar coses molt dolces, per exemple, cereals ensucrats, aquests tipus de menjar, ¿no? Quan proven... No sé si la llengua se'ls va acostumant, però després quan són més grans ja costa, ¿no?, introduir-los a altres aliments que potser no tinguin tant de sucre, sempre voldran allò més salat o allò més dolç, ¿no? Bueno, eso piensa que eso varía, ¿vale? Tú no sabes, es lo que te digo, lo que son los gustos es un cajón desastre. Puede salir cualquier cosa, ¿vale? Yo te explico que, por ejemplo, yo tengo un hermano que no come pescado, pero el pescado crudo se fue a vivir a Japón y el pescado crudo lo devora. Ahora explícame tú esto. Cuando en pequeño mi mamá lo forzaba a comer el pescado, mi hermano lo tiró una vez a la basura y lo obligó a comer de la basura, ¿vale? Entonces, claro, esto agarra una aberración. No podemos llegar, los alimentos no pueden ser motivo de disgusto, no puede ser motivo de chantaje, porque entonces esto sí que genera una cuestión emocional, ¿vale? Una aberración, ¿de acuerdo? Mira, yo creo que cada uno tenemos que llenarnos, porque los niños son un paquete sorpresa. Yo creo que tenemos que ir intentándolo de buena manera, con negociación. Bueno, mientras que son pequeños no importa, porque no negocian. O sea, no negocias, tú solo das y listo, ¿no? Y si no lo engañas, porque lo que solemos hacer es engañar. Entonces, pero cuando vamos, que los niños van teniendo conciencia, yo tengo adolescentes, que esos son más difíciles que los niños, tengo adolescentes que han ido a la consulta y lo único que he hecho yo es enseñarle para qué sirve ese alimento que tiene una aberración, ¿vale? Entonces tú le dices, bueno, tú inténtalo una vez, ¿vale? Entonces, si te gusta o no, pues vamos a hablar del problema. Evidentemente, cuando, por ejemplo, hay una aberración como la de no me gusta el pescado, no puedes hacer nada, es no, ¿vale? Como no le ocurra una cosa simbólica que las necesidades lo obliguen a comer el pescado, piensa que una aberración es una aberración. Lo ideal es que el niño, por ejemplo, los chiquititos, yo siempre los sentaba en la mesa conmigo, no los sentaba primero, sino yo siempre los sentaba, con lo cual yo siempre le tenía su comida, porque claro, cuando yo crié a mis hijos, yo les trituré la comida. Ahora, hoy en día, los niños, pues se están comiendo con esto de, con las manos y no pasan con el triturado, que eso hay que tener, a mí me parece bien, me parece adecuado, porque es una manera de tocar els aliments, ¿no? De saber qué hay, de probar y de jugar, jugar y divertirse con los alimentos, estoy de acuerdo, evidentemente tiene un riesgo de peligro, ¿de acuerdo? También lo digo, pero yo lo sé. De atragantar-se, ¿no? Sí, básicamente esto, porque no tienen dientes, son las encías las que funcionan. Entonces, evidentemente, yo los sentaba. Que ellos me pedían una patata frita, pues yo le daba la patata frita. Que ellos pedían el pescado, pues trataba de cuidar de que no hubiera pescado. Pero evidentemente lo pedían ellos, ¿vale? Entonces, ¿qué pasa? Cuando tú a un niño, tú tienes un plato y él tiene otro, el tuyo va a ser más sabroso que el de él. Y entonces, es una, yo pienso que es como llevarle la contraria, ¿no? Es decir, no, no, tú, este es tu plato, ¿no? Y este es lo nuestro. ¿Qué pasa? El niño va a querer lo que le estás prohibiendo, porque piensa que ellos no entienden la palabra no. Vale. No lo entienden. O sea, ahí los niños carecen del entendimiento de no toques, no comas, no jueques. O, por ejemplo, el de prohibido. Y además, tienen pensamientos marcianos. Los pensamientos marcianos son que tú le dices que las albóndigas son cuadradas y ellos se lo imaginan cuadradas, sin ningún problema. Sí. Tienen esa potencia de, o sea, no, porque no tienen creencias, no tienen enseñanzas. Ya, ya, claro. Entonces, durante esta primera etapa donde nosotros le estamos dando de comer, si nosotros tenemos unos hábitos que no nos gusta el pescado, no nos gusta esto, no nos gusta, evidentemente no le vamos a enseñar a comer. ¿Y qué está viendo el niño? Que tú no lo comes. Y eso también te lo dicen. ¿Por qué lo voy a comer yo si tú no lo estás comiendo? Claro, claro, claro. ¿Vale? Porque tontos no son. No, no. Tontos no son. Entonces, evidentemente, la mejor manera de educar al niño es que te vea en acción a ti. Pero para eso tú tienes que tener unos buenos hábitos alimentarios. Y no obstante, siempre se desarrolla el sentido del gusto, de los gustos y de los olores de una manera diferente. Porque yo he criado dos hijos y los dos hijos tienen gustos totalmente diferentes. Porque es lo que te digo yo. Aquí después hay ese 25% de los amigos, de lo que ellos propios. De factos externos. Exacto, que no puedes controlar tú. Pero yo a los dos los he tratado igual a la hora de la comida. Igualitos. Uno es que no le gusta nada más que patatas y verduras. ¿Vale? Y él no quiere las ensaladas y las carnes. No quiere el pescado. ¿Vale? Y la otra, pues, me salió dos y varita. ¿Qué quieres que te diga? O sea, preparar cosas. La comida asiática, la comida hindú, le fascina. Yo nunca he comido comida, o sea, no era dentro de mis hábitos. La comida hindú. Pero lo he aprendido por esto, por los viajes, por los amigos, etcétera. Claro. Entonces, evidentemente no debemos de chantajear a los niños. Y a los adolescentes, básicamente es educación nutricional. Y esa educación nutricional comienza por la casa. Porque tú no puedes pedirle a un adolescente que comes brócoli cuando tú en tu casa nunca lo has preparado. Ya. No, esto es muy importante. Entonces, muchas veces los niños se aprenden a comer en el colegio, en los comedores, que también es una, debería ser la función de los comedores y de los hospitales. enseñar cómo deben de comer los pacientes. Pero, ¿qué pasa? O los escolares. ¿Qué pasa? Que realmente los menús no están planificados para que comas, para cubrir el requerimiento, para cubrir las calorías. Ya, y ya está, ¿no? Y ya está, y no queremos problemas porque piensa que si hay solamente una monitora para 25 niños, pues la monitora no va a estar enseñándole a los 25 niños que deben de comer, ¿sabes? Entonces, ahí preparan platos, pues, que saben que tienen más popularidad según las creencias de los niños. I perquè, per exemple, Elvira, això queda en molts restaurants o hi hagi el menú infantil i el menú infantil sigui sempre el mateix i sigui amb quatre coses de primer i no donin tampoc no opció en que els nens puguin provar altres coses o que hi hagi nens que realment els hi agradi, no sé, per exemple, un plat de peix o de primer una cosa fora dels macarrons i els espaguetis, ¿no? Bueno, porque yo pienso que aquí la idea está buena, es muy buena tener menú infantil, pero el menú infantil no tiene por qué ser siempre el mismo plato. Digamos que podemos poner un pescado a la plancha con la mitad de la ración, pero esto ya es otro trabajo. Claro, porque els nens necessiten quantitats diferents, ¿no? En función de la edad. Sin embargo, tú ves los platos infantiles y son cachos de bistejas así, grandísimos, y una cantidad de patatas que no se las van a comer, entonces no están haciendo lo que realmente necesitan. Es decir, un menú infantil puede ser la mitad de la ración, la mitad de la ración de cualquier plato y sigue siendo menú infantil. Y además estás favoreciendo que el niño coma igual que los adultos, porque, o sea, sí es niño, pero los hábitos se tienen que ver, para los hábitos hay que formarlos ahí, no hay que esperar a que seas adulto. Entonces, claro, para mí sería mejor, tenemos disposición raciones infantiles, que es diferente y vendería muchísimo más, porque entonces ahí los niños si quieren pasta, pues comen pasta, pero si les apetece, porque les gusta la menestra, pueden comer menestra. Y no les va a salir más caro, porque realmente es media razón. Sí, sí, sí, claro. Tienen menos raciones. Lo que pasa que, claro, evidentemente, el plato infantil, pues fue una técnica de marketing, no fue pensada realmente en esto. Es para que los niños se callen y no, es lo que digo, cállate, comete esto y listo, ¿no? Sí, que a vegades als nens i a les nenes també se'ls encasella molt amb aquests plats, ¿no? Sempre de primer pasta i de segon carn, però també necessiten altres propietats nutricionals. Por supuesto. Piensa que, mira, l'alimentación infantil, en cuanto a calidad nutricional, no difiere a los dos adultos. No difiere, ¿eh?, en cuanto a la calidad. Es decir, necesitan proteínas para los tejidos, necesitan carbohidratos y grasas para las energías y las formaciones. Necesitan calcio y minerales, ¿vale?, vitaminas y minerales. Necesitan igual que las personas mayores, porque nosotros, nuestro cuerpo constantemente está haciendo trabajos metabólicos, ¿de acuerdo? Y el niño, además, está haciendo un trabajo de crear estructuras físicas, con lo cual, eso es calcio, ¿vale? Entonces, la alimentación en lo que se diferencia no es en la calidad nutricional, sino en la cantidad, ¿vale? Es decir, las cantidades que se le va a dar a un niño van a ser menores. De hecho, necesitan mil calorías, mil doscientas, distribuidas durante todo el día, ¿vale? Entonces, claro, evidentemente, lo que tenemos que vigilar es que las cantidades y las calidades sean adecuadas, que eso es lo que no se mira. Porque cuando tú pones un plato de macarrones, y uno estás dándole carbohidratos y algo de vitaminas en la salsa, salsa de tomate, ¿vale? Y si le estamos dando un bistec, le estamos dando proteínas y grasas, porque normalmente el bistec es rebozado, ¿de acuerdo? Pero, ¿y las frutas y las verduras? Porque después el postre no va a ser una fruta, siempre es un helado. Sí. Siempre es un dulce, ¿vale? ¿Y a qué estamos abocando la alimentación? A satisfacer solamente a que se esté tranquilito en la mesa. Tú tenías que haber visto, cuando yo fui a Alemania, a mi nieto tomándose un taco. Ajá. Un taco. Lo deshizo todo, evidentemente. Pero un taco, un taco de esos mexicanos, un burrito de estos. Se lo comía, se lo comía, y eso es lo que debemos hacer, porque todos estábamos comiendo taco y el niño estaba comiendo taco. Evidentemente, un taco es difícil de hacer una unidad más pequeña. Siempre está el padre que se lo termina comiendo, por supuesto, que no hay ningún problema. Pero, evidentemente, en los restaurantes yo creo que se podrían hacer alimentaciones infantiles solamente racionando las cantidades de los platos normales. Entonces, ahí además al niño le estás dando la cuestión de decir, ostras, me voy a comer algo que, o como igual que mis papás, que eso también mola mucho. Yo creo que aquí el problema no es tener el plato infantil. El problema es que el plato infantil está mal orientado. Un plato infantil no tiene por qué ser siempre el mismo. Puede ser cualquier plato del menú solamente que es la mitad de la ración. O menos, quizás menos. Porque después, cuando se llega a la adolescencia, ¿no? Potser incluso hay jóvenes que tienen mucha gana también, ¿no? Incluso que menjan más que los propios padres, adolescents que están en ple creixement. Bueno, es que piensa que... Que también hay un cambio y que acá también se da. Bestial. Sí, sí, piensa que a lo mejor... Pero están en ple creixement. Los niños tienen mil y a lo mejor cuando pasas, sobre todo los chicos, los chicos tienen una necesidad mayor. ¿Por qué? Y aquí no se trata de sexismo ni nada de esto. Es por estructura corporal. Es decir, los hombres, todo el sexo masculino, su estructura es muscular prevalentemente, músculo y huesos, ¿vale? Con lo cual, para generar músculos y para generar huesos, necesitamos más carbohidratos, más proteínas y más energía para mover la musculatura de un cuerpo masculino. La mujer, por el contrario, tiene una distribución de masa muscular muy diferente. Tenemos grasas ubicadas en las caderas y en los pechos. ¿Por qué? Porque esas grasas están pensadas para cuando tengamos el proceso de embarazo. Las grasas en la cadera sirven para amortizar los dolores. Fíjate que las mujeres que no tienen grasas que son rectas y son muy delgadas, en un porcentaje muy alto terminan en cesárea. ¿Por qué? Porque no pueden hacer el gesto de abrirse. ¿De acuerdo? Es decir, la cadera tiene que hacer una apertura. Entonces, esas grasas amortiguan. Y aparte de eso, funcionan para el caso de que no haya energía, que tengas que pasar por cualquier motivo una inanición alimentaria, puedes darle esos alimentos a los niños, ¿vale? Entonces, evidentemente, mover la musculatura de la mujer es mucho más fácil y es más ligera la alimentación. Por eso hay una diferencia en los requerimientos. Evidentemente, también tenemos que tomar en cuenta que muchos, ya los niños pueden ser muy activos, ¿vale? Hay personas que son súper activas y gastan más, con lo cual requieren más nutrientes. Por eso, los requerimientos nutricionales tienen que ser calculados de manera personalizada, porque no hay dos niños iguales. No, no. Entonces, claro, depende del metabolismo. Algunos niños ya vienen con problemas de tiroides, tanto por hipo o por hipertiroidismo. Y, evidentemente, necesitan requerimientos totalmente diferentes. Clar. I què en penses, Elvira, i ja per anar tancant també l'espai, que en edats, ja, bueno, amb nens i nenes, no, d'edats, no ho sé, posem potser entre els tres, a partir dels tres o inclús més petits, les famílies decideixin, no, d'iniciar una dieta vegetariana, una dieta vegana, hi ha famílies que ho decideixen, perquè els propis pares també ho fan, no? I què en penses? Bueno, jo sempre he pensat que ser vegetariano i ser vegano no és una moda, és una forma de pensar, és una creencia que la llevas dentro, ¿vale? Estàs convencido de lo que estàs haciendo. Evidentemente, si mis padres són vegetarianos, entiendo lógico que tú quieras que tus hijos sean vegetarianos, pero tienes la primera, es importante que lo hagan desde el conocimiento de saber combinar, no es ni malo ni bueno, pero también te digo que muchas veces tienen que estar listos a que los niños en un momento dado se les volteen y digan que no quieren y tienen que respetar esa decisión del niño, ¿vale? Es decir, aquí yo no estoy en contra de los veganos ni de los vegetarianos, al contrario, yo admiro porque esto es una creencia, los admiro de verdad, yo creo que es una creencia, es una fuerza, es una, ¿cómo decirlo? Es, es, para mí, alguien me viene y dice, soy vegetariano y yo no tengo ningún problema, no sé, la gente piensa que yo soy carnívora, no, yo como carne, pero si me tengo que poner vegetariano, pues empezaría desde el por qué lo hago, ¿no? Si no empiezo desde el por qué no me sirve de nada, entonces aquí lo que tenemos que tener en cuenta es que como padres tú le estás enseñando los hábitos, perfecto, tienes que saber las combinaciones, tienes que saber, o sea, tienes que asesorarte bien, pero que luego estés pendiente de que van a, pueden pasar dos cosas, que el niño siga o que el niño decida que no quiere seguir, entonces el problema no está en ser vegetariano, el problema está en que si el niño decide que no quiere ser vegetariano, se le tiene que respetar, no se le tiene que obligar, porque entonces ahí vienen las adversiones, estas adversiones de las personas que van en contra de lo que le han obligado en la vida. Clar, això a vegades passa, que et prohibeixen molt una cosa i després el primer que vols és fer justament allò que t'han estat prohibit. Exacto, entonces aquí el problema no és que sean veganos o vegetarianos los niños, no, mientras que esté bien calculada la dieta no, no lo veo incorrecto, ¿vale? És a dir, no té per què haver-hi, no, un déficit en alguns nutrients o... No, no, no, evidentemente una dieta vegetariana o vegana bien calculada es igual que una normal, piensa que nuestros antecesores, nuestros antiguos... Los antepasados, exacto, los homo sapiens eran vegetarianos, porque cuando empezaron a comer las carnes fue cuando empezaron a hacer las herramientas para cazar. O sea que hemos sido primero vegetarianos, o sea que no hay ningún problema, siempre que se combine correctamente los alimentos, yo no veo ningún problema en que los adolescentes sean vegetarianos o veganos, siempre que estén correctamente combinados y supervisados. Clar, això t'anava a dir, sempre que hi hagi darrere, doncs, una bona equilibri, ¿no? Exacto. Amb totes les propietats. Molt bé, doncs, Elvira, si et sembla, deixem la secció en aquest punt. De acuerdo. I ens veiem a la propera. Vinga. Vinga, que vagi bé. Bueno, hasta luego, gracias. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Vinga, que vagi bé. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vacunar-se és vital per prevenir complicacions. Bronquiolitis. Immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024. Grip i Covid. Vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys. I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys, persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut. La millor defensa és un bon atac. Vacuna't. Demana hora al teu cap o punt de vacunació. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaeri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'atacaeri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Intento no creuar-te la mirada. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ... pyeah! 1-2-B-F1-League-98.1! Vinga, ara mateix són les dotze i quaranta-sis, i parlem amb en Frank Rigol per fer la secció. Hola, Frank, què tal? Molt bon dia. Bon dia, Núria. Què tal, com estem? Bon dia a tothom. On va això? Bé, molt bé. Frank, de quin tema ens parlaràs avui? Seguirem l'últim dia? Doncs, dels altres dies vam quedar una mica acabant o agafant el fil del que comentàvem l'altre dia, que tot just encara parlàvem dels propòsits d'any nou, que tothom es fa a finals d'any, aquests propòsits que ens fem tots per l'exercici següent. Sembla que l'any natural marca realment el començament d'un nou moment, d'un nou instant, d'un nou exercici, tant com per les empreses, per exemple, o per molta gent, com a nivell particular, a nivell de noves metes, nous objectius, que tots ens marquem de cara al proper any. Sí, totalment. Sembla que amb aquest pas d'un any a l'altre o a l'inici de curs, el setembre normalment és quan la gent es posa més metes, objectius, o està més animada, o es veu més encoratjada a poder assolir allò que vol. Sí, sí, sí, sí, correcte. Jo, que està molt bé, no?, això de demanar coses, no?, la gent demanem abundància, prosperitat, salut, treball, felicitat, sort, no?, amor, no?, moltes coses, no?, materials també. I bé, està bé, no?, està bé fer propòsits i demanar coses, no?, està molt bé, jo crec que és bo, no?, però el que a vegades no pensem és que per obtenir moltes d'aquestes coses que volem manifestar, no?, a la nostra vida necessitem, en primer lloc, potser convertir-nos amb una altra persona diferent a la que som, no?, o fer alguns canvis per poder arribar a aconseguir aquests objectius, no?, perquè a vegades, doncs, aquests objectius no arriben si no, o no es manifesten, no?, si no canvies tu. Potser has de fer passos, has de fer passos, no per canviar els altres, sinó per, potser tu, per millorar, per créixer una mica, per poder estar a l'altura d'aquests desitjos, d'aquestes metes, d'aquests objectius que tu vols aconseguir, no? Aquí està el tema, no?, i a vegades ens parlem amb això, no?, que molta gent, doncs, any rere any, segueix repetint cada 31 de desembre els mateixos desitjos, els mateixos propòsits pel següent any, no? Sí, sí, sí. Això ens passa, no?, que dius, ostres, la llista l'any passat ja hi era això, no?, i el de l'anterior també ja hi era aquesta... De fet, molts cops es podria repetir, de fet es podria repetir la mateixa llista canviant el número de l'any, eh? Exacte, exacte, sí, sí, Núria, moltes vegades passa això, no? I jo el que crec, d'alguna manera, és que a vegades, doncs, la gent no entenem, no?, per exemple, la gent... I a la sort, no?, jo, escolta, és que no tinc ni sort, o no, no, la sort no està a la part meva, o... Bé, doncs, escolta, comprem butlletes o comprem números de loteria pensant, doncs, que la sort ens ajudarà i ens tocarà a nosaltres, no? Doncs bé, dir això no és sort. Comprar un número de loteria el 22 de desembre està molt bé, jo també ho faig, és l'únic que... A cop, durant l'any que jugo, la veritat, hi jugo poc, eh? Però, bueno, és allò de dir, bueno, doncs, si et toca, et tocarà per un tema de l'atzar, no?, que farà que tu, com milers i milers de persones, juguen a la loteria, no? I doncs, et pot tocar, però serà una cosa de l'atzar. La sort és una altra cosa, no? La sort és una cosa que es manifesta sempre quan necessita... Perquè la sort vingui d'alguna manera a tots nosaltres també hem de fer alguna cosa, hem de... Has de fer que passi, has de fer que passi. Exacte, has de fer que passi, no? Tu has de donar alguna cosa de tu, tu has de participar de forma activa en una situació, en un aconteixement de la vida, el que sigui, una situació de vida que requereix que tu t'activis, de que tu participis, de que tu et posis en marxa, perquè allò es doni, no? Si no, doncs, és a dir, l'atzar és un tema de pur, de... Bueno, un tema aleatori que et pot tocar, no? La sort, en canvi, sí que depèn una mica, no? Depèn que tu hi siguis allà on se't demana que has de ser, no? O que siguis aquella persona que vol manifestar allò, no? L'altre dia vam acabar el programa dient, bueno, escolta, jo vull una parella, no? Vull una parella sentimental, jo vull trobar la meva mitja tronja, doncs, aquestes coses. Bueno, escolta, vull que m'estigui molt, que estigui molt amic... Clar, però ho has de cultivar, no? Una mica? Has de preparar el terreny, una mica, per dir-ho això. Has de cultivar. Has de preparar el terreny, però jo crec, Núria, també, que tu ja has de ser una persona estimada a si mateixa, no? Perquè, clar, si esperes que l'altra persona cobreixi, no?, aquestes llacunes, no?, aquests buits que tu, doncs, tan amargament, a vegades, doncs, estàs criticant, no?, o que estàs censurant, que dius, escolta, jo tinc uns buits i tal, espero que alguna persona a la fora me'ls ompli, no?, que vingui una persona i em faci feliç, no? Escolta, jo crec que per trobar la persona potser tu primer has de sentir ja una certa felicitat per tu, una certa amor propi per tu, no? No ha de ser un tercer que t'hagi de donar tot això, que tu no et dones a tu mateix, d'acord, eh? Aleshores, doncs, és important primer sentir-ho a això, no?, primer tenir ja això cobert per poder trobar aquella persona, no?, perquè si no es crearà una relació potser de dependència o una relació, doncs, una mica estranya, no?, o una mica absurda, no? Totalment. Estàs igual, si vols, no? Totalment, totalment. Doncs, doncs, això, si ho agafem, si ho entenem perquè està basant així més sentimental, més emocional, també, i ho transpolem a altres aspectes de la nostra vida, també ens donem compte que per poder, no sé, doncs, trobar un treball millor, doncs, potser ho hauré de fer jo alguna cosa perquè aquest treball vingui a mi, m'explico. És a dir, no?, ens queixem molt de la feina que tenim, no? Escolta, aquesta feina no m'agrada, no m'agrada el cap que tinc, no m'agrada el sou que tinc, no m'agrada els meus companys, no sé, no m'agrada el sector mal que treballo. Escolta, doncs, alguna cosa has de posar-t'ho de la teva banda, no?, perquè queixar-nos no serveix de res, de res. Quedar-nos en la queixa no ens soluciona, la veritat. No, no soluciona res. Aleshores, o et formes per encaixar en aquesta nova feina que tu estàs anhelant, no?, et formes, escolta, doncs, la busques també, que és important, no?, agafar i dir, bueno, vaig a buscar activament, no?, vaig a fer que això passi, no? Clar, potser ho has de tirar, doncs, unes quantes cartes, uns quants currículums, però, o donar veus, no?, la boca orella també funciona, és a dir, al final tens que, has de buscar també la solució per trobar aquella feina, no?, i la solució està amb tu, no et vindrà donada, no?, però també és veritat que per ocupar aquella feina, allò que tu vols, també t'has de convertir, en certa manera, ja amb aquella persona que no has d'esperar tenir la feina, no?, per convertir-te, no?, ja ho has de ser-ho abans, no?, si no, la feina no vindrà a tu, saps? Totalment. Una mica, tots els manuals de manifestació et diuen això, no?, escolti'm, vostè el que ha de fer primer és, escolti'm, tenir amor propi, no?, si no, difícilment trobarà una parella, no?, com dèiem abans, que li pugui donar aquest amor propi, si vostè no se'l dona a si mateix, no?, Sí, sí, sí, com estimar-te a tu mateix primer, no?, per després poder estimar o deixar que t'estimin els altres. Exacte, exacte, jo crec que és així, no?, jo crec que d'alguna manera és així, no?, doncs que escolta, jo és que jo dic a vegades quan tu no et portes bé amb el teu cap, no?, això pot passar, no?, pot passar que no et portis bé, doncs si ell no canvia, perquè no canviarà, segurament, el repte no està en canviar a l'altre, sinó en canviar-te a tu mateix, no?, jo sé que això és una mica xocant, no?, que dius, ostres, què estàs dient? No, jo no tinc que canviar, el que ara canvies ell, no?, doncs potser el repte està amb això, no?, en canviar-te a un mateix, allò que penses, no?, perquè al final si tu canvies també la teva manera de veure les coses, segurament acabaràs fins i tot veient les coses des d'un altre punt de vista tan diferent que ja no et caldrà ni que canviï el teu jefe ni ningú. Canviar-les o potser acceptar-les, és a dir, és un procés que, bueno, això, eh?, si no pots fer canviar la resta, per tant, perquè l'altra persona potser no té la necessitat de canviar o no vol o és així d'aquella forma i com que no vol canviar, pues seguirà igual, llavors hi ha un treball d'una mateixa persona pròpia de dir, d'acord, accepto com és, faig aquest procés d'acceptació o jo activo mecanismes, no?, per canviar la meva, bueno, canviar per modificar o entendre certes coses o mirar-ho des d'un altre punt de vista, és a dir, que qui ha de fer el treball més personal, no?, o d'introspecció, és un mateix? És un mateix, no, no, perfecte, Núria, és que potser acceptar, acceptar allò que a tu et desagrada o que et commou o que et desagrada, per dir-ho així, ja és això, és acceptar que les coses poden ser d'una altra manera i ja és canviar tu mateix, o sigui, si tu acceptes i veus la realitat d'una altra manera, que pot ser d'una altra forma, tu ja estàs fent canvis importants en tu mateix, però clar, potser barallar-te amb el teu cap contínuament no et portarà a cap solució, no et portarà allà on vols tu, no? Per tant, acceptar, acceptar, jo crec que és un gran canvi ja, no? Tot allò que tu acabis acceptant a la vida, deixarà de ser un impediment per tu, és que deixarà de ser-ho, un amic, un cap, un familiar, una situació, una, tot allò que et trobis a la vida, un desengany, no sé, tot el que tu vulguis, acceptar-ho que no vol dir resignar-se, és totalment diferent, acceptar que les coses i la gent són com són i no com tu vols que siguin, és un gran pas. Totalment. És un gran pas, Núria, ja, i t'has canviat a tu mateix, perquè veus les coses d'una altra manera, no? Les veus amb una altra perspectiva i a partir d'aquí es poguessin mirar a classe, perquè és que realment has canviat tu, has canviat tu, no? Has canviat el teu cap. Si tu canvies, tot canvia, no? Quan diem cap ens referim al nostre, en castellà, al jefe, no al nostre cap de pensar. No, no, no, perdó, perdó. Cap diem cap de fe. Si el que fer, no, un amic, o sigui, és igual. O sigui, l'autèntic, el verdadero miracle és aquest, és canviar-se el mateix, començant ja per això que has dit tu, molt bé, que és acceptar que allò és així i punt, no pots canviar allò que no està al teu abast. En canvi, sí que pots canviar allò que està al teu abast, no? a la teva, que tu pots gestionar, tu pots canviar-ho. Frank, ho hem de deixar aquí perquè falta un minut i mig per la una del migdia i hem de donar pas als informatius, d'acord? Molt bé, estupendo. Molt bé, doncs a la propera, d'aquí 15 dies, tornem a veure'ns. Vinga, que vagi bé, Frank, una abraçada. Gràcies a tu, gràcies a tothom, que vagi bé, adeu-seu. Adéu. Doncs bé, són gairebé la una del migdia, com hem dit amb en Frank Rigol, el moment d'escoltar els informatius de Ràdio d'Esvern, informatius per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. Ens podeu seguir a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, arroba laramblanou81, o també arroba ràdio d'Esvern. Per la tarda, al magazín El Refugi amb Dani Martínez. Nosaltres aquí a la Rambla tornarem demà dimecres a la mateixa hora per fer-vos companyia de 10 a 1, amb més actualitat, més accions, entrevistes, etc. Res més, que tingueu molt bona tarda de dimarts i ens tornem a trobar aquí demà, al 98.1 FM. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.