#544 - Resum d’actualitat a Sant Just: Notícies, grans temes i iniciatives

Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just. El magazin matinal La Rambla de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria García, la veu de La Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts a les 10 del matí d'avui dijous 15 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, el periòdico, la Vanguardia i el Punt Avui. Després tindrem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat. I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a la Maria i a la Berta, dues noies que formen part del Casal Popular, la sala d'aquí de Sant Just. Tots seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dijous al matí. A les 11 i 40 ens trobarem amb en Josep Lluís Gil, el director de la revista d'actualitat santjustenca, la Vall d'Avers. Amb ell comentarem els continguts del mes de febrer de la revista. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixarà caure primer de tot la Maica Duenyes, que ens farà la seva secció Això no és espectacle, una secció en la que parlem de les novetats de teatre a les sales de Barcelona. Acabarem el programa amb la participació de la community manager Vanessa Montserrat, amb qui sempre i cada dijous parlem de les xarxes socials. Vinga va, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Vinga va, que comencem! El dijous amb un tema musical ben animat. Es diu Last Dance. Last Dance. Last Dance. Last Dance. Last Dance. Last dance, last chance for love Yes, it's my last chance for romance tonight I need you, by me, beside me, to guide me To hold me, to scold me Cause when I'm bad, I'm so, so bad So let's dance, let's dance Let's dance, let's dance Let's dance, let's dance Tonight Last dance, last chance for love Yes, it's my last chance for romance tonight Oh, I need you, by me, beside me, to guide me To hold me, to scold me Cause when I'm bad, I'm so, so bad So let's dance, let's dance Let's dance, last chance Let's dance, last chance Tonight Tonight Tonight Yeah Ooh Ooh Ooh Way Way Ooh Fell Did you Tune Be my Mr. Re 바� Really Be my Mr. Reidy Yeah My appetite Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Va! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Les sessions són dissabte 17 de febrer, hi haurà una a les 12, una a les 5 i una a dos quarts de vuit del vespre i diumenge 18 de febrer, una a les 12 del matí i una a les 5 de la tarda. Ah, molt bé. Per tant, com s'ha de fer per aconseguir aquestes entrades? Doncs enviar un correu electrònic a larambla.radiodesvern.com i es podran reservar dues entrades per... Per cada correu. Per cada correu, dues entrades per persona exacta. Molt bé. Doncs això mateix, tenim aquestes entrades, 26 entrades concretament. 26 entrades. I ja ho sabeu, si en voleu algunes per venir al circ que hi ha ara mateix aquí a Sant Jús, envieu el correu a larambla, amb B alta, Mariona, que ho ha de explicar-ho, no vagi a ser que algú, larambla, arroba, radiodesvern, tot seguit. .com .com I doncs això, circ aquàtic, que es diu així, amb un espectacle de circ i que combinen, hem dit, coses de làsers i de coses de pel·lícules també. Exacte. Vinga, molt bé. Doncs, Mariona, què més tenim, va? Doncs mira, tenim que, en una iniciativa per combatre l'emergència climàtica i fomentar la inclusió social, Sant Jús ha intensificat el seu suport a Solidança Roba Amiga, posant a disposició de la ciutadania nou contenidors per la recollida de roba en desús, un gest que també ofereix oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat. Llavors, durant l'any 2023, els residents de Sant Jús han donat un total de 86.500 quilos de roba, estalviant més de 700.000 quilògams d'emissions de CO2 i també ha estat, aquesta contribució ha estat significativa amb una recollida de 5,11 quilos de roba per habitant, Déu-li-do, sí, sí, no? superant la mitjana catalana que és de 2,5 quilos per habitant. O sigui, el doble? És a dir, el doble. Sí, sí. Uau. O sigui que en aquests contenidors de roba amiga s'ha calculat que la mitjana de roba cada Sant Justenc o Sant Justenc que hi ha llançat és de 5 quilos? 5 quilos. 5,11. 5,11 quilos, eh? Uf, això es pot llegir o que Sant Jús és molt solidari o que la gent de Sant Jús té molta roba. Sí, o té molta roba i l'utilitza i la recicla o que, bueno, que té aquesta vessant també solidària, no? Que diuen, en comptes de llançar-la doncs que es pugui reaprofitar. Exacte, mira, si té molta roba, com a mínim, doncs donar-la a iniciatives com roba amiga, doncs això és un punt a favor. Jo a vegades l'he utilitzat, Mariona, aquest contenidor taronja i t'haig de dir que molts cops està ple, eh? Sí. O sigui que... Que no pots tirar-ho, vols dir, quasi. Sí, sí, és a dir que per tirar la roba és una palanca que tu poses la roba, mous la palanca, gira... I la roba cau, en teoria. I la roba cau. Però, clar, si el contenidor està ple, per molt que vulguis fer girar la maneta... No. No, la roba no cau i és... Oh! I et donen un número, eh? Per si està ple el contenidor, trucar i llavors ho passen a buscar. Però, bueno, clar, fas molta roba i et trobes allà al mig amb dos bosses plenes de roba i dius, bueno, i ara què faig amb això? Les deixo aquí? O que tu se les endugui? No, no, no. Val. Molt bé. Doncs també tenim aquests resultats de solidants a roba amiga. I l'última notícia, Mariona? Doncs mira, portem que el pròxim debat 2-20 porta el títol SOS Nicaragua de la revolució utòpica a la dictadura dinàstica i tindrà lloc el proper 22 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al restaurant Nois i Noies. Un debat amb sopar que oferirà una perspectiva aprofundida sobre la complexa situació actual de Nicaragua. El ponent serà Xavier Ruiz Ribes que és membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i expert en temes d'Amèrica Llatina. També té un màster en Cooperació i Desenvolupament de la Universitat de Barcelona i ara mateix és professor d'aquest mateix màster. Per tant, parlarà... Bueno, aportarà la seva experiència i coneixement sobre la cooperació espanyola i la situació a Nicaragua des de la revolució fins a l'actual dictadura i entendre millor els reptes que afronta aquesta nació d'Amèrica Central. Molt bé. Per assistir a aquest debat cal fer inscripció prèvia a la pàgina web del debat 2-20 abans del 20 de febrer. És a dir, queden cinc dies i el preu pel debat i sopar és de 15 euros. És un esdeveniment que compta amb la col·laboració de Sant Just Solidari i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Clar. Bueno, clar, de les dues entitats que està vinculada al ponent en aquest cas, no? Exacte. Recordem, l'última xerrada que es va fer del debat 2-20 va ser a la que va venir Judit Mascó, no? Sí. Doncs bé, també tenim aquí una altra proposta a Sant Justenca en què s'hi conviden persones de realment molt... De molt nivell. Molt nivell, molt de pes i molt coneixedores en el seu camp, no? Sí, sí, totalment. Com és també en aquest cas amb Nicaragua. Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit els tres titulars, aquest que fa referència a la pròxima conferència del debat 2-20, després també les entrades per al circ que ara mateix està aquí ubicat a Sant Just i després també hem parlat de roba amiga, aquest balanç de la roba recollida durant el 2023 en els nou contenidors que hi ha a Sant Just. Exacte. Vinga, doncs, deixem una promoció i seguim llegint les notícies que hi ha a les portades dels diaris en català d'avui, dijous 15 de febrer. Mariona. Perfecte, Núria. Vinga, fins ara. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaèri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. a la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Bon dia, de nou, Mariona. Espera un moment, que no t'he obert el micro. Bon dia. Bon dia. Vinga, doncs, llegim les portades dels diaris, com hem dit, i comencem, com sempre, amb la del diari ara. Exacte, el diari ara obre amb un tema de justícia i diu que Felip VI dona suport als jutges en ple pols per l'amnistia. Diu que el monarca demana que es respectin les resolucions judicials davant les acusacions de l'Oufer i que el president interi del CGPJ acusa els polítics de ser responsables de la degradació de la institució. Però a veure, aquest home, per què es posa el més fregat? Vull dir, és que, suma i sigue. Exacte, podria no... Doncs estigu-te a l'acte allà i mira i escolta. Bé, suposo que també és una mica el paper que ha d'aprendre. Clar, però és que es posiciona i, bueno, clar, no sé què ha de dir, no? el Felip VI, però... En fi, què més tenim, Mariona? Sí, seguim. En fotografia principal veiem la catàstrofe de Gaza i parla que Espanya i Irlanda volen que la Unió Europea investigui Israel. Diu que el malestar pels atacs d'Israel contra la població civil de Gaza va en augment, però hi ha poques reaccions. Ara, Espanya i Irlanda han demanat a la Unió Europea que investigui si s'està vulnerant els drets humans i si és així que es revissin els acords comercials. Doncs sí, a veure, per algun lloc que s'ha de començar, no? De moment, Espanya... Sí, sí, totalment. Però fa com gràcia dir que es revissin a veure si s'està vulnerant, eh, els drets humans. per si a cas, per si hi ha alguna cosa que no és molt... Com si no portessin mesos i mesos veient-ho a les xarxes socials retransmetent en directe aquests atacs. exacte. Sí, sí, sí. I bé, que només Espanya i Irlanda diguin, ostres, podríem... A veure, no? A veure si s'està vulnerant en drets. No ho sé, eh? Sí, sí, sí, plantejar-ho. És fortíssim. Vinga, seguim també. Va. Amb altres notícies de l'ara d'avui veiem que l'informe sobre geriàtics i Covid decep les famílies. Diu que el Parlament aprova les conclusions del document amb els vots d'Esquerra al Partit dels Socialistes i Junts i l'oposició dels Comuns, la CUP Seguim més notícies d'avui de l'ara veiem que aquí assegura que ja ha destruït un terç de la flota russa al Mar Negre. Uau. També parlem d'un grup de recerca català que troba un fàrmac contra tots els tipus de Covid. Sí, és veritat. I acabem amb la celebració dels 100 anys de Ràdio Barcelona que omple el manac. Doncs sí, suposo que amb el tema del Dia Mundial de la Ràdio doncs, bueno, va aprofitar l'efemèria de Ràdio Barcelona i va fer l'aniversari. Sí, sí. Vinga, i seguim també amb la portada de La Vanguardia ara. La Vanguardia obre dient que la Fiscalia crea una causa única per investigar l'operació Catalunya. Diu que la decisió d'unificar els casos de l'exfiscal en cap i de Trapero obre la porta perquè altres afectats per la guerra bruta acudeixin als tribunals. En fotografia principal veiem que el rei demana respecte a la independència judicial. Diu que en l'acte de lliurament dels despatxos judicials a la nova promoció de jutges celebrat a l'auditori del Fòrum de Barcelona, el rei Felip VI va fer una crida ahir a respectar i preservar la independència de la justícia. Per la seva banda, el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guillarte, va adivar el ministre de Justícia, Fèlix Bolanyos, deixin-nos en pau. que dius, deixin vostès en pau els polítics, no? Exacte. Em fa gràcia també perquè ho vaig estar veient ahir un 3 al 324, Mariona, de tot això de la notícia, de l'entrega d'aquests despatxos judicials que es deia que la majoria que s'entregaven eren a dones, a jutgesses, però després a la fotografia en canvi es veia això tot de dones com a les segones, terceres, quartes files, com si diguéssim, però a la primera hi havia tots, era una primera fila de tots els, bueno, els presidents i demés i clar, tota la primera fila eren homes, sí, sí, i a les files de darrere tot de dones però ubicades doncs això, a les files del darrere. Bueno, vinga, què més tenim a La Vanguardia? La Vanguardia també parla del cas de Gaza, diu que Espanya i Irlanda reclamen a la Unió Europea que investigui si Israel vulnera drets a Gaza. És la primera vegada que dos estats de la Unió Europea sol·liciten a Brussel·les que revisi la seva relació amb el govern israèl·lea. La Vanguardia també diu que el PSOE i Junts es reuneixen a Barcelona sense èxit per reconduir l'amnistia, que els socialistes no volen variar el text i que Junts per Catalunya insisteixen les seves esmenes. doncs sí, també seguim amb política a nivell espanyol. Amb fotografia petita veiem tema de pressupostos que Collboni farà servir la qüestió de confiança. Perdó, també parla de falta d'atenció que els universitaris no llegeixen textos complexos. Déu-n'hi-do, eh? Tot el tema també de les universitats i la comprensió lectora sembla ser que no es queda en un tema de les escoles o dels instituts sinó que, clar, que ara també van arribant a les universitats. I acabem amb l'última notícia que apareix a l'avantguàrdia. Parla de la nova temporada del Manac que agafa velocitat de creuer. Doncs sí, nova temporada del Museu Nacional d'Art contemporani suposem amb aquesta nova temporada que inicien. Vinga, va, passem a les notícies del Punt Avui també i del Periódico. El Punt Avui obre amb una infografia amb un cartell un gràfic, eh? Com sempre, ja no acostuma a obrir el Punt Avui amb fotografies sinó que han canviat una mica l'estil de la portada i la dediquen sempre al mateix tema. I el tema d'avui parla de la indústria càrnica, bé, del pes de la carn. Concretament surt un dibuix d'una vaca i a cada tros de la vaca hi posen un tant per cent o una xifra, no? Per exemple, diu que el sector carni de les comarques gironines és líder a Catalunya en volum de negoci i que afronta les noves tendències en alimentació i els reptes ambientals i laborals amb recerca i innovació. Per exemple, en el dibuix d'aquesta vaqueta hi posa 4.639 milions d'euros de volum de negoci a les comarques gironines. 11.187 treballadors a les comarques gironines. També posen 11.624 milions d'euros de volum de negoci del sector carni a Catalunya. 702 empreses del sector carni de Catalunya i posa que és el 39,9% del volum de negoci català. Altres notícies del punt avui, per exemple, fan referència al desallotjament per una esquerda de tot un bloc veí de l'edifici que es va ensorrar a Patalona. És a dir, l'edifici del costat de moment ha estat desallotjat perquè, suposo que deurien ser a la part a la construcció, es deurien construir amb els mateixos materials o deurien formar part de la mateixa promoció d'habitatges i, clar, si un s'ha ensorrat potser veuen perill que al seu homòleg també li passi el mateix i, en aquest cas, han fet sortir la gent que hi viu a dins, per si acas. Després, també un altre tema de l'extrema dreta i la dreta que porten a l'eurocambre la crispació contra la immersió. També, més temes de portada del punt avui, diu que el Tribunal Suprem ratifica la pena a jubillar per haver penjat llaços grocs i també que els pagesos aixequen el bloqueig de diversos punts estratègics. Ara passem a les notícies que hi ha a la portada del periòdico que obre amb una entrevista que li fan a Lluís Planes, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb una cita que diu el senyor Planes, diu Europa no sempre s'ha escoltat els agricultors. Després, fotografia d'imatge, un rei amb les mans obertes, Cufoi, que diu el rei empara els jutges, Felip VI defensa la independència, el diari entre cometes, de la justícia i exigeix respecte a les resolucions judicials i a la igualtat de tots davant de la llei. Ai, té gràcia que ho digui ell, igualtat davant la llei i tu que li diguin al seu pare. collboni, busca ara que l'oposició li aprovi els pressupostos. També, a portada del periòdico, l'administrador del geriatri Caragó imputat per la mort de vuit avis. I també parlen de les BTC de Barcelona que van realitzar el 2023 un servei per cada vuit del taxi. Caram, a BTC ens referim a Cabify, no? A Uber. Sí, no sé si n'hi ha més, però sí, sí. Molt bé, doncs, Mariona, aquestes són les notícies que apareixen en les portades dels diaris en català d'avui dijous 15 de febrer. Deixem un tema musical i seguirem amb la carta d'actualitat de la Palmira. T'escoltem després a les 11 i a les 12 amb els vuit llatins i a la una amb l'informatiu complet. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, que vagi bé. Adéu. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Un nou dia ha començat, em llevo al teu costat, respires lentament. Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem que enyorarem que enyorarem aquest moment. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. Que jo no en sóc conscient, si m'esperes allà fora que en la vida et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Manxarem caminant per les estrelles I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat Et sento diferent Amaguen un calaix les mirades d'amagar Les cançons que em vas cantar Són les que vull cridar Si m'esperes allà fora et cantaré Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh to oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles I amb el somriure que tu sol sabies fer Passant vuit minuts de dos quarts d'onze del matí I passem a fer la carta d'actualitat amb la Palmira Hola, molt bon dia Palmira Bon dia a tothom Doncs ja et tenim aquí per tornar a fer una carta de les teves Una carta que ens posa també una mica a l'ordre del dia De diferents temes Intento sempre estar a l'ordre del dia Perquè si no, que sempre tinc algun record pel passat Sí, també També es poden barrejar les dues coses perfectament Sí, però a vegades has de comparar el passat amb el present I valorar si és millor o pitjor També Que jo crec que sempre és millor el present Sí, sí El passat ja no existeix Bueno, però sí que existeix en el record En el record i prou, eh Sí, sí, sí, clar Bé, doncs comencem amb la carta d'avui, vinga Va del que toca i el que no toca Ah, molt bé Acabem d'entrar a la Quaresma La vella Quaresma Vol dir que ja hem celebrat el Carnaval Ara tocaria vida austera Contemplativa Reflexiva o passiva Tot el contrari de la festa de disfresses i disbauxa Doncs ja no toca Ens prenem les festes del calendari Com ens convé Tanmateix, demà tocaria abstinència de carn Que vol dir menjar peix Doncs tampoc ho fem I vindrà el divendres sant Que toca menjar bacallar amb panses I tampoc Entre d'altres perquè la Setmana Santa Tampoc es fa el que toca I en lloc de silenci i recolliment S'ha convertit en temps de vacances Ves per on quins canvis Ja està bé que no es faci el que toca Tant si t'agrada com si no I ara també ja res no és pecat Que també està bé que sigui així Perquè allò sí que era un martiri Tanmateix ara toca celebrar el dia de la ràdio Ja s'ha celebrat, això sí que s'ha fet El que es diu religiosament I què us haig de dir jo Doncs que em sembla rebé Sempre m'agrada quan veig ràdio d'esmer Al carrer I fa molt de temps que ho fa Que no es pensin aquests de Catalunya Ràdio Que s'ho han inventat ells De cap manera Fa anys quan l'emissora estava al racó de les ondes Al darrer de la capella El Carles tenia la santa paciència De muntar-nos una taula De manera que poguessin fer la tertúlia Cada divendres en un lloc diferent Però ara això també ja no toca El que també crec que no toca És que ens refreguin el 14 de febrer Com el dia dels enamorats Diguem-ne màrqueting Diguem-ne interès econòmic Digueu-ne el que vulgueu Però després del que vaig saber ahir Encara hi estic més en desacord Amb aquesta celebració Segons van informar a TV3 Sant Valentí és el patró dels estafadors Ja em perdonareu Relacionar l'amor sincer Amb aquest sant No em sembla gens encertat Al final ens faran creure Que de tot en fan sants Amb un patró com tenim a casa nostra Tan formós i valent com és Sant Jordi Que s'aparti tot el centural Aquest és el patró dels enamorats Un patró que ens aporta A l'amor, naturalesa i cultura És que no hi ha color Bé, sí que hi ha color El vermell de la rosa Esclar que ben mirat Tant és el color de la flor Si l'amor és de veres De fet, ja ho sabem Que una rosa i un llibre És el que toca Molt bé, Palmira Escolta'm, està molt bé És veritat que jo vaig Ho vaig llegir també no sé on Que Sant Valentí era el patró Dels estafadors Sí, estafadors I de l'estrapèl·lo De l'estrapèl·lo De dues altres coses més Que ve a ser estafar Sí, sí, sí O fer coses il·licites Sí, que dius tu Com ho has relacionat amb l'amor això Mare meva Amb els enamorats Jo que ja no hi estic d'acord Jo no l'he celebrat mai El Sant Valentí Per mi Ha sigut sempre Sant Jordi I sempre has lligat a tot el tema de l'amor I això amb Sant Jordi, no? Per mi sí Home, és que Sabent que Sant Valentí Està lligat també Amb tot això que hem dit Dels estafadors i estrapèl·los Però això ho he sapigut ara, eh? Jo també, jo també Sí, sí, sí No sé on ho vaig llegir Però ho vaig llegir aquest any Fa uns dies i vaig dir Ostres Llavors es veu clarament, no? Que se li diu dels enamorats també Amb tota la banda de màrqueting Potser li volien donar una rellevància Per oblidar El fet aquest Que era el patró dels estafadors Vaja Sí, pot ser Em sembla I a més Ens l'han col·locat Un calçador, eh? Sí, una mica, sí Bueno, com totes Les tradicions també americanes Que aquí s'entren Una mica en un calçador Però que al final Ja formen part d'un Bé, però Hi ha tradicions Que afegir-les Tampoc em sembla malament Però Això Això no era una tradició Això és una tradició De certs llocs Però no d'aquí Però esclar, és això Com totes les altres És veritat Sí, sí, sí Sempre més val afegir Tu menjaràs carn demà? Divendres? Quan ja hem entrat en Quaresma? Palmira? Menjaré el que toqui No m'hi fixaré Si és carn o no A veure Jo ho he viscut Això Sí? Sí Has estat els divendres De Quaresma Sense menjar carn? Sí Jo no me'n recordo Si a casa meva ho feien Però es feia Però Els que tenien Bulla Que és Anar Anar a l'eglésia I pagar uns diners I et donaven un permís Aquells podien menjar carn Ah, val O sigui Els rics Sí, no? Perquè això no era Tampoc podíem menjar carn cada dia Ja Llavors, mira, era fàcil de dir El divendres no ho farem Perquè, Palmira El peix També és carn, no? O sigui A veure És carn de peix És carn de peix Clar, carn Sí És que Al final Comencem Vull dir, és un animal igual, no? A mi això no em preocupava gens La carn Saps què és el que em preocupava? El què? Que per Setmana Santa Hi havia un silenci Els cines es tancaven Els teatres es tancaven Ostres La ràdio Només donava les notícies I música Música clàssica Però el que és el divendres El dissabte Tot això, res, no? Música sacra Qui dius? Sí Ostres Mare meva Mira, ser gran Té pocs avantatges Però Tens unes vivències Jo tinc unes vivències Que no has tingut tu Però esclar Tu en tindràs unes altres Que ja no els podré tenir Bueno, sí I els nens que neixin ara Tindran unes que Això passa Però mira Està bé poder-te-les explicar Clar No és de bon record per mi, eh? Ja No és de bon record Perquè, esclar, era avorrida Era molt avorridor Setmana Santa Canviar ara És una festa Sí, sí Home, clar La gent sofre És com a vacances Sí De fet, t'anava a dir això Dic, jo ho relaciono Setmana Santa No la relació No amb silenci Amb vida sacra I quan és Bueno No Ho relaciono poder Amb diumenge de Rams I la Mona Però vacances A mi Setmana Santa Em ve com uns dies de vacances No? Sí És el que fa la gent Però és que qualsevol sant Que se celebri Sí que hi ha Qui ho fa Perquè són persones Religioses I I Són practicants Sí Que aquests Sí, aniran a missa Celebraran un sant Un altre Però la majoria Volem les festes Per fer festa No Clar Sí, sí, sí És igual el sant Un sant o l'altre Que la qüestió és Fer festa Jo mateixa El primer que faig Quan veig un calendari De De Cada any És mirar Quin Quin dia és El Ram Perquè jo celebro El diumenge de El dia del meu sant Perquè com que no No hi és No hi és aquest sant Aquesta santa No hi és enlloc És una ciutat Palmira És una ciutat Sí Una ciutat de Síria I Esclar Però jo bé ho haig de celebrar No, no, clar I t'has buscat el dia de la Palma És el dia que tenia la meva mare I la meva àvia Ah, mira I si no Quin dia haig de fer? No ho faré per tots sants No Perquè no va per aquí No va per celebració Celebrar el sant El dia dels morts, no? Bueno En fi Doncs això, eh Que Palmira Ens esperarem a Sant Jordi Doncs per celebrar Coses de De l'amor I tant I tant que sí Enamorament Llibre i rosa Amb un sant tan formós Que tenim Cultura Naturalesa Amor Amor, això mateix Que no falti Molt bé Doncs, Palmira Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Que vagi bé Descansa Ah, em va agradar molt, eh Veure-us allà Davant del mercat Ah, és veritat Sí, ens vas veure, eh Vas passar per davant Sí, vaig passar Però com que estàveu Ja Plena conversa Sí Bueno No vaig voler molestar Bueno, no, home, no Si haguessis saludat Vas Vas passar i ens vas veure Que això ja és important Això mateix Molt bé Doncs que vagi bé, Palmira Una abraçada Adéu-sia a tothom Adéu Benvolgut Permet-me suposar Que malgrat no haguem gaudit De presentació oficial Més o menys així com jo Estàs assabentat De la meva existència De les coses que faig Benvolgut Jo ho reconec Jo ho reconec i faré covard de mi No és que siguis cada tarda El meu tema preferit Vostres són les promeses Que ningú ja complirà Vostres les nits que els telèfons No paraven de sonar Però sí que et vaig Veient en discos Que al final no et vas endur I alguns Quina meravella I alguns Que mai tindràs prou lluny Benvolgut I en un somriure Que fa sola caminant I en aquella foto antiga Oblidada en un galàix Heu parat una furgoneta Aprofitant La vista privilegiada D'una ciutat Tu assenyales L'abscir romànic D'una catedral I sou joves i forts I sentiu L'eternitat Al vostre davant I benvolgut Ni sospiteu Que gent com jo Estem esperant I que simpàtics Que sorsbeu I quin mal devia fer I m'ho imagino O ho intento I t'asseguro Que comprenc Que encara vull Sense remei Tot trontoll I un segon Quan una mica Amb bona fe Pronuncia el vostre nom Però vull pensar Que tot va bé I que no enyores Aquells temps Que fins i tot El recordar No saps per què Però estàs content I vas veient Coses pel món Que t'estan agradant tant I agraeixes que entre els dos Em féssiu créixer amagat Amagat en mentidetes Amb dubtes emprenyadors En cada intuïció fogàs D'una vida millor Amagat en som molt joves Per tenir res massa clar Amagat en no sé què és Però nena no puc respirar Ai benvolgut Que estrany Que estrany si un dia Et van fer mal Amagat en no sé què és El meu amor El meu amor La meva sort Les meves mans Amagat en no sé què és El meu amor El meu amor Amagat en no sé què és El meu amor Amagat en no sé què és Amagat en no sé què és Que ha arribat I es vol quedar Ai aquests dits No són senzills De gent com jo Que estava esperant Benvolgut ho deixo aquí Que sé que ets un home ocupat Suposo que és moment D'acomiadar-me esperant No haver-te emprenyat massa No haver semblat un boig Que la força ens acompanyi Adeu, fins sempre sort Per si un dia ens creuem Ja em disculpo que em conec Faré d'homes seriosos Esperaré darrere dret Mentre tu li fas brometa Veig que ara els busques als Mentre tu et reivindiques Com molt més elegant Farem adeu i marxarem I ell em dirà Que t'has vist vell I pas a pas ja estaràs tan lluny Com el cretí Que abans d'entrar a història Li tocava el cul Arrambant-la contra els arbres Del costat D'un institut Ai, pobrets meus Com s'haguessin espantat Si entre els matolls Sortim tu i jo dir-nei Aquí els senyors Estem esperant Xicots, aneu fent lloc Que estem esperant Vinga, 10 minuts per fer la previsió del temps els propers dies aquí a Sant Jus Bon dia, Carles Molt bon dia Què tal? Com estem? Bé, molt bé Amb una mica de núvol Sí Han baixat una mica les temperatures, potser? Una mica, no? Bufo només Només bufo No, no han baixat gaire Avui la mínima ha estat d'11 graus Pel fet que comentaves tu Que tenim alguns núvols més La temperatura no ha pogut baixar I el que podria ser una màxima tranquil·lament d'un mes de febrer Aquests 11 graus de mínima Doncs és la mínima Ahir es va arribar una altra cop a 20 graus a Sant Jus Una altra animalada Vam tenir una petita pausa dimecres Que ens vam quedar amb 16 Ai, perdó, dimarts Però dimecres Hem tornat a arribar als 20 graus I avui anem a caminar Perquè ahir a les 10 o 11 del matí Estàvem al voltant dels 18 graus I ara en aquests moments A Sant Jus n'hi ha amb 16 O sigui que avui ens quedarem amb 18, 17 Però perquè hi ha aquests núvols Que si no poca cosa canviaria I seguiríem amb temperatures tremendament més altes del que tocaria Aquestes màximes Haurien d'estar al voltant dels 13 o 14 graus No 20 Però és que estàvem mirant les temperatures d'ahir a Catalunya Ja no només mirant a Sant Jus I hi ha 24 graus a Aldover A Vallirana van arribar els 24 graus també O sigui que és una autèntica animalada A Girona es va arribar a 23 graus A Sant Cugat a 23 O sigui que estem parlant de temperatures que són una autèntica animalada Són gairebé 10 graus per sobre del que tocaria Sant Cugat 23, doncs haurien d'estar a 13, no a 23 I aquesta situació Mirant a molt llarg termini I ara ho intentarem explicar Perquè és una mica així complicat A les capes altes a l'estratosfera Hi ha moviments Que aquests són bastant més previsibles O sigui que es veuen a vindre amb més temps I no són tan... Que no te'ls trobes allò de cop Que no és meteoficció Sí, que no és meteoficció O sigui que quan mires a molt llarg termini Aquests canvis s'acaben complint O sigui els moviments a les capes altes de l'atmosfera Aquests són... Que realment passen Sí, són dels que són bastant fàcils de pronosticar Perquè passen I hi ha un petit canvi Aquell lloc que parlàvem de fa setmanes dels vintis Que sembla que es va confirmant I aquesta situació que tenim d'aire fred a les capes molt altes Estratosfera Un aire fred que està al nord d'Europa I un aire més càlid que es troba gairebé tocada al pol nord Tot això es anirà com desfigurant I provocarà el que hem anat parlant aquests dies D'un canvi de la circulació dels vents Estem doncs marcats des de pràcticament el mes de desembre Tret de dies puntuals o de depressions que baixen molt D'una tendència molt clara de moviments d'oest cap a és O sigui tot el que ens arriba per l'Atlàntic Ja parlem en gran, eh? O sigui parlem d'Europa Tot el que arriba per l'Atlàntic Escombra tota Europa Però encara no hem tingut cap irrupció així freda d'Europa O un canvi d'aires O sigui que les coses circulin des de Sibèria cap a l'Atlàntic Al revés I això ho provoca les capes altes de l'atmòsfera Es provoquen els moviments i els embossaments freds i càlids Que puguin haver les capes altes Doncs bé Sembla i tot indica Que això s'està com desfent I que cap a finals 24-25 Podria desmuntar-se una mica l'estructura aquesta d'oest cap a est Que tenim a les capes altes I que provoquen que aquestes depressions vagin circulant per casa nostra Com la que ens arriba avui I que doncs ens puguin portar més o menys pluja Però normalment ens està portant realment molt poca cosa Doncs bé, aquest canvi que arribaria cap al 25-26 a l'estratosfera Provocarà que puguem tenir una situació d'entrades més Des de Rússia, podríem dir, des dels països de l'est cap a l'oest d'Europa Això ens podria portar amb una previsió que hi ha un canvi de temps bastant destacat Entre el 24, 25, 26, 27, 28 en aquells dies D'una entrada de vents molt freds i variants Que també podrien anar acompanyats d'humitat I que podrien portar precipitacions destacades al Pirineu Nevades importants, pluges a les capçaleres dels rius Podria arribar una situació d'aquestes I fred, fred, que també podria arribar Però bé, això estem parlant de finals de febrer Tot just estem al dia 15 Encara falten 10 dies ben bé perquè passi això A les capes altes passarà Falta que ens acabi afectant d'una manera positiva Ja veurem com va Parlem de les properes hores, que queden pocs minuts Avui ens arriba un front És un front que havia de passar una miqueta més baix Més cap a l'estret de Gibraltar Però en els últims moviments que ha fet Ha pujat una miqueta per la península ibèrica I això pot ser que ens afecti una miqueta més directament a Catalunya Ens pot portar una miqueta més d'inestabilitat Aquell dubte que teníem Que potser el divendres Hi havia alguns mapes que deien que potser Alguna goteta podria caure a Sant Just Doncs bé, sembla que això Ha anat guanyant Gotetes, sempre gotetes És una misèria, però Algo és algo Així que avui dijous van arribant aquests núvols Avui dijous serà un dia on els núvols iran a més Tot i que tenim aquestes ullades de sol Tot i que al migdia també tindrem alguna clariana És bastant probable que els núvols cada cop siguin més destacats I aquesta nit quedi tapat De va dir vendres Ho hem simbolitzat molt exagerat A les previsions que fem a les xarxes socials Hem posat unes gotetes al matí I hem posat gotetes també a la tarda Bé, hem de precisar-ho això O sigui, serà una gota al matí Si arriba a caure O sigui, estem parlant de misèria Això seria entre les 9 i les 12 del migdia Podria caure alguna gota Gota Gota en singular Sí I a la nit matinada O sigui, ja nit matinada de dissabte Podria caure una altra gota O sigui que... Dos gotes, bueno És molt poca cosa Però sí que ens marca un divendres bastant més ennubulat I amb possibilitats d'aquestes roines d'aigua Que és mínim Però sí que ens portarà una miqueta més d'ambient fred Recordeu que la temperatura de l'aigua del mar La tenim en 14 graus En el moment que se'ns tapa el cel I tenim unes corrents, uns vents Doncs que ginen una miqueta de mar cap a terra Doncs recuperem ràpidament les temperatures marítimes Per això tenim aquesta influència a la costa I això provocarà que demà probablement Sigui un dia on l'ambient La màxima sigui una mica més freda O sigui, els mapes com que diuen Vindrà vent marítim Pot portar alguna goteta Però aquest vent marítim és fred Llavors això podria provocar que demà S'enjust ens quedem amb 14 Avui podríem baixar a 17-18 Demà 14 O sigui, la màxima demà seria normal Més o menys Una mica Bueno, amb núvols no Però podríem dir que seria normal Un dia assolellat de febrer als 14 graus Demà estarà tapat Però vaja, aquests 14 són d'agrair I llavors ja un cop hagi passat aquest frontet De cara al cap de setmana Ens quedarà un temps força més estable Amb un ambient una miqueta més fresquet És el que comentàvem durant tota la setmana Aquest dissabte com diumenge Les temperatures quedaran per sobre de la mitjana Però una mica més fresques No arribarem als 20 Que vam arribar ahir Sinó que ens quedarem amb 16-17 graus A tot estirar Amb uns dies variables Amb sol i núvols No acabarem de fer net Però sense precipitació I la setmana que ve Continuen passant fronts atlàntics Aviam si arriba aquest canvi Que comentàvem ara a l'inici d'aquest espai Però entre dimecres i dijous Podria arribar una altra línia frontal Que podria donar alguna mica de precipitació I a partir de dijous Ja es començaria a configurar aquest canvi No hi ha cap mapa que ho digui És un canvi que estem així nosaltres agafant-nos Amb ferro ruent Que ens l'estem jugant Però vaja Podria passar Podria passar I l'altra bona notícia Bé, entre cometes Encara que no sigui de pluges Que la setmana que ve Potser les temperatures són una miqueta més baixes I no estaran normalitzades Però no estaran tan disparades Amb aquests 20 o 25 graus Que es van arribar a alguns punts a Catalunya És que clar Són temperatures una mica estranyes Fora de lloc Sí, sí, sí, totalment Molt bé Doncs, Carles, gràcies per la previsió I demà tornem a més coses I tant, aquí serem Vinga Adéu Escoltes, la Rambla La vida s'enjustenca a través de les zones Brussel·les manté la previsió de creixement per a l'economia espanyola L'1,7% aquest any i el 2% el que ve I la situa com la que més augmentarà l'activitat de les grans economies de la zona euro La Comissió Europea pronostica un creixement més dèbil del previst fins ara al conjunt d'Europa Brussel·les, Jordi Baró Bon dia, sense canvis en les previsions de Brussel·les per a Espanya per 2024 i 2025 Igual com a la tardor, la Comissió Europea segueix pronosticant un creixement del PIB de l'1,7% i el 2% respectivament Això és molt per sobre de les economies alemanya, francesa i italiana Malgrat situar-se al capdavant de les grans economies de l'euro, però les xifres previstes per a Espanya Apunten a una moderació en el creixement respecte a l'any passat que Brussel·les atribueix a una pèrdua de l'impuls del turisme, a un impacte dels tipus d'interès alts i a les elevades ràtios de deute La Comissió Europea creu que el creixement de l'ocupació es desaccelerarà aquest any en relació a 2023 Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les Més notícies, Sala Riera El govern espanyol xifra en 5.000 milions d'euros el cost anual de la violència masclista a l'Estat Suposa un 0,37% del PIB espanyol Madrid, Marta Viladot Bon dia, és la segona vegada que es fa aquest estudi El primer va ser el 2019 i la principal novetat d'aquest any és que incorpora quin és el cost econòmic estimat de la violència de gènere i la violència sexual contra les dones Es calcula que és gairebé de 5.000 milions d'euros el que suposa el 0,37% del producte interior brut El principal objectiu d'aquest estudi és la conscienciació Marta Viladot, Catalunya Ràdio, Madrid Atac massiu de Rússia a 5 regions ucraineses amb un balanç provisional d'un mort al nord-est del país Segons la Fiscalia, l'exèrcit d'Ucraïna s'haurà haver abatut 13 dels 26 míssils que han disparat aquest matí les forces russes un bombardeig que il·lustra l'impacte que està tenint el bloqueig dels Estats Units a donar més suport al govern d'Equif segons el secretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg s'ha afegit a les pressions perquè el Congrés nord-americà aprovi un nou paquet d'ajuda militar i financera i ha recordat que gastar diners a Ucraïna és invertir en seguretat Un dirigent de Hezbollah avisa que Israel pagarà un preu pels crims comesos en els bombardejos d'ahir al sud del Líban en què van fer 10 morts, la meitat dels quals eren nens L'ofensiva va ser en resposta a un atac amb coets contra una base militar en què va morir un soldat Entre 4 mesos, 250 libanesos han mort pel foc israelià Mentrestant a Gaza, la invasió israeliana intensifica els atacs a Rafà i a Can Lunis al sud En aquesta població, els soldats han assaltat l'Hospital Nàzer l'han evacuat parcialment i l'han convertit en un quartier militar segons anuncia el govern de la Franja Doncs precisament la guerra de Gaza també repercuteix en l'àmbit de la cultura Els cinemes Girona de Barcelona han cancel·lat el Seret, el festival de cinema israelià que havia de començar avui Aleguen que volen evitar la polèmica generada els últims dies en referència a les crides al boicot i les amenaces que han rebut a través de les xarxes socials de col·lectius pro-palestins era la primera vegada que Barcelona es convertia en la seu d'aquest festival fundat a Londres i que ja arriba a la tretzena edició La cofundadora del festival, Noa Haddad, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que la cancel·lació no té sentit I fom molt sorprendits perquè estàvem treballant en això Hace un any, no hi ha una raó realment perquè totes les pel·lícules són no polítiques, no és un polític festival Nosaltres només volem fer el arte, no volem estar en aquesta guerra volem estar en paz Esports Marcos Garcia El Barça femení lidera la Lliga amb 9 punts de marge sobre el Madrid que és el segon L'equip blaugrana va cedir els primers punts com a local per primera vegada en 4 anys Barça 1, Llevant 1 Llevant les planes, que és l'altre equip català de la categoria ocupa la desena plaça de la Lliga A la Champions masculina de futbol PSG 2, Real Societat 0 i també Lazio 1, Bayern de Munic 0 Aquesta tarda comença a Màlaga la Copa ACB de Bàsquet amb els dos primers partits de quarts de final Madrid tocan Múrcia i València a Bàsquet Gran Canària El Barça i el Baxi Manresa s'enfrontaran demà I als Mundials de Natació de Doha L'equip espanyol masculí de Waterpolo jugarà aquest migdia a partir de les dues una de les semifinals contra Itàlia El Tarragoni Carles Coll s'ha classificat per les semifinals dels 200 braça d'aquest Mundial Fins aquí les notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just Bon dia, passen 5 minuts a les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova Ràdio d'Esvern regala 26 entrades per l'espectacle del circ aquàtic de Tyron Sabata que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sant Just L'antiga nissaga d'artistes de circ de la llegendària família italiana del Sabata porta aquest cap de setmana el seu espectacle a Sant Just Combinant la tradició del circ amb un modern laser show l'espectacle inclou referències a pel·lícules populars com diverses de Disney o Pirates del Carib Les sessions són dissabte 17 de febrer a les 12 del matí a les 5 de la tarda i a dos quarts de 8 del vespre i diumenge 18 de febrer a les 12 del matí i a les 5 de la tarda Els oients interessats a aconseguir entrades gratuïtes han de contactar amb Ràdio d'Esvern a través del correu larambla arroba radiodesvern.com i es poden demanar dues entrades per persona En una iniciativa per combatre l'emergència climàtica i fomentar la inclusió social Sant Just ha intensificat el seu suport assolidant sa roba amiga posant a disposició de la ciutadania nou contenidors per la recollida de roba en desús Aquest gest també ofereix oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat Durant l'any 2023 els residents de Sant Just van donar un total de 86.500 quilograms de roba estalviant més de 700.000 quilograms d'emissions de CO2 Aquesta contribució ha estat significativa amb una recollida de 5,11 quilos de roba per habitant superant així la mitjana catalana de 2,5 quilos per habitant i any A més del seu impacte ambiental, Solidança Roba Amiga ha jugat un paper clau en l'àmbit social En col·laboració amb els serveis socials i promoció econòmica de l'Ajuntament han facilitat la inserció laboral de 16 persones a través de contractacions que ofereixen formació ocupacional a altres 10 persones en situació de vulnerabilitat del municipi Per sensibilitzar la població sobre la problemàtica ambiental i social de la indústria tèxtil Sant Just ha realitzat campanyes d'educació ambiental que inclouen la recollida de 2.138 quilograms de roba i calçat així com activitats i tallers en escoles locals El pròxim debat 2020 porta el títol SOS Nicaragua de la revolució utòpica a la dictadura dinàstica i tindrà lloc el 22 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al restaurant Nois i Noies Un debat amb sopar que oferirà una perspectiva aprofundida sobre la complexa situació actual a Nicaragua El ponent serà Xavier Ruiz Ribas, membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i expert en temes d'Amèrica Llatina Ruiz, amb un màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona i professor del mateix màster, aportarà la seva experiència i coneixements sobre la cooperació espanyola i la situació a Nicaragua des de la revolució fins a l'actual dictadura i entendre millor els reptes que afronta aquesta nació d'Amèrica Central Cal fer inscripció prèvia a la pàgina web del Debat 2-20 abans del 20 de febrer i el preu per al debat i el sopar és de 15 euros L'esdeveniment compta amb la col·laboració de Sant Just Solidari i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Això ha estat tot Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12 Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Però escolta'm, vau posar allà una pantalla? Sí, amb un projector. Ah, molt bé. Després també veiem aquí, òbviament, els divendres a la sala, que és el que dius tu, que és això que la gent s'anima... Que es nota que faltava una cosa així, Sant Just, perquè realment molta gent del poble ve a aprendre alguna cosa o simplement estar amb els seus amics a la sala. Molt bé. I després també una cosa que jo quan ho vaig llegir, que em va sobtar, un gimnàs popular. Què és això? Això és una idea que van tenir unes persones de l'assemblea que estan en un moment bastant embrionari, en plan, no s'ha acabat, o sigui, s'ha començat ja, però està costant que tingui una acollida, però és un projecte que crec que és molt guai poder fer esport a la sala amb els seus amics. I estem intentant que sigui això, intergeneracional. De moment encara no tenim cap monitor-monitora que pugui oferir unes classes, jo què sé, de Muay Thai o del que sigui. De moment encara no ho tenim i, per tant, farem sessions. Les dirigirem la gent de la sala. Llavors, mica en mica, intentem, doncs, no ho sé, un dia farem exercicis de força, un altre dia estiraments, un altre dia el que vagi sorgint i el que la gent vulgui fer realment. Això veig que ho fareu els dimarts? Sí. Durant una horeta o així, més o menys? Sí, més o menys, més o menys. Però és que aquest justament és un acte bastant encara en procés de preguntar, de saber què vol fer la gent amb això, de com podem fer-ho seu, una mica. Molt bé. Altres coses que també tingueu preparades al casal, Mateu. Sí, després també tenim el taller de ganxet, que crec que serà un èxit, perquè estem veient que gent de generacions molt diferents s'està interessant per això, o estan tirant endavant unes noies, doncs, això, de 19 o 20 anys, que els agrada tot això del ganxet i la mitja i tal. I llavors, molta gent externa ens està començant a preguntar què és això del taller de ganxet, que si han de portar-nos el material i tal. Llavors estem recollint un grup de WhatsApp que qualsevol persona que vulgui que entri al grup, que ens ho demani, i crec que serà molt xulo. I ho farem un cop al mes, l'últim dimarts de cada mes, crec. I va ser una proposta, dius, d'unes noies del casal? Sí. Bé, va ser d'unes noies de l'Esplai, però ens van explicar el casal i entre tots va sortir la idea que era xula i ens molava a tots i vam dir que val en té. Molt bé. I després també veiem que el 29 de febrer, aquí en el calendari que teniu, hi ha posat judici als Inelles. Bé, és un cas de repressió que bàsicament són unes companyes de Sants que van a judici per un alliberament d'un bloc al barri de Sants durant una ruïa festiva al barri. I bàsicament és això, donar suport a la concentració de suport. Bàsicament. Bé, donar suport. Molt bé. Sí, sí. I després també vam veure, Mateu, a les xarxes, que, per exemple, els nens i nenes del cau van venir un dia a veure la sala. Sí, també estem intentant, bueno, i no només el cau, també vam fer allà, bé, ja ho saps, el sopar de pastorets. estem intentant d'alguna manera que molta gent diferent del poble, d'àmbits diferents, vagi entrant, vagi coneixent el que és el projecte i que comencin a fer-se-ho seu i a viure una mica per dins. I tant el cau com l'esplai com qualsevol altra entitat del poble evidentment té un acabo de la sala. Quan feu les assemblees i quin funcionament teniu, no? Com són les dinàmiques? Sí, és absolutament assembleari i són els dilluns a les 8 del vespre i cada dilluns ens reunim els que podem. L'altre dia eren moltíssims, érem 14 persones a l'assemblea. Uau. Sí, sí, sí. I què decidiu a les assemblees o...? Bueno, repassem les comissions que tenim, també preparem tot el que ve la setmana següent i l'altra, ens planifiquem per fer-ho i altres coses que tinguem en ment. I el vincle entre diferents casals o casals populars o ataneus populars també, com és? Com us ajudeu? O sigui, tots estem... Bueno, crec que t'ho vaig explicar una mica l'altre dia, però bueno. Bàsicament hi ha una xarxa de casals i ataneus que és la que regula, no regula res, però com que agrupa a tots els diferents casals i ataneus populars dels Païs Catalans i llavors és una xarxa que s'està estenent... Bueno, ara hem vist que a l'Autònoma han obert un nou casal popular que es diu La Trinxera. Sí. I després ara han obert un altre en aquesta comarca, a Corbera de Llobregat. Que benvingudes des d'aquí. I per exemple, els ajudeu? No sé si hi ha, per exemple, els de Corbera ara estan... O els de l'Autònoma, ara estan... Bueno... un procés de... Sí, de construir-ho, de... Sí, evidentment. Normalment, Corbera, nosaltres no ens hem posat en contacte, la veritat, però és veritat que, per exemple, la Taneu d'Esplugues, a nosaltres ens van ajudar molt al principi, amb tot això que ells ja sabien perquè ja ho havíem fet i nosaltres érem una mica nous en això, doncs ens van ajudar molt a com funcionar, a com s'havien de fer les coses, bàsicament. i a mica en mica el que els agradava d'ells ho agafaven i el que no, doncs no. I vam anar fent el nostre, però amb molta ajuda. I sé que també a la Trinxera, per exemple, també els de Taneus com més propers o els casals també estan ajudant, com és normal. Teniu pensat alguna cosa de cara al 8 de març? Sí? A veure, jo tampoc soc la persona idònia per explicar-ho. Per tant, potser estaria bé perquè hem creat, bueno, s'ha creat el comitè del 8 de març aquí a Sant Jús. Llavors, potser de cara al 8 de març o abans estaria bé convidar-los a la ràdio, no sé com ho tens. D'acord, molt bé, convida directament al comitè, dius? Bé, al comitè. Sí, sí, sí, que pots parlar amb nosaltres, cap problema, després ho parlem. però, bueno, està bé perquè faran tota una setmana d'actes, per el que tinc entès, faran tota una setmana d'actes per Sant Jús en motiu del 8 de març i crec que serà molt guai. Molt bé. Mateu, altres coses destacades també, per exemple, hem vist que des del CUP estan publicitant, bueno, estan anunciant que aquest dissabte fan un vermut. Diumenja, crec que és. Diumenja, perdó, pot ser. aquest diumenja venen a fer el vermut de tecno-electrònic a la sala, estem molt contents també. Bueno, és això, una mica com agafar diferents entitats, diferent gent que es mogui pel poble i com d'alguna manera donar-los un espai i fer-los veure i entre tots ens ajudem i crec que serà molt guai. Els vermuts estan establerts cada diumenge o...? No, no encara. O sigui, de moment hem quedat així amb el CUP que farem aquest però anirem veient. Crec que també... Bueno, espera un moment. Tranquil. Mira, el diumenja 10 crec que també ve el CUP el 10 de març i mica en mica doncs això. Però també els divendres de sala també vindran artistes del poble que és emergents o altra gent de fora del poble a tocar rumba, a tocar un concert de piano també crec que tenim. Bueno, aniríem anunciant-ho encara no tenim coses molt tancades o com que són un més vist encara no ho hem anunciat però venen coses molt xules. Molt bé. Des del moment en què us vau inaugurar amb el local, veieu que la cosa va funcionant, que va tirant, no? Que a poc a poc... Realment sí. O sigui, estem tenint molta acollida realment i com moltes entitats del poble ens estan donant molt suport i estem molt contents la vall... Vull dir, estem... Veiem que el projecte té sentit en molts aspectes i estem molt contents per això. No sé si vols comentar alguna altra cosa, Mateu, posar-nos el dia de més qüestions a la sala o, bueno, no sé si vols parlar d'alguna activitat que també ja estigueu pensant però com bé ens vas dient que aneu una mica també veient setmana a setmana, no? Preparant les coses. Sí, sí, sí. Mica en mica. També sé que, per exemple, farem un mercadillo i el dia de Sant Jordi també el podem fer molt especial. Ah, que bé. Tenim projectes així a mitjà termini o a mitjà vista molt ben pensats i com mica en mica els estem creant. Llavors, simplement seguim-nos a xarxes i anirem anunciant les coses i quan vinguem aquí doncs el mateix. Molt bé. Doncs uns anirem seguint tant a Twitter perquè teniu Twitter que és aquí arroba la sala Sant Jus i també igual a Instagram amb el mateix usuari. Perfecte, Mateu. Doncs moltes gràcies. Que vagi bé i ja ens anem apuntant a aquestes cosetes que heu comentat que teniu pel mes de febrer, d'acord? Gràcies a tu, Núria. Vinga. Adeu. L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla a Ràdio d'Esperg. L'essència de Sant Jus jo ja no te quiero te digo lo siento por si te hice daño aunque no lo creo yo te soy sincer tu no tienes sentimiento no quiero escuchar tu lamento que se trague otro tu vereno ja on vas tan bonica on vas tan bonica sent molts així al meu llit és pura dinamida i no, no, petita avui estàs d'extra en amunt i ell ja no et necessita dos de pam, tomàquet una de negrita el ritme mou el que la gent la imita tanta merda s'ha acabat no em comparis pas amb ell jo no soc el segon plat estava pensant que podia fer per això no em quedava res de paper no em quedava més diners i mi mare em va dir té però ja mai més amb aquells bonics diners sabia que la meva que no em faria el pes Lil Didi t'ho dedica a tu nena i a la meva tia ella no te quiero te digo lo siento por si te hice daño aunque no lo creo yo te soy sincer tu no tienes sentimiento no quiero escuchar tus lamentos que se trague otro tu veneno tu no te preocupes mi niña bonita que haces tu tan sola con esa carita diga yo madre que a ver si ya me invita me dice caballero invita una copita invítame una copa que yo te invito luego terminamos dando besos pero aún solo te quiero no se si es verdadero pero eso espero no quiero ser tu juguete pasajero mira como cambia el mundo de lo bueno a lo malo un dia te tengo el otro te vas de mi lado me has defraudado ya no me estás mano no tires piquete que yo ya me he cansado yo ya no te quiero te digo lo siento por si te hice daño aunque no lo creo yo te soy sincero tu no tienes sentimiento no quiero escuchar tus lamentos que se trague otro tu veneno no te quiero Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Els colors desperten, rialles, gegants i nans ja estan preparats. Arriba el seguíssim, el foc dels diables, la festa ja ha començat. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Com tota la gent del poble, vaig anar a ballar la festa major. i entre vils i retrobades va sonar la nostra cançó. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu, amb tu, després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu, a ritme de grallos comença un dia que és l'hora d'anar a fer el vermut. Castell ja passa la feixa lligada, anem a fer pinya tot joc. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis, estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis, estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis, estar amb mi. Viu, viu, viu, que la vida et somriu. jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Passa un minut de dos quarts de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 FM a la ràdio de Sant Just i després de l'entrevista del dia ara passarem a fer la secció amb la revista d'actualitat Sant Justenca La Vall d'Avers. Concretament parlarem amb el seu director, en Josep Lluís Gil, que ja el tenim aquí a l'estudi. Hola, molt bon dia, Josep Lluís Molt bon dia Bé, de ressaca encara per la festa dels 40 anys... 45? 45. Perdó, és que m'he liat perquè gairebé avui fan 40 anys el dels Bar Los Pinos d'aquí de Sant Just i m'he liat Anem acumulant. Sí, anem acumulant 45. 45. Què tal la ressaca? Bé, molt contents de la resposta dels amics, lectors i lectores i la veritat és que va ser un acte senzill però molt emotiu perquè vam plegar més de 100 persones al voltant de simplement això, el fet d'estar junts i fer una mica de xerrameca i compartir una mica de cava i una mica de pastís. Molt bé, es va fer la bufada col·lectiva. Exactament. En representació d'aquests 45 anys i també va... Bé, tu vas fer el teu Parlament i també el president de l'Ateneu, en Miquel Obrador. Exactament. A més a més també hi havia la presència d'ETB, no? Sí, van estant cobrint l'acte i bé, bé, va ser... Molt bé. Penso que, reitero, senzill, però va estar bé. Bé, vam quedar molt satisfeits. Sí, un primer acte per celebrar aquest 2024, no? Sí, no tenim definit encara el programa, sí que més o menys algunes idees... Anirem passant coses al llarg de l'any. Sí, podem dir que cap al mes de maig, aproximadament, esperem fer un acte institucional, més diguem-ne, més formal, en què faríem la inauguració d'una exposició que volem fer de l'evolució de la Vall d'Avers des del seu número 1, des del seu començament fins avui, que és molt evident i, a més, molt enriquidora, no? Sí, sí, totalment. Molt bé, doncs, després de fer una mica de balanç, no?, i de valoració d'aquesta primera festa per celebrar els 45 anys i, bueno, en certa manera, també el número 1, la revista 500, no?, que arribarà a finals d'any. Arribarà al mes de desembre, sí. Parlem de la revista d'aquest mes, que és la del mes de febrer. La revista del mes de febrer, que la tindrem demà. Obrim amb la festa pròpiament com a tema central, perquè ens agrada compartir imatges des d'aquell moment, i la portada, lògicament. En l'editorial, parlem del debat, diem un debat profitós i inacabat. Ens referim al debat que vam fer el dia 2 en relació als actors de la cultura al segle XXI, administració o entitats, i diem que va ser profitós perquè es van aportar solucions o idees o alternatives al tema de les subvencions de les administracions. El debat va derivar cap a aquesta vessant, no va derivar cap a un altre. i per això diem... És a dir, no va ser tant un debat poder d'idees contraposades en què cadascú defensava la seva, sinó va ser més un conjunt, no? La veritat és que esperàvem que hi hagués més interacció entre els ponents, que hi havia potència, però cadascú es va limitar a fer la seva i no hi va haver massa interacció. I esperàvem que sortís un tema que era quin ha de ser el paper dels ajuntaments, perquè són els que estan més a propi, els que tenen una activitat més directa amb les entitats de base popular. I això va sortir de resquillada i, a més a més, doncs ens va entorejar alguna resposta, alguna pregunta que anava en aquesta direcció, doncs, hàbilment va ser entorejada, no? Per la qual cosa diem que és un debat inacabat, perquè aquest debat de quin ha de ser el paper dels ajuntaments entenem que encara està sobre la taula. Molt bé. L'assistència va ser bona en el debat? Unes 55 persones, aproximadament. D'acord. Potser no va ser dels debats amb més participació? No, el tema... Clar, tots no poden ser temes estrella, no? Va ser interessant, el que segurament no ha divertit, per dir-ho així, però els ponents eren de molta categoria i van donar rellevància al debat en si mateix. Molt bé. Fantàstic. Què més? Què més tenim? perquè suposo que la revista parla de parlar del debat i de la festa i hi ha més continguts. Tenim l'entrevista, com cada mes, que dediquem al Ferran Pujalte, que és el director tècnic de l'Hockey Sant Just. Ens ha semblat que era portofero ara, perquè a primers de març participaran per primera vegada i sorpressivament amb la Copa del Rei, de Jocay, que es farà a Calafell. Aleshores, bé, és veritat que van començar molt bé i que ara estan anant una mica més, de manera més irregular, però estan en una còmode vuitena posició, de moment, i ens ha semblat que durant la trajectòria de l'Hockey durant tota la temporada fins avui i valia la pena donar-li audiència una mica a l'artífex de tot això, que és el director tècnic. Molt bé. Doncs l'entrevista que podrem gaudir i llegir en el mes de febrer. Exactament. I després també altres continguts o reportatges. No sé si és el cas d'aquest mes. Tenim notícies curtes, com sempre. Diem que la plataforma contra el pavelló de Maslluí està demanant la seva suspensió. Sí. Diem que això ja ho sabíem, però que nosaltres també ho recollim, que comença la segona fase de la implantació dels contenidors en xip, que es farà durant tres o quatre mesos en el barri Centre. Sí. Parlem que la Clara Segura i el Bernat Aragonès han estat guardonats als Premis Gaudí i una Sant Feliuenca amb vinculacions amb Sant Just, la Clàudia Malagelada, també ha obtingut un premi als Gaudí. Sí. Avanço que el mes que ve, si no passa res, el mes de març, si no succeix cap cosa anòmala, l'entrevista serà la Clàudia Malagelada. Vale. Molt bé. Avancem. els actes coneguts al moment del tancament dels previstos pel 8M. Vale. Sí. D'aquí a... Els actes aquí a Sant Just. De Sant Just, sí, sí. El que ens ha arribat, el que ens ha facilitat l'Ajuntament, esperem que no hi hagi sorpreses. Parlem també que s'ha començat la restauració del grafit del carrer Badó, el famós del cotxet. Ah, sí, el que empuixa la... que s'escapa el cotxet. Sí, que s'escapa el cotxet. Això, bueno, no que empuixa, no, que... que s'escapa. Que s'escapa. Està en fase de rehabilitació. Bueno, no tenim terminis, no tenim pressupost, però sabem que s'està fent. S'ha fet un calc preliminar per poder seguir amb el procés. i el col·lectiu que en el seu moment el va pintar, hi ha més granadets. L'estan tornant a... El tornaran a treure els pots de pintura i tornaran a pintar. Ah, molt bé. Molt bé. Parlem de la primera novel·la publicada de la Sant Justenca Paula Vidal, Inversemblant. Sí. I avanço. Molt bé. Déu-n'hi-do, eh? Tot això són notícies... Notícies... Curtes, sí. Curtes, eh? Notícies breus. Com deia, com sempre fem, després del debat, fem un petit resum. Titulem Molta feina a fer i moltes pedres a treure del camí, una mica en la línia del que deia abans, que es poden fer encara... Hi ha molt de recorregut per arribar als ajuts de les administracions en general, però també hi ha molts entrebancs que s'han de treure, no? Moltes vegades de tipus legal o a vegades funcionarial, però bé, deixeu-ho aquí ara, per ara. Qui ho vulgui saber més que es compri la revista, que se la llegeixi, que es faci subscriptors. Exactament. Parlem de les comunitats energètiques que arriben a Sant Just. Sí, les comunitats energètiques locals, no? N'hi ha dues, una d'iniciativa privada i una altra de promoció municipal, que estan en marxa. Diria que està més en marxa la privada, amb el que s'està fent la teulada de la Jazz Music, el polígon industrial, al costat de l'ITB. Sí. Aquesta és d'iniciativa privada i crec que ja està en marxa, o s'està desenvolupant. La municipal anirà més lenta, es farà un període de proves i després... És la que es fa amb l'empresa Elexum. Exactament. D'acord. Aquesta és la municipal, la que va a les escoles. Què més? Tenim més material mediambiental. El Narcís Prat, el professor emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona, reconegut en temes de l'aigua i de la biodiversitat, ens fa una anàlisi de què es podia fer amb l'aigua quan plou, que la deixem que s'escoli i marxi, no? I fa una sèrie de reflexions, dades, propostes d'intentar aprofitar aquesta aigua que s'escola i marxa i no torna, no? Bé, és una proposta interessant que espero que agradi als nostres lectors. Bé, una proposta, escolta'm, en situació de sequera i d'emergència climàtica, per dir-ho així. Tota alternativa és bona i fer-nos pensar per trobar solucions sempre va bé. Molt bé. En l'apartat del comerç pròxim dediquem un espai a la jolleria Puig Alcina que ha fet 40 anys al poble encara que el negoci familiar va començar a Cervera l'any 1917. Ostres, uau, o sigui, més que centenari, no? El negoci en si més que centenari. A Sant Jus no, però la família, els avis de l'avi de l'actual propietari va començar a Cervera fa molts anys i per tant... Quasi que va més anys a Cervera que no poder a Sant Jus, no? Perquè si a Sant Jus en fa 40 i és un negoci que en té més de 100... Sí, per això, això. Uau. però, bé, ens ha semblat que... Bé, és en la línia de donar a conèixer el teixit local, conèixer o donar rellevància i partim d'aquests més antics, després ja veurem com ho enfoquem. Molt bé. Tenim una aportació d'una de les nostres redactores. Nosaltres, de sempre, a la Vall de Verge hem fet quan algú de Sant Jus per algun motiu o altre fa un viatge de tipus solidari o alguna activitat, a vegades fem un reportatge d'això i hem tingut la Glòria Romero, una de les nostres redactores, uns mesos d'Erasmus, a la Toscana italiana i doncs ha fet una mena de diari i recollim les seves impressions. Ah, molt bé. Això és un fet no surt cada mes, lògicament, però quan es dona és una manera de dir els injustencs van pel món i fan coses. Clar, sí, sí. Va ser això, no? No parlem de quan es va en pla de turista, això no, sinó quan hi ha una activitat que val la pena a destacar, no? Molt bé. Sant Justencs per molt, no? Sant Justenca, Sant Justencs... Sí, sí. A qualsevol raco del planeta. Exactament. Com sempre tenim la crònica passada del Julio Ochoa que parla d'un crim que es va cometre a la plana d'Esplugues fa uns quants segles a càrrec d'un Sant Justenc. Per favor. Novel·la negra, això, què? Bueno, una miqueta, una miqueta. El Jaume Montserrat Pagès és el protagonista d'aquesta història. Bé... Com l'hi heu titulat? Posem llum a la foscor? No, no, no, no. Crims, partos, Sant Just. No, no. El sagnant crim comès a la plana d'Esplugues. Home, posa el títol, perdona, eh, però... Hòstia. I uns quants segles fa? I això on estava arxivat? Bé, l'amic Julio Ochoa troba perles... No, no, sí, sí. No sé d'on, però diria, a veure, parlem... A veure, aquest senyor va néixer el 1821 i va morir el 1866. O sigui... Bueno, segle XIX... No va fer... no va durar gaire, però va... va tenir activitat. Home, tu diràs. Bueno, i ara és el protagonista d'aquest número de... Bueno, protagonista. D'aquesta història de l'humor de la vallada. Sí, sí. Bé, està en la línia d'això, de divulgar fets insòlits relacionats amb... D'una manera o altra amb Sant Just o amb algun Sant Justenc, no? Hi ha la bústia, que hi ha tres col·laboracions. Oh! Vull destacar dues, no sempre ho fem, però vull destacar un escrit del Lluís Casals que ret homenatge a l'Albert Espona, que va morir fa poc. Sí. I un escrit que recomano molt efusivament del Pere Font perquè és un escrit relatiu a la mort de fa 70 anys del Josep Maria Flix. L'escrit és entranyable i emocionant d'un fet, d'una desgràcia ocorreguda fa 70 anys, però que val molt la pena perquè descriu la situació, el fet, i amb una emotivitat que... Que val la pena, no ha llegit... Realment frapa. Realment frapa. Recomano la seva lectura. Molt bé. Què més tenim? Tenim els esports, Sant Justenc que podrien arribar a París 24, les Olimpiades. Home! Que tenen possibilitats. Tenen possibilitats, no? L'Aina Lluso del bàsquet, el Lluís Costa també en bàsquet i el Pedri que és un és un Sant Justenc. És Sant Justenc? Els Sant Justenc són els que han nascut o viuen a Sant Just. Sí. Per tant, la part de Sant Justenca del Pedri podria ser que estigués a la... Vale. A les Olimpiades. A les Olimpiades. Bé, és un... La part Sant Justenca. La part Sant Justenca. I bé, les seccions habituals de la foto del mes i els indrets perduts. Uh-huh. I fem una crida a la contraportada perquè tenim un objectiu per aquest any molt, molt, molt ambiciós que és el d'arribar als 500 subscriptors. Ara actualment estem a uns 400... No arriba a 450. Uh-huh. Lògicament hi haurà com cada any ja altes i baixes i el que importa és que el saldo sigui positiu. Uh-huh. Aquest saldo positiu hem d'arribar a que sigui el suficient per arribar als 500. És a dir, necessitem un saldo positiu aquest any. D'extra, no? De... Bé, és molt ambiciós, però si no hi ha objectius ambiciosos, no... No, no, clar, a vegades costa avançar. Queda escurt, no? Sí. i per tant, bé, ho intentarem, esperem que no només la difusió que fem d'aquest objectiu, sinó els actes que anirem fent durant l'any ens permetin assolir-ho. També és veritat que d'un temps cap aquí percebem una certa... una reacció positiva a hores d'ara aquest any ja portem sis altes noves. És un fet... Són poques, però... Bueno... Però és que normalment fins a Sant Jordi no aconseguim alguna alta. Clar. Per tant, el fet que d'una manera... Semblen poques, però comparativament amb altres anys és un èxit. És el fet, més que la quantitat, és el fet que s'han produït de manera espontània, doncs hi ha sis altres que s'afegeixen a la dinàmica positiva amb què vam acabar l'any. Clar, lògicament, el fet, jo suposo que també de debats o de donar-li en si més sonada amb l'aniversari, amb aquestes petites festes o celebracions que es vagin fent, també són bones oportunitats, no perquè la gent es pugi al carro o perquè conegui la revista, perquè sàpiga el que feu, els temes que es tracten... Són bones oportunitats com per anar sumant subscriptors. Sí, però, per exemple, aquest debat que vam fer ara el mes de febrer, el dia 2, era el setè. No hem aconseguit atreure subscriptors generalment, tot i que ho intentem. Aquesta vegada n'hem aconseguit dos. Insisteixo, són quantitats molt humils i molt... però el fet canvia, no? El dia de la festa doncs vam aconseguir res. Bé, doncs... Van sumant. Anem sumant i anem produint aquest... És una tasca de formigueta, d'anar... però no deixar d'insistir que volem més suport i seguirem amb això. Molt bé. Doncs, Josep Lluís, hem fet un resum de com va anar el debat, de com va anar la festa dels 45 anys i també d'aquests continguts que trobarem a la revista... A partir de demà. A partir de demà. La gent a les bústies qui sigui subscriptor, subscriptora... Si no, el que el llibre té, el que rep una vista, el que l'escriu va a Salvador Espriu i el quiosc del carrer nord. Molt bé. De gent que es vulgui posar en contacte amb la revista, què ha de fer? Anar a l'Ateneu? O anar a l'Ateneu o escriure'ns el correu redacció arroba lavalldeberg acabat amb C.cat o inclús un telèfon que ara no me'l sé de memòria i te'l dic de seguida. Vale. És a dir, mitjans no falten. També es pot entrar a la web, no? Tenim la web que també es pot, a partir d'allà es pot fer la subscripció i el telèfon és el 6... Espera't un moment que no me'l sé de memòria és el 681-309-819. Vale. Molt bé. Doncs a partir d'aquest telèfon també es pot enviar un missatge. També es poden enviar missatges, WhatsApp, demanar informació, el que sigui. Molt bé. Doncs Josep Lluís ho deixem aquí i ens tornem a trobar el proper mes, ja al març. Deixa'm aprofitar per felicitar aquesta casa que si no ho ha xerrat d'aquí uns dies el primer mes de març farà 40 anys. Sí, correcte. I com que... Ara dubto si és el 2 o el 3, tant mal. A mi em sona que és el 2 o el 3 també, no ho sé segur. Sí, ara estic aquí dubtant. Però aprofito per felicitar-vos per avançar. Vale, gràcies. i anirem parlant. Sí, sí, sí, sí. Doncs acollim les felicitacions. D'aquí uns dies també ja ho comentarem per les xarxes i ja en parlarem de l'aniversari de la ràdio, però sí, aquest 2024 són 40 anys, sí. Per tant, res, Josep Lluís, gràcies i fins la propera. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aparats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els llauners amb volants i un camell falagós. A l'estació de Sants, ex-molingues reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats, que viuen de fer banners d'arribar a Ciutat Vella, cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats. Amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres jubilats, que maniobren policia un carreró, ara perdut el control, amb un grup de percussió a prop de la plaça del Sol. Perquè tombin els turistes, la Rambla l'han tunejat, ja no queden artistes, els músics han marxat, quatre xinos fent retrats, canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristors són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat. La de la setmana tràgica, la Còdia, l'extrarradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica l'any se l'obre, la de l'ambient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels clubs acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristors són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat. Tu visc els alemanys, el braçol del mestissatge, amb barrets de mexicans... ...en la protesta dels agricultors, Coac i Upa havien d'estar reunits amb el ministre Lluís Planes, però la reunió s'ha posposat a la tarda. Els manifestants no confien en que aquesta reunió marqui un punt d'inflexió en la situació i per això han decidit concentrar-se aquí i mostrar el seu descontentament també amb qui els representa la taula de negociació. Jordi Bresco, Catalunya Ràdio, Madrid. Més notícies, Sara Riera. El govern ha posat en marxa un servei d'atenció psicològica d'emergència per casos de violència masclista que en un màxim de dues hores ofereix a qualsevol punt del país el suport presencial d'un especialista. La consellera d'Igualtat i Feminisme l'ha presentat aquest matí a la capital del Bages. Manresa, Nàtia Dell, bon dia. Bon dia. Amb un equip de 33 psicòlogues desplegades pel territori, el nou servei té capacitat per atendre 560 casos l'any. Per la consellera Tanya Verge, un pas més per lluitar contra la violència masclista amb una tensió urgent i immediata en cas d'emergència, permeti que així els trastorns emocionals a mig i llarg termini. Acabar amb les violències masclistes és una carrera de fons, en som ben conscients, però a partir d'ara comptem amb una nova eina per acompanyar les dones des del primer moment, de manera presencial i especialitzada, en qualsevol punt del país. El servei es pot activar en casos de feminicidis, violència sexual o violència masclista, amb mal potencial traumàtic per a les víctimes. El nou servei, que funciona des de principis d'any, té un pressupost d'1,2 milions d'euros. Nàtia Dell, Catalunya Ràdio, Manresa. Junts demanarà al govern que suprimeixi l'impost de successions a Catalunya. És una de les exigències que el partit posarà sobre la taula per negociar els pressupostos de la Generalitat pel 2024. Parlament, Marta Corolan, bon dia. Hola, bon dia. Junts portarà a la reunió un document amb més de 100 mesures que són les seves condicions per poder donar suport als pressupostos. En fiscalitat, el partit tornarà a demanar que es bonifiqui al 99% la quota de l'impost de successions que paguen els cònjuges, pares i fills si els pertoca una herència. Junts també defensa que quedin exclosos de pagar aquest impost als casos de relleu generacional d'una empresa familiar. Pel que fa a l'IRPF, el partit demana disminuir el tram autonòmic més baix, una proposta que el govern ja va anunciar que està estudiant. Marta Corolan, Catalunya Ràdio Parlament. Esquerra negocia un acord amb Bildu i el BNH per tornar-se a presentar plegats a les eleccions europees del juny. El candidat Alain Dakari del partit de Berzale ha confirmat els contactes amb els republicans després de reunir-se aquest matí amb el president Pere Aragonès. Palau de la Generalitat, Albert Prat. Bon dia. Aragonès ha volgut exhibir la bona sintonia d'Esquerra amb Bildu i tot i que no té cap càrrec institucional, el president català ha obert les portes de Palau a Pelo Occhandiano, escollit fa poc cap de llista de les eleccions basques d'aquest any, que recordem que a hores d'ara encara no tenen data. L'aspirant Alain Dakari ha assegurat que aquest no ha sigut un tema de conversa amb Aragonès, però ha assegurat que els dos partits ja estan negociant juntament amb el BNH per reeditar la candidatura única al Parlament Europeu. Efectivamente, el avance de la extrema derecha y la ola reaccionaria, tanto en representatividad institucional, pero sobre todo en la lucha cultural, es evidente en el contexto europeo, y yo creo que en las siguientes elecciones al Parlamento Europeo pues tenemos un reto y la voz de la izquierda sobranista, de las izquierdas sobranistas, tiene que ser fuerte y contundente. Fa pocs dies, tan esquerra com Bildu van designar qui seran els seus respectius candidats a l'Eurocambra. Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat. Els contrastos d'una societat individualista on la violència per armes de foc s'assumeix com un fet habitual sobresurten en el llibre del corresponsal d'aquesta emissora als Estats Units, Francesc Garriga. Titulat a Washington amb paracaigudes, Garriga ha explicat al Matí de Catalunya Ràdio la solitud del principi on fins i tot les relacions socials i professionals són una mercaderia. La ciutat de Washington és una societat molt dura en aquest sentit. És una ciutat de què em dones, què m'ofereixes i si m'interessa el que m'ofereixes et vull, si no, no. El llibre es presenta aquesta tarda a la llibreria Laiet de Barcelona. Esports, Marcos García. El Barça femení és el líder de la Lliga de Futbol amb 9 punts de marge sobre el Madrid que és segon. Ahir Barça, un llevant, un les blaugranes cedeixen els primers punts com a locals en 4 anys. La seleccionadora espanyola de futbol, Montse Tomé, acaba de donar la llista de 23 jugadores convocades per la UEFA Women's Nations League. Es disputarà el 23 al 28 de febrer. I a la llista hi ha les catalanes Alexia Putellas, Aitana, Ona Batlle, Cudina, Alexandri i Maria Pérez. També hi ha les jugadores del Barça, Catacoll, Paredes, Mariona, Salma i Vicky López. A la Champions masculina de futbol, PSG 2, Real Societat 0 i Lazio 1, Bayern de Múnich 0. A més, l'Audiència de Barcelona desestima el recurs de la Federació Espanyola de Futbol i del Madrid per l'anomenat Cas Negreira. Aquesta dada comença a Màlaga. La Copa ACB de Bàsquet amb els dos primers partits de quarts de final. Madrid tocan Múrcia i València a Bàsquet Gran Canària. El Barça i el Baxi Manresa s'enfronten demà. I els Mundials de Natació de Doha. l'equip espanyol masculí de Waterpolo jugarà aquest migdia a partir de les dues una de les semifinals contra Itàlia. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Salles Vilanova. Ràdio d'Esvern regala 26 entrades per l'espectacle del circ aquàtic de Tyron Zabata que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sant Just. L'antiga nissaga d'artistes de circ de la llegendària família italiana del Zabata porta aquest cap de setmana el seu espectacle a Sant Just. Combinant la tradició del circ amb un modern laser show l'espectacle inclou referències a pel·lícules populars com diverses de Disney o Pirates del Carib. Les sessions són el dissabte 17 de febrer a les 12 del matí a les 5 de la tarda o a dos quarts de 8 del vespre i el diumenge 18 de febrer a les 12 del matí o a les 5 de la tarda. Els oients interessats a aconseguir entrades gratuïtes han de contactar amb Ràdio d'Esvern a través del correu larambla.radiodesvern.com Es poden demanar dues entrades per persona. En una iniciativa per combatre l'emergència climàtica i fomentar la inclusió social Sant Just ha intensificat el seu suport a solidar-se Roma Amiga posant a disposició de la ciutadania nou contenidors per la recollida de roba en desús. Aquest gest també ofereix oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat. Durant l'any 2023 els residents de Sant Just van donar un total de 86.500 quilograms de roba estalviant més de 700.000 quilograms d'emissions de CO2. Aquesta contribució ha estat significativa amb una recollida de 5,11 quilograms de roba per habitant superant així la mitjana catalana de dos quilograms i mig per habitant i any. A més del seu impacte ambiental Solidança Roba Amiga ha jugat un paper clau en l'àmbit social. En col·laboració amb els serveis socials i promoció econòmica de l'Ajuntament han facilitat la inserció laboral de 16 persones a través de contractacions que ofereixen formació i experiència en la gestió de residus. A més, han proporcionat formació ocupacional a altres 10 persones en situació de vulnerabilitat del municipi. Per sensibilitzar la població sobre la problemàtica ambiental i social de la indústria tèxtil Sant Jús ha fet campanyes d'educació ambiental. Aquestes inclouen la recollida de més de 2.000 quilograms de roba i calçat així com activitats i tallers en escoles locals. El pròxim debat 2-20 porta el títol SOS Nicaragua de la revolució utòpica a la dictadura dinàstica i tindrà lloc el 22 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al restaurant Nois i Noies. Un debat amb sopar que oferirà una perspectiva aprofundida sobre la complexa situació actual a Nicaragua. El ponent serà Xavier Ruiz Ribes membre del Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament i expert en temes d'Amèrica Llatina. Ruiz amb un màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona i professor del mateix màster aportarà la seva experiència i coneixement sobre la cooperació espanyola i la situació a Nicaragua des de la revolució fins a l'actual dictadura i també entendre millor els reptes que afronta aquesta nació d'Amèrica Central. Cal fer inscripció prèvia a la pàgina web de Debat 2020 abans del 20 de febrer. El preu pel debat i sopar és de 15 euros. L'esdeveniment compta amb la col·laboració de Sant Just Solidari i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. a l'actualitat de la UNA. A l'actualitat de la UNA. A l'actualitat de la UNA. A l'actualitat de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. de la UNA. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país. L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Ara mateix són un quart d'una del migdia. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Això és el magasin La Rambla. Anem a fer un repàs de les notícies més curioses, que en realitat són les notícies al top 10, aquest rànquing que a vegades comentem de les notícies i els titulars més clicats de la Corporació Catalana, dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya. Catalunya Ràdio, 3CAT, TV3, 324, etcètera. Diem que són notícies curioses perquè els humans som així. Les notícies que més ens interessen a vegades i les que més cliquem són aquelles una mica més extravagants. A vegades, no sempre, però sovint passa. Per exemple, una d'aquestes notícies en aquest top 10 resulta que hi ha una denúncia a un home per omplir la piscina i manipular amb un imant el comptador de l'aigua. És un veí de Santa Cristina d'Aro que s'enfronta ara a càrrecs penals i a una possible sanció per saltar-se les condicions i també les restriccions. Ha estat denunciat per, amb una manguera, anar omplint la seva piscina i, com que això no es pot fer, ha manipulat el seu comptador d'aigua amb un imant. Les restriccions d'aigua, amb la prohibició d'omplir les piscines particulars, estan despertant realment una mica la picaresca, de més d'un, per fer-ho i que no es nodi. És el cas d'aquest ciutadà de Santa Cristina d'Aro, del Baix Empordà. Aquí va enxampar la policia i també, òbviament, l'han denunciat. La urbanització d'aquest home és la de Vall Repòs i va ser algú que va alertar que un altre veí omplia la piscina. Aquests veïns que a vegades, veïns veïnes que a vegades miren, doncs un dia un veí d'aquesta urbanització va enxampar un altre omplint la piscina i quan la policia hi va anar, va comprovar que, a més a més, és a dir, a més d'omplir la piscina, havia posat un gran imant, un gran imant a sota del comptador de l'aigua, mare meva. L'utilització dels camps magnètics per trucar al comptador n'altera el funcionament o, si més no, l'alenteix i, per tant, els números no corren com haurien de fer-ho o directament queden fixos. Això permet anar gastant litres i litres d'aigua sense que el comptador ho registri i, per tant, ningú no pot demostrar que se'n faci un consum excessiu. El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aru, l'Eduard Bancells, confirma que haurà de respondre davant la justícia. L'empresa Aqualia, que és l'empresa que fa la gestió de l'aigua en aquest poble, Santa Cristina d'Aru, explica que de fraus sempre n'hi ha hagut, però que ara són més evidents amb les inspeccions que fan per les restriccions a la sequera. Doncs això, feta la llei, feta la trampa, caram. Vinga, altres notícies, va, així una mica curioses. Doncs Estrasburg avala la prohibició de sacrificar animals amb els rituals halal i kosher. Doncs sí, el Tribunal Europeu dels Drets Humans dona la raó als animalistes i conclou que, impedint aquestes pràctiques, no es vulnera la llibertat religiosa. És aquest revés de la justícia europea, les comunitats musulmanes i jueves, i victòria per a les organitzacions animalistes. Aquests dos sectors estaven enfrontats per al sacrifici d'animals a través dels rituals halal, en el cas de l'islam, i kosher, en el cas del judaïsme. Per obtenir la carn a través d'aquests procediments, tant musulmans com jueus, maten amb un tall al coll, a les vaques, a les cabres, les ovelles o els ocells, que es dessacnen durant hores fins que moren, sense un aturdiment previ per reduir-ne el patiment. Aquesta forma de matar-los està prohibida a Bèlgica, tant a les regions de Flandes com de Belònia. Però diverses associacions i ciutadans musulmans i jueus no hi estan d'acord perquè consideren que es vulnera la seva llibertat religiosa i el dret a la no discriminació. Argumenten que si no es mantenen aquestes pràctiques se'ls fa difícil, si no impossible, a que ens segui carn que respecti els preceptes de la seva religió. El cas el va emportar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que ara ha resolt en contra seva. Els jutges d'Estrasburg, per unanimitat, no veuen violació de cap llibertat fonamental. Consideren que la prohibició del sacrifici sense aturdiment és proporcionada amb la protecció dels animals, fins i tot si això implica restringir algun altre dret, com apunta el text de la sentència. És la primera vegada en la història del tribunal que Estrasburg es pronuncia sobre la llibertat religiosa lligada al respecte als animals. Aquesta sentència respon al cas específic de Bèlgica, però també estableix jurisprudència en l'àmbit europeu. Així que, a partir d'ara, el tribunal es pronunciarà de la mateixa manera si sorgeixen litigis similars en altres estats. Per tant, si passés a Espanya, possiblement acabaríem tenint una mateixa resposta, per exemple. Vinga, va, una altra notícia. I és que resulta que han trobat un ou de l'època romana que es conserva intacte i l'interior segueix en estat líquid. Van trobar l'ou a Anglaterra fa 10 anys en una cistella, amb 3 més que es van trencant a entrar en contacte amb l'aire i que estaven dispositats en un pou com a mena d'ofrena. Doncs sí, aquest ou és de l'època romana, manté la closca intacta, el seu interior es manté en el mateix estat líquid. Després de 1.700 anys, 1.700 anys, que a vegades nosaltres portem ous del súper i se'ns trenquen, doncs aquest porta 1.700 en un pou i està intacte, per favor. Encara no se sap de quina espècie d'ocell es tracta, però el que el fa extraordinari és que hagi arribat fins ara, si tenim en compte que l'ou progenitora va pondre'l al segle XIII després de Crist. No se'ns pot acudir res més delicat que un ou, no? I aquest és únic. La troballa la va fer Network B. Dupling, gerent d'Oxford Archaeology, que són els responsables de l'excavació. Ell diu que mai s'havien trobat amb res semblant i que semblava un ou tan modern que es veia pràcticament nou. Bé, encara ho ha estat més, no?, aquesta troballa de sorprenent, quan les anàlisis fetes a través d'un microtach van desvetllar que l'interior contenia material en estat líquid, encara que en una mena de barreja. Diuen els arqueòlegs que els va sorprendre saber que l'ou encara fos més extraordinari del que pensaven amb aquest líquid intacte a dins, que és l'únic exemple conegut d'aquest tipus al món. La qüestió és que la feina de l'arqueòleg és lenta i, tot i que es va trobar fa 10 anys, l'ou no s'ha analitzat fins aquest estiu. El van trobar en una excavació arqueològica de Berrifights a la localitat d'Ilesbury, a 80 quilòmetres al noroest de Londres. La major part del temps, aquest ou ha estat protegit dintre un cistell de bímet, que també es va trobar sencer, juntament amb tres ous més. Després de tants anys, en l'extracció se'n van trencar tres quan van entrar en contacte amb l'aire i van deixar anar una pudor sulfurosa insuportable, expliquen els arqueòlegs. Només en van poder salvar un d'intacte. El cistell amb els ous es va dipositar en època romana en un pou, probablement com una mena d'ofrena. Estaven en una fossa inundada d'aigua, on, a més de la cistella d'ous, es van trobar recipients de ceràmica, monedes, també sabates de cuir i ossos d'animals. Les anàlisis dels objectes fan deduir els arqueòlegs que el pou s'havia utilitzat per fermentar i fer maltes fins al voltant de l'any 270, després de Cris. I quan el lloc va caure en desús, es va utilitzar per fer-hi-ho frenes, segons expliquen. Doncs bé, ja ho sabeu, hi ha aquest ou que té 1.700 anys, un ou de l'època romana. Deixem ara un tema musical, vinga. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Vinga, i ara deixarem el tema de Jennifer. És una versió nova, renovada, de la mítica cançó del grup Catarres que han fet ara recentment amb el conegut grup també Figaflauas. Vinga, Jennifer. Jo que soc més català que les joves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol. Jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericots de Sarrià. Jo que a l'1 d'octubre vaig de fans a les urnes godre piolines i porres. Jo que porto l'estelada aquí tatuada i tiro barres amb el pol de tu un peu fabre. Jo que sempre he defensat els productes de la terra ara m'he enamorat d'una joni de Castellpa. Oh, Jennifer. Em torneixeré el cotxe per tu. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Anirem a por la ègils dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Jennifer. Jo que soc més català que el pi de les tres blanques o la guita de la patut. Jo que soc un gran entès de la cobla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que soc més radical con l'oïent de la sultana cremant urquinaona i la lletana. Jo que de la rosalia sempre escolto un millonària però soc més de figaflau a cinc a terra. Jo que sento devoció pel romesco i els calçots i el pa amb tobaques sagrats. Cal de calçot. Jo no guanyo Grammys perquè canto en català no emvacilis a maldits culturals. Què passa a dir? Som jo que sempre he de pensat en productes de la terra ara m'he enamorat d'una xòria de Castefa. Oh, Jennifer. Jennifer. Et torneixeré al cotxe per tu. Oh, Jennifer. El tinc coneixent. Anirem a poner els dos just i lluitarem pel nostre amor. Prohibir-nos. Oh, Jennifer. Sí. Que t'hi figa, que t'hi plou. Les nens estertes ens intenten parar els peus i repetirem la història de Solieta i Romau. El temps ens donaran la raó. L'amor és superar la terra i jo tinc el que... La patia contra el necció és l'espai un moment, veig el conjunt i no hi ha una persona que tu parles i estàs junts. Oh, Jennifer. Em t'ho mexeré al cotxe per tu. Oh, Jennifer. Anirem a poner els dos just i lluitarem pel nostre amor. Prohibir-nos. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Em t'ho mexeré al cotxe per tu. Oh, Jennifer. Anirem a poner els dos just i lluitarem pel nostre amor. Prohibir-nos. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Oh, Jennifer. Com cada hivern, vacunar-se és vital per prevenir complicacions. Bronquiolitis. Immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024 Grip i Covid Vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys Persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut La millor defensa és un bon atac Vacuna't, demana hora al teu cap o punt de vacunació Generalitat de Catalunya, sempre endavant Just stop your crying, it's a sign of the times Welcome to the final show I hope you're wearing your best clothes You can't bribe the door on your way to the sky You look pretty good down here But you ain't really good We never learn we've been here before Why are we always stuck and running from The bullets The bullets We never learn we've been here before Why are we always stuck and running from Your bullets The bullets Just stop your crying, it's a sign of the times We gotta get away from here We gotta get away from here Just stop your crying, it'll be alright They told me that the end is near They told me that the end is near We gotta get away from here We gotta get away from here Just stop your crying at the time of your life Breaking through the atmosphere Things are pretty good from here Things are pretty good from here Remember everything will be alright We could meet again somewhere Somewhere far away from here Things are pretty good down here Things are pretty good from here education We never learn we could meet here before Why are we always stuck and running from The bullets The bullets & Fiona We never learn we've been here before Why are we always stuck and running from The bullets Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern. Passant quatre minuts, a dos quarts d'una, seguim aquí a Ràdio d'Esvern. I passem ara a parlar de les estrenes de cinema que tenim aquesta setmana. Aquesta setmana, amb el tema de Sant Valentí, el dia 14 de febrer, les estrenes es fan entre el dia 14 i també el dia 16. Així s'aprofita també la tirada comercial que té aquest dia. els cinemes també s'hi llencen. En lloc de fer les estrenes aquest divendres dia 16, que sí que n'hi ha algunes, la majoria s'han fet el dimecres dia 14, que a més a més també és el dia de l'espectador. Comencem amb les del dia 16, les estrenes que trobarem demà al cinema, perquè són dues pel·lícules que la crítica deixa molt i molt bé. Una d'elles és una pel·lícula d'animació nord-americana que es diu Soul. És una pel·lícula que està entre les millors pel·lícules. Hem de dir que és una restrena. És una pel·lícula que ja es va fer l'any 2020, el que passa que ara en molts cinemes també la tornen a posar. És una pel·lícula de Pixar, d'animació. Va estar en els premis Òscar de l'any 2000. També va tenir Globus d'Or. va estar els premis BAFTA. És a dir, que realment és una pel·lícula amb molt bona nota per part de la crítica. I bàsicament es tracta d'una pel·lícula que, doncs bé, diu aquí, si alguna vegada us heu preguntat d'on provenen la passió, els somnis i els interessos, què és el que ens fa ser a nosaltres mateixos? Doncs ens porten a un viatge des dels carrers de Nova York fins als regnes còsmics per descobrir les respostes a les preguntes més importants de la vida. Es diu així, eh? Soul. Després també és una estrena, per dir-ho així, reestrena d'una sèrie de televisió que es diu The Chosen, que es diu Los Elegidos, que també la tornen a posar. És una sèrie dramàtica, una sèrie de televisió de tres temporades, 24 episodis en què es narra la vida de Jesucrist i dels apòstols, buscant mostrar a Jesús de Nazaret d'una manera més personal i íntima. I parlem d'algunes estrenes que van tenir lloc el dimecres dia 14. Per exemple, és el cas d'una de les millors estrenes d'aquell dia, es diu Bob Marley One Love. És una celebració de la vida i la música, d'aquesta icona que va inspirar generacions a través del seu missatge de l'amor i la unitat. Per primera vegada a la gran pantalla es descobreix la història de superació de l'adversitat de Bob Marley i la travessa que fa la seva música revolucionària. Aquesta pel·lícula, que es diu Bob Marley One Love, és nord-americana i té protagonistes com Reinaldo Marcus, també a Zach Wieland o, per exemple, a Terrence Winter com a protagonistes. és un drama biogràfic que ens ubica als anys 70 amb temes musicals. I parlem ja també de l'última estrena, n'hi ha més, però parlem d'una altra diferent. En aquest cas és una comèdia espanyola que es diu Buscando a Coque. És una pel·lícula dirigida per Teresa Bellón amb protagonistes com Hugo Silva, Coque Maia o també Alejandra Jiménez. És una comèdia romàntica, exactament, i la sinopsi ens parla del César i la Teresa, que són una parella feliç, fins que una nit ella, doncs bé, li fa als... li se'n va amb en Coque Maia, un gran ídol del César, des de la seva adolescència. La Teresa li confessa, repentida, però ell no sap com reaccionar. Doncs bé, aquesta pel·lícula, Buscando a Coque també la trobareu als cinemes. Una cançó i comencem amb la Vanessa Montserrat a fer l'espai de xarxes socials. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Cosa de familia no la tienes que escuchar. Lo capo con lo capo y yo soy la mamá. Lo secreto es solo con quien puedas confiar. Más te vale, no rompes la humertad. Hay niveles para todo en esta vía. No jodemos con personas desconocidas. Ni un amigo nuevo, ni una haría. Ni un amigo nuevo, ni una haría. Taque, taque, taque. Ni un amigo nuevo, ni una haría. Taque. Ni un amigo nuevo, ni una haría. Som en la cara, Gaspar Noé. Todo no dispara a la vacía. Vivía, vivía, no te evitar. Me mando a estar duro de una mitad. Vinga, va, comencem ja l'espai amb la Vanessa Montserrat, que la tinc aquí als micròfons. Bon dia, Vanessa. Hola, bon dia. T'agrada Rosalia? M'encanta la Rosalia. És una crac, eh? Sí. És una diva, aquesta dona. És una màquina. Sí, sí. En fi, doncs ens quedem escoltant Rosalia de fons. Ui, cap no aigua. Això és la Rosalia, eh? És culpa seva. A veure, parla'ns del tema d'avui. Presenta'ns. De què en vols parlar? De què en parlem avui? Sí, bueno, si ens seguiu, ja sabreu que avui parlarem d'un tema que es diu l'eslow fashion. Sí. Què és això? Jo he pensat alguna cosa de moda, eh? Sí, és alguna cosa de moda. Clar, amb el de fashion ja ens donarà la pista, no? Clar, clar, dic fashion. Però el concepte en si, realment, jo no l'havia escoltat abans. Per tant, també tinc moltes ganes d'escoltar-te i de saber... Doncs avui parlem de què és això de l'eslow fashion, que es tracta d'un moviment que promou una moda més sostenible, ètica i, sobretot, responsable. I es basa en la idea de consumir menys roba, però de major qualitat i, sobretot, de major durabilitat. I els defensors de l'eslow fashion aposten per comprar peces atemporals que es puguin fer servir durant molts anys, en lloc de seguir, doncs, les tendències així com més top, no? Que diguis, que diguis, oh, mira, doncs això s'ha posat molt de moda i jo vull anar a l'última i em compro, doncs, roba i roba i roba per estar sempre a l'última. Doncs no, perquè això, doncs, segurament que aquesta roba, primerament que pugui ser més barata, depenent d'on la comprem, i que sovint acabarà, doncs, a la brossa, no?, en poc temps, perquè això de seguida passa de moda i... Tot i que després les modes tornen, no?, acostumen a... Saps que aquest matí, Vanessa, hem dit una notícia que la companya d'informatius adonant sobre Sant Just, aquí hi ha l'empresa Solidança, que té uns contenidors de color taronja de roba amiga. Doncs mira. Vale, doncs, hem donat la xifra de la mitjana de roba, de quilos de roba que cada promig, cada Sant Justenc, Sant Justenca, bueno, no llença, sinó que... Rebutgen... Rebutgen aquests contenidors per després fer-ne un tractament o d'això. 5,5 quilos a l'any per persona, eh?, de roba. Que no li do, eh? 5,5 quilos de roba per persona a l'any. És que no som conscients... Això aquí Sant Just, que és el doble de la mitjana de Catalunya, eh? També t'haig de dir, però bueno... Doncs imagina. Clar, és que moltes vegades no som conscients de tot això i del que hi ha darrere també, doncs, de la... Bé, d'això, no?, de la roba que consumim, de tot el que tenim aquí. Llavors, doncs, crec que és important donar consciència també de tot aquest tema, no? Llavors, per què l'eslow fashion està en tendència? Hi ha diversos factors que expliquen aquesta tendència de l'eslow fashion dintre de les xarxes socials. I un dels factors principals seria el creixement de la consciència ambiental que cada vegada, doncs, més persones són conscients de l'impacte ambiental de la indústria de la moda. I l'eslow fashion es presenta com una alternativa més sostenible ja que promou la producció responsable de roba i la reducció del consum tèxtil, no? Això, el que ens deies abans, està relacionat, no?, d'aquesta consciència, sobretot de no llençar aquesta roba i, bueno, de fer un consum molt més responsable, no? Clar, el fet de, per exemple, amb això que et deia de la roba, amiga, tu pots mirar de dues maneres, Vanessa. D'una manera que dius, ostres, la gent, doncs, mira, té consciència de dir, escolta'm, en lloc de tirar el residu, el rebuig, la roba, prefereixo que potser algú la pugui aprofitar, no? Però l'altre dius, escolta'm, i si en lloc de tirar i comprar més, tirar i comprar més, no, aprofitem més la roba, no? És a dir, no, en lloc de canviar-te cada temporada a l'armari, doncs, pots mantenir algunes peces, no, a l'armari? Bueno, sí, si més no, doncs, està bé, no?, fer aquestes accions una mica més responsables, no? Sí, sí, sí, sí. Després, un altre dels punts importants seria la preocupació per les condicions laborals, que aquí també jo crec que seria important, no?, que la indústria de la moda també ha estat molt criticada per les seves pràctiques laborals, que són, en molts casos, abusives, i els baixos salaris que paguen els seus treballadors, sobretot, no?, si aquesta indústria o les persones treballadores són de països, bueno, de pocs recursos, no?, sobretot. I l'Slow Fashion busca donar suport a marques que treballen amb condicions laborals que siguin més justes i, sobretot, més dignes. Per exemple, jo quan a vegades comprem samarretes, eh?, o hi ha botigues que venen samarretes a 5 euros, jo penso, això, com ha hagut d'estar fet? No sé. Clar, que costa més el que és la roba o els fills, no?, si t'ho has de fer tu, segur que 5 euros no et costa. Llavors, doncs, bueno, tot això també s'ha de valorar. I un altre dels punts importants són els valors de la generació Z, que aquesta generació, que recordem que ha estat nascuda entre finals dels anys 90 i principis dels 2000, està molt compromesa amb la sostenibilitat i l'ètica. I l'Slow Fashion encaixa perfectament amb els seus valors i prioritats. Ja em sembla bé que siguin conscients, no?, aquesta generació. Sí. Un altre dels punts importants és com s'està difonent aquest slow fashion dintre de les xarxes socials, no?, que és... Punt important. Recordem que aquest és el nostre tema, no? Sí. Hi ha diverses maneres. Una serien els influencers, que molts influencers de la moda estan adoptant l'Slow Fashion i compartint els seus valors amb els seus seguidors, i això també està ajudant a crear una consciència sobre aquest moviment i a inspirar també a més persones que se'n neixin, no? Un dels influencers... Bé, donaré tres exemples d'influencers que estan... Tu en segueixes algun, Vanessa? Doncs mira, d'aquests tres que us diré, no, la veritat. I d'algun altre? Influencers sí, però és veritat que no. Jo ara estic pensant i... No sé si la Carlota Bruna potser... És possible, eh? A lo millor... Bé, dels tres exemples que us donaré, potser seguiu o no seguiu, o potser les podeu fer un cop d'ull i... Clar, els podem buscar i mirar a veure si ens interessa, no? Vinga, va, ara quan ho vagis dient els aniré buscant. A veure, a veure. Ho busco per Instagram, eh? Vinga. Sí, sí, sí, sí. Una seria la Annabelle Rosendal, acabat amb L-H-L. Annabelle, amb dues enes. Annabelle Rosendal. I és una influencer danesa que promou un estil de vida sostenible on inclou la moda, no? Òbviament. I comparteix looks amb peces de segona mà i de marques sostenibles, a més a més d'inspirar els seus seguidors a adoptar aquest consum que és més responsable. L'altra seria la Jessica Wang. amb W, acabat amb N-G, Jessica Wang, que és una influencer australiana que adora la moda vintage i de segona mà. I el seu compte d'Instagram està ple d'inspiració per crear looks únics i sostenibles. I un altre influencer, que aquesta sí que és espanyola, es diu... Bueno, hi ha el nom, i ja dic... Espanyola, però té un nom que hi ha. Un nom que sembla estranger i tot. No, no sé pronunciar-ho, o sigui, faré el que pugui. que ja us ho dic. A veure? Es diu Thrift Sand Trits. Ah? Com us heu quedat? Ostres, bueno, com ho pots enlletrejar? Vinga, va. T-H... Ah, T-H, molt bé. T-H... T-H-R-I-F-T Sand, de sorra, no? Què és Sand? És S-A-N-D, i Trits, de Thrits, o Thrits, no? T-H-R-E-A-D-S. És espanyola, eh? És espanyola, i promou la moda sostenible i accessible. I comparteix, com les altres, looks amb peces de segona mà i de marques sostenibles. I ensenya com trobar tresors vintage a bon preu. Sí, sí. Que jo crec que també, a vegades, és important, no?, de dir, on puc trobar aquesta moda, on puc comprar aquesta roba. Bueno, suposo que hi ha de tot, eh? Jo, personalment, la moda de segona mà, doncs, hi ha coses i coses. Però això ja, doncs, depèn del consumidor, no? Sí, sí, el que estic veient, per exemple, en aquesta, eh?, que hem comentat, és que trobo roba com molt difícil d'accedir. És a dir, per exemple, jo, amb el tema de les low fashion, em ve al cap una roba, una tenda de roba que es diu Humana. Sí. I Humana ho veig com més accessible, com per la gent del dia a dia, no?, que ja tenen botigues físiques, tu saps on tenen aquestes botigues, pots entrar, agafar la roba, tal i qual. Però, per exemple, aquesta Instagram, eh?, TripSansTreets, he entrat i dic, ostres, però aconseguir això potser em surt més car que... De fet, no? És que no les segueixo i llavors tampoc no us puc dir... Que, clar, que sigui a nivell de slow fashion no significa que sigui econòmic. No significa. No significa que sigui barato, per dir així. No, no significa, perquè, a més a més... Perquè porten uns modelets molt xulos, però ja tinc jo que dic, hosti, això no està a l'abast de la meva butxaca, eh?, em sembla. Bé, al final és comprar roba que tingui més durabilitat en el temps. Clar. Llavors, potser pots comprar una... Que no te la posis un cop, no? Clar, no només es tracta de roba de segona mà, que hi ha casos que sí, però no es tracta d'això només, sinó de comprar roba que et duri en el temps. O sigui, invertir en una peça que potser és de més qualitat i que pugui durar anys... I que potser estigui feta amb condicions laborals, o sigui, que les persones tinguin condicions laborals, doncs, normals, eh? O sigui, no estar treballant el dia 18 hores en un taller 1x1 que t'estiguin sagnant els dits i de més, sinó en unes condicions bones de feina. Exacte. I que això també li porta un valor afegit a la roba, òbviament. Exactament. Tot això és el que implica l'Slow Fashion, no? Correcte. I també un dels altres punts serien les marques sostenibles, que cada vegada hi ha més marques d'Slow Fashion que tenen presència a les xarxes socials i a través d'aquestes plataformes poden donar a conèixer els seus productes i connectar també amb els seus clins potencials. Molt bé. Un dels comptes seria l'Slow Fashion World, que és un compte dedicat a promoure la moda sostenible i ètica i comparteix consells, informació sobre marques sostenibles i d'inspiració per crear, doncs, aquests looks sostenibles. Després, un altre seria l'EicoAlf, que és una marca de roba sostenible que crea roba a partir de materials reciclats i el seu compte d'Instagram mostra els seus productes, el seu procés de producció i el seu compromís amb la sostenibilitat. Sí, l'EcoAlf em sona, veus? Sí, sí, aquesta marca, a més, he vist ara el logo, m'ha ressonat molt i dic, ostres, jo això, aquesta marca l'he vist. Sí, sí, sí, sí. I després també serien seguir hashtags com Slow Fashion, Sostenible Moda o Ethical Fashion, que s'utilitzen per a compartir contingut que sigui relacionat amb aquest moviment i per crear, doncs, una comunitat virtual també al voltant d'ell. Molt bé. Com podem participar, si ens interessa participar en aquest concepte de Slow Fashion? Doncs, com dèiem abans, no?, fa un segon, comprar menys roba. I en lloc de comprar roba molt barata, doncs, optar per comprar aquestes peces de major qualitat que durin més en el temps. Després, comprar roba de segona mà, no?, que això, doncs, ja és una opció, doncs... Sí, és més particular, aquesta. Després, més, sí. Que això, doncs, també permet donar una segona vida a les peces. Totalment. Aportar, o sigui, apostar per marques sostenibles, que heu d'investigar i comprar roba de marques que treballin amb pràctiques que siguin ètiques i sostenibles, i també reparar, no?, o sigui, fer... Fer una mica... Si algú ens trenca, doncs, no ja ens serveix la primera de canvi, si a més a més té arreglo, a veure si ens hem fet un traum... Que l'agulla i el fil fa segles que es van inventar. Sí, exactament, doncs, és important, també, no? Ara et dic jo que posar-me a cosir... No ho saps, no? No ho saps. Una trucadeta a ma mare, escolta'm... Bueno, també podem portar-la a algun lloc que s'hi dediqui, no?, a poder reparar aquesta roba, no? Sí. En lloc de tirar-la, no?, ja que no... Totalment. No vull... O sigui, és important. I, sobretot, reciclar aquesta roba, no?, perquè si som propensos a comprar roba perquè ens agrada la moda, i això, doncs, fer, doncs, aquesta... Però, ojo amb aquest punt, deixa'm que faci una puntualització, perquè a vegades la gent es pensa que la roba de segona mà, o per reciclar la roba, és com roba molt vella, molt tirada, i dius, a veure, això tu t'ho posaries? És a dir, una samarretta amb 14 forats, sí? Tu creus que pot anar per algú? És a dir, reciclem roba que ja no ens posem perquè no ens agrada o perquè ens queda petit, i això sí que recicla. Però una roba ja amb mal estat que dius, home, d'això fes un drap, però no ho tiris a reciclar, no? Doncs sí, sí, sí, sí. Doncs superinteressant, eh, Vanessa? S'ha de puntualitzar. Sí, sí, sí, superinteressant aquest tema. Sí, llavors, com a conclusió, no? Jo diria que l'Slow Fashion és una tendència que està guanyant cada vegada més adeptes a les xarxes socials, i aquest moviment, doncs, promou una moda més sostenible, més ètica i més responsable, que jo crec que també hem de prendre consciència de tot això, i que ofereix, doncs, una alternativa al consumisme desaforat de la indústria de la moda tradicional. Totalment. I que jo crec que, doncs, també és important, no?, de tant en quant prendre consciència de les coses i això, no?, i fer actes que també això promoguin el medi ambient, no?, perquè, bueno, ja no entrarem en detall de tot el que comporta fabricar, doncs, segons quines peces de roba que... I també se m'acut, potser a algun punt, i ja per acabar, el fet de comprar, és a dir, d'aconseguir productes fets a nivell local. Això també és molt important. Això també pel medi ambient, és a dir, a nivell de la petjada de diòxid de carboni, clar, si les coses que venen de l'Índia, això és més diòxid de carboni, més avions que han de venir, més comerç més globalitzat, en canvi, un producte local, doncs, no té aquesta contaminació, per tant, també estem contribuint al medi ambient, que és un dels punts que has dit tu, precisament, de l'eslow. És a dir, que a consum local, comprar productes o marques d'aquí, també és fer... És low fashion. És low fashion, sí, que ha imaginat. Que interessant, Vanessa, que interessant, i ho hem de deixar aquí. Ho deixem aquí. Com que has parlat ja de conclusions, he entès que també donàvem per acabar de la secció. T'esperarem als propers programes, a les properes setmanes, amb més temes. Més temes de tendències en xarxes i... Sí, tendències a les xarxes. Amb el món digital. Correcte. Que vagi bé, Vanessa. Gràcies. Una abraçada. Catalunya està en emergència per sequera. La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència. Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja. És regenerada o desalinitzada. Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan n'estalvies, assegures aigua per tu. Vinga, que ens queden només 3 minuts per la una del migdia. Moment de deixar el programa a la una. L'informatiu complet de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Jus amb Mariona Sales, Vilanova. I després, per la tarda de 5 a 7, el programa El Refugi amb en Dani Martínez. Seguiu-nos a les xarxes socials arroba la Rambla 9-8-1, tant a Twitter com a Instagram, i també arroba ràdio d'Esvern, tant a Twitter com també a Instagram, a les xarxes de l'emissora en general. Vinga, doncs que vagi bé, que acabeu de passar bona tarda de dijous i ens tornem a trobar demà, aquí, al 98.1 FM. i ens tornem a trobar demà. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!