#569 - Celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb el Servei Local de Català

. Molt bon dia, Sant Just. Passen ara mateix 5 minuts de les 10 del matí d'avui, dijous 21 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. El diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. A més a més, avui també llegirem una altra coseta que serà una sorpresa que tindreu més endavant. Després, tot seguit, tindrem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta a la carta d'actualitat. I acabarem l'hora, això sí, amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. Avui és un dia mundial de la poesia, 21 de març. Per això, des de les 11 i 10 dedicarem una quanta estona a tractar el dia d'avui i ho farem amb el Servei Local de Català de Sant Just, amb l'alumnat d'aquest servei, que ens llegirà el poema de Vicent Andrés Estellers, l'autor que ha escollit la institució de les lletres catalanes aquest any i un poema seu, que l'alumnat ens llegirà en diferents idiomes. Tot això serà fins les 12 del migdia. Després, a partir de les 12 i 10, rebrem a la Maica Duenyes, que sempre, cada dijous, ens porta les novetats de la cartellera dels teatres. Teatre i espectacles, ja sabem que a la Maica també, per exemple, li agraden molt l'òpera i el circ. A veure què ens porta avui. Això sí, acabarem també el programa amb la participació de l'Enrique Rodríguez de Medina, que és el gerent del Sant Just Padel Club. Amb ell comentarem cosetes del club i d'aquest esport que està tan de moda. Vinga va, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. Bé, doncs, ahir dia 20 de març vam entrar a la primavera. Per tant, ara deixarem un tema que, doncs bé, ens recorda bastant a la primavera. és ni més ni menys que la primavera de Vivaldi. De fet, portem ja més de 24 hores a la primavera. Després ho comentarem amb el Carles. I encara no n'havíem comentat res al respecte. Doncs bé, les quatre estacions de Vivaldi, ja sabem que té una part de primavera. Vivaldi, ja sabem que té una part de primavera. i la part de primavera. Fins demà! Fins demà! Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi són un conjunt de quatre concerts per violí que es va compondre l'any 1723. És l'obra de fet més coneguda de Vivaldi i una de les més populars de tota la música clàssica. Els concerts es van publicar dos anys després que les composés Vivaldi, el 1725. I, en realitat, formaven part d'un conjunt de 12 concerts. Doncs bé, els primers quatre concerts s'anomenen les quatre estaciones i fan referència a cadascuna de les estacions de l'any. Cada concert té relació amb un sonet i segueix l'estructura de tres moviments amb un moviment lent central. Escolta és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les ones. A veure, són les 10 i 13 minuts. Esteu escoltant ràdio d'Esvern, concretament el programa La Rambla, el magazzin de matins d'aquí de l'emissora de Sant Just. Avui som 21 de març. Ja hem dit que fa tot just unes quantes hores. Hem entrat a la primavera, no fa massa. Saludem la Mariona. Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. Avui és un dia especial perquè quan arriba la primavera, també quan és el dia mundial de la poesia, sembla que ja deixem enrere l'hivern. Entrem en una nova estació, en un nou cicle. I bé, tenim primer de tot actualitat Sant Justenca. I després hem dit que llegiríem també una sorpresa, que serà un poema, no? Pensava que me'l faries llegir més tard, quan vinguessin els del Servei Local de Català, però bé, el tinc pensat, eh? El tens pensat? Sí, sí, tant. Què prefereixes, llegir-lo ara o després? El que tu em diguis. Vale, doncs el llegirem ara, d'acord, que després vindran els alumnes i potser no ens dona temps. Però primer això sí, anem amb la informació Sant Justenca, amb l'actualitat d'aquí del poble, va. Doncs sí, mira, ja que parlem de literatura i de l'època de Sant Jordi, dels llibres, doncs tenim els primers jocs florals organitzats per Casal Popular La Sala, que han dit. El seu eslògan és com primer Sant Jordi amb local, primer Sant Jordi amb jocs florals. Clar. I bé, l'acta d'entrega de premis tindrà lloc el 21 d'abril, a les 5 de la tarda, al local de la sala. I bé, els jocs florals, com qualsevol jocs florals, accepten treballs textuals en dues categories, poesia i prosa. Els treballs han de ser originals, inèdits i d'un sol autor, que poden ser de qualsevol temàtica, i han d'estar escrits en català. Val. Per la prosa, l'extensió del text ha de ser entre 300 i 500 paraules, mentre que la poesia ha de tenir un mínim de 14 versos. Cada participant podrà presentar només un treball, que no hagi estat premiat en un altre concurs, evidentment. Sí. Signat amb un pseudònim i enviat per correu a la sala santjus arroba gmail.com. Vale. Molt important el del pseudònim. Sí, no? Perquè... Segurament ja ho sabrà tothom, però als jocs florals la gràcia és que quan el jurat corregeix els textos no sàpiga... De qui són, clar, per tenir aquest punt de neutralitat, no? Exacte, exacte. Llavors, la idea és enviar el poema adjuntat, no? I quan s'envia el correu electrònic, com si diguéssim, s'ha de posar en el tema el pseudònim, no? Entenc que això ja s'ho muntaran com rebre el... Perquè, clar, si ho reben per correu electrònic, veuran el nom de la persona. Entenc que hi haurà una persona que ho recollirà tot, el jurat no tindrà res a veure amb la sala, per tant, ja els hi presentaran els... Bé, no sé exactament com ho faran, però bé, la cosa és que tothom ha de signar les seves obres al mateix full amb un pseudònim i enviar-ho a la sala santjus arroba gmail.com. I el període d'admissió finalitza el 14 d'abril a les 23.55. Vale. És a dir, 5 minuts abans que acabi el dia, el 14 d'abril. Llavors, es lliuraran dos premis per categoria, primer i segon, en un acte que es farà, com he dit, el 21 d'abril a les 5 de la tarda al local del Casal Popular, la sala, que està al carrer Josep Anselm Clavé, número 20. Molt bé. Per més informació o consultes, els interessats poden contactar a través del mateix e-mail on s'envien les obres, que és lasalasantjus arroba gmail.com, o, si no, entra al seu Instagram, que és lasalasantjust, i allà tenen un post on estan explicades totes les bases i tot el que s'ha de seguir per presentar-se adequadament a aquest concurs. Molt bé. Doncs bé, tenim aquests Jocs Florals aquí a Sant Jus. Ara llavors en tenim dos, aquests que organitza la sala i els altres que organitza l'Ajuntament també amb el Servei Local de Català. de Català. Que, de fet, el del Servei Local de Català acaba ja, no? Juraria que acaba demà, no? Acaba demà el termini per presentar els travals, els poemes, les proses i això. Vinga, molt bé. Doncs, Mariona, passem al següent titular. Doncs mira, tenim que el Centre d'Atenció Primària de Sant Jus, en una iniciativa conjunta amb l'Ajuntament, està implementant una sèrie d'intervencions comunitàries amb l'objectiu d'enfortir l'assistència primària al municipi. És un projecte que compta amb la col·laboració de professionals d'infermeria, un expert en benestar emocional i salut comunitària, i una dietista, nutricionista i un fisioterapeuta. L'enfocament d'aquestes intervencions és promoure la salut i el benestar de la població a través de l'educació en estils de vida saludables. I es fan, doncs, xerrades i tallers dirigits tant a centres educatius com a grups consolidats de la ciutadania, abordant temes com la gestió emocional, tècniques de relaxació, l'obesitat, la diabetis, la rehabilitació, etc. Llavors, al cap, doncs, anima tota la ciutadania de Sant Jus a unir-se a aquestes activitats o obtenir més informació, contacten a més a través del portal de la meva salut, o trucant al telèfon 93 470 06 89. Vale, molt bé, fantàstic. Doncs tenim també aquesta proposta, aquest segon titular, Mariona, i anem ja amb el tercer. Doncs mira, tenim que l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha actualitzat les dades de població estrangera a la comarca, reportant un augment del 7,7%, i és una xifra que supera l'increment de la població total de la comarca, situant-se a la població estrangera, en un 11,8% del total. El creixement és més notable entre els estrangers d'edats avançades, amb un perfil més jove que la població espanyola en general. Les nacionalitats amb major increment han estat Colòmbia, Ucraïna i Perú, mentre que Marroc, Romania i Ghana han experimentat descensos. Castelldefels, Martorell i Cornellà de Llobregat lideren un percentatge d'estrangers, amb diferències en els perfils migratoris. I bé, tota la informació detallada per municipis i seccions sansals, i tot el que han tret en aquest informe a l'Observatori Comarcal el podreu trobar d'aquí uns minuts a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé, doncs ja tenim també aquesta informació que ens comenta la Mariona amb aquestes dades actualitzades. Això sí, per llegir també les altres notícies, totes les notícies de Ràdio d'Esvern, entreu a radiodesvern.com. Mariona, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris d'avui. Perfecte, Nòria, fins ara. Fins ara. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaèri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Intento no creuar-te la mirada. Ara mateix són les 10 i 20, esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Passem a llegir les notícies i els titulars cobren els diaris en català d'avui, dijous 21 de març. I comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara. Mariona, què és el que ens diu aquest diari? El diari Ara obre amb un tema de condicions de treball. Diu que Sanitat rebaixarà les guàrdies dels metges de 24 a 17 hores. Com una plataforma ha recollit 110.000 firmes per l'abolició dels torns d'un dia sencer i que la ministra promet fer el canvi normatiu necessari però adverteix que hi haurà resistència i que serà lent. Sí, la veritat és que quan va sortir aquesta notícia, posaven veus de metges, metgesses, que deien que fer una guàrdia de 24 hores a vegades has de prendre decisions vitals i si portes treballant 22 hores, a vegades aquesta decisió potser no és la millor. Jo és que, de fet, sempre que... Imagina't que t'atén algú que porta 20 hores treballant o t'ha d'operar d'urgència, jo què sé. Jo quan vaig descobrir que els metges feien torns de 24 hores, sempre pensava, justament aquest tipus de feina, en sèrio, han de deixar-se un dia sencer, que pot ser que tinguin una guàrdia molt tranquil·la, però també pot ser que no. Clar, clar, no, no, no. Saps? I clar, tu dius, jo què sé, entres, han de prendre la decisió, que si ara li poses tal de no sé què, que ara no sé quantes no sé què, i ja està, el senyor o senyora que porta 22 hores tieso a l'hospital, doncs home, si m'ha d'operar... Sí, sí, saps? Clar, és com... És igual, encara que no m'hagi d'operar, només que m'hagi de curar algú. Sí, sí, o que t'hagi de mirar, o d'avaluar, o fer un diagnòstic, no és el mateix estar treballant 3 hores cada 17. No, no, o és que encara que sigui una tonteria curar-me una ferida del braç, o sigui, tu vols que t'ho facin bé, no? I si el pobre senyor està allà que no veu ni bé, saps, porta unes quantes hores sense dormir, no sé, jo sempre ho he trobat fortíssim, o sigui, que espero que aquest canvi és públic, encara que diguin que hi haurà resistència i que potser que sigui bastant lent, espero que ho tinguin el més aviat possible. És veritat que també qui fa les guàrdies normalment són els metges o el personal resident, que normalment són gent més jove, no? Igualment, eh? Però, bueno... Igualment, els metges tenen una carrera molt llarga, després fan el mur, després la residència, vull dir que acaben, amb la broma acaben no sent tan joves. No, no, no. Vinga, seguim amb altres temes, Mariona. Doncs, en fotografia principal veiem la Sagrada Família, i diu, Sagrada Família, objectiu, acabar-la en deu anys. Un de cada cinc visitants del temple és un turista nord-americà. que té aquí una dada, però bé, tenen pensat, com a objectiu, acabar la Sagrada Família en deu anys. No sé fins a quin punt vol dir acabar-la, perquè a la Sagrada Família li queda tot un bloc, no sé quin nom té exactament a nivell d'arquitectònic, però té un bloc encara que estava dins dels plans de Gaudí, però que suposaria carregar-se moltes illes de cases. Sí, sí, sí, s'haurien de... No sé si això al final ho tiraran endavant. Clar, acabar-la és acabar-la tal com la tenia concebuda Gaudí. Exacte. Significa concebuda amb els nous plans urbanístics, ajustant-se a la ciutat actual de Barcelona. En fi, cal veure què significa acabada, no? Una església sol tenir forma de creu, la seva planta, i la Sagrada Família de moment no en té gens. O sigui, li faltaria com tot el bloc de la creu que tira cap a baix, que això és enorme. I no sé, jo crec que quan es va començar Barcelona era molt diferent i ara s'haurien de replantejar les coses. Clar. Però bé, ja veurem. Molt bé, doncs en portada, aquesta gran imatge de la Sagrada Família, al diari Ara. Sí, seguim amb més notícies de l'Ara. Veiem que diu que Alves sortirà de la presó amb una fiència d'un milió d'euros. Encara no els ha reunit, però la idea és que surti en les properes hores de la presó. Bé, no tindrà problemes per reunir un milió d'euros a aquest senyor. No sé si ha sentit que el pare de Neymar li havia deixat part dels diners. O sigui, que estaven intents i, no ho sé, una cosa una mica... O sigui, que tot i així s'ajuden uns als altres, eh? Sí, companyia, tu. Les bones amistats mai fallen. Allà on calgui. Exacte. Et paga una cervesa o et treu de la presó. Apa. Per un crim que es comeix, eh? Sí. Bé, seguim. L'Ara també diu que Aragonès reclama suport al PSC pel finançament singular català. Diu que el president avisa que la quota de solidaritat seria temporal. Més temes de l'Ara d'avui. Veiem que hi ha protestes contra Díaz Ayuso davant de la seu del PP a Madrid. Sí. I que hi ha un escorcoll policial a la RFEF i ordre de detenció de Rubiales. Sí, a la Reial Federació Espanyola de Futbol. Ja van escorcollar fa uns dies la Federació Catalana de Futbol. ara han passat a l'Espanyola i ordre de detenció de Rubiales, que no l'han pogut detenir perquè, atenció, està a República Dominicana, em sembla. Vaja. Vinga. Seguim amb altres portades. Concretament, la de la Vanguardia. La Vanguardia obre amb un tema de la guerra d'Ucraïna. Diu que la Unió Europea planteja la missió d'Eurobonds per pagar el rearmament. El president del Consell Europeu demana als 27 que prenguin mesures per posar l'economia en peu de guerra. Vaja. També fan una entrevista a Caja Calas, que és primera ministra d'Estònia, que diu que per evitar la Tercera Guerra Mundial, Rússia ha de perdre. Molt bé. Seguim amb més informació. En fotografia principal veiem la Guàrdia Civil. Diu que la Guàrdia Civil estrena el setge sobre Rubiales, que el cos de la Guàrdia Civil va rompre ahir a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol, a les Rozes, com ho veiem a la imatge, i al domicili de Luis Rubiales a Granada, entre d'altres immobles en una operació per corrupció en els negocis, administració deslleial i blanquets de capital quan era president. A Rubiales no el van poder detenir perquè era a la República Dominicana. Afortunadament, veus? Vinga, què més tenim a la Vanguardia? La Vanguardia diu que Daniel Vé sortirà de la presó amb una fiança d'un milió d'euros, que el tribunal creu que el risc de fuga s'ha reduït, tot i que li retira el passaport. En fotografia petita veiem, tema de sequera, que hi ha pla de la cambra per connectar l'aigua de l'Ebre, i en fotografia petita apareix aquest riu. També parla que d'aquí a 25 anys, un 76% dels països reduiran la població. És a dir, la majoria d'aquí a 25 anys hi haurà menys persones al món. Bé, menys persones al món no. 76% dels països reduiran població. Això no vol dir que hi hagi menys persones. Sí, en principi sí, però hi ha països que estan molt poblats, com no siguin ells, creus que redueixen població? Malament, no? Exacte, i l'avantguàrdia tanca portada parlant del Primavera Sound, amb una cita que diu «Hi ha 10 ciutats interessades en el festival». Molt bé, passem a les altres portades. El periódico obre amb la notícia que la Guàrdia Civil estrena el setge a Rubiales, que l'expresident de la Reia Federació Espanyola esquiva de l'operació en la qual s'han detingut set persones de la seva confiança al trobar-se fora d'Espanya, a la República Dominicana. La imatge de portada surt Xavier García, Albiol, també altres personalitats polítiques. Al darrere diu que l'alcalde Albiol salia amb José Eliés i Enrique Tomás, dos tòtems de l'alimentació per globalitzar la imatge de la ciutat. Diu «Impuls a la marca Badalona». També el periódico diu que la cambra de comerç veu indispensable transbassa aigua de l'Ebre fins a Barcelona. Altres notícies, doncs, al vesc queda en llibertat provisional sota fiança d'un milió d'euros. També que Feijó promou que s'investigui al Congrés a la dona de Sánchez. I també altres notícies, per exemple, una entrevista a Cajacalas, o una entrevista, es veu aquí una cita d'aquesta presidenta, que diu «La Tercera Guerra Mundial s'evitarà si Rússia perd la d'Ucraïna». La primera ministra d'Estònia. Després, també, passem a l'altre diari que ens falta, «El punt avui», a veure si accedim a ell, aquí. Vinga, doncs, «El punt avui», com sempre, amb les seves portades alternatives. Avui, l'energia eòlica és la protagonista. A tota pàgina, pràcticament, es veuen molins de vent i diu «assaig d'un parc eòlic a mar obert». De fet, la imatge es veu com un mar, com unes onades, i en mig, literal d'aquestes onades, es veuen quatre molins de vent. Diu «La Generalitat avança en el Plemcat, una plataforma per posar a prova la tecnologia davant del cap de creus, emplaçament sensible, covejat per multinacionals i en veus contràries al territori». O sigui, que potser d'aquí a un temps veurem el cap de creus, tot de molins posats al mitjà de mar. Podria ser, podria ser, efectivament. Després, l'altra notícia, doncs, la del Dani Alves, que podrà sortir en llibertats i pagar aquest milió d'euros. També que el Barça està més a prop de les semifinals, que les Blaugrana superen el brand noruec, amb el resultat que no permet refiar-se'n, amb un 1-2. I després, també, tanca el punt avui amb la notícia que hi ha cap acord entre govern i treballadors penitenciaris, que els familiars dels interns reclamen que respectin els seus drets. Mariona, fins aquí les notícies. Deixem una promoció i passem a la lectura. del teu poema i del meu, va. Perfecte. Fins ara. Va, fins ara. Catalunya està en emergència per sequera. La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència. Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja. És regenerada o desalinitzada. Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país, l'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ràdio des BFM 98.1 Vinga, va, a les 10 i 31 minuts farem una mica d'homenatge a aquest Dia Mundial de la Poesia. Va, Mariona, començo jo amb el meu poema, si vols. Perfecte. Vinga, va, és un poema de Joan Maragall que es diu La Ginesta i, de fet, me'l van ensenyar a l'escola a l'escola, eh? Quan era petita i, mira, és que me'n recordo que me'l van fer memoritzar. Em va costar Déu i ajuda a memoritzar-me tots aquests versos. Crec que tots hem passat per aquí, eh? Perquè nosaltres estàvem fent La Ginesta i jo la recordo de petita fent-la a l'escola. I em va quedar marcadíssim, marcadíssim, perquè, de fet, és dels pocs poemes que més o menys em deu sonar la memòria, saps? Per tant, doncs, vinga, és un poema que li tinc molt, molt, no sé, com bones vibracions, saps? I carinyo, no? Sí, clar. Tot i que en el seu moment ho vaig suar, però després ho guardo amb bona memòria, saps? Vinga, va. Diu La Ginesta La Ginesta altra vegada, la Ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve el temps de la calor. Per fer-li una abraçada he pujat del del serrat, de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enamorava, feia un sol molt resplendent, la Ginesta regirava furiós el sol rient. Jo la prenc per la cintura, la tisora van renou, desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un bímet que creixia innocent a vora seu, he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar, m'he girat al mar de cara que brillava com cristall. He aixecat el pom en l'aire i he arrencat a córrer avall. És maca, eh? Sí, molt. De fet, l'anaves fent i l'anava pensant al cap. Dic, se m'està recordant d'això de quan de petites ens el vam aprendre i realment és un poema d'infància, jo diria. Sí, sí, sí, totalment, totalment. A més, fa aquesta rima i, bueno. Vinga, doncs, la ginesta de Joan Maragall. A veure, quina has escollit tu, Mariona? Doncs mira, jo he escollit un poema que es diu La poma escollida de Josep Carné. Ah, mira. Que jo recordo que jo a segon de batxillerat vaig fer l'assignatura de literatura catalana que de fet la feia amb la Romi Porredón. Oh, mira. I recordo que quan vam treballar aquest poema em va encantar. Sí? Em va marcar bastant. I quan m'ho has dit he dit buah, aquell poema. Vinga. M'ha vingut de cop i dic va, el busco. Va. Doncs mira, llegeixo. Va. Diu A l'IDé s'ha fet vella i la munt és bellet i més menuts i blancs s'estan sempre a la vora. Ara que són al llit els ves el solellet. Plora l'IDé. La munt vol consolar-la i plora. Oh, petita l'IDé, com és que plores tant? Oh, la munt, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec i em vejo les nores treballant i quan els nets em venen em troben tan gelada. I no et sabria peixa com en el temps florit ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit. La munt fa un gran sospir i li diu Oh, ma vida, meus peus són valps i sento que se m'en va la llum i et vinc a vora meu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum. El nostre vol ningú no és dolç amb la bellesa. El fred ens fa tamensa, la negra nit horror, criden els fills, les nores ens parlen amb espresa. Què hi fa d'anar caient si ens n'aduem l'amor? Que maco. Saps que no l'havia sentit mai, aquest poema? Doncs és molt maco, és molt maco. D'això, doncs, són dos ballets que s'estan un a la vora de l'altre i li diu Oh, és que em sento tan vella i l'altre li diu Així és la vida. Sí, clar, clar. Diu, però què importa si ens tenim l'un a l'altre i ens estimem? Clar, exacte. És molt maco. Molt bé, doncs, Mariona, gràcies i t'escoltem després de les 11 i a les 12 amb el to informatiu com sempre aquí a Sant Just. Perfecte, Núria. Vinga, fins ara. I ara escoltem un poema musicat. És una cançó. Es diu Cançó de fer camí. En realitat és un poema de Maria Mercè Marsal però que el canten dues noies. per tant, és un poema musicat. Vinga, eh? Catalunya està en emergència per sequera. La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència. Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja. És regenerada o desalinitzada. Però no n'hi ha prou. Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom. Quan n'estalvies assegures aigua per tu per als qui estimes i per al país. L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent. Generalitat de Catalunya sempre endavant. Vinga, doncs ara sí, eh? Cançó de fer camí de Maria Massé Marçal. que haurem deixat aquí. vols venir a la meua barca i a violetes a vestir. Anirem lluny sense recansar d'allò que haurem deixat aquí. Anirem lluny sense recansar i serem dues, serem tres. Veniu, veniu a la nostra barca les veles altes i serem quatre, serem cinc. I els altes, serem cinc. I els altes, serem cinc. I els altes, serem cinc. I els altes, serem cinc. Hi haurà rems per a tots els braços i serem quatre, serem cinc. I els nostres ulls estels esparços o oblidaran tots els confins. Partint pel març amb la ventana i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem bé, serem quaranta amb la lluna per estandard. Bruixes d'ahir, bruixes del dia, i ens trobarem a plena mar. Ara us escamparà la vida com una dansa vegetal dins la pell de l'ona salada. Serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida. Que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ara tenim la Palmira Badell connectada al telèfon per la carta d'actualitat que sempre ens porta els dijous. Molt bon dia, Palmira. Bon dia a tothom. Bon dia de poesia, eh? Bé, molt bé. De poesia, sí, sí. Al final de la carta ja ho recordaré. Sí? Ah, fantàstic. Però mentre, vull parlar de la festa del dissabte passat del teatre. De cap butaca buida. Vinga, endavant. Va ser una bona idea. Sí, la publicitat per omplir els teatres de Catalunya el passat dissabte 16 va ser una bona idea. Costa molt trobar una frase que enganxi com la que vam fer servir. Cap butaca buida. ens vam activar per tal de trobar entrades i complir amb el clam d'un col·lectiu que pateix. Si no el 100% de l'aforament, en faltava molt poc per fer un ple. Per tant, es pot considerar complet l'objectiu. a Sant Just va ser tot un èxit. A la sala del cinquantenari no hi havia cap butaca buida. El públic no va fallar, però l'elenc dels mare meva tampoc. Tant és així que va ser una sessió perfecta. D'una obra dels nostres admirats xiveques, una remodelació ballant, cantant, actuant i fer el que calgui per poder oferir una bona representació. Val a dir que ho van aconseguir i amb fluidesa i dinamisme ens van entretenir i ens van fer riure. Només em queda felicitar-los a la companyia i a l'Ateneu per adherir-se a la campanya. Però ara ens hem de posar al dia. Ja és primavera. Tenim la Setmana Santa aquí mateix i no ens adonarem que estarem celebrant Sant Jordi, que tal com s'ha comportat la meteorologia ja hi van esgarrar les festes i ploure tot el que no ha plogut quan calia. Diuen que a l'abril aigües mil. I pel maig cada dia un raig. Però ara això no és fiable. Portem mesos que el temps ha fet el que li ha donat la gana i no ha complert res del que li toca fer. Ha comportat que es perdessin collites i que es morissin arbres. Les plantes han florit fora de temps i els animalons no saben on són. La pandèmia ha rebrotat i hi ha gent que no sap què li passa i d'això té la culpa al temps. Ara, més que mai, li podem passar les culpes al temps. I una altra cosa. Avui, tal com deia la Núria, és el dia de la poesia i com cada any és sant just, ho celebrem amb lectures de poesia. Esclar, a la sala del cinquantari, aquest vespre a les set, o al tramedit a les dinou. Us hi esperem. Tu hi seràs, Núria? Doncs no crec que em doni temps d'anar-hi, però sabia que es feia aquesta lectura de poemes, per això ara n'hem llegit un parell aquí amb la Mariona, a la ràdio. Molt bé, molt bé. Sí, m'agrada. Tu hi aniràs pel Mira a l'acte? Jo sí, jo sí, perquè sóc un actuant. Ets un actuant, ostres. Qui llegeix les poesies? Qui ho organitza? Això, entre el centre d'estudis, a Cal Llibreter i la biblioteca, sempre s'ha fet aquest dia. I jo sempre he col·laborat llegint. Molt bé. A vegades és una de sencera, a vegades és un tros, tot depèn. Aquest any es fa Salvat per Passeit. Sí. Per què s'escull Salvat per Passeit? Perquè deu ser un aniversari. Deu ser un aniversari, no? Clar. Molt bé, escolta'm, hi ha qui més escoltarem llegint poesies? A veure, la Romi també sempre hi col·labora, el Pere Oliver també sempre acostuma a venir, i el Pere Font també. Vaja, jo estic més al corrent quan és només al centre d'estudis, perquè acostumem a ser sempre els mateixos. Aquesta vegada sé que ve la Romi perquè va davant meu i la marca que m'han fet hi ha Romi. És clar. Molt bé. No, i a més que la Romi ho fa molt bé i sempre col·labora. Sí, i tant. I pel que fa cap buita que vull de Palmira, veig que et va agradar, no, l'obra? Sí, m'ho vaig passar molt bé. Això. És que trobo que ho fan molt bé. Et vas divertir? Sí, em vaig divertir, i esclar, si no et fan bé no et fan riure. no et fan riure, la veritat. No, no, clar. Home. Més aviat fan pena, però no, no, ho fan bé. Sí, sí, molt bé. I tornaràs a anar el dia 13 o no? Perquè la repeteixen l'obra? La repeteixen, però ja no cal, ja no cal. Ja no cal, no? Sí, ja s'ha vist. Ja l'he vist. Com que es va quedar tot... O sigui, com que no va quedar cap butaca buida, potser la gent que es va quedar amb ganes, no? Que no hi va poder anar, tenen aquesta oportunitat. Sí, sí, sí. Tenen l'oportunitat d'anar-hi el dia 13, és veritat. Molt bé. Molt bé. Bueno, escolta'm, el dijous que ve tenim feina? Sí, tenim feina. O ja feu festa? No, tenim feina encara, serà l'últim dia abans de plegar, com si diguéssim. Esclar, va, perquè divendres i dissabte i diumenge teniu 3, 4 dies de festa. 4 dies, perquè clar, el dilluns, l'1 d'abril és el dia de la mona. Aquest també fem festa, sí. Molt bé, doncs. Ara, que si tu, Palmira, que si tu fas festa o estàs fora... No, no, no. Et lliure, eh? No faig festa, no faig festa. No? Molt bé. Molt bé. No. A treballar. Jo treballo cada dia, eh? Molt bé. No, no és veritat, faig festa cada dia. Fas festa cada dia, bueno. Que no és el mateix, eh? No, no. Bé, doncs, fins la setmana que ve i un bon dia dels Rams. Perfecte, Palmira, moltíssimes gràcies. Igualment. Adéu. Vinga, adéu. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. T'hi esperem. T'hi esperem. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les 10 i 48 passarem ara a fer la previsió del temps amb el Carles. Molt bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Doncs bé, avui és el dia de la poesia, però també és un altre dia, eh, Carles, avui? Ah, veritat. El 21 de març, és veritat. Avui és el dia internacional... Del què? Del núvol. Dels boscos. Ah, dels boscos. Dels boscos. Ara arriben tots aquests dies de la natura... Cada dia n'hi ha un. De la biodiversitat, de l'aigua, del bosc... Quan arriba la primavera són... La primavera. Tot el que floreix, doncs s'ha de celebrar el dia. Sí, exacte. Doncs mira, avui és el dia del bosc, també, apa. Està molt bé. Doncs tenim primavera, tenim primavera fins ben bé diumenge i després ens torna l'hivern. És una cosa que és bastant habitual, no passa res, o sigui, també durant la tardor tenim molts dies d'estiu i és tardor. Doncs bé, la primavera a vegades és traicionera, com diu aquella dita, i sembla ser que tenim un canvi de temps a les portes que serà bastant destacat i que ens acompanyarà la setmana que ve gairebé sencera. O sigui que la setmana santa serà fresqueta i potser fins i tot passada per aigua. Ah, bueno. I quan diem fresqueta, diem freda a muntanya. O sigui, ja estem avisant que serà fresqueta a platja, però a muntanya serà freda. Freda, eh? Si els mapes d'avui tenen raó i ja portem uns quants dies veient la tònica dominant, sembla ser que tenim una setmana santa una mica mogudeta en zones de muntanya. Bueno, setmana santa i abans, eh? Perquè això començaria entre dilluns i dimarts. Però ara en aquests moments estem en una situació de vents molt càlids que ens viatgen des del sud. A punts del litoral les temperatures s'aguanten, però cap a l'interior es disparen. Hem trobat un altre cop al llarg del dia d'ahir valors entre els 25 i els 26 graus. Avui es recularà una miqueta més aquesta temperatura, però vaja, que podrem estar per sota dels 24 en alguns punts de Catalunya. I a Sant Just ahir vam baixar fins als 18,7, o sigui, temperatura sempre a tocar dels 19, una mica per sobre, una mica per sota. I avui creiem que la temperatura quedarà una miqueta més curta. Hem començat el dia amb molts núvols baixos, és aquestes humitats, aquests núvols baixos que es formen durant la nit. Això ha permès que la temperatura mínima no baixés dels 12 graus. I aquests núvols baixos es van trencant durant el dia i cada cop el sol va dominant una miqueta més. Ahir teníem un sol esmorteït per aquestes partícules en suspensió, aquesta pols sahariana, que ens acompanyava. Avui, com dèiem, avui ja es trenca, veurem un cel una miqueta més blau que no pas ahir, que està groguenc, o sigui, que avui ja la cosa millora una mica i sobretot aquesta tarda encara millorarà més. I serà un dia que passarà sense pena ni glòria, és un dia així amb unes temperatures molt semblants. Sin mas, no? Amb sol i sin mas, això és el que dius tu. Demà és un dia una miqueta més esplèndid, o sigui, aquests dies així una mica tontos, demà potser el cel veiem una miqueta més blau, el sol farà més feina, i demà serà el dia de la setmana que tocarem sostre pel que fa a temperatures màximes. Ho hem anat comentant aquesta setmana, que potser divendres superàvem els 20 o els 21. Té pinta que demà farem el rècord del 24, que recordem que aquest rècord encara el té el mes de gener, a finals de gener, a finals de gener vam arribar als 21,4 graus, encara no hi hem arribat aquesta primavera, o sigui que encara tenim un rècord de màxim al mes de gener, que són aquestes coses que té l'hivern aquí a Sant Jus, o a Catalunya, i sembla que sé que demà divendres podríem superar aquest rècord de temperatura màxima aquest 24, que al llarg dels propers mesos l'anirem superant cada dos per tres, però vaja que és curiós que estan a finals de març, doncs encara constantem un rècord de temperatura del mes de gener. I demà divendres el fet de tenir més sol farà això, que comentàvem que les temperatures seran una miqueta més altes. Pel que fa al cap de setmana, un cap de setmana variable, dominat pels núvols amb estones de sol, però molt variable, dissabte encara mantindrem temperatures bastant agradables, però ja reculen una mica comparades amb divendres, i diumenge rebem la patacada. O sigui, diumenge molts mapes indicaven que podria arribar pluja, de moment aquesta pluja de diumenge la passaria més cap a dilluns dimarts, o sigui que seria a partir de dilluns al vespre, diumenge serà un dia variable, però el que sí que ja notarem és aquest aire fred en alçada que doncs el tindrem a casa nostra. Si parlem de 21-22 demà divendres, al voltant dels 19-20 graus dissabte, diumenge 15 de màxima. És una patacada, és una baixada de temperatura, a més a més com que hi haurà molts núvols, les mínimes tampoc no poden baixar massa, o sigui que estarem amb uns valors que durant el dia, ja també comptem el dissabte, variaran 4 o 5 graus de la nit al dia, o sigui al migdia, o sigui hi ha molt poca amplitud tèrmica, serà un dia bastant gris, i dilluns fins i tot doncs ja el sol pràcticament ja ni el veurem, serà un dia força gris amb l'arribada d'una línia frontal que porta aire fred associat, que ens pot portar precipitacions, i que si els mapes d'avui tenen raó, doncs dilluns, dimarts, fins i tot dimecres, la matinada de dimecres a dijous, són dies on podem tenir precipitacions, fins i tot hem de dir que els europeus esplallen, amb el dimarts sobretot, amb precipitacions que podrien tornar un altre cop a ser de 30, 40 o 50 litres a Sant Jús. Però és que si ens n'anem fora ja, perquè estem parlant de dimecres, dijous sant, realment les temperatures a muntanya seran molt baixes, seran de ple hivern, amb nevades, que hi haurà bona part del Pirineu, que això també és una molt bona notícia, que podrien abarcar tot el Pirineu, o sigui que la Setmana Santa la començaríem amb força i amb temperatures bastant baixes, i potser l'acabaríem amb una mica de millora. Però ja et dic, eh? O sigui, si els mapes d'avui tenen raó, per posar així una mica un tast, el dimarts la temperatura màxima a Sant Jús no passarà dels 11 a 12 graus. O sigui, és ple i ben. Per això estem parlant de... A veure si les estacions d'esquí hauran de moure la temporada ja de forma... I portar-la... Bueno, com a mínim això el que està salvant és la temporada d'esquí, perquè la Setmana Santa l'aguanten, que és una Setmana Santa aquest any, que arriba aviat. Clar, quan acaba aviat poden aprofitar. Però vull dir que, amb els fotuts que estaven al gener, realment ja poden estar més que contents, perquè la neu ha aguantat una mica. És cert que aquests dies està fent una mica de calor. Ahir a la Vall d'Aran va haver-hi una màxima a Bussost, em sembla que era de 25 graus. O sigui, que penseu que els rius estan ampliant cabals perquè s'està desfent molta neu que havia caigut a cotes baixes, però sembla i tot indica que a partir de dilluns, dimarts, tornaria anavant cotes baixes al Pirineu. O sigui, que són reserves d'aigua. Clar, no, no, i tant. És una molt bona notícia. I aquesta setmana que ens ve, la setmana que ve, doncs podrem estar contents si tot això s'acaba complint. Per una banda, pel fred, perquè de calor en tindrem molts i molts dies. Ja, segur, segur. I si tornem un altre cop a l'hivern, però va acompanyat de precipitacions, l'altre fotut seria, mira, fotrà fred, però estarà núvol tot el dia i no plaurà. Ja. Però vull dir que, si està així mig mig, mig, i sobreplou, és una bona notícia. Mentre caigui aigua del cel, sí. Que faci fred o una mica més de calor, és igual, però que caigui aigua, no? Doncs aviam si es va confirmar en aquesta situació, aquesta situació d'inestabilitat la setmana que ve de temperatures baixes, que també ho informàvem aquest matí a través del web de radiodesver.com, a l'espai del temps, doncs també estàvem anunciant aquest canvi radical del temps. en Tomàs Molina també feia referència, en Mauri no, perquè en Mauri només es reacciona quan s'acaba el món, o sigui, si s'acaba el món sí que hi hauria una reacció, tot l'altre és, no passa res, però vull dir, en Tomàs Molina ahir sí que ens feia referència, al fet, i també al nacional.cat, també podíem veure, doncs em sembla que es diu Freixas, també parlant d'un canvi radical en el temps, o sigui que tot, tota la xarxa es va coent amb aquest canvi, que diumenge ja rebrem un clatellot, eh? Avisem, ja que el diumenge és de 15, o sigui, anem al tanto amb els encostipats, i ja a partir de dilluns, valors de 14, 13, 12, segurament, potser la fresqueta s'imposa a casa nostra, ja ho podem. Molt bé. Però demà acabem de confirmar-ho una mica més. Doncs això mateix, Carles, demà divendres seguim, i acabem de confirmar el temps per la Setmana Santa. Perfecte. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Jugam als nubons, d'aixecar l'aire, s'endugui tots els pals, ah, ah, sempre m'atrapa, la tram untana, només amb ella em deixo anar. Ah, ah, desaparezco amb les onades, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bon dia, passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El casal popular La Sala organitza per primer cop uns jocs florals populars per celebrar Sant Jordi. L'acte d'entrega de premis tindrà lloc el dia 21 d'abril del 2024 a les 5 de la tarda al local de La Sala, al carrer Josep Encel Clavé, número 20. Els jocs florals populars accepten treballs textuals en dues categories, poesia i prosa. Els treballs han de ser originals, inèdits i d'un sol autor. Poden ser en qualsevol temàtica i han d'estar escrits en català. Per la prosa, l'extensió de text ha de ser d'entre 300 i 500 paraules, mentre que la poesia ha de tenir un mínim de 14 versos. Cada participant podrà presentar només un treball que no hagi estat premiat en cap altre concurs, signat amb un pseudònim i enviat per correu electrònic a lasalasanjust.com. El període d'admissió finalitza el 14 d'abril a les 23.55. Es lliuraran dos premis per categoria, amb un acte especial d'alliurament de mencions i presentació d'un recull el mateix dia de l'entrega de premis al Casal Popular La Sala. Per a més informació o consultes, els interessats i interessades poden contactar a través de l'email L'Observatori Comarcal del Bas Llobregat ha actualitzat les dades de la població estrangera de la comarca, reportant un augment del 7,7%. Aquesta xifra supera l'increment de la població total de la comarca situant-se en la població estrangera en un 11,8% del total. El creixement és més notable entre els estrangers d'edats avançades, amb un perfil més jove que la població espanyola en general. Les nacionalitats amb major increment han estat Colòmbia, Ucraïna i Perú, mentre que Marroc, Romania i Ghana han experimentat descensos. Castelldefels, Martorell i Cornellà de Llobregat lideren un percentatge d'estrangers, amb diferències en els perfils migratoris. La informació detallada per municipis i seccions sansals està disponible a la nota informativa de l'Observatori Comarcal i la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El Centre d'Atenció Primària de Sant Just, en una iniciativa conjunta amb l'Ajuntament, està implementant una sèrie d'intervencions comunitàries amb l'objectiu d'enfortir l'assistència primària al municipi. Aquest projecte compta amb la col·laboració de professionals d'infermeria, un expert en benestar emocional i salut comunitària, una dietista-nutricionista i un fisioterapeuta. L'enfocament d'aquestes intervencions és promoure la salut i el benestar de la població a través de l'educació en estils de vida saludables. Es realitzen xerrades i tallers dirigits tant a centres educatius com a grups consolidats de la ciutadania, abordant temes com la gestió emocional, tècniques de relaxació, l'obesitat, la diabetis i la rehabilitació. El CAP anima els ciutadans interessats a unir-se en aquestes iniciatives o obtenir més informació o contactar amb ells a través del portal de la meva salut o trucant al telèfon 93 470 0689. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Els meus ulls ja no saben si no contemplar dies i sols perduts. com sento rodar velles tartanes pels rials de cinera, el meu record. Arriben olors de mar vetllada per clars estius de mar vetllada per clars estius els meus ulls els meus ulls ja no saben si no ha contemplat dies i sols perduts. mhm el meu record. Perduren els meus dits la rosa que vaig collir i els llavis oratge. Foc, paraules, esdevingudes, cendra. Esdevingudes, cendra. Els meus ulls ja no saben si no contemplar dies i sols perduts. L'essència de Sant Just la tens a la Rambla. A Ràdio d'Esvern. Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Som 21 de març, Dia Mundial de la Poesia. I com hem dit aquest matí a la presentació del programa, ara dedicarem una estona a celebrar aquest dia i ho farem acompanyats i acompanyades del Servei Local de Català. Ja els tinc aquí a dins de l'estudi de Ràdio d'Esvern i saludarem primer de tot a la Marta Mossà, que és la responsable del servei, que ha vingut acompanyada de l'alumnat. Hola Marta, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Escolta'm, això ja és una tradició a Ràdio d'Esvern de que vingueu des del Servei Local de Català i celebrar tots plegats i plegades el dia d'avui. Sí, i tant. I si podem seguir, aquí serem. Oh, i tant. Explica'ns primer de tot una mica què és el que veniu a fer aquí a la ràdio cada any. Doncs mira, venim, la veritat, a parlar perquè el que ens agrada és que ens conegueu, que veieu la gent que ve a classes, que és molt diversa, molt amable, molt col·laboradora i que el que té ganes és de fer ús del català, com sigui. I abans dèiem, perquè ens hem trobat al bar, la que ens hi està, portem una oreta llarga parlant d'això, que és molt important a través d'una poesia, per exemple, hem parlat tant i hem parlat del que significa per nosaltres i com sonen diferents idiomes i ens ha ajudat això a conèixer-nos, a parlar, que en definitiva és el que volem, fomentar l'ús del català. Exactament. Cada any la institució de les lletres catalanes escoll un autor diferent, no? Un autor amb un poema diferent. Sí, aquesta és la 17a convocatòria i sí, és el Vicent Andrés Estallés i aquest poeta el que parla és de coses petites, quotidianes i la veritat és que ens ha agradat molt aquest any. És un poeta, perdó... Valencià, no? Sí, sí, sí. Bueno, es celebra països catalans. Sí, exacte, i s'ha d'anar fent de tot. Avui véns acompanyada, Marta, d'uns quants alumnes? En total em sembla que són set? Set. Set alumnes? Quatre, cinc, sí, set, vuit. Vuit alumnes. Cadascun d'ells i d'elles ens recitaran un poema d'aquest autor, no?, que hem dit, de Vicent Andrés Estallés, en idiomes diferents. Sí, i ja veureu, perquè ells us explicaran també d'on són. Sí. I... Per què han escollit, no? Per què han escollit en aquest idioma, eh, amb aquesta llengua, i ja veureu que és sorprenent, però això demostra la qualitat que tenim i els alumnes que tenim tan fantàstics. Clar, i també els hi preguntarem... I que saben de tot. I també els hi preguntarem per què estan al Servei Local de Català, no? És a dir, què els motiva a voler aprendre també a català. Sí, sí, exacte. Vinga, doncs, comencem amb el primer alumne, que és en Víctor López. Hola, Víctor, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Doncs bé, tu ens llegiràs el poema en català, no? Sí, seré el primer a llegir. El Víctor, de fet, ell ve a català al nivell C1, però ell ja té el C1. El que passa és que és una persona tan conscient que és... Explica, explica. O sigui, tu tens ja el C1, Víctor, però estàs fent el curs de C1. Clar, jo sóc un jove de 19 anys i està fent el curs de C1, tot i haver anat a batxillerat i ja tindrà el títol, la titulació de C1. Clar, perquè si tens el batxillerat, representa que ja tens, no? De fet, si tens l'ESO, el quart d'ESO. Sí, amb el quart d'ESO ja te'l donen. Perdona, els alumnes que surten ara de quart d'ESO ja representen que tenen el C1. Sí, sí, i com en Víctor és conscient, no? Deixa'm que posi el dubte, marcat-se. Si no, que ell vol ser mestre, explica-nos. Ah, sí, el meu objectiu personal és arribar a ser mestre de magisteri a primària. i, per tant, necessito un bon nivell de català. Sobretot perquè ara mateix estan pensant d'insaurar una nova llei o demanant el C2 de català per tots els mestres. Per tant, és necessari. I com et va el curs? Molt bé, la veritat. No podria estar millor. Molt ben acompanyat. Què bé. Aquí a Sant Just el fas? Sí, aquí a Sant Just. Encara que sóc el més jove, però l'ambient és, la veritat, molt agradable. Sí. No, també és molt bon alumne, encara que mira el mòbil de vegades. però bé, és broma, eh? Les distraccions. Perquè són joves. Clar. Aquí diferència, eh? Molt bé. I el Víctor, doncs, ve a llegir-lo en català i ja està. Molt bé, l'escoltem, doncs. Bé. M'he estimat molt la vida. No com a plenitud, cosa total, sinó, posent per cas, com m'agrada la taula. Ara, un pessic d'aquesta salsa. Oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç? És sorprenent el fet d'una cirera. M'agrada així la vida. Aquest got d'aigua. Una jove que passa pel carrer. Aquest verd. Aquest pètal. Allò. Una parella que s'agafa a les mans i es mira als ulls. I tot amb el seu nom petit, sempre en minúscula. Com aquest passarell, aquell malic, com la primera dent d'un infant. Molt bé, doncs això que deies, Marta, de les coses, dels detalls, no? Sí, de coses petites que per ells són molt importants i que de vegades no les veiem i no li donem la importància que tenen. Clar, es diu M'ha estimat molt la vida, el poema, que crec que no ho havíem dit tant. No, no ho hem dit, no ho hem dit. No, no ho hem dit. Molt bé. Doncs escolta, en Víctor, moltes gràcies. I molt bé. I un plaer haver-te conegut. Passem, doncs, amb el següent idioma. Hem començat en català i passem ara amb la Corina Lima. Sí. Hola, Corina, què tal? Hola, què tal? Amb això, apropa't al micro. Però, en quin idioma ens llegiràs tu aquest poema? Anglès. Anglès. Per què en anglès? No, m'agraden les llengües en general. Vaig estudiar anglès fa molts anys, però ara mateix estic amb el català. I soc uruguayana d'Uruguai i fa vuit anys que vaig arribar a Catalunya amb la meva família. I m'agraden les llengües en general. Llavors, que en anglès, bé. Molt bé. Sí, perquè la Corina és de l'Uruguai i ve a classes de català. A més a més, té parella lingüística, té de voluntaria lingüística, que és el que potenciem molt. Que bé. I a més, ara, deia, també ho puc llegir en anglès, perquè veieu això que quan s'estima les llengües en general, doncs hi ha gent que ho aprèn tot. Que bé. Amb ganes, arribes a tot. I, Corina, ara mateix, amb quin curs estàs fent al Servei Local de Català? En què? Perdó? Sí, està acabant en Suficiència 2. Ah, en Suficiència 2 amb la Marta, que és una professora increïble. Professora top. Sí, top, top, top, top, i encantada, encantada de tornar a aprendre i de tornar a estudiar català, perquè vaig començar fa, abans de la pandèmia, i com que ho tenia postergat, i, bueno, vaig tornar. Ah, que bé. Sí, bé, bé, bé, encantada, molt bé, molt bé. Doncs, vinga, escoltem el poema en anglès, va. Un moment. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé, molt bé. Sona molt bé, també, en anglès. Sona molt bé, sí, sí, sí. Bé, nosaltres ho hem llegit abans, amb tot, i amb tot es sona molt bé, la veritat. Sí? Ah, ostres. Ens ha agradat molt. Potser alguna més, no?, he dit, però per les entonacions, per la música. Clar, també. Però tot, sí, sona molt bé. I ara tenim en castellà, que també és fantàstic, el castellà. Ara tenim la Natasha. I és castellà del Paraguay. Sí. Castellà del Paraguay. Castellà del Paraguay, sí. Perquè jo soc de Paraguay. Ah, val. Soc nascuda a Paraguay i, mira, ara diré el poema, no a castellà, perquè l'entonació és una mica diferent, no?, el que coneixem d'altres països a l'espanyol. Val, molt bé. Molt bé. Doncs, Natasha, però, malgrat tot, pel cognom, no diria pas que ets de Paraguay, eh? No, a veure, jo soc nascuda... Koslowski. Sí, Koslowski. Els meus avis són de Lituània i Polònia. Ah, mira, d'aquí les arrels. Han anat cap allà i, mira, jo estic aquí. I quants anys portes a Catalunya? Jo porto aquí a Catalunya 17 anys. 17 anys? 17 anys, ja. Déu-n'hi-do. I estudiant en el Servei Local de Català? Porto només aquest any, fent el nivell C1 de Català. Ah, C1 ja. Sí, sí, vaig estudiar anys abans i vaig deixar, no?, el català, perquè m'està feina i tal, i ara he tornat a estudiar. He tornat a reprendre. Sí, a reprendre. O sigui que estàs a estudiar. El mateix nivell més o menys que el Víctor, no? Sí, sí, sí. I que se t'està fent difícil o no? No, trobo... A veure, l'idioma m'agrada molt, no?, el català, m'estimo molt i, mira, no trobo massa difícil. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, escolta'm, Natàixa, t'escoltarem dir aquest poema, però en castellà i en aquest accent, no?, de Paraguay. Vinga, va. He amado mucho la vida, no como plenitud, cosa total, sino, pongamos por caso, como me gusta la mesa. Ahora, una pizca de esta salsa, oh, y ese rabanillo, aquel ajo tierno, ¿qué me decís de esta merluza? Es sorprendente el hecho de una cereza. Me gusta así, la vida, este vaso de agua, una muchacha que pasa por la calle, este verde, este pétalo, aquello, una pareja que se da la mano y se mira a los ojos, y todo con su pequeño nombre, siempre en minúscula, como ese pajarín, aquel ombligo, como el primer diente de un niño. Molt bé. Molt bonic, eh, també. Sí, sí, sí. Escolta'm, Natàixa, tu ets relativament jove també i ja portes 17 aquí. No, no, relativament jove no, mena, més de 40, eh. Bueno, bueno, però m'ho indica. Jova, jova, jova. Jova, jova, jova, em referia a que... portes 17 anys aquí, per tant, tampoc no hi ha molta diferència amb els anys que... No, sí, a veure, quasi, quasi no, la meitat de la meva vida, no, estic aquí a Catalunya. Per això. Mira, primer, el que estava comentant, no, primer vaig aprendre a parlar català i després, clar, va fer classes, no, per aprendre la gramàtica i tal, com escriure. Ortografia. Ortografia i tal. Bueno. Sí, ella és molt bona alumna també. Gràcies. Molt bona alumna. Bueno, tots els que passin seran bona alumnes, no, Marta? Tots els que veuen són bons alumnes. Si han acceptat venir a la ràdio a llegir el poem, ja el curs ha aprovat. I tant. Molt bé. Doncs, el Víctor ha marxat, ja, que havia d'anar a la universitat, però diem adeu a la Nataixer i a la Corina. Gràcies a les lleves per l'invitació. Ha estat un plaer escoltar-vos. Igualment. I deixem una mica de música de fons per fer el canvi i que entrin els següents, d'acord? Perfecte. Vinga. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. . Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada De nou han marxat la Corina i la Natasha i donem pas a la Paloma i a la Soledad que ens explicaran per què han escollit l'idioma que llegiran aquest poema d'Estallers. Paloma, bon dia! Hola, bon dia! Hola, bon dia! A veure, Paloma, tu per què estàs al Servei Local de Català? Quin curs estàs fent? Per què vas decidir millorar? Jo estic en el... A nivell elemental. A nivell elemental, sí. Pensei que l'intermediari. Diguéssim que, clar, abans hem tingut gent que estava fent el C, després hi ha més avall l'intermedi i més avall ja l'elemental i més avall ja el bàsic. I ella, diguéssim, és dos per sota del nivell C1. Llavors, ella va... És alumna de la Irene Sabrià, que és l'altra companya del Servei i el que fan és agafar més fluidesa, confiança i fa això. I ella és del Brasil. Jo soc de Brasil, visc a Sant Just fa dos anys. Ostres, fa poquet. Fa poquet, caram, caram. Molt bé, doncs, Paloma, en quin idioma ens llegiràs el poem? En portugués. En portugués? En portugués, sí. D'acord. Portugués... Hi ha diferència entre el portugués del Brasil i el portugués de Portugal? Sí, és el mateix idioma. Sí. Però hi ha diferència, sí. Sí. I elles, els vam comentar que si volia canviar alguna cosa, doncs que ho fes, però s'ho ha adaptat una mica. Perfecte. Perquè és diferent. Per al portugués de Brasil està molt bé. D'acord. Doncs vinga, Paloma, som-hi. Eu amei muito a vida. Não como plenitude, coisa total. Mas, suponhamos, tal como gosto da mesa. Agora, um pouco deste molho. Oh, e este rabanete? Estes rebentos de alho? O que dizem dessa pescada? E do surpreendente que é uma cereja? Gosto da vida assim. Deste copo de água de um jovem que passa pela rua. Deste verde, desta pétala. Daquilo. De um casal que dá as mãos e que se fita. E tudo com seu nome pequeno, sempre minúscula. Como este pintar roxo. Aquele umbigo. Como o primeiro dente de uma criança. També sona molt bé. Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. Aquí ara tenim els que crec que sonen molt bé els dos, eh? Ja ho veureu. Sí, sí. Paloma, què és el que t'està sent més difícil del català d'aprendre? Els verbs. Els verbs. Sí. Sí, sí, sí. Jo entenc tot, sí, però per parlar és un poc més difícil. Clar, és el que Marta normalment costa, potser més, a la gent que fa poquet que l'està aprenent? Sí, sí, perquè clar, primer, present, passat, futur, els imperfets, el perifràstic, els subjuntius, tot això, costa. Clar, costa. Perquè pots, és el que diu, ho entens tot en els primers cursos, no? Sí. Ho entens tot, tot, tot, però parlar-lo i si no tens la confiança de saber tots els verbs i no t'atreveixes, però es tracta d'atrevir-se i començar. Clar, molt bé. Doncs, Paloma, t'animem, eh? A seguir intentant, provant i equivocant-te, que és com s'aprèn també. Sí, sí, gràcies. Vinga, ara li toca a la Soledat. Hola, Soledat, bon dia. Hola, bon dia. En quin idioma ens llegiràs el poema? En català? No, perdó. En italià. Em dic en català? Vinga, una altra cosa. En català. Amb el xip, no, no, no. En italià. Per què s'ha escollit a l'italià? Perquè és una llengua que està molt lligada a la feina que faig. Jo soc cantant lírica i és una llengua molt habitual a les òperes, a les peces barroques o d'altres èpoques que canto. Molt bé. Ella és la Soledat Cardoso Lens. és una soprano, és la seva professió, si la busqueu, Soledat Cardoso ja veureu com canta i clar, per la seva professió doncs canten també en italià i en moltes llengües i llavors ella diu, va, doncs trio italià, però sí, sí. Déu-n'hi-do, si l'estava buscant aquí ara, escolta'm, Soledat, normalment on cantes? On, on, on, on, on, on, on criden. Perquè soc, sí, soc freelance i... De fet, l'any passat ens va cantar, eh?, al Sant Jordi. Sí, oi? A mi em sona. Va cantar exacte al final i aquest any segurament també, si no té una altra feina en aquell dia. Sí, jo crec que també podré venir, sí. Que bé. Molt bé, doncs escolta'm, Soledat, t'escoltem en italià, però abans digue'ns quin curs estàs fent al Servei Local de Català i què et motiva, no?, aprendre l'idioma. Ah, sí. Estic fent la suficiència 2, que seria, si tot va bé, aconseguir el nivell C1 al juny. I jo vaig començar també una mica per la feina, perquè m'havien cridat per fer, m'havien trucat per cantar opres en català. Clar. Que, a més, tenien textos parlats i com que estic molt preocupada perquè s'entengui molt bé la pronunciació, bé, vaig decidir i la Marta em va ajudar moltíssim amb el ritme parlat, la fonètica, tot això. Que bé. Sí, perquè, però jo és que vaig al·lucinar per com aprendre ràpid i com se sabia totes les frases, clar, és la seva feina, no?, però... Quants anys has dit que porta, Soledat, aquí a... Aquí a Catalunya, 14 anys. 14 anys, sí. Molt bé. D'on venies? Jo soc argentina. Argentina, eh? Sí. Però primer vaig arribar a Madrid el 98 i després a València i finalment som aquí a Catalunya. Molt bé. Doncs vinga, ara si va, t'escoltem en italià. Ho amato tanto la vita, ma non come pienezza, come totalità, piuttosto per capirci come mi piace il cibo. Ora un po' di quella salsa, o questo ravanello, quell'aglietto, e che dire di questo nasello. È stupefacente la magia di una ciliegia. Cosí mi piace la vita. Questo bicchiere d'acqua, una ragazza che passeggia per strada, questo verde, questo pétalo. Ecco, una coppia che si prende per mano guardandosi negli occhi. E ogni cosa ha un nome sempre minuscolo, come questo passerotto, quell'ombelico, come il primo dentino di un bimbo. Che bé. Sì, sì, suona molt ventaggio al sidioma smart. Molt, molt, sì. Molt bé. Doncs, Paloma i Soledat, un plaer haver-vos conegut a les dues i haver passat per aquí per la ràdio. Deixem una mica de música, Marta, i que entrin els següents i ja els últims alumnes. Perfecte, gràcies. Molt bé, vinga, que vagi bé. Adéu. Molt bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ara són les 11 i 36 i seguim amb els alumnes que ens queden del Servei Local de Català. Marta, hola de nou. Hola. Ara ja tenim a dins de l'estudi en, per si ho pronuncio bé jo ara, Volker Lemberg. Sí, hola. Hola, Volker. I també a la Rosario Clement. A la Rosario li diem Txaro. Txaro, Txaro. I al Volker. Volker, molt bé. Doncs escoltarem el Volker amb alemany. Alemany, sí. Per què amb alemany? Perquè és la meva lengua materna. Ah, ostres. Quant temps fa que estàs aquí, doncs? Fa sis anys que visc aquí amb la meva família. Estic aprenent llavors el català. Volker, acosta't una mica més el micro. Sí. Ara millor? Sí, una mica millor, sí. Perfecte. No, fa sis anys que estic amb la meva família aquí, en Sánchez. i no s'agrada molt de viure. I per a mi, aprendre el català és important per poder integrar-se en la cultura, en els costumnes. I ara tenim una professora fantàstica i siguem aprenent el català, no? Molt bé. Quant temps has dit que estaves estudiant el català? Fa cinc anys, ja. Sí. Cinc anys. Aquest serà el cinquè. Justament, el primer curs era justament abans... Abans de la pandèmia. en el setembre 2019. 2019. Clar, i després vam haver de fer amb línia, que espero una mica la part oral, eh? Sí. No que no es pugui fer, però la part de parlar... Sempre queda una mica més coixa. Sí, és més coix, eh? Però bé, amb reprès i amb ganes i ja està. Qui és el que més t'està costant del català, Volker? És una pregunta difícil. Crec que és molt important per sentir-se bé en un país de saber parlar, entendre l'idioma, la llengua. i llavors amb el francès que parlo també en la meva casa, amb la meva esposa i el castellano era una mica més fàcil d'aprendre i m'agrada perquè estic aquí per viure i llavors penso que és molt important. Sí, bé, el Volker, els verbs, els agafa bé. Sí. Ho aprèn molt bé perquè en sap molt de gramàtica i llavors els subjuntius, això se'ls estudia i se'ls aprèn. Potser cosa de vocabulari, de frases fetes, coses aquestes més quotidianes, però de frases fetes és el que li costa més. Però l'estructura gramatical i els pronoms febles, tots els verbs, per ell no són difícils. Perquè, Volker, tu el català l'utilitzes en algun altre lloc, a casa, no sé si amb alguns familiars o a la feina? No, és, és... Llavors, per això, per aquest fet, és molt difícil per millorar-ho, el català, perquè jo parlo alemany amb el meu fill, francès amb la meva esposa, ingles durant el treball, castellano amb la gent que coneixem aquí, i llavors el català i llavors el català només en la carrera, amb la negoció del mercat o amb gent... Concreta, no? Concreta, sí. Vinga, molt bé. Doncs, escoltem el poema amb l'alemany, va? No. Ja, sí. Ich habe das Leben stets geliebt, nicht wie etwas Vollkommenes, Umfassendes, sondern, sagen wir, so wie mir das Essen schmeckt, hier eine Fingerspitze dieser Soße, oh, dieses Radieschen, der junge Knoblauch da, und was haltet ihr von diesem Seehecht immer für eine Überraschung gut, die Kirsche? So gefällt mir das Leben, dieses Glas Wasser, ein junges Mädchen, das auf der Straße vorbeigeht, dieses Grün, dieses Blütenblatt, und jenes dort, ein Pärchen, das, Hand in Hand, sich in die Augen sieht, und alles mit seinem kleinen Namen, stets in kleinbuchstaben, wie dieser Grünschnabel, jener Nabel, wie der erste Zahn eines Kindes. Tan bé. T'he de dir que a vegades l'alemany, segons quines coses, pot semblar una mica... Más fort, no? Sí, més fort, i dintre de tot, amb aquest poema, doncs no és tant, no? No, però hem comentat a dalt, al bar, hem comentat això, perquè quan ho he llegit ell, diu, és que jo ho podria llegir més dur, més dur, no? Però no és això, perquè diu, ho pots llegir suau, clar, i queda també amb una melodia que nosaltres tenim un concepte que no és. i és el que he dit. Sí, veritat, veritat, veritat. És el que he dit. Molt bé. Doncs, ara passem al torn amb la Txaro. Hola, Txaro, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Bé? La Txaro pateix una mica perquè us explica, perquè la Txaro és del Bàsic 2, és a dir, només ha fet un trimestre i mig, diguéssim. Un trimestre i mig de català. De català. per això, i és fantàstica, a més, ella és mestra de matemàtiques i també, bueno, ara jubilada, diu, però, clar, diu que no em preguntin gaire, gaire, perquè... Vale. Doncs t'ho pregunto, jo ho pregunto i si no, que m'ho respons tu, Marta. Txaro, quant temps portes a Catalunya? Quan? Quan he venit? Quan he arribat? Sí. visc aquí, a Catalunya, des de septembre 2023. Abans, tenia ja una casa aquí, a Sant Justus Bern, però estava gairebé tot el temps a Madrid. I sol venir algunes vegades, des de tant en tant. I només en aquests mesos parla així de bé el català? Exacte. Exacte. Així de bé. jo jo. Home, ostres. Txaro, ens ha dit la Marta que ets professora de matemàtiques. I sí. Jubilada. A on? A la universitat. He viscut, sobretot, en Bilbao, més de 30 anys, però també en Valladolid, Canàries. Bé, i ara vius aquí a Sant Just i segueixes ensenyant matemàtiques? No, no, no, no. Ja no. Bé, no. Volem escoltar el poema en francès. A veure com sona. Que nosaltres hem preguntat, perdó, per què ho feia en francès. i ens ha dit perquè havia estudiat al liceu francès. 17 anys. Sí, 3 anys, 3 anys, 3 anys. Però tu, Txaro, ets francesa? No, no, soc de Madrid. Ets de Madrid? Vale, vale. O sigui, que el teu idioma natal és el castellà? Sí, sí. No? I el... Vas estudiar 3 anys al liceu francès? 17. Ah, 17! 13, 13 anys. 13 anys. 13 anys. Bueno, el que seria l'escolarització, no? I ara estàs, doncs, des de fa uns mesets aprenent el català. Vinga, va, doncs, t'escoltarem en francès, va. J'ai beaucoup aimé la vie, non comme une plenitude, une chose totale, mais, disons plutôt, comme j'aime la table, maintenant, un lixé de cette sauce, os et ce radis, c'est taille tendre. Que dites-vous de ce merlue? Le fait d'une cerise est surprenant. J'aime la vie ainsi. Ce ver d'eau, une jeune femme qui passe dans la rue, ce ver, ce pétale, cela un couple qui se tient par la main, les yeux dans les yeux, et tu avec son petit nom toujours en minuscule, comme ce passereau, ce nombril, comme la première dent d'un enfant. Que bé que sona també, eh? També, també. Amb tots els idiomes sona bonic. Sobretot si és un poema bonic també que s'entén. Sí, oi tant. Molt bé. Doncs, abans d'acabar, primer, gràcies, Volker, i gràcies també, Txaro, per llegir el poema. Marta, parla'ns una mica de com està el tema de, perquè abans ha sortit, eh?, de voluntariat lingüístic, ens fas una mica de resum, qui s'hi pot presentar i com funciona. Doncs, el voluntariat lingüístic es tracta d'ajuntar dues persones, per exemple, un voluntari i un aprenent, i es comprometen a trobar-se 10 hores. A la setmana? No, 10 hores. Es pot escollir com es vulgui, pot ser una cada setmana, dues cada setmana, una cada 15 dies. Ostres, 10 a la setmana, no. I llavors el que es tracta és això de practicar de forma oral, sobretot, per atrevir-se a sortir de l'aula, per exemple, o de sortir al carrer i parlar català, que és el problema que tenim, que el sabem, però després no en fem ús. Es tracta d'intentar millorar la part oral i atrevir-se a sortir. i llavors sí que tenim força aprenents, que molts surten de l'aula, evidentment, dels cursos, i potser ens manquen voluntaris per ensenyar, diguéssim. i per això dèiem, fem una mica una crida que qui vulgui que s'adreci al Servei Local de Català o ens envia un correu a santjustdesvern arroba cpnl.cat o ens truca i llavors amb molt de gust els atendrem i els apuntarem tant si som voluntaris com aprenents. I ja que tenim aquí Marta també ja, aprofitem, va, aprofitem. Com està anant la rebuda de poesies i de proses que està fent la gent de Sant Just? Que recordem, és un concurs per no professionals. És un concurs per no professionals. Demà és l'últim dia de presentar obres i no us ho creureu, però jo i que estava ordenant ja em portava 230. Això és molt, no? Això és molt, però és sobre la mitjana que tenim dels últims 10 anys, 10-15 anys, és sobre uns 225 la mitjana. Ja l'hem superada, és veritat que fa dos anys vam tenir 330 o 33 i va ser molt, tampoc, potser no aspirem a tant, però ja hem superat la mitjana, estic molt contenta, però a les 7 del matí, com tenia el mòbil al costat, mentre esmorzava, arribaven obres que ja no les he posat a mordre. Ahir vaig fer fins a la 220 i poc i per tant ja estan arribant i fins a l'últim moment van arribant. No, no, sí, sí. I vol dir que demà a les 12 de la nit arribaran obres. No en dubtis. Seguríssim, seguríssim. Fins a l'últim moment. I sobretot quan veus qui són, veus que són gent jove que és avui perquè la gent, els adults ho fan amb temps. Ja fa setmanes que va arribant com és una aplicació i van arribant les obres, ho vas veient. Ja han arribat dels adults, però dels joves arriben a última hora. Avui, ja et dic, a primera hora era jove, de 15 a 17 anys, de 12 a 14 també, però els de 15 a 17 arribaran demà potser a les 12 en punt o a les 11 i 59. I a les escoles també es promociona que es presentin als infants? Sí, sí, les escoles, que de veritat és que és el bloc més gros, és de les escoles, dels nens de 9 a 11 anys és el bloc important i després els adults. És com els més petits i els més grans. Els del mig, 12, 13, 14, 15, 16, 17, costa. Costa. Però aquest any, la veritat, que de 15 a 17 n'hi ha més, de moment, que de 12 a 14. Però això no vol dir que avui i demà en vinguin més. Seguríssim, seguríssim. Ai, que ho havia de fer! A l'últim moment, que és el que és habitual amb la gent jove, que no passa res, però... Bé, és una manera de fer, no? És una realitat que, bueno, és així. Per això que de moment anem molt bé, molt bé. I les proves de nivell per als cursos que començaran a principis d'abril també són aquests dies, no? Sí, ara són les proves de nivell, avui i demà, proves de nivell i el dia 2, 3 i 4 d'abril, les matrículas. De totes maneres, la veritat que Sant Jus ho tenim molt ple, sí que hi ha el nivell elemental, hi ha places i hi ha suficiència, sobretot del matí, també, però per la resta ho tenim molt ple, però és igual, la gent que vingui intentarem derivar-la als pobles, als altres, clar. els altres pobles del centre i no hi ha problema i si no, com a mínim, tenir-los i al setembre tornarem a donar més oferta. I ja l'últim que et pregunto, Marta, Projecte Íntims. Això és preciós, eh? Que bonic, sí. Que a més també va lligat amb poesia. Sí, sí, sí. El Projecte Íntims el presentaran el dia 19 d'abril després del concurs de Sant Jordi de fer el lliurament de premis. Que és el dia 19, no el lliurament? Que és el dia 19 el lliurament a les 7 de la tarda a les escoles. Llavors, presentaran el Projecte Íntims que vol dir que de tots aquests anys que hem fet el concurs de prosa i poesia un grup de gent ha escollit 12 cançons, 12 poemes. 12 poemes. 12 poemes i els ha fet cançó. Uau, és que t'agafin un poema i que te facin cançó. Sí. Això és preciós. Preciós. Jo, com soc privilegiada, n'he escoltat un i, bé, us he de dir que estava escoltant-lo caminant per la platja i plorava i tot de tan bonic que era. I després, el que passa que la persona que canta el dia 19 no pot venir perquè treballa i farà la presentació amb totes les cançons el dia 21, com sembla. 21 a la tarda a les escoles també. I serà molt bonic perquè és això agafar poemes i fer-los cançons i ho fan tan bé. Sí. Bueno, de fet, el Lluís Terrés ens va parlar del tema, no?, d'aquest projecte perquè realment també la persona una mica que ho ha mogut i que ja està al darrere la Dania, la fumador d'aquí de Sant Jús que hi posa la veu i després el Nacho que és el productor també, no?, el compositor i de més que fa tots els arranjaments, els arreglos, bueno, qui fa una mica el poema en cançó. Doncs va ser això, primer, jo vaig passar totes les poesies, van fer una tria, sí, però bé, ho tenim força organitzat, però ells les havien de llegir i escollir quina era la que els arribava i després trucar a la gent per demanar, sisplau, si podíem utilitzar. Hòstia, com s'ho van vendre? Oi, divertidíssim, però la gent reia perquè deia, no, perdona, aquesta poesia la vaig escriure quan tenia 12 anys, igual en té 40, no? I reien, volem dir, però com se us acut a agafar una poesia de quan jo tenia 12 anys, no? I reien, tots supercontents quan demanava, sisplau, podem utilitzar-la? Evidentment, evidentment, després a gent que ens hem trobat per Instagram i tot això, que viu en un noi que viu a Andorra, trucar-li, content, contentíssim, tothom molt feliç i molt divertit, no? Que, a més, clar, la majoria són poemes que, si ara tenen 40 anys, doncs en tenien 20 o 12, clar, i reien molt, els ha fet molta il·lusió, la veritat, tothom, quan demanaves permís deia, però com, clar, què us dono? És un regal, no? És evident. Que et facin una cançó amb un poema. Sí, sí, i jo m'encantaria que es fessin famoses, com a mínim alguna, saps? Sí que fos un, no? Perquè s'ho mereixen tots el, tant els escriptors com el productor, com el Lluís, per la idea i la Daniela per com canta. M'encantaria que es fessin famosos. Doncs, ara sí, Marta, ho deixem aquí, en aquest punt. Gràcies a l'alumnat, també, per haver vingut i res més, que acabeu de passar bon dia de la poesia i endavant amb el català. Gràcies a vosaltres, Vinga, adeu. Adéu, adéu. Adéu. El plany em cerca per l'eixut pel pas de plom del temps perdut, però no deixa cap senyal en car de forca o d'hospital. Només el cop de la cançó de l'enfador no arriba mai enllà del mur al cor d'un món sense futur. en el sembrat no neix el blat, que ja no plou, que ja no plou a ser farà. Hermen els camps, és segle heròl, obrim els ulls, mirem el sol. només el cop de la cançó de l'enfador o salvaïdor no arriba mai enllà del mur al cor d'un món sense futur. Sense futur. Sense futur. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada ... ... ... ... Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit