#580 - Concurs de guarniment de balconades pel Sant Jordi

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Bon dia, Sant Just, passen ara mateix 9 minuts a les 10 del matí d'avui, dimarts 9 d'abril, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, el periòdico, la Vanguardia i el punt avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a la il·lustradora santjustenca Alba Pedrarol, que és la guanyadora del concurs de guarniment de balconades de Can Ginestà per la diada de Sant Jordi. A més a més, també tindrem a la Puri Martín, que és una de les... qui gestiona l'empresa Gaudim Creant Art, que és l'empresa que ha organitzat aquest certamen artístic per Sant Jordi. Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí. A les 11 i 40 rebrem la gent gran de Sant Just, de l'associació de gent gran. Amb ells sempre fem tertúlia i parlem de les activitats que tenen programades els propers dies. I a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot deixarà caure la dietista i nutricionista Elvira Sánchez, amb qui cada dimarts fem l'espai de nutrició. Avui ens comentarà coses sobre el dejuni intermitent. Qui el pot fer? És saludable? Quins riscos comporta? Bé, tot això serà amb l'Elvira. I acabarem el programa amb la participació del llibreter Arnau Cònsul, que els dimarts també ens fa la recomanació del llibre de la setmana. Vinga, va, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem! I deixem un tema del grup Zoo, que l'altre dia van fer el seu últim concert. Deixem el tema que potser els defineix més i se'l reconeix, que és Tobogant, aquí a Ràdio d'Esperm. I deixem la part con Bato. Dins el país una illa, dins eixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat. Dins el paradís set cases, pen gent d'un penya cegat, set propietats exclusives, que bo terra fan a dalt. Dins el baló quatre cotxes, tres motos, bicis i un quad, un casupet pel servici, que viu allà netejant. Dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán, que valla el guil y el pose, que está pasando mal. Un tobogán, li falta un tobogán, al pobre home, dins no donen la felicitat. Qui no voldria un tobogán? Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal. Pot ser, no vas fer mèrits, res passa per alzar. Ell se ho va tindre que currar. Ell es pot el talent i te traçar. I he perd-li el cul els mos de fam. Que Déu salve a la reina, siga amb-li tots lleals. Un tobogán, li falta un tobogán, que valla el guil y el pose, que està pasando mal. Un tobogán, li falta un tobogán, al pobre home, dins no donen la felicitat. Un tobogán, li falta un tobogán, de un tobogán, que valla el guil y el pose, que está pasando mal. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs vinga, quins titulars destaquem avui dimarts? Doncs mira, comencem dient que la pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i de Sant Just porta el títol Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional. I tindrà lloc, com cada setmana, el dijous, a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Molt bé. En aquest cas serà càrrec del doctor Rafael Vizquerra, que és expert en intel·ligència emocional. És doctor en ciències de l'educació, llicenciat en pedagogia i en psicologia i catedràtic a mèrit d'orientació psicopedagògica a la Universitat de Barcelona. Val. Per tant, compartirà amb els assistents les seves recerques i experiències en el camp de la intel·ligència emocional, que és un àmbit clau pel desenvolupament personal i el benestar. Molt bé. Com sempre, una altra persona amb redellac recorregut i amb molta experiència en el seu camp i que oferirà aquesta conferència a l'Eula d'Extensió Universitària. Exacte. Com cada conferència de l'Eula Universitària és gratuïta pels socis de l'Eula Universitària i els que no siguin socis i podran accedir amb una aportació de 5 euros. Molt bé. Doncs tenim aquesta conferència. I què més ens portes, Mariona? Doncs mira, tenim que la xerrada sobre els drets humans amb l'activista xilena Catalina Salazar, que estava programada per avui, ha estat anul·lada a causa de problemes d'agenda de la Ponent. Ostres. Des de l'organització s'ha anunciat que es buscarà una nova data per a aquest esdeveniment, que forma part de la programació de la Primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans. No obstant això, com ja vam comentar, la programació de Ciutats Defensores dels Drets Humans continua amb una altra xerrada, programada per aquest mes, que serà el dilluns 15 d'abril, on Bisharo Ali, que és una activista caniana d'origen somalí, oferirà una conferència sobre els drets de les dones i de les persones immigrades i refugiades. I l'acte es dura a terme a les 7 de la tarda a les escoles. Bisharo Ali és consultor en gestió i governança de la migració a l'Organització Internacional per les Migracions de les Nacions Unides a Nairobi, a Kènia. I és coneguda com una experta en qüestions de gènere i polítiques de salut. La seva labor inclou la defensa dels drets de les nenes i les dones a l'Àfrica i la denúncia de pràctiques culturals nocives, com per exemple la mutilació genital femenina. Doncs sí. De fet, també recomanem a la gent que estigui interessat en descobrir una mica més què és això d'aquesta iniciativa de les Ciutats Defensores dels Drets Humans, que entri també al compte de Twitter d'aquest projecte, com si diguéssim, el qual l'Ajuntament s'hi va unir ja fa alguns anys. I bé, això que fan dues, com dos cicles, l'any, el de primavera i el de tardor. I el de primavera tot just acaba de començar i llavors posen com diferents ponents activistes i a cada municipi que està adherit en aquest projecte ni envien com si diguéssim un parell. Hi ha aquest parell de conferències i una era la que s'ha anul·lat amb l'activista xilena, com hem dit, però que es buscarà una altra data. I la següent, la segona conferència que aquí a Sant Jus estava programada és amb l'activista que has dit tu, amb la Bixaro Ali. Exacte. Que té aquesta llarga trajectòria en mediació de conflictes i en la lluita per la igualtat de gènere i la salut també de les nenes i de les dones. A més a més, també defensora de la fi de la mutilació genital femenina. Exacte. Molt bé, doncs, Mariona, ens falta un titular per això, no? No sé si vols afegir alguna cosa. Recordem la data de la conferència amb la Bixaro? La Bixaro Ali vindrà el 15 d'abril, que és dilluns, a les 7 de la tarda a les escoles. Vinga, doncs ja tenim també data per aquesta conferència. I ens falta un titular, Mariona. Doncs mira, tenim que la recent Junta Local de Seguretat de Sant Jus t'ha presentat un informe positiu sobre l'estat de la seguretat a la localitat. Sí. Basant-se en la memòria de l'any del 2023. Els índexs de seguretat continuen sent favorables gràcies a la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i un equip d'agents de la policia local que s'ha reforçat. Per tant, la policia local, que està composta per 41 membres, dels quals només un 29% són dones, ha estat clau per mantenir Sant Jus com un poble segur i tranquil. I l'ús d'innovacions tecnològiques com les càmeres lectores de matrícula ha resultat en la prevenció de delictes, una reducció del 30% en els robatoris i un augment del 13% en el nombre de detencions. D'altra banda, la policia local també destaca per la tasca assistencial que han fet, amb més d'un miler d'actuacions durant l'any, incluent-hi 137 casos de mediació i 24 casos d'assistència en situacions de violència de gènere. Pel que fa al trànsit, l'any 23 va experimentar un lleuger augment en el nombre d'accidents, molt lleuger, amb un total de 148 comparat amb els 145 de l'any anterior. Tenia hagut tres més. Sí, realment, quan parlem de més d'un centenar, tres amunt, tres avall, realment és anecdòtic en el sentit de que no és un augment ni un descenç significatiu. Però, bueno, més o menys el mateix número, pràcticament. Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit els tres titulars de les notícies de Sant Jus, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris en català d'avui. Perfecte, Núria, fins ara. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blus, tio. Com que un blus? Sí, per què? Per què un blus? Just blus. Ah, just blus. Perfecte. Si t'agrada el blus, tots els dimarts de 9 a 10. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Ara són les 10 i 23. Passem a llegir les primeres pàgines dels diaris en català d'avui. Mariona, comencem amb els titulars que obre el diari Ara. El diari Ara obre notícia principal, dient que ara coneix xoc amb Ayuso al Senat pel referèndum i l'amnistia. Que el president sosté que la consulta serà inevitable i els barons del PP se li tiren a sobre. La jutgessa del Tribunal Suprem, Cita Puigdemont, ha declarat com a investigat per terrorisme. Doncs sí. En fotografia principal veiem aquest eclipsi total de sol que hi va haver a Nord-Amèrica, on milions de persones van poder contemplar un eclipsi total de sol que es va començar a veure a la costa mexicana del Pacífic i en el moment de màxima ocultació la lluna va tapar del tot l'astre rei durant 4 minuts i 28 segons. I es veu aquí la fotografia amb el sol completament tapat per la lluna. Que es veu una rodona negra. Quina llàstima que no ho veiéssim aquí. Ja, perquè es veu que va ser molt xulo. Jo vaig veure la retransmissió que van fer TV3 amb la Lídia Heredia, que és la corresponsal allà als Estats Units, i es va desplaçar fins a un punt en què l'eclipsi durava una mica menys, 3 minuts, 3 minuts 40 i pico. I realment era molt xulo perquè deia, clar, és que aquí estàvem amb màniga curta. En el moment de l'eclipsi ens vam haver de posar l'anorac perquè, clar, va tapar el sol completament. Va començar a fer fresca. Va començar a fer fresca. Vam passar del dia a la nit en 4 minuts, com si diguéssim, del dia a la nit. de la foscor, no? Sí, sí. I la gent amb les ulleres, que... Bé, les ulleres, allò que no pots mirar directament, no? Sí, sí, sí. Perquè, si no, et rebenta la vista. I la gent allà cridant... En el moment en què la lluna, com si diguéssim, va tapar tot el sol que quedava allà totes les fosques, la gent va començar allà a aplaudir. Que dius, hòstia, tu, mare. Home, és que és fort, eh? Un eclipse de sol. I, a més, també fa com... He vist molts vídeos a les xarxes que es projectaven com formes de lluna al terra. Ah, al terra? En el moment de l'equip, sí. Hòstia, jo això no ho he vist, veus? Sí, diferents formes de lluna. Llavors, era com superxulo. Sí, sí, sí. Mira-ho quan puguis, perquè... Sí. O sigui, com llunes senceres, llunes mig tapades, era molt xulo, la veritat. Jo he dit, joder, tant de bo que has passat aquí. Que guai, sí, sí, sí. I és això, eh? Que la lluna, quan es va apropant, clar, va tapant el sol, va tapant el sol i es va veient com... Com, bueno, com es va tapant fins al punt en què ja està tot complet. I aquí, a la foto del diari, ara, es veu això, com la lluna està completament tapant el sol, però al voltant, clar... Els rajos de sol. Es veuen, sí, sí, sí, clar, la llum que desprèn el sol. malgrat la lluna tapi aquest gran astral. Bé, doncs, que la gent sàpiga també que la nostra astròloga, l'Aranxa Limón, li vam posar deures a la sessió passada que vam fer la setmana passada, perquè ella ens va avisar que hi hauria aquest eclipsi, i li vam dir, escolta'm, a Aranxa, volem fotografies, i ens ha etiquetat en una fotografia d'un compte d'Instagram. O sigui que ha fet els deures, ha fet els deures. Molt bé, molt bé. Vinga, seguim amb la portada del diari, ara. Doncs mira, l'Ara continua amb més notícies, dient que l'ONU denuncia atacs amb drons contra un reactor de la central nuclear de Saporizhia, que es veu que ha sigut el pitjor atac en el que porten de guerra a la central nuclear d'Ucraïna. Seguim amb més notícies, que diu que Puig, el gegant dels perfums, surt a borsa per captar 2.500 milions. També diu que el holding de la Caixa passa a ser el primer accionista de Telefònica. Sí. I per tancar la portada d'avui de l'Ara veiem que s'acabaran els visats d'or que facilitaven als rics el permís de residència. Doncs sí, aquesta és la portada del diari, ara. Passem, Mariona, a la portada de la Vanguardia. Saltem a la Vanguardia, que obre amb una notícia del mercat immobiliari. Diu que el govern central suprimirà el visat d'or estrangers que compren habitatge, que gairebé 10.000 inversors de la Xina, Rússia, l'Iran i els Estats Units han concentrat les seves adquisicions a les ciutats més tensades pels preus. Correcte. Amb fotografia principal veiem aquesta cita mundial de McDonald's a Barcelona, que era la primera conferència? Sí, era la primera cita que feia fora dels Estats Units. La primera vegada que McDonald's feia aquesta mena de cita a nivell mundial, però que la feia fora de casa seva, per dir-ho així, i l'ha fet a Barcelona. Sí, sí. I mira, més de 14.000 empleats, directius franquiciats i prohibadors de McDonald's es troben a Barcelona aquesta setmana a la convenció bienal de la companyia d'hamburgueses. I és la primera vegada que aquesta convenció es fa fora d'Amèrica del Nord i la trobada acabarà en un concert privat amb actuacions de Dua Lipa i de Killers, entre altres estrelles. Toma. Sí, sí, déu-n'hi-do al McDonald's. Uau, no? Escolta'm, que bé tu. Vinga, doncs, seguim. L'avantguàrdia avui també diu que Criteri aconsegueix un 5% a Telefònica després de l'entrada de l'Estat al Capital. Que Puig sortirà a borsa al maig per captar 2.500 milions i finançar el seu creixement. També veiem que Aragonès demana una consulta legal en un agredebat al Senat. I el veiem en una fotografia petita d'Aragonès ahir al Senat. Sí. També l'avantguàrdia comenta que un atac amb dron atilla el temor d'una fuita nuclear a Saporilla. i en fotografia petita veiem un nen, un jove. Sí. I és que hi ha hagut les primeres operacions de cor amb robot a nens. Déu-n'hi-do, escolta'm, la tecnologia també avança i ho fa també en el camp mèdic. I, bueno, això és la biotecnologia, no? Molt bé. I per tancar la portada d'avui de l'avantguàrdia veiem una fotografia amb dos noies mirant llibres. Sí. I és que s'espera un Sant Jordi més rambler i de copagament. Molt bé. Doncs aquesta és la portada de l'avantguàrdia, Mariona. Seguim també amb altres portades, concretament la del periòdico, que obre parlant del balanç anual del Ministeri de l'Interior. Diu que la delinqüència repunta a la Barcelona metropolitana. Diu que la criminalitat va experimentar el 23 un augment de gairebé el 7% a les principals ciutats de l'àrea a causa, en gran manera, de l'ascens de furts, robatoris i delictes sexuals. Una mica en contraposició amb el que llegíem... És el que anava a dir, eh? Doncs a Sanchos no. Ah, doncs a Sanchos no, escolta'm. Bé, la imatge de portada és per aquest eclipsi de sol en què es veuen diferents persones mirant el cel amb aquestes ulleres de protecció. Diu aquí Ciutadans de Nova York a l'espera de l'arribada de l'eclipsi solar. Diu que l'eclipsi total va desfarmar la bogeria a l'Amèrica del Nord, al llarg del seu fascinant viatge de 4.000 quilòmetres per tot el territori, des de Texas fins a Main. Per cert, que hi ha un vídeo també molt xulo a les xarxes que circulen, en què un passatger d'un avió grava també l'eclipsi i es veu com tot el cel de cop i volta davant dels núvols. Es torna tot fosc, com si es fes de dia i de nit en res, en zero coma. També molt xulo. Ha de ser molt xulo veure això. Sí, sí, sí. Després seguim amb la portada també del periòdico. Diu aquí que Puig sortirà a borses sense que la família propietària en perdi el control. L'empresa confirma que ha matrà accions per captar més de 2.500 milions. També que la Caixa supera a través de criteri el 5% de participació en Telefònica. I altres notícies del periòdico, per exemple, que Aragonès afirma al Senat que el referèndum serà inevitable, com l'amnistia. També pel que fa al pròxim Orient, diu aquí que la retirada israeliana del sud de Gaza atia la possibilitat d'una treva. I després fan una entrevista al president d'Amics de la Rambla, en Pau Bosch, que diu que la reforma ha d'anar més enllà del canvi de paviment. I ara seguim també amb l'última portada, que és la del punt avui, que obre amb una imatge en la qual surt sembla ser una mena d'arma. Un fusell. Un fusell, sí. Un fusell amb un clavell de color vermell. És un clavell, no, això? Sí, és un clavell. Un clavell de color vermell just a l'extrem del fusell. I diu aquí, Primavera portuguesa, es compleixen 50 anys de la revolució dels clavells, la insurrecció que va posar fi a la dictadura feixista a Portugal. és un reportatge, com sempre fan, especial i el posen a la portada. I després altres notícies que també destaca el punt avui són la de que Barcelona recuperarà totes les Rambles per a un Sant Jordi molt participatiu. Sí, jo també he llegit, Mariona, que es volen recuperar a nivells d'abans de la pandèmia amb totes les parades que hi havia i que ocuparà totes les Rambles. Totes les Rambles, eh? Sí, sí, sí. Després, jo he vist imatges i dic, ostres, tu quin estrès, m'ho estic pensant. M'ho estic pensant perquè m'agobien molt, eh? Però, bueno. Sant Jordi cau en dimarts, no? Sí. Sí, sí, sí, en dimarts. Com dient, sí, sí. No, estic pensant, intentaré anar a Barcelona, que a mi sempre m'agrada, però sí que és veritat que sempre va bé quan cauen cap de setmana, però... Sí, bueno. Després, també, el punt avui diu, l'Hospital de Vallvitge promou el son dels malalts per afavorir-ne la recuperació i també que la toneladora de la L9 està aturada des del febrer per desgast de la roda de tall. També acaba amb una cita d'Aragonès que diu, passarà com amb l'amnistia que Aragonès vaticina que hi haurà referèndum en la Comissió d'Autonomies liderada pel PP. Mariona, aquestes són les notícies que estan a les portades dels diaris d'avui, dimarts 9 d'abril. T'escoltem, per això, a les 11 i a les 12 en punt i també a la 1 amb tot l'informatiu complet de les notícies d'aquí, de Ràdio d'Esvern. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, que vagi bé. Adéu. En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Lose a friends left and right Save my pen and write some love led us to heaven paradintententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententempentententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententententenententententententententententententententententententententententententententent Renegar com a bandera per no cantar-li a l'amor Però ara a mi em tens enganyada, se'm posa content el cor I sempre tinc una excusa per no ficar llenya al foc Però que bonic seria dels batecs fer una cançó Si tu mai no te'n volguessis anar Jo et cantaria fins al dia de rams Que dins el pit ara brilla un seu grau Que sí que no te'n volguessis plau Puc parlar-te de les coses que de tu m'agraden tant O que veient a dormir crec que em podria fer gran Fins i tot que me n'adono que em fas decidir-ho tot I també que quan et miro m'entrebanco amb els mots Que la meva llista negra ara té els teus enemics I que quan te'n vas a casa se'm fan més llargues les nits Quan m'abreces sempre em sento com un ou dintre d'un niu Com el sucre de les frunes fas més dolç el meu estiu Si tu mai no te'n volguessis anar Jo et cantaria just a sota dels llams Que dins el pit ara ja no tinc traus Que sí que no te'n vagis sisplau I podria estar-me hores cantant-te sense parar Però este riu el plourà i entenc que ja ho vas pillant Si tu mai no te'n volguessis anar Jo et cantaria fins a tenir-te un camp Que dins el pit hi ha una festa en serau Que sí que no te'n vagis sisplau Que sí que no te'n vagis sisplau Que sí que no te'n vagis sisplau Que sí que no te'n vagis sisplau Les àvies i els avis són sàvies i savis No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de Bici sense Edat En Bici sense Edat és una iniciativa solidària Que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema Amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada I depèn de tu, que ho facin sols Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran Acompanya'ls a veure el poble on es van criar Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara Et necessiten, i tu a ells també Des de Bici sense Edat, et necessitem Festa Voluntari Més informació al portal justsolidari.cat O enbicisencerat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Passant vuit minuts de dos quarts d'onze del matí Passem a fer les efemèrides del dia d'avui, 9 d'abril Bon dia, Enric Bon dia, com estem, Núria? Bé, molt bé Bé, bé, bé Doncs tal dia com avui, però del 1977 Es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya Ostres! Sí, ho va fer en aquell moment el que era president, l'Adolfo Suárez La legalització es va produir el 9 d'abril de 1977 Va ser un esdeveniment important Estava en plena transició El Partit Comunista d'Espanya era liderat per Santiago Carrillo Havia estat una força crítica durant el franquisme Malgrat estar en clandestinitat, prohibit Però va haver-hi un canvi de llei El canvi de llei de les associacions polítiques Això va ser el febrer del 77 I a partir d'aquí el PC va demanar la legalització Suárez va fer un moviment arriscat Perquè en aquell moment havia de moure's una mica entre dues aigües Entre les dinàmiques polítiques del moment La resistència de certs sectors militars I també d'alguns sectors de l'opinió pública Malgrat aquestes dificultats En Suárez va decidir procedir I va legalitzar Va tenir el recolzament parcial de les enquestes Que mostraven un suport considerable a aquesta mesura Amb aquesta legalització El Partit Comunista es va poder presentar a les eleccions Dius, van guanyar? No A les eleccions que van haver-hi Va treure un 9,4% dels vots Van ser el juny del 77 Va guanyar el PSOE Que es va alçar com a força principal de l'esquerra De fet, hi ha qui diu que la legalització Va ser l'inici del seu final Ostres Perquè mentre van ser il·legals Semblava que tenien molt suport Però a partir de llavors Va anar començant el declivi Del Partit Comunista d'Espanya Sí, sí, sí Això passa a vegades Amb les coses que sembla que Quan estan prohibides Sí, quan estan prohibides Hi hagi un... És com quan et dius Certa atracció, no? Cap al prohibit Sí, sí, quan et diuen Que no miris una cosa I la vols mirar I després quan la pots mirar Ja no t'interessa Dius, mare de Déu Tanta història per això Sí, sí, és cert Quan la gent s'anava a Perpinyà A veure aquelles pel·lícules Que eren en realitat Bodres Però que les anaven a veure Perquè estaven prohibides aquí, no? Sí, sí, sí Una mica això Bé, tal dia com avui Del 2005 Es casa en Carles d'Anglaterra I Camila Parker Bowles Ostres Sí De fet, es van casar En matrimoni civil Originàriament havien planificat La cerimònia Per al castell de Windsor Però la van haver de traslladar A l'Ajuntament Situat a la fora dels murs del castell Sí A causa dels problemes legals Associats a la llicència del castell Per a casaments civils Clar Bé, de fet No era molt ben vist Home Fins al punt Que la família real La reina Isabel I el duc de Edimburg No van anar a la cerimònia civil No van anar, eh? Bé, clar Que és la mare, a més a més Sí, sí, sí Van estar presents després El servei religiós Tot i així La reina va acollir el convit Va convidar ella Digués O vaja Va pagar el poble anglès Però perquè ens en tanquem I els padrins van ser El Carles Els fills de Carles i Camila El príncep Guillem I Tom Parker Bowles Van ser testimonis del casament Camila mai ha estat Gaire ben vista Pobre Bé, a poc a poc Se l'ha anat guanyant a la gent Sí, sí, sí Però clar La veien no L'entenc com una Substitut Bé, clar Correcte És a dir De fet però El matrimoni va ser un punt d'inflexió Amb la relació entre Carles i Camila Pensa que aquesta relació Havia començat al 70 Estava marcat Per la controvèrsia De la seva relació Durant el matrimoni Amb Lady Diana Amb Lady Sí, sí, sí De fet els van obligar A casar A Carles Van dir-li no Camila no Diana Ella estava enamorant De Camila Diana no ho sabia De seguida va veure Que en aquell matrimoni N'hi eren dos Si no que eren tres I això no va ser fàcil Per aquesta noia No, no Bé La unió Però va canviar Va anar canviant A poc a poc La percepció pública de Camila Al principi va ser molt criticada Però amb el temps Va ser començada Acceptada Com a membre de la família real De fet La Camila Al casar-se amb el Príncep de Gales Sí Li tocava el títol De princesa de Gales Sí, sí, clar Però va renunciar-hi Per no ser associada amb Diana Ja I ara és la Duquesa de Cornualla Bé Duquesa Duquesa Escolta'm No sóc princesa Però sóc duquesa Escolta'm Qui ho fos Ara mateix és la reina La reina Consort No sé quin títol és aquest Sí Clar El seu marit és el rei I ella hauria de ser Sí, la reina La reina Sí, sí, sí, clar Suposo No sé com va això Bé Bé I tal dia com avui fa set anys Va morir Carme Chacón Ostres Sí, sí, tot recordem Uau Sí, sí, sí A mi només va morir Jova A 46 anys Molt jove Sí La Carme Chacón va ser una figura Molt destacada de la política estatal De fet del Partit Socialista Tant a Catalunya com a Espanya Va ser la primera dona Ministra de Defensa Recordem aquella imatge De fer enquadrar l'exèrcit Sí, sí A més era una dona Així de O sigui Que la deies, no? I deies Ostres Que és Ministra de Defensa Correcte, correcte Va néixer el 71 I va morir, com deia Prematurament El 9 d'abril del 2017 Tenia una malformació cardíaca congènita Coneguda com Corta al revés I va morir per això Ostres, no ho havia sentit en m'habitació Sí, Corta-li al revés Sí, sí Les vàlvules No t'ho sabia explicar Hauríem de parlar amb un cardiòleg Sí, sí Però ella sabia que tenia aquesta malaltia Sí I va morir Doncs a conseqüència d'això I el 9 d'abril de 1977 Arriba el número 1 De les llistes de cançons més popular Als Estats Units El grup suec ABBA Amb la cançó Dancing Queen Aquest èxit va ser l'únic número 1 d'ABBA Als Estats Units Encara que no us sembli ABBA mai més va aconseguir Un número 1 als Estats Units No La cançó famosa per la seva melodia El seu estil Va ser un èxit també mundial I de fet L'agneta Flack Scott Que és una de les cantants d'ABBA Va comentar més tard Que Tot i que és difícil predir Què serà èxit i què no Sabíem que Dancing Queen Quan la van fer Seria un èxit enorme Home Doncs ens quedem escoltant aquest èxit La reina del ball Vinga Dancing Queen D'agganza Não hacer est ìefenig Io Este és un Èxit Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Andлексia en sí! que a vegades ho veiem al terra, que veiem un terra verdós, doncs d'això surt dels xipresos, i aquesta polseta a mi em fa molta il·lusió. A tu ja crec que moltes persones també. I avui tenim un vent que és força destacat, que ens està acompanyant des de primera hora del matí, ahir la nit ja començava a bufar, és de tendència del nord-oest, perquè és un front que ens viatja des del Cantàbric pràcticament cap a Catalunya, i que és un front que sembla que no hi sigui, perquè la gent mira el cel avui i diu però no havia de ploure, havíem dit, sí, hi pot ploure, i ha plogut, aviam, o sigui, si mirem aquests registres, hem tingut precipitacions en alguna zona de la Vall d'Aran i també de l'Alp Pirineu, també cap a la Cerdanya hi ha hagut alguna precipitació, cap a la Catalunya encara hi ha precipitacions a hores d'ara, i a les comarques gironines, sobretot els empordans, hem vist que hi ha una miqueta més de precipitació. Tenim el lac redond, això cap a la Vall d'Aran, amb 13,6 litres, que és la precipitació més important durant aquesta nit i aquest matí. Però després a Casal de Selva, Castell d'Aro, l'Abisbal d'Empordà, doncs aquestes zones d'entre 5 i 10 litres per metre quadrat, també en altres punts, per exemple a la Bonaigua o a Viella, 3 litres per metre quadrat, és poca cosa, i ara hi ha algunes tempestes que són bastant fermes, que si pujéssim cap a Collserola o cap a la Penya del Moro, doncs la podríem veure al mar, sí, perquè està enfront de la costa de Barcelona i al Maresme, i hi ha una tempesta bastant important. Han entrat aire fred en alçada, per això estan creixent aquestes nubulades i hi ha aquestes tempestes, i tots els mapes ens indiquen aquesta possibilitat que pugui haver algun ruixat a partir d'aquest migdia, a primera hora de la tarda. Les comarques amb més números per aquests ruixats són les comarques del nord de Barcelona i comarques gironines, però, com el que dèiem ahir, que s'ha confirmat una miqueta avui, també a comarques del Maresme, al Vallès Oriental, a l'Occidental, al Barcelonès, baix o bregat, no descartem, vages fins i tot, no descartem la possibilitat que aquesta tarda també es pugui enganxar algun ruixat, o sigui, tenim aire fred en alçada, el sol està fent la seva feina i això fa que a la tarda doncs puguem tenir aquests ruixats. A partir del migdia ja veurem com creixen les nubulades i potser alguna d'aquestes ens enganxa a Sant Jus. Si passa per aquí, si queda una estona, doncs podem tenir una precipitació ferma, potser la veiem al Tibidabo, aquí no ens cau rei el Tibidabo. I aquí no ens cau rei, bueno. Són d'aquelles situacions típiques, tan típiques de la primavera, que doncs avui hem de seguir de ben a prop perquè podríem dir que és l'últim dia amb possibilitats de pluges d'aquí a molts dies. Ahir més o menys ho explicàvem i és el fet que se'ns tira sobre un anticicló, és un anticicló que s'apalanca amb nosaltres, que fins i tot pot portar aire molt càlid al llarg dels propers dies i que podríem estar parlant d'un cap de setmana, que si els mapes d'avui tenen raó, seria un cap de setmana de juny. Sí? Ostres, doncs déu-n'hi-do a la caloreta, no? Sí, sí, o sigui juny, finals de juny... Podríem arribar a tocar els 30, gairebé, eh? A Sant Jus no, però sí que en alguns punts de Catalunya. A Sant Jus podíem estar 25-26, o sigui, això és calor. Val. O sigui que aquestes temperatures tenen tendència a anar pujant, ho faran progressivament, no reblem una clatellada, perquè tant avui com demà dimecres, i ho dèiem ahir, les temperatures baixen. Avui podem arribar als 18-19 graus, demà baixarem cap als 17, serà un dia una miqueta més fresquet, i de cara a partir del dijous ja la cosa s'infla. Dijous 20 graus, divendres 23, i aquests 25-26 per dissabte, diumenge, dilluns... O sigui que entrem en un episodi d'una certa caloreta que ens podria acompanyar fins ben bé a les portes de les activitats de Sant Jordi, que és el que es tracta. Avui sí que hi ha alguns mapes que han afluixat una mica amb la seva previsió i no marquen una setmana plujosa, la de Sant Jordi, la setmana que ve, que hi ha molta més activitat, però ho anirem seguint, perquè els mapes, i més a la primavera, realment és molt complicat saber quan l'encerten. A molts dies vista, o sigui que sí que a dia d'avui o el que estem parlant de la que resta d'aquesta setmana amb anticicló, això sí que més o menys es confirma perquè l'anticicló ens porta molta seguretat a fer les previsions, però sí que a partir del dilluns els mapes ja comencen cada una a dir la seva. Els americans en diuen una, els canadècs en diuen una altra, o sigui que ho haurem d'anar seguint al llarg dels propers dies, però probablement entre 5, 6, 7 o fins i tot 8 dies costarà de veure ploure, no sé que canviï molt la truita, o sigui que aprofitem si avui ens plou una mica aquesta tarda perquè és la pluja que ens podria tocar una mica més de l'altre. Bueno, a veure... I veient a llarg termini també es veu com que el mes d'abril no es comportarà o no sembla que s'hagi de comportar com el mes de març, o sigui que seguim atents a la sequera, seguim atents a estalviar aigua, que tots posem el nostre granet de sorra perquè tot i que hem tingut un març i tenim un desglas en construcció, o sigui que estem acumulant aigua i estem fent reserva d'aigua, també és cert que si els mapes continuen sense marcar massa precipitació no ens podem quedar amb el que caigui més de març sinó que hauria de continuar plovent bastant per anar recuperant una mica recuperant estem o sigui des del dia 8 de març que va ser abans del primer episodi de pluges que vam tenir important i després es va acompanyar pràcticament durant tot el mes de març és cert que en guanyant ja ve 20 ara no sé quina és la xifra però em sembla que estaven al voltant d'uns 20 o sigui aquell mapa que sortia a TV3 a la previsió del temps que estava tocada al 100 ara està a 123 o sigui sí que s'ha recuperat és entre la pluja del mes de març i també el desglas que està accelerat i els rius van plens però bueno no hem de ser conscients que això també està limitat i s'acaba i la cosa anirà menys quan s'acabi tot el desglas o sigui que tenim reserves d'aigua però ha de seguir plovent perquè venim d'una sequera i aquesta sequera es manté tot i que ara doncs estiguem recuperant una miqueta d'aigua o sigui que seguíem en aquesta situació i aviam si el mes d'abril canvia la truit o la setmana que ve i ens porta bones notícies pel que fa a la pluja i que no ens enganxi per Sant Jordi ho veurem tot aquí és quan li dóna per ploure per exemple recordem el dia de la cabalgata allà pluja vinga no sé quin altre dia també no sé si va ser per cannes toltes o per no sé quan també teníem el risc que queda pluja estàvem així pendents havia plogut al matí o sigui que és tot quadrar-ho donar una mica el tanto però bueno aviam què diuen els mapes de cara a la setmana que ve aviam si ho podem salvar tots i fer una bona festa vas veure algunes imatges de l'eclipsi sí n'he vist alguna a través del mòbil sí i sabia que hi havia un però no vam informar aquí a la Rambla vam dir que hi havia un eclipsi de sol sí quan vam parlar de la primavera quina llàstima que no passin aquestes coses aquí a Europa o sigui sí que m'ha dit una ocelleta a redacció que en tenim un que el veurem ah sí aviam si durem uns quants anyets però vaja el 2026 sembla ser que hi ha un eclipsi de sol total que es podrà veure a Catalunya o sigui que oh que guai és molt xulo de veure tu n'has vist algun cop algun sí alguns sí sí sí estan a l'escola recordo un moment així amb unes ulleres i tal és espectacular queda així com si fos com si estiguessis a prop d'un incendi queda com esmorteïda la llum sí sí sí és molt bonic doncs aviam si teniu el que has d'esperar fins al 26 us animem a tots que s'espereu al 26 i aneu a un altre lloc i a Catalunya es podria veure un eclipsi de sol molt bé Carles demà s'aquimant més prediccions d'acord molt bé vinga doncs que vagi bé apa adéu adéu l'essència de Sant Just l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esvern Tinc un cel i un infern a dins de nits que es fan matins comptant les llàgrimes el buit he pres a caure cap amunt dins el plan dins el plan i hi ha una estrella que em diu que no trepitgi mai ningú no deixis mai de ser tu i si el cor diu que vol jugar-s'ho tot qui sóc jo per dir-li que no qui sóc jo per dir-li que no qui sóc jo per dir-me que no si veig l'error com una religió reso a les nits per viure dies nous estimo el sol quan fa dies que plou vull viure-ho tot com un primer petó de què em serveix la por l'espo' de b No, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. El grup de seguiment transfronterer de l'os bru al Pirineu dona per mort l'os Goyat, després de dos anys sense ser albirat ni haver-ne trobat indicis de la seva presència. L'exemplar venia d'Eslovènia i va ser introduït per la Generalitat l'any 2016. Viella Sofía Cabanas. Bon dia. El nom de Goyat, juntament amb el de Cachú, és recordat a la Vall d'Aran i en alguns indrets del Pirineu-Aragonès per haver protagonitzat durant un temps nombrosos atacs a bestiar i ser objecte de protestes dels ramades. Goyat va ser vist per últim cop el 25 d'abril de 2022. L'informe anual de la xarxa de l'os bru, que engloba les administracions pirinenques implicades en la reintroducció del Plan Tigrat, apunta que un mascle adult com este, habitualment molt actiu, difícilment pot passar inadvertit més d'un any. El conjunt dels Pirineus, durant el 2023, s'han donat per mort set exemplars dos. Aquí es recompten els exemplars dels quals es té evidència de la mort o bé no s'entén cap indici des de fa dos anys. Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio Viella. Esports, Marcos García. El Barça es desplaça a aquesta hora cap a París per jugar demà a l'anada dels quarts de final de la Champions masculina contra el PSG. A la llista de convocats de Xavi hi ha Pedri i Frenkie De Jong, encara que no han rebut l'alta mèdica. Gabi també forma part d'aquesta expedició blaugrana, però encara està recuperant-se d'una lesió de llarga durada. Avui arrenca l'anada dels quarts de final d'aquesta Champions masculina de futbol, amb dos partits destacats. A les 9 del vespre, Real Madrid-Manchester City. i l'altre, el partit del dia, és l'Arsenal Bayern de Múnich. Alexia Potellas apunta a titular i a disputar el partit sencer avui a Espanya-República-Xec. És un partit de classificació per a l'Eurocopa de Futbol de l'any vinent. El partit es juga a Burgos a partir de les 7 de la tarda. En bascet, Dani Miret dirigeix avui l'entrenament del Juventut de Badalona. Ho fa amb substitució de Carles Durant, destituït ahir. A més, l'escorda nord-americà del bascet gironà, Kenny Sherry, serà baixa la resta de la temporada perquè s'ha trencat el pròxim alt d'endor rotulià del genoll esquerra. I en aquell patins, el noi ofreixenet la nova Toni Salvador. Firma fins al 30 de juny del 2026. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Eula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta el títol Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional i tindrà lloc el pròxim dijous 11 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Serà a càrrec del doctor Rafael Vizquerra, expert en intel·ligència emocional. Rafael Vizquerra, doctor en Ciències de l'Educació, llicenciat en Pedagogia i en Psicologia i catedràtic a Amèric d'Orientació Psicopedagògica en la Universitat de Barcelona, compartirà amb els assistents les seves recerques i experiències en el camp de la intel·ligència emocional, un àmbit clau per al desenvolupament personal i al benestar. L'esdeveniment és gratuït per als socis de l'aula universitària, mentre que els no socis podran accedir mitjançant una aportació de 5 euros. La xerrada sobre drets humans amb l'activista xilena Catalina Salazar, programada per avui, dimarts 9 d'abril, a les escoles, ha estat anul·lada a causa de problemes d'agenda de l'oponent. Des de l'organització s'ha anunciat que es buscarà una nova data per a aquest esdeveniment que forma part de la programació de primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans. No obstant això, la programació de Ciutats Defensores continua amb una altra xerrada d'interès programada per a aquest mes. El dilluns 15 d'abril, Bichar Oali, activista caniana d'origen somalí, oferirà una conferència sobre els drets de les dones i les persones migrades i refugiades. L'acte es durà a terme a les 7 de la tarda a les escoles. Bichar Oali, consultor en gestió i governança de la migració a l'Organització Internacional per a les Migracions de les Nacions Unides en Nairobi, és reconeguda com una experta en qüestions de gènere i polítiques de salut. La seva labor inclou la defensa dels drets de les nenes i les dones de l'Àfrica i la denúncia de pràctiques culturals nocives com la mutillació genital femenina. La recent Junta Local de Seguretat de Sant Just d'Esberna ha presentat un informe positiu sobre l'estat de la seguretat a la localitat, basant-se en la memòria de l'any 2023. Els índexs de seguretat continuen sent favorables a causa de la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i un equip d'agents de la policia local reforçat. La policia local, composta per 41 membres, de les quals 29% són dones, treballa per mantenir Sant Just com un poble segur i tranquil. L'ús d'innovacions tecnològiques, com les càmeres lectores de matricular, ha resultat en la prevenció de delictes, una reducció del 30% en els robatoris i un augment del 13% en el nombre de detencions. D'altra banda, també cal destacar la tasca assistencial de la policia local, amb més d'un miler d'actuacions durant l'any, incluent-hi 137 casos de mediació i 24 casos d'assistència en situacions de violència de gènere. Pel que fa al trànsit, l'any 2023, Sant Just va experimentar un lleugia augment en el nombre d'accidents, amb un total de 148 comparat amb els 145 de l'any anterior. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. enschutcarea, això es prou mitjanils queelen, amb més informació a Quart-Trod del Distrito de Gun Lisa Sy i Inteligenini a programmes de gall rajre de fer Móni, móni, móni, móni, móni. Móni, móni, móni, móni. Móni, móni, móni. Uuuh, uuuh, uuuh. Bueno va. A la ve, a la va, a la vora via. Un passito pelante com la Maria. Ens pot faltar el valor, però em sobren els motius per fer-li casa al cor. Haec, ha, ha, ha. Un passito pelante com la Maria. És tan fàcil tirar-me la mala vida. És tan fàcil tirar-me la bona vida. És més fàcil tirar-me la bona vida. Un passito pelante com la Maria. ¡Puja! Pots forrar una muntanya d'hora. Falta d'amor, falta la sort. Plorava que plorava, que era el Beny, ens pot faltar valor, però em sobra 9 motius per fer-li casa al cor. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Passant ara mateix 12 minuts de les 11 del matí, comencem la segona hora de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, l'emissora de Sant Just. Arriba el moment de fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern. Les convidades d'avui són la Sant Justenca Alba Pedrarol, que és artista il·lustradora i ha estat la guanyadora del primer concurs de guarniment de balconades de Can Ginestar per la Diada de Sant Jordi. Un nou certamen aquí al poble, organitzat per l'empresa Gaudim Creant Art. A més, avui també comptem amb una de les persones que gestiona l'empresa, que és la Puri Martín. Bon dia a les dues, la saludem. Què tal, Puri Alba? Com va tot? Bon dia. Hola, bon dia. Bé, doncs, comencem amb la Puri, que té una miqueta menys de temps que després haurà de marxar. Puri, és el primer cop que organitzeu des de Gaudim Creant Art aquest certamen que es fa per Sant Jordi. Com decidiu preparar-lo? Bé, la idea va ser perquè des de les arts plàstiques sempre decorem, molts anys decorem les balconades de Can Ginestar. per Sant Jordi. I llavors, doncs, se'ns va ocórrer perquè no fem un concurs obert a tothom, no de les arts plàstiques, sinó a tot el poble i fora, que es vulgui presentar. Clar. I, bueno, se'ns va ocórrer, i la manera també, amb un premi, no?, que estigués remunerat. I va ser així. Molt bé. I per què per Sant Jordi? Perquè ja organitzàveu abans alguna cosa? No, més que res, perquè com nosaltres, des de les arts plàstiques, ja decoraven per Sant Jordi i la balconada, doncs vam dir, doncs mira, per què no fem una cosa diferent, oberta a la gent, no? Val. I va ser això. Però altres anys, era en forma de concurs el que fèieu? No, no, no. No, simplement era des de les arts plàstiques. És un reclam, no?, per veure, per fer-nos veure una miqueta, no?, les arts plàstiques. i llavors és un dia que hi ha molt de moviment per Sant Jordi i llavors, doncs bueno, sempre ens ha agradat fer la decoració. I aquesta vegada, doncs mira, vam fer, per què no fem un concurs? Que bé. Perquè és el primer que feu així a nivell de... És el primer. És el primer. Ostres, doncs us estreneu, eh? Ens hem estrenat. Com valoreu la participació que hi ha hagut? Mira, per ser el primer estem molt contents. Vam tenir sis persones que ens vam presentar les propostes. Sí. I ens van agradar realment les sis. Totes, eh? Uau. Va ser molt difícil perquè, clar, teníem sis, o sigui, no teníem 25, però eren sis molt bones. Clar, és que... I llavors, clar, va ser difícil, eh? Va ser difícil, però bé, l'Alba va despuntar per puntuació i ja està, ens va agradar. Com ha estat el sistema de... Perquè l'audiència també ho conegui una mica, eh? Com el sistema per decidir, no? Sí. Què és el que ha valorat el jurat de les obres? Mira, van posar... Es van passar paper, totes les propostes. Primer es van mirar, clar, evidentment, es van posar sobre la taula, es van numerar, un, dos, tres, fins al sis, i llavors el jurat, que érem el Jordi Amigó, la Carme Malaret i jo mateixa, llavors puntuàvem amb una carpeta de l'1 al 10. Llavors, primer, l'originalitat, el tractament de la temàtica, llavors la creativitat i solucions artístiques aplicades, i la tercera, la perdurabilitat i resistència de materials emprats. Teníem aquestes tres, i llavors, doncs, de l'1 al 10 anàvem puntuant, llavors es sumen, i ja està, és la manera de fer-ho. Llavors cada obra té una puntuació, no entenc, i la de l'Alba va ser la que va tenir la màxima puntuació, per tant acaba guanyant. Sí, perquè els altres, els cinc, més o menys era, variaven un punt, dos per sobre, o sigui que era la cosa com, molt similar, eh? Perquè si no guanyaven d'aquí, guanyaven d'allà, i més o menys tenien la mateixa, no la mateixa puntuació, perquè no estaven empatats, però de, sí, hi ha un, no, empatats no, eh? Però per molt poquets. Però l'Alba em va despuntar més, en diferència de puntuació, i és la guanyadora. Ja bé, i com serà el procediment per col·locar la gobra, i com ho fareu tot plegat? Perquè és secret, no? Entenc, de moment. Sí, de moment és secret. Sorpresa, vaja, sorpresa. És sorpresa. L'Alba, de moment, ella va penjant coses al seu Instagram, llavors ens etiqueta Gaudint Creanar, i ho compartim, la manera de com ho està, o sigui, com ho ha estat fent, no?, el projecte, que també és molt interessant, perquè quan es veu el resultat, sí, clar, veus el resultat, però hi ha molta feina al darrere, i llavors això està molt bé perquè ella està fent... Una feina xula, no?, de xarxes. amb pas a pas, no?, de com ho està fent. Però, Alba, diga'ns el teu, perquè la gent ho miri, el teu Instagram, que... És alba sketches. Sketches, d'acord. Doncs allà hi ha una mica de tastet, no?, de com, o futures publicacions que pugui fer l'Alba, de com ho ha anat fent, això de... Sí, molt bé, doncs això. I res, ella ens etiqueta, i nosaltres ho compartim també, a Gaudint Creanar i a Creanar. I, però, bueno, no hem publicat res de com serà... Clar, el resultat final. El resultat final, perquè volíem que fos sorpresa. Però, bueno, ara ja, més o menys, ara ja la gent... A veure, sabem que és il·lustradora, per tant, no esperem veure una escultura. No. No, això, vull dir, ja, ja és una mica... Mira, hi havia propostes, hi havia de molt xules, a mi particularment hi havia una que m'agradava molt, que invahia, sortia fora de les balconades. Ah, ostres. Sí, però clar... Però allò 3D, no? Allò... Era 3D. El que passa és que, clar, com vam dir als balcons, no sabíem si podíem sobrepassar tampoc. poc, i la acera, entens? Sí. Llavors, era xula, aquesta era també d'un estudiant d'arquitectura, si s'han presentat dos estudiants d'arquitectura. Ah, mira. Sí, part separat. I llavors, una era xula perquè invahia, arribava fins a la vorera, no? Llavors, clar, aquí qüestionàvem si... Clar, a nivell logístic tant. Clar, nosaltres érem balcons, no vam dir res de fora, perquè, clar, no teníem el permís de l'Ajuntament. No, no, clar. O sigui, tot això estem recolzats per l'Ajuntament. Llavors, clar, que sigui un projecte que arribi fins a terra... Clar, aquí hi ha... No ho sé, sí. Però estava bé, era... Plàsticament era interessant. O sigui, cada proposta ha sigut molt interessant, de veritat, eh? Quan has dit balcons, el guarniment és per la balconada principal o també inclou els... Els quatre. Els quatre, no? Sí, els quatre. Els quatre balcons que tenim a la façada principal. Val. Sí, els quatre. Com, les arts plàstiques, com celebren normalment Sant Jordi? Hi ha portes obertes? Mira, nosaltres fem sempre, que ja és un clàssic, portem un model, un any masculí, un altre any femení, i els posem en una tarima, a baix al jardí, i es fa una classe oberta d'una hora i mig, d'una hora i mitja. Pot venir qualsevol persona a dibuixar. Ha de portar un bloc, estris, eh? Hi ha pisos, el que vulguin, i durant una hora i mitja posa aquesta model. Aquest any toca masculí. I és molt interessant, clar. Molt bé. Sí, també fem portes obertes a les aules, però aquest any és model... Model masculí. Model masculí del natural. Molt bé. I estarem on estava abans les cassetes de l'Amèlia. Sí. Saps on està ara el magatzem del bar? Sí, correcte. En aquell raconet. Aquest any canviem de situació, perquè hi ha més llibres i més roses, llavors se'ns han posat allà. Molt bé. Espero que la gent ens visualitzi i que vinguin a dibuixar. Tu estàs convidada, Alba, si vols venir. Clar, perquè és molt xulo. Penseu que, clar, despullat no pot estar del tot integral, no?, perquè és al carrer, però portant, jo què sé, una roba de shorts o el que vulgui el model, no? I és durant una hora i mitja, que és d'11 a 12 i mitja. No, és d'11 i mitja a una, perdó. D'11 i mitja a una estarà posat el model. Molt bé. Això és el que farem. I gaudir de les balconades, de col·lades per l'Alba, que serà molt interessant, perquè també hi ha una cosa que us avanço, que ens va agradar molt, que ara us ho explicarà ella, millor, que és tot el projecte que té de buscar uns elements, no vull avançar-ho, perquè hi haurà nen en aquest projecte. Molt bé. Llavors, això també ens va agradar molt. Ara ella, que us ho expliqui. Li heu entregat el premi, ja? Sí, el primer dia vam contactar amb ella, va venir, va signar el document de guanyadora i ja li vam donar els 400 euros en efectiu. i quan ho posareu tot plegat? Doncs és a partir del dia 14, em sembla, no? El 15. El 15. El 15. Vale. Doncs a partir del 15 ella pot anar quan vulgui i ja està. I a gaudir durant dues setmanetes o així d'aquest projecte tan interessant, perquè és interessant realment. Doncs ara ens quedem amb l'Alba Puri, escolta'm, parlant una estoneta amb ella, a veure com li ha sorgit aquest projecte, aquesta obra... Molt bé. I tot, Puri. Doncs jo em despedeixo aquí. Oh, i tant, Puri. Encantada d'estar amb vosaltres. Que t'hem agafat a mitja classe, no? Sí, he deixat els meus alumnes a la classe. Vinga, que et trobaran a faltar. Així que torno ells. Un petonàs ben gran a tots. Adéu, Puri. Adéu, adéu. Adéu. Bé, doncs, Alba, escolta'm, ara seguim amb tu. Primer de tot, felicitats pel premi. Moltes gràcies. I ara, volem saber, com vas saber primer de tot que es feia aquest concurs? Perquè és la primera edició i a vegades és difícil poder, no sé, poder assabentar-se d'aquests concursos. Clar, els que ja tenen llarga trajectòria i que potser porten més de 10 anys, doncs, és més fàcil saber què es fan. Però aquest que era la primera vegada, com et vas enterar? Doncs, la veritat és que m'ho va dir una amiga. Ah, molt bé. I no tinc ni idea com ho va saber ella, però això, em va enviar un WhatsApp, perquè aquesta amiga em sol enviar. Igual que altres amigues m'envien tot de concursos que hi ha per Barcelona, que ho veuen per internet o cartells o així. I llavors, em va enviar, em va dir, mira, i això, i jo, ai, que guai. I ja està. I li vas donar moltes voltes abans de decidir que et presentaves o...? Bueno, la veritat és que cada matí vaig aixecar en Gina a estar amb la meva gossa. Ah, sí? Sí. I llavors ho anava pensant cada dia que passava per allà, com que li estic tirant la pilota, però s'anava pensant. I ara que vaig tenir la idea clara, vaig començar a fer-ho. Molt bé, molt bé. Seguim amb més preguntes. Ah, ara que m'he col·lapsat. Escolta'm, com vas pensar, no?, en la idea concreta que vas presentar? O sigui, en l'obra en si? A veure, no sé com explicar, com ho he creat sense deixar-ho tot en secret. La veritat és que tampoc no crec que sigui molt en secret qui segueixi el meu Instagram. Sí. Perquè estic penjant com ho vaig fent amb tot de vídeos. I llavors... Però bueno, sí que és veritat que ho has anat penjant, però tampoc no hem vist tot el resultat, saps? No, no, no. Encara no. Clar, la gent fins al dia 15 o a partir de quan ho comencis a muntar, la gent no veurà tota l'obra allà als balcons. Per tant, sí que es veuen petits trossets, o sigui, com petites pistes, però bueno... Vull dir que a més tampoc la gent no ho veurà, però bueno, fins al dia 15. A veure, la idea la vaig pensar perquè... Perdó, que ara he sigut jo qui m'he quedat en blanc. A veure... Com et va venir? És a dir, tu tenies alguna idea de... Perquè clar, la temàtica és per Sant Jordi, per tant no sé si tu ja havies dibuixat alguna cosa semblant abans... O sigui, realment el personatge principal... Hi ha un personatge principal a l'obra, perquè són quatre il·lustracions que ocupen les quatre balconades. Sí. I el personatge principal és un drac, la veritat. Això també ho puc dir, perquè ja ho he mostrat. Val. I llavors, és un drac que sobrevola el poble. Llavors, realment, podem veure com tot d'elements del poble. i realment una de les maneres més inspirades de... Sí, tots els que heu estat a la terrassa de Can Ginestà, podeu veure tot el poble des d'allà. Llavors, mentre mirava vaig pensar, buah, seria molt maco que es veiés tot el poble, però d'una manera una mica especial. i que hi hagués com, en comptes de ser com el poble en si, agafar el Google Maps i començar a calcar-lo, doncs tot d'elements que, o sigui, siguin com importants per al poble. Per Sant Just, no? Sí. Val. Com elements que tinguin com característiques que el facin Sant Just, però no només el Walden, que és quan tothom diu que és Sant Just. Clar, és l'icona una mica d'aquí del municipi, però també hi ha altres... Sí, hi ha molts i que són molt més íntims de... Bé, jo porto a Sant Just tota la vida, i realment tinc molts amics també aquí a Sant Just. doncs elements que hem viscut amb els amics, o amb la família, o on es fa, les festes majors, o totes les coses que realment jo crec que tots s'enjusquen fent qui ha viscut aquí, doncs totes aquestes coses apareixen en aquesta vista. Molt bé. Perquè, clar, tot està fet amb il·lustracions, és a dir, tot són dibuixos? Tot és dibuix, és un paper en blanc, i comença des de ser-ho, i comença a pintar. Ostres, veiem, amb el teu Instagram, veiem com fas els dibuixos, i realment ho fas tot amb, com si diguéssim, dibuixes a través de la tableta, no? Així és. Com és aquesta tècnica? O ja tots els il·lustradors i il·lustradores ho feu així? Tots no, segurament, però jo què sé que vaig començar amb l'àmbit digital, a crear, o sigui, feia dibuixos molt petits, i després, quan vaig començar a professionalitzar-me, vaig començar a fer-ho amb un iPad, que realment és una regna molt versàtil, perquè obres la pantalla, treus la tapa, agafes el llap i si comences a dibuixar, i pots fer-ho des del teu llit, des d'un bar, des d'un parc o des d'on tu vulguis, i això fa que, bueno, és una cosa que a mi m'agrada molt, perquè així, quan tinc la idea, puc començar. No he de treure els pinzells, buscar un paper, quina mida, i et dona com molta llibertat en aquest sentit, i pots crear a tot arreu, i és el que més m'agrada, d'anar amb una tableta que pots portar a tot arreu. On vas estudiar? On et vas formar, Alba? I com et va venir la passió, no? I la voluntat de també professionalitzar-te amb la il·lustració? Doncs, la passió va venir directament que m'encanta crear històries, sempre m'ha agradat, i vaig anar fent camí fins que vaig trobar la il·lustració, la veritat. Primer vaig començar fent comunicació audiovisual a la UB, i després, quan estava el tercer any, no sabia què fer, perquè no estava segura sobre cap on podia portar-ho tot, i sempre m'havia agradat molt l'animació, i sempre m'havia agradat molt les històries que creava, i llavors vaig decidir anar-me'n a Vancouver i estudiar ja a Concept Art, que és com il·lustració per animació. Sí, guau, i et vas formar allà a Vancouver? Em vaig formar a Vancouver, sí. Uau, i ara, una mica la teva carrera, en què estàs enfocada? És a dir, què fas, no? Doncs, soc Concept Artist. Val, què significa això? Sí, és que és disseny dintre de l'animació. Llavors, jo em dedico més a fer els fondos de l'animació. Si, per exemple, agafes una pel·lícula Disney com La veia adorment, doncs tots els fondos, totes les imatges del fons, que no serien els personatges, que no serien els elements que es mouen, sinó tots aquells elements que estan quiets, per exemple, els boscos que té aquesta pel·lícula o així, doncs tots aquests es fan a mà, cada una de les imatges. Uau. Llavors, hi ha moltes persones que es dediquen a fer això. i això és bàsicament el que em dedico. T'agrada? M'agrada molt, per això vaig decidir fer-ho. Que bé. Perquè és una carrera complicada de començar, sobretot. Sí, sí, sí. Tornant al concurs, ja ens has explicat com et va venir aquesta idea, no? De voler posar elements característics de Sant Just, en què el protagonisme ho té un drac. Vas fer moltes versions abans d'entregar la proposta definitiva. Et va costar tenir una versió definitiva? La veritat és que no vaig fer moltes versions, perquè ja de per si vaig estar molt de temps pensant, i això és una cosa que em sol passar-me. Normalment no faig moltes versions, senò que el client em demani que em faci moltes. Sí. I el que sí que hi ha com molts passos fins a arribar a la versió final. Primer fas un dibuix que ningú entén, que només entens tu, i després vas detallant-ho, detallant-ho, detallant-ho, perquè el dibuix digital funciona molt per capes, que això seria com agafar un paper d'aquests superfins de quan érem petits que calcava. Sí. Doncs com posar aquest tipus de paper un a sobre de l'altre, l'únic que el pots fer opac després. Ostres. I llavors comences amb un dibuix que ningú entén, llavors vas refinant i refinant, i llavors així vaig anar acabant fins que tenia el dibuix final amb tots els detalls i això. O sigui, que és una il·lustració, el que tu vas presentar va ser com una il·lustració digital, però que ja era... la vas fer a través d'aquestes capes i va ser el resultat que tu vas presentar i que és el que després el jurat va valorar. Exacte. No ho vaig presentar acabada del tot, la veritat, perquè era molta feina i preferia veure quin era el resultat, però vaig presentar que realment es podia visualitzar molt bé com acabaria. vaig acabar una de les parts i el reste ho vaig deixar inacabat, però que es podia veure molt bé com quedaria tot realment. És el primer cop que et presentes així en un concurs d'aquestes característiques, més potser d'àmbit local... Sí, la veritat és que sí, no m'havia presentat mai. Una vegada vaig presentar-me fa molts anys a un altre concurs, però no d'aquí Sánchez, d'un festival d'animació, però això era... Quan encara no havia ni començat de veritat en la il·lustració només com per provar. Però la veritat és que és la primera vegada que és una cosa més local. I t'ha motivat el fet que fos de Sant Jordi, que fos en torn de la diada? És a dir, no sé si tu, per exemple, el tema de les festes, no? L'acostumes a celebrar o el Sant Jordi, si és una cosa per tu també molt... que ho vius molt... La veritat és que sí, és la meva festa preferida de l'any i sempre m'ha encantat perquè és que ho té tot, té llibres, que sóc una fan, té les roses i tot el que significa perquè per mi no és només el dia d'estar enamorat sinó de l'amor en general amb la família, amb els amics i regalar-te roses com entre els amics, entre la família i després el fet d'anar tots al carrer i ser tots al carrer i compartir aquesta felicitat amb tothom sempre ha sigut una cosa que m'ha agradat molt. Que bé. Has gaudit del procés de creació de l'obra? Moltíssim, la veritat. Molt bé. Quants dies o setmanes has estat allà? La veritat és que molt de temps, no ho sabia fins que, perquè amb l'iPad pots mirar-ho i diria que 50 hores m'he passat fent. 50 hores, uf! Sí, perquè pots mirar quantes hores són i la veritat és que un munt. No sabia que tantes fins que ho vaig mirar. Perquè clar, tu el dibuix el vas fer a l'iPad directament, no? Tot a l'iPad, sí. Tot ho vaig fer amb l'iPad. Uau, s'ha de tenir un... És un iPad especial, o sigui, quan els il·lustradors digitals feu aquests dibuixos, ho feu amb algun programa especial o amb alguna aplicació? Sí. O és un llapis també? Sí, és un iPad, és un iPad Pro, que pots comprar des de... Jo ara mateix, perquè ja porto molts anys, m'he agafat la versió més Pro, per dir-ho també. és la teva eina de treball, és que clar, realment no és com algú per tenir, vull dir, és una inversió feta per la teva feina. Sí, i al principi tenia una pantalla més petita i a la que vaig augmentar la pantalla va ser com... Uau, no? Jo estava molt feliç quan ho vaig fer. I llavors, però pots tenir tendelles a la versió més Pro, com jo vaig començar amb una molt senzilleta i funcionava igual de bé per començar, per aprendre, per estar. Realment, o sigui, jo crec que depèn del que tu veguis la quantitat d'hores que et vas a passar. jo potser em passo 8 hores al dia que miren aquesta pantalla, llavors, clar. Però si comences, la versió més senzilla, mentre puguis tenir l'Apple Pencil, ja està. L'Apple Pencil que és amb el... és com seria el llapis, no? Sí, exacte. I després, el programa és el Procreate, que és un programa que pagues 10 euros una vegada i el tens per sempre i va superbé. Tots els il·lustracions tots l'utilitzen. Uau. I així. Té títol, l'obra? li has posat algun nom? Sí, però el mantindré secret encara. El mantindré secret? Clar, perquè potser és molt descriptiu, no? Potser després hi ha moltes coses. Va, molt bé. Doncs, res, Alba, ja sabem també que va recollir el premi i que a partir del dia 15 potser et veiem per les balconades de Can Junestà. Tindràs ajuda per col·locar-ho o tu mateixa ja ho saps com ja ho visualitzes tot? Sí, la veritat, tindré... Ja li s'hi he dit a 15 amics m'en vindran a ajudar. Serà més tard del dia 15 perquè per logística puguem tots. I també hi haurà una altra cosa que no només estarà a les balconades sinó que estarà al terra, segurament al costat a la porta o dintre ja veurem la logística. I és una altra cosa que ajuda aquest joc que hem parlat abans i que espero que la gent s'ho passi molt bé jugant perquè pot ser molt divertit. Ah, que bé. I és tant per nens com per grups amics tothom o per un sol tothom que tingui ganes com de buscar dintre de la il·lustració. Que guai. Estaràs per Can Gine estar algun dia no sé si al mateix dia el 21 que és quan es celebra aquí a Can Gine estar al Sant Jordi et veurem per allà a veure'm mirant també a veure si causa realment impressió l'obra. Sí, la veritat que tinc moltes ganes i em fa moltíssima il·lusió. O sigui, quan m'ho van dir estàvem molt il·lusionada. Molt bé, molt bé. Doncs res, Alba, ho deixem aquí si et sembla. Gràcies per passar-te'm. Gràcies. Felicitats, enhorabona també pel premi i amb ganes de veure com queda l'obra. Vinga. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. la veritat dans la veritat Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I la gent sortia, tirava la cistelleta, va ser molt maco. Que bé, sí, sí, és veritat que van recórrer tot el poble. Sí, sí, i fins a Masllui em sembla que van arribar. Sí, jo què sé, jo què sé, van acabar la plaça Maragall. Pobrets van acabar ben cansats. Sí, sí, sí, sí, perquè... I en un dia molt lleig, pobrets. Dia lleig? Sí, perquè feia molt núvol, estava molt gris. Sí, sí, és veritat que no es veia un cel clar com avui. No, hi havia molta boira, sí. I hi havia també persones de la Coral Harmonia, per exemple, el Jordi, no? Sí, i tant, i tant, sí. I el Joan, i el Modé, sí, hi havia molta gent. El Ferran, són de la Coral Harmonia. També, Déu-n'hi-do. Molt bé, molt bé. I estan al cor l'opom. I estan convencent el meu marit també perquè s'hi posi. El pom de fosc, però a ell li costa una miqueta més de decidir-se. Però sí, sí. Poc a poc. Però van fer-ho molt bé. Jo tinc vídeos de les seves cançons. I la directora, que sempre li agrada que ho facin millor, millor, millor, diu, no, no, si no van estar tan bé. Dic que sí, que se sent molt bé el vídeo, li vaig dir. No, saps què passa? Que a nosaltres al mil·lenari vam vindre a primera hora i encara teníem les veus, les veus fredes. Quan van anar escalfant, la cosa es va anar pujant. Bé, això sempre passa, eh? Exacte. Sempre passa. Exacte. A veure, parlem d'activitats. No sé si em voleu explicar algunes de les que hàgiu fet recentment des de l'associació. La Maite. Aviam, de les que hem fet recentment està l'exposició de Sorolla. Sí. Vale, aquesta ja us la vaig explicar ben explicada. Però ara, pel mes d'abril, és el que tenim, les coses que tenim pendentes. Llavors, aquí tenim la visita del Museu de Badalona, que quan tu dius, oh, Museu de Badalona, home, un altre museu. No, no, no, és que el Museu de Badalona, al seu sotsol, té una de les ciutats més antigues que van fer els romans, aquí a Barcelona. Sí. Que és la ciutat de Baetulo. Baetulo. És un nom molt, molt simpàtic de dir, eh? Baetulo. Doncs sí, sí, aquesta va ser una ciutat que van fundar els romans 100 anys abans de Crist. Abans, molt abans que la de Barcino. Abans que la de... Bé, que la que coneixem, no? Barcino. Barcino. Clar, Badalona, Barcelona. Doncs la de Badalona es deia Baetulo i la de Barcelona es deia Barcino. Llavors, allà, aquells senyors, els romans, eren tan intel·ligents que van amurallar la seva ciutat, la van posar dalt d'un turó, rodejada per un cantó d'un torrent, per l'altre cantó d'un altre torrent. Si vols, t'anomeno els torrents, eh? Perquè jo tot això m'ho miro. Tot això t'ho saps, Maite? Sí. És una enciclopèdia, nena. M'agrada molt mirar totes aquestes coses romàniques, de la història, de restes arqueològiques. A vegades em puc equivocar quan les anomeno. Bé, no. Però bé, això és perquè no soc una historiadora, historiadora, no? Bé. I llavors ens costa. Però sí, anem a veure unes restes arqueològiques molt, molt, molt antigues i molt interessants. Sí, perquè a vegades pensem només en la ciutat, en Barcelona, no? O en les típiques restes també, per exemple, les que hi ha en Empúries o les que puguin haver a Tarragona. Però realment, com aquí a Sant Just tenim el poble Íbar, no? A la penya del Moro, Badalona també deu tenir les seves restes i la seva història. I molt grans, eh? Molt interessants. Molt, molt. I després de veure les restes, què? Bé, primer veurem les restes, eh? Val. Que són molt importants, tota la gent. Tu has esperat que diguem el que hem dit, la home, home, després de les restes, què? On aneu? Home, on vols que aneu? Home, després anem a fer un bon àpat, eh? Bueno, clar, clar. Un bon àpat. És que saps què passa? La gent gran necessitem aquests moments on lliurement xerrem amb la de la dreta, la de l'esquerra, que fem grups, que s'assentem en taules, que riem, que ens expliquem coses, encara que faci dos dies que s'hagin vist, però és igual, aquell dia sembla que et surtin moltes més coses per explicar. Llavors, t'ho passes molt bé. Llavors, estàs en un restaurant que és maco i he dit hotel i no és hotel. És restaurant. És un restaurant. Al mig del bosc. Al mig del bosc. Al mig del bosc. Sí, perquè està al centre de l'Urdà, a la Vallirana, però rodejat d'arbres. Sí. I és molt maco. Perdoneu, eh? Però aquest restaurant de Vallirana us hauran de fer un passe-vip. Perquè... No diem el nom. No, no, no diem el nom. No hem dit mai el nom, eh? No, no, no, però vull dir que de cop que hi aneu, clar, no aneu a 10 persones, aneu a un grup. Doncs 50, més o menys. Per això, vull dir... 50 o 55, aproximadament. Quan els truqueu ja se'ls posen allà, els ulls d'on. Es posen contents. Clar. Sí, sí. La màquina. No, saps què passa? Que som gent gran, no vella, gent gran, activa, i que, a veure, els fills ja tenen la seva vida feta. I nosaltres diem, feu la vida que jo faré la meva. Llavors ens troben més acollits, sempre, saps, i veus en un, i veus en l'altre, i xerres, i és, no ho sé, jo crec que fem com una llavor social en aquest aspecte, saps? Clar, oi tant, oi tant. O sigui que hi estan molt contents, i la cosa és que venen molt dureta a buscar número 1 per tindre plaça. perquè és una bogeria. Sí, per no quedar-se sense... Exacte, sense plaça. Exacte, exacte. Molt bé. Per tant, tenim a la vista aquesta sortida, a veure les restes de Badalona, i després també a fer el dinar. Ballaruca, hi haurà aquest cot? Clar, Ballaruca, també. Ballaruca, també. És que si no hi ha Ballaruca... Bueno, no hi ha restes, no, tampoc. I després cap a casa, però abans d'aquest dia, que serà el dia 17 d'abril, el 15, el 15 d'abril, a la Residència Lourdes, la nostra Coral Harmonia, farà un recital de primavera, un concert de primavera. Molt bé. I portarà unes cançons que són trossets de sarsueles, però precioses, molt maques, molt maques. Llavors, això, m'agradaria molt que es fes èmfasi, perquè tenim una coral que la gent crec que no la valora suficient, perquè, clar, hi ha molt poques corals que tinguin persones cantaires amb més de 90 anys, 95, 96, 97 anys, i que seguixin anant a cantar amb una il·lusió com si en tinguessin 60 o 70 o 40. Li posen aquesta il·lusió, aquestes ganes, que, escolta, a més, és tan maco. Jo ahir estava esperant per cobrar quotes, que vaig els dilluns de 11, a 12 i mig, a cobrar quotes, i vaig veure passar amb una, a la Lola, amb el seu fill o nen, no sé el que és, que la portava. I ella anava amb el seu bastonet, però va anar cap a dins, es va seure i es va allà posar a cantar. I el Jordi, el Jordi Ferraz, fa una feina amb elles que no t'ho pots ni imaginar, perquè de repente han de cantar i diu, ai, aquesta no la tinc. I el Jordi diu, sí, dona, sí que la tens. I el s'hi busca amb una paciència, amb un carinyo. Sant Jordi, eh? Sí, Sant Jordi Ferraz. Però tu imagina't lo maco que és aquesta coral. Aquesta coral jo crec que hauria de tindre un memorial. Un memorial només per aquestes dones que encara, encara amb l'edat que tenen, tenen l'entusiasme d'anar cada cop a fer un assaig els dilluns i a posar-li les ganes de cantar. Això és molt maco. Perquè, clar, quan van, per exemple, a fer la Coral de la Hermonia, quan va fer recitals, com si diguéssim concerts i això a residències, perquè a part de residències, o normalment va a residències. Bé, l'any passat vam tindre la sort d'anar a fer el Cantagran, d'acord? L'any passat. Aquest any no hi hem anat. Perquè, què passa? Hi ha moltes que tenen molts problemes per pujar, baixar. I ens toca anar a l'auditori. A l'auditori, on han de passar els cantaires i tota la gent, a vegades, no és el més adient i no hi poden anar tothom. Llavors només van uns quants i llavors, com que no volem deixar ningú marginat, diguéssim que... Clar. I volem que tots siguem una família integrada. Llavors es va decidir no participar-hi. Però, bueno, tenim ganes d'interactuar amb altres corals d'altres puestos i estic treballant una mica amb això, a veure si ho logro. O sigui que la coral o si hi ha una associació, Sant Feliu de Llobregat, que tenen una coral i volen vindre a cantar aquí, doncs nosaltres amb molt de gust aniríem fins a Sant Feliu de Llobregat d'alguna manera, si és que les nostres cantalles... Sí, però corals com les nostres així d'una associació, no, normalment són corals de l'Ajuntament. Però l'Ajuntament també. I llavors, saps, és una miqueta més difícil, perquè hi ha una companya que també s'està encarregant de mirar-ho, perquè aquí treballem tots. Sí, sí, sí. Aquí treballa tots. La qüestió és aportar. Exacte, exacte. I això és la sort que tenim, que estem avinguts i aportem coses. i, mira, hi ha coses que surten i hi ha coses que no surten. Clar, o coses que surten millor, coses que són a tant... Exacte, vull dir, no són perfectes tampoc. No, no, clar. Doncs això, concert, eh? Recital... El concert a la residència a Lourdes. Sí, sí, sí. I llavors, bueno, no és un forament lliure, diguéssim, que pugui entrar a tot el poble, no. No. Perquè, clar, es fa per la gent que resideix a la residència. Però sí que poden anar... Els familiars. Els familiars, o algun soci que vulgui presentar-se per allà, ho pot fer-ho perfectament i escoltar la nostra coral, perquè serà molt maco. A més que tenen una sala molt bonica allà, eh? I té una sonoritat bastant maca. Llavors, val la pena anar i escoltar-los, perquè donen goig. Estan donant molt de goig. Què més teniu? Veig que així la Maria Lluísa va mirant el full. És la xuleta, és la xuleta. Perquè una té la memòria una mica de peix, ja, de vegades. No, no, a mi també em calen xuletes, eh? Escolta'm, aquí... No, no, més que res, perquè els que s'han retreçat de pagament, que ho facin perquè no podem estar tot l'any esperant que cobram, entens? Perquè, esclar, és una quota de 15 euros a l'any. A l'any. Vull dir que són quatre cafès. Sí, sí, sí. I a nosaltres, esclar, enviem fotocòpies, enviem cartes, assagells, i tot això ens costa uns dinersets. Que no és ni un euro i mig al mes, eh? Exacte. Exacte. Jo voldria fer-s'hi molta memòria i també... Un dia en lloc d'un cafè, no? Sí, que em posin a la guardiola. Exacte. I ja està, i em pagàs la quota de l'associació. I el de la visita al museu, que jo tinc unes ganes boges d'anar-hi, perquè és espectacular. És espectacular. I el viatge de cinc dies a Roses? No, sis dies. Sis dies. Ah, sis dies. Cinc dies. Cinc nits. Val, em vaig quedar amb això, amb les cinc nits. S'està acabant ja de neu també... Sí, sí, ja està ple l'autocar. Sí. Ja està ple. Sí, sí, ja està ple l'autocar. Sí, perquè aquesta vegada hem demanat que ens truquin per reservar. I llavors ja ho tens de seguir de ple. I ja no tens que anar trucant i fent coses. Queden un parell d'habitacions dobles, que ens les donen per si algú no s'ha despenjat o s'ha quedat així, perquè sempre li demano, a part d'un cop ja tinc ple l'autocar, si hi ha possibilitat d'algú més, si se'm presenta algun soci que hagi arribat tard o s'hagi decidit tard, perquè sempre els costa a vegades sortir, fer les sortides. Llavors, sí, sí, llavors m'han dit que cap problema, que encantats a reservar-me un parell més d'habitacions per si algú dels socis s'anima i diu, doncs ara vinc. Però en realitat tenim a l'autocar de 50 persones ple. Hi ha llista d'espera també? De moment no n'hem fet, no, no, no. Ja tenia, bueno, estava a punt de posar un rètol que digués esgotat ja, perquè clar, ja és com qui diu estar ple. Bueno, però si algú faria una llista d'espera per si algú ens falla d'aquí al dia, perquè això ens va passar amb una altra excursió i vam tirar de llista d'espera i es va romplir. Ara bé, abans de fer la sortida de Roses, que això serà cap a final del mes de maig, entremig tindrem una tertúlia amb el Julio Ochoa. Ostres, que bé! Llavors, aquesta tertúlia és molt maca. Coneixem el Julio Ochoa, tots sabem com és, que és un historiador de primera, un espiòleg estupendo, i bé, i té un estudi fet de les mines de Sant Just, que a mi em va semblar molt interessant, i amb el Jordi i a la Junta en general ens va semblar interessant aquesta tertúlia. I vam pensar que podríem preparar-la, i així és el dia 17 de maig, si Déu vol, doncs el Julio estarà allà al centre nostre, al centre mil·lenari, i ens farà una xerrada sobre tot el que són les mines de Sant Just, la història de les mines de Sant Just, del per què algunes estan tancades, perquè abans teníem les mines aquestes abasteien a tot el poble, eh? Sí, sí, sí. Però clar, abans el poble eren 6.000 habitants. Clar, abans no abarcava fins a Maslluir, per exemple. Exacte. Llavors també ens passarà uns vídeos del trajecte que ells van fer personalment descobrint les mines, fent els camins, perquè hi ha uns camins fets, com unes galeries, i totes aquestes coses ens se les passarà. I després, com sempre, què creus que tenim? Home, una mica de cava, una mica de berenar, una mica de... Una mica de pica-pica. Una mica de pica-pica. Un petit refrigeri, per agrair-li amb el Juli... Clar, haver fet la conferència. La conferència aquesta sobre les mines d'aigua. I és un tema molt interessant perquè precisament estem de sequina. Sí, sí, sí. I que ens parlin de les mines d'aigua, doncs és molt important. Per valorar-les encara més. Exacte. Els refrigeris i tot plegat, van a càrrec també de l'associació o...? Tot a càrrec de l'associació. Tot a càrrec nostre. El soci no paga res. No, fem mans i mànigues, però arribem a tot. Bueno, bueno, escolta'm. I entremig hi haurà alguna altra activitat, tot i que hi ha, bueno, amb la xerrada, amb Badalona, roses... És que, vull dir, tenim més, però ja te les vindrem a explicar. Val, perfecte. Exacte. El dia 11 d'abril es fa una activitat aquí que es promou des de l'Ajuntament i també amb el CAP per al Dia Mundial de la Salut. jo no sé si quan es munten aquestes activitats la gent de l'associació hi acostuma a anar? O feu... A títol particular. A títol particular, eh? A veure, no donem abast. Ja. M'entens? Ara no sents en descobert com a associació i tothom vol vindre i vol proposar-nos coses. i escolta, estem saturats, vull dir, nosaltres ja tenim una feina feta, arreglada i realment, vull dir, no podem agafar més coses, no donem abasto. Clar. Bueno. Oi, Maite? Però de totes maneres, al CAP, per exemple, a mi m'envia SMSs, i a convida... Informar, no? Sí, a sortir a caminar... Per sortir a caminar... La Sílvia Granollers ens ho fa. Sí. Clar. Llavors ens envien aquestes coses que estan molt bé. I bueno, i també estem pensant en fer unes altres xerrades d'altres temes, com la del Julio Joa, però que tractin, doncs mira, o sigui sobre les ansietats de les persones grans, que vingui un psicòleg... Bé, estem buscant altres conferències que vinguin i ens consolin una miqueta la gent gran. Perquè, clar, nosaltres a vegades, quan un tanca la porta, després que han estat els nets, els bisnets, i tu els has vist a tots, però tu a la nit tanques la porta i aquella porta queda en silenci, aquella casa. Queda sola. I és una casa gran i tu estàs sol. Clar. Llavors, a vegades, dins d'aquesta solitud, què sents? Clar. Com et trobes? Sí, són temes realment que es podrien tractar, es podria convidar, no? Alguna persona experta o professionada. Jo ho penso en una psicòloga, però bueno, per això et dic, s'estan buscant aquestes coses. O sigui, les estem buscant, les estem treballant amb la Junta, i això és el que anem fent, a veure què trobem que puguem fer. Clar. És el mateix que a mi, personalment, m'agradaria molt portar la Imma Brunat i que se'ns fes aquestes classes de pintura que fa així ràpida, de com ella fa aquests dibuixos i aquestes pintures tan màgiques que té. i, bueno, tot això a mi em va dir que quan nosaltres volguéssim es poséssim en contacte amb ella, que miraríem les disponibilitats i poguent-hi estaria d'acord. I llavors, bueno, es pogués posar uns quants... Uns quadres, no? Sí, d'ella allà al mil·lenari perquè la gent els pogués veure. Molt bé. i ella fes aquesta... I com sempre, si féssim una cosa així, es faríem una presentació, ella explicaria com es fa el pinturi i després, lògicament... Un pica-pica. Perquè no farem vi d'una persona i no li agrairem ni la presentació. que s'ha d'agrair d'alguna manera. Ho hem de deixar aquí, que són ja les 12, d'acord? Molt bé. A la propera seguim amb més cosetes. Molt, gràcies. Vinga. Moltes gràcies, Mària. Adéu, bon dia, adéu. Adéu. La companyia no t'ha interessat, eh? Quina que t'acompanya? Bota Orfila, eh, a més a més. Orfilla. Compte. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per dir-ho. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Bon dia, en Raona Joan Bota. Primera sentència europea contra un estat per la seva inacció climàtica. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha donat la raó a les àvies suïsses que denunciaven el seu país per no haver frenat l'escalpament global i pels efectes que això té sobre la seva salut. En canvi, ha tombat la denúncia de sis joves portovesos i un exalcalde francès per motius similars. Brussel·la, Jordi Baró. Bon dia. Condemna d'Estrasburg a Suïssa per no fer prou en la lluita contra el canvi climàtic. Primera sentència d'aquest tipus del Tribunal Europeu de Drets Humans. Un grup de dones grans havia denunciat que l'escalfament global empitjora les seves condicions de vida. I els jutges d'Estrasburg els hi donen la raó. Conclauen que no complint amb les seves obligacions sobre canvi climàtic, les autoritats suïsses han violat la Convenció Europea de Drets Humans, inclòs el dret a la vida privada i familiar. Avui hi havia satisfacció entre les demandants, però no plena pel rebuig per part d'Estrasburg de dos casos similars. És més aviat positiu, però de ben segur que hagués estat genial si haguessin estat 100% acceptades. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Més notícies, Sara Riera. L'Audiència de Barcelona està jutjant una dona acusada de seccionar el penis a la seva parella en un bar de Sant Andreu de la Barca al maig del 2021. La dona ha reconegut els fets i ha acceptat una pena de 7 anys de presó. A Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella. S'enfrontava 10 anys de presó, però amb el pacte n'ha rebaixat 3. De fet, ja en porten 2 en presó preventiva, per tant, n'hi queden 5 per complir. Segons la fiscal i el relat de la víctima, davant del tribunal, la dona li va tapar els ulls a Duin que li faria una fal·lació i va agafar un ganivet de la cuina i li va seccionar el penis. Tot apunta que el mòbil va ser passional perquè l'home tenia dona i família a l'Índia. La víctima està pendent que li implantin una pròtesi després de 4 intervencions. Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio, audiència de Barcelona. El judici contra Daniel Sancho ha acusat d'assassinar i escoartarà premeditament el cirurgià colombià Edwin Arrieta l'agost de l'any passat. Se celebrarà a porta tancada i sense presència de periodistes. El judici ho ha declarat avui en l'arrencada del judici. També ha especificat que els assistents a la sala tenen prohibit explicar res del que s'hi digui a dins. Marcos García Montes, advocat de Sancho, fa un bon balanç del que ha passat fins ara. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Porque a mí lo que me sorprende es que la gente no se teme en si la muerte fue dolosa con premeditación o fue imprudente. Y ese es el resultado de unas pruebas objetivas que son la autopsia. Y no hay absolutamente más. Si no tiene... Pues claro, si usted me dice compró cuchillos para matarle. Bueno, pues si hubiera ido a matarle directamente ni hubiera habido pelea ni hubiera mordido Edwin y lo más importante, hubiera tenido lesiones óseas con un cuchillo en los huesos. No hay ni una sola lesión. La Unió Europea intensifica el llenguatge d'alerta en previsió d'un conflicte amb Rússia i a favor d'augmentar la despesa militar. Si fa unes setmanes era la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, avui ha estat el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell. La perspectiva, la possibilitat d'una guerra convencional d'alta intensitat a Europa ja no és una fantasia. I hem de fer-ho, òbviament, tot per evitar-ho. Però per dissuadir l'adversari necessitem els mitjans per fer-ho. La primera gran calamarsada de la temporada a les comarques de Lleida ha afectat sobretot poblacions del Segrià com el Batarra, on hi ha finques de pareres que tenen més de la meitat dels fruits tocats pel granís que va caure ahir al vespre. Ara hi aplicaran tractaments per intentar que cicatritzin i es puguin salvar. Lleida Estela Busoms. Bon dia. La calamarsa, que va arribar a ser de la mida d'un cigró, va caure també a municipis com Lleida, Almena, Torres de Segre i també va arribar a municipis del sud de la Noguera com Tèrmens o del nord de les Garrigues com Castelldans. On hi ha més afectació, però, és el Batarra, que un dels pagesos del municipi, Benjamí Biosca, ha revisat aquest matí els danys que ha fet la calamarsa a les dues hectàrees de pareres que té. El costat de la pedra és el més afectat. Jo crec que el costat de la pedra un 60-70% por ahí, por ahí. i ara haurem de mirar de fer contactament amb alguns cicatrisants i a veure com va la cosa, a veure com quedarà. Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida. Esports, Marcos García Jerez. Enraona, Marcos García Jerez. El Barça arriba d'aquí a una mitja hora a París per jugar demà a l'anada als quarts de final de la Champions contra el PSG. A la llista de convocats de Xavi, hi ha Pedri i Frenkie de Jong, encara que no han rebut l'alta mèdica. També forma part d'aquesta expedició, però només com a acompanyant, Gabi. Recordeu que està de baixa per una lesió de llarga durada. Avui arrenca l'anada a les quarts de final de la Champions masculina de futbol a les 9 del vespre, Reial Madrid-Manchester City i Arsenal-Bayern de Munic. Alexia Potellas apunta a disputar sencer avui el partit entre Espanya i la República Txeca. És un partit de classificació per a l'Eurocopa de Futbol de l'any vinent que es disputa a Burgos a partir de les 7 de la tarda. En basca, Dani Miret dirigeix avui l'entrenament del Joventut de Badalona o fan substitució de Carles Durant que va ser destituït ahir. I en hoquei patins, el noi a Freixanet renova Toni Salvador fins al juny del 26. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 12. Informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Grandes, Plugues i Sant Just porta el títol Emocions i Benestar, Intel·ligència Emocional i tindrà lloc el pròxim dijous 11 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Serà càrrec del doctor Rafael Bisquerra, expert en Intel·ligència Emocional, doctor en Ciències de l'Educació, llicenciat en Pedagogia i en Psicologia i catedràtic amèric d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona. Compartirà amb els assistents les seves recerques i experiències en el camp de la Intel·ligència Emocional, un àmbit clau per al desenvolupament personal i el Benestar. L'esdeveniment és gratuït per als socis de l'aula universitària, mentre que els no socis podran accedir mitjançant a una aportació de 5 euros. La xerrada sobre drets humans amb l'activista xilena Catalina Salazar, programada per avui, dimarts 9 d'abril, a les escoles, ha estat anul·lada a causa de problemes d'agenda de l'Aponent. Des de l'organització, s'ha anunciat que es buscarà una nova data per a aquest esdeveniment que forma part de la programació de Primavera de Ciutats Defensores dels Drets Humans. No obstant això, la programació continua amb una altra xerrada d'interès programada per aquest mes. El dilluns 15 d'abril, Bixaro Alí, activista caniana d'origen somalí, oferirà una conferència sobre els drets de les dones i de les persones migrades i refugiades. L'acte es durà a terme a les 7 de la tarda a les escoles. Bixaro Alí, consultora en gestió i governança de la migració a l'Organització Internacional de les Migracions de les Nacions Unides, en Nairobi, és reconeguda com una experta en qüestions de gènere i polítiques de gent de salut. La seva labor inclou la defensa dels drets de les nenes i les dones a l'Àfrica i la denúncia de pràctiques culturals nocives com la mutilació genital femenina. La recent Junta Local de Seguretat de Sant Jus ha presentat un informe positiu sobre l'estat de la seguretat a la localitat, basant-se en la memòria de l'any 2023. Els índexs de seguretat continuen sent favorables a causa de la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i un equip d'agents de la policia local reforçat. La policia local, composta per 41 membres, dels quals un 29% són dones, treballa per mantenir-se en just com un poble segur i tranquil. L'ús d'innovacions tecnològiques com les càmeres lectures de matricular ha resultat en la prevenció de delictes, una reducció del 30% en els robatoris i un augment del 13% en el nombre de detencions. D'altra banda, també cal destacar la tasca assistencial de la policia local, amb més d'un miler d'actuacions durant l'any, incluent-hi 137 casos de mediació i 24 casos d'assistència en situacions de violència de gènere. Pel que fa al trànsit, l'any 2023, Sant Just va experimentar un lleuger augment en el nombre d'accidents, amb un total de 148 comparat amb el 145 de l'any anterior. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Les 12 i 12 minuts esteu escoltant Ràdio d'Esvern, el programa de matins La Rambla, i ara passarem a fer l'espai de nutrició amb l'Elvira. Vinga, nutrició amb la dietista i nutricionista Elvira Sánchez. Hola, Elvira, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Molt bé. I tu? Doncs mira, aquí de... De dimarts. De dimarts, sí, 9 d'abril, i fent ràdio, que és el que toca, no? Però és que és divertit. Sí, i tant, jo m'ho passo molt bé. I a més a més aprenc moltíssimes coses, i amb la vostra companyia, amb col·laboradors i col·laboradores, és encara fantàstic. Muchas gracias, fue la parte que me ha tocado. Home, clar. A veure, avui de nutrició parlarem del dejun intermitent, en castellà l'ayuno intermitente, no? Que sembla que, bueno, últimament està bastant... No sé com dir-ho, però de moda. Bueno, es como todas las dietas, no? O sea, la dieta cetogénica, la dieta de proteínas, la pronocal, la diet flash, la dieta de la piña, la dieta de... Hay dietas, hay muchísimas, ¿vale? Por eso se llaman dietas. Ahí es cuando yo digo que la palabra dieta sea prostituida, que ponen a todo para perder peso, dieta. Entonces tú entiendes que perder peso quiere decir pasar sacrificio, es decir, porque la dieta de la piña es comer piña todo el día, ya me dirás tú. Pero n'hi ha algunes que son molt insaludables, o sea, que no son gens saludables, o... A ver, a ver, a ver... La dieta de la piña, això... A ver, a ver, piensa una cosa. Yo creo que cada persona tiene que hacer su propia gestión del cuerpo, ¿vale? Porque no todos funcionamos igual, ¿vale? Esto no quiere decir que haya dietas buenas y dietas malas. La cuestión es que una dieta de ese tipo es insostenible en el tiempo. Ah, yo, sí. ¿Vale? Entonces, es decir, tú no puedes pasar toda la vida comiendo solamente piña. ¿Por qué? Porque entonces ahí estás cometiendo una alteración en la nutrición. ¿Por qué? Porque solamente le estás dando un tipo de nutrientes, que en este caso sería, sí, mucha vitamina C, si quieres, o... Hay una sustancia que ahora no me acuerdo que está en una piña, que es anticelulítica, ¿no? Entonces, vale. Y con eso no vive nuestro organismo. Nuestro organismo tiene que funcionar con una variedad de gasolina. Entonces, evidentemente, yo siempre digo que no hay dietas buenas ni malas. Y el ayuno intermitente no deja de entrar en esta categoría. ¿Qué es el ayuno intermitente? El ayuno intermitente es... El ayuno realmente tiene su origen en el autocastigo que se inflige en las personas por la religión. Es decir, por la religión... Casi todas las religiones tienen ayuno, ¿sabes? O sea, antiguamente la religión católica también tenía ayuno. Es decir, ayuno o prohibiciones de alimentación. Evidentemente, ¿el ayuno qué es? Cuando nosotros nos vamos a dormir y no comemos, por ejemplo, si nos vamos a dormir a las 12 y tomamos la primera comida a las 7 de la mañana, eso por eso se llama desayuno. Estamos quitando el ayuno. Durante ese proceso, ¿qué pasa? Durante la... Cuando nuestro cuerpo no está ingiriendo en la noche, cuando no está ingiriendo alimentos, nuestro cuerpo va a estar recuperando. Está generando... Tiene energía. El cuerpo puede funcionar desde esta base. Es decir, no como yo tengo reservas. Las reservas, evidentemente, dependerán de cada persona. Hay personas que... Tú sabes que las reservas están... Si hay una capa de piel, la piel tiene tres capas. Y después vienen unos... Como unas estructuras, unas células, que se le llaman adipocitos. Esos adipocitos son los que realmente tienen el almacenamiento de grasa, que esa grasa es... Esa es o tiene la función de... Primero, cuando hace calor y frío, aislarnos térmicamente. Pero también tenemos que entender que, por ejemplo, esa grasa nos sirve en estos casos de ayuno, que no tenemos alimento. De ahí saca al cuerpo la energía porque esa es energía. ¿Ok? Entonces, un ayuno intermitente quiere decir que yo voy a estar... Existe de 12, de 16, de 24. Existen muchos tipos de ayuno, ¿vale? La cuestión es que mientras que yo estoy haciendo el ayuno, por ejemplo, el ayuno intermitente, lo importante es ¿qué consumo después? ¿Ah? Claro. Porque entonces, si yo, por ejemplo, hago un ayuno intermitente y después yo sigo comiendo lo mismo que comía antes, no estoy haciendo nada. Ya, claro. Lo que tenemos que saber es que durante el ayuno lo que está haciendo el cuerpo es consumiendo nuestros depósitos. explicado de una manera sencilla que es más difícil, ¿no? Esto es como un reloj. El reloj, nuestro cuerpo tiene la capacidad de trabajar hacia adelante, ¿no? Y entonces, cuando nosotros estamos en un ayuno, cualquiera que sea, el reloj se tiene que parar y tiene que ir hacia atrás. Activar todos los metabolismos necesarios para él mantener energía. y evidentemente, esta energía, si por ejemplo, la persona tiene una capacidad de tejido adiposo más o menos buena, pues puede aguantar más tiempo que otra persona que a lo mejor no tenga esos tejidos adiposos llenos y entonces dura menos tiempo. Entonces, la energía se tendrá que sacar de la musculatura o de los huesos, como es el caso de la anorexia o las desnutriciones. O sea, los niños que están muy desnutridos en el África, ¿vale? Que es lo mismo. Anorexia es por un trastorno, es una desnutrición por un trastorno mental y los niños de África están desnutridos porque no tienen alimentos. O sea, estos son ayunos. Básicamente son ayunos. Es decir, dejo de comer. Entonces, el cuerpo sí que tiene sistemas. Lo que pasa es que el ayuno hay que saberlo utilizar. Primero, hay que saber utilizar la reintroducción de los alimentos. ¿Por qué? Porque si tú después del ayuno tú sigues una dieta muy estricta, piensa que una de las cosas que hace nuestro cuerpo es actualizarse. Nosotros tenemos una actualización metabólica. Actualizarse. Sí, sí. Windows está actualizando. Exacto. Entonces, el cuerpo dice, ah, hoy me actualizo. Llevo una semana comiendo solamente 500 calorías y yo gasto 800. Pues, ¿sabes qué? Yo voy a dejar de hacer esta función, esta función, esta función y me adapto a lo que entra. Lo pongo en 500. ¿Vale? Entonces, ¿qué va a hacer? Siempre hay actualizaciones. Igual que nosotros en el ordenador. Siempre. ¿Vale? Entonces, ¿qué pasa? que cuando tú vuelvas a consumir, porque normalmente el ayuno, la gente piensa que después puedes comer de todo y no es así, porque después cuando tú tienes un ayuno muy prolongado y empiezas a introducir alimentos de una manera, sin una manera coherente, van a pasar dos cosas. Primero, te va a doler el estómago. Segundo, puedes tener diarrea si la cantidad de comida es muy grande porque el intestino ha estado sin trabajar. y tercero, el cuerpo dice, ah, ahora me estás dando 300 más, pues yo las voy a ahorrar. Yo no voy a subir mi metabolismo porque tú ahora me dejas 300, sino que yo me quedo en 500 y esas 300 que me estás dando de más, pues las voy a almacenar. Y ahí está el efecto yo-yo. Entonces, ahí es cuando la gente se paraliza, ¿vale? Y no pierde peso. ¿Por qué? Porque si nosotros acostumbramos a nuestro cuerpo a consumir menos de lo que necesitamos, ¿vale? Él se acostumbra, él baja. Tú dices, tú me bajas, yo te bajo, pero yo después el cuerpo no sube. El cuerpo tiene memoria y no sube. Ah, ¿ves? Claro, entonces ahí está en que los ayunos hay que saberlos hacer. Yo no estoy en contra ni a favor. Yo creo que cada persona tiene un mundo, pero sí es importante saber cómo voy a hacerlo. Piensa que, por ejemplo, las personas que hacen el ramadán, que ahora están haciendo el ramadán, son personas que pasan todo el día desde que sale el sol hasta que se acuesta el sol sin comer, ¿vale? Pero eso es un ayuno. Durante ese tiempo es posible que si se pesan, porque esa es la otra, la gente se pesa durante un ayuno, un graso error, ¿sabes por qué? Porque evidentemente tienes menos peso porque no estás comiendo, ¿vale? No hay ninguna reacción metabólica que hacer. Entonces, después del ayuno, lo que hacen es, además, lo que no sabe la gente, la gente se imagina que después del ayuno la gente come a trompicones toda la comida. Sí es cierto que tienen un aporte de calorías muy grande, o sea, después de un ramadán puede haber hasta un aporte calórico de dos mil y pico calorías. ¡Ostras! Bastante más, ¿no? ¡Wow! Pero, son inteligentes, no lo hacen todo de una vez. ¡Ah! Lo van dosificando en dos y tres tomas, hasta en cuatro, hasta el desayuno, hasta lo van dividiendo en cuatro tomas. ¡Vale! Entonces, por eso, no tienen el efecto ¡Blim, blim, blim, blim! ¡Rebote! ¿Vale? He querido decir yo-yo y me ha salido el blim, blim. ¿Vale? Entonces, evidentemente, entonces, la cuestión es que hay que saber cómo hacerlo. Y entonces, ¿cómo es la mejor manera? Bueno, yo tengo, ¿dónde puedo hacer yo funcionar el ayuno? Pues el ayuno, básicamente, yo lo hago funcionar en trastornos intestinales. ¿Vale? Una persona que tenga... Un trastorno intestinal, vols dir, per ejemplo, alguna intolerancia o simple... No. Voy para allá. Voy para allá. No corras. Ya voy. Mira, yo cuando digo trastornos digestivos pueden ser náuseas, vómitos, diarrea. ¿Vale? Lo básico, ¿no? Vamos a hablar primero de lo básico. Normalmente, cometemos el error cuando tenemos náuseas, vómitos y diarrea automáticamente tomar algo. Toma algo, toma una manzanilla. No. Ahí hay que tratar de dejar descansar a todo el tracto intestinal. ¿Vale? Ajá. Entonces, esto puede llevar de una hora a tres horas. Que sea el cuerpo que te diga, bueno, ahora tolero. ¿De acuerdo? En otros de los casos donde yo estoy haciendo o practicando el ayuno intermitente es, por ejemplo, en las intolerancias alimentarias. Pero lo hago de manera tal que la persona lo que hace es me come, la última, el consumo de alimentos es básicamente a las seis de la tarde y va desde las seis de la mañana son doce horas que el intestino está descansando. Pero durante el día tiene un consumo normalizado de nutrientes. Vale. Proteínas, carbohidratos, gases. O sea, él está comiendo normal. Evidentemente, no comerá la misma cantidad porque no se la puedo, no se puede enchufar la misma cantidad. No, claro, claro. ¿Vale? Pero él va comiendo. Entonces, ¿qué pasa? Que las personas con intolerancia, como están tantas horas descansando el intestino, pues cuando vuelven a consumir alimentos, el intestino empieza desde cero, por decirlo de una manera. Está descansado y puedes tener una facilidad de reacción diferente. En otros casos que uso yo el ayuno intermitente es, por ejemplo, en las señoras mayores, que, por ejemplo, que tienen una vida social muy activa, ¿de acuerdo? Entonces, claro, para perder peso funciona, pero funciona siempre y cuando tú controles porque el problema está en que muchas de ellas hacen el ayuno. Yo ya he hecho ayuno y ¿qué has comido? Bueno, es que en la mañana me he comido dos huevos, un pan y al mediodía me he comido una ensalada, pasta, no sé qué y he merendado no sé cuánto y se mete 4,000 calorías en ocho horas. Ahí está el error. Entonces, el ayuno funciona dependiendo de la persona, ¿de acuerdo? Y el ayuno tiene que ser evidentemente supervisado por alguien asegurando que tenga todos los nutrientes durante esas horas que se pueden comer. Para los deportistas, pues mira, aquí hay de todo como en la viña del señor. Hay deportistas que hacen el ayuno intermitente y tienen muy buenos resultados físicos, ¿vale? Que le van fantástico porque además dicen que como se sienten tan livianos son capaces de rendir más. Recuerda que el cuerpo tiene la posibilidad, sobre todo el cerebro, tiene la posibilidad de trabajar con tres elementos, el azúcar, el ácido graso omega 3 y los cuerpos cetónicos, ¿de acuerdo? Él trabaja igual, va dando las órdenes, ¿de acuerdo? Y entonces nosotros tenemos a nivel muscular unas reservas que se llaman de glucógeno, ¿de acuerdo? Que están en el ígamo de los músculos que nos dan esa resistencia. Con lo cual, para un deportista cuando me preguntan, son ellos los que me tienen que decir, ¿vale? ¿Cómo funcionas tú cuando tienes energía o cuando funcionas tú, ¿cómo funcionas tú con el estómago vacío, con un ayuno? Y esto va a depender muchísimo de las personas. Entonces, el ayuno intermitente, pues, no es para todo el mundo. Tiene que ser estudiado, tiene que ser preguntado y siempre me da muchas gracias cuando me dicen, no, yo quiero probar, es que he visto en internet el ayuno intermitente. Entonces, tú le explicas y dices, ay, no, yo no voy a aguantar todo tu tiempo sin comer porque esa es la otra. Sí. El ayuno intermitente, la palabra ayuno indica, vas a pasar hambre porque todos hemos pasado hambre. Cuando a ti, por ejemplo, yo no tengo problemas para desayunar, ¿no? O sea, no tengo esa prisa de ir a desayunar, con lo cual, muchas veces, de hecho, yo sí que hago el ejercicio antes de desayunar porque el desayuno me cae pesado y entonces voy primero a desayunar, ¿no? Y entonces, el día que me dicen, tiene que venir en ayunas para hacerse la prueba de sangre, no veas el hambre con el cual yo amanezco. Para que tú veas que el ayuno, muchas personas se niegan a hacer un ayuno porque básicamente piensan que van a pasar hambre y evidentemente quien empieza un ayuno intermitente tiene que entender que el primer día, el primer día, el señor estómago le dirá, estoy aquí. Hola, ¿no? Hola. Empiezan aquellos sonidos. Eso es normal, ¿vale? ¿Por qué? Porque primero eres tú la que estás pensando, no voy a comer, ¿de acuerdo? Entonces, cuando hacemos un ayuno, lo importante es hacerlo cuando tú estés más entretenido o no seas consciente porque si no, evidentemente también... Al cap apensando toda la estona y ya... Mira, yo te cuento el cuento, yo he probado todas las dietas habidas y por haber, por eso más o menos sé cómo funcionan. Entonces, cuando yo empecé el ayuno intermitente para probarlo, tenía mi mamá que estaba acostumbrada, o sea, ella tiene que cenar. Una persona de 85 años ella tiene que desayunar, comer y cenar, ¿vale? Sí, sí. Entonces ella, claro, preparaba comida para dos y cualquiera le decía que no, ¿vale? Hasta que le digo, mira mamá, yo no voy a hacer, pero oler la comida de mamá, ¿sabes? Que estaba cocina... Ya habías comido. Exacto. Y entonces irte tú con el estómago sabiendo, consciente de que hayas visto la comida, eso ayuda a que sea más difícil el hecho de mantener ese estómago. Una vez que te adaptas es muy fácil. Entonces, evidentemente, como todas las dietas de este tipo, nada es eterno. ¿de acuerdo? Si no mantenemos unos hábitos alimentarios correctos a la que volvamos a los hábitos que tenemos, vamos a volver a lo que teníamos, ¿vale? Entonces, evidentemente, el hacer, yo siempre hago lo mismo, ¿no? Si una persona viene a hacer una dieta o quiere perder peso o cualquier motivo, primero le enseño a comer bien. Cuando tiene tres o cuatro meses comiendo bien, entonces es cuando yo le propongo los cambios. ¿Por qué? Porque sé que tiene tres meses de haber aprendido comiendo bien. Y si abandona o si se cansa, porque te cansas de hacer ayuno, vuelves a los hábitos que has aprendido. Porque este es el problema de las personas que se lanzan a una dieta exclusiva para perder, sobre todo, la operación bikini, que yo ahora voy a empezar a hablar de operación no bikini. Vale. Operación no bikini. Tenemos que tener salud todo el año, no para un bikini, ¿vale? Entonces, ¿qué pasa? Que se ponen a hacer dietas estrictas y entonces, cuando termina la época, o sea, la gente se pone a hacer dieta ahora hasta junio, ¿de acuerdo? Entonces, a marchas forzadas, ¿qué va a pasar? Como llevas un tiempo de restricciones, cualquiera que sea, ya sea dieta intermitente, cualquiera que sea, ¿vale? Cuando llegues en el agosto, tienes tanta ansiedad, ansiedad de alimentos prohibidos que no vas a tener la moderación. Si nosotros agarramos y desde el principio hacemos la moderación como parte de nuestros hábitos alimentarios, ¿qué va a pasar? Que una cerveza no te va a representar una angustia. Claro. No vas a tomarte la de golpe, sino que la vas a disfrutar. No vas a tomar tres, sino vas a tomar una. Sí. Es lo mismo con el helado. El otro día saqué un artículo diciendo si el helado era bueno o malo. Y no, no es ni bueno ni malo. Es la ansiedad con la que tú llegas. Cuando tú te das permiso de comer cualquier tipo de alimento en unas cantidades que son normales, tú no llegas con ansiedad, no tienes ganas de comer. Y esto es lo que pasa ahora en verano, que tenemos ganas de entrar en un prototipo de bañador, que la gente diga qué guapa que está, cuando eres tú la que te tienes que decir que eres guapa. Y entonces, evidentemente, ¿qué pasa? Ahí es cuando tú te echas todo para la borda y vuelves otra vez en septiembre. Y no olvidemos que los efectos yo-yos tienen efectos dentro de nuestro metabolismo, porque el cuerpo se acuerda. Es lo que te digo, si tú me bajas a 500, perfecto, yo bajo a 500, pero a la que tú vuelvas a 800, yo esos 300 los guardo. ¿Vale? Eres el mejor ahorrador del mundo. Yo no... Tengo que aprender administración de nuestro cuerpo. Sí, eh? Escoltar-nos una mica més, també. Sí, sí, sí. I, Elvira, el dejun intermitent es fa només a les hores de la nit o també, per exemple, com la gent que fa el ramadà, no? També, encara que no es faci el ramadà, pot ser a hores que agafi durant el dia? Sí, sí. El ayuno, igual que cualquier pacto alimentario, tiene que ser adaptado a las personas. Tengo personas en mi consulta que por su trabajo, por el tipo de trabajo, se olvidan de comer. ¿Vale? Y si es que no tengo tiempo de comer, no tengo tiempo de hacer esto, no tengo tiempo. Entonces, tú solo adaptas de manera que durante el trabajo pueda consumir cualquier tipo de líquido para mantenerse hidratado, que esa es la gran diferencia con el ramadán, que ellos no pueden tomar ni agua, ¿vale? Y me parece un poco exagerado, pero después tú se lo haces de la manera que, o sea, se lo adaptas a la hora que él pueda comer. Sí, sí. Esto, como cualquier pauta alimentaria, tiene que ser personalizado. A mí me encanta porque yo no puedo, yo siempre digo lo mismo, yo no puedo inventar alimentos, yo no puedo inventar horarios, yo no te puedo poner un horario. ¿Por qué? Porque básicamente uno de los objetivos de cualquier plan alimentario es hacer lo tuyo, es decir, adaptarlo a tus necesidades. Tú no tienes tiempo para comer, te hago el ayuno interminente por el día. Tú durante el día no puedes vivir sin comer, te lo hago en la noche. Entonces, es adaptar cualquier elemento, cualquier cambio a las necesidades que tenga en ese momento la persona, ¿vale? Entonces, el ayuno como las pautas alimentarias tienen que ser personalizadas. Los alimentos son los que son, yo no voy a inventar alimentos. De hecho, yo siempre le digo, tráeme las recetas, tráeme los platos que quieres y yo te digo cómo combinarlos. Si tú quieres, si hay alguien con fructosa que tiene alguna intolerancia y le gusta alguna receta que lleve fructosa, le digo cómo cambiarla. Esa es mi función. Pero yo no soy cocinero para, yo siempre lo digo, no soy cocinero para, no es mi función. Mi función es dentro de la cocina, que si miro muchos canales de cocineros, para ver, sí, sí, porque es un arte. No olvidemos que es un arte y yo tengo que estar informada de lo que se maneja, ¿no? Entonces, sí que aprendes de ellos y sí que se te ocurren ideas para sustituir, porque evidentemente yo tengo que tener esa información. Pero lo que es la cocina, sí, pues yo bien lejos, ¿eh? Bien lejos. Clar, perquè, clar, quan, Elvira, et trobes a gent a la consulta que, per exemple, no sap cuinar i que ha de ser, bueno, que no sap o que no vol o que no li agrada gens cuinar, clar, això és un problema, no? Si ha de fer algun tipus de dieta, ¿no? No és ningún problema. Yo, siempre que, yo hago lo siguiente, mira, quan lléguen a la consulta yo le voy preguntando, a què hora te levantes, a què hora te acuestas, a què hora comes, què comes? Entonces, quan come, quan me dice lo que come, yo le voy coloreando, por ejemplo, si come verduras lo pongo en verde, si le pongo, si pone proteínas la pongo en marrón, si come arroz lo pongo en amarillo, ¿no? normalmente lo voy, lo que le falta se lo pongo en rojo y en mayúsculas, ¿de acuerdo? Que ya empiezan ellos a ver qué le está faltando. Y entonces, le pregunto, ¿qué haces? ¿comes en la calle? cocinas, y dice, yo todo lo compro en una tienda en X para no hacer propaganda, ¿vale? ¿entiendes? Entonces yo digo, bueno, pues perfecto, lo que vas a hacer es, dame, yo le, lo que hago es la combinación, le hago la combinación por grupos, ¿de acuerdo? Ah, vale. Es decir, mira, es que yo uso el caldo de marca X para hacerme los fideos, entonces yo lo que hago es buscar, entro delante de él, dentro de composición del caldo X, ah, ok, pues de ese caldo solamente me puedes tomar 150 y me pones 20 gramos de pasta, no, es que yo, este, compro X envasado al vacío, entonces entro en la marca que me dicen ellos, veo la, como los ingredientes y digo, de esto puedes comer media terrina, no, es que yo uso la quinoa y no sé qué, yo ahí delante de ellos, o sea, porque claro, yo no tengo la información, yo no soy un libro, no, no, Dios me libre, ¿vale? Me falta mucho por aprender, entonces, ¿qué pasa? que si él tiene el hábito de comprar todo ya elaborado, yo lo que hago es adaptar las cantidades para que él sepa qué debe comer y cómo lo debe combinar, ¿vale? Entonces, yo soy, yo estoy muy clara de que no todo el mundo tiene la posibilidad de tener o una mamá que te cocine o de tener el tiempo de cocinar, no, no lo tenemos, entonces tenemos que adaptarnos y no por ello, aunque sean alimentos procesados, ¿vale? Que, que tanta rabia da por ahí a la gente, no quiere decir, porque además, hoy en día, la ventaja es que tenemos tenemos frutas y verduras envasadas, unas ensaladas, tenemos congeladas, o sea que la cuestión es que un, por ejemplo, una ensalada es abrir y alinear, punto, ¿vale? y no le estoy quitando más tiempo, entonces la cuestión es tener la imaginación para adaptarla a la alimentación a cada situación. o sea que no es tan difícil. No, no, no, no, porque trobes, Elvira, que las marcas posen facilitats, o sea, los ingredientes y todo, ¿normalmente las marcas lo ponen claro? ¿es veu bien? Yo lo veo bien, pero entiende que también hay que saber leerlo, ¿no? Sí, efectivamente, no creo que haya mucha claridad en el tema. Yo solamente hago la siguiente reflexión, la comida preelaborada nace más o menos en las guerras mundiales donde la mujer tuvo que salir a sustituir el trabajo del hombre para poder mantener la situación económica de los países y de la casa, ¿de acuerdo? Entonces, las industrias alimentarias de aquellas empezaron a hacer o elaborar productos que fueran fácil de regenerar. Evidentemente, esto ha ido mejorando y han llegado una cantidad de aditivos y de ingredientes que evidentemente están para mejorar el sabor y para ahorrar dinero. No nos engañemos, ¿no? Entonces, básicamente, tenemos que entender que toda la vida ha habido alimentos procesados porque nosotros mismos en casa hacemos alimentos procesados, quieras o no. La cuestión es cómo lo combinamos porque entendamos que no todo el mundo. Primero, comer saludable lo ponía yo el otro día en un artículo no sé a quién. Comer saludable es caro. Antiguamente, los productos refinados, ¿vale? La harina blanca, el pan blanco lo comían los reyes y el pueblo comía la harina no refinada. ¿Por qué? Porque no podían pagar el proceso y hoy la salud, ¿quién la puede pagar? Los ricos. Los que tienen dinero. Entonces, seamos, yo creo que aquí se trata un poquito de hacer un punto medio, de combinar lo que nos da la tecnología dentro de lo que podamos sin abusar. Entonces, claro, evidentemente, este es un trabajón de narices porque, claro, no veas tú las veces que tengo que ir a Google a adaptar el menú y eso es como, por ejemplo, las personas que comen fuera, que esa es otra cosa, ¿no? O sea, es que yo no puedo hacer dieta. ¿Cómo que no puedes hacer dieta? Ven acá. Yo he tenido pacientes que a las dos y media a una del mediodía cuando están frente a la carta del menú me mandan la foto y soy yo desde la punta. ¿Vía remoto? Vía remoto que le digo, bueno, puedes combinar esto con esto. Si te gusta bien y si no, no, pero es que ellos han dado esa libertad. Entonces, ¿qué pasa? Que aprenden a combinar, que es lo más importante. No pueden hacer otra cosa. No pueden hacer otra cosa. Tienen que comer porque o bien se los paga la empresa o bien hay comedores y tienes que seleccionar. Entonces, me mandan las listas, las listas de los colegios, por ejemplo, yo como en el colegio y me mandan las listas de los colegios, me mandan las listas de los comedores y te dices, Dios mío, Dios mío, a veces también veo cada cosa. Y ahí está la cuestión, la habilidad de que tú aprendas. Yo tenía un cliente que iba siempre a China y decía, pero es que China es puro arroz. Y digo, bueno, pues es que dentro del arroz vamos a combinarlo. se lo enseñaba, afortunadamente trabajaba en un sitio donde el menú iba por delante una semana y yo te iba señalando cómo combinarlo. Menos mal. Y logró mantener su peso porque una vez que aprendes, esto lo haces una semana, dos, no más, ¿eh? Y una vez que aprendes ya vas haciendo. Y eso se trata en la educación nutricional, en que la gente aprenda porque la gente lo que pasa es que partimos de la ignorancia y del miedo. Sí, sí, tú también. La ignorancia porque no nos quieren, o sea, ¿cuántas personas están haciendo una educación nutricional sin ningún interés o sin ninguna empresa que esté facilitándote la publicidad? Claro. Pocos, sí, sí, sí. Porque todos tienen a alguien detrás, ¿de acuerdo? Entonces, evidentemente, cuando yo tengo una empresa alimentaria o una empresa farmacéutica detrás, yo no estoy siendo realmente totalmente neutral, neutra, ¿vale? Ya, ya, claro. Entonces, esta es la gran cuestión, que los que están hablando, la mayoría de los que están hablando hay un interés, ¿vale? Hay muchísimos intereses por detrás, que todo es muy legal y muy loable, cada quien hace de su vida lo que quiera, pero la educación nutricional no está siendo, realmente, no llega, porque a los niños no se les están enseñando a comer, porque piensan que los niños en el colegio lo que hacen es los papás los que deciden el menú. ¿En el colegio? Sí, señor, los papás, o sea, asociación de padres. Ah, vale, vale, sí, sí, sí, la es la... La asociación de padres es la que verifica, o sea, la que aprueba el menú. Entonces, yo he visto menús de colegios firmados por nutricionistas que desde el punto de vista de no haber trabajado en hostelería, la primera crítica iría para la nutricionista. No, señor, estos son los papás que dicen que quieren esto o aquello, ¿vale? Entonces, evidentemente, cuando trabajamos con tanta presión, no estamos siendo honestos y es lo que que hay que tratar de motivar, o sea, la que es educación nutricional. Elvira, ho deixem en aquest punt, si et sembla, i ens tornem a trobar a la propera sessió que fem aquí a Ràdio d'Esvern. Vale, adeus, adeus. A Ràdio d'Esvernal, que me puse detrás y yo cambié lo mío por lo que tú querías. Por todas esas veces que me puse detrás que me puse detrás y yo cambié lo mío por lo que tú querías. a Ràdio d'Esvernal, a Ràdio d'Esvernal, a Ràdio d'Esvernal. Pisa conmig, deja ir al volante Que no tengo aquí yo una vez más a buscarte Porque sé que no podrás atrevarte Desprisa, desprisa, desprisa Que no sea mañana Parto la camisa Desprisa, desprisa, desprisa Que no sea mañana Que no sea mañana Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Acelero pa' ver si consigo un tráñame Quiero que lo veas, no pensamos en tenerme Así demuestra que has podido olvidarme Hoy por qué no conmig, estoy también de tu parte Pisa conmig, deja ir al volante Que no tengo aquí yo una vez más a buscarte Porque sé que no podrás atrevarte Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Yo ya no sé por qué no quiero dolerme No sé por qué no quiero dolerme No sé por qué no quiero dolerme Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Yo ya no sé por qué no quiero dolerme Com cada dimarts acabem el programa trucant a la porta d'aquest llibreter, la llibreria i ens surt l'Arnau Cònsul, el seu propietari el saludem molt, Arnau, què tal? Hola, què tal? Avui amb moltes ganes de fer sentir finalment a Sant Just aquesta música posa-la una miqueta més Quasi bé podríem donar un premi a qui sabés dir quin és aquest tipus de música quin és aquesta dansa Sí, perquè jo l'he hagut de buscar o sigui que... És evident que és aquí una música no gaire coneguda és folclore argentí en concret un tipus de ball un tipus de música que es diu chamamé i que és típic del nord o de la zona sobretot del nord d'Argentina del nord d'Argentina, la província de Corrientes que és com el centre del chamamé no només, també a Paraguay tenen chamamé i també altres províncies com el Chaco Misiones, Entre Ríos tot el que conforme d'alguna forma podríem dir el litoral el que ells en diuen el litoral que nosaltres entenem aquí diuen al litoral argentí i penses, bueno, tota la costa que tenen cap a l'Atlàntic, que no és poca doncs no el litoral per ells és totes les províncies per les quals creu alt o alts rius el gran riu que és el Paragat i que per exemple a Corrientes no és un riu qualsevol és un riu que fa dos quilòmetres d'ample dos quilòmetres d'ample? directament i després va creixent de fet és aquell riu que quan es trobarà amb l'altre gran riu que és l'Uruguai que és el que va fent frontera entre Argentina i Uruguai formaran el riu de la Plata un riu de la Plata que ve a ser una mena d'estuar i això els geògrafs potser que ho diguin però clar, és aquell riu amplíssim que separa Buenos Aires de Montevideo i que a dintre hi cabria mitja península ibèrica però ells ho consideren un riu dius, home, però jo vols dir que no és una entrada de mar i tu veus el color del marronós que té les aigües i dius, no, no, això és el riu o en tot cas tot el que porten aquests dos grans rius que venen de l'Amazones i que clar, són un dimoni tot aquest, el riu justament té molta importància en una zona que en diuen el litoral en diuen el litoral perquè està al costat no del mar, sinó de dos rius una província que es diu Entre Rios per tant, imagineu-vos si l'aigua és present en el folklore en la manera de ser en el transport en la vida quotidiana de tots aquests argentins de Buenos Aires cap al nord per entendre'ns, no és d'aquesta zona d'on ve aquesta música i tota aquesta paràfrasi que faig que ells consideren que fins i tot el chamamé és una forma de viure és una dansa que es balla és una barreja de polca fan una mena de sapateao així amb botes que porten normalment allòs, espueles allòs, fan soroll i a un ritme molt curiós i és una dansa molt apassionada d'Argentina d'Argentina algú diu el tango i el tango en canvi és només típic de Buenos Aires i més enllà el tango no se l'estimen gaire perquè consideren per exemple el chamamé les músiques el que et canta sempre en canta la naturalesa és molt més és molt més propi és molt més típic i abans del chamamé n'hi ha de molts altres de folklore inclús deuen haver escoles per aprendre chamamé absolutament sí, sí, sí de fet hi ha festes hi ha un va a corrientes i a tot arreu troba crides per la festa del chamamé festival evidentment escoles encens a la ràdio o fan a les televisions locals tot plegat a més el chamamé té una característica que és a lo millor enmig d'aquesta música així meló diguem aquests acordions aquests bandoneans que aneu sentint i una guitarra de fons sí de tant en tant se sent algun crit sí, de tant en tant se sent un ah sí, sí, sí és un crit que ve a ser una mena d'expressió que pot ser d'alegria de dolor i que ells en diuen sapucai sapucai o sigui el crit té nom té nom sapucai i el sapucai no només és el crit seria com l'expressió del dolor o de l'alegria extrema ah, mira és una paraula probablement d'origen guaraní sí com diuen que aquesta dansa també ho és diuen això sona molt això polca una cosa europea i diu sí probablement el chamamé ha acabat derivant en això una barreja de totes les tradicions que formen aquest país fet de gran mescla que és l'Argentina però el ritme original sembla que és dels indígenes de la zona que eren els guaranís i del qual ve aquest sapucai que tant pot expressar una gran alegria com una gran tristesa tota aquesta explicació me l'heu permès perquè mira em feia gràcia suposo que és per posar en context el llibre un llibre que com tu veuràs efectivament a la portada jo te l'ensenyo el llibre es diu sapucai i a la portada hi veus un home més o menys cridant que no saps si està fent un crit de ràbia o està plorant clarament si algú sap aquest context dius està emetent o està fent un sapucai el llibre és una novel·la històrica que evidentment se situa en aquest litoral argentí no queda clar és un poble que es diu Santana n'hi ha diverses de Santana tant a Corrientes com al Xaco com a Entre Rios i suposo que Guillermo Roz que és el seu autor ha agafat Santana com un nom qualsevol per explicar el drama que va suposar la Forestal la Forestal va ser una empresa que es va situar d'origen i capital anglès que es va situar a Argentina quan van descobrir que en tota aquesta zona que no és ben bé la selva amazònica però és una pre-selva per tant és tot un clima així molt curiós i creixia un arberg que era el Quebracho que té una propietat molt curiosa perquè la seva fusta fa uns tenins que és la que avui en dia o potser avui no però en molta part del segle XX s'utilitzava per ambadornar la roba qualsevol tipus de roba i fer que la roba durés per tant quan algú va descobrir que el tenir o aquests tenins tenien aquesta propietat de fer que les robes no es gastessin amb dues rentades sinó que duresin molt més clar va descobrir que això era la gallina dels ous d'or perfectament tenien la possibilitat de fer-se d'or per això calia aconseguir grans territoris a aquesta zona del nord d'Argentina on creixia aquest arbre on se'n podien plantar més i el que calia era explotar la terra tant com calgués això és el que es va dedicar aquesta empresa britànica que es va dir la forestal que va arribar a uns pactes amb els cacics de la zona i va comprar un terreny enorme enorme vol dir com 80 barcelones una cosa així per justament això per explotar aquest arbre i evidentment pagaven una misèria a uns treballadors que a canvi d'això això sí ells construïen també uns poblats i els donaven casa els obligaven a casar-se perquè consideraven que els obrers casats treballaven millor potenciaven que tinguessin fills perquè també sabien que els fills eren futurs treballadors tot plegat un sistema absolutament explotador de coloniador que bueno colons caient de fora i diuen ara això és nostre ens han donat aquest terreny podem fer el que ens doni la gana tenim la llei al costat nostre perquè si cal si algú es queixa ja tindrem manera de fer-lo de justiciar-lo i diguéssim que les autoritats argentines no ens hi posaran que total és un país que s'estan encara organitzant tenen problemes entre ells han fet mil guerres han pres territoris al Paraguay bueno per tant diguéssim que ha fet la llei a la seva mesura tot això és el que explica aquest llibre a partir de la història de dos amics dos nois que arriben tenen la possibilitat de sortir de la misèria anant a treballar pels anglesos entre mig hi haurà una història d'amor apassionada pràcticament un Romeu i Julieta entre el protagonista que es diu Sapukai perquè no només el Sapukai és el crit aquest del qual parlàvem sinó que és el nom que porta aquest protagonista jo no sé si és un noi un nom que posen jo no l'havia sentit mai però en tot cas ell ho va explicar al llarg del llibre li posen Sapukai perquè el dia que va néixer la seva mare va fer un crit o el seu pare no sé què aquestes coses tot el que li va quedar el nom i evidentment serà el protagonista d'una revolta de treballadors quan passin una sèrie de coses la revolta és certa i la posterior repressió dels anglesos també això ho podeu buscar directament si busqueu a Google o a la Wikipèdia repressió a la forestal veureu els fets són terribles i el que fa Guillermo Roth molt bé és novel·lar-ho a partir d'uns personatges que s'inventa d'aquests nens que entren a treballar i al principi tot el que han de fer és ajudar a talar arbres o a portar-los a poc a poc es van fent homes s'enamoren de un d'ells s'enamora de la filla de l'empresari per tant hi ha un amor ja us deia aquí un amor tòrrit un amor molt bonic realment hi ha escenes precioses i sobretot a poc a poc com es despertarà en aquest sapucai i en altres treballadors perquè van rebent les influències de gent que va venint de la península amb idees anarquistes i els van insuflant la idea de dir escolteu esteu sent esclavitzats vosaltres heu de tenir uns drets doncs bé tota aquesta lluita dels drets i la lluita contra un territori ja ho avanço ara selvàtic on hi ha serps on hi ha hiacarés on hi ha tota mena de plantes perilloses i evidentment doncs els treballadors no en són immunes a tot plegat per tant d'accidents n'hi haurà uns quants d'drames n'hi haurà però també hi haurà amor i tot plegat per explicar-nos una història humaníssima que ens explica justament això el xoc entre dos mons un d'anglès europeu que ve pensant-se que pot fer el que li doni la gana i els altres que d'entrada diuen bueno però aquesta gent ens porta això que en diuen progrés no sabem si és el que volem però bueno mira d'entrada escolta anem fent fins que s'adonen estem sent explotats tot això és Sapucay de Guillermo Roz publicat per Oja de Lata és un llibre extraordinari de debò recomanaré molt aquest Sant Jordi per a tothom qui vulgui una novel·la històrica que vagi més enllà del bestseller sinó que realment hi hagi un molt bon retrat social i per acompanyar-ho evidentment busqueu Xamame que en trobareu un munt i és que acabareu ballant acabarem ballant doncs escolta'm Arnau no sé jo ara si ens posarem aquí a ballar el que sí és que ens anotarem amb el títol del llibre d'acord i res doncs ja tenim un altre títol per pensar-nos de cara a Sant Jordi ja ho sabeu un debent original vinga Arnau doncs que vagi bé i fins la propera així sigui vinga ens quedem escoltant Xamame los campos te inspiraron también los rancheríos las calles de corrientes que tanto amabas vos formaron un bagaje de sueños e ilusiones para que el mundo entero aprecie los valores de vos Coco Marola junto a tu bandoneón ¡Suscríbete al canal! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!