La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#587 - Jornada Escolar d'Esport Unificat a Sant Just
El 2 de maig, Sant Just celebrarà la Jornada Escolar d'Esport Unificat, que involucrarà alumnes de l'Institut de Sant Just i del Centre Pilot Esproceat. L'activitat, organitzada per la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual, busca promoure la inclusió a través de l'esport, oferint un espai de pràctica on compartir i aprendre. Hi participaran esportistes amb discapacitat intel·lectual i alumnes d'educació ordinària
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
8:02Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

La carta de la Palmira: "S'acosta Sant Jordi"
31:52La santjustenca Palmira Badell ens llegeix cada dijous la carta d'actualitat, un escrit que redacta ella mateixa: una reflexió sobre algun tema del nostre dia a dia. La carta d'avui: "S'acosta Sant Jordi".

Meteo Sant Just
43:36Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

75 Anys d’Història viscuda
1:30:05El santjustenc Arbre Agulló ve a l’emissora mensualment amb aquesta nova secció "Història viscuda" per compartir i recordar les experiències que el van marcar fa anys. Volem fer un recorregut pels fets històrics més rellevants que van succeir dècades enrere. Avui, aprofitant que és el 75è Aniversari de l'Arbre, aprofitem per felicitar-lo i per parlar de la Caiguda del Mur de Berlín el 1989 i de l'espiral de violència a l'època de la dècada dels 90 en països com el Yemen, l'Afganistan, Irak, Síria, el Líban, Colòmbia... Acabem fent una reflexió del paper actual de l'OTAN, de la Guerra Rússia-Ucraïna, de la situació al Donbàs, de la indústria armamentística i dels perills d'una guerra nuclear mundial.

Al dia amb les xarxes socials!
2:35:07Espai de xarxes socials amb la community manager Vanessa Montserrat, especialitzada en la gestió de les xarxes socials a empreses i negocis, experta en màrqueting digital i divulgadora. Avui al programa parlem de la importància de tenir una bona WEB al nostre negoci o projecte. És igual d'important mantenir la web actualitzada com ho fem amb les xarxes socials?
. Molt bon dia, Sant Just. Passen ara mateix 6 minuts a les 10 del matí d'avui dijous 18 d'abril. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després tindrem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat. I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem com cada dia l'entrevista del dia. Avui tenim en Manel Algeciras, que és el gerent de la Federació Catalana d'Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual. Xerrarem amb ell sobre la jornada escolar d'esport unificat que es farà el 2 de maig a la Bona Aigua, el complex esportiu d'aquí de Sant Just. Una jornada d'any que hi participaran alumnes de l'Institut de Sant Just, de tercer, quart d'ESO, primer i segon de batxillerat, i també alumnes del centre pilot del grup Esproceat. És una jornada que organitza aquesta federació. Tot seguit, doncs, començarem també ja a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dijous al matí. A les 11 i 40 tindrem la visita del veí Sant Justenc, Arbre Agulló. Amb ell farem la secció 75 anys d'història viscuda. Parlarem de la història contemporània. I a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot, escoltarem el capítol Just el que no saps, que vam fer dilluns amb en Marçal Ferret. Recordeu a qui li va dedicar la biografia tan divertida? Això ho escoltarem més tard, va. I acabarem el programa amb la participació de la Community Manager Vanessa Montserrat per fer l'espai de xarxes socials. Va, no marxeu, que tot això serà de seguida. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaeri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas de tacaeri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern, encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Som al mes d'abril, no? Doncs, nit freda per ser abril, un tema dels Manel, del seu àlbum, els millors professors europeus del 2008. La Maria i el Marcel de costat en una barra es miren i fan glupets a les respectives canyes. Ell vesteix tot de vermell. Aaaa! Ell a invulc a la uniclus y gramal. Aaaa! Ai Maria, ai Marcel, qui s'acosta a parlar amb l'altre, Qui s'arrisca a fracassar, qui saltarà sense xarxa, Ell la vol veure ballar. Ella se'l volen a casa. Ah, et convidaria a dir seria dolç, seria amable, Si volguessis seure amb mi, quin vent més agradable, Tancaríem el local. Ah, la nit seria tan llarga, I marxaríem els dos llums d'aquesta ciutat tan rara. I tindríem fills ben forts, I una casa amb algorada, El Marcel allarga un braç. Ah, la Maria somriu a l'aire. director. Ah, oh, aaaah. Però l'estona ha anat passant i no troben les paraules. Ell demà serà capaç, ella demà estarà més guapa. És nit freda per ser abril, no s'està enlloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'està enlloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'està enlloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'està enlloc com a casa. És nit freda per ser abril. No s'està enlloc com a casa. És nit freda per ser viu, no s'estan lloc com a casa. Fins demà! I també farem programa especial Sant Jordi. Programa especial de Sant Jordi aquí a Can Ginestà. Sí, posarem una... no serà una paradeta, serà una carpa. Una carpa. Tindrem allà els micros, ho tindrem tot allà muntat i farem programa de 12 del migdia a dues de la tarda. I serà l'estoneta també, en què passi més gent per Can Ginestà. I estarem allà parlant amb la gent que tingui una paradeta, amb les associacions de famílies. També passarà d'alcalde. Ja hem concretat també alguna... ens visitarà la Paula Vidal, escriptora que avui a més presenta... Que avui presenta el seu llibre a Can Ginestà. Sí, sí. També, com que estarà firmant llibres aquí a Can Ginestà, amb altres autors i autores d'aquí de Sant Just, doncs també passarà i anirem fent una roda de diferents persones i grups que passaran i farem aquest programa especial Sant Jordi des de Ràdio d'Esvern. Bé, dit això i fa el que promocional, passem a les tres notícies d'avui. Exacte, doncs mira, comencem dient que del 18 al 22 d'abril, és a dir, començant avui, el Cine Baix de Sant Feliu presenta una nova edició de La Mostra. I en aquest cas serà centrada en el cinema llatinoamericà. Molt bé. Aquest festival ofereix un ric assortiment de 12 pel·lícules procedents de 9 països diferents, submergint els espectadors en les realitats diverses i sovint complexes de l'Amèrica llatina. La inauguració tindrà lloc avui, dijous 18 d'abril, amb la projecció del film El Eco, que és un film mexicà de la directora Tatiana Hueso. Sí. És una pel·lícula que és una exploració profundament emotiva de la vida rural a Mèxic, destacat per la seva sensibilitat i rigor narratiu. Molt bé. A més, de les projeccions, el festival també acollirà tres cinefòrums significatius, proporcionant una plataforma per discutir una mica sobre els temes que s'han tractat a les pel·lícules. I aquests cinefòrums inclouran la presència dels directors i alguns dels protagonistes. Com, per exemple, Miquel Carrillo, amb Luz de Todos, Ivan Guarnizo, de la pel·lícula De l'Otrolado, i Marc Gabaldà, amb Sangre derramada. Cada un explorant diferents facetes de les tensions socials i polítiques que viu Amèrica Llatina. També destacats entre els films que es projectaran hi ha Heroico, de David Zonana, que és una crítica a la violència en les forces armades mexicanes, i Carnaval, de Juan Pablo Félix, que és una visió vibrant i acolorida del Carnaval Andy a l'Argentina. També tindrem Jauria des de Colòmbia, d'Andrés Ramírez Pulido i moltes altres pel·lícules que podreu veure. Doncs això, fins al 22 d'abril, fins al dilluns, amb una programació que ja es pot consultar a la pàgina web de la mostra per saber a quina hora és cada pel·lícula. Sí, molt bé. Així que qui estigui interessat, doncs que... Que hi entri, que miri, que es miri les sinopsis de les pel·lícules, els horaris també per quadrar, després els cinefòrums... Exacte. Molt bé, doncs, Mariona, tenim aquesta mostra del cine baix, que periòdicament la dediquen a temes diferents. Exacte. La d'aquests propers dies és sobre el cinema llatinoamèricà. Molt bé, què més tenim de notícies? Doncs mira, tenim que la Taneu d'aquí de Sant Jus. Ofereix un espectacle familiar amb el nom El príncep Granota, el pròxim diumenge 21 d'abril a les 6 de la tarda a la sala del seu antenari. I és un espectacle a càrrec de la companyia Animamundi Teatre, que és reconeguda per la seva habilitat amb les tècniques de titelles i ombres xineses. El príncep Granota és una obra que combina la narrativa visual de les ombres xineses amb un taller interactiu. La primera part del conte utilitza dibuixos fets amb sorra per explorar el cicle de l'aigua, mentre que la segona part submergeix els més petits i petites a la rica vida d'un riu i als seus voltants. Llavors, a través de l'aventura de la Granota Llarga Pota, els infants aprendran sobre l'acceptació i la valoració personal. És un esdeveniment que té entrada de 5 euros d'entrada general i que és gratuït per socis i sòcies de la Taneu i pels seus fills. Molt bé, doncs Cine Chic, aquest petit ataneu que fan aquí a... Sí, amb l'espectacle El Príncep Granota. Amb l'espectacle El Príncep Granota. Mariona, com sempre, no?, hi ha les crispetes, hi ha tot el tema d'aquest, no? Crispetes no n'hi haurà aquest cop perquè és un espectacle de la companyia Ânima Mundi, no és el Cine Chic. No és el Cine Chic? No, no, no. Ah, ostres, jo pensava que era... No, no, no és el Cine Chic, simplement és un espectacle familiar. De fet, com he dit, serà bastant interactiu. Per tant, és possible que facin, doncs això, que interactuïn amb el públic, amb els infants. Val, pensava que era com un enregistrament d'algun espectacle. No, no, no. Val, val, ah, doncs que bé, escolta'm, amb persones, de veritat i tot. Exacte. Un espectacle. Molt bé, però això no treu que pugui haver-hi crispetes també, però no és el cas, no? No crec que n'hi hagi, la veritat. Si no has especificat, és que no n'hi haurà. Exacte. Bé, doncs tenim tarda familiar, això sí, per les famílies, a l'Ateneu de Sant Cus. Exacte, primer es ve aquí a Can Ginestar, a les parelletes de llibres, a comprar llibres i roses i a passejar una estona amb la gent del poble i després de la tarda que hi tinguin. Te'n vas a l'espectacle. A l'espectacle. Molt bé. De l'Ateneu. Mariona, per comprar, entrades s'ha de fer, ho recordem? Directament a taquilla. Directament a taquilla, eh? Exacte. Molt bé. Doncs vinga, un espectacle cultural familiar, també a l'Ateneu de Sant Jus, aquest cap de setmana. I què més tenim? Doncs mira, tenim que el pròxim 24 d'abril el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Jus presenta una conferència impartida per Xavier Mercet, que és reconegut expert en estratègia i innovació empresarial. L'esdeveniment tindrà lloc a l'Hotel City Park Sant Jus a les 9 del matí, oferint una oportunitat per a empresaris locals i emprenedors d'aprendre sobre les noves tendències amb management. Xavier Mercet és professor de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i assessor de més de 500 empreses. I liderarà la ponència centrada en la importància de la innovació i el lideratge en el context empresarial actual. La conferència és titulada Management del segle XXI. Abordarà els reptes que les empreses han de superar per ser competitius en un món que està en constant canvi, destacant també la necessitat de crear un entorn de treball que promogui la innovació i un lideratge servicial. L'agenda de l'esdeveniment, inclausacions de networking, una presentació inicial, la conferència principal de Mercet i un torn obert de preguntes i després un coffee break. Ja saps que... Coffee break. Que al món empresarial d'avui en dia... Els hi agrada molt les parauletes aquestes en anglès. Coffee break, networking, brainstorming... Exacte. Anem d'aquest... Sembla que diguis alguna cosa més, però un coffee break bàsicament serà una parada per esmorzar una mica i per parlar amb les... La pitipausa, Mariona. Exacte. La pitipausa de tota la vida. Doncs bé, es reflexionarà a veure com les empreses poden gestionar els seus projectes amb una perspectiva renovada, centrada en la tecnologia i el desenvolupament personal dels seus equips. Cal inscripció per aquesta conferència? Sí, important. No et pots presentar allà. Vinga, anem a veure què fan aquí. Ja està... La inscripció es pot trobar a través de l'enllaç que trobareu d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i bé, l'horari comença a les 9 del matí, com he dit, i estic pensat a acabar a les 10 del matí. Val, molt bé. A les 11, perdó, a les 11. A les 11, eh? T'anava a dir, dic una hora o una mica just entre... Sí, sí, dues hores, dues hores. Clar. Molt bé. Mariona, tenim, doncs, que la gent es pot apuntar també en aquesta sessió de teixit empresarial, no? Que està fent aquest cicle de conferències, vaja, que aquesta és la segona, no? del cicle que prepara Sant Just Impulsa, que és aquesta associació de diferents empreses, molt empresarial Sant Justenc. La primera va ser amb, crec que, Oriol Amat. Exacte. Economista. I tant. I ara amb Xavier Marcet. Exacte. Com sempre, també amb persones que tenen molt de bagatge, molta experiència en els seus camps, i segurament valdrà molt la pena. Hem llegit ja aquests tres titulars d'avui. Mariona, deixem una promoció i seguim llegint les portades i els titulars que obren els diaris en català d'avui, dijous, 18 d'abril. Perfecte, Núria. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Les 10 i 23 passem a llegir les portades dels diaris. Mariona, comencem com sempre amb les notícies que obren el diari Ara. El diari Ara obre dient que un fons dels Emirats Àrabs aspira a ser primer accionista de Naturgi. El grup TACA negocia una OPA sobre l'energètica amb el vistiplau del govern espanyol. Al canvi, a l'accionariat, pilotat per Criteria Caixa, dispara la cotització de la companyia. Molt bé. Pel que fa a la fotografia de la portada d'avui de l'Ara, veiem una fotografia d'un museu, en concret el Manac, que es veu que recupera l'art genuï de Susanne Baladón. L'artista, amb una biografia apassionant i complicada, va ser model i després col·lega del grup de pintors de Montmartre que van revolucionar la pintura a principis del segle XX. L'exposició mostra la seva vinculació amb Catalunya. Molt bé. Doncs també notícia cultural aquí a la portada del diari Ara, amb uns quadres que, escolta'm, són molt macos, eh? No sabia jo... Sí, sí. No havia sentit a parlar de Susanne Baladón. Jo tampoc. I caram. Jo tampoc, jo tampoc. Però sembla una... Pots fer una visita al Menac, doncs. I tant, perquè sembla una exposició prou interessant. Sí, sí, sí, sí. Seguim amb més notícies d'avui de l'ara. Veiem que diu que el canvi climàtic ens fa més pobres, que un estudi publicat a Natur indica que la renda espanyola es reduirà almenys un 18% el 2050. Sí, també ho vaig llegir jo, això, eh? Que la crisi climàtica a Espanya l'empobreix un 18%. Que, Déu-n'hi-do. Sí, sí. Seguim. Per anar acabant ja amb la portada d'avui del diari Ara, veiem que Esquerra passa a l'ofensiva contra Puigdemont, que Mascolell presenta Aragonès en un acte a Barcelona. I també, per tant, que a portada de l'Ara, en tema esportiu, veiem que el Madrid elimina el siti de Guardiola en la loteria dels penals. Els blancs resisteixen la lleu de joc local bunkeritzats a l'àrea. I veiem una fotografia de Pep Guardiola tapant-se la cara, lamentant l'eliminació d'ahir. En els penals, sí, sí, una persona propera meva va dir que ni els he mirat, els penals. O sigui, estaven en el moment dels penals i va dir és que no... Clar, és que anar a penals és horrible. Clar, és que tu jugues tot en aquells minuts. Exacte. Vull dir, després del partit, no? Ostres. Doncs bé, la final serà... No, la final no, encara no. Crec que falten les semifinals. No són les semifinals, això, ja? O eren... Mirem el Carles, a veure què ens diu. No, encara falten les semifinals. Sí, crec que això eren els quarts de final, crec, Mariona. Bueno, van jugar ahir dimarts, ahir dimecres, i llavors jo diria que falten encara les semifinals, que el Barça ja està fora. Sí, sí, això segur. Sí, sí, l'Atlètic també està fora, i bueno, el Madrid sí que hi ha entrat, a les semis, perquè va guanyar ahir, doncs, al City. Per tant, doncs bé, partits de semi, i llavors ja passarem a la final. Però, bueno, que la il·lusió que podia tenir el Barça... No, no, està clar, el Barça segur. Es va desfer. Segur que no. Passem a la portada de La Vanguardia, que obre amb un tema de crisi mediambiental. Diu que l'economia espanyola serà la més afectada a Europa pel clima, que la renda per càpita el 2049 serà un 17,8% inferior per l'escalfament, segons l'Institut d'Impacte del Clima de Potsdam. En fotografia principal veiem a Rafa Nadal saludant, diu, trofeu Godó, adeu-siau Nadal. Malgrat que va perdre el partit i va quedar eliminat, la pista central del Rai al Club de Tenis Barcelona va ovacionar ahir Rafael Nadal com en les millors ocasions. El 12 vegades campió del Godó deia adeu a la seva llarga història d'amor amb el trofeu, que ja no disputarà més. Clar, va ser l'últim cop que Rafa Nadal va jugar, o sigui, que va jugar a Barcelona. Sí. I llavors, clar, per això tot l'estadi el va com ovacionar. Encara que perdés, el va ovacionar com de forma per dir-li adeu, no? Home, si heu guanyat 12 vegades aquest premi, vull dir, és normal que la gent l'acomiadi de manera gran. Sí, sí, doncs això, l'última vegada que el Club de Tenis, el Rai al, perdó, Rai al Club de Tenis Barcelona va jugar a Rafa Nadal a les instal·lacions al camp. Bé, què més diu l'avantguàrdia, Marina? L'avantguàrdia diu que el govern iranià es vanta de l'ataca a Israel davant la seva població, que proliferen els cartells sobre l'ofensiva amb drons més gran del món. També per l'avantguàrdia avui de que Bolanyos veta que se citi fiscals a la Comissió del Congrés pel Cascoldo, que el grup socialista ho havia validat a petició de Junts i de Bildu. En fotografia petita veiem una fotografia de la Via Laia Tana, que serà comissaria i lloc de memòria. D'acord. També parlant de la Champions, el Madrid supera el siti als penals. També parla d'una falta de provisió d'un fàrmac pel càncer a Espanya. I per tancar amb un tema de la sequera, veiem que els propietaris veuen inviable obrir les piscines. Molt bé. Doncs també notícia del tema de les piscines. Caldrà veure com queda aquí a Sant Just. Ahir li van preguntar a l'alcalde, però és que era una notícia tan recent que encara estava esperant i estava rebent diferents inputs i notícies, informacions per diferents vies, que tampoc va poder concretar res. Però cal veure ara com es fa aquest sens de refugis climàtics, tant a les piscines de comunitats veïnals, piscines que són potser més de clubs, de complex esportius... Bé, en fi. Caldrà veure com es fa aquest sens també, perquè és veritat que, a més, ahir alguns municipis de l'àrea de Barcelona, per exemple, deien que, clar, que la Generalitat havia fet aquest decret llei, d'aquesta regulació de les piscines, però, clar, que els municipis no es veien amb cor de poder assumir aquesta responsabilitat. El fet de controlar-ho. Clar, obrir una piscina significa vigilar que ningú prengui... O sigui, censar una piscina com a refugi climàtic significa que hi ha d'haver algú allà com a... ni que sigui socorrista, o que estigui vigilant, o que estigui com controles, no? Que tanqui, que... Clar, vull dir, jo que tinc la sort de poder tenir una piscina comunitària, per exemple, que haig d'obrir les portes a casa meva, saps? Sí. A que entri i surti allà com a refugi climàtic, qualsevol. És complicat, és complicat. Doncs no ho sé. Clar. Bé, Mariona, què més tenim? Això és tot... Això és tot per l'avantguàrdia, no? Això és tot per l'avantguàrdia, exacte. Molt bé. Doncs passem a la portada del periòdico, que obre amb la notícia que l'acció puja un 6% després d'aixecar-se la suspensió de cotització, diu que Abu Dhabi última entra a Naturgi amb l'aval de Criteria. Diu que el grup miratià TACA confirma que negocia amb els fons C-U-B-C i GIP l'adquisició de les seves participacions en l'empresa energètica espanyola. També portada del periòdico, diu aquí mirador de la Copa Amèrica. Diu que el DIC de Réser, al Port Olímpic, reobrirà el juliol després d'unes obres de remodelació i s'aventura com el millor lloc per veure la competició de vela. Després, altres notícies, també del periòdico. Diu aquí que la crisi climàtica empobrirà un 18% als espanyols el 2050, segons un estudi. Més notícies del periòdico. Diu aquí que el govern salvarà 2.000 milions dels comptes amb el vot de PSC i Comuns. També cas mediàtic, Rosa Peral. El reconeixement de l'Albert és oxigen per la meva innocència. Aquí aprofiten qualsevol... Ja, ja, eh? Qualsevol... Perquè, de fet, en teoria, les declaracions de l'Albert han sigut que era coautor de l'assassinat. Coautor. Per tant, vol dir que hi ha algú més. La Rosa Peral ha dit aquest ja... Ha dit que ho ha fet ell. Jo no soc l'altre. Sí, sí, sí. A més és graciós, eh? Perquè també va sortir l'advocat de l'Albert a TV3 dient que no. Que el que havia dit ell que ell... Que això no l'havia dit, no? Sí, que el seu client no li havia fet cap confessió. Exacte. Dius, mare meva, que es deu estar allò... Per dir-ho finament que anem tot en l'Albert. Investigació. També que el jutge Pedrat suspèsat d'assumir el cas de Tsunami. És un article d'Ernesto E. Kaiser en el diari El Periòdico. I després passem ara també a la portada del Punt Avui que obre amb una fotografia de les tres xamanelles de Sant Adrià del Besòs. Com sempre, el Punt Avui en portada dona protagonisme als municipis de Catalunya i avui li toca a Sant Adrià del Besòs que diu que aquest sector, el de les tres xamanelles, enfila l'inici de la seva transformació cap a centre de l'audiovisual català. Diu aquí un barri de cinema i una gran fotografia doncs d'una de les xamanelles. Bé, en teoria s'han de veure les tres però és tan gran el tema de les xamanelles que la foto només dona per una perspectiva així com com es diu això? Sanital? Ostres, no sé exactament crec que sí. Aquest punt de vista així com des de baix. Bé, a l'ojo de pez. O Sanital és des de dalt. És de dalt. Ai, no ho sé. Però bé, que es veu una columna bé i les altres se'ls veu només un trosset al costat. I altres notícies del punt avui doncs que això, Rafa Nadal s'acomiada del Godó eliminat en el segon partit. També de la Via Laiatana que serà un centre de memòria però la policia no en marxarà. també fan una entrevista amb el director del diari basc Gaza diu aquí el model del PNB està esgotat necessita un relleu. Per cert, vas escoltar Mariona la notícia del dirigent del PNB que el van atacar amb... Alguna cosa vaig veure, sí. El van atacar amb gas pimienta em sembla i va acabar va haver d'anar a l'hospital en fi tot un drama i després va l'última notícia del PNB aquí diu recel municipal els canvis en les piscines als ajuntaments doncs això el que comentàvem que veuen inviable l'ús públic de les instal·lacions privades de les veïnals. Mariona hem llegit les tres notícies perdó les notícies dels quatre diaris i t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt amb els bolletins i després a la una amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Exacte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, doncs que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Mara me va a ser costó un momento a fer riquití. Riquití i després escoltem la carta de la Palmira. Riquití, Riquití, Riquití, Riquití, Riquití, Riquití, Riquití. A partir de ahora ya no hay fotos, toque de aquí. que no hay no hay bona boda de la cien, de la cien, de la cien, de la cien, el Riquití. Fins que la mort te separa tots Riquití. Mare meva, se costa un moment de fer Riquití. Riquití, Riquití, Riquití, Riquití. Fins que la mort te separa el Riquití, Riquití, Riquití, Riquití. La tieta amb la gula es passeja buscant pastís i cada solter de la sala buscant amics que no hi ha bona boda sense el Riquití. De com quan de tu vas jo vengo d'allí. Riquití, Riquití, Riquití, sota em fa Riquití. A la pista de valles veuen passos malaïcs. un grupalava uðava tóra kieski. Fins que la mort te separa tot Riquití. Mare meva, se costa un moment de fer Riquití. Riquití, Riquití, Riquití. Fins que la mort te separa tot Riquití. Riquití, Riquití, Riquití. Mare meva, se costa un moment de fer Riquití. Riquití, Riquití, Riquití. Fins que la mort te separa tot Riquití. Riquití, Riquití, Riquití. Fins que l'amor tan s'apari Fins que l'amor tan s'apari Fins que l'amor tan s'apari Mà no m'a ser costumament d'aiguité Fins que l'amor tan s'apari Fins que l'amor tan s'apari Vinga, va, que ara ha arribat el moment de fer la carta d'actualitat amb la Palmira Badell, que ja la tinc aquí a l'estudi. Hola, Palmira, què tal? Bon dia. Bon dia a tothom. A veure, ens portes una nova carta, nou tema d'actualitat. I de què s'ara tractant-se de tu, Palmira? Amant de la literatura? Que s'acosta a Sant Jordi. Home, però descomptat. Havia d'haver alguna carta relacionada amb la diada, no? Sí, esclar que sí. Doncs vinga. I amb altres coses també, eh? Ah, sí? Ah, d'acord. Sí, sí. Perquè, mira, el passat dijous, sortint d'aquí, vaig anar a la plaça Malaret per assistir als actes que es celebraven. Quan arribo, per sorpresa meva, una veu al micro parlava castellà. Què està passant? Em vaig preguntar. La veu portava el compàs de somba. Esclar, vaig pensar, això del somba no té res de català. Però com que estic a la defensa, em vaig posar en guàrdia. En acabar, de seguida, i després es va inaugurar una plaça, una placa, una placa, perdó, per recordar que en aquella pista va ser on van començar les portes, en just. Un encert, eh? Però tornant a la defensa de la llengua. Cal que estem alerta, que no és només el castellà, també ens envaeix l'anglès. Els que corren fan footing, o running. El mòbil, hi tenim el Galaxy Store, Google, Play Store, i té música, YouTube, Chrome, Twitter. Pel Visum, la CaixaBank 9. WhatsApp, Drive, Instagram, Telegram, Jitsimit, Gmail, Hotmail, LinkedIn, etc. I no s'acaba aquí, eh? Si passes pel carrer Bonavista, allà on pinten ungles, pinten nails. Allà on venen fruita, es diu Servi Fruit. Si vas buscant, trobaràs el lloc Anti-Aix. Vull dir-me Servis, i paro perquè no em vull fer pesada. Sí que us recomano que cal estar alerta perquè ens foten per tots costats. Però ara ve Sant Jordi, i ho hem de celebrar amb alegria. Hem d'anar als actes literaris, que és el que toca, i recordeu també, és el dia dels enamorats, que no poden faltar les roses i els llibres. El passat dijous, l'acte d'homenatge a la Karen Blixen va ser una meravella. Dissabte, el Llibreter, va portant Jaume a l'horda. Dimarts, el Club de Lectura amb l'assistència de Cristina García Molina, autora dels Irredems. Avui, presentació a divers semblant de Pau Vidal. Demà, repartiment dels premis de prosa i poesia. Dissabte, al darrer del mercat, lectures organitzats pel Club Literari de l'Ateneu. I també presentació dels 8.000 estels de l'Ània. I diumenge, Diada de Sant Jordi. I tot, tot en català. Està bé, oi? Doncs aprofitem-ho, que no passa cada dia. Doncs sí, reivindicació del català, no? El que no entenc és per què hi havia a les... S'estava fent zumba, dius? Sí, zumba, jo què sé, una cosa d'aquestes que sí. Jo diria que era zumba. Bueno, que estaven allà cantant amb... Sí, bueno, hi havia molta gent i molta alegria. Bueno, bueno, bueno. Però sí que és veritat que, clar, home, tot el que es fa per Sant Jordi té sentit aquí que es faci en català, clar. Jo crec que té sentit tot, sigui Sant Jordi o sigui Sant... No, sí, sí, però vull dir que encara més que sigui Sant Jordi. Esclar, perquè és el patró. Sí, sí. Tu, normalment, per mirar, què fas per Sant Jordi? Jo, per Sant Jordi... Parlo del dia 23, eh, exacte? Normalment. Normalment no vaig a Barcelona. No vas a Barcelona, eh? Ja t'has tret aquesta... No, no. Per què? Perquè ja ho celebro aquí. Ah, molt bé. Sí. No et cal anar, no?, a Barcelona llavors? No et cal. No et dic que potser hi aniré aquest any. Ah, bueno. Però de moment no tinc pensat fer-ho. Però sí que també m'agrada passejar-me perquè sempre hi ha algun ambient que sí que el llibre té, que sí que hi ha alguna paradeta que posen la canalla de flors. Sí, també. Jo, qualsevol excusa és bona per sortir al carrer. I el dia 21, o sigui, quan ho celebrem aquí a Can Ginastà, normalment què fas? Vens aquí? Jo estic a la parada d'Òmnium, estic a la parada del centre d'estudis, quina més... Bueno... Bueno, Déu-n'hi-do. Aquest any surten els partits. Bueno, cada any surten els partits. Sí, sí, cada any estan, eh? Imagina't aquest any. Sí, sí, sí, sí. No hi poden pas faltar. No, no. Jo, si jo me n'és... Sí. No hi serien, eh? No hi serien. Jo crec que tampoc... I mira que jo soc d'un partit, eh? Sí. Però per Sant Jordi no toca. Jo crec que tampoc els posaria, eh, els partits per Sant Jordi. Perquè quina... Però a Barcelona també hi són, eh? Els veus. Vull dir... No sé molt bé quin... I més aquest any, això mateix, que estan en pre. Clar, clar, en pre. Bueno, l'any passat també estaven en pre-campanya per les municipals. Sí, també és veritat. Sí, sí, sí. O sigui, i encara amb més força. Sempre, sempre estan en pre-campanya. Alguna o altra els hi toca. Alguna o altra... Sempre estan en pre-campanya. Sí, sí, això sí. Sí, sí. I respecte al que has dit de... Escolta, molt bon accent anglès del que has dit de les aplicacions, quan has fet el recital. Doncs no en tinc ni idea. No en tinc ni idea, diu. Hi vaig anar una temporada amb l'Alina. Vaig anar amb l'Alina, jo. Ah, bueno. I ella reia molt perquè em deia que tenia un anglès molt sant justent. Tu? Sí. Perquè deia good morning. Oh, tia. Després ja vaig aprendre a dir morning. Perquè no acaben de posar la llengua a la paladar. Ja. Sí. Home, jo crec que et faries entendre, eh? Si te n'anessis a algun lloc així de parla anglesa. Mira, vaig anar a Nova York. Sí. I em vaig preparar unes quantes frases. Ah, mira, veus? Això sí que és anar preparat a un viatge. Sí, però quan em contestaven no sabia què m'havien dit. No em servia de res. De fet, no cal, ella. No? Bueno. Hi ha els hispanos. Sí. A tot arreu. Dependents. Sí. Al servicio. Hi ha els hispanos. Ja, sí. I et parlen en castellà. A Nova York sí que és veritat que el ser una ciutat tan... No necessites, eh? Sí, sí. Perquè jo vaig fer un que servia menjar. Vam anar a una casa de... en part menjar. Sí. Que pagaves a pes. Ah, sí? Sí. Hòstia. Em va semblar molt just. Perquè el meu marit menjava el doble i triple que jo. Sí, sí, sí. Em va semblar molt just que jo pagués menys. Bueno, clar. Sí. Clar, realment. Aquella... La noia que estava allà cobrant va fer un esternut. I jo, educada. Sí. Bless you. Ah, molt bé. I se'm va quedar mirant. Què diu aquesta? Bueno, més a saber, no ho sé. Potser no està acostumada que l'hi diguin. No. No ho sé. I va quedar allò parada. Una altra cosa que he trobat a faltar per mirar quan has dit els actes és que el diumenge hi ha un concert, també, el dia 21, al claustre de les escoles. Ah, sí. Hi ha un concert, el d'Íntims, el del projecte Íntims. He agafat tot el literari. Ah, el literari, val. Bueno, però m'està molt bé que ho diguis. Perquè és poètic musical. Ah, ja, ja. És un concert... La fumador. Sí. Sí, ja ho he vist, ja. Sí, sí, sí. Però vaig agafar tot el que es tractava de llibre. Sí, sí. Bueno, molt bé. Doncs escolta, ens esperen una bona diada, eh? Sí, sí, sí. Home, mira, posats a fer, també sortiran al Correfoc, no? Bé? També, el dia 20, el dia 20, el dissabte a la nit, a les 9, surt des de la plaça Verdaguer. Sí, sí, sí, molt bé. Fantàstic. Jo no hi soc a tot arreu, però... A vegades no s'hi pot ser, eh, tampoc, quan mira. No. A tot arreu és difícil arribar-hi. Però el diumenge, que faci bon dia. Sí, sí, sí, el Carles ja ens ha dit que sí. Que sí, oi? Que no plourà aquell dia i... Saps què passa? Que si fa bon dia acabem torrats, també, eh? També. Sí, sí, sí, aquesta és l'altra, eh? Vull dir, o et cau una pluja, me'n recordo, no fa massa, un parell d'anys, així, que va caure una pluja en uns moments, o sigui... Va, una patacada. Sí, sí, sí, sí. Va ser una patacada i vam quedar xops. Sí, sí, sí, sí. I em dius, ostres... Bé, doncs, Palmira, moltíssimes gràcies amb aquesta carta titulada S'acosta a Sant Jordi. T'hem escoltat una mica la veu aquí a Raides Bern. Ara, dijous que ve, a veure, potser podrem parlar de com ha anat. De com ha anat, clar, de fer una valoració, no? Perquè em penso que hi ha canvis de situació, eh? Aquí és a... Sí, perquè és que l'any passat estàvem molt atapeïts. A barrotes. A barrotes. Sí. I és lògic que hagin fet un pensament. Clar, perquè... I a veure, a veure, a veure... Que només que es posin a ballar les sardanes ja t'ocupen mitja plaça, o sigui, mitja... Sí, és clar. I no pots ni entrar ni sortir, i és que allà hi ha un embut. Les escoles, les llibreries, les floristeries, associacions, les AMPAs, les AFAS, els partits, tothom per allà al mig, i acabes agobiant-te i no fas res. Sí, sí, era agobiant. L'any passat va ser agobiant. Sí, sí, sí. És veritat. A més, que coincidia, clar, molta gent va anar perquè coincidia. Sí, ara recordo, l'any passat signava llibres jo. Ah, sí, signava amb el de la Xita. Sí. Clar. Sí, sí, va ser molt xulo. Doncs, doncs, el que et deia, que sí, que està bé que ho hagin reorganitzat. Ja en parlarem, llavors. Clar, perquè, esclar, les coses quan es canvien s'han de criticar. La gent som així. Ara ja veurem si ho trobem bé o ho trobem molt bé. Bé, els canvis d'entrada sempre provoquen aquesta mena de rebut. Sí, sí, sí. Una mica... Doncs, fins dijous que ve. Molt bé, Valmira. Bon Sant Jordi. Igualment. Que vagi bé. Adéu. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imergint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Ara mateix, pràcticament a les 10 i 50, parlem amb en Carles Rius per fer la previsió del temps. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? A veure, hem dit amb la Palmira que segurament diumenge no plouria. Serà així, no? Segurament no plourà, sí, sí. Anem bé, anem bé, anem bé. Ja feu la previsió sense mi, però sí. No, no, no, no ha de ploure. Ni dissabte, ni diumenge, ni tampoc divendres. Ahir al vespre ens van caure algunes gotes. No han comptabilitzat. Misèria i companyia, eh? Sí. No, és aquesta... Aquestes nubulades que creixen són fruit de l'aire fred que tenim a sobre, que es desenvolupen. Sí que a prop del litoral es veu bastant més fosc. Quan tirem més endins es veia fosc, però no tant. I res, aquestes gotetes per fer una miqueta bonic. També aquella na Barcelona, però vaja, molt poca cosa. Ara mirarem si hi ha constància d'alguna precipitació una mica destacada, perquè estic parlant de poca cosa, però sempre parlo des del punt de vista Sant Just. De Sant Just, clar, clar. Clar, clar, o sigui, no he mirat avui les xifres que hi ha a... Però es mira ràpid, això. Les xifres que hi ha al Servei Meteorològic de Catalunya, que tothom les pot consultar. I, bueno, sí que hi ha precipitacions, però més cap al Vallès Oriental, cap a la selva, també cap a zones del Ripollès, entre 6... Però aquí a prop de Sant Just, a l'Observatori Fabra, mira, 2,4. Bueno. 2,4. O sigui, no està mal. Tot suma. A Sant Just res, eh? Sant Just res de res. O sigui, que amb tan poca distància... Jo estava al carrer i em van caure tres gotes, però ja et dic, tres gotes. Potser Barcelona va caure una miqueta més, eh? O sigui, tampoc no vaig estar mirant el radar, perquè hi havia un partit molt interessant que després va fer Llufa, que ens va fer la gracieta, com sempre. Sí. Però, bueno, el temps ve marcat ara per un temps bastant estable. Tenim aquest aire fred en alçada, això provoca que les temperatures es quedin curtes. Ahir, una miqueta més curtes, es ve en quedar amb 18. Avui ens quedarem amb 16 o 17, tan sols. O sigui, avui és el dia que les temperatures queden una miqueta més baixes. I a partir d'avui, doncs, la temperatura començarà a pujar. No als nivells del cap de setmana passat, però pujarà una miqueta. O sigui, hem tocat fons entre dimecres i avui dijous. I divendres i el cap de setmana són tres dies on les temperatures, doncs, les màximes, seran una miqueta més agradables. Però, vaja, ens movem molt poc al mercúri. O sigui, que el que visquem avui o visquem demà, més o menys, serà el mateix que viurem dissabte i diumenge. I com tindrem l'estat del cel? Doncs bé, avui encara continuarem amb aquesta variabilitat. Hi ha alguns núvols que, a mesura que arriba el migdia, doncs, es fan una mica més gruixuts. Semblen amenaçadors, no acaba passant res. O les quatre gotes d'ahir i poca cosa més. Durant la nit i la matinada d'avui es netejarà el cel i demà tindrem un dia esplèndid. Un dia, mira, amb aquest cel blau que veiem ara, doncs, demà el tindrem. Avui veiem que el sol ara està fent res sol, segur que hi ha algun núvol més a prop del litoral. Però demà serà un dia esplèndid on el sol dominarà. Aquesta nit, com que quedarà més serena, avui hem tingut una mínima d'11, probablement baixant cap als 9 o als 10, eh? Aquesta propera nit farà més fresqueta. I al matí, que ja... És lògic, perquè la gent es fixa en el que vol i si té una miqueta de calor al migdia, doncs, ja es despulla completament. Continuem veient avui amb una temperatura de 11 graus a les 8 del matí, gent amb pantalons curts, xancletes i màniga curta. Agosarats, una mica, eh? Una mica agosarats, perquè 11 graus fa un mes enrere anaven a Manorac. Però, com que al migdia, doncs, hi ha gent que té molts fogots, doncs, probablement, si en tenen la molèstia de la calor, doncs, és normal que et vagin vestits així. Els nois, els joves d'ara és igual, perquè com que tots van amb xanda, els poden treure i posar, però abans era més complicat, perquè quan triaves una peça, doncs, quan jo era jove, com que anaves taxant, se la reta i tal, doncs ja menjaves els taxants tot el dia. Exactament, apringar una mica. Llavors, demà divendres, el que dèiem, sol amb una temperatura màxima que puja a un palet, si avui fem 16-17, demà 18-19, i al cap de setmana serà una miqueta més variable, dissabte amb alguns núvols, diumenge amb alguns núvolets més, però sempre amb el sol com a protagonista, però, bueno, ja ens va bé que hi hagi una mica de núvol per frenar el sol, sobretot amb les activitats a l'aire lliure que tenim, i pel que fa a les temperatures, doncs, entre els 18 i els 19. Tant dissabte com diumenge seran valors bastant agradables i jugarem amb aquesta situació de temps, doncs, estable, potser amb alguna precipitació a l'interior, molt poca cosa. I aquesta calma que es manté durant el cap de setmana sembla ser, i tots els mapes ho estan indicant, i també s'està fent el pronòstic, i també es van molts peus de plom, perquè estem parlant d'un dimarts 23 d'abril, que és Sant Jordi, però els mapes cada cop... Pinta malament, no? Sí, pinta bastant magre, i és que hi ha una bossa d'aire fred que està viatjant de Centra Europa cap a nosaltres, que ja està afectant Centra Europa, ja hem vist alguna padregada, hi havia una situació molt curiosa en una ciutat d'Àustria, que aquest cap de setmana també, o sigui, vam passar, vam patir, com nosaltres, amb una calorada important per sobre dels 20 graus a Àustria, que també, en aquesta època, no és massa normal, i ahir estava nevant, perquè veieu el contrast de que al cap de setmana tenien temperatures per sobre dels 22-23 graus i dimecres estava nevant, o sigui que aquesta bossa d'aire fred és molt punyetera, si se'ns tira a sobre serà problemàtica, ho diem ja en el sentit pagès, perquè pot provocar glaçades a l'interior, les temperatures tiren avall, si les nits són serenes serà complicat, i haurem d'anar seguint aquesta situació que canviaria radicalment el temps entre dilluns, dimarts i dimecres, això ens portaria a una baixada de temperatures un altre cop, o sigui que aquell pronòstic que fèiem de mitjana la segona quinzena d'abril, entre la baixada d'ahir i d'avui, la baixada que hi ha prevista per la setmana que ve, o sigui, sí que es mostrarà potser en mitjana, una mica per sota, perquè la setmana que ve tornarem amb valors de 14-15 graus i mínimes de 16 i 18 a Sant Jus, o sigui que qui hagi canviat l'armari, qui hagi decidit que les xancletes és el calçat únic de per vida durant tot l'estiu, doncs potser la setmana que ve pateix una miqueta. I pel que fa a precipitació tenim esperança. No és que sigui molt gran, però hi ha una mica d'esperança. Sí que a les capçaleres dels rius pot ploure amb més intensitat, perquè és allà on es formen les tempestes normalment, i a Prepirineu hi haurà precipitació, però a Sant Jus, de moment, ho veiem una cosa molt feble, molt dèbil. Sant Jordi, a Sant Jus, sí que podrem tenir alguna nubulada, pot caure algun ruixat a Barcelona igual, però ho haurem d'anar seguint. Realment és molt interessant, perquè ens trobarem en una situació que el sol ja escalfa i aquesta entrada d'aire fred en alçada fa que la inestabilitat sigui present a molts punts i que sigui realment important. Empadregades, és punyetera. Quan arriba aire fred en aquestes èpoques de l'any, s'ha d'anar seguint. O sigui, ho seguirem, i aviam si arriba aquest canvi entre dilluns i dimarts, i no fa mal a Pagès, que només els hi falta això als pobres. Ja, caram. Preus baixos, manifestacions, no tenen diners, els hi foten l'aigua... I ara pedregada. I ara pedregada. O sigui, la guida de Pagès realment és molt complicada. Sí, sí. Doncs anirem parlant d'aquesta situació. De moment, a partir d'aquestes temps, d'aquestes temperatures, i aviam si al cap de setmana, doncs respecte aquest pronòstic. Demà ho acabarem de confirmar. A veure, demà ho confirmem a la mateixa hora aquí a la Rambla. Que vagi bé, Carles. Gràcies. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Dono gràcies als meus papers, fer una flauta, em van comprar. Amb 15 anys vam fer una banda, però mai no ens va funcionar. Els anys van anar passant, els amics van anar tirant. No ens escoltaven i el Tato, però ho seguíem intentant. I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem a entrades. No sé com he acabat aquí. I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem a entrades. No sé com he acabat aquí. i ara tinc un grup de pop. Pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop , pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, pop, Tenia un grup de pop que li agrada als teus pares. Tenia un grup amb els col·leus. Amb quatre assaixos, setmanals, i plivitò em feien pena. Però ens era igual, ens era igual, i ara tenim 200 temes. Un disc d'art penjat per aquí. Hem fet el pop el nostre emblema. Molt avançat quan no era crema, però ara sí. Ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem entrades. No sé com he acabat aquí. I ara tinc un grup de pop. Po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po. Tinc un grup de pop. Po, po, po, po, po, po, po, po, po, po, po. Tinc un grup de pop que li agrada als teus pares. Aquesta melo ja em sonava d'una cançó del 2005. Em diuen que ell ja tocava que sortís un altre cit. Un altre cit. Un altre cit. Un altre cit. Un altre hit. I ara tinc un grup de pop que li agrada als tus pares. Cantem cançons d'amor, d'històries inventades. Tenia un grup de rock, no veníem a entrar-hi. No sé com he acabat aquí. Ara tinc un grup de pop. Un grup de pop. I ara tinc un grup de pop que diran els tus pares. No sé com he acabat aquí. No sé com he acabat aquí. No sé com he acabat aquí. No sé com he acabat aquí. I ara tinc un grup de pop que li agrada als tus pares. Dono gràcies als meus papers. Fé una flauta, em van comprar. Tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla. Ei, espera! Tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pot seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res! El candidat de Bildu a les eleccions basques, Pello Chandiano, ha demanat perdó després de l'entrevista on va evitar definir-te com a banda terrorista i la va qualificar de grup armat. En declaracions aquest matí a Ràdio Euskadi, Pello Chandiano ha apostat per avançar cap a la reconciliació de forma discreta i lamenta que hi hagi, diu, determinats interessos que volen treure el debat sobre cada vegada que hi ha unes eleccions. Yo observo intereses de otro tipo y nosotros no vamos a participar de ello. Nos negamos a participar porque eso no es un ejercicio edificante y eso no está dirigido precisamente a la reparación de las víctimas ni a la construcción de la convivencia. Y dicho eso, quiero terminar diciendo una cosa. Si con esas palabras yo pude herir la sensibilidad de las víctimas de ETA, pido perdón desde aquí. Pero Chandiano Bildu va ser en el passat agent del dolor, ha dit, però ara ha defensat que forma part de la reconciliació. En aquest sentit ha alegat, per exemple, que a les seves llistes hi ha persones que van estar amenaçades per ETA. Més notícies a la Riera. Detinguts dos suposats espies russos a Alemanya en una operació coordinada per la Fiscalia. Se'ls acusa de preparar des de fa mitjany actes de sabotatge amb explosius. L'objectiu seria minar el suport militar i logístic que el govern alemany està donant a Ucraïna Berlín Oriol Serra. Bon dia. La Fiscalia General d'Alemanya ha confirmat la detenció de dos presumptes espies russos ahir al matí a Bayreuth, al nord de Baviera. Es tracta de dos homes amb doble nacionalitat, Alemanya i Russa, de 39 i 37 anys, que haurien estat recollint informació al voltant de la base nord-americana de Grafenbeuer, també a Baviera. Des d'allà, l'exèrcit dels Estats Units forma soldats ucrainesos en la utilització dels tanks nord-americans, Abrams. Entre d'altres objectius dels espies, hi hauria centres d'ajuda a Ucraïna a Alemanya i vies de transport de material militar a Alemanyes. La intel·ligència d'aquest país ja coneixia un dels dos espies perquè entre el 2014 i el 2016 va formar part d'una milícia separatista prorussa pertanyent a l'autoproclamada República Popular de Donetsk a l'est d'Ucraïna. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín. I a la plana de Lleida es va recuperant de mica en mica el servei de telefonia, internet, però les Garrigues continuen sense connexió. La causa de la veria és un incendi intencionat en una instal·lació de telefònica als afores de la capital del Segrià. Aquest matí la companyia presentarà denúncia als Mossos. Lleida, Estela Bussoms. Bon dia. Segons fonts de Telefònica, la situació s'hauria de normalitzar del tot en les pròximes hores. Al Pla d'Urgell i la Segarra, la majoria de municipis ja tenen connexió, però les Garrigues segueixen sense servei. És el cas de Juneda, on la incidència està afectant sobre tot el consultori. Antoni Villas és l'alcalde. El consultori, que tothom hi trucava i d'això, no es pot fer res. Ni podem enviar anàlisis, ni podem trucar la gent. No hi ha manera. Els telèfons no ens van i l'internet tampoc. Cal veure si es podrà determinar qui com i per què va originar el foc a les instal·lacions de fibra òptica. No es descarta que l'origen sigui un acte vandàlic o estigui vinculat amb un possible robatori. Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida. Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida. I avui, que és el dia de la llengua als mitjans de 3CAT, aprofitem per dir-vos que, segons la plataforma ejusticia.cat, on els jutjats a Catalunya desatenen més del 80% de les peticions de documentació en català. Unes 376.000 l'any 2021. Esports, Marcos García. El Madrid i el Bayern de Munic jugaran la segona semifinal de la Lliga de Campions de Futbol. Ahir el Madrid va superar el Manchester City als panels, després d'empatar a un el partit de tornada i també la pròrroga. Per la seva banda, el Bayern va eliminar l'Arsenal guanyant-lo per un gol a zero. César Sotogrado, del Col·legi de la Rioja, serà l'àrbitre encarregat de dirigir el pròxim diumenge el Clàssic de la Lliga de Primera Divisió, que disputaran el Bernabéu, el Madrid i el Barça. Per la seva banda, el murcià Sánchez Martínez serà el responsable del Bar. Avui es decidiran les semifinals de l'Europa League, que sortiran d'aquests partits. West Camp, Bayer Leverkusen, Atalanta, Liverpool, Roma, Milan i Olímpic de Marsella, Benfica. El Barcelona Open de tenis. Avui s'han de jugar els partits a vuitens de final. Destaca la presència, entre d'altres, de Sissipas, de Minyor i Casper Ruth. I en hockey patins, aquesta tarda, comença la fase final de la Copa Femenina a Vilafranca del Penedès, amb la disputa dels dos primers partits als quarts de final. Quijón Manlleu a les 6 i Vilassana Corunya a dos quarts de nou. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. Del 18 al 22 d'abril, el Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat presenta una nova edició de La Mostra, centrada en el cinema llatinoamericà. Aquest festival ofereix un ric assortiment de 12 pel·lícules procedents de nou països diferents, submergint els espectadors en les realitats diverses i sovint complexes de l'Amèrica llatina. La inauguració tindrà lloc el dijous 18 amb la projecció de El Eco, un film mexicà de la directora Tatiana Hueso. La pel·lícula és en exploració profundament emotiva de la vida rural a Mèxic, destacant per la seva sensibilitat i rigor narratiu. A més de les projeccions, el festival també acollirà tres cinefòrums significatius, proporcionant una plataforma per a discussions profundes sobre temes tractats a les pel·lícules. Els cinefòrums inclouran la presència dels directors i alguns dels protagonistes, com Miquel Carrillo amb Llu de Todos, Ivan Guarnizo amb De l'Otro Lado i Marc Gabaldà amb Sangre Derramada, cada un explorant diferents facetes de les tensions socials i polítiques que viu l'Amèrica llatina. L'entrada és lliure per a tothom, amb sessions planificades des del dijous 18 fins al dilluns 22 d'abril. Per a més informació es pot consultar a la pàgina web de la mostra. La Taneu de Sant Jus ofereix un espectacle familiar amb el nom El Príncep Granota, el pròxim diumenge 21 d'abril a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. És un espectacle a càrrec de la companyia Animamundi Teatre, coneguda per la seva habilitat amb les tècniques de titelles i ombres xineses. El Príncep Granota és una obra que combina la narrativa visual de les ombres xineses amb un taller interactiu. La primera part del conte utilitza dibuixos fets amb sorra per explorar el cicle de l'aigua, mentre que la segona part submergeix els petits espectadors en la rica vida d'un riu i els seus voltants. A través de l'aventura de la Granota Llarga Pota, els infants aprendran sobre l'acceptació i la valoració personal. L'entrada per l'esdeveniment té un cost de 5 euros d'entrada general i és gratuït per als socis i sòcies de la Taneu i els seus fills i filles. El pròxim 24 d'abril, el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just d'Esvern presenta una conferència impartida per Xavier Mercet, reconegut expert en estratègia i innovació empresarial. L'esdeveniment tindrà lloc a l'hotel City Park Sant Just a les 9 del matí, oferint una oportunitat per a empresaris locals i emprenedors d'aprendre sobre les noves tendències en management. Xavier Mercet, professor de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i assessor de més de 500 empreses, liderarà la ponència centrada en la importància de la innovació i el lideratge en el context empresarial actual. La conferència, titulada Management del segle XXI, abordarà els reptes que les empreses han de superar per ser competitius en un món en constant canvi, destacant la necessitat de crear un entorn de treball que promogui la innovació i un lideratge servicial. Les inscripcions estan obertes a través d'un formulari que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i l'entrada té un horari previst des de les 9 del matí fins a les 11 i 10 del matí. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet horari de les 12. Fins ara. Ràdio d'Esvern d'Esvern d'Esvern d'Esvern d'Esvern No tengo miedo de no entrar en tu barito VIP Entre vosotros vos podéis mentir pero no a mí Esto es por mí desde el día que nací no lo elegí No tengo ninguna intención de parecerme a ti Tiran claveres mientras me paseo por Madrid Lanzo besitos a los que no duele verme aquí No tengas miedo a una revolución Pisando fuerte y otro el calor No me digas cómo hablar ni qué palabras usar Ya verás cómo me dirán No quieras que pierda el control ni harás que baje la voz Las chicas malas desafinan Las chicas malas, las, las chicas malas Las chicas malas, las, las chicas malas De gritar que no tengo miedo, nunca me caí en mi verdad Me decían que era un sueño imposible de lograr De las lágrimas y rabia que un día yo sentí Pa' poner en mi medalla lloradita y a seguir Critican y van de fans Voy a darles de qué hablar Voy a sonar como me dé la gana Siete con cinco días a la semana No me digas cómo hablar ni qué palabras usar Ya verás cómo me dirán No quieras que pierda el control ni harás que baje la voz Las chicas malas desafinan No me digas cómo hablar ni qué palabras usar Ya verás cómo me dirán No quieras que pierda el control ni harás que baje la voz Las chicas malas desafinan No me digas cómo hablar ni qué palabras usar Ya verás cómo me miran No quieras que pierda el control ni harás que baje la voz Las chicas malas desafinan No me digas cómo hablar ni qué palabras usar Ya verás cómo me dirán No quieras que pierda el control ni harás que baje la voz Las chicas malas desafinan Las chicas malas, las, las chicas malas Desafinan Vinga, comencem ara la segona hora de la Rambla al magazín matinal de Ràdio d'Esvern i ho fem amb l'entrevista del dia Avui parlem via telefònica amb en Manel Algezires que és gerent de la Federació Catalana d'Esports per a les persones amb discapacitat intel·lectual a CEL perquè el 2 de maig Sant Just celebrarà la Jornada Escolar d'Esport Unificat a les instal·lacions del complex La Bonaigua amb la participació d'una cinquantena d'alumnes de Sant Just incluent i joves amb discapacitat intel·lectual Saludem el nostre convidat, molt bon dia Manel Molt bon dia Parlem una mica d'aquesta jornada de l'esport unificat a Sant Just Quants anys fa més o menys que es celebra? Doncs jo diria que aquesta és la segona vegada que ho fem aquí a Sant Just Sí que és cert que una jornada similar s'ha fet per altres indrets de Catalunya Però bé, des d'aquí, des de Sant Just s'ha cregut oportú repetir tot l'èxit de l'anterior edició És una jornada, per tant, que només es fa aquí a Sant Just o que també té lloc en altres municipis? No, en principi aquesta es fa únicament a Sant Just i estem esperant que altres consistoris estiguin interessats en fer-la L'objectiu d'aquest esdeveniment, Manel, és la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit esportiu o mitjançant la pràctica esportiva? Bé, realment es tracta d'una matinal on alumnes d'escoles ordinàries, en aquest cas a l'Institut d'Ensenyança Secundària, l'IES de Sant Just juntament amb alumnes d'un centre d'educació especial que serà el centre pilot a Esprocedat Sant Just d'aquí doncs es trobaran, compartiran un espai amb un únic objectiu que seria sobretot afavorir la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual però jo sempre dic el mateix, aquí aprenem tots aprenen els alumnes amb discapacitat i els que no la tenen i els professionals també, perquè sempre estem aprenent Quina relació té aquesta jornada, Manel amb els Special Olympics, no? De la que Sant Just em sembla que va ser el 2017 quan va ser ciutat acollidora dels Special Olympics quin vincle hi ha? Bé, els Special Olympics no deixen de ser com la cirereta del pastís o sigui, no serveix de res fer esport un dia puntual no serveix de res anar a una cursa un dia si no entrenes perquè l'únic que faràs és tenir agulletes i poder lesionar-te i nosaltres el que volem és amb els nostres alumnes d'educació especial, doncs, que practiquin esport de forma continuada Aquesta jornada el que fa és donar peu a que ells vegin que l'esport és divertit que no pateixes, que no... Pensa que les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a estar al marge, no? És una mica com quan jo era petit que jo era dels baixets i quan em tocava jugar a bàsquet doncs no m'escollien, no? Allò que t'escollien els equips les persones amb discapacitat intel·lectual estan acostumades a això, a que no són tan bons per dir-ho així i que per tant no els agrada fer esport perquè es senten una mica com... no sé com dir-te, amb situació desfavorable A partir d'aquí què fem? Doncs els proposem fer activitats esportives això implica que ells poden veure del que són capaços i aquí fan com la llavor per continuar fent esport continuar entrenant Aleshores, aquest seria el primer punt després comencem a fer a la federació diferents competicions que poden ser locals, campionats territorials, competicions territorials campionats de Catalunya per arribar a final fins als Jocs Especial Olimpícs que com bé dius, aquí van fer un territori especial magnífic Molt bé Hi haurà alumnat, com hem dit, del centre pilot que són joves entre 16 i 20 anys també de l'Institut de Sant Jús de segon cicle de l'ESO i del batxillerat Ha estat iniciativa d'aquests centres a participar-hi? Doncs la veritat és que sí Van ser aquests dos centres, com et deia a l'inici després de l'èxit de l'any passat van dir, escolta'm, volem repetir l'experiència vam quedar molt contents i tant des de l'IA Sant Jús com des del centre pilot van dir, escolta'm, hem de tornar a fer-ho perquè la cosa va anar molt bé guanyem molts valors tot el que és, per exemple, saber què és l'esport pensa que no només treballem activitats esportives també en fem una estació, per dir-ho així d'habits saludables on parlem de com s'ha de menjar de què s'ha de menjar de si s'ha de beure aigua o no s'ha de beure aigua de quantes hores és recomanable dormir de si hem d'estar o no davant de les pantalles del televisor, del mòbil o de videojocs i aquests sabits saludables doncs van bé per tots, per tothom i davant d'aquest èxit les escoles van ser les iniciadores d'aquesta petició de fer una segona edició de la jornada d'esport unificat perquè, a més a més del centre pilot hi ha algun altre centre d'educació especial que potser també hi hagi participat aquí de Sant Just o sempre ha estat el centre pilot? No, aquí en principi només ha estat el centre pilot de Sant Just sí que, com et deia, doncs amb altres poblacions hi ha hagut altres entitats a Barcelona hi ha hagut el centre a Fins Montserrat a Terrassa al Crespinell vull dir, hi ha diferents centres nosaltres a la Federació tenim 135 entitats per tot Catalunya i ens han demanat, doncs en moltes ocasions fer aquests tipus d'activitats sobretot també quan s'apropen uns especials quan s'apropen uns jocs especial olímpics doncs recordo ara que vam fer a Granollers la darrera edició doncs que escoles de la població i centres educatius de la població ens demanàvem que van anéssim a fer jornades explicant una mica què és l'esport adaptat què és l'esport que organitzem Aquest any els especial olímpics quan cauen? Quan es fan? No, els especial olímpics s'organitzen cada 4 anys s'organitzen cada 4 anys s'havien d'haver organitzat el 22 la pandèmia va fer que s'haurien d'haver organitzat el 23 la previsió és fer-lo el 2026 I parlant una mica de la jornada que hi haurà aquí a Sant Jusàl el 2 de maig la metodologia una mica perquè ens fem una idea de com és aquesta estoneta del matí des del matí fins a les dues al migdia més o menys com és? Bé, només arriba el que es fa és obsequiar amb una samarreta perquè tots estiguem iguals tant esportistes amb o sense discapacitat els situem hem creat 4 estacions esportives en aquest cas d'envol de hockey de futbol i de bàsquet i després aquesta cinquena estació que et deia d'habits saludables aleshores fem 5 grups pensa que en aquests grups hi ha part d'organitzadors que són alumnes del centre pilot però també de l'institut vull dir a nivell d'organitzadors estan barrejats i el mateix passa a nivell de participació són pràcticament són 120 alumnes els que vindran ostres 120 sí, sí hem tingut un èxit de participació perquè la gent no volíem deixar gent fora i al final hem crescut estem a prop del centenar de l'institut i uns 25 del centre pilot sí, sí o sigui que som a prop de 120 doncs mira calcules entre 5 doncs 24 persones a cada estació que cada 15 minuts aproximadament anirà enrutant amb una aturadeta de 2-3 minuts perquè si han de prendre l'aigua i per tornar-se a situar tampoc pots fer allò que sigui intensiu a tope però bueno la idea va per aquí tenim un avantatge aquest any nosaltres sempre volem que tinguin els esportistes amb discapacitat d'intellectual entretenir els seus referents i hem aconseguit per exemple que aquest any a l'estació de futbol tingui el Joan Capdalila és el jugador de l'Espanyoli i campió del món un dels que va formar la selecció en aquell moment o el Xavi Crespo que també és exjugador de bàsquet internacional de la selecció del Barça de la Penya i per exemple també tenim el capità de l'equip de hockey d'aquí de Sant Just que també formarà part d'aquests esportistes d'elit per dir-ho així també tenim un entrenador de l'Horta d'envol vull dir el que volem és això a part d'un tècnic de la federació que farà que coordinem això i el que potser fem és la sorpresa que això no ho saben els esportistes que potser el que fem és el Xavi posar-lo a jugar a futbol el Xavi de bàsquet posar-lo a jugar a futbol o el Joan posar-lo a jugar a bàsquet i amb la qual cosa es trobaran en situació desfavorable com es poden trobar les persones amb discapacitat i això a veure com reaccionen perquè clar demostrar les seves habilitats d'un esport que porten tota la vida entrenant és una cosa però començar amb una altra que no han fet mai doncs potser potser una mica frappant a veure què passa clar perquè la valoració que en fa la federació de la jornada anterior pel que veig llavors és molt positiva en aquell cas no sé si va venir en Grimau també com a esportista d'elit sí sí sí va venir el Sergi Grimau que en aquest moment és el president d'Especial Olimpí de Catalunya en aquest cas ara ho fem directament des de la federació i bueno sí sí la sessió anterior va ser un èxit d'aquí que tant l'Ajuntament com els dos centres educatius hagin demanat la repetició quins aprenentatges també fan si és que fan aprenentatge o inclús donen alguna per exemple entre cometes lliçó als alumnes que bueno els esportistes que tenen discapacitat intel·lectual jo crec no és ben bé una competició no deixa de ser una pràctica esportiva però jo crec que el que més ensenyen les persones amb discapacitat és que l'important és jugar és participar no és guanyar l'alumnat l'alumnat de l'IES en aquest cas l'IES Sant Just veurà que les persones amb discapacitat intel·lectual estan contentes facin el que facin que valoren l'esforç per sobre de l'èxit esportiu per dir-ho així jo crec que això està molt bé ara que acabem de veure partits com els que vam tenir dimarts i mecres amb aquests equips que patien perquè no guanyaven però ahir per exemple Guardiola va dir que no podia demanar més als seus jugadors i que havia estat un bon exemple del que vol fer jo crec que les persones amb discapacitat estan demostrant això a veure el lema dels jocs el lema d'Especialímpics és vull guanyar però si no ho intento si no ho aconsegueixo deixeu-me ser valent amb l'intent això vol dir que com a mínim deixa'm demostrat el que soc capaç si després guanyo o no guanyo tampoc és tan important tampoc és tan important és més secundari exacte Manel volem conèixer una mica més també la Federació Catalana d'Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual ens pots donar quatre dades encara que siguin aproximades de quants esportistes per exemple hi ha federats sí doncs la federació com a tal anomenada com a federació neix el 1997 però pensa que des del 1971 que l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual es comença a organitzar a Catalunya mitjançant la unió d'alguns centres de treball d'algunes escoles que volien fer esport després es comparteix amb associació que es diria Associació Catalana Esport i Lleure que és per això AFEI el cognomen aquest que tenim de fer perquè aquest acrònim doncs és molt reconegut dins de l'esport i del tercer sector ara mateix tenim com et deia 135 entitats estem a prop de 3.600 esportistes que practiquen esport amb nosaltres amb la federació estem fent 17 esports diferents és una bogeria avui mateix per exemple ara em trobo a punt d'arribar estic ja a Gabà on fem una jornada escolar d'atletisme per a escoles d'educació especial vull dir anem fent competicions de forma continuada anem fent lligues tant escolars com absolutes anem fent Campions de Catalunya d'atletisme com et deia de natació de ciclisme d'envol futbol sala bàsquet tenis taula band i coses com més estranyes per dir-ho així o esports més minoritaris millor dit com l'esquí de fons o l'esquí alpí o la vela o gimnàstica artística o gimnàstica esportiva Manel tots els esports es poden adaptar tots els esports estan adaptats com s'aconsegueix tenir una regulació no? perquè suposo que alguns esports han d'estar bueno adaptats sí, sí, sí tots els esports una de les coses que treballem la federació ha portat des del principi la filosofia d'especialímpics vam ser els creadors i els promotors del moviment especialment aquí a Catalunya estan adaptades segons el nivell de joc per dir-ho d'alguna forma el nivell esportiu de cada esportista per dir-ho es posa un exemple fàcil si per exemple amb natació ja els que més neden poden fer 100 metres papallona o 50 esquena sí doncs resulta que després es trobaran 25 metres crol o lliures els que tenen no tant nivell però per sota d'aquests nosaltres hi ha una prova que es diu 25 metres sense estil que vol dir que aquelles persones que no fan un estil perfecte i que per tant a l'hora de competir els jutges els descalificarien doncs poden apuntar-se aquesta prova de forma que aquí neden el seu estil no tan perfecte i podrien nedar però fins i tot tenim una que és 25 metres amb aparell de flotació per aquells esportistes que les seves dificultats no li permeten nedar sense aquest aparell de flotació que poden estar entrenant però no arribaran però com nosaltres el que pretenem és que practiquin esport de forma continuada i ells ja van a la piscina i tenen les dificultats que tenen i per tant poden fer la pràctica esportiva aquí nosaltres el que fem és el mateix vull dir hi ha una cursa on alumnes perdó esportistes d'una edat similar els dividim per edat també per sexe perquè si no sempre guanyarien les dones i i per nivell de prova per la marca que fan i aleshores muntem la sèrie i fins i tot si tenen moltes dificultats o estan en un nivell molt inicial d'aprenentatge fem una prova que és 15 metres flotació ai perdó caminar en lloc d'anar a la piscina gran els posem a la piscina d'aprenentatge i fem una cursa allà on caminen per la piscina o sigui nosaltres el ser deixem o sigui la competició ha de ser l'excusa perquè practiquin esport el que no pot ser és que quan estiguin al centre o estiguin al club només hi vagin a participar els que tinguin més nivell perquè això si no implicaria que la resta de persones que és un percentatge molt alt doncs no podrien no podrien anar a la competició i per tant perdien aquest gossanillo d'anar a pràctica esportiva i això ens passa fins i tot amb esports col·lectius per exemple en futbol hi haurà equips més bons equips més dolents i després pels que no tenen nivell com per jugar amb equip creem unes proves hi ha una competició de proves no sé com dir-te com si fos a la NBA que fan el triple el mate i no sé què nosaltres creem una bateria de proves en aquest cas de passe de dribbling de control i tenen una puntuació i aleshores també van al seu campionat de Catalunya de futbol o al seu campionat de Catalunya de futbol un joc amb un equip i ells fan aquesta bateria de proves i això amb tot i cadascun dels 17 esports que fem uau Déu-n'hi-do 17 esports mare meva queden aspectes pendents encara amb el tema de la regulació de la pràctica de l'esport per a persones amb discapacitat intel·lectual queden aspectes pendents nosaltres estem treballant molt el tema que siguin com un equip com una secció més de qualsevol grup esportiu que això ho estem aconseguint doncs que no sé com dir-te que l'Horta tingui un equip de futbol que el té o a l'Europa que té un equip de futbol també però que sigui ja l'infantil l'alabí i després el que nosaltres diem la secció especial i el resultat és molt bo perquè aquells equips que ho estan fent és l'equip és l'equip que està més content l'equip que està més afavorit la gent està encantada i això és el que estem treballant incloure les persones amb discapacitat intel·lectual dins d'un club ordinari que necessiten un professional especialitzat en escola adaptat nosaltres podem ajudar però jo crec que aquest és el camí i ja per anar acabant també per federar-se les persones amb alguna discapacitat intel·lectual han de jugar en algun club en algun equip han de formar part d'alguna escola o entitat hi ha les dues opcions poden fer-ho a través del seu centre o del seu club però també tenim el que qualsevol federació té que és la llicència d'esportista independent aleshores l'únic que ha de fer és dirigir-se a la federació i allà l'orientaran o li diran cap a on quin esport pot ser el podem encaminar perquè formi part d'algun equip dels que ja hi ha i si no nosaltres tenim les nostres escoles esportives on poden practicar esport i fins i tot competir sense problemes no cal estar dins d'un club i alguna data curiosa hi ha algun esportista federat que vagi o que hagi anat algun cop en alguns jocs paralímpics sí sí en tenim en tenim han anat sí sí en tenim en tenim han anat formant part de bàsquet han anat a l'atletisme amb natació sí sí molt bé és el que et deia de la piràmide que tenim doncs hi ha una base molt àmplia d'esportistes però després hi ha els que destaquen de forma important ara el maig crec que és m'equivoco crec que és el maig la selecció catalana tant de masculina com femenina de l'atletisme de natació de futbol i de bàsquet anirà als campionats d'Espanya de seleccions on esperem tenir molt d'èxit aquí sí que participen els bons és jocs paralímpics la filosofia és una altra sí aquí sí que vas com qualsevol olimpiada o qualsevol jocs paralímpics vas per marques d'anar amb la gent d'elit l'avantatge és que nosaltres també treballem amb filosofia especial olímpics i podem crear per exemple els nostres jocs especial on participar tot el que vol molt bé doncs Manel moltíssimes gràcies per atendre'ns a trucar d'aquí a Ràdio d'Esvern aquesta estoneta desitgem que la jornada escolar de l'esport unificat el 2 de maig aquí a la Bona Aigua Sant Just vagi meravellosament bé que segur que ho serà i res endavant doncs amb aquesta filosofia i transmetent aquests valors des de la Federació Catalana doncs moltes gràcies per donar-nos ressò a la feina que sentem perfecte una abraçada i que vagi bé molt bé gràcies adeu a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser a la feina que va a ser El llum s'han apallat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics, tots alhora, agrupats en un únic crit, que demani un desig, que demani un desig, i tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc. Aquesta és la cançó de Manel, titulada Aniversari. I és una cançó molt apropiada per al dia d'avui, perquè el nostre col·laborador, que tinc aquí ja a l'estudi, l'arbre, l'arbre agulló, arbre colibri de la pau, avui és el seu aniversari, avui fa 75 anys, i a més a més dona nom a la secció que porta 75 anys d'història viscuda. el saludem. Hola, arbre, bon dia, felicitats! D'acord, gràcies, moltes gràcies. Des d'aquí a Ràdio d'Esvern, li desitgem que acabi de passar molt bon dia i aquest feliç aniversari, perquè, escolta'm, són també molts anys col·laborant aquí a l'emissora pública de Sant Jus. Pot ser que 22 o 23. 22 anys, hosti tu, arbre, Déu-n'hi-do. Escolta'm, deus tenir aquí ja part de l'ADN als estudis de Ràdio d'Esvern. Sí, sí. Bé, doncs, el que dèiem. Aquesta temporada estem fent aquest espai sobre història, història viscuda, sobretot història contemporània, Catalunya, Espanya, el món, i ja ens anem ubicant a la dècada dels 80, entrada a la dècada dels 80, no? Sí, que en un detall que es reflexiona, sí, no sé quadriculat, i junta un gran bloc que abarca ja des d'això dels anys 80 fins a l'actualitat. Pràcticament, sí, sí, sí. Des de la caiguda del mur de Berlín, diguem-ne, li titula, i continua l'espiral de la violència. La caiguda del mur de Berlín, que va ser el... 1989. 1989. Va estindre el goig de... a l'estiu d'agost, això va ser el novembre, poder anar allí, la meva filla de 3 anys, vam anar, que anàvem cap al Cabo Nord, i en cotxe, i vam passar per Berlín dos o tres dies, i vam passar 24 hores que teníem el permís a la part de l'est. Però al mur ja s'havia... No, no, no, era l'agost. Ara l'agost, d'acord, clar. Era l'últim estiu que encara estava al mur. D'acord. veure la sensació, veure tal... L'ambient deuria estar com molt caldejant, no? L'ambient estava podrit. Podrit, molt bé. I això que nosaltres veníem del PSUC, de l'esquerra, però estava molt clar. Sí. Estava molt clar que jo estava... No tenia futur. No tenia... Per sort, no tenia futur. I per desgràcia encara continua en Corea del Nord. Sí. Per desgràcia encara continua, per més fort. i el Vietnam s'està convertint també en una espècie de capitalisme salvatge com la Xina. Sí. En un estat central. Vinga, doncs... Això és un preàmbul, eh? Un preàmbul, sí, sí. Un preàmbul. jo voldria... El preàmbul ens serveix a dir perquè li parla del títol del mur de Berlín. El que sí que voldria és reflexionar, perquè no tenim molt temps, sobre l'espiral de la violència. Quan va caure el mur pensàvem que la desmilitarització, la cursa d'armaments i en tres és atòmic, m'invaria i aniria baixant. Sí. doncs ve que es trobem que s'accelera a nivell d'estats contínuament. I és molt llarg, però ara això requeriria dues hores de conferència i moltes preguntes del públic. I aquí ho he de fer en deu minuts. Posa el cas d'Afganistan. Sí. En Afganistan van estar els anglesos molts anys allí, la capital era com a Occident, però el camp no, i surt el sectarisme i ven els Afganistan, els talibans, i com creixen una mica, van els russos per ajudar també, que també van anar de port dels anglesos i ho tenien com una part del seu bloc i el seu exèrcit també per contra els talibans, que en aquest cas van ser ajudats per als Estats Units. Vale. Va a una comunitat internacional, tot això en procés de 40 anys, eh? Sí, sí, en un procés llarg. I entre ells, militars espanyols, o militars espanyols nostres que van a una funció de tal, a nord-americans, diners a pales, a puntes i tal, i quatre arrapats, que eren menys que l'exèrcit fantasma que van crear. I pagaven religiosament. Un exèrcit que pagaven religiosament i s'envolsaven i feien corrupció. I de cop i volta aquests arrapats, que eren 20.000 o 30.000 en les muntanyes, entren a la capital i després de tant armament, cursa d'armament i tants imperis, continua l'edat mitjana en Afganistan, en els talibans. o sigui, és solució la cursa d'armaments. Doncs, segons el que ens expliques, està vist que no. Està vist que no. I veiem el tema. Salto i me'n vaig a Colòmbia. A Colòmbia, eh? Colòmbia. Heroica guerrilla contra el capital més brutal que deixa en la misèria el 80% de la població. No solament en Colòmbia, eh? Estic parlant d'exemples clars per posar-los d'exemple. Doncs, Marulanda, Tirofijo, 30 anys de guerrilla. Per sostindre la guerrilla, que eren ja més de 10.000 però d'un termís del bosc, per poder mantenir, doncs, es dediquen a negociar la venda de coca i es dediquen a raptar persones civils. Ostres! Com a... Forma de finançament. Com a ostatges, no? Sí, forma de finançament. I forma d'això de poder comprar-me, de poder menjar ells perquè han de estar finançats, comprar-me, comprar-me tal i qui guanya? Els mercants de l'armament mundial. Sense cap escrupula. Són els que guanyen. Li venen a uns i li venen als altres. La militarització. En Afganistan, qui ha guanyat els 40 anys? Els fabricants d'armes i la justificació que fan que n'hi hagui en armament. Que n'hi hagui en armament i que hi hagui en exercicis. Hem passat per Afganistan, hem passat per les guerrilles a Colòmbia... Sí, i podem seguir en Síria, destrossada, destrossada, totalment arrasada, també, en guerrilles molt potents allí construint ciutats en la subterrània per poder resistir. Ciutats subterrània? Que queia... Què vol dir això de ciutats subterrània? La resistència dels sírios encara continuen en algun tros. De la resistència més civil que provenia de la universitat, Síria estava molt adelantada, era com un país d'Occident, diguem, cultural i tal, arrasat. Irak, tots coneixem que Espanya es va aliar, també Irak, a l'era del PP sobretot. A base d'una mentida enorme, armes de distorsió massiva fals, perquè a més les armes que tenien eren armes que li ha venut als Estats Units, o la UR, o la Rússia, i ahir van fer la gran, la gran lió. Però això també és el Líbano, és la guerrilla en Colòmbia, les guerrilles que actualment passen al Llément, encara continuen. la guerra d'Ucrània, la guerra d'Ucrània, que ja fa... Sí, sí, que ja fa dos anys, dos anys, eh? I jo ja vaig dir que resistir, sí, però no violenta, resistència no violenta. I ara ja estan veient perquè al Donbass porten quatre o sis anys. El Donbass era una zona que en teoria està en Ucrània, perquè les nacions, no oblidem que les nacions són construccions culturals del temps, no han existit. No, no polítiques, no, per dir-ho així? No, no, no naturals, no naturals. No naturals. Són construccions polítiques, exactament, no naturals, que fan la línia on volen. Sí, allà... I, per tant, el Donbass, en el 70 i el 80% de la població i va haver votacions, eren prorussos. Sí. I l'exèrcit de més dretar, la brigada i tipot, total i boc d'Ucrània, sí, van anar a ajudar a... contra el 80% d'aquests que eren prorussos. I van tindre la guerra del Donbass. Sí. que va a ocupar com un 20% del que és total d'Ucrània. Total és que ahí estan en merda i ara s'hi donen compte que contra la potència que és Rússia no poden. i ens col·loquen un xantatge brutal d'anar fins i tot a la guerra nuclear. Ostres. A mi no m'agrada fer de Pepito Grillo que vindrà la guerra, però ahí ho tenim i ho parlen ells, els de la OTAN. hem d'ajudar que volen implicar-se que tenen tal però a l'altra banda s'espanten a l'altra tal així estan. Estan absolutament perduts després d'haver mobilitzat tota la població després que no s'esmorts oficials perquè la guerra el primer que porta és la mentida. La mentida grossa. Totalment. I vet a saber la quantitat de tal. Jo vaig exposar i ho vaig enviar a un periòdic català Progre un article que li diuen no, no, s'ha de fer resistència però no violenta. I posava un exemple. Igual com en Catalunya es va fer la gran això donada de mans La cadena humana aquesta per l'ONZO. I dues voltes més més d'un milió manifestant doncs allí que surten a tot el llarg del carrer que deixen entrar els russos i dient els que no es volen que faran resistència i després practiquen la resistència civil que vol dir boicot vol dir no participació veja resistència no armada manifestacions i tal i desprestigiar d'una vegada les inversions militars i la milícia o els de la cursa d'armament ni en broma el negoci és el negoci a créixer i qui ha guanyat en aquest negoci està guanyant els de les companyies d'armament brutal brutal i tenen tanta capacitat i tenen tants experts en analitzar com tapar la veu a persones com jo que arriben a tindre controlat fins i tot l'ara a Catalunya no surt res que no els interessa que passi del tema i propostes alternatives i que les expliqui clarament a la població aquí per sort no no arriba no aquí no vindrà però en la mateixa revista del poble n'he publicat una que a l'espiral de la violència l'he enviat i tampoc l'han publicat l'excusa que tenen moltes coses jo penso i no ho sé no ho sé perquè després veus l'ara per exemple hi ha 7 o 8 autors cada dia escrivint a favor que més diners per a Ucrània i cada dia Thompson no sé què professor emèrit no sé què catedràtica no sé què tot cada dia i no tenen una simple carteta per dir que són demòcrates i creure la democràcia per escriure-li a un pacifista en un model de carta al director que mira que es publiquen coses secundàries i carta al director en aquella disjuntiva brutal continuem continuem anys i anys i i i solament la força de la societat civil ha de poder canviar aquella situació home sense dubtar amb tot el que està amb l'escalada no? que sembla que hi ha a nivell bèl·lic en el pròxim orient sí si Gaza que m'he deixat no no sé és que n'hi ha tants Gaza amb Israel Israel hi ha tants del tema vull anar a explicar el principal tu pregunta no no que clar que realment jo crec que sí que hi ha una part de la població que se'n dona compte i n'hi ha a les xarxes socials també molts grups en contra d'alarmament per sort les xarxes socials encara són molt indisciplinades però la majoria són coses per mi secundàries o tal però es pot es pot agafar com aquí la ràdio pot agafar temes d'aquells però no te creus que si això es fes mal aquests tècnics que tenen de dels grans que tenen el control de tenen el control de les companyies d'armes tenen el control de tots els periòdics en inversió han pagat en accions i hi ha una cosa que veten clarament després també és interessant en tot el tema d'aquestes guerres també hi ha molts drets que es vulneren per exemple el dret de la informació parlant de periodisme el dret de la comunicació jo l'altre dia vaig anar a una conferència que feia una corresponsal de TV3 que la Txell Feixes no sé si et sona el nom val sí sí la Roser Castellir veïna del Gualden està amargadeta la Roser Oliver dius sí és veïna del Gualden és veïna del Gualden sí amiga íntima de la Pepa la meva companya coneguda i tal i està amargadeta de les pressions l'altre dia l'hi van home l'altre dia va sortir per la televisió va ser protagonista l'hi van l'hi van l'hi van la van empentar oh i tant estava retransmetent una manifestació dels ortodoxos on era sí era en Israel però a alguna cosa a Israel sí a Israel bé i estava fent un directe i se li va apropar un ortodox trencant la barrera aquesta d'espai interpersonal acustant-se molt amb ella sí i no sé si la va arribar a amenaçar o bé es va haver de tallar va empentar i tal sí sí una cosa brutal ella està li veu si mira els artificis en la cara està amargadeta com estem tots per la situació aquesta i la població jo estic espantat perquè en la rèpiga d'Iraq va haver manifestacions de 300.000 persones i no era tan perillosa la situació però ara que es propone una guerra nuclear sabeu el que vol dir una guerra nuclear no vull fer espantador 800 milions de morts directes l'economia l'aigua la terra contaminada la resta que queden no sobreviviria vol dir això i estan jugant en això sí sí guerra nuclear per no fer la voluntia de dir no anem a pactar que es quede un 20% del territori que és on aquest que el 80% eren prorussos i l'altre 80% d'Ucrània entra a l'OTAN queda protegit i establim per reconstruir el país aquesta és l'alternativa negociada quan es negocia però no volen ni sentir parlar l'OTAN de moment algú ho solta el fan callar l'altre dia l'altre dia era trending topic a les xarxes socials la frase de tercera guerra mundial o sigui que exactament estem en lamentablement a mi no m'agrada fer jo per sort estem parlant de 75 de història viscuda m'agafo el poeta Pablo Neruda confesso que he viscut traduït al català confesso que he vivido i m'espanta davant dels crios quan es veig tan movents i tan feliços i petits i tal i davant de vosaltres en general de tal de veure la situació jo encara he pogut viure tant de bo sortim al carrer omplim com a l'època d'Ira dient que no volen guerra i ara aquí han multiplicat els pressupostos de parlament brutal aquí més negoci aquí et refereixes a Espanya l'estat espanyol sí en tota Europa però en Espanya també 10.000 milions d'euros barbaritats i ja per acabar Arbre què et sembla a tu la proposta perquè alguns països europeus han fet de tornar a fer el servei militar perquè clar és altre tema però estan mesurant que fer-li això quan tindrien que anar homes i dones com és Israel Israel fan la mili de 18 a 21 aquí vas trobar una objectura de consciència que havia estat sis mesos a la presó Israel per ser un ciutadans diu que és demòcrata i en certa manera ho és bastant i aquesta noia era jueu havia estat sis mesos a la presó era objectura de jueu imagineu els crios per les mares els pares i tal que us traiguen el fill o la filla els diu itàlc per l'Emili imagineu tenen por encara el record encara està ahir i sembla que si fessin això brutal podrien tindre una contestació com la van tenir en els objectors històrics molt bé doncs escolta Marbre et sembla si deixem l'espai en aquest punt sí només anuncio que el dia 8 de maig parlarem del procés no per intervenir en la demanar el vot però sí per dir l'opinió que per això serveixen també les campanyes electorals per aclarir i ho faré des del punt de vista de 75 anys d'història i el punt de vista total i el juny crec que seria interessant que tu després de totes aquestes coses fes preguntes i tant em sembla molt bé que seria el 20 de juny això seria molt bé doncs escolta Marbre ens ho anotem 8 de maig i també el juny les altres dues sessions que queden d'aquesta temporada de la secció 75 anys d'història viscuda i a més a més ja ho podrem dir amb propietat perquè tindràs oficialment ja el 75 ja sí ja sí llavors sí que seran 75 anys i història viscuda sí, sí ja s'ha pensat en tema vale vinga Arbre que vagi bé una abraçada gràcies a vosaltres adeu no no no no no no Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La informació genètica dels seus pares. El comitè s'assuma així a la reivindicació dels afectats que aquest dissabte presentaran a Barcelona l'Associació de filles i fills de donants. La primera de tot Espanya. Demanen tenir accés a aquestes dades genètiques per construir la seva identitat i també per motius de salut. Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, directora de la Fundació Grífols i de la Càtedra de Bioètica de la Universitat de Vic, es mostra a favor d'eliminar aquest anonimat. Són declaracions a Catalunya Informació. perquè entenem que, com tota normativa que entra nova, el que no pot és perjudicar aquells que han fet en aquest cas acte de donació amb unes regles del joc que eren les establertes en aquell moment. I no els podem dir ara ho canviem i per tant vosaltres vau donar amb anonimat, però ara revelem aquest anonimat, per tant deixeu de ser anònims i donarem la informació als donants. De fet, la majoria de països que han fet aquest canvi legislatiu l'han fet sense efectes de retroactivitat. Comissions Obreres reclama que l'acord amb el govern espanyol i la patronal per la reducció de la jornada laboral es tanqui aquest estiu perquè es pugui activar l'any que ve. Barcelona, Pilar Garcia. Hola, bon dia. Segons el secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordó, el govern espanyol s'ha de posar les piles perquè l'acord es pugui tancar els pròxims mesos i la reducció de la jornada laboral es pugui activar a l'inici de l'any que ve. Tiene todo su sentido que la nueva jornada laboral empezara a operar a l'inicio de un año natural. ¿Por qué? Porque la jornada laboral está regulada por los convenios colectivos. La idea no es que el 38 horas y media, 37 horas, empiecen el 1 de julio, no va de esto. Pero sí que acabemos la negociación, entre otras cosas, para dar certidumbres a los negociadores de los convenios colectivos y a las propias empresas. Pilar Garcia, Catalunya Ràdio Barcelona. El candidat del PNB a les eleccions basques, Imanol Pradales, ha carregat contra el seu rival de Bildu, Pello Chandiano, malgrat que aquest ha demanat per todo després de l'entrevista en què va evitar qualificar ETA de banda terrorista. En declaracions a la cadena SER, Pradales ha criticat que l'esquerra vertical no sigui més contundent. Yo creo que ni ETA es un ciclo político ni es una trayectoria de 60 años. Fue un error, fue un horror, fue un drama para Euskadi y para este país y fue terrorismo. tiene que aprender a utilizar y a definir las palabras que están perfectamente descritas en la Real Academia de la Lengua. El fotoperiodista palestí Mohamed Salem ha capturat la imatge que ha guanyat el World Press Photo 2024. En aquesta foto s'hi ve una dona, Ines Abumamar, de 36 anys, vestida amb un vestit llarg blau i un vel que li cobreix el cap, que abraça el cos de la seva neboda de 5 anys que està embolicada en un sudari blanc. la imatge que no ensenya la cara de cap de les dues persones. Es va fer el dipòsit de cadàver d'un hospital de Can Llunis a Gaza després d'un bombardeig israelià. I atenció a notícia d'última hora. El govern renuncia a dur aigua en vaixell fins a Barcelona i compra una desalinizadora flotant que instal·larà al port de la ciutat quan centri en emergència dos de sequera. Ho acaba de decidir la comissió interdepartamental de sequera, que també ha decidit aquest matí comprar 12 desalinizadores mòbils que s'instal·laran aquest mateix estiu a la Costa Brava i que serviran per cobrir un 35% de la demanda de 13 municipis turístics, entre els quals Roses, Cadaqués, Empuria Brava o Llençà. L'operació la pagaran entre l'Agència Catalana de l'Aigua, que hi ha posat 5 milions d'euros, i el Consorci d'Aigües de la Costa Brava. La desalinizadora flotant, que s'instal·larà al port, aportarà 40.000 metres cúbics diaris d'aigua a la xarxa de l'àrea metropolitana de Barcelona. És l'equivalent al 6% del consum total en aquesta zona. Per tant, insistim, és una informació d'última hora que l'acaba de decidir la Comissió Interdepartamental de Saquera, que canvia l'aposta fins ara per portar aigua amb vaixell al port de Barcelona per aquestes desalinizadores portàtils. Esports, Marcos García. Les semifinals de la Champions masculina de futbol enfrontaran el Madrid contra el Bayern de Múnich i el PSG contra el Borussia Dortmund. El Madrid i el Bayern de Múnich s'hi van classificar, i la nit els blancs van superar el Manchester City als penals, després d'empatar a un al partit de tornada i també la pròrroga. Per la seva banda, el Bayern mai imposar-se per un gol a 0 a l'Arsenal. L'àrbitre de la Rioja, César Sotogrado, serà l'encarregat de dirigir el Madrid-Barça. Partit de diumenge a la Lliga, el Clàssic. El vell de la Roja es xiularà al Girona-Cadis. Avui es decidiran les semifinals de l'Europa League. Els enfrontaments de tornada als quarts són aquests. West Ham, Bayer Leverkusen, Atalanta-Liverpool, Roma-Milan i Olímpic de Marsella-Banfica. El Barcelona Open de tenis acull avui partits de vuit anys de final. Destaca la presència de Sisi Paz, de Minyor i Kasper Rut. I en hockey patins, aquesta tarda, comença la fase final de la Copa Femenina a Vilafranca del Penedès amb la disputa dels dos primers partits de quarts de final. i els quarts de final són aquests, Gijón, Manlleu a la 6 i Vilasana, Coruña a dos quarts de nou. I avui, que és el Dia Mundial de la Llengua, el Dia de la Llengua, els mitjans de 3CAT, aprofitem per dir-vos que Musca és la cantant amb més del 50% de les 6 lletres en català, que té més oients mensuals a Spotify. Són més de 700.000. Les segueixen Detallets, Zo, Julieta i Ocas, gràcies. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. Del 18 al 22 d'abril, el Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat presenta una nova edició de la mostra, centrada en el cinema llatino-americà. Aquest festival ofereix un ric assortiment de 12 pel·lícules procedents de 9 països diferents, submergint els espectadors en les realitats diverses i sovint complexes de l'Amèrica llatina. La inauguració tindrà lloc el dijous 18 amb la projecció de El Eco, un film mexicà de la directora Tatiana Hueso. La pel·lícula és una exploració profundament emotiva de la vida rural a Mèxic, destacant per la seva sensibilitat i rigor narratiu. A més de les projeccions, el festival també acollirà tres cinefòrums significatius, proporcionant una plataforma per a discussions profundes sobre temes destacats en la pel·lícula. Els cinefòrums inclouran la presència dels directors i alguns dels protagonistes, com Miquel Carrillo amb Luz de Todos, Ivan Guarnito de De L'Otrolado i Marc Galvaldà amb Sangre Derramada, cada un explorant diferents facetes de les tensions socials i polítiques que viu l'Amèrica llatina. L'entrada és lliure per a tothom, amb sessions planificades des del dijous 18 fins al dilluns 22 d'abril, i per a més informació es pot consultar a la pàgina web de la mostra. La Taneu de Sant Jus ofereix un espectacle familiar amb el nom El Príncep Granota, el pròxim diumenge 21 d'abril a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. És un espectacle a càrrec de la companyia Anima Mundi Teatre, reconeguda per la seva habilitat amb les tècniques de titilles i ombres xineses. El Príncep Granota és una obra que combina la narrativa visual de les ombres xineses amb un taller interactiu. La primera part del conte utilitza dibuixos fets amb sorra per explorar el cicle de l'aigua, mentre que la segona part submergeix els petits espectadors en la rica vida d'un riu i els seus voltants. A través de l'aventura de la Granota Llarga Pota, els infants aprendran sobre l'acceptació i la valoració personal. L'entrada per l'esdeveniment té un cost de 5 euros d'entrada general i gratuït per a socis i sòcies de la Taneu i els seus fills i filles. El pròxim 24 d'abril, el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Just organitza una conferència impartida per Xavier Marcet, reconegut expert en estratègia i innovació empresarial. L'esdeveniment tindrà lloc a l'hotel City Park Sant Just a les 9 del matí, oferint una oportunitat per empresaris locals i emprenedors d'aprendre sobre les noves tendències en management. Xavier Marcet, professor de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i assessor de més de 500 empreses, liderarà la ponència centrada en la importància de la innovació i el lideratge en el context empresarial actual. La conferència, titulada Management del segle XXI, abordarà els reptes que les empreses han de superar per ser competitius en un món en constant canvi, destacant la necessitat de crear un entorn de treball que promogui la innovació i un lideratge servicial. Les inscripcions estan obertes a través d'un formulari que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i l'entrada té un horari previst des de les 9 del matí fins a les 11 i 10 del matí. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la una. Fins ara. Fins ara. Bona nit Bona nit Años pendiente de que salga bien Loco por tener algo que me dé Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara comencem l'espai just el que no saps amb en Marçal Ferret que torna a venir aquí a Ràdio d'Esvern amb la biografia d'un nou personatge Molt bona, Sant Jus, què tal? Com anem? Em posaré vermell. Ja sembla com si fóssim divendres Em posaré vermell i la gent em veurà Ah, no, espera que és clar, és ràdio no em poden veure. No, encara no No, encara no, ja arribarem Doncs avui parlem d'un personatge bastant curiós Bastant curiós. Sí, té una de les històries més completes i més trepidants de les que hem vist fins a dia d'avui De fet, ara venia pensant des de casa meva, venia caminant i estava pensant intento sempre fer que els personatges d'una setmana a l'altra no tinguin relació allò de distants en el temps, de diferents llocs etc. I anava pensant de camí quines coses en comú tenen el mossèn Ballarín i el personatge d'avui Doncs mira, els dos veuen gran part de la seva fama a la literatura o part de la seva fama a la literatura tot i que el d'avui no és escriptor però ja ho entendràs Van néixer als anys 20 del segle XX Van morir als anys 10 del segle XXI Hosti, però altres coses, no? Van ser militars tots dos A més a més, els dos els encantava fumar Monte Cristo Per tant, res en comú com podem veure Però bé, bé, bé, serà un personatge molt interessant, ja veureu Parlarem d'un actor que ha interpretat una gran quantitat de papers en el món del cinema i que va tenir una vida bastant, bastant, bastant moguda És d'aquelles persones de les que crec que puc dir que gairebé tothom amb qui puguis parlar et dirà que ha vist alguna pel·lícula seva Això sens dubte A veure si jo anem a veure Sí, seguríssim Potser per nom no sabreu qui és però a mesura que en parlem l'acabareu de reconèixer Sense donar-hi més voltes ens endinsarem a la biografia d'un home molt gran en tots els aspectes ja que em deia més de metre 90 Endavant amb la vida de ser Christopher Frank Carandini Lee Christopher Lee així és com el coneixeran i com li direm va néixer el 27 de maig de 1922 a Valgràvia, Londres fei del tinent coronel Geoffrey Trollop Lee del 60è reial cos de rifles del rei que és reial i del rei però bueno És del rei, no? Sí, clar és del rei però també és royal per tant, ja em sembla bé i la seva dona la comtessa que no és un postre una comtessa ei, el xiste dolent la vieneta d'avui en dia doncs la comtessa bé, doncs la comtessa Estelle Marie de soltera Carandini di Cersano els pares de Lee es van separar quan ell tenia 4 anys i es van acabar de divorciar dos anys més tard van marxar amb la mare a viure a Suïssa però aviat van tornar a ser a Londres on Lee va assistir a l'escola privada de Wagner a Queensgate i la seva mare es va casar amb Harcourt George Sancroix Rose convençudíssim que aquest tio era molt pobre molt pobre amb aquest nom seguríssim home, es diu Harcourt George Sancroix Rose no, ha de ser milionari ah, sí, per cert era banquer ah, bueno, clar sí petit detall petit detall era banquer sí, clar a més a més també era oncle Diane Fleming el creador el creador de James Bond què et sembla? home, te n'hi do molt ben posicionat per ara Christopher Lee està ben posicionat en el món de fet una nit fins i tot gràcies a tots aquests contactes el nostre Christopher va ser presentat al príncep Yusupov i al gran duc Dmitri Pavlovich als assassins de Rasputin ah sí, sí per si algú no l'ubica Rasputin era aquell monjo tàret que hi havia amb els últims sars de Rússia doncs aquest aquests tius van ser els que se'ls van carregar i Christopher Lee els va conèixer és curiós que anys més tard Christopher Lee interpretés en una pel·lícula a Rasputin el propi Rasputin sí, curiosament coincidències de la vida sí, de fet una altra coincidència amb mossèn Ballerín ell era monjo i Christopher Lee va fer de monjo va fer de monjo veus? sí, a les cavalles de la seva vida estudiantil durant un període de vacances va decidir visitar sa germana a la Riviera Francesa on estava de vacances amb uns amics tot i així per prendre's un calma primer es va aturar a París on es va quedar amb el periodista Webb Miller un amic del marit de la seva mare allà va presenciar l'execució a la guillotina d'Eugent Weidman l'última execució pública realitzada a França hòstia, o sigui que ho va veure allò per ara aquest senyor ho ha viscut tot ja sí, sí, eh és espectacular moment de guillotina exacte tot i així havent vist l'espectacle diguem-li així tornem ràpid cap a Londres que les aigües es revolten l'execució de Weidman va ser el 17 de juny de 1939 i tal com ja sabem dos mesos més tard esclata la segona guerra mundial Aleshores Elias va inscriure en una acadèmia militar i es va oferir voluntari per lluitar per l'exèrcit finlandès contra la Unió Soviètica durant la guerra d'hivern Ell i altres voluntaris britànics es van mantenir allunyats dels combats reals però se'ls va alliurar l'equip d'hivern i van ser col·locats en guàrdia a una distància segura de la frontera Dues setmanes més tard ja van poder tornar a casa va estar dues setmanetes i ja ho potser fer un front però sense gaire i cap a casa i cap a caseta Havent tornat Li va decidir unir-se a l'exèrcit mentre encara tenia alguna opció de servei i es va oferir voluntari per entrar a la Reial Força Aèria Britànica Malauradament Li estava fent la seva penúltima quan va patir mals de cap i visió borrosa L'oficial mèdic va diagnosticar una fallada del seu nervi òptic i li van dir que no se li permetria volar mai més És a dir el desig d'alguns a la gràcia dels altres Exacte Fora En aquesta circumstància es va sol·licitar unir-se a la RAF Intel·ligents el servei d'intel·ligència del mateix cos Al cap d'un temps es va trobar immers a la campanya del nord d'Àfrica on per culpa dels múltiples bombardejos per poc deixa la pell en diverses ocasions Constitució Sí, sí, sí Sembla una missió impossible la vida d'aquest home Ja veuràs També va participar a la campanya siciliana on li va patir malària per sisena vegada en menys d'un any i va ser traslladat a un hospital de Cartago per rebre tractament Si el té vides té un amigat aquest home Correcte Cristófer Lee és un gat i va viure fins als 93 anys vull dir li queda tralla Un cop recuperat torna al camp de batalla per combatre la batalla de Monte Cassino Després de la batalla l'esquadró es va traslladar als aeródroms dels afores de Roma i li va aprofitar per visitar el cosí de la seva mare Niccolò Carandini que havia lluitat en el moviment de resistència italià Per cert mentre passava un temps de permís a Nàpols li va escalar el Besubi que va entrar en erupció tres dies més tard Per ara no tens ni idea de que va acabar la biografia d'aquest tio Doncs és que la veritat no perquè tot de moment són batalletes militars Tot va estar èpic vull dir pujar el Besubi que és el que va conger la Pompei en el temps diguéssim i explota del cap de tres dies Bueno, no està mal El novembre de 1944 va ser ascendit atinent de vol i va deixar l'esquadró a la comuna d'Esi per ocupar un lloc a la casera general de la força aèria Durant els últims mesos del seu servei l'I que parlava en fluïdes a francès italià i alemany va ser destinat al registre central de criminals de guerra on se li va encomanar la tasca d'ajudar a localitzar criminals de guerra nazis Està prou bé, no? Prou aventurera És prou aventurera Ha començat de soldadet de res a casanacis pels costos Bueno, està molt bé Vinga, va Ara sí deixem-nos de guerres Fly me to the moon De tornada a Londres el 1946 durant un dinar amb el seu cosí novament el Niccolò Carandini ara ambaixador d'Itàlia a Gran Bretanya ara és ambaixador aquest tio és espectacular això Li estava relatant històries de guerra quan Carandini el va animar a convertir-se en actor En aquell moment Christopher Lee de fet no tenia gaire clar què volia fer amb la seva vida No, no, ja es veu que va donant com tu un bus Sí A Lee li va agradar la idea i després de paivagar les protestes de la seva mare recordant-li l'èxit de la família Carandini una cosa que no hem dit és que entre aquesta família Carandini la seva basàvia Marie Carandini havia estat una cantant d'òpera molt famosa Ah, mira Ja venim d'aquí Doncs amb contactes es va fer un lloc al món del cinema debutant el 1947 en el romans gòtic de Terence Young L'estranya cita També va participar al Hamlet de Lorenzo Olivier com a portador d'una llança a capità Oratio Hornblower i a l'epopeia nord-americana Cuo Vadis en el paper del conductor d'una quàdriga en què va resultar ferit per ser llançat d'una al mig del rodatge En sèrio? El van agafar d'una quàdriga i el van llançar I el van llançar Ja es va la sonar Hòstia Amb el pas del temps Sí, sí, sí aquest senyor ja t'he dit que ho ha viscut tot Amb el pas del temps va manifestar que la seva gran oportunitat va arribar el 1952 quan Douglas Fairbanks Jr va començar a rodar pel·lícules als estudis de British National Va afirmar que em van donar diversos papers en 16 pel·lícules i fins i tot vaig actuar amb Buster Keaton la qual cosa va resultar ser un excel·lent camp d'entrenament Poc després Lee va iniciar la seva extensa col·laboració amb la companya de producció Hammer amb La maledicció de Frankenstein de Terence Fisher en què va interpretar el monstre de Frankenstein Hòstia De fet ara veuràs Era un monstre Sí, però és que a més a més això de Frankenstein el portarà a ser un personatge ara ho veuràs molt, molt, molt famós També va ser la primera pel·lícula que va protagonitzar al costat de Peter Cushing amb qui acabaria actuant en més de 20 armatratges al llarg de la seva carrera La seva representació del monstre de Frankenstein va propiciar la seva primera aparició com el conte Dràcula a la pel·lícula Dràcula de 1958 la qual va fixar la imatge del vampir a Mollals de cultura popular És ell És ell el que posa la idea aquesta de El vampir a Mollals El vampir a Mollals el clàssic vampir que ens imaginem Quin honor És Christopher Lee Sí, correcte Almenys això segons l'escriptor Kevin Jackson Per la seva banda el periodista del Daily Telegraph Tim Stanley va remarcar el to sensual i fosc que li va donar el personatge i el va descriure com un avenç en comparar-lo amb els personatges de vampirs interpretats per Vela Lugosi en films anteriors El primer vampir diguéssim El gran vampir del cine més clàssic seria Vela Lugosi però a partir d'ara tothom recordarà Christopher Lee com El gran Dràcula Correcte Sí, sí, sí També el 1959 va protagonitzar juntament amb Cushing i André Morell El gos dels Baskerville El primer film a color que es va fer del personatge de Sherlock Holmes i en el que va interpretar el personatge de Henry Baskerville El paper del detectiu d'on l'encarnaria fins al 1962 a Sherlock Holmes i al Culleret de la Mort El mateix any va audicionar per un paper a la pel·lícula bèl·lica El dia més llarg però va ser rebutjat perquè ojo al dato no tenia aspecte de militar Com? Aquest tio aquest tio tu li dius que no té aspecte de militar perdoni perdoni m'està qui m'està dient senyor Terrible però vinga va La música de Dràcula Sí També va participar a Dràcula Príncep de la Foscor Inicialment l'actor no volia interpretar el paper de Dràcula en una altra pel·lícula cosa que va desembocar en un enfrontament en què la Hammer el va amenaçar de cancel·lar projectes futurs o no pagar-li el sou Finalment els productors li van dir que si es negava a actuar la pel·lícula quedaria cancel·lada i seria responsable de l'acomiadament de totes les persones contractades per dur-la a terme Quin xantatge Ja no Molt fort Lee va descriure la postura de Hammer com un xantatge emocional en tota regla i va manifestar que no va tenir cap altra alternativa que acceptar el paper Això és molt i molt xungo A més a més l'estaven obligant a encassellar-se per marxar a la Dràcula per sempre Vull dir era una cosa terrible i de fet això de les grans productores ja veuràs Això de fet encara passa jo crec Molts cops però ja anirem veient amb diferents productores de les que parlarem de cinema al llarg d'aquesta secció que moltes eren extorsionadores feien molts xantatges eren terribles ja ho anirem veient tot això Tot i que també li donessin aleshores el paper de protagonista a la pel·lícula de Rasputin com dèiem abans els grans projectes de Hammer per l'actor seguien sorgint del filó de Dràcula de manera que successivament es van rodar Dràcula torna a la tomba el poder de la sang de Dràcula les cicatrius de Dràcula Dràcula 1972 o els rituals satànics del Dràcula tot el rato tornem al mateix Dràcula i Dràcula i Dràcula tornem al mateix tal com va dir sobre aquestes pel·lícules tot el que feien era escriure una història i intentar ubicar el personatge en algun lloc cosa que queda molt clara quan veus les pel·lícules no em van donar res a fer vaig suplicar a la Hammer que em deixés utilitzar algunes de les línies que Abraham Stoker a l'escriptor havia escrit de tant en tant em vaig poder dir alguna va acabar fent almenys comptades així com a pel·lícules pel·lícules 10 vegades el paper de Dràcula en pel·lícules diferents dic això perquè és això que després ah no perquè va fer un audiolibro en el que sortia com a dràcula però com a pel·lícules 10 vegades correcte el 1970 va tornar a les pel·lícules basades en Sherlock Holmes amb la vida privada de Sherlock Holmes de Billy Wilder en què interpreta a Mycroft germà gran del detectiu Lee considera que aquesta pel·lícula va ser la raó per la qual va deixar d'encasellar-se tal com deia no m'han encasellat mai més des d'aleshores esclar que he interpretat molts personatges malvats però com diu Anthony Hopkins jo no interpreto vilans interpreto persones el mateix any va aparèixer com a narrador en pantalla del film L'illa de la mort de Jesús Franco com un favor especial del productor Harry Allen Towers sense saber que es tractava d'una pel·lícula de porno tou ja que les escenes amb contingut sexual es van afegir de manera separada ah mira la lletra petita del contracte no ens ho hem llegit bé interessat a interpretar papers que s'allunyessin dels monstres clàssics Lee va treballar amb el guionista Anthony Schafer el cineasta Robin Hardy i el responsable de British Lion Films Peter Snell per adaptar la novel·la ritual de David Piner tot i que en modifiquessin una part de l'argument la pel·lícula titulada The Wicker Man va acabar sent un dels projectes més especials per a Christopher Lee estava tan entusiasmat a fer el film i el pressupost era tan reduït que va prestar els seus serveis de forma gratuïta hòstia treballar gratis tu sí més tard va dir que era la millor pel·lícula en la que havia treballat estem parlant que en aquest moment ja és un actor allò reconegudet bastant reconegut amb nom ja és el Dràcula ja és el Dràcula de les pantalles per sempre bé a partir de mitjans de la dècada de 1970 l'actor va evitar gairebé completament els papers de terror per això que dèiem de deixar d'encasellar-se i en Fleming autor de les novel·les d'espionatge de James Bond i com dèiem abans cosí polític de Lee li va oferir el paper de l'antagonista a la primera pel·lícula de Bond produïda per E.ON James Bond contra el Dr. No del 1962 Lee va acceptar amb entusiasme però quan Fleming ho va comunicar als productors aquests ja havien triat Joseph Wiseman per al paper finalment Lee va interpretar un dolent de James Bond a The Man with the Golden Gun el 1974 en què va encarnar l'assassí Francisco Escaramanga ara sí ens deixem de tonteries i ens anem a fer cine als Estats Units Avui fa por la secció Bastante, bastante Podríem haver fet el capítol de Halloween avui No, bé, bé, no clar, és la història d'aquest personatge però també fa moltes coses que no tenen a veure amb la por sempre fa de moltes vegades fa de dolent però ja anirem veient quins són els personatges que la gent segurament més recordi El 1977 Lee es va mudar als Estats Units preocupat per l'encasellament del cinema de terror com els havia passat als seus amics Peter Cushing i Vincent Price Va treballar a Airport 77 film en què gairebé perd la vida per ofegament mentre gravava una de les escenes finals i també va participar al retorn de la muntanya embruixada de Disney amb Beth Davis la que considerava la millor actriu nord-americana del moment També va ser aquest Beth Davis el motiu per al qual va acceptar fer la pel·lícula perquè al principi això de fer una pel·lícula de cinema infantil no li acabava de trobar però bé al final va decidir que sí Aquell any el director John Carpenter va pensar en Lee i en Cushing per el paper de Samuel Loomis a la cinta de terror Halloween la banda sonora que estem sentint és aquesta pel·lícula però finalment va quedar en mans de Donald Pleasence anys després li va reconèixer que un dels seus passats professionals més grans era Noé interpretat aquest personatge o sigui que li feia il·lusió li feia molta il·lusió i no el va poder fer tal com heu pogut sentir sovint parlo de Peter Cushing però és que van arribar a ser molt i molt i molt amics fins i tot van participar junts en el documental Fleish and Blood Hammer Heritage of Horror en el que es parla sobre el llegat aquest de la productora de terror de Hammer la que va començar Christopher Lee malauradament Cushing va morir pocs mesos després la qual cosa va suposar un fort cop pel nostre Christopher a partir dels 2000 tal com podeu veure anirem ja hem saltat una miqueta de dècades perquè és que si no no tenim temps de fer tota la secció sí s'endinsa en el món de les grans franquícies va interpretar el mag Saruman de la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells de Peter Jackson sí el director va explicar que Lee es va mostrar reticent quan el va entrevistar per primera vegada per oferir-li el paper ja que un dels seus somnis era interpretar el personatge de Gandalf del Senyor dels Anells i li va tocar el Gandalf dolent per dir-ho d'alguna manera tot i així acceptar el paper va ser un privilegi per tothom i un dels motius principals fora que fos un gran actor era que Lee era un dels majors fans de la història del Senyor dels Anells tenia per costum llegir un cop l'any les obres de Tolkien sobre qui ja vam parlar de fet en aquest programa i aquí Christopher Lee coneixia personalment va conèixer personalment és a dir era l'impresor de tot el repartiment del Senyor dels Anells que havia pogut conèixer a Tolkien també per edat és lògic hi ha una anècdota també curiosa que explica que quan el seu personatge mor oh, spoiler has fet un spoiler del Senyor dels Anells sí, fa més de 20 anys que van sortir les pel·lícules i els ibres ni té cuento si us faig un spoiler aquestes d'alçades supereu és com el Titanic s'enfonsa doncs això quan el maten el Saruman li clavan un punyal per l'esquena el director volia que Christopher Lee cridés allò de l'esperat perquè l'han clavat un punyal etc però ell el va mirar i li va dir tu has apunyalat mai a ningú saps si criden la gent quan els apunyalen o no tens punyetera idea clar, ell ho havia viscut a la guerra llavors allò de tu què m'has d'explicar a mi sí, sí ho va fer d'aquesta manera i evidentment va ser una escena espectacular anys més tard tornaria a interpretar a Saruman a les pel·lícules del Hobbit que van estrenar ara fa potser ja fa 10 anys sí el senyor dels anells va marcar el començament d'un important ressorgiment de la seva carrera que va continuar amb el paper del comte Dooku a les pel·lícules de Star Wars Episodi 2 L'Atac dels Clons i Star Wars Episodi 3 La Venjanza dels Sith dirigides per George Lucas tot i la seva avançada edat Lee es va encarregar de la major part dels moviments de l'espasa del maneig de l'espasa encara que va anar a estar un doble per les preses llargues a moviments més enèrgics tot i així ell ja tenia 81 i seguia on fire era un màquina entre els propers papers de la seva vida també van destacar el del doctor Wilbur Wonka pare de Willy Wonka que surt a la fàbrica de xocolata de Tim Burton o el de la veu de Jabberwock a la pel·lícula Alicia el País de les Meravelles en què va participar amb Johnny Depp Helena Bonham Carter i Anne Hathaway tot i que tingués una vida ben llarga la vida sempre té un final i el seu va arribar el matí del diumenge 7 de juny de 2015 al Westminster Hospital ja estava a l'hospital ja estava a l'hospital centre on havia ingressat 3 setmanes abans jo n'havia fet 93 anys després de patir problemes respiratoris i insuficiència cardíaca aquell dia va morir un home que fent un breu repàs a veure venia de família de peles ja que el pare era un reconegut militar i sa mare era una comtessa repetim no és un postre ah mira pot ser d'aquí lo de Willy Wonka no? de la comtessa ai pillat pels pels podria ser no passa res va conèixer els assassins de Rasputin el cosí per part de pedrasta era el creador de James Bond la seva basàvia era cantant d'òpera va veure l'última execució en públic a la guillotina a França va estar a Finlàndia a la guerra d'hivern a la campanya del nord d'Àfrica i a la batalla de Monte Cassino va patir malària va escalar el basú i va ser lesionat per ser llençat d'una quàtrica és un dels grans dràcules del cinema i per molts el millor va narrar una pel·lícula porno és Saruman el comt de Dooku el pare de Willy Wonka va tenir perdó sí, va tenir durant un temps el rècord Guinness per major quantitat de papis interpretats hòstia va fer més de 200 pel·lícules per tot arreu es diu no sé exactament com però per tot arreu es diu que era descendent directe de Carlemany el príncep Carles avui rei el va anomenar cavaller però per edat va deixar que no s'hagués deixant-ho ja cosa molt rara el va anomenar cavaller estant ell de peu i com a detall més flipant amb 88 anys es va fer cantant de heavy metal mare meva escolta Marzo aquest home aquest senyor és l'hòstia sí, sí, sí ho ha fet tot ho ha fet tot què més vols? per què m'havies de llargament més la seva vida si no li cal? home m'ha viscut tot això i morir amb 93 anys té el seu mèrit tu diràs has patit sis cops la malària clar, clar, i en un any has viscut tota la Segona Guerra Mundial que fort t'han dit que no facis una pel·lícula perquè no eres bon perfil de militar ja, ja, ja bé, coses que passen però no, personatge espectacular sí, sí, escolta ara m'han vingut ganes veus de tornar-me a fixar en aquests personatges que has dit és que són boníssims ell era un gran actor havia fet pel·lícules boníssimes també d'algunes que potser tot i que per molts mítiques no se n'han tan morts per exemple va sortir els Gremlins 2 em sap que era el dolent de Gremlins 2 però bueno, que ha fet infinit vull que és que 200 pel·lícules alguna dolenta hi haurà també clar, clar, home però, però, però un actorazo i de debò val la pena veure les pel·lícules originals de Dràcula bé, les originals seves sí, sí les de Bela Lugosi també però les seves perquè veiem la idea del Dràcula que tenim avui en tots clar molt bé doncs, escolta Março biografia de Christopher Lee biografia de Christopher Lee feta ens tornem a trobar la propera setmana la setmana vinent està bé amb més vinga, adeu-siau, adeu Sant Just a l'escoltar a l'escoltar i ben apretot Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! organització denominada Xarxa de Ciutadania Activa, que a partir del 2002, a través de la Carta dels Drets dels Pacients, va promulgar els 14 drets que han de tenir els pacients a tot Europa i els quals han de ser degudament acadats i complits per tots els centres de salut, com hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, etc. Va ser a partir del 2007 que el Parlament Europeu va aconseguir que aquesta data passés a formar part del calendari oficial. Vinga, a les 12 i 42, i parlem ara amb la Vanessa Montserrat. Molt bon dia, Vanessa. Hola, bon dia. Doncs vinga, comencem a parlar de la secció d'avui, perquè és molt útil a la gent que posi bé les orelles, atenció, perquè parlem de webs, pàgines webs. Això mateix. Sí, qui no s'hagi aventurat mai a fer-ne una és que és una d'aquelles coses com tenir una planta, tenir un fill i escriure un llibre, no? Doncs fer una web. L'hauríem d'afegir com a, almenys per tenir una experiència, no? Exactament. És que si no... si no estàs... És com si... O sigui, si no tens una web, més aviat, és com si no estiguessis. Tot i que també t'has de dir que cada cop les webs jo crec que van a la baixa, o no? Que van a la baixa? No? Ostres! Jo crec que... i és que hi ha molts llocs que vols agafar informació i ja t'envien a l'Instagram. I a l'Instagram ja et queden allà, sense web. Saps què passa? Però no és recomanable. Que això és un error garrafal. Us ho dic ja des d'allà, eh? Home, doncs ja ens ho dius tu, ens ho creurem. Us ho dic des d'allà. Jo que soc experta en xarxes socials i que soc molt pro de les xarxes perquè és veritat que us donen moltíssima visibilitat. A més a més tenen molt de posicionament les xarxes, molt de posicionament. Vull dir que quan tu busques un negoci o una marca personal dintre d'internet, el primer que et surt, el primer, primer, primer, primer, són les xarxes socials. És a dir, que hem de tenir en compte també això perquè si no tenim unes xarxes que estiguin ben... Bé, que tinguin una bona estratègia, doncs clar, això també pot ser no gaire bo per la nostra marca. Clar, pot anar a la contra. Exacte. Perquè si, per exemple, no publiquem freqüentment o que l'última publicació sigui des de fa mesos, avui en dia, amb totes les coses que passen, doncs fins i tot ens podem creure que aquest negoci potser ja ni existeix. Aixapat, sí, sí, clar. Correcte. Llavors, és important saber la importància que tenen les xarxes, però no hem d'oblidar que al final les xarxes socials no són nostres al 100%. És a dir, no som... O sigui, si les xarxes Instagram, Twitter, o sigui, l'antic Twitter, no m'acostumo mai, eh? X, X. TikTok, qualsevol xarxa social, en el moment que decideixin tancar, doncs ens quedem sense res. Llavors, per això és molt important tenir el nostre propi lloc web, perquè això sempre serà nostre. Perquè nosaltres hem comprat un domini que serà per sempre nostre, bueno, fins que el deixem de pagar, que llavors ja no serà nostre. Clar, clar, llavors ja no. Exacte. Però mentrestant, i el vulguem mantenir, això sempre serà casa nostra. O sigui, és important, per això et dic que és un error garrafal, no tenir una pàgina web, un lloc web, perquè al final, en el moment en què les xarxes deixin d'existir, deixarem d'existir amb elles. Clar. Llavors és molt important tenir un lloc web. I no només tenir-lo, sinó treballar-lo bé. Oh. Perquè sí que és veritat que qualsevol... Bé, avui en dia hi ha molts espais o moltes eines que et permeten crear el teu propi web, crear la teva pròpia web amb unes plantilles i tal, que això, doncs a nivell usuari, és fàcil de crear. A mi se m'acuta el WordPress. Per exemple. És el típic, no? Exacte. Suporro. Sí, correcte. Llavors, tampoc és una eina que sigui... que hagis de tenir uns coneixements profuns per poder-lo fer servir, és veritat. Però sí que és veritat també que hi ha moltes cosetes que dintre del WordPress, si vols crear un espai que sigui com més personalitzat o que vulguis unes coses molt més concretes, doncs aquí ja sí que hauries de dominar una miqueta el tema de programació i això, no? Doncs perquè el teu lloc web sigui el més... Atractiu, no? Atractiu, sí. Que estigui sobretot actualitzat, perquè és veritat que dintre de WordPress hi ha moltes... Molts... Com es diu ara? Bé, hi ha moltes actualitzacions que sí, dintre d'aquestes plantilles, eh? Que si... Bé, arriba un moment que si tu deixes de pagar segons quins plugins, d'acord? Sí. Plugins és la paraula, doncs clar, això es queda com obsolet o ja no pots avançar més, llavors, bueno, per això és important tenir... Dona error, no? Potser. Exacte. O que se't pugui caure a la web perquè aquest plugin ja no funciona bé... Bé, és important tenir algun suport que et doni també una... Bé, això, un manteniment, no? Llavors és importantíssim. Bé, hem entrat a... Entra ja així en flam profund, eh? Sí, sí, sí, sí, home, clar. Això, a més a més, és important, us deia, perquè... O sigui, per què una empresa ha de tenir el seu web? Ja amb la introducció que us hem fet, jo crec que ja... És clar que s'ha de tenir web, sí. Sí. Imagineu-vos, doncs, que el vostre negoci és una botiga, per exemple, sense aparador. D'acord. No tindria gaire sentit, no? No. Doncs això passa amb internet, no? Sense web, doncs la vostra empresa o marca personal és invisible. Llavors és important... Posar-li aquest aparador. Exacte. I posar-lo no de qualsevol manera, eh? Posar-lo bé ordenat, no? Maco, atractiu. Clar, perquè si tu entres a una web és el mateix que passava amb les xarxes, no? El mateix que us explicava. Imagineu-vos que entren dintre del vostre web i no és un lloc web fàcil de navegar dintre de la pàgina, o que potser es vegi obsolet, o que trigui a encarregar-se. Tot això és important tenir-ho en compte, perquè avui en dia que hi ha tantes novetats i que hi ha tanta competència, és important, doncs, estar amb l'última tendència, no? I que es vegi, doncs, que a més a més es va actualitzant, que vas posant coses noves, que no es quedi... O sigui, perquè moltes vegades, de veritat, us ho dic per experiència pròpia, doncs ens diuen, no, ja tenim la web, però és que la vam fer en el seu dia fa anys. anys, eh? I clar, no n'hem tornat a tocar, llavors, clar, entres i dius, bueno, és que això... Web ha agafat amb pinces. Sí, és que caldria igual actualitzar-la cada tres, quatre mesos, quatre mesos, així, no? Anar posant actualitzacions. Els beneficis, com us deia, primer de tot, és que us dona visibilitat, o sigui, estareu presents les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a tot el món, o sigui, que és important, per això, doncs, fer-ho d'una forma correcta. També us dona una credibilitat, això també és importantíssim, un joc web professional, doncs, dona confiança als vostres clients, no? De dir, bueno, a veure, aquesta gent, a què es dedica? i com ho fan i com ho transmeten, com ho comuniquen, no? També és important, tot això, llavors, us dona una credibilitat i una professionalitat, també. També us dona una comunicació directa, o sigui, informeu i promocioneu i contacteu amb els vostres clients d'una forma instantània, això? Totalment. Sí, i ja parlàvem en una altra ocasió del tema del xatbot, que els podem implementar dintre de la pàgina web, o de la nostra web, o de la nostra botiga online, i és important, això, perquè això ens dona, doncs, una automatització que, primer de tot, podem oferir, doncs, respostes automàtiques i fer una filtració dels nostres possibles clients, perquè quan ens donin el seu, o ens contactin, doncs, ja vindran filtrats, amb la informació que nosaltres necessitem saber d'aquest client, això és important, d'acord? I, sobretot, doncs, aquesta comunicació que podem oferir sense tenir una persona o sense estar nosaltres mateixos, si som un negoci petit, doncs, constantment està pendent de tot això, perquè és impossible, o sigui, és impossible. Llavors, és una eina molt valgosa... Que ens pot ajudar, no? Exacte, tot el que ens pugui ajudar és benvingut. Sí, sí, oi tant, ja t'ho dic jo, que sí. Exacte. També podem vendre online, o sigui, amb les botigues, no?, amb les tendes online, que podeu vendre els vostres productes o els vostres serveis sense necessitat, també, de tenir una botiga física, que moltes vegades, doncs, hi ha marques importants, com ara se'm ve al cap la marca aquesta d'ulleres de sol, que... Ray-Ban. No, Ray-Ban, no. How... How... How... How... How... How... Com ho es deien? És que no m'ho he apuntat, eh? A veure, espera. How... How... A centre de dades tu busca. How, how, algo, how. Bueno, era una marca de... Mentrestant us vaig explicar. Howkers. Howkers, exacte. Sí, sí, Howkers. Howkers és aquesta marca d'ulleres de sol. Sí. No sé si ara fan més coses, eh?, a part de les ulleres de sol, però bàsicament és això. van començar... Era un grup d'amics molt joves que van començar creant aquesta marca i que no tenien botiga física, que només venien online. I ara, doncs, hi ha una quantitat de botigues físiques que han portat, no?, que com que vam veure que funcionava superbé de forma online, doncs, la van traslladar en format físic. Però això pot ser de la manera inversa, també. Clar. I després us dona la... Bueno, us dona la fidelització, diguem-ho així, d'acord? Que podeu crear, doncs, una comunitat, també, al voltant de la vostra marca, com, per exemple, doncs, no sé, Apple o qualsevol marca potent, no?, que fidelitza els seus clients. Ja, és que diguis... És que soc fidel a tu al 100%, no?, perquè tot el que m'ofereixes, doncs, és bo i em compensa, no? Doncs, això és important. I després, també és molt important donar-vos a conèixer la vostra web, en aquest cas, a través de les xarxes socials. Ah, mira. O sigui, que poden anar de la mà perfectíssimament. O sigui, un dels beneficis seria el posicionament seu, que podeu posicionar al vostre lloc web, als primers resultats de cerca, que això és... Això és lo top, això és lo que vol la gent. Lo que vol tothom, no?, de dir, ostres, jo vull que quan em... Salir del primero, el primero. Salir un top one, no? Sí, sí, sí. Doncs és important. Llavors, com podem crear això? Doncs, creant contingut d'articles, vídeos, el vostre blog, tenir aquesta web, perquè si la fem nosaltres, tampoc, o sigui, a nivell usuari, eh, us dic, no a nivell professional, però se'ns escapen molts coneixements, no?, de com funciona el seu dintre d'una web, que és important perquè podem aparèixer dintre d'aquestes primeres pàgines. Després és important que dintre de les xarxes socials, doncs, compartiu, doncs, els vostres continguts, a Facebook, a Instagram, a TikTok, a X, a YouTube, tot això, no?, perquè podeu redirigir tràfic des de les vostres xarxes a la vostra pàgina web. Per exemple, si escriviu un article del blog, doncs, ho publiqueu a dintre de xarxes per redirigir tràfic a la vostra web. Llavors, és important que feu servir aquests canals, doncs, per redirigir tràfic i també així augmentar el posicionament. També és important el màrqueting de continguts, o sigui, heu de crear, doncs, aquests articles, aquests vídeos, aquestes infografies que atraiguin el vostre públic objectiu, perquè els hem de donar un contingut que pugui ser interessant, no?, no només dir, vale, doncs, jo tinc una botiga online i exposo aquí tots els meus productes i punt. No és incorrecte, però, si oferim molt més, doncs, és molt més fàcil que ens visitin i que contínuament estiguin visitant la nostra web, perquè els estem oferint aquest contingut de valor. I, sobretot, és important, també, un altre punt, que és el màrqueting per correu electrònic. Com es diu això? Que es subscriguin, per exemple, a una newsletter. Això, mira, ho tenia, eh? Jo mateixa estic subscrita a newsletter, això. Clar, per què et subscrius? Jo, perquè em subscric? Perquè, a vegades, no sé, m'interessa saber estar al dia, no?, de lo que fan, de les coses que promocionen, de... Estar una mica... Perquè si no hi entro, jo a la web expressament, que no ho faig, llavors m'arriba el correu que és més fàcil, m'arriba i directament ho miro, consulto allà, i si m'interessa alguna cosa, ho miro, i si no, doncs, eliminar-ho. Doncs això, per això és important que ja... O sigui, tu, a nivell usuari, es poses la teva visió, que és correctament així, no?, perquè així actuem tots, no?, de dir, jo no estaré contínuament mirant la web, perquè si no m'ofereixes algú que a mi m'interessi, doncs no entraré, no? Llavors, si reps aquestes newsletters, doncs és molt més fàcil que entris a la web per ampliar la informació o per veure que, jo què sé, que t'ofereixen de més, no? Doncs per això és important crear aquestes newsletters que siguin, doncs, o setmanals o quinzenals, tampoc cal invair a la gent, eh? No, això... Bombardejar no és... A més, no sé què passa, Vanessa, que tothom envia les newsletters els dijous i els divendres. Sí? En canvi, i t'arriba tot el dijous de coses, de cursos que comencen, de xerrades que fan, de conferències, de... Et comencen a arribar de coses tots els dijous, els divendres, dissabte i diumenge ja no, dilluns, desert, dimarts, no sé, però deu haver algun algoritme que degui dir... Doncs mira, envia-los els dijous, que és quan la gent ja pensa en el cap de setmana i vol fer coses i no sé què. I tot els dijous amb la safata d'entrada, vinga, notícies, vinga, coses. Home, també és important que depèn, depèn molt de qui us voleu dirigir i què esteu oferint, perquè, clar, si oferiu programació que puguin fer durant el cap de setmana, doncs, òbviament, l'has d'enviar entre dijous i divendres, perquè la gent és quan està pensant a veure què puc fer, no? I quan a nivell usuari diem, ai, vinga, doncs anem a mirar a veure què podem fer aquest cap de setmana i ens organitzem, no? Sí. Però si sou, jo què sé, alguna marca personal que no treballeu al cap de setmana, tampoc no té gaire sentit. Ja, ja, ja. Sí, que, clar, heu d'estudiar molt bé quina estratègia feu servir, òbviament. I després, no ens hem d'oblidar, com a punt últim, de fer publicitat online. O sigui, és importantíssim que invertiu també en anuncis de Google o de xarxes socials, perquè el que volem és que vagin a ampliar la informació de la nostra web o de les nostres xarxes, el que vulguem, eh? Però en aquest cas, doncs, que vagin a la nostra web. Jo us posaria un recordatori final, així com per tancar una mica la secció. I és que recordeu que el vostre web, doncs, és casa vostra, com us deia. I que si la feu atractiva, fàcil de navegar i que estigui plena de contingut valueus, aconseguireu, doncs, atraure o veure els resultats que potser esteu buscant. Llavors, és important que també recordeu que les xarxes socials són els vostres aliats, però no només feu servir xarxes socials. O sigui que us permetrà, doncs, connectar, doncs, al vostre públic i promocionar el vostre negoci, també. Així que el màrqueting digital és una inversió que no heu d'oblidar i que heu de tenir present. I que aquí jo estaria encantadíssima de poder-vos ajudar, ja us ho dic sempre. I em podeu contactar quan vulgueu. I jo estaria encantada de poder-vos ajudar i plantejar, doncs, aquesta estratègia. Clar que sí. El que necessiteu. Molt bé. Doncs, escolta'm, Vanessa, l'audiència ja ho sap, et pot contactar com a community manager, com a persona que fa estratègies comunicatives. Ho deixem aquí i la propera setmana seguim, d'acord? Molt bé. Vinga, Vanessa, una abraçada. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt, demà, divendres. Tornem a la mateixa hora de 10 a 1, aquí al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern. També ens podeu anar seguint a les xarxes, Instagram i Twitter, arroba Ràdio d'Esvern. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fona tarda. Fins demà!