#602 - Magazín matinal de ràdio d'Esvern

. Molt bon dia, Sant Just, ara mateix. Passen 5 minuts a les 10 del matí d'avui, dijous 9 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin matinal de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzen al 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després tindrem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta a la carta d'actualitat. I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 seguirem amb la roda d'entrevistes polítiques amb motiu de les eleccions del Parlament de Catalunya d'aquest diumenge 12 de maig. Han passat les diferents formacions i avui és el torn d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tindrem i parlarem amb Jordi Albert Caballero, que és el número 11 de la llista d'Esquerra Republicana per la demarcació de Barcelona. A més a més, també és diputat al Parlament. Tot seguit, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambda avui dijous al matí. A les 11 i 40 tindrem a l'arbre a Gulló, que ens farà la seva secció de 75 anys d'història viscuda, en què fem un repàs als actes històrics més destacats durant els últims 75 anys. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot es deixarà caure la Maica Duenyes, Sant Justenca, crítica teatral que ens porta setmanalment les noves obres de teatre que hi ha a les sales de Barcelona. Bé, no només parlem de teatre, també de tota mena d'espectacles, per exemple, òpera, circ, espectacles per infants, etc. Acabarem el programa amb la participació de la Vanessa Montserrat amb qui farem la secció de xarxes socials. Avui ens parlarà del Google Business. Vinga, vam, que tot això serà de seguida. No marxeu! Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Lluísana o els camps de cotó, dels Amics de les Arts. Diu que ha anat fent el seu aire Que ha fet pi de mil ciutats Que ha dormit en llocs que feien faradat I que tu, mare, mai haguessis aprovat Que està content Que tot va bé Diu que està content Que tot va bé Hi ha com unes coordenades Diu que us ho ensenyi Que us ho posi el Google Maps I diu Que un dia de passada Va fer nit en un poble I que si va acabar quedant Que és des d'aquí Des d'on escriu Que és des d'aquí Des d'on escriu Diu que té una casa lluny de tot I un 4x4 I quan baixa el poble ompli el rebost Sabeu què li passa Que al despatx a un avi Que li fa pensar en algú Que li fa pensar en algú Estimat noies i dones Diu que més d'una Li va fer perdre el nord Però diu Diu que amb aquestes coses Ja se sap Quan menys t'ho esperes És quan tens un cop de sort I que estan bé Que els hi va bé Diu que estan bé Que els hi va bé Diu que té una filla De 3 anys Amb els teus ulls Para que ells Sempre li parlen En català I fot molta gràcia Perquè quan la posa al llit Hi ha dies que confon Bona nit i pantalons Diu que ha vist en perspectiva Té molt clar Que aquí no hagués estat feliç Però reconeix Que això de desaparèixer Tan tranquil Sense avisar-nos És marxar-nos És marxar amb molt poques dies I que no hagués estat I que amb el temps Cucurató Cucurató Tot s'anirà Posant a lloc Diu que des del porxo Veu un cel Que no te l'acabes Que a la nit Sempre surt a fumar I pensa en nosaltres I que per molt lluny que estigui No hem de tenir por Quan s'hi hagi de ser i serà Quan s'hi hagi de ser i serà Diu que un dia hi hem d'anar Que l'avisem amb temps Però que té llits de sobres Diu que un dia hi hem d'anar Que l'avisem amb temps Però que té llits de sobres Diu que un dia hi hem d'anar Que l'avisem amb temps Però que té llits de sobres Diu que un dia hi hem d'anar que l'avisem en temps, però que té llits de sobres. Ara són les 10 i 13 minuts, passem a fer l'actualitat Sant Justenca amb la Mariona Salles. Molt bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vinga, comencem amb l'actualitat de Sant Just i aquests tres titulars que sempre ens portes a primera hora. A veure, amb què comencem? Doncs mira, comencem explicant que torna el divendres al parc, el pròxim 10 de maig, és a dir, demà, al parc de Can Freixas, que és un espai infantil dinamitzat amb diferents jocs i tallers. És un esdeveniment organitzat per la xarxa educativa i que començarà a les 5 de la tarda i s'estendrà al llarg de tota la tarda. Els assistents podran gaudir de diverses propostes lúdiques i educatives. Entre les activitats programades es troba, per exemple, una titulada al col·legi de Fustes, a càrrec del Carreu Blau, també Construccions gegants, de la mà del Patín Patam, també hi ha una honora de contes, de la mà de la Biblioteca Joan Margarit, pels amants del joc, perdó, tant l'espai del joc, el casal de joves i la gent gran del mil·lenari proporcionaran diferents tipus de jocs, des de moderns, des de jocs de taula fins a tradicionals. A més, l'AFA, Marrex i Mainada aportarà un racó d'experimentació. Ah, mira. També hi haurà a berenar a càrrec de l'Esplai ara mateix i la Sant Justen Calva Carreras captivarà el públic infantil amb el compte Lona Lafabona. Ostres, Déu-n'hi-do, no? Vull dir... Sí, sí, una tarda per a Càrrec de la Meta. Sembla això, podria ser pràcticament tota una jornada festiva d'un dissabte sencer o d'un cap de setmana, vaja. Sí, sí, totalment. Ja donarà temps de fer tot això, no? Un divendres a la tarda. Entenc que estarà... Paral·lelament, no? Suposo tot. Exacte, que estarà tot allà ofert i la gent pot... Els infants podran anar movent-se d'un lloc a l'altre, queden-se on els hi agradi més, per tal de passar la tarda així una miqueta més dinamitzadament. I a més, un divendres, saps, que ve de gust, que ja acabes la setmana, com aquell qui diu que agafes el cap de setmana i et ve de gust també fer coses així una mica diferents i especials. Exacte. Molt bé, divendres als parcs. Només és aquest divendres, Mariona, n'hi ha més, no? Entenc? O de moment... De moment ja tenim aquest divendres. Aquest és el primer. Divendres al parc, 10 de maig, a Can Freixas. Molt bé. Doncs amb totes aquestes activitats, que de fet les podeu recuperar a la notícia de Ràdio d'Esvern, quan entreu a la pàgina web. Molt bé, què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que l'Ajuntament ha publicat la informació completa sobre els casals d'estiu per aquest 2024, inclouent-hi detalls sobre les inscripcions, horaris, edats apropiades i ubicacions de les diferents activitats organitzades per les diferents entitats locals. La programació d'aquest any inclou una àmplia varietat d'activitats esportives com bàsquet, futbol, voleibol, hoquei, patinatge i taekwondo, i així també com les típiques propostes de lleure i aventura. Podeu consultar la llista d'opcions a l'enllaç que podreu trobar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, amb tots els casals que s'ofereixen durant l'estiu aquí a Sant Jus. I bé, també dic que amb l'objectiu de garantir que cap infant de Sant Jus es quedi sense participar per motius econòmics o per necessitats educatives especials, l'Ajuntament, a través dels serveis socials, ofereix suport a les famílies que ho necessitin. I bé, les famílies interessades en aquestes activitats poden obtenir tota la informació i gestionar la inscripció dels seus fills directament amb els casals corresponents. Molt bé. Mira, jo fa un parell d'ans vaig voler fer unes entrevistes al magazín de tardes a cadascuna de les entitats o clubs que organitzava casals. Crec que vaig estar com un més sencer fent entrevistes Sí, és que hi ha moltíssimes opcions. Pensa que, clar, els clubs esportius, la majoria, per no dir-te que tots, a part dels campos de tecnificació que puguin fer per als seus jugadors o jugadores, Ofereixen casals. També ofereixen casals. Exacte. Després d'associacions de lleure també. Després també hi ha comerços privats o botigues així de manualitats i de més, que també en fan. Les hípiques també. És a dir... Sí, sí, totalment. Vull dir, cada opció que puguis trobar, allà estan, saps? Per tant, que la gent s'ho consulti bé, perquè n'hi ha unes quantes. N'hi ha moltíssimes. Molt bé. Mariona, què més tenim? Doncs mira, tenim que aquest dissabte, 11 de maig, l'Ateneu de Sant Jus presentarà una nova sessió del Cinexic, on es projectarà la pel·lícula titulada La increïble història de la pera gegant. L'esdeveniment tindrà lloc a la sala del cinquantenari a les 6 de la tarda, amb entrada gratuïta per tots els assistents i crispetes per a tothom qui vingui a veure la pel·lícula. És una pel·lícula dirigida per Philip Einstein-Lipsky, Jordan Lerdam i Amélie Nesbik-Fick. I és un film d'animació que narra les aventures de la Micho i en Sebastià, que són dos amics que descobreixen un missatge en una ampolla. Aquest revela que l'alcalde de la seva ciutat ha desaparegut a l'illa misteriosa. Determinats a rescatar-lo, inicien un viatge extraordinari a bord d'una pera gegant. Mira, escolta'm, quina imaginació, no? Sí, sí. És una pel·lícula doblada al català que té una durada de 88 minuts i que es recomana especialment per a un públic infantil a partir de 4 anys. Molt bé. I bé, aquesta projecció forma part de les iniciatives culturals promogudes per Òmnium Cultural i l'Ateneu de Sant Jus amb l'objectiu de fomentar l'accés a contingut de qualitat en català i enriquir l'oferta cultural. Molt bé. Doncs això serà, hem dit el diumenge, no, Mariona? Dissabte. Perdona, dissabte a les 6 de la tarda. Exacte. A la sala cinquantenari de l'Ateneu, entrada gratuïta i a més a més amb crispetes. Exacte. O sigui, no es pot demanar més, eh? No, no. Escolta, hem fet 3 titulars aquest matí molt destinats a les activitats familiars, infantils. Sobretot cap a nens i nenes. Sí, eh? Divendres al parc, cine xic i després als casals d'estiu que, bueno, que també agafen a un públic jove adolescent perquè també hi ha l'oferta del casal de joves i després també als d'esports, també són per nens i nenes, bueno, potser... Ja una miqueta més grans, potser alguns, sí, sí. Sobretot els petits, van els de Lleure, els d'Aventura, alguns de Teatre, però sí, sí. Bé, doncs Mariona, la gent pot consultar aquests 3 titulars i la resta de notícies que també anem publicant a la pàgina web radiodesvern.com. Si et sembla, deixem ara una promoció i seguim llegint les portades dels diaris. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, fins ara. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Les 10 i 21 minuts passem a llegir les notícies que obren els diaris en català d'avui. I començarem, com sempre, amb la portada del Diari Ara. Mariona, quines notícies destaquen? Doncs el Diari Ara obre avui amb titular principal una notícia dins del seu quadern electoral que diu que hi ha un acord per aïllar l'extrema dreta, que Esquerra, el PSC, Junts, la CUP i Comuns no acceptaran els vots d'aliança ni de Vox ni per acció ni per omició. El PP i Ciutadans, al marge d'un pacte que també vol impedir la presència de la ultradreta a la mesa del Parlament. Més notícies del quadern electoral de l'Ara, veiem que Junqueras i Borràs, actors secundaris en campanya, els presidents d'Esquerra i Junts en segon pla. També fan un reportatge amb el titular Macrofestivals. I tots els partits, tret de la CUP, validen el model si s'aplica d'acord amb la normativa. També parla de la pluja que ha igualit la batalla al voltant de la sequera. El canvi climàtic tampoc ha estat el centre del debat. En fotografia principal, veiem que les ONG ja no poden empadronar els sense llar. L'Ajuntament de Barcelona no acceptarà a partir d'ara que les entitats socials empadronin a les seves seus persones vulnerables sense llar, una via administrativa que fins ara servia per garantir-los l'accés als serveis bàsics. I a la fotografia veiem un barri de Barcelona, que hi ha com unes barraques construïdes una miqueta improvisadament. Entenem que són llocs on s'hi queden persones sense llars, que ara les ONG no podran empadronar-les a la seva seu. Exacte. Vinga, què més tenim, Mariona, a la portada? L'Ara diu que l'economia catalana creix més que l'espanyola, amb un augment del PIB del 2,6%. La construcció i la indústria lideren l'increment de l'activitat durant el primer trimestre. I per tancar la portada d'avui de l'Ara, veiem que el president del BBVA va advertir Oliu que no podia millorar l'oferta. Torres va enviar un correu al seu homòleg del Sabadell. Molt bé. Aquesta és la portada del diari Ara. I passem, Mariona, ara, si et sembla, a la de la Vanguardia. La Vanguardia obre amb titulars principals molt internacionalment. Per començar a parlar de la guerra a l'Orient Mitjà, diu que Biden redueix per primer cop la tremesa d'armament a Israel i que el govern dels Estats Units teme l'ús que pugui fer Netanyahu de les bombes més pesants en la imminent invasió de Rafa. Sí. En fotografia principal veiem un bany de masses de Xi Jinping a Belgrat. Veiem el president de la Xina saludant a una multitud i diu que es recorda com l'atac que va unir la Xina i Sèrbia. Diu, això és el que van commemorar ahir el president serbi Alexander Buchik i el seu homòleg xinès Xi Jinping, el bombardeig accidental de l'ambaixada de la Xina a Belgrat per part de l'OTAN. Sèrbia, que anela les inversions del gegant asiàtic, barbanetja una rebuda en què van participar 20.000 persones. Ostres, uau. Déu-li-do. Sí, 20.000 persones, com tot s'enjust aquí, vinga. Exacte. Jolín. Mare meva. Vinga, doncs passem també d'aquesta notícia internacional a altres. Parlem de les eleccions una miqueta. La Vanguardia diu que el PSC Esquerra, Junts, Comuns i la CUP acorden ahir a l'ultradeta. Els cinc partits pacten rebutjar els vots de Vox i Aliança Catalana. Més notícies d'avui de La Vanguardia. Veiem que sindicats i treball firmen la reforma de l'atur sense la patronal. Sí. La mesura ogeix per cobrar íntegre el quart pagament dels fons europeus. També La Vanguardia parla d'una nova intel·ligència artificial que facilitarà la creació de fàrmacs a mida. Ah. Pel que fa a l'esport, veiem tema Champions, diu una altra gran remuntada, porta el Madrid a la final. Sí, sí, sí, sí. I un tema de música. La Vanguardia tanca portada avui parlant de la novena de Beethoven. Diu els 200 anys d'un himne per la humanitat. Efectivament. Molt bé. Doncs, escolta, Mariona, passem ara a les altres dues portades. La del punt avui que obre amb un titular que és el tema del dia, el tema del diari, que diu que tots podem ser científics. Diu que la ciència ciutadana ofereix diferents graus d'implicació en programes de recerca de primer nivell. Europa cada cop hi creu més i Catalunya és un dels focus de projectes més interessants. Lògicament, com sempre fa el punt avui, amb aquests temes que surten una mica de l'actualitat i dediquen una mica més de reportatges a fons, són temes fets no tant del dia a dia, sinó més... En profunditat. En profunditat, sí. Els temes del dia, les notícies que obren la portada del punt avui, fa referència a l'ampliació de la ronda litoral a la zona franca, que costarà més de 37 milions. També anuncien aquest cordó sanitari els pactes amb la ultradreta, aquests partits, com has comentat també, del PSC, Esquerra, Junts, CUP i Comuns, que es comprometen a no fer acords postelectorals, ni amb Vox ni amb Aliança Catalana. També parlen que oficis com els de carnisser o peixater no troben relleu entre el jovent, que els mestres de Sant Adrià de Besòs, que estan fars de rebre insults i agressions, i després, tema esportiu, també, que el Barça, sense final, a 4, en perdre contra l'Olimpíacos al Palau, 59 a 63. Era la Final Four que jugava el Barça. Vinga, doncs, Mariona, passem ara al periòdico. Aquí la tenim, a la portada, parlant de la celebració del Dia d'Europa per la Pau i la Unitat del Continent. Diu que els Next Generation centren les ajudes de la Unió Europea a Catalunya. Dels 5.389,5 milions d'euros compromesos pel pla europeu, la major part han anat a parar pimes, ajuntaments i centres de recerca. També seguim amb més notícies sobre les eleccions del 12 de maig a la portada del periòdico. Avui toca a la cuina dels candidats i li toca a Salvador Illa. Diu, em costa veure càrrec més dur que el de ministra en la pandèmia. Doncs, hi recordem, eh?, que Salvador Illa era ministra de Sanitat durant l'època del Covid. Bé, passem també al que diu l'entrevista amb la candidata dels comuns, Albiach, Jessica Albiach, diu que Illa ha d'explicar si prefereix el hard rock o una repetició. Després, també altres notícies, que Puigdemont desconfia de les aliances del PSC, que l'expresident dubta del compromís del seu rival contra l'extrema dreta. També altres notícies a la portada del periòdico. Per exemple, que un 8% dels súpers ja ofereixen plats a punt per menjar. També que el treball pacta amb els sindicats a pujar el subsidi d'atur a 570 euros. Més notícies, una sobrada eixample, desencallada la reforma pendent de l'Avinguda de Roma. També, Ronda Ciclista, diu que el Tour sortirà de Barcelona el 2026 després de més d'un any de negociacions. Acaba parlant del sector financer al periòdico. Diu que el Sabadell revela que el BBVA li va anunciar que no milloraria la seva oferta de fusió. Bé, doncs aquestes són les notícies també que han obert el diari i el periòdico. I, Mariona, t'escoltem ja definitivament a les 11 i a les 12 amb els 8 llatins puntuals. i després a la una amb tot l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria. Fins ara. Molt bé, fins ara, que vagi bé. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. . On a Saturday in 1999 Right across from where I'm standing On that dance floor she was living It was clear that she was from another time Like some baby Barbarella With the stars as her umbrella She asked me if I'd like to magnetize Do I have to go start tricking Cause it's you I should be checking So she leaves a female with her cosmic eyes Oh now She's just a cosmic girl Oh yeah From another galaxy My heart's in zero gravity She's from a cosmic world Bring me in ecstasy Transmitting on my frequency She's cosmic I'm skinning on my radars Well she said she's from a quasar 40,000 million light years away It's a distant solar system Tried to phone but they don't list them So I asked her for a number all the same She said step in my transporter So I can teleport you All around my heavenly body Oh this could be a close to the sky This could be a close encounter I should take him not to flaunt her Saves me in a hopeless face When I see her pretty face She's just a cosmic girl She's just a cosmic girl From another galaxy My heart's in zero gravity She's from a cosmic world Letting me in ecstasy Transmitting on my frequency She's cosmic Saves me in an hyperspace When I see her pretty face Saves me in an hyperspace When I see her pretty face Saves me in an hyperspace When I see her pretty face Saves me in a hyperspace Saves me in a hyperspace When I see her pretty face Saves me in a hyperspace When I see her pretty face Saves me in a hyperspace Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Aquesta tongada tenim des d'un cap de llista exiliat, llista nova d'independentistes d'esquerres i llista nova d'independentista d'extrema dreta. Una llista pronosticada a desaparèixer i, entre d'altres, una llista, per segons les enquestes, a de guanyar. Ah, i el PACMA, que no falla mai. Però aquí el que més es treballa és el segon lloc. Sembla mentida, oi? Doncs fa unes quantes vegades que el partit guanyador a la presidència de la Generalitat no arriba al govern. Coses del sistema HONT. Un sistema que a vegades afavoreix el partit que t'agrada i a vegades el perjudica. Per molt que s'ha dit i es diu de canviar-ho, no hi ha ningú que es disposi a fer-ho. Per tant, ens mantenim amb la proporcionalitat que ens ofereix el sistema abans esmentat. Mentrestant, avui encara veurem i sentirem les frases fetes per la campanya, on els polítics ens diuen que som importants i que ho faran tot per nosaltres. I això sí, sobretot, que no ens escoltem els altres perquè diuen mentides. I també, curiosament, cada vegada que tenim eleccions, resulta que el primer que diu l'oposició és que el país està molt malament. Ens ho repeteixen una i una altra vegada, que el país està fatal perquè els manaires que han tingut el govern ho han fet malament. Això és tot un clàssic. Ells, o elles, volen canviar el país, cadascú a la seva manera. I amb la trajectòria de segons qui, tremolo de pensar que puguin guanyar i que aquesta sigui l'última carta que faci. Haurem de fer també algun corredor sanitari? Núria? Hola, ah, val pensar que encara estaves llegint la carta. No sé si ha acabat o no. No, no, havia acabat. Pensant que, depèn qui guanyés, potser seria l'última, oi? Home, poder, poder. A veure. Però jo crec que no, jo crec que no. Mira, crec que ens queden cartes encara per unes quantes setmanes, home. Jo crec que també hi ha possibilitats que continuï aquesta carta. Perquè no hi haurà aquests, perquè els hi faran corredor sanitari, no voldran els seus vots i coses d'aquestes. A veure què passa. El corredor sanitari aquest matí ja hi ha llegit que ja l'havien signat. Sí, sí. S'han posat de... Veus quant els interessa si es posen d'acord? Sí, sí, sí. Tu, Palmir, has seguit molt els abats? No sé si vas seguir... No me n'he perdut ni un. No? Ostres, mira, el de la sexta el vas veure? El de TV3? Sí. Ai, el de TV3 també? Sí. I a TV3 han anat fent també els candidats de Tarragona, Lleida i Girona. Sí, correcte. I també els he vist. Sí, també. Ostres. Jo estic tot l'any pendent del que fan. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Per això et dic que jo no m'ho haig de pensar. No, no, no. A mi que no em vinguin amb promesa, jo segueixo la trajectòria i tinc el meu partit i ja està. Que no vol dir que a vegades no m'agrada el que fa, eh? Ja, ja. Perquè aquestes coses passen. Clar, a vegades no es pot estar d'acord amb tot, a vegades. Això mateix. A tu has estat trontollant. Però, Palmir, jo és que amb els debats em poso molt nerviosa. perquè quan donen un temps i és difícil ajustar-se, pateixo tant per la persona que modera, perquè sé que si els altres s'estan passant del temps, també ho està passant allò malament de dir vinga, acabeu ja i respecteu els temps, com per als polítics que... Dimarts, dimarts, la dient l'altra, va haver de quadrar-se amb el senyor Garriga, eh? Home, no, no. Però si és que a vegades donen un temps i clar, és difícil. A vegades ja tenen els discursos molt preparats i molt fets i a vegades... Sí, i se'ls queda curt. Se'ls queda curt, volen explicar-ho bé, volen presentar les seves propostes. Sempre tens aquesta sensació que no poden acabar d'explicar-se. No, exacte. I la moderadora, prou, ja s'ha acabat, i van seguint i tu, ah, m'estic volent molt nerviosa. Jo, a veure, tampoc és... És a dir, no és un format en què tampoc es trepitgin moltíssim els uns als altres perquè és la gràcia del debat, no? Que, vull dir, és un debat. Que es puguin interpel·lar, que es puguin intercanviar opinions i això, i això també... No, no, però... És un debat que està molt controlat, molt marcat, eh? Sí. Molt, molt, molt marcat. Perquè, si no, potser també parlarien més, molt més uns que altres. I d'aquesta manera tothom té el mateix temps. Clar. Palmira, tu no et toca anar a votar. On et toca anar a votar? En quin col·legi? A mi, aquí al mil·lenari, em toca. Al mil·lenari? Molt bé. Jo vaig a Can Gina Està. Tu, escolta'm. Jo només haig de baixar l'ascensor i ja ho tinc. Que fàcil, eh? Ho posen fàcil. Sí. Això. Molt bé, doncs, escolta'm, Palmira... Mira, en el debat, parlant del debat, vam dir que tocarien el tema cultura. i trobo que va ser poc. Sí. Va ser poc perquè per davant... Sí, perquè per davant hi ha altres temes que em sembla que condicionen més els partits. És a dir, que puguin fer pactes entre uns i altres o temes que ara mateix són de... Per dir-ho així, com de rabiosa actualitat, malgrat la cultura també ho sigui, eh? Però hi ha temes que són, per exemple, el Harrog mateix, no? O l'habitatge o... Sí, sí. O la salut també. O amb qui pactaran. Clar. És el que els interessa més. Sí, això també. Eh? Que és això. Els pactes que puguin fer després, les aliances, no? Entre partits. Sí, sí, sí. És això. Bé, i ja... La setmana que ve haurem de tornar a parlar. No, haurem de tornar a parlar, sí, sí, perquè sabrem el partit amb més vots, sabrem... Bé, els pactes no sé si els sabrem ja. Estaran... Sabrem molt poca cosa. Només sabrem els resultats, però al final haurem d'esperar-nos encara. Bé, potser sí que sabem per on van els trets, això sí que potser ho podem anar intuint, però no crec que sapiguem lògicament el... No, no hi ha temps, no hi ha temps. Molt bé. Doncs fins la setmana que ve. Vinga, Palmira, ho deixem aquí i... I a votar amb seny. A votar amb seny, però anar a votar, eh? Que la gent no es quedi a casa. Això mateix. Molt bé, que ningú es quedi a casa, és veritat. No, no, no. Doncs fins la setmana que ve. Que vagi bé, Palmira, una abraçada. Igualment. Adeu. Dogecat i després la previsió del temps. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 10 i 46, parlem dels dies internacionals, atenció perquè avui 9 de maig és el dia d'Europa, un dia que el va proclamar el Consell Europeu, lògicament, i es celebra des de l'any 1985. 10 i 46, parlem dels dies internacionals, atenció perquè avui 9 de maig és el dia d'Europa, un dia que el va proclamar el Consell Europeu, lògicament, i es celebra des de l'any 1985. La finalitat de crear un dia per Europa, doncs bé, recordar en el seu moment es va denominar declaració de Schumann, el que més tard plantaria la llavor de la primera Unió Europea. Què és la declaració de Schumann? Doncs bé, és el nom que rep el discurs que va fer el francès Robert Schumann un 9 de maig de l'any 1950 que va proposar la creació d'una Europa unida amb la finalitat d'aconseguir la pau mundial. A partir d'aquest moment històric, la Comissió Europea va concebre aquesta idea com una realitat a través de la qual naixés una administració conjunta que beneficies a tots els països d'aquest continent. D'allà neix el que avui es coneix com la Unió Europea i a partir de l'any 1985 es declara cada 9 de maig com el Dia d'Europa. En el Dia d'Europa els països integrants fan diferents esdeveniments i activitats per comemorar aquesta data emblemàtica. L'autèntic mèric el té en Robert Schumann que gràcies a la seva declaració es van aconseguir arribar a certs punts molt importants com per exemple la modernització del carbó i l'acer, així com també la distribució equitativa d'aquests productes entre tots els països que ho necessitessin. D'altra manera, aquest acord també plantejava una millora de la qualitat i les condicions de vida dels empleats en la indústria. Una idea que va comptar amb el benar plàcid de la majoria dels països aliats com van ser Itàlia, Alemanya, Bèlgica, França, entre altres també. Doncs bé que sapigueu que avui és el Dia Mundial d'Europa i com a curiositat dir-vos que algú també va tenir la idea de crear un altre Dia Mundial, precisament un 9 de maig. No és una data lògicament oficial perquè no ho avala tampoc cap organisme, ni administració, ni institució, però que sapigueu que és el Dia Mundial dels Mitjons Perduts. Sí, sí, cada 9 de maig. Blancs, de colors, amb ratlles, amb figures divertides, de punts... Doncs bé, els mitjons perduts també tenen el seu dia. Sapigueu que la paraula mitjó prové del llatí calcea i a la seva vegada la paraula calceus, que significa sabata. S'estima que els primers mitjons van surgir l'any 256 a Egipte, imagineu-vos. Era un tros de llana que s'utilitzava per protegir els peus només. Com a prova d'això, es pot veure en exhibicions, en museus també egipcis... Doncs bé, aproximadament s'ha calculat que es perden 1.200 mitjons al llarg de la nostra vida. Podem perdre el nostre parell de mitjons preferit per circumstàncies misterioses i sense cap mena d'explicació. Bé, en fi, doncs ja sabeu, eh? Dia 9 de maig, Dia d'Europa i Dia dels Mitjons Perduts com a Curiositat. I si marxem ara als naixements, persones que van néixer tal dia com avui, persones més o menys conegudes, doncs bé, per exemple, tenim el cas de Bebeth, que és cantant espanyola i actriu, que va néixer a València l'any 1978. També avui és l'aniversari de la trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana Andrea Motis, que va néixer a Barcelona l'any 1995. Per tant, Andrea Motis avui en fa 29. A nivell internacional, el panorama, sortint dels països catalans, avui és l'aniversari de Billy Joel, pianista i cantautò estadunidenc, que va néixer el 1949 al barri del Bronx, a Nova York. Avui també és l'aniversari, hem de dir, de Katie Bowman, científica, que va néixer a Indiana el 1989. I també l'aniversari de Jennifer Hermoso, futbolista, migcampista i davantera de futbol, que va néixer el 90 a Madrid. En fa 34. Vinga, a les 10 i 51 passem a fer la previsió del temps, ara sí amb el Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal, com va? Bé, molt bé, ja es nota la calor, eh? Sí. Es va notant, es va notant. Ja es va notant que la cosa va canviant, això dels anoracs, i tenint tota l'entrada de casa, ja ho podeu anar recollint, que no cal. Sí, estufes... Home, estufes fa temps, no? Bueno, ja pot haver-hi algú que la tingui per allà. Sí, no, no, clar que... Desendullada, però per allà fent nosa. Sí, no, doncs tot això ja ho podem anar recollint, tot i que estem tenint un maig que no ens podem queixar pas, i l'abril tampoc, perquè fa temperatures. Sí que algun dia puntuals ens ha anat una mica a l'olla, aquell dia dels 28 graus. Sí, sí, sí, una mica sí. Però, vamos, que estem en una situació que algun dia arribem als 24, però sempre estem entre els 22 i els 24. Bueno, no ens podem queixar massa. I ara, doncs, és el que hem anat dient aquesta setmana. Ensetem un període que va des d'avui fins dissabte, doncs, de temperatures elevades, d'ambient al migdia molt agradable, tot i que tenim la influència del mar, i el mar a poc a poc es va escalfant, doncs, a la costa potser queda una mica més frenada aquesta temperatura. I a l'interior, doncs, al llarg dels propers dies, doncs, podem veure ja els primers 30. Bueno, el dia del 28 ja vam veure temperatures molt altes, però es veuran els primers 30, podríem dir, d'aquest mes de maig. O sigui que comencem amb temperatures agradables, amb una situació d'anticicló. Ahir, si et vas fixar a la tarda, es veien alguns núvols que intentaven però no podien, com que no hi hagi de fred, no poden créixer, llavors es queden... Hi havia com bastants núvols així, una mica... Queden per fer bonic, només, pobrets, perquè no tenen prou empenta ni tenen els ingredients necessaris per poder créixer. I això, doncs, avui ni això, perquè ja els núvols han desaparegut, tenim anticicló, tenim un temps estable, i això ens porta a dir, i a més pràcticament assegurar, i això amb la meteorologia és difícil de que passi, que tant avui com divendres i dissabte són tres dies on el sol serà el gran protagonista. Només hi hauríem d'afegir que potser el dissabte a la tarda comencin a arribar alguns núvolets, són molt poca cosa, i pel que fa a les temperatures, doncs, 23, 24 graus, o sigui que al migdia s'estarà molt bé. La nit serà serena, però també serà molt agradable. Tenim una certa influència de vents del sud amb aquest anticicló, i això farà que les temperatures mínimes tampoc baixin massa, o sigui que això d'estar molt tapats a la nit ja comença a emprenyar i hauríem de buscar alguna coseta més primera. Jo avui m'he aixecat ja una mica suant. Eh que sí? Perquè, clar, tenim encara... El pijama d'hivern... Ja, totes aquestes coses les hem d'anar raconant una miqueta perquè ja no baixa tant la temperatura i els propers dies, entre els 15 i els 16, amb aquests valors, ja no cal anar massa abrigat a l'hora d'anar a dormir. Això serà fins dissabte, per què ho diem? Doncs perquè a partir de diumenge perquè és una cosa que, com que és una bossa d'aire fred, que s'ha d'apropar, s'ha de col·locar, i han de passar moltes coses perquè tot això acabi passant, doncs de moment encara ho tenim així amb una miqueta més tambi, però també és cert que des del dilluns els mapes van dient cada dia que entre dilluns i dimarts ens pot ploure a Sant Jús. I avui, doncs no és menys, i continuem amb aquesta previsió. Diumenge seria un dia una miqueta més variable, si el dissabte el tenim esplendi fins al vespre. Diumenge serà més variable, tindrem alguns núvolets més, i això permetrà que la temperatura doncs baixa una miqueta, molt poc, 22, 23 de tot estirar, o sigui, baixa una mica comparat amb divendres o dissabte. I de cara al dilluns seguirem amb variabilitat, amb sol i núvols, amb moltes més estones de núvols que de sol, potser, i una temperatura que continua reculant, baixaríem cap als 22 graus. Dels 24 del cap de setmana, doncs al migdia farà caloreta, perquè 22 també s'està bé, però ja no serà tant així. I la previsió ens indica que a partir de la nit de dilluns, i sobretot dimarts, podria ploure. Els mapes cada dia que passa van variant en la quantitat i en l'estona de pluja, però serà un dia que serà bastant gris, tindrem alguna ullada de sol al migdia, es tornarà a tapar, o sigui, el dimarts, totes les previsions que consultem, els tres que normalment a l'europeu, els americans, els suïssos i els canadencs, que també tenen previsió pròpia, més o menys tots apunten a aquesta possibilitat de precipitacions, amb més o menys quantitat, però apunten a aquesta possibilitat. Bé, benvinguda sigui tu. Sí, i després d'aquesta pluja, doncs entre el 15, el 16 i el 17, podria encara quedar un residual d'inestabilitat, que això ens podria portar també alguna precipitació, o sigui, que la setmana que ve podria ser força bona per seguir sumant precipitacions, no només a Sant Jus, sinó a molts altres endres de Catalunya, i d'altra banda, doncs aquestes temperatures tan agradables que tindrem avui i que tindrem els propers dos dies, doncs a poc a poc aniran baixant i dimarts ja parlaríem de valors de 20 o 21 graus, i això es podria allargar gairebé tota la setmana, o sigui que de grans calors no se'n veuen per enlloc, calors normals per l'època una mica per sobre, sí, i la setmana que ve, aviam si tenim la sort que aquests núvols puguin deixar precipitació entre dimarts i divendres, i aviam si tenim la sort de sumar una miqueta més de pluja aquesta quantitat que portem aquest 2024, que realment és molt benvinguda, que ja comentàvem el fet que pràcticament hem superat la pluja total del 2023 amb els mesos que portem, gràcies a les pluges del 20 d'abril, però vaja, que aviam si la setmana que ve parlem de pluja i temperatures bastant normals, o sigui que de moment la calor intensa d'estiu al mes de maig es queda frenat encara. Molt bé. Fantàstic, doncs Carles, moltes gràcies per la previsió del temps, demà divendres a la mateixa hora també t'esperarem per acabar de confirmar aquestes cosetes que ens hi us del cap de setmana. Perfecte, doncs aquí serem. Molt bé, que vagi bé. Bon dia. Adéu. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ... ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Avui penúltim dia de campanya, el president i candidat d'Esquerra, Pere Aragonès, ha passat pels micròfons al matí de Catalunya Ràdio. Tot i que prioritza un govern amb Junts, Aragonès ha deixat la porta oberta a pactar amb el PSC i s'ha mostrat confiat que pot arribar a convèncer els socialistes perquè defensen un referèndum. La proposta del referèndum? El PSC està molt allunyat, ja ho sé. Ara m'agradaria que hi haguessin més partits polítics a Catalunya, més enllà de la CUP i de Junts, i una mica els comuns, que estiguessin a la vora del referèndum, sí, perquè voldria dir que estem guanyant, per tant, jo no renuncio a guanyar, jo no renuncio a convèncer a ningú, n'hi ha que, evidentment, a l'extrema dreta ni m'hi dirigeixo. Vladimir Putin mostra múscul militar i assegura que no permetrà que ningú amenaci Rússia, però afirma que farà tot el possible per evitar un conflicte mundial. El president rus ho ha dit en el seu discurs, amb motiu del dia de la victòria sobre els nazis, que a Rússia es commemora cada nou de màgic i inclou una desfilada de les tropes. Rebutgem les pretensions d'exclusivitat de qualsevol país o aliança. Sabem l'alt preu que es pot arribar a pagar per aquestes ambicions. Rússia farà tot el possible per evitar un enfrontament mundial, però al mateix temps no permetrem que ningú ens amenaci. Les nostres forces estratègiques sempre estan en alerta. Nova polèmica a Ripoll a l'entorn de la festa major que comença avui. Primer l'Ajuntament no va acceptar el cartell triat per votació popular i ara no ha autoritzat la festa major alternativa que organitza el casal popular La Metxa. Maria Rovira, bon dia. Bon dia. Des del casal denuncien censura i atribueixen a motius ideològics i polítics per part del govern municipal d'Aliança Catalana. Se'ns prohibeix aquesta activitat per l'espai que som com a casal. Hem confrontat des del primer moment tot el discurs i tota la política d'Aliança Catalana. Vam avisar en el seu moment, quan era un petit reducte, que l'extrema dreta va traient drets i llibertats a les persones. Des de la comissió de festes que depèn del Consistori apunten que la petició es va fer tard i que el lloc que es proposava no és adequat. Consideren que el casal proposa una programació paral·lela per uns col·lectius ideològics concrets contrari als objectius d'una festa major adreçada a tothom. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Esports, Marcos García. El Barça de Bàsquet paeix avui l'eliminació de l'Eurolliga. El partit definitiu per accedir a la Final Four. Barça 59, Olimpiakos 63. Passen els grecs per un global de tres victòries a dues. El tècnic blaugrana Roger Grimau admet la duresa d'aquesta derrota. Les semifinals d'aquesta Eurolliga queden així. Madrid-Olimpiakos i Panathinaikos-Fenerbahce. El Madrid, en aquest cas de futbol, torna a classificar-se per a la final de la Champions masculina amb polèmica. A la tornada de les semifinals, Madrid 2, Bayern de Múnich 1. José Lu va marcar els gols del Madrid als minuts 88 i 91 i l'àrbitre va anul·lar un gol al Bayern al minut 102, que hauria suposat, doncs, l'empat. Encara en futbol, l'espanyol femení jugarà contra l'Osasun al playoff final de Sens a la primera divisió. El Màsters, Milda Roma de tenis. Rafana del debut avui contra el Belgas i Zubergs. Pau Labadosa jugarà en segona ronda contra la nord-americana Emma Navarro. I avui també s'hauria de reprendre el partit sospès ahir per la pluja en primera ronda entre la barcelonina Rebeca Massarova i la romanesa Irina Begu. Hauràs d'ara uns 7 iguals, 7 a 5 i 3 a 6. I en ciclisme, avui, sisena etapa del Giro d'Itàlia. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 5 minuts de les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. Torna el divendres al parc el pròxim 10 de maig al parc de Can Freixas, un espai infantil dinamitzat amb diferents jocs i tallers. És un esdeveniment organitzat per la xarxa educativa de Sant Just i començarà a les 5 de la tarda i s'estandarà al llarg de tota la tarda. Els assistents podran gaudir de diverses propostes lúdiques i educatives. Entre les activitats programades es troba el col·legi de Fustes a càrrec de Carraulau, així com el taller Construccions Gegants de la mà de Patim Patam. També hi haurà un racó dels contes de la mà de la Biblioteca Joan Margarit i pels amants del joc, l'espai de joc, el casal de joves i la gent gran del mil·lenari proporcionaran diferents tipus de jocs des de moderns, de taula i fins a tradicionals. A més, l'AFA, Marrex i Mainada aportarà un racó d'experimentació. També hi haurà berenar a càrrec de l'esplai ara mateix i la Sant Justen Calbacarreres captivarà el públic infantil amb el compte l'Ona Lafabona. L'Ajuntament de Sant Just ha publicat la informació completa sobre els casals d'estiu per aquest 2024, incluent-hi detalls sobre les inscripcions, horaris, edats apropiades i ubicacions de les diverses activitats organitzades per entitats locals. La programació d'aquest any inclou una àmplia varietat d'activitats esportives com bàsquet, futbol, voleibol, hoquei, patinatge i taekwondo, així com propostes de lleure i aventura. Podeu consultar la llista d'opcions a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Les famílies interessades en aquestes activitats poden obtenir més informació i gestionar la inscripció dels seus fills i filles directament amb els casals corresponents. Amb l'objectiu de garantir que cap infant de Sant Just es quedi sense participar per motius econòmics o per necessitats educatives especials, l'Ajuntament, a través dels serveis socials, ofereix suport a les famílies que ho requereixin. El pròxim dissabte, 11 de maig, l'Ateneu de Sant Just presentarà una nova sessió del Cine Chic on es projectarà la pel·lícula titulada La increïble història de la pera gegant. L'esdeveniment n'hi tindrà lloc a la sala del cinquantenari a les 6 de la tarda amb entrada gratuïta per a tots els assistents. Aquest film d'animació narra les aventures de la Micho i en Sebastià, dos amics que descobreixen un missatge en una ampolla. Aquest revela que l'alcalde de la seva ciutat ha desaparegut a l'illa misteriosa i determinats a rescatar-lo, inicien un viatge extraordinari a bord d'una pera gegant. Doblada al català, la pel·lícula té una durada de 88 minuts i es recomana especialment per a públic infantil a partir de 4 anys. Aquesta projecció forma part de les iniciatives culturals promogudes des d'Òmnium Cultural i l'Ateneu de Sant Just amb l'objectiu de fomentar l'accés al contingut en qualitat en català i enriquir l'oferta cultural. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butlletí horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Admiro com fa un pioner Com troba terra estranya La marca d'un arritmi al pols d'un patec He comprat els vits que fa una vida entre les mans Per poder-ho entendre, per poder-ho mesurar Entra a carníos Tens una intemperia dins d'alcos Onja vuoi dormi I se que m'ho zarriga I se que pucà Tra acOLL I te fa I se que pucà I se que pucà I se que pucà I se que puc season I se que pucà I se que pucà I se qu Hogars A ti ho A ti ho zarriga I se que pucà I se que pucà I se que pucà I se que pucà La projecció d'un pensament Creuant valls i muntanyes De l'atracció dels cossos a Newton envers Vull creuar la línia com qui hi ha pa'grans de salt Roja la del Sílvia fent seriós dins del meu cap Entre carn i os Tens una intempèria dins del cos Onja hui dormi I sé que em pots abrigar I sé que em pots abrigar I sé que em pots abrigar I sé que em pots abrigar I sé que em pots abrigar I sé que em pots abrigar Fins demà! Fins demà! Fins demà! Seguint amb l'ordre de representació, avui tenim Esquerra Republicana de Catalunya i parlem amb Jordi Albert Caballero, que és el número 11 en la llista d'Esquerra per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 12 de maig. I fins ara també, diputat. Bé, el saludem. Vinga, bon dia, Jordi. Bon dia, què tal? Bé, molt bé. Vinga, les enquestes en general indiquen una certa davallada d'Esquerra. A les del 2021 vau treure 33 escons al Parlament i en l'última enquesta del CEO pronostica que sereu la tercera força més votada després del PSC i Junts, entre 22 i 26 escons. Això és el que diuen les enquestes. La pregunta és, Aragonès seguirà com a líder a l'oposició si Esquerra no es manté al govern després d'aquest 12 de maig? Bé, l'única enquesta que és vàlida és la del diumenge, no? La del 12 de maig i, per tant, bé, nosaltres sempre diem el mateix i jo que soc profe sempre dic que el 12 de maig serà el dia que ens entregaran les notes, no? I, per tant, quan sapiguem les notes aleshores ja es veurà quines decisions es prenen. En qualsevol cas, fins al 12 de maig estem fent feina i continuem treballant. Les enquestes, lògicament, sempre cercen buscar una tendència, no? I també marcar, doncs, una línia. Però hem vist en darreres eleccions, no només a Catalunya, sinó també, per exemple, a Euskadi, on hi ha hagut enquestes que marcaven una tendència molt favorable a alguns partits i que després no s'han acabat de confirmar. Per tant, crec que hi ha un 40% d'indecisos. Això indica que aquest percentatge és molt alt i que, per tant, poden variar molt les coses. I nosaltres, en aquest percentatge, en aquest 40%, hi tenim no només confiança, sinó que, a més, sabem que si van a votar, votarien Esquerra Republicana a molts d'ells. I, per tant, estem treballant durant aquests dies incansablement per mobilitzar tothom perquè cal que vagin a votar i ens donin suport per continuar fent feina republicana des del govern de Generalitat. Esquerra es situa en una posició decisiva a l'hora d'articular possibles futures aliances. La vostra preferència és pactar amb les forces independentistes, amb les progressistes? Veus Esquerra fent tripartit amb Comuns i el PSC? Aquesta pregunta no es l'havíem fet mai, eh? Està molt ben tirada, lògicament. No, no. Esquerra el que vol és la presidència de Generalitat i, per tant, crec que això s'ha de plantejar a la resta de formacions polítiques, no? Nosaltres som un partit d'esquerres i que som un partit independentista, és evident, i, per tant, des d'aquests paràmetres nosaltres posem damunt de la taula les nostres propostes i, a partir d'aquí, hi haurà negociació i acord, si s'escau, sempre i quan es compleixin les premisses que nosaltres marquem. I, per tant, lluitem per la presidència de Generalitat i, per tant, hauran de ser els altres també que es posicionen si la seva preferència és pactar amb Esquerra Republicana o no fer-ho. I, per tant, doncs, des d'aquest punt de vista, Junts ha de decidir també si vol pactar amb Esquerra Republicana o vol acceptar els vots a l'extrema dreta o el PSC també hauria de decidir si s'apunta en la línia que nosaltres portem defensant durant tot aquest temps en la línia del finançament singular i també del referèndum o prefereix alinear-se, com està fent durant la campanya, aquest espanyolisme més ranci que està, a més, visualitzant d'una forma molt clara a través de mítings en castellà, a través de l'ús de la llengua i també de les propostes conservadores que estan posant damunt de la taula i de reversió de molts avenços que hem aconseguit durant aquest govern republicà, sobretot en aquests dos darrers anys que hem pogut governar en solitari. Hi ha algunes condicions que posi Esquerra per aquests pactes postelectorals? Alguns de les línies vermelles? Més que línies vermelles, jo crec que al final ens presentem en un programa electoral i, per tant, el que nosaltres posem sempre damunt de la taula és aquest programa. Igual que cada partit polític en el moment en què entra una negociació, doncs, ha d'afensar allò que proposa. I nosaltres estem sent molt clars, amb el català no s'hi juga i, per tant, per nosaltres el català ha de ser un dels pals de paller del futur govern de la Generalitat i, per això, proposem crear-ne una conselleria, però també respecte als pilars bàsics de la nostra societat, la societat que volem, com són els drets socials, l'educació i la salut, i, per tant, el que volem és que continuïn sent els pilars essencials. De fet, ho han demostrat en aquests pressupostos, en els darrers pressupostos, les tres grans àrees han incrementat més d'un 30% des del 2021. Per tant, per Esquerra Republicana ho tenim claríssim, hem de seguir per aquesta línia. I, d'altra banda, si ja parlem en clau estatal, hem de consolidar el traspàs de rodalies en aquest primer any, hem d'aconseguir el finançament singular, cosa que ahir ja diu que és injust que Catalunya tingui un finançament singular. El que és injust són els 22.000 milions de dèficit que tenim en aquest país i, per tant, el que hem de fer és incorporar mesures compensatòries per anar reduint aquest dèficit. Per tant, això el PSC ho ha de tenir molt clar i, d'altra banda, també ha de tenir molt clar que nosaltres som un partit que busca la independència del país, que vol una república pels catalans i les catalanes i, per tant, hem de passar per aquest referèndum acordat. I crec que està tot molt clar. A partir d'aquí, cadascú també farà els seus balanços i analitzarà la situació. Anem a indagar una mica més en aquestes propostes que has plantejat ara de forma més general sobre el programa d'Esquerra per les eleccions. Els acords assolits amb Esquerra i Junts a l'última investidura de Sánchez han tornat a posar, com has dit, la reforma del finançament autonòmic a dins de l'agenda política. Després de ser aparcat, primer per la crisi, també per tot el tema del procés, el finançament s'ha perfilat com un dels debats claus també en aquesta campanya. I si ens pots explicar, Jordi, aquest concepte que has anomenat del finançament singular de Catalunya, exactament a què es refereix? Doncs bé, et refereixes, actualment, al finançament del qual rebem aquestes transferències per part de l'Estat a partir de les aportacions que hem fet i que es va petar en el seu moment el PSOE amb Mas i durant Lleida amb un acord amb Zapatero i que es va eliminar aquest principi d'ordinalitat que nosaltres tant reclamem, que és tant aportem, tant hauríem de rebre en base al nivell d'aportació que fem en aquest ordre entre els diferents territoris de l'Estat des de l'any 2014 que no s'ha tocat. És a dir, nosaltres tenim un dèficit que anem acumulant any rere any respecte a les nostres aportacions i la manca de retorn. Si nosaltres volem invertir en els serveis públics del nostre país, que és el que estem fent i el que hem demostrat durant aquest temps, necessitem encara més finançament. Quan diem que volem arribar al 6% del PIB en educació, necessitem aquest finançament. Quan diem que volem arribar entre el 7 i el 9% del PIB en salut, necessitem aquest finançament. I quan diem que volem arribar al 25% del PIB per invertir en indústria, per tant, per millorar els llocs de treball de la classe treballadora del nostre país, necessitem aquest finançament. Per tant, necessitem que a Catalunya tinguem un finançament singular. Per què singular? Perquè si no, no ens posarem d'acord respecte a les balances de l'Estat. Nosaltres el que reclamem és un tracte just. Per què? Perquè venim de molt enrere, perquè tenim un dèficit molt més marcat que d'altres territoris de l'Estat. Per tant, cal una solució específica per Catalunya. I aquest és el finançament singular, mentre anem avançant cap a la República. Quina és la proposta d'Esquerres, per això, sobre el model d'Estat que ha de tenir Catalunya? Pere Aragonès ha dit que defensa, que pensa en el referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Com ha de ser aquest referèndum? Aquest referèndum ha de ser... Pactat... Sí, jo crec que aquí no som gens sospitosos. Hem treballat sempre per un referèndum acordat i hem utilitzat totes les eines que tenim al nostre abast, incluent tota la mobilització que hem tingut al llarg del temps. Aquí és clau que aquest referèndum sigui acordat també perquè en el marc europeu també hi hauria aquest reconeixement tàcid. I per tant, si nosaltres realment volem la independència del nostre país, hem d'activar aquelles vies que ens permetin el reconeixement més ràpid i que aquelles vies que ens permetin també a la població de Catalunya decidir sobre el nostre futur i tenir la garantia que la nostra decisió es tindrà en compte per tots els organismes europeus, per l'Estat. I per tant, la millor manera és blindem-ho i acordem-ho. Diem com podem tenir aquest referèndum, quan el podem tenir, en quines condicions el resultat serà vàlid i quines seran les preguntes o la pregunta que hem de fer. A partir d'aquí, calendari d'aplicació, una vegada hi ha el referèndum, si el resultat és que volem la independència i que per tant Catalunya es posiciona per una república en el nostre territori, doncs calendari d'aplicació, què és el que hem de fer a partir d'ara? Doncs l'Estat haurà de prendre decisions perquè lògicament hi ha uns actius i uns passius que hem de negociar i per tant això no es pot dilatar en el temps i d'altra banda Europa també haurà de prendre decisions en el sentit que aquest procés haurà estat plenament democràtic i com a tal un procés plenament democràtic ha de tenir plena acceptació i per tant les institucions europees hauran també de donar suport a la decisió que es prengui en aquest referèndum. Per fer tot això cal diàleg i cal negociació perquè això no cau del cel. Igual que hem aconseguit l'amnistia, igual que hem aconseguit la reforma del Codi Penal i per tant eliminar el delicte de sedició, doncs això es fa treballant, treballant, no fent grans eslògans ni fent grans proclames, això es fa treballant i també assumint contradiccions i això és el que ha anat fent Esquerra Republicana per continuar avançant en aquest camí perquè si fem grans eslògans i grans proclames al final ens quedem sempre al mateix lloc i nosaltres no hem vingut per quedar-nos sempre al mateix lloc, que hem vingut per anar avançant i per anar acostant-nos al nostre objectiu que és assolir la república. Passem ara a infraestructures perquè has mencionat també el traspàs de Rodalies, també hi ha el tema de l'ampliació de l'aeroport i el Harrock. Sí, el traspàs de Rodalies era una de les altres coses que fins i tot l'Illa deia que mai passarien, doncs bé, ja ha passat, ja ha passat i per tant volem que en aquest primer any de legislatura aquest traspàs quedi plenament formalitzat i per tant doncs que Rodalies... Efectiu, no? Una mica perquè... Totalment, sí, sí. És a dir, ara mateix ja estem, ara mateix ja aquest acord polític i ja s'estan començant a crear els diferents espais per traspassar aquesta competència, que lògicament ha de ser de forma endreçada, donant plena garantia als treballadors i les treballadores, assegurant també quin és l'ens que creem a Catalunya per tal que aquest traspàs el puguem assumir i puguem gestionar la xarxa ferroviària de Rodalies al país i també amb una planificació que ens permeti també ampliar aquesta xarxa i canviar-la en el sentit que és una xarxa molt radial i que nosaltres volem de forma... volem implementar equitativament en el territori. Per tant, cal un pla d'inversions, un pla d'inversions que ha d'acompanyar també amb aquest traspàs. Per tant, no només és un traspàs a nivell de governança, sinó que és un traspàs també acompanyat d'aquests recursos econòmics necessaris per invertir tot allò que el Partit Socialista no ha volgut invertir a les xarxes Rodalies del país i que per tant nosaltres al final hem apostat per aquest traspàs per fer-ho nosaltres ja que ells no ho volen fer. Respecte a l'aeroport, l'aeroport és... nosaltres hem... devem ser els únics que realment hem presentat una proposta ben trebada respecte a l'aeroport, però el que és una evidència i això ho reconeix tothom és que el 2 d'agost del 2021 hi havia un acord entre Junts i el PSOE per fer complir la proposta d'ENA respecte a l'aeroport del Prat una proposta que trinxava el nostre territori, que trinxava la nostra comarca. i els únics que ho hem aconseguit aturar ha estat Esquerra Republicana perquè els comuns també formen part del Govern de l'Estat i els comuns es queixaven molt però no van avançar per bloquejar la proposta d'ENA. Nosaltres sí que ho vam fer des de la presidència de Generalitat i ho vam poder fer perquè teníem la presidència de Generalitat. Per tant, no només ens hem quedat en què hem aconseguit frenar l'ampliació de l'aeroport i per tant depèn de com vagin les eleccions el 12 de maig aquesta ampliació podria ser una realitat i per tant trinxar-nos el territori al Baix Oregat sinó que a més hem fet una proposta. Una proposta perquè aENA no té raó. AENA que té una mirada economicista sobre la gestió de l'aeroport del Prat atenent a que el 49% del seu capital és capital privat i per tant el que busca són els guanys econòmics ha fet una proposta com si a l'aeroport del Prat ja no tingui capacitat per assumir més vols, per assumir més volum. No, això és mentida. L'aeroport del Prat no està al màxim de la seva capacitat. L'únic que cal és una millor gestió. Una millor gestió. I per exemple, en la nostra proposta d'aprofitar tota la xarxa aeroportuària que tenim al nostre país i interconnectar-la adequadament i per tant que aquests vols que són de l'Eucòs i que actualment tenen un protagonisme excessiu a l'aeroport del Prat puguin desplaçar-se cap a altres... A Reus o a Girona. A Reus o a Girona o també al Guaire. Al Guaire sí que ja forma part de la xarxa catalana però que es puguin desplaçar i per tant també capilaritzar per la resta del territori i que per tant alliberem aquest espai necessari també per potenciar els vols intercontinentals i per tant que Catalunya estigui connectada al món. Bé, doncs això es pot fer però AENA no ho farà. Per tant el que nosaltres demanem perquè al final és la clau de tot plegat el que nosaltres demanem és la governança a l'aeroport del Prat i que per tant les decisions no les prengui AENA sinó que les prengui el govern de Generalitat les puguem prendre nosaltres i per tant el que nosaltres reclamem és que totes les decisions que tenen a veure amb l'aeroport del Prat les prenguem més a Catalunya i des de la proximitat i amb els agents socials i econòmics i també les entitats que defensen el territori i també lògicament amb els veïns per tal de prendre les millors decisions perquè l'aeroport del Prat sigui un aeroport del segle XXI i això no es fa amb ciment sinó que es fa amb una bona gestió amb una bona governança. Vinga, anem a més qüestions. La crisi del 2008 i la pandèmia han marcat punts àlgids en l'indicador dels drets socials però malgrat certa recuperació no s'acaba d'aconseguir reduir en un marc d'augment de les desigualtats del cost de la vida i de l'empitjorament de l'accés a l'habitatge. Parlem de l'habitatge perquè és una de les grans preocupacions també entre el col·lectiu jove. Quina és la política que promoveu des d'Esquerra? Doncs ho hem anat demostrant i de fet ara fa pocs dies hem tingut una nova mostra una nova mostra més de l'obstinació que hem tingut des del Departament de Territori d'on es despleguen les polítiques d'habitatge per defensar el dret a l'habitatge dels catalans i les catalanes davant la manca d'acció per part de l'Estat. Nosaltres hem desplegat diversos decrets per tal de regular els lloguers i també ara darrerament hem desplegat un decret per limitar el lloguer temporal i per tant l'adquisició l'adquisició d'aquest lloguer temporal per a pisos turístics i per tant de l'invitant que es faci l'abús que se n'està fent i que està provocant processos de gentrificació que està provocant també un gran malestar entre les comunitats de veïns i està alterant també la vida quotidiana als barris. Per tant, des d'Esquerra Republicana el que hem impulsat ha estat posar en el centre l'accés a l'habitatge i l'accés universal a l'habitatge. Per tant, què has de limitar? Doncs no pot estar el lloguer tan alt com està per tant l'hem de reduir apliquem les zones tensionades i per tant en aquestes zones tensionades hem de reduir el lloguer i això ho està fent la Generalitat de Catalunya i per altra banda evitar l'especulació l'especulació amb l'habitatge i d'aquesta manera hem aprovat el decret sobre pisos turístics que el que busca és precisament evitar aquest marc especulatiu tan accentuat que implica destinar habitatge a pisos turístics quan tenim gent que està vivint al carrer. Per tant aquesta és l'acció de govern. Ara bé ens quedem aquí? No? Hem de seguir recorrent. No tenim les competències en habitatge plenes i per tant des d'aquest punt de vista nosaltres reclamem també aquest traspàs competencial però des d'aquest punt de vista nosaltres també el que estem posant damunt de la taula són mesures que tot i no tenir les competències podem impulsar i podem liderar i per tant des del govern s'està treballant aquesta línia. Programa electoral nosaltres portem de fet ja estaven incorporats en el pressupost del 2024 que els comuns es van negar a aprovar però hi havia mil milions d'euros destinats a l'habitatge mil milions d'euros destinats a polítiques per l'habitatge per millorar-ne l'accessibilitat i després la construcció o remodelació no cal que sigui obra nova ni molt menys sinó 10.000 habitatges que hem de tenir a disposició a preu assequible per la població del nostre país i molts d'ells la gran majoria ubicats en les dues grans àrees metropolitanes la de Barcelona i la de Tarragona però són 10.000 habitatges que insisteixo no han de ser de nova construcció també reformats o aprofitant el sol disponible perquè el que tampoc podem pretendre i el que no volem de cap manera és d'Esquerra Republicana és anar afegint cada vegada més ciment en zones que no són que no estan habilitades com a clau urbanística i per tant no no ampliar aquestes zones per tant preservar els espais agrícoles i els espais verds i en canvi invertir en la rehabilitació de l'habitatge omplir aquells pisos que estiguin buits i construir en aquells espais ja de trama urbana on hi hagi solars disponibles i pensem sempre que tot això d'anar lligat amb una bona planificació urbanística i això és competència local una bona planificació urbanística que ha de permetre que tots aquests espais també han d'anar acompanyats equipaments per donar servei a la demanda per donar servei públic a la demanda de població i per tant necessitem equipaments per educació necessitem equipaments sanitaris necessitem biblioteques necessitem tots aquests espais comunitaris per reforçar també aquesta mirada comunitària dos models que potser també cal repensar models públics tant la sanitat com l'educació perquè realment estan bastant tocats per exemple en el de l'educació malgrat haver-hi més docents que mai els alumnes surten amb molt baix nivell i jo suposo que això com a professor no que has dit que ets no sé si ho estàs espalpant o pots dir-nos Jordi quina és la fórmula per Esquerra per repensar també aquests àmbits nosaltres des de en l'àmbit d'educació focalitzant aquí hem pres diverses decisions que si no arribem a estar nosaltres en el govern no s'haguessin pres la primera d'elles ha estat incrementar les dotacions a professionals i diversificar aquests professionals és a dir necessitem professionals en l'àmbit de l'educació molts més efectius i per tant focalitzar molt més en l'aprenentatge de l'alumne en base a les necessitats d'aquell alumne i per tant tenir una dedicació molt més exhaustiva sobre el seu propi desenvolupament de l'aprenentatge i d'altra banda a més de la inversió en professionals hem millorat les condicions laborals i salarials dels docents del país hem revertit les retallades fa quatre dies tot i no tenir pressupostos però hem donat un compliment a un acord que es va negociar amb comissions obreres i ogetes es van negociar amb tots però el van signar aquests dos sindicats que van ajudar que continuem avançant per continuar millorant aquestes condicions laborals diguem-ne que Esquerra ha aconseguit allò que cap dels altres partits havia fet abans que era retornar al 2012 imagineu-vos si estàvem malament en l'àmbit de l'educació en aquest país que hem hagut de retornar a les condicions laborals i salàries que hi havia el 2012 perquè les retallades encara no s'havien revertit doncs ara ho hem fet i per tant a partir d'ara ja podem començar a plantejar les millores també per potenciar també i per fer molt més atractiva també la professió de la docència i per tant poder captar tot aquest talent que ara mateix doncs potser se'n va cap a altres sectors cap a altres àmbits i a més focalitzant molt i posant al centre l'alumne prenent sempre decisions que ens ajudin a millorar aquests resultats que abans els resultats no són fruit d'un dia per l'altre els resultats són fruit de tota una herència i per tant donar-li la volta amb això vol dir que hem de començar a treballar o ja hem començat a treballar per donar-li la volta i segurament no es veuran el proper any ni d'aquí dos anys sinó que es veurà en una evolució en una evolució futura professionals més recursos en els centres millors equipaments i per tant que els equipaments també estiguin adequats perquè hi hagi també cobreixin les necessitats no només dels professionals sinó també dels alumnes i teixir xarxa comunitària crec que això és molt important teixir xarxa comunitària per combatre per exemple l'absentisme escolar i que per tant doncs ens ajudi també aquesta xarxa comunitària a reforçar la idea de l'educació com a eix principal del nostre aprenentatge i com a eix principal del nostre desenvolupament com a persones i per tant això no no és només àmbit de l'escola sinó que també és àmbit de tot l'entorn dels alumnes i per tant de la seva pròpia comunitat i el seu desplegament social i finalment també la qüestió de la salut mental a nosaltres també ens preocupa tot l'àmbit de la salut mental en els centres educatius també salut mental dels professionals i també davant de la pressió i l'efecte burnout que poden patir sobretot també derivat a partir de la pandèmia però també respecte als alumnes i aquestes relacions que estableixen els alumnes entre uns i els altres per tant des d'aquest punt de vista hem de reforçar moltes àrees no només de l'aprenentatge sinó també des del punt de vista emocional i també des del punt de vista de les pròpies infraestructures i de fet hi ha hagut més inversió que mai en infraestructures en aquest país en els dos darrers anys i de fet hem dotat de més de 25.000 professionals el sistema i a més dotant-los en diversos perfils perquè també volem una educació inclusiva al nostre país igual que volem una societat inclusiva i volem un mercat de treball inclusiu per fer-ho necessitem els perfils adequats per fer-ho i caldrà prendre més decisions en el futur com més per exemple el paper de les llevadores en els centres i com podem fer que les llevadores puguin formar part també de les plantilles pròpies dels centres i no siguin un servei que actualment doncs s'està dotant amb partides específiques o potenciar també l'audició i el llenguatge o potenciar aquelles especialitats que ens permeten fer un seguiment molt més acurat dels alumnes del nostre país i per tant detectar les dificultats d'aprenentatge amb prou ventilació com per poder incidir i poder tenir resultats exitosos a mesurar que l'alumne que presenta dificultats en l'aprenentatge va creixent en les seves etapes educatives Molt bé Jordi no tenim més temps hem de deixar aquí l'entrevista res més gràcies per haver passat aquí a Ràdio d'Esvern aquesta estoneta res més que acabis de passar bon dia i també sort amb les eleccions M'ha agradat moltíssim venir a la ràdio sempre és tot un plaer I tant Vinga que vagi bé Adéu Escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les zones M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim M'ha agradat moltíssim Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit