#606 - Ràdio d'Esvern: L'Actualitat de Sant Just

Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1. Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccionsament variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica, amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 7 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 15 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Primer de tot avui a un quart d'11 trucarem al Servei de Mobilitat Internacional, un servei a càrrec d'Aroa Carmona i que depèn de l'Ajuntament de Sant Just i que s'ubica al Casal de Joves. Segurament l'Aroa ens parlarà de les novetats, dels projectes i dels intercanvis europeus que es faran aquest estiu. Després seguirem amb l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sal les llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara a l'Avantguàrdia, El Periòdico i El Punt Avui. I acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. La segona hora la dedicarem també a l'actualitat santjustenca, però ho farem amb l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes. Amb ella avui fem l'entrevista del dia. Com hem dit, tractarem els temes que estan més candents d'aquí en l'actualitat del poble i a més a més també li traslladarem les preguntes que ha anat fent la ciutadania a través dels comptes de la ràdio a les xarxes socials. Li preguntarem aquells dubtes, aquelles incerteses que té l'agenda Sant Just, ja que bé, aquí a l'emisora d'alcalde. Després, la tercera hora, a les 12 i 10, primer de tot es deixaran caure l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata, amb qui parlarem d'algun aspecte relacionat amb el món del vi i també vindrà l'Albert Macià, amb qui farem l'agenda de les activitats de l'Ateneu de Sant Just. Avui dimecres acabarem el programa fent una trucada a en Joan Targarona de Cuina Miracle. Vinga, va, no marxeu, que tot això serà de seguida. I ara deixem un tema que es diu La Guarda, amb el cantant Narcís Peric. De la guarda ara em baixo jo, de la guarda ara em baixo jo. De la guarda, de la guarda, vigilant els camps i el bosc. A la guarda era tranquil·la nit, a la guarda era tranquil·la nit. A la guarda, a la guarda, no es moguia ni un tir. Les estrelles he pogut comptar, les estrelles he pogut comptar. Les estrelles, les estrelles, han estat el meu compà. A les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist. A les hores, a les hores, he pogut comptar. A les hores, a les hores, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls. A les hores, a les hores, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls. De la guarda, el pitjor que té venir. Tu eres un angelet per mi. Tu eres un angelet per mi. De la guarda, de la guarda, no es parà la cara així. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Estar el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar el de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar el de viatjar No, no, el de viatjar més, lluita Un dia descobreixes que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat A CaixaBank o a Imagin Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges del carnet jove I del Pac Jove 2024 Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Treu la llengua És clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer? Quan la persona amb qui parlo No treu la llengua O a la feina, a l'escola, a la universitat Quan a les aules i a les sales de reunions Ningú treu la llengua Com trec la llengua a les xarxes Comentant i compartint Si la gent m'insulta per treure la llengua O a internet Quan els cercadors no m'entenguin Però jo vulgui continuar traient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català I descobreix tot el que pots fer per la llengua Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xaryxes Comentant la llengua a la lengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a jarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a lengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes Comentant la llengua a les xarxes I see this fine girl from my party She wear yellow Every other girl, they do too much But this girl mellow Now in my define situation I go use this girl and mellow Finally, I find way to talk to the girl But she ain't no one follow Who you gonna phone for? When you know what go for? Then I start to feel a boom boom Cause she day give me small small I know she's a baby, but sit down Cause she feelin' me sick Cause her friends, cause they got my light ring Cause they got my light ring Yeah, I know it looks sharp But for you, I get down now And my hips make you cry When I'm movin' around you Do it once, do it twice Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! гораздо! utetm amb un envà! Powell! Port�로! Fins demà! Para va loggerir! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! sinó també com a confident d'una generació, destacant la seva resiliència davant les inclemències del temps que manassen al seu taller. L'entrada general al documental, com tots els documentals del mes de l'Ateneu, és de 7 euros per l'entrada general i els socis i sòcies de l'Ateneu poden accedir per 5 euros. I també hi ha la possibilitat d'adquirir un abonament per 5 persones a un preu de 25 euros per públic general i de 20 euros per a socis i sòcies. Ah, molt bé. Això és com un bono, no? Et compres, pagues aquesta quantitat i pots entrar a diferents sessions de... No sé si és... Ah, diferents sessions o perquè puguin entrar... Que ajuntis a 5 persones i llavors pagueu 25 euros. Vale, vale, vale. Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit aquests 3 titulars de les notícies d'avui de Sant Just. Si et sembla, truquem ara a l'Aroa i fem d'aquí una estoneta les portades dels diaris. Perfecte, Núria. Vinga, gràcies, Mariona. Gràcies. Adeu. Any 1938. Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaeri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri. Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern, encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio. Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més. Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Ara són les 10 i 24 i parlem amb la responsable del Servei de Mobilitat Internacional, de l'Ajuntament de Sant Just, un servei que s'ofereix des del Casal de Joves. Tenim el telèfon a l'Aroa Carmona. Hola, Aroa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Nòria, com esteu? Bé, molt bé, molt bé, molt bé. Amb ganes de conèixer alguna novetat pel que fa al Servei de Mobilitat Internacional, de projectes que s'estiguin ara acabant d'organitzar, de tancar... Suposo que tot ha enfocat ja a l'estiu. Doncs sí, de fet, mira, aquest mes ha sigut bastant interessant. Han passat moltes coses, Núria. Vam tornar a finals d'abril, l'últim dia d'abril, vam tornar a Alemanya. Sí. Vam fer un projecte sobre la Unió Europea, sobre el concepte europeu, etcètera. que vam col·laborar amb l'Antoni Elgaró. Sabeu que de dos a tres vegades a l'any fem una col·laboració directa amb l'Institut de l'Antoni Elgaró i ens en duem alumnat seu. Llavors, en aquest projecte, doncs era aquesta col·laboració, ens vam donar un grup de set joves de l'Antoni Elgaró. La veritat és que un grup maquíssim, supermotivat, un joves molt macos, molt motivats, molt respectuosos, molt actius. Sí, molt macos. I inclús en aquest projecte, Núria, la novetat va ser que vam anar a Brussel·les i vam visitar el Parlament, vam visitar la Comissió, vam visitar també el Comitè Econòmic i Social. Bé, molt interessant perquè, com s'ha deu, també hi ha eleccions, ara, el Junts. Oi tant, sí, sí, sí, clar. I llavors, doncs, una mica enmarcat, no?, en aquest coneixement i pensament crític de què és la Unió Europea i què volem d'ella. Clar. Doncs això vam acabar així, a finals d'abril. D'acord. Vam tornar, bueno, un ressac emocional del que signifiquen els projectes. Quants dies hi vau estar, més o menys? Vam estar 12 dies. D'acord. Déu-n'hi-do, no? Sí, entrenada i tornada i així, sí. Sí, molt bé. Sí, crec que 11 o 12, és que, Núria, tinc tants al cap que a vegades... No, els normalos se'n fan una mica. D'acord. Llavors, bueno, els joves van presentar, aquest grup de joves van fer una presentació de la seva experiència a l'escola, a l'Antonio Garó, la setmana passada. que em van convidar i vaig poder anar-hi i la van fer a una hora de tutoria i hi havia tots els seus companys i la veritat és que va ser molt guai, no? Perquè, bueno, és una manera de transferir el que fan, perquè altres companys també es motivin i es presentin a les propres convocatòries, perquè no quedi en vaga, que simplement desapareixen 12 dies i ja, sinó que és com un retorn, no? Del que ha significat per ells. Clar, clar, que vegin també, no? El que fan els seus companys, no? El que significa fer un intercanvi, les activitats que es fan. Sí. I com ho viuen, perquè jo crec que el més important, que és el que no es pot explicar ni a un post d'Instagram ni jo mateixa quan els faig un assessorament, és l'experiència vital que significa per una persona d'aquesta edat. Oi tant, perquè a més, eren menors d'edat, perdó? No, aquests eren majors d'edat, però eren molt jovenets, tenien entre 18 i 20 anys. Val, val, val. Sí, sí, sí. Llavors, bueno, vam tornar amb això, vam fer, bueno, vaig assistir a aquesta presentació i ara hauré de finalitzar una mica tota més la part burocràtica, no? de posar el remboursament i, bueno, tota la part burocràtica que hi ha després que un projecte passi de la implementació, fer l'avaluació, amb els companys hem fet l'avaluació també hi ha la renovaluativa. En fi, no? Ara queden com una mica de coses a trencar. I llavors, paral·lelament, vam començar organitzant tot el tema de l'estiu. Vam fer la selecció de participants dels propers dos intercanvis. Sí. Del Summer, que tenim a Croàcia a principis de juny, i del Go Healthy, que tenim a Macedònia a finals de juliol. Vam fer la selecció dels participants. Sí. Els hem comunicat amb les famílies i hem començat ja a treballar molt enfocats als de Croàcia, que és el primer cave. Clar. Llavors, ja vam fer, el divendres passat ja vam fer la jornada de preparació. Aquest cop, Núria, l'hem fet diferent. Ah, sí? Com ho heu fet? Sí. Perquè normalment les jornades de preparació de menors les fem el dissabte. Val. Sí. No? Que comencem pel matí, fem un dinar i seguim per la tarda. Però, com, Núria, el casal està a tope de power. A tope de power. És que, la veritat, està a tope de power i ja tots els espais estan agafats, moltes activitats. Uau. O sigui, quin gotge. Bueno, t'anava a dir que, home, això és positiu, no?, en certa manera. Molt, molt, molt, molt. O sigui, pel nostre estrès, potser no, però per la vitalitat del municipi i de l'equipament. És meravellós, meravellós. Llavors, què passa? Que fer un dissabte, per un tema d'espais, per un tema de capacitat també logística, de l'equip, ens era molt difícil. Llavors, vam dir, bueno, com és un grup més petitó de l'habitual, ho fem el divendres. I vam agafar i la vam fer el divendres passat, tota la tarda. Vam comprar berenar, vam estar berenant juntes i vam fer tota aquesta preparació. Molt bé. S'ha d'anar molt, molt bé. Llavors, d'aquí ja hem comprat els pols, ja estem organitzant tot el tema de transport, i ens quedarà, ens quedaran dues coses, no? Per una banda, la reunió informativa que es fa amb els pares, amb les famílies dels joves seleccionats, que és la setmana vinent, i d'una altra banda, doncs d'una altra banda marxar. Ja, dic, home, exacte. Quin dia marxeu concretament? Perquè el juny ja s'ho caia, eh? Sí, marxem el dia 8. El dia 8 de juny, d'acord. El dia 8 de juny. Clar, aquests nois i noies, no sé quin nivell estaran fent d'ESO, de secundària. No sé si... Doncs mira, tenim... Tenim una noia... Tenim... Aviam, que pensi, eh? Clar, és que avui... Tenim una noia que va a quart. A quart d'ESO. Sí. Val. 8 de juny, cauen dissabte. Se suposa que ja hauran fet els exàmens finals, perquè si marxeu uns quants dies, els agafarà justament... Sí. I de fet marxem amb gent de batxillerat, de gent que fa l'espau. Ostres! I de fet acaben el dia 7. Llavors és com... Buah! He dit, no? És com els regalats després de la sele. Vale, vale, vale. Perquè amb els que marxeu més tard, al mes de juliol, són els joves que heu separat per edat, no? Els heu separat... Sí. Els que són més joves, no? Entenc, llavors, els que marxeu amb el juliol. Ah, exacte, exacte. O sigui, el grupet del juny és de 15, 17, 17. Sí. I de fet tenim dos de 15, 4, 5, 6... No, 3 de 16 i 2 de 17, vull dir que... Saps? Que està bastant... I el del juliol són els més peques. Són 14, 15 i 16. Vale, vale, vale. Amb els de juny, amb els que marxeu ja a Croàcia, com si diguéssim, a Roa, heu tingut moltes sol·licituds o molta feina a l'hora d'escollir? Bé, la veritat és que, mira, et seré sincera, hi ha hagut menys sol·licituds del que, per exemple, va haver l'any passat. Vale. Fals d'Alemanya. Vale, hi ha hagut menys. No sé si ha sigut perquè també va venir menys gent a la sessió informativa, perquè, no t'ho sé dir, Núria, perquè les dates potser no quadraven tant, no ho sé, perquè les edats, dividir-ho així per edats és més complexa. Per alguna cosa ha estat que hi ha hagut menys sol·licituds, però tot i així hi ha hagut més de les places. Sí, llavors s'ha hagut de fer igualment el mateix tipus de selecció amb la motivació i la motivació sempre és difícil perquè realment la gent que es presenta ho fa molt motivada. Llavors, clar, són molt bones les propostes, són molt bones les cartes, ens han fet vídeos, ens han fet cançons, ens han fet com de tot això. Però la qualitat m'ha baixat, eh? Molt bé. I la selecció ha hagut d'estar igual. Ja. Intenteu equilibrar una mica els grups que hi hagi mateix número de nois que de noies o sempre és més difícil perquè hi ha sempre, hi ha uns dius més noies que intenten fer aquest tipus de projectes? Sí, intento equilibrar, però és el que tu dius, és que hi ha moltes més noies. Mira, de fet, a Croàcia ens ennovem un noi. Un noi? Sí, sis noies. Sis noies i un noi. Sis noies i un noi. Sí, i el de Barcelona diria que són dos. Tres i dos. Sí, oi, així. Però sí, sí, els nois es casegen. Sí, sí. Bueno, no passa res, el que hi ha i tu. Sí, sí, sí. Bé, Aroa, doncs sabem que estàs enfeinada. Ens ha adelantat una mica, no?, com està ara mateix el panorama que heu tornat amb els de l'Institut Algaró i que ja esteu preparant, doncs, el primer intercanvi que hi haurà aquest estiu a Croàcia. I res, tornarem a contactar la propera. Suposo que encara no haureu marxat o estareu a punt de sortir cap allà, cap a Croàcia. I ja ens acabaràs d'últimar, no?, els últims detalls. I tant, i tant. Mira, si vols, el que podem fer, Núria, és recordar, perquè crec que no parlarem, ja parlarem després, diguéssim, recordar que el dia 24, que és el divendres vinent, tenim la jornada de difusió dels joves a Madeira. Val. I estan preparant una jornada molt bonica. Quan dic jornada, sembla que duri molt, eh?, però en realitat durà res, són dues horetes, començarà a les sis, i entenem que cap a les vuit ja haurà acabat, però s'estan plantejant, i ho estan planejant superbé, vam fer la reunió també l'illuns passat, i puc dir que té molt bona pinta. Llavors, la propera vegada, quan ens truquem, doncs podem explicar una mica com ha anat, quant ha sigut ha vingut, quant ha sigut ha agradat, sí. Sí, sí, sí. A Madeira van marxar bastants, nois i noies, no? Éreu? Sí, a Madeira el grup estava força equilibrat, de... bueno, força equilibrat. Hi havia tres nois i set noies. Bueno. No, vuit noies. Bueno, llavors no sé jo. Eran onze, eren onze noies. Onze noies. O sigui, onze joves. Ai, no, quatre nois, quatre nois, perdó, perdó, que m'he deixat un noi, perdó, vuit, nou, deu, onze, eren set noies i quatre nois. Tampoc estava molt equilibrat. No, bueno. Bueno, un grup meravellós. També. Un grup meravellós. Molt bé, Roam. Sí, és que clar, és veritat, jo dic que tots els nois són meravellosos, però és que és veritat, Núria, és que són molt bonics, són molt macos, què puc dir-te? Amb els que marxeu a Croàcia hi ha alguna cara coneguda? Algú que tingui moltes ganes de repetir que hi hagi fet algun? Sí, hi ha dues noies, que abans que hi han fet un, abans. Molt bé. I que, bueno, i que s'ho van currar molt millor, perquè també, és cert que és molt més difícil entrar quan hi has fet algun, perquè tens un punt menys, però fixa-t'hi que, tant a Madeira com ara ha passat, que han repetit dues persones, vol dir que és possible. Clar, clar. Saps que és que realment si t'ho curres és possible, i no tenim res en contra que la gent torni a venir al contra, i per nosaltres és un... Clar. Vull dir, diu molt, no? És un privilegi, és com, ostres, que bé que volguin tornar a repetir, és que realment els he encantat. Oh, i tant. Sí. Molt bé. Doncs, Aero, ara, si ho deixem en aquest punt, que vagi tot molt bé per Croàcia. Molt bé, gràcies, Núria, i tant. I acabar d'organitzar-ho tot. Vinga. Molt bé, parlem a la propera, que vagi molt bé. Que vagi bé, Aeroa. Adéu. Adéu. Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones. Deu i trenta, avui tornem a tenir a la Mariona per llegir les portades dels diaris 15 de maig, amb aquestes notícies que obren els diaris d'avui. Mariona, molt bon dia de nou. Bon dia, Núria. Vinga, passem a llegir les portades dels diaris i comencem, com sempre fem, amb la del diari Ara. Perfecte. Doncs el diari Ara obre amb titular principal dient que Junqueras agafa el control d'Esquerra Republicana. diu que l'actual president del partit publica una carta en què diu que sotmetrà la decisió a la militància. I el Partit dels Socialistes activa la negociació i també inclou el PP en l'equació dels possibles pactes. Dins de notícies també d'eleccions del 12M, parlar d'aliança catalana diu que el partit islamòfob es fa fort a les comarques del Ripollès i la Garrotxa i a la plana de Lleida. També veiem una anàlisi d'una entrevista a Jordi Muñoz, director del CEO, que diu que votants independentistes s'han passat al Partit dels Socialistes. En fotografia principal veiem que no hi ha cap càmera que vigilava el tram de Moncada. Diu que els Mossos d'Esquadra, que s'havien sentit qüestionats pel robatori de coure, van reteure ahir el govern espanyol i a Renfe, que tot i ser una zona amb cablejat d'altíssima rellevància, no hi hagi càmeres de seguretat a Moncada de bifurcació. I veiem aquest tram de les vies del tram, amb fotografia principal de Moncada, que es veu que no hi ha vigilància. No, no, no, clar, és que suposo que la gent que va anar a robar el coure ja sabia que aquella zona no estava controlada o vigilada. vull dir, això ja s'ho saben. Molt bé, Mariona, què més tenim? Més notícies d'avui de la portada de l'Àra veiem que Biden reforça el front comercial contra la Xina. Diu que els Estats Units apugnen els aranzels als cotxes, apugen, perdó, apugen els aranzels als cotxes elèctrics del gegant asiàtic. Sí, això ho vaig llegir ahir, que havien fet els exàmens ja, aquestes proves, i que realment els resultats havien estat més o menys iguals que l'any passat. És que pràcticament la meitat, la meitat dels aspirants no passen. No, no, no, no passen, aquestes proves només es fan per entrar a les universitats públiques, a les privades recordem que no es fan aquestes proves, per tant que aquesta gent que no ha proves i realment té moltes ganes de ser professor o professora d'infantil i primària, té l'opció d'anar a la privada, que, bueno, tot és molt qüestionable, no?, perquè, clar, si no passes les proves... És que no estàs molt preparat, no?, o que potser no és la teva vocació. Exacte. I que ho acabis sent perquè et puguis pagar a la privada, doncs, bueno... O sigui que és evident que cal vocació i calen ganes i cal tenir molt clar que es vol ser mestre, però també es calen unes aptituds mínimes. Clar, clar, lògicament. Al final estàs informant nens i nenes petits, que encara que sigui un nivell, a nivell escolar, molt baix, perquè són petits, és molt important donar la talla. Sí, sí, sí, clar, lògicament. Molt bé, Mariona, aquesta és la portada del diari Ara. Exacte. Passem ara a la de La Vanguardia. Doncs La Vanguardia obre amb el conflicte. El català diu que el PP beta l'amnistia al Senat, però renuncia per ara portar-la al Tribunal Constitucional. Els populars qualifiquen de corrupció política la mesura de Gràcia, que tornarà al Congrés per ser aprovada pel bloc de la investidura. Molt bé. Amb fotografia principal, veiem a Meryl Streep, una catifa vermella, saludant, i diu que Canes s'entrega a Meryl Streep i al MeToo, el moviment hashtag MeToo, que corre per xarxes, i diu que al Festival de Canes va dedicar una càlida rebuda a l'actriu Meryl Streep, honorada amb la palma d'or d'honor. Va ser el mateix dia que nou dones van acusar un productor d'agressió sexual i que cent figures del cinema, com Juliette Binoche, van reclamar una legislació contra els abusos. Sí, sí, molt bé. Més notícies d'avui de la Vanguardia. Veiem que Ucraïna evacua la frontera de Harvey davant l'ampli desplegament de l'exèrcit rus. Zelensky demana als Estats Units dues bateries antiaèries de míssils Patriot per protegir la ciutat i Blinken diu que l'ajuda va de camí. Molt bé. Més notícies. Veiem que el govern central amplia la capacitat del Mare Nostrum amb un 50% amb 90 milions més. L'estratègia d'intel·ligència artificial dotada amb 1.500 milions. Mare meva. Amb fotografia petita veiem Alice Munro i la Vanguardia diu adeu Alice Munro, mestra del relat curt, que va ser també premi Nobel. També parla d'un espai per fans. Diu Barcelona es volca en la Fórmula 1 per no perdre-la. Sí, sí, sí, sí. I per tancar avui la portada de la Vanguardia veiem tema Rodalies, diu més Mossos per evitar robatoris de coure. Vinga, molt bé. Doncs aquestes són les notícies de la portada de la Vanguardia. Passem a les del punt avui que obre amb el tema del duel històric a Mèxic. Diu dues dones, Xochitl Galve i Clàudia Sheinbaum, aspiren a rellevar López Obrador i convertir-se en la primera presidenta del país en les eleccions del 2 de juny. És el tema central del diari El Punt Avui. I altres notícies destacades, una parla del caos a Rodalies per falta d'inversions. Diu aquí que el govern atribueix aquesta precarietat de la xarxa a la deixadesa de l'Estat, que insisteix a culpar els Mossos. També Oriol Junqueras, diu aquí, disposat a encapçalar la nova etapa d'esquerra a l'oposició. També diu aquí, saball, una òpera feminista i la música del cinema del Modóvar a l'estiu a Peralada. I també una altra notícia en la portada d'El Punt Avui. Diu que el Senat veta la llei d'amnistia que retorna al Congrés per a l'aprovació final. Mariona, passem ara a l'última portada, ja, que és la del periòdico, que obre el diàleg del PSOE Junts, que està a l'espera del futur de Puigdemont. El PP veta la llei d'amnistia al Senat i la torna al Congrés. Diu que el govern no contempla noves reunions fins al setembre i que la Moncloa no veu recorregut a les maniobres de l'expresident perquè el PSC s'abstingui en la seva investidura. Imatge, per la Fórmula 1. Diu aquí que la Fórmula 1 rugirà a Barcelona. El Barcelona Fan Festival portarà els monoplaces al cor de l'Eixample en un nombrós programa d'actes previs al Gran Premi d'Espanya, del 21 al 23 de juny. També hi ha aquí que el compte dels directius que investiga Isenda va rebre un pagament d'una empresa que treballa per al Barça. Més notícies. Parlen del caos ferroviari. I es veu una fotografia d'un manoc de cables de... Diu aquí que Rodalies va patir 240 sabotatges i robatoris de coure el 2023 pels 16 dels ferrocarrils de la Generalitat Catalana. O sigui, 240 sabotatges de coure a Rodalies durant el 2023 i en canvi ferrocarrils només 16. Déu-n'hi-do, eh, la diferència. Després també una altra notícia. Barcelona diu que l'oferta de pisos de lloguer cau en picat després de la regulació dels preus. També diu aquí ressaca electoral. Junqueras buscarà l'aval de les bases per seguir el capdavant d'Esquerra. i acabar el periòdico amb una última notícia. Diu aquí, enquesta de famílies. Les llars més joves van perdre el 8% de la seva renda després de la pandèmia. Vaja. Doncs sí. Mariona, aquestes són les portades dels diaris d'avui en català, 15 de maig. Saludem d'aquí una estoneta i a les 12 i també a la 1 en punt per l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, fins ara. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Sara Riera. 36 dels 202 municipis del sistema Ter Llobregat han passat els 3 mesos d'emergència per sequera amb consums per sobre del permès. Entre els que han continuat consumint molt per sobre dels 200 litres per mesos hi ha per exemple Castellet i Lagornal amb 330, Torrent amb 322 o Canyelles que ha gastat 301 litres per persona i dia. En tots els casos hi ha hagut una reducció respecte. En tots els casos hi ha hagut una reducció respecte al que consumien al febrer quan es va decretar l'emergència però malgrat això com diem s'han mantingut per sobre dels límits per mesos. En els 3 mesos que ha durat aquesta emergència al Ter Llobregat hi ha 20 municipis que al febrer estaven per sobre dels 200 litres per persona i dia i que han pres prou mesures per rebaixar els consums fins als límits per mesos. A Calonja per exemple han reduït en 95 litres el consum per evitar ni dia i s'han situat als 165 molt per sota dels 200 per mesos en aquesta emergència. També han aconseguit rebaixar els consums per situar-se als nivells al llinàs del Vallès, a Bilobí del Penedès o a Tossa de Mar. Més notícies Sílvia Solanas. Un grup d'activistes propalestins ha ocupat la seu d'acció de la Generalitat per exigir que tanqui la seva oficina a Tel Aviv. Els manifestants de la coalició Prou Complicitat amb Israel han entrat pacíficament a l'edifici de l'agència per la competitivitat de l'empresa i han fet una crida a més persones a unir-se a la protesta. Els activistes contra la guerra a Gaza també exigeixen al futur govern que surti de les eleccions a diumenge passat que trenqui relacions amb Israel. El president Ros Vladimir Putin destaca que les relacions bilaterals amb la Xina són al nivell més alt de la història i continuen augmentant malgrat una situació internacional difícil. Ho afirma en una entrevista a l'agència xinesa Xinhua i que es publica un dia abans de la seva arribada a Pequín. De fet, Putin justifica que la primera visita del seu cinquè mandat sigui a la Xina per aquest nivell, sense precedents de relació estratègica. L'Eda Rus afirma que la cooperació està basada en la igualtat, la confiança i el respecte mutu i també diu amb la voluntat de construir un ordre multipolar just. La Comissió Europea millora la previsió de creixement del PIB espanyol fins al 2,1% aquest any, però la rebaixa l'1,9 al que ve en un escenari en què el conjunt de l'economia europea repunta. Brussel·les pronostica per Espanya un dèficit del 3% aquest any en la línia amb els càlculs del govern espanyol. Brussel·les, Jordi Baró, bon dia. Bon dia. Més optimisme de Brussel·les sobre l'economia espanyola. La Comissió Europea pronostica ara que el PIB s'expandirà un 2,1% el 2024, quatre dècimes més del previst fins ara, i per 2025 que el creixement es desaccelerarà lleugerament fins al 1,9%. Entre les quatre grans economies de l'euro, l'espanyola continua sent la que creixerà més i també ho farà per sobre de la mitjana europea, en un escenari de repunt, però amb un avís de Brussel·les sobre els alts riscos per les guerres a Ucraïna i al Pròxim Orient. Pel que fa al dèficit, el pronòstic és que se situï aquest any al 3% a l'Estat, el límit que marquen les noves regles fiscals europees i d'acord amb les previsions del govern espanyol. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Científics del Regne Unit han descobert un conjunt de proteïnes de la sang que poden avisar sobre el risc de desenvolupament del càncer fins a set anys abans del diagnòstic. La recerca està basada en milers de dades del Biobanc del Regne Unit i la publica avui la revista Nature en dos estudis diferents del centre Cancer Research del Regne Unit. Els científics van identificar 618 proteïnes relacionades amb 19 tipus diferents de càncer, de les quals 107 eren presents a la sang de persones almenys set anys abans, com diem, del diagnòstic. Segons aquests investigadors, les proteïnes podrien estar implicades en les primeres etapes de desenvolupament dels tumors. Aquesta investigació representarà un pas més perquè en el futur es pugui detectar el càncer abans i fins i tot poder prevenir-lo actuant a temps sobre alguna d'aquestes proteïnes relacionades amb la seva evolució. Ara els esports amb en Marcos García. El Girona perd pistonada, la lluita per la segona plaça de la Lliga. Ahir, Girona 0, Vilareal 1. Avui es juguen aquests partits de la 36ena jornada primera. Celta Atlètic Club, Rayo Granada, Sevilla, Cádiz i Getafe Atlètic de Madrid. A la 1 al migdia roda de premsa el tècnic del Barça, Xavi Hernández, abans del partit de demà contra l'Almèria. L'excandidat a la presidència del Barça, Víctor Font, adverteix del risc d'una fugida endavant per part de Joan Laporta després de les palanques econòmiques que el club ja va executar la temporada passada. Font considera que el Barça viu un moment especialment clau. Com pot ser que a un mes d'acabar la temporada, quan ja hauríem de tenir tots els deures fets de planificació de la temporada passada, encara no sabem si podrem fitxar-hi aquí i anem filtrant noms i el Kimmich i el Zubimendi un altre cop i el Dani Olmo i el Nico Williams i el Carabat Stelia. O sigui, la llista és inacabable i no hem fet els deures. Ja, avui comencen els playoffs de la Lliga CB de Bàsquet amb el primer partit de la sèrie entre el Madrid i el Gran Canària. El Baxi Manresa jugarà demà a Màlaga i el Barça no jugarà fins diumenge davant el Tenerife. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen sis minuts de les onze, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Escola Bressol Municipal Marrex acollirà la presentació del llibre Criar amb Humor, de l'autora Sant Justenca, Alba Carreras. L'acte, organitzat per la Biblioteca Joan Margarit i l'Escola Bressol Marrex, tindrà lloc el pròxim dijous, 16 de maig, a dos quarts de sis de la tarda. Alba Carreras, periodista i publicista amb un màster en psicologia del neurodesenvolupament, oferirà una visió innovadora i divertida sobre la criança. El seu llibre, Criar amb Humor, és una guia plena de consells pràctics i un toc d'humor, pensada especialment per a pares i mares novells. Durant la presentació, s'oferirà un servei d'acollida per als infants, facilitant així la participació de les famílies. L'acte compta amb la col·laboració de les escoles Bressol Municipals, Marrex i Mainada. L'Ajuntament de Sant Just organitza la segona sessió de l'Espai Dona, que tindrà lloc a l'Auditori de la Vagoneta, demà dijous, 16 de maig, a les sis de la tarda. La sessió serà a càrrec de la coach Joa Sobera, qui se centrarà en els hàbits i processos de presa de decisions, el punt de partida per a aquestes decisions, el suport necessari de les persones del nostre entorn i com triar conscientment aquestes persones. Després d'explorar el descobriment dels talents personals en la primera sessió, aquesta trobada oferirà una oportunitat per aprofundir la presa de decisions de manera conscient i informada. L'activitat és gratuïta i està vinculada al Dia Internacional de la Salut de les Dones i als Cercles de Dones del Pla d'Igualtat de Sant Just. Per participar-hi és necessària la inscripció previa enviant un correu a bustiaigualtat.com. La Taneu de Sant Just acull la projecció del documental del mes el pròxim divendres 17 de maig a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari. Es projectarà el film Màmbar Pierret de Rocine Mbacam, que narra la història d'una poderosa dona modista de Duala, el Camerún, que lluita per mantenir el seu ofici i la seva vida malgrat les adversitats. El documental, produït el 2023, es presenta en francès i estarà subtitulat en català. A través de la figura de Pierret, el film mostra no només el seu paper com a acusidora, sinó també com a confident d'una generació, destacant la seva resiliència davant les inclemències del temps que amenacen el seu taller. L'entrada general té un cost de 7 euros, mentre que els socis i sòcies de la Taneu poden accedir per 5 euros. També hi ha la possibilitat d'adquirir un abonament per a 5 entrades a un preu de 25 euros per al públic general i de 20 euros per a socis i sòcies de la Taneu. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emisora. Avui tenim la visita mensual de l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi. L'espai reservat també de les preguntes de la ciutadania, aquest espai anomenat l'alcalde respon, en el que li traslladem preguntes que es fan als santjustencs i les santjustenques. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia. Comencem fent una ràpida valoració dels resultats del Partit Socialista de Catalunya a les eleccions, al Parlament de Catalunya, en el sentit, lògicament, del vot Sant Justenc. Aquí a Sant Just, el PSC, va treure 2.524 vots, que és el 26,46%. La notícia destacada, doncs bé, que va ser la primera força, molt empatada amb Junts, però va ser la primera força. Si el PSC entre el govern de la Generalitat i Salvador Illa és president, hi haurà més sintonia o més agilitat en alguns projectes de santjust? Bé, primer de tot, el que volia destacar és que el que s'està demostrant és que en cada elecció el comportament electoral de la població varia. hi ha gent que vota diferents partits en funció de quina és l'elecció i, per tant, és millor no fer extrapolacions d'unes eleccions a les altres. Tanmateix, és veritat que ara mateix el Partit dels Socialistes es troba en un bon cicle, com a mínim a Catalunya. Tant les eleccions municipals com les generals i les autonòmiques han donat bons resultats i això ens ha de servir per seguir treballant en la mateixa línia, però mai des de l'excés de confiança. I respecte a la segona qüestió que em feies, doncs, bé, primer caldrà formar govern. No serà fàcil, sobretot perquè el calendari de negociacions de la formació del govern va bastant en paral·lel d'una nova convocatòria electoral, que són les eleccions europees i els climes electorals acostumen a contaminar les negociacions i, per tant, doncs, haurem de veure si hi ha o no govern. I en el moment en què hi hagi govern, doncs, et podré dir, al cap d'un temps, si la sintonia és millor o pitjor. Jo vull pensar que sí, però fins que no ho vegi no t'ho podré dir. Una cosa també destacada va ser aquí a Sant Jus la participació, que va ser 10 punts superior que la mitjana de Catalunya i aquí a Sant Jus va votar el 67,14%, mentre que la mitjana de Catalunya era del 57,1%, és a dir, aquests 10 punts, i també la comarca del Baix Llobregat, que la mitjana era del 58%. O sigui que, per tant, són bastant... Sí, acostuma a ser així, les eleccions, gairebé totes, l'índex de participació a Sant Jus acostuma a ser entre 8 i 10 punts superior a la resta del país. Vinga, anem deixant eleccions de banda, anem també amb temes de Sant Jus, sobretot en el ple municipal d'Abril, que per unanimitat es van aprovar les bases dels ajuts a les activitats extraescolars per a infants i també a adolescents, tant empadronats com escolaritzat a Sant Jus, amb la novetat que hi ha una nova línia també d'ajuts per a escolars amb necessitats educatives. L'objectiu és dut de recursos a famílies que ara no podien portar els infants a les extraescolars? L'objectiu fonamental és permetre als nens i nenes i adolescents amb dificultats poder fer activitats extraescolars com la resta de nens i nenes i adolescents de la seva edat. Aquest és el principal objectiu. No ho veiem nosaltres tant en un tema estrictament econòmic com d'ajudar també les entitats que puguin facilitar aquesta integració. A vegades, i en aquest sentit haurem de ser flexibles, perquè a vegades el que veurem és que no és tant un problema econòmic de la família com que les entitats puguin tenir un suport a alguna persona més per fer una atenció més personalitzada a aquests nens amb dificultats. En altres casos els permetrà comprar materials que s'adaptin a aquestes necessitats, etcètera, etcètera. El que volem és, evidentment, amb recursos econòmics, perquè moltes d'aquestes mesures no es poden desenvolupar sense recursos econòmics, però el que volem en última instància és que no hi hagi impediments perquè qualsevol nen o nena de Sant Just pugui tenir una vida plena a nivell d'activitats extraescolars. Per què? A quins tipus d'activitats extraescolars? Doncs qualsevol. Vé al cap des de Carreo Blau, que té a veure amb les arts plàstiques, les activitats esportives, teatre, cant, qualsevol de les activitats que es fa a Sant Just fora d'horari escolar, que per sort són moltes i molt variades, doncs han de poder tenir cabuda aquest col·lectiu de persones que formen part de la nostra societat. I a més a més també hi ha una segona línia, que aquesta sí que ja és més d'ajuda directa a les famílies, que té com a objectiu, doncs, amb aquestes famílies facilitar-los l'accés a activitats de suport que tenen més a veure amb logopèdia, psicologia, desenvolupament físic, neuronal, d'aquestes persones, aquests nens, nenes, adolescents, que tenen aquestes necessitats especials. Aquesta és una segona línia que també està dotada econòmicament i que persegueix uns objectius diferents a l'altra línia, però que al final el resultat final ha de ser el mateix i és que totes les persones de Sant Just puguin tenir una vida el més plena possible. Molt bé. Estem parlant d'infants, seguim parlant d'educació. Està obert ara mateix el període de preinscripcions a les escoles bressols públiques, fins al 21 de maig. S'ofereixen, crec que en total, entre les dues escoles que hi ha 214 places. Seran suficients? Segurament no, però si no ho són, convé que ho siguin per poc. En aquest cas tenim altra oferta de 0 a 3 a Sant Just. És veritat que privades, però amb una amalgama de preus molt diferent, molt àmplia, des de bressols econòmiques a d'altres que ja són més costoses, però el que sí que garantim és que tots els nens i nenes de 0 a 3 anys a Sant Just poden ser escolaritzats en bressols de Sant Just. La gran majoria segurament seran en bressols municipals, però aquells que no puguin o no vulguin accedir-hi també poden tenir aquesta oferta complementària que ens dona la privada. Pel que fa a l'Institut d'Escola de Mas Lluí, hi ha ofertes 40 places per les dues línies i 3 que començaran al setembre. S'han publicat les llistes de sol·licituds a la nova pàgina web que hi ha i només n'hi ha 13 de sol·licituds. Què passarà? Doncs passarà que probablement amb les segones opcions, aquells que no entrin a la primera opció que havia marcat, Montseny i Canigó, que són els que tenen més demanda que oferta, doncs acabaran omplint com a mínim un curs de l'embrió d'Institut d'Escola. Per tant, jo confio que acabarem tenint entre 20 i 25 alumnes i si aquest patró de comportament es va repetint en propers anys, el que haurem de veure és si el Departament d'Ensenyament opta per mantenir la posta inicial, que era un institut d'escola de dues línies, o bé opta per un institut d'escola d'una sola línia. Això ens ho determinarà el nombre d'inscripcions que anem tenint els propers un o dos anys. Molt bé. També entenem que aquest any és una situació anòmala perquè... Sí, el fet que siguin mòduls, no també això pot ser... Mòduls que ni tan sols estaven col·locats, per tant, no es van poder fer jornades a portes obertes que sempre ajuden a animar o a decidir algunes famílies i a més a més, quan es va fer la presentació, en aquell moment encara hi havia moltes incerteses i això suposo que ha anat en detriment d'aquesta oferta. per veure d'aquesta demanda. Els mòduls, quan està previst que es...? Mira, hem adjudicat ja el projecte d'en Derroc. Sí. Ara estem pendents de tenir l'autorització del Departament de Treball per poder retirar la coberta, que és de Damian, oralita, i a continuació farem l'obra d'en Derroc. Jo confio que a finals de juny, molt tardar, doncs l'obra ja estigui completada. És veritat també que estem treballant amb un pla B per si pel que fos els mòduls no estiguessin col·locats a l'inici de curs. Estem treballant amb un parell o tres d'opcions alternatives, però en tot cas el que sí que confiem és que si al final hi ha una... Hem de fer un pla alternatiu, aquest estarà vigent pocs dies o poques setmanes. Però va, cal ser previsor i tenir previstos diferents escenaris. Ens pot adalentar aquí alguns d'aquests escenaris? Sí, estem treballant sobretot amb la hipòtesi que durant algunes setmanes o dies, preferentment dies, doncs haguem d'utilitzar o bé la vagoneta, un dels espais de joc de la vagoneta o bé la planta primera del centre cívic Mas i Ui. Estem analitzant pros i contres per si ha arribat al cas doncs haguéssim de derivar durant uns dies aquests 20-25 infants que iniciaran el curs en aquest futur institut d'escola. Passem ara a l'àmbit de la salut. Hi ha canvis de funcionament en l'atenció primària que afecten també en el CAP en el centre d'atenció primària de Sant Just perquè les derivacions d'algunes especialitats mèdiques com ginecologia o traumatologia que es feien fins ara per exemple al centre de Cornellà ja no es faran allà sinó a Sant Feliu. Per què hi ha hagut aquest canvi? Bé, l'objectiu és reduir les llistes d'espera i donar una atenció més ràpida. Pel que tenim entès no és tant que tots els que fins ara anaven al CAP de Cornellà al CAP de Vellaterra passin automàticament a Sant Feliu sinó que a priori les noves els nous casos sí que ja seran directament derivats a Sant Feliu. No aniran al de Cornellà com fins ara sinó que es desviaran es derivaran a Sant Feliu. Però estem parlant de noves atencions no de les persones que ja estan dins el circuit. Clar, les persones que potser ja es visitaven a Cornellà aquestes seguiran. En principi ens han dit que seguiran sent visitades a Cornellà amb l'especialista que tenien o amb l'equip d'especialistes que tenien però sí que els nous seran derivats a Sant Feliu i això es fa per reduir els terminis d'espera. De via pública i urbanisme ara està en construcció el centre cívic de la plana Vellsoleig. Quin us està pensat donar-li? Un espai veïnal. Nosaltres volem que tots els barris puguin tenir un espai de trobada als veïns on puguin organitzar activitats, puguin fer convivència que això va molt bé pel poble i un cop acabada l'obra que és una obra que està anant més lenta del que ens agradaria doncs haurem d'acordar amb l'associació de veïns quines activitats es programen i quines es fa d'aquest nou equipament. Hi ha altres actuacions a la via pública que estiguin ara a punt de començar? Avui mateix ha començat la reordenació de l'aparcament del carrer Blasco de Garay i també com et deia de manera imminent espero que si no és aquest mes de maig pugui ser principis del mes de juny doncs pugui començar l'obra d'enderroc de la nau veia de la brigada on s'instal·laran aquests mòduls que seran l'embrió del futur Institut d'Escola aquestes són les obres més imminents que tenim. Bé, i aquí al costat de l'emissora de Ràdio d'Esvern també estem aquí amb algunes obres perquè les veïnes com si diguéssim i en femení perquè tot són dones les treballadores de promoció econòmica també han canviat d'ubicació ara estan a la zona d'oficines. L'Ajuntament se'ns ha quedat petit l'Ajuntament i les instal·lacions anexes que teníem com la d'aquí promoció econòmica també la comissaria de la policia en comptes de construir un segon gran edifici que és una possibilitat que teníem hem optat de moment per prioritzar altres inversions que consideràvem que tenien més necessitat social i repartir els treballadors i treballadores en espais ja existents concretament a Sant Just Diagonal teníem tot una planta d'oficines allà s'hi ubicarà ja hi estan ubicades les treballadores de promoció econòmica i ben aviat també hi anirà el departament de territori que permetrà alliberar espai a l'Ajuntament perquè puguem estar més espaiats perquè actualment hi havia una saturació de treballadors i en paral·lel la comissaria de policia que també s'havia quedat petita doncs s'ampliarà amb aquest espai que fins ara ocupaven promoció econòmica són són canvis interns que com tots els canvis doncs costen però que com et deia abans en aquests moments prioritzem destinar les inversions equipaments com el teatre teneu la nova deixalleria o la pista esportiva del Mas Lluï abans que resoldre aquestes necessitats internes que teníem perquè entenem que les inversions que estem executant doncs tenen una major necessitat social pel que fa a la mobilitat i en el transport públic les incidències que es van comentar a l'entrevista del mes passat amb els horaris de pas i freqüències de la línia 30 estan resoltes no totes malauradament algunes encara perduren sí que s'ha millorat però ja ens van dir que tardaríem ben bé uns 3 mesos abans que poguéssim donar-les per tancades aquí s'ha afegit una protesta laboral dels treballadors que es queixen que no tenen prou temps per arribar a la feina i entre desplaçament i desplaçament són ajustos que està fent la nova empresa concessionària d'aquest servei que és Moventis i que em consta que l'àrea metropolitana està monitoritzant de molt a prop perquè l'àrea metropolitana evidentment és l'entitat més interessada en que aquest servei funcioni correctament és un servei molt costós econòmicament i per tant s'ha de prestar en les millors condicions possibles i sense marxar de transport les noves parades de l'ambici estan sol·licitades sí però primer falta que acabin de col·locar-se les parades a l'Hospitalet i Sant Feliu sí que s'electrifiquin totes les parades d'ambici per poder donar un millor servei i després doncs s'implementaran ens han comentat que seria abans estiu o com a molt tard al setembre les tres noves parades que vam sol·licitar que vull recordar que són a Veixoleig entre l'Institut i el complex de la bona aigua i a darrere del mercat marxem això serà suposo que en els propers sí com t'he dit hauria de ser o abans a l'estiu o just després de l'estiu però si tot va com ha d'anar i com ens han dit que aniria des de TMB estaríem movent-nos en aquestes dates juliol o setembre perquè que les estacions que ja existeixen estiguin ben electrificades és a dir que puguin carregar bé les bicicletes fonamental perquè si no el que ens estava passant és que havia d'haver-hi una renovació constant de les bicicletes per portar-les a carregar nosaltres els hem deixat un espai per fer la càrrega en un equipament municipal i llavors les havien d'anar retornant a les estacions però és un sistema molt poc operatiu d'aquesta manera amb l'electrificació doncs el que permetrà és que les bicicletes mentre estan a l'estació s'estan carregant i per tant podran tenir un major ús diari ara ja és així o encara no no encara ho estan fent algunes ja està la xarxa a punt està en instal·lació feta en altres encara no marxem ara cap a cultura concretament per exemple si passeu ara per la del carrer Tudona el de tot del carrer Tudona veureu que hi ha obres doncs aquestes obres són precisament per electrificar recentment es va fer la del Walden i són actuacions que es van fent progressivament marxem ara sí a cultura cap a la cultura popular aquella en què la ciutadania té un paper clau per mantenir-la viva fer que no es mori per perpetuar també les tradicions al llarg dels anys a Ràdio d'Esvern tenim constància per el dia que vam fer el programa especial aquí per Sant Jordi a Can Gina Està vam estar parlant amb algunes de les colles que pateixen pel relleu generacional també per la falta de la implicació de la gent sobretot que falta gent jove també en aquests grups com es podria revertir aquesta situació perquè a tots ens agrada poder tenir una colla de gegants o tenir els diables bé jo el que veig és que hi ha algunes entitats que tenen aquests problemes però d'altres en canvi estan molt vives i estan creixent recentment s'ha format el CUP que està vinculat a la sala per exemple el projecte de bici sense edat està tenint uns resultats meravellosos a nivell de voluntariat bé la gent doncs es va apuntant allà on té ganes de participar i contra això és difícil de lluitar jo crec que s'ha de fer bastant està bastant en contacte amb les escoles i les escoles igual que fan les entitats esportives són les principals fons d'alimentació de les entitats és on es capten els nens i molts cops darrere dels nens venen les famílies seguim amb alguns temes més abans de passar les preguntes de la ciutadania en el butlletí de maig l'espai d'opinió que té reservat com a alcalde fa una amplia explicació de tot el tema de per què s'han posat els contenidors intel·ligents i amb xip Sant Just està molt lluny de les exigències europees Sí estem a les de l'any 2035 estem lluny a les del 2025 no però a les del 2035 estem lluny i només hi arribarem si hi ha un canvi en el sistema de residus de de reculler de residus que pot ser o bé el porta a porta o bé el contenidor intel·ligent per tant doncs igual que faran ben aviat tota la resta de municipis jo crec que això servirà perquè la gent vegi que no és una decisió frívola de l'Ajuntament de Sant Just doncs alguns optaran per un model altres per altre però sense un canvi de model el qual estem per altra banda obligats en compliment de la ley de residus doncs és impossible arribar als llindars que et marca la Unió Europea quan començarà a aplicar-se la taxa de residus? a finals d'any a finals d'any i aquelles persones que no reciclin com seran penalitzades econòmicament? doncs hauran de pagar més taxa que els que reciclin i aquells que llencen les escombraries a fora i per tant mai posen la targeta pagaran encara més dels que reciclen per tant amb la taxa que és veritat que suposa un impost que ningú li haurà de pagar sí que serà un incentiu perquè la gent recicli perquè pagaran menys i amb el temps cada cop aniran pagant menys aquells que més reciclin o sigui l'objectiu de la taxa és que d'una manera progressiva aquells que ho fan bé aquells que reciclen acabin pagant el mínim possible i si pogués ser res doncs millor però abans d'implementar-ho necessitem tenir una mica veure com és el comportament de la ciutadania amb vistes a l'estiu un parell d'aspectes que s'han d'agafar també a mentalació per prevenir el primer de tots el control de plagues paneroles o altres insectes s'han començat a fer ja al mes de maig a clavegaram també en aquells punts que tenim identificats en el nostre mapa de risc com els punts on acostumem a tenir més plagues però en aquest sentit permeten també Núria que faci una crida a la ciutadania perquè es corresponsabilitzi en aquestes mesures preventives per evitar que hi hagi plagues penseu que de les incidències que vam tenir l'any passat el 80% tenien l'origen en finques privades el 20% en públiques les plagues no saben de propietats públiques i per tant en aquest sentit si volem tenir un sant just en aquest sentit més segur doncs el que demano és que aquelles persones que amb anterioritat han tingut plagues en la seva finca doncs que actuïn de manera preventiva i ara és un bon moment per fer-ho per reduir el risc que en puguin tornar a tenir a l'estiu que és la calor que és quan afloren amb més intensitat aquests problemes i el segon tema vistes també les altres temperatures a les que estem arribant mesos de juliol agost els últims anys s'està mirant de posar ombres en alguns parcs o de... sí espero que aquest cap de setmana passa és que ara el temps no està acompanyant massa però que puguem tenir pèrgoles al parc del Canigó també col·locant algunes escoles com l'escola Canigó escola Montserrat i la Mainada i també tenim previst de cara a final d'any fer una modificació de crèdit per poder col·locar noves pèrgoles en altres punts de Sant Just per exemple a la plaça de la Pau o algun altre punt que hem de veure on hi ha més necessitat però ja estem treballant amb aquesta modificació de crèdit i pel que fa als refugis climàtics de moment està pensat seran els mateixos que l'any passat sí i anem per l'últim tema perquè és una notícia que vam rebre ahir al vespre i és que la revista La Vall d'Avers va emetre un comunicat on diu que cancela el debat del 31 de maig un debat que parlava sobre el model del poble de Sant Just de si poble o ciutat i el motiu que dona per la cancel·lació és perquè ni vostè ni el president de l'associació de veïns de la plana en Jaume Fàbregas és a dir dos dels quatre ponents d'aquest debat han volgut participar per què hi ha preferit vostè no anar-hi? Bé perquè pels ponents que estaven convidats era una repetició d'un debat que ja vam tenir sobre el pla parcial de la bona aigua i perquè considero que hi ha altres persones a Sant Just que poden parlar sobre el model de poble sense necessitat que sigui permanentment l'alcalde que hagi d'anar en aquest tipus de debats no? Jo el que veia és que dels tres dels quatre ponents ja havien participat en un convidats ja havien participat en un en un debat que tangencialment també va acabar parlant del model de poble tu hi eres crec i vas poder veure aquest debat i em va semblar que era una una repetició d'un debat que ja es va produir no cal sempre anar discutint sobre sobre el mateix tema Vinga ara passem a les preguntes de la ciutadania una persona bueno exposa un pis un tema concret diu que bueno aquesta persona va deixar un pis en reformes del carrer Verge dels Dolors durant una temporada i que ara està buit aquest pis i el voldria donar dalt com a habitatge d'ús turístic però té entès que a Sant Just és un municipi tensionat i segons l'últim decret cal una llicència urbanística prèvia per aquesta activitat no ara mateix no es pot hi ha suspensió de llicències i fins que l'Ajuntament no faci un pla especial per per aprovar la regulació de com han de ser els habitatges turístics no es poden no es poden fer nous habitatges turístics és un tema que hem d'analitzar el que sí que ja puc avançar és que difícilment acceptarem que els pisos puguin ser habitatges turístics clar en tot cas més que res perquè a Sant Just hi ha molta necessitat d'habitatge i se sap si hi ha molts habitatges turístics aquí a Sant Just a Sant Just tenim 70 llicències concedides com a habitatge turístic aquestes llicències les concedeix la Generalitat de Catalunya a través de turisme però que estiguin actius que estiguin permanentment en circuit crec que en tenim entre 30 i 40 la idea és que si si s'acaben autoritzant habitatges turístics siguin només habitatges en que siguin molt grans de finques molt grans perquè entenem que aquesta tipologia d'habitatge no serveix tant per solucionar el problema d'accés a l'habitatge que tenim a Sant Just com pot com pot ser un pis normal i corrent que sí que entenem que hi ha molta necessitat Una altra persona pregunta sobre planificació per salvar arbres centenaris posa un cas d'un exemple concret del pi de la curva del carrer Can Solana amb carrer d'àlies de l'urbanització de Garrofers es veu que allà hi havia suposo que un pi centenari Sí aquest pi es va es va es va es va talar perquè en el seu moment hi havia un altre pi que ja va caure quan va haver-hi el Glòrium i va caure sobre la finca de Camp Mèl·lic Aleshores els pins són uns arbres que són molt macos però s'ha d'anar en compte perquè no tenen unes arrels molt profundes Aleshores en cas que hi hagi episodis de vent forts si no estan ben arrelats suposen un perill pels voltants i aquí estem parlant que al costat hi ha una casa que està habitada i crec que va ser a petició d'aquests mateixos veïns que en vistes que el pi no donava la imatge de ser molt sobri i després analitzar-ho els tècnics de medi ambient doncs es va decidir que la millor opció era talar-lo per una qüestió de seguretat si no és així si els arbres estan bé i més si són arbres que fan ombra i que són centenaris l'opció de talar-los és sempre l'última opció ens agrada que hi hagi arbres a Sant Just Aní ho tenim al voltant de 9.000 arbres això és fruit d'un esforç en espai públic vull dir un esforç de molts anys i la gent pot estar tranquil·la perquè talar un arbre sempre és l'última opció com es va fer amb les palmeres correcte amb les palmeres a la plaça Camuapa sabeu que hi ha una plaga del morrut que és una que és que ha deixat molt malmeses gairebé totes les palmeres menys les washingtonianes crec que són les úniques que han resistit a aquesta plaga i vull recordar que a Barcelona fruit d'aquesta plaga i fruit d'una palmera que va d'una branca gran de palmera que va caure en un episodi d'avantades doncs va morir una persona i per tant això és el que intentem evitar quan decidim molt a contracorc doncs despendre'ns el nostre patrimoni a nivell d'arbres que que per nosaltres és molt important i que sabem que la ciutadania el valora molt també una altra persona pregunta sobre la previsió de més promocions de pisos de protecció oficial de compra que quan es preveuen aquestes promocions de moment les tres que tenim en cartera que es començaran a executar aquest any són de lloguer i estem estudiant en el futur si en fem alguna de venda però a curt termini no en tenim cap prevista també pel que fa als parcs infantils un parell de preguntes una fa referència a posar algun gronxador més al parc de la plana pedrosa i l'altra a les millores del parc de Iuliaquieta que s'ha quedat petit pel barri que les instal·lacions estan en pitjor estat que es trenquen que les reparacions tarden en fer-se bé nosaltres tenim un contracte de manteniment de les zones infantils en el cas de Iuliaquieta en un acte de vandalisme es va trencar la tirolina i ja estem pendents que ens arribi el recanvi per poder reparar-ho no és una qüestió de l'Ajuntament és que els fabricants ens enviïn els subministradors ens enviïn els productes que s'han malmès el més aviat possible però a vegades no tenen estoc i tarda més del que voldríem estem parlant de terminis d'un mes dos mesos no més i després també informar que cada any anem cada dos anys més o menys anem renovant les zones de joc infantil recentment es va fer la plaça Mediterrània i les dos següents que tenim previst de fer són el Parador i la plaça Maragall que és on hem detectat que tenim els jocs infantils ja més vellets i en pitjors condicions m'enoto també la petició d'un nou gronxador a la plana Bessaleig però recordar que és un parc que hem una zona infantil que hem arreglat més recentment també una veïna del passeig del comte de Vilardaga diu que gràcies a Promunsa som coneguts pel nostre jardí selva perquè no ha passat els jardiners i que hi ha plagues de formigues de mosques i de purgó i que a Promunsa no mou res Bueno a Promunsa aquí es troba una mica en que hem d'arribar a un acord amb una de les comunitats que hi ha que és una promoció que es va fer de venda per decidir com es manté la zona comuna perquè quan ho feia a Promunsa aquesta comunitat de propietaris es va negar a assumir les despeses a fer el repartiment de les despeses perquè considerava que eren massa elevades nosaltres hem emplaçat aquesta comunitat que passi els pressupostos de manteniment i acordar que hi haurà un repartiment entre les tres finques entre els tres edificis d'un dels quals és l'IMSOL un altre de Promunsa i un altre de diferents veïns que són propietaris d'aquesta promoció sobre el manteniment d'aquest espai comú però el que no farà Promunsa és anar gastant diners i que una part dels veïns beneficiats d'aquest manteniment no vulguin assumir aquestes despeses de manteniment un altre tema i que a més ha tingut també un parell de persones que hi han fet referència és els autobusos que anuncien els noms de les parades que ho anuncien se sent fins a esplugat per dir-ho així jo diria que tu ho sents molt home jo ho sento bastant la veritat però un parell de persones em fan referència és així ja s'ha avisat en diferents ocasions a l'àrea metropolitana i em comentaven precisament ahir que creuen que ja tenen detectat quin és l'origen del problema de la veria i que esperen resoldre-ho properament però ja ja fa temps que s'ha notificat va semblar que s'havia arreglat però jo és veritat que en els darrers dies també ho sento perquè precisament visc a prop d'una zona on se sent molt aquesta passa i quan diu jutjat de paus fins i tot els de dins del jutjat de paus s'assabenten és la L46 sí vinga més preguntes hi ha algú que pregunta què està passant amb l'Ateneu diu empresa que fa fallida concurs d'agradors no no ha fet cap fallida el que ha passat amb l'Ateneu és que hi ha hagut una desviació del cost del projecte degut a tres raons la primera és que en l'execució de l'obra doncs com a tot arreu en aquests darrers temps hi ha hagut un encariment una alça molt gran dels preus dels materials en primer lloc en segon lloc la nova junta de l'Ateneu que s'ha sentit molt implicada en aquest projecte doncs va voler fer algunes modificacions al projecte per donar doncs més funcionalitat a aquest futur Teatre Taneu la gran majoria d'aquestes peticions s'han atès però això ha provocat també un encariment dels preus i després també en tercer lloc doncs que quan es va començar a fer la fonamentació estem parlant de rehabilitar un edifici antic que van fer que van construir els propis socis de l'Ateneu va ser una autoconstrucció això té una part molt bonica però també té una part que a vegades doncs constructiva hi ha alguns dèficits i un cop es va començar l'obra van començar a florear aquests dèficits és el que passa amb les rehabilitacions molts cops que van sortir sorpreses en l'execució de l'obra aquestes tres problemàtiques han fet que el preu final de l'Ateneu de la rehabilitació s'incrementi per sobre del 50% això obliga a fer una modificació de projecte que s'està fent en aquests moments i en paral·lel una nova licitació per tant aquest això suposarà un endarreriment ben bé d'un any i mig de l'obra també pregunten que en el ple del mes d'abril la regidora Ginapol va dir que s'havien cedit solars a l'AMB per l'electrificació del servei de l'ambici i pregunta si estem regalant terrenys a l'AMB no és el que t'explicava abans que com que no estaven electrificats les estacions ambici a fi que les bicis es poguessin anar carregant el que vam fer és cedir-los el solar de l'antiga brigada l'antiga nau de la brigada com a punt de càrrega de les bicicletes això és el que va explicar la regidora també hi ha algú que escriu diu des de fa més d'un any en referència als arbres de Rosa Leveroni a l'alçada dels edificis 18-20-22 que estan per sobre els balcons i que quan fa molt de vent doncs que es fiquen a dins sí el que passa és que hi ha una distància estem parlant de quan fa molt de vent però en condicions normals hi ha una separació entre els arbres i els balcons els arbres donen donen ombra i han de tenir un han de tenir un volum no no sé ho hem estat mirant nosaltres fem podes quan veiem que les branques sí que es fiquen permanentment als balcons als veïns però quan hi ha una distància com és aquest cas doncs considerem no actuar sobretot perquè els arbres a les que us comences a podar el creixement que van tenint cada cop és més dispers i llavors t'obliga a fer podes molt més sovint que si no les fas perquè llavors el creixement que tenen un cop recuperen el creixement és més dispers i el problema encara s'agreuja respecte al que tu volies solucionar una usuària freqüent de l'escala mecànica situada al carrer major en carrer muntanya diu que poques vegades funciona durant tota una setmana i té tota la raó aquesta escala té un problema i és que en aquest espai no hi queben dues escales una que pugi i una que baixi que és el que acostuma a passar a la majoria de llocs per tant es va fer en el seu moment una escala bidireccional i aquesta escala bidireccional que ja es va fer fa anys doncs ja quan era nova sovint es bloquejava quan dues persones pujaven o baixaven al mateix temps és un sistema que en el seu moment doncs es va fer amb la idea de facilitar l'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda però que hem acabat comprovant que genera més problemes dels que acaba solucionant perquè pujar i baixar les escales quan estan espanyades és molt incòmode especialment per les persones amb mobilitat més reduïda hem encarregat a l'àrea metropolitana a Barcelona un projecte de millora de l'accessibilitat entre el barri nord i el parc del Canigó un projecte que té tres àmbits un és aquest d'aquesta escala mecànica que serà substituïda per un ascensor un segon que és el tram del carrer muntanya comprès entre Creu i Àngel Guimarà que també és una part no accessible i finalment la comunicació que substitueixi les escales que hi ha entre el carrer muntanya i el parc del Canigó el que farem és allà un accés també que sigui compleixi la normativa per a persones amb mobilitat reduïda els tècnics de l'àrea metropolitana hauran de presentar la proposta de si és millor fer-ho a través d'un ascensor que volem que sigui un ascensor integrat al terreny que no sigui un element molt distorsionador a nivell passatgístic o bé si és millor fer-ho a través de rampes que vagin enfilant-se mica en mica a través d'aquell talús que hi ha al carrer muntanya però és un dels projectes que farem aquest mandat que tenim priorits fer aquest mandat des de l'Ajuntament pregunten si s'ha plantejat ajudes per als casals d'estiu i que s'hauria de replantejar posar preus més assequibles com en altres poblacions dels voltants que les ajudes que hi ha actualment no són reals en la situació que viu el poble de Sant Jús tenim ajudes a prexes escolars entenc que consideren que són insuficients no tenim previst a curt termini augmentar-les no també en referència a l'empresa Ventós hi ha diferents qüestions pregunten de què pot dir del que està passant al barri sud que segons vostè un dels motius pels quals hi ha aquesta pestilència química és per la manca de pluja que ara hi ha uns dies que plou i que avui també per exemple se sent olor després també en referència a l'empresa Ventós quin és el termini fixat perquè marxin i hi ha gent que també diu que els veïns afectats volen saber per què han trigat més de dos anys en aplicar l'ordenança i sancionar mira el el que és un fer inqüestionable és que aquests últims dies hi ha menys olors que els que hi havia quan no plovia vull dir que l'efecte que les pluges d'aquests dies han tingut un efecte reductor de les olors és inqüestionable l'ajuntament ha iniciat crec que l'anunci surt demà el període d'informació pública per a l'elaboració de l'ordenança d'olors i aquesta ordenança d'olors anirà acompanyada d'uns mesuradors permanents de 150 dies a l'any per detectar si les olors són quin grau de molèstia generen els veïns en paral·lel com et deia es farà l'ordenança d'olors l'ajuntament ha actuat amb un expedient sancionador recentment i no ho hem fet abans doncs perquè ho he dit sempre nosaltres no volem treure coses ventors volem que marxin però que sigui un procés pacífic que garanteixi el lloc de treball a tots els treballadors de ventors que és molt diferent que l'empresa se'n vagi a Esparreguera o que se'n vagi a Saragossa jo també penso en els treballadors de ventors perquè molts són de Sant Just i aquí hi ha alguns veïns i em sap molt de greu dir-ho que el que volen és que enderroquem ventors demà mateix i això no ho farem com a alcalde he d'analitzar i com a govern hem d'analitzar tots els perjudicis de les decisions que prenem i evidentment doncs per un costat hem d'apretar ventors perquè aquesta decisió de marxar no es dilati però per l'altre no podem anar amb el pic i la pala a enderrocar ventors perquè si ho fem segurament el que aconseguirem és que tota aquesta gent que treballa en ventors acabin perdent la feina perquè ventors se'n vagi a l'Aragó com moltes moltes empreses del nostre país que estan generant riquesa a l'Aragó en comptes de fer-ho a Catalunya i quan governes i això és el que alguns veïns pocs perquè la majoria són bastant comprensius alguns veïns no en tenen que no podem solucionar els problemes en base de destrossar-ho tot les decisions no són tan fàcils i a més a més insisteixo tampoc tenim un marc regulador un marc legislatiu clar que ens pugui portar a prendre decisions molt contundents no és el mateix les olors que els sorolls això ho he explicat sempre i aquests veïns o aquest veí que va dient que no fem res que miri a tots els pobles on hi ha problemes dolors i que em digui en quin poble ens resol el problema o en menys temps del que ho resoldrem aquí a Sant Just sense perdre llocs de treball i garantint que aquesta empresa marxarà d'una manera digna de Sant Just d'Esbert i no a coses com volen que fem alguns veïns o algun veí Joan ho hem de deixar en aquest punt gràcies per venir fins al proper i més vinga gràcies a vosaltres Bon dia Bon dia us informa Sara Riera Bueno El sector agrari dels estats espanyol i francès s'uneixen per tallar tots els passos fronterers entre els dos estats l'objectiu és preservar el sector enfront dels productes que s'importen de fora de la Unió Europea i demanar millores s'ho faran el dia 3 de juny coincidint que estarà en marxa la campanya electoral de les eleccions europees anem fins al Partús Laia Claret bon dia Bon dia la intenció és tallar tots els passos fronterers de manera conjunta organitzen una quinzena d'associacions i entitats de tot l'estat espanyol Arnau Rubio és el portaveu de Revolta Pagesa Major seguretat alimentària per tots aquells productes que ingressen a Europa i que s'haurien de regular i alhora millorar les lleis de cadena alimentària i aplicar lleis de preferència de productes locals Sebastià Bartomeu pagès de la Catalunya Nord destaca això Demanen que s'assumin tots els sectors que s'hi sentin representats no només pagesos també per exemple transportistes o botiguers entre d'altres la intenció és tallar aquests passos fronterers el dia 3 a les 10 del matí Laia Claret Catalunya Ràdio El Partús Veies notícies Sílvia Solanes Els estudiants convoquen a aquesta hora una manifestació al centre de Barcelona en suport dels palestins ho fan enmig d'una jornada de vaga els organitzadors d'aquesta vaga asseguren que la mobilització ha tingut impacte a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma Unitat Mòbil a la plaça Universitat de Barcelona Sara Canyete Hola, bon dia manifestació de moment deslluïda per la pluja i per la baixa assistència en aquesta concentració en favor de Palestina convocada pels estudiants Aquest matí les accions més destacades s'han centralitzat a l'edifici històric de la UB i a la facultat del Raval que estan tancades i per tant el seguiment és del 100% A la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha bloquejat l'accés als ferrocarrils a primera hora del matí però ens diuen des del rectorat que el campus funciona amb normalitat Dona Puig membre de la campada UB ens explica altres accions que han fet Des dels estudiants que som representants estudiantils s'han enviat correus de ganats per intentar garantir el dret a vagar a totes les alumnes recordant al professorat que no facin activitats avaluables i que en la mesura que puguin que ens tenin les classes si volen mostrar suport a la vaga però no hi ha hagut perquè estem centralitzant l'ús aquí i a Raval a part d'altres universitats de Barcelona Tep Casanovas i Sara Canyete Catalunya Ràdio des de la plaça Universitat de Barcelona i el president ucrainès Volodymyr Zelensky anul·la tots els viatges a l'estranger previstos els pròxims dies segons ha anunciat el seu portaveu el líder ucrainès tenia previst visitar Madrid i Lisboa demà passat per firmar un acord de seguretat com els que ha firmat amb França Alemanya Itàlia i el Regne Unit la decisió de Zelensky ve motivada per l'ofensiva de l'exèrcit rus llançada divendres al nord del país Salvador Illa envia una carta a la militància on referma a la nova etapa que assegura permet obrir els resultats del 12M de fet parla ja d'una Catalunya que es posa en marxa sense bàndols ni blocs i per tots els catalans el candidat del PSC agraeix l'esforç i compromís de les bases del partit sense el qual diu no hagués estat possible guanyar les eleccions per primer cop en vots i en escons i també per convertir-se al mateix temps en la primera força del país en 170 municipis que concentren el 71% del total dels 100 el candidat socialista defensa així la força electoral per convertir-se en el president de Catalunya enmig de la pugna oberta amb Carles Puigdemont que també ha deixat clar que es presentarà a la investidura en surt aquest matí a Ciutat Meridiana a Barcelona quan s'ha desplomat la cadena principal de l'ascensor inclinat del barri no hi ha hagut ferits per això anem fins allà Jordi Corbalan bon dia els bombers han hagut de rescatar de l'ascensor que ha quedat aturat una dona i dues criatures José Alegre de l'associació de veïns de Ciutat Meridiana ens ho explica ha saltat la cadena que sube i baja el peso para subida y bajada de ascensor sí, sí había gente han venido los bomberos lo han rescatado ha habido suerte porque pasaba gente por abajo por la calle y casi y casi ha pillado unos chicos l'ascensor inclinat es va posar en marxa la setmana passada després d'estar un mes avariat els veïns denuncien que la instal·lació sovint s'espatlla de fet ja hi va haver un incident semblant al d'avui Jordi Corbalán Catalunya Ràdio Barcelona i el dels esports amb en Marcos García el Girona perd pistonada la lluita per la segona plaça de la Lliga primera divisió ahir derrota gironina per 0 a 1 contra el Vila Real els de Mitchell segueixen tercers a la classificació a un punt del Barça però podrien acabar la jornada a 4 de l'equip blaugrana si els de Xavi guanyen demà al camp de l'Almeria avui es juguen aquests partits a la 36ena jornada de primera divisió Celta Atleti Club Rayo Granada Sevilla Cadís i Getafe Atlètic de Madrid en declaracions al matí de Catalunya Radiolex candidat a la presidència del Barça Víctor Font adverteix del risc d'una fugida endavant per part de Joan Laporta després de les palanques econòmiques que el club va executar la temporada passada Víctor Font considera en aquesta entrevista que el Barça viu un moment especialment crític com pot ser que a un mes d'acabar la temporada quan ja hauríem de tenir tots els deures fets de planificació de la temporada passada encara no sabem si podrem fitxar i aquí i anem filtrant noms i el Kimmich i el Zubimendi un altre cop i el Dani Olmo i el Nico Williams i el Carabat Stelia o sigui la llista és inacabable i no hem fet els deures i en bascet avui comencen els play-offs de la Lliga ACB amb el primer partit de l'eliminatòria entre el Real Madrid i el Gran Canària el Baxi Manresa jugarà demà a Màlaga i el Barça no jugarà fins diumenge contra el Tenerife Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova L'escola Bressol Municipal Marrex acollirà la presentació del llibre Criar amb Humor de l'autora Sant Justenca Alba Carreras L'acte organitzat per la Biblioteca Joan Margarit i l'escola Bressol Marrex tindrà lloc el pròxim dijous 16 de maig a dos quarts de 6 de la tarda Alba Carreras periodista i publicista amb un màster en psicologia del neurodesenvolupament oferirà una visió innovadora i divertida sobre la criança el seu llibre Criar amb Humor és una guia plena de consells pràctics i un toc d'humor pensada especialment per a pares i mares novells Durant la presentació s'oferirà un servei d'acollida per als infants facilitant així la participació de les famílies L'acte compta amb la col·laboració de les escoles Bressol Municipal Marrex i Mainada L'Ajuntament de Sant Just organitza la segona sessió de l'Espai Dona que tindrà lloc a l'Auditori de la Vagoneta el dijous 16 de maig a les 6 de la tarda La sessió serà a càrrec de la coach Joa Sobera qui se centrarà en els hàbits i processos de presa de decisions el punt de partida per a aquestes decisions el suport necessari de les persones del nostre entorn i com triar conscientment aquestes persones Després d'explorar el descobriment dels talents personals en la primera sessió aquesta trobada oferirà una oportunitat per aprofundir en la presa de decisions de manera conscient i informada L'activitat és gratuïta i està vinculada al Dia Internacional de la Salut de les Dones i als Cercles de Dones del Pla d'Igualtat de Sant Just Per participar hi és necessària la inscripció previa enviant un correu a bustiaigualtat arroba santjust.cat L'Ateneu de Sant Just acull la projecció del documental del mes el pròxim divendres 17 de maig a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari es projectarà el film Màmbar Pierret de Rosin Bacam que narra la història d'una poderosa dona modista de Duala al Camerún que lluita per mantenir el seu efici i la seva vida malgrat les adversitats el documental produït el 2023 es presenta en francès i estarà subtitulat en català a través de la figura de Pierret el film mostra no només el seu paper com a acusidora sinó també com a confident d'una generació destacant la seva resiliència davant les inclemències del temps que amenacen el seu taller l'entrada general té un cost de 7 euros mentre que els socis i socis de l'Ateneu hi poden accedir per 5 euros també hi ha la possibilitat d'adquirir un abonament per a 5 entrades a un preu de 25 euros per al públic general i de 20 euros per a socis i sòcies i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat s'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA fins ara Fins ara Fins ara L'espèlent, l'espèlent, l'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent, l'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. L'espèlent. Gràcies. Les 12 i 12 minuts passem a la tercera hora de la Rambla i ho fem acompanyats i acompanyades de l'Street Goldstein, del celler de Can Mata i de l'Albert Macià, que ens parlarà de les properes activitats a l'Ateneu. Hola, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Molt bon dia. Com va això? Bé, no? Així, amb temperatures agradables. Controlades. Sí, controlades. Que tan en tant una mica d'aigua, que això sembla que el temps faci el temps normal de fa uns anys. Sí, no? Més o menys. Del maig cada dia a un ratx. Sí, un ratx de sol, un ratx de pluja, no sabem quin ratx, però un ratx. Que faci uns regecs, va. Uns regecs. Astrid, he estat veient últimament en referència, bueno, també t'ho dic a tu, Albert, però com que és en referència del món del vi, per això he dit a l'Astrid, que el món del vi, amb aquestes pluges, va tard. Això és així o no? Bueno, el món del vi, les vinyes. La vinya, la vinya. La vinya, la vinya. El món del vi està... Està tot l'any. Està tot l'any amoïnat. Sí que estan ajudant, eh? O sigui, de moment és... Ajudem, però no està recuperat. Són tres anys de sequera molt pronunciada, per tant... Ja. S'ha patit, la vinya ha patit molt i hi ha molta vinya vella que ha anat morint... Sí. A l'intent, no? Com es diria? Sí, contents. En general contents, si no tenim grans tempestes. Ja, o... De fet, ja es va... Mentre es vagi fent, ja hem patit gelada, ja n'hi ha... Exactament. Tenim una part... Tenim una part... Tenim una part de la collita, que ja hem perdut per una gelada de maig. Sí. Doncs, ara esperem que aquestes pluges vagin caient amb consciència. Sí, poc a poc. Salvant el que queda. Poc a poc. Salvant el que queda i que vagi impregnant el terra, no? Sí. Ahir va haver-hi un tast de vins de Jerez, que aquí l'estrit ho ha posat. Diu, eh? Els vins secs, perdó, més versàtils del món. Què vol dir, més versàtils? Que els podem acompanyar. Que els pots enxufar allà on sigui? Sí, i no són vins fàcils, eh? O sigui, ja hem especificat secs, perquè quan parlem de vins de Jerez, tant poden ser secs com dolços. Per tant, els hem especificat. Un bis sec. Què vol dir un bis sec? Un bis sec és que tindria un zero, zero o un gram, màxim dos, de sucre residual. D'acord. D'acord? O sigui, quan el bevem, per litre, eh? O sigui, que quan ens el bevem és allò que dius, tens aquella sensació de secetat, perquè no ha quedat sucre residual. Per tant, i versàtils, bé, si ara haguéssim de fer... Ostres, seria complicat, eh? Així, per ràdio explicar com són els vins de Jerez, perquè és allò que dius, necessitaria ara aquí una pissarra. I anar fent a l'esquema, no? Perquè realment són d'aquells per anar explicant i si és amb imatges, molt millor, no? Però els vins de Jerez, els que coneixem així com els més secs, finos manzanilles, doncs primer tenen una criança biològica. I dir, ah, què és una criança biològica? I seria aquella criança de... Vam produir conceptes. Sí, sí, sí, és com una classe, això, Albert. De sota vel, o sigui, apareixen uns llevats, les acaromices, que són les responsables de la fermentació, apareixen i fan com un tel, les botes no estan plenes del tot, fan com un tel, i diríem que la situació de tan especial on estaria el que seria el marco de Jerez, que seria el puerto de Santa Maria, Sant Lucar de Barrameda i Jerez, creen que aquest entorn especial on es produeix d'aquesta forma tan natural, aquesta criança biològica, després hi hauria l'oxidativa, que seria passar per bota, no entrarem en gaire més detalls, qui vulgui que vingui. Exactament. La veritat, vam d'estar a cinc vins, eh? Sí, aquí ho veig, eh? El tas de manzanilla... Els vam fer tots, eh? La manzanilla, el fino, l'amontillado, l'oloroso i el palo cortado, no? I com un no deixa de ser gairebé com el resultat de l'altre, no? De com es produeix aquest vel, si es trenca el vel podem arribar a tindre un altre vi, o sigui, com aquest vi... Vam intentar posar allò el que seria llum a la foscor, sobre els vins de Jerez, tastant-los. Dit amb un estudi de ràdio, dona molta... Queda, queda, eh? Queda super... Sí, queda... Ara em faltaria posar la veu... La veu així de Carles Porta. Ostres! Doncs sí, perquè a més és això, no? Els dos primers potser són els més fàcils, per dir-ho entre cometes. Sí. No són vins d'una sola anyada, sinó que van aquella imatge de les botes una sobre de l'altra i com aquest tipus de criança ja oxidativa i de com... Hi ha una part de les botes de baix que és la que tu vas buidant i es va reomplint una a l'altra, no? Ah, ostres, estan com connectades les... Sí, diria... És un sistema no estàtic, una bota sola que no es mou, que poses i treus, seria una criança estàtica. Aquesta és dinàmica, va ser un barri omplint. Ah, mira. Ostres. Per tant, és allò que per això dic que ens faria falta un mapa. Sí, com una pissarreta, per anar explicant. La gent va quedar contenta, Astrid, amb... Molt, molt, molt. Però molt va ser allò de... Repetit. Hi eren dotze, eh? Ostres! I molt bon rotllo allò de... Clar, fins als Manzanilles, estan a 15 graus, la resta se'n van a 17. Mira quina alegria donar el poc. Home! Sí, després d'un tast de xerès s'ha de notar... Era un i ho deien, ostres, no és fàcil, no? Tu el verba ser-hi? No, ell no podia. Ho vam acompanyar amb formatges i embotits. És un tast dur. És un tast... No, no, que m'hagués agradat perquè els vins de xerès també sempre m'han interessat. Sí. Però ahir era impossible. Era impossible, abans. Però segurament el repetirem, eh? El repetireu, eh? Sí, sí. A més, clar, amb aquella suggerència d'aquests vins es poden acompanyar amb aquests plats, no? I aquell xoc de... Ostres! I per què no, no? Com ho pots fer, no? Clar, no és fàcil. Jo sempre dic que són vins que no t'acabes l'ampolla fàcilment. N'estem parlant, que són molts graus, no? Però si vas així en un restaurant que et fan aquell maridatge d'aquell plat específic amb aquella copa, en fi, es poden arribar a entendre molt més, no? Però sí, sí, van quedar... Va ser molt divertit. Ven riure molt. Que bé. Ven riure molt, també. Sí? S'ha de dir? Sí, sí, sí. Que amb mòbil a la taula, només per fer fotos, o sigui, desconexió. Hi ha vins de Jerez que es facin aquí a Catalunya o...? Són de Jerez. Són de Jerez, eh? És la nominació d'origen. Això aquí sí que no hi ha possible... És la més antiga d'Espanya i és zona on des de fa més de 3.000 anys que s'elaboran vins. Ostres, uau! Sí, fins i tot a nivell històric, eh? Sí? Perquè és això, no és un vi normal, entre cometes. Entre cometes i allò de... No, són especials. Són molt especials i han estat molt, molt preuats arreu del món, no? Justament per aquesta diferenciació i la riquesa que tenen. Clar. Per tant... Molt bé. I bé, i veig que el dimecres vinent en feu un del celler Aymar. Fem el celler Aymar, que està situat aquí al Penedès. Sí. I tenen un nou projecte a la Serra de Prades. Ah. I tenen un jove anòleg, el Roger, veí del celler. Que millor que tindre un, per veí, un anòleg. Home. I company de tast, perquè també ve, quan pot. De quin celler? De l'Aymar? De celler Aymar. Val. I, per tant, tindrem el luxe de tindre-la a ell explicant les coses. Una mica el projecte. I aquesta mirada també alhora jove, no? Que també és... Home, és interessant. Sí, sí, sí, perquè a vegades... És un valor afegit. Sí, sí, sí. Tot i que jo crec que el món de l'anologia i de gent que és sommelier i això, jo crec que cada vegada es veuen més persones joves també, no? Sí, sí. Bueno, no sé, almenys és la meva impressió. Sí, fa uns quants anys era, sobretot, home, molt ben vestit, allò, fins i tot, molt engominant. Molt engominant. Molt senyor. I al camp, al final, treballava el pagès de sempre, però ara sí que és un món... A lo millor, el sommelier abans era més com tantes coses. De restaurant. I sí, i per experiència personal i ara... I de sala. Deu ser també molt per formació, inclús. I ara, la formació, ara trobes molta formació i que et pots anar formant. Fa molts anys aquí no existia formació. No, no, no. Per tant, abans un sommelier era una persona o que s'havia format fora o que tenia una experiència personal molt elevada. Jo em sembla que són, no sé, de l'escola de restauració, no sé si era la quarta, cinquena... Sí? Promoció. Promoció. Promoció. Sí, sí, sí, relativament... Home, sí, sí, sí, clar. Jova, o sigui, és allò que dius, aquell sommelier d'alta restauració, allò de sala, aquell, el clàssic, segurament, igual s'havia hagut d'anar a formar en altres llocs. Clar, que d'aquests encara en deuen haver-hi. Encara n'hi ha aquests restaurants clàssics, on vas a un via Veneto i així, i trobes aquest estil, no? O el celler de Can Roca, tot i que Can Roca no és una persona gran, no? Però és aquella figura i és, diria, encara és el restaurant que és com una gran escola per joves sommeliers. Sí. Que és tot un luxe. Bueno, tu ets sommelier, no, Astrid? Sí. Tu tens el títol, no? Sí, sí, sí, sí, però no de restaurant. Bueno, ets sommelier... Jo el restaurant l'he deixat. Ah, per tant. Serveix per aconsellar-hi, no? Oh, i tant. Sí, sí, al final la funció és la mateixa, l'única en aquesta, doncs hi ha la part de servei, que a vegades és aquella que és aquella barreja del sommelier barra cambrer, que també has de procurar... És el que falten molts restaurants. Sí, sí, sí, sí, exacte. Com a crítica, no? Algú que conegui mínimament el vi, que el tingui en perfectes condicions i pugui parlar de tu a tu amb el client. Amb les parts. Sobre vins i sobre plats, no? Clar, que vagi passant per les taules, sí, sí, sí, sí. Que sàpiga molt bé, que conegui molt bé la carta també de plats per poder recomanar. Si et demanes això, doncs, aquest vi, no? Exacte, que tinguis aquella sensació, que el client tingui la sensació que aquella carta, l'ha fet algú. Clar, clar. No una empresa. No. Perquè hi ha moltes que dius, mira, tot això és d'aquest grup. Que preguntes, i això què porta? I el cambrer, mmm, pues un moment, t'ho pregunto, eh? Com en el joc de cartes, us en recordeu? Hosti. Jo diria que la majoria dels restaurants a l'hora dels vins fracassen. Fracassen. Fracassen. I sovint et diu, què vol de vi? Sí. I et donen una carta de vins i no et guien en funció del que menges. Exacte, no té res a veure amb la tipologia de restaurant, no? I acabes fent la cervesa. Sí, sí, sí, o deixant-te allò aconsellar, però molt allò de dir, a veure què em portarà. Al final no costa tant, no? Patint una mica. De la mateixa forma que potser deixes aconsellar per quin mobiliari poses en una sala o a la cuina. Sí, sí, clar. Al final un assessorament professional l'has de tindre. És bàsic. Però no passa res. Escolta, Màstic, i també per l'Albert, que el sabaté ha tancat, això, tu que el tenies de veí tan abans com ara, també, com això que... Doncs encara que veig gent... No et fa un rebostillo. Sí, és... Home, és... Sí, el fet que tanqui algú ja sap greu, no? Però és que entre els que ens hem mogut i els que estan tancant, és preocupant. A veure, jo faig una mica de memòria. Ara jo tinc un nou veïnatge i que molts han sortit del carrer Raval. És allò que tinc els perruquers, l'Alan i el Cris, que els tenia just al costat, tenia la clínica dental, que estaven darrere del mercat, també estan a bona vista. O sigui, si deia, mare, aquest petit grup que hem fet aquesta migració, nosaltres hem trigat una miqueta més, i ara, malauradament, el que està tancant, siguin per unes causes o altres, no? I dius... Ostres, sap greu, perquè no hi ha relleu, eh? És allò que dius, no hi ha algú que t'estigui esperant per... Mira, muntem una altra cosa o em quedo... Bueno, són els que quedaran buits i que penses, ostres, què ja anirà allà? Ja anirà un negoci, ja anirà un basar... Un despatx, un basar, al final, el sabater, és allò que és com la farmàcia, no? També. I perdem un tipus de, diguem, de negoci aquí Sant Just... Que no n'hi ha més. Que no n'hi ha més, que si volem aquest servei... I hem d'anar amb una altra cosa. Per fer claus sí que tenim algun altre lloc, però si volem que arreglim unes sabates, ens hem d'anar o a Sant Feliu, o ens hem d'anar a les plugues. Sí, jo que el sabater, menys per arreglar sabates, ja anava per fer-me forats en... A cinturons... A cinturons, a cremalleres... A vegades ja, exactament, no és només arreglar sabates... Però bueno, que ho tenies allà, que sabies... El tractament del cuir el tenies al centre del poble... Bones bosses, motxilles... I ara t'has de desplaçar o has de, bueno, allò que fem de reparar, cada vegada costa més d'entrada, perquè el calçat tipus esportiu, tipus, diguem, de bamba, que diem bamba... Ja no requereix... Normalment això ja no... Canvies els cordons... Com és tot soldat per temperatura, com a molt, com a molt, canvia uns cordons i l'altre, i si no es llença... I si no es llença... I si no es llença... Vull dir que és un tipus de... Sí, sí... És una pèrdua... Una pèrdua... Una pèrdua... A nivell personal... Com a negoci familiar, eh, també... A nivell personal, doncs, que li vagi molt bé, és una nova... és una nova... nou projecte per tirar endavant, i això tothom és lliure, i a més a més, doncs... Perquè es muden a Terrassa... Muden a Terrassa, sí... Muden a Terrassa, amb un negoci, bueno, del mateix, amb altres complements, per tant, a nivell personal per ell és un nou projecte, i per tant, molt millor per ell. Però, de cara al poble, el fet que no s'hagi trobat ningú que vulgués continuar, és una llàstima. Sí, sí, sí, sí, totalment. Albert, ens fas un resum de... Bé, un resum, o ens expliques directament el que tenim aquests dies a l'Ateneu. Bé, aquests dies estem en molta efervescència, l'Ateneu està en molta efervescència. Ahir va haver-hi una sessió participativa d'estratègia i tàctica en els escacs, això ja ho vam... ja ho vaig avançar la setmana passada, i avui, a dos quarts de nou, tenim, organitzat pel grup de tertúlies, un acte, diguem, de reconeixement... Dos quarts de nou? Ah, perdó, dos quarts de vuit. Ah, val, val. Un acte de reconeixement a Carme Junyent, amb una tertúlia que durà per nom la diversitat lingüística, una diversitat amenaçada, que anirà a càrrec de Maria Verdagí, que ja vas entrevistar abans d'ahir. Sí, el dilluns la vam entrevistar, sí, sí, sí, sí. Jo crec que qui va sentir... És molt interessant, sí, sí. És interessant, és un tema que a vegades parlem de llengües amenaçades i parlem del català. Sí, sí, sí, sí. Però veurem que n'hi ha, que ho estan molt pitjor que les altres. I ja no hi són, o les que ja no hi són. Bueno, a part de les que han desaparegut o que deuen anar desapareixent cada any, perquè, clar, les llengües eren terribles. Sí, sí, sí. Divendres a la mateixa hora, a dos quarts de vuit, tindrem el documental del mes, aquest cos amb el documental Màmbar Pirret, de Rocsing... De Rocsing... Bé, ja no m'atreveixo a pronunciar el nom, no, Albert? Ja no t'atreveixes a pronunciar el nom, no, Albert? Aquests africans, i costa una barbaritat. Amb un col·loqui posterior, aquest nom sí que m'atreveixo a pronunciar-lo, de Lluís Casals. Va. És fàcil, aquest és fàcil. Sí, sí. I s'ha aleshat el cinquantenari, bueno, preu per general set socis, set euros i pels socis cinc euros. Molt bé. Si entrem al web de l'Ateneu podrem veure també el tràiler, i si estem interessats en rebre aquesta informació, parlem amb l'Ateneu, ens l'enviaran i sempre envien també l'enllaç per veure el tràiler. Diumenge, diumenge hi ha una matinal de les EES. Sí. En aquest cas és matinal una sortida literària sobre Joan Salvat Papaseit. Ah, que bé, molt bé. que això ens lliga molt amb que també dijous... Sí. Aquest dijous? Sí, sí, ara estic aquí com l'Alberta, jo de 17, oi? Sí, sí, em sembla que és que el centre d'estudis fa un acte davant de la placa que es va restituir. Divendres. Divendres és divendres. Diria que és 17. Ara estava... Sí, sí, quan ho tingui a l'agenda hauria de mirar l'agenda que hi ha. En aquest cas, la sortida de les EES, se sortirà de l'aparcament de l'escola Montseny, es va fins a aquesta Iterçol i d'allà s'anirà cap a la Riera de Fonts Calents. Molt bé. Llavors ja hauríem de passar la pròxima setmana, perquè dilluns és dilluns de Pasqua, divendres els nens fan festa a l'escola, per tant, carregar d'activitats aquest cap de setmana seria... Sí, ostres, no sabia que fèiem festa el divendres. Sí, divendres ja és festa escolar i dilluns la segona Pasqua. La segona Pasqua, que només em sembla que és festa a Barcelona, eh, per això? No és a tot arreu, no? Bueno, la segona Pasqua depèn de... És una festa que l'agafen molts municipis quan només tenen... Bé, quan la seva festa major ja l'han col·locat i els municipis poden escollir dos dies i normalment Barcelona acostuma a fer, la ciutat de Barcelona, el dia de la Marsella i la segona Pasqua. Però aquí també és la segona Pasqua normalment, no sé si també és... Em sembla que... Nosaltres aquí a la ràdio fem festa, però conec persones que treballen a Sant Jus i que no fan festa. Bé, després passa que pot haver-hi... Passa perquè jo diria que és festiu a Sant Jus. Sí, sí, és festiu. Una altra cosa és que aquestes festes inclús passen, potser, amb la festa major, no tant perquè cau el 6 d'agost. Clar, i el 6 d'agost. Hi ha algunes empreses que per acord laboral treballen aquests dies i fan i acumulen la festa d'una altra manera. Vale, clar, això també pot ser. Dit això, dic que la setmana que ve hi ha un parell d'activitats literàries, però a un costat una xerrada sota el títol. Tothom pot escriure i editar un llibre. Ah, mira. Això serà el dimarts a les 7 de la tarda i després hi haurà una... això ja ens anirem a dijous que ve, hi haurà... parlarem dimecres. Sí. Una trobada del Club de Lectura de Novela Gràfica que parlaran del llibre Barri Lluyà. A part d'això, qui vulgui entrades pels miserables dia 1 i 2 de juny, sembla que encara falten dies, però òbviament un espectacle així és fàcil pensar, que es poden acabar les entrades. Jo ja la tinc. Jo també. Jo ja la tinc. Jo puc espavilar. Jo també, i per tant... Tu pots espavilar. I per tant anunciar que a qui li estigui interessat que vagi a veure el... que entri a Entràpolis, agafar-les i pensar que... És que a més a mi em fa molta il·lusió perquè no he vist ni la pel·lícula ni després el musical quan l'han fet a Barcelona també o... No, l'obra de Víctor Hugo és molt important. És clar, és una... Barcelona, doncs clar... Jo no... Aquells que... si tenim en compte que Barcelona és la ciutat que s'han fet més barricades de tot el món, aquesta obra dels miserables pot lligar una mica amb la ciutat, amb la ciutat de Barcelona, no? Sí, sí, sí. I després pensar que el cap de setmana, l'últim cap de setmana d'aquest mes... De maig. Sí, una setmana abans dels miserables serà la... La festa major. La festa major de la Taneu. Per tant, la Taneu està bullint d'activitats. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs Astrid, Albert, si us sembla ho deixem en aquest punt. Gràcies per haver vingut els dos. I res, la propera setmana seguirem ja més enfocats amb l'Albera. Amb la festa major. Amb la festa major. I tu, Astrid, ens expliques com ha anat la visita d'aquest anòleg del celler Aymar. Celler Aymar, exacte. I també a veure si parlem d'alguna notícia del món del vi, d'acord? Segur que sí. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! xl. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ara deixem un tema de Raú Alejandro Ibizarrap. El tema es diu Baby Hello! I seguidament trucarem a Cuina Miracle per parlar amb en Joan Targaron, el propietari, i amb ell farem l'espai de cuina. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs això, Alicia Flames, directora de l'Acadèmia d'Anglès, Bristol, d'aquí de Sant Just. Hola, sóc Alicia Flames, directora de l'Acadèmia d'Idiomes Bristol, aquí a Sant Just d'Esvern. També sóc escriptora. El meu primer llibre ha estat El mejor maestro, Arte y Comunicación, Poder Transformador. Avui, Dia Internacional dels Docents, és un dia per pensar-hi, per prendre consciència de la importància dels professors en les vides de les persones. Recentment he pogut viatjar al Japó i em va cridar l'atenció com aquesta cultura li dona tanta importància al paper dels mestres que són els únics ciutadans japonesos que no estan obligats a fer una reverència a l'emperador. Aquesta anècdota i d'altres les exploro i les vaig compartint en el meu nou compte d'Instagram, Alicia Flames Roncal, que et convido a que visitis i em donis like si t'agrada el que publico. I també, si vols saber més sobre la meva filosofia i maneres d'ajudar a ser millor professor, podeu llegir el meu llibre, que el podeu trobar a Amazon i també a les llibreries de Sant Just. Moltes felicitats avui a tots els professors. Vinga, doncs ens ha deixat l'Elisia el seu missatge. Mira com la nit avui s'encén i el crit a la nostra gent. Una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després. Balles perden la mirada. Amunt! Digue'm si vas trobar la teva sort. Digue'm que et vas guardar tots els records. No t'aturis quan no puguis més. No et rendegis quan no puguis més. Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant, que aquesta lluita tindrà un gran final. Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem lluny! Ara són les tres quarts d'una i parlem amb en Joan Targarona de Cuina Miracle. Molt bon dia, Joan. Sí, hola, bon dia. Com estàs? Bé, molt bé. Fem l'espai de cuina. i avui ens parles dels llegums. Sí, avui us volia parlar una mica dels llegums perquè, a veure, són uns aliments que nutricionalment són molt valgosos. A més a més, doncs, et permeten diferents tipus de plats. Són econòmicament assequibles. i, malauradament, tot i que són popular de la dieta mediterrània, doncs, ha caigut el seu consum, també, saps? Perquè, bueno, les falses creences, doncs, que engreixen, que són poc digestius, que són difícils de cuina, etcètera. Sí, molts mites de per mig. A veure, a veure, la veritat és que, aviam, si els comprem secs, doncs, sobretot, per evitar-nos coccions molt llargues, doncs, els hem de posar en remull unes hores, etcètera, i després coure'ls. No necessàriament hem de fer això, també els podem comprar en conserva i menjar-los en conserva, eh? Però, bueno, sempre que siguin naturals secs i que els puguem posar en remull un dia per l'altre, doncs, anem canviant l'aigua. D'aquesta manera, doncs, afavorim que les coccions siguin més curtes i ens quedi, doncs, millor. D'acord. Molt bé. Mira, com a... El més important, sobretot, bueno, parlant una mica, primer, de quines llegums són les... O sigui, quines... A què correspon les llegums, no? Les llegums són les llavors de les plantes de les famílies de les lleguminoses, d'acord? Que creixen, en general, dins d'una vaina, d'acord? Doncs, els més llegums més típiques o més conegudes són les mongetes seques, els cigrons i les llanties. D'acord. Però, penseu que també el pèsol, la soja, les sabetes, els cacahuets, encara que és una fruita seca que creix amb vaina i està considerada com a fruit de seca, també és una llegum, d'acord? Ah, mira. I, sobretot, el més important de les llegums és que tenen una elevada quantitat d'hidrats de carboni, midor i fibra, proteïna d'origen vegetal, amb un alt contingut de grisos saludables pel nostre organisme. Són rics en vitamina del grup B i una gran varietat de minerals. Així, en termes generals, comentar-vos que, com alguns punts, de què ens aporten les llegums a la nostra salut. Sobretot, per exemple, ens permeten perdre preu i controlar la nostra obesitat. De fet, hauríem de prendre llegum dos, tres cops per setmana. El que passa que, ja et dic, el consum, doncs, a mi em va molt, d'acord? Sí. Milloren el restrenyiment, el contingut que tenen de fibra, doncs, regular el trànsit intestinal i poden evitar o ajuden a evitar els problemes de restrenyiment. Cuiden i alimenten la nostra microbiota, que són els microorganismes que tenim per poder fer la digestió. Això també és degut a l'almidó i a la fibra, no? Les substàncies que tenen l'efecte prebiòtic, val?, que afavoreixen la nostra microbiota. Ens protegeixen davant de la diabetes de tipus 2 o del colesterol, val? Tenen una densitat calòrica molt baixa. Grans antioxidants, val? Són aliments molt rics amb polifenols. Ajuden a mantenir una salut òsia molt bona, tenen vitamina B9, són... Bé, i una gran font de proteïnes com alternativa al consum de la carn, val? Això és el que t'anava a dir, que els llagums molts cops s'utilitzen, doncs, això per substituir el consum de carn, no? També per aconseguir les proteïnes que potser la carn dona, però que si no prens carn no aconsegueixes d'alguna altra forma. Tot i que hem de tenir en compte que el contingut en proteïna varia entre un 16 i un 36%, val? Que sí que és veritat que ens ajudarà una mica al consum excessiu de proteïna animal, no? Amb la conseqüent impacte ambiental i per la salut que això pot tenir. Val? Sí. Trencar el mite que els llagums són indigestos, doncs, no. Tenen grans beneficis per la salut i no en cap moment són indigestos. Sí que ens poden provocar un excés de gasos, val? La tolència, sí, sí. Sí, degut a un tipus de fibra que contenen, val? Però a banda d'això, doncs, no. O sigui, hem de consumir-ne i de manera progressiva i acostumar la nostra cosa a menjar-ne, val? Com cuinar-los, no? Sobretot, ja us dic, afavorir, doncs, que siguin secs i que abans de coure'ls, doncs, posar-los en remull entre 6 i 12 hores. Val. Coure'ls a foc lent, aromatitzar amb espècies que vulgueu. A mi m'agrada molt, per exemple, posar-hi alga Combo, val? Que també aprofita amb les seves propietats. De la Combo, la Combo és una alga, doncs, bàsicament és per donar gust, val? I, sobretot, doncs, coure'ls ja d'entrada amb aigua freda, val? Val. I anar afegint aigua freda, que sigui una cocció, diguem-ne, o sigui, intentem que sigui una cocció no massa agressiva i anar afegint aigua freda, aigua freda i que vagi incoent, doncs, lentament, val? El temps de cocció, home, et variarà depenent del tipus de llentia que utilitzes, del tipus de cigró que utilitzes, si és més gran o més petit. La manera de saber quan està cuit és anar-lo provant, val? Clar, no hi ha una... Aleshores, diferents tipus de plats que podem fer. En podem fer moltíssims, moltíssims. A veure. Tant les llenties o cigrons estofats, pèsols i fabetes vegetarians o amb pernil, podem fer cremes com la crema de l'humus o algun altre tipus de crema. Podem menjar-los de miliós. L'humus, sobretot, que sigui humus de cigró, que sigui humus de llentia, que sigui humus... Això està molt de moda, també. Això està molt de moda. Pots fer l'humus del que vulguis. Per fer amanides, per fer empadrats, per fer paters. També es fan els falafels, que són com unes mini hamburgueses, de cigró, que a més a més té la particularitat que els falafels és amb cigró que només es posa en remull i no es fa bullir. D'acord? O sigui, tal com està en remull, al cap de 6 o 12 hores, el que es fa amb aquest cigró és triturar-lo, queda una mica granulat, però no es fa cuit, diguem-ne, i després es fan amb espècies, es fan unes mini hamburgueses que es fan també amb farina de cigrons. Caram! I aquestes hamburgueses, doncs, es fregeixen i està molt bo, d'acord? Però s'utilitza en moltes cultures, d'acord? Sí. en Marroc, sobretot, doncs, amb sopes i farines, els frijoles de Perú o al dalt de l'Índia, que al dalt són les genties, no? O sigui, totes les cultures han adaptat les llagums als seus plats, als seus gustos i els han fet les llagums seves, no? Perquè són, han estat, totes les cultures han estat conscients que hem de consumir llagum, doncs, pel nostre cos i per la nostra salut, bàsicament. Clar, molt bé. Doncs sí que té beneficis, eh, Joan, i sí que tenim diferents opcions també de plats. Què feu a Cuina Miracle? Aquí, mira, aquí nosaltres a Cuina Miracle sobretot fem moltes vegades, doncs, hi ha dies estofades vegetarianes o hi ha dies amb carn, però també fem cigrons estofats vegetarians, cigrons estofats amb carn, també fem hummus, fem l'hummus tradicional o fem hummus de carxofa o algun altre tipus d'hummus i, bueno, els treballem de moltes maneres. També fem l'empedrat o fem, o inclús amb alguna escudella barrejada, eh, o sigui, a plats típics de la nostra cuina, doncs, fer una escudella barrejada amb cigrons, patata, que el porta una mica de carn, també, doncs, també agrada. Vull dir que els hem treballat i de moltes maneres, la veritat. exacte. Molt bé. Doncs, Joan, moltíssimes gràcies. Ens has donat ja una idea per si hi havia algú que aquesta setmana encara no havia menjat llagums. Avui mateix ja es pot posar a la cuina i començar a cuinar-los. Escolta'm. Sí, molt bé. Vinga, una abraçada. Doncs que vagi bé, Joan. Adéu. Adéu, adéu. Adéu. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. i do my make-up in somebody else's car. We order different drinks at the same bars. I know about what you did and I wanna scream the truth. Bona nit Bona nit Notícies de la mà de Mariona Sales Vilanova i per la tarda El programa de 5 a 7 al refugi amb en Dani Martínez Seguiu-nos a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba radiodesvern o arroba la Rambla 981 Que vagi bé Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit