La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#608 - Festa Major de l'Ateneu de Sant Just: programació i activitats destacades
En aquesta edició de la Festa Major de l'Ateneu de Sant Just, que se celebra del 24 al 26 de maig, hi ha una programació variada que inclou concerts, activitats per a tota la família, un torneig d'escacs i una exposició de cultura popular. Es destacarà l'actuació de Xabela Vargas, la inauguració d'exposicions, i un debat sobre el Sant Just que volem. Les activitats són gratuïtes per a socis
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
9:14Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

Efemèride del dia
31:05L’Enric ens busca curiositats i fets històrics que van passar tal dia com avui.

Meteo Sant Just
39:45Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

La Vall de Verç: temes de la revista de maig
2:01:41En Josep Lluís Gil, director de la revista "La Vall de Verç" de Sant Just, passa cada mes per l'emissora per comentar els continguts més destacats que hi haurà a la revista del mes en qüestió. Avui, a més, també explica el motiu pel qual la revista ha decidit cancel·lar el debat programat pel 31 de maig que havia de tractar el model de poble al que Sant Just va encaminat a convertir-se.

Psicología: el propósito de vida
2:33:25Espacio de psicología con David Fernández, psicólogo y psicoterapeuta del ‘Servei Integral de Salut’ de Sant Just (Ctra. Reial, 106). Hoy David nos habla del propósito de vida, entendido cómo la intención, el sentido o la finalidad que una persona le otorga a su propia existencia. Así, incluye un compromiso con la vida, una percepción de que esta es útil y valiosa y una motivación que nos impulsa a desarrollarla de un modo determinado.
Ràdio d'Esvern, sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res. Molt bon dia a Sant Just, ara mateix passen 10 minuts a les 10 del matí d'avui divendres 17 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i després també farem un repàs a les portades dels diaris en català. Aquestes notícies que hi ha a les primeres pàgines del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després, l'Enric ens farà les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora amb en Casles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim la vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just, la Marta Malaret. I el motiu de l'entrevista serà parlar de la programació i de les activitats que hi haurà a la Festa Major de l'Ateneu que enguany cau del 24 al 26 de maig. Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui divendres al matí. A les 11 i 40 tornarem a escoltar el programa Just, el que no saps, aquesta secció que fem amb el nostre col·laborador Marçal Ferret que cada setmana ens explica de forma amena la biografia d'algun personatge històric i famós. Tornarem a escoltar el programa que ens va portar aquest dilluns. Després, a tercera hora, a les 12 i 10, es deixarà caure en Josep Lluís Gil, que és el director de la revista Sant Justenca, la Vall d'Avers. Amb ell estarem comentant els continguts de la revista del mes de maig. I acabarem el programa amb la participació del psicòleg David Fernández, que cada divendres ens porta a algun tema relacionat amb el món de la psicologia. Vinga, va, no marxeu, que tot això serà de seguida. Els dimecres, a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons. Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. M'aneu gauzats. Vinga, ara deixarem un tema dels catarres, que també fan amb Stay Homes i amb el Grup Zoo. El tema es diu, vull estar amb tu. L'olor de cafè dels matins quan en llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamanent. I va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més. Sent el gos, fent l'amor, expulsant-nos la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me adultar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas. Quan entorno un peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la, els dies d'estiu. Les nits a la fresca banyant-nos al riu. Petons i cançons a la platja de Tamarè. I és que amb tu, avorrils no me contes, contes. Ara tinc de tot menys hores mortes. Eixos andurrials pels quals em portes. Partint-nos el cul fent-nos bromes tontes. I jo sé que rius de lo mal que cante. Que si fos per mi haguerem mort les plantes. I ara és per seguir m'amputaes i trampes. M'he tirat un peixaxe a les mantes. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia. La promesa d'una alegria. Que viu entre els teus gestos quotidiàns. Em quedaré amb tu per sempre. A la bona de la primavera. Que desplegues generosa cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar. que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu Donar l'altra barra, jo els comitos i els catarres Jo vull estar amb tu Jo vull estar amb tu Jo vull estar amb tu Per l'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu Ràdio Tosbet, 98.1 Ràdio Tosbet, 98.1 Luitarem contra gegants Amb les mans nues lluny Cavalgant per mil deserts Com bandidos a l'oest Descobrint nous continents Tot fent història Junts vam alliberar París Vam tombar el mur de Berlín I navegant amb els viquings Empunyant l'antorxa Com si fossin bon i enclair Un parell de samurais No ens farem enrere mai Fidel se'l repte amb tu No hi ha dues nits iguals No hi ha dubtes ni temors No hi ha principis ni finals Invencibles Invencibles Invencibles No hi ha dues nits iguals No hi ha principis ni finals Les 10 i 18 Ara passarem a fer les notícies Amb la Mariona Salles Vilanova Vinga doncs les 10 i 18 Bon dia Núria Bon dia Avui tenim la seia d'Organito de la certida literària dedicada a l'obra de Joan Salvat Papaseit a la Riera de Fons Calens a la comarca del Moianès I és una activitat que es durà a terme aquest diumenge el 19 de maig i que pretén oferir una oportunitat per gaudir de la natura mentre es descobreix la figura i l'obra del poeta de Joan Salvat Papaseit Els participants sortiran a les 7 del matí des de l'aparcament de l'Escola Montseny i allà s'anirà cap a la comarca del Moianès a fer l'itinerari que inclou parades com el polígon al vapor el rentador de la llana del roquer la font de l'Àngel la poua i font de la vinyota es pot consultar tot el recorregut sencer a la pàgina web de la CEES que està allà molt bé explicat i bé, es recomana als assistents portar a esmorzar, cantimplora i càmera fotogràfica i la caminada tindrà una durada efectiva de 3 hores Molt bé, fantàstic Llavors, més notícies d'avui tenim, per exemple, també que l'escriptora i l'editora Esther Andorrà impartirà la xerrada titulada Tothom pot escriure i editar un llibre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just el proper 21 de maig és a dir, dimarts que ve a les 7 de la tarda i és una activitat organitzada pel Club Literari de l'Ateneu i, evidentment, amb la col·laboració de l'Ateneu Durant la xerrada Andorrà guiarà els assistents a través del procés complet de creació d'un llibre des de l'escriptura del text fins al disseny de la portada i la sessió inclourà una revisió detallada de tots els elements necessaris per la publicació d'un llibre oferint una guia pràctica per a futurs autors i editors És una activitat gratuïta i oberta a tothom que estigui interessat a anar-hi i, bé, per tota la informació es pot contactar amb el Club Literari de l'Ateneu o l'Ateneu i allà respondran tots els dubtes que estiguin sobre aquest esdeveniment Molt bé I, per últim portem que l'AMBICI el Servei de Bicicleta Pública Metropolitana ha completat el seu desplegament a l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'arribada a l'Hospitalet de Llobregat aquest dimarts passat el 14 de maig i la ciutat comptarà amb 32 estacions i 352 bicicletes elèctriques i després de poc més d'un any en funcionament l'AMBICI ja opera en 15 municipis on dins Sant Just d'Esvern amb més de 200 estacions i gairebé 2.300 bicicletes actives i l'àrea metropolitana treballa en futures ampliacions per assolir les 2.600 bicicletes en 236 estacions des de la seva activació l'AMBICI ha superat els 22.000 usuaris i els 2 milions de viatges l'abonament anual del servei costa 40 euros amb els primers 30 minuts a 15 cèntims i a més i després per cada 30 minuts adicionals se li sumen 50 cèntims i també està disponible un abonament metropolità que l'integra amb l'AMBICI i el Bicic de Barcelona i bé, aquest projecte ha estat finançat amb més de 7,7 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea conegut com el Next Generation de la Unió Europea i bé, Nuri, això és tot per avui Molt bé, doncs Mariona moltíssimes gràcies per les notícies de les 10 aquí a Ràdio d'Esvern notícies de l'actualitat Sant Justenca que la gent pot consultar a la pàgina web radiodesvern.com i el que farem ara és deixar una promoció i seguiré jo mateixa llegint els titulars dels diaris en català d'avui divendres 17 de maig De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmooth jazz el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Les 10 i 22 passem a llegir les portades dels diaris d'avui i aquestes notícies que hi ha a les primeres planes dels diaris en català Comencem amb la portada del diari ara que obre amb la crisi Esquerra Republicana de Catalunya La notícia diu Junqueras planta cara als crítics Diu Hi ha pols intern i hi ha negociacions Diu que el president d'Esquerra confirma que buscarà l'aval de la militància per continuar liderant el partit I pel que fa a les negociacions diu que hi ha una executiva encapçalada per Rovira després de les europees que serà la que decidirà sobre els pactes La imatge de portada del diari ara és Xi Jinping amb la catifa vermella amb Putin Diu aquí que Xi Jinping posa la catifa doncs això a Putin que el líder rus està de visita a Pequín on s'ha tornat a sanificar l'aliança estratègica dels dos països en contra dels Estats Units i de qualsevol intent de limitar el seu potencial econòmic tecnològic o de política exterior Més notícies del diari ara Diu aquí que l'AFNAC ultima el tancament de la icònica botiga de plaça Catalunya que la companyia francesa també reduirà l'espai que té a la illa al centre comercial que hi ha a l'avinguda Diagonal Més notícies també Diu aquí que Eslovàquia busca calmar els ànims després de l'atemptat i també que el principal el tentacle del Xapo a Europa està desarticulat a Alacant resulta que la policia decomissa a Villena 1.800 quilograms de metamfetamina Seguim amb la portada de l'Avantguàrdia que obre amb la notícia de la precampanya electoral europea Diu aquí que l'atemptat d'Eslovàquia dispara les alarmes per la violència política a la Unió Europea Brussel·les teme que l'atac contra el líder eslovàquia i d'altres de recents a Alemanya desfermin una onada d'agressions abans de les eleccions europees La imatge igual que el diari ara també fa referència a aquesta sintonia que hi ha entre Putin i Xi Jinping Diu aquí que la Xina i Rússia exhibeixen aquesta sintonia a Pequín Una rellevant visita de Vladimir Putin a Pequín va acabar ahir amb un comunicat conjunt en què Rússia i la Xina afirmen que han fet encara més estreta la seva aliança estratègica i denuncien els moviments hostils dels Estats Units Més notícies de l'Avantguàrdia també comenten que Junqueras recorrerà Catalunya a la recerca de suports per ser relegit que el dirigent d'Esquerra emula el Sánchez del 2016 en espera de si emergeix un altre aspirant també parla a l'Avantguàrdia que el cercle d'economia suggereix una majoria estable del PSC i Junts diu que l'entitat reclama un govern català basat en la transversalitat per repoblar el centre també a l'Avantguàrdia diu Criteria tornarà a ser el primer accionista de la immobiliària colonial també altres notícies perquè fa esport 10-0-2 al Maria Fermín posa el Barça amb un peu a la Supercopa també a l'Avantguàrdia parla de que Rosalia obrirà un estudi a l'Hospitalet Passem a la portada del diari El Periódico que obre amb la notícia de que Catalunya avançarà les mamografies als 45 anys El Departament de Salut iniciarà iniciarà el 2025 els cribatges de prevenció del càncer de mama en les dones d'entre 49 i 70 anys fins a arribar de manera escalonada el 2029 a la vigilància de la Franja d'entre 45 i 74 els nous hàbits de vida augmenten el nombre de tumors mamaris en joves també la imatge de portada és del cantant Alice diu un secret a crits el músic i productor barceloní Alice va desplegar el seu pop urbà a casa Seat dins del cicle Secret Shows del festival Les Nits de Barcelona també més notícies al periòdico diu que Junquera se'n va per quedar-se que ella defensa que Esquerra continuarà tenint un paper rellevant en la política catalana i Puigdemont adverteix que anirà fins al final amb la seva investidura i diu que no té una repetició electoral també parlar a la portada del periòdico de que la Caixa serà la primera accionista de la immobiliària colonial també que el robatori de coure va ser del triple de metres de l'anunciat pel ministre Puente i pel que fa a educació que els perjudicis condicionen a l'hora de legir entre FP i batxillerat i anem amb l'última portada d'avui és la portada del punt avui el diari posa a la primera plana un tema sobre la música diu que el jazz català està de viatge diu que cada vegada més músics joves completen la seva formació i busquen noves experiències a ciutats com ara Nova York i Amsterdam és un reportatge que fa el diari a les planes centrals altres notícies del dia també el punt avui posa de manifest que Junqueras marxa per poder tornar també que el 85% dels focs en boscos de Barcelona són per l'acció humana també el punt avui parla de Mentories per afavorir la inclusió de les persones joves LGTB i CUP Plus i pel que fa als esports el punt avui recalca que el Barça vens a l'Almeria 0 a 2 i que té a tocar el segon lloc al final de la Lliga bé doncs aquestes són les notícies que hi ha a les primeres planes dels diaris en català d'avui divendres 17 de maig són gairebé dos quarts d'onze deixem un tema musical aquí a Ràdio d'Esvern ni seguirem amb les efemèrides que ens porti l'Enric les àvies i els avis són sàvies i savis no deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit festa de bici sense edat en bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans la soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran acompanya'ls a veure el poble on es van criar dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara et necessiten i tu a ells també des de bici sense edat et necessitem festa voluntari més informació al portal justsolidari.cat o ambicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern Música Música Música En el asiento atrás del Bentley le gusta el tanning el training es Kimmy Fenty nada fake su cuerpo es auténtic y acá así toca los 20 y si nos juntamos somos cafeína con mate le he dictado lo medio a quemarte la tengo haciendo yo que hay pilates ey trae pa fumar si si quiero que te rebate ey nos fuimos al gare nos pidas que pare cuando la cama te mata alcoholismo en el DNA ella no frena cuando me termina no hice el DNA cómo se menea condena brinca morena quiere que la echa entrona estoy pa' ti pide mamá lo que te tira no está en na no está en na baby hello fue por la historia que subiste a tus clothes vi que estaba sola y que quería pellackear y prender vamos a recordar los tiempos del motor baby hello fue por la historia que subiste a tus clothes vi que estaba sola y que quería pellackear y prender vamos a recordar los tiempos del motor fucking zorro por cierto anoche contigo soñaba ¿qué soñaba? usted gritaba duro mientras yo le daba yeah I know imagina un megala en la sala mi invitada el tema es que tú modeles sin nada nuestro location no lo tiene google ma fuck a ley estamos en carolina aquí no hay pops let's talk more fuck a esa nalga make them clap volvamos a chingar después del nap va a partir como esta pista te avisa rap it's a rap yeah alcohol y mole en el DNA ya no frena cuando me termina mi celena como se menea condena brinca morena quiere que la decha entrena estoy pa' ti pide mamá lo que te tiran no está en na no te enno my hello fue por la historia que subiste a tus clothes vi que estaba sola y que quería pellequear y prender vamos a recordar los tiempos del motel no te enno m no e en ya a y y ah mi y haar Ràdio Tosbet, 98.1 Ràdio Tosbet, 98.1 Vinga, abans de saludar l'Enric per fer les afemèrides del dia comentarem els dies internacionals que tenim avui 17 de maig perquè Déu-n'hi-do els que n'hi ha. Vinga, primer comencem amb el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia. Doncs sí, avui és el dia contra l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la interfòbia, que tot s'agrupa contra la LGTBI-fòbia. Doncs bé, l'objectiu d'aquest dia és conscienciar sobre les violències i les discriminacions que pateixen les persones del col·lectiu LGTBI arreu. en tots els àmbits. És una de les diades de comemoració d'aquest col·lectiu més conegudes i amb més ressò en l'àmbit internacional, amb accions en més de 130 països, reconeguda per diversos estats i institucions internacionals, com el Parlament Europeu o la ONU. Aquest dia té els seus orígens en una campanya internacional de l'any 2005 que va rebre el suport de més de 24.000 persones i també de les principals associacions internacionals de la LGTBI, durant la qual es van escollir el 17 de maig per commemorar que el mateix dia del 1990, és a dir, un 17 de maig del 1990, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, va decidir eliminar l'homosexualitat de la seva classificació internacional de malalties. Vinga, avui, 17 de maig, també celebrem un altre dia, que és el Dia Mundial de la Hipertensió. L'objectiu d'aquest esdeveniment que es va instituir per la Lliga Mundial de la Hipertensió és destacar la importància del que es coneix com a hipertensió arterial i de les greus conseqüències per la salut que se'n poden derivar, així com, per exemple, difondre informació també sobre la seva prevenció, la seva detecció i el seu màneig. La hipertensió arterial és una malaltia crònica, que consisteix a tenir la pressió arterial elevada de forma sostinguda. Pot arribar a causar diferents tipus de lesions a les artèries i incrementar el risc de patir malalties de l'aparell circulatori, i principalment l'ictus i l'infart agut de miocardi. És el factor de risc cardiovascular més important, però també fàcil de detectar i amb un tractament eficaç i senzill. La malaltia es pot retardar o prevenir amb un estil de vida saludable. Convé, a més, controlar-la almenys una vegada cada dos anys. Respectar aquesta periodicitat és especialment important en el cas de les persones de més de 60 anys. Amb altres factors de risc cardiovascular o amb antecedents familiars d'hipertensió arterial. Vinga, va, seguim amb més dies internacionals, que això no s'acaba el 17 de maig i ja veieu que és prolífic. Avui també és el Dia Mundial del Reciclatge per conscienciar la població sobre la importància de tractar els residus com correspon, de forma que es protegeixi el medi ambient. Es tracta de reduir el volum de residus que generem, de minimitzar la nostra petjada de carboni, bàsicament. es redueix en tres regles, que són les tres R's. Reduir, reutilitzar i reciclar. Reduir, doncs bé, quan fem la compra, per exemple, intentar adquirir productes a granel que tinguin el mínim envasat possible i, al ser possible, cap mena d'envas. Utilitzar, sobretot, les bosses de tela i no les de plàstic. Pel que fa a reutilitzar, doncs bé, donem una nova vida a les coses que ja no ens serveixen. Abans de llançar-les a les escombraries podem pensar que ens poden servir per una altra cosa. Ampolles, bosses, caixes de cartró... Doncs bé, són coses que poden tenir altres usos. I pel que fa a l'última R, reciclar. Doncs això, la majoria de materials que utilitzem poden reciclar-se. Això depèn de les institucions i també de nosaltres mateixos. Per exemple, el reciclatge de 1.000 quilos de paper salva la vida de 17 arbres. Si hem pensat separar els residus i dipositar-los al contenidor corresponent, recordem que el blau és pel paper i el cartró, que el groc són per als envasos, ampolles, llaunes, bosses... I, sobretot, també intentem netejar els envasos abans de llançar-los. I el ser possible també d'aplastar-los per disminuir el seu volum. Igual que les caixes de cartró, no llançar-les senceres, sinó doblegar-les abans de tirar-les en el contenidor blau per tal que ocupin menys espai. També tenim el contenidor verd, clar, que és per al vidre. Important també, netejar els envasos i treure els taps. I el contenidor marró, o en alguns casos verd fosc, que és per les restes de matèria orgànica. Avui, eh, doncs, dia també mundial del reciclatge. Una data de l'UNESCO que es celebra més des de l'any 2005. Fa una bona pila d'anys. Vinga, i acabarem amb l'últim dia mundial, que és el dia de l'estat de comunicacions i la societat de la informació. Una data que se celebra des de l'any 1968 per sensibilitzar la comunitat mundial sobre la utilització d'internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació, o l'STIC, orientat a reduir aquesta escletxa digital en algunes societats i economies del món. Aquest any, el 2024, el Consell de la Unió Internacional de Telecomunicacions ha escollit un nou lema per aquest dia. Ens parla que la innovació digital pot ajudar a abordar desafiaments contra el món. Vinga, doncs, fent referència a aquests dies mundials, tanquem aquí aquest reguitzell d'efemèrides que hem dit i passem als fets històrics de tal dia com avui, un 17 de maig, amb l'Enric. Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Bon dia, Núria. Com estem? Vinga, bon dia, Enric. Un divendres especial, a més a més, perquè dilluns és festa Sant Just. Doncs sí. Doncs tal com avui, però del 1792 es va fundar la Borsa de Nova York. Van ser 24 corredors de borsa que van tenir l'acord de but en but establint les bases del que es convertiria en la principal borsa de valors del món. A finals del segle XVIII, Nova York ja era un centre comercial i financer en ràpid creixement. Hi havia una necessitat d'organitzar el mercat per negociar accions i altres valors. De fet, això ja era evident, perquè les activitats comercials augmentaven cada dia. Es va signar l'acord de but en but. 24 corredors de borsa es van reunir sota un plataner. A mi em ve. But en but trip és plataner en anglès. I es van reunir en un carrer que segurament coneixereu, el carrer Wall Street, el número 68. Van signar un acord, un acord com dèiem, l'acord de but en but, que establia les regles de compra-venda, de valors, i fixava les comissions que els corredors podien cobrar. Els termes principals que incluïen eren traccions exclusives i comissió. D'aquesta manera, el carrer 68, perdó, el número 68 de Wall Street naixia el que s'ha convertit en el centre econòmic del món, la borsa de Nova York. Va ser tal dia com avui, 17 de maig del 1792. Uau! I el 1894, Noruega s'independitza de Dinamarca. De fet, no era la independència total, perquè Noruega es va independitzar de Dinamarca, va ser el resultat del tractat de Kiel, que va obligar a Dinamarca a cedir Noruega a Suècia. És a dir, els noruecs passaven de ser danesos a ser suecs. Els noruecs, però, no van voler, van resistir aquesta sessió, van redactar una nova constitució, van triar Christian Friedrich com a rei i van iniciar una breu guerra amb Suècia. Es va signar la Convenció de Moss i van establir una unió personal amb Suècia, però amb gran autonomia. De fet, aquesta independència de Dinamarca va ser un pas important cap a la plena sobirania que va aconseguir Noruega el 1905. Jo sempre he pensat que Noruega va aconseguir ser independent perquè encara no havien trobat petroli al Mar del Nord i, per tant, en aquella època eren els pobres. Si arriben a ser els rics, segurament encara formarien part de Suècia. i el 1990, fins al 1990, ser homosexual era una malaltia segons l'OMS. Doncs bé, l'Organització Mundial de la Salut va suprimir l'homosexualitat de la seva llista de malalties mentals. Com dèiem, ho va fer el 1990 i va ser resultat de l'activisme dels col·lectius LGBTIQ+, i la Presó Internacional, seguint l'exemple de l'Associació Americana de Psiquiatria, que ja ho havia fet l'any 1973. És a dir, que va trigar encara uns quants anys l'OMS a treure'ls de la llista. Sí, sí. La decisió va ser un pas important en la lluita per la igualtat de drets de les persones gais, impactant positivament en les polítiques públiques i les legislacions a nivell en aquell mig mundial. I destaquem, també, com a efemèride musical, avui acabem amb una efemèride de Sorel T'enjon, que va arribar al número 1 amb Capitán Fantàstic en The Brown Dirt Cowboy. Correcte. Va ser una... un àlbum que es va col·locar de seguida a les llistes de vendes número 1 als Estats Units i, de fet, va ser el primer àlbum amb de votar directament el número 1 de la llista de Billboard. Va ser el 75 i avui escoltarem la cançó Capitán Fantàstic d'Elton John. Bon cap de setmana. Molt bé, Enric. Doncs, igualment, molt bon cap de setmana. Ara ens quedarem escoltant aquest tema d'Elton John. Va. Com ens ha dit l'Enric, Elton John, Capitán Fantàstic and the Brown Dirty Cowboy. Capitán Fantàstic Raised and regimented Hardly a hero Just someone whose mother might know Very clearly a case for Cornflakes and classics Two teas, both with sugar fleets In the back of an alley While little dirt cowboys Turn brown in their saddles Sweet chocolate biscuits And red rosy apples in summer For it's hay-making Hey, mom Do the papers say anything good All the chances in life for Little dirt cowboys Should I make my way out of my heart In the woods Brown dirt cowboys Still green and growing Still green and growing The city's thick high of ten Fantastic the feedback The honey the hive could be holding But there's a weak-winging young sparrows Starving the winter Broken young children on Wheels out the winters And the sixty-eight summer festival War flowers Are thinning The cheapies and meals Hardly a home on the range Too hot for the band With a desperate desire for change We've thrown in the towel Too many times Out for the count And when we're down Captain, you can chat me down Round dirt cowboys From there And all the work To your town And all this talk of Jesus Coming back to see us Mm-hm-hm-hm-hm Couldn't fool us For we were spinning out our lines Walking on the wild Vinga, a les 10 i 49 minuts Passem a fer la previsió del temps Que ens interessa moltíssim Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet La secció del temps És la secció més difícil Aquests dies És a dir, és la més És complicat, eh? Te la jugues bastant, eh? Bé, però com que fa una miqueta de tot Sempre està bé jo fer la previsió Bé, dissabte Avui ho hem dit Vinga, avui què poso aquí? Va, avui sol amb núvol I demà Aviam què ha dit avui? Mira, avui he dit A les 7 del matí, eh? Dia de sol i núvols Amb potser algun ruixat al matí Bé, està bé Ho avarca tot Temperatures sense canvis I, bé, en aquell moment Teníem 13 graus Ara ja en tenim 17 Però sí que ha caigut aquest ruixadet Un ruixadet amb unes nubulades Doncs que s'han format just Entre el Garraf i el Baix Llobregat Han anat pujant Paral·lels a la línia de la costa Aquesta inestabilitat I pel que hem vist al radar El patac més important d'aigua O sigui, quan la tempesta S'ha fet més grossa Ha estat ja Quan marxava de la comarca del Barcelonès I entrava a la comarca del Maresme Allà és on hi ha hagut Algun cor vermell Ara aquesta pluja encara es troba entre Bé, ha anat Ha topat Geogràficament amb el Montseny Ha fet un xoc I ara està precipitant en aquella zona O sigui, aquesta tempesta Quan arriba al Montseny Amb aquesta alçada Doncs les tempestes Els hi costa una miqueta més d'avançar I ara plou D'una manera forta A tot el que és la base costanera Podríem dir De la serralada del Montseny D'altra banda Hi ha precipitacions Alguna tempesta també Enfront de la costa del Baix Llobregat Cap mar endins I també entra en precipitacions Per les comarques de Ponent Sobretot cap a la zona Del Pallar Josà L'Alta Ribagorça La Vall d'Aran I aquestes, els recorreguts Són una mica paral·lels A la frontera amb l'Aragó Però també entraran una miqueta Cap al Pirineu Cap al Pirineu de Lleida Avui són els dos llocs On realment La previsió del Meteocat Ha dit que podria ploure O sigui, al llarg del dia d'avui Incluïm el Baix Llobregat Però hi ha una gran part De les comarques costaneres De Barcelona i Tarragona També les comarques interiors De Lleida Tot el que és el Prepirineu Fins a Girona I també cap a l'Ala Empordà i la Garrotxa Aquestes són les comarques Que avui Doncs tenen possibilitats Que hi hagi enruixats Quan? Doncs bé, a Sant Just Tenim més possibilitats Ara al matí Com ha passat I també podria caure Alguna altra Que pugui créixer Durant aquest matí Però a la tarda No en tindrem tantes Però la goteta tonta La podem tenir En qualsevol moment Tampoc no estem parlant De grans precipitacions O sigui, patacs d'aigua Importants, no Però podeu comprovar Com s'ha format Una tempesta bastant important Que si no s'hagués format Al Baix Llobregat I hagués entrat cap al barcelonès Doncs si s'hagués format Cap al Baix Penedès O cap al Garraf Hagués entrat al Baix Llobregat Amb més intensitat I hagués donat més precipitació Com que s'ha format aquí Sobre nostre Ha marxat cap a Barcelona I ha descarregat amb més força Per això que Amb això volem dir Que depèn d'on es munten Les tempestes En el seu recorregut Doncs de Sotues Cap a Nortest A vegades T'enganxa el Patacforo A vegades t'enganxa En quatre gotes Plovíem una miqueta més d'intensitat Però a mesura que entraves a Barcelona La negra era més potent I allà ha plogut una miqueta més No tenim constància No tenim dades Però sí que és cert Que ara en aquests moments Doncs el que dèiem No està precipitant En aquestes comarques Barcelonès Maresme I entrant cap al Vallès Oriental Què ens espera? A veure Doncs el dissabte Si us fixeu És ben curiós Perquè cada dia que hem anat passant Dimecres dèiem Divendres ja estarem bé Sí, un dia més Anar sumant els dies Divendres no Divendres ja hi haurà algun ruixader Doncs bé Avui divendres ens despertem En un dissabte Que tampoc no està massa clar Que pugui ser normalet I podrien haver precipitacions al matí El mateix que ha passat avui Pot passar demà Però en canvi A partir del migdia i la tarda Tot això és per a aquella gent Doncs que té activitats Demà la tarda L'aire lliure Sigui on sigui Casas de Quinault d'Extremadura Doncs no hem de patir massa Perquè tots els mares ens diuen Que a partir del migdia Això és aigua passada M'he millor dit O sigui que demà a la tarda Tindrem alguns núvols Tindrem sol i unes temperatures A ratlla al voltant dels 20 graus I de cara al diumenge Doncs seguirem amb una situació Bastant tranquil·la Ja no esperem precipitacions Unes temperatures Que podrien pujar fins als 21 graus Estem d'enhorabona Pel que fa a les temperatures Recordeu que a dilluns Ja som 20 de maig I encara n'hem tingut Una gran calorada I hem portat No, no, no El mes d'abril de 28 graus Però va ser un dia Allò puntual Sí, sí De moment el mes de maig S'està comportant molt Amb unes temperatures Que realment És per aplaudir A Sant Pere I diumenge Serà un dia Que passarà sense pena ni glòria Amb alguns núvolets Amb el sol com a protagonista I el que dèiem Màxima de 21 És un luxe Si fem activitat física Sí que sues Si et fots el sol A prendre el sol Aquesta época de l'any Apreta i pica És normal Però vull dir La temperatura a l'ombra S'està realment de conya I dilluns Tornaria un altre cop La inestabilitat Sembla que el dilluns Serà un altre dia Que tindrem tempestes D'evolució diurna Què vol dir això? Doncs que començarem El dia amb sol I alguns núvols Igual que el diumenge Però a mesura que vagi avançant La jornada Els núvols es podrien carregar I avui Recordem que dilluns és festiu Avui els mapes Ens diuen Podria caure algun ruixat O alguna tempesta a Sant Jus Així una mica important O sigui que Seguiríem amb unes temperatures Dilluns de 20-21 graus O sigui que seguim Amb aquesta bonança Pel que fa al termòmetre I els últims mapes Ens han marcat també Que entre dimarts i dimecres Que també ho comentàvem Avui a les xarxes Continuaríem amb aquestes possibilitats De ruixats Puntuals de mitja tarda Tant dimarts com dimecres Això no permet Que al migdia La temperatura s'infli massa Perquè els núvols es carreguen I les temperatures màximes Entre dilluns i dimecres També estarien Entre els 21 o com a molt 22 graus I realment A llarg termini Doncs continuem Amb aquesta situació Potser dijous Seguiríem parlant De ruixats de mitja tarda És molt bona notícia El que està passant Amb la precipitació Aquest mes de maig I pel que fa a temperatures De moment Fins al diumenge 26 de maig Els mapes No ens diuen Que podríem superar Els 23 o els 24 graus Diumenge 26 de maig S'estan comportant Les temperatures No ens podem queixar No ens podem queixar gens O sigui Penseu que Si aquesta setmana ha estat bona Pel que fa a la temperatura I pel que fa a la pluja Sembla que la setmana vinent Seguirem amb aquesta tònica De pluja de mitja tarda Entre setmana I temperatures a ratlla Fins ben bé Diumenge de la setmana que ve Si això es compleix Ja podem signar on sigui Perquè realment Parlem de precipitació Que és molt necessari I és important I parlem d'unes temperatures Suportables Perquè recordem Que els últims anys L'estiu ha començat molt aviat I tot hi ha hagut anys Que no hem vist ni la primavera I s'ha allargat moltíssims mesos Aquest any L'estiu arribarà Segur Passarem calor Segur Patirem Segur Però com a mínim Hem respirat abril i maig Que això Feia un temps que no passava És d'agrair Doncs moltíssimes gràcies Per la previsió D'aquest cap de setmana Carles I res més Són les 10 i 55 Deixem ara un tema musical Molt bé Que vagi bé Bon cap de setmana Adéu Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 Ens quedem escoltant El nou tema de Miqui Núñez Un tema que es diu Dins del meu cap Són les tres No sé el teu nom M'has girat Tot el meu món Hem parlat De res i tot Hem ballat Aquesta cançó Et crida la Clara Em dius que vens ara La gent va omplint el carrer Me'n vaig cap a casa A les 8 sona l'alarma Et busco per dir-te adeu I ara estàs Dins del meu cap I és que em tens El cor robat Ja no ho sé Si et trobaré Aquesta nit O ja mai més O ja mai més M'he llevat i he recordat Quina nit Que hem passat Un cafè ben carregat Aigua freda Pel mal de cap Al cap d'una estona La ràdio ja sona I m'entra una sensació El cor s'accelera De cop tot es frena I canto aquesta cançó I ara estàs Dins del meu cap I és que em tens El cor robat Ja no ho sé Si et trobaré Aquesta nit O ja mai més Dins del meu cap T'has quedat Com el titànic Dins del mar El cor s'accelera De cop tot es frena I tot el meu món M'has girat Ja no ho sé Si et trobaré Aquesta nit O ja mai més I ara estàs Dins del meu cap I és que em tens El cor robat Ja no ho sé Si et trobaré Aquesta nit O ja mai més Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet 98.1 Vinga, pocs segons Per fer la desconnexió Amb Catalunya Ràdio Recordeu que a la segona hora D'aquí de la Rambla A partir de les 11 i 10 Farem l'entrevista A la vicepresidenta De l'Ateneu de Sant Just A la Marta Malaret Amb ella estarem comentant Les diferents activitats I la programació I la programació que hi ha I la programació que hi ha per la festa major De l'Ateneu d'aquest any Que precisament cau del 24 Divendres de maig Al 26 de maig Comentarem amb ella Les diferents propostes Que es fan des de l'Ateneu I després tornarem a escoltar A la secció que fem Els dilluns Amb en Marcel Ferret La secció Just el que no saps I bueno Una secció que ja sabeu Que en Marcel ens porta Cada setmana La biografia Amena Divertida D'algun personatge Històric o famós Vinga Ara Catalunya Ràdio Les notícies De les 11 Bon dia Us informa Sara Riera El Departament de Salut Estudia ampliar les mamografies Cada dos anys A les dones A partir dels 45 anys I fins al 74 Ara es comencen a fer Els 50 I fins al 69 Segons publicat Que avui al periòdico L'oficina de Cribatges De Càncer Del Departament de Salut Està estudiant L'impacte que tindria Aquesta mesura Ja que el volum de dones Que s'haurien de cribar Farà augmentar L'activitat assistencial I que si finalment Estirés endavant Es faria de manera gradual Això sí A partir del 2025 I durant 5 anys més Fons de Salut Aseguren Que només s'està estudiant Aquesta mesura I ara per ara No hi ha res enferm Perquè s'ha de dotar De recursos El càncer de mama Està augmentant En dones més joves I per això Salut es planteja Més notícies Raül Flores Les autoritats afganes Confirmen L'emarinament De 79 dones A una escola De l'Afganistan Les víctimes Que es troben En estat crític Són 64 alumnes I 15 mestres D'una escola Del centre del país Segons ha confirmat El director D'informació i cultura Del govern dels talibans A hores d'ara No s'ha identificat La substància Amb què han estat Enarinades Fa un any Ja es va denunciar L'emarinament De 80 nenes En dues escoles Del país Una agressió Que ha desencadenat Amb l'arribada Dels talibans Al poder Al 2021 Des de llavors La repressió Contra les dones No ha parat D'augmentar Els pantans De riu De canyes Al Baix Camp I Siurana Al Priorat Són els embassaments Que estan pitjor Del país Perquè no arriben Al 3% De la capacitat La composició Calcària De les seves conques D'uns 90 km2 Fa que no hi arribi Ni un 10% Ni un 10% De l'aigua De la pluja Anem fins a Tarragona Ricard Buigas Bon dia Ens ho ha explicat L'investigador Del centre Del canvi climàtic De la Universitat Rovira Vergili Javier Sigro En condicions normals Només un 10% De la precipitació Que cau en aquestes conques Arriba als embassaments I en aquestes situacions De sequera extrema En la que porta En aquestes conques Des de fa 3 anys Doncs encara menys Sigro Diu que farà falta Una acumulació De precipitacions Importants Per tornar a omplir Els pantans Ricard Buigas Catalunya Ràdio Tarragona Els Mossos d'Esquadra Investiguen Un agent De la policia Catalana De Lleida Que hauria intentat Evitar la detenció D'un lladre Quan estava fora de servei També l'han denunciat Per marxar Sense pagar D'una benzinera De la franja Lleida Estela Busoms Bon dia La investigació D'afers interns S'ha obert Per aquests dos fets Segons abans El diari Segre I confirmen Els Mossos Tenen constància D'una banda D'una denúncia Contra la gent Per impagament En una gasolinera De la franja On s'hauria Identificat Com a policia En paral·lel També han estat alertats Per la Guàrdia Urbana De Lleida Que van obrir diligències Arran del comportament Sospitós Del mateix agent En relació Amb un robatori violent Que hi va haver Al barri de Pardinyes De Lleida La matinada De diumenge Segons sembla Un home Que entre ells I un grup de clients L'intentaven retenir Hauria aparegut La gent amb el cotxe I hauria mostrat La placa Per evitar-ho Finalment La Guàrdia Urbana Va arrestar el lladre I va identificar El mosso Per intentar protegir-lo Tot i que no El van arribar a tenir Estela Busoms Catalunya Ràdio Lleida L'actriu Maruja Alfaro Ha mort als 93 anys Va néixer a Barcelona Però va desenvolupar Bona part De la seva trajectòria A Mallorca On era una institució Va participar En més de 70 Muntatges teatrals Com Mort de Dama On va fer una Memorable interpretació D'Abdulia El 1982 Va fundar La companyia Sanoguera Alfaro De la qual va ser Primer actriu Durant una dècada També va interpretar Sarsueles Va ser directora D'escena Scenògrafa I va treballar A la ràdio La televisió I el cinema Va rebre diferents Reconeixements Com el premi Ramon Llull Que atorga El govern de les Illes L'any 2001 I ara els esports Amb l'Audal Serra El Barça Torna a res d'ara D'Almeria On ahir va aconseguir Una victòria Que el consolida Al segon lloc Però enmig d'un ambient Enrarit Pels dubtes de Joan Laporta Respecte de la continuïtat De Xavi Hernández L'equip té previst Entrenar-se Tot just Arribar a Barcelona L'entrenador Del Barça femení Jonathan Quiralde D'ha convocat 26 jugadores Per disputar La final de la Copa De dissabte Davant la Reial Societat A la llista Hi ha les 7 jugadores Que van descansar Dimarts Davant l'Eiber Més Maria León Que encara no ha rebut L'alta mèdica En envol El jugador del Barça Domen Makuch Ha rebut L'alta mèdica Després de 9 mesos de baixa Hi repereixerà Aquest vespre En el partit de Lliga Davant l'Oscar Amb Ater Polo El sabadell masculí Jugarà contra el lluc De Dubrovnik Coroat A 3 quarts de 6 A la primera semifinal De l'Eurocup La segona competició europea Que juga a Rieca A Croàcia I a la Lliga L'Eport de Bàsquet El Força Lleida Repa aquest vespre L'Alecant A partir de les 9 En el primer partit De quarts de final Per pujar a la Lliga CB Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies de Sant Just Bon dia Us informa Mariona Salas Vilanova La CEA s'organitza Una sortida literària Dedicada a l'obra De Joan Salvat Papaseit A la Riera de Fons Calents Al Moianès Aquesta activitat Que es durà a terme Diumenge 19 de maig Pretén oferir Una oportunitat Per gaudir de la natura Mentre es descobreix La figura I l'obra del poeta Els participants Sortiran a les 7 del matí Des de l'aparcament De l'Escola Montseny Es recomana Els assistents Porta Esmorzar Cantimplora I càmera fotogràfica La caminada Tindrà una durada Efectiva De 3 hores L'escriptora i editora Esther Andurra Impartirà a la xerrada Titulada Tothom pot escriure un llibre I editar un llibre A la sala del cinquantenari De l'Ateneu de Sant Just El 21 de maig A les 7 de la tarda És una activitat Organitzada Pel Club Literari De l'Ateneu I amb la col·laboració De l'Ateneu de Sant Just Durant la xerrada Andurra Guiarà els assistents A través del procés Complet de creació D'un llibre Des de l'escriptura Del text Fins al disseny De la portada La sessió Inclourà Una revisió detallada De tots els elements Necessaris Per la publicació D'un llibre Oferint una guia pràctica Per a futurs autors I editors L'activitat És gratuïta I està oberta A tot el públic interessat Per a més informació Podeu contactar Amb el Club Literari De l'Ateneu L'Ambici El servei De bicicleta pública Metropolitana Ha completat El seu desplegament A l'àrea metropolitana De Barcelona Amb l'arribada A l'Hospitalet De Llobregat Aquest dimarts 14 de maig La ciutat Comptarà Amb 32 estacions I 352 bicicletes Elèctriques Després de poc més D'un any En funcionament L'Ambici Ja opera En 15 municipis Amb més de 200 estacions I gairebé 2.300 bicicletes Actives L'àrea metropolitana Treballa En futures ampliacions Per assolir Les 2.600 bicicletes En 236 estacions Des de la seva activació L'Ambici Ha superat Els 22.000 usuaris I els 2 milions De viatges L'abonament anual Del servei Costa 40 euros Amb els primers 30 minuts A 15 cèntims I 50 cèntims Per cada 30 minuts Adicionals També està disponible Un abonament metropolità Que integra l'Ambici I el Bicinc El projecte ha estat finançat Amb més de 7,7 milions d'euros Pel pla de recuperació Transformació I resiliència De la Unió Europea I això ha estat tot Tornem a més informació Als botlletins horaris I a l'informatiu complet Fins ara Comença un dia nou A sobre les taulades Veiem com balla la fosca Com la matinada La teva pell brillant Com una estrella ron Jo vull quedar-me a viure Entre les teves mans Un crit a l'univers I se trenca la veu El nostre amor Té tan valor Que no té preu Brindem per les persones Que han deixat petjada Pel dia que ens va portar Amb la nostra mare I és igual Que costi tant No hi ha res gratis Però estem aquí Tot al meu costat Enamorant-me D'aquesta vida Que estem vivint I és igual Estem de guais Que sembla un somni Però està passant L'angoixa marxa I mira de lluny Però no m'espanta Si estic amb tu Les fullos aguantant el cel Vull ser feliç Sense entendre res El pes que tinc de volar Sé qui vull ser No em serveix Comença el dia nou Amb el tranja de fons Tot allò que cou Em fa ser així com sóc Vull sentir que en tinc prou En saber que ho dono tot I que queda temps Per fer-ho millor I és igual Que costi tant No hi ha res gratis Però estem aquí Tot al meu costat Enamorant-me D'aquesta vida Que estem vivint I és igual Estem de guais Que sembla un somni Però està passant L'angoixa marxa I mira de lluny Però no m'espanta Si estic amb tu La sort que tinc de tu La set que tinc de tot Un punt de llum Un punt de llum Un punt de llum Un punt de llum Un punt de llum Un punt de llum Fes-me tocar el sol Fes-me tocar el sol Fins que em cremi Fes-me creure en tot Fins que em trenqui La sort que tinc de tu La set que tinc de tot Un punt de llum Fes-me tocar el sol Fes-me tocar el sol Fins que em cremi Fes-me creure en tot Sort en tot Sort en tinc de tu El punt de llum Fes-me day Ràdio Tosbert, 98.1 Ràdio Tosbert, 98.1 Vinga, passen uns minuts a les 11 del matí, comencem la segona hora de la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia. Com sempre, avui la nostra convidada és la Marta Malaret, la vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just. Hola, Marta, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. Bé, tenim aquí perquè és qüestió de dies que arribi la gran festa, la festa major de l'Ateneu de Sant Just. Ai, sí, ja estem. Aquesta edició cau justament entre el 24 i el 26 de maig. Sí. Sempre és l'últim cap de setmana del mes. Sí, tradicionalment ja és així. Sí. I les propostes d'activitats, no?, la programació d'aquest any segueix una mica també la tendència de l'any passat, que ja va ser prou innovadora. Amb activitats, veiem aquí el programa, per públics bastant diferents, tant per edat, gustos, horaris, eh? Com heu estat gestant la programació de la festa aquest any? Bé, doncs hi ha coses que per tradició ja es fan i llavors estan dins del programa. L'any passat vam innovar molt i les coses que van funcionar les hem integrat també aquest any. més concerts nous, una obra de teatre nova, o sigui, són propostes que cada any variem una miqueta a nivell de portar, doncs això, fins i tot obrir-se a un públic nou, no? Veiem, per exemple, que una de les coses que es manté seria la inauguració, el dia, bueno, el moment de fer el pregó, com si diguéssim, no?, la tradicional exposició també que hi ha amb el grup d'Artaneu. Aquesta benvinguda a la festa, per exemple, és una de les coses que més es manté. Sí, sí, sí. L'únic que aquest any, cada any abans de la inauguració fem coses diferents. fa uns anys vam fer com una visita guiada una mica estrambòtica. L'any passat vam fer portes obertes amb uns personatges convidats que eren també bastant extravagants. I aquest any, gràcies a vosaltres, a Ràdio d'Esvern, doncs se'ns va fer una proposta de dir anem a fer unes portes obertes però des de la ràdio, o sigui, de la ràdio donin veu a les seccions i llavors estarem de 5 a 7 amb Ràdio d'Esvern i aniran passant representants de les seccions parlant de què són, què fan i què s'espera també de cada secció. Clar. Les seccions estan prou implicades en la festa major de l'Ateneu. Us agradaria que proposessin més activitats, que hi participessin més? Com és aquesta interacció durant la festa? Bueno, hi ha de tot. És que som una comunitat molt gran, perquè hi ha 15 o 16 seccions i llavors hi ha la típica secció, que sempre la hi és, quan fas una proposta, i hi ha altres que estan més allunyades d'aquest sentiment de comunitat, que venen a fer la seva activitat un dia a la setmana i no s'involucren tant. Però sí que insistim i per això fem una activitat molt específica per fer comunitat, que és el Docs & Wine, que és un tast de vins entre seccions. És una mica una competició superdivertida, perquè ens ho passem molt bé. És una de les activitats que vam innovar l'any passat i, com que va anar tan bé, doncs repetim. I es genera aquesta sensació de comunitat, que és el que volem. Precisament és una activitat tancada, no?, a les seccions. Sí. I del que es tracta una mica és relacionar un vi que ofereix, que porta al celler de Calmata, amb el tràiler d'un documental. Sí, perquè són els tràilers, segurament els documentals que es passaran l'any que ve. Nosaltres cada mes es fa un documental, que això ens ho proporciona Docs Barcelona, a Paral·lel 40, que el Joan González és el gerent, diguéssim. I llavors, doncs, cada mes hi ha un documental i aquest Docs & Wine, d'alguna manera, fa uns tràilers dels possibles documentals que hi haurà l'any que ve. Això també és un tastet, no?, per veure una mica el que ens podrem trobar en aquests documentals del mes. Exacte. I, a més a més, que també és una activitat molt, sembla, bueno, molt divertida. No hi he estat, personalment, però també, clar, ser tan subjectiu, una mica... Exacte. És graciós veure, no?, a cadascú a qui li recorda aquest tràiler amb quin vi. Sí, és molt intuïtiu, perquè, esclar, el celler, l'Astrid, el que ha fet és veure aquests vídeos i li ha suggerit un vi, i llavors els ha anat relacionant, i això és el que es tracta. A les seccions han de descobrir la relació que s'ha fet entre aquell vi i aquell tràiler, no?, de documental. Súper. Artaneu, aquest any, com hem dit, a la inauguració, seguint una mica el fil cronològic del dia, la festa començarà a les set, i justament al cap d'una estona, després d'algunes actuacions, no, musicals, que hi haurà de Coratjo i de l'Escola de Música, hi haurà aquesta inauguració de l'exposició. Hi ha alguna temàtica en concret, o deixeu bastanta via lliure Artaneu que exposi? No, no, això és una cosa totalment lliure, que Artaneu el que exposa és a cadascú, cada participant d'Artaneu té el seu estil, i llavors allà s'exposen els quadres de cada un dels integrants d'Artaneu. i, bueno, la que porta una mica capitaneja de, diguéssim, la secció és la Ima Boronat. Després, també, a la plaça Antoni Malaret hi haurà food truck del restaurant de l'Ateneu. Això és novetat? No, l'any passat ja es va fer, i aquest any es repeteix, perquè, bé, com que la festa major és molt intensa, perquè anem allò, vinga, vinga, vinga, i ara això, i ara allò, hi ha el moment del sopar que permet que no te'n vagis a casa i es perdi molt de temps, sinó que allà a la plaça, que a més a més esperem que ja faci una fresca bona, puguis, doncs, fer un sopar ràpid, de tapets, de petits entrepans, i allà, a la fresca, i després tornar a escoltar el concert, o anar a la nit de festa, o a l'obra de teatre. Aquest any, just després d'aquest food truck de l'Ateneu, hi ha, o a la sala del 50 anari, el concert de Black Cherry Swing amb Janine Johnson Quartet. Una crack. Una crack, sí? Sí, sí, sí, és una dona que té una veu molt especial, la descriuen com a vellotada, i res, que canta temes molt famosos, són adaptacions des del jazz, el sol, el pop, i que n'hi ha moltes que les reconeixerem fàcilment. Les escoltes i dius, ostres, aquesta em sona, però amb una altra, potser amb el seu estil, més llarg, més sol. Ve acompanyada, doncs, de tres grans músics, i, bueno, ella, doncs, va flipar també amb el piano de cua que tenim, de cua llarga, que té cent i pico d'anys, i, bueno, tocaran amb el piano, sí. Que bé, uau. Després, el dia següent, no?, el dissabte, dia 25, es comença ben d'hora, a dos quarts de deu, amb aquest primer torneig d'escacs de l'Ateneu. Sí. Això sí que és nou. És la primera vegada que el dissabte al matí també fem activitats, perquè l'Ateneu està creixent molt. Sí. Aquest any s'ha començat aquest grup d'escacs, que ha tingut un èxit brutal, vull dir, sempre està a tope. Té molt, ha sigut molta participació, sí. I el concurs aquest també està totalment a tope. I llavors, doncs, estan tan animats que van dir volem participar en un concurs a la Festa Major, doncs, endavant. I el mateix va passar amb el Club Literari, que també porta molta marxa aquest any. ha obert aquest espai per als infants, no? Amb el còmic infantil. Del còmic infantil. I també serà al matí també a la Sala Piquet. El concurs es farà a la Sala Morera, que és un pèl més gran, on assajar l'Orfeó i altres. Sí. I els infants estaran a la Sala Piquet, una mica més tard, a les 12. Estan, no sé si el tema d'inscripcions va per sol·licituds, o sabeu si hi ha gent interessada en, per exemple, en el tema del torneig, i ens has dit que sí, que està a tope? Sí, hi havia un link per apuntar-s'hi, i em sembla que està ja a tope. Uau. Sí, sí. I el del Club de Lectura, de còmic? El Club de Lectura és més obert, eh? Sí. que arriben a les famílies que vulguin participar amb els nens, i bueno, ja està funcionant, i em sembla que és la tercera vegada que s'havia fet a Mas Lluí, el que passa que al ser Festa Major es trasllada a l'Ateneu. Clar, al mateix Ateneu. Després també, el mateix dissabte per la tarda, també hi ha, com més o menys s'havia fet també l'any passat, activitat familiar a la plaça Antoni Malaret, que és un espai molt versàtil també, i molt adequat per fer aquest tipus d'activitats, hi ha una animació. Sí, aquesta animació, que és un espectacle d'animació, de música, de ball, com el que hem fet amb altres anys, amb diferents grups, Ai Carai és un grup que ha sorgit de la ronda d'espectacles, que és una associació sense ànim de lucre, social, vull dir que pedagògica, o sigui que també hem apostat això, que els grups que venen i tant de música, de teatre, com en aquest cas d'animació, estan bastant ben buscats, perquè tenen aquest fons de qualitat. I després, tot seguit, també hi haurà el Dogs and Wine, aquest concurs de maridatge de vins i documentals, amb les seccions, i també hi ha els sopars ràpids, amb la foodtruck, i a les 10, a la sala del cinquantenari, hi ha Vivian de Bobos i DJ. Sí, sí, sí. Aquesta és una altra innovació que vam fer l'any passat, dins de la Festa Major, que també va funcionar molt bé, i quan vam fer la mostra de bandes locals, ens va agradar molt aquest grup de Vivian de Bobos, i els vam demanar si volien actuar, creiem que, a més a més, porta molta gent, que estarà força animat la sala del cinquantenari, que la fem, traiem les cadires perquè sigui una pista de ball. O sigui que, mentre es toquin, la gent podrà ballar, i llavors la sala Piquet es transformarà en un bar. Ostres! Hi haurà una barra perquè la gent pugui consumir l'habitual, diguéssim, però l'entrada és gratuïta, o sigui que esperem que vingui molta gent, i després, quan acabin Vivian de Bobos, hi haurà un DJ. Sí, sí. Vivian de Bobos, per tant, és d'aquí, és un grup de Sant Jús? Bé, hi ha integrants de Sant Jús, però són d'Esplugues. D'acord. Estan assajant allà. És un grup que els veu conèixer en això que dius de la mostra quan vau fer, no? Sí. Aquella mostra, no? Aquesta mostra local, de grups, ells, diguéssim, són els que ens van cridar més l'atenció. Bé, també hi havia el Paso Cebra, que van ser els últims que van actuar, però aquests, com a cosa de dir, ostres, quin grup més xulo, perquè et fa ballar. O sigui, el que toquen et mous. t'aixeques i et poses a ballar. Molt bé. Que és el que ens interessa aquí a la nit. Clar. De festa. I després, quan marxem el dia, el diumenge, l'últim dia, el dia 26, pel matí també comencem a les 11 amb un recital de poesia. Sí. Aquest, el matí del diumenge, és com si diguéssim el més tradicional, perquè es fan les coses que hem de fer i que s'han fet tota la vida. I el tema del recital de poesia és un dels clàssics, diguéssim, de l'Ateneu. El recital de poesia, que aquest any va una mica en consonància amb l'any Vicent Estallés, Vicent Andrés Estallés, que suposo que, no sé si, es tocarà alguna peça de música acompanyada d'alguna lectura. L'Anna Hultén, que està assajant amb el seu grup de música pop a l'Ateneu, estan residint allà, doncs fan com un petit espectacle de poesia juntament amb la música que cantarà ella. Ah. Sí, sí, ella cantarà en directe, amb el piano, llavors es aniran recitant poesia i ella anirà alternant amb música. Sí, és un espectacle que estan muntant expressament per això. Que el llibre té d'alguna forma? També hi col·labora? Bé, aquí es veu que no, eh? Al final no. Això s'ha colat. Sempre havia col·laborat, però això és un producte exclusiu del Club Literari. Ah, del Club Literari. Del Club Literari, val. Molt bé. Després d'aquest recital de poesia, un matí literari, podríem dir, de diumenge, a la plaça Antoni Malaret hi haurà la tradicional també, ballada de sardanes, també amb l'actuació de l'Esbart, una mica de matí tradicional. Sí, l'any passat també vam fer una petita innovació, que va ser dins de la ballada de sardanes, que hi participés ballant dos peces a l'Esbart de l'Ateneu, i aquest any ens va agradar moltíssim i tornem a repetir. O sigui que dins de totes les set o vuit, no sé quantes sardanes que es canta, que és tradicional que sigui aquest nombre, a dins està incorporat dos valls que ho faran l'Esbart. Això serà a la plaça Antoni Malaret. Abans, Marta, antigament, aquest matí de diumenge teníem molt amb el Pati del Roure, es feia molt a la zona del Pati del Roure. Entenem que aquest any, i ja també l'any passat, amb tot el tema de les obres, de l'adaptació que no ha hagut de fer al restaurant de l'Ateneu, ja es decideix fer-ho tot sempre a la plaça Antoni Malaret. Sí, a veure, el Pati del Roure és la gran víctima de les obres de la Sala Gran, més que res perquè és un lloc on anava amb la gent, no? En aquest cas, durant un d'ençada d'uns anys cap aquí, el restaurant l'utilitza per fer els seus sopars i tal, no? Clar, fàgicament. I llavors, gràcies, hem hagut de desplançar-nos una mica més cap a la dreta, i en el cas del restaurant, ocupar una part de la plaça. I nosaltres, perquè és que la plaça Malaret és la plaça que està al costat de l'Ateneu, és un exterior, és un lloc on et pots posar una capacitat de persones important, moure't, ballar... Sí, sí. És ideal tenir-la allà al costat. Lògicament, sí, sí. Després, ja ben entrat al migdia, a dos quarts de dues, hi ha el vermut, del soci i la sòcia. Sí, això també és molt tradicional. Arriba un moment que es donen uns pins de... Bé, els socis que fan 25 anys, que són socis de l'Ateneu, 50 i fins i tot 75. Aquest any hi ha un que se li donarà una placa de 75 anys, sí. Oi, hi ha pinó, hi ha placa. Sí, aquests són placa. Home, 75 és motiu, sí, sí. És una placa que la fa precisament la meva cosina, la Carme Malaret, que és escultura, i llavors és de ceràmica, està molt ben treballada, està amb el nom del soci... Uau, que és salut. És una cosa molt maca de tenir. I després, doncs, esclar, comencem amb el vermutet... Clar, escolta'm, però no deu haver molts socis, no ni sòcies, que aconsegueixin arribar als 75 anys. L'any passat n'hi va haver un altre i en anys que no hi ha hagut ningú. No hi ha, clar. Pensa que això vol dir que tenen 90 anys com a mimí. Clar, clar, és que volem de ser persones grans... Sí, sí, que van cap a aquesta edat, sí, sí. Mare meva. I, per exemple, dels socis i sòcies que fan 25 i 50 anys, n'hi ha? Sí, ens sembla que aquest any... Aquest any, precisament, és el primer any que de 25 no n'hi ha cap, però dels 50 em sembla que n'hi ha 4 o 5 que se'ls donarà un pin d'or, bueno, un bany d'or. Marta, heu augmentat últimament aquests últims mesos o potser aquest últim any el número de socis va creixent? Sí, va creixent, va creixent, va caminant, sí, sí. També perquè suposo que ara la gent veu que l'Ateneu està molt actiu, també l'escola de música que porta, doncs, nens que s'han de fer socis per estar a l'escola de música, els pares també de Rapicó, doncs, potser se n'hi fan. I després, doncs, aquestes noves seccions que s'estan creant, gent que veu que ven sovint a veure espectacles i fa contes i dius, ostres, em surt més a contes ser sòcia, perquè ara ja s'està fent un descompte bastant important si ets soci o no ets soci a les entrades. Sí, sí. Per exemple, el que dèiem al concert de Black Cherry Swing el divendres, l'entrada general costa 15 euros, però pels socis i sòcies en costa 10. Sí, sí, sempre hi ha un 30% de descompte pel soci. I això ja està calculat així, que a les entrades hi hagi aquesta diferència. I a més a més, són 15 euros, però si tu, la Janina ha actuat el Gret de Barcelona, el Jambori i a llocs d'aquests i per 15 euros no entres. No, no, no, clar, la sort és que pots tenir aquest talent aquí just al costat, a Sant Just mateix. A un preu més econòmic. Clar, i en canvi a un preu que, això a vegades passa, que com que la gent potser ho veu més econòmic, potser no li acaba de donar realment el valor que té i que dius, escolta, pagaries potser el doble per anar-te'n més lluny quan ho tens aquí al costat de casa per la meitat de preu. Home, el que sí que és cert és que la Taneu, el que fa la Taneu és de qualitat, perquè fem una selecció, ens escoltem molt, veiem els espectacles i tot el que portem sabem que és de molta bona qualitat. Amb això n'estem, posem-la amb el foc. Clar. Per exemple, amb les obres de teatre i amb això també hi ha, que és l'última activitat que hi haurà de la Festa Major el dia 26, el diumenge, a les 7, l'Autèntica, que entenc que és la companyia de teatre, fa... No entenc que els homes... Aquesta obra l'heu vista abans? Us l'han recomanat? O heu visionat algun tràiler? No, no, jo la vaig veure. La vas anar a veure. Em va cridar molt l'atenció, de tant en tant rebem a l'Ateneu, fem aquestes trenes, si voleu podeu venir a veure i tal, més que res perquè els interessa que després... Clar, no, no. El contrateu, lògicament. I llavors la vaig anar a veure i em va agradar molt. Em va agradar molt perquè és donar veu als homes en un moment que amb tot el moviment feminista sents molt la veu de la dona i totes les seves reivindicacions, però costa molt sentir la veu de l'home respecte a tot això. I aquesta obra de teatre dona aquesta veu. I llavors, doncs, mostren els estereotips dels homes, però també la seva sensibilitat, la seva vivència de la pressió del moviment feminista, com ho viuen, i és molt interessant aquesta obra. A més a més, és una obra documental perquè ha estat feta a partir d'un estudi que s'ha fet a Argentina i a Barcelona durant uns anys i els resultats surten en aquesta obra. Ah, va. O sigui, percentatges de gent que no sé què, d'homes, què tal... Ostres! És molt interessant. És una obra que està rodant molt per als instituts com a font pedagògica i de debat, que després es fa debat. No en aquest cas, de l'Ateneu, però sí que els instituts... Que dóna peu. És una obra que dóna peu després a comentar-la. A comentar-la i parlar d'això, de sentir-se home actualment, què comporta davant de tot aquest progés i aquest abans que s'està fent a nivell d'això, de caminar junts els homes i les dones, no? Clar. Llavors, està molt bé donar veu als homes perquè jo personalment penso que no se li està donant prou veu. Clar, també és interessant escoltar, no? Sí. A més a més, és molt divertida, o sigui, petes de riure i hi ha moments que és molt sensible i dius, ostres, i t'emociona, però canten, ballen, es deixen anar, és que és molt, molt, molt interessant veure aquesta obra. Que bé. Jo us la recomano, però amb tota la sinceritat. De totes, totes, no? Sí. Que bé. Molt bé, es poden treure les entrades, hem de dir, anticipades a entrapolis.com, tant per aquesta obra, la de No entenc que els homes, que es farà el diumenge a les 7, al cinquantenari, com també per al concert Black Cherry del divendres a les 10, i no sé si calia alguna altra entrada. No, no, Aquestes dues són les que, sí, perquè l'altre, tot l'altre és gratuït, i, i bueno, és la tendència, eh, de la comoditat, de dir, ostres, ja la trec, ja la tinc, l'entrada, i a més a més no cal anar pagant, en el moment, fer cua i tal, sinó que et validen l'entrada i entres, no? És molt còmoda. Genial. Molt bé, Marta, també destacar, eh, tota la feina que esteu fent de difusió de les activitats per les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram, això ha estat realment un, podríem dir, eh, un abans i un després, en la Taneu, això també, cal remarcar-ho, sí, perquè avui en dia, si no estàs a les xarxes, la gent no et coneix, no, no, bueno, et podria conèixer, però has de ser aquí superconegut, eh, i realment amb les xarxes s'està fent molt bona feina. Sí, amb això jo he d'agrair la feina que està fent la Mireia Redondo a les xarxes i també la Teresa Hernández a nivell de disseny, penso que aquest disseny del programa de la Taneu és molt festiu, és molt alegre, ha trencat una mica amb aquesta imatge blava que estem donant amb tots els cartells i ha trencat pel fet que és la festa major, no?, de donar-li una mica aquesta alegria i, no sé, estem molt contents de l'equip que tenim de comunicació i, bueno, molt bé i es noten els resultats, es noten molt. Marta Malaret, ens veiem el 24 de maig, divendres, sí, sí, i tant, ens hi veu bé. A la festa major, Ràdio d'Esvern, programa especial de 5 a 7, això, això, això, amb el Refugi, el programa que porta el Dani per les tardes i res més que escalfar motors, que vagi tot molt bé. Bona festa major. Vinga. Bona teneu. Adéu. Adéu. A les contes de l'Àdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! un nou capítol de Just el que no saps, la secció que fem amb en Marçal Ferret. Bon dia, Marçal. Molt bé, Sant Jus, què tal? Com anem? Doncs de dilluns, però superbé. Sí, superbé, molt contents. Estic rebentadíssim d'aquest cap de setmana. Estàs cruixit. Estic cruixidíssim, estic fet un Cristo, però no passa res. I és el que toca, ja és el que toca. Hi havia colònies d'escola de teatre, per tant, cal venir cansat una miqueta. Heu fet molt teatre, no? Molt, moltíssim. Moltes activitats i molt cremats i molt de tot. Molt de sol. Molt de sol, però, no, no, de fet ens ha fet molt bon temps. Que bé. Molt bé, molt bé, molt content, molt content, molt content. On heu anat? A l'Esquirol. A l'Esquirol, fantàstic. Ja, a l'Esquirol, molt bé, per la zona de Vic, estàvem superbé, molt còmodes. Bé, doncs... Comencem, no? A veure quin personatge ens sorprèn's avui. I tant, molt bé. Avui portem un personatge molt i molt interessant. Avui fugirem de les biografies de personatges reglamentaris en molts aspectes. Avui, per començar, ja parlarem d'una dona, d'acord? Que ja no és el més comú que fem. nascuda a Costa Rica, però que es va nacionalitzar mexicana i gran part de la seva vida la farà en aquest país. I bé, doncs també, ens allunyem d'Europa, etcètera. Per tant, també ens distanciem d'altres programes amb això. I a més a més és una dona que procurava trencar molt amb les normes estereotípiques de gènere i sexualitat. Avui parlarem de La Voz Massáspera de la Ternura. Intèrpret de música ranchera amb temes com Paloma Negra, Macorina o en l'último trago. Tot i que el seu nom fos bastant llarg, més llarg que un dia sense palla, que es deia Maria Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano. Hosti. Sí, el seu DNI era un dinatrés. Sí, no? Ens referirem a ella amb el nom amb el que es va fer més famosa. Endavant amb la vida de Xabela Vargas. Millor Xabela Vargas, eh? Millor Xabela Vargas. Home. Exacte. Sí, perquè Maria Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano. Li podria dir-ho així tota l'estona. No, no. No, no, tampoc tindrem tant de temps. No, no, anirem tirant. Va néixer aquesta dona, aquesta dona, direm, va néixer a Costa Rica, a San Joaquín de Flores, el 17 d'abril de 1919. De fet, Isabel, no, no, no, va, ara en sèrio, aquesta dona va néixer com a Isabel Vargas Lizzano i va ser quan la van batejar que li van posar tot l'altre reguitzell de noms. Per tant, podem dir-li Isabel, d'acord? Els devia semblar Socito, no que només es diguis Isabel i llavors van dir però, però el bateig que et vas inventant noms a sobre la marxa. Només es diu Isabel? No, no, també, també. Maria Isabel, no, Anita també, també, sí, sí, sí. Com els ocho pellidors bascos, que vas sumant i vas improvisant. Ana, vas tirant endavant i tu vas inventant sobre la marxa. Doncs bé, Isabel Vargas, ja comencem, no va tenir una infantesa pas gaire senzilla. Els seus pares, Francisco Vargas i Hermínia Lizzano, es van separar i devien tenir força baralles pel que fa a la custòdia de la filla. Sí? Sí, però no el comú, sinó, perquè s'contraria no, queda-te-la tu, no, queda-te-la tu, queda-te-la tu, queda-te-la tu. Home, se la volien treure de sobre? Se la volien treure de sobre. A la criatura? Sí, se la volien treure de sobre. Calleig. Resultat, amb qui anirà, amb el pare o amb la mare? Va, jugat-la, amb qui creus que anirà? Amb la mare, va. Molt bé, anirà amb un tiet malalt. Hòstia. Sí, sí, l'enviaran a viure amb un oncle malalt i s'acabó. Per ara, eh, superbé, i a més a més, a casa d'aquest tiet malalt pillarà la polio. La nena o el tiet? Segurament el tiet ja ho tenia, però no sé de qui estava malalt el tiet, però la nena, Xabel Vargas, o Isabel Vargas, pillarà la polio. Eh, eh, tant de bo fos la meva biografia, eh, i per ara, xapó, tot superbé. No, no, molt, molt, molt, molt tràgic. Tal com deia ella, sembla ser que qui la va curar d'aquestes malalties i tot això van ser una sèrie de xamans i bruixots que li van treure la malaltia de sobre. Val, val, clar. Sí, sí, clar, evidentment. Per això molta gent també la coneixerà com la xamana. A més a més, perquè sempre portava molets, cullerets, penjones, etcètera. Tan ràpid com va poder, sí, ella va decidir fugir d'on estava cap als 17 anys i abandona el seu país natal per buscar noves oportunitats en un altre lloc. A partir d'ara, ara ja sí, li podrem dir Xabela i la nostra Xabela marxarà a viure a Mèxic. Doncs, Ruma, Mèxic, no? Ruma, Mèxic, ens anem cap a Mèxic i bé, durant molt de temps va estar cantant al carrer i per poder sobreviure va anar alternant feines diferents, com de cambrera, cuinera o fins i tot de xòfer, d'acord? No serà fins als 30 anys que tenia que es convertirà en cantant professional. Primer de tot, gràcies a la seva cosina, va conèixer a la man d'un militar, un militar bastant cabron, realment, pel que he llegit, buf, però que estava molt ben ubicat, tenia una posició molt, molt, molt, molt ben posada. Allò destacable, no? Exacte, molt destacable. Això va fer que ràpidament tingués l'oportunitat de fer coneguda la seva veu a través d'un programa de ràdio en el mitjà més potent de Mèxic durant els anys 40. Mira. I aquí, barrejant amb la música, cada cop es va anar convertint en un personatge més públic, la nostra Xabela Vargas. Molt bé, molt bé. S'ha de dir que vivia en una societat molt i molt tancada i estem parlant d'una dona que en la seva joventut es vestia amb roba identificada com a masculina, fumava cigars, bevia molt, portava una pistola i el seu característic poncho vermell, d'acord? Bueno. Sí, sí. Déu-n'hi-do. Podríem dir una dona d'arma estòmar en qualsevol dels aspectes, no? Sí, sí, sí. Si portava una pistola de munt, sí, correcte. En qualsevol dels aspectes. En qualsevol dels aspectes. Vargas va ser radical en la seva negació a la heteronormativitat i això va fer que sovint aparegués a la comunitat i a la confrontació i al conflicte de la seva vida. O m'acceptes tal com soc o ja te'n pots donar la merda. Que va dir-ne l'eslògan de la seva vida per dir-ho d'alguna manera. Per exemple, els seus pares, amb els que encara tenia algun contacte, l'amagaven dels seus amics perquè no volien dir que tenien una filla desafiant i que, com dirien ells mateixos, suposo que suavitzant una mica, no era femenina. Hòstia, bueno, clar, és que en aquella època, no sé, clar, ser mèxic també potser la realitat era diferent. Segurament era diferent, una ciutat més tancada, si és dubte. La forma de ser de Xabella Vargas, la seva manera de vestir durant els anys 40, pantalons, la roba de xarro, els sombreros, les guaiaberes, els ponchos, bé, tota aquesta... Passió de gavilanes, no? Veig molt per aquí. Sí, correcte. No reflectia el caràcter binari de la cultura occidental, podríem dir. Tal com recorda, ella mateixa, sovint la gent li deia que com podia ser que no es vesteixi, es maquillui, ni es pantini, com una dona. El Mèxic, de mitjans del segle XX, i la seva música, la música també serà molt important en això, perquè la seva expressió de gènere i orientació sexual van ser constantment qüestionades al llarg de la seva carrera. Tota la música que anem sentint són... Cançons de Xabella Vargas. Les més conegudes de Xabella Vargas, correcte. Ara comentàvem, de fet, això, que la música també va ser qüestionada al llarg de la seva vida per raons absolutament relacionades amb el context en el que ens trobem. L'estil que interpretava Xabella Vargas era un estil popular folclòric de Mèxic, que és la ranchera. Xabella cantava aquest tipus de cançons com a solo, utilitzant només guitarra i veu. Això ja està mal vist perquè normalment aquest estil era acompanyat per mariachis, per tant, més alegria, més gent, homes, important, clar. A més a més, sovint alentia el ritme de les melodies com estem veient per extreure una tensió més dramàtica de les cançons i un posat més sensual, la qual cosa tampoc agradava la part més retrograda de la societat. Temàticament, a més a més, també les cançons que pertanyen a aquest estil, tot i que en origen es vinculeixin amb part a l'esperit revolucionari del poble mexicà, etcètera, normalment tenien un rerefons romàntic, una expressió d'amor, l'explicació d'un desengany amorós, etcètera. I quin problema hi ha aquí? Que les ranxeres sempre es cantaven des de la perspectiva masculina. Ah, amic. Què vol dir això? Bàsicament que si canta Paloma Negra, la cançó que estem sentint ara mateix, i està acusant a una dona de sortir tota una nit de festa i trencar-li el cor, ella li seguirà cantant a una dona. Clar. Encara que la cançó original parli d'un home que està parlant cap a una noia. Cap a una dona, clar, clar. Es canvia una mica aquest punt de vista. Correcte, canviem aquí el punt de vista. I llavors és quan surten aquestes veus de Ai nena. De l'orientació. Ah! Ai nena! Ai, que està enamorada d'una dona. Ai, que és liviana aquesta dona. Bé, això ho diria una padrina d'Osona, més aviat que no sé si la senyora que no una mexicana, no? Una ranxera. Exacte, ara no sé si una dona mexicana parlaria així, però bé, ens hem de fer aquesta la idea, d'acord? Val. Bé, cada vegada cantava una cançó i posava tanta sensualitat i desig que tothom entenia què cantava, per què ho cantava i a qui li cantava. La seva experiència com a intèrpret de ranxera al segle XX va provocar l'emarginació i l'odi, fet que va fer que el seu camí com a dona dins del món de la música, ranxera sobretot, fos molt més difícil per aconseguir més seguidors. D'altra banda, els seus fans, els fans, els fèrrims fans, sí, no? reconeixien la seva connexió inquietant, codificada, però innegable entre les seves interpretacions i el seu físic. Bàsicament, que el seu públic se sentia atret per la seva gestualitat i la seva veu encisadora. Com ha de ser. Exacte. Els que estimaven Vargas van veure la brillantor en el seu estil, de manera que va poder prosperar i trobar èxit, tot i que la seva aparència generalment no era acceptada. Vargas va captar el públic a través de les seves actuacions a l'escenari, que el com que pòstumament s'identificaria amb el llegat queer. A finals de la dècada de 1950 es va donar a conèixer en els cercles artístics, en part per les seves actuacions a Acapulco, centre del turisme internacional, on va cantar la sala xampany del restaurant La Perla. en el seu primer àlbum Noche Bohemia va ser llançat l'any 1961 amb el suport professional de José Alfredo Jiménez, un dels cantants i compositors més importants de la música renxera. Ah, mira. Xabella Vargas va solir un èxit grandiós durant les dècades dels 50, 60 i 70 a Mèxic, perdó, als Estats Units, a França i a Espanya. Ah, mira. Al final de la seva vida va haver gravat una vuitantena d'àlbums. Què? Sí. Tu saps què és això? Vuitantena d'àlbums. Una vuitantena d'àlbums. Saps què és això? No estem parlant d'un, dos, tres, deu, vint, quaranta, no. Vuitanta. Vuitanta àlbums. Això són molts àlbums, eh? Alguna cançó repé deuria posar, no, en els àlbums, perquè si no... Sí, sí, segurament no totes les cançons eren bones, però igualment vuitanta àlbums i són molts àlbums. Sí, sí, sí, són com a 800 temes. Sí, clar, són molts temes i, evidentment, va rebre numerosos reconeixements. tot aquest famoseo que hi havia, a més a més, també l'ha de portar a estar a prop de molts altres artistes intel·lectuals destacats de l'època com Agustín Lara, Frida Kahlo, amb qui, de fet, es suposava una relació amorosa per i al mig. De fet, hi ha alguna foto de Xabella Vargas i Frida Kahlo molt xula, busqueu-la per internet. Ah, sí, sí, la buscarem. També Pablo Neruda, Abba Garner o Diego Rivera. Fins i tot, prèviament, lògicament, havia conegut a Trotsky quan es va exiliar a Mèxic, d'acord? Ah, mira. L'any 1970, però, submergida en una boira alcohòlica, segons ho va descriure ella, va ser acollida per una família mexicana que la va cuidar sense saber qui era. Vargas es va retirar de les actuacions a causa d'una batalla de 15 anys contra l'alcoholisme, que va descriure en la seva autobiografia com Els meus 15 anys a l'infern. Per sort, Xabela Vargas va reneixer. Ah, mira. Aguanta, Xabela, aguanta. Sí. I va tornar als escenaris el 1991, actuant en una discoteca bohèmia anomenada El Habito a Coyoacán, ciutat de Mèxic. La seva carrera va començar a recuperar protagonisme internacional amb actuacions per a Amèrica i per a Europa. Vargas va debutar al Carnegie Hall l'any 2013 als 83 anys que també dius a veure, anar fent concerts passats als 80. És una mica arriscat, no? Que jo no em veig d'encor de fer-ho als 25. Vull dir, que tenir-ho molt clar. Vull dir, si hi ha gent que amb 80 ja no pot ni agafar un iogurt de la nevera. Sí, clar, exacte. S'has d'anar a tu a un concert amb 83 anys. Sabina, ja prou. Keep calm. Keep calm. Ja va ser la hora de plegar. Bé, i a veure, i mai diries, jo crec, qui li va dir va, por fi, cantar el Carnegie Hall, va. vol jugar-te'l a veure qui li va dir això, qui li va demanar que anés al Carnegie Hall a actuar. No. Pedro Almodóvar. Pedro Almodóvar? Almodóvar va ser qui va insistir a Xabella Vargas perquè tornés a cantar en el Carnegie Hall, bueno, cantés per mi com el Carnegie Hall de Nova York, si no m'equivoco, sí. Jo pensava que aquest senyor de fet només comptava amb Carmen Maura, Marisa Paredes o Carmen Machi, per fer les seves pel·lícules i les seves històries, però no. No, també. També té altres amics fora d'això, Igualment, de fet, poc abans d'actuar per primer cop al Carnegie Hall, quan tenia 81 anys, una mica abans, gràcies a l'autobiografia de Xabella Vargas que va ser pública de l'any 2002, va dir públicament que era homosexual, la qual cosa no va sorprendre els fans que ja ho rumorejaven. Cal dir que, fins i tot, se li suposava això com deia l'aventura aquesta amb Frida Kahlo durant el matrimoni amb Diego Rivera, d'acord? Que de fet, ja això també se sabia que al matrimoni van tenir en mans tots dos, de fet, fins i tot, on vol sonar també que Xabella Vargas havia tingut un lío amb el propi Diego Rivera, però... Hòstia! Així ja no ho sé. Tot això no es pot confirmar, el que sí que se sap és que des del 1988 fins al 1993 vam tenir una relació amb la seva advocada Alicia Elena Pérez Duarte. Vargas va ser identificada públicament com a lesbiana i va ser aleshores quan la seva música passaria a ser un símbol de l'amor queer, l'alegria i també del desamor. La seva expressivitat i la seva força musicals en un país molt arrelat a la tradició en el que encara hi destacava una forta homofòbia i una submissió acceptada davant la religió va obrir el camí a artistes vinculades al col·lectiu LGBTIQ+, com Lila Downs, Eugenia León, la Santa Cecília, Julieta Venegas o Concha Buica, que aquesta última potser us sona que ara últimament ha fet el de Goté que estava de jurat, etc. Per cert, ojo amb Operación Triunfo, t'he de dir que aquest any he estat d'aquestes persones que l'ha vist. Jo també. Jo no el veig mai, em sap que l'últim que el vaig veure va ser el 2003, però mira, és allà que tu poses, mira, no es m'ha acabat de començar, però distreu fort, distreu, distreu, això està molt bé, distreu. Abans de morir, Xabela, tal com relata Maria Cortina, la seva biògrafa, va demanar quatre darrers desitjos. El primer va ser escriure el seu llibre i explicar la seva història. Després, treure Luna Grande, un homenatge a Federico García Lorca, el seu poeta més venerat. També volia anar per última vegada a Espanya, fins i tot al límit de la seva salut. que li permetessin pujar a l'avió per tornar a casa seva a Tepoztlán. Va ser un sarau de tres parells de nassos, però va aconseguir anar a Espanya un últim cop. Sí? Sí. Amb quants anys hauria de tenir? Això devia ser, si no m'equivoco, 2012-2011, doncs, no arribava a la norantena, però gairebé. Tocant els 90, Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Que Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I potser teníem més de 90 ja, no? No, encara no. Bueno, rondant els 90, per allà. No, ja els devia tenir, ja els devia tenir, sí, sí. Sí, va néixer el 1919, el 2019 en faria 100. Clar, doncs, el 2009, els 90, estem parlant de 2011-2012, doncs, sí, sí. 90 pocs. Que pels 90 pocs està molt malalta i va aconseguir anar fins a Espanya. Malauradament, el quart desit va ser l'únic que no va poder complir. Volia treure una versió personal de la Llorona, un dels temes que va aconseguir fer més seus. Doncs sí, és molt mal. Hem de reformular-lo, a partir d'alguna manera de cançons que estem sentint és la Llorona, cantada per ella, però la versió més arquetípica, podríem dir. Sí. El 30 de juliol de 2012, Xabella Vargas va ser ingressada a l'hospital per problemes crònics amb el cor, els pulmons i els ronyons. Oi, mare. I si et feien tantes coses... Home... Ja anem pel pedregar, vull dir, terrible. Evidentment, poc després, tot sigui dit, ja amb 93 anys, Xabella Vargas mor a Cuernavaca el 5 d'agost de 2012. Segons la seva pàgina oficial de Facebook, les seves últimes paraules van ser Me'n vaig amb Mèxic al cor. Que bé. Que marco. Sí, molt, molt bonic. El 6 d'agost de 2012 es va celebrar el funeral de Xabella a la plaça Garibaldi al centre de la ciutat de Mèxic. Centenars de fans i els seus éssers estimats es van reunir per honrar el seu llegat on van tocar la seva música i van veure la seva beguda preferida, el tequila. Ah, mira, veus? Les cendres de Xabella van ser escampades a Chalchi Hills, a Morelos, a Mèxic. La nostra estimadíssima Xabella Vargas d'anar un complet Maria Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano. Un março, que havia dit que ens ho digui. Sí, però un últim cop com mania. Mira, i encara et diré Maria Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano. L'últim cop s'havia de fer un altre cop. Va desafiar les nocions estructurals de la masculinitat a través de la seva música i la seva interpretació. Un eslògan amb el qual vivia i que sovint deia els seus fans era Els éssers humans estimen i això és tot el que importa. No els preguntis a qui estimen ni per què. Vivíem la idea a la ment que no hem de tenir por a ser ni a manifestar què som. Chiorona que un camponírio el que no sap... Aquesta cançó m'encanta perquè s'haurà la... S'haurà... Quina pel·lícula és? Ah, ja no ho sé. A la de... Coco? Podria ser Coco. Coco. Podria ser Coco. Home, és un personatge molt icònic, eh? Sí. Xavéla Vargas, realment. Sí, sí. I és de les cantants aquelles... Cantants del segle XX més famosa, Xavéla Vargas, moltíssima gent la té com del top. Sí, sí, sí. Sí, sí. Fantàstica. Doncs, escolta, Massu, moltíssimes gràcies per el capítol d'avui. A vosaltres, lamento moltíssim la veu que tinc perquè estic rebentat, estic molt esgotat, però hem vingut... No sabem ni com has aconseguit arribar aquí. He arribat, mira, ja sabeu que jo sempre vinc caminant, aquest cop he hagut d'agafar el transport públic, he agafat el bus, he la 21, per cert. Sí, molt bé. Perquè és que no em veiem cor d'arribar. Escolta, però això vol dir que ahir no vas votar, llavors? Vaig votar, vaig votar, vaig votar, vam arribar una mica abans de les 7. Vale, vale, vale. Vaig anar corrents a votar i després ja vaig anar cap a casa a descans. Fantàstic. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, us informa Sara Riera. Creixen un 32% els nens víctimes de violència de gènere arreu de l'Estat, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, que també observa un augment del 12% en el nombre de dones maltractades per les seves parelles o exparelles. Són dades corresponents al 2023 extretes de l'estadística anual de violència masclista i violència de gènere. Unes 36.600 de les dones agredides tenien ordres de protecció. Aquest informe també concreta que els homes agressors s'incrementen i se'n van denunciar uns 36.500 arreu de tot l'Estat. Més notícies, Raül Flores. L'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ha atès 86 víctimes des de principi d'any. Això són més de 4 incidències cada setmana contra gais, lesbianes, trans i bisexuals. Ho diuen les dades que l'entitat ha fet públiques coincidint avui amb el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia. El tipus de discriminació més habitual són les mostres d'odi i exaltació contra el col·lectiu a la via pública que concentren un 28% dels casos. Ho ha explicat el president de l'Observatori, Eugeni Rodríguez, en declaracions a Catalunya Ràdio. Aquesta exaltació de l'odi està molt present a Catalunya, a Barcelona. Hem viscut episodis com adolescents de 13 anys envoltaven a dones trans insultant-les i interpel·lar-les. Ja ha passat de les xerxes ja al carrer o a llocs públics com pot ser el transport. L'Agència Catalana del Consum ha analitzat 36 envasos de plàstic, de refrescos, tetrabrics, bosses d'esnacs i altres embalatges que hi ha als nostres supermercats i només un diu la veritat pel que fa a les seves possibilitats de reciclatge. Es tracta d'una llauna d'aigua de la marca Ocean 52 que segons l'etiqueta es pot reciclar en un 98%. A la resta, malgrat que diuen que són envasos 100% reciclables, la realitat és una altra. O no es poden reciclar o només se'n pot reciclar una part. Rosa García, directora de Recero, recorda que a partir de l'any que ve Europa ens exigeix reciclar el 65% dels plàstics i ara mateix n'hi ha molts al mercat que encara que els posem al contenidor correcte no es podran reciclar. És el gran frau del reciclatge. Fa dues dècades que ens insisteixen que consumim tot el que vulguem que no ens preocupem perquè després es reciclarà i això és una absoluta falsedat. De tot el que recull en aquells contenidors ja el que realment s'arribarà a reciclar és una part petitíssima. En el cas dels plàstics només és un 9%. El govern demana a l'executiu espanyol que es posi les piles amb rodalies i que s'assumi a l'auditoria externa per revisar l'estat de la xarxa que reclama la Generalitat. La consellera de Territori en Funcions Esther Capella es queixa de la deixadesa permanent i constant diu i exigeix la immediatesa en el traspàs. Jo reclamo també lealtat institucional i per tant també que facin el favor de posar-se les piles que com els hi hem reclamat fem una auditoria real de la situació per poder afrontar amb les millors condicions que rodalies un dia sigui com ho és perrocarils de la Generalitat eficaç, puntual i que posen al centre el ciutadà. Aquest migdia es posarà en marxa el dispositiu d'operació sortida de trànsit amb motiu del pont de la Segona Pasqua. Es preveu que sortin de l'àrea metropolitana de Barcelona mig milió de vehicles entre aquesta tarda i demà al matí. Trànsit preveu que la P7 concentrarà la majoria de problemes en sentit nord i sud i per això instal·larà carrils adicionals de sortida de Barcelona entre Martorell i el Vendrell i també de Montornès a Sils. En declaracions a Catalunya Informació el director del Servei Català de Trànsit ha assegurat que aquesta mesura s'activarà només si no plou. Si plou no els podrem instal·lar però per això ens sembla que després de veure i preveure les previsions que hi ha per demà nosaltres tenim més certesa que podrem muntar-lo demà al matí per això no ho hem pensat per aquesta tarda que pot ser que hi hagi més petats gaire. Ara els esports amb l'Odal Serra. El Barça té previst entrenar-se aquest migdia després de la victòria d'ahir per 0 a 2 al camp de l'Almeria que consolida la segona plaça de primera. La sessió arriba enrarida pels dubtes del president Blaurana Joan Laporta sobre la continuïtat de Xavi Hernández a la banqueta. L'entrenador del Barça femení Jonathan Giraldet ha convocat 26 jugadores per disputar la final de Copa de demà davant la Reial Societat. A la llista hi ha les 7 jugadores que van descansar dimarts contra l'Eivar més Maria León que viatja encara sense l'Altamènica. A més l'Espanyol torna a ser 3 anys després equip de la Lliga F després d'imposar-se i a l'Ossassona per 3 a 1 al partit de tornada. En embola el Blaurana Domen Makuc repareixerà aquest vespre contra l'Oscar. Makuc ha rebut l'Alta Amèrica després de 9 mesos de baixa. I en Baterpolo el Sabadell masculí jugarà contra el Lluc de Dubrovnik croat a 3 quarts de 6 de la tarda a la primera semifinal de l'Eurocup que es juga a Rieca a Croàcia. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, us informa Mariona Salas Vilanova. La CEA s'organitza una sortida literària dedicada a l'obra de Joan Salvat Papaseit a la Riera de Fons Calents al Moianès. Aquesta activitat que es durà a terme diumenge 19 de maig pretén oferir una oportunitat per gaudir de la natura mentre es descobreix la figura i l'obra del poeta. Els participants sortiran a les 7 del matí des de l'aparcament de l'Escola Montseny. Es recomana als assistents portar esmorzar cantimplora i càmera fotogràfica. La caminada tindrà una durada efectiva de 3 hores. L'escriptora i editora Esther Andurra impartirà a la xerrada titulada Tothom pot escriure un llibre i editar un llibre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just el 21 de maig a les 7 de la tarda. És una activitat organitzada pel Club Literari de l'Ateneu i amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. Durant la xerrada Andurra guiarà els assistents a través del procés complet de creació d'un llibre des de l'escriptura del text fins al disseny de la portada. La sessió inclourà una revisió detallada de tots els elements necessaris per a la publicació d'un llibre oferint una guia pràctica per a futurs autors i editors. L'activitat és gratuïta i està oberta a tot el públic interessat. Per a més informació podeu contactar amb el Club Literari de l'Ateneu. L'Ambici, el servei de Bicicleta Pública Metropolitana, ha completat el seu desplegament a l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'arribada a l'Hospitalet de Llobregat aquest dimarts 14 de maig. La ciutat comptarà amb 32 estacions i 352 bicicletes elèctriques. Després de poc més d'un any en funcionament, l'Ambici ja opera en 15 municipis, amb més de 200 estacions i gairebé 2.300 bicicletes actives. L'àrea metropolitana treballa en futures ampliacions per assolir les 2.600 bicicletes en 2.36 estacions. Des de la seva activació, l'Ambici ha superat els 22.000 usuaris i els 2 milions de viatges. L'abonament anual del servei costa 40 euros amb els primers 30 minuts a 15 cèntims i 50 cèntims per cada 30 minuts adicionals. També està disponible un abonament metropolità que integra l'Ambici i el Bicinc. El projecte ha estat finançat amb més de 7,7 milions d'euros pel pla de recuperació, transformació i resiliència de la Unió Europea. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio Untesfeld 98.1 Ràdio Untesfeld 98.1 Vinc un parell de minutets i comencem l'espai amb la revista Sant Justenca. A la Vall d'Avers tenim ja el seu director, en Josep Lluís Gil, aquí a l'estudi de ràdio per parlar dels continguts de la revista de mes de maig. que és el conillet que està amb tu el meu carret sentir-me el teu amulet que em partia a la pista i que no m'he resista que en un quimicista ser el primer de la llista. Em provocava amb la mirada quan parlava jo notava i feia veure que no m'adonava l'amor cego, cego em descontrolla amb el seu pas i m'arrossego, cego solta els seus peus el seu compàs i em desespero, pero la fantasia no és ficció ja no em despego i em despego i s'ho t'hi pego Baby, l'unestros impossible mira que tot és irresistible pensant-ho per escriure un llibre doncs no em posaria la Biblia i la més capritxosa de Barcelona xulejant tota l'estona amb el cel del rosa molt benenosa t'ho juro la res sempre és res em torno la cuca cada cop que la veig la gola seca si t'aprop ja tinc cel si t'embolava que parem ballant just la batxeta ben pagats em provocava amb la mirada quan parlava jo notava i feia veure que no m'adonava Ràdio Tosbet 98.1 les 12 i 10 comencem doncs ara sí l'espai amb la revista La Valla Verge i parlem amb en Josep Lluís Gil el seu director què tal molt bon dia molt bon dia a tothom doncs vinga Josep Lluís comencem parlant si et sembla dels continguts de la revista del mes de maig correcte una revista que suposo que vindrà carregada d'informacions actualitat notícies com sempre reportatges coses de Sant Just coses de Sant Just d'això es tracta exactament bé comencem comencem amb l'editorial que titulem el servei de qui ha d'estar la cultura i fem una reflexió aprofitant que en l'interior hi ha un article dedicat a les entitats de cultura popular doncs una mica una reflexió en el sentit que és veritat que la societat està canviant i cada vegada les entitats tenen més dificultats per trobar nous integrants i sobretot les que estan basades en gent més veterana d'alguna manera fer un relleu generacional cada vegada costa més i això és una cosa que forma part de la societat del moviment i de la pròpia capacitat de les entitats per renovar-se però també fem una aprofitem i fem una reflexió en el sentit que a vegades les institucions doncs tenen més interès en en el seu protagonisme que no en ajudar adequadament a les entitats a vegades ens oblidem que aquestes entitats es mouen en base a l'altruisme de molta gent que hi dediquen moltes hores i fa la sensació que a vegades això no es valora prou que a vegades es va pura i simplement a cobrir un expedient per part de les institucions és un problema que no voldria centrar només en aquesta vessant és responsabilitat de tots però fem aquesta reflexió això seria una mica en consonància amb aquest article de reflexió sobre la cultura és una reflexió en veu alta que a partir d'aquí lògicament uns estaran en favor d'altres en contra però que en definitiva és intentar reflexionar sobre el tema i què heu fet heu agafat per exemple veus d'algunes colles o d'alguns grups de cultura popular d'aquí de Sant Just per exemple ara ve a la memòria que hem parlat amb dracs hem parlat amb el cau hem parlat amb geganters i tots tenen problemàtiques diferents sí d'alguna manera venen a dir que l'evolució del poble segurament no és un cas exclusiu de Sant Just no segurament però Sant Just té una particularitat que és que creix però no creix en participació és a dir al final acaben sent sempre els mateixos i la gent que ve no s'integra és un poble dormitori i això és conseqüència ningú vol tenir la responsabilitat d'això alguns diran que són coses dels temps les polítiques que s'adopten a nivell local tenen a veure amb el tipus de poble que tenim i això no ens ho reconeixeran però és així i per tant el tipus de poble implica quin tipus d'entitats tenim i la capacitat de renovar-se llavors perquè és un fet real que els nouvinguts integrar-se no és la paraula no sí que és veritat que potser hi ha més problemes sobretot amb associacions o grups de cultura sobretot més aviat popular clar perquè són gent que tenen una visió molt de país molt de mantenir les tradicions i la modernitat a vegades va renyida amb la tradició i com que vivim en una societat basada en la modernitat tot l'antic queda relagat es veu malament i a part d'això és que som un poble dormitori vull dir no és d'ara no és un problema d'ara ni dels últims cinc anys ni dels últims deus tan sols de més enllà però clar en mesura que això augmenta la pèrdua de personalitat clar no sí sí és evident no molt bé doncs tema podríem dir destacat no el de la cultura suposo que també hi haurà altres notícies hi ha l'entrevista que aquest mes hem fet el Xavi Ruiz és un santjustenc que està fent cooperació a Centroamèrica a través dels fons català de cooperació forma part de fa molts anys va ser regidor de Sant Just sí les darreries dels 90 i els primers anys del mil·lenni va ser regidor d'altres coses de cooperació i això li va donar la possibilitat d'assistir a Nicaragua arrel del de l'agermanament de l'agermanament amb Camuapa i a partir d'aquí doncs quan va deixar de ser regidor va entrar en el fons català de cooperació i aprofitant que va estar aquí i ara fa un parell de mesos li van fer una entrevista molt interessant de la seva tasca i de les peripècies que ha hagut de patir a la canviant Nicaragua que ha passat de ser un un país revolucionari a una dictadura sí no sabria dir d'aquí bueno que hi ha persones que s'han hagut d'exiliar periodistes entitats ONGs i molta repressió fins i tot total en estudiants en morts i tal i ell relata en l'entrevista les seves peripècies com va haver de marxar de Nicaragua en qüestió de 72 hores i organitzar la sortida i realment és una mica pel·lículera com diu ell l'experiència el relat perquè és digna d'una pel·lícula d'espies mare meva bé estem molt contents d'aquesta entrevista perquè crec que dona una visió del que representa aquesta tasca de cooperació i en aquest cas i segurament no és l'únic els riscos i les dificultats que tenen per qüestions polítiques internes dels països on estan que això no és fàcil bé jo recomano que que la llegiu amb carinyo perquè és molt potent molt bé doncs entrevista en Xavi Ruiz i passem també no sé si hi ha algun altre reportatge o notícies destacades sí tenim més coses tenim els breus que parlem entre altres coses de de que el primer des de juny es farà la representació dels musicals Miserables de Sant Just una versió una mica diferent o no adoptada no també sí sí sí es fa durant aquest any hi haurà la commemoració del 150 aniversari de la mort d'en Clavé i de cara a la tardor l'Ateneu està fent està organitzant unes activitats amb l'objecte de de fer la commemoració sí en la que participaran l'Orfeó el Cotropom de Flors i Coratxo que faran unes interpretacions sí modernes per dir-ho d'alguna manera agafant una mica l'esperit de de Clavé de Clavé de fet la programació és a dir les cançons ja estan el programa del concert com si diguéssim ja està tu saps més que jo ja està definit sí sí sí sí però no tampoc ho hem desvelat simplement el que sí que diem és que hi ha un una una iniciativa de un berkami d'aquests per recaptar fons perquè es compta amb una és que és un projecte ambiciós molt molt molt es compta amb la subvenció de la de la Generalitat sí concedida i l'Ajuntament encara no s'ha pronunciat és de suposar que que hi posarà la seva col·laboració però encara no s'ha no s'ha pronunciat simplement és la realitat d'avui dia el millor demà és una altra què més diem que la Vall de Verge ens vèiem obligats a pujar els preus de les subvencions perdó de les subscripcions de les subscripcions fem un increment d'un any per acabar d'adaptar la home és que hi han hagut dir realment molts canvis no estava desfasada fa fa tres anys que hem començat a fer una actualització del preu i l'hem fet no de cop sinó progressivament durant tres anys no? i segurament no s'acaba aquí segurament haurem de seguir perquè el preu de venda nominal de la revista és de dos cinquanta euros i avui dia això està molt desfasat perquè no cobreix perquè no cobreix les despeses i per tant vam fer un increment de preu nominal i possiblement l'any que ve n'haguem d'escometre un altre i seguir fent les actualitzacions progressivament del preu de la subscripció és així és posar-se al dia és inevitable perquè no fer-ho implica quedar-se més i més més desfasat i després quan s'ha d'escometre una actualització o l'has de fer molt dràstica i és traumàtica per molta gent o no s'entén o en fi la qüestió és que les publicacions com nosaltres com les nostres necessiten d'actualitzar-se i no podem renunciar a fer-ho encara que potser algú no ho entengui però és que no hi ha més remei i també donant compte de de la cancel·lació del debat que teníem previst pel dia 31 això també un tema que volíem comentar perquè pel dia 31 hi havia l'agenda posat que hi havia el debat sobre una mica com una mica el model de poble no? poble o ciutat el lema era el Sant Just que volem poble o ciutat en contraposició aquell lema que va encunyar el consistori durant uns anys ara és un altre que parlava de Sant Just com a poble i ciutat nosaltres li donem la volta perquè cada vegada és més ciutat que poble i quan diem això fem la pregunta no tan sols en termes de ruralitat és a dir la pagèsia a Sant Just fa dècades que ha desaparegut però el tarannà la manera de relacionar-se amb les persones és el que fa sentir poble o ciutat la ciutat té aquella cosa que la gent no es coneix i la gent quan ve de Barcelona diu és que allà no ens coneixem ningú al barri i aquí Sant Just sí però la gent una mica el que deia abans la gent que ve no s'integra llavors hi ha altres coses és a dir el Sant Just que tenim avui és conseqüència d'una sèrie de decisions i d'actuacions o d'omissions que la part política ha fet durant les últimes dècades i que estan comportant el tipus de creixement que estem tenint llavors nosaltres vam fer la vam convidar l'alcalde vam convidar el president de l'associació de veïns de la Plana Pedrosa perquè estan tenint una activitat important amb el tema de la bona aigua i tenen un posicionament clar sí vam convidar també el Rafael Bellido que ja havia estat en el debat que vam fer el novembre sobre la bona aigua i aquesta vegada no vam convidar el senyor Prat seria la la vessant ecològica perquè tenia una visió més àmplia de poble i vam convidar el secretari de mobilitat de la Generalitat de Catalunya que va acceptar de venir l'alcalde des de primer no va venir no va acceptar i va delegar amb el senyor don Josep Perpinyà que va ser l'alcalde i segurament té molt a dir sobre què es va fer i què no es va fer en l'època del del Salvem la Vall bueno en l'època en què hi havia el logo el lema de poble i ciutat era el poble que tenim avui o el poble que s'està configurant avui amb la rapidesa que s'està configurant avui bé és conseqüència dels acords i dels passos de ficabilitat conseqüència del del tema de la vall el que passa que està per veure si l'Ajuntament va actuar com podia o com li va interessar o com va interessar els propitaris no? En definitiva tenim el poble que tenim i hem de saber cap a on volem que vagi i el debat és simplement posar les cartes sobre la taula l'alcalde no va acceptar això el senyor Fabregues de l'associació no va acceptar venir si no venia l'alcalde amb la qual cosa ens vam trobar que les dues potes una cadira sense sense dues potes no s'aguanta i si per què no volia que participés sense l'alcalde? Bueno és una qüestió personal que jo puc estar d'acord o no en realitat no hi estic d'acord jo pensava que tot i reiterant que la nostra aposta era per l'alcalde el fet que vingués el senyor Perpinyà tampoc limitava no escloia la possibilitat de fer el debat però això era la nostra visió i si un dels dos un dels participants no vol venir jo no puc no puc obligar no? De tota manera l'alcalde va dir en aquesta casa fa dos dies que era una repetició i no i que no volia venir perquè era una repetició i clar que el tema era que el tema era no era una repetició sinó una continuació si vol però el lema el lema era un altre en definitiva em sap greu que l'alcalde no hagi entomat la la proposta perquè denota diria que un cert un cert avantatgisme no? no no voler és a dir s'ha d'estar a les verdes i a les madures entenem nosaltres i no només acceptar les coses quan venen de cara i són propícies no? llavors un tema com aquest que afecta el tipus de poble que volem i que la nostra missió com a revista és posar temes al damunt de la taula no amagar-los i no fer allò que convé al govern per tant enteníem que entenem que és un tema que enten i que no renunciem a tornar-nos-ho a plantejar però no sabem per tant el tornareu a voler perquè vau dir que seria cinedia això significa que no de moment és a dir no és una cancel·lació definitiva que no es farà mai més voldríem escometre aquest debat i voldríem plantejar-lo en els mateixos termes amb les mateixes persones si no hi ha unes rectificacions plantejarem com però seria una llàstima que des de la part municipal no hi hagi una assunció de donar la cara i donar les explicacions perquè a fi de compte són els candidats perquè només contempleu que pugui ser l'alcalde per exemple poder venir és que penso que no hi ha ningú més que tingui la capacitat perquè és el que s'ha posicionat clarament i ha pres la batuta del tema i perquè que vingués algú de la regidoria de bueno qui té coneixement és l'alcalde el regidor en tots els respectes porta un any i no sé si coneix prou el tema jo insisteixo perquè el tema de poble i ciutat va molt enfocat en el tema d'urbanisme o va més urbanisme mobilitat relacions humanes i les relacions humanes depenen molt del tipus de gent que que habita és a dir estem tenint un poble que està creixent però que els joves estan marxant sí sí llavors vull dir i el que dèiem que la gent que ve no acaba de no acaba d'integrar-se d'integrar-se clar és paradigmàtic que en el darrer bolletí faci una anàlisi de la de la població de les dades estadístiques que es posi d'exemple dues joves que s'han que s'han integrat no anava a dir s'han integrat no ho sé si s'han integrat que han arribat a Sant Just i això es posa de manifest i està molt bé però clar no es fa el mateix amb els santjustencs que es veuen obligats a marxar perquè no poden pagar el preu que es paga aquí a Sant Just llavors això o sigui l'Ajuntament només li interessa créixer no li importa tant el tràfeg de persones del poble no? Bé això és el tarannà i la manera de fer i la visió de diria que de poble i d'àrea metropolitana que que hi ha en els polítics actuals i per tant insisteixo no desistim d'intentar-ho si l'alcalde no va venir intentarem convèncer el senyor Fàbregas i si no veurem si canviem l'estratègia i canviem altre tipus de... Clar potser canviar la persona en lloc del senyor Fàbregas és algú que accepti venir malgrat el que passa que els debats hi ha debats que poden emmetre diverses alternatives i n'hi ha que hi ha alternatives que són bastant significatives i en aquest cas ens semblava que aquestes dues ho eren la... Bé nosaltres ho seguirem intentant perquè forma part de la nostra obligació com a mitjà de comunicació i si ens en sortim bé i si no ho lamentarem molt no per nosaltres sinó pel poble perquè fin de definitiva nosaltres el que volem és el que fem és intentant aportar punts de debat sobre el que som no? És una llàstima però discrepo de... en tot cas discrepo de l'alcalde reitero perquè no és una continuació sinó és una... Perdó no és una repetició sinó que és una continuació o amb un enfoc una mica més ampli no tan centrat en la bona aigua no que va més enllà i jo detecto aquí això una certa diria que covardia per dir-ho d'alguna manera però no és la meva opinió que en definitiva és lícit que el senyor alcalde determini què fa i què deixa de fer no... Molt bé Més temes de la revista per exemple a l'espai d'esports no sé si la redactora Sí tenim tenim un ha destacat algun tema en concret ha fet alguna entrevista algun reportatge sobre algun equip o algun esport Com sempre hi ha el flash però destaca l'èxit que està tenint la mitja d'esvern que la seva cinquena edició doncs va guanyant es va consolidant i va tenint un cert prestigi dintre del del món d'aquestes tipus de competicions Aquests esdeveniments esportius no sabria dir-li si és una Jo ho qualificaria com almenys en el d'aquesta edició esdeveniment esportiu perquè realment va ser un esdeveniment perquè hi van participar moltes persones i perquè també va tenir després el caire malgrat que la festa va quedar una mica deslluïda perquè clar la gent després de córrer menjar la botifarra i cap a casa estirar-se ganes de moure's més i de ballar bueno no sé jo no puc valorar perquè no hi vaig ser però en definitiva sembla que clar jo hi vaig participar Josep Lluís i després de córrer estava pensant a veure en quin moment tornava a casa i em posava a tirar al llit vull dir ni música ni res tu això ja veuran els organitzadors si repeteixen l'experiència o si tornen a fer-ho al dematí això ja no ho sé però el fet és aquest que com totes les coses quan comencen sempre hi ha el dubte de si te'n sortiràs i a mesura que es van fent les coses es va aprenent les coses es consoliden si es fan mínimament bé i el cas de la de la mitja marató perdó sí de la mitja d'esvern sí de la mà de les cees doncs bé demostra que quan les coses es fan bé hi ha capacitat d'assegurar-les i donar-los continuïtat i esperem que això sigui durant molt de temps el temps que deixi el parc natural de Collserola fer la cursa perquè el president que organitza el Marc Carbonell deia és que clar la cursa potser li queda potser és l'última edició potser és la perquè clar el parc de Collserola està posant restriccions bastantes a l'hora d'aquest tipus d'esdeveniments per al número i pel volum de persones que es mou i que corren pel parc diu és que no li augurem molts anys molt futur a la cursa entenent-la com la l'hem entès fins ara amb aquest volum de persones per tant cada any que els hi deixen fer és com una com una petita victòria com una petita victòria per tant desconec la situació jo si lliurement dono la meva opinió penso que està bé que s'ha de protegir el parc lògicament però ha de ser viu el problema és el límit quin és el límit de permetre la seva utilització d'una manera massiva o d'una manera regulada d'una manera aquí entra en part la pròpia responsabilitat de les persones que a vegades entendim anar massa als llocs i la regulació que pugui fer l'administració en aquest cas el patronat del del del parc no? és delicat és delicat però hauria de ser factible i compatible fer determinades que no són agressius home agressiu és tot però diria que n'hi ha que són més que altres i llavors bé veurem com avancen els esdeveniments i tant molt bé doncs Josep Lluís si et sembla ho deixem fins aquí recordar la gent que pot entrar a les xarxes socials també a consultar la Vall d'Avers tant a Twitter com a Instagram i fer-se subscriptor a través de la web o comprar la revista als quioscos al que el llibre té al que l'escrivà i al quiosc del carrer nord de la Mallola de la Mallola molt bé Josep Lluís que vagi tot molt bé i fins la trobada del proper mes doncs amb més continguts de la revista ja del mes de juny exactament que vagi bé gràcies adeu gràcies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Moltes voltes! 12 i 42 minuts! Passem a parlar amb el psicòleg David Fernández! Ja tinc el telèfon! Hola! Buenos días David! Núria! Muy buenas! Como estas? Bien! Muy bien! Ya de viernes! De viernes y de fin de semana largo! Sí! de viernes pero con el plus de que el lunes es segunda pascua y al menos aquí en la emisora haremos fiesta! Hasta el martes aquí no vuelve nadie. Pues lo vamos a disfrutar. Claro que sí. A ver, hablamos un poco de asuntos de psicología. Por ejemplo, proponías el tema del propósito de vida. Esto, vamos, es un tema que da a lo mejor como para una semana. Es un tema de vida, ¿no? Además, totalmente. Y quería proponerlo porque sí que es cierto que aquellos que lo encuentran, que es algo muy difícil, que no es algo que sea fácil, por muchos libros y teorías que digan cómo encontrarlo, pero es mucho más complicado que eso, te da cierta paz, ¿no? Cuando lo encuentras te da cierta fuerza. Cuando sabes qué es lo que te gusta en la vida, que es aquello que te impulsa, ¿no? A seguir tu camino. Sí, claro. Propósito de vida es como que incluye un montón de cosas, de, no sé cómo decirlo, de asuntos o de ámbitos, mejor decir ámbitos, porque vida, claro, es que propósito de vida es como salud, trabajo, amistades, familia, economía, es como todo, tener un propósito de hacia dónde quieres ir, ¿no? O quién quieres ser al final. ¿En quién te quieres convertir? Sí, se trata de encontrar aquella vocación, ¿no? Aquello que te hace encontrar por aquello, por lo que has venido a la vida, ¿no? Buscarle un sentido a la vida. De hecho, hay un famoso libro que de Víctor Fran, La vida en busca de sentido, se llama, lo escribió en un campo de concentración. Ostras. La conclusión que llegaba es que todos aquellos que tienen un propósito de vida, un sentido, o aquellos que tienen como un objetivo, una misión, pues tienen un sentido para vivir. Eso hace que fueran más fuertes, ¿no? Eso a él le valió para salir de una situación muy complicada, como fue el campo de concentración, y pudo hablar con compañeros, y aquellos que tenían esa misión, ese objetivo, eran más duros, más fuertes, ¿no? Claro. ¿Y qué pasa, David, si hay alguien que no se plantea el propósito de vida? ¿Se puede seguir adelante sin tener objetivos o metas a la vista? Totalmente, totalmente. De hecho, yo creo que mucha gente le ocurre, y durante una etapa en mi vida también fue así. Hay gente que tiene la suerte de muy temprana edad, saber lo que quieren, saber cuál es su misión. Hay otros que nos ha costado más, hay otros que no lo saben, y poco a poco se va revelando, ¿no? Yo cuando era pequeño no sabía a qué me quería dedicar y realmente pues hacía aquello que me gustaba y seguía adelante, ¿no? Tal vez sabía que si estudiaba me ayudaría más que si no estudiaba y un poco pues me dediqué a estudiar, ¿no? Sin saber realmente cuál sería mi verdadera vocación, ¿no? Hay a veces gente que también el tema del propósito de vida pues lo encara mucho también con tema de estudios, de futuro laboral, pero es como una cosa muy global el propósito de vida, ¿no? Es como... Bueno, hay gente que estudia porque le gusta y ha encontrado también ese propósito de decir ¡Wow! Tengo una vocación, sé a lo que quiero dedicarme, sé a lo que quiero contribuir en el mundo, porque generalmente sobre los 40, ¿no? En esa famosa crisis que se llama la crisis de los 40, uno contacta con aquello que le quiere devolver al mundo, ¿no? Ha recibido del mundo una serie de beneficios y también los quiere devolver, esa etapa madura, ¿no? Pero sí que es cierto que hay mucha gente que muy de pequeños encuentran esa vocación, con esa motivación, ¿no? Esas escenas que se ven donde un niño pequeño toca el piano, ¿no? Y tiene esa vocación y lo ama y compone y lo vive, ¿no? Pues de alguna manera ha encontrado aquello que le da esa vida, ¿no? Esa maná interior, ¿no? En el corazón donde puedes seguir adelante. A veces también nos podemos hacer algunas preguntas, ¿no? Si hay gente que realmente se propone, va, a ver, ¿cuál es mi propósito, no? De vida o qué es lo que se me da bien. Es hacerse algunas preguntas, por ejemplo, ¿qué es lo que más se valora, no? En la vida o qué tipo de problemas o causas nos apasionan más, cuáles son nuestros talentos o habilidades naturales o qué actividades nos hacen sentir también como más llenos o más vivos de energía. Sí, sí. Sí, sí, es así. ¿Qué demanda el mundo? ¿Qué necesita? ¿Qué es lo que yo amo? ¿Qué es lo que se me da bien hacer, no? ¿Qué realmente, pues, hago mejor, no? Entonces, de alguna manera, hay que encontrar como un poco con todo eso a qué puedo dedicarme, ¿no? Entonces, sí, es una exploración interior, ¿no? Al fin y al cabo. Y muchas veces hacemos las cosas porque, bueno, porque tocan, porque seguimos un ritmo, porque realmente ya está marcado como en nosotros ese hábito. y no interiorizamos muy bien, ¿no? Porque hacemos las cosas. A veces me vienen a sesiones, a terapia, personas que han estudiado una profesión y que realmente, pues, después de tener 40 años, dicen, guau, es que no me gusta. Es que realmente soy, sobre todo me pasa, ¿eh? Con médicos y con abogados, ¿no? ¡Ostras! Que realmente igual lo han hecho porque... Por la inercia del momento, ¿no? Sí, sí, sí, sí, porque el abuelo era médico y porque seguía una dinastía, ¿no? O en caso de abogados igual, ¿no? ¡Ostras! Pues mi papá tiene un bufet, yo estudio abogado, pero no me gusta, ¿no? Y ahora me he dado cuenta. Me ha ido muy bien, me va bien, pero no es lo que yo quiero, ¿no? Y ahí es donde también surge una crisis interior donde uno dice, guau, ahora me he dado cuenta que me gusta otra cosa, ¿no? Y ahora, ¿qué hago, no? ¿Cómo salgo de ahí? O como lo... Un día me encontré con Pablo Coelho donde él me contó una historia de que él quería ser escritor, pero que no le dejaban... ¿Cómo que te encontraste con Pablo Coelho? Pero a ver, por la calle, sí, venga. ¡Uy, Pablo Coelho! No, no, no, no, coincidimos en un acto y... Vale, vale, vale. Guau. Hombre, Pablo Coelho es un grande. Es un grande, es un grande, sí, sí. Pues él no escribió hasta los 40 años, o sea... Y él en un momento determinado tenía esa lucha, ¿no? Interior de lo que quería hacer y de lo que realmente, pues, estaba haciendo. Y entonces hizo El Camino de Santiago y entonces escribió su primer libro, su primer libro, El Peregrino de Santiago, donde tuvo éxito, pero luego escribió El Alquimista y la editorial lo despidió. Lo echó a la calle. Lo echó a la calle. Y lo echó a la calle porque no gustó. Y hoy en día, después de la Biblia, es el segundo libro más traducido, ¿sabes? O sea, imagínate a veces lo difícil que es luchar contra lo que la familia quiere, lo que tú quieres, lo que tú crees que vales, lo que no crees que vales. Pongo este ejemplo porque, bueno, porque lo conozco personalmente y porque me lo comentó. Pero es complicado muchas veces encontrar aquello que nosotros creemos que somos buenos y luego defenderlo, ¿no? Porque tenemos muchos miedos, porque a veces no nos acompaña la familia, no nos acompaña el miedo a tener una carencia económica, no nos acompaña muchas cosas. Claro. A veces podemos encontrar también o plantearnos, sin duda, el propósito de vida indagando un poco también o tomando de ejemplo la vida de otras personas. Pues, ostras, a mí me gustaría hacer lo que también hace este. o me siento inspirado o inspirada en el modo de vida de esa otra, ¿no? A veces podemos indagar también a través del ejemplo que dan otros. Totalmente, totalmente. Muchas veces, por eso la gente al final explica su vida, la cuenta, por si puede ser un punto de motivación para otros. El tema es que yo creo que cada uno no somos nuestro propio maestro, somos a quien hemos de escuchar. A veces estamos pendientes de creer que lo que le pasa al otro es realmente lo que me va a pasar a mí. El otro tiene sus circunstancias, tiene un montón de ingredientes que a lo mejor no van contigo, pero sí puede ser inspirador, ¿no? A la hora de no rendirte, a la hora de seguir adelante, a la hora de creer en ti, y a la hora de pasar por ese desierto, a veces de dudas. Y también tener un propósito de vida claro también puede ayudarnos a enfocar, ¿no? O alinear nuestras acciones diarias con nuestros valores o con ese propósito que queremos conseguir. Esto también nos ayuda un poco a encarrilar a veces cuando uno tiene claro a lo que quiere. Totalmente. Una vez que uno lo tiene claro, es más fácil. Es más fácil, ¿no? Está claro que todo lo que haces lo haces con una intención y esa intención es muy interesante, ¿no? Cuando no sabes dónde vas, pues puedes tocar muchos palos, ¿no? Y no es lo que se necesita. Y esto también lo podemos ligar un poco con ahora época de exámenes. También hay jóvenes que tienen la selectividad en junio, de aquí pocas semanas. Y también es una época en que, pues eso, muchos jóvenes, ¿no? Si han de decidir carrera, estudios, todo esto del propósito de vida también está por ahí en una nube. Totalmente, totalmente. Y a veces incluso hay gente que lo tiene muy claro y no le llega la nota, ¿no? Para poder conseguirlo. Y eso es una lástima. Hay gente que va a estudiar carreras con mucha vocación y hay gente que no las va a poder estudiar con esa vocación porque hay un sistema de puntuación que los va a dejar fuera, ¿no? Sí, sí, sí. Esto siempre ha sido un poco... Bueno, el punto negro, ¿no? De este sistema de ponerlo así por nota, pero bueno, es el que hay. Sí, sí. También esto... Sí, sí, es el que hay, es el que nos vemos afectados, ¿no? Aunque a veces la asignatura de educación física te puede dejar fuera, ¿no? Sí, sí, sí, sí, sin lugar. También esto, hacer la reflexión de que no tener o no encontrar ya, ahora mismo, ese propósito de vida tampoco ha de ser un trauma, vamos. que a la gente... No, no, no, yo creo que... Es un viaje, ¿no? También en conocerse, ¿no? En saber lo que te gusta, lo que se te da bien, un poco una mezcla de todo. Totalmente, totalmente. Yo creo que esto es así, es un viaje. La vida es un viaje donde hay que ir probando palos, ¿no? Es como un buffet libre, ¿no? Donde tienes que ir viendo los platos y viendo luego el que más te gusta a ti, ¿no? Hay gente que lo tiene muy claro, ¿no? Pero a veces los que no lo hemos tenido claro, yo sí que lo tengo claro, tuve la suerte de que me visionó esa inspiración en un momento determinado, esa vocación, pero hasta que no la encontré fui probando platos, ¿no? Hasta que vi cuál era el que más me gustaba, ¿no? Y darnos el derecho también a equivocarnos, a tomar varias opciones o a aceptar que a veces no acertamos y que a lo mejor empezamos algún proyecto, estudios o yo qué sé, pongo el ejemplo de los estudios porque era el que estábamos hablando y no acertamos a la primera, darnos tiempo también y la oportunidad de seguir intentando y de probar cosas nuevas. Totalmente. Yo creo que además precisamente para encontrar qué quieres tienes que probar muchos platos que no te gustan, ¿no? Con lo cual eso es errar y permitirte errar y permitirte probar y permitirte saber qué es lo que va contigo, ¿no? Sí, sí, sí, totalmente. Que la gente no se frustre, sobre todo la gente joven si empieza algo y no le gusta, pues a veces la gente sigue por inercia y llega la hora de encontrar trabajo, por ejemplo, y viene como la frustración de ¡Buah! Pues esto era no lo que me gustaba, ¿no? Era, bueno, de darse más oportunidades también. Totalmente. Totalmente. Pues David, yo no sé si quieres añadir alguna otra cosa sobre el propósito de vida. A la gente que reflexione. que lo has dicho tú que la vida es un viaje, ¿no? Que no tenga prisa, ¿no? Para encontrarlo simplemente que se observe, que mire que le gusta, que realmente vea qué opciones hay de tirar adelante y que también vea las posibilidades de gozar, ¿no? Con aquello que uno está haciendo, ¿no? Cada uno encuentra el modo de vivir, ¿no? De la manera más satisfactoria, pues oye, teniendo un motivo por el cual algo te guste, pues es mucho más agradable. Pero mientras no lo encuentras, pues hay que seguir probando y probando cosas y arriesgando, ¿no? Claro. La vida requiere un poco de riesgo, ¿no? Y al menos intentar aprender o también disfrutar un poco de ese camino, ¿no? Hasta que no se llega un poco a tenerlo todo un poco más claro. Totalmente. Totalmente así. Muy bien, David. Pues nada, lo dejamos aquí. Que tengas buena tarde, también buen fin de semana y si haces fiesta el lunes, pues también aprovechar. El lunes hago fiesta y lo vamos a disfrutar. Pues eso mismo, David. Que vaya muy bien y nada. Muchas gracias. Nos vemos a la siguiente. Que vaya bien. Venga, cuídate. Hasta luego. Adiós. Adiós. Adiós. Deixem el programa d'avui divendres. Fins a aquest punt us hem estat acompanyant des de les 10 del matí i nosaltres tornarem dimarts a la mateixa hora a les 10 aquí a ràdio d'Esvern al 98.1 FM. Ens podeu anar seguint a les xarxes socials arroba la Rambla 9 8 tot seguit amb minúscules d'anar a Twitter com a Instagram o també al compta d'arroba ràdio d'Esvern també a Twitter i a Instagram. ara l'informatiu de notícies a la 1 en punt per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just i per la tarda de 5 a 7 al magazín El Refugi amb en Dani Martínez. Que acabeu de passar molt bona tarda de divendres molt bon cap de setmana i si dilluns també feu festa doncs a gaudir a descansar i a fer el que us vingui a gust. Vinga i si no doncs res el dilluns a primera hora ja també a treballar va que vagi bé. Fins demà!