#610 - Entrevista sobre el musical "Els Miserables" a l'Ateneu de Sant Just Resplend

Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la rambla de Ràdio d'Esvern, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria Garcia davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc. S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Molt bon dia, Sant Just. Passant ara mateix 6 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 22 de maig. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia i avui la dedicarem a la producció de teatre musical Els Miserables, que es farà el cap de setmana 1 i 2 de juny a l'Ateneu de Sant Just, una producció pròpia del mateix Ateneu. Concretament tindrem a la directora del musical, a la Clàudia Fernández, i també a un dels actors principals, en Lluís Roda. Tots seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí. A les 11 i 40, concretament saludarem, a veure, ho tinc aquí anotat, a la Sílvia Granollers, a la infermera del cap de Sant Just, per parlar precisament del Dia Mundial sense Tabac, que és el dia 31 de maig, però que se celebra ja les setmanes, és a dir, que tot un seguit de dies a parlar del tabaquisme del 25 al 31 de maig. I la Sílvia ens explicarà una mica en què consisteix aquesta setmana i aquests dies. Després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10, farem l'espai de vins amb l'Estreet Goldstein del celler de Can Mata, i també via telefònica tindrem l'Albert Macià per parlar de les activitats de l'Ateneu, que recordem, s'acosta a la festa major de l'entitat. I acabarem amb l'advocat, Frank Rigol, fent l'espai de coaching. Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tenim avui al matí aquí a Ràdio d'Esvern. Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones. Com cada hivern, vacunar-se és vital per prevenir complicacions. Bronquiolitis, immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024. Grip i Covid, vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys. I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys, persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut. La millor defensa és un bon atac. Vacuna't. Demana hora al teu cap o punt de vacunació. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. 10 i 9 minuts. Deixem el nou tema de Miqui Núñez, que es diu Dins el meu cap. Són les tres, no sé el teu nom, m'has girat tot el meu món. Hem parlat de res i tot, hem ballat aquesta cançó. Et crida la clara, em dius que véns ara, la gent va omplint el carrer. No em vaig cap a casa, a les 8 sona l'alarma, et busco per dir-te adeu. I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat. Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més. M'he llevat i he recordat quina nit que hem passat. Un cafè ben carregat, aigua freda pel mal de cap. Al cap d'una estona, la ràdio ja sona i m'entra una sensació. El cor s'accelera, de cop tot es frena i canto aquesta cançó. I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat. Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més. Dins el meu cap t'has quedat, com el titànic dins del mar. El cor s'accelera, de cop tot es frena i tot el meu món m'es gira. Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més. I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat. Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Ser tu mateixa i estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més lluny. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del PAC jove 2024. Vinga, a les 10 i 13 minuts, ara passem a la informació. Sant Justenca, a l'actualitat del municipi. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vinga, comencem amb els titulars d'avui dimecres. Doncs mira, comencem parlant de la pròxima conferència de l'Eula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esploguesia de Sant Just. Sí. Que es titula El breu pontificat d'alguns papes i altres curiositats. I serà impartida per Salvador Navarro Colàs, que és un destacat metge i digestòleg. Que em diràs, què té a veure? Sí, no? Vull dir... Bueno... No, doncs es veu que el doctor Navarro ha publicat extensament sobre medicina i també sobre història i pintura. Ah. Llavors compartir amb els assistents curiositats i fets menys coneguts sobre els pontificats més curts de la història del papat. I així també com detalls fascinants dels aspectes mèdics relacionats amb els papes. Val. Aquesta conferència tindrà lloc aquest dijous 23 de maig, és a dir, demà a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola, com totes les conferències de l'Eula Universitària. Sí. I serà una conferència oberta a tothom, no només a la gent gran, evidentment. Clar. Amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula Universitària i d'una aportació de 5 euros per als no-socis. Molt bé. Doncs ja ho sabeu, una altra sessió de l'Aula d'Extensió Universitària per gent gran d'Esplugues i Sant Just, amb una nova conferència a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Cap a cert, la Residència de la Mallola, l'altre dia, Mariona, vaig passar per davant. Tu saps que tenen ovelles? Ovelles? T'ho prometo. Tenen ovelles. I per què? Al jardí tenen ovelles. Vull dir, tenen... Però ovelles de veritat. Home, doncs clar. I dic, no sé, unes escultures d'ovelles. No, no, no, no. O sigui, de veritat, ovelles, ovelles allà al jardí, que dius, bueno, potser serveixen com a una teràpia, no? Com a... Bueno, no sé, potser... No tenia ni idea, però l'estrebuen a passejar o algú, pobres ovelles. No, o sigui, a passejar no, estan en un descampat verd, molt gran, que té la residència just al davant. A veure, parlant de la mateixa residència, suposo que és la que té al costat el jardí l'an aquell tan gran, no? El que està allà, bueno, sí, a la zona de la Mallola. Doncs, no ho sé, no ho sé, la veritat. Sí, sí, sí, tenen un descampat molt gran, just al costat, i tenen dues o tres ovelles. Ara no en sabria dir quantes exactament, però un parell o tres en tenen per allà, pasturant... Vaja. Sí, sí, sí, estan per allà, la mar de felices. En fi, curiositat a banda. Seguim amb l'actualitat de Sant Just. D'acord, seguim. Tenim que el casal de joves de Sant Just acollirà la representació de l'obra de teatre Pincel en Boca, que és una obra organitzada per la companyia Les Ninyes. És una peça teatral que tindrà lloc també demà dijous 23 de maig a les 7 de la tarda i el divendres 24 de maig a les 8 del vespre a la Sala Utopia del Casal de Joves. i és una obra que explora la resiliència i la creativitat d'un grup de dones que s'enfronten al desafiament de pintar sobre un llenç en blanc. És una obra que té un enfocament que busca reflexionar sobre el món actual, que destaca que si bé vivim en el millor dels mons coneguts, estem lluny de l'ideal possible. Llavors l'obra ofereix una experiència teatral provocadora que interpel·la directament les emocions i els dilemes dels seus personatges. Molt bé. És una obra que tindrà un cost de 7 euros d'entrada i que està oberta a tot el públic. Doncs sí, Pincel en Boca, de la companyia Les Ninyes, que em sembla que és una companyia que està vinculada a l'Escola de Teatre i d'Arts Escèniques d'Eòlia, de Barcelona. Sí. I llavors no sé si és alguna mena de projecte d'aquesta escola o de treball de final de grau o què, però sí que està vinculada a l'Eòlia. Em sembla que aquesta mateixa obra també ja l'han presentat en alguna altra sala i ara arriba aquí al Casal de Joves, que a més compta la participació d'una Sant Justenca, que sàpiguem, almenys, de la Dina López. De la Dina López, que és probable que per això representin a Sant Just, no? Fa pinta, fa pinta, fa pinta. Sí que s'han vist alguns cartells ja, també penjats pel poble, ho estan difonent també per les xarxes, WhatsApp, Instagram... I a més a més, la companyia Les Ninyes també té compte a Instagram, per tant, també si voleu fer una mica de safareig i adelantar-vos el que us pugueu trobar en aquesta obra, també ho podeu trobar allà al compte d'Instagram. Exacte. Bé, molt bé, Mariona, doncs proposta teatral i ens falta un titular. Doncs mira, diem que aquest estiu els veïns i visitants de Sant Just tindran l'oportunitat de gaudir de música en directe en diferents terrasses de bars i restaurants gràcies al nou projecte Terrasses Musicals. Que guai, eh? Pinta bé. I tant, aquesta iniciativa pilot proposarà concerts de petit format, evidentment, estem parlant de terrasses. Sí, lògicament. Majoritàriament acústics en diverses terrasses del sector de restauració local durant els mesos del juny i juliol. I bé, és una iniciativa organitzada per l'Ajuntament a través del Servei de Promoció Econòmica. Sí. Les actuacions estan programades per adaptar-se a diferents moments del dia, per tant, hi haurà sessions de migdia per acompanyar els vermuts, a la tarda, per relaxar-se després d'una llarga jornada laboral. I al vespre aprofitem, doncs, la fresca de les nits d'estiu, que també és molt dir perquè últimament les nits d'estiu ni fresca ni... Sí, això de fresca nit d'estiu, bueno... Més fresca que el migdia segur, per tant. Sí, ara encara, ara encara es pot dir nit fresca, eh? Home, ara sí. Però, a veure, juliol, deixa'm-ho posar en dubte. Ja t'ho direm, no?, d'aquí dos mesos, a veure si són frescos o no a les nits. Doncs bé, també hi haurà concerts a les nits fins les 11. Sí, eh? Que el veïnando s'espanti, no és que hi hagi música fins les 3 del matí... Fins les 11. Fins les 11, que és una hora més que raonable. A l'estiu... A l'estiu podem estar desperts fins les 11, no passa res. Sí, vull dir que costa molt de dormir, va. Doncs bé, aquests concerts tindran lloc en diverses zones del municipi, incluent el barri sud, barri centre, barri nord i Mas Lluí. Els establiments que participen són el restaurant Lilla, el Trineu, la Trinis Cafè Bistró, el Bar La Nata, l'Espai 14 Restaurant, la Casona de Sant Jús, l'antiga Granja Carbonell i el Mille Monkey Burger. Sí. Per tant, en aquests bars que hem mencionat, hi haurà concerts durant el juny i el juliol, a diferents hores del dia. Podeu consultar l'horari que hi haurà en cada restaurant a la notícia que trobareu d'aquí uns minuts a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sí. I bé, és un projecte que busca enriquir l'oferta cultural de Sant Jús durant l'estiu i empolçar també, d'alguna manera, l'economia local, enfortint els negocis de restauració que, a més, ara ja estan pràcticament recuperant tota l'activitat, però que venen d'uns anys complicats després de les restriccions de la pandèmia. Home, la veritat és que ve molt de gust poder estar a la terrassa i escoltar així música de fons. Sí, és un luxe. Que s'agraeix que també que sigui allò en acústic, més com de fons, tranquil·la també. Trobo a faltar alguns establiments. Potser s'hi van sumant. Potser s'hi van sumant, sí, sí, sí. Però, per exemple, no sé, jo m'imaginava aquí a la terrasseta que engin està i això. Home, que engin està UTE ideal, no? Sí, però no està a la llista. No està a la llista. No està a la llista. Bé, suposo que també haurem valorat altres aspectes que potser ara no estem tenint en compte com potser, no sé, l'espai, la zona, l'acord amb els mateixos propietaris. Exacte. Bé, la qüestió, n'hem dit uns quants, és que estan també a diferents barris de Sant Just, per tant, hi haurà oferta diversa. Mariona, hem llegit els tres titulars de les notícies de Sant Just, deixem una promoció i seguim llegint les portades dels diaris d'avui, 22 de maig. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua. Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. 10 i 22. Volem conèixer les notícies que obren les portades dels diaris d'avui. Mariona, bon dia de nou. Seguim amb la portada del Diari Ara. El Diari Ara obre avui amb notícia sobre aquesta tensió entre Espanya i l'Argentina i diu que la Moncloa es retira d'ambaixadora a Buenos Aires, que Milei es nega a disculpar-se, qualifica la decisió de disbarat i titlla Sánchez de totalitari. Sí, sí. El digues, digues, no els digues. Que no només no demana disculpes pel que va dir sobre la dona de Pedro Sánchez, sinó que incendia més una mica la situació. Exacte. Bé, Milei és un incendiari, tu mateix ho has dit. Sí, sí, sí. No sorprèn. No, no, no. Però bé, és una llàstima que la relació amb l'Argentina es vegi... Compromesa. Sí, sí, sí, compromesa. Bé, veiem també que el gest diplomàtic no té el suport del PP, mentre que grups d'esquerres demanen fer el mateix amb Israel. I, de fet, agafant això que demanen els grups d'esquerres, Pedro Sánchez ha comparegut fa poc dient que declararà... Bé, que reconeixerà Palestina com un estat. Sí, crec que el reconeixerà... No sé si ha dit el 28 de maig o el 28 de juny. El 28 de maig. El 28 de maig. Sí, sí, que és dimarts que ve, si no ho equivoco. El 28 de maig, sí. No, és dilluns. No és dimarts perquè avui és dimecres. Perdona, sí, sí, és que vaig liadíssima amb els dies aquesta setmana. Sí, se'l passa. O sigui, perdó. Sí, clar, d'aquí una setmana no serem dimarts, serem dimecres. O sigui, és igual. El dimarts que ve, 28 de maig. El dimarts vinent, Mariona, el dimarts vinent, en Pedro Sánchez té pensat reconèixer Palestina com ha estat. Exacte. Molt bé. Vinga, seguim amb la portada. En fotografia principal veiem a Alexia Putelles amb una samarreta del Barça, evidentment amb el número 2026. I és que Alexia Putelles renova, la capitana està a punt per la final de la Champions de dissabte i renova amb el Barça almenys fins al 2026 després d'un curs marcat per les lesions i alguna desevinença amb el club. Sí, sí, sí, ja va firmar el contracte i ens n'alegrem que tinguem Alexia per temps. I tant. Més notícies d'esports. veiem que 1.400 milions abans del 2032 són els préstecs que ja estaran al Barça. El juny del 2028 el club ja haurà de tornar 113,5 milions d'euros. Més notícies d'avui de la portada de l'ara. Veiem que el sobiranisme va perdre 70.000 votants el 12M respecte al 2021. El nou Parlament es constituirà el 10 de juny. Sí. També veiem fotografia de Palestina veiem que més de 800.000 desplaçats per l'ofensiva israeliana se'n van a refar. Diu que l'ONU avisa de nivells catastròfics de fam a Gaza. Ja fa temps ja fa setmanes ja fa mesos que s'avisa d'aquests nivells catastròfics de fam i de qualsevol misèria de qualsevol misèria a la gent de Gaza. Molt bé, aquesta és la portada del diari. Ara passem ara a la de la Vanguardia. La Vanguardia també obre amb el conflicte diplomàtic i diu que Sánchez apuja l'atenció amb Vilei en vigílies de la campanya electoral que Espanya retira la seva ambaixadora a Buenos Aires una mesura molt inusual en resposta als insults reiterats de l'argentí al president. En fotografia principal veiem el funeral iranià entre dolor i indiferència. Veiem que les exèquies iniciades ahir a la ciutat de Tabriz que veiem a la fotografia del president de l'Iran Ebrahim Risi que és mort en un accident d'helicòpter han posat de manifest la divisió de la població entre els detractors i els seguidors del mandatari. Les mostres de dolor contrasten amb les celebracions que han estat prohibides per la desaparició del controvertit líder. I veiem això a la fotografia ahir a la ciutat de Tabriz que es veu aquest funeral que està rodejat de moltíssima gent que té pinta que són els seus seguidors. Doncs sí, sí, sí, sí, clar. Per altra banda es diu que el país també està tenint celebracions per aquesta divisió que hi ha entre tractors i seguidors. Uns se n'alegren per dir-ho així, ho celebren i per a els que eren els seus seguidors doncs bé, aquí es veu a la imatge acompanyant en aquest ritual per acompanyar el president mort. Exacte. Bé, seguim, Mariona, més notícies. Doncs la Vanguardia també diu que el cos laboral dels retards de Rodalies és de 2,2 milions al dia, que la patronal Pimec ha calculat la factura per als treballadors i la productivitat que és de 3,2 milions de l'última incidència en els trens. Més notícies, veiem que el Tribunal Constitucional avala la llei d'habitatge però retorna els HPO a les autonomies. També veiem que hi ha divisió a la Unió Europea per la petició del fiscal de l'AIA d'arrestar Netanyahu i la cúpula de Hamas. També veiem que el PSOE es queda sol en l'intent de prohibir el proxenatisme. Sí. I en fotografia petita veiem l'actriu Scarlett Johansson que ha estat clonada per intel·ligència artificial. Mare meva! I ella diu que bé, Johansson no vol ser la veu de Chats GPT. Vale, molt bé. També en una altra fotografia veiem una polèmica en què una pel·lícula sobre Trump altera canes. Ja són ganes de fer, eh, una pel·lícula sobre aquest home. Però bé. I per tancar la portada d'avui de La Vanguardia veiem que la nova Covid és lleu però més contagiosa i es diu Flirt. Molt bé, algun dia descobrirem com posen noms en els diferents, les diferents soques de virus que hi ha, eh, perquè hi ha la grip A, la grip B, però els noms de la Covid és un misteri. Omega, Omicron, Flirt, en fi, semblen noms de satèl·lits. Passem ara a les portades dels altres diaris. El diari del punt avui obre amb el tema d'actualitat que sempre posa el diari encara que no sigui d'actualitat extrema. El tema és tabú menstrual. I surt la imatge d'una dona doncs estirada en un llit amb dolors menstruals. Diu, el dolor de regla s'ha normalitzat durant segles per pudor o reserva i ara emergeix en el debat general sobre pobresa menstrual i l'equitat de gènere. Un tema que està a les pàgines centrals del punt avui. Altres notícies que també el diari esmenten, per exemple, que hi ha un diccionari que reuneix els artistes catalans de tots els temps. Ah, que xulo! Un diccionari amb els artistes catalans. Molt bé. Després, és com una enciclopèdia, no? Sí, diccionari de tots els temps, però potser deuen estar ordenats alfabèticament. I s'ha fet aquest any? Home, doncs, pel que es veu, sí, ho posen aquí de notícia a la primera plana. Deu ser com una enciclopèdia de tots els artistes, però ordenats en lloc de potser per matèries o per cronològicament, sinó ordenats alfabèticament. Bé, més notícies. També diu aquí que hi ha un front docent contra els atacs al català, a les Balears i al País Valencià. també diu aquí el nou Parlament l'endemà del 9 de juny la Constitució de la Cambra es gota el calendari i es farà després de les eleccions europees el 10 de juny, justament. I també l'última notícia referent al món de l'esport diu que Alexia renova amb el Barça les portes a la final de la Champions. Anem ara amb l'última portada amb la que ens queda la del periòdico que obre amb la gran notícia titular que l'ambaixadora a l'Argentina està retirada a les portes de la campanya de les eleccions europees. Una escalada sense fre de la crisi diplomàtica entre els dos països Espanya i Argentina. La cap de missió de Buenos Aires tornarà a Espanya per ordre del govern després que Milley carregués de nou contra Sánchez. El PP qualifica la decisió de sobreactuació per mobilitzar a l'electoral socialista. Em sembla una mica qualsevol cosa que facin ara els dirigents polítics els contraris ja siguin... Estiliaran de... Sí, els contraris. De estratègia electoral. Sí, sí. Que dius a veure falten tres anys per les eleccions. Vull dir, si hem de ser tres anys en què cada moviment ha de servir per... Bé, suposo que refereixen ara que s'acosten les europees. Suposo, perquè... No sé si això influeix el vot d'algú. Però vull dir, ho fan tots els partits, no perquè... Vull dir... En fi, la imatge és per a l'Èxia. Diu, l'Èxia renova pel Barça fins al 2026 i la porta a buscar 100 milions per quadrar comptes. També altres notícies del periòdic o han patit que els Estats Units mediten sancionar l'AIA pel seu dictamen sobre net en Yahoo. També parlen de crisi climàtica que a la calor extrema dispara l'hospitalització a Espanya en l'última dècada. I acaben parlant de diàleg social, que el govern central obre la porta del Consell Econòmic i Social a la PIMEC. I acaba amb notícia que el tema del dia és la incertesa que s'apodera del programa nuclear de l'Iran, que la mort del president Reixi en accident aèri s'assuma a l'augment de l'atenció amb Israel. Mariona, aquestes són les notícies dels diaris d'avui, dimecres 22 de maig. T'escoltem a tu a les 11 i a les 12 en punt amb els butlletins de Ràdio d'Esvern i a la una amb tot l'informatiu de notícies complet. Perfecte, Núria, ens escolta'm ara. Vinga, que vagi bé. Adeu. Adeu. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. No pujaràs més fins que arribi l'hivern. No sé prou bé com tornaràs si Barcelona t'haurà contaminat o no. Però jo t'espero com si res al mateix lloc de cada any. Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas i ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat, que mai no trobo l'hora de tornar-nos a trobar. i de fer el bailoteo, cada nit ben junts ballant el son del salseo. ens agradava la festa i també el marujeo, ja no importa perquè vull que et tornis si si no qui t'espero. i digue'm, bebé, que ja són massa dies en els que jo et penso. m'agradaria olorar la teva pell. m'agradaria olorar la teva pell. m'agradaria olorar la teva pell. m'agradaria olorar la teva pell. i de fer el bailoteo. m'agradaria olorar la teva pell. amb la teva pell. m'agradaria olorar la teva pell. m'agradaria olorar la teva pell. Ja no importa perquè vull que tornis, i si no aquí t'espero. Passar-me la vida amb tu, per trobar-te el teteo, que cada vegada em diguis que ballem junts a teo, abans del jangueo, que fem el parquineo. Ja no importa, i si no aquí t'espero. Porto tanta estona, tota l'estona, que sento que perdo el temps, i al final tot és una tonteria. Tota la vida, li he donat voltes per res. Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap. Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas, i ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat, que mai no trobo l'hora de tornar-nos a jugar. I de fer el bailoteo, oh, oh, oh, ballant el son del salseo, oh, oh, oh, oh, oh, i també el marujeo. Ja no importa, perquè vull que tornis, i t'espero. La, la, la, la, la, la, la, la. Happy solitude, happy solitude. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I l'he viatjat més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el Carnet Jove a CarnetJove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del Carnet Jove i del Pac Jove 2024. Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera. Amb els problemes de sequera que hi ha. El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials. És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua. És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua. O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible. El vàter no s'ha de fer servir com a paperera. I, si en lloc de banyar-nos, ens dutgem, estarem contribuint a estalviar molta aigua. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Les 10 i 38 minuts escoltem les efemèrides d'avui i ho fem amb l'Enric. Molt bon dia. Bon dia, Núria. Com estem? Bé, molt bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar aquests fets històrics de tal dia com avui. Doncs mira, tal dia com avui, el príncep espanyol de la monarquia espanyola, Felip de Bourbó, i la senyora Letizia Ortiz, es van casar a la Caterral de l'Almodena, a Madrid. Ah, mira, un 22 de maig. Sí, senyora. I dir que era la primera vegada que es feia un enllaç real a la Caterral de l'Almodena, al casament, dius, ah, és que això ja no interessa a ningú. Va tenir una repercussió mediàtica brutal amb més de 25 milions de persones veient la cerimònia per televisió. Uau. Brutal. 25 milions. Sí, sí, més com una final de la Champions. Sí, sí. Una bogeria. i a nivell internacional també es va seguir moltíssim convidats membres de diverses cases reials, destacades sigures polítiques i, de fet, hem de recordar que Letizia Ortiz abans del seu matrimoni era una periodista que presentava el de la notícia a la Uno. A la Uno, sí. Jo no recordo haver-la vista en actiu. Jo tampoc, perquè no miro molt la Uno, però l'he vista en arxiu. Sí, sí, jo també en arxiu i, bueno, és allò curiós, no? Si més no, veure la periodista i després en reina. Sí, clar, no sé si... M'imagino que es deuria casar per amor o tot això... No sé com va. Jo tampoc. Però tot el que va sacrificar aquesta dona que era una periodista d'èxit, que s'havia currat una carrera professional destacada, acabes renunciant... Bé, segurament... Suposo que ho va posar en una balança i li deuria compensar una cosa amb l'altra. Sí, sí, clar. Suposo que hi ha gent que ser rei o reina deu ser brutal, no? Home, home... Què vols que et digui? No ho sé. Escolta'm, i posa'm la primera cançó que t'he enviat avui perquè tal dia com avui del 2008, després de 20 anys d'espera, torna Indiana Jones. I és que tal dia com avui es va estrenar Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Després d'un llarg període d'absència, la icònica saga d'Indiana Jones va tornar amb la seva quarta entrega, Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. dirigida per Steven Spielberg, protagonitzada per Harrison Ford. Home... Reprenent el seu paper d'arqueòleg, la trama se centra en la recerca d'una misteriosa calavera de cristall que posseix poders sobrenaturals. Sí. Dic que aquest retorn es va produir 19 anys després de l'última pel·lícula que era l'última creuada i que es va estrenar com dèiem tal dia com avui de fa 20 anys. Sí, sí. Brutal, brutal. L'estrena va ser molt esperada, va recaptar 790 milions de dòlars a nivell mundial i va rebre crítiques mixtes. Hi ha gent que li va agradar molt perquè eren uns malalts i gent que va dir ha perdut el seu encant. Home, les tres primeres són les millors. Sí, això sempre passa, que amb les primeres pel·lícules la gent queda encantadíssima i després quan intenten fer nada més, encara que siguin bones, però com que ja no és el mateix, la gent ja no les valora tant, jo crec. Bé, en tot cas, per mi Indiana Jones o... És Indiana Jones. Sempre serà Indiana Jones. Saps que Tom Selleck va renunciar a ser Indiana Jones? Ah, sí? Ostres, ara no ubico qui és aquest actor, però... Tom Selleck és el... Aviam, et situaré, tu tens una edat, per tant, és el Magnum, no sé si aquell del bigoti, aquell actor amb bigoti tan peculiar. Espera, eh, com has dit, Tom... Tom Selleck i també era el dentista nòvio de Mònica Frens. Tom Selleck, a veure, el busco, val, ara sí, l'ubico, sí. Doncs a aquest home li van oferir la saga i va dir que no. Va dir que no, no ho va veure clar. No ho va veure clar, eh, mare meva. Ara es deu estar mossegant els llaves. Tampoc li ha anat malament la carrera. No, no, home, no, però bueno. No li ha anat malament la carrera. Bé, 22 de maig de 2017, un noi anomenat Kilian Jornet aconsegueix una fita impressionant a escala a l'Everest, la muntanya més alta del món, sense utilitzar si va respirar, va respirar. Va respirar, no? No feia amnea. Vinga, molt bé. No va utilitzar cordes fixes i ho va fer en 26 hores. Uau. Un èxit brutal que formava part del seu projecte Summit of My Life on es va proposar assolir algunes de les muntanyes més altes del món. Dius, això és bestial. És bestial el que va fer. Però va fer més. Però atenció perquè al cap d'un parell de dies va tornar a pujar. De fet, van ser 5 dies. Sí. Va tornar a pujar. Sí, no en va tenir prou. I va millorar el rècord de 26 hores a 17. Increïble. Una bogeria. Sí, això és ADN, vull dir... És tot, és a dir... No, no, lògicament és esforç, és constància, sense cap mena de dubte. Si aquest tio en comptes de català fos a nord-americà seria una llegenda mundial. Totalment. Mundial. Mundial, mundial. Fer l'Everest pujar amb 26 hores i al cap d'uns dies dic, bueno, torno. Tornar a pujar i reduir 10 hores. I et dic una altra cosa, i si hagués nascut a Torrejón d'Ardoz seria una llegenda hispànica. També, sí. També, també, també. Bé, any 2011. Ja n'he parlat a vegades, però m'agrada. Adele, arriba el número 1 de les llistes de vendes als Estats Units amb el seu àlbum 21. Aquest treball inclou cançons populars com Rolling in the Depth o Someone Like You, que és la que escoltarem avui per tancar l'espai de Femmery. És una cançó preciosa i que ens acompanyarà fins al punt de tres quarts. Molt bé, doncs gràcies, Enric, i heard that you're settled down that you found a girl and you're married now i heard that your dreams came true guess she gave you things I didn't give to you old friend why are you so shy ain't like you to hold back or hide from the light I hate to turn up out of the blue uninvited but I couldn't stay away I couldn't fight it I had hoped you'd see my face and that you'd be reminded that for me it isn't over never mind I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too don't forget me don't forget me I think I remember you say sometimes it lasts and lasts but sometimes it hurts instead sometimes it lasts and lasts but sometimes it hurts instead you know you know how the time flies only yesterday was the time of our lives we were born and raised in a summer haze bound by the surprise of our glory days I hate to turn up out of the blue uninvited but I couldn't stay away I couldn't fight it I had hoped you'd see my face and that you'd be reminded that for me it isn't over never mind I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too don't forget me I beg I'll remember you say sometimes it lasts in love but sometimes it hurts since day nothing compares no worries or cares regrets and mistakes their memories made who would have known how bittersweet this would taste never mind I'll find someone like you I wish nothing but the best for you don't forget me I beg I'll remember you say sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead never mind never mind I'll find someone like you I wish nothing but the best for you too don't forget me I beg I remember you say sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead sometimes it lasts in love but sometimes it hurts instead but sometimes it hurts it chưa it hurts it huh it rules it´s itWait that it it it that you don wiad it it it it it it you to it i it things it i journey ções going c and Ara, en un parell de minuts, farem la previsió del temps abans, però parlar dels dies internacionals que tenim avui, 22 de maig. Sapigueu que és el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, una data que promou l'ONU amb l'objectiu de crear consciència sobre la importància de la biodiversitat pels éssers humans i la necessitat de tenir-ne cura i preservar-la per les futures generacions. El lema d'aquest 2024 ens diu que siguem part d'aquest pla, del pla de la biodiversitat, per involucrar tothom en aconseguir l'èxit de la prosperitat de la biodiversitat. Quan parlem d'aquest concepte, ens referim a tots els governs, als pobles indígenes, a les comunitats locals, a les administracions, a les empreses, a la ciutadania, per col·laborar activament a favor del planeta i de totes les espècies. La diversitat biològica o biodiversitat es refereix a la varietat d'éssers vius existents i a les diferències genètiques de cada espècie, tant d'animals, de plantes i de microorganismes, que neixen, creixen i es desenvolupen en un determinat ecosistema. Inclou també els diferents processos i canvis evolutius que tenen lloc a les espècies i a l'entorn que les rodeja. Doncs ja ho sabeu, eh? Avui, Dia Internacional de la Biodiversitat. I com a curiositat, també comentar-vos que avui és el dia del Pac-Man, aquest videojoc arcade que va ser creat per el dissenyador de videojocs Toru Iwatani. La data commemora el dia del seu llançament al mercat estadunidenc, un 22 de maig, atenció, de l'any 1980. Va ser un èxit, convertint-se en un fenomen mundial a la indústria dels videojocs, el Pac-Man. Va arribar a aconseguir el rècord Guinness de videojoc arcade més exitós de tots els temps, amb un total de gairebé 300.000 màquines venudes des del 80 fins al 87. Dia mundial del Pac-Man. També avui és el dia mundial del gòtic. Sí, sí, 22 de maig es celebra aquest dia que per molta gent pot ser un dia fosc, sombrívol, estrany, però molt al contrari. Simbolitza la celebració de l'escena gòtica i de la seva presència al món. Amb això es pretén ressaltar i divulgar els diversos aspectes de la subcultura gòtica, com la música, la moda, l'art i la literatura gòtica. Aquest dia, la celebració del dia mundial del gòtic, es va originar l'any 2009 al Regne Unit, quan l'estació de ràdio de la BBC transmetia durant el mes de maig música variada sobre diferents subcultures musicals, incluent la música gòtica. I, doncs bé, alguns DJs gòtics van tenir aquesta iniciativa de celebrar un esaveniment eventual cada 22 de maig. Potser us pregunteu què és això de la subcultura gòtica. Doncs bé, és un moviment subcultural que va més enllà de l'estil artístic medieval, o de vestir de color negre, de cap a peus. És una subcultura alternativa urbana que va sorgir al Regne Unit a finals dels anys 70. Tradicionalment, aquest moviment ha estat vinculat amb una obsessió amb la mort, degut a la seva inclinació o a l'amor obscur. Sens dubte, els seguidors o adeptes a aquesta subcultura troben la bellesa en coses que la resta consideren fosques. La subcultura gòtica es troba present en l'art, com hem dit, també a la moda i a la literatura. En l'àmbit musical, la música gòtica es caracteritza per veus inexpressives i línies sotaagudes, destacant gèneres de rock gòtic, el dark wave, el death rock, el wave stereo i el cold wave. Algunes de les bandes gòtiques emblemàtiques i més conegudes del món són The Cure, London After Midnight i Bauhaus, per exemple. Doncs bé, l'estil eclèctic de vestimenta fosca, particularment de color negre, també amb maquillatge facial pàl·lid. I la sombra d'ulls, també negres, es va basar inicialment en les tendències com el punk, el glam rock o el death rock. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. I do my hair toss, check my nails, baby, how you feelin'? Head toss, check my nails, baby, how you feelin'? Woo, child, tired of the bullshit, gone dust your shoulders off, keep it movin', yes, lord, tryin' to get some new shit, in there swimwear, goin' to the pool shit. Come now, come dry your eyes, you know you a star, you can touch the sky. I know that it's hard, but you have to try. If you need advice, let me simplify. If he don't love you anymore, just walk your fine ass out the door. I do my hair toss, check my nails, baby, how you feelin'? Head toss, check my nails, baby, how you feelin'? 10 i 54, 6 minuts per fer la previsió del temps. Bon dia, Carles. Molt bon dia, poca estona. Poca estona, bueno. És una queixa així simpàtica. Sí, no? No, aviam, parlem, anem per feina i anem a parlar una miqueta d'aquesta situació que continua, ahir no ho vam explicar, però seguim amb una bossa d'aire fred que s'ha instal·lat cap al golf de Viscaia i que afecta gran part de la península ibèrica i això ens està provocant que tinguem aquesta inseguretat en el temps, en un temps molt variable i fins i tot amb tempestes que poden ser molt potents o que poden ser molt intenses, com vam poder comprovar ahir a les comarques de l'Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès, precipitacions intenses, fins i tot, ara no recordo el nom de la població, però hi havia una població que havien caigut, en sembla que eren 70 litres en menys d'una hora, o sigui, una animalada, els rius baixaven bastant plens. Sí, sí. I és bona notícia perquè són capçaleres de rius, sobretot de Girona, que també van omplint, que van recuperant i que van sumant. Ahir, per exemple, tenim alguns així com de destacats. Aquest de 70 litres per metre quadrat no és una estació oficial, sinó que és una dada particular, però perquè fa les oficials, al pantà de Darnius, allà a la Boadella, 40 litres per metre quadrat. Aquesta és una molt bona notícia, penseu que el pantà de Boadella... Estava saquet, saquet, eh? Era dels que estava pitjor, amb diferència a Catalunya. I aquests 40 litres són molt benvinguts i probablement pel voltant en van caure bastants més. A Nevata, 29, a l'Abisbal de l'Empordà, 17, a Forneix de la Selva, 16. I a prop de Sant Jús, doncs, alguna va caure cap a la zona del Vallès Oriental, enganxat a la selva pràcticament, però molt poca cosa. O sigui que són tempestes que van caient, també n'han caigut algunes aquest matí en zones del delta de l'Ebre. I ara, si mirem el... Bueno, aquest matí al redar era preciós. Ara tinc la imatge d'aquest matí quan l'he mirat a les 7. I realment teníem tot el que era la façana litoral del Baix Llobrec a Barcelonès i Maresme, havien unes tempestes dins el mar espectaculars. El que passa és que estaven allà i estaven molt tranquil·letes. Aquestes, a hores d'ara, s'han desfet, però són les responsables d'aquests núvols que tenim tant... Perdó, el Garraf, el Baix Llobrecada, el Barcelonès... Són aquestes tempestes que han entrat, però ja han perdut pistonada perquè descarregaven de matinada, i ara ens han deixat aquest tel de núvols, que semblen amenaçadors, però l'únic que estan fent és frenar una mica la temperatura màxima. Parlem de temperatures. Podem estar més que contents i que ho fois, perquè realment estem en una situació de temperatures molt agradables, unes temperatures que, tot i que van pujant una miqueta i que els dies són agradables, realment podem estar més que contents que estiguem en valors d'aquest sentit. O sigui, sí que portem un parell de dies que hem pujat als 23 i ahir vam arribar als 24, però podríem estar molt per dalt pensant que estem a 22 de maig. Ja ens arribarà aquesta calor, ja ens arribarà la calor forta d'estiu, com és habitual al nostre clima i al nostre territori, però de moment podem estar més que contents. Penseu que des del dia 15 totes les temperatures estaven per sota dels 20 graus i només va ser dissabte i, perdó, diumenge i dilluns, els dos dies on vam tenir unes temperatures una miqueta més altes. A hores d'ara, la temperatura està una mica frenada al voltant dels 18 graus, fruit d'aquests núvols que no deixen que el sol faci tota la seva tasca, i aquesta temperatura avui quedarà una mica més curta. Si ahir arribàvem als 24, avui ens quedarem al voltant dels 21-22 graus. Baixa una mica la temperatura, fruit d'aquests núvols. Precipitació a Sant Jús? Doncs sembla ser que no. Hi havia possibilitats aquest matí, però les tempestes s'han format al mar, no han arribat a Sant Jús, o sigui que hem perdut aquesta opció de possibilitat de pluges avui. Però sí que anirem jugant amb molts núvols i la temperatura quedarà força més curta. Anem ràpids. Demà, dijous, un dia variable amb sol i núvols, però amb més ullades de sol que no pas avui. això permetre que la temperatura pugui posar un palet, 20-21 graus. Estem amb unes temperatures realment que són de luxe. Sí, no? Sí, sí. En comparació amb altres anys, almenys? Evident, sí, sí. Divendres, 22 graus de màxima com a molt, amb més núvols un altre cop. Seguim amb aquesta situació d'aire fred en alçada, amb possibilitat de ruixats i tempestes, que fins dijous i divendres encara poden haver en algun punt de Catalunya. I sembla ser que es frena la inestabilitat i que a partir de, sobretot divendres, dissabte i diumenge, ja no veurem ploure tant en diferents punts de Catalunya. O sigui, al Pirineu ja serà difícil de veure la pluja, o sigui que sembla que fluixa una mica aquesta inestabilitat, aquesta bossa d'aire fred que ha portat tantíssims dies a nosaltres, es retira, i això permetrà, doncs, que tinguem més dies molt més tranquils, que puguem fer previsions de dir, avui no plourà, perquè això, els últims dies, doncs, no ho hem pogut dir, i dissabte, diumenge, dies variables amb sol i núvols, però amb una recuperació de les temperatures. Entre dissabte i diumenge... Hi ha caloreta, no? Sí, una miqueta. Bueno, dissabte hi ha una previsió de 23-24, però diumenge de 25, o sigui que diumenge ja farà bastanta calor. I anirà acompanyat de mala visibilitat i de pols en suspensió. Caram, tu, mare meva! Perquè tu és marxar aquesta bossa d'aire fred, que se'n va una miqueta cap al nord, i ja tindrem un pols sahariana que vol visitar-nos a nosaltres. Fàstic. Ens enganxa de Resquitlló a Catalunya, o sigui, sí que enganxarà tot el que és Andalusia, la Messeta, i arribarà fins al Cantàbric, però de Resquitlló també tocarà una miqueta del que és la zona mediterrània, i podríem tenir aquests dies així una mica més lletxots. Aquests blaus tan bonics, aquests núvols que greixen... Sí, no, no. Aquests dies no ho tindrem, tindrem aquesta pols en suspensió, que potser dilluns ja acabarà marxant. I a pocs segons per les 11 recordem una miqueta què podríem tenir la setmana que ve. De moment, temps estable, no sembla que ens hagin d'arribar pluges, Déu ni del que ens ha plogut aquests dies, i les temperatures que més o menys estaran entre els 23 i els 25 graus. Anem avançant amb el mes, la setmana que ve s'acaba el mes de maig, comença el mes de juny, i aquests valors de 24 i 25 de caloreta o calor al migdia sembla ser que la setmana que ve a poc a poc els anirem agafant per ja no perdre'ls de vista. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies per la predicció del temps. Demà a la mateixa hora seguim amb més temes. Perfecte, aquí serem. Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Sara Riera. Surte en llibertat la dirigent d'Esquerra, Marta Molina, després de declarar aquest matí com a investigada per terrorisme en la causa de tsunami democràtic. L'independentisme ha tancat files aquest matí en una concentració de suport a les portes de la ciutat de justícia, des d'on ha declarat per Vidal Conferència. Anem fins allà. Doncs, Marta Corbalan, bon dia. Hola, bon dia. Ha estat una declaració breu de poc més de 5 minuts davant el jutjar Manuel García Castellón, encara que tot plegat s'ha allargat una mica més perquè hi havia molts problemes de connexió telemàtica amb l'audiència nacional. La dirigent d'Esquerra només ha respost les preguntes de la seva defensa i cap de les parts ha demanat mesures cautelars. Per tant, Marta Molina ha quedat en llibertat. La seva advocada, Marina Roig, ha explicat a la sortida que el nucli de la declaració s'ha centrat a defensar el caràcter pacífic de les protestes del 2019 contra la sentència del procés. Ha defensat que no va ser un moviment violent i molt menys terrorista. El jutge, al principi, li ha preguntat primer si volia declarar. Ella ja ha respost que només declararia preguntes de la seva defensa i, per tant, ja ningú ha deixat constància que pregunten ni s'ha intentat fer cap a troc d'interrogatori. Representants d'Esquerra, Junts, la CUP i els comuns i entitats com Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana han vingut fins aquí a la Ciutat de la Justícia per donar suport a la dirigent republicana. Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia. Més notícies, Sílvia Solanes. Hamas celebra el reconeixement de Palestina per part de tres estats de la Unió Europea, Noruega, Irlanda i Espanya, i ho interpreta com un aval a la resistència valenta i perseverant del poble palestí. La facció palestina considera que això és un punt d'inflexió en la posició internacional. El president palestí, Mahmoud Abbas, també ha aplaudit la decisió que contribueix, segons ell, a materialitzar la solució dels dos estats. Per contra, Israel, ha convocat els ambaixadors d'Irlanda i Noruega a Israel per expressar-los al seu rebuig. A més, acusa els països europeus d'enviar un missatge encoratjador per als terroristes. Tot plegat després que el primer ministre norueg, Jonas Garsdorà, fos el primer dels tres líders ha d'oficialitzar l'anunci. El govern ha decidit que Noruega reconeixerà l'estat de Palestina. El reconeixement de Noruega entrarà en vigor el 28 de maig. Per tant, Noruega considerarà Palestina com un estat independent amb tots els drets i deures que això comporta. El seu homòleg irlandès, Ayman Harris, confia que altres socis europeus segueixin els seus passos. De fet, Malta i Eslovènia han dit que podrien fer-ho aviat amb el d'avui. Són 144 estats els que reconeixen Palestina com a estat independent. Doncs aquest anunci del reconeixement de Palestina per part d'Espanya s'ha fet aquest matí al Congrés dels Diputats. En aquesta mateixa sessió, que encara continua, Pedro Sánchez també ha hagut de donar explicacions sobre les acusacions de corrupció contra la seva dona a instàncies del Partit Popular. Anem fins al Congrés. Àngels Lafuente, bon dia. Bon dia. Les explicacions de Sánchez no han convençut ni de bon tros Nuñefejo, que no ha dubtat a recordar al president del govern espanyol que la majoria absoluta dels populars del Senat l'obligarà a compareixer a ell i a la seva dona a la cambra alta a la comissió d'investigació. Una cita a la qual Sánchez ha dit anirà de bon gust. Responda. O lo hace hoy en el Congreso o lo hará en el Senado. No tenga usted ninguna duda. Lo hará obligado en el Senado. Ni siquiera espero que detengan ustedes la máquina del fango. si me piden llamar mi comparecencia y la de mi esposa al Senado encantados de comparecer. Apuntar que els diputats de Vox han abandonat l'hemicicle després de protagonitzar una picabaralla de retrets amb el grup socialista i de titllar Sánchez textualment de titella dels aliats narcocomunistes del govern espanyol a l'Amèrica Llatina. Àngels La Font de Catalunya, Ràdio Madrid. L'estrena A dels nous trens d'alta velocitat a Ablo va acabar amb un dels convois apadragats quan entrava a l'estació del Camp de Tarragona. Va ser les 9 del vespre i es va trencar a l'exterior d'uns dels vidres però no hi va haver ferits. D'altra banda, pel que fa al robatori de coure que hi ha hagut aquesta matinada a Ferrocarrils de la Generalitat els lladres s'havien endut prop de 200 metres de cable però els vigilants de seguretat els han pogut interceptar i els han retingut fins que han arribat els Mossos d'Esquadra. Les acusacions demanen la presó permanent revisable per la dona que va confessar haver matat la seva filla de 4 anys per fer mal la seva exparella a Sant Joan d'Espí el 2021. També demanen que se la jutgi per maltractament psicològic al pare de la nena. L'acusada ha assegurat que no s'esperava que després d'ingerir 90 pastilles no es morís. Anem fins a l'audiència de Barcelona. Maria Núria Rebella. Hola, bon dia. L'acusada ha descrit la seva exparella i pare de la nena com una persona molt possessiva. Tamiac amb la seva nova relació que havia començat ell ella es quedaria sense família i que la seva no veuria mai més la nena. Aquesta va ser la darrera conversa que va tenir amb ell i quan va prendre la decisió de matar la seva filla. Si me pasara algo me dijo pero el que digo no, no pero si me pasara algo tu dejarías ver la niña mi familia me dijo yo soy su padre y yo haré lo que quiera. ¿Fue entonces cuando decidiste llevarte a tu hija contigo? Sí. Maria Núria Rebella Catalunya Ràdio Audiència de Barcelona. Ara els esports amb en Marcos García. El Barça tanca la renovació d'Alexia Potell des de les portes de la final de la Champions de dissabte contra l'Olímpic de Lió. La capitana Blaugrana de 30 anys continuarà el club dues temporades més una tercera d'opcional. El Barça femení comença d'aquí uns minuts el penúltim entrenament abans de marxar divendres a Bilbao. Encara en futbol aquest vispre es disputa doblint la final de l'Europa League. Bayer Leverkusen Atalanta. En bascet al Manresa queda eliminat als quarts de final de la Lliga ACB després de perdre contra l'Unicaja 63 a 86 el Barça última avui la preparació per al partit de demà a Tenerife. En Waterpolo avui es juga el primer partit de la semifinal masculina per al títol entre el Sabadell i el Barcelona. També el primer partit de la semifinal femenina de la Lliga també entre el Mataró i el Sabadell. I avui es disputa la 17a etapa del Giro d'Itàlia. Té cinc ports de muntanya un dels quals l'arribada de primera categoria. Tadej Pogacar és el líder del Giro amb més de 7 minuts de marge sobre el segon classificat que és el colombià Daniel Felipe Martínez. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just es titula El breu pontificat d'alguns papes i altres curiositats i serà impartida per Salvador Navarro Colàs destacat metge i digestòleg. L'esdeveniment tindrà lloc el pròxim dijous 23 de maig a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. El ponent el doctor Navarro qui ha publicat extensament sobre medicina i també sobre història i pintura compartirà amb els assistents curiositats i fets menys coneguts dels pontificats més curts de la història del papat així com detalls fascinants dels aspectes mèdics relacionats amb els papes. L'acte està obert a tots els públics amb entrada gratuïta per als socis i sòcies de l'aula universitària i d'una aportació de 5 euros per als no-socis. El casal de joves de Sant Just acollirà la representació de Pincel en Boca una obra organitzada per la companyia Les Ninyes. Aquesta peça teatral que tindrà lloc el dijous 23 de maig a les 7 de la tarda i divendres 24 de maig a les 8 del vespre a la Sala Utopia explora la resiliència i la creativitat d'un grup de dones que s'enfronten al desafiament de pintar sobre un llenç en blanc. Amb un enfocament que busca reflexionar sobre el món actual la peça destaca que si bé vivim en el millor dels mons coneguts estem lluny de l'ideal possible. L'obra ofereix una experiència teatral provocadora que interpel·la directament les emocions i els dilemes dels seus personatges. L'entrada a l'obra té un cost de 7 euros i està obert a tot el públic. Aquest estiu el veïnat i visitants de Sant Jus d'Esvern tindran l'oportunitat de gaudir de música en directe en diferents terrasses de bars i restaurants gràcies al nou projecte Terrasses Musicals. Aquesta iniciativa pilot proposarà concerts de petit format majoritàriament acústics en diverses terrasses del sector de la restauració local durant els mesos de juny i juliol i és organitzada per l'Ajuntament a través del Servei de Promoció Econòmica. Les actuacions estan programades per adaptar-se a diferents moments del dia amb sessions de migdia a la tarda i al vespre fins a les 11 de la nit. Els concerts tindran lloc en diverses zones del municipi incluent-hi el barri sud el barri centre el barri nord i Maslluí. Els establiments que participaran en aquesta experiència musical inclouen el restaurant Lilla el Trineu la Trinis Cafè el bar La Nata l'Espai 14 la Casona Sant Jus l'antiga granja Carbonell i el Mille Monkey Burger. Terrasses Musicals busquen enriquir l'oferta cultural de Sant Jus durant l'estiu i impulsar l'economia local enfortint els negocis de restauració que han patit durant els períodes de restriccions per la pandèmia. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet horari de les 12. Fins ara. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. veus de la parròquia. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. de les 12. ens pots escoltar. ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. veus de la parròquia. Ara són les 11 i 13 minuts. Esteu sintonitzant el 98.1 FM. Comencem la segona hora de la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emisora. Avui tenim a Clàudia Fernández, directora del musical Els Miserables, amb data de representació a l'Ateneu de Sant Just al cap de setmana de l'1 i 2 de juny. I també tenim en Lluís Roda, que és un dels actors principals del musical. Els obrim els micròfons i els saludem. Lluís, Clàudia, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Bé, doncs parlem una mica dels Miserables. És una novel·la de l'escriptor i poeta francès Víctor Hugo, del 1862, de la que, bé, se n'han fet moltes adaptacions musicals, teatrals, i fins i tot també vaig llegir que hi havia alguna telenovel·la mexicana, imagineu-vos. Bé, l'obra que veurem a l'Ateneu, és fidel a la realitat? És una adaptació? Clàudia, quina dimensió té el projecte? Doncs realment és una adaptació. M'agrada pensar-ho així, ja que nosaltres hem fet la nostra pròpia lectura, de tot plegat, barrejant moltes d'aquestes adaptacions, de les que ja parlàvem, des de l'obra original de Víctor Hugo, amb altres musicals que s'han produït, fins i tot amb les pel·lícules que s'han produït, i és una barreja de tot plegat, no? Decidint què és el que volem transmetre amb aquestes noves lectures. És un projecte ambiciós, això sí, sense qualsevol dubte, sigui quina sigui l'adaptació que hàgiu fet, segur que només parlant dels Miserables hi ha de ser una cosa ambiciosa. El primer espectacle musical, i consultant una mica també per internet, que es va fer dels Miserables, amb la música d'en Claude Michel, Seanberry i altres lletres també originals, per si ho pronunciu bé, Alan Bubil i Genmark Natel, va ser a París el 1980. S'ha representat en moltes ciutats, sobretot europees. A Barcelona, el musical va arribar per primera vegada el 2011, just una miqueta abans de la pel·li que sortia Huck-Jackman i Han Hathaway. Com t'arriba a tu, Clàudia, el projecte de dirigir els Miserables a l'Ateneu? Jo vaig conèixer els Miserables sent molt petita. D'alguna manera vaig connectar directament amb el musical, em va impactar moltíssim i vaig pensar jo vull fer això, jo vull pujar a l'escenari, interpretar aquests personatges i durant el confinament, veient els pocs projectes que es duien a terme, decideixo que si no n'hi ha, l'hem de crear i endavant amb això, hi vaig escriure en Lluís Terrés, el nostre productor, a qui vaig taladrar per WhatsApp, dient, si us plau, necessito fer això, ho hem de fer possible, i vaig fer un primer intent de portar els Miserables a la vida, el 2021, no va ser possible, els meus actors van ser tots molt exitosos i van tenir molt d'èxit i van sortir eufòria, se'n van anar al Japó, van fer moltes coses xules, però els Miserables no van ser possibles, llavors en un segon intent, aquest setembre, començo un nou procés de càsting per trobar aquestes personetes maques que m'acompanyen a dia d'avui per fer possible els Miserables de nou i ara sí, en una setmana mitja, estrenem a la Teneu de Sant Just. Molt bé. Hi ha hagut problemes per aconseguir el guió en català, les cançons, com heu fet això? Artesanalment. Artesanalment, diu allà. És un ofici, és un ofici, realment. Ja hi havia una primera adaptació que vaig fer amb els primers Miserables que vaig dur a terme, o intentar dur a terme, i amb tot el permís d'aquests actors i actrius que em van ajudar a construir-lo, em van donar el permís per utilitzar-lo aquest segon cop, òbviament, rectificant i remodelant tot allò que ja teníem i tornant a fer una adaptació d'aquestes cançons amb la nostra estimada Gisela Villamallor, que és un encant de dona, que és la nostra directora musical i que ha fet una gran adaptació d'aquestes cançons i tot en català. Una meravella. Ostres. Lluís, què tal? Bon dia. Bon dia. Tu ets un dels personatges principals. Com t'assabentes que hi ha aquest projecte aquí a l'Ateneu de Sant Jús? Et vas presentar el càstig? Tu ho vas pensar dues vegades abans d'enviar el teu vídeo o el que haguessis d'enviar per entrar-hi? Mira, a través d'un grup de càstings d'Instagram, em vaig dir, no, els miserables, dic, vinga, va, provem-ho. I sí, sí, vaig presentar el meu vídeo de càsting, us vaig escoltar a la ràdio, vaig escoltar aquesta dona per la ràdio. Què dius? Sí, sí, sí, sí. Molt fort. Perquè és veritat, vam entrevistar la Clàudia, clar, en el seu moment al setembre, quan semblava que es començava el projecte. I recordo això, sentir-la parlar i de quina era la idea que tenia i d'aquesta cosa de volem fer-ho personal, volem fer-ho real, volem fer-ho amb pocs actors. I dic, ostres, quin projecte més xulo. Molt d'esperar i algunes històries i tal, més endavant, doncs sí, em va convocar a mi entre d'altres persones. Sí. I aquí estem. Havies fet algun personatge semblant o algun projecte semblant al dels Mirarables? No, confessaré que jo no he fet teatre. Jo soc actor, vinc del món del doblatge, dels audiolibres, de treball amb la veu. Sí. I sí que m'atreia a dir, ostres, jo vull ampliar horitzons, vull provar altres coses i m'he de gust provar el teatre. També dic que quan em vaig presentar al càsting no vaig anar per el prota, jo vaig mirar presentar-me una cosa més... Més light, per dir-ho així. Sí. Però aquí la personeta a la meva esquerra va decidir donar-me el jamb al jamb que és el prota i després d'entrar en pànic durant una estona. Però clar, tu tens formació de cantant o de... tinc... Sí, sí, tinc cantat en un grup i a través del doblatge vaig fer un curs de doblatge de musical, vull dir, alguna cosa de formació tinc, no vinc des de zero. Però... Bueno, va ser un repte, no? Sí, sí, sí. Molt bé. Home, fas cara de prota, eh? Faig cara de prota? Fas cara de prota. Explica'ns una mica com és el teu personatge. Com és el meu personatge? Sí. Puc fer espòilers? No. És dels bons o dels dolents? És... És dels bons. És destacats. És destacat. És una mica, diguem que és el... el disparador, no? O sigui, la història arrenca amb ell, després ja coneixem trames d'altres personatges, però comença amb ell. I és un senyor que el trobem fent treballs forçats a la presó, estan malament, diríem, i de cop, un bon dia, doncs, arriba la notificació que pot sortir de presó i li donen un paperet que ha d'anar presentant a diferents ajuntaments, diferents autoritats, comunicant el fet que és un pres, però, bueno, que pot sortir, i veiem, no?, com s'adapta al món, com són els seus... les seves primeres passes un cop ha sortit de presó, perquè el tio ha estat a presó 19 anys. Clar, quan fas el càlcul, dius, va entrar amb 15 anyets a la presó, 19 anys més tard surt al món, a veure què passa. i aquí arrenca la història, diguem. D'acord. Com és la relació amb els altres actors i actrius? Suposo que abans no us coneixíeu i per treballar un musical, no sé si heu fet cohesió, heu fet dinàmiques per conèixer-vos millor. Com està tot això? No ens aguantem, és tot mentida, és horrible, però és veritat. No, no, no, que vaig, conya. T'ho dirà la Claudi, molt bon rotllo, és el primer. Hi ha bon rotllo, no, Claudi? És un gust treballar amb ells? Sí, avui una de les nostres companyes publicava una història explicant que avui veníem a la ràdio i posava la meva nova família i jo pensava no ho hauria descrit millor, són la meva família, ens veiem tots els dies moltes hores, estem en constant comunicació els uns amb els altres, són un encant de persones. Jo he tingut molta sort de trobar aquesta gent perquè d'alguna manera tots venen de mons molt diferents, era una proposta arriscada i a més la meva proposta de càsting també era arriscada, era trobar persones que em podien transmetre coses. L'altre dia em preguntaven hi havia gent al càsting que em feia millor que nosaltres? I jo deia, home, no sé si millor o pitjor, hi havia gent que tenia més formació que vosaltres en cant o en altres coses a nivell musical, teatre, però éreu vosaltres que em vau transmetre que havíeu de ser aquests personatges, no? I sempre em diuen vas encertar amb el càsting, vas encertar. Va ser quasi... Va encertar molt el Lluís amb el càsting, va ser, bueno... No, però al marge d'allò... No ho podria haver fet millor. No, però et vull dir que realment ara... Modèstia a part. Modèstia a part. No, però és veritat que realment veus els... És que dius és que no podria ser un altre que tu o que, saps, és que ell havia de fer aquest personatges, ell havia de fer això. El Lluís al principi em deia no, perquè jo em vaig presentar per en Jolres, això és un... És molt gran per mi. Tenia dues companyes, no? Que em deia ostres, és que jo hauria d'haver fet de Ponín, és que jo hauria d'haver fet... I després es veuen en el personatge i ara m'ho diuen. Sí. Tens raó. O sigui, era aquest el personatge que havia de ser per mi. Clar. Tot ha caigut a puesto, al final. Bé. Com... Quantes... Bueno, propostes de persones et van enviar per al càsting? Va ser una allau de gent que va voler entrar? Van ser moltes persones, no em vull equivocar, però si no recordo malament, van ser 84 sol·licituds. Uau. De les quals en quedem 11. Ostres. Imagina't. Uau. Va ser una jantada i molta gent que no va arribar a presentar però que sí que es van demanar informació i es van interessar, gent que també al càsting li va arribar molt tard quan ja l'havia tancat. Després, bueno, per temes personals vaig haver de fer una pausa més llarga del que m'hagués agradat abans de fer la crida dels meus actors. Estava previst estrenar el novembre però, bueno, per temes personals això se'ns va allargant i els vaig avisar de nois, això s'allarga, ens veiem al gener i si tothom està encara disposat a seguir això endavant doncs tirem-li. I efectivament, al gener, tots els meus actors seguien endavant. Sí, sí. Després vam perdre un dels nostres companys pel camí perquè li va sortir una feina que no podia rebutjar i vam reincorporar una persona molt interessant que va arribar a les nostres vides de sorpresa però va ser una meravella trobar-lo pel camí. Vam fer el reajust necessari i molt contents de tenir el Roger Consul entre nosaltres. Que bé. Clàudia, tu quina formació tens? Havies dirigit algun altre projecte així? Jo tinc formació com a actriu i estic formada com a actriu. No tinc formació en direcció, sí que havia dirigit altres projectes no tan ambiciosos com aquest. Havia estat dirigint l'obra del fanguet Esplugues del Llobregat i havia estat dirigint els pastorets d'Esplugues que els hi ha una forta abraçada des d'aquí. Però res tan ambiciós com voler fer els Miserables i tot i així tot l'esforç que hi ha al darrere tots els nervis totes les coses que encara ens queden per fer una setmana d'estrenar no ens enganyarem. Això sempre passa, eh? Sempre passa. Que mai està el projecte o l'obra mai està llesta mai, mai, mai mai estrenaries. No estrenaríem mai si la volguéssim perfecta. Però així és perfecta per nosaltres també i tot i així molt orgullosa d'haver arribat fins aquí i molt contenta d'haver decidit endinsar-me en aquest projecte. Lluís, com són els assaig? Com els organitzeu? Com els feu? Com podem. Sembla mentida, Lluís. Assageu cada dia? Quantes hores? O potser ara assageu més que al principi? Com està sent? Bé, aviam, com qualsevol cosa que fas en grup vam fer com a través del calendar i tot això. Crec que vam arrencar que assajàvem els dimarts i els dijous, de sis a deu més o menys i ara sí que ja com que ja ho veus venir doncs estem assajant bastant més. De fet, raro és el dia que no assagem. El dia que no ens veiem ens escrivem per WhatsApp i ens diem us trobo a faltar? Sí, ara ja és... És que hem despedit i el... Bé, és que et veig demà. Ja, ja, ja. És bé bé. Com està sent també el fet d'assajar l'Ateneu? No sé si hi havíeu estat abans per l'Ateneu de Sant Just. Jo no, no ho coneixia. Els meus actors, no gaire, sí que la nostra petita Bruna ja coneixia l'Ateneu, igual que la seva mare, la Núria Baldric, que les dues formen part del nostre musical. Sí que la coneixien i havien estat en diferents projectes a l'Ateneu. La resta, si no m'equivoco, ningú coneixia l'espai. Molt contents que ens hagin acollit a l'Ateneu. Sí que és veritat que sempre tenen moltes coses programades i a vegades això costava trobar els moments d'assaig. Però ens hem adaptat com hem pogut. Si teníem una ola petita, una ola petita. Si teníem una ola gran, una ola gran. Si teníem el teatre, el teatre. I hem anat fent. I ara sí, doncs, una setmana i mitja de l'estrena, doncs sí que ens veiem moltíssim, fem moltes hores. Els dies festius no estem amb les nostres famílies, estem amb la família postissa dels Miserables i fem 12 hores d'assaig. Això ha passat ja tres cops i és molt intens, però els meus actors estan disposats a tot, li posen moltes ganes. Dinem, sopem junts i som la nostra vida ara mateix. Molt bé. Sí, el restaurant de l'Ateneu ja ens coneixen. Perquè clar, aquelles hores que sopem alguna cosa ja ens veuen venir amb aquella cara. Ja, clar, clar. La música és en directe? Això, com ho arregleu? La música sempre havíem volgut que fos en directe, no ha estat possible per aquesta ocasió, perquè hi ha moltes coses a tenir en compte. A tenir en compte, sí. Però només podem dir que estem molt agraïts de tenir unes músiques molt especials que van arribar a nosaltres per Art de Màgia també, no ens endinsarem gaire en això, però sí que creiem que el públic gaudirà molt de l'àudio d'aquest espectacle. Qui canta en el musical? Lluís, tu segur que sí? Jo sí, no em quede un altre. Tots cantem. Tots els nostres personatges canten, sí. No volem fer-vos espòiler, però tinc 11 actors i hi ha uns 50 personatges. Així, doncs, canten, tots canten, molt. la part musical i tots els assajos de les cançons de qui ha anat a càrrec? De la Gisela, has dit? Sí, correcte, la Gisela ha sigut la nostra directora de cant. Això també va arribar una mica tard, ella no estava previst que fos la nostra directora de cant, però qui ho havia de fer, ara començava una feina nova, que espero que li estiguin superbé, li envio molts petons des d'aquí, perquè la vida a vegades et proposa aquestes coses boges i la Gisela de seguida veient la feina que hi havia per davant va decidir que ella s'encarregava, ha fet una feina absolutament al·lucinant, li ha dedicat unes hores que no es poden comptar i ella ha fet una feina meravellosa, ha estat treballant amb tots els actors i les actrius, ella és cantant i cantant d'òpera i a més és profe de cant també, així que ho ha fet molt bé i a dia d'avui li estem superagraïts perquè ha aconseguit coses i tot això sumat a la feina d'actriu perquè ella també és actriu, ella també està a l'escenari, també té les seves escenes i les seves cançons Sí, sí, sí, sí mare meva Falten pocs dies per l'estrena, vestuari, maquillatge, atretzo, semblarà realment que estiguem a l'època revolucionària de la França d'inicis del segle XIX? doncs, jo volia fer una proposta molt minimalista sobre l'escenari i els recordava els meus actors que la meva primera proposta era una proposta molt minimalista a poc a poc això s'ha anat convertint en més coses i bueno, hi podria posar també això i això altre i al final no és tan minimalista com a mi m'hagués agradat sí que tenim atretzo sí que tenim escenografia sí que penso que en tenim poca i així és com jo ho vaig voler des de l'inici i reutilitzem tota l'estona la nostra escenografia canviant la deposició i transformant els espais però sí que volia que fos una cosa molt de que la gent sentís aquests diferents espais marcats per nosaltres i no pas per una escenografia molt grandiloquent o molt barroca i en el nostre cas és bastant bastant minimalista però sí que en els vestuaris bueno el Rafató que són meravellosos i sempre fan una feina meravellosa ens han deixat uns vestuaris preciosos que jo crec que gaudirem molt i que ens endinsaran molt en els miserables i després gent que a nivell personal per diferents coses de la vida que han anat trobant coses per casa que ens podíem servir també ens ho han fet arribar com la Roser una noia d'aquí d'Esplugues que també ens ha fet arribar des de casa seva armilles espases històries que ens serviran i ens aniran super bé que bé tenir espases a casa que bé i tant indispensable indispensable i per acabar va presenta'ns els personatges que hi trobarem no sé si hi surten tots els protagonistes com si diguéssim de l'obra original sí doncs us presentaré els personatges protagonistes sí que us puc avançar que n'hi haurà algun personatge més però sí que m'agradaria que ho vingués si vau veure i que ho descobriu per vosaltres mateixos i mateixes en primer lloc tenim Jean Valjant que el coneixerem com a un presoner de primera mà acompanyat de Javert el guàrdia de presó que el tortura molt però també coneixerem aquest Javert i abans li preguntaves al Lluís és un personatge bo o dolent bueno és una cosa que podrem discutir molt durant l'obra i que podreu arribar a les vostres pròpies conclusions em penso i fem una cosa que mai s'havia fet abans alguns diran que és una bogeria però ho haureu de veure i descobrir al final tenim el bisbe el bisbe Mairel que és qui donarà la il·luminació a Valjant perquè segueixi el seu camí coneixerem a Fantín una dona que ha patit molt i que és molt treballadora i que té una filla encantadora Coset que la coneixerem en versió petita i en versió gran coneixerem els Tanardier Madame Tanardier i el senyor Tanardier que són els encarregats de la taverna i de cuidar de Coset a la seva manera en la seva manera sí cuidar la seva manera no sí coneixerem l'Eponín una noia enamorada d'un amor impossible coneixerem el Marius un noi encantador i molt innocent molt molt innocent coneixerem l'Enjolres que durà a terme l'inici de la revolució i coneixerem Agabroix sí que és un nen encantador divertit i sense cap tipus de por i em penso que no em deixo ningú Lluís ho estàs repassant jo també diria que no ho estem repassant no no no ja de tot tenim de tot que bé anima la gent que ens estigui escoltant a l'audiència que compri les entrades que ja estan disponibles a Antràpolis per l'1 i el 2 de juny que s'afanyin jo ja tinc la meva per cert vindré el dia 1 de juny el dissabte el dia de l'estrena o sigui que més val més val que ho feu bé perquè així no zero pressió perfecte teniu compte oficial també a Instagram arroba els miserables des d'on feu també difusió una mica de com aconseguir entrades dels personatges sense fer molt d'espoilers però sí que és el que es trobarà la gent res més Clàudia i Lluís espero que us vagi tot molt bé que acabeu aquesta setmana que us queda setmana i mitja deu dies abans de l'estrena a tope amb els assajos i amb tot i res molta sort i com es diu en el teatre molta merda també d'acord? moltes gràcies moltíssimes gràcies que vagi bé una abraçada als dos adeu l'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla a Ràdio Despert no, no, no, no, no no, no, no spend their lives in my inn home in pigeons home in inn they fly through my doors and they crawl out on our foes welcome, monsieur sit yourself down and meet the best in keeper and town as for the rest all of them crooks brooking the guests and cooking the books seldom do you see honest men like me a gent of good intent who is content to be master of the house doling out the charm ready with a handshake and an open palm tells the saucy tale makes a little star customers appreciate the ball prefer glad to do a friend a favor doesn't cost me to be nice but nothing gets you nothing everything has got a little fraud master of the house keeper of the zoo ready to relieve them of a zoo or two quartering the wife making up the way picking up their knick-knacks when they can't see straight everybody loves a landlord everybody's bosom friend i'll do whatever pleases jesus well i'll plead them in the end master of the house quick to catch your eye never was a plaster but you're passing by sir to the poor brother to the great plop and a philosopher and life long way everybody's boom and bang everybody's shamparo but lock up your valises jesus won't ask you into the front food beyond compare food beyond belief mix it in a mince and pretend it's beef kidney off a horse liver off a cat filling up the sausages with this and that presents are all welcome bridal sweetest occupy reasonable charges plus some little extras on the side oh santa charging for the lice extra for the mice 2% for looking in the mirror twice and over here a little slice there a little cut 3% for sleeping with the windows a la rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns són les 11 i 38 esteu escoltant la rambla el programa de matins de ràdio d'Esvern avui som dijous s'acosta final de mes i com sempre fem iniciem un nou capítol mensual de la salut al dia aquest espai que porten des del cap de Sant Just els i les professionals que hi treballen avui en el capítol en el programa que tenim saludem a la Sílvia Granollers que és infermera del cap de Sant Just per parlar sobre el tema de la setmana sense fum el tabaquisme hola Sílvia què tal molt bon dia molt bon dia Núria i oients vinga doncs s'acosta una setmana important concretament la setmana sense fum que és l'última de maig què celebra exactament? Doncs mira el dia 31 de maig és el dia mundial sense tabac i llavors ja fa 25 anys la Societat de Medicina Familiar i Comunitària va pensar allarguem una setmana de seguida de Salut Pública l'Agència de Salut Pública de Catalunya s'hi va afegir així com les altres societats la d'Infermeria i la de Medicina Familiar i Comunitària Catalana la Canfic i des d'aquell des d'allò des de fa 25 anys se celebra aquella setmana una setmana per sensibilitzar la gent que és bo deixar de fumar que val la pena que val la pena que els joves no comencin això és cap de i també val la pena gaudir d'un entorn sense fum per això aquest any a més el lema d'aquesta setmana és zero emissions també en els teus pulmons clar molt bé suposo que cada any agafen un lema diferent sí cada any es canvia Silvia tu ens podries dir si es fuma ara més o menys que fa uns quants anys mira Núria ara es fuma diferent t'explico la indústria del tabac va veure ha vist com s'ha compromès el consum de cigaretes convencionals de fet fa 25 anys fumava un 32 un 33% de la població i avui en dia fuma un 22% clar això vol dir que la indústria veu perillar els ingressos clar què fa la indústria i a més li ha sortit molt i molt bé posa en el mercat nous productes nous productes que disfressa com productes que poden ajudar a deixar de fumar s'ha comprovat que no però que atrauen molt perquè a més estan molt dirigits a la gent jove són dispositius electrònics són productes que tenen sabor molt molt atractius a xocolata menta maduixa fruites llavors la indústria ara sap que té una moltes persones jovenetes que començaran a fumar i tenen assegurat la seva supervivència ostres és un món també per dir-ho així molt bé de fet és que el govern la indústria de tabac és el principal obstacle que té el govern per ajudar per protegir la salut pública està fent alguna cosa el govern ha posat alguna llei en marxa o està fent alguna sí sí sí hi ha una a l'abril es va aprovar en Consell de Ministres el Pla Nacional per la Prevenció i Control del Tabaquisme en castellà del 2024 al 2027 això és una fita molt important que s'aconsegueix gràcies a que les societats científiques i els experts en tabaquisme impulsen que es prenguin mesures fa uns anys tots ho sabem que fumàvem a les aules de l'universitària es fumava el cap hi ha coses que ara impensables és que no no veig un doctor fumant a dins del cap és que no doncs sí però això tot això que ara veiem com una cosa impossible això era absolutament normal els plans nacionals han anat aconseguint això i ara de cara a aquest any aquests tres anys que tenim per endavant què vol fer el Pla el Pla vol equiparar la regulació dir que les cigarretes electròniques i els productes relacionats amb el tabac són tabac tradicional equiparar la llei per uns i per altres si vols després ho parlem tu pots fumar una cigarreta electrònica en llocs que no es pot fumar però si això no pot ser hauria de no clar doncs això és el que vol intentar el Pla el Pla el que vol fer és augmentar els espais lliures de fum tu segurament has sentit parlar i com els altres els oients que ara diuen escolta fumar les terrasses no, no que es prohibeixi fumar les terrasses o que es prohibeixi fumar dins dels cotxes quan hi ha nens petits per exemple tot això són alguns aspectes que podrien millorar la qualitat de l'aire i això és el que vol el Pla també vol investigar vol que tots els medicaments entrin per la seguretat social avui en dia tots els tractaments substituts de la nicotina no entren per la seguretat social per tant aquests haurien d'entrar també perquè són tractaments efectius això és el que vol el Pla i també el que vol fer el Pla mira una cosa que sembla increïble que us s'hagi de dir però que el Pla vol que la gent no llenci les borilles de les cigarretes al terra una cosa home pel medi ambient també aquí està pel medi ambient sí així que el Pla contempla moltes coses estàvem parlant d'aquests productes de les cigarretes i el que ens has comentat de dispositius electrònics n'hi ha alguns models o alguns més concrets Silvia alguns productes d'aquests més específics quins són aquests productes em comenta sí sí mira els primers que va aparèixer és la cigarreta electrònica d'això fa 12 anys les cigaretes electròniques de fet què són són uns dispositius electrònics que en forma de cigarreta ara ja estan amb la quarta generació però tenen forma de cigarreta de cigart de pur i llavors tenen un dipòsit un cartuch amb un líquid que llavors s'escalfa es barreja i es converteix en un vapor per això quan parlem de cigaretes electròniques la gent diu vapejar perquè estem no és no és un fum sinó que és un vapor que el fumador inhala els líquids que hi ha dintre la composició no està regulada per tant aquí podem imaginar trobar de tot moltíssima varietat molt a més com dic amb molts gustos és molt atractiu és un dispositiu electrònic que enganxa perquè a més a més no és no és dolent de digne de sabor no no al contrari té gust a xocolata per exemple o a menta i quina és la diferència entre una cigarreta i una cigarreta electrònica a banda del vapor té nicotina també exacte molt interessant això veiem a veure aquests dispositius molts contenen nicotina el problema és que no sabem quanta nicotina en componen perdó contenen jo no sé si recordaràs quan van sortir durant un any vam tenir botiguetes on es venien cigaretes electròniques a cada cantonada de cop i volta al cap d'un any van desaparèixer jo sempre dic que moltes va haver-hi molt motiu per aquesta desaparició va ser perquè molts fumadors fumaven d'una manera o vapejaven d'una manera que la seva inhalació de nicotina era molt superior a la que ells estaven acostumats i llavors s'intoxicaven amb nicotina clar, clar no n'hi do sí és curiosíssim això de les cigaretes electròniques perquè inclús els que diuen que no les cartutxos que diuen que no tenen nicotina s'ha vist que sí que en tenen però en tinguin o no tinguin nicotina sabem que no ajuden a deixar de fumar que tot el contrari és molt atractiu perquè els nens comencin a fer un gest que finalment els aportarà a tabac i que les productes que contenen que no sabem massa bé quins són perquè no està regulat i llavors es fan estudis evidentment i es veuen tots aquests productes també són tòxics molt tòxics i sabem que a la llarga tindrem moltes malalties relacionades amb aquest consum d'aquestes cigaretes però que consti que no són les úniques després de les cigaretes electròniques han vingut altres productes parlàvem del pla nacional del que es vol fer aquests tres propers anys Sílvia es contempla l'augment del preu del tabac això és super interessant Núria sí doncs no es contempla i aquí estan els investigadors molt molt disgustats perquè no s'ha aconseguit que introduï aquest augment dels impostos pel consum pel tabac i sabent com sabem que a nivell de salut pública la mesura més efectiva perquè la gent deixi de fumar o no comenci és l'augment del preu si tu augmentes un 10% la cigarreta el preu del paquet un 4% de fumadors deixaran de fumar és dur eh dir això però clar a nivell de salut pública la salut de tothom això és una mesura fantàstica pensa que a més aquí al nostre territori el tabac és super barat té molt bon preu estem parlant d'uns 5 euros per paquet quan altres països estan a 12 i a 13 euros el paquet o sigui nosaltres hi ha molt marge per augmentar Sílvia parlaves també comentaves el tema de les terrasses i ara mateix es pot fumar les terrasses i aquí sí de fet les terrasses que estan obertes es pot fumar el que passa que s'incompleix la norma diu la normativa diu que tu no pots fumar en una terrassa si hi ha sostre i dos parets llavors quantes terrasses tancades la gent segueix fumant ja clar el que sí que ja es va introduir fa temps són aquests espais lliures de fum que són els llocs més aviat públics per exemple escoles hospitals parades d'autobús allà sí que està prohibit no? Sí en aquesta zona la parada d'autobús no? ah bueno hospitals però al voltant exacte a veure al voltant de l'hospital no està prohibit fora és a dir com l'escola darrere la porta o sigui per davant de la porta de l'escola els papás i les mamás i acompanyants podríem fumar sí el que i a més aquí a Sant Just s'ha fet amb molt èxit és suggerir que no es fumi llavors hi ha uns espais com de seguretat per fora d'aquestes portes llavors no et poden multar per fumar ja però la veritat és que la gent que a més el fumador és una persona educada i molt respectuosa llavors doncs no es fuma per què? perquè la imatge seria no? veure un pare i una mare fumant a les portes d'un coller realment estàs normalitzant el consum de tabac que hauria de ser no o sigui no podem normalitzar un nen o una nena no pot veure algun fumant perquè això li diu valent si ell fuma això és lo normal quan sigui gran jo també ho faré i això és el que hem de tallar parlàvem també de les cigarretes electròniques i has mencionat que hi havia altres també maneres de fumar no? sí sí sí sí a més són aquests els icos bàsicament de fet els coneixem per icos tot i que són productes de tabac per escalfar imagina't eh productes de tabac per escalfar el que passa que hi ha diferents marques i la gent diu estic fumant icos valent? o jo vapejo icos a veure què és? és tabac en aquest cas és tabac per això els icos no poden tu no pots així com les cigarretes electròniques tu podries en un restaurant fumar vapejar vapejar vapejar però que és fumar recordem que és fumar amb una cigarreta electrònica això ho podries fer no ho podries fer al cap no podries fer en un centre educatiu no ho podries fer en un lloc de l'administració pública o a l'autobús d'acord? aquí no però a tot arreu les cigarretes electròniques sí perquè recordem que és un cartuig amb uns compostos i alguns i molts d'ells o quasi tots tenen nicotina aquest icos que és una marca és un producte de tabac que s'escalfa és també un dispositiu electrònic és també una monada molt atractiva amb molts gustos 7.000 sabors els que vulguis i més els que vulguis tot el que vulguis això i el que fa és té uns cartutxos o bueno tu el que tu carregues de fet és carregues un tabac en aquest cas picat o sigui és un picat picat de tabac de fulla de tabac i llavors les cigarretes normals tu el que fas és cremar aquest tabac de fet cremen a 800 graus de temperatura però aquests dispositius entre els que dic el icos el que fa és escalfar aquest tabac a 300 350 graus és la diferència és un sistema això electrònic que fa això com et pots imaginar Núria tant o més lesiu nociu addictiu que qualsevol altra manera de fumar i són més nous aquests icos sí sí sí aquests fa set anys van van sorgir el 2017 sí sí és molt és molt nou després també hi ha molta gent jove que diu fumar de liar no sí això de liar que s'enrotlla sí sí els per cargolar el tabac per cargolar sí sí això és igual de nociu fa menys mal com es pensa sí no no dic que no dic que sí quan reflexiono és el que diuen no sembla que a banda una mica més barat més econòmic sigui més com més saludable no de cap de les maneres també hem de dir que la composició de tot aquest tabac que s'utilitza per liar tampoc està regulat per tant tu pots posar el que vulguis clar sí sí després sabem que la manera de fumar que té la persona que fa aquest tipus de creació també és diferent en fi que al final arriben a aconseguir més monòxid de carboni però amb un 85% més de monòxid de carboni fumant menys aconsegueixen més monòxid que és un gas tòxic com també més nicotina i en fi o sigui no res que pot ser més econòmic però per la salut res d'economia gens res d'economia i les pipes d'aigua les pipes d'aigua bueno les pipes d'aigua és un producte típicament que hem vist a Orient Mitjà sí però i bueno alguns païs també africans però de cop i volta també veiem molta pipa d'aigua bueno la pipa d'aigua què és? és uns dipòsits que contenen doncs uns productes molts d'ells també moltes pipes d'aigua són de tabac aleshores aquestes substàncies herbes i de més es col·loquen en un bol aquest bol s'escalfa gràcies a carbó això és important perquè clar hi ha una combustió del carbó i per tant també hi ha productes tòxics que surten d'aquest carbó llavors el fum passa per una tija vertical arriba amb un dipòsit d'aigua que refreda aquests vapors i els humidifiquen i aleshores hi ha unes mànegues o una si és per un normalment seria a Turquia la Cachimba ah exacte clar clar clar és que ho estaves escrivint i dic hòstia això és la Cachimba exacte té diversos noms també sí sí Núria llavors hi ha unes mànegues i normalment es fa un grup el qual també imagines la contaminació si vas xupant el mateix clar no no hi ha això a banda i llavors es pensa que és una cosa més saludable de saludable tampoc i és es considera tabac altres formes de fumar també com ajudeu Sílvia a deixar de fumar en el centre sí doncs mira com sempre des de fa molts anys estem ajudant s'enjusta encara fumes sí sí eh la mítica la mítica frase allà al cap amb el logo amb la fulla no? Sí sí sí que ens va fer en Gerard Pàmies sí i la família Majoana ens va fer la música del projecte sí sí doncs des de llavors estem ajudant a quina part? a la part física de la dependència de la nicotina i a la part psicològica una de voler deixar de fumar tot i que ja sabem que encara que tu vulguis una cosa això no vol dir que el dia següent ho aconsegueixis ni molt menys tot hi ha un camí per fer canvis a la nostra vida però realment en aquests moments i després de tots aquests anys ja han hagut en el mercat han aparegut fàrmacs que ajuden a la dependència física que les persones tinguin una síndrome d'abstinència més dolça i si tu no ho passes físicament malament psicològicament també estàs més fort per enfrentar-te a totes les costums que un fumador doncs té en relació al tabac i en aquestes noves formes que hem estat parlant de fumar també ajudeu per exemple les cigarretes tot això i tant i tant i tant són noves maneres de fumar però són també fumar i per tant també ajudem de la mateixa manera vull dir que hi ha gent que també hi està enganxada en aquestes formes i tant clar sí és que és és un fumador d'altres maneres de fumar però la persona que fuma pipa d'aigua com la que fuma tabac per escalfar com la que fuma una cigarreta electrònica o tabac per cargolar totes són tractables des del centre de salut clar i hi ha algun temps de promig de dir mira és que estaràs dos mesos estaràs mitjany o això va cadascú al seu temps cadascú necessita el seu temps però és veritat que hi ha un dia que deixes de fumar hi ha un dia que dius stop i dic deixo llavors com arribo fins a aquest dia cadascú ho fa de diferents maneres reduint hi ha moltes maneres però hi ha un dia que deixes de fumar a la història clínica a nivell nostre fins al cap d'un any d'aquell dia no diem que la persona és un ex fumador suposo que és el que em preguntaves sí ara també he de dir que clar el primer mes és un mes molt dur molt difícil normalment després doncs al cap de tres mesos hi ha moltes acostumats a estar sense tabac clar al principi clar quan penses en tabac penses en molta emoció molta tristesa estàs no? com em deia una persona d'aquí de Sant Jus que va deixar de fumar diu això és com la meva primera parella quan em va deixar estava tot el dia plorant diu ara que ha passat temps home segueixo pensant en ella però relativitzes però ja l'emoció no està he deixat no? he deixat de fumar penses en què fumaves però sense aquell contingut emocional que fa tan dur els primers dos mesos ràpidament Sílvia fareu alguna coseta aquí a Sant Jus per aquesta setmana sense fum sí sí de moment estem decorant el centre si algú vol venir a veure tenim tot el centre decorat però sobretot la gran festa serà el dia 30 el dijous 30 de juny que convidem a tothom de maig ai perdó perdó 30 de maig de maig el 30 de maig gràcies Núria el 30 de maig dijous que farem una caminada popular cada any la fem de fet una caminada que sortirem del centre de salut no cal inscripció tothom que vulgui venir el dia 30 sigui quina sigui la condició física poden venir ho asseguro perquè tenim caminades per totes les velocitats possibles així que vingui a les 10 del dematí donarem com sempre farem diversos circuits arribarem a l'Ajuntament farem una trobada allà a l'Ajuntament i després baixarem al centre on tindrem la sessió de zumba que ens fa la Raquel aquí sempre li hem d'agrair de nou que ens ho vulgui fer i un sorteig de premis molt bé doncs Sílvia moltíssimes gràcies deixem aquí el capítol del tabaquisme si et sembla de la setmana sense fum gràcies per haver vingut i una abraçada d'acord gràcies Núria una abraçada a tu adeu Bon dia us informa Sara Riera Israel ha convocat els ambaixadors de Noruega Irlanda i Espanya el seu país per expressar-los el rebuig a l'anunci de reconeixement de l'estat de Palestina a partir del 28 de maig en aquesta trobada se'ls farà veure un vídeo dels atacs de Hamas el 7 d'octubre que van originar la guerra actual a més Televip ha cridat a consultes els seus ambaixadors a aquests països en un gest clar d'atenció diplomàtica en un comunicat el ministre israelià d'afers estrangers Israel Katz ha denunciat que el reconeixement suposa donar diu una medalla d'or als assassins de Hamas mentrestant el ministre de Finances israelià Besalel Esmòtric un colón extremista ha proposat crear una nova colònia per cada estat que reconegui Palestina en una carta el primer ministre Netanyahu Esmòtric insta a castigar l'autoritat palestina per buscar el reconeixement unilateral Més notícies Sílvia Solanas Espanya ha anunciat el reconeixement de l'estat de Palestina durant la compareixença al Congrés en una sessió tensa on Pedro Sánchez ha rebutjat les acusacions de corrupció de la seva dona Begoña Gómez que tilla de difamacions Junts ha advertit Sánchez que també ha fet difamacions quan ha calgut Congrés dels Diputats Àngels Lafuente bon dia Hola, bon dia Gabriel Rufián celebra la decisió del govern de Sánchez de reconèixer l'estat de Palestina però li exigeix el president espanyol que actui amb la mateixa celeritat amb el conflicte a Gaza que ho ha fet amb l'Argentina Tras asesinar a més de 30.000 persones en 7 meses usted senyor presidente ha retirado a su embajador en Argentina tras insultar durante dos días a su entorno más próximo Así que ¿qué tiene que hacer? I Míriam Nogueras de Junts ha retretat Sánchez d'haver-se afavorit del lawfare quan l'objectiu era l'independentisme No alimentaré la màquina del fang ha dit vostè avui senyor Sánchez però és que això ja ho ha fet vostè estan de fang fins al capdamunt Àngels de la Font de Catalunya Ràdio Madrid Les hectàrees de bosc afectades per la sequera ja doblen les de fa dos anys i superen les 66.000 el triple del que s'ha cremat en 10 anys les 66.000 Els científics del CREAF i els agents rurals han presentat aquest matí la radiografia dels boscos de Catalunya on cada cop hi ha més arbres morts per la falta d'aigua Sant Martí s'ha pres a Montse Poblet bon dia la presentació dels resultats del de boscat 2023 s'ha fet a la selva una de les comarques juntament amb Osona Gironès i l'Alt Empordà on la salut dels boscos ha quedat més tocada per la sequera Mireia Banquer investigadora del CREAF ens detalla els efectes de la falta d'aigua als boscos part d'aquests boscos tenen arbres que s'han mort i altres tenen arbres que degut a l'estrès de la sequera dels últims 3 anys han assecat o perdut la seva fulla per espècies les més afectades són l'alzina i l'alzina sorera hectàrees tocades però el 2023 s'hi ha afegit el Pirroig amb més de 15.000 hectàrees afectades i grans mortaldats Montse Poblet Catalunya Ràdio Sant Martí s'ha presa A partir del curs que ve ja no hi haurà lectures obligatòries als examens de selectivitat de les assignatures de llengua i literatura catalana i castellana així ho ha comunicat el Consell Interuniversitari de Catalunya en un document que s'ha fet arribar als centres on indica que la decisió s'ha pres conjuntament amb el Departament d'Educació així a les proves d'accés del 2025 a les matèries comunes de català i castellà de les quals s'examinen tots els alumnes el bloc de literatura s'avaluarà proposant dues opcions amb textos curts La patronal PIMEC aconsegueix tenir veu pròpia al diàleg social espanyol l'entrada al Consell Econòmic i Social que és el màxim espai de representativitat d'àmbit estatal era una reivindicació històrica de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya El president de PIMEC Antoni Canyete ho considera una fita històrica perquè les PIMES tinguin una representació real, justa i amb veu pròpia Canyete recorda també que la inclusió de PIMEC ha estat possible en part gràcies a la recomanació diu de la Comissió Europea a Espanya perquè es reforci el diàleg social I a dels esports amb en Marcos García 9 jugadores del Barça són a la llista de la selecció espanyola per jugar partits de pre-europeu contra Dinamarca el 31 de maig i el 4 de juny la seleccionadora espanyola de futbol Montse Tomé ha inclòs també les catalanes Laia Cudina de l'Arsenal Ilaia Alexandri del City del Barça hi són Ona Batlle Aitana Bonmatí Mariona Caldantell Cata Coll Jana Fernández Vicky López Salma Paralluelo Irene Paredes i Alexia Putella Recordeu Recordeu que la capitana Blaugrana ha renovat per dues temporades amb una més d'opcional Alexia per tant serà el Barça com a mínim fins l'any 2026 En bàsquet el Manresa queda eliminat als quarts de final de la Lliga CB després de perdre contra l'Unicaja per 63 a 86 el Barça òltima avui la preparació per al partit de demà a Tenerife en aquest playoff de la Lliga CB A més el Força Lleida ha presentat la seva candidatura perquè Lleida sigui la seu per a la Final Four d'ascens a la Lliga CB de bàsquet encara que els candidats han de ser un dels quatre equips finalistes el playoff encara està obert i per tant per decidir l'edat del límit per presentar candidatura és avui dimecres 22 de maig I amb Atterpolo avui es juga el primer partit de la semifinal masculina per al títol de la Lliga entre el Sabadell i el Barcelona i també el primer partit de la semifinal femenina entre el Mataró i el Sabadell Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i de Sant Just es titula El breu pontificat d'alguns papes i altres curiositats i serà impartida per Salvador Navarro Colàs destacat metge i digestòleg L'esdeveniment tindrà lloc el pròxim dijous 23 de maig a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola El ponent el doctor Navarro qui ha publicat extensament sobre medicina i també sobre història i pintura compartirà amb els assistents curiositats i fets menys coneguts dels pontificats més curts de la història del papat així com detalls fascinants dels aspectes mèdics relacionats amb els papes L'acte està obert a tots els públics amb entrada gratuïta per als socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros per als no socis El casal de joves de Sant Jus acollirà la representació de Pincele en Boca una obra organitzada per la companyia Les Ninyes Aquesta peça teatral que tindrà lloc el dijous 23 de maig a les 7 de la tarda i el divendres 24 de maig a les 8 del vespre a la sala Utopia explora la resiliència i la creativitat d'un grup de dones que s'enfronten al desafiament de pintar sobre un llenç en blanc Amb un enfocament que en busca reflexionar sobre el món actual la peça destaca que si bé vivim en el millor dels mons coneguts estem lluny de l'ideal possible L'obra ofereix una experiència teatral provocadora que interpel·la directament les emocions i els dilemes dels seus personatges L'entrada a l'obra té un cost de 7 euros Aquest estiu el veïnat i els visitants de Sant Jus d'Esvern tindran l'oportunitat de gaudir de música en directe a les terrasses de bars i restaurants gràcies al nou projecte Terrasses Musicals Aquesta iniciativa pilot proposarà concerts de petit format majoritàriament acústics en diverses terrasses del sector de la restauració local durant els mesos de juny i juliol i és organitzada per l'Ajuntament a través del Servei de Promoció Econòmica Les actuacions estan programades per adaptar-se a diferents moments del dia amb sessions de migdia de tarda i de vespre fins a les 11 de la nit Els concerts tindran lloc en diverses zones del municipi Barri Sud Barri Centre Barri Nord i Mas Lluí Els establiments que participaran en aquesta experiència musical inclouen el restaurant Lilla el Trineu la Trinis Cafè el bar La Nata l'Espai 14 la Casona de Sant Just l'antiga granja Carbonell i el Mille Monkey Burger Terrasses Musicals busquen enriquir l'oferta cultural de Sant Just durant l'estiu i impulsar l'economia local enfortint els negocis de restauració que han patit durant els períodes de restriccions per la pandèmia i això ha estat tot tornem a més informació al butlletí horari de la UNA Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara notícies del món del vi. Què tal, Àstrid? Bon dia. Bon dia. Vinga, comencem amb algunes notícies. Parlàvem aquí fora de l'estudi abans d'entrar, del tema de les denominacions d'origen, no?, que sembla que hi ha viticultors, no?, gent propietària de cellers, de bodegues, que estan decidint també, doncs, deixar-se una mica, no?, d'imposicions i d'anar per via lliure. Sí. I que estan sortint de les denominacions una mica cansades ja de les imposicions. Sí, una mica el que jo sempre anomeno el corsé, no? El corsé, sí, sí. El corsé, és allò del... Està molt bé, de sota l'empara d'una denominació d'origen, que en principi és una miqueta que faria bandera de vins de qualitat, i que és una mica, és per aigües i alhora acompanyant. Sí, et dóna un nom, et dóna un nom. Viticultors, cellers, exacte, és allò que deus, uau, és igual. Déu, penedès, mira un prigurat. Déu molt sant. Aquí està, no? Déu costés del segre. I a vegades els va com ofegant, acotant, perquè ha sortit el cas del celler alemany i corrió, que el porta una parella, la Irene i el seu marit. El Lauren. Sí. I que s'han sortit de la denominació d'origen. Bueno, són aquelles notícies que hi són, però que tampoc transcendeixen a molt més. Al final són decisions, no? Ells tenen un microceller, el que es diria un celler de garatge, perquè realment està com en un garatge, és un espai petit. La Irene és del penedès i en certs moments se'n va estudiar enologia a França, no? Que és on coneix el Logan. I tornen al penedès amb un projecte d'elaborar vins de molt alta qualitat, no? I bé, fan vins de molt alta qualitat. Qualitat? Qualitat? I però fins ara sota la D.O. Sota la D.O. Penedès, no? Sí, sí. I no sé ben bé el que ha passat, el tema és que és això, no? Com s'hi troben molts. Són aquestes... no són una empresa. Sí. Ells són petits productors i que al final de tan petit i tenint en compte aquests anys la sequera i altres aspectes doncs és allò que doncs fins i tot ell està treballant en una altra empresa. O sigui, que no pots viure del que tu vols treballar amb les mans, no? I han decidit allò sortir. per exemple en una entrevista que els fan en un mitjà... Ja tenen el no, o sigui, tenen una reputació impecable, eh? Fan uns vins... Són una meravella. Sí. Diu que en una entrevista que els fan als mitjans, no? Tant en aquest cas, no? En el Lauren Currió i la Irene Alemany diuen que van sortir de la denominació de la D.O. de Penedès perquè no els agradava rebre aquestes imposicions i que cada vegada que elaboraven vi els hi fan una auditoria, no? Sí. I els paràmetres els eren cada cop més complets i, bueno, van voler sortir perquè com a saller petit ells es van a donar que la D.O., com també en totes les associacions, no? Estan pensades per a sallers i estructures grans i no... El que dèiem, no? Quan van sortir els pagesos amb els tractors que ja no només és la teva feina la feina al camp al laboratori al celler una cosa i l'altra és aquella burocràcia els papers passar el panell de tast perquè sigui allò de poder anar sota un segell de Penedès de passar també un panell de tast i d'altres, no? I, bueno, ens és allò que dius t'acaba avorrint tot això i al final decideixes anar una miqueta... Literalment diu, eh? Ens vam voler sortir perquè quan ets un celler petit com nosaltres t'adones que les D.O. com també totes les associacions estan pensades per a cellers i estructures grans i parlem de les D.O. però també d'altres associacions que s'han creat i que es creen totes estan pensades per beneficiar els cellers grans i nosaltres dos no ens sentim representats no som empresaris Exacte és una parella que fa vi Sí, sí parlant concretament d'un casiu Sot Lefriec Sí que... És un gran vi Sí és un vi d'aquells allò que dius amb majúscules Sí Sí, és allò que el podríem posar a nivells allò de dir els grans vins de bordels Quan podria costar una ampolla del Sot Lefriec d'aquests? Ai, se'n poden anar cap a 60 70 A més, és un vi ideal de guarda o sigui que a més guarda tal Sot Lefriec Sot Lefriec Sí Jo tinc alguna danyada així antiga no sé si encara tinc alguna del 2004 encara tinc alguna que ja deu d'estar ben madur 2012 crec que en tinc alguna però és allò que dius serien d'aquells grans vins de guarda Doncs que sàpigues que aquest nom és un homenatge als avis d'ells dos Sot perquè és la paraula que feia servir l'avi de la Irene quan deia que anava a la vinya deia l'avi anem al Sot Anem al Sot I ella de petita ja anava amb ell els estius Sí, amb l'avi I Lefriec perquè és el segon cognom de la mare del Loren llavors el vi és una mica un homenatge d'aquests avis Sot Lefriec Sí És original la història Sí, sí, sí també tenen un mira acompanya molt el dia que eren un vi que es diu Cargol Treu Banya i Cargol Treu Bí Hòstia Què dius? Cargol Treu Bí O sigui, aquest que és l'Ot Lefriec a nivell i després el Cargol Treu Banya Plou i fa sol també l'han tingut o sigui juguen molt sempre amb la amb la natura Molt bé Van tindre també un projecte que era un vi d'aquests que una mica per conscienciar i alhora per recaptar diners per la investigació contra el càncer i sortia un petit microscopi Sí Ah, bueno i anava allò dedicat a comprar unes em sembla que eren unes lents especials per observar per poder fer una bona observació llavors ens és allò que dius també sempre hi ha hagut aquest projecte solidari Ho estic llegint de fet a edicions del microscopi que van fer per la Vall d'Hebron Sí Van donar 50.000 euros amb els quals es van comprar el microscopi i altres materials per al Departament d'Oncologia Sí on la Irene es va tractar el càncer és a dir que ella suposo que va entrar en consciència quan es va posar malalta I no només hi ha associacions que per sort es recaten per famílies per uns espais i ella anava allò molt focalitzada per la feina que té en l'estudi i sí, sí va ser un projecte bonic Astrid també parlàvem de canviant de tema que venies ara del Consell Comarcal Sí perquè el celler de Can Mata de Sant Just sigui punt turístic del poble Sí, sí, sí Com va això? Tindrem nou punt turístic a l'any que ve? és un procés d'un és un procés No, d'un no és un procés d'un any Què vol dir això? d'un no perquè serà serà divertit serà divertit ja saps que no ens agrada estar quiets a més serem doble punt turístic perquè tant no serem de la comarca del Baix Llobregat com del Penedès del Penedès també, eh? Sí, més enllà a nosaltres se'ns queda petit al mapa No és requisit ser punt turístic d'un lloc i viure allà No, perquè al final tot torna a quedar sota el paraigües de la Diputació per tant els recursos venen de la Diputació on abarquen que són nou comarques Sí Per tant és allò I escolta'm us passen algun examen? No però no hi ha examen però sí s'han d'anar seguint unes petites càpsules uns vídeos on després has d'anar contestant Ja Feu com una mena de curs Hi haurà sortides també però no només del vi o sigui sí que clar lògicament fent Penedès toques molt més part de vi la zona més gastronòmica del Baix Llobregat queda la més propera i molt més àmplia Quins requisits heu de complir? Els requisits és tindre ganes I ja està? Realment Tu vas allà al Consell mira que vull que Tu pot ser un restaurant pot ser home suposo que pot ser difícil independen del que siguis hi ha molts ajuntaments que poden ser o que són punt turístic aquí a Sant Lluís per en Jona tenim algun hotel el restaurant del Mirador també és un espai potser molt perfecte per ser punt turístic i és això la gent pot apropar-se i demanar informació d'on es pot fer d'on es pot anar per tant és una miqueta jo ho veig una mica com un punt de reconeixement i a l'hora de fer-te visible del que ja estàs fent amb el teu dia a dia ostres que s'està comunicant constantment i per això vam dir ja és una feina que estàs fent doncs uau siguem molt més autoexigents amb nosaltres clar un nou una comarca en fem dues sí, sí, sí i home, que aquí és en Jus i fer-te també una miqueta més visible d'això en part el que ja estàs fent i què vols oferir més aquí a Sant Jus no clar, no tenim oficina de turisme com a tal com a tal però bueno també està bé que quan la gent arriba al poble ja sigui o la gent del mateix de la mateixa població que avui en dia sí, tenim moltes eines hi ha pàgina web estrit que hi ha molta gent de Sant Jus nouvinguda que no en té ni idea de la gent que deu viure a Masllui que arriba nova al poble no deu conèixer per exemple totes les masies tota aquesta part o altres racons de Sant Jus tant ja et dic tant si és de Sant Jus tot dinar on què visitar a més és això tenim una comarca clar, clar amplíssima i tot el que sigui fer xarxa amb altres sí i com estareu anunciats llavors clar vam arribar al del Penedès i ens vam apuntar ja fa deu de fer un parell de mesos o així i quan vaig contactar ja que el Consell Comarcal ja era ai que ja estem una miqueta al límit però cap problema com que ja estàvem donats d'alta doncs ja està he anat a buscar una miqueta d'informacions ens hem conegut i la veritat és que t'han passat algun plànol de Sant Just o algun rètol o alguna cosa no no perquè això tot el material se'n té quan ja aconsegueix ser punt turístic oficial però sí que la veritat que m'han donat tot de documentació en un sobre que he vingut corrent i ha estat allò de deixar-ho embolicar una ampolla i vindre cap aquí però jo quan entro a una oficina de turisme els mapes a la gent l'apassiona els mapes jo sempre miro un mapa un mapa vull dir no m'agrada sortir sense un mapa hi ha molta gent que és molt tecnològica i ho fa tot amb el mòbil però a mi m'agrada el mapa el palpar el veure l'observar i la veritat és que Sant Just té mapa d'aquests que obres i et diu els punts aquí hi ha masia no però per exemple n'hi ha aquí el Walden aquí vull dir punt de referència del poble perquè clar com indiques a la gent si mira ves al Walden després passa't per des de l'ajuntament es va editar un petit mapa que tampoc era tan petit però ja fa fa uns quants anys ja anava bé però n'hi havia pocs per tant quan algú ja venia a comprar o i era de fora o així treies el mapa i ensenyaves avui en dia mires si les webs estan molt més actualitzades però sí que hi ha per exemple el o un codi pel baix Llobregat amb el tram i allà sí que hi ha un esquema on surt el tram i que pots veure Sant Just on està doncs això no la línia del tram on està la parada on està el Walden consta que en gent està ràdio d'Esvern no surt crear un codi QR tenim el codi tenim el molí fariner o sigui sí sí sí al final és és fet sí molt bé a la llum li faltaria una penta sí una miqueta però bueno tot és posar-s'hi clar exactament i estareu anunciats en algun lloc de dir punt turístic aquí sí això ja s'encarregaran ja un cop és allò que dius ja omples i passes aquest procediment ara ells ja tenen tota la informació ara ja des de des del Consell Comarcal des del el que seria turisme del Baix Llobregat per ser clar des de turisme del Baix Llobregat ja faran constar que som serem sí perquè ja estem inscrits punt turístic a més amb l'horari ampli molt ampli que feia el cellet ho anava a dir no és que obriu tres horetes pel matí i dues per la tarda exacte no no és que obriu obriu festius i tot algun dia o sigui sí sí sí per tant és lògic que pugueu ser punt turístic també exacte té tot el sentit quan vaig estar fent formació a Vilafranca del Penedès doncs allà hi havia des de cellers gent persones que ja gestionaven espais culturals sí com algun restaurant clar a vegades és això se t'apropa algú no sap que ets punt turístic clar entres en conversa i automàticament sí sí ja està i per tant ho haureu de posar amb una placa ho haurem de posar sí sí quan acabes tota la formació i tot ens entregaran una placa va igual en tindrem dos bueno mira i molt bé la posareu allà molt il·lusionats i es posa escolta'm quan sigui oficial ja quan sigueu com a tal i quan tingueu ja tota la infraestructura amb la placa i això ja en tornarem a parlar no? ens ho comunicareu sí perquè a part és allò que dius et fas com un punt d'aquella d'obligació de uau no conec això doncs mira aquest camp de setmana aniré a conèixer això aniré a conèixer tal altra cosa és allò que dius tenim molt no? i la veritat mira quan estava fent el curs a Vilafranca sí sempre pensava a veure qui va fer de turista a un per exemple això al paradès no? sí i sí que la majoria de gent podríem pensar són de fora i s'apropen amb cotxe o els camps de setmana és gent de Barcelona doncs en aquest moment el turisme bàsicament que arriba a Vilafranca són persones del Baix Llobregat sí que s'apropen amb tren tot i anar malament tot i rodaria és una merda i que dura una hora i pico el trajecte el fet de tindre doncs aquest transport aquesta cartolina que li dic jo del tiquet recorrent ajuda molt a que famílies puguin moure's de forma sostenible amb tren lenta tranquil·la pausada amb tren ostres cap a per exemple a Vilafranca o altres zones on després jo un cop ja arribes allà hi ha les estacions de tren en què tens un servei de bicicletes ah bueno és a la un parell de passats sense durnir sí què vol dir servei de bicicletes doncs tens un servei de lloguer de bicicletes on pots fer per exemple l'ordal et pots moure amb bicicleta bueno baixes del tren llogues una bicicleta i et pots moure de dia has de ser del sistema és un sistema com l'ambici que no em sembla que és propi d'allà l'ambici també està a les parades sí i cada vegada suposo que n'anirem tenim més també és aquesta forma de moure no només que arribes a l'estació i dius mires a una banda i a l'altra i dius no hi ha ningú clar i ara què faig com em moc des d'aquí poder-te moure doncs jo crec que tot és anar començant sí Estrita em sembla si deixem una mica de música de fons i aprofitem per trucar a l'Albert Vinga va doncs escoltem una mica de música Can't help Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Comencem divendres, no? Comencem divendres ja a les 5 de la tarda, que es farà una jornada de portes obertes, que a més a més hi haurà ràdio d'esverna en directe. Sí, sí, sí, sí. De 5 a 7, estarà el Dani. Efectivament. I llavors, a les 7 hi haurà la inauguració d'aquesta festa major no vestíbul d'entrada. ja sí que hi haurà, entre altres, vindrà el president de la Federació de Taneus, el Pat Morella. Sí. i, bé, doncs, la inauguració tindrà diverses parts, hi haurà una actuació d'alumnes de l'escola de música, hi haurà actuació a les escales de coratge. Sí. També en deus saber tu una cosa de primera vegada. Sí, sí, sí, bueno, farem una petita actuació com a moda de, bueno, de celebració de festa, no?, d'inauguració també de després, el que vindrà després, que serà l'exposició d'Artaneu. Exactament. Després vindrà la inauguració, la tradicional inauguració de l'exposició d'Artaneu, que normalment moltes vegades era l'únic acte que fèiem a la inauguració. Aquesta vegada ja queda, bueno, dins del programa global d'inauguració. Clar. Hi haurà una copa de cava pels assistents i diguem que amb això acaba com a tal l'acte d'inauguració. Sí. A partir d'aquí a la plaça Madagaret hi haurà superràpids amb el food truck del restaurant de l'Ateneu. Sí, sí, sí, sí. I després a les deu de la nit a la sala cinquantanà dins anem a un concert de Black Cherry Swing amb Janine Johnson Quartet. En aquest cas és un acte de pagament. Sí. De euros l'entrada general, deu euros pels assistents de l'Ateneu i el que vulgui assegurar-se l'entrada pot fer-ho comprant-les ja per a Antràpolis. Hem dit que serà un concert que estarà molt bé, que ella realment la cantant... La Janine. Sí, la Janine ho fa superbé, té així un estil molt maco amb jazz, amb versions de cançons modernes, que se les emporta al seu terreny i que realment és un concert que valdrà molt la pena. Jo crec que sí, i a més a més només cal veure el nivell de tots els actes que es fan regularment a l'Ateneu per saber que es mida molt a qui es porta i s'assegura un nivell de qualitat que realment, en aquest cas que estigui al nivell de la inauguració de la Gran Festa Major. Doncs amb tot això hem tancat divendres, i encara ens queden dos dies, el dissabte i diumenge. Sí. Dissabte al matí, a quarts de deu, a dos quarts de deu i fins a dos quarts de dues, a la sala d'assaig. Sí. Tindrem el primer torneig d'escacs de l'Ateneu. Mira. Sí, que el que vulgui participar s'ha d'inscriure, es pot inscriure pel correu secretaria-robesataneudesvent.cat. D'acord. D'acord. És un torneig obert a tothom, per tant, el que tingui interès, doncs ja ho sap, s'inscriu i res a participar. Sí, sí. Serà entre dos quarts de deu i dos quarts de dues a la sala d'assaig. Molt bé. A les 12, el Club de Lectura de Còmic Infantil farà una sessió sobre els diaris de la Cidera. Sí. Està adreçat a nens de 8 a 11 anys i això es farà a la sala Piquet. D'acord, molt bé. Si tindrem les dues sales... També activitats per... De pis i pis que completes en determinats moments. Activitats per gent molt jove, eh, també. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I a la tarda, inclús, per gent jove, bueno, per tota la família, hi ha un espectacle familiar amb la companyia i carai, amb la qual cosa, bueno, tornem a tenir espectacles perquè la gent jove es vagi acostumant a passar per l'Ada Neu, eh. En aquest cas serà la plaça Maladet, però l'acte va a l'aire lliure, però també l'entrada lliure, per tant, cap problema. Esperem que no plogui, vaja, que el carrer ja ens ha dit que no, que el cap de setmana farà... Sembla que estarà tranquil. Sí. Sembla que estarà tranquil, eh. Sí. Bé, amb això, estem dissabte a la tarda i dissabte a la tarda també hi ha una activitat interna de l'Ateneu, però molt... Això que és el Docs & Wine. Home, clar, dediquem-li un minut, que està aquí l'Àstrid, no? Exactament. És una activitat per seccions de l'Ateneu, o sigui, és una... Els que concursen, diguem, són seccions de l'Ateneu, per tant, és una activitat, diguem, interna, però el que és l'activitat, aquest maridatge de vins i documentals, això l'Àstrid, si la tenim aquí, pot ficar cullerada amb coneixement de causa. Àstrid, tens-hi els vins agafats, no? Sí. Suposo, i decidits. Us ha costat molt amb el Pep a decidir quin vi per quin documental? del documental, com que només sabem aquell minut i poc... El tràiler, clar. El tràiler, i moltes vegades és, no sé per on agafar-lo, vas a buscar una miqueta la sinopsi i més que res perquè quedi una miqueta allò de... el moment que es decideix quin vi, amb quin documental, que era la idea bastant diferenciada. L'any passat vam agafar tothom allò amb molta por, el... Ai, no ho sabré, no? Al final és deixar-se endur, i va quedar molt divertit i, a més, tenia un públic. Hòstia. Sí, va ser xulo. Sí, sí. Molt bé. Doncs bé, esperem... Està decidit. La gent que hi va participar l'any passat va quedar molt satisfeta. Hi havia gent que anava amb por. Clar. El primer cop. També el primer cop, allò, a veure si quedaré malament, a veure si no ho sabré fer. Ja, clar, una mica. Però jo crec que, bueno, amb l'experiència d'haver participat en algunes sessions d'aquestes, la cosa és divertida i, bueno, és una bona activitat per fer cohesió de grup. Això segur. Com seguirà la tarda, Albert? Bé, ja ens n'anem al vespre. Sí. Que tornarà a haver-hi sopar ràpid a la plaça de Malavet, ja hem dit amb el food truck del restaurant. i a les 10 de la nit i a la nit de festa amb Vivi de Bogos, més un DJ, això serà la sala cinquantenari, això seran clàssics del pop rock. L'entrada serà gratuïta i hi ha un servei de bar. Molt bé. A veure si la joventut s'hi anima una mica. Sí, sí, sí. Bé, bé, el que no sigui jove, el que ja ha passat a la segona joventut també hi pot participar, lògicament. Clar que sí. Bé, amb això tanquem amb això tanquem el dissabte i després diumenge començarem a les 11 del matí de la sala Tiquet amb un recital de poesia de Vicent Andrés Estellers amb motiu del seu centenari i amb música d'Anna Hulten. Totalment, sí, sí, sí, sí. Continuarem a les 12, a la plaça Malaret hi haurà Ballà de Sardanes amb la Copla Sabadell i actuació de l'Esvar de Bataneu. Cap allà a dos quarts d'una, en funció de com vagin les Sardanes i l'Esvar, cap allà a dos quarts d'una, també seguim a la plaça Malaret, hi haurà el vermut del soci, amb el petit reconeixement als socis que fan 25, 50 i 75 anys. Déu-n'hi-do, eh? Uau, 75 anys de soci, eh? A vegades, quan un arriba a 25 anys ja sembla que s'hi hagi estat tota la vida, 50 anys ja no et dic el què, però és que 75 és el sumum ja, eh? Sí, sí, home, 75, deus tenir 90 com a mínim d'any, perquè si no, no... Sí, no, algun més segurament, perquè clar, a veure, avui dia ens pot semblar que als 15 anys o més joves tenim socis, ara teniu més joves, però antigament per ser d'una societat s'havia de ser major d'edat. Ja, doncs... Homes, vull dir que la societat era com era, eh? Sí, clar. I, per tant, tindrem aquest reconeixement a socis que, per tant, bueno, és per creure's als barrets davant de la gent que porta tants anys, batallant per, defendent la cultura i una manera de viure. Totalment. Per acabar aquesta setmana, aquesta festa major de la Taneu, el diumenge a la tarda, a les 7 de la tarda, al cinquantenari, hi haurà teatre, la companyia autèntica, amb l'obra No entenc els homes. Aquesta és l'altra activitat que hi ha de pagament. Sí. Les entrades valen 12 euros i 8 euros pels socis de la Taneu i també el que es volia assegurar, doncs, Sant Ràpolis. Clar, també és un altre... I això és un breu resum, això és un breu resum del que tenim, eh? Llavors, ja d'aquí, ja passaríem a la setmana que ve, que recordem que l'altre cap de setmana, el dia 1 i 2, hi ha representacions dels miserables. Sí, sí, sí, sí. I que qui estigui interessat, doncs... Ja pot comprar les entrades també per entrar a Polis. Exactament, sí, sí. Molt bé. Jo ja les tinc assegurades, per tant, a mi no fa por, no fa por arribar tard. No. Doncs, Albert, moltíssimes gràcies per aquest repàs de l'Agenda Express d'aquest cap de setmana, que no és curta ni és poca, per la Festa Major. I de qualitat, hi ha moltes activitats per totes les edats. Sí, sí. La setmana vinent, si et sembla, el proper dimecres seguirem parlant de més activitats que facin a l'entitat. D'acord? Perfecte. Doncs quedem així. Moltes gràcies, Albert. A veure. Adeu, Albert. Bona tarda. Adeu. Adeu. Astrid, també ho hem de deixar anar aquest punt, et dic el mateix que l'Albert, el proper dimecres seguirem parlant de més actualitat. Ja podem fer el resum del Docs & Wine. Exacte, a veure quanta gent l'encerta. Vinga, va, ens apuntem. A veure qui guanya, a veure quina secció guanya. no és que hi hagi allò de la veritat absoluta, és un tema de sensacions, per tant el fet que ui, no he pensat igual que tu, però l'argumental jo crec que també és igual de bo Astrid que vagi bé, que tinguis també bona tarda i ja pel que queda, doncs bona setmana igualment i bons dies de festa el diumenge tenim tast avui, demà, divendres doncs res, no he dit res no he dit res, Astrid, no he dit res que vagi bé, una abraçada adeu any 1938 els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antiaeri de les escoles, un espai que serviria de protecció per a la població en cas de tacaeri ara, el 2023 Sant Just inaugura el seu segon refugi un espai per i amb el poble on cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio parlarem d'actualitat entreteniment, cultura, art gastronomia i molt més benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern benvinguts al refugi intento no creuar-te la mirada M'agrada el teu foc M'agrada el teu nom M'agrades desperti M'agrada quan dorms M'agrades de lluny M'agrades de prop M'agrada quan vens cap a mi a poc a poc M'agrada quan lluites M'agrades valenta M'agrades contenta Quan tens mal de ventre M'agrades de dia M'agrades de nit M'agrades t'agrado i acabem el llit M'agrada tant quan M'agrada quan M'agrades tant 12 i 45 Parlem amb l'advocat Frank Rigol també coach sobre l'espai de coaching Hola Frank, què tal? Hola, bon dia Núria Bon dia a tothom Com esteu? Bé, molt bé Ja amb l'article a punt Hombre rico Hombre pobre en el qual bueno, fas aquí una anàlisi realment de què és la riquesa ho contraposes amb realment què és la riquesa si té alguna cosa a veure amb l'abundància que cadascú té Clar, exacte Sí, sí Aquí bàsicament el que he volgut fer amb aquest article d'alguna manera és una mica provocar doncs bueno la una mica reflexió de tothom de reflexió i tothom una mica doncs què entén per riquesa o abundància o prosperitat que potser no són coses ben bé iguals No Aleshores doncs bueno bàsicament hombre rico hombre pobre doncs bueno qui se sent ric qui se sent pobre doncs d'aprendre una mica també del paradigma des del qual tu condueixis la teva vida on tens tu el teu poder personal Sí Vale Aleshores doncs bueno en l'article d'alguna manera el que faig és explico les vivències també no d'alguna visita o una xerrada que he fet en alguna presó no Sí I una mica doncs el sentit de la gent no de què et diu la gent no que t'explica per què estan allà no la pregunta típica no que els hi fas no Escolta i tu per què estàs aquí no Clar què has fet no Exacte Exacte què has fet no per què estàs aquí Vale ja sé que estàs doncs perquè has comès algun delicte no que t'ha suposat venint aquí no tens una pena un delicte has comès algun tipus d'infracció penal però clar no és només això què hi ha al darrere d'això no o sigui bueno clar doncs molts interns diuen no doncs mira jo estic aquí doncs perquè el sistema doncs no no no no m'afavoreix o un sistema injust no no tinc recursos econòmics i per tant em sento exclòs m'estic en una espiral de pobresa i ho haig de fer per sobreviure una mica aquesta no l'exclus entre cometes la justificació sí sí sí aquesta és Núria ni més ni menys l'explicació que et dona la justificació per justificar això no per què estan allà no i sempre és un paradigma una mica una mica de victimista no de dir escolta'm jo soc una víctima del sistema del govern de les lleis bueno clar és des d'aquest punt de vista des d'aquest paradigma d'on tu vius i trobes sentit a la vida no aleshores el paradigma de victimista sempre és molt resultadista no que dic jo en l'article no clar resultadista per què doncs perquè si tu tens uns resultats tu t'identifiques amb aquests resultats penses home doncs jo soc el que tinc no jo és a dir jo soc m'identifico per exemple jo soc m'identifico amb la meva riquesa doncs si tinc tantes coses materials doncs soc tant si tinc menys coses soc menys no i aquí està no la mentalitat o paradigma resultadista victimista no que dius bueno tu ets el que tens bueno i quan deixes de tenir allò que tens amb qui et converteixes aleshores és com una crisi d'identitat també perquè si realment la teva identitat es basa amb el que acabes aconseguint amb els resultats més amb aquells béns més aviat materials no clar o per exemple també posaves l'exemple si t'identifiques amb un lloc de feina o potser no tan material però també coses d'abundància quan allò ho perds o es trenca o ho deixes de tenir clar és com i ara qui soc no en què m'he convertit en què m'he convertit exacte molt bé Núria això és el que per mi és una mentalitat resultadista o tenir la vida des d'un paradigma molt victimista basat només en els resultats que obtens o que tu creus que la vida et dona i potser aquí el que confronto jo són dues històries diferents en aquest article d'una persona que es va reinventar a si mateix i que és una persona que pot arribar a patir realment doncs les dificultats de renunciar en aquest cas posava l'exemple d'un capellà no? és un cas real sí sí sí sí sí que va renunciar doncs va tenir una crisi de fe amb la com actuava més que res l'estament religiós com a tal eclesiàstic no? la diu no escolta jo estic a favor que la riquesa doncs es distribueixi entre tot per les persones que tenen mancances no? no? i una mica com una mena de rebel·lia davant de l'estructura a vegades eclesiàstica no? com organització no? que entenia que no responia a les necessitats de la gent més necessitada no? sí doncs ell va decidir apartar-se tot i que la seva vocació religiosa seia intacta i la seva espiritualitat i tot això seia intacta però sí que desmarcar-se de el que és l'organització o de l'estructura eclesial com a tal no? i posar-se a treballar escolta amb feines duríssimes duríssimes no? per una persona que era cap allà no? clar i bueno i tot i així una persona sempre amb un somriure a la cara mai cap queixa mai cap cap retret a ningú no? cap retret a ningú exacte sí sí i dius ostres dius mira en canvi doncs parles amb interns de les presons que carai que tot estava en contra d'ells no? que tot estava doncs dius ostres dius clar si deien no i bueno jo la meu modus vivendi el que jo faig és robar per poder-me mantenir doncs mira doncs no és ben bé això o sigui això no el fa més ric o més abundant o menys no? el problema està amb que bueno que hi ha un capellà que s'ha reinventat escolta i treballa amb una feina de bueno d'esballestament de maquinària no? que pot ser de cotxes que et pots imaginar que una feina molt còmoda no és molt precària molt dura la veritat molt dura duríssima i en canvi doncs mai cap retret mai cap mala cara mai cap retret cap als seus caps ni cap al que cobraven ni res de res vull dir bueno aleshores doncs aquí tenim dos paradigmes diferents no? en canvi doncs en aquest cas aquest capellà doncs el seu poder personal residia amb ell mateix no amb coses a l'exterior no? no amb dir escolta més que el govern no està per mi l'estat no m'afavoreix jo sóc una víctima del sistema res de tot això no? i una mica és això no? aquest és un altre paradigma diferent jo li dic de creador no? que tu crees les teves circumstàncies no? i el teu poder personal no depèn tant d'un resultat sinó de de la teva actitud davant la vida no? de la teva conducta no? és a dir que la riquesa o el que el fa persona o el que li dóna sentit a la seva vida no està tant a fora sinó que neix de dins és a dir és algú que no espera res de fora perquè pensa que és ell mateix la pròpia persona qui qui ha de donar o qui ha de prosperar com si diguéssim exacte el creador de les seves pròpies circumstàncies és ell no? no depèn de que tingui més o menys coses a la seva vida no? després aquestes coses vindran o no però realment no no rifa la seva pau o la seva o el seu sentit de la seva vida doncs a coses materials no estan lligades a això no s'identifiquen amb això clar diu que la identitat d'aquest creador no? com d'aquesta altra visió que et poses a l'article no depèn realment de situacions conjunturals o de riqueses sinó del seu propi poder en les seves arrels no? és a dir que no depèn la seva vida de amb el que pugui omplir-la sinó que la seva vida va tenint sentit a més i veure que ell va ser el creador i la font una mica l'origen de tot és que és que realment la font de la nostra vida som nosaltres mateixos el que passa que ens desidentifiquem fins a tal punt que pensem que tot el que tenim extern és a dir tot allò que acumulem sembla que és allò que ens identifica i aquí està el problema el problema està precisament amb això que molta gent viu desidentificada de si mateix perquè obliden que el seu poder el poder personal d'un mateix rau amunt amb la seva pròpia confiança amb la seva pròpia iniciativa amb la seva pròpia determinació i trobar sentit amb el que un és acceptar-se tal qual mentre uns s'identifiquen amb tenir tot aquest poder i aquesta riquesa per suplantar una mica sentiments de carència els altres pensen que a fora no han de buscar res perquè el que puguin tenir o necessitar ja ho tenen des de dins ja ho tenen exacte exacte si per això jo faig aquesta hombre rico pobre amb aquest que faig una mena de dicotomia entre aquesta xerrada que vaig tenir amb els interns d'una presó i aquest capellà perquè es vegi ben bé que realment doncs mira un estar lliure i no necessita res per viure pràcticament o viu o subsisteix amb el que guanya i se sent abundant i en canvi altres han perdut la llibertat perquè han volgut d'alguna manera acumular coses que les han volgut d'alguna manera prendre'ls i amb altra gent i per això estan allà és a dir desvenut una mica per un pat de llenties a vegades a vegades que es diu jo plantejo molt Núria aquesta dicotomia d'aquestes coses a vegades jo dono classes a la facultat també i a vegades els dic amb els alumnes com pot ser que amb una mateixa família amb una mateixa família els mateixos pares dos germans un doncs amb la mateixa educació els pares suposant que han destinat els mateixos recursos a tots els fills com pot ser que un doncs se n'en sortia a la vida vagi fent sigui més o menys diguéssim feliç i a l'altre doncs potser acabi a presidi no? o sigui com com s'explica això perquè tu pots queixar-te del sistema del govern de les lleis que tot és no t'és favorable però i què fem amb aquests casos no? per què un fill ha agafat un camí i l'altre doncs n'ha agafat un altre no? tenint els mateixos recursos i les mateixes facilitats no? són aquests dos sí aquests dos paradigmes com si diguéssim clar hombre pobre no? per què passa això no? jo és una cosa que jo ja l'he plantejat no? amb les classes de dir bueno escolta com ho podem explicar això perquè aquí ja no pots dir que és el sistema o que no tens recursos o que no has tingut accés a l'educació de qualitat si has tingut la mateixa tant tu com el teu germà no? vull dir per què passa això no? doncs bueno doncs això passa doncs perquè un bueno decideix voluntàriament a vegades no? home jo no dic que no que sempre sigui així evidentment doncs la sort també també compta però també la sort la sort també l'hem de buscar no? una mica parlàvem no? que no és el mateix la sort que l'atzar són coses diferents la gent ho confonem sí sí sí sí per tenir sort i ja has d'estar exacte has de fer que també vull dir que per tenir sort has d'estar-hi no sé com dir-ho has d'estar-hi sí sí sí no no has d'estar-hi tu ho has dit has d'estar-hi has de fer aquest camí no? aquest camí que a vegades doncs no li veus un final però malgrat tot tu continues aquest camí no? sí sí sí doncs no de fallir a vegades és la diferència entre un paradigma i un altre però no Frank ho hem de deixar en aquest punt és un article realment molt interessant la gent el pot consultar també en el el teu LinkedIn i i res més esperem la propera sessió doncs molt bé d'aquí 15 dies tornem a parlar exactament que vagi bé Frank molt bé gràcies Núria igualment una abraçada un bon dia adeu que vagi bé adeu que vagi bé nosaltres ens acomiadem del programa en aquest punt tornarem demà a la mateixa hora aquí a Ràdio d'Esvern de 10 a 1 ara l'informatiu de notícies amb Mariona Sales fins demà a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern