#619 - Celler de Can Mata: futur punt d'informació turística a Sant Just

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert, de dilluns a divendres de 10 a 1. T'acosta on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria García, la veu de la Rambla. Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esbert que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesbern.com. Escolta Ràdio d'Esbert al 98.1 FM i no et perdis res. Molt bon dia Sant Just, passen 13 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 4 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui. Després, a més a més, seguirem amb la roda d'entrevistes en motiu de les eleccions al Parlament eurobeu que hi ha aquest 9 de juny. Concretament, avui tenim el grup de Ciutadans. Acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a l'Astrid Goldstein, la propietària del celler de Can Mata Botiga, que es vol convertir en un futur punt d'informació turístic de Sant Just. Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que aniran passant pel matí aquí al programa a la Rambla. Concretament, després de l'entrevista, passarà la gent de l'associació de gent gran de Sant Just, amb qui farem tertúlia. I la tercera hora, a partir de les 12 i 10, tindrem a la Sandra Serranó, bibliotecària d'aquí a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just, que ens comentarà les novetats i les activitats que hi ha a la biblioteca per aquest mes de juny. I acabarem amb l'Arnau Cònsul de la llibreria Cal Llibreter per fer la recomanació literària de la setmana. Avui, ens sembla que ens parlarà dels Premis Llibreter, que hi ha aquí a Catalunya. Ens comentarà quins són aquests llibres finalistes de cadascuna de les categories que hi ha en aquest premi. Bé, doncs tot això és el que tindrem avui, 4 de juny. No marxeu, que comencem! Les 10 i 16, escoltem Passenger aquí a Ràdio d'Esvern. Bé, doncs tot això és el que tindrem avui. Ens cares que la llifes turneden i la llifes per l'arturi d'esclat. Veja la ll música lena d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat d'esclat. Vez quinn i l'abbaventat d'esclat d'esclat de la llumic gunna, Paix percària, percària! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs mira, tenim que la colla gegantera de Sant Just organitza la dinovena trobada gegantera a Sant Just d'Esvern aquest dissabte 8 de juny. L'esdeveniment tindrà lloc a les 6 de la tarda al Parc Maragall amb la plantada de gegants. Tot seguit a les 7 començarà la cerca vila que passarà per diferents carrers del poble acabant més o menys cap a les 8 del vespre a la plaça Barteguer, on es farà el Vall de Gegants. Els carrers que conformaran la cerca vila són el carrer Major, el carrer Verge del Pilar el carrer Creu, el Raval de la Creu, el Bona Vista un altre cop el carrer Creu, la Rambla de Sant Just el carrer Miquel Rebarter, el carrer Verge dels Dolors el carrer Sant Lluís i la plaça Barteguer. Déu-n'hi-do, el recorregut que fan els gegants. Una bona volteta, sí, sí. Sí, sí, tot això serà al llarg d'entre les 6 i les 8, no? Exacte. I la trobada comptarà també amb la presència de les colles convidades d'Esplugues de Llobregat de Molins de Rei, de Pallejar, de Tallà, de Mollet del Vallès Sant Josep de Calassans i Guixés i a més, evidentment, els organitzadors la colla gegantera de Sant Just. Doncs sí que té participació a aquesta trobada gegantera. Sí, sí, ja n'hi do. Pot ser que sigui una trobada que facin cada dos anys? No estic segura. Bé... No sé si això dura si cada dos anys o la fan cada any. Bé, la qüestió, reclamo a la gent que entri a les xarxes socials de la colla gegantera de Sant Just, que es diu colla gegantera d'Esvern, a Instagram. Allà han publicat, a part del cartell, no?, que informa de la trobada, diferents fotografies de les colles que hi participen amb els seus gegants. És molt maco de veure perquè també així es poden identificar d'on són, no? I em fa gràcia perquè també posen els noms. Per exemple, eh, els de Molins de Rei es diuen... Com diries que es diuen? Bé, ell es diu Bernat. I ella, com creus? Molins de Rei. Tenen a veure amb alguna festa del poble? Molins de Rei. La Candelera. Molt bé, la Candelera, Mariona. Molt bé, molt bé. Doncs tenen el Bernat i la Candelera. El Bernat i la Candelera. A Palleja, bueno, aquests no sé si tenen alguna cosa a veure o no, però a Palleja tenen un que es diu Cebes, tot modern. Els Cebes. Els Cebes, a més, que va amb una samarreta així com... amb lletres a l'OACDC, que diu, posa Cebes, amb una armilla així roquera. Està així modernitzat. Sí, i després tenen l'Oleguei a la Clara. Ah, molt bé. Sí. Després, per exemple, a Taiam, tenen el Pere i la Leonor. Ostres. Sí. A Mollet del Vallès, la Guillema i el Mir. Molt bé. A Sant Josep de Calassans, el Quintí i la Peguera. Esplugues, a qui diries? També hi ha un que té el nom de Esplugues. Pensa en les festes. Santa Eulàlia. No. Com es diu la d'estiu? Mateu, Mateu. Sant Mateu. Sant Mateu és la de setembre. Sí. Magdalena. I Santa Magdalena? Però no, no. Es diuen Caterina, Marta i Mateu. Doncs mira, la Caterina i la Marta. No sé si ens surten. Bé. entreu a Instagram de la Colla Gegantera i allà podeu veure com són els gegants que han convidat en aquesta trobada. Mariona, què més tenim? Doncs mira, tenim que l'Ajuntament de Sant Jus organitza una visita guiada a l'exposició Obro la Porta Mirall. També hi ha aquest dissabte, 8 de juny, i els artistes Carme Malaret i Abdo Martí presenten una obra que explora els espais liminars i la fragilitat dels marges entre realitats diverses del nostre temps. Sí. Que ja va venir aquí la Carme a explicar-nos una miqueta en què consistia aquesta... Això d'Obro la Porta Mirall, no? Exacte. I aquesta exposició i com l'havien muntat amb l'Abdo Martí i doncs ara l'Ajuntament organitza aquesta visita guiada que es convoca als participants a les 9 del matí a la plaça del Parador, des d'on se sortirà a les 2 quarts de 10, cap a la Fundació Guillem Viladot a Gramunt. Sí. I bé, a més de l'exposició, la jornada també inclourà una visita a l'Església Romànica de Santa Maria de Gramunt. I també hi haurà temps lliure per dinar abans de la tornada a Sant Jus, prevista aproximadament a dos quarts de 5 de la tarda. Sí. I bé dir també que el cos de l'entrada anirà a càrrec dels assistents. Molt bé. Recordem que vam parlar una mica d'aquesta exposició de l'Abdo i de la Carme cap a mitjans de maig. També podeu recuperar la notícia que hi ha a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, en la qual parlàvem d'aquesta exposició. Inclús també l'entrevista que li vam fer a la Carme també el 14 de maig en motiu d'aquesta exposició també. Molt bé, Mariona, hem comentat aquests tres titulars, deixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris en català d'avui dimarts. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, fins ara. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. 10 i 27, passem a llegir les portades, aquestes primeres pàgines dels diaris en català. Mariona, comencem amb la primera pàgina del diari Ara. Doncs el diari Ara obre amb tema d'educació. Evidentment, avui ha començat la selectivitat. Sí, les proves Pau. Exacte, que avalua la generació de la crisi PISA i de la pandèmia. Els rescuts el 2006 són els únics que han empitjorat en totes les proves de competències bàsiques. Mare meva. Van començar a primària amb les retallades i quan feien segon d'ESO va arribar el sotrac de la Covid. És a dir, que han rebut per totes bandes, aquesta generació. Doncs sí, perquè precisament a educació secundària s'assoleixen molts coneixements durant tota l'ESO, no? I, clar, et pilla allà al mig i, escolta'm, intentes fer el que pots, no? A més a més, amb 13-14 anys, doncs bé, això. Sí, sí, totalment. Per totes bandes, com dius tu. I he de dir que he quedat impactada en que els que estan fent la selectivitat avui són del 2006, eh? Sí, sí, sí. Bueno, és que, Mariona, el temps passa per tothom, eh? Mare meva. Mare meva, mare meva. Que a mi em dius 2006 i és com aquest... Aquest segon de primària, no? Clar, home, Mariona, clar, clar, clar, escolta'm. Doncs no, ja són majors d'edat. Sí, sí, sí, sí. Del qual? A veure, va, què més diu a la portada del diari? En fotografia principal veiem la protesta pagesa transfronterera. Diu que els pagesos estan aprofitant la campanya de les europees per continuar pressionant els estats amb les seves reivindicacions. I fins avui al matí teníem previst allà el pas de mercaderies, els passos fronterers entre Espanya i França, des d'Iron fins a la Jonquera. I la foto és curiosa, eh? Perquè es veuen aquestes protestes a les carreteres amb els tractors dels pagesos. I hi ha un noi que està, sembla que estigui pintant. Pintant? Perdona. Està fent, sembla que estigui fent un quadre al mig de la protesta. A veure, no tenia oberta la portada, Mariona, però ara m'estàs cridant a obrir-la. Sí, és així, una fotografia una mica artística. Doncs és un noi que està fent un quadre d'aquests tractors que estan parats. Doncs sí, efectivament, com si fos un pintor de la Rambla. Exacte. Que estigués allà retratant a la gent. Allà al mig de l'autopista retratant el que vindria a ser el... Bé, els tractors. La protesta. Sí, sí, sí. Molt bé. Seguim, més notícies de la portada de l'ara. Veiem que un nou fàrmac aconsegueix que càncers avançats responguin a la immunoterapia. Notícia superpositiva. I tant. Abans en la ciència i en la tecnologia i en la indústria farmacèutica. Passem a parlar d'eleccions. Veiem que el 6, l'únic que dona un petit avantatge, el PSOE el 9 de juny per davant del PP. També eleccions, en aquest cas a Mèxic. Veiem que Clàudia Sheinbaum serà la primera dona que presidirà Mèxic. Sí, una fita històrica, eh? Home, i tant. Primera dona al capdavant d'aquest país, que de fet la seva contrincant més forta també era una dona. També era una dona? Sí, sí. Mira, home, que sigui una dona, dona, bueno, no garantia 100%, però sí que més probabilitats que es tractin, no?, que es treballin certes polítiques orientades, per exemple, a la igualtat, no?, o a favor del dret de les dones. He de dir que tot depèn de... De la ideologia tingui aquesta dona. De la dona, sí, sí, però bé... En aquest cas, Clàudia Sheinbaum és... Sí que és més partidària, no?, d'aquest tipus de política. És un partit d'esquerres, en teoria, però vull dir que encara hi hagi una dona al capdavant, malauradament, no és garantia de polítiques de gènere ni polítiques d'esquerres, però bé, celebrem. Digue-li a Marine Le Pen. Exacte. No? Le Pen, Meloni... Sí, sí. I podríem seguir... Però Meloni no és una tia. Sí, Jorge Meloni. Ai, sí, sí, perdó. Ai, ai, m'he confós. Està pensant en el president d'Argentina. No, no, no, Milei. Milei, sí, sí, saps allò que... Jorge Meloni és una senyora... Sí, sí, sí, és una dona i no té intenció de, no... De polítiques de gènere... Malauradament, no. No. Poques, poques. Exacte. Esperem que Clàudia Sheinbaum sí que vagi almenys en aquesta direcció. Esperem que sí. I bé, per tancar la portada del diari Ara d'avui, veiem que la justícia frena la tria de Sallent com a nou major dels Mossos. Molt bé. Aquesta és la portada del diari Ara, Mariona, passem a la de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb una notícia sobre el model econòmic. Diu que la demanda d'habitatge turístic creix tres vegades més ràpid que la d'hotel. Els viatgers que opten per lloguer vacacional augmenten un 34% fins a l'abril i els que van a allotjaments hotelers pugen un 11,4%. Déu-n'hi-do, això s'ha de replantejar, eh? Ahir ens ho deia la candidata dels comuns, la del Partit dels Verds a Europa, la de la Federació de Partits Verds dels Joves, que volien fer una mena de regulació en el sud, sobretot d'Europa, que és la zona d'Europa més afectada per aquests tipus d'habitatges, d'usos turístics. Una regulació perquè, escolta'm, també afecta cap i a la fi després en els preus dels habitatges per a la gent que vivim. Sí, sí, totalment. Vinga, què més tenim a la portada de La Vanguardia? Fotografia principal, la guarden per Claudia Sheinbaum, que és la primera presidenta de Mèxic. I amb una foto, no sé si és exactament la mateixa, però molt similar a la que hi havia al diari Ara, que és ella, doncs, celebrant aquesta victòria, fent un símbol de cor amb les mans. i diu que, amb un ampli resultat encara més contundent que el d'Andrés Manuel López Obrador en el seu històric triomf el 2018, la candidata oficialista Claudia Sheinbaum es va convertir ahir en la primera presidenta de la història de Mèxic. I ella mateixa va dir, no us fallaré, va dir la política escarrana, una vegada acabant el recompte en que va obtenir prop del 60% dels vots. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, tal qual. Seguint més notícies de La Vanguardia d'avui, veiem que Feijó insinua una moció de censura que necessita Vox i Junts. El líder del PP s'estima més un avançament electoral, però s'obre a fer servir aquesta eina si s'imposa en les eleccions europees. També La Vanguardia avui fa una entrevista a Amin Malouf, que és novel·lista i assetgista, i que diu que el conflicte de l'Orient Mitjà escampa avarí per tot arreu. Més notícies veiem la protesta del camp que bloqueja la frontera amb França, i apareix també una fotografia petita amb aquestes parades de tractors a les carreteres. També una notícia sobre investigació diu que la contaminació exportada causa el 88% de morts per pol·lució. No sé a què es refereix exactament a això de la contaminació exportada, que ho posa entre cometes. Suposo que deu ser contaminació... No sé, la veritat, caldria investigar-ho. Sí, què significa? A més ho posen entre cometes, eh? Sí. Contaminació exportada... Doncs que causa el 88% de morts per pol·lució. Jo entenc que és contaminació que arriba per exportacions. Bueno, no sé, caldria... Caldria llegir aquesta peça d'investigació. I per tancar la portada d'avui de La Vanguardia, parla del fitxatge estrella, diu que el Madrid fitxa el Galàctic en va per per ser encara més fort. Molt bé. Aquesta és la portada de La Vanguardia, Mariona. Passem ara a la del punt avui, que obre amb el titular que diu El timó de la Unió Europea. En diu... Bueno, surt com una mena de caricatura de Von der Leyen, amb una jaqueta amb una americana blava, amb els botons grocs, simulant els colors de la bandera de la Unió Europea. I diu això, El timó de la Unió Europea, La pandèmia, l'agenda verda, la invasió russa d'Ucraïna i la guerra a Gaza han marcat la comissió de Von der Leyen, que aspira a repetir mandat. Altres notícies també del punt avui, doncs que Òmnium fiscalitzarà l'aplicació de l'amnistia. Després també que Clàudia Sheinbaum serà la primera presidenta de Mèxic. També posen a la primera pàgina que està activat el dispositiu per acollir tempores a Lleida, amb 100 llits a la fira. i després parlant també de la revolta pagesa que talla els passos fronterers contra la política agrària europea. Aquestes són les notícies del punt avui. Passem a l'últim diari que ens queda, que és el periòdico, obre amb la notícia que els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres. Diu que la falta de professionals porta a contractar auxiliar sense formació. I que la patronal del sector busca personal a Colòmbia. Ostres, que hagin de buscar personal, no? A països estrangers, tu. Sí, sí. També la imatge per això del dia, una imatge vertical que ocupa tota la pàgina, diu tall de l'autopista en el pas fronterer. Diu aquí al camp es fa sentir, és tota una autopista amb tot de tractors. Diu agricultors i ramaders d'Espanya i França bloquegen els països fronterers per denunciar la seva asfíxia. Asfíxia, entre cometes. També diu aquí, amb una imatge de la futura presidenta de Mèxic, diu Mèxic alegeix la seva primera presidenta. Altres notícies, doncs que, per exemple, avui 40.000 joves afronten l'última selectivitat del vell model. També que Esquerra prioritza ara un pacte sobiranista per a la mesa del Parlament. fan una entrevista, a més a més, a Jordi Canyes, candidat europeu de Ciutadans. I diu aquí també la majoria de l'usó que causa mortalitat a la Unió Europea ve de fora. Això referia, doncs, a la portada de La Vanguardia amb la contaminació exportada. Que la majoria de l'usó que causa mortalitat ve de fora. Bé, Mariona, aquestes són les notícies de les primeres pàgines dels diaris en català d'avui. ho deixem aquí, t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt i a la una amb l'informatiu migdia. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Vinga, que vagi bé. Adeu. Adeu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. A la Rambla, res s'atura. A la Rambla, res s'atura. A la Rambla, res s'atura. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ciutadans i el convidat és en Martín Barra, exdiputat del Parlament, candidat a la llista de Ciutadans a les eleccions europees. Molt bon dia, senyor Barra. Hola, bon dia, Núria. Vinga, doncs comencem analitzant una mica la política europea. A Catalunya i a Espanya creu que se li dona prou atenció a Europa, no? Històricament són els comissis potser amb una participació més baixa. Sí, tens tota la razón, pero també és un poco europeu esto, no somos en Espanya una excepció, però realment habría que darle molta més importància. Ara ten en compte que la gran majoria de les polítiques se deciden en Europa. Muchas de les coses que ens afecten en el dia a dia a tots. Mira, una cosa tan simple como lo que ha ocurrido la multa a les aerolínees por cobrar por el equipatge de mano. Este és un tema que nosaltres movim desde Europa, que Jordi Cañas lo defendió, y por fin vamos a tener derecho a ir a un avión con un equipaje de mano sin que nos cobre en extra. Muchas de estas cosas que nos afectan en el día a día. Hoy en día se deciden en Europa. Hay que prestarle muchísima más atención a las políticas europeas desde nuestra opinión. porque como nos afectan las decisiones que se prenen en el parlament d'Europa en el nuestro día a día. Es decir, tienen una repercusión más importante del que nosotros nos pensemos. Es decir, un gran gruix de las cosas que se deciden potser al Congrés de los diputados también venen de Europa, ¿no? Sí, sí, totalmente. Muchas de las cosas que el gobierno español, el francés, el portugués, todos los países que formamos parte de la Unión Europea deciden en el día a día son extrapolación de las cosas que se han decidido entre la Comisión y el Parlamento Europeo. Son políticas que vienen ya marcadas desde Europa y que después hemos de extrapolar a nuestra legislación nacional. Casi el 80% te diría yo de las cosas que nos afectan en el día a día. Hoy en día se están decidiendo a nivel europeo. Y luego además aquí las extrapolamos y las aplicamos con nuestras características, por supuesto, y nuestro partido que gobierne pues tiene también su importancia. Pero viene ya muy marcado desde Europa. Por tanto, es fundamental en estas elecciones europeas lo ha sido desde el principio, pero cada vez más, porque cada vez hay más integración en Europa, cada vez hay más cesión de soberanía por parte de los Estados miembros, cada vez es más importante que repasemos los programas de los partidos que se presentan, los candidatos, veamos qué se ha hecho en el Parlamento Europeo. En esto también hay que prestar mucha más atención también desde los medios. O sea, ¿qué políticas se está haciendo cada partido en Europa? Es muy importante para luego el día a día de la política nacional. Com ha treballat, ¿no?, Ciutadans, aquestes dues legislatures senceres en el Parlament Europeu que porteu des del 2014, a les passades eleccions europees, el 2019, el partit Ciutadans va aconseguir ser descons. ¿En quina perspectiva també encareu els comissis d'aquest diumenge? Una mica? Bueno, estamos en una época en el que no tenemos unos buenos resultados electorales. A nadie vamos a engañar, ¿verdad? En las últimas elecciones que hemos tenido aquí en Cataluña recientemente, pues hemos salido del Parlamento, también tuvimos un mal resultado en las nacionales, pero nosotros siempre con... hacia el futuro lo miramos con esperanzas y con ganas de trabajar y esperamos tener resultado en estas elecciones europeas. No sé si siete, dos, tres... Fíjate que en esta ocasión, incluso el CIS se acuerda de nosotros. En estas ocasiones desaparecemos de las encuestas. Incluso el CIS se acuerda de nosotros y nos da opciones de entrar en el Parlamento Europeo. Mira, nosotros las afrontamos con un gran interés, con una gran ilusión, con ganas de seguir trabajando en el Parlamento Europeo. Nuestro grupo en las anteriores legislaturas ha sido el más trabajador en el Parlamento Europeo. Así lo han reconocido todos los grupos dentro del grupo liberal, porque allí en el Parlamento Europeo los grupos o los partidos se organizan de una manera diferente a los a los parlamentos nacionales. Y los grandes grupos son el grupo popular y el grupo socialista. El tercer grupo es el grupo liberal en el que estamos ciudadanos y que es imprescindible para acordar políticas en Europa. Es imprescindible la participación del grupo liberal para formar las mayorías necesarias. Entonces hemos tenido mucha influencia durante estos últimos años y así se ha reconocido cuando muchos de los miembros de nuestro grupo. En el grupo liberal pues tenían cargos de gran importancia dentro del Parlamento Europeo. Presidentes de comisiones, Jordi Cañas, nuestro actual candidato, era el representante de la Unión Europea ante Sudamérica, etcétera. O sea, hemos tenido, se nos han dado responsabilidades porque trabajábamos mucho y bien en estas legislaturas y eso esperamos seguir haciendo. Ahora para ahora, las emergencias de los temas más importantes que tenemos a las ciudades, ¿no? Són directives d'àmbit europeu, temes de l'habitatge, de la mobilitat, del clima, dels residus? Sin duda. El tema del clima, por ejemplo, me comentas, son temas, bueno, casi mundiales, ¿verdad? Pero no solamente. Pero que a nivel europeo, la Unión Europea tiene un gran trabajo que hacer, incluso como referente mundial en estas cuestiones y se está haciendo, desde Europa se está haciendo una gran política en este sentido que luego necesita que los diferentes gobiernos pues las implementen. En el tema de vivienda también va a ser muy importante, pero aquí yo quisiera destacar también la importancia de que los gobiernos nacionales o autonómicos, en este caso, pues también se pongan las pilas, que queda muy bien cuando estamos reclamando que nos lo resuelvan todo desde Europa. De acuerdo, sin duda. A Europa hay que exigirle que nos marque los marcos de actuación, pero luego hay que ponerlo en práctica a nivel. Veía situaciones sobre el tema, por ejemplo, de la vivienda, que por supuesto forma parte de nuestro programa a la vivienda para jóvenes de acceso a la vivienda, claro. Pero las leyes que aquí en España obligan a invertir en cuestiones de vivienda social, luego resulta que no las cumplen los gobiernos autonómicos. Es importante el marco europeo, sin duda, es fundamental. Pero luego tenemos que tener también en cuenta que no podemos descuidar los marcos locales. Pero bueno, ahora hablamos de Europa. Y en Europa, sin duda, tiene mucha importancia. Fíjate lo que está pasando estos días con los agricultores. Ayer mismo los teníamos bloqueando la frontera entre España y Francia, pero bloqueándola tanto los franceses como los españoles. O sea, no es una cuestión de España o de Francia. El tema del campo es fundamental que se trate desde Europa para simplificar, bueno, atender a las exigencias que tienen estas personas. Simplificar burocracia, que no tengan productos extranjeros, tengan prioridad sobre ellos o tengan menos exigencias que las suyas, que esto puede ser un problema para nuestros agricultores. Y como te digo, fíjate, estaban ayer franceses y españoles juntos bloqueando la frontera, cuando otras veces han sido los franceses los que han bloqueado la entrada de productos españoles. Entonces, cada vez vamos a avanzar hacia una confluencia europea y cada vez va a ser más importante esta situación. Y permíteme un pequeño detalle, porque uniéndolo con el tema de la agenda verde, que decíamos antes, con el tema climático. Me ha sorprendido gratamente, ayer nuestra candidata número 3, Mariana Boadella, estaba hablando de la posibilidad de compaginar las dos cosas, la agenda verde y el mundo rural. Que haya producción agrícola, pero que se respete el medioambiente. Hace falta producción agrícola y se tiene que respetar el medioambiente. Y las dos cosas, decía que son compatibles, y mira, pues me ha hecho gracia, precisamente coincide con el editorial de hoy de ARA. El diario ARA, precisamente, hoy su editorial habla de combinar estas dos cosas. Mira, cuando las cosas son sensatas, son sensatas. No es cuestión de si lo dice Ciutadán, si lo dice ARA o si lo dice... Y en Europa una de las cosas muy importantes es que se trabaja mucho en el consenso, cosa que por desgracia... S'arriba a més acords en el Parlament Europeu que, per exemple, com estem veient, en el Congrés dels Diputats o en el Govern de la Generalitat, que costa més, potser arribar a acords o a fer pactes. És que en Europa és imprescindible. És que allí la idea és llegar a acuerdos. Ese és el marco general. Llegó cuesta més o menys llegar a acuerdos, però ja parten de la idea de llegar a un acuerdo. Parten de la idea de establecer polítiques que sean útiles para 27 países. No és algo, precisamente, simple de hacer, ¿verdad? Entonces, ya su primera idea, ¿cómo acordamos? Vale, ¿qué piensas tú? ¿Qué pienso yo? Pero ¿cómo acordamos? Ellos ya empiezan partiendo de ahí. Cosa que, por desgracia, no vemos en las políticas más próximas a nosotros. El Parlamento, bueno, ahí lo tenemos. Ya veremos si hacen gobierno. Todavía eso está en dudas. Y en el Congreso, pues ya vemos la lucha diaria. Tú más, tú menos, etcétera. Y sin que se vea ninguna idea de posibilidad de acuerdos. Mientras que en Europa, como te digo, es que ya es el marco inicial. O sea, ¿de qué vamos a hablar? De agenda verde. Vale, vamos a hablar de agenda verde, pero vamos a ver en qué nos ponemos de acuerdo en la agenda verde. Es que ya empiezan con esa idea. Ojalá la copiáramos. Davant l'amenaçada de l'extrema dreta, ¿qué cal fer? ¿Cómo poden recular els drets dels europeus i les europees amb la presència cada vegada més significativa de les idees d'extrema dreta a Europa? En Europa i en el mundo, también. En esto estamos en una situación realmente peligrosa. Sí, evidentemente, porque algunas de las ideas de esta gente son totalmente contrarias a lo que hemos venido defendiendo o disfrutando durante las últimas décadas. Claro, ¿y aquí cómo lo podemos solucionar? Pues precisamente con un partido que no tenga dependencia de ninguno de los extremos, que no sea extremo, me da igual, porque la extrema derecha tiene su riesgo, la extrema izquierda no digamos. Aquí no se libran en este sentido ninguno de los extremos. Entonces que un partido, y es lo que está pasando en Europa, en Europa el grupo liberal del que forma parte de Ciudadanos es la clave para llegar a consensos entre popular y socialista. Allí no necesitan tener que recurrir a Le Pen o a Vox o a... Bueno, no sé si los oirán, ya veremos. Una campaña, nos van a oír. Oye, ¿y vais a hacer algo? Además de hablar. Es que también hay esloganes que hay que mirárselos un poco, ¿verdad? El hecho de que haya un partido liberal en Europa, que es la clave, es la bisagra entre los dos grandes bloques de toda la vida. Un golpe más de derechas, otro golpe más de izquierda, socialdemócrata, derecha moderada, bien. El que haya un partido liberal en medio es el que consigue los consensos. ¿La extrema derecha está teniendo mucho auge? Sí. ¿Qué hace la izquierda tradicional? ¿Es responsabilidad de la extrema derecha o es responsabilidad de que la izquierda tradicional no ha sabido estar a la altura? També és veritat que molts partits de dretes ara també estan donant l'opció de poder pactar precisament amb aquests... O sigui, estan obrint les portes a pactar amb aquests partits d'extrema dreta. La dreta més convencional, eh? Ja no parlem de l'extrema dreta. Sí, sí. Bueno, hace poco tenemos al señor Fijo diciendo que está dispuesto a pactar con la extrema derecha más tradicional, con Junts mismo, con Puigdemont, extrema derecha tradicional de toda la vida. Hombre, yo no engrafaría a Puigdemont en Brasil también. Ya, ya, ya. Quizá se refería a vos. Bueno, pues con los dos. No tiene problemas con pactar con ninguno de los dos. Sí, y porque ahí tienen unos votos que habría que plantearse por qué la gente vota esos partidos. Si la gente vota esos partidos tenemos que pensar los demás. Los que no estamos de acuerdo con que esos partidos tengan la mayoría tenemos que pensar qué hacemos para atraer esos votos. Y en este sentido, lo que no sirve, me digo que lo que no sirve, es que vengan, en este caso, por ponernos a nivel nacional, el PSC o el PSOE, a decir, vamos a hacer una barrera absoluta. Bueno, atrae votos, en lugar de poner barreras. Esto, como te digo, en Europa es fundamental. Ahí empiezan por pensar en consensos y no en poner barreras. Y luego, cuando consigues un consenso con los partidos mayoritarios, que están agrupados más o menos en torno al centro, pues los extremos no tienen ocasión de influir. Aquí, sin embargo, se hace lo contrario. Ponemos barreras y, claro, ¿qué remedio le queda a ninguno? El PSOE tiene que ir a pactar con Bildu y se queda tan ancho. El PP tiene que ir a pactar con vos y se queda más ancho todavía. Y no tenemos una salida real. Afortunadamente, en Europa sí existen salidas reales y, como te decía antes, ojalá copiáramos. Com s'afronten els conflictes bèl·lics a Europa? Parlem de, per exemple, el genocidi d'Israel a Gaza, a la guerra d'Ucraïna. Hi ha diferents posicions polítiques de com actuar des d'Europa? I quina posició pren Ciutadans en aquest sentit? Creo que la invasión de Rusia, la absolutamente ilegal y absolutamente absurda invasión de Rusia a Ucrania, ha abierto los ojos en Europa de la necesidad de tener una política de defensa común. Porque, hoy en día, ningún país, no creo que nadie se plantee que Alemania pueda defenderse de todo el mundo, o España, todo el mundo, y ni siquiera tendría influencia a nivel mundial cuando tenemos grandes ejes como China o Estados Unidos o Rusia que están intentando ocupar la política mundial. Europa tiene que tener ahí un papel muy importante. Nosotros abogamos por la política de defensa europea común. Nos abogamos porque Europa tenga más inversión, lo cual supone, además, más mano de obra, más trabajo, porque Europa pueda defenderse. No queremos atacar a nadie. Pero si no eres capaz de defenderse, corres muchos más riesgos. Crear un exército común. ¿Por qué no? El ejército, el español, el de la mano todos ellos, pero muy bien coordinados y con una planificación conjunta y con una forma de trabajar conjunta que les permita actuar en caso de necesidad de forma conjunta rápidamente ante cualquier posibilidad. Es necesario que Europa tome conciencia de su importancia o de la importancia que tiene para la propia Europa tener un papel decisivo en estas cuestiones y tener una voz fuerte en el mundo. Cuando vemos estas polarizaciones extremas, imaginemos un Trump en Estados Unidos. Pues haría falta tener fuerza para poderle decir a Estados Unidos, este hombre que además dice que pasa de la OTAN y todas estas cosas, ¿no? O sea que pasaría de nosotros directamente. Habría que tener una suficiente fuerza como para poderle decir a Estados Unidos un momentito, piénsatelo. Eso solamente se consigue si se trabajan juntos y si, ¿por qué no? También una cuestión de un ejército común. Claro que sí. O al menos, como te digo, que todos los ejércitos europeos fueran un bloque. Eso necesita inversión, necesita coordinación, necesita trabajar en esa línea, pero de esa forma seríamos más respetados. Teniendo más fuerza también es más difícil que te agredan o puedes responder mejor. Ahora mismo esas polarizaciones de las que hablamos en política también no sería descartable que se dieran en plan militar. ¿Por qué? No. Estamos viendo, o sea, Rusia se permite atacar a quien le da la gana. Israel está respondiendo a una agresión feroz de un grupo terrorista como fue Hamas, pero está respondiendo de una manera realmente dramática. Tendría que hacérselo mirar, pero está respondiendo a una agresión de su territorio. Estamos... Algo que nunca se te hubiera ocurrido hacer a Hamas hace unos años. Era la primera vez que Hamas hacía algo tan salvaje. O sea, ríos... ¿Per salvaje el que está fent Israel a... No, no, se veía que está respondiendo de una manera tremendamente... Al genocidio. Sí, bueno, genocidio. Bueno, una palabra... Como así. Una palabra bastante... Al principio el Tribunal Penal Internacional lo planteaba así, ahora se lo está pensando. También teníamos una sentencia del Tribunal Penal Internacional que no lo planteaba en esos términos. Bien, en cualquier caso una respuesta de Israel totalmente salvaje que era correcto que hiciera respuesta, pero lo está haciendo de una manera que hay que criticar sin duda. Pero, como te digo, la agresión de jamás no hubiera sido posible hace pocos años. Algo está pasando en el mundo que nos estamos enfrentando a riesgos muy graves y desde luego tenemos que responder siendo nosotros los que tomemos la delantera para ser más fuertes. No para plantear riesgos, sino para tener capacidad de respuesta. I l'últim, perquè ens queda un minut, cal portar al Parlament Europeu l'amnistia dels independentistes catalans? Habrá que llevarla a los sitios donde hay que llevarla, que es a la justicia. Ahora va a depender de los jueces españoles, que por cierto, dejenlos trabajar. Estamos en una democracia, hay división de poderes. ¿En teoría? En teoría y debe ser en la práctica. Y el que no la aplique en la práctica es el que hay que condenar. Las instrucciones que vemos desde miembros del gobierno que dan a los jueces son absolutamente antidemocráticas. El gobierno ya ha hecho su trabajo, ha presentado su ley, el Congreso ha hecho su trabajo. Se ha aprobado primero en las Cortes, luego el Senado dijo que no. Bueno, pues vuelve a las Cortes, dice que sí, ya es definitivo. De acuerdo. Prácticamente por un 50%. Bien, mi temita es igual. Han tenido la suficiente mayoría como para plantearlo. Ahora la aplicación depende de los jueces, dejémoslos trabajar. Que desde el gobierno se estén dando instrucciones a los jueces, eso es antidemocrático. Como si los jueces se pusieran a decir al gobierno que tenía que hacer, cómo tenía que hacer su ley. Ahora es cuestión de los jueces. Y los jueces tienen las vías jurídicas legales que tienen, que son las que deben usar ninguna otra. Podrían plantear una cuestión prejudicial al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Pueden plantear lo que consideren oportuno. Lo que hagan los jueces también está sometido después a control por los tribunales europeos. O sea, a nosotros la ley de amnistía nos parece una absoluta barbaridad. Senyor Barra, ho hem de deixar en aquest punt, són les 11. Hem de passar a l'informatiu de Catalunya Ràdio. Pues muchísimas gracias por vuestra atención. Que vagi bé. A vosotros. El proper examen, el de Llengua Estrangera, començarà a les 12. Anem cap a la Facultat de Dret del Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona. Martí Cuní, Sara Canyete, bon dia. Hola, bon dia. Sí, en aquest primer examen els alumnes han hagut d'escollir entre dues opcions i majoritàriament s'han decantat per la A. Un examen que encapçalava un fragment de la novela La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón i a partir de la qual també havien d'escriure un text argumentatiu. Això ens explicaven els alumnes de l'Institut Pau Casals de Badalona. L'opció A. Tenien les preguntes a les lectures obligatòries que eren prou fàcils. L'opció A perquè hi havia unes tipus test que no feia cas redactar i en fer-ho bé no comptava ni faltes ni res. Era com l'opció més fàcil. Jo he sigut l'única que ha triat l'opció B. Crec que les preguntes de la lectura i la redacció s'entenia millor. Martí Cuní, Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més notícies, Sílvia Solanes. Els mòbils, les tauletes, els ordinadors i els televisors hauran de portar de fàbrica un control digital parental. Això ho preveu l'avantprojecte de llei per la protecció de menors en entorns digitals que avui té previst aprovar el govern espanyol. La voluntat és que sigui un pin parental que vingui de sèrie, gratuït, fàcil d'activar per als pares o tutors legals i que els permeti escollir quines aplicacions, serveis i continguts volen limitar els menors. L'avantprojecte que es vol aprovar a la tardor també preveu un pla d'alfabetització digital i el desenvolupament d'una estratègia de protecció a la infància i adolescència inspirada en un informe elaborat per un grup de 50 experts. El candidat de Ciutadans a les eleccions europees no està sorprès amb la moció de censura contra Pedro Sánchez que planteja Alberto Núñez Feijó i cobra la porta a buscar, diuen, el suport de Junts. Jordi Canyes ha explicat per què en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Nosotros ya lo dijimos, dijimos, Feijó volverá a engañar a los votantes que confían en el Partido Popular en Cataluña. Los ha traicionado históricamente, los traicionó con el pacto del Maieste, los traicionó. Los volverá a traicionar. ¿Y lo volverá a hacer por qué? Pues porque es que la aritmética es así de tozuda. Els Mossos detenen 221 multireincidents especialitzats en furts i robatoris en autopistes i carreteres de Catalunya. Les detencions es van fer entre el 2023 i el primer trimestre del 24. Dimecres passat, els Mossos van dur a terme un operatiu contra un grup criminal que actuava en àrees de servei i descans de l'AP7, la C58 i la C33 durant la nit i la matinada. Els detinguts estan relacionats amb 42 robatoris i s'haurien endut productes per valor de més d'un milió d'euros. A dos municipis de les Garrigues, Alcogul i Granyera, un parc solar de 100 hectàrees aprovat pel govern enfronta els ajuntaments i els propietaris dels terrenys, que en són partidaris, amb el canal Sagarra Garrigues, que vol aturar-lo perquè ocupa superfície de regadiu. La Generalitat l'avala perquè assegura que s'ajusta a la normativa. Anem fins a Lleida, Estela Busoms. Bon dia. El conflicte s'explica perquè són finques on ja ho tenen tot a punt per poder rebre aigua del canal Sagarra Garrigues, unes obres que, segons la comunitat d'Arregants, han costat uns 14.000 euros per hectàrea la Generalitat. Serien diners malgastats, segons el president del canal, Josep Maria Jové. Jo no sé si això és prou ètic o prou legal o el que sigui, que en una zona, com ja hem vertit i ha fet les canonades de reg, damunt mateix, fico els plaques solars. Però al territori hi veuen els ingressos que comportarà Adrià Anton és regidor d'Alcogul i propietari afectat. I no entenem com el canal Sagarra Garrigues posa pals a les rodes quan entenem que al municipi ho podem fer tot i els beneficis que portaria serien increïbles. Les dues parts estan disposades a arribar als tribunals. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida. Ara els esports amb en Marcos García. El Barça recomana a Frenkie de Jong que no jugui a l'Eurocopa de futbol per recuperar-se bé de la lesió al turmell, segons va avançar al tot costa de Catalunya Ràdio. El club vol evitar que s'agreugin els problemes de Frenkie de Jong que pateix al turmell, on ha tingut tres lesions traumàtiques. Sense la blaugrana i tan a bon matí, lesionada, la selecció espanyola de futbol pot aconseguir avui la classificació per l'Eurocopa de l'any vinent. Si guanya a Dinamarca, el partit és a dos quarts de deu a Tenerife i a l'anada l'equip espanyol ja va guanyar per 0 a 2. En futbol serà el Barça obligat a guanyar dijous a Cartagena per no quedar eliminat a les semifinals per al títol de Lliga. Els blaugranes van perdre ahir 2 a 3 al primer partit al Palau. El torneig de tenis de Roland Garros. Avui es comencen a jugar els primers partits a quarts de final. A la categoria masculina es disputaran els partits Sisi Paz, Alcaraz i Dimitrov, Siner. a la femenina, Goff, Javer i Siantec, Bogdor Prostova. I a la Hockey Lliga femenina, aquest vespre, a quarts de nou, es juga el tercer i últim partit de la semifinal. Juguen al Palau i al Vilassana. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta el títol La gran muralla xinesa i estarà a càrrec de Borja Pellejero, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. L'esdeveniment se celebrarà el pròxim dijous 6 de juny a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. El ponent Borja Pellejero explorarà la història i els secrets d'aquesta muralla, una de les 7 meravelles del món modern, destacant la seva importància cultural i estratègica al llarg del temps. L'acte està obert a tots els públics, amb entrada gratuïta per a socis i sòcies de l'Aula Universitària i una aportació de 5 euros pels no-socis. L'Ajuntament de Sant Just organitza una visita guiada a l'exposició Obro la Porta Mirall, el dissabte 8 de juny. Els artistes Carme Malaret i Abdó Martí presenten una obra que explora els espais liminars i la fragilitat dels marges entre realitats diverses del nostre temps. La convocatòria per als participants és a les 9 del matí a la plaça del Parador, des d'on se sortirà a dos quarts de 10 cap a la Fundació Guillem Viladot, a Gramunt. A més de l'exposició, la jornada també inclou una visita guiada a l'Església Romànica de Santa Maria de Gramunt. Hi haurà temps lliure per a dinar abans de la tornada a Sant Just prevista a dos quarts de 5 i el cos de l'entrada anirà a càrrec dels assistents. La colla gegantera de Sant Just organitza la 19a trobada gegantera a Sant Just d'Esvern, el pròxim dissabte 8 de juny. L'esdeveniment tindrà lloc a les 6 de la tarda al Parc Maragall amb la plantada de gegants. Tot seguit, a les 7 de la tarda començarà la Cercavila que passarà per diferents carrers del poble, acabant cap a les 8 del vespre a la plaça Verdaguer on es farà el Vall de Gegants. Els carrers que conformaran la Cercavila són el Carrer Major, el Carrer Verge del Pilar, el Carrer Creu, el Raval de la Creu, el Bonavista, la Rambla de Sant Just, el Miquel Reverter, Verge dels Dolors, Sant Lluís i la plaça Verdaguer. La trobada comptarà amb la presència de les colles convidades d'Esplugues de Llobregat, Molins de Reí, Pallejar, Tallà, Mollet del Vallès, Sant Josep de Calassans i Guixers i, a més dels organitzadors, la colla gegantera de Sant Just. S'ha fet un concurs de dibuix entre els alumnes de primària de totes les escoles de Sant Just per fer el cartell de la trobada. Aquest any ha guanyat Maria Palazón de l'Escola Montserrat. I això ha estat tot. Tornem a més informació del putllet horari de les 12. Fins ara. Estic en una boy band. Estic en una boy band. Treballo en una boy band. Estic en una boy band. Em llevaven melodies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio en NEXT con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo Cada martes a las 19.30 te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM Les 11 i 13 minuts esteu escoltant la RAM en el magazin de matins de Radio Desver sintonitzant el 98.1 FM Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia Avui la convidada és l'Astrid Goldstein copropietària del celler de Can Mata d'aquí de Sant Just comerç ubicat al carrer La Creu i la tenim de convidada perquè en un futur no gaire llunyà el comerç serà punt turístic Hola Astrid, molt bon dia Bon dia Doncs bé és una gran notícia sabem que encara falten alguns mesos perquè sigui realitat que el celler esdevingui punt d'informació turística Explica'ns una mica què implica o què significa que un comerç o que un establiment sigui això un punt d'informació turístic Doncs sobretot estan en contacte amb aquella gent que s'apropa tant sigui local com que estigui fent el turista o senzillament vulgui anar a la recerca del del que puc fer tant a Sant Just com a tota la comarca del Baix Llobregat i a més volem ser doble punt turístic perquè també volem abarcar tot el Penedès per tant és doble repte que al final és estar al dia de tot per això n'hi ha tot aquest procés que dura quasi un any Ostres, un any Sí, sí bueno, diríem com un curs implica allò anar seguint unes formacions són online tot és fàcil, eh? És allò que dius no ens ho compliquen gaire ni hem d'invertir un gran extraordinari ni temps de ni temps d'estudi ni temps d'estudi però sí que el que és més interessant és fer el turista clar per la teva pròpia comarca que ho trobo més que apassionant, no? perquè sempre és allò la idea del turista la tenim perquè és ara una miqueta mirant com sí amb aquell punt de rebuig, no? Llavors hi ha tota una part d'un turisme que hem de posar en valor que sobretot és aquest ja no el de llarga distància, eh? Sí el de la curta és veritat que el tema del turisme sobretot per estar molt propers a Barcelona a vegades es veu amb un cert bueno rebuig, no? perquè sembla com que a vegades el turisme sempre hagi de ser a gran escala turisme estranger com a una cosa que molesta, no? però també es pot fer turisme d'interior per dir-ho així, no? de quilòmetres aero de proximitat sí, sí i això que ens expliques del Penedès també és sorprenent com pot ser, no? que no sé si és que heu fet algun curs de coneixements del Penedès o és que sou de Sant Just i del Penedès o del Baix Llobregat i del Penedès i som molt atrevits i no bàsicament és sí, tenim la idea del turisme al final el turisme el fem tots fins i tot el podríem utilitzar fent cada dia el sol fet de destinar el teu temps aparentment lliure o no tant d'anar a una destinació i gaudir d'aquell moment no? el fet d'anar a una població més propera o més llunyana anar a un restaurant anar a visitar un museu ets visitant ets turista al final és aquesta doble no? sí aquell temps que utilitzes per un espai com de plaer tot i que ara van sortint altres tipus de turistes seria l'esportiu el de negocis que també Déu-n'hi-do no? però sí perquè el Penedès bé suposo que té a veure amb el producte que van a la botiga lògicament perquè és el que ens ha fet adonar que al final portes 25 anys parlant recomanant de vins d'aquí de vins d'aquí de Penedès vaig anar a tal restaurant vaig anar a un poble de tal perquè coneixes al final sempre està un contacte amb persones i de l'escola d'enoturisme de Vilafranca ara van fer un curs genoturisme perquè és això lliga el món del vi i el del turisme per tant van anar a la una i feien un curs sobre n'hem fet un l'estiu passat vaig fer el de productes i productors que ja coneixes gent del territori en aquell cas era Penedès i que ens donaven a conèixer els seus productes que no deixa de ser també el fer el turista el fet d'apropar-te i consumir de l'esomna doncs ara fa que devia ser febrer març vaig fer el de punt turístic amb allò de a veure també amb l'escola amb l'escola de no turisme a Vilafranca i allà hi havia que era un punt turístic i hi havia d'altres que estaven ja en el procés de ser-ho o sigui és allò que dius ens vam trobar un grup de persones que teníem unes finalitats bastant comunes alguns ens coneixíem d'altres no i vam estar fent allò fins i tot diversos exercicis de com t'has d'adreçar la gent què és el que busques i va ser realment molt enriquidor i clar el tema era sí venim del Baix Llobregat Penedès no seria la nostra comarca però al final totes aquestes comarques que abarca la Diputació de Barcelona sigui és allò que dius queda'ns això sota el paraigües d'aquesta Diputació per tant és allò puc ser tu punt turístic del Baix Llobregat bé fantàstic és on som però també puc ser d'una altra comarca sí clar no pot ser res el lliguem automàticament amb els vins clar vull dir el producte també ha marcat molt marca molt perquè al final quan parlem de vins o quan algú busca un vi sobretot els estrangers que et diuen estic buscant un vi local clar què tenim més local més proper que és el Penedès tot i que sí que hi ha alguna població del Baix Llobregat que forma part d'aquest Penedès vinícola sí per tant és allò que dius tampoc és zona allò frontera com a tal i per això ho vam sol·licitar cap problema primer ens vam inscriure a Penedès i ara hem entrat així a l'últim moment al Baix Llobregat que vaig estar ara fa una setmana o dues i una trobada fantàstica on es gestiona on es gestiona i on es tramita tot això des del Consell Comarcal des del Consell Comarcal del Baix Llobregat i també serveix per el del Penedès llavors? no això ja és via Penedès o sigui via un Consell Comarcal i l'altre són diferents són diferents per tant són òrgans però queden tots sota el paraigües de la Diputació i et demanen haver fet algun curs no el contrari és allò de durant tot aquest procés que dura això quasi bé un any doncs hi ha unes càpsules que via online podem entrar i les visualitzem i després contestem una enquesta i sí que es recreix de fer un parell de visites tant al Penedès com al Baix Llobregat al llarg d'aquest any que ja s'organitzen des del mateix Consell Comarcal d'oficina o agrupació de turisme és allò que dius ja s'organitzen perquè tu hi vagis escoltis vegis observis però a part és allò que dius et donen un munt d'eines per ja començar a anar a fer el turista clar per tant molt bé hem de tindre en compte que el turisme representa el 10% del PIB del Baix Llobregat i moltes vegades no tenim aquesta sensació que sigui una comarca tan turística i és el fet i és el fet que el que abarca que dius estàs tot això molt proper al que seria la gran ciutat tens grans infraestructures que et passen i una miqueta fins i tot et parteixen la comarca amb dos i és allò que clar s'ha d'aprofitar s'ha d'aprofitar fent el curs a Vilafranca sí ens bueno vam anar de visita a l'oficina de turisme de Vilafranca i ens van explicar que avui en aquests moments gran part del turisme que arriba a Vilafranca arriba del Baix Llobregat i en tren ostres mira que és d'aquelles coses que ostres no t'imagines i el sol fet de tindre o de tindre aquesta possibilitat de poder adquirir uns bitllets de tren per trimestre o quatrimestre que són aquests el recorrent bé de Sant Jus no serien perquè clar de Sant Jus no però de Sant Feriu sí sí però tampoc està tan lluny no no no ja ja és allò que dius a cop de trenviar és és d'aquelles coses que et queda l'enllaç un palet més sí bueno més lluny el fet d'anar en tren però que és no està tan lluny i tenim ara Déu-n'hi-do la de sí la de transport públic per anar enllaçant no jo n'hi ha dies i jo visc tu ho saps eh visc a Sant Joan d'Espí i n'hi ha dies que mira no et passa un avui he vingut passant per Sant Feliu bueno i Astrid quina diferència hi ha entre una oficina oficina de turisme i un punt i un punt i un punt d'informació perquè clar jo estic pensant ostres Vilafranca has dit que té oficina té una oficina suposo que gran immensa preciosa clar jo hi penso a veure no sé quina és la diferència la diferència la diferència entre una oficina i el punt és que el punt no deixa de ser un espai privat l'oficina recomana recomana no et diu vés aquí a menjar que gaudiràs d'uns canalons impressionants o vés a tal lloc sinó que t'ofereix el punt turístic ja pot ser una miqueta més vés aquí val o sigui més personalitzat més personalitzat més directe potser exacte és allò que dius és oficina i té uns horaris una cosa més reglamentada i et poden gestionar la visita és anar a cercar el que necessitis el punt turístic és allò que dius queda una miqueta més obert en el sentit que no som cap organisme és més clar més privat per tant és allò de mira vaig a tal lloc on puc anar a dinar on puc anar a dormir sempre pot ser molt més personalitzat com estarà indicat que el celler de Can Mata és punt turístic és a dir la gent com ho sabrà no? com per exemple m'imagino no sé uns turistes que passin per aquí per Sant Just i que vulguin fer alguna cosa o anar a visitar pensant hi ha alguna oficina algun punt turístic com ho sabran això? això ho sabran en el moment que ens donin un cartellet el cartellet i el puguem i el puguem enganxar a la façana o en el vidre o sigui això és el que sempre queda com més oficial un cop ja has adquirit tots els coneixements i ja perquè sortireu en algun catàleg el que sortim suposo que ja ara sí està modificat és a la pàgina web de turisme del Baix Llobregat que vas cercar a veure punts turístics ja et sortiran totes les poblacions del Baix Llobregat i dins de les poblacions et diuen quins locals quins espais restaurants hotels o botigues formen part a banda de l'escola de no turisme de Vilafranca hi ha altres centres a Catalunya que també ofereixin aquestes formacions com la que tu vas fer doncs imagino que sí que en alguna altra comarca deu d'haver-hi però potser la de Vilafranca la tenim molt com a referència estem sempre en contacte amb ells perquè a més també hi ha una part d'escola de formació professional de reciclatge jo diré que és de les més més actives i clar que també et lliga això el món del vi el nom de la gastronomia el turisme és allò que dius tu al barca tot i és cert que el món del vi que el món del vi la enologia o podria ja per extensió la gastronomia també està molt lligada està basada a confluir amb el turisme sí jo crec que ara fins fa uns anys quedaven com a vegades coses separades separades fins i tot és allò que dius hi havia que per això potser aquella idea el turisme és sol platja bonit correcte i avui en dia el turisme és molt més experiències experiències hi ha la part cultural la part gastronòmica és un món molt gran i no només aquí sinó que arreu del món el concepte de turisme s'ha transformat el concepte de turisme s'ha modificat i a part que veníem clar de la dècada del 60 exacte era un model que era agafar el cotxe amb la maleta i anar amb la iaia amb el no sé què a la platja el sol i punt però ara és una altra dimensió per exemple Catalunya l'any que ve serà capital mundial de la gastronomia home això pot ser un impacte sí espectacular és que a més amb la gastronomia van tots els productors darrere o sigui són gastronomia la gastronomia els locals restaurants la cultura també la cultura el vi la cultura tradicional el vi qui elabora espàrrecs qui elabora calçots coneixement del territori coneixement del territori i el territori ja no es queda en Barcelona no no no i tant es fa enorme llavors és allò que dius és com com una gota d'aigua o un granet de sorra que si els ajuntes tots és enorme mira justament la setmana passada dilluns passat es van es va celebrar el TNC va haver-hi la gala nacional de enogastronòmica ostres sí i mira m'hi van convidar em vaig poder escapar i la veritat que és allò que va haver-hi reconeixements no Carme Ruscalleda el Pitu Roca és allò que es va donar a conèixer gent del món del vi de la gastronomia però avui en dia també hi ha aquella gent que es mou per xarxes no els comunicadors la gent que recomana la gent que recomana per tant és allò que dius és un món que s'està expandint sí enorme sí algun cop heu tingut l'experiència que us hagi entrat alguna cosa a la botiga no? demanant informació per exemple no sé per anar a veure alguna cosa sant just doncs sí sí ens hi hem trobat bastantes vegades gent que igual té algun familiar o està de pas o així i que et pregunta ja no només on puc anar a comprar sí sinó el que es pot fer no? perquè sobretot a nivell allò entre setmana a nivell cultural sant just Déu-n'hi-do sí lo potent que és sí sí que sempre acabem anant als mateixos espais al cap de setmana crec jo els mateixos espais i les mateixes persones i les mateixes persones sobretot al cap de setmana és quan queda un palet més sí depèn de desèrtic no? perquè sí hi ha una gran part de gent que es queda però hi ha molta que marxa hi ha una part que es queda però sí que a vegades et falta allò de dir a veure sant just què podem visitar avui quin espai tenim si tu véns t'apropes també hi ha totes les rutes d'anar amb el tram i que ho podem veure allò si anem ara a buscar el tram posarà mou-te amb el tram i fes turisme pel baix doncs és allò que dius hi ha gent que s'apropa a vegades és allò que dius des de l'autobús observes la quantitat de gent que baixa del tram i fa tot aquell passeig per indústria o així que notes que estan fent el turista i tant i penses el cap de setmana et queda un palet allò de dir fins i tot entre setmana no? d'anar a visitar certs espais que no són tan coneguts amb el creixement demogràfic que ha tingut Sant Just ha vingut a viure molta gent nova sobretot de Maslluí que no coneix que no baixa a la part del centre de Sant Just que no la coneix ni coneix la seva història no? no cal ni anar a buscar gent de fora la pròpia la pròpia gent de Sant Just jo crec que molta no sap per exemple la gran varietat de masies o que estan disperses per la vall no? no deu conèixer ni que existeixen ni on són ni... les veuen potser sí o ni això les veuen però sí que és allò que dius ja per potser hi ha gent que no han vingut mai a Can Ginestà gent de Maslluí que no saben ni on és o que sona o que n'han anat sí a tal dia mira per Sant Jordi feien alguna cosa vam-la allà a una masia allà a un modernista sí però sí jo crec que tothom és conscient que hi ha un moviment de gent que surt al matí de casa i sí sí va treballar a Barcelona o a algun altre punt torna al vespre i i els caps de setmana si marxa vull dir no dona peu a conèixer no? Sant Just sí va juguem una mica a estrit si ara em tres algú a la botiga demanant informació o recomanacions de llocs per visitar a Sant Just què li diríeu? què podríem fer? sí clar jo entenc que depèn molt del públic si és una família una família una parella hi hagi una tipologia si és gent urbanita si és gent que va preparada per anar a passejar per la muntanya clar jo entenc que això depèn molt jo crec que el de la muntanya aquest ja és el més organitzat sí correcte és gent que ja ve fent un círcul que et treu i el mapa la brúixola sí a més la gent es mou molt molt amb amb el telèfon mòbil correcte per tant és allò per tant és allò que dius a nivell rutes i així hi ha molta gent però sí que apareix molta gent que ve amb bicicleta gent que et diu mira vinc de de Finestrelles caminant sí perquè t'ho expliquen no? i a vegades dius ai se'ns ha fet tard on puc anar a dinar? ah home home per la ubicació o els envies a la Taneu no? o els ciclistes els que venen amb bicicleta o així ara tindrien que si ve aquest punt que és la idea aquesta de la casona ah sí la casona que hi ha el cul del parador que hi ha anat fent la idea del parador pots anar amb la bicicleta sí sí però sí que és allò que dius falta no? clar si venen criatures on els envies? parc algun parc però visitar sí clar Sant Jus tampoc té museus no hi ha espais oberts per anar a visita per exemple un dissabte bueno i el cellera que enginar està i el cim exacte però amb els horaris sí una miqueta cotats no? per exemple hi ha molta gent que continua desconeixent que tenim el refugi antiaire ostres és veritat mira a mi ara se m'havia passat i tot sí sí tenim un refugi també és veritat que està bastant acotat no? aquí està llavors el fet de tindre un espai acotat en el temps per poder ser visitat també fa que hagis anar a buscar a veure quin era el diumenge lliure clar a veure quin era el dia no? que es podia visitar si hi havia places si no clar tot parteix també d'una planificació una mica d'una planificació una organització un pressupost si anem tirant enrere clar és allò que dius no és tan fàcil no? bé clar turisme turisme nocturn aquí a Sant Jus no turisme nocturn home has d'anar-te'n a la vora també n'hi ha també n'hi ha pots anar a Barcelona pots anar a Sant Feliu aquí està turisme gastronòmic tenim bons restaurants aquí a Sant Jus sí tenim bons restaurants i de diversos estils turisme esportiu turisme esportiu l'atlètic també jo diria perquè a més és allò que per en general a més l'hotel més proper al camp de futbol el City Park el City Park correcte Déu-n'hi-do la de gent persones que que veus per la roba que porten que són del món més esportiu que potser estan fent un estaix sí les instal·lacions del futbol Club Barcelona aquí a Sant Joan d'Espí jo crec que també deu haver-hi alguna part que es lloga perquè ho veus allò que dius deuen estar a estaix perquè veus gent estrangera desconec si aquí en el camp de futbol també es reutilitza per sí per altres per tant és allò que dius ser d'altres poblacions que sí que hi és i és potent per tant bueno no sé són d'aquelles coses que dius tenim un pavelló a la bona aigua és allò que dius clar turisme clar al final no deixes si tu estàs relacionat amb altres clubs i així que et venen a fer un estaix al final una cosa repercuteix amb l'altra l'altra totalment Astrid ho hem de baixar en aquest punt ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern segurament et farem tornar a venir d'aquí un any quan ja tingueu la placa quan ja tinguem la placa la placa oficial ja la pengem home estarà les plaques les plaques no sé si és en just té més punts d'informació turística sí diria que el City Park un dels dos hotels diria que constava el restaurant El Mirador també també teníem aquí els veïns de promoció econòmica ah mira ara els tenim més lluny ara estan més lluny sí correcte potser afavoreix un altre barri que la gent s'hi apropi però jo crec que la gent ho desconeixia bastant sí o sigui que la majoria d'ajuntaments i així tenen sempre un espai però clar amb la limitació horària també sí l'avantatge que estigui al celler és que clar teniu un horari realment molt bo de dilluns a dissabte matins i tardes tot i que el dissabte a la tarda no però bueno ja el dissabte al matí ja és i els dies així més marcats també hi ha dies que obriu hi ha dies que obrim ara també serà una tasca de la pàgina web anar-la farcint sí informació turística per exemple aquest diumenge vam anar era el cap de setmana del benvingut a Pagès sí i vam anar a fer una activitat a Can Batlla al Penedès vam visitar les vinyes vam tastar els vins doncs mira això que podeu posar a la web no? això i ara ja ho tindríem a punt per posar a la web per tant ara també hi haurà tot aquest esforç d'anar informant perquè Déu-n'hi-do la gent que entra la gent ja no visita tantes webs moltes vegades va per altres canals sí diguem a xarxes ja no saps Instagram també Déu-n'hi-do el que deu de funcionar però és ser-hi ha estat un plaer gràcies per venir moltes gràcies i que acabis de passar bon dia sí vinga igualment adeu adeu Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit