La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#621 - La importància de la música i el ioga en la vida quotidiana
En aquesta entrevista, Lenka, professora d'ESA Yoga, parla sobre la connexió entre la música, el benestar emocional i les pràctiques de ioga. Explica la importància del Dia Internacional del Ioga, que se celebra el 21 de juny, i presenta un taller d'Ayurveda que s'oferirà a final de mes. També comparteix jurament sobre els beneficis de les rutines ayurvèdiques i la seva relació amb la salut física i mental
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
8:05Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

Eleccions Europees: Entrevista a Eduard Rivas (PSC)
28:42Roda d'entrevistes polítiques en motiu de les Eleccions al Parlament Europeu el 9 de juny. Avui parlem amb Eduard Rivas, ex-assessor del Parlament Europeu, President de la Federació de Municipis de Catalunya, Secretari de Coordinació Municipal del PSC i Alcalde d'Esparreguera.

Benestar i Ioga. Millorem la salut?
1:23:32La Lenka Lesayova passa periòdicament per la ràdio a parlar dels beneficis físics i mentals que aporta la pràctica del Ioga a la nostra salut. És professora al centre ‘Serenity Harmony Studio’ de Sant Just i fundadora de l’escola ‘Lesayoga’. Avui ha parlat de la medicina aiurvèdica, un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi, ja que el dissabte 29 de juny al matí el cente Harmony Studio prepara un curs-taller d'Ayurveda. Seguiu tot el que fan a la web www.lesayoga.com

Això és espectacle
2:04:57No pot faltar l'espai de teatre, amb la crítica teatral santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre i ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales de Barcelona.
No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la rambla de Ràdio d'Esvern, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble. Amb la periodista Núria Garcia davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com. A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Just, s'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube. Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba laramblanouitu i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern. No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM. Bon dia Sant Just, passant 10 minuts de les 10 del matí d'avui dijous 6 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just. I també les portades dels diaris en català. La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després seguirem amb la roda d'entrevistes polítiques en el marc de les eleccions europees aquest 9 de juny. Avui tenim el grup parlamentari del PSC. Vindrà l'Eduard Ribes, que és el president de la Federació de Municipis de Catalunya. També és alcalde d'Esparreguera i és ex-assessor del Parlament d'Europa. A més a més, intentarem fer també la previsió del temps amb en Carles Rius. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim aquí els estudis el jove Sant Justenc, Pol Blanquer. El Pol, de 22 anys, va participar al concurs de cartells de la Festa Major de Sant Just i va guanyant. Avui ens parlarà de com es va inspirar i com va dissenyar aquest cartell guanyador. Que d'aquí unes setmanes ja començarem a veure per totes les xarxes fent promoció de totes les activitats que hi haurà a la Festa Major aquí a Sant Just. Després començarem també a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dijous al matí. A les 11 i 40 saludarem a l'Alenca Lesa Jova, que és professora de l'Escola de Yoga, Lesa Yoga d'aquí de Sant Just. I a més a més, després a tercera hora, a les 12 i 10, tindrem a la Maica Dueñas, crítica teatral, que cada dijous ens porta les noves obres de teatre i espectacles que es fan a les sales de Barcelona. Acabarem el programa amb la participació i escoltant de nou la secció de llibres que ens fa l'Arnau Cònsul cada setmana aquí a Ràdio d'Esvern. Vinga va, no marxeu, que tot això serà el que tindrem aquí de seguida. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Les 10 i 14 minuts. Atenció, perquè ara posarem un tema musical especial. Es diu la gravedat i és la cançó que han composat especialment per l'equip olímpic espanyol d'aquest any a les Olimpiades, als Jocs Olímpics de París 2024. Serà la cançó que animi els jugadors i esportistes que vagin als Jocs Olímpics. El esforzo en cada latido nos hizo seguir el mismo camino. Aprendimos del valor, hacer caso al corazón, nunca darnos por vencidos. Mirando el frente seguimos la corriente que nos lleva al momento final. Compromiso y unión hemos venido a luchar por lo que ayer solo pudimos soñar. Aunque el sol caiga y no haya ninguna señal Siento a mi espalda la fuerza para acelerar. La gravedad no va a poder conmigo, hasta el final seguiré mi destino. El cielo atrás, pero nunca me olvido de lo que luché y todo lo que aún persigo. Luchando en mi interior, son tambores que me hacen sentir. Que no existe, neta, imposible alcanzar. Seremos ejemplos a seguir. Aunque el sol caiga y no haya ninguna señal. Siento a mi espalda la fuerza para acelerar. La gravedad no va a poder conmigo, hasta el final seguiré mi destino. El cielo atrás, pero nunca me olvido de lo que luché y todo lo que aún persigo. La adversidad quedará de testigo, hasta el final seguiré mi destino. El cielo atrás, pero nunca me olvido de lo que luché y todo lo que aún persigo. La gravedad no va a poder conmigo, hasta el final seguiré mi destino. El cielo atrás, pero nunca me olvido de lo que luché y todo lo que aún persigo. La adversidad quedará de testigo, hasta el final seguiré mi destino. El cielo atrás, pero nunca me olvido de lo que luché y todo lo que aún persigo. Les 10 i 18 minuts. Ara passarem a fer l'actualitat Sant Justenca amb la Mariona Sales Vilanova. Les notícies d'aquí de Sant Just. Hola, molt bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vinga, comencem amb l'actualitat d'aquí del poble, a veure les notícies que tenim. Doncs mira, comencem dient que el Cine Baix de Sant Feliu del Llobregat, que és el nostre cinema de referència, acollirà una nova edició de cinema africà dins del marc de la mostra del Cine Baix, que comença avui i acaba el dia 10 de juny. La programació inclou 10 pel·lícules de 9 països diferents, com Burkina Faso, Kènia, Senegal, República Centrafricana, Sudán i entre d'altres. L'acte inaugural tindrà lloc avui, dijous 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, al cinema, amb la projecció de la pel·lícula Dent pour Dent. No sé si ho ha pronunciat bé, és tan francès. És una sàtira social del director senegalès Otis Bas, i aquesta projecció estarà acompanyada per una actuació de música tradicional africana. Oh, mira, que bé tu, escolta'm. I a més, normalment fan cinefòrums també, no?, en algunes pel·lis, després a l'acabar. Exacte, ara vaig... Durant el festival s'oferiran diverses activitats complementàries per enriqueir l'experiència cinematogràfica. Per exemple, el divendres 7 de juny, l'escriptor Jaume Portell Canyo presentarà el seu llibre titulat Per què no es queden a l'Àfrica, que és una reflexió sobre les causes de migracions a través de casos del Senegal i de Gàmbia. A més, també hi haurà dos cinefòrums amb els directors de les pel·lícules. Sí, hòstia, que bé. El dissabte 8 hi haurà un cinefòrum sobre la pel·lícula Hate Songs amb Alejo Levis i el diumenge 9 hi haurà també un cinefòrum sobre el documental Els nostres George Floyd amb els directors Marc Almodóvar i Ricard González. Molt bé. Entre els films destacats de la programació també trobaran la preestrena de Los Indeseables, de L'Edge Lee, una pel·lícula de tall social que complementa el seu anterior treball titulat Los Miserables. I també es presentaran altres pel·lícules que encara no s'han estrenat a sales espanyoles, com per exemple la pel·lícula Vera i Sira, subtitulades en català pel mateix cinema baix. Molt bé. Recomanem a la gent que vagi al cine baix. És el cinema més proper, de fet, que tenim a Sant Just. No forma part, em sembla que és una cooperativa, i no forma part de cap... És a dir, no és com el cinema que podem trobar en els centres comercials, potser amb les pel·lícules més taquilleres, tot i que també en tenen, de pel·lícules. Vull dir que no és que sigui un cinema alternatiu ni tot de pel·lícules d'autor ni que a vegades... Ens fa una mica de respecte aquest tipus de pel·lícules. Exacte. També tenen pel·lícules de les més comercials, eh? Però bé, també hi ha una mica de tot, no? I sobretot també tenen versions en català, versions també originals en l'idioma i subtitulades en català o en castellà. Hi ha una mica de tot i a més a més ens queda molt a la vora, Mariona. I a més és un... I són prou grans, eh, la sala. És a dir, per ser un cinema més de... No de poble, perquè Sant Felic ja és un municipi, no? Prou gran. Amb majúscules, sí. Però per ser un... Podríem dir un cinema més... Bé, més de ciutat és prou gran. És un projecte social, perquè ho porta la gent del poble, ho porta el grup de Cinebaix i és així com bastant autogestionat. Per tant, vull dir, és un projecte molt xulo i el que diu la Núria, doncs animem a tothom a anar-hi. A més, la mostra em sembla que es fa com quatre cops a l'any i a cada cop que es fa li dediquen a una zona. És a dir, hi ha una mostra dedicada al cinema llatinoamericà, al cinema africà, no sé si al cinema asiàtic. Fa molt poc, van tenir... Bueno, fa molt poc. Recordo, fa forças setmanes que vam fer la notícia també de la mostra del cinema asiàtic. Asiàtic. Molt bé, doncs Mariona, la gent que vulgui consultar les pel·lícules que fan en la mostra del cinema africà pot entrar a la pàgina web també i allà ho trobarà. Exacte. O si no, entrar directament a la nostra notícia. A la nostra notícia estan tots els links, així que... Que millor entrar a la nostra notícia, a radiotesver.com. Apa. Següent titular, Mariona, què més tenim? Doncs mira, tindrem que aquest dissabte 8 de juny es preveuen afectacions al Servei de Transport Públic a Sant Just. Què em dius? A causa de la trobada gegantera, que farà una cercavilla per diferents carrers del poble, uns quants. A més, seran unes quantes colles. Sí, ja les vam comentar i Déu-n'hi-do. Exacte, amb els seus gegants cadascú, més tota la gent de la coia, més tota la gent que ho vingui a veure. Per tant, durant unes hores, el dissabte, el poble estarà tallat amb alguns carrers, perquè passaran aquesta trobada gegantera. Per tant, les línies EP1, EP2, el just metro i el just tram patiran retards des de les 7 de la tarda fins a les 9 de la nit, aproximadament. Per tant, doncs, el de sempre, qui faci servir aquestes línies, que estigui atent a les retencions, que busqui alternatives, perquè no s'hi ha dit, que s'ha avisat. Per tant, per més informació sobre els horaris i els serveis afectats, doncs els usuaris poden consultar les actualitzacions a temps real a través de les xarxes socials, que això va molt bé, o, si no, a les pàgines oficials, a les pàgines web oficials dels diferents transports públics. Molt bé, doncs, fantàstic. Sabem ja que hi haurà alteracions el dia 8, a motiu d'aquesta trobada gegantera, i ens falta un titular, per això, Mario, no? Doncs mira, tenim que la Plataforma de Veïnes Afectades per les Olors Intenses de Ventors ha publicat una carta oberta en resposta a l'entrevista amb l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, a més, el passat 15 de maig, aquí a Ràdio d'Esvern, sobretot en concret a l'apartat de l'alcalde Respon, on se li fan preguntes i ell les respon a la seva entrevista mensual, doncs aquesta carta és una reacció al que ell va dir sobre aquest tema, sobre les Olors de Ventors. La Plataforma a la carta rebutja fermament les afirmacions de l'alcalde, acusant-lo de criminalitzar les queixes legítimes del veïnat i de dividir la comunitat en lloc de treballar conjuntament per solucionar el problema de les males Olors provocades per l'empresa Ventors. Segons la Plataforma, el consistori ha menystingut sistemàticament les queixes dels residents, alegant que les males Olors són subjectives i difícilment abalugables. A més, critiquen que l'Ajuntament ha mostrat més consideració cap a l'empresa que cap als afectats, segons diuen a la carta, donant facilitats a Ventors per executar millores que no han estat suficients. el veïnat també es queixa que l'Ajuntament ha traslladat la responsabilitat de trobar una solució a la ciutadania i que ha evitat oferir respostes concretes sobre el trasllat definitiu de l'empresa. Per tant, la Plataforma denuncia que sense la seva insistència no s'hauria pres cap acció significativa per part del consistori. Podeu llegir la carta completa a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern que està en format PDF i és una carta d'unes dues pàgines i mitja. Efectivament, va ser una carta una mena de nota de premsa o de comunicat de part d'aquesta associació que ens va arribar a l'emissora. Doncs això, en referència a aquestes declaracions que va fer l'alcalde en l'espai que reservem aquí a la ràdio quan ve mensualment a fer aquestes entrevistes per respondre també a qüestions de la ciutadania i de més. A la passada entrevista vam treure amb l'alcalde el tema de les olors daventors i de les declaracions que havien fet la Plataforma d'Afectats al respecte. I bé, doncs també en resposta ara amb aquesta carta en referència a les declaracions que va fer l'alcalde sobre el tema. Exacte. Mariona, la gent pot consultar la carta com hem dit a radiodesveren.com a les notícies entra en aquesta notícia exactament i allà doncs la pot llegir. Deixem una promoció i passem a llegir Mariona les notícies dels diaris en català. D'acord? Perfecte, Nòria. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Bon dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. el de fer barri o el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec amb mi i crec expressar-me vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar el de viatjar. No, no. El de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Les 10 i 28 llegim ara les notícies que obren les portades dels diaris en català d'avui. Mariona, la portada del diari ara com comença? Doncs el diari ara obre dient que el Tribunal Constitucional posa difícil que hi hagi mesa independentista. El Tribunal tomba el vot telemàtic, cosa que pot impedir votar als exiliats Puigdemont i Puig i la decisió impacta en les majories i arriba menys d'una setmana abans que es constitueixi al Parlament. Amb fotografia principal veiem que Israel es prepara per atacar Hezbollah al Díban. Diu que l'escalada militar a la frontera entre els dos països amenaça en canviar la guerra. Netanyahu anuncia ahir que l'exèrcit israeli es prepara per una forta acció. I a la imatge veiem tot de manifestants amb banderes d'Israel a la portada de Damasc a Jerusalem. Més notícies d'avui de la portada de l'ara veiem que hi ha un salt revolucionari per aconseguir nous antibiòtics gràcies a la intel·ligència artificial. Molt bé. També mira jo s'ho comentàvem ara tema selectivitat que es veu que es podrà repetir un exercici de literatura castellana de l'espau per un poema fora de tamari. Doncs sí és que clar si posen tamari que no diuen què entra doncs vaja suposo que es dona la possibilitat a poder repetir la setmana vinent aquest examen amb aquells alumnes que no els hagi anat bé o que creuen que poden treure millor nota tornant a fer l'examen doncs tenen aquesta... Quina mandra, eh? Doncs molta perquè jo recordo que a l'època que vaig fer a l'activitat al cap de tres dies ja tenia ja tenia plans és a dir ja vull dir no el dia següent però que molta gent la mateixa tarda o el dia següent ja marxa però jo recordo que al cap de pocs dies també tenia plans jo recordo que acabàvem jo què sé un 13 de juny i el 16 de juny amb els meus amics ja marxàvem de viatge clar és que és això però hi havia gent que és el que dius tu el dia següent ja marxava de viatge per tant és com i no només això encara que no tingui res vull dir després d'haver passat tot segon de batxillerat els exàmens de batxillerat després la selectivitat que et diguin has de repetir un examen em tiro un tret vull dir totalment estic fartíssima ja deixeu-me en pau sisplau sí sí sí però bé almenys dintre del cap després del disgust que es d'haurien endur a veure un poema que realment no se l'haurien estudiat que poder repetir l'examen doncs com a mínim almenys aquesta oportunitat bé Mariona seguim per tancar la portada d'avui de l'ara veiem que Barcelona duplica Madrid en lloguers contractats a través d'immobiliàries molt bé passem ara a l'avantguàrdia l'avantguàrdia obre tema també de la nova legislatura catalana diu que Junts perd els vots de Puigdemont i Puig per ordre del Tribunal Constitucional el Constitucional impedeix que els dos diputats electes votin a distància ha fet que dificulta una presidència independentista del Parlament també fotografia principal veiem que Meloni exhibeix els seus centres per a migrants la primera ministra italiana Giorgia Meloni va fer ahir un desplegament de la seva política migratòria en clau a lectura a l'europea en un viatge a Llampec a un dels centres ubicats a Albània on Itàlia portarà migrants rescatats en aigües internacionals per tramitar les seves sol·licituds d'asil i avantuals deportacions als països d'origen això que es veu a la imatge Mariona és a dir es veu a Meloni amb un soldat no? és Meloni la de la foto sí sí sí sí sí sí sí sí està mirant una fotografia on es veu com una mena de recinte tancat aquests centres de migrants seran els centres de migrants és que anava a dir sembla una presó és totalment una presó és totalment una presó però bé jo ho deixo allà perquè està tot emmurallat no es veu molt bé la foto però sembla que siguin torres de control home les tuiques torres de control que es veuen a les presó sí sí sí literal per això et dic és que sembla un pati d'una presó bé seguim més notícies de la portada d'avui de La Vanguardia veiem que Begoña Gómez va a un mític de Sánchez l'endemà de la citació i veiem doncs això a la fotografia a Pedro Sánchez i a Begoña Gómez ahir a Benalmà també més notícies veiem que Junts vol suprimir l'impost de patrimoni amb PP i Vox el grup planteja el traspàs al govern del gravament a les grans a les grans fortunes també veiem tribuna de Yuval Noah Harari diu com evitar una nova època d'imperialisme i en fotografia petita veiem que a Barcelona hi ha un pla per pal·liar el turisme massiu sense fixar límits i veiem a la fotografia un tros de la Sagrada Família i també per tancar veiem que les artistes del Xer al festival elles ballen el que volen molt bé i passem ràpidament també a les portades del punt avui del periòdico Mariona el periòdico obre amb la notícia de la temporada turística que es veu que es prolonga pel teletreball i la crisi climàtica aquests nous hàbits dels viatgers provoquen un augment de reserves fora de la temporada alta diu que Consum obre una investigació a les plataformes de lloguer turístic per anunciar pisos sense llicència diu record de visitants Barcelona posarà límit a la saturació a les zones més freqüentades també diu que els hotels de 4 i 5 estrelles creixen a Espanya més que la resta caram després una imatge d'un passeig marítim concretament el de Barcelona diu temperatures en augment l'última anàlisi Copernicus adverteix que el planeta encadena 12 mesos consecutius amb una calor excepcionalment alta més notícies diu que també la inflació i la recerca d'estalvi porten al consumidor de nou els supers físics diu que gairebé un 73% de la població compren botigues un 4,8% només ho fa online i amb prou feines un 22% combina els dos formats que abans porten el consumidor de nou els supers físics o sigui que abans la gent comprava moltíssim online els supers clar durant la pandèmia la gent es va aficionar a comprar online però ara la gent està tornant als supers de forma física a casa meva no s'ha comprat mai online no ni a casa meva tampoc era una cosa que jo no sabia que la majoria de gent comprava online jo vaig al súper i vull tocar el pabimbo vull veure'l vull veure'l tocar-lo jo sí que compro força per internet però comprar menjar per internet sempre és una cosa que m'ha semblat tan estranya que en veritat és el mateix és estranya i aventurera però en veritat és el mateix perquè tu ja saps quins productes t'agraden o sigui que si els veus allà i dius vale jo això és el que compro però bé no sé és una cosa estranya passem al punt avui amb el tema d'aprofundiment de la portada que diu ningú vol els sense llar diu aquí els invisibles són responsabilitat de les administracions encara que sovint miren cap a un altre costat també altres notícies a la portada del punt avui diu que hi ha un parell de col·leccionistes que regalen al Menac un quadre de Joaquim Sunyer també parlen d'una obra de teatre que recordarà a la model la figura de Salvador Puig Antic i també per acabar altres notícies d'aquest diari del punt avui Barcelona admet que 16 espais estan saturats turísticament i vol posar-hi ordre i acaba amb la notícia que el Tribunal Constitucional inhabilita el vot de Lluís Puig al Parlament Mariona aquestes han estat les portades dels diaris en català d'avui dijous 6 de juny t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt amb els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern i a la una amb tot l'informatiu complet perfecte Núria ens escoltem ara que vagi bé adeu adeu escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les zones tot l'oe que tinc me lo quitan de les mans viven en un departamento cosmopolitano practicó un modelaje mira no lo hago mal bailo con tacones con la suela de cristal yo solo discuto en idioma castellano de noche paseo con un look americano mi casa parece un pecado capital mi vecino dice que despierto a su animal salvaje una sirena un personaje presumiendo en mi carruaje cada noche es mi homenaje y no lo puedo evitar salvaje ay doy tomar ejemplo soy una chica mala una ejecutiva solo una chavala ay voy hacia los 30 y me he dado cuenta que gana más el que pierde que el que no lo intenta yo fui la facultad me lo estudiaba todo nunca he conseguido nada a cambio de acomodo ahora vivo en la ciudad pago mis impuestos recibo tus cartas y nunca contesto sal, sal, sal, sal, salvaje una sirena una persona presumiendo en mi carruaje cada noche es mi homenaje el espejo es mi paisaje siempre necesito masaje me gustan los sobres de traje que me lleven en el equipaje y no lo puedo evitar apetante nunca he no doy te voy a dar Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! el moment que després de la Segona Guerra Mundial i amb tota la governança que es va instaurant en aquell moment la consciència col·lectiva que havien d'avançar cap a institucions que asseguressin espais de pau, de progrés i també de garantia social. Això no ho té cap país més al món. I això és el que hi ha en perill aquest diumenge, que aquestes majories per primera vegada es puguin trencar, perquè el que també ens diuen les enquestes és que a la ultradreta pujarà i molt, poden arribar als 160 escons, podrien ser el segon grup a la cambra, jo crec que no ho seran perquè a priori van en dos grups polítics diferents, però les idees són similars. Sí, bé, les enquestes diuen que de fet podrien situar-se en l'axema dreta en segona força més votada en diferents països de la Unió. Sí, això ens preocupa molt perquè són gent que a la meva època quan estava a Brussel·les eren residuals, tenien pocs escons. En aquell moment l'ultradreta el que volia era eliminar el projecte europeu, és a dir, anar a institucions per dir fins aquí i tanquem la pataca, ara el volen transformar. I el volen transformar superant, com dic, aquest model de vida, aquest model social, de progrés econòmic, que és únic al món, i ara el que volen és transformar-lo en els valors d'una societat cada cop més individualista, més personalista, negant el canvi climàtic, i per tant en contra de la lògica científica i per tant també del progrés social que inclús l'insulten, la inversió social, i per tant és en contra del model de vida que portem de les últimes dècades. En quina direcció ha anat treballant el Partit Socialista aquests últims anys al Parlament Europeu, impulsant quin tipus de mesura i polítiques? Doncs hem tingut un paper fonamental, perquè finalment a Europa, com dic, que es genera per consensos, des de fa uns quants mandats som el segon grup a la cambra i hem sigut clau per condicionar les polítiques, no? En aquest cas, aquests últims cinc anys, la presidenta de la comissió, la von der Leyen, tenia el seu joc de majories, però els socialistes passàvem per totes elles. Nosaltres, finalment, quan hi havia una proposta que creiem que s'esbiaixava cap a la dreta, podríem jugar i fer tombar majories. Aquí hem tingut un factor comodi, perquè ens entenguem. Hem pogut sumar socialistes, liberals i verds i forçar unes decisions. Hem pogut sumar amb el Partit Popular també i forçar unes altres. Això també està en joc aquest diumenge, com dic, perquè la lògica és que Europa podria virar cap a la dreta i, per tant, Partit Popular i ultradreta, que cada cop les fronteres es desdibuixen més i podíem formar un bloc que donés majories i, per tant, la resta de forces socialistes, liberals, verds, no tinguéssim en aquest sentit prou força. Ho dic perquè és important per entendre les decisions dels darrers anys, en què la von der Leyen ha tingut decisions més escarrenoses, perquè ens entenguem, per tant, més properes als socialistes. I, si parléssim d'aquests cinc anys, podríem parlar de la sortida de la crisi de la Covid, que ha sigut totalment diferent a la de l'an 2008, que en aquell moment vam tenir totes les polítiques d'austericidi. En aquest cop s'ha fet tot el contrari. Hi ha hagut polítiques d'impuls econòmic, de reactivació de l'economia, i com a gran titular aquests fons europeus, aquests fons Next Generation, que ha sigut una gran novetat, que per primera vegada a Europa s'ha endeutat i ha generat aquests fons econòmics a repartir entre els 27 estats membres de la Unió Europea per poder reactivar l'economia. I, per tant, això, els socialistes han tingut un paper decisori. Jo destacaria també la transició ecològica, tot el canvi climàtic, que tot el pacte abert europeu l'hem liderat els socialistes, hem generat consciència i aquí hem sabut incloure la part de la dreta, el Partit Popular, la dreta més pragmàtica, que tenim un món que tenim l'obligació de deixar-lo millor per a les generacions que venen, per una banda, i per l'altra hem d'estar encara, anem tard, però estem a temps de fer una transició econòmica en què puguem acompanyar les empreses i que generi també una transformació que contaminem menys, que sigui més moderna, més eficient, i això amb instruments econòmics com aquests fons de resiliència i de més partit. I una última fase et diria que és seguir avançant en aquesta Europa social, l'Europa de les persones, dels drets, de la dona, la igualtat salarial, que aquí ens ha costat més buscar i trobar majories, però evidentment és la pedra filosofal del nostre projecte i no hi renunciarem i seguirem garantint Europa com a terra de llibertats, que va ser l'origen, com dic, fa més de 50 anys i 70 anys de la nostra història comunitària. Per tant, els grans eixos del projecte polític europeu del Partit Socialista tenen molt a veure amb les polítiques que s'han anat fent en les anteriors legislatures fins ara? Sí, sí, en la nostra agenda crec que hem tingut l'audàcia de saber buscar majories, tenim una gran família política, com dic, som el segon grup a la cambra i tenim agilitat a l'hora de pactar. Hem de pensar que el Parlament Europeu no és com el Congrés dels Diputats del Parlament de Catalunya. Clar, com funciona el Parlament Europeu? Perquè potser hi ha audiència que ens està escoltant, no sap, com hem dit al principi, queda una mica allunyada la política europea i potser no sap com funciona la cambra, que no és que vagi per partit, sinó que s'agrupa precisament en grups, no? Sí, s'articula per famílies, grans grups parlamentaris europeus. I després no hi ha una lògica de confrontació entre un govern i oposició, sinó que hi ha una lògica majoritària. I aquí també vull ficar un valor, perquè finalment a casa nostra això és un factor que ara mateix ens costa molt i vivim en una política de blocs que jo crec que per sort estan començant a desdibuixar-se, però que ens limiten a l'hora de tenir un diàleg polític que finalment és la pròpia existència de la política. La política existeix per pactar entre diferents i saber cedir i entendre que entre la suma dels diferents actors podem fer un país millor, no? Això Europa ho té clar i per tant és la gran fortalesa d'Europa, per això deia, perquè s'ha generat des dels consensos polítics, des de la pluralitat, en aquest cas política, doncs dels reconeguts defensors del projecte europeu. I per tant la cambra s'articula en grans grups familiars i per tant la lògica és generar aquest tipus de consensos perquè no hi ha una confrontació entre un govern i una oposició perquè no és un Parlament d'aquest tipus, és un Parlament majoritari, que la gràcia es troba que en les iniciatives en les quals ha d'aprovar es puguin trobar, com dic, aquests grans consensos. Per tant la lògica, i és important per la gent que ho sàpiga, és que quan hi ha un gran tema, el pacte abert europeu abans que parlàvem, si aquest pacte abert europeu, que tot això pensem que trigar mesos, inclús anys, a aprovar-se, perquè s'han de fer un informe, s'han de fer esmenes, s'ha de tractar després a cada delegació nacional dels 27 estats, és a dir, la gran família europea, els populars, els socialistes, després tenen la divisió interna de cada país. Cada país ha de pensar aquesta norma com la veu, ha de fer esmenes, ha de fer propostes, ha de veure com l'efecta en el seu país, i es va retocant la norma segons la competència. S'ha de fer un diàleg amb la Comissió i el Consell Europeu, per tant això encara allargaria més el procés. i després finalment s'ha d'arribar a un consens que, com dic, si no es produeix i no està garantit a l'eurocambra, al plenari, es retira de l'ordre del dia directament. Jo tinc una anècdota de la meva època, quan jo vaig treballar amb el Remo Nubiols, el Remo va ser el ponent de l'informe anual de drets humans, que és un informe sobre els drets humans fora de la Unió Europea, perquè si no hi ha una altra comissió sobre això. I vam aprovar en comissió l'informe, molt bé, molt consensuat i de més, però en el moment d'arribar al plenari, que era l'últim plenari de la legislatura abans d'eleccions, perquè toca així per tempo, el papa, el Ratzinger era el papa de l'època, va fer unes declaracions contra la sida i l'ús dels preservatius. I va haver-hi un rebombori tremendo a l'eurocàmera, que era un gran allau d'esmenes al respecte i l'informe perillava de poder-se aprovar perquè els grups volien fer-hi referència, però clar, és un informe que ni tocava per forma, ni per temps, ni per indret geogràfic. Va costar molt convèncer més a un mes d'eleccions, encara hi ha més pressió política al respecte, i finalment va anar tot bé, però mostra fins a quin punt la importància d'arribar a consensos i acords per tirar els temes endavant. Per tant, és molt important, perquè finalment ens dona fortalesa per avançar a nivell continental, ens equipara a tots els estats, es reconeixen les sinergies, les asimetries que hi ha entre tot el continent europeu, i finalment, tot i que quedi lluny amb el paradigma, perquè són les persones les que estan allà, decidim persones que votem a Catalunya i a Espanya, per millorar la qualitat de vida de casa nostra. I això és un factor important. Com veieu, el PSC, que des del PP, per exemple, hagin obert la porta a pactar amb l'extrema dreta? En general, els partits de dretes més conservadors, també catòlics, d'Europa, sembla que ara estiguin disposats a donar la mà a aquest tipus d'ideologies. Ho veiem com un factor molt preocupant, i de fet apel·lem a la màxima mobilització per evitar que això es pugui produir. no per un factor únicament ideològic, que és un model antagònic, el model que defensem els socialistes, sinó perquè és que posa en risc la pròpia existència de la Unió Europea com avui la coneixem. I, per tant, com dic, Europa neix des de la solidaritat, des de la superació de temps obscurts del continent, i assegurant un espai de pau, prosperitat econòmica i de garantia social, i això està en risc amb projectes com aquests que són excloents, que volen expulsar gent de la societat, generar la diferència i preservar l'individualisme, i això és girar tot el projecte europeu. Aquí no hi ha una ultradreta bona i una dolenta, com s'està intentant vendre, i la Meloni sí, i la Bascal no. No, això no va d'això. Va d'ideals, va de projectes, va de política, i el que encara és més preocupant és que, finalment, Europa està al món i és un factor global. Estem veient com està als Estats Units, a Trump, a Bolsonaro, en moments anteriors al Brasil. Hem vist la decadència del Regne Unit, malauradament, després del Brexit, com va guanyar el Brexit, amb mentides que van néixer des del propi Parlament Europeu, amb un partit que anava contra institucions europees i que, finalment, ha anat contra el seu propi país, perquè avui el Regne Unit està pitjor que estava abans de sortir del Brexit. I, per tant, són gent que busquen solucions fàcils a problemes difícils, i potser no es pot dir tan gruixut que enganyen a la ciutadania, però és que els problemes són complexos. I el que no es pot fer és intentar fer a la gent dir que solucionarem coses en un mes de temes que hi ha de molta profunditat i que, finalment, tindran un impacte vital a casa seva. Després veiem la política nacional a casa nostra, i és un factor també preocupant, en el factor de crispació que la dreta està generant i que tindrà un efecte també en la campanya, ja no d'Espanya, perquè això, si passés a Europa, seria el mateix, de fake news, de relats alternatius, dels poders, com van interferint en decisions polítiques. i són factors que no teníem abans. Hi havia un respecte en diferents projectes polítics i després en els acords que s'havien de produir. I ara estem en un joc de suma zero que, finalment, qui resta ja no és en els projectes que governen o no governen, resta en la ciutadania. Tenim dret a una democràcia neta, en què puguem contrastar idees, que governi qui guanya o qui és capaç de fer govern, que l'oposició es faci amb utilitat pública, amb intentar millorar la societat, però no podem arribar als extrems que estem arribant perquè, finalment, genera desafecció política que és el que li interessa a l'ultradreta. I aquí tenim els demòcrates i l'esquerra en concret tenim un rol capdalt per poder capgirar això. Entenc llavors que el 9 de juny és una cita important per no posar en risc el model de benestar social a Europa. Sí, hi ha un tòpic que sempre diem no, són les eleccions més importants, aquestes són històriques però és que aquest cop ho estem perquè veritablement, i ho dèiem fins ara, les enquestes ho mostren, és a dir, l'augment de l'ultradreta pot ficar en qüestió que això canviï. I l'únic vot que pot aglutinar i que pot permetre que una gran família pugui tenir aquesta ambivalència de projectes és aglutinar el vot a l'esquerra en el partit dels socialistes perquè som els que tenim el diàleg per mà, els que podem pactar amb els verds i amb els liberals, amb els que podem entendre'ns també amb el PP que els podem fer moure i que tenim aquesta força per frenar tot aquest boom d'ultradreta que diuen les enquestes que hi haurà en diferents estats, per exemple França, que diuen que en aquest cas guanyarien, que és un factor molt preocupant, és un país veí, és un país històric de la Unió Europea i els únics que podem frenar això som nosaltres. Per tant, ens presentem a aquestes eleccions amb el nostre projecte, amb una cartera històrica d'avenços amb Europa i com a l'únic actor que és útil per frenar que aquesta majoria assumi. I per tant, jo a aquesta entitat apelo a la consciència de la ciutadania per fer un vot molt ideològic prou Europa, de més Europa i d'una Europa cap a la ciutadania i cap al progrés. Cap país ho té. Cap país del món té un sistema garantista com el nostre de protecció social a les persones però també de progrés econòmic. I és un factor que ens defineix, que se'ns mira amb enveja i que en canvi nosaltres potser no som del tot conscients i realment avui el tenim més en risc que mai i ho hem d'evitar. Un parell de qüestions més, senyor Riba, abans d'acabar. La Unió Europea ha avalat ja reconegut la política de Pedro Sánchez amb Catalunya? Sí, jo crec, finalment, primer començant per la pròpia presidenta de la comissió que només pel llenguatge corporal d'imatges i declaracions que ha fet doncs és evident que hi ha molt bon feeling entre la presidenta de la comissió i el president del govern espanyol que són de partits diferents. Per això ho fico en qüestió. De fet, la presidenta va venir fa pocs dies a fer campanya pel seu partit, els populars i va fer declaracions molt responsables que segurament no han estat de la grata en aquest cas del PP espanyol. Dos, jo crec que també la qüestió de Catalunya ho està batallant el govern espanyol sobretot pel que fa a l'oficialitat del català a institucions europees. Cal recordar que quan el català ha avançat a institucions europees sempre ha estat de la mà de governs socialistes a Espanya per primera vegada el 2004 amb el govern zapatero vam aconseguir que Europa perdona, que el català fos llengua de comunicació de la ciutadania a les institucions europees. va ser de la mà per tant dels socialistes i del PSC que vam tenir un paper capdalt i ara estem batallant perquè això també estem aquí treballant en dues línies per una banda perquè sigui llengua de treball al Parlament Europeu que això és més fàcil perquè el Parlament Europeu ja té tots els intèrprets hi ha electes catalans i per tant això també ho facilita i és una cosa més pragmàtica i per la via ja diguéssim de ple dret de canviar els tractats i que el català s'inclogui com una llengua més de la Unió Europea això és més complicat requerir de l'unanimitat de tots els estats i el govern espanyol està donant la batalla el govern espanyol se l'escolta a Europa i jo que hi ha un lideratge en aquest sentit per part del president del govern espanyol a Europa que no l'hem tingut durant moltes, moltes dècades és realment un referent de l'esquerra i posaré un exemple encara que es pugui veure més clar la cimera de l'ultradret a Madrid de fa poques setmanes no és casual es va fer perquè el Pedro Sánchez encarna tot el que l'ultradreta vol batallar que és una societat oberta, cosmopolita garantista de drets de progrés econòmic de protecció social és un model que l'ultradreta batalla i va venir aquí a Madrid aquest país justament per batallar i confrontar directament amb un president que ara mateix és un fre aquest tipus de polítiques per tant jo personalment amb els companys ja ho veig moments que hem hagut d'anar a Brusseles i truques i despenges el telèfon i quan dius que vens de la família política del Pedro Sánchez o del Salvador Illa que va ser molt reconegut amb la seva etapa de ministra de Sanitat amb tot el tema la Covid la veritat és que t'obren les portes i vas a la Comissió Europea i et reben comissaris i vas al Comitè de les Regions i et rep el president vull dir hi ha un reconeixement com mai de la família socialista catalana i espanyola a institucions europees i ho dic amb un orgull de partit però amb un orgull també de país perquè finalment doncs hem d'estar allà on es prenen les decisions on es decideix i per tant doncs podem ser molt influents perquè tenim els actors i la política que ens avala per poder seguir fent bona feina l'última qüestió l'esquerra catalana i espanyola portaran a Europa un posicionament més ferm pel reconeixement de Palestina? doncs home jo crec que en aquest sentit de nou crec que el president Pedro Sánchez ha fet un reconeixement cap dalt en els darrers dies que ha aixecat la veu d'Europa malauradament encara la competència d'exterior es recau en els estats jo crec que això ens impedeix en molts sentits de tenir una veu unitària a Europa i a tenir més influència a nivell com a actor global per entendre'ns perquè doncs cada estat doncs vol salvaguardar la seva importància jo crec que el president espanyol ha sabut buscar aliances amb altres països per fer al mateix dia a la mateixa hora aquest pronunciament però Palestina i tenim elements el Josep Borrell que també cal ficar en valor l'alt representant que tenim de la Unió Europea que és català i que està fent una magnífica feina l'ha fet amb la guerra a Ucraïna i ho està fent ara també denunciant les coses com són pel que fa a Israel i Palestina doncs també obren ara mateix la via a altres decisions que encara no s'han pres per exemple tenim un acord d'associació entre la Unió Europea i Israel que perquè no s'entengui la gent es tracta d'un tractat de comerç però li diem acord d'associació perquè hi ha clàusules de garantia de drets humans jo crec que això la nova legislatura ens interpel·la per poder obrir aquest meló i interrogar Israel sobre la protecció dels drets humans que és més que evident que estan sent vulnerats Maduà Riba amb alcalde d'Esparreguera president de la Federació de Municipis de Catalunya molta sort aquest 9 de juny a les eleccions del Parlament Europeu ho deixem aquí i fins la propera gràcies per convidar-nos salut adeu adeu adeu les 11 en punt passem a Catalunya Ràdio la possibilitat de genocidi contra el poble palestí ho ha anunciat el ministre d'Exteriors José Manuel Alvarez que insisteix que Espanya simplement aportarà una memòria per ajudar el tribunal a prendre una decisió però que això no implica diu prendre partit per cap bàndol anem fins a Madrid Jordi Brasco l'acció judicial la va iniciar Sud-àfrica setmanes enrere ja s'hi havien afegit altres governs el ministre Alvarez ha explicat que el govern valorava aquesta possibilitat i que han acabat fent el pas perquè l'exèrcit israeli no atura l'operació militar Espanya portarà una memòria interpretativa per ajudar el tribunal a prendre una decisió i el recolzarà sigui quina sigui no és el Estado parte el que toma la decisión por lo tanto España no toma partido por ninguna de las dos partes en el proceso toma partido a favor del tribunal para ayudarle en lo que tenga que ser su interpretación Espanya fa així un pas més en la seva pressió a Netanyahu sumant-se en una causa que demana al tribunal que ordeni la fi de la campanya militar a la franja de Gaza Jordi Brasco Catalunya Ràdio Madrid Més notícies Sílvia Solana El cansell alemany Olaf Scholz obre la porta a expulsar els immigrants condemnats per delictes greus al líder socialdemòcrata ho ha dit algun destaque a la recta final de la campanya per les eleccions europees en què hi ha molta expectació per veure els resultats de l'extrema dreta en aquest país Berlín Oriol Serra Bon dia Bon dia L'assassinat d'un policia a mans d'un presumpte islamista divendres passat a Mannheim durant un atac contra un acte crític amb l'islam s'ha convertit en un tema polític central a l'Alemanya a les portes de les eleccions europees El canseller Olaf Scholz ha defensat que torni a ser possible la deportació de criminals procedents de països com l'Afganistan o Síria Ho ha fet el Bundestac entre aplaudiments dels seus i crits de l'oposició que el titlla d'oportunista Aquesta mena de criminals han de ser deportats també si són de Síria o l'Afganistan Els terroristes i la gent perillosa no hi han de fer res aquí La protecció d'Alemanya és més important que la protecció dels interessos del criminal Segons Scholz el Ministeri Federal de l'Interior Alemany ha començat a treballar en els canvis legislatius necessaris per a fer possible les deportacions a països considerats perillosos pels potencials deportats Oriol Serra Catalunya Ràdio Berlín Lluís Puig serà al Parlament de Catalunya a la sessió d'investidura del pròxim president de la Generalitat ho ha anunciat el candidat de Junts a les eleccions europees Toni Comín que ha assegurat que Puig a Carles Puigdemont i ell mateix tornaran al mateix temps ho ha dit en una entrevista als matins de TV3 La tornada ha de ser conjunta a partir d'aquí dos més dos són quatre si el president ha dit que ell torna per la investidura i hem de tornar junts doncs tornarem junts per la investidura El PSC ha rebat les crítiques rebudes a les últimes hores després que el Constitucional hagi admès el seu recurs de fa més d'un any contra el vot telemàtic de Lluís Puig El candidat a les europees Javi López defensa que el seu partit ha treballat per la normalització institucional i política a Catalunya i en aquest sentit posa en valor l'aprovació de la llei d'amnistia ara fa una setmana sobre la decisió de què haurà de fer la mesa a dilluns sobre els vots dels exiliats confia que es tingui en compte aquest marc legal són declaracions al matí de Catalunya Ràdio Després estem davant d'una decisió del Tribunal Constitucional jo crec que els òrgans competents prendren decisions que li pertoca al Parlament de Catalunya i a la vegada la setmana passada va haver-hi una aprovació d'una llei de enorme rellevància la llei d'amnistia que té com a objectiu la normalització política institucional a Catalunya i estic convençut que també es tindran en compte Els metges de família denuncien que no cobrir les baixes ni les vacances dels metges a l'estiu no passava des de l'època de les retallades en declaracions aquí a Catalunya Ràdio el doctor Jordi Mestres vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Metja el cap Xanleí de Barcelona assegura que la pròrroga pressupostària que està argumentant ara el govern com a justificació ja s'ha viscut altres vegades El motiu pel qual diuen que està passant això ja ha passat altres vegades i això de no poder fer aquestes contractacions això no havia passat mai excepte a les èpoques dures de retallades que van ser del 2008 fins al 2010 estem en una situació molt semblant és el que no acabem d'entendre i el que potser se'ns hauria d'explicar perquè ho poguéssim entendre no? A dels esports amb en Marcos García Mariona Caldantell confirma que deixa el Barça femení després de 10 anys a la davantera i la davantera de Falanich marxarà a l'Arsenal i considera que ha atacat un cicle com a blaugrana noves limitacions horàries a les obres del nou camp nou segons els condicionants establerts per l'Ajuntament i pactats entre el club i els veïns les obres s'hauran d'acabar a les 10 del vespre en lloc de les 12 com passava fins ara a més a partir de les 8 del vespre hauran de ser silencioses i no es treballarà els dissabtes el Barça d'envol viatge avui cap a Colònia a Alemanya per jugar-hi la Final Four de la Lliga de Campions a les semifinals de dissabte els blaugranes jugaran contra el Quil alemany el Barça futbol se la juga a dos quarts de nou a la pista del Cartagena és el segon enfrontament de les semifinals de la Lliga en cas de derrota l'equip laurana quedaria eliminat d'aquesta competició de la Lliga i per tant fora de la Champions la pròxima temporada en canvi si guanya el Barça forçarà el tercer partit d'aquesta semifinal en basca el Lucan Múrcia serà el rival del Madrid a la final de la Lliga ACB i el torneig de tenis de Roland Garros avui es decidirà la final femenina les semifinals enfronten Sviatec contra Gof i Andreeva contra Paulini Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova La plataforma de veïnes afectades per les olors intenses d'aventors ha publicat una carta oberta en resposta a l'entrevista amb l'alcalde de Sant Just Joan Basaganyes a més el passat 15 de maig de 2024 a Ràdio d'Esvern La plataforma rebuixa fermament les afirmacions de l'alcalde acusant-lo de criminalitzar les queixes legítimes dels veïns i de dividir la comunitat en lloc de treballar conjuntament per solucionar el problema de les males olors provocades per l'empresa Aventors Segons la plataforma el consistori ha menys tingut sistemàticament les queixes dels residents alegant que les males olors són subjectives i difícilment avaluables A més critiquen que l'Ajuntament ha mostrat més consideració cap a l'empresa que cap als afectats donant facilitats a Aventors per executar millores que no han estat suficients els veïns a l'Ajuntament ha treballat la responsabilitat de trobar una solució a la ciutadania i ha evitat d'oferir respostes concretes sobre el trasllat definitiu de l'empresa La plataforma denuncia que sense la seva insistència no s'hauria pres cap acció significativa per part del consistori Podeu llegir la carta completa a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern El Cinebaix de Sant Feriu de Llobregat acollirà una nova edició de Cinema Africà dins del marc de la mostra del Cinebaix del 6 al 10 de juny La programació inclou 10 pel·lícules de 9 països diferents com Burkina Faso Kènia Senegal República Centrafricana i Sudán entre d'altres L'acte inaugural tindrà lloc avui dijous 6 de juny a dos quarts de vuit del vespre al Cinebaix amb la projecció de Dent Pugden una sàtira social del director senegalès Otis Bas acompanyada per una actuació de música tradicional africana Durant el festival s'oferiran diverses activitats complementàries per enriquir l'experiència cinematogràfica El divendres 7 de juny l'escriptor Jaume Portell Canyo presentarà el seu llibre titulat Per què no es queden a l'Àfrica Una reflexió sobre les causes de les migracions a través de casos del Senegal i Gàmbia A més hi haurà dos cinefàrums amb directors el dissabte 8 sobre la pel·lícula Hate Songs amb Alejo Levis i el diumenge 9 sobre el documental Els nostres George Floyd amb els directors Marc Almodóvar i Ricard González Entre els films destacats de la programació es troben la preestrena de Los Indeseables de l'HD una pel·lícula de tall social que complementa el seu anterior treball Los Miserables També es presentaran altres pel·lícules que encara no s'han estrenat a les sales espanyoles com Vera i Cira subtitulades en català per Cinebaix Aquest dissabte 8 de juny es preveuen afectacions al Servei de Transport Públic a Sant Just a causa de la trobada gegantera que farà una cercavila per diferents carrers del poble Les línies EP1 EP2 Just Metro i Just Tram patiran retard des de les 7 de la tarda fins a les 9 de la nit aproximadament Per més informació sobre els horaris i els serveis afectats els usuaris poden consultar les actualitzacions en temps real a través de les xarxes socials del Servei de Transport Públic o a les seves pàgines web oficials I això ha estat tot Tornem a més informació al butllet horari de les 12 Fins ara Fins ara Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga! Comencem la segona hora de la Rambla, el magazin de matins de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM! Ara mateix passen 14 minuts de les 11 del matí i fem l'entrevista del dia que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emisora. El convidat d'avui és el jove Sant Justenc, Pol Blanquer, de 22 anys, estudiant de disseny gràfic a l'escola Eina de Barcelona. i atenció perquè és el guanyador del concurs de cartells de la Festa Major 2024 de Sant Just. Bon dia, Pol, què tal? Hola, bon dia, com esteu? Doncs mira, mirant una mica ara mateix, ja tinc aquí davant el cartell, el cartell que has dissenyat. Primer de tot, felicitats, enhorabona per aquest dibuix. Moltes gràcies. T'havies presentat abans a un concurs de disseny? De disseny, sí, de Sant Just el primer. De disseny havia participat a un d'Ajuntament de Tallar que vaig guanyar per un festival de vins i maridatge i aquest era el primer que em presentaves a Sant Just, també. Ostres, o sigui, ja tenies una mica d'experiència, no? De com va la cosa, o de com va això de presentar-se a concursos. Sí, sí, sí, no gaire, però... Per què et vas decidir a presentar-te en aquest, concretament? O com et vas assabentar de què es feia? Bueno, m'ho van passar diverses persones del meu entorn i, bueno, em va agafar que tenia temps i em va agafar amb ganes i, bueno, em feia il·lusió, doncs, poder portar algú meu a Sant Just, d'alguna forma. Normalment, en els concursos, quines són les bases? O què és el que demanen? Originalitat? Que tingui a veure amb coses del lloc, del poble? Bueno, en el cas de la Festa Major de Sant Just, mostrarà una mica la rivalitat aquesta de grocs blaus i això ja, bueno, bastanta llibertat d'aquest sentit. Però, òbviament, doncs, si és un tema de Sant Just, doncs incloure elements de Sant Just sempre va bé. Tu com et vas inspirar? És a dir, quan vas tenir, no?, al davant el full del paper o la pàgina en blanc, com si diguéssim, qui és el primer que vas pensar en posar-hi en el cartell? Bueno, això jo crec que és la part més complicada, no? Al final, tenia el paper en blanc. Però, bueno, bàsicament va ser bastant fluid. Volia incloure, doncs, bastants elements de Sant Just, que la festa fos per tothom, no només pels joves, incloure, doncs, infants, gent més gran, i, doncs, juntar-ho tot i, bueno, home, aconseguir el resultat aquest. Explica'ns el procediment, també, Pol. Per la gent que, per exemple, jo, eh, amb el tema de disseny gràfic no tinc massa idea. Com es fa això per ordinador? Crees tu els dibuixos, el que s'hi veuen, el dibuix, o com ho fas? Jo, a mi m'agrada sempre dibuixar una mica paper. Llavors, jo, les primeres idees, els primers bossos, els intento fer sempre a llapis. Un cop tinc més o menys la idea clara i tal, doncs, busco alguna referència o alguna imatge que em pugui, doncs, ajudar una mica a guiar-me en la creació dels dibuixos. I després ho passo, jo, ho passo a l'iPad, faig l'esposa a línia, i després ho passo a l'ordinador, li dono ja, doncs, color i textura, més o menys. Uau. Tot això us ho ensenyen als estudis, a la carrera? Bueno, sí, més o menys sí, però també a mi, al final, m'agrada llavors anar practicant i anar aprenent coses pel meu compte, doncs, també em va bé. Des de l'escola Eina us animen a participar en concursos? Sí, bueno, és el meu primer any a Eina. Jo anteriorment havia estudiat a l'Algueró, aquí a Sant Just, i a l'Algueró sí que és veritat que ens animava molt a aquestes coses, els professors, tant, que sempre que poguéssim, doncs, participéssim, que al final era guanyar experiència i que ens aniria molt bé. Què vas estudiar a l'Algueró? Vaig fer el grau superior de Gràfica Publicitària, que és més o menys disseny gràfic, i això, són dos anys, vaig acabar l'any passat i vaig començar la carrera aquest any. Molt bé, et van animar també a seguir després amb els estudis? Sí, sí, vaig comptar amb diversos professors per demanar consells sobre quina universitat escollir i tot això, i sí, sí, sempre t'anim a anar a aconseguir alguna cosa més. Molt bé. Què estàs aprenent amb el tema del disseny gràfic? Has aplicat en el cartell coneixements que ja tenies? Has sigut tot una mica autodidacta? Has anat molt per la teva banda? Bé, has sigut una mica autodidacta. Últimament sí que és veritat que estic il·lustrant molt i estic practiquant molt, i doncs la motivació pel cartell també, en part, era fer un cartell il·lustrat, i últimament està practicant molt il·lustració i aprenent de diversos il·lustradors i ficar-ho una mica en pràctica tot el que havia après aquests últims mesos. Clar, en el cartell, per la gent que no l'hagi vist encara, hi ha diferents elements de Sant Just, es veu el Walden, el Mirador, Can Ginestar, també hi ha una campana, no?, que és el cinc de Sant Just, infants que es veuen també jugant a futbol, per què aquests elements, i no uns altres, t'hi vinculen d'alguna forma especial? Bueno, no del tot, però bueno del tot. Al final són elements que són igual el que primer penses quan penses en Sant Just, et surt el Walden, Can Ginestar, i sí, el Mirador també, els elements són els que més reconeguts d'alguna forma, els que més penses quan penses en Sant Just. Tu, quin és el teu vincle amb Sant Just, a part de, suposo, cada viure-hi, no?, de ser Sant Justenc? Fas molta vida per al poble o a les festes majors també acostumes a estar-hi? Sí, jo, bueno, he viscut tota la vida i sempre, la gran part de la meva trajectòria acadèmica ha estudiat a Sant Just, també he jugat tota la meva vida al Sant Just, de futbol, he anat a entitats com el Carreau Blau, de petit, l'Splai també de petit, i bueno, sempre he tingut bastant de vincle amb totes les entitats de Sant Just, i la festa major, doncs, també és la setmana que ho passem molt bé. Quant temps has estat amb el procés de creació del cartell? És a dir, quan, bueno, no sé si, per exemple, et va costar més o et vas encallar potser en el moment que dius tu del full en blanc i després ja va anar més rodat, o...? Bueno, com t'he dit, el moment més complicat és el del full en blanc, que és igual que estàs més trencant-ti el cap, i després sí que és veritat que és més estona, però ja és més feina, més purament tècnica, no? Però a nivell de... vaig començar-ho dues setmanes abans i per això va ser una setmana que no tenia gaire feina i tal i li vaig poder dedicar bastant d'estona i vaig trigar això, doncs, una setmaneta, una setmaneta llarga. A l'escola Eina, no?, on estàs estudiant, d'alguna forma, per exemple, s'han assabentat que has participat en aquest concurs? Et pot convalidar alguns tipus de crèdits o...? No, no tant. Ho he parlat amb companys, perquè al final, doncs, amb una mica de feedback, d'opinió, per ajudar a millorar, altres, algunes coses, però no, a nivell d'escola, no, amb els companys, sí. T'han donat idees o tens algú de referència, per exemple, a la família, amb qui volguessis comentar? Doncs, mira, he pensat en aquest cartell, què et sembla, que no, com... Bé, de la família, la veritat és que jo tinc dos germans, la meva germana té 19 anys, és bastant artística, com jo, i amb ella sí que vaig comentar i tal, em va ajudar en alguns aspectes, però, com, sí, principalment la meva germana de la família, no són una família gaire artística, en general, eh? Som els fills, només. I el feedback amb altres amics o companys d'això de la carrera, quin ha estat amb el cartell? Quan l'han vist per primer cop, no? Sí, bé, a més a nivell de disseny gràfic, tema tipografies, tema espais, no tant de... Bé, coses més secundàries, igual, no? Aquests que, a simple vista, no es veuen tant, aspectes més tècnics, ja que, a nivell d'il·lustració, els va encaixar bastant, els petits elements, no?, de reduir el tamany d'alguna cosa, o ampliar l'altra, o afegir tal, però, bueno, com que tampoc són desenjust, doncs, no... Ja, clar, que hi hagi un gegant o un altre, no... Clar, o la campana i tal, doncs són coses que has d'explicar, sinó no s'entenen de primera, sí. Hi ha algunes normes pel que fa, per exemple, eh?, quan deixar els espais o la proporció de la mida dels elements, tot això t'hi has anat fixant, a nivell tècnic? Sí, sí, al final, doncs, respectar els espais, que respiri tot, que no estigui tot molt apretat, que tu llegeixis i no et saturi, saps? Que tinguis espai, doncs, per entendre el cartell. I com va ser el moment que et van comunicar, no?, des de l'Ajuntament que havies guanyat el... Doncs, mira, em van comunicar, jo estava treballant, i, bueno, doncs, re, il·lusió i content. Molt bé. Saps si hi havia altres propostes, com eren, o...? No, de fet, és una cosa que m'hauria agradat veure, però no tinc ni idea de la resta. No conec ningú que s'hagués presentat, i, bueno, no ho sé. I respecte a altres anys al cartell, vas voler que fos una mica diferent, trencador? No sé si havies consultat com havien estat els cartells a les altres edicions per fer-te una idea, no?, ni que sigui de dir, ostres, a veure què es va fer en altres edicions. Sí, no, el primer que fas al final és mirar, doncs, les altres edicions de com va ser la línia que s'hagués, no? Al final, si vols guanyar, doncs, entens que va per una línia, el que volen, i, bueno, doncs, inspirar-me una mica a veure els colors, tot el que utilitzen, i a partir d'allà, doncs, crear com jo considero, com a mi m'agrada. Però sí, sí, inspirar-me, o ser veure els altres, sí, clar. I parla'ns ara també una mica de com va anar, d'això que ens has parlat al principi, la participació en el concurs de tallà, era, has dit? De tallà, sí, de tallà, sí, sí, perdó. En què consistia? Era com un festival de vins i maridatge, que ho fèiem a través de l'escola Gueró, organitzen com uns concursos amb més generalitat, on es presenta gent d'escoles de gent gràfic. I, bueno, n'era obert per tot el públic, només per algunes escoles, i, doncs, el meu, que érem dos companyes més, doncs, vam guanyar. I era això, sí, dos cartells eren. I, escolta'm, Pol, ja que tenim aquí aquests estudiant d'eina, aquests joves, ara s'està fent la selectivitat, com bé pots saber, no? Veig que la teva entrada a la universitat, per exemple, no ha estat la de fer els anys al batxillerat, sinó que ha estat via, entenc que amb cicle de grau mig, no? Sí, és correcte. Un cicle de grau mig, que és una opció que a vegades no es contempla, no? Que des dels instituts o quan s'acaba l'educació secundària, a vegades es pensa molt directament en el batxillerat, no? És com que una porta que aboca l'altra, i del batxillerat a la universitat. Però també hi ha aquesta opció de fer cicles entremig. Què ha suposat per tu, no? És a dir, si hi ha alumnes que ara mateix potser ens estan escoltant i que realment tinguin dubtes de dir, ostres, he acabat el batxillerat, o he acabat quart d'ESO, no sé si fer a batxillerat o si anar a la universitat, o fer un grau entremig, què em suposarà? Avantatges? A tu què t'ha donat el cicle? De fet, jo volia parlar-ho, això, perquè jo vaig començar un any de batxillerat, jo he anat a l'institut de Sant Just, i quan acaba l'institut, d'alguna forma, és com que t'inciten sempre a fer el batxillerat. I tenim aquí l'escola Algueró, aquí al costat, i jo, per exemple, no sabia aquesta escola. Igual en el seu moment m'hauria agradat. Jo vaig començar a batxillerat, vaig fer el primer any i ho vaig acabar deixant. I bueno, al final, doncs, veus que tothom fa batxillerat, tal, i per alguna forma, per això social, el que vas fent. I jo, sincerament, agraeixo molt, doncs, haver-lo deixat i haver començat el... vaig començar el grau mig, i després al superior. I a mi és una cosa que he après molt, he disfrutat molt, i m'ha servit molt per donar-me a compte del que m'agrada. Perquè jo, al final, tenia clar que m'agradava fer alguna cosa amb el tema artístic, però no tenia molt clar per on tirar-ho. Llavors, el fet de fer graus, doncs, m'ha anat molt bé per aclarir-me. I ara, al final, he acabat la universitat, que és, d'alguna forma, el mateix objectiu, no? Oi tant! I, doncs, jo animo a tothom que estigui una mica... que no sabia què fer i tal, que no faci per pressió el batxillerat, que si vol fer el grau, que hi ha graus molt interessants, i que li anirà molt bé, segur. I, a més, amb els graus, també teniu una part pràctica molt interessant, no? Sí. Que potser anar al batxillerat no hi ha. Sí, el tema de les pràctiques, sobretot. Al final, t'introgeixen al món laboral, i agafes, doncs, això, experiència i tal, i inclús pots arribar a quedar a l'empresa un temps. Jo, al meu cas, em vaig fer les pràctiques a grau mig, i després vaig estar un temps treballant a l'empresa on vaig estar-hi. Ostres, molt bé. I, llavors, clar, això són coses que et serveixen molt, que aprens molt, i és segur que el batxillerat, per exemple, no té... I aquí està molt bé. Clar. Entenc que has fet a grau mig, a grau superior, després, no sé si hi ha algun examen que has de fer per poder entrar a la universitat, o depèn de la universitat, no? Vaig fer... L'examen que vaig fer va ser a grau mig a grau superior, perquè jo a grau mig el vaig fer de Cornellà, i era d'arts gràfiques, i el superior, en canvi, era arts plàstiques. Llavors, si vens a batxillerat no has de fer l'examen aquest, és una prova d'accés, però si vens a grau mig sí que l'has de fer. I, bueno, jo el vaig fer i tal, però era un tema... Molt assequible, no? Sí, artístic, una prova i tal, que si t'agrada i tal és facileta, sí. Molt bé. Doncs, escolta'm, Pol, ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern. No sé si vols afegir alguna altra qüestió referent al cartell. Que la gent se'l faci seu, no? Sí. Que se l'estimi. Que el disfrutin. Clar, no sé si el veurem, suposo que sí, en algun... Bueno, quan reparteixin el programa de la Festa Major, allà el veurem, al cartell? Sí, no sé quan exactament, però, bueno, no en falta gaire. No, no, no, no. O suposo que no sé si també el... si l'estan parant en algun lloc en especial o en el... No ho sé gairebé. Bueno, serà una sorpresa, escolta'm. Allà el veurem, tu. Sí, sí, sí. Doncs això, que la gent se'l faci seu i res, que vagi tot molt bé. Podríeu aguantar una coseta? Molt tant, el que vulguis. No, donar gràcies sobretot al Casas de Joves que ha organitzat el concurs del cartell i tal i d'alguna forma, doncs, animar també a l'Ajuntament el premi aquest, que considero que és poc per el que és la feina que s'ho posa i tal i animar, doncs, a millorar aquest premi que al final hi ha molta feina darrere i està molt bé l'oportunitat que donen de fer-te conèixer tot això, però això, doncs, animar a millorar una miqueta de cara al futur per animar més gent també a participar i a pujar la competència al nivell. Clar, donar potser, no sé si alguna recompensa a nivell econòmic o... Sí, sí, sí, exactament. Perquè al final això és molta feina és material que tu fas servir que pagues com potser els programes d'això i està molt bé, repeteixo, està molt bé el nom que et dona i tot això però animo a això, a que millorin aquesta proposta econòmica. Clar, molt bé. Has hagut d'agafar molts programes, entenc? Bé, jo pago mensualment al PAC Adobe que com que sóc estudiant no sé si és assequible, són 20 euros. Clar, però clar, sempre va bé, no? Hòstia, lògicament, lògicament. I el Casal de Joveix també, clar, que se'ns havia passat per alt, que ha estat una mica... Sí, els que ho han organitzat. Clar, qui ho ha organitzat amb l'Ajuntament, no? Entenc, conjuntament o... Sí, crec que van conjuntament. O a tu et va arribar més aviat per al Casal? Bueno, és que jo de primeres vaig rebre per l'Ajuntament. Vaig enterar-me que era per al Casal un cop anava a rebre el premi. Vale, ostres. Però per això, que està molt bé, la fina que fa al Casal està molt bé i s'agraeixo. Molt bé. Doncs, Pol, moltíssimes gràcies i que vagi tot molt bé. Moltes gràcies. Adéu. S'aparats, tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els lleoners amb volants, un camell fa la gos. A l'estació de Sants ex-bolínas reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats que viuen de fer banners arribant a Ciutat Vella cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que maniobren policia, un carreró ara perdut el control amb un grup de percussió a prop de la plaça del Sol perquè tombin els turistes la Rambla l'entonejat. Ja no queden artistes, els músics han marxat, quatre xinos fent retrats, canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Definitely. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Y pienso que las personas consiguen entrar más en un mood relajante gracias también a la música porque es algo que te ayuda a despertar ciertas emociones y entrar en una cierta forma de estar, ¿no? La música és com que ajuda a transitar, ¿no? Per exemple, si arribes molt accelerat del carrer i entres a la classe, ¿no? I la música també t'ajuda a posar-te en aquest mood més relax, per dir-ho així. Esto es una cosa que ajuda, sí. Lenka, a veure, avui parlem de... Ah, pues tenemos a hablaros de nuestro programa de junio, obviamente, para que no nos quedáis atrás. No, no. Vale, pues junio para el yoga es importante porque hay el día internacional de yoga. 21 de junio, sí, sí, sí. Uau, no sabía que tingués un día de yoga. Sí, sí que lo tiene. Sí, que vale. El primer ministro indiano lo ha proclamado, me parece, en el año 2014. Ah, mira, o sigui, farà a més 10 anys del día internacional del yoga. Sí, son 10 años, sí. Este año hacemos 10 años, que es día internacional del yoga. Sí, sí. Pues lo celebraremos con una sesión de saludos al sol, ofrecida, gratuita. Quien le apetece hacer con nosotras 108 saludos al sol o menos, está bienvenido. ¿100 buit? ¿Por qué 100 buit? Porque 108 es un número mágico para la filosofía del yoga, para... Oh? Sí, es un número que es muy importante a nivel espiritual. Sí. Sí. I perquè 108 té algun significat exacte. Sí, sí, sí, sí, sí. És un número que es un múltiplo de tres. El tres es siempre muy importante en el yoga por el tema de las divinidades, las tres divinidades masculinas y femeninas. 108 es el número de los versos del Rig Veda, que es el primer libro filosófico escrito sobre yoga. 108 son los canales energéticos presentes en el cuerpo. Sí. 108, ahora, yo no te los voy a mencionar todos, son también las emociones y formas de estar del ser humano. ¡Ostras! ¡Wow! Sí, sí, sí. ¡Jolín! Y sí, 108 es mucho más amplio. Sí, sí, sí, ja veig. Ese número para la filosofía. Sí, sí, sí. Como los cantos védicos, como los versículos, como las sílabas dentro de un mantra. Sí. Hay detrás muchísimo. Déu-n'hi-do, doncs ens quedem amb el 108, tu. Sí. 108, escolta'm. Sí. Per tant, des de l'ESA Yoga fareu aquesta mena de classe especial, com si diguéssim, per al Dia Internacional del Yoga? Bueno, pues, Dia Internacional del Yoga tenemos el horario habitual, porque es un viernes. Vale. Y lo que estamos organizando, para coincidir varias formas de organización, hemos organizado el taller de Ayurveda, pero será ese fin de semana después, para poder darles a a las personas esa oportunidad de conocer Ayurveda, que es una... ¿Qué es la Ayurveda? Ayurveda es una medicina holística, para decirlo en palabras breves. Es tu forma de cuidarte, tu salud, tu bienestar, digamos, con un principio yogico, porque para el yoga cada un ser es especial, es único, y cada persona necesita una cierta forma de cuidarse. Es una ciencia, porque es una ciencia, que se divide en diferentes disciplinas y diferentes ramas, como la medicina. Vale. Y esa ciencia te da consejos prácticos para cuidarte, para formas de comer, alimentación y también las formas, actividades que consiguen mejor con tu constitución. Vale. Vale. Tenemos, cada uno de nosotros somos formados de tres tipos, que son las bases de constitución, digamos. Y esas tres, que para cada uno varian, ¿vale? Vale. Luego, a esas tres hay cinco elementos y son... en algunos es más predominante que somos... Hay personas que, por ejemplo, yo soy creativa y una persona muy activa, pues dentro de mí predomina un cierto biotipo. Vale. Que es como fuego y viento. porque soy una persona activa y muy creativa y a veces necesito esos estímulos externos, necesito... Luego hay personas que son más tranquilas, son más firmes. que les cuesta salir de ese... de ese... De ese núcleo, ¿no? Sí, de núcleo de protección y ponerse en marcha. Sí. Pero una vez que se ponen en marcha, luego van. Ajá. Luego hay personas que, pues, inician y de repente dejan. Luego siguen con una otra cosa. Pues... Sí. Somos cada uno diferente. Sí, sí, sí. Pues... Mira. Hay que tener equilibrio entre esos elementos. Vale. El equilibrio, ¿cómo puedo conseguirlo, ese equilibrio? Pues, para la Ayurveda te puedes ayudar con una cierta alimentación, con cierta forma de cuidar tu cuerpo exteriormente, ¿no? Sí. Los... Como productos de belleza, pero no considerarlos productos de belleza, pero son productos para, digamos, para la salud, porque el nuestro cuerpo, la piel es el organismo más grande del cuerpo, pues, hay que tratarlo y saber tratarlo, que es más apropiado y que no. Sí. Luego también las formas, las actividades apropiadas a nuestra característica. Pues, eso es Ayurveda. Es un mundo enorme, enorme. Sí, sí, sí, sí. Pel que estic veient. A més, a més, estic aquí llegint, ¿no? Alguns príncipes bàsics de la Ayurveda. Sí. Diu que l'enfocament fonamental per al benestar és que s'ha d'arribar a un estat únic d'equilibri de tot el nostre est, ara amb cos, ment i esperit. Sí. I diu que hi ha tres principis constitucionals o doha. Doxas. Doxas. Sí. Bata, pita... I kafa. I kafa. Sí. Vale, vale. Que són aquests tres que han dit, ¿no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, són esos tres. Vale. No quería mencionar, no quería ir tanto al profundo. Tanto al profundo, pero bueno, ya han tres, bata, pita y... Sí, digamos, bata-viento, bata-viento, pita-fuego y kafa-tierra. Vale. Y cada uno, tenemos uno que es más dominante, digamos, tendencialmente tenemos uno en exceso. y hay que equilibrarlo, digamos, bajar ese exceso para que los tres sean más o menos equilibrados. Vale. Y, digamos, en ese taller haremos ese test. ¿Y cómo se hace este test? Es decir, ¿cómo lo pasas el test? ¿En preguntas? Sí, hay algunas preguntas sobre... Sobre tú, por ejemplo, cómo tienes la test, cómo te alimentas, qué sabores te gustan... Ah, mira. Que te pones nerviosa fácil o te cuesta más, cómo te expresas, cuál es tu tono de voz... Todos esos, digamos, son tus características y que, digamos, es difícil de cambiarlas. Sí, sí, claro. Eso. Luego hay otras que, digamos, sí que podemos cambiar. Por ejemplo, hay, digamos, los colores que te gustan, qué actividad haces, cómo duermes, como tantas, tantas pequeñas cosas que sumando descubres cuál es tu biotipo, digamos, cuál es tu dosha, fuego, viento o tierra predominante. Vale. Y un cop saps quién es el teu predominant, llavors pots fer un tipus de rameya yurveda o un altre? Sí, pues usas, digamos, en base a ese biotipo al cual perteneces, es mejor usar una cierta forma de alimentarse. Vale. Digamos, quien es pita, que es fuego, pues esas personas tendencialmente les gusta crujiente, les gusta picante, ¿vale? Y pues para equilibrarlo, pues tendrías que ir a algo más suave, más ligero, a veces dulce, blandito, no crujiente, para equilibrar ese fuego, para no ir en exceso, porque el exceso de fuego al final te quema, te quema a ti. Claro. En tu entorno. Sí, sí, sí. Pues es eso, es eso, digamos, la yurveda es un mundo que un poco te abre los ojos y te da unos consejos como poder mejorar de ciertos patrones con cosas que no te lo esperabas, como por ejemplo un aceite corporal que puede ayudarte a calmarte. Això ja seria una mica dins d'ayurveda, per exemple, ¿no? Sí, sí, sí. Un cierto aceite esencial o ciertas rutinas por la mañana que hacer. Yo, por ejemplo, tengo, yo uso rutinas ayurvédicas por la mañana. Ah, sí, ostras. Que, digamos, para mí es... Digue'ns en alguna, Valenca, alguna rutina ayurvédica. Pues, ahora, la mañana, ¿qué hacen los yoguis? Dicen que hay que despertarse temprano, antes que el sol. Antes que el sol, ¿no? A las tres de la mañana. La mi clase de las seis y media, ¿no? Claro, es que la lenca, la primera clase que fa... Pues, antes de dar esa clase, pues, ¿qué hacemos? No me despierto tanto antes, pero hago algunas cositas pequeñas, pero que lo noto que mi salud me beneficia. Pues, ¿yogui qué hace cuando se despierta? Se despierta como todos los demás. A veces no tienes muchas ganas, pero te despiertas. Usamos raspado para la lengua. Ah, primera cosa, cuando me despierto, primera cosa antes de tocar el móvil, revisar las cosas, eso nunca hay que hacerlo. Es una herramienta de cobre a forma de U. Sí. Se pone, se rasca la lengua y se remove como esa capa de mucosidad que se ha acumulado a lo largo de la noche. Así que no te la vuelves a coger, la expulsas. Pues, raspando la lengua y luego... Com rentarse las dents, pero rentarse la lengua, ¿no? Sí, sí, sí. Alguna cosa així. Sí, sí. Pero es la primera cosa que hay que hacer al despertarse. Luego hay enjague con aceite de sésamo. Enjuague en la boca. Sí, sí, sí. Que fortalece las encías y ayuda a remover las impuridades y fortalece también los dientes, aceite de sésamo. Una otra cosa que es muy buena, que ayuda a eliminar las toxinas, despertar sistema limpático, es hacer cepillado en seco. ¿Cepillado del...? Del cuerpo. Ah. De todo el cuerpo. Pero a ver, venga, ¿cómo te cepillas el cuerpo? En seco. Es una... ¿Es una espátula? ¿Es una espátula? Sí, sí, es un respal de sedas o puedes tener un guante de seda en base a la sensibilidad de tu piel. Vale. Se usa uno o el otro. Como para eliminar células mortas. Sí, sí, sí. Y despiertas, digamos, despiertas la circulación, microcirculación de tu cuerpo, empezando desde los pies, yendo hacia el corazón, yendo hacia diferentes nudos linfáticos. Digamos, desde abajo. Ahora esto es mi rutina y no te la puedo explicar. perfecta. Lógicamente. Pero es una forma de verdad, de despertarse y estar bien con el cuerpo. También es una forma de no tener esa sensación de torpor. Y una otra cosa que ayuda, nosotros, yo me muevo tanto, no acumular ácido lático o las agujetas. Ah. Vale. Te ayuda también en eso. No hay acumulo... Clar. Per la gent que fa esport, no? Sí, sí, sí. O que a vegades amb certs moviments o postures que... Pero también que no se mueve tanto. No le beneficiará. Porque también ayudando a la piel, al movimiento de los líquidos, te ayuda a poco a poco a tonificar el cuerpo. Clar, això són rutines ayurvèdiques que, per exemple, li van bé a la lenca, ¿no? Sí. Però com va saber que aquestes a tu t'anàvem bé o com la gent pot saber quines rutines li van bé? Tiene antes de hacer el test que venga a hacer el taller. Ah, vale, claro. Ah, s'ha d'anar a fer al taller. Y ahí puedes sentir cuál es la... Pero esas rutines que te estoy diciendo, pues van bien para todos. Ah, vale. Van bien para todos, ¿vale? Luego, qué como, eso ya es... O qué tipo de práctica hago. Hago la meditación. Sí. O hago más el movimiento. O hago las dos cosas. Pues eso, por ejemplo, una persona muy tierra, cafa. Muy cafa. Muy tierra, pues necesita moverse para salir de ese torpor, de esa estagnación. Porque es muy tierra. Vale. Porque le cuesta mucho arrancar. Necesita moverse. Sí. Quien es muy viento, vata, pues necesita sentarse y meditar. Vale. Por ejemplo, yo soy vata, yo necesito sentarme y meditar para centrarme. Para ver realmente cuándo me siento que ahora tranquila, relájate. Sí. Y ahora céntrate en lo que es importante. Claro. Vale. Ostras, muy bien. I qui fa el curs, Lenka? L'imparteixes tú o...? No. Lo imparte una profesional. Es mi profesora. Yo me he hecho formaciones de yoga. Ella ha hecho la parte de Ayurveda. Y es una persona que estimo muchísimo. Irene Chimino. Es una profesional de más de 20 años. y de verdad es una persona fantástica. o no es una profesional de más de 20 años. No, tú vas a aprender de ella, ¿no? Sí, sí, sí, sí, sí. Guau. Y, per tant, es un taller que es más aviat teórico, teórico práctico. Las dos, las dos cosas. Tenemos espacio en nuestro centro, quien lo conoce o quien no es muy acogedor y de verdad tenemos espacio a hacer cualquier cosa. Bueno, estaremos, inicialmente es una parte teórica, pero haremos el tema de los biotipos. Claro. Prepararemos una merienda, probarás unas cosas ayurvédicas, una merienda ayurvédica, cómo podría ser, una bebida ayurvédica. Yo, por ejemplo, una cosa que he probado, le he hablado con Irene que me gustaría probarlo, el batido de rosas. Ah, ostras, de rosas. Sí, sí, sí. Pero con pétalos de rosas. Sí, sí, sí, sí. Buenísimo. Sí, ostras, pero debe tener algo más, ¿no? Sí, claro. Sí, sí, tiene leche vegetal. Vale, vale, vale. Puré de pétalo de rosas, ¿no? No, pero rosa es muy importante en el cuidado. Aparte, digamos, las hierbas, las especies típicas indias que los conocemos todos, la cúrcuma, jengibre, ¿no? Hombre, pero si le fijas jengibre y cúrcuma a las rosas, a la menja, ¿no? No, no, no, no en tiene, no en está, no en está ni cúrcuma ni en jengibre, hay solo las rosas. Vale, vale, vale. En ese batido. A ver, yo las rosas de momento las oloro, pero de momento no las he manchado. Mira, es muy bueno, también se usa, en occidente, la rosa como uno de los ingredientes de los productos de belleza, pues rosa es uno de los mejores que hay. Ja. Ostres, i tot això es podrà preparar i es podrà parlar amb la Irene, ¿no? Sí. Quin dia el feu al... És sábado 29. Sí. Por la mañana de 11 al luna. Vale, molt bé. O sigui, la gent pot entrar a la pàgina web de l'ESA Yoga o també a les xarxes socials, allà hi ha els links per apuntar-se. És una pàgina bastant intuïtiva, a més a més, que, bueno, va per dies, per classes. Sí, sí, sí. Si no, passarà i no es lo comenta, quien quiere participar, que... Clar, ho pot passar també presencialment pel centre, si voleu, allà també Roquetes. Sí, sí, sí. Poner la cara al espacio, que de verdad, que nos estamos agradecidos. Y nada, y luego el día del 21 hay esa sesión gratuita de 108 saludos al sol o menos. Es... 108 o 8, ¿no? 8, también 8. Sí, sí, sí, sí. Porque, obviamente, quien es CAFA, quien es Tierra o quien es Vata, Vata no necesita esos 108. Es demasiado para Vata, que es muy viento, es muy movido. Mejor que hace solo 8 y luego medita. Clar, ¿veus? Sí. ¿Y quién guiará los saludos al sol? Ana. Ana. Sí, sí, sí. Vale, vale. Serà com una festa de yoga, ¿no? Sí, sí, sí, sí. Queremos, porque es una cosa que se tendría que hacer que es el día del yoga, practicar 108. ¿A quina hora ho fareu? A las siete y media de la tarde, antes que desavanecer el sol, para que nos da tiempo. Home, home, doncs sí, no? Perquè el sol ara marxa cap a la... Sí, sí, es el día más largo, el 21, es el día más largo. Se hace el 21 justo porque es el día con más sol, es el día del solsticio de verano. Clar, clar, és que té lògica, tot quadra, tot quadra, sí, sí, té sentit. Sí. Molt bé, doncs escolta'm, Lenka, no sé si ens vols comentar alguna altra cosa. Bueno, encara de verano, puede ser que algunas clases vamos reduciendo porque lo sabemos veraniego, vacaciones, e ir siguiéndonos en nuestras charlas sociales, en la página web, revisadlo. Estamos, estaremos abiertas, cerraremos solamente en agosto. Sí. Pero por un tema de... vemos la organización y todo, las personas, como vienen, y actualizaremos un poquito el horario en cara de verano porque no será fácil, como era el año pasado, a practicar yoga con esos calores en horarios, digamos, al mediodía. Ya, buah, clar, clar, clar, clar. Sí, sí. Hay que vigilar. Sí, hay que vigilar. Molt bé. Sí. Doncs, Lenka, moltíssimes gràcies per passar d'aquí a l'emissora Ràdio d'Esvern. Hem après molt sobre la llorbeda i també el taller que fareu el dia 29 al matí, el dissabte, que la gent ja es pot apuntar, amb una professional totalment i absoluta de yoga. Sí. Que vagi bé, Lenka, una abraçada i fins la propera. Adeu. Fins la propera. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit