La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#661 - Acord d'investidura a Catalunya i reflexions sobre l'actualitat política
Esquerra Republicana consulta a la seva militància sobre un preacord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. El pacte inclou quatre eixos: la creació d'una hisenda pública catalana, el suport a la llengua catalana, la continuïtat de polítiques d'esquerres i republicanes i el compromís amb la igualtat. Les reaccions al voltant d'aquest acord mostren tensions internes tant entre els socialistes com en altres partits, amb conseqüències que podrien afectar la legislatura espanyola i catalana
que expliquen que l'objectiu de Rússia és desestabilitzar política social i econòmicament els països de la Unió Europea. Per tant, aquests senyors que el Putin ha rebut, entre ells un senyor amb doble nacionalitat hispano-russa, amb tanta fusivitat a Moscú, feien una feina per al govern rus, així us ho reconeix Putin al rebre'ls i a dir que han sigut uns herois de la pàtria i un no sé què, que té per objectiu desestabilitzar les nostres vides, perquè això és el que diu la Unió Europea i això és el que els reconeix Putin quan el rep a Seremetyev o on te sigui, al peu de l'escala de l'avió i els abraça i els dóna flors. Per tant, escolta'm, que aquesta persona tingui doble nacionalitat hispano-russa crec que és el menor i crec que hem intercanviat uns espies on n'hi havia uns que ens protegien, que són els que han vingut al costat occidental, com a la Guerra Freda, i n'hi havia uns altres que tenien per objectiu fotre'ns la vida en l'aire i no és que ho digui jo, és que ho diuen els informes que, a més, l'Institut de Helsinki, per encàrrec de la Comissió del Parlament Europeu. Molt bé, però escolta'm, parles amb un... no ho sé, eh? Suposo que tu deus saber que aquest noi o aquests nois jo no el conec com en Jordi, per tant, no sé si era espia o no era espia, de fet, crec que tu... En Putin l'ha reconegut com a espia seu. D'acord, una altra cosa és, diguem-ne, si aquest xaval l'havia d'anar o no havia d'anar, la rebuda aquesta o no, però jo, Joan, no tinc la informació, de ser que aquest periodista, que jo tinc constància d'aquest periodista, era o no era espia. I en qualsevol dels casos... Perdona. En qualsevol dels casos, Joan, encara que ho fos, encara que ho fos, hi ha un seguit de garanties, diguem-ne, en les detencions, que en aquest cas no s'han complert. Marc. Ja està. Espanya i Polònia són aliats a l'OTAN i a la Unió Europea. Tema 1. Tema 2. Per què Rússia té que negociar un intercanvi d'espies a la que no hi ha un espia rus? Digo jo, que és que què passa? Que de cop i volta tenen un altruisme increïble amb un senyor random que no coneixen... Sí, però tu ara m'estàs parlant de teories de conspiració, Joan. No, no, no. M'estàs parlant de certeses. M'estàs parlant de conspiracions. De teories de conspiració, no. Escolta'm, la Casa Blanca... De teories. La Casa Blanca i el Kremlin negocien l'intercanvi d'una sèrie de persones que han commès actes delictius i il·legals tant a Rússia com en el territori europeu... I fins i tot en aquest cas les detencions no poden ser arbitràries com ha estat en aquest cas. Perquè han treballat en benefici uns dels interessos de Rússia i els altres dels interessos del món occidental. I fins i tot així perquè si es poden saltar les garanties de les detencions, Joan... Jo desconec quina és la legislació polaca. Però tinc clar que Polònia en el tema d'Ucrània forma part de la Unió Europea i forma part de la OTAN. I tinc clar que Rússia és algú que el govern de la Unió Europea les institucions europees de les que nosaltres formem part diuen que aquesta gent es dediquen de forma sistemàtica a desestabilitzar les nostres vides. Això no és una opinió. Això és un fet que està estabilitzat. En sols una cosa. Si això és així i hem de tenir dubtes per què Espanya no ha negociat que l'envien cap aquí? Per què aquest senyor no ha més un comunicat dient escolti, jo no soc espia rús? Per què no ha rebutjat l'ajudador Kremlin? Per què no hi ha alguna cosa? Deu ser jo, Joan. Per què no hi ha un acord entre Espanya i Polònia? Deu ser jo, Joan. No me les puc fer jo i també em puc fer preguntes. Jo les poso sobre la taula. I si en canvi et rep el Putin amb una abraçada doncs què vols que et digui. Deu ser difícil de fer comunicats des d'una presó polonesa on t'estàs absolutament incomunicat, crec jo. El que jo volia dir és que la terminologia sí que és de la Guerra Freda perquè hem parlat allò de bons i dolents i tot això. És que hi ha bons i dolents en aquest cas. Jo la veritat és que sempre qui m'ha posat aquí el cantó vull esperar a veure si surt alguna cosa d'aquest periodista i en principi no en tinc cap i sobretot el que sí sé és que per exemple un dels que ha anat a Rússia era un tio que era un assassí que havia matat amb un altre i que el Putin l'ha reclamat i a més a més l'ha tractat com a arroi de la pau. Isabel, remata-ho però molt breu, sisplau, eh? Bé, jo només volia que a veure que és evident que alguna cosa hi ha quan o alguna ombra de sospita real hi ha quan hi ha hagut un intercanvi de presoners que cada país o cada consciència occidental o no ha reclamat. És a dir Rússia no fa les coses de manera gratuïta Rússia podem ser ingenus i jo estic d'acord que el tema de les garanties és un tema que ha d'estar planant per sobre d'una qüestió d'espionatge o no però la realitat és que aquesta persona periodista ha estat reclamat per Rússia l'ha rebut Putin i això no és gratuït això no és inocuo això no és innocent això té a veure amb unes conseqüències i ve d'unes qüestions prèvies que tindran a veure amb la feina o no que feia aquest senyor que se demostrarà ja ho veurem ja en parlarem i aquí el govern espanyol s'ha mantingut al marge per què? perquè aquest ciutadà espanyol no li interessava no el volia protegir o sabia més coses de les que avui nosaltres en aquesta tertúlia sabem mira una falca i ens n'anirem fora de l'estudi tots plegats ja veureu que ve i ara uns instants per saber les últimes notícies que ens porten des del corte inglès bon dia bon dia per a l'orella perquè només els més ràpids podran aconseguir ofertes increïbles en un temps limitat és el moment perfecte perquè els més intrepids puguin aconseguir els millors preus la firma Zermatt de dona té totes les samarretes i pantalons a 19,99 euros també tens un 60% de descompte en articles de moda jove i infantil de la firma GAP a banda d'un 60% en una selecció de goco nanos i desigual infantil i una gran selecció de sabates i calçat esportiu amb un 60% de descompte per dona de les firmes Geox Mustang i Clarks per nens una gran selecció de calçat esportiu fins amb un 60% de descompte de les marques biomecànics Geox i Skechers les ofertes limit són així no oblidis només fins al 4 d'agost només el Cort Inglés a banda de les teves compres a la botiga web i app i recorda-ho les botigues del Cort Inglés de la plaça de Catalunya el portal de l'Àngel la Diagonal i el supermercat de Francesc Macià estaran obertes cada diumenge i els festius de 12 del migdia a 8 del vespre res més per avui molt bon cap de setmana de 7 a 12 al matí de Catalunya Ràdio amb Francesc Garriga mira quina música que ens han posat per acabar amb una mica de bon humor que ens hem posat molt seriosos avui ara heu d'estar atents perquè els divendres estem super festius trobo jo em pensava que la cosa era perquè veia imatges de maduro a la tele i pensava doncs mira és casualitat però no no no ens allunyem absolutament de l'actualitat perquè els divendres anem de festa major tenim el Marc Andreu que se'n va a un poble que no ens diu quin és però ens en dona pistes a les 8 ens deixava aquesta nota de veu a veure si algú és capaç amb aquestes pistes així una mica críptiques d'endevinar a quin poble anem avui a 3 hores en cotxe de la seu aquí banya't cura't i seu un arbús n'és al seu escut i els romans el van fer un lloc conegut se n'esté bé al veneren dos cops l'any i no hi ha festa sinó hi ha fang aquí l'aigua cura el clima de pura i escolta s'hi menja bona verdura la burguesia se'n va enamorar i tu Cesc potser hi tens algun parentiu llunyà si has estat atent he dit el nom del municipi des d'un principi algú creu que sap on pot ser això no em digueu a quin lloc però us donen pistes suficients veig cares de de no saber-ho bé a mi no no? la Isabel no aquí tampoc a veure uns anys enrere jo crec que t'hauria pogut dir les festes majors estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just el magazin matinal de la Rambla de Ràdio d'Esvern de dilluns a divendres de 10 a 1 que costa on siguis l'actualitat del poble les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccionsament variades des d'històries Sant Justenques fins a l'esport local psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica amb Núria García la veu de la Rambla ei, espera tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just la Rambla el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res Molt bon dia Sant Just passen 14 minuts de les 10 del matí d'avui divendres 2 d'agost benvinguts i benvingudes a l'últim programa de la Rambla d'aquesta temporada 2023-2024 la Rambla magazin matinal de Ràdio d'Esvern esteu sintonitzant al 98.1 FM l'emisora municipal de Sant Just ja em coneixeu la Núria García us he acompanyat durant tots els matins d'aquesta temporada tots els dies de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia avui encara tenim 3 hores per això per endavant fins a 11 ara estarem parlant amb la Mariona Sales a l'actualitat de Sant Just i lògicament passaran per les activitats que hi ha en aquesta festa major que estem vivint ja des del dia 31 de juliol i que s'allarga fins dimarts vinent dia 6 també llegirem els titulars que obren les portades dels diaris en català el diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui comentarem alguna efemèride que va passar tal dia com avui intentarem fer la previsió del temps amb el Carles a les 11.10 a partir ja de la segona hora del programa d'avui tornarem a escoltar les entrevistes que li van fer a la Maria Quintana la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens perquè organitza aquesta entitat l'activitat de la passejada literària i després tornarem a escoltar els membres del CUP aquesta nova entitat de música electrònica que aquest any participen per primera vegada a la festa major amb una festa especial que faran el dilluns al vespre a la Masia de Can Freixas i després ja a tercera hora estarem amb en Joel Reguant amb la seva secció d'actualitat política i amb l'aranja limon amb qui farem també la secció d'astrologia com cada divendres i per no perdre la tradició avui divendres 2 d'agost acabem la temporada acabem la setmana ho acabem tot tanquem el xiringuit ho baixem la persiana i tornarem a obrir a escoltar-nos i a veure'ns ja al mes de setembre això sí de moment encara tenim 3 hores fins la 1 vinga no marxeu va ara són les 10 i 16 deixem un tema i seguim parlant amb la Mariona a l'ascoltar purple you a Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ja, gaude! Fins demà! Dime! Fins demà! No sé si rècord, però se n'han pujat moltes. Sí que és veritat que normalment, a veure, que és el tercer any que ho fem, però hi havia gent que arribava a 20 i era com, oh, que fort, i aquest any bastanta gent va pujar fins a dalt. Vull dir que feien 20 o pràcticament 20, bastanta gent, així que comença a agafar nivell, la gent de Sant Jús. Jo començo a agafar pràctica. Vaig veure una nena molt petita que em portava 22. Perdona. Sí, sí. No, va ser just que vaig arribar i dic, com? Què és això tan hàlid? Vec que una nena hauria de tenir 10 anys o així. Mare meva. Jo, mare meva, no sé com noti, però... Uau. Però molt bé, molt bé. Que bé. Vinga, doncs escolta'm, va, per últim dia avui ja d'aquesta temporada, comenta'ns algunes cosetes pel que fa a l'actualitat de Sant Jús, a veure què ens portes. Doncs mira, ja tenim els resultats d'on es destinaran els 10.000 euros del pressupost municipal a tres projectes del Fons Català de Cooperació. Ah, bé, clar, perquè la gent podia votar fins al dia 31. Fins al 31, exacte. Una votació que s'ha fet durant tot el mes de juliol i en aquesta quarta edició de l'aportació, doncs 93 persones empatronades al municipi han participat, on podrien triar, doncs, tres projectes d'entre els sis que estaven com a opció. Els projectes seleccionats han estat la crisi d'emergència per la crisi humanitària, la crida, perdó, la crisi d'emergència per la crisi humanitària palestina, que ha estat el projecte més votat, amb 65 vots. El projecte d'Open Arms pel rescat humanitari al Mediterrani Central, amb 51 vots. I, per últim, el manteniment del laboratori de producció local de medicaments essencials als campaments saharauis, que ha obtingut 46 vots. Molt bé, fantàstic. Els altres projectes que es van sotmetre a votació incluyen, doncs, l'assistència jurídica i suport psicosocial a les fronteres exteriors de la Unió Europea, la millora de l'accés a la salut visual al Senegal i la gestió comunitària dels recursos hídrics a la regió del Trifínio, a Centroamèrica. I, tot i no haver estat seleccionat, finalment, de totes maneres, aquests projectes han rebut també un suport significatiu. Sí. Així que vull dir que hi ha hagut moltes votacions, però el que deia, doncs, ha acabat guanyant Palestina, Open Arms i el laboratori de medicaments als campaments saharauis. Molt bé, doncs, aquesta ha estat la voluntat de la gent d'aquí de Sant Just a través de les votacions que es van obrir, recordem, fins al dia 31, hi havia diferents propostes de projectes, els vam explicar també aquí a Ràdio d'Esvern, a més, estaven penjats al portal Sant Justcat, el portal de l'Ajuntament, la gent podia llegir una mica en què consistia cadascun, no sé si n'hi havia vora uns 8 o 10. Sí, 6. Ah, 6, això. 6 i, bueno, també posava una mica l'organització, a quin país es duia a terme, en què consistia i, bueno, han acabat resultant aquests 3. Exacte, i recordem que cada un rebrà 3.333 euros. Clar, perquè hi ha en total diuen 10.000, doncs. Vinga, Mariona, alguna altra coseta més, va? Doncs parlem de Festa Major. Vinga. Parlem dels bingos musicals, que hi haurà dos, el 3 d'agost, és a dir, demà, organitzats per l'Esplay ara mateix. Primer tindrem un bingo musical infantil que es farà a les 5 de la tarda al Casal de Joves i que és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys. Després, a la nit, a dos quarts d'11, a la pista de l'Institut, es farà un bingo per tots els públics. És a dir, no serà només encarat a infants, sinó per a tothom. Que si hi ha nens i nenes que no han participat el de la tarda i volen participar aquest, també poden. També, clar, clar. No és que sigui només per gent gran. Ja. Tothom. Ara, si tens 40 anys, per favor, no vagis a l'infantil, no? No. L'infantil és... Li treus possibilitats a les criatures. Exacte. L'infantil és de 3 a 12 anys. El de la nit pot participar... Tothom. Molt bé. Exacte. I bé, com funciona un bingo musical? Doncs, en lloc de números, i van cantant números i ho van deien el 2, el 3, i els vas marcan a igual, però posant cançons. Sí, sí, sí. Llavors posen cançons, es ballen una miqueta, vull dir, la gent s'anima molt i desmarquen les cançons que surten. Valls ballant, vas cantant... Bé, és la gràcia del bingo musical. Exacte. I bé, les butlletes de participació es vendran en aquell mateix moment de l'activitat, i a més dels dos bingos, doncs comptaran punts per festa major, un per cada un. És a dir, l'infantil un punt, i el general un altre punt. La persona que guanyi haurà de dir de quin color és. Clar. I assumarà, doncs, un punt pel seu equip de la festa major. Que ja seran els últims, no?, que es donaran de punts? Seran els últimíssims punts, perquè ara... Després es donaran els de les barraques... Exacte, això em porta a explicar que també a la pista de l'institut es farà el sopar de la festa major, on els assistents podran triar entre dos menús, un vegà i un no vegà, que ara mateix no m'atreviria a dir que és, normalment és... Normalment és paella. O paella o fideuà. I fa fideuà, no? No sé aquest any que els toca, si paella o fideuà, però bé, sigui paella o sigui fideuà, hi haurà una opció vegana. És per un preu d'11 euros pel menú general i 8 euros pel menú infantil, que és per menors de 8 anys. El sopar és el 3 d'agost a les 9 de la nit i cal comprar el tiquet prèviament per a Entràpolis, que trobareu el link a la notícia que hi ha a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I aquest sopar es farà just abans del bingo musical general. I després del bingo, a dos quarts de 12, al mateix lloc, es farà l'anunci de la barraca guanyadora, així com el guanyador del concurs de balcons, que seran els últims punts que es faran públic. És a dir, es guanyarà el bingo musical, després barraca guanyadora, després concurs de balcons, que recordem que la barraca guanyadora comptarà punt només en cas d'empat. Es dirà qui guanya igualment, però a l'hora del recompte de punts, si en aquell moment hi ha un empat entre blaus i grocs, doncs la barraca guanyadora decidirà el guanyador. I en acabar, doncs es dirà ja directament el color guanyador de la festa major. Fantàstic. Que recordem que rebrà una placa commemorativa que posa festa major 2024 i serà del color guanyador i es col·locarà davant de l'Ajuntament on estan totes les altres des del 2010. Molt bé, molt bé, molt bé. Fantàstic, Mariona. Doncs, escolta'm, ja hem parlat d'aquests tres titulars que ens has portat avui, els tres últims titulars de la temporada. Exacte. Majoritàriament i lògicament referits també a la festa major, la festa que estem vivint ara fins al dia 6 d'agost. Deixem una promoció i seguim llegint per això l'actualitat de forma global, eh? Les portades dels diaris Ara, La Vanguardia, Periòdico i El Punt Avui també. Perfecte, Núria, doncs... Vinga, fins ara. Parlem ara. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, anem a llegir les notícies que hi ha a les primeres planes dels diaris. Mariona, comencem amb la primera pàgina del Diari Ara. Doncs el Diari Ara obre amb una notícia de diplomàcia. Diu que Rússia i Occident fan l'intercanvi de presos més gran des de la Guerra Freda. Hòstia. A part de Moscú, hi participen els Estats Units, Alemanya, Polònia, Turquia, Biolorússia, Eslovènia i Noruega. L'operació afecta 26 persones. El periodista Pablo González Inclós ha alliberat la petició de Rússia. Amb fotografia principal veiem Simone Biles. Diu el retorn somiat per Simone Biles. La gimnasta nord-americana va enamorar ahir el públic i el jurat en el concurs individual que es va endur la medalla d'or. Després del Calvari de Tòquio, de fa 4 anys i 7 anys després de guanyar l'or a Río, ha tornat per la Porta Gran, somrient i espectacular. Ja suma 9 medalles olímpiques, tantes com la mítica Nadia Comaneci. I encara en pot guanyar 3 més a París. Molt bé. Nadia Comaneci, recordem aquella gimnasta, ara no sé si era als anys 70, que va treure un 10. Va treure un 10, però estic pensant, eh? Mira, centre de dades, ho busquem. Nadia Comaneci. Que clar, també veus... Sé que era molt joveneta. Era molt... Era... Què, tenia 14 anys? Ostres, no ho sé, però sí que era molt jove i va... Romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, totes de forma individual, als 14 anys. Sí, sí, als 14, eh? 14 anys, sí, sí. Mira, als 76. Als 76, doncs mira. Ara en té 62. que si mires els seus exercicis de paral·leles o el que sigui, dius, ostres, estan molt ben fet, però clar, mires els d'ara i dius, uff, és que no té res a veure. Ja, ja, clar. El que fan ara amb el que feien abans. Clar, clar, clar. Vull dir, Simone Biles, ho mires i dius, vaja, viva. Als 76, a l'edat de 14 anys, va ser la primera gimnasta a solir la màxima puntuació, un 10 en una competició olímpica. Doncs bé. Als Jocs Olímpics de Montreal van ser. Doncs bé, tenim aquí a Simone Biles, que no para de guanyar, que jo havia escoltat també que hi ha una gimnasta que, si no m'equivoco, és brasilera. Brasilera, això. Brasilera. Que li està allà trepitjant els talons, eh? Sí, sí, que li disputava. Inclús en algunes proves, no sé si hi havia tret millor puntuació que la... Pot ser, pot ser, que li disputava i veia gent entesa en el tema que deia que no assegurava 100% que Simone Biles guanyés l'or. Clar, clar. També tenia aquesta noia que no sé com es diu, però sí que era això, brasilera que crec que venia de famílies desestructurades, vull dir que s'ha criat a les faveles i tot, i ara, doncs, aquí... I, per cert, vas llegir també la notícia d'una olimpista, una crec que era d'esgrima egípcia, que va competir estant embarassada de 7 mesos. Aquestes Olimpiades? Sí. 7 mesos? Sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí, que dius, bueno, potser amb el traig i això es dissimulava una mica, no?, perquè amb l'esgrima van tots... Tapats. Tapats bastant i potser, saps, potser va passar una mica desapercebut, però sí, sí. Déu-n'hi-do, la senyora aquí a punt de parir ja... Totalment. Sí, sí, sí, sí. Vinga, doncs, què més comentem, Mariona? Doncs mira, Lara també diu que la plana major d'Esquerra es vol cap al Cí davant la divisió de les bases. També veiem que hi ha màxima tensió bèl·lica per l'assassinat dels líders de Hamas i Hezbollah. Sí. I Lara tanc a portada dient que el 20% dels menors de 12 anys i 13 anys han pres el col l'últim mes. Déu-n'hi-do, eh? 20% de menors de 12 i 13 anys, eh? Vol dir, molt menors. Totalment. Això és tot de la portada de Lara. Vinga, passem a la següent, doncs. A la Vanguardia cobra també amb el tauler geopolític. Diu que Rússia i Occident fan l'intercanvi de presos més gran des de la Guerra Freda. Titular pràcticament igual que el de Lara. Sí. També la Vanguardia diu que el Kremlin allibera 16 presoners i 7 països occidentals lliuren 10 detinguts als russos, incluent-hi el periodista espanyol Pablo González. També en fotografia principal veiem primera plata olímpica per a Espanya a París. Maria Pérez, a la foto, es va penjar ahir la primera medalla de plata d'Espanya als Jocs Olímpics de París. Pérez va quedar segona als 20 quilòmetres de marxa, mentre que Álvaro Martín va guanyar el bronze en la mateixa prova masculina. El primer dia d'agost va ser positiu pels atletes espanyols, que van trencar la preocupant sequera de medalles en aquesta primera setmana olímpica. Així, el piragüista Pau Etxanis també va obtenir la medalla de bronze en canoa kayak K1. I a més, el boxejador d'origen cubà, Emmanuel Rey Esplà, es va assegurar podi a la categoria de menys 92 quilos. No sé si és menys 92 quilos o 92 quilos. Menys 92, quan posen això, normalment són quilos, eh? Sí, sí, sí, però menys 92. No sé què, han d'aixecar en 10 quilos com a màxim de 92. Sí, suposo. Però bé, mentrestant, l'esperança continua viva en tenis, futbol i badminton. Molt bé. Més notícies de la Vanguardia. Veiem que el tramvia traurà el cotxe del centre de la Diagonal. Una imatge virtual de com quedarà el carril central de la Diagonal quan el tramvia passi entre Francesc Macià i Verdaguer i envia el trànsit de cotxes als laterals. I veiem, doncs, això, la imatge amb el tram tot envoltat d'arbres i verd. Just al costat té carril bici. Tot com molt maco, no? I els cotxes queden, doncs, això, els laterals amb una... Pel que sembla, un carril d'anada i un carril de tornada, una a cada banda. Sí, sí, sí, almenys això és el que es veu. Sí, aquí apareix una mica el render. Sí. Però això, doncs, té màxim protagonisme. aquesta zona verda amb el tramvia i les persones, doncs, anen amb bicicleta. Sí, sí. Molt bé. Això és tot, no, Mariona, per la Vanguardia? Encara queden unes quantes notícies. A veure, què més? També veiem que les bases d'Esquerra decideixen avui si canvia el cicle polític a Catalunya. També veiem que Iberia renuncia a comprar Air Europa per les traves de la Unió Europea. Sí. I també tenim una notícia d'investigació, diu, La mòmia que crida revela nous secrets. I tanca portada a la Vanguardia 1. Avui dient que l'últim mes, el 21,5% de nens de 12 i 13 anys beuen alcohol. Molt bé. Ara sí, Mariona, anem a comentar les altres portades que ens falten. La del Punt Avui, obre'm l'entrevista de Caire Cultural. Avui li fan la Sara Blanc al Punt Avui, entrevistat aquesta cantant, que diu en titular com a declaració que tinc sempre molt presents els motius pels quals vaig triar cantar. És la declaració que han escollit per posar de titular la primera pàgina del Punt Avui. Després, altres notícies, que per exemple Esquerra escoll si investeix illa i tanca el procés. També parla de bones previsions turístiques al mes d'agost, t'ho diràs. També de la resiliència cíclica del riu Besòs, malgrat el seu entorn industrial. I també parlen que hi ha lliberat en un intercanvi de presos el reporter basc Pablo González. Passem ara a la portada del periòdico, que obre'm imatges dels Jocs Olímpics. Diu que Espanya recupera la marxa. Sí, molt eloqüents. Atletisme, piraguisme i boxe proporcionen quatre medalles en una fructífera jornada. I es veuen les quatre imatges dels jugadors espanyols que han guanyat les medalles. Doncs, per exemple, es veu a Maria Pérez, amb la plata dels 20 quilòmetres en marxa. També, per exemple, es veuen els altres bronzes. Alvaro Martín, en els 20 quilòmetres de marxa. Emmanuel Reyes, també, amb boxe. Bé, tres titulars del periòdico. Doncs que Barcelona activa el projecte d'unir el tramvi a la Diagonal. Que l'Ajuntament preveu que les obres entre Verdaguer i Francesc Macià s'inicien l'estiu del 2025. D'aquí a un any, espera, eh? Del 2025. Per tant, tot pot ser que sigui més tard. Però l'ha supedita el fet que s'aprovin els pressupostos municipals i de la Generalitat. També diu aquí que les bases d'esquerra decideixen avui si investeixen illa enmig d'una gran incertesa. Pel que fa a espionatge, Rússia i els Estats Units intercanvien presoners amb la mediació de Turquia. I pel que fa al pròxim Orient, Israel anuncia que el cap militar de Hamas va ser eliminat el juliol a Gaza. Mariona, aquestes són les notícies. Fem un repàs per això al medaller olímpic. A veure si aconseguim aquí. Espanya avui es situa en el país número 32 del rànquing. Té quatre medalles, una de plata i tres de bronza. El rànquing l'encapçala Xina, que té 24 medalles, però darrere hi van els Estats Units, que en té 37. Per què Xina està en primera posició? Doncs perquè 11 d'aquestes 24 són ors. En canvi dels Estats Units, de les 37, 9 són d'or. Tot i que, bueno, tota medalla benvinguda sigui. Estats Units és el que té més medalles? Estats Units és el que té més medalles. Però la Xina el que té més ors? La Xina el que té més ors i, clar, en el rànquing, almenys en aquest que estem consultant, consideren que va per sobre qui té més ors, qui té més medalles, qui té més primeres posicions. Anem a consultar ara diferents activitats d'esports que hi ha, bueno, activitats, disciplines que hi ha avui, 2 d'agost. Anem a veure el calendari, a veure si ens arriba, aquí, a veure, 2 d'agost. Pel matí han fet surf femení, quarts de final. També pel que fa a Espanya, a veure si veiem algun partit. A veure, hockey sobre el gespa, ha començat fa 10 minutets, va guanyant Espanya contra els Països Baixos. És l'equip masculí. També a veure altres esports, el bàsquet, a dos quarts d'una, femení, ronda de grups, Espanya contra Austràlia. I també tenim a les 3 del migdia, vòlei platja masculí, Espanya contra els Estats Units. En vol masculí a les 4, Alemanya contra Espanya. Futbol masculí, quarts de final, Japó contra Espanya. També bàsquet masculí, un quart de 6, Espanya contra Canadà. A veure si tenim més esports, bàsquet també 3x3 femení, Espanya contra Canadà a les 9 de la nit. I fins aquí a la participació. Mariona, ho deixem en aquest punt, si et sembla. I res, t'escoltem a les 11 i a les 12 i a la 1 amb el teu últim informatiu de notícies. Abans de les vacances, i tant. Abans de les vacances, vinga, va, que et surti rodó, eh? Home, i tant, i tant. Que vagi bé. Per dia, adeu a la temporada, i ja fins setembre no torneu a escoltar la meva veu. Vinga, que vagi bé, Mariona. Adéu, Núria. Adéu. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. 10 i 42, escoltem un tema d'Oques gràcies. I Julieta, el tema es diu com el dia i la nit. Temps, és tot cosa del temps, nosaltres no triem, no hi ha paraules pel que ens fem. Un vent, una sensació de vent, descalça dins l'hivern, som la calor que eixample el cel. Vivim, vivim, vivim aquí. Vivim, vivim, senzill. Vivim, no hi ha motius per perdre'ns en pensat. Mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, senzill. Com el dia i la nit, vaig comptant estets per culpa teva, encavant del llit. Som el dia i la nit, t'omplido demanar el desig, encavant el llit. Quan el sol està caient, em ve la por d'estar perdent una nit més, sense dir-te res. La veritat. Et giuro que si fos per mi sèria menys complicat. Marxem demà, per no tornar. Som enrere del cabell i el pis desendreçat. Crec que s'enfavorit quan és massa normal. Marxem demà, marxem demà. Flors on estava buit, deixem enrere el pes. Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred. Si sé que ha vist per això, ho noto a dins el pit. Ho sé segur, segur que ha vist per això. De la il·lusió, de la il·lusió vivim. De la il·lusió, de la il·lusió vivim. Vivim de la il·lusió, de la il·lusió, vivim, vivim així, vivim, sensi, vivim així, vivim, sensi, vivim així, vivim, sensi. No hi ha motius per perdre'ns en pensar, mirant enrere costa més seguir, si no patim només serem aquí, sensi. No hi ha motius per perdre'ns. La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Comentem ara mateix els dies mundials. Avui és el Dia Internacional de la Cervesa, 2 d'agost. Sí, sí, és una de les begudes fermentades més antigues de la humanitat i és una de les més valorades també. Des de l'any 2007 es celebra cada primer divendres del mes d'agost el Dia Internacional de la Cervesa. Per tant, no és que sigui el 2 d'agost, simplement, quan cau el primer divendres, doncs, aquell és el Dia de la Cervesa. Una tradició que té com a origen un petit bar de Santa Cruz de California als Estats Units. La celebració va cridar l'atenció que actualment es celebra a tot el món, incluint a 207 ciutats, 50 països i 6 continents, i la cosa va en augment. Aquesta celebració amb la cervesa com a protagonista pot variar segons el lloc del món en el qual ens trobem. Per exemple, a Alemanya celebren el Dia de la Cervesa el 23 d'abril, als Estats Units el 5 d'abril, però el que sí que és cert és que s'està estandarditzant a nivell mundial, que el Dia Internacional sigui el primer divendres del mes d'agost. Parlem una mica de la cervesa. Com hem dit, la cervesa és una de les begudes més antigues de la humanitat. De fet, els primers indicis de l'elaboració de cervesa daten dels sumeris de la Baixa Mesopotàmia, cap allà l'any 4000 abans de Crist. L'elaboraven a base de Cibada. Després, a l'imperi babilònic, l'elaboració de cervesa es va anar perfeccionant. La primera recepta coneguda es troba en el Còdic d'Amurabi, el conjunt de lleis més antic que es conserva, precisament, creat a l'antiga Mesopotàmia. Els egipcis elaboraven la cervesa barrejant-la amb mel, amb dàtils i amb canela. La cervesa va anar passant per totes les civilitzacions, l'agrega, els romans, els armànics. Té una història molt interessant. 10 beneficis de la cervesa. Va, anem a dades útils. No només és una beguda rica i refrescant, sinó que també té beneficis per la nostra salut, lògicament, amb un consum adequat, amb un consum moderat. Vinga, aclarit això, parlem d'alguns beneficis coneguts. Per exemple, és un aliment baix en greix i nutritiu, perquè té carbohidrats, vitamines del grup B i minerals. Té calci, potassi, magnesi, vitamina B9 i fòsfor, de manera que preveu l'aparició del colesterol, la diabetis i les malalties renals. La cervesa és rica en antioxidants, vitamina B6 i també per evitar malalties cardiovasculars. De fet, disminueix el risc d'atacs al cor. En les dones, la cervesa pot retardar l'aparició dels símptomes de la menopàusia per al seu contingut en silici i fitoestrogens. A més, millora la salut òsia, prevenint l'osteoporosi. També la cervesa millora el sistema immunològic, especialment en les dones, al millorar la resposta immune davant determinats microorganismes. Protecció davant de malalties com l'Alzheimer. També allarga la vida per les seves propietats antioxidants, evitant l'envelliment de les cèl·lules. És bona per la recuperació dels esportistes, favorint la hidratació i que la recuperació sigui més ràpida. De fet, un got de cervesa, després d'una bona sessió de running, té, diuen, bastants beneficis físics i psicològics, també. Després, que la cervesa sense alcohol és beneficiosa per a les dones embarassades per al seu alt contingut en àcid fòlic. Repetim, cervesa sense alcohol. Sense alcohol. També ajuda a millorar les relacions socials, perquè la cervesa es sol consumir en companyia d'amics, familiars, etc. Doncs bé, ja ho sabeu, aquestes són algunes propietats. Anem a parlar de curiositats de la cervesa, perquè al voltant d'aquesta beguda hi ha moltíssimes dades curioses que segur que ens sorplenen. Per exemple, mentre que en països com Espanya o als Estats Units la forma de consumir una cervesa no és tan important, sempre que estigui fresca, lògicament, en països com Bèlgica o Alemanya existeix tot un ritual per al seu consum, des del recipient o serveix fins a la perfecció de la seva espuma. Després, també que la cervesa està feta fonamentalment d'aigua i cereals, i el sabor de la cervesa depèn molt de la qualitat de l'aigua amb la que s'elabora. També diuen que és recomanable amagatzemar les budelles, les ampolles de cervesa, de peu, en lloc de tombades, per eliminar l'oxidació de la xapa. També es diu que en el Museu Britànic es conserva l'anomenat Monument Blau, que són dues pedres gravades en més de 5.000 anys d'antiguitat on es pot veure una ofrena de cervesa a la deessa Nin Arra. També que es creu que treballadors de les piràmides de l'antic Egipte cobraven part del seu salari en forma de cervesa. Els vikings creien que després de la mort els esperaria un paraís on hi havia una cabra gegant que els subministraria eternament cervesa. Imagineu-vos tu! També es diu que l'any 1922 el propietari d'un restaurant no tenia suficient cervesa per oferir a un grup de ciclistes i va barrejar amb llimona per augmentar la seva quantitat. De manera que així es va inventar la Clara. Total, imagineu-vos eh! I després que a Espanya, atenció, és el país europeu on més cervesa sense alcohol es consumeix, aproximadament un 14%. Embaraçades, persones que han de conduir o persones que per qualsevol motiu no poden consumir alcohol disfruten també de la cervesa amb aquesta varietat. Així doncs ja ho sabeu eh! Avui 2 d'agost, el primer divendres del mes d'agost, Dia Mundial de la Cervesa. I ja que hem parlat de cervesa, doncs deixem el mític tema del grup català Buos que es diu Birres. El que vols és diversió, una mica d'imaginació, tu poses unes birres que el de més ja ho faré jo. La birra em fa pixar, em fa riure i cantar, si ja sóc de cebada no puc parar de ballar. Que diu! Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estatut d'Autonomia redactat a Catalunya de caràcter sobiranista, impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià. Altres coses que van passat el dia com avui fora dels països catalans, doncs bé, a Egipte, el 1798, la Marina Britànica va guanyar la batalla del Nil contra les forces de Napoleó Bonaparte a la campanya napoleònica d'Egipte i Síria. Això va ser, recordem, un 2 d'agost del 1798. També tal dia com avui als Estats Units, el 1937 es va aprovar una llei que declarava la marihuana il·legal. Després, a 1945, a Potsdam, Alemanya, va acabar la conferència de Potsdam, que decidia la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Va ser una reunió dut a terme, doncs això, a Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost del 45. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'eix en la Segona Guerra Mundial. Per tant, tal dia com avui, acabava aquesta conferència. Després, també, tal dia com avui, va haver l'atemptat de l'estació de Bolònia pels terroristes neofeixistes. Això va passar un 2 d'agost del 1980 a Bolònia, a Itàlia. I acabarem comentant que el 1990, un 2 d'agost, va haver-hi la invasió de Kuwait per l'Iraq. El Consell de Seguretat de l'ONU va condemnar aquesta acció. Això va ser un 2 d'agost del 1990. Anem a parlar de naixements. Persones que avui farien el seu aniversari, que van néixer un 2 d'agost. És el cas de Jordi Sabater i Pi, que va néixer el 1922 a Barcelona. Jordi Sabater i Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia. De fet, va ser primatòleg que va trobar floquet de neu a Guinea Equatorial. Jordi Sabater i Pi va néixer, doncs això, 2 d'agost del 1922 i va morir el 2009. I també, tal dia com avui, va néixer la política catalana i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. Va néixer a Barcelona l'any 1974. Avui també fa anys, bueno, faria anys, la cantant i actriu de teatre i de cinema nord-americana Helen Morgan va ser cantant, actriu de nacionalitat nord-americana. Va néixer a Illinois l'any 1900, un 2 d'agost. Avui també, fa anys, l'escriptora Isabel Allende. Ella va néixer a Lima, a Perú, el 1942. Escriptora de supervendes, Isabel Allende. Premi Nacional, de fet, de literatura de Xile l'any 2010. Ha venut més de 51 milions d'exemplars. I que, bueno, el seu treball ha estat traduït a més de 27 idiomes, imagineu-vos. Avui també, fa anys Maciel, va néixer a Madrid el 1947. Cantant espanyola. Se la coneix marxísticament com a Maciel. Ella es diu Maria de los Ángeles Santa Maria. Vinga, va, passem ara ja a les notícies de Catalunya Ràdio. Suposo que hi haurà gent que votarà rigorosament el que planteja la pregunta i, per tant, l'acord, a mi em sembla que objectivament és un acord molt bo. L'altra cosa és la credibilitat del compliment que pugui haver-hi, etcètera, etcètera. Ara bé, si la pregunta que la gent vol contestar, la base militant d'Esquerra vol contestar, és si ella sí o ella no, el resultat pot ser diferent. La victòria del C, recordem que activaria l'escenari del ple d'investidura d'Illa i de retruc al retorn de Carles Puigdemont, que s'arriscaria a ser detingut. Més notícies, Montse Garcia. Nou retard en la construcció de la línia 9 del metro. La tuneladora s'haurà d'aturar un any per desgast. La previsió de tenir el tram central de tunel acabat amb trens circulant el 2027 s'allarga fins al 2030. Barcelona, Joan Garcia, bon dia. Hola, bon dia. La tuneladora que aquesta setmana ha arribat a l'estació de Mandri haurà d'estar un any aturada perquè se li ha de canviar la roda de tall, que ha quedat molt desgastada. Poca granit que ha hagut de perforar des de Manel a Girona i no hi ha garanties que pogués acabar el quilòmetre i mig que li falta per arribar a les Ceps. La consellera de Territori, Esther Capella, ho ha explicat així. Per proseguir amb la construcció del túnel, ara caldrà, com també s'apuntava, adaptar la tuneladora i els seus elements auxiliars abans d'encarar aquest tram final d'excavació fins a les Ceps, fins a l'estiu, i això ens dur a finals d'estiu de l'any que ve. Això és la creu, la cara, és que el 2027 sí que podran entrar en servei quatre estacions de la banda nord, dues a la Sagrera, més la de Maragall i Guinardó, Hospital de Sant Pau. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona. I a Lleida, iniciativa privada per construir un gran centre integral de reparació de vehicles pesants. Suposa una inversió de 20 milions d'euros, donarà feina a 85 persones i preveu incorporar també una estació ITB. Lleida, Noelia Casellas. Bon dia. L'objectiu és donar servei als transportistes en base a Lleida o que estiguin de pas de manera que puguin fer reparació, manteniment i neteja dels vehicles en un mateix espai sense perdre temps de treball. Els empresaris del sector que impulsen el projecte asseguren que avui en dia els tallers mecànics estan sobrepassats. Xavier Bautista és un d'ells. Ara mateix els tallers de Lleida estan col·lapsats, no hi ha pròs mecànics, no hi ha pròs establiments. Els establiments que hi ha són de fa molts anys, són petits, i a Lleida li fa falta més envergadura, més tamaig, més dimensió de tallers. Al centre s'ubicarà el nou polígon de Torres Soler en un espai de 55.000 metres quadrats i es desenvoluparà en tres fases. Noelia Casellas, Catalunya, Ràdio Lleida. Milers de persones es congreguen a aquesta hora d'Oha pel funeral del cap de Hamas, Ismail Hanille, assassinat dimecres a Teheran en un atac que palestins, iranians i esbolà atribueixen a Israel. Hanille vivia exiliat a Qatar, on avui se l'acomiadarà a la mesquita més gran de la capital. Ahir ja es van fer els funerals oficials a l'Iran en una jornada en què es van multiplicar les crides a la venjança tant del règim dels ayatolàs com dels islamistes palestins. Hamas ha fet una crida per convertir l'oració musulmana d'avui en un dia de la ira per protestar contra la mort de Hanille, que, segons ha revelat el New York Times, va ser assassinat amb una bomba col·locada a la seva habitació fa dos mesos i accionada a distància. És divendres i arriben nous títols a la cartellera. Ara a aquesta hora us destaquem només Long Legs, una cinta de terror que protagonitza Maica Monroe i Nicolas Cage. Sota la direcció dos Perkins és un thriller que narra la història d'una nova gent de l'FBI a qui li assignen un cas sense resoldre en què hi ha un assassí en sèrie involucrat. Solt-ho tot, Savannah. Vull-ho, digui-ho, digui-ho, digui-ho, sé què fer-ho. I aquest thriller d'Andy McDowell i Orlando Bloom també us el volem destacar. Pacto de Sangre és un thriller sobre injustícia, família i supervivència. I una darrera cosa, s'estrenarà en versió original avui també i subtítols en català important, la pel·lícula francesa Men's. I ara els esports amb l'Enric Inglés. A París, nou diploma olímpic per l'esport català. La tarragonina Elia Canales s'ha classificat pels quarts de final per equips mixt de Tiramarc i a un quart de tres de la tarda competirà per entrar a la lluita per medalles. Aquest matí també ha començat l'elatisme en pista i en la jornada matinal destaca la presència del palamusí Adel Michel en els 1.500 llisos. I ens en dona tots els detalls. El David Clopés, que és a París, seguir-ho absolutament tot. Bon dia, David. Bon dia. Ha començat l'elatisme a l'estat de França de París. Ja tenim, com deies, el primer català preparat per participar. quan passin 20 minuts de les 11, el palamusí Adel Michel participarà a la segona sèrie dels 1.500. En total hi ha tres sèries i els sis primers de cada sèrie passen a les semifinals. Tot i així, i això és novetat, la resta de corredors, més enllà del sisè lloc, aniran a una repèsca. A Michel a la sèrie 2 i a la tercera i última, el primer gran nom que fa acta de presència a l'estat de França, que és el noruec Jacob Igebrigtsen, que és el subcampió del món, campió europeu i vigent campió olímpic. David Clopés, Catalunya Ràdio, Estat de França. Gràcies, David. Recorrem també que hi ha sigut i Denis Carreceda buscant el diploma olímpic en les seves proves de rem i també pendents de la regata de medalles del 49er de Vela. Quan passin 10 minuts de la 1 del migdia, Solerian Tite i el Cantabrà Diego Botín tindran la regata final amb clares opcions a l'or. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 11, us informa Mariona Salles Vilanova. La ciutadania de Sant Just ha decidit destinar 10.000 euros del pressupost municipal a 3 projectes del Fons Català de Cooperació, mitjançant una votació que s'ha deu de terme al llarg del mes de juliol. En aquesta quarta edició de l'aportació, 93 persones empadronades al municipi han participat en la votació, on poden triar fins a 3 projectes d'un total de 6 opcions. Els projectes seleccionats per rebre 3.333 euros cadascun són la crida d'emergència per la crisi humanitària palestina, que ha estat el projecte més votat amb 65 vots, el projecte d'Open Arms pel rescat humanitari al Mediterrani, amb 51 vots, i el manteniment de laboratori de producció local de medicaments essencials als campaments saharauis, que ha obtingut 46 vots. Els altres projectes que es van sotmetre a votació incluïen l'assistència jurídica i suport psicosocial a les fronteres exteriors de la Unió Europea, la millora de l'accés a la salut visual al Senegal i la gestió comunitària dels recursos hídrics a la regió del Trifínio, a Centroamèrica. Tot i no haver estat seleccionats, aquests projectes van rebre un suport significatiu. L'esplai ara mateix organitza dos bingos musicals el 3 d'agost dins el marc de la festa major. El primer, un bingo musical infantil, es farà de 5 a 2 quarts de 7 de la tarda al Casal de Joves i és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys. A 2 quarts d'11 de la nit, a la pista de l'Institut de Sant Jus, es celebrarà el bingo musical per tots els públics. En aquest joc, en lloc de números, s'utilitzaran cançons amb premis tant per la línia a comprar el bingo complet. Les botlletes de participació es vendran en el moment de l'activitat i, a més, els dos bingos comptaran com a punt de festa major, un per cada sessió. La persona que guanya haurà d'indicar de quin color és, sumant així un punt per al seu equip de la festa major. La pista de l'Institut de Sant Jus acollirà el sopar de la festa major, on els assistents podran triar entre dos menús, un d'ells vegà. Els preus són d'11 euros pel menú general i 8 euros pel menú infantil, adreçat a menors de 8 anys. El sopar està programat pel 3 d'agost a les 9 de la nit i cal comprar l'etiquet prèviament per Antràpolis. Més tard, a dos quarts de 12, al mateix lloc es farà l'anunci de la barraca guanyadora, així com el guanyador del concurs de balcons i, finalment, el color guanyador de la festa major. El color guanyador rebrà una placa commemorativa de la festa major 2024 que es col·locarà davant de l'Ajuntament. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. de l'Ajuntament. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. Més tard, a dos quarts de l'Ajuntament. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bona! Bona! Bona! Bona! Bona! Bona! Bona! A veure! Estàs una notxentera! Anem a fer la previsió del temps però primer hem de fer una crònica breu, ràpida. Què tal Carles? Molt bé! Com va anar la festa ahir? La vam posar aquesta em sembla. No ho sé, però com que es diu notxentera i és que l'altitud li va molt. Li va, li va. La notxentera. No, molt bé, molt xula. Sí, eh? Molt xula. Sí, sí. Jo vaig veure molta gent, a més a més molt animada, ballant, participant, bon ambient, no sé. Sí, sí, molt xula. L'únic que és que és una festa que està agafant així molt apistonada i que coincideixi el mateix dia amb una altra festa que també té molta apistonada fot una mica de ràbia. Sí, sí, sí. Això s'hauria de repensar, potser. Sí, sí, perquè realment jo com a Sant Justenc tenia moltes ganes de gaudir de la festa dels blaus i també de gaudir d'aquesta dels 80 i no té per què coincidir. La dels blaus també va estar molt bé. I no ho dic només per aquest any, l'any passat també. També tinc moltes ganes d'estar a la festa, ai, que els grocs no es pot dir, a la festa del punt de trobada aquest i... no, no, no és festa dels grocs. el punt de trobada i també poder quedar-hi dels 80, com va passar l'any passat, que va haver-hi gent clara així amb el cor dividit. O sigui que comencem a repensar-nos una miqueta aquesta situació i és que fins i tot, no sé, ara jo faig proposta, el dia del sopar de festa major, hi ha concerts, són concerts per gent una miqueta més jove o fins i tot el primer grup és per gent una miqueta més gran, o sigui, hi ha més gran que jo, imagina't. Escolta, fem un mix, m'entens? O sigui, allà quan acabi el sopar es pot fer la festa dels 80. La gent pot anar a ballar jove, pot anar a ballar al principi passó dobles si l'orquestra ho permet, la gent jove després té concert, nosaltres fem la dels 80, que som això un entremig, que ni ens van ni ens ve, i a última hora ens ajuntem tots. Però jo crec que ja quedaria ben col·locada aquesta festa. Doncs mira, el Carles ha llançat la proposta, que ho estudin des de l'Ajuntament. No, el proposo perquè em fot ràbia. Clar, home, normal. Sí, sí, sí. Vinga, va, anem... Va, parlem del temps. Anem amb el temps, va. La festa molt bé, molt divertida, molt xula, la gent molt maca, va ser molt xula. A mi, jo m'ho vaig passar molt bé, i realment vaig disfrutar com un nen petit. Tot i que per la gent deia, estàs molt sèrio? Jo estava sèrio, però estava concentrat. Bueno, clar, estaves concentrat fent la feina. Però estava molt feliç. Tu estaves treballant, escolta'm. Doncs va, vinga, parlem del temps, parlem d'aquesta situació que ha afluixat. Avui, per exemple, a aquesta hora, que ja estem a un quart de 12, doncs tenim 31 graus a Can Ginestar. A l'Escola Montseny, ojo que no s'ha actualitzat, però a l'Escola Montseny està en un 31,6. Ahir, més o menys, estàvem als 32, o sigui, va disminuint. A poc a poc. Sí, dimarts, dimecres estàvem, vam arribar a 36. Ahir ja ens vam quedar amb 33. Entenc que 36 i 33 se m'han refot, perquè la calor és espectacular. Però sí que es nota una miqueta una mica més de baixada. Hem tornat a baixar fins als 24. Ja no ens hem quedat als 25 de la nit de dimarts a dimecres o la nit de dimecres a dijous. O sigui que aquesta nit... Bueno, la nit de dilluns a dimarts i la de dimarts a dimecres i aquesta nit hem baixat a 24, igual que i la nit, la de dimecres a dijous. No sé si ha quedat clar. Però el fet és que molt a poc a poc van baixant aquestes temperatures, però es quedaran amb uns valors normals. Estem al mig clavat de la canícula, ha de fer calor, i realment aquesta situació és bastant normal i evident. Durant tota la setmana hem estat pendents d'aquesta possibilitat de pluja aquesta nit. Doncs bé, els americans continuen amb la seva. Els americans són una mica els tocanassos, per no dir una més grossa, que ens parlen de possibilitats d'alguna goteta des d'aproximadament les 7 de la tarda fins a aproximadament la una de la matinada. Això què és? Això és una bosseta d'aire fred que ho hem anat comentant aquesta setmana, una bosseta que entra a Catalunya, que netejarà una miqueta l'ambient perquè després entra una miqueta de nord, i això farà també que respirem una miqueta més de nit i que la calor no sigui tan intensa. Tot això, aquests ingredients, nosaltres com a Sant Justens, ens va de conya. Però aquestes tempestes que es poden formar aquesta tarda per culpa d'aquesta bossa d'aire fred, el normal seria que afectéssim Pirineu, Prepirineu, que hi haurà activitat. Aquesta tarda i aquest vespre hi haurà bastanta activitat a moltes poblacions a Catalunya. Aquestes tempestes s'aniran tirant cap a baix i a mesura que van tirant cap a baix i el sol va perdent força, també aniran perdent pistonada. Llavors, molts dels mapes generalistes, els americans, els europeus, el que fan és, tàtic, aquesta tarda a Catalunya poden haver tempestes, aquestes tempestes es poden allargar, poden anar baixant de nord a sud... I ens ho marquen també, no? Ens marquen com a fluixa. Jo crec que al litoral no arribarà, això. Però vaja, aquesta previsió hi és, els americans avui ens la dibuixen així, els europeus en aquests moments estan marcant alguns núvols i poca cosa, marquen una dècima de litre a les dues de la matinada, que això és més o menys el que podria passar, però vaja, que no hi creiem massa. Els suïssos, que també tenen així molta tradició a fer bones previsions, doncs ens està parlant de potser algun ruixat a primera hora de la tarda, o sigui que hi ha una mica de joc del fet de dir, bueno, hi ha possibilitats de tempestes a Catalunya, no perfilem tan justes en just, però vaja, que aquesta possibilitat jo crec que no hi és i no passarà, però vaja. Temperatures, ahir arribàvem a 33, avui si fa una foto ens quedarem igual, 32, 33, perquè ja estem a tocar als 32, però ja no pugen més, això també és d'agrair. Demà dissabte sí que baixen un palet, com que hi haurà hagut en renou a Catalunya durant la nit, o la tarda, vespre, nit, l'ambient es refrescarà una miqueta, i demà al matí ho notarem, que l'ambient és una mica més agradable i la mínima també serà més agradable aquesta propera nit, doncs ja de matinada veurem com el termòmetre baixa una miqueta més. Demà dissabte en principi ha de fer sol, bona part del dia, serà un dia on la temperatura màxima es quedarà ja amb 31 graus, o sigui que entraríem dins del que és la normalitat una mica per sobre, és perfecte, o sigui, penseu que si el dimarts en teníem 36, 31, al migdia s'està bé, les mínimes també baixen una miqueta, cap als 22, 23, es podrà dormir una miqueta més bé. Diumenge un dia una miqueta més variable, amb alguns núvols, a primera hora més núvols, després el migdia més solet, i el diumenge també es tornaríem a quedar al voltant dels 30 o 31 graus, és una temperatura ja diferent. I la setmana que ve es podria tornar a enfilar una mica el termòmetre, entre dilluns, dimarts, dimecres, dijous, però passaríem a 32, 33, o sigui que estaríem una miqueta per sobre del que tocaria per l'època, sense massa inestabilitat, tant dilluns com el dia de Sant Jus i Pastor, són dos dies bastant tranquil·lets, amb sol i núvols, amb màximes de 32 i mínimes al voltant dels 23, 24, o sigui que seguim amb normalitat, hi ha aquest dibuix de possibilitat de precipitacions a Sant Jus, que jo confio que no, els de la xarxa Sant Jus més creuen que sí, però vull dir, jo crec que no hauria de ploure, o sigui, si no és molta mala sort que els catarres ens portin les 4 gotes que han de caure, just des de fa, és que fa dies que no plou, des del 14 o així no plou. Totalment, sí, sí. Però bueno, encara que fossin 4 gotes, tampoc seria un... 4 gotes no és problema, per tant. No és problema, eh? No. Vale, perfecte. Molt bé, doncs Carles, gràcies per la previsió del temps, l'última, així, aquesta temporada. També farem vacances a xarxes, eh? Ja l'aviso. Home. A no ser que és un delta baix la setmana que ve, que encara estem per aquí a Sant Jus. La gent té molts mitjans per informar-se. Per informar-se, sí. Entre el Meteocat, i allà troba predicció municipal, Sant Jus, i allà la té. Sí, sí, sí. Molt bé, Carles, doncs que vagi bé. Bon estiu. Bon estiu, igualment, Maria. I ens tornem a trobar al setembre, eh? Com tant, aquí serem. Molt bé. Bon estiu a tothom. Que vagi bé, Carles. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Escoltant Ràdio d'Esbern al magazin de Matins la Rambla. Comencem doncs la segona hora, i també, com sempre fem, l'entrevista del dia. La convidada d'avui és Maria Quintana Sant Justenca i la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Contactem amb ella via telefònica per comentar l'activitat que tradicionalment el Centre d'Estudis prepara per cada festa major aquí a Sant Just. Saludem la Maria. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia a tots. Què? Com va? Bé? Aguantant la calor, aguantant. Bé, aguantant la calor mentre l'aguantis, escolta'm. Sí, ja és molt, ja és molt, sí. Maria, estem fent aquests dies, aquestes setmanes, estem parlant amb la gent que organitza, gent i entitats que organitzen activitats a la festa major. El Centre d'Estudis tradicionalment prepara sempre la passejada literària. És aquest el cas, també? Sí, i tant, i tant. Sí, sí. Aquest any, doncs també hem tingut aquests anys enrere que fèiem els carrers que tenen nom de persones. Sí. Però aquesta passejada d'aquest any és molt interessant perquè fem la història de l'avinguda indústria, de la indústria. La gent, la gent no, no, quan vegi les fotos que han fet en el llibret, no s'ho creuran de com era, no s'ho creuran. Els que, els que en l'any 60 així érem jovenets, sí que ens en recordem molt bé de com era, almenys des dels anys 40, perquè abans també encara era més rostica i més salvatge. Però vull dir que és molt interessant perquè té el nom just que considerem l'avinguda, perquè només hi havia indústries, no hi havia cases. No hi havia cases? No, no, no, tot tenen camps amb les rossers i amb mallers i llavors hi havia indústria, hi havia una bòbila, una fàbrica de teixit, una fàbrica de vidre, hi havia tot això, vull dir, tot això és el que hi havia. Després va haver-hi més indústria més sofisticada per entendre'ns, però sempre, vull dir, els pisos no hi van ser fins als anys 70 o 80. I tu, Maria, recordes el moment aquest de passar que l'avinguda Indústria passés en lloc de ser una vinguda o un carrer més industrial a un lloc amb vivendes? Sí que ho recordo, però jo vaig viure molt quan era salvatge, perquè jo treballava amb 15 anys, anava a una empresa que hi havia metolúrgica que es deia a les cadenes, que ja en parlarem a la passejada, però que jo hi anava, hi anava des del carrer Badó cap allà, doncs mira, resant el rosari, així t'ho dic, resant el rosari quan tornava de treballar, si era a les 7 del vespre, ja era fosc, perquè no hi havia res, només... és que ja ho veureu, els barges eren molt alts, no estava asfaltat, era el camí del cementiri, que en dèiem, era el camí del cementiri, i vull dir que no hi havia, vull dir que de veritat, que no us ho podeu fer a compte de com era. Déu-n'hi-do. Després, als anys 80, és quan ja es van posar a fer pisos i tot això. Caram, caram. Però ja, mira, el Juli ha fet una feina increïble. Què ha fet el Juli? Perquè, doncs tot, ha fet el llibret. Ostres. Sí, ho ha preparat ell i val molt la pena. Això que ens parles del llibret, Maria, per si hi ha algú que ens està escoltant i que no ha estat mai a la passejada literària, què és aquest llibret que ens hi ha? Mira, nosaltres, quan comencem, per exemple, aquest any, també ens trobem a la plaça dels Estudis Vells, i d'allà sortirem per si l'ha vingut a Indústria. Doncs sempre donem un llibret a la gent perquè el segueixi. Tot el que es llegeix està escrit, per exemple, i aquest any, a més a més, hi ha moltes fotos de com era que la gent se'n doni compte de com era, perquè, per exemple, l'avinguda Indústria comença amb un escorxador modernista, després Can Geroni, Can Geroni, que jo hi havia anat a jugar de petita, però que era una casa, era una casa però és que va ser un hostal, però després va desaparèixer. Can Geroni tenia molta història perquè és l'únic que hi ha com a casa, perquè després hi ha les indústries que ja no hi són, que és la de vidre, la d'Issa, els teixits guarro, la bòbila del Domènech, que ara hi ha el Camp Roig, el dia les altres, el Preventón, que tampoc hi és, i la fàbrica del Petro Fagamis, que és la que jo anava a treballar. Vull dir que tot això, i el Sanson, lògicament, com a final. Però ja val la pena que vinguin perquè és molt interessant, però a més a més les fotografies són increïbles. D'on heu tret les fotografies, Maria? Segurament de l'arxiu. De l'arxiu, oi? Segurament. Això se m'ha cuidat el Juli, i segurament sí, quasi totes són de l'arxiu, perquè sí, penso que sí. I, bueno, acabarem a la plaça de la Pau fent una copa de cava. Molt bé, això no pot faltar, eh? Cada any... No, intentem que no, intentem que no. I a la sortida serà a les 8, des de la plaça dels Estudis Vells. I crec que a més aquest any tot és seguit, vull dir, no tombem carrers, no fem cantonades de carrers, vull dir, és tota l'avinguda d'indústria fins davant de tot. I qui farà les lectures, o qui... Ah, qui farà les lectures, esclar. Doncs mira, serà el Pere Oliver, el Pere Font, el Julio Ochoa, el León, sí, la Montserrat Casals i l'Eva Minyarro. Molt bé, molt bé, molt bé. Aquest any també la... Doncs veig que la regidora de Cultura també s'ha animat. Home, l'he animat, sí. L'has animat, l'has animat. Sí, l'he animat. No, no, l'Eva em va dir que seguida, em va dir que sí, amb molta il·lusió de poder llegir. A més, com que normalment, fem que cada persona llegeixi un carrer o una de les parades, per entendre'ns. Però com que aquesta vegada hi ha molta, molta informació i som molt, molt ben fets, vull dir, molt macos de poder saber la història ben segura, llavors el que he fet, d'alguna manera, és partir la lectura. perquè no s'hagi pesat, perquè no se senti sempre la mateixa veu, perquè el que llegeix tampoc es cansi tant. I llavors, doncs, fem meitat i meitat dues persones a llegir. I això és el que fem i espero, espero que la gent que vingui s'ho passi molt bé, perquè sàpiga més història de Sant Just, perquè, esclar, a veure, tot canvia, ja ho sabem. I el centre ha canviat, el carrer, la banda nord també ha canviat, la banda sud, però... L'avinguda indústria és que us en fareu creus. No us ho pensaríeu mai de la vida que era com era. Clar, és que ara, Maria, és un dels carrers, és una de les avingudes més principals que hi ha a Sant Just. Clar, i tant, i tant. I quan m'has començat a descriure com eren les indústries, això del camí del cementiri, dels garrofers, de veritat que és que no, jo no em faig de la idea... Mira, a la portada del llibret hi ha una foto de l'any 1915. És que no es veu res, només es veu el poble, al fondo. No hi ha res, és un camí de carro, un camí de carro, però després ja dic. I els marges no eren gaire els, però després, en els anys 60 i 50, els marges eren altíssims. Vull dir, havien anat rebaixant i havien d'allò, però és que feia cosa perquè... Quan dius marges, Maria, què et refereixes a la... A la vorera? Sí, però eren uns marges de 3 metres o de 2 metres. I el camí quedava, doncs, amb una línia i llavors banda i banda. Hi havia això perquè sobre hi havia camps. Ja, clar. Hi havia camps de garrofers i camps amb mallers i pins. Clar, vull dir que tot era salvatge, salvatge, fora de la indústria de salvatge. Per això que després, a mesura que s'ha anat fent... Perquè no era l'avinguda indústria, tampoc es deia així, eh? Ja, clar. Era el camí del cementiri. El camí del cementiri, mare mire. Sí, perquè anaven als enterros, anaven, baixaven de l'església... De l'església cap al cementiri. I anava cap allà. I a més a més, al començament també es podia entendre que era el carrer de l'escorxador. Perquè hi havia un escorxador maquíssim, on ara hi ha el jutge de pau. I tot això. I aquí hi ha la foto també de l'escorxador, que era molt maco. De fora, a la façana, era modernista, estava molt bé. Però que hi mataven el bestiar. Però va arribar un punt que ja no es va fer. Per higiene i per tot, van haver de canviar. Però ja dic, tot està molt ben explicat i que la gent pot veure, doncs, això. El que s'ha fet en aquesta avinguda. Perquè ja et dic, és increïble. I Maria, escolta'm, com és que se us va codiferar-ho sobre l'avinguda indústria? Va ser en alguna persona en concret que va dir, ostres... No, m'ho vaig pensar jo. Ah, ostres, doncs, mira. Saps per què m'ho vaig pensar jo? Per què? Perquè havia fet tant aquest camí. Ah, va. Quan anava a treballar allà. El tenies allà, eh? No, més que res, deia com ha canviat. Com ha canviat. I com ha canviat. I de pensar que quan jo tenia 15-16 anys anava sola per allà, amb el cor per si de cas, saps? I veia la bòbila, veia els teixits, veia l'altre i res més. Vull dir que, per això vaig dir, val molt la pena d'explicar la història de l'avinguda indústria. Val molt la pena. Perquè la gent, em posa que als 80, la gent que va néixer als 80, ja no va veure tot això que jo explico. Esclar, vull dir, per ells ja és una altra avenida, ja és un altre carrer, però és que, de veritat, val molt la pena perquè és un canvi brutal, brutal. Vull dir, dels més llocs, dels que he vist més forts, de canvi, ja no ja s'ajuda a molts llocs, saps? I tant. Molt bé. Doncs, Maria, aquest any, per això, la passejada literària, l'any passat almenys va ser el primer dia, coincidint després del pregó i del lluïment de colles? No, aquest any no, aquest any no. És el diumenge, el dia 4. El dia 4, a les 8 del vespre. Preferiu que sigui així, que no coincideixi amb el primer dia? Bé, és que això, quan fem les reunions... Sí, toca una mica com toca, no? No, i que cadascú es posa el que vol fer i tot plegat, i llavors mirant d'encaixar-ho bé, de no haver de patir per uns i pels altres, o que ara, ara, veus, voldria ser allà i no hi puc ser-hi, saps el que vull dir-te? I amb el pregó així ens trobàvem, que després també hi ha el sopar dels blaus i els grocs o no sé què, que hi ha la botifarrada, vull dir que hi ha moltes coses. Sí, sí. Si nosaltres podem fer aquest acte tranquil·lament, la fem, sigui el dia que sigui, saps el que vull dir-te? Sí, exacte. Jo vam sol·licitar, si podia ser el dilluns, però llavors el Pau, que és un tresor de cultura, ens va dir, va bé, fes-ho el diumenge. Doncs sí, no passa res, ho fem el diumenge, ja està. Fantàstic. Maria, moltíssimes gràcies per explicar-nos com serà la passejada literària de la Festa Major d'aquest any, que recordem orgànics al Centre d'Estudis Sant Justencs. Sí, i doncs espero que vingui molta gent a passar-ho molt bé i després a la copeta. A la copeta d'acaba, clar que sí. Això. Fantàstic. Maria, moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies, Núria. I fins llavors. Una abraçada ben forta. Adéu. Una abraçada. Adéu. Adéu. Adéu. Ràdio Tos Vent, 98.1. Ràdio Tos Vent, 98.1. Ràdio Tos Vent, 98.1. Ràdio Tos Vent, 98.1. Ràdio Tos Vent, 98.1. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1. de 10 a 1, que costa on siguis l'actualitat del poble. Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local. Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica. Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla. Ei, espera! Tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just. La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia. Pot seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com. Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res! Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ara mateix són les 11.41. Parlem amb l'advocat Joel Reguant per fer l'espai d'actualitat política que serà l'últim d'aquesta temporada. Avui és l'últim dia de la Rambla, recordem, el magazin de Matins, i estem fent ja les últimes seccions. Això sí, parlem amb el Joel. Joel, què tal? Bon dia. Bon dia. Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Bona festa major! Gràcies, gràcies, perquè sí, sí, la gent està molt animada participant. Home, és que és el que toca. Ja he estat seguint-vos a tots a l'Instagram i Déu-n'hi duret quina festeta que teniu muntada. Sí, sí, sí, vam començar el dimecres i, mira, fins al dimarts estarem aquí a tope. Molt bé. Ben fet, sí senyor. A veure, també tenim festa, eh, per la... Tenim festa grossa, sí. Sí. A veure, explica'ns. I de les bones, de les molt bones. Comencem a Barcelona, va, que últimament ens movem més aquí que un d'aquests rics de vacances. Comencem a Barcelona perquè hi ha hagut acord per la investidura. per la investidura. En aquest programa hem estat molt pesats, molt pesats, en si hi hauria acord, no hi hauria acord, per la investidura, en aquest sentit, per evitar unes noves eleccions. Doncs hem de dir que hi ha un pre-acord, ara matisarem això del pre-acord, per la investidura, en aquest cas, de Salvador Illa. L'acord està firmat de moment, eh, pre-acord entre Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes de Catalunya, el PSC, i faria possible l'investidura això del seu candidat, del candidat socialista, Salvador Illa. Clar, aquest acord, com podeu comprovar, seria insuficient, perquè necessitaries un altre element, que són els comuns, que també, aquesta setmana, han tancat un acord amb el Partit Socialista. Per tant, la suma aritmètica de vots a favor del candidat socialista, que serien el Partit Socialista, Esquerra Republicana i els comuns, estem recordant una miqueta del 2003, eh, tot això. Sí, oi? És com el tripartit. Sí, ahir ho deia, no ho comentàvem, deia que això és un tripartit. El tripartit 2.0, eh? Sí. Sí, és el típic tripartit, eh, Esquerra, PSC, i en aquell moment es deia... Iniciativa. Iniciativa per Catalunya als Verds. Ara són els comuns, però bé, més o menys, seria el mateix. Doncs suma, atenció, 68 diputats. Vols saber quant està la majoria absoluta del Parlament de Catalunya? 65, no? 68. Ah, 68. Són 135 diputats, si fem la divisió et sortiria 67 i mig, evidentment no existeix un mig diputat, eh, són complets, i llavors aquest 68 és el que trenca la... trencaria l'empat, per tant, situaries aquí amb aquest 68-63, no? 68-6, 67-2, i per tant el candidat Salvador Illa podria ser president de la Generalitat sempre i quan es doni aquesta suma de 68. I ara em diràs i per què, dius Joel, sempre i quan es doni aquesta suma de 68. L'entrada dels comuns són bastant garantits, però no passa el mateix a les files d'Esquerra Republicana, que avui, divendres, 2 d'agost, estan fent una consulta a la seva militància. Què pregunten? Doncs d'entrada pregunten si estan a favor o no d'aquest acord d'investidura, d'aquest preacord. Per això us deia que és un preacord, no?, perquè l'han de validar les bases en aquest cas d'Esquerra Republicana. Llavors, clar, per poder dir sí o no, hem de desgranar què diu aquest acord. Dic que hem anat com del titular, anem baixant a poc a poc la notícia. El preacord està centrat entre quatre eixos. En parlarem poc dels quatre, però vull dir, els tocarem així... Bueno, els quatre... N'hi ha un dels quatre que no els tocarem, els tocarem, però perquè seguim els eixos, l'eix està centrat. Primer eix, econòmic, el que ells en diuen la clau de la caixa. Bàsicament, s'acorda crear una hisenda pública catalana, una hisenda pròpia. Tornem a les nomenclatures antigues, hisenda pròpia, una paraula que utilitzava molt el president Artur Mas. Doncs, una hisenda pròpia, hisenda catalana, ja està creada, però bàsicament el que faria és recaptar tots els tributs de Catalunya i després es crearia una espècie de concert econòmic... Atenció perquè surt una paraula nova. Concert econòmic solidari. Això ja no sé jo com... Cal matisar què vol dir això, no? Però bàsicament, clar, tornem a lo mateix. Tirem enrere una altra vegada. Ens n'anem al 2015. El president Artur Mas es vol reunir amb Mariano Rajoy i demana un concert econòmic, un pacte fiscal inspirat en el concert econòmic del País Bàs i Navarra. País Bàs i Navarra són comunitats forals que les seves diputacions provincials recapten la totalitat dels impostos, paguen els serveis públics de les seves comunitats i després paguen el que es coneix, el cupo. El cupo són els serveis que representa que et proveeix l'Estat i, per tant, de manera mancomunada, hem de pagar. Exemple, l'exèrcit, per posar un exemple fàcil. La diplomàcia exterior. Encara que a alguns no us agradi el rei, doncs això, tot això són serveis comuns, per dir-ho així. Ja veieu que aquest últim podria ser una mica prescindible. Però vaja, hi hauria una sèrie de serveis que, com que els proveeix l'Estat espanyol, al País Bàs i Navarra els paguen amb el que ells ni diuen el cupo. Quan el president Bàs parlava del concert econòmic inspirat en el pacte fiscal, vavia d'això, però, evidentment, havia de ser una mica diferent. Esquerra Republicana parla de concert econòmic solidari. I ara ja també ha sortit la paraula singular pel mig. Llavors, en què es tradueix? No ho sabem exactament. No ho sabem exactament. En principi, pel que ha explicat la secretaria general d'Esquerra Republicana Marta Ruira, és la clau de la caixa. Vol dir que tots els impostos es recaptaran des de Catalunya i després distribuirem. A partir d'aquí, aquesta és la informació que tenim avui. El Partit Socialista ha dit que ells no explicaran els termes de l'acord. Faig un petit matís. Aquesta decisió no la pot prendre el Parlament de Catalunya? Ho dic perquè, clar, no, home, això no. És que això ja es va dir el 2003 i ho van pactar els socialistes a Esquerra i iniciativa, aquest punt. Per què no es va fer? No, perquè això s'ha de fer des del Congrés dels Diputats. I en aquell moment la majoria del Congrés dels Diputats era de Fonsi Mari Aznar, el 2003. Llavors, tornem a lo mateix. A què passarà aquesta vegada? On està la majoria? Doncs, escolteu, la majoria aquesta vegada la té Pedro Sánchez, Sumar, Esquerra, Junts i el conglomerat, per dir-ho així, de partits nacionalistes que podrien decantar la balança. Però, escolteu, aquesta votació no s'ha donat encara, eh? Què vull dir? Que aquí ja és una altra negociació aquí, perquè tu això ho has d'aprovar al Parlament espanyol, no al Parlament de Catalunya. I hem de veure quines lleis s'han de tocar, perquè això està regulat per una llei orgànica que necessita una majoria més reforçada. Per tant, veuríem això com funciona. Punt 1, dèiem, el punt de l'economia. El punt 2, la llengua, el lindatge a la llengua catalana, suport a la llengua catalana. Evidentment, sabem el que sabem, que vull dir, amb quines lleis concretes es traduirà, això encara no ho sabem. Sabem que es traduirà en una defensa del català, en una projecció del català. Veurem cap a on va aquest punt, o quins podrien ser, per dir-ho així, els punts. Hi ha un dels punts que em sorprèn de l'acord, i dic que em sorprèn perquè no sé fins a quin punt, com aplicarà aquest punt. Evidentment, recordem, quan es tenen un acord, es tenen una sèrie d'objectius programàtics, i després, a poc a poc, se n'anarà desenvolupant. Avui fem en els objectius i no en com es desenvolupen. Això és una cosa que s'anirà veient amb el temps. Un dels objectius és la continuïtat de les polítiques. ells n'anomenen d'esquerres i republicanes. Bona pregunta, què significa? És a dir, quines polítiques són les que tècnicament s'està acordant que Salvador Illa continuarà com a president de la Generalitat? No ho sabem. No ho sabem quines són aquestes polítiques que s'han identificat com a polítiques d'esquerres i republicanes. No és una crítica, que vagi a prendre les polítiques. Estic simplement dient, no sé quines són, perquè, evidentment, un govern pren moltes decisions. Però, clar, quines són aquelles que identifiques com a el que seria el teu core governamental? Potser seria la defensa de la igualtat? S'ha mogut perquè Esquerra Republicana, em sap, Pere Aragonès, ha posat molt ímpasis amb el tema de la igualtat, del feminisme, té una conselleria específica, podria ser. També hem parlat d'habitatge. Doncs promoure l'habitatge públic, per cert, em va faltar aquí, promoure'l pels joves, també. No hi era l'acord de... ja m'he fixatíssim a la mirada. No hi era, però vaja, tornem-hi. Són acords programàtics. Un cop els desenvolupis, has de veure cap a quin segment de la població estan orientats. Vull dir, que podria ser anecdòtic si, al finalment, doncs, escolta, és un segment que és per joves, no ho sé. Aquests són una miqueta els punts que hi ha sobre la taula, aquests quatre eixos. I a partir d'aquí, clar, ja veieu, són paraules, avui tenim paraules, no? Perquè, evidentment, Salvador Illa no és president de la Generalitat. Però la pregunta que molta gent em fa és... I ho dic perquè ahir va teure tres trucades seguides la mateixa. Què passarà ara? Doncs, escolteu, avui voten. Per tant, avui hi ha la votació d'Esquerra Republicana. A quina hora és? El sabrem avui. A quina hora? Ja ha començat, eh? Ja ha començat? Sí, ha començat aquest matí fins a les set de la tarda, si no m'equivoco. Per tant, se saprà el que han votat. M'entenc que avui a la nit, no? Clar, aquí hi ha un petit detall, que és que el Partit dels Socialistes compareixerà demà. És a dir, explicaran després de la votació. Llavors, si el resultat és sí, digues, digues. No, jo també tinc un dubte, Joel, perquè això... Sí. Ho consulten amb Esquerra, però la gent del Partit Socialista, la militància, no hauria de votar-ho també, això? Que això és decisió del partit. És a dir, si el Partit Socialista considera que ha de posar a votació de la seva militància l'acord dels que ha arribat amb Esquerra Republicana, ho farà. I si no, no ho farà. És a dir, aquí és una decisió interna del partit. Els comuns no fan la consulta, per exemple. Llavors, aquí al final, clar, representa que qui més cedeix és qui no entra al govern, perquè Esquerra ha dit que no vol entrar al govern, i en canvi sí cedeix els vots. Llavors, per això consulta. Però seria igualment vàlid si Esquerra ho consultés, com si no, com si el PSC consultés, com si no, i com si ho fes amb els comuns, al final. Potsimment, si volguéssim ser superdemocràtics i supertransparents, els tres partits haurien de tenir molta més llum i t'aquí, aquest acord, hauria de ser molt més ampli, molt més detallat, i s'hauria de fer arribar. Els tres partits per iguals, amb tres rodes de premsa, només n'hem vist dues, el PSC no ha comparegut, explicant el per què, explicant com fan les coses. Al final, per exemple, l'isenda catalana nova que es vol crear, o la mateixa reconvertida, a mi em genera molts dubtes pel que us estic dient. O sigui, el Congrés dels Diputats ha de validar-ho. Què validarà el Congrés dels Diputats? Quins impostos? Passen tots. Sí, però hi ha cupo o no hi ha cupo? Això no s'ha dit. Quins són els serveis que tècnicament són mancomunats en l'estat espanyol? Com es pal·liarà? Què és això de solidari? Com es pal·liarà aquest punt que li hem anomenat sempre expòlis fiscal, que al final és la quantitat que no torna mai a Catalunya? És a dir, hi ha molts punts que queden a la deriva, i ara en parlarem en l'apartat de reaccions, i que al final decantaran què passarà no només a Barcelona, sinó a la resta de l'estat espanyol. Perquè ara imaginem, ja ha sortit ja García Page de Castella, dient que ni de broma hi ha un concert econòmic a Catalunya. García Page compta perquè és socialista. És del mateix partit que Salvador Illa, o que Pedro Sánchez. Llavors, aquí hi ha unes variables que s'han de tenir molt en compte. Junts ja li ha dit a Pedro Sánchez que la seva legislatura està perill, perquè al final aquí, clar, d'aquí depèn la legislatura de Sánchez. D'Esquerra sí, però de Junts també. Si Junts et torna a bloquejar, com va passar la setmana passada, amb el sostre de dèficit, aquesta legislatura és ingovernable. I això enviaria a Espanya a eleccions. Això també és una opció que pot passar, eh? Salvador Illa té la clau per a les eleccions espanyoles en el fons. I Pedro Sánchez, que ja ha valorat superpositivament l'acord, eh? Que ja ha sortit. Sí, sí. Núñez Fejo també ha sortit. Núñez Fejo dient que Sánchez tornarà a enganyar Esquerra Republicana i que això no es complirà. Que res d'això no es complirà. Aquí la clau de volta estan els barons socialistes. Què vol dir barons socialistes? És una paraula que a mi no m'agrada gaire, perquè a mi em dóna la sensació encara que té aquestes connotacions feudals, no? Sí. Dels grans barons, no? I a més són tot tius, que també és una cosa que dius, doncs no sé què vols que et digui, eh? Vull dir, podries tenir, no sé, líders territorials, digue'ls-hi, no sé. Sí, sí, sí. Al final, però això dels barons m'ha semblat sempre molt... És un nom molt... De qüestió. Sí, és com un onic, no? L'època feudal, no? El baró de... Collons, això ja... El marquès, això ja ha passat, em sap de la prehistòria, però vaja. Al final, els barons no deixen de ser líders territorials. Aquí hi ha Pages, Lambant, doncs... Què són els quadres territorials, els líders territorials? Aquí pots tenir merder, perquè si al final no estan conformes amb aquest acord, perquè cadascú defensarà els seus interessos, no ens enganyem. Pages defensarà els de Castella, el d'Astúries, el d'Astúries, el d'Andalusia, el d'Andalusia, el de València, el de València. És que aquí tothom defensarà el seu. Llavors, et pots trobar en què els barons et diuen que n'anai i que ni de broma pactes tu així. Llavors, aquí també el Partit Socialista, per dir-ho d'una manera fina, se la juga en el sentit que no ha mostrat cap tipus de fissures, ha arribat a un acord d'unamnistia que semblava impossible i l'han fet, i, clar, en funció del que passi, doncs veurem si aquesta unitat socialista que s'ha dit granítica fins avui es manté o no es manté. Això per la part socialista. Per la part d'esquerra, també hem de veure què passa, perquè aquí s'ha pronunciat molta gent i no tothom ho ha fet en el mateix sentit. Evidentment, la direcció s'ha pronunciat a favor. Marta Rovira, secretaria general, al capdavant. Jo el Junqueras, bueno, s'ha pronunciat a favor d'aquella manera. Tampoc és que hagi sortit massa perquè ella juga a la reelecció. Gabriel Rufián, Joan Tardà, tots aquests s'han pronunciat a favor. En la roda de premsa també hi havia Pere Aragonès, el president de la Generalitat. Per tant, hem d'interpretar que serà també un vot positiu el de Pere Aragonès. Per tant, podríem dir que el que és l'aparell del partit va a favor. Hi ha alguns alcaldes, com és el de Tarragona, que s'ha manifestat en contra, l'exalcalde, perdoneu, de Tarragona, que s'ha manifestat en contra d'aquest acord i ells el que van preguntar o que estan agafant-se és ostres, estem a punt de fer president de la Generalitat, algú que va votar el 155, que és Salvador Illa, i que va fer el que va fer durant la gestió de la pandèmia. Aquest és el seu argument. Llavors, clar, aquí hi ha una segona variable. qui era l'altre candidat a la presidència de la Generalitat o qui és el segon en què estava més ben posicionat. Carles Puigdemont. Clar, Carles Puigdemont reitera que tornarà a Catalunya. Si tornarà a Catalunya i no és president de la Generalitat, pot ser detingut, sí o no? La resposta avui és sí, perquè no s'ha aturat l'ordre d'atenció contra Carles Puigdemont, perquè s'han elevat qüestions de prejudicialitat, perdoneu, al Tribunal Constitucional i, per tant, l'amnistia no se li ha aplicat encara al president Puigdemont. Dates, anem a dates. Què passarà si l'acord és validat avui? Doncs que aquí es pot convocar ja les consultes, que això farà el president del Parlament, Josep Rull, convocaria les consultes, que, per tant, parlaríem tots els líders de cada grup parlamentari que ja estan constituïts al Parlament de Catalunya, i proposarà, com a president de la Generalitat, com a candidat, que tingui més número de vot. En aquest cas, el millor posat serà Salvador Illa, perquè, evidentment, ja haurà tingut els 68 diputats necessaris, i es podrà sotmetre a un debat d'investidura. Anant molt ràpid, es podria fer tot la setmana que ve. Recordeu, data de límit, 26 d'agost. Evidentment, és Josep Rull que tindrà la potestat de posar aquest ple, el pot posar la setmana que ve, o el pot posar la següent. Però, primer, s'han de fer sí o sí les consultes. No es pot fer d'una altra manera, no es pot fer abans, ha de ser així. Però tot apunta que, si avui la militància d'Esquerra val a l'acord, hi haurà president de la Generalitat, nou president de la Generalitat, Salvador Illa, que es convertirà en el primer president socialista després de José Montilla i Pasqual Maragall. Déu-n'hi-do la de canvis que hem viscut aquest any, Déu-n'hi-do la de coses que han passat, però saps quin país es manté immutable? A veure... És que hi vull anar ràpid abans que se m'acabin els quatre minuts que em queden. Venezuela. Venezuela ha votat... Ha votat. Tots hem en dubte aquestes paraules perquè votar és una paraula que no sé si el diaplica correctament. Han anat a les urnes, diguem-ho així. Altra cosa és si el resultat és o no és. Evidentment, em refereixo que hi ha sospites d'un frau electoral més que evident. Només vull donar un detall. Sé que és un tema espinós i que m'estic ficant en un tema perillós perquè aquí hi ha molta gent que pot estar d'acord amb aquest tipus de règims però jo parlo només de democràcia. Què ha passat? En una de les votacions... Bueno, recordes quan van sortint els resultats que ja estàvem gairebé en el 80% de vots escrotats? Tu miraves els tants percents de resultat, no? A vegades allò que diuen doncs, Saladilla ha tret el 35, Carles Puigdemont ha tret el 30, Pere Dagonès ha tret el 30... Això de sumar a 100. Clar. No pots sumar més, és impossible. No pots tenir més que els vots que hi ha de mesos. doncs, si feies la suma, Maduro tenia el 52, el opositor tenia el 44... Quant donava? El 44... Donava més a 100. 132. 132. Ah, molt bé. Llavors dius, sí, deies, escolti, això és impossible. És impossible, o sigui, no pot ser que hi hagi més vots que hi ha, no és possible. Igual que no hi poden haver més diputats que escons, o sigui, si el Parlament de Catalunya té 135 escons, doncs els socialistes no en poden tenir 144. és impossible. Han de tenir, com a molt, han de tenir 135 i és impossible si un altre partit ha rebutat els vots necessaris per tenir un diputat. Per tant, ja ens entenem, no? Doncs, evidentment, les sospites de França són altes, molts països ja han dit que no acceptaran aquest resultat, Maduro ha tret a les seves bases al carrer, per cert, com a gran demòcrata ha ordenat la detenció dels seus opositors, allò que fan els demòcrates, ordenem la detenció dels opositors, clar que sí. Si algú volia més senyals, doncs ja a poc a poc van arribar, però tot això també sorprèn alguns missatges, evidentment hi ha grups, això he dit, que m'estic ficant on no et demanen, hi ha hagut grups com el cas de la CUP, de Podemos, que s'han mostrat totalment a favor del poble de Venezuela, perquè és, doncs, un règim econòmic que, per dir-ho així, els afavoreix, però sorprèn molt el missatge de Kamala Harris, vicepresident dels Estats Units, dient que aquí guanyes el poble de Venezuela. I ha rebut moltes crítiques una Kamala Harris que la setmana passada ja es va ficar en Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, una miqueta en contra del que deia Joe Biden, perquè Joe Biden l'ha mostrat més suport que no pas el que li està mostrant Kamala Harris, evidentment Donald Trump ja ho ha aprofitat, que per cert, aquesta setmana s'ha ficat amb el color de la pell de Kamala Harris, però no de la manera que us esteu imaginant, és a dir, no ha dit que aquesta senyora sigui de color, ha dit que ell es pensava que era índia i que ara aquesta dona diu que és negra. He utilitzat la paraula aquesta dona perquè és l'escautilitat Donald Trump, no perquè jo l'hi tingui. Llavors, ha sorprès amb aquesta nova declaració el més pur estil Donald Trump, que segur que ens dona minuts televisius de glòria aquest estiu, però que boca als Estats Units a unes eleccions inèdites i ho diré perquè és l'últim dia més marcades per al baix nivell dels dos candidats que no pas per la transcendència que arribarien a tenir que és el que realment hauria. Ja ho he dit perquè és l'últim dia veurem com ha de tornar al setembre però he acabat de metre aquí una opinió sí, ho sento molt però em sembla que el nivell de la democràcia americana no es mereix dels candidats d'un partit tan baix com el que tindrem aquest mes de novembre amb Donald Trump i Kamala Harris. Ja parlarem més perquè crec que Kamala Harris no és una bona candidata i evidentment no cal que us digui que també ho penso de Donald Trump. Joel, moltíssimes gràcies per posar-nos al dia amb l'actualitat política que tinguis bon estiu bones vacances descansa Igualment, disfruteu molt sí, sí, sí això ho farem ha passat superbé a descansar a fer festa major i si tot veiem el setembre. Exactament, això t'anava a dir i no marxis molt, molt, molt lluny perquè al setembre hi tornem. Aquí estarem. Bona estiu a tothom. Que vagi bé, Joel. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Textualment, que aquesta conversió és fer passar gat per llebre i deixar burlades una vegada més les seves víctimes. També diu que és incomprensible, que és repugnant, profundament immoral, però que és així. Doncs bé, a aquesta hora més de 3.100 militants ja han votat a la consulta que Esquerra està fent perquè les bases del partit decideixin si aproven o no el preacord que la direcció del partit va tancar amb el PSC per investir Salvador Illa, president de la Generalitat. poden votar més de 8.500 militants de manera telemàtica o presencial i fins a les 7 de la tarda aquesta victòria del sí activaria l'escenari del ple d'investidura d'Illa i de retruc també el retorn de Carles Puigdemont que s'arriscaria a ser detingut. Més notícies, Sílvia Solanes. Crida del Partit Popular als varons socialistes descontents amb l'acord sobre finançament singular amb els republicans. Els de Feijó insisteixen que el pacte que avui votaran les bases d'esquerra és del tot insolidari amb la resta de comunitats autònomes. Madrid, Àngels Lafuente, bon dia. Bon dia. El Partit Popular està decidit a aprofitar el malestar d'alguns líders territorials socialistes per intentar frenar el pacte entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana. Des del PP intensifiquen l'estratègia i apel·len a la rebel·lió d'aquests varons. Esther Muñoz és vicesecretària d'Educació i Sanitat del PP. És que és d'un egoísmo i d'una indignitat absolutament palmària i, per tant, el que li pedim a tots aquells socialistes d'izquierda que siguen creyent en la justícia social i en la solidaritat i en la redistribució de la riqueza és que aportin, que sumin i que ens ajudin a frenar aquesta deriva reaccionària en la que ha tratat Pedro Sánchez. Àngels, la Fuente de Catalunya, Ràdio Madrid. Els Estats Units reconeixen la victòria de l'oposició a les eleccions de Venezuela en un pas més per desacreditar la reelecció de Nicolás Maduro com a president. El secretari d'Estat nord-american Sonny Blinken ha afirmat en una piulada que hi ha proves aclaparadores del triomf d'Edmundo González. La líder opositora, Maria Corina Machado, ha fet una crida a una gran manifestació de protesta demà a tot Venezuela. Machado diu que s'ha visforçat d'amagar-se perquè té per la seva vida. Vamos a hacer valer la verdad y porque el mundo va a ver la fuerza y la determinación de una sociedad decidida a vivir en libertad. Quatre municipis de la Costa Brava, Bagú, Monras, Palafrugell i Palamós inicien una campanya per combatre actuacions incíviques d'embarcacions recreatives i intentar que la seva activitat sigui compatible amb els banyistes i el medi ambient. Girona, Maria Rovira, bon dia. Bon dia. els ajuntaments de Bagú, Palamós, Palafrugell i Monras en col·laboració amb Acció Climàtica han editat uns fulletons que repartiran entre els patrons d'embarcacions. Se'ls mostra, per exemple, un mapa on es veuen els llocs on està prohibit el fondeig per la presència de praderies de Posidònia i on se situen els camps de Boies on es pot amarrar sense malmetre el fons marí. Lluís Puig, alcalde de Palamós. Marcar unes normes perquè al final el que volem és que es faci compatible amb tots els altres usos, amb el bany i amb la protecció del medi natural. Per tant, són una sèrie de qüestions que no venen donades per un fet concret sinó per un augment de l'ús de la nàutica recreativa els darrers anys. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Fira Tàrrega busca una seixantena de voluntaris per participar en cinc dels espectacles que formen part de la programació d'aquest any. És una experiència immersiva en col·laboració amb les companyies professionals que està oberta a persones de totes les edats. Lleida, Noelia Casellas. Bon dia. La col·laboració del públic és un dels trets característics de Fira Tàrrega i aquest any es repetirà. Busquen voluntaris les propostes de Sol Picó, Cristina Maldonado, la companyi Crac, la mecànica i Sergi Estebanell. Maria Casellas, tècnica de programació i responsable de voluntariats. En cap cas, estan substituint feines professionals d'actors, d'actrius, de tècnics, sinó que estan donant suport a la companyia amb també la possibilitat de viure una experiència dins de l'espectacle. La Xulia Nieto, una gallega que fa gairebé tres anys que viu a Miralcamp, participarà per primer cop com a voluntària. He viscut la Fira un païs d'anys i sempre he trobat que fan coses molt xules i molt interessants. Llavors, viure això des de dintre que podia ser diferent, no? Qui vulgui participar com a voluntari s'ha d'apuntar a la web de Fira Tàrrega. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida. I en els esports amb l'Enric Inglés. A París, nou diploma olímpic per a l'esport català. La tarragonina Elia Canales s'ha classificat pels quarts de final per equips mix de Tiramarc i a un quart de tres de la tarda competirà per entrar a la lluita per medalles. I aquest matí també ha començat l'atletisme en pista i en la jornada matinal destacava la presència del Palau Mosí del Meixal en els 1.500 llisos. I per aprovar-nos tots els detalls tenim amb nosaltres el David Clopés des de París. Bon dia, David. Bon dia. Acabat finalment nové a la seva sèrie del Meixal al Palau Mosí i per tant haurà de disputar demà a la tarda a un quart d'avui la repesca per poder ser a les semifinals de diumenge. Ha tingut la mala sort de caure en la semifinal clarament més ràpida de les tres i això l'ha acabat perjudicant, tot i que ell diu també no ha estat bé tàcticament. La darrera volta ha sigut un desgast molt fort, corrent, a la falta de 250 metres l'Atleta Canadien també volia progressar, ens hem xocat, o sigui, hi ha hagut molt de tràfic, però demà tenim una nova oportunitat a les set de la tarda i intentarem estar en aquesta semifinal que és el gran objectiu. Adel Meixal de fet ha fet millor temps en la seva sèrie que no pas Jacob Ingebrigtsen, el gran favorit per guanyar els 1.500 que ha actuat en l'última de les sèries i ha marcat un temps de 3.37, dos segons més lent que a Meixal deixant-se anar però entrant tercer i classificant-se per a les semifinals. David Clopés, Catalunya Ràdio, Estat de Franç. Gràcies, David. També Aina City, Denis Carracedon ha aconseguit el diploma olímpic en les seves respectives modalitat de rem. I els Jocs de París també molt pendents de la regata de medalles del 49er de Bela quan passin 10 minuts de la una del migdia. Florian Trittel de Lloveneres i el Càntabre a Diego Botín tindran la regata final amb clares opcions a d'or. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 7 minuts de les 12, us informa Mariona Salas-Vilanova. La ciutadania de Sant Just ha decidit destinar 10.000 euros del pressupost municipal a 3 projectes del Fons Català de Cooperació, mitjançant una votació que s'ha deut a terme al llarg del mes de juliol del 2024. En aquesta quarta edició de la aportació, 93 persones empadronades al municipi han participat en la votació, on podran triar fins a 3 projectes d'un total de 6 opcions. Els projectes seleccionats per rebre 3.333 euros cadascun són la crida d'emergència per la crisi humanitària palestina, que ha estat el projecte més votat amb 65 vots, el projecte d'Open Arms pel rescat humanitari al Mediterrani Central amb 51 vots i el manteniment del laboratori de producció local de medicaments essencials als campaments saharauis que han obtingut 46 vots. Els altres projectes que es van sotmetre a votació incluïen l'assistència jurídica i suport psicosocial a les fronteres exteriors de la Unió Europea, la millora a l'accés de la salut visual al Senegal i la gestió comunitària dels recursos hídrics a la regió del Trifínio, a Centroamèrica. Tot i no haver estat seleccionats, aquests projectes van rebre un suport significatiu. L'Esplai ara mateix organitza dos bingos musicals el 3 d'agost dins del marc de la Festa Major de Sant Just. El primer, un bingo musical infantil, es farà de 5 a 2 quarts de 7 de la tarda al Casal de Joves i és dirigit a infants d'entre 3 i 12 anys. A 2 quarts d'11 de la nit a la pista de l'Institut de Sant Just se celebrarà un bingo musical per a tots els públics. En aquest joc, en lloc de números, s'utilitzaran cançons amb premis tant per la línia com per al bingo complet. Les botlletes de participació es vendran en el moment de l'activitat i a més, els dos bingos comptaran com a punt de Festa Major, un per a cada sessió. La persona que guanyi haurà d'indicar de quin color és sumant així un punt pel seu equip de Festa Major. La pista de l'Institut de Sant Just acollirà el sopar de la Festa Major on els assistents podran triar entre dos menús, un d'ells vagà. Els preus són 12 euros pel menú general i 8 euros per al menú infantil adreçat a menors de 8 anys. El sopar està programat pel 3 d'agost a les 9 de la nit i cal comprar el tíquet prèviament per a Entràpolis. Més tard, a dos quarts de 12 al mateix lloc, es farà l'anunci de la barraca guanyadora així com el guanyador del concurs de balcons i finalment el color guanyador de la Festa Major. El color guanyador rebrà una placa commemorativa de la Festa Major que es col·locarà davant de l'Ajuntament. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la una. Fins ara. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Tornem amb tota l'actual. Lizard, n'yem amb tota l'actual. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit