#706 - Catàstrofes i Rescat: Reflexions sobre la Situació Actual al País Valencià

que se'n van portar tots els ponts, el barranc de la Galera desbordat, amb Estanverge també se'n van portar el pont, va ser molt catastròfic, i arrel d'això es van posar mesures i es van arreglar coses que, evidentment, ara estan servint en aquest episodi actual. Això no treu que quan plou molt, per exemple, el Canà té una situació molt complicada, s'han fet algunes millores darrerament després dels últims aigüats, però és complicat. Jo el que volia dir sobre el tema de... Un momentet, us ho apunto, i veus que compleixo la promesa. Stefania, dèiem. Sí, aviam, jo volia reprendre el cas de la Palma. Fa poc vaig ser-hi l'any passat a fer una conferència i allà encara hi ha molta gent que aquests titulars tan pomposos, que també es deien en pandèmia, sortirem millor, ajudarem aquesta gent, un paquet d'ajudes... Hi ha gent que encara està vivint en cases d'aquestes prefabricades de PUBC perquè no han pogut encara accedir a aquests ajuts que s'havien promès. Per tant, jo crec que tenim un problema bastant greu i també fins i tot els polítics. Jo aquests dies sí he sentit, no? Fins i tot invertirem els recursos de la Unió Europea en reconstruir aquestes zones. M'agradaria veure això. I crec que també és tasca nostra, dels mitjans de comunicació. Evidentment no podem estar tot, perquè cada dia estem sobrepassats per 85 coses, però si realment traguéssim els colors de la classe política, quan prometen reconstruir i ajudar, i després això mai arriba o queda en molt menys del que s'havia promès, doncs segurament forçaria que les coses realment s'acabessin de fer. I jo després hi ha un altre element que es comentava abans, de la coordinació entre les administracions. Ara mateix hi ha un debat que és, en un primer moment, jo crec que molta part de la mala gestió va venir per part de la comunitat valenciana. Ara bé, el govern espanyol i molta gent està indignada, i jo també, quan veus aquestes imatges i penses és que no tenim suficients efectius perquè tinguem desplegat l'exèrcit, qualsevol autoritat que calgui, perquè es diu que ara s'incrementaran en 500 sumats a molts guàrdies civils, policies, bombers, UME, que ja hi ha desplegada. Però vivim en un país, la cinquena economia de l'euro, realment hi ha gent que han de passar voluntaris a repartir aigua perquè no arriben les autoritats. O sigui, jo crec que, i al fil això que jo comentava, si el govern espanyol volgués intervenir, podria, podria declarar l'estat d'alarma, assumir un comandament i intentar coordinar la situació. Què passa? 1. Si fes això, es diria que li treuen competències a la comunitat valenciana. Com ja vam veure en pandèmia, què passa quan, l'administració central s'intenta fer càrrec d'alguna cosa. Per altra banda, sembla ser que la comunitat valenciana no ha sol·licitat el nivell 3, tal que volen mantenir el comandament, i el que poden fer és demanar l'ajuda a l'estat central. Per tant, jo veig també això, el típic, no em trepitllis la manguera, però després, les certes inoperàncies, a l'hora de veure que tenim recursos perquè això es pugui agilitzar, però sembla que la cosa no tira. Jo, si fos una d'aquestes persones, estaria bastant indignada. I després, una cosa, quan jo he dit que molta gent té por, no m'ho estic inventant. Hi ha ajuntaments que les seves xarxes socials ja han penjat que la gent es quedi a casa per la por als sequejos i la situació d'hostilitat que s'està produint en alguns llocs. Per tant, tampoc minimitzem les coses. Ja, home. Sobre el tema de les assegurances, és veritat el que ara deia l'Estefania, i passa molt sovint. Ahir es va denunciar, crec que el president Mazó en va anunciar 250 milions d'euros, que amb tots els respectes són diners, però ni de lluny suficient per cobrir el que hi ha. Després, mirant la lletra petita de les assegurances, per exemple, els cotxes, que també van dir que hi hauré ajudes, és una cosa que m'agradarà molt de veure, perquè són milers i milers i milers de cotxes, i és cert que el Consorci d'assegurances que s'ocupa d'aquests casos, jo crec que abans farà altres coses com en parlàveu, l'agricultura, l'economia, les cases, els edificis, i la part petita que és la que afecta a moltíssima gent, mobles que hem vist de baixos, inundats, no sé fins a quin punt els arribaran ajudes realment o els arribaran poques ajudes. Ahir el president Mazó també crec que va parlar d'un màxim de 6.000 euros, que això evidentment són diners, però si tu t'has perdut el cotxe, has perdut els mobles o t'has una casa inundada, amb això no ho cobreixes, per tant, passarà com sempre, s'allargarà durant molt de temps i ja veurem què passa. I en relació als saquejos, que ara parlava l'Estefania, és veritat que hi ha molts, anava a dir un insult, no?, hi ha gent que s'ha de ser molt miserable per en una situació així saquejar alguna cosa. també és veritat i no ho perdem de vista, que això ens passés a nosaltres i tens a casa gent gran o tens nens i no tens aigua, no tens menjar, no tens coses bàsiques i el supermercat està devastat, doncs segurament jo també entraria a buscar alguna cosa si a casa meva ho necessito. Per tant, en aquests casos sempre surt la misèria més extrema, també surt les parts positives, abans parlàveu amb un testimoni de Grequeria Pai Porta que parlava de tota la gent que està portant coses, no?, i això també evidentment són coses que s'han de tenir en compte, gent que està caminant cada dia o va amb bicicleta, avui també ho he vist, al dematí, portant aigua, portant coses molt bàsiques per la gent, per tant, és cert que hi ha saquejos, és cert que hi ha una quarantena de detinguts, jo també estic de acord amb l'Estefanía, que està molt bé que els posin a la presó perquè amb la gent que fa això s'ha de ser inflexible perquè és un plus de miserable, però també hi ha també el punt de necessitat de la gent en situacions de desesperació perquè si no hi ha serveis bàsics doncs la gent també s'ha de buscar una mica la vida. Bé, jo no desconec si ho fan només per efectes de generar por o de demanar la presó preventiva per tots aquests casos, però d'entrada presó preventiva perquè mentre es duri el desastre, diguéssim, i les fernes d'evacuació i de neteja, etcètera, aquesta gent no estigui al carrer. Això és el que hem dit precisament, per falta d'efectius per controlar-lo si els genera. Clar, clar, clar, vull dir, tu no tornes a sortir almenys durant aquests dies, almenys durant aquests dies, la presó preventiva. No sé si és per efectes d'això, però a mi m'ho ha semblat, no? La primera percepció que he tingut és aquesta idea respecte a les subvencions. Bueno, recorda molt, hi va haver una època en el Covid en què el govern espanyol tirava d'anunci de subvencions, va arribar a una escala, o sigui, a una escala de segmentació per mínxols, per col·lectius, per necessitats, ajudes de 200 euros, ajudes de 300 euros, els comerciants s'han hagut de tancar, ajudes dels autònoms, no?, que van incrementar, bueno, va ser una gran disposició de tràmits burocràtics, no?, que s'havien d'omplir, d'ajudes que més o menys van arribar, algunes s'han reclamat després, després van arribar tard, no eren prou urgents, etcètera, i això era l'estat d'excepció del Covid, no?, que no s'havia donat mai, i jo crec que hi ha molt poca confiança en que funcionin realment l'urgència d'aquestes ajudes, que realment tornin, la gent n'és bastant conscient que no es pararà a rebre subvencions públiques per funcionar, s'haurà de treure estalvis de la família, comptar amb la solidaritat de la família o del barri, i haurà de tirar endavant com pugui, i malauradament el negoci de les assegurances és un negoci, jo crec que bastant vampir, no?, per naturalesa, però a més a més, tal com no ha estat influenciat pel món financer i pel món especulatiu, etcètera, però jo crec que ara mateix hi ha agents d'assegurances comptant com poden escaquejar-se de retornar diners, i a més a més, hi haurà en el mercat automobilístic gent mobilitzant cotxes pel mercat de segona mà, justament per aprofitar-se de les compensacions de les assegurances. Ferran, ara sí, metro de València. Metro de València. Bé, sobre el tema de les subvencions, aquí entra el Consorci de compensació d'assegurances, però bé, al final, si no tens una assegurança en vigor i mirem la lletra petita, per molt que entri el Consorci... Sí, perquè a més, les catàstofes naturals en alguns casos les assegurances tornen a veure. Sí, sí. No, sobre el mètode de València, reprenent ara el que deia el Jaume, jo crec que són dos casos molt diferents. Evidentment, la configuració sociopolítica del país valèncer és la que és, evidentment, és una societat que en les darreres dècades s'ha dretanitzat força i la força del Partit Popular és evident i després ha sorgit Vox i la crescuda de Vox, però jo crec que no són comparables els dos episodis. Primer, per l'abast de la situació que estem vivint, la magnitud de la tragèdia és brutal, i segon, perquè en aquell moment, en el metro de València, hi havia una opacitat molt forta a causa del control mediàtic que el Partit Popular tenia, especialment en les mitjans del país valencià, i la veritat és que durant molt de temps el tema va quedar molt ocult, i això es demostra en que qualsevol que passés per les concentracions de la plaça de la Mare de Déu a València, dels familiars de les víctimes, era desolador. Estaven sols, absolutament sols. És que fèiem mal al cor. I en canvi, en el moment que el tema mediàticament va fer un salt, que va ser amb el programa de Jordi Evole, tots recordem l'allau, la plaça plena, la desbordada, la concentració, i d'allà sí que sorgeix la derrota del Partit Popular. Que no dic que només fos per la repercussió retardada de les víctimes del metro de València, hi havia altres coses, la corrupció, etcètera, però sí que és evident que va ser un detonant bastant important el fet que el tema del metro de València anys després, paradoxalment, impactés mediàticament. I ara és que això queda en la retina del conjunt de la ciutadania, però totalment. Altra cosa és que això veurem com queda en la retina de la gent no afectada, que és el que parlàvem al principi del programa, que a València, ciutat, no tothom ho està evint de la mateixa manera. Vull dir, que hi ha molta gent que farà la castanyada i farà el Halloween. abans ho deia, sí, sí. Vull dir... Hem arribat a un quart d'onze, després de dos dies d'especials al matí de Catalunya Ràdio, avui doncs reaprenem ja una certa regularitat en la programació i és per això que, re, publicitat molt curta i obrim la peixateria. Catalunya Ràdio Bonpreu i Esclat dona suport a la cultura catalana i patrocina la sardana esportiva. Avui des de Girona celebrem la final del Campionat de Catalunya en categoria gran. Segueix-ne el resultat amb Bonpreu i Esclat. Bonpreu i Esclat El matí de Catalunya Ràdio. Sí, Carmeta, sols no tenim. Vull dir, per si hi ha namunt, la vida continua i avui castanyada. I què s'ha de fer? I què s'ha de fer? Macà, condena. La vida és així, Carmeta. Vull dir, hi ha un moment que un s'ha de remengar i vinga, tornem-hi, que no ha passat res. I collons si ha passat i tant que ha passat. Bon dia, amics. Bon dia. Bon dia, Carlos. Bon dia, Carlos. content de tornar-te a sentir, tornar-te a sentir per aquí. I jo de sentir-vos a vosaltres, eh? Hombre, Freddy, hombre, Freddy. Una abraçada. Una abraçada. Quins dies, quins dies, quins dies. Ostres. No, no, però apassionant, apassionant la ràdio que esteu fent. Moltes gràcies. Des de la peixateria, moltes gràcies, una abraçada a tots. Moltíssimes gràcies i us la tornem. Escolteu, jo, tema que m'he apuntat perquè estic ansiós de saber coses. A veure, la Molina, la Molina es disfraça i va amb els seus amics a fer per les cases trucosa i dracosa, això que fan? Però tu? Aviam, no, jo ahir al vespre estava treballant, estava a la televisió. Imagina't. És un d'una. No pares, eh? No pares. Vull dir... N'has de tenir de calés tant de treballar tant de treballar. Una... No et pensi, tota setmana passada vaig anar de viatge. Veus? On te vas anar? On te vas anar? Ja? Mira, vaig anar, molt bonic, ho recomano, a Eslovènia, a la capital, a Ljubljana i sobretot al Llac Bled. i després vaig anar a Zagreb. Zagreb no és tan maco, a Croàcia. A Ljubljana, dius, eh? A Ljubljana jo ara ho recomano. Zagreb no hi deu tenir-hi amics i a Ljubljana sí. Però jo sí que m'he disfressat alguna vegada amb els amics i hem muntat la festassa a casa. Sí, sí, sí. Jo vaig disfressar de... com es diu en català? Diablesa? De dimoni. Yep. Oh, carai, ja és això. Ja és això. Ja t'hi veig. Ja t'hi veig. Ja és això. Ja és això. Sí, sí, era total, total. El tràje, el vestit era espectaculat. Ara que estem en plan confessions, Arrufete, aquest t'has disfressat, va. No, per què? Per la castanyada? Sí. No m'he disfressat mai. No t'has disfressat? No fotis. Ni per carnaval, mai? No, per carnaval. Bueno, és que aviam. I són de Vilanova. Eh? Són de Vilanova. Per això, per això. Per això em sorprenia. 7 dies de carnaval. Cada dia és una cosa diferent. Sí, i tu no et disfresses ara? No, jo crec que per preguntar-ho per la castanyada. Sí, sí, sí. No, no, per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. Per la castellada. No acabem avui. Quin és, allò que diguis, el disfressat que dius, collons, el refrat aquest any s'ha passat? Quin és el més bèstic que has portat de disfressat? Hòstia, no. Està rumiant molt, eh? Confessa. Sí, sí, clar, clar. És que moltes vegades són disfresses col·lectives. Ah. I per tant, i s'entenen en el context local, no sé, nedar... que fa por. Ferran, no em fas castanyes? Em faig, però, pels altres. No t'agraden? Xiquet, tinc una al·lèrgia que no... Molt com. No, en sèrio? Fotria en l'aire la castellada. Si m'enprengues alguna, no... Però em faig, em faig, sí, sí, sí. Tinc la paella amb els forats i... Ah, sí, sí, sí. És professional. Que la castellada fot molta gràcia, però la castellada, quan n'has menjat tres, que tens de vol... Vull dir... Ja estic amb tu. Ja estic amb tu. L'únic avantatge és que jo havia mosquatell per... Saps? L'excusa de la castanya és per poder fotre tant un mosquatell, perquè la castanya en si no val res, eh? Ja diem el plat, i els panellets encara alegren, però la castanya... Si només hi hagués la castanya, no celebraríem res. A la brasa, boníssimes. I bullides també estan molt bones. Bullides no... Hòstia, castanya bullida em costa, eh? Castanya bullida, a mi jo ja m'entro una tristesa. Castanya bullida, ja jo ja tanco poixeteria avui, eh? Hòstia, castanya bullida. Em va parir. Hòstia, vinga, va. A celebrar la castanyada, castanya bullida. Vinga, va. Vinga, vinga. Bueno, doncs, escolta, i la castanyada vostra com pinta? O com pinta, com ha pintat, vaja. Bueno, cara dura, eh, la meva. Sí, cara dura, no? Cara dura, no? Cara dura, jo. Jo fins dilluns, això, anirem de castanya amb castanya. Pots et una mà de patacades, jo, de castanya amb castanya? Seguirem les castanyes, doncs. Pèl Fageda, és Carles Joriquera, moltíssimes gràcies. Vinga, vinga. Un abraçada. Gràcies també, jo, Maclutet, Estefania Molina, Quim Arrufat i Ferran Espada. Ho deixem aquí i de seguida al Dilema. Som-hi. Sobre el paper, tot m'està bé, però Estavenell està millor. Perquè és la companyia que t'ofereix tots els serveis connectats de la teva llar, facilitant-te la vida i l'estalvi. Llum, fibra, mòbil, plaques solars, alarmes... Truca al 900 828 494 o entra a estavenell.com. Estavenell, per un aquí millor. Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Només fins al 3 de novembre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Totes les teves marques preferides de moda, llençaria, sabateria, accessoris, bellesa, esports i llarg. Entra ara en els 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga Web i App. De l'1 al 23 de novembre torna la 31a edició del Sant Cine, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient. Gaudeix del millor cinema ambiental mundial i més actual. A Barcelona Calafell i Vilabecans i a les plataformes App Sant Cine, 3CAT, Xarxa Més, Caixa Fórum Plus i Play Renfe. Més informació a sancinefest.com. Amb el patrocini de Renfe i la Fundació La Caixa. El 5 de novembre el món pot canviar de rumb. Donald Trump i Kamala Harris s'enfronten en unes eleccions decisives als Estats Units. I el matí de Catalunya Ràdio hi serà per explicar-ho. A partir de dilluns, especial eleccions als Estats Units amb Ricard Tostrell. I en Francesc Garriga amb Sèries Cernades, Frederic Vincent, Luís Rojas Marcos, Valentí Fuster i Ariadna Ferrés. A més, l'anàlisi de Laia Balcells, Núria Ribó, Gustau Alegret, Ferran Fernández, Sílvia Coppolo i Xavier Vilar. Viu la setmana decisiva de les eleccions dels Estats Units amb el matí de Catalunya Ràdio. Amb el suport de Pala Shooter, la marca catalana de pales de pàdel i pica al vol, el nou esport de moda. A Barcelona, totes i tots, decidim. Decidim si volem una nova pista de bàsquet al barri. O un rocòdrum. Decidim que cal millorar l'entorn de la nostra escola. Aquest 2024 decidim en què invertir els pressupostos participatius a la nostra ciutat. Fins al 29 de novembre, entra i fes les teves propostes a decidim.barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Cinema, cemes, documentals, plataformes, les xarxes, xarxes. La finestra indiscreta. Perdi el control. Tots som addictes a alguna cosa i tots creiem que tenim el control. Per això és tan interessant la sèrie Jo Addicto, que serà la gran protagonista de La finestra indiscreta d'aquesta setmana, on també parlarem de la que segurament serà l'última pel·lícula de Clint Eastwood i de la nova pel·lícula de la Marc Coll. Els divendres a les 12 de la nit, La finestra indiscreta, amb Toni de la Torra. Una finestra per saber què val la pena mirar i per què ho estem mirant. Aquest divendres, 1 de novembre, l'actor i cantant Eloi Gómez, a la vida és un musical. Eloi Gómez és el Ferran, el promès de la Blanca de Maricel. Diu que el que passa amb l'himne dels Pirates al final de cada funció no ho havia vist mai en un teatre. Amb d'agoll de gom ja havia estat la consciència del poble gris, a l'alegria que passa. Però també va ser la guineu del petit príncep o el mòrix del despertar de la primavera. Aquest divendres, a partir de les 8 del vespre, l'actor i cantant Eloi Gómez, a la vida és un musical, amb Marta Romagosa i Ignasi Abad. Doncs continuem al matí de Catalunya Ràdio. Avui, moment del dilema amb el filòsof Oriol Ferrer. Què tal, Oriol, com estàs? Hola, molt bé, bon dia. I el dilema, ja sabeu, això vol dir Judit Mascó. Què tal, Judit? Molt, bon dia. I Xavi Canelies, com estàs? Bon dia de nou, Freddy, molt bé. Aviam, avui tenim un dilema d'aquells que es va comentar molt en el seu moment i que, escolta, ha generat tot tipus d'opinions. Això és un dilema, vaja. Exacte. A veure, el titular del Departament de Sanitat del Regne Unit va publicar un article al Daily Telegraph. Llavors la cosa va portar moltíssima cua perquè proposava que la població a l'atur amb problemes d'obesitat podrien rebre injeccions per aprimar-se perquè així poguessin tornar a la feina. És a dir, el tema era que, esclar, si estaven a l'atur era perquè, d'alguna manera, el fet de la seva obesitat els deixava com impedits. I aquesta mesura proposava un tractament mitjançant injeccions amb uns medicaments que hi ha actualment que provoquen que t'aprimis. I amb això deia que, efectivament, es podien estalviar diners pel Servei de Salut, pel National Health Service del Regne Unit, que, a més a més, era bo per als mateixos pacients, perquè així es podien aprimar. Bueno, si és que els considerem pacients, aquí hi ha una altra qüestió. I que, a més a més, això també podria reactivar l'economia. En fi, no ho sé, el dilema d'avui es podria formular així, no? És legítim que un govern fomenti tractaments mèdics per aprimar la població? Judit, que no li es, com ho veieu? Home, jo, d'entrada... O sigui, no puc contestar-te, eh, professor, aquesta pregunta, però el que sí que diria és que... La teva opinió és molt important, avui, eh, Mascó. Vale, doncs jo el diria és... Perquè hi ha una part d'estètica important. Suposar que si estàs prim, tindràs feina, és molt suposar, no? Jo li he deu de la volta a l'assumpte. O sigui, aquesta és la qüestió. Clar, però el tema és si és una arma de doble fil. És a dir, si utilitzen aquest argument per dir-li a la gent que s'aprimi. Sí, però... A canvi de tenir feina. És que tot plegat és una mica rocambolesc, no? Però vincular la condició física a la persona i a la feina, a mi això em sembla una animalada. Però a la persona i a l'estat de salut sí que té raó. És a dir, que... L'estat de salut. Clar, però a l'estat de salut... Però estem parlant... Perdona, però és que estem parlant... A veure, si no m'equivoco, estem parlant que les persones que tenen obesitat hi estan a l'atur. Exactament. I les que tenen obesitat i estan treballant, aquestes no se'ls ofereix una injecció. Aquí hi ha un problema, això és una molt bona pregunta, perquè, clar, és a dir, què passa? Si és un problema a l'obesitat, un problema de salut, aleshores també els que estan treballant d'alguna manera quedarien discriminats de la mesura. I després una altra cosa, que també és la que apuntaves al començament, Judit. O sigui, els que estan a l'atur i són obesos estan a l'atur pel fet de ser obesos? Si després s'aprimen, automàticament trobaran feina? Però després, perdona, Oriol, és a dir, és un ajut perquè trobin feina i perquè tinguin una millor qualitat de vida? També seria aquesta la pregunta, no? Bueno, és que, clar... Si ens ho agafem per l'altra cara, és a dir, és allò de matar dos pajarors d'un tiro. O tres, fins i tot. Perquè, d'alguna manera, ajudes a la gent... Bé, clar, és que pot ser l'excusa i el pretext, també, de que s'aprimen. O sigui, tu quan vas per la vida i veus que la gent està executant les seves feines, tu vas a un restaurant i tens uns cambrers i unes cambreres que et serveixen. Per exemple, o sigui, el que contracta aquests treballadors, penseu que està condicionat en si estan prims o grossos, l'interessant és que treballin bé, no? Això és el que és en el món ideal, però què passa en la realitat, també? El problema d'aquestes qüestions és que s'ha defensat que això és matar tres pardals en un mateix temps. Veus? O sigui, es redueix el problema de l'obesitat. Clar. Això és una pregunta si realment així el podríem reduir. Però, bueno, sembla que aquesta és la intenció. S'augmenta la productivitat del país perquè hi ha menys baixes laborals. I al mateix temps la factura de l'NHS, el National Health Service, es pot reduir perquè les malalties associades amb l'excés de pes també es podrien reduir. Sí, però així és com se l'ha defensat. Puc dir una cosa amb això? És a dir, sí, però no, vull dir, perquè gastaran menys amb això, però aquests medicaments també s'han de comprar i no són baratos. Però no creus que tenen calculats, Freddy? Això ja... Segurament, però recordem que amb això hi ha una altra cosa, això ja me'n vaig a la banda més econòmica, però l'empresa més potent ara mateix d'Europa és l'empresa que fabrica aquests medicaments, és l'Osempic. És l'empresa més valuosa d'Europa. És a dir, que una altra vegada ens estem trobant amb les farmacèutiques davant de tot això per fer diners. Vostè haurien així? No, però que és un factor. És un factor. Però bueno, ja me'n vaig a la banda socioeconòmica. Escoltà, el director executiu de Lili, perdoneu, molt ràpid, molt ràpid. No, si ho tenim temps. Què ha dit? Què ha declarat? Ha dit, donem la benvinguda a aquesta oportunitat de col·laborar amb el govern del Regne Unit per combatre i prevenir malalties i accelerar la innovació per avançar en els models de prestació de cures. A veure, aquesta gent s'estan fregant les mans, clarament. Però no sé, la Judit anava a dir alguna cosa. No, però no té res a veure amb la part econòmica, sinó amb el fet de ser persona. Hem avançat molt amb els drets dels treballadors. Jo torno una miqueta enrere. Ja sé que segurament aquí hi ha interessos econòmics. Estic segura perquè el món funciona així. Però si entrem en aquests camins que portem al camí de la ciència a un fet tan senzill com formar-se, no haurien d'invertir en lloc d'injeccions a la gent que té obesitat... Torno a repetir-ho, perquè és que és molt fort, eh? És que em sembla tan bèstia. A gent que té obesitat i que està a l'atur, aquesta causística només. No hauríem d'invertir més en la formació? Potser aquestes persones... Totalment. ...que estan obeses, sí, o que tenen obesitat, si les ajudem a formar-se i a tenir una vida digna i una feina digna, potser deixaran d'estar de baixa i d'estar a l'atur i estaran en actiu i contribuiran els nostres interessos econòmics. O fomentar una millor qualitat de vida, no? Que no sigui una cosa tan tècnica, tan medicinal... Estic parlant d'això, ara. ...tan heavy com, escolta, mira, que et posarem una injecció i et tirarem al carrer amb el millor de sentits perquè busquis... I a més a més, per què aquest col·lectiu i no els que tenen depressió o els que no poden dormir tenen insomni? Per què han de ser aquests i no els altres? Perdoneu, abans de les dues coses. Deixeu-me que doni el telèfon del programa perquè això s'està animant. 93-201-7474, 93-201-7474. Les dues coses, Oriol. Les dues coses, lligat amb això, és a dir, medimentocràcia. Clar, exacte. Hi ha gent que ha parlat de medimentocràcia. És a dir, de resoldre... Què és això? Resoldre problemes socials i problemes de salut amb la idea, amb el tòpic, amb el prejudici, que de tot problema hi ha un medicament que el podrà resoldre. I, per tant, clar, la medimentocràcia ens posa en mans de les farmacèutiques, que, en fi, això és una qüestió de grans corporacions, però, fins i tot a nivell de concepte, potser els problemes socials són molt més complexos. I és el que deia la Judit. És a dir, potser aquestes persones estan a l'atur per causes que són molt diverses i que poden tenir a veure amb els cicles econòmics, amb la formació que tenen, etcètera, etcètera, etcètera. Estàs estimatitzant-los per ser només obes, no? Clar, és una de les coses que pensaves, és a dir, aquesta mesura, diguem-ne, alimenta el tòpic que una persona obesa prendre un plat és un gandul. Exacte. Diguem-ne, estar obès perquè vol. O que li costa treballar. O que li costa treballar. Precisament, jo penso que el ser humà s'ha de treballar, s'ha d'esforçar, s'ha de formar. I ens hem de cuidar, també, eh? També. És a dir, no hem d'oblidar... Però és que segur que va de la mà. Segur, segur. Però que hi ha un punt que moltes vegades ens oblidem i que cada vegada ens cuidem menys alguns sectors de la societat. Jo crec que fomentar sempre l'esport i la bona alimentació és una cosa que no hauríem de perdre ni aquí, ni és igual, eh? Ni al Regne Unit, ni a Amèrica, ni als Estats Units, que tenen problemes amb l'obesitat. I també va molt relacionat amb la pobresa. Clar, totalment. Perquè, és clar, el menjar escombraries és el menjar més econòmic. O sigui, tot plegat fa que pensis que aquesta mesura és una animalada. I un invent, com ha apuntat en Freddy, a una farmacèutica i a una manera d'injecció de calés, no? Entenc, comprant per part del govern britànic aquests medicaments. Bé, aquí hi ha una magnífica oportunitat per la mateixa empresa. És a dir, si ens fem la pregunta a qui beneficia això, no? El Cui Prodest. Clarament, en primer lloc, aquesta empresa farà un grandíssim negoci si és el mateix govern el qui li compra tots aquests medicaments per tota aquesta població. I l'altre tema és una qüestió bioètica, també. Tot tractament té un risc. Estem parlant de medicaments com l'Osempic, que hi ha ara, el Freddy. Efectivament. A veure, no són innocus, tampoc, aquests medicaments. Per tant, no sé fins a quin punt això pot ser una miqueta ingenuo. I el que deia el Xavi, per últim, jo penso que hi ha un punt de grassofòbia amb tot això. Un cert prejudici, i també ho ha dit la Judit, del fet que aquestes persones són gandules, aquestes persones no surten de casa seva, estan tot el dia tirades al sofà... Estigmatitzar. Exactament. La paraula és aquesta. Estigmatització. Per tant, jo no sé fins a quin punt, i tornem amb el mateix tema que ja va sortint un altre dia, que és aquesta cosa del puritanisme secular. Ah, totalment. A vegades sembla que no ens agradin les persones que no són com ens agradaria ser a nosaltres. Ja ni tan sols com som nosaltres, sinó com ens agradaria ser a nosaltres. 93 201 7474, 93 201 7474. Núria de Gran Munt, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Com ho veu, això? Bon dia. Bon dia. Com ho veus? Com ho veus? Com ho veig? Jo estic molt d'acord amb tot el que esteu dient, d'acord? Lo de les farmacèutiques... Però jo ho veig des d'un altre punt de vista, també. Jo des del punt de vista... Les persones que tenen sobrepes, jo m'hi fico, en aquest grup, volem una solució màgica. Si l'Estat te dona una solució màgica, que és posar-te una injecció, i per això te'n vas a treballar, jo m'hi tiro de cap. Ja. Ja. M'hi tiro de cap. Ara bé, tot l'altre, totalment d'acord. que m'hi fomentin un altre estil de vida. Que fomentin amb formació, que fomentin amb educació. Però la gent el que vol és màgia. I si la màgia existeix, la gent ho farà i ho veurà amb bons ulls. Però vol dir, Núria, i els companys de taula, vol dir que si et posen aquesta màgica injecció, trobaràs feina? Perquè, clar... No, però sí que et pots aprimar. La Núria diu... Sí, però estic fent una pregunta una mica, ja ho sé, amb doble sentit, ja ho sé. Però el tema és com els fumadors. La Núria aquí ho està simplificant amb el tema de... Som una societat que en el moment que un fumador li dius mira, si et prens una pastilleta, deixaràs de fumar, el fumador diu dona'm la pastilla. No tindrà ni en compte els efectes secundaris de la pastilla. Sí, però si no hi ha esforç darrere... Sí, però que la cultura de l'esforç... No hi ha consciència. Bueno... Espera, Núria, digues, perquè si aquests dos s'hi posen no acabarem. Sí, perdona, Núria. Ja ho sé. No, no, si estic totalment d'acord. Cultura de l'esforç, fomentar el tractament, fomentar la salut... Tot això estic totalment d'acord. El que també estem amb molta gordofòbia pel món. A veure, currículum sense foto. Per què? Perquè si veuen que ets una persona obesa, depèn del lloc de treballar, no t'agafen. És el que deia la Jú... Però mira, això és el que enllaçava amb el que deies tu abans. Vull dir que a vegades sí que vam la feina. A vegades sí, i moltes vegades no, perquè, no sé, obrim els ulls a la nostra societat i quan ens movem per les nostres ciutats i pobles veiem que hi ha gent de molta diversitat. Però tu no hauria t'estrobat amb això, amb grassofòbia laboral, digueu-ne. Home, i tant. És que és una realitat, eh? És a dir, és que no la podem obviar. Jo ara estava pensant si a través d'aquesta notícia i tot el que estem comentant no li estàs creant una falsa esperança o un escenari... un efecte a placer una miqueta a la gent. Però un punt de pensament màgic. Exacte. És molt paternalista, això, eh? No, no, no. Que proposa aquest govern. Però jo també et pregunto, això és una mesura estrella? Sembla ser, no? Potser no exactament una mesura estrella, però en tot cas una mesura que ha fet molt de soroll perquè ha generat molt debat. Potser perquè no es parli d'altres coses, eh? Aquí hi ha una qüestió important que és la política comunicativa. Primer, per el que diu la Judit, potser això és una cortina de fum i no s'estan tocant altres qüestions. La segona qüestió és també que hi ha un tema de grassofòbia, també. En l'article, en el Daily Telegraph, apareixia la següent frase. Les faixes que s'eixamplen li estan costant molts diners al contribuent. Qui ho deia, això? Això ho deia l'autor de l'article, que és aquest, el titular de Sanitat del Regne Unit, que és el que va fer aquest article d'opinió el Daily Telegraph. És que hi ha moltes restes, d'aquest tema. Atenció a això també. Però deixa'm que acomiadi la Núria. Núria, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Ai, gràcies. Ja no t'hem deixat ni parlar, Núria. Sí, home, sí. Però hi ha un detall important amb tot això, ara vaig amb aquesta història, però parlàvem d'això de la vareta màgica. Aquests medicaments, per aprimar-se, que és veritat però és per sempre, eh? Vull dir, que un cop te'l poses, te l'has de continuar posant. Ah, que per sempre l'ho va dir. I quantes vegades te'l financia algú, en aquesta mesura. Quan costa sense el finançament. Hi ha molts experts que diuen alerta, perquè és un medicament originalment pensat per diabètic. Clar, diabètic és crònica, la diabetis és crònica. Clar, clar, clar. La diabetis és crònica. I llavors pot ser que te l'hagis de punxar per sempre, i no és barato. Un cop encara m'agrada menys aquesta idea. I és a què estem parlant, és a dir, que tu li estàs donant la píndola per entendre'ns a la primera parada. És a dir, mira, jo primer et foto aquesta injecció, troba feina. Això és una idea de bombero, eh? Això és una idea de bombero. Bueno, és molt macabre, eh? Si t'hi poses apressant. És horrorós. És controvertit. Jo no sé fins a dir, si fos crònic, és a dir, si el fet d'aprendre's el medicament s'hagués de fer durant tota la vida, estem parlant pràcticament de medimentocràcia. És a dir, totalment. Part de la població ha quedat enganxada hem regalat a la enganxa aquesta addicció. Clar, però jo dic, torno mateix a la comparativa, que no té res a veure, però amb el tema dels medicaments per deixar de fumar, el govern te'ls subvenciona una vegada. Després, s'ha de passar com 3 o 4 anys i si vols tornar a l'intentar ja te l'has de pagar absolutament tu. Aquí entenc aquest finançament, no sé si té data de caducitat o no d'aquest medicament. No ho sabem tampoc, no? Aquí hi ha hi ha una altra qüestió també relacionada amb això, que hi ha els efectes secundaris del medicament. perquè potser ataca el pàncreas, no sé, hi ha una qüestió important en aquest sentit també. Com més parlem, pitjor ho veig. I si t'ho deixes a prendre la raó. Deixem-ho aquí. I l'efecte robot. Sí, sí. Perdó, però no veieu que com més li donem el cap amb aquest assumpte... Totalment, perquè hi ha el tema de la gordofòbia, el tema de... Els efectes secundaris. Les oportunitats laborals d'una persona. Exacte. Com això afecta la societat? Com t'afecta a tu com a individu? Però si estem en un moment ja que la intel·ligència artificial pot treure llocs de treball, com podem pensar que aquest és el camí i que jo penso que el que treu és la llibertat del ser? És que jo crec que es podria fer... És a dir, deixem que ho miri pel costat amable de la vida, que ara aquí estic sent hipòcrita una miqueta. Si tu vols fomentar una bona qualitat de vida, podries fer-ho, com deies abans, d'altres maneres, no fotent una injecció. És a dir, si la relació és directa amb la feina... Exacte. És que el que estem parlant és... És... Promoure la salut és important. Aquí hi ha una qüestió importantíssima. És a dir, hi ha un problema de salut amb l'obesitat. Això és una cosa que sembla que hi ha evidència. És a dir, proves en aquest sentit. Perquè poden existir malalties associades amb l'obesitat. Totalment. El problema del plantejament i del paradigma que entemo que està en aquesta notícia i en el debat que s'ha generat és que estem tractant un problema de salut que té derivades econòmiques només des del punt de vista de l'economia laboral i de la productivitat. Ara, ara ens centrem. Són dos reduccionismes. Primer, el reduccionisme farmacològic i després hi ha el reduccionisme econòmic. Però darrere d'aquests dos reduccionismes hi ha una qüestió de la persona que està patint un problema de salut que també pot ser un problema social. Per tant, em sembla que és una simplificació caricaturesca. Perfectament, ara que tenim més consciència, també anímic, psicològic. És a dir, un cop te m'han xufat una enllicció, pregunto jo, hi ha un acompanyament? Hi ha un acompanyament d'alguna altra manera, amb una pauta de vida més saludable, amb un acompanyament psicològic. Que segur que no hi és, ja t'ho dic ara. No, clar que no. Jo estic convençut que no, però ara estava pensant jo que... És una mesura molt, que sembla molt llaminera, amb unes intencions que segur que són econòmiques i perquè els votin i bla, bla, bla, tot això ho sabem segur i que no l'hi veig llarg recorregut, ni mitjà recorregut. I et dic una cosa, utilitzant una mica la política de la por. És a dir, perquè estàs dient, estàs a l'atur, és a dir, senyales algú dient-li estàs aturat i tens sobrepès. No, no, és que segurament és estàs aturat perquè tens sobrepès. Encara és més greu. Saps que són dues coses que ens importen molt, la nostra salut i el nostre benestar, la nostra feina, la nostra economia. Home, és la nostra autoestima. Nosaltres t'ajudem, a més a més, et proporcionem una millor qualitat de vida i això segurament que t'obre les portes al mercat laboral i podràs seguir treballant. Segurament. A la gent la recones bastant a la paret, contra l'espai i la paret. li estàs dient t'aprimaràs i trobaràs feina, fes-nos cas. Si ho reduïm una miqueta és això. I l'altre tema és que jo no sé fins a quin punt el mateix sistema de salut és el que hauria de tractar aquesta qüestió a partir del metge de capçalera o qui hi hagi en lloc de muntar tota aquesta campanya amb aquest ressò econòmic. És que això portarà molta cua, eh? En fi, ho hem de deixar aquí però vaja, té tota la pinta que en continuarem parlant. És que això no es queda aquí. Perquè com dèiem, aquest tipus de mesures, com deia la Judit, cada cop se'n planten més. Quan més es parla, més merda treus. Oriol Ferrer, Judit Mascot, Xavi Canelies. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Adéu. Pensa en un producte i ara imagina que regalem el 25% del seu preu per una pròxima compra i així en més de 2.000 productes de Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglés. Per exemple, en totes les cerveses, refrescos, sucs i aigües i en totes les conserves de peix i cafè. Bé, oi? En l'aniversari de Supercor i Percor i Supermercat al Corte Inglés. Què necessites avui? I hi ha un milió d'euros en premis. Les biografies que no t'explicarà ningú més que en Peyu, en Jair i la Neus. No a meses mai per antena. El Búnker Confidencial, un llibre que val més adquirir abans que el treguin de circulació. A la venda, a la botiga, a Trescat i als punts habituals. L'Incat. El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio. El 9 de novembre, el trio Fortuny i la companyia de dansa contemporània Malpelo presenten La nit, una proposta que combina música i moviment amb obres d'Arnold Schoenberg i altres compositors del segle XXI. Descobriu nous universos sonors el 9 de novembre a l'Atlantida de Vic. Més informació a l'AtlantidaVic.cat Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Incat. Arriba la 31a edició del Sant Cina, el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient amb les darreres estrenes del cinema ambiental mundial i convidant a la reflexió sobre un futur més sostenible. De l'1 al 23 de novembre gaudeix-ne de manera gratuïta a Barcelona, Calafell i Viladecans. També a través de l'app del Festival o a la plataforma 3CAT, entre altres. Més informació a sanscinefest.com Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Incat. L'Incat. A Catalunya Ràdio. Bon dia i benvinguts a la fonte de Catalunya Ràdio. Què s'està cuent? Aquest 1 de novembre, dia de tots sants, mentre un torri a castanyes i els altres a Excalibimoniatus, nosaltres parlarem d'oli d'oliva verge extra des de les comarques de Tarragona. Anirem a Godall, anirem a Jesús i també a Ullacona. Quan és festa i cau entre setmana, obrim la fonda de Catalunya Ràdio amb Pep Noguer. Us esperem, sí senyor. A quina hora? Aquest divendres a les 12 del migdia. On? A la fonda. Vinga, va! On te teniu el porró? Els matins del cap de setmana al Suplement. És que ara m'he perdut, però em continuem, Albert. Ara seguim amb Ascat. No, a l'ACB. Doncs tira, tira tu, perquè és que tinc aquí tots els papers desbordats i l'ordinador que s'ha penjat. I Gran Canària, 82, joventut 76. Entre que tinc els papers, l'ordinador que es penja i que és el moment d'entrepar, que tampoc em deixes acabar la queixalada, doncs... Això te n'ha de dir, que això... Tot és culpa meva. No ho veu en els oients del Suplement, però ara Roger Escapa està fent un entrepà de formatge. No, deixa'm. El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa. És de formatge o no? Crec que sí. Ah, creus que sí. Alguna cosa que s'assembla formatge. El matí de Catalunya Ràdio. Frederic Vincent. Tres quarts d'onze al matí de Catalunya Ràdio en aquest dia de tots sants. Taula del cor, l'Ònina Vázquez, com estàs? Molt bon dia. Elisenda Pinada, bon dia, com esteu? Bon dia, Fredi. Comprova la castanyada? Bé. Sí? Mira, jo ahir, amb tot aquest tema tremendíssim de València, m'ho veig a dormir d'hora, tu. Veus? Em vaig pensar, no estic per celebrar ni per... Castanyades. No, no, no. I avui potser sí que fareu un parell de panellets i ja està, el dia farà un any, tu. És així. Jo és que no soc gens festera, he de dir, eh? Què dius? No soc festera, però fora d'horari laboral, diguéssim, saps? Llavors, ara mateix, com estic treballant, ahir vaig dir, no, no, he d'anar a dormir d'hora, perquè si no, que li explico al Freddy. M'hauré de dir alguna cosa. Llavors, si fora d'horari laboral, alguna festeta, però sí que no soc de dates. Vull dir, per mi no és ni la castanyada, ni cap dany. O sigui, és possible que et veiem un dimarts a la nit disfressada de diablesa, per exemple? Un dimarts a la tarda. Podria ser, o un dimecres a les 9 del matí, bufant les espelmes del meu aniversari, encara que el meu aniversari s'hi ha passat fa dos mesos. Veus? Sí, sí, sí. Ets anàrquica, en aquest sentit. totalment, totalment. Sí, sí, sí. Ens agrada. Doncs va, de què parlem avui? Parlem dels protagonistes de la setmana, un d'ells per mal, vaja, Luis Tamalló, dentista i marit de la influencer Marta Pombo. I aquest tio en casita, per fin. Me pegué un macas, que hoy es día de darle al de globo por vino, la va dar cas, además, porque menos la lluvia se ha comido, el pobre. Això ja n'hi ha, això té tela, però això també. Aquí, muy buenas. Està caído, eh? Un bebé, hoy te lo has ganado, macho. Igualmente, tío, eso lo tengo la noche. A més, aquest home traia en pit de donar una bona propina, en teoria, tot i que l'hauríem de veure, a un repartidor de menjar a domicili en plena tempesta a Madrid, que li acabava de portar d'una hamburguesa, vaja. Mira, vaig coincidir precisament amb aquest senyor dimarts a la nit, hores després va ser quan va gravar aquest vídeo, va assistir als premis vanitatis perquè la seva dona i la seva cunyada les pombo rebien un premi, encara no sabria explicar-te per què, perquè crec que va ser la festa dels guardons més estrats de la meva vida perquè també va rebre un premi Victoria Federica que dius, bueno... Què ha fet, no? Sí, doncs mira. Però que els van llençar així a la platea i els van agafar aquí com al ram de la núvia. Sí, exacte. Mira, jo no em vaig agafar cap. Sí, és una festa que guardonava influencers i gent influent que no són, suposo, les mageres persones que ens estan influint ni a tu, ni a la Pini, ni a mi, ni molt probablement el 94% de les persones que ens estan escoltant. Lluís Tamayó és un dentista que és conegut simplement per ser marit de la Marta Pombo. A ell li va semblar molt bona idea malgrat de les primeres xifres de morts i del temporal que estava assolant València demostrar la seva solidaritat donant-li un bitllet de 10 euros a un senyor de l'empresa Globo que li portava una hamburguesa com tu has explicat. Saps el problema principal? Que quan van començar a trucar-lo als seus amics i la seva dona ell no entenia que havia fet malament. Clar, clar. I això ho he dit, amb una persona coneguda d'aquest país demanar-se un Globo caient una cortina d'aigua tremendíssima i fer el comentari diu està plovent una barbaritat i abans ja, ja per tu que vas a trucar a una persona que s'està jugant la vida en una carretera i no només això és que ho graves sí, sí, sí en precari més a més ho graves ho ensenyes i et penses que ets super bona persona per fer això si us plau fem nosaltres una reflexió ja que no ens donaran cap premi per influir ningú una petita reflexió des d'aquest humil programa de ràdio si us plau estem fent rics a unes persones que no s'ho mereixen estem creant unes figures sense valors sense empatia per això són rics és aquest el punt de partida és bàsicament aquest és tremendo aquest senyor dius que és dentista doncs mira tant de bo se li podreixi la boca amb el metge del Globo que és tot porqueria i estigui tota la vida amb uns dolors i uns marrameus que no volem adoctrinar ningú simplement és una reflexió que llancem des d'aquí i molt bona reflexió exacte i simplement no passa res més protagonistes de la setmana Lola Indigo la cantant responia així en ple concert els que li han criticat alguna vegada al físic quan jo me de la vuelta i veis que tinc un cuerpo normal os teniu que recordar del potage que me comí de lo bé que vivo i de lo fèlix que soc perquè diga lo que diga la gent jo me hice cantante porque era mi sueño y lo que más feliz me hace yo estoy aquí para ser feliz no para cumplir los estereotipos de mierda de ninguna persona venga in your face aplaudint amb les orelles estem totalment totalment a banda a banda que Lola Indigo sigui una tia que està estupendíssima hem de començar a entendre ja que els nostres cossos simplement és un recipient on hi posem la nostra ànima i punto pelota i la gent amb la seva ànima es tracta si ets bona persona o no després si ets una mala persona i vas fent mal pels puestos doncs això sí que és qüestionable però que tinguis més quilos o en tinguis menys o que tinguis més pit o menys cul o que tinguis les cames més primes o més grosses això és totalment indiferent indiferent jo crec que és una projecció del que fem de nosaltres mateixos quan critiquem el cos dels altres vull dir segurament aquesta gent que es posa a xarxes amb aquesta impunitat que ens dona sempre ja el sabem aquest discurs de bueno no sé què teniu un perfil no en guanyem quantos llavors ens dona llibertat per poder criticar els altres de forma totalment doncs això sense miraments aquest recipient que dius que és el cos que tenim hi ha persones que a més tenen un servei que l'omplen amb un servei que és el cas de l'Ola Índigo com l'anterior persona que hem parlat el Luis Tamayoa no en tenia clar ara veiem la diferència llavors ara l'Ola Índigo la critiquen pel físic en sèrio? absolutament diuen que està grassa diuen que està grassa t'explico bé hi ha algunes persones a les xarxes socials que gràcies a la immunitat i a la impunitat i a l'anonimat de les xarxes socials doncs la insulten és una projecció segurament aquestes persones després els portaríem aquí i estarien acomplexadíssims de coses del seu mateix cos llavors el que fan és projectar la merda cap als altres i ho fan a través de xarxes socials doncs jo crec que tampoc se'ls ha de donar aquesta importància que allos que critiquen no sé què que diguin que diguin és que clar el problema principal és que encara li donem massa importància potser al cos de les dones això és bàsicament de dones perquè realment ella és cantant i és artista i és veritat que la seva imatge és superimportant però quantes vegades veiem dones que no cal que el seu cos sigui perfecta dic perfecta per les mides estipulades i van una direcció i una altra jo recordo quan va esclatar Adel de les coses que més es comentaven era això diguem era el seu físic i després quan s'aprima que ella pot fer el que li doni la gana la van criticar per això va dir està malalta es va primar perquè no li va quedar un altre remei perquè la tenien atossigada i es va pobre jo et diria que es va inventar la pobre que era un tema de salut perquè no podia viure així també és veritat que moltes vegades les dones patim moltíssim quan tenim sobrepès perquè és que ens sentim jutjades permanentment però clar jo moltes vegades ho explico jo no soc model soc periodista a mi m'agradaria moltes vegades que em diguessin hòstia això que has escrit m'ha agradat molt o això que has dit a Catalunya Ràdio és una merda però no moltes vegades hòstia aquest vestit aquests pantalons és un pal però mira això que acaba de fer la Lola Indigo està molt bé està molt bé perquè moltíssimes noies que la segueixen i moltíssims nois molt probablement alguna cosa se'ls quedarà aquell ressò que et queda d'una reflexió sobre d'un escenari d'una persona que admires i m'he volgut posar aquest body perquè m'agrada i el plato del potaje que em sembla una meravella que també fas i apologia de la cuina domèstica i casolana i de disfrutar amb el menjar correcte que ella no et diu m'ha anat a un restaurant de 3 estrelles sinó que m'he menjat el potaje de la abuela a muntar amén amén sí senyora amb cullera endavant Lola Indigo aquesta setmana també s'ha casat Anna Guerra i volem comentar una absència amb l'absència d'Aitana hem de llegir-ne alguna cosa d'aquí o no s'ha comentat molt també Lola Indigo també l'has plantat mira principalment sí que és cert que Tana Itana com Lola Indigo mai han protagonitzat un reportatge on parlin sobre la seva vida privada què passa que aquesta boda la d'Ana Guerra i Víctor Elias cosí segon de la reina Letícia veus i va anar ella no la reina i no l'hi va anar no era una tieta la tita Enar que li diuen la tita Enar ja quan et diuen la tita Enar la reina Letícia suposo que estava vull pensar molt preocupada per tot el que estava passant a València tot i que encara els reis no hagin aparegut per allà per cert no han assistit diuen que perquè hi havia una exclusiva de la revista Hola i ni Aitana ni l'Ola Indigo se sentien suficientment còmodes anar fent el periper deixant-se fotografia a canvi de diners però tots sabem que això no és així evidentment vull dir que això és el discurs que ens doneu gràcies Pini et diré una cosa per un moment m'ho havia cregut això és el que han explicat la d'estrelles han posat l'estora i la porqueria l'han deixat a sota i és una estora preciosa 400 fils d'Egipte tot el que tu vulguis i més però tu quan l'aixeques hi ha un merder tremendo perquè evidentment són gent jove que han tingut relació amb senyors amb senyores etc. i aquí i amb senyoris i aquestes relacions doncs evidentment t'enganxes els dits a vegades amb les amistats que tu has anat amb aquest ets amiga de l'altre amb qui jo vaig tenir una feira amorosa a veure és que aquella edició d'Operación Triunfo on es van conèixer tots va ser Sodoma i Gomorra i les valls del festival home allà es plegava els polpissos entre tots però llavors el tema és aquest no hi van perquè dir em trobaré gent que no tinc ganes de veure absolutament i a més la seva relació tampoc és que sigui tan profunda han assistit personatges jo que sé per exemple des de Manu Guix amb Roberto Leal Belén Rueda altres companys Rossi de Palma Rossi Cepeda que diu Cepeda sí també se suposa que és el motiu d'aquest trencament de l'amistat d'elles dues a més Anna Guerra crec que amb unes declaracions espera que m'he perdut això el Cepeda és un senyor que canta també que té un bigoti un senyor amb bigoti d'aquella edició és una mica senyor o també que fa de vegades uns comentaris a les xarxes socials que també deixa el córrer doncs aquest noi s'entén en un moment amb totes dues i elles són molt amigues i aleshores quan entra una amistat i poses un senyor amb bigoti doncs tu t'enganxes els dits a no ser que la teva amistat sigui molt forta què passa després amb això també que la carrera d'Aitana es dispara d'una manera tremenda i la d'Anna Guerra no i aleshores jo crec que aquí també entra el factor de amb ella li ha anat bé a mi no m'ha anat tan bé no són amigues són bones companyes però no són amigues però sí que és cert estic amb la Pini totalment evidentment en el cas d'Aitana i Anna Guerra el senyor Fepeda va tenir molt a veure en el cas de Lola Índigo va tenir a veure que elles durant un moment de les seves vides van tenir una història d'amistat molt especial que va deixar de ser-ho i de cop i volta doncs els seus camins es van separar ja o sigui que no té més tampoc no segurament que tu amb els teus amics de l'institut o de la carrera universitària tindràs ja no sé ni on són xochoneo i amb uns altres no en tindràs cap ni un no saps ni on són amb algun algun estarà a la competència ara mateix fent un programa de ràdio espero no estaran tots a casa algun sí algun sí algun buscant buscant algun trobarem menys mal m'havies espantat i veia promoció de caca no no no però volia no ara m'he dit que hem perdut el contacte molt la Pini ara està fent rapes no no està basant el mateix la Pini ara està dient a veure aquell on deu parar jo els companys d'institut els conservo tots ah sí jo també jo també sí sí sí jo crec que és l'època que també tu estàs creixent són 14, 15, 16, 17, 18 anys i jo sé que aquí és quan els vincles però jo conservo més els d'EGB mira els de l'institut em queden potser 8-10 però els del col·le d'EGB com germans sí sí sí sí que bé érem 44 a la classe et sabria dir la llista i tot és que sí sí home des dels 3 anys fins als 14 encara fem sopars i aquestes coses sumant EGB institut és igual 1 o 2 llavors el problema potser tens tu no en tinguis cap dubte i si eres el friki de la classe és que vol dir i sí està confinatíssim que és així bueno va canviem de tema Risto Mejide per què parlem de Risto Mejide doncs mira em fa poc parlar de Risto Mejide perquè cada vegada que parlo de Risto Mejide envia un burofac saps llavors estic cagada però què té el Risto? està enfadat sempre no em refereixo a aquest èxit entre les senyores perquè hi ha senyores que es deixen es deixen enganyar ho podem dir així d'acord o sigui estem dient que ell desplega unes habilitats que després doncs quan s'ha d'aterrar tot allò doncs no hi ha res és una persona que sedueix des de l'embaucament jo crec que sedueix molt és d'aquestes persones d'una primera la primera trobada la primera cita la primera imatge et toca el piano sí no sé a veure és un tio molt intel·ligent no ho dubto és un tio culte segur que té unes eines per lligar que són no sé jo ara mateix no li trobo però segur que les té i escolta cada dos per tres va amb senyoretes jo el problema jo el problema que tinc és que a mi m'és igual que vagi amb senyoretes amb senyors o amb girafes però és que sempre li han d'agradar noies tan més joves perquè ara va amb una noia que es diu Grécia Casta que és actriu és una noia que té 28 anys tenen una diferència d'edat de 21 anys i hòstia em costa com assumir que sempre li agradin les noies tan més joves de fet jo crec que l'última parella que va tenir amb una edat similar a la seva és la Ruth Jiménez que és la mare del seu fill gran i després ja a partir de la Ruth totes les relacions que ha tingut la farmacèutica aquesta noia Natalia Almarxa exacte són totes de menys de 30 anys ara també he tingut un rotllito amb una altra periodista que es diu Eva del País ell diu que és un rotllito però per l'Eva va ser un rotllito la fera amb Risto Mejide quina bona pregunta pregunta-li a l'Eva que crec que no està gaire contenta per cert és més us he de dir en exclusiva mundial que algunes altres senyoretes que pensaven que tenien una relació amb Risto Mejide quan van veure les fotografies de la revista setmana portada que anava el Risto Mejide agafat de la mà d'aquesta actriu Grecia Casta durant el concert de Joan d'Aussà Madrid al Palacio de Vista Alegre es van sorprendre com nosaltres van dir coño que el Risto té nòvia si jo em pensava que era la parella del Risto en sèrio ell diu en el seu en el seu cercle que està sorprès perquè darrerament no para de lligar i dius jo també estic sorpresa perquè no pari de lligar però escolta que des d'aquí des d'aquí superbé Risto ei jo no vull criticar-ho et tinc enveja fins i tot perquè jo sóc soltera i no lligo tant i molt menys amb tios de menys de 20 anys això no perquè bueno hi ha una cosa afegida en aquest sentit només demanem-li a Risto Mejide que sigui sincer sincer amb tothom i digui la veritat escolta que tinc relacions obertes no passa res però no menteixis no menteixis el de sac greu ho hem de deixar aquí perquè ens acostem a les notícies de les 11 Lorena Pazca d'Elisenda Pineda moltíssimes gràcies arribem a les notícies de les 11 i continuem després amb la taula cultural Catalunya Ràdio les notícies de les 11 bon dia us informa Joan Bota a la ciutat de la justícia de València s'ha hagut d'habilitar un altre espai per cadàvers de la Dana que no paren d'augmentar les autoritats valencianes demanen als familiars dels desapareguts i víctimes que no hi vagin perquè estan saturats València Maria Núria Rebella bon dia hola bon dia sóc davant de la seu de la Prefectura Superior de la Policia d'aquí de València on el degoteig de familiars de desapareguts i víctimes és constant per tal que se'ls prenguin mostres d'ADN i es procedeixi a la identificació dels cadàvers les xifres oficials queden molt curtes segut com deies d'ampliar l'espai per lliurar els cossos als familiars amb l'ajut de l'exèrcit exèrcit són molts els valencians que dediquen la jornada d'avui a ajudar els damnificats sentim aquest testimoni pues estábamos dudando entre Iracata Roja Paiporta o Alfafar ¿Tenéis familiares ahí? ¿No nos ha tocado de cerca amigos? Sí Maria Núria Revell de Catalunya Ràdio València Més notícies Eva Pineda A les poblacions més afectades pels aiguats continuen les feines per trobar els desapareguts mentre els veïns s'organitzen per treure el fang de baixos i carrers tot i això l'espera que arribin els mitjans promesos per les autoritats que demanen a la població que no es mogui en cotxe perquè les carreteres estan saturades Enviats especials a Paiporta José Antonio Muñoz i Maria Costa A Paiporta avui han arribat desenes i desenes de voluntaris carregats amb pales escombres motxilles plenes amb menjar i eines i arriben furgonetes i picaps amb productes bàsics perquè els veïns puguin recollir aigua La situació però continua sent molt complicada Creo que hay ocho coches detrás de nosotros y están los bomberos rompiendo los cristales para ver si hay cadáveres Que nos tengamos que acostumbrar a esto es que esto estamos en shock es una situación dantesca y un poco caos porque esto es un barrizal y pues no hay una estructura y bueno pues vamos parecemos zombis José Antonio Muñoz Maria Costa Catalunya Ràdio Paiporta Mentrestant a les Terres de l'Ebre ha començat a ploure amb intensitat i els municipis del Baix Ebre el Montsear i la Terra Alta es mostren preocupats per l'afectació que pugui tenir en aquelles zones on hi hagi barrancs tot això amb les Terres de l'Ebre i també el Camp de Tarragona en alerta a taronja per intensitat de pluja i acumulació d'aigua a les pròximes hores Alcanar, Albert Cots i Clara Xavier Domingo Entre els municipis que segueixen més de prop l'evolució de les pluges hi ha Alcanar que en aquests últims anys ha partit greus destrosses durant temporals com el Gloria o el Filomena l'alcalde Joan Roig n'ha parlat en declaracions a Catalunya Ràdio Vista la situació d'alguns pobles de l'interior que en aquestes últimes hores han vist com el volum d'aigua dels seus barrancs o afluents ha creixut moltíssim Clar, nosaltres estem situats al sud som el territori on desemboquen tots aquests barrancs al mar i per tant aquesta preocupació ara està ben latent aquí al nostre municipi Albert Cots i Clara Xavier a Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio des d'Alcanar El nombre de visitants als nous cementiris de Barcelona s'ha multiplicat per dos en els últims quatre anys avui que és Tots Sants molta gent continua complint amb la tradició d'anar-hi per recordar els difunts Cementiri de les Corts de Barcelona Maria Guixà Sí, malgrat que ahir en divendres com aquest any i això permeti per exemple allargar el cap de setmana o marxar de pont el cas és que la tradició del dia 1 encara pesa molt i portar flors als familiars buscar un moment d'oració o netejar els nínxols és com una liturgia anual imprescindible a part les famílies és el cas de les germanes Aguilera Nosaltres sabem que ells estan amb el senyor però el seu cos està aquí està aquí arreglar-los una miqueta netejar-los i ficar-los bé La nostra manera que els tenim aquí i els veiem ja sabem que no hi ha res perquè estan al cel però estan els seus ossos i aquí estem quan venim estem més relaxades se'n recordem de Valtros Maria Guixà Catalunya Ràdio Cementiri de les Corts A Girona aquest matí s'hi fa el 83è concurs de colles sardanistes dins les festes de Sant Narcís és la darrera jornada de la lliga de sardanes a la categoria gran la màxima competició Girona Quim Rollan bon dia Hola molt bon dia la colla Mare Nostrum només necessita guanyar una de les tres sardanes per complar-se campiona de Catalunya mentre que la mirant al cel de Sabadell hauria de guanyar les tres sardanes que es juguen avui per forçar un desempat Àngel Salip del grup sardanista JEC de Girona entitat organitzadora No sabem les colles amb quina força vindran totes venen preparades per guanyar vindrà de detallet se preparen tots molt i molt i molt bé La resta de places que avui també estan en joc quedaran entre les colles mans amigues de Caçada a la Selva que matemàticament opta el bronza la Tarragona d'Ànsia i la Matge a Barcelona que jugaran per les tres darreres places del campionat Quim Rollan Catalunya Ràdio Girona Esport Ricard i Cidró Avui comença a disputar-se la dotzena jornada de la primera divisió masculina de futbol amb l'Alaves Sevilla que començarà a les 9 del vespre al Girona rebrà demà el Leganès i diumenge jugarà el derbi Barça-Espanyol el conjunt blaugranà i arriba amb l'ampliació de contracte de Fermín fins al 2029 i els blanquiblaus amb la classificació d'ahir per a la segona ronda de la Copa l'Espanyol va derrotar el Sant Tirso a Gallec per 0-4 amb un hat-trick de Belis però amb la lesió de Pol Lozano que li impedirà disputar el derbi en canvi derrotar i eliminació del Vic que va veure com l'Atlètic de Madrid el superava per 0-2 els últims 10 minuts del partit el Barça de Bàsquet per la seva banda cau a la pista de l'Olimpiakos per 95 a 74 i trenca una ratxa de 5 triom seguits a l'Eurolliga masculina a la Lliga Femenina avui es disputa la cinquena jornada pel que fa als equips catalans a dos quarts d'una joventut estudiantes a la set Saragossa un i Girona i a tres quarts de nou cadira seu Guernica en en vol el Barça va empatar a 31 a la pista del Nantes francès a la Champions a la Lliga Futbol a la set Barça-Saragossa i a partir de les nou Movistar Indústria Santa Coloma i a motor Peco Banyalla domina la primera jornada del Gran Premi de Malàisia de MotoGP al davant de Jorge Martín els catalans Mavri Villanes Àlex Marquez Àlex Rins i Marc Marquez entren a la Q2 Fins aquí les notícies El matí de Catalunya Ràdio Frederic Vincent 11 i 7 minuts taula cultural dels divendres Mariola Covells com estàs? Bé Bé Bé Bé No és el millor dia No, ja m'ho penso Per això t'agraeixo que estiguis amb nosaltres per parlar de cultura perquè també ens convé Sí, sí Però era inevitable preguntar-te com ho portes com si esteu tots bé i aquestes coses Estem tots bé a casa perquè aquí hi ha una una cosa increïble i és que bueno, jo visc en València Ciutat al centre de la ciutat i clar sembla jo vaig vindre vaig arribar a ir de Cádiz i sembla increïble que tot el que està passant estigui a 10 minuts de ta casa perquè ta casa està perfecta el teu barri està perfecte i i no i no t'ho pots creure llavors jo estic una miqueta tinc una miqueta d'extranyamiento que no sé com es diu en català però m'enteneu perplexitat sí, de perplexitat sí, sí de perplexitat i ara estàvem estàvem a casa pensant i no no a banda de tota la controvèrsia que ja sabeu perfectament amb les dificultats. Però jo sí que demano que la gent no s'oblidi perquè de veritat és que és encolpidor. En fi, era inevitable preguntar-li a la Mariola per la catàstrofe de València, entre altres coses, perquè, com deia ell, encara la magnitud real no la sabem. Però vaja, també deia al principi, és important parlar de cultura, sempre ho és, però incluent en moments com aquest. I ara hem sentit de Llucia Ramis, com estàs? Bon dia. Anna Guitart, bon dia. Bon dia. Bernat Dedeu, què tal? Anem fent. Anem fent, també. Anem fent, a poc a poc. Vinga, 11 i 9 minuts avui, com sempre, com cada divendres, recomanacions i comencem justament amb la Mariola. Aquí se trabaja en cadena, como en cualquier cocina. Lo usas, lo limpias. Vidal, nos manda a todos. Y yo? Me mandas a mí. Eso. ¿Cuántos años tienes? Diecisiete. Pareces más pequeño. Mariola, dieciocho. Dieciocho, mira, ve que ni pintada esta serie, que, bueno, en este moment que necessitem tolerància i solidaritat, és una sèrie que estrena, que ha estrenat Radio Televisió Espanyola Play, que produeixen, a més, tres televisions públiques, perquè està, es parla català, bueno, en nostre valencià. la dirigís un cineasta català, que vaig a intentar dir el nom de Ramon Font, que és mestís, a més, de pare àrab, musulmán i mare espanyola i catòlica, i és molt interessant escoltar-lo, i és una ficció que narra en realitat la història d'amor entre dos joves de 17 anys. Fins ahir, tot correcte, no? Ningú diria tal. Clar, la història és que un dels prota, és el que hem sentit en el tràiler, és un menor estranger no acompanyat. No mena, que tal com em va dir el director, que es va estrenar també en Serializados i en Cadiz, és una paraula que no es fa servir mai a la sèrie, perquè ell considera que és una etiqueta que et deshumanitza. I té d'especial la sèrie, primer, que el missatge que llança és molt potent i que és molt lluminosa, tot el contrari del que tu t'esperes en una sèrie sobre aquest tema. Llavors, jo la recomano moltíssim perquè de veure que has de tindre la mirada molt bruta per després de veure tots els capítols, que són capítols curtets, a més, no cauen en sensibelieries ni en mojigateries, no, no. És una sèrie potent, sobria, sense tonteries, i tu, si veus això i encara et queda al cap alguna història sobre l'univers dels menors no acompanyats, que consideres que no han de vindre o que consideres que són delinqüents i tal, tens un problema real, perquè la sèrie és de veres que, a més, jo crec que la mirada d'aquest director, que, clar, és un director que és d'ací, que s'ha creat ací, que ho té tot ací, és molt interessant, perquè ell parla molt bé de com es mira des de l'audiovisual el seu món, ell que no és migrante, que és simplement racialitzat, se n'adona de com és la mirada perversa que hi ha sobre això. Llavors, crec que és una sèrie superinteressant, molt, molt interessant, no només per als xavals, perquè no és una sèrie per als xavals, vull dir, és una sèrie per tot el món. La recomano moltíssim. Dieciocho, eh?, que està a RTVUV Play, és la... Sí, i està, bueno, exacte. Digues, digues. No, no, que està també, bueno, està també a punt, està també a... a... a IB3. I és interessant, és molt interessant, Borela. Dieciocho és la primera proposta que vull de la taula dels divendres. Continuem. Va deixar d'anar i Déu-nos en guarda un ja està fet, d'un ja està fet. No és ni bonica ni lletja. És una flor... Anna, ens porta rodoreda, que sempre és una bona idea. Us porto rodoreda i us porto flors. Molt bé, encara millor. Perquè he pensat, clar, avui que és el dia, no?, que tanta gent va a portar flors, els semantidis, els d'estats estimats, vaig pensar, doncs nosaltres portarem flors en format rodoreda, que com dius, sempre és una bona idea, no? Com us podeu imaginar, no és cap novetat, però sí que són unes flors amb un format diferent. Aquestes flors que jo us proposo, el llibre es diu Flors de debò, de la rodoreda, que publicen dues editorials que m'agrada molt perquè són de l'Abisbal i de Salrà, si allà és de l'Abisbal i Edicions del Ventre del Llop és de Salrà, que s'han unit per publicar per primera vegada soles aquestes proses poètiques. Són 38 flors que va escriure la Mercè Rodoreda. És un llibre que va començar a fer quan ella vivia a Ginebra i que finalment va publicar molts més anys després, quan ja estava instal·lada aquí, el 1980, i és la primera vegada que les flors s'editen soles perquè habitualment és possible que els oients diguin ah, són les flors dels viatges i flors, efectivament, perquè en un primer moment es van publicar junts viatges a uns quants pobles i aquestes flors i llavors el llibre era viatges i flors. Però ara aquestes dues editorials han volgut publicar-les soles perquè és una edició molt especial. Les flors que explica la Rodoreda, com us podeu imaginar, a veure com us ho diria, són flors, ella té la flor ballarina, flor desesperada, flor morta, flor felicitat, flor dolenta. Hi ha una bellesa indescriptible en les flors de la Rodoreda perquè hi ha bellesa indescriptible en la seva escriptura i algunes flors són terribles, també hi ha una mica de foscor, però per primera vegada les han volgut il·lustrar. És a dir, que en aquest llibre el que trobareu és cadascuna de les flors il·lustrada per un artista diferent. I a més a més, han fet una cosa que a mi em sembla molt interessant, que és que la Rodoreda en sabia molt de flors, de plantes, li agradaven molt, en tenia al seu jardí moltíssimes. Llavors hi ha dos botànics que participen al llibre i que han intentat veure en quines flors reals ell es va inspirar per escriure aquests textos. Llavors Albert Mallol i la Mònica López fan com conjectures, amb la qual cosa, si a més a més d'agradar-te a la Rodoreda, de voler llegir aquestes flors, també t'agraden, és molt bonic, perquè al final et van dient doncs jo crec que aquesta surt d'aquí, aquesta podria ser aquesta. I la coberta, deixa'm dir-ho, és de la Rodoreda. O sigui que és un llibre molt bonic. Ells diuen, és un bon llibre regal. Doncs mira'ls, dono la raó. És preciosa, de vist estar aquí. Sí, és molt bonic. I per dins és tot il·lustrat. I clar, és que el que deies tu, la Rodoreda... Sempre és una bona idea. Sempre és una bona idea, sempre. perquè jo la recuperava, l'havia llegit fa temps, i és que és una meravella com escriu. És realment que vas llegint i gaudint i dius, això és brutal. Més a més, aquesta connexió amb flors així reals també és interessant, també és interessant de veure aquesta reflexió de botànics i companyia. Sí, sí, sí, té molta gràcia. La veritat és que, a més, el llibre està editat amb molta cura, està molt ben fet, i mira, pensava avui, són unes altres flors que es poden portar. Ideal. Flors de debò de Mercè Rodoreda, és la proposta de l'Anna Guitart. Ara continuem. Llucia, ens portes de festival, tu. Sí, el desert aniversari i festival ha dit llegendari, que és una paraula que a mi m'acosta molt de dir, perquè... És que és punyetera, eh? No, i ja som llegista. Sí, sí, no és fàcil. A més, a més, llegendari i llegir, m'acosta, m'acosta. I si poses frat-dip al principi... Sí, frat-dip al principi ja... Ja, ja, és un barbús. Me tranquil·liza, això, perquè jo pensava que era només a mi, que no soc catalana de mena, a la que li costava. No. Sempre m'ha passat amb palafrugell, que és que soc incapaç de fer-ho. És una paraula que... És un poble que heu inventat, els catalans, que me'n fotre al món. No, no, no. Bé, jo soc molt lleïsta, o sigui que m'acosta molt. Festival Prat-dip llegendari. En què consisteix? Podríem dir que és una combinació de fira tradicional d'artesania, mercat medieval, llegendes populars i castanyada alternativa Halloween, no? De fet, el seu lema és deixa't a Halloween i viu la castanyada més llegendària. Tot i que trob que hi ha un cert apropicionisme perquè els que vagin vestits... T'has posat fàcil avui, eh? Sí, avui, avui. Perquè els que hi vagin vestits de forma llegendària diuen que passis per la caseta de l'associació i rebràs un obsequi, no? A tots els que vagin vestits de manera llegendària. Per cert, es donarà el tret de sortida avui a l'hora baixa d'aquest festival i qui ho farà serà en Xavier Graset, avui a les 5, que farà aquesta inauguració oficial del festival, no? Llavors, durant 3 dies, el poble de Prat-dip, a Tarragona, es transforma en una mana d'escenari mitològic que acull espectacles teatrals, música, tallers, foc... I des d'avui mateix, i tot el cap de setmana, podrem veure, per exemple, un concurs de crits. Un concurs de crits? El crit més esgarripós. Ai, ai, ai. Però concurs de crits com? Es per a i dos. Com el faríeu vosaltres? Es per a i dos. Però ha de ser... Ha de ser des de dins. Però com si t'espantessis o... No, no, per fer por, per fer por. Ah, per fer por tu. Ah, per fer tu por. o notar que fas... O que t'estan fent por tu. No ho sé. No hi he participat mai. Ara fa ganes com d'assajar, ja sé que això no s'ha de fer a la ràdio, cridar i tot, però... No? El Marc diu, pelant, eh? No, no caldria. No ho sé. També hi ha contacontes, també hi ha concerts de rock amb els millors himnes del rock de tots els temps. Hi haurà un duo de violonxels amb Susana Sarrià i Júlia Oliver, que fusionarà música clàssica i contemporània amb La primavera de Vivaldi, o Cinema Paradiso de Morricone. I també hi haurà el Carreró de la Por, que és un dels espais preferits pels visitants. Es va crear el primer any, el 2014, per un grup de voluntaris de l'AFA de l'Escola Santa Marina de Prat-Dip, i el que fas, doncs, transportar-te a una atmosfera de por, de misteri, amb ambients tenebroses, inquietants, i supos que allà hi pots cridar, tant com vulguis. Per anar-hi per assajar. També hi ha Escape Room, l'Enigma ancestral de Prat-Dip, i una cosa anomenada, Seducció de Sang, que és un espectacle de foc al castell, que el que fa és mesclar misteri i erotisme, segons el programa, i això serà diumenge a les sis i mitja del vespre. I també hi haurà relats de por i de misteri, per exemple, explicaran la llegenda d'On ofre de Dip, hi ha titelles al poblet dels Dips, i diumenge al migdia, a les dotze, es preestrena un documental sobre Joan Perutxo i el fantasma de Cal Groc, dirigit per Ismael Z i Muñoz a la Sala Polivalent, no? També hi ha organitzat un concurs literari de Prat-Dip legendari, vull dir que si voleu conèixer Prat-Dip, no el coneixeu, i voleu veure'l i viure'l de manera llegendària, doncs aquest cap de setmana és una bona ocasió per fer-ho, i podeu consultar el programa a la pàgina web. Com a alternativa a Halloween i a aquestes històries. Sí, sí, una castanyada llegendària. Llegendària. Parlar de Halloween, Mariola, tenim les plataformes, ja en parlarem un altre dia, però plenes de pel·lis de pors... No ho soporto, jo. Per això t'ho preguntava. Per això t'ho preguntava. No trobaràs mai una recomanació meua en esa direcció. A més, odié profundament Issa Festa. Sí. La primera vegada que la meva filla em va dir mama, mañana és Halloween, me tengo que disfrazar, volia cremar l'escola, i no entès mai que ens hagin menjat a Issa Festa, saps? Quan nosaltres érem petits, no la fèiem. Bueno, però això... Què? Això què? No t'enfadis, dada, no t'enfadis. No t'enfadis. No puc. No, jo tampoc som especialment de Halloween, però escolta'm, a vegades... O dir que, a més, estiguen totes les plataformes fent catàleg... No puc, no puc. Mira, no puc. No trobareu en mi una dona que puga recomanar-vos... A més, trob que és bastant trist que demà és Dia de Difunts, ara és un moment com per recordar la gent que ja no hi és. Exactament. Podria fer-se des d'una altra perspectiva, i no des de la perspectiva de la por, relacionar tots sants i Dia de Difunts amb Halloween, és veritat que és poc propi. Jo anava a preguntar si us agraden les pel·lis de por i aquestes coses, però no hi ha clima, veig que no hi ha clima. A mi m'encanten, eh? Sí? M'encanta. No, perdona, són coses diferents. Una cosa, la bona pel·li de por, thriller de terror psicològic, tot el que tu vulguis, i una altra cosa és la festa i els catàlegs de gore absurdos que hi ha a tota la... O sustos, no? Les pel·lis de sustos. O sustos, exacte, o sustos. Sí, sí, sí. Callao, ja. Jo no l'estic a veure perquè m'espanto molt. Sí. I quan anava al cine amb un amic meu em deia quan vas al cine a una pel·li de por, boles, perquè contínuament estic saltant de la cadira, és bastant ridícul. Sí, sí, sí. Jo m'ha fascinat, m'encanten. Sí? Odio passar por, jo què sé, en les atraccions, no? És a dir, sóc incapaç de pujar-me a una atracció al Dragon Camp, una cosa d'aquestes, o sigui, no puc. Però, en canvi, les pel·lícules de por m'encanten. Suposo que perquè m'expliquen la manera... Però incluent aquestes que deia la Mariola, les gores aquestes, tipus so i companyia. Les gores no, són massa incòmodes, però elles d'en surts tampoc perquè... Perdó, eh? Perdó, és que he dit so i veig a l'Anna que s'ha pràcticament tremolat i sento la Mariola que diu, per favor! I dic aquí la tertúlia menys Halloween del dia que trobareu a tot el panorama radiofònic català. No, cap dubte. Sí, sí, sí. Deies, Llucia, perdona. No, que seria una mica això, que seria la sensació d'intel·lectualitzar una mica la por, de molt bé la por. Això sí que m'agrada. Ah, això està molt bé. No diguis això, que li dones raó a la Mariola, que diu que som una colla d'intel·lectuals. No ens ho traurem de sobre, això. La segona, la meua segona recomanació va directa com una bofetada a tots vosaltres. Ah, sí? No, no, Mariola, abans que soni, vull dir-te que ojalà... Que tu l'has sentit. No, no, que em xifla. Vale, perfecte. Doncs va, anem a la segona recomanació de la Mariola. Som-hi, va. Ojo, eh? Vinga! Com riu la Mariola. És que m'encanta. Deixem que canti, eh? Per favor, no tallem el canet. Deixem-lo sentir una mica. La frase primera és fonamental. Hey, no vayas presumiendo por ahí. Nos la sabemos, no? Home, i tant. Jo estic cantant per dins. L'Anna està fent el karaoke dels divendres al matí de Catalunya, va, diu, avui és l'Anna. Sí, sí, sí. Bueno, a veure, això és un podcast, val? És un podcast que està fet, clar, ho té tot, és a dir, està fet per intel·lectuals com vosaltres, val? Que són els de Primavera Sound, tal, esta gent superguai que fa coses vanguardistes des de la seva élite intel·lectual, val? Sí. Però que de quant en quant es posa en el que és més trash, que els agrada molt a cert tipus de gent, no vosaltres, eh, no vosaltres. Llavors, què passa? Que ells han aprofitat, són dos experts que fan això, està en esta plataforma, en Primavera Sound també, i utilitza el cas de Julio Iglesias per contar coses relacionades amb el món de l'espectacle, prou insòlites, prou divertides, és una història no tant sobre ell, o sigui, ell és l'excusa, no? Encara que sí que parlen molt d'ell, eh? I conta un poc la evolució global de la indústria musical, es diu Hans Laguna, jo no el coneixia, però és un intel·lectual guai, super... És músic també. És músic, exacte. Toca en les ovegas. I, clar, demostra per què Julio Iglesias és qui és, no? Llavors, és molt divertit, de veure, és molt interessant que has de anar més enllà de Julio Iglesias. I després, una altra cosa que fa, que jo crec que sí que és una cosa a revisar, és a dir, tots tenim prejudicis cap a Julio Iglesias, jo la primera, jo la primera, que crec que ara, en este moment actual que s'està revisant tot, estem arribant a ser desprejudicament. Ja. Me passa ara com a la que no sé dir esa paraula, ja sabeu. i això és molt interessant perquè, com diu una amiga meva que és experta també musical, Julio Iglesias no té cancón mala. És a dir, pensem a això, pensem a això. Ara, em escapa el bamboleo i no sé què dir-te, eh? No, però en el sentit este de Manuel Alejandro que li va a fer les cançons, el tío se ho curraba molt, però hem tingut sempre prejudicis cap a ell. Llavors, el podcast, jo el recomano molt perquè de veure és que és molt, molt, molt interessant. Bueno, i si no sou de podcast i vos agraden més els llibres, també hi ha el llibre de Hans Laguna que es diu així, Julio Iglesias i la conquista d'Amèrica, l'editorial Contra, que és molt interessant. L'he vist diverses vegades allò com d'any de llibreries, l'he vist diverses vegades, he tingut a les mans. És que jo soc un gran defensor, la Mariola se n'en fot de mi, però de com la cultura pop explica determinades coses de la nostra època jo sempre ho trobo apassionant. perquè jo soc superdefensora també d'això. Sí, sí, sí. Jo t'he fotut canya per altres coses, però no per això. Vale, vale. És molt interessant i a més a més és molt divertit el llibre. Rius molt. Sí, sí, sí. Vinga, que encara farem alguna proposta més. La calavera, Anna. Espero que no em mati la Mariola per fer una cosa de poc. Oye, de veres, eh? Que jo vos respecte molt. Jo que vos respecte molt, per favor. Perfecte, perfecte. Hombre, no. No, però tenia moltes ganes de recomanar un llibre i ho hagués fet igualment fos el dia que fos, del John Classen, que és un autor que per nens petits fa uns àlbums meravellosos i ara ha escrit un llibre que s'acaba de publicar a Blackie Books que es diu La calavera, la traducció al català és de l'Helena Martí Sagarra, que és una història fantàstica. Està basat en una llegenda tirolesa que ell un dia que estava a una biblioteca d'Alaska esperant per presentar un llibre va agafar, la va començar a llegir, li va fascinar tant que va dir l'escriuré. Llavors, al cap d'un any, quan recupera la llegenda, va agafar el text un altre cop i diu Ostres, jo no la recordava així, la llegenda, jo li havia fet un final diferent. Llavors, el que fa ell és adaptar-la a com ell se l'havia inventat. Llavors, és la història d'una nena que corre pel bosc, corre, corre, corre, corre. Sembla que té la sensació que els arbres diuen el seu nom, no? Utília, Utília. I segueix corrent, corrent, corrent fins que arriba a una casa preciosa, immensa, però com molt abandonada. I quan pica a la porta, una veu li diu Qui ets? Què vols? I és una calavera. Llavors, esperar amiga d'aquesta calavera, perquè jo crec que aquest és un llibre d'amistat, però de seguida descobrirà que la calavera està amenaçada per un esquelet a qui li falta precisament el cap, la calavera, que cada nit apareix i se la vol endur. Llavors, fins aquí, no us explico més, però us diré que és un llibre meravellós, que els nens s'ho passaran superbé i vosaltres, si el llegiu amb ells, també. I no cal ni dir que les il·lustracions del Classen són espectaculars. Vinga, que hem d'anar a treure el nas a Girona, però abans, Llucia, última recomanació. Sí, he volgut que sones l'àrbis que número 1 a Automita, perquè és la sintonia, era la sintonia amb què començava Planeta Imaginari. I tant. Programa creat per Miquel Ubiols, que va morir d'un menjar passat a Taradell, ell va néixer a Roda de Ter, però estava molt vinculat a Taradell, va ser escriptor, va ser Deixeble, de Militeixidor. I volia tornar a Planeta Imaginari per parlar de la segona proposta, que és el desè a Festival d'Astronomia del Montsac, a AJA. Normalment tenc reticències a fomentar el turisme, però en aquest cas trob que la proposta és interessant. És apropar la ciència com a nova forma de fer turisme, ells en diuen el turisme de les estrelles. Val a dir que el Parc Astronòmic del Montsac és el pilar bàsic de la recerca, de la formació, de la divulgació de l'Astronomia a Catalunya i aquest cap de setmana hi haurà moltes activitats, hi haurà visites guiades, exposicions, tallers, experiments científics, hi ha activitats diurnes com una anomenada viatgers galàctics o una observació del Sol, també hi ha l'exposició Nous Mons o experiències nocturnes com el cel de la tardor en què hi ha sessions de planetària en viu i en directe a l'ull del Montsac i l'observació al parc de telescopis o també el concert música sota les estrelles entre altres propostes. El Festival d'Astronomia del Montsec pinta molt interessant i el que dèiem, per rematar una mica la taula hem d'anar fins a Girona on segueixen les festes de Sant Narcís i allà hi ha el Quim Rullant que és el 8-3-3-è concurs de sardana de la ciutat que acull la jornada final del campionat de colles sardamistes. Quim, què tal, bon dia? Hola, bon dia, Federico, què tal? Com pinta això, aquesta final? Doncs bé, molt competit, molt renyit perquè de fet avui és la darrera jornada i en dues colles que opten a portar-se el campionat cap a casa una és la colla sardanista Mare Nostrum de Barcelona l'altra és la colla Miren al cel de Sabadell i al darrere tres colles més que opten per la tercera, quarta i quinta plaça que són la gent de Mans Amigues de Caçada a la Selva la Tarragona d'Ànsia i la Maig de Barcelona. Ara mateix ja ha començat la primera sardana vàlida per al concurs i per tant per dir-hi-mi aquest campionat 2024 de competició sardanista. I per cert em deien ara que tu volies parlar de les arrels catalanes del Halloween em deia ara. Sí, bueno. Sí, veus, ja riu la Mariola. És que m'ha fet molta gràcia el comentari jo particularment també estava bastant en contra però vaig començar a rascar una mica perquè recordava de petit ja tenim una data i recordava de petit haver buidat carbasses i vaig parlar amb la meva mare la meva àvia la meva àvia que ja té 97 anys i vaig descobrir que la tradició de mitjans o primers del segle passat de buidar carbasses a Catalunya per marcar els camins els esperits doncs era un fet i l'altra cosa que també vaig descobrir sí, sí, sí i l'altra cosa que també vaig descobrir és que els nens almenys del meu municipi al segle XIX sortien a fer captes a les cases i a les masies i per tant anaven a demanar coses ara d'aquí a fer el trucotrato vestir-se com zombies estranys això no però que es feia que es feia i l'altra cosa que passava i que de fet amb la meva parella que també companya d'aquesta casa estàvem parlant ahir és que hauríem de recuperar una tradició molt d'aquí de casa nostra que és fer rodar les matraques sabeu el que són les matraques i tant les carraus i llavors en lloc de fer d'ahir ve matraca donar la matraca exacte i llavors en lloc de fer el trucotrato el que hauríem de fer és la traca traca i sortir i anar rodant les matraques per a matar els xiquets ja no només faltava això sí o sigui que a veure que no estem tan lluny que no estem tan lluny no no no és interessant molt interessant molt molt interessant Quim moltíssimes gràcies per aquesta aportació i que vagi bé la final del campionat de colla sardanistes aquí estarem seguint-ho fins ara abraçada Quim Lucia Anna Mariola moltíssimes gràcies fins la setmana que ve que vagi molt bé a Sardana adeu Bon preu i esclat dona suport a la cultura catalana i patrocina la Sardana Esportiva avui des de Girona celebrem la final del campionat de Catalunya en categoria gran segueix-ne el resultat amb bon preu i esclat bon preu i esclat si pujéssim a Wallapop tot el que tenim guardat i no fem servir podríem viure diverses generacions sense fabricar coses noves així que en comptes de guardar-ho tot sense pensar vent-ho a Wallapop i guanya diners Wallapop el que està fet fet està a la Harris s'enfronten en unes eleccions decisives als Estats Units i al matí de Catalunya Ràdio hi serà per explicar-ho a partir de dilluns especial eleccions als Estats Units amb Ricard Ostrell i amb Francesc Garriga amb Sèries Cernades Frederic Vincent Luis Rojas Marcos Valentí Fuster i Arianna Ferrés a més l'anàlisi de Laia Balcells Núria Ribó Gustau Balagret Ferran Fernández Sílvia Coppolo i Xavier Vilar viu la setmana decisiva de les eleccions dels Estats Units amb el matí de Catalunya Ràdio amb el suport de Pala Shooter la marca catalana de pales de pàdel i pica el vol el nou esport de moda benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés només fins al 3 de novembre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte totes les teves marques preferides de moda llençaria sabateria accessoris bellesa esports i llarg entra ara en els 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app el meu català suma el meu català suma el meu català suma el meu català suma al carrer a classe a la feina al comerç al mercat a les xarxes de festa a Barcelona el teu català suma Ajuntament de Barcelona la dana ha tingut conseqüències catastròfiques al País Valencià fenòmens com aquest cada vegada seran més freqüents amb el canvi climàtic ho analitzem a col·lapse dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma Trescat Bon dia, són les 7 i us saludem en directe des d'Alfafà al País Valencià en moments excepcionals sempre hi som les imatges que veiem són molt de fang cotxes col·lapsats tot ha fet un caos me quiero ir ya de aquí no tenemos agua no tenemos luz no tenemos comida ni nadie a darnos ni material ni palas ni nada pues no con las manos no se puede limpiar però no hi ha encara xifra oficial ni aproximada de persones desaparegudes amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat rigorós amb la informació continuem amb la programació especial per aquests estrells que ha provocat la dana al País Valencià s'atenen les persones que encara no han pogut localitzar els seus familiars silenci absolut als carrers estem trepitjant fang fang per tot arreu i us mantindrem informats de tot el que està passant i també tenim desplegat al País Valencià aquest pont hi ha entrevessat un tràiler un contenidor d'un tràiler i som a tot ara i a tot arreu Paiporta és segurament la població més afectada si s'hi entra de nit com hem fet nosaltres fa una estona aquesta és la força de la ràdio pública moltes gràcies a vosaltres per donar-nos el veu i per tant gràcies a la ràdio conseguir saber que por lo menos estaba bien per ràdio pel web o a través de la nostra app connecta amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació ningú et donarà més ningú t'ho explicarà millor Crimes a Catalunya Ràdio Cervera juny del 1950 oh i encara no ha tornat no va tornar la Natàlia una cosa estranya però no era inusual del tot es van començar com a encendre una mica les alarmes però no excessivament la Natàlia Alcubé baixa del tren a Cervera però no arriba mai a Granyena al seu poble i on vas amb aquest sac m'he trobat aquest sac per la carretera i clar les veïnes amb una broma macabra i en trenc li van dir no portaràs pas a la Natàlia aquí Qui va matar la Natàlia Alcubé sospites i rumors a Granyena de Sagarra aquest divendres a la una del migdia a Catalunya Ràdio Crimes amb Carles Porta Catalunya Ràdio Molt bon dia sóc el calet d'aquí del quiost Dic no pot ser, home Quan ve el temps de collir castanyes Home, és el mal temps ara fa fred La castanyera La castanyera No m'agrada a ningú Ven castanyes a la muntanya I tant que sí A la plaça de la ciutat Ah, hi ha Sardaniola al poble Molt bé, molt bé Abrigueu-se que a partir de demà fa fred i molta cuidau Arriba l'hora dels temes pendents amb el Gerard Juvan Xavi Espinosa i l'Ona Vinyamata en un dia en què evidentment hem de parlar de la castanyera La tradició de la castanyada Una puta mela Home Vinga, vam fer alguna cosa i la nit o no? Sí, home I tant Vam estar sopant una mica amb la família els nens com mig disfressats cara pintada amb altres nens amics seus de l'escola també mig disfressats amb pares Sí, pares de l'escola acompanyats per les seves intoleràncies alimentàries i els seus arguments per no consumir alcohol que en cap moment he demanat que exposin però no bé, bé, bé nit de terror el que s'esperava Clar, jovany no et vas disfressar No, ahi no Ahi no Pensar que diries és d'aquests que no, vaig disfressar tot l'any que no fot ràbia ni res Vostè Hermínia que va fer alguna cosa? Quan? Home, ahi la nit estem parlant d'això Què vols dir si vaig fer alguna cosa? Vaig fer el que fa la gent normal catalana per la castanyada que és quedar-se a casa menjant panellets unes castanyetes un boniato Una cosa discreta Un colet de birranci en silenci i bueno aquest matí he culminat la festa portant flors al cemeteri En fi a veure quan arriba el dia que m'hi quedo jo dintre Ah, no No és l'actitud Carai, per la castanyada cada any et passa el mateix Sí, és que celebrar la castanyada de la manera tradicional catalana és veritat que t'enfonsa una mica Sí, et porta a voler-te morir Sí El dia 2 ja ja se'm ha passat però el 31 la nit i el dia 1 Sí Doncs què vols que et diguis? Molt, tingui Bueno, sort que fan això del Halliway Halloween Sí, això Halloween Que li agrada Halloween M'ha sorprès ara? No, els odio No, a mort els odio Però m'emprenya tant que em truquin a la porta que se'm treuen les ganes de morir per lo menys i saps què em venen ganes de matar-los amb ells Home, això tampoc Són uns torracollons uns torracollons Tu creus que t'han de trucar a la porta perquè els hi obris llavors quan els hi obres et diuen Truco o trato que encara no sé quin collons de resposta és la bona Truco seria com la traducció Que més igual Home amb les coses que passen Li està explicant Calla! Li està explicant de què va Mira, no És que m'és igual Estan passant unes coses i aquesta gent encara deixa entrar la canalla a les cases i que vagin allà a demanar coses Mira, un dia t'enganxen una mica irritable i fent el manteniment de la ballesta i mira ja hi serem No, no La gent normalment no té ballestes a casa I no n'hi ha ni un que parli català que aquesta és l'altra La majoria són nens memes d'aquests No, no vol dir menors no acompanyats m'imagino No, no, no acompanyats sí que estan que això és lo pitjor Perquè obres la porta i mentre et diuen truco-treto veus l'adul allà que els acompanya cap a dintre de casa fins que li dius Què te pasa en el cuello? Eh, que los tires tanto bandarra Bueno, queda clar Armínia Deixa'm-ho aquí jo crec Ja et truquen a la porta Els bebes Els bebes són aquí A la porta de l'estudi Traieu les coses de valor de la vista Porteu-me a la bañesta Déu-me a la bañesta Déu-me a la bañesta Déu-me a la bañesta Ja vaig a obrir A veure Truco, traco Ai, merda M'he lloguat No, espera Un altre cop Vale, tanque No, no, era el Sergi Sí Una altra vegada Truco, el trasto Joder, no Perdó, espera un moment Perdó Un altre Últim cop No, Sergi Entra, entre, Sergi Entra Sergi Sergi Barjuan Què tal? Bon dia Bueno, em dic Sergi Barjuan No soc el Sergi Barjuan del futbol, eh Sí, sí Ja ho sabem Soc professor, jo Sí, sí, sí Professor de... De baixa No No et preguntava De baixa per ansietat mental Em sembla O salut cranial O no No sé Escolta, que què estàs fent, Sergi Vas trucant a les portes de la gent És a mi? Sí, sí Estic treballant amb tu Has vingut tu, Sergi No, és que el Halloween És més chulo que la castanyada Halloween Vaja m'ho hermazo, tio Ja veus, tio Quin mal rotllo, tio Saps? Els panellets, no? Per què estàs parlant això? Hola Per quina edat et penses que tens? Tio, tio Què ets? Un panellet Però què fas? Panellet I de pinyons No sé Les castanyes, perdona Hola Què passa? Sóc un porc I m'estàs engreixant amb castanyes Per matar-me No? Per, no sé Fer espai a la xai No, Sergi Seriosament Estàvem intentant parlar una mica de la castanyada Ui, sí Que català que soc Menjo muniatos Perdona De veritat que Arriba en la postguerra I no me entarà Bueno, escolta'm Jo sé que vol dir postguerra Algú li pot donar una pantuflada En aquest No Què te ha tocat? Un muniatos a la cartilla de racionamiento No sé, tio Jo flipo molt amb usados De la castellada O sigui Que és la Buah Has acabat de fer l'idiota Truco o traco Marxa Marxa M'he tornat a llibotar Sí, sí T'has tornat a equivocar Però se't faig un susto Buah Disparo ja Sí, sisplau Apa Això m'ha fet ja mentida, eh Pels oients Mira, me l'ha tre... M'he de... M'he desmitat! M'has matat! Va, seguim, seguim Va, seguim Eri, com aneu, valents? Home, Nando Jovany Grans dia Ara comença la festa Tots panellets, home Hòstia, quin detall Nando Home, gràcies Els he fet ara Mentre baixava de centelles, eh Per la C17 Ah, sí Feies els panellets Mentre venies amb cotxe Anaves conduint fent panellets Bueno, estic entrenant una mica Pol de car Molt bé Per la C17 Correcte I mentrestant Calla Fes-li-sers uns panellets En aquesta colla Que és molt fàcil, eh He gravat un vídeo a YouTube Valen? Sí Perquè veieu com se fa Molt bé Amb quatre coses De seguida Els tindres fets, Frederic Veus? Mira Saps com s'atreuen Els pinyons d'una pinya? Té, mira, res Com s'atreuen els pinyons d'una pinya? Saps una mica de foc No, no, no facin un foc Aquí a l'estudi Res Tu, tira la pinya al foc Va, que s'espera Ah! Què està passant? Estic plingut amb una vaca Què passa aquí? I què van a fotre els jocs nous El llet de vaca És la Rubita Rubita! Molt bé La vaca Es diu Rubita La teva vaca Tinc la morena Que és la dona I la Rubita Que és la vaca Molt bé Ara s'hauríem d'espistuir No, Nando, Nando No, no, no No passa res Què està passant ara? Estàs munyint una vaca Calles Foto classes de violí Ah Eh Espera Bueno, ja em sortirà millor M'ha dit per col·laborar Al concert de Sant Esteve Aquí al Palau Res, parella de coses de Vivaldi I ja està Molt bé, molt bé Ja està Doncs gràcies Nando Que fotrem un mòcle aquí Espera Per posar-li uns perellets I deixar el violí Nando No, calla Que en un moment Ja surten els pinyons Què? Deus? Deus? Ah, sí, sí, sí Estan sortint els pinyons Dintre la pinya Que havies tirat el foc Fa un moment Tu saps com treure Les escases d'un peix? No, és que a més igual Espera Aquí n'haurà un restaurant A Kuala Lumpur Vinga Vinga, gaire aquí Patapam Vinga Apa Què ha passat ara? Tenia unes croquetes fensa Ah Molt bé No, Rubita Aguanta Passa fora, Rubita Quira cap allà Dibau Si la pots treure No, estic intentant No, deixa-la Tan per tant Ja la cuela No el fot Molt bé Us he dit que estic fent Una sèrie pel Netflix Què dius? De la vida teva Espera Que surt un moment A buscar quatre bolets Pots contestar alguna pregunta Nando No hi ha bolets aquí fora Almenys 5 quilos de rovellons Si estem al mig de la diagonal No hi ha bolets Puja algun cep i tot Ja està al gonau de reig Molt bé No, no, no No he vist mai Oh, saber buscar-los Burro Buscar-los Ja Ara fem la nostra propria cervesa No sé si us ho he dit tampoc Ah, sí, fa cervesa també Cervesa Nando Nando, jo Hòstia, gràcies Ja és aquí Patapam Estic fent fins i tot un embolín Així en el guió De veritat Ja no sé Mira Vaig fer un tome Al circuit de Catalunya M'estàs posant Molt nerviós Nando Fredi Si tu m'ho demagres Li poso una altra Fletxa a aquest senyor No, de moment no Hermínia Se m'ha escapat Se m'ha escapat Mira Segueix parlant amb una fletxa Clavada No passa res Hermínia Mira, amb la sang que m'està sortint Quantes peixes que tinguem a casa Faig botifarra negra Molt bé T'està tastar l'hermínia És bona, eh? Ai Nando M'he comprat un dinosaure Molt bé Val, val, val Perfecte És un Tomàs Tomàs Tinc suerts Tomàs Va, va, va Escolta Que prendrem mal Canviem de tema Va, canviem de tema Sortiu tots, hòstia Que veus Som masses La Seu Vella va tenir l'any passat 65.000 visitants I només 117 eren asiàtics La Seu Vella de Lleida està de moda al Japó I a Corea del Sud El motiu, i ho hem dit alguna vegada És que la Seu Vella és un dels escenaris On s'ha rodat el nou videoclip d'un grup de música japones Que té milions i milions i milions de seguidors A Lleida, de fet, temen que la Seu Vella es converteixi En una mena de punt de peregrinació Per les legions de fans d'aquest grup Que es diu Misamo Ei, tio, perdona un moment No sé dir la primera vegada tampoc que passa això Lil, Dami, bon dia, benvingut Ei, al supermercat Oh, puja la calor a la secció del congelat Calla, com estàs, Lil? Recordeu això que esteu sentint? Sí, home Aquest amacle meu Sí, sí, sí Lo de m'he enamorat al supermercat Sí, sí, això Sí, sí Ens vam cansar de sentir aquesta cançó Doncs la lletra estava curradíssima, Tete Pensa que, bueno, hi ha un moment que dic M'he enamorat al supermercat Sí I m'has deixat el cor supermercat Bon és sempre Sí, sí, és poesia, això Sí Lil Penseu que el supermercat on vam rodar aquell videoclip, Titus O sigui, fa brutal, Tete O sigui, en cosa de dies Sí Si digui dies, hores Sí Es va convertir en un lugar de peregrinación que, pfff, tio, riu tant tu de Santiago de Compostilla o com ens digui Sí, Compostela, sí Des que vam fer videoclip, tu pensa, eh, que cada dia, cada dia, hi ha gent que anava a comprar Deixer jo Bueno, Lil, és normal que vagi gent a comprar al supermercat Sí, sí, vale, vale Però mira, el meu tema 0082, que suposo que el coneixeu No Aquell que fa... Bueno, aquell que vaig una col·labor amb el Quilla Sabeu? Sí, no sé què és Quilla No sé de què m'estàs parlant No entenc la majoria de les paraules que em dius És que no estàs al dia Vam rodar-ho a Terrassa I des de llavors, pua, tio, tu vas pel carrer de Terrassa Sí Per exemple, un dissabte, un dia qualsevol Sí, no he anat mai a Terrassa, em sembla Ple de gent allà caminant Molt bé, escolta'm, calla Coneixes aquest grup japonès que ha rodat un videoclip a la Seu Vella, de Lleida? No, té, té No, saps què passa? Que jo estic en una altra onda Ah, ja, ja A mi el... és K-pop, no? Sí Jo tinc influències més de la segona etapa de Tupac, de JC Si... l'icecube més tardà, potser, del primer jup-dog, saps? Sí, sí, sí Rojoem i anem abans d'Eight Miles, saps? De veritat I clar, a cap a poc, no ho sé Bé, m'agrada l'Iltami, sí És molt interessant això que ens estàs explicant A veure, tenim una turista que s'ha perdut La podemos ayudar en algo, señorita No, no, no Per què li parles en castellà? No, no, no, sí Ah, és una de les components del grup Misamo Aquest grup que ha gravat el videoclip a la Seu Mella de Lleida Doncs res, benvinguda al matí de Catalunya Ràdio Dozo yoroshiku irashai-mase Watashi wa mamo desu Ogenki des yo Ja no sé què diu És que no parlem japonès Vull dir, és que no l'estem entenent Perdón, yo shikerei Yo me defiendo un poco Andrés Iniesta, bon dia Bon dia Tu has jugat unes quantes temporades al club aquell japonès Por supuesto, el bisel El bisel koe El bisel koe Bisel koe Bisel koe Bisel koe? No conozc el bisel koe? Sí, bisel koe Pues si queréis yo puedo echar una mano con el japonés Molt bé, doncs perfecte En verdad conozco el grupo este, mis amo Mis amo Es como, bueno, son como las ketchup de ahí, ¿no? Ja, fantàstic Grans referents que tens tu Doncs res, Andrés Pregunta-li primer de tot Per educació, com es diu aquesta noia Vale De què riu? Name of you Hi, hi, momo Dice que es momo Molt bé, però escolta'm Per dir name of you Que està fins i tot mal dit en anglès Your name Era your name Sí, ja, però clar És perquè li preguntis en japonés Vale, espera A veure, pregunta-li Que quieres saber, a veure Com és que han triat la seva ovella Per rodar aquest videoclip Vale Conaco Andrés ¿Cómo es que habéis Escogido Lleida? No, però a veure, una cosa, Andrés No, no, un moment És que no ens estem entenent Però per preguntar-li castellà Ja li podria preguntar jo Teòricament tu has estat al Japó Treballant i vivint uns quants anys Ja, però és que no sé ¿Qué dices, Andrés? Bueno, eh, dice que... Es que ha hablado un poco cerrado Y aquí va a saber... Andrés Bueno, dice que contenta de estar aquí y que bueno, que hay que darlo todo y no confiarse y bueno, salir fuerte del minuto uno, ¿no? Escoltem, segur que ha dit això. Segur, dice eso. No, torcem preguntant a tu, Andrés. Sí, dice que Lleida es una gran ciudad. Molt bé, escolta'm, deixeu estar. Gràcies, Andrés, per l'esforç i digue-li a la Momo, es deia, oi, que es deies Momo? Momo, sí, sí, Momo, Momo. Doncs digue-li que moltes gràcies per atendre'ns i que fins un altre dia. Momo, muchas gracias. ¡Arigatouzaimasta! De nada, dice. Molt bé. El matí de Catalunya Ràdio. Torna al Gastronòmic Fòrum Barcelona a Fira de Barcelona. Si ets professional de la restauració o de la indústria alimentària, no perdis la cita imprescindible del sector. Més de 350 empreses i els millors xefs hi presentaran les propostes més innovadores per repensar la restauració. Amb tast, show cooking i taules rodones. Gastronòmic Fòrum Barcelona del 4 al 6 de novembre a Fira de Barcelona. Recinta Montjuïc. Pensa en un producte. I ara imagina que si en compres dos te n'emportes tres. Què, bé, oi? Era un detergent Ariel original o un litre d'oli d'oliva verge extra carbonell. És igual perquè en l'aniversari de Supercor i Percor i Supermercat al Cort Inglés hi ha més de 3.000 productes amb 3 per 2. Segur que algú en té descompte. Supercor i Percor i Supermercat al Cort Inglés. Què necessites avui? I a més, hi ha un milió d'euros en premis. El tram entre Glòries i Verdaguer ja és aquí. Dissabte 9 de novembre vine a la festa d'inauguració del tramvia a l'Avinguda Diagonal entre Bruc i Girona. Hi trobaràs música, activitats i moltes sorpreses. I també podràs visitar el tramvia per dins. El 9 de novembre t'esperem entre dos quarts d'onze i les dues per donar la benvinguda al nou tram del tram. Ajuntament de Barcelona. L'Incat El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio La Virreina, centre de la imatge, presenta Gemendi Curvil, prop d'aquí. El treball del fotògraf Clemente Bernat que plasma la seva mirada sobre el conflicte basc des dels anys 80 fins a l'actualitat. Prop d'aquí, de Clemente Bernat, fins al 26 de gener a la Virreina, centre de la imatge. Més informació a barcelona.cat barra la Virreina. Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Incat L'Hospitalet de Llobregat s'omplirà de música i poesia amb el festival Acròbates. Del 7 al 24 de novembre, la 19a edició acull una programació diversa, compromesa i per a tots els públics amb Mishima, Lídia Pujol, Pere Arquilloé i Toti Soler, Vermuts Poètics i molt més. Més informació a efacròbates.com Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Inca, L'Inca, L'Inca, a Catalunya Ràdio. L'Inca, L'Inca, L'Inca, a Catalunya Ràdio. Hamburguesa i Estats Units, això ho sap tothom, però descobrim altres aliments que els Estats Units han exportat al món i no imaginaries mai. No és tan senzill, com, oye, els americans exporten coses de fast food i punto. No, hi ha unes culturas molt profundes i unes raíces molt interessants que tenen el seu valor. Un restaurant que aniva la Berlín. Aquest diumenge, a partir de la una del migdia, amb Paula Molés. Apunt semàfors, comença la cursa de MotoGP. Quan hi ha Mundial de Motociclisme, connectem amb Univers MotoGP. Sempre amb doble transmissió a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també al 3CAT. Els dissabtes, la cursa Sprint i els diumenges, la cursa de Gran Premi. Els caps de setmana Mundial de Motociclisme Univers MotoGP amb Damià Aguilar. Aquest cap de setmana Gran Premi de Malàisia. Univers MotoGP. 37 anys seguint el Mundial. 10 temporades transmetent les curses en directe. Perquè el Mundial és nostre. A l'àvia web de Catalunya Ràdio i també a 3CAT. Catalunya Ràdio Que únic pot ser tornar a mirar aquests somriures fins a la sala O. Buscar-nos entre la maró de gent i si ens trobem que divertit serà. Pot ser molt perillós remoure't tot això, però potser tinc ganes de tornar a estar com llavors. no pretenc buscar el botó de reset i esborrar tot aquest temps. Però us penso i per això canto. Vull tornar a sentir-me viva quan ballem juntes al pis. Vull tornar a sentir la vida de només mirar-nos vull que sapigueu que no he estat bé i que no és cap excusa però us estimo tant que jo us estimo tant i m'he deixat de fer. Sou, com estàs? Molt bé, bon dia. Bon dia, bona Castanyà, bon Tonsans, bon tot. A més a més, ara deies, avui toca treballar per partida doble amb nosaltres i al vespre a la tele. Sí, sí, alguns estic a la Corpo a tope. Els dos llocs, exacte, sí, sí. Amb la Su sempre ens porta una cançó per rematar la setmana del matí de Catalunya Ràdio i avui te a veure'm al Barça una mica. Sí, mira, jo t'he de confessar que no he sigut gaire superforofa del futbol en general però és que últimament està sigut tan preciós que prometo que m'està agafant un amor. Sí, sí, sí. Llavors, hi ha una cançó que a mi em recorda molt al Barça, potser tu ja la veus molt antiga però a mi em recorda molt al Barça, no sé perquè és viva la vida d'aquesta època del Guardiola. Del Guardiola. Sí, sí, sí. Llavors, ens recorda molt al Barça, crec que estem en un lloc molt maco també com en aquella època i volia comentar una cançó així com melancòlica que recordés el Barça. I t'estàs fent, però si em semblava fabulós, només una cosa per curiositat, així t'estàs fent futbolera allò amb llinar partits i tal? Vaig anar al camp l'altre dia a veure el Barça Bayern que va ser un regal també. Home, tu diràs. Va ser un regal. Jo crec que allà l'espurna del futbol va començar a bategar dins meu. Sí, sí, sí. Molt bé. Que fort que digui això. Una fifa que soc ara. Això diuen. No, espero que no, espero que no. Home, no, no fotis. Espero que no, espero que no. Doncs viva la vida de Coldplay en la versió de la Su, com vulguis. I used to rule the world Seas were rise when I kept the world Now in the morning I sleep alone Ship the streets I used to own I used to roll the dice Feel the fear in my enemy's eyes Listen as the crowd was in Now the old king is dead Long live the game One minute I hit the key Next the walls were close on me And I discovered that my castle stands Open pillars of sand And pillars of sand Here Jerusalem and bells are ringing Roman cavalry chords are singing Be my mirror My sword and shield My missionaries in a fragrant field For some reason I can't explain Once you're gone There was never Never in a honest world That was when I ruled the world I hear Jerusalem and bells are ringing Roman cavalry chords are singing Be my mirror My sword and shield My missionaries in a fragrant field For some reason I can't explain Once you're gone There was never Never in a honest world That was when I ruled the world That was when That beautiful is this book I love you That's how much You have been in the ages You have been in the aid You have been in the camp of Bayern Really I have been very assembled Are you able to go en veste sigui molt divertit. Mireu-lo a les 10. A les 10. Serà guai. Avui la Su i tota la tropa del Zenit al 3Cat, a TV3. Som mil gràcies. A tu, ens veiem. Ho deixem aquí. De seguida les notícies de les 12 i al matí de Catalunya Ràdio, com sempre, que torna dilluns que ve amb la ronda, ja ho avanço, de programes especials des dels Estats Units per les eleccions americanes de dimarts. Dimecres per nosaltres. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa Joan Bota. Uns 500 efectius de l'exèrcit s'assumen avui a les tasques de rescat del País València. L'últim balanç oficial de morts puja fins als 155 i podria augmentar perquè encara hi ha molts desapareguts. Tres dies després del temporal encara hi ha zones aïllades on no hi han pogut arribar els equips d'emergència i diversos municipis continuen negats sense aigua ni llum. És el cas de Paiporta. La seva alcaldessa, Maribel Alpevat, descriu el municipi com a zona totalment devastada i reclama mitjans. Sentiu-la al matí de Catalunya Ràdio. Necessitem que vinguin ja que entren els camions en les màquines perquè la gent no pot ni buitar les cases com estan els carrers. He de tenir una reacordionació ara però m'han dit que avui entrem. Ja han tingut tractors, però s'han prioritzat primer en el rescat de les persones i després també les persones mortes sempre importa que hem tingut un cop de la part. Mentrestant, les autoritats adverteixen que la dana continua i criden a la prudència, especialment al nord de Castelló, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Més notícies, Eva Pineda. A les Illes Balears, l'Agència Estatal de Meteorologia ha decretat també l'alerta taronja pel risc de pluges intenses a tot l'arxipel·la. Que anem a Palma, Arnau Maimó. Bon dia, l'episodi de pluja ja ha començat a Eivissa i Formentera. De moment està plovent sense incidències. La tempesta anirà avançant aquest migdia cap a Mallorca i Menorca, on en algun punt podrien caure fins a 120 litres per metre quadrat. S'ha activat l'alerta taronja. Totes les Balears, les autoritats, demanen màxima precaució. Petro, la d'àrea, és tècnic d'emergències. En aquest moment és un moment de preparar-se. Estam seguint l'evolució de la meteorologia. Ara pareix que els models meteorològics són més clars, permeten afinar un poc més, però al final també la situació és d'estar en vall, d'estar preparats i d'estar vigilant. L'Ajuntament de Palma tancarà els cementiris a partir de les dues del migdia per evitar aglomeracions coincidint amb tots sants. Arnau Maimó, Catalunya, Ràdio Palma. Doncs avui, que és a tots sants, a Catalunya us expliquem que el 80% dels funerals són catòlics i la resta són majoritàriament cerimònies laiques o d'altres confessions. Les més habituals són les islàmiques, evangelistes i jueves que ja disposen d'espais habilitats en cementiris com el de Collserola, Barcelona, Roques Blanques, el Papiol o el cementiri de Mataró. Barcelona, Marriera. Bon dia. Les cerimònies no catòliques van en augment en ciutats de l'àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona ja representen el 30% de totes les que es fan. Les mateixes comunitats religioses són les que condueixen l'enterrament i el tracte que es dona al difunt, com ha explicat a Catalunya Ràdio Joan Ventura, conseller delegat d'Àltima. Cada comunitat religiosa té els seus capellans i les persones que s'encarreguen d'aquest tema i ells són els mateixos que preparen el difunt, el renten. Normalment, les religions, sobretot la islàmica o la jueua, tenen de ser persones del mateix sexe i són les que s'encarreguen. No volen que s'encarreguin persones que no siguin de la resta de la religió. Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona. Més coses, l'Ajuntament de Girona no perllongarà l'estada de les atraccions de fires per compensar els dies de pluja que no han pogut obrir. Avui, Tots Sants, és un dels dies grans de la festa major a Girona. Fèlix Martín. Sí, bon dia, dia gran avui perquè hi ha moltes fires repartides pel barri vell de Girona de l'artesania del dibuix i pintura d'antiquaris brocanters d'alimentació i això omple de gironins i milers i milers de visitants. La previsió també és bona pel cap de setmana i el regidor de Cultura Quimaiats, ja avançat a Catalunya Ràdio, que no preveuen prolongar els permisos perquè els firaires de la Devesa s'hi puguin estar més temps com s'ha fet algun any si ha plogut. No ens ho plantegem en el sentit que sabem que ve un cap de setmana llarg i un cap de setmana fort perquè com dèiem comencem l'1 però el dissabte també és una programació molt extensa. Les fides de Sant Narcís s'acabaran diumenge. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. El gremi de pastissers de Barcelona preveu vendre aquesta castanyada a uns 11 milions de panellets artesans a Catalunya. 6 milions serien de pinyons que són els grans favorits. Enguany no es preveu cap encariment del cost dels panellets ja que els preus dels productes com el pinyó o l'amella no han pujat. Els panellets més demanats són els tradicionals tot i això les pastisseries artesanes cada vegada aposten per gustos més diferents. Sentiu Miquel Zaguirre president del gremi de pastissers de Barcelona. Sempre està aquest esperit creador d'innovar una mica del pastisser. El que passa que realment que sí que podem fer com aquest any s'ha fet el de ratafia o de músic però realment ja totes les pastisseries artesanes tenen una gran varietat de panellets. El gremi calcula que cada família gastarà entre 20 i 22 euros en panellets. Esports Marcos García. Després de l'eliminatòria de la Copa d'aquesta setmana avui torna la Lliga de Primera a les 9 del Vespre a la Ves Mallorca el Girona rebrà demà el Deganés diumenge jugarà el derbi Barça-Espanyol a la Copa l'Espanyol va derrotar ahir al Sant Irsó Callec 0-4 però Polo Zanos va lesionar i no podrà jugar el derbi al Vic fora de la Copa 0-2 contra l'Atlètic de Madrid. Contondent derrota del Barça a l'Eurolliga de Basca a l'Olimpíacos 95 Barça-74 a la Lliga Femenina cinquena jornada amb aquests tres partits en presència catalana joventut estudiantes d'aquí a només mitja hora a les 7 Saragossa Unigirona i a tres quarts de Neucadí la seu Guernica en el context dels efectes de la Dana la Federació Internacional de Motociclisme expressa el desig que es disputi el Gran Premi de València de MotoGP està previst per al 16 i 17 de novembre però no descarta la federació endarrerir-lo en aquest mateix context el campió Peco Banyalla es nega a disputar la prova a València encara diu que això li suposi perdre el Mundial tot plegat mentre els pilots són amalais i justament Banyalla domina la primera jornada d'entrenaments per davant de Jorge Martín els catalans Maverick-Pinyales Alex Marquez Alex Rins i Marc Marquez entren a la Q2 i el Barça continua líder a les Champions d'Hambol després d'empatar a 31 a la pista del Nantes a més de la Lliga de Futbol Sala avui tenim dos partits amb equips catalans en joc a les 7 Barça-Saragossa i a les 9 Inter-Movistar Indústria-Santa Coloma Fins aquí les notícies els matins del cap de setmana el suplement és que ara m'he perdut però em continuem amb Albert ara seguim amb Ascat a l'ACB doncs tira tu perquè és que tinc aquí tots els papers desbordats i l'ordinador que s'ha penjat i Gran Canària 82 joventut 76 entre que tinc els papers l'ordinador que es penja i que és el moment d'entrepà que tampoc em deixes acabar la queixalada això te n'ha de dir que això tot és culpa meva no ho veuen els oients del suplement però ara Roger Escapa està fent un entrepà de formatge el suplement ràdio amb esperit de cap de setmana amb Roger Escapa és de formatge o no? crec que sí alguna cosa que s'assembla formatge benvinguts als 8 dies d'or del cort inglès només fins al 3 de novembre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte totes les teves marques preferides de moda llançaria sabateria accessoris bellesa esports i llarg entra ara en els 8 dies d'or del cort inglès a la botiga web i app amb cara i ulls amb nom propi talent i dedicació amb cara i ulls i un somriure que som del barri i ens agrada veure't amb cara i ulls per aconsellar-te i preparar-te el que més t'agrada amb cara i ulls t'esperem enlloc de sempre comerços, mercats i restaurants amb cara i ulls Ajuntament de Barcelona Històries del 30 Minuts un llibre per retrobar-nos amb els protagonistes d'alcuns dels reportatges més emblemàtics dels 40 anys del programa com els ha anat la vida què els va suposar participar en el programa ho descobriràs al llibre Històries del 30 Minuts a la venda a la botiga 3Cat i als punts habituals La Federació Catalana D.O.P. I.G.P. us ofereix la fonda de Catalunya Ràdio Julià Castelló Bon dia Bon dia Amb els xuxus es pot innovar? I tant que es pot innovar Ara hem entrat a la tardor i estem en fires de Girona en planes fires de Girona i nosaltres hem fet dues novetats per aquests dies que hem fet un xuxu de panellet de pinyó i un xuxu de panellet de yema per seguir amb la tradició dels panellets i amb la tradició pastissera adaptada a el que seria els xuxus Déu-n'hi-do el xuxu una d'aquelles dolces gironines que a la zona de Barcelona també alguns en diuen tornemis i això que no sé si per tu que ets un home que sempre has fet xuxu per tu és el mateix el xuxu i el tornemi? Ben bé no el que seria la manera de fer-la ja radica i és diferent nosaltres els xuxus de Girona són més cilíndrics no tenen aquella forma tan tan abunyegada tan botida com ja en diuen també globets tornemis i tampoc tenen aquella forma tan acrosentada nosaltres el que diem a Girona tenim com una dominació una marca de fàbrica de producte que ens el fa a mi cilíndric en el fons pot semblar el mateix però ben bé no és el mateix tu quan veus aquests xuxus que és una massa que sembla una massa de dònut que llavors espregeix i després s'injecta una crema i la gent li diu xuxu tu què penses? Penso que ens estan enganyant perquè al final aquest producte es va concebir per no ser així el que passa que la dificultat dins la senzillesa de la pròpia recepta que és perquè estem pensant que això és un producte que té 100 anys fa 100 anys els productes eren molt nobles i molt senzills però no deixa que la dificultat del xuxu enraua amb la seva elaboració el seu seguiment i el seu acabament vosaltres moltes vegades heu vist xuxus grans oberts trencats tot això és el que s'ha d'evitar amb un xuxu perquè els olis no entrin i això ha fet que cada vegada hi ha menys professionals com a tal i el que s'ha fet és buscar una alternativa si hi ha pastisseries de la zona inclús a nivell català que poden fer un bon xuxu però desgraciadament no és el mateix que el xuxu aquest que parlaríem d'una manera més industrial o més més popular ja no parlem quan en lloc de xuxu se li diu xuxo bueno el xuxo ja ja fa mal i tot perquè al final el que nosaltres apostem per la paraula pel producte el que fas és distorsionar-ho tot és com una apunyalada a l'ofici clar és que són aquelles coses dels homes Julià una cosa el xuxu que aquí a comarques geronines té tanta història té les seves versions però té una història que radica diguem-ne en l'artesania d'un producte com aquest i sobretot per una banda jo sempre dic amb el continent i el contingut és a dir per una banda aquesta massa no follada que té de fora i després amb la crema que sigui una bona crema totalment és que el que has dit tu la pasta follada amb aquest llevat que té amb aquesta fermentació lleu però molt ben feta amb aquella cremositat de la crema li dona una cosa totalment diferent al que al que pots trobar en la pastisseria trobaràs molt pocs per no dir gairebé cap producte que sigui d'aquesta manera per tant rau més amb la complexitat del fet que no pas com he dit abans amb els els ingredients o sigui no estem parlant de mantequilles estem parlant de coses molt més senzilles que tot el procés fa que sigui molt tranquil molt elaborat i al mateix temps amb un resultat totalment diferent clar parlàvem d'innovació i la innovació dins del farcit qualsevol cosa que tingui una textura semblant a una crema i combina bé sobretot dolços però també alguna cosa salada i he vist en els teus xuxus Julià totalment nosaltres hem fet moltes proves com bé saps amb els xalats i l'únic que nosaltres hem apostat per fer una mica per tancar tot el tema del dolç una vegada tinguem consolidat tots els sabors que ja els tenim però que la gent sàpiga que no només hi ha xuxus de crema sinó que van haver-hi xuxus de temporada que dic jo o xuxus de de de moda fins i tot val després podem entrar al món dels xalats i quan ho fem sortirem amb uns salats perfectes i amb uns sabors exquisits Escolta si fem un rànquing suposo suposo que el tradicional és el que talla el bacallà no? El de crema s'emporta el 75-80% de ventes sí I la innovació cap on te va? Què és el que els agrada més als gironins o diguem al públic en general perquè tu diguem-ne has internacionalitzat una miqueta el xuxu que fins i tot a Londres i a Berlín hi ha el teu xuxu Sí Nosaltres el que hem volgut ara amb això és que fer aquest pas endavant i pensar que el xuxu de crema és el conegut però per exemple et diré més nosaltres hem estat en una fira al Japó i al Japó el que va sorprendre una barbaritat és el de poma perquè la poma els hi ha de molt als japonesos i la veritat és que va ser una locura el de crema sempre és el de crema però la crema sempre té la referència en canvi aquest de poma ha tingut ha tingut molta acceptació i nosaltres el que volem és obrir fronteres saber que el xuxu és exportable que el xuxu és reconeixible i que el xuxu es valori com s'ha valorat en molts anys enrere una de les coses bones que li ha pogut passar al xuxu ha sigut que tu un bon dia vas pensar que el xuxu podia entrar al restaurant amb la tecnologia amb la manera de fer-lo i fer-lo per exemple a la brasa acompanyat d'un gelat i això això també ha anat bé és a dir un producte de pastisseria que ha acabat els plats del restaurant totalment bàsicament és l'única manera de poder estar en els restaurants és crear un xuxu de cinquena gama un xuxu que el restaurant el pugui tenir i el pugui acabar a la seva manera que se'l faci seu que sigui un producte més de la carta però que al final sigui acabat una mica a la seva manera vull dir pots ver-hi de la mateixa manera que un compra una carn i l'acaba d'una manera doncs un pot comprar un xuxu i acabar el de la seva i personalitzar-lo perfectament a més a més amb un producte que és atemporal vull dir que pots treballar un xuxu de crema una temporada però després pots treballar amb el mateix xuxu de crema doncs amb gelat o amb fruita o amb qualsevol altra cosa Júlia va a veure quin és el pròxim xuxu que passarà per les mans de en Júlia Castelló bueno pues aprofitant que estem aquí estem a tardor ens proposem a la fira Orígens d'Olot de presentar un xuxu de productes de Girona Excel·lent aleshores el que farem serà un xuxu de castanyes amb poma castanyes torrades i poma ja combinen eh no no és l'època i a més a més són dos dos ingredients que casen perfectament per la temporada pel lloc i per tot ja me l'imagino a la brasa hem acabat amb un cordill allò un cordonet de ratafia reduïda això pot ser una bomba això és magnífic ja tinc ganes de tallar el fet i tastar-lo Julià Castelló artesà del xuxu moltes gràcies gràcies a vosaltres i a tu Pep molt bon dia i benvinguts a la fonda de Catalunya Ràdio avui és 1 de novembre diada de tots sants i hem començat parlant de xuxus i d'innovació i seguirem com no home buscant un bon restaurant perquè l'Òscar Gómez ens el posi a la nostra guia de la fonda de Catalunya Ràdio i després anirem cap a les terres de Tarragona per què? doncs perquè volem parlar d'oli d'oliva volem parlar de la maquinària i volem parlar d'aquestes andròmines que han servit al llarg dels anys per fer aquest or líquid que tenim a casa nostra i també volem parlar de l'oli d'oliva verge extra i la salut i amb això anirem amb l'Anna Paré la nostra nutricionista i dietista del programa perquè ens parli dels ets i uts de què té a veure els polifenols i el picant i l'amargor de l'oli i és que l'oli també és salut què us sembla? comencem? vinga va! torrons i xocolates virgínies des del 1932 et porten gustos i emocions d'alta cuina patrocina aquest espai i ja hi tornem a ser perquè tenim l'Òscar Gómez a punt per posar una pàgina més d'un restaurant aquí a la fonda de Catalunya Ràdio Òscar Gómez bon dia hola molt bon dia Pep què? ens veurem de Barcelona o ens quedarem a Barcelona aquesta vegada? avui ens quedem a Barcelona mal en pesa perquè és veritat que portem una sèrie de recomanacions una mica centrales en Barcelona ho hem de corregir o sigui soc conscient ja t'enviarem a fora sí exacte soc conscient però però bueno no em rei que dic el Colmado Wilmot que és on anem a voler s'ha de recomanar ai Eugènia Diego que ens té el cor robat a mi em té el cor robat escolta'm ara hauríem de fer allò de saps allò que fem clar que tu ja tens una època de com es deia aquell programa el 1, 2, 3 que havies d'anar dient coses ara ho deies tu ara jo ara tu era jo i repetimos exacte i llavors al final si t'equivocaves sortava una campana i et deixàvem de comptar els punts a veure Eugènia Diego per la ràdio per les ones pels podcasts no sé com es fan les majúscules amb negreta però Eugènia Diego quan ho diem a la boca ho estem dient en majúscules i en negreta és un gran títol és un gran cuiner aleshores té el Colmado Wilmot aquí al carrer Calvet número 28 un local on abans ja havia anat havia hagut un restaurant gallego la Campana si no recordo malament el nom i ell ara ha fet un Colmado amb una cuina catalana tradicional molt ben feta però molt molt molt ben feta molt gulafra amb uns fondos amb unes salses amb uns sabors que són els que nosaltres tenim gravats a la memòria com a poble i com a gastronomia catalana però a més a més depurats amb una puresa i amb una intensitat bestial i aquí al Colmado Wilmot hi podreu menjar per exemple uns macarrons macarrons de la Cardenal que els porten amb aquestes safates de ferro aquelles dantes dantes com et servien a l'escola els macarrons això fa una mica com a la peli de Ratatouille que et va visualment vas a la infància amb aquestes safates molt bons excel·lents unes mandonguelles estrogonof que són igual o més bones que els macarrons perquè la veritat és que les mandonguelles són increïbles amb aquest punt mira és d'aquells plats jo sempre penso que aquest l'estrogonof és d'aquells plats on veus quina feina tan bona fa la nata és a dir quan la nata la poses per refinar una salsa per lligar per emulsionar i per donar-li aquell puntet de cremositat i no com fan encara molts llocs la salsa del pebre verd o el roquefort que és nata amb roquefort o nata amb pebre que així no es fa aquestes salses no no aquesta és absolutament elegant gens ambafosa i la veritat és que és és un estrogonof lleuger podríem dir o sigui realment passa molt molt bé mira tripa de bacallà amb cigrons i un vel de papada ai mare de Déu senyor que bo que bo uns cigrons d'aquests que amb la llengua fos una mica pressió i ja s'aixafen molt fins no es nota la pell i bueno la tripa de bacallà que és una textura extraordinària fantàstica utilitzat i la salsa és una mena de pil pil lligat perquè clar tota aquesta gelatina que ha deixat anar la tripa la converteixen lligada amb una salsa és un pil pil en el fondo és per xocar i pa i a més a més aquí el pa també és molt bo és pa de pagès d'aquell de tota la vida molt bon producte fricandó de medella que tens la versió tradicional o la versió plus que és que porta escamarlans els dos estan igual de bones però la que porta escamarlans porta escamarlans a més a més són escamarlans de veritat passats allò una miqueta per la paella posats al damunt amb la salsa de mar i muntanya la carn sucosa una cosa fantàstica i escolta si anem a la part del deixa'm dir abans de les postres perquè les postres acaben per bueno és una cosa sideral tenen terrassa tenen també evidentment l'interior però la terrassa és molt xula i les postres ensaïmada feta com una torrada de Santa Teresa i amb una salsa de tofi que bona que bona és pura seda vici vici vici són les postres vicioses absolutament te la porten amb una cullera i una forquilla no et porten ganivet i aleshores aquell moment amb la cullera i la forquilla separes una mica els girs de l'ensaïmada els plecs que fa aquell que queda com enganxat però es va esbocinant i va estirant li cau li regalim per sobre el tofi te'l poses a la boca és molt lliscós molt cremos molt sedós té un dels sabors torrats caramelitzats dolçor la textura d'esponja de l'ensaïmada és una sideral és una mossegada disserirà aquesta postra escoltem Oscar Gómez el Colmado Wilmot evidentment el carrer Calvet número 28 entra a la fonda de Catalunya Ràdio apassionadament i tant que sí moltíssimes gràcies A vosaltres una abraçada Adéu-siau La fonda amb Pep Noguer I avui passa pel bocato di cardinale el xef Geroni Castell dels restaurants Les Moles d'Ull de Cona Geroni molt bon dia Bon dia Pep Per esmorzar dolç o salat? Jo soc una mica estrany per esmorzar A veure Un plàtano i un cafè Un plàtano i un cafè Molt bé Del mar què és el que t'agrada més? Lo que vats us dieu rajada que jo dic escrita Escrita o clavellada Bé, bé I de la terra? De la terra les tomaques Quin és el teu plat preferit a l'hora de sopar? Lo que vats us dieu pataca conjeta tendra que jo dic pataca i bajocas I bajocas Un bici culinari que puguis explicar? Un bici culinari Hòstia la bolleria cutre La bolleria cutre Quin utensili i de la cuina no pots estar sense ell? Una paella Un sabor o aroma de la teva infància? L'escrita que em feia ma mare el suquet d'escrita que em feia ma mare El dia de festa vas a dinar a? Casas Mundo a la Ràpita Que bé Quin és el teu bocato di cardinal i aquella mossegada que et fa veure les estrelles? Les ostres Les ostres Un producte que no suportis i és? Formatge Ostres La truita de patata amb ceba o sense? Sobretot ben feta que estigui sucosa i llavors deixo triar que me la posen com vulguen I l'últim Acaba la frase Un bon tall de pernil salat amb? Un bon pa de peixes Jeroni Castell Moltíssimes gràcies i passeu un bon estiu Moltíssimes gràcies a vosaltres si el mateix Una abraçada Salut Adeu Aquest espai I avui comencem el dia a Jesús a un poble al costat de Tortosa que aquí si alguna cosa hi venim a fer és a veure una delícia per la nostra vista i és que aquí hi ha un home el pare d'un bon amic de la fonda d'en Jordi Bort que s'entesta a recuperar sobretot totes les peces d'un molí d'oli perquè això no passi l'oblit m'han dit que estava per aquí a les afores a veure si el veig per aquí i ostres tu mira sí, sí i tant i tant Pepe bon dia què tal com esteu? Hola Pep bon dia Pepe Bort Pepe Bort Xavarria Xavarria escolta és molt curiós perquè avui tinc la sensació de ser un gran privilegiat perquè heu muntat el museu de figures de peces d'un molí d'olivera gairebé només per mi val a dir un honor teu que només l'he muntat per tu Déu-n'hi-do però escolta què fa un home que va començar venent xupa-xups que ha acabat fent les peces a escala de les millors maquinàries diguem-ne del món de l'oli de la història de l'oli doncs en primer lloc perquè jo soc un enamorat de l'oli i la millor manera que jo vaig veure que la gent pogués comprendre el que era l'oli és fer una cosa visual o sigui el que jo dic el que jo dic és la manera que d'esta gent quan veu les peces meues veuen el per què veu el món de l'oli o sigui l'oli com si sempre començo a dir el mateix l'oli va començar sent combustible no comestible clar i servir per fer llum exacte i aquí la col·lecció que jo tinc de maquetes arrenca precisament explicant com era el procés de com va néixer o sigui l'olivera com a olivera té més de 4.000 i escaig d'anys però no va néixer com l'arbre que coneixem de l'olivera va néixer com un arbust o sigui l'agribuco que es diu i vam veure que allà sortia una semilla aquella semilla que hi ha a terra i aquella semilla que quedava a terra té un líquid total conclusió que en les maquetes es pot veure vam veure que calentant aquell líquid va ser la llum de les cases però escolta vos veniu xupa xups com heu passat del xupa xup a les màquines d'oli doncs mira com el xupa xup era menudè a fer coses menudètes però a mi m'ha dit un ocellet que tot això va començar quan us vau jubilar és a dir vosaltres no veniu del món de l'oli i de l'olivera que va la meva família mai ha vingut del món de l'agricultura però sí a mi m'agrada fer coses d'artesania com altres coses que no venen a la cuento però jo deixo caure com és los carraus i altres coses Déu-n'hi-do escolta del carraus en parlarem després però explica'm una cosa perquè clar jo ara veig aquí aquestes maquetes fetes a escala amb fusta reciclada i començo a veure això i veig un molí d'avui en dia i això ja no hi és és a dir heu dit primer de tot l'oli era un combustible i no un ingredient combustible però clar les olives a mi hi ha una cosa que sempre m'han dit cap aquí baix a les terres de l'Ebre m'han dit diu no agafis mai un oli que diguin que han plegat les olives les olives s'han de recollir no plegar això t'ho ha dit un peixet del segle XXI sí un peixet del segle XIX o segle XX no t'ho diria això sí perquè gràcies a Déu la tecnologia ha avançat i avui en dia se veu i en realitat és així correcte que l'oliva des que està a l'arbre si no pot tocar terra millor clar perquè si toca terra pot agafar humitat pot agafar molts tot el altre sí clar això pot agafar també aquests aromes que es poden aixafar poden fermentar una peça amb l'altra que fermenten clar escolta veig aquí potser més d'una vintena de peces quina és la més antiga que heu fet? la més antiga tindria que dir que és l'origen de com va naixer el procés de traure el líquid d'esta semilla que nosaltres diem oliva que ells no li diem a oliva que era agafaven el producte les olives les trepitxaven clar aquí ve com una mena de piscina baixa això d'aquí ho trepitxaven i traien l'olíquid això no és la peça que jo tinc més antiga sinó que és l'origen de l'antiguetat diguem de la peça primer el xafaven després quan necessitava més líquid ja van fer els rodillos xafar en rodillo després ja van veure que la manera els quedava molta pasta molta pasta dins la mateixa pasta els quedava encara líquid i la manera i el que van inventar el que jo dic sempre vulgarment bueno vulgarment no en plan carinyós que les dones no saben més que naltros que és el que es diu escorre posaven com uns sacs exacte posaven dintre un sac i tal i ha acabat com la evolució els de detrás sempre ensenyen els de davant els de davant ja van veure com ara aquest estos van inventar el que era la premsa de cunyes posaven el sac aquí baix en vez que estos ho feien a mà estos posaven aquí i per mig de masses anaven apretant aquí no hi havia el burro encara encara no aquí no el burro no feia res exacte i per mig de masses li pecaven i anaven baixant i anaven apretant clar aquesta era una manera molt rudimentària de quina època estem parlant aquí Pepe ui això segle XIII i segle XIV clar tot això ve determinat també per veure els carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya no el fanal de l'oli encara mentira perquè clar primer van començar el producte per a les cases però acabà van veure que es cel·li que se podia aprofitar els carrers i acabà tots els que eren els carrers i faixades i muralles i tal posaven aquest sistema d'illuminació escudeu devia arribar algun dia que vau començar pensa que a partir d'aquí quan se moderniza és lo que lo clàssic que després eren gas si vos recordeu los faroleros que engegaven les faroles en gas clar és lo mateix de fet els que som de comarques gironines hi ha una cosa que potser n'heu menjat alguna vegada el xuxu bueno el xuxu que diuen que té la forma precisament d'aquella andròmina que vam fer amb un pal per apagar no? sí sí exacte va arribar un moment jo suposo que estem al principi però que vam començar a aixafar les olives amb unes roderes de pedra no? ja estan els primers que consta són els romans aquests són els que van fer la innovació van fer la innovació i van fer el que es diu l'omoli romà que són dos pedres horitzontals horitzontals que per més de flotació i tracció humana no cal dir-ho trepitxaven l'oliva déu-n'hi-do escolta però jo aquí veig una pedra molt diferent és a dir aquí estos són els que fan un invent que justament això ve més curiós més antic encara que estos que eren la part d'Àfrica la part d'Àfrica van començar fent aquest sistema però estos van fer un invent que no se'n van donar compte almenys de moment i van inventar l'arc clar perquè si això ho prolonguem fa tota la volta Fem una circunferència. Què fan, estos? Ja ho copien enseguida. I aquí sí que hi ha fins a servir els burros, eh, per donar voltes. Exacte. No, no, tracció humà. Tracció humà, encara. Ah, humà? Caram. Ah, humà, humà, humà. I ve el que fan ells, inventen, el que estos han inventat, que és l'arc, ho fan ja en una roda, i ja ho fan tot girató. Però sempre tracció humana, eh? Déu-n'hi-do. Escolta, i va arribar un moment també, suposo, que van passar d'aquestes saques que hi posaven la pasta. Això que, com en dieu, els samals? No. No. Aquí, a la premsa, aquestes làmines que són les que separen la pasta. Cofins. Ah, això, cofins. No sé per què punyetes li dic samals. Cofins. Els cofins. Sí, sí, clar. I en què vam anar a fer? Vam veure que la manera de poder treure tot el màxim de líquid era inventar una palanca. El clàssic, que ara ho veiem fàcil, o d'anar-me un punt d'apolla que l'evanta del món, no? Doncs, bueno, per aquesta gent ja ho van fer guard. I agafaven un tronc d'un arbre, l'ingrustaven en una roca o una paret i per a mi de peces de pedra feien la pressió i la manera de poder treure encara més líquid. Pepe, suposo que aquí, en aquest moment, va ser quan es va començar a dir allò de l'oli del primer raig o l'oli de la primera premsada. Sí, per això ja és tècnica moderna, Sigle XX. Ells encara, això del primer raig, encara no he parlat. La prova és que són els romans quan li comencen a donar una importància, valor a l'oli, que és en cosmètica. Caram, encara no arribem a la taula. Encara no arribem a la taula. Pensa que el seu menjar no eren salades, era animal de caça i a la brasa. O sigui, allà no hi havia ni forn ni ni condimentació. O sigui, que el que era líquid era... I la cosa, que també és curiós i m'agrada explicar-la, és que pensa que aquesta cosmètica la donaven els seus lluitadors i les seues corones eren d'olivera, eh? No eren de llaure, eh? Com ara, que es pinta el de llaure. Era d'olivera, eh? Per tant, tot aquell líquid ja li van començar a donar valor i li van començar a donar en cosmètica. Fixeu-vos que a vegades evolucionar és d'enrere perquè ara, per exemple, a Menorca hi ha gent que fa te de fulla d'olivera. Sí, per cert, diuen que és molt bona. Diuen que sí que va molt bé. Jo no ho he provat mai, però diu que és bo. I haurem d'anar a Menorca, no? Un dia muntarem un viatge, anirem aquí. Escolta, ara estic veient aquí que ara sí que hi arriba l'atracció animal, eh? Aquí arribem al 1900 i ja tenim el que són la tecnologia nostra. Aquí parlo de molins de casa, eh? O sigui, no parlo d'Extremadura què vam fer? Nosaltres el que vam fer va ser copiar la roda dels humans, però la roda oòlia que es diu, i la fem, en este cas, vertical, eh? I plana. No comets que era mitja canya, eh? Clar, clar, clar. Però tracció animal. Encara no teníem llum en esta època aquí. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Encabem mos venen els italians i mos venen una pel·lícula que els italians en això són una mica més... S'han hagut de vendre l'òlia, Pepe, els italians. És que sí. I mos venen l'homolí del rulo, que es diu. I mos van dir que es trapitjava molt més a Oliva, però mos van dir la meitat de la veritat. Per què? Perquè si esta part d'aquí li donen massa gruix, no trapitjava suficient a Oliva. Però si trapitjava molt, aquest burret al cap d'una hora ja era mort. Ja no podia. No podia. Aquí va ser quan van començar amb les pedres així dient troncocòniques. Exacte. I què van fer alguns païsers? Natros van dir no. Natros, això de l'allò. I el que van fer alguns païsers, que ja teníem la llum, Ah, mira, sí, ja la veig aquí. Ja tenim la llum. Un generador. Ja tenim la llum i el que fem és alguns païsers fan la roda l'omolí mixta. Clar. Però el nostre, el molí d'aquí és aquest. Que era sense llum una roda i a l'arribar la llum com era tan fàcil que donar-li l'interruptor van incorporar una segona roda. Una segona roda. I les tolves, perquè d'esta manera si li posava la tolva i ell mateix no calia que estigui la gent tirant-li l'interruptor. Es n'anava aixafant l'oliva de mica en mica i així també una cosa molt important que ara ho veiem això, Pepe, que és el tema de la temperatura de l'oli. El que fa que un oli d'oliva verge extra avui en dia sigui bo és que s'hagi controlat la temperatura quan s'extreu l'oli. Mai, jo crec que molta gent ja ho sap el que és traure oli en calent o oli en fred. Molt fàcil. Si nosaltres tenim una gota d'oli a la paella i calentem la paella veurem que aquest oli s'hi creix, no? Això què vol dir? que l'oli quan estigues pagesos que tenien els molins volien petir una mica de picardia què feien? Calentaven la pasta per a traure per a traure oli, no? Això és d'oli calent i l'oli fred és el que trau menys però és oli fred. Clar, però August ja no és el mateix. No, és el mateix. I aquí ja ens arriba la tecnologia al tindre llum que s'acaben tots els problemes de premsa de premsar d'una manera o d'una altra i ja ho fem a base de llum i la final de tot que va ser la premsa hidràulica que era per més d'un pistó se feia allà per a fer per a dir una manera 100 litres tenen que gastar una setmana o menys aquí en mitja hora ho feien per a dir-ne el pistó hidràulica que en un moment premsat és per això també que per aquí aquesta zona de Tortosa també encara hi ha tantes empreses de menyans sí, claro sí, sí ah carai pensa que aquí indústries com Baró com Baulenes com moltes empreses van naixer precisament perquè aquí era la cuna de l'oli aquí a Tortosa Déu-n'hi-do tenim la premsa hidràulica i llavors hi arriba un moment aquest que és això i això seria la maqueta del que seria un molí d'aquella època era el molí d'una roda tal com va naixer a partir d'aquella roda sortia la pasta la portaven a los sacs i el sac lo portaven a la premsa amb els cofins amb els cofins el pistó que és el que li donava l'embol cap amunt i això el que molta gent no sap què és l'oliva l'oliva s'està considerada com un fruit sec però és un fruit sec que en vez de l'amellana l'oliva és el que porta més aigua per tant quan sortia el xorro que es veia que sortia el xorro de la premsada no era només oli era oli i aigua i què passava passava per mid d'unes bombes lo passaven a les bases de decantació i la decantació d'aquí cap amunt era oli i d'aquí cap a baix era aigua i per tant acabat agafant les paneres això jo encara ho he vist això aquí encara no hi havia aquests filtres aquestes màquines ara no ara ve un remolder un peixer i porta 300 o 400 quilos o 1.000 quilos d'oliva els entra aquí a 50 metres i allà ja surt un oli oli sense aigües ni res filtrat i tot quant tarda ara a fer-se una olidesa que arriba a l'oliva no te ho sabia dir però puc dir que un parell d'hores que van i menys menys imagineu-vos escolta em veig uns quants aquí teniu molins del poble d'aquí de Jesús sí al poble de Jesús tenim 6 molins actuals però pensa que el poble de Jesús un meu àmic que es diu Marc Ferrando i jo és el que estem fent ara recopilant tot tenim ja 80 i pico sense haig però en vam tindre 105 de molins i saps per què aquí a Jesús tenim tants de molins? Primera perquè hi havia molta zona d'oliva i per tant hi havia molt de consum de l'oli i després hi ha una altra cosa que hi ha un refran que jo el dic en plan carinyós qui toca oli los llits se anunta què vol dir? que tothom que podia se muntava l'oli per què? perquè arribava el Pep i li portava el pagès i en aquest cas que tenia el molí li portava 300 quilos i quan li arribava deia Pep 300 no només n'han sortit 280 perquè pedres pam pam i quan ha vingut el rendiment Pep només ha tret un 30% de rendiment que ha de dir Pep el moliner clar no ho sap amén no? per tant qui toca oli els llits per això Jesús se n'han d'enfendre els llits teníem tants molins d'oli jo avui al poble de Jerúnie tenim 6 molins d'oli que són només com una relíquia els guardem no produïsen no fan producció d'oli però els aguanta com una relíquia jo aquí els posats n'hi ha només 6 però en tinc n'hi ha 6 en total però Pep hi ha una cosa que és important és molt important tot això que m'ensenyeu d'aquests molins i de totes aquestes peces del món de l'oli però hi ha una cosa que és clara la innovació és a dir una cosa és que no es perdi inclús de recuperar aquests molins d'oli tal com teniu aquí l'altra és que avui en dia amb la maquinària que hi ha i la saviesa diguem-ne que hi ha ostres tu tenim olis molt i molt bons aquí el vaig veure a Montseat jo t'he de ser franc jo m'encanta la història però la tecnologia també m'encanta què vol dir que avui se fabrica millor el que es fabricava clar, clar, clar sin lugar a dudar ara la relíquia del que és això i poder mantindre aquestes peces per a mi és un honor però reconec que avui la tecnologia que hi ha és millor el que és avui Pepe escolta vau començar tot això aquesta feinada quan us vau jubilar què hagués passat si en lloc de vendre xupa-xups o vendre una rajola de xocolata haguéssiu començat en aquella època perquè a mi em consta que aquí a casa vostra entre les gallines els molins i no sé quantes coses més hi ha per aquí no pareu quants anys teniu? oficialment 82 i 3 mesos això està bé però això això no pareu perquè m'heu dit també que feu carracs carracs o carraus carraus això això és allò del soroll de la nostra infància que si vol ne farem sonar un i veràs ah sí ne vols que ens sonés un? sí i tant espera que que m'entraga un és també a veure a veure a veure si ens en van a buscar un perquè quan faràs soroll ho sabràs millor mira de cara a aquell que aquest també este noi és un amunt nostre i també està al món del carrau o sigui el vaig introduir al món del carrau i és molt clar això és d'aquelles andròmines diguem-ne aquelles peces de música que ara només te les trobes quan jugues no? quan ets petit que vas a molts pobles i que ho tenen mira carai tu és molt gros això per exemple això és un carrau ja però jo em volia que en veigués un veig que si no et trobes tant més por ahí això aquest és una mena de creu sí quatre quatre que hi ha aquí a la banda de fusta i per què servia això Pepe? per fer soroll per anunciar la setmana santa els actes religiosos per exemple a la funció s'anava pels carrers anunciant i es dia el primer toc de la funció o el segon toc o el tercer toc o el quart toc però jo vull que em faci sonar un a veure a veure ja em farem sonar un anem a buscar-lo a veure cap aquí escolta i això ho feu tots els dies a l'any o quan us ve de gust? setmana santa només setmana santa carai però aquí això sembla el museu de la joguina Pepe jo n'hi tinc un aquí a veure que m'agradaria que el fessi sonar a veure a veure home escolta això dius com? Pep Nogué a la fonda? ens heu fet un carrau? Pepe escolta però això és això és de veritat però és de mentira ves a veure escolta això això ho posarem mira és un carrau que va dedicat per suposo a tu no cal dir-ho amb molt de carinyo que posa Pep Nogué Pep Nogué a la fonda aquí lo representativo de la nostra terra el llanguanisse lo vi les baldanes la llioli i l'oli després no cal dir que estàs treballant a Catalunya Ràdio el logo de Catalunya Ràdio i tant m'ho explico i encara no cal dir que aquí el que tenim famós és lo llangostí les almejes los mejillons i los tró i la trinidad escolta això és una delícia i ara pues fer l'honor no cal dir que això va en este sentit a veure a veure això això fer-lo fer així mira sí sí escolta sou un artista Pepe moltes gràcies per això si perdem tot això ho perdem tot no, no l'hem de perdre mai això l'hem de perdre mai ha sigut un honor Pepe moltes gràcies gràcies a tu no te l'has esperat bé si està la fonda de Catalunya Ràdio Jordi Hàvila bon dia molt bon dia Pep què tal Jordi Hàvila cuiner el gastropíndoles aquest agitador gastronòmic i consultor de caire domèstic escolta'm jo estic aquí davant d'una nevera fantàstica i sempre em plantejo què és el que haig de posar a dalt el que haig de posar a baix el que haig de posar a la porta si els ous hi van o no hi van perquè a mi m'han dit que la factura de la llum un 30% al voltant d'un 30% té a veure amb la nevera exacte la nevera és el nostre electrodomèstic per excel·lència és aquell que treballa 365 dies l'any 24 hores a partir d'aquí el consum que tingui aquesta eina com és la nevera una mica la responsabilitat és nostra perquè tots tenim aquell cunyat o cunyada que obre la porta per decidir què agafarà i què no agafarà i la torna a tancar sense agafar res cada vegada que obrim la porta de la nevera vol dir que aquest aparell comença a treballar comença a consumir i com sabeu les portes de la nevera són molt grans i entre tota l'escalfor i aquests dies que ens haurem d'abrigar una mica sembla ser que arribarà aquesta aterrador hiverna una mica animadeta és important fer un bon ús i això que deies de la nevera la nevera la tenim programada a uns 4-5 graus això no vol dir que tot ella tot aquest calaix que tenim estigui a 4-5 graus vol dir que a 4-5 graus estarà els prestatges centrals aquests sí que estaran a 4-5 graus els calaixos inferiors que és allà on també tenim segons el fabricant podem tenir aquest dibuixet de la verdureta o del peix i la carn aquells calaixos moltes vegades estaran entre 1 i 0 graus per això a vegades hem ficat l'encià amb el calaix que no toca i se'ns ha congelat per què se'ns ha congelat? no, no la nevera està treballant perfectament passa que aquell calaix està pensat per conservar peix i carn clar, de fet pensem que la calor sempre tira amunt per tant els prestatges que hi ha a dalt de tot són els que tenen una temperatura més baixeta exacte més baixeta més positiva exacte atentes perfectament Pep seria això que hem dit calaixos centrals seria seria una mica els 4-5 graus els de sota seria els més baixos de temperatura inclús arribant als 0 graus i després tindríem els calaixos superiors els de dalt de tot que allà què hauríem de conservar? doncs allà hauríem de conservar els productes que són de consum ràpid o aquells que són els làctics allà podríem tenir mantegues podríem tenir formatges podríem tenir iogurts on la temperatura no és del tot important i seria una targeta vermella trepidant trepidant trepidant tenir els ous a la nevera en els pitjors dels casos les oueres estan instal·lades a la porta que seria l'últim lloc on jo col·locaria els ous frescos d'aquestes gallines felices que comprem per què? perquè la porta és on més oscil·la els canvis de temperatura on els canvis de temperatura són molt molt i molt trepidants i els ous necessiten una temperatura fresca i estable el millor lloc per tenir-los seria si tenim l'oportunitat a casa un rebost on hi hagi una temperatura controlada i en els pitjors dels casos si tenim la calefacció a tope als pisos amb els quals vivim a dia d'avui en els pitjors dels casos i la manera millor de resoldre serien aquests calaixos superiors on hem dit que guardaríem els làctics aquí podrien anar-hi però no és necessari els ous poden estar a temperatura ambient i han de ser d'un consum força immediat tu quan veus algú que agafa jo en dic la frase en dic que fan fotos que agafa obre la porta de la nevera i està allà mirant la nevera a veure què agafa amb la porta oberta evidentment tu què els diries a aquesta gent que fan fotos a la nevera? mira primer de tot hi ha diverses qüestions aquí per treure la targeta vermella una el consum sempre hem de parlar d'estalvi energètic això seria l'antiestalvi energètic el consum és trepidant quan tenim la porta oberta i ens encantem per decidir si agafem el iogurt de maduixa o el iogurt d'ovella no abans d'obrir-la ja hauríem de tenir molt clar i després hi ha una altra qüestió amb això aquesta màquina que treballa 365 dies 24 hores l'any està treballant amb un sobresforç que no li cal i deixa'm donar si et sembla bé Pep un últim consell les neveres han de treballar a 4 o 5 graus en casos excepcionals la podrem programar perquè estiguin a 2 graus però hem de calcular que per sota dels 4 o 5 graus cada grau que baixem en negatiu serà un 6% més de consum a la nostra factura ja ho veurem això a final de mes Jordi escolta'm un altre dia parlem del congelador perquè el congelador també porta tela el congelador és el gran pot ser un gran aliat o un gran enemic a l'hora de conservar aliments tu quin és l'últim dia que has fet allò un cauinet del congelador que tens a la nevera mira ara per diverses coses ens l'he fet recentment però he de ser sincer hi han sortit croquetes que no sabia que tenia dintre el congelador ni quan es van introduint aquell congelador Jordi Avila moltes gràcies moltes mercès Pep la fonda quin plaer el de la cuina quin plaer poder cuinar una vida sense espines una vida al punt de sal també somnis nits divines per poder-la acompanyar hi ha unes postres ben fines que sentia el paladar dolces nits de somnis scurs nits cendres llemineres nits intenses nits picants nits cremoses nits lleugeres nits calentes somnis verds cuinats amb molta tendresa somnis que calmin l'estem beguts amb delicadesa i quan parlem d'oli d'oliva verge extra també parlem d'oli d'oliva i moltes vegades hi ha molta gent que es pensa que tots els olis són iguals i és que no tots són iguals perquè uns estan refinats els altres es diuen verges o verge extra precisament perquè no ho estan però tots tenen les mateixes propietes nutricionals per parlar d'això avui hem fet venir de fet hem trucat a l'Anna Paré que és la nostra especialista en nutrició en dietètica i també en farmàcia Anna Paré molt bon dia hola bon dia com esteu bé bé bé bé escolta gràcies avui per atendre la nostra trucada un dia de festa com és avui per a molta gent però escolta és que volem parlar d'això i és que a vegades ens pensem que tots els olis són iguals i no tots els olis són iguals pel que fa al tema de la nutrició no? exacte depèn molt en primer lloc si és un oli d'oliva verge extra o és un oli d'oliva refinat ja canvia la seva composició i per tant també les seves propietats escolta'm una cosa mira jo l'altre dia estava mirant i per exemple veig que la fulla ja no el fruit ja no l'oli però fins i tot la fulla d'olivera té propietats antioxidants i antiagregants que impedeixen l'acumulació de colesterol ara haurem de fer te de fulla d'olivera i tot? la fulla d'olivera de fet es recomana molt en persones que tenen hipertensió arterial perquè té un efecte vasodilatador i per tant millora les xifres de pressió arterial quan estan elevades però la composició és diferent del que trobem en l'oliva l'oliva en si és el fruit que és el que s'utilitza per fer l'oli d'oliva i de la qual s'extreuen tots els nutrients que té l'oli d'una banda el greix que això sí que no canvia tant si és un oli refinat com un oli extraverge el tipus de greix que trobem a l'oli que són aquests greixos monoinsaturats i especialment l'acid oleic que és el que fa que l'oli d'oliva sigui tan especial i diferent d'altres olis vegetals i després tenim altres altres components que trobem en els olis i que que no són part d'aquest greix sinó que és la vitamina E components antioxidants i antiinflamatoris com per exemple els polifenols escolta'm és important això dels polifenols perquè a més a més va íntimament relacionat amb que l'oli diguem-ne tingui un component de picor o no ara que tenim els primers olis ja diguem-ne de l'any al mercat que els podem comprar allò que dius ostres ara l'oli pica és amargant no? hi tinc alguna cosa a veure que piqui o que sigui amargant amb el tema dels polifenols? de fet si heu tastat mai un oli d'oliva verge extra quan us l'empasseu notareu que fa aquesta picor en el coll i això es deu precisament a aquests compostos que són els polifenols concretament en l'oli d'oliva hi trobem uns compostos aquí ja sabeu que quan parlem de nutrició surten uns noms una mica complicats que són el tiroxol l'hidroxidiroxol l'oleocantal l'oleuropeïna que són aquests polifenols tan interessants perquè són antioxidants i antiinflamatoris i que ens donen aquesta miqueta de picor al coll quan a tots en passem i diuen que aquests polifenols Anna diu que són un demolidor efecte anticancerigen aviam s'han fet molts estudis amb l'oli d'oliva els que els coneixen més són a nivell de protecció de les malalties cardiovasculars amb el colesterol per exemple sabem que l'oli d'oliva té la propietat de disminuir els xifres de colesterol total i augmentar la colesterol HDL que és el que moltes persones coneixen com el colesterol rule és una cosa que és poc hi ha estudis positius amb l'oli d'oliva. I cert, també és cert que alguns estudis d'alguns tipus de càncer s'han començat a veure, sobretot amb el càncer de colònia recta, per exemple, que és molt interessant incloure l'oli d'oliva verja extra de forma habitual en la teva alimentació. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I a més a més, una altra cosa important, que és quan arribes a la cuina i has d'escalfar, no? I això, sempre els cuiners i cuineres, ho diem amb el tema de la prova del fum, no? És a dir, tu posa un oli d'oliva a escalfar i quan tregui fum és quan l'oli es comença a cremar i veiem que l'oli d'oliva verge extra, els olis d'oliva verge, sobretot el verge extra, que aguanten a molta temperatura. Per això, i moltes vegades es parla d'això de quin és el millor oli per fregir, no? I aquí hi ha moltes teories, a vegades, no? Però aquí podem veure que l'oli d'oliva verge extra aguanta a més de 200 graus de temperatura, la gran majoria d'ells. En tots els olis vegetals, el que és l'extra, la verge extra, és el que té més quantitat d'antioxidants. I això també passa amb l'oli d'oliva. Què els passa als greixos quan s'escalfen? Que s'oxiden, d'acord? I quan s'oxiden és quan es fan malbé. Si tenim més quantitat d'antioxidants, com per exemple la vitamina E, però parlaríem també d'altres antioxidants com els carotenoides o aquests mateixos polifenols, polifenols, actuen de protectors i fan que l'oli no es faci malbé de la mateixa manera o tan ràpid com seria un oli refinat. Ara bé, també cal tenir en compte que en els olis refinats, tots aquests compostos que no formen part del greix, sinó que hi ha anomenats a part, com els carotenoides, la clorofila, els polifenols, es perden en el procés del refinament. Per això val la pena utilitzar un oli d'oliva verge extra. Que vagi molt bé. Escolta, cuina força aquest dies. Molt bé, ja t'explicaré. Vinga, una abraçada. Adéu. Adéu. Productes catalans amb denominació d'origen. Aliments autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la Unió Europea per la seva alta qualitat. Arrelats a un territori que els proporciona un caràcter específic. Les denominacions d'origen són el resultat de l'estreta relació existent entre el producte, l'entorn geogràfic, el saber fer i el talent humà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. I per acabar aquest dia d'avui, una frase del senyor Einstein que diu Un estómac buit és un mal conseller. Quina raó que tenia aquest estómac. No aneu mai a comprar amb gana, perquè sempre comprareu de més. Esperem que us hagi passat de meravella i que us hàgim agafat, sobretot, amanint la plata de l'amanida amb un bon reig de oli d'oliva. Adéu-siau i moltes gràcies. All guns away, all guns away, surrender, surrender. Stop you running, stop you running, surrender, surrender. So long now, so long now, surrender, surrender. No sugiés, no surrender, surrender. No sugiés, no surrender. Catalunya Ràdio, les notícies de la UNA. Bon dia, us informa Joan Bota. I s'acaba d'actualitzar el balanç de víctimes mortals per l'Adana al País Valencià. Ja són 202 les persones que van perdre la vida dimarts en aquests aiguats que van afectar la ciutat de València i el seu entorn. Tot això continua el degoteig a l'arribada de Cossos a la Ciutat de la Justícia i a Fira de València. Durant tot el matí han estat moltes les persones que s'hi han acostat perquè no saben res de familiars o amics que encara estan desapareguts. De fet, els desapareguts es compten per desenes i, per tant, estem que aquesta xifra que us acabem d'actualitzar de 202 morts encara pugui pujar més. València, Maria Núria Rebella, bon dia. Hola, bon dia. La consellera de Turisme i Indústria de la Generalitat Valenciana, Núria Montes, demana als familiars de les víctimes que no s'acostin ni a la Ciutat de la Justícia ni a Fira de València, on s'ha ampliat el lloc on es recepcionen els cossos sense vida perquè no s'atendran els familiars. Només es farà a les oficines de la policia.