#714 - La Rambla del 13/11/2024

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM, i en streaming a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 9.8.1. Molt bon dia, Sant Just. Passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 13 de novembre. Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magatzí matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu cint, unitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris. Concretament llegirem la portada del diari Ara, també La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical i acabarem l'hora amb en Carles Rius. A les 10.50 ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11.10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim en Ramon Figuarola, el portaveu del grup de Junts per Catalunya aquí a Sant Just. Amb ell tractarem alguns dels temes de l'actualitat de Sant Just, passant sobretot també per comentar la seva proposta dels pressupostos per l'Ajuntament de cara al 2025. Després, tot seguit, rebrem a la terapeuta emocional i tallarista Sant Justenca, Elisa Linares. Amb ella sempre fem la secció de sexualitat, plaer i alegria. Després, a tercera hora, a partir de les 12.10 vindran l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata i l'Albert Acià. L'Albert ens porta l'agenda d'activitats de l'Ateneu de Sant Just pels propers dies i també aprofitem que tenim a l'Àstrid per fer una mica de tertulia sobre el món dels vins. Acabarem el programa d'avui ja encalant-nos cap a la una del migdia amb l'advocat Frank Rigol, quinzenalment ens porta un espai de coaching. Tot això és el que farem avui dimecres. Vinga va, no marxeu, que comencem! L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Despert. Són les 10 i 13 minuts. Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble. Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble. Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble. Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble. i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. d'aquí del poble. Fins demà! Fins demà! Bon dia, Núria! Vinga, comencem amb els títols que ens portes avui dimecres. Doncs mira, comencem parlant de l'Ateneu de Sant Jusk, que organitza l'activitat titulada Artaneu en Guain, aquest diumenge, 17 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala del 50 anari. I tal com diu el nom, Artaneu en Guain, es tracta d'una sessió de pintura i degustació de vins. Ah, molt bé! Dinamitzada per l'artista i professora Imma Brunat, que guiarà els assistents en el desenvolupament d'una obra mentre gaudeixen de diferents varietats de vi. Ah, fantàstic! Sí, pinta molt sobre, la veritat. Sí, sí, sí, està molt de moda. No ho veig ara, això de l'art? Sí, jo també ho he vist bastant. O sigui, no només a Sant Just, eh? En general, sí, sí. Que ja s'han fet algunes propostes, inclús a l'Ateneu també, això d'alguna conferència sobre vins o acompanyar actes potser artístics, teatrals... Sí, i en concret també activitats d'anar a pintar amb vi. Jo ho he vist bastant, eh? O sigui, jo crec que el que dius tu, que està bastant de moda, doncs això, anar amb un grup d'amics o amigues en un lloc on et parlen d'un parell o tres de vins, mentre fas un quadre, encara que no el sàpigues pintar. Sí, sí, jo t'haig de dir que ho tindria complicat perquè ni se'm dóna bé pintar... Ni t'agrada el vi, no? Ni m'agrada el vi, o sigui, que ha imaginat... Bé, jo realment una miqueta com tu, eh? El vi tampoc m'apassiona i pintar, bueno, seríem quadres abstractes, no passa res. No, no, ja veus tu. Jo agafaria el vi, potser el regalimaria sobre el quadre i dic, mira, abstracció pura. Home, podria quedar xulo i tot. Sí, com és? Quina és aquella obra? Crec que, saps, l'obra aquella tan famosa d'un plàtan enganxat a la paret... Sí, sí, que l'altre dia hi havia una notícia d'aquesta obra. Sí, una notícia que la venien per no sé quants milions. Exacte, sí. El plàtan enganxat... Jo és que hi ha coses de l'art que mai entendré. Realment t'ho dic, Mariona, no, hi ha coses que jo mai entendré. Vull dir, un plàtan enganxat en una cinta, en una paret, milions... Tindrà el seu significat. Eh? Tindrà el seu significat, que jo ara mateix no sé quin és, eh? Però, clar, jo també li puc donar un significat a una mandarina enganxada a un pelillo, o sigui... Bé, en fi, no tractarem aquest tema perquè és ficar-se en un jardí una mica perillós. Exacte. Vinga, això, l'activitat aquesta, per això, amb la Imma Boronat, això sí que és garantia de qualitat. La Imma és... Sí, tant. És fantàstica, a més, és un plaer sempre parlar amb ella. O sigui, transmet una energia a la Imma boníssima i segurament serà una estona superxula. I tant, doncs, això, un moment, doncs, per convenir art i enologia en un ambient distès, on es podrà, doncs, això, pintar un quadre mentre es desgusten alguns vins i, sobretot, dir... A part que pinta, bueno, la Imma, a mi m'encanta els quadres que fa. A mi també. Va fer un, tinc així en ment, un per la Vall d'Avers. Sí, el de la portada. El de la portada, sí, sí. El de, bueno, el quadre que estava a la inauguració que va fer. Exacte, pel 45è aniversari de la Vall d'Avers i les 500 revistes. Va fer un quadre, estava allà a l'entrada i estaven gran. I, ostres, era un quadre preciós. Exacte. I bé, sobretot dir que és una activitat que requereix inscripció prèvia i que les places són limitades. Així que aquest tipus d'activitats solen tenir molta demanda. Per tant, qui vulgui anar, que corri i s'apunti, trucant a l'Ateneu i, doncs, dient que es vol participar. Molt bé. Mariona, què més tenim, va? Doncs mira, tenim que l'Ajuntament de Sant Jus, a través del Servei de Promoció Econòmica, ha organitzat el 19 de novembre la ponència titulada No és qüestió de si, sinó de quan. La ciberseguretat és cosa de tots. Una conferència, doncs, destinada a empreses i persones emprenedores del municipi. Sí. Que serà una sessió que estarà a càrrec de Vanessa Daza, que és doctora en matemàtiques i professora a la Universitat Pompeu Fabra. I tindrà lloc a l'Hotel Sant Jus, de 9 del matí a 11 del matí. Val. Repeteixo, el 19 de novembre. Sí. És una ponència que abordarà la importància de la ciberseguretat per a les empreses i Daza, que és, en concret, experta en criptografia i ciberseguretat. Exposarà com les amenaces digitals, com el ransomware o el phishing, poden comprometre greument l'operatiu empresarial, causant pèrdues financeres i afectant la reputació de l'empresa. Per tant, mitjançant casos reals i estratègies pràctiques, els assistents podran aprendre com protegir les seves empreses i fomentar una cultura de resiliència digital. Per participar en aquesta sessió, és necessari inscriure's a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Doncs sessió de formació empresarial, bé, xerrada, jornada, aquí a Sant Just. I passem al tercer titular, Mariona. Doncs parlem també de l'Ateneu, que oferirà aquest dissabte a les 11 del matí, una sessió de cinema infantil dins del cicle Cine Xic, amb la projecció de la pel·lícula Billy Janet i altres cròniques marcianes. Una pel·lícula dirigida per Samantha Cutler i deien Daniels Nado. La pel·lícula, com totes les del Cine Xic, estan doblades al català, té una durada de 59 minuts i està recomanada a infants a partir de 3 anys. D'acord. I doncs la història d'aquesta pel·lícula parla de Billy Janet, que són dos protagonistes que viuen en un planeta llunyà que està habitat per dues famílies de marcians que tenen costums i aparències molt diferents. Per una banda hi ha els vermellets, que prefereixen l'aigua i beuen llet rosa, i per altra banda hi ha els blauets, que viuen als turons i beuen te negre. Molt monos, eh? Jo discuto si són moníssims. M'ho has d'explicar ni m'ho estic imaginant. I m'agafen a mi ganes d'anar a veure la pel·lícula per margellets i blauets. Exacte. Ai, per favor. Llavors, què passa? Que malgrat les diferències i les tensions que hi ha entre les dues famílies, els protagonistes, que són el Bill i la Janet, es coneixen i s'enamoren. I davant la desaprovoció de les seves famílies decideixen fugir junts. Per un moment, això és a partir de tres anys? Sí. Caram, tu. Vull dir que un nen de tres anys ha d'entendre el procés d'enamorament, separació, família... A veure, entenc que no cal que... Conflict. No estarà superdetallat tot això, perquè, sobretot, el que vol tractar aquesta pel·lícula és la tolerància i l'acceptació de la diversitat, mostrat a través d'una trama familiar i veure com les diferències culturals poden ser superades a memòria i a entesa. Per tant... Amb tres anys, Mariona. Núria, tu no saps la... Les pel·lícules, el ben fet, és que poden arribar als nens. O sigui, és evident que un nen de tres anys no s'endurà la reflexió més profunda de la sala, però alguna cosa ja va calant. Segur que va calant, no? Exacte. Vinga, va, confiem. Exacte. I jo què sé, imagina't que aquests nens tenen a la classe una persona que ve de fora. Amb diversitat o qualsevol cosa diferent, no? Jo què sé, els seus pares, per exemple, li podrien dir escolta, te'n recordes de la pel·lícula dels blauets i els vermellets, com s'acabaven estimant encara que fossin diferents? Sí. I el nen diria, ostres, és veritat. Ostres, mira, acabo de buscar una fotografia de Billy Janet, cine xic. Mira, ja m'he enamorat de la pel·li, ja. És que són boníssims. Són boníssims. Trobo que les imatges són boníssimes. Mira els cels de darrere, que es veuen com els planetes. Sí, sí, sí. Ai, per favor, que xulo. Bé, doncs, recomanem a les famílies que portin els nens i nenes de l'Ateneu a veure aquesta pel·lícula, cine xic, a partir de tres anys. Una pel·lícula que, com ens ha explicat la Mariona, té un munt de valors al darrere. i això, que parla sobretot de l'acceptació i d'entendre les diferències i això, d'acceptar-les. Exacte. Molt bé, Mariona, hem llegit ja els tres titulars de les notícies d'avui de Sant Just. Deixem una promoció i seguim llegint les notícies que obren els diaris. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Ser tu mateixa. I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Escolta és la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones. Gairebé dos quarts d'onze del matí. Mariona, seguim ara llegint les notícies que obren els diaris en català. Doncs comencem amb el diari ara, que obre amb una notícia sobre el mercat bancari i diu que competència complica el BBVA l'opas sobre el banc Sabadell. Diu que l'organisme estatal passa el cas a fase 2 i sotmetrà l'operació a un anàlisi més estricte. També veiem que la decisió afobreix el banc català i deixa el desenllaç en l'aire almenys fins a l'estiu del 2025. Amb fotografia principal veiem una imatge d'uns carrers plens de fang i tot de gent netejant i diu Alerta Roja al sud de Catalunya. Veïns i voluntaris de Paiporta continuaven netejant ahir els carrers a l'espera de les pluges d'avui que han portat l'EMET a decretar l'Alerta Roja a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona i que també preocupen a València i a la Can. És a dir, la fotografia en concret és de Paiporta, que si no m'equivoco és la zona 0. Sí, és on hi ha més afectats. Crec que la meitat de les persones, o gairebé la meitat de les persones mortes... Són d'aquest poble. Sí, sí, sí. Doncs això, a la fotografia apareixen tot de voluntaris i de gent netejant els carrers com poden i això diu que hi ha Alerta Roja al sud de Catalunya, en concret a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona a veure com acabarà afectant aquesta dana aquí a Catalunya. També veiem, referent al fet de València, diu, veiem que Feijó evita avalar l'actuació d'Amazon, que vol blindar-se remodelant el govern. Més notícies de la portada d'avui de l'Ara. Veiem que l'Eurocambra ajorna l'elecció de Rivera, que el PP pressiona contra la ministra per la Dana. I tanca portada a l'Ara parlant de les eleccions anticipades a Alemanya i diu que això els afronta una moció de confiança sense opcions. Molt bé. Això, pel que fa de moment a la portada del diari Ara? La Vanguardia. Obre també amb els efectes de la Dana. Veiem que emergències es va plantejar confinar o evacuar abans d'enviar l'alerta. que el SACOPI ja disposava d'informació sobre la gravetat de la situació a les 6 de la tarda, dues hores abans de l'avís telefònic. Els equips de rescat creuen que ja no trobaran més cadàvers a la superfície, però en poden aparèixer sota el fang. És a dir, veiem que des d'emergències ja s'estaven plantejant confinar o evacuar abans que la gent sabés que la situació era molt greu. Sí, sí, sí. O sigui, directament, com si diguéssim del no passar res, a confinament. O sigui, a no podeu sortir de casa. Sí, sí. Exacte. I a la fotografia principal veiem el ministre Ángel Víctor Torres i el president Carlos Mazzón el SACOPI d'ahir. A més, la fotografia els ha agafat justament en un moment en què cadascú està mirant cap a un altre cantó com volguen simular aquesta mena de... Jo no vull saber res de l'altre. Però bé, seguim. Sí, una mica... No és problema meu, no? Exacte. És una foto realment bastant bona, no? Bé, bona. Vull dir, que a nivell informatiu o a nivell del que transmet... Exacte. Vull dir, acompanya molt a... Que transmet un missatge claríssim. Sí, sí, sí. Vull dir, tu mires per un cantó, jo miro per l'altre, mentre fem del problema aquí ningú sap res i... Més notícies de la Vanguardia. Veiem que el PPE força que s'ajorni la votació sobre Rivera i la resta de comissaris. Els populars porten a Brussel·les la Batussa amb el PSOE per València. També veiem que Competència vol més dades i complica l'OPA del BBVA al Sabadell, que l'òrgan avaluarà millor els efectes sobre el mercat i decidirà el 2025. Parlem de Trump, que diu que s'envolta de falcons crítics amb l'OTAN i la Xina i, per tant, que a portada d'avui de la Vanguardia veiem en fotografia petita l'arcabisba de Canterbury, que cau per un cas d'abusos, que es veu que l'havia ocultat. Llavors, doncs, s'ha retirat. Sí, sí, sí. També veiem en fotografia a Pombo, que guanya el Cervantes per la seva lírica singular. I tanca la portada avui de la Vanguardia amb una notícia sobre Barcelona que diu que els bars obtenen 36.000 firmes a favor de les terrasses. Bé, l'arcabisba de Canterbury diu que cau, però és perquè va dimitir. Exacte, sí, perquè va marxar. Va dimitir ell perquè s'ha descobert que havia ocultat un cas d'abusos. I, molt bé, això és tot per la Vanguardia. Mariona, si et sembla, passem al periòdico que obre una imatge del rei Felip VI vestit amb el tratge militar. Diu, el rei amb l'exèrcit a València. Diu que Felip VI visita les unitats militars que ajuden després de la Dana i que qualifica el desplegament fet com una operació sense precedents. ha tornat Mariona, el rei, els carrers afectats, els pobles. Aquest cop... No fes a veure, no? Bé, aquest cop sembla ser que no va amb el tratge de rei, per dir-ho així. S'ha volgut camuflar vestit d'exèrcit, no? A veure si així no li tiran fang. Exacte. Crec que no li han tirat fang aquest cop. Diu, Masson prepara una gran àrea de govern de diverses conselleries per la reconstrucció. També diu que Sánchez porta la tragèdia del temporal a Bakú com a exemple de la gravetat de la crisi climàtica. Bakú, a Cerro Ejant, que és on s'està fent la COP29, que és aquesta conferència que fa cada any la ONU, en torna a combatre el canvi climàtic. Bé, en qualsevol cas, també parla en el periòdico de la cimera del clima, diu que hi ha un nou rècord de les emissions globals de petroli, gas i carbó el 2024. També parlant de l'alumnat català, que és líder a Espanya en competències digitals. També el periòdico titula que Barcelona Comerç premia les cinc millors botigues de barri d'aquest any. I el gran titular, per això, que obre el diari d'avui, el periòdico, diu que la CNMC dona peu al fet que el govern intervingui en l'OPA del BBVA al Sabadell. Diu que competència amplia el termini d'anàlisi de la integració tres mesos més i obre la porta al fet que l'executiu, que s'hi oposa, pugui imposar condicions adicionals en determinats supòsits. i un titular realment molt complicat, Mariona. Vull dir, per tot el que està dient a nivell econòmic, ve a dir que l'operació de l'OPA del BBVA al Sabadell passa a una segona fase i deixa aquest desenllaç fins al 2025. Exacte. Vinga, passem ara al punt avui, l'última portada, o una portada on es veu un carrer també ple de fang, molt brut, i diu, pendents del cel, l'alerta per noves pluges obliga a treballar a preu fet per retirar el fang abocat al clavegaram, que, endurit, obstrueix els col·lectors i podria causar més inundacions. O sigui que molta de la feina que han estat fent els pot portar més problemes que altra cosa o què? No, no, no, està dient que com que hi ha previsions de pluges a València i les clavegueres estan obstruïdes pel fang, estan a córrer cuita, abans que arribin les pluges, traient, o sigui, treballant al clavegaram, traient el fang que s'ha secat i ha quedat dur. Clar, sí, però diu el fang que han abocat al clavegaram. Entenc que, clar, l'anaven movent. Sí, clar, suposo que l'anaven traient dels carrers i l'anaven tirant por all. I ara és un problema. I molt que hi ha el clavegaram i ara han de córrer a treure'l per, bueno, per no obstruir això, la claveguera, i que pugui passar l'aigua si es queda a ploure. Perquè, clar, imagina't, hi ha una capa de fang i allà no passar aigua, doncs més inundacions. No. Doncs bé, pendents del cel estan a València també. Altres notícies de la portada del Punt Avui diu que investiguen la mort violenta d'un pare i un fill en un habitatge a Arenys de Mar. També que la CNMC vol més temps per analitzar bé l'opa del BBB al Sabadell. Ja hem dit que s'esperen fins al 2025. I també mencionen aquest fre a la impunitat de la pederàstia. i pel que fa als esports, comenten que el Barça goleja el sang Polten en la Champions 7-0 abans de visitar el Madrid en la Lliga. Mariona, deixem aquí les notícies i les portades, si et sembla, i t'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt amb els butlletins i a la una amb tot l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Treu la llengua. Treu la llengua. Fora, al carrer. Esclar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. 10 i 38, deixem un tema musical i seguirem amb les efemèrides del dia. I know you wanted me to stay but I can't ignore the crazy visions of me in L.A. And I heard that there's a special place where boys and girls can all be queens every single day. I'm having wicked dreams of leaving Tennessee If Santa Monica is where it's calling me won't make my mama proud it's gonna cause a scene she sees her baby girl she sees her baby girl I know she's gonna scream scream, God, what have you done? you're a pink pony girl and you dance at the club oh mama I'm just having fun on the stage in my heels it's where I belong it's where I belong down at the it's where I belong down at the it's where I belong down at the pink pony club I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood I'm gonna keep on dancing at the pink pony club pink pony club I'm up and jobs are on the floor lovers in the bathroom and a light outside the door black lights and a mirror disco ball every night's another reason why I left at all I think my wicked dreams are here from Tennessee oh Santa Monica you've been too good to me won't make my mama proud it's gonna cause a scene she sees her baby girl I know she's gonna scream, God, what have you done? you're a pink pony girl and you dance at the club oh mama I'm just having fun on the stage in my heels it's where I belong down at the pink pony club I'm gonna keep on dancing at the pink pony club I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood I'm gonna keep on dancing at the pink pony club pink pony club don't think I've left you all behind still love you in Tennessee you're always on my mind and mama and mama every Saturday I can hear your southern draw a thousand miles away saying God, what have you done? you're a pink pony girl and you dance at the club oh mama oh mama I'm just having fun on the stage in my heels it's where I belong down at the pink pony club I'm gonna keep on dancing at the pink pony club I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood I'm gonna keep on dancing at the pink pony club pink pony club pink pony club I'm gonna keep on dancing I'm gonna keep on dancing I'm gonna keep on dancing Fins demà! Fins demà! Aquesta tècnica és complexa, és a dir, es polia una superfície d'una placa de coure amb plata perquè quedés molt brillant, s'exposava la placa a uns vapors d'iode, cosa que creava una capa d'iode dur de plata sensible a la llum, es posava la placa dins la càmera i s'exposava la llum, la llum fixava la imatge i més endavant es revelava. Va finalment submergir la placa en una solució de sal comuna per evitar que s'esborràs la imatge amb el temps, és a dir, complexa, complexa, però tot i així va ser la primera fotografia. Aquesta tècnica, per cert, aquesta fotografia de la llotja mar no es conserva, és una pena? No es conserva? No es conserva. Ostres, l'estic buscant jo aquí al senyor Google i... Hi ha una imatge, però no és aquesta. No era aquesta. No és aquesta, no és aquesta. O com a mínim no es conserva l'original, potser hi ha hagut una reproducció. Crec que el que m'estan apareixent són reproduccions. Sí, al llarg de la dècada del 1840, altres fotògrafs van començar a captar imatges de Barcelona amb aquesta tècnica i, de fet, Barcelona va ser de les primeres ciutats del món en ser fotografiades per aquests pioners. Oh, que bé. És una pena perquè moltes d'aquestes imatges s'han perdut. Sí, clar. Però bé, dic que tal dia com avui, doncs es va fer aquesta primera foto. I el 2003, durant la campanya electoral, segurament molts de vosaltres ho recordareu tu, no ho crec, perquè el 2003 eres molt jove. Sí, era molt petita i no... vull dir, campanyes electorals no m'interessaven. En aquella època, i el tema que es tractava era l'Estatut, el nou Estatut de Catalunya, i va haver-hi un míting al Palau Sant Jordi, que va acollir Pasqual Maragall, que aspirava a convertir-se en president de la Generalitat. L'esdeveniment va ser emblemàtic, estava ple a vessar, i el senyor José Luis Rodríguez Zapatero va deixar anar una d'aquelles frases que han passat a la història, que és, Pasqual, aprovaré l'Estatut de Catalunya que s'aprovi aquí. Va, la frase sí que em sona molt, o sigui, no recordo quan el dia que es va dir, però sí que com a frase mítica sí que em sona. Sí, sí, Zapatero es va comprometre a donar suport a la reforma de l'Estatut d'Autonomia que aprovés al Parlament. Aquesta promesa, doncs, es va complir d'aquella manera, perquè l'Estatut va ser retallat primer a Madrid, es va aprovar a Catalunya en referèndum i, a posteriori, va ser retallat per al Constitucional. Bé, va quedar al final un estatut una mica diluït, el Tribunal Constitucional del 2010 va anul·lar parcialment aquest estatut i va provocar, doncs, un debat polític molt fort, i hi ha molta gent que diu que aquell dia, o aquella decisió d'anul·lació del Tribunal Constitucional va ser l'inici del procés. En el moment en què molta gent va decidir que no hi havia res a fer, que s'havia seguit tot un argumentari i tot un procediment que marcava la Constitució, i finalment, doncs, no es va acceptar. No, no, no, realment, jo crec que, bueno, no me'n recordo, eh, en el moment, però deuria ser un cop molt dur el tema, tot aquest tema de l'Estatut, no?, veure com s'havia generat realment un gran moviment a... Sí, hi havia certa expectativa, hi havia més certa unitat dels partits polítics, perquè en aquelles eleccions es va guanyar a Maragall, va governar el tripartit, amb Esquerra, Iniciativa i el PSC, però, a més a més, el que era Convergència i Unió també es va unir a aquesta proposta, és a dir, era una proposta bastant de consens. Sí, clar. I es va fer seguint tot el procediment marcat per la Constitució. Es va anar a Madrid, allà es va retallar, i un cop aprova, fins i tot, s'aprova, i ho aprova en referèndum al poble de Catalunya, arriba el Constitucional, que són els homes de negre en aquell moment, i, va, doncs, ho van passar, com deia el senyor Guerra, pel curró. Sí, sí. En fi, doncs, deuria ser, com has dit, no?, una mica l'inici de tot el moviment del procés. Sí, sí, sí. Hi ha gent que diu que va ser això, és a dir, el que es va veure que no hi havia un camí d'acord, i es va buscar l'altre, que tampoc va anar del tot bé. Bé, 13 de novembre de 2015. Estat islàmic a perpetre una sèrie d'atemptats coordinats a París. Els atacs van deixar més de 130 morts i més de 350 ferits. Va ser dirigit especialment contra civils, amb l'objectiu de causar el màxim impacte i terror. Els actes van començar a les 9 i 20 del vespre, a l'estadi Estat de France, a les afores de París, on es celebrau un partit amistós entre França i Alemanya. Tres suïcides van intentar entrar a l'estadi, però, en ser aturats a la porta, van detonar les bombes a prop, matant diverses persones i semblant el pànic entre el públic. dir que si arriben a aconseguir entrar, la massacra hauria estat impressionant. Simultàniament, diversos grups armats van començar a disparar en restaurants i cafès dels districtes 10 i 11 de París, escollint locals molt concorreguts. Els atacs van causar múltiples morts, la Petit Cambotja, Le Bon Vie, o Le Bon Equip, tres locals d'oci molt populars. L'atac més greu, però, va tenir a la sala de concerts Bataclan, on la banda de rock nord-americana Eagles of Death Metal estava fent una actuació. Tres terroristes armats van rompre la sala i van començar a disparar de forma indiscriminada contra el públic. Van causar una autèntica massacre. Els assaltants van mantenir ostatges durant diverses hores fins que les forces especials de la policia francesa van aconseguir entrar. En aquesta acció, 89 persones van perdre la vida. Sí, sí. Doncs sí, són els coneguts com a atemptats de París, no? Sí, sí, doncs van passar fa uns quants anys, el 13 de novembre de 2015. No tants, no tants, 9 anys. No, no, no, no. 9 anys. I escolta'm... Que, per cert, hi ha un documental, no sé si és ciència-ficció o 30 minuts, sobre els atemptats, no? I tu saps que el Bansky a la porta de Bataclan hi va fer un... Dibuix. Va fer un dibuix a la porta. Doncs saps que es van... Van robar la porta. No, no ho sabia. Doncs van robar la porta i van estar investigant i al cap d'un temps la van trobar que la tenia un home amagada en el garatge per vendre-la al Mercat Negre que, dius tu, una obra que la fa... Bueno, han robat parets on hi havia obres de Bansky. Sí, sí, però amb aquell significat que era un lloc on els familiars de les víctimes doncs tenien com no... Gent sense escrúpol sempre n'hi ha. Sí, sí, sí. Per pensar que ningú ho farà és molt il·lusió. Robar la porta on va haver-hi un atemptat més enllà del valor econòmic que pugui haver, no? Vull dir, a nivell... No sé. Em va semblar a mi com un horror. M'agrada que pensis això. Vol dir que encara estàs prou neta de ment. Home, és que no sé. En fi. 13 de novembre de 2015 el grup de Roc Català Abrams celebra el seu 25è aniversari amb un concert a la Sala Polo. Escoltem la cançó de l'últim Tiravol. Dir que aquest esdeveniment va marcar la culminació de la gira commemorativa de la banda que havia iniciat aquell any per celebrar un quart de segle de trajectòria musical. L'actualació a la Sala Polo va comptar amb la participació de Charango i dels Catarres que van contribuir a fer aquesta nit una celebració especial de la música en català. Escoltem l'últim Tiravol. Molt bé, Enric. Gràcies. Fins a MAP. Estava a punt de fer 23 anys S'acostava corpus, se li veien els ulls Enceses com a espurnes de peton Mèix poble deia que era un bon segal L'altre mig que era un bur de gas I la noia que estimava No li fotia cas Dimeques de peton Vam quedar a la brana Però no s'hi va presentar D'un trevó Amb el seu cotxe vell Va deixar la pell La música acompanyava Unes llàgrimes galtes a ball Quan vaig tornar a la plaça La música acompanyava Unes llàgrimes gotes de ball Quan vaig tornar a la plaça Potser va ser la màgia de la petó O la barreja i la cerveza Però aquest fet per mi no va ser Pas una sorpresa Em va semblar Veure'l arribant pel barret I el mocador no sap Em va dir que la pera té per costum Deixar els pergadans Fem de ressalta per tu Na-na-na-na-na Na-na-na-na-na Na-na-na-na-na Na-na-na-na-na-na-na-na... Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-n-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i que portàvem des dels dos episodis, el Glòria i el de finals d'any, que no teníem aquesta precipitació i realment ara la pluja és molt important i podem veure un aspecte de Sant Jús que potser fa set mesos el veies i deies no té res a veure amb el que veiem ara en aquests moments. Doncs bé, sembla ser i tot indica que els mapes van preveient una parada pel que fa a la inestabilitat, tot i que alguns ja comencen a apuntar que de cara el dimarts que ve podria ploure. Però bueno, com a mínim dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns tindrem una mica de pausa i això és una bona notícia. Avui és un dia d'hivern, ens hem aixecat amb una temperatura de 9 graus, és la mínima d'aquest mes de novembre i ja portem 3 dies que la mínima cada nit és una miqueta més baixa, dels 12 de dilluns avui els 9 aquests. Pel que fa a les temperatures màximes, doncs estem en temperatures molt baixes, no cal dir que en el moment que ahir va començar a precipitar la temperatura es va desplomar de cop, o si estàvem en 15 o 16 graus i vam baixar a 10 o 11 i ja no ens hem mogut d'aquí. Hem de dir que a hores d'ara tenim unes temperatures força baixes a Sant Jús amb un ambient que podríem dir que és força fred i que podríem trobar-nos en dies molt semblants al d'avui en un mes de gener i no passaria absolutament res. O sigui que realment l'ambient és frescot aquí a casa nostra i la temperatura en aquests moments a Can Ginestat és d'en sols de 14 graus. O sigui, en un mes de gener pots trobar-te una mínima de 9 i una màxima de 14 en un dia gris. O sigui que és un ambient... Sí, sí, sí. És més fred el febrer potser, no? Que el gener o... Sí, més o menys. Bé, el dia es va allargant però hi ha enfredurades. Teòricament, teòricament i segons estadística, l'última de desembre i la primera de gener són les setmanes més fredes. La dels barbuts és potser la segona de gener i després de mitjana les temperatures ja van pujant una miqueta. Això no vol dir que no et nevi a Sant Jús un mes de febrer o que et pugui nevar també en un mes de març. O sigui, Sant Jús pots trobar-te en situacions així de fredurades puntuals. Però tradicionalment entre l'última de desembre i la segona de gener és on sempre marquem la mínima anual aquí a Sant Jús. Però bé, el mes de gener pot trobar-te dies de 18 i dies de 14 i dies de 5. Doncs bé, aquesta temperatura és un dia pràcticament a les portes de l'hivern. I aquestes temperatures tenen tendència a recuperar-se una miqueta de cara als propers dies, com hem anunciat avui a xarxes. I la tendència és que vagin millorant una mica les temperatures i vagin pujant, sobretot les màximes, les mínimes quedaran fresquetes. A hores d'ara la precipitació és important a gran part de la costa catalana pràcticament des del Maresme fins al delta de l'Ebre hi ha precipitació. Hi ha unes tempestes molt, molt, molt importants enfront de la costa tarragonina i barcelonina que viatgen en direcció cap a l'interior i és bastant probable que si no es desfant al llarg de les properes hores hi hagi precipitació. Creiem que les que estan més a la costa barcelonina, a la costa central, aquestes sí que perdran una miqueta de pistonada, però hem d'estar molt atents a hores d'ara amb el radar a les tempestes que s'estan formant enfront de la costa del sud de Tarragona, això afectaria des del Tarragonès fins al delta de l'Ebre, que aquestes sí que poden entrar amb molta inestabilitat i molta precipitació. Tornem a veure amb el servei d'avisos del Servei Meteorològic de Catalunya com ens marquen totes les comarques del sud, totes les comarques del delta de l'Ebre estan a nivell molt alt, amb aquell grau de perill que la simbologia és vermella i blanca, o sigui que fa mal als ulls. Sí, sí, sí, que dius aquí ha de passar una desgràcia, no? Sí, que pot ser desastrosa. A més a més, ja portem moltes hores en precipitació. És 6 sobre 6, no? Sí, sobre 6, sí. I això aquest matí, doncs, sembla ser que podria afectar, matí, migdia, tarda, podria afectar les comarques del delta de l'Ebre. Recordeu que ja portem molta estona precipitant, que dels llocs on més ha plogut és en aquella zona les darreres hores, recordem que avui, doncs, això està actualitzat fa unes quantes hores, però vaja, fa el 7 ja han recollit 10, a Prades 10, a Tivisa 10, però és que ahir a la illa de Buda ja van caure 30 litres, al Canà també, al Parelló, o sigui, a l'Aldé a 16 litres, o sigui que van acumulant, i aquests avisos pot ser, doncs, que puguin acumular al llarg de tot aquest episodi més de 100 o 150 litres per metre quadrat. Clar, és que això és moltíssim. Sí, hem vist imatges, per exemple, en xarges de Vinerós, que també estic a tocar amb la frontera amb Castelló, doncs, amb els carrers negats d'aigua, amb un pam o dos d'aigua, o sigui que haurem d'estar atents a aquesta situació al sud de Catalunya perquè la inestabilitat pot ser marcada. I, Carles, també al sud d'Espanya, també, perquè, bueno, ahir almenys deien que Màlaga estava com... Sí, perquè és una de les... Tot vermell, tot vermell i ho pensava. Sí, sí, en funció de l'Adana, afecta un cantó o afecta un altre. Com que ens han senenat molt cap a l'Atlàntic, doncs no afecta la conca mediterrània, però sí que afecta el sud d'Andalusia, i allà podem tenir problemes amb precipitacions importants, i Màlaga també és una zona on tenen una serrada litoral que també pot fer molt la guitza, o sigui que haurem també d'estar pendents. Però dient, no confinament, però han anul·lat les classes, els nens no van a l'escola... Però això és reflex del que ha passat a València i l'operància, o sigui, millor ser preventius que no passar de tot i anar-te'n d'aniversari. El fet és que aquí a Sant Jus la tendència és que anirà fluixant, és que ja són les 11, no ho he explicat i no he explicat el cap de setmana. A Sant Jus creiem que a partir del migdia es trencarà bastant, fins i tot pot treure una miqueta el nas al sol amb molts núvols. Demà dijous serà un dia variable amb sol i núvols, però ja no caiem que plogui la temperatura un palet més alta. Si avui fem 14-15, demà 16. I de cara al divendres i al cap de setmana seran 3 dies variables amb sol i núvols, no s'esperen pluges i les temperatures màximes cada dia pujaran una miqueta més, 17-18, fins i tot al cap de setmana podríem arribar als 19 o als 20 fins i tot diumenge. Ostitud, on i do. Sí, que aniran pujant una miqueta. Això tornarà a baixar la setmana que ve, però com a mínim el cap de setmana que estem a l'exterior i que a Sant Justenc gaudim moltes hores al carrer, la temperatura al migdia acompanyarà. Matí i vespre no, però al migdia acompanyarà. Molt bé, ens quedem amb això, Carles, sobretot que no cancelem res del que ens espera aquest cap de setmana i res. Demà seguirem amb més actualitzacions, Carles. Doncs perfecte, aquí serem. Gràcies. Vaig bé, bon dia. I bé, esperant que durant aquestes hores no hi hagi incidències importants. Recordem, tot plegat en un dia on s'han suspès ja les classes i s'ha suspès també i ajornat tota l'activitat assistencial, judicial i en tots els àmbits que no sigui estrictament essencial i d'emergència. Les restriccions també afecten els serveis de transports públics aquí al sud del país, tant pel que fa als autobusos com pel que fa a les línies ferroviàries. Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tortosa. Més notícies ja serà, Riera. Al País Valencià han trobat els cossos de dos nens de 3 i 5 anys que van desaparèixer a Torrent quan estaven amb el seu pare i que feia dies que buscaven. Mentrestant, està plovent moderadament a la zona zero, s'han suspès classes en una cinquantena de municipis i les autoritats temen que el terreny no absorbeixi l'aigua que està caient. A més, es recomana als voluntaris que avui no vagin a ajudar les zones afectades i el temporal també ha obligat a suspendre la recerca de desapareguts. S'ha enviat especial al País Valencià. Des de Catarroja, Miquel Járquez. Bon dia. La pluja rega tota la Rambla del Pollo, la zona zero de la Dana. A Catarroja plou de forma continuada des de primera hora. Això ha fet assentar la pols que havia mantingut en una boira marró tot el poble. Mentrestant, s'avisa a la població. Recomendamos estar pendientes de la evolución porque el alcantarillado está colapsado. Precisament aquest problema de clavegueres totalment embossades sembla que té solució. Ho explica el soig oficial del sector de Catarroja. És membre dels bombers de la comunitat foral de Navarra. Tenemos maquinaria especializada, camiones de descigue, con una pressión de 300 bares que rompe ese tipo de lodo sólido y lo convierte en un lodo aspirable. Con esta lluvia no pasa nada. Con más lluvia, pues veremos. Tot això és un procés lent que es fa metre a metre. Miquel Járquez, Catalunya Ràdio, Catarroja. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, demana consens polític per afrontar la reconstrucció del País Valencià i ofereix al PP un pacte d'estat climàtic. Ho ha dit el Congrés dels Diputats, on el ministre compareix aquest matí per explicar la resposta del govern espanyol a l'emergència a Madrid. Dani Sainveja, bon dia. Bon dia. sense renunciar a defensar l'actuació de l'estat durant la riuada, el ministre Torres ha demanat un convès a aparcar les diferències i ha reclamat unitat a l'oposició per tirar endavant l'ajuda dels afectats i l'adaptació al canvi climàtic amb un pacte d'estat. No van a encontrar en esta intervención ningún señalamiento, sino que lo que queremos hacer es un llamamiento al trabajo conjunto, a arrimar el hombro, a compartir sacrificios para dar la mejor respuesta que se nos exige, creo que se nos clama, por parte de la ciudadanía. El debat segueix en marxa, marcat per les crítiques del PP a l'absència de Pedro Sánchez o Teresa Rivera, que tenen agenda internacional, o les acusacions de compromís d'Esquerra contra la gestió de Carlos Mazón. Dani Sainveja, Catarroña, Ràdio Madrid. Begoña Gómez, la parella del president espanyol, veu un objectiu polític darrere de la causa judicial contra ella pel finançament de la seva càtedra a la Universitat Complutense. És el que ha dit en la Comissió d'Investigació de l'Assemblea de Madrid creada pel PP i on avui està citada a declarar. Després d'aquestes paraules s'ha acollit el dret a no respondre les preguntes dels grups. Anem fins allà a Madrid. David Melgarejo, bon dia. Bon dia. Dos minuts durant la intervenció de la dona del president Sánchez, Begoña Gómez ha defensat la seva professionalitat durant 25 anys i ha volgut acabar parlant per primer cop del que pensa de la investigació judicial oberta pel jutge Peinado i també d'aquesta comissió forçada pel Partit Popular a l'Assemblea de Madrid. Tant els portaveus del PP com Vox estan aprofitant els seus 20 minuts d'intervenció per demanar explicacions a Gómez, malgrat no tenir respostes. La dona de Sánchez no s'evita avui l'exposició pública. David Melgarejo, Catalunya Ràdio Madrid. L'Audiència de Girona ha condemnat a més de 10 anys de presó 3 Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners a la Selva per pertinença a grup criminal que traficava amb marihuana. Girona, Núria Pereira. Bon dia. La sentència considera que el caporal dels Mossos era el líder de la trama i li imposa la pena de 10 anys i 9 mesos de presó. La gent que feia d'intermediari té una pena de 10 anys i un mes i el tercer mosso implicat de 9 anys, 9 mesos i 15 dies. També es condemna a l'home que estava acusat de vendre la marihuana que els agents robaven de les operacions policials. Se li imposa una pena de 2 anys i 3 mesos de presó. La seva dona queda absolta. Els agents han estat condemnats per un delicte de salut pública pertinent a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. Núria Pereira, Catalunya Ràdio, Girona. Esports, Marcos García. El Barça femení és el segon classificat del seu grup de Champions després de superar el Zenk Ponte austríac per 7 gols a 0. L'equip de Pere Romeu té 6 punts a 3 del Manchester City, que lidera el grup. Avui a les 6, partisan Barça, partit de l'Eurolliga de Basque. Tal podreu seguir a la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. A l'Eurocup, el Joventut rep el Buduch Nos de Montenegro. A dos quarts de 9, encara en bascat victòria del Manresa. 78 a 89 a la pista del Chemnitz, a la Copa FIBA. Tenis. Marcel Granollers voreja l'eliminació en dobles. Al Màsters ATP fem parella amb Horacio Ceballos. La derrota de la parella Goldhoff-Metsdick deixa Granollers i Ceballos amb un peu i mig fora de la competició a Màlaga. Avui comença la Copa Vilgin, encara en tenis. Paula Badosa i Marina Bassols jugaran els seus primers partits contra Polònia. A la Champions masculina, el Barcelona passa a la segona fase. Ha guanyat a Budapest contra el Bassas per 10 a 15. En canvi, el Sabadell es complica la classificació. Empat a 11 a Sabona. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els Corts de Clavé, una nova cultura popular laica i republicana. I serà a càrrec d'Anna Costal i Fornells, doctora en Art i Musicologia. L'acte tindrà lloc el dijous 14 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Anna Costal i Fornells, professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya i coordinadora del màster en recerca musical, explorarà la vida i obra de Josep Anselm Clavé, destacant la seva contribució al camp coral, a l'associacionisme i als ideals republicans i democràtics de la seva època. La conferència aprofitarà el bicentenari del nejament de Clavé per analitzar els aspectes culturals i socials de la seva trajectòria com a músic, poeta i polític i per revisar els ideals que van impulsar el seu projecte cultural i social al segle XIX. L'esdeveniment és oberta a tots els públics amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. L'Ajuntament de Sant Just, a través del Servei de Promoció Econòmica, ha organitzat el 19 de novembre la ponència titulada No és qüestió de si, sinó de quan. La ciberseguretat és cosa de tots, destinada a empreses i persones emprenedores del municipi. La sessió, a càrrec de Vanessa Daza, doctora en matemàtiques i professora a la Universitat Pompeu Fabra, tindrà lloc a l'hotel Sant Just de 9 del matí a 11. La ponència abordarà la importància de la ciberseguretat per a les empreses i Daza, que és experta en criptografia i ciberseguretat, exposarà com les amenaces digitals, com el ransomware o el phishing, poden comprometre greument l'operativa empresarial causant pèrdues financeres i afectant la reputació. Mitjançant casos reals i estratègies pràctiques, els assistents podran aprendre com protegir les seves empreses i fomentar una cultura de resiliència digital. Per participar en aquesta sessió informativa és necessari inscriure's prèviament a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La Taneu de Sant Just oferirà aquest dissabte 16 de novembre a les 11 del matí una sessió de cinema infantil gratuïta amb la projecció de Billy Janet i altres cròniques marcianes, dirigida per Samantha Cutler i Daniel Snadon. La pel·lícula, doblada al català i amb una durada de 59 minuts, està recomanada per a infants a partir de 3 anys. La història de Billy Janet transcorre en un planeta llunyà habitat per dues famílies de marcians amb costums i aparències molt diferents. Els vermellets, que prefereixen l'aigua i beuen llet rosa, i els blauets, que viuen als turons i beuen té negre. Malgrat les diferències i les tensions entre les dues famílies, els protagonistes, Bill i Janet, es coneixen, s'enamoren i davant la desaprovació de les seves famílies decideixen fugir junts. La pel·lícula ofereix una reflexió sobre tolerància i acceptació de la diversitat, mostrant a través d'una trama familiar com les diferències culturals poden ser superades per l'amor i l'entesa. Aquesta sessió forma part del programa del Cine Xic de l'Ateneu, que busca apropar el cinema en català al públic infantil amb històries enriquidores i entretingudes. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. comencem. Fins ara. Fins ara. ràdio. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . molt bon dia. . fins ara. . . Fins ara. Fins ara. Fins ara. tant de l'inici de curs. Això. Com que no. Us havíem tingut abans. Aquí. A Raios d'Esvern. I també. De l'arrencada. Una mica. Del curs polític. Aquí. Al poble. Els temes prioritaris. Per Junts. No. Que veieu des del partit. Aquí. Els propers mesos. A Sant Just. Quins són? Bé. Nosaltres. hem fet el curs i ja inclús hem fet el ple de pressupostos i ordenances que ara en parlarem. Però sí que nosaltres ja abans de l'estiu ja vam començar a detectar certs temes que quedaven molt pendents, que estan molt penjats, que van preocupant, que es van allargant en el temps, que van aprofundir. I hi ha en alguns articles, inclús per xarxes, nosaltres li hem dit això de dossiers oberts, perquè hi ha diversos temes concrets que veiem que s'han d'anar, diguéssim, liquidant i posant marxa i bé, i s'han de ficar atenció en ells. I hi ha diversos, eh? Perquè parlem de... Quan nosaltres parlem d'aquests dossiers oberts, pensem... Doncs un, per exemple, serien les obres, aquestes obres aturades o eternitzades o que no han acabat d'arrencar, que en són vàries. O sigui, parlem de l'Ateneu, parlem del centre cívic de la Plana Vellsoleig, parlem de la galleria, que sí que ara sembla que ja va avançant, però fins ara no ha tornat. Parlem dels juvenívols, també, que està pendent. Vull dir, hi ha moltes obres, diguéssim, pendents, o bé per arrencar, o bé que estan aturades, o bé que estan a mitges. Llavors, ja no entro en pavellons i tal, eh? Però sí que hi ha bastants, que això és una cosa que ens preocupa. Després, també, l'Institut d'Escola de Maslluït, tot el que està passant. Després, si vols, ja en parlarem. Són temes que també hem d'enllestir i s'han d'anar... Sobretot que no s'eternitzin, no?, que és aquest acostum que anem veient. I també parlem de la inundabilitat, ara que està tan, diguéssim, de moda, per desgràcia, no?, però que és una cosa que preocupa la població i que, bueno, que recentment, doncs, hem tingut aquests episodis, no?, a València. Sí, que tenim l'ull fixat, no? Està com molt pendent. I això són temes que també arrastrem, que també ja en parlarem després, que això també... Bueno, m'agradaria parlar-ne, però que ens preocupen, també, cara a aquest curs. a les... Bueno, després també tenim que a les Olors, al barri Sud, tenim també les molèsties que generen alguns comerços, també, bueno, algunes... Aquestes cuines... Bastant concrets, no? Sí. Sí, exacte. Doncs tot això que també hem estat allà a treballar. I nosaltres estem, eh?, treballant, també, per trobar solució. I ja no, doncs, places a l'escola Brassol, mobilitat... Vull dir, hi ha molts temes, realment. Llavors, si et sembla, anem avançant. Sí, anem avançant. I ens l'anem trobant perquè tot això, exacte, ens preocupa, no? Comencem, doncs, per exemple, parlant en temes i àmbit d'ensenyament, a la columna del butlletí... D'octubre, sí, correcte. Sí. Exposeu que els plans que regeixen l'ensenyament no estan a l'alçada del poble, no? Ni tampoc dels reptes que la gent de Sant Just, doncs, potser necessita. A què us referiu, no? Sí, no. Exactament. No, nosaltres parlem de la gestió, de com encarar el curs, no tant en l'ensenyament que tenen les escoles en la direcció, en això no m'hi poso, perquè a més sí que ens consta, i som conscients perquè parlem amb famílies constantment, que les escoles de Sant Just funcionen a nivell educatiu, no és un problema. Nosaltres parlem a nivell de planificació, sobretot a nivell d'estructures, de nivell de la capacitat que tenen d'assumir els infants de Sant Just de poder anar o no a l'escola. Les quatre, bueno, Montseny, Montserrat, dic quatre, perquè també, vulguis o no, ja tenim concertats, inclús també tenim privats, o sigui que podríem dir-nos més, no? Però, bueno, parlem dels, si més no, dels tres públics que hi ha ara i aquest quart, que ara seria l'Institut d'Escola, que encara que només tenim un curs, per això dic aquests quatre, agafat amb pinces perquè són tres i mig i més alt concertats. Bé, doncs veiem que estem molt saturats, per això s'obreta aquest institut, i com hem gestionat aquesta saturació. És a dir, nosaltres ja aquest any ja sabem, tenim les dades, que poden estar, poden variar uns dies, no? Però quants nens han nascut, nens i nenes han nascut entre gener i setembre, no? Doncs que nosaltres, quan acaba l'any, ja veiem. Per tant, ja podem preveure, que després poden venir nens de fora i poden, o sigui, hi ha de tot, eh? Sí, hi ha més variables. Que podem fer una orientació. Per tant, ja sabem que tindrem aquestes necessitats. I una mica el que nosaltres ens queixem és en aquesta manca de previsió, que és el que venim queixant-nos sempre, eh? I sobretot, és una queixa i sempre nosaltres amb la voluntat de trobar la solució i el que creiem que s'hauria de fer quan no s'ha planificat bé, que és el que creiem que és la clau, eh? Poder planificar les coses. I ho veiem amb l'Institut d'Escola de Maslluï. Què passa amb l'Institut d'Escola de Maslluï? Com ens hem trobat que s'havia de fer... Bueno, l'Institut d'Escola de Maslluï trobem que no dona temps perquè el procés de construcció, doncs, donarà per uns quants anys. Per tant, es decideix, com hem d'assumir, hem d'incorporar, doncs, això, més cursos i més aula, doncs, fem aquests mòduls provisionals mentre no estigui a l'Institut d'Escola de Maslluï. I llavors es decideix, doncs, cedir aquests terrenys que queden de l'antiga brigada, es fan els mòduls, i es comencen a fer els mòduls. Des del departament ja s'obren les inscripcions, o sigui, que tots els pares i mares de Sant Just van poder inscriure els fills a l'Institut d'Escola Maslluï per I3, només van obrir aquesta línia, però donant que, per suposat, que entrarien els mòduls. El que passa és que vam anar veient com, per raons, més o menys, no entrarem en qui és culpable, qui és culpable, perquè, bueno, sí que és veritat que abans els agradava molt passar-se la pilota. Entenc que ara, com som del mateix color a tot arreu, tant sigui a nivell local com a nivell català com a nivell espanyol, doncs ja costarà més dir que la culpa és d'un o dels altres. però pel que sigui és que nosaltres ja vèiem que el mes de juny, el mes de maig, anàvem avisant ple rere ple, que no arribaríem a que aquests mòduls estiguessin llestos, que ha passat que no van estar llestos al mes de setembre, per tant vam haver de buscar provisionalment un lloc provisional al provisional que havia de ser els mòduls, que no oblidem que és una cosa provisional. Llavors aquesta manca de previsió, que sí que és veritat que respon ràpid, però respon ràpid a un problema que potser s'ha generat des d'un principi per aquesta manca de gestió. I bé, a l'institut d'escola, doncs ara estan en aquest centre cívic de Maslluí, havien de ser per un període de dues setmanes, això va començar al setembre, estem al novembre, encara hi segueixen. A més a més s'ha afegit que aquests períodes de pluja doncs han hagut problemes al centre cívic, per tant els nens han hagut de tornar a moure dintre del centre cívic, no vull entrar gaire perquè al final, però sí que és veritat que se'ls ha donat resposta, però aquesta infraestructura que havia preparada, que com repeteixo és provisional, doncs s'ha hagut de tornar a moure perquè amb les pluges han hagut problemes i els nens s'han hagut de moure. Per tant, aquí és on nosaltres veiem què és el problema, en aquesta gestió de les infraestructures que ja sabent quina és la demanda que tenim com a municipi, doncs no es fa res, o quan es fa ja es fa tard, quan hi ha el problema ja el tenim a sobre. I això és el que nosaltres critiquem, no tant quan parlem d'educació o d'ensenyament, parlàvem sobretot de les infraestructures. De la gestió i de més. Exacte. Seguim parlant dels pressupostos municipals del 2025, gran tema, a finals d'octubre es va fer el ple extraordinari per debatre'ls. Es van acabar aprovant amb els vots del PSC i també dels comuns. Junts vau votar en contra, no només els pressupostos, també a la modificació de les ordenances fiscals i en els preus públics. La pregunta, clar, per què no hi vau donar suport, no? I una mica saber si teníeu algun altre tipus de proposta política en aquests pressupostos. Bé, ja vaig resoldre, de fet, amb la intervenció final en el ple, ja vaig dir que nosaltres serem... bé, els vam fer una mica el repte a l'equip de govern i vaig dir que els ficàvem fàcil, que quan ells compleixin els pressupostos, doncs nosaltres ens plantejarem en els segons pressupostos inclús votar-los a favor si cal. El problema és que els seus propis pressupostos després no els compleixen. I això és el que nosaltres hem pres aquesta decisió de votar en contra en aquests. Per què? Els primers pressupostos que nosaltres ens vam trobar són l'any passat, ens venen, ens els ensenyen, no? i nosaltres sí que veiem que hi ha coses a millorar i els hi vam fer, de fet, 10 propostes molt concretes que creiem que si aquestes 10 propostes podien entrar dintre dels pressupostos doncs nosaltres ens podíem venir a negociar perquè hi havia coses dintre dels pressupostos que estaven bé però hi havia certes mancances que nosaltres creiem importants. vam fer aquestes 10, la negociació va anar, si més no va haver-hi negociació que això crec que és important, però de les 10 no vam trobar acord amb aquestes 10 però sí que ens van dir que 7, unes 7 que ens la podrien. Per tant nosaltres l'any passat vam acabar decidint no votar en contra però tampoc vam votar a favor perquè no vam trobar aquest acord i vam fer l'abstenció però clar, aquesta abstenció anava amb un condicionant i és que en els propers les coses anessin avançant clar, ens plantem un any més tard i diem de les 7, que si més no aquestes 7 ells s'havien compromès que això no vol dir que de les altres coses nosaltres desistim seguirem lluitant-les, però d'aquestes 7 quantes hem complert a dia d'avui? clar, trobem que hi ha 2-3 que sí i les altres doncs queden molt encara en a l'aire. Clar, no podem dir ostres, si de les 7 coses que ens hem compromès per ara en tenim 2 o 3 encara que algunes pugui estar treballant o no ja de primeres hem de dir, esclar, hem de resoldre primer el que ja havíem acordat en el seu moment però a més a més en aquests pressupostos no sabenen ja no donar peu a un punt concret sinó el que ens trobem és que la totalitat dels pressupostos jo crec que que quasi venen a ser un vot en contra amb una esmena a la totalitat dels pressupostos així com els passats doncs podíem trobar punts que vèiem que les línies estaven més acordades o que estaven més en línia amb la qual nosaltres consideràvem que estàvem bé aquí ens hem trobat doncs això en aquesta gestió que de fet ja ho hem parlat abans a nivell educatiu però és aquesta planificació que estem pressupostant coses en les quals a dia d'avui el finançament que tenim doncs depèn encara molt de tercers no el tenim aquí per tant inclús nosaltres posem en dubte que algunes de les coses que estan pressupostant puguin complir-se realment durant l'any que ve això vol dir i aquí els hi denso la diguéssim o els hi tendeixo la mà de dir que estic convençut que hi ha la voluntat que es facin però veiem difícil inclús que els mateixos pressupostos que ells plantejaven amb els recursos que tenim actualment i veient a l'històric encara que sigui només de l'any passat dels compliments d'aquests compromisos que ells prenen doncs clar ens fa dubtar molt doncs que aquests pressupostos realment els puguin complir un raó més que jo crec que suficient doncs per aquesta manca de previsió aquesta falta de planificació aquesta acumulació d'aquests retards en infraestructures també que hem parlat abans doncs crec que amb tot això hi havia raons suficients com per tenir aquest sentit en contra els pressupostos i a les ordenances una mica el mateix però a més a més a les ordenances se'n suma doncs evidentment que ens hem hagut de pujar doncs un 5% aquests impostos per tant exacte ens puja encara més que no només és aquest 5% d'augment sinó que també tenim una taxa nova que és la taxa d'escombraries de la qual ja l'hem parlat en la qual les famílies poden arribar sí que és veritat que aniran amb la bonificació però inclús a pagar per vivenda 200 euros més per tant estem parlant d'un 5% fins a 200 euros més d'impostos i tot i així ens trobem que evidentment fan aquesta pujada perquè entenem que hi ha contractes que han pujat perquè han tocat renovar-los i hem trobat que són més cars i necessitem pujar però després ens trobem que a l'hora d'analitzar aquests pressupostos o amb les ordenances diguéssim que serà la recaptació que nosaltres tenim doncs veiem que hem baixat doncs la dinamització comercial per dir alguna cosa eh alguns exemples baixa un 22% o que o que la mobilitat internacional per exemple desapareixen o que o inclús doncs partides que a nosaltres ens preocupen ens preocupen ens interessen i creiem que són importants com el català i altres bueno ja no és que marxi i no desapareguin tampoc augmenten que és una mica un dels compromisos també que havíem dit tot i que estem treballant amb coses d'aquestes però tot això doncs fa que no que no poguéssim fer un vot en contra o sigui que no ens poguéssim fer un vot a favor evidentment ni a pressupostos ni a les ordenances perquè per vosaltres per junts en quins àmbits potser caldria fer més inversió o bé nosaltres aquests per exemple que hem baixat o sigui la per parlar de la llengua sí que és veritat que estem allòs ens hem arremangat i juntament amb el servei local de català i amb el govern estem treballant per buscar més més bueno més accions que no generin cost a nivell pressupostari però sí que és veritat que a nosaltres ens agradaria poder tenir més pressupost en aquesta part però us he parlat abans de la denominització dels comerços que nosaltres estem i quan parlo de comerços podem estendre-ho també evidentment a empreses en general nosaltres creiem bastant important doncs això poder doncs a mitjans podria ser per bonificacions no fa falta que siguin ajudes directes hi ha moltes alternatives però sí que és veritat que potenciar i poder fer créixer l'economia del municipi doncs seria clau i el que precisament trobem amb aquest és que el que fem és de créixer allà on podríem fer per ajudar que creixés l'economia del municipi en aquest ple extraordinari Ramon també es va aprovar la revisió dels preus del contracte per la gestió de la bona aigua i l'augment del 3,4% en les seves quotes i serveis aquesta última proposta de l'empresa concessionària junts com la resta de partits excepte el PSC i Comuns vau votar en contra què està passant també amb el tema de la bona aigua la bona aigua de fet jo recordo perfectament precisament és que vam gravar inclús vídeos davant de la davant de la bona aigua ja abans en campanya nosaltres el que vèiem incomprensibles que es tinguessin els preus que hi havia i que seguissin pujant de fet arrel d'això un cop ja vam entrar ara no recordo quan va ser però l'any passat un dels articles que vam fer durant l'any 23 precisament vam fer una comparativa vam fer un estudi dels complexos esportius similars que presteixen més o menys les mateixes condicions perquè és evident que no és el mateix un pavelló amb una sala que un complex esportiu en el qual posem-te'n piscina doncs vam anar a mirar i vam fer la comparativa perquè a més ho vam treballar des de l'equip de Junts vam fer la comparativa amb un d'Esplugues amb un de Sant Joan d'Espí i amb un de Sant Feliu i clar comparàvem i que inclús tenint més serveis i sent més grans els altres tres doncs nosaltres anàvem molt per sobre en quant a preu i bé a fet ara no tinc les dades però està en un dels bolletits de l'any passat parlàvem d'això i de la comparativa i de la comparativa llavors veiem com la quota estem tenint amb menys prestacions una quota més alta i estem equiparant-nos alguns bueno en alguns gimnasos o complexos de Barcelona que inclús privats vull dir tenim una quota bastant elevada per tant clar si ara ens presenten que el que volen és pujar-la més doncs llavors ja ja no per tant és una cosa que ja vam fer en campanya que hem anat seguint i que nosaltres el que veiem claríssimament és que s'ha de fer una revisió d'aquest contracte vull dir això és el que apostem i realment com has dit crec que ho creiem nosaltres i ho creiem tots els altres grups municipals de l'oposició a finals d'octubre junts vau fer una nova sessió del vostre projecte de comunicació amb la ciutadania anomenada donem-nos la paraula per xerrar una estona doncs amb els veïns les veïnes bueno en general de diferents barris del municipi per parlar una mica de les seves inquietuds les seves necessitats i l'última que vau fer d'aquestes sessions de donem-nos la paraula va ser amb la gent del barri de Maslluí què us va transmetre el veïnat? s'ha de dir que va ser clar nosaltres ja ho vam també ho vam anunciar en el seu moment i ja vam fer la programació aquesta aquesta trobada havia de ser donem-nos la paraula que cada dos mesos anem fent itinerants per diferents barris en portem tres havia de ser cap a finals de setembre i nosaltres havíem demanat precisament et dic aquest petit preàmbul abans d'explicar-te això perquè havíem demanat al centre cívic evidentment no de poder tenir l'espai per poder fer aquesta audiència pública diguéssim que prestem barri a barri però clar ens vam trobar que quan ja vam fer la sol·licitud al mes de juliol que en principi tampoc ens va tenir contestació però això ja és bastant habitual que quan queda poc llavors ja ens diuen sí i ja hi comptàvem però quan vam començar el setembre ens van dir no podem perquè les sales estan ocupades perquè resulta que no tenim lloc o sigui els mòduls no estan acabats i aquí hi ha l'institut d'escola per tant ens vam trobar al setembre quan ja estàvem a punt de fer-la que no la vam poder fer perquè estava ocupat per l'institut llavors vam decidir el mes de a finals el mes següent a l'octubre doncs fer que donem-nos la paraula peu de carrer sí que és veritat que va ser un dels dies que va ploure bastant tot i així tot i així igualment ho havíem anunciat vam fer vam venir van venir mitja dotzena de veïns i tot i així independentment i tot i així ja vam anunciar que el gener esperem que ja no estigui ocupat el centre cívic doncs la puguem tornar a fer al barri de Maslló en condicions llavors els que van venir no ens van comentar sí que hi ha bueno segueix segueix hi ha veïns que els preocupa el pavelló com s'anirà resolent per tant ens preguntàvem molt com estava el tema i com avançaria i l'altre tema l'altre tema important també instituts d'escola com estava com evolucionava i un dels greus problemes que té aquest barri que és la mobilitat això segueix sent allà és la gran preocupació després poden sortir temes o sigui hi ha diferents punts evidentment els veïns hi ha queixes comunes com pot ser les escombraries que això és una qüestió del barri de Maslló i el barri del sud i el barri nord i la plana és igual és queixa general i evidentment també dels pressupostos d'ordenances també es va parlar però sí que concretes del barri parlàvem de pavelló institut i mobilitat i preocupa molt la mobilitat nosaltres hem demanat preocupa molt la mobilitat perquè ara ja està molt tensionada i és aquestes coses que han d'anar venint que parlem de pavelló i parlem d'institut encara que sigui en un recorregut més gran doncs no se li escapa a ningú que que mourà més gent per tant és alguna cosa que es veu que veiem que preocupa i per tant nosaltres el que intentem ja només no només és recollir aquestes queixes o aquestes preocupacions que tenen els veïns i veïnes de Sant Jús sinó que ja estem treballant amb tot el que podem en aportar solucions si parlem d'habitatge el ple municipal d'octubre Esquerra va presentar una moció a favor de la regulació dels contractes de lloguer de temporada i de lloguer d'habitacions i junts vau votar-hi en contra no esteu d'acord en què l'Ajuntament refermi una mica aquest compromís en la regulació d'aquests tipus de lloguer nosaltres vam votar en contra més ho vam tenir molt clar quan vam llegir la moció que va presentar Esquerra Republicana sí que és veritat que la preocupació jo crec que cap grup municipal et dirà que no és una de les grans preocupacions que té la ciutadania que és aquest accés a l'habitatge digne i el problema que tenim és aquest accés a l'habitatge per tant és una preocupació important i cada cop a nivell ja de país jo crec que ja està entre les tres primeres preocupacions que té la ciutadania i no només de Sant Jús per tant sí que és evident que primer com a titular d'emoció era un ostres anem a veure si això ens dona una solució o ens dona alguna opció interessant per poder fer front a aquesta preocupació que tenim que aprofito per dir que en l'últim ple vam crear el Consell Municipal o vam reafirmar després d'haver estat presentat i no haver tingut delegacions al Consell Municipal d'habitatge que això serà una eina per poder treballar per futures solucions d'habitatge amb tots els grups i amb entitats per trobar consens això es va aprovar en aquest ple d'octubre com un punt però sí que és veritat que és una eina més però aquí aquesta moció en concret no ens parlava tant a nivell local sinó anava a demanar peticions a nivell sobretot a nivell de generalitat clar, nosaltres donat fet que la problemàtica a l'accés a l'habitatge és una és alguna cosa importantíssima que vam trobar en aquesta moció i per això vam veure que no la vam poder ni no es podia ni tan s'esclonar perquè venia directament molt de partit i clar vam trobar com ja els havíem dit que de fet ja ho hem dit i quan això es va presentar aquesta proposta de llei del Congreso doncs hi ha una falta de consens en la proposta de fet et diré tres o quatre coses per les quals vam votar en contra i dos o tres coses per les quals creiem que seria millor proposar una mica amb el que t'he dit abans que recollim la queixa i després donem la solució doncs intentem fer aquesta oposició de dir escolta jo et dic que no i et dic que no perquè ho faria així doncs precisament és això per una banda perquè la moció tenia una falta de consens respecte als sectors implicats és a dir no només és una cosa que han de decidir des dels partits sinó que ho han de parlar amb els llogaters amb els propietaris amb els col·legis professionals cosa que no estava feta en aquesta proposta de llei que és la que volia recolzar aquesta moció després també en aquesta moció doncs ens anem directament a la llei que es proposa en el Congresso precisament doncs no respectant les competències que té la Generalitat aquí des de la Generalitat de Catalunya nosaltres creiem que no podem recolzar res que precisament el que faci sigui menjar les competències que tenim a la Generalitat perquè estan donant més competències a l'Estat quan això ho hauríem d'estar gestionant des d'aquí des de Catalunya i no des de Madrid després els efectes adversos que implica doncs aquest topall aquesta limitació del preu que ells proposaven doncs això hem vist que en el mercat de lloguer doncs afecta afecta també a petits propietaris no només en els grans com ells parlaven i que aquests contractes de temporada hi ha vegades que sí que són legítims i són necessaris i no per això s'ha de regular d'aquesta manera no veiem que sigui una bona solució llavors per això llavors per això nosaltres m'agradaria veure si són reals que s'ha millorat tant com diu aquest reciclatge si és així doncs benvingut el que sí que és evident que és que el sistema de comptabilitzar aquestes bonificacions que després es podran fer o penalitzacions que després es podran fer sobre la taxa d'escombraries aquí hi ha un greu nosaltres ja de base creiem que estem fent un sistema que és molt car raó per la qual hem de pagar tant perquè l'Ajuntament està obligat que amb els seus propis amb els impostos de la gent doncs es pugui pagar i no es necessiti de cap altre finançament per poder pagar el sistema recollida per tant creiem que el sistema recollida doncs és més car del que potser ens podríem permetre això ho hauríem de valorar ells l'alcalde en el ple i això li vam li vam preguntar i precisament ell ens va dir potser no hauríem de ficar tants contenedors potser pot ser una solució no ho sé però si així hi ha baratíssims costos potser ens compensaria de no haver de pagar tant i llavors el que es queixa la gent sobretot és d'aquest sistema ells es van parlar que amb tants cops obris el gris com més vegades x vegades obris el gris doncs més pagaràs i contra més vegades obris el marró doncs menys pagaràs sí que és veritat que això vam veure que ja podia haver-hi molta picaresca i que no funcionava i que el que no podíem fer en cap cas és penalitzar la gent sinó que és millor bonificar-la i sí que això ho han recollit i sí que sé que encara no ho han definit però sembla ser que no es castigarà castigar entre cometes però no es penalitzarà per obrir el gris sinó que només es prendrà la bonificació pels marrons sembla ser que això per l'orgànic sembla que això ja ho han agafat i sembla que serà al final així per tant ens alegrem d'aquest canvi de diguéssim de l'hora d'escollir però sí que és veritat que tot i així ens balla i la gent doncs bé no la resposta que tenim de la població és que no està contenta amb aquest sistema sobretot evidentment per l'increment de costos que genera i bé això de la targeta que al final clar tu estàs comptant per quants cops obres no és real Ramon ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies per haver vingut avui a Ràdio d'Esvern i t'esperem a la propera moltes gràcies vaja molt bé adeu adeu a Ràdio d'Esvern You were made for me Somebody right from the recipe Been trying hard not to overeat You're just so sweet I wanna shower for you like you want Closed on the counter for you trying on If I'm allowed I'll help you take a while 11.43 tenim la terapeuta emocional i també tallerista, molt creativa, l'Elisa Linares, aquí a Ràdio d'Esvern per fer l'espai de sexualitat, plaer i alegria. Hola, Elisa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com va? Bé. Has vingut a parar aigües, eh? Sí, avui sí. Sí, perquè plovia una mica, o sigui, anar resguardades. Això. Bé, Núria, avui et vull obrir un nou meló. Sí? Avui vull parlar de desig. Oh. I ho farem diversos dies perquè realment té molta tela. És un temón. És un temón. De fet, el temón és la manca de desig, no? Més aviat. Sí, exacte. Però bé, doncs, clar, què passa? Que la passió i el desig estan vius. Al final tenen cicles i van com amb nosaltres. I jo, de fet, em noto molt menys desig. No sé si et passa a tu amb l'hivern i la temperatura i saps com... Sí, sí, sí. Home, hi ha d'haver alguna mena de relació, no? De vincle. fred, foscor... No és el mateix, vull dir, les sensacions que pot tenir una persona quan està a l'estiu, on t'hi ha més claró, on t'hi ha més vida... Vull dir, això afecta, sí, sí. Totalment. És que, en el fons, nosaltres som cos i som natura, amb la qual cosa és que és lògic que ens passin aquestes coses. Clar. Però què passa normalment? Que anem en contra de la nostra natura i del que ens indica el nostre cos i ens forcem. I llavors, doncs, clar, ens acabem, doncs, en uns embolats bastant grossos. Bé, comencem. El tema és que, primer de tot, vull parlar del desig en solters i solteres. D'acord? Perquè quan estem a soles també se'ns en va el desig. Sí. I llavors, quines poden ser les causes de manca de desig? Doncs hi ha infinits motius. Un dels grans motius és l'estrès. Feina, feina, feina, i no prioritzar-me. Al final és com tot, saps? Productivitat, enfora, no sé què... I quan estic per mi? Quan m'estic donant aquest moment d'estar amb mi? Doncs pràcticament mai. I si me'l dono és des de l'estrès, amb la qual cosa acaba sent un moment ràpid, no?, que sempre et parlo d'aquest buscar a l'alliberar-me, que també està bé, vull dir, és un recurs que tenim, la sexualitat, sobretot genital, ens pot servir per alliberar tensions d'un pic d'estrès, d'emocions reprimides, diguem-ne. El que passa és que tot això, doncs, es deixa molta part del cos sense explorar i, sobretot, sense gaudir, no? Un altre tema és l'estat emocional. Moltes persones que poden tenir depressions i llavors estan en un estat com apàtic, procrastinant-ho tot, no? I tot això se'ls fa una muntanya i se les emporta. A banda de la medicació, si prenen antidepressius, totes aquestes medicacions, la quimioteràpia també, tot això afecta molt el desig, molt el desig, afecta també la lubricació en les dones, etcètera, etcètera. O sigui que també és un tema a tenir en compte. Oh, tant! Després, un altre tema és l'autoestima. Si tinc temes de no m'agrada el meu cos, llavors no tinc ganes tampoc de tocar-lo, no? Vull dir, tot el que se'm mou emocionalment afecta molt. I després hi ha dones que m'estan dient que, ai, és que si estic sola no tinc ganes perquè, clar, em porta tristesa estar sola. La soledat una mica, no? La soledat absolutament, una mica, no? Totalment. Sí. Ostres, però no hauria de ser així, no? Jo les puc entendre perquè jo també ho he sentit, això. Quan portes temps sola, és com, saps, aquesta sensació de, ai, ara altre cop és tocar-me jo sola, no? És com entres en aquesta, doncs això, veure aquest forat, aquesta mancança que sents tan gran, no? Aquesta carència. Llavors jo dir-los-hi que a mi em va anar molt bé començar-me a reenamorar de mi mateixa i començar a canviar aquest discurs i començar a parlar de la por més sencera, no? Que ja te n'he parlat, no? Aquesta idea que jo soc una poma sencera i no espero cap mitja taronja i, per tant, doncs, començar a nodrir aquest amor en mi. Perquè si no el nodreixo endins, el que m'arribarà seran segurament engrunes d'amor i estaré acceptant gat per llebre, sí? Clar. A veure, també, evidentment, hi ha sexualitat, que hi ha persones que tenen les coses molt clares i només van a buscar sexualitat i se'n tornen a casa i tal. El que passa és que hi ha moltes persones i, sobretot, dones que ens confonem per aquí el camí, perquè la sexualitat està molt relacionada amb l'estimació, amb l'amor, amb sentir que hi ha una persona que vol estar amb tu, no? Que es moven moltíssimes coses més. Sí. Bé, doncs, tot això és el que per aquí corre. Quan estàs xof, més taïlles, més apatia i entres en aquest bucle de tot em va malament. I després hi ha també en les dones el tema de l'ovulació, el tema menstrual. Això també afecta el desig. I tant. El cicle menstrual ens afecta moltíssim i és interessant que cada dona es coneixi amb ella mateixa. hi ha dones que, en general, poden tenir més ganes perquè tens més energia quan estàs en la fase preovulatòria. En l'ovulació poden sentir-se més coquetes davant de l'altre, provocant no sé què. I després poden inclús dones que em diuen que tenen un repunt al premenstrual. Ostres! Sí, com que de cop estan fugoses. Però això és bastant... és un patró? És a dir, és qüestió també d'hormones o...? Vull dir, això coincideix bastant amb... Jo sento que sí, que hi ha uns patrons generals i l'interessant, sobretot, és que t'observis a tu mateixa. Perquè cada persona pot tenir les seves tendències diferenciades. I després el que dèiem, estacions de l'any, els planetes com estan, etcètera, etcètera, no? Sí, sí. Però bé, anem a veure què hi podem fer, no? Anem a veure com podem reactivar aquest desig. A veure? Doncs a veure, cada persona tindrà la seva realitat i el que està clar és que si estàs transitant un dol... Sí. ...has d'acceptar que hi ha un temps que et sentiràs fet un nyap o fet un nyap, sí? i que forma part del procés que ara fins i tot se li està posant un verb que es diu duelar, no? Què dius? Hòstia, això és la primera vegada que ho sento. És que és duelar en castellà, en català encara no sé com se li dirà. D'on ve duelar? De quines...? Del dol, permitir-te el duelo, és duelar. Clar, perquè no ens ho estem permetent. En aquesta societat que va tan ràpid, etcètera, etcètera, i que, a més a més, la gestió emocional que es fa és patètica, doncs el que acaba passant és que arrossego el meu dol però no el transito, no em permeto tot el que hi ha a sota. Permetre'm l'enfàdu, la no acceptació, el plorar-lo, saps? Anar fent totes les fases fins a arribar a l'acceptació. El que acaba passant és això, que els altres ens diuen bueno, i hauries d'estar millor, ostres, és el meu procés, o sigui, no em vinguis amb aquestes, saps? Sí, sí, totalment. Doncs això és un factor important a tenir en compte. Però després hi ha coses que sí que ens poden ajudar a reactivar el desig. El primer és l'autoestima, començar a... És que la paraula treballar també tinc tot un conflicte amb ella, perquè és com... Sí, treballar l'autoestima. Què vol dir treballar? No es tracta de treballar, es tracta de tregaudir, saps? Com convertir una paraula que realment no ens porti a l'esforç. Saps? Clar, no, no, no, és una cosa com per tu, no? Clar, recuperar la teva autoestima, redespertar-la, no sé, retrobar-te amb ella, no? I això és mica en mica també. I sobretot adonar-te'n de quines frases t'estàs dient a tu mateixa. També em trobo amb persones que em diuen jo ja mai tindré desig sexual. Aquest mai és una creença limitant increïble. Et transforma en aquella realitat de que mai s'acabó, saps? Home, sí que és veritat que a vegades som molt catastrofistes, no? Som com o mai, o sempre, o tot, o res, i clar, això suposo que si t'ho vas dient això et condiciona, no? Sí, i començar-te'n a adonar de les paraules que et dius, canviar-les, és un segon pas. Primer és adonar-te'n. Adonar-te'n ja és moltíssim, perquè pots ja començar a dir ostres, vaig a canviar aquest mai per ara mateix no tinc desig sexual, saps? Vaig a intentar, doncs, veure què m'està passant. Primer és això. Clar, no, no. I l'altre és soc massa gran. Soc massa gran, ja no, saps? Ja no m'excito igual, soc massa gran, no sé què. Una qüestió d'edat, no potser. Sí, relacionem la bellesa amb la degradació. En realitat, hauríem de deixar d'utilitzar la paraula bellesa, si té totes aquestes connotacions pejoratives, i parlar de maduresa, per exemple, i començar a redescobrir la saviesa d'aquesta maduresa. Clar, perquè, escolta'm, els homes grans maduren, però les dones envelleixen. Envelleixen. Ah, amigo. Clar, clar, clar, George Clooney està... És madur, és madur. Clar, clar. Però, clar, la Mary Lee Strip s'està envellint, li surten arrugues, s'està envellint. Doncs canviem el vocabulari, la Mary Lee Strip està madurant, també. Està madurant, està madurant. Totalment, és una poma sencera, madura. Home, no és just. Ostres, i a més a més, una gran actriu, eh? Per això. I una gran persona, també. Sí, sí, sí. Bé, doncs sí, sí, sí, això ens passa i, bé, ja en parlarem un altre dia amb calma de la menopàusia i la maduresa perquè sento que hi ha molta desinformació i quan les dones, que és el que més coneixo, van al ginecòleg i pregunten i tal, el que els diuen és tota la vida ara necessitaràs lubricant i cremes i no sé què, i moltes dones tenen dolor a la penetració, no saben res més, no? Com tenen molt pocs recursos i es troben, doncs, que comencen a generar aquesta por a la penetració, de manera que comencen a no voler generar aquesta trobada, saps, evitar-la... O sigui, que acaba sent un tema que en la parella s'acaba movent, que és significatiu i que sàpigues, doncs, que això, que es pot, que es pot tregaudir i transformar a través de la veu i el cos del plaer, que és començar a reconnectar amb el ritme real del cos, escoltar el cos, obrir la veu, perquè els dos, sempre t'explico, no?, que els dos centres estan superrelacionats i es va relaxant la vagina i torna a tenir una lubricació natural que, evidentment, no serà la que tenies abans en dos milisegons. El que passa és que hi ha un canvi i és tota aquesta maduresa, descobrir la saviesa de la maduresa i no entendre-ho com ja no puedo hacer esto y esto se me ha acabado para siempre, ¿no? Crec que això és important dir-ho. I, bueno, i d'aquí, doncs, ja anuncio que qui vulgui, doncs, tragaudir-ho... Tragaudir-ho. Entre treballar i gaudir-ho. Això mateix, que em faci un truc, que jo encantada d'acompanyar les dones i les parelles que ho necessitem. Tu com ajudes, Elisa, en aquests processos, per dir-ho així? Doncs, primer, fent conscient de què està passant i de totes les opcions de més que tenim. Quines... Donar-los idees, generar aquesta motivació perquè es trobin amb ells mateixos, elles mateixes, o amb la parella i generar tota una sèrie de noves propostes, portar-los a inspiració, al final. Doncs, noves idees que els puguin ajudar a retrobar-se d'una altra manera. És això, generar aquest espai de confiança amb mi on puguem començar a tractar el tema, veure què està passant, què hi ha darrere, començar-ho a treballar soles, trobar totes les eines que t'obren, perquè al final, encara que la parella no estigui per la labor, tu pots fer moltíssimes coses que et canviaran la teva relació també. Clar. I la teva realitat. O sigui que... Endavant. I llavors, l'altra cosa que podem començar a fer és explorar la creativitat. La creativitat més àmplia. perquè el desig, i això ho vaig escoltar amb una experta i em va semblar molt interessant, una dona li deia no tengo deseo sexual i ella li va dir però tu tienes creatividad, tu uses tus manos per hacer cosas, tu te pones en la cocina i te pones a... No? O sigui, com que no cal que sigui amb un pinzell i estiguem pintant, pot ser qualsevol cosa creativa. Perquè tot això, quan estem sobretot apàtics, apàtiques, com tristos, tal, tal, tal, començar a explorar amb la creativitat o anar-te a apuntar a una activitat que tingui un punt d'aquests de creativitat, tot això torna a les ganes i l'alegria de viure. I l'alegria de viure està molt relacionada amb el plaer. I amb el tenir i el desig. I amb el desig. Perquè és aquest plaer de cos sencer que dic jo. i mica en mica doncs ja tornarà també el desig sexual. Tot és, no?, un procés que pot... Clar, no pots passar del zero al cent, no? Vull dir, tot és progressiu. Això mateix. s'ha de tregaudir una mica. Això mateix, sí, és una transformació que va per capetes i llavors també, si te'n vas a fer una activitat de cop surts de casa quan has estat molt de temps que no ho estaves fent i allà coneixes gent i és gent a fi perquè aquesta activitat, no?, al final et porta a socialitzar-te. T'obra moltes portes, no? Clar. Llavors, bueno, començar a fer això sento que és important. Home, és posar-se un mateix a les coses fàcils. i segons el que a tu t'agradi, jo sento que hi ha moltes persones que s'obliguen a fer activitats extraescolars que sempre són des del punt de vista cognitiu, no? Doncs he d'estudiar anglès, he de no sé què i sí, potser sí, meravellós, potser t'ho passaràs bé i tindràs un... Però potser estaràs encara més, saps? Clar, sí, sí, sí. en el ronron mental i el que necessites és baixar el cos, baixar el cos, baixar el cos. Clar. Llavors, bueno, mira, com que acabo el temps, l'altre és posar-te música per casa i moure la pelvis. Ah, mira! Que això també és creativitat. Ballar una mica, no? Ballar una mica, música que t'agradi i fins i tot cantar, o sigui, deixa't anar. A mi això em va anar superbé. Sí? Jo ho feia quan estava molt malament, em va sortir amb una boa. Una boa que era... O sigui, jo vaig agafar una bufanda, una bufanda normal i corrent, així que era gruixudeta i la vaig fer servir com una boa per estar per casa davant del mirall. Vaig començar a reenamorar-me de mi cantant cançons, saps? D'aquestes picantones i no sé què, amb mi mateixa. Cadascú ha de trobar, evidentment, la seva manera. Són opcions a tenir en compte. Al final és això, tenir clar que el desig neix a la pelvis i estar en la creativitat. Llavors, bé, tot això, evidentment, té més explicació. Avui ja no tinc temps. Només dir-te això, ja acabo amb la publicitat, de nou. Mira, que estic fent uns tallers d'art-teràpia a Maslluí, al Centre Cívic de Maslluí, els dijous al matí, de 10 i mitja a 12 i mitja. Val. Que pot venir la gent a fer una prova, que m'ho diguin, només per tema dels materials, i que vinguin a provar que al final és una manera d'això, de tregaudir, de començar a reconnectar amb tu, amb què t'està passant. És una teràpia suau. Al final és, a través de la creativitat més lliure, doncs, poder començar a reconnectar amb la meva alegria de viure. Molt bé. O sigui que, aquí ho deixo. Elisa, ens hem de quedar en aquest punt. Gràcies per haver vingut i t'esperem a la propera. Fantàstic, Núria. Gràcies. Que tinguis bon dia. Adéu. Adéu. Conductors que estan entre resignats i indignats. alguns han fet més de dues hores o dues hores de cua. Sí, sí, ho sabia, ho sabia. Doncs ara tirar cap a casa. Tirar cap a casa ja està, no me la jugo. Sabia que hi havia avís d'emergència, però no que hi havia restriccions de trànsit. No estàvem informats i de la feina tampoc han tocat a la Lili avisant, no? Llavors anaven a piorar, a gratallops i estem aquí atrapats des de Vilafranca ja fa dos hores. Mentrestant, amb el perill elevat a vermell, a l'Ebre, els ajuntaments redoblen les accions de prevenció en uns pobles i ciutats migdeserts on la majoria de veïns s'han quedat a casa. Benel Sastre, Catalunya, Ràdio Torredambarra. Les pluges d'aquesta tardor estan tenint impacte en les reserves d'aigua amb millores significatives a les conques internes que ja estan al 34% de capacitat. Això són 15 punts per sobre que ara fa un any i 3 per sobre que fa una setmana. El pantà de Foix ha pujat 30 punts en 3 setmanes i ja està al 100% de capacitat. També hi ha millores a la Baells que està al 59, més del doble del que tenia ara fa un any o a Reu de Canyes que ha passat d'estar pràcticament buit està a més del 18%. L'Agència Catalana de Consum està fent el seguiment dels preus de 80 empreses d'electrònica i tecnologia, roba i articles per la casa de cara a les rebaixes del Black Friday que seran majoritàriament l'última setmana d'aquest mes. Vol detectar si fan pràctiques fraudulentes. La més habitual és pujar preus uns dies abans del Black Friday per rebaixar-los durant la campanya de promocions. Això ho prohibeix la normativa. El preu a què s'ha d'aplicar el descompte ha de ser el més baix que ha tingut el producte els 30 dies anteriors. Pujen les infeccions respiratòries prop d'un 20% l'última setmana als centres d'atenció primària. Segons el Departament de Salut el que més puja són els casos de grip i en només una setmana se n'han confirmat uns 400 casos més respecte a la setmana anterior. Això suposa un 25% més malgrat que estem en xifres habituals per l'època. Pel que fa a les infeccions per Covid també hem repuntat després de 6 setmanes de baixades consecutives hem passat de 1.000 a 1.200 casos un 20% més que la setmana anterior i tot plegat mentre el president del Col·legi de Metges de Barcelona Jaume Pedrós alerta que el ritme de vacunació d'aquesta campanya contra la grip i la Covid no va al ritme esperat tant pels professionals de la salut com per la ciutadania que està cridada a vacunar-se. Indignació al Baix Penedès i al Garraf pel col·lapse dels trens de primera hora del matí les incidències del servei i l'algument de passatgers de Tarragona als trens de Rodalies des del tall del túnel de Roda de Barà han provocat la protesta dels ajuntaments de Covelles i Cunit corresponsal d'aquestes comarques Montse Genérriba Hola, bon dia els grups de WhatsApp dels usuaris de Calafell fins a Sitges s'omplen cada dia de queixes i fotos de persones embutides en els trens o esperant una hora i mitja al pas d'un tren que desapareix sense saber per què així ho han denunciat Jaume Cassanyes i Rosa Fonoll tinent d'alcalde i alcaldessa de Cunit i de Covelles Continuen apretats continuen havent els mateixos trens vam demanar a Renfe que doblessin les places no han doblat ninguna plaça hi havia imatges ahir a Vilanova que la gent ja no podia ni pujar i no pot ser un país on no funcionen els trens és un país en crisi i és el que està passant avui a Catalunya és una reivindicació que portem un mes i mig ningú ens diu res estem igual parlem amb el director i bueno aquell home doncs diu el que pot però no executa res del que diu diuen que fa mesos que tenen demanada una reunió amb la Generalitat Montsegén arriba a Catalunya Ràdio Covelles Esports Marcos Garciel el Barça femení és el segon classificat el seu grup de la Champions va superar ahir el Zenk Polten austríac per 7 gols a 0 l'equip de Pere Romeu té 6 punts i el líder al Manchester City en suma ja 9 avui a les 6 partisan Barça partit de l'Euroliga de Basca transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio a l'Eurocopa el joventut rep el Budich Nost a Montenegro a dos quarts de 9 en tenis Marcel Ganollers fent parella amb Horacio Ceballos voreja l'eliminació els dobles del Masters ATP la derrota contra la parella Colhoff Mektich deixa Granollers i Ceballos amb un peu i mig d'aquesta competició fora a Màlaga avui comença la Copa Billie Jean King Paula Badosa i Marina Basol jugaran els seus primers partits contra Polònia en embola el Barça segueix invicta la Lliga després de la victòria 42 a 25 contra la de Mar de Lleó i en voleibola el Sant Cugat juga avui a Itàlia la tornada als 16 de final de la Challenge Cup femenina s'enfronten a les 8 el Kieri 76 l'actual campió d'aquesta competició a l'anada les Vallesanes van perdre per 0 16 a 3 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els Corts de Clavé una nova cultura popular laica i republicana i serà càrrec d'Anna Costal i Fornells doctora en Art i Musicologia L'acte tindrà lloc el dijous 14 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola d'Esplugues Anna Costals i Fornells professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya i coordinadora del màster en recerca musical explorarà la vida i obra de Josep Anselm i Clavé destacant la seva contribució al canc oral a l'associacionisme i als ideals republicans i democràtics de la seva època La conferència aprofitarà el bicentenari del naixement de Clavé per analitzar els aspectes culturals i socials de la seva trajectòria com a músic poeta i polític i per revisar els ideals que van impulsar el seu projecte cultural i social al segle XIX l'esdeveniment és oberta a tots els públics amb entrada gratuïta per als socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis L'Ateneu de Sant Just organitza l'activitat Artaneu Unwine el diumenge 17 de novembre a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari Es tracta d'una sessió de pintura i degustació de vins dinamitzada per l'artista i professora Imma Boronat que guiarà els assistents en el desenvolupament d'una obra mentre gaudeixen de diferents varietats de vi Aquesta activitat combina art i enologia en un ambient distès oferint als participants l'oportunitat d'explorar la seva creació i activitat mentre gaudeixen d'una experiència sensorial Segons els organitzadors és una ocasió perquè els assistents es relaxin i experimentin amb la pintura sense pressió L'activitat requeria inscripció prèvia però les places ja estan exaurides L'Ajuntament de Sant Just a través del servei de promoció econòmica ha organitzat el 19 de novembre la ponència titulada No és qüestió de sí sinó de quan La ciberseguretat és cosa de tots Destinada a empreses i persones emprenedores del municipi La cessió a càrrec de Vanessa Daza doctora en matemàtiques i professora a la Universitat Pompeu Fabra tindrà lloc a l'Hotel Sant Just de 9 del matí a 11 La ponència abordarà la importància de la ciberseguretat per a les empreses Daza expert en criptografia i ciberseguretat exposarà com les amenaces digitals com el ransomware o el phishing poden comprometre greument l'operativa empresarial causant pèrdues financeres i afectant la reputació Mitjançant casos reals i estratègies pràctiques els assistents podran aprendre com protegir les seves empreses i fomentar una cultura de resiliència digital Per participar en aquesta sessió informativa és necessari inscriure's prèviament a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio d'Esvern I know sleep is friends with death but maybe I should get some rest cause I've been out here working all damn day Blueberries and butterflies the pretty things that greet my eyes when you call and I say I'm on my way One, two You and me belong together like cold ice tea and warm the weather where we lay out laid underneath the pines and we still have fun when the sun won't shine You and me belong together all the time Spilling wine and homemade drinks we throw a cheers the worries sink damn it damn it it's so good to be alive we know we know that we don't got much and the game is just enough to always find a way for a good time you and me you and me belong together like cold ice tea and warm the weather where we lay out laid underneath the pines and we still have fun when the sun won't shine you and me belong together this love is all we need oh we've got so much oh we've got so much you and me oh you and me belong together like cold ice tea and warm weather where we lay out laid underneath the pines and we still have fun when the sun won't shine you and me belong together all the time goes on and on and on goes on and on and on goes on and on oh oh 12 i 12 minuts comencem la tercera hora de la Rambla al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern i ho fem com cada dimecres amb la tertúlia dedicada a cultura i també al món del vi i per això tinc els dos millors contertulians d'aquí no és broma, home, tots són bons tots són bons tinc l'Albert Macià i l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata a la ràdio estem rient molt, eh? Bon dia, sí quina presentació els millors tothom haurà entès que era una exageració tothom haurà entès ja quan ha dit els millors ja haurà dit, home, l'Albert i l'Astrid no cal dir més veu estar els cars l'Albert el vaig veure a més corria el seu fill a més va fer podi que li vaig donar l'enhorabona i em diu, bueno, jo només vaig construir el car i jo, home, pues la meitat de la part gairebé, no? i això ja fa prop de 30 anys, eh? sí jo i en cars que els veig i penso no sé com aguanta o sigui, no sé com estan sencers encara sí, sí, mira, que he rebut moltes trompades a volcat però mira, encara aguanta ara ja fa molts anys que no faig de mecànic ara això ja és cosa del meu fill ja farà el que voldrà sí, sí, sí tu a Astrid vas estar als cars? no, jo vaig estar a Vilafranca del Penedès a... que és aquest festival de cinema i vi sí? al Most Festival oh, mira i la veritat és que tenint una agenda tan justa com la que porto només em quedava el diumenge bueno per tant vas a descansar vas a anar cap a Vilafranca sí a veure El Mago del Vino una que és un documental documental sobre el viticultor Raúl Pérez ah i de no sé qui és és dels personatges que estan elaborant més vins i alhora com més desconeguts, no? és allò que sí que n'hi ha tot un grup de gent que diu uau, Raúl Pérez, no? sí sempre fa vins a diversos llocs el Bierzo la Ribeira Sacra amb amics i sempre buscant les particularitats les singularitats tant d'una mencia com d'un prieto picudo les parcel·les més petites les que donen les millors condicions el que diferencia que un vi sigui d'una forma o d'una altra i es presentava aquest documental que és el no precís moment és al llarg d'un any però comença i acaba en aquell moment que li donen els 100 punts Parker d'aquesta llista Parker nord-americana que ja és l'excel·lència d'una finca que estaria al voltant dels mil i mil 45 metres d'alçada una zona molt concreta i de com es va creant i això i de com ha marcat la pèrdua del pare i sobretot d'una neboda molt jove que moren a dins del celler per tant és allò és una pel·lícula molt molt emotiva molt xula m'encantar que surt d'allà dient aquest estiu hi vaig el mago del vino el mago del vino sí perquè si el busques veuràs que té una no no de moment només s'ha presentat al most i anava en producció de Mediaset suposo que es podrà veure a Telecinco i a Filmin no ho sé perquè allà van a parar les coses més xules no et sabria dir si també hi ha conveni amb Filmin com que fan al most a Vilafranca i al Priorat qui et diu que d'aquí un parell de mesos no la tenim ja voltant els interessa d'alguna manera un cop fet un documental una pel·lícula que circuli és molt xula molt interessant molt emotiva i ell té aquesta imatge així per això li diuen també el nom del mago perquè és allò que dius va amb aquesta barba tan característica hòstia acabo de veure una imatge seva però uau uau però un moment si això sembla saps el Hobbit exacte porta un barret cònic no no una cavallera molt llarga i arrissada després busca'l Albert busca'l va ser escollit en Sánchez que era el 2014 i el 2016 com a millor anòleg del món que fort és jove Sánchez que és dels anys 70 per mi és una persona jove però és allò que és una persona normal l'únic que et caracteritza és la barba vull dir la resta és vull dir normal a veure què és normal i què no però el que crida l'atenció és la barba simplement que és com graciós ara l'he vist ara l'he vist té una barba més més pronunciada bastant molt més pronunciada que la meva home bueno és que té més cabell que tots treix junts exacte també és d'una melena per què no és interessant veure com es mou en un poble de 200 habitants i com viatja pel món amb qui es relaciona clar clar no no molt molt interessant per tant mira vaig passar el matí molt bé la Franca aquesta pel·lícula no me la podia perdre n'hi ha moltíssimes de molt molt interessants es va presentar al festival amb el polvo seran sí que també està aconseguint o aconseguirà una bona colla de premis em sembla però però bé molt bé és el o vas cap aquí o vas cap allà per tant Astrid també m'has comentat un tema solidari sí una subhasta una subhasta una subhasta de vins sí que fem cada any bueno que organitza l'associació molinenca del TAST sí a Molins del Rei dins del posa't la gorra per recaudar diners pels nens amb càncer de Sant Joan de Déu especialment dedicat a la casa dels xuclis perquè és allò que hi ha moltes famílies que han de vindre de més lluny o a vegades de no tan lluny i que necessiten aquell espai molt a prop de l'hospital per poder-se mínimament poder organitzar una mica sí aquest moment tan complicat i a l'hora sempre hi vaig jo de forma allò personal per col·laborar durant el TAST ara li explicava l'Albert es fa un sopar per unes 35 persones a on? a Molins del Rei va haver-hi uns anys que es va fer a la sala gòtica que és impressionant però ha estat d'obres i ara ho fan a la Federació Obrera i automàticament aquests 35 euros que costa els 30 euros que costa el sopar ja van al 100% a la recaudació de diners per tant tot el que es dona al sopar tant a nivell menjar com a nivell vins estem parlant de 12 vins es posen als cellers o diverses botigues i establiments de Molins de Re per tant és allò que dius aquí que és net el benefici el benefici ha de poder ser net clar clar i a l'hora sempre anem a un grup de sommeliers per presentar els vins o sigui es fa aquest tas maridatge sí es fa un plat i ens sembla que són dos vins possibles cada un pel tema organitzatiu llavors presentem el vi qui l'elabora de quines varietats i això ja l'anem explicant i al llarg del sopar es va fent la sovasta una sovasta que durant uns mesos s'estan demanant als cellers que agafin una agafin i cedeixin una de les ampolles més especials que tinguin que la signin que la signin el viticultor o el propietari es faci la foto que ara és el que per xarxa s'està promocionant i entra en sovasta per tant és molt molt bonic molt gratificant poder posar aquest petit granet de sorra perquè la gent o sigui tu hi participaràs com a sommelier ara participo com a sommelier sempre entre una colla intentem allò de dir va doncs apretem per aquest vi apretem per l'altre acostumen a ser ampolles magnums perquè també són més especials clar són més grans són més grans i les pots compartir primer me'n recordo els primers anys que anava i allò cadascú intentava tindre la seva magnum ara ja tenim n'hi ha moltes però n'hi ha gent que que fa molt molt per tant la tàctica ara és entre una colla i intentar quedar-te aquella ampolla ja bueno per tant és bonic la gent pot de fet tenir més informació també si entra a fanoc.org a fanoc.org o ha posat la gorra o a molinenca de tast per Instagram jo encara m'hi haig a posar seriosament a repiolar-ho tot sí falta una miqueta de temps i si volen més informació em sembla que és molinenca de tast arroba hotmail punt com molt bé però val val val molt la pena i després abans de passar també a parlar una mica xerrar amb l'Albert sobre les les activitats de la Taneu vino vell vino vell el dilluns era Sant Martí i per Sant Martí mata el porc i mata el vi enceta el vi i dic no ho sé mata el vi ja el matem i el rematem sí el primer vi de l'any o sigui és aquesta festa és celebració és benvinguda és una miqueta el uau hem pogut collir hem pogut fer vi malgrat tot sí que últimament hi ha molts malgrats exacte i és és aquest primer vi de festa que coincideix amb aquesta època de recollida de patata de matança del porc de fer una miqueta del rebost a casa i a Catalunya el celebrem amb Sant Martí seria una miqueta la festa paral·lela del que molta gent diu uau però és que el bujolet el bujolet no bo francès és més bo no el bujolet és una zona del sud de la Burgonya que fan el mateix que nosaltres celebrar aquesta primera acollit aquest primer vi és un vi novell un vi fet a la ràpida per ser begut ràpid aquest hivern i ells el treurem el tercer dijous no novembre és l'única diferència la zona les varietats de raïm aquí ja vindria el gust personal una mica més al nord sí que té aquella cosa de uau ja surt el bujolet no? és el vi novell bueno el primer fruit i al celler de Can Matan fareu algun tast ho heu celebrat d'alguna manera o veu encetar alguna ampolla no vam arribar a encetar perquè ens les vam portar divendres anterior i va haver-hi gent que ja quan vam veure el vi novell vam dir jo em vull jo em vull i després ja la setmana com que també ha començat així que si plou no plou ara sí és allò que hem dit no sabem com organitzar-nos avui teníem un tast esplugues i hem tingut un parell bueno quatre baixes i el passarem a un altre dia per tant la setmana l'anem construint o reconstruint com podem i encara no hem obert res bueno no ho descartem i escolta màstic abans la Mariona ens ha llegit un dels titulars de les notícies i és que aquest cap de setmana es fa una activitat d'art i de via i de via per això no dic que el dissabte al matí obrirem ampolles perquè ja dissabte, tarda, nit ja tenim l'activitat solidària a Molins i el diumenge a la tarda tenim a l'Art TV per tant que ningú ens busqui dissabtes, nits ni gaire diumenge al matí anirem amb una cara de son d'aquelles però molt contents com serà aquesta activitat? com serà? encara l'estim repensant perquè em va sortir inicialment amb 20 places només amb 20? i es va ampliar a 10 places més per tant hi ha 30 persones inscrites o sigui ja estan les llistes ja estan acabant les inscripcions les últimes 10 inscripcions i 24 hores hòstia Déu n'hi do de la demanda que hi ha hagut és que és una activitat ho comentava amb la Mariona és una activitat que s'està posant molt de moda sí o sigui que s'està ofertant molt també i que la gent vol viure l'experiència sí, sí, sí clar, ara el tema és li vaig dir a la ahir m'ha aboronat de dir busco unes característiques molt fàcils eh sí o sigui tindria tinc intenció perquè del blanc encara no l'hi he escollit de prengula buscar una cosa que sigui clara àcida no? una cosa que posi una miqueta la pell com de gallina també pot ser perfumat o sigui al final són buscar un grup de sensacions que trobes quan tastes el vi perquè aquella persona que decideixi si acompanya la seva obra amb un vi negre o amb un vi blanc li provoqui el què per poder plasmar no? el vi negre sí que serà d'un color lila una cosa perdona però llavors entenc que la mecànica és primer tasto i després pinto o al revés o es fa tota la vegada o es pot fer tota la vegada perquè hi haurà gent que igual farà el tast i automàticament o gent que veurà tant o gent que anirà que li vindrà la inspiració de cop i volta uns quadres abstractes que bueno no vegi aquí està una miqueta l'experiència no? de dir hem d'anar preparats per a veure què vol fer cada persona si només tastar un vi o voler tastar els dos ja clar per tant ho deixem com una cosa molt molt lliure i què pintaran aquestes tres persones? el que vulguin el que el vi o les sensacions d'haver begut del vi però sobre un cavallet o sigui sobre un ostres uah molt bé molt bé i això on ho fareu entenc que a la sala cinquantenari no? crec que és a la sala del cinquantenari i més ara tenint més gent és que no hi ha no hi ha lloc 30 persones no hi ha altra lloc perquè la sala el piquet la gent estaria donant-se cops de colze sí i tu faràs entenc alguna explicació del vi faré l'explicació la vaig estar dubtant eh de si també posar-me a pintar però és allò que vaig dir estaré xerrant i no em deixaran crear res clar ja ho imagino no et deixaran però m'hagués apuntat o i tant que m'hagués apuntat però bé molt bé jo m'ho faré quan pugui però sí, sí amb aquesta activitat que es fa a la Taneu enllacem Albert amb altres propostes i activitats que hi haurà els propers dies bé els propers dies pensem que tenim que tenim en aquest moment l'exposició de Maria Àngels Abad sí a la sala a la sala piquet fins al dia 29 l'exposició té el títol recordant del pasado con la il·lusión del presente i ja dic fins al dia 29 es pot visitar molt bé després avui avui tenim Tertúlia avui tenim una Tertúlia que fins allà on jo he captat hi ha molta gent interessada és una curiositat una curiositat que té molta gent perquè la Tertúlia és Descobrint el món de l'aviació on en Lluís Casals Sant Justenc un pilot ens parlarà una mica de com s'organitza l'espai aèri i sortiran sense dubte anècdotes clar segur ja ho veig serà una xerrada més carret d'això sí a vegades quan parles d'un tema de qualsevol tema doncs quan et parlen t'ho explica a algú que coneix descobreixes moltes coses si a sobre és el món de l'aviació o un món que potser la gent després tot i que ja fa moltes dècades que funciona això de l'aviació però que en última instància tothom pràcticament tothom ha agafat com a mínim un avió o l'agafa sovint i en canvi sempre queden aquells dubtes de com és que els avions tenen un ordre tenen uns carrers per aquí dalt perquè van per aquí i no van per allà i com és que ven ni tants és un sistema tan segur tot això ens ho explicarà ja dic Lluís Casals acompanyat de l'Isidre Vila que també és un altre expert en aquest tema i ja dic que a mi fins allà on he captat ja és un tema que hi ha molta gent que té curiositat i que ja anirà l'entrada l'entrada és lliure molt bé això això és això serà avui quants d'avui demà tenim una reunió del Club de Lectura de Novella Gràfica que parlaran de Mònica que és una sèrie dic una sèrie perquè no és només un llibre és tot una una sèrie de narracions interconnectades les unes a les altres perquè al voltant d'un personatge molt bé l'autor és Daniel Clous i bé l'entrada també és lliure en aquest cas lògicament la gent que hi té interès en novel·la gràfica a vegades qualsevol persona pot anar i començar amb aquest món per descomptat jo el tinc començat no hi arriba com que no arriba a acabar res el tinc començat pensar a la biblioteca a buscar-lo al llibre al llibre i el tinc allà l'altra cosa serà arribar demà a poder-hi anar bé a lo millor encara que no l'hagis acabat si tens l'has acabat no no no l'has obert l'he obert és que és gran no és per endur-te-la la motxilla a l'autobús no si tens la sort d'estar lliure a les 8 del vespre que és l'hora que començarà la sessió doncs bé estarà perfecta després ens en anem ja el divendres divendres tenim el documental del mes el somni magicà que parla d'una dona que després d'haver estat sofrint una relació abusiva fa una lliga de trompes se'n va a ciutat al Mèxic això passa a Mèxic i bueno intenta perd la custodia dels fills i bueno és la lluita la lluita d'aquesta dona per seguir això el preu són 5 euros pels socis de l'Ateneu 7 pels no socis i les entrades es compren directament en taquilla dissabte al matí tenim el Cine Chic aquesta vegada és a les 11 al matí que normalment el Cine Chic es fa a la tarda en aquest cas aquest dissabte per la quantitat de programacions de coses programades s'ha programat el dissabte al matí bona opció la pel·lícula és Bill i Janet i altres cròniques marcianes sí i bueno com sempre entra de lliure organitzar l'Ateneu és un cicle que munta Òmnium Cultural amb entitats amb diverses entitats a cada població i en aquest cas de Sant Jus és l'Ateneu a més és pel·lícula en català i per nens d'animació sí el Cine Chic sempre és és un projecte un dels projectes d'Òmnium Cultural de portar cinema en català a les poblacions i llavors sempre les pel·lícules sempre són traduïdes al català i bàsicament és cinema infantil sí sí molt bé a la nit també a la sala al cinquantenari dissabte dissabte a la nit sí tindrem el concert de Santos Puertas en The Sound Poets sí que a part del Sant Justenc Santos Puertas tenim un altre Sant Justenc en Joan Urpinell oi sí i després tenim a la guitarra i després tindrem a Miquel Ballester a la bateria és complicat també la data o sigui la hora perquè clar dissabte hi ha la nit de Sant Just al carrer sí però bé sempre es pot això a les set de la tarda per tant pots estar una mica per fora entre les set surts després menges alguna cosa sempre clar però a les set també hi ha activitats a les jornades feministes sí però coincideix tot coincideix tot però afortunadament també hi ha públic per tot això és veritat afortunadament ho hem vist moltes vegades eh i més i més aquest cap de setmana que l'haver-se traspassat el de la nit de Sant Just etc estic segur que molta gent que habitualment sortiria es quedarà a Sant Just això és la meva visió particular mai se sap no no però és veritat Albert n'hi ha les primeres nevades i sabem que hi ha un sí però jo no sé si la quantitat de neu que ha caigut pot caure pot fer que amb dos dits fa sí sí tirar-se pel mig de les pedres sí possiblement jo ho havia jo ho havia fet així vull dir tirar-me des de dalt del Puigmala i allà això t'ho dic i allà sigui el que sigui molt bé i bé amb això ja amb això ja acabem la setmana perquè el botó final de la setmana és l'art enguany que ja ens n'ha parlat l'escrit perquè està directament implicada és que era molt ple jo crec que algú el fet de posar una nit potser s'hagués hagut de replantejar el model en pla B sí ja no de nit sinó per la quantitat de coses que ja estan agendades de fa mesos exactament tot el programa però passa amb totes les entitats i tots els particulars perquè potser hi ha gent que va dir mira aquest cap de setmana que tinc lliure me'n vaig al Pirineu o me'n vaig a veure i pam ja ho col·loquen les festes i llavors quan en mouen això però bueno has d'escollir has d'escollir efectivament és que clar si no ho feien aquest cap de setmana bueno clar si no ho feien aquest cap de setmana potser anar-se'n més enllà ja tocava o canviar el model ja parlaríem de festes d'hivern gairebé amb el mercat de Nadal la nit de Sant Jus alguna cosa sí, sí jo crec que bueno quan hi ha canvis motivats per inclemències meteorològiques això no és que no hi ha res a fer els hem d'acceptar no hi ha res a fer clar, no, no vull dir és així hi vas o no i ja està llavors potser volies anar-hi i no podràs perquè tens una altra cosa o potser ja no hi anaves i dius mira que bé ara me l'han posat en una ho quedes lliure clar hi ha de tot en el món sí has tritatut afectat d'alguna jo no sé si tu participes a la nit de Sant Jus no participem perquè en inici ja no me'n recordo que tenia l'altra nit ah sí tenia l'Open House Barcelona o sigui com que anava de voluntari a l'Open House ja vaig dir o una cosa o l'altra i aquesta la subhasta de Molins ja és fixa que et pot canviar o de 16 a 23 o sigui però sempre em cau en una data o a l'altra per tant quan em donen la data és allò va sí o sí és així i l'únic que afecta és que algun algun comerç o alguna entitat ens havia demanat de preparar-me vi i cava per aquella nit ja la tens comprada i van passant les setmanes ja per tant l'acabaré pagant sense haver-se consumit per tant és allò que dius ara que no ploui que s'ho vegi algú i si no doncs mira és l'únic que afectaria és un tema organitzatiu ja del has de servir amb aquest has de servir a l'altre i el no sé què ho tenim tot més o menys controlat però bueno està controlat és l'únic molt bé doncs Astrid Albert moltíssimes gràcies per passar-vos un dia més aquí a l'emissora a Ràdio d'Esvern ha estat un plaer xerrar una estoneta amb vosaltres sí a més estem de subidó amb l'entrada que ens has donat home avui no dinarem ja no no cal ni dinar ni sopar ni ja fins amà passat molt bé molt bé doncs que vagi molt bé que ho dius del cap de setmana de totes les coses que ajudo a fer endreçar-lo una mica no sé Astrid la teva agenda jo m'estaria ja tirant dels cabells no no és mira avui doncs ha estat veus tot i que jo també la cotxe no la tenia bastant plena tu la tens jo també però és allò que dius mira la tenia més plena amb una activitat avui mira això passarà una altra setmana que és allò que dius ai perquè la setmana que ve també ens va plena sí bueno per tant bueno anar fent el dia a dia anar gaudint el dia a dia ja està efectivament que vagi bé una abraçada els dos adeu igualment escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les zones com el temps ens torna així com el temps ens torna així com el temps ens torna així quan tot pot ser més senzill per què la vida ens porta aquí si abans tot estava bé i ara res es veu igual i ara res se sent igual perdó comptant les hores d'un rellotge aturat desfent el temps amb versos per voler-nos trobar però no el temps s'esgota i no buscant en una idea com poder-nos mirar si tot el que teníem ho deixàvem marxar però no el temps s'esgota i no però t'espero el temps potser s'acaba però t'espero si creus que ens hem perdut jo aquí t'espero i et seguiré esperant vaig guardar-me dins el cor cada tros que em vas donar però suposo que hem canviat les paraules per un puto punt i a part perdó comptant les hores d'un rellotge aturat desfent el temps amb versos per voler-nos trobar però no el temps s'esgota i no buscant en una idea com poder-nos mirar i tot el que teníem ho deixàvem marxar però no el temps s'esgota i no però t'espero el temps potser s'acaba però t'espero si creus que ens hem perdut jo aquí t'espero et seguiré esperant et seguiré esperant et seguiré esperant Un dia t'aixeques i dius Vinga, que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Estar al pas de Crec amb mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar al de viatjar No, no Al de viatjar més Lluita Un dia descobreixes que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat A Caixabanc o a Imagen Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges del carnet jove I del pac jove 2024 Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació La velocitat és clau I també ho és Per salvar una vida Davant l'ICTUS Truca ràpid al 112 És fonamental Si notes un canvi brusc En una persona Com ara Pèrdua de força A una banda del cos Canvis en la parla O en l'angès de la cara Truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ICTUS Truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Tastes like strawberries On a summer evening And it sounds just like a song I want more berries And that summer feeling It's so wonderful and warm Breathe me in Breathe me out I don't know If I could ever go without I'm just thinking out loud I don't know If I could ever go without Watermelon sugar high Watermelon sugar high Watermelon sugar high Watermelon sugar high Watermelon sugar Watermelon sugar y зал Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i la brigada, bueno, m'ha semblat, no sé, molt encertat. Ah, gràcies. Gràcies, home. Gràcies, gràcies, Núria. Estupendo. Doncs sí, home, sempre intento parlar de coses que crec que poden interessar la gent, no? Sempre està bé de fer articles que puguin sobtar o que puguin fer reflexionar la gent, no? D'això es tracta de pensar, no? En aquest cas, reflexionem sobre com podem ser millors persones, perquè a vegades sí que entenem que són coses que per aconseguir-ho ens han de venir de fora o que són coses externes i així aconseguirem ser millors, però no es tracta d'això. No, jo per mi no. Jo tinc claríssim que no és un tema d'acció externa, no és un tema que t'hagi de venir de fora ni que tu hagis de donar als altres alguna cosa, sinó que crec que és una cosa que tu has de treballar, és una cosa treballable, és una cosa que tu pots, d'alguna manera, cultivar-te, no? De fet, aquest article, jo l'he fet, l'he escrit tot, com dic en l'article, pròpiament, també ho explico, per què parlo d'això, perquè jo de tant en tant vaig a unes presons, faig xerrades, conferències, i l'última que vaig estar, doncs, vaig fer tota una colla de preguntes als interns, dic, bueno, escolta'm, a veure, de totes aquestes preguntes, de quina voleu parlar, o quina us inspira més, o què, no sé, si vols, si vols, les dic. Oh, i tant, sí, sí, sí, que són les preguntes que tu els hi vas fer, no?, als presos que estaven en el centre que tu vas anar. Sí, correcte. Jo vaig anar a aquest centre, a penitenciari, i vaig fer, passava un PowerPoint, no?, i el que vaig fer és, bueno, posar amb aquest power totes aquestes preguntes, i eren, la primera era que crees que la vida és justa o que seria una vida justa para ti, la segona seria que canviarías si pudieres retroceder en el tiempo, la tercera es por què crees que estàs aquí, el gobierno, la familia, el juez, por ti, ¿vale? La cuarta seria crees en, A, los milagros, B, la suerte, C, Dios, D, el universo, la cinquena seria crees que tu familia i entornos han influïd en tu vida i la sisena, què crees que és la felicitat i l'amor? Sí. I l'última definitiva és, crees que tu puedes canviar? Crees que puedes ser mejor persona? Doncs bé, doncs, de totes aquestes preguntes, no?, a mi em va sobtar una mica perquè la que potser va generar més debat i més controvèrsia va ser l'última, no? Sí. Va ser l'última, bàsicament el que pregunta, qui crees que puedes ser mejor persona, no? I realment va ser molt interessant, no?, perquè, clar, va dir, com es fa això de ser millor persona, no? I ells, doncs, va sortir tota mena de respostes, no?, doncs, a gent, doncs, que pensava que ser millor persona està relacionat amb els diners, amb la competició, amb el poder, a l'èxit, amb millorar les habilitats per sortejar els obstacles de la vida i coses d'aquest tipus, no? I jo, al final, doncs, vaig donar la resposta, no?, però al principi, doncs, sí, em vaig tenir que construir un relat previ, no?, de què jo pensava que era ser millor persona, no? I, bueno, i doncs, en aquest article el que faig és reproduir una mica el que vam parlar aquell dia en aquella xerrada, no?, i dir, doncs, bàsicament, trencar una mica els paradigmes que hi ha avui a la societat sobre què és ser millor persona, no? Clar, coses que es creuen, no?, una mica de... Exacte. Ser millor persona significa tal, significa tal, i que tu, d'alguna manera, com... No és que desmenteixis, però dius, escolta'm, hi ha una altra, no sé com dir-ho, una altra visió, no? Clar, clar, jo crec, eh?, o sigui, si ho faig i jo l'article ho exposo i jo penso claríssimament que aquests paradigmes que jo ara explicaré, Núria, no són ser millor persona, no? Per exemple, la típica, doncs, que molta gent, doncs, volem ser millor que el veí, millor que el familiar, millor que un amic, que els ciutadans d'un altre país, es creiem superiors, no?, pel fet de, doncs, no sé, viure en un país, doncs, que tenim una certa confort, no? Clar, més riquesa que una altra, no? Exacte, més riquesa, o bé, que tens unes... Comparar-te amb la gent, no?, amb la gent, d'allà on siguin, no?, les seves víctimes, les seves debilitats, les seves fortaleses, la seva capacitat professional, no?, la seva capacitat o prestigi o qualsevol altra circumstància, jo entenc que això no és ser millor persona, no fa millor persona, el fet de tenir més capacitat o més competència, d'acord? Entenc que recorre a un judici comparatiu, en aquest sentit, no et fa millor persona, no perquè tu visquis en un país o en un altre, o que tinguis unes competències o una instrucció, unes capacitats professionals, això no et fa millor persona en absolut, fa millor professional, però no et fa millor persona, d'acord? Per tant, aquest paradigma de jo tinc una capacitat o soc, doncs, tinc una instrucció, tinc una formació o tinc més èxit, no és determinant que siguis millor persona. Tampoc ho és el fet de tenir, el fet de fer grans obres, no?, o grans donacions o contribucions materials, no? La història n'està plena, no?, perquè això és una cosa que s'ha fet sempre, no?, de fer donacions, durant l'imperi romà ja se'n feien de donacions, no? Els guanadors donaven moltes riqueses, no?, moltes obres per engalanar els carrers o el, diguéssim, el domini públic, no? I això tampoc ho és, per mi no és, Núria, perquè això bàsicament, en el fons, el que estàs fent és també voler-te guanyar al favor dels altres. Sí, és una mica com, bueno, fer-se autobombo, no?, una mica, o sigui... Sí, sí, jo t'he dit ara l'imperi romà perquè es feia així. En l'imperi romà hi havia els avergetes que deien, no?, que feien això, eh? O sigui, eren grans sadors que, d'alguna manera, la classe alta, per dir-ho així, en aquell moment de l'imperi romà, que el que feien era fer grans obres, grans donacions per engalanar o per millorar el domini públic, no?, doncs, per fer estàtues, per fer, doncs, edificis, no? I al final, això, més que res, era guanyar-te també el favor de la gent, no? De ser com dignificar-te tu encara més, no? Clar, hi havia un guany o a nivell, sí, de notorietat, de... Exacte. Per tant, jo dic, escolta, ser millor persona no està amb les obres o amb les donacions, sinó que, la veritat, està amb l'esperit amb què t'ho dones, no? No té res a veure amb això, no? Tampoc, tampoc dic, tampoc té a veure amb l'abundància, no? Tenim la mala costum de pensar com, bueno, llavors, com jo soc molt abundant, m'ha anat molt bé la vida i tinc molt èxit, no? I tinc moltes coses o he acumulat molta riquesa o m'ha vingut per herències, igual, eh? Com que jo tinc moltes coses, jo, d'alguna manera, doncs, això també em dona una aparença de que m'ha anat millor la vida, no? Sí, que soc millor persona. Sí, sí, sí, és com si m'ha anat millor, el meu nivell de riquesa és molt alt i això potser em fa millor, no? Doncs, tampoc, tampoc és aquest. I, bueno, n'hi ha dos més que diu, passa una altra fórmula de veure, és de dir, escolta, jo soc millor persona perquè ajudo els altres, no? Sí. Doncs, mira, jo crec que tampoc, no? Perquè jo et diria que la gent que ajudem els altres, jo ho faig, jo ho faig. Com els voluntariats, per exemple, no? Jo soc voluntari, d'acord? I jo crec que, en el fons, està molt bé fer voluntariats. Jo no critico la gent, jo ho soc, eh? De fet, i està bé donar als altres, oferir-te, ajudar, no? Prestar-te als altres, no? D'alguna manera està molt bé, no? Però pensem que a vegades el que estem fent, solidaritzant-nos amb els altres o empatitzant o de forma altruista, potser el que fem també és cobrir una necessitat pròpia, no? De forma egoista. De forma egoista, Núria, potser el que estem fent és agradar-nos a nosaltres mateixos, no? El que busques és curar-te tu a través del dolor dels altres, no? Ara que tenim la Dana, no?, per exemple, justament, no? Doncs, ei, que està molt bé, que s'ha d'anar a ajudar, clar que sí, que només faltaria, no? De fet, jo parlo que aquest pot ser un ingredient de ser millor persona, però no és la recepta complerta, no? Perquè entenc que a vegades satisfàs una necessitat o un desig teu de curar-te tu a través dels altres, no? Aquí pot haver-hi un cert egoisme amagat, eh? Totalment. Un cert egoisme amagat en el voluntariat, no? I per últim parlo també de ser respectuós, no? De ser respectuós, jo crec que soc respectuós o un bon ciutadà, també, no? Sí. Doncs, pel fet de ser respectuós o no, ser respectuós pot millorar la teva bona educació, pot ser un distintiu que ets una persona amb unes habilitats socials molt bones, pot ser una persona, doncs, bueno... Molt amable, molt cortès, no? Sí. Ara, molt amable, però això en realitat tampoc et fa millor persona. Et fa millor com tenir habilitats socials o tenir, doncs, una educació, doncs, que et fa tenir una bona manera de relacionar-te amb la gent, d'acord? Però, en el fons, tampoc et fa millor persona, ni tampoc ser un distingit o respectuós ciutadà, no? Jo, per la meva feina, com la nostra audiència ja sap, jo, a més a coach de l'or, soc advocat, bàsicament, d'acord? Sí. Jo dic en l'article, he conegut molta gent que realment el que hem fet és retorçar la veritat i la realitat moltes vegades fins a punts... Inimaginables, no? Inimaginables, no? I, en el fons, a vegades, i aquestes persones es presenten com a dignes de respecte, com a persones, doncs, grans ciutadans, grans benefactors, ciutadans exemplars, no? I, en el fons, jo puc dir que són realment i descobert que són persones mediocres o deshonestes. Oh, ja. Per tant, tampoc, les aparències... Fixa't tu que amb tots aquests paradigmes que hem anat dient fins ara, tot són coses externes. Sí. O sigui, tu satisfàs sempre alguna cosa que està fora de tu. No estàs mai fent acció pròpia. Voluntariat, acció externa. Donacions, acció externa. Sí. Ser una persona respectuosa o un gran ciutadà. També, coses de fora. També és a la ciutadà externa. Clar, tot és a fora. I, al contrari, ser millor persona és treballar-se des de dins, no des de fora. Clar, intentar canviar, no? Una mica des de dins, és a dir, començar per un mateix, no? Intentar exterioritzar-ho sempre tot cap enfora. Començar per un mateix. Coneixes, no? Clar, és que conèixer, jo crec que és la gran clau, no? Això ja ho deia, ja es deia a l'antiguetat, no? Conocete a ti mismo, no? Es deia, no? Imagina't, no? És de fa molts segles, no? I aquí, doncs, al final jo, el que vinc a dir, dic, escolta, ser millor persona per a mi és cultivar-se, coneixes, no? També dèiem, créixer i arribar a ser la millor persona que pots arribar a ser, d'acord? És a dir, ser millor persona, ser millor avui que ahir, però tu no respecta ningú, ni respecta l'exterior, ni respecta... No, no, tu ser millor persona avui millor que ahir, no? Això és l'objectiu que hauria de seguir la gent, no? Per a mi, eh? I després, doncs, bueno, jo aquí dic moltes coses. Aumentar el nivell de consciència, no? Buscar la pròpia veritat, acceptar la responsabilitat per afrontar qualsevol circumstància que et vingui a la vida, no? Que això, doncs, costa. Totalment. Això costa molt, acceptar la responsabilitat de tot el que et ve, no? Potser és un signe de maduresa, no? Això te n'ha de dir jo, dic, és un gran pas, és créixer en realitat, vull dir, quan un es fa adult, és això, és entomar responsabilitats, és el cicle de la vida, una mica. Ja, Núria, però segurament que tu i jo coneixíem molta gent que no assumeix aquesta responsabilitat. No, no, no. Clar, les responsabilitats són dures, menys dures i duríssimes, o bones, no? Vull dir, bueno, doncs, s'han de posar com vinguin, no? Aquí està la gràcia, no? Frank, ho hem de deixar en aquest punt, que són la una. Em sap greu perquè segurament estaríem parlant més sobre el tema. Han d'entrar els informatius. Si et sembla, continuem la propera sessió que tinguem. Vale, vale, ho acabarem, si vols, la propera sessió. Estupendo. Vale, Frank. Molt bé, doncs. Gràcies, Núria. Igualment. Que vagi molt bé, que tinguis molt bon dia a tu i a tothom. Molt bon dia, Frank. Adéu. Molt bé, gràcies. Adéu-siau. Adéu. Vinga, nosaltres deixem el programa en aquest punt i ara entren els informatius. Que vagi bé. Bona tarda. I demà, aquí a la mateixa hora, al programa de matins de Ràdio d'Esvern, la Rambla. Ara us eixo amb la Mariona. Bona tarda.