#715 - Noves Tendències i Actualitat a Sant Just: Cultura, Actualitat i Empreses

Escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza ràdio d'esvent, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 98.1. Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui, dijous 14 de novembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Just en camp. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títols de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després, tot seguit, farem una menció als dies internacionals que tenim avui, 14 de novembre. I acabarem l'hora intentant fer la previsió del temps amb en Carles Rius, que suposo que ens informarà de quin cap de setmana ens espera, sobretot tenint en compte que ens arriben les festes de tardor. Dissabte i diumenge tenim unes quantes d'activitats, entre elles la festa que prepara l'Associació de Veïns de Maslluí, al seu barri, a Maslluí. També per la nit, el dissabte, tenim la nit de Sant Just al carrer, amb espectacles de música, dansa i també la restauració. I, ja sabeu, diumenge, Sant Just al carrer, a l'Avinguda Indústria. Després, a les 11 i 10, farem l'entrevista del dia. Avui tenim l'empresària Imma Amat. Ella és la nova presidenta de l'Associació Empresarial Sant Just Impulsa. Estarem parlant amb ella dels reptes i els objectius d'aquesta entitat, de com estan anant les jornades que van organitzant mica en mica i també quines són les necessitats i l'estat actual del teixit empresarial de Sant Just d'Esvern. Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dijous al matí. A les 11 i 40, trucarem a l'advocat Joel Reguant. Ell sempre ens porta les millors notícies de l'actualitat política del moment. I, a tercera hora, tancarem el programa amb la cartellera de teatre, amb la Maica Dueñas i també amb les xarxes socials de la Vanessa Montserrat. Tot això de seguida. No marxeu, que comencem! 10 i 11, als Catarres, a Ràdio d'Esvern. Give me that hit and run, back to back, then get down in front. Sense tu la vida és com menjar sense sal, insípida i austera com un cony de funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. I si ja ho sé, que no s'acaba pas el món, qui més qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. dir que estic de puta mare somrient com un idiota i fer-me el fort. El mascle dominant, el que s'espolsa la pena i continua treballant. Aquell tòpic suat, la tragèdia dels pallassos. Riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. No fos cas que em veiessis trencat, suplicant-te de genolls una altra oportunitat. No hi ha res més patètic a oblidar la dignitat. Així que no t'esperis sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps i trons. Sóc un mareixut, en calma perpètua. Sóc una pel·li porno que no ensenya ni una teta. en un pur mort, funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es capi la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir. Que no puc viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Qui hauria pensat que això de... Viure sense tu. Seria tan difícil. Viure sense tu. És gairebé impossible. Viure sense tu. Absurdament ridícul. Viure sense tu. Qui hauria pensat que això de... Viure sense tu. Seria tan difícil. Viure sense tu. És gairebé impossible. Viure sense tu. Absurdament ridícul. Viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Sóc un tintin sense virus. No tinc ningú que em salvi el cul i a força d'anar-me aixecant. Anar-me aixecant. He presa a viure sense tu. Viure sense tu. Viure sense tu. Que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui. Mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Passa un minut d'un quart d'onze del matí. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Passem a fer les notícies d'aquí del poble amb la Mariona Salas. Molt bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vinga, comencem amb els titulars d'avui dijous, 14 de novembre. Què tenim? Doncs mira, comencem explicant que els dies 23 i 24 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, la Taneu de Sant Just, acollirà el concert Clavé In Memoriam a la sala del cinquantenari. Molt bé. De fet, he dit el concert, però seran dos concerts, un el dissabte i un el diumenge, i seran concerts anomenats als 150 anys del Can Coral i el 200è aniversari del mateix, ai del naixement de Josep en Sant Clavé. El segon centenari, no? El segon centenari, exacte. Bé, hi ha maneres i maneres de dir-ho. Doncs l'estanament reunirà les corals de la Taneu per interpretar arranjaments especials de peces de Clavé i de nou cançons pop catalanes d'artistes com Sau, Charango, Joan Dausà i Detail. Els cors participants són el Cor Lopom de Flors, amb 140 anys d'història, l'Orfeo Enric Morera, amb més de 700 concerts a la seva trajectòria, i el Cor Coratjo, que porta un estil jove amb repertori pop en català i anglès. Per primera vegada, l'Orfeo Enric Morera i Coratjo cantaran junts, oferint una fusió intergeneracional. Aquests concerts s'emmarquen en l'any Clavé i reta en homenatge a l'obra de Clavé que va impulsar la cultura popular mitjançant el camp coral i l'associacionisme. Les partitures arrenjades per l'ocasió permetran gaudir d'un repertori únic que connecta el llegat de Clavé amb la música contemporània catalana. Qui vulgui veure tota la informació d'aquests concerts pot entrar a l'enllaç que trobareu d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio Esvern, que hi ha una pàgina que està feta expressament només per aquests concerts, amb tota la informació, amb fotos de les corals, amb les cançons que es cantaran... No només pàgina web, Mariona, també hi ha un compte de Twitter només per... Es diu 150 in memoriam, crec. Sí, 150 in memoriam Clavé. I no només a Twitter, també a Instagram. Exacte. I a més a més, està allà a explicar la història de Clavé perquè va ser un personatge important en el moviment coral, perquè des de l'Ateneu amb aquests cors ara se li vol donar certa rellevància a Clavé i com treure les entrades, el preu, inclús també hi ha el programa de cançons que es cantaran en els dos concerts. Per tant, que entrin a la notícia de Ràdio d'Esvern i allà hi ha tots aquests enllaços amb aquesta informació que estem dient. Exacte. I repeteixo que qui vulgui venir a veure aquests dos grans concerts, un dels dos, evidentment, perquè seran exactament iguals, no és que sigui un... no és que hagi d'anar a veure els dos, repeteixo que seran els dies 23 i 24 de novembre a dos quarts de set a la sala del cinquantenari i ja es poden adquirir les entrades a Antràpolis. Sí. Mariona, avancem algunes cançons? Com vulguis. Vinga, avancem, és que a veure, el programa està a la... Està a la pàgina web, és públic, no és cap sorpresa. El que és sorpresa són, doncs, aquests arranjaments que s'han fet. Els arranjaments, els compositors, com han adaptat aquestes peces modernes de pop català en estils més corals, no? Exacte. Que dius, per exemple, el Coti per Coti. Ala, doncs com us sonaria amb una coral, no? Cantant aquesta cançó que dius... L'estem acostumats a escoltar-la amb la veu dels tallets. Clar, que a més el Coti per Coti és una sardana i un reggaeton, a la vegada. Sí, una barreja, sí, sí, sí. Clar, com la cantaran dos corals. No voleu saber com sonarà el Coti per Coti amb coral? No us agradarà escoltar Boig per tu, per exemple? O Quan tot se'n l'aire, de xarango? Exacte. Doncs aquest tipus de cançons són les que s'han arrenjat amb moviment coral. Bé, Mariona, ja hem fet una mica d'espòiler del concert i això, deixem la gent amb les ganes de comprar les entrades. I tant, passem a la següent notícia. Doncs mira, tenim que Sant Just acollirà el 17 de novembre, dos quarts d'onze del matí, el segon cross comarcal del curs 2024-2025, dins dels Jocs Escolars del Consell Esportiu del Bas Llobregat. I en aquest cas serà el Parc de Torre Blanca. És un cross organitzat pel Club d'Atletisme de Sant Just amb el suport de l'Ajuntament i l'esdeveniment inclourà participants de les categories juvenil, cadet, infantil, alaví, benjamí, prebenjamí i educació infantil, amb edats de compreses entre gent nascuda el 2007 i el 2019. Perdona? Sí, sí, estem parlant de nens molt petits, educació infantil, Núria, i han nascut el 2019. Clar, però és que són nens que han nascut just a la pandèmia, o sigui... Just abans de la pandèmia. Just abans de la pandèmia. Vale, vale, vale, caram, tu, on passa temps? El 2019 està més lluny del que sembla, eh, Núria? Eh? No, no, sí, els que ja van néixer el 2005 ja em semblen avis, ja, ara, clar. Doncs els del 2005 ni participen en aquest cross, ja són massa grans. No, clar, és que els del 2005 tenen 20 anys ja, o sigui... Ja pràcticament sí. Vull dir, ja fa temps que tenen pèl, per dir-ho així, saps? Vinga, va, què més? Doncs bé, les curses començaran a 3 quarts d'11 del matí amb la prova juvenil sobre una distància de 3.000 metres i es clauran al migdia amb la tretzena cursa pels infants d'educació infantil que correran 600 metres. Les inscripcions per clubs i escoles participants es poden tramitar a través de l'aplicació Playoff fins al 12 de novembre i mentre que els residents o escolaritzats a Sant Jús poden inscriure's gratuïtament a través d'un enllaç que trobareu d'aquí uns minuts a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I bé, les classificacions es podran consultar al web del Consell Esportiu del Basllobregat l'endemà de la cursa. I també dic que aquesta és la segona prova d'un calendari comarcal que va començar el 26 d'octubre a Cornellà i que tindrà continuïtat amb noves curses com la del 15 de desembre al Prat abans de la final nacional prevista pel 30 de març del 2025 a Arbeca. Molt bé. Mariona, altres informacions? Doncs mira, parlem ara una mica de dades de residus aquí a Sant Jús i és que Sant Jús ha aconseguit el 2023 un índex de recollida selectiva del 59,9%, és a dir, quasi un 60%, segons informa l'Ajuntament, superant així l'objectiu europeu del 55% pel 2025 i situant-se entre els municipis metropolitans amb millors dades de reciclatge. Aquesta xifra només és superada per municipis com Tiana i Santa Coloma de Cervalló i en comparació, segons les mateixes dades, 27 dels 36 municipis de l'èrea metropolitana no arriben a l'objectiu amb una mitjana del 40%. Ostres. El canvi al sistema de recollida amb contenidors intel·ligents a Sant Jús ha estat clau per aquest increment, asseguren des del consistori, i d'altres municipis que han adoptat sistemes similars també han vist arguments significatius en els índexs de reciclatge. L'àrea metropolitana estima que aquests sistemes podrien suposar un estalvi de 20 milions d'euros en costos de tractament pel 2025, un estalvi que es deriva principalment de l'ús més eficient dels recursos i d'una menor dependència de l'abocament. En total, l'àrea metropolitana va produir un milió, pràcticament un milió i mig de tones de residus el 2023, amb una lleugera disminució en la generació per habitant. L'Ajuntament de Sant Jús indica que la fracció orgànica i els envasos continuen sent àrees prioritàries per millorar els índexs de reciclatge i reduir costos, ja que una torna d'orgànica separada correctament és menys costosa de tractar que la resta. Molt bé. Doncs sí, hi ha mapes, aquesta mateixa notícia també incorpora alguns mapes que es poden trobar per internet de com hi ha municipis de l'àrea metropolitana en els quals aquest reciclatge s'ha estancat, no és el cas potser de Sant Just, amb l'àrea metropolitana, per exemple, mira, a més a més de Sant Just, que tenim una recollida, com has dit, Mariona, del 59,9%, i en altres municipis també del voltant que, per exemple, Santa Coloma de Cervalló, que arriba al 76, que és bastant molt. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I Tiana, gairebé el 80%, que és el municipi del Maresme, també de l'àrea metropolitana, però que de l'àrea metropolitana, Tiana és el que més recicla, amb un 80%, és moltíssim. I, clar, sabem quins sistemes fan servir aquests pobles, perquè sí que és veritat que Tiana ara mateix no el tinc al cap, però Santa Coloma de Cervalló és un poble bastant diferent a Sant Just. Sí, i Santa Coloma de Cervalló també ho té bé. Jo crec que, per exemple, Santa Coloma de Cervalló podria ser un bon poble, no sé, potser m'equivoco, en el que fessin recollida porta a porta, que s'ha demostrat que és el més efectiu. Sí, també a Corbera de Llobregat també tenen molt bons resultats, a Torrelles... Clar, Corbera, Torrelles, som un perfil com Santa Coloma de Cervalló. Sí, i després, un semblant a nosaltres, a les mateixes dades, 50 i pico, per exemple, tenim Sant Just, també tenim Vegas, per exemple, Ripollet, també el Papiol, bastant semblant, Castellbisbal, Pallejar, la Palma de Cervalló, i, per exemple, els que ho fan fatal són l'Hospitalet, que no arriba ni al 29%, també Badalona, que aquests 27%, s'han de Sant Adrià i Badalona. Clar, és que estem parlant de municipis amb un perfil completament diferent. No pots comparar un hospitalet amb un Santa Coloma de Cervalló o amb un Torrelles. Ja, ja, és molt diferent, però, en fi... Una cosa, és un poble que té un perfil una mica d'urbanització, diríem, en plan, sí que té el seu nucli urbà i tot això, però amb cases grans, apartades, que potser és més fàcil fer un porta a porta, que no pas un hospitalet. Ja, on hi ha molta densitat de població. Molta densitat de població, que potser costa més incidir en aquesta... En l'educació. En aquesta educació exacta de... Mediambiental i... Sí. Estàs parlant de milions de persones. Literalment no, però ja m'entens. O sigui, moltíssimes persones, en canvi, per això. Mira, per exemple, els que tenim aquí al voltant de Sant Jús, Sant Feliu té un 38,4%, Sant Joan d'Espiu un 43%, Sant Jús, ja ho hem dit, un 59,9%, i Esplugues un 38%, i Barcelona, per exemple, un 40,7%. Que bueno. Molt bé. Mariona, aquests són els tres titulars que la gent pot consultar a la pàgina web de radiodesvern.com i també les altres notícies. Deixem una promoció i seguim llegint les notícies que cobren els diaris en català d'avui dijous 14 de novembre. Perfecte, Núria, fins ara. Vinga, fins ara. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específices per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla a Ràdio d'Esbert. I passem a fer un repàs de les portades dels diaris en català. Mariona, com obre el Diari Ara avui? Doncs el Diari Ara obre amb un titular que diu que la Dana torna a castigar València. Diu que la Generalitat alerta els ciutadans, suspèn les classes i limita la mobilitat a les zones afectades. Mazón proposa a demà el ple que anunciarà canvis al seu govern sota la tutela de Núñez Feijo. i veiem a la fotografia un mòbil amb aquesta alerta de protecció civil i és una mà que aguanta el mòbil i a darrere es veu un poble ja pràcticament destrossat per la Dana. Veiem que en concret és un ciutadà de Cateroja que ensenya l'alerta aquesta dels mòbils de protecció civil que va enviar ahir al vespre a València i a l'àrea metropolitana de la ciutat. Molt bé Més notícies de la portada de l'Ara veiem Biden rep Trump per iniciar el traspàs l'actual president fa el gest que el republicà li va negar el 2020 i promet una transició pacífica i apareixen doncs els dos donant-se la mà més notícies veiem que eliminen un tumor fins ara incurable que afecta els infants s'ha fet un assaig experimental amb immunoterapia CAR-T i tant que portada avui al diari ara amb una notícia que diu que les immobiliàries amenacen en marxar d'Espanya el sector pressiona perquè els subsimis no hagin de pagar més molt bé i això és tot de la portada de l'ara d'avui passem a la vanguardia que obre amb un titular que diu inversió de futur inversió inversió diu que Barcelona liderarà un projecte de xips fotònics estratègics per la Unió Europea diu que l'Institut de Ciències Fotòniques coordinarà un pla europeu per revolucionar la tecnologia de transmissió de dades dotat amb 380 milions caram en fotografia veiem una notícia una fotografia d'una crescuda que va portar límit ahir un dels rius que creuen Màlaga durant l'alerta roja pel temporal i veiem que diu que hi ha hagut milers d'abacuats i rius desbordats per la dana a Màlaga i també diu que hi ha hagut caos a la P7 a Tarragona pels talls de trànsit preventius clar està tothom ara que salta amb aquest tema normal no però Màlaga ja van avisar quan posen aquells mapes Màlaga estava ja en vermell de fet crec que era l'única com província que estava més en vermell la resta estava en color taronja també però Màlaga era com ja que deien ojo perquè allà pot fer mal també si passa la dana o sigui exacte totalment és normal que estigui superalerta ara per no repetir-se la situació de València veiem més notícies de la Vanguardia també veiem la fotografia de Trump i Biden donant-se la mà i diu que Trump torna al despatx que Donald Trump va tornar ahir democràticament a la Casa Blanca on el president sortint Joe Biden el va rebre amb tots els honors per escenificar el traspàs pacífic de poder que el combinarà amb la presa de possessió el 20 de gener sí em fa gràcia que hagin com de recalcar el traspàs pacífic de poder bueno clar és que quan va guanyar Biden i estava Donald Trump aquest fet no es va donar perquè Donald Trump no és a dir no acceptava els resultats no acceptava els resultats va dir que hi havia tungasso llavors clar aquest procés pacífic de traspàs de poders que sempre s'ha fet no del president marxant que es fan aquest acte simbòlic donant-se la mà com dient jo surto i tu entres clar en el mandat passat el 2020 no es va produir és a dir Donald Trump no li va donar la benvinguda a Joe Biden perquè havia dit que hi havia hagut tungasso per tant clar és com bueno aquest cop doncs evidentment però fa gràcia perquè sembla que hi ha vegades que es foten a puny clar aparta que veu jo aquí dintre bé conyes a parts seguim amb titulars de la vanguàrdia veiem que colonial i Merlin avisen que sortiran d'Espanya si puja la fiscalitat la CNMB alerta contra el pacte assolit entre el PSOE i Sumar també veiem que la vanguàrdia fa una entrevista a Pol Mescal actor diu Gladiator 2 a l'eval llagat de la primera pel·lícula tinc unes ganes de veure aquesta pel·li jo també la veritat sí perquè clar és que dius a veure les segones parts segones parts nunca fueron buenas exacte llavors és com a veure com vull dir em sabria molt de greu que destrossessin el nom de Gladiator he de dir que jo tinc moltes ganes d'anar-la a veure però perquè sempre que surten pel·lícules d'aquest estil m'agrada anar al cinema però vaig amb les expectatives baixes sí fas bé perquè després llavors sortiràs més exacte perquè jo soc la típica que em fan un tràiler així espectacular i dic buah pel·lículon i després tornes a casa i dius ostres doncs no i ara dic perquè tot el bòs ja surt el tràiler exacte i dic no millor que no perquè tal qual quan intenten fer segones parts de grans pel·lícules com la caguen molt a vegades normalment sí sí que visualment i efectes especials i tot el que vulguis són una passada perquè clar no és que siguin dolentes és que no són no són tan bones com la primera no llavors sí que és un espectacle veure-les perquè clar ara el pressupost i les coses que hi ha ara a Hollywood no estan o sigui són espectaculars però dius veia mojón de pel·lícula llavors jo vaig amb les expectatives baixes i mira tot serà cap a millor si realment és molt xula doncs bé la Vanguardia ha entrevistat a Paul Mescal un dels actors ara Paul Mescal està al seu punt àlgid de la seva carrera perquè apareix moltes pel·lícules importants i bé ja quan l'anem a veure Núria ja la comentarem ja podrem ja podrem valorar i dir la nostra opinió exacte dues notícies més per tancar la portada de la Vanguardia d'avui una que parla de desinformació diu que la Vanguardia decideix deixar de publicar a X l'antic Twitter i també parla d'una notícia que diu 51 anys després diu el gol més icònic de Cruyff en versió Clàudia Pina molt bé Mariona passem a les altres portades que ens falten la del periòdico obra amb una imatge també de la Dana que castiga a Màlaga diu aquí xàfecs inundacions que paralitzen la ciutat Andalusa diu que també València dorm en suspens pel nou anunci d'alerta vermella perquè recordem que València torna també a tenir aquest anunci d'Adana i a més amb el nivell màxim vermella per tant estan tots realment amb les alertes posades i després diu aquí que Tarragona esquiva la gota freda amb cues quilomètriques a la P7 també altres notícies del periòdico diu que la confederació del Xúquer va enviar 198 avisos 198 avisos amb urgències el dia de la riuada la CHJ va remetre diversos correus que informaven d'augments de pluges durant les hores de la crescuda mentre la Generalitat Valenciana l'acusa de pagada informativa en les hores més crítiques del temporal això ha estat en el marc de la compareixença que va fer Carlos Mazón que s'ha ajornat es veu a demà per la meteorologia adversa és a dir havia de compareixer però no ho ha fet i ho farà demà bé també notícies de la Casa Blanca diu que Biden i Trump es comprometen que el traspàs de poders serà fluid també pel que fa a la mobilitat Barcelona estudia que l'arribada del tramvia Francesc Macià sigui en dues fases i pel que fa al món tecnològic doncs que Catalunya reuneix el 40% de la inversió en empreses Deep Tech d'Espanya i ara ens falta una portada la del punt avui que obre amb el titular Alerta Roja diu una nova dana manté el país valenciana Alerta Màxima mentre plora la mort dels dos nens que l'aigua es va endur a Torrent també altres notícies al punt avui diu que Trump agraeix a Biden el traspàs fluid de poder també diu aquí que l'avís d'aiguats deixa caos circulatori que les limitacions de mobilitat al sud de Catalunya causen cues sobretot a la P7 i acaba amb el petit titular del clam dels veïns del Baix Besòs per una diu aquí literal solució humana és social el barraquisme Mariona aquestes són les notícies els titulars que obren les portades dels diaris en català d'avui dijous 14 de novembre t'escoltem després a les 11 i a les 12 amb els butlletins i a la 1 amb tot l'informatiu de les notícies d'aquí de Sant Just perfecte Núria que ens escoltem ara adeu nicotina arsènic cianur poloni 210 naftalina botà quitrà el fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen fem un entorn lliure de fum per a tothom canalsalut.gencat.cat generalitat de Catalunya hi ha una màgia que no té truc és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? apunta't al Voluntariat per la Llengua al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat perquè quan parles fas màgia generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs escoltes la Rambla la vida s'enjustenca a través de les zones no Tu respires nous records, les mans fredes resseguim el cos. Feix de llum, ara que tot era fosc. Vaig prometre, mare, en calma, i t'he escrit una cançó. Però et miro i no sé què em passa, però somrius i em cau el món. Vaig prometre, mare, en calma, i tot i així he imaginat que entri el sol al despertar-me i estiguis al meu costat. Ville estrelles, llibre molt, cinc cireres i un petó. Simfonia de les quatre estacions. Sento casar en aquest racó tan dolç. Vaig prometre, mare, en calma, i t'he escrit una cançó. Però et miro i no sé què em passa, però somrius i em cau el món. Vaig prometre, mare, en calma, i tot i així he imaginat que entri el sol al despertar-me i estiguis al meu costat. I aquell mar que ens abraçava, ara és lluny, ara és ciutat, però el record de les onades em porten al teu costat. I aquell mar que ens abraçava, ara és lluny, ara és ciutat, però el record de les onades em porten al teu costat. I aquell mar que ens abraçava, ara és lluny, ara és ciutat, però el record de les onades em porten al teu costat. I aquell mar que ens abraçava, ara és lluny, ara és ciutat, però el record de les onades em porten al teu costat. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Avui som 14 de novembre, ara mateix són les 8.42, parlem dels dies internacionals i dies mundials que tenim. Avui sapigueu que és el dia dedicat a la diabetis, una malaltia que no mostra massa signes de disminució i que, bé, això sí, amb la prevenció adequada, bons tractaments i també molta educació els i les pacients pot controlar-se satisfactòriament. Bé, si sou diabètics, diabètiques, o coneixeu algú que ho és, o simplement sigueu sensibles amb aquesta temàtica, hi ha algunes idees per participar en aquest dia. Per exemple, es poden posar hashtags, es poden consultar pàgines web per fer donacions per a pacients que tinguin dificultats econòmiques i que puguin accedir als tractaments que necessitin. La diabetis és una malaltia que, si no es controla, pot provocar grus complicacions, i inclús fins i tot, si no es controla, es pot arribar a la mort. Per això és molt important donar a conèixer les causes de la malaltia, els símptomes i també les possibles complicacions, així com també tractaments. S'ha d'actuar a tots els nivells, des de la gent professional fins a també els sanitaris, els pacients, els familiars... Aquest dia, el Dia Mundial de la Diabetis, es celebra des de fa ja moltíssims anys, des de l'any 1991, i el va promoure inicialment la Federació Internacional de Diabetis i també l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut. Van crear aquesta campanya mundial davant del preocupant acument en la incidència de la diabetis al voltant del món. La data, el 14 de novembre, es va escollir perquè coincideix amb l'aniversari del naixement d'en Frederic Banting, que, juntament amb en Charles Best, va concebre la idea que els conduiria més tard al descobriment de la insulina, l'octubre de l'any 1921. El 2007, les Nacions Unides va celebrar per primera vegada aquest dia després de l'aprovació de la resolució del Dia Mundial de la Diabetis. És a dir, es celebra des de l'any 91, però de forma oficial per la ONU des de l'any 2007. El més preocupant és que des del 1980 el número de persones amb diabetis en el món quasi s'ha quadriplicat, sobretot en els països de mitjans i baixos ingressos. I aquest perillós augment es deu en part a l'augment de persones amb sobrepes i obesitat i també per culpa de la inactivitat física en general. Hi ha dos tipus principals de diabetis, a més de la diabetis gestacional. Tenim la diabetis tipus 1 i la tipus 2. La 1 és quan el cos no produeix suficient insulina. Les causes i els factors de risc d'aquest tipus de diabetis de la 1 són desconegudes i l'estratègia de prevenció tampoc ha resultat eficaç fins al moment. La diabetis tipus 2 és quan el cos no gestiona correctament la insulina que produeix i quan major és el perímetre de la cintura i més elevat és l'índex de greix corporal hi ha més factors de possibilitat de desenvolupar aquest tipus de diabetis, la tipus 2. Aquest tipus de diabetis pot prevenir-se i és molt més freqüent que la tipus 1. I acabarem comentant que la diabetis gestacional és un tercer tipus de diabetis i que es caracteritza per l'augment de sucre a la sang, la hiperglucemia, durant l'embaràs amb valors superiors als normals, però no tan elevats com per diagnosticar la malaltia. Les dones que la desenvolupen corren més risc de patir complicacions durant l'embaràs i el part. I a més, tant el bebè com la mare tenen més possibilitats de desenvolupar diabetis tipus 2 al llarg de la seva vida. Ara deixem un tema musical i després seguim aquí a Ràdio d'Esberna. No marxeu! La meva perdició La teva mel els teus petons caiguts del cel dues bales a l'aire que s'abracen, som tu i jo som la vida que dispara com una cançó que no s'acaba. Els teus petons caiguts del cel dues bales a l'aire que s'abracen, som tu i jo som la vida que dispara. Va, va Va, va Cossejo Com un bandaval fent volar confeti et cantaria el boig per tu al mig del serangueti Jo no puc arribar on ets tu Tu fas que la vida peti M'ha fet com vodú, com un encanteri Tan a prop dels teus ulls és normal que em perdi Cossegem com si fos l'últim cop A poc a poc Cossejo Cossejo Cossejo Yeah Ok Que ningú apaga la flama que tinc a dins Sembla que l'ànima que has pensat molt a mi L'únic que puc que tinc Que te lo flipis Quan arribi al matí si no estic al teu llit Una altra pàgina que queda per llegir Ah, ah, ah Quan acabi la nit Ups La meva perdició La teva mel Els teus petons Caiguts del cel Tu esbales a l'aire Que s'abracen Som tu i jo som la vida Que dispara com una cançó Que no s'acaba Els teus petons Caiguts del cel Tu esbales a l'aire Que s'abracen Som tu i jo som la vida Que dispara Bang, bang Iogo Séjo Iogo Séjo Iogo Séjo Que s'abracen Que s'abracen Que s'abracen Si, olí Iogo Séjo Que s'abracen Que s'arrere Caiguts del cel 部分 Que s'abracen Que s'abracen Que s'abracen Iogo Séjo I el mossej, rei Lleon. 2030, anticipant el joc, a Rosa amb Sant Bitxella. El rei Etró, Simba, el rei León. Ràdio 2B, FM 98.1 Les 10 i 50, passem a comentar algunes afemèrides de tal dia com avui. Avui som 14 de novembre, és el 318è dia de l'any. Ens en queden 47 per començar el 2025. Fets que van passar tal dia com avui. Doncs que Ràdio Barcelona, el 1924, fa justament 100 anys, la misura de ràdio més antiga dels països catalans i de l'estat espanyol, va començar les seves emissions. També del dia com avui, a París, el 1963, fa per tant 61 anys, Le Monde, un diari francès, va publicar unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Esquerré, en què defensa la identitat nacional catalana, que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsessin de l'estat espanyol. Això va passar, recordem, a França el 1963. I també, tal dia com avui, un 14 de novembre del 1993, 97, perdó, a Barcelona, es van tancar les portes del teatre El Molino, del Paral·lel Barceloní, i les tornaria a reobrir en un nou projecte, El Molino, el 2010. Parlem d'aniversaris, persones més o menys conegudes, que van néixer tal dia com avui. És el cas del pintor impressionista francès, Claude Monet, que va néixer a França el 1840, el pintor més important i obstinat, representant, doncs això, de l'impressionisme francès. També avui és l'aniversari de la creadora de Pipi Langström. Es tracta de l'escriptora sueca Astrid Lindgren. Va néixer a Suècia, a Wimberby, l'any 1907, un 14 de novembre. També, tal dia com avui, va néixer la dirigent política ecologista finlandesa, vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Autala. Va néixer a Finlàndia, a Houlou, el 1955. I acabarem comentant també que el 1978 a Madrid va néixer la jugadora i entrenadora de Waterpolo espanyola, Belén Sánchez Picorelli. I ara passem a comentar algunes necrològiques, també persones més o menys conegudes que van morir tal dia com avui. És el cas de Manuel de Falla, compositor andalús, que va morir a Argentina el 1946. També és el cas de l'escriptora i activista social francesa d'origen peruà, la flora Tristan. Va morir a Bordeus el 1844. Doncs bé, aquestes són les afamèrides que m'han passat el dia com avui. Deixem una promoció i anem a comentar la previsió del temps. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cint. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I l'he viatjat més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a Caixabanc o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. No tenim en Carles Rius, el nostre meteoròleg de confiança, per fer la previsió del temps. El que sí és que hem consultat el servei meteorològic de Catalunya a meteo.cat. quines seran les temperatures i l'estat del cel de les properes hores avui dijous 14 de novembre. Per la tarda veiem que estarà bastant ennubolat i les temperatures màximes seran de 17 graus i aniran baixant ja a partir de les 5 de la tarda fins a arribar a les 11 de la nit, als 12 graus. I no, hi haurà precipitacions avui. Pel que fa a demà divendres també tindrem un dia bastant ennubolat. Hi haurà també alguna ullada de sol. Cap al migdia potser els núvols seran més prominents, però tampoc hi haurà pluges. Les temperatures de demà divendres es preveuen més o menys semblants a les d'avui, arribant als 17 graus de màxima cap a les dues, a la 1-2 del migdia. I a partir de llavors aniran baixant lentament. Arribarem a les 11 de la nit amb els 11 graus. I pel matí també estarem amb els 11, 13, 14 graus. Això sí, dia bastant ennubolat, amb alguna ullada de sol pel matí. Pel dissabte no es preveuen tampoc precipitacions, de moment, segons el que ens diu a meteo.cat. Sí que hi haurà un dia bastant ennubolat, inclús més que el que puguem tenir avui o demà divendres, sense pràcticament veure el sol. Les temperatures, però, seran superiors. Hi haurà temperatures que arribaran als 19 graus cap al migdia. A partir de la 1, 2, 3 del migdia hi haurà 19, però és que ja des de les 11, de les 10, 11, aniran pujant, 15, 16, 17, i a partir de les 3 de la tarda del dissabte també aniran baixant, però molt lentament. Les mínimes pel matí seran de 11 i per la nit arribarem als 14 graus. Si consultem més enllà altres informacions del temps, que no siguin del meteo.cat, i mirem, per exemple, del AEMET, doncs bé, també més o menys ens diuen les mateixes previsions, que en principi no hi ha d'haver pluges ni avui, ni demà, ni dissabte, amb el cel anubolat i temperatures màximes que aquests dies estaran als 15, 16, 17, i que el dissabte podríem arribar als 18, 19 graus de màximes. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El portaveu d'Esquerra al Congrés Gabriel Rufián retreu a la direcció del seu partit que no li hagi donat més poder de decisió a les negociacions amb el PSOE. En una entrevista al matí de Catalunya Rufián ha apuntat que fins ara ha actuat com a corretge de transmissió entre la direcció del partit i els socialistes i ha demanat que això canviï amb la nova direcció que han d'escollir els republicans a finals d'aquest mes. També entenc perfectament que el PSOE el que pregunta és quin interlocutor tinc. No em quede parlar. Va amb mi? Bueno, sí, poden parlar amb mi, però jo durant molt de temps a mi m'han montat una executiva per saber quin color de camisa m'he de posar. Mano relativament poc, diguem-ne. Sempre hem anat relativament poc. A veure si canvia ara. Rufián, que ha donat suport públicament a la candidatura d'Oriol Junqueras al capdavant d'Esquerra, ha reclamat un partit ampli i divers perquè, segons ell, és l'única manera de recuperar espai electoral. Més notícies, Sara Riera. La inflació ha pujat lleugerament a l'octubre, a tres dècimes a Catalunya, i s'ha situat en el 2%. Segons les dades de l'Institut Espanyol d'Estadística, entre els productes i serveis que s'han encarit més en un any, hi ha la llum i el gas, que s'han encarit un 8%. Els aliments en conjunt mantenen un increment moderat del 2%, però n'hi ha que s'han enfilat més, com la carn de xai, les patates i els llegums. I destaca la xocolata, que s'ha disparat més d'un 20%. Això ha encarit els torrons, que trobarem ara als supermercats, mentre que les pastisseries intentaran contenir els preus, segons ha explicat el matí de Catalunya Ràdio Antoni Ballar, president del gremi de pastissers. Sí que les empreses pugen bastant, menys del 35%. Nosaltres, a veure, ens hem comprat abans d'aquesta puja forta, jo crec que això farà que no hi hagi una puja que repercuteixi tant al client final. El Departament d'Educació anuncia una bateria de mesures per reforçar la competència matemàtica centrades en la formació continuada del professorat. Es posa en marxa un curs d'especialització per millorar la didàctica de les matemàtiques entre els mestres de primària i un nou postgrau pels professors de secundària, conscients que molts d'ells venen d'altres estudis. Ho ha anunciat la consellera d'Educació, Esther Niu Bo, en una intervenció avui al Parlament. Per una banda, dissenyant un nou postgrau interuniversitari d'actualització matemàtica, adreçada a aquell professorat que imparteix matemàtiques a secundària però que no té el grau perquè prové d'altres especialitats. Aquest és un problema real que tenim, que ens afectarà, ens pot afectar en els propers mesos i, per tant, que ens preocupa i que ens està ocupant. Dos de cada tres municipis no han construït cap habitatge social en 20 anys, segons dades de la Secretaria d'Habitatge al Conjunt de Catalunya. Hi ha uns 116.000 vivendes amb algun tipus de protecció, dels quals la meitat són de lloguer social. Això vol dir que aquest lloguer social representa 1,7% de tot el parc d'habitatge del país. És un percentatge allunyat d'altres països i també de la mitjana europea, que és del 9%. La setmana del llibre en català es queda al passeig Lluís Companys de Barcelona. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, l'organització descarta tornar al moll de la fusta, tot i que aquesta era la intenció inicial. La decisió s'ha pres després de fer una consulta als expositors, que hi han votat a favor per una àmplia majoria. Es valora el fet que s'hi ha costat un públic més ampli i s'han sentit còmodes a l'espai. També hi ha hagut un increment de vendes, seguit això sí d'una tendència a l'alça, que ja s'havia notat en anys anteriors. L'edició d'aquest any va tancar amb 100.000 visitants i un 20% més de vendes que l'any anterior. Esports, Marta Garcia. El Barça és el líder de l'Eurolliga de bàsquet després de guanyar ahir en la pista del Partizan de Belgrat per 79 a 87. En l'Eurocup, victòria també de la Penya contra el Buduc Nox de Montenegro per 78 a 72. Va debutar l'últim fitxatge de l'equip verd i negre, Sam Decker, en un partit que va acabar amb cronometratge manual per problemes en la taula. En la Lliga Femenina, dos partits guí de la sisena jornada. A les 8, Juventut Arasqui i Gran Canària Cadí la Seu. El Jairis de Murcia, Unigirona, s'ha ajornat fins demà per les afectacions de la Dana. En Waterpolo, natació Barcelona, rep el Panacina i Cosgrec en la quarta jornada de l'Eurocopa masculina. Un partit solidari amb els afectats de la Dana al País Valencià. S'enfronten el líder, l'equip barceloní, contra el segon. Serà a tres quarts de nou. En la Lliga Femenina, dos quarts d'una. Sabadell Canoe, partit que tanca la cinquena jornada. En la novena jornada de la Lliga Sobaldambol, el Barça rep el Benidorm a dos quarts de nou. En les finals ATP de tenis, en la jornada d'avui, Taylor Fritz, l'estat-unitenc, s'enfronta a l'australià Àlex de Minyaur. I el número mundial, l'italiat Jannick Sinner, jugarà contra el rus Daniel Medvedev. I en dobles març, els granollers i l'argentí Horacio Ceballos jugaran contra els australians Max Parcell i Jordan Thompson. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen sis minuts a les onze, us informa Mariona Sales-Vilanova. Els dies 23 i 24 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, l'Ateneu de Sant Just acollirà el concert clavier In Memoriam a la sala del cinquantenari. En homenatge als 150 anys del Can Coral i el 207 aniversari del naixement de Josep Pancem Clavier, l'esdeveniment reunirà les corals de l'Ateneu per interpretar arranjaments especials de peces de clavier i de nou cançons pop catalanes d'artistes com Sau, Charango, Joan Dausà i de Tietz. Els corts participants són el cor-lo-pom de flors amb 140 anys d'història, l'Orfeo Enric Morera amb més de 700 concerts a la seva trajectòria i el cor-coratge, que porta un estil jove amb repertori pop amb català i anglès. Per primera vegada, l'Orfeo Enric Morera i coratge cantaran junts oferint una fusió intergeneracional. Aquest concert s'emmarca en l'any clavier i reta un menatge a l'obra de clavier que va impulsar la cultura popular mitjançant el can coral i l'associacionisme. Les partitures, arrenjades per l'ocasió, permetran gaudir d'un repertori únic que connecta el llàquet de clavier amb la música contemporània catalana. Sant Just d'Esvern acollirà el 17 de novembre a dos quarts d'onze del matí el segon cross comarcal del curs 2024-2025, dins dels Jocs Escolars del Consell Esportiu del Bas Llobregat, al Parc de Torreblanca. Organitzat pel Club Atletisme de Sant Just, amb el suport de l'Ajuntament, l'esdeveniment inclourà participants en les categories juvenil, cadet, infantil, eleví, benjamí, prebenjamí i educació infantil, amb edats compreses d'entre el 2007 al 2019. Les curses començaran a tres quarts d'onze del matí amb la prova juvenil sobre una distància de 3.000 metres i es clouran al migdia amb la tretzena cursa per als infants d'educació infantil, que curraran 600 metres. Les classificacions es podran consultar al web del Consell Esportiu del Bas Llobregat l'endemà de la cursa. Aquesta és la segona prova d'un calendari comarcal que va començar el 26 d'octubre a Cornellà i que tindrà continuïtat amb noves curses com la del 15 de desembre al Prat abans de la final nacional prevista pel 30 de març a l'Arbeca. Bristol Idiomes de Sant Just oferirà l'activitat titulada Bristol Kids Activity Mini Musicians a les seves instal·lacions al carrer Creu número 79 el pròxim 16 de novembre a un quart de 12 del matí. Aquesta activitat gratuïta és dirigida a infants d'entre 5 i 7 anys i té com a objectiu introduir-los al món de la música mentre aprenen vocabulari en anglès. Els participants podran tocar instruments, experimentar amb diferents sons i gaudir de jocs musicals que els ajudaran a aprendre de manera lúdica i immersiva. La sessió està pensada per estimular l'aprenentatge d'una llengua estrangera a través de la interacció amb la música, potenciant la creativitat i l'expressió dels infants. Per assistir l'activitat, que és gratuïta, és necessària la inscripció prèvia. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagen. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Passen 12 minuts de les 11.00. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern al 98.1 FM, la segona hora del magàssin de Matins La Rambla. Comencem ara l'entrevista del dia, com sempre fem a la segona hora. L'entrevista que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora, també al 98.1 FM i en streaming a la pàgina web radiodesvern.com. La convidada d'avui és Immaculada Amat, una destacada empresària catalana amb gran trajectòria, de més de 50 anys en el sector immobiliari i, juntament amb la seva germana Joan, liderat Amat Immobiliaris, una empresa familiar fundada el 1948 a Sant Just. A més a més de la seva tasca empresarial, Immaculada Amat ha estat reconeguda per la seva implicació en diverses institucions de la societat civil catalana, com ara FEMCAT, el Consell de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Junta Directiva del RAC. Avui visita els estudis perquè és la nova presidenta de l'associació Sant Just Impulsa, entitat que es va constituir, formalment, al març del 2020, per tal de grupar empreses dels polígons industrials aquí de Sant Just i centres de negoci del municipi. Molt bon dia, senyora Amat. Hola, molt bon dia. Amb quin objectiu es va crear aquesta associació de la qual hem mencionat ara, l'associació Sant Just Impulsa? Precisament aquesta associació va ser impulsada pel propi Ajuntament perquè és un tipus d'associació que intenta que sigui fàcil la interlocució amb els diferents polígons del poble i el propi Ajuntament. Existeix en moltes poblacions aquest tipus d'associacions. A Sant Just no existia i es va crear. Clar, quins objectius té? Primer, aquest, escoltar les necessitats, interlocutar fàcil, crear networking entre les empreses de Sant Just, que es coneguin, no? I que això facilita també el negoci al final, no? I facilita els serveis que es puguin donar i es puguin generar entre elles. Amb aquesta intenció es va crear. Es va crear pensant sobretot en el polígon sud-oest, en el pont Reixat i en el centre de negocis. A quines indústries i empreses els podria interessar formar-ne part, no? No sé, si hi ha alguns avantatges que puguin tenir. A veure, formar-ne part jo crec que totes les empreses, totes les empreses. Perquè al final, encara que no estiguin a la zona industrial, moltíssimes empreses de Sant Just poden ser proveïdores o receptores de servei de les pròpies empreses que estan a la zona industrial o al centre de negocis. El que es tracta és que, quan més xarxa crees entre empreses, més facilites el coneixement i també el negoci al darrere, diguem-ne, no? Per tant, jo crec que totes les empreses podrien estar interessades. En aquest moment, clar, va néixer, quan has començat, va néixer el 2020. Clar, si ens situem el 2020 era l'època del Covid. Va néixer, diguem-ne, amb un mal moment, no? Molt mal moment, de veritat. Per tant, els inicis van ser molt difícils, molt complicats i endegar qualsevol iniciativa sempre costa. Jo penso que els que van estar al davant al primer temps tenen molt mèrit, perquè ho tenien tot en contra al moment i una cosa nova, doncs sempre hi ha d'haver-hi treball al darrere per aconseguir surar en un moment determinat, no? I això és el que us haurà de fer en aquesta primera etapa. A mi m'ho va explicar en un moment determinat l'alcalde i em va dir, t'agradaria particularment? Vaig pensar, mira, mira, com que tinc experiència en estar a llocs, doncs també puc aportar aquesta experiència, no? No vaig pensar mai que arribaria a ser presidenta, perquè crec que tinc una d'aquí on em tocava, això. Però bueno, a la vida passen coses. I va resultar que la presidenta Elisabella Ragonesc, que era, treballava a Frigicoll, era un càrrec de Frigicoll, doncs va plegar de l'empresa i ens vam quedar sense president, no? I llavors, doncs entre tots van dir, bueno, doncs va, doncs sigues tu. I vaig dir, bueno, vale, seré, però pel temps necessari, fins que trobem algú més jove que faci el relleu, diguem-ne, no? Com fa que ho és, vostè, de presidenta? Res, de l'estiu passat, de juliol. Des de la creació de l'associació, una mica, com ha anat l'evolució dels inscrits? Suposo que s'han anat sumant, no? Sí, bueno, a la primera etapa ja l'hi dèiem, molt difícil, molt difícil. Però, des que jo, quan vaig incorporar, jo vaig pensar que havíem de fer algun tipus d'activitat que ens posés, diguem-ne, enfront de la població, que ens coneguessin, no? Si no que permetés que tothom sapigués que existeix, i com que no hi ha mitjans econòmics, per poder fer una gran campanya publicitària i totes aquestes coses, has de fer coses de petit format, però que tinguin ressò, no? I per això vam pensar que seria interessant fer aquestes xerrades que hem fet, que han tingut força èxit i que ha permès que ja una primera part de persones dels polígons ens anés coneixent. Vam començar amb molt pocs i en aquell moment ja som 35. I el nostre objectiu és que a finals de l'any que ve hem de doblar. Sou 35 empresaris i empresaris o 35 empreses i...? 35 empreses. 35 empreses, eh? Sí, perquè es fa soci a l'empresa. Llavors, decide quina persona de l'empresa és la que va a l'associació, a les actes, a les activitats. Quines són les línies de treball, no? També objectius que tingui l'associació o projectes així més destacats? A veure, les línies des d'allò, el primer és continuar, perquè ara ja estem acabant, diguem-ne, tot el 2000, aquestes xerrades que hem fet durant el 2024. Ens queda una última, que és la setmana vinent, que és sobre ciberseguretat. Sí. Però, nosaltres ja hem fet el pla pel propi any. El pla pel propi any té diferents activitats. Unes, continuem aquestes xerrades, perquè creiem que aporten molt de valor, perquè portem ponents de molt nivell i aporten, doncs, molt coneixement i, per tant, ens semblen molt interessants, interessants, però ens hauria sumar-hi una sèrie de coses més, no? Ja n'hem sumat una, que després ja explicaré. Per exemple, hem sumat una altra idea que teníem i hem fet un, només venint de vacances de fer uns esmorzats entre socis. Oh. Perquè a les xerrades fas networking, però si vols parlar amb tranquil·litat de temes que afecten el polígono, que afecten a les empreses, amb un format esmorzar, que és més íntim, que és menys formal, doncs, dona molt més joc. Clar. I això ja hem començat, hem fet un primer i que va ser molt interessant, la veritat, no? Doncs continuem fent aquestes xerrades, incorporem una altra, diguem-ne, tanta xerrades que seran de temes que ens són més propers, que no seran tants macros, perquè, clar, parlar d'economia, de ciberseguretat, tot això que hem fet és molt macro, però llavors una cosa més micro, més de la vora, per exemple, en tenim ja preparada una de mobilitat de la zona, una altra tenim preparada ja de sobre la perllongació de la diagonal, de temes que siguin més del nostre entorn. Va. Després una altra idea que tenim, és que d'idees en tenim moltes. Sí, home, va bé, va bé tenir idees, no? El que passa és que no tenim ni estructura ni prou temps per fer-la. Ja, clar, això a vegades passa. Anirem fent, anirem fent. Una altra idea que tenim és organitzar uns debats o diàlegs entre empresaris sobre temes concrets, empresaris de Sant Just, entre temes concrets, per exemple, entre digitalització. Tu pots agafar una empresa gran i una empresa mitjana i parlar del tema, perquè segurament del que explica un i l'altre se'n beneficiarà un i l'altre, i sobretot els que estan escoltant a l'entorn, no? Sí, sí, sí. Perquè cadascú té les seves experiències que es poden transmetre. Clar, una mena com de debat o la rodona. Sí, la rodona, sí. I així també és una manera de conèixer i presentar empreses, no? De què fa aquesta, de què fa l'altra, no? I hi ha molts temes per poder parlar i per poder debatre, molts. Clar, s'ha de fer diferents perspectives també dels temes. Sí. Després, per exemple, una altra cosa que ho veig més pel següent any, perquè és, per exemple, muntar un sistema de mentorització de joves empresaris per part d'empresaris que, com ara jo, que ja hauríem d'estar jubilats o ja estem jubilats, diguem-ne, però que encara pots aportar la teva experiència com veus tu al món, com veus tu els temes i, bueno, em sembla que pot ser un tema interessant. I quina valoració, no?, fa de les jornades i d'aquest 2024, d'aquestes xerrades que s'han anat organitzant des de l'associació, no? Quina participació han tingut? Com feu la tria, també, dels diferents ponents que venen? Mira, les xerrades que hem fet fins ara, jo les valoro superpositivament, perquè, clar, comences de zero i no saps. Jo el primer dia pensava, bueno, podem trobar-nos aquí que siguem 10. No ho sé, perquè, esclar, no ho saps, no? No, no, no, clar. Però, bé, la mitjada d'assistència ha estat de 50 persones. És molt. Home, doncs sí. Per ser un poble com Sant Just. Sí, sí, sí, sí. Jo estic en moltes associacions i a vegades vas i n'hi en 12 o n'hi en 15. Costa molt de moure la gent. Sí, costa molt, perquè tothom està molt ocupat, això també és veritat, no? Tothom té molt embolic, però, bueno. I la veritat, hem fet... Les que hem començat, vam començar el primer de febrer amb l'Oriol Amat, que ens va parlar de com veia les perspectives econòmiques per l'any. Al cap de dos mesos, si les hem fet bimensuals, va vindre el Xavier Mercet i ens va parlar de les noves línies de management, que el Xavier Mercet és un crac sobre el tema, no? Després ens va vindre el Miquel Puig, que ens va parlar de la indústria, com pal de paller de l'economia de Catalunya, perquè genera moltes indústries auxiliars, molts llocs de treball. Després ens va vindre la Carina Gibera, parlant-nos d'intel·ligència artificial, el tema estrella d'ara. Sí. Perquè estem immersos en aquesta revolució, no? L'altre dia vaig assistir amb una xerrada del vicepresident de Google, que per cert és català. El vicepresident de Google és català? És català. Oh! I, clar, ens deia que en aquest món ara hi ha tres revolucions industrials, la del vapor, la de l'electricitat, i després la de l'intel·ligència artificial, que ens canviarà, que són aquestes revolucions que ho canvien tot. Doncs ens canviarà tot. I que no ho hem vist tot encara. No, no, no, perquè està a les Barcelona, tot i que fa molts anys que a poc a poc ha anat entrant, falta molt camí, no? Sí. I ara fem la de ciberasegurat, perquè és un tema que abans ho pensàvem com, no, els bancs s'han de protegir, però és que ara ja és un tema que ens ha arribat a tots. A la persona individual. Ja no s'atraquen bancs, no? A punta de pistola, ara s'atraquen d'una altra forma. Però és que ens poden atrecar a tu, a mi, a tots. Sí, sí, amb internet, doncs. Sí, sí. Per tant, són temes que ens semblen interessants. Bé, jo jugo un avantatge amb això, no? Perquè jo fa molts anys que em moc per moltes... En el sector, sí. En el sector i en molts llocs de la societat civil, conec molta gent, tinc molt bona relació amb molta gent i la veritat és que m'ha sigut fàcil parlar amb un, parlar amb l'altre, perquè puguin venir, no? Clar. I crec que també en el futur, doncs mira, és un actiu que puc aprofitar. Oh, i tant. I que em sembla que és interessant. Parlant del teixit empresarial que hi ha aquí al poble, al municipi a Sant Just, també vostè fa anys que, amb el negoci familiar, que suposo que coneix una mica, no?, també les necessitats, com és aquest teixit empresarial d'aquí del municipi? Jo diria que és un teixit empresarial molt divers. Molt divers des del punt de vista sectors, perquè hi ha de tot, des del metall més dur a la cosa més sofisticada i, a més, des del punt de vista també del tamany. Hi ha empreses grans, molt grans, empreses molt petites. És un sector, de veritat, és molt divers, eh? Tant si vas aquí, al polígon sud-oest, com si vas a l'altre polígon, el de Pontreixat. I el tema del centre de negocis és diferent, no? Però també és veritat, hi ha empreses que hi tenen... Per exemple, se'ns ha fet sòcia una empresa que és una distribuidora que té moltíssims treballadors. i, en canvi, hi ha una altra empresa que fan una cosa robòtica i ho vaig trobar espectacular i que són molt pocs, però fan un producte altament qualificat, vull dir, no?, i diferent, no? Vull dir, de veritat que és molt diferent. Sí, sí. Una de les coses que fem, que hem introduït, que també m'ha semblat, sempre m'ha semblat molt interessant, és anar a visitar empreses. Perquè anar a visitar empreses és quan les coneixes, de veritat. Clar. I, per tant, des de... Això ho vam proposar. On es palpa també la realitat, no? Clar, clar. Sí. I, a més, també coneixes, no solament l'empresa en si, que ja és prou interessant, com també coneixes la seva vinculació amb el polígon i què demana el polígon i què no li dona el polígon allà com està situada. I això també, per aquesta informació per nosaltres i per interlocutar amb l'Ajuntament, és fonamental de conèixer, no? Clar. Per tant, des que vam venir de vacances amb la Mireia Santacana, que és la promoció econòmica, i que anem... Jo m'he reservat la gent els dilluns al matí i anem els dilluns al matí de visites. Molt bé. I anem a veure empreses i, francament, és supergratificant. a més, te'n dones a compte que tenim unes empreses fantàstiques. Per tant, l'estat de salut dels polígons del municipi podem dir que és bon? Sí. Sempre hi ha ensurs perquè al món empresarial les coses poden anar bé i un dia no sé què resulta que van malament o perquè el sector ha canviat o perquè l'empresa ha tingut un problema greu, però, en general, totes les visites que hem fet veiem la gent engrescada amb ganes, amb ganes de canviar coses. Nos hem assemblat molt positives totes les visites. Seguim amb l'entrevista. Quins reptes veu vostè que són els més comuns amb les empreses de Sant Just? Jo crec que els reptes de Sant Just són els mateixos que tenen les empreses d'arreu de Catalunya. Hi ha molts reptes perquè estem en una societat en aquest moment plena d'incerteses. Clar, ens preguntem què passarà amb el Trump? Què significarà això pel món econòmic? Hi haurà arancels, no? Sant Just ha estat ple d'empreses internacionalitzades. Sí. Clar, que venen als Estats Units, que venen a la Xina, tot això té un impacte, no? Quin paper acabarà jugant la Xina en el món, no? Amb aquests poders i contrapoders que existeixen. Tot això a les empreses a nivell també macro, com dèiem abans, afecta molt, però és que a nivell micro també totes tenim els mateixos problemes. Tenim el problema de trobar les persones adequades, el problema de trobar el talent, el problema de l'absentisme. Tenim uns problemes comuns. Comuns. I amb bastants, doncs això, reptes i problemes... Molts reptes, molts reptes. El de la digitalització i un que està per sobre, per aigua que està per sobre de tots, que és el tema del canvi climàtic. i com ens afectarà a tots plegats tot aquest tema de la sostenibilitat. Sí, hi ha un fenomen extrem, com la Dana, no?, que s'emporta per davant una riada en moltes empreses, com has fet el cas, també, per exemple, no?, això. Sí, sí. O com a empresa del sector agrícola, que t'utilitza en un lloc i resulta que tens 4 anys de sequera i el canvi climàtic que et portarà, que allò ja no podràs plantar allò, sinó que ho hauràs de plantar, no sé què, a les empreses, els afecta a la que fa, a la que fa el producte, a la que les distribueix, el que representa, totes, tota la cadena de valor li afecta, no? Vostè ha vist que, bueno, o l'associació està palpant canvis importants en l'entorn empresarial de Sant Jus als últims anys? Bueno, esclar, nosaltres el coneixem de poc, eh? No puc dir-te'n els últims anys, però no. Jo crec que hi ha moviment d'empreses, és evident. Sí. És evident. en un moment li hem demanat a l'Ajuntament un sens real, perquè s'està fent, i m'agrada... Una de les coses que demanem és tindre un sens actualitzat de les empreses que hi ha a Sant Jus, perquè, esclar, hi ha empreses que... L'Ajuntament se n'entera perquè l'empresa demana permís, no? I llavors està allà. Però, clar, a vegades marxen i no es comunica, i costa que això estigui actualitzat. nosaltres això ho demanem perquè ens hauria de saber exactament quantes empreses tenim d'això, quantes tenim d'aquest sector o de l'altre. Bueno, és un treball que s'està fent i jo crec que en breu temps. I serà important, perquè serà... Veuràs com es mou, no? i també potser, no?, dins d'aquestes empreses potser hi ha un sector que destaca més, no? De... No sé... Bé, jo crec que hi ha subsectors que n'hi ha d'empreses que estan a la mateixa línia. Per exemple, en el món de l'audiovisual tenim un conjunt d'empreses. En un moment determinat, jo li deia a l'arcalde, ostres, potser hauríem d'intentar, doncs, de Sant Jus, en un petit hub d'empreses d'aquest món, perquè també és veritat que quan hi ha diverses empreses, encara que siguin competidores, però que estan en un mateix sector, el món industrial, poden tindre sinergies i que vagi bé per totes, no? Clar. Però bé, treballarem també en aquesta línia, no? Les empreses veuen avantatges a l'hora d'instal·lar-se a Sant Just? O si hi ha algun punt fort, no?, que pugui tenir la nostra localització com a...? Jo crec que la proximitat a Barcelona és bona. La localització és bona. és bona. És bona perquè, sobretot, per empreses més en línia de productes innovadors, perquè sempre penso que està a prop de la universitat, dels centres de recerca. Aquí, això encara no està molt elaborat, però jo he anat a fer un gat a fer viatges de benchmarking que fem per reu, i és curiós com la importància que té la col·laboració pública-privada entre la universitat, els centres de recerca de recerca i les empreses. Això que aquí ens costa molt d'admetre i que el coneixement es pot transferir d'un lloc a l'altre, això aquí ens costa, però jo crec que és bàsic, i estar a prop d'un es produeix el coneixement té un avantatge. Clar, no? És a dir, què li faria, no?, una empresa acabada de decidir-se d'anar a un polígon a Sant Just o a Molins o a la Zona Franca? Moltes vegades és trobar el lloc, eh? Trobar el lloc. Perquè no és fàcil, eh? No. Vull dir que, a vegades, pots voler anar al pla i vas allà i no trobes i dius, bueno, trobo un aquí, em poso aquí, perquè al final totes les poblacions avui en dia, d'aquí a l'entorn, tenen aquesta voluntat de proximitat. Els ajuntaments tenen la proximitat, la voluntat de proximitat amb les empreses, d'ajudar. Crec que això ho tenim ben resolt. Hi ha alguna mancança en termes d'infraestructura o serveis que creu que afecti el desenvolupament empresarial de la zona? Bé, és un dels temes que quan anem a fer visites i a l'esmorzar vam posar sobre la taula, no? Quins temes trobeu que fan que la productivitat o que venir aquí sigui complicat? Bé, vam preguntar aquests temes. I van sortir un tema que a més la Mireia i jo patim quan anem a fer visites. Sí. Que és en el polígon del sud-oest, per exemple, el tema d'aparcar és espectacular i si tens l'encert de trobar un enterrament, que el tanatori ja ocupa un espai del polígon per la gent que va... Bé, ens passem 10-15 minuts per trobar un lloc, buscant lloc, donant voltes i voltes. Ara ja hem decidit anar un quart d'hora més aviat perquè, si no, arribàvem tard. Això és un tema que crec que s'ha de parlar. Un altre tema que ens ha sortit és, per exemple, també que, clar, hi ha molts camions de gran tonatge que els fels girs ara han fet unes balises allà que no sé, que impedeixen... Doncs tothom ens comenta aquests temes. Hi ha temes que no són grans temes, però que són temes que cal cuidar i cal buscar solucions, no? Per exemple, la batalla va ploure tant, doncs clar, el polígon fa molta pendent en relació a la riera que hi ha a l'aigua, en cascada cap a la riera i el carrer, doncs, va quedar anegat... Anegat tot ple d'aigua, no? Anegat tot ple d'aigua, no? Bueno, són coses que no sé, de veritat que no són grans, però són problemes que hem de resoldre perquè al final s'ha de fer la vida fàcil. I tant. A la gent. Perquè és important que les empreses col·laborin conjuntament o que formin part d'aquestes associacions empresarials, no? com és, per exemple, Sant Justi Impulsa. Mira, és important perquè el desconeixement fa que no puguis utilitzar allò que tens a l'entorn. A les mursons hem d'anar a compte, per exemple, que hi havia empreses que necessitaven un tipus de serveis que anaven a buscar molt lluny d'aquí i hi havia una empresa al costat del polígonó que la feia. I dius, home, si ens haguéssim conegut abans... Potser ho tindríem més fàcil, no? Potser ho tindríem tot més fàcil, no? I això, amb el networking i amb aquest coneixement pots valorar-ho, s'han de fer les coses el més fàcil possible. Un altre tema que també ha sortit és que, com que la recollida de residus se la fa cadascú, és curiós, no? A la millor veus un camió que està recollint el paper d'una fàbrica que està a la dreta i un altre diferent que està recollint a la fàbrica que està a l'esquerra. No, no. Podríem posar-nos d'acord. Una recollida conjunta seria més econòmica i més sostenible, menys camions corrents per allà i menys... Bueno, doncs aquestes coses hem d'intentar, no? Anar-les treballant a veure si aconseguim crear alguns serveis comuns. També, bueno, ja l'Ajuntament ja tenia també un projecte que després ha passat un atzar i no ha sortit bé però també d'aprofitar les taulades per fer, per posar les plaques, en fi, que siguin per tot l'entorn. Hi ha coses a fer, eh? Moltes. moltes. Crec que Sant Just té l'entorn adequat per al desenvolupament d'empreses innovadores? Bé, aquí discrepem-me que és una empresa innovadora. jo sempre partéssiu de la base perquè totes les empreses han d'innovar perquè si no es moren. Clar. És com una obligació. Sí. I més en uns moments... Innovar o morir. Exacte, perquè en uns moments que tot va tan ràpid. i competeixes amb el veí de costat, competeixes amb el món. Jo crec que s'han innovat totes. Una altra cosa és aquelles empreses que ja fan innovació, diríem, potser disruptiva, que creen un producte més de futur o un servei més de futur. Jo crec que sí, que és un bon espai. I si creéssim o fóssim capaços de fer això un hub d'un tema concret, això ho propiciaria, no? Clar. No és fàcil, eh? No. Dir-ho ho és, però fer-ho les coses tenen feina, però potser és un tema que hem d'estudiar, hem de treballar-lo i veure-ho, no? Com és la relació de l'associació amb l'Ajuntament de Sant Just? L'Ajuntament, des del Servei de Promoció Econòmica, dona suport suficient a les empreses locals pel que fa a finançament, assessorament, promoció... Mira, jo et diria que sí. Des que almenys jo hi soc, sí. Força. Força, eh? No podem dir que no. que passa que, com tot, els processos són lents, bueno, per això passa arreu, eh? Sí. Però jo crec que sí. Tenim una bona entesa i crec que ells ens escolten i nosaltres també escoltem. I en aquest diàleg entre uns i els altres hem d'anar a trobar camins per millorar les coses, no? Ens han donat força suport i, no, amb això no hi ha queixa. I ja per acabar, per acabar amb l'entrevista d'avui, quina mena d'iniciatives, no? O polítiques també municipals que li agradaria veure per fomentar el creixement empresarial aquí al municipi, a Sant Just? Jo crec que el que necessitaríem no és a Sant Just, és arreu, a tots els ajuntaments. jo crec que tenim una cosa, una llosa, que és l'administració pública com funciona avui en dia, aquest sobrelegislació que existeix, que és tremendo, clar, i moltes vegades les coses, no, és que venen les directives europees, vale, les directives europees ja són ferragoses de per si, perquè ara ja hi ha tot un moviment demanant que tot sigui més fàcil. Però és que, a més, arriben, al govern d'Espanya li posen no sé quantes capes més de coses, s'arriba aquí ni posem més, i clar, això acaba sent, de veritat, afecta a la productivitat i a la competitivitat d'una manera tremenda, com hem convertit l'administració pública, per això no és un problema de Sant Just, el municipi ha de fer un esforç amb el seu, però és en general. També hi ha hagut una desconfiança entre la col·laboració pública i el privat, hi ha una desconfiança, i a més, hi ha un cert, mirar entre cometes el sector empresarial, i res d'això ajuda a tirar endavant. Jo crec que ara ja és un clam, que jo sento a tots els organismes on estic, i els polítics ja n'estan fent-se en ressò, de què cal tornar a estudiar el tema de l'administració pública, fer una administració pública amiga, propena, al servei del ciutadà, no una administració, que et complica la vida. Si no, farragosa. Farragosa, que et complica la vida. Clar, jo vaig anar amb una visita, amb un viatge de benchmarking d'aquests, en Femcat, vam a Estònia, i mira, no sé si vaig sortir tan mirada i enfadada les dues coses alhora, perquè esclar, veies com funcionava, bueno, enveja absoluta, no? Ens van crear una empresa amb deu minuts. Amb deu minuts. Com que es crea un compte de Gmail, no? Exacte. Una cosa, clar, jo ja sé que no arribarem aquí, però sí que hem de començar... A facilitar. A facilitar, a repensar-ho tot. Ara hi ha un grup que treballa en el tema, que és el Fera, que a més, fins ara eren acadèmics, que està bé, no?, perquè, bueno, fan els seus raonaments, el seu discurs i tal, però ara s'hi ha fet molta part del món empresarial, a veure si aconseguim canviar coses. Perquè això és bàsic per tirar endavant en aquest món. Perquè altres pisos funcionen molt diferent que nosaltres. Molt més ràpids. Molt més ràpids. I no pot ser, això, competim molt malament. Doncs, amb aquesta llança que fa la senyora Mat, tanquem aquesta llança cap a l'administració pública, tanquem l'entrevista d'avui, 14 de novembre. Moltíssimes gràcies per passar-se per l'emisora aquí de Sant Just. Gràcies a vosaltres i molta sort també amb tots els projectes de l'associació Sant Just Impulsa per al 2025. Moltes gràcies. que vagi bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. que no em venia de gust. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. . Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. titulars s'han portat per la contundència que ha tingut, que és tot el que ha passat a València. Ens ho mirarem des d'un punt de vista, és veritat que molt polític, per tant aquí cadascú tindrà la seva opinió, però també ens ho mirarem des d'un punt de vista molt jurídic també. Què ha passat? Tots sabem que hi ha hagut una dana, una d'aquestes tempestes, abans n'hi deien gota freda, que va tenir una virulència extrema i ha provocat més de 200 morts, riuades importantíssimes, havia negat garatges, s'han portat vehicles, s'han portat persones, s'han portat cases per davant i ha estat extremadament destructiva. Fins i tot s'havien portat, i hi ha imatges que s'havien portat un pont i que hi havia hagut un armada. Les imatges són terribles. La persona que ho vegi va ser molt dur, molt dur de veure i segurament és molt pitjor de viure. A partir d'aquí, clar, tu tens una tragèdia i aquí hi ha tres escenaris, la prèvia, el durant i el post. Són els tres moments d'alguna cosa que ha passat. Comencem per la prèvia. El primer que s'ha de fer, el prevenir. Sempre diuen que és millor que curar. El prevenir. Doncs què va passar? Aquí comencem a tenir la primera batalla política, que és en la gestió de la prèvia. Començo per lo bàsic. Qui té les competències en seguretat? Qui té les competències en donar resposta a un tema que és meteorològic? Al final, aquest tema és un tema meteorològic. Ho dic perquè he sentit que es podia declarar l'estat d'alarma i és veritat, es podia haver declarat, però potser no en la prèvia. Potser era en el post o potser era en el durant, però en la prèvia és molt difícil declarar un estat d'alarma d'una cosa que no ha arribat. Si tu preveus que és tan greu, el pots declarar. Necessites convocar el Consell de Ministres. Llavors, això ens situa, tot el que va passar fa, ara hi ha dues setmanes, en quan el dimarts es dona un avís que és, li diu una alerta vermella. Això qui ho diu? L'Agència Espanyola de Meteorologia. Haureu vist les sigles. AEMET, Agència Espanyola de Meteorologia. Dona un avís que és vermell. Un avís que va anar canviant també durant el dia i es va anar tornant més vermell en algunes regions. Per tant, primer punt. Una vegada tenim un avís vermell, una vegada hi ha l'emergència declarada, tu tens una emergència, a qui qui li corresponia actuar? Doncs per competències de Generalitat Valenciana. Ja haureu sentit el nom, Carlos Mazón, el president de la Generalitat Valenciana. Que no van fer res. En aquell moment van decidir no actuar. Però per darrere l'administració actuava, perquè quan van començar les pluges i es començaven a desbordar rieres, rius, barrancs... Sí que van activar el que aquí ni diem l'Inuncat, no? Recordeu quan hi ha pluges intenses i dius que s'activa l'Inuncat? Doncs allà té un altre nom, però vindria a ser el mateix. I s'activa la fase 1. I al cap d'una estona s'activa la fase 2. Què va passar? Que a mesura que avançava la tarda, totes aquestes pluges que queien en les zones més de muntanya, l'aigua va cap avall i va per la via més recta i va per on sempre ha anat. Llavors, tot això confluïa ben bé al costat de València, no? Les poblacions més afectades. Sí. Més afectades. Massanassa, Paiporta... Hem vist poblacions... Que t'arroja, no? Exacte. Poblacions que s'han vist totalment arrasades per la Finàcia, no? Doncs aquí tens una prèvia que el govern no dona cap mena d'instrucció. Llavors, on van atrapar una part de la gent? La van atrapar a la carretera, tornant cap a casa. Per què? Perquè no hi havia cap ordre en contra. És a dir, si tu no saps el que pot passar, és normal que t'enganxin fent el que has fet sempre. Clar, clar. He llegit molt... No aprenem. Per què aparquem a les rieres? Per què aneu a buscar el cotxe? Perquè s'ha fet sempre. És a dir, a Catalunya passa, eh? Sí, no, clar, clar. Que és Arenys, si no m'equivoco, que la gent aparca a les rieres sense cap problema. I ja saben que quan es posa núvol a les muntanyes que tenen més a prop, han de treure el cotxe. Si tu no els avises que això és excepcional, la gent què farà? Doncs el mateix que sempre. I normalment passarà el de sempre, que és que ja estan acostumats i saben quins cotxes s'acaben portant, en aquests casos, el del que és de fora, i que no ho sap. Però és que el que va passar a València no era normal. Era una cosa totalment excepcional. I que si s'hagués sabut la informació real, ningú hauria anat a buscar el cotxe. Clar, clar. Li pots tenir molt carinyo, eh, el cotxe, però escolta, que se l'endugui el riu i en comprem un altre. No deixa de ser un bé material. Per tant, si haguessin sabut l'entitat del que venia, molt probablement la gent no l'haguessin enganxat. I una altra cosa, de fet et dic, eh, jo he llegit, no hi haguessin hagut morts. S'han portat cases senceres, aquesta riada. Per tant, evidentment estem davant d'una catàstrofe natural d'unes dimensions que no s'havien vist abans. Per tant, segurament, per desgràcia, haguessin tingut víctimes, però la teva feina era prevenir-les i això no es va fer. I una última cosa sobre la prèvia. Les imatges de l'autopista carregada de cotxes no només són perilloses pels cotxes que hi ha allà. Ho són també perquè estàs impedint l'accés als serveis d'emergència, que són els que han d'actuar en aquell moment. Aquella carretera ha d'estar lliure per bombers, ha d'estar lliure per protecció civil, ha d'estar lliure per ambulància, per policia. Allà ha de poder passar la prioritat d'aquest moment, que és aquesta. Això és prèvia. Això és prèvia. A les 8 del vespre, protecció civil, i aquí m'hi vull parar perquè protecció civil també depèn del ministeri, per tant, anem al govern central, envia una alerta. El moment en què s'arriba aquesta alerta, ja és tard. Ja les poblacions ja estaven totalment agenades. Home, clar, a les 8 ja estava. Ja era tard. I més que res perquè aquí el que diu l'Agència Espanyola de Meteorologia és jo a les 10 ja havia dit que això era zona roja, ja havia aixecat la mà per dir compte que se'n ve una de molt grossa, actueu. De les 10 del matí a les 8 del vespre, jo, humilment, i no em vull posar on no em toca, però crec que hi havia hores per actuar. I no es va fer. Que si s'hagués actuat també tindrien víctimes? Molt possiblement. Però no hagués passat el que va passar. Per tant, en la prèvia ja tenim certes responsabilitats que s'hauran de depurar. I per cert, que hi hagi una consellera responsable de la Generalitat Valenciana que no sabia que es poden fer sonar els mòbils en senyal d'alerta, que has de tenir les seves pròpies conclusions. No, no, clar. Però és que tu saps si funciona els micros i tot això perquè no té feina? Sí, sí, clar. Sobreentenc que la consellera que té entre les seves funcions l'ordre públic, doncs hauria de saber com es regula un ordre públic. Però vaja, el senyor Mazón també estava dinant, em sembla, amb periodistes, i no va atendre res, inclús va dir que tot això no anava cap a una conca. Això és la prèvia. El Durant és molt diferent. El Durant és cadascú té la seva parícia. Jo no entenc, Joel, per què recalca tant que era una periodista amb qui estava dinant. És a dir, el problema és que fos periodista, la persona amb qui estava dinant, o que fos arquitecte, o que fos... No, el problema és que no està jo. No perquè ho diguis tu ara, però és que... No, no, no. El problema per mi és que Mazón no estava on li tocava estar, que era en el seu lloc de treball coordinant l'operatiu. Sí, sí. És a dir, estava en un acte lúdic, per dir-ho així, no? Menjant tranquil·lament, passant la tarda. Aquesta és la meva crítica, no amb qui... No, no, no, no. La seva obligació és estar al despatx coordinant tot l'operatiu. Lògicament. Però és que molts mitjans incideixen molt com... I és que estàvem una periodista, eh? I tu dius, bueno, vale... De fet, aquí li tirarem un cable, perquè és molt normal que els polítics freqüentin entorns periodístics, perquè, evidentment, tenen una sèrie d'informacions, es prenen decisions i els periodistes els volen conèixer per explicar-les a la ciutadania. Per tant, em sembla bastant normal que sigui una periodista. M'hagués sorprès més que m'haguessis dit, no ho sé, que era un director de teatre. Però, vaja, m'hagués sorprès més, per dir-ho així. Ara, la crítica aquí és no estàs al lloc que et toca. Perquè si tu tens l'alerta vermella, on et toca estar no és dinant, ni és, per dir-ho així, es puja en el Petre Forca. On et toca estar és en el teu despatx, perdent les decisions, tenint les reunions que toca, parlant amb protecció civil, enviant la policia a tot arreu i tancant els camins que consideres que es poden anegar. O sigui, amb qui, més igual, a on és el problema, que no estaves on toca. Llavors, això va passant la prèvia. En el Durant, el Durant és molt difícil de gestionar, perquè tu aquí ja estàs movent-te en la improvisació més absoluta. Evidentment, no tothom té la mateixa parícia. En el Durant, per dir-ho així, és això que us dic, es podia haver declarat l'estat d'alarma. En el Durant el podies haver no declarat, perquè és impossible, perquè tot passa molt ràpid, però és evident que tu t'has de moure. I aquí la crítica es pot fer una miqueta general. D'on éreu tots, què fèieu tots. Sé que aquest moment en què jo l'hi anomeno Durant, que ningú es confongui, no parlem de Durant i Lleida, en aquest moment tot passa molt ràpid. Tot passa molt ràpid. I, de fet, si veieu les imatges, en qüestió de mitja hora passes d'està plovent fort a que tot surt emportat per una riera descomunal. O sigui, això... Vull recalcar l'excepcionalitat del fet, perquè realment, i gràcies a Déu, no ho veiem cada dia, només ens faltaria. Llavors ve el post, llavors ve la gestió de la tragèdia, la gestió de com ho fas. Qui té la culpa aquí? Aquí se la reparteixen molt, no? Hem sentit una frase de Pedro Sánchez, que no ha agradat gens, el president que deia si necessiten més ajuda, que la piden. Home, tu ets el president espanyol. Si en cas d'emergència greu, declares l'estat d'alarma, intervens. És evident que Mazón va fer el que tocava, Mazón va demanar, ell diu que sí, l'altre diu que no. Aquí ja comencem amb la trifulca política, de qui té més culpa, no? Aquell i tu més, que jo ho diu profundament. A mi m'agrada que la gent assumeixi la seva responsabilitat. Clar. i que tots fem una mica de crítica per millorar. O sigui, a vegades ens critiquem per criticar. Aquí m'agradaria que ho fessin per millorar. Llavors, Mazón, doncs possiblement no demana l'ajuda que toca, ell diu que sí, i Sánchez el primer dia, i és que és una frase que em va quedar marcada, hemos enviado a mil militares, la UME, no? L'unitat de militars d'emergència. Home, mil, per una tragèdia com la que teníem a sobre, doncs és molt possible que no fossin suficients. I a partir d'aquí comencem amb el desori descomunal d'un govern acusar l'altre, l'altre acusar l'un, demanem als voluntaris que no hi vagin, però els voluntaris són els únics que estan fent feina, després la UME tarda un dia a arribar, després hi enviem 6.000 soldats més que tarda un altre dia, la Generalitat de Catalunya ofereix als bombers de la Generalitat el dimecres i reben l'autorització per part del govern valencià el divendres, és a dir, han perdut dos dies, en aquell moment estem buscant víctimes vives, que això també llegia, no?, aquells dies de per què no busquen els cadàveres? Dic, és que els cadàveres ja són morts, el que toca ara és buscar els vius per intentar salvar-los, no? Llavors, evidentment, tractarem les víctimes amb el respecte que cal, però ara mateix la prioritat en una tragèdia primera són els vius, sempre. I, evidentment, hem vist les imatges que hem vist. També hem vist molt postureo, eh? Això és una crítica que sí que vull fer, d'aquí hi ha hagut molta gent que s'ha anat a fer la foto i fins i tot hi havia un vídeo d'una persona que deia això no és un plató de televisió, això és el meu poble i està absolutament arrasat. Per tant, gràcies a tots els que heu vingut a ajudar, però aquests que veniu a fer-vos la foto us podeu quedar a casa. Marxeu, no? No és necessària. Sí, estem parlant també d'un post-tragèdia en el qual les condicions de celebritat eren nules. Tot ha negat pel fang, cadàvers que hi havia, tot totalment destruït i què acaba produint això? Problemes de celebritat, problemes de salut pública, un fang que han anat a patar les clavegueres i això crea taps, o sigui, han explicat els experts, no és que jo sigui un expert en això, què ha passat? Que aquesta setmana ha tornat a ploure i les clavegueres tenen fang. Perquè no han set prou àgils. El govern, no les persones, però les persones s'han comportat de 10, no, de 10.000 han comportat les persones, ajudant allà i portant aigua i portant de tot. Aquí s'ha de dir que la gent ha estat molt a l'altura, el govern possiblement no tant, els governs. I què acaba passant? Que després de 5 dies d'una sensació que t'han deixat sol, apareix el president Mazón, el president Sánchez, els reis i els reben a cop de fang, els hi tiren de tot i ara s'estan obrint diligències contra i s'estan imputant per delictes a les persones que van tirar, doncs, pals, en aquest cas, al president del govern o que li van destrossar el cotxe, perquè això, doncs, és un atemptat, no? Un atemptat, entenem-nos, és un desordre públic o és un intent d'agressió i, per tant, doncs, això s'està gestionant com s'està gestionant. A mi em va recordar una vegada el president Pujol, en una manifestació, que li van tirar una pedra al cotxe. Ostres! El president Pujol va fer per al cotxe, va agafar la persona responsable i li va dir que el màxim que podia fer era no detenir-lo, però com gent que tira pedres no s'hi reunirà i va acabar que l'aplaudien. Aquí, evidentment, era un context molt diferent, era una protesta laboral i aquí, en canvi, estem en una tragèdia humanitària molt possiblement de les més greus que s'han vist en els últims anys aquí. Per tant, tenim aquests tres escenaris i tenim molts culpables assenyalats. Això anirà més. S'està demanant la dimissió del president Mazón, del president de la Generalitat Valenciana. És del PP. Ho dic perquè si veieu que Alberto Núñez Fejo no en parla massa, és per aquest motiu. Per l'altre cantó, de què parla ara el PP? De Teresa Rivera, no? S'està posant molt. Exacte. Li critiquen molt a Teresa Rivera perquè és la candidata, en aquest cas del govern espanyol, el Partit Socialista, a la Comissió Europea. I com que és la seva candidata, doncs es volen tombar. Llavors, per dit així, s'han fomentat un vot en contra a nivell europeu, que el PSOE ha dit que estan bloquejant les institucions europees, però que, de moment, Úrsula von der Leyen han tancat files, però encara no hi ha hagut la votació i, per tant, veurem si seran capassos o no. Faig una última crítica respecte al tema de la tragèdia i respecte al tema de la dana. Hem tingut més danes i algunes han tocat Catalunya i hem vist com hi havia comarques, entre elles la vostra, la de Abas Llobregat, que tenien rius que també es desbordaven i que, per tant, havien vist carreteres anegades. Aquí, i això no ho dic jo i no els experts, s'ha de vigilar en com es gestiona ara, perquè ara hi ha un moment de pànic. La gent té por. La paraula dana produeix terror a dia d'avui. Llavors, és veritat que s'ha d'anar amb compte, és veritat que prevenir sempre és molt millor que curar, però és veritat també que si activem les alarmes per tot, al final acabem convertint en que l'alarma és una cosa comuna i si es converteix en comú el dia que han de sonar de veritat no ens la creiem. Ho dic perquè hi ha hagut molt experts en aquest sentit, sobretot de Protecció Civil i d'aquests ministeris, que explicaven de discutir les alarmes han de sonar quan han de sonar. I llavors, què hem de prendre mesures? l'última setmana s'han pres mesures per evitar que passessin coses. Però s'han de prendre sempre proporcionalment. Els hi treure't en un cable, és molt difícil. És molt difícil calibrar una cosa que no saps, com anirà, perquè també et van dir que caurien 400 litres i en van caure 700. Llavors, és molt difícil calibrar què fas i què deixes de fer amb la por que hi ha a dia d'avui amb el que ha passat. Per tant, aquest tema seguirà portant moltíssima cua, la seguirem analitzant, però sí que us volia posar una miqueta l'escenari que tenim i que estem vivint políticament i, evidentment, la tragèdia humanitària que comporta. Un detallet. A veure. No em vull oblidar de Donald Trump. No em vull oblidar perquè ara estem on faien en aquest tema, no? Tu i jo, perquè som els que més bé ho hem fet, et diria. Vam encertar un munt de coses i, per tant... Bueno, les vas encertar tu, eh, Joel, perquè jo tenia els meus dubtes. Va fer aquest programa. No, ja, ja, però jo tenia els meus dubtes, que Donald Trump sortís. Vaig penjar un pronòstic que era 277, que, de fet, ja vaig dir que pensi el Banc seria republicana, però no m'atrevia a donar-li. 277. I, com que hi havia tres estats que no s'havien sumat, em va dir un amic meu, diu, durant 10 hores anava veient 277 i pensava com collons han encertat la xifra exacta. I dic, no, no, faltaven tres estats per comptar. Però sí que és veritat que Donald Trump ha donat que hi ha alguns noms, alguns noms importants que aniran al seu govern. I ja hi ha polèmica. El de defensa no ha agradat gens. Ja en parlarem del de defensa perquè mereix una estoneta. Sí que hi ha cap de la diplomàcia. Per tant, serà una de les persones que, per dir-ho així, s'haurem de tenir corrent per la Unió Europea i especialment corrent per Ucraïna i Israel, que són els temes que més preocupen. Aquí, Marco Rubió, senador de Florida, el 2016, es va presentar com a candidat a la presidència. No va guanyar les primàries perquè ja les va guanyar Donald Trump. Havien tingut alguna enganxadeta curiosa. De fet, a Donald Trump li deia el pequeño Marco, perquè és baixet. Així se n'enreia una miqueta. Elon Musk. Elon Musk al govern, també. Tindrà una espècie de ministeri, per dir-ho així, que serà una miqueta curiós, ja ho veureu. S'encarregarà de controlar i fiscalitzar el propi govern. Es dirà eficiència governamental, una cosa així. Llavors, el que intentaran és reduir la despesa pública i veure què fa el govern. Aniran entrant més noms, aniran entrant més noms, veureu que ja hi haurà liu la majoria dels noms que tindrem, ja ho anireu veient. Però, de moment, Trump i Biden ja s'han reunit a la Casa Blanca i Biden li va prometre que faria una transició pacífica, ordenada i modèlica. Cama de Harris, de moment, sembla que voldria ser una alternativa, però dintre del seu partit hi ha moltes crítiques, més contra Joe Biden que no pas contra Cama de Harris, que demanen una renovació i especialment fer un canvi de rumb per tornar a recuperar aquells votants que han perdut en aquestes eleccions. Teníem més temes, però ens estem quedant sense temps. Ens estem quedant sense temps. Parlarem de Begoña Gómez, la dona Sánchez, parlarem de Rejón, que no me'n vull oblidar, no parlarem de Rejón i del Viol, en parlarem, perquè tots tres han estat protagonistes per motius molt diferents. Molt bé. Doncs Joel, hem fet avui una anàlisi extens de la Dana, hem també introduït temes de Teresa Rivera i també dels Estats Units, ho deixem en aquest punt, que acabis de passar bon dijous i també ja bon cap de setmana. Igualment, que vagi molt bé el cap de setmana. Vinga Joel, una abraçada. Adéu. Adéu. La Generalitat de Valenciana acaba d'aixecar les restriccions de mobilitat que havia ordenat fins aquesta mitjanit i a partir d'ara ja es pot circular amb el cotxe privat pels municipis de l'entorn de València amenaçats per la Dana. Ho acaba d'acordar el Comitè d'Emergències, Unitat Mòbil a València, David Mendoza i Albert Prat. Bon dia. Bon dia, sí. Després que l'Agència Estatal de Meteorologia hagi rebaixat el risc de pluges intenses a la zona zero del País Valencià, la Generalitat ha decidit flexibilitzar les limitacions que tenia prevista allargar fins a la mitjanit. Els veïns ja poden tornar a agafar el cotxe per moure's pels municipis de les comarques del litoral i el prelitoral de València i poc a poc es tornen a reactivar els serveis públics que s'havien suspès pel risc de noves inundacions. Autobusos i tramvia des de València a Capital han reprès la circulació igual que el servei de rodalies i d'alta velocitat fins a Madrid que també s'havia suspès. Pendents aquesta hora de la compareixença del ministre de l'Interior i la delegada del Govern al País Valencià després d'aquesta reunió que ha acabat fa poca estona amb el president Carlos Mazon. Albert Prat, Catalunya Ràdio València. Més notícies, Sara Riera. La cúpula del Ministeri d'Interior que encapçalava el ministre Jorge Fernández Díaz tenia registrades totes les investigacions que feien en el marc de l'Operació Catalunya. Això constaten ara uns documents aportats a la Comissió del Congrés que investiga aquestes pràctiques i que ha avançat el digital al món. Segons això, les investigacions de l'Operació Catalunya sobre polítics o empresaris independentistes a la recerca de suposades irregularitats estaven inscrites en un registre al qual hi tenien accés els alts comandaments policials i ministerials. Oriol Junqueras ha presentat 2.577 avals per tornar a liderar a Esquerra. La xifra d'avals registrada aquest matí representa gairebé un terç de la militància, concretament el 31%. L'aspirant a Secretaria General de l'Elisenda Alemanya afirma que la candidatura ha superat les expectatives i que tenen bones sensacions. Sobre la possibilitat de pactar amb una altra de les candidatures més petites en cas que calgui anar a una segona volta després de la votació del dia 30, Alemany diu que estan oberts a parlar-ne. Tenim el 31% de la militància en aquests avals, nosaltres parlem amb tothom, nosaltres no batem mai ningú i som la candidatura que esperem que s'hi guanya, doncs adreci tothom i continuï parlant amb tothom com fem sempre. Una nova eina d'intel·ligència artificial millora el diagnòstic del càncer de pròstata i pot indicar fins i tot el pronòstic del pacient. L'han desenvolupat investigadors del Clínic i d'IVAPS i ja està disponible de forma gratuïta per qualsevol hospital o centre de recerca que el necessiti. Hospital Clínic de Barcelona, Purificació Barcelona. Bon dia, l'Eina analitza una imatge de ressonància i indica si el pacient està desenvolupant un càncer de pròstata més eficàcia que els mètodes actuals ja que pot detectar tumors que podrien no ser visibles per l'ull humà. Antonio Alcarat, cap d'orologia del Clínic, ha explicat que també pot indicar la possible agressivitat del tumor i així, fins i tot, permetria estalviar biòpsies a alguns pacients. te da un diagnóstico más preciso y una sospecha de realmente tener un tumor más o menos agresivo que creo que es muy importante. Si tengo una sospecha de un tumor muy poco agresivo en un paciente con una expectativa de vida no demasiado larga, pues igual no le hago unas biopsias. Purificació Barceló, Catalunya, Ràdio Barcelona. El Parlament Europeu ha aprovat endarrerir 12 mesos l'aplicació de la nova llei europea per frenar la desforestació. La dreta i l'extrema dreta hi han donat suport en un vot dividit. S'ha donat també llum verda a una sèrie de canvis per suavitzar la legislació pendents ara de negociar amb els 27. Brussel·les, Jordi Baró. Bon dia. Vot dividit al Parlament Europeu amb majoria a favor d'endarrerir un any una de les lleis clau de l'agenda verda europea. La legislació que vol evitar que determinades matèries primeres i productes derivats consumits a la Unió Europea generin desforestació havia d'entrar en vigor a partir de finals de 2024, però ho farà 12 mesos més tard. Brussel·les ho va proposar i avui el canvi en el calendari d'aplicació superat el tràmit a l'Eurocambra. El vistiplau ha estat amb 321 vots a favor 240 en contra. El Parlament Europeu també ha aprovat una sèrie d'esmenes per rebaixar la llei que ara queden pendents de negociar amb els estats. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les. Esports, Marta García. El central del Barça, Pau Cubercí, participa ara ja en l'entrenament de la selecció espanyola cobrint la baixa de Pau Torres. Després l'equip viatjarà cap a Copenhague on demà s'enfronten la Lliga de les Nacions a Dinamarca. Avui se disputen els cinquents partits de la jornada en què destaca el França-Israel en Sant Denís amb el blaugran Jules Cundé amb l'equip francès Bèlgica-Rep Itàlia i Grècia-Anglaterra. Els tres partits d'avui a tres quarts de nou en Waterpolo en Natació Barcelona primer de grup Repel Panathina i Coss Grecs segon en la quarta jornada l'Eurocamp masculina de Waterpolo un partit solidari amb els afectats de l'Adán al País Valencià. Serà a tres quarts de nou en la Lliga Femenina ara dos quarts d'una del migdia Sabadell-Canoe partit que tanca la cinquena jornada. En la novena de la Sobaldambol el Barça repel Benidorm a dos quarts de nou. Dos partits més també avui de la sisena jornada de la Lliga Femenina de Bàsquet. A les 8 Juventut Arasqui i Gran Canaria Cadí la Seu. I en les finals ATP de tenis estos partits en el dia. Taylor Fritz Alex de Minyaur i Jannick Siner Daniel Medvedev. En dobles Marcel Ganoyers i l'argentí Horacio Ceballos jugaran contra els austalians Max Purcell i Jordan Thompson. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. Sant Just acollirà el 17 de novembre a dos quarts d'onze del matí el segon cross comarcal del curs 2024-2025 dintre dels Jocs Escolars del Consell Esportiu del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca. Organitzat pel Club Atletisme Sant Just amb el suport de l'Ajuntament l'esdeveniment inclourà participants de les categories juvenil, cadet infantil, a la vi, benjamí, prengamí i educació infantil. Les curses començaran a tres quarts d'onze del matí amb la prova juvenil sobre una distància de 3.000 metres amb la tretzena cursa pels infants d'educació infantil que correran 600 metres. Les classificacions es podran consultar al web del Consell Esportiu del Baix Llobregat l'endemà de la cursa. Aquesta és la segona prova d'un calendari comarcal que va començar el 26 d'octubre a Cornellà i que tindrà continuïtat amb noves curses com la del 15 de desembre al Prat abans de la final nacional prevista pel 30 de març del 2025 a Arbeca. Sant Jus d'Esberna ha aconseguit el 2023 un índex de recollida selectiva del 59,9% segons informa l'Ajuntament superant així l'objectiu europeu del 55% pel 2025 i situant-se entre els municipis metropolitans amb millors dades de reciclatge. En comparació segons les mateixes dades 27 dels 36 municipis de l'àrea metropolitana no arriben a l'objectiu amb una mitjana del 40%. Al canvi el sistema de recollida amb contenidors d'intel·ligència Sant Jus ha estat clau per aquest increment asseguren des del consistori. D'altres municipis que han adoptat sistemes similars també han vist augments significatius en els índexs de reciclatge. L'àrea metropolitana estima que aquests sistemes podrien suposar un estalvi de 20 milions d'euros en costos de tractament pel 2025 un estalvi que es deriva principalment de l'ús més eficient dels recursos i d'una menor dependència de l'abocament. En total l'àrea metropolitana va produir un milió i mig de tones de residus el 2023 amb una lleugera disminució en la generació per habitant. L'Ajuntament indica que la fracció orgànica i els envasos continuen sent àrees prioritàries per millorar els índexs de reciclatge i reduir costos. Els dies 23 i 24 de novembre a dos quarts de set de la tarda l'Ateneu de Sant Jús acollirà el concert Clavé In Memoriam a la sala del cinquantenari. Anomenats els 150 anys del canc coral i el bicentenari aniversari del naixement de Josep Ancelv Clavé l'esdeveniment reunirà les corals de l'Ateneu per interpretar arranjaments especials de peces de caber i de nou cançons pop catalanes d'artistes com Sau, Xarango, Joan Dausà i de Tietz. Els cors participants són el cor La Pom de Flors amb 140 anys d'història l'Orfeo Enric Morera amb més de 700 concerts a la seva trajectòria i el cor Coratxo que porta un estil jove amb repertori pop en català i anglès. Per primera vegada l'Orfeo Enric Morera i Coratxo cantaran junts oferint una fusió intergeneracional. Aquest concert s'emmarca en l'any clavé i reta homenatge a l'obra de clavé que va impulsar la cultura popular mitjançant el canc coral i l'associacionisme. Les partitures arrenjades per l'ocasió permetran gaudir repertori únic que connecta el llegat de clavé amb la música contemporània catalana. I això és tot tot. Tornem amb tota l'actualitat s'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. A l'actualitat s'enjustenca a l'actualitat Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bon dia. Bé, doncs mira, comencem bé, perquè m'has fet riure, i avui vull parlar també d'una cosa que em va fer molta il·lusió, que em fa molta il·lusió cada vegada que la fan, que és els Premis de Teatre Musical. Oh, de Teatre Musical! Sí, sí, sí. És la tercera vegada que es fa, el tercer any que es fan els Premis de Teatre Musical. Penso que està molt bé que facin una part, diguem-ne, dins dels Premis dedicats al teatre, perquè no és el mateix el teatre de text que el teatre musical. Clar, no. Jo crec que, salvant les distàncies, clar, al teatre musical has de ser bon actor i, a més a més, cantar i ballar, moltes vegades. Vull dir que és un... Has de dominar moltes disciplines, eh? Exacte, és una mica més difícil, no? El teatre musical, la veritat és que jo ho admiro molt. Bé, s'ha format un jurat, com en cada any que es fa, aquests Premis. Un dels components del jurat és una persona al qual jo admiro molt, que és el Marc Sambola. I la veritat és que ha estat molt bé, la veritat. Perquè, primer, ja, personalment, a mi anar a l'entrega de Premis del que sigui, m'encanta. Saps per què m'encanta? Perquè a part que m'ho passo bé, perquè sempre fan espectacle i tal, perquè retrobo amics i companys de feina que feia molt de temps que no veig, no? I llavors això és un plaer. Et fa, bueno, reviure, no? Una mica... Sí, perquè vas saludant a tothom, pim-bam, pim-bam, i parles una mica del que estàs fent, del que no has fet, en fi. És una conversa interessant i bonica. El que passa és que en aquesta ocasió, normalment, quan anem a alguna entrega de Premis i coses d'aquestes, que es junten tots, diguem-ne, els actors, els cantants, la premsa, tothom, normalment sempre es fa una copa de cava després. No un gran àpat, no. Una copa de cava. Una copeta per brindar, no? Sí, per brindar i, sobretot, per conversar. Clar, que doni peu una mica, que doni això, no? Exacte. Després de veure l'espectacle, no? Després de veure l'espectacle, doncs es reuneix tothom que ha estat a la sala de públic, a la sala de públic, diguem-ne, i els actors que han intervingut, i fem la copeta de cava i llavors parlem, bueno... De Història Tasmí. Sí, de la Mare del Tano i de tot el que vulguis, no? Menys de teatre, de tot. No, de teatre també. Perquè uns t'expliquen el que estan preparant, els altres t'expliquen el que han estrenat i ha funcionat o no ha funcionat. Vull dir que és una conversa àgil i maca. I en aquesta ocasió no va haver-hi copa de cava. Vale. Llavors, clar... Bé, ho vau trobar a faltar. Sí, però no per al cava, sinó per la reunió. Pel moment. Per la reunió, exacte, per la reunió de després, no? Però bé, anem a parlar dels que van guanyar i dels que es van quedar... Tu vas poder-hi anar en aquesta ocasió, Maica? Sí, sí, vaig anar, sí, sí, m'ho vaig passar molt bé. On es feia l'entrega? Aquest any s'ha fet en la sala Aquarela. Ah, vale. A la sala Aquarela jo vaig anar, ja ni me'n recordava, no me'n recordava ni de com era. vaig anar fa molts anys, jo diria que vaig anar a la inauguració, diria jo, no me'n recordo, fa molt de temps. I em vaig quedar molt sorpresa. Una sala no massa gran, no massa gran, petitona, però molt maca, molt íntima, saps? Però molt xula, em va agradar molt. El que passa és que no fan, habitualment no fan espectacles a l'Aquarela. A l'Aquarela és una sala que vas a sopar, llavors, on l'altre dia hi havia cadires posades per al públic, no? Sí. Tipo teatro, no? I quan, en el dia a dia de la sala, n'hi ha taules. Uh-huh, vale. I llavors, mentre s'està sopant allà, a l'Aquarela, doncs, a l'escenari, que és un escenari petitó però molt xulo, molt adient, diguem-ne, doncs, normalment hi ha algú que canta o que fa música, vull dir, a l'escenari hi ha alguna mena d'això, d'espectacle, no? Sí. De petit format, però espectacle. Em va agradar molt, la veritat, i la gent molt amable. Doncs llavors, havia, el jurat sempre fa una selecció, evidentment, perquè a Barcelona s'estrenen molts espectacles. Cada vegada menys, i a més a més es va reivindicar molt durant l'espectacle d'entrega de premis, i jo estic absolutament d'acord, es va reivindicar molt que n'hi ha molt pocs espectacles musicals en català, oi? En català, exacte. Sí. I llavors això, gairebé tothom que va pujar a l'escenari a buscar un premi o a presentar i tal, ho va dir. I estic totalment d'acord, perquè és una manera, doncs, d'això, de fer coses en català que no s'haurien d'oblidar. Tot i que jo entenc que és molt difícil un espectacle que ve de Broadway o que ve d'allà on sigui. Fer-la en català, no? Fer-la en català, no? És com més ràpid, perquè encaixar les cançons de l'anglès al català, doncs, potser és més difícil que encaixar de l'anglès a l'espanyol. No ho sé, tampoc. Jo crec que el motiu simplement és qüestió que en castellà potser pensen que poden tenir més èxit de públic i en català, doncs, que la gent tingui més reticències. Però realment és que si no es fan... Bueno, a veure... Jo crec que si no es fan, clar, musicals... O sigui, que una cosa retroalimenta l'altra. Si no es fan musicals en català, clar, és que mai... El públic mai s'acostumarà, tampoc, no?, a sentir aquest gènere en la llengua catalana, llavors? Jo també he pensat, potser, que no és ben bé per això, sinó perquè quan tu estrenes un espectacle, tens la idea de fer bolus. I si vas una mica més enllà dels bolus per Catalunya, vas a Madrid. Llavors, clar, fer-lo en català i després fer la traducció per anar a Madrid és una mica més complicat, no? En fi, és igual. Ho van reivindicar, jo estic d'acord, que s'han de fer més espectacles musicals en català. Sí. Però bé, els que van presentar-se com a millor... I una pregunta, Maica, són espectacles que s'han anat fent aquest 2024 o l'any passat? No, l'any passat... El 2023, no? Ah, clar. Sempre es fa de l'any anterior. Tot i que sempre també entra algú que és d'aquest any, perquè a l'època que estem... Sí, bé, a finals d'any. Sí, a primers d'any també hi ha espectacles que també n'entren, però habitualment són de l'any passat, eh? Entre el millor esdeveniment, que va ser un premi nou, el millor espectacle, el millor esdeveniment, i hi havia quatre espectacles que la veritat és que van estar molt bé. Va ser la gran nit de Dagoldegom. Bueno, clar. Que a mi em va agradar molt, vaig tenir la sort que em van convidar i va ser un repàs... De la història de la companyia. De la història de Dagoldegom, sí. Van cantar cançons precioses de Maricel, de... Bueno, de totes les obres que han fet des que va començar Dagoldegom, no? Que han fet coses molt xules. Estava la gran nit de Dagoldegom, justament aquest esdeveniment que vam fer, el Hout de Redific, una cosa que va fer la Núria Feliu també, que va estar molt bé, en homenatge al Palau de la Música, i ho va fer allà, i The Rock Your Roll Show, i va guanyar la que jo m'esperava, la gran nit de Dagoldegom. Clar. Perquè a mi també va ser molt xula, o sigui, repassar tots els èxits de Dagoldegom. Que bé. Des que va començar... Home, però són molts anys, eh, de Dagoldegom. Molt, molt, molt. Què ho van fer? Com ho van fer aquest repàs? Bueno, van agafar... Anaven dient anècdotes o... Van agafar cançons de diferents espectacles. Vale. Sí, clar, potser el que ha quedat més a la uïda dels oients nostres, és Maricel, perquè Maricel va ser un grandíssim espectacle, grandíssim. O sigui, van muntar un vaixell, com un vaixell de 1.400, vale? Sí, enorme. Enorme, que agafava tot l'escenari. I en un moment donat, jo me'n recordo, que va haver-hi un crit enorme al teatre, quan el vaixell, aquest tan gran, es va moure. O sigui, va ser una cosa... Com molt, molt forta, no? Sí, sí, sí, molt bèstia, molt bèstia. Doncs bé, això, de colla on es va portar el millor esdeveniment, per trobar-se una vegada en totes les coses que han fet durant tots aquests anys. I després, bueno, doncs ens vam donar els premis de so, els premis d'il·luminació, el de sempre, no? De llums, no? Sí, d'il·luminació, de direcció musical. De direcció musical, sí. Per cert, parlant de direcció musical, estava nominat a l'Àngel... L'Àngel... L'Àngel Láser. L'Àngel Láser. No hi era. Ell no hi era. I llavors, com que jo sé que... Bueno, sé per què m'ho va enviar per WhatsApp, que no està massa bé, que no es troba massa bé, està patint una petita d'això, doncs li vaig preguntar a l'Enric Capbray, que és molt amic d'ell, i que ha treballat molt amb ell i tal, i em va dir que estava millor. Em va posar la notícia, eh? Que va millorar, o sigui, que em va fer il·lusió que em digués això. A la millor direcció escènica hi havia noms molt, molt, molt bons. El Víctor Álvaro, el Xavi Dutz, l'Àngel Láser, l'Enric Capbray i el Marvi la Vella. Marvi la Vella també vaig estar parlant molta estona amb ell, perquè el coneixo des que era jovenet, i s'ha fet molt gran. I, bé, vam estar parlant del que està fent ara i dels vells temps. Bé, amb tothom vam parlar del mateix, la veritat. Després, doncs això, la millor direcció musical, després va haver-hi també el millor musical de petit format, que també està molt bé, i crec que s'ha de continuar fent, perquè els espectacles musicals surten molt cars. Ah, molt. Ja, ja. Perquè habitualment surt molta gent. I habitualment la música és en directe, també. Clar, els músics, no? També s'ha de pagar l'orquestra o la banda que acompanyi o el que sigui, no? I el petit format, doncs, queda, diguem-ne, que el preu queda una mica més reduït i es pot fer més. O sigui que jo abogo per als petits formats de teatre musical. Més que res per això, perquè es poden fer molts. Sí. I hi ha un preu, diguem-ne, que la companyia pot assumir. Sí, sí. El millor petit musical ho van donar per Victorina, em va fer molta il·lusió, perquè la Victorina és un musical de la Barney. Ahà. I la Barney és una companyia que va començar ja fa un cert temps, no sé, potser 15 anys. Vale. Sí. I la veritat és que a poc a poc han fet coses molt maques, de petit format, i penso que va ser molt adient que li donessin el premi per recolzar una mica la feina que han fet, no per aquesta Victorina, que també per l'obra que s'està fent, no? Per la Victorina, que també, sinó per la quantitat de temps que porten picant pedra, no? Que dic jo, no? Per fer musicals es necessita... Clar. No, sí, sí. ...mots assajos i, ja dic, diners. Formació, també. Van els producers, que era un musical on estava l'Àngel Jatzer i que va ser fantàstica, jo la vaig veure un parell de vegades perquè em va agradar molt. També estava nominada com millor musical de gran format, però no va guanyar. Van guanyar Los chicos del coro. Ah, mira. Que també em va agradar molt, eh? Em va agradar moltíssim perquè, a més a més, és una feina molt gran perquè són tot nens els que fan l'obra. I, a més a més, va tenir el director de Los chicos del coro. Aquesta obra es va estrenar a Madrid. Sí. I quan van venir a Barcelona, no van venir els nens que ho van fer a Madrid, sinó que el director va escollir nens d'aquí de Barcelona, cosa que vaig agrair, perquè aquí també n'hi ha molts nens i bons cantants. Sí. I va ser una oportunitat, no? Clar. S'ha quedat en oportunitat perquè ja no s'han fet més obres musicals que tiquin nens, no?, en el seu repartiment. Però, bueno, ja, però segueixen la seva formació artística. Exacte, exacte. O sigui que va guanyar Los chicos del coro i encara que de producer també em va agradar molt. I estaven nominades Alan i El tiempo entre costures, que també estava molt bé. També va ser un musical, no? Sí, també ho van fer musical. Va guanyar, veig aquí, a Millor Vestuari, eh? Sí, sí, sí, sí. Però vull dir que justament això és el que Tana va dir. Jo quan vaig veure El tiempo entre costures, jo he llegit el llibre, i va agradar moltíssim la història i tal, i el musical vaig sortir del teatre una mica com que... quin canvi de vestuari tan fantàstic? O sigui, saps, la idea que vaig sortir quan vaig sortir del teatre Apolo és que maco, no?, el vestuari, quin canvi tan ràpid i tal, però en realitat l'espectacle no em va fer massa el pes. És a dir, el contingut de l'espectacle, com si diguéssim... No, no em va acabar de fer el pes, no, la veritat. Però me'n recordo d'això, que vaig sortir una mica... Bueno, ah, quina meravella, no?, quina meravella, perquè hi havia molts canvis de vestuari i molt d'això, no? Però, bueno, la veritat és que va estar molt bé. Jo crec que s'hauria de tornar a fer, perquè aquesta és la tercera edició que es fa d'aquest premi. Però, clar, tot està una mica en funció que es facin espectacles musicals. Ja. I cada vegada són menys d'espectacles musicals. Suposo que és per això, perquè... Bueno, perquè... També va ser molt maco, doncs, el premi, i el reconeixement que li van fer a Dagoll de Gom. Clar, suposo la trajectòria, no? Clar, perquè ja sabeu, i no em canso de dir-ho, que queda molt poc temps per veure Maricel i que no ho tornaran a fer més. La Sisquella va pujar a l'escenari i es va una mica acomiadar de tot el públic, cosa que em va... Et va emocionar. Sí, ja saps que no estic d'acord com que marxi. O sigui, són grans, d'acord. Sí, és veritat. Van pujar els tres de Dagoll de Gom a l'escenari. Que són el Bosso, no? Sí. La Sisquella. I el Periel. I el Periel. Sí. I és veritat, estan grans. És veritat. No cal dir que no. Però jo penso que podrien quedar-se a l'oficina i agafar gent perquè faci, no? Perquè faci les obres i les dirigeixi, no? Bueno, jo crec que, bueno, no ho sé, però clar, és un projecte seu. Per això continuaria sent seu. Però potser tenen ganes ja de tancar. Sí, això és el que em va dir la Sisquella. De tancar com una porta, no? Sí, sí. La Sisquella em va dir, és que som molt grans ja. Diu, i això que m'estàs dient, doncs seria que continuarien treballant igualment. I no volem treballar més. Ho tenen molt clar. Em va saber molt de greu, però ho tenen molt clar. I llavors ja dic, va pujar a l'escenari. La millor forma és tancar el xiringuito i apa, i que vulgui que creï una companya nova. Però fa pena, perquè han fet coses meravelloses i fa pena. Però bueno, en fi, al millor vestuari estava un gran amic meu, que fa temps que no el veig, que és l'Antonio Velar, per La història interminable. Ah, aquesta la vaig anar a veure, La història interminable. Bueno, hi ha els xicots del cor també, però... Estava com a millor vestuari i no estava a la sala. No el vaig poder veure, l'Antonio Velar. No, m'hagués fet molta il·lusió, perquè vam treballar unes quantes vegades junts, quan feia jo teatre professional, i no hi era. Estava nominat, però no li van donar el premi. Li van donar el premi a Lorenzo Caprile, per el tempo entre costuras, al millor vestuari. I bé, doncs, d'intèrprete és, diguem-ne, de repartiment. Sí. També hi havia... Aquí veig que li van donar a l'Àngel Llasa, a millor intèrpret masculí, en un rol de repartiment. Exacte. Per de producers. De producers, és que és molt bona. Aquesta obra a mi em va agradar molt, la vaig veure unes quantes vegades i em va agradar molt, la veritat. I a la Patricia Paisal li van donar com a millor intèrpret femenina, en rol protagonista. Exacte. Sí, senyora. Llavors, també a la Victorina li van donar també a la Gracia Fernández, que em va fer molta il·lusió, perquè ja et dic que són una companyia que porta molt, molt de temps, la Barney, fent coses petitones, però de molta qualitat. De qualitat. De molta qualitat, sí. I, bueno, va ser una ballada fantàstica i meravellosa, sincerament. Molt bé. Em va agradar molt, ho vaig passar molt bé, vaig trobar molta gent que feia temps que no veia, que això és fantàstic. A mi, la Barney Teatre, l'he buscat perquè dic, ostres, em sona molt la companyia i veig que va fer, és, per exemple, la de La filla del mar, el musical de La filla del mar, que el vaig anar a veure i em va encantar. Sí, sí, sí. No, no, han fet coses molt xules, ells dos. Sí. Són una parella, no parella, eh, sinó una parella de... Companys, a nivell professional, parella professional. I la veritat és que han fet coses molt maques i ho cuiden tot molt bé, o sigui, que sempre que estrena en alguna cosa està molt, molt, molt treballada, saps què vull dir? I, bueno, doncs va ser una nit preciosa, la veritat. Molt bé. I m'ho vaig passar molt bé i que això és el que importa. I, a més a més, doncs, bueno, tothom t'explica com li va la vida, uns millors, altres pitjors, en fi. Molt bé. El que passa sempre, perquè ja saps que aquesta professió, i jo sempre ho dic, que la gent que ve a Just Teatre i vol dedicar-se al teatre, sí, però de manera professional, sí, sempre li dic el mateix, aquesta professió és molt inestable. Treballes un dia i 40 no, no? Sí. I llavors has de tenir, no només has de tenir... Et surten coses com per projectes, no? Entenc. o sigui, com per obres, per funcions... Sí, però et truquen una vegada i a lo millor fins que no passen sis mesos o deu mesos o un any no et tornen a trucar per fer res més. Clar. Llavors aquest temps has de continuar vivint, no? Sí, sí. I pagant el lloguer i pagant el col·legi dels nens... I pagant les coses, tot, tot, tot. Llavors és una professió una mica difícil. Sí. Però, bueno, si t'agrada... No, no, clar. És molt, molt, molt meravellosa, la veritat. dona molta, molta energia i molt, molt, moltes coses bones. Oi tant. Però, bueno. En fi, PremisTeatreMusical.cat Això mateix t'anava a dir i que es poden consultar els premis, eh? Vull dir, la gent si vol consultar totes les obres, companyies, actors, actrius, que entri a la pàgina web. Està a la pàgina web. TeatreMusical.cat. Vale. Doncs mira. Sí. Jo entraré. Entraràs? Per tornar-lo a veure. Molt bé. A més, a més, em vaig trobar, em va trobar ella a mi, a una antiga alumna de Just Teatre. Sí. Que quan la va sortir a cantar a l'escenari... Ah, sí? Sí. Perquè fan, evidentment, canten i ballen... Durant l'entrega de premis van fer coses, no? Sí. Fan espectacle, sí. i quan la vaig veure a l'escenari em vaig quedar... Ah! I després, quan va acabar la representació... Però no sabies que estava allà ella? No. No, no, no, no. Quan va acabar l'espectacle va venir a buscar-me i ens vam xerrar una mica i és una noia que va passar per al Just Teatre i ara ja està, diguem-ne, als teatre musicals. que em va fer molta il·lusió. Doncs res. Maica, que vagi molt bé. Fins la propera setmana. I fins el proper dijous. Que vagi bé. Adeu, adeu. Que tingueu un bon dia. If only you'd started ringing your pal Winchester Cathedral You're bringing me down You stood out I am unwritten Can't read my mind I'm undefined I'm just beginning The pen's in my hand Ending unplanned Staring at the blank page Before you open up the dirty window Let the sun illuminate the words That you could not find Reaching for something in the distance So close you can almost taste it Release your inhibitions Feel the rain on your skin No one else can feel it for you Only you can let it in No one else No one else Can speak the words on your lips Trench yourself in words unspoken Live your life with arms wide open Today is where your book begins The rest is still unwritten I break tradition Sometimes my tries Are outside the line Oh yeah We've been conditioned To not make mistakes But I can live that way Staring at the blank page Before you open up the dirty window Let the sun illuminate the words That you could not find Reaching for something in the distance So close you can almost taste it Release your inhibitions Feel the rain on your skin No one else can feel it for you Only you can let it in No one else No one else can speak the words on your lips Trench yourself in words unspoken Live your life with arms wide open Today is where your book begins The rest is still unwritten Staring at the blank page Before you open up the dirty window Let the sun illuminate the words That you could not find Reaching for something in the distance So close you can almost taste it Release your inhibitions Feel the rain on your skin No one else can feel it for you Only you can let it in No one else No one else Can speak the words on your lips Trench yourself in words unspoken Live your life with arms wide open Today is where your book begins Feel the rain on your skin No one else can feel it for you Only you can let it in No one else No one else can speak the words on your list Trench yourself in words unspoken Live your life with arms wide open Today is where your book begins The rest is still unwritten The rest is still unwritten The rest is still unwritten Fins demà! Comencem el programa d'avui, després de la sessió de la setmana anterior, que va ser molt potent amb les teves companyes d'hipermàrqueting. Sí. I bé, comencem avui amb un nou tema. Doncs el tema d'avui és, ni més ni menys, que preparar-nos, bé, que ja les hauré de tenir preparades, però encara esteu a temps, eh? Sí, encara no l'heu preparat. Fer unes campanyes de Nadal per captar leads, per captar aquests clients potencials. Sí. Però, sobretot, amb consciència i fomentant un consum responsable. Que aquí jo em veig amb l'obligació d'allà que em dedico al tema de màrqueting. No soc partidària dels consums massius, ni el consumisme a tot ni són, la veritat. I llavors, doncs, bé, també fer aquestes campanyes que siguin una mica més conscients. Sí. I això, no? O sigui, fer campanyes per atreure públic, no? I clientela i que es fixin en tu, tornar al Nadal. Correcte. Però posant una mica de seny, és a dir, sense un consum extrem, sense comprar coses innecessàries i tenint en compte sempre l'impacte mediambiental i tot plegat, no? Sí. I a part, a veure, sí que és veritat que, òbviament, no? Totes les marques, tots els negocis el que volen és vendre, no? No vendre com una gran quantitat de coses, sinó que darrere d'això hi ha així, doncs, un valor afegit. Clar, i que aquestes coses, bueno, ara entrarem més en matèria, però que tot això, doncs, aporti aquest valor afegit i podem fer segons diverses accions per donar a conèixer la nostra marca des d'un punt també més... Que tingui uns valors. Exacte. Com donar-li un plus, no? Correcte. Que no sigui tot pim-pam, no sé, com un segell de qualitat, no sé com dir-ho. Exacte, exacte. De fons estem sentint Maria Carell, eh? Hola, Ion, fort. És que al principi no m'he atrevit a posar-la, em feia cosa, em tremolava la mà quan veia Maria Carell, dic no, no pot ser. No socorro ja, ja? 14 de novembra, sí, sí, dic no, no, no fa por. Però has començat amb campanyes de Nadal i dic si me va la mà, no. És que en realitat... Del clic a la Maria Carell. Ja hem començat, de fet, perquè ja he començat de Black Friday, encara que el Black Friday sempre és el 30 de novembre, a finals de novembre, però, bueno, és això que passa, que cada vegada es va... Ui, perdó. Cada vegada es va davantant més, perquè hem d'aprofitar, no només un dia, sinó ja es va posar una setmana i ara ja, doncs, és totalment... No, o sigui, acabarem celebrant la Diada Nacional de Catalunya encenent les llums de Nadal. Quasi, quasi, eh? Sí, sí, sí, sí. No, o sigui, a l'octubre ja estaven, eh?, les llums penjades. Sí, bueno, clar. Bueno, no només aquí, Sant Just, vull dir a tot arreu. Perquè no se'ns faci tard. No, no. No fos cas que se'ns oblidés que ve Nadal. Això. Doncs, bueno, entrem en matèria. Vinga. I esquiem. Hi ha tres elements bàsics, doncs, per fer aquesta campanya de Nadal i, sobretot, que sigui, doncs, responsable, que és aquí on fem aquest plus. Clar. En primer lloc, és el que us deia, eh? Fer una oferta amb un valor afegit. És a dir, aplicar uns descomptes que tinguin aquest valor, no?, per exemple. Una botiga de roba, doncs, pot fer una guia de com crear un armari sostenible per Nadal, per exemple. Molt bé. I oferir, doncs, consells per allargar la vida de la roba. D'acord, està bé. Per exemple. I això seria, doncs, aquest plus que dius, bueno, mira, prefereixo comprar en una botiga que m'estan aportant, doncs, aquesta sèrie de consells o que tenen com un... Veig que tenen uns valors, no? Que tenen uns valors. Exacte. Hem d'aportar aquests valors, no?, a les nostres marques. Sí, sí, això és veritat. Un altre, o sigui, el segon punt seria fer una landing page conscient. La landing page, recordem que és una pàgina web d'aterratge, no?, doncs, només amb un missatge genèric, d'acord? Que això serveix, doncs, per recopilar dades. O sigui, normalment ve amb un formulari, d'acord? Perquè estem fent, doncs, en aquesta... En concret, estem fent una campanya de Nadal, d'acord? Doncs, hauríem de preparar una landing, d'acord? Una pàgina d'aterratge on estem comunicant això que estem oferint pel Nadal. D'acord, aquests descomptes, aquestes coses, d'acord? Llavors, és perquè cada lead, o sigui, si fem uns anuncios, cada lead, o sigui, cada client potencial, que és el lead, doncs, trobi no només un bon producte, sinó una marca que es preocupa, no? Hem de decorar, doncs, aquesta web amb elements que siguin del Nadal, però també amb missatges de consum responsable, com ara, per exemple, compra només allò que realment necessites, com deies abans, o regar la qualitat i no quantitat, per exemple, no? Això serien, doncs, exemples que podríem posar a la nostra landing. Perquè jo tinc això que dius de la landing, clar, imagina't que som una botiga de roba, no? Sí. I, clar, hi posem unes ofertes d'unes peces de roba per Nadal. Sí. I, clar, això com ho posem, no? Com seria aquesta landing? O sigui, nosaltres tenim la nostra pàgina web de la nostra botiga. Sí. I com ho faríem per proporcionar això, no? D'acord. Doncs, mira, hauríem de fer un anunci, primerament, fem un anunci, no? Perquè, clar, si no donem a conèixer que hem fet aquesta landing, doncs, tampoc ningú la veurà. Llavors, com portem gent en aquesta landing? Aquesta landing forma part de la nostra web, d'acord? No és que sigui independent, sinó que forma part de la nostra web. O, bueno, també pot ser independent, eh? També pot ser que agafem un domini molt específic per aquella landing, d'acord? Però no és necessari. O sigui, la podem penjar directament des de la nostra web. Seria com una altra pàgina. Com una secció, una pestanya. Exacte, com una altra pàgina. Però seria només d'aterratge. Llavors, hauríem de fer, doncs, aquesta campanya de publicitat. Faríem uns anuncis específics perquè hem llançat aquesta col·lecció de Nadal o perquè llancem aquest armari i càpsula, no? Bueno, no sé com ho he dit abans, però, bueno, la idea és aquesta, no? Fer com un armari sostenible per allargar la vida de la nostra roba, no? Per exemple. Llavors, què volem fer? Aconseguir clients potencials, d'acord? O bé que comprin el Nadal o bé que s'inscriguin també a la nostra newsletter i així, doncs, també estem en la ment del nostre client potencial, no? Aportant, doncs, consells de valor o llançant ofertes o que per subscriure's a la nostra newsletter també tenen un descompte especial. Llavors, doncs, fer aquest tipus de campanyes. Llavors, el que anàvem. Fem aquest anunci on diem que si volen més informació, doncs, cliquin el botó. Aquest botó et porta en aquesta landing, d'acord? Aquesta landing que està preparada específicament, doncs, per aquell anunci específic. Llavors, doncs, és com podem aportar a la gent que vagi a, bueno, doncs, ampliar la informació de l'anunci que estem oferint. No sé si és resolt. Sí, sí, sí, sí. Dubte resolt. D'acord. El punt número 3 seria, doncs, aquestes crides a l'acció, aquestes call to action amb valors, no? Frases com Entra a la nostra comunitat de regals en sentit o regala amb consciència aquest Nadal. Doncs això el que fa és crear aquesta connexió amb el públic també, no? Que és el que dèiem al principi, no? Que al final no és que som un... O sigui, ja que venem productes o serveis que ho fem amb un missatge, bueno, depenent dels valors que tingui cadascú, no? Ja, ja, clar. Sí. Però, bueno, jo soc partidària, doncs, d'aquesta part, no? Que és més humana, diguem. Clar, sí, sí, sí. I que és molt més fàcil que la gent, al final, doncs, si té els mateixos valors que tu, doncs t'acaben comprant a tu i no... I no a un altre, no? I no a un altre, no? Exacte. Molt bé. Fem alguns exemples pràctics, per exemple, per inspirar-vos? Sí. Si, per exemple, sou una botiga d'artesania, doncs, podeu llençar una campanya on convideu els vostres clients a regalar sostenibilitat, per exemple. Vale. Doncs, aquí podreu fer un correu amb una guia sobre els materials dels productes i com allargar la seva vida, també. Molt. I, de pas, doncs, oferir, doncs, descomptes als clients que reciclin o que reutilitzin, doncs, els papers de regal... Sí, sí, com allò que si vas a una festa i agafes un got de plàstic, no? I després te'l dones i... O sigui, després el tornes, doncs, a tornar a leure, com si diguéssim, no? Una mica seria això, no? Sí. Emocionar cosetes d'aquestes. És que al final, mira, justament, ara ja em surto una mica d'aquí, d'arguió, ahir estava mirant una noia que tenen una fundació, ara mateix no sé com es deia, eh? Algo dels oceans. Algo dels oceans, vale. Sí, i fan... Algo dels oceans de Barcelona o alguna cosa així. Ara mateix no ho sé dir exactament, eh? Però no me'n recordo. Doncs això, netegen les platges, el fons marí de Barcelona. D'aquí, de la Barceloneta. I és brutal la quantitat... De merda? De plàstic. Bé, sobretot plàstics, merda en general. Plàstic en concret. Però plàstic sobretot, no? Merda però plàstic sobretot. Sí, plàstic en concret, que són tones i tones i tones de... Que això, al final, doncs... Clar, és que estem parant... Sí, sí. Estem carregant... El planeta Terra. És que és veritat, eh? Bé, ja no entrem en més detalls, però sí que és veritat que, jolín, tot el que podem contribuir per... Clar. Doncs això, no? Deixar un planeta millor, no? No millor, igual, almenys. És que ja no... Sí, bueno, sí. Clar, això que deies dels plàstics, no? D'esgolts de plàstic. Sí, per exemple. Reutilitzem i no gastem més o generem més, no? Del que hi ha, del que hi ha. Un altre dels exemples seria, per exemple, una marca... Val que la rodo en fer, eh? Jo deia que és exemple per exemple. Una marca de cosmètica pot promoure, per exemple, un sorteig on, per participar, es demani fer una acció conscient, com un comentari sobre com practiquem el consum responsable. Val. O sigui, una pregunta seria quin és el teu compromís de sostenibilitat pel 2025, per exemple, no? Doncs aquí podem promoure aquesta part. Val. Un altre exemple seria que si teniu un negoci de menjar saludable, podeu fer una campanya amb receptes de Nadal sense desaprofitament. I oferir un e-book, per exemple, gratuït, amb idees d'aprofitament de menjar de Nadal, que ja s'obre normalment, eh? Home, per exemple, no? Una receptes de reaprofitament després de Nadal, jo què sé, de la carn que hagi sobrat, fer-ne croquetes, de coses aquestes, no? Que a la gent, bueno, que és útil al cap i a la fi. Sí. Que veu que ho pot aplicar. Correcte. I així, doncs, a més d'aportar valor, també promou un canvi de mentalitat, no? En el consumidor. Que no comprem i si s'obre, llancem o... Jolín, doncs, això també consenciar una miqueta, no? Jo crec que és bastant important. També el que podeu fer és, doncs, una part dels vostres beneficis que heu rebut pels productes que heu venut, doncs, que aquesta part vagi destinada, doncs, a alguna fundació de qualsevol de les fundacions que, per exemple, van destinades a qualsevol catàstrofe com les que ja coneixem... Sí, com la Dana València. Que han vingut, exacte. No, i a més, que és que les marques tenen molt de poder, de convicció, també, i tenen molts seguidors i, no sé, vull dir, que és com que tenen la gran oportunitat, no? Vull dir, ells... De col·laborar, sí. Clar, ells tenen molta, també, responsabilitat i, no sé, penso, no?, que realment des de la seva posició avantatjada poden moure consciències de... Llàssima, que no ho fan més, no? Però, bueno... Sí. Jo soc partidària d'això, eh? Ja et dic, o sigui, tot el que es pugui aportar per conscienciar la gent i per tenir, no?, aquest valor afegit també de dir, jolín, doncs, mira, jo venc aquest producte o aquest servei i tinc aquests valors, que jo crec que, jolín, doncs, aprofitem-los, no?, i diferenciem-nos de no... És que, mira, quan veia això dels plàstics, no?, que tenim al mar, dic, jolín, tu, doncs, fabriquem un altre tipus de producte que no sigui tan contaminant, no?, o, no sé, ostres, fomentem, no?, aquesta consciència, també, que reutilitzem les coses o... No sé, la mentalitat hauria de canviar una mica, llavors, ja que jo em dedico al tema de comunicació, doncs, m'agrada comunicar aquesta part també, no?, de que tingui, doncs, un sentit, no? Doblegat, sí, sí. Això, a més a més, una, us dic, no?, de com gestionar aquestes campanyes amb unes eines, que són les més top, no?, que alguna vegada ja us he parlat d'elles, però MailChimp seria una, que és fantàstic per enviar correus amb contingut de valor i educar, doncs, la vostra audiència amb missatges de consum conscient i de guies pràctiques, per exemple. Facebook o Ads, o Meta Ads, que són les campanyes de publicitat amb una segmentació específica per arribar, doncs, a aquells clients que busquen opcions sostenibles, no? Sí. Les campanyes alternatives de regals conscients es poden, bueno, poden captar també molt bé aquest públic a través de les campanyes de publicitat. I una altra de les eines top, tot topíssimes, que ja l'hem comentat més d'un cop, és Canva, que podeu utilitzar, doncs, plantilles de Nadal que promoguin, doncs, missatges de sostenibilitat amb gràfics, també, que eduquin sobre consum responsable i regals, doncs, amb un valor afegit. Molt bé. I per acabar, doncs, un últim consell. A veure, a veure. Doncs que les vostres campanyes connectin amb l'esperit del Nadal, però sense caure, sobretot, en l'accés, perquè, al cap i a la fi, doncs, a la gent cada cop li interessa més saber que el que compra té un sentit, jo crec. Si no... No, clar, clar. Home, comprar per comprar, ja dic jo, que a part de perdre els diners... Sí, bueno, ja que ho fem, perquè al final són... És veritat que al final són èpoques que, si més no, algú regala alguna coseta, no? Algun detallet, ni que sigui... Sí, alguna cosa cau. Alguna cosa. Si voleu, també podeu fer... O sigui, ara que venen, no? A mi que invisible, per exemple, no? Doncs és veritat que... Bueno, jo sempre soc partidària de no comprar xurrades per comprar, sinó que... De no fer pongos, no? Correcte. Perquè al final deus, què foto amb això? Ja, ja. Doncs coses que, o les recicleu, reciclar vull dir que podeu fer vosaltres un... qualsevol cosa feta artesanalment, també, que, jolín, doncs també és un detall, no? De dir, ostres, no, a veure, si no se us dona bé, tampoc. Perquè... Un culler de macarrons, no? Gràcies. No seria. Però, bueno, no ho sé, al final, doncs això, no? Promoure una miqueta, doncs... Ja que heu de comprar, si compreu algun detallet. Comerç local, coses de proximitat. Exactament, exactament. Comerç local és molt important. Que no pagarem a ningú per anar a un gran centre comercial a comprar, però s'agraeix moltíssim donar vidilla als comerços que hi ha en els pobles, als municipis. Exactament. Que, bueno, darrere hi ha persones que sabem qui són, veïns, el poble... Exactament. I, bueno, també, doncs, escolta, donem vida i fem negoci. Exactament. Ai, Cristina, mare meva. Vanessa, que acabis de passar molt bon dijous. Igualment. Molt bona setmana i també, bueno, aquests dies que venen dissabte o diumenge de descans, per tu, suposo? Sí, bueno, de celebració. Bueno, molt bé. Bé. Doncs, que vagin bé i fins a propera. Igualment. Adéu. Vinga, traiem ja la Maria Carey que encara no, encara no, no és l'època. No estem mentalitzats pel Nadal encara, va. Jo estic mentalitzada ja per acabar el programa. Falten 30 segons per la una per les notícies del migdia d'aquí de Sant Just amb la Mariona Salès Vilanova i per la tarda el programa de tardes al refugi amb Dani Martínez. Seguiu-nos a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba la Rambla 981 o també a les xarxes de l'emissora arroba ràdio d'Espern. Que acabeu de passar bon dijous i fins demà divendres a la mateixa hora, eh? De 10 a 1 aquí al 98.1 FM a ràdio d'Espern. a la ràdio d'Espern. a la re workforce en a la re