La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
#730 - Actualitat i Cultura a Sant Just: De la política local al teatre
En el programa d'avui, Núria García Alibau i Mariona Salles Vilanova aborden l'actualitat de Sant Just, amb destacades notícies sobre política, cultura i iniciatives socials. El programa comença amb un repàs a les notícies locals, incloent una campanya solidària a favor dels infants, informacions sobre un documental destacat i un mercat solidari de roba d'hivern. A més, es destaca l'entrevista amb Anna Vilanova de la CUP, qui parla de la política local, pressupostos i temes d'habitatge. El programa es completa amb una revisió de teatre i una connexió per a la previsió meteorològica. Aquí teniu un resum dels temes importants discutits durant l'emissió.
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
6:48Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

La carta de la Palmira
28:19La santjustenca Palmira Badell ens llegeix cada dijous la carta d'actualitat, un escrit que redacta ella mateixa: una reflexió sobre algun tema del nostre dia a dia. La carta d'avui parla del documental que va emetre 3Cat el dimarts passat al programa 'Sense Ficció' sobre els abusos i la violència durant el servei militar.

Meteo Sant Just
42:05Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

Actualitat política
1:35:25L'espai setmanal d'en Joel Reguant, advocat, ens posa al dia de l'actualitat política i jurídica del panorama nacional i internacional. Entendreu tot allò que passa en aquest àmbit gràcies al llenguatge pràctic del Joel, que ens acosta setmana rere setmana les notícies polítiques més destacades. Avui parlem dels nous jutjats per combatre la multireincidència a Barcelona, de la decisió del Senat amb el PP, de l’estadística en Educació, de la crisi política a França, i del perill imminent a Corea del Sud.

Això és espectacle
2:05:25No pot faltar l'espai de teatre, amb la crítica teatral santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre i ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales de Barcelona. Avui, a més, connectem via telefònica amb l'actriu Clara Segura per felicitar-la pel reconeixement que li ha fet la Generalitat ambla Creu de Sant Jordi 2024.

Xarxes Socials: Control Parental
2:33:15Espai de xarxes socials amb la community manager Vanessa Montserrat, especialitzada en la gestió de les xarxes socials a empreses i negocis, experta en màrqueting digital i divulgadora. Avui hem fet un programa especial perquè hem tingut al Biel Blas, de 10 anys, que ha estat entrevistat per la Vanessa per xerrar una estona sobre la seva experiència amb el control parental dels dispositius electrònics que utilitza a casa. A més, hem recomanat a les famílies 3 aplicacions molt útils per controlar l'ús que fan els infants i adolescents dels seus dispositius: tauletes, mòbils, consoles...
. Molt bon dia, Sant Just. Ara mateix passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui, dijous 5 de desembre. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magàssim matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just. I també després les portades dels diaris en català. Llegirem les notícies que hi ha a les primeres pàgines del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després trucarem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta a la carta d'actualitat. I acabarem l'hora fent la connexió amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just, per les properes hores i sobretot per aquest cap de setmana. Ahir ja ens va advertir que a finals d'aquest punt d'aquest cap de setmana llarg, el diumenge, les temperatures podien baixar notablement i tindrem la primera entrada i el primer tastet d'un autèntic hivern. Bé, seguim. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a l'Anna Vilanova la portaveu de la CUP Sant Just. Amb ella tractarem alguns dels temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just. Tot seguit començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per l'Arnambla avui dijous al matí. A les 11 i 40 trucarem en Joel Reguant, advocat. Amb ell sempre fem cada dijous un repàs de l'actualitat política i jurídica, no només de Catalunya, també d'Espanya i de tot el món. A veure avui quins temes ens porta. A tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixarà caure primer de tot la Maica Duenyes. Farem un repàs a la cartellera de teatre. També ens porta i ens parla sempre aquestes obres que hi ha a les sales de Barcelona, que s'estan estrenant o que estan tenint sobretot molt èxit. I encara més ara, a les portes del Nadal. Sempre és una bona opció regalar experiències teatrals. Acabarem el programa avui amb una participació especial. Es tracta de la Community Manager Benés a Montserrat, que vindrà amb un infant amb el Biel. Parlaran de la protecció parental amb els dispositius electrònics. No marxeu, que això ve de seguida. Les 10 i 10, deixem Chapel Roan aquí a Ràdio d'Esvern. Sous-titrage MFP. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! de la modesta! Fins demà! La campanya funciona a través de la compra davals de 5 euros a les botigues adherides, amb els quals es financíen joguines noves i adequades a les edats dels infants de les famílies més desafavorides. Vale! Tots els regals s'ad rareixen en establiments del mateix municipi, o sigui d'aquí de Sant Just, promovent així doncs la solidaritat i, a la vegada, al comerç local. les botigues que hi participen són Cal Llibreter, la Cistelleria Ballart el Confeti l'Escrivà, l'Avient Papier i el Tutu Barcelona Molt bé, doncs aquestes botigues, aquests comerços de Sant Just quan hi aneu, si hi aneu sapigueu que podeu fer aquesta compra d'aquest bal de 5 euros i participar a la campanya solidària perquè els infants puguin tenir una joguina, almenys una per aquestes festes nadalenques Exacte Molt bé, em sembla, Mariona, que aquesta campanya la de Cap Infants és a Joguina ja fa uns quants anys que funciona aquí a Sant Just i suposo que, bé, com que cada any deu anar molt bé, no? Es va repetint cada Nadal Home, és que és una molt bona alternativa, la veritat Sí, i se'n beneficien els infants de Sant Just, entenc Sí, els infants de Sant Just que estan, doncs, això en una situació desafavorida o amb risc d'exclusió social o el que sigui que consideri serveis socials Que no cal confondre Hi ha una altra campanya, no, també, em sembla de recollida de joguines però que són per als infants afectats per la Dana Per la Dana, sí Aquesta és la de Nadal en concret, bé, va enfocat als regals de reis I és d'aquí Sant Just Molt bé Què més tenim? Aquest és el primer titular i hi ha més notícies Doncs mira, tenim que el documental anomenat La filla d'elles produït per a estudiants del màster del documental creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat seleccionat el prestigiós festival IDFA d'Amsterdam que va ser celebrat la setmana passada I per què és important, em diràs Mariona, Mariona, Mariona Tinc una pregunta I per què és important? Doncs bé, l'equip que està format per cinc persones l'equip que ha fet el documental inclou la Sant Justenca i Iona Quesada Que destaca també pel seu vincle amb el municipi i la seva trajectòria artística iniciada aquí a Sant Just El projecte va néixer com una exploració personal sobre la recerca de la figura paterna però va evolucionar fins a centrar-se en les mares de la protagonista que, a més a més, la protagonista és ella mateixa Per tant, és un documental que és la història d'una Sant Justenca Aquesta transició reflecteix el procés creatiu i l'entesa col·lectiva de l'equip que ha optat per signar conjuntament com a directores És a dir, no només és ella la directora El documental està construït amb arxius personals i diaris adolescents i tracta temes universals com l'amistat i l'amor amb una narrativa íntima i emotiva que busca, doncs, interpel·lar l'espectador Segons l'equip, la col·laboració ha estat clau per aconseguir aquesta visió compartida I bé, doncs, l'experiència d'aquest festival ha estat una oportunitat per mostrar la seva obra a la indústria internacional i per compartir la seva aposta per una pràctica artística col·lectiva allunyada de les estructures, doncs, més convencionals del cinema Molt bé, doncs, escolta'm Superbona notícia per la Iona per la jove Sant Justenca que ha participat en aquest documental i moltes felicitats també, no?, per haver pogut participar en aquest festival de tant renom en l'àmbit i bé, això significa l'inici d'una carrera prometadora, podríem dir Sí, i a més, pinta xulo, eh? El documental, jo no l'he vist però sí que he vist algun tràiler Sí O algun fragment i apareix gent de Sant Just Apareix gent de Sant Just? Sí, apareixen llocs de Sant Just i a més, és una història maca, eh? Perquè la Iona, doncs, això parla de la... No sé si tant si la relació amb el seu pare biològic que no ha estat present a la seva vida Llavors, sa mare la va començar com a criar sola fins que una amiga, per això es diu la filla d'elles i no és que tingui dues mares, que sí que té dues mares però una d'elles és l'amiga de la mare que en un moment donat va decidir, doncs, que ajudaria a criar la nena a la seva amiga Llavors, ella ha estat criada per la seva mare i per una amiga de la seva mare que ara, doncs, també suposo que la considera com la seva mare Com a la seva mare, oi tant Llavors, clar, és una història poc convencional perquè, clar, quanta gent pot dir que l'amiga de la seva mare va ajudar a criar-la com si fos la seva filla Clar, clar, no és l'habitual, no? És una història poc convencional, però molt maca Oi tant, doncs, mira, ens l'apuntem també per poder-la veure encara no sabem molt bé si està en alguna plataforma si potser la passen per l'Ateneu, inclús, o pel casal de joves Podria ser, perquè ara mateix estan treballant això amb la distribució del documental a diferents festivals i amb la intenció de veure si el poden arribar a portar als cinemes Sí, home, seria top, seria top Mariona, aquest és el segon titular Passem al tercer Doncs mira, tenim que Solidant s'organitja el proper dissabte 14 de desembre un mercat solidari de roba d'hivern al Polígon de Sant Lluís Un altre? Un altre, exacte I tindrà lloc al carrer del treball número 5 des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda I oferirà una amplia secció de peces de segona mà a preus populars que oscil·len entre els 1 i 3 euros O sigui, tiradíssim O sigui, et vas a comprar un abric per 1 euro? Per 1 euro no, els abrics en concret, però per 3 sí Sí, un abric per 3 euros és res Ja, ja, ja Hi haurà roba d'abrigar per totes les edats, incluent també peces d'abric per infants I el que dèiem, els preus són pràcticament simbòlics Els abrics estaran a 3 euros Els jerseis a 2 euros I els complements a 1 euro I la roba dels infants a 2 euros O sigui, res Que bé, bueno Això vol dir que el primer mercat que vam fer no fa massa D'hauria funcionar superbé Jo no sé si tu vas anar Jo hi vaig anar, sí I què tal? Què tal l'experiència? Jo em vaig comprar un polar per 2 euros Que vaig dir, és que clar, tirat de breu I sí que hi havia molta cosa Però sí que és veritat que clar Està tot una mica com molt remenat Llavors costa una mica de buscar Costa una mica, no? I jo en el moment que vaig anar més hi havia bastanta gent I vaig durar poc, eh? Perquè clar, has d'estar allà, es torna remenant i remenant i remenant I vaig dir, mira, és igual, és igual Marxem, però m'hagués pogut comprar molta més cosa Perquè clar, a 1, 2 i 3 euros Sí, sí, molt bé Això sí, aquest cop, aquest mercat solidari Tots els fons que recaptin iran destinats al fons comunitari per la Dana Val, molt bé Doncs, Mariona, hem llegit ja aquests 3 titulars d'avui dijous, dia 5 de desembre Deixem una promoció per seguir llegint després les portades als diaris Perfecte, Núria, fins ara Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua O a la feina, a l'escola, a la universitat Quan a les aules i a les sales de reunions Ningú treu la llengua Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint Si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català I descobreix tot el que pots fer per la llengua 10 i 23 Llegim ara les notícies de les primeres pàgines dels diaris d'avui 5 de desembre Comencem amb la portada del diari Ara Doncs el diari Ara obre amb la situació de la política francesa I diu que Lepen i l'esquerra fan caure Bernier i França ha d'haver ingobernable La líder de l'extrema dreta exhibeix la seva força i obliga Macron a buscar un nou primer ministre Amb el dèficit i el deute del país disparats, ara el temor és que es produeixi una crisi financera I a la fotografia apareix Lepen amb el dit aixecat I diu el dit de Lepen La líder de reagrupament nacional, el Marine Lepen, durant la sessió d'ahir a l'assemblea francesa Molt bé Més notícies de la portada de l'Ara Veiem una fotografia d'una habitació I diu viure en un altell d'un súper 24 hores a l'Eixample Una inspecció fa sortir a la llum infrahabitatges ocults en ple centre de Barcelona I ja es veu a la fotografia una habitació petita en la qual hi ha com a mínim dos llits Es veu posats un al costat de l'altre I això es veu que s'han desmantellat tot de pisos De pisos que a més estan això Bueno pisos, és que no són ni pisos Pisos no, són habitacions en poques condicions per ser habitables Jo he llegit que havien fet investigacions, bueno, havien entrat a aquests supermàrcats de 24 hores que hi ha del barri de l'Eixample Sí I que n'havien entrat a uns quants i que es veu que han descobert en aquestes botigues com a l'arrera botiga O inclús en llocs subterrani, sí, sí, gent allà vivint És que clar, a veure Clar, és un super 24 hores, vull dir Bueno, només això, vull dir, amb la situació que tenim a l'àrea metropolitana i a Barcelona La situació insostenible dels lloguers Vull dir, és evident que hi haurà moltíssimes situacions així de gent que a sobre no deuen tenir una situació fàcil econòmicament No I que es posen on calgui, perquè és que és això viure al carrer Sí, sí, sí, tal qual Doncs Mariona, què més tenim? Més notícies de l'ara Veiem que Catalunya continua a la cua de l'Estat i d'Europa en matemàtiques a primària Sí També l'ara diu que Vox amenaça el PP a tombar-li tots els pressupostos L'excusa torna a ser els contactes amb el PSOE sobre immigració I el diari Ara Avui fa una entrevista a Sonia Hernández, consellera de Cultura I ella diu que el nervi de la cultura catalana és la llengua Molt bé Mariona, seguim amb més notícies Passem a la Vanguardia, que obre amb una notícia sobre la lluita contra la delinqüència Diu que Barcelona afegirà 5 jutjats per posar fi a l'embús de la multirreincidència El pla del Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament vol que el 2026 el termini dels judicis ràpids es redueixi a 30 dies En fotografia principal parla de la caiguda del govern francès que pressiona Macron I diu que una aliança inversemblant entre l'esquerra i l'extrema dreta de França va tombar ahir el govern de Michel Barnier Segons el segon que cau per una moció de censura des del 1962 Clar, tu el veus així com amb rotllo turisteo Clar, i amb mulleres de sol Però amb corbata també, no? A la vegada amb gent de fons Bé, sí, sí, és una foto una mica que t'has de llegir una mica el peu de foto per saber el context Està el jaciment arqueològic del Jigir a l'Aràbia Saudita I això doncs ara li tocarà pensar què fa Clar, encantament Més notícies de la Vanguardia Veiem que l'OCDE encimbella Espanya amb l'economia desenvolupada que creix més També veiem que Vox desafia el Partit Popular i rebuig aprovar els seus pressupostos autonòmics I que Catalunya empitjora i és a la cua d'Espanya en nivell de matemàtiques També veiem que el Dama diu que va pactar amb Avalos donar-li un pis d'1,9 milions I en fotografia petita veiem el que parla del Saló del Manga que li creixen els nens Entenc que el Saló del Manga cada cop està més rejuvenit Sí, sí, cada cop deuen haver-hi més infants Més infants interessats en el Manga Sí, sí, cada cop més petits, suposo I tanca portada avui la Vanguardia amb notícia esportiva i diu guanya l'Atlètic Mbappé falla una altra penal i el Madrid cau Vinga, doncs seguim amb les altres dues portades que ens falten Comencem amb la del periòdico que també obre amb la política europea Diu que la pinça de l'esquerra i l'EPEN tomba el govern francès Diu que l'Assemblea Nacional aprova per majoria la moció de censura que posa fi al mandat de Bernier després de només tres mesos en el poder i que Macron haurà d'anomenar ara un nou candidat Això fa referència a la caiguda del primer ministre que agreuja la debilitat del president de la república La fotografia, per això, està dedicada a la política catalana Veiem aquí en una llarga taula encapçalada per Salvador Illa el president de la Generalitat Diu, pla de xoc contra la multireincidència Un pla aprovat ahir que permetrà reduir a un mes l'espera per un judici ràpid el 2026 Diu que Barcelona tindrà cinc jutjats més Vinga, seguim amb les notícies del periòdico que també diu aquí La costa retrocedirà fins a 20 metres a Barcelona Diu que el futur passeig de la Mar Vella preveu que el mar devori part de les platges de Sant Martí Què més? Tres titulars més empatits a la portada del periòdico Diu que la fiscalia francesa acusa el xofer del bus d'homicidi involuntari També una altra notícia 4 de cada 10 alumnes catalans És a dir, gairebé la meitat dels alumnes catalans de 9 anys Vindria a si quart de primària Sí Suspenen en matemàtiques, mare meva És bastant catastròfic Molt Vull dir, val que les matemàtiques sempre ha sigut l'assignatura en la qual hi havia més suspesos 4 de cada 9 Però 4 de cada 9 Gairebé, gairebé la meitat I gairebé la meitat de la classe És fort, és fort Bé, suposo que els experts ja deuen estar no sé, mirant les causes Si més no, preocupadíssims Preocupadíssims Buscant solucions Què fer? Com no fer? Bé, clar Aquí les causes també suposo que deuen venir per diferents motius Deu ser una situació bastant complexa Només deu haver una qüestió damunt la taula Però bé En fi L'última notícia del periòdico Diu que hi ha treballadors de València en ERTO Que no cobraran la nòmina Fins entrat el mes de gener Passem ara a l'última portada que ens falta La del Punt Avui Que obre amb una fotografia De l'alcalde de Ripollet Un alcalde del PSC Concretament és en Luis Tirado i Garcia Com sempre aquestes entrevistes Que fan els alcaldes i alcaldesses Al diari El Punt Avui De tant en tant Doncs avui El de Ripollet I una cita que diu ell Durant l'entrevista Diu L'hospital és una oportunitat de Ripollet Per millorar la mobilitat i els accessos A més El diari també li fa una entrevista A la cap de l'oposició de Ripollet En aquest cas És Maritxell Maritxell Calé Maritxell Calé Del partit Ara decidim I ella Maritxell Diu Són mal gestors Sense mirada social Bé I altres titulars També que hi han patit Al punt avui Doncs un diu Que l'epen i les esquerres Tomben a Bernier També parlen De A la cua d'Europa I de l'estat En matemàtiques Dient que Un 42% dels alumnes A quart de primària Tenen un nivell baix O molt baix Segons l'estudi També que Les monges clarisses Deixen Pedralbes Després de 700 Perdona Després de 700 anys Al monestir Uau O sigui Porten gairebé aquí Mil anys En un monestir I Deixen Pedralbes Ostres Bé Última notícia També diu aquí Pla contra la multireincidència A Barcelona Amb la creació De cinc jutjats Nous Mariona Aquestes són les notícies Dels diaris Notícies cobren Les portades D'avui 5 de desembre Les portes D'aquest cap de setmana T'escoltem després A les 11 i a les 12 en punt Amb el butlletí de les notícies I també a la 1 Amb tot l'informatiu complet Perfecte Núria Ens escoltem ara Que vagi bé Adéu Mi heart is sad and lonely For you I sigh For you dear only Why haven't you seen it I'm all for you Body and soul I spend my days I spend my days And I'm hungin' And wondering why It's been your broken I tell you I mean it I'm all for you I'm all for you Body and soul I can't believe it It's hard to conceive it That you turn away Romance Oh Are you pretending It looks like the ending Unless I can have One more chance For the end My life A wreck A wreck You're making You know I'm yours But just that they can I gladly surrender Myself to you Body and soul Are you pretending It looks like the ending It looks like the ending Unless I can have One more chance To prove dear My life My life A wreck You're making You know I'm yours But just the taking I gladly surrender Myself to you Body and soul Soul Neftalina Botà Quitrà El fum del tabac Perjudica també La salut dels qui no fumen Fem un entorn Lliure de fum Per a tothom Canal Salut Punt gencat Punt cat Generalitat de Catalunya Ràdio Desve LMA 98.1 Passant 7 minuts De 2.15 del matí Hem trucat A la veïna de Sant Just Palmirabadell Per fer la carta D'actualitat Ja la tenim al telèfon La saludem Bon dia Palmirabadell Bon dia A tothom Vinga A punt per fer el pont A punt per fer el pont A punt Sí, sí Totalment Bon pont Cap de setmana llarg Sí, sí, sí Sí Més que res És això Una passarel·la Sí, això ho has dit Una passarel·la Això Una passarel·la M'ha agradat la comparació Vinga, t'escoltem Vinga Per poc que pugui No em pèrdu els documentals Que setmanalment emeten a TV3 Acostumen a ser bons Alguns més que altres Com sou passar els programes De continuïtat Ja us deveu imaginar Que vull comentar-vos El del passat dimarts Doncs sí La duresa del tema Ha provocat tota mena De sentiments I alguns protagonistes Sorpreses És d'aquelles coses Que se saben I no se'n parla I quan es fa Resolta Ser pitjor Del que creiem Les dones Ja fa temps Que reivindiquem I batallem Per les injustícies Que la societat Ens ha fet viure Però els homes També han rebut Les seves L'Emili Ha estat el pitjor Ara jo no hi van Però els que sí Que van complir Amb un deber a la pàtria A fer-se un home Perquè un home Havia de ser fort No plorar No semblar dèbil Ni sentimental Les generacions passades Van patir aquesta pressió I a l'Emili Passaven coses amagades Van dir Van tenir una mostra Dimarts Bé Una mostra Que ens ha deixat Glassats I el que és curiós Els anys de silenci És una qüestió Generalitzada Tothom qui ha estat víctima O supervivent Com diuen ells mateixos Triga anar-nos a parlar Siguin homes o dones No ho expressen Fins que han patit un dol O fins que són capaços D'explicar-ho I sempre Quan hi ha Un cas mediàtic S'hi afegeixen uns quants més Com ha passat En el cas dels abusos Dels soldats Durant l'Emili Que el dimarts Em van parlar Doncs Ja se n'hi han afegit I On hi ha més abusos Sembla mentida És en el sí De les famílies És molt greu Però és així I a les escoles I a les lectories A les vestuaries esportius Durant les colònies d'estiu I què sembla que Aquests siguin els drogs més segurs? Doncs no És trist Però és així Ben mirat Allà n'hi ha la gent I el bé i el mal I és qüestió de saber entendre Qui pot fer mal Per haver d'anar sempre Malfiant És molt fotut Sempre haver de pensar Aquest pot ser Aquest pot ser Jo crec que Això no et deixa viure tranquill Què me'n dius Núria? Déu n'hi do Estava Jo vaig veure un tros Pel mira D'aquest documental Que es va emetre el dimarts Al programa Sense ficció I realment També O sigui Tot el que s'anava explicant O sigui Em va agradar A veure's Em va agradar La forma en què s'estava explicant I com explicava Aquella realitat Que s'havia viscut Però Em va semblar Tot com terrorífic No terrorífic Perquè ho he viscut Sí, sí, sí Clar O sigui Donaven veu a les víctimes No? Elles explicaven Com Què van patir Què els hi van fer Com Com els hi van fer Després El dany Que no s'ha reparat D'alguna forma No? No No No Perquè Això ha quedat Com aquest que diu Enterrat No Perquè encara que s'empali I se sàpiga I se sàpiga Que va ser L'Emili Sí Ningú pagarà Pel que ha fet Sí, sí A més que Que la majoria de testimonis Senten que van ser Víctimes També D'un sistema de violència Encoberta No? I també és normal Sí Que reclamin reparació Malgrat que alguns fets Doncs Estiguin prescrits Això és així Això que es prescrigui També s'hauria d'acabar Perquè En general Les víctimes Criguen A poder parlar I com I com pots reparar El mal que hi ha hagut En una família Dir a l'audiència Pel mira Que aquest documental El poden recuperar A la plataforma 3CAT De forma gratuïta Es diu El documental es diu Et faran un home I a més a més Sí És el documental Digues, digues Era allò que se li deia Amb el noi Que se n'anava l'Emili Sí Que feien un home I anava Evidentment A servir-ho la patria Tal qual El que anava Era perdre el temps Pobre noi Sí I allà El que no fumava Arribava a casa Fumant I Saps què passa? Digues Que m'imagino Que deu passar A tothom Que jo penso El meu germà Va fer l'Emili O El meu nòvio Llavors era nòvio Va fer l'Emili No van dir res Però potser també Van patir Alguna Alguna situació Com aquesta Saps què passa? Que amb aquests documentals O quan s'expliquen Les històries Així De forma Pública Llavors Començ La gent La gent S'atreveix La gent se sent Com amb més forces O Sí Amb més forces O potser inclús Amb més recolzament O senten que Llavors Estaran més Compressos També per Per la societat I per la gent Si ho fan públic Algú ha de Algú ha de disparar El tret Primer Perquè Els doners S'hi afegeixin I no deuen ser tots Tampoc Perquè Això A sobre Et fa passar vergonya Sí Sí Sí Els que ho han patit Passen vergonya A sobre Encara Sí Sí Doncs que sàpigues Que a més a més Estic mirant aquí Les dades Del share O sigui Una mica De la quota De pantalla Que va tenir aquest documental A TV3 A 3CAT I Validarà Pel mirar Les audiències Del prime time En aquella franja horària Doncs aquest documental Validarà Validarà Audiències Amb un 14,6% De quota De pantalla Que és bastant És moltíssim Gairebé Mil milió D'espectadors Acumulats Més de mig milió D'espectadors Acumulats Que van Que van seguir El documental I Bé I alguns Que l'hauran recuperat Perquè Se n'ha parlat L'endemà La gent En parlaven I Això Ha donat Comentaris Perquè És això Que Les famílies Es deuen Preguntar tots I I si al meu fill Li va passar I no I no No ens ho ha explicat Sí, sí En fi Doncs bé És molt fort És un tema Molt fort Parlem de soldats I criatures Que s'han trobat Ara Ara es destapa Bastant Això També Les que ja són grans Són capaços D'explicar-ho Sí, sí Doncs bé Palmira Moltes gràcies Per la carta D'avui Fent referència A aquest documental Que doncs Això és molt necessari També Per les víctimes I Bé Per totes aquelles persones Que En aquell moment També van patir Algun tipus d'abús De violència D'aquesta mena I que suposo Doncs que aquest documental També Els ha reconfortat De dir Bé Hi ha més gent Que també li va passar I potser Vés a saber D'alguna forma També s'animen A explicar la seva història O a compartir Sí, sí, sí A desenterrar Aquest malson Que es descapi Sí, sí, sí Palmira Molt bé, doncs Que passis bons dies de festa Igualment Fins la setmana que ve D'acord Que vagi bé Una abraçada Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve She'll never love you Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Està el dia Està el de fer cim Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Canalsal Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Està avisarà Dissabte Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana Sí, jo diria Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Manga Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Copa, cop d'1 per el Girona, que va quedar eliminat a mans del Logroñés de la segona federació. Van perdre la tanda de penals després que partit i la pròrroga acabés amb empat a 0. El Logroñés, el defensa, Pol Arnau, fill de l'exporter del Barça, Francesc Arnau, va jugar com a porter per lesió del titular, part de la pròrroga i va aturar un llançament de penal. Eliminacions també del Sant Andreu 1 a 3 amb el Betis i del Nàstic 0 a 1 davant de l'Osca de segona divisió. Avui a la Copa, Olot-Sevilla, a les 9 del vespre amb transmissió al Tot Gira a l'antena digital de Catalunya Ràdio. En bàsquet a l'Urulliga, el Barça busca trencar una dinàmica de quatre derrotes seguides, guanyant a la pista del Maccabi, que disputa els seus partits europeus a Belgrat. El partit des de les 8 del vespre, també amb transmissió al Tot Gira a l'antena digital de Catalunya Ràdio. I a l'Eurocap masculina, derrota pel Joventut a la pista del Japuel de Tel Aviv, 95 a 70. A la Lliga Femenina, l'Uni Girona suma la desena victòria seguida en superar el Guernica 76-85. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passen 6 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. El dilluns 9 de desembre comença una nova edició de la campanya solidària Cap Infant sense Joguina, a Sant Jós d'Esvern, que s'allargarà fins al 2 de gener. Aquesta iniciativa busca garantir que tots els infants del municipi puguin rebre un regal al Dia de Reis, mitjançant la col·laboració de la ciutadania i dels comerços locals. La campanya funciona a través de la compra dels vals de 5 euros a les botigues adherides, amb els quals es financen joguines noves i adequades a les edats dels infants de les famílies més desafavorides. Tots els regals s'adquireixen en establiments del mateix municipi, promovent així la solidaritat i el comerç local. Les botigues participants són Cal Llibreter, la Cistelleria Ballart, Confeti, l'Escrivà, l'Avient Papier i Tutu Barcelona. El documental La filla d'elles, codirigit per la Sant Justenca Iona Quesada, ha estat seleccionat al prestigiós Internacional Documentary Film Festival Amsterdam, el festival de cinema documental més gran del món, que té lloc anualment des de 1988 a Amsterdam, celebrat a finals del novembre del 2024. El documental ha competit en la categoria IOS Documentary, però no s'ha acabat enduent el guardó. La història del documental explora la relació entre la protagonista, la Iona, i les seves dues mares, partint d'un enfocament íntim i personal basat en diaris d'adolescència i arxius familiars. El projecte va començar com una recerca de la figura paterna, però va evolucionar cap a un homenatge a les seves mares, convertint-se en una reflexió sobre l'amor i l'amistat. Tot l'equip, format per 5 codirectores, Malena Montiel, Nora Alberti, Alejandra López, Noa Carmona i Iona Quesada, sorgeix del màster de Documental Creatiu de la UAB i ha col·laborat de manera col·lectiva en un procés creatiu intens i enriquidor. Solidant s'organitza el pròxim dissabte 14 de desembre un mercat solidari de roba d'hivern al polígon de Sant Jús. L'esdeveniment tindrà lloc al carrer del treball número 5 des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda i oferirà una àmplia secció de peces de segona mà a preus populars que oscil·len entre 1 i 3 euros. El mercat inclourà roba d'abrigar per totes les edats, incluent-hi peces per a infants, i els articles es podran adquirir a preus simbòlics, abrics a 3 euros, jerseis a 2 euros, complements a 1 euro i roba d'infants a 2 euros. Aquesta iniciativa promou el consum sostenible i dona una segona vida a les peces de roba. Els fons recaptats es destinaran al fons comunitari per l'Adana. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. i de viure sense tu. Jo no sabia que també m'adonaries manuals de geografia, cent dilluns, sols, un dibuix. Jo ja sabia que l'ans que se trobaven, de capaïs que se'n boiaven, de mans i de perfums. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre bolles i racons. Jo no sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre que sa diu felicitat, primavera i trinarà un curs sentit més desestimat, de rellar la meva vida i sense turu ja no me val. I s'hora baixa la deixant passar i me miras tan a prop que me fa mal que surt el sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, te som amics, te som amants. I arriba un dia que sa vida és un teatre, te sa diu felicitat, primavera i trinarà un curs sentit més desestimat, de rellar la meva vida i sense turu ja no me val. I s'hora baixa la deixant passar i me miras tan a prop que me fa mal que surt el sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, te som amics, te som amants. Dolça, besada, de gust que s'acaba. punt i principi de viure sense tu. No, thanks! No, thanks! No, thanks! Yo! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, com ja has dit, nosaltres vam votar en contra i van ser molts els motius i aquests motius tenen molt a veure amb una manera diferent de fer política. Per nosaltres una prioritat és la democràcia directa. Per tant, apostem per uns pressupostos participatius. Creiem que escoltar la ciutadania per saber quines són les seves prioritats és un puntal importantíssim. L'equip de govern ens té acostumats a pensar per nosaltres i aleshores estem com adormits en aquest aspecte i no donar l'alternativa al poble. Per aquest motiu també vam presentar ja fa uns mesos aquesta moció per les audiències públiques, Ajuntament amb Esquerra i Junts per Catalunya, per sacsejar l'equip de govern, a veure si realment aposten per aquesta participació ciutadana. Però no va ser així, ja sabeu que vam votar en contra. Ja no es van ni abstenir, sinó que vam votar en contra. Un altre dels temes importants pels quals nosaltres també vam votar en contra d'aquests pressupostos és perquè no hi ha cap partida per un dels principis que nosaltres creiem bàsic, que és la municipalització de tots els serveis que dona l'Ajuntament. La gestió directa per nosaltres és la que garanteix un millor servei a la ciutadania, per una altra banda també garanteix els drets laborals de les treballadores i els treballadors i en molts casos, fins i tot aquestes municipalitzacions, els que permeten és un estalvi municipal. Estudis parlen que molts d'aquests serveis que estan externalitzats a empreses privades, inflen les seves propostes i fins i tot, per exemple, és un escàndol, els que estan més inflats fins i tot són els de neteja viària, que aquests estudis parlen que poden estar inflats més d'un 60%. Per tant, segurament seria un estalvi públic. Una altra de les coses que també trobem a faltar és invertir en habitatge. I ho direm, i explicaré el per què, què és el que es podria fer. De fet, nosaltres creiem que cal un estudi de com està l'habitatge a Sant Jus. Ens basem en dades de la INE, els fa una mica de ràbia que utilitzem aquestes dades. La INE és l'Institut Nacional d'Estadística, que és una institució espanyola, vull dir que, a més a més, ells estan a govern a l'estat espanyol i han estat a govern diverses vegades, per tant, no sé per què volen contradir tant aquestes dades, que són escandaloses, que ens diuen que a Sant Jus hi ha prop de 500 pisos buits. Aquests pisos buits comptabilitzen segons l'ús que en fan del consum de llum. Aleshores, si són nuls o gairebé inexistents, es consideren buits. I, per tant, el que necessitaríem és saber si realment aquestes dades són certes, no? Que hi hagi un estudi, un estudi en contundència per saber-ho exactament. I una altra de les propostes també que nosaltres plantegem és el fet del tamteig i retracte, no?, destinat a partides públiques, doncs, perquè els ajuntaments puguin comprar habitatges, no?, per després destinar-los al lloguer social. Un dels altres aspectes pels quals també votem en contra és que no hi ha cap partida que es destini a la protecció de la llengua. A Sant Jus ens pensem que estem en un reducte, no?, el desnobregat, en el que la llengua catalana és la prioritària i no és així. Si tu vas pels carrers, doncs, veus que aquesta llengua està en retrocés, no? I, a més a més, ara es veu perfectament, no?, qualsevol... En molts comerços i serveis del poble, l'ús de la llengua castellana és una realitat. Només falta que vagis al notari, que hagis d'anar-hi per qualsevol cosa i veuràs que la llengua en què t'atén és per posar un exemple, eh? Doncs és completament en castellà, no? Per tant, la llengua s'ha de protegir, sí o sí. Val. Déu-n'hi-do. Dels pressupostos aprovats, hi ha accions o serveis que trobeu a faltar o creieu que no es destina suficient inversió a part d'aquestes coses que has anomenat, per exemple, el tema de la política lingüística? Bé, de fet, aquests són els nostres principals objectius. Val. En aquest mateix ple, en el que es va celebrar el 24 d'octubre, també es va votar, a més a més de tot el tema dels pressupostos, es va votar el Pla de Sanejament Financer del 2024-2027 de l'Ajuntament per adoptar mesures de gestió, tributàries, financeres, per aconseguir equilibrar els comptes i revertir la situació de dèficit. És un document que, en principi, ajudarà a garantir la sostenibilitat financera de l'Ajuntament. Des de la CUP, no el veieu necessari, aquest pla, tenint en compte que la liquidació del pressupost municipal del 2023 ha resultat en un estalvi net negatiu? Home, necessari ho és, i a més a més és obligatori de fer-ho. Vull dir que nosaltres no plantegem aquesta obligatorietat. Nosaltres vam fer una abstenció, però va ser una abstenció política. En tot cas, els pressupostos del 2023, nosaltres ja vam dir que eren uns pressupostos pensats políticament, era l'any de les eleccions, i, per tant, plantejar una congel·lació dels impostos no era lògic, a més a més amb les grans promeses electorals que ens tenen caracteritzats, i a més a més sabent que hi ha una partida d'ingressos que estava inflada, que és la partida de la recaptació de les plus-values, les liquidacions de les plus-values, que ja l'any anterior ja ens havien deixat un toc d'atenció en el qual es va pressupostar molt més d'entrada de les que es va tenir, i aquest 2023 va passar el mateix, perquè va ser una partida en la qual es va ingressar un milió i mig menys d'euros, i, per tant, menys impostos, més despesa i menys ingressos, doncs ha provocat aquest sanejament financer, perquè nosaltres no posem en dubte que s'hagi de fer, perquè és obligatori de fer. Però, en tot cas, la nostra abstenció va ser una abstenció política. Deixant de banda ara els temes que es van tractant en aquest ple extraordinari, hem començat amb el tema dels pressupostos, perquè és força interessant i també important, no? Sí, sí, tant. En la columna d'opinió, per dir-ho així, del butlletí municipal del mes d'octubre, a la CUP parleu d'un pla que anomeneu pla independitzat, per tractar precisament això que també has comentat al principi, de l'accés a l'habitatge. En què consisteix, però, aquest pla? Bé, aquest, així, en drets generals, aquest pla independitzat és un pla que planteja la CUP a nivell nacional, aleshores, evidentment, tot el que afecta a nivell nacional també afecta a nivell local, no? És un pla que el que busca és mobilitzar tot l'habitatge buit, no? Per ampliar el parc d'habitatge públic, no? Perquè tota la població, sobretot entre... Perquè aquest pla va molt destinat a la gent jove, no? Perquè entre tota la població de 25 i 30 anys, 35 anys, perdona, puguin accedir a aquest dret d'habitatge, no? La situació de crisi d'accés a l'habitatge és una problemàtica centrada a com es distribueix l'habitatge existent, no? I l'única manera de garantir el dret a un allar per a tothom és que hi hagi una oferta pública molt robusta, no? A Catalunya sabem que hi ha prop d'un milió d'habitatges buits i que no es dediquen, més que res, que no es dediquen a l'ús residencial, no? És a dir, que no serveixen per cobrir les necessitats bàsiques, sinó aquest dret bàsic, no?, que és el dret a l'habitatge, sinó per especular i per fer negoci, no? A Sant Jus, ja hem dit abans, no?, que hi ha uns 500 pisos buits, 70 dels quals, tampoc no sabem les dades concretes, es destinen a ús turístics, per tant, no serien d'ús residencial, no? Clar, l'Ajuntament pot fer poca cosa en... diguem-ne a nivell global, no? És el govern de la Generalitat que hauria de ser contundent i fer polítiques dures i fortes, no?, contra aquesta especulació, no? Per exemple, des de la CUP, estem per l'expropiació pura i dura, no?, d'aquests pisos que estan en mans dels grans terrenadors i els fons voltors. L'Ajuntament com podria col·laborar, doncs, en aquest pla independitza, doncs, per una banda, doncs, fent aquest pla que ja he dit, no?, de conèixer aquest... De fer aquest estudi, no? Fet aquest estudi de com està l'habitatge a Sant Jus, no? És que no ho sabem. Nosaltres, quan diem els 500 pisos buits, ells fins i tot... Clar, us baseu una mica en això de la mesura que ha utilitzat l'INER, no?, d'això del consum de llum. Clar, quan nosaltres ho diem, ells se n'enriuen, no?, perquè va passar amb un ple, no?, justament el regidor de Movem, en Jus Fosalba, doncs, enriure, no?, com dient, és que us baseu en unes dades espanyoles, a més a més, no passegeu pel poble, no?, d'alguna manera, perquè això es veu quan passeges pel poble. Doncs que ho diguin. Volem saber quines són les dades correctes, no? Volem saber quants pisos es destinen a el turístic, perquè ara últimament l'alcaldeia a rondar els 70, però no sabem si són 70, si són 25, si són 90, és que no hi ha dades concretes. I fer ballar la part diu en aquest aspecte, doncs, no ajuda gens, no?, en poder fer polítiques concretes d'habitatge. La CUP de Sant Jus va participar, ja que estem en tema d'habitatge, no?, a la manifestació del 23 de novembre per abaixar els preus dels lloguers? Sí, és evident que hi havíem de participar i hi hem de ser perquè un dels puntals, justament, de la CUP és garantir aquest dret a l'habitatge, no? L'habitatge és greu, és una tragèdia, no?, una tragèdia nacional, no?, i que està consentida per qui governa i per qui ha governat, no? L'habitatge en aquests últims 10 anys ha pujat un 60%, els sous no han pujat un 60%, ni molt menys. Dades molt concretes diuen que a Barcelona cada mes hi ha tres intents de suïcidi relacionats amb la pèrdua de l'habitatge, que més de la meitat dels pisos estan comprant al comptat, això vol dir que aquí hi ha empreses i grans fortunes que estan comprant pisos al comptat per especular, no ho sé, ens posem... Jo miro al meu costat i no conec a ningú que pugui comprar un pis de 350 o 250.000, és igual, al comptat, per tant, atenció, perquè és una dada molt rellevant. També un de cada 10 pisos, que és el que he dit abans, està buit a Catalunya, però l'única solució que planteja el nou govern de la Generalitat és construir-la més, que és molt rellevant també aquesta data. I també sabent que més de la meitat de les famílies i tirant a baix, destinen més del 50% del seu sou a poder-se pagar el seu pis, quan l'ONU, que tampoc no parteix de dades, vull dir que també tiren molt a l'alça, considera que l'habitatge és assequible per a una persona i destinen menys del 30% del seu sou. L'habitatge, ara per ara, és una esclavitud per la majoria de la població i no pas un dret, com és el que hauria de ser. Sí, de fet, em sembla que és un de... Em sembla que és a... Era el CEU, el Centre d'Estudis d'Opinió, que, bueno, el baròmetre diu que és precisament ja la qüestió que més preocupa els catalans. Abans eren els catalans entre 25 i 34 anys, és a dir, un perfil més aviat jove. Però ara em sembla que ja és la qüestió, la preocupació número 1 de tots els catalans i catalans. És que és un dret que no està garantit, i hem de sortir al carrer. No ha de ser solament aquesta manifestació, evidentment que la lluita per una evitatge digna és una lluita que fa molt temps que es porta, però és que això és a l'inici i ha de ser la gran revolució del segle XXI, perquè està provocant un nomadisme molt preocupant. ja no solament, com tu has dit, en la gent jove, sinó en famílies, en gent gran, en gent ja jubilada, en gent vella, diguem-ne, que els expropien els pisos i els fan fora, doncs és que és terrible. Sí, sí. El ple ordinari d'octubre, per això la CUP, va votar en contra de l'aprovació definitiva del que és el reglament regulador del Consell Municipal de l'Habitatge. Si ens pots explicar per què. Bé, en principi, aquests Consells Municipals nosaltres posem en dubte una mica la seva funcionalitat, però en tot cas, estàvem interessats en el tema. El que passa és que aquest Ajuntament és el que hem manifestat moltes vegades. Diuen, anem a participar en fer el Consell Municipal de l'Habitatge, una reunió i ens plantegen, després d'aquesta reunió, i ens plantegen un text definitiu. si això és participació, doncs és molt relativa a aquesta participació. I ens ho plantegen i a més a més ja va ple. Quan va haver-hi el ple, nosaltres ja vam votar en contra d'aquest Consell en general, perquè hi havia coses que faltaven, sobretot a nivell de participació ciutadana, i ja vam dir que faríem unes al·legacions. En el moment en què es fer l'aprovació definitiva és quan aquestes al·legacions que es llegeixen, doncs, són refusades les quatre al·legacions, no? Són al·legacions que al nostre entendre no entenem encara ni per què es refusen, perquè simplement era per enriquir també aquest Consell Municipal, no? Les dues primeres eren més aviat temes de formalitat. Bé, en tot cas formalitat tampoc, no? Perquè nosaltres el que demanaven és que fos un Consell Municipal d'accés a l'habitatge, perquè el gran problema de l'habitatge de Sant Jués és l'accés, que després ja podrien canviar el nom si aquest accés es garanteix, diguem-ne, i el segon, una de les altres al·legacions era afegir la paraula o les paraules participació ciutadana dintre del que és l'escrit, no? Una mica formal, no? Que hi és a molts reglaments, eh? Vull dir que no és una cosa inventada per la CUP. El que ens preocupava, ens va preocupar sobretot, és que la tercera i la quarta al·legacions no fossin acceptades. Per exemple, en la tercera al·legació nosaltres volíem que s'afegissin uns punts concrets i t'es llegiré perquè quedin clar. Els tres punts nosaltres concrets que creiem que hi faltaven a aquest Consell Municipal era promoure processos participatius en matèria d'habitatge quan s'hagin de prendre decisions importants pel futur del poble, crear també espais de debat i de reflexió oberts a la ciutadania on es representin totes les visions sobre l'habitatge del poble i fer un seguiment i evolució del compliment de les polítiques d'habitatge. Cap d'aquests tres va ser inclòs. I a l'últim, la quarta al·legació que també creiem que era important no que es tingués en compte i és la representació en aquest Consell Municipal. Des de la CUP ja vam dir que hi havia un excés de representació institucional i potser una infrarrepresentació de la ciutadania perquè entenem que no podem entendre un Consell Municipal de l'habitatge que es parli de l'habitatge sense que sentir la veu per exemple de la gent jove o de la gent gran o del sindicat de llogateres o de l'associació de salut mental o de càritas. Per tant creiem que és un Consell Municipal que tindrà poca consistència simplement creiem que és per complir el seu pacte el pla d'acció municipal perdona que ells tenen clar que tenen uns punts que han de seguir i em sembla que amb un subratllador avantatjant a mesura que els van fent però que no crec que pugui respondre a les necessitats del poble o que almenys que s'hi sentin representades totes les visions sobre l'habitatge. Bé, doncs hem tractat gran part de l'entrevista a parlar de l'habitatge ara canviem també ara de parer una mica la CUP va votar en contra també de l'aprovació de la modificació del contracte amics del servei de manteniment de l'arbrat les jardineries zones verdes neteja rec sauló i també pel que fa al subministrament de plantes arbres i el material relacionat amb aquestes tasques de manteniment què és el que no us convenç exactament d'aquest contracte? Bé, aquests contractes no és que ens convencin ni ens deixin de convencer simplement nosaltres fem un vot en contra de tot el que fa referència a l'externalització de serveis ja ho he dit abans perquè defineix molt el model d'ajuntament que nosaltres volem seguim avançant seguim avançant 25 de novembre dia mundial contra la violència de gènere vau denunciar a les xarxes feminisme institucional a Sant Just no esteu d'acord com s'aborden les polítiques de feminisme i igualtat aquí al municipi? Bé, no és que no hi estiguem d'acord no hi deixem d'estar d'acord simplement que nosaltres creiem que a vegades són unes polítiques en alguns aspectes de façana i t'ho respondrem tres preguntes més que també per portar la reflexió fem política institucional lluita feminista institucional quan tenim les treballadores del SAT per exemple externalitzades amb uns sous de pena per no dir de merda i amb unes condicions laborals molt poc dignes per tant és una pregunta que llençó l'Aina no es pot fer política institucional feminista si tenim aquestes treballadores mal pagades i amb feines molt precaritzades també com podem parlar d'igualtat quan en el moment que hi va haver el relleu de l'alcaldia tot i que fa temps i sembla que això no es pugui parlar però és que és un fet molt greu des de la CUP ho veiem com un fet molt greu que quan va haver-hi el relleu a l'alcaldia en la passada legislatura sabem que hi hauria aquest relleu la persona que havia de ser l'alcaldessa del poble una dona que sabem que és una dona treballadora i molt ben preparada tot i la nostra distància política que hi pugui haver va ser relegada per l'home pel mascle pel número 3 de la llistre que no posem en dubte que sigui ni si és un bon alcalde o no és un bon alcalde simplement és que va ser una evidència molt clara i també com podem parlar de lluita institucional contra les agressions masclistes quan no cuidem com hauríem d'haver cuidat a les nostres noies de l'institut van sortir aquestes pintades que van que van córrer per tot el poble però acusant a un dels professors de l'institut i aquestes acusacions ja havien sortit fa 4 anys per tant no cuidem prou aquest tema no podem deixar i dir que això és un tema d'ensenyament perquè aquestes noies són nostres són del nostre poble són les que pateixen i no podem fer aquestes lluites de façana si realment després no hi posem totes les eines que proposem de fer perquè al final no posem i un dels casos també ara això ja no és una pregunta que llenço l'aire sinó que és una crítica tres cotxes de policies per fer una pintada feminista al dia contra les violències masclistes també és vull dir que també és força relevant aquesta política institucional feminista seguim anem una mica al gran per si ens va acabant el temps perdó no no no a les xarxes heu donat suport també des de la CUP el comunicat antifeixista que van redactar 4 entitats a Sant Just per uns fets que van passar la festa de la bona aigua just la nit de Sant Just al carrer retraient a l'equip de govern que el 2019 es va aprovar al ple una moció antifeixista i que no que no s'està complint què haurà de fer l'Ajuntament o quines mesures hauria de prendre el vostre parer per complir aquesta moció bé doncs complir-la és fàcil perquè també et llegeixo és com un resum diu l'Ajuntament denunciarà amb contundència i infermesa qualsevol agressió feixista que es produeixi a la ciutat donarà suport a les persones agredides facilitarà els mitjans que tinguin l'abast per preparar els danys físics i per reparar els danys físics i morals causats a les persones agredida i es valorarà en cada cas la possibilitat fins i tot de personar-se com a acusació popular doncs això no passa les entitats del poble juvenil s'han d'organitzar per davant d'aquestes situacions i establir un protocol en el qual es decideix que les persones que es coneixen que tenen actituds feixistes agressives i fins i tot tenen agressions o que han fet agressions i insults i fins i tot que tenen processos judicials oberts que no se'ls serveixi a les festes del poble doncs no és la primera cosa que passa però aquestes festes de tardor van tenir problemes amb una d'aquestes persones ni els equips de seguretat ni la policia local va actuar no actuen perquè tenen ordres segurament de no actuar i per tant l'única manera d'acabar amb això és complir amb la moció que es va votar que va ser una moció que es va votar per unanimitat des del 2019 l'alcalde va dir el vam tenir també aquí fa uns dies també li vam preguntar sobre exactament sobre aquest comunicat antifeixista i per què no havia realitzat res ni l'ajuntament ni la policia en aquesta festa i va dir que clar que no poden actuar de cap manera si sobre la persona com si diguéssim no té cap no li ha caigut cap sentència com si diguéssim pot tenir algun procés judicial obert però no té cap sentència aleshores deixem els agressors per exemple a les dones que campin lliurement encara que no tingui cap sentència ferma i estan en procés judicial és que és el mateix vull dir no podem parlar i fer eslògans si després no els complim si hi ha una moció en la qual es diu que es defensarà i que el poble ha de ser lliure de feixismes les persones que estan identificades com a tal no vol dir que les hagin de tenir lligades a qualsevol lloc simplement que hi ha moments que no poden participar de la vida pública perquè no són persones que compleixen els requisits per poder-hi participar i ja està i acabem amb l'últim tema que ens falta del ple municipal de novembre sobre el tema de l'adjudicació de les obres del nou pavelló esportiu de Mas Lluï incloent incluent també l'aparcament i el camí de la salut que amb aquest desviament del camí una adjudicació que s'ha d'emportar l'empresa Cots i Claret recordem el pressupost de 7,5 milions i una durada estimada d'un parell d'anys el sentit del vot de la CUP va ser votar-hi en contra exactament no esteu d'acord amb la construcció del pavelló o és que hi ha algun d'aquests punts que no... No, del contracte no perquè evidentment primerament que són contractes molt tècnics estan ben fets segurament vull dir que això no ho posem en dubte diguem-ne i tampoc no és la nostra finalitat fiscalitzar aquest tipus de contractes la nostra... el que hem de fer nosaltres és justificar doncs el nostre vot si és afirmatiu o és abstenció o és en contra políticament nosaltres no creiem ja vam dir-ho des del principi ja fa temps que ho anem dient que no cal creiem que no cal aquest pavelló tampoc no ho sabem del tot perquè els números ballen però sabem que som un poble i no ciutat som un poble i coneixem com funcionen les portes Sant Jus sabem que la majoria dels clubs de Sant Jus tenen més de la meitat de gent que hi participa doncs que són de fora aleshores aquesta falta de control de l'Ajuntament o descontrol no ens ha comportat que es creï la necessitat de construir nou pavelló un pavelló que val 8 milions d'euros creiem que això hauria de ser una cosa que s'hauria de controlar per tant no creiem que sigui necessari en aquest aspecte també una de les coses que hem manifestat és que com es pot anar en contra vull dir construir el pavelló allà quan els veïns que envoltaran aquesta infraestructura han recollit més de mil signatures perquè no ho veuen clar que estigui allà és que l'Ajuntament es fa veure que escolta però ells ja tenen molt clar quins són els seus objectius i escoltar la ciutadania no és un dels seus a més a més també plantegem construir-lo aquí tot i que tenim tot i que es té el permís del parc de Collserola doncs construir-lo en aquestes zones de transició de plantejar-nos com ens hem de relacionar amb el parc de Collserola a més a més no és una acció solament de construir un pavelló sinó també és un aparcament també és desviació d'un camí i hem dit el tema dels 8 milions d'euros és una passada 8 milions d'euros per les arques de l'Ajuntament de Sant Just són molts diners encara que sí en dos anys representen prop d'un 13% del pressupost amb aquests 8 milions d'euros que nosaltres creiem que no que no seria necessari aquest pavelló es podrien comprar entre una trentena o quarantena de pisos potser m'he passat amb quarantena de pisos amb aquest si seguessin destinat al tanteig i retracte i res simplement que no respon no respon a la pregunta de quin model de poble volem ni de quin model esportiu volem i per tant no hi estem gens a favor molt bé Anna hem de deixar l'entrevista en aquest punt gràcies per haver vingut avui a l'emissora a Ràdio d'Esvern t'esperem a la propera entrevista que tinguem aquí a la ràdio que vagi bé i bon cap de setmana moltes gràcies Núria bon cap de setmana ef Gó la ràdio t'esp Erin Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga, escoltem una mica de música de fons mentre truquem a l'advocat Joel Rawan per fer l'espai d'actualitat política. Escoltem a Kit Leroi, eh? Fins demà! Fins demà! Fins demà! No, 11 i 43 tenim ja l'advocat Joel Rawan al telèfon per fer l'espai d'actualitat política. Joel, què tal? Molt bon dia! Molt bon dia, Sant Just! Com esteu? Doncs fantàsticament bé a les portes d'aquest cap de setmana. amb ganes, eh?, d'aquest cap de setmana llarguet que se'ns posarà fantàstic i que ja servirà també, doncs, almenys a la meva època, que em sembla que és la mateixa que la teva, servia per donar el tret de sortida al Nadal. No ara que el donem 15 dies abans, però vaja. Sí, totalment. Tots els llums i tota la pesca. Al final, almenys, jo recordo que aquest pont a casa és el que s'aprofitava per posar l'arbre, per encendre els llums... I així és, i així és, Joel. Jo crec que la majoria de gent aprofita aquests dies per preparar totes aquestes coses. I sí que és veritat que les llums de Nadal es posen a mitjans de novembre en molts llocs, però potser ho podríem retardar una mica, sí. Bé, menys a Vigo, que necessiten tres mesos per posar-les, perquè, clar, allò és un altre nivell. Sí, per certa, saps on han instal·lat un arbre de Badalona? Sí, saps on han instal·lat un arbre de Badalona? Sí, saps on, que per ser hi ha polèmica, perquè el Viol va dir que el seu era més alt i veiem si ara aquí tornem a muntar una polèmica absurda. Per certa, a València, l'Ajuntament ha muntat un arbre, sembla que era de 25 metres, ha rebut bastantes crítiques, perquè, bé, aquí estem en aquest etern debat, no?, de que com que ha passat una tragèdia no és el moment o dels que diuen com que ha passat una tragèdia potser és hora d'intentar veure la vida el millor possible i de disfrutar dels petits moments. És un debat moral, que cadascú pensa el que pensa i, possiblement, en funció de l'afectat que estiguis, pots estar en un grup o en l'altre. És a dir, puc entendre els dos costats, però tens l'home a això que podríem fer les coses més tard i potser no tan gran dil·loquents, no?, per això. En fi, aquesta és la situació que tenim. Jo t'has de dir que a Barcelona es va menjar que ja fa dies, les llums, ja fa dies que cremen, allà per fer tot el Friday i tot això, i Barcelona és on iniciem la secció avui. Normalment, saps per què ho he fet així? T'ho explicaré molt ràpid. Normalment m'han escrit gent que sempre estem als Estats Units. Doncs saps què? Doncs avui començarem a casa nostra. Doncs com que sempre comencem fora, no?, als Estats Units normalment, doncs comencem a la nostra capital. A Barcelona, ciutat, perquè Barcelona té un problema greu de delinqüència i especialment de multireincidència. És a dir, delinqüents que acumulen un nombre tan elevat de delictes, però hi ha persones que n'acumulen 60, 50... És a dir, sí, sí, sí, estem parlant de professionals del robatori, multireincidents, que al final el que fan és aquesta sensació d'inseguretat que té la població i, doncs, que també, és cert aquesta frase famosa d'entren per una porta i surten per una altra. Doncs és una miqueta així. Perquè, clar, els furs i els petits delictes necessiten ser una miqueta grossos perquè puguin acabar tancant algú a la presó. I el que no anomenem judicis ràpids, doncs, no són ràpids. Diguem-ne, les coses passen o no, no són ràpids, són més aviat lents i això provoca, doncs, que hi hagi una inseguretat greu al carrer, molt greu al carrer. Això és un problema de la nostra capital i, possiblement, de gairebé totes les poblacions de Catalunya. En el municipi també passa. Llavors, què ha fet Barcelona? Doncs, ha demanat 5 nou jutjats i estaran destinats a la multireincidència. Per cert, d'aquests 5, 4 seran per judicis ràpids. Per tant, Déu-n'hi-do els que destinarem a judicis ràpids. Hem de veure què passa, i això és una realitat que hi ha en el món judicial a dia d'avui. Els jutjats estan molt saturats, molt saturats. Els jutjats es divideixen en el que es diuen partits judicials. Partits judicials no es correspondrien ni amb les comarques ni amb les províncies. són una miqueta diferents. Per exemple, Barcelona és un partit judicial en si mateix, però l'Hospitalet de Llobregat també és un partit judicial que té una sèrie de municipis en els quals agrupa. Llavors, hi ha, per exemple, Granollers. Granollers també té un partit judicial. Vic també té un partit judicial en Manresa. Aquí coincideixen amb capitals de comarca, però hi ha municipis en què no coincideixen. Boia de Llobregat no coincideix. Llavors, aquí hi ha algunes... ja és diferent. És més històric, això. De fet, ja s'ha plantejat a vegades el debat que a dia d'avui, segle XXI, amb les noves tecnologies, potser no és necessària tanta proximitat perquè molts judicis les persones que interposen les demandes no hi van, a no ser que el vulguis anar a veure de públic. Llavors, no sé fins a quin punt, com que els jutjats el que volen és estar normalment a casa o a la gran ciutat, i pocs jutges trien... Mira, poso el meu, eh, de cas. Molt pocs jutges trien Vic, perquè Catalunya té molt poca cultura d'opositar. Catalunya no és una comunitat que opositi. Hi ha comunitats autònomes que tenen una gran tradició d'oposició. Llavors, quan et ve un jutge de Movimento Huesca, doncs no et tria Vic. Et vol triar Barcelona o et vol triar Tarragona. Llavors, quins problemes trobem? Que els de Vic se'n van perquè van anar a llocs que ells consideren millors. Llavors, els jutjats de Vic estan més sobrepassats que d'altres perquè hi ha moviment de jutges. Per això hi ha molts advocats, en els quals vinc l'oc, que pensem que potser aquesta distribució antiga caldria donar-li una volta. Perquè potser pots acumular molt més a Barcelona capital o a les quatre capitals de la província i establir només sales per fer si has de fer alguna vista un dia a la setmana en alguna població més petita. Perquè, per exemple, que l'Espitalet de Llobregat sigui un partit judicial i sigui l'edifici de davant dels de Barcelona doncs té poc sentit. Perquè llavors aquí el tema de la proximitat ja cau. per si mateix. Això és una anomalia, és una cosa que no us havia explicat. Cada partit judicial ha de tenir els seus jutjats a dintre del seu partit. Però Barcelona està fora. És a dir, Barcelona està a l'Hospitalet de Llobregat. Llavors, com que la ciutat de la justícia està allà al límit, no podien posar els jutjats de l'Hospitalet de Llobregat al mateix edifici perquè no es pot. No? Per llei han de tenir cadascú. No, clar, per llei cadascú ha de tenir els seus. Llavors, per evitar-ho, els van fer a l'edifici de davant. És a dir, hi ha un carrer que passa pel mig, tu si has d'anar a presentar una cosa a Barcelona la presentes, baixes, apretes el semàfor, travesses i estàs a l'Hospitalet de Llobregat. És una curiositat, però clar, quan tu fas la pregunta de i per què aquesta absurditat, no, és que no podien estar al mateix edifici perquè són dos partits judicials diferents i per llei han d'estar separats. Dius, doncs, eh que és absurd? Doncs és així. Aquesta és la realitat. Doncs això, Barcelona tindrà cinc nous jutjats que els impulsen des del govern de la Generalitat, també el govern de Madrid i també l'Ajuntament. És un pla d'això que han presentat. Aquí també hi ha intervingut molt el ministre Polanyos, que li diuen superministre. Això em té al·lucinat, que li diguin superministre. Però vaja, el tema dels judicis ràpids. Vols saber com funciona la mitjana? És a dir, un judici de ràpids s'hauria de produir en 15 dies. Estàs sentint a mitja s'està produint unes 80 persones? Potser en un mes? Ani i mig. Perdona? El que hauria de ser en 15 dies... En 15 dies supera l'any, sí. És fortíssim, eh? Mitjana, eh? Llavors ara em diràs tu que hi ha un altre, que la teva és un set mes i la teva és per a dos. Però és a mitja. Home, doncs, que estigui ràpid i que trigui un any i mig, bueno. El que passa és que fixeu-vos en els judicis de guàrdia, per llei, per llei, els judicis de guàrdia és normalment que els dies de setmana que hi ha el cul de guàrdies perquè tot en penal hi ha menors. Joel... Per llei és en una setmana. Joel, pot ser que t'estiguis movent? Digue'm. No. No? Deu a mi no. Que hi ha moments que et perdem i se't distorsiona com la veu. Val. No, no, doncs... Bé, els jutjats de guàrdia, per llei, que són els jutjats que t'intervenen en cas de festius, coses d'aquestes, per llei és una setmana. Saps quina mitjana tenen? Mmm... Home, després de... Ara, amb l'exemple de l'últim ja tira de damunt, no? Clar, doncs, no ho sé, dos anys. Nou mesos. Nou mesos. Però és que, clar, hauria de ser una setmana i és un part, això, eh? Vull dir, clar, és una barbaritat. Per això mateix estan impulsant aquests nous jutjats perquè és que si no és això ja ho veieu que és impossible i llavors és el que us dic, és la sensació que té la gent del carrer que hi ha persones que acumulen 50 delictes i aquí no passa res. Això també ha provocat certa... no trencana política però sí que intercanvi opinions us diria perquè, clar, hi ha qui diu que si són immigrants els que fan els delictes a part d'això se'ls ha de sancionar amb l'expulsió. La llei ho contempla. No s'utilitza gaire però la llei ho contempla. Llavors, aquí suposo que com que la proposta és d'ahir d'aquí uns dies ja veureu com que això de les expulsions tornarà a estar a l'ordre del dia i aquestes coses. Però vaja, vols que anem un moment al Senat espanyol perquè sàpigues l'última que ha fet el Partit Popular... A veure, digues-hi. A veure, el PP té majoria absoluta al Senat. Per tant, el converteix en el rei de la cambra. Manen ells, és tot seu, és el seu cortijo perfecte. En canvi, al Congrés ho tenen més difícil. Llavors, què han fet? Doncs han aprovat una moció en la qual demanen al govern espanyol que no faci tanta política en la sala de premsa de la Moncloa, és a dir, en les rodes de premsa del govern i que, per tant, no es passi el dia esmentant el Partit Popular. Clar, això ho aprova el Senat on el Partit Popular de majoria absoluta, però és una moció. Què vol dir? Que és una declaració d'intencions. No té per què el govern fer cas a aquesta moció. El govern ja li ha dit, és a dir, et vaig imaginar la resposta, no?, que no utilitzin ells el Senat per fer política. Exacte. Però bé, aquí discrepo perquè al final les cambres fan política, no? Clar. Però sí, li ha dit que no l'utilitzi com el seu cortijo. Les frases que s'han dit entre el Partit Popular i el Partit Socialista per mi freguen la vergonya. En sèria. perquè hi ha un punt, a mi no m'agrada una cosa, que és, com dir-ho, hi havia una frase que deia que en un debat el primer que esmenta el nazisme perc. Aquí hauria perdut el Partit Socialista. No el suporto, és a dir, treure segons quines coses d'etapes molt fosques a mi no m'agrada gens. Llavors, el Partit Socialista va dir que ells fan pràctiques de Goebbels, que era el ministre que feia la propaganda nazi. Sí, sí, sí. Doncs va parlar de tàctiques de Goebbels, de Goebbels i Agans. Ja ha sortit la frase estrella del dia i això és el que vam fer i val. Simplement que sapigueu que moltes vegades els nostres impostos serveixen per a aquestes parides que en lloc de fer coses una miqueta més útils que estaria més bé, no? Perquè, perquè Déu-n'hi-do. Però vaja, mentre tot això passa, Catalunya té la taxa més baixa de comprensió en matemàtiques de la història. Correcte. Això sí que és greu. Això sí que és molt greu. Extremadament greu. Perquè al final aquí el que tenim és una població que va pujant i el nivell de matemàtica es va baixant. I això és greu. I això és molt greu. De moment no hi ha hagut frase de Salvador Illa, ni Sanya ha intervingut aquí a la Conselleria d'Educació, ni ningú. No és la primera vegada que passa. Amb el govern de Pere Aragonès es van rebre uns resultats de l'informe PISA horrorosos. Quan dic horrorosos vol dir els pitjors de la història. ha passat alguna cosa? No. És a dir, ens vam ficar les mans al cap, vam estar 15 dies amb totes les tertúlies de ràdio parlant d'això, dient que això no pot ser, que és una barbaritat. Vam comparar el que havien fet els portuguesos quan els hi va passar. Vam comparar el que estaven fent els francesos, que ara anirem a França. Vam comparar el que estaven fent els francesos quan van tenir mal resultat. Perquè ells, com a mínim m'han convocat de seguida a l'Assemblea Nacional, que és el Parlament. I va ser un lloc, un gabinet de crisi enorme quan van sortir aquelles dades. Això ho van fer. Aquí ha passat alguna cosa? No. No ha passat absolutament res. Han passat els mesos i tranquils que no passa res. Molt bé, doncs els resultats de no fer res aquí els tenim. Tornen a haver-hi un informe en aquest cas de matemàtiques però és que surt que no entenen ni els denunciats dels problemes matemàtics. Que a vegades, jo també a vegades els havia de llegir dos o tres vegades. Sí, sí. A mi la conversió també em donava malament. Clar, però per això està al col·le. És que aquí està el problema. Jo entenc que et pugui costar però per això està al col·le. És que justament està perquè et pugui un repte per demà i l'acabis d'entenent. Però vaja, que ahir surts Jessica Albiach, Comuns, i culpa a Artur Mas. Culpa a Artur Mas que va deixar la presidència el 2015. I diu que això és culpa del president Mas per les seves retallades i que costa molt de revertir-les. Bueno, senyor Albiach, que vostè porta des del 2015 aprovant els pressupostos de la Generalitat. Té en cas nivell 25. És una dècada. Doncs, no sé. Heu d'haver per reflexionar perquè una de les coses més sensibles que hi ha en un país és l'educació. És possiblement perquè al final és la inversió en llarg termini més essencial que tens. Oi tant, l'educació. No em sembla molt normal que al segle XXI, al segle d'informació en què tu agafes i amb dos clics pots accedir a tot, que això també s'ha demostrat ser un problema perquè hi ha una de fake news i una de desinformació per les xarxes brutal i jo a vegades sentiu la frase era ho he llegit per internet. Home, doncs, hi ha només... És veritat? Quanta gent et diu això d'ho he llegit per internet com volguem dir no, no, no. Sí, sobretot gent... gent de... Gent gran. Sí, gent gran que, bueno, que es pensa com que a internet... I que difonen. Sí, que difonen molt i que sobretot que es pensen que a internet també hi ha la veritat absoluta, no? A vegades també. Sí, doncs, això a mi em xoca perquè al final tindrem la generació que més fàcil té l'accés a la informació que més malament ho està fent perquè al final els resultats de matemàtiques són horrorosos sense pal·liatius però és que a més a més no sabem distingir les coses i això costa moltíssim. Això també et dic que no és culpa de la població no saber distingir quina notícia és bona i quina és dolenta perquè tu tens persones allà d'alt i fonem bulos i aquí això és un greu problema i ens tirem esquipats per cap per endrefic news que és el que ha passat al Senat aquesta setmana. Perdó, aquesta setmana. I per tant em sembla gravíssim. A partir d'aquí doncs serà un dels reptes que tenim com a generació lluitar amb això. Jo ja consulto tres vegades una notícia en tres mitjans diferents per intentar saber si és veritat o no. I com que és tan difícil tot ara anirem on és difícil de veritat. Digue'l, digue'l. No, no, que això és com quan va amb la televisió que deien no, no, si ho he vist a la tele. Ho he vist a la tele, ja està. Sí, sí, però l'altre dia vam veure a València un periodista que es revolcava en el fang. Sí, que... Això tampoc, val. això és una falta col·legial entenc jo, és mentir. Però vaja, ara anirem a França que us he explicat que a França tenen un xou muntat important. Cuidado que torna la guillotina, sembla. A França, què els hi ha passat? Que van convocar eleccions a un any, més o menys, ja no arriba l'any de ser la primavera i van... no arriba l'any, no, mig any. I el que va passar és que va guanyar les forces que no eren de Manon Macron. Van guanyar les esquerres i llavors ja va quedar Macron amb el seu partit i també va quedar a l'extrema dret de Marine Le Pen. Què ha passat? Que això era un orga de gris i que aquí Macron va fer una jugada un triple d'aquests de tirar un triple des del mig del camp i amb si entra i va posar un primer ministre de la seva corda perquè el que tenia ell va dimitir. No el va posar del partit majoritari. No hi va haver una cohabitació que vam explicar aquí a l'estiu. Llavors què ha passat? Que això no s'ha aguantat i ja han fotut una moció de censura en el primer ministre. No Macron perquè Macron guanya per les urnes, no per les legislatives. és diferent dels presidenciats que les legislatives. Què és el que passa? Que clar, les esquerres soles no tenien majoria però Marine Le Pen no ha desaprofitat l'oportunitat i ha dit ah, perfecte, jo també li dono suport a la moció. Per tant, compte aquí perquè pot caure el govern francès el govern, el primer ministre, el president no en tindrà i jo hi vaig llegir un article que deia doncs es convoquen a l'accions un altre cop. No es pot fins que no faci un any. Per tant, com a mínim hem d'arribar a la propera primavera així. Com? Fins que arribi el moment o convocar a l'accions o Macron ha d'arribar a un acord amb les forces d'esquerra i donar-los al primer ministre que això és el que ja havia d'haver estat fa uns mesos però també haig de dir que els grups d'esquerra no es van posar d'acord entre ells mateixos es van barallar en tres perquè allò és una amalgama de tres o quatre partits més petits i costa molt arribar a acords per tant aquí hi ha un problema gravíssim, gravíssim. Més greu és el que tenen a Coroia del Sud. Aquí hi ha un xoc que pot acabar amb guerra civil si no vigilen perquè el president com que ha perdut la majoria a la cambra i hi ha una majoria més però Nord-Corea no sé com ha passat això també doncs va el president i fa la llei marcial que és allò que els homes han d'estar disposats a anar a l'exèrcit no pot sortir del país és una restricció de drets tenc el Parlament els diputats diuen que no que estan d'obrir baralles amb la policia l'exèrcit al carrer Corea del Sud un país d'Occident i el que acaba passant és que els diputats voten treure la llei marcial el president reconeix que s'ha equivocat la ministra de Defensa plega i ara li impulsen també una censura volen fer-lo plegar aquest dissabte el partit del president està tancant files a darrere d'ell tenen molta por a l'oposició que busqui un conflicte amb Corea del Nord i per tant que el conflicte sigui militar estil gasa per dir-ho així per justificar-se que s'ha d'acabar en el poder això és una frase que ha deixat anar d'oposició veurem si és veritat però fa moltíssima por perquè és un aliat molt estratègic d'Occident i tot el que s'està vivint d'un país occidental és bastant preocupant veurem si el president cau o es manté i a partir d'aquí veurem què va passar Déu-n'hi-do Joel, moltíssimes gràcies per la secció sempre ens poses al dia de tot el que passa no només a Catalunya sinó també a nivell internacional fem un tour fem un tour internacional fem un tour fem un tour nosaltres sempre i res t'esperem la propera setmana doncs aquí estarem encantat de ser-hi que vagi bé Joel vinga, bon cap de setmana aprofiteu el pont sí, oi tant, igualment adeu adeu les nominades a millor pel·lícula són Casa en Flames el 47 Mamífera i Salve María i en llengua no catalana Los Destellos Los Pequeños Amores Polvo Serán i Segundo Premio aquests són els títols que han marcat aquesta lectura de nominats dels Premis Gaudí d'aquesta 17a edició amb aquest rècord de 18 nominacions per al 47 superant la 16 d'Eva del 2012 i la 16 d'Incerta Glòria del 2017 a banda d'aquests títols també podem destacar alguns noms nominats a les categories d'interpretació com Àngela Molina Emma Villarressau Alberto San Juan Eduard Fernández amb la seva dotzena nominació i també Adriana Zores o Clara Segura amb la seva sisena nominació el dia 18 de gener a l'auditori del Fòrum de Barcelona sabrem quines són les guanyadores Marc Garriga Catalunya Ràdio Barcelona Més notícies a la Riera La Junta de Seguretat acorda estudiar l'ampliació dels efectius dels Mossos per arribar fins als 25.000 el 2030 són 6.000 més que els agents que té ara el cos ho acaba d'anunciar la consellera d'Interior Nòria Parlón A dia d'avui la plantilla de Mossos d'Esquadra té un total d'agents de 19.070 tenim un acord amb el Ministeri de Rivals dels 22.000 una xifra important i volem treballar en el marc d'una nova comissió també amb el Ministeri d'Aixenda per analitzar la possibilitat d'en un futur ampliar aquest orixó de la nostra plantilla als 25.000 Els Mossos també s'incorporaran en el sistema de seguiment de casos de violència masclista a través del Biogen a partir de l'any que ve un altre dels acords és l'entrada demà mateix de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al sistema d'emergència 112 L'endemà d'una moció de censura històrica a França Michel Barnier ha presentat la dimissió al president de la República en una trobada aquest matí al Palau de l'Elisi Emmanuel Macron podria anunciar avui mateix el nom del nou primer ministre un cop hagi parlat amb els presidents de les dues cambres parlamentàries més tard a les 8 del vespre té previst dirigir un discurs institucional al país Barnier ha encapçalat el govern més breu de la història de la cinquena república la moció va tirar endavant amb els vots dels partits del bloc d'esquerra i els de l'extrema dreta era un fet inèdit des del 1962 La Policia Nacional ha detingut la regidora del PP a Santa Susanna al Maresme dos agents de la policia local i un mosso com a suposats integrants d'una xarxa que regularitzava migrants il·legalment haurien demanat fins a 5.000 euros a una quarantena de migrants per simular contractes de treball i regularitzar-los la situació el cas l'ha destapat la SER i l'ha confirmat a Catalunya Ràdio Santa Susanna Marta Vallès Bon dia els detinguts són dos agents de la policia local i un mosso també havia sigut company seu a Santa Susanna i la dona d'un dels agents de la policia local la regidora del PP a l'Ajuntament Ima Castilla segons la investigació la trama presumptament empadronava a casa seva immigrants paquistanesos i els facilitava falsos contractes de treball a canvi que poguessin regularitzar de manera fraudulenta la seva situació els estrangers havien de pagar 5.000 euros l'alcalde de Santa Susanna Joan Campolier explica les mesures que ha pres l'Ajuntament iniciar un expedient de disciplina i per l'altre costat com que sembla que ja s'han obert diligències el que han fet l'Ajuntament és nombrar un advocat que es personi i si és sumari obert que averiguï respecte a la regidora en cap moment a mi hem arribat cap informació les atencions es van fer a principis de novembre i tots ja estan en llibertat Marta Vallès Catalunya Ràdio Santa Susanna amb aquest compte enrere enrere la missió espacial prova 3 de l'agència espacial europea ha avançat el seu enlairament amb èxit aquest matí des del centre espacial Satish de Wan de l'Índia la missió és pionera i té com a objectiu estudiar la corona solar com mai fins ara la nau i ja es dirigeix al punt en què ha de començar la missió després que ahir una errada tècnica va obligar a ajornar un dia l'enlairament es tracta d'una missió històrica desplegarà dos satèl·lits que volaran en formació i formaran eclipsis solars artificials això permetrà als científics estudiar la corona solar sense interferències de la brillantor del disc del sol Esports Montserraia El Barça manté 4 punts d'avantatge sobre Madrid a la Lliga després de la derrota dels blancs ahir a Sant Mamés contra l'Atlètic Club de Bilbao per 2-1 en un partit avançat Mbappé va fallar de nou un penal com li va passar a l'Hiverpool a la Champions A Madrid però té el partit pendent contra la València per la Dana A la Copa Avui l'Olot rep el Sevilla a les 9 del vespre amb transmissió al Tot Gira a l'antena digital de Catalunya Ràdio L'estadi municipal d'Olot presentarà un ple absolut Pedro Dolera l'entrenador té baixars sensibles com les de Bernils i Marc Mas a més de De Marco s'enfrontarà a l'equip dirigit pel seu amic Xavier García Pimienta amb bàsquet a l'Euro Lliga el Barça juga a la pista del Maccabi que disputa els seus partits europeus a Belgrat a partit és a les 8 del vespre amb transmissió al Tot Gira a l'antena digital de Catalunya Ràdio en hockey patins el Barça empat a 3 al Palau davant a Barcelos a la Champions avui Cento Mer Reus a partir de les 8 i no hi aporto a dos quarts de 9 a la Champions d'Ambol Barça-Zagreb a 3 quarts de 9 i per Esport 3 en Waterpolo a l'Eurocup masculina avui es tanca a la fase de grups Hombet Budapest Barcelona quarts de 8 i a la Lliga Femenina Atlètic Barceloneta Sant Feliu a 3 quarts de 9 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts a les 12 us informa Mariona Salas Vilanova El dilluns 9 de desembre comença una nova edició de la campanya solidària Cap Infants sense joguina a Sant Just d'Esvern que s'allargarà fins al 2 de gener del 2025 Aquesta iniciativa busca garantir que tots els infants del municipi puguin rebre un regal al Dia de Reis mitjançant la col·laboració de la ciutadania i dels comerços locals La campanya funciona a través de la compra de vals de 5 euros a les botigues adherides amb els quals es financen joguines noves i adequades a les edats dels infants de les famílies més desafavorides Tots els regals s'adquireixen en establiments del mateix municipi promovent així la solidaritat i el comerç local Les botigues participants són Cal Llibreter la Cistelleria Ballar Confeti l'Escrivà la Pilla en Papier i Tutu Barcelona El documental La filla d'elles codirigit per la Sant Justenca Lluna que s'ha de ha estat seleccionat al prestigiós International Documentary Film Festival Amsterdam el festival de cinema documental més gran del món Salvarà a finals del novembre del 2024 El documental ha competit en la categoria Youth Documentary però no s'ha acabat enduent el guardó La història del documental explora la relació entre la protagonista la Iona i les seves dues mares partint d'un enfocament íntim i personal basat en diaris d'adolescència i els seus familiars El projecte va començar com una recerca de la figura paterna però va evolucionar cap a un homenatge a les seves mares convertint-se en una reflexió sobre l'amor i l'amistat Tot l'equip format per 5 directores Melena Montiel Nora Alberdi Alejandra López Noa Carmona i Iona Quesada sorgeix del màster de Documental Creatiu de la UAB i ha col·laborat de manera col·lectiva en un procés creatiu intens i enriquidor La pròxima jornada de donació de sang i plasma a Sant Just tindrà lloc el divendres 13 de desembre oferint als veïns i veïnes l'oportunitat de contribuir a les reserves necessàries per tractaments mèdics i d'emergència La jornada tindrà lloc a la sala utopia del Casal de Joves i per participar-hi és necessari reservar hora a través de la pàgina web del Banc de Sang i Teixits Les donacions es faran en dos torns de 10 a 2 del matí i de dos quarts de 5 de la tarda a 8 del vespre Per donar és imprescindible portar un document identificatiu oficial i no cal estar en dejú Poden donar sang les persones sanes amb edats d'entre 18 i 70 anys que pesin més de 50 quilos Les dones poden donar sang fins a 3 vegades a l'any i els homes fins a 4 amb un mínim de 2 mesos entre donacions Pel que fa al plasma les donacions poden fer-se cada 15 dies sempre amb reserva prèvia i complint els requisits d'aptitud I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA Fins ara Fins ara Más de las tres Te vuelvo a ver Será un error Espero que no Dime que esta vez Todo va a estar bien Que morías ya Por volverme a ver Dime que me acerque más Y que me quieres arrabiar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar Abre la mano Y toma mi alma Abre la mano Ve con cuidado Ve con cuidado Que no se te caiga Dime que esta vez Todo va a estar bien Dime que esta vez Morías ya Morías ya por volver a ver Abre la mano Dime que esta vez Dime que me acerque más Y que me quieres arrabiar Pero dilo sin hablar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar No me cuentes historias No me cuentes historias Calla y dilo sin hablar Con tus manos por mi pelo Con tu forma de mirar Esa manera Esa manera que tienes De abrazarme por detrás Dímelo sin hablar Más de las tres Te vuelvo a ver Será un error Espero que no, no, no, no Dime que esta vez Todo va a estar bien Que morías ya Por volverme a volver Dime que me acerque más Dilo si me quieres arrabiar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar Pero dilo sin hablar Dilo sin hablar Dilo sin hablar Dilo sin hablar ¡Gracias por ver! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit