#758 - Actualitat, Cultura i Esports: Dels Gaudí a Walter Richard Seagert

Sintonitza el ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza el ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Just, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web ràdio d'Esvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Molt bon dia Sant Just. Passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dilluns 20 de janer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora amb en Carles Rius a les 10 i 50, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim la visita dels veïns santjustencs, Albert Macià i Montse Molinero, perquè la setmana passada van fer una donació a l'arxiu municipal de l'Escala per completar l'espai Víctor Català. Ells van fer una entrega d'una sèrie de documents i els van donar l'arxiu per completar aquest fons de Caterina Albert, més coneguda amb el nom de Ploma com a Víctor Català. Bé, ens en parlaran d'aquí una estona aquí a la missa hora. Després, tot seguit, a les 11 i 35 vindrà l'elenca Lessa Llova, que és professora de ioga. al centre Serenity Harmony Studio d'aquí de Sant Just. A més a més, també és directora de Lessa Llova, aquesta marca que ha desenvolupat ella de ioga. A tercera hora del programa, a partir de les 12 i 10, tindrem en Marçal Ferret, aquest col·laborador tan divertit que ens alegra els dilluns ja i farà, com sempre, la biografia d'algun personatge històric i famós. Com sempre, les seves biografies no acaben gaire bé. I després acabarem el programa, com també fem els dilluns, amb la tertúlia esportiva, a partir de les 12 i 35. Avui tindrem en Ritchie i també el Carles. Vinga, no marxeu, que tot això és el que tenim a continuació. Deu i deu, comencem amb un tema de Rigoberta Bandini. Pamela Anderson, te quiero mucho, vi tu documental ayer. Eran las 9 y 10 de un día duro, abrí la tele y te encontré. Pamela Anderson, siempre de moda, voy a encargarme yo del merch. Pamela Anderson, te hicieron sentir pequeña y no supimos quién eras. Más allá de tu belleza de pam, pam, pam, pam, pam, panante. Tuvieron que castigarte y lanzarte a un mar de tigres. Siempre hambrientos, siempre hambrientos, de tu carne o no. Al volver a empezar, te hemos podido ver resucitar. Dios sabe, viene el mal, te vamos a adorar hasta el final. Creo que ayer inauguré una religión, pétalos de color caen del balcón. Pam, pam, pam, pam, Pamela, te hicieron sentir pequeña y no supimos quién eras. Más allá de tu belleza de pam, pam, pam, pam, panante. Tuvieron que castigarte y lanzarte a un mar de tigres. Siempre hambrientos, de tu carne. Te juro, Pamela, que todas queremos que seas feliz. Y a todas aquellas Pamelas del mundo les digo sí. Te juro, Pamela, que todas queremos que seas feliz. Y a todas aquellas Pamelas del mundo les digo sí. El mundo les digo sí. El mundo les digo sí. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. Un quart d'onze del matí esteu escoltant ràdio d'Esvern i ara la Mariona ens porta les notícies als tres titulars d'avui, dilluns 20 de gener. Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. Vinga, doncs comencem amb les notícies, som dilluns, hem de carregar piles. Doncs comencem parlant dels Gaudí, no? Home, doncs potser que sí. Que doncs tenim que l'actriu Sant Justenca, Clara Segura, ha estat guardonada amb el Premi Gaudí a la millor actriu secundària pel seu paper a la pel·lícula El 47. Un premi més per aquesta Sant Justenca tan il·lustrada que no para de portar-nos alegries. Sí, sí, sí. A més, ja és el tercer Gaudí que té, crec que és la... Crec que el quart, eh? El quart? Ah, ah, ah, ah, ah. Veus? Quins anys va guanyar? Doncs sí, és el seu quart Gaudí. Ah, val, val, pensà que era el tercer. El va guanyar per les dues vides d'Andrés Rabadant, per tots volem el... el 2010, per tots volem el millor per ell el 2014, Creatura l'any passat, i el 47 és el quart. Ostres, doncs sí, sí, sí, jo pensà que era el tercer. Doncs heu-n'hi-do. Crec vaig llegir que era la persona, o sigui, l'actriu que té més Gaudí, vull dir, de la història. És l'actriu més premiada de la història dels Premis Gaudí, i realment... Bé, és que les feines que fa la Clara són totes... És que a mi m'encanta la Clara, segur, o sigui, és que jo l'he vist bastants cops al teatre i penso, és que aquesta dona... Sí, sí, sí, és brutal. Per tant, merescutíssim. Ho diem nosaltres, que som superexpertes en... En teatre, eh? En teatre, cinema, exacte. Urgull Sant Justenc, urgull Sant Justenc, clar que sí. A més a més, va participar als Pastorets del 2023. És veritat. Va fer la seva aparició estel·lar. És veritat. A través d'una pantalla d'un vídeo que havia gravat per una escena en concret, al principi de l'obra. Que feia de la dolenta dolentíssima, eh? Sí, feia com d'aigua al de nota, que és aquí, en els Pastorets de Sant Just, com un dimoni, com una diablesa... Exacte. Superdolenta. En fi, és que tots els papers, a més, li queden bé, saps? Sí, i tant. Jo tinc ganes, haig de confessar, Mariona, que la pel·lícula del 47, que és la que més premis es va emportar, jo no l'he vist encara. Jo tampoc l'he vist. I clar, jo dic, bueno, ara no sé si encara la faran als cinemes o no, suposo que... Jo no he vist ni el 47 ni Casa amb Flames. Mariona, vés-te'n, vés-te'n de l'estudi, vés-te'n de l'estudi. No, només són les pel·lícules que les tinc superpendents, és com, el proper cop que vagi al cinema, una de les dues cau i no hi ha manera. O sigui, les he de veure ja, ara ja no tinc excusa. A més que la Clara segura surt a les dues. Exacte. I, efectivament, doncs, si hi ha la pel·lícula del 47, crec que fan portar sempre a Mís Gaudí, 7 o 8. 7 i el del públic. Exacte, en serien 8. Bé, què més dir, també, a part de la seva trajectòria, també inclou reconeixements com el Premi Butaca a la millor actriu per les noies de Most Bank Road, el 2018, i la bona persona de Sesuan, el 2019, així també com el Premi Nacional de Cultura, el 2016, i la Creu de Sant Jordi, el 2024. Durant la gala, segura no va poder recollir el premi, perquè estava treballant amb l'obra Tots els ocells, que també quan li vam donar i vaig veure que no s'aixecava ella i que no hi era, vaig dir, jo, jo tenia ganes d'escoltar-la perquè també parla molt bé, però en el seu lloc va parlar a l'actriu Zoe Bonafonte, que també surt a la pel·lícula del 47, i va llegir un missatge en nom seu, en el qual, doncs, Clara Segura anunciava que ella volia lliurar l'estatueta a l'Associació de Veïns de Torre de Baró, com a símbol de tot el que van compartir durant el rodatge i per elogiar, doncs, la seva lluita. Tu t'imagines que et donen un premi d'aquests i el primer que fas és dir que el dones, eh? Uau! Bé, clar, és que a ella li s'obren. No, no, clar, deu tenir la vitrina de casa. Bé, aquí tinc la Creu de Sant Jordi. Li s'obren els premis. Aquí tinc tres premis Gaudí, aquí els Butaca... És un gest molt maco, i això, doncs, voler-ho ja a aquesta lluita veïnal que parla, doncs, la pel·lícula del 47. A més, Eduard Fernández, l'actor protagonista masculí, també es va emportar un premi Gaudí. Va ser una gala, no sé si la vas veure, Mariona. La vaig veure sencera. Sí. Sí, sí. La Catifa també, no, no? No, no, no. Vale, menys mal. No, no, no. Jo també la vaig veure i va ser com molt reivindicativa, no? Sí, Déu-n'hi-do. A mi el que em va fallar... No vaig entendre molt bé el paper dels presentadors. Vull dir, presentaven més els... A mi també em va descol·locar una mica. Vull dir, presentadors de què? Jo crec que van intentar, doncs, fer que fos així com a me, perquè els... Vull dir, va haver-hi diferents presentadors. Sí, sí. La Marta Turner... Exacte. Després de la Marta Turner, que jo al principi sí que pensava que era broma. Jo també, però no, no, no. Però, clar, pensa que són tots actors, per tant, saben enganyar-nos. Jo al principi pensava que era broma, però ja quan va agafar el micro i es va posar a caminar i vaig dir, vale, no, no, això està preparat segur. Home, clar, va presentar a la presidenta de l'acadèmia perquè fes el seu discurs. I ja anava microfonada, eh, ja. Sí, sí, sí, totalment. Però jo crec que ho van intentar, doncs, això, perquè fos més a més. Jo crec que no va funcionar malament, però sí que al principi era com... Però ara tornaran a sortir els dos del principi? Ja, ja. O ara continuarà... Però bé, jo crec que va estar bé, va ser prou ràpid, això que la gent deia, ai, s'està fent avorrit. Jo, però si no, poden anar més a saco. Ja, ja sortia el bomber, el bomber aquest que et deixava funigau. Sí, sí, sí, que si no anava ràpid et ruixava. Però sí, sí, va estar xulo, va estar ràpid i un any més. Doncs, escolta'm, enhorabona per Clara Segura amb aquest nou premi Gaudí. Què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que a la Sala Ejitor Consul i Girbet de Can Ginestà acollirà el proper 23 de gener a les 7 de la tarda la conferència titulada Geopolítica de l'estret d'Hormuz, a càrrec de Rocaia Navarro. L'acte, que és organitzat per l'Ajuntament de Sant Just, analitzarà la rellevància estratègica d'aquest punt clau en el trànsit de petroli procedent del Golf Pèrsic i la seva importància per l'Iran. L'estret d'Hormuz és considerat un dels choke points més importants del món, ja que per aquest pas marítim circula una part significativa del subministrament global de petroli i, en un context de conflicte al Pròxim Orient, amb la implicació de múltiples actors regionals i internacionals, la seva estabilitat resulta fonamental per l'economia i la seguretat energètica mundial. Per tant, durant aquesta sessió, Navarro oferirà una anàlisi detallada de la situació actual de l'estret i de les implicacions geopolítiques que pot tenir en un escenari de tensions creixents. És una activitat gratuïta, però que requereix inscripció prèvia, que es pot fer a través del link que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Doncs, Mariona, tenim ja aquest segon titular que hem comentat i passem ara al tercer ja. Doncs mira, tenim que el 19è cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans ha començat el diumenge 19 de gener amb una jornada de portes obertes al Jardí Botànic de Barcelona i el 26 de gener hi haurà la Festa de les Roses al Parc de Torreblanca, que està situat entre Sant Just, Sant Joan i Sant Feliu de Llobregat. Obrirà, doncs, oficialment el cicle amb tallers i activitats dirigides per amics de les Roses de Sant Feliu. Sí. És una celebració consolidada al territori que forma part d'una programació que s'estendrà fins al novembre i que inclou un total de 62 activitats gratuïtes adreçades a públics de totes les edats. Enguany, el cicle incorpora noves activitats que combinen art i natura, com la il·lustració científica, la creació de cistells amb fibres naturals i els safaris fotogràfics. A més, també s'organitzaran esdeveniments clàssics com el Bioblitz metropolità, que ja se n'han fet molts, les observacions astronòmiques i el Dia de les Papallones, així com jornades temàtiques relacionades amb temes de biodiversitat i mobilitat sostenible. Són activitats gratuïtes, però que la majoria requereixen inscripció prèvia i es pot consultar tota la programació detallada i totes les actualitzacions d'aquest programa a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé, doncs això, animem a la gent a que si està interessat per alguna de les activitats o vol veure quines són les propostes que hi ha, doncs que entri a radiodesvern.com i consulti la notícia, que cliqui a l'enllaç i ella podrà fer-hi una ullada. Mariona, hem llegit ja aquests tres titulars, destacant sobretot aquesta gala dels Premis Gaudí. Recordem que també hi havia una altra Sant Justenca nominada que no va alçar-se amb el Premi, la Natàlia Albert, però és que és molt difícil. Jo crec que l'important, només que estiguis nominat, significa que ja ets mereixedor de guanyar el Premi en aquella categoria. Per tant, després se l'emporta una a una altra, però almenys tenir aquest reconeixement, aquesta nominació, que és el que queda també. Vull dir, quants cops no se sent dir la pel·lícula tan nominada a 14 Premis no sé què, o saps? Per tant, simplement per haver estat nominada també és un gran Premi i un gran reconeixement. I tant. Mariona, ho deixem aquí. De moment deixo una promoció i passem a les notícies dels diaris. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música Vinga, són ara les 10 i 26. Anem a llegir les primeres pàgines dels diaris en català d'avui. Mariona, comencem si et sembla llegint el diari ara. Doncs el diari ara obre amb el Pròxim Orient i diu que Hamas entrega les tres primeres hostatges a Israel. Doron Staybrecher, Emily Damari i Romy Gonen es retroben amb les seves famílies després de 469 dies. L'ajuda humanitària torna a entrar a Gaza mentre s'espera l'alliberament de centenars de palestins. I la fotografia, doncs, és d'aquest moment tan esperat, de l'alliberament dels hostatges. I diu que milicians de Hamas, amb la cara tapada, van entregar ahir les tres hostatges a la Creu Roja a la ciutat de Gaza. I es veu, doncs, exactament en aquest moment, com una de les noies surt d'un cotxe, amb els milicians de Hamas al costat amb la cara tota tapada i una persona de la Creu Roja, doncs, rebent aquesta noia. Més notícies de la portada d'avui de l'ara. Veiem que fan entrevista a Mònica Martínez, que és consellera de Drets Socials. I posen una cita seva que diu «És vital millorar les condicions laborals a les residències». També veiem que la Generalitat i l'Estat signen la pau al Tribunal Constitucional. i una de les desenes de litigis que hi havia fa uns anys s'ha passat a només un. També, pel que fa a tema internacional, diu «guia perseguir-les la presa de possessió de Trump». I també diu que la primera mesura serà una pròrroga per a TikTok. Que ahir van estar unes hores a TikTok als Estats Units, que s'havia cancel·lat, que no podien entrar... Això del TikTok portarà cua, eh? És a dir... Ahir el van prohibir, però els va durar poques hores, perquè al cap d'unes hores ja el podien tornar a fer servir per aquesta pròrroga que ha demanat el nou president, el Donald Trump. I a veure com avança. Passem de portada. A veure, l'avantguàrdia. L'avantguàrdia que obre amb el relleu a la Casa Blanca. Diu que Trump obre avui el seu segon mandat amb un gir radical. Les forces de seguretat mobilitzen 25.000 agents a Washington per protegir la presa de possessió. El president electe dels Estats Units preveu aprovar el primer dia un centenar d'ordres executives. I el veiem donant una fotografia, assenyalant cap amunt i somrient. Sí, bueno, la presa de possessió jo crec que serà la notícia d'una mica de la setmana, eh? També entre això i l'alto al foc a Gaza seran les dues notícies que segurament anirem trobant a les portades dels diferents diaris al llarg de la setmana. I tant. Amb fotografia principal d'avui, de l'avantguàrdia, és exactament la mateixa fotografia que l'ara, dient que Hamas torna a les tres primeres hostatges per l'acord d'alto al foc. Els ultras liderats pel ministre de Seguretat, Benkvir, abandonen el govern de Netanyahu en rebuig del pacte. Més notícies. Veiem que Indra anomena president Escribano en substitució de Murtra. També veiem que fan una entrevista a Marcel Barrena, que és el director de la pel·lícula El 47. I posen una cita seva que diu que l'ultradreta que parla català és aquí, dissimulada. També fan una entrevista a Camil Ros, secretari general de la UGT Catalunya. I diu que el salari mínim a Catalunya hauria de ser de 1.400 euros. I això és tot de la portada d'avui, de l'avantguàrdia. Molt bé. Mariona, tu has vist les imatges de quan les tres hostatges es van retrobar amb les famílies? No. És que és impressionant, eh? O sigui, el moment que les estan esperant i després quan les retroben, bueno, et pots imaginar, no? Sí. Déu-n'hi-do. Bé, també passarà el mateix amb el centenar de presoners que han de... Sí, sí, crec que 90, eh? Doncs... Tinc entesa, no sé si era avui, crec que era avui que això, si és que no els han lliurat ja. Doncs això, passarà el mateix amb els presos que tenen palestins a Israel. Però només són notícia les... Les tres, sí. És que, ja et dic, els 90 aquest, no sé si es feia avui, si s'ha fet, si es va fer ahir per la nit, però no sé, suposo que aniran fent aquest intercanvi mica en mica fins a lliurar-los tots, vaja. Que clar, recordem que l'alto al foc no és que comenci com un procés de pau entre les dues regions, simplement és que pararan de matar-se, no? Sí, de moment sí. Bé, també la idea és que ara comencin negociacions i per veure com avança aquest conflicte, que bé, vull dir, ha sigut bastant... Vull dir, Trump ha liderat bastant, ha obligat bastant que hi hagués aquest alto al foc, per tant, és molt probable que això també marqui com es desenvoluparà el territori en les propers setmanes, en els propers mesos i en els propers anys, que ja se'n parlarà i ja veurem com avança. Bé, les altres portades, tenim al periòdico també la mateixa imatge, una mica més ampliada, i diu, aquí comença l'alto al foc a Gaza, diu que Israel atura les seves operacions militars després de la devolució de les tres primeres hostatges. Altres notícies també al periòdico, diu aquí, parlen de les xarxes d'influència del règim de Putin, diu que Russia Today va utilitzar vots per agitar la polarització a Espanya. Diu aquí que aquest mitjà oficialista rus, el Russia Today, va difondre notícies falses o manipulades durant el referèndum de l'1 d'octubre. La pandèmia i les eleccions, també, mentre era codirigit per Ina Afinogenova, fitxatge mediàtic de Pablo Iglesias. Bé, altres notícies a la portada del periòdico, diu aquí que Trump torna sense els frens que van marcar la seva primera presidència. Diu que TikTok reprèn el seu servei als Estats Units després que el president electe en garanteixi la continuïtat. També parlen de relleu a la cúpula, diu que el govern repeteix a Telefónica l'operació de blindatge d'Indra. I parlant del ple hoteler, del ple hoteler, perdó, diu el congrés del joc i les apostes, atraua 55.000 visitants a Barcelona. I anem amb l'última portada d'avui, que és la del punt, avui, on hi ha unes imatges referents al temporal Gloria, una imatge de com va quedar una platja justament quan va haver-hi el Gloria, i la mateixa imatge en tenc uns anys després. Diu, cinc anys després del Gloria. Diu, l'impacte del temporal, el pitjor per abast extensiu en dècades a Catalunya, va fer començar a repensar polítiques. Doncs això, es veu aquí una platja totalment arrasada per aquest temporal, fa cinc anys, i ara la mateixa imatge de la mateixa platja, però, bueno, sense aquesta resta, sense aquestes deixalles i material arrossegat que va impactar en el moment del temporal. També altres notícies que hi ha aquí en el punt, avui, diu que el tramvia del Camp de Tarragona estarà el 2028. El primer tram que funcionarà ho anirà a Cambrils i Vilaseca. Després, altres notícies, es diu, l'esperat alto al foc entre Israel i Hamas arriba a la franja de Gaza. També parlant de que Donald Trump torna a la Casa Blanca quatre anys després. I notícia d'esports, diu aquí, jugar per aquest escut és un privilegi. Ho diu Pere Romeu, que és tècnic del Barça. Mariona, aquestes són les notícies dels diaris. Avui dilluns, dia 20 de gener, t'escoltem després a les 11 i a les 12 i a la una amb tot l'informatiu complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria. Molt bé, que vagi bé. Adéu. Adéu. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. Bé, que vagi bé. és una excusa per fer ofertes, intentar bé. Bé, que vagi bé. fons de màrqueting i, bueno, això... Bé, efèmeria, tal dia com avui, més enllà del cinquè aniversari de la Glòria, que ja ho heu comentat i que segurament el Carles et donarà més dades, dic que tal dia com avui de 1942 és un dia trist per a la humanitat perquè en una conferència, en una reunió celebrada, en una vila de Berlín, que es deia Wannsee, van reunir-se un grup de senyors, líders nazis, que van planificar el que van anomenar com la solució final, que era l'extermini sistemàtic del poble jueu. Va ser dirigida per Richard Hendrick, comandant de l'SS, hi van anar 15 alts càrrecs de diferents ministeris i organismes i tenien l'objectiu de coordinar la deportació i l'extermini de 11 milions de jueus europeus, és a dir, es volien carregar tots els jueus. L'utilització dels camps d'extermini d'Auschwitz i de Treblinka, per dur a terme l'assassinat massiu amb càmeres de gas, la conferència va formalitzar el genocidi que va portar a la mort de 6 milions de jueus, dir que es va... com que ells ho consideraven correcte, la reunió tenia actes, tot el que es parlava quedava escrit, per tant això es va fer servir, aquests documents es van fer servir després com a proves al judici de Nuremberg. És a dir, no és allò que diguis ho deien d'amagatotis o no. No, no, no. L'ússia tachígrafos, no tenien problema. Mare meva. I també el 20 de gener, però del 1958, en el número 1394 de la famosa revista Pulgarcito, es va publicar la primera historieta de Mortadelo i Filemon, creada per Francisco Ibáñez. 1958, sí. Aquesta primera aventura es va titular Mortadelo i Filemon, agència d'informació, presentava els dos personatges com a atractius privats, Filemon com a cap i Mortadelo amb el seu ajudant mestre de la disfressa. Sí, amb els teus, no sé si les has llegit molt, jo els vaig llegir durant una època, ara ja no. No, no, no, però vaig veure una pel·li que es va sortir publicada fa uns quants anys amb personatges reals i, bueno, recordo que en el cinema hi no para de riure. Doncs els TVOs eren molt bons, li deiem TVOs en aquella època. Bé, amb el temps dels personatges van evolucionar, es van convertir en agents secrets de la TIA, tècnics d'investigació en aeroterràquia, una paròdia de les agències d'intel·ligència com la CIA. Bé, més aviat seria més que com els de CIT, però bé, van aparèixer personatges emblemàtics com el superintendente Vicente, la senyorita Ofelia o el professor Bacterio, entre d'altres. La sèrie va guanyar popularitat per la seva crítica social, el seu humor absurd, convertint-se en un dels còmics més estimats a nivell internacional. De fet, Mortadelo i Filemon han protagonitzat més de 200 àlbums i numeroses sèries i adaptacions al cinema i a la televisió, com tu deies. Molt bé, estàvem buscant ara imatges Mortadelo i Filemon i Déu-n'hi-do, eh, la de... És a dir, són personatges que, bueno, que els veus i que et porten com a... Suposo que a les generacions d'ara no, però, bueno, jo que tampoc em vaig créixer llegint molts Mortadelo i Filemon, però, bueno, considero que són, bueno, figures i personatges mítics. Doncs, sens dubte, tota una generació vam créixer en Mortadelo i Filemon. Jo recordo que em regalaven a mi per l'aniversari una cosa de superhumor que era com un... TVO's, val? Hi havia Zipi Zape, Mortadelo i Filemon, Carpanta, tots aquests que eren molt, molt famosos de l'època. Va ser això, doncs, el primer, el 1958, el 20 de gener. I el 20 de gener del 2008 es va emetre el primer episodi d'una sèrie mítica que crec que sí que hauràs vist, espero que hagis vist, que és Breaking Bad. No. Mare de Déu. O sigui, sé quina és, eh, però no l'he vist mai, no. Produïda per Sony Pictures, va comptar amb cinc temporades, 62 episodis, va acabar el 29 de setembre del 2013. La història segueix la vida de Walter White, un professor de química que després de ser diagnosticat amb càncer de pulmó terminal, decideix fabricar i vendre metamfetamina per assegurar el futur de la seva família amb l'ajuda d'un exalumne, Jesse Pinkman. S'endinxen al món perillós del narcotràfic, adoptant la identitat de Heisselberg. Va guanyar 16 Emmys, incluent diversos guardons per als dos protagonistes, Globus d'or, considerada una de les millors sèries de televisió de tots els temps. Tal dia com avui, primer episodi. Si no l'has vist, aquesta sí que te l'has d'apuntar amb sang i foc. Ja. Per mi, jo diria que no sé si és la millor, però estarien les top 3 millors sèries de la història. Sí? Home, tants premis Emmy serà per alguna cosa, no? Vull dir, això ja... T'haig de dir que si la veus, dona-li una oportunitat, perquè el primer i el segon episodi costen una miqueta. Sí? Fins que entres en la història. Suposo que les puc trobar a qualsevol plataforma, no? Entenc que a Netflix... Jo crec que les veig ara a Netflix, però no ho sé exactament, perquè com que Netflix ha anat perdent els drets de moltes... A vegades les posen i les treuen. Mira, ara sí, ara es pot veure a Netflix, sí, ho he consultat i mira... Te la recomano. No se'n va fer gens llarga, de fet, tenia ganes d'acabar perquè no em deixava anar a dormir. És de les poques sèries que m'ha passat això. Que dir, hòstia, que s'acabi ja per anar a dormir a una hora de cent. Sí, sí, per recuperar la meva vida. Hosti, que fort. De debò, va. Molt bé, vinga, va, doncs me l'apunto, va. Apúntate'l. Escolta'm, i tal dia com avui, Joan Cardona, Ninyin, guitarrista i membre fundador de Sopa de Cabra, va morir el 2002, a l'edat de 42 anys a causa d'un càncer de fetge. Cardona va ser una figura clau en el desenvolupament de la banda i en l'escena musical catalana als anys 80 i 90. Als anys 90 li van diagnosticar un càncer de fetge, cosa que el va obligar a apartar-se progressivament de l'activitat musical. Tot i la malaltia, va seguir tocant i participant en concerts i Sopa de Cabra va incloure la cançó Si et quedes amb mi en els seus concerts que era en memòria seva, estava pensada en la figura de Ninyin. I amb el Sopa de Cabra i amb aquesta cançó acabarem l'espai de Femérides. Molt bé, doncs Enric, ens quedem escoltant Sopa de Cabra, Si et quedes amb mi Fins a la propera. Ah, ah, ah, ah Si et quedes amb mi No et puc donar riquesa No et puc donar-t'ho tot Puc ser el teu llarg viatge Puc ser la llum del sol Si et quedes amb mi Si et quedes amb mi Si et quedes amb mi T'acord, la llum del sol Quan estiguis cansada Jo t'adonaré repòs Quan res no vulguis veure T'ompliré els ulls de flors De dia quan despertis Vull estar al teu cantó Vull tenir les mans buides Per prendre el teu amor Per prendre el teu amor Quan se tanquin les portes Jo t'obriré el balcó Quan creguis que estàs sola Podràs cridar el meu nom Si et quedes Ah, ah, ah Si et quedes amb mi No vull guanyar cap guerra No vull ser el teu heroi No vull fer cap promesa No vull entendre el món Despinta les banderes I fes un gran llençol Per sobre les fronteres Podràs sentir-me a prop Més lluny de les muntanyes Hi haurà d'haver algun lloc Per viure sense pressa I ser l'ombra del teu cos Si et quedes amb mi Si et quedes amb mi Si et quedes amb mi De dilluns a divendres De 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out L'esmood jazz El funk El sol O la música electrònica Més sual 100% música relaxant Cada dia De dilluns a divendres I de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club T'hi esperem I a 10 minuts Per les 11 en punt Fem la previsió del temps Amb el Carles Bon dia Molt bon dia Què tal? Doncs sembla que el fred Ja més cruix Ha passat Sí Ja hem deixat enrere la setmana Els verbuts Encara hi ha algun Algun sant vermut Ai vermut Verbut Aquest mes de gener Encara ni algun penjat D'aquí finals de mes Però Estan fent el vermut Estan fent el vermut Els verbuts Doncs Sí Serà una setmana Més tranquil·leta No pel que fa A l'estat del cel Que podria ser Que estigués bastant Ennubuladet I sobretot Els dos primers dies I després potser El cap de setmana Però sí que les temperatures Seran diferents No farà tant de fred O no serà tan rigorós Com el que vam tenir La setmana passada Però avui tenim L'efemèride del Gloria D'aquell meravellós Tempesta Que vam tenir Doncs Ara fa tot just 5 anys Començava Déu-n'hi-do Sí, sí, sí 20 de gener Del 2020 I que ens va portar Doncs Diríem que no és Molt excepcional El Gloria O sigui Sí que feia temps Que no passava Una cosa així Però la màxima Excepcionalitat Tenint les dades en mà Un cop ja passat Podríem dir Que va ser el vent Ah El vent sí que va ser Excepcional I no es recorda I també les onades I no es recorden Onades tan altes Al mar Ni vent tan fort Sostingut Des de feia Moltíssims anys Parlem que aquest episodi Ens va portar Al voltant D'uns 90 litres Per metre quadrat En un episodi Que va durar del 20 al 23 de gener Que van haver 130 incidències Al nostre municipi En aquests tres dies 130 Només a Sant Just Només a Sant Just Va ser realment espectacular Vam tenir pics de vent Realment molt bèsties De més de 100 km per hora O sigui Realment és molt fort O sigui El vent Realment va ser molt destacat I el més bèstia de tot Que feia molts anys Que no passava Moltíssims És a les velocitats mitjanes Del vent O sigui A partir del 19 a la tarda Fins al dia 23 Vam tenir velocitats mitjanes Que això és una autèntica Animalada De 60 km per hora O sigui Aquí quan tenim un dia Molt ventós Pots tenir un cop de vent De 40 Un cop de vent De 50 Però és que els cops de vent Eren de 100 I el vent regular Que normalment aquí està Al voltant dels 20 30 km per hora Era de 60 Que ja t'has d'agafar Algún lloc O sigui Que el vent realment El fats a faroles Sí El vent realment Va ser un dels responsables D'aquestes 130 incidències Que vam tenir al municipi Després d'altra banda Les onades Que també hem fet el comentari El fet que es registrés Una onada a vagur De 7,85 metres d'alçada Això Uau Segons algunes dades Que ella ha pogut llegir Feia 500 anys Que no passava 500 I després també a Barcelona No es va quedar curta Barcelona va haver una onada Registrada per una bolla De 6,6 metres d'alçada Que feia ben bé 200 anys Que no passava Hem de dir que no és Molt excepcional el Gloria Però sí que recentment Doncs ha estat un dels més destacats Als últims anys Perquè recordem Només una petita efeméride De l'any 1932 Que hi va haver Un temporal molt fort A Barcelona I que en molt pocs dies Poquíssims Van arribar Doncs a recollir Més de 400 litres O sigui És una autèntica animalada O sigui Entre el 15 i el 20 de desembre Del 32 A Barcelona Es van recollir Entre 400 i 500 litres Per metre quadrat O sigui És un rotllo Com el que va passar a València Doncs més o menys Però clar Això l'any 32 L'any 32 Clar Fa gairebé 100 anys Per això et dic Que si comences a veure Registres de tempestes Molt importants Que han portat Moltíssima precipitació Aquesta no es queda massa Perquè clar Parlar de 400 o 500 I el Gloria ens va deixar Al Raval de Barcelona Van caure 106 Aquí Sant Jus Vam estar entre els 80 i els 90 O sigui que Sí que són precipitacions importants Perquè cauen en dos dies o així Però realment no és molt excepcional El vent sí El vent va ser molt excepcional Doncs 5 anys del Gloria I també L'estrany també va ser Que caigués en un mes de gener Normalment aquestes tempestes No es generen Però va ser tot uns condicionants I el més destacat Era un anticicló Que a vegades Ho comentem aquí L'anticicló A les Illes Britàniques Va provocar Doncs que una depressió Que estava Per l'Atlàntic Entrés a la península ibèrica I es formés una baixa A la mateixa península ibèrica Envien vents humits De mar cap a terra Cap a la costa catalana Que arribés al Gloria El gener del 2020 Ja era una entrada a l'any Després d'això El Covid I ens anaven avisant Ja et deia Aquest any Atenció Que la cosa serà una mica xunga No cal que sortiu de casa Sigui pel temps O sigui pels virus No sortiu de casa Doncs bé Deixarem aquest record del Gloria Que fa 5 anys Unida com passa el temps I parlem de l'actualitat Del temps que tindrem aquests dies Com comentàvem Al iniciar aquest espai El fet és que és una setmana Bastant tranquil·la Hem tingut Encara ahir Doncs D'aquesta depressió Que es diu Gabri I que està Enfront de les costes d'Algèria Que ha anat enviant núvols Avui Doncs ahir Perdó Es va posicionar una miqueta Més a prop de Catalunya I va aportar més núvols Per això vam tenir un dia Una miqueta més gris Amb una màxima Al voltant dels 14 graus O sigui que Un dia una mica més ennubolat Per culpa d'aquest Gabri Però aquesta setmana El Gabri aquest es retira definitivament I estarem oberts A diferents fronts Que viatjaran Cap a la península ibèrica Des de l'Atlàntic Un està molt baix de latitud Entrarà en breu Entre avui i demà Per la costa del sud de Portugal Afectant zones com Sevilla O Elba Extremadura Allà les precipitacions Poden ser molt Molt Molt importants És una depressió Que és potent Però nosaltres La tenim molt lluny I aquesta depressió Ens enviarà braços Línies frontals Bastant desgastades Avui en tenim una Que és aquesta que tenim aquí Que ens està portant Alguns núvols Al matí hem tingut Alguna ullada de sol També tindrem a la tarda Alguna ullada de sol Són línies frontals Que arriben trencades I que no aporten massa cosa Però sí que ens aportarà Un canvi també Pel que fa al vent Que el vent La setmana passada El teníem més de nord I aquest any Ai perdó Aquesta setmana El tindrem de sud-oest Perquè com que la depressió Està fincada A l'oest d'Andalusia Això provocarà Que els vents Ens arribin una mica Rescalfats Per això les temperatures No tiraran tan avall Com la setmana passada Tot i així Aquest matí Ha quedat força serè Hem arribat als 6 graus De mínima a Sant Jús Que no està mal Ens podem queixar I avui serà un dia Que la màxima Doncs pot estar més o menys Igual Al voltant dels 13 14 graus de màxima En aquest dia així variable Una mica així Tontet Tenim una altra línia frontal Que ens creuarà demà dimarts Demà dimarts Sí que probablement Sigui un dia força més gris Perquè durant la nit Ens quedarà serè Però demà Els núvols arribaran Tampoc esperem precipitació La cota de neu està altíssima 1.800-2.000 metres O sigui que si cau alguna cosa Cap al Pirineu de Lleida És molt amunt I realment Doncs les temperatures de mal Tenir un dia més gris I no tenir les petites Bullades de sol Que tenim avui Doncs recularà una miqueta Cap als 11 o 12 graus De màxima Però les mínimes Ja quedaran bastant més amunt 8-9 de mínima La nit de dimarts a dimecres Un cop hagi passat Aquesta línia frontal També desgastada Com dèiem Ens quedarà un dimecres Dijous i divendres Variable amb sol i núvols Però amb la presència Del sol I aquest vent del sud-oest I la presència del sol Ens farà pensar Que dimecres, dijous i divendres Tindrem temperatures Bastant més agradables Màximes que seran Superiors als 15 graus 15, 16 o fins i tot 17 Mínimes que es quedaran Al voltant dels 8, 9, 10 graus O sigui que no farà Un fred extrem Ni a primera hora del matí Ni a última hora I estem a l'espera D'una altra línia frontal D'aquesta mateixa depressió Que es troba a l'Andalusia Que podria passar Per sobre nostre Entre dissabte i diumenge Aquí hi ha una mica més De variació Perquè és a més dies vista I els mapes Diuen coses diferents Uns parlen Que el diumenge Estaria més ennubulat Altres parlen Tot el cap de setmana O sigui que ja ho veurem I també amb possibilitats D'alguna gota Que això també seria notícia Però creiem que la cosa Anirà per ben pistonada A mesura que vagi Abansant la setmana Ja tornen Carles A comentar Que els embassaments Van baixant ja Tornen a estar Una mica Sí Els embassaments Estan per sota Del que seria normal Sí Estan per sota De la mitjana Llavors Bé És que amb el clima Mediterrani Hem d'estar sempre atents I això d'estalviar aigua Sempre patint Clar Però això d'estalviar aigua És difícil Clar Llavors dius Els embassaments Estan una mica Per sota de la mitjana Però bueno Si vides cap a dalt Mires la muntanya Hi ha neu No passa res I ara el carregarem Però és que no n'hi ha O sigui Sí que hi ha neu Hi ha neu artificial S'està fabricant Alguna nevadeta Caurà aquesta setmana Però necessitem Un bon tou de neu Una bona nevada Perquè Puguem com a mínim Tenir les reserves A alta muntanya Si no tenim reserves a dalt I les reserves Estan per sota de la mitjana Les que tenim a baix Doncs ja s'ha de començar A treure notícia A patir Però vaja Que això de l'estalviar d'aigua És una cosa Que ens hauríem de posar a la butxaca Enganxant-ho aquí al front En un pòstit Sempre hi ha I ja ho tenint en compte Sempre Perquè és que No pots dir Mira ara ja em puc relaxar I puc deixar l'aixeta De l'aigua calenta Que surt I que no pari de sortir I no aprofito aquesta aigua Fins l'hora que la trobo calenta I em foto la dutxa No, no Això podríeu aprofitar Recollir Una galleda a sota O alguna cosa Sí, sí Això es podria fer sempre És incòmode? Sí Però estem en aquest clima Si no, ves tan Ves tan a Escòcia Exactament Molt bé Doncs Carles Gràcies per la previsió del temps T'esperem demà A la mateixa hora Aquí serem Fins demà Bon dia Adéu Com està el pati? Està per fer una pari Celebrem el teu aniversari Totes les nits que calgui Com està el pati? Està per fer una pari Celebrem el meu aniversari Bufi fort i les apagui Si em diu que avui té ganes de plorar Jo dic que no, no, no, no, no Que li han dit no sé què Que s'ha ratllat Jo dic que no, no, no, no Com està el pati? Està per fer una pari Celebrem el teu aniversari Bufi fort i les apagui Jo vull viure del meu somni Treballar-te de hostels Treballar allò que m'agrada Cheva-te de ser pasta Mama He anat per dormir a les quatre Cheva-te de ser pasta Pinyonets, avui jugarem dels animals Tu, Ramon, quin animal vol ser? Com curta terra Com està el pati? Està per fer una pari Celebrem el teu aniversari Bufi fort i les apagui Com està el pati? Està per fer una pari Celebrem el teu aniversari Bufi fort i les apagui Anni, anni, pari mols anys A la una, a les dues, a les dues A les tres, a les quatre, a les cinc A les sis i a les sete A la una, a les tres i a les tres A la una, a les tres i a les tres i a les tres Gràcies, Convergència! Això va a missa! Matera, es pla de penya! Un, dos, tres i... Per acabar amb el que considera el declivi d'Amèrica Demà al migdia cau el taló a quatre llargs anys de declivi americà I comencem un dia nou de trinca De prosperitat americana, dignitat i orgull Les prioritats anunciades de Trump després de prendre possessió del càrrec Seran l'enduriment de la política migratòria Però també els drets de les persones transgènere El canvi climàtic, el comerç internacional i la guerra a Ucraïna I seguim amb aquesta notícia, Sara Riera La Unió Europea vol proposar Donald Trump un pacte Perquè no engegui una guerra comercial A canvi que els 27 inverteixin més en la seva defensa El vicepresident de la Comissió Europea Responsable d'estratègia industrial, Estefan C. Jorné No creu que Europa pugui reforçar la seva seguretat S'ha de fer front a un conflicte d'aranzels Ser Jorné creu que abans que res Caldria enfortir la unió dels socis comunitaris Són declaracions de France Info La no-administració de Trump Parla el llenguatge de la força I la més mínima dissonància europea En els discursos europeus Es veurà com una debilitat I el que no volem és que l'administració europea Sigui feble en aquest debat I perquè sigui forta cal preparar-la El Tribunal Suprem rebaixa substancialment la pena de presó A un lleidatà que va malferir el seu nadó D'11 dies i li va provocar seqüades greus L'home el va sacsejar violentament Però el tribunal considera que no volia fer-li mal La sentència té un vot particular de dos magistrats Que qüestionen aquest argument Anem a llei de Noelia Casellas Bon dia, els fets van passar a llei de l'any 2019 I tant el pare com la mare de la criatura Van ser jutjats per l'audiència A la mare la van absolve I el pare el van condemnar a 9 anys de presó Per lesions greus Amb els agreujants de parentesc i abús de superioritat Ara, però, com avança el diari Segre I ha confirmat Catalunya Ràdio El Tribunal Suprem li rebaixa la pena a només 3 anys La sentència de la sala penal del Suprem Que signa Pablo Llarena El condemna ara per imprudència greu Com explica l'advocada de l'home Andrea Lombana No existió en ningún momento intención De hacer daño respecto al padre del bebé La sentència, però, té un vot particular De dos dels cinc magistrats de la sala Que consideren que l'home era conscient del mal Que li podia fer el nadó I que l'agressió injustificada Podria haver matat la criatura El nen, que ara té 5 anys Té seqüeles greus I està sota la tutela de la dagaia Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida I el casquira de l'adolescent de 15 anys Que es va suïcidar després de diversos episodis De suposat assetjament escolar Ja té data de judici Segons ha sabut aquesta emissora Es farà en dues sessions El 14 i el 16 d'octubre La família, en una demanda civil Reclama una indemnització de 150.000 euros Al Col·legi Pare Mañanet de Sant Andreu A Barcelona I que reconegui els fets Maria Núria Rebella Bon dia El primer dia la jutja podrà escoltar Els testimonis Entre els quals hi ha diversos docents I personal de l'escola També estan citades Quatre companyes de la víctima Que haurien estat testimonis De situacions de possible Assetjament escolar Violència i maltractament de la noia El segon dia està reservat Per als quatre informes psicològics Aportats per la família I pels del Síndic de Greuges i Educació Que van detectar negligències al centre La Quira es va suïcidar Fa més de tres anys Maria Núria Rebella Catalunya Ràdio Barcelona La Marató de Donants de Sang de Catalunya Ha arribat al repte de superar Les 10.000 donacions de sang i plasma En la setmana i mitja Que ha durat la iniciativa del 9 al 18 de gener La Marató ha arribat a un centenar de municipis I ha obtingut prou sang i plasma Per recuperar les reserves als hospitals De fet ha estat la Marató Amb més campanyes i més municipis implicats Fins ara la majoria dels donants Tenen entre 45 i 54 anys I gairebé la meitat del total de donacions Corresponen a persones d'entre 45 i 65 anys Esports Montsemir Joan Laporta qualifica de vergonya L'arbitratge del Getafe Barça De dissabte passat En què els blaugranes van empatar un El president blaugrana Asegura que és un escàndol Que no es xiulés un penal sobre Cundé En Sofati en el lloc del lesionat Dani Olmo És la novetat destacada A la llista de convocats del Barça Per jugar demà al camp del Benfic a la Champions En Sofati feia tres partits Que no entrava en una convocatòria Aquest migdia es farà el sorteig Dels quarts de la Copa Masculina Els possibles rivals del Barça Són el Getafe, el Leganés, el València L'Ossassuna, la Real Societat L'Atlètic de Madrid i el Madrid L'eliminatòria continua sent a un partit El Barça d'altra banda ha anunciat Que a l'extrem de l'equip d'enbol Aitor Arinho no seguirà el club La temporada que ve El seu contracte s'acaba el juny I haurà estat al Barça 20 temporades Es fitxarà pel Fucser de Berlín I a l'Open d'Austràlia de tenis Destaca la retirada de Gael Monfís Ha passat a quarts, entre d'altres Jannick Sinera, el quadre masculí I Gasbiatec, el femení Fins aquí, les notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just Bon dia, passen 6 minuts a les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova L'actriu Sant Justenca, Clara Segura Ha estat guardonada amb el Premi Gaudí A la millor actriu secundària Pel seu paper a la pel·lícula El 47 La cerimònia, celebrada el 18 de gener Al Centre de Convencions Internacional de Barcelona Ha reconegut la seva interpretació En aquest film dirigit per Marcel Barrena Amb aquest guardó, Segura assume El seu quart Premi Gaudí Després d'haver estat premiada Per les dues vides d'Andrés Rabedant Tots volem el millor per ella i creatura A més, la seva trajectòria Inclou reconeixements com el Premi Botaca A la millor actriu per les noies de Moss Bank Road I la bona persona de Cés Juan Així com el Premi Nacional de Cultura I la Creu de Sant Jordi Durant la gala, Segura no va poder Recollir el premi personalment A causa de compromisos teatrals Amb l'obra Tots ocells En el seu lloc, l'actriu Zoe Bonafonte Va llegir un missatge en nou seu En el qual Clara Segura Anuncia que lliuraria l'estatueta A l'associació de veïns de Torre de Baró Com a simbol de tot el que van compartir Durant el rodatge I elogiant la seva lluita La sala Isidore Cònsul i Giribet De Can Ginestar Acollirà el proper 23 de gener A les 7 de la tarda La conferència titulada Geopolítica de l'estret d'Hormús A càrrec de Rocà i Navarro L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Sant Just Analitzarà la rellevància estratègica D'aquest punt clau en el trànsit de petroli Procedent del Golf Pèrsic I la seva importància per l'Iran L'estret d'Hormús És considerat un dels chokepoints Més importants del món Ja que per aquest pas marítim Circula una part significativa Del subministrament global de petroli En un context de conflicte Al Pròxim Orient Amb la implicació de múltiples actors Regionals i internacionals La seva estabilitat resulta fonamental Per l'economia i la seguretat energètica mundial Durant la sessió Navarro oferirà una anàlisi detallada De la situació actual de l'estret I de les implicacions geopolítiques Que pot tenir en un escenari De tensions creixents És una activitat gratuïta Però que requereix inscripció prèvia El 19è cicle d'activitats Als parcs, platges i rius metropolitans Va arrencar el passat 19 de gener Amb una jornada de portes obertes Al Jardí Botànic de Barcelona Ara el programa continua Amb la Festa de les Roses Que se celebrarà el 26 de gener Al Parc de Torre Blanca Situat entre Sant Just Sant Joan d'Espí I Sant Feliu de Llobregat Aquesta celebració Consolidada al territori Oferirà tallers i activitats Organitzades pels amics De les Roses de Sant Feliu El cicle Que s'estendrà fins al novembre Inclou un total de 62 activitats Gratuïtes per a públics De totes les edats Entre les propostes Destacen activitats Que combinen art i natura Com la il·lustració científica La creació de cistells Amb fibres naturals I els safaris fotogràfics A més El programa manté Esdeveniments clàssics Com el Bioblitz metropolità Les observacions astronòmiques I el Dia de les Papallones Així com jornades dedicades A la biodiversitat I la mobilitat sostenible Totes les activitats Són gratuïtes Però requereixen inscripció prèvia La programació completa I les actualitzacions Es poden consultar Als webs oficials De l'aire metropolitana I al Museu de Ciències Naturals A Barcelona I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butllet horari De les 12 Fins ara Ràdio 2B FM 98.1 I, I was a city boy Riding to dangers where I'd always run A boy who had his blood But I wouldn't have done All the things that I have done If I knew one day you'd come Now baby Now baby Now baby Now baby Oh, oh, oh I, I know it breaks your heart To picture the only one you wanna love In someone else's arms In someone else's arms In someone else's arms But I wouldn't have done All the things that I have done All the things that I have done If I knew one day you'd come Now baby Now baby Now baby Now baby Now baby Oh baby Please Let's leave the past behind us Behind us Behind us So that we can go where love will find us Yeah, we'll find us I know most girls would need me But I know that you'll believe me Maybe I, I, I wish we were seventeen So I could give you all the innocence That you give to me No, I wouldn't have done All the things that I've done If I knew one day you'd come If I knew one day you'd come Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé, millor amb bici Dona't d'alta ara a ambbici.cat Són les 11 i 12 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esverna, això és el magazín de matins La Rambla. Comencem ja a la segona hora del programa i fem l'entrevista del dia, com sempre. Els convidats avui a l'emissora són els veïns Sant Justencs, Montse Molinero i Albert Macià, que la setmana passada van cedir de forma oficial a l'Arxiu Municipal de l'Escala un àlbum amb cartes i documents molt valuosos en els que s'hi plasmen la bona relació d'amistat que hi va haver entre Antonio Bartomeu i l'escriptora i artista Caterina Albert, més coneguda amb el nom de ploma com a Víctor Català. Els obrim els micròfons als nostres convidats, que ells ens ho explicaran millor. Molt bon dia, Albert Montse, què tal? Bon dia. Com és que un matrimoni de Sant Just té en possessió aquest material documental sobre l'escriptora Caterina Albert, que, entre altres, és autora de la novel·la Solitud, que és una de les obres capdals del modernisme català. Una de les obres catalanes més traduïdes. Sí. Quan feia que guardàveu aquest material i per què el teníeu vosaltres? Bé, això és aquelles voltes que dóna la vida. Nosaltres l'any 2002 vam rebre un llegat, diverses coses, i entre les quals incluïa tota una sèrie d'aquest material, perquè era un llegat provinent directament de la família de l'Antònia Bartomeu. D'acord. O sigui, així per simplificar. Bé, sí, sí. Hem simplificat. Molt bé. Com manteníeu els documents, no?, aquest material, perquè no els fes malbé? Aquí va estar quan vam haver de donar el pas. Clar. Intentàvem mantenir-lo el millor que podíem, però és clar, és molt complicat, perquè són documents molt antics, hi ha documents del 1800, i d'això, per tant, el paper es va deteriorant si no està en unes condicions molt concretes. I això va ser una de les coses que ens va fer donar el pas de buscar què fèiem amb aquest material. Diguem que inicialment ja teníem molt clar que l'havíem de cedir en algun lloc. Tenim altre material no relacionat amb la Caterina Albert, cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya, o a la Filboteca de Catalunya. Però en aquest cas, en aquest cas, ens feia molta gràcia. I a més a més, des del bon començament pensàvem a veure quin podia ser el millor lloc, per una cosa específica. Fa aquells anys encara no hi havia l'escala, encara no hi havia tot el muntatge que tenim avui dia sobre la Caterina Albert, i això ens va fer posposar, però quan ens vam assabentar ja que l'escala ja estaven museïtzant tot el que és Caterina Albert i que l'Arxiu ja tenia un cert volum i una certa importància, llavors va ser quan vam acabar de decidir-nos, perquè lògicament en una casa particular aquests materials, primera, que no és el lloc on han d'estar, perquè si hi ha estudiosos han de poder accedir al material aquest, i segona, que no és un lloc que es conserven amb les condicions. Clar. De quins documents estem parlant exactament? És a dir, què és el que hi havia? Hem parlat de cartes? Què teníeu vosaltres? Hi havia cartes personals entre la Caterina Albert i l'Antònia... L'Antònia Bartomeu. L'Antònia Bartomeu. No només amb l'Antònia Bartomeu. No, amb l'Antònia Bartomeu i amb una neboda, que era la Tisi, la Teresa Bartomeu. Totes dues van ser dues persones que van influir, o sigui, van estar molt a prop sempre de la Caterina Albert. Llavors, bueno, hi ha aquestes cartes que són molt personals, que són explicant-se coses d'elles, felicitant la família, felicitant els Nadals, concretament la persona que a nosaltres ens va fer llegat aquest... Era una nena en aquella època, i cada any hi havia la carta felicitant el Sant, felicitant l'aniversari, felicitant els Nadals... Però, esclar, amb un llenguatge per la nena, no per als adults, vull dir que, per tant... Hi ha poemes que, clar, que eren inèdits, perquè estaven fets expressament per... Per ella. I és curiós de veure aquests documents, perquè quan és una carta personal, o és signa com a Caterina Albert, a vegades només com a Caterina, amb alguna carta fins i tot Catalina Albert i Paradís, i sempre que hi ha un poema, firma com a Víctor Català. O sigui, ja tenia molt clar la... La separació, sí. Com havia de presentar una cosa o una altra. I... Hi havia, doncs això, prop d'un centenar de cartes escrits. També n'hi ha algun... Hem adreçat a la Mercè Granell. Sí. La Mercè Granell era... Diguem que una cunyada de rebot, perquè hi havia uns germans casats amb unes germanes, i aquesta era germana dels altres, vull dir que... Un amunt familiar, sí. Però que tenia una amistat també molt forta amb l'Antònia Bartomeu, i també era receptora d'aquestes cartes, que en algun cas, en algunes cartes, feien autèntics debats literaris. Sí. Això va fer que una persona coneixedora d'aquest material que teníem, que era el Marcís Garolera, ens va demanar una vegada de veure determinades cartes i les va publicar. Era l'única part que no era inèdita, diguem, d'aquests fons. I aquestes cartes, aquest material, per què resulta valuós per l'Arxiu Municipal de l'Escala? Primer, perquè hi ha poemes, hi ha pensaments de la Caterina Albert, i per tant sempre és un fons interessant. I després, perquè hi ha un llibret, un àlbum, no és un llibre, és un àlbum, que està tot escrit a mà per la Caterina Albert, i amb fotografies... No, per l'Antònia Bartomeu. Per l'Antònia Bartomeu. Per l'Antònia Bartomeu, perdó. És que tants embolics familiars... i amb moltes fotografies, i llavors vam saber que l'Ajuntament de l'Escala estava restaurant el clos, el clos del pastor, que era la casa que l'Antònia Bartomeu va regalar a la Caterina Albert. Ostres, o sigui, deurien ser molt bones amigues, no? Molt bones amigues. Tenien molta relació personal... L'Antònia Bartomeu venia d'una família benestant d'arreus, passava moltes temporades a l'Escala, i van fer molta amistat, i va fer una casa que li van posar de nom Solitud, i al costat del cas un jardí que li va posar el clos del pastor. El clos del pastor, bueno, el tenia el seu... era del seu nebot, i el nebot el va donar a l'Ajuntament de l'Escala fa pocs anys. L'Ajuntament ha estat ara restaurant-lo, que justament va ser el mes de desembre, o novembre. El mes de desembre. Que va haver-hi l'acte d'inauguració del clos del pastor. D'aquest museu, no? D'aquesta petita part de museïtzació de la Caterina Albert a l'Escala, i llavors la importància que té ella, que deia la Montse, és que, clar, quan nosaltres ens assabentem, aquest àlbum, de fet, és un àlbum basat en el clos del pastor, en fotografies del clos del pastor, fotografies de l'època, o sigui, dels espais de la Caterina Albert, la Víctor Català, i en aquest àlbum hi ha un escrit inicial que marca el dia que es va fer, que diu l'arquitecte que el va dissenyar, etcètera, i tot això va ajudar molt. Justament estaven començant a reparar quan els hi vam portar, perquè la setmana passada vam signar oficialment els documents, però aquests documents ja estan a l'arxiu de l'Escala des del mes de febrer, em sembla que és de l'any passat. i, bueno, en aquest àlbum va ajudar a que repensessin algunes coses de les que s'estaven fent al clos del pastor. Va arribar temps per arreglar aquesta. Perquè primer no tenien la informació, no tenien visualització de com era el clos del pastor d'unes parts, i en camí aquestes fotografies sí que els donaven aquesta visualització amb la qual cosa van poder reconduir alguna de les obres que van fer. I com es van conèixer Catalina Albert i Antonia Bartomeu? Això s'expliquen? O es deixa veure les cartes? Nosaltres, algunes cartes són de difícil... Lectura. Lectura. Avui dia estem molt acostumats ja a veure lletra d'impremta. Totes les cartes, evidentment, són escrites. I hi ha una carta, curiosament, escrita amb tinta vermella. Em sembla que és l'única que hi ha amb tinta vermella en tot el document. que jo no he arribat a captar-la bé, però l'arxivera de l'escala va dir, amb aquella carta havíem vist, que el coneixement venia de l'any 1905. 1905. Que va, d'alguna manera, va datar, va datar, o sigui, amb tertúlia i que es van conèixer amb alguna tertúlia literària, el 1905. Per tant, Antonia Bartomeu va ser qui va construir, com si diguéssim, aquest espai, no? Clos del Pastor. Tinc aquí apuntat cap a l'any 1915. Va començar el 1915, i l'àlbum aquest el comença del gener del 1916, amb un escrit, mira, el tinc aquí al davant, l'humirador que avui cobrim, i els murs de pedra d'això, en honor a la insigne escriptora Víctor Català. I llavors, a partir d'aquí, això està datat el dia 3 de gener de 1916, o sigui, el dia que tancaven era el 3 de gener. Aquest espai, ara és un nou espai cultural per descobrir la vida i l'obra, no?, de Caterina Albert Víctor Català. Com hem dit, el va adquirir l'Ajuntament de l'Escala, tinc aquí anotat el 2017, arran de la sessió que va fer, com heu dit, l'hereu, en Lluís Albert. Lluís Albert, sí. I llavors va començar el projecte de museïtzació, no?, d'una mica d'aquest espai, i l'ha rehabilitat també la Diputació de Girona i també el Departament de Cultura de la Generalitat. Sí, sí, lògicament. Aquestes obres, normalment, els ajuntaments poden o no poden, però les altres administracions ajuden, ajuden a tirar endavant aquest aspecte. El Clos del Pastor, nosaltres vam anar el dia que s'inaugurava. Quan es va inaugurar? El desembre. El desembre. Si mirés l'agenda et diria el dia exacte. Es va inaugurar i, bueno, Clos del Pastor és un jardí, bàsicament. té la petita casa del jardiner que em deien, que hi ha un vídeo en què es va reproduint tot aquest àlbum que vam cedir. que vam cedir. O sigui, el material ja està digitalitzat? Sí. L'àlbum, sí. L'àlbum. L'àlbum, sí, perquè ho van trobar que era oportú, que hi hagi una pantalla allà dintre, i el rest del material, doncs, em sembla que l'altre dia va dir que ara es posaven a fer-ho d'alguna manera d'immediat. De tota manera, està en l'arxiu de l'escala. Per tant, si algú ha de fer un treball o alguna cosa que necessiti la informació, evidentment l'Ajuntament de l'escala els facilitarà. Clar, ara és un àlbum que, clar, que abans nosaltres les poques vegades que l'obríem amb molta cura i amb... Gairebé que amb guants, no? No, no. Nosaltres no, però, clar, l'altre dia ja no em vaig atrevir a tocar-lo, perquè, clar, quan veus professional, en aquest cas, la... La Mariona, l'arxivera. L'arxivera de l'escala amb guants i d'això, dius... Millor no expliquem com l'hem tractat nosaltres, no? No, no, no. L'hem tractat amb carinyo. L'hem tractat molt bé, però, clar, veus així, dius, això és el que dona raó a que aquests documents es portin en un lloc com aquest. I per què el veu portar a l'Arxiu Municipal de l'Escala i no a l'Arxiu Nacional de Catalunya? Perquè vam considerar que si hi havia un espai dedicat només a la Caterina Albert i, a més a més, que quan li regalen aquesta casa és perquè ell estigui allà i tot el seu treball pugui estar allà, doncs vam considerar que era el lloc que havia d'anar. vam consultar amb gent, vam consultar... Vam veure que evolucionava tot el que evolucionava, que volien ja reconstruir el Clos del Pastor, però vam esperar una mica per veure com anava la cosa i quan vam veure que anava en Sàdio va semblar que era més lògic que estigués allà que no a l'Arxiu Nacional. per totes maneres jo crec que no és un tema de competència. No, ni molt menys. Crec que és un tema prèviament de dir que els documents han d'estar enlloc on facin millor servei al públic i jo crec que un estudiós de la Caterina Albert anirà a l'escala abans d'anar a buscar, que pot ser que a l'Arxiu Nacional hi hagi altres coses, però jo crec que és un espai específic doncs crec que vam creure que era el millor lloc. Quina rebuda han tingut per als professionals que treballen allà a l'Arxiu i també al Clos del Pastor aquests documents? De sorpresa. Sorpresa. Sorpresa total. El dia que vam anar a lliurar-los el mes de febrer de l'any passat, vam anar i la primera sensació que vam tenir va ser de dir, mira uns que ens porten material i ens el mirarem. Quatre papers. A la que vam posar el material sobre la taula i vam començar a veure el que hi havia, les cares van anar canviant. Allò que era una sessió de material va passar a ser una cosa al·lucinant perquè no s'esperava que hi hagués tant de material, no s'esperava que fos tan important el Clos, la informació que hi havia sobre el Clos i vam sortir d'allà amb una sensació que estàvem fent realment el que havíem de fer, no? Deixar-ho anar allà. Perquè van estar molt, molt contents. I l'altre dia l'alcalde de l'Escala ens ho deia, no? És que esclar, no ens imaginàvem que hi havia tot això. Cal dir que, a més a més, ens va rebre el febrer de l'any passat, ens va rebre l'Arxivera, que s'ha jubilat aquest ara. L'últim que va fer va ser la inauguració del Clos del Pastor. Mira. O sigui que per ella va ser també una satisfacció enorme poder fer tot el que es va fer d'últim moment i, clar, ella va ser la que se li van obrir més els ulls quan va veure l'àlbum, d'alguna manera. I sabeu si hi ha altres persones a nivell més particular, així com vosaltres, que tinguin més documents de la Catalina Albert? No. No, no. Nosaltres tenim aquests documents, que hem dit pel llegat que vam tenir i que ens van venir, però no sabem d'altres línies col·laterals que pugui saber-hi. Per tant, vosaltres al febrer del 2024 entenc que us moveu cap a l'escala i el que feu és entregar el material. Sí. Ja abans ens vam posar en contacte amb ells, vam fer-ho a través d'una diputada d'Esquerra que hi ha a Madrid, l'Etna, que és regidora a l'Ajuntament de l'Escala, i li vam dir sí a l'Ajuntament, això li podia interessar, perquè potser ens hauria pogut dir, escolta'm, no, però no va ser... Tens material de la Catalina Albert? Què és? Què és? Veiem-nos, parlem. I, doncs, ella va obrir, diguem-ne, va fer el contacte amb l'Ajuntament, l'arxivera va dir sí, sí, sí, sí, sí, i aquí va ser quan vam començar tot el procés. El desembre s'inaugura l'espai i entenc que vosaltres ja la setmana passada firmeu com si diguéssim... Oficialment. Oficialitat a... Exactament. És una sessió encomodat, que això no sé ben bé la diferència que pugui haver-hi sessió encomodat o dipòsit, és igual. D'alguna manera és una sessió de material en què el material segueix sent nostre. Ens guardem el dret que si diguéssim que no té... Que no se'l tracta com... Que no es fa un ús correcte, el poguéssim retirar. Suposo que no passarà mai, perquè si algú tracta aquestes coses amb carinyo són ells. Per tant, suposo que és una cosa que no es donarà mai, però nosaltres sempre que hem fet una sessió ha sigut amb aquestes condicions. Creieu que han canviat, des que vau donar aquests documents, han canviat alguna cosa del clòs? Del pastor? Bé, com a mínim van fer... D'obres, sí. Li van donar molta importància a això. No sé si van rectificar algunes petites coses de les obres, tampoc no gran, perquè altres fotografies ja n'hi havia, entre altres coses perquè hi ha un gran fotògraf local, de les quals vam poder veure que fotografies que hi ha en aquest àlbum l'arxiu justament tenia els negatius, perquè era d'un fotògraf local, ara la meva memòria ja no he donat per recordar el nom. i, per tant, tenien referències d'imatges de com havia estat el clòs. Bueno, de fet, el clòs encara es mantenia, el que passa és que necessitava una restauració. Hi havia alguna petita cosa d'una font que hi ha i d'això que va ser a través de les fotografies. Però alguna cosa van refer a partir del que van veure o del que van veure escrit. I quina feina està fent, no?, també l'arxiu municipal de l'Escala amb el fons Víctor Català, és a dir, a banda d'aquest museu, arxiu de Víctor Català. Hi ha altres espais a l'Escala que dediquin a... A l'Escala, bueno, a l'Escala hi ha un gran museu, de l'Anxova i la Salt. Sí. Curiós. Però és aquest museu de l'Anxova i la Salt, que és el museu de l'Escala, de fet, el que organitza sortides pels espais, diguem, de Caterina Albert. Bé, hi ha el jardí, la casa al costat, solitud, però aquesta em sembla que aquesta no és de l'Ajuntament. Ja han canviat moltes coses, ja. I després hi ha l'espai, la casa natal, que ens van dir que la casa natal estaven mirant de comprar. Sí. O que ja no sé si estan mirant. Ara no em voldria equivocar, eh? però em sembla que hi ha la intenció de comprar-la o l'han comprat per poc. Crec que la van comprar ja i l'estan a comprar. I volen... Després hi ha més espais, hi ha l'ermita de Santa Reparada de Cinclaus, que és un punt que la vida de Caterina Albert també té una certa importància, que està fotografiada en aquest llibre. Lògicament, quan diem està fotografiada, imaginem-nos una fotografia en blanc i negre de fa 100 i algun any, eh? Vull dir que estem... I... Són els espais que... Tot el que és documentació es guarda a l'arxiu. Sí. Quan t'ensenyen el llibre original de solitud i te'l treuen de l'aquella caixa amb aquelles mans i te'l posen sobre la taula. En vitrina, no? I allò, clar... L'impressiona una mica, no? A vegades, quan fan l'entretament de... Dius, mira, això és allò que ha donat peu a tantes impressions aquí, amb tantes llengües diferents. És aquest original. A més, a més, gros. Sí, és un llibre gros. Unes fulls de paper que... Molt bé. És curiós. És curiós. Heu fet mai cap donació a algun altre arxiu municipal i esteu acostumats a fer aquest tipus de sessions o de... o de... Bueno, que a vegades us trobeu, no? En material que penseu, Ostres, potser aquí no el sabem tractar com es mereix, no? Perquè no tenim els recursos ni les eines i fem aquestes sessions. Sí. Hem fet sessió a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sí. Perquè... O sigui, la casa aquesta que vam llegar, doncs tenia, per l'estatus de la família que la va fer, doncs hi havia tota una sèrie de documentació, la qual nosaltres no la podíem tenir a casa. Perquè, per el que hem dit al principi, no? Que són documents que es deterioren. Perquè amb el pas dels anys, doncs, fa que es deterioren. Ja ens vam donar... Vam cedir material. Sempre cedim. Val. Cedim perquè, bueno, el que deia abans l'Albert, no tenim per què recuperar-ho, però si hi ha un canvi polític un dia, tornem a un Salamanca que després els documents, després els documents, doncs, poder intentar recuperar el que aquest país es mereix, no? I, a part de l'Arxiu Nacional, també vam cedir material a la Filmoteca Nacional de Catalunya. Aquí tenim una petita anècdota, que no té res a veure amb la Catarina Albert, però crec que val la pena. Un treballador de la Filmoteca Nacional de Catalunya, que era el que visualitzava tots els vídeos i pel·lícules que li arribaven, es jubilava. el restaurador. Exacte. Perquè, clar, quan vam cedir material, en el cas de la Filmoteca, ens van dir que, encara que fos cedit, no donat, que el restaurarien, que no podíem cedir material sense... Clar. Autoritzar la restauració. Si no, autoritzar la restauració no el volien. Vam dir que, clar, que... Endavant, no? la nostra voluntat, no és que jo un dia tornar-ho a agafar a casa, sinó que es quedi allà, no? Llavors, el dia que aquest senyor jubilava, estava fent les últimes... L'última pel·lícula. i em telefona un senyor, plorant per telèfon, jo no entenia res, i m'explica. Diu, mira, soc de la Filmoteca Nacional de Catalunya, i estic arreglant l'última pel·lícula que faig jo, perquè... En jubilo. Diu, i paral·lelament, personalment, estic fent un llibre del meu pare, perquè el meu pare era dissenyador, feia dibuixos i tal. I surt, en aquesta pel·lícula, surt un dibuix del meu pare. Uns dibuixos, sembla. Diu, jo tinc el llibre d'impremta, he trucat a impremta i dic que el pari en l'edició. Ai, mare. Perquè si vosaltres m'autoritzeu... Perquè deia, en el llibre deia que s'havien perdut la pel·lícula i els... I els dibuixos. Dibuixos. Però poden juntar-se més casualitats? No ho sé. No ho sabem. Vull dir... Sembla... Sembla... Això venia que el pare de la Teresa Carreras, que és la nena que la Caterina Albert li dedicava poemes i li escrivia, era ginecòleg. Però estem parlant dels anys... I va fer una pel·lícula, perquè era molt aficionat a la cinematografia, va fer una pel·lícula educativa... D'un... D'un... D'una... D'una... D'una cesària. D'una cesària. I llavors... L'anyera d'aquest senyor de la Filmoteca fa els dibuixos per fer la pel·lícula. D'acord. I se'n troba amb l'últim treball que fa a la seva... Bueno, el treball professional que fa. Ara m'hi va. Això... i us truca, no? I ens truca dient si pot publicar-ho, o si s'hi pot publicar, que s'han trobat aquests dibuixos. Clar, clar. I vam dir, escolta'm, fes el que vulguis. Precisament la nostra finalitat en deixar material en aquests llocs és que pugui tenir un ús. Si això fa que tingui un ús per al llibre que tu estàs fent, nosaltres encantats d'haver fet el teu dipòsit a la Filmoteca. Uau. Déu-n'hi-do. Per tant, heu après totes les coses tècniques en el món dels arxius, no? Sí. I de les sessions de material. Tampoc no cal aprendre gaire. És posar-se en contacte, tenim això, i de seguida la gent és molt receptiva si creu que paga la pena posar-lo a l'arxiu i, a més, tot el que fins ara hem portat entenem que val la pena. Si no, ja no ho portaríem, lògicament. Animeu potser la gent que tingui material que pot ser valuós, no? Per portar-lo en els arxius. Jo sí. Animo totalment la gent en una població com la nostra aquí a Sant Just. Pot haver-hi gent que tingui informació a casa seva de la seva família de molt de temps. Òbviament, si està a casa seva i un temps ben controlat i ben d'això perfecte, però que abans que es faci malbé aquest material, abans que se'n vagi a... no sé, que es vull dir un pis i sense mirar-se'l, aquest material l'hauria d'anar, en el cas de Sant Just, a l'arxiu de Sant Just. Lògicament, en funció del tipus de material que es tracti, lògicament. Nosaltres estem agraïts, com hem dit abans a l'Etna, la diputada, com a l'Ajuntament de Taradell per haver-nos acompanyat, no? Amb aquesta... Tot aquest material havia estat a Taradell. que no el teníem aquí a Sant Just, eh? El teníem a... I llavors, estem molt agraïts perquè ens han ajudat, diguem-ho. O sigui, quan els hi hem trucat per dir, escolta'm, això us sembla que és correcte? Doncs han vingut, s'ho han mirat, han dit sí, sí, perquè és on ha d'estar. perquè si no, això, no? Deteriorament, és molt ràpid. Molt bé, doncs una història més a explicar. Montse i Albert, moltíssimes gràcies per compartir, bueno, aquest pas que heu fet, no?, també, i bueno, que és material que al final acaba sent patrimoni de Catalunya i que la gent de l'escala segurament, sobretot gent d'allà, per l'estima que li puguin tenir, no?, com a... a Catarina Albert, com a referent literària, també com a personatge català històric. Teniu un lligam per sempre amb l'escala. Sí. Sempre. Ja està. Ja en teniu. Per tant, gràcies per venir. Que tingueu molt bona setmana i ens trobem a la propera. Perfecte. Moltes gràcies. Adeu. Gràcies. He perdut tantes tornades, que ara ja no sé on sóc. cap al canç sobre una estrofa, junts arribarem al port. He perdut tantes tornades, que ara ja no sé on són, cap al canç sobre una estrofa, junts arribarem al port. no hi ha cap cançó, que soni millor a cap racó. No hi ha cap cançó, que ara ja no sé on són, cap al canç sobre una estrofa, junts arribarem al pont. No hi ha cap cançó, que soni millor a cap racó. cap racó. He perdut tantes tornades, que ara ja no sé on són, cap al canç sobre una estrofa, junts arribarem al pont. No hi ha cap cançó, que soni millor a cap racó del món. La partitura de la teva cintura, vull seguir llegint, que ara ja no sé on són. cap cançó, que soni millor a cap racó del món. La partitura de la teva cintura, vull seguir llegint, i poder encendre la flama, sobre el pentagrama en el que pugim. A poc a poc el fot, ens fa ballar per l'infern, i somiem que això nostre és atent. Poc a poc pugem, escales fins al cel, i a la nit li surten ales i volem. I volem. I a la nit li surten ales i volem. i a la nit li surten ales i volem. i a la nit li surten ales i volem. i a la nit li surten ales i volem. i a la nit li surten ales i volem. i a la nit li surten ales i volem. I ara són les 11 i 41. I ara són les 11.41. Comencem l'espai amb l'elenca per parlar de ioga. 11.41. Lenca, què tal? Molt bon dia. Bon dia. Vens ja meditada, vens ja relaxada, amb la ment totalment oberta a encara una nova setmana. Sí, sí, sí. Com piles cargades, inicia setmana nova. Ja hemos hecho clases. Ja heu fet clases, eh? Sí, sí, sí, claro, claro, las de las seis y media de la mañana. Sí, però aquesta la fas tu pel teu compte, no? És a dir, són... Los alumnos, los alumnos que vienen. Ah, però jo em pensé que era una pràctica que fèieu a aquesta hora tan matinera, allò, un rotllo molt individual, cadascú, o sigui, cada alumne per la seva banda. No, no es una... És a dir, no que fos classe, classe. No es una clase dirigida, pero sí que vienes, estás en el centro practicando conmigo. Ah, vale. Sí, sí, sí. Y yo no hago las demostraciones de las posturas de la secuencia. Yo voy para cada alumno y lo voy corrigiendo, le voy dando pautas, pero no es dirigido, estás muy contigo, mucho tiempo. Per tant, una mica és per gent que ja tingui una mica de rodatge, no?, amb el tema del ioga, perquè, clar, vaig jo ara, en aquesta hora, i em quedo parada, si no em dirigeixen, potser no sé què fer. Tienes un método. Sí, te vas... Yo te lo voy enseñando poco a poco. No te pido que me hagas la secuencia de 40 posturas en primera clase. No, no, no. Vas a tu ritmo, vas tomando fuerza, resistencia, poco a poco que vas haciendo tus 10 saludos al sol. Ya llegar a hacer 10 saludos al sol y no estar totalmente KO, llegar también a después de eso no es fácil a l'inicio. Eso mismo te da mucha fuerza, resistencia. De fet, mira, tinc aquí l'horari mateix del Serenity Harmony Studio, i veig que ja, de moment, normalment, els tipus de ioga que feu a aquestes hores tan matineres és l'estanga ioga. Sí. No? Què té l'estanga ioga que fa que, bueno, que sigui la modalitat de ioga escollida per fer-la en aquestes hores i no, per exemple, un, no sé, un hatha ioga? Tiene... no, són pautas generales que han sido dados en sentido... Es un ioga que se practica por la mañana porque es muy energizante. Vale. Es una práctica que te activa, que te ayuda a... No simplemente que te activa a nivel físico. Tú has practicado y luego te quedas despierto y atento con un enfoque muy centrado. En sentido, no te fijas en las distracciones, estás con una energía muy positiva, alta, pero no en exceso. Porque ya, digamos, te has movido para ti. Y estás más pendiente de lo que las tascas que te esperan. Vale. Perquè, Lenka, una pregunta. Quan feu els iogues a aquestes hores, estem parlant de les 6.30 del matí, com, amb el tema dels esmorzars i de la combinació alimentària, esmorzeu abans? Esmorzeu després? Cal haver pres alguna cosa abans de posar-se a practicar? En ayunas. Se practica en ayunas. Sí, sí, sí. Además, es algo muy bueno porque vas quemando los depósitos. Vas quemando lo que has depositado el día antes y, no sé, un cafecito antes de venir. Pero una cosa súper ligera y pequeña porque... Suau. Sí, sí, porque te mueves, te doblas, haces muchos movimientos, sobre todo en el astanga. Hay muchas posturas sentadas, en flexión hacia adelante, donde, digamos, presiona sobre cavidad abdominal. Tener estómago que está activo, está digeriendo en ese momento, no es... No es gaire positiva, ¿no? No, porque sería arriba y abajo, arriba y abajo esa cosa. I no. No, no s'interessa. No, no, no, no, no. En canvi, el Hatha Yoga, aquest Hatha Yoga ja és més hores de vespre, veig aquí, que el poseu, per exemple, a les 7, a les 8, algun dia sí que el feu al matí. Sí, sí. Pero el Hatha Yoga es més, bueno... Se adapta mejor también a las horas serales, a los diferentes momentos del día porque no tiene... Puedes hacerlo también de esa forma más dinámica, pero tiene un más enfoque más calmante respecto a... Por ejemplo, Hatha, perdona, Astanga Yoga, yo la desaconsejo hacerla por la noche porque te quedas, te vienes a casa y no te duermes. Estas con la energía a tope. Home, clar. Val, clar. Per alguna cosa el poseu a les 6.30 del matí. Sí, sí, sí, por eso, por eso. Val. Després veig aquí també Yoga Suau, el Yoga Suau que el feu, per exemple, els dimecres a primera hora de la tarda. Què és, per un públic que no té gaire experiència, per un públic que vulgui més cosa tranquil·la... Sí, i que concilia con la pausa, cuando ya tienes pausa de trabajo, por ejemplo. Y nunca tienes tiempo para ti mismo, misma. Y sabes que en esa horita, en vez de comer, te mueves y te comes una cosa pequeñita después. y es un yoga que no te deja completamente cao y es una práctica que te introduce como también es una práctica para quien necesita relajarse, no quiere esfuerzos. Quiere estar cómodo consigo mismo con su cuerpo. Vale, vale, vale. Aranja, ai, aranja, mare meva. Estic aquí veient els noms de les professors, l'aranja, l'Anna i tu, l'Alenca, sou qui porteu, qui capitanegeu al centre. Sí. Volies comentar-me, Alenca, algun tema en concret o destacar algun... Pues, estamos a l'inicio del año y a l'inicio del año todos tenemos proyectos, planes, para ese año que viene. Nosotras, ahora mismo, estamos a mitad del recurrido que tenemos con la formación que tenemos ahora, que vamos por el cuarto seminario, pero en el mismo tiempo queremos lanzar la nueva formación que empezará en octubre, en 2025. La formación para los profesores de yoga de cien horas. Vale. Es decir, con la segunda edición, ¿no? Sí, sí, sí, sería ya la segunda edición. Muy bien. Muy ilusionadas, porque hemos visto que es un formado que funciona. Sí. Cómo está compaginado también con la vida fuera de la esterilla de los alumnos, porque es una formación extensiva en sentido viene en seminarios un fin de semana al mes y son seis, siete meses en los cuales tienes el tiempo para asimilar, para estudiar, para estudiar, indagar, curiosar sobre un tema que has abordado en un seminario para luego añadir un conocimiento, algo aprendido nuevo sin agobiarte con muchos conceptos, muchas informaciones, porque el día de hoy somos llenos, tenemos muchos estímulos, muchas fuentes de información, pero luego al final esas informaciones no se sienten. Pues hemos visto que así funciona y también las personas a nivel de propia autopráctica se sienten más seguras. Vale. Es una forma, ¿no?, también de, bueno, de fiançar com els coneixements, ¿no?, de, com has dit tu, de que se sentin també més segures. Sí. Aquest curs, si el torneu a fer, no?, a l'octubre del 2025, és perquè el que heu començat a l'octubre del 2024, que, com ha dit, esteu a l'Equador, la gent està contenta, està aprenent, creieu, no?, doncs que acabaran sortint bons professors i professores de ioga, no sé si hi ha noms, per això dic professors i professores. Són, són totes mujeres. Todes dones, ¿eh? Sí. Ostres, ¿costa trobar professors, homes de ioga? No, hay profesores de ioga y, además, cuando es a un nivel bueno, bueno, bueno, pues son más hombres que mujeres. ¿Qué dius? Sí, es sí, es sí. Pero, porque son muy pocos y lo que se dedican, al final consiguen hacer, digamos, excelentes maestros, porque también, ¿no?, en las relaciones entre mujer y mujer, mujer y hombre, se ve que los hombres consiguen avanzar o construirlo bien, porque o es algo del pasado que todavía se está arrastrando. Sí. Que todavía no ha llegado ese cambio, ¿no? Hay muchas profesoras mujeres y profesoras muy buenas, pero yo he visto, he estudiado con hombres, con hombres más que con mujeres. Vale. Es a dir que cap a les, per dir-ho així, ¿no?, cap a les capes altes de les formacions de ioga o quan es vol arribar a l'excel·lència, en canvi, es giren les tornes i en lloc d'haver-hi més dones que homes, potser arriben més homes. Sí, sí, sí. Cadónas. Puede ser también una cuestión de, no del cuerpo, del físico, de la fisiología, diferencia entre hombre y mujer, probablemente cómo llega, en sentido, nosotras mujeres, con nuestro cuerpo estamos más delicadas, hombres son más fuertes. Cuando tú das clases con muchas personas, para ti es un esfuerzo. Puede ser que no se reconoce en el momento cuando tú lo ves, pero en el tiempo tú lo notas. Vale. Notas el esfuerzo para dar clases, enseñar muchos alumnos, enseñar muchas personas, hay un esfuerzo, sea físico que mental, y probablemente hasta ahora ha sido más fácil para los hombres, pero nosotras abiertas. Nosotras queremos alumnos, yo tengo alumnos hombres, tengo que decir, y es gente que de verdad hay una buena relación y los apoyo mucho para que avancen, para que siguen, porque no son muchos, es siempre una minoría. Ya, claro. Y no sé si hay algún patrón que segueixi, por ejemplo, que a los hombres les coste más hacer determinadas posturas o que... Se compensa como para nosotras, que somos ligeramente más débiles en el tren superior, en el torso, en los brazos, y somos más flexibles pues hombres al revés, son más fuertes, son un poquito más rígidos, pero hay también excepciones porque he tenido alumnos fuertes y superflexibles, hay de todo, hay de todo. Y hay de todo. Sí, sí, sí. I, Blanca, ara a l'hivern, a la gent li fa més mandra a venir al centre? Que no, bueno, és que a l'hivern a vegades és una època una mica d'hivernació, no? Sembla que la gent li fa tot més... Sí, mucho, pero les... Més a les seis y mitja del matí. Se animan, sí, bueno, mira, hoy estaban en cinco. Avui, cinc persones? Sí. Hòstia, sí. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí, sí. Bueno, és una forma... si et marques un objectiu pot ser... és una forma de... Sí, ma, és al final, és la pereza inicial porque luego una vez que te pones a hacer, empiezas, ya no te cuesta. Hi ha algun tipus de ioga més acostumat a... bueno, no sé, així per... bueno, que no faci tanta mandra, o sigui, per exemple, és que estic llegint aquí els títols dels cursos i... Yoga Will, Rocket Yoga, a veure, això és que té un nom, té un nom seriós, això, Rocket Yoga. Explica'ns, Lenca, perquè, clar, Rocket Yoga, això què és? Per estar com una roca? Es una... es un estilo, digamos, un poquito más moderno y está enfocado para quien quiera aprender posturas más avanzadas. Es un estilo bastante exigente a nivel físico y aquí aprenderás las invertidas, aprenderás posturas más profundas. Se llama Rocket porque te hace despegar, digamos. Era un profesor de Ashtanga que se estaba aburriendo con esas clases probablemente a las seis y media de la mañana y ha elegido de iniciar a dar clases dirigidas y ha empezado a mezclar, porque Ashtanga es muy esquemático, son muy estructurados, donde tienes diferentes series en base a tu nivel, tu avance en el tiempo, vas haciendo primera serie, segunda, tercera y así adelante. Y él ha elegido de revolucionarlo y remezclarlo todo y Rocket está porque hay invertidas en medio, al inicio, al final, hay posturas avanzadas, modificaciones que no se suelen hacer en otras clases. Lo digo ya porque parece una broma pero de verdad. Es un estilo para quien busca dar un paso más allá, buscar los límites, pero de forma positiva en el sentido de explorar. Bueno, per buscar nous reptes, ¿no? Sí, sí, sí. Com has dit tu, per fer aquest pas més cap al yoga. Després, el yoga wheel, que suposo que teniu un material adaptat, ¿no?, per fer aquest tipus de yoga. Es maravilloso. ¿Sí? Sí, a mí me encanta. ¿Cómo es aquest yoga? El yoga wheel es en rodas, ¿no? Tienes esa rueda rígida de 33 centímetros de diàmetro. Sí. Y está, digamos, está acolzada de exterior para que cuando te apoyes no te moleste, es suave. Y puede ser usada para entrar en las posiciones, no es que te lo facilita, te permite entrar de manera más profunda y también coger unas formas, sobre todo con la espalda, extensiones más profundas, pero de forma segura, porque tú no estás compensando debajo del esfuerzo. Te relajas y te apoyas, te dejas llevar por la rueda. Mira, estic veient una imatge de yoga wheel i penso, les lumbars d'aquesta persona han d'estar fortes per suportar això, perquè, clar, és una roda que te la poses a l'esquena i et queda com bastant corbat, ¿no? Sí, pero, digamos, al inicio, para todo tiene su preparación para llegar ahí, a esa posición, a esa inclinación tan profunda, pues antes haces unos movimientos dinámicos, te masajeas la espalda, te mueves encima la rueda, adelante y atrás, y es algo de verdad muy placentero. Y después, obviamente, hay las contraposiciones. Tú, por ejemplo, esa postura profunda que ves es como un puente, digamos, para que no la vea. Sí, como un arc, como un arc, la esquena, ¿eh? Sí, sí, sí. Eso talla la roda. Pues después, ¿nosotras qué hacemos? Nos acucurucamos en la posición contrária, ¿no? Sí, sí, claro, para, digamos, un poco... Compensar. Compensar l'esforzo y, digamos, ese arco en la columna para que la espalda se vuelva en su estado natural. Home, també s'ha de deixar, s'ha de perdre una mica la por, ¿no? Entenc que a l'hora d'utilitzar aquests materials, a vegades també has de confiar, perquè, bueno, a vegades et quedes amb unes postures que, bueno, són una mica complicades, no són postures habituals, ¿no? Pero també postures habituales, haciéndolas con la rueda, te cambia completamente. Por ejemplo, en el guerrero. Sí. Postura del guerrero que la conoce mucha gente, que es de pie, una pierna doblada, brazos estirados, pues te cambia completamente perspectiva si coges la rueda y apoyas un pie en la rueda. Mmm, vale. Te retará esa cosa para esfuerzo, en sentido a aguantarte, porque tendrás un pie más, tiene un pierna que tiene que compensar la otra por la altura y esto es en una forma más profunda, no obstante, no me parece. Uau. Escolta'm, Lenka, alguna coseta que vulguem destacar, ens falta un minut per les dotze en punt, convidem a la gent, no?, que s'hi passi pel centre. Sí, absolutament, he passat, he venit a visitar-nos, nosotras encantadas, también, quien está interesado, le gustaría hablarlo con calma, nos concertamos una cita y lo hablamos, te explicamos, te enseñamos los espacios y lo que te iría mejor, en qué forma practicar, cuánto a menudo, estaríamos aquí para eso. Clar que a vegades la gent busca objectius a vegades diferents, no?, hi ha potser qui busca més desconnectar, tenir el seu temps aquest amb un mateix, després potser hi ha algú altre que ve a moure's una mica més, no?, a tenir, bueno, a posar una mica més fort el cos, entenc que segons això vosaltres aconselleu també, doncs mira, vine a aquest horari... També combinar les dues coses, una cosa més dinàmica, a otra cosa més relajada, para tener beneficios también de dos lados. Molt bé. Entonces, nada, nosotras ahí estamos, nuestras charchas sociales, estamos en Instagram, estamos en todos los lados. Sí, sí, sí. Ahí con nuestra... Pàgina web, incluso. Sí, sí, sí. O sigui, fantàstic. Molt bé. Doncs Lenka, escolta'm, una abraçada, que vagi molt bé la setmana i ens tornem a trobar a la propera. Gràcies, que tengáis, bon dia a tots. Adeu. Passem a Catalunya Ràdio, va. ...posició prudent. Anem cap a la capital comunitària. Jordi Boro, bon dia. Bon dia. Prudència a la Unió Europea davant la segona era Trump que arrenca amb l'ultradreta europea convidada i sense invitació per Fonderland. El to de les amenaces amb Europa del des d'avui nou president dels Estats Units ha pujat, però a la Unió Europea no li ha respost ni sobre Groenlàndia ni sobre els intents d'inherència d'Ilon Musk a les eleccions a Alemanya. Brussel·les no vol parlar el llenguatge de Trump defensa la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Rivera. No parece muy oportuno pensar que la mejor respuesta que se pueda dar a una provocación sea escalar las provocaciones. Al contrario, creo que hay que mantenerse con la cabeza fría y defendiendo la aplicación de las reglas y la defensa de nuestros valores, nuestras fronteras. Jordi Boro, Catalunya Ràdio Brussel·les. Més noticias a la Riera. 55.000 professionals de la indústria del joc s'apleguen a Barcelona en la fira més gran del món del sector del joc i les apostes, el Saló IC. En aquesta fira, per cert, també hi participa l'Associació Catalana d'Addiccions Socials que ho considera una bona oportunitat de prevenir ludopaties. Barcelona, Joan Garcia, bon dia. Bon dia. Des de les 9 de matí, la fira Gran Via és una parada de congressistes que arriben per omplir els 5 pavallons del recinte i convertir aquesta primera edició de l'IC a Barcelona en una de les fires grans. Només hi poden entrar professionals i premsa especialitzada. Expositors i visitants defensen el sector de les crítiques que fomenten les addiccions per la reglamentació que l'empara i els recursos i impostos que aporta. Andrés Ortiz representa el Grupo Arenes, un dels que expandeix més el joc a Lletinoamèrica. Los juegos de suerte y azar, en especial los localizados, son los que más han aportado en impuestos a nivel social. Fins demà passat, el Saló ha omplert l'oferta d'hotels de luxe de Barcelona. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio L'Hospitalet de Llorregat. La Policia Nacional ha detingut a Sabadell 12 integrants d'una banda dedicada presumptament a la ciberestafa. Segons una nota policial, l'organització era capaç d'enviar un miler d'SMS per minut a possibles víctimes. La investigació ha aconseguit identificar 760 persones estafades a les quals van arribar a robar prop de 2 milions d'euros en total. Els missatges avisaven les víctimes que tenien els comptes bancaris bloquejats i adjuntaven un enllaç enganyós que permetia als ciberdelinqüents accedir als seus comptes. A partir del 3 de març, la Vall d'Aran posarà en marxa un servei de recollida d'escombraries porta a porta en hotels a restauració i comerços. És el sector que menys en recicla. L'objectiu, sortir de la Cua de Catalunya en recollida selectiva. Viella Sofía Cabanes. Bon dia. Cada establiment rebrà fins a 5 contenidors, un per fracció, i l'empresa responsable recollirà en diferents dies de la setmana cada tipus de residu. Fins ara, la recollida selectiva en grans productors a la Vall d'Aran ha estat deficient. Per això, els establiments reben amb els braços oberts el canvi. L'airatge a Paulaza regenta una botiga de productes ecològics. Creo que con este paso, la gente se puede empezar a concienciar de lo que generamos de verdad y así poder empezar a hacer un cambio de forma de consumo. Amb la implantació d'este sistema, l'objectiu és passar d'un percentatge del 24% de recollida al 50%. Sofía Cabanes, Catalunya Ràdio Viella. Greenpeace, ecologistes en acció i amics de la Terra abandonen avui la xarxa X coincidint amb la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units. Les tres organitzacions ecologistes s'assumen així a centenars d'entitats que surten avui de l'antic Twitter per denunciar l'ús polític que està fent de la xarxa el seu propietari, que és el milionari Elon Musk, que previsiblement formarà part del govern Trump. Esports, Marta García. Joan Laporta qualificat de vergonya a l'arbitratge del GTF Barça de dissabte passat en la Lliga en què els blaugranes van empatar a un. El president blaugrana assegura que és un escàndol que no se xiulara un penal sobre Cundé. L'equip blaugrana se n'ha anat cap a Lisboa amb Van Sufati com a principal novetat en la convocatòria en lloc del lesionat Dani Olmo. De ciutat començarà el sorteig de quarts de la Copa Masculina. els possibles rivals del Barça són el Getafe, el Leganés, el València, l'Osasuna, la Reial Societat, l'Atlètic de Madrid i el Madrid. L'eliminatòria segueixen a partit únic. La volta a Espanya femenina d'este pròxim 2025 sortirà des de Barcelona. La prova se disputarà del 4 al 10 de maig i el Barça d'altra banda ha confirmat que l'extrem de l'equip d'Ambola i Tor Arinyo no seguirà el club. fitxarà pel Fucsia de Berlín. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passen 5 minuts a les 12. Us informa Mariona Sales Vilanova. L'actriu Sant Justenca Clara Segura ha estat guardonada amb el Premi Gaudí a la millor actriu secundària pel seu paper a la pel·lícula El 47. Amb aquest guardó, Segura suma el seu quart Premi Gaudí després d'haver estat premiada per Les dues vides d'Andrés Rabadant el 2010. Tots volem el millor per ella el 2014 i Creatura el 2024. A més, la seva trajectòria inclou reconeixements com el Premi Botaca a la millor actriu per les noies del Mossbank Road el 2018 i la Bona Persona de Seussant el 2019, així com el Premi Nacional de Cultura del 2016 i la Creu de Sant Jordi del 2024. Durant la gala, Segura no va poder recollir el premi personalment a causa de compromisos teatrals i en el seu lloc l'actriu Zoé Bonafonte va llegir un missatge en nom seu, en el qual Clara Segura va anunciar que lliuraria l'estatuet a l'Associació de Veïns de Torre de Baró com a simbol de tot el que han compartit durant el rodatge i elogiant la seva lluita. La sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginestà acollirà el proper 23 de gener a les 7 de la tarda la conferència titulada Geopolítica de l'estret d'Hormuz a càrrec de Rocà i a Navarro. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Sant Just, analitzarà la rellevància estratègica d'aquest punt clau en el trànsit de petroli procedent del Golf Persic i la seva importància per l'Iran. L'estret d'Hormuz és considerat un dels chokepoints més importants del món, ja que per aquest pas marítim circula una part significativa del subministrament global de petroli. En un context de conflicte al Pròxim Orient, amb la implicació de múltiples actors regionals i internacionals, la seva estabilitat resulta fonamental per a l'economia i la seguretat energètica mundial. És una activitat gratuïta, però que requereix inscripció prèvia. El dinove cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans va arrencar el passat 19 de gener amb una jornada de portes obertes al Jardí Botànic de Barcelona. Ara, el programa continua amb la Festa de les Roses, que se'l celebrarà el 26 de gener al Parc de Torreblanca, situat entre Sant Just, Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat. Aquesta celebració, consolidada al territori, oferirà tallers i activitats organitzades pels amics de les roses de Sant Feliu. El cicle, que s'estendrà fins al novembre, inclou un total de 62 activitats gratuïtes per a públics de totes les edats. Entre les propostes, destaquen activitats que combinen art i natura, com la il·lustració científica, la creació de cestells amb fibres naturals i els safaris fotogràfics. Totes les activitats són gratuïtes, però requereixen inscripció prèvia. La programació completa i les actualitzacions es poden consultar als webs oficials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio 2B F.O.M. 98.1 Cada dia penso en tu, no te'n ves mai del meu cap. No se m'oblida. La teva veu, els teus ulls, ens ha imaginat. Vi la vida, em fa com vergonya només de pensar en els dos. Ja com em mires, espero dir-te com a l'amor per l'estam tu, eh. Algum dia, algún dia, algún dia, algún dia. Dime que no voy a llorar por cada beso que nunca me vas a dar. Dime que no voy a llorar por cada beso que nunca me vas a dar. Nunca me vas a morar, Nunca me vas a morar, Nunca me vas a morar, Nunca me vas a morar. Cada dia penso en tu, no sé si ho veuràs, no tot. Per com em poso vermella si tinc al costat. Em fa com vergonya només de pensar en els dos. Ja com em mires, espero dir-te que moro per estar amb tu, eh. Algum dia, algún dia, algún dia, Algum dia. Dime que no voy a llorar por cada beso que nunca me vas a dar. Nunca me vas a morar, Dime que no voy a llorar por cada beso que nunca me vas a dar. Nunca me vas a morar, Nunca me vas a morar, Nunca me vas a morar, Un dia t'aixeques i dius Vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I le viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagen. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Vinga, endavant amb el nou capítol de la secció Just el que no saps aquí a Ràdio d'Esberna, el magàssin de Matins la Rambla. Ja tenim en Marçal Ferret. El saludem. Què tal, Marçal? I molt bones, en Jus. Què tal? Com anem? Doncs de dilluns i amb alegria, com sempre. Amb alegria sempre els dilluns. Amb la teva secció. Amb la meva secció sempre contents. Per cert, tinc notícies. Tens notícies. Està bé això, eh? Ja han caigut dos dels 50 de la Death List. Hòstia, és que és molt fort això, Marçal. És increïble, és increïble. Hi ha dos de 50 i l'any passat només sis. Ja anem gairebé per la meitat de l'any passat. Sí, sí, sí, sí. Només que mori mig mes ja... Exacte. La darrera ha estat Linda Nolan, la cantant irlandesa, que ja feia anys que patia un càncer molt agressiu. Caram, doncs bé, ho sentim molt per ella, però de moment s'està complint la profecia dels morts de la Death List. Correcte, estem on fire. Vull dir, estem a gener i abans dos. Vull dir, no hem acabat ni gener. A veure si... Vinga, va, algun més. Va, vinga, per acabar amb el més. A veure, de quina biografia, de quin mort ja, sí, de fa alguns anys. Ja, fa uns quants anys, sí. Parlem avui, va. Sí, avui parlarem d'un personatge que és força desconegut per nosaltres, però que en el Regne Unit se'l coneix sobradament. Es tracta d'un pintor impressionista d'en renom i un dels pintors més famosos d'Anglaterra. Va estar vinculat a la Royal Academy i a la Royal Society of British Artists. Endavant amb la història, amb la radiografia, del pintor Walter Richard Seagert. En Walter Richard Seagert va néixer a Múnich, regne de Boviera, el 31 de maig de 1860. Fill d'Oswald Seagert i de Leonor Luisa Henry. Tant l'un com l'altre venien de Rancio a Bolengo dins del famoseo de l'època. Bé, fins a cert punt, eh? Què vol dir Rancio a Bolengo? De Rancio a Bolengo que ve de família Vien, d'acord? D'acord? Però sobretot això, vinculat al famoseo aquest de l'època i fins a cert punt, eh? Tampoc ens flipem, aquí tampoc era per res de l'altre món. Bé. Per la part del pare, Oswald Seagert, ja venia d'una família d'artistes. L'avis era un conegut pintor i gravador danès i el pare encara era un artista més conegut, un gran artista danès, que no és el mateix que un gran danès. Això és un gos, d'acord? Sí. No ens confonguem. Exacte. La mare era la filla il·legítima de Richard Shipshanks, un reputat astrònom. Tots aquests noms em flipen moltíssim. Sí, a mi també. Ui, bon dia, jo sóc Richard Shipshanks. Shipshanks. A més, ho has pronunciat com si el coneguessis de tota la vida. És Richard Shipshanks. Que jo per llegir això m'haig d'estar 3 minuts. Sí, bueno... Shipshanks? Shipshanks. Shipshanks. Ui, sóc un reputat astrònom i vaig inventar un mètode per manejar l'equatorial mitjançant un mecanisme de rellotgeria. No m'ho he inventat això, però és el que hi posava, vull dir, no sé què vol dir res, no entenc cap de les paraules que he dit. Bueno, és a dir, que l'avi del nostre protagonista d'avui era un astrònom, no? Va fer alguna cosa, exacte. Va fer alguna cosa. Exacte. Ja que hi som, aprofito per presentar la resta de la família perquè el panorama és bestial. Exacte. El matrimoni entre Oswald Seeker i Eleanor, Luisa Henry, van tenir sis fills. Oswald Valentine, autor, venedor i viatge internacional per l'enciclopèdia britànica, aquest, tot bé. Val. Tot correcte. En Robert, un ermità que va morir després de ser atropellat per un camió. Hòstia, aquest no tant. Aquest no va tan bé. A Leonard, que va morir després d'una llarga batalla contra l'abús de substàncies. Hòstia, val. En Walter Seeker, que és el nostre protòdor d'avui i que ja veurem què passa amb ell. En Bernard, un pintor i gravador que va patir depressió i alcoholisme. Hòstia. I l'Helena, més tard, Helena Swanwick, sofregista i pacifista. Que veia estampa de família. Lo de la sofregista no, lo de la sofregista està bé. Sí. Correcte. En això, tot correcte. Però els altres... Home, sí, una mica vario pinto i tot bastant... Els artistes i desgraciats de la família. Exacte. Que és, deu ser, l'epígraf que tenen com a treballadors. Artistes i desgraciats. Bé, jo he treballat en un d'aquests epígrafs. Sí, sí, jo he cotitzat com a artistes i toreros. Artistes i toreros? Artistes i toreros. Hòstia, espero que fos per allò d'artista i no per allò d'atorer. Per allò d'artista. Per allò d'artista. També hi ha un dessenat que és això, és tipus artistes i monstres degenerats. De fet, l'epígraf ben bé, que també he treballat per aquell epígraf, amb aquest, he cotitzat com això, és humoristes, caricatos, excèntricos, charlistes, recitadores, il·lusionistes, etc. Què et sembla? Home, bueno, aquí hi engloben moltes coses, no? Sí, sí, però és això, és monstres i assassins, psicòpates, vull dir, és una mica això mateix. Em sento totalment desateix per la societat. Quiero ser artista. Oh, amor, ser protagonista, ser protagonista. Després de presentar a la família i de sentir que cotitzo com si fos un desecho de la societat, sigui pel cantó dels caricatos excèntricos o dels toreros, això ja no ho sabem, ja podem continuar amb la nostra història d'avui. El 1868, després de l'anecció a Alemanya de Schleswig-Holstein, la família es va establir a Anglaterra, on l'obra del pare havia estat recomanada per Freyherin, Rebecca von Kreuser a Ralph Nicholson-Warnum, qui era el guardia i secretari de la National Gallery. Bueno, molt bé, molt bé. A producció, tots els noms, com si fos d'allà. Perfectes, perfectes. I a més, més llargs que un dia sense part. Exacte, DNIs desplegables, ja ho hem dit més d'un cop. La família finalment es va establir a Londres i va obtenir la nacionalitat britànica. Ara sí que ja estem tots ubicats. Sí. Família de desgraciats, bueno, per part d'amunt un astrònom, un pintor, no sé què, tot bé, però bueno, ara ja estem a Londres. Ara ja la història seguirà cap aquí, més o menys, tot el rato. Molt bé. D'acord? El jove Walter va ser enviat a la University College School de 1870 al 71, abans de traslladar-se a la King's College School, on va estudiar fins als 18 anys. Encara que era fill i net de pintors, d'inici, ell no volia dedicar-s'hi. Molt bé, nano, això mateix, trobo una carrera de profit, vull dir, no vols ser pintor. Bé, genial. Es va plantar davant la família i va dir, papas, vull sector. Oh. Molt bé, sortim del foc i caiem, on caiem, si sortim del foc? A les brases. A la merda, exacte, és sortir d'una cosa per anar a parar a una de pitjor. És broma, jo també m'hi dedico. Va aparèixer algun cop a la companyia de Sir Henry Irving abans de començar l'estudi de l'art el 1881. Aquest Henry Irving, no tinc ni punyetera idea de qui és, vull dir, ja us ho dic ara mateix, però sembla que va ser el primer actor de la història en ser anomenat Sir, en ser anomenat cavaller. Ah, sí? Exacte. Avui en dia tenim, encara que hi hagi mort a ser àleg Guinness, per exemple, també havia... Sir Conan Doyle. Bueno, sí, però això ja és escriptor i dels ulls de l'embre. Ah, val. Però, per exemple, d'actors, serien McEllen, el gant del senyor dels anis, per exemple, és cavaller aquest senyor. És cavaller, eh? És cavaller. El primer actor que va ser cavaller va ser aquest Henry Irving. Bé, que no ens estem bocant amb mi gemani, aquí vull que estem tot bé. Però, bueno, com deia, s'aproximarà més a l'estudi de l'art a partir del 81. Després d'assistir menys d'un any a la Slate School, en Walter va marxar per convertir-se en alumne i ajudant d'aigua fort de James Abbott McNeill Weisler, el famosíssim pintor nord-americà. Weisler, si algú no el coneix, busqueu-lo, és un actor molt conegut, és el de, per exemple, hi ha el retrat més conegut que és el de la seva mare, és la mare de Weisler. Bueno, és una imatge molt coneguda, d'acord? Val, però buscarem. Sí, val la pena Weisler. Bé, el 1883, en Walter Seekert, el nostre protagonista, que ja tenia 23 anys, va viatjar a París i va conèixer Edgar Degas, un dels pintors més destacats de l'impressionisme i dels que seran més rellevants per l'obra de Walter Seekert. El nostre protagonista va desenvolupar una versió personal de l'impressionisme, afavorint la coloració sobretot fosca. Les primeres obres importants de Seekert, que daten de finals de la dècada de 1880, van ser representacions d'escenes en els Music Halls de Londres. Una de les dues pintures que va exposar a l'abril del 88, Katie Lawrence at Gatis, va retratar una coneguda cantant de Music Hall de l'època. Un fet que va provocar una polèmica, tal com es va dir, més acalorada que qualsevol altre al voltant d'una pintura anglesa a finals del segle XIX. No saps la calés que donaria per veure aquesta gran polèmica del moment? Ha de ser espectacular. Ara hi hagi enverillança per la pintura, un jove burges li pega un cop de puny a un altre, la nòvia d'un es desmaia de cop, aleshores, al bordó de Merdenchester li cau el monòcul dins la copa de xampany i una dona s'agafa el pit i diu «Oh, meu, les meves perles!» És aquesta la situació de Sebastián, aquestes converses genials entre burges sobre pintura del segle XIX. Ah, acollonant. Seria guai mirar-ho per un forat, no? De dir... Espectacular, ha de ser. En qualsevol cas, l'obra de Sikert va ser denunciada com a lletja i vulgar i la seva elecció del tema va ser maltractada per ser massa tosca per l'art del moment, ja que les intèrpretes eren popularment considerades moralment semblants a les prostitutes. I ja sabem que la prostitució al llarg de la història no ha estat dels oficis més respectats del món. Doncs no. La pintura va anunciar quin serà l'interès recorrent de Sikert per temes sexualment provocatius. A finals de la dècada dels 80, 1880, entenem, va passar gran part del seu temps a França, especialment a Dieppe, que va visitar per primera vegada a mitjans del 85 i on vivia la seva amant i possiblement el seu fill il·legítim. Que no seré jo qui digui si això està bé o no, però em sembla un pell lletj tenint en compte que aquell mateix any s'havia casat amb Ellen Millicent Copden. Bastant lletj. Home, doncs sí, no? A més... El mateix any? El mateix any. El mateix any. El mateix any. Vinga. Una mica hi ha xot. Durant els anys següents, amb l'excusa de pintar, va fer tota una sèrie de visites a la ciutat de Venècia on va moure el llom tant com va voler. Ah, pobra dona, eh? Estem desgraciadots. Sí. Ella a Londres i ell a Venècia fent la bèstia de les dues esquenes. Imagina't que es creu que els models de moltes de les pintures venecianes eren prostitutes a les quals Sikert podria haver conegut pel fet de ser-ne client. Hosti, que fort. Sí, sí, un bon personatge. La fascinació de Sikert per la cultura urbana va explicar la seva adquisició d'estudis a les zones de la classe treballadora de Londres. Primer a Cumberland Market a la dècada de 1890 i després a Camp Dentown el 1905. Aquesta darrera ubicació va proporcionar un esdeveniment que asseguraria la prominència de Sikert en el moviment realista a Gran Bretanya. Tirem una mica enrere en el temps? Vinga, tirem enrere. Entrem enrere en el temps. Ens trobarem a l'any 1888 a Londres. Els cadàvers de cinc dones són trobats pràcticament escorxats en diferents punts de Whitechapel. Un monstruós assassí corre pels carrers i ningú és capaç de reconèixer'l. Sent així, ens inventarem un nom per ell, Jack l'esbodellador. Aquest serà l'assassí suposat de les cinc dones, que es troben? Exacte. Les dones apareixien amb el coll tallat i el cos obert en canal. La gent, que en aquell moment no eren fans del podcast de True Crime, tenien por d'aquest monstre que corria pels carrers. Hi havia gent, però, que sospitosament no li tenien cap mena de por, sinó més havia tinterès. En Walter Seekert, mateix, estava interessat en el crim i va comentar que ell s'havia allotjat a la cambra que va utilitzar l'assassí múltiple. A més a més, va pintar aquella habitació titulant-la l'habitació de Jack l'esbodellador. En Walter Seekert no va ser acusat pels crims en el moment. Un fill i legítim de Seekert havia dit que el seu pare treballava obligadament per l'esbodellador. Els arrendadors de l'habitació en la que es va llotjar li va explicar que l'anterior jugater havia estat una complexat estudiant de baterianària amb hàbits estranys a qui els seus pares van venir a buscar i el van traslladar a la localitat de Bournemouth per internar-lo en un hospital psiquiàtric. Mal assunto ja, eh? Mal assunto. Anem, anem, anem pel pedregar, eh? Vull dir, si estem anant a la... Bueno, ja veurem. El motiu. Amagar la vergonya. Atès que el seu damen fill era l'homicida en sèrie de Whitechapel intensament buscat per la policia d'Escolland Yard i a qui també es coneixia sota el tenebrós àlies delictiu de Jack l'esbodellador. Però i si realment hagués estat ell? Walter Seekert era histriònic i sempre volia cridar l'atenció. Sí. a la figura de Jack de Ripper. Mare meva. O sigui que ell en teoria no hauria pintat només l'habitació sinó que hauria estat qui havia matat a les dones. Home, i el noi aquell del psiquiàtric, què? A veure. A veure, el 2002 la novel·lista criminal Patricia Cornwell va presentar la seva teoria en la qual Seekert era responsable dels crims. Oh. També va plantejar que ell va cometre altres crims. Va basar-se en comparacions d'ADN, opinions sobre les pintures de Seekert i esbussos i el suggeriment que Seekert tenia un penis de format de naixement que el feia incapaç de la còpola sexual. Mare meva. Cornwell va comprar 31 pintures de Seekert i es diu que en va destruir una o més buscant l'ADN de Seekert. Qüestió que nega. Va testejar numerosos segells i sobres que va creure que havia llepat el nostre protagonista d'avui buscant l'ADN. Però això l'any 2000, que aquest home havia nascut el 1860. Correcte. I comparant amb els sobres i segells de les presumptes cardes escrites per Jack. La majoria no contenien l'evidència d'ADN, cosa que no sorprèn a ningú, considerant com són de velles i com van ser tractades al llarg dels anys. Va informar que, en un cas, l'ADN mitocondrial provinent de Seekert no pot ser eliminat ja que existeix una coincidència amb l'ADN mitocondrial trobat en una de les cartes enviades per Jack l'esbodellador. Igualment, el que dèiem del penis implicaria una frustració constant per a un home tan sexual com el nostre Walter Seekert i que el podria haver dut l'assassinat de les prostitutes de Whitechapel. Mare meva. O sigui que hi havia una certa concordança entre el Jack l'esbodellador i el nostre protagonista d'avui, aquest pintor, no? Exacte. L'11 de setembre ¡Visca a Catalunya! De 1907, una mica més tard, Emily Dimock, una prostituta que enganyava la seva parella, va ser assassinada a casa seva a Agar Grove, aleshores St. Paul's Road, Camden. Després de les relacions sexuals, l'home li havia tallat la gola mentre ella dormia i després se'n va anar al matí, més o menys, els assassinats de Jack l'esbodellador. L'assassinat de The Camp Dentown es va convertir en una font constant de sensacionalisme a l'assassiu a la premsa. Podria ser un altre assassinat del nostre Jack l'esbodellador? Durant uns quants anys sí que ja havia estat pintant nus femenins lúgures als llits i va continuar fent-ho, causant una polèmica que va assegurar l'atenció a la seva obra. Les seves pintures sobre assassinats no mostren prou violència, sinó un personatge reflexionant en posat trist. El realisme documental de les pintures de Camp Dentown no tenia precedents en l'art britànic. I no totes les seves obres havien de tenir una temàtica pares tan fosca, tot i que sí un pèl lúgubre. Una de les peces més conegudes de Seacard, en Nui, del Voltans de 1914, revela el seu interès pels gèneres narratius victorians llòbrex. La composició, que existeix en almenys cinc versions pintades i també es va convertir en una aigua fort, representa una parella en un interior lúgubre, mirant l'espai buit, psicològicament allunyats l'un de l'altre. Temàtica fosca? Molt fosca. Podria ser l'assassinat sèrie més famós de la història? Home, doncs en fa la pinta, no? En fa la pinta. Durant aquest mateix període, Seacard va fundar amb altres artistes el Camp Dentown Group de pintors britànics que es vinculaven al postimpressionisme. Aquest grup s'havia reunit de manera informal des de 1905, però es va establir oficialment el 1911. Va estar influenciat pel postimpressionisme i l'expressionisme però es va concentrar en les escenes de vida suburbana sovint monòtona. És a dir, el que estàvem parlant fins ara. El mateix Seacard va dir que preferia la cuina, el saló, com a escenari per les pintures. Mira, aquí, que no em sembla malament però que no es taquin. No, no. I clar, portar una pintura i fer-la a la cuina. Ja. T'imagines, tens un Van Gogh a casa però l'has tacat amb llentions de pintura, d'oli. D'oli? Què de lleig. Què de lleig. No tinguis un Van Gogh per l'oli. No, no, no. A més, a la cuina hi ha altres espais, no? Exacte. El menjador o el rebedor. Exacte, exacte. Fica't un bolis al caseta del gos si fa falta, però no et fiquis a la cuina, home, que hi ha fums, hi ha històries, vull dir, no cal. Després de la mort de la seva segona esposa el 1920, ai sí, perquè això no ho he comentat, després de coronar la seva primera dona amb unes banyes que no passava per la porta, es va tornar a casar i bé, doncs el que hem dit, la seva segona esposa, ara morirà el 1920, i en Walter es va traslladar a Dieppe, on ja hi havia anat, a França, on va pintar escenes de la vida de Cassianus i cafès fins que va tornar a Londres. Poc després es creu que va patir un ictus lleu. Bueno. No té res a veure amb la història. Però va patir un ictus. Sí, vull dir, em semblava lleig no ficar-ho a la història, però també em sembla, no té res a veure amb l'altre, simplement, potser va patir un ictus. Va patir un ictus, però va seguir vivint, vull dir, encara tenen uns quant anys. El 1927 va abandonar el seu primer nom en favor del seu segon nom, optant-se per ser conegut com Richard Seacard. Oh, quin canvi! Com pot ser? M'ha dit que Walter Seacard ara em canviar el nom a Richard! Ah! Com pot ser? No ho entenc. El seu estil, la seva temàtica, també van canviar. Seacard va deixar de dibuixar i va pintar a partir de les instantànies generalment fetes per la seva tercera dona. 3, l'esor, o de fotografies de notícies. Durant els propers anys de la seva vida, igualment, s'anirà acostant a l'art de les avantguardes, un fet que molts crítics i historiadors consideren que coincideix amb el període de decadència de l'artista. Tot i així, en aquests mateixos instants, es fa migote d'un home que, a veure, no sé si el nom us sonarà, Winston Churchill! Eh! Aquí anem amb el peix gros, eh? Sí, sí, sí, tal qual. Déu-n'hi-do. La dona de Churchill sembla ser que era amiga de la família i els va presentar. Aleshores, Churchill, que era un aficionat de la pintura, va escriure a la seva dona que realment m'està donant una nova vida com a pintor. Oh! Així que déu-n'hi-do. Sí, sí. Pintor important, Walter Secret, realment. Finalment, Walter Secret va morir a Bath Somerset el 1942, a l'edat de 81 anys. Uh! Pues sí que va a viure, no? Va a viure bastants anys. Per haver nascut el 1860. Per haver-se carregat totes les prostitutes de Londres està molt bé. No, no, ara en parlarem. Exacte. Home, 81 anys. No me l'imagino com a vell fent-ho, tampoc. Havia passat molt de temps a la ciutat on en els seus últims anys i moltes de les seves pintures representen les variades escenes de carrer de Bath. Cal dir que durant els últims anys de la seva vida va dependre absolutament dels seus ajudants i de la seva dona per poder seguir pintant. I aguantaven el pinzell? Sí, gent que pintava obres seves també per manipular-lo i tot això al final de la vida de Dalí bastant xungo en aquest sentit. Però que feien que firmés obres que no eren seves. Però perquè la firma valia molts milions. Ella, no Dalí, la tercera dona, Teresa de Sord, va morir a Londres tres anys més tard sent bastant més jove ja que es portaven 20 anys i ja va morir amb 60 i pocs. D'acord? Walter Seekert està enterrat actualment al cementeri de l'església de Sant Nicolau a Bathampton. Un dels amics i partidaris més propers de Seekert va ser el varó Lord Biberbrook. Va acumular la col·lecció individual més gran de pintures de Seekert del món. Aquesta col·lecció, amb una correspondència privada entre Seekert i Biberbrook, es troba a la Biberbrook Art Gallery de Fredericton, New Brunswick, a Canadà. Hem parlat d'un pintor britànic a cavall del canvi del segle XIX i XX. Un personatge, com dèiem, histriònic, que necessitava ser el centre d'atenció. Àmpliament interessant en els assassinats més coneguts de la història i amb una foscor increïble per l'època en les seves pintures. Què me'n dius? Què n'opines? És l'arxiconegut assassí en sèrie l'undinenc? A veure, jo em pensava que aquí març ho desvetllaria amb aquest entrallat. És a dir, que ens portaria realment la resolució del cas del Jacques L'Esbodellador. Veig que no. Vols que ho desvetlli o no? Sí. Ho desvetllo? Ho desvetlla, sí, sí. Val, t'ho diré. Walter Seekert és, d'entre els sospitosos, el que menys números et sembla que tingui. Oh! Sí, no, no, no. Simpelment era un fanàtic dels crims, com tanta gent avui en dia, que aixecés en Carles Porta. Hem dit que era un tio estranyot, ja està, que anava a més prostí a buscar a casa seva i que tenia problemes a la cigala. Però això no crec que sí que faci que sigui el Jacques L'Esbodellador. Tampoc el Jacques L'Esbodellador. Haver matat cinc dones... Sí, a més a més, allò de l'ADN mitocondrial, sembla que sí, però aquesta part, precisament, de l'ADN coincideix amb molta gent de la població. Vull dir, que podria haver estat... que són proves refutades. A més a més, aquestes cartes van córrer per tot Londres mil vegades, per tant, potser la va tocar en algun moment, és que a saber... Ves a saber-se. En qualsevol cas, si hagués tingut problemes al Pitu, aquest senyor, no hagués passat gaire temporades a Venècia, com hem dit abans, amb les prostitutes i tot això, que no té gaire sentit. D'altra banda, quan té en lloc la major part d'aquests crims del Jacques L'Esbodellador, ell és per França. Clar, llavors... Hi ha cartes de la seva família que li envia de vacances que com va per Dieppe. Ja, clar, llavors no... No pinta. Perd força, perd força la teoria, eh? Perd molta força la teoria. Sí, és això, en el seu moment no va ser considerat una opció, aquest senyor, però 70 anys més tard dels assassinats, cap als anys 1970, 1980, es va començar a plantejar si podria haver estat perquè també hi havia un document que parlava de Mr. S i podria ser ell perquè és Seekert o un altre, però que no té res a veure, vull dir que segurament no. He de dir que en aquests 20 minuts no hem resolt el crim, tampoc ho esperava. Ja estic. Bé, escolta'm, no hem resolt el crim, però hem après una miqueta més sobre aquest pintor. Correcte. Bé, el crim no està resolt avui en dia, eh? Vull dir, no se sap qui va ser... No està resolt, no? No, no, no. Ni a resoldrà. Ni a resoldrà. No pinta que resolgui aquest crim. Doncs escolta'm, Março, moltíssimes gràcies. A vosaltres. En aquest nou capítol. Portem un personatge fosc, però un personatge poc conegut i que ja val la pena portar-ne així. i a veure'ns la segona que ben porto un de més famós. Vinga, va. Doncs, Marçal, que vagi bé la setmana. Igualment. Adeu-siau, Sant Just! Femma 98.1 Prova a ser millor. Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les ones. Estic en un avui vent. Estic en un avui vent. Treballo en un avui vent. Estic en un avui vent. Estic en un avui vent. Estic en un avui vent. que caua en les parets. Dona el vino plint la finca de sarsueles i coplets. Van comprar-me una espanyola un diumenge als encants. Vaig aprendre a tocar la guiva. Mira el bit de supertram. I ara estic d'una bo i ben estic d'una bo i ben treballant en una bo i ben estic d'una bo i ben l'àlex amb el de la guat el concert d'un cant d'autors vaig pensar seré com ell vaig pensar seré millor com ell. Ja val de la placeta feia bugui amb el cosí ni vaig ni he sentit que toques un dia de val un any. La pigra contú i us funem al mar reu aneu a l'antici d'arct. No t'ho pa'n a m'a un avancat, sa'n, un vull pruna, van i aag. Esti cal una boi pèl. Esti cal una boi pèl. Esti cal una boi pèl. Esti cal una boi pèl. Bona t'ho pa'n a m'a un avancat. Bona t'ho pa'n a m'a un avancat. Bona t'ho pa'n a m'a un avancat. Les 12 i 37. Comencem ara l'espai de la tertúlia esportiva. Tenim el Ritchie i també en Carles. Què tal? Com esteu? Molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia pel matí. Si voleu comencem avui per l'esport local, una mica. Voleu-vos? Vinga, va. Parlem de l'esport local perquè sempre anima a parlar de victòries. I a més a més, ha estat un cap de setmana. Que tant els equips que tenim una mica més amunt, no parlarem de tots, però l'Atlètic Sant Just, el primer equip que està lligalit, ha guanyat. No sé si tu, Ritchie, segurament vas veure el partit. No, perquè era aquesta de Fels, però em van anar informant. Vam guanyar a 2 a 3. Bé, bé, correcte. Això els posicionen ja en quarta... Sí, sí, ara s'ha posat líder al Can Vigalet amb 28 punts, m'assembla. Segons estan empatats Vilanova i Vic amb un punt menys. i ja en quarta està el Sant Just amb 26 punts. Vull dir, està... Spectacular, eh? Està a dos punts de l'Isa. És que pensem que és una categoria que, antigament, aquí a Sant Just, amb els equips que teníem, era fesomiar molt. Clar, lligalit és... És com la tercera, no, davant? Seria, bueno, jo crec que la propera. Si pujéssim, seria la tercera. Sí, estem a preferent, antigament. Sí, sí, jo crec que sí, més o menys sí. Vale, bueno, està... A veure, és que hi ha molts equips de futbol a... Sí, no, no, hi ha molt nivell a Catalunya. Per tant... No, no, clar, clar. És molt difícil, o sigui, si em diguessis un altre esport a estar dalt de tot, dius, bueno, mira, que també ha de ser difícil, eh? Però vull dir, el futbol... I no, i bueno, el partit, doncs, bastant còmode, encara que fos 2 a 3, amb mitjà parell anava en 2-0. Sí, jo vaig veure aquest moment. Va marcar l'1 a 2, ràpidament va fer l'1 a 3, i en els minuts de descompte va marcar el 2 a 3 al Castelldefels, però ja no els hi va donar temps a res més. Molt bé, eh? Molt bé, no, ja n'hi està. El... El hoquei. El hoquei perfecte, no? Home, sembla que va remuntant una mica, perquè... Sí, estàvem fotudets. Home, posem dos partits guanyant fora, els dos, no? Això no és fàcil. Sí, sí, sí. El hoquei tampoc és... Home, guanyar els... Alcaldes, i ahir, ahir, no sé què vam guanyar, però no sé com vam quedar. Crec que... Que era Vilafranca? Era el club patí Vilafranca, i jugàvem allà, a fora, Vilafranca, i van quedar, ara t'ho dic, a veure si es carrega... A veure... Sí, a veure, i no sé ara què va classificar, és que jo... 0-2. 0-2 va marcar... No sé que hi ha un 2, però no... Sí, 0-2. És que jo també dubtava, dic, crec que els altres no em van marcar cap, però 0-2 va marcar Pujalte al minut 30, i després Xavi Burguillos al 43. Però, doncs, els dos gossos al final. Sí, és que és curiós, no sé, llegeixo la premsa esportiva i el hoquei és com si no existís. L'hoquei patins... Surt un trosset petit del que va fer el Barça i durrut, i el que van fer els altres, mai surt la classificació... Bé, en general tampoc no, a part del futbol i el bàsquet o el tenis o alguns esports de motor, és veritat que la resta d'esports queden bastant... sempre bastant relegats. Ah, no, però el handball, el bàsquet... Bueno, el futbol sala... El futbol sala, el resultat i la classificació surt, no?, dilluns. Aquí és que mai surt absolutament res. No sé si també pot ser el fet que potser per oquei patins no hi hagi tants equips, o sigui, o tants clubs... Però aquí sí, justament a Catalunya... I clar, és que és a Catalunya, si aquí no li fotem cova, que és a tots els jocs... Jo, a més a més, aquí, al mòbil tinc allò de mis deportes favorits, i n'hi ha com 25 esports... Tens 25 esports favorits? No, que n'hi ha, que n'hi ha, surten... Ah, vale, vale. Surten i és que no surt, surt el hockey gel, surt el no sé què, però... Surt el padel, surt el motos... Tu tranquil, que si hi haguessin 400 equips de hockey a Madrid, seria un dels esports més comentats a les televisions privades, ja t'ho dic jo. Segurament, segurament... Però bé, és molt desaparegut, ho trobo jo. Bé, seguim, i llegeixo un titular que diu que la porta explota per l'arbitratge a Getafe. Sí. Diu, és una vergonya, és un escàndol. Vosaltres vau veure el partit? Vau veure que fos escandalós, el tema de l'arbitratge? Bé, jo el que... Però és que tampoc no és res de l'altre món, o sigui, sí, podem escandalitzar-nos, però és que ja és un tòpic típic, o sigui, no passa absolutament res. Ja, el pad a cada dia, no? Llavors, clar, o sigui, el que ha de fer el Barça és oblidar-se dels arbitratges, perquè és un jugador en contra que té més el Barça. Llavors, d'això no hi comptis. I si hi comptes alguna vegada serà perquè la resta de 18 equips de l'estat espanyol diguin, veus, el Barça i el Madrid són uns privilegiats amb els arbitratges. Normalment han d'anar malament. D'acord? Perquè és que fins i tot quan miraves la banqueta del Getafe, veies aquell paio, que és el delegat del Getafe, i que ha sigut arbitra, que arbitra contra el Barça, i li ha donat tant pel sac amb el Barça, i ara està sent un delegat del Getafe, i veus molta gent que estan sortint de l'arbitratge, s'estan jubilant, i estan dient que són aficionals del Madrid fins a l'ànima, fins i tot sortint amb samarretes a diferents llocs. Sí. Dius, hauríem de ser una miqueta... Que aviam que la gent quan es jubila de l'arbitratge pot ser de l'equip que vulgui, però vull dir, més que poques vegades veus un àrbitre que diguis que jo sóc un amant del Getafe o sóc un amant de l'Atlètic de Bilbao. No, normalment són el Madrid, no? No, a més a més del que dius, justament aquest equip que és el Getafe, jo el segueixo bastant, Bordalàs és un entrenador que fan els jugadors al límit, però el límit de cada vegada que entres seria targeta pràcticament. Si els 10 minuts de partit no li han tret una targeta al Getafe, que ja se l'ha guanyat de sobres, ell diu endavant. Ells van tirant, van tirant, van tirant, van tirant, i llavors guanyar un equip així és super, super difícil. El Getafe per guanyar-lo, ja et dic, si els 5 minuts o 10 minuts a la segona entrada surts i els hi fot terceta groga, ja tot l'equip baixa una miqueta pel que veu. Però si deixes jugar, que és el que acostumen a fer tots els àrbitres... Imagina't, a la segona part va treure un jugador i els 10 minuts el va canviar perquè li van treure groga. Em vas fixar? Sí, sí, sí. Va durar 12 minuts al camp. És un altre tipus de futbol, però tot i així no és excusa, però després escoltarà en aquest podcast un estimat pericó que tinc al meu costat sempre i dirà que ens estem excusant amb els arbitratges. No, el partit del Barça el tenia bé, el Barça tenia un partit que va marcar gol, potser una mica aviat, per un cop de sort, i aquell gol els hi havia que donar tales. Fins i tot es van obrir una miqueta més ells, van intentar anar a buscar, i van aconseguir un empat que els va tornar a posar en el seu partit. i al posar-se en el seu partit va tornar a passar un altre cop el que ha passat durant 4 anys, els últims 4 anys, al Barça amb el Getafe. No havia marcat ni un gol, eh, feia 4 anys. 4 anys no havia marcat el Barça, eh, el canvi del Getafe. Ostres, escoltem-ho a la porta aquest matí una mica calentet, què és el que ha dit. Aviam. Libre la circulació, deixen passar. No impida-se-no. ¿Qué le pareció el arbitraje en Getafe? ¿Cómo ha ido? ¿Fue penalti a Cundé, presidente? Lo del arbitraje en Getafe, una vergüenza. Una vergüenza. Que no se pitara el penalti a Cundé. Ese es un escándalo. Un escándalo. Y creo que lo tendríais que repetir más veces, porque es un escándalo del penalti a Cundé. Porque además a Rudir le pitara uno parecido. ¿Se puede ganar la liga, presidente? ¿Confía? Apa, tanca la porta al coche. Ahí os quedáis. Diu, van a ganar la liga, senyor presidente. No tens solo els àrbitres, no? No, però aviam, ho sigo i segueixo dient el mateix, eh? Dic que el Barça tenia que haver guanyat aquell partit, és un equip que és molt difícil, foten dues línies de cinc més al davant. És que estan tots allà defensant. I després, una crítica que faig jo al Barça, que la faig jo personalment perquè després comences a mirar, és que jo no en sé de futbol, eh? Perquè comences a mirar qui són els jugadors destacats del partit i quan miraves TV3 et deien que els destacats eren Cundé, un altre dels destacats era l'altre cantó al... Al Balde. Al Balde. En Rafinha també l'havien col·locat allà i com no l'havien ja mal, no? I llavors dius, doncs vaig una mica escaldat perquè la meva visió com a exjugador de futbol, veient el Barça i intentant entrar, o sigui, hi ha una tendència molt clara a no passar pilotes en profunditat als dos laterals quan entren per banda, d'acord? Això està passant molt amb els jugadors del mig del camp. O tenen la pilota molt endavant i no tenen cap pressió a sobre o no els hi passen pilota. Quan arriben a banda sí que hi ha alguns centros. Estic parlant, i estic fent pseudo crítica, de Cundé i Balde, eh? Sí, sí. Són dos jugadors que els veig bé, però veig que l'equip té poca confiança d'entrar per bandes. I una de les claus del partit del Getafe és agafar la fixació durant 70 minuts d'entrar pel mig. Amb tota la col·lecció de jugadors que hi ha allà i en una de les defenses més potents que hi ha el futbol espanyol en aquesta lliga. Perquè són gent que saben jugar de defensa perquè és bàsicament jugant d'això. Llavors són uns professionals d'això. Llavors, es va jugar molt poc per bandes i les bandes van anar com van anar. I jo crec que la meva petita crítica és que jo faria una miqueta més de moviments en bandes. Buscar altres jugadors i altres opcions perquè és que el Barça... Jo vaig veure'l molt mancat d'entrades per banda. Molt marcat. I si tu passes tota l'estona intentant entrar pel mig i intentar acabar jugades pel mig i no xutant des de la frontal de l'àrea a aquest equip li dones una facilitat tremenda a poder-se defensar. Bé, de Madrid per guanyar, se'n marxa a set punts ja... No, no, no, sí, sí. Però és que ja saps què passa amb el Barça aquest any? Jo l'estic gaudint, perquè realment... No l'estàs gaudint, eh? Sí que l'estic gaudint. No, no, diu que l'està. Ah, l'estàs gaudint, val. És que, bueno, aquesta és una altra de les que vulgui dir jo, també. Sí, sí, sí. O sigui, el Barça està jugant bé. Hi ha fa anys que era la millor escola del món, crec jo, i ho segueix demostrant. Vull dir, estem jugant amb xavals que, mare de Déu, tu, és que s'ha de gaudir del que passa. Pues, clar, els falta aquest punt d'experiència que ens fa perdre punts, com poden ser targetes en un moment que no hi és, o a vegades xuten la pilota a fotre-la a 50 metres, la intenten jugar, perquè des que estan a la vida, al Barça els hi ensenyen a jugar a no xuta la pilota, i aquestes coses, doncs, aquests xavals, encara les tenen perquè són uns crios, clar, evident. I són fallos que ens costarà punts, però a partir d'aquí, jo crec que el Barça està jugant bé. Està jugant bé. L'Espanyol va sortir del descens. Tenia un partit de la màxima. Aviam, en pla, se la jugava molt. Ja el vaig veure sencer, aquest partit, també. Sí, van jugar divendres, i bé, una mica, a costa del Valladolid, no?, que van guanyar 2 a 1. Sí, segueixen descens a l'Espanyol, però va fer els 10 a 1. Marca una mica de distància. Van marcar Javi Puado i Robert Fernández. I el Robert Fernández, que l'havien fitxat aquesta setmana, el van treure al camp i quan no portava ni dos minuts, doncs, va marcar el xaval. Ostres, quina il·lusió, no? Aquestes entrades són molt bones. Sí, el partit tampoc, tampoc, jo diria que es va mereixer guanyar l'Espanyol, eh? No? No. Per mi tampoc es va mereixer, però, bueno, va guanyar 3 puntets, tenia el descens, València també va guanyar. Clar, aquesta és una mica la mala notícia. Que el València també va guanyar. Sí, la mala notícia de l'Espanyol és que va guanyar, a més a més, el Leganés li va guanyar unes a l'Espanyol de Madrid, el Barça no li va guanyar el Getafe, l'Alabés, em sembla que va guanyar cap del Betis. El Real Madrid va guanyar... Sí, però pels de baix... Però és un a 3 al Camp del Betis. No, no, clar, o sigui, tens una victòria contra un rival directe en aquella zona, però, clar, tens uns equips que s'estan revifant com ells, no? Llavors la cosa queda una miqueta igual. L'Espanyol, viu, està en posició de descens, té 19 punts, però, clar, per sobre seu té un parell d'equips amb 20, el Leganés amb 22, les Palmes amb 22 i el Celta amb 24. Clar, són equips que estaran en aquesta lluita, però, clar, ara tens el Valladolid, que sí que sembla que definitivament és el que recula, si el València desperta, és un d'aquests que començarà a tirar, podria començar a tirar amunt, recordem que el València el proper partit és contra el Barça, i també es pot aprofitar l'Espanyol d'aquesta distància. Està amb 16 punts, i l'Espanyol en té 19. 19, són 3 punts, que si el València perdés contra el Barça aquest cap de setmana, l'Espanyol fes la seva feina, serien 6 punts. L'Espanyol va a camp del Sevilla, no sé com... Clar, el Sevilla està també... Que també està por ahí. Creixendo va guanyar el Girona. Ja. No, és fotuda aquesta lliga, eh? És fotuda pels equips que estan aquí baix, i hi ha altres que no ho estan, per exemple, ja he comentat el Celta, que estan 24 punts, que tampoc no faci molt el tonto, perquè també s'hi pot trobar, eh? O sigui, que estem parlant d'una segona meitat de la taula, que realment està calenta i anirà més. En futbol femení, la jornada 15, tenim que, per exemple, el Barça va jugar fora, va guanyar 0-2 contra l'Atlètic Club. Sí, i gran partit del Badalona, que va empatar contra l'Atlètic de Madrid, tot i jugar a casa, l'Atlètic de Madrid està en tercera posició, un empat a un que és molt bo, i l'Espanyol va començar guanyant 0-1 al camp de la Real Societat i va acabar perdent 4-1. 4-1. S'ho vas menjar una mica, sí. Sí, sí, una mica. Bé, si parlem d'altres esports, per exemple, Barça ha eliminat de la Supercopa, estem parlant de futbol sala. Va perdre, eh? Van perdre 4-3, i llavors ja han sortit de la Supercopa. I parlem de Champions, tant masculina com femenina, de la femenina, em sembla que el dia 7 de febrer es fa el sorteig dels equips, i el que en la masculina, en la Champions masculina, crec que juguen aquesta setmana, no? allà el Barça contra el Benfica. El Barça juga al camp del Benfica, a les 9 de la nit el dimarts, partit que pot ser divertit i molt xulo, el dimecres juguen altres equips, per exemple tenim un PSG Manchester City que pot ser molt xulo, a les 9 de la nit, i un Milan-Girona, eh? Ostres! On es juga aquest partit? A Milán. A Sant Siro. A Sant Siro. Que també pot ser molt xulo. En Basque també, doncs el Barça, bona setmana pel Barça, perquè tenia dos partits de Lliga i un partit europeu, i ha guanyat els tres. Sí. Estava una mica complicat a la Lliga per classificar-se per la Copa, però va guanyar l'altre dia, i ahir va guanyar el Bilbao, i Europa també va guanyar el seu partit contra el Panathinaikos, si no crec malament. Molt bé. Bona jornada del Barça al nivell de bàsquet. Heu vist el Descartes? Alguns trossets? Sí, he vist cosetes. Jo només vaig veure el Nando Jovany que va fotre una paella pels corredors catalans un dia d'aquests, amb una etapa d'aquestes, va fotre una paella per tots. Però aquest home és cuiner o és corredor? És cuiner. És cuiner, però també ha corregut en el Descartes, no? Sí, sí. Allà s'apunta qui vol. Com va això? Si tens calents... Home, però un dia estàs fent croquetes i l'altre te'n vas a l'Arabia. Jo el que faria de tu, tu tens carnet a conduir? Sí. Doncs vinga. Demà no t'ho posa a la ràdio i l'any que ve, objectiu de car. Objectiu de car. Busca el vehicle, si vols moto, camió, tu què faries? Home, jo un clàssic, un clàssic. Un bugui. Un bugui molaria. Els buguis... No ho sé, hòstia, no ho sé. No ho sé, eh? No ho sé, eh? Jo volia destacar el tema de l'Edgar, aquest noi jove, de 18-19 anys. Campió de Rally 2, que crec que no donaven gaire per ell al principi de la competició i mira... Vuitè a la classificació, m'ha semblat que ha quedat i segon de la seva... Segon o primer? L'Edgar a Rally 2, eh? No, primer de la... De la seva categoria. De la seva categoria, sí. De la general va quedar vuitè. Vuitè. Home, doncs gens valament. No sé si era la primera vegada o què que competia. Home, li vam fer una bona rebuda a la Garriga, no? Vam veure... No ho vaig jo ara. Sí, sí. Es va passejar amb la seva moto pels carrers de la Garriga, tothom aplaudint, fent-li una bona rebuda. Ja, és fill predilecte, ja. Fill, home... Sí. És que... Aquí a Sant Just teníem el Selma, no? Que anàvem amb un camió. Sí, sí, sí. No sé aquest any. No n'he sabut massa d'ell, però hauríem de buscar-ho. No, no, no he estat atent. És que no he estat massa fotut, no? Amb el Dakar no sabia ni on es feia. Jo em pensava que es fotia allà a Sud-amèrica i es estava fent Aràbia, no? Hòstia! Sí, que anava... Vas una mica... Pel que fa a altres esports, per exemple... Tenim el tenis, l'estan jugant a l'Europa d'Austràlia. Ah, sí? Sí. L'hem passat tots, no? No, bueno, tenim uns quarts de jocabitch amb el Carlos, no? Amb el Caraz, sí, estem a quarts. Crec que sí, sí, ahir vaig veure-ho i es torna a repetir l'enfrontament de l'any passat. I és en quarts, eh? Crec que sí. El favorit segueix ser al ciner al principi, no? I la vadaosa, pues, també... La vadaosa va tirant. Està fent feina, no? Que tu posaves no sé què dels tixipses. Sí, perquè resulta que feia molt de vent, molt de vent i no sé si no li estaven engallar bé a la tenista, a la vadaosa. Bueno, no li anava bé ningú, perquè quan anaven a picar la raqueta, a la que obrien raqueta se'ls anava enrere i llavors no podien picar bé. I el tixips aquest estava a l'agrada... Bueno, són nòvios, eh, crec. Són nòvios, sí, són parelles, són parelles. Li anava dient, li anava dient, però pica així, pica això, no sé què... I la noia li deia, bueno, és que no puc, no sé què. No és que no ho és que fa ben i se me'n va enrere, i al final hi va haver un moment que li diu baixa i juga tu, baixa i juga tu. I li diu baixa i posa tu a jugar. Em sembla que ella va dir que li estava dient a l'entrenador. Ah, l'entrenador. Bueno, bueno, però això és el que queda en dubte i no ho sabrem mai, si li deia l'entrenador perquè està a un al costat de l'altre, em sembla. Anticipes, que recordem que deu estar entre els 10 millors jugadors del món. Sí, sí, sí. És grec, no? Sí, crec que sí. Home, amb aquest nom ha de ser... Sí, sí, sí, en fi. I després també una, pel que fa a l'esquí, heu vist l'accident aquest de... De l'estunt. De l'estunt, de la cadira. Sí. Es va destensar un dels nervis aquests. No ho sé, a nivell tècnic no ho sabria explicar, però... Sí, sí, va ser un destensar dalt d'això. La tensió va fluixar i llavors pata plom. Bueno, n'hi ha dos que estan... Que estan... Que estan fotudes, dues dones. Sí, sí. Jo és que... Jo vaig sentir l'audícia per a imatges, la veritat és que no he vist. Sí, visc el meu per Instagram. Es va despenjar el telefèric, una cabina. Sí, va perdre tensió. Alguns es van quedar penjats. O sigui, va perdre tensió en alguns que van picar a terra, alguns que van caure i altres que es van quedar penjats que els van haver de baixar, d'alguna manera. Jo és que ja penso que els tele... O sigui, no vaig massa esquiar per no dir que no vaig, d'acord? Però ja... Jo recordo la sensació d'estar a... O sigui, en el telecadira, sempre pensant... Saps? Pensant, hòstia, si ara algun dia passa alguna cosa, em moro... A més que allò és d'una certa alçada. La caiguda és una mica tova. Home, depèn, clar, sí. Si te'n vas als alçats... Bueno, no, clar. Són unes alçades que et dius, però si em caig, aquí em deixo... Normalment són... Bueno, són les màxims... És que... Jo tampoc no és que domini massa, eh? Pujo esquiar, però vull dir, 4, 5, 6, 7 metres d'alçada. I una mica tou està baix. Una miqueta. Una miqueta. Que et fots una bona trompada, eh? Sí, però vull dir... Bueno, sí, està més tou que clar, que si no hi hagués neu, però... Sí. En fi. També, sí, del futbol femení, les noies, pues... S'han llumos com más de lo mismo. Sí. El que es va haver de 5 a 1. El de futbol 11. I les noies, l'Evil, pues... Segueix en segona posició. Van guanyar 2 a 7. I ja estan mantingudes a segona posició. I ara l'únic problema que tenen una miqueta és que se'ls va l'entrenadora, la Iziar. Sí, ostres. Se'n va a treballar fora i té que deixar l'equip. I, bueno, molt bona feina la que ha fet, deixar l'equip en segona posició i... I aviam, suposo que ara segueix, l'ajudava una noia que es diu Berta, que l'any passat jugava. I aviam si segueix en els mateixos resultats. Home, doncs sí, perquè clar, és un daltabaix, no?, quan marxa la persona... Sí, perquè aquesta noia, ja et dic, és molt futbolera, jo la conec prou i sabia... A mi no em fotia tant cas com ella. Jo, clar, jo me'n recordava que a mi fotien bastant més merda amb ella, que ella es planta allà, fot la cara aquesta de sèrie i és una xavala que sap... És futbolera i sap portar un equip. Molt bé. M'estic veient que a la Copa CB, hem dit que al Barça ha passat, no?, però que també hi ha... és a dir, que competiran també altres equips catalans, és a dir, que s'ajunten per tercera vegada, em sembla, que competiran tres equips catalans, el Manresa i el Joventut. I Joventut, eh? El que passa que no sé si poden competir entre ells a la Copa CB. Sí, sí. Sí, però jo crec que passen vuit, no?, és el que fan ara. És que estic llegint aquí, diu, una Copa amb sabor català, no?, parlant del Joventut, Manresa-Barça arriben a Gran Canària amb aquests possibles rivals i diu, per tercera vegada a la història, la jugaran tres equips catalans que no es podran enfrontar entre si, els quarts. Ah, val, potser... Doncs llavors són uns quants més, deuen ser 16. Entre els quarts... Perquè m'estic dient, molts equips vuitens són... Els quarts de final. Els quarts de final són vuit equips. I m'estàs dint que no es poden enfrontar entre si, són quatre. Diu, els seus rivals sortiran del bombo dels caps de sèrie, on hi ha l'Unicaja, el València, el Madrid i el Tenerife. Val, has dit cinc més quatre... Són quatre, no? Abans on hi va? Sí, és que m'assembla que ara ho hauran canviat, però abans passàvem vuit i jugava el primer contra vuitè, segon contra setè, del segon contra sisè i quart contra cinquè. O sigui, no n'hi havia cap mena de sorteig. Ara potser ara ha canviat la cosa. Tinc entès que demà es farà el sorteig dels aparellaments de quart de final. I posa que no poden jugar els equips. A mi m'estranya molt que... A veure si són quarts de final, són vuit equips, ho està dient ella. Ja, però vuit equips, que sortir la norma que no puguin jugar entre ells, no li veig cap il·lògica. No poden jugar entre ells els equips catalans? I m'estàs dient que n'hi ha cinc, com a mínim, no? Diu, per tercera vegada a la història... Ho veig una mica complicat. ...la jugaran tres equips catalans. Tres. Ah, tres. Vale, vale. Per tercera vegada a la història la jugaran tres equips catalans, que no es podran enfrontar entre si els quarts. Sí, però que no es puguin jugar entre ells, no sé d'on toman tret, això. No, no hi hagi una final catalana, tu. En fi, falta un minutet, ho hem de deixar aquí, companys. Gràcies per la vostra participació a la tertúlia esportiva. Molt bé. Que vagi bé. Bon dia. Tornem la setmana vinent. Adéu. Adéu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt. Tornem demà a la mateixa hora, de 10 a 1, aquí a la Rambla, el magazzin de matí de ràdio d'Esvern. Ara us deixem amb les notícies, amb Mariona Sales Vilanova i per la tarda amb Dani Martínez. Que vagi bé. Tornem demà. Música Fins demà! Fins demà!