#769 - Cultura, Recollida de Residus i Carnestoltes a Sant Just

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1. Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Molt bon dia, Sant Just. Són les 10 i 10 del matí d'avui, dimarts, 4 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja m'ho coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. Després, dedicarem uns minuts a parlar del Dia Internacional que tenim avui, 4 de febrer. I és que és el Dia Mundial contra el Càncer. Donarem algunes dades de com està la investigació i els casos aquí a Catalunya. També parlarem d'algunes efemèrides que van passar tal dia com avui. I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. Ahir ens va dir que tot semblava anar en bon temps, més o menys fins dimecres i dijous, en què podríem patir un canvi. Després ho comentarem amb ell. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim la Núria Rajadell, que és la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Aquesta entitat Sant Justenca ha fet un relleu en la presidència i en la seva junta. I avui ens parlarà la seva nova vicepresidenta, la Núria, de quines són les activitats que tenen previstes per aquest 2025. També després ja començarem a rebre altres col·laboradors i col·laboradores que aniran passant per aquest matí de Ràdio d'Esvern. Tindrem el Sant Just Padel Club, concretament el gerent del club, l'Enrique Rodríguez de Medina, que ens posarà al dia. També amb les qüestions del club. Després també tindrem a l'Arbre Gulló per fer l'espai d'ecologisme. I acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter, que com cada dimarts ens porta la recomanació literària i el llibre de la setmana. Tot això serà a continuació. No marxeu, que comencem! Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones. Ara són les 10 i 12 minuts. Comencem amb un tema d'Imagine Dragons que es diu In Your Corner. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. L'Arnau Cònsol de la Llibre. Ara mateix passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Estem amb la Mariona per fer els titulars de Sant Jus. Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. Doncs vinga, avisem a l'audiència que a partir d'ara, els divendres, farem una secció especial en aquest punt. Bé, una mica més endavant. Després de llegir els titulars Sant Justencs, els divendres, a partir d'aquesta setmana, és a dir, a partir d'aquest divendres 17 de febrer, farem una mica de tertúlia amb un nou company que estarà aquí de pràctiques i farem un tema de tertúlia, una mica de debat també sobre alguna qüestió d'actualitat, algun fet. i ens presentarà ell el tema, ens el portarà ell i estarem comentant una mica això que ens porti. A més a més, de comentar també amb ell les portades dels diaris i de fer... Ell es prepararà una secció que serà de semàfor bé, semàfor vermell, i li donarà com si diguéssim aquest gomet positiu i aquest gomet negatiu a algun personatge del món de política, cultura, sanitat, el que sigui, que cregui que es mereix aquest punt veri o aquest punt vermell, que de fet em sembla, no sé si hi ha algun diari que ja ho fa això de tant en tant. Sí, sí, sí, jo ho havia vist alguna vegada. Doncs, efectivament, serà una mica el mateix. Bé, ens ho passarem bé, no? Sí, i tant, i tant. A més, serà una secció que es prepararà bé, portarà també alguns tals, alguns àudios per tenir més context de les coses. O sigui que... Perfecte. Això serà els divendres, per agafar ja el cap de setmana... Amb ganes. Amb ganes, sí, sí. Vinga, de moment som a dimarts i anem a parlar dels temes que ens portes a Sant Just. Doncs mira, parlem una mica del Carnestoltes, que arribarà aquí a Sant Just amb activitats festives i familiars programades pel cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març. Cau força tard, Carnestoltes aquest any. I bé, la festa començarà el divendres al Casal de Joves amb la festa del Carnaval Jova organitzada per l'Agrupament Escolta i Martin Luther King. Que oferirà festa fins a la matinada per joves a partir de 16 anys. Molt bé. I el dissabte 1 de març, el Parc Maragall serà l'escenari central de la celebració amb activitats com el concurs de disfresses de comparses escolars a dos quarts de cinc de la tarda, una xocolatada popular a les sis i el lliurament de premis de les comparses a dos quarts de set. A partir de les set se celebrarà el concurs de disfresses en les categories comparsa, grup i individual, seguit del pregó del rei Carnestoltes i l'inici de la rua a dos quarts de vuit. Molt bé. Ostres, doncs sí que tant. Ah, mira, aquest any, acabo de recordar-me, aquest any no fan el Carnestoltes matí i tarda, Mariona. Exacte. Aquest any tornem a, com s'havia fet... Els orígens, vaja. Com s'havia fet, com sempre. Sí. L'any passat es va aprovar aquesta modalitat de passar a les comparses escolars al matí, que, si no m'equivoco, es va fer maslluir, no? Crec que sí. L'any passat? No. O no, o va ser tot a la plaça Maragall. L'any passat no, no, que jo vaig estar allà gravant Reels per la ràdio i era a la plaça Maragall. A la plaça Maragall, però això sí, al matí. Sí, sí, sí. Amb les escoles, una mica per conciliació familiar i també perquè pels infants, doncs, potser a la tarda s'havia comentat que s'acabava fent massa tard, però bé, s'ha tornat al model de sempre, tota la tarda. Jo crec que és millor concentrar-ho tot en... Perquè la veritat és que quedava molt... O sigui, tot quedava molt estirat, molt diluït, saps? Durant tot el dia... No, i a més la gràcia... O sigui, sí, que és veritat que potser es pot fer tard, una mica tard per alguns més petits, però és un dia... Mariona, que comença a les 4 de la tarda, per favor. Sí, sí, però tota la rua i tot, clar, és un dia, no passa res, és dissabte i també la gràcia és trobar-se amb tot el poble. I que, o sigui, és evident que tothom pot anar al matí si vol a veure les comparses escolars, però si no et toquen al matí avui aniràs. Que els nens aguanten més que els adults, Mariona. Sí, moltes vegades sí, i tant. A no ser que siguin nens molt petits. No, i que el xulo és trobar-se tothom junt i que tothom vegi les comparses escolars a la tarda i que després et faci la rua a tothom junt. A més, fent aquesta divisió, doncs, perd sentit. Està bé també perquè primer, o sigui, dintre del bloc de tarda, primer, el primer bloc és per les comparses escolars. O sigui, realment, el de les comparses escolars, a les 18.30, realment, ja... Clar, però la gràcia, Núria, també és que es quedi a la rua després. Clar, sí, sí, sí, però és que si hi ha famílies que pensen que és que és molt cansat i... Sí, però bueno... També et dic que, pel que veig, donen el lliurement de... O sigui, és això, donen el lliurement de premis de les comparses escolars ja a la 2.47. Clar, clar, que vull dir... Que abans es feia al final de la rua. Clar, clar, que molt apurar, doncs mira, es recullen el premi i adéu, no? Tot i que la gràcia, doncs, és... La gràcia és esperar-se fins al final i fer tota la rua, però bé. Clar, clar, bé. Doncs això, per respectar una mica també els horaris dels infants i qui vulgui marxar, doncs, abans perquè necessita dormir el nen, doncs se'n pot anar sabent ja quina escola ho haurà guanyat. Clar, clar. Què més? Per participar al concurs, les inscripcions es poden fer fins al 25 de febrer, mitjançant un formulari en línia que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, i les persones de la categoria individual podran inscriure's el mateix dia de l'esdeveniment, entre les 4 i les 5, allà mateix, al Parc Maragall. El concurs de disfresses inclou 4 categories, l'individual, que és d'un o dos membres, el grup, que és entre 3 i 9 membres, la comparsa, que són 10 o més, i la comparsa escolar, que han de ser 30 o més membres que siguin d'una fa local. Molt bé. Els participants disposaran d'un temps limitat per mostrar la seva actuació davant del jurat, ja que últimament, sobretot entenc que va per les escoles que feien uns macroespectacles xulíssims, he de dir, però sí que és veritat que potser algú s'acabava allargant una mica massa. Sí, realment estan molt currats els espectacles, però... No sé quin temps tenen, suposo que els hauran deixat un temps raonable, perquè puguin també, clar, la gràcia també és que es mostri la diferència de cada classe i tant, però això que no siguin llarguíssims perquè llavors la ruda comença a les 11 de la nit. Ja, ja, clar. Però realment són molt xulos, així que tenim ganes de veure quins són els temes que porten les escoles aquest any, a veure si en els propers dies poden anar passant les AFAS per explicar-nos una mica com s'han preparat i tot, perquè ja sabem que no ens xivaran res de la temàtica i perquè són sorpresa. L'any passat van venir per primera vegada, em sembla, els de Madre Sacramento, que no tenien costum de presentar-se. Exacte, es van presentar l'any passat pel primer cop. Sí, sí, sí. Que em sembla que portaven alguna cosa relacionada, no sé si amb el tema del pas del temps o dels rellotges o... No ho sé, crec que... No me'n recordo, però sí. No ho sé, no ho sé. Ara dubto de si era el Montserrat o de si era el Sacramento qui portava això dels rellotges. Bé, que, bueno, no sé si havíem participat algun altre cop, no?, a les Compasses Escolars de Carnes Soltes de Sant Just. Jo juraria que no, que era el seu primer any. I bé, jo tinc dubtes de si l'AFA de l'Institut d'Escola es presentarà o no. És que, clar, són poquets i són nens d'ahir tres. A veure, sempre fa molta gracieta, eh?, disfressar els nens de tres anys, perquè, clar, són tan monos. Ja, ja, però clar. I que realment resultant pot ser, però sí que és veritat que, clar, no em compareix una escola de 30 infants amb una escola com el Canigó, que són, doncs això, infantil, primària, de dos i fins i tot algunes línies tres. Clar. Que, clar, són moltíssims, que, vulguis o no, és més... l'efecte visual és més potent. Com que l'AFA també està molt animada, la de l'Institut d'Escola i això, que molt disposada, bueno, potser entre pares i... I els hi preguntarem, a veure si s'animen. A veure, a veure. Molt bé, doncs, Mariona, tenim que s'obren les inscripcions per participar, no només les compasses escolars, eh, tot Sant Just pot inscriure's a participar en el Carnes Soltes, en el concurs que es fa, perquè, a part de les compasses escolars, també hi ha concurs, com has dit, de disfresses, individuals, per grups, o inclús per compasses que no siguin d'escoles, també. Exacte. Si sou molts, podeu fer una compassa a vosaltres, amb el vostre grup. Molt bé. Què més tenim, Mariona, va? Doncs mira, tenim que la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els maies de Txbatun, el que és de Llucatán, a Mèxic, Urbanisme i Entorn Natural. I serà a càrrec de Joan García Targa, que és arqueòleg. L'acte tindrà lloc, com totes les setmanes, el dijous a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola. I bé, Joan García Targa, exposarà els descobriments fets des del 2018 en el projecte d'excavació de la ciutat Maia d'Extbàtun, situat a prop d'Izamal, a l'estat de Yucatán. I durant la conferència, es tractarà com aquesta civilització va integrar l'entorn natural al seu disseny urbà, resultat de diverses investigacions topogràfiques, vols de dron i treballs de camp dirigits per un equip d'arqueòlegs espanyols i mexicans. Com sempre, l'esdeveniment és obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula universitària, mentre que els no socis hauran de fer una aportació de 5 euros. Molt bé. Doncs, Mariona, com cada dimarts, donem la notícia del tema que tractarà la conferència i la xerrada del dijous de l'aula d'extensió universitària d'Esplugues i Sant Just, que, com has dit, es fa a la residència de la Mallola. Per tota la gent interessada, pot entrar a la web de Ràdio d'Esvern i consultar la notícia per acabar de mirar com es pot inscriure, com una mica d'aquest tractarà el tema i de més. Mariona, aquests són els tres titulars. En falta un. En falta un. Ostres, que només hem parlat de Carnestoltes. Hem estat estona parlant del Carnestoltes. Sí, sí, sí, ja se m'anava al cel. Falta un titular. El fem ràpid. Mira, tenim dades facilitades per l'Ajuntament de Sant Just. Sí. dient que durant l'any 2024 s'ha registrat una millora significativa en la recollida selectiva de residus, assolint el 65,1% del total. D'acord. Aquesta xifra supera el llindar fixat per la Unió Europea per l'any 2035 i reflecteix, segons el consistori, el compromís ciutadà amb la sostenibilitat. L'Ajuntament destaca que el total de residus generats per habitant ha disminuït un 1,8% a l'últim any i un 18,1% des del 2019. En relació amb la fracció orgànica, s'ha assolit el 19,9% del total de residus amb un increment del 5,3% respecte a l'any anterior, mentre que la fracció resta ha experimentat una reducció del 7,8%. D'acord. Aquestes dades assenyalades pel consistori són l'augment del 9,79% en la recollida de paper i cartró i el creixement del 16,69% en la recollida d'envasos. La fracció de vidre també ha registrat una pujada del 2,27%, mentre que els residus voluminosos s'han mantingut estables. Molt bé. Segons l'Ajuntament, aquests increments en la recollida selectiva han permès reduir la quantitat de residus destinats a l'abocador i a la incineració. Molt bé. Doncs, Mariona, tenim aquestes dades de recollida selectiva aquí a Sant Jús. Unes dades que interessen molt també, donat que hi ha hagut aquest canvi del sistema de contenidors... Sí, bé, que és un dels grans temes candents de Sant Jús avui en dia, pel que dius tu, per aquest nou sistema que... Bé, és que a veure, hi ha gent que el posa en dubte de si realment funciona, de si realment no, si tindrà algú a veure, la taxa, si els contenidors intel·ligents realment afavoreixen o no aquests percentatges que hem d'arribar de l'aigua. És un tema que hi ha moltes discrepàncies, també molta gent que està d'acord. Sí. Per això, pel que dius tu, vull dir, hi ha gent que creu que no és el millor sistema, que es poden fer trampes, que de fet sí que se'n poden fer, evidentment. Bé, clar, tu per anar comptabilitzant passes la targeta sense realment obrir i llançar l'orgànica i ja et compta, no? I ja fas aquestes tres... Exacte. Aquestes tres tirades que representa que has de fer a la setmana per... Clar, hi ha gent que també que diu que no és el més just perquè realment si tu fas superpocs residus a casa no baixes l'orgànica tres cops a la setmana. Clar, si ets una família gran, de sobres. Si ets una o dues persones i a sobre fas un bon ús dels teus residus i planifiques per fer el mínim residu, no obres els contenidors pràcticament. O sigui, els obres poc. Clar. No, sí, sí. Vull dir, clar, casuístiques n'hi ha moltíssimes i clar... Com es podria fer millor? No ho sé. Jo tampoc, Mariona. No soc política ni experta en el tema. No em toca pensar-ho a mi. Això els hi deixem als polítics i a la gent que se n'hagi d'encarregar i als tècnics de l'Ajuntament, també. Exacte. Bé, ara sí, Mariona, ja hem parlat dels tres temes, carnestoltes, dades de reciclatge i residus aquí a Sant Just i també a l'Aula d'Extensió Universitària el tema de la conferència d'aquesta setmana. Naixem una promoció i passem a llegir les portades dels diaris. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Passa un minut de dos quarts d'onze. Comentem ara les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris. Mariona, agafem la portada del diari Ara. Què hi diu? Doncs el diari Ara obre amb una notícia sobre economia mundial i diu que Trump ajorna un mes als arancels a Mèxic i el Canadà a canvi de reforçar les fronteres. Sheinbaum, la presidenta de Mèxic, desplegarà 10.000 soldats mexicans per evitar l'entrada de fentanil i immigrants als Estats Units. Diu que l'acord amb Trudeau inclou una nova inversió canadena en cada 200 milions de dòlars en la lluita contra el narcotràfic. En fotografia principal veiem a Jenny Hermoso amb una frase seva que diu em vaig sentir violentada, poc respectada. En el primer dia del judici contra l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, pel petó que va fer a Jenny Hermoso durant la celebració del Mundial, la futbolista es va reformant el fet que no va ser consentit. I la veiem o entrant o sortint de judici, amb aquestes declaracions d'ella s'ha mantingut ferma en què no va ser consentit i de fet ha dit també que va rebre amenaces per part de gent de la Federació Espanyola que li digués que sí que havia sigut consentit o que si no li arruinarien la vida o alguna cosa així, ha dit, alguna barbaritat així. I ella no, s'ha mantingut ferma en què no va ser consentit, que ell és el seu cap i que això no hauria de passar. Sí, sí, de fet les paraules és el mateix que va dir al principi, és a dir, ella s'ha mantingut amb el que va dir des d'un inici i a veure de moment ahir va ser va començar va ser l'inici del judici a veure com avança també. Exacte. Vinga, doncs això, que ella diu que es va sentir violentada i poc respectada. És el que diu el titular aquí de l'Ara. Exacte. L'Ara avui fa una entrevista a Miquel Samper, conseller d'Empresa i Treball i posa una cita seva que diu que el Sabadell hauria de quedar-se a Catalunya i com a banc Sabadell. També veiem que la CDU assegura ara que no s'aliara mai amb l'extrema dreta que els conservadors alemanys són els favorits als comissis del 23 de febrer. Surt la notícia després que hi hagués concentracions massives a diferents llocs d'Alemanya en contra de l'auge de l'extrema dreta i per reforçar aquest cordó sanitari a l'extrema dreta. Sí, que clar, de fet ho havien insinuat que el podien trencar aquest cordó. Exacte. Per tant, bé, una altra notícia. Ah, perdó. Un dels supervivents d'un camp de concentració que el van, no sé si li volien fer algun homenatge o alguna cosa així o li volien donar alguna mena de reconeixement allà a Alemanya es va negar a anar-lo a buscar si no, si aquest partit no, bueno, no, no, realment no tornava a afirmar que mantenia el cordó sanitari. Exacte. O sigui que... Bé, perdona, Mariona, seguim, seguim. Última notícia de la portada del diari Ara, parlem de música i és que Beyoncé aconsegueix el Grammy, el millor disc amb Cowboy Carter. Diu que l'artista ja era la més guardonada de la història però ara suma el premi principal amb el seu àlbum de country. I de fet, no sé si has vist algunes imatges dels Grammy Núria però aquest premi en concret li va donar Taylor Swift. Aquí? El... El premi del millor àlbum country a Beyoncé el va entregar Taylor Swift i que va... Taylor Swift, ostres, em pensava que havia estat Miley Cyrus. No. He vist imatges de Miley Cyrus fent l'entrega d'un premi. Sí, però en concret aquest, el de l'àlbum de country a Beyoncé el va entregar a Taylor Swift que a més s'ha fet molt viral perquè no sé si... Això, cultura pop, eh? No sé si saps que uns Grammy crec que eren el 2009 si no m'equivoco que Taylor Swift va guanyar el premi a millor vídeo d'artista femenina en aquell moment Taylor Swift 2009 estem parlant de fa molt, no era el que és ara a nivell de fama i va pujar ella molt joveneta a buscar el premi estava molt emocionada i Kanye West l'ubiques? Sí, sí, Kanye West. Kanye West va saltar a l'escenari li va treure el micròfon i va va dir alguna cosa com molt bé felicitats però la... Però no et coneix ningú, no? No, no, però la Beyoncé té un dels millors vídeos del món que és, en aquell moment era Single Ladies Sí. Bueno, ella es referia a Single Ladies no sé si era d'aquell mateix any o no. Pot ser, eh? Jo crec Ombrella era... No, Ombrella és de la Rihanna. No, no, perdó, perdó, m'estic confonent. Res, no he dit res. Ell va sortir, o sigui, li va treure el micro i això, li va dir com això, molt bé, però la Beyoncé té un dels millors vídeos de... jo què sé, jo què sé, de l'any o jo què sé que va dir que Single Ladies i se'n va anar i clar, es va quedar en un moment incomodíssim d'aquest senyor traient-li el micròfon a una noia que acabava de guanyar. 20 anys tenia ella, eh? La Taylor Swift quan va recollir el premi el 2009. Tenia 20 anys, ella. I la Taylor Swift va quedar allà tiesa, com volguem dir, que ha sigut això. I què ha passat, no? Vull dir, m'estan donant un premi i salta aquest personatge i... Sí, sí. I això, bé, aquest moment va ser... En aquell moment no sé si es podia fer viral perquè no... Les xarxes en aquell moment no gaire, però sí que ha transcendit molt aquest moment a la història de la música pop i ara, doncs, que Taylor Swift entre aquest premi a Beyoncé doncs ha sigut bastant icònic. Que entre elles, vull dir, de fet, Beyoncé ja ha posicionat dient que li havia semblat molt malament el que havia fet Cania West, vull dir, que entre elles no hi havia hagut cap mal rotllo, que sàpiguem. Però això, vull dir, ressaltar només aquesta tonterieta. Sí, no, no, bueno, ara que estic veient imatges de, bueno, en moments en què el 2009, per exemple, s'estaven abraçant... Sí que era el 2009, no? Sí, sí, era el 2009, era el 2009. De fet, si passem ja a La Vanguardia també obre en una de les notícies principals amb això de Beyoncé i la reina dels Grammy i just la fotografia que han triat és en el moment en què Taylor Swift lliura el premi a Beyoncé pel disc de Country i apareixen les dues doncs somrient-se. Entenc que és just en el moment en què es van a fer els dos petons quan s'entrega el premi. Bé, seguim, més notícies de La Vanguardia obre amb titular principal sobre guerra comercial i diu que Trump ajornà un mes els aranzels a Mèxic i al Canadà, que el president dels Estats Units negociant nous acords amb Sheinbaum i Trudeau. Fotografia principal també, igual que la portada de l'ara és per Geni Hermoso i diu m'estava fent un petó al meu cap i això no pot passar en cap àmbit laboral o professional va declarar ahir Hermoso en el judici contra Luis Rubiales expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol acusat d'agressió i coaccions pel petó no consentit. La Vanguardia també fa una entrevista a Àngel Víctor Torres que és ministre de Política Territorial que diu és difícil col·laborar amb Mazón si no s'és lleial amb l'executiu. També fa una entrevista a Enric Oleta que és president de l'Institut Jacques Delors diu Trump és un desafiament mortal per la Unió Europea. També la Vanguardia veiem avui que el clínic creu que d'aquí 10 anys es podran curar tumors metàstàsics i diu que l'hospital veu factible augmentar la supervivència del càncer un 80%. Déu-n'hi-do una molt bona notícia de salut. També veiem que hi ha una nova llei que el control sobre la intel·ligència artificial entra en vigor a Europa. I tanca portada a la Vanguardia avui amb una notícia sobre Barcelona que diu que té un pla per il·luminar millor els barris. Molt bé. Doncs Mariona, passem ara a la portada de la resta de diaris. El periòdico obre amb també un titular a la part superior dient que el càncer abans dels 50 anys ha augmentat un 79% des del 1990. uau, és a dir, des de fa 35 anys que el càncer abans dels 50 anys gairebé no hi havia casos o almenys no es diagnosticaven i que doncs bé, cada cop se'n detecten més abans. També, més notícies a la portada del periòdico diu que Sheinbaum i Trudeau blinden la frontera a canvi d'un mes de marge presidents de Mèxic i Canadà que se deixen per evitar els aranzels de Trump. Diu, quan siguem al blanc la Unió Europea respondrà en fermesa. Ho diu von der Leyen. També diu la Xina que exigeix davant l'Organització Mundial de Comerç que el president renunciï a les amenaces. I parlant del ministre d'Agricultura que convida al sector alimentari a mirar cap al Mercosur com a l'alternativa. Altres notícies de la portada del periòdico diu aquí que 200.000 joves es formaran en intel·ligència artificial. La Fundació Princesa de Girona Microsoft i Funders anuncien la iniciativa en l'obertura del tour del talent a l'Hospitalet. També, més notícies aquí al periòdico diu la nova marihuana multiplica l'efecte nociu. Parlen que les urgències ja atenen gairebé tants casos d'intoxicació per cannavis com de cocaïna. Altres notícies diu Judici Arruviales Jenny Hermoso declara al jutge que es va sentir desprotegida per la Federació. Parlen del Banc d'Espanya diu que el tipus d'interès de les hipoteques variables baixarà un punt aquest semestre. Fan una entrevista a Diana Moran diu a mi ningú em va posar a dit i no posaré a dit ningú. Ho diu Diana Moran líder del PSPB i acaben amb una notícia de conflictes veïnals al periòdico diu el desdonament de la casa ursola s'ajorna a l'espera de la mediació. Bé Mariona passem a la portada que ens falta que és la del punt avui que obre amb una imatge que diu l'Iban es reconstrueix diu que el país mira de reconèixer de reneixer de les cendres després de la guerra entre Israel i Hezbollah i de dos anys de buit de poder. La imatge és una paret que està com una paret arrencada amb un tros on es veu aquesta imatge d'un fons blanc i vermell amb aquest símbol de color verd. Entenc que és la bandera del Líban, no? Sí, no ho he volgut mencionar perquè no estic segura al 100% centre de dades si ens pots buscar si és la bandera del Líban. És la bandera del Líban, sí, val. Doncs, bueno, no es veu tota la bandera, es veu el marge blanc com si diguéssim i les dues ratlles vermelles amb aquest símbol verd que, bueno, seria la identificació del que és la bandera i això, el Líban es reconstrueix diu aquí. Després, altres notícies, diu que el desnonament de la casa Ursola es torna a suspendre i l'amo diu que la vendrà. Després, parlen de rècord històric de turistes amb 20 milions de visitants l'any passat 20 milions de visitants, eh? Uau. Déu-n'hi-do. Parlen de la reducció de la jornada que s'elvira com el nou torsebràs entre el PSOE i Junts i l'any 2024 diu aquí que es van detectar gairebé 43.000 tumors malignes a Catalunya. Mariona, avui dia 4 és el Dia Mundial contra el Càncer. Pel que fa a esports, Geni Hermoso ratifica l'acusació contra Rubiales en el primer dia del judici. Deixem la informació dels diaris, Mariona, en aquest punt t'escoltem després 11 i 12 en punt amb els botlletins i a la una amb tot l'informatiu complet. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Que vagi bé. Adeu. de la dins de la Va, bilioncer de fons. Això és Texas Hold'em. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 4 de febrer? 4 de febrer, i avui marxarem lluny? Lluy, en el temps. Geogràfica, en el temps. I geogràficament també, Déu-n'hi-do, perquè ens plantarem el 1789 i és que tal dia com avui, 4 de febrer, George Washington va ser proclamat el primer president dels Estats Units i va ser per unanimitat del col·legi electoral. Això no ha tornat a passar mai més. Dic que després de la Guerra de la Independència el país estava governat sota uns articles de la Confederació. Era un sistema bastant feble perquè estava molt descentralitzat i la debilitat d'aquest sistema va portar a la creació d'una nova Constitució, que es va fer el 1787. Aquesta Constitució establia un govern federal més fort, amb tres banques principals, executiva, legislativa i judicial. Va haver-hi unes eleccions. El 7 de gener del 1789 es van celebrar les eleccions presidencials. Diguem que es van votar entre el 15 de desembre del 88 i el 7 de gener del 89. I George Washington, que era un heroi nacional i que havia liderat les forces americanes contra els britànics a la Guerra de la Independència, va ser triat com a president amb els 69 vots del Col·legi Electoral. Un fet històric que, com dèiem, no s'ha repetit encara a l'història dels Estats Units. Déu-n'hi-do. Primer president. Primer, eh? Primer president. Sí, sí. Molt bé. El 1789. I el 1794, encara estem per l'època... Sí, sí, uns anyets només més tard, eh? Sí, la Convenció Francesa voleix l'esclavitud a tot el territori francès. Fins llavors, l'esclavitud era totalment legal. De fet, havia estat una part fonamental de l'economia colonial, especialment al Carib, a les illes de Santo Domingue, actualment a Haití, o la Martínica. A finals del segle XVIII, França era una de les principals potències esclavistes del món, amb una gran dependència del treball forçat, amb plantacions de sucre, cafè i d'altres productes. Clar, així sí que fas calés. No, no, clar. Tens milers i milers de treballadors i no els hi paga res. Te'n vas a ocupar altres territoris... Ja ho. I, apa, treballadors esclaus... Doncs es veu que el 1789 es va firmar la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà, que proclamava la igualtat entre tots els homes i dones, i va obrir el debat sobre l'esclavitud, no obstant això, els primers governs revolucionaris no van actuar immediatament. Un factor clau va ser una revolució, com acostuma a passar a la illa de Santo Domingue, l'actual Haití, una insurrecció que va posar en perill llorda colonial i va obligar els revolucionaris francesos a reconsiderar la seva posició. I el 4 de febrer del 1794, sota aquesta pressió, i a més a més en una situació de França dèbil, perquè estava en guerra contra Espanya i la Gran Bretanya, allà tothom es barallava. Sí, no? Sí, van decidir a la Convenció Nacional declarar l'evolució de l'esclavitud a tots els territoris francesos. Dir, però, que el 20 de maig de 1802, uns 10 anys més tard, amb l'ascens de Napoleó Bonaparte i amb el seu desig de restaurar l'imperi colonial francès, va tornar a decretar la reinstauració de l'esclavitud a les colònies franceses. És a dir, que va durar poc temps. Doncs sí. Va durar poc temps. i el 2004 neix Facebook. El 2004, ostres, buah. Fa 21 anys, tu això. I fa 21 anys, eh? Bé, i jo a Facebook t'haig de dir que fa no sé quant que no l'utilitzo. Jo l'utilitzo molt poc. L'utilitzo a nivell professional, però a nivell personal no penjo res des de fa més de 10 anys. Tot i així, al final, en parlaré, és la xarxa social encara més utilitzada al món. És que hi ha moltes generacions que encara l'utilitzen al Facebook, eh? Bé, com neix Facebook? De fet, hi ha una pel·lícula que es diu La Red Social. Sí, la vaig veure. Aquesta fa també molts anys. Està molt bé. Però explica com va néixer Facebook. Facebook va ser creada per Mark Zuckerberg amb dos estudiants més a la Universitat de Harvard. De fet, la idea era una plataforma per juntar estudiants de la universitat. La van llançar el 4 de febrer, sota el nom de Facebook. Inicialment només estava disponible per Harvard. L'èxit va ser immediat. En poques setmanes, més de la meitat d'estudiants ja hi havien ingressat. Després de l'èxit de Harvard, la xarxa es va expandir ràpidament a universitats d'elit com Yale, Stanford o Columbia. Al final del 2004 ja estava disponible per estudiants de diverses universitats d'Estats Units i de Canadà. El 2005, per cert, la plataforma va obviar el D, el T-H-E, i va passar a dir-se simplement Facebook.com després de comprar el domini per 200.000 dòlars. No sé com més els va gustar als col·les. Bé, potser ja veien, no?, que podria ser una cosa que podria fer un boom. El 2006 Facebook es va obrir el públic en general permetent que qualsevol persona menor de 13 anys pogués registrar-s'hi, fet que va marcar el punt d'inflexió en la seva expansió global. Facebook es va convertir en un esdeveniment. dir que Facebook com a empresa el 2012 va comprar Instagram per la quantitat de 1.000 milions d'euros. En aquell moment a tothom li va semblar una bogeria. Però clar, és que Instagram... Però va ser realment un èxit. Sí, sí. Fixa't que el 2014 van comprar WhatsApp per 19.000 milions de dòlars. Havien comprat Instagram per 1.000. Sí. I dos anys més tard compren WhatsApp per 19.000. Una barbaritat. Bé, dic que l'any 2024 Facebook comptava amb més de 3.000 milions d'usuaris actius mensuals, sent la xarxa social encara més gran del món. Home, és que Facebook és una mica la pionera de totes les xarxes. Després van venir Instagram, no?, TikTok i altres, però Facebook és una mica com... com que l'acabarà a fer el boom. Sí, sí, és el que va fer el naixement de tot plegat. Bé, en tot cas, Facebook ara és Meta, Meta va fent projectes, Meta és Instagram, Meta és WhatsApp, Meta és Metaverse, que això no ha acabat de funcionar perquè ningú ho entenia. No, ni jo. A dia de avui tampoc. Jo a l'estiu vaig a un programa del Metaverse amb la gran Eva Perales, m'ho va explicar i encara no ho he entès. No ho he entès, no? Com la gent que no entén què és pujar coses al núvol, que no ho visualitzen. Sí, però el Metaverse era una cosa encara més etèria, era com una segona vida, però al núvol hi tenies un avatar que eres tu, però en sincera... I podies conèixer gent des d'aquesta segona vida, però en realitat no coneixies gent, coneixies altres avatars. I penso jo, què hi ha millor que quedar amb algú i prendre una cervesa, mirar-se la cara i que et toqui el sol? Sí, no? És que ens estem tornant imbècils en general. Bé, no tant, perquè no va funcionar. Bé, ho veus, això ja... A nivell professional ho puc entendre, és a dir, que tu puguis fer una reunió amb algú de forma virtual, quasi com si el tinguessis davant, però és que tampoc penso que calgui, perquè amb un mit o amb un tims ho soluciones. Sí, sí. Bé, si jo ets de reunir-me amb tu, no cal que et vegis asseguda en una taula. Que ens veiem les cares i parlem? Clar, sí, sí. N'hi ha més que suficient. Bé, canviem de tema. I és que el 4 de febrer de 1991 es publica Innuendo. Innuendo va ser l'últim àlbum d'estudi de Queen abans de la mort de Freddie Mercury. Es va llançar, com dèiem, el 4 de febrer del 91 i va ser gravat en el moment en què Mercury ja lluitava contra la sida. De fet, ja sabia que es moriria. I en aquest àlbum hi havia cançons impressionants, però en destaca una, que era The Show Must Go On, un himne de resistència i de superació amb la veu poderosa de Mercury com a protagonista. Va ser un dels seus llegats i l'escoltarem. Enric, ens quedem escoltant The Show Must Go On. Gràcies i fins la propera. Bé, ben, ben, ben, ben, ben. The Show Must Go On, yeah. Inside my heart is breaking, my make-up may be flaking, but my smile still stays on. Whatever happens, I leave it all to chance. Another heartache, another failed romance. Oh, no, no, no, no. Does anybody know what we are living for? I guess I'm learning, I must be warmer now. I'll soon be turning, round the corner now. Outside the dark is breaking, but inside in the dark I'll make it super free. I ens sap greu tallar aquest magnífic The Show Must Go On, però és que hem de conèixer el temps que tindrem. Vinga, va, fem el temps amb en Carles. Ràdio 2B, FM 98.1 Carles, molt bon dia. A mi també ens sap greu, eh? Bon dia. Sí, oi? Però bé, és que el temps és el temps. Show Must Go On el podem escoltar quan vulguem. El temps d'avui per demà no. Vinga. Vinga, va, parlem ràpid, que queda pocs minuts per les 11. Seguim amb aquesta situació de tranquil·litat anticiclònica, amb un anticicló de rècord als països escandinaus. Aquí estem a 1.025 hectopascals i penseu que el seu centre està al nord d'Europa, molt al nord, o sigui que tenim una pressió molt alta a casa nostra. Això dona molta estabilitat i ens porta, doncs, un temps que pràcticament no passa res. Si viatgessim cap a l'interior, a les planes, doncs sí, ja tenen una miqueta més de boira. Aquestes boires, de moment, no són molt intenses. Durant el matí són presents, però s'aixequen al migdia. I aquesta situació, que ja dèiem ahir, que durarà tres dies, continuarà amb nosaltres. No només avui dimarts, seguirem amb una situació molt semblant, valors màxims que són agradables al migdia, 15, és un valor que és molt agradable, però, en canvi, les mínimes baixen i de valent. I avui hem baixat fins als 6 graus un altre cop a Sant Jús. Una de les estacions del municipi ha baixat fins als 5,9, però, bueno, d'arrudonim-ho amb 6. O sigui que hi ha molt de contrast tèrmic entre el primer o del matí i després al migdia. Però, bueno, tampoc al migdia, si vas amb un anorac amb 15 graus, tampoc no és que et s'obri tota la roba. O sigui que vas bé per anar a brigar. Estàs bé. Sí, està prou bé. Bé, així que aquesta situació continuarà avui. Demà, més o menys, la mateixa. Seguirem amb sol com a protagonista, amb aquest quart creixent de la Lluna, amb unes temperatures que no varien gens. I a partir del dijous, gran part del dia seguirà igual. O sigui, gran part del dia tindrem el sol com a protagonista. O sigui, ens aixecarem bé, eh? Ens aixecarem bé dijous. Molt bé. Llavors, a mesura que vagi avançant el dia, tindrem alguns núvols alts, que això és l'inici d'algun canvi, i a partir de la tarda i sobretot a la nit, els núvols aniran guanyant terreny. Cada cop seran més destacats i seran més importants. Dijous encara sense precipitació. Què està passant a dalt del cel? Doncs, com que hi ha aquest anticicló a les capes altes d'Escandinàvia, bé, les capes altes a les zones altes d'Europa, Escandinàvia, cap al Pol Nord, és un anticicló molt potent que fa de barrera, i ara tenim una bosseta d'aire fred que ens arriba des de l'Atlàntic, topa amb aquest anticicló a la costa escandinava de Noruega, i aquesta bossa d'aire fred, com que no pot passar recta de west cap a est, el que fa és baixar de nord a sud. O sigui, baixar cap a nosaltres. Baixar cap a nosaltres, és el que comentàvem ahir, que passaria a gran part d'Europa, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Polònia, tota aquesta zona propera a l'Atlàntic baixarà aquesta bossa d'aire fred, les temperatures seran rigorosament fredes a gran part d'Europa, i a la península ibèrica, la meitat nord, també veurem una mica afectats per aquesta situació. Això ens pot portar nevades a la cara nord del Pirineu, nevades a partir de dijous, la nit, divendres, també, que podrien afectar el Pirineu Oriental i l'Occidental, cota de neu baixa, molt baixa, perquè baixarà molt la temperatura, o sigui, fins i tot 600 metres. Hi ha algun mapa que hem vist que baixava fins a la plana del Bages, la neu, o sigui, que baixarà molt i ocuparà els dos espais, o sigui, tot el que és Pirineu i el que no és Pirineu, i també dir que aquesta baixada de temperatures a Sant Jús es traduirà en un ambient força més fred. Dijous, com dèiem, encara tenim el sol com a protagonista al matí, creixement de núvols a la tarda i a última hora ja es taparà força el cel. Divendres ja seria un dia gris, aquest dia, doncs, de moment, sembla que els mapes ens indiquen que no hi hauria precipitació, doncs, durant bona part del dia. A partir del migdia, alguns mapes ja apunten la possibilitat de precipitacions, a totes tirarà entre 2 i 5 litres per metre quadrat, però podria començar a ploure. La màxima intensitat d'aquesta pluja arribaria a la vespera nit de divendres i també matinada i matí de dissabte. El dissabte encara ens quedaria un dia així una mica variable, amb els núvols com a protagonistes i amb alguna aullada de sol a última hora, quan ja marxa, cap a les 6 de la tarda, però es podria reactivar algun pluji amb algun ruixat, hi ha molt l'aire fred en alçada i podríem tenir alguna tronada fins i tot, o sigui, algun ruixat podria arribar de nit de dissabte. Diumenge encara es quedaria un dia força gris i amb unes temperatures que, ja ho dèiem, tenim un temps molt agradable, tant avui dimarts com demà dimecres i també dijous fins al migdia, les temperatures recularan una miqueta dijous, però sí que hi ha un canvi radical divendres. Creiem que divendres, dissabte, diumenge, les temperatures estan al voltant dels 10 graus, 10 graus seran dies molt grisos, molt tapats, o sigui que les mínimes no seran tan baixes com les d'ara perquè tenim el cel serè, però també l'ambient serà fred durant tot el divendres, dissabte, diumenge i també dilluns, o sigui que ens arriba aquest canvi de temps que podria portar precipitacions. Les més importants, més destacades, quedarien la nit de divendres a dissabte, això ho aniran confirmant a mi d'acabar en els dies perquè per precisar l'hora exacta de la pluja, però de moment pinta bastant bé perquè hauria de ploure quan dormim. O sigui que això no... Ah, bueno, està bé, està bé. Sí, estaria bé. Tens malament. Escolta'm, Carles, gràcies per la previsió del temps. Demà seguirem confirmant aquest canvi que hi haurà cap a finals de setmana. Perfecte. Que vagi bé. Bon dia. Adéu. Marxem a Catalunya Ràdio. El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, considera que els 5 homicidis a Catalunya a l'última setmana no són un fet excepcional i no tindrien a veure amb el crim organitzat. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Trapero també ha explicat que els 8 homicidis d'aquest any al país tindrien l'origen amb discussions i baralles malresoltes. L'any 25, diguem-ne, el mes de gener i els 4 dies de febrer, nosaltres hem tingut un total de 8 homicidis. No coincidem d'aquests que hem vist fins ara no entenc cap que estigui vinculat al crim organitzat. Parlem normalment de temes de baralles, de discussions malresoltes... Trapero destaca que l'índex d'aquest tipus de delictes és menor que el dels països del nostre entorn. L'última víctima mortal s'ha localitzat a Badalona on hi ha hagut dos crims en 24 hores. Els Mossos investiguen l'homicidi d'un home de 49 anys en un local al barri de Bufalà. El cadàver presentava múltiples ferides i estava lligat de mans i peus. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, s'ha mostrat molt preocupat per aquests dos crims. Almenys al vespre van assassinar una persona en el seu habitatge. No hi havia la porca forçada ni absolutament res. I avui hem conegut que una altra persona dins d'un local en aquest cas ha estat, per el que sembla, torturada i assassinada. Per tant, molt preocupat per el que s'està produint i sobretot, també insisteixo, com s'està produint. La mesa del Congrés compleix l'acord entre Junts i el PSOE i avala que es debati la qüestió de confiança a Pedro Sánchez que demanava a Carles Puigdemont. La proposta de Junts s'ha tramitat per unanimitat amb els vots a favor del PSOE, sumar i el Partit Popular. Congrés dels Diputats, Paula Bruxets, bon dia. Bon dia. Dos mesos després i amb la proposta de Junts reformulada, la mesa ha acceptat tramitar-la a la qüestió de confiança que tan atencional a les relacions entre Sánchez i Junts es debatrà a finals de febrer o a principis de març i es tramita a canvi que Junts voti a favor del decret que puja a les pensions. El PP, tot i que ha votat a favor de tramitar-la, ho critica Alberto Núñez Feijó en declaracions Antena 3. A usted le parece poca humillación que el presidente del gobierno tenga que someterse en la Cámara porque lo señala un responsable que tiene siete diputados en la Cámara y que además está fuera de nuestro país porque no quiere someterse al Tribunal Supremo. Sánchez ja ha deixat clar que no es pensa sometre a la qüestió de confiança Junts puntualitza que la proposta no és vinculant però adverteixen al president espanyol que ha de complir els acords pendents si vol recuperar la seva confiança. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid. El govern ha multiplicat els cursos de nivell C2 de català d'acord amb sindicats i entitats i amb el Consorci per la Normalització Lingüística en concret amplia l'oferta en mil noves places. Els nous cursos començaran a l'abril i s'aniran ampliant gradualment. La decisió arriba després que al setembre les places s'esgotessin molt ràpidament i els sindicats denunciessin que milers de professors havien quedat fora dels cursos. La fi de la campanya de Nadal fa pujar l'atur lleugerament a Catalunya aquest mes de gener i a prop de 1.500 aturats més que al desembre segons dades del Ministeri de Treball. Ara hi ha 336.000 persones que busquen feina a les oficines de treball de la Generalitat és la xifra més baixa en un mes de gener des del 2008. Per sectors l'atur ha pujat els serveis i l'agricultura i s'ha reduït en la indústria i la construcció. Aquest matí ha començat l'ICE el saló audiovisual més important del món. Fins divendres hi podran veure novetats tecnològiques per facilitar la feina en molts àmbits sobretot en l'educació. Un dels reclams serà veure competicions de videojocs. Anem a la fira de Gran Via de l'Hospitalet Joan Garcia. Bon dia. Primer dia d'un dels grans salons de la temporada. més de 80.000 visitants previstos 500 milions d'impacte econòmic unes xifres fins a poc reservades només al Mobile i és que l'ICE ha crescut els últims anys a Barcelona de manera espectacular. A dins pantalles modes pantalles però també canons de projecció columnes d'àudio o espais per veure entorns d'immersió. Les empreses hi presenten solucions intel·ligents que fan avançar el món audiovisual un sector en ple dinamisme per la transició digital els smartphones i ara la intel·ligència artificial o 3CAT i participa amb una experiència immersiva. Joan Garcia Catalunya Ràdio Fira Gran Via. Esports Marta Garcia En marxa la segona jornada del judici l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermoso avui està previst que declari l'actual seleccionador espanyol masculí Luis de la Fuente entre altres testimonis. La victòria del Girona ahir per 2 a 1 en Montilivi davant de les Palmes situa els gironins a només un punt de les posicions que donen accés a l'Europa League. Els quarts de final de la Copa Masculina de Futbol arrenquen guí amb l'Atlètic de Madrid Getafe a partir de les 9. És eliminatòria partit únic. En Hockey Patins el Vilassana fa oficial el fitxatge d'Aina Florença per a la pròxima temporada després de defensar la Samarreta del Palau les últimes 7 temporades. La selecció espanyola masculina de futbol se les enfronta a Anglaterra en partit de classificació de l'Europeu del 2026. Serà a dos quarts de nou. Les seleccions espanyoles d'Hockey Herba han començat la seva participació en la Pro League en la competició masculina ja definitiu Espanya 2 Països Baixos 4 i en la femenina se juga l'Espanya Xina. I a Zalba que Àustria comença avui el Mundial d'Esquí Alpí amb 4 catalans Quim Salaric Albert Ortega Aleix Albert i Tomàs Barata. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Salles Vilanova. El Carnestoltos 2025 arribarà a Sant Just d'Esberna amb activitats festives i familiars programades pel cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març. La festa començarà el divendres al Casal de Joves amb la festa de Carnaval Jove organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia Martín Luther King que oferirà festa fins a la matinada per joves a partir de 16 anys. El dissabte 1 de març el Parc Maragall serà l'escenari central de la celebració amb activitats com el concurs de disferses de comparses escolars a dos quarts de 5 de la tarda una xocolatada popular a les 6 i el lliurament de premis de les comparses escolars a dos quarts de 7. A partir de les 7 se celebrarà el concurs de disferses en les categories comparsa grup i individual seguit del pregó del rei Carnestoltes i l'inici de la rua a dos quarts de 8 del vespre. Per participar en el concurs les inscripcions es poden fer fins al 25 de febrer mitjançant un formulari en línia. Les persones de la categoria individual podran inscriure's d'esdeveniment entre les 4 i les 5 al Parc Maragall. El concurs de disferses inclou 4 categories individual grup comparsa i comparsa escolar. Els participants disposaran d'un temps limitat per mostrar la seva actuació davant el jurat. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els maies d'Exbatum Urbanisme i Entorn Natural i serà a càrrec de Joan García Targa Arqueòleg. L'acte tindrà lloc el dijous 6 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. L'esdeveniment és obert a tots els públics i l'entrada és gratuïta pels socis de l'aula universitària mentre que els no socis hauran de fer una aportació de 5 euros. Segons les dades facilitades per l'Ajuntament de Sant Just durant l'any 2024 s'ha registrat una millora significativa en la recollida selectiva de residus assolint el 65,1% del total. Aquesta xifra supera el llindar fixat per la Unió Europea per l'any 2035 i reflecteix segons el consistori el compromís ciutadà amb la sostenibilitat. L'Ajuntament destaca que el total de residus generats per habitant ha disminuït un 1,8% en l'últim any i un 18,1% des del 2019. En relació amb la fracció orgànica s'ha assolit el 19,9% del total de residus amb un increment del 5,3% respecte a l'any anterior mentre que la fracció resta ha experimentat una reducció del 7,8%. Aquestes dades assenyalades pel consistori són l'augment del 9,79% en la recollida de paper i cartró i el creixement del 16,69% en la recollida d'envasos. La fracció de vidre també ha registrat una pujada del 2,27% mentre que els residus voluminosos s'han mantingut estables. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Radio 2B El poema 98.u Aquellos barros de estos logos ¿Por qué no sienten? ¿Por qué no cambian la historia del todo? y se da por supuesto que la vida no es diferente para el resto. y aunque me quedo en el borde del mundo y aunque no entiendan qué por qué pregunto y aunque me traten siempre de extraño y aunque pasen y pasen los años no se olviden. No se olvida el recuerdo ni el daño del pobre y del que se estima de la mirada de la mirada es al teu costat del dolor que el amor no explican y del camí que cada día es complica pero todas las cosas aguanta y del amor aquí va a suele cantar del que lucha con miedo ahí en su pecho por si eso nunca nadie lo convierte en hecho Tantos ojos que solo miran a un punto solo se busca solo se quiere en lo necesario y justo y no se pide más que lo que está en sus manos que se luche por la dignidad de cualquier ser humano y aunque me quede en el borde del mundo y aunque no entiendan que por qué pregonto y aunque me traten siempre de extraño y aunque pasen y pasen los años no se olvida el recuerdo ni el daño del poder y del que se ha estimado de la meva enyoranza al teu costat del dolor que el amor no explican y del camí que cada día es complica pero todas las cosas aguanta y para el amor aquí vas por le cantar del que lucha con miedo ahí en su pecho por si eso nunca nadie lo convierte en hecho por si eso nunca se olvida y por si eso nunca se olvida y por si eso nunca se olvida engan其實 oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh Són les 11 i 14 minuts. Escoltem a Miley Cyrus i parlem després amb la Núria Ragedell, la nova vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Escoltem a Miley Cyrus. Escoltem a Miley Cyrus. Escoltem a Miley Cyrus. Fins demà! Fins demà! Ara passa un minut d'un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins La Rambla. Passem a fer l'entrevista del dia. La convidada d'avui està via telefònica i és la Núria Rajadell, la nova vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Parlem amb ella perquè la setmana passada va haver l'assemblea ordinària, però va ser una assemblea una mica diferent en la qual es va renovar la Junta i la presidenta Maria Quintana. Fins al moment va deixar el seu càrrec. Núria, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. Doncs bé, volíem parlar amb algú, de fet, del Centre d'Estudis Sant Justencs perquè la setmana passada vau canviar barra... va haver aquest canvi de Junta, no? Sí, sí. Perquè ens expliquéssiu una mica com va anar aquesta assemblea, no? Com va ser? Doncs va ser una assemblea àgil en la qual la presidenta Maria Quintana i la tresorera Berta Quintana deixaven el càrrec, com sempre, que hi ha d'haver un relleu de càrrecs, i vam passar el Roger Quintias, que era vicepresident, va passar a ser president, i jo mateixa vaig passar a vicepresidenta. Però són càrrecs que, en el fons, és un treball assembleari que estem tots, i vull dir, sí que un té el nom de president o de tresorer, però vull dir que tothom ho fa tot una mica. Com sabeu, és tot voluntariat i, bé, fet i fumot, treballem plegat. Clar, més que res. És a dir, la feina la seguireu fent, entenc, de la mateixa manera, el que canvien, no? Són una mica els noms del càrrec, no? Sí, sí, sí. Com diuen els mateixos estatuts, s'ha d'anar canviant de càrrec. Llavors, a vegades, doncs, costa més o costa menys, però, però, és, era, doncs, ja tocava, no?, també una miqueta tenir, sempre hi ha algun toc diferent. I ara, en aquests moments, ahir mateix, vam tenir una reunió, l'assemblea va ser el divendres, i ahir vam tenir ja la primera reunió de la nova junta, en la qual, doncs, pràcticament tothom coneix el funcionament del centre, perquè hi hem estat en alguns moments, perquè, saps, però vull dir, en el fons, i sempre obert, doncs, a més persones que vulguin venir, però sempre hi ha algú que ha de tirar una mica del carn, no? Clar, clar. Hi ha algun membre nou en aquesta nova junta que s'ha constituït? A veure, nou, nou, no, perquè al setembre vam entrar tres persones noves, no?, però que ja teníem una relació, llavors ja està la primera... Bé, ja soc de les sòcies fundadores del centre, i vull dir que ha canviat, no?, perquè ja fa uns quants anys, però vull dir, tothom hi tenia una certa relació. Llavors, al setembre vam entrar tres, i ara ha entrat una altra persona nova, que és la tresorera, l'Anna Maria Company, però que ella també havia format part de la junta en un període anterior. Vale, vale. Molt bé. Quina és la manera, quina és la forma que teniu de treballar al centre d'estudis? És a dir, quedeu setmanalment, o pacteu els treballs o les coses que voleu fer d'alguna forma en concret? Com funciona el centre d'estudis? A veure, ara és una mica agosarat perquè vam quedar, ahir vam fer la reunió, mensualment es fa una reunió a Can Ginestar cada primer dilluns de mes, però ja hem quedat de fer-me un extraordinari el dia 17, d'aquí dos dilluns, amb la que tornarem a repassar ben bé les comissions, qui una mica coordina més cada comissió, si se n'ha d'afegir algunes, si se n'ha de modificar algunes, si s'han de fusionar algunes. Llavors, el dia 17 tindrem, per dir d'alguna manera, una sessió llarga per treballar, tot i que tampoc, m'imagino que no hi haurà canvis dràstics, no? Però dintre, de moment, doncs hi ha una comissió molt potent, a la Junta ens trobem cada primer dilluns de mes, però després, contínuament, el centre d'estudis intenta estar a totes les activitats, de manera presencial, totes les activitats que es relacionen amb la cultura, amb el patrimoni, lògicament, de Sant Just i després de l'entorn, del centre d'estudis del Beslobregat, de diferents entitats. Llavors, amb aquestes juntes que es fan el dilluns, una mica es repassa què s'ha fet, s'explica una mica les activitats que s'han viscut i després es planifica, d'alguna manera, activitats que es faran al llarg d'aquest mes. Es faria una miqueta el terenar de la Junta. I després hi ha comissions que treballen més a fons en algun tema, com, per exemple, la Comissió de Patrimoni, que precisament avui n'hi ha una, i llavors que aquesta una mica, a part de fer el seguiment, la valoració, la difusió del patrimoni, també es prepararà, sobretot en aquest moment, el curs de coneixement Sant Justencs, que es farà el proper mes de març. És a dir, ja acabar de concretar dates, ponents, etcètera, etcètera. També hi ha altres comissions, com la de sortides que es fan al voltant de Sant Just, sobretot pel voltant de Sant Just i per l'entorn propi, però també pel proper, no? I en aquest, per exemple, aquest any està previst fer una sortida al Monestir de Pedraldes. Són matinals que es treballen una mica més a fons i també es fa pinya amb els socis i altres persones que també vulguin col·laborar o assistir. I llavors, una miqueta, ja et dic, el dia 17 farem aquesta reunió per acabar de concretar, però tampoc ha sigut, és un canvi de dir, a partir d'ara tot serà diferent, sinó que continuem tenint bon contacte amb les persones que ho han deixat. En el cas, per exemple, de Tresoreria, la Berta està en contacte amb l'Anna Maria, vull dir que no és un trespass. Ara el que hem de fer, doncs, tot el tema legal, podríem dir, té la notificació a l'Ajuntament, després la notificació als bancs, l'aprovació a la Generalitat, etcètera, etcètera. Però vull dir, no és un trencament ni que hi hagi un canvi, sinó que serà un seguiment amb aportacions noves i amb obertura a tots els socis del centre, que vulguin col·laborar amb qualsevol... Per exemple, hi ha comissions que no hi ha persones que estiguin a la Junta. Hi ha algú de Junta, lògicament, però hi ha persones que només pertanyen a una comissió i no estan en cap càrrec a la Junta. Perquè, per exemple, Núria, ens has parlat d'aquesta comissió de patrimoni que organitza el curs de Coneixements Sant Justencs. Quines altres comissions n'hi hauria? Home, per exemple, la de comunicació i discussió. Hi ha, per exemple, ara una miqueta és el que volem fer, no? Comunicació, per exemple, amb el que seria el seguiment de famílies, d'història, comissió de recerca. També estem, per exemple, amb el tema de l'atracció i el contacte amb el que seria la gent jove. Vull dir, un dels problemes que té el centre d'estudis és la necessitat de canvi generacional. Llavors, clar, el fet de com atreure, per exemple, els nois i noies de l'institut perquè actuin a nivell de treballs de recerca o a nivell d'una experiència que hi ha ara a diversos municipis que és l'aprenentatge a servei, com col·laborar amb activitats relacionades amb Sant Just, no? Ens aderim, per exemple, a activitats que promociona la biblioteca, tenim bon contacte amb l'Ateneu, amb la CEAS, i vull dir que també fem activitats compartides amb el Correllengua, amb Òmnium. Vull dir que és una mica, doncs, un grup transversal que el que vol és donar a conèixer al poble, gaudir del poble de Sant Just i després estar obert a tots els vessants de manera transversal. O sigui, si arriba Sant Jordi, doncs per Sant Jordi si hi ha alguna activitat que, a part d'anar a Can Ginestat, etcètera... A part de la paradeta, no? Exacte. A part, doncs, que hi hagi alguna activitat a la biblioteca, doncs, sempre hi ha algú del centre d'estudis que hi participa i quan nosaltres fem activitats, doncs també les oferim amb altres persones, i amb altres activitats a la societat. Núria, a part d'a més a més d'aquesta propera activitat que ens has dit del curs de coneixements. Després, què hi vindria? És a dir, normalment, de les activitats que feu cada any, aquelles que són com més fixes que teniu, per exemple, la passejada literària de la Festa Major és un clàssic, també, però entremig, per exemple... Digues, digues. No, no, digues això mateix, que si entremig, per exemple, n'hi ha alguna més d'activitat? Sí, a veure, cada any hi ha alguna efemèride que té a veure més de prop amb Sant Jus, no? Llavors, la primavera literària que compartim amb la biblioteca, després també l'homenatge que es fa a vegades als deportats, a la memòria històrica... Clar. Doncs, també col·laborem amb el... Per exemple, fa molt poc, vam, el dia 25 de gener, va haver-hi el tema de les torres, talaies i talajots, que es va fer a la plaça de l'Església, amb l'encesa del Campanar, i allà, doncs, col·laboràvem a tot acte. L'any que ve, teòricament, era la primera setmana, però no depèn de nosaltres sols, sinó que és de l'Institut de Recerca, el Ramon Montaner, doncs, proposen una data i llavors nosaltres ens hi adherim conjuntament amb altres entitats de Sant Jus. Després, per exemple, a l'octubre, quan hi ha les jornades de patrimoni, nosaltres també fem sempre una activitat dedicada al patrimoni. Després hi ha per Nadal la ballada poètica, que, doncs, la treballem més, o aquest any vam portar-la a terme al mil·lenari. I així, vull dir, anem agafant diferents franges d'edat, també, i de persones de Sant Just. Però són activitats aquestes una miqueta estables, per dir d'alguna manera, però després hi ha totes aquelles activitats relacionades. Ara, al mes de febrer, bueno, al final d'aquest mes, es fa una conferència conjuntament amb l'Ateneu i la CEAS, de les carreteres de la Memòria, en què hi ha un personatge, va estar-hi relacionat un personatge important, com va ser el Pugent Sivan, no? Sí. I llavors, doncs, nosaltres també hi participem. Aquest any també hi haurà el centenari del Sagrat Corp i les torretes modulell, que es van, doncs, una primera urbanització que es va fer a Sant Just. i al mes de juny, doncs, fan l'activitat per l'Efecte del Sagrat Corp i, lògicament, també el centre d'estudis hi participarà, elaborant, potser, alguna separata o algun article o algun escrit, també hi participarem. Però, clar, qui porta el pes cantant en aquest moment, doncs, serà l'Església i nosaltres, doncs, hi participarem de la manera que puguem. D'acord. Perquè quan... S'ha d'obrir a la miscel·lània, que també està oberta a tothom. Ah, val, val. Aquest any hi haurà miscel·lània? Es presentarà a miscel·lània? Sí, sí, sí, sí. És que costa, no? Costa perquè, a veure, tothom està molt enfeinat, tothom està... I els que són actius estan en moltes entitats, però aquest any, arreu del centenari del Samsung, doncs, es fa allà mil·lenari. La miscel·lània monogràfica dedicada al... Llavors, probablement, doncs, també l'itinerari de patrimoni pugui estar-hi relacionat. Sí. I es faci, doncs, alguna ruta per allà. Ho estem trapellant, però aprofitant aquesta efemèride, doncs... Perdona, eh? Núria, has dit l'efemèride i crec que no t'he entès o no... De què és la... Del centenari? Sí. De què és la miscel·lània? La miscel·lània, clar. La miscel·lània, com que aquest any és el centenari del Samsung, probablement sigui un monogràfic dedicat al Samsung, al Walden, no? Aquest entorn. Sí. i la passejada que es fa normalment per Sant Just, no tinc el 100%, no? Perquè ho hem d'acabar de polir, però segur que serà al voltant del Samsung i del Walden. Va. Que potser, doncs, es convidarà alguna persona que hi va treballar o hi haurà alguna part d'algun documental que hi hagi, eh? Vull dir, relacionat amb aquest entorn. Clar, ells en vam entrar, per exemple, del tema del Sagrat Corp, doncs clar, hi ha de participar al centre d'estudis perquè no deixa de ser una part de la història de Sant Just molt important. Aquest va ser la primera urbanització que va haver-hi Sant Just en plan senyorial, no? Vull dir, i és important que també doncs la gent ho conegui. Sí. Molt bé. Quants socis i sòcies té ara el centre d'estudis? En aquests moments, 196. 196. 194, perdó. 194. El que passa que, clar, necessitem això que deia, el fet de que la gent jove es vagi implicant. La gent de 40, 30, 40 anys està en aquests moments doncs amb canalla o a l'estranger o es va movent i costa la incorporació. Per això, una de les fites d'aquest any també és entrar, d'alguna manera, implicar-nos en tasques amb l'institut, amb les escoles, per poder doncs donar, conèixer el patrimoni i animar-los també, que són el futur dels centres d'estudis. Clar, clar, el patrimoni i l'entitat en si també, perquè si no... Per això, per això, eh? Perquè, clar, cada any, doncs, anem veient l'any passat va haver-hi tres baixes, tres persones que s'han just. Sí. Si ens ho tanques i retenyes fins a la mèdula que ens van deixar perquè ens van morir i clar, no és això, ens van morir. Sí. que també és una de les fites importants. Jo diria que és potser l'aspecte més post que tenim del centre d'estudis perquè tothom que allà està molt entregat. Sí, és una realitat que també és una mica el pa de cada dia també de moltes altres entitats que els hi falta, doncs, bé, aquest relleu, no?, que la gent que en forma part ja és gran, es va fent gran i, bé, per sota no hi ha gent més jove, no?, que vagi agafant el relleu o que es pugui veure que en un futur pugui tenir continuïtat la cosa. Sí, sí, sí. en general. Sí, en general. Núria, hem de deixar l'entrevista en aquest punt. Moltíssimes gràcies per haver-nos agafat el telèfon. Si volíeu, passat el dia 17, a la propera, ens convideu i us explicarem les comissions i hi ha un calendari més concret, no? Molt bé, doncs sí, sí, sí, perfecte. D'acord, que acabis de passar un bon dia. Gràcies, Núria. Doncs moltes gràcies de part del centre d'estudis. Una abraçada. Adeu. D'acord. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Fins demà! A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Les 11 i 35 i ara aquí en directe tenim l'Enrique Rodríguez de Medina, el gerent del Sant Jus Padel Club. Enrique, bon dia. Bon dia, un dia molt maco avui. Sí, un dia molt maco fins divendres en principi a la tarda. Això diuen. El Carles ens ha dit que segurament plouria per la nit, de divendres a dissabte, o sigui que toquem fusta, no? Perquè potser no ens agafa allò mullats jugant a les pistes de pàdel el dissabte al matí o el divendres a la... Jo sempre dic que hauria de plorar tots els dies de 3 a 5 del matí, que sempre fastidaria algú, segur, però... A menys gent. Jo crec que menys gent. I a més tindríem pluja, perquè clar, nosaltres com a instal·lació de pàdel outdoor, quan plou no ens fa gràcia. Teniu el marron aquest, no, no. Però per altra part, doncs pensem, és que ha de ploure, perquè si no tenim un problemon, no? I és aquella situació estranya. Home, hem vingut d'uns mesos, d'una tardor, potser ara ja fa... Bueno, aquest hivern, desembre, gener, tampoc ha estat gaire plujós. No. Però, bueno, sí que vam tenir un setembre, octubre, potser novembre. Sí, el novembre també, sí, sí, sí. Amb bastantes pluges. Bé, qüestions del pàdel. Com us va pel club? Com us va per Mas Lluí? I com tenim la gent, bueno, de la comunitat del pàdel per allà dalt? Bé, doncs molt bé. Molt animada. Molt animadeta. Bé, a l'hivern sempre és la nostra època més fluixeta. Clar. Però cada any és menys fluixeta, vull dir, perquè cada vegada hi ha més aficionats, més gent que porta el pàdel a la vena i, bueno, hi ha més gent que, encara que faci fred i tot això, vol continuar jugant, no? L'altre dia vaig llegir un article, no sé si era La Vanguardia o no, que deien que l'esport de raqueta era el que allargava més la vida. En sèrio? Sí, sí, mira, no he pensat, però si no l'hagués portat aquí per documentar-ho bé. però sí, sí, deien que a part de fer esport, el fet de tenir que sincronitzar un objecte en moviment, no? Amb el teu moviment, no? No de la pilota que s'apropa, no? A una velocitat, tal, tot això a nivell cognitiu feia que, bueno, era un exercici mental molt important. Clar, home... Llavors, es sumava al tema de fer esport, no? Sí. O sigui, si tu fas... Si et mous, no? Si fas fitness, doncs està superbé, no? Però potser la ment no treballa molt en aquest sentit, no? I amb el pàdel, o amb el tenis, o amb l'esquash, o amb aquests esports, o amb el ping-pong. Sí, sí, també. Deia que, com que havies de sincronitzar el tema de moure's, no? Amb el tema mental, no? Clar, sí, sí. Calcular trajectòries, no? I tot, doncs que era un molt bon exercici. Clar, no, no, sí, això és veritat. Vull dir, realment hi ha esports que, no sé, dic, atletisme o nedar, o que simplement és posar-te allò pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, que sí que fas potser molta feina del cor, no? A nivell muscular i... Cardiovascular. Però sí, és veritat que els esports de raqueta tenen aquesta banda, bueno, aquesta part més... Clar, segurament el futbol també ho té, però clar, amb certa edat jugar a futbol es complica, no? Sí. Perquè només que et donin un petit empujón i et caiguis al terra, doncs... Malament. Sí, sí, o sigui, jo, mira, jo jugant a pádel l'altre dia vaig caure, una tonteria, i no té res a veure caure amb 56 anys, que caure amb 36. No, no, no, clar. Doncs amb 76... Imagina't. Deu ser pitjor. Nosaltres tenim gent, eh?, de 80 anys que està jugant a pádel. Aguanten fins als 80 anys? Sí, sí, sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. 80 i 80 hi ha alguna cosa, eh? Nosaltres ja saps que fem això de les maticanes, i són partits que fem dilluns, dimecres i divendres, que t'apuntes tu sol i tot això, i hi ha una diversitat de nivells, no? I, clar, qui s'apunta? Doncs gent que pugui apuntar-se un dimecres al dematí. Clar, quan un puig gent jubilada, no? Doncs clar, no hi ha tanta, no? Vull dir, doncs sí, hi ha gent, per exemple, de personal de policia, bombers, hospitals i tal, que fan torns, però segur que algú s'apunta d'aquests. gent que treballa per les tardes, les nits, tal, però també hi ha molt jubilat, lògicament. I jubilats, tenim jubilats de la banca amb 52 anys, per dir alguna cosa. Jubilats primerencs, no? Exacte, que estan perfectes i que tenen una forma física... Increïble. Increïble, invidiable. i gent, doncs, que porta molts anys jubilada. I jubilats de 80, no? I jubilats de 80, de 80, de 82 i 83. I, escolta'm, són gent que déu-n'hi-do com juguen. Vull dir, evidentment la mobilitat no és lo seu, però molts venen d'haver jugat a tenis abans, saps? I llavors tenen molta mà, el que es diu tenir molta mà, no? Sí, sí. Mai millor dit. Exacte. Estan allà paradets, però com la bola li caigui més o menys a prop, te hacen un traje, eh? Clar, clar. Perquè tenen molta habilitat a... Bueno, és de desenvolupar una activitat. Clar, jo... Una habilitat millor. Entenc que amb els esports de raqueta, en aquest cas amb el pàdel, normalment, si poden haver lesions durant els partits, són sobretot lesions als braços, no? A l'hora potser d'agafar la raqueta i de donar-li un cop d'alguna forma, o sigui, o als genolls, potser, però... Mira, el tema, jo, hi ha molta gent que està dient, no, és que el pàdel provoca moltes lesions, no? Per exemple, parles amb un físio, parles amb físios que diuen, hosti, jo vivo gràcies al pàdel, no? I parlant seriosament amb ells, no? Moltes vegades el que passa és que és un esport que practica molta gent que no fa esport. Ja. O sigui, atletisme, si tu no fas esport, no et poses a fer atletisme, no? Vull dir, llavors, en canvi, escolta'm, amb els amics de la Uni, que fa... que tenim tots nens, no sé què, no ens veiem, escolta'm, què et sembla si fem els dijous un partit? Així ens veiem i fem un bocata després. Ah, doncs perfecte, no? Llavors, arriba tothom amb el coet al cul, no es fa calentament, no sé què, resulta que ja tenim 40 i pico, 50 i pico, i no calentem, no tant, ens fiquem a la pista, i després hi ha una altra cosa, i és que hi ha moltíssima gent jugant a pàdel. Llavors, és relativament senzill sentir que un s'ha lesionat jugant a pàdel, perquè perquè hi ha tanta gent, o sigui, sentir que hi ha un que s'ha lesionat fent patinatge artístic, ens costa més. Clar. Perquè en proporció, no? Vull dir, és... Les lesions, hi ha de tot, vull dir, per exemple, una lesió molt típica és el que es diu la pedrada, La pedrada. Que és la rotura fibrilar dels bessons. Tenir una rotura fibrilar dels bessons, amb una arrencada... Sí, la notes, eh? Sí, i el que notes és com si t'haguessin donat una pedrada... Una pedrada. Una pedrada del jones. Hi ha gent que inclús es gira, com dient... Què m'ha passat, no? Qui m'ha tirat alguna cosa, no? I, bueno, això és una rotura fibrilar, que depèn dels centímetres que tingui, més temps o menys, però, bueno, que és dolorós i tal, però, bueno, no és res de l'altre món. Què pateix? Pateixen els genolls. Bé, clar. Perquè és un esport que hi ha canvis de ritme i canvis de direcció, llavors, com qualsevol... Com el bàsquet, el bàsquet més perquè hi ha molt més salt, però... I pesen, normalment són jugadors que també... Molt alts, molt... Sí. Però, bueno, els pateix... Hi ha una lesió típica, que és l'epicondylitis, que és el que deia el codo de tenista. Codo de tenista, val. Doncs els dels pa d'ell també ens passen, que és l'estat lògic, no? Clar, sí, sí. Però que és la inflamació d'un tendor que hi ha aquí, que t'estic assenyant aquí a la ràdio, no ho podem ensenyar. Bueno, està aquí per a banda del colze. Sí, a l'entebraç, a prop del colze, no? I això s'inflama i llavors arriba a un punt que inclús no pots arribar a subjectar la tassa del cafè, si no pares. No, no, clar. Perquè, clar, com que hi ha tan malalt del pàdel, la gent li fa mal, però no para. I, bueno, doncs, no sé què, ja m'he pongo aquí una tira... No sé què, i aguanto. Fins que arriba un dia que diu... És que no puc. El que hauries de fer és parar abans, anar al físio, tractar-te, i llavors seria una lesió de parar un parell de setmanes. Però com que... ja tan malalt del pàdel... Hi ha molt cabezota, no? Exacte, doncs tirem la fastitis plantar, o sigui, els ombros també pateixen... Jo crec que realment cada esport ja, per exemple, els fisioterapeutes o traumatòlegs, també ja tenen localitzats una mica les lesions típiques de segons si agafes una raqueta o segons si agafes una bici o segons si... Coses que ja són més propenses, no? Sí. Mira, jo, Núria, vaig conèixer una noia que era físio especialitzada en músics. En músics. Sí. Per què? Suposo que els pianistes deven tenir un tipus de sobrecàrregues o els violinistes o... O els del trombó o els de... Exacte. Però fixa't fins a quin punt arriba l'especialització, no? I sí, sí, els físios, evidentment... Jo anava a un físio a Barcelona que més de Girona, i baixava cada dia a Barcelona i ara ja s'ha quedat a Girona i ara tinc... Soy huérfano de físio. De físio. Que aquest era especialitzat... Feia de tot, però estava especialitzat en el tema del pàdel, perquè havia portat jugadors professionals de pàdel i era meravellós perquè normalment quan vas al traumatòleg dius, me'n fa mal quan aixeco el braç? I et dius, bueno, però no aixequis el braç, no? Ja, clar. Però clar, si tu ets un jugador professional no pots no aixecar el braç, no? Llavors ell el tractava, no? I jo moltes vegades arribava allà amb un problema i deia... Quan podré jugar? No, no, ja pots jugar demà. Uau. I jugava el dia següent i... Clar, és que a vegades... O sigui, amb els físios tu vas sense haver-li dit res, no? I els dius, mira, és que em fa mal aquí quan faig això i ells ja a vegades o elles ja et saben dir això és... Que fas molt tal? Que fas molt... Que agafes... Que jugues a... Llavors ja ho identifiquen, eh? Ja... I després ell em deia sempre una cosa és que veniu quan ja esteu... Fatal. Fatal. Diu, hauríeu de venir una vegada al mes, per exemple, encara que no us fes mal res. Així m'omplu jo la butxaca, no? Així m'omplu jo la butxaca però bueno, no et pensis perquè si tu vas una vegada al mes doncs ell et cobra una vegada al mes. Quan tens una lesió potser tens que anar dues vegades a la setmana durant un mes i mig. Ja, clar. Saps? Sí, sí. Sí. Ell diu, igual que portes el cotxe a fer revisió, diu, hauries de... Si tu estàs fent esport d'una manera regular i tal, hauries de venir, doncs no sé, una vegada al mes i jo et repasso, tal i neu, no sé què, et miro, escolta'm, aquí tens una mica de sobrecàrrega, et faig una descarregada a cames, no sé què, i probablement us lesionaríeu menys. No només és que... Seria un tema preventiu, no? I bueno, la veritat és que jo li vaig fer cas un temps i després no, perquè va arribar a l'estiu, vaig perdre el tema, però jo anava cada mes i la veritat és que anava molt bé, va ser una època a l'època que vaig estar millor de nivell de lesions i tot això. En el club teniu algun servei de fisioteràpia o teniu... Hi ha clubs que a vegades ho tenen? L'havíem tingut i la nostra idea és tenir-ho, de nou, però l'havíem tingut una sala... Teníem dues sales petites, una de... Sí. Teníem dues sales petites. D'estètica o de... No, una de spinning i una altra per fer activitats dirigides, se'ns va quedar petita, les vam tirar a la paret que hi havia pel mig i les vam juntar i dos despatxos que hi havia els vam tenir que també juntar per fer la sala d'espíning allà. Llavors, jo em vaig quedar sense despatx, va coincidir que en aquell moment el fissio, que una noia que teníem marxava perquè era de fora de Barcelona i muntava la seva consulta al seu poble que crec que era Olesa o no sé què, crec recordar, i llavors jo vaig muntar el meu despatx on està el fissio. I ara mateix no tenim un espai físic on ubicar el fissio. Et vaig comentar que estàvem amb un tema d'ampliació de... Que volíeu treure la terrassa, no? Com si diguéssim. I, bueno, no sé si es va presentar ahir o es presentarà avui o es presentarà demà el projecte a l'Ajuntament, però, bueno, en el moment en què podem fer aquesta ampliació, la nostra idea seria poder ubicar un de nou un servei d'afició al club perquè és important. És molt important. Això que teníeu pendent de presentar a l'Ajuntament exactament què era? Era fer més gran una sala o...? És ampliar és ampliar tenim dues terrasses descobertes és cobrir aquestes dues terrasses i amb això fem una ampliació del que és el gym bàsicament. Val. Estem molt, molt, molt, molt a prop d'inaugurar molt a prop vol dir que jo espero que en 15 dies ho puguem tenir si no ho seran 3 setmanes la zona exterior la zona funcional que ja teníem per fer una cosa similar a CrossFit no li podem dir CrossFit perquè CrossFit és una marca diuen CrossFit o alguna cosa així però bueno una cosa és entrenament com un entrenament funcional funcional funcional training sí, funcional training tipus militar tipus això que arrosseguen rodes exacte que aixecen coses que aixecen coses que hi ha una que hi ha peces per allà que hi ha una una jaula per la que et pots penjar i no sé què i no sé quantos rotllo calistènia d'allò que fan exacte d'això de sí doncs l'hem l'estem renovant amb Gespa Nova amb una això ho teniu al costat de les pistes al final al final de totes les pistes doncs l'estem donant hem renovat l'aixement artificial la gàbia aquesta d'entrenament que ja hi era doncs l'estem actualitzant la caseta de les on es guarda tot el material doncs l'hem posat nova i la ballarem de tal manera que quedi més concentrat més concentrat perquè hi ha molts nens que van allà el cap de setmana és molt llaminer aquell material i se dediquen a patear la caseta i coses d'aquestes els pares estan tranquil·lament prenen una cervesa o alguna cosa així i els nens van a la seva i tal llavors ho tancarem i jo crec que això ho tindrem acabat entre dues i tres setmanes que jo crec que pot ser un tema molt atractiu de cara a això com a aperitiu del que serà l'ampliació del gym clar entenc que l'ampliació del gym llavors és que les màquines pujaran totes amunt o les màquines pujaran totes amunt l'espai que nosaltres tenim un gym molt petitet un fitness molt petitet i ara doncs pràcticament no arriba però quasi quasi multiplicarem per quatre l'espai per les màquines amb la qual tindrem ja un gimnàs on la gent que vol entrenar una mica més fort doncs quan entri dirà aquí puc perquè realment el gimnàs que tenim ara el fitness que tenim ara pot sortir destrossat si entrenes però és veritat que la gent que això està acostumada a una sèrie de màquines i això què tenim nosaltres ara mateix tenim dos cintes per córrer dues elíptiques doncs podrem tenir quatre cintes per córrer quatre elíptiques podrem tenir potser més número de exacte més número d'això tindrem una sala d'activitats dirigides més amb la qual ens permetrà per exemple estar fent una sala una activitat més relaxada tipus pilates o una cosa així i a l'altre doncs una cosa més canyera un body pump o amb una estar fent una de dansa tipus fumba o una cosa d'aquesta i a l'altre fer una cosa més de força això ens donarà una possibilitat de donar un servei ja d'un gimnàs nosaltres quan vam conceptuar el club era un club de pàdel i tenia un petit complement de gim per si hi havia algú per algun veí que deia bueno en comptes d'agafar i anar-me'n a no sé on doncs aquí encara que sigui més petitet però ja m'apanyo però estem veient que la veritat és que que podem créixer per aquesta banda i podem donar un servei a la gent del barri de Maslluí que a dia d'avui no té i que jo crec que pot anar-li molt bé us ve més gent de Maslluí i Sant Feliu o de Maslluí i Sant Just perquè clar quedeu allà una mica sí no et podria dir jo diria que està 50 50 nosaltres bàsicament ens ve gent de Maslluí ens ve gent de Sant Just ens ve gent de Sant Feliu però ja Segundo Grado diguéssim i després ens ve gent de Sant Joan d'Espí de Molins d'Esplugas i de Barcelona i de Barcelona també perquè Barcelona no hi ha molts llocs que si tu no ets soci puguis jugar a pàdel per exemple hi ha clubs hi ha un club que és fantàstic que es diu Artós però que està a la plaça Artós a prop del Tomàs del famós o Art Tomàs de les Braves relativament a prop però però que són Sants Justens ah sí ah no ho sabia sí sí sí ah sí ah bueno després m'ho explica una abraçada des d'aquí si no l'estan escoltant doncs jo soc un fan de les patates braves del Tomàs de les dobles mixtes de les dobles mixtes des de fa des de la meva joventut que de tant en tant no vaig a Espanya bueno la qüestió que que doncs allà però està a tope o sigui a tope és que com que és dels únics clubs més o menys en el centre de Barcelona no és el centre de Barcelona però però que pots arribar amb una moto no amb un escupi o una cosa d'aquestes doncs no hi ha manera de trobar pista perquè després hi ha molts clubs ja el Tenis la Salut el Barcino el David Lloyd l'Aieta el Polo però clar són clubs que ha de ser soci llavors doncs que hi ha molta gent de la zona alta de Barcelona que en un moment que ens han conegut per algun turnets perquè la seva empresa ha fet algun event allà per el que sigui que en un moment donat doncs agafa la seva moto o el seu cotxe per la ronda de dalt i la veritat és que si tu vius jo què sé per dir alguna cosa a la plaça Molina sí puges al carrer Valmes agafes la ronda i no trigues més que en arribar a l'Aieta saps? i llavors doncs no tenim moltíssima gent que vingui de Barcelona però sí que tenim gent de Barcelona però hi ha gent i ja t'ho vaig dir potser que també treballa per Sant Jus potser que hi ha gent també i després jo ja t'ho vaig dir una vegada que que hi ha hagut algun cas de gent que de venir al club després s'ha comprat alguna cosa a Sant Jus clar bueno deu haver conegut la zona no? i deu haver sí sí gent de Barcelona i tal que a lo millor que s'estava de lloguer a Barcelona o tenia un pis a Barcelona que ostres no sé què que vien s'està aquí no sé què tal et donen una volta ho coneixes veuen que està al costat realment perquè la gent de Barcelona jo soc de Barcelona i la gent de Barcelona sortir de Barcelona és com si te fueras a vivir a Honolulu abans clar hi ha gent que tenia potser fa molts anys com quasi la segona residència no? Sant Just és així vull dir Sant Feliu Sant Joan d'Espí hi havia molta gent que es pluga hi havia molta gent que estiuejava no fa 30 anys però fa 70 anys sí i i bueno la gent que ho ha conegut i al final mira els pisos nous aquests de Majuí que han fet saps la zona del Padre i tal doncs jo conec com a mínim jo diria 3 però crec que 4 casos de gent que s'ha vingut aquí que ja s'ha quedat allà a Sant Just s'ha quedat allà a Sant Just sí pot ser i clar també tenia en compte que ara mateix el Club Camp Meli que està allò amb un futur una mica incert no? sí bueno no sé jo diuen ah però és que tancaran i bueno no tenen per què tancar jo penso que el que jo sé jo també tinc una informació de Radio Macuto una mica com tothom una notícia apareguda en premsa i Radio Macuto o sigui que sisplau que se m'agafi amb pinces amb pinces bueno sí sí la informació que hi ha però jo la informació que tinc és que estan en un concurs de credors hi ha moltes empreses que estan en concurs de credors que no tanquen que no tanquen que el superen o que o que mentre estan en el procés i al final ho compra algú altre o el que sigui doncs aquelles empreses van treballant això sí tenen un administrador concursal que aquest senyor és el que diu doncs mira això se li paga a aquest senyor tant i aquest senyor tal i amb aquest intentem que li devem 100.000 aviam si si ens accepta 50.000 i ho matem i això però jo crec que la gent que està a Can Mèl·lic jo encantat per suposat d'acollir-los al nostre club però que no crec que en principi tinguin que estar preocupats que no puguin jugar jugar a tenis jugar a pàdel o anar al gimnàs a Can Mèl·lic o almenys a curt mig termini jo no crec que això sigui un problema de veritat però bueno nosaltres encantats de rebre'ls ja ja bueno està allà la cosa que és la informació que hi ha com tu dius molta gent jo crec que Can Mèl·lic és un club molt maco és un gran club i jo crec que algú tindrà interès en quedar-se'l i explotar-ho o sigui jo no que en aquest interin la gent que el compri vulgui fer unes obres i el tingui tancat uns mesos doncs podria ser podria ser perquè si algú el compra pot fer dues coses ja em sembla bé com està perquè està molt bé vull dir o si va anar lo grande no? ja ja que diguin no no jo és que aquí això està molt bé però jo vull que això sigui un dels millors clubs de Barcelona i jo crec que el club el Can Mèl·lic ho permet fer aquest plantejament llavors si van així a lo grande els que ho comprin podria ser que tanquessis uns mesos mentre es fan les obres no ho sé no puc dir-te més Enrique res ens queden un parell de minuts fins les 12 en punt jo només comentar-te dos coses que el cap de setmana del 14 i el següent que és el del 21 crec que és hi ha un supergran slam de menors al club de pàdel és una és un torneig organitzat per la federació per nosaltres juntament amb la federació catalana de pàdel és una oportunitat de veure les futures generacions del pàdel professional molts d'ells no arribaran però alguns d'ells arribaran i els acabarem veient per la tele i bueno veure xavals que juguen no t'ho pots imaginar vull dir el bé que juguen gratis vull dir passar-se per ja prendre's una cervesa una coca cola i veure un parell de partidets pot ser un espectacle molt xul a més de menors de menors estem parlant de nens els més petits deuen tenir 6-7 anys i els més grans estan al voltant dels de 18 els de 18 són uns màquines els i les perquè les noies jo que sóc un jugador bastant mediocre m'agafen dos noies d'aquestes amb un company meu dels que juguen i em fan un 6-0-6-0 bueno en 0,9 en 0,9 vull dir són noies que juguen espectacularment bé i a més molt macos el pàdel femení el pàdel masculí és molt espectacular perquè és és estratosfèric però el pàdel femení és molt més maco perquè és molt més elegant i és una cosa que els jugadors amateurs equivocadament pensem que podríem arribar a fer algun dia pensem que podríem estar a la pista i jugar amb velles quan un dia et fiques a la pista amb velles i et dones compte de que no doncs volia comentar d'això i que posem en marxa una nova lliga que és un tema que és molt xulo que és una lliga conjuntament amb amb vipàdel l'hem acabat ara la d'hivern que s'han fet els play-offs aquest cap de setmana amb problemes de pluja perquè s'havien de fer el dissabte es van passar el diumenge però bueno que us animem a participar i conèixer jugant gent de diferents que és del club gent de fora del club i ja està molt bé doncs Enrique moltes gràcies gràcies per haver-te passat avui aquí a l'emissora que vagi bé i fins la propera molt bé adeu Adéu Trapero considera que els vuit homicidis a Catalunya d'aquest any cinc dels quals l'última setmana no tindrien a veure amb el crim organitzat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio Trapero també ha explicat que aquests crims tindrien l'origen en discussions i baralles malresoltes a l'any 25 diguem-ne el mes de gener i els quatre dies de febrer nosaltres hem tingut un total de vuit homicidis no considerem d'aquests que hem vist fins ara no entenc cap castell vinculat al crim organitzat parlem normalment de temes de baralles de discussions malresoltes L'últim cadàver ha aparegut en un local a Badalona l'alcalde de la ciutat Xavier García Albiol s'ha mostrat molt preocupat L'any de l'espre va morir van assassinar a una persona en el seu habitatge no havia la porta forçada ni absolutament res i avui doncs hem conegut que una altra persona dins d'un local en aquest cas doncs ha estat per el que sembla torturada i assassinada per tant molt preocupat pel que s'està produint i sobretot també insisteixo com s'està produint Més notícies Sara Riera L'epidèmia de la grip ha deixat enrere el pic i ha començat un descens tot i que encara es manté en un nivell de transmissió molt alt ara l'índex és de 442 casos detectats cada 100.000 habitants la setmana passada es van detectar 20.000 casos de grip són 3.000 menys que la setmana passada les hospitalitzacions per grip també han recolat i el 70% dels ingressats per aquesta infecció respiratòria tenen més de 60 anys per contra on més infeccions s'estan detectant és en nens i adolescents sobretot de grip B que és la que predomina en l'àmbit pediàtric el grup rebel l'M23 ha declarat un alto el foc unilateral a la República Democràtica del Congo pendents de la cimera regional que es farà dissabte i que reunirà els principals actors del conflicte el govern congolès ha denunciat la troballa de més de 2.000 calàvers enterrats a la ciutat de Goma una xifra que supera els 900 morts i prop de 3.000 ferits que havia comptabilitzat Nacions Unides l'acumulació de microplàstics al cos humà està augmentant de manera alarmant a diferents òrgans vitals però sobretot al cervell investigadors a la Universitat de Nou Mèxic han analitzat els teixits dels ronyons el fetge i el cervell de 52 persones a qui es van practicar autòpsies el 2016 i el 2024 han constatat on hi ha més concentració de microplàstics des del cervell amb un augment d'un 47% en només 8 anys moltes vegades segons aquest estudi l'alta presència d'aquestes micropartícules coincideix amb casos de demència diagnosticada han presentat una demanda als jutjats de Llagostera per 8 veïns de Llagostera al Gironès per aconseguir l'exhumació d'aquests cossos que hi ha enterrats que es van enterrar després de ser executats per judicis sumaríssims al final de la Guerra Civil i que encara són a la fossa comuna del cementiri de Girona anem cap allà Núria Pereira bon dia fa 86 anys que els familiars esperen per recuperar els cossos dels seus desapareguts reclamen celeritat perquè hi ha risc que no quedi viu cap familiar directe i els executats s'oblidin ara en base a un procediment judicial recuperat l'any 2022 l'associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera ha presentat una demanda als jutjats de Girona en què reclama l'exhumació i el trasllat dels cossos al seu municipi ho explica la presidenta de l'associació Teresa Murr però és que els meus fills no tenen cap interès no és perquè no ho vulguin perquè és que no en tenen d'interès perquè ja ha passat molts anys i perquè el que tenia interès en aquest cas era la meva sogra i tots els veïns de Llagostera que tenien familiars directes aquesta gent ja no hi són o ho fem ara al final Franco ho ha guanyat Núria Pereira Catalunya Ràdio Girona Esports Marta García El Barça rep demà en l'Eurolliga de bàsquet el Macab i Tel Aviv en un partit que arriba en rarit respecte al futur del tècnic Marcos García bon dia Bon dia el Barça de bàsquet busca la reacció demà al Palau contra el Macabí partit de l'Eurolliga després de la desfeta del cap de setmana contra el Manresa també aquí al Palau roda de premsa avui de Joan Penyarro i el tècnic que diu que no vol entrar en si el seu càrrec està en joc o no és que no estic pensant de si m'anirà bé m'anirà malament si estaré d'aquí un mes si estaré d'aquí 3 anys jo faig la meva feina jo no em tiro de cap barco jo fins a l'últim dia que estic aquí que amb Barça sigui demà o sigui d'aquí 10 anys seré jo de cara a aquest partit de demà Joan Penyarroia recuperarà amb tota probabilitat Justin Anderson i en canvi continuarà de baixa Jan Besseli i el seleccionador de futbol espanyol masculí Luis de la Fuente i l'exseleccionador femení Jorge Vilda són alguns dels testimonis que declaren avui en la segona jornada del judici a l'expresident de la Federació Espanyola Luis Rubiales pel petó no consentit a Jennifer Hermoso Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova El Carnessoltes 2025 arribarà a Sant Just amb activitats festives i familiars programades pel cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març La festa començarà el divendres al Casal de Joves amb la festa de Carnaval Jove organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King que oferirà festa fins a la matinada per joves a partir de 16 anys El dissabte 1 de març el Parc Maragall serà l'escenari central de la celebració amb activitats com el concurs de disfresses de comparses escolars a dos quarts de 5 de la tarda una xocolatada popular a les 6 de la tarda i el lliurament de premis de les comparses escolars a dos quarts de 7 A partir de les 7 se celebrarà el concurs de disfresses en les categories comparsa, grup i individual seguit del pregó del rei Carnest Holtes i l'inici de la rua a dos quarts de 8 del vespre Per participar al concurs les inscripcions es poden fer fins al 25 de febrer mitjançant un formulari en línia que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern Les persones de la categoria individual podran inscriure's el mateix dia de l'esaveniment entre les 4 i les 5 de la tarda al Parc Maragall La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes Pluers i Sant Just porta per títol Els maies d'Eixbàtum Urbanisme i entorn natural i serà a càrrec de Joan García Targa arqueòleg L'acte tindrà lloc el pròxim dijous 6 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola Joan García Targa exposarà els descobriments fets des del 2018 en el projecte d'excavació de la ciutat maia d'Eixbàtum situat a prop d'Isamal a l'estat de Yucatan Durant la conferència es tractarà com aquesta civilització va integrar l'entorn natural al seu disseny urbà resultat de diverses investigacions topogràfiques vols de dron i treballs de camp dirigits per un equip d'arqueòlegs espanyols i mexicans L'esdeveniment és obert a tots els públics i l'entrada és gratuïta pels socis de l'aula universitària mentre que els nostres hi hauran de fer una aportació de 5 euros El Centre d'Estudis Sant Justens ha celebrat recentment la seva assemblea ordinària marcada pel relleu en diversos càrrecs de la Junta Directiva Segons ha informat Núria Rajadell la nova vicepresidenta Maria Quintana i Berta Quintana han deixat els càrrecs de presidenta i tresorera respectivament Roger Conties ha assumit la presidència i Anna Maria Companys s'ha incorporat com a nova tresorera en un procés de transició marcat per la continuïtat i el consens Les reunions de la Junta es mantenen el primer dilluns de cada mes a Can Ginestar amb trobades extraordinàries com la prevista pel 17 de febrer en què es revisaran les comissions existents i es valorarà si cal afegir-ne o modificar-ne alguna Entre les comissions actives destaquen la de Patrimoni que actualment prepara el curs de coneixements enjustencs previst pel mes de març i la de Sortides Culturals amb una visita programada al Monestir de Pedralbes Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat s'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Hace tiempo que olvidé el sabor aguasalada el sabor aguasalada He vendido a mi alma al diablo por la plata Y ahora me muero de sed Y ahora me muero de sed pedacitos de la UNA pedacitos de la Habana he bailado mil guajiras a la luz de la mañana un disparo al corazón un disparo al corazón guantanamera underpare elлюч La sangre se me altera y no quiero resucitar. Va a sobrevivir y me adentro en el humo de tus cigarrillos, acabamos hasta el culo. Píntame la piel, angelito oscuro. Y has quemado la ciudad, mamasita dame alas, que me quiero ir a volar. En las cuevas de Cañar, la vida es tan bonita que parece de verdad. Va a sobrevivir y me adentro en el humo de tus cigarrillos, acabamos hasta el culo. Píntame la piel, angelito oscuro. Y has quemado la ciudad, mamasita dame alas, que me quiero ir a volar. En las cuevas de Cañar, la vida es tan bonita que parece de verdad. Que parece de verdad. Que parece de verdad. Relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Ara mateix són les 12 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla. Ara mateix reposarem una entrevista que vam fer la setmana passada, concretament el divendres, al col·lectiu Just Beer, un nou col·lectiu, una nova iniciativa que ha sorgit aquí al poble, al voltant de la cultura i la difusió de la cervesa artesana, la cervesa de proximitat d'aquí del territori dels països catalans. Vam tenir a 3 dels representants d'aquest col·lectiu i, bé, tornarem a passar l'entrevista i això és el que ens van dir, va. I primer, això sí, una cançó relacionada amb la cervesa. El que vols és diversió, una mica d'imaginació, tu posa'ns unes mirres que el demés ja ho faré jo. La birra em fa vibrar, em fa riure i cantar, si hi ha suc de cibada no puc parar de ballar. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això. Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és la Rambla, el magazín de matins. Comencem a la segona hora i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia. Avui volem parlar, fer difusió i donar a conèixer una nova iniciativa Sant Justenca, Just Beer. I per fer-ho ens acompanya la Roser Mora, en Javi del Campo i també en Lluís Vilaseca, que són representants d'aquesta iniciativa. Els obrem els micròfons. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Hola, bon dia. Vinga, comencem parlant d'aquest col·lectiu. No sabíem abans com definir-ho, col·lectiu, grup, iniciativa, projecte. Com us definiu? Perquè és una iniciativa que ha sortit fa relativament poc aquí a Sant Just. Bueno, sí, de fet, no tenim ni un any. Som un grup de gent que ens vam trobar així una mica de sorpresa a l'última edició del Barcelona Beer Festival, que va ser el març d'any passat. i vam anar a sis persones de Sant Just, que ens coneixíem així com molt, no gaire profundament, sí que hi havia vincles entre uns i altres, però com a grup vam anar allà sense conèixer-nos, una mica a veure què passava. I vam descobrir que ens agradava la cervesa, hi havia gent que hi tenia molt de coneixement, d'altres que no tant, però i tots vam voler, doncs, impulsar una mica, amb l'eufòria del dia, impulsar aquest compartir entorn de la cervesa i la cultura de la cervesa, en tant que cultura mediterrània, cultura gastronòmica, doncs amb els veïns i gent de Sant Just, també una mica perquè hi passin coses al poble i fer poble, vaja. Clar, actualment està molt difosa la cultura de la cervesa a Catalunya, podríem dir-ho així. Té un ús social, la cervesa, tot i que comparativament amb el vi, sempre ha jugat potser una mica de desvantatge en general. Quin espai li voleu donar a la cervesa aquí a Sant Just, amb Just Beer? Jo crec que, primer, no cal comparar-se amb el vi, el vi és el vi, la cervesa és la cervesa, i tu pots fer-ne ús de cadascuna d'aquestes begudes en el moment que et convingui més, o en funció de com et trobis, o el que et vingui de gust fer. El que volíem, i també val a dir que la cervesa, i la cultura de la cervesa, i beure cervesa és una cosa que està molt estesa, que nosaltres no sabem qui descobrirem a la gent del poble la cervesa, però el que sí que volem fer és descobrir un altre tipus de cervesa, anar una mica més enllà. Cerveses produïdes, es pot dir artesalment, o de manera independent, no fetes per les grans companyies, no ha de ser cervesa sinònim d'estrella, o de qualsevol estrella. I volem donar a conèixer a la gent del poble totes les cerveses que es fan més de proximitat, tant a nivell de països catalans, però també, a mesura que anem avançant, també donar a conèixer les cerveses que es fan al nostre entorn més proper, al Baix del Regat, etcètera. És a dir, és cultura de la cervesa, però sobretot cultura de la cervesa propera. Us vau estrenar, de fet, el 18 de gener amb un tast de cervesa La Pirata, al cas del Popular La Sala. Com va anar aquest tast? Com va ser la participació de la gent? Perquè mirant per les xarxes socials vau fer, vau exaurir entrades o places, per dir-ho així, no? Com va anar aquest primer tast? Qui vol fer la crònica? Va anar bé? No, vam tenir una rauda espectacular. A veure, nosaltres anàvem, érem... Bueno, anem una mica d'estar per casa, som un grup de gent que anem... De moment, tot just acabem de començar i vam picar la porta del Casal Popular de la Sala, doncs perquè, bueno, creiem que és una iniciativa també molt enriquidora aquí a nivell de poble i vam pensar que hi havia punts en comú. i ells des del primer moment ens van acollir aquesta proposta i les expectatives no estaven massa altes. No? Bueno, no, tot just començàvem... Bueno, clar, era la primera que feia, no? Era la primera i a veure quina rauda tenia. I ens va sorprendre que, sí, sí, vam exaurir entrades i l'ambient que s'hi va crear va ser molt distès, molt proper, molt agradable. Sí, va ser molt divertit, no? Sí, moltes generacions diferents, un diferent grup de persones. Sí, això va ser molt maco, que vingués gent de... De diferents edats. Sí, i que no tenien relació... No és que fossin tots els nostres col·legues, per exemple, per dir-ho així, que llavors diries, bueno, ha funcionat bé perquè ens ho hem passat molt bé, però era gent diferent... Aclarim a l'audiència de diferents edats majors d'edat. Sí, majors d'edat. Ja s'entén, ja s'entén. Bueno, s'hauria d'entendre, però sí, sí. I tant, però estem parlant de... Clar, entre 20, no?, i poder 50 anys, i aquí hi ha un... I més. Com més. Això és el que és maco. I, clar, nosaltres inicialment vam planificar per un aforament determinat, per no atrapar-nos, perquè el primer cop que ho feien, però va anar tan bé que vam haver de doblar. O sigui, vau fer el test dos cops. No, no, vam doblar el nombre de persones que havien d'acord el test. Ampliar l'aforament. Sí. I va anar molt bé. I la gent, jo crec que s'ho van passar bé, i a més van ser molt respectuosos, molt interessats pel test mateix, i per conèixer més de les cerveses que es presentaven, i de la cerveceria que presentàvem. Clar, he llegit que vau fer el test de la pirata Brewing, que és una marca de cervesa artesana fincada a Súria, per exemple, en relació amb això que deia el Javi, de tot el tema de donar-li espai en aquestes cerveses més artesanes, entenc, del territori català. Com vau preparar el test, no? És a dir, la gent provava la cervesa, lògicament, però vosaltres en què feieu èmfasi en el test? Què explicàveu? Vinga, Lluís, que t'ha tocat. Vam fer una presentació inicial explicant els quatre tipus de cervesa i l'ordre amb el que proposàvem que cadascú es prengués la cervesa. i això eren quatre tipus de cervesa bastant diferents, la majoria de la gent no les havia provat i ja està. Molt bé. De fet, ens van comentar que alguns dels assistents van comentar que coneixien la pirata, però no coneixien aquests tipus de cerveses i també és el que vam voler nosaltres enfatitzar o posar l'accent en provar cerveses que normalment no són les més habituals. I va haver-hi sorpreses. Va haver cerveses que van agradar molt, d'altres que van crear una mica de dispersió d'opinions, però això és bonic. I a més, eren quatre tipus de cervesa molt diferenciades que vam explicar en aquell moment molt bé a través de quins cereals s'utilitzaven, quin era el procés de producció, perquè unes tenien un gust una mica més amarg, les altres una mica més dolces, les altres... Sí, sí, vam fer una presentació inicial, més explicant cada estil i... I vosaltres com apreneu? És a dir, com us informeu de tot això? Parleu abans amb aquestes cerveceries? Us llegeu molt bé l'etiqueta? Entreu a la web? Com us informeu? Bueno, aquí hi ha gent en el grup, hi ha gent que en sap molt, que porta una llarga trajectòria, que s'ha interessat per les cerveses artesanals des de fa molt de temps. Sí, sobretot ens els bevem. Exacte, això és important. Ens els bevem. I a l'hora de preparar el tas, això ens vam estar mirant tot el catàleg que tenen, i a veure què podíem oferir, perquè no fos les típiques cerveses, i podíem oferir una mica d'estils diferents, molt variats. Roger, deies, en el grup hi ha persones, qui forma aquesta iniciativa? Quantes persones sou? El grup som vuit persones, em diré els noms, en som nosaltres tres, després hi ha la Gemma, la Blanca, el Jaume i el Pau, que... I bueno, i... I l'Aina. I l'Aina, perdona, perdona. I l'Aina. I jo sóc la que menys idea té de cerveses, però m'agrada la idea d'aprendre'n tots junts, i aquest és una mica l'esperit que també volem transmetre, que jo amb aquesta iniciativa n'estic aprenent, perquè a mi m'agrada molt beure cervesa, i sí que puc descobrir quina m'agrada més, i sí que puc saber quina m'agrada més o quina menys, però no en tenia ni idea. I a poc a poc, a mesura que anem fent tastos, nosaltres anem fent així de manera... per passar-nos-ho bé, per tenir un espai per nosaltres, i ara ho volem estendre al poble. Com us voleu relacionar amb la gent de Sant Just? És a dir, quina mena de proposta d'activitats? Només tastos? Voleu promocionar algun tipus de fira de la Cerveja Artesana aquí a Sant Just? Això seria... Clar, paraules majors, no? A poc a poc. Portem un tast. Sí. Ja, ja, bueno, estirar. I anar fent, no? Sí, la idea de fer un... vermut a l'aire lliure, també, algunes coses més de cara a l'estiu. Després del primer tast, que va anar molt bé, tots ens hem animat molt, però jo soc el més conservador de tots. Però jo crec que fem un segon tast, que vagi bé de nou, etcètera. En fareu un segon? Quan? Sí, sí. Final de març, principis d'abril. Més o menys, eh? Dates per allà. Dates a concretar. Però abans de setmana santa. Però abans de setmana santa. Aquesta és la intenció. Farem un segon. És a dir, la idea inicial, ja fer-ho cada dos o tres mesos. Sí. Continuem amb aquesta idea i després ja veurem si fem altres coses. Però la qüestió és això, que el que fem, que el poble, que la gent del poble, estigui interessada i vingui. I mentre això funcioni, doncs, i no ens cansem. A Catalunya, i ara ho poso una mica també en context, a l'audiència, hi ha hagut un boom des de principis del segle XXI amb tot el tema de les cerveses artesanes convertint-se en un referent d'aquest tipus de cervesa, les artesanes. De fet, moltes marques són de diferents poblacions d'aquí de Catalunya. El Baix Llobregat, per exemple, sabeu si és comarca de tradició amb cerveses artesanes? Hi ha la Cornelius. Cornelia? Cornelia, perdó. De Cornellà? De Cornellà. De Cornellà. Hi ha Birboi, de Sant Boi, Zulogarden, de Molins, Molinenca. Els Troels. De Sant Joan. Sí. Però, aviam, no sé si és la comarca on hi hagi una producció més, una activitat més intensa, però sí que n'hi ha. Fa temps, a Sant Feliu, tenen roles de Llobregat, que crec que no es produeix al Baix, però que és una marca de cervesa artesana que fa anys que hi ha a Sant Feliu. a Sant Feliu i Llobregat fa temps que es feia, que ja no es fa, una fira de cervesa artesana allà al Palau Falguera, una petita fira. Sí, no, es fan coses. I nosaltres, de fet, no hem començat amb cerveseries de Llobregat perquè volíem ensenyar algunes de les més conegudes a nivell de peus catalans, com per exemple la Pirata, que és independent i fa cervesa artesana, però és una de les cerveseres més conegudes d'Europa perquè es fan cerveses de molta qualitat, però arribarà un moment que també introduirem algunes cerveses més del nostre entorn. Clar, el consum de cervesa artesana ha fet que també vagin sorgint fires d'aquest àmbit. No sé si algun de vosaltres del grup acostuma a anar-hi o hi ha anat algun cop. No sé si, per exemple, l'Octoberfest que va haver-hi aquí a Sant Jús, no sé si ho vau... Estàveu ja... Era un mal dia. Era aquell cap de setmana coincidien amb el Jazz Beer. Jazz and Beer de Cornellà, que és fantàstic, que fan actuacions de jazz i una petita fria de cervesa que en part organitza Cornelia i a Molins de Rei feien la trobada de cervecets artesans de Catalunya i feien també l'Octoberfest de Sant Jús. Clar, és una contraprogramació flagrant, però a nivell d'explorar cervesa artesana els altres dos esdeveniments eren una mica més interessants. Que no pas l'Octoberfest, que era més cervesa de consum. Parlem ara de la cervesa. L'ingredient principal és el gra. Sol ser d'ordi, no? Llegim aquí la descripció de la cervesa, tot i que també es pot elaborar amb altres cereals. Després, també tenim que el maltatge fa germinar aquest gra i després s'atura el procés assecant-lo i tornant-lo i finalment fent-lo fermentar. En aquest procés, què és el que fa que hi hagi cerveses amb diferents aromes i sabors? Això, clar, és el que dona... De fet, és a dir, el procés és el mateix amb totes les cerveses fins que fermenta, no? Però després, suposo que el que fa que n'hi hagi una o l'altra és això, les varietats d'aromes, de sabors, no? El tipus de cereal utilitzat, si està més torrat, menys torrat, dona sabors més dolços, més a cafè, més... Vull dir, i després el llúpol. El llúpol. El llúpol és el que li dona els tocs més afruitats, més cítrics a la cervesa. Què és el llúpol? Molta gent potser ha sentit a parlar, no? El llúpol, això del llúpol, què és realment el llúpol? Bueno, ho dic perquè és que és una paraula... És una planta. És una planta? És una planta? És una planta? És una planta? És una què? Una planta en filadissa. En filadissa? Sí. I es cultiva... Aquí a Catalunya es cultiva Prades, es cultiva Lleida, en escala petitona, però normalment s'importa. I hi ha diferents varietats, i cada varietat té unes subtilitats a nivell dels aromes i sabors que dona la cervesa. Té propietats antimicrobianes que afavoreixen la conservació de la cervesa, i també és el que dona l'amargor. D'acord. La cervesa. Si és molt llupolada, doncs és més amargant, hi ha gent que l'hi ha de molt i hi ha gent que l'hi ha de menys. Però sí que el llúpol és un... Per mi és el meu producte favorit de tots els que es fan servir per elaborar la cervesa. Però hi ha altres coses, com fins i tot l'aigua, que pot donar uns tocs diferents a la cervesa. Ja ho heu comentat, els diferents tipus de cereals. El llevat. També hi ha el llevat. És a dir, hi ha llevats comercials, però després hi ha llevats que s'aïllen de l'ambient on es fa la cervesa i dona uns matisos diferents. De fet, al Regne Unit hi ha un centre on conserven tots els llevats de totes les cerveceries del Regne Unit per preservar-los en cas que les cerveceries tanquin i afavorir la diversitat de llevats de la indústria cervecera del Regne Unit que allà té una tradició centenària. I també hi ha els cereals, perquè no sempre és ordi. L'arròs també es fa servir. De fet, hi ha que l'estrella porta arròs, per exemple. Hi ha d'altres que porten blat de molts. Fosters porten blat de molts. També hi ha cerveses que són per... Bueno, no sé si hi ha cerveses per celíacs o cerveses... Hi ha cerveses sense potens, sí. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs res, encara no tenim cap data per la propera activitat que feu com a Just Bier. Veiem que porteu sudaderes aquí a conjuntades. Ja heu posat en marxa tot el tema del marketing o del merchandising de la iniciativa? Com us voleu finançar d'alguna manera? o tot això no... A veure, el que pretenem és... Pel gaudi, no? Sí, pel gaudi i cobrir costos. No ens volem lucrar, no hi ha aquest tipus d'ambició. I les sudaderes, doncs, en vam fer buit per nosaltres, doncs, per una mica identificar-nos el dia del tast, doncs, a qui acudir o a qui preguntar per si hi havia dubtes. però realment ens agraden molt els dissenys i... De qui és el logo? De qui és el disseny? Qui l'ha fet? Bueno, el Pau i el Lluís. El Pau i el Lluís. Lluís, però no vas a conjuntar, tu, eh? No, me l'he deixat. Ostres, no pot ser no has d'anar amb l'uniforme. Però tot i que era per nosaltres, durant el pas vam sortejar una. Ah, mira. I molta gent els hi va agradar i ens han fet comandes i la gent que li agradi, nosaltres els hi fem i els hi venem. Gairebé prou de cos. No crec que em traiem una mica per cobrir eventualitats del proper tast. Però és això. Nosaltres anem a no perdre. És a dir, perquè precisament anem a pèrdues i intentem ajustar el suficient com per no perdre res perquè, com tu dius, ho fem pel Gaudi. I ja per acabar, heu pensat amb altres... Us heu posat en contacte en aquest cas amb el tas que vau fer amb el Casal Popular de la Sala, amb altres inèrcies d'altres entitats o comerços de Sant Just, per exemple, no sé si heu parlat amb l'àstrit del celler de Can Mata o teniu altres... L'àstrit va venir. L'àstrit va venir, eh? Estava superinteressada. va ser de les primeres que ens va demanar la cel·ladera. Molt bé. Sí, i nosaltres estem oberts a generar sinèrgies amb diferents entitats de Sant Just, però a poc a poc, poc a poc. Això ho fem pel Gaudi i ho fem pel poble, també. Per tant... Fantàstic. Doncs res, esperem tenir noves notícies i alguna coseta ja més concreta a l'agenda per poder-vos, ni que sigui, visitar o compartir aquestes experiències dels tastos de cervesa. Quan vulgueu. Lluís, Xavi, Roser, moltes gràcies, que vagi bé i res, anirem tenint notícies vostres. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya cavall, hi havia uns bandits, hi havia unes persecucions. Tenia uns aires de western però situat en aquesta Catalunya interior. Jo crec que aquí Ferran Garcia és la meva aportació, no sé com ho veuran altres crítics o altres lectors, intenta fer una novel·la de fantasmes i una novel·la d'alguna manera sudista. En western, jo crec que ara els seus referents són clarament, en part Faulkner, jo crec que sí, per a més a més hi ha dues històries que lliguin, però en part també autors com, què sé jo, Mariscondé o Jasmine Ward autors afroamericans que probablement barregen això, aquesta mena de creences espirituals que des del cor de l'Àfrica han emigrat arreu del món, en part perquè l'home blanc s'ha dedicat durant fa segles a exportar la gent de l'Àfrica per tot arreu, especialment a Europa i a Amèrica. Doncs bé, aquesta mena de mescla de creences, de mescla racial, d'odis entre etnies o detencions amb orzodis que podem associar perfectament al conflicte que hi ha hagut ja als Estats Units, especialment al sud, aquesta zona que durant un temps va provocar la guerra de confederació, en fi, no m'enrotllo més. Això, Ferran Garcia ho intenta situar a Osona. I té sentit, perquè és evident que d'empresaris catalans o de gent catalana que va fer negocis a tres bandes, allò que es deia el negoci de buscar esclaus a l'Àfrica, tenir plantacions de cacau o de cotó a Cuba i portar els diners cap a Catalunya, això, que triangle, va existir. Per tant, és evident que, tot i que pocs, gent provinent de l'Àfrica també en va arribar al segle XIX o a principis del XX a Catalunya. I llavors era una estranyesa. I aquesta estranyesa, probablement molt més forta que no pas la que pogués provocar a Amèrica, perquè a Amèrica ja hi havia una comunitat més gran des de feia més temps i, a banda, hi havia un tercer event que eren els amerindis. Doncs bé, és un dels eixos d'aquest sau que, insisteixo, comença en algun moment indeterminat però que hem de situar a finals del XIX a Guinea on, efectivament, hi ha una família catalana rica que té una plantació i té uns esclaus de confiança i té una filla i ben aviat veurem que aquí es produirà un amor prohibit entre la filla, preciosa, Roseta i Blanca i algun esclau. I algun esclau. Que, evidentment, hauran de fugir cap a la selva i no explicarem gran cosa més. Però d'aquest amor prohibit en sortiran moltes coses. Entre altres, és el retorn d'aquesta família rica de la plana de Vic cap a Catalunya. Retorn amb una certa tristor, amb una certa de dir aquí han passat coses que no havien de passar. Tornant sense la filla, entenc. Això no ho explicarem. Però, en tot cas, evidentment, amb una càrrega de dir, clar, tenien fama de ser uns amos que no maltractaven els esclaus i això, una de les veus que és una esclava no ens ho va explicant, de dir, jo he tingut la gran sort perquè, mira, si m'hagués tocat amb aquells altres m'estan apalissant tot el dia i, en canvi, aquesta gent em tracta bé. De fet, em tracta també que quan se'n tornen a casa se l'emporten amb ella. No només amb ella, sinó que, i com diu molt bé, una veu narradora que no acabes de saber mai qui és, una veu incòmode, diu, amb ells va viatjar doncs no només aquesta esclava negra i una filla de l'esclava negra sinó també un fantasma. Bé, aquestes creences animistes arribaran a Catalunya en un moment en què, bé, una de les primeres coses que es diu és que a la gent que va al port els costa arribar perquè s'han enterrant a Monsensinto. Això ens situa l'acció al 1902. Però després, la història ve una segona part, fa un salt i ens situa en un moment en què el poble de Sant Romà de Salt està començant a ser deshabitat perquè hi hem de construir el famós pantà. Per tant, si sabem que el pantà es va construir l'any 49 doncs estem situant això, dècada dels 40. S'ha decidit que aquell és un lloc que ha de morir o en tot cas que s'ha d'abandonar i és per allí on començaran a sortir-hi doncs alguns d'aquests personatges que d'entrada no trobes ben bé quina relació però dius ja ha d'haver alguna relació i puntualment la vas trobant amb aquests africans, amb aquests antics senyors que tenien una plantació guinea i també hi haurà una sèrie de misteris i de personatges que tornen a sortir quan dius jo aquests els he vist allí a l'Àfrica i no tenia clar que haguessin tornat perquè jo tenia clar que en tornaven doncs un pare i mare l'esclava una filla i si parlem d'aquest fantasma que tota l'estona va apareixent. En tot cas l'argument potser no és el més interessant o no, interessant ho és molt però potser no és el més important d'aquesta novel·la Sau ja veurem com lliguen aquestes històries que sobretot el que crec que és fascinant primer de tot la prosa del llibre de Ferran García Ferran García és una metralladora de fer comparacions però fa unes comparacions precioses realment unes comparacions que no són només per fer bonic sinó que t'expliquen molt bé l'ànima d'alguns personatges d'alguns paisatges perquè el paisatge tindrà molta importància tant a la selva on es desenvolupa al principi com amb aquesta plana de vic plena de boscos i d'unes muntanyes perquè evidentment hi tindran també importància certs remeis que es fan en plantes els animals hi tenen una presència preciosa i Ferran García obre la novel·la amb una frase com aquesta la tremolor és la diferència entre l'ànima i Déu ell no tremola nosaltres sí aquesta és la primera frase de la novel·la i a partir de aquí el que punyen comença sí allò de dir què m'està dient i aleshores jo crec que és això és una novel·la on s'entrecreuaran també d'una manera molt macondiana si es vol una mica García Márquez vius i morts no quedarà mai qui està viu i qui està mort de fet hi ha grans creences i no cal buscar-les a l'Àfrica perquè evidentment aquí a casa nostra i més fa més temps quan probablement el peix de la religió era molt més fort la presència dels morts era molt més cara ara per nosaltres són dos morts separats els morts estan morts no hi són algú pot ni creure que hi té converses però durant molt de temps s'ha cregut que tenim presències que vellen per nosaltres i que hi ha esperits dolents quan ara parlem d'aquest tema creiem que estem parlant d'això d'unes religions animistes que venen però en canvi el cristianisme també hi ha jugat això per tant la suma d'aquestes creences amb uns éssers que ens han prescindit i que probablement ens vetllen des de ves a saber on plana durant tota la novel·la però plana des dels dos costats des de les creences d'aquests antics esclaus africans i des de les creences dels grans patricis beats d'església i que en fi tot i que porten la llum del món a tot arreu porten la industrialització porten els diners són rics i tenen grans grans plantacions no deixen de tenir unes creences que doncs també aboquen per aquest costat clar és que llegint el nom del llibre Sau poc et pots imaginar que se'n vagi la història fins a Guinea Equatorial de fet hi comença tot i que et queda molt clar que aquesta gent que té aquesta plantació són de Sau perquè el protagonista es diu Bruc de Sau i parlen del Massala per tant són uns catalans que fins i tot s'han fet portar per la gran casa que s'han construït allí perquè s'estan fent molt rics amb les plantacions que tenen unes tanques de ferro per tancar la mansió que s'han construït i les fan portar de la seva antiga masia de Bora Vic i després és això és un llibre d'aquest fascinant amb quin editorial això és Males Herbes que s'ha publicat tot a Ferran Garcia insisteixo aquesta és una novel·la per anar-hi entrant a poc a poc per assegurir frases com aquella primera o com quan es descriu aquesta història d'amor prohibit els protagonistes són conscients que allò que fan els altres no ho entendran però d'alguna manera Ferran Garcia és capaç de descriure de dir són gent que se'n van com que han de fugir i se'n van a viure cap al mig del bosc on ningú no els trobi al mig del bosc estem parlant de la selva viuen d'una manera pràcticament en plan Adam i Eva allò és un paradís i aleshores diu la manera com viuen d'alguna manera allò de dir bueno ja que ningú ho entén anem a viure la nostra manera i aleshores de fet la novel·la sobra després d'aquesta frase de la tremolor de Déu amb un ritual que poca broma perquè és un ritual molt de dir un dels dos es mor i l'altre amb les restes del cos i d'una manera en què Ferran Garcia amb el cadàver d'alguna manera el tracte d'una sèrie de maneres per acabar fer-ne en un penjoll un penjoll que després serà important i que té doncs propietats no direm gran cosa més però clar mentrestant Ferran Garcia ha sigut capaç de dir que ells dos tot i fugir d'aquesta civilització viuen una història tan senzilla com només ho és la felicitat o sigui és una manera de dir-te però ja està és fantàstic bé és un llibre preciós és un llibre en què pot costar-vos d'entrar perquè la primera escena pot semblar quasi ben macabra tot i bé d'un ritual d'amor i que et destrempi no és que et destrempi perquè jo crec que és tot el costari però et des tota la sort estàs com desituat perquè bé és això hi ha veus hi ha morts que no saps si són o no hi ha vius que veuen els morts o que en tot cas hi parlen jo crec que s'ha de superar això per anar justament més enllà és la trobada entre dues cultures al principi els que estan desubicats són els blancs tot i que són els que manen després dels desubicats són els esclaus negres de la plana de Vic i que doncs bé hi ha una escena preciosa en què com una mena d'acte d'agraïment per moltes de les coses que aquesta esclava ha rebut d'una sèrie de veïns intenta fer un gran banquet després que hi ha hagut un de males collites que el box s'ha secat i que hi ha poca aigua i aleshores poc a poc descriu com malgrat que convida tot un poble a fer un gran banquet en una esplanada mig del bosc prop de la barraca on els deixen viure perquè alliberen aquestes esclaves però d'alguna manera les obliguen a viure allí prop dels cingles de Tabertet allí apartats malgrat tot hi ha aquesta relació i és una escena preciosa i a la vegada molt dura com els hi fa aquest gran banquet a tothom la gent hi va menja riu ballen o que bé que contents que estem i l'endemà en el poble es va sentint com una olor i l'olor no és una olor física sinó que aviat t'adones que és l'olor de aquella mena d'envegeta que comença a sortir tot arreu aquella mena i Ferran García i Ferran García ho descriu com una olor i això és preciós a la vegada que fins i tot duríssim com amb aquestes noies o dos senyores que han preparat un gran banquet pel poble que tothom heroïcament se n'ha anat content comencen a notar que dir potser hem demostrat massa que a nosaltres ens va bé i som capaces de fer aquest gran banquet i comença el rumrum de l'enveja no saps per què però el noten i ell ho escriu com una olor que va arribant fins a aquesta cabana on viuen elles i comencen a notar que alguna cosa ha canviat i no precisament cap a haver quan teòricament han celebrat una mena de festa de la trobada de l'agraïment molt bé doncs amb aquests petits detalls amb aquest sentit una olor que quan al principi és que estaran olorant que estaran olorant t'adones que no aquesta olor es transforma en un sentiment del que elles comencen a percebre com com enveja no els ha agradat que ens mostréssim tan exuberants perquè d'alguna manera ells han entès que els hem dit a nosaltres ens va bé i en canvi s'han quedat sense la segona part que ens va bé gràcies a vosaltres i per tant ho compartim tot aquests petits detalls fan de sau una novel·la extraordinària una novel·la per anar entrant una novel·la amb moltes capes on efectivament hi ha dues històries que com sol passar amb novel·les que tenen dues històries que aparentment no tenen res a veure acabaran trobant-se d'alguna manera això evidentment però no només ara no n'explicarem el desenllaç sinó que sobretot potser és el menys important és la gràcia d'anar entrant poc a vol amb una atmosfera amb un ritme amb un ritme amb uns mons on això vius i morts no estan tan separats com ens han ensenyat sempre molt bé de debò apropeu-vos a sau perquè Ferran García ens ha tornat a sorprendre moltíssim sau escolta Marnau i abans d'acabar ens hem anotat ja el llibre sau aquesta setmana tenim algun acte d'aquest llibre té? aquesta setmana no la setmana que ve tornem a l'espai Mercart amb un triple recital poètic jo suposo que ja serà l'últim acte d'aquest cicle d'ara que és l'altre i bé doncs vindran tres poetes publicats pel segell de Lleonar Montaner la col·lecció La Fosca entre ells Sebastià El Zamora Aina Torres Eduard Sanagüja en fi tres veus molt diferents i que a més a més es complementen molt fins i tot en el punt de dir Sebastià El Zamora no és un poemari nou sinó que és la reedició d'un poemari de fa 20 anys que es diu Rafel en la qual explica doncs bé l'amistat i la mort d'un amic de joventut i li dedica un poemari Rafel que és preciós i que al cap de 20 anys o potser més que està publicat realment continua tenint una ja no vigència sinó moltíssima força Aina Torres és molt més jove i Eduard Sanagüja ja és algú que ha vingut i que bé aquest sí que són dos poemaris més nous però d'una veu molt més madura d'una veu molt més nova en fi crec que pot ser un trio molt interessant tota manit per Jaume Pons de l'Horda que és el director de la col·lecció i que en principi vindrà a fer això de mestres cerimonis molt bé això serà dimecres 13 dimecres 13 per tant el dimarts vinent en podem parlar més a fons justament podem llegir alguns versos i a veure si enganxem alguns dels oients molt bé doncs escolta Marnau que vagi bé moltíssimes gràcies per haver passat aquí a Ràdio d'Esvern i haver-nos fet el llibre de la setmana haver-nos recomanat aquesta història i el proper dimarts amb més que vagi bé Són les 12 i 52 estem escoltant de fons aquest tema africà Núm Níaco Núm Níaco Núme Aga de Iragac Yaera Ayara Fuku Waira Aga de Iragac Foni Foni Kuzu Waira Aga de Iragac Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit