#770 - Actualitat, Cuina i Sexualitat: La Rambla de Sant Just
Escolta el magazín La Rambla de Ràdio d'Esbert, on la presentadora Núria García Alibau i els seus col·laboradors analitzen l'actualitat local, la cuina, les efemèrides i temes d'interès com la sexualitat i el benestar emocional. Els convidats discuteixen temes com la preinscripció escolar, ajudes socials a Sant Just, i les activitats cultural i social del municipi, tot amanit amb música i recomanacions literàries.
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
12:42Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

Meteo Sant Just
45:19Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

La Vall de Verç: revista de GENER-FEBRER
2:02:48En Josep Lluís Gil, director de la revista "La Vall de Verç" de Sant Just, passa cada mes per l'emissora per comentar els continguts més destacats que hi haurà a la revista del mes en qüestió. A la d’aquest més ens ha destacat: l'entrevista a l'actriu Clara Segura, l'editorial sobre la crida al relleu generacional d'entitats, breus informatius, 5 cartes al lector, un article d'esports dedicat als projectes solidaris de l'Atlètic Sant Just, i altres peces informatives sobre la pujada de participació a les activitats de l'Ateneu, sobre la Perruqueria Esperança i el projecte musical 'Sant Just Pop'.

Activitats de l'Ateneu de Sant Just
2:22:43Albert Macià passa pels micròfons de Ràdio Desvern per parlar de les properes activitats que es faran a l'entitat cultural de referència de Sant Just

Sexualitat, plaer i alegria
2:31:26La terapeuta emocional i tallerista santjustenca Elisa Linares ens porta a l’emissora, quinzenalment, un espai que dona cabuda a parlar del plaer femení, l’alegria i la sexualitat. Avui l’Elisa explica què és el tantra i en què consisteix la sexualitat tàntrica: una sexualitat energètica que fomenta la connexió amb la parella. Parla de la relació entre l'energia i la sexualitat.
Ràdio d'Esbert, sintonitzes, Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esbert, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esbert o a la web radiodesbert.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Molt bon dia Sant Just! Passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 5 de febrer. Benvinguts i benvingudes a la Rambla al magazín matinal de Ràdio d'Esbert. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després, tot seguit, farem efemèrides del dia i també tractarem els dies internacionals que tenim avui 5 de febrer. Acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim la portaveu del grup municipal del PSC, a la Isabel Dardé. Amb ella tractarem alguns dels temes de l'actualitat del municipi. Tot seguit, quan acabem l'entrevista, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí. A les 11 i 40 farem secció amb la revista d'actualitat d'aquí de Sant Just, la revista La Vall d'Avers. Vindrà el director de la publicació, en Josep Lluís Gil, i amb ell estarem comentant els continguts que hi ha a la revista del mes de febrer que ja deu estar a punt de sortir. Després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10, seguirem també amb altres seccions. Tindrem la tertúlia dels dimecres amb l'Astrid Goldstein i l'Albert Nassian. La tertúlia que parla del món de la cultura, del territori i del patrimoni, etc. I acabarem avui el programa fent l'espai de sexualitat, plaer i alegria amb la terapeuta emocional, creativa i tallarista Elisa Linares. Ja sabeu que passa per aquí a l'emissora de Sant Just, cada 15 dies i els dimecres ens porta a aquest espai tan interessant. Molt bé, doncs tot això és el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem! Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Les 10 i 12 minuts, ara deixem un dels temes de l'últim àlbum dels Amics a les Arts, un àlbum dedicat als seus 20 anys i fan un repàs de diferents temes i, a més a més, els canten amb diferents col·laboradors i col·laboradores. Deixem ara un tema que canten amb la pegatina. La cançó es diu Ja no ens passa. Ja no ens passa i no ens enamaguem, que duiem anys fent el paper. Fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer. Genial, que fort que ve. Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer. Ni que un espia ens esperi amb els braços oberts. i ens diguin només tu podria ser. Doncs ja no ens passa, tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem. La sala, el tren de Glasgow va ser un joc de nens. No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i clar, no ens passa. Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer el passarell. Abans de caçadors hem venut massa cops la pell. Ni el mal que fa, no el cura el temps. Ja no ens passa, amb dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú. capaç d'escriure versos que ens facin un nous al coll. Una cançó que ens ho regiria dintre tot perquè no ens passa. Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després. Ja no ens passa, ja no sortim de nit, que l'endemà no som ningú. I el dia que sortim cantem tan allà al mig que ja podríem ser els pares d'algú. I això ja és massa, ja no ens creiem a cap dels qui diem saber el camí. Que no hi ha un pam de net, però quan beius enxampen re d'aquí tothom es fa el sorprès o vinc a fer punyetes tots que ja no ens passa. Ningú no ens va avisar que tot això se n'anava, que tot era mentida. La vida era el que venia just després. que no ens va avisar. I si no ets hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la llengua El programa de les parelles lingüístiques av-xl.cat Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs. Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat Vinga, són les 10 i 17. Passem a fer les efemèrides del dia abans de començar amb els titulars d'avui. Bé, més que dies internacionals i més que efemèrides comentem els dies internacionals. després, tot just acabem, passarem a fer l'actualitat s'enjustenca. Que sapigueu que avui 5 de febrer és el dia mundial de les persones que fan el temps dels meteoròlogs i les meteoròlogues. Sí, sí, generalment els butlletins, els informatius que es fan als mitjans de comunicació, a la televisió, a la ràdio, etcètera, també compten amb els seus meteoròlogs, meteoròlogues o simplement amb locutors o locutores que donen informació sobre el temps. Doncs bé, el fet és que es va escollir aquesta data perquè en John Jeffries va néixer un 5 de febrer de l'any 1744. I preguntareu qui és aquest John Jeffries? Doncs bé, era un científic, físic i cirurgia militar dels Estats Units, que es va convertir en un dels primers meteoròlogs de la història. Per tant, doncs bé, avui tenim aquesta efemèrica. Que sapigueu que també avui, en moda de curiositat, és el dia mundial d'unes de les cremes de cacau i avellanes més famoses del món. Estem parlant del dia mundial de la Nutella. Doncs sí, és una genial idea de dedicar aquest dia, aquesta especial crema de xocolata. Gràcies a una dona que es diu Sara Rosso, que és una bloguera americana-italiana aficionada a aquest famós producte. I l'any 2007 Sara Rosso va decidir manatjar mundialment aquesta deliciosa crema i es va fer realment molt viral. Que sapigueu que aquesta crema de xocolata i avellanes és una crema espessa procedent d'Itàlia a l'acabar la segona guerra mundial. A més a més, també avui tenim el dia de la lectura amb veu alta. És un autèntic plaer, de fet, alimentar l'intel·lecte i l'ànima, sobretot quan es llegeix amb veu alta. I el primer dimecres de cada mes de febrer es celebra aquest dia. És a dir, no és que estigui lligat a cap fet que hagués passat un cinc de febrer, sinó que se li dona el primer dimecres d'aquest mes. La finalitat, destacar la importància de la lectura amb veu alta, visibilitzar l'alfabetització com un dret humà i fomentar la creació de comunitats i grups de lectura. La creació d'aquest dia va sorgir per la iniciativa d'una organització internacional que es diu Lead World l'any 2010. La intenció era fomentar aquest hàbit de la lectura ajudant a la creació de vincles entre lectors, lectores, escriptors, narradores i també l'adquisició d'aquests coneixements. Per això, la celebració d'aquesta efemèrida mostra el recolzament també del que hem dit de l'alfabetització com a dret fonamental. I potser us pregunteu quins són aquests beneficis de llegint veu alta? Doncs bé, que sapigueu que millora la dicció, enforteix la memòria, afavoreix la comprensió lectora. Llegint veu alta també estimula la imaginació, enriqueix el vocabulari, disminueix la decepció i l'abandonament escolar, beneficia el desenvolupament neurològic i emocional dels infants, ens ajuda a ser més empàtics i també disminueix els nivells d'estrès i d'ansietat. Imagineu-vos la quantitat de dies internacionals que tenim avui. El dia de la Nutella, el dia de llegir en veu alta i el dia de les persones que fan les previsions al temps. Les 10 i 21, vinga, ara la Mariona ens informa dels tres títulars de les notícies de Sant Just. Mariona, què tal? Bon dia. Bon dia, Núria. Vinga, tu ets aficionada a alguna d'aquestes coses, a menjar Nutella, a llegir en veu alta o t'agrada molt l'Espai del Temps que fa aquí a Carles a Ràdio del Món? Home, l'Espai del Temps, claríssim. L'Espai del Temps, no? Claríssim. Però també he de dir que la Nutella és la millor invenció del món. No anava a dir el nom de la marca Nutella, però hi ha marques que quan són tan famoses ja no... És a dir, no és que els estiguis fent publicitat. Ja no els fas publicitat. És que no, vull dir, inclús el nom de la marca ja està associat a un tipus de producte que potser estàs referint a una crema en concret i també li dius Nutella, saps? Vull dir, és com el tema de... Bé, hi ha la Nutella i la nocilla. Sí, sí, això és cert. Que per mi no té color. O sigui, és la típica baralla que ets Nutella, nocilla o que ets Colacao en Esquic. Ja, i això és sempre... Això porta molts dilemes, eh? Jo per mi, Colacao en Esquic... Ara, jo ho tinc molt clar, eh? Jo ho tinc molt clar les dues coses, però Colacao en Esquic encara puc entendre que dius, bueno, jo sóc tinc Colacao, total. Jo també, jo també, doncs aquí coincidim. Totalment, però puc entendre que la gent li digui bueno, va, en Esquic, perquè no t'agraden que es faci grumos, que per mi és el millor del Colacao, però bueno, encara ho puc entendre, pel gust tampoc és tan diferent, però Nutella i nocilla per mi és criminal. Tu de quin ets? Tinc Nutella total. Oh, no, Mariona, no, no. És que per mi, per mi, és criminal triar la nocilla. Sí. Perquè tenen... Bueno, clar, això va a gustos totalment, evidentment, però la nocilla per mi té un gust tan diferent de la Nutella i és tan més vol de la Nutella que no puc entendre que escolliu la nocilla. Sí, no, no, no, a veure, clar, és que la nocilla i la Nutella són, bueno, sí que té més sabor a avallana, jo crec, no? No sé si és la Nutella que té potser... La Nutella, la Nutella té més gust a l'avallana, però és que per mi no té color, de debò. Ja, bueno. En fi, escolta'm, em volia posar aquí una cançó de nocilla, a veure. No, veus? Bueno, nocilla de dos colores, és una cançó de Catalina Grande, en fi, és igual, Mariona... I a més la de dos colors, no em diguis que t'agrada la de dos colors. No, no, la de dos colors no, aquesta no l'aguanto, no. Que també ja no té la de dos colors, si no m'equivoco, però a mi això sí que em sembla vomitig, o sigui, la gent que us agrada la xocolata blanca... No, no, a mi no m'agrada, no m'agrada, no la considero xocolata, però bé, hi ha gent per tot. Sí, sí. En fi, vinga, parlem de Sant Jús una mica, no? Doncs mira, començem parlant una mica de tema d'educació, i és que els centres educatius públics i concertats de Sant Jús han consensuat l'eslògan per l'educació Trio Sant Jús per difondre la informació referent a les preinscripcions pel nou curs 2025-2026. I, per exemple, han aparegut dues pàgines al butlletí municipal amb tota la informació de cada escola perquè la gent pugui començar a escollir una mica a quin centre de Sant Jús voldrà portar els seus fills i filles al curs que ve i presentar-nos una mica els seus projectes educatius i la seva oferta de serveis perquè les famílies puguin triar l'escola dels seus fills i filles. D'acord. El que podem dir ara aquí ràpid és que les preinscripcions, les dates de presentació de sol·licituds del segon cicle d'educació infantil de 3 a 6 anys seran del 12 al 16 de març, educació primària del 12 al 26 de març i per l'ESO del 14 al 26 de març. Val. Molt bé. I a part, hi haurà també portes obertes com cada any perquè les famílies puguin anar a visitar els centres. la de l'escola Canigó seran el 6 de març a dos quarts de 4 i el 7 de març a dos quarts de 10 del matí. L'escola Montseny al 10 de març a dos quarts de 4 i l'11 de març a dos quarts de 10. L'escola Montserrat a dos quarts de 4 al 4 de març i el 5 de març a dos quarts de 10 del matí. Com veieu, són les mateixes hores, un dia l'escollen a la tarda i un dia l'escollen al matí per poder permetre un horari més variat per qui no pugui venir de matí i ens pugui venir de tardes. L'Institut Escola de Maslluí al 6 de març a dos quarts de 10 del matí i l'11 de març a dos quarts de 4 de la tarda. I l'escola Madre Sacramento el 26 de febrer a un quart de 4 i el 28 de febrer a dos quarts de 10 del matí. I l'Institut de Sant Just serà només un sol dia el 26 de febrer a les 6 de la tarda. Molt bé. Doncs, Mariona, hi ha aquestes opcions per a la gent que hagi de fer les preinscripcions en els centres educatius que hi ha aquí a Sant Just. Exacte. I trobar més informació si entren al link a la notícia que penjarem a radiodesvern.com. Exacte. Que hi haurà les fitxetes que han fet cada escola amb el que defineix a l'escola i algunes curiositats. Molt bé. Mariona, passem ara al següent titular. Doncs sí, mira, tenim que fins al 21 de febrer, important, 21 de febrer, es poden sol·licitar les ajudes socials destinades a l'impost sobre béns immobles de 2023 a Sant Just. Segons les bases de la convocatòria, poden optar-hi les persones propietàries o lloguateres d'un habitatge al municipi que sigui la seva residència habitual. Les sol·licituds es poden presentar en línia o de forma presencial a l'Ajuntament i la documentació i les bases es troben disponibles a la plataforma digital de seu.cat. Sí. Aquestes ajudes, com ja hem anat dient, estan orientades a famílies amb dificultats econòmiques i tenen l'objectiu de finançar parcialment les quotes de l'IBI. L'Ajuntament de Sant Just informa que durant la darrera convocatòria es van concedir ajudes a 49 famílies del municipi amb un total de 10.153 amb 28 euros destinats a aquest fill. Aquesta línia d'ajudes forma part de les polítiques de suport a les persones amb menys recursos. Les persones interessades evidentment han de complir amb els requisits establerts per les bases i presentar la documentació corresponent fins al termini establert que recordo que és fins al 21 de febrer. Molt bé. Doncs, Mariona, després d'aquest titular recordatori això, 21 de febrer que la gent s'ho anoti i passem al tercer titular, a l'últim. Doncs parlem una mica d'atur que ja hem tingut un avançament de les dades d'aquest mes de gener del 2025 i és que Sant Jus ha registrat 521 persones en situació d'atur aquest gener amb una taxa d'atur del 5,3%. Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al mes anterior i un augment de 9 persones respecte al mes de gener del 2024. Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa en comparació amb altres municipis de la comarca i bé, segons les dades Sant Jus mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur sense variacions dràstiques en el context de l'evolució general del mercat laboral local. En el conjunt del Basliobregat s'han registrat 33.310 persones en atur amb una taxa del 8%, la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones però una reducció interanual de 994 persones de 994 persones és a dir 10 i 2 i bé, aquestes dades reflecteixen un patró general d'alentiment en la millora de l'ocupació a la comarca. Com he dit, el Basliobregat té una taxa d'atur del 8% i Sant Jus és del 5,3% per tant Sant Jus en aquest sentit té unes dades prou bones pel que fa a l'atur. Molt bé. Doncs, Mariona, després d'aquestes dades de l'atur també ja hem acabat amb aquests 3 titulars de les notícies avui de Sant Just si et sembla deixem una promoció i seguim llegint ara les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris. Perfecte, Núria, fins ara. Fins ara. Fins ara. Vinga, anem a llegir les notícies de les primeres pàgines dels diaris i comencem agafant la portada del diari Ara. Mariona, què hi diu? Doncs, el diari Ara obre amb aquesta guerra comercial i diu que la Xina respon a Trump amb aranzels del 10% i el 15%. Que Pequín obre una investigació a Google i limita les exportacions de minerals estratègics. El govern xinès acusa els Estats Units de violar greument les normes de l'Organització Mundial del Comerç. I amb fotografia principal veiem a Donald Trump i a Netanyahu amb el titular que diu que Trump diu que els palestins han d'abandonar Gaza. El president dels Estats Units saluda a Netanyahu, el primer mandatari internacional que el visita i afirma que els palestins no tenen cap més alternativa que abandonar la franja i signa l'ordre de retirada dels Estats Units del Consell de Drets Humans de l'ONU. I els veiem. doncs això en una fotografia que deu ser una fotografia oficial aquests dos polítics Trump i Netanyahu que em fa gràcia res, una tonteria. En aquesta foto surten amb les corbates el Netanyahu porta corbata vermella i Trump blava i semblarà que siguin aquí república i demòcrata però al revés. s'han com intercanviat les tornes tot i que el blau dels demòcrates sol ser el blau més fosc però de dues maneres veure el Trump amb la corbata blava doncs. Sí, sí, és una imatge que bueno diuen que en fi diuen que la vestimenta dels presidents la imatge el protocol tot això és importantíssim i que realment té més importància del que Sí, sí, no i es té molt en compte i es té molt en compte vull dir que que té un significat per exemple quan surten fent discursos analitzen les coses que surt que hi ha damunt la taula en la qual estan amb la postura la fotografia que hi ha damunt la tauleta si surt ell si surt la família si el ram de flors quin tipus de flor és si té algun vincle amb el país o sigui és que ho analitzen tot Sí, sí, totalment qui sap el color de les corbates dels dos presidents sabent-se que bueno s'havien de fer fotos i bé ho deixem en l'aire exacte Mariona què més diu la portada del diari ara? També veiem que la cambra apunta que Catalunya està canviant el seu model de creixement i amb altres notícies veiem que hi ha hagut 10 morts en un atac a una escola d'adults a Suècia diu que un home armat provoca la pitjor matança per tiroteig al país i tanca portada avui l'ara amb una notícia sobre la reducció de la jornada laboral que està pendent de Junts diu que el govern espanyol aprova el text que ara s'haurà de negociar doncs sí ahir el Consell de Ministres Mariona va aprovar la jornada laboral de 37 hores i mitja una reforma em sembla que no és una llei la del treball que no es toca des de fa 40 anys sí pot ser que Jolanda Díaz la líder de Sumar era un dels seus objectius per aquesta bueno per aquesta legislatura i de fet va ser un dels acords que va establir amb el PSOE com a per formar govern poder fer aquest canvi doncs bé esperem que repercuteixin els drets dels treballadors vinga seguim Mariona amb més portades passem a l'avantguàrdia que obre amb el Consell de Ministres i diu que hi ha hagut llum verda a la retallada de la jornada laboral ara en mans del Congrés diu que la reducció a 37 hores i mitja setmanals que rebutgen les patronals s'enfronta a una dura negociació amb fotografia principal és per aquesta matança a una escola de Suècia on han mort 10 persones a trets diu que els tirotejos en escoles no només passen als Estats Units que 10 persones van morir ahir en un tiroteig perpetrat per un home de 35 anys en un centre educatiu per adults a la localitat sueca d'Orebro un dels morts era l'agressor que es va suïcidar i que segons la policia no era conegut perquè pertanyés a cap banda i la fotografia doncs és al moment doncs entenc que que les forces de seguretat perquè veiem una persona de l'exèrcit també veiem bombers també veiem sanitaris i policies doncs entenc que en el moment que van anar cap a aquesta matança seguim més notícies de la Vanguardia veiem que Catalunya proposa d'eliminar el mòbil amb tota l'educació obligatòria que la Generalitat també planteja retirar el material tecnològic educació infantil veiem que doncs això que la Generalitat ha encarregat una comissió d'experts que treballin en la proposta de retirar els mòbils a l'ESO com ja passa a primària a veure ahir vam fer un debat molt interessant al mes 324 a la nit el programa que porta la Romero sí hi havia diferents bueno diferents perfils de persones fent un debat que descontenia la seva posició hi havia que deia que això ho havia de decidir cada centre en funció de la línia o del projecte educatiu de cada centre n'hi havia que estaven d'acord amb aquesta mesura n'hi havia que no que si que bueno regulant que es podia portar a terme l'educació en combinació amb les pantalles segurament és un debat que segurament es pot recuperar de la pàgina web que realment et recomano és un tema molt interessant però jo des del meu punt de vista em costa entendre perquè hi ha gent que no vol retirar-lo quan és evident que el mòbil ha fet molt de mal les persones que defensaven el tema de les pantalles deien que que bueno que clar que estem en una societat en la que ja no hi ha com la marxa enrere d'estar connectats amb les pantalles clar si tenen raó però jo crec que aquestes edats encara o sigui encara estan a temps de com a mínim vull dir passen moltes hores a l'escola i moltes hores a l'institut doncs mira precisament deien això al contrari la persona deia és que clar l'institut o a l'escola estan deien 5 o 6 hores i jo pensava jo no estava a 8 però bueno aquella persona va dir que clar estan 5 o 6 hores a l'escola al centre i després quan surten estan és a dir deien els hi traiem els mòbils aquestes 5 o 6 hores i després les altres 18 estan amb el mòbil no té molt de sentit bueno això home a veure d'aquestes 18 8 se les passen dormint a veure segurament menys als adolescents perquè te'n vas a dormir tard i et despertes d'hora però vull dir continuen sent forces hores jo crec que jo em vaig quedar jo em vaig quedar enrocada quan va dir 5 o 6 hores jo pensava jo 5 hores no he estat mai només 5 hores saps? em vaig quedar allà pensant per quin horari hi deuen fer ara no sí els últims anys a l'ESO sí que fèiem 6 hores 6 o 7 que igualment són bastantes hores seguides saps el que vull dir vull dir no és que siguin moltes hores a nivell global del dia sinó que són hores seguides i jo crec que sí que poden entrar fora de l'escola puc fer servir el mòbil sí i a l'escola m'acostumo que és un espai on no estic enganxat a les pantalles jo personalment també estic a favor sense jo ser experta ni res en el tema clar jo tampoc però també nosaltres que vam ser la primera generació en què ens van posar els portàtils a la classe va ser un fracàs un fracàs perquè funcionava com malament va ser un fracàs perquè tothom dona-li a un adolescent un ordinador a classe bueno és que hi havia un professor que deia és que ara els hi traiem els ordinadors i no poden estar atents o sigui no saben estar atents a una classe doncs ja ho aprendran és que clar no no sí sí vull dir si ja els acostumes des de baix des d'infantil primària doncs bueno no sé clar no sí que és veritat que estan tan superestimulats que nosaltres no ho estàvem a la seva edat no no no clar que ara són incapaços de seguir una classe i realment és veritat els adolescents ara s'avorreixen molt a l'institut i se'ls hi fa infumable perquè clar estan acostumats a mirar vídeos curtíssims superràpid i contingut o sigui amb molt de contingut en poc temps que clar tu les seus és que res una hora seguida escoltar una persona que t'està parlant sobre un sol tema i et quedes i això i clar és normal però poc a poc el que deien era com no té molt de sentit durant aquesta estona treure'ls-hi el mòbil perquè després surtin i estiguin un altre cop en fi o sigui no sé bueno ja veurem com avança aquesta proposta de l'eliminació del mòbil a tota l'educació què més veiem que els Estats Units envien a Guantànamo el primer vol amb deportats també que Trump diu que a Netanyahu diu a Netanyahu perdó que els palestins no tenen una altra alternativa que deixar Gaza en fotografia petita veiem una notícia que diu alerta per 8 assassinats en només un mes a Catalunya també veiem que parlen d'una xerrada amb Nadal que ell mateix diu no he agafat una raqueta des del meu comiat i tanca la portada a la Vanguardia amb una fotografia del pantà de Sau que se'l torna a veure saquet exacte es veu la totalitat de l'església de dins del pantà de Sau i diu que el pantà de Sau doncs baixa al 6,5% de capacitat que encara estem en saquera que s'ha deixat de parlar però no perquè se'n deixi de parlar que ha plogut bastant però que continuem ben secs vinga més notícies comencem ara amb el periòdico que obre amb aquest tema d'educació que es plantegen la prohibició total dels mòbils a l'ESO també a la portada d'imatge doncs aquest tiroteig mortal a Suècia en què han mort 10 persones en una escola per adults a la localitat d'Ord d'Ebro per als trets d'un home de 35 anys altres notícies del periòdico fan referència que Trump envia el primer vol amb immigrants a Guantànamo també que l'audiència de Girona avala el desallotjament express de pisos ocupats també se'n fa enressó del judici a Rubiales diu respongui les preguntes amb claredat no em fan ferroneria vas veure el vídeo en què li deia el jutge doncs Déu-n'hi-do diu el jutge reprèn l'excap de comunicació de la Federació de Futbol jo he vist que li deia com aquí les preguntes les faig jo no pots respondre només el que et dóna la gana o o fer el teu propi relat saps vull dir aquí estàs venint a ser interrogat no explica el que tu vulguis ja li va dir menys xuleria que aquí les preguntes les agolles li va venir a dir això saps perquè es veu que es va posar en un toxi com molt altiu com venga i el jutge allà marcant distàncies i i dient bueno a veure home clar és que a veure tu no vas a un mal ubicat senyor no vas a un judici vengo a hablar de mi libro o sigui no has de responder lo que et pregunten que para algo están investigando el caso ja doncs bé sembla que no ho havia no tenia molt clar on estava en fi diu aquí també més de 9.500 contenidors han cremat a l'àrea de Barcelona des del 2019 i acabem la notícia a la part superior de la portada del periòdico dient que el saló audiovisual ICE i S.E. arrendeix a la intel·ligència artificial acabem amb l'última portada el punt avui que obre amb una amb una portada especial en què s'hi veu una fotografia en blanc i negre penjada com en una paret i diu patronat de repressió de la dona diu víctimes del poder de l'estat i l'església franquistes trenquen el silenci i reclamen justícia i reparació en el peu d'aquesta fotografia que és una ens represento que és una fotografia antiga no enganxada com això amb celo en una paret diu aquí que el bisbe Cartanyà diu inaugura una instal·lació del patronat a Girona als anys 60 és una fotografia dels anys 60 i es veu doncs això aquest bisbe bisbe Cartanyà en la foto dels anys 60 acompanyat acompanyat dels governadors òbil i civil els governadors civil i militar en Josep Pagès i també en Rogelio Puig és una fotografia de l'Ajuntament de Girona suposem que de l'arxiu bé altres notícies de la portada del punt avui parlen de Càritas i Esade que avisen que viure en habitacions rellogades s'està fent crònic també que Educació planteja per al curs vinent prohibir l'ús dels mòbils a l'aula en totes les etapes també es fan menció d'aquest tiroteig a una escola d'adults a Suècia que surt a subhasta un quadre de la primera època de Dalí per 150.000 euros també aquest aval que hi ha hagut del Congrés de la moció de confiança a Sánchez una moció que ha demanat Junts i també que el Consell de Ministres obre el camí cap a la jornada laboral de les 37 hores i mitja Mariona deixem aquí les portades dels diaris t'escoltem després amb els butlletins a les Hores en Punt i això sí a la una amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just perfecte no li ens escoltem ara adeu adeu a la Rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns ho hem estat meditant molt i sí el refugi és la millor alternativa de les tardes el refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com parlem de cultura oci de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern 10 i 43 ha arribat el moment ara d'escoltar el tema de l'Axambusto el tema que boig al món que no té cap ni peus i ens deixa tenir el que teníem ahir que boig al món que no vol aconseguir per fi esborrava el mapa aquelles coses que menys premis ens fan sentir masquins a la distància està el secret que allà t'occulpa si hem discret per art de màgia baixem com l'aigua i a cada obstacle refem com si resa el camí construït a mida el destí estic a contracorrent de cara al vent a mar de fons i onades governant pel vaixell que no té res a perdre res a perdre res res a perdre boig al món és boig que és nostre i és el millor d'entre els possibles que boig al món que em fa anar amunt i avall i és tard quan veig que molt pitjor estic jo que boig al món on podem creure més d'un Déu i això ens obre les ales de la vanitat podem ser injustos i malvats però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terrat per anar de màgia baixem com l'aigua i a cada obstacle refem com si res al camí construint a mida el destí construint a mida el destí aconcle corrent de cara al vent amb mar de fons i onades governant tot el vaixell que no té res a perdre res a perdre res res a perdre no boig el món és boig però és nostre i és el millor d'entre els possible podrà de fons un dos Kriston ampli amb les es vi vie A compte corrent a cara al vent, mar de fons i anaves, governa tu el vaixell que no tens res a perdre res, a perdre res, a perdre res. Pots, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. Abans de fer la previsió del temps, comentem una mica els fets històrics que van passar del dia com avui, és a dir, les efemèrides. Sapigueu que avui és el 36è dia de l'any, segons el calendari gregorià, i que en queden 329 per acabar el 2025. Vinga, parlem ara d'esdeveniments. Que sapigueu que tal dia com avui, de l'any 1919, a Barcelona va començar, un 5 de febrer, la vaga de la canadenca. És molt coneguda, la vaga de la canadenca va ser una vaga important, que es va produir durant els mesos de febrer i març del 1919, que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. El conflicte, aquesta vaga de la canadenca, va començar, per això, al gener del 1919, quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, que és una filial de la Barcelona Traction Light & Power, coneguda com la canadenca, per ser de capital canadenc, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Doncs bé, els treballadors de la canadenca van demanar l'assessorament i el suport del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat, de la CNT, i aleshores la direcció de l'empresa va respondre amb l'acomiadament de 8 dels treballadors afectats. Doncs bé, tal dia com avui, s'iniciava la vaga de la canadenca l'any 1919 a Barcelona. També, tal dia com avui, del 2011, en el Camp Nou a Barcelona, van començar les emissions regulars del canal Esport 3, un canal de televisió pública que pertany a TV3, a Televisió de Catalunya. El canal Esport 3 és a tipus temàtic, està dedicat als esports, i va començar a emetre en directe des del Camp Nou l'any 2011. Ja va començar l'any 2010, a l'octubre, una mica abans, a fer emissions en prova coincidint amb l'Special Olympics. I, doncs, com hem dit, ja de forma regular ho va fer a partir de tal dia com avui, del 2011. Anem a parlar ara de naixements, persones famoses, relativament conegudes, que van néixer tal dia com avui. Vinga, doncs, comencem amb el naixement de Red Buttons, actor estadunidenc, que va néixer a Nova York, tal dia com avui, de l'any 1919. També, tal dia com avui, a Salamanca, naixia la Carme Chaparro, periodista espanyola. Doncs això, va néixer l'any 1973. També, l'exfutbolista Laura del Río va néixer l'any 1982, tal dia com avui. També, un altre futbolista, que va néixer, doncs, un 5 de febrer, però del 1985, a Portugal, és Cristiano Ronaldo dos Santos. Futbolista portugués, doncs, que bé, avui fa anys. També ens fa Neymar, Neymar Junior, futbolista brasilè, que va néixer uns anyets més tard que Cristiano Ronaldo. Neymar va néixer a Sao Paulo, a Brasil, concretament a Moguides Cruces, un municipi brasiler de Sao Paulo, concretament de la regió metropolitana. I això, avui en fa 33, Neymar. I després, acabem també ja amb les necrològiques. persones, també, doncs, que bé, ens van deixar tal dia com avui. És el cas de Josep Maria Espinàs, escriptor, periodista i editor català. Va morir, justament, fa dos anys a Barcelona, un 5 de febrer. També tal dia com avui, va morir Kirk Douglas, actor, director, productor de cinema i empresari. Va morir, fa cinc anys, el 2020, a Beverly Hills, Califòrnia. I fa quatre anys a Weston, als Estats Units, i moria l'actor canadenc, Christopher Plummer. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. 012. La Generalitat, al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual, o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat, al teu costat. 10 i 53. Fem la previsió amb el Carles. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? Com va? Bé, bé, bé, bé. Això és bo. Sí. Esperant aquest canvi de temps que ens confirmis realment si serà divendres, si tindrem pluja entre divendres i dissabte, a veure què passa. No, ja ho has dit tu. Fins demà. Ah, sí? Que vagi bé. Ja està. És això? Sí, sí, sí, molt bé. L'has encertat. Estàs atent a això de la metrologia. Home, com a bona catalana, això de la metrologia, els catalans... Sí, és que t'escolto, eh? No et pensis. Ah, està bé, està bé. Doncs parlem una miqueta d'aquesta situació. Es va confirmant una mica tot el que hem anat dient durant tota la setmana, aquesta situació d'aquest anticiclo tan potent. Realment la pressió és altíssima. Jo no sé si afecta moltíssim a la gent, però realment tenim una pressió atmosfèrica molt alta a Sant Jús. Estem a 1.031 hectopascals. Penseu que el normal, l'equilibri entre anticiclo i depressió, estaríem al voltant dels 1.013 a 1.012. Doncs 1.031 és molt alta, però encara és més alta en zones del nord d'Europa, perquè el centre d'aquest anticiclo tan, tan potent que abarca el nord de les illes... Perdó, el nord dels països escandinaus i també arriba fins al Pol Nord, és espectacular, és enorme. I què està provocant? Doncs que es despengin bosses d'aire fred que circulen molt al nord, però com que aquest anticiclo fa de barrera a l'entrada cap a Europa, baixen de latitud i afecten altres punts no tan habituals de bosses tan fredes. I és el que passarà aquests propers dies, si tenim una bossa d'aire fred que es despenja del nord, l'únic que se'n genera una miqueta de dubte amb aquesta bossa és on t'anirà a petar. I això pot provocar que els propers... Sí que hi haurà pluja, el que has comentat tu és cert, però la quantitat de nevada o la intensitat d'aquesta nevada que podria arribar en zones de muntanya de cara al divendres i al dissabte, en funció d'on vagi el centre d'aquesta bossa d'aire fred ens afectarà una miqueta més o una miqueta menys. Però més o menys, el que diuen els mapes, és que estem parlant d'entre 10 i 30 centímetres de neu nova a pràcticament tot el Pirineu i Prepirineu. O sigui que realment és una nevada que podria estar bé. La cota de neu baixarà moltíssim, estem parlant d'una baixada de temperatures, és evident, la cota de neu al Pirineu, al Pirineu estarà al voltant dels 600 metres i això pot baixar, i pot provocar que hi hagi molta neu a les valls, que les carreteres allà ja estan preparats, però vull dir que si pugem els d'aquí, que no ho estem tant, doncs mirem una miqueta l'estat de les carreteres, mirem la previsió, perquè com que anava ara molts indrets, no és una zona puntual, els cotxes llevanous fan la seva feina, però sí, se genera un overbooking. I a més a més, la cosa coincideix amb divendres, vespre, dissabte, nit, ai, dissabte matinada, és en el moment del desplaçament, que quan arribes allà tard a la zona, doncs no has agafat les cadenes, arribes, fas pana i provoques caravanes. Bé, ja he fet la previsió pel que podria passar, però esperem que la gent sigui coherent i els que pugin cap allà que vagin una miqueta preparats i sobretot portar cadenes, perquè és un cap de setmana on la cota de neu serà molt baixa. Però a Sant Jus, nosaltres de moment el que tenim és aquesta situació d'anticicló, portem ja tres dies, dilluns, dimarts, dimecres, les temperatures han anat jugant, han anat variant, aquesta nit hem tornat a baixar temperatura, una temperatura que avui a Sant Jus ha baixat fins als 4,2 graus aquí a tocar de la ràdio, a Can Ginestar, una temperatura baixa, recordeu que aquesta setmana hem estat jugant entre el 5 i el 7, doncs ha baixat una miqueta més la temperatura, això és fruit de calvent avui afluixat, o el mínim vent que podria fer la nit afluixa, l'aire fred es desploma i això provoca que tinguem temperatures una mica més baixes. De cara a les properes hores seguirem parlant d'anticiclols, sol és el principal protagonista, tenim sol avui per tot el dia, potser a última hora de la nit arriba algun núvol, però no hem d'esperar res de l'altre món i demà dijous tindrem gran part del dia també molt semblant, o sigui, encara no arriba aquesta inestabilitat, dijous bona part del dia seguirem parlant d'anticiclò, d'unes temperatures que estan jugant entre els 14 i els 16 graus, més o menys per aquí, o sigui que són uns valors bastant normals pel mes de febrer i demà dijous seguirem amb una situació semblant. Però ja comencen a notar-se els canvis, demà dijous cap al vespre ja notarem que els núvols van en augment, no és que s'hagi de tapar el cel, sinó que el sol farà la seva tasca durant bona part del dia, o sigui que fins que se'n vagi el tindrem present, però sí que és cert que ja de nit els núvols aniran guanyant terreny i ja ens arribarà un divendres on hi haurà més núvols. Què provocaran aquesta nuvolositat més intensa durant gran part del divendres? Doncs que en comptes de 14, 15 o 16 graus baixarem cap als 13, 12 perquè els núvols no deixaran fer la seva feina al sol i la temperatura tirarà una miqueta avall. També començarem a notar que el vent comença a ser una mica protagonista. No massa, tampoc no estem parlant de grans bufades, però el vent començarà a ser protagonista. A mesura que vagi avançant el divendres, els núvols seran més importants, el sol cada cop es veurà menys i creiem que a partir del migdia de divendres ja els núvols taparan completament el cel de Sant Jús. La temperatura començaria a tirar avall i la precipitació podria començar cap al vespre. Cap a les 7, 8 del vespre començaria a ploure Sant Jús, precipitacions amb un ambient fred d'en 10 o 11 graus i aquesta precipitació continuarà durant el dissabte sobretot el que és la matinada i primeríssima hora del matí. Fins a les 12 més o menys hi ha previsió de pluja. Aquesta pluja pot acumular divendres entre 2 i 5 litres el que pugui caure al vespre i durant la nit de divendres a dissabte i dissabte al matí fins al migdia ens podrien caure entre 10 i 20. Això ho haurem de confirmar encara som a dimecres falta un parell de dies però més o més les quantitats van per aquí. dissabte no cal dir-ho temperatures que queden recolades alguns mapes marquen entre 8 i 9 graus de màxima tan sols o sigui que dissabte és un dia fred i plujós d'aquests que emprenya ja en vam patir un aquest dissabte passat doncs ara ens en torna un altre i com que el diumenge passat també va ser bastant diferent del dissabte doncs aquest cap de setmana repetim o sigui el dissabte serà un dia gris plujós però ja a partir de la tarda repetim patró repetim patró a partir de la tarda s'obriran clarianes tindrem doncs el quart creixent d'aquesta lluna que tenim ara doncs començarà a trenar una miqueta el nas amb un ambient fred i diumenge sembla que tindríem sol amb alguns núvolets per fer bonic i amb unes temperatures que queden frenades queda en un ambient bastant fred però el sol sempre s'agraeix més o menys una mica la situació que tindrem demà i demà passat ho acabem de confirmar tot però vaja va cap aquí fantàstic Carles doncs ara són les 11 en punt marxem a Catalunya Ràdio i a tu t'esperem demà Molt bé Bon dia a tothom Bon dia us informa Joan Bota El Departament d'Interior descarta un patró comú en el repunt d'homicidis amb 5 morts violentes en una setmana a Catalunya en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio la consellera Núria Parlón ha apuntat que en dos dels casos hi havia un problema de salut mental Es veu clarament que hi ha un patró que afecta l'estabilitat emocional i psicosocial d'aquestes persones i per tant moltes de les problemàtiques que a dia d'avui els alcaldes i les alcaldesses ens expressen i es troben a les juntes de seguretat de patrons d'incivisme crema de contenidors al darrere deixen veure un patró d'inestabilitat física i emocional Parlón constata un increment de la violència en la resolució de conflictes i sosté que no pot tenir només una solució policial pel que fa al tiroteig amb 150 trets a principis de gener al barri de la mina Sant Adrià de Besòs la cap d'interior assegura que la situació ha millorat i que es manté la investigació oberta Més notícies al darrere Rebuig global i contundent de les faccions palestines i de diversos països de la regió a la proposta del president dels Estats Units Donald Trump d'expulsar els palestins de Gaza i aixecar-hi un gran complex urbanístic Aquesta proposta feta a la Casa Blanca en presència de Benjamin Netanyahu implica segons els experts una neteja ètnica de dos milions de persones que pateixen una guerra i una invasió des de fa un any i cinc mesos Anem a Jerusalem Jordi Brascó Bon dia Bon dia La proposta de Donald Trump per Gaza ha despertat el rebuig frontal per part de les dues forces que controlen territori palestí D'una banda l'autoritat palestina ha insistit que l'única solució vàlida és la dels dos estats De l'altra Hamas diu que la franja no està en venda Isat el-Rejik és un alt funcionari dels islamistes Exigim al president dels Estats Units que es retracti d'aquestes paraules que posen benzina al foc El poble palestí i les faccions de la resistència amb el suport de la nació frustraran tots els plans que pretenguin deportar els palestins i expulsar-los de la seva terra La mateixa postura la comparteixen la resta d'actors de la regió l'Aràbia Saudita Egipte Turquia i els hutis del Yemen han mostrat també el seu rebuig Jordi Brascó Catalunya Ràdio Jerusalem El servei de correus dels Estats Units ha suspès temporalment l'entrada del país de paquets provenients de la Xina i de Hong Kong una mesura temporal que Donald Trump ha ordenat per evitar el buit legal que permet a empreses com Temu o Shein enviar comandes de baix preu sense pagar en gels a Pequín Francesc Canals Bon dia Pequín denuncia la decisió dels serveis postals nord-americans que el considera sense sentit des de la república popular popular de la república de la república de la república de Donald Trump dels interessos de la patronal en el moment en més d'una ocasió. Segons sembla, tots dos es coneixien i tenien una relació de confiança. El rector que viu a les Borges Blanques va ser detingut pels Mossos ahir a la tarda i aquest matí exposarà la seva versió dels fets al jutjat de guàrdia. També assegura que n'està fent un seguiment al bisbat de Lleida. En un comunicat afirmen que ja han activat els protocols establerts en aquests casos i que es posen a disposició del denunciant i de les autoritats policials i judicials sempre amb respecte per la presumpció d'innocència. El capellà que té 58 anys va començar a exercir de diar que l'any 2015 i el 2016 va ser ordenat a la Catedral de Lleida. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Marcos García. El Barça podria recuperar Dani Olmo de cara al partit de quarts de final de la Copa del Rei de Futbol al Camp del València. El migcampista es va entrenar ja ahir amb la resta de companys després de quatre partits de baixa per lesió. El primer semifinalista d'aquesta Copa és l'Atlètic de Madrid. Ahir va golejar 5 a 0 al Getafe. Avui le ganés Reial Madrid a les 9. En bascat a dos quarts de nou. Partit d'Eurolliga. Barça, Maccabi, Tel Aviv. L'equip Lagorana vol reaccionar després de perdre a la Lliga contra el Manresa. Podreu seguir aquest Barça, Maccabi, amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. A la mateixa hora, l'Eurocup, Joventut, Baixe, Xehir. A tres quarts de nou a la Champions, Fibabaxi, Manresa, Tenerife. En hockey i herba, a la Pro League, tenim un partit en joc. Es disputa Sidney, Austràlia. En joc l'Austràlia-Espanya femení. A hores d'ara, minut 60, de partit 4 a 1 per l'equip australià. Abans, la selecció espanyola masculina ha superat Austràlia per 1 a 2. Hi ha la Champions de Waterpolo masculina. Ferenc-Varoix, Atlètic-Barceloneta. És un partit a les 8. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales-Vilanova. Els centres educatius públics i concertats de Sant Just han consensuat l'eslògan Per l'educació, triu Sant Just per difondre la informació sobre les preinscripcions del curs 2025-2026. Segons les dades facilitades, les escoles del municipi presenten els seus projectes educatius i serveis amb l'objectiu d'ajudar les famílies a triar l'escola més adequada pels seus fills. Les dates de presentació de sol·licituds de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil seran del 12 al 26 de març, per educació primària del 12 al 26 de març i per l'ESO del 14 al 26 de març. Els centres educatius ofereixen informació detallada sobre els seus projectes pedagògics i serveis complementaris, com ara activitats extrascolars i atenció a la diversitat, per tal d'orientar les famílies en la seva decisió. Fins al 21 de febrer es poden sol·licitar les ajudes socials destinades a l'impost sobre béns immobles de 2023 a Sant Just d'Esvern. Segons les bases de la convocatòria, poden optar-hi les persones propietàries o llogateres d'un habitatge al municipi que sigui la seva residència habitual. Les sol·licituds es poden presentar en línia o de forma presencial a l'Ajuntament. La documentació i les bases es troben disponibles a la plataforma digital seu.cat. Aquestes ajudes estan orientades a famílies amb dificultats econòmiques i tenen l'objectiu de finançar parcialment les quotes de l'IBI. L'Ajuntament de Sant Just informa que durant la darrera convocatòria es van concedir ajudes a 49 famílies del municipi amb un total de 10.153,28 euros destinats a aquest fi. Les persones interessades han de complir els requisits establerts per les bases i presentar la documentació corresponent dins del termini establert. Segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, Sant Just d'Esvern ha registrat 521 persones en situació d'atur el gener del 2025 amb una taxa del 5,3%. Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al mes anterior i un augment de 9 persones respecte al gener del 2024. Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa en comparació amb altres municipis de la comarca. Segons les dades, Sant Just mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur sense variacions dràstiques en el context de l'evolució general del mercat laboral local. En el conjunt del Bes Llobregat s'han registrat 33.310 persones en atur amb una taxa del 8%, la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones, però una reducció interanual de 994 persones. Aquestes dades reflecteixen un patró general d'alentiment en la millora de l'ocupació a la comarca. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magasin de matins La Rambla. Anem a fer l'entrevista del dia. Avui ens visita, aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, Isabel Darder, la portaveu del grup municipal del PSC a Sant Just. Amb ella tractarem ara alguns dels temes de l'actualitat. Bon dia Isabel. Bon dia. Vinga, la setmana passada va tenir lloc ple municipal a l'Ajuntament de Sant Just, el del mes de gener. Parlem una mica dels temes. Un dels punts que es va aprovar, gairebé per unanimitat, va ser l'autorització a l'empresa IG Sport, que gestiona l'activitat esportiva a la bona aigua, de construir una nova piscina petita a l'exterior. i també de reformar la zona verda. En el ple es van autoritzar les obres, però l'execució i el finançament recau sobre l'Ajuntament, sobre l'empresa concessionària? Tot recau sobre l'empresa. L'empresa vol fer unes millores dins la seva concessió i que són d'aquesta piscina de 6x6, petita, que està a sobre de la piscina actual i llavors és a risc i ventura de l'empresa. Això ja forma part del contracte. No, no, pregunto. Hi haurà alguna compensació econòmica? No, no, no. Ells volen fer una millora en les instal·lacions perquè els sembla que per la demanda que tenen i pels usuaris que hi ha és necessari perquè el que succeeix sovint és que els nens es posen a la zona de la piscina que et poden tocar, més baixeta, i llavors quan hi ha gent que vol nedar i vol nedar amunt i avall hi ha dificultats per combinar les dues coses, que els nens es puguin banyar i que a més es pugui fer una natació o es pugui nedar al llarg de la piscina. Per tant, a més, tampoc és molt segur perquè, clar, no hi ha un límit. Llavors, si ells fan una piscina petita els sembla que hi podrà acabar més gent, serà més segur, etcètera. El contracte de l'empresa Igesport és fins al 2033? Sí. Hi ha previsió que s'allargui aquest contracte? Bé, en principi s'ha de revisar. Quan a punt d'arribar s'ha de revisar i s'ha de mirar el que s'ho posa. Moltes vegades el que es fa són comparacions amb aquesta empresa i altres poliesportius d'altres llocs, però les prestacions no són comparables, perquè Sant Just és molt singular pel que fa en aquest poliesportiu, els usos que se'n fan, les prestacions que hi ha, les possibilitats, com és el poliesportiu, com s'ha de refrigerar, etcètera. I a vegades no és tan fàcil fer aquesta comparació i, per tant, el que sí que farem, bé, el govern que hi sigui llavors, és una mica estudiar quines són les possibilitats i s'ha de fer una nova licitació, etcètera. D'acord. Un altre dels punts aprovats en el ple i del qual també volem tractar ara, de fet va ser una moció que va presentar Junts, la del projecte del Parc Central per desenvolupar aquest gran parc a la vall de Sant Just i que permeti la regeneració de la riera, protecció d'espais naturals. PSC hi vau votar a favor. Com recolliu aquest projecte? Quin futur hi veieu? Com concebeu vosaltres aquest parc? Bé, nosaltres, des del PSC ja, des del govern anterior, estàvem per fer el corredor verd, que es diu que fer tot un corredor verd des del principi de la vall de Sant Just i que baixi per tot el... Bé, per la Bona Aigua, després al polígon i que segueixi fins a Sant Feliu i al parc de Torreblanca. i tot això. I per tant hem d'anar recuperant tot allò que potser ha estat o mal canalitzat o que ja està mal treballat o que hi ha camps abandonats, etcètera, etcètera, i anar recollint tot això en un projecte. Ja vam fer el pont de Maslluí com una cosa que formava part d'aquest entorn, de poder respectar... La passarel·la, no? La passarel·la del pont, sí. I, bueno, hi ha tota una sèrie de projectes en aquest sentit, eh? I una de les parts, una de les fases era aquest tros, no? Fet aquest corredor verd, que nosaltres no li dèiem parc central, sinó que li dèiem parc forestal... Ah, val. Sí? Bé, ja s'ha dit de molts noms i de moltes maneres, no? En tot cas, nosaltres vam votar a favor perquè, com molt bé jo els hi vaig dir, benvinguts i anem de la mà. I el que hem de fer és lluitar per la vall, però tots junts i d'una manera racional. I l'Ajuntament ja ha fet perquè això fos possible, és treure molta construcció de la vall i desplaçar-la a una altra part del poble, no? I, per tant, com més siguem i més juntem i més opinions tinguem de com es pot fer això i com no es pot fer això, doncs jo crec que millorarà molt la vall i millorarà molt el poble. D'aquest corredor verd, no?, que aneu anomenat, que, bueno, que també és en el qual s'integra aquest parc, no? Ara mateix, com ja està, s'està executant, l'heu dividit en parts, en trams... Bueno, en fases, hem fet en fases. El que passa és que, clar, primer hem d'endreçar tot el que era edificable i que no ho pot ser i això ho hem d'acabar de fer perquè vam fer moltes parts i les vam anar distribuint en altres parts del poble i estem acabant això. A més, també hem de fer una edificació a sobre els garrofers, que és d'HPO, que és municipal... Bueno, estem acabant de mirar que tot quedi ben enllaçat perquè sigui possible començar a fer. Perquè si comencem a fer aquest parc forestal o aquest parc central o el que sigui, però, en canvi, no tenim clars les delimitacions que tindrà, no és possible. I, per tant, estem una mica acabant de tancar la fase de les edificacions per, al màxim fora de la vall, per poder començar a definir això. Clar, sí. Entenc que seria com el corredor aquest que també, bueno, d'alguna manera arribaria també a la zona dels garrofers, no? Sí, sí, sí, sí, clar. És que és de dalt de la vall fins a Torreblanca. Seguim amb més temes, Isabel. Aquestes primeres setmanes del 2025 hem preguntat als diferents portaveus també dels grups polítics sobre les obres, els projectes i equipaments que s'espera que s'inaugurin aquest 2025 o que comencin a moure's també aquest any. Pel PSC, quines són les més urgents, no?, necessàries? A nosaltres hi ha diverses. Hi ha un tema que ens amoïna moltíssim i que, a més, la ciutadania de Sant Just també els amoïna per a l'última enquesta que ha fet la Diputació surt com la primera, que és l'accés a l'habitatge. Realment és una preocupació molt gran i, bueno, és del poble, també és de país, perquè realment, bueno, el fet que hi hagi habitatges de temporada i que s'estagin repartint ja per tot Catalunya és una dificultat molt gran i llavors la gent té més dificultats i s'està, diríem, no és equiparable, però s'està fent com una bombolla molt gran en aquest respecte, no?, perquè la situació no és la mateixa del 2007, però s'assembla bastant, no?, perquè anem creixent i sembla que això no tingui sostre, no? I llavors nosaltres estem molt amoïnats en aquest tema de l'habitatge i estem fent grans esforços. També vam fer aquest desplaçament de les zones de vivendes, d'habitatges de la vall, en molts altres llocs, amb la intenció també de poder fer més habitatges de protecció oficial. Nosaltres estem molt capficats en fer això. Ara tenim, que ens sembla que ja comencen, però fins que no comencen no ens sentim a gust, 240 habitatges de protecció oficial ja dissenyats per començar, no?, i vull dir que són el dels juvenívols, que s'ha de per gent jove, que seran 8 habitatges aquí a l'antic juvenívols, on ara hi ha els cotxes. Després també hi ha un segon mil·lenari a la zona de darrere de l'Algueró, que hi haurà 40 habitatges per gent gran. I després també hi ha 17 habitatges a sobre els garrofers, que tenim dues parcel·les grans, potser en farem una per fer a sobre els garrofers. Clar, entenc que va haver-hi d'aquests pisos de garrofers un tant per cent, són de l'Ajuntament, no? Són de l'Ajuntament, sí. S'han de cedir a l'Ajuntament perquè faci habitatge. S'ha decidit que es faci habitatge de protecció oficial. Sí, sempre que construïm ara sempre decidim això, i a més de lloguer, no amb dret a compra, perquè si els que vam fer fa molts anys ara els fossin de lloguer i no hagués sigut amb dret a compra, potser tindríem un parc més gran, però per això no el tenim, i és important que el tinguin. També aposteu pel lloguer. Per lloguer. I llavors també queden tots els habitatges que s'han de fer a la carretera reial allà en Lluvia, a la Bómer. Que aquells també, hi ha una part molt important que seran de protecció oficial, i també hi ha una part molt important que seran per donar a famílies amb pocs recursos. Allà n'hi haurà 20 que s'integraran als que ja tenim benestar social, acció social. Que en tenim 21 i ara en tindrem més quan se'n facin aquests de Bómer. Creieu que es podrà garantir que ningú quedi fora del mercat de l'habitatge per aquests preus? Esperem que sí, perquè clar, de no tenir-ne a obrir aquest ventall és molt important. Ara ens sembla que estem treballant molt perquè tot això sigui possible el més aviat possible, valga la redundància, perquè estem molt amoïnats, perquè és una realitat. I ens hem convertit en un poble amb dificultats d'accedir a l'habitatge reals. Clar, de cara a aquest any, el 2025, que es comencin aquestes promocions, per exemple, el dels garrofers, els pisos que hi han d'anar enllà de protecció oficial, això començaria a moure's el 2025 o potser seria més aviat de cara a aquesta legislatura? Saps què passa? Que no m'atreveixo a dir res, perquè estem convençuts que tot és ja, però fins que no ho veiem no serà ja. Però nosaltres estem pentant perquè tot comenci el més aviat possible. D'equipaments o de...? Digues, digues. Sí, sí, sí, d'equipaments. També al març inaugurem la nova deixalleria. Això anava a preguntar. I que ben esperada i que li ha passat com a totes les construccions que es fan en els municipis de Catalunya en aquest moment, que és que a vegades en les licitacions es presenten empreses que tenen moltes ganes, perquè ara hi ha molta feina per a tothom, hi ha èpoques en què no es poden fer obres perquè hi ha pocs recursos, perquè els ajuntaments estan amb menys ingressos, etcètera, etcètera. Ara hi ha un bon moment i, per tant, hi ha moltes licitacions, moltes empreses es creen per aprofitar aquest bon moment i a vegades es presenten empreses a molts llocs i llavors el que passa a vegades és que no poden atendre tot el que guanyen. I llavors, a nosaltres ens està passant igual que molts ajuntaments a Catalunya, per aquesta causa. I llavors, finalment, podem fer la inauguració al març. Al mes de març. Després també estem treballant molt, malgrat que Puigeno és la nostra principal càrrega, és el nou institut d'escola. Hem anat molt al darrere, hem volgut que les coses estiguin a punt, vam treballar per donar un espai, han posat els mòduls i, finalment, al gener han pogut entrar els infants que estaven a Soledat Xans i, realment, les famílies que van estan molt contentes perquè són molt acceptables. La gent sempre es pensa, anem a mòduls i serà allò molt desagradable i, en canvi... Bueno, perquè es té la idea de l'antic barracó. De l'antic barracó, sí, sí. I també estem molt agraïts a l'equip de mestres perquè realment ha fet un esforç molt bonic per fer un projecte engrescador i acollir molt bé les famílies i els infants. I les famílies ens han dit que estan agraïdes. És clar, és un projecte del Departament d'Educació, no és nostre, però, en tot cas, nosaltres ens hem esforçat molt perquè puguem posar les coses, per estar alerta, per, mentre els mòduls no podien funcionar, adequar-se a Soledat Xans perquè poguessin estar allà, etcètera. Perquè a nosaltres ens sembla important que els alumnes de Sant Just puguin anar a escola a Sant Just, que ens sembla que és un lloc molt agradable per anar a escola i poder ser infant a Sant Just, no haver de desplaçar-te tres quarts d'hora, una hora, a un autocar lluny del poble. Quins punts forts té l'educació pública, no? Al poble veiem que ara el lema és per l'educació triu Sant Just, que és aquest lema que hi ha a la portada del butlletí de Sant Just d'aquest mes, perquè les preinscripcions, de fet, per el 2025-2026 estan ja al caure. Clar, quins punts forts té l'educació pública al poble? Per què les famílies de Sant Just s'haurien de decantar per un centre educatiu aquí a Sant Just? Perquè els projectes educatius dels centres públics a Sant Just són molt bons. Hi ha equips molt compromesos. I, a més, les ampes s'impliquen molt en el centre educatiu. No passa això a tot arreu de Catalunya. Majoritàriament passa com a Sant Just, però hi ha llocs on, pel que sigui, hi ha més dificultats perquè això sigui d'aquesta manera. Malgrat que el Departament d'Educació treballa insistentment en cohesionar equips, però, bé, a vegades la mobilitat mateixa del funcionari docent fa que costi consolidar espais. També hi ha hagut, en els últims anys, hi ha hagut una jubilació d'un grup important de docents que van entrar fa uns quants anys, i s'han jubilat tots molts alhora, i això és una espartesa que s'ha perdut. Si les jubilacions dels professionals són esgraonades, es fa una transmissió del coneixement. En canvi, quan són massives, es costa molt més d'això. Si en una escola d'un any per un altre es jubilen 5 professors o 10 professors, costa molt més transmetre als docents nous que venen l'expertesa que tenien aquests docents. Això ha passat en els últims anys, i no només en educació, també ha passat en el món de la salut. Són el col·lectiu al que jo pertany, són els baby boomers, que vam entrar a les professions, a les feines, i ara ens hem jubilat quasi tots. A mica en mica, però ens hem anat jubilant, i ha sigut d'això. Això costa una mica a les escoles fer aquesta ocasió, però jo crec que a Sant Just això ho hem pogut mantenir, preservar i estan treballant molt seriosament en aquest sentit. L'altre dia el regidor de l'educació, en Just Fosalba, ens comentava en referent a l'Institut d'Escola que hi havia una mena de comissió, que hi havia contactes entre l'Ajuntament i Generalitat per mirar el tema que la construcció de l'Institut d'Escola de l'edifici definitiu anés a ritme, per controlar una mica els tempos, el PSC forma part d'aquesta comissió. No, nosaltres estem preocupats i ocupats en aquest tema molt. Malgrat, ja com he dit abans, és un tema que no ens toca molt directament perquè no és la nostra competència. La competència en aquest sentit, a l'escoles d'infantil i primària, només és de manteniment de l'edifici, posar-li una persona a la recepció, etcètera. Però per nosaltres ens amoïna perquè creiem important que l'educació és un fet important en el nostre poble i perquè tenim forces infants que van fora del municipi i es desplacen. En canvi, la riquesa d'estudiar en un poble com Sant Jus jo crec que és molt alta. Jo, com a pedagoga, he de dir que és molt important l'arrelament al territori i que poder jugar amb els teus companys i que els teus companys siguin companys, a més d'escola, que siguin companys de carrer i siguin companys extraescolars i siguin companys de... els vegis a les festes els caps de setmanes, que puguis anar a casa seva. Això és molt important. És allò que aquell lema de dir, no?, que fem tribu. Sí. I, per tant, nosaltres estem molt per promocionar l'escola pública de Sant Jus que és de qualitat. Vinga, altres temes. També fa dues setmanes hi ha hagut reunions veïnals entre l'Ajuntament, els veïns del barri de Maslluí i també els del barri Centre per la proposta sobre zones blaves i verdes d'aparcament, no?, en respectius barris. Sembla que les reunions no han arribat a cap decisió en concret, no? La proposta del grup del PSC pel que fa a la millora de l'aparcament en aquestes zones, quina és? Sí, va haver-hi una reunió per a dalt de tot el carrer Catalunya a prop de la zona de Madre Sacramento per parlar de les zones blaves i tota aquella zona al voltant, de les zones blaves i verdes i també proposar que hi hagués, com a les altres escoles públiques, que aquesta és concertada, hi hagués 10 places de Patòia Déu. Del Kiss and Ride, no? Sí, a mi m'agrada dir-ho en català. Patòia Déu, Patòia Déu. Sí, i també vam estar treballant allò de les zones blaves i verdes, de moment només s'ha concretat allò del Patòia Déu i allò de més vam fer unes propostes. És que ens sembla que a vegades endreçar els espais on aparquen els cotxes és important perquè si no hi ha zones delimitades, hi ha la zona blanca, per exemple, també succeeix que ens trobem que hi ha persones o d'altres municipis o d'altres àmbits o que es pensen que el carrer és un pàrquing etern. I el que volem és que quedi clar que no és així, que és un lloc per aturar-se, que hi ha d'haver entrades i sortides, que és perquè la gent necessita que va a comprar i que potser ha de desplaçar-se, etcètera, etcètera. Llavors, jo crec que costa a vegades entendre que si passem d'una zona blanca a una zona blava i verda, doncs potser no podré aparcar, no podré anar a prop de casa meva. I en canvi la intenció és diferent perquè hem fet estudis dels carrers, de dir, aquí quin tipus d'aparcament hi ha? En aquesta zona hi ha més cotxes de la zona o hi ha cotxes de fora? En aquesta zona hem fet tot estudis i les propostes eren fonamentades en aquests estudis. I la zona verda és per donar prioritat a les persones que viuen en aquell entorn, perquè malgrat paguin un pagament simbòlic, però elles tenen assegurades que poden aparcallar i que no vindrà ningú d'un altre barri o d'un altre municipi i deixarà allà el cotxe durant dos mesos fins que hagi d'anar a la muntanya a collir bolets. I llavors passa que a la gent li costa aquest canvi, però en tot cas, jo que són coses que crec que han passat a tots els barris i que anem treballant i mica en mica anirem trobant la solució. La setmana passada, i canviant de tema, també es va fer una visita a les obres de la Masia de Can Freixas, s'està rehabilitant. El PSC, quins usos us voldria donar-li? I esteu pensant des del grup municipal? Teniu alguna idea? A veure, hi havia propostes de l'anterior mandat i allà queden, i jo crec que les refarem o les repensarem o les ratificarem quan sigui el moment, però de moment les obres aquestes estan durant molt perquè realment hi ha que fer molta feina. És una masia molt antiga que cal preservar moltíssimes coses. Aquesta vegada, fent un dels treballs, han descobert que dins hi havia una masia petita. Dins de Can Freixas. Sí, i han descobert una porta més petita a dins que era l'entrada de la masia. I això era habitual. O sigui, la gent tenia primer un tipus de construcció i a mesura que anava creixent la família anaven fent habitacions i potser arribava un moment que havien de fer una façana nova més endavant i una porta nova. Llavors la porta inicial quedava dins de la masia. I això, fent aquestes obres, van descobrir això, que és molt bonic. Això surt al botlletí. Isabel, potser no tenim entrevista abans del 8 de març, del Dia de la Dona. Sí. Ha sortit ja la programació per commemorar el dia aquí a Sant Jus? amb diferents propostes. Bé, ja la tenim, ha de sortir en un o dos dies. La tenim a punt i tenim diferents tipus d'actes. Per exemple, el 4 de març farem una exposició sobre la dona d'Afganistan i una xerrada de la Nàdia Gullam, que és aquella noia, no sé si ho recordeu, que té la cara cremada, va venir, sí. I que està lluitant per les dones d'Afganistan des de fora i que escrivia, escrivia en nom del seu germà perquè no estava permès que escrivís, és escriptora. I vindrà ella, eh? I vindrà a les escoles a les 7 de la tarda, el dia 4 de març. El 5 de març, a les 8, a les escoles també hi haurà un diatalc del poder del femení de la Mercè Brei, que ens parlarà des de dona i empresa d'una mica l'empoderament de les dones emprenedores. El 6 de març, a les 5 de la tarda, també a les escoles, farem un dictat i un CAHU pel Dia Internacional de la Dona Treballadora des del Servei Local de Català. Ja es farà un concurs. I es donarà un premi per qui guanyi el CAHU. A les 6 de la tarda, el mateix que ens hi ha, a les sessions de l'Espai Dona, vindrà la coa Joao Sobera i farem parlar sobre la veu i l'autoconeixement. Una altra sessió de... Una altra sessió de... Val. I després, a les 6.30, al Casal de Joves, es farà una masterclass de zumba amb la Raquel. I el divendres 7 de març, a les 8, al Casal de Joves, hi haurà la Tarda de Dones amb obra de teatre i aperitiu. Això és una mica el que fèiem pel dia 8, fonamentalment. Però com que el dia 8 és dissabte i moltes dones volen anar a la manifestació de Barcelona, que és molt gran i multitudinària, aprofitem el dia abans, la nit abans, per fer una mena de... Bueno, sopor o sopor, estem acabant de definir. Sempre s'ha fet un sopar i a vegades hi havia gent que l'altre dia, al Consell de Dones, deia potser preferim que fem com un granar sopar de peu, bueno, més informal. Aquí es farà una obra de teatre que és com un homenatge a una dona que es diu Ana Maria Martínez Seguí, que va viure entre el 1907 i el 2000, que era poeta, periodista, esportista, professora i fotoperiodista de la Guerra Civil, que va quedar oblidada per la Guerra Civil i pel franquisme i tot això. I ens semblava important poder recuperar la figura d'aquesta senyora. El preu seran 15 euros perquè hi haurà la cessió més el pis colabis. Molt bé. Doncs... i, bueno, sí. Em sembla que estem fins aquí. A l'11 de febrer farem també alguns actes sobre dones tecnòlogues. Intentarem parlar sobre l'Alícia Casals, però ho estem acabant de lligar perquè ens està costant més del que ens pensàvem. Molt bé. Doncs, Isabel, hem de deixar l'entrevista en aquest punt. Gràcies per haver vingut aquí a l'emissora, a Sant Just. I res, que acabis de passar una bona tarda de dimecres i fins la propera. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Les coses que em vas dir, el teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins, el meu amor, el meu destí. Sóc feliç, però te'l parir, només sóc un desig, com un desig. Queda'm mort en aquest món, i t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc por. Sempre porto un tros d'ahir, i un altre cop m'escapo, i un altre cop m'escapo. Sempre porto un tros d'ahir, i un altre cop m'escapo. Vam plorant els núvols grisos, i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi a la merda. Ei, recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No sé res, però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit. Si en el fons som la veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de ser aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, llum i dint. Cel de llums, per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí. Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, llum i dint. Cel de llums, per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí. Segur que sí. Sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo, i un altre com escapo. Sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo. Un altre com escapo. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Són les 11.48. Fins que toquin les 12 en punt, seguirem aquí a Ràdio d'Esvern. Concretament, repassarem aquest rànquing de les notícies que ara mateix estan sent més comentades i llegides dels mitjans de comunicació catalans, és a dir, del portal 3CAT.cat, el portal que suma, doncs, Catalunya Ràdio, TV3, Esport3, etc. Vinga, anem amb aquest rànquing d'aquestes 10 notícies. Comencem amb el primer titular, que fa referència, de fet, a una cosa que ens pot haver passat a tots i a totes, i és els errors que estan a vent-hi en les factures de gas d'Endesa. Endesa ha admès que hi ha errors en la facturació del mes de gener. Per tant, si rebeu alguna factura del gas que està disparada, pot ser d'acuta que realment Endesa hagi tingut algun error. La companyia, de moment, està assegurant que està treballant ja per resoldre aquest problema, que consisteix a haver fet regularitzacions de consum que no tocaven a clients que tenien tots els pagaments en ordre. Doncs bé, si el mes de gener ja costava de passar, pot ser més difícil si rebem factura inflada més del que ja és habitual. Se n'han trobat ja alguns clients d'Endesa que aquesta factura l'han rebut disparatada. I, per sort, Endesa ha admès que hi ha hagut aquests errors. Això sí, com podem saber si estem afectats per aquest error? Doncs bé, el primer que ens ha de fer sospitar que alguna cosa no va bé és l'import de la factura. El mes de gener pot ser una mica més alt del que és habitual perquè el preu ha pujat i, a més a més, el fred també, de manera que el nostre consum pot haver augmentat realment. Per sortir de dubtes, l'únic que hem de fer és consultar la factura i si apareix el concepte de quota de regularització del consum és que podem ser algun dels afectats. Vinga, aquest és el primer titular, el de la factura disparada del gas d'Endesa que ja ha admès que ha estat un error també, que estan havent-hi errors en les facturacions de gener. La segona notícia, també més comentada i més llegida, és la declaració de la renda del 2024 que ja té calendari. La notícia que fa referència, quan comencen aquest calendari de la renda, les dates claus de la campanya del 2025, doncs bé, que sapigueu que el calendari comença el 2 i 3 d'abril. El 2 d'abril és l'inici de la campanya de la renda del 2024 i el dia següent, el 3 d'abril, obertura del termini per presentar les declaracions per internet fins al 30 de juny. El dia 29 d'abril és l'inici de la sol·licitud de cita prèvia per fer la renda per via telefònica, una cosa que es pot fer no fins al 30 de juny, però fins al 27 de juny. El 6 de maig començaran les declaracions de la renda per telèfon i el 29 de maig l'inici de sol·licitud de cita prèvia per fer la renda de via presencial. La renda per via presencial es pot fer fins al 27 de juny. Així, com hem dit, el mes de juny té 3 dates claus. El dia 30 de juny, que és quan s'acaba la campanya, és a dir, més enllà del 30 de juny ja no es podrà fer la declaració de la renda. El dia 2 de juny és quan començaran les declaracions de la renda presencialment a les oficines i el 25 de juny és l'edat a límit per les declaracions amb resultat a ingressar i a domiciliació. Vinga, altres notícies també en aquest rànquing, més llegides i consultades, és la de la mort d'un adolescent de 17 anys per l'atac d'un tauró a Austràlia. Ja sabem que les notícies ve de successos, aquestes notícies de crimes, notícies de morts, doncs també són les que a la gent més li pica el cuquet i més, bé, més hi clica, per tant també és una de les més consultades. Resulta que és el segon atac mortal de taurons des de principis d'any a Austràlia i el tercer des del 28 de desembre. La noia de 17 anys va morir per aquest atac quan estava nedant en una platja a la illa Bribi, a l'estat de Queensland, a Austràlia. Això va ser el dilluns. I com hem dit, el tercer atac mortal de tauron, poc més de cinc setmanes al país. On, si bé el nombre de taurons considerats perillosos és molt gran a Austràlia, no ho són tant els atacs i les morts de persones. La cosa és que l'adolescent, la noia, es trobava a Waring Beach, que és una platja freqüentada per molts turistes, també per molts surfistes, com hem dit, a la illa de Bribi, que està a 50 quilòmetres al nord de Brisbane, que és la capital de l'estat de Queensland. Doncs bé, l'atac de l'animal va causar ferides a la noia a la part superior del cos, ho informa la cadena australiana ABC. I bé, els paramèdics van intentar salvar-la, però uns 15 minuts després va morir a causa de les ferides. L'altra notícia, també, que ja s'ha posat en aquest rànquing del top 10 és aquest recent massacre que hi ha hagut d'almenys 10 persones mortes, persones també ferides en aquest tiroteig de l'escola d'adults de Suècia. Més notícies, una que parla que més del 30% dels càncers són habitables amb hàbits saludables. Són recomanacions que fan els experts de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron que reclamen posar el focus de la recerca en la prevenció més enllà en el diagnòstic i en el tractament. Recordem que el dia 4, ahir, va ser el Dia Mundial del Càncer i que, a més a més, també Televisió de Catalunya ja va fer justament en la data, una data oportuna per fer-ho, va dir que la marató del 2025, la marató de TV3 a Televisió de Catalunya, es dedicaria, es dedicarà aquest 2025 al càncer. Una altra notícia que també es cola en aquest rànquing de les 10 notícies més comentades i llegides és la del per què les nenes tenen ara la regla abans. Els disruptors endocrins, diuen, són les peces clau per entendre-ho. Diu aquí que hi ha molts dels components químics que trobem a dia d'avui en l'alimentació, els teixits o els productes de neteja o cosmètica que poden accelerar aquest inici de la pubertat. El que hem anomenat com a disruptors endocrins són els sospitosos d'estar darrere d'aquest avançament de la pubertat i de la regla. Són substàncies químiques, això dels disruptors endocrins, que la paraula és una mica estranya. Doncs bé, són substàncies químiques que, com hem dit, estan presents en alguns productes que mengem o que ens posem a la pell cada dia i que, d'alguna manera, entre cometes, hackegen el nostre sistema hormonal. Això ho assenyalen alguns estudis que analitzen aquests components i que també conclouen que tenen un efecte directe en el nostre desenvolupament. Això sí, què es considera menstruar de forma precoç? Menstruar abans d'hora? Doncs bé, es considera tenir la pubertat avançada si ens ve la regla abans dels 8 anys i una menstruació abans dels 11. En l'últim segle, cada dècada s'ha avançat 3 mesos l'inici de la pubertat i, per tant, de la primera regla. De fet, a finals del segle XIX, les nenes tenien la regla als 16 anys i ara la mitjana ja està en els 12 anys i mig. Per tant, si cada any s'inicia de mitjana 3 mesos abans, la regla, doncs, hem arribat a tenir aquest desajust. I acabem amb una altra notícia. Diu aquí que la Sagrada Família, doncs bé, està sortejant 8.500 entrades per visitar gratis el temple per Santa Eulàlia el 2025. Seran unes jornades a portes obertes que es celebraran aquest cap de setmana el 8 i 9 de febrer i el dilluns el temple, la Sagrada Família, va anunciar ja els guanyadors del sorteig. Vinga, fins les 12 en punt. Amb aquests últims minutets ens quedem escoltant aquest tema musical, Break My Love. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! It's yours to take We got more to make Catalunya Ràdio Les notícies de les 12 Bon dia, us informa Joan Bota El preu mitjà de l'habitatge continua pujant El quart trimestre de l'any passat va créixer un 0,7% a Catalunya en comparació amb el trimestre anterior són dades del Col·legi de Registradors segons els quals ara el preu del metre quadrat se situa de mitjana als 2.615 euros A Barcelona ja frega els 4.500 euros al metre quadrat L'estadística dels registradors també revela que més d'un 16% de les compres d'habitatges dels últims mesos de l'any passat a Catalunya les van fer estrangers sobretot francesos i alemanys La demarcació més pes d'aquestes vendes és Girona on és també on més va augmentar en concret prop d'un 30% dels habitatges que es van comprar a Girona entre l'octubre i el desembre els van adquirir estrangers Més notícies, Sara Riera Les escoles immersives en català de la Catalunya Nord la Bressola han fet avui un crit d'auxili al Parlament davant la greu situació financera que travessen No els hi surten els comptes per poder acabar aquest curs i reclamen ajudes urgents a les institucions Parlament, Marta Corbalan, bon dia Hola, bon dia La Bressola té actualment 1.100 alumnes repartits en 7 escoles d'infantil i primària i dos centres de secundària però el seu futur està en perill perquè els hi han retallat les ajudes públiques El president de la Bressola, Guillem Nivet ha vingut avui al Parlament a demanar ajut als diputats per garantir la supervivència d'aquestes escoles que fan classes només en català Evidentment que els diners sempre faciliten les coses Jo tinc una altra una altra idea de com ens podeu ajudar és defenseu la llengua catalana cada dia i el més possible perquè la nostra feina té sentit si la llengua catalana té futur Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio, Parlament El president espanyol, Pedro Sánchez aposta per crear xarxes socials de matriu europea per frenar el poder del magnat Elon Musk i altres col·legues seu Sánchez alerta d'una casta de dirigents que segons ell volen controlar el poder polític i democràtic No podemos permitir que nuestros datos que nuestras infraestructuras que nuestras comunicaciones queden en manos de potencias extranjeras o de empresas sin ningún tipo de control democrático Por tanto necesitamos invertir en innovación desarrollar nuestras propias tecnologías también nuestras propias infraestructuras L'Hospital de Bellvitge ha incorporat un quart robot quirúrgic i es converteix en el centre mèdic de l'estat espanyol amb més maquinària robòtica d'última generació en l'àmbit de la cirurgia oncològica complexa El nou robot, anomenat Versius permetrà fer unes 200 operacions robòtiques més aquest 2025 que són 1.200 intervencions en total Ginecologia i urologia seran dues especialitats en què s'incorporarà l'ús d'aquest nou robot Aquesta cirurgia robòtica d'última generació permet reduir la mida de les incisions de manera que també s'escurça el període de recuperació dels pacients La policia de Suècia creu que l'autor del tiroteig d'ahir en una escola d'adults al centre del país es va suïcidar Tots els elements apunten en aquesta direcció ha dit en roda de bremsa el comandant del cos incident en el fet que l'agressor ja fos mort quan el van trobar L'home va entrar a l'escola i va matar a 13-10 persones els 6 ferits continuen hospitalitzats 5 els han intervingut per impacte de bala No s'han publicat nous detalls sobre les circumstàncies ni sobre l'arma que es va fer servir La policia manté un to prudent tot i això l'atacant no era conegut de les autoritats ni sembla que tingués vincles amb grups criminals Esports Marta Garcia El blaugrana Dani Olmo segueix treballant amb el grup tal i com ja va fer ahir i rebrà l'alta mèdica per tant Hansi Flick podrà disposar d'ell de cara al partit de demà de quarts de final de la Copa contra el València en canvi Gabi segueix treballant al marge de l'equip El primer semifinalista de la Copa és l'Atlètic de Madrid després de la golejada ahir 5-0 davant el Getafe avui a partir de les 9 le ganés Madrid A les 7 primera semifinal femenina de la Copa Catalunya de futbol entre l'AM Lleida i el Barça amb fins a 7 baixes del primer equip per part de les blaugranes Euroliga de bàsquet a dos quarts de nou amb el Barça que rep el Maccabi i Televip un partit que podreu seguir amb la transmissió per l'antena digital de Catalunya Ràdio A la mateixa hora és joventut Baixac Xehir partit intrascendent en l'Eurocup amb els badalonins ja eliminats i en la Champions FIBA Baxi Manresa Tenerife partit de la segona fase a tres quarts de nou L'Atlètic Barceloneta visita la piscina del French Baros Hongarès a les 8 en partit de la segona fase de la Champions Masculina de Waterpolo i la selecció espanyola masculina d'Ocailler ha guanyat a Austràlia a domicili 1-2 mentre que la femenina ha caigut golejada per 4-1 contra el mateix rival Són partits de la Pro League l'antiga Lliga Mundial que disputen les millors seleccions del rànquing i que puntua efectes de classificació de cara al Mundial i també dels Jocs Olímpics Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova Els centres educatius públics i concertats de Sant Just han consensuat l'eslògan per l'educació Trio Sant Just per difondre la informació sobre les preinscripcions del curs 2025-2026 Segons les dades facilitades les escoles del municipi presenten els seus projectes educatius i serveis amb l'objectiu d'ajudar les famílies a triar l'escola més adequada pels seus fills Les dates de presentació i de sol·licitud de preinscripció seran pel segon cicle d'educació infantil i l'educació primària del 12 al 26 de març i per l'ESO del 14 al 26 de març Els centres educatius ofereixen informació detallada sobre els seus projectes pedagògics i serveis complementaris com ara les activitats extraescolars i atenció a la diversitat per tal d'orientar les famílies en la seva decisió Fins al 21 de febrer es poden sol·licitar les ajudes socials destinades a l'impost sobre béns immobles del 2023 a Sant Just Segons les bases de la convocatòria poden optar-hi les persones propietàries o llogateres d'un habitatge al municipi que sigui la seva residència habitual Les sol·licituds es poden presentar en línia o de forma presencial a l'Ajuntament La documentació i les bases es troben disponibles a la plataforma digital seu.cat Aquestes ajudes estan orientades a famílies amb dificultats econòmiques i tenen l'objectiu de finançar parcialment les quotes de l'IBI L'Ajuntament de Sant Just informa que durant la darrera convocatòria es van concedir ajudes a 49 famílies del municipi amb un total de 10.153 euros destinats a aquest fi Segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat Sant Just d'Esberna ha registrat 521 persones en situació d'atur el gener del 2025 amb una taxa d'atur del 5,3% Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al mes anterior i un augment de 9 persones respecte al gener del 2024 Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa en comparació amb altres municipis de la comarca Segons les dades Sant Just mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur sense variacions dràstiques en el context de l'evolució general del mercat laboral local En el conjunt del Basllobregat s'ha registrat 33.310 persones en atur amb una taxa del 8% la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones però una reducció interanual de 994 persones Aquestes dades reflecteixen un patró general d'alentiment en la millora de l'ocupació a la comarca I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Tornem amb tota l'actual Tornem amb tota l'actual Tornem amb tota l'actual d'alentiment Tornem amb tota l'actual Tornem amb tota l'actual Hola, pero desde que te conocí y me dejaste entrar en el jardín de todo tu cerebro Este pensamiento se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción Y hoy siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar conmigo Són les dotze i deu, acabem d'escoltar aquest tema de Maia i en un minut passem a fer l'espai amb la revista La Vall d'Avers Pensando en que algún día acabará todo este nuevo mundo que me das Pero no es el momento de pensar en esto porque te dedico esta canción Y quiero que sea grande y que hable de algo mejor Y hoy siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar conmigo Y no, no quiero nada Y no, no quiero nada y ahora saludemos el director de la revista La Vall d'Avers En Josep Lluís Gil que ens parlarà dels continguts de la revista del mes de febrer Que deu estar a punt de sortir i a punjar d'arribar a totes les cases Josep Lluís, què tal? Molt bon dia Molt bon dia Doncs bé, comencem parlant de la revista de febrer Amb ganes de rebre la més que mai Per aquest lapsus, no? Que hi ha hagut una mica de... Entre mig, d'entre desembre i febrer De fet, hauríem d'aclarir És veritat que surt el febrer Però seria la revista de gener i febrer Gener i febrer, eh? Com una cosa excepcional Degut a que el mes passat, per problemes interns Sí Ens va ser molt difícil de fer la publicació I llavors hem preferit no treure el número gener I anar més o menys a l'hora el mes de febrer Això implica... Hem de demanar disculpes perquè ja Dintre de la problemàtica d'una publicació mensual Que hi ha certes notícies Quan les publiques ja perden una mica L'actualitat o la immediatesa Aquest mes, excepcionalment Hi ha algunes notícies que agafen una mica més lluny Que venen de més lluny Però que ens ha semblat que valia la pena Que quedessin plasmades per allò d'aquella concepció que tenim Que el paper queda al final i valia la pena plasmar-les Molt bé A veure, com obrim la revista de febrer? Obrim amb la portada Amb una foto espectacular de la Clara Segura A la que fem una entrevista llargament esperada I perseguida I en la plana 4 i 5 apareix l'entrevista a la Clara Segura Molt bé Home, llargament esperada perquè Clara Segura Ha rebut a la Creu de Sant Jordi Ara ha rebut també un premi feroz Un premi gaudí, nominada als Goya I perquè ens ha costat molt poder Fer-la, no? Poguer quadrar agendes Clar És el que té... Està molt sol·licitada per part d'ella I llavors trobar el forat és difícil, no? Ha estat difícil, molt bé Doncs bé, esperem moltes ganes de llegir aquesta entrevista Aquesta revista estarà... la tindrem ja a les mans el divendres, aquest divendres O sigui que a partir del mateix divendres, dilluns, ja començarà a arribar a les cases Molt bé Vinga, què més tenim a... Tenim un editorial que fem una crida Titulem Es busquen persones de menys de 55 anys per treball altruista Per treball altruista, això què vol dir? Cridar relleus de... Cridar a aquesta generació que se n'ha dit la generació perduda Sí De... que aniria aproximadament dels 55 anys en avall O sigui, a més joves En que no els trobem gaire en les entitats Ni a nivell participatiu ni directiu, no? I per això se'n diu una mica Algú en diu la generació perduda, no? Perquè les entitats de tota mena El país s'està envellint I no hi ha relleu a les entitats, no? Això no és una cosa nova, no ens ho inventem Ja ho hem reivindicat més d'una vegada Però ens ha semblat bé tornar-hi Agafant com a referència dos fets que s'han produït aquest mes de gener En dues entitats de Sant Just Sí Que han renovat presidència En un cas, amb un home de 45 I amb un altre de 40 No és un fet habitual Benvingut sigui i tant Però agafant una mica aquesta excusa Fem una reivindicació de la necessitat d'implicar-se Perquè si no ens quedarà una societat sense ànima I els que som grans tard o d'hora haurem de deixar passar I si no ve ningú a darrere les entitats acabaran desapareixent Acabaran desapareixent i quedarà tot en mans de les institucions I això és un perill No només de desaparèixer, també de poder-se renovar Perquè clar, que hi hagi al capdavant una persona de 75 o d'una de 40 Doncs potser és diferent, no? La visió que es té de... Sí, però si no hi són No, no, clar Si no hi són, no podem fer res No hi ha res, no, no, no Nosaltres els que volem és que ens facin fora Que ens empenyin des de baix i ens facin fora No és una qüestió de voler acaparar res Simplement és que o hi som o les entitats desapareixen Ho dic en general i no és un problema només de Sant Just No, no, no Però, bueno, celebrem aquesta benentesa Que dues entitats amb pes a la societat Sant Justenca Amb dificultats i que d'alguna manera han passat per un perill de desaparició Si no es trobava un relleu Doncs, ni que sigui provisionalment, han aconseguit aquest relleu I ho valorem i ho celebrem Molt bé Vinga, doncs després d'aquesta crida, no Que es fa a l'altruisme amb persones més joves de 55 anys Altres temes que també hi hagin? Tenim en la plana de política Un afer que vam començar al mes de desembre Sí Amb una notícia que aparentment no era massa transcendent Però que ha tingut un recorregut gràcies a que de la nostra notícia Se n'ha fet ressò la publicació digital de Sant Feliu El fet a Sant Feliu Sí El fet a El fet a Sí, que és aquest portal, no? De digital És una publicació digital Sí I a partir Ells ho han fet a partir de la nostra notícia I a partir de la d'ells El Baix.cat Ho ha seguit Ho ha seguit i de manera que hem pogut elaborar tirant del fil de l'inici nostre Sí Com ha quedat el tema Es refereix a unes declaracions amb seu de ple municipal de l'alcalde Bassaganyes Que venia a dir que semblava que en el que en diuen la pastilla de Maslluí Que és al costat del Pàbel Sí Que en un principi s'havia dit que es faria la ciutat del futbol català Després això va quedar així i així Sí, sí, sí, d'això ja fa alguns anys Sí Bé, el juliol del 23 en parlàvem nosaltres Sí Aleshores L'alcalde va dir que semblava que Sant Feliu ho faria allà I que inclús veia bé que si es feia la pista en aquell indret Que es podríem encomunar entre Sant Just i Sant Feliu Aquesta notícia quan ha arribat a Sant Feliu Els regidors d'allà han dit que Bueno, que és que ells estan en un procés de fer una Una consulta popular o alguna cosa així Un procés de participació popular I clar, el que passa, tot plegat posa en entredit La puresa d'aquests processos, no? Perquè d'un cantó sembla que ja està decidit Però després es maquilla, volem fer un procés participatiu Que va més enllà, té a veure amb aquell tros de Mac Lluï I conseqüentment i lligat d'alguna manera Al destí del complex que Sant Feliu en diuen de les Grasses Que és on està l'actual pista La de l'atismà, sí Que allà és on sembla, semblaria Semblaria Que ha d'anar a aquella famosa ciutat del futbol català Però que també sembla que estava decidit Però que es vol fer És a dir, hi ha aquí una situació de Fem veure què, però I la notícia des del nostre punt de vista Perquè tot això afecta Sant Feliu Però que tot això ha nascut d'unes afirmacions De l'alcalde Bassaganyes Llavors, nosaltres titulem l'article Bassaganyes a xafa L'estratègia de Sant Feliu És així Val Sí, sí A veure, jo recordo que Ara no sé dir exactament Quin any va ser Però recordo haver escoltat El tema aquest de la intenció De voler fer en aquella zona de Mas Lluï, en aquella pastilla Alguna cosa relacionada Amb el tema del Bé, com de... Nosaltres, la Vall d'Avers Ho vam treure el juliol Si no recordo malament Juny o juliol Crec que juliol del 23 I allà va quedar la cosa I ningú va dir ni que sí ni que no Tant la federació com l'Ajuntament de Sant Feliu Es va... Es va... Mig oblidar I ara, quan surt aquest tema Són dos temes diferents Però que van lligats Perquè implica La desaparició O el trasllat de la pista En fi, és una mena de permuta D'intencions Sí I d'acord que Sant Feliu I no acostumem a parlar de temes De fora de Sant Just Però aquí Hi ha aquesta implicació Que l'actuació de l'alcalde Ha provocat un... Una situació incòmoda Per Sant Feliu No pas per Sant Just Perquè Aquest procés participatiu Neix viciat Amb la sensació Que les coses Que és una mica la sensació Que tenim sempre Quan es fan aquests processos Que les coses estan decidides Però que es volen maquillar Fent veure que hi ha un procés participatiu Molt bé Això a la plana política Ens has dit Josep Lluís Sí Què, altres temes que també... A veure, aquest mes Hi ha molts, molts, molts Breus Molts, molts Molts, què vols dir? Deu pàgines de breus? Deu no, però sí, sí Val, val, bueno Destaco així molt ràpidament Que el Melix Esport Club fa crac Està en un procés... Concurs de cradors, no? Complicat Val Parlem efectivament de, com he dit abans De la renovació... L'elecció del Roger Contillas Com a president de... Del centre d'estudis Del centre d'estudis I de l'Òscar Pancorbo Com a nou president De l'Associació de Veïns de Sant Just Què més? Parlem del projecte de l'Ateneu Que es diu Reconectem-nos Sí Per... Vol ser una obra que tracti El tema de les addiccions tecnològiques Parlem de... Del Carnestoltes Deixa'm mirar El Cine Baix Que el dia 13 hi ha una... Una projecció d'un documental El viatge a Ditza Que té relació amb Sant Just Perquè Sant Just Solidari I ha col·laborat I ha col·laborat Perquè el Javier Ruiz Que és Sant Justenc Però que està... En el fons... En el fons català de cooperació O de... I que ha participat I que ara està aquí a Sant Just I tal Un nou llibre del Francesc Fàbregas Què més podem dir? Deixa'm mirar Breus informatius, vaja Sí, sí, sí Una mica de tot Hi ha en les pàgines de Cultura Tres articles Sí Un en què Parlem del fort augment De la participació En els actes que organitza l'Ateneu I les seccions Diem fort No pas per comparació Perquè no hi ha dades anteriors Al 24 Però la sensació Que tenen els responsables De l'Ateneu Sí I que tothom veiem I corroborem És que hi ha més participació Hi ha més assistència Hi ha més actes I més assistència als actes No? Doncs hem trobat unes dades Que ens ha facilitat La pròpia entitat En què fem una taula Doncs amb els actes que s'han fet I els assistents En aquests actes Segurament hi ha alguna imprecisió Però no és culpa nostra Diguéssim Són les dades que ens disposa I suposo que amb el temps Es podran perfilar una miqueta més D'acord Hi ha un altre article Que té a veure amb l'Ateneu Que és amb un tema Més peliagut Que té a veure amb La relació amb les seccions I que no desvetllaré M'estimo més que Que la gent llegeixi l'article directament Serà més productiu Més productiu Vinga I més clar Aleshores hi ha un altre article De cultura Que seria El projecte Sant Lluís Pop Que lidera l'Anna Hultén Sí Que és un cor femení Que combina pop, jazz i sol Sí És una entitat aliena a l'Ateneu Però que assaja l'Ateneu mateix Sí Aleshores ens ha semblat Que valia la pena Perquè hi ha força dones Sant Justenques Que hi estan implicades Que agafa un ventall Des dels 40 Als Més de la jubilació 40-70 65 Suposo I per tant Doncs Val la pena Posar-ho de relleu En l'apartat del comerç Parlem de l'Esperança La perruqueria Que ha passat Que porta molts anys Sant Just Sí Que ha pentinat Com diem en el titular Ha pentinat moltes històries De Sant Just Ah, mira Està bé Ben buscada el titular Sí Tenim un col·laborador nou En la crònica passada Que és l'apartat d'història Sí El Salvador Juan i Babot És un Apassionat del cinema Va ser en la seva joventut Un dels promotors Un d'ells Del famós Cineclub Recerca I ens ha fet un article Sobre una projecció Una filmació Que es va fer a Sant Just D'una pel·lícula Sí Que Una part Unes escenes D'una pel·lícula Que al final No es va acabar No es va acabar mai de fer Sí De fer sí Però que no es va Projectar mai a Espanya Ah A Espanya No va ser tampoc Una pel·lícula excepcional No Val Però bé És l'anècdota De De com va anar aquest tema No Avanço Aquest mes Tenim Molta participació A la bústia Com sabeu La bústia És L'apartat D'opinió De lliure creació Dels nostres lectors I en tenim Cinc Caram Quatre pàgines Amb cinc aportacions Diverses I Fent un salt Als esports L'article principal Parla Dels Lligams Que L'Atlètic Sant Just Té oberts Amb Àfrica I en concret Amb Nigèria En quant a Col·laboració Amb un club d'allà Amb aportació De material Solidari Material usat Que es recull aquí Que es porta cap allà I Ens fem ressò D'aquesta D'aquesta Situació Molt bé I com sempre Doncs La foto del mes El parlem bé Que El concurs De la Esbrina la paraula I els indrets perduts Que fem una comparativa D'una vista Parcial Antiga De Sant Just Des del Campanar Sí Amb la La mateixa Vista Actual I El canvi El canvi És pronunciat No? Es nota Es nota El canvi És radical Encara que es reconeixen Alguns dels elements Encara hi són Però Molt poquets Molt poquets Bueno Ens fiem que Doncs Ens dieu que és la mateixa imatge Bueno Que és la mateixa Sí L'angle És És el mateix És el mateix I a més s'identifica Molt fàcilment Que és el mateix angle Però Els elements de la foto Han canviat I deixa'm dir Una última cosa Sí Que aquest mes Nosaltres Ensetem Una mena de campanya Sí Que Es Plasma En la contraportada En la nostra Ambició De ser Un mitjà Que fa comunitat Que fa Poble Que fa Sant Just Hem encetat Una Una campanya Que diu Digues bon dia Ah Amb el sentit Que quan vagis a comprar Quan Anem a passejar Sí Doncs saludem Que Trenquem barreres Amb els que ens envolten I que d'alguna manera Ens Retrovem Aquell esperit De poble Que abans Era més fàcil I que avui dia Doncs Ens convertim En Una mena de Zombis Que Que caminem I no ens coneixem No? Sí Bueno Una miqueta Insisteixo En aquesta ambició De fer comunitat De fer poble Perquè No ens agrada Sentir-nos Ciutat Molt bé Doncs Escolta'm Josep Lluís Moltes gràcies Tenim ja una idea De com És el contingut De com serà La revista Del mes de febrer Genè febrer Genè febrer Perdó Revista Genè febrer Perquè com has dit Bé Hi ha alguns temes També que encara Rascan són de gener No? La gent la podrà Comprar A partir de divendres Ens has dit A partir de divendres Com sempre Als establiments habituals Alcalde Llibreter Alcalde Escrivà Alquios del carrer Nord I a Cala Margarita Del carrer Major Molt bé I la gent que és subscriptora Doncs bé Confiem que a Correus Faci bé la seva feina Ja no treballem en Correus Ja no treballem en Correus Mira Molt poquet Només Les de fora de Sant Just I una molt petita part De les que són de Sant Just Però el gruix principal Ja no ho fa Correus I ho expliquem en aquest número També ho expliqueu Sí, perquè hem estat un mes i mig Hem fet dues proves Ens han funcionat I com que han funcionat Seguim endavant I ho donem a conèixer en aquest número Precisament Josep Lluís Ho deixem en aquest punt Gràcies per haver vingut Fins la propera Gràcies A l'escoltes Escolta, estadi un desgret. Late night, I'm missing home. Més voltes a la nòria. Un altre fotocòpia. Quants cops hauré marxat fugint del meu costat? No sé, no sé on em porta. I no marxem de l'Ateneu, perquè seguim amb l'Albert Macià, que ens porta, com sempre fem els dimecres. Avui no serà Tertúlia dels dimecres, ens falta una part, l'Àstrid, però podem comptar, tenim la sort d'estar amb l'Albert, que ens fa una repassada de les activitats que tindrem aquests propers dies a l'Ateneu. Albert, què tal? Bon dia. Bon dia. Sí, avui tenim el 50%. Sí, el 50%, eh? Però bé, de sobres per poder estar enterats i enterades del que passarà properament. Molt bé. Tenim, com sempre, activitats de diversos tipus. En primer lloc, convocatòries, dir que tenim, encara que no sigui aquesta setmana, tenim ja oberta ja les inscripcions a la matinal, que es farà el dia 16 de la CEES, al Pic de Solius, aquesta ja està oberta, per tant, la gent que estigui interessada ja s'hi pot apuntar. I bé, a part d'això, doncs les activitats de la setmana. Dir també que el tema va haver-hi reunió pel tema aquell de les truianes d'oripides. Si algú està interessat, encara hi ha les portes obertes, eh? Està obert, sí, sí. Els projectius que vulguin participar en aquesta adaptació d'aquest clàssic, una adaptació contemporània, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, a partir d'aquí tenim activitats. Tenim activitats... Avui estem a dimecres, sí. Avui som dimendres. Passat divendres, a les vuit del vespre de la Sala Piquet, hi haurà la conferència del Cicle de la CEES. Val. La fi del comptat de Pallars amb Manja els Casals. I ens explicarà una mica, bueno, el títol ens diu el que... És bastant de batllador. Sí, i ens fa ja una mica de portada de cap a on tenirem d'excursió el diumenge, no? Ah, molt bé. Clar, va lligat amb l'excursió. Sí, més o menys. Sí. Anem a la Sala Piquet, com sempre ho veus, aquestes conferències gratuïtes, obertes a tothom, organitzades per la CEES. I l'excursió de diumenge serà a Figuerola d'Urcau, estant al Pallars Jussà. Sí. Em sortia el parador a les set del matí. Per anar d'excursió és bona hora, eh? No, no, clar. Vull dir, s'ha de... Em posaves una cara al moment de dir, i que d'hora... Bueno, no, no, no, clar, però és que el Pallars, clar, queda... que no està aquí, no és el Montseny. No, s'han de fer uns quants quilòmetres per anar-hi. Per tant, bueno, doncs, encara accepto que sigui a les set. I bé, i bé, hi ha les inscripcions, ja ho vam dir la setmana passada, però si queden places jo diria que encara en queda alguna, segueixen obertes. Per tant, si algú està interessat. Això ja quan es fa la inscripció ja hi ha totes les indicacions, perquè recordem que aquelles persones que no estiguin federades, federades, doncs, han de... Tenen... Han de pagar una part. Han de pagar una... Com a molt, sempre el divendres anterior han d'haver ja pagat la part d'assegurança per tenir temps per tramitar aquesta assegurança. Exacte. Aquesta setmana no tenim res més, eh? La setmana que ve sí que tenim... Podem fer ja un flash del que tenim la setmana que ve, que comencem el dijous que ve la segona part del taller d'arbres genealògics. Ah, mira, ostres, ja ha passat, caram! Sí, sí, la segona part. Sí, sí. I d'aquest, diguem, jo m'atreviria a dir primer taller, perquè vista la quantitat de gent que s'ha quedat sense poder fer, no m'estanyaria, doncs, com a mínim no tinc notícies que hores d'ara ja estigui agendat, però que hi hagi un segon taller per donar més oportunitat a més persones. Això serà el dijous, al set de la tarda, però recordem que només per les persones que ja estan inscrites al taller. És la segona sessió d'una primera sessió que ja va haver-hi, que, bueno, és com si fos un curset, no? Sí. Divendres tindrem la setmana que ve el documental del mes amb el documental Mina i la ràdio dels presos, que parla d'una locutora de ràdio noruega, danesa, noruega. Diria que noruega, bastant coneguda, que, bueno, la van acomiadar per motius que jo desconec, va amuntar una ràdio en què el seu personal, diguem que els periodistes eren presos, i això dona, doncs, una manera de sortir d'aquesta gent, d'ajudar-los a sortir del pou en què estan. Ja hi haurà un col·loqui posterior amb la Quima Jiménez i amb Dolors Ferrer, que aquesta última és una voluntària de les presons de Can Rians. Molt bé. I, finalment, anunciar ja, perquè aquell que no tingui entrades que les vagi comprant, perquè no es quedi última hora sense, el diumenge tindrem teatre amb l'obra Absenta, amb en Quimet Pla, un gran actor. Sí. És d'aquestes obres que es porten en col·laboració amb la Federació de Taneus, amb la xarxa de teatres de Taneus de Catalunya, i bé... D'aquests espectacles que estan en aquest catàleg, no?, que hi ha, com si diguéssim, de la xarxa. Sí. L'Ixtac fa un catàleg i el posa a disposició de tots els Taneus de la xarxa, Taneus que tenen un espai on es puguin realitzar aquest tipus d'actes, perquè, lògicament, si no hi hagués una sala del 50 Navi no es podia... No, no, clar. que hi hagi el catàleg, si no tens espai tampoc no es pot. I bé, estant a la venda ja les entrades, i recordar que, bé, si algú vol assegurar, més val que les compri que no es pugui l'última hora. No, no, no, això te la jugues, eh?, veient l'èxit que tenen ara les activitats de la Taneu. Sí. Si t'esperes molt... I estem portant... Ve un actor conegut. Home, clar. Que estem... A vegades venen obres també d'altres centres que els actors que hi ha al darrere possiblement no són coneguts per la gran majoria, perquè són amateurs, el que sigui, però en aquest cas estem parlant del Quimet Pla, que, bueno, és... No, no, té el seu recorregut i té el seu reconeixement. i l'obra, doncs, suporta. Jo crec que ens ho passarem molt bé. I també és veritat, Albert, que aquesta setmana ja han començat, estan obertes les inscripcions a la mitja d'Esvern. Sí, ja estan obertes, sembla una mica llunyà, però estan obertes les inscripcions, tant les inscripcions per participar, si entres es trobaran totes les explicacions, com aquells que vulguin voluntàriament participar, col·laborar a que la mitja d'Esvern sigui possible, també tenen ja... També ja es poden començar a apuntar. El seu espai. Sí, perquè darrere d'una prova d'aquest tipus requereix molta gent en temes logístics, i, per tant, cal preparar-se amb temps. Però sí, ja estan obertes. No sé si t'inscriuràs aquest any, també. Ja, ja, ja estic inscrita, Albert. Ja estic inscrita, sí. Molt bé. Doncs, en principi ens ho hem. Això sí que és el 25... 26 d'abril. És el 26 d'abril. És el dia de la cursa. El dissabte, això. A primera hora del matí, eh? I feina feta. Estic parlant molt de memòria, eh? Però em sembla que els dorsals es donaran el vespre anterior a les CES i al mateix dia els que no l'hagin recollit ja el poliesportiu. Sí, sí, ja ho tenim aquí. Sí, sí. Sembla que faltin tres mesos. Però, bueno... Però d'aquí quatre dies, d'aquí quatre dies hi serem. Sí, sí. Tu ho has dit, Albert. Ens queda la Setmana Santa pel mig. Bé, això és veritat. Per reflexionar. Gràcies, Albert, per portar-nos l'agenda de l'Ateneu. Molt bé. La setmana vinent seguirem amb més activitats. Perfecte. Que vagi bé. Adéu, Albert. No digués res, havia de passar. Que tu vols vindre amb mi, jo t'estava esperant. Els ulls se t'il·luminen, potser mai has marxat. Tu i jo morim de ganes, la vida ens puja al cap. Una cançó sense sentit ens fa embugir. El món va donant voltes i el meu cor diu que sí. i sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat. Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba. Jugant a baby look fins l'hora blama. Passarà la nit ballant mediterrània. Que ens mirin com els diamants. seré l'estrena dosa en pèl de guerra. Vinga, a les 12 i 40 i saludem ara a la terapeuta Elisa Linares, que ens ve un altre dimecres amb l'espai de sexualitat, plaer i alegria. Elisa, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia, Núria. Doncs la sessió passada fèiem una dinàmica... Dinàmica corporal, eh? Corporal, sí. Sí. Avui no sé si seguim parlant d'aquestes energies. Doncs sí, perquè sento que és interessant, no? Ja que li vam donar èmfasi un dia a l'energia més sensual, Sí. Doncs avui parlarem de l'energètica. Molt bé. Sí. I, bueno, per parlar de l'energètica primer necessito aterrar-ho, perquè aquí els experts, diguem-ne, amb la part energètica són els orientals i ens n'anem al taoïsme i al tantra. I llavors el que pretenc avui és parlar-te de la sexualitat tàntrica, però a la catalana. Ah, mira, molt bé. Sí, perquè al final... Ja ens diràs tu què és això, però... Bueno, com cada... A veure, què penses tu? Quan penses en sexe tàntric, què et ve el cap? Doncs, si et soc sincera, no tinc molta idea de... Sempre ho he sentit a parlar, però saps allò que... Dius, bueno, no sé exactament què deu ser, no? Però... Clar. I encara menys a la catalana. La catalana. Bueno, la catalana és per aterrar-ho. Però, clar, és com que quan parles amb persones que et diuen, no? Uau, orgasmes estratosfèrics, connexió d'ànimes, no sé què, no? Com... Com tot aquest... I llavors, bueno, tot això també genera com una expectativa sobre aquest tipus de sexualitat més energètica i em venia a gust com a aterrar-ho. Molt bé. Les eines que jo utilitzo en mi, i ara també amb la meva parella, no? De la sexualitat tàntrica. Perquè sento que és molt interessant. I per persones que puguin connectar molt amb el tema energètic, no? Que aquestes persones normalment ho tindran molt reprimit, com havíem comentat, faig un petit repàs. Però és aquesta idea de que, clar, al final, si jo, quan em toquen, començo a tremolar, l'altre començarà. Què et passa? Què et passa? Què et passa, carinyo? Què... No? Sí. Clar, és un ensurt. Llavors, què passa? Que segurament ja quan comencem d'adolescents, o potser fins i tot amb tu mateix, mateixa, si tu ja tenies aquestes tendències, les vas anar capant, les vas anar reprimint. Tot això, tot el que sigui raro fora, no? Com saps? I llavors es tracta de redescobrir-nos, de reconectar amb tots aquests espasmes involuntaris. Perquè són els que van permetent que el plaer s'escampi pel cos. Llavors, per això et parlo una miqueta de portar-ho cap al nostre terreny i cap a la catalana. Sí que és molt cert que, a part, fomenta molt la connexió amb la parella, perquè hi ha una escolta del cos molt important, s'està molt present a través de les claus, no? Que sempre et dic, la respiració, no? La veu, la mirada amb l'altre... Això genera com que hi hagi com... són com quasi com dos imants que es van connectant i atraient. I llavors, bé, doncs ja de mica en mica ho anirem desgranant. Començo pel principi, per no fer la casa per la teulada. Doncs, què és el tantra? Doncs, el tantra és una filosofia de vida. L'objectiu, la paraula tantra, el que vol dir és èxtasis. Sí. I és com una connexió amb tot. Amb tu, amb l'altre, amb l'entorn, absolutament amb tot. I del que es tracta és d'aconseguir aquesta expansió energètica que no sigui des del buscar-ho, perquè si hi poso ment, no?, és com tot. Ja, llavors estàs, no?, pertorban d'alguna forma. Sí, això mateix. I a banda, doncs, al final, com que el cos el que vol és anar deixant anar tots aquests bloquejos, l'energia, quan comences a moure-la a través de la pelvis, etcètera, etcètera, doncs és capaç d'ajudar que aquests bloquejos es moguin i, per tant, per això es parla de la sanació. I es connecta molt el massatge tàntric, per exemple, amb la sanació, perquè aconsegueixes fer obertura del cor, comencen a passar coses dins del cos, perquè es comença a obrir i es comença a fer espai, d'acord? A banda, doncs, s'ha de dir que, que segur que ho has vist, no?, que els temples de la Índia estan plens d'estàtues. Els temples estaven plens d'estàtues perquè no se separava la sexualitat de la resta de la vida, saps? I llavors això també és molt interessant perquè ha generat una altra, no?, genera una altra visió que la que hem tingut aquí. I llavors Occident, no?, quan va arribar això del tantra, es va veure com una cosa molt atractiva i es va crear el que se'n diu el neotantra. Ah, mira. Que perd, diguem-ne, tota la base més filosòfica, no?, espiritual, etcètera, i es queda amb aquesta part més carnal, diguem-ne, que també al final, doncs, hi ha aquesta connexió, etcètera, etcètera, que et parlava, no? I es tracta una mica d'això, d'aterrar aquestes idees, d'acord? Us vull parlar una mica de la relació entre l'energia i la sexualitat. Mira. Perquè al final el plaer és energia, és energia escampança pel cos. Com més permeto, més plaer tindré, com més permeto que aquesta energia s'esparceixi pel cos. i l'energia, i això és ciències, la física quàntica que ho demostra, etcètera, etcètera, l'energia va allà on te poso la intenció i l'atenció. De manera que si jo estic al cap donant-li voltes i no sé què, no aconseguiré res, i si començo a connectar amb les sensacions corporals, etcètera, etcètera, tot això anirà sent possible, no? Torna a ser igual que amb l'alegria, no? Que és un fake it till you make it, saps? Aquesta idea que al final és com si es comença a generar la química de l'alegria, no? Quan comences a riure, encara que sigui forçat, es comença a generar. Doncs aquí és el mateix, la mateixa dinàmica, sí? Llavors, sempre et dic el mateix, que l'inconscient, qui és? L'inconscient és qui mana. Clar, no, sí, sí, totalment. I llavors aquesta és per mi la idea bàsica. L'inconscient és qui permet o no permet que tinguis orgasmes, que tinguis plaer, que tinguis erecció... Totalment, allò que no podem controlar, no? És allò que és. Això mateix. Que en el fons és una part de nosaltres mateixos que el que pretén és protegir-nos. O sigui, la vam educar, diguem-ne, per això, des de la infància... És com quan surt una mica l'instint, no? Una mica... Exacte. Coses que a vegades no... D'allò que surt que no tenim controlat, no? Exacte. I per tant, la clau és mostrar aquesta part teva, que en el fons no deixa de ser el nen, la nena interior, sí? Demostrar-li que tu estàs preparat, preparada, perquè si surten emocions, doncs poder... Les pots assolir, entomar-les, no? Exacte. Les pots gestionar. Tens una solidesa suficient com perquè allò, doncs, bueno, no trontolli de per vida, saps? No, no. Sinó que, bueno, a més a més, no sortiran totes de cop. No serà obrir la caixa a Pandora, sinó que serà com mica, miqueta, saps? Sortirà de manera que tu puguis gestionar. Serà molt progressiu, d'acord? Llavors, la idea per mi clau és enfortir el cos, sobretot des de les cames, perquè això també és aquesta idea de l'arrelament, que es treballa molt també amb el ioga, el pilates, etcètera, etcètera. Tota aquesta idea d'enfortir la base. Sí. Jo parlo molt de l'arbre, sí? Perquè és aquesta idea de m'enforteixo de la base. Des de l'arrel, no? Exacte. I després tinc des de la pelvis flexibilitat i mobilitat per adaptar-me al que em passa a la vida. Una mica com aquest arbre és el símil de l'arbre que si després ve un vent de bal, no? Sí. Tinguï prou força a la base, com perquè això no l'arrenqui, sinó que és com, vale, me zarandea una mica, però torno al meu centre i em torno a equilibrar. Clar. Llavors, això és interessant. I després aquesta flexibilitat també, a la pelvis, als braços, etcètera, perquè això ja serà el primer que ens permetrà que pugi l'energia. Ens farà que l'energia es comenci a moure pel cos. I llavors, bueno, ja aprofito i faig aquí la cunyat publicitària, que si algú vol venir a dansar, doncs que... Hi ha grups oberts, no? Exacte, que estem allà tots els dimecres, al Centre Cívic Joan Maragall, i que realment, des de l'alegria i des de, doncs això, generar complicitat entre nosaltres, fer activitats divertides, creatives, etcètera, en el fons estem treballant tot això, estem enfortint el nostre cos perquè després, doncs, puguem tenir... Surt aquest moviment, no? Aquesta dansa. Més capacitat de viure la vida i tornar al nostre centre, passi el que passi, que per mi sento que és la clau. I llavors, doncs, aquesta idea de que... No sé si has sentit a parlar dels xacres. Sí, els xacres sí. Que n'hi han set, no? Sí, bueno, a vegades n'hi han set, a vegades n'hi han vuit. En realitat n'hi han moltíssims. El que passa és que els principals es diu que són set. Llavors, els xacres, els hindús, ho veus amb moltíssimes imatges, el yoga també, no? Etcètera. La idea és que cada xacra està connectat a una sèrie d'òrgans del cos, parts del cos, però també parts més emocionals. o sigui, és com els xacres de baix estan connectats amb la supervivència, amb, saps, la teva seguretat, etcètera. El segon xacra està més relacionat amb la connexió amb l'altre, amb les relacions. Cadascun deu tenir un confort, no? Sí. La creació també, perquè evidentment està connectat als genitals, etcètera. Bé, total, que hi ha molt la idea que l'energia puja pels xacres, i llavors t'ho pinten, no? Sí. Com botonets, diguem-ne, en el cos, segur que ho has vist de colors, de colors. Sí, de fet ho he vist molt. Sí, cada plantat com un xacra hi ha una part diferent del cos que està com alineat, no? Exacte. O, bé, quan a vegades no estan alineats et diuen, anem a alinear-te el xacra. També, també, també. A veure què em faran per alinear-me això, saps? Bé, totalment, ja em fufa, aquí podria parlar amb moltes coses, eh? Però aquí, per mi, l'aprenentatge que jo he fet és que el més important és l'atenció al teu cos i sentir el que tu sents i acceptar i, com si diguéssim, validar-te tu mateix, mateixa, el que estàs sentint. Perquè a vegades ens diuen el quart xacra, que és el del cor, és verd. i tu dius, però si jo no veig colors ni veig res, no? I la gent, com que això també és un tema que potser se'n va una mica a la sexualitat, però que ioga ho vius molt, no? I és un tema que, el que et deia l'altre dia, tenim diferents tipus de persones i hi ha persones que connecten més amb el visual, persones que connecten més amb el kinestèsic, no? Doncs tot això també està lligat amb el tema dels xacres. Llavors, el més interessant d'aquí per mi és que els xacres, quan els veus en una imatge, te'ls pinten aquí al mig, no? La panxa, no sé què, el cor, tal, tal, tal, i en realitat els xacres estan a l'esquena. Ah, mira. De fet, estan a la columna i són, jo sempre explico que són com un diàbolo, saps els diàbolos de circ? Sí, sí, sí. Doncs seria aquesta forma, dos cons, que un va endavant i l'altre va endarrere. Llavors, hem de començar a posar l'atenció cap enrere perquè, clar, com que tenim la imatge aquesta que veiem, estem només activant la part de davant i el potencial, el que, realment, el que està interessant és activar el de darrere. Vale. Llavors, a mi em va molt bé la imatge d'imaginar-me com una mena de flotador, saps els flotadors de la platja? doncs un flotador que envolta tota aquesta franja d'on et dibuixen el xacra, el punt, doncs no imaginar-me un punt, sinó imaginar-me com un flotador que m'envolta. Que ho envolta tot, eh? La part del davant i la del darrere també. Sí, i mica en mica, perquè jo era molt, jo era enginyera, o sigui, no, no, no, clar, vull dir, fer aquest pas, l'Elisa, no deu haver estat fàcil, eh? Però és des del cos que ha anat venint, saps? I mica en mica ho sents, sents aquesta sensació. Quan poses l'atenció al plexa solar, que seria el tercer centre, començo a sentir un flotador que em va envoltant per tot arreu. Ara puc sentir aquesta sensació, saps? I torna a ser això que et deia del fake it till you make it, saps? Tu comences a imaginar i mica en mica ho aniràs sentint i ho aniràs sentint més. I realment, quan poses l'atenció, comencen a passar cosetes, o sigui, comences a sentir formiguejos, etcètera, etcètera. Llavors, bé, la proposta que et porto a boí és de connectar amb aquesta idea i no tant sentir que puja recte pels xacres, sinó sempre amb aquesta idea que com que hi ha bloquejos emocionals per tot arreu, és realment com un arbre, com les branques que van per on poden de dins del teu cas. Exacte, com una enreladera. Com aquella enreladera, sí. Així m'ho he imaginat jo, eh? Quan ho has dit. Fantàstic. Doncs aquesta seria el símil perfecte. I llavors, doncs això, que ho pots acompanyar amb una mica de massatge per obrir, perquè al final es tracta de fer lloc. Doncs fer lloc és això, un massatge així activador que et vagis com, saps, amassant i fent espai muscular, també et serveix per començar-te a activar. És tot per deixar lloc aquesta energia de la que parlàvem al principi, no? Exacte. Sí. I l'altre element clau, llavors es començaria així, es començaria, per exemple, no? Una trobada, avui ho parlaré des d'una part més activa, més intensa, també ho podem fer molt suauet i tal, però bueno, començaríem com amb un massatge activador, que te'l pots fer tu sola, si estàs a soles, o si esteu els dos, podeu jugar a fer-vos una mica de massatge entre tots dos, sí? Després, començar a moure la pelvis, això del hula-hop, sí? Vas movent la pelvis i et vas imaginant que estàs encenent el primer flotador, comences a visualitzar un flotador al voltant de la teva pelvis, vas sentint els teus peus contra el terra, o si estàs asseguda, doncs asseguda al terra, per exemple, bueno, com tu estiguis a gust, també ho pots fer amb una cadira, ho pots fer estirada, si ho fas estirada, doncs boca amunt, també és molt interessant perquè tota la zona, com que et dic que el potencial està darrere, tota la zona de la columna anirà rossant, i hi ha punts que són molt claus i molt energètics, per exemple, el sacre. El sacre és superinteressant d'arrossar-lo i tot això, clar, es va combinant amb moltes coses, però tot això també activa les ganes i el desig. Jo això a vegades m'ho sento amb mi, que no en tinc ganes i començo a rossar-me així, i el meu company està allà, no sé què, però jo m'estic rossant al anar com activant-me jo soleta. Et vas activant-te sola, no? És a dir, que et fes energètic, és com molt... Clar, és com que cada cop tens més recursos per acompanyar-te a tu mateixa a estar millor després amb la relació o també estar amb tu, no? Al final, és això, si ho practiques amb tu, ho explores amb tu, després ho pots aplicar i a vegades no cal ni que ho expliquis. Sí que hi ha activitats xulíssimes de connexió i, bueno, si la gent en té ganes, doncs que m'escriguin i podem, doncs això, preparar una sessió específica per una parella i fer-la així amb intimitat, que no cal despullar-se, que ningú s'escandalitzi, saps? Que realment doncs els puc ensenyar a que puguin tenir noves eines de connexió, de sentir, etcètera, etcètera. El que passa és que també és interessant que tu mateix, tu mateixa, vagis explorant-t'on tu i vagis veient... Bueno, ens hem quedat una miqueta a curs de temps, avui hem fet la teoria... Bueno, ho hem aterrat una mica, exacte, ho hem aterrat una miqueta i llavors, si de cas, et deixo la pràctica, us la faré el pròxim dia i explorarem una miqueta això perquè pugueu sentir-ho. Oh, i tant. Doncs escolta, Melísia, moltíssimes gràcies per almenys haver-nos introduït en aquest món del tantra, no? A la catalana, com ho has dit? Això mateix, sí. Bueno, aquesta importància que també té tota l'energia i d'establir aquesta connexió també, com es diu ara al final, entre les parelles, el proper dia en sabrem una mica més, sobretot amb aquesta part més pràctica que també ens portaràs. Acaba de passar un bon dimecres, Elisa, i res, fins la propera. Igualment, Núria, que vagi bé. Adeu. Adeu. Nosaltres deixem el programa en aquest punt, us hem estat fent companyia des de les 10. Ara us deixem amb l'informatiu de notícies a la 1 en punt amb la Mariona Sales Vilanova. Després de la tarda, com cada tarda, de 5 a 7, al magazín El Refugi amb Dani Martínez. Seguiu-nos a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram. Ens podeu anar seguint arroba ràdio d'Esvern o bé arroba la Rambla 9-8-1 tot seguit i a Minúscules. Bona tarda i fins demà. Quan pujo al Pedra Forca o faig trekking per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi. Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni amb pintura els periculs de Sarrià. Jo que... Jo que l'údo cubra i defensa les urnes i gaudre piolines i porres. Jo que porto l'estelada aquí tatuada i tiro barras amb el pol de Pompeu Fabra. Jo que sempre he defensat els productes de la terra ara m'he enamorat d'una jollida que este fa... Oh Jennifer Entoneixeré el cotxe per tu Oh Jennifer Anirem a ponert els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh Jennifer Jennifer Jo que sóc més català que el pi de les tres blanques o la guita de la patú. Jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sóc més radical que l'oïent de la sotana cremant urquinaona i la ietana. Jo que de la rosalia sempre escolto un millonari però sóc més de figaflauats i catarrans. Jo que sento devoció pel romesco i els calçots i el pa amb tobacs sagrats. Tarra calçot. Jo no guanyo gràmics perquè canto en català. No em basilis amb el dits culturals. Què passa bé? Jo que sempre he defensat els productes de la terra ara m'he enamorat d'una jollida que este fa... Oh Jennifer Jennifer A tu neixaré jo que te aparto Oh Jennifer El tí no n'ajem Arribem a por la ericul El tí no n'ajem