#776 - Actualitat i Cultura a Sant Just: del Dia Mundial de la Ràdio a les Polítiques Locals
Ràdio d'Esbern celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb un programa ple de contingut local. En aquest episodi, la periodista Núria García-Libau comenta l'actualitat de Sant Just, que inclou l'entrevista amb la portaveu d'Endavant Sant Just, Laia Flotats, qui discuteix sobre la qüestió de l'Institut en zona inundable, les polítiques d'habitatge i la mobilitat. A més, es presenten diverses activitats culturals com presentacions de llibres i contes per infants, així com la previsió del temps per a la setmana.
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
10:56Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

La carta de la Palmira
31:07La santjustenca Palmira Badell ens llegeix cada dijous la carta d'actualitat, un escrit que redacta ella mateixa: una reflexió sobre algun tema del nostre dia a dia. Avui amb la Palmira hem parlat del Dia Mundial de la Ràdio i dels seus inicis a l'emissora de Sant Just, quan encara estava ubicada a les golfes de Can Ginestar.

Meteo Sant Just
47:34Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

Això és espectacle
2:04:40No pot faltar l'espai de teatre, amb la crítica teatral santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre i ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales de Barcelona.

Al dia amb les xarxes socials!
2:32:56Espai de xarxes socials amb la community manager Vanessa Montserrat, especialitzada en la gestió de les xarxes socials a empreses i negocis, experta en màrqueting digital i divulgadora. Avui al programa parlem de la nova IA: Qween. Fem la comparativa amb Chat GPT per veure quina te millors prestacions i quina ens pot funcionar millor en segons el que necessitem.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia. De dilluns a divendres, al 98.1 de la FM. I en streaming, a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 9, 8, 1. Molt bon dia Sant Just, passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dijous 13 de febrer, dia mundial de la ràdio. Sí senyor, avui estem aquí de festa, a l'emissora local de Sant Just. No només aquí, també a totes les ràdios del món. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esberna. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salas Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després trucarem a la Sant Justenca pel Mirabedell, que com cada dijous ens llegeix la carta d'actualitat. Acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 a segona hora farem l'entrevista del dia. Avui tenim a la portaveu del grup municipal d'endavant Sant Just. Tenim a Laia Flotats. Amb ell estarem comentant alguns dels temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just. Tot seguit començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores. Però abans passarà l'hector Suriol, que és el director de l'emissora d'aquí de Sant Just, el director de ràdio d'Esvern. Amb ell xerrarem, aprofitant que avui és el dia mundial de la ràdio, sobre quina és la situació i quina és la manera de consumir, que hi ha avui en dia a la ràdio, ràdio d'Esvern, també les novetats que hi ha hagut aquí a l'emissora. Bé, després a la tercera hora, a partir de les 12 i 10, deixarà caure la Maica Dueñas per fer la cartellera de teatre. I acabarem el programa amb la Community Manageria Experta en Comunicació Digital, amb la Vanessa Montserrat, que cada dijous ens porta les novetats sobre les xarxes socials. Bé, ja ho sabeu, avui dia mundial de la ràdio, les ràdios locals com ràdio d'Esvern. Som el punt de trobada de pobles, barris, que donem veu als veïns i veïnes per mantenir viva la cultura i la identitat de cada racó. Comencem! Avui és el dia mundial de la ràdio perquè fa uns quants anys, l'any 1946, un 13 de febrer, l'ONU va posar en marxa la ràdio de les Nacions Unides. La ràdio, de fet, ja existia d'uns quants anys abans. Recordem que l'any passat, el 2024, celebrava el centenari d'aquest mitjà de comunicació de la ràdio, el 1924. Uns quants anyets després, el 46, un 13 de febrer, les Nacions Unides van posar en marxa la seva ràdio. Per això s'estableix des del 2015 que cada 13 de febrer és el dia mundial. Comencem amb un tema de Queen Radio Gaga. Per cert, que al llarg del matí anirem deixant algunes efemèrides de coses de la ràdio, temes interessants, per celebrar una mica aquesta efemèrida. Vinga, va, primer efemèrida. Any 1979, naixement de les ràdios municipals. Després de les primeres eleccions municipals democràtiques, van sorgir les primeres ràdios municipals a Catalunya, com Ràdio Arenys i Ràdio Rubí. Això passava, ja hem dit, l'any 1979. Vinga, primera efemèrida de ràdios. I had to know I heard it on my radio You gave them all Those old-time stars Through wars and worlds They made by Mars You made them land You made them crack You made us feel Like we could fly Radio So don't become Some background noise But back to forth The girls and boys Who just don't know Or just don't care And just complain When you're not there You had the time You had the power You've yet to have Your finest hour Radio All we hear is Radio Gaga Radio Cuckoo Radio Gaga All we hear is Radio Gaga Radio Blah Blah Radio what's new Radio Someone still loves you We watch the shows We watch the stars On videos For hours and hours We hardly need To use our ears Our music changes Through the years Let's hope you'll never Believe or pray Like all good things On you eat and fail So stick around Cause we might miss you When we grow tired Of all this visual You had the time You had the power You've yet to have Your finest hour Radio All we hear is Radio Gaga Radio Google Radio Gaga All we hear is Radio Gaga Radio Google Radio Gaga All we hear is Radio Gaga Radio Blah Blah Radio what's new Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambbici.cat 10 i 18. Parlem ara amb la Mariona Sales. Mariona, què tal? Bon dia. Bon dia, Núria. Bon i feliç dia de la ràdio. Igualment. Comencem amb les notícies de Sant Just. A veure avui què ens portes. Sí, doncs mira, comencem explicant que l'Ajuntament de Sant Just celebrarà el pròxim 19 de febrer, a les 6 de la tarda, el Consell de Prevenció, Vialitat i Mobilitat de la Sala de Plens. Vinga. L'estació comptarà amb la col·laboració de l'àrea metropolitana de Barcelona i abordarà diverses qüestions relacionades amb la mobilitat al municipi. L'ordre del dia inclou la presentació del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2025-2030 per part de l'àrea metropolitana, així com les novetats en transport públic amb la introducció de les línies de bus L21 i L77 i altres millores en el servei. Sí. També s'informarà sobre l'estat actual del servei amb bici i la previsió d'expansió amb noves estacions. Vinga. Altres punts destacats a la sessió seran la implementació de nous carrils bici, l'ampliació de la flota de motos elèctriques compartides i el Pla Local de Seguretat Viària. La reunió finalitzarà amb un torn obert de paraules per les intervencions que puguin tenir els assistents. Molt bé. Doncs Mariona, tenim a l'edat ja que es fa aquesta reunió del Consell de Vialitat, per parlar sobretot temes de seguretat quan passegem pels carrers, bàsicament. Què més tenim? Doncs mira, ara passem a parlar de Francesc Fàbregas, que presentarà el seu llibre titulat Mirades del 70, el pròxim 18 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Isidore Consoli Girbet de Can Ginestar. Sí. En un acte, doncs, on oferirà una mirada a les primeres fotografies de l'autor, abans de la seva trajectòria en el fotoperiodisme musical. Val. L'obra recull imatges capturades durant la dècada del 70, en un intent de recuperar i redescobrir aquells primers anys com a fotògraf. I bé, part d'aquestes fotografies ja es van poder veure a l'exposició titulada Amateur, presentada al Celler de Can Ginestar el 2019, però aquest llibre també inclou algun material inèdit. Les imatges estan organitzades en petites col·leccions i tenen un caràcter personal i intimista. Sí. I, segons Fàbregas, el llibre és un testimoni visual d'uns anys excepcionals que van marcar la seva joventut i la d'una generació. Molt bé. Per tant, es dona de llum aquest llibre de Francesc Fàbregas, no?, que explica, doncs, això, com feia ell de fotografia en els anys 70, que suposo que és clar, és quan ell va començar o va ser la seva època més esplendorosa d'activitat professional fotogràfica. Exacte. I, de més, Mariona, recorda'ns la data de la presentació. Doncs la presentació serà el 18 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda a la sala de Gidor Consoli Geribet de Can Ginestar. Val, per tant, el proper dimarts. Exacte. Molt bé. Mariona, ens falta un titular, eh? Doncs mira, tenim que la Biblioteca Joan Margarit, d'aquí Sant Just, organitza el pròxim 18 de febrer a dos quarts de sis de la tarda l'hora del conte titulat Contes disfressats, a càrrec de Blai Sanabra. L'activitat tindrà lloc a la sala de Gidor Consoli Geribet de Can Ginestar i està traçada a infants a partir de tres anys que podran venir acompanyats d'una persona adulta. L'espectacle presenta històries en què els personatges es disfressen, voluntàriament o per accident, transformar-se en alguna cosa diferent. Mitjançant una narració dinàmica i participativa, Blai Sanabra convida els infants a gaudir d'un món de fantasia i jocs d'identitat. Són places, o sigui, és una activitat amb les places limitades i cal inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia, a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Doncs, Mariona, hem parlat d'aquesta activitat també infantil, amb Blai Sanabra. Ja hem llegit els tres titulars de les notícies d'avui, dia 13 de febrer. Deixem una promoció i seguim llegint, per això, les portades dels diaris. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. D'avui 22, llegim les notícies que hi ha a la primera pàgina, en aquest cas del diari ara, Mariana, què hi diu? Doncs el diari ara obre temes sobre guerra d'Ucraïna. Diu que Trump i Putin acorden iniciar negociacions de pau immediatament. El president dels Estats Units truca al seu homòleg rús i apunta a una primera reunió amb ell a l'Aràbia Saudita. Trump també parla amb Zelensky i l'adverteix que si vol la fi del conflicte ha de renunciar a l'OTAN i a Crimea. En fotografia principal, veiem una notícia que diu que les clarisses de Pedralbes s'acomiaden de Barcelona. S'acaba una tradició de set segles. Les monges no tornaran a rebre els regidors de l'Ajuntament amb motiu de la diada de Santa Eulàlia. Enmig de la protesta d'alguns veïns, ahir va ser l'últim dia. marxant definitivament del monestir. Sí, doncs... I veiem aquest moment que estan... Suposo que és el moment que estan marxant on es veu també l'alcalde de Barcelona i si t'hi fixes al fons de la fotografia es veu aquesta manifestació amb pancartes. No s'hi llegeix gaire bé el que hi diu, però sí que s'intueix que és com una... Bé, sí, com una... Ui, se m'ha anat... He fet zoom i tampoc hi ha manera de saber què posen a les... No, no, no, jo volia fer zoom, he clicat a la portada i m'ha anat directament a la web del diari ara. Bé, no, no, no s'hi veu, la veritat. Sí que hi ha aquesta manifestació, gent amb les pancartes i això, però... Però bé. Doncs sí, cas interessant, no? Amb un estir de Pedralbes. Què més? També veiem a la portada de l'Ara una notícia que diu que la Unió Europea vol que la burocràcia per petites i mitjanes empreses es redueixi un 35%. També veiem que el Tribunal Superior confirma la sentència Borràs i la deixa pendent de l'indult. Sí. També que caps de servei d'hospitals plegaran si no poden exercir el sector privat. I tant, que portada avui al diari ara parlant del fascinant Tàpies degenerat en una nova exposició. Sí que aquesta exposició ho vaig estar veient ahir. És una exposició que parla on hi ha pintures seves dels seus inicis, de la primera època del Tàpies. Bé, en qualsevol cas, seguim amb altres portades, Mariona. Passem a l'Avantguàrdia, que obre també amb guerra d'Ucraïna igual que el diari ara i en aquest cas titula Trump que parla amb Putin i Zelensky per començar a negociar la pau a Ucraïna. Els Estats Units allunyen l'expectativa d'equip de recuperar les fronteres del 2014 mentre el Senat confirma la pro-Kremlin-Gabart a intel·ligència. En fotografia principal veiem una fotografia a la Casa Blanca que posa retrat de família durant la comparegència d'Elon Musk davant els mitjans el fill del magnat que es diu X entenc que X com la xarxa social em ho està pensant un moment li has ficat X li has ficat el nom del teu fill li has ficat el nom de la xarxa social o sigui perquè és UiX que si no es diria Twitter al nen Sí, bé va venir primer el nen que la xarxa o sigui el Twitter ja estava però el nen té 4 anys Elon Musk fa menys de 4 anys que s'ha posat a les regnes de Twitter llavors li he posat a la xarxa li he posat igual que el seu nen però de totes maneres en quin moment li he posat a la xarxa social però ja existia no? o sigui ja vull dir que que la xarxa social ja existia no? Sí, però no es deia X es deia Twitter per tant quan ell va comprar la xarxa va dir doncs ara li poso com al meu fill Sí, va anar així la cosa o sigui Home, el nen té 4 anys Ja, ja Elon Musk no fa 4 anys que està davant de Twitter però igualment Núria quin tipus de nom és X Bueno no, no, no clar és que encara que fos primer la xarxa sí, sí, sí li posa a la xarxa un pobre nen bé desplegem la x saps? vull dir matemàtiques anem a fer una equació de segon grau i col·loquem allà el nen aïllat aïllem la xarxa de fet no té una altra per favor una altra filla que es diu y no no, no amb una equació rara sí, sí, t'ho juro una equació que es diu arrel quadrada la nena no sé exactament com es diu dividend ho busquem però jo juraria que mentre llegeixo jo després de les altres portades abans ho busques com es diuen els fills d'Elon Musk però jo et juraria que era un nom raríssim però bé crec que té molts fills també vull dir que ves a saber potser s'ha quedat sense sense opcions no? tot podria ser tot podria ser potser els hi ha ficat a cadascun un nom una lletra de l'abassadari i miren aquest li ha tocat la X no? crec que té 10 fills 10 fills ara busquem bé però a veure amb quina edat té Elon Musk com per tenir 10 fills Mariona que no cal tenir fills els 15 anys Elon Musk té 53 anys ah bueno bé té 53 anys i i 10 fills sí amb la mateixa amb la mateixa dona me'n surten 7 només per això però bé és igual ara busquem com es diu ara ho busquem ara busquem aquests noms tan estranys bé això el que dèiem a la portada de la Vanguard veiem aquest retrat de família on apareix Elon Musk amb el seu fill X i Donald Trump què està fent el fill amb les mans? crec que està simulant que dispara contra els periodistes sí oi? sí és que a mi també m'estava donant aquesta impressió i dic no vull ser malpensada no? sí mira diu l'X que té 4 anys que va simular que disparava contra els periodistes en presència de Donald Trump es veu a la fotografia és una imatge una mica forta jo penso sembla perquè per la roba i per la decoració i tal es veu que és del segle XXI però sembla treta d'una altra època aquesta foto perquè a més el nen que va amb aquesta amb aquesta jaqueteta que sembla que no sé a mi em recorda les típiques fotografies que apareixien familiars a l'època del nazisme sí una mica a més així va tot pentinadet el nen sí sí sí bé total és que em recorda i a més el nen disparant vull dir un nen petit de 4 anys fent veure què dispara sí és com que està defensant a Donald Trump de la premsa no? és com aparteu-vos que aquí hi ha el rei no? i jo l'estic aquí defensant no sé bé a més amb el nen aquí en primer pla bé lògicament és un nen té 4 anys però vinga què més tenim? bé també fan una crònica relacionada a aquest tema diu qui mana de debò la Casa Blanca la presència de Mas al despatxuval suscita dubtes sobre el poder als Estats Units mana més al nen que a Donald Trump sí no en aquesta fotografia no no seguim més notícies de la van guàrdia d'avui veiem que Sánchez busca com superar la crisi fiscal de l'SMI amb Sumar també veiem que el Suprem confirma la pena de presó per Borràs també que Barcelona s'acomiada de 700 anys de Clarisses a Pedralbes sí també parla de Vueling que cancela el seu pont aèri per l'abans del tren el pont aèri que és Barcelona-Madrid que jo em pensava que ja no existia com a concepte de pont aèri bueno antigament sí que potser es coneixia més així com era com bé com el el viatge que a més que molta gent havia de fer per feina o pel que sigui que si entraves per una porta diferent i no havies de passar tants controls i era tot com molt més ràpid com perquè perquè tingués sentit doncs el fet d'anar a viu fins a amb avió fins a Madrid suposo que clar molta gent tria l'AVE també no potser no hi ha no té molt de sentit no tenir home és que anar a Madrid avui en dia és o sigui 10.000 milions de cops millor anar amb AVE que amb avió és més ràpid és menys contaminant perquè la gent es pensa que l'avió és més ràpid però no o sigui l'avió quan has d'embarcar quan en l'aire i quan a terra és res un moment però clar a l'aeroport has d'estar no sé quantes hores abans t'has d'esperar a l'embarcament després sortir de l'avió que ja és tota una altra odissea de sortir de l'avió anar a buscar acaben sent pràcticament més hores que l'AVE que l'AVE arribes mitja horeta abans que surti et poses al tren que a més parlem de comoditat molt més comodon amb tren que anar amb avió pots portar pràcticament l'equipatge que vulguis estàs ampla pots moure't tranquil·lament pel tren i a més et deixa al centre de Madrid ja ja que els avions això mai i clar surts del tren i ja està ja estàs al centre estàs a l'estació o sigui que sí sí per tant és que clar tot són avantatges i potser tampoc no però això jo pensava que el concepte aquest de pont aèri ja feia temps que no us feia servir de fet hi ha unes portes que això és un truquilló del viatger que la gent no sap hi ha l'entrada de pont aèri que està reservada només pel pont aèri a l'aeroport a la T1 a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona que aquesta entrada ja no és pel pont aèri tothom pot entrar per aquella entrada i és una porta de control igual que la principal i que no hi ha absolutament ningú perquè la gent no sap de la seva existència i no has de fer cua ai Mariona acabes de desvetllar aquí un secret molt molt ben guardat és una mica complicat trobar-la has de saber on està ja i ara evidentment no em posaré aquí a explicar-ho perquè ens estaríem una bona estona aquí donen indicacions dins de l'aeroport exacte no però si la coneixes i algun dia vas amb una mica de pressa entres directe zero cues pim pam sí molt bé però bé seguim última notícia de la portada de la Vanguardia d'avui veiem que hi ha nou calendari diu els enginyers criden a jornal tancament de les nuclears catalanes molt bé Mariona seguim amb les altres portades la del periòdico obre també amb una imatge en el monestir de Pedralbes que les clarisses s'acomiaden ostres és que clar són 700 anys de tradició de monges en el monestir de Pedralbes es veu Collboni diu aquí en la seva visita ahir al monestir de les clarisses és una foto diferent a les altres a mi m'agrada més personalment aquesta fotografia se'ls veu més de cara s'estan caminant una monja està parlant amb Collboni les altres al darrere bé altres notícies diu que Trump diu haver acordat amb Putin negociar el final de la guerra a Ucraïna altres notícies també a la portada diu les ciutats perdran ajudes al transport si no activen les zones de baixes emissions diu aquí que el decret òmnibus aprovat pel govern central condiciona un finançament estatal de 60 milions per als municipis catalans de més de 50.000 habitants que apliquin la mesura mediambiental el 2025 a Sant Jornó no ens afecta perquè tenim 20.000 habitants no 50.000 bé Santa Coloma també Mataró o Rubí diu que encara no han aprovat les seves ordenances sobre aquest tema sobre les zones de baixes emissions després també a la portada del periòdico li fan una entrevista a Antoni Canyete el president de Pimec i diu reduir jornada a les pimes diu amb més temps i ajudes després un parell de notícies més sobre el Tribunal Superior que confirma que confirma els 4 anys a Borràs 4 anys de presó bé concretament ahir en deien 4 i mig i diu que el Tribunal rebutja que se li apliqui l'amnistia per tant no se salvaria Laura Borràs de la presó també més notícies diu aquí Sánchez tanca la porta negocia sobre la tributació del salari mínim i acabem Mariona comentant la portada del punt avui que obra dient així amb una entrevista a l'alcalde de Mataró del PSC en David Bote diu és fonamental invertir en les ciutats que aguanten el territori també una entrevista al cap de l'oposició de Mataró que és d'Esquerra i és en Joaquim Camproví després altres temes de la portada del punt avui el Tribunal Superior no amnistia a Borràs i li manté la pena de 4 anys i mig de presó també parlen del president del Consell de la República que serà domingo que ha batut en Toni Comín es disputaven els dos per la presidència i finalment ha estat domingo bé també diu aquí que Trump parla amb Putin i Zelensky per engegar les negociacions sobre Ucraïna que el Congrés aprova finalment el nou decret òmnibus amb el sí de Junts i PP i parlen també de Maria Carme Roca Maria Carme Roca que guanya el Santa Eulàlia de novel·la amb el passatge bé Mariona aquestes són les notícies tenim els noms dels fills de l'on mas si vols que te'ls digui a veure oi tant oi tant per favor no em queda clar quants fills té però m'apareixen 8 noms que la majoria són prou normals com Vivian Jenna el Kai Saxon Damian Griffin aquests als Estats Units estan bé noms que en sonen prou normals després Nevada Alexander que també prou normal té un que es diu Tao Tecnomecanicus sembla l'equip d'un de bàsquet Tao Tecnomecanicus Masch sí i després no hi havia un equip de bàsquet que es deia Tao Ceramica no tinc ni idea però Tao Tecnomecanicus pobre nen semblant sí bueno nen o nena que no sé no sé hi ha el el gener de cada el club és Energia Renovables i el Tao Tecnos i el Tao Tecnos que ha jugat contra el Tao Tecnos llavors el nom aquest tan estrany que jo estava el que et deia és el del nen X o sigui que no es diu X ah no o sigui X és com l'abreviació val el seu nom sencer és X el simbolet aquell que és una A i una E juntes sí que crec que en castellà es diu ceniza no sé si en català seria cendra que és una A i una E juntes saps és X aquest símbol A guió 12 amb números romans aquest és el nom complet del pobre nen de 4 anys que en anglès es pronuncia com és el seu DNI Xash A12 val Xash A12 no sé com li diuen suposo que li diuen X o sigui X o Ash també hi havia sentit que li deien però bé en tot cas el seu nom és aquest del nen que apareixia disparant a la fotografia a la Casa Blanca no sé a mi la veritat posar aquests noms els teus fills em salten una mica les alarmes senyor no sé si t'hauries de fer proves de neurodivergència o alguna cosa perquè hi ha alguna cosa que no et funciona bé home i a més que bueno no sé aquest últim nom els altres encara però és que vull dir això sembla surrealista perdona eh però sembla una fórmula de química inorgànica anem a anem a formular aquí noms i ens ha sortit aquest i mira en fi Mariona tenim a la Palmira esperant a fora la farem passar que ens ha de llegir la carta d'actualitat d'avui d'acord perfecte t'escoltem després aleshores en punt amb els butlletins i a la 1 amb l'informatiu mitia perfecte en Oriens escolta'm ara vinga que vagi bé adeu adeu a la Rambla res s'atura vine queda't i escolta'ns a la Rambla que te n'ens agrada dels que tenen fotracs amb llumetes penjares que organitza el cunyat i ens regala entrades, que hi toca Pau Ballver i propostes rares. Va i més germana d'imprevista, treu un sobret d'una pista, un dibuixer que ens fa ser a visities. I ens vam passar el concert plorant. Olivia, quin moment tan bonic i estrany, Olivia, pensava que es casaven. I ara saludem la Palmira Badell, que ha vingut aquí en persona. La tenim en viu i en directe per parlar sobre la ràdio. Palmira, què tal? Bon dia. Bon dia a tothom. Sí, perquè m'agrada parlar de la ràdio, sobretot la nostra. La nostra ràdio, clar que sí. Perquè parlo i en canvi no l'escolto. perquè saps què passa? Que jo durant el dia... Fas coses, estàs amunt i avall. Perquè de dia la ràdio s'escent i de nit s'escolta. Això és interessant, aquesta diferència, eh? I sí, jo de nit tinc la ràdio sota el coixí i si no dormo... Vas escoltant la ràdio, no? Sí, i escoltant la ràdio... Què escoltes per la nit, tu, Palmira? Quins programes t'agrada escoltar? Mira, a vegades replego les tertulies del futbol, de l'esport, a vegades repeteixen el búnquer. Ah, val. Home, doncs amb el búnquer ja estàs... Ara la fan al migdia. Sí. Però no hi penso, i amb la ràdio al migdia. La fan a una hora, a la una i... Sí. I a algú, crec. Una hora una mica, bueno, que clar, s'està pendent, no? La nit dels ignorants, també, però fa temps que no... Que no la sintonitzes. No la sintonitzo, o perquè hi vaig més tard, o perquè hi vaig més d'hora i ja dormo. Clar. Bueno. Home, segons quin programa has de vigilar, perquè en lloc de dormir-te et desvetlla més, eh? El búnquer, per exemple. Amb el búnquer, per exemple, jo no sé si estaria més dormint o... És més excitant. Sí, sí, per això, per això, per això. Tu com recordes, per mirar per això, els teus minicis aquí a la ràdio, a Ràdio d'Esvern? Tu recordes una mica... Jo diria que tu encara havies de néixer. Ah, bueno, pot ser... Bueno, és que, clar, vull dir, la ràdio té 41 anys. Sí. O sigui que... La ràdio va començar a les golfes. A Can Ginestà, eh? Sí, jo allà no hi vaig ser. Però sí que vaig ser en aquella petiteta que hi havia, que era una monada de ràdio, que el Carles ja hi era. Sí. I vaig començar a fer cartes, també. Ah, vas començar i... Ah, ostres. Una diària feia, eh? Una diària. Bé, el cap de setmana no. No hi ha, ja. Però també les portava de cop. em posava una nit a fer les cartes i... I te'n sortien. Però eren de temes de Sant Just o més també globals? Com a mínim, un dia havia de parlar de coses de Sant Just. I havia demanat sempre, sobretot, si teniu un tema, dieu a la ràdio que parli d'això, no cal. Mai. Mai, eh? Ningú... És que a vegades a la gent li costa una mica participar. O sigui, jo crec que això és com un efecte... No ho sé, que a la gent li costa arrencar. Però, en canvi, quan ja veus que la gent va participant, llavors, un s'anima i... Sí, doncs... I després fèiem una hora... Sí. Era el divendres. I va ser una temporada que teníem tota la tarda de divendres. Ostres, tota per parlar de cartes? Mira, hi havia la Màlio. I hi havia la Mary Barranco. Sí. Hi havia el Jaume, el meu home, i jo. I cadascú tenia el seu, eh? Sí. I presentàvem així, i després fèiem la gran tertúlia. La gran tertúlia, eh? La gran tertúlia. Però sobre algun tema de les cartes o sobre un tema d'actualitat? Els temes d'actualitat. Vèiem. O explicàvem coses. Com ara, mira, saps què és el que et vull explicar? Què? Que jo treballava a l'escola de música de l'Ateneu. Sí. I hi havia un nen que es llençava per primera vegada amb els carts, que feia la cursa de carts. Sí, llençava per primera vegada, no? Per primera vegada. I li vaig dir, per què no vens divendres a la ràdio i ens expliques, doncs, que si t'estàs muntant el cart i tot això. Sí, sí. Va venir. Llavors, quan vam acabar, diu, puc venir un altre dia? Ah, mira. Dic, mira, vens i ens expliques la sensació que has tingut baixant. Baixant. Sí, sí. Va venir. Va venir. Mira. I ens va explicar. I quan va acabar, també, puc venir un altre dia. I li vaig dir, vine cada divendres. Vine quan vulguis. No, els divendres. Aquest nen... Sí. ...és periodista esportiu. Ostres. És el Pau Ramírez. En sèrio? En sèrio. Caram, caram. Ai, el Pau Ramírez on treballa? Ara ho sabem, per mira? De tant en tant, el sento a Raku parlar de futbol. Val. Des del Brasil, està. Ostres, mira, que bé. Molt bé, molt bé. Doncs, escolta, per mira, això vol dir que vas obrir les portes a un professional de la comunicació. El vas enganxar. No sé si ell ja ho volia ser. Bé, però li vas obrir, tu li vas donar una oportunitat, en certa manera? No li vas descobrir el monoliofònic? Va estar temps a la ràdio ella, eh? Sí, sí. Va estar molt de temps. Suposo que fins que se'n va anar. Home, és que és un mitjà que enganxa, jo crec, per mira. Sí. Jo crec que... Bé, comences, no? Més que la tele. Perquè a la tele has de guardar la compostura. Sí. I no és el meu. La tele... No és el meu. Guardar la compostura i, en canvi, aquí, si hi ha alguna cosa... et faig un gest així, a la tele no ho pots fer. És que a la tele ja, quan entra la variable de la imatge... Però, per cert, avui hi ha debat. Avui hi ha debat televisiu, sí. Sí, sí. Els portaveus han de passar per aquest tràngol, també, encara que no els hi agradi. que sí que n'hi ha algun que no en faria de debats a la tele, però ho han de passar, encara que sigui un cop a l'any o dos, no? Ja, lògicament, quan venen eleccions no fa falta dir-ho, no? Però durant el mandat, algun cop o altre, també ho han de fer. Jo, quan venen eleccions, a mi no em fa cas ningú, però ja s'ho trobaran, eh? Proposava que la gent que s'enfrentessin... Avui toca els caps de llista. La setmana que ve toca els números dos. Ah, val, anar passant... Anar passant els números tres. Sí. I llavors es veu la qualitat de gent que va darrere del cap de llista. A les llistes, no? Clar. Home, això és una bona... Eh? Sí, sí, sí. El que passa que, clar, no hi ha potser tantes persones... Clar, els que són portaveus són potser els que... Bé, no ho sé, potser els que més carisma tenen o els que més... els que més implicats o no hi són, llavors... Els portaveus s'ha de tenir una mica de morro. Clar, els que són segons, tercers, estan amb el partit, no? Sí. Però potser no disponen de tant temps o prefereixen estar més a la reguarda. Jo, quan era regidora, que, esclar, era els actes i tot, havia de parlar, no em havia preparat mai res. Ja. No he sigut una gran oradora, però he explicat les coses tal com les veig. Ja. Bé, doncs això també està bé, no? Donar el punt de vista. Per mi, sí. A veure, que la gent no és el mateix fer una llista a nivell de tot Catalunya, no? O a les eleccions, potser, d'un ajuntament com Barcelona, que no en cada poble o en cada municipi. Era bastant a l'inici que van venir un grup d'extremenyos, que són boníssims, boníssims, eh? I, esclar, vaig anar a l'escenari que ells ja estaven allà muntats i els hi vaig haver de dir en castellà, perquè ell, el públic, encara que fossin extremenyos, li parlava el català, però ells, és lògic, van venir. I em van encantar, són boníssims. Ecétre, es diuen. Ah, sí? Ah, mira, molt bé. Això quan eres regidora, dius, no? Sí, sí, sí. Quant temps vas ser, tu, pel mirar, regidora... Una legislatura. Una legislatura. Regidora de cultura. Jo deia que era... Home, doncs en aquell moment. Regidora de costura i matrimoni i gèneres de punt. Home, clar, però en aquella època, mira, sí que t'havies de... Bé, almenys quan hi havia alguna inauguració, no? Sí, esclar. Vull dir, sí que havies de donar la cara. I has de ser. I quan una entitat fa un acte, també vol que hi vagis, també has de parlar. Sí, doncs mira, jo parlava, ja. De fet, sempre m'he trobat amb gent... Tu has participat a la ràdio. Amb això ja tenies una mica de bagatge, no? Sí. La ràdio t'havia ajudat poder, en aquest sentit. Ja, però venir aquí com a regidora, l'Enric, perquè... Et feia les entrevistes l'Enric, eh? Sí, però vam haver de frenar perquè ens n'anàvem per els cerros de Déu Vida explicant animalades i jo anava com a regidora. Clar, clar. Que això a vegades et costa una mica, no? També mantenir la... Sí, sí. No sortir-se de la línia d'un paper de l'altra. Clar, jo llavors sí que col·laborava i ho vaig deixar perquè no queda bé. No volies... No queda bé. També vaig deixar la Junta de l'Ateneu. També la vaig deixar perquè no em semblava correcta. I, bueno, ja ho he fet. Però també està bé que els regidors també estiguin implicats amb entitats, en aquest cas, no? No, tampoc. Que sigui... Però en aquell moment, no sé. I una entitat que rep diners de l'Ajuntament? No, no. No? A mi no em sembla correcta. Bé. En qualsevol cas, això suposo que et va donar també bagatge per conèixer molt bé una mica el teixit cultural, no? Les entitats que hi havia... Jo l'he conegut sempre, el teixit cultural. Sí. Perquè hi ha... per festes de tardor... I sempre he estat implicada. El meu pare ja era soci de l'Ateneu. Sí, sí. I ho era d'abans de la guerra. Déu-n'hi-do. Clar. I allà nosaltres... És que abans es feia tot, es feia l'Ateneu. Ja. I ara que ho penso... Clar, tornant al tema de la ràdio, jo recordo que també vas estar venint aquí fent... fent als magàzins de matins algunes tertúlies amb diverses persones, no? Sí. No potser com les grans tertúlies que ens dius tu dels divendres, no? Però sí que, per exemple... He vingut alguna vegada així suelta... Amb la Carme, no? Sí. A fer el... Bé, a xerrar a vegades de temes més d'actualitat de Sant Just... L'últim que vaig fer va ser amb dos senyors que ja són morts, la Carme i jo, que estem fotudes. Ostres, caram! Doncs, us... Bé, ens crideu i som grans. Ja, ja. Bé, bé, bueno, ara també s'està rejuvenint una mica. La ràdio va, sobretot, amb el programa de tardes, amb en Dani Martínez. Sí. Hi ha d'haver gent de totes les edats. Sí. El món és de totes les edats, no? Sí. Doncs, ha de ser un reflex del món. Clar, clar. Això sí que ho he dit. I fa falta gent jove perquè, si no, s'estanca tot. Clar. I s'ha de renovar, encara que no ens agradi el que fan, però la qüestió és que un altre dia ja ens agradarà. No, no, no... Això no em fa patir. Aquí tenim les portes obertes a Palmira i realment en el magassin de tardes passa bastanta gent jove. Clar, pels matins és una mica complicat, no?, per tema horaris... Les primeres tertúlies que vaig fer, perquè vaig començar fent tertúlies... Sí. El Carles tenia la santa paciència. El Carles Rius, eh, parlem? Sí. El Carlitos. Sí. Jo sempre li dic Carles. Mira. Fèiem la tertúlia a diferents llocs del poble. Ah, marxava avui tot, eh? Sí, senyora. Unitat Mòbil de Ràdio Desmòbil. Ah, això mateix. Mira. Potser això ho hauríem d'acostumar a fer una miqueta més. Algun en fem, eh? Algun en fem. Bé, però ho feu per una festa, però hauria de ser... Com ho fèiem nosaltres? Si som els descobridors. Ràdio Desvern. Potser ho hauríem de fer algun cop més, sí. I llavors, i aquella època, aquella època ens feien un sopar i tot, eh? Bé, això ara no sé si... I un obsequi i tot, eh? Sí. Déu-n'hi-do. Allà llavors sobraven els calés, no? Palmira, llavors. No, no. Perquè, clar. És que hi ha alcaldes i alcaldes, eh? Per si em senten... Palmira, hem de fer la previsió del temps, que en Carles ens ha d'explicar ahir què és el que va passar amb tanta pluja. perquè jo recordo que ell va dir... Ahir va dir... Pot ser que es despengi alguna bossa per la tarda, alguna bossa d'alguna tempesta. La bossa grossa. I no va ca... I, hòstia, si es va despenjar. No sé quantes hores va estar plovent. Que jo no portava per aigua. I vaig quedar xopar. Aquest de matí estava ben moll tot, eh? Sí, però això encara moll, mira, però que et caigui l'aigua damunt. Sí, sí, sí. Ara el fem passar, no? El fem passar i que ens expliqui una mica el que va passar ahir, quants litres vam aconseguir i què ens espera per aquest cap de setmana. Bé, doncs... Digues, Palmirat. Jo he vingut. Tu has vingut i... Perquè avui és el dia de la ràdio i pensava, això no hi puc faltar, eh? No, home, no. No hi puc faltar. I ja procuraré anar venint, però esclar, és tan temptador fer-ho des de casa. Quan puguis, Palmirat. No estàs obligada i quan et truquem la teva veu també se sent, que és la màgia també de la ràdio. Sí, sí, sí. Que la veu arriba a tothom, sigui per telèfon o en persona. Molt bé, doncs... Una abraçada, Palmirat, gràcies. Fins la setmana que ve. No sé on seré, però fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Feliz dia de la ràdio, Palmirat. Igualment. Fins la setmana que veu. Fins la setmana que veu. I ara tenim en Carles, que ens farà la previsió del temps. Carles, què tal? Bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. A veure, explica'ns. Bueno, ahir vam parlar que els més agosarats ens marcaven entre 5 i 10. Entre 5 i 10. I quants van caure? Doncs 30. En el 8 d'estació, 31. O sigui, que és bastanta pluja. És el triple del que dèiem. La cosa està molt bé. No, que està de conya. Pensa que a Sant Just ja portem 70 litres per metre quadrat aquest any 2025. Que normalment, si pensem que gener i febrer són bastant fluixets, glòria a part, doncs podem estar més que contents. Pensem també una cosa, que el lloc on va ploure més de Catalunya ahir va ser en aquesta zona. O sigui, estava entre la zona universitària, Sant Just, Espluga, Sant Joan, Sant Feliu, baixant una miqueta cap al Prat, tota aquesta zona bufava, sí, sí, bufava Gregal i el Gregal es va estampar amb la serralada litoral que tenim nosaltres aquí a la vall de Sant Just. I a l'estampar-se aquí la pluja va ser continuada. O sigui, era un vent de Gregal que era humit i es va quedar molt concentrat. Per exemple, a l'Observatori Fabra, que està a Tocay també, geogràficament, doncs va encaure menys litres, va encaure 22, 23 litres, o sigui que és molt poca cosa. Però sí que realment aquesta zona és de les que més va ploure, al voltant dels 30, la zona universitària. O sigui, que Sant Just seria dels llocs on més va ploure ahir a Catalunya, que això, mira, podríem fer un titular. Però vaja, després d'aquesta precipitació, d'aquesta bosseta d'aire fred, també ho comentàvem ahir, el fet que marxaria ràpid durant la nit, a la una, a la matinada, a més, que és que va ser molt puntual, va ser clavat en els moments que van dir, sobretot els americans, altres no, però els americans van clavar la situació d'ahir al vespre i n'esperàvem 10, m'han caigut 30, doncs benvinguts siguin, sí que ens va enganxar, a mi em va enganxar també passejant el gos, o sigui que vam quedar els dos ben macos, i ens pensàvem que la cosa parava, però és que anava fent, anava fent, anava fent, i no va parar de ploure durant 3, 4, 5, 6 hores, i realment, bueno, va ser una pluja molt benvinguda durant molta estona, i és un molt bon benefici per la vall de Sant Just, perquè aquesta aigua és molt benvinguda. De cara al futur, doncs el que dèiem ahir, marxa aquesta inestabilitat, no acabem de fer net, perquè hi ha molts fronts que van circulant pel nord, o sigui que seran dies una mica variables, avui no, és un dia força maco, però algun nuvolet tindrem, demà divendres també, dissabte també, diumenge també, o sigui seran dies bastant variables. Pel que fa a les temperatures, avui, doncs, amb el solet pujaran una miqueta respecte a ahir, molt poca cosa, podem arribar als 14 graus, i de cara a demà divendres encara podria pujar un palet més, tot i que tindrem alguns núvols més demà divendres, les temperatures podrien enfilar cap als 16, ja ho comentàvem. Dissabte tenim una situació del pas d'un front, és un front completament desgastat, tot i que avui a xarxes hem comentat el fet que pel matí, matí i migdia, podria caure alguna goteta a Sant Just, hi ha algun mapa que ho apunta, o apunten els americans, els hi farem cas perquè... No, no, clar, ara ja... L'últim l'han insertat. O sigui que hi ha molts núvols, dissabte serà un dia força gris, i hi haurà un contrast bastant marcat de les temperatures de divendres. Si divendres arribem gairebé als 16 graus, és probable que dissabte ens quedem amb 11 o 12. Serà un dia gris, amb possibilitat d'alguna gota, o sigui que és un dissabte una mica llatxot. Però, en canvi, un cop hagi passat aquesta núvolada, diumenge ens quedarà un dia una miqueta més variable. No tots els mapes ens diuen que el diumenge treu el nas molt el sol, sinó que hi ha altres mapes que es queda també encara bastant grisot. Allò, ennubulat, no? Ennubulat, però amb alguna ullada de sol, i les temperatures canvia el vent completament i això farà que divendres venim de molt amunt, dissabte tenim una baixada important i diumenge tornarem un altre cop als valors de divendres. O sigui que tenim una petita muntanya russa aquest cap de setmana pel que fa a les temperatures. Déu-n'hi-do, eh? I de cara a la setmana que ve, bones notícies. Realment, doncs, apunta que el dilluns potser encara no, però a partir de dimarts-dimecres van passant diferents fronts, pluges minces, poc importants, però sembla que engeguem un episodi, no de pluja generals ni de la pluja d'ahir, però sí que pot anar fent en dies amb més pluja, altres amb menys, amb núvols, amb alguna ullada de sol, però comença una certa variabilitat que ens podria acompanyar fins pràcticament al colofó final que ens arribaria just a tocar de Carnestoltes on la precipitació podria ser més destacada. Sí, però ens ho marquen els dies 26, 27, 28, o sigui, ens ho marca just abans. Una mica abans, no? Una mica abans de Carnestoltes. Això ho haurem d'anar seguint, anirem veient com va evolucionant, però sí, sí, realment, en resum, la pluja d'ahir moltíssim benvinguda, realment arribar als 70 litres per metre quadrat a 13 de febrer és una molt bona notícia a Sant Just, i d'altra banda, doncs, a gaudir d'aquest cap de setmana una mica variable, eh? Recordem, dissabte més núvol, diumenge més solet, temperatures que pugen i baixen, però que més o menys es mantindran amb uns valors bastant estables. Doncs aquí, ahir, una persona que va venir aquí a la ràdio, una persona que hi treballa, eren les dues del migdia, les dues i pico, ja marxava, estava molt ennúvolat, hem de dir, encara no plovià, no, no... I va preguntar, ploure? I home, segons el Carles, potser alguna goteta cau, sí, però no allò gaire destacat. No serà massa cosa. Vas posar en boca meva coses... Sí, sí, sí. Vas rebre a tu per culpa meva. I jo pensant a les set de la tarda, jo pensant, bueno... No es plou alguna goteta. Doncs vaja, tu, escolta'm. Sí, sí, va ploure molt, va ploure molt i és benvinguda. Sí, sí. Carles, ens tornem a saludar, si no, t'anem seguint també a les xarxes socials. A les xarxes, perfecte. Vinga, que vagi bé. Adéu. Adéu. Bon dia, us informa Joan Bota. I comencem amb una notícia d'última hora. Un cotxe ha atropellat un grup de persones a la ciutat d'Alemanya de Munic i ha causat una quinzena de ferits, segons informa el diari alemany Vilt. Una operació policial estaria en marxa ara mateix a la zona en aquests moments, segons s'ha comunicat el cos a la xarxa X, l'antic Twitter. Els fets coincideixen amb la preparació de la conferència de seguretat que començarà demà a la capital de Baviera. També en punt en tinguem més detalls. Us en seguim informant a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Més notícies, Marta Prat. L'Utant reclama que Ucraïna estigui involucrada en totes les negociacions de pau per acabar la guerra amb Rússia i veu positives les converses de Trump amb Putin i Zelensky. El nou secretari de Defensa dels Estats Units diu que parlar amb Moscou no és una traïció i defineix Trump com el millor negociador del món. Brussel·les, Jordi Baró, bon dia. Bon dia. Cita dels aliats avui enmig del terratrèmol per la trucada de Trump a Putin i les línies vermelles marcades pels Estats Units a Ucraïna a qui li neguen l'adhesió a l'Utant o recuperar la frontera prèvia a l'anecció de Crimea. En resposta, avui a l'Utant se senten demandes perquè tant Ucraïna com Europa no es deixin de costat en les negociacions de pau, com assegurava el secretari general de l'Aliança, Marc Ruta. Veurem com progressa pas a pas. Per descomptat és crucial. Parlem sobre Ucraïna i Ucraïna ha d'estar involucrada de prop amb tot el que passi en relació a Ucraïna. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. La pressió d'Egipte i Qatar està donant fruits per evitar el trencament de l'alto al foc a gas a segons fons palestines i la premsa israeliana jamás podria alliberar dissabte tres ostatges més a canvi del compromís d'Israel d'augmentar l'entrada d'ajuda a la franja. Jamás vol que l'alto al foc continuï. En un comunicat fet públic aquest matí, el grup Islamista explica que els mediadors pressionen perquè Israel compleixi el protocol humanitari que consisteix, sobretot, en tendes de campanya, gas i equip mèdic. El govern ha anunciat un nou pas en l'objectiu de construir els 50.000 habitatges compromesos pel president Salvador Illa. Dimarts que ve, el Consell Executiu aprovarà la primera convocatòria de la Reserva Pública de Solars que mobilitzarà sol públic perquè s'hi comenci a construir habitatges socials. Sant Boida, Llobregat, David Àngela. Hola, bon dia. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat a Sant Boida, Llobregat, que dimarts que ve, el Consell Executiu aprovarà un paguet de mesures per dinamitzar la construcció d'habitatge social. Entre elles, s'aprovarà la primera convocatòria de solars per construir-hi habitatge públic. Tots els sovars que ens han cedit als ajuntaments de Catalunya, als que reitero el meu reconeixement i agraïment, tots aquests sovars sortiran en diferents vots a concurs perquè s'hi puguin construir habitatges de protecció, habitatges socials, destinats a lloguer a l'equip. Illa també ha anunciat que en el mateix Consell Executiu s'iniciarà el procés de reducció de tràmits administratius per permetre l'acceleració de la construcció d'habitatge públic. David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Boida, Llobregat. Avui és el Dia Mundial de la Ràdio, com esteu notant a la programació d'aquesta emissora, perquè ho celebrem amb 20 hores d'emissió en directe des de fora dels estudis. Per nou any consecutiu, espais diferents es converteixen en estudis. És el cas de la bomboneria Pons de Barcelona, que està acollint des de primera hora al matí de Catalunya Ràdio. El director d'aquesta emissora, Jordi Borda, ha parlat de gran desplegament. Crec que estem reforçant la connexió entre la ràdio i els oients, ens veiem cara a cara, i això no ho podem fer nosaltres. I bé, presència a tot arreu. Que és la força de la pública, que arribem a tot arreu i que podem ser-hi ràpidament, a més a més. I que convertim un dia com avui en servei públic i hem rebut com a més de 600 propostes, entre elles la de la bomboneria d'avui, que s'ha notat amb l'olor, només entrar aquí. A part d'anar a fer els programes allà on ens han demanat els oients, també hi ha altres sorpreses a la programació del dia. Per exemple, Albert Om ha fet per primera vegada avui un informatiu. Ha estat el del Matí de Catalunya Ràdio. Tot aquest desplegament d'aquí, no, no ho he fet mai. Doncs és el primer dia, no? És el primer dia, sí, sí. Jo me'n vaig cap a Sants. Sí, però on és la trampa? No, no hi ha trampa. La trampa és que gaudeixis del Dia Mundial de la Ràdio i que els oients puguin escoltar per primera vegada una cosa que no ha passat mai a la ràdio. A banda, en aquestes primeres hores del Dia Mundial de la Ràdio a Catalunya Ràdio hem tornat a sentir veus com les del comunicador Pere Espinosa o el periodista Sintoniki, director de l'Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. Esports, Marta Garcia. Avui comença la Copa ACB de Bàsquet en Gran Canària, competició en què participen tres equips catalans. I avui mateix en debuten dos. A dos quarts de set, Unicaja de Màlaga, Joventut de Badalona. I a dos quarts de deu, la Laguna Tenerife-Barça. Són els dos primers partits de quarts de final que podreu seguir per l'antena digital de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT amb l'equip del Tot Gira. Demà entrarà en acció el màxim Enresa que s'enfrontarà al Madrid. El Barça, blind del futur de la Minyamal. En una entrevista a TV3, el director esportiu del Club d'Eco reconeix que no vol escoltar cap oferta pel mataroní i afegiix que el jugador no té preu. Per cert, avui que és el Dia Mundial de la Ràdio amb programació especial, ara ho sentíem, durant tota la jornada, el Tot Costa se fa precisament des de Mataró, des del local de la Colla Castellera dels Capgrossos. En la Copa de la Reina, classificació del Barça per a les semifinals, després de guanyar ahir el Madrid Club de Futbol per 1 a 2. En l'hoquei lliga d'hoqueipatins, el Barça pot batre un rècord absolut de victòries a l'inici de temporada si aconsegueix avui la 18ena davant el Vic. El partit començarà a dos quarts de nou i a les 12 se firma en el circuit de Barcelona-Catalunya la renovació de l'organització del Gran Premi de Motociclisme. Quarta temporada és més del que estava previst fins ara. S'allarga, per tant, fins al 2031. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just celebrarà el pròxim 19 de febrer a les 6 de la tarda el Consell de Prevenció, Vialitat i Mobilitat a la sala de plens. La sessió comptarà amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i abordarà diverses qüestions relacionades amb la mobilitat al municipi. L'hora del dia inclou la presentació del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2025-2030 per part de l'Àrea Metropolitana així com les novetats en transport públic amb la introducció de les línies de bus L21 i L77 i altres millores en el servei. També s'informarà sobre l'estat actual del servei d'ambici i la previsió d'expansió amb noves estacions. Altres punts destacats de la sessió seran la implementació de nous carrils bici i l'ampliació de la flota de motos elèctriques compartides i el pla local de seguretat viària. La reunió finalitzarà amb un torn obert de paraules per les intervencions dels assistents. Francesc Fàbregas presentarà el seu llibre titulat Mirades del 70 el pròxim 18 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginestà. L'acte oferirà una mirada a les primeres fotografies de l'autor abans de la seva trajectòria en el fotoperiodisme musical. L'obra recull imatges capturades durant la dècada dels 70 en un intent de recuperar i redescobrir aquells primers anys com a fotògraf. Part d'aquestes fotografies ja es van poder veure l'exposició Amateur presentada al celler de Can Ginestà el 2019 però el llibre també inclou material inèdit. Les imatges estan organitzades amb petites col·leccions i tenen un caràcter personal i intimista. Segons Fàbregues el llibre és un testimoni visual d'uns anys excepcionals que van marcar la seva joventut i la d'una generació. La Biblioteca Joan Margarit de Sant Just organitza el pròxim 18 de febrer a dos quarts de sis de la tarda l'hora del conte titulat Contes disfressats a càrrec de Blà i Sant Abre. L'activitat tindrà lloc a les sales d'Hidor Cònsol i Girbet de Can Ginestà i està adreçada a infants a partir de tres anys acompanyats d'una persona adulta. L'espectacle presenta històries en què els personatges desdisfressen voluntàriament o per accident transformar-se en algú diferent. Mitjançant una narració dinàmica i participativa Blà i Sant Abre convida els infants a gaudir d'un món de fantasia i jocs d'identitat. Les places són limitades i cal inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Amb un bon 11 inicial vull guanyar 3 punts de glòria per la porta principal entre els anals de la història. I és que amb temes de lligar bé que es pot perdre una lliga si no està tot estudiat si la tàctica fa figa. La porté per per als gols em posaré una cuirassa per si d'entren naps i cols va i m'enduc una carbassa. i una defensa de quatre amb centrals ben contundents la prudència i la paciència imperant en tot moment. Si les coses van mal de despenso planta l'autobús quatre frases mal comptades i que passin els minuts. Ulele Ulele Ulele Un xau armandru és el millor que hi ha Ulele Ulele Ulele Sisplau Poco Picante que no puc suportar. I em reservo a la banqueta un parell de melodrames fan anar l'esquerra i la dreta són els típics trencacames. I de quatre que això faixa un accent a gironat donaran joc les ve baixes que m'esforço en remarcar. Deixem-se caurà a l'esquerra pivot recuperador fixo la mirada a terra si la cosa va pitjor. De mitja punta fent boia una cita intertextual diré m'agrada en Paul Auster és boníssim tal i qual. I tota l'artilleria la concentraré al davant a l'esquerra el màrtir codax provant de vita a l'orçai. Ulele U-la-la Un xou armantú és el millor que hi ha U-le-le U-la-la Per anar fent una copa em vull classificar. D'extrem dret deixaré caure calla Sant Miquel del Fai tinc caseta i calestaura i els aquàri em queixem guai. I de carril és per banda somriures d'adolescents tan repetits, tan estudiats, tan entrenats digitalment. Ui, amb la meva gran jugada quatre notes a horiçó et faig cometre una falta dius adoro als cantautors. Davant és centrem olfacte i amb arrencada explosiva remetant s'entrada exacta si és que la s'entrada arriba. Nena, saps que tinc un grup? Toco els amics de les arts. Què? Els amics de les arts. Un grup de què? Música. Ah. Sí, de música. És que jo el rock català no... No. No. No, bueno, tampoc és que... Que què? Que no és ben bé... No saps aquella que diu Ho sento molt... No, res, tranquil. Et porto a casa. Un xou arm amb tu és el millor que hi ha. Un xou arm amb tu és el millor que hi ha. Voler, voler, voler, voler, voler-la Demà ja s'ha de pesca i ho provarem d'arreglar. I atenció, minut 44 de la segona part Sembla que la cosa està perduda però s'escapa per l'avant Apuja la pilota a la tercera Obre el joc per l'avant d'esquerra Mira el centrar, ara Atenció a la contrada Espec a la pesa Atenció, ens trobem una troia Des recuperant la pilota i tancar el cintre de l'avant Atenció, un primit s'escapa Atenció, un primit s'escapa E Marcelo derivat de l'avant d'esquerra Segu���am etوفrento El dia mundial de la ràdio Hem començat ja a parlar d'algunes efemèrides que van tenir lloc tal dia com avui, referides lògicament al món de la ràdio. Hem dit a primera hora que el 1979 van néixer les ràdios municipals, concretament amb ràdio Arenys i ràdio Rubí. Després de les eleccions, de les primeres eleccions democràtiques, les primeres eleccions municipals, van sorgir les primeres ràdios i aquestes emissores van néixer sota l'aixupluc d'aquests nous ajuntaments democràtics amb l'objectiu de proporcionar informació local i continguts culturals també, sobretot a la comunitat dels pobles. Després també parlem d'altres efemèrides. La de l'any passat, el 2024, vam celebrar el centenari de la ràdio a Catalunya. Es van commemorar l'any passat els 100 anys de les primeres emissions de ràdio aquí al territori català. Van començar per Ràdio Barcelona un 14 de novembre del 1924. Aquesta efemèrida destaca la importància històrica de la ràdio al país i també de la seva evolució al llarg d'un segle. Hem dit que el 79 naixien les ràdios municipals, però des del 1930 ja van començar els primers fruits de les emissores locals amb la Segona República. Diferents emissores locals impulsades per ràdio clubs i també entitats culturals ja van fer les primeres pessetes, petites, sobretot gestionades per gent voluntària. Van ser les primeres formes de radiodifusió de proximitat, sense establir encara les ràdios municipals d'ajuntaments, que això, com hem dit, va sorgir després d'aquestes eleccions democràtiques dels ajuntaments. Però bé, ja durant la Segona República es van fer aquestes primeres pessetes. Vinga, va, un minut i comencem l'entrevista del dia. La duda siempre habla por mí, soy indecisión, tuve que extirpar-te de mi vida, sentí peligro de infección. Por las ramblas, cien mil guiris de un crucero, un turismo que hace odiar al mundo entero, oh no. que hay arriba y a cuesta, baja en contradirección. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint? Si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ara són les 11 i 18, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins, la Rambla. Passem a fer l'entrevista del dia. La convidada d'avui aquí a l'emissora és Laia Flotats, la portaveu del grup Endavant Sant Just, i la tenim aquí per tractar alguns dels temes de l'actualitat del poble. Hola, Laia, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia i moltes felicitats. Ah, gràcies. La Ràdio Mundial de la Ràdio, que és avui. Sí, sí, sí, sí. Ràdio d'Esvern fa 41 anys, el mes de març. Fa 101 anys també de ràdio a Catalunya, o sigui que avui és un dia assenyalat. Sí, gràcies. Molt bé, molt bé. Bé, comencem amb alguns temes. Laia, aquesta setmana t'ha entrevistat al diari El Punt Avui, bé, almenys ha sortit aquesta setmana l'entrevista, com a cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just, amb alguns temes d'actualitat. El titular arrenca amb el tema de la perillositat que hi ha que l'Institut es trobi en zona inundable. És per endavant Sant Just aquest un tema important, tot el que s'hi fa al voltant de la bona aigua, també en el sector garrofers? Sí, clar. És una de les zones que potser està més descuidada del nostre municipi, que porta molts anys, però també és una de les zones on més s'ha treballat a nivell de gestió de convenis urbanístics. Sí. Vull dir, per tot el tema del conveni de la vall. Vull dir, és una zona especialment sensible que tots els santjustencs i santjustencs s'estimen molt i volem preservar, però ara mateix estan en una situació totalment precària. I, clar, l'Institut i el pavelló de la bona aigua estan en zona inundable. Això ho portem temps dient-ho, denunciant-ho, i també tot això ha sortit també arran de la construcció, de la ubicació, més que la construcció, el qüestionament de la ubicació del nou pavelló poliesportiu que finalment es farà més lluït. doncs la necessitat d'arreglar aquesta situació que és de risc de zona inundable tant del pavelló com de l'Institut, ostres, és molt fort que hagi fet falta, que hi hagi hagut una dana, que hi hagi hagut d'haver una dana a València amb la gravetat que hi ha hagut, perquè ara aquí el govern municipal es posi les piles. és que jo vaig a caminar sovint per la vall i ara la riera està desbrossada, però és que jo mai l'havia vist desbrossada. Ara tot són sensibilitats i preocupacions cap a això. No ens hem d'esperar que arribi el llop i es mengi les ovelles per saber que potser hem de protegir un tancat, per posar un exemple. Què s'ha de fer llavors? Arreglar la riera o quina seria la solució? Arreglar la riera, l'única solució és... Perdona, disculpa. Arreglar la riera, que és urbanitzar-la, i això penja d'aquest pla urbanístic, dels garrofers, les escales i la bòbila. Però és més, que és el que nosaltres vam dir en el ple que vam estar discutint al pavelló. L'Ajuntament és propietari d'una part dels terrenys d'aquest pla urbanístic i com a propietari ha de fer front a les càrregues urbanístiques en un percentatge, i nosaltres el que vam dir és Ei, Ajuntament, avancem aquests diners que haurem de posar, sí o sí, es faci el que es faci, sí o sí s'ha d'arreglar. I sí o sí l'Ajuntament haurà de pagar uns diners. Avancem-ho i arreglem-ho ja. I així es traiem de perill tant el pavelló com l'institut i ens podem plantejar si un pavelló hagués estat millor posar-lo allà, perquè llavors hagués sigut factible. Nosaltres diem això. Perquè en el debat que va haver-hi sobre el pla parcial de la bona aigua en l'àmbit dels garrufers, algunes aportacions que fes endavant Sant Jus o que diguéssiu en aquest debat, perquè en el ple de desembre es va aprovar la modificació precisament d'aquest pla parcial dels garrufers. Sí, era la part dels garrufers, que aquesta és la que ja s'està construint. Aquí hi va haver una pressió veïnal perquè l'urbanització i la construcció dels blocs no es fessin literalment com estava fet el planejament de l'any 2000, perquè és un planejament de fa 25 anys. O sigui, ha canviat molt la realitat. Entre d'altres coses, es va aprovar el conveni de la vall, pel qual es van treure un munt de milers de metres quadrats de la vall per enviar-los a altres llocs del municipi. És clar, aquesta zona havia de quedar preservada i de cop i volta comencen a urbanitzar i amb la intenció de construir blocs de pisos, els veïns i veïnes, l'associació de veïns i veïnes de Vellsoleig i la plana Pedrosa es van mobilitzar i van aconseguir modificar aquest planejament perquè es fessin les pendents correctament, es fessin vials de sortida del barri per no escanyar l'únic vial que hi ha actualment, les edificacions estiguessin més separades de les edificacions actuals, les edificacions que han de fer, més separades de les edificacions actuals, per tal que no quedi molt dens, tot plegat, però això és una cosa que ja està feta. Aquí no podem fer res, ja està fet. Altra cosa és Garrofers i la bòbila, que aquest és el planejament que s'està treballant per presentar una nova proposta. Us sembla bé la proposta que hi ha damunt la taula de moment? És esborrany, encara no hi ha res definitiu. Però bé, la idea és baixar els metres quadrats, reduir la densitat, repartir i arreglar la riera. Vinga, seguim amb més temes. També heu fet èmfasi en l'últim butllatí, de fet, a la columna, amb tot el tema de la taxa de residus, en la forma de calcular la quota i realment us pregunteu per què s'ha d'obrir aquest número concret de vegades, les 144 vegades. Feu referència a això. Que són moltes vegades, eh? Poseu d'exemple altres municipis, no? El Prat de Llobregat, 44 vegades. Però també ho deia jo a l'entrevista, que ha sortit publicada, que l'objectiu de qualsevol govern municipal i que crec que és el que perseguís la Unió Europea quan va fer aquella directiva, no és tant, evidentment, que se separi bé i es recicli bé. Però l'objectiu principal és que es generi poc residu. Això és l'important. Si tu estàs demanant a la població que per poder-se bonificar un atac s'han d'obrir el contenidor 144 vegades, estàs demanant que cada dos per tres vagin a tirar les escombraries i, per tant, doncs, que, bueno, no tiraré una bossa buida, per tant, vaig generant residus. La política ha de ser a reduir, per tant, ostres... Ho faríeu des d'endavant Sant Just, proposeu fer-ho com una mica a la inversa? És a dir, no... Bueno, des d'endavant, Sant Just, primer de tot, haguéssim sigut rigorosos, bueno, haguéssim sigut transparents, i si per llei ara s'ha de posar una taxa separada de l'IBI, haguéssim tret de l'IBI el que es va ficar a l'any 89. Això de pagar el doble, no? Clar, perquè es pagava l'impost de les bessures, que es deia aleshores, ha separat de la contribució, i l'any 89, quan es va crear l'IBI, aquí Sant Just, els impostos van pujar un 30%, un trenta i pico per cent, perquè es va ficar... Perquè s'hi posava... Es va sumar. Es va dir, ara, en lloc de pagar la contribució, pagarem l'IBI, que pujava un 30%, perquè inclou la taxa... l'impost de les bessures. Val. I sempre s'ha dit que, amb l'IBI, es pagava l'impost de les bessures, i ara es crea una taxa de recollida de residus, que és l'impost de les bessures. Val. Perfecte. Doncs l'haguéssim tret. Això és el que haguéssim fet. En segon lloc, va sortir el ple ara fa 10 dies. Sant Just ja està reciclant el 65%, que és l'objectiu de la directiva europea pel 2035. Si sense que s'hagi implantat 100% ja la targeta amb els contenidors i bonificar o penalitzar si recicles més o menys, ja estem reciclant un 65%, doncs bé, nosaltres des d'endavant Sant Just llemcem la proposta que la part variable desaparegui, perquè ja l'estem fent, i en tot cas que es bonifiqui la part fixa. Però la part variable... Clar, perquè és veritat que hi ha hagut dades que han sortit aquesta setmana... És que ja ho estem fent bé. És que nosaltres ja hem arribat a l'objectiu. És que aquesta normativa no és per al nostre municipi, no és perquè aquí se'ns compliqui la vida, no? O sigui, ja ho estem fent bé, de natural. Aquesta directiva està pensada per municipis on estan fent un reciclatge del 30%, del 35%, que n'hi ha molts. Que queden una mica més enrere, no? Sí, però nosaltres ja ho estem fent bé. Per què el govern municipal ens carrega encara més taxes i més impostos i hem de pagar més i a sobre aquesta complicació d'anar amb la targeta que no hi ha manera que estigui en el mòbil, que també ho vam demanar. Sobre taxes i impostos, afirmeu que la càrrega fiscal aquest 2025 a Sant Jús arriba gairebé a un 10%. Més. Però no... En punts d'IBI. Val. Quan l'equip de govern ha parlat precisament dels impostos d'aquest any, mai ha arribat a dir aquesta xifra tan alta, un 10%. No, clar, perquè no t'ho diran. Què s'hi suma en aquest 10%? No t'ho diran. l'IBI i l'impacte de pagar la taxa de recollir d'escombraries no de 6 mesos sinó de 12 mesos més la part variable. Si això ho passem a percentatges d'IBI és un total... Acaba sent un 10%. Un 10%. Van fer el càlcul, eh? Sí, sí, imagino, imagino que bé, però un 10% són de punts. La càrrega impositiva de viure a Sant Just puja un 10%. Anem amb més qüestions. Laia, parlem d'habitatge perquè també és un dels temes que més preocupa la gent ja no només a la gent jove sinó en general, no? Aconseguir un habitatge assequible. Com augmentem l'oferta aquí a Sant Just? Endavant, Sant Just aposta per el lloguer, per la venda. Com enfoqueu aquestes polítiques d'habitatge? Val. Com que només podem parlar de l'àmbit local, el tema de l'habitatge és un problema global. Sí, sí, sí. Això que quedi clar des del nostre punt de vista és un problema estructural de país i de disseny de país. Però bé, això és un altre debat. A nivell de Sant Just? Bé, a nivell de Sant Just una de les coses que es poden fer una de les línies de treball és augmentar l'oferta. O sigui, per baixar els preus sempre és augmentar l'oferta. Aumentar l'oferta d'habitatge. Aumentar l'oferta d'habitatge en la part privada poc podem fer, no sé, perquè no hi ha més sol edificable a Sant Just, però hi hauríem de començar a requalificar polígons i, bé, de moment no és el tema. Vull dir, això no està sobre la taula. Per tant, el que es pot fer és habitatge públic i l'habitatge públic és sobre el que sí que pot actuar l'Ajuntament. Tenim, per una banda, projectes urbanístics que ja estan engegats i endegats, que són els habitatges que es construiran a Bómer i Frigicol de forma concertada amb el sector privat, que serà la promotora que construirà tot l'habitatge públic i una part es cedirà 100% per sempre més a l'Ajuntament i una altra part durant uns anys. I això és habitatge que ja ens donaran fet i, per tant, aquí l'Ajuntament no ha de fer inversió, això està bé. Després tenim les altres promocions d'habitatge que també estan tirant endavant, que és Jocs Juvenívols i el nou centre al Mil·lenari que es farà a les bases de Sant Pere o a Camp Módulell. Bé, això ja està en marxa i això és una part. Una altra de les parts, i aquí és on nosaltres també entrem, clar, el Partit Socialista i els comuns i abans d'iniciativa sempre han estat presumint molt que a Sant Just hi ha mil habitatges de protecció oficial i que és l'únic municipi que ha construït més de mil habitatges de protecció oficial. Sí, perfecte, però sobre aquests mil habitatges de protecció oficial quin poder d'influència té l'Ajuntament? Quin poder té? Cap poder, no podem fer res amb aquests, els van vendre, els van sortejar en el seu moment i els hi van perdre la pista. Mai més hem pogut fer res. Nosaltres demanem que tornem a recuperar aquests habitatges i que cada vegada que un d'aquests habitatges queda buit o el propietari o propietària el vol vendre, sigui l'Ajuntament qui el recuperi i sobre aquell habitatge pugui fer una política activa d'habitatge per ajudar a determinats col·lectius o a tothom en general. Això és el que defensem. i aquí per poder fer bé això s'haurien de fer certs canvis legislatius i normatius no només a nivell de la Generalitat sinó també del Govern de l'Estado. Bueno, doncs escolta'm, ara el Partit Socialista està governant a tot arreu. que ho faci, però són aquestes accions des de l'Ajuntament i després també una línia de treball que això vam presentar una moció ja fa bastant de temps en què demanàvem que hi hagués una col·laboració amb el sector privat en el sentit de dir mira, escolta'm, l'Ajuntament fa d'intermediari amb el sector privat, pisos lliures, no de protecció oficial. Si ens el dones a nosaltres en una bossa de lloguer com a Ajuntament et garantim que sempre cobraràs la renta, per exemple. que si hi ha un impagament hi ha una garantia. Això sí, potser no cobraràs un lloguer de mercat perquè ho volem fer lloguer social i hi ha molta gent que cediria el seu habitatge. Contràriament al que pensem hi ha molta gent que diia no, doncs estic d'acord en poder ajudar la meva comunitat i ajudar que el poble i les famílies de determinats col·lectius que tenen més dificultats per accedir a l'habitatge puguin seguir vivint a Sant Just. Cedeixo un habitatge que tinc que no faig servir que el vull llogar cedeixo a l'Ajuntament perquè s'ocupi de gestionar-lo i doni una oportunitat a aquestes persones. A canvi, tindré menys renta però també tinc una garantia que sempre cobraré, sempre hi haurà un ingrés. És una mesura també això. Vull dir, això fa temps que es diu no és una sola cosa que s'ha de fer, són diverses coses que s'han de fer inactuar. Són canvis, no? De llei... I després també hi ha un tema estructural, repeteixo, és un tema estructural de disseny de país. Laia, a l'entrevista també s'hi menciona el tema de l'Institut d'Escola, no? Sí. Que es van reprendre les classes perquè en els nous mòduls ja, no? Perquè van acabar de construir-se. La previsió del Departament d'Educació respecte a la construcció de l'edifici definitiu apunta a uns quants anys d'espera perquè hi ha uns quants centres per davant de l'Institut d'Escola de Sant Just que també s'han de construir. Pot passar que en el moment de construir el de Sant Just no hi hagi suficientment nens i nenes per omplir totes les places, és a dir, que quedi com un edifici sobredimensionat. Per tant, potser ja no caldrà que hi hagi un edifici definitiu. Està tot el tema una mica encara pendent. L'Ajuntament també ha constituït una mena de comissió bilateral amb la Generalitat parlant d'aquests tempos. Des d'endavant Sant Just, com veieu tota aquesta situació? Molt malament. Perdó, eh? Perdó. Ostres, és que el barri de Maslluí fa més de 20 anys que es va dissenyar i que se sabia que hi anirien famílies joves amb nens petits. És que fa molts anys que se sap que faria falta un equipament educatiu en el barri i que a dia d'avui que ja està tothom vivint estiguem encara amb aquesta incertesa amb famílies que han portat durant tres mesos els seus fills al costat de casa ara han d'agafar el cotxe i portar-los al costat de l'institut de l'escola Montseny o del cementiri i potser d'aquí un temps hauran de tornar a portar-los caminant perquè els mòduls es posaran a Maslluí i després els hauran de tornar a treure perquè hauran de construir l'edifici i clar, no poden construir un edifici si hi ha uns mòduls. És un mereig això i potser no es fa res perquè hi ha menys nens si hi haguessin hagut canvis de govern municipal podríem entendre que uns pels altres això ha anat quedant no s'ha fet un seguiment però sempre ha governat els mateixos partits polítics aquí a Sant Just que aquest projecte de poble sempre l'ha portat el Partit Socialista i els comuns van dissenyar un barri que omplirien de nens i nenes i no van dissenyar els equipaments necessaris no es van assegurar que es construïssin pel camí a l'Escola Montseny ha hagut d'ampliar línies com ha pogut l'Escola Montserrat també l'Escola Canigó també com han pogut els han encabit com han pogut perdent patis perdent aules per poder ficar encabir més alumnes si aquest Institut d'Escola s'hagués construït quan tocava que era quan estaves fent el barri amb les previsions de creixement de la natalitat i de la població infantil educativa aquestes escoles el Canigó el Montseny el Montserrat no haguessin hagut de fer aquestes ampliacions perquè aquesta escola ja faria temps que estaria funcionant i el més important tots els veïns i veïnes que han anat a viure al barri haguessin tingut una oferta educativa al costat de casa podent portar els fills caminant i no amb el cotxe com passa ara que això és un perjudici també per tots i totes el tema de la mobilitat i clar jo tot això ho vull lligar amb el tema del pavelló i em sap greu o sigui no m'ho vull fer pesada però és que nosaltres vam estar defensant que el pavelló havia d'estar ubicat al costat de la ITV o arreglant-se la Riera al costat del pavelló actual per exemple dos emplaçaments i el govern municipal va dir no, no ha d'estar dalt perquè es crearan sinergies amb l'institut d'escola i ara resulta que el millor que aniran allà seran mòduls i no un institut d'escola un institut d'escola d'entrada sí que hi haurà d'haver mòduls perquè en 3 o 4 anys quan els nens que estiguin fent ara i 3 hagin de començar hauran d'anar a algun lloc per tant allà un edifici definitiu no pot haver-hi en 3 anys això l'alcalde ho ha dit un edifici definitiu ja té el seu propi pavelló però uns mòduls no tenen el seu propi pavelló potser és que van insistir molt en posar el pavelló allà dalt perquè ja preveien que potser sempre mai hi haurà un edifici en si sinó que sempre hi haurà mòduls i que necessitaran aleshores sí un pavelló perquè els mòduls no tenen pavelló clar ja comencem tot això és com una improvisació que no és correcta perquè al final qui ho acaba pagant és el benestar dels veïns i les veïnes que acabem de tots nosaltres que paguem impostos per finançar tot això i perquè gestioni bé Laia suposo que en el debat que hi hagi a ETV també sortirà aquest tema de l'Institut d'Escola Sí, bueno, és que és un dels temes que s'ha de parlar educació és un dels temes que hem de debatre avui el debat d'Esbloques TV Després també un altre un tema del ple municipal un dels punts aprovats va ser arran d'una moció d'un dels grups va ser tot el tema d'un parc que es vol gestar alguns l'anomenen corredor verd altres parc central des d'endavant s'enjust com recullu aquest projecte com us agradaria desenvolupar aquesta zona Bé d'entrada és una moció que recull uns projectes que ja estaven fets per això ens vam afegir a l'emoció perquè això ja està fet ja està dibuixat fa molts anys que l'àrea metropolitana està fent projectes de corredor verd i blau ara ja amb el PDUM per unir tot el que és la riera de Sant Just amb el riu Llobregat amb la zona de Torre Blanca tot això ja fa molts anys que està dibuixat que ja se sap que tant l'AMB com l'Ajuntament de Sant Just porten anys fent projectes i propostes i fent no és una cosa nova d'ara no no que va això fa molts anys dintre d'aquest d'aquest projecte o megaprojecte que hi ha nosaltres ja per campanya electoral vam fer la proposta de fer l'eix verd esportiu que per això proposàvem que el pavelló estigués a la ITV i era una manera de dotar de donar presència al municipi a la riera fent que aquesta riera fos un eix connector dels dos pavellons i de tots els barris de Sant Just perquè per anar a fer esport tots aniríem a confluir a la mateixa zona no només per anar a fer esport amb pavellons però òbviament sinó per anar a fer esport caminant amb bicicleta per anar cap a Collserola per anar cap al Llobregat un eix verd esportiu Junts li diu al Parc Central bueno el Partit Socialista és el corredor verd vull dir però tots estem parlant del mateix tots estem parlant d'això i ja l'últim tema Laia l'Ajuntament va convocar fa unes setmanes el veïnat tant del barri centre com també de la zona de Maslluí per el tema de l'aparcament de zona blava zona verda endavant s'enjusti alguna proposta per millorar la mobilitat o tot el que és l'aparcament sobretot a la zona de Maslluí com veieu també la preocupació que tenen els veïns que diuen que en certes hores que es col·lapsa que hi ha molts cotxes Bé una vegada més un govern 40 anys mateix color el planejament inicial de Maslluí a part que anàvem a un pont que ja sabeu que el reivindiquem i ho defensem deia que per cada habitatge s'havien de construir dues places d'aparcament i uns anys abans que es comencés a edificar perquè hi va haver la crisi i després de la crisi uns anys abans que es comencés a edificar es va modificar el planejament i es va reduir la ràtio de dos a una i mitja perquè les promotores deien que si no no els hi sortien els números el problema ha deixat de ser de les promotores i ara és de l'Ajuntament perquè els carrers estan col·lapsats no hi ha aparcament perquè les famílies tenen dos cotxes i falten places d'aparcament privades la gent aparca el cotxe fora però per això ja es fa un aparcament en superfície juntament amb el pavelló que va ser com una trampeta que van posar allà perquè no poguéssim votar en contra del pavelló a Maslluí va ser ajuntar-ho amb el projecte de la construcció de l'aparcament en superfície ja s'està fent suposo que ja s'ha licitat suposo que deu estar en adjudicació o ja s'ha adjudicat això no ho desconec en aquests moments però es construirà un aparcament en superfície per donar solució a l'aparcament a veure l'aparcament de zona verda és per a residents això beneficia en principi beneficia els veïns i les veïnes en principi i el problema del barri centre concretament a la carretera és que hi ha l'escola Madre i Sacramento i en les hores punta d'entrada i sortida de nens i nenes de l'escola hi ha molt caos de trànsit molts cotxes que paren on poden llavors allà s'ha de fer una actuació d'evilitar una zona com s'ha fet amb la Miranda d'un Kiss and Ride o amb l'escola Montserrat un Kiss and Ride perquè en aquestes hores punta els pares i menes puguin parar un moment deixar els fills i filles i marxar i això és una mica el que es vol tirar endavant el que es va explicar en la reunió de veïns i veïnes del barri centre va ser que si es fa un Kiss and Ride es trauran places d'aparcament lliures això voldrà dir que de places d'aparcament lliures en el barri n'hi hauran menys llavors es deia potser és bo posar la zona verda per tal de compensar i prioritzar que en aquestes zones d'aparcament qui pugui aparcar siguin els veïns i veïnes del barri i no gent de fora del barri però bueno es va fer aquella reunió es va fer una votació i els veïns i veïnes van decidir que no volien la zona verda i bueno el que va dir allà en aquell moment l'alcalde va ser que no es faria però que la zona del Kiss and Ride sí però bueno és un problema que tenim clar hem de ser conscients que a mesura que es vagin fent zones verdes als municipis del voltant això sempre expulsa vehicles que van cap a zones properes que no siguin verdes però si ens passem de fer zones verdes com va passar a Can Modulell aleshores hi ha molta zona verda buida i problemes per aparcar persones que potser no són residents però que van de visitar el barri que van a treballar al barri bueno s'ha de buscar el mix un equilibri Laia ho hem de deixar en aquest punt us veurem els portaveus en el debat de esplugues televisió gràcies i res que vagi tot molt bé que acabis de passar bon dia i també ja bon cap de setmana moltíssimes gràcies que vagi laia adeu Adiuntas FM 98.1 Más de las tres te vuelvo a ver será un error espero que no dime que esta vez todo va a estar bien que morías ya por volverme a ver dime que me acerque más y que me quieres y que me quieres arrabiar pero dilo sin hablar dilo sin hablar pero dilo sin hablar dilo sin hablar abre la mano y toma mi alma y toma y toma y toma que no se te caiga y toma y toma y toma y toma que no se te caiga y toma dime que esta vez todo va a estar bien que morías ya por volverme a ver dime que me acerque más y que me quieres y que me quieres arrabiar pero dilo sin hablar dilo sin hablar pero dilo sin hablar dilo sin hablar no me cuentes historias calla y dilo sin hablar con tus manos por mi pelo con tu forma de mirar esa manera que tienes de abrazarme por detrás dímelo sin hablar más de las tres te vuelvo a ver será un error espero que no no no no dime que esta vez todo va a estar bien que morías ya por volverme a ver dime que me acerque más dilo si me quieres arrabiar pero dilo sin hablar dilo sin hablar pero dilo sin hablar dilo sin hablar dilo sin hablar dilo sin hablar dilo sin hablar dilo sin hablar Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit