#797 - La Rambla del 14/3/2025

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza ràdio d'Esbert, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esbert o a la web ràdio d'Esbert.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui, divendres 14 de març, divendres plujós. Agafem el cap de setmana amb el cel ben tapat. Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin matinal de Ràdio d'Esbert. N'esteu sintonitzen al 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11, parlem de l'actualitat santjustenca amb la Mariona Sales Vilanova que ens llegirà els 3 titulars de les notícies més destacades a Sant Just i amb qui llegirem també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i també l'efemèrida musical i tancarem aquesta primera hora trucant a en Carles Rius, el meteoròleg, a les 10 i 50 perquè ens faci la previsió del temps per les properes hores aquí a Sant Just. Bé, després ja seguirem a la segona hora amb l'entrevista del dia. Avui recuperem una entrevista del magatzin de tardes al refugi. En Dani Martínez, el conductor del programa, va fer una entrevista a l'Ester Figueres, la directora del centre pilot de Sant Just, un centre del grup Esproceat, i també el psicòleg orientatiu del centre pilot. Ells dos van venir fa uns dies aquí a l'emissora i van parlar dels objectius de l'alumnat, de com funciona el centre... Doncs bé, tot això ho tornarem a escoltar avui aquí, divendres, una entrevista ben profitosa que ens servirà per tancar la setmana aquí a l'emissora, del magatzin de matins. Després, tot seguit, rebrem en Rafa Redondo, amb qui fem puntualment sessions d'actualitat econòmica per estar al dia de tot el que es mou, sobretot a Europa, a nivell, doncs això, econòmic. I després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot, escoltarem a l'Aranxa Limón, amb la seva secció d'Astrologia. Sempre ens informa de com està el cel i com ens pot afectar això anímicament. i acabarem el programa ahir la setmana de la millor manera amb en David Fernández fent la secció de Psicologia. Va, no marxeu, que tot això ve de seguida. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. 10 i 13 són aquí a Ràdio d'Esvern, Aitana amb aquest tema, amb el seu tema Segundo Intento de l'últim àlbum. Aitana, que ara està en boca de tothom per, sobretot, el seu documental a Netflix, Metamorfosis. Fins demà! i jo aquí en el meu quarto però te lo confieso no veia venir no passa na sé que és normal ja estàbamos sentiéndonos mal supongo que cada principio tiene un final ja lo puedo entender esto no iba a funcionar pero te digo que no fue que lo hicieras fue como lo hiciste no fue que te fueras fue como te fuiste pero aún me duele porque te creí tanto prometiste en el segundo intento y te despediste en tan poco tiempo otra vez no vuelvas ya te lo advertí sé que quizá era necesario hablar pero yo no te quiero hablar porque tú ya no eres para tanto esto no lo aguanto más pero escucho la canción de ti de mí y me da la sensación que estás aquí te pregunto si también piensas en mí ¿será que sí? ¿será que sí? ¿será que sí? ¿será que sí? no pasa nada sé que es normal ya lo puedo entender esto no iba a funcionar pero te digo que no fue que lo hicieras fue como lo hiciste no fue que te fueras fue como te fuiste pero aún me duele porque te creí tanto prometiste en el segundo intento y te despediste en tan poco tiempo otra vez no vuelvas ya te lo advertí ya te lo advertí ya te lo advertí ya te lo advertí La vida s'enjostenca a través de les zones. Passa un minut d'un quart d'onze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esberna, avui 14 del 3. Sapigueu que és el Dia Mundial de l'Endometrosi, el Dia Mundial del Número Pi, també és el Dia Internacional de les Matemàtiques i el Dia Mundial de la Son. Mariona, molt bon dia. Mare meva. És que, i no els he dit tots, eh? No els he dit tots, perquè avui també, ja que hi som, doncs vinga, el Dia Internacional de l'Acció pels Rius i el Dia Blanc, és del Dia Blanc, avui és... Què vol dir, el Dia Blanc? Dia Blanc, 14 de març, Dia Blanc, una ocasió, és que és, no sé, inclús masclista, en què els homes regalen a les dones xocolata blanca i altres regals en agraïment. Diu que la tradició, diu que els homes han de tornar a les dones un regal tres vegades més valiós que el que la dona els hi va fer per Sant Valentí el 14 de febrer. I en moltes ocasions, en lloc de xocolata, doncs, l'home regala regals com joies o peces de roba de vestir, per exemple, és un dia molt comercial. És que ni l'he dit, de fet, perquè em sembla una xurrada, com pots estar comprovant ara mateix, però, bé, els que sí són dies destacats són el Dia de les Matemàtiques, el Dia de la Son i el Dia de l'Endometriosi. I el número pi, perquè, bé, el número pi és 3,14, etcètera, etcètera, etcètera, i com que avui som 14 del 3, doncs... Exacte, va. Molt enginyosos. Té sentit, té sentit, que s'ha de avui el dia del pi. Sí, sí, molt enginyosos ells, doncs, van dir, vinga, doncs 3,14, com que no hi ha 14 mesos, doncs 14 del 3. Exacte. Doncs 14 de març, el Dia del Número Pi. Comencem amb les notícies de Sant Just, va, aquests 3 titulars que ens portes. Doncs mira, comencem explicant que l'agrupació fotogràfica de Sant Just organitza el dilluns 17 de març una exposició taller dedicada al fotògraf Salvador Rull i Vínzia, que va ser un retratista avançat a la seva època. L'acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a La Vagoneta, a la plaça de la Pau, i serà conduït pel fotògraf professional Román Gausa Rull, que és el net del protagonista. Sí. Durant l'activitat, Gausa explicarà el funcionament de les tècniques fotogràfiques del segle XIX, amb una demostració pràctica de l'ús de càmeres de fusta, plaques de vidre de 13x18 centímetres i brumor de plata. També es mostraran fotografies originals fetes per Salvador Rull entre el 1876 i el 1901, destacant el seu valor històric i artístic. Román Gausa, amb una trajectòria de 60 anys en el món de la fotografia comercial, editorial i de retrat, ha estat docent a l'Institut d'Estudis Fotogràfics i a Grisart. I aquesta serà, doncs, una activitat gratuïta i oberta a tothom. Molt bé, doncs, activitat aquí a Sant Just relacionada amb la fotografia. I què més tenim? Seguim. Doncs mira, tenim que alumnes i persones voluntàries del programa Voluntariat per la Llengua participaran el 18 de març a partir de les 12 del matí. Una visita guiada pel barri de la Ribera, de Barcelona, en punt de trobar el Born Centre de Cultura i Memòria. I és una activitat organitzada pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua. La sortida té com a objectiu fomentar l'ús social del català a través del coneixement de l'entorn, tot passejant per les façanes de la ciutat i descobrint alguns dels seus secrets arquitectònics i històrics. La iniciativa forma part del programa d'activitats complementàries als cursos de català i a les parelles lingüístiques que promouen l'aprenentatge de la llengua en contextos reals i propers. Doncs em sembla molt bé, escolta, amb això d'integrar l'aprenentatge del català en diferents situacions, àmbits i no només a l'aula, no? Jo crec que és fantàstic i a més complementa molt bé l'aprenentatge de la llengua. Exacte. Vull dir, anar pel carrer coneixent la ciutat, parlant entre ells i coneixent coses culturals de la ciutat i tot en català, doncs, és una manera molt més dinàmica d'aprendre. Sí, de fet, vam tenir l'altre dia la responsable del Servei Local de Català, la Marta Mossà, que aquí a Ràdio d'Esvern i ens explicava que la gràcia de practicar i d'aprendre una llengua, més enllà de les quatre parets de la classe, que sí, pots aprendre vocabulari i gramàtica, no? Però també utilitzar la llengua, escoltar-la, haver-la d'utilitzar fora de classe, és com també, com s'aprèn al cap i a la fi, posant-te una mica a prova, no? Exacte. I ja ho estan intentant amb els comerços d'aquí de Sant Just, també amb parelles lingüístiques, i mira, ara en aquesta ocasió, doncs, preparant aquesta sortida per al barri de la Ribera, un barri, Mariona, que de fet no és dels més, és a dir, penses en barris turístics a Barcelona i penses, ostres, sí, el barri de Gràcia té el seu encant, no? El Born. El Born, el Raval, jo què sé, el barri gòtic, no? Exacte. Tu vi que sempre una mica amb els mateixos paràmetres, no? Sí, però a mi em dius el de la Ribera... No te'l sent ni posar el mapa. No, no, no, no, per això que és un barri una mica, bueno, poc conegut, i, bueno, doncs, molt bé. Què més tenim, Mariona? Doncs mira, per últim tenim que la xarxa educativa de Sant Just organitza el pròxim 18 de març a la una del migdia una trobada a l'Institut Escola Maslluí. Val. El centre obrirà les portes per mostrar el seu projecte educatiu i donar-se a conèixer entre els membres de la comunitat educativa de Sant Just, i bé, la visita, doncs, s'adreixa a professionals, famílies i entitats vinculades a l'educació del municipi i s'emmarquen el cicle de trobades que impulsa la xarxa per fomentar el coneixement mutu entre escoles i serveis. Per qui no ho sàpiga, la xarxa educativa es va crear el 2011 dins del projecte educatiu de ciutat i reuneix, doncs, centres, entitats, famílies, administració, professionals i tota la gent relacionada amb el món educatiu, doncs, amb l'objectiu de promoure accions conjuntes per a la infància i l'educació aquí al poble. Molt bé. Mariona, deixem aquí aquests tres titulars de Sant Just, deixem una promoció i seguim llegint els diaris d'avui. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia. Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia. A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Set minuts perquè toquin dos quarts d'onze del matí. Mariona, comencem llegint les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris i comencem amb Lara. Doncs Lara obre amb tema de guerra ucraïna i diu que Putin recel·la de la triba que vol Trump. Diu que el líder rus tem que l'alto al foc serveixi a Ucraïna per rearmar-se quan està perdent sobre el terreny. També que Moscú no rebutja la idea però vol recuperar carsc abans d'un cessament de les hostilitats. En fotografia principal veiem la notícia que diu que Sánchez es compromet a no retallar despesa social. Diu que el president espanyol va rebre ahir a la Moncloa els líders dels grups parlamentaris per exposar-los la seva postura sobre el rearmament d'Europa i va assegurar que l'augment de la despesa militar no es farà a costa de les polítiques socials. I a la fotografia apareixen saludant-se el president Sánchez amb Feijó donant-se la mà. Sí. Amb una fotografia davant de... no sé si és davant de la Moncloa. Podria ser davant de la Moncloa. Bé, fotografia institucional dels dos líders polítics saludant-se. A més notícies de la portada de l'Ara veiem que Trump amenaçat la Unió Europea amb aranzels al vi del 200% i insisteix a quedar-se Groenlàndia. També veiem que Laura Borràs demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que tramiti el seu indult. També veiem que el Cercle vol que la recaptació d'impostos sigui compartida amb l'Estat. I tanca portada avui al diari Ara amb la notícia que diu que els professors de filosofia alerten que a Catalunya és on menys se n'ensenya. On menys s'ensenya filosofia. Filosofia, exacte. D'acord. Suposo que el fet que no sigui assignatura... Ara no sé si és assignatura obligatòria o no a... A mi no m'ha acabat... O sigui, al final no m'ha quedat clar si era obligatòria o no. No, oi? És que sempre ho van canviant entre història i filosofia. Hi ha anys que pots escollir alguna de les dues. Hi ha anys que és obligatòria examinar-te. Bé, en qualsevol cas, els professors diuen que s'ensenya poc filosofia. Exacte. Passem a la portada de La Vanguardia, que també obre en Guerra Europa. Sí. dient que Putin accepta una treba ucraïna. Si s'afin en les condicions, que el Kremlin teme que aquí utilitzi l'altor al foc de 30 dies per rearmar-se i obre negociacions amb els Estats Units. En fotografia principal també veiem a Sánchez i Feijó saludant-se. I parla del pla de rearmament, que està entre la tabiesa i el rebuig. Sí. Que Sánchez i Núñez Feijó es van veure ahir a la Moncloa. Era la Moncloa? Doncs sí, és que semblava la Moncloa, perquè de fons es veu allà la típica porta amb les escales, i de fons com la casa, com si diguéssim. Sí, sí, sí. Doncs això, es van veure ahir la Moncloa per primera vegada en 15 mesos per parlar de l'augment de la despesa en defensa. Feijó va demanar que les decisions passin pel Congrés dels Diputats i Sánchez no va aconseguir atreure suports només al del PNB i els seus aliats d'Esquerra van ser crítics amb la idea del rearmament. També veiem una notícia que diu que hi ha alarma en el sector vinícola per l'amenaça d'Arangels. Diu que Trump anuncia taxes del 200% que perjudicarien Catalunya i Andalusia. Sí. També el diari Ara Avui fa una entrevista a Estefan Sejorn, que és el vicepresident de la Comissió Europea, i posen una cita seva que diu que en 100 dies el món ha canviat i Europa s'ha d'adaptar. Totalment. També veiem una notícia que diu que 5 anys sense solució per la Covid persistent. Diu que avui es compleix un lustre de l'inici del confinament per la pandèmia i els afectats per Covid persistent encara esperen un tractament. Quan dius un lustre, la paraula lustre sempre em sona com si fossin molts anys un lustre. Sembla que dius aquí tres segles. Una era, no? Una era. Exacte, un lustre són 5 anys, que de totes maneres 5 anys hi ha de l'inici del confinament. És que 5 anys, aquest matí ho sentia per la ràdio i és veritat que deien 5 anys, pot ser, ostres, ja fa 5 anys, eh? Però també 5 anys pot ser, és que només fa 5 anys. Depèn de com t'ho miris, depèn de què, lògicament. Sí. Darrere, quan hi ha tant de dolor, tant patiment i quan s'ha passat tan malament, és com... Sí, ja són 5 anys, saps? Però que a vegades, ostres... Sí, però realment ha sigut una cosa que ens ha marcat tant, que va ser com un abans i un després, quasi, a les nostres vides, que de cop igual te dius, hòstia, ja fa 5 anys, eh? Sí, sí, sí, d'allò tan heavy, no?, que encara tenim sequeres com tan recents, per dir-ho així, no?, que encara ho tenim com tant i tant present, que de fet no fa tant, tant, tant, tampoc, que les mesures, perquè sí que és veritat que fa 5 anys de la Covid, però realment el món no fa tant, que tampoc ha tornat a la, deixa'm dir-ho, normalitat. Ah, normalitat totalment, sí, sí, però... Totalment, o sigui, des del 2000... el 2022 encara teníem mesures rares, aquelles. Exacte. I tampoc fa... o sigui, d'això tampoc fa tant... Sí que és veritat que potser... a mi personalment, per exemple, em dóna la sensació com, hòstia, va ser molt fort, ho vam patir, o sigui, va ser un canvi molt dràstic a les nostres vides durant uns mesos, però ara queda com... Bueno, ja l'estem com oblidant una mica, no?, com si no hagués... bé, va ser un tràmit així ràpid. Però sí que és veritat que va afectar molt a part de la població i sobretot, per exemple, com el que diu aquí la notícia, vull dir, hi ha gent que té Covid persistent. Clar, clar, és que hi ha persones que tenen seqüeles... i que les tindran per sempre, saps? Exacte, que els va canviar la vida dràsticament. Total. Perquè ja hem tingut aquí, ja ha passat per ràdio d'Esvern, una Sant Just... va venir la Mònica i una altra dona, que també Sant Justenca. va venir la Mònica Condemines, que va ser portada, de fet, el cap de setmana passat al diari Ara, por todo lo alto, perquè, doncs, això, per ramamorar aquests cinc anys i de recordar que encara, o sigui, que hi ha persones amb Covid persistent. i ha vingut aquí a Ràdio d'Esvern, crec que en dues o tres ocasions, a parlar del tema. En una ocasió ho va fer sola i en les altres dues va venir acompanyada de persones que s'estaven tractant amb ella a l'Hospital Sociosanitari de Sant Joan de Déu, el que hi ha aquí al límit entre Esplugues i Sant Just, com si diguéssim, eren companys seus de tractament, no? No sé si aquestes persones eren de Sant Just també o eren d'Esplugues o eren d'altres indrets. La Mònica sí que és 100% Sant Justenca, això està en aquesta seguretat de dir-ho, però la resta ara no sabria concretar. Però possiblement hi hagi més Sant Justencs i Sant Justenques que també estiguin afectats per Covid persistent. Sí, perquè hi ha més gent de la que ens pensem. I el Covid persistent és molt fotut, perquè la majoria de la població hem passat la Covid, però sí que és veritat que també la majoria l'ha passat asimptomàtic, que és com, sí, he tingut el Covid, m'he hagut de confinar, però el màxim que he tingut és una mica de tos i que no tenia olfacte. Però hi ha gent que l'ha agafat molt forta, que va ser això que ho va passar molt malament i que a sobre ho té persistentment i no podrà tornar a fer vida normal mai més. No, no, no. I la cosa és que, clar, tampoc com que és algú nou, no hi ha hagut prou assajos clínics, tampoc no s'ha pogut fer prou investigació. No, clar, se n'està fent ara. No se sap per què ha passat, o sigui, per què hi ha persones que sí, per què hi ha persones que no, que hi ha persones que reaccionen d'una forma, un tractament o un altre, o l'evolució de la pròpia malaltia. Per tant, és que calen anys per... I, de fet, bueno, aquestes persones... Bueno, la Mònica mateix està en diferents assajos clínics, no? Una mica perquè els científics puguin anar investigant i fent proves i mirant. Exacte. Bé, esperem tenir-la aquí, a la Mònica. La tindrem d'aquí uns dies. Oh, que bé, que bé. Sí, sí, passarà per aquí. Molt bé. Mariona, seguim amb més notícies, amb més portades, va. Seguim amb la Vanguardia, ràpidament acabem, que fan una entrevista a Arturo Béjar, que és l'ex-directiu de Meta, i diu que l'algoritme de les xarxes danya el servei dels nostres fills. També parla del gol de l'Atlètic, diu les regles que donen validesa al penal anul·lat. També parla, per acabar ja amb la portada de la Vanguardia, del pla municipal, i diu que Barcelona vol recuperar el seu paper a Europa. Molt bé. Això és tot de la Vanguardia. Molt bé, doncs passem als altres diaris. Obrim aquí la portada del periòdico, que obre, de fet, a la part superior del diari hi ha com una imatge de fons d'uns virus flotant en sang, com si diguéssim simulant el virus, el Covid, i han fet un reportatge especial de sis pàgines que diu les lliçons no apreses de la Covid cinc anys després. Després, aquest seria el tema principal. Després també a baix hi ha altres temes polítics. La imatge donant-se la mà de Feijó i Pedro Sánchez davant de la Moncloa, diu que només el BNG i Podem rebuig en l'augment de la despesa en defensa. Després també el Tribunal Constitucional avala la llei catalana que limita els pisos turístics. diu que Collboni afirma que la sentència aplana el camí perquè s'eliminin a Barcelona. També una imatge de Putin. Diu, Putin d'acord amb la treva, però amb condicions. Altres tres notícies han patit del periòdico per acabar la portada. Doncs que el Cercle aposta per un sistema de finançament federal. També diu que el sector del Cava veu amenaçat el seu segon mercat pels aranzels, recordem, Donald Trump ha dit uns aranzels del 200% al vi, al Cava i a les begudes alcohòliques a Europa i el 81% també dels espanyols diu aquí que demanen un pacte PSO-EPP per al sistema autonòmic. I marxem a l'última portada, la del punt avui, una imatge que diu vides segades. Es veu un cartell com si diguéssim d'un soldat caient en combat amb un fons vermell i és una mena de cartell perquè és un dibuix d'un soldat així pintat de color negre. I això, vides segades, unes lletres que estan en negre i en blanc i ens parla que l'historiador Jordi Oliva revela en un llibre la dimensió del cost humà de la guerra civil a Catalunya, que són 80.000 morts amb noms i cognoms. I cinc noticietes més al punt avui. En petit parlen de Cent Scali que torna amb una gran exposició a la Pedrera. També parlen de l'homenatge a la cuinera assassinada fa un any a Mas d'Enric a la presó. També comenten l'increment de la despesa en defensa que no passarà pel Congrés. També parlen que SEAT bata el rècord d'ingressos i augmenta les vendes. I mencionen els casos Tsunami i Bolhov enterrats. Recordem, aquestes dues causes polítiques que es van obrir fa uns mesos i finalment han quedat en no res. Doncs bé, Mariona, aquestes tres, aquestes quatre o cinc portades que hem llegit són les notícies d'avui. 14 de març. T'escoltem després a les 11 i a les 12 i a la una amb l'informatiu de les notícies de Sant Just. Perfecte, l'Orient. Escoltem ara. Ràdio Tosbet 98.1 Ràdio Tosbet 98.1 10 i a 35 Escoltem ara Catarres. I la sensació que tot comença massa tard i acaba massa aviat com un esbòs de llapis del que prometia ser la millor obra d'art. L'estiu en calma, dies perfectes, les nits tan llargues, les mans entrellaçades i els cors en flames. La vida una bombolla on el temps no passa, però lluny el món segueix girant indiferent amb altres plans per a nosaltres. Vas aparèixer com un huracà amb tu etres a volar, trobarà a faltar sempre i cridaré fins que mori la veu que som ocells el veu sortint d'un arc hivern. amb anar-me'l ven a fer-te'n a fer-te'n a fer-te'n a fer-te'n achieving. però et juro que en aquell instant em vas deixar perdut. A la deriva, allà patia, no hi ha sortida, però a poc a poc el temps em cura la ferida. La psica cru de sobte em sembla més bonica perquè em recorda que en aquell lloc i en aquell moment vam començar a viure. Vas aparèixer com un huracà amb tu et res a volar. Em trobarà falta i cridaré fins que mori la veu que som ocells al vent sortint d'un arc hivern. L'estiu en calma, dies perfectes, les nits tan llargues, les mans entrellaçades i els cors en flames. La vida una bombolla on el temps no passa però el món tenia uns altres plans per a nosaltres. l'estiu en calma, dies perfectes, les nits tan llargues, les mans entrellaçades i els cors en flames. La psica cru de sobte em sembla més bonica i en aquell moment vam començar a viure. Vam començar a viure. L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. 10 i 38, i parlem amb l'Enric per les efemèrides del dia. Bon dia. Bon dia, Núria, com estem? Doncs gairebé de dissabte. Sí, molt bé. Divendres sempre és una mica d'alegria, amb aquest dia plujós, que costa una mica, però si plou així, va molt bé. Tenim els pantans que van pujant, les muntanyes amb neu, els equífers més plens, els camps remullats. Clar, quan es vagi desfent la neu també anirem agafant més aigua, o sigui que... Avui estàvem ja a les conques internes del 42, des de l'agost del 2022, que no hi havia aquestes dades, i pujant, perquè esperem que segueixi plovent una mica més. Bé, i a més a més encara està arribant aigua dels últims aigüats, o sigui que segur, segur. Molt bé, molt bé. Si ens plantem als 50, és una gran notícia. Escolta'm, Taldia, com avui, si no et fes el temps, que no és el meu espai. No ens toca, no? 1964, Jack Ruby, assassí de l'assassí Lee Harvey Oswald, un cas esparpèntic, eh? Autor de l'assassinat contra el president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, és condemnat de mort. És a dir, Jack Ruby va matar l'assassí de Kennedy. Jack Ruby, en principi, era el propietari d'un bar, d'un nightclub a Dallas, tenia vincles en el món de l'espectacle, i segons alguns informes, podia tenir algun tipus de connexió amb el crim organitzat, però no tenia ni antecedents. És a dir, tot plegat era molt estrany, que un paio sense antecedents fes el que va fer. A més a més, Ruby va aprofitar que els mitjans de comunicació van tenir accés al trasllat de Harvey Oswald, també molt estrany, va entrar a l'edifici armat amb una pistola, també molt estrany que pogués entrar així, i li va disparar a Oswald a l'abdomen davant de les càmeres. Ruby va dir que ho havia fet per evitar que Jack Lincoln Kennedy hagués de passar per un judici públic i per venjança per la mort del president. Bé, tot i així, encara és més estrany perquè si el 64 va ser declarat a mort, el 67 va morir a la presó d'un cancer de pulmó. Bé, l'assassinat d'Oswald per a Ruby ha estat objecte de moltes especulacions, algunes teories conspiratives que suggereixen que Ruby formava part d'una conspiració més gran per silenciar Oswald i ocultar la informació sobre l'assassinat de Kennedy. Tanmateix es va fer una comissió oficial, la famosa comissió Warren, va investigar els fets i van arribar a la conclusió que no havia passat res, que havia actuat sol. Sí, realment és un d'aquells casos de... Tot és molt estrany, des de la mateixa mort del president, Kennedy... Sí, comencen per allà, ja. És a dir, que Lee Harvey Oswald actués sol, que disparés des d'on va disparar i en certes de ple... Hi ha moltes teories, jo crec, i moltes confabulacions de com es va fer, de qui ho va fer, de per què... Sí, sí, ara s'estan començant a desclassificar alguns documents, però mai ho sabrem. No, aquestes són d'aquelles coses que... Mai ho sabrem. Escolta'm, i avui fa anys de l'estrena d'una pel·lícula... Sí? Espero que l'hagis vist, perquè sempre que et parlo de pel·lícules d'aquesta fila, bastant antigues, eh? Sí, ah, bé, home, doncs encara pitjor m'ho poses, eh, Enric. El Padrino. Vale, no l'he vist, Enric, no l'he vist. O sigui, si quina és, eh? Vull dir, si la trama i tal i qual, però no... Doncs avui fa anys de l'estrena d'una de les pel·lícules més importants de la història del cinema, El Padrino, de Francis Ford Coppola. L'ha fet, la cinta es va presentar en un teatre, un teatre de Nova York, i des d'aleshores el món del cinema ha canviat. Basada en una novel·la, que es deia El Padrino, ens endinsa en el poderós univers de la màfia i de la família Corleone, una saga mafiosa on es barregen les lleialtats, la rebenja i la corrupció. Repartiment estelar, Marlon Brando, un jove alpa xino, la pel·lícula va captivar públic i crítica. Va guanyar tres premis Òscar, millor pel·lícula i millor acto per Brando, que, per cert, va rebutjar el premi en suport a la protesta dels natius americans. El Padrino no només va ser un èxit de taquilla, va marcar un abans i un després, de la manera de fer el cinema de l'època, i va provocar que es fes una trilogia, una trilogia legendària, una trilogia fascinant, una joia del cinema que, si no has vist, et demanaria que la miris algun dia. M'ho demana l'Enric, no? És veritat. No vinguis a la ràdio, queda't a casa, però mira El Padrino. La setmana que ve tens festa, no? Vale. Ja et fareia el programa. Però mira El Padrino, per favor. El Padrino i El Padrino 3. La 2, no? Sí, també, també, també, però va baixar una miqueta. Bueno. Va baixar una miqueta, però, és a dir, va baixar una miqueta, continuar sent una obra mestra. Ja, no, no, clar. Però, bueno, la 1, això passa sempre. Escolta'm, 14 de març del 2020. El Consell de Ministres Espanyol declara l'estat d'alarma a tot el país en resposta a l'expansió del virus SARS-CoV-2 causant de la Covid-19. Un moment històric, iniciar el confinament general, un confinament sense precedents en l'Espanya democràtica. Mesures, confinament domiciliari, val? Només es podia sortir per motius essencials, comprar aliments, treball autoritzat, farmàcies, hospitals o passejar al gos. I això ho van dir per dues setmanes, eh? Després van ser tres mesos. Sí, sí, ara ho explicarem, sí. Suspensió dels demaniments públics, educació presencial i activitats comercials, control de la mobilitat interterritorial, intervenció de les utilitats sanitàries per part del govern. És a dir, des d'aquell moment, Catalunya, per exemple, té una Conselleria de Salut, però bàsicament va passar tot a poder de l'Estat. Sí, sí, o sigui, es van traslladar les competències. Aquesta és la més important, mobilització de l'exèrcit, per forces de control i assistència. La pandèmia s'estania ràpidament per tota Europa, els hospitals espanyols es van saturar, els primers mesos van ser molt durs, milers de morts, sobretot entre la gent gran i les residències. Com deies tu, l'estat d'alarma, que a principi era per dues setmanes, jo pensava, no, no serà dues setmanes, ens ho allarguaran fins a Setmana Santa per fer net. Per fer net, sí. Per fer net. Doncs fins al 21 de juny del 2020, amb etapes de desescalada progressiva. Sí, sí, allò de les fases... Tu recordes aquell primer moment? Ostres, si el recordo. Jo recordo pensar, hi havia uns municipis que estaven a la fase 0, uns altres a la 1... Això ja va ser més tard, i això ja va ser el desconfinament. Però jo recordo, la primera va començar tot... Evidentment, primer va començar tot a Xina, després va arribar a Itàlia. Quan estava a Xina, pensaves, això no arribarà aquí. Jo recordo... De Xina va passar a la Conca d'Òdena, eh? Sí, sí. I de la Conca d'Òdena a la resta del món. Tota la zona d'Igualada va ser la primera en confinar-se. La consellera de Salut era d'Igualada, la Vergés. Sí, sí, després ja... I sortint en rodada de premsa, plorant, la dona, és que els meus fills, la meva família s'ha quedat allà dins, jo estic aquí, però... Personatges com la Carmen Cabezas, el doctor Gimón, és a dir, els veiem cada dia. A mi el que més em va espantar, i si em permets diré la paraula colloní, va ser el dia que va sortir en Sánchez... Amb l'exèrcit darrere, no? Al voltant de militars. Amb 80 militars. Al voltant de militars. Sí, sí. Ostres, si una pandèmia mèdica o de salut l'hem de... Ja, però allò va passar dos cops i ja ho van deixar de... Ah, però... És que era ridícul. Era increïble. Hi havia un, sobretot, que feia ser un llenguatge xosquero que deus, mare de Déu. Mare de Déu. I escolta, acabem amb un... Avui m'agrada molt l'efemíria de musical, bàsicament perquè soc molt fan d'Adèle, i tal dia com avui, el 2001, aquesta cantant britànica va captivar a mig món amb Rolling in the Deep. 22 anys, Adèle es convertia en una estrella mundial, una potència vocal increïble, unes lletres molt xules, seu segon disc, 21, va captivar públic i crítica. Rolling in the Deep és una cançó de desamor, un clam de força després del dolor, una mostra brutal del talent d'un artista que connectava amb tothom. i amb aquesta cançó acabarem... Quasi 15 anys ja, d'aquesta cançó, Enric. 22 anyets tenia, Adèle. Era una nena i una estrella mundial. Sí, sí, és veritat, quasi 15 anys. Però la veu d'aquesta noia és sensacional. I el talent, no només la veu, és a dir, un talent increïble. Vinga, ens quedem escoltant, Adèle. Gràcies, Enric. Sous-titrage ST' 501 Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bicicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambbici.cat. Gràcies. I abans de fer la previsió del temps, escoltem un tema de Joan Dausà. Tot anirà bé. 할 terme. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies a ell, soprat. Gràcies. Gràcies. Meureta ben un tema клас Trel Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara el meu cor em diu que tot anirà bé. I ara el món em diu que tot anirà bé. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Escoltes la Rambla. La vida santjustenca a través de les zones. I consultem la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat. Ens anem a la predicció municipal de Sant Just d'Esvern i consultem què tindrem avui divendres, dissabte i diumenge. Doncs bé, sapigueu que la pluja ens acompanyarà tot el dia d'avui i arribarà més o menys fins la matinada de demà dissabte. No seran pluges molt exuberants, sinó anirà caient a poc a poc, una mica com fa fins ara. La pluja anirà caient a poc a poc. De temperatura tindrem 9 graus, una temperatura que es mantindrà molt estable al llarg del dia. No canviarà. Ara mateix tenim 9-10 graus i així es mantindrà fins la matinada de dissabte. Demà, què passarà? Començarem a la matinada amb aquestes gotes, també amb 8 graus. Tindrem un dia a partir de les 7-8 del matí ja amb núvols, tot i que no s'espera que plogui, però això sí, el cel ben ennubolat. I temperatures que aniran pujant una miqueta al llarg del dissabte fins al migdia. Arribaran als 12-13, fins als 14 graus podríem arribar cap a les 4 de la tarda. Però això sí, tot bastant ennubolat. Potser alguna ullada de sol a partir de les 12 del migdia, però això sí, sense pluges ja ni al matí, ni al migdia, ni a la nit de dissabte. Després, el diumenge, el cel inclús més ennubolat que dissabte, però sense pluges. Ni matinada, ni migdia, ni tarda, res. Començaríem el dia de diumenge, per la matinada, amb temperatures de 5, 6, 7 graus. Després, cap al matí, cap a les 9, 10, 11, ja ens anirem enfilant cap als 11, 12, inclús fins als 14 graus diumenge. Podríem arribar al migdia, a la 1, a les 2, a les 3 del migdia. A la tarda de diumenge, doncs, també bastant ennubolat, amb alguna ullada de sol, cap mena de precipitació, i el cel s'anirà ennubolant encara més, per això, fins a arribar a les 7, 8, 9, 10, 11 de la nit, que tindrem allò un cel ja fosc, però amb núvols. Això, precipitacions cap ni una. Per tant, la gent que s'hagi apuntat a la marató aquest diumenge, que no es preocupi perquè, en principi, no hi ha d'haver cap mena de pluja. Doncs res, aquesta és la previsió que hi ha per Sant Just aquests propers dies. Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les ones. Ara, fins que abans que toquin les 11 en punt, escoltem Miqui Núñez amb aquest tema, pura vitamina, un tema que ha publicat amb el seu últim àlbum. Tu, que sempre has d'estar en la meva vitamina, vas ensenyar-me com fugir de tot malson, caminant sense por. Crida, quan vulguis escapar de la rutina, quan no trobis el sentit d'aquesta vida, tu crida, crida. Quan no surti el sol i els dies no canti, ni les nits ens classifarem, que tot el que sempre ens afoja ens faci més forts. Quan estem junts som pura vitamina. Som pura vitamina. Sortirà la rutina. Som pura vitamina. Vine, t'he escrit una cançó per ballar nit i dia. Tu, que sempre has estat la meva melodia. Vas ensenyar-me com fugir de tot malson, caminant sense por. Deixem-ho tot, tornem a començar. Dóna'm la mà, no la deixis anar. Som com un riu desbocat cap al mar. Vine a ballar i oblidem tots els mals. Que no ens marguin com hem de ser. Ningú ens diu el que hem de fer. Els errors també van bé. Som la llum que ve després. Quan no surti el sol i els dies no canti, ni les nits ens classifarem, farem que tot el que sempre ens afosa ens faci més forts. Quan estem junts som pura vitamina. Són pura vitamina. Som pura vitamina. Sortirà la rutina. Som pura vitamina. Vida. T'he escrit una cançó per curar... Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. El preu dels lloguers ha baixat un 6,4% a Barcelona i un 3,7% de mitjana a Catalunya des de l'aplicació ara fa un any de la regulació de rendes. Segons dades que ha avançat el matí de Catalunya, ràdio la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. La limitació dels preus de lloguer a les zones estacionades de Catalunya inclou 271 municipis. Segons la ministra, aquesta és una bona mesura per facilitar l'accés a l'habitatge, però caldrà complementar-la amb més actuacions. està sendo difícil porque hay que poner muchos recursos, hay que regular y hay que atender la demanda social. Pero estamos poniendo, yo creo, que todos los instrumentos necesarios porque no hay balitas mágicas, hay que tocar muchos palillos para hacerlo posible. La ministra posa el focus en l'ampliació del parc públic d'habitatge i també aposta per la rehabilitació dels pisos buits per fer augmentar l'oferta de lloguer. Més notícies, Sara Riera. La Covid persistent pot afectar fins a una quarta part dels infectats en comptes d'entre el 10 i el 15% que es pensava fins ara i els símptomes es poden allargar almenys dos anys després de la infecció. Són dades de les conclusions d'un estudi amb més de 2.700 catalans liderat per Isglobal. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Manolis Cogevines, l'autor principal de l'estudi. 23%, doncs, quasi una quarta part de la població que està infectat amb el virus, doncs, desenvolupen símptomes de Covid persistent. I quasi la meitat continuen dos anys després. Avui fa 5 anys que es va decretar el confinament total per frenar la propagació de la Covid-19. Protecció Civil té activada la prealerta del pla Neucat per les nevades que poden caure gran part del Pirineu i el Prepirineu i recomana prudència, sobretot als conductors que hagin de desplaçar-se per aquestes zones durant aquest cap de setmana. Marta Pibernat és la cap de guàrdia del Centre d'Emergències de Catalunya. Que tinguin... disposin de cadenes amb el seu vehicle, tinguin el dipòsit ambatginar ple, les bateries igualment que les hagin supervisat i que estiguin en condicions i que també tinguin els mòbils carregats per si en algun moment estiguessin en alguna situació complicada i haguessin de fer alguna trucada. Les reserves dels embassaments continuen a l'alça i aquesta setmana han pujat més de dos punts en el total de les conques internes que ja se situen en el 43% de la seva capacitat mentre que fa un any els teníem només el 15%. Si mirem el detall, hi ha canvis substancials a Sau quan encara en quatre dies ha pujat cinc punts, a la Baells que n'ha augmentat quatre o a Darnius Boadella que té tres punts més de reserves i ja se situa al 34%. Els comitès d'empresa de Renfe i Adif justifiquen la vaga a Rodalies que comença dilluns pels efectes que diuen que tindrà el traspàs del servei a la Generalitat en les seves condicions laborals. Ho focalitzen en el fet que es treguin línies de la xarxa ferroviària d'interès general. Creuen que això els afectarà les titulacions. N'ha parlat el president del comitè d'empresa Andrés Rubió a TV3. Las condiciones laborales van muy relacionadas precisamente con el tema de que se mantenga la red ferroviaria d'interès general por las titulaciones, licencias y certificados que tenemos. La proyección internacional que tienen nuestros títulos y nuestras certificaciones al salir todo esto de la red pues nos afectaría. També ha retret la gestió del servei que ha fet fins ara la Generalitat. Las competencias en materia de transporte ferroviario la Generalitat las tiene desde el año 2010 y ningún govern ha apostado por mejorar este servicio. Recordem que a dilluns a Rodalies hi haurà vaga els serveis mínims a les hores puntes seran del 66% i a les hores Vall del 33%. Unes vagues que s'allargaran després fins a 15 dies és a dir fins a principis d'abril. Esports, Marcos García. L'Espanyol i el Girona acaben de preparar avui els seus partits de demà a la Lliga de primera. Aquest migdia rodes de premsa dels entrenadors Manolo González i Mitchell. I és que l'Espanyol visitarà demà el Camp del Mallorca i el Girona rebrà el València. El Barça jugarà diumenge contra l'Atlètic de Madrid en una jornada que arrenca avui a les 9 amb les palmes a l'avés. Encara en futbol, l'exjugador del Barça Gerard Piqué declara avui com a investigat per possibles irregularitats en el trasllet de la Supercopa Espanyola de Futbol a l'Aràbia Saudita. Kevin Panter és la principal novetat en el Barça de Bàsquet per rebre 3 quarts de nou al Partizan de Belgrat. És partit de la 29a jornada de l'Eurolliga. Panter ha estat un mes de baixa per la GIO i avui torna a estar disponible per a Joan Peña Roia. El Barça Partizan el transmetrem a l'app i al web de Catalunya ràdio de 3CAT. a Granollers des d'avui fins diumenge es disputa la Copa Femenina d'Enbol. Avui es juguen els partits de quarts. De final l'equip ballesà s'enfronta a un quart de set al Mor Verde. També avui el de Porrinyo, Vera Vera Gran Canària i Betty Onac Atlètic Guardés. I amb motociclisme aquest migdia es disputa la primera sessió d'entrenaments al Gran Premi de l'Argentina és la segona cursa de la temporada del Mundial de MotoGP en Fórmula 1. Segona sessió del Gran Premi d'Austràlia ja celebrada. Charles Leclerc ha estat el més ràpid. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, us informa Mariona Sales Vilanova. L'agrupació fotogràfica de Sant Just organitza el dilluns 17 de març una exposició-taller dedicada al fotògraf Salvador Rull i Vínzia, un retratista avançat a la seva època. L'acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la vagoneta i serà conduït pel fotògraf professional Román Gausa Rull, net del protagonista. Durant l'activitat, Gausa explicarà el funcionament de les tècniques fotogràfiques del segle XIX amb una demostració pràctica de l'ús de càmeres de fusta, plaques de vidre de 13x18 centímetres i brumur de plata. També es mostraran fotografies originals fetes per Salvador Rull entre 1876 i 1901, destacant el seu valor històric i artístic. Román Gausa, amb una trajectòria de 60 anys en el món de la fotografia comercial, editorial i de retrat, ha estat docent a l'Institut d'Estudis Fotogràfics i a Grisart. L'activitat és gratuïta i oberta al públic. alumnes i persones voluntàries del programa Voluntariat per la Llengua participaran el 18 de març a les 12 del matí en una visita guiada pel barri de la Ribera de Barcelona en punt de trobar del Born Centre de Cultura i Memòria. L'activitat és organitzada pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua. La sortida cultural té com a objectiu fomentar l'ús social del català a través del coneixement de l'entorn, tot passejant per les façanes de la ciutat i descobrint alguns dels seus secrets arquitectònics i històrics. La iniciativa forma part del programa d'activitats complementàries als cursos de català i a les parelles lingüístiques que promouen l'aprenentatge de la llengua en contextos reals i propers. La xarxa educativa de Sant Just organitza el pròxim 18 de març a la una del migdia una trobada a l'Institut Escola Maslluí. El centre obrirà les portes per mostrar el seu projecte educatiu i donar-se a conèixer entre els membres de la comunitat educativa. La visita s'adreça a professionals, famílies i entitats vinculades a l'educació del municipi i s'emmarquen al cicle de trobades que impulsa la xarxa per fomentar el coneixement mutu entre escoles i serveis. La xarxa educativa es va crear el 2011 dins del projecte educatiu de Ciutat i reuneix centres, entitats, famílies i administració amb l'objectiu de promoure accions conjuntes per la infància i l'educació. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Ara mateix són les 11 i 12 minuts, moment de fer l'entrevista del dia. Com hem anunciat a la presentació del programa, avui remetrem un espai, una entrevista que va fer el nostre company del Magassin de Tardes, Dani Martínez, del programa El Refugi, una entrevista dins de l'espai que fa el Magassin de Tardes, la xarxa de les Ones, una entrevista al centre pilot del grup Esproseat d'aquí Sant Just. Ràdio Tosbet 98.1 Ràdio Tosbet 98.1 I seguim a les tardes de Ràdio d'Esverns. Seguim al Refugi en un nou espai de la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa educativa del nostre municipi. Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres, directora del centre pilot, i l'Àlex Morón, psicòleg orientador, que d'aquí uns instants els encendrem els micròfons per parlar sobre el programa de transició a vida adulta i també de diferents aspectes del centre Esproseat, en aquest cas. Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes. Hola, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Avui parlarem, com dèiem, del centre pilot, parlarem una miqueta de tot plegat i comencem, Estès, si et sembla, parlant de en què consisteix, no?, aquest programa de transició de la vida adulta. Molt bé, doncs aquest programa de transició de la vida adulta que fem a l'escola és un programa adreçat a l'alumnat que té, és major de 16 anys. Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys i són aquests 4 anys que fan de preparació pel que vindria a ser després, doncs, la seva vida a nivell, doncs, amb la comunitat i a nivell, doncs, més diària de dia a dia a casa i amb totes aquelles activitats que tenen a veure amb fer-se gran, en definitiva. Si ho dividim en blocs, començaríem parlant una mica del seu objectiu, també, de parlar de quins alumnes va adreçat i, evidentment, doncs, aquí entraríem també amb l'edat, amb quines activitats es realitzen. Explica'ns-ho una mica. Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PT-UBA, que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta. El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària, com si diguéssim, que seria, doncs, dedicar a aquestes activitats més d'oci, més de temps lliure, també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat, el poble on viuen, els desplaçaments que es fan en metro, en bus, per buscar, justament, aquest punt de comunicació i també d'autonomia. Després, també, conèixer el context on el que estan, no només d'escoles, sinó a nivell comunitari, el mercat, l'Ajuntament, els diferents equipaments esportius. Aquest seria el primer, el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària. El segon àmbit seria, sobretot, el que centra aquest programa, que és d'autonomia personal. És a dir, el que busca és que la persona, doncs, pugui ser autònoma al llarg de tota la vida i aquest és un punt inicial on es posa, doncs, la base del que després podrà ser. Llavors, important, sobretot autonomia, no només en les activitats diàries, que això ja ho portem treballant durant molts anys dintre de l'escola, sinó que seria l'autonomia a la pròpia llar, que és el que ens interessa, no? Poder fer l'abugada, poder cuinar, poder fer activitats, doncs, que els produeixin, doncs, això, no? El que el seu dia a dia sigui més beneficiós i que també puguin treure, doncs, el màxim profit possible i que siguin autònomes durant tota la vida. També important, com a últim i a punt d'aquests àmbits de treballar, seria aquesta formació prelaboral. És a dir, nosaltres no fem una formació específica com poden fer un IFE o un PFI, és una formació en la que fem tallers, és a dir, fem, per exemple, el taller de cafeteria i el que es dediquen, doncs, és a poder fer, doncs, per tota l'escola els cafès que, per exemple, professionals o alumnat voldria, o entrepans, per exemple. després també tot el tema de les compres. Fem taller de cuina, doncs, anem també al súper, anem a comprar, fem aquesta llista de la compra, treballem el que seria la llengua, anem a comprar el súper de forma vivàncial i de forma... T'anava a dir, no? De forma pràctica també aprenem moltes coses, no? Els alumnes aprenen, doncs, diverses qüestions de la vida quotidiana que, perquè fer-ho des de l'aula podem t'ho fer vivint aquella experiència, no? Exacte, és aquesta la diferència, és a dir, que fem activitats molt més vivencials, el que et comentava, no? Anar al súper, anar a fer la compra com fa qualsevol persona normal, no? Del dia a dia i d'una persona, doncs, autònoma 100%, va acompanyada, evidentment, dels mestres, eh? I després també hem de tenir en compte que també fem activitats, per exemple, per activitats per vendre, no? Per exemple, amb paper, amb resina, fem també mercats de Nadal, mercats per Sant Jordi, per treure també beneficis per l'escola i això també ens ajuda aquest alumnat a poder fer aquestes creacions més manuals i fer, doncs, una miqueta, seria un prelaboral pel que també pugui ser. Després us, t'explicarem una miqueta en què, en què es pot generalitzar això d'aquest alumnat i cap on pot anar. D'acord? D'acord? Perfecte. Deixem també que saludi de nou a l'Àlex, que el tenim aquí també a l'estudi. Explica'ns una mica en què consisteix aquesta tasca de psicòleg orientador. Bé, una mica el que comentàvem també, no? És el psicòleg orientador que una mica les funcions són més de cara al futur, no? També d'adoptar d'habilitats a aquest alumnat perquè pugui ser, no? Al final, en un altre servei també, que es pugui desenvolupar de millor manera, no? Així, en aquest cas, amb el nostre perfil d'alumnat també tenim diferents opcions per orientar, no? Tenim el tema d'UNIFE, que és un itinerari formatiu específic, que el que es tracta també és una mica d'una continuïtat a aquest PT-UBA perquè al final són quatre anys que també, no?, treballem molt específicament amb el tema dels àvits de via diària. Llavors, també hi hauria l'altre punt que seria el PFI. també estaria orientat amb el tema de treballar més de cara a la part professional. No seria a nivell de mecànic, a nivell de treballar tallers, treballar també el tema de donar com cures animals, a nivell de jardins també. Llavors, una mica, aquest seria una mica la funció d'orientar. Seria una mica també veure, conèixer l'alumne i també on pot anar depenent de les seves necessitats i característiques individuals. Estem parlant avui amb l'Ester Figueres i també amb l'Àlex Morón. Estem aprofundint una miqueta més sobre aquestes tasques que realitza el Centre Pilot i concretament en el programa de transició a la vida adulta. Parlem de quins aspectes contempla el pla individual de cada alumne que entenc que també és part important d'aquest projecte. Sí, a tota l'escola. Aquest pla de suport individual no només està amb els alumnes de PTUBA sinó que està als alumnes de tota l'escola. Un cop arriben els alumnes, primer els hem de conèixer quan entren a l'escola. Hem de saber quines són les seves habilitats, les seves fortaleses, quins coneixements ens tenen i a partir d'aquí cada tutor juntament també amb els especialistes, l'equip psicològic també ens ajuda molt en aquest aspecte, doncs elabora aquest pla que és veure quin és el punt en què està l'alumne i sobretot més que en el punt perquè no ens podem quedar només aquí a la superfacilitat sinó que hem d'anar una miqueta més enllà i hem de veure quins objectius ens marquem amb cada alumne de manera individual com diu bé el pla per poder afavorir el seu desenvolupament i poder seguir creixent. Parlem de les famílies sempre que ens visita l'Esther també és un tema que toquem bastant perquè al final les famílies també han de formar part activa de tot aquest procés. Quin és el paper de les famílies en aquest cas? És bàsic, és important i és imprescindible que elles continuïn treballant amb nosaltres de forma com ho han fet des del principi. És un dels punts també claus dintre de l'escola. Nosaltres com a formadors, com a educadors, com a mestres sí que és veritat que tenim un paper molt important perquè és tota la part més pedagògica i educativa però pensem i això sempre ho diem a les famílies quan entren també a l'escola que ens han d'acompanyar les hem d'acompanyar i també ens han d'acompanyar és a dir hem de treballar molt de manera conjunta no paral·lela a casa no pot ser que passin unes coses i a l'escola que en passin unes altres hem d'anar amb una mateixa línia de treball hem de compartir molt fer moltes coordinacions moltes reunions perquè això sigui possible que sigui un fet i no això sigui una realitat ens agrada compartir tot el que fem ens agrada també des de la part més educativa poder també donar eines a les famílies i poder-los acompanyar ja que és un procés complicat el tema de la discapacitat a casa i és important això poder-los dotar de les eines necessàries perquè puguin seguir ajudant els seus fills i filles al dia a dia Àlex parlem una mica també de com respon l'alumnat del PTBA en aquest cas durant el procés i també quan arriba aquest punt de fer la transició que comentàvem de dir hem de començar a manegar-nos de forma més diguéssim autònoma i intentar fer vida tot i que sona molt malament perquè al final vida normal qui fa vida normal abans comentàvem fora micròfons que anem tots ofegats de feina cadascú ho porta com pot i al final també les persones amb capacitats diferents també ho portaran com bonament puguin no Àlex al final al final també depèn molt de cada alumne perquè al final no hi ha com un temps una temporalitat potser estàndard sinó que ens adaptem també molt a les seves necessitats hi ha alumnes potser que també necessiten dos tres anys també per estar en aquest pla i hi ha altres que ràpidament ja poden fer aquesta orientació a un punt ja més a un altre servei perquè ja està més capacitat per desenvolupar-se millor en aquestes diferents àrees llavors també és molt és un treball molt d'anar a conèixer molt l'alumne com comentava l'Ester i també d'adaptar-nos molt a les seves necessitats llavors també al final això és com és una mica una muntanya russa perquè hi ha anys que potser veus preparat i dius mira aquest any serà el que potser pugui marxar a un altre centre o a un altre recurs però hi ha altres que dius ostres potser hem intentat hem recolat una mica llavors sempre és una mica anar adaptant-nos molt al que necessita el nostre alumnat i a quins llocs de treball poden accedir aquests alumnes entenc que clar hi ha molts perfils diferents i us heu d'anar adaptant però més o menys sí com comentava abans també hi ha diferents diferents vies tindríem l'IFE que és els itineraris de formes formatius específics llavors aquí portem o sigui aquí orientem més alumnes potser amb diversitat funcional que al final tenen des que per s'intentar actual més moderada que també els costa més aquesta aquesta autonomia llavors allí sí que fan un treball més específic i més extens durant quatre anys per intentar també que siguin més funcionals en la vida diària també tenim amb alumnat potser que ja no té que té més habilitats potser per desenvolupar-se en el dia a dia a un PFI sobretot també busquem molt el tema d'educació especial seguim la mateixa línia perquè al final també hi ha un seguiment més individualitzat i també els podem la temporalitat són de dos anys perquè el PFI sense educació especial seria només d'un any aquí també el punt a favor és el que ja ràpidament també els capaciten per fer una professió hi ha diferents famílies professionals com parlaríem d'un PFI o d'un grau mitjà i llavors també ja ràpidament ja també els donen com a eines per intentar també buscar una professió que al final també es puguin incloure i puguin tenir una inserció laboral òptima i quin tant per cent d'aquests alumnes aconsegueixen treball aquesta inserció laboral Esther a veure clar a part dels programes com ha explicat l'Àlex del PFI de l'IFE també hem de tenir en compte que tots els nostres alumnes sí que és veritat que primer de tot han de passar per un EBO que és una una acreditació que dona també l'apartament més de salut en aquest cas i de tot el tema més de serveis i que dona aquí un com si diguéssim de sortida laboral no la marquem només nosaltres sinó que ve marcada primer de tot pel que vol l'alumne després pel que la família també pensa que pot ser el millor per ell i després el que nosaltres també aconsellem des de la nostra part professional a partir d'aquí quan tenen l'EBO i tenen aquesta resolució que marca ja Departament de Salut aquí el que fem doncs és assessorar-los tenim també una treballadora social dintre de l'escola dintre d'Esproceat que ens ajuda també a poder buscar doncs totes les sortides més laborals podem tenir o bé un centre ocupacional que seria una continuació també d'escola amb activitats amb un més o menys el mateix horari amb activitats més d'oci també més laborals i poden estar allà des dels 18 anys fins als 65 després tindríem la part més formativa que és la que hem comentat d'IFE i PFI i després hi hauria la part del CET la part del CET és un centre específic de treball és a dir que ja poden treballar a el que seria doncs un entorn més ordinari sempre acompanyats amb referents perquè els doni seguretat i perquè puguin fer-ho de la manera de millor manera possible és a dir que tenim aquests tres escenaris no? aquestes tres sortides i dependrà del nivell de cada alumne que pugui ser una o pugui ser l'altra tot això ho treballem conjuntament i és molt important treballar-ho amb temps és a dir l'anticipació aquí sí que té un paper molt important perquè donem temps primer de tot a l'alumne a madurar acabar de madurar en segon lloc a les famílies per donar-los marge que també és un procés doncs això que s'ha d'anar incorporant i hem d'anar-ho com fent-ho molt a poc a poc perquè és una sortida ja de l'escola i el que representa la sortida de l'escola i entrar ja al món adult i en tercer lloc doncs això poder proporcionar totes les eines necessàries perquè allà on vagi sigui un èxit que és el que ens interessa que l'escola està molt protegit i està doncs molt en un entorn molt segur però quan sortim de l'escola sobretot és això no estem parlant d'un, dos, tres anys estem parlant de tota la vida i és una paraula molt gran com per treballar-la bé com per donar-los el que cadascú d'ells necessita en definitiva parlàvem de la importància del suport de les famílies de la predisposició dels alumnes però també ens hem de posar amb la visió econòmica de tots aquests projectes i també entendre quin suport rebeu de les administracions i què trobeu a faltar perquè entenc que aquí la llista no deu ser no deu ser curta però també per altra banda també entenc que siguin privats o públics doncs deveu rebre ajudes i suports per tal de realitzar aquesta tasca em fas així amb el cap costa cada vegada costa més clar nosaltres som una escola concertada es procés sí que és una entitat sense anim de lucre que es dedica a tindre persones amb discapacitat al llarg de la vida llavors som una entitat del tercer sector moltes ajudes doncs la veritat és que les hem d'anar a buscar les ajudes més que donar-nos ajudes hem de fer moltes subvencions fem molts molts concursos precisament per això per buscar els millors recursos per poder dotar i donar a totes les persones en definitiva que estan als nostres serveis en definitiva és això i poca cosa més departament sí que és veritat que tenim una aula que sí que tenim concertada per fer aquest programa perquè sense tenir aquest vistiu blau del departament nosaltres aquest programa no el podríem tenir i a partir d'aquí és amb el que departament ens atorga que és el mínim anar construint des de l'entitat i anar donant nosaltres el màxim és a dir anar buscant anar cercant i anar fent el millor que podem per aconseguir que aquest programa sigui també un èxit clar moltes vegades entenem el centre pilot com una escola a l'ús i està molt bé a nivells d'inclusió però clar per altra banda hem de ser realistes i també amb aquesta entrevista s'evidencia que hi ha moltes altres coses molts altres serveis molts altres projectes que van a banda d'una escola a l'ús i al final també aquí és on requereixen també totes les ajudes possibles per tal d'adurar la terme i perquè no s'esgoti aquesta ajuda que esteu oferint que al final ja fa molts anys que l'oferiu aquí a Sant Just i hi ha moltes famílies que estan molt agraïdes perquè són moltes famílies les que es beneficien de la vostra feina també i tant i nosaltres a ells també també donem les gràcies per la confiança i perquè ens triïn perquè en definitiva és això és una elecció que fan i estan molt contents que vinguin a la nostra escola i som feliços de veritat Esther Figueres directora del Centre Pilot i Àlex Morón psicòleg orientador gràcies una abraçada molt gran que vagi molt bé i ens sentim aviat adeu-siau adeu-siau adeu-siau l'estem-e'siau l'estem-te que ràdio s'ad canta 98.1 amb l'estem-te ràdio Ara són les 11 i 31 minuts, escoltem el tema Mamma Mia d'Ava i després passarem a trucar en Rafel per parlar d'actualitat econòmica aquí a la Rambla. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! a l'acet i l'alumini perquè l'importador deixarà de comprar-li o li baixarà el consum i tractarà de comprar en un altre lloc que no tingui grans cels, però clar l'acet i l'alumini directament va contra el sector de l'automòbil el sector de l'aluminària el sector de les herramientes què va passar la vegada anterior? la vegada anterior va passar que no solament van augmentar la producció dintre dels països això que diu America's First, estupendo però no augmenta la producció però sí que augmenta la recaptació de l'Estat fabricarà més Estat Unit posant arancels? no, perquè l'acet no el tenen l'han de comprar i si posen arancels a tots els països és igual li han posat arancels a Europa a Canadà, a Xina si d'aquí està venint el 80% de l'acet que consumeixen és a dir, què passarà? doncs que els productes que necessiten els cotxes és el que consumeix més entre l'acet o l'acet normal o l'alumini bueno, doncs tots aquests cotxes pujaran un 20% un 25% de fet l'acet l'Estat Unit ja ha pujat en els últims mesos ja ha pujat un 30% ja un Ciudad perquè com està pujant el mercat mundial ha pujat un 15% doncs allà puja un 30% perquè l'empresa americana han comprat abans que li arribés l'acet han fet estocs els propis americans han fet estocs però t'ho dic clar, com ens hem de protegir doncs si tu em poses arancels a productes meus que en aquest cas és l'acet i l'acet en brut o a través de màquines o el que sigui doncs Europa com li ha respost doncs li he dit mira doncs te poso amb el tema del whisky te poso amb el tema de la de la Levis de la marca Levis sí però principalment on estan en Europa Europa està posant l'arancels que ara a partir del mes d'abril serà quan els apliqui és el mateix Estat Unit posa 28.000 milions d'arancels a Europa i Europa posa 26.000 milions d'euros és la mateixa quantitat però què és el que principalment principalment Europa li posarà arancels li estan mirant de posar-li arancels a temes agrícols agrícols i de tema de les càrnicos i tu dius i per què i per què aquest producte per què et poso amb la soja no passa res perquè li compraré a Brasil o a Argentina perquè Brasil i Argentina fabricen tanta soja com tu produeixen tanta soja com tu i ells es porten a China envien a Europa no hi ha problema però on està l'equip de la qüestió l'equip de la qüestió és que tot aquestes productes agrícoles i productes càrnics principalment n'hi ha tres estats americans que és Alabama Nebraska i Kansas Kansas a nivell càrnic que aquests estats són principalment votants republicans votant republicans aleshores si jo et poso una arancel a la carn i als productes del camp d'aquests estats aquests estats no podran vindre a Europa perquè el consumidor l'importador europeu doncs allò d'importar d'Estats Units baixarà el consum d'Estats Units i comprarà amb un altre puesto o amb altres països de la resta del món i que a vegades se sentiran afectats se sentiran afectats ells que no poden exportar ja ells que aquest és el tema si jo te poso l'encent tu baixes el consum meu l'has incrementat d'un altre puesto però clar home representa que s'han d'incrementar a favor de productes locals no? com si diguéssim és a dir que si els de fora tenen preus tan elevats és per fomentar el consum sí Núria totalment d'acord però per això necessites tu tindre capacitat productiva ja clar si tu no la tens ja a veure Estats Units no té capacitat productiva per produir la quantitat de milions de tonelades d'acert que li arriba que arriba de Canadà de Xina a Europa per afectarà per afectarà principalment a Alemanya a Itàlia a Holanda a Espanya també a Espanya esportem 300.000 tonelades d'acer a ser negociable alumini però com a tot això està molt globalitzat si tu li poses arancels a Canadà resulta que els cotxes una part estan fent els Estats Units i una altra part l'estan fent en Canadà però quan la part que està semblant en Canadà la importes perquè acaba produint el teu cotxe la importes un 25% més car perquè poses arancel a nivell arancel el que passa que de lo que no s'estan reunant i el que jo t'he dit és que el tema està la deuda tan gran tan gran que té els Estats Units els Estats Units té una deuda tremenda i amb els últims 4 anys de Biden l'han pujat molt molt més l'han pujat moltíssim moltíssim i per què? perquè això és el que passa en política si jo sé que puc perdre les pròximes eleccions jo gasto moltíssim en els dos últims anys i quan tu prenguis el poder tu no pots gastar perquè tens la deuda que l'has de pagar doncs en aquest en aquest Estat s'hi troba ara el Trump que ha de finançar doncs 9 billones és clar 9 billones se lo refinancio o poso arancels perquè aquests arancels els cobra l'Estat l'Estat és el que cobra és un impuesto que tu li poses en un producte però és que això el que jo vull que quedi clar qui està pagant aquest impuesto és el que està comprant-lo no el que l'està venent que la gent em sembla que no ho tingui clar és a dir si el Donald Trump posa un impuesto sobre l'oli d'oliva d'Espanya o de la comunitat europea diuen un 25% d'arancels aquest 25% ho ha de pagar l'americà l'europé no paga res l'americà jo de costar-li 10 dòlars doncs li costa 12 clar què fa l'americà intentarà comprar oli d'oliva d'un altre lloc però si no n'hi ha oli d'oliva a la resta del món ah no clar llavors haurà de pagar-ho sí o sí clar doncs tindràs que pagar-lo sí o sí efectivament efectivament tindràs que pagar-lo però aquí ja li afectarà li afectarà al consumidor ja al consumidor americà si aquí pujan el Levis i pujan la Harley Davidson doncs el que vulgui comprar són un Levis doncs un 25% més car i el que vulgui comprar són la Harley Davidson doncs un 25% més car clar què passarà o t'he comprat la moto o no t'he comprat la moto o t'he comprat els taxants o no t'he comprat els taxants clar si vols aquelles marques no vull dir o és allò o és allò o llavors de pagar aquell preu no no no és que jo avui el Levis paga 25% perquè ha pujat però no és que hagi pujat és que l'estat espanyol està cobrant un impuesto perquè la comunitat europea ha decidit que se li ha de cobrar tot tot els productes que vinguin dels Sats Units els que estiguin amb aquest amb aquest darrango d'arancels com la comunitat europea en aquest cas és la que marca la pauta doncs l'estat espanyol serà el beneficiat de la importació de l'Evis de la importació de de de de de de l'importació de la importació de per què perquè cobrarem què ens passarà doncs l'espanyol que vulgui comprar si la jarrita més sol li costarà un 25% més cara i aquí li afectarà aquest arancel aquest arancel li afectarà la butxaca del consumidor sigui americà sigui europeu ja sempre el consumidor sí sí sí és el consumidor i tots els estats els que es queden amb aquests arancels i què fan amb aquests arancels doncs bueno de cop i volta doncs els Estats Units si posa un 20% d'arancel a tot el que importi doncs si està important bilions recuperarà mils o milers de milions però no cobrirà els 9 bilions és considerar que com a molt recuperarà 3 bilions recuperarà 3 però igual si tinc que refinanciar 9 bilions i 3 els cobro no me refinanciaré 6 entens? sí però el joc el joc ve donat per aquest motiu per la deuta tan gran tan ingente que té els Estats Units i que va créixer moltíssim els últims 4 anys va créixer moltíssim s'ha desmesurat perquè el mig va ser quan es vam trobar amb la pandèmia clar va passar que totes les indústries parades tot el consum parat tot el comerç parat i què va i què va fer que els estats es van tindre que endeutar perquè la gent pogués menjar els estats es van endeutar perquè sense que treballés ningú tothom cobrava i no pagava l'estat l'estat l'estat són tots què passa aquesta deuta que es va generar tan grossa l'any 2020 2021 és la que s'ha de tornar a pagar el problema està que es va gastar més el 22 i el 23 que no es tendria que que que gastar però bueno els països van continuar gastant com si no hi hagués un demà i ara estem en aquesta situació i ells tenen una situació molt complexa els americans a nivell de deute i això Núria no es diu no no el que no no escolta per què els americans posen els arancels perquè quan va entrar el Biden no va treure els arancels els va mentir fins a l'any 2021 ja ja no els van treure no els van tocar no per què no els van treure l'any 2020 perquè com tenint la pandèmia i necessitaven sèntims pues escolta van deixar els arancels i els estaven cobrant i Europa pues també el mantenia i l'any 2021 van dir bueno nos ponemos d'acuerdo per no col·locar els arancels amb aquesta que sempre n'hi ha arancels però petits de 2 de 3 de 5% que sempre n'hi ha segons quin producte sempre tenen arancels Europa li està posant arancels als cotxes elèctrics que venen de Xina tenim un arancel del 15% crec que és però però Rafa és que aquest matí o no sé si va ser ahir que va sortir la notícia que Donald Trump volia posar arancels del 200% en cava xampany no sé si era també en el vi i en productes bueno en begudes alcohòliques això perquè com a Europa li posa el 25% el whisky el bourbon ell va sortir amb una d'aquestes sortides típiques que ja comencen a tenir acostumat i va dir pot el 200% el vi i el xampany i es va quedar tranquil clar és que el 200% això una cosa és que diguis arancels del 25% però del 200% què vol dir això? bueno vol dir vol dir que vol dir que li atacaré directament al Macron no no li atacaré directament al Macron per què? perquè la gent de seguida quan diuen xampany miren cap a França ja perquè nosaltres estem en vien molt però bueno ells miren miren a a França per què t'hi poso? bueno perquè els alemants també produeixen molt vi blanc perquè pues ataco ataco els països què fa Europa? ataca a Arkansas a Alabama a Nebraska bueno us ha de tenir en compte que California té tants habitants com Espanya que ells són 300 milions d'habitants que per ells un estat d'allà té tants habitants com un estat aquí en Europa o més i ells se senten tan afectats clar ara digui-li a los de Kansas que arrel de tot això tota la carn pues que no poden exportar a Europa perquè Europa us ha fet un arancel del 25% i què passarà? pues que la carn que arribi a Europa pues a lo millor vindrà d'un altre post o vindrà d'Argentina jo què sé vindrà de l'Índia i això sàpiga m'entens? sí, sí, clar aquest és el tema del que ha fet això és a l'inici d'una guerra comercial gràcies a això que és comercial que començarà ara el mes d'abril perquè els estan començant aquí els començaran a posar l'abril no? sí sí, sí, sí els arancels en Europa començaran a aplicar perquè els diuen te'ls aplico allà i Europa ha dit jo vale pues en abril te'ls aplico jo te dono dos o tres setmanes de marxa per intentar negociar en una altra cosa escolta jo poso un 25% però això és una negociació noria que és el que la gent no veu jo te poso un 25% per acabar negociant un 10 m'entens? per què negociem un 10%? perquè jo necessito financiar aquesta deuta la tinc tan gran i el problema continuo dient al principi que és la deuta que tenen ells que tenen que financir aquest any 2025 llavors que posaran els cels sí però no poden posar els cels molt més alt del 20 del 25 no poden per un motiu perquè si el pugen l'únic que li afectaran a ells directament serà amb la inflació li pujarà la inflació i si n'hi ha inflació baixarà el consum si li baixa el consum deixa no ingressaran tant sí que ingressaran per la diferencial de la inflació però no el que ells pretenen o intenten cobrar principalment tenen un problema de gasto intern molt bèstia molt gran segons quines partides que són les que ells han d'anar que ells han d'arreglar com a país el que passa que en un primer moment si jo he de dir-li a l'opinió pública anem a fer a retallar gasto que això significarà crear molta gent a l'atur perquè hi ha gastos duplicats desvient l'atenció cap als arancers i diem que primer és Amèrica i que el que anem a fer és produir aquí i farem més producció no, no, no faràs l'altra vegada es va demostrar que no van augmentar van haver-hi sectors inclús que van baixar ara es preveu que amb el tema de l'alumini i això li pugui afectar l'alumini hi ha un mil persones que dinar a l'atur als Estats Units arran dels arancers això pel cap no és tan no és tan fàcil però és que tampoc és per a Europa però és clar si Canadà esporta 6 milions de tonelades als Estats Units Estats Units no pot deixar-la de comprar no, no per què? perquè qui més es porta després que jo el tinc aquí davant és Brasil Mèxic Corea del Sur doncs entre tots 3 fan 8 milions però clar ells no poden en crema què fas li col·loques l'alancers a Brasil a Bèxic sí que li col·locaràs però clar entre Mèxic i Canadà ja són 10 milions de tona a la resta del món que t'estan enviant no t'estan enviant 10 milions de tona que de tots països que són amb tu d'acord són els que t'estan enviant tota aquesta producció què faràs? no la pots instituir per una altra per una altra perquè a nivell mundial no hi ha producció excedent com la que li estan enviant de Canadà de Brasil de Mèxic i de Corea del Sur és que no n'hi ha no n'hi ha més és a dir o la compres en aquests països o no tens l'acert i l'alumini què faràs? sí que m'entrarà l'alumini pagarà l'acert pagaré el 25% l'Estat cobrarà el 25% i els cotxes americans pujaran el 25% Déu-n'hi-do escolta'm Rafa està mogudeta l'actualitat amb el tema de Donald Trump amb el tema d'aquesta guerra d'aranzials perquè és que no només és una guerra que té bueno guerra entre cometes però guerra situació amb Europa també amb Xina amb Canadà amb Mèxic és a dir tothom que li pugui fer una mica de per dir-ho així una mica de nosa no s'ho pensa a dues vegades no, no això Núria això és el que estan venent carinyo perdó això és el que està entratllant a l'opinió pública t'he dit que la realitat la realitat va per un altre lloc és el problema de la deuda aquesta tan gran que tenen i no saben com finançar-la i és clar si jo començo a refinanciar aquesta deuda de 9 bilions 9 bilions he de fer retallades en moltes coses als Estats Units doncs aleshores allò que el dolent sigui jo que estic aplicant aquestes aquestes retallades doncs dic que el problema són els altres països que que no que que volen que volen cobrar-me més i aleshores el que tinc que posar en ser per produir aquí va doncs produiràs o no produiràs perquè no augmentaràs la teva producció pot ser que augmenti la teva producció en una factoria o en una altra factoria fabricaràs 10.000 cotxes més o fabricaràs 50.000 cotxes més però el que no pots fer és fabricar 3 milions de cotxes perquè no tens capacitat per fabricar-los i t'estan venint de Mèxic de Corea del Sur d'Europa del Japó tu no pots substituir substituir aquests cotxes per produir-los en el país perquè no tens és el mateix que aquí en Espanya aquí en Espanya n'hi ha 4 o 5 fàbriques de cotxes i si aquí diu Espanya fabriquem un milió de cotxes però és que el millor es portem 300 o 400 mil però és que estem importants 300 mil i que diu escolta tot el que fabricarem és aquí sí però el que vol el BMW què passa no comprarà i l'altre no comprarà i el de l'Audi no el comprarà i el del Mercedes no el comprarà i m'entens i què passarà en tot el sector que és d'aquests cotxes no augmentarà la producció és que no l'augmentarà perquè tindrà perquè te faltarà la part d'exportació i no aconseguiràs perquè el fabricant l'interès a vendre en el seu país però l'interès a exportar perquè normalment quan estàs exportant estàs obtenint un preu millor aquesta és la realitat és a dir no poden substituir-lo l'únic que diuen mira si importo 4 milions de cotxes i li poso un arancel del 10% doncs estaré cobrant el 10% de cada cotxe si arriba on s'adivisa doncs de cop i volta cobraré un arancel de mil de mil dòlares si això en va bé i es continua perquè perquè no hi ha cap fàbrica en Estats Units que pugui assolir entre l'escola l'Ibisa no sé què no sé quant els 200, 300, 400, 400 mil cotxes que arribin d'aquell sector d'aquell volum no n'hi ha senzillament no n'hi ha no ho tenen però no es poden muntar en 4 anys una fàbrica de cotxes no es pot fer sí que es pot fer en 4 anys però perquè comenci a funcionar el que fa 5 o 6 i ell se li acaba els 4 anys no té temps què pot fer doncs hi ha aquests arancels i ja està i intenta arreglar la deute però això és una negociació estan negociant ara ara parà és una negociació Rafa ho hem de deixar en aquest punt segurament la propera la propera trucada el tema dels arancels seguirà en peu per tant seguirem tractant el tema en qualsevol cas res que acabis de passar un bon divendres un bon cap de setmana i igualment tornarem a posar-nos al dia estupendo molt bé gràcies Rafa adéu adéu vinga marxem a Catalunya Ràdio bon dia us informa Joan Bota la regulació dels lloguers torna a baixar-ne els preus segons el govern van acabar el 2024 un 3,7% més barats que abans de la limitació els municipis de Mercat Tens i un 6,4% a Barcelona d'acord amb les dades que recull l'executiu dels contractes registrats a l'Incasol Barcelona Jordi Canal bon dia la consellera de Territori Sílvia Pane que destaca el bon funcionament de la regulació diu que són dades amb motiu d'esperança posa de relleu que a més de baixar els preus des de les regulacions fan més contractes al contrari del que deia el sector immobiliari que pronosticava menys oferta a tot Catalunya el nombre de contractes vigents segueix creixent a tot Catalunya els contractes vigents en valor absolut segueixen creixent en aquests moments hi ha 3.070 contractes vigents més és a dir nous a Catalunya aquest quart trimestre del 2024 Jordi Canal Catalunya Ràdio Barcelona doncs bé des del sindicat de llogateres el portaveu Enric Aragonès rebutja el to triomfalista de la ministra d'Habitatge del consell de Territori Sílvia Paneque i de l'alcalde Collboni i reclama una regulació dels preus de temporada aquí s'ha promogut que hi hagi dos mercats un de regulat i un de desregulat que no para de créixer i que serveix per apujar preus i per expulsar llogaters i per tant aquí el que cal és modificar la lau per regular el preu també dels lloguers de temporada i d'habitacions que desapareguin els incentius per fer fora llogaters per tal de posar co-living o per tal de posar lloguers de temporada Més notícies a la Riera L'any passat es van fer 20 desnonaments cada dia a Catalunya a prop de 7.400 en total segons dades del Consell General del Poder Judicial és un 3% més que el 2023 Catalunya és la comunitat on es van fer més desnonaments per cada 100.000 habitants uns 23 la metxana espanyola ronda els 14 de total de desnonaments més del 80% són d'habitatges de lloguer i seguim amb aquest tema perquè els propietaris d'habitatges ocupats il·legalment a la demarcació de Barcelona ja no estaran obligats a continuar pagant subministraments com la llum i l'aigua fins ara no fer-ho es considerarà un delicte de coaccions el canvi és fruit de la decisió dels magistrats de les seccions penals de l'Audiència de Barcelona d'unificar criteris en diverses matèries entre les quals les ocupacions d'habitatges així quan un propietari vegi ocupat d'un habitatge seu no caldrà que segueixi mantenint l'alta en els subministraments de serveis o en el pagament de les factures com passava fins ara això segons els magistrats no suposarà com dèiem un delicte de coaccions el Kremlin espera més concrecions de la Casa Blanca sobre la proposta d'una treva temporal però parla d'optimisme prudent després de la trobada de Vladimir Putin amb l'enviat especial de Donald Trump el portaveu del govern rus Dmitry Peskov considera necessària una conversa entre els dos mandataris per avançar cap a una solució encara no s'ha acordat quan serà la conversa entre els dos presidents però quan el senyor Huitkov hagi transmès tota la informació que ha rebut a Moscou el seu cap d'estat determinarem el moment exacte en què es podrà fer aquesta conversa La inflació s'ha situat el febrer a Catalunya al 3,1% ha pujat una dècima respecte al mes anterior i és la taxa més alta des del juny en un any el que més s'ha encarit és la llum s'ha disparat un 28% els aliments mantenen en general augments moderats tret de la carn la vedella i el xai s'han encarit més d'un 10% i del peix que costa un 6% més que fa un any també la xocolata està pels núvols amb una pujada del 24% a l'altra cara de la moneda i a l'oli d'oliva que val ara un 30% menys que fa un any Fins aquí les notícies a Catalunya Ràdio comença que no surti d'aquí amb Roger Carandell Juliana Canet i Marta Montaner que no surti d'aquí el món dels famosos a Catalunya Ràdio Ja sap preços que no han de sortir d'aquí com ara que el nou kèfir d'Activia a més de tenir propiòtics és un esmorzar mmm deliciós El nou kèfir d'Activia patrocina que no surti d'aquí Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia us informa Mariona Salas Vilanova L'agrupació fotogràfica de Sant Just organitza el dilluns 17 de març una exposició taller dedicada al fotògraf Salvador Rull i Vínzia un retratista avançat a la seva època L'acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Vagoneta a la plaça de la Pau i serà conduït pel fotògraf professional Roman Gausa Rull nit del protagonista Durant l'activitat Gausa explicarà el funcionament de les tècniques fotogràfiques del segle XIX amb una demostració pràctica de l'ús de càmeres de fusta plaques de vidre de 13 x 18 centímetres i brumor de plata També es mostraran fotografies originals fetes per Salvador Rull entre 1876 i 1901 destacant el seu valor històric i artístic Roman Gausa amb una trajectòria de 60 anys en el món de la fotografia comercial editorial i de retrat ha estat docent a l'Institut d'Estudis Fotogràfics i a Crisart L'activitat és gratuïta i oberta a tothom alumnes i persones voluntàries del programa Voluntariat per la Llengua participaran el 18 de març a les 12 del matí en una visita guiada pel barri de la Ribera de Barcelona en punt de trobar del Born Centre de Cultura i Memòria L'activitat és organitzada pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua La sortida cultural té com a objectiu fomentar l'ús social del català a través del coneixement de l'entorn tot passejant per les façanes de la ciutat i descobrint alguns dels seus secrets arquitectònics i històrics La iniciativa forma part del programa d'activitats complementàries als cursos de català i a les parelles lingüístiques que promouen l'aprenentatge de la llengua en contextos reals i propers El Centre Pilotes Proceat de Sant Just ofereix un programa de transició a la vida adulta adreçat a joves d'entre 16 i 21 anys amb diversitat funcional L'objectiu és dotar-los d'autonomia personal social i prelaboral mitjançant activitats vivencials que inclouen desplaçaments gestió domèstica i tallers com el de cuina o la cafeteria escolar També elaboren productes artesanals per la venda en fires com Sant Jordi o Nadal amb una finalitat pedagògica i d'autogestió Esther Figueres directora del centre i Àlex Morón psicòleg orientador han explicat a Ràdio d'Esvern que el programa es basa en tres eixos integració comunitària autonomia personal i formació prelaboral A més cada alumne té un pla de suport individualitzat que marca objectius específics segons les seves capacitats i necessitats Aquest acompanyament es fa conjuntament amb les famílies que tenen un paper fonamental al llarg del procés Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu Fins ara i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu Fins demà! Fins demà! Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les zones. Tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Són les 12 i 12 minuts d'avui divendres, 14 de març. Anem a veure com estan els planetes, com estan posats, com estan ubicats i l'Aranxa Limón ens dirà com ens pot afectar anímicament, a nivell de caràcter. Escolta'm, Aranxa, bon dia. Bon dia. Com tenim els planetes avui, 14 de març? T'ho haig de dir o has passat sentint? Com ho has passat sentint? Com t'està afectant? És que jo crec que m'afecta més el tema climatològic, o sigui, la pluja, tot tapat, jo crec que m'afecta més que no pas una altra cosa. Tampoc crec que sigui gratuït, que tinguem justament aquesta situació meteorològica. Potser també ve donada en mesura, potser no, per la confluència energètica, més enllà de... Igual que se sap que la Lluna fa moure les aigües del mar, doncs podríem potser tenir alguna cosa a veure amb el fet que tenim un eclipse avui de Lluna, on la Terra està just a mig camí entre el Sol i la Lluna. El fenomen que normalment definiríem com a Lluna plena, avui parlaríem d'avui tenim Lluna plena verge, no? Justament perquè a vegades la gent no entén astrològicament com definim o com expliquem o per què sabem que hi ha eclipsi. El que hem de pensar és que quan fem una representació de la carta natal del moment, no? Si jo repico l'hora, no? El dia i tal, i la localització amb un calculador de cartes natals, veurien que hi ha una alineació perfecta entre unes coses que es diuen nodo nord i nodo sud, que són uns senyalitzadors, indiquen a quins punts estan les elíptiques, a quins punts, com la carta natal es fa assumint que la Terra està al centre, llavors el Sol i la Lluna, l'elipse de la Terra al voltant de la qual gira la Lluna i l'elipse del Sol, que en teoria també gira als voltants de la Terra, es creuen. Es creuen. Llavors, quan aquests punts, clar, quan aquests punts de creuament s'alineen, tenim el Sol en un lloc, la Terra al mig i la Lluna en l'altre. Per això podem dir que una dinàmica que normalment seria considerada com de Lluna plena i explicaríem la tasca a fer o la crida que el moment requereix, assumint que és una Lluna plena, agafa una altra intensitat. Per què? Perquè la Terra, en certa mesura, juga també un paper a l'equació. Llavors, en un eclipse, la Lluna, si hi ha la Lluna plena, en qualsevol Lluna plena ja dient que la Lluna implica una presa de consciència sobre un registre intern que hem d'aplicar a totes les temàtiques de verge, que és on està la Lluna, temes de disciplina, temes d'hàbits, temes de tenir més o menys una vida suturada, temes de més o menys aplicar una manera de vida molt sistèmica, molt toc, molt endreçada. És a dir, si per una Lluna plena ja tocaria posar el foc i veure quin registre intern sento respecte d'aquestes temàtiques, el fet que hi hagi un eclipse, el fet que hi hagi la Terra al mig, amplia la profunditat, amplia l'alçada, amplia els efectes que aquesta feina interna implica per nosaltres. Llavors, clar, de què es tracta? Els eclips tenen lloc quan el que toca fer és, com diria la mare, ara, i vull que ho facis ara, amb aquell cop de veu, amb aquell cop o el jefe, és que és ara, ho has de fer ara, ja no més dilacions, no pots endarrerir-ho més. Un eclipse no escapa romansos. Un eclipse és brutal, les circumstàncies que envolten l'eclipse no és un avís càndid i empàtic, no. Et peten una mica els murros, no? És com no pots fer-hi res, no? Evidentment, és a dir, i provoquen una enorme mobilització en el plànol emocional, perquè, clar, treu a la superfície tot allò que tenim ocult. Ens ajuden a reconèixer. És com una presa... Si ja les llunes plenes són preses de consciència, mira, la lluna plena sempre diem, quan la llum de l'habitació està tancada és la lluna nova, és aquest moment d'intimitat on ens podem deixar anar, on podem començar a germinar un propòsit. Però quan ja la lluna està plena, hem encès la llun, podem veure què hi ha realment. Sempre són moments de finalització, de conclusió, de presa de consciència. Si és una lluna plena eclipsada, ja podem reconèixer sense cap mena d'excusa, els condicionaments o els lligams que ens impedeixen elaborar la feina que tenim pendent de fer i d'una vegada ja sanar-nos i alliberar-nos. És a dir, tallar els vincles amb un passat que ens impedeix expressar una llibertat interior. Per què? Perquè la lluna, en certa mesura, representa sempre el passat. La Terra simbolica el present i el Sol simbolica un futur potencial. Llavors, en aquests tres que estan alineats, ens estan dient has de transcendir dinàmiques de Bèlgia per poder dirigir-te al Sol de Peixos. I a més a més, si poguéssiu veure la carta d'aquest moment, es veu que hi ha una cometa còsmica, que ja n'hem parlat alguna vegada, on el Sol és el destí, és la punta de la cometa. I el que hi ha a sota d'abast és la Lluna. Llavors, com dèiem, una Lluna Bèlgia haurà de fer una feina a l'hora de veure per què està tan lligat a aquestes metodologies, a aquests hàbits. És un tema d'hàbits, és un tema de quina mirada, amb quina mirada registro la realitat, registro la meva manera d'operar, per què soc tan toc amb el tema del detall, per què ha de ser tot endreçat o tot ha de funcionar d'aquesta manera, que potser em rigiditza, em fa molt crític, em fa molt toc, molt inflexible. El Sol, que està a més a més amb Satúna, Peixos i Neptú, i amb el Nou d'Honor, estan dient, desdibuixa aquesta, no?, deixa't anar, deixa anar, dissol aquesta digidesa, no? És una miqueta aquesta polarització, no?, que sempre diem entre el toc, no?, i els yerbes, no?, entre aquella persona... El yerbes. Sí, perquè és molt representativa i ajuda molt a entendre, però hi ha un punt on, d'alguna manera, ser lligams respecte a metodologies, respecte a d'hàbits, no ens deixen fluir, no ens deixen dissoldre'ns i participar de realitats més grans que nosaltres, que en aquest moment definitivament ens han de portar, ens han d'integrar, ens han de sumar, ens han de transportar a una nova experiència de ser part, de ser un ésser humà en aquest moment de la revolució històrica. És a dir, hi ha una cosa de mi ara que està passant, que és més gran que jo, i ja toca que em dissolgui. I si no em dissolgui, que és que encara soc molt toc, molt crític, molt inflexible, encara necessito adoptar una sèrie de rutines o una mirada molt rígida, que a mi em dona control, que a mi em fa sentir més segur, però que evidentment em fa perdre tot el que està passant. T'ho imagina d'aquestes típiques pel·lícules que està a punt de caure amb un meteorit o que està a punt de passar-hi una de les reals. És la típica pel·lícula apocalíptica nord-americana que estan allà tots esperant, l'exèrcit desplegat, allà... Correcte, escena típica de tots els colzes, no, allà amb la tasca, allà, a la N-Witchway, aquesta escena. Imagina't, en certa mesura, que és un moment on... Mira els animals, no? Què fan els animals quan ha de venir un perill? Què fan? Es connecten amb la intuïció. Els animals estan connectats amb una força superior amb ells, però que els donen avisos importants, pertinents, perquè hi ha moltes coses que estan passant que s'allunyen i que estan més enllà del que jo puc arribar a controlar amb la meva limitada ment. Llavors, és aquesta idea, no? Fixa't com estan els humans allà, tots agafen el cotxe, tots fan tal, o es queden a casa fent els seus dals... Però els animals el que fan és... S'han sentit, s'han deixat sentir, estan participant de l'ànima de la Terra. Hi ha moltes coses de nosaltres que si ens deixéssim anar, si ens connectéssim amb una part de mi que no està tan condicionada, tan regida, tan tiranitzada per les rutines, per aquesta manera de sistematitzar, que calma la meva identitat mental, que calma la meva necessitat limitada i mental, de sentir que tinc una absurda i il·lusòria idea de control, insisteixo, si comencem a detectar tots aquests mecanismes que ens rigiditzen i ens allunyen d'un sentit més gran, més col·lectiu i alhora més veritable, podrem prescindir el que ve d'ara endavant. Jolín. Doncs déu-n'hi-do, eh, que l'eclipsi lunar, escolta'm, però ara en ja tindrem més fenòmens d'aquesta mena al llarg de l'any? Home, clar, sí, sí, d'aquí re tenim el... Llavors tindrem l'eclipsi solar. Es parla de temporades d'eclipses perquè aquests nodes, aquests punts de... detall de les elíptiques estan alineats. Llavors a la lluna d'aquí re es posa, la lluna pensa que s'hi està dos dies i mig per signe, llavors dos, tres, quatre, dins, sis, amb uns quinze dies ja estarà a costat del sol i llavors hi podria fer un altre eclipse. El farà a peixos aquest cop, no? Però el que està clar és que a nivell temàtiques ja ens deu estar passant, no? Aquelles persones que s'estan... allò que s'estan agafant com un ferro calent, no? a tenir control mental, que les coses passin, rigidesa, criticar per tot i tal. I ara deuen estar veient com d'alguna manera hi ha un caos imparant, sembla que tot és confusió, les coses no surten com jo havia volgut i es deuen d'estar sentint molt desafiades. Què passa? És que res és com... Saps? Vull dir, justament peixos és aquesta energia de dibuixar, de caos, de manca de forma, de manca de... És un acte de realment ajupir-te al terra, estirar els braços i dir... Una mica em quedarà molt bíblica això, però quan hagasse amb mi segons tu que l'hable, no? Facis amb mi segons la vostra voluntat. Això em supera, això em queda gran. Llavors, ja dic que a nivell particular, que cadascú, depenent d'on li quedi, que comparteixi si li ve de gust com ho està vivint, però està clar que depenent de la producció d'aigua, de terra carta, d'on tenen la gent als planetes, poden estar sentint molt aquest clima molt dens, molt confús, molt poc definit, on sembla que res va per on... No m'acau de sentir identificat amb el que hi ha a fora. La realitat no m'està donant un reflexe que a mi em faci sentir còmodo, que em faci sentir que controlo el que està passant. Estic en un moment on estic quasi tenint més de confiança en que sap el que dius que era, que no pel fet d'aquell... Saps? Va per aquí el que es deu estar sentint. I, escolta, però aranxa, quins són els signes? O sigui, els que són de tipus... Els que has dit tu d'aigua són els que noten més aquest... A veure, l'aigua de peixos és ara mateix la que està en joc, és l'energia que està absolutament exacerbada. La gent que tingui molta aigua, molta aigua pisciana, pot depèn de com tinguis el balanç d'aigua i terra a la seva carta. L'hauríem de mirar cada cas. Una persona que pot ser molta aigua i té poca terra, com la lliçó que en aquest moment ens està donant és saber deixar anar l'accés de control a temps per poder participar d'escenes un pèl més caòtiques. Mira, jo et dic una cosa. Amb el que es vaticina pel 2025-2026, que tot ha de canviar tantíssim, ja va bé que un eclipse d'aquests ja s'estigui dient millor que t'acostumis una mica al caos. És com aquestes dones que volen ser mares i alguna amica que ja ha estat mare li diu sí, sí, vés-te'n oblidant de tenir la casa neta i polida com t'agrada tenir-la, perquè quan hi hagi nens hauràs de negociar una quota de caos al teu voltant. Té sentit, això? Sí, sí, sí, sí. Doncs una miqueta al moment ens ve a dir això, no? Allò que ve, allò que està per venir en els propers anys, ja ho estem veient, eh? Vull dir, situacions absurdes a nivell polític internacional que estem, dient, estem llocos o què? Vull dir, notificacions, anuncis, coses que estem dient preciosa, estem bojos, vull dir, hi ha tota una situació externa que s'està tornant caòtica, imprevisible, descontrolada. Llavors, a més, patim, a més, identificats estiguem amb una necessitat de control a que allò que em vols estigui igual de controlat que la meva ment, a més ens lliguem a això, més patirem la mancadora de fora. Llavors, a més ens relaxem, a més estem disposats a negociar certes parcel·les de caus i de confusió a fora, ho patirem. Llavors, com ens prepara la vida, com ens prepara la Terra? Portant-nos petits exercicis en el nostre entorn quotidian, en el nostre entorn vital, on ens toca fer com aquest exercici. És un practiquem-ho. Practicarem com hem de baixar-nos, no? I en aquest cas, com deia, doncs això, baixar-nos aquesta necessitat de controlar, necessitat que tot sigui d'acord com la nostra petita i limitadament ha de projectar la realitat. Llavors, dit això, clar, el sol a peixos es pot estar vivint. Si tens molta aigua carta o molta energia de peixos i tens poca terra, potser la persona se sent molt desbordada en aquest moment. La poca terra que tenia no li serveix i deu sentir que està en un globus, que no controla res a la seva vida, que està absolutament surant per la realitat. Una persona amb molta terra potser s'està sentint molt desafiada perquè és que les circumstàncies que li envolten li estan contínuament, no?, suposant una frustració. Ja. Bé, clar, això depèn. Aranxa, déu-n'hi-do, eh? Tenim aquest eclipsi i ja hem començat així. Lluna vermella, eclipse de lluna vermella. Sí, de fet, ho he buscat a Google per veure com s'havia de veure la lluna, no? I m'ha sortit aquest color així com gairebé de color de préssec. Sí, perquè la Terra reflecta la llum sobre la lluna. Això a cop d'ull es pot observar? Mira, ahir, em sembla, ahir es veia molt bé. Ahir es veia molt bé. Clar, és que amb els núvols i això que hi ha aquests dies... Però tenim molt núvol, tenim molt de núvol. No sé avui com estarà. No sé si era ahir abans d'ahir, que vaig veure-la, vaig pensar, mira que bonica aquesta. I estava quasi plena. Va ser ahir o abans d'ahir? No ho sé. No, va ser abans d'ahir. Aquests dies es veia i es veia molt plen. És que ahir a la nit hi havia uns núvols... No, ahir no. Ahir abans d'ahir va ser. Que realment el cel es veia fins i tot molt clar per la nit dels núvols que hi havia. Sí, no, no. Dubto que avui la puguem veure, però segur que hi ha altres punts de la terra que sí, que veurem fotos precioses a la xarxa. Però no ho dubto amb aquest cel tan nubolat que podem veure. Però bueno, per qui la vegi, si la veu vermelleta ja té tot el sentit del món. Molt bé. Doncs escolta'm, Aranxa, moltíssimes gràcies per la sessió d'avui. Gràcies a tu. Que acabis de passar un bon divendres. Igualment. Que s'ho deixi notar també aquest cap de setmana, aquests dies. I res, ens tornem a parlar la propera setmana. Perfecte, bonica. Doncs bon cap de setmana. I si a algú li ve de gust, que li fem l'estudi a la carta per veure com li poden afectar tots aquests trànsits. O només per entendre millor el potencial energètic. Ja saben on es poden adreçar a mi. que és Aranxa amb Tx, guió baix limon, a les cestes socials a Instagram o al 626 934 850. Molt bé. O bé passar-se pel local, no? Una altra opció. Passar-se pel meu local, a Sant Joan d'Espí, davant de la farmàcia de Carre Gaudí, davant de TV3. Molt bé. O que em truquin i quedem. O sigui, no serà per vies, eh? Aranxa, vull dir... Qui no em troba és perquè no vol. És perquè no vol, exactament. Bon cap de setmana, Aranxa. Igualment, bonica. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu, adéu. Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert 98.1 Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Ràdio Tosbert Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tens moltes formes de començar el dia! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 12 i 34 abans de trucar al psicòleg David Fernández per fer l'últim espai d'avui i de la setmana escoltem aquest tema de gent estar que es diu l'últim ball Passegem avui ha sortit el sol repiquen campanes i un cuinarà pels dos entrant a la plaça saludant enmarca venteja el mercat sopensen i trien un tall de salmó enterrat entre glas seu té ganes de plorar se li encongeix el cor hi ha llagrimes salades quan el mar parteix el món li agafa les dues mans li besa cada dit i a l'anular si queda per si torna alguna nit afanya't que no se et refredi el plat comença tu té una carta entre les mans es posa es posa a llegir-la notant com la veu l'està tremolant aquella notícia que mai vols que donin però ja t'han donat que no se obra es posa Dieu ce és que no se aquí i est observed llarga M'agafa les dues mans, li besa cada dit. I a l'anul·lar s'hi queda per si torna alguna nit. No em vull trencar veient el far i cada nit somiat que tornes. I està en carmen els detalls. Concedeix-me a un últim ball. I cau la neu sentint la veu clavança fort entre els desordres. Un hivern tan fred i llarg. Concedeix-me a un últim ball. Un hivern tan fred i llarg. Un hivern tan fred i llarg. Fins demà! A l'inici del programa hem mencionat els dies mundials que teníem avui i destaquem sobretot el dia mundial de l'endometriosi perquè és una malaltia que afecta a milions de dones a tot el planeta i en consonància també amb la voluntat de ràdio d'esvern de lluitar cada dia i donar a conèixer no només els drets a les dones i de reivindicar-los sinó també de donar a conèixer per exemple dies com a l'endometriosi. que afecten per exemple a malalties en els quals a vegades i al llarg de la història hi ha faltat sempre inversió per estudiar. Les causes, una d'elles és l'endometriosi, una malaltia que afecta a una de cada cinc dones que tenen entre 14 i 49 anys i està infradiagnosticada per això, perquè mai se li han donat suficients recursos i mai s'ha investigat prou per ser i per tractar-se del cos de la dona. L'endometriosi és una malaltia inflamatòria que afecta a les dones i que es caracteritza per un dolor pèlvic crònic, sol ser més intens durant el període menstrual. Aquest patiment provoca danys en l'aparell reproductor femení on acostuma a aparèixer un creixement benigne de teixit endometrial que ocasiona l'aparició de quistes i altres malformacions en els ovaris i que en alguns casos pot deixar a la dona fins i tot infèrtil. Resulta difícil trobar un diagnòstic precoç en aquesta patologia i això impedeix que les pacients siguin tractades. És una malaltia crònica que a vegades triga d'entre 7 i 10 anys a ser detectada i que fins ara està catalogada com una patologia desconeguda que inclou, inclòs pot causar discapacitats en les persones que la pateixen. A tot el món ja ha calculat més o menys que hi ha una afectació de 180 milions de dones amb endometriosi. L'endometriosi, ja ho hem dit, malaltia benigna que no té cura, sens dubte pot ser tractada amb alguns fàrmacs com antiinflamatoris, analgèsics i també hormones. Quan presenta complicacions més grans com adherències, quistes o retraccions també, el més recomanable és a vegades la intervenció quirúrgica inclús. Depenent de la mida present de la regió genital això pot ser causa d'infertilitat o també d'una menopausa precoç. Per aquesta raó molts especialistes en aquest camp recomanen allargar l'alternativa el més possible i així preservar els desitjos de maternitat a qui té excés i dret la dona. L'endometriosi pot resultar una malaltia limitada en la dona que inclús també pot afectar la seva autoestima i per oferir recolzament és molt important l'ajuda familiar també inclús en la intervenció, lògicament, d'especialistes en salut mental. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! A nivel profesional, si es que necesitamos a alguien especializado que nos pueda echar un cable, ya sea psicólogo, coach, alguien que se dedique a eso, a ayudar a las personas, tanto o pedir ayuda en general a nuestros más allegados, a familiares, amigos, en un ámbito quizá más cercano. A ese nivel, primero de todo, a las personas que tenemos más a nuestro alrededor, al día a día, ¿por qué nos cuesta pedir ayuda incluso cuando la necesitamos? Pues mira, básicamente hay personas que les cuesta mucho pedir ayuda, a otras no tanto, pero a las personas que les cuesta pedir ayuda son personas que no les gusta molestar, que realmente creen que ellos solos pueden, que realmente lo van a solucionar, que ya lo solucionarán, con lo cual van postergando esa posibilidad de pedir ayuda porque también tienen ellos la creencia que van a poder solos. Puede ser que surjan emociones como la vergüenza quizás, el miedo, el orgullo, supongo que todas estas emociones están relacionadas con el hecho de pedir ayuda o de que alguien nos dé su opinión sobre algún tema que nos esté afectando. Claro, aquí también es muy importante entender por qué pedimos ayuda y a quién pedimos ayuda. Si yo, por ejemplo, tengo un problema legal, sería bueno pedir ayuda a alguien que sepa de derecho o que me pueda informar, pero sí que es cierto que a veces también no es buena idea pedir ayuda a alguien que no sabe, porque realmente también las personas tenemos la tendencia a dar consejos cuando no sabemos bien bien lo que siente la otra persona o lo que está necesitando. Entonces, yo siempre aconsejo en consulta que no se pida ayuda a aquella persona que no te pueda ayudar de verdad, porque si no, lo que puede hacer es que genere más dudas dentro de tu cabeza. Vale, y claro, en el caso de ya nivel general, ¿no?, de pedir ayuda, ya sea pues amigos o familiares o alguien profesional en psicología o en lo que sea. Ajá. Claro, el hecho de no pedir ayuda a veces también nos viene como un poco aprendido, ¿no?, de lo que hemos visto de los modelos que hemos aprendido a lo mejor cuando éramos más pequeños, ¿no? Si hemos visto que se valoraba el hecho de que no, de que cada uno puede con lo suyo, de que cada uno ya se apaña, esto también se aprende desde que somos niños, ¿no?, es algo que vamos cogiendo, bueno, modelos que vamos aprendiendo. Sí, vamos aprendiendo modelos, lo que pasa que, como te comento, Nuria, es muy importante entender para qué pides ayuda, porque imagínate que tienes un problema personal con alguien y necesitas un consejo, puede que la persona que te dé el consejo te esté dando un consejo desde su visión y no desde lo que realmente la persona necesita, con lo cual a veces la ayuda es una ayuda que no es ayuda, que es una confusión mayor, ¿no?, porque muchas veces creemos que las personas cuando les damos un consejo tienen la misma capacitación que nosotros que estamos dando el consejo, ¿no? A partir de ahí habría que discriminar qué tipo de ayuda se está pidiendo, si es una ayuda donde, pues te comentaba, ¿no?, es un problema de que tiene que ir al aeropuerto y no tiene coche y puedes pedir que te lleven, pues eso es una forma de pedir ayuda, ¿no?, donde ahí puede que haya la vergüenza en no querer molestar, pero cuando es un tema personal y pides ayuda, a veces se genera una desayuda mayor, porque realmente hay una duda que se está inoculando, ¿no?, dentro de la cabeza. Entonces, antes de pedir ayuda, quizás lo que hemos de valorar también es a quién pedírsela, ¿no?, un poco. Totalmente, claro, claro. Por ejemplo, estamos un poco en la cultura del yo puedo solo, de la autosuficiencia, ¿no?, del orgullo, de ese individualismo también, o esa presión por mostrar siempre que estamos fuertes, ¿no?, que no podemos ser débiles. Sí, claro. Ahí es otra vez entender cuando yo tengo un problema, pues si yo soy suficientemente capaz para resolverlo y si realmente tengo un amigo que siempre me dice, no tienes que saberlo todo, sí que tienes que conocer a la gente que sabe hacerlo, ¿no? Por lo tanto, a veces no tienes que saber de todo, pero si conoces a quién te puede ayudar en un momento determinado, pues eso hace que tengas más posibilidades, ¿no?, en la vida. Si no sé de finanzas, puedo pedir a alguien que me ayude con las finanzas. Si no sé de derecho, puedo pedir a alguien que me ayude con el derecho. Y eso es lo importante, ¿no?, conocer a la gente que lo sepa, no tienes que saberlo todo. Pero, ahora bien, cuando son temas personales, yo siempre digo, pues tienes que escoger a gente que sepa escuchar, que sepa no dar opiniones, sino que simplemente te conforte y te valide, ¿no? ¿Crees que hay estigma en necesitar ayuda? O sea, hay en necesitar apoyo o, bueno, no sé, a veces también la vergüenza nos bloquea, ¿no?, el pedir ayuda. Sí, la vergüenza, sí, el ego, el orgullo, el no saber cómo hacerlo, el miedo al rechazo. Miedo a que te digan que no, miedo a que te digan que, pero, ¿qué haces? No sé. Son una serie de miedos que existen en el ser humano y que, precisamente, cuando algo necesitas, pues a veces se pone en marcha ese mecanismo, ¿no?, dentro de nosotros. Claro, y haciendo referencia también, David, a lo que decías al principio, ¿no?, de saber a quién pedir ayuda, eso a veces también va muy ligado con el tema de las habilidades sociales o de la educación emocional, porque a lo mejor hay gente que incluso tiene dificultad para poder identificar, ¿no?, qué tipo de ayuda necesita o incluso de saber expresar esas necesidades, ¿no?, de... Hay gente que... Totalmente, totalmente, de acuerdo. Sí, sí. Incluso hay gente que viene a consulta que te dice, no, no sé qué me pasa. Ya. Solo sé que estoy triste y realmente no sé explicar nada más, no sé ni qué contarte, ¿no? Y a partir de ahí, pues, les ayudas a abrirse y les ayudas a que te expliquen cosas, pero, de entrada, no saben bien bien ni por qué les pasa, ni qué les pasa, ni nada, ¿no? Con lo cual es importante, sí, el que una persona, pues, se conozca tanto que entienda qué necesita, ¿no? Pero, como antes decías, desde la cultura que tenemos desde pequeñitos, a veces no nos enseñan, ¿no?, a conocernos demasiado a nosotros mismos, ¿no? Conocemos los países, conocemos la geografía, conocemos la historia, pero poco a nosotros mismos, ¿no? Claro, y qué papel juega la autoestima, ¿no?, en nuestra capacidad de pedir ayuda. Es decir, a veces hay gente que cree que no merece ser ayudada o que no merece que sus problemas o que sus dudas, ¿no?, sean también a veces un poco más el centro de atención. Así es. Hay personas que tienen miedo a expresarse. Como antes decías, la autoestima es un papel muy importante porque es ese quererse a uno mismo, ¿no?, el saber que uno es digno para que realmente pueda manifestar lo que siente, lo que piensa y lo que realmente, pues, necesita. Y eso muchas veces no se pone en marcha por lo que tú decías, ¿no?, por el merecimiento, ¿no? Hay personas que no se sienten merecedoras y eso es ahí donde está la tristeza, ¿no?, para estas personas que tienen como más obstáculos en la vida. Claro, miedo al rechazo, medio miedo al juicio, ¿no?, un poco en… Totalmente, totalmente. Sobre todo eso, miedo al rechazo y miedo al juicio, sí, sí. ¿Tú crees, David, que se piden menos ayudas en ciertas áreas? Es decir, por ejemplo, la gente le es más fácil pedir ayuda a nivel… sobre temas económicos o laborales y, en cambio, en lo emocional está como más… todo, bueno, más de un lado, ¿no? Bueno, está cambiando la tendencia. Está claro que cuando tienes un problema legal, el abogado es mucho más consultable, ¿no? Pero creo que hay un cambio de tendencia donde la gente se está empezando a abrir, donde la gente empieza a entender que ir a un psicólogo no es solo tener un problema mental, sino que también es un tema de salud, salud corporal y mental, porque al final no tienes que tener un gran problema para poder entender que alguien desde fuera te pueda ayudar, ¿no? Una ruptura con un amigo, una ruptura con la pareja, un problema en el trabajo… Empiezas a entender que un psicólogo, una psicóloga, te puede dar una estabilidad emocional, ¿no? Claro. ¿Y es más fácil ofrecer ayuda, David, que recibirla? ¿O al revés? Pues no, yo creo que depende del trabajo de cada uno. Yo soy una persona que hago terapia y recibo terapia. O sea, que quiero decir, en este caso me pongo en manos de las dos fuentes, ¿no? O sea, yo ayudo a la gente y también necesito que me ayuden y que me vean desde fuera, ¿no? Con lo cual, yo creo que depende de cada profesional, de cada persona, pero a mí me gusta, por ejemplo, pedir ayuda en diferentes áreas, no solo… De hecho, hay temas que están externalizados, ¿no? Dentro de mi trabajo, porque yo no soy tan eficiente, ¿no? Como tema de redes o temas de web, pues se pide ayuda, ¿no? O tema personal, ¿no? También, y también pues ofrezco ayuda de lo que realmente entiendo, ¿no? O si alguien me pregunta por temas económicos, probablemente no voy a saber dirigirlo ni ayudarlo, pero si me pregunta por temas emocionales, ahí sí que puedo ser de gran ayuda, ¿no? Claro. Y esto a veces pasa, también hay diferencias quizás entre hombres y mujeres, que los hombres, también por los estereotipos a lo largo de la historia, ¿no? De los años, a veces, esa figura, ¿no? Que se les ha, bueno, o esa forma de ser que se le ha otorgado como de ser más fuerte, ¿no? Como de que solos podéis con todo y a veces cuesta más quizás que los hombres se abran o pidan más ayuda, ¿no? Por esa imagen como de fortaleza o… Sí, pero yo creo que son estereotipos que van cambiando, o sea, que poco a poco los hombres se van abriendo, van enseñando o van mostrando su vulnerabilidad. Creo que la sociedad va haciendo un cambio a mejor, ¿no? Creo que nos estamos abriendo a la posibilidad de eso, de pedir ayuda cuando uno la requiere, por lo menos en el tema emocional, ¿no? Que es el que me ocupa, pero los hombres también se van abriendo, van mostrando sus emociones, ¿no? Que antes estaba como, es verdad, nos hemos criado a veces con la creencia de los hombres no lloran, ¿no? Y esto, gracias a Dios, pues va cambiando y un hombre puede llorar igual que una mujer y puede expresar y es síntoma de salud mental, ¿sabes? Sí, es como que la sociedad siempre ha valorado más, ¿no? A quienes pueden casi con todos, solos, y ahora es verdad que se está viendo, ¿no? Que realmente casi que pedir ayuda es visto como un acto de valentía, ¿no? Totalmente, de inteligencia y sabiduría, claro. Sí, sobre todo, más que nada, bueno, a nivel emocional, ¿no? Que a veces se necesita dar ese paso, ¿no? Sí, sí, y de hecho ha cambiado, nosotros, yo soy del 75, ¿no? Antes, un problema que la persona tenía una gran dificultad, hoy en día se ha normalizado, se entiende y es un servicio que ayudan y creo que a futuro mucho más, ¿no? Creo que la gente se abrirá más porque funciona, la gente se da cuenta que invertir en uno mismo ayuda a incrementar la felicidad, el equilibrio, ¿no? Sobre todo el equilibrio con uno mismo y andar con, bueno, pues con menos bloqueos, ¿no? Y ya para terminar, quizá, David, ¿no? Que la gente vea que pedir ayuda, bueno, fortalece los vínculos con los demás también porque es como que, bueno, la gente entonces ve también que confía en ella, ¿no? Que, ostras, cuando alguien quizá nos pide ayuda es como, ves como, bueno, pues cree que soy capaz también de ayudarle, ¿no? Confía en mí, hay ese vínculo, pues que, bueno, que en principio, pues, bueno, salen cosas buenas, ¿no? También cuando alguien nos pide ayuda, a uno se le sube un poco la autoestima en el sentido de, bueno, pues, ostras, confían que mis consejos, pues, pueden ser buenos, ¿no? Y le pueden servir. Claro, es un síntoma de confiar, ¿no? Cuando alguien solicita ayuda a alguien, pues le está diciendo, yo confío en ti y me fío de tu criterio o de alguna manera me importa tu opinión, ¿no? Con lo cual siempre es positivo y evidentemente ayuda a subir la confianza, la autoestima, la seguridad. En cualquier caso, bueno, como síntoma también de esa madurez emocional. David, lo hemos de dejar en este punto, que tengas buen fin de semana. Feliz viernes. Muy bien. Pues gracias a ti, Nuria, también. Gracias a todos los que nos escuchan. Y volvemos a hablarnos la semana que viene. Así es. Pues buen fin de semana. Venga, David, que vaya bien. Adiós. Chao, chao. Adiós. Nosaltres deixem el programa. En aquest punt us hem estat fent companyia des a les 10 del matí. i ara us deixem amb l'informatiu de les notícies d'aquí de Sant Just, amb la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez. Que acabeu de passar bon divendres, bon cap de setmana i tornem dilluns aquí a la Rambla. Apera de la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez. Apera de la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez. Fins demà!