Escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza ràdio d'esvent, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 19 de març. Sant Josep, Santa Josepa, felicitats també a tots els pares. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical. I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista. Avui, d'11 i 10 a 12, tenim l'hora reservada, com fem un cop cada mes, a l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganya. Li farem l'entrevista dels temes de l'actualitat d'aquí i del poble. I després també comentarem les preguntes que li ha deixat la ciutadania a les xarxes socials. De fet, li traslladarem exactament les preguntes i les qüestions que ara mateix neguitegen els veïns i les veïnes. En tenim unes quantes i li farem arribar per ordre cronològic de les que ens han anat arribant al llarg d'aquests últims dies. Això serà a segona hora, la xerrada i l'entrevista amb l'alcalde. I després ja a tercera hora, a partir de les 12 i 10, es deixaran caure tres col·laboradors i col·laboradores. Primer de tot, l'Astrid Goldstein i també l'Albert Massi, amb qui fem la tertúlia dels dimecres. Amb ells comentem una mica l'actualitat cultural, del patrimoni, del territori, pel que fa a Sant Just i sobretot al panorama de les activitats culturals. I acabarem el programa amb la participació de la terapeuta emocional i creativa Elisa Linares, que ve cada dues setmanes aquí a la ràdio, a la Rambla, a fer la seva secció de sexualitat, parlant de l'alegria i el plaer. Va, no marxeu, que tot això és de seguida, eh? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambbici.cat Són les 10 i 12, comencem amb un tema del grup català Ginestà, un tema que diu així, deixar-se anar la mà. Tant de bo que t'estigui bonic, que t'estimin i estimis somriure amb les galtes, i no pensis més en mi. Que t'agradin uns altres petons, que t'expertis de nit i estiguis abraçada, per la sort, l'amor del món. Li he escrit 20 cançons i qui sap si en faré més, que visqui feliç, sisplau, mai hi he demanat res. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar. I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. Tant de bo que t'estigui bonic, que riguem molt al veure'ns i fer-te abraçades, quan ho vulguis, sóc aquí. Vull enganxar-me i el teu proper disc, i sentir-te cantar amb les teves germanes, celebrar que som amics. Que no et falti amor, i que els mals et siguin lleus, i si ens ve de gust poder cantar dues veus. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar. I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. Vull veure't complir tots els somnis, i totes les pel·lis que et queden per fer. Que et cuidis com cuides els altres, sisplau que ta mare sempre estigui bé, i el Guillem també. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. Si l'amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li volguem donar. I em fa mal, però menys, penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m'ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser, deixar-se anar de la mà. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Ara mateix passar un minutet d'un quart d'onze del matí. Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. Passarem a fer l'actualitat Sant Justenca. Després també les efemèrides amb l'Enric i acabarem a les 10 i 50 amb en Carles Rius, que ens actualitzarà una mica com està la situació de pluja i d'aquesta dana... Ai, perdó, dana, sí. De la Laurens, ja m'he quedat una mica enrere amb les borrasques i les llevantades. De la Laurens, que ens està travessant aquí a Catalunya i que, bé, alguns estralls ha deixat, sobretot també a Andalusia. Bé, ara passem a les notícies. Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. M'havia quedat com cinc mesos enrere, parlant de la Dana, del mes d'octubre. Ens ha passat la Jana, ens està passant la Laurens... Sí, aquí, tota una classe sencera de noia. Sí, sí, sí. En fi, d'això en parlem després amb el Carles. Ara volem conèixer notícies a Sant Just. Què ens portes? Doncs mira, comencem parlant de la celleria municipal ubicada al camí de Canviosca, que és la que tenim actualment. tancarà els dies 21, 22 i 24 de març per traslladar-se a la seva nova ubicació al polígon sot-oest de Sant Just, al carrer Ponce de León, número 22, que està justament davant de l'estació de l'ITB. Sí, molt bé. El nou equipament entrarà en funcionament a finals de març i el dissabte 29, 11 del matí a dues del migdia, s'hi farà una jornada de portes obertes amb activitats familiars. Ah, mira. El projecte, que és executat per Construcciones Bosch Pasqual S.A. i finançat amb una subvenció de 5.580.000 euros de l'Agència de Residus de Catalunya, aposta per un model de la celleria modular i sostenible. L'edifici principal està construït a partir de contenidors reutilitzats, amb aïllaments de cútor regenerat, i les instal·lacions inclouen un taller de reparació, espais per residus especials, una botiga de segona mà i, en una fase posterior, un àrea d'accés automàtic per a la ciutadania, que estarà disponible els diumenges i els festius amb la targeta de contenidors. Ah. Això en un futur. En principi, ara, quan s'obri, aquesta part d'accés automàtic no funcionarà. Bé. El servei continuarà sent gestionat per Solidança i mantindrà el mateix horari d'obertura, de dilluns a divendres de 8 a 2 i de 3 a 2 quarts de 7 i els dissabtes de 10 del matí a 2 quarts de 2 i estarà tancat els diumenges i els festius. A l'agost, l'horari serà intensiu de dilluns a divendres de 8 a 3. Molt bé. Doncs, Mariona, sembla ja que la deixalleria de Canviosca d'aquí dos dies ja queda inutilitzada completament perquè es farà el seu trasllat. Exacte. O sigui que bé, ja tenim nova deixalleria, pràcticament. Res, uns dies tancada i ja donarem la benvinguda a les noves instal·lacions allà al carrer Ponce de León. Exacte. Vinga, seguim amb més actualitat. Doncs parlem de l'oferta del Casal de Joves que aquesta setmana ofereix dues propostes formatives de curta durada per joves d'entre 12 i 40 anys. Són dos monogràfics de caràcter pràctic que es faran el 21 i el 22 de març. El primer serà el divendres 21 de març de 6 a 8 del vespre a la sala trobada i estarà dedicat a la ceràmica freda. Vale, mira, veus? Una tècnica així una mica estranya, no? Ceràmica freda? Sí, poc coneguda, si més no. Vale. Es tracta d'un taller gratuït pensat per joves de 12 a 18 anys en què es podrà experimentar amb argila i altres materials que no necessiten cocció. L'objectiu, evidentment, és fomentar la creativitat i explorar una tècnica artesanal accessible per crear objectes decoratius o escultures. Molt bé. En canvi, el dissabte 22 de març de 10 del matí a 1 del migdia la sala Utopia acollirà un curs intensiu d'acord aèria per joves d'entre 12 i 40 anys. Aquest taller, que té un preu de 7 euros amb 70, oferirà una introducció a la disciplina tot treballant força, coordinació i expressió corporal en un entorn segur. Totes dues activitats requereixen inscripció prèvia a través de la web del Casal de Joves. Molt bé. Doncs atenció, aneu seguint la informació del Casal de Joves perquè últimament estan fent moltes... a part de tallers i de tota aquesta informació que anem donant aquí també a la ràdio. Aneu seguint perquè, a més, tenen una campanya que han posat en marxa, que si ho posem més fàcil, i ajuden els joves, Mariona, a fer certs tràmits amb l'administració, coses que fan molt de pal o que realment a vegades... Que se't fan tot un món, no? Sí, com per exemple el tema de donar-se d'alta el sistema clave, aquest sistema que t'has de registrar. Saps el que és, no? Home, i tant. El pitjor malson de qualsevol ciutadà. Sí, ciutadà i... Aconseguir el clave pin. Sí, sí, o sigui, és horrible. Jo crec que vaig passar-me tot un matí fa anys, no et recordo d'allò, és com... A més, és que el necessites, el tema del sistema aquest clave per fer serveis, per entrar a la Seguretat Social, és a dir, per consultar la teva vida laboral, el tema de la, jo què sé, de salut, en temes d'hisenda... Un cop el tens... Ja està, no? Un cop el tens et facilita la vida d'una manera extraordinària. Això sí, és un suplici d'aconseguir-ho, no sé quants passos, no sé quants dies. Jo ja no me'n recordo, però de cop i volta el tenia i vaig dir, m'ha canviat la vida completament. Sí. També, jo què sé, si vas al casal de joves, allà al punt d'informació juvenil, et donen un cop de mà, saps? T'ajuden i això. O també a inscriure't a Garantia Juvenil o al tema d'ElitCat, que també algun cop per alguns tràmits més com, no sé, el tema de la targeta, certificats, la declaració de la renda... També serveix l'ElitCat i a vegades també és un pal fer-se de l'ElitCat mòbil. Exacte. Bé, doncs, i per exemple també tot el tema dels casals estiu, ja ho estan movent tot, o sigui que aneu consultant també a les xarxes del casal de joves. Exacte. Molt bé, què més tenim, Mariona? Doncs mira, tenim que aquest dissabte, 22 de març, d'11 a 1, tindrà lloc l'itinerari literari titulat Joan Salvat Papaseit, La Barceloneta i el mar. I és un itinerari organitzat per l'Ajuntament de Sant Just. L'activitat proposa una passejada pels espais més vinculats a la trajectòria vital i literària d'aquest poeta, amb especial atenció al barri mariner, on va viure. La ruta començarà al moll de la fusta i recorrerà a la Barceloneta, tot resseguint els intrets de la Barcelona popular d'inicis del segle XX, que van marcar l'obra de Salvat Papaseit. La passejada es complementarà amb la lectura de poemes que il·lustren la seva visió del mar, la ciutat i l'agitació social del seu temps. És una activitat que té un cost de 12 euros i que cal inscripció prèvia. Fantàstic. Doncs, Mariona, ja hem comentat aquests tres títulars d'avui. Si et sembla, deixem una promoció i seguim llegint les portades dels diaris, va. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Vinga, 10 i 23. Llegirem ara les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris. Mariona, amb què obre el diari ara? Doncs el diari ara obre amb tema de guerra a Europa i menciona el primer pacte de mínims de Trump i Putin sobre Ucraïna. Diu que acorda naturals atacs a les infraestructures energètiques durant un període de 30 dies i que continuaran negociant de manera immediata, però Moscú manté reticències davant un alto al foc. En fotografia principal parla que Israel ha trencat la treva i ha provocat més de 400 morts. Netanyahu bombardeix massivament la franja de Gaza i amb una cita seva que posen aquí a la portada del diari ara que diu això només és el principi. I apareixen a la fotografia dos palestins carregant cadàvers ahir a Can Llunis. Doncs sí, trista notícia la del trencament aquest de l'alto al foc i a més a més amb amenaces, no?, que això només és el començament. Exacte. Hi ha tantes morts. I és un alto al foc que havia acceptat ell. Sí, sí, sí. Vull dir, ja ha de ser dit, ja m'he cansat. Tornem a matar els palestins com si no passi res. 400 persones. Més, més de 400 persones. I és que hem normalitzat un tipus de notícies, Núria, que s'apareix a portar 400 palestins morts. Diuen, bueno, mira, un dia més, saps? I és fortíssim. Vull dir, si aquests morts fossin europeus, es col·lapsaria el món. Sí, es col·lapsaria el món. Mariona, què més tenim a la portada? Tenim que Junts i l'IPSOE pacten el destí dels menors migrants. Diu que es compensa l'esforç català, diu que en vindran 30 pels 700 de Madrid. També parla el diari ara de l'OPA bancària. Diu que la Moncloa pot trigar mesos a decidir que el retard perjudica les opcions del BBVA i beneficiar el Sabadell. També parla el diari ara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya manté el 25% de castellà en 12 escoles. Diu que és un nou fracàs en l'intent del govern per frenar la mesura. Doncs sí. Això és tot del diari ara. Passem a la vanguardia, a veure? Passem a la vanguardia, que una mica la portada té la mateixa forma, obrint amb la guerra a Europa. I diu que Putin accepta deixar de bombardejar el sector energètic d'Ucraïna, que el líder rus només transigeix ara per ara amb un alto al foc parcial i un intercanvi de 175 presoners per bàndol. Diu que la conversa telefònica entre Trump i Putin dura dues hores i mitja. En fotografia principal també parla d'aquesta trencada de l'alto al foc a Israel, a Palestina, perdó. I diu que Israel liquida la treba amb un mortífer atac. Diu que Israel va fer esclatar ahir la fràgil treba gas amb un atac en què van morir més de 400 persones i 600 més van resultar ferides. Un dels pitjors balanços des de l'octubre del 2023. És a dir, porten un any, un any i mig encara no, bombardejant sense parar Palestina i aquest bombardeig ha sigut dels pitjors des que va començar, des que va haver-hi aquesta rescalfada del conflicte de Palestina. I un cop havent dit que hi havia l'alto al foc. Però bé, diu que les autoritats locals van advertir que dels 404 morts, 174 eren menors d'edat, 89 dones i 32 adults grans. Mare meva. I a la fotografia veiem una casa de Palestina completament destrossada amb una dona asseguda entre les runes. I a Notícies de la Vanguardia veiem que l'executiu i Junts pacten el repartiment d'immigrants menors amb el PP en contra. També que la síndica veu en la ineficàcia administrativa una rèmora per Catalunya. També parla del Lorenz, que deixa un mort i dos desapareguts a Andalusia. Diu que la borrasca sembra el caos, provoca inundacions i porta al límit 19 rius. I veiem, doncs, amb fotografia petita el riu Guadalhorce, que està desbordat a l'hora Icartam-sa, Icartam-sa, perdó, a Màlaga. Sí, unes imatges que, de fet, també es veien per mitjans i a mi em recordaven una mica també a la situació que es va viure amb la Dana. Recorden a la Dana, sí, totalment. Sí, lògicament no hi ha punt de comparació perquè almenys no hi ha hagut tantes víctimes mortals, almenys hi ha hagut desapareguts, i que no ha arrasat poblacions senceres. No, no, no, sí que algunes cases han quedat malmeses, però bé, no. Però bé, les imatges, que es veu tot enfangat, això recorda una mica la situació que va haver-hi a l'octubre. Exacte. I dues notícies per tancar la portada de la Vanguardia. Una parla de la sequera, diu que la pluja omple els pantans i relaxa les restriccions i apareix aquí en fotografia petita el pantà de Sau, que l'aigua ja arriba, pel que sembla, més de la meitat del campanar, que fa uns dies el vèiem completament sencer, i ara doncs ja el comença a tapar. També parla del preu dels ous, que diu que es dispara un 25% aquí a l'estat espanyol. Sí, sí, tal qual. Vinga, i Mariona, això és tot per la Vanguardia? Exacte. Passem ara les altres portades al periòdico. Obra amb que PSOE i Junts pacten limitar els migrants per Catalunya. Diu que els postconvergents afirmen que la comunitat rebrà entre 20 i 30 dels 4.400 menors que es troben a les Canàries i Ceuta i que a Madrid n'acollirà més de 700. Després, la fotografia és la imatge de... Sembla gent, bueno, palestins, fugint, suposem que, de les seves cases, estan en una furgoneta amb tot el que poguessin tenir a casa seva a sobre, al damunt, mantes, llits, de tot, roba. Sobretot en aquesta furgoneta, doncs, suposem que fugin de casa seva per aquesta tornada, bueno, els conflictes, no, bèl·lics? Diu que palestins, aquí, diu el peu de foto, deixen la casa a la franja de Gaza després dels bombardejos, que l'exèrcit a breu llença desenes de bombardejos simultanis de matinada i que causa més de 400 morts a Gaza. Altres notícies del periòdico, doncs, parlant de la Barceloneta, que Barcelona busca fórmules per mantenir aquest oci nocturn del barri al front marítim. Li fan una entrevista a la Minyamal, futbolista. Ell diu que el dentista li ha dit que els nens es posen braquets per mi. O sigui, uau! Després, també, a Andalusia i Mússia, diu que la borrasca Lawrence causa almenys un mort i dos desapareguts. També, dades del 2024, el periòdico posa que les vendes de cava cauen al 13% per la sequera, el pitjor balanç des de la Covid. I tanca el periòdico amb la notícia de que Trump i Putin acorden aturar els atacs al sector energètic ucrainès. I acabem amb l'última portada, el Punt Avui, que obre amb una imatge del que seria com una mena de local o de magatzem i titula així Viure en 10 metres quadrats. La crisi de l'habitatge aboca més persones a viure en espais precaris i cronifica el relloguer d'habitacions. Més notícies, doncs, que les restriccions per la sequera van a la baixa, que Putin i Trump acorden una pausa de 30 dies en els atacs al sector energètic d'Ucraïna, que diu, ja ho podrien haver fet en ple hivern, no? És a dir... Sí, tant. Després, acord per al repartiment de menors migrats i també que Israel trenca la treva a Gaza i que mata centenars de palestins en una onada d'atacs. Mariona, aquesta és l'actualitat d'avui a les portades dels diaris. T'escoltem després amb els butlletins aquí de Sant Just a les 11 en punt i a les 12. I ara ho uneix amb tot l'informatiu de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria. Ens escoltem ara. Adeu. Adeu. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Escoltes la Rambla. La vida santjustenca a través de les zones. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos volcans en erupció. ballant junts fins que acabem perdent la raó. A la trinxera en la que vam créixer plegats em vas fer creure que tot estava al nostre abast. I ara tot canvia i ens té altre pas. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar-la al teu costat. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos volcans en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. Hi ha un món que crema i és imparable quan ho fa. Treu-me la pena i encén-me com un volcà. i quan tot destorça tu ets l'escalfor. La meva força sempre que em guanya la por. No hi ha bombers que apaguin el que ens crema el món. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cert com dos volcans en erupció. ballant junts fins que acabem perdent la raó. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som. Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. la llum al cel com dos volcans en erupció. Ballant junts fins que acabem perdent la raó. raff災aràààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà Bicicletes 100% elèctriques L'essència de Sant Jús la tens a la Rambla, a Ràdio d'Espera. Passant 7 minuts a 2.14 del matí. Repassem aquests fets històrics que van passar tal dia com avui un 19 de març. Enric, què tal? Bon dia. Bon dia i bona hora, Núria, com estem? De dia plujós... De més plujós. Més que plujós. Crec que aquest mes ha plogut gairebé cada dia. Sí, Déu-n'hi... No, a veure, és veritat que no ha apretat molt, molt fort, però... No, no, és una pluja que en tots els sentits és beneficiosa. Sí, sí, cao fineta i... però bueno, va fent, va fent. I a més a més a les capçaleres dels rius continua ploent, és a dir que... Jo puc estrenar les meves botes de pluja. Catiuscas, se'n diuen. Ah, sí? Ah, bueno. Les botes d'aigua es diuen Catiuscas. Catiuscas, doncs mira, jo els hi deia Pescanova. Pescanova perquè sortien l'anunci, no? Però en català correcte crec que al diccionari de la llengua catalana oficial Pescanova no ho trobaràs. Catiuscas penso que sí. Escolta'm, 19 de març, com tu deies, tal dia com avui del 1812, les Corts de Càdix proclamaven i juraven la nova Constitució espanyola, coneguda popularment per la Pepa. Bàsicament perquè avui és 19 de març i és dia de Sant Josep. D'aquí aquest sobrenom afectuós d'aquesta carta magna que era pionera en el seu moment perquè va ser una de les primeres constitucions liberals a Europa, redactada en plena guerra de la Francesc, aprovada en un context de resistència contra la invasió napoleòrica. Amb elles volien establir els fonaments d'un ordre polític, Sobirania Nacional, Divisió de Poders i Dret dels Ciutadans. Tot plegat va ser un pas per on Espanya que aspirava a modernitzar-se. No sé si ho va aconseguir. La vigència va ser més aviat curta perquè la cosa no va acabar massa bé i és que quan hi ha coses que trenquen a Espanya i que intenten ser progressistes no acaba d'agradar a ser sectors. No acaba d'arribar al final, no. Però bé, en tot cas avui, tal dia com avui, 1812, proclamaven i juraven aquesta nova Constitució, la Pepa. Molt bé. Sí, sí, així, eh? La Pepa, coneguda. La Pepa. Tal dia com avui també, del 1882, primera pedra de la Sagrada Família. Què dius? 1882. Va ser una cerimònia molt discreta. En aquell moment no tenia la potència simbòlica que té actualment la Sagrada Família. Donava al 30 de sortida una de les obres més emblemàtiques i inacabades del panorama arquitectònic mundial, 1882, fa més de 100 anys. Per cert, que inicialment el projecte no estava pensat per en Toni Gaudí. L'arquitecte, però, el va assumir poc després d'iniciar-se i, de fet, va dedicar-hi gran part de la seva vida, convertint-lo en un dels seus grans llegats, tot i que n'hi ha d'altres. Sí, sí. Fixeu-vos que, com a curiositat, Gaudí estava tan immers en la construcció de la Sagrada Família que els darrers anys fins i tot vivia dins del mateix recinte de l'obra. Ostres, bueno, clar, li deuria ser més pràctic, no? Correcte. Gairebé després d'un segle de la seva mort, la construcció continua gràcies a donacions privades i de les entrades dels visitants, pràcticament. Dic, ella, es pot visitar el taller i on vivia Gaudí, ara mateix? Ah, sí? Pot anar-hi, sí, sí. Jo crec que hi he anat un parell de cops, un cop en l'escola, que no me'n recordo de res, literal, i l'altre sí, però crec que no vaig veure aquesta pare. Doncs hi ha un estudi on es veuen maquetes, proves que feia ell... Bé, és molt xula. Recomano, és d'aquelles visites que no fem perquè tenim a prop... Clar, però que si viatgéssim a Barcelona... Faria morres de cua per veure això. Oh, i tant. I des que està tancada, la part interior és absolutament meravellosa. Jo vaig anar i vaig al·lucinar. Jo hi vaig passar res fa molt poc pel costat i s'estaven casant uns... uns xinesos? No sabia que podies casar la Sagrada Família. Bueno, no, no, o sigui, estaven fora del recinte i allà estaven fent el peripè, no? Però dius, uau. Sí, sí, la gent ve d'arreu del món i després no. No, sí, sí, sí. No anem a veure. Escolta, tal dia com avui, 1931, aixi Esquerra Republicana de Catalunya. Ah? Va ser fruit de la unió de diversos grups polítics catalanistes i republicans, amb figures com Francesc Maci al Capdavant. el partit va tenir un paper clau en el procés que va portar a la proclamació de la república i pocs dies després a la declaració de la república catalana dins de la Federació Ibèrica. Esquerra es va convertir ràpidament en una força hegemònica en la política catalana del moment, dir que només uns dies després de la seva fundació va guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril del 31, fet que va precipitar la proclamació de la Segona República i que també va durar poc. En tot cas, tal dia com avui va néixer Esquerra. Molt bé. No està ara passant els seus millors moments. No, no, acaba de fer el seu congrés nacional, no? Però, bueno, s'acaba... Bastant dividits. Sí, s'acaba de... Però bé, el seu poder o la seva influència a Madrid és fort ara mateix. Perquè el govern de Sánchez depèn dels vots d'Esquerra. Sí, sí, sí, sí. Per tant... Van fer alguns acords, no?, també, que s'han de complir el tema de... Baja de Rodalies, que ara mateix també està... Rodalies. Rodalies, sí, Rodalies. Entrevistemes complicats. No, no, no. Millor... Però, bueno, és que era un dels acords entre Esquerra i el PSOE, no? Que, bueno... Sí, sí. Escolta'm, tal dia com avui, del 2015, el cantant britànic Ed Sheeran aconsegueix vendre dos milions de còpies per al seu àlbum titulat X. Dir que, en altres temps, dos milions no serien tants, evidentment que són molts, però vull dir que a l'època del thriller, de quan no hi havia les plataformes, se'n venien molts de discos. Bé, d'aquesta manera, Sheeran es convertia en una de les grans figures del panorama internacional gràcies a temes com el que escoltarem, Thinking Out Loud, que el va devoltar de la fama mundial. Dic que l'àlbum X va ser un dels més escoltats a les plataformes digitals aquell any i que va passar més de 80 setmanes a les listes dels més venuts. Aquesta cançó que escoltem, per cert, va ser la primera cançó a superar els 500 milions de reproduccions Spotify. Tot i que em recorda en aquell moment. Thinking Out Loud. Que sàpigues, Enric, que X, Ed Sheeran, els seus anteriors àlbums eren el signe de suma, el signe de resta, el signe de divisió i al cap d'uns anys va arribar el signe de multiplicar. Veus, jo no sabia que era per això. Doncs sí, era la suma, la resta, la divisió i la multiplicació. Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat tots 400 vegades, però deixa escoltar. Oh, i tant. Vinga, Enric, gràcies. Adéu-vos. Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat. Bé, aquesta cançó, si no l'hem escoltat. Cosa, honey, your soul could never grow Oh, it's evergreen Baby, your smile's forever in my mind Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A més a més, els seus centres van a petar cap a l'estret de Gibraltar, per aquella zona, nord de Marroc, estut de la península ibèrica, i això provoca que les situacions d'allà avant siguin habituals a casa nostra. És el que tenim ara amb aquesta depressió que tu comentaves, una depressió que està donant precipitacions i que ens porta amb molt bones notícies a nivell global, a nivell Catalunya. No estem parlant de Sant Jus, estem parlant de Catalunya i de reserves d'aigua. Per què? Doncs perquè les previsions són molt bones. Hi ha un avís del Servei Meteorològic de Catalunya, no per Sant Jus, perquè a vegades estàs parlant de precipitacions, el plaurà, caurà el cel, que hauran més de 100 litres per metre quadrat, a Sant Jus no. Però sí que a moltes comarques hi ha avisos del Servei Meteorològic, doncs avui poden tenir pluges molt fortes. Una de les més beneficiades, podríem dir, és l'Alt Empordà. L'Alt Empordà és una zona on realment tota la pluja que portem acumulada des del 2024 no ha fet massa cas a l'Alt Empordà. O sigui, l'Alt Empordà continuava amb restriccions en alguns pobles, doncs han tingut problemes. Però vaja, a poc a poc va plovent. Avui hi ha un avís de precipitació molt intensa a l'Alt Empordà. El pantà de Boadella, que fotia pena, doncs està guanyant bastanta aigua. I avui, amb aquests probables més de 100 litres per metre quadrat que es poden recollir en aquest episodi de pluja, doncs l'Alt Empordà es pot veure molt beneficiat. Altres comarques que també ens beneficien molt a Catalunya, avui que tenim una miqueta de temps. Sí, sí, sí, i tant. Doncs mira, tenim el Ripollès, el Berguedà i la Garrotja. Són dos punts on neixen rius. És molt aval, no?, també, Déu-n'hi-do. Sí, però és un punt on neix riu. Ah, val. I on neixen aquests rius, avui també tenen previsió de més de 100 litres per metre quadrat en aquestes comarques. També hem de dir que la cota de neu està molt alta. Estava dels 1.400 ahir, avui pujarà cap als 2.200, però és que es poden acumular més de 50 centímetres de neu nova en aquestes zones. Tota aquesta neu, recordem, que és aigua després. Sí, sí. O sigui que realment és molt bona notícia que hi hagi aquesta previsió de pluges fortes o molt fortes en aquestes tres comarques del nord de Barcelona i Girona. Després, els avisos també són importants en zones com Osona, també cap a la selva, també cap al Vallès Oriental. La pluja pot ser molt intensa. Recordem que geogràficament el Vallès Oriental té el massís del Montseny. Aquest massís, amb els vents humits de mar cap a terra, provoca que s'estampin contra aquest massís. L'aigua, els núvols queden acumulats allà, l'aigua descarrega a les carenes del Montseny i baixa cap al Maresme amb molta violència. Per això avui hi ha tants avisos dient no, deixeu el cotxe en zones on l'aigua pugui córrer perquè podeu tenir un problema i quedar-vos sense cotxe. Un altre dels ingredients avui bastant important és el fet de l'estat de la mar. Un estat de la mar que no només per avui, sinó que també per demà, tindrà bastant revoltada tot el que és la Costa Brava i la Costa Central, fins al Barcelonès. Ja com molt de vent, també. Sí, clar, és el que té el llevant. O sigui, vas pel carrer i dius ja pots portar aigua. Avui no ho has fet tu, però vull dir, encara que portis per aigua, en alguns moments, tampoc no et serveix de res perquè se't desmunta el per aigua. Ja, va sent el ridícul amb el per aigua del revés. I després també cap a la zona del delta de l'Ebre també les precipitacions avui poden ser intenses i també podem tenir pluges molt destacades. Parlem de Sant Jús. A Sant Jús pot anar fent. O sigui, ara des de les 12 de la nit portem al voltant de 6,4 litres per metre quadrat. O sigui, que va fent, és una pluja, com comentaves amb l'Enric Minza, que va fent, és el calabobos aquell de Galícia. Sí, és fineta, fineta. Que va fent, però és que és perfecta aquesta pels cultius, per a Collserola, aquesta aigua que no cau de cop i no arriba a absorbir el subsol. Aquesta sí que l'absorbeix realment molt bé. Estem tenint molta precipitació i realment aquesta aigua està molt benvinguda. Dir que al llarg d'aquest matí arribarem a la xifra d'un mes de març molt plujós, una xifra que pot arribar a superar els 100 litres per metre quadrat, en portem 97 fins a dos quarts d'onze. Hem estat fent els deures. I realment són molt bones xifres. Recordar que al febrer ens van caure gairebé 70 litres per metre quadrat. Al gener va ser molt sec, però arrosseguem una situació de pluges bastant important des del 2024. Recordeu que, per exemple, al mes de març de l'any passat també van caure 90 litres per metre quadrat. Allà és on es va despertar tot una mica. L'abril 133, al juny 66, al setembre 103, a l'octubre 147 litres per metre quadrat, al novembre 68. Vam tenir una petita pausa entre desembre i gener, però clar, aquest anticicló, que a partir del gener-febrer es va tornar a imposar a casa nostra, va provocar que ja els febrencs caigessin 69 litres per metre quadrat i 97 al març. Estem de molta hora bona, o sigui, són molts mesos seguits durant molta precipitació. típic del clima mediterrani. No vol dir que s'hagi acabat la sequera, sinó que hem de ser conscients que al Mediterrani podem estar anys amb poca pluja i anys molt beneficiats per la precipitació. Si vols, un dia parlarem d'un estudi que s'ha fet del desglas dels pols perquè podríem tenir una situació... Bueno, s'estan introduït més dades. Afecta el nivell del mar, no, això? Afecta el nivell del mar i podria afectar Catalunya, la conca mediterrània. Vaja, no es quagin fet estudiar més per Catalunya. No, però sí que podria ser un clima bastant més plujós del que normalment tindríem. O sigui, que Catalunya, per culpa d'una desgràcia com és la pèrdua dels pols, dels dos pols, doncs podria aportar més precipitació a Catalunya. Un dia ja en parlarem, que és un estudi molt interessant que ha sortit no fa massa. Anem a fer la previsió que ens queden pocs minuts com un rotllo, com una persiana. Avui al matí encara pot ploure amb aquesta pluja minça, tot i que hi ha alguns mapes que diuen que en algun moment pot ser molt intens o en forma de tempesta, creiem que anirà fent fins ben bé al migdia i al migdia perdrà una mica d'apistonada. No vol dir que s'obri el cel i surti el sol, sinó que seguirem amb molts núvols, però la pluja ja no serà tan intensa com la que podem tenir aquest matí. Ja diem que a Sant Jus realment s'esperen, com a molt, 10-12 litres per metre quadrat. En portem 6, doncs una miqueta més fins al migdia. A la tarda podrien anar caient gotetes, o sigui que fins al vespre ens pot anar plovent mica en mica. No és una pluja molt intensa, ja ho recordem, la més intensa ha de ser ara en aquests moments. I després la nit quedarà bastant tranquil·la, amb algun ruixadet molt petit, amb poques coses, però vull dir, sí que pot quedar tranquil·la. Demà al matí tindrem el cel una miqueta trencat, podem veure una miqueta la lluna al matí a primera hora, podem veure el solet a primera hora, però s'anirà a tapar i tornarà a tapar-se el cel i tornarem a tenir un dijous força gris. Els últims mapes ens indiquen que, com a molt, ens pot caure alguna goteta tocada al migdia, que per les 12 o una pot caure alguna cosa, molt poca pluja demà, però sí que és un dia gris i costarà de veure el sol. Potser cap al vespre, quan fot el camp el sol, ja tindríem una miqueta més de clarianes, però vaja, el sol demà es veurà ben poc. Recordeu que demà a les 10 del matí, 10 i 1 minut hora catalana, entrarem a la nova estació de la primavera, o sigui que entrarem amb unes temperatures una mica per sota del que tocaria, demà arribarem als 14, si arriba, i les mínimes també molt poc, perquè és que no es mouen, o sigui, és el que comentàvem ahir, ahir la màxima va ser de 13 i la mínima ha estat de 12, o sigui que és... Que es manté allà, o sigui que tenim una temperatura estable, com si estéssim dintre d'una nevera, que no es mouen les temperatures, i demà més o menys tindrem la mateixa situació, podem arribar als 14 de màxima, 13 de mínima, hi ha molt poca oscil·lació tèrmica. Divendres. Divendres és un dia que començarà gris, però es poden obrir clarianes, i ja començaríem a dir que divendres pot ser un dia típic de primavera, com que ja hi serem, podríem parlar de típic dia de primavera, per què? Doncs perquè tindrem els núvols al matí, es trencaran, sobriran clarianes si podria caure algun ruixat puntual, al matí, a migdia, a primera hora de la tarda, ruixats d'aquests ja en forma de tempesta, que aquests sí que descarreguen amb molta intensitat durant molt poca estona, però si vas pel carrer sense pregua quedes ben xop. Fa molta ràbia perquè llavors vas caminant xop i el sol treu el nas. Són aquells dies canviants, variables típics de la primavera. Fa ràbia, això? Sí, sí, sí, però vaja, ara entrem a la primavera i hem d'anar preparat amb tots. Això ens passarà. Llavors divendres és un dia típic de primavera amb estones de sol, estones de núvols, estones de ruixats i tempestes puntuals. Ja ho haurem, encara ho haurem de confirmar demà, però vaja, més o menys sembla ser que són divendres una mica variable. I a partir de la tarda ja s'obriran moltes clarianes. El sol fins a les 7 del vespre ja traurà el nas, tindrem un ambient una miqueta més tranquil i és que es va confirmant la situació del cap de setmana. Un dissabte on començarem amb alguns núvols, però després el sol s'anirà imposant. No és que tinguem un cel net i espaterrant perquè anirem jugant amb núvols durant el cap de setmana, però sí que tindrem més estones de sol, el sol serà més agradable i les temperatures es podrien enfilar una miqueta menys, cap als 16-17 graus. O sigui que dissabte, després de tants dies de pluja que l'Enric deia abans està plovent cada dia aquest mes de març. Ja, ja, sí, una mica de... La sensació és aquesta, no? I dissabte, doncs, ja tindrem més solet i es podrà gaudir una miqueta més. La nit de dissabte, diumenge perfecta, baixa una mica la temperatura perquè serà una miqueta més serena. Diumenge començarem amb sol, amb alguns núvols alts, alguns núvols d'evolució diurna, que aquesta paraula, doncs, ja la començarem a introduir al vocabulari de la primavera. I aquests núvols, a última hora de diumenge, podrien portar alguna precipitació. És l'arribada d'un front que arriba a última hora del cap de setmana, o sigui que no ens afectarà directament el cap de setmana, però sí que la tarda de diumenge es podria anar tapant i cap a la nit ens podria caure algun ruixat. Això ho anirem confirmant entre dijous i divendres. Dilluns, tornaríem a tenir un dia, doncs, la matinada plujosa, o sigui, aquesta línia frontal que ens creu a la nit de diumenge-dilluns ens podria portar precipitacions. Tornaríem a tenir un dia força gris amb unes temperatures frenades i possibilitats de ruixats. Però, ho estem mirant, eh? O sigui, sembla, i no ho diuen un o dos... Ho diem amb la boca petita. Ho diem amb la boca petita, però sembla que dimarts, dimecres... Podria fer sol. Sí, podria fer sol. Sí, el que passa que ahir ahir teníem la notícia... És que ara s'han actualitzat els mapes ara. Ahir teníem la notícia que a partir del 24-25, o sigui, dilluns i març que ve, doncs ja entràvem en un procés d'estabilitat, però avui els mapes... No vull fer mala estrogança, però a partir de divendres, dissabte i dimenys es marquen pluja de la setmana que ve. O sigui... Oh, per favor! Sí, sí, noia. Caram! Bueno, escolta... No volíem pluja? No, no, clar, és que és el que diem, eh? Vull dir, demanem pluja i després, quan la tenim, ens queixem. Clar. Després ja farà calor el juliol i l'agost i patirem pels incendis, no? Bé, al pas que anem... Aviam, s'ha d'estar sempre al tanto, però vaja, no crec que sigui un any on els riscos... On ens preocupi i hi ha excés, no? No, aviam, si els boscos estan ben nets i les reserves que ens estan caient ara d'aigua, aviam, sempre s'ha d'estar atent i pot haver algun deixat a la brata que foti alguna animalada, però vaja, de moment tenim un bon... Creixerola, com a mínim, està bastant ben salida i altres zones de Catalunya estan molt ben regades, o sigui... Bé, així també ens assegurem que els sanglars no han de baixar fins aquí, vaja a buscar aigua, no? Perquè quan la muntanya està seca... Sí, és que jo crec, bueno, des del mes de març de l'any passat que ens està plovent, fa dies que no pujo per allà dalt, però alguna de les fontetes que tenim, la font del ferro, la font del bisbe, potser en aquestes zones sí que ja comença a rejar una mica d'aigua que feia anys que no es veia, no? Que no es veia, no? Que no es veu rejar aigua en aquestes fonts, sí, sí. Bé, ja ho anirem mirant. Carles, gairebé a les 11, gràcies per la previsió del temps, doncs res, seguirem demà amb més novetats. Vinga, que vagi bé. Gràcies, adeu. Adéu. Adéu. Ens n'anem a Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. El filòsof i teòleg català Pere Lluís Font, de 91 anys, és el flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, segons s'acaba d'anunciar. Mestre d'unes quantes generacions de filòsofs, va ensenyar història de la filosofia moderna i filosofia de la religió fins a la seva jubilació fa 21 anys. Amb tot, manté l'activitat i acaba de publicar la traducció al català dels poemes essencials de Sant Joan de la Creu. Fundador de la reconstituïda Societat Catalana de Filosofia, ha impulsat diversos projectes editorials en llengua catalana, entre els quals destaca l'ambiciosa col·lecció Textos filosòfics, primer a l'editorial AIA i després a Edicions 62. Traductor de Montany, Descartes i de Pascal, ha publicat un centenar de treballs d'història de la filosofia moderna, del pensament català, del pensament cristià i de la filosofia de la religió. Més notícia, Sara Riera. El líder d'Esquerra Madrid, Gabriel Rufián, irrita Junts per Catalunya en qualificar de Rata un dels seus diputats a Madrid, Josep Maria Cruzet. Des de la xarxa X, Rufián ha respost amb una emoticona d'una rata les acusacions del diputat de Junts en què assegurava que els republicans s'oposen a la lluita contra les ocupacions. Des dels passadissos del Congrés, Rufián ha defensat l'insult i diu que s'ha quedat curt. Ellos hablan d'extrema derecha. Una resposta a una agressió del senyor Cruzet. Siempre respondemos a agressiones. El diputat de Junts al Parlament, Francesc de Dalmasa, s'ha sumat a aquesta polèmica, ha comparat Rufián amb els nazis i l'ha acusat d'indocumentat. Ens quedem al Congrés perquè a la sessió de control Pedro Sánchez ha defensat les inversions del seu executiu en Rodalies i assegura que ha empatit amb els usuaris que pateixen el caos ferroviari. Ho ha dit responent a preguntes d'Esquerra amb el seu portaveu Gabriel Rufián que ha carregat amb duresa com deien contra Junts per Catalunya. Anem al Congrés dels Diputats. Sánchez Lafuente. Bon dia. Gabriel Rufián ha criticat la falta d'inversió en Rodalies i ha posat xifres 55.000 milions per l'AVE i 8.000 per Rodalies, una comparació que Sánchez ha rebutjat amb arguments. Esto es un billete de Rodalies y esto, para muchos catalanes y catalanas, es el peor momento del día. Es la entrada al infierno. Me parece que es una comparación injusta de las cercanías con el AVE porque no tiene nada que ver, pero este es un gobierno que efectivamente ha aumentado el presupuesto en Rodalies y estamos en ese traspaso conjuntamente con la Generalitat a la propuesta de Esquerra Republicana. Rufián ha criticat la doble cara que diu té Junts a la dreta catalana, en concret Míriam Nogueres, que col·loca els seus amics a Renfe Diu durant el caos de Rodalies, però es nega a fer declaracions al costat de la bandera espanyola. Àngels, la font de Catalunya Ràdio, a Madrid. El popular Daniel Cirera responsabilitza Junts i Esquerra d'haver convertit Catalunya en la segona comunitat que més menors migrants irregulars acull. D'aquesta manera, ha tret valor a l'acord tancat entre els de Puigdemont i el PSOE per al repartiment dels 4.000 que tenen a càrrec actualment les Canàries. Són declaracions de l'íder del PP a Barcelona en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Què vol dir això? Que han permès Junts i Esquerra han permès que durant set anys el govern d'Espanya enviï immigrants il·legals Junts i Esquerra han de tenir alguna responsabilitat perquè el govern d'Espanya governa gràcies a Junts i Esquerra. I Caixa d'Enginyers ha tingut un benefici rècord de 24 milions d'euros el 2024, un 22% més que l'any anterior. Aquesta banca cooperativa ha tancat l'any amb 216.000 socis. Part dels beneficis es deuen a l'argument del volum de negoci i a l'increment del marge d'interès. El president de Caixa d'Enginyers qualifica els resultats d'excel·lents. Una dona de 79 anys ha mort d'un tret a Puig Ponyent a Mallorca. Aquest matí la seva parella de 82 anys l'han hospitalitzat a causa d'un altre tret. Tots dos convivien al mateix domicili i els agents policials ho investiguen en principi com un possible crim masclista. Els equips d'emergència s'han desplaçat al pis a escenari dels fets i han trobat el cos de la dona i l'home amb una ferida de bala. Ara l'home és a l'hospital de Sones Pases de Palma on no han facilitat més informació sobre la gravetat de la seva ferida. Esports, Marta García. Dia de Champions el Barça juga al camp del Wolfsburg Alemany l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campiones. Les blaugranes no han guanyat mai en el camp d'est equip. Són Baixa Quica Nazaret que avui passa pel quiròfan Ona Batlle i la portera Roubach. El partit és a tres quarts de set amb transmissió de la TDG de Catalunya Ràdio. El jove central del Barça Pau Cubercí reconeix que el tècnic Hansi Flick ha canviat la mentalitat de l'equip aquesta temporada i els fa tindre més confiança de cara a optar a tots els títols. És una entrevista al tot costa que podeu recuperar per les xarxes. Avui se disputa la semifinal de la Copa Catalunya entre el Barça i l'Espanyol. El partit és a tres quarts de nou i se pot seguir per Esport 3. En la Champions masculina de Waterpolo l'Atlètic Barceloneta visita el Sabon a Italià a les 8. El Baxi Manresa manté opcions de classificació per als quarts de final de la Champions Fibar de Bàsquet després de la victòria 96-90 davant el Regiana Italià. Avui en la Lliga Femenina un partit pendent de la 26a jornada. Cadi, la seu i vaeta de Sant Sebastià a partir de les 8. I en hockey patint se disputa la totalitat de la 21a jornada de l'Hockey Lliga Masculina. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11. Us informa Mariona Sales Vilanova. La deixalleria municipal ubicada al Camí de Can Biosca tancarà els dies 21, 22 i 24 de març per traslladar-se a la nova ubicació al polígon sotueix de Sant Just al carrer Ponce de León número 22 davant de l'estació de l'ITB. El nou equipament entrarà en funcionament a finals de març i el dissabte 29 d'11 a 2 s'hi farà una jornada de portes obertes amb activitats familiars. El projecte executat per Construcciones Bosch Pasqual i finançat amb una subvenció de 580.000 euros de l'Agència de Residus de Catalunya aposta per un model de deixalleria modular i sostenible. L'edifici principal està construït a partir de contenidors reutilitzats amb aïllaments de cotó regenerat. Les instal·lacions inclouen un taller de reparació, espais per residus especials, una botiga de segona mà i en una fase posterior un àrea d'accés automàtic per a la ciutadania disponible els diumenges i festius amb la targeta de contenidors. El servei continuarà sin gestionar per solidar-se i mantindrà el mateix horari d'obertuda de dilluns a divendres de 8 a 2 i de 5 a dos quarts de 7 de la tarda i els dissabtes de 10 a dos quarts de 2 i tancat diumenges i festius. A l'agost l'horari serà intensiu de dilluns a divendres de 8 a 3. El Casal de Joves de Sant Jus ofereix aquesta setmana dues propostes formatives de curta durada per joves d'entre 12 i 40 anys. Els monogràfics de caràcter pràctic es faran els dies 22 i 22 de març. El primer monogràfic tindrà lloc el divendres 21 de març de 6 a 8 del vespre a la sala trobada i estarà dedicat a la ceràmica freda. Es tracta d'un taller gratuït pensat per joves de 12 o 18 anys en què es podrà experimentar margila i altres materials que no necessiten cocció. L'objectiu és fomentar la creativitat i explorar una tècnica artesanal accessible per crear objectes decoratius o escultures. El dissabte 22 de març de 10 a 1 la sala Utopia acollirà un curs intensiu d'acorda aèria per joves d'entre 12 i 40 anys. Aquest taller amb un preu de 7 euros en 70 oferirà una introducció a la disciplina tot treballant força coordinació i expressió corpolar en un entorn segur. Totes dues activitats requereixen inscripció prèvia a través de la web del Casal de Joves. El pròxim dissabte 22 de març d'11 a 1 tindrà lloc l'itinerari literari titulat Joan Salvat Papaseit La Barceloneta i el Mar organitzat per l'Ajuntament de Sant Jús. L'activitat proposa una passejada pels espais més vinculats a la trajectòria vital i literària del poeta amb especial atenció al barri mariner on va viure. La ruta començarà al moll de la fusta i recorrerà a la Barceloneta tot resseguint els indrets de la Barcelona popular d'inici del segle XX que van marcar l'obra de Salvat Papaseit. La passejada es complementarà amb la lectura de poemes que il·lustren la seva visió del mar, la ciutat i l'agitació social del seu temps. L'activitat té un cost de 12 euros i cal inscripció prèvia. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . . . Fins ara. . . . Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fins ara. Lo rompe, lo rompe, lo rompe. Un trenco. Lo rompe, lo rompe. Un trenco. aliven doulera. Monta laftera la Quell Ivan darrera. S'imaginta'n fan la peli. A part si ens en suau la crema. Guill foroo red il la crema. Sortim al balcò. Esti. Seva. Li queda be. La sala, el bañador li queda bé, da perfil, da cara i da esquena. La marina està morena, la pantina fa una trena. Lo rompe, lo rompe, un trenca. Lo rompe, lo rompe, un trenca. Y hasta en malena, sembla l'aigua una sirena. Lo rompe, lo rompe, un trenca. Lo rompe, lo rompe, un trenca. Fes-nos un petó, morena, que dure i déu ni tu. Seureva i fes-nos l'amor, morena, que dure i déu ni tu. Re, mi, pa, sol, sol. Morena, a pantina fa una pena. Lo rompe, lo rompe, un trenca. Lo rompe, lo rompe, un trenca. I like the way you kiss me. I like the way you, uh-huh. I like the way you kiss me. I can tell you miss me. I can tell it is, is, is, is. Not trying to be romantic. I'll hit it from the back. Just you don't get attached. I like the way you kiss me. I can tell you miss me. I can tell it is, is, is, is. Not trying to be romantic. I'll hit it from the back. Just you don't get attached. You bite my lip. Just want the taste. You're on your knees. I'm on the case. You take the heat. You're with such grace. You say we don't before you stay. So just get, I'll let you down. I'll stick around and you'll find out. Don't you want to make me proud. Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Passa un minut d'un quart de dotze. Comencem la segona hora de la Rambla, el magàssim de matins de Ràdio d'Esvern i la dedicarem a fer l'entrevista mansoal d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, incloses al final també les preguntes que li ha fet la ciutadania a les xarxes socials en l'espai anomenat l'alcalde Respon. Molt bon dia, alcalde. Bon dia. Comencem amb un dels temes de més actualitat i ressò ara mateix a Sant Just, que és el sistema de contenidors amb targeta. De fet, som dels pobles pioners, també hem de tenir aquest sistema. I des de fa uns dies, també amb la novetat que la ciutadania pot descarregar-se l'aplicació del mòbil i obrir els contenidors amb Bluetooth. Fent un repàs també a les dades de recollida selectiva, les del 2024 són bones, del 65,1%. Contenidors amb targeta i bons resultats són causa-conseqüència? Home, haurem de pensar que sí, perquè hi ha un increment en tots els barris on s'ha aplicat d'entre el 10 i el 12%, em refereixo al tancament dels contenidors. per tant, encara que a vegades sigui difícil d'explicar i d'entendre la lògica, el que està clar és que hi ha una correlació entre tancament i increment d'aquest 10-12% del percentatge de reciclatge. També és veritat que en alguns carrers del poble hem vist, de fet, alguns contenidors que són una mica diferents, que són com unes bústies metàl·liques, no? Sí, només són en tres punts, que són en carrers que, per la seva morfologia, o bé perquè són carrers sense sortida, com carrer 2 de maig o carrer electricitat, doncs el camió d'escombraries no pot maniobrar. Per tant, aquests contenidors en forma de bústia s'han de buidar amb un camió petit, una camioneta, que pot maniobrar i per aquest motiu, doncs, s'ha fet el canvi. Hem de pensar que tots els veïns de Sant Just han de poder tenir accés a contenidor tancat. Fins ara, aquests carrers, el que tenien a Bujols, que es posaven i es treien cada vespre, una mica un sistema semblant al porta-porta, però ara, com que per l'aplicació de la part variable de la taxa es compten el nombre d'obertures, doncs, tots els veïns i veïnes de Sant Just han de poder tenir accés a algun contenidor tancat i que tingui obertura amb targeta. I per aquest motiu, en aquests tres carrers, hem hagut de canviar el tipus de contenidors. Després seguirem fent referència a aquest tema, perquè en l'apartat de les preguntes hi ha gent que ens ha deixat algunes qüestions referides, doncs, sobretot, amb el sistema de les targetes i el xip. Fem referència, seguim parlant de via pública i ara anem amb el tema de les obres i el manteniment que s'està fent aquests dies o que s'ha fet recentment en alguns carrers de Sant Just. Ara mateix, quines són aquelles, no?, obres o millores? Bé, estem a punt d'acabar les obres de remodelació de les escales del carrer Església, que és una obra que hauria d'acabar aquesta setmana, però amb la meteorologia que hem tingut, segurament s'endarrerirà una mica. i després, a nivell d'espai públic, estem pendents que l'àrea metropolitana iniciï les obres de construcció d'un carril bici a l'Avinguda Riera, que és una obra que, en principi, s'iniciarà durant el mes d'abril. i, en paral·lel, continuem amb les obres de soterrament de línies, de telecomunicacions i elèctriques i la retirada dels pals en diferents carrers on s'han fet obres de reurbanització, com, per exemple, el carrer Caçadors, a la plana Beixoleig. Ara mateix estem treballant al carrer Verge del Pilar i també, recentment, s'han retirat el cablejat elèctric al carrer Bonavista. Per tant, són actuacions que suposen la finalització d'obres d'urbanització que es van iniciar ja fa dos o tres anys. Queden molts carrers encara pendents amb el tema aquest dels cablejats? Malauradament, masses. Ens agradaria poder soterrar anar més i poder anar a un ritme més elevat. El problema que tenim és que totes aquestes obres les ha d'assumir íntegrament l'Ajuntament. Són obres molt costoses i, aleshores, es van fent conforme es van urbanitzant carrers. i, tot i que ens agradaria poder urbanitzar més carrers, el pressupost que tenim per a inversions és el que és. Aquest mandat també és veritat que destinem molts recursos en el capítol d'inversions a equipaments, la remodelació de l'Ateneu, la construcció de la nova deixalleria que s'inaugura ben aviat, la construcció de la nova pista poliesportiva al Mas i Ui o el nou centre social al barri de Veixoleig o la climatització de la pista superior de la bona aigua. Són totes elles inversions molt costoses que estan fent que els equipaments estiguin emportant una part important del pressupost que teníem per a inversions i, per tant, tot i que farem més actuacions de millora de l'espai públic, durant aquests quatre anys, on es notarà més canvi serà precisament en els equipaments. També hi ha hagut algunes millores, no sé si en l'enllumenat, també, no?, potser en parcs infantils que estan, no fent-ne de nous, però renovant algunes. Sí, ara properament s'ha de col·locar una tirolina al parc de Iuliaquieta. També està previst col·locar zones d'ombra, pèrgoles, tant al parc Canigó com al parc Maragall. Són petites actuacions de millora d'espais públics ja existents, però que, per les raons que sigui, necessiten unes millores en determinats aspectes. També en el de l'enllumenat, tenim intenció de millorar l'enllumenat del parc del Milenari i d'alguns altres punts del municipi. Pel que fa a les zones verdes, també, alguns carrers s'estan replantant. Ara, perquè veiem que plou, no?, però durant molt de temps va haver sequera, a Sant Just es van haver de tallar uns quants arbres. Correcte. Doncs el que estem ara és recuperant tots aquells arbres perduts. Ho estem fent gradualment. Ara és un bon moment per plantar. Es necessita temperatures baixes. A més a més, ens està anant molt bé que hi hagi pluja, perquè vol dir que durant les primeres setmanes de vida d'aquest arbre compta amb molta aigua, que és necessari. I per què motiu estem aprofitant aquests dies per fer moltes plantacions d'arbres que, malauradament, durant la sequera vam haver de tallar perquè estaven morts o estaven en molt males condicions. Seguim amb més temes. La setmana passada va tenir lloc la Junta Local de Seguretat de Sant Just. Està amb Mossos, policia, guàrdia civil, per tractar robatoris, accidents, incidents. I com a alcalde també hi va participar. Què es va posar damunt la taula en aquella reunió? Bé, es va posar sobre la taula que l'any 2024 va ser un any molt bo en matèria de seguretat ciutadana. van caure tots els fets elictius i vam estar amb unes dades molt bones. Però també es va posar sobre la taula que no es pot baixar la guàrdia. Aquesta arrencada d'any no està sent tan bona. Aquest mateix cap de setmana hem tingut robatoris en alguns trasters del barri del Maix Lluí. El primer mes, el gener i principis de febrer, alguns robatoris de bicicletes, de patinets... Són fets que, evidentment, generen una certa alarma social. I en aquest sentit cal treballar en tres direccions. La primera és que els cossos policials han de fer la seva feina i crec que la fan molt bé. A vegades, algunes investigacions comencen fa temps i quan ja ens hem oblidat d'aquest efecte delictiu, doncs apareix que s'ha resolt i s'ha detingut la persona o les persones que l'havien comès. Aquesta mateixa setmana, per exemple, s'ha detingut aquell famós revisor del gas que va estafar algunes persones grans del nostre municipi. Per tant, en aquesta primera línia han de treballar els cossos policials, especialment Mossos d'Esquadra i policia local. Després hi ha una segona línia que és la prevenció. A vegades sí que notem, quan fem patrullatges, ja sigui en solitari de la policia local o conjunts amb Mossos d'Esquadra, que degut a que Sant Jús és un municipi amb uns nivells de seguretat ciutadana molt alts, a vegades hi ha un excés de confiança per part de la ciutadania. A vegades ens trobem portes de caratges obertes, portes de jardins obertes, en definitiva que no es prenen les mesures de precaució necessàries i aquesta laxitud acaba sent aprofitada pels gadres, pels que cometen fets delictius. Per tant, demano a la ciutadania que, sense generar alarma ni molt menys, però que prenguin mesures per evitar facilitar la feina a les persones que cometen aquests delictes. I la tercera línia és la col·laboració ciutadana. Evidentment, no podem tenir un policia a cada cantonada ni a cada carrer, però en canvi sí que tenim, afortunadament a Sant Just, una ciutadania que està implicada en les qüestions de seguretat ciutadana que ens aporta molta informació valuosa, que ens ajuda tant a prevenir delictes com un cop s'han produït a poder donar una resposta ràpida i eficaç. I en aquest sentit, encoratjo a la ciutadania a mantenir aquests alts nivells de col·laboració ciutadana que fan la feina molt més fàcil els cossos policials. Per tant, tota aquella gent que observi actituds sospitoses, que vegi moviments que no li quadren amb el que és el dia a dia habitual, doncs que ens ho facin saber, ja sigui trucant a la policia, ja sigui a través de l'M7, que és un aplicatiu que tenim de seguretat ciutadana que funciona molt bé. I tota aquesta informació us puc assegurar que és guardada, és gestionada, treballada per part dels cossos policials i en molts casos ens dona informació molt important que ens serveix tant per prevenir delictes com per resoldre'ls un cop s'han produït. Per tant, treballem en aquestes tres línies per mantenir de Sant Lluís un poble molt segur com ha estat el 2024. D'altra banda, també no sé si es van comentar les dades ja no tant d'incidents o de robatoris, sinó d'accidents fruit de la mobilitat. Per exemple, els accidents amb patinet, amb bicicletes, cada cop hi ha més agents a la via pública i això també, hi ha més interaccions i per exemple els patinets ocasionen molt sovint accidents. Sí, també les motocicletes, també els cotxes. Jo no soc partidari de criminalitzar el col·lectiu dels patinets. Sé que ara hi ha molta gent que insisteix molt en que ens posem dos amb els patinets. Us puc assegurar que hi ha molts controls policials que vetllen perquè els patinets compleixin la normativa existent. De fet, és el col·lectiu que rep més sancions per part de la policia local però no podem senyir-ho tot única i exclusivament els patinets perquè hi ha molts accidents que no estan ocasionats pels patinets i tanmateix no estem posant tant la lupa sobre aquests altres mitjans de transport. És un repte que tenim com a ciutat jo diria que com a àrea metropolitana el trànsit global ha crescut no necessàriament amb vehicles motoritzats sinó que ara tenim altres actors que abans no teníem com els patinets o les bicicletes elèctriques que ajuden i això també s'ha de posar en valor a tenir una mobilitat més sostenible però sent com són actors nous a la via pública doncs durant l'arrencada i això sempre ha passat també va passar en el seu moment amb les bicicletes o amb el tramvia generen friccions generen problemes i per tant doncs la policia ha de fer una feina de control per vetllar que es compleix la normativa però per altra banda també ha d'haver una corresponsabilitat ciutadana i tothom ha de complir les normes perquè si es compleixen les normes no hi ha accidents per tant en aquest sentit també és una feina en dues línies que l'hem de fer conjuntament anem a mesos vista ens ubiquem també a la festa major a principis d'agost com s'ha de preparar com tot s'estan fent reunions imaginem entre també els tècnics de l'Ajuntament entitats per anar concretant com es planteja la festa major aquest any bé doncs aquests dies hi ha hagut una primera trobada amb les entitats per decidir el dia d'inici i després una mica el repartiment de les activitats com passa cada any doncs tenim la dificultat de Sant Just que Sant Just i Sant Pastor cau el 6 d'agost anem a ubicar l'endari per ubicar-nos sempre sempre cau el 6 d'agost llavors bé hi ha doncs els últims dies de festa major hi ha molta gent que ha iniciat vacances sobretot de les entitats que són els grans protagonistes de la festa major i sempre tenim una mica el repte de com de com omplim el calendari fins a arribar el dia del nostre de patró crec que hi ha pendent ara una segona reunió en la que s'hauria de concretar el calendari i un cop s'hagi fet doncs ja a mica en mica anirem donant a conèixer i concretant detalls com qui serà el pregoner o pregonera quin serà el repartiment de les festes i de les activitats en definitiva de com serà tota la festa major és que ja ha hagut es va anunciar per part d'algunes entitats de Sant Just alguns desacords amb el tema que no hi havia prou pressupost amb la festa major que no es feia el mateix procés participatiu per escollir segons quines activitats o això no sé a mi el que em consta és que és una una festa major no sé si passa amb totes jo de les que conec diria que la majoria estan molt més dirigides per l'Ajuntament en aquesta jo diria cansa al contrari el que intentem és adaptar l'Ajuntament a les disponibilitats i als objectius de les entitats i en aquest sentit doncs com et deia abans això a vegades en genera alguna dificultat com aquesta de poder arribar a un calendari ple d'activitats fins al dia 6 d'agost el pressupost d'aquest any ha estat un pressupost amb limitacions ja n'hem parlat en altres ocasions i la festa major no ha estat exempta d'alguna d'aquestes restriccions però jo crec que es poden fer activitats lúdiques lúdiques i festives amb pressupostos una mica més baixos es pot fer i crec que s'està treballant en aquesta direcció espero que s'acabi arribant a un acord amb totes les entitats el que he pogut copsar és que la gran majoria estan satisfetes per tant intentarem doncs resoldre aquests punts de desacord amb aquesta entitat o amb aquestes entitats que han mostrat el el seu desacord el botlletí es promociona a l'inici del procés de participació ciutadana sobre el pla d'acció contra el soroll una mica què establirà aquest pla i com va el procés participatiu sí actualment tenim estan en exposició pública per recollir aportacions veïnals fins a finals de març que és quan es tenca aquest període d'aportació d'informació i l'objectiu és tenir una una radiografia de quins són els punts on els veïns tenen més molèsties provocades pel soroll a partir d'aquí el que es fa és s'intenta veure si en determinades mesures es poden corregir aquests sorolls o es poden reduir o minimitzar i en base a aquestes aportacions ciutadanes que evidentment són després contrastades per saber si realment hi ha uns decibels massa alts o és més una percepció ciutadana hi ha un procés de contrast llavors és el que et deia que intentem buscar solucions que que redueixin o minimitzin l'impacte del soroll consta que hi hagi llocs o zones de Sant Jus on la qualitat acústica no sigui bona home hi ha llocs on objectivament hi ha més soroll que altres per exemple al voltant dels equipaments esportius acostumen a haver-hi més queixes de soroll que no al barri de la plana Isoleig per exemple que és un barri molt tranquil al costat de la carretera Reial que és una via que té uns 20.000 vehicles al dia doncs evidentment hi ha més queixes de soroll que no un carrer del carrer Sagrat Cor per exemple que és un carrer amb una afluència de trànsit molt molt petita normalment el trànsit o les activitats que fan soroll són els punts més conflictius que tenim en un municipi com Sant Jús tenint en compte que no tenim cap indústria que emeti molt soroll o no tenim cap activitat nocturna que també generi molèsties en aquest sentit no tenim les problemàtiques que tenen altres ciutats però en canvi com a tot arreu sí que hi ha alguns punts conflictius seguim perquè a principis de març es va presentar el PUOSC que és el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya que ajuda a tirar endavant alguns projectes i obres de millora en un acte on hi va assistir també amb altres alcaldes alcaldesses d'altres municipis el PUOSC aquest pla em seria útil a municipis com Sant Jús i de quina forma o amb quins recursos doncs molt útil perquè Sant Jús rebrà el voltant de 800.000 euros cada cada municipi rebrà una quantitat fixa d'iners en funció del nombre d'habitants i després podem decidir en quins projectes o en quin projecte destinem aquests recursos nosaltres tenim previst destinar-los íntegrament la rehabilitació del Teatre Taneu que és una obra que serà costosa i per tant necessita de cofinançament d'altres administracions i per aquest motiu destinarem aquests 789.000 euros que ens toquen com a municipi a finançar les obres de rehabilitació del Teatre Taneu unes obres que segueixen de moment aturades no? sí en aquests moments estem acabant de redactar el projecte modificat a finals de mes ens faran entrega d'aquest projecte un cop ja ens hem posat d'acord amb Endesa sobre com ha de ser l'estació transformadora i el centre transformador perdó i ens hem posat també d'acord amb bombers sobre el compliment de la normativa anti-incendis i aleshores el que haurem de fer és aprovar inicialment aquest projecte que haurà d'estar durant un mes en exposició pública haurem en paral·lel de rescindir el contracte amb Orcotex que és la constructora que ha fet la primera fase que es va veure interrompuda perquè vam detectar que les obres tenien un cost més elevat del previst i un cop haguem rescindit el contracte anterior i haguem aprovat definitivament el projecte doncs ja arrencarem amb la licitació de l'obra amb l'objectiu que aquest mateix any ja puguem que puguem tornar a reprendre aquesta obra que és tan important pel municipi que és el calendari més o menys amb el que treballem d'acord després seguint amb més temes parlem del SAT del Servei d'Atenció Domiciliària de Sant Just que de fet es va aderir el 5 de març a una vaga convocada per CGT de tot Catalunya en què reclamen millors condicions laborals salarials també un conveni més just amb la supressió de les borses d'hores millores amb les jornades laborals ell el col·lectiu denuncia que les les seves demandes estan sent ignorades per part de les administracions i les empreses a l'Ajuntament de Sant Just quina és la resposta que dona concretament amb el SAT d'aquí del municipi nosaltres aquest servei properament farem una modificació de contracte per arribar a final d'any i poder ampliar el nombre d'hores perquè cada cop tenim gent més gran que necessita aquest acompanyament i per tant a nosaltres ara mateix el que més ens preocupa és que amb les hores que tenim de contracte no arribem a cobrir la totalitat de la demanda que tenim per tant en primer lloc el focus està en els usuaris que ara mateix són segurament els que pateixen més aquest desajust en el contracte d'atenció domiciliària a finals d'any doncs iniciarem la licitació del nou contracte amb l'objectiu d'adaptar-lo com et deia a les necessitats poblacionals demogràfiques d'envelliment que tenim a Sant Jús i aquest nou contracte doncs ja es calcularà en base als costos salarials que s'estima que hi haurà en els propers anys perquè en aquests moments s'estan negociant en conveni col·lectiu que preveu un augment bastant elevat dels salaris d'aquest col·lectiu de treballadors que és veritat que és un col·lectiu fins ara mal pagat una situació que jo crec que afortunadament serà corregida properament i evidentment com no podia ser d'una altra manera el nou contracte el que farà serà incorporar aquest increment dels costos salarials a pagar per part de l'Ajuntament esperem que amb l'ajuda d'altres administracions com la Generalitat de Catalunya Clar el que demanava el servei era municipalitzar-lo Bé nosaltres creiem que quan estem parlant de serveis de recursos humans tan intensius la municipalització del servei acaba anant en detriment de la qualitat del servei que es presta pensa que l'administració pública l'accés a la funció pública als treballs que es presten a les feines que es presten des de l'administració pública és molt garantista no pots agafar una persona que passa pel carrer i dir-li vinga ara entres tu a treballar demà perquè tinc una baixa entre que es produeix una baixa i hi ha una substitució costumen a passar uns 15 dies durant aquests 15 dies o bé tens la plantilla sobredimensionada per tant vol dir que té un cost pel contribuent més elevat o bé deixa sense cobrir aquest servei durant els dies que la persona està de baixa per aquest motiu nosaltres pensem que és millor que aquests serveis els prestin a empreses externes empreses que pel volum de serveis d'atenció domiciliària que es gestionen tenen més capacitat per moure el personal d'un lloc o un altre per cobrir les vacants i d'aquesta manera quan hi ha baixes no es deixen serveis sense prestar en el cas d'un ajuntament actuant en solitari altra cosa seria que fos un servei que prestés una administració supramunicipal de manera mancomunada entre diferents municipis això seria diferent perquè tindria més marge de maniobra però un ajuntament en solitari jo crec que si prestéssim aquest servei de manera directa el que acabaria repercutint és en la qualitat del servei rebut per part dels usuaris el que sí i amb això estem plenament d'acord amb els sindicats el que sí que cal modificar són les condicions laborals i sobretot salarials d'aquest col·lectiu de professionals que mereixen uns sous més elevats però no necessàriament que aquests els pagui l'administració pública directament sinó que ho poden fer a través d'empreses especialitzades en aquest sector abans de passar a l'espai de l'alcalde respondre amb les preguntes de la ciutadania fem una mica de valoració de com va anar la festa de Carnestoltes una festa que per part de les AFES sí que té un gran volum de participació de gent de mobilització i de festa però que després sempre acaba sent una mica més coixa en la part del concurs com si diguéssim de la gent que no forma part de les AFES totalment d'acord per aquest motiu ja aquest any vam desistir de fer Carnestoltes de matí i Carnestoltes de tarda ho vam agrupar tot el Carnestoltes de tarda i en vistes de com va anar doncs segurament haurem de treballar perquè en el proper Carnestoltes ja quedi tot integrat de manera que no es diferenciï quines comparses són escolars i quines no ho són de manera que les comparses escolars s'integrin en el Carnestoltes de Sant Just atès que són els col·lectius que són capaços de mobilitzar més gent i la veritat és que Déu n'hi do la gent que va participar en el Carnestoltes el que passa és que no va participar suficient gent com per encara mantenir concursos separats hi ha un que que ens queda una mica coix s'ha de reconèixer i després ja acabem amb la primavera literària avui comencen els actes com si diguéssim d'aquest període en què Sant Just s'hi fan diferents activitats al voltant de les lletres concursos poesia prosa com serà el Sant Jordi aquest any a la diada aquest any serà un Sant Jordi complicat suposo que ja tindrem temps de parlar-ne el mes d'abril perquè ens cauen dimecres a Sant Jordi i nosaltres històricament el Sant Jordi el celebrem el diumenge abans per no coincidir amb Barcelona el problema que tenim aquest any és que el diumenge anterior és Setmana Santa un cap de setmana que preveiem que Sant Just molta gent estarà fora per aquest motiu després de tractar-ho en el Consell de Cultura amb les entitats que participen de la diada doncs es va decidir que es faria Can Gingestar com sempre però el mateix dia el mateix dia 23 que cau en dimecres veurem com va animo a la ciutadania que a la tarda del dia 23 quan sortim de la feina en comptes d'anar a Barcelona que allà hi haurà molta gent doncs ho deixin per un altre any i aquest any facin poble facin cultura a Sant Just i vinguin a Can Gingestar Molt bé ara sí doncs em parlarem més potser de Sant Jordi el proper mes a l'abril comencem amb les preguntes que ens han deixat la ciutadania els comentaris dels posts de les xarxes socials i les anirem fent per ordre d'arribada per tant comencem amb la primera que ens pregunten sobre el pont per accedir a l'hospital Moisés Brogi si hi ha alguna notícia algun render i ja de pas també pregunten sobre l'escultura que ha donat la benvinguda a Sant Just de la rotonda de la B23 molt bé l'escultura en principi s'ha de col·locar durant aquest mes d'abril màxim maig ara estem fent el projecte perquè s'ha de fer una fonamentació l'escultura ha de ser rígida és una escultura d'una alçada considerable per tant el que hem de fer és uns càlculs per saber fins on s'ha de perforar com s'ha de col·locar per evitar ensurts en un futur estem parlant d'una zona sensible i aquests temes convé tractar-los en sèrio estem fent ara ja dic aquest estudi aquest càlcul un cop el tinguem fet doncs ja es col·locarà l'escultura jo col·loca serà durant el mes de maig màxim màxim durant perdó durant el mes d'abril màxim màxim durant el mes de maig i respecte al desdoblament del pont de la B23 que és una infraestructura a nivell de mobilitat molt necessària en aquests moments l'Ajuntament està redactant l'avantprojecte un cop tinguem l'avantprojecte redactat sabrem el cost estimatiu de l'obra i un cop tinguem el cost estimatiu de l'obra ajuntament amb Generalitat de Catalunya i Ministeri de Transports haurem de signar el conveni per poder finançar aquesta infraestructura per tant encara estem en aquesta fase teníem un avantprojecte que havia fet l'àrea metropolitana però des de la delegació de carreteres ens van fer modificar-lo considerablement de manera que hem hagut de fer un encarregar un segon avantprojecte per adaptar-nos als requeriments de la delegació de carreteres de moment segueixen curts segueixen curts també una altra pregunta diuen quan deixarem de veure vehicles coixes o motos circulant per dins dels carrers dels vianants de Maslluí o a les voreres diuen que els pilons estan oberts alguns mal posicionats diu que per això vehicles de càrrega i descàrrega entren circulen i ocupen zones però els qui deixen els pilons oberts són els veïns entenc les pilones que es col·loquen es col·loquen en els espais com les voreres o no podem nosaltres tancar espais que són d'accés a vehicles per part de veïns si hi ha punts en els que els veïns conscien que hi ha molta conflictivitat el que ha de fer és emanar-nos poder col·locar una pilona extraïble la poden col·locar el que passa és que després els veïns s'han de responsabilitzar d'obrir-la i tancar-la si la deixen oberta llavors seguiran accedint vehicles de totes maneres també he de dir que en aquesta qüestió els veïns del Masjubí estan especialment sensibilitzats és un dels temes que els preocupa tenim moltes trucades a la policia quan hi ha quan hi ha aquestes infraccions la policia local puja pràcticament cada dia al Masjubí a sancionar els vehicles que estan mal estacionats en aquestes zones perquè efectivament aquestes zones són zones semi-pietonals són zones d'accés únic i exclusivament als veïns que tenen els garatges que han d'accedir per aquests passatges i no són zones d'aparcament per tant davant d'infraccions que es truqui sisplau a la policia i la policia us asseguro que cada setmana posa una bona colla de sancions Parlaven de càmeres dels carres pedotonals amb lectura de matrícula Bé, és que això són molts que... Ja Són molts Són molts Són molts Una inversió molt alta i això no sé si... No sé qui l'hauria d'assumir Parlen també de què passarà amb la font de la Bona Aigua que fa temps que s'estava excavant va dir que es tornava tapada moralment Sí, la font de la Bona Aigua està inclosa dins del projecte del projecte del Parc de la Bona Aigua que és un projecte que ara mateix tenim uns criteris de com ha de ser aquest futur parc i dins d'aquest document es contempla la recuperació de la font de la Bona Aigua i ara el que hem de fer és aprovar aquest document de criteris i un cop aprovat doncs el promotor dels edificis dels Garrofers haurà d'encarregar el projecte haurà de redactar el projecte de parc i un cop aprovat es podrà executar També parlen en quin estat està el projecte del tram per la carretera Reial fins a Esplugues És un projecte en molt llarg termini no es farà fins que la línia 3 de metro no arribi fins a la plaça Santa Magdalena que és la plaça que hi ha davant de l'Ajuntament d'Esplugues i en molt llarg termini estem parlant de 10-12 anys per tant és un l'allargament de la línia 3 anirà primer a l'Hospital Sant Joan de Déu Clínic perquè el clínic el futur clínic es col·locarà l'universitari on hi havia hagut la zona universitària vinculada la zona esportiva vinculada a la Universitat de Barcelona i la següent parada serà el centre d'Esplugues l'Ajuntament d'Esplugues el que no vol és que s'hagin obrit dos cops al carrer primer per fer el tramvia i després per fer el metro perquè l'obra del metro és una obra de gran envergadura que suposarà talls que suposarà molèsties i el que volen és que es faci conjuntament amb el metro cosa que té bastant de sentit també una pregunta en base que diuen que us baseu per dir que quantes més vegades s'obri el contenidor marró més es recicla sí normalment o fins ara que es reciclava poc històricament no estic parlant del cas concret de Sant Just sinó en general el que es detectava és que la fracció on s'acumulaven més impropis era l'orgànic aleshores el que interessa és que l'orgànic redueixi el màxim possible l'abocament d'impropis de matèries que no toca llençar en l'orgànic i això s'aconsegueix encara que a vegades costa d'entendre doncs dificultant el llençament de l'orgànic en el moment en què es dificulta el llençament de l'orgànic doncs la gent té estímuls per separar millor i per tant de no haver per tant de separar més i d'aquesta manera amb el quan se separa i l'orgànic doncs està net i així entenem que s'ha d'obrir un mínim de dos cops dos o tres cops per setmana i d'aquesta manera doncs podem establir un un certa una certa prova de que la de que s'està separant tinguem en compte també que en aquests moments ens trobem també en una fase inicial una mica estem en prova i error hem detectat amb aquesta metodologia que hem introduït un doble problema el primer és que 144 obertures a l'any inclús per les famílies que reciclen potser són excessives per tant aquesta quantitat l'haurem de reduir i per altra banda hem també hem detectat que és veritat que hi ha un seguit de casuístiques com persones que passen tres mesos en una segona residència ja sigui al pueblo o en segones residències que tenen altres llocs de Catalunya o bé persones que viuen soles que encara els costa més poder arribar a aquestes 144 obertures per tant estem estudiant algun canvi que espero que puguem explicar properament per poder adaptar-nos millor a aquestes casuístiques que es donen però és important que l'orgànic no tinguin propis que l'orgànic la matèria orgànica no es llenci en altres fraccions sinó que es llenci on toca i d'aquesta manera s'estimularà també que hi hagi més obertures d'orgànica per tant amb aquesta resposta ja tenim ja hem donat resposta a la pregunta que també feien de si es replantejaria el número d'obertures del contenidor marró i també d'un altre veí que ens preguntava de pensar en un sistema més just tenint en compte aquestes casuístiques de la diversitat d'allars dels ocupants sí també hem de tenir en compte que el càlcul de l'ordenança ha de ser fàcilment explicable ho dic perquè hem comprovat d'altres municipis que estan com nosaltres també en una fase experimental que fan uns càlculs de la part fixa i de la part variable que són difícilment intel·ligibles per part de la ciutadania això hem de tenir en compte i també hem de tenir en compte que per molt ben feta que estigui la normativa no podrem donar resposta mai a totes les casuístiques sempre hi haurà alguns casos que se'ns escapen de la lògica que havíem previst perquè cada família és un món o cada llarg és un món i a vegades doncs no és possible fer una normativa que s'adapti a totes les realitats que hi ha a l'interior d'una llar per tant en aquest sentit sí que demano una mica de comprensió a la ciutadania també un veí pregunta amb la tirolina del parc de Júliaqueta que havia d'estar arreglada en tres mesos sí està encarregada i estem pendents que l'empresa proveïdora ens suministri i col·loqui la la tirolina és qüestió de dies o de setmanes de fet s'està allargant una mica més el que voldríem i després també hi ha tres preguntes relacionades amb el mateix tema que és l'X30 dues preguntes fan referència als llargs temps d'espera per exemple un veí diu més de 30 minuts esperant a Maria Cristina també una altra veïna més de 25 minuts esperant-lo a la illa bé que porten molt de temps patint perquè aquesta empresa bueno pensen que no compleix el contracte que tampoc el complirà si es pensa fer alguna cosa i que quina solució sí aquest és un servei que gestiona l'àrea metropolitana l'àrea metropolitana són conscients d'aquests problemes en parlo habitualment amb els seus responsables i ja l'últim consell metropolità ja es va obrir un expedient sancionador els expedients sancionadors són lents però si es van reiterant els incompliments si els problemes no se solucionen poden acabar amb la rescissió del contracte amb Moventis que és l'empresa que gestiona aquest servei també recordar que hi ha un conflicte laboral en aquesta empresa que segurament no ajuda però no tot es pot atribuir entenc aquest conflicte laboral sinó també que segurament estan avent-hi errors organitzatius per part de l'empresa concessionària és una pena perquè des de l'Ajuntament hem fet molt esforç perquè reduïssin els el temps d'espera com ha entès la freqüència del pas de l'X30 passada 30 minuts és fet inicialment amb l'L10 de 40 minuts després amb l'X30 30 minuts ara estem amb 15 minuts l'any que ve aquest servei ha d'arribar fins a Sant Feliu a l'estació de tren i també hauria de fer una nova reducció de la nova millora perdó de la freqüència però tots aquests problemes de gestió que estan a vent està fent que aquesta millora per una part dels passatgers no s'estigui veient reflectida jo crec que ajudarà espero que així sigui com a mínim que el 2026 tindrem sis autobusos articulats que això donaran més capacitat de passatge aquesta línia que està funcionant molt bé però insisteixo que hi ha qüestions que tenen més a veure amb l'organització de l'empresa que no pas amb altres qüestions un veí diu que seguint amb el tema de l'X30 que ha estat buscant i que no ha estat capaç de trobar a l'AMB més enllà de Masllu i un altre barri amb més de 3.500 habitants que tingui com a única opció de transport públic en Barcelona una sola línia de bus i que ni tan sols ni bus el barri del Masllu és un barri que és primera que és nou segona és un barri que és estar a la perifèria de Sant Just i pel que jo crec ara mateix en el moment en què es troba l'àrea metropolitana l'X30 és un bon servei altra cosa és el nit bus que estem treballant amb l'àrea metropolitana per donar una resposta a aquesta demanda que hi ha de que el nit bus passi pel Masllu però independentment del del temps de perdona del número de línies el que s'ha de mirar és la freqüència de pas i també la capacitat de passatge que té l'X30 vull recordar que el 2026 hi haurà sis busos articulats que el que l'X30 arribarà a l'estació de Sant Feliu això vol dir comunicació amb plaça Catalunya amb 30 minuts i segurament també acabarà vent-hi una reducció del temps d'espera per tant ja dic més que nombre de línies el que és important és que hi hagi molta freqüència i molta capacitat i crec que l'AMB està treballant en la bona direcció perquè hi hagi més freqüència i més capacitat anem acabant per a parla ens pregunta de com pot ser que la resolució de les sol·licituds d'ajuts extraescolars no es faci fins passats 7-9 mesos des que es presenta la documentació perquè això fa que les famílies doncs hagin d'abonar el cost i... doncs perquè hi ha moltes sol·licituds que no estan ben presentades aleshores tenim dues opcions apartem totes aquestes i deixem sense subvenció a totes les sol·licituds que no estan ben presentades o bé tenim una mica un temps d'espera i intentem que totes les sol·licituds estiguin ben presentades amb tota la documentació necessària i d'aquesta manera tothom es pot acabar beneficiant d'aquestes línies d'ajuts molts cops es responsabilitza l'Ajuntament i l'Ajuntament no pot atorgar subvencions si no està la documentació ben presentada i el que està endarrerint en molts casos tant la concessió de subvencions com el posterior pagament és que no sempre la documentació està ben presentada i l'última la pregunta de la plataforma Salvem la Vall ens pregunten que què n'opina de la petició de moratòria per al plantejament urbanístic presentat de forma conjunta per diverses entitats ecologistes arreu del territori i en especial a Sant Just sobre la bona aigua doncs que nosaltres el que farem és el que determini la Generalitat de Catalunya si la Generalitat de Catalunya considera que aquest planejament s'ha de suspendre fins que no hi hagi una nova cartografia així ho farem a dia d'avui no ens consta que aquesta sigui la voluntat de la Generalitat de Catalunya per tant el que farem és continuar treballant precisament perquè el parc de la bona aigua pugui ser una realitat en un termini no massa llarg de temps precisament perquè les pugui recuperar la Riera de Sant Just i precisament perquè reduïm el risc d'inundabilitat del pavelló de la bona aigua i de l'Institut de Sant Just que vull recordar que em sembla que a vegades ens en oblidem massa sovint que actualment està en zona inundable per tant totes aquestes moratòries que es demanen van en detriment de buscar una solució ràpida a un problema greu que tenim i és que tenim els dos equipaments més importants de Sant Just en zona inundable Alcalde gràcies ho deixem en aquest punt hem pogut respondre totes les preguntes ens tornarem a trobar a l'abril en una altra entrevista amb l'alcalde Respont que vagi bé bon dia bon dia moltes gràcies tot seguit les notícies de Sant Just bon dia a les 12 us informa Mariona Salas Vilanova La deixalleria municipal ubicada al camí de Canviosca tancarà 4 de març per traslladar-se a la seva nova ubicació al polígon sotuest de Sant Just al carrer Ponce de León número 22 el nou equipament entrarà en funcionament a finals de març i el dissabte 29 d'11 a 2 s'hi farà una jornada de portes obertes amb activitats familiars el projecte executat per Construcciones Bosch Pasqual SA i finançat amb una subvenció de 580.000 euros de l'Agència de Residurs de Catalunya aposta per un model de deixalleria modular i sostenible l'edifici principal està construït a partir de contenidors reutilitzats amb aïllaments de cotó regenerat les instal·lacions inclouen un taller de reparació espais per residus espacials una botiga de segona mà i en una fase posterior un àrea d'accés automàtic per a la ciutadania disponible els diumenges i festius amb la targeta de contenidors el servei continuarà sent gestionat per solidància i mantindrà el mateix horari d'obertura de dilluns a divendres de 8 a 2 i de 3 a 2 quarts de 7 i dissabtes de 10 a 2 quarts de 2 i tancat diumenges i festius a l'agost l'horari serà intensiu de dilluns a divendres de 8 a 3 el casal de joves de Sant Jus ofereix aquesta setmana dues propostes formatives de curta durada per joves d'entre 12 i 40 anys el primer monogràfic tindrà lloc el divendres 21 de març de 6 a 8 a la sala trobada i estarà dedicat a la ceràmica freda es tracta d'un taller gratuït pensat per joves d'entre 12 a 18 anys en què es podrà experimentar amb argila i altres materials que no necessiten cocció l'objectiu és fomentar la creativitat i explorar una tècnica artesanal accessible per crear objectes decoratius o escultures el dissabte el dissabte 22 de març de 10 a 1 la sala utopia acollirà un curs intensiu d'acord aèria per joves d'entre 12 i 40 anys aquest taller amb un preu de 7 euros amb 70 oferirà una introducció a la disciplina tot treballant força coordinació i expressió corporal en un entorn segur totes dues activitats requereixen inscripció prèvia a través de la web del casal de joves l'alcalde de Sant Just Joan Basaganyes ha fet repàs de diversos temes d'actualitat municipal en una entrevista a Ràdio d'Esvern un dels punts destacats ha estat el funcionament del sistema de recollida amb contenidors intel·ligents que ha permès incrementar la recollida selectiva fins al 65,1% Basaganyes ha explicat que s'han col·locat contenidors en carrers on inicialment no era possible per manca d'espai o accessibilitat i que s'han millorat punts de recollida existents també s'ha implantat el sistema d'obertura amb aplicació mòbil especialment pensat per persones que tenen dificultats amb la targeta física l'alcalde ha sobrallat que s'ha reduït la fracció de rebuig i que es treballa per continuar millorant l'eficiència del servei i la satisfacció de la ciutadania podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i això ha estat tot tornem amb tota l'actualitat s'enjustem a l'informatiu complet de la UNA fins ara cap al 2000 se'n va assecar el cervell de molt dormit i molt escomptat índia i depriment i amb la mà lliure un matí triomfal vaig dir a Déu als pares i a la gent a la fi i ara però això és propert arribar segur que heu vist el senyal no jugueu amb aquest gerro sé que és lleig però és un regal no quedava res per dir-vos ara sóc el que veieu és un barri respectable si us plau baixeu la peu que el meu olor s'està uixant l'habitació és tipus suït jo vaig sentir l'aigua com cau la sento caure des de llit venia flac i sentimental venia disponibilitat total potser vau veure'm buscant entre la gent potser vau veure'm convençut repetint certs arguments però teniu molt poca gràcia i desligarem el gos aneu amb compte amb el quadre que és d'un artista famós no quedava res per dir-vos ara sóc el que veieu és un barri que treballa que el meu olor s'està uixant l'habitació és tipus suït jo vaig sentir l'aigua com cau la sento caure des del llit el meu olor s'està uixant l'habitació és tipus suït jo vaig sentir l'aigua com cau la sento caure des del llit la mesomena us acompanya al carrer agraeixo la visita us conserveu prou bé Però com em torno a cantar avui Seguiu amb mi Pensant que n'hi mereixem El que tingueu a dir El meu amor s'està dutxant La vida si el pèstim ho suït Jo vaig sentir l'aigua quan cau La sento caure des de llit El meu amor s'està dutxant La vida si el pèstim ho suït Jo vaig sentir l'aigua quan cau La sento caure des de llit L'altre dia vaig sortir Vaig anar al bar d'aigua I un dia se'n va ser normal A una urxilleta A treure una trepa No el vaig voler espantar Només vaig convertir Per una perla no sabiesa Viu bé, migno Viu bé, migno M'atresa cada dia Si m'ho fei, migno I mor a bé, migno Mor a bé, migno Com la Marisa, però Fint a tu de mi Viu bé, migno Viu bé, migno M'atresa cada dia Fins demà! Són les 12 i 14, tenim ja a l'Astrid aquí a l'estudi. Molt bon dia, Astrid. Bon dia. S'espera una temporada, bueno, amb les pluges, bona, no?, per les vinyes. Estan molt contents. Home, és que per estar-ho, per estar-ho, perquè la pagesia ho ha passat malament amb el tema de la sequera, també amb el sector de la vinya. Aquí està, i ara doncs és allò que dius, l'expressió aquella de va fent saó, no?, és allò del anar fent, el anar impregnant, eh? Hi haurà problemes, però no serà el de l'aigua, potser, no? No, de moment no, a més és aquella època que sí que ja, desprèn de quina varietat de raïm i en quina zona estigui, podria començar ja a brotar, perquè venim d'unes setmanes que ha fet calor, no? Sí. Ara, fa un parell de dies, sortien imatges a la televisió, com a la zona de Lleida, posaven aquells focs. Els fogonets. Els fogonets. Ho vaig veure així, ostres, que estrany. Sí, enmig d'arbres fruiters, doncs això també es fa... això acostuma a fer-se, sobretot, la imatge típica seria la zona de la vergonya, la xampanya, que ja estem en una latitud molt més al nord, per tant, és típic que de cara a això, primavera, tant més que març cap a abril, o fins i tot maig, que ve així alguna gelada, és típic més de veure-ho, no? Doncs aquí també passa, i és això, no? De crear aquest microclima, que tant pot ser, doncs, creant un fum, o si tenim espersós, mullar i que faci aquesta pel·lícula sobre de la branca. Tot és per protegir, que no es congeli. Ja, clar. Tenia por perquè penso, ostres, aquests fogonets, això... Bueno, si es cala foc, però penso que estan controlats, no? Estan molt controlats, perquè a més és això, eh? També venint de terres humits, terres balats. Sí, sí. És allò que dius, sí, veiem troncs, no? Que són els dels arbres. Clar. Però no, no, no hi ha risc, perquè estan molt controlats, perquè el sistema està fet perquè vagi fent aquesta flama perquè generi es calfor, són com fogonets, no? Sí, sí, llavors això fa que sigui... No és una crema, allò, incontrolada, no? No, no. És el que ell crea perquè estigui en combustió durant força estona. Bàsicament, les hores de possibilitat de gelada. Per les nits, clar, és que si fa molt de fred o hi ha gel o cau aigua i això com... gela i que es pugui desfer, aquella aigua, no? Si més no, amb el foc. Sí. Ho vaig veure i vaig pensar, ostres, mai a la vida havia vist una cosa... És una currada, eh? No, no, no, perquè a més és que estan... N'hi ha moltíssims. Una feinada. N'hi ha per cada arbustet, com si diguéssim. És allò que dius, ha d'anar molt ben organitzat perquè no et deixis cap zona en què no l'utilitzis perquè aquella zona quedarà molt més freda. Per tant, el risc hi és, i estem encara a mitjans de març, per tant, ara és aquella època, més que de pluja, que no hauríem de patir, a no ser que tinguéssim una pedregada. No, no, ja. Doncs és aquesta, la gelada, que a més, ho hem vist, eh? Se'ns pot anar allargant. Astrid, tenim el sector del vi, potser més relaxat amb aquest tema, però amb preocupació pels arangels de Donald Trump. Això és una borrada, uns arangels del 200% que va dir que volia posar el sector del vi, del cava, del xampany, etcètera. Tinc aquí algunes dades. Els Estats Units, de fet, es mantenen com és el principal destí d'exportació del vi al cava de Catalunya, generen un impacte econòmic de 78,8 milions, el que representa gairebé el 13% de les exportacions catalanes... És enorme. Sí, sí, d'aquests productes. Des del Consell Regulador de la D.O. Cava, aquesta notícia dels arangels l'han rebut amb decepció, lògicament, i consideren que les amenaces dels arangels són una mena de rebenja contra les mesures de la Unió Europea sobre els productes americans. Tu creus que es podria dur a terme aquest arangel del 200% als vins que venen de la Unió Europea? Jo crec que aquest home té capacitat. O diu fa 10 més del que fa després. No ho sé. D'aquest home m'ho puc arribar a creure tot, perquè al final és... Ja no només podrien ser interessos econòmics, jo crec que va molt més enllà, no? Sí. I la rebenja és una. Sí que ja van haver-hi molts viticultors que tocant el cap d'any es va començar el tema d'exportació per part dels... Sobretot per part del mercat americà, eh? Que tant fossin importadors en restaurants, a començar a moure-ho, perquè ells mateixos... O sigui, ja no el neguit des d'aquí cap allà, sinó d'allà, el neguit de... Ens posaran uns arangels forts i tota aquesta importació, per tant, si ho veurem des del punt de vista americà, és allò de... Ui, això pujarà moltíssim de preu. O sigui, pels americans mateixos, ells ja diríem que són els primers en estar amoïnats perquè veuen que els preus posaran, tot i que ells tinguin vinya també, però no abarquen, no? I les grans marques, sobretot, tenim molt ben posicionat el que és el xampany francès, no? Però també n'hi ha altres vins, no? Ja ho vam veure una mica quan el Regne Unit surt de l'EU amb el Brexit. Doncs sí, també, també van haver-hi pujades, no? Però, clar, aquesta és grossa, no? I sobretot el nivell d'amenaça. Ja. Mira, el president de la DEO Cava, en Xavier Pagès, ha expressat, diu aquí, la seva preocupació afirmant que tant el vi europeu com l'americà no formen part del problema de fons realment d'aquesta guerra comercial, no? Exacte. I que, doncs bé, de moment demana prudència i que espera que es confirmin si aquests arangels seran efectius o no. I, d'altra banda, l'Incabi, que és l'Institut Català de la Vinya i el Vi, també ha reaccionat preocupat per aquesta possibilitat que aquests arangels es fessin efectius i el director de l'Incabi, el Joan Gené, ha suggerit que si es tanqués el mercat nord-americà seria necessari explorar altres sectors per exportar, com per exemple, atenció, eh, Mèxic, Canadà o Sud-amèrica per compensar una mica aquesta pèrdua. Home, són llocs, Astrid, que podrien ser també, no? Potser no com el mercat nord-americà, però bueno. No, perquè aquell és gran, és enorme, després si ja estem mirant que em va més al Mercosur, que també en parlem molt, sobretot per altres productes, doncs, és que també és important, o sigui, el Mèxicà no, perquè almenys a nivell vinya és molt menor, però tenim allà sobretot Xile i Argentina, que són dos potències, no? El tequila, no? Tot això. No, i com a nivell elaboració de vins, no? Ja. També són molt potents, per tant, és allò que... Bueno. Són mercats d'aquells que al final diuen els mercats, no? Sí. Però a vegades és més... Bueno, clar, però és que realment... Complicat d'entendre, eh? Sí que es poden explorar, bueno, el mercat alemany també va baixar, o sigui, era dels potents, i després tot es resitua, per què? Perquè també tens altres països amb un potencial com el teu. No, no. Tot és complicat, eh? Perquè és... No, però a mi em va realment, de la notícia em va sobtar que... És a dir, que realment no sabia que els Estats Units eren com el principal destí d'exportació del vi al cava català, o sigui, no sabia que realment fos un mercat tan... És molt potent. Vull dir que m'ho hagués tants diners, no? Molt. Amb aquest sector. Molt. Molt. Doncs bé, aquestes són les notícies una mica que es mouen en... Sí, aquest dia a dia, no? Mentre es veiem com plou, doncs tenim aquest neguit del... Què farem? Quan és per una cosa, és per l'altra. N'hi ha per una guerra, és allò que dius... Quan va començar la guerra ucraïna, parlàvem de les exportacions cap a Rússia i es veien afectades. Els cereals. Ara ens hem vist oblidats de tot el vi i els escomosos que s'exportaven cap a Rússia, sembla que ens n'hem oblidat. I sembla que és això, no?, aquella sensació d'anar buscant nous mercats, mentre el pagès va veient com hi ha aquesta sequera, que el consum del vi a nivell mundial cau, que també se n'està parlant. O sigui, és tot com un Dragon Can, eh? Sí, sí, sí, ara puja i baixa. Àstrid, parlant de temes locals, sabem que el celler de Can Mata va amenitzar el foc, el festival d'Òmnium de cinema... Dissabte, el vespre. Dissabte, el vespre nit. Era vespre nit, nit. Nit, nit, nit, quasi matinada, no?, podríem dir. Però va estar molt bé, eh?, la pausa... Sí, com va anar el foc, aquest festival? Jo vaig estar a la primera part. Que començava a dos quarts de vuit. Començava a quarts de vuit i, a veure, el nivell de pel·lícules o de curs o documentals, ostres, és que és molt bo. Ja són els millors, eh? És allò que dius, i perquè els anem així... Menjant un rere l'altre. Menjant un rere l'altre, que a vegades dius, ostres, va tan ràpid que no tens temps, eh? Sí, sí, de païr. Sort que es pot recuperar, per exemple, a Filmin. A mi em van quedar alguns que em diuen, ara em vénen uns quants de bons a la segona... I dic, us recuperaré com pugui, perquè també és allò del... Uau, eren 70 minuts realment intensos. I aquesta pausa de... Quan va ser la pausa? Doncs quan va acabar la primera tongada. Sí. La primera sessió. Sí. Que va durar, això, uns 70 minuts. No ho vaig mirar, tampoc, molt bé. Clar, eren quatre curtmetratges en català seguits, eh? Sí, sí. Seguits, un rere l'altre, eh? És allò que dius, no has acabat això de símil a un, que ja... Ja tens l'altre projectat. I la veritat que l'organització d'Omnium va ser més que genial, com sempre, però aquesta vegada és allò que van anar a buscar unes pizzas, a baix, a la Taneu... Molt bé. Van tindre un pica-pica d'aquells... Generós. Molt. Més que pica-pica, un sopar, no? Era un sopar, era realment per... Per estar aguantant o gaudint de... No anava a dir la jornada, però d'aquell vespre que era llarg. Clar, el sopar es va fer cap a les 9 o el 9 o així. 9 i pico. Val. Per tant, molt bé. Teníem pizzas, teníem embotit, teníem les olives, això, i el vam acompanyar amb un vi del... Del Celler de Capçanes, amb el Marmellans, un vi relativament suau, o sigui, que tingués aquell puntet de cos, però que no ens deixés... Aplatanadíssims, que després teníeu més sessions, no? Clar. Aquí està, no? I era un vi que acompanyés això, a un àpat d'entremig. Val. Allò que dius, no estàs entaulat, és a peu dret, per tant, bé. Que era un vi de... És un vi negre, el Marmellans, el Celler de Capçanes elabora molta quantitat de vins, i tenen una gama, que és el Marmellans, que no surt com a Déu Montsans, sinó com a Déu Catalunya, perquè n'hi ha finques que estan fora de la denominació d'origen, per tant, automàticament no pot sortir amb la denominació, i sempre ha estat un vi allò molt portable, no? Allò de tinc una calçotada, un vi per... Vinga. Per quedar bé. Doncs aquest queda bé, no? Sí, quedava bé. Atenció als calçotaires, i les calçotaires, aquest vi recomanat per l'àstit, eh? Per calçotades. Sí, sí, queda molt bé, perquè té un preu molt accessible a tothom, i la veritat és que... Fa el pego, per acompanyar, genial. Sí, sí, sí, sí, realment quedava molt bé. Com que ja feia fresca, ja vam decidir posar-lo tot negre i no tirar cap a blanc, no? Com es diu? Marmellans, Celler de Capçanes, el poble de Capçanes. Molt bé, a la gent li va agradar, suposo que... A la gent li va agradar moltíssim, se'l vam veure quasi tot. I això que estàvem a cotats de temps, que sí que se n'ha bastonat a més. Però molt bé, la veritat. I la participació de la gent, hi havia públic, més o menys com altres anys? És que hi havia anys que havia començat un plet més d'hora. Sí, sí, això ens ho va explicar el Salvador. Hi havia anys que fins i tot hi havia igual alguna obra de teatre a hores bastant paral·leles. No érem una gran quantitat de gent. La sala també és gran, eh? Sí, sí, home, 200 persones, no? Més o menys. Però sí que va haver-hi un moment que vaig pensar, què serem, una cinquantena, 60... És allò que comptes, però com que estava fosca, mirant la pel·lícula, no et posis ara tot a comptar. No, clar, ja, vinga, un per un. Però sí, sí, a vegades és difícil, eh? Trobar el moment. Sí que una bona part de gent vam, perquè jo també vaig incloure, vam fer més la primera part. Bé, recordem que la gent no tenim aquí a l'Albert Màstia per fer el repàs de les activitats que hi ha a l'agenda de l'Ateneu, però comentem que, per exemple, el proper dissabte, estic obrint aquí a la mateixa... Obre, obre. A veure, aquest proper dissabte hi ha el cap butaca buida, aquest repte escènic a totes les sales de teatre de Catalunya, que consisteix a omplir totes les sales. Totes. És a dir, no deixar cap butaca buida, per dir-ho així, eh? Sí. Llavors l'Ateneu també s'ha adherit en aquest repte, jo ho va fer l'any passat, el va aconseguir, esperem que aquest dissabte també, amb la dificultat que el diumenge torna també a estar el mateix... O sigui que el repte dissabte... És dublar-ho, eh? Sí, el repte dissabte, però bueno, fan l'obra el dissabte i el diumenge, que encara es poden comprar entrades, que volem ajudar també la gent de la companyia Mare Meva, que és la companyia que està fent una residència artística a l'Ateneu, i a complir també aquest objectiu amb el musical que estrenaran, eh?, de forma inèdita, amb el musical Eurodrama, que el porten treballant ja uns quants mesos. I això, el dia 22 i 23, tant dissabte com diumenge, tindrem Eurodrama, aquest musical de Mare Meva. Que no has de plorar, eh? No, que va, no, no, no, és una comèdia, és una comèdia. El que passa que sí que ens van explicar que, bueno, era com una... que tenia com un punt de dramàtic, però sempre des del punt... O sigui, sempre des de la base de la comèdia. Molt bé. Que sí, que ens van estar explicant aquí, que és com... Es senten ells també molt còmodes fent aquest tipus d'espectacle. Bueno, si heu vist Rosaris, Purpurina i Acció, ja us podeu fer una idea de... De com serà. De per on es belluguen. Molt bé. Després també, el dia 25 de març, a les 8 del vespre, que això ja seria la setmana que ve. Ah, sí. Sí, sí, 25, és dimarts. Dimarts de la setmana vinent, a les 8, fan el Club de Lectura de Novela Gràfica. És un club que és gratuït i que està obert a tothom. I concretament tractaran la novel·la Herba, amb H-E-R-B-A, Herba. Doncs faran aquest Club de Lectura. I després també, més endavant, ja el dia 28 de març, que acaben divendres, es passarà, crec que és el documental del mes, Bye Bye Tiberias. Bé, el documental, no?, a la sala cinquantenari, com sempre, amb dos quarts de 8, amb el preu de 7 euros. I els que són socis o sòcies de l'Ateneu, doncs 5 euros. I bé, aquestes són les principals activitats així més destacades. També és veritat que segueix en peu el concurs de microrelats, que la gent pot presentar obres fins al 24 d'abril, microrelats, 200 paraules com a màxim. que inclogui la paraula festa major, sobretot, és un dels requisits que es demana, que la gent sigui major d'edat, i que no s'utilitzi intel·ligència artificial, eh? Que deu d'anar ple. Això està posat a les bases, eh, Astrid? Sí, sí, sí, ho crec, eh? És un recurs fàcil i còmode. Per tant, una mica de manera de... Però després no trobem tres textos calcats. Ja, ja, creativitat i originalitat per l'amor de Déu. Sí, sí. Això ho hem de cuidar. També dic que, bueno, hi haurà... La festa major de l'Ateneu, que ja s'està preparant tot, s'està movent. Oh, sí, sí, sí, aquí ja t'ho explicaré jo. Ah, ja m'ho explicaràs? Sí, sí, sí. Ai, mare, que esteu movent ja, eh? Em toca, em toca aquest any. Molt bé, molt bé. Doncs això, festa major de l'Ateneu, de l'últim cap de setmana de maig. De maig, sí, sí. Diria que és del 23... Bueno, no, l'últim no, el penúltim. 24 és dissabte. Sí, 23, el 25 de maig. Jo aquest el tinc... Aquell el tens emmarcat. Emmarcadíssim, que... Bueno. Farem una cosa... Divertida, no? I ho faré, va. Molt bé. Escolta, màstri, tu deixem... En tas de vi, com sempre, eh? Bueno, no, hi ha això, no ho dubto, no ho dubto, però, bueno, serà xulo saber exactament... Sí, sí, sí, sí. El format que li doneu aquest any. Sí, perquè farem una connexió... Vínica. Oh! Bueno, ja ens en parlaràs més endavant, Astrid. Sí, sí, sí, encara no puc, no puc. No, no. Vinga, doncs ho deixem aquí, Astrid. Gràcies per venir. Molt bé. I res, t'esperem a la propera setmana. I tant. Vinga. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Esa risa cae emocional. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. 12 i 36, comencem ara l'espai de sexualitat, plaer i alegria amb la terapeuta emocional i creativa Elisa Linares d'aquí, de Sant Just. This a humà a la que em va marcar. Una balada que no es balada i el recetond que em va fer plorar. Vas ensenyar-me que el món és ara i ara has parat per reflexionar. Ent bats family ... Elisa, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia, Núria. Doncs bé, mira, per aquí. Sí, passàvem per aquí, no? I hem decidit a trobar-nos a la ràdio. Això mateix. Bé, doncs res, que vinc molt contenta perquè la setmana passada vam fer la primera trobada de dones, la primera xerrada aquí a Sant Just. Va funcionar bé? Sí, va ser molt bonica. Que bé, que bé. Bones sensacions llavors, no? Molt, sí, m'he quedat, la veritat, molt satisfeta i de veure això, no? Que hi ha una rebuda i unes ganes també. Suposo que no només perquè tu et deuries quedar bé però el veure també, suposo que el bon feeling, no? La resposta de les participants que també això et deuria, bueno, de donar-te, bueno, doncs això, unes bones sensacions. Exacte, això de poder parlar amb confiança, sentir que és un entorn segur i poder-se obrir, doncs, a les seves coses, també poder fer una mica hi-hi-ha-ha. No, clar, clar, sí. I, no?, com que pugui ser això, un ambient relaxat i que alhora, doncs, puguem aprofundir i tal. Ens va faltar temps, eh, Núria? O sigui... Sí. Sí, sí, al final... M'hagués durat allò quatre hores, no? Això mateix. Clar, bueno. Bueno, és un començar, al final, estirar el fil, jo és el que dic i aniré provant diferents formats. Ara, això, ara sortir a l'Astrid i d'aquí 15 dies estem allà al celler. i, bueno... Fareu, recorda'ns una mica, fareu una... Serà la primera sessió que fareu de forma conjunta allà al celler, no? Al celler, exacte. I la idea és, doncs, fer una trobada distesa amb les dones, que pugui, doncs, haver-hi més catxondeu, que pugui ser més tipus pregunta-resposta, no? Jo m'ho imagino més... Una espècie com de... Com si em fessin una entrevista, no? De coses que a elles els inquieta, les motiva, o que necessiten més recursos, etcètera, etcètera, i que puguem anar estirant del fil. Jo he preparat una presentació, però la idea... Això t'anava a dir, dic... Al principi potser hauràs de començar tu donant alguns... Això mateix. Alguns impulsions, perquè potser començar com a preguntar així, de bones a primeres, pot ser una mica violent o fred, o els pot incomodar una mica. Jo sempre faig el mateix. Començo explicant qui soc jo, i jo sento que aquí baixen totes les... Perquè al final ens posem... Al mateix nivell. Al mateix nivell, i se n'adonen, doncs, això, que sóc una persona que també té les seves dificultats... Clar, no és allò de... La sexualitat... Consultori, vinga, va, aneu passant, no? No, no és... Jo soc perfecta, veniu aquí... No, clar, clar. No, no, es tracta precisament... Jo, amb les meves, doncs, això, històries, he anat aprenent a base d'errors i de... D'experiències. Això mateix, experiències de la vida. I avui seguim amb la comunicació, que l'altre dia parlàvem amb la comunicació més, doncs, amb tu mateixa i quan estàs soltera o solter. i avui parlem de la comunicació amb parella. Vinga. Perquè sento que també, de fet, és una cosa que sortia l'altre dia a la xerrada. Doncs, tant la comunicació amb parella en el dia a dia, perquè al final la sexualitat no deixa de ser, doncs, una peça més de tot aquest vincle, de tota aquesta manera que tenim de relacionar-nos amb l'altre i que es va perpetuant i es van generant una sèrie de dinàmiques que, en general, el que fan és desafavorir el contacte i la connexió. Llavors, per mi, el primer que ja t'he parlat algun cop és els cabrejos ocults. Aquesta idea que moltes vegades paguem sense sexe, no? El sexe és com la moneda de canvi i quan estem enfadats, enfadades, doncs, evitem la sexualitat. I llavors és aquest aprendre a buidar el sac. No sé si ja t'ho vaig dir, que els hindús ho feien molt, antigament els tàntrics agafaven una parella, crec que sí que t'ho vaig dir, no? I els tancaven dins d'un sac tot el dia, en plan, bueno, a veure, si no arregleu ja el que us està passant, doncs us tanquem a dins d'un sac i aquí o ho arregleu o ja, bueno, pot ser el rosari de l'aurora. Doncs, una mica és aquesta idea, poder netejar aquestes negativitats quan surten i no deixar que creixin, perquè moltes vegades el que passa és que és com que ho deixem passar, bueno, no és important, però per dintre ja et queda... Exacte, va fent gota... Va sumant, eh? Va sumant, això mateix. I llavors aquí la clau és utilitzar la CNV, la comunicació no violenta. Ah, mira, veus, és la primera vegada que escolto el concepte. Ah, sí? Bueno, per això te puc fer una altra xerrada. Ostres! És molt important, quan parlem de gestió emocional, quan parlem amb les altres persones, com arriba el nostre missatge. En general, en aquesta societat parlem molt des del bordà, no? Saps què vull dir? Com els gossos... Una mica saco. Això mateix. I així és com ens han educat els nostres pares i mares i, per tant, és el que coneixem. I ens surt, doncs, anar directe al gra i, no, tu m'has fet, tu m'has dit, no sé què, o fes-me això, l'exigència, etcètera, etcètera. Llavors, hi ha una part interna que, quan rep aquest tipus d'abordades, sí, doncs es posa a la defensiva, perquè és el que també va aprendre a fer. Llavors, o recula i es posa en plan, soc un cargolet, desapareixo... Sí, em protegeixo. I que es caigui, exacte, el xaparrón i no entra, no? O entra al mínim. O es posa a ser un altre gos bordador i llavors estem tots dos en aquesta tessitura. En aquest mot. Exacte. Llavors, perquè caiguin aquestes barreres, és important que tu, amb tu mateixa, comencis a practicar, perquè al final és un tema de pràctica, perquè en calent sempre ens sortirà el que havíem vist a casa. És mica en mica anar-ho practicant. I la CNV parla del més sentit, perquè és molt diferent, no? Quan ha passat això, més sentit. Perquè el més sentit és meu, no depèn del que t'ho has fet, m'entens? No impliques a l'altre d'alguna forma, no l'estàs com culpant, no? Això mateix, exacte. Més sentit és també en relació a la meva motxilla. Jo porto tot un passat, etcètera, etcètera, i quan tu em dius això, jo et sento paternalista, però potser tu no tens intenció de ser paternalista, però jo t'hi sento així perquè mon pare era així, no? O jo tinc aquesta vivència interna. Llavors, el més sentit ens ajuda molt en aquesta fase, no? Sí, sí, totalment. Doncs perquè ja no és un atac. No. I llavors també, exacte, el to, des d'on parles això, saps? Totalment. Llavors, doncs quan ha passat això, quan m'has dit això o altra, m'he sentit atacada perquè, no? Ja. He sentit que no veies no sé què. Bé, és fer-ho, dir-ho o expressar-ho des d'una altra forma, doncs això que no és violenta, no? Exacte. És el que més aquest. I llavors, també, a vegades és practicar-ho tu abans, quan la frase, o sigui, quan el cas de parlar ja està una mica enredat, saps? Necessites a vegades escriure tu i poder fer servir aquesta nomenclatura que us diré. Quan ha passat els fets el més nets possible, sense jutjar-los, sense, saps, tant objectius com puguis, m'he sentit tararí, tararà, que seria la part emocional de com m'he sentit jo, perquè necessito tararí, tararà, necessito, doncs, sentir que confies en mi, necessito més autonomia, necessito... Que m'escoltis, necessito... Exacte. Sí, necessito que validis les meves emocions, que no són amb tu, que és simplement el que m'està passant amb mi, etcètera, etcètera. I per això et demanaria tararí, tararà. O sigui, són com quatre passes. Això és com quan fas un certificat, una sol·licitud, no? Sol·licito que, demano que, per això vull que... Totalment. Al principi pot sonar molt robàtic això mateix, el que estàs dient tu. A la llarga, ho naturalitzes i, a vegades, no caldrà que facis els quatre passos. Però sí que, internament, recomano això, que sàpigues, primer, perquè et coneixis millor. Què t'està passant? Per què has saltat així a la llogular de l'altre? Doncs, hi ha uns motius, i en general és la teva motxilla. Quan tens una reacció desproporcionada amb una frase d'una altra persona, normalment és perquè t'està tocant ferideta, saps? Perquè allà hi ha alguna cosa que... Ja, ja. M'entrenes. Clar, respons, no? Al que t'estan tocant. Això mateix. I l'altre element que pot ser interessant és poder demanar disculpes. Perquè, a vegades, és l'altre qui fa un comentari i tu saltes. Sí. I llavors et veus a toro pasado, que dic jo. Ja, dius, hòstia, l'he cagat, no cal dir resposta així, no? I a vegades ho veus en la pròpia conversa, ja veus que l'altre es tensa, que tu aniràs a més, i a vegades et pots com respirar-ho i frenar-te. I el millor és poder dir això o dir, ostres, ho sento, he saltat, saps? Disculpar-te en moment també, eh? Disculpar-te en aquell moment i sense massa justificació, simplement com poder reprendre la comunicació des d'un lloc més pausat, des d'un lloc més serè. Sí, que si després no demanem perdó o deixem passar com molt de temps, és més difícil, no? Cada cop em reconèixer o demanar disculpes, és més difícil. I a més és això que dèiem, no? Que donant aquest moment d'empatia, aquest ho sento, moltes vegades el que ens passa és que posem l'ho sento a darrere i estem justificant. Ho he fet perquè no sé què, no sé quantos, no sé què, no sé quantos... I l'altre ja no pot escoltar aquest ho sento. Necessitem que l'ho sento sigui net, saps? L'altre ha de sentir la teva empatia, saps? Ha de sentir un, ostres, m'importes. M'importes, punto. I hi ha persones que això encara ho tenen més, exerberat i necessiten més aquest m'importes. I després, doncs és això, tot això el que fa és que es netegi aquella petita negativitat i que tornem a poder tenir, doncs... És com notes, a vegades ho notes fins i tot energèticament, eh, Núria? Notes com que hi ha una tensió, que es repaleixen, saps? Ja, ja. I ho notes allà, a la cuina, és com si hi hagués energia allà, en plan... Saps? Que podria haver-hi la música aquella. La música de fons i quedaria de conya. Això mateix. I després, tiruriruri, torna l'abraçada i torna a poder haver-hi un contacte. Ai, que bo. I un retrobament dels cossos. I com sempre et dic, abraçada, inquietud, petó llarg, o sigui, com aquest... Ai, que bé, tornem a estar buits, tornem a estar a casa, saps? Per mi això, sento que és molt important. I això és la comunicació en parella, no? Això és la comunicació en parella. I l'altre és la comunicació ja de temes sexuals, que és el que parlàvem l'altre dia en el taller, que sortia aquest tema, no? Aquesta idea que moltes vegades ens sentim com amb l'obligació de fer tot el procés, d'arribar a la meta, saps? Que si hi ha trobada, haurà d'acabar amb penetració, orgasme simultani, i si és que pot ser, i si no pot ser, doncs, ejaculació i després, no? En el cas d'una parella heteròdica, i després m'acabo jo, no? És com... I moltes vegades, potser, cap dels dos. És que a vegades, no és ja un tema que les dones no en tenim ganes, és que a vegades cap dels dos necessita arribar al final. Però ens hem quedat amb aquesta idea que hem de fer, pum, tot el túnel, no? Com m'agafes l'embranzida i això tot. Com una cursa de fons, no? Tot allò, vinga. I moltes vegades no ve de gust. I el que acaba passant és que, ui, doncs, és que com que no em ve de gust arribar al final, ja ni començo. Clar, exactament, ja per què començar, no? Si sé que no... Llavors el que acabem fent és que acabem generant menys espais de contacte, perquè com que el contacte ja vol dir arribar al final... Clar, vas evitant el moment, no? Vas evitant... Exacte, evito la braçada dins del llit, perquè, no sigui, cas que vulgui, no sé què, no? Com es va enredant la troca quan en realitat a vegades seria un tema de comunicació i de poder dir què és el que necessites, com ho necessites, quan ho necessites, sí? I, sobretot, doncs, això, que tots tenim inseguretats, tant homes com dones. Ells també tenen molt aquesta idea d'haver de complir, saps? I després parelles, parelles, doncs, això, de dones lesbianes, també, no? Aquestes inseguretats, aquestes pors a ser ferit i com tractem l'altre, posar-nos a la pell de l'altre i poder-li parlar com sentim, saps? En plan, ostres, doncs, és que si em toques així, em fa mal, és molt diferent que apartar, saps? Clar, el que dèiem, eh? La comunicació una mica... Amb aquest tacte. Amb empatia i... Clar, fins i tot, quan és una cosa immediata d'això em fa mal, a vegades és moure't una mica, és més un tema de llenguatge corporal i no verbal, a vegades ja ho arregla, o un xiu-xiu-eig, un xiu... Com dient, més lent. I l'altre ja ho pilla, saps? O sigui, com trobar també aquestes maneres que... O agafar-li la mà suavement i portar-la cap allà on tu vols, saps? I com tu pots també anar-ho modulant i jugant i amb una mica de masquerra i estratègia, a més a més, jo sento que això ajuda molt. I després, doncs, si cal realment poder-ho també comentar. El que no has d'aguantar és dolor o incomoditat, perquè el cos sempre porta el compte i això al final et passa a factura. I l'altre dia, no?, que hi havia dones perimenopàusiques i menopàusiques. Clar, és un tema molt delicat, perquè fins on aguantes? Conforme vas aguantant el dolor, el teu cap comença a dir, ostres, la penetració em fa mal, no la vull, saps què vull dir? I vas generant aquesta creença que com que tinc dolor, això ja no és per mi, saps? I és tot aquest anar trencant aquesta manera de viure-ho des d'aquesta comunicació i tenir el màxim de recursos, això que parlàvem de les quatre energies, no?, poder tenir molts recursos perquè si en un moment donat la penetració no és el moment i no és el camí, tinguis la tira de recursos més per seguir jugant i gaudint en parella d'aquesta sexualitat. Clar, el que deia és que no cal potser fer tot el procés, no?, o arribar-hi o fer tots els passos o fer-los en ordre o... Totalment, exacte. I res, doncs, és això, són aquestes coses, el poder també comentar què necessites, què desitges i què no desitges, també fora de la trobada, no?, en plan, doncs a vegades és com que esperem que l'altre sàpiga que té ganes que tinguem sexe oral, saps? O de que, ostres, a mi no m'agrada que em toqui els mogrons després de córrer-me perquè estan tensos i estan durs, no? I una dona t'ho comenta a tu i tu dius, però qui li has de comentar és a l'altre, saps què vull dir? Sí, i és aquestes històries i moltes vegades es barregen moltes creences. Per exemple, un home, no?, que no rep aquesta fal·lació, aquest sexe oral, pot sentir que l'altre no el desitja o que li fa fàstic o... M'entens? Clar, coses que fallen per no comunicar-se bé al cap i a la feina. I l'altre, potser sí que hi ha un tema de fàstic i llavors també s'ha de treballar perquè també pot haver-hi aquestes coses, però també pot ser un tema de... Ni se m'havia passat pel cap, saps? I com que jo no ho necessito i a mi no és especialment el que més em crida l'atenció, doncs jo faig allò. Ja, que a vegades es donen per fet també moltes coses, no? Exacte, absolutament, moltíssimes. I és això, és anar estirant del fil de poder polir aquesta comunicació. Potser per això també el tall va durar tant a l'Isa i la gent es va quedar amb ganes, no? Perquè és com que s'anaven posant coses damunt de la taula i també, ostres, s'anaven sentint potser identificades i això, aquí, ah, doncs així, això també passa, no sé què. Clar, el fet de poder de no comunicar-ho, de no compartir-ho potser amb la parella, a l'hora de posar-ho totes en comú, també deuria ser com un espai com bastant, bueno, alliberador. Totalment, clar, és enriquidor perquè veus que no estàs sola primer. No, no, clar. I que amb l'Astri t'ho dèiem, eh, a veure si fem un d'homes, perquè potser també, bé, potser no, segur que també tenen coses a dir i a parlar, saps? I al final és això, és sentir-te més acompanyat, més acompanyada, amb més recursos, amb, doncs això, també desfogar-te, perquè a vegades una mica de riure, no? I prendre'ns les coses amb humor i encara que siguin estereotips i tal, però poder-ho, no?, treure-li ferro el que t'està passant. I trobar un grup, també, un grup on saber que vas a fer allò especialment, no?, concretament, que saps que també que t'escoltaran o que, bueno, que hi ha com un interès general per les mateixes qüestions, també és com això, com deies, no?, com molt alliberador, com que ja vas, encara que al principi potser una mica nerviosa i això, però després ja vas com més... Sí, i no teníem copa de vi l'altre dia, que teníem infusions, i va funcionar també molt bé, eh? Bueno, clar. Vull dir que al final és un tema que et sentis, doncs, això, en un espai que és confidencial, que totes estem igual, i que al final tots i totes tenim les nostres reptes, per dir-ho en positiu, amb la sexualitat. Molt bé. És una mica aquesta idea. I res, doncs, com sempre, jo encantada de qui vulgui tingui ganes d'explorar això d'una manera, doncs, més privada, doncs, parlar amb mi, perquè, doncs, amb la meva parella ens passa això, i allò, i trobar la manera de, no?, acompanyar-los a que hi hagi aquesta comunicació més fluïda, o donar-los idees i elements per estirar del fil d'aquesta sexualitat més holística i inspirar-los, etcètera. Doncs, també que... Et poden contactar, no? I tant, que poden trucar... Quins canals tens ara mateix activats, Elisa? Doncs, per una banda, em poden escriure un mail a hola.despertant.cat, em poden trucar per telèfon, si volen, al 650 24 43 40, i després a l'Instagram tinc en castellà el redescobrirse.elisa, que allí parlo de sexualitat, també potser et poden trobar coses que els hi siguin d'interès, i després el de sempre, despertant, punalisa, que, bueno, també em poden trobar des de l'Instagram i escriure un privat, vull dir, no ho sé, cadascú l'eina que li vagi més còmode. Al final, jo crec que el més fàcil és potser per WhatsApp i tal. Bé, que això... En diferents maneres. Això, que aquí estem... Molt bé. I que no ens oblidem d'això de poder gaudir perquè és això, és la nostra vida, no? Potser és això, com que ens perdem una part que al final engloba moltes més coses i moltes relacions acaben en certa manera, a vegades, perquè aquest vincle s'ha anat descuidant. Molt bé. Elisa, moltíssimes gràcies per passar-te una sessió més aquí a Ràdio d'Esvern. Gràcies a tu també, Núria. T'esperarem en un parell de setmanes. Això me deixo. I que acabis de passar bon dimecres i bona setmana. Igualment. Adéu. Adéu. Supermercat, he trobat l'amor al lloc menys esperat. M'he enamorat el supermercat. I ara per fi tinc la sort de costat. M'he enamorat el supermercat. De com has deixat el cor supermercat. Potser aquest no és el lloc indicat. potser esperàvem la primera cita més intimitat. Vinga, deixem el programa en aquest punt. Us hem estat fent companyia des de les 10 del matí. I ara us deixem amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just amb la Mariona Sales. I per la tarda de 5 a 7 al magazín El Refugi amb Dani Martínez. Tornem demà aquí a la Rambla a les 10 del matí a les 10 i 10 per fer-vos companyia. Seguiu-nos a xarxes a Instagram i a Twitter arroba radiodesvern o arroba la Rambla 9.8.1. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Bona tarda i fins demà. Gràcies.
#800 - Actualitat Sant Just: Recull d'Entrevistes, Gastronomia i Ecologia
En el programa d'avui de La Rambla hem conegut les últimes novetats sobre la deixalleria de Sant Just, amb un trasllat imminent i un model sostenible. L'alcalde, Joan Basaganyes, ha abordat els temes d'actualitat municipal, incloent la seguretat ciutadana i la importància de la col·laboració veïnal. També s'ha parlat de les activitats del Casal de Joves, incloent tallers de ceràmica i circ, i de la crisi dels aranzels de Donald Trump. En la secció de sexualitat, Elisa Linares ha compartit consells sobre la comunicació en parella amid les dificultats emocionals i la sexualitat. Si vols aprofundir en tot això, sintonitza a Ràdio Desvern!
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
7:44Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
Efemèrides del dia
28:42L’Enric ens busca curiositats i fets històrics que van passar tal dia com avui. Tampoc hi falta l’efemèride musical, que avui va dedicada al cantant Ed Sheeran i el tema 'Thinking Out Loud' .
Meteo Sant Just
39:06Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més. Avui una mica més extensa perquè ens explica l'augment dels embassaments de Catalunya i com ens afectarà la borrasca Laurence a Sant Just.
Parlem de VINS, amb el Celler de Can Mata
2:06:28L'Astrid Goldstein del Celler de Can Mata avui ens parla de la preocupació que te el sector vinícola amb les amenaces d'aranzels del 200% que va anunciar fa dies Donald Trump. L'Astrid també ens fa una crònica de com va anar el Festival de Cinema d'Òmnium a l'Ateneu de Sant Just, amenitzat amb un vi del Celler.
Sexualitat, plaer i alegria
2:27:42La terapeuta emocional i tallerista santjustenca Elisa Linares ens porta a l’emissora, quinzenalment, un espai que dona cabuda a parlar del plaer femení, l’alegria i la sexualitat. Avui l’Elisa ens parla de millorar la COMUNICACIÓ NO-VIOLENTA amb la parella i d'expressar-nos de forma natural amb el que sentim per no arrossegar maldecaps.