#808 - La Rambla a Ràdio Desvern: Notícies, Entrevistes i Esports a Sant Just

Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla, amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia. De dilluns a divendres, al 98.1 de la FM. I en streaming, a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1. Molt bon dia Sant Just, ara mateix, passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dilluns 31 de març. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la misura municipal de Sant Just. Ja m'ho coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant, com sempre. Fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades a Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical i acabarem l'hora a les 10.50 amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11.10 farem l'entrevista del dia. Avui trucarem a l'actriu, dramaturga i escriptora Sant Justenca, Anna Gulló, que a partir del dia 3 d'abril estrena l'obra El Peix Daurat a l'espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc. És una obra que ja va estrenar a la Sala Atrium de Barcelona fa dos anys, però que ara el torna a presentar amb una versió renovada. Bé, tot seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dilluns al matí. A les 11.40 saludarem al col·laborador i periodista de Sant Just, David Sánchez, que avui ja ens ha avançat, que ens parlarà sobre la història del Walden 7, aquest mític i icònic edifici de Sant Just que aquest any compleix 50 anys. Bé, després d'aquestes dues primeres hores ja encararem la tercera. A partir de les 12.10 es deixarà caure en Marçal Ferret amb un nou capítol de la secció Just el que no saps, aquesta secció en la que ens porta biografies de personatges famosos i històrics. Biografies, doncs, que no acaben gaire bé. Bé, acabarem el programa amb la participació de l'Albert Trullàs, també d'en Carles Rius i d'en Richi Gafarot per fer la tertúlia esportiva. Bé, tot això, ja ho veieu, és el que tindrem a continuació. Per tant, no marxeu, que comencem. Som dilluns i comencem amb un tema de Lady Gaga. Això es diu Banish Into You. Us hem de dir que l'Andrea Esmerats ens ha renovat aquesta temporada de primavera-estiu les llistes de música. I aquesta és una de les noves. M'encana, ina Robert Mac Mira queäres espr Sensei M'encana, en testing de música. M'encana, s'empreich tu, 於 al la lettima esカ Clinic. M'encana, s'empreich tuito al principio. M'encana, s'empreich tuito yكri tuito. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Generalitat de Catalunya Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Mariona, som les 10 i 15 minuts. Comencem la presentació de Sant Just. Avui dilluns. Amplau a cantixí. Comencem? Bon dia, Núria. Comencem parlant del servei local de català de Sant Just i del programa de voluntariat per la llengua, que organitzen les teves tertúlies en català i és la seva quarta edició. Ah, molt bé. I tindran lloc demà dimarts 1 d'abril del 2025. La primera sessió tindrà lloc a les 12 del matí a les escoles al carrer Montserrat número 2. És una activitat que està conduïda per persones voluntàries que formen part del programa de parelles lingüístiques i es basa en converses informals en català, amb especial atenció als llibres. En aquesta edició comentaran dues obres, que són la innocent d'Isabel Clara Simó i Estudia en l'Ila, de Maria Antonia Oliver. Molt bé. Les tertúlies també compten amb la col·laboració de la Biblioteca Joan Margarit i requereixen inscripció prèvia enviant un correu electrònic a santjusdesvern arroba cpnl.cat. Molt bé. Per tant, és una activitat que organitza la secció local de català d'aquí de Sant Jus, no? Exacte. Que està englobada dins del Consorci de Programació d'aquestes activitats pel que fa a les classes en català. Exacte. Molt bé. Mariona, la gent que estigui interessada, que s'apunti, que revisi, si no, la notícia de Ràdio d'Isvern també per com fer-ho i exactament quines eren les persones que faran aquestes xerrades. I seguim amb el següent titular. Doncs mira, tenim que el Casal Popular, la Sala i Arran Sant Jus organitzen aquest diumenge, 6 d'abril, la tercera edició de la Calçotada Popular i del Torneig Antifeixista Guillem Agulló a la plaça de la Pau d'aquí Sant Jus. La jornada començarà a les 11 del matí i combina activitats esportives, dinar popular i música també. A les 12 hi haurà el Torneig de Volei amb equips mixtos, que és una activitat que forma part de l'Homenatge a Guillem Agulló, que va ser un jove militant antifeixista del País Valencià que va ser assassinat el 1993. Per tant, és una iniciativa que té com a objectiu una mica doncs reivindicar la seva memòria. A dos quarts de tres iniciarà la Calçotada Popular amb mena de calçots, botifarra o opció vegana, pa i vi i aigua amb un preu de 13 euros. I durant tota la jornada també hi haurà música així una mica com de sobretaula amb white noise i punxa discos basllu. O sigui, Déu-n'hi-do la jornada, no? Prou plena, sí, sí. Per tant, organitza Arran i al Casal Popular la Sala. Al Casal Popular la Sala i hi haurà de tot, eh? Pel que veig, dinar, música, activitat, vòlei... Exacte. Fantàstic, Mariona. La gent s'ha d'apuntar abans d'alguna data? Qui vulgui participar al torneig. Abans d'una data, no ho sé, no ho han deixat clar, però hi ha un formulari d'inscripció que podreu trobar l'enllaç a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. I anem amb el tercer titular, Mariona. Doncs mira, tenim que el Servei de Promoció Econòmica de Sant Just organitza el pròxim dilluns, a les 3 de la tarda, una formació en línia sobre l'eina digital Genially, que està adreçada a persones emprenedores, professionals independents i microempreses. D'acord. L'activitat compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Joan d'Espí, Sant Feliu de Llobregat, i de la Diputació de Barcelona. La sessió té com a objectiu ensenyar a crear contingut visual i interactiu mitjançant la plataforma Genially, que és una eina gratuïta i que està accessible en línia. Genially, eh, has dit? Genially, sí, exacte. I el programa inclou una introducció a la plataforma, al seu espai de treball, la creació de dissenys a partir de plantilles i la realització d'un català de productes o serveis interactius. Les persones participants també aprendran a compartir els seus dissenys digitals. Sí. I la sessió anirà a càrrec de Marcots, de Ciberteca. i es recomana donar-se d'alta prèviament a la plataforma Genially.com per poder seguir la part pràctica de la formació. Mira, acabo d'entrar a la pàgina web, Genially.com barra és barra, i, uau, Déu-n'hi-do, eh? O sigui, per exemple, TikTok, la Universitat de Colúmbia, Telefònica i Santillana, per exemple, són institucions, per dir-ho així, que utilitzen Genially, que utilitzen aquesta web. Sí, realment, és una plataforma molt coneguda i molt pràctica per generar aquest contingut més interactiu. Lògicament, en funció de si escolls un pla o un altre, té els seus preus. Per exemple, pot haver-hi un pla més general, un pla per docents, en funció de les necessitats o dels serveis que vulguis de cadascuna de les funcions que té Genially, doncs, pots tenir una versió o una altra. Això és com quan et fas Canva Premium, o Canva Normal, que pagues uns diners o uns altres per tenir unes prestacions. Doncs, el mateix. Hi ha un munt de plantilles, pel que veig, plantilles de gamificació, de marketing, de learning, en fi, em sembla interessant, la veritat. Sí, sí, i tant. La gent, que vulgui aprendre com funciona el Genially, que s'apunsi a aquesta formació i aprendrà uns quants trucs, tu. És una formació virtual, així que més còmode encara, i tindrà una donada de dues hores i mitja i que l'inscripció prèvia, que teniu el link, també el trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Mariona, ja hem comentat els tres titulars d'avui, deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris, amb les notícies del dia. Perfecte, Núria. Fins ara. Fins ara. Fins ara. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Són les 10 i 22, Mariona, llegim ara les portades dels diaris. Comencem, si et sembla, amb la del diari Ara. Doncs el diari Ara obre amb una notícia sobre energia i diu que Catalunya consumeix un 15% més d'electricitat que la que genera. Diu que el 2024 la producció va ser de 37,4 terabats d'hora. Molt bé, molt bé. Ho he dit bé, no? T'he vist... Ostres, que àgil, eh? T'he vist... Dic, val, jo si ho hagués... m'hagués quedat encallada amb la T doble baixa doble baixa H. T'he de dir que m'he tirat un triple, no sé si és en terabatts d'hora, suposo que sí. Home, té pinta, no? Terabatts, sí, sí, pot ser. Doncs això, que la producció va ser de 37,4 terabatts d'hora mentre que el consum es va enfilar fins als 44,1 terabatts d'hora. El creixement de les renovables no va al mateix ritme que l'electrificació de l'economia. En fotografia principal, tema esportiu, veiem que l'ambició del Barça engoleix el Girona amb aquest 4,1. Diu que el joc de la Minya Mal i dels gols de Robert Lewandowski van acabar amb les esperances del Girona en un partit en què l'equip de Flick va ser molt superior. El Barça es consolida en el liderat amb tres punts d'avantatge respecte al Real Madrid. I veiem, doncs, en fotografia Lewandowski celebrant un dels gols. Sí. amb aquesta fotografia amb el 4,1 contra el Girona. Saps que se'm fa estrany d'aquesta fotografia, Mariona? De veure els jugadors en una foto així tant a la llum del dia. Com que normalment juguen més tard, o sigui, normalment juguen al vespre o, saps, o a última hora de la tarda i venim d'una temporada que es feien nit, no?, més aviat. No sé. Sí, aquí a la fotografia estan clarament a la llum del dia. A la llum del dia i se'm fa una mica estrany. És que ara ja el món és més bonic des d'ahir. Sí, sí. El món és més bonic. Home. A part de que van jugar a un quart de cinc de la tarda a les 4.15, o sigui, que clar, llavors s'entén, no? Exacte. Vull dir, i ara ja tenim una hora més de sol. Sí, sí, això ho veus bé, tu, Mariona, ho veus bé, el canvi d'hora, sí, eh? Home. Jo també, el que passa que, clar, ens han tret una hora, eh? Això és... A quina hora et vas a aixecar? i clar, això... Em vaig llevar tard perquè vaig anar... No busquis excuses, Mariona. No, perquè vaig anar a veure La Raïz a un dels únics concerts que fan a Catalunya en aquesta gira com de retorn que han fet, però que no és retorn perquè no tornen, però això, doncs vam anar al fòrum i clar, em vaig llevar tardet, però igualment, que a més igual, eh? O sigui, com si no dormo una nit sencera a mi per tal de que canviïn l'hora i posin l'horari d'estiu el que calgui. Sí, sí. Vitamina D, tu. Home, és que a veure, és innegable que és millor l'horari d'estiu, encara que ara... Després passarà el Carles i dirà el contrari, ho saps, no? Segurament, perquè la gent que en sap diu que és millor el d'hivern, però... La gent que en sap i la que no en sap i res llavors... Però és una cosa que no puc entendre, que per què ha de ser millor l'horari d'hivern si tothom està més feliç a l'horari d'estiu. Per tant... Bueno, clar, però és que pensa que a Espanya tenim tot el mateix fos horari i si no canviessin l'horari hi hauria llocs en les que es faria de dia o sigui que seria de dia fins a les 11 de la nit a Galícia, per exemple, a l'altra punta, crec que això patiria en més. Sí, sí, sí. Però igualment, de totes maneres, ara com que va ser el canvi d'hora doncs sempre surten les típiques notícies sobre quin desdorat és millor, al final el canviarem o no. Afectes, em van entrevistar ahir a un crononutricionista, o sigui, imagina't. Jo aquest no l'he vist, però vaig veure també una peça que feien a 3CAT d'una dona que no sé no sé què era, perdó, no sé quina era la seva professió, però deia això que era millor l'horari d'hivern per X coses, però una de les coses que deia també és que si ens quedéssim amb el d'estiu tot l'any hi hauria moments de l'any en què no es faria de dia pràcticament fins les 10 del matí. També, clar. I clar, ella ho plantejava com un problema molt grego, però jo pensava, i què més dona? Si la gent està treballant, si el que li importa a la gent és que quan surti de treballar no sigui de nit. O no, o al revés. Jo puc entendre que pot ser tu. Hi ha gent que no, eh? La gran majoria, Núria, tothom sempre diu és que clar, arribar a casa que sigui ja de nit és que per mi ja és com anar a dormir. Me'n vaig a casa ja per anar-me'n a dormir, clar, surts de la feina i pica el sol. Home, però quan treballar i que sigui negra a nit això ja... Però és igual perquè comences a treballar. O no, o no, jo crec que hi ha gent per tot, jo crec. Sí, però generalment a la gent li fa molta més il·lusió que no es faci de nit, o sigui, que no surti de treballar i que ja no hi hagi dia. Saps? Ja està negra a nit. En canvi, si estàs treballant, doncs mira, estàs treballant però saps que quan surtis hi hauràs sol. Però pensa una cosa, començar el dia negra a nit, això és començar el dia molt malament, eh? També, és començar el dia bastant... Però si començar el dia és en el procés que surts de casa i entres a treballar, que més dona. Passa ràpid. A veure, què més diu a la portada del Diari Ara, Mariona? Després ho debatrem amb el Carles. D'acord. Doncs el Diari Ara també diu que els diputats de Barcelona cobren 1.188 euros en dietes de desplaçaments lliures d'impostos. Sí. També hi veiem que el PNB obre una nova etapa amb Aitor Esteban al capdavant. I tant, que a portada del Diari Ara dient que arriba a Tarragona la plataforma per desmuntar el projecte Castor. Aquí es veu gent a la platja, davant de les costes de Binarós, que és on està just al davant aquesta plataforma submarina de dipòsit de gas i, home, la imatge és una... Estàs allà a la platja i tens aquest mastodonte al davant, no? Exacte. Bé, en qualsevol cas, passem a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb treballs a la via pública. Diu que la mobilitat a Barcelona és posada a prova per 200 obres simultànies. Diu que la construcció de la línia 8 de Ferrocarrils de la Generalitat i la reforma del túnel de la Rovira s'hi afegeix un altre tram de la Meridiana. D'acord. Fotografia principal també és pel Barça. Diu que el Barça atropella el Girona que es manté líder de la Lliga amb tres punts d'avantatge sobre el Real Madrid després de guanyar i a l'Estadi Olímpic de Montjuïc el Girona per un contundent 4 a 1. La victòria la va segellar Lewandowski que va ser el màxim golejador del campionat amb un doplet. Ferran Torres i Cregell que van marcar en pròpia porta després del rebot d'un xut de l'Amen i Amal. També més notícies del Vanguardia veiem que Trump prohibeix que repsol el report i petroli de Venezuela diu que Washington revoca els seus permisos a tots els socis de la patroliera estatal PDBSA. També tenim que Feijó llança el PP per batallar contra el despotisme sanchista en paraules textuals de Feijó i diu que els parlamentaris populars fixen el rumb per arribar a la Moncloa. També diu que Somar està decidit a recompondre l'espai a l'esquerra del PSOE diu que Iolanda Díaz consuma el seu pas enrere en el pla orgànic. En fotografia veiem fotografia de Richard Chamberlain que ha mort als 90 anys i tanca portada amb tema de ciclisme diu que Roglic guanya la volta amb una exhibició. Sí, roclic va guanyar la volta ciclista a Catalunya i em sembla que acabaven fent la pujada a Montjuïc i bueno és impressionant com es despenja del grup o sigui es despenja fa aquesta avançada del grup i acaba guanyant. Vinga, molt bé i passem ara a les portades que ens falten la del periòdico obre amb una imatge de Feijó saludant en alt diu treball, treball i treball diu que Feijó rebutja dreceres i que es compromet a acabar amb la república bananera entre cometes perquè és una cita textual d'ell de Sánchez. Després també a la portada parlen del polèmic fenomen immobiliari amb els ocupes diu que hi ha 600 pisos amb ocupes que estan a la venda a Barcelona diu que aquest submercat alimenta un negoci paral·lel de desocupacions pagades i inversors que compren al comptat a propietaris forçats a vendre barat parlen també que el narcotràfic protagonitza els 10 segrestos a l'any que hi ha a Catalunya i altres notícies més en petit diu que Trump rebuca el permís a Repsol per exportar petroli de Venezuela també també que el que a Lewandowski tomba al Girona i enforteix a liderat del Barça 4-1 Li fan una entrevista a Fernando Fernández, diu que som capaços d'afrontar el que ve, és el CEO de, no llegeixo bé l'empresa, Escribano, i després també hi ha l'última notícia que fa referència a la política internacional, diu que Rússia difama la Unió Europea i apela la por per frenar el rearmament europeu. Pel que fa al punt avui, a les portades, diu Escoles perdudes. Hi ha una imatge amb unes cadires plegades damunt unes taules, com uns pupitres, i diu que la pèrdua d'alumnes per la baixa natalitat motiva el tancament de línies al sistema públic i de centres educatius concertats. I això ens toca de ple, Mariona, justament amb la situació de l'Institut Escola. Ara mateix estan mòduls, en un futur, si ha de construir un edifici, un futur una mica incert, perquè, clar, la baixa natalitat pot afectar també d'aquí uns anys a Sant Just. Potser no s'omplen les línies, les previsions que s'havien fet d'alumnes no arriben als mínims per obrir una nova escola. i s'haurà de seguir amb aquests mòduls on havia d'anar l'edifici definitiu a Mas Lluí. Clar, aquí al poble hem tingut uns repons de natalitat molt importants en comparació amb la resta del país. I, clar, es va fer aquesta projecció de l'Institut Escola, però és el que dius tu, és a saber si aquí res, ens normalitzem amb la resta del país i deixem de ser l'únic poble de Catalunya on neixen nens, pràcticament. I, clar, ja veurem, com has dit tu, l'Institut Escola té un futur molt incert. Sí. I les altres notícies del Punt Avui. Una que fan una entrevista a Joan Guix i ell diu que no estem preparats per si arriba una nova pandèmia. Joan Guix és... Exsecretari de Salut Pública. I després també l'altra notícia diu que el programa de cribatge de càncer de còlons supera els 3,6 milions de participants. I la notícia esportiva diu el Barça amb velocitat de creuer. I surt una imatge, doncs, això del partit d'ahir celebrant la victòria. Mariona, aquestes són les portades d'avui, ara mateix són les 10 i 32. Deixarem un tema musical i passarem a escoltar l'Enric a tu. T'escoltem a les 11 i a les 12 en punt amb els butlletins i a la 1 amb tot l'informatiu complet. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Molt bé, que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Carinyo, jo sé que a vegades no m'he portat del tot bé, jo sé que a vegades de tu he parlat malament i m'hauràs de perdonar, però ja saps que sóc sincer. Quan et dic que no podria viure sense tu, tu que ets l'esposa de mar i muntanya, carinyo, jo que tinc la sort i la desgràcia de plorar pels teus carrers, d'estimar la teva gent, de ser de tu, de viure aquí, de veure't créixer i veure't morir. Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on manin aquells que no ho han de manar, jo no me'n vaig. Perquè tu ets la meva estimada, una ciutat de la gent, una ciutat per la gent. Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on maniquimani, jo he après que Barcelona és poderosa. Quan és per la gent mundana, si Barcelona és del poble, aleshores sí que mana. Jo que a vegades m'he pixat pels teus carrers, les he pintades en un parc davant d'uns nens. Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on manin aquells que no ho han de manar, jo no me'n vaig. Perquè tu ets la meva estimada, una ciutat de la gent, una ciutat per la gent. Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m'agrada i per molt que s'ompli de turistes on maniquimani, jo he après que Barcelona és poderosa. Quan és per la gent mundana, si Barcelona és del poble, aleshores sí que mana. Que com deia l'Antònia, si em treuen de la Rambla em mataran, em mataran. Això és la meva vida, això és el meu orgull i això és el meu repòs. I jo de Barcelona no me'n vaig. Que t'ho dic, que t'ho dic, que no, que no, que no me'n vaig. Jo sóc de Poblenou, i a Poblenou em moriré. No m'has calçat per davant, no m'has calçat per darrere. No m'has calçat per darrere, no m'has calçat per darrere, no m'has calçat. De pensar Barcelona, és de passar a la meva terra, yeah. Ho donaria tot, per tu, no, no, ho donaria tot. Que d'aquí jo no me'n vaig, no, no, és ben l'Anna. Ho hem estat meditant molt. I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes. El refugi, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern. Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més, i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. Va a ser que avui! Tarda a Ràdio d'Esvern. Va a ser que avui! Prov делают l'an drogat. Va a ser que avui! Vam Thinking. Treax a Bona. Passant vuit minuts de dos quarts d'onze del matí passem a fer les efemèrides del dia Enric, molt bon dia Bon dia, com estem? Doncs a punt d'abandonar ja el mes de març I tant, passa volant això En canvi d'hora ja Encarats cap a l'estiu, comencem setmana 31 de març, com deies tu I marcem fins al 1492 perquè els reis catòlics van signar el decret de l'Alhambra conegut també com la dicta de Granada Aquest document, a més a la ciutat de Granada ordena l'expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Aragó una mesura que s'inscriu en el context de la recent conquesta de l'últim regne musulmà de la península i en un procés d'unificació religiosa sota una única religió el cristianisme Sí El decret establia que tots els jueus que no es convertissin que no es convertissin haurien d'abandonar els territoris abans del 31 de juliol i tenien quatre mesos per un, vendre tots els seus béns i marxar o convertir-se Les conseqüències van ser significatives entre 40.000 i 100.000 persones van ser expulsades molts van emigrar a Portugal al nord d'Àfrica i altres es van convertir per evitar l'exili Suposo que no tenia uns criteris tan clars almenys de cara a la galeria dius ja no sóc musulmà sóc cristià ja no sóc jueu sóc cristià i au tal dia farà un any Un any, eh? No, no dic que tal dia farà un any Ja, ja però vull dir que el tenien quatre mesos per convertir-se Molt bé Dic que el 31 de març de 1885 el Regne Unit entra en vigor una llei de vacunació obligatòria contra la varola de la varola com a part de les mesures de salut pública per frenar vots brots perdó recorrents de la malaltia La varola aquesta vacuna ja havia estat introduïda al Regne Unit de fet el 1853 però el sistema presentava moltes mancances D'aquesta manera el 31 de març del 85 de 1885 es van endurir aquestes mesures exigint un registre obligatori de la vacunació i de les sancions per incompliment Aquesta reforma de fet va generar forta oposició hi havia gent antivacunes i en aquella època eren moviments antivacunació que començaven a organitzar-se amb molta força alegant motius de llibertat individual desconfiança mèdica o religiosos com ara Sí, sí Hi ha gent que està de fet amb la vacunació del Covid mateix hem vist gent que està totalment en contra Sí, sí, correcte Tot i aquestes polèmiques aquestes eixen van ser determinants i la varola va acabar sent erradicada mundialment el 1980 gràcies a la vacuna Molt bé Jo no sé si encara en els plans de vacunació amb els nens i nenes se'ls hi posa la varola A mi em sona Jo crec que ja no perquè la malaltia com a tal està erradicada però no n'estic segur no n'estic segur i hem de preguntar l'espai de la salut Sí, la salut del dia que ens parlin de vacunes Sí i l'any 1889 tal dia com avui es finalitza la construcció de la Torre Eiffel de París Oh Una estructura que va haver dissenyada per l'enginyer Gustave Eiffel construïda com a entrada principal de l'exposició universal d'aquell any que celebrava París Sí per commemorar el centenari de la Revolució Francesa Els treballs van començar uns anys abans el 87 i van durar com dèiem gairebé 24 mesos S'hi van utilitzar 18.000 peces metàl·liques i 2,5 milions de rablons Quan es va acabar la torre feia 300 metres d'alçada i es va convertir la construcció més alta del món fins al 1930 Dir que la construcció no va estar exenta de crítiques diversos actors artístics i intel·lectuals s'hi van oposar deien que era horrible Ostres Bueno, clar aquestes coses a vegades els monuments tan grans la primera impressió costa Amb el temps la torre es va anar consolidant com a part del paisatge urbà de París i ara de fet és un dels monuments més reconeguts escala mundial i dels més visitats Es va dir que quan s'acabés l'exposició la desmuntarien Finalment no es va fer Per sort els parisencs Home I tal dia com avui els Beatles es van dissoldre Tal dia com avui Oficialment com a entitat legal encara que l'atenció dels membres ja feia temps que creixia el 31 de març de 1970 Paul McCartney presenta formalment els tràmits legals per dissoldre la societat Beatles & Company fet que la marca oficial era la utilitzada fins a aquell moment Conflictes creatius i personals ego diferències sobre la gestió del grup especialment pel paper de l'empresari Alan Klein defensat per Johnny George també el desig de cada membre de la banda de començar carreres en solitari i d'aquesta manera tal dia com avui els Beatles van passar a la història a la història de la música Molt bé Enric ens quedem doncs escoltant els Beatles Adéu A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història de l'empresari A la història Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! si et dóna la mana. Que et vagi bé. Està tot bé. Tot bé. Que et vagi bé. Que et vagi bé. Tot bé. Que et vagi bé. Que et vagi bé. Que et vagi bé. Que et vagi bé. Tot bé. Tot bé. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I seguim, no amb efemèrides, però sí amb el Dia Mundial. Ara mateix són les 10 i 48. Apuntet, apuntet, hem de fer el temps. Avui, 31 de març, quins dies mundials tenim? Doncs bé, comencem parlant del Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere. Avui és el Dia Internacional per la Visibilitat Transgènere, que és una commemoració que es celebra cada any, aquest mateix dia, el 31 de març, amb l'objectiu de sensibilitzar a la societat sobre la discriminació que han patit i que encara pateixen les persones trans. L'origen d'aquesta data, doncs ens hem d'ubicar l'any 2009, quan l'activista transgènere de Michigan, Rachel Crandall, va promoure aquest dia en resposta a la poca visibilitat que es donava a les persones trans dins del col·lectiu LGTBI. Amb el terme transgènere, ens referim a la persona que no s'identifica amb el gènere que li va ser assignat a néixer, segons les seves característiques biològiques. Per tant, ja ho sabeu, avui, dilluns, Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere. Altres dies que també tenim, doncs, per exemple, el Dia Mundial del Càncer de Colón. L'objectiu, doncs, bé, sensibilitzar a la gent sobre les necessitats que tenen els pacients que són diagnosticats amb aquesta malaltia i trobar sortides per una detecció precoç que permeti salvar vides i prevenir el diagnòstic a través de vides de vida molt més saludables. El càncer de col·lon, doncs, bé, és una patologia que es dona per tenir un creixement anòmal de les cèl·lules del cono, del col·lon i de la zona rectal. Acabarem ja amb l'últim dia que comentarem avui, dia 31. Ja ens ho ha introduït una mica abans l'Enric al fer les efemèrides. Avui és el dia, doncs bé, de la Torre Eiffel. Com hem dit, una de les torres més emblemàtiques, idíl·liques i romàntiques del món. Perquè aquest dia, doncs bé, ja ens ho ha dit l'Enric, va ser inaugurada precisament tal dia com avui de l'any 1889. Ràdio 2BFM 98.1 Vinga, a les 10.51, parlem ara amb el Carles per la previsió del temps. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Escolta'm... És que ja no et pregunto què tal, eh? No, no, no. Em freno. Em frenes. Això va bé, això va bé. Què, hem d'entrar en tertúlia, no? Hem d'entrar en tertúlia, no? Amb la Mariona. Hem d'entrar en tertúlia amb la Mariona perquè, clar, ella ens ha dit abans que li encantava el tema de l'horari d'estiu i jo haig de dir que a mi també m'agrada... Clar, no, no, però és normal. Està completament vinculat a l'època de la vida que vius. I és bastant normal que una persona jove tingui ganes de sortir de la feina, poder reunir-se amb els amics, ser la cerveseta i estar fins a les 10 de la nit de dia. Perfecte. O sigui, entenc que l'estiu és més alegre. O sigui, no és tant... O sigui, és un moment d'alegria, no? Vol dir que hagi d'acompanyar també la claror. Clar. I si surts de treballar a les 6 o les 7 de la tarda, no estem dient una bajanada, estem dient que a les 9 de la nit començaria a fer-se fosc. O sigui, el canvi d'horari no vol dir que a les 7 de la tarda al mes de maig sigui de nit. O sigui, a les 7 de la tarda serà clar i a les 8 també i a les 9 també. Per això tenim a les 8 del vespre, tradicionalment, perquè és quan el sol comença a marxar però a les 9 encara és clar. És a dir, que amb l'horari d'hivern, a l'estiu, sortiríem de la feina i encara hi hauria claror. Home, clar. Home, per favor. Mariona, es desmunta la teva teoria, es desmunta la teva tesi. No, perquè la Mariona el que està dient, pel que he entès, és que fot molta ràbia a qualsevol època de l'any, sobretot mesos de desembre, gener, febrer, març, sortir de la feina i que sigui fosc. Però és que aviam, o sigui, si ens anem a l'horari d'estiu, a les 7 de la tarda serà fosc, al gener, al febrer i al març i no crec... Bueno, hi ha gent que fa una jornada sencera i acaba a les 4 de la tarda però vull dir, no és un delta baix per voler claror el fet de sortir de la feina, o sigui, si tu estàs a l'hivern i vols sortir de la feina i sigui clar, home, t'has de tirar molt amunt, o sigui, has de sortir molt d'hora, clar, però vull dir que guanyant una hora es farà fosc a les 7 igual, o sigui, si ara es fa fosc a les 6, doncs serà a les 7, però vull dir, no tens aquestes hores. Jo entenc que és una qüestió d'èpoques de la vida, o sigui, si ho enfoquem... Sí, moments vitals, no? Clar, si ho enfoques amb uns pares, amb criatures petites que els has de portar a l'escola, digue-li a una criatura amb horari d'estiu a l'hivern que s'aixequi a les 8 del matí amb negra nit, que esmorzi amb negra nit, que marxi amb negra nit cap a l'escola i que potser a les 10, 10 i alguna cosa abans d'anar a sortir al pati li traurà el nas al sol. Ara dius, buah, això no passa res, estem tancats i tal, però per un nen, o sigui, els animals, nosaltres estem vinculats al sol, o sigui, tenim activitat quan és de dia i ens dona per dormir quan és de nit. i a part que te'n vagis de festa i vulguis allargar-ho, però bueno, ho acabes pagant, però vull dir que anem vinculats al sol, que a l'estiu, també ho entenc, a l'estiu, a les 5 del matí, seria clar, bueno, clar, perquè és que el pagès d'abans a les 5 del matí podia treballar fent-se de dia, fot-la a treballar a les dues del migdia amb tot el solarro, doncs avançaven l'hora de feina. O sigui, que hi ha gustos per tot, però jo entenc que hi hagi gent, doncs, que digui, hosti, surto de la feina a les 6 de la tarda, a les 7 encara és clar, a les 8 també, me'n vaig a casa i he estat de dia fent una copeta amb els amics. Ho entenc, ho entenc. Moments vitals, no? Però depèn de l'època de la vida, però vull dir, no és un delta-baix agafar l'horari d'hivern i col·locar-lo tot l'any, perquè ja us ho dic, o sigui, es fa fosc a les 8 i mitja de la nit, no a les 9 i mitja, a les 8 i mitja de la nit, que comenci a fer-se fosc tampoc és un delta-baix, a portes hores ja fent copes, no sé que vulguis arribar a doblegat a casa cada dia. Però bueno, són diferents tipus d'opinió, de moment mantenim aquesta, es va intentar fer un referèndum, aquesta paraula prohibida a Catalunya, arreu d'Europa per poder mirar aviam com ho lliguem això i recordem que aquí, a casa nostra, estem una hora per sobre del que tocaria i que el Marí de Ara Greenwich passa pels Monegros, per Saragossa i això a la frontera entre Catalunya i Aragó i això provoca que la zona oest de la península ibèrica encara estigui pitjor la cosa i per això fer-se el comentari... Si a la zona de Galícia... Clar, és que llavors encara es remunten més. Llavors, clar, entenc que a la península ibèrica hi hagi un únic horari encara que hi hagi el Greenwich aquest que passi pel mig, però bueno. Jo crec que van intentar-ho, no van poder i això es quedarà així en eternum perquè no hi ha... Sí. No hi ha quòrum, no hi ha consens. No, no. Vinga, doncs bé, qui ens espera del temps? Va, parlem del temps. Força tranquil·la, aviam, vam tenir ahir un dia espectacular, el vent ha fet una miqueta la guitza, ja ho vam dir que el dissabte en faria, diumenge també, és una mica emprenyador, tot i que la temperatura s'enfila i si te'n vas en un lloc arrecerat i et toca el sol, doncs tens calor, a la que agafes un carreró així amb una miqueta d'ombra, que és típic d'aquesta època, doncs tens una mica de fresqueta. A més a més, el vent ajuda a tenir sensació de fred. Tot i així, vam arribar ahir als 19,7 graus a sent just d'esvern, una màxima tocada als 20, avui superarem els 20 graus probablement, o sigui que avui és un dia molt càlid, però anem una miqueta al tanto, perquè ja tothom ha fet el canvi, pantalons curts, màniga curta, ja ha arribat l'estiu, ja no necessito absolutament res, ahir estàvem amb una sensació de 14, amb una temperatura de 17 i jo vaig veure persones amb pantalons curts i samarreta sense mànigues, o sigui que dius, ole tu, home, jo ahir vaig aventurar la samarreta curta, tres quarts. No, si fas exercici, sí, no et dic pas que no, perquè estàs en 18, 19 graus i tens calor, però vull dir que anem al tanto a partir d'ara perquè hi ha una baixada important, ho expliquem. Avui dilluns, màxima 21 graus probablement, demà la temperatura es quedarà al voltant dels 19, amb un bon sol, però és que dimecres baixem cap als 14, o sigui recordeu, avui 22, dimecres 14 de màxima, hi ha una baixada important de les temperatures, són aquelles patacades que fot la primavera, que tens dies d'una primavera avançada com és avui i tindran dies com és el dimecres que estarà per sota del que tocaria per l'època, o sigui, és una primavera a finals d'hivern. Així que aneu una miqueta al tanto perquè depèn del dia que enganxeu per banda, doncs podeu tenir una miqueta més de fresca al migdia si ja us heu pres la decisió que ha arribat l'estiu a Catalunya. Avui sol, amb una miqueta de vent aquest matí, vent del nord-oest, que refresca una mica la situació, ara en aquests moments a Sant Just tenim una temperatura de 16 graus, la sensació és de 15, o sigui, per fruit d'aquest ventet que encara bufa, o sigui, que tampoc no és que faci una calor amb l'Espaterran, però el que dèiem, anem pujant graus i al migdia podem arribar als 21 o 22. A més a més, el vent té tendència a fluixar al llarg del dia d'avui, no farà tant de vent i això farà, doncs, que la temperatura sigui més real, el que marca el termòmetre amb el que sentim. Demà dimarts seguirem amb una situació semblant, però arriba un front. Continuem amb la mateixa situació que estàvem a març, al mes de març, tenim un anticicló molt potent a Escandinàvia, fa que les depressions baixin de latitud i entrin per la península ibèrica, aquesta situació continua, el que passa que hem tingut una pausa anticiclònica, que no hem vingut cap depressió i per això hem tingut aquesta abonança d'aquests dies. Però dimecres arriba un altre front. És un front que és cert que només afectarà el que és la meitat nord de Catalunya i aquí a Sant Jus notarem un augment de núvols i un cel més tapat amb aire fred en alçada. O sigui que és molt probable que hi hagi nevades al Pirineu de Lleida, també al Pirineu Central, aquesta gota de neu està al voltant dels 1.400 metres, o sigui que, com podeu comprovar, refrescarà perquè nevi a 1.400 i aquesta situació de més inestabilitat la començarem a notar a partir del dimarts a la nit. O sigui, dimarts al vespre començarem a veure que hi ha cada cop més núvols, la nit de dimarts a dimecres quedarà completament tapat amb possibilitats d'alguna goteta a Sant Jus perquè el front afecta més al nord que no pas al sud, aquí ens cauran quatre gotes, potser dimecres al matí alguna goteta més, però molt poca cosa, però bàsicament dimecres parlarem d'un dia gris i fred, la sensació serà de fred. De cara al dijous seguirem amb forces núvols, alguns mapes indiquen alguna gota, però estem parlant de res, molt poca cosa, seguiran els núvols però augmenta una miqueta la possibilitat que les temperatures pugin un palet, però bàsicament estarem sempre entre els 14 i els 16 graus. Divendres hi ha una altra línia frontal que creua, aquesta potser és una miqueta més interessant, ho anirem seguint, tampoc ha de ploure massa, però podria caure alguna gota i a partir de la tarda de divendres un altre cop tornaríem a parlar de més estabilitat amb un cap de setmana que si els mapes d'avui tenen raó tornaran a remuntar les temperatures i serà molt calcat el que hem viscut aquests darrers dies, o sigui que setmana que a partir de dimecres se'ns espatlla una mica, refresca i a partir de divendres a la tarda s'arregla el temps per tornar a tenir un altre cap de setmana de primavera avançada aquí al nostre municipi. Ja ho veurem, perquè hi ha petits moviments però això s'ha d'anar seguint durant la setmana. De moment avui caloreta i demà també, però dimecres abrigueu-vos perquè començarà a baixar. Perfecte. Carles, doncs gràcies per la previsió. Falten res, uns segons per les 11.1 i marxar a Catalunya Ràdio. T'escoltarem demà amb més previsions. Perfecte, aquí serem. Molt bé, Carles, gràcies. Bon dia. Catalunya Ràdio Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. I podem ampliar encara una mica més aquesta informació d'última hora conforme van sortint els detalls perquè la justícia francesa, us ho acaben d'explicar al Mentir de Catalunya Ràdio, acaba de decidir que la líder d'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, és culpable d'apropiació indeguda de fons de la Unió Europea. La decisió judicial s'està llegint, com us dèiem, ara mateix a París. Altres vuit eurodiputats de la seva formació també han estat condemnats pel desviament de fons del Parlament Europeu al seu partit. El perjudici total, el tribunal, l'estableix en 2,9 milions d'euros. La fiscalia demanava penes de presó i inhabilitació que podrien acabar amb els objectius de l'Epen d'arribar a la presidència de la República Francesa a les properes eleccions. Ara la clau és saber aquesta inhabilitació, si és d'efectes immediats o no, cosa que s'hauria de saber els propers minuts. Més notícies a Sada Riera. Missatge de tranquil·litat del govern espanyol davant l'anunci de Trump de revocar el permís a Rapsol i altres petrolieres per exportar cru de Venezuela. El ministrar d'Afers Estrangers, José Manuel Alvarez, alerta que les guerres comercials no són bones per ningú i aposta pel diàleg. Alvarez ho ha dit en una entrevista a Telecinco. Yo mismo he estado en contacto con su CEO. Estamos analizando esa decisión, intercambiando al respecto. no hay que precipitarse en estos momentos hasta no conocer en detalle qué supone y cómo puede afectar y el margen de diálogo que todavía cabe porque es el método que todos queremos emplear. Nova matinada amb incidents al barri de la Font de la Pòlvora de Girona coincideix amb l'augment de patrullatge dels Mossos per altres aldarulls el cap de setmana passat que van provocar destrosses al centre cívic. Anem cap a Girona, Fèlix Martín. Hola, bon dia. Els fets avui han passat poc després de la mitjanit i s'han prolongat fins a quarts de dues de la matinada a l'entorn del carrer Acàcia. Un grup de persones han apadregat dues furgonetes dels Mossos i han cremat un contenidor. No hi ha ferits ni tampoc hi ha detinguts. Són fets similars als que van passar fa just una setmana, si bé en aquell cas, a més de la crema de contenidors, van coincidir amb la vandalització del centre cívic del barri de la Font de la Pòlvora. La majoria dels danys al centre cívic Unyà, el del barri de la Font de la Pòlvora, ja s'han reparat i després d'estar tancat tota la setmana, aquest matí ha reprès l'activitat habitual. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Productors de pera castigats per la caiguda de producció de la campanya passada es concentren a aquesta hora davant dels serveis territorials d'agricultura a Lleida per reclamar ajuts que facin viable la continuïtat d'aquestes explotacions. Aquesta protesta l'està seguint una unitat mòbil amb el Ramon Dalmau i l'Estela Busoms. Bon dia. Hola, bon dia. Sí, aquesta és una mobilització convocada per la reunió de pagesos al Gremi de la Pagesia i Assaja i hi ha concentrats un centenar de pagesos amb 50 tractors que tallen del tot el carrer Camp de Mart i també és una protesta que es planteja com a mesura de pressió amb la vista posada a la reunió de la taula agrària d'aquesta tarda a la seu del Departament a Barcelona on reclamaran que tots els productors professionals de pera cobrin 2.000 euros per hectàrea per pal·liar. Unes pèrdues de producció que en alguns casos van arribar al 80% per la calo i la sequera del 2023 i que sigui per a totes les varietats no només la conferència. Pere Roquer és president de Assaja Lleida. Aquest problema de vida està solventat i el que demanem que avui aquesta tarda d'una vegada per totes se fiquin los números se firmin i cobri la gent perquè al final el que estem parlant és que ha de cobrar la gent. Ara mateix els representants de les organitzacions estan reunits amb el director dels Serveis Territorials d'Agricultura a Lleida Jaume Feixa. Ramon Dalmau Estela Bosoms Catalunya Ràdio Lleida. Ray Fines rebrà el Premi d'Honor al pròxim Barcelona Film Fest que se celebrarà del 24 d'abril al 2 de maig. L'actor britànic segueix triomfant amb conclava la pel·lícula per la qual va estar nominat a l'última edició dels Oscars i s'assuma així a la presència ja anunciada de Richard Gere. Anem a Barcelona a Margariga. Ray Fines vindrà a Barcelona a presentar també The Return on interpreta el rei dita que protagonista de l'Odissea d'Homer l'acompanyarà el director italià Oberto Pasolini Xita Casanovas celebra que hagi pogut fer un forat a la seva agenda plena de compromisos cinematogràfics i també teatrals. A més, s'han anunciat els títols d'inauguració i de Cluenda per obrir un like de Bob Trevino que es va endur l'any passat al Gran Premi del Jurat de Sundance una comèdia dramàtica sobre l'amistat que vindrà a presentar l'actriu nord-americana Barbie Ferreira coneguda per la sèrie Eufòria i per tancar Les Irresponsables dirigida per Laura Manyay i protagonitzada per Laia Marull i Agata Roca basada en el llibre de Javier Dualte sobre un grup de noies que passa un cap de setmana esbujerrat en una menció de luxe. Marc Garriga, Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Montsemir. El Barça continua líder en solitari de la Lliga després de superar el Girona per 4-1. Els blaugrans tenen 3 punts més que el Madrid i 9 més que l'Atlètic de Madrid. Avui es tanca la jornada 29 amb el partit celta a les Palmes. Àlex Marques és el nou líder del Mundial de MotoGP amb un punt més que el seu germà Marc que ahir no va poder acabar la cursa del Gran Premi de les Amèriques. La va guanyar Peco Banyaia. L'Igualada celebrarà aquest vespre la victòria per segon any seguit a l'Europa cap d'hoquei patins. Els jugadors i tècnics aniran a la plaça de l'Ajuntament a les 8 del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Celes Vilanova. Les tertúlies en català organitzades pel Servei Local de Català de Sant Just i el Programa per la Llengua inicien la seva quarta edició el pròxim dimarts 1 d'abril del 2025. La primera estació tindrà lloc a les 12 del matí a les escoles al carrer Montserrat número 2. L'activitat està conduïda per persones voluntàries que formen part del programa de parelles lingüístiques i es basen converses informals en català amb especial atenció als llibres. En aquesta edició es comentaran dues obres La Inocent d'Isabel Clara Simó i Estudiant Lila de Maria Antoni Oliver. Les tertúlies compten amb la col·laboració de la Biblioteca Joan Margarit i requereixen inscripció prèvia a través del correu electrònic santjustdesvern arroba cpnl.cat El Casal Popular La Sala i Arran Sant Just organitzen el diumenge 6 d'abril la tercera edició de la Calçutada Popular i el torneig antifeixista Guillem Agulló a la plaça de la Pau de Sant Just. La jornada començarà a les 11 del matí i combinarà activitats esportives dinar popular i música. A les 12 del matí tindrà lloc el torneig de volei amb equips mixtos una activitat que forma part de l'homenatge a Guillem Agulló jove militant antifeixista del País Valencià assassinat el 1993. La iniciativa té com a objectiu reivindicar la seva memòria. A dos quarts de tres de la tarda s'iniciarà la Calçutada Popular amb menús de calçots botifarra o opció vegana pa, vi i aigua. El preu és de 13 euros i la jornada inclourà també música de sobretaula amb white noise i pederbaix llu. El Servei de Promoció Econòmica de Sant Just organitza dilluns 7 d'abril a les 5 de la tarda una formació en línia sobre l'eina digital Geniali adreçada a persones emprenedores, professionals independents i microempreses. L'activitat compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Joan d'Espís en Fliu de Llobregat i de la Diputació de Barcelona. La sessió té com a objectiu ensenyar a crear contingut visual i interactiu mitjançant Geniali, una eina gratuïta i accessible en línia. El programa inclou una introducció a la plataforma, el seu espai de treball, la creació de dissenys a partir de plantilles i la realització d'un catàleg de productes o serveis interactiu. Les persones participants també aprendran a compartir els seus dissenys digitals i la sessió anirà a càrrec de Marcots, de Ciberteca i es recomana donar-se d'alta prèviament a la plataforma Geniali.com per poder seguir la part pràctica de la formació. La modalitat de la formació serà virtual i tindrà una durada de dues hores i mitja que la inscripció prèvia per assistir-hi. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12. Fins ara. de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació Gr vergilament de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació dàna de donna de la formació dànem de l'acostar de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació de la formació I'm like a fever, like I'm burning alive, like a sun, did I cross the line? Well, good things don't last, and life moves so fast, I'd never ask who is better, cause she couldn't be more different for me, happy and free and leather. I know that you love me, you don't need to remind me, you wanna put it all behind me, baby. I see her, in the back of my mind, all the time. Feels like a fever, like I'm burning alive, like a sun, did I cross the line? I'll never walk me down, you don't need to millet, you don't need to miss out. Gràcies. Són les 11 i 13 minuts, estem a la segona hora de la Rambla, el magazín de matins de ràdio d'Esvern. La convidada d'avui és l'Anna Agulló, escriptora, directora i actriu Sant Justenca. El dijous 3 d'abril estrena a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona l'espectacle El Peix Daurat, una obra que ja es va estrenar de forma original a la Sala Atrium de Barcelona el 2023 i que ara torna renovat fins al 20 d'abril. Aquesta peça d'intimitat, l'Anna s'obre en canal per compartir la seva experiència amb un trastorn mental, però també per posar el focus en violències estructurals i silencioses que travessen la nostra societat. Com diu ella, un viatge entre l'eufòria i la foscor i també amb l'humor i aquest vertigen. Xerrem ara una estona amb l'Alma Màter del Peix Daurat, que ja la tinc aquí al telèfon. Benvinguda, Anna. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. De la Sala Atrium, en lliure, en dos anys. Anna, quina va ser l'acollida del públic el 2023 del Peix Daurat? Doncs a la Sala Atrium realment és que va funcionar molt i molt bé. Abans d'estrenar ja vam afegir una setmana, al principi eren dues setmanes, i un cop estrenats vam prorrogar una més, així que en total vam estar un mes, gairebé cada dia amb aforament complet. El que a mi em va arribar de la gent eren tot coses precioses. Molta gent que em deia que si havia quedat dies pensant que això és un regal increïble, suposo que a algú no li agradaria, però no m'ho va dir. Bé, molt bé. Per tant, unes primeres impressions amb el Peix Daurat bastant positives. Sí, la veritat és que molt positives. Va ser molt bonic que em van dir coses precioses, gent que rebés cobria dimensions que no coneixia de la vida o de l'experiència de ser dona en aquesta societat. Moltes dones que se sentien reivindicades a través del meu discurs. Va ser un retorn molt bonic i molt enriquidor. És un monòleg teatral on ninares en primera persona la teva experiència amb problemes de salut mental, a vegades de forma més dura, d'altres una mica més des de la comicitat. Com ha estat el procés de convertir aquestes vivències tan íntimes i també doloroses en una peça teatral que sobre el públic realment amb tanta honestedat? Realment hi ha una part que a mi l'honestedat em surt força natural. No em costa gaire parlar de les coses més fosques, però sí que és cert que no ho havia fet davant d'un públic i davant de gent desconeguda. Per mi el punt determinant va ser prendre la decisió que obria aquesta part de la meva experiència vital i de la meva persona a tothom que fos accessible quan poses el meu nom a internet, i en l'únic aspecte que realment em va costar prendre aquesta decisió és en l'aspecte laboral perquè crec que encara hi ha molt estigma i que això em podia complicar la vida en aquest nivell que espero que no passi, de moment no ha passat, però era l'àmbit en el que realment em preocupava i en el que em va fer dubtar. I, Anna, quin va ser el moment en què vas sentir la necessitat de portar la teva vivència, la teva experiència dalt d'un escenari a escena, d'explicar-ho a la gent? Jo sempre he processat i processo les coses que em passen a la vida des de les més petites a les més grans a partir de la creativitat en diferents àmbits, en alguns que se'm donen millor com escriure o dirigir o interpretar potser, però també des d'altres coses que faig per port plaer, com dibuixar, per exemple, o cantar. I tot això són les meves maneres d'escenari i de processar. Llavors, clar, això és la història i l'experiència més bèstia que he viscut. Llavors, tenia clar, bastant des del principi, que en faria alguna cosa. El tema és que, durant molts anys, va ser un documental que vaig desenvolupar molt, que va passar per diferents tallers de desenvolupament, de festivals, etcètera, però va haver-hi un moment concret en què em vaig adonar que era una història a la qual li havia de posar el meu cos i que l'havia d'explicar en escena i no a través de l'audiovisual. A l'obra, no només es parla de salut mental, també hi ha, bueno, surten altres pressions, per dir-ho així, que ens travessen com a societat, doncs, la precarietat, la gordofòbia, la violència masclista. Com vas decidir quines d'aquestes experiències havien de formar part d'aquest relat i com conviuen totes dins d'una mateixa obra, no?, del Peix daurat? Sí, en aquest cas, la nova versió és una versió escurçada, llavors hi ha algun d'aquests temes que has mentat que no hi és, com per exemple la grasofòbia ha quedat fora, era un fragment que realment m'agradava molt, però el voler fer una versió una mica més curta perquè consideràvem que la durada era massa llarga tant per l'espectador com per mi mateixa d'esta escena, doncs, ha acabat quedant fora perquè no era dels més vertebradors, potser el publico com un article en algun moment perquè em fa molt llarga si m'haver-ho tret, però la resta de temes són els que jo em vaig anar donant progressivament que m'havien, que havien pogut ser detonants del que m'havia passat, no?, de manera, no?, primer me'n vaig adonar que m'afectava una cosa, després vaig adonar que m'afectava una altra i hi ha com una sèrie de capes d'elements que van influir en el detonant del trastorn. Tu creus en que el públic es veu reflectit en algun dels punts, o sigui, també hi ha part d'aquesta intenció, o sigui, no?, despertar a vegades a la gent del públic o de dir, escolta'm, que això també passa més vegades de les que en sembla, no? Absolutament, sí, l'obra està dividida en dos actes, el primer acte es diu El viatge, que és més la meva experiència individual amb la que hi ha gent que sí, que s'hi pot reflectir perquè ho ha passat o coneix algú més molt proper que hi ha passat, però que és una cosa, diríem, una mica més excepcional, però tota la segona part que són els motius parlar de coses que ens atreveixen a totes i que ens afecten a nivell social. Amb el públic crec que també jugues en certa manera perquè passes a vegades de parlar com de coses molt fosques o almenys en la versió antiga, o sigui, en la del 2023, coses amb molt de dolor però de cop i volta també passes a coses amb més d'humor, a fer aquests canvis a tu també, bueno, d'un punt a l'altre això t'esgota a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell a nivell molt demandant perquè sí que és veritat que passa per moments molt diferents. El tema és que per mi em va sortir d'una manera natural que també hi havia d'haver humor. Hi ha una part que és una amabilitat cap a l'espectador de trencar la duresa però hi ha una part que també forma part de la meva persona i la meva manera de mirar la vida al posar-li un punt d'ironia al que explico. L'obra posa el focus també en la nostra societat contemporània precarietat, pressió per l'èxit, aquesta violència estructural, què et sembla que encara ens costa tant d'entendre sobre aquest vincle? Sí, lamentablement hi ha una tendència molt forta a individualitzar tot el tema de trastorns mentals i a fer que semblin que són no sé, gairebé bolets que apareixen espontàniament sense un context que els afavoreixi. I realment jo crec que no és així. Jo crec que gran part dels trastorns acaben d'atonança per factors socials, factors de la teva vida i el teu entorn, no? I crec que és molt important posar el focus en això perquè és on tenim molt marge d'acció per millorar aquest caldo de cultiu que està afavorint que hi hagi tants trastorns. I Anna, com ha estat la producció també, i tota la part dels assaig del peix deurata en aquesta versió renovada? Crec que la primera edició no sé si vas comptar també amb l'assaig amb el coaching actural de la Clara Segura, també amb els consells de la Làlia i Guadé pel que fa a la dansa i el moviment. També ha estat així ara en aquesta nova versió? Sí, tant la Clara Segura com la Làlia i Guadé van implicar-se en el projecte des del principi amb molta generositat i amb molta passió i afortunadament he pogut tornar a comptar amb elles aquesta vegada per millorar i treballar més la feina que ja havíem fet i clar, és un honor absolut i un plaer total poder treballar amb elles. Creus que l'obra ha evolucionat en aquests dos anys de la mateixa forma que ho has fet tu també perquè l'Anna del 2023 no és la mateixa que la del 2025. Sí, hi ha un punt en què evidentment jo he evolucionat, hi ha coses que potser penso una mica diferent, que potser he matitzat, però també hi ha una decisió de mantenir una cosa que ja funcionava que en general té un missatge en el que ja crec i tot i haver fet una lecció una mica més reduïda, l'obra i el contingut continua sent bastant el mateix perquè vaig prendre la decisió que era una obra que tot i que l'haguem canviat ja estava feta, ja funcionava en si mateixa i que no havia de reescriure amb noves idees que he tingut o amb noves mirades perquè em podria haver complicat molt la vida en fer una cosa totalment nova i llavors hem mantingut força l'essència del que hi havia. Anna, recuperant una mica també els inicis del Peix Daurat, com vas anar escrivint aquest monòleg, no?, aquesta peça? Doncs va ser un procés realment molt senzill perquè, clar, tenia tant a dins que necessitava sortir i que en el moment que vaig prendre aquesta decisió de convertir-ho en monòleg va brullar de dins d'una manera molt ràpida. De fet, vaig prendre la decisió que faria el monòleg gràcies a un impuls d'una amiga meva que em va dir que havia de fer alguna cosa creativa i que l'havia de fer ja i que triés un dels més projectes que tenia i llavors vaig triar aquest perquè és el que em feia més por i vaig pensar que a vegades on està la por és on està la passió també i em vaig triar i de seguida ja en un cafè d'allà a Nova York vaig començar a escriure i ja tenia l'estructura ja tenia moltes idees i després quan vaig tornar vaig fer un viatge a La Palma amb unes amigues i allà mentre elles se n'anaven a fer turisme doncs jo em quedava escrivint i en set dies em penso que va ser ja tenia una primera versió ja em vaig fer una gravació llegint-la tota que va ser el que vaig començar a compartir amb la gent perquè em diguessin cap on podia anar o què podia fer-ne i i va ser molt bonic també estava allà amb aquestes amb aquestes amigues i quan tornaven de fer les visites turístiques els dies que jo no hi anava els llegia el que havia escrit i i reaccionaven i era preciós veure com com anaven tenint reaccions a això que anava explicant molt bé Déu-n'hi-do Anna et tornarem a veure l'Ateneu de Sant Just perquè igual que vas estar a la sala Atrium també va fer la representació a la sala cinquantenari de l'Ateneu després també amb una mena de col·loqui aprofitant que hi eres tu per tenir aquest intercanvi d'impressions i que li havia semblat o que li havia transmès al públic això podríem tenir l'oportunitat aquí a l'Ateneu de Sant Just la veritat és que no ho sé realment va ser una experiència preciosa va ser molt bonica el col·loqui que vaig estar acompanyada de la Clara Segura de l'Alàlia Iguader el públic va ser molt generós va ser molt molt bonic m'encantaria repetir l'experiència però ara mateix encara estem centrats en fer les funcions al teatre lliure i no sabem si hi haurà gira si n'hi haurà vagón vull dir són coses de problemes per demà de moment estem molt molt centrades en l'estrena que és aquest dijous i encara queda molta feina t'impacta o t'impressiona no? pensar que ostres que estaràs al teatre lliure escenificant aquest monòleg sí impressiona molt impressiona molt ja em va impressionar molt anar a l'àtrium perquè jo partia de no haver treballat professionalment mai en el món del teatre tot i haver-ho estudiat i ara fer el sal al teatre lliure una sala amb tant reconeixement i tant prestigi doncs fa força vertig a la vegada que fa molta il·lusió poder compartir aquesta història amb més gent perquè Anna tu abans d'estar al 100% amb aquest projecte el Peix Daurat en què treballaves tu? a què et dedicaves o en quins altres projectes estaves estaves treballant? després d'estudiar teatre vaig estudiar audiovisuals i m'he dedicat sempre al món audiovisual sempre compaginant-ho amb els meus propis projectes des de contes infantils fins a documentals etcètera però he treballat sempre en l'audiovisual molt bé doncs Anna li diem a l'audiència que compri entrades per anar a veure el Peix Daurat al Teatre Lliure fins quin dia esteu? fins al 20 veritat? sí estem del 3 al 20 d'abril i tenim moltes ganes que vingui molta gent a veure-ho i d'aprofitar que tenim una altra oportunitat per compartir aquesta història i que arribi al màxim de gent possible per cert la part musical no ho hem dit però a la primera també hi havia implicada la Sant Justenca Clara Peia no sé si també en aquesta es manté la seva participació es manté la seva participació i hem pogut treballar-la una mica més i ha estat molt bonic perquè l'altra vegada ho vam fer com vam poder i vam tenir poc temps per dedicar-li i aquesta vegada la Clara Peia ha pogut estar a la sala d'assaig treballar més conjuntament amb l'equip amb el Damián Besant que fa l'Espai Sonor i llavors ha crescut molt en aquest sentit molt bé doncs Anna ha estat un plaer xerrar aquesta estoneta amb tu gràcies per compartir amb nosaltres aquesta peça tan valenta i a la vegada també tan íntima i abans d'acabar et demano una cosa si el públic surt del teatre llibre amb una sola cosa al cor o una sola idea o emoció quina t'agradaria que fos amb el Peix Daurat? Doncs realment és el que dic al final del monòleg jo crec que el que m'agradaria és que la gent sortís amb més comprensió amb més empatia pel seu entorn i sobretot amb moltes ganes d'estimar Molt bé Doncs Anna Gulló gràcies per atendre'ns a la trucada que vagi molt bé l'estrena aquest dijous amb la reestrena aquest dijous al Teatre Lliure i molta sort i molta merda com es diuen al teatre Moltíssimes gràcies un plaer Adéu Anna una abraçada Adéu Llen d'aquí Llen d'acord la sort tan preciosa que tinc Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu A dins En un tros de cor ben guardat al meu pit Tu i jo vivim i no ens hem fet mal ni ens ha fos el destí Allà està tot bé vam saber fer el millor l'estrena entre tu i jo sobrepassar la nit i t'abraço content sense por ni rancor sense entendre la sort tan preciosa que tinc Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu Veig només l'amor en tu L'amor en tu L'amor en tu L'amor en tu Amor en tu Avui a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Amor en tu No vull viure el que buscava aquells dies i veure que aquestes coses tal com vénen van marxant i ara em sobren les paraules per dir-te el que em va passar. Si ja no sé què faig aquí, si ja no sé què vols de mi, si ja no sé per què seguir. Caic en una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant. Quan de cop m'he vist, tan perduda i atrapada, penjant d'aquell fil que em buidava la mirada. Quan de cop he vist, tot l'engany que això amagava, la ironia de fugir de la pressió imposada. Jo em sento lliure i he trobat una sortida, passo d'escriure el final que tots volien. I si algun dia tornen a venir a fer-me dubtar, sonarà que jo m'estimo més del que tu ets capaç. Si ja no sé què faig aquí, si ja no sé què vols de mi, si ja no sé per què seguir. Caic en una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant. En una espiral, anestésia total, lluitant contra el mal de la pressió constant. Avui ens porta una nova secció. David, què tal? Molt bon dia, bon dilluns. Hola, molt bon dia. Com va? Molt bé, avui fa un dia genial, de sol. Sí, eh? Volia dir que encara queden espàrrecs a... Encara queden espàrrecs. Encara queden espàrrecs a la muntanya. Els teus comptats, no? Ahir els meus pares van anar a fer un tomb i vam tornar amb un bon grapat d'espàrrecs. Val, o sigui, els teus pares són els culpables que avui hi hagi un 90% menys d'espàrrecs a la muntanya. Molt bé, molt bé. No són els únics, eh? Home, no, ja, ja. Està de moda. Bueno, és que és molt guai anar a fer un tomb i de pas agafar espàrrecs. Però què, van anar molt lluny o per aquí? No, no, no, al costat, al costat... Per aquí, a la vall de Sant Jús? Sí, sí, a la vall de Sant Jús i va a donar per fer una truita per a tothom d'espàrrecs molt bona. Recomano fer-la, la veritat. Molt bé. Bueno, és època d'espàrrecs i escolta'm... Però queda poc, eh? Potser queden dues setmanes d'espàrrecs. O sigui que si voleu agafar, heu d'anar. Bueno, jo també he vist, eh? I la veritat, gent amb això que a vegades ve amb el matoll a la mà d'espàrrecs o hi ha, bueno, gent que porta cistells directament. Però sí, bueno, és època i clar, espàrrecs i truita, doncs, és una combinació perfecta. Fantàstica. Molt bé, i a més aquest cap de setmana, no només avui, eh? Ell també va fer bastant bon dia, dissabte també. Ha vingut la primavera i sembla que per quedar-se... Va fer tan forces. Sí, encara que no m'importaria una mica més de pluja. Ja. Ho sento molt a la gent que no li agradi, però bueno. A veure, avui ens has avançat, que ens parlaràs del Walden. Exacte. Una mica de la història d'aquest edifici tan emblemàtic d'aquí de Sant Jús. Sí, estarem tots d'acord que és l'edifici més icònic de Sant Jús. Correcte. Molt més que Can Ginestar o que l'Església. Però és que aquest any compleix 50 anys des de la seva inauguració. Sí. Llavors, no és l'edifici més antic del municipi, però sense dubte és el més icònic de tots. T'haig de dir una cosa, eh? Per això vaig veure un ril en el... Bueno, vam penjar des del mitjà de comunicació al nacional.cat. No sé si el segueixes aquest mitjà de l'any. Sí, sí, sí. Val. Bueno, doncs vam penjar un ril, vam fer com una mena de prova de cultura, gent que es trobaven pel carrer i li feien quatre preguntes diferents. Li ensenyaven una foto de... em sembla que era d'una persona dins del món de les lletres catalanes. Li ensenyaven la muntanya del Pedraforca. Bueno, diferents preguntes, no? I havien de dir qui era, on estava ubicada la muntanya. I li van ensenyar l'última prova a l'edifici del Walden. I els van preguntar, quin edifici és aquest, no? I on està això de Catalunya? Bueno, van ubicar el Walden a Sants, al barri de Sants, a Sabadell, a Badalona. O sigui, jo pensava, mare meva, mare meva, mare meva. Sí, sí, sí. O sigui, tu imagina't el Walden al mig de Sants. No cap, no cap. Al costat de la plaça de Sants. No cap. Bé. Bé, puc adelantar que el Ricardo Bofill, que és un dels arquitectes, perquè no és el principal, que això és una cosa que potser no molta gent sap, que també té moltes construccions a Barcelona. Per la Bonanova té un edifici, també. De fet, per la Bonanova té dos edificis, el museu, no, el, com es diu, el Teatre Nacional, que té així com un disseny com romà, també és del Bofill. També és del Bofill, ostres. Sí, el Bofill ha fet moltes coses, la veritat. Déu-n'hi-do. I m'agrada, m'agrada com a arquitecte el que fa. I el Walden s'ho va currar. S'ho va currar. A veure, explica'ns alguna cosa del Walden. Bé, doncs ja que hem començat per aquí, el Walden va ser dissenyat per un grup gran dintre del taller d'arquitectura del Ricardo Bofill. Ell estava amb altres projectes, però també va ficar el seu gra de sorra, diguem, al projecte. Però, sobretot, el disseny el va fer Anna Bofill, que és la seva germana. Sí. Que, bueno, entre altres coses, Anna Bofill també és... És musicòloga, no? Exacte, sí. Ha escrit llibres, també. I dintre del taller d'arquitectura, perquè aquest taller, en aquell moment, era com molt guai, com molt modern. Tenien filòsofs, sociòlegs, treballant en com fer com una construcció ètica, no?, per viure a dins. I, bueno, això, aquesta era la idea. Diguem que aquest taller d'arquitectura, al principi, ara no el tinc molt controlat, però al principi, doncs érem joves i tenien idees com molt idealistes, molt idealitzades. Utòpiques. Utòpiques, exacte. I amb això té a veure també el Walden, en la utopia, perquè, bueno, doncs anem cap allà. el Walden. Per què es diu Walden? A veure. Doncs bona pregunta. Per què es diu Walden 7? Walden 7, exacte. Doncs Walden, el nom de Walden ve d'un llibre escrit per B.F. Skinner, però aquest llibre ve d'un altre llibre que es diu Walden, a la vida als boscos. Llavors, el primer llibre aquest està escrit per Henry David Thoreau, que es diu Walden o la vida als boscos, que és més que un llibre, és un assaig que el senyor Henry se'n va anar a viure a la muntanya i va escriure a l'assaig quan important és estar connectat a la natura i què realment és essencial per l'humà per viure. que no a la ciutat no necessites guanyar diners, per exemple, per ser una persona completa. Si vas a la muntanya i ets autosuficient, bueno, ell defensava molt això. Després d'aquesta idea va sortir Walden 2 de B.F. Skinner, que és un llibre que no és distòpic sinó que és utòpic, que és el contrari. És com que passaria si tot surtis bé, no? Sí. Doncs, Walden 2, que és com es diu el llibre, parla, bueno, és una novel·la i parla d'una societat col·lectivista d'unes mil persones que viuen totes en un edifici de color vermell molt gran. Sí. I d'aquí ve una mica la idea que el Walden 7, el nostre, sigui de color vermell i, bueno, en teoria la idea era fer una cosa semblant al llibre, que dintre del llibre tots viuen en harmonia. Val. Dintre del bloc Walden 2 existeix tot el que necessiten, viuen feliços... És com una petita comunitat, no? És com una petita comunitat que cadascú fica el seu gra de sorra i, doncs això, llavors, dintre del llibre hi ha fins a sis versions del Walden i llavors aquesta és la versió 7. Ah, d'aquí al número, no? D'aquí al número, exacte. Molt bé, original. Llavors, realment, l'obra que més s'inspira és l'obra de B.F. Skinner i el que volíem fer és una mica semblant. La idea original del Walden 7 era molt més gran, abarcava tota la plaça de la Pau actualment i ara, doncs, a la plaça de la Pau està el Caprabo, no? I estan tots els edificis de construcció pública, crec, no? Si són de protecció oficial. Doncs, bueno, això, en comptes, hauria d'haver un edifici molt més gran de color vermell també, un pati interior i, en teoria, hauria d'haver tot el necessari per viure i no sense la necessitat de sortir, diguem, d'aquest complex que se n'anava a dir... Una petita ciutat, no? Sí, una petita ciutat concentrada en un bloc de... bueno, no molt gran. Bueno, sí, és molt gran. i què passa? Es deia Walden Illa, però no va acabar passant. Walden Illa, ja. Sí, i això no va acabar passant. Però, bueno, anem al passat. Anem al passat, una mica als inicis, no? Als inicis. Abans del 1921 no hi havia res. D'acord, home, ens hem anat molt enrere. Ens hem anat molt enrere. 1921, bufill no hauria ni nascut. No, no, no existia bufill, no era ni una idea ni un espermatozoide. Ni res. però, sí, hi havia camp, que és el que hi havia al voltant de Sant Lluís. Sant Lluís, doncs, era un poble de cases grans com la que estem ara mateix a Can Ginestà, a Can Ginestà, i, bueno, treballar el camp i tot això. Però, el 1921 es va decidir construir la cimentera, una de les cimenteres més importants d'aquella època, la cimentera Sansón, que és on es troba ara al taller d'arquitectura Bofill. Un taller impressionant, eh? Impressionant. Has estat a dins? Sí, he estat a dins perquè quan van, bueno, hi ha algunes imatges, ara estic veient una aquí mateix, i quan va morir Bofill van obrir, van fer unes portes obertes en el seu taller d'arquitectura i la gent podia entrar a veure, no?, una mica, doncs, el taller i això, i sí, o sigui, és un taller impressionant. És molt bonic, la veritat. És enorme, sí. Jo me n'alegro. I guarden cimenteres a dins, o sigui, hi ha les cimenteres, com si diguéssim, que ara són atrets o puidut, però bueno. És que és molt estètic, no?, per ser una cimentera, no sé, jo ho trobo molt estètic. L'hauran renovat, no?, lògicament, però bueno. Sí, sí, no, però des d'un inici ja tenia, ja era estètica, no era un edifici, un bloc i ja està, sinó que ja era única. Llavors, aquesta, aquesta era la part principal del complex Sansón, de la cimentera Sansón, i estava connectat mitjançant cable aèri amb Santa Cleu d'Olurdà, a Sant Feliu, de Llobregat, allà a dalt, que encara està els vestigis, diguem, de la cimentera Sansón, perquè va tancar el 2006, no, perdó, el 2014, no estic molt segur. O el principi dels 2000. Sí, exacte, la bona, la primera dècada del 2000 va tancar, llavors estava connectada amb cable aèri, a la cantera que estava a Sant Feliu, a dalt de la muntanya, picaven la pedra, feien el primer procés del tractament, i el portaven mig volant fins a Sant Lluís, que seria un cable molt gran, la veritat, perquè no estan tan a prop, i allà es feia, s'acabava d'acabar el ciment, exacte. Va ser una cimentera molt important, podríem dir, de les més importants del segle XX, que al segle XX hi va haver molta construcció a Catalunya, molta indústria nova, i tota aquesta indústria necessita ciment i va ser una de les principals cimenteres. De fet, la ximeneia que té, en el seu moment, va ser la més gran d'Europa, la més alta. Uau, uau. Sí, sí. I, què més dir, una cosa molt important, a Sant Lluís tenia tren. Ostres! A Sant Lluís arribava el tren, durant 40 anys teníem tren a Sant Lluís, era un tren privat. Però què vol dir que hi havia tren? Connectava la cimentera Sanson amb l'estació de Cornellà a Llobregat. Llavors, durant 40 anys Sant Lluís tenia tren i ens el van treure. Bueno, era un tren privat. les que passen, no? Sí, sí. Però, bueno, a mi em fa molta gràcia perquè aquí els veïns de Sant Lluís portem demanant un metro molt de temps i es veu que els, els, bueno, al segle XX teníem tren durant 40 anys. Sí. Però, bueno. Llavors, què va passar? El 1968, doncs, Sant Lluís ja era un poble més desenvolupat i tenia molt més edificis per viure, sobretot, i els veïns estaven en tips de la cimentera, de tots els fums i de la contaminació i gràcies a protestes veïnals es va tancar la cimentera de la part, el complex que estava a Sant Lluís i es va passar a Sant Feliu. Exactament. Allà que encara es pot anar, si voleu anar a la cimentera Sant Són de Sant Feliu, està tancada però es pot passejar per mig. És interessant. Sí. Em sembla que des de la salut allà de Sant Feliu es pot veure, es veu la cimentera. Jo anava molt en bici per allà, per arribar fins a dalt de Santa Cleu. En bici, sí, és dur, la veritat. És molt és un terreny dur, de fet. Exacte. Per tant, tenim que la cimentera de Sant Jus va tancar. Va tancar el 1968 i tenien que decidir què fer amb tot aquest espai i també tenien necessitat de construir cases per la gent per així seguir augmentant de ciutadans al poble de Sant Jus d'Esvern. I l'alcalde d'aquest moment va tenir la sort o que existia el senyor Ricardo Bofill que era molt jove en aquell moment i venia de la primavera del maig del 68 d'aquella època idees antitotalitàries idees fora de... Bé, en aquell moment es va començar a pensar com es pensa avui dia una mica que és intentar veure el discurs de les coses d'un altre punt de vista no del tradicional. Llavors, aquests joves d'aquest moment tenien com idees molt avançades per l'aquella època diguem i el que li va passar al Bofill és que també es va començar a construir els edificis de Belvitge d'Hospitalet i va pensar que era horrible i que aquests blocs tan grans per viure crearien guetos és el que deia ell. o sigui que no li agradaven gens, no? No li agradaven gens. Llavors, com a resposta a aquests edificis de Belvitge va idear amb el seu estudi d'arquitectura i la seva germana i més gent l'Illa Walden que era tot el complex. què passa? per què no va acabar de quadrar tot això i per què no es va construir tot el complex de l'Illa Walden? doncs redoble de tambores corrupció oh, corrupció corrupció sí, la idea es va quedar a mitges què va passar? a veure la obra es va encarregar a dragados i construcciones que és una empresa que coneixem tots si no m'equivoco és el Florentino potser m'estic equivocant però bé és una empresa molt gran d'Espanya i què va passar? que va parar la construcció o sigui encara es veia els totxos a la façana diguem estava bastant construït fins a les 14 plantes crec però no estava acabat i per què va parar de construir? doncs la promotora CEX barra 3 S A va parar de pagar oh va tancar l'aixeta ja ui vale i llavors dragados va dir jo això no soc una ONG si no em paga no puc seguir fent no? exacte què passa el CEXSA està connectat a la banca catalana i que va afrontar irregularitats financeres vinculades al president de la Generalitat Jordi Pujol o sigui que podríem dir que el complex Waldenilla no va passar per culpa de Jordi Pujol ostres bravo caram sí però doncs bueno la promotora va fer fallida i va deixar els propietaris amb costos elevats de rehabilitació i fins i tot en algun moment es va arribar a declarar la ruïna de l'edifici uau encara que abans que això passés l'Ajuntament de Sant Just el va expropiar i es va gastar 599 milions de pessetes que avui dia serien al voltant de 3,6 milions d'euros i va comprar a l'edifici així és després a partir d'aquí una vegada Sant Just tenia el poder un conjunt de constructores van acabar de fer a l'edifici però no es va fer tot el complex del Walden perquè era impensable en aquell moment i realment el que es va intentar fer en aquell moment és salvar el Walden perquè hi havia moltes coses que no o sigui i en aquell moment ja es veien coses que no no es van construir bé per exemple el tema de les rajoles exacte que van començar a caure les rajoles això es veu que va ser un drama un drama perquè queien les rajoles del Walden i clar sí el 1977 ja es va començar a evidençar els problemes el que deia és caiguda massiva del revestiment ceràmic que això és molt perillós perquè et cau una rajola al cap i què fas morts ja està i després també tenia filtracions i esquerdes estructurals i durant molt de temps es van instal·lar xarxes de seguretat per protegir que no caiguessin les rajoles i a més és que és un edifici tan alt que tancava una de dalt de tot i allò té una velocitat impacte és molt perillós sí llavors en comptes d'això el que van fer és treure totes les rajoles crec que sí que van deixar algunes els balcons i el van ficar un revestiment del mateix color perquè conserveix una mica l'essència però com veiem ara el Walden 7 no era la idea original i bueno doncs ho van aconseguir i ara mateix viu gent a dins doncs sí és una comunitat molt gran de fet tenen dins del Walden em sembla que tenen com la seva pròpia comunitat de veïns lògicament però que està com molt ben estructurada fan la seva proposta d'activitats mira i em sembla que aquest diumenge David van fer com una cosa que es diu ReWalden que ha estat la primera la primera edició que han fet com d'aquest mercat de productes de segona mà venien roba venien sobretot roba però també venien per exemple no sé si hi havia productes de segona mà diferents coses la veritat m'ho vaig perdre a veure no hi havia massa gent sí que és veritat que estava tot al voltant com de la planta de la planta baixar per fora o sigui el que donaria com si diguéssim no a la part del carrer Indústria sinó més a la part de la carretera no estaven allà i a veure hi havia potser unes 10 parades o així sobretot amb roba de segona mà però bé es veu que tenen ganes d'impulsar diferents activitats i clar no sé si hi ha més de mil veïns allà dins són molta gent hi ha 400 a veure que busco 446 apartaments apartaments i sé que van per mòduls no crec que els mòduls tenen 30 metres quadrats llavors se'ls gestionen a la seva o sigui vull dir que potser una persona en té dos i viu en un pis de 60 metres quadrats potser viu una família i en tenen 4 i viuen doncs això en un pis de 120 metres quadrats sí bueno això era la idea original jo crec jo suposo que avui dia ja han repartit tot i és en plan això és una casa això és una altra casa i no li pots agafar un mòdul al veí no no no però que per exemple que hi ha que hi ha algú que no no no clar però vull dir que que per exemple que hi ha cap que viuen com en un mòdul n'hi ha que en tenen potser 3 no? que els pisos estan com dividits ja fins i tot hi ha duplex que tenen 8 mòduls ah ostres els de dalt de tot són duplex que són els que viuen millor i un fun fact una dada interessant és que la que va dissenyar Anna Bofill viu des de fa un temps al Walden ah sí? sí sí ah mira vaig veure una entrevista una mica antiga però que deia que a ella no li agradava ficar-se a les juntes de veïns i tal perquè sap que té el cognom Bofill però potser avui dia ha canviat la cosa perquè l'entrevista que jo vaig veure és de fa un temps i si us interessa aquest tema l'Ajuntament de Sant Just va editar un llibre molt interessant sí que es diu Walden Set Image que es diu Image per tot el que m'ha explicat perquè és una idea molt gran que no va acabar sent i només es va fer a la primera etapa de la construcció i bueno es va fer aquest llibre aprofitant l'aniversari de 20 anys de la construcció de l'edifici i dintre doncs trobeu tota la informació que podeu necessitar que si el concepte entrevistes al Ricardo Bofill a l'Anna Bofill i està molt bé jo el recomano si us interessa a més el Centre d'Estudis Sant Justens també va publicar una miscel·lània on parlaven també de de tot el tema del de tot el tema del Walden amb entrevistes també amb diferents bueno persones que ja havien viscut una mica també com van anar aquestes queixes veïnals per el tema de les rajoles mateix que va tenir una revolada bastant bastant heavy i inclús entrenar a la web de l'estudi d'arquitectura ricardbofill.com allà també es veu bueno es pot fer una ullada a tots els projectes que ha fet aquest estudi d'arquitectes i és sorprenent perquè n'hi ha alguns que recorden molt el Walden hi ha algun edifici que dius és que això em recorda el Walden i bueno clar és que la mà és la mateixa vull dir que l'estudi que hi ha al darrere és el mateix a més també es veuen fotos de com és la fàbrica notícies per exemple el 2021 el 2 d'octubre a Ricardbo fill el van investir doctor honoris causa a la politècnica per un reconeixement de la trajectòria per també lògicament tota la seva contribució al disseny urbà i a l'arquitectura la creu de Sant Jordi l'hi van donar també també l'hi van donar la creu de Sant Jordi home és que clar si ha fet ha fet estructures importants com el teatre nacional o també les terminals de l'aeroport l'aeroport exacte sí déu-n'hi-do són infraestructures que bueno són d'alçada aquí a Montpellier a França bé Bofill és molt conegut a França també té molts reconeixements de francesos sí i a Montpellier va fer obres gegants o sigui sembla el Vaticà el que va fer va fer una plaça gegant que recorda la plaça del Vaticà no sé sí va fer mitja ciutat per exemple diu les colons de Saint-Christophe no? que bueno si ho busqueu a internet ho veureu que sembla això aquí com enorme una construcció enorme David no sé si ens vols acabar de comentar alguna cosa més del Walden bueno un fun fact més una dada interessant que si veieu la pel·lícula l'amante bilingüe de Javier Aranda podreu veure què es va fer dintre de l'edifici el protagonista viu al Walden perquè de fet Javier Aranda i Ricardo Bofill eren amics i el van el van rodar i de fet és graciós perquè el propi edifici té un paper diguem no protagonista però sí que cada cop que el protagonista que és Immanuel Arias entra a l'edifici del Walden li cau una rajola en sèrio sí i sempre està quan entra ha d'estar pendent que no es trenqui el cap i ara no sé de quin punt exactament David però en el Walden també s'hi han rodat diferents anuncis i campanyes i videoclips de música és que és un edifici molt estètic a mi jo de petit fa molt que no hi entro perquè clar necessites conèixer algú de dins per poder entrar més o menys i a mi m'encanta de fet he estat fins i tot a la piscina de dalt i és una fantasia i quan ets petit encara més David ho hem de deixar en aquest punt moltes gràcies per la teva col·laboració aquí a l'emissora t'escoltem properament d'acord? gràcies adeu vinga adeu atenció perquè inhabiliten Marine Le Pen ara ho expliquem molt bé molt bé Catalunya Ràdio les notícies de les 12 bon dia us informa Joan Bota i efectivament la líder d'extrema dreta francesa Marine Le Pen i vuit eurodiputats del seu partit han estat condemnats a penes d'inhabilitació en relació amb un delicte d'apropiació indeguda de fons de la Unió Europea la resolució podria acabar amb l'objectiu de l'Epen de presidir la república francesa si bé queda ara per determinar si aquesta inhabilitació s'aplica immediatament o queda ajornada a l'espera de recursos entre els afectats hi ha l'alcalde de Perpinyà també Lluís Alió que advertia de les conseqüències de condemnar-los ens adaptarem a la decisió que prengui la justícia si la resolució judicial és excessiva per força hi haurà conseqüències polítiques el públic s'ho mirarà atentament els nostres electors s'ho miraran amb lupa això no ens afablirà pas i ens situarà al combat per guanyar les eleccions tot i aquesta ascendència per corrupció la resolució també conclau que l'Epen no va incorre en enriquiment personal Més notícies Sara Riera La Fiscalia demana al Suprem que imputi l'eurodiputat d'extrema dreta el vicepèrez vol que investigui si va rebre 100.000 euros de l'empresari de criptomonedes Álvaro Romillo que podrien haver servit per finançar la seva campanya a les últimes eleccions europees La Fiscalia ha enviat un informe al tribunal on demana que accepti l'exposició que li va enviar fa uns mesos l'Audiència Nacional i cobri una investigació contra el líder del partit S'ha acabat la festa i també contra aquest empresari El sistema de pensions espanyol és insostenible a llarg termini perquè la despesa creix a un ritme molt més ràpid que els ingressos és el diagnòstic de l'organisme independent que vetlla per les finances públiques l'IREF segons Cristina Herrero presidenta d'aquest organisme ara es compleix el percentatge de despesa sobre el producte interior brut però hi ha un desequilibri La regla de gasto en pensiones se cumple pero no podemos descuidar la sostenibilidad puesto que la dinámica y la evolución prevista del sistema de pensiones no ha mejorado respecto a lo que veíamos hace dos años Les empreses participades per criteri al braç inversor de la caixa decidiran pel seu compte si tornen la seu a Catalunya o no així ho ha afirmat el seu CEO Ángel Simón en un acte del diari econòmic Expansión aquest matí a Barcelona Unitat Mòbil amb Dani Batxiller i Jordi Canal Bon dia Bon dia Preguntat sobre si companyies com per exemple CaixaBanc seguirien els passos de criteri i la fundació La Caixa que van anunciar fa unes setmanes el retorn Simón diu Por lo tanto lo que hemos hecho ha sido ajustar la jurisdicción a la realidad que ya teníamos y el resto de empresas nos pasamos 18 segundos y el resto de empresas y el resto de empresas cada una cada una va a decidir como nosotros hemos decidido de manera independiente lo que crea más oportun Simón també ha anunciat l'entrada de criteri en el capital de l'empresa catalana de masses congelades de forneria europastri amb un 20% de participació Jordi Canal Catalunya Ràdio Barcelona Dues persones han mort 3 més han quedat ferides i almenys 4 han desaparegut a l'explosió d'una mina de carbó a Cerredo això és al sud del Principat d'Astúries segons les primeres informacions una màquina seria l'origen de l'explosió dels ferits registrats fins ara dos han estat traslladats han estat greu a un hospital de Castella i Lleó fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat bombers salvament miner i la Guàrdia Civil així com una unitat canina del 112 Esports Marcos García El Barça lidera la Lliga en solitari després de la victòria per 4 a 1 sobre el Girona l'equip de Flick té 3 punts més que el Madrid que és segon el Girona és el 13 de la Lliga l'Espanyol és 16 avui a les 9 celta les Palmes que és el partit que tanca aquesta jornada Àlex Marques es col·loca per primera vegada a la seva carrera com a líder del Mundial de MotoGP ahir va acabar segon el Gran Premi dels Estats Units Marc Marques ahir va caure i ara és segon a un punt del seu germà la victòria a les Amèriques va ser per Peco Banyaya l'Igualada oferirà aquest vespre a l'afició el títol de l'Eurocup masculina d'Okei Patins aconseguit ahir el mateix pavelló de les Comas és el segon títol consecutiu de l'equip igual a dir en aquesta competició i a la Lliga CB de bàsquet el Barça és cinquè amb 15 victòries la Penya sisena amb 14 triomfs el bàxim en resa és vuitè amb 13 triomfs encara en zona de playoff i per la part baixa el Jaio Postlleida és el catorze i el bàsquet Girona setze tots dos amb 9 victòries 3 per sobre del descens Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 5 minuts de les 12 us informa Mariona Sales Vilanova Les tertulies en català organitzades pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua inicien la seva quarta edició el pròxim dimarts 1 d'abril La primera sessió tindrà lloc a les 12 del matí a les escoles al carrer Montserrat número 2 L'activitat està conduïda per persones voluntàries que formen part del programa de parelles lingüístiques i es basen en converses informals en català amb especial atenció als llibres En aquesta edició es comentaran dues obres La innocent d'Isabel Clara Simó i Estudien Lila de Maria Antonia Oliver Les tertulies compten amb la col·laboració de la Biblioteca Joan Margarit i requereixen inscripció prèvia a través del correu electrònic santjustdesvern arroba cpnl.cat L'escriptora, directora i actriu Sant Joistenca en Agulló estrenarà el dijous 3 d'abril una versió renovada de l'obra El peix daurat a l'espai lliure del Teatre Lliure de Barcelona on es podrà veure fins al 20 d'abril L'espectacle que es va presentar per primera vegada l'any 2023 a la sala Atrium combina monòleg teatral testimoni personal i crítica social i s'endinsa en l'experiència de l'autora amb un trastorn mental La peix s'aborda no només vivències íntimes sinó també diverses formes de violència estructural com la precarietat la pressió per l'èxit i la violència masclista En aquesta nova versió s'han fet ajustaments de durada i s'han suprimit alguns fragments com el que tractava la gordofòbia per raons de ritme i coherència narrativa L'autora ha explicat que manté l'essència del text original tot i que ella mateixa ha evolucionat personalment i creativament des del seu debut Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern El Casal Popular La Sala i Arran Sant Just organitzen el diumenge 6 d'abril la tercera edició de la Calçutada Popular i del torneig antifeixista Guillem Agulló a la plaça de la Pau La jornada començarà a les 11 del matí i combinarà activitats esportives dinar, dinar popular i música A les 12 tindrà lloc el torneig de volei amb equips mixtos una activitat que forma part de l'homenatge a Guillem Agulló jove militant antifeixista del País València assassinat el 1993 La iniciativa té com a objectiu reivindicar la seva memòria Que l'inscriuràs prèviament per participar en enlles que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern A dos quarts de tres s'iniciarà la Calçutada Popular amb menú de calçots botifarra o opció vegana pa, vi i aigua El preu és de 13 euros La jornada inclourà també música de sobretaula amb What Nois i P de Baix Llu I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat S'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern naar professional Ràdio d'Esvern bananas Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern A Apple Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Que no em venien de gust! Ja, però mira com estic! Ara no em pots demanar cap ari! Cari, aquest estima, et farà plorar! Mira! La nova cap de màrc ho tinc! Ui! Ja et diré jo com ha arribat al càrrec aquesta! Deixa'm estar pesat! Ui, ui! Mira que exagerada! Tia, que només t'he fet una broma! Tampoc has d'estar bona! Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni Òsties. Prou violències masclistes! Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I vinga, una nova secció d'un nou capítol, perdó, de la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret, que el tenim ja connectat via telefònica. Marçal, què tal? Molt bon dia, bon dilluns. I molt bona, Sant Jus, què tal? Com harem? Doncs bé, fantàsticament bé. Avui no tenim en persona, tenim via telefònica, però bé, farem la secció igualment, que ens quedarà molt bé. Sí, no, no, i tant, i tant. Avui no em persono, no m'he pogut venir. Mira, no, coses que passen. Un té moltes coses, cansament acumulat, cap de setmana de concerts, la telecogresca, el concert del Pony Pissador, bueno, hi ha hagut moltes coses. Oh, mare meva, però no has parat de dir coses de festa, Marçal. Sí, sí, sí, i una mica de feina també, però vaig treballar el dissabte al matí, eh? Ah, bueno, val, val, val, llavors ja quedes excusat. Ja hi ha hagut festa, ja hi ha hagut festa. Molt bé, doncs estem en aquest capítol número 79 de Just el que no saps. Correcte. I escolta'm, avui aquí ens portes. Molt bé, doncs vingant, vingem-nos en la nova radiografia de la secció. Avui el capítol us el dedico a vosaltres. Ole! A tots vosaltres, a vosaltres, els fans dels gats que viuen pels gats i moririen pels gats. Ah, bueno. Aquests, sí, exacte, aquests que l'únic que us surt en el mòbil constantment són coses de gats. Ho accepto, els gats són divertits. La seva agilitat barrejada a vegades amb una certa descoordinació i amb una mala hòstia legendària fan que una avorrida tarda de diumenge sigui mitjanament suportable. Ara bé, no ens obsessionem pas. Avui parlarem d'un personatge que es va obsessionar molt fort amb el Felí, més amic dels humans, si és que es pot dir que els gats tenen amics. S'ha de dir que tinc una gata i m'ha sortit bastant esquerpa. Oh, en sèrio? Mira, què vols fer-hi? Què vols fer-hi? Coses que passen. Núria, tu tens algun gat? Doncs no, jo t'haig de dir que a mi els gats em provoquen una mica d'esconcert, entre por i desconcert, Marçal, perquè ho comparo amb els gossos, els gossos saps què faran, no mouen la cua, t'avisen, et gruyen... Són simpàtics. Són simpàtics, t'avisen, no, del que faran. Un gat no el veus venir, Marçal, no. Els gats no els veuen venir, per enlloc. I bé, i de fet aquest programa, doncs, te'l recomano sobretot mirar sobre el que parlarem perquè el nostre protagonista d'avui era un artista de finals del segle XIX que, bé, va tenir una relació bastant intensa amb els gats, només cal veure les seves obres. Si ja, no sé, els gats fins a cert punt et podien generar mal rotllo, ara més. Doncs escolta'm, no sé, jo els mal rotllos amb els gats me'n vull oblidar, la veritat no... Ja ho veurem, avui parlarem d'un altre pintor del segle XIX, fa no massa en vam parlar d'un que es deia que podria haver estat ajudant el Jack Lesbodeiador. Aquest, no serà cursa de cap assassinat, això sí, acabarà com un esmarac. Endavant, amb la radiografia de Luis William Wayne. Ens contextualitzem, ja queda bé, eh, no, la música que està així. Sí, home, així tranquil·leta, sí. Ah, exacte, música victoriana. Tu diràs. Luis William Wayne va néixer a l'àrea lundinenca de Terc and Well. El seu pare va ser un comerciant de productes tèxtils i la mare, que era d'origen francès, es dedicava a fer brodets per l'església del barri. Sí. Que dius, poca feina. Bueno, home, fer brodets per l'església del barri, massa... Home, sí, però si ho fas sense ànim de lucre en aquest sentit... Bueno, sí, potser, mira, era una manera de col·laborar amb la comunitat, no? Ah, sí, bueno, no, sí. Tu defensa-me-la, ara. Bueno, clar, jo te la defenso ara perquè no sé com... Ai, ara he defensat la mala persona, no? No, no, no, la mare tot correcta. Vale, la mare tot correcta. Vinga. Sí. El nostre petit Luis va ser el primer de sis fills, sent l'únic home. Els noms de les seves germanes eren Caroline, Josephine, Marie, Claire i Felice. I juntes podrien haver protagonitzat Monjartides. Vale, sí. Tu t'has llegit el llibre o has vist la pel·li de Monjartides? No, no ho he vist, però bueno, sé de què tracta, sé de què va la cosa. Doncs a finals d'aquest any tindreu l'oportunitat d'en el Centre Catòlic de l'Hospitalet de Llobregat veure l'obra representada per un conjunt de persones en l'Skimming Clock. Ei, foca publicitària. Sí, no? Per una miqueta, sempre. Tu fas a Mujercita o com va això? Jo sí, jo faig d'una d'elles. No, jo faig d'un, és igual. Vale. Mireu, veniu a veure-ho, ja ho veureu. Ah, clar, clar. Escoltem. Bé, podem continuar amb la nostra història d'avui. Fareu un breu spoiler de com anirà aquesta història. Cap de les germanes es casarà i sempre viuran amb la mare, tal com durant molt de temps també faria el nostre Luis. Vale. Tornem a la història central. La que més ens interessa en aquest cas, de parada, el Prota l'únic que ha fet és néixer. Ja estem a finals de la primera pàgina del guió i encara només ha fet això. Bueno. En Luis Güey va néixer sent un nen força normatiu, però desgraciadament amb el llavi Lapurí, davant la qual cosa el seu metge va ordenar als seus pares que Luis no havia de ser enviat a l'escola fins a complir els 10 anys. Vale. Pobre. Això del llavi Lapurí, dit res i curt, per a algú que no en té ni idea de res, com sóc jo, és, bàsicament, una malformació d'abans de néixer que fa que el llavi no estigui tancat, la qual cosa fa que hi hagi una fissura ben oberta en el llavi superior que arriba fins al nas. Hòstia. Sí, es diu ja Vilapurí perquè recorda el nas d'una llebre. Ah, uau. Que cruel que soc, eh? Sí, home. Amb aquestes merdes, parlant sempre de gent amb malformacions. Tampoc és culpa meva, eh? Va, vinga, seguim. Vinga. Tu diràs. Un cop va vendre de l'escola, s'absentava en freqüència i va passar gran part de la seva infantesa vagant per Londres. Posteriorment, en Luis es va centrar una mica i va estudiar en la West London School of Art. Of Art! Of Art! Tampoc et pensis tu? Eh? No, home. Tampoc anem a dir aquí... Eh, es va ficar a Harvard. No, no, es va ficar a fer art. Bé, de fet, molts artistes que ens portes, Março, estudien en escoles així com bastant prestigioses i que acaben com amb no sé què, no sé quantos, of Art, of Academics. Sí, no sé, sí. Sempre hi ha el punt d'of Art, bueno, ja és això mateix. Ei, que ho dic de broma, eh? El d'of Art, jo sempre saco, eh? Jo sempre en el cora. Sí. Bé, tenim el Luis, no?, que va anar a aquesta escola. A la West London School of Art, exacte. i després, fins i tot, va treballar com a professor d'aquesta mateixa escola durant un breu període de temps. Sí. Tot i així, ho va deixar ràpid per establir-se com a artista independent. Gran decisió, eh? Perfecte, eh? D'aïna en compte que ara tenia 6 persones en el seu càrrec, genial. Bueno, artista independent, tu. Sí, no, no, molt ben triat. A més, en el moment més adequat. Com que tenia 6 persones en el seu càrrec? Ah, que no ho he dit. Ah, doncs sí, sí, sí. Quan el nostre protagonista fa 20 anys, el pare es retira per sempre. Es jubila? No, no, no, es retira de la vida. Oh, hòstia, es mort? Oh, com? Sí, pajarito. Oh, oh, oh. El pare queda 20 i això. El Luis Wayne, a partir d'ara, sí, sí, sí. El Luis Wayne, a partir d'ara, s'encarregarà de mantenir a la seva mare i a les seves 5 germanes. Uau. Hòstia. Has vist? Unidor, gran responsabilitat, tu. Sí, i el millor moment per fer-se artista independent, com dèiem. Ja, ja, ja, ja. Que amb aquell sou que vés a saber, no?, si potser li arribava a mantenir-ho tot. Ah, bé, sortosament va aconseguir tenir un èxit considerable amb el seu guard. Sí. Això sí. Es va especialitzar en l'elaboració de dibuixos d'animals i escenes campestres. D'aquí la música que està sonant ara. Sí, al... Va treballar per diverses... Aquest, perdó. No, no, dic, estem escoltant una música realment espectacular, eh? Ah, ah, ah, aclaparadora. Sí, sí, sí, home, i tant. És dels temazos més coneguts. I a més, no està, ens has passat una versió marçal d'aquesta cançó que de fons és que hem sentit porcs i hem sentit cavalls, o sigui, estàs parlant i... He buscat una de les versions més terribles que he trobat. I se senten grunyidos de porcs, val? Sí. Només et dic això. Sí, sí, sí, sí. He buscat una versió prou terrible, sí, sí, sí. Ja era aquesta la idea. Ah, molt bé. Va treballar així, home, i tant. Va treballar per diverses revistes, incluent l'Illustrated Sporting and Dramatic News, on va remandre per quatre anys, i l'Illustrated London News a partir del 1886. Durant la dècada de 1880, el treball de Wayne va incloure detallades il·lustracions de casas de camp i bestiades al món rural, les quals li eren encarregades durant les múltiples fires agrícoles que es feien a l'època. I no estem parlant de la representació de quatre bèsties mal posades i repetides. No, no, no, no. Parlem d'un ampli ventall d'animals diversos, que el com que van tenir al llarg de la seva vida. En un moment donat, esperava guanyar-se la vida dibuixant retrats de gossos, que també dius, de debò que no hi ha ningú en aquell context que segués amb ell per res, per tenir una conversa, una mica de, no ho sé, tu creus? Vols dir que sí, això? T'anirà bé? Ja tant, exacte. Ja creus que dibuixar gossos i perretes doncs en servirà de gaire? No ho sé. Que ja està, tampoc demanàvem tant, cap i a la fi. Perfecte, bon tamarraco, el rap de los michis. Però què és això? El rap de los michis? El rap de los michis. El rap de los michis. El rap de los michis. El rap de los michis. Ara t'ho explico. Ha de començar així la cançó? Dos orejitas? Ha de començar així. Sí, real. El rap de los michis. Vale, vale. Ja ho trobo tu superjustificat. Ara veuràs. Als 23 anys, es va casar amb l'institut triu de les seves germanes, Emily Richardson, que era 10 anys més gran que ell. Vale. I això a l'època era considerat bastant inapropiat. Sí. Evidentment. Es va mudar amb ella a Hempstead, al nord de Londres. Molt lleig que ella sí tingui 10 anys més. Si ella en tingués 30 més no passaria res, però a la inversa, ui, quina angúnia. A més a més, segur que ella només estava amb ell per interès. Segur que només volia quedar-se amb la seva riquesa de pintamones. No, és broma. hi havia morts. Falling in love. Sí. Bueno, l'institut triu potser passava molt de temps per allà, no? També a casa seva. Clar. El rocés el carinyo, un dia et deixes un guai, un altre dia... Clar, llavors te'l torna, llavors què? Fem un te? Bueno, vinga, va. I clar. L'hora del te. Exacte. A la britànica. Clar, és el que tocava, estem a l'època victoriana, llavors ja passen aquestes coses. Doncs això, aquestes qüestions, sí que segurament era el que la gent pensava. Sí. Tampoc passa res, no ho pensaran durant gaire temps. L'Emily, després del casament, del casament, emmalalteix de càncer de mama i mort tres anys després. Ui. Una altra que es retira, veus? Poc li, poc, poc, poc que va durant aquesta història, no, la dona? Molt poc valorada. Bueno. Molt poc valorada. Tot i així, és gràcies a ella que el nostre protagonista d'avui acaba de treure una mica més de fama. Ara t'explico. Abans de la seva mort, en Luis, però, va descobrir quin seria el tema que definiria del tot la seva carrera com a artista. Seguirà. Pinta-ho cases de camp i bestiar? No, no, no. Ara ja ho té. Aquí he dedicat el programa d'avui, clar que sí. Bueno. Mentre l'Emili, eh, perdó? No, no, no, que sí. Clar, mentre l'Emili estava malalta, no només va rebre el suport del seu marit, sinó també d'un gatet blanc, anomenat Peter. Era un gatet blanc i negre que havien rescatat del carrer en sentir-lo miure, sota la pluja, durant una llarga nit. Oh! Que és maco, eh, això que dius. Sí, és que també tinc moments macos. Sí, sí, sí. és molt tendre, molt tendre, de moment, el moment més tendre, tu. Sí, exacte. Va ser un gran suport per la parella, fins que en Luis se'n va cansar i el va estrangular amb les seves dues mans davant de la seva dona. Perdona? És conya, és conya, és conya. És conya, és conya, és conya. Vale, vale. No, és que m'havia posat molt tendre i havia de trencar-ho, hòsties. Aquestes coses s'han de trencar una mica. És broma, no? Sí. Sí, sí, sí, és broma, és broma, és broma. El gatet Peter va animar la conval·lació d'Emily i en Luis va començar a dibuixar nombrosos els bòssols còmics de la mascota per fer-la riure. Ai. Sí, no, a ella fins i tot li demanava encaridament que les publiqués aquestes imatges. però ahir només les feia per fer-la feliç amb ella. Bueno. És maco. És maco, home, per la felicitat de la dona, escolta'm. Exacte. La mort ho pot fer. Exacte. L'Emily va morir abans que això succeís però ell va continuar fent els bòssols d'aquest gat i avui en dia se'l pot identificar en moltes de les obres d'en Luis. A partir d'ara, en Luis Güent ja haurà trobat el seu camí. Serà pintor de gats! Doraemon, no? O sigui, en coses la música de Doraemon. Exacte. El gat cosme. L'any 1886, encara amb 26 anys, en Luis va publicar el seu primer treball amb gats humanitzats en l'edició nadalenca de l'Illustrated London News on nombresos gats apareixien realitzant activitats com enviar invitacions o jugar amb els regals però sempre mantenint una certa realitat del gat com el fet de caminar a quatre grapes. Durant els anys següents el Doraemon camina el Doraemon camina a dues grapes, eh? Però vale. Sí, no, no, jo dic al principi de Luis Güent. Ah, vale, vale. Després ja ho canviarà. Durant els anys següents els gats d'en Güent van començar a caminar a dues potes com el Doraemon a somriure àmpliament i mostrar altres expressions facials exagerades com el Doraemon i a usar roba contemporània cosa que el Doraemon no perquè el Doraemon va amb pilotes tot el dia. Les il·lustracions d'en Luis mostraven gats tocant instruments musicals prenent el te jugant a les cartes pescant, fumant o gaudint d'una nit a l'òpera. Tals representacions antropomòrfiques d'animals eren populars a l'Anglaterra victoriana i sovint apareixien en gravats targetes de felicitació i il·lustracions satíriques. Durant els següents 30 anys va treballar prolíficament. Va il·lustrar al voltant de 100 llibres per nens i el seu treball apareixia en revistes i diaris inclòs el Luis Wayne Anual publicat. Exacte. No, no, no, que Déu-n'hi-do aquest senyor. És una publicació que es va fer des del 1901 fins al 1915. També va realitzar postals actualment molt cotitzades i va ser president del National Cat Club de 1898 a 1911. Un club nacional de gats, molt bé. Correcte. Fantàstic. En Luis va col·laborar amb diverses associacions benèfiques per a animals com la Societat per la Protecció dels Gats i la Societat Antibissecció. Malgrat la seva popularitat, el nostre protagonista d'avui va sofrir dificultats econòmiques tota la seva vida. és que clar, ja saps què diuen. Qui gats pinta se'n va a la merda. Sí, no cal rimar sempre. Vale, vale. No cal rimar sempre. Vaya rima més. Sí, no cal rimar, no és nada senyor. És rima insolante. Vale. A més a més, continuava sent responsable de la manutenció de la seva mare i germanes i tenia poc sentit comercial. En Luis Güey era modest, ingenu i fàcil d'enganyar. No estava preparat per negociar en el món editorial. Sovint venia als seus dibuixos directament sense demanar drets sobre la seva reproducció. Una mica ruc, però bona gent. Molt bé. Què més? A veure. Ah, per cert, ara que és ventrat un moment a les germanes, fem un recompte de com va la família del nostre Luis? Sí, fem un recompte, perquè s'havia casat, o sigui, va juntar amb l'Institut Triu, l'Institut Triu va morir... Exacte, a veure, ja sabíem que quan tenia 20 anys el pare havia mort. Igualment, 43, es casa amb l'Emili, però morirà quan en Luis en farà 26. en aquest cas, estem parlant de l'any 1886. Tot i així, qui pinta gats any en peny i ara ja ens hem d'ubicar a l'any 1895. Tal com ja havíem anunciat, les coses no anaven prou bé i els calés no arribaven per mantenir casa seva i la de la seva mare, on vivien ella i 5 persones més. Què farà? Doncs als 35 anys tornarem a viure tots junts. Vale. Una miqueta més tard, 1910. S'ajunten? S'ajunten, no? Sí, s'ajunten. És a dir, clar, així hem furto una mica més barat o tot. Val. Una miqueta més tard, l'any 1910, la mare quedarà ben tiesa. Oh. Com anem ara? Anem seguint, eh? Vull dir, tot correcte. Sí, sí, sí. Va morint gent. Súper. Aleshores, no us sap pas greu si afegeixo alguna coseta més, oi? No, no, no. I ara, qui va, d'ho ve sumant la llista? Clar. L'any 1917, la seva germana Caroline pateix una forta grip que hi també es tirarà la pota. Molt. Ja només ens queden tres germanes. Sí. La Josefin, la Claire i la Félix. Aquestes dues últimes també tindran certes dones artístiques, però no amb la qualitat d'en Luis. Bueno, mitja plantilla, eh? Ja no us podeu estar preguntant. Han mort els pares, la dona i una germana. Sí. Però jo havia dit que tenia cinc germanes. Sí. I ara n'he dit que només en quedaven tres. És veritat. la dona de la Marie que als 12 anys va ser tancada en un centre psiquiàtric per deliris i que va morir ja dins l'any 1915 amb 47 anys, havent-hi passat més de 30. Ostres, això també, Déu-n'hi-do, quin cop, no?, per al nostre protagonista. Uau. Des del web. Com ho portem això? I perquè no estem parlant dels fets que desestibilitzen, com per exemple, no ho sé, la Primera Guerra Mundial. Ja, ja. Cosites que passen. Cosites que passen, eh, en aquest entorn i a més a més amb tantes desgràcies. Pobre, home. I encara amb la voluntat de pintar gatets tocant la bandurria. O sigui, uau. Sí, sí. Sí, sí, no, no, estem fotuts, estem molt fotuts. Living la vida loca. Doncs així estava. I i Màrtin. Uau. Gigantit. Doncs tan fotuts estem que les coses només poden acabar d'anar pel pedraga, que la mort de les seves germanes evidentment va afectar molt el nostre Luis. A partir d'aleshores, en Luis va caure en una profunda depressió, experimentant terribles canvis d'humor i acusant a les germanes de lladres i de males persones. Fins i tot, segons sembla, movia els mobles de casa seva per tal d'allunyar els enemics que poguessin atacar-lo. Oh. Al final de la Primera Guerra Mundial, la demanda de les imatges de Wayne havia disminuït significativament i, malgrat els encàrrecs de l'editorial Valentine en sons, per una sèrie de llibres infantils, la seva situació financera es va deteriorar. Va fer una aventura de curta durada en l'animoció de pel·lícules, dibuixant el primer gat de dibuixos animats de la pantalla, anomenat Pussy Food. Però els dibuixos animats no van ser un èxit en el cinema, almenys en aquell moment. D'acord. El 1924, les germanes de Wayne el van certificar per boig i el van enviar a viure a l'hospital mental de Springfield a Tuting, al sud de Londres. Caram! Uau! Sí, no, a veure, a veure, però un moment, d'on li baixa aquesta patologia de la salut mental? Home, de la germana, no? No l'havien ingressat als 12 anys, a la germana? Sí, clar, aquí està la cosa. No s'acaba de saber. No s'acaba de saber. Hi ha teòrics que opinen que podria haver patit la síndrome d'Asperger. i aquí diu que era un trastorn bipolar. El diagnòstic que se li va fer a l'hospital de primeres va ser esquizofrènia. Oh! Tot i així, i això és per a vosaltres, fanàtics dels gats, hi ha gent que opina que es deu el toxoplasma gondi, un paràsit present a les cacotes dels gats. Ah, que asco, Marso! Sí, hi ha una teoria que diu que la toxoplasmosi pot desencadenar una esquizofrènia, però per ara no acaba de ciclar això. Uau, clar, tan contacta amb gats, no? Potser no li deuria acabar de... I a més bé, ja saben quines condicions l'estanien en aquella època. Exacte. Saps quina és la meva teoria? A veure... A veure, tu saps què és un òmnibus? Sí, més o menys, més o menys. Un òmnibus és una espècie d'autobús tirat per cavalls. Vale. Doncs mira, quines coses. Sembla ser que l'any 1914 un òmnibus el va atropellar i li va fotre un bon hostiot al cap. I dic jo, no deu venir d'aquí. Home, doncs, possiblement, no? O sigui, el van atropellar? Però jo no soc ni psicòleg ni metge. Bueno. I em va dir jo era el boig de la ciutat, tu m'has matat. Ben boig, ben boig, va acabar. Ben boig, ben boig. Va continuar produint obres d'art a l'hospital. Amb les seves germanes va tirant les seves imatges per vendre-les i poder-se mantenir. I poder mantenir-ho a l'hospital, també. Quan el llibreter Dan Reeder, que estava a un comitè visitant d'asil, es va trobar amb Wayne a l'hospital, va establir una crida per recaptar diners per a l'artista. Vale. Es va organitzar una exposició de l'obra de Wayne i es van recaptar més de 2.300 lliures esterlines, tot i que només 640 d'aquest fet van anar a parar a les mans d'en Luis i de la seva família. Mhm. Moltes gràcies. El primer ministre, Ramsey MacDonald, va crear un fons per a les germanes de Wayne i també va organitzar pensions de llista civil per a ells en reconeixement dels serveis del seu germà a l'art popular. Ah, mira. Mentrestant, si no, no, Déu-n'hi-do, prou bé. Sí, sí. Mentrestant, en Luis havia estat traslladat a condicions més còmodes a l'Hospital de Bethlehem, on un company, pacient més tard, el va recordar com un home vell, amable, tendre i sempre net i polit. Li agradava a tota la curiosa barreja d'humanitat que hi havia al centre en aquell moment. Mhm. Bona crítica. Sí, sí, sí. És simpàtica, no? Amable, si més no. Sí, exacte. El maig del 1930 va ser traslladat de nou a l'Hospital Narsbury de Hertfordshire. Sí. Durant aquest, que aquest nom m'encanta, Hertfordshire. Hertfordshire, sí, molt britàni, molt anglès, eh? Molt pam. Molt anglès, sí. Exacte. Durant aquest període, Wayne encara dibuixa vegades, alguns d'ells estilitzats, però també dibuixada per missatges de colors vius. També, si us hi fixeu, entrarà en una etapa molt psicodèlica, d'aquí l'art psicodèlic i tot això. Ja. Ell és un dels pioners en això. Molt bé. Finalment, el novembre de 1938, però, el Louis Wayne va patir un vessament cerebral. Oh. La seva salut va disminuir encara més i va morir el 4 de juliol del 39, sent enterrat al cementiri catòlic de Santa Maria de Kensal Green. Hmm. Vols que tanqui millor la història? Hmm. Bueno, si es pot, si es pot, a veure, intenta-ho. Clar que sí. Una altra de les seves germanes va morir sis mesos abans que ho fes ell. Ai, pobre, o sigui, va haver de viure més morts. No sé si era conscient o no, llavors. Bueno. No ho sé, però se li ha mort, tenies cinc germanes o no sé què, cinc germanes, se li han mort tres abans de res, se li va morir la dona, els pares, és un drama. I segurament el Peter, el gat blanc, també devia pringar-la. Ai, pobre, sí, de què no n'hem sabut més, pobres, suposo que... No, el gat ha quedat anonimat totalment. Ja, ja, ostres. Escolta'm. Però, per la gent que estima els gats, compta amb les caques dels gats que poden portar esquizofrènia. Bé, això no està comprovat, eh, Marçal Ferret? No, no te les donis de doctor, que no ho sabem. No, no ho sé comprovat. És veritat. Bé, Escolta'm, Marçal, moltíssimes gràcies pel capítol d'avui, el capítol 79 del Just el que no saps. La semana que ve el 80, eh, ja. Sí, si t'anava a dir, dic, la setmana vinent, rodó, rodó, rodó. La setmana vinent, rodó, de la setmana vinent és especial. Molt bé, doncs, gràcies, Marçal. Res, ens tornarem a saludar la setmana vinent, si et sembla. I tant que sí. Molt bé. Vinga. Una abraçada. Adéu, seus, en just. Bona setmana, Marçal. Adéu. Adéu, adéu. Bona setmana. Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Ritchi Gafarot! Bona nit, Malparici! Bona nit, Malparici! Bona nit, Ritchi, què tal? Bon dia! Hola, bon dia! Fa molt bon temps... Estic molt sol, veig jo aquí, aquí no hi ha ningú! Estic molt sol! No passa res, perquè comencem parlant de l'actualitat local, si et sembla, d'esforç! Sí, bon sol sobretot! Sí, bon sol sobretot! Aprofitem-lo perquè diuen que ve aigua una altra vegada! Què dius? Diuen que ve dos dies de sol i, a partir de dimecres, fins després de Setmana Santa, fot-li aigua! Bueno, mira... Abril Aguas Mil, tu! Anem sumant, anem sumant! Ritchi, parlem, si et sembla, primer de tot, de l'Atlètic, ja que et tenim aquí! Vale! Empatat, no? L'Atlètic, sí, porta cinc jornades sense guanyar, però tot i això, es manté a la quarta posició, està en play-off... A veure, que has tocat alguna cosa del micro, Ritchi! No hi he pensat res! Bueno, he canviat! Això estava endullat allà! Ara! No, no, no, res! Ha sigut una mala connexió! Res! Ja està, ja està! Todo bien? Todo bien, todo correcto! Vale! Muy bien! Pues sí, eh? Que el Senyus Atlètic, tot i portar cinc jornades sense guanyar, pues es manté en quarta posició, està en 37 punts, el Vic és l'únic equip que està una mica destacat, puja en dos directes, i quatre està en el play-off i actualment, doncs està en quarta posició, i el que diríem que està fora de play-off és el Rubí, que el tenim a cinc punts. Ja, bueno. Vull dir que, en principi, ha vingut el Vilafranca, Vilafranca tenia un punt menys que nosaltres, tampoc era un partit fàcil-fàcil i, i bueno, va acabar amb 0-0, es veu que les defenses van imposar a les delanteres. Espanya hi havia poques ocasions i, a més a més, no les van aconseguir. Allà es mantenen, allà es mantenen. Jo crec que entraran als play-offs. Recordem que acabem de pujar aquest any i que... Sí, sí, però no. Jo crec que el mèrit ja està fet per aquest equip, Pep. Tot el que puguin fer a partir d'ara, doncs, s'haurà d'agrair, però el mèrit ja està. Arribar a la Lliga Eliti ja està. Falta de pocs partits per acabar la temporada i estar entre els cinc millors ja es pot donar la temporada com a boníssima, crec jo. Molt bé. Seguim parlant de futbol, no? Hem començat amb l'esport local. Fem un petit apunt, si et sembla, si tens els resultats de les noies de l'Atlètic. Sí, bé, a les de futbol 11 no me n'han arribat notícies i sí que aquesta vegada els alevins segueixen guanyant. Van guanyar 3-0 i l'infantil cadet, que també està bastant dalt, va perdre 1-5 contra la penya Ballirana-Blaurana, crec jo. Però bé, l'Alevi es manté ja terceres a un punt del Prat. El Sant Feliu s'ha anat una miqueta a 6 punts, però estan fent una temporada espectacular i l'infantil cadet també. I el futbol 11, doncs, és que és molt, molt... Bueno, els hi costa, eh? És que el futbol 11, el canvi del futbol 7 al futbol 11 és molt, molt, molt exagerat. Molt bé. Vinga, seguim amb futbol, però aprofitem que tenim l'Enric també a dins de l'estudi. Hola, Enric, què tal? Què tal? Com estem? Bon dia de nou. Vinga, parlem d'aquest cap de setmana a nivell de futbol. Comencem pel Barça. El que vam fer? Durant la setmana no hem fet cosetes la setmana passada? El l'Ossasuna. El l'Ossasuna, eh? Hem tingut una setmana d'aquestes parcidetes. Jo dic per no començar de cap de setmana, si no començar, doncs... D'acord. El domenç ja ha passat, tothom que ha passat durant la setmana. Espera, que no sé si tenim problemes amb aquesta activitat. Sí? Sí, ara sí. A vegades ve i torna, ve i torna. Sí, sí, sí, ara crec que ja l'hem recuperat. Doncs ha sigut una setmana que ja començàvem amb la imposició d'aquest jutge únic, d'aquest horari que no ha permès que alguns jugadors que estaven amb seleccions poguessin jugar i que ha acabat provocant de forma indirecta perquè Daniel Moix ja té uns antecedents musculars fatídics, però vaja, es va tornar a lesionar. És quan tira el penal, eh? A més a més, és curiós. Quan el repeteix o el primer? Quan el repeteix? Quan el xuta. Quan el marca, és que no el pot ni celebrar perquè es queda clavat. O sigui, es marca el penal i queda clavat. Clar, és un jugador amb uns antecedents físics ja força complexes. És a dir, així com Pedri sembla que li han aconseguit trobar el punt i estar com una moto, amb Dani Olmo encara no. Encara no. I és un jugador que el trobarem a faltar. Sí. Del seu perfil, així com hi ha dos laterals esquerres, dos laterals drets, dos centrals, el perfil de Dani Olmo és una mica especial. Tot i que el Barça va jugar una miqueta diferent, però el fet de tenir davant dos tios com Gavi i Fermín, que són mossegadors, va ser increïble a nivell de pressió. Això ja parlaríem del partit d'ahir, eh? Ah, del Sassuna no. Del Sassuna no. Del Sassuna no, recordant que van quedar 3-0 va ser? Sí. A l'Ossassuna, en aquest cap de setmana dius? No sé si hi ha tant futbol que costa descosta. Amb el Barça van quedar 3-0. 3-0. Sí, sí, sí, sí. Us esteu confonent amb el... Sí, entre... Clar, ja et dic, és que n'hi ha un lío de partits. Amb el partit amb el Girona. Amb el Girona 4-1. Amb el Girona 4-1, sí. Amb el Girona 4-1, sí. A més a més, el dia del partit d'Ossassuna, justament, abans jugava al quart de final de Champions. Les femenines? Sí, sí, que... Abans que van arrasar. Van arrasar. Sí. A més a més, jugava al bàsquet a quart de nou que se'n palmava, van guanyar tots. Vull dir, va ser tot com molt fantàstic. Recordo el dijous que ho guanyaven tot. Va ser un dia bonic. Bé, el Barça està, jo diria que platòric. Ara mateix li surt tot. És a dir, jugui qui jugui, juga bé. Fins i tot l'altre a l'esquerra suplent que comentaves tu ara, no ho està fent malament? No. És correcte. És a dir, no és per tirar coets, però no ho està fent malament? No, no està correcte. Bé, tot això ve per... Ens queixem molt de partidos i partidos, però és que un planter són 25 jugadors. I si els saps utilitzar, els tens a tots contents i tothom funciona. I ahir mateix l'Èric Garcia, tu de mig centre, el tio... Espectacular. Que dius, que fot aquest d'aquí? Doncs està de conya, aquest bon home. Sí, sí. Que s'ha convertit... També mentalment, quan les coses van de cara, és més senzill, no? Perquè, per exemple, ahir el segon gol del Lewandowski, posa la cama, no sap ni com... És de nou, és de nou. I li entra, sí, sí, sí. És un jugador nou que, des que surt al camp, la porteria té el cap. S'apunta a estar a la porteria en tots moments, gens. Sap estar allà. El Girona es manté amb 34 punts, tot i la derrota d'ahir. El que passa és que el Girona ja a poc a poc va canviant objectius. Ara l'objectiu ja és salvar-se. Ja, ja està 13. L'Espanyol està 16. L'Espanyol continua sense perdre casa. Empata contra l'Atlètic de Madrid. Sí. És un molt bon resultat. Al Pol li sabria greu perquè ens ha fotut un cop de mà, perquè l'Atlètic de Madrid li ha arrastrat dos punts. L'Atlètic de Madrid jo diria que està fora de la llum. Va marcar... Ara sí. Ara jo crec que sí, l'Atlètic de Madrid s'ha despenjat. Va marcar el Puado, no? Puado de penalti. Sí. Un penalti i tots aquests que feia l'Englet al Barça. Era conegut en l'Englet. Els continua fent? Sí. No l'has vist, el penal? No, no l'he vist. Però recordo aquells camps que feia cara com d'adormit. Doncs aquí, res. Una falta que la pengen i des de fora l'àrea està agarrant el tio, entre dintre l'àrea està agarrant... I l'àrbit és que el té un metre. A l'Espanyol li queden pocs punts per assegurar-se la salvació, no? Perquè clar, tenim a baix gent que està molt malament. Valladolid està fora, ja. Aquest està fora, és l'únic. Quants baixen? Baixen tres. Baixen tres, doncs, a veure... Valladolid està fora. Després hi ha les Palmes, que juga avui contra el Celso. El Leganés va... El Leganés en té 27 i està tercer per la cua i l'Espanyol en té 29. Tampoc... Sí, però el València ja ha passat a l'Espanyol, que va guanyar i... Sí, el València s'està recuperant una miqueta. Doncs pel València ja crec que allò no va ser. Aviam, l'Espanyol no pot adormir-se, però no... Des dels que està... Ho té bé. Ho té bé, ho té bé. Allà hi ha tres... Hi ha l'Aleves, les Palmes... Hi ha el Valladolid, les Palmes. L'Eganés i l'Aleves són aquests els que estan a la cua. Sí, ahir està la cosa. Aquests baixen tres, un és a Valladolid i han de baixar dos més. Van tenir sort l'Espanyol, que el Leganés no va puntuar el Bernabéu, que va anar de pèls. Sí, sí. Jo no el vaig voler ni veure, dic, perquè fotràs nerviós i acabaran guanyant, com així va ser, perquè van acabar guanyant, però... Bueno, un penaltito d'aquests... Penaltito, sí. Que jo no el veig per enlloc, de debò us ho dic. Jo no l'he vist, eh? Jo sí que l'he vist i no em sembla penal de cap de les maneres. Diuen que és una mica semblant al que primer van pitar ahir el Fermín i després el van... Que per mi no l'havien de pitar, és a dir, per mi l'àrbitre va fer-ho bé. Sí, sí, sí, sí. És com el penalti, i perdona que em desordeni una mica, el penalti que li fan a Dani igual molt l'altre dia també ho és, però d'aquells justets, eh? Perquè el toquen i ell sent el contacte i cau. Sí, sí, sí. Al final ja això és decisió de l'àrbitre i... De les femenines tenim que també es van jugar partits interessants. Les noies, per exemple, de l'Espanyol sí que van perdre a casa del Tenerife. 4-1 contra la Real Societat. 4-1, no, contra el Tenerife. Ah, el Tenerife, perdó. És contra el Tenerife, sí. I el Levante, el Badalona i el Levante van empatar 0. El Levante, a veure, el Llevant, 1-2 contra l'Eivar, però el de Badalona van empatar, exacte, sí, contra el Sevilla, 0-0. 0-0, i ara s'ha igualat amb l'Espanyol, estan igual de punts, està per sobre el Badalona per golaveraix. I les del Barça van guanyar. Van guanyar a ser dos, va costar guanyar Granada. Sí, els hi va costar, els hi va costar. Iqui López i Alexia Pudellas, el 70 i el 75 o alguna cosa així. M'imagino que això ve fruit d'haver jugat amb el partit de seleccions i que baixes una mica el pistó, no? Quan juguen amb aquests gent, que se saben tan superiors, que baixen una mica... Però guanyen equips d'olí, o sea, que el Granada va a cinquè o alguna cosa així. És un equip que està allà dalt, també. I després les noies estan molt també en Champions, que també recordem... Home, contra el Chelsea, no? Els hi toca ara, les noies? Jugarem contra el Chelsea i també recordar que tant City, que jugava contra el Chelsea... Sí, el City, que va guanyar la primera... Per això... A l'anada va guanyar el City? Va guanyar 2-0. Li va passar exactament el mateix que el Madrid. Va guanyar 2-0 a casa contra l'Arsenal. Va vindre a Can Barça. Ens va guanyar i van anar cap allà. Li van fotre 3-0 i van acabar al 3. Mariona Candaltell, que la trobem a faltar. Bé, el Chelsea, podríem dir que és un dels tres millors, no? Sí, per l'altra banda està l'Olímpic de Lyon, que és un equip que té més Champions. Però seria Chelsea, Olímpic de Lyon i Barça, les tres favorits està a la final, diguéssim. El Barça juga entre el Chelsea i l'Olímpic de Lyon juga contra l'Arsenal. Aquestes són les semifinals de la Champions. Jo diria que l'Olímpic de Lyon és el que està més clar que arribarà a la final. Jo crec que l'Olímpic de Lyon és el que més possibilitats té d'arribar a la final. Bé, el Barça ha arribat a dues finals consecutives i les ha guanyat. Sí. Un dia que no guanyaran. I tampoc caldrà fer-ne un superdrama. No, no. És com l'altre dia que perden contra el Madrid. Jo penso que, en el fons, al Barça li va bé aquella derrota. Primer, per posar les piles i, segon, també per posar una mica de valor a aquesta lliga. Si no, que va ser com la lliga Ossobal. Sí. No té cap emoció. Sí, sí, sí. Ja està bé, ja. Que es nivelli una mica de la cosa. Hi ha un parell de notícies a nivell esportiu que també hauríem de destacar i és la Volta a Catalunya. Bueno, és que ahir el que tindríem que destacar és que Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, hauria de ser espectacular. No repartien entrepans. Perquè des de primera hora van fer la Volta a Catalunya. Era última etapa. Hi havia el Surt de Soleil, també? Al Palau Sant Jordi? També? A la mateixa hora? Al matí, també. Sí, sí. No, al migdia. Jo no sé qui organitza les coses a Barcelona. Uau. Però hi havia el Surt de Soleil. Clar, hauria de ser un caos per pujar a dalt. Ah, i tot i així el camp estava bastant ple. Clar, era una hora bonica per la família. Quatre i quart, gironins, molts, cinquanta mil catalans cap allà dalt i durant l'última jornada, que és l'única que es fa pel matí, era arribar fins a Montjuïc i donar set botes al circuit, que tots els circuits es va veure que estava completament ple, va acabar d'una, entregar premis, no sé què, bum, bum, a les quatre i quart comença el partit. Sembla que aquesta volta ha anat molt bé, no? A nivell... Ha sigut molt divertida, perquè realment... La volta ciclista. Home, ahir o abans ahir es va cansar la part vent. Sí, va haver-hi una mica de polèmica, sí. Va haver-hi dos o tres curses que per ventana es va suprimint això. Sí, sí, sí. Però el divertit que poques vegades passa és que va arribar ahir l'última etapa que entre el primer i el segon classificat es portaven un segon. Oh! Llavors es dubtava si arribarien tots junts. L'apartaven a les bonificacions. Sí, si l'espring, si arribes primer i li treus dos segons i així guanyes la volta sencera. Ja, ja. Estava la cosa molt així i finalment el segon era el Roglic a 20 quilòmetres del final va arrencar. Ayuso ahir no tenia el dia. Ell mateix ho va reconèixer. Ell mateix ho va reconèixer al final. Li va treure 20 segons al final, segon classificat. És que aviam, Montjuïc no és una muntanya molt potent, però la van pujar unes quantes vegades, eh? Clar, són set voltes a Montjuïc. Clar, clar. Una vegada de vindre de fer 100 i escaig quilòmetres has de fotre set voltes a dalt. Que dius, no és gaire cosa. Sí, sí. És cargadito. I que doncs Juan Ayuso va quedar allò una mica... Bueno, segona posició, tercer va quedar Enric Mas, igual Michael. L'Enric Mas és un paio, un ciclista que va fent. Sempre està allà, eh? Sempre està allà, sempre està allà. És a dir, no ha guanyat mai cap gran volta. No. Però sempre se l'escolta, no? Sempre està allà, inclús el Tour, pot estar entre els top 10, tranquil·lament. Sí. És a dir, que és un bon ciclista. I de hockey també hem de parlar, perquè... Hem de parlar de l'Igualada, potser, no? Bueno, de l'Igualada Rigat, sí. Igualada va guanyar... Va guanyar la... La competició europea. La competició europea. no sé com un equip portuguès. Sí, el Tomar. El Tomar. 2 a 0. Sembla que és la 11a victòria europea que aconsegueix l'Igualada. Sí. És la segona... O sigui, estem parlant com de la segona competició europea. Sí, abans és d'Acercs i ara es diu... A l'Acercs li deien abans, oi? Sí. I rep. I, bueno, home, està bé que a nivell europeu l'Igualada ha rigat. Ah, i tant, i tant. Sí, perquè la Lliga no va excessivament bé. La Lliga no va bé? Està per damunt del de Sant Just? Sí, home, però tampoc ha d'estar molt bé per estar damunt del Sant Just. Sí, a Ritchie. Home, el que fa, el Sant Just té molt de mèrit, però... Sí. Fa molt poc que està a l'Elit. Ja, ja. L'Igualada és un equip històric del món de l'hoquei. Sí. L'Igualada, el Reus, el Calafell, són equips històrics. Sí, home, per guanyar 11 dils europeus... No, és una cosa... És que fa anys que li fots. Correcte, correcte. I els germans Márquez. Ah, sí? Sí, sí, sí, que anava arrasant tant un com l'altre. I Marc Márquez, em sembla que va caure. Va caure, va caure. I es va trencar parts de la moto i es va haver de retirar al final. A les Amèriques. Bé, la cursa estima la va guanyar ell, però la cursa gran la va guanyar el germà. Sí, sí. Que es posa líder. A un punt. A un punt. A un punt. També està molt emocionant. Mare meva, això dels germans Márquez. Va caure d'hora, a més a més, no? Em sembla que el Marc Márquez... El Marc Márquez va caure quan li faltaven nou voltes per acabar. Que anava primer. Sí. Li faltaven només nou voltes per acabar el circuit. ca, però es veu que li faltava l'estribera, anava amb el peu penjant i fins i tot per ell. És a dir, una cosa és anar d'aquí a Molins de Rei. L'altra cosa és córrer una cursa en aquestes condicions. Suposo que no ha de ser fàcil. Però es dona per suposat que estarà bé per la propera cursa. Sí, sí, sí. De fet, va continuar corrent. Ah, val, val. Va continuar corrent, però amb la moto mig trencada. Va acabar la cursa. No, no. Al final es va retirar perquè no tirava. La cama li penjava. I llavors es va escapar només ell. No funcionava res, ja. Però vaja, està molt emocionant. A més, Peco Bagania, no sé dir-ho bé, va quedar primer. Bagnaia, no? Sí, sí. I ara s'ha col·locat tercer i s'ha ajuntat tot una miqueta. S'ha mogut, està bé, està bé. Sí, sí. En canvi, el germà, l'Àlex Márquez, ha quedat segon a totes les curses. Sí, per tant, ara... Va primer. Va primer. Ole. L'equip femení de l'Hockey Sant Just, del femení 11, es van classificar per competir a nivell del campionat de Catalunya de hockey, que és un equip bastant promatador. Perquè la ràdio han passat algunes vegades al magasin de tardes i la veritat és que van fent files. Hockey Sant Justenques. L'Hockey Club Sant Just, Sant Justenques, les nenes de l'equip femení 11... Tu coneixes? Hi ha Sant Justenques o també són...? De la base, vols dir? De la base, eh? Si són de Sant Just, jo crec que sí. Sí, jo crec que amb la base encara sí, no? Crec que sí. A mesura que es va pujant, la cosa es va diluir. Sí, perquè algun cop han vingut aquí a la ràdio, també. Ah, no és primer equip, no? No, parla de les petites. No, parla del femení 11. Sí, aquestes... Les petites, jo crec que aquestes nenes sí. Si les petites les van anar a buscar fora, ja pleguem. Ja, clar, clar. I les més cosetes d'esports dic que les del vòlei de Sant Just van jugar contra el Barça cap de setmana al Barça, bueno, al Barça de vòlei al B. I, bueno, va acabar ja la temporada Superlliga Femenina 2. Estan segones, han quedat segones a la classificació. Ja s'ha acabat la Lliga? Ja s'ha acabat la Lliga, però com que han quedat segones del seu grup, jugaran a la fase d'ascens per la primera nacional a Espanya, a la Lliga Iberdrola. Sí, sí, sí. Ja sabem si tenim un trincant o alguna cosa. Doncs crec que encara no. Crec que encara no. Que és alguna eliminatòria o... Doncs el sistema no el sé. No el sé. No el sé. Però, bueno, sé que està gran en aquesta fase de... Estem classificats. Sí. Per cert, abans que ens acomiadis. A veure. Quanta dimecres tenim tornada de Copa, eh? Sí. Que l'anada va ser 4-4. Sí, sí. Contra l'Atlético de Madrid. Sí, és veritat. Partit de... Per cert, molt... Quarts de 10 de la nit. Hi ha tantes competicions. Quina és aquesta dada de dimecres? Aquesta és Copa del Rey. Que l'anada es va quedar 4-4. Vale. Per tant, està la cosa igualada amb l'Atlético de Madrid, que a més ara és l'únic títol que en principi pot guanyar. Sí, és l'únic. S'ha de fer-re aquí. S'ha de fer-re aquí. El que passa és que el partit és a quarts de 10 de la nit i podria haver-hi pròrroga. Jo no sé qui són els il·luminats que posen els horaris. No ho sé. No ho entenc. Un dia a les 4-4, l'altre a les 9-30. Dimecres a quarts de 10. Ja, ja. I després juga contra el Betis dissabte a les 9. I a l'Espanyol li toca anar al camp del Rayo Vallecano. Que hauria de guanyar. És un partit... Perquè el Rayo està molt bé aquesta anya, poca broma. Molt, molt. Està jugant molt bé el Rayo. I jugant bé el futbol. Està jugant molt bé el Rayo Vallecano. No és un partit fàcil. No. Però vaja, per acabar d'expulsar-se d'aquestes pors dels fantasmes de segona... Perquè li queda al Villarreal, no sé, deu tindre data però no ho sabem bé. El Villarreal també està molt bé. També, també. No dic que no hi comptin amb aquests 3 punts però no serien dels... És més probable puntuar al camp del Rayo que al Villarreal vols dir. Potser no? Jo crec que sí, però vaja. També està molt bé el Rayo. Però l'Espanyol està en una bona dinàmica. O sigui que ara... Van guanyar Madrid, eh? No ens oblidem, eh? Sí, sí, sí. No ens oblidem. Sí, sí, sí. Que són els culers a vegades... Són els 6 punts assegurats. Doncs no. Doncs no. Vinga, la música ja de que s'acaba el programa. Gràcies Enric i Richi per la vostra participació a la tertúria d'avui. Que vagi bé. Bon dia pel matí. Adéu. Adéu. Vinga, nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. Avui us hem estat fent companyia des de les 10 del matí. Tornarem demà dimarts a la mateixa hora. Ara l'informatiu de notícies amb Mariona Salles Vilanova i per la tarda el magazín El Refugi de 5 a 7 amb Dani Martínez. Seguiu-nos a xarxes socials tant a Twitter com a Instagram arroba la rambla 9-8-1. Tot seguit i a minúscules o arroba ràdio d'Esvern. Que vagi bé. Bona tarda de dilluns i fins demà. 켓л-mãy. We'll see you again. D'AtoF. Bona tarda. foot troops Fins demà! Fins demà! Fins demà!