#809 - Sant Just en Directe: Notícies, Debats, Salut i Cultura Comunitària
Aquest podcast llarg de Ràdio Desvern abasta una variada agenda d'actualitat local i internacional a Sant Just. Es presenta una previsió del temps detallada, una entrevista amb en Vinícius Mota sobre el seu nou projecte comercial Il·lusionat i un debat econòmic i polític sobre aranzels, petroli i sancions internacionals. A més, s’anuncien esdeveniments comunitaris com la Caminada Popular i la sessió de Zumba per promoure l'activitat física, i es dedica un espai de recomanació literària que destaca títols rellevants com el llibre 1964: Cuando la cultura se convirtió en espectáculo i altres obres que combinen cultura i tradició.
Aquest programa, que també inclou seccions sobre salut i beneficis de l'exercici, reflecteix la riquesa informativa i el compromís amb la vida activa i cultural de la comunitat de Sant Just.
Episode Sections

Les notícies de Sant Just
6:46Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com

Mobilitat Internacional, un servei dedicat al joves
26:19L'Aroa Carmona és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just, i en la cita quinzenal a l'emissora de ràdio sempre ens actualitza els projectes a l'estranger que s'estan duent a terme o que bé s'estan organitzant pel jovent del poble. Avui ens explica que dissabte 5 d'abril marxa amb el grup de joves menors de Sant Just a fer l'últim intercanvi europeu a Catània, Itàlia. Detalla l'objectiu del programa que faran, on s'allotjaran i quina mena d'activitats hauran de preparar. També hi participen joves de Bèlgica i Itàlia. L'Aroa convida l'audiència el divendres 25 d'abril de 19h a 21h al Casal de Joves a la festa de comiat del servei de Mobilitat Internacional del municipi, que per falta de pressupost ha de posar fi.

Meteo Sant Just
42:42Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.

Actualitat econòmica
1:28:15Espai d'economia amb Rafel Redondo, economista, amb qui parlem de l'actualitat econòmica a partir de les últimes notícies. Avui seguim parlant de les polítiques aranzelàries dels EUA i com afecten a Europa i la Xina. Acabem parlant del petroli i Veneçuela.

Va de llibres! Recomanacions literàries
2:30:18Cada setmana l'Arnau Cònsul, propietari de la llibreria santjustenca Cal Llibreter, ens porta alguna recomanació literària per enriquir-nos amb bones històries. Avui l’Arnau ha vingut amb la novel·la "Si sabessis el mar com és bonic", de l'autora Gemma Calduch i publicada amb La Magrana Editorial. "En un racó de costa remot, on el sol fa mes d'un segle que va deixar d'escalfar, els habitants de Port viuen una existencia miserable. Passen fred i fam, sobretot fam. Tan sols la captura d'una nova sirena pot capgirar la seva sort".
Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzín matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1. Bon dia Sant Just, ara mateix passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts, 1 d'abril. Comencem ja aquest mes. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periòdico i el Punt Avui. Després, trucarem a l'heró a Carmona, responsable del Servei de Mobilitat Internacional del Casal de Joves de Sant Just, que ens posa al dia amb els propers projectes que està preparant amb el Servei. Això sí, a les 10 i 50 acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia, com sempre. Avui tenim en Vinícius, que és el propietari del nou establiment comercial Ilusiona't, aquí al carrer Salvador Espriu de Sant Just. Parlarem amb ell com va engegar aquest projecte i què és el que li va fer obrir aquesta botiga aquí al poble. I, sobretot, què hi podem trobar, què hi ven i què és el que fa. Bé, tot seguit, després de l'entrevista ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla. A les 11 i 40 tindrem en Rafa Redondo per fer la secció d'actualitat econòmica. I a tercera hora, a partir de les 12 i 10, seguirem amb més seccions. Concretament, tornarem a escoltar la Mariona Violant, que és doctora, metgessa, especialista en medicina de l'esport. Ja que el dia 6 és el Dia Mundial de l'Activitat Física. Ens parlarà de per què és recomanable practicar exercici físic diàriament. I després ja acabarem el programa en directe a les 12 i 40 amb la secció de El llibre de la setmana. La farem amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibre, que com cada dimarts. Va, no marxeu, que tot això és el que tenim. Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones. I tiraria enrere el temps Ho donaria tot per reviure un sol moment Del que tu i jo vam ser L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé Sé que no ho vam fer del tot bé Però també sé que tant tu com jo vam fer el que vam poder Ja són moltes les nits que passo despert Imaginant que tornes, imaginant que véns I ho donaria tot per tornar amb tu un cop més I tiraria enrere el temps Ho donaria tot per reviure un sol moment Del que tu i jo vam ser L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé Recordo aquells dies com si fos ahir Baixant a la platja pel nostre camí Tu anaves descalços perdenyes a la mà Jo cantava cançons que mai vaig acabar Potser va ser el destí Però tu vas marxar i jo segueixo aquí Records d'aquell estiu jugant al jo Mai, mai és que em trobo a faltar I tiraria enrere el temps Del que tu i jo vam ser L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé I tiraria enrere el temps Ho donaria tot per reviure un sol moment Del que tu i jo vam ser L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé Quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé L'eufòria d'aquests dies quan tot anava bé Mariona, són les 10 i 17. Comencem les notícies a Sant Just? Endavant. Vinga, què ens portes avui? Sí. Doncs mira, comencem parlant de la tretzena caminada popular i sessió de Zumba de Sant Just, que tindrà en lloc el dijous 3 d'abril, és a dir, d'aquí dos dies, a les 10 del matí davant del Centre d'Atenció Primària en el marc del Dia Mundial de l'Activitat Física. És una activitat organitzada pel CAP i per l'Ajuntament i amb la col·laboració dels amics del barri Sud i del complex esportiu La Bona Aigua. Vale. La caminada, com sempre, inclourà tres recorreguts de diferents distàncies i un refrigeri final per a les persones participants. A continuació hi haurà una sessió de Zumba oberta a tothom. Sí. I es recomana, doncs, portar roba i calçat còmodes, haver esmorzat dues hores abans i portar aigua. Ah, molt bé. L'objectiu de la jornada és promoure l'activitat física com a eina per millorar la salut i combatre el sedentarisme, que és un dels principals factors de risc de malalties als països occidentals. Segons l'Organització Mundial de la Salut es recomana acumular entre 150 i 300 minuts d'activitat física setmanal en adults i gent gran. Que, dit així, no acabes de saber massa què és perquè no sé tu, però jo no compto el temps en minuts. Ho has de posar en hores, eh? Ho has de posar en hores. Que són entre dues hores i mitja i cinc hores. A la setmana. A la setmana, clar. A la setmana. Això per a la gent adulta. Per a infants i adolescents es recomana un mínim de 60 minuts diaris. Sí. És a dir, una horeta. Que quan estem parlant d'activitat física vol dir fer esport. Activitat física no és el mateix que exercici físic, eh? Quina és la diferència? Activitat física és, doncs, vas d'aquí a la biblioteca caminant. Tenir una vida activa més o menys. Sí, fer exercici físic és dir, vinga, vaig agafar la bici i... És per on anava a tirar, que vull dir que una hora al dia per a infants i adolescents no vol dir que hagin de jugar a futbol una hora al dia. No. Sinó que, doncs, que siguin actius, que vagin caminant als llocs, que surtin a jugar al carrer amb els seus amics, que també, doncs, això, potser un parell d'hores setmanals sí que facin un esport d'equip o no d'equip, però que sigui més mogut. Però això, doncs, que els infants i els adolescents, a segons, han d'anar d'una hora d'actius al dia, han d'estar, per estar, doncs, sants. Sí, sí. I a la gent adulta, entre dues hores i mitja i cinc hores a la setmana. Molt bé. Doncs aquestes recomanacions són les que donem, bé, no només nosaltres, Mariona. O sigui, això són els experts en la medicina de l'esport, en l'activitat física, no? Exacte. La gent que s'hi dedica. Sí, sí. Després, a més a més, avui a les 12 i 10 saludarem a la Mariona Violan, que és doctora especialitzada en el tema de la medicina de l'esport, és promotora de l'activitat física i vam gravar la setmana passada el capítol de la salut al dia, aquest capítol que fem mensualment sobre temes d'interès amb gent sanitària del cap de Sant Just, però la setmana passada vam gravar el capítol amb la doctora Mariona Violan, que no és del cap de Sant Just, però sí que hi té relació i està molt vinculada, i ens va parlar de tots els beneficis que hi ha a l'hora de fer aquesta activitat física, de fer exercici, de fer esport, de fer... Sobretot va recomanar més que a algú de forma molt intensa que fem alguna cosa que ens agradi, no? També que ens creï com el que ella anomenava adherència. Exacte. Per acostumar-nos a canviar els hàbits, que se'ns faci de forma agradable i poder-ho mantenir al lloc del temps, que és el que interessa, perquè clar, si fas alguna cosa molt canyera però dura dues setmanes, doncs malament anem. Per tant, potser que cadascú trobi l'esport que més li convé, buscar l'equilibri entre el que t'agrada i el que et va bé, no? A més, és que si t'agrada, te n'oblides una mica que estàs fent esport com a la tal, vull dir, no t'ho prens com una obligació setmanal. Potser no t'agrada anar a córrer una hora, però pots estar una hora fent zumba, vull dir que, vull dir, no sé, vull dir això, cada cas és diferent. Exacte. Molt bé, Mariona, tenim la notícia del Dia Mundial de l'Activitat Física i què més? Sí, relacionat amb aquest tema també, el diumenge, al Jardins de Can Ginestar serà l'acte de lliurement de premis del concurs Connected a l'Activitat Física, amb una sessió familiar de zumba també i un circuit de psicomotricitat pels més petits i petites, que per qui no ho recordi, doncs aquest concurs es tractava de participar en aquest concurs per crear l'imatge i l'eslògan de la campanya de l'activitat física. Sí. I el diumenge es farà aquest lliurement de premis. Molt bé. Fantàstic. Passem de notíciera, sí. Vinga. Parlem de la conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de Cada Setmana, que aquest cop porta per títol Les bruixes i la bruixeria, origen, evolució i significat, i serà a càrrec de l'escriptora Helena Catalán Muñoz. L'acte tindrà lloc el dijous 3 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Catalán analitzarà el fenomen històric i cultural de la bruixeria des dels seus orígens fins a la seva evolució i significat en diferents contextos socials i èpoques. Vinga. La conferència abordarà com s'ha construït la figura de la bruixa i quin paper ha tingut en la memòria col·lectiva i la història de les dones. Com cada setmana és un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci. D'acord. Molt bé. Doncs això, notícia del tema de la conferència d'aquesta setmana de l'Aula d'Extensió Universitària. i què més? Doncs mira, també tenim que l'Espai Mercart, amb el projecte Mons, acollirà el dijous 3 d'abril a les 7 de la tarda la presentació del llibre titulat 1964 Cuando la cultura se convirtió en espectáculo, de David Torres. L'acte forma part del programa Art més Literatura, que és organitzat pel projecte Mons d'aquí Sant Jus. Sí. En aquesta obra, Torres analitza com l'any 1964 va marcar un punt d'inflexió en la cultura contemporània, transformant-se en un espectacle. Per tant, l'autor explora esdeveniments claus com el Premi a Robert Rauschenberg a la Bienal de Venècia, la redició de mobles de la Bauhaus i l'emergència de moviments contraculturals que van desembocar en el maig del 68 i el naixement del PUNC. Sí. La presentació comptarà amb la participació d'Arnau Cònsol, de la llibreria que el llibre té, d'aquí Sant Jus, que parlarà amb l'autor sobre els temes tractats al llibre. És un acte que tindrà lloc al passatge Mercat Número 20, a l'Espai Mercart, i l'entrada és lliure i oberta a tothom. Molt bé. Fantàstic. Doncs mira, Mariona, ja hem comentat els tres titulars d'avui, i la gent pot recuperar la resta de titulars que hem anat dient aquests últims dies a la pàgina web de radiodesverg.com. I res, deixem una promoció, si et sembla, i seguim llegint les portades dels diaris. Perfecte. Vinga, va, fins ara. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Són les 10 i 25, Mariona. Comencem amb les portades d'avui, no? Que em sembla que venen carradetes. Cagradetes, no? Carregadetes. Com últimament. Cagarradetes també una mica, eh? Amb cagarrades, sí. Exacte. El diari Ara obre una notícia sobre ciència, i diu que el govern crea 78 places per científics que fugen de Trump. Diu que el programa estarà dotat amb 30 milions d'euros i tindrà una durada de 3 anys. Sí. L'objectiu és combatre el negacionisme als Estats Units i captar talent per la recerca catalana. Home, si ja està venint una fuga d'intel·lectuals i de científics que fugen de tota aquesta corrent negacionista que està agafant molta força als Estats Units, doncs benvinguts siguin aquí, no? És que el govern de Trump, vull dir, comença a aflorar la corrent de negacionisme, del canvi climàtic... Per exemple. ...posant dubte inclús algunes vacunes... Exacte. ...tornen a aflorar conspiracions que la Terra es plana... És a dir, vull dir, els científics es posen les mans al cap. Clar, sí. No només els dels Estats Units, no? Vull dir, a nivell global, perquè, clar, els Estats Units té la potència que té. Clar, i si tota aquesta gent se sent que no està d'alguna manera com segura fent la seva feina als Estats Units, doncs és això, benvinguts que siguin aquí. Vull dir, siguem de rebre persones que han d'aportar el camp científic. Ah, tu diràs. Benvinguts, sí. La feina està en que la gent no marxi, si a més que no marxi d'aquí del territori, no? Exacte. Si venen perquè no se senten a gust allà, doncs, escolta'm, aquí els obrim les portes. Vinga, què més tenim, Mariona, a la portada del diari? Ara que tenim aquí la cara de Marine Le Pen, eh, veig? De la senyora Marine Le Pen, exacte, que diu que ha estat inhabilitada. Diu, solidaritat de l'extrema dreta global amb la política francesa, que no es podrà presentar a les presidencials per una condemna per frau a l'Europarlament. Ahir li va caure en aquesta dona un bon xàfec. que ella, jo crec que no es pensava que li cauria, perquè pensava que, segons ella, confiava en la justícia i demés. Però bé, els seus desitjos eren presentar-se des del 2027. Home, i tant, confiem. De tant en tant toca confiar una mica en la justícia i en aquest cas, doncs, li ha caigut tot el pes de la llei, per dir-ho d'alguna manera. Perquè, clar, si se l'acusa de malversació... Pagava eurodiputats o diputats del seu partit en fons del Parlament Europeu. O sigui, el mínim que li pot passar és que no pugui tornar-se a presentar a les eleccions. Per tant, no sé què esperava. De moment, cinc anys inhabilitada, aquesta dona. Exacte. Veurem com va avançant aquest tema els propers dies. També, a la portada del diari ara veiem que diu que l'Airef no veu sostenible la reforma de les pensions del govern espanyol. També parla dels cinc morts en una explosió en una mina d'astúries. diu que una bossa de gas grisó és la possible causa de l'accident. I tanca portada avui al diari ara amb la notícia que diu que Griffiths deixa la direcció de Seat i Cupra. Diu que la sortida, a petició pròpia, té efectes immediats. Això pel que fa a la portada del diari ara i l'avantguàrdia? A l'avantguàrdia també veiem amb notícia principal a Marie Le Pen. Diu, sotregada en la política francesa, una sentència per malversació a per telepen de la cursa electoral. La líder ultra, condemnada a quatre anys de presó i que haurà de portar braçalet, parla de decisió política. Sí, home, clar, tu aquí ara estàs fent malversació de diners públics, però és una decisió política, eh? Sí, sí, sí. No sabies que estaves cometent un delicte. No, no, que va. En fotografia principal, l'avantguàrdia la dedica a l'explosió mortal en una mina asturiana. Diu, cinc morts i quatre ferits greus. És el balanç de l'explosió que hi va haver i a la mina de Cerredo, a Astúries. Diu que la instal·lació es va obrir el 2009 com una de les mines de les més, perdó, de les més moderades d'Espanya. Però feia set anys que estava inactiva. Fins que l'estiu passat es va reactivar per una investigació sobre usos alternatius al carbó. A la foto, doncs, veiem equips de rescat abatuts per la tragèdia. D'acord. Més notícies de l'avantguàrdia. Veiem que Volkswagen relleva grífids al capdavant de Seat, en plena crisi arans a l'àrea. Sí. També que Wall Street encara el dia de l'alliberament, entre cometes, de Trump, en el pitjor trimestre, en 23 anys. També veiem el tema de jutges i fiscals. Diu, rebut judicial de les crítiques per la sentència d'Albes. També veiem que hi ha hagut un avenç mèdic, diu, neuropròtesi, per recuperar la parla després d'un ictus. Ostres. També veiem que avui l'avantguàrdia fa una entrevista a Javier Cercas, que és novel·lista, i posa en una cita seva que diu, si el papa em llegeix, espero que no m'excomuniqui. Ui! I tanca portada l'avantguàrdia avui amb una notícia sobre pioners. Diu, 20 anys del supercomputador de Barcelona. Aquest al Mare Nostro, no? Suposo que... Exacte, que és una sala sencera. Sí, sí, sí. Un ordinador que és una sala sencera, aquesta la veu aquí amb fotografia petita. Sí, sí. Doncs compleix 20 anys. Molt bé. Passem a les altres dues portades que ens falten. La del periódico obre també amb aquesta fuga dels científics dels Estats Units que diu aquí que Catalunya aportarà 78 científics dels Estats Units per 30 milions d'euros. Illa anuncia el programa Catalonia Talent Bridge per fitxar investigadors de màxima excel·lència que vegin amenaçada la seva llibertat acadèmica per la política de Trump. Doncs mira, 78, eh? Aquí a Catalunya és aquest pla d'atracció de talent per als pròxims tres anys. També a la portada, doncs, malauradament, aquesta explosió mortal a Astúries en aquesta mina de Cerredos, no? Diu aquí que hi ha cinc morts en la mina. La Guàrdia Civil investigarà les causes d'aquesta explosió de Gris 1 que va provocar el pitjor accident en una... Bueno, en l'àmbit de la mineria en la regió, en 30 anys. També a la portada, l'armada assaja missions de combat amb vaixells de l'OTAN. Pel que fa a l'automoció, diu que Seat prescindeix de Wayne Griffiths com a president de la companyia. Entrevista també a l'escriptor Javier Cercas. Diu, soc fill de dos desarralaments, un de geogràfic i un de religiós. Ara entenem per què deia allò de l'excomunió de... Exacte. I també li fan una entrevista a Gerardo Cuerva, que és el president de Sepime. Sepime. Que diu que Garamendi no m'ha donat una explicació convincent per voler fer-me fora, diu ell. I també parlen de la 35a edició de la 080 Barcelona Fashion, calça el taló del més gran aparador de la moda del futur. En portada El Punt Avui diu aquí Simpoblacional, una portada on hi ha dibuixades doncs, bé, persones, són dibuixos com a fons de portada i diu aquí que el món assolirà el seu pic d'habitants el 2080, moment en què els països hauran d'afrontar nous desafiaments socials i econòmics. En petit, més notícies. Wayne Griffiths deixa la direcció de Seat i Cupra de forma imprevista. També Junts demana a Illa que destitueixi la consellera Panekei immediatament parlen de les eutanàsies a Catalunya que augmenten un 50% i que arriben a les 140 el 2024 i que la fiscalia suposa suspendre la inhabilitació de Junqueras i Romeva. Parlen també de la presó i inhabilitació per Al-Epen i Aliot. Aliot, que és el president, crec que és l'alcalde de Perpinyà. Diu aquí que... Sí, sí, sí, segur. Sí, sí, sí. Diu aquí que la líder de l'extrema dreta francesa i l'alcalde de Perpinyà han estat condemnats pel malversació de fons. Mariona, aquestes són les quatre portades que hem llegit. Gràcies, t'escoltem després a les 11 i a les 12 amb els butlletins i a la una amb l'informatiu complet. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Adeu. Adeu. Vull que m'ensenyis a ballar que no en sé com va dir va't venir i que no em faci mal de poc si pot ser com va dir l'albani. Cada tapatós s'assemblem uns inapès però no hi ha qui parir que ja fa rato que tots embuquem com l'Eva i el Guali. Tem com la dama i el vagabundo i mirament un desig profundo que ens acutem i sentim el bum bum maca el latín i se nota el perfum i em diu que li encantan els meus llavis i ja li he dit de morins perquè el previs i que van 4 quissos i no són suficient 4 quissos ens estem coneixent 4 quissos com 2 quissos content 4 quissos mitjançant olfactels 4 quissos i no són suficient 4 quissos ens estem coneixent 4 quissos com 2 quissos content 4 quissos 4 4 quissos 1 quissos 2 quissos 2 quissos arribo al quart i em dirigim al seu pis ja la portaria el vent el dia està aquí i una dapa dida que els dos han deixat trist superdada d'escaro digua la capa si el taxi el paro pel camí em sussurra pel enguarro i jo estri putant que em vola el terro pel autopista derrapant com el vin diesel tornant com Hansel i Gretel perdo per les teves esses com un turista una bona tolomeses com a vella per fer més mel i se li empanyan los lentes i cago en 4 quissos i no són suficient 4 quissos ens estem coneixent 4 quissos com 2 quissos content 4 quissos mitjançant el paper 4 quissos i no són suficient 4 quissos ens estem coneixent 4 quissos com 2 quissos com 2 quissos 4 quissos 4 quissos rrrrrrrrrrrr que tamo la to' ready pa'l aca'l sudada yey tu to' llamo' tu no' ya yey tu sa' pinga' flava ni se lo carti dj dj dj siempre en buena compañía nooo levanto' la bandera jejeje oh, oh, oh, oh, oh, oh yey oh, oh, oh aquest dimarts a les 10 del vespre la música coral més de mil anys d'història un programa realitzat i presentat per Pep Quintana les 10 i 37 parlem ara amb l'Aroa Carmona la responsable del Casal de Joves la responsable del Servei de Mobilitat Internacional del Casal Aroa, què tal? Bon dia Hola, bon dia Lúria, com estàs? Bé, molt bé molt bé amb ganes de tornar a xerrar una estoneta amb tu que feia ja algunes setmanes que no ho fèiem i tenim ganes perquè sabem que d'aquí a poquet marxeu amb el grup de joves menors a fer l'últim projecte l'últim intercanvi europeu, no? Sí, efectivament marxem aquest dissabte al matí ja volem cap a Catània ja comença el nostre últim intercanvi de menors i el nostre últim intercanvi en general del Servei de Mobilitat tal com el coneixem fins ara i tenim moltes ganes tenim moltes ganes perquè els intercanvis segueixen sent projectes que ens motiven molt i les ganes dels joves a nosaltres també ens contagia per molts anys que portem i també tenim ganes perquè és l'últim llavors igual que se li té molt de se li té com un especial carinyo especial record el primer doncs amb l'últim també es viu l'experiència d'una manera diferent de forma molt intensa si més no perquè clar són anys de servei són anys de bueno d'haver acompanyat no? a joves en diferents llocs d'Europa i bueno suposo que també es deuen remoure coses normal i tant i tant i ara encara estem aquí i tot bé però però quan estiguem allà o quan ja ens estiguem acomiadant d'allà doncs serà intens si més no clar són uns anys al final és que uau no? uns anys i a més diguéssim que acabem com vam començar no? i és amb un projecte a Sant Mena Santa sí amb els nostres socis a Bèlgica evidentment vam començar aquí a Sant Jús que es va implementar aquí el primer intercanvi però bueno és tant un intercanvi juvenil també per Mànors també amb els Bèlgues i també a Sant Mena Santa llavors és com es tanca un cercle un sí una etapa una etapa d'uns anys si deus dir-ho quins països més hi participen en aquest en aquest bueno proper intercanvi els Bèlgues vosaltres entenc que si ho feu a Catània perquè també hi haurà socis italians exacte i ja està som tres sí així com els altres projectes però ara estic mirant una foto estic aquí al Casal i estic mirant una foto de quan vam anar a l'estiu passat que vam anar a Massadonia al nord i aquí érem com cinc països veient aquells joves en cinc països però bueno com això sempre va en funció del projecte de la capacitat també de l'organització que ens acull de la quantitat de la quantitat de presupostària del projecte doncs en funció de tot això també es fa amb més o menys socis de la quantitat de joves per país perquè contra per exemple contra més països hi ha menys quantitat de joves cada país pot portar perquè no hi ha un màxim clar en aquest cas que sou tres països com si diguéssim quin número podeu portar més o menys de joves doncs mira són deu joves més dos líders som dotze persones per país vale i esteu allotjats és molt sí o sigui és molt no per nosaltres perquè de fet recordo que el primer mira el primer intercanvi que vam marxar fora que va ser l'any 2015 que vam a Islàndia en aquest intercanvi ens vam endur a setze joves ostres o sigui sí sí va ser por todo lo alto però bueno en comparació a la majoria de projectes europeus i a la majoria de projectes europeus menors deu és un grup gran és un grup gran normalment normalment hi ha un màxim de vuit no i la majoria d'organitzacions treballen com a màxim a vuit màxims vull dir que normalment són cinc sis nosaltres sempre ens agrada treballar en grups més grans de fet deu em sembla el número ideal i a vegades també ens hem demanat vuit entenc que són menors d'edat no? d'entre edats compreses no sé si entre els trets i els dieu o els catorze i els catorze exacte en aquest cas en aquest cas és trets a dieu sí molt bé i Aroa suposo que també haureu fet vau fer suposo les bueno deuríeu tenir més sol·licituds suposo que places vau fer les seleccions ah sí això es va fer de la mateixa manera que es porta fent tots aquests anys que és primer amb una reunió informativa oberta a tothom i després amb la selecció d'una banda amb totes les categories més tècniques no? en el sentit d'avaluar si viuen o estudien a Sant Jús si és el primer cop que estan a un intercanvi si venen derivats a serveis socials si fan activitats a casal de joves sí i d'altra banda la part més qualitativa que és la carta de motivació o vídeo de motivació o cançó de motivació i va ser a través va ser així va ser la selecció es va fer de la mateixa manera que s'ha fet en tots els altres intercanvis recordant la temàtica els aspectes que es treballaran en aquest intercanvi a Catània a Itàlia aquest intercanvi es treballa tot un tema de prejudicis d'acceptació i ben entesa de la diversitat cultural però es fa a través de la gastronomia llavors totes les activitats que fem que ja saps que es fa tot en un marc d'educació social és a dir es fa tot en un tema ai d'educació social d'educació no formal amb dinàmiques doncs de joc de l'abat d'observació de pràctica de fi doncs s'utilitza l'element gastronòmic the kitchen of knowledge visitar mercats fer un curs de cuina amb una persona d'organització d'acollida etcètera etcètera no no s'utilitza tot l'aspecte gastronòmic per parlar doncs de la tradició de les tradicions de cada cultura per parlar també de la història de cada cultura perquè els aliments també parlen molt de la nostra història a nivell espanyol català al final la patata per exemple és un aliment que està molt integrat a la nostra dieta i la patata ve de llatinoamèrica que es va començar a importar quan tota la colonització una mica es pot parlar això de història de tradicions també de com es viuen les cultures és a dir ah sí nosaltres al gazpatxo ve més d'aquesta regió però ens interpel·la d'aquesta manera o és típic que la meva àvia per exemple ser alcalde en pilota la meva àvia saps es profunditza també una mica en una manera d'entendre com viuen les persones de manera individual llavors li dones com un sentit a lo col·lectiu així com a priori dius com que gastronomia i diversitat cultural però hòstia si t'hi poses a analitzar-ho realment és una porta d'on començar a parlar de moltes coses i tant sí sí és un tema que pot donar peu a tractar-ne d'altres és com molt molt transversal també exacte mira imagina se m'està ocorrent la típica la típica com la típica queixa per mi molt racista que seria és que al meu blog hi ha persones marroquines i olora del menjar olora sempre fatal perquè utilitzen espècies no sé si tu n'has sentit mai dir aquesta barbaritat doncs una mica això per exemple estàs parlant d'espècies estàs parlant de cuina estàs parlant de sí i s'està fent un judici superracista a més a més llavors dius d'aquí és un fil per començar a treballar la no discriminació l'acceptació multicultural el bé el que cada país i cada cultura utilitza coses diferents i no per això ni són millors ni són pitjors ni una cosa fa peste ni l'altra olora bé anem a veure és a dir cada cuina té les seves bueno els seus productes que utilitzen més o menys i en funció d'això doncs faran una olora l'altra lògicament però no cal tampoc poder exacto mira nosaltres mengem porc ho mengem tot del porc una cultura o quan fem calçots allò fa també una olor ah efectivament és molt xulo és molt xulo estan motivats els joves a l'arò molt llon perquè a més a més ells també ho estan vivint com l'últim saps ells ho saben llavors és com primer que estan molt agraïts perquè és com hosti quina fortuna poder anar-hi exacte perquè l'any que ve hi ha xopescau o aquí t'estudia no hi ha res llavors d'aquesta banda i per l'altra banda al final no deixa de ser un viatge que anem a Itàlia que coneixem gent nova més enllà la temàtica sí no no clar l'experiència d'això també es valora bàsicament però ara on esteu allotjats ho esteu muntant en un refugi en un alberg en un càmping a un càmping molt bé estarem a un càmping fora del del centre de la ciutat però res com a 20 minutets caminant 25 i i dormirem en bungalops perquè és un càmping que això que té diferents bungalops i ens dividim entre els tres països en els bungalops i llavors nosaltres també tenim com a espais comuns tenim menjadors supergrans intern i extern en una terça enorme que podem fer ús per fer les activitats a banda de pels apats després tenim tota la zona és un càmping que està al costat de la costa no dic platja perquè és a pedres bueno és platja que passa que és a roques i després també farem o sigui bàsicament farem molta molt ús exterior d'espais exteriors no només del càmping sinó de la ciutat de pobles al costat farem bastantes excursions també doncs sí que sí molt bé i Aroa quan torneu ja de l'intercanvi què tocarà fer? suposo que doncs mira sí digues no anava a dir alguna festa d'acomiadament de la fi del servei com què es planteja llavors quan acabeu acatant doncs es plantegen dues coses que ha fet passarà el mateix dia una és la difusió del resultat del projecte que és una cosa que fem amb tots els projectes tots cadascun d'ells que és quan tornen els joves organitzes una petita sessió per explicar als pares i amics i així amb fotos i vídeos com s'ho han passat una mica per multiplicar aquesta experiència i no quedi només allà i al mateix dia una mica més tard començarem a les 7 i durarà fins als 9 aproximadament fem una festa una festa bueno fem una sí una trobada sí d'acomiadament del servei exacte i està tothom convidat tothom totes les persones que han passat els serveis el 2014 que ja són en són moltes sí i els seus familiars i gent que bueno que hagi tingut relació amb el servei encara que no hagi fet directament la mobilitat però que hagi tingut relació amb el servei amb mi perquè bàsicament tot això tot això al final o sigui és un servei però ho hem portat amb molt l'amor des del casal i llavors per mi també és una manera molt bonica de poder dir adeu i de fet de fet Núria volia aprofitar aquest moment per convidar-vos també convidar la ràdio convidar-te a tu a nivell personal o sigui que esteu súper molt convidats és un divendres i de set a nou posarem vídeos posarem totes les fotos i farem una trobada informal amb un pica-pica doncs bàsicament per celebrar la fortuna que hem tingut durant aquests 11 anys de servei molt bé doncs ens apuntem a l'agenda eh Aroa de set a nou de vespre el divendres recorda'ns el divendres dia 25 d'abril el dia 25 d'abril molt bé doncs escolta Aroa intentarem pots fer entrevistes pots portar micro pots fer entrevistes vull dir tot té cabuda tot té cabuda bueno ens apuntem a l'agenda i mirarem de passar-nos i Aroa no t'ho concretem però ho tenim en ment ho tenim en ment molt bé molt bé molt bé doncs Aroa et proposo que tornem a fer després perquè marxeu aquest dissabte però tornem a fer una última connexió ni que sigui per comentar a les portes d'aquesta festa i comentar com ha anat la sortida a Catània o ni que sigui després de la festa per comentar les dues coses per veure com han anat tant l'últim projecte europeu i també la festa i tant i tant sí i tant sí inclús també podem fer connexió des allà perquè al Citària no hi ha roaming i potser els joves també ho poden in situ poden dir com s'estan passant això ja ens organitzem com es vagi bé vosaltres però estem oberts molt bé doncs Aroa ho deixem aquí gràcies per la connexió que vagi bé i a seguir acabant els últims detalls per el projecte de Catània molt bé Núria gràcies a vosaltres vinga adeu Aroa una abraçada a a Fins demà! En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal www.justsolidari.cat o www.enbicisencedat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Vinga, a les 10.53 parlem ara amb en Carles Rius per fer la previsió del temps. Carles, què tenim demà? Espera un moment, perdona, eh? Ah, sí, home. Jo m'espero. Quan tu vulguis, obres el micròfon i jo faig. Doncs ja mateix, si vols. Doncs va, ens arriba un canvi de temps, un altre. Boc no és molt important, però ahir ho recordàvem que, tot i que hem passat de l'espluja a un temps més estable, la situació a les capes altes continua sent la mateixa. Un anticicló a Escandinàvia molt potent. Tots els fronts que arriben des de l'Atlàntic i viatgen en latitud nord, hi haurien, teòricament, o normalment ho fan així, d'oest cap a est, i viatgen cap al nord de les Ies Britàniques i s'esclafen contra tot el que és els previsors caminaus, Noruega, Suècia, Finlàndia, ja en aquella zona és típic que hi hagi aquest trànsit anticiclònic. Tenim aquest trànsit de depressions, tenim aquest anticicló tan potent fent de barrera enfront de Noruega i això provoca que totes aquestes depressions que van per latituds nords es trobin l'anticicló, baixin de latitud i entrin més al sud. És un front que porta aire fred associat, és un front que al baixar de latitud ens enviarà vents humits de mar cap a terra, no és una situació d'allavant, però és semblant a una situació d'allavant, amb l'aire fred que encara tenim una miqueta al Mediterrani perquè tot just acabem de sortir de l'hivern. Tots aquests ingredients sempre aporten que hi hagi precipitació i serà una bona regada un altre cop a les capçaleres de les conques internes i sobretot les conques del Llobregat i del Ter. És una molt bona notícia perquè, com ja sabeu, les Nogueres, la Ribagursana i aquestes ja van prou bé, però vull dir que sí que és cert que hem tingut unes reserves de neu també cap a la zona del Ripollès i en aquesta zona tornarà a ploure demà. O sigui que demà hi haurà precipitació, tornarà a bufar al sud. Sí, el que passa és que com més al nord més. O sigui, estem parlant que Sant Just és poca cosa. Sí que ens creu al front, sí que tindrem vents humits de mar cap a terra, però jo crec que el que més notarem, a part de la poca precipitació que ara comentarem, serà el fred. El fred, bé, bàsicament aquest canvi de temperatures. Sí, perquè és que tornem un altre cop a l'hivern. Estem tots just acabant de començar la primavera. Hem de tenir... la primavera és un tas d'estiu i un tas d'hivern. O sigui, ens va recordant les dues situacions. i és evident, doncs, que ahir les temperatures eren molt agradables. Ahir vam arribar als 21,5 graus a Can Ginestà. És un valor elevat, és un valor, doncs, que porta a que la gent avui, un altre cop, amb mànica curta i bandolons curts pel carrer, o sigui, és la seva normalitat. Passaran fred avui, eh? Passaran fred. Bueno, avui baixa una mica. Sort que hi ha un dia de procés que és avui dimarts, perquè avui la temperatura... Ahir estàvem a 16 aquesta hora, avui estem a 14, o sigui, ja ha baixat un parell de graus. Avui no arribarem als 21, però sí que ens quedarem amb 17 o 18. O sigui, que al migdia tornarà a estar bé. Però ja veiem com la temperatura ha tirat una miqueta avall i, doncs, tenim uns valors una miqueta més baixos. Però és que demà la màxima serà de 14 com a molt 15. O sigui, més 14 que 15. O sigui, que dels 21 i mig als 14 són 7 graus de diferència. És una animalada i per això que demà al matí, i ho diem amb... ara posaríem amb negreta, si tingués... Sí, allò de... Demà al matí, sobretot, traieu el dit, o traieu el dit del peu per la finestra i veieu la temperatura, perquè si em sortiu en calces curtes, màniga curta, pensant-vos que és un altre dia esplèndid, doncs no. Sort que el cel ja no convidarà massa a sortir en màniga curta perquè el tindrem gris. No tindrem aquest cel blau d'avui, no? No, no, no. Demà ens arriba aquesta línia frontal. Aquesta tarda ja podran arribar alguns núvols alts i prims. De cara al vespre i la nit ja es començarà a tapar. I segons els últims mapes, és probable que la precipitació ens pugui arribar ja cap a les 12 o una de la matinada. Estem parlant de molt poca pluja. Estem parlant de pluja a Catalunya, pluja al Pirineu Oriental, pluja al Prepirineu, que és on descarrega l'aigua i baixa cap als pantans, que és perfecte. Aquí sí que hi haurà precipitació important. També hi haurà una nevada que serà força maca també al Prepirineu i al Pirineu Occidental, o sigui que també és molt bona notícia, però a Sant Just estem parlant de gotetes, sobretot a l'inici, que és aquesta propera matinada. Demà al matí ens aixecarem amb alguna precipitació important. cap a les 6 o 7 del matí podria ploure amb una certa intensitat. Després anirem jugant amb núvols i alguna precipitació feble, o sigui que demà cal agafar el paraigües perquè en algun moment o altre el farem servir. I també cap al migdia ens podria caure algun ruixat una mica destacat, o sigui que són moments puntuals, dia gris, sense sol, i en moments puntuals pot haver precipitació fins ben bé al migdia, o sigui que podem tenir aquesta situació. Temperatures, el que dèiem, baixes, o sigui, baixen, la sensació serà de 12-13 graus, o sigui que és una baixada bastant important, tot i que el termòmetre marqui 14, i el que tindrem és a partir del vespre obertura de clarianes. Aquest quart creixent de la lluna començarem a veure'l cap al vespre. Avui, 9 de la nit, s'obriran moltes clarianes i dijous serà un dia que encara no acabarem de fer net. No esperem ja precipitació a Sant Jús, però sí que serà un dia variable, amb sol i núvols, i amb unes temperatures que remunten una miqueta. Hem tingut una baixada, però serà puntual. Ja som a la primavera, això vol dir que les temperatures oscil·len amunt i venen. Van i venen, no? Si dimecres parlem de 14, 15 graus, dijous ja pujaríem cap als 17, i divendres i al cap de setmana tornaríem als 20, 21. O sigui que bones notícies, perquè hi havia un front que ens podia afectar a Sant Jús divendres, sembla ser que no, que només es lliscarà pel nord de Catalunya, o sigui que ens quedem una miqueta al marge, i això vol dir que dijous serà variable en forces, núvols, però amb el sol ja traient el nas algunes estones, divendres més sols, sempre jugant amb núvols, i al cap de setmana també. i el que és més important per la gent, i sobretot pels encostipats, divendres màxima prevista 18 graus, o sigui que tornem a la temperatura d'avui en un dia força més agradable, i un altre cop, cap de setmana de plena primavera, temperatures màximes al voltant dels 20 graus, mínimes al voltant dels 13, 14, o sigui que tampoc no farà fred, i amb el sol, amb el permís d'alguns núvolets per fer bonic, com a protagonista, o sigui que bones notícies. Fantàstic, doncs Carles, anirem concretant més coses del temps? Sí, sí, això ho hem d'anar. Clar, perquè ja sabem, quan arriba la primavera, el temps és més perillós que canviï, que no pas a l'hivern, vull dir que ara pot fer bo, ara pot estar més núvol, i pot baixar la temperatura, pujar, o... Sí, de moment avui portem bones notícies. Molt bé. Carles, gràcies, i tornem a connectar amb tu demà a la mateixa hora. Doncs aquí serem. Vinga. Bon dia. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. La Unió Europea assegura tenir un pla sòlid per respondre als nous aranzels que Donald Trump té previst anunciar demà. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, torna a apostar per la negociació amb els Estats Units, però també promet utilitzar tots els instruments possibles a l'hora de respondre. Anem cap a Brussel·les. Jordi Baró. Bon dia. La Unió Europea es prepara per respondre als nous aranzels globals de Trump. Úrsula von der Leyen assegura que ja ha estat en contacte amb els líders europeus per decidir els pròxims passos. La prioritat de Brussel·les és trobar una solució pactada a una mesura dels Estats Units que considera perjudicial a banda i banda de l'Atlàntic. Però si les converses no donen resultats, hi ha un pla preparat amb contramesures fermes i amb la promesa d'utilitzar tots els instruments a l'abast. Europa no ha començat aquesta confrontació. No necessàriament hem de prendre represàlies, però si fa falta, tenim un pla sòlid per prendre represàlies i el farem servir. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Més notícies a la Riera. Les organitzacions de l'esquerra independentista de Lleida anuncien mobilitzacions al carrer i accions judicials com a resposta a un nou cas d'un policia nacional infiltrat en moviments socials, aquesta vegada a Ponent. Segons ha destapat la directa, el fals activista va estar més de dos anys actuant amb una identitat falsa. Lleida Estela Busoms. Bon dia. El fals activista es feia dir Joan Llobet García i hauria actuat entre el setembre del 2019 i el novembre del 2021. És el sisè cas similar que es destapa entre els de Catalunya i el País Valencià. Aquest matí les organitzacions de Ponent han reaccionat, ho consideren una vulneració de drets fonamentals i una pràctica sistemàtica i planificada de l'Estat que portaran els jutjats. També es reunirà en dijous per preparar una resposta popular, Gerard Sala d'Alerta Solidària i Borja García d'endavant. Volem, per tant, que Grande Marlaska i el PSOE responguin, que responguin del que són unes greus vulneracions dels drets fonamentals. Sortir al carrer per denunciar aquest cas de tortura i per evidenciar que continuarem militant i que continuarem organitzades i que continuarem sostenint la lluita. A Estela Posoms, Catalunya Ràdio Lleida. 26 detinguts en una operació contra una organització criminal de parelles, de fet, fraudulentes. Se n'han detectat 212 de falses. La majoria de detencions s'ha fet a les comarques gironines. Anem cap allà, Núria Pereira. Bon dia. L'organització, establerta sobretot a Figueres i Salt, captava estrangers en situació irregular. Els posava en contacte amb ciutadans espanyols per regularitzar la seva situació i els inscrivia com a parelles, de fet, al Registre de Catalunya, amb l'ajuda de notaries que s'estan investigant. Segons la Policia Nacional, l'organització també els ajudava a empadronar-se pagant diners a propietaris de pisos. En la investigació s'ha vist que en un pis es van empadronar 8 parelles. A més, fins a 12 parelles, de fet, fraudulentes, es van fer utilitzant DNIs robats a dones espanyoles. Els estrangers pagaven fins a 15.000 euros i els agents calculen que l'organització pot haver guanyat uns 3 milions d'euros entre els 26 detinguts i els 5 caps de la trama. Els detinguts els imputen delictes de falsedat documental, afavoriment de la immigració il·legal, i pertinença a organització criminal. Núria Pereire, Catalunya Ràdio, Girona. Jordan Bardellà, president del partit d'extrema dreta francès, el reagrupament nacional qualifica de topinada judicial la sentència contra la seva líder, Marín Le Pen. Bardellà denuncia que França viu en una democràcia malalta, disposada a qualsevol cosa per barrar-los al pas. Es fa el que sigui per impedir que aconseguim una majoria i que accedim al poder, perquè avui dia vivim sota el govern dels jutges, avui vivim sota la tirania dels jutges, i és cert que aquesta decisió està motivada sobretot per un pla polític contra nosaltres. El corall vermell confiscat a Fortius el 2011 que es va transplantar al fons de les Illes Medes s'ha adaptat perfectament a aquest espai i ha tornat a créixer segons un estudi de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Ciències del Mar. Fèlix Martí, bon dia. Hola, bon dia. Els investigadors van poder salvar unes 500 peces de corall, les van tenir en uns aquaris experimentals i després les van trasplantar a 18 metres de fundari a les Medes. Els resultats confirmen l'arrelament, segons l'investigador Joaquim Garrabou. No només sobrevivien, sinó que es reproduïen correctament i, a més a més, han tingut unes taxes de creixement semblants a les poblacions normals, amb la qual cosa es pot considerar que l'acció ha estat un èxit. Fèlix Martí, Catalunya Ràdio Girona. Esports, Marcos García. Avui es decideix el primer finalista de la Copa del Rei de Futbol a dos quarts de 10, Reial Madrid-Reial Societat, amb un gol d'avantatge del Madrid del partit d'anada. El Barça acaba de preparar avui el partit de demà al Camp de l'Atlètic de Madrid, tornada de la segona semifinal d'aquesta Copa masculina. A l'anada a Montjuïc, empat a 4. Aquest migdia, doncs, la roda de premsa prèvia de Hansi Flick. El porter Marc-Andre Ter Stegen ja s'entrena amb el grup. El porter a les palmes, ex del Barça, Jesper Silesen operat amb èxit d'una perforació intestinal. Silesen va patir un fort cop en una acció amb el davanter del Celta, Borja Iglesias. En el partit Celta, un les palmes, un jugat ahir. Avui a la Champions de Paterpólova masculina, l'Atleti Barceloneta rep el Ferenc Baroš, hongarès, a la quarta jornada a la lligueta de quarts de final. L'equip mariner és segon de grup i els hongaresos són líders. I a la Lliga de Futbol sala, a dos quarts de nou, Barça-Tudela. A les 9, noia Indústria Santa Coloma. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. La tretzena caminada popular i sessió de zumba de Sant Just tindrà en lloc el dijous 3 d'abril a les 10 del matí davant del Centre d'Atenció Primària, en el marc del Dia Mundial de l'Activitat Física. L'activitat és organitzada pel CAP i l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració dels amics del barri Sud i el complex esportiu La Bona Aigua. La caminada inclourà 3 recorreguts de diferents distàncies i un refrigeri final per a les persones participants. A continuació, hi haurà una sessió de zumba oberta a tothom i es recomana portar roba i calçar còmodes, haver esmorzat dues hores abans i portar aigua. L'objectiu de la jornada és promoure l'activitat física com a eina per millorar la salut i combatre el sedentarisme, un dels principals factors de risc de malalties als països occidentals. Segons l'Organització Mundial de la Salut, es recomana acumular entre 150 i 300 minuts d'activitat física setmanal en adults i gent gran i un mínim de 60 minuts diaris en infants i adolescents. La celebració continuarà el diumenge 6 d'abril als Jardins de Can Ginestam amb l'acte de lliurament de premis del concurs Connecta't a l'activitat física, una sessió familiar de zumba i un circuit de psicomotricitat pels més petits i petites. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplogues i Sant Just porta per títol Les bruixes i la bruixeria, origen, evolució i significat i serà a càrrec de l'escriptora Helena Catalán Muñoz. L'acte tindrà lloc el dijous 3 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Catalán analitzarà el fenomen històric i cultural de la bruixeria des dels seus orígens fins a la seva evolució i significat en diferents contextos socials i èpoques. La conferència abordarà com s'ha construït la figura de la bruixa i quin paper ha tingut en la memòria col·lectiva i l'història de les dones. L'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplogues i Sant Just i una aportació de 5 euros per als no socis. L'espai Marc Art Mons acollirà el dijous 3 d'abril a les 7 de la tarda la presentació del llibre 1964 Cuando la cultura se convirtió en espectáculo de David G. Torres. L'acte forma part del programa Art Més Literatura organitzat pel projecte Mons de Sant Just. En aquesta obra, Torres analitza com l'any 1964 va marcar un punt d'inflexió en la cultura contemporània transportant-se en un espectacle. L'autor explorarà esdeveniments clau com el Premi a Robben Rosenberg a la Vianal de Venècia, la reedició de mobles de la Bauhaus i l'emergència de moviments contraculturals que van desembocar en el maig del 68 i el naixement del punk. La presentació comptarà amb la participació del nou cònsul de la llibreria de Cal Llibreter qui dialogarà amb l'autor sobre els temes tractats en el llibre. L'acte tindrà lloc al passatge del mercat número 20 i l'entrada és lliure. I això ha estat tot. Tornem a més informació al putllet i horari de les 12. Fins ara. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. i l'entrada és lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. L'acte tindrà lliure. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No, no! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No! TxC Síَ Escoltes la Rambla! La vida s'enjustenca a través de les zones. Ara mateix són les onze i Quatorze minuts. Esteu escoltant la Rambla, de Matins de Ràdio d'Esvern. El convidat d'avui a l'emissora és en Vinícius Mota, el propietari del nou establiment Sant Justenc, Il·lusionat, ubicat al carrer Salvador Espriu, número 2. Així doncs, el teixit comercial de Sant Just s'amplia amb aquest nou establiment especialitzat en la creació i la venda de productes personalitzats mitjançant tecnologies com la impressió, el tall i el gravat láser o la sublimació. Bé, per conèixer més a fons aquest nou projecte, parlem amb el seu propietari que ens explica com ha estat el procés de creació de la botiga, quins serveis ofereixen i com esperen també integrar-se amb Il·lusionat dins de la comunitat local. Saludem el Vinícius. Vinícius, què tal? Bon dia. Hola, buenos dias, buenos dias a todos. El Vinícius ja ens ha dit que fa poquets mesos que està en contacte amb el català. Ell és brasiler, parla el portugués, l'anglès de forma fluïda, el castellà està aprenent una mica el català, però bé, porta poquets mesos en contacte amb el català. Bé, Vinícius, explica'ns, com va néixer la idea d'Il·lusionat i quin va ser el moment que tu vas dir, ostres, obrim la botiga aquí a Sant Just? Bueno, la verdad es que desde el comienzo yo no tenía un plan de abrir la tienda. Entonces, fue poco a poco, las cosas fueron pasando, yo tenía un proyecto y he empezado comprando una impresora 3D. Entonces, luego he tenido otra oportunidad y otra y como esta tienda, el local, estaba al lado de mi casa, donde vivo, en Saint Just, entonces he visto la oportunidad de tener un despacho y crecer el negocio poco a poco. ¿Qué es el que fas a la botiga? Es a dir, quan un client entra a la botiga, què sí troba? Què hi ha? Què hi ha en la tienda quan entres? Què és el que la gent ve? Sí, són productos con una cara bonita, con muchos colores, ¿sabes? Y como el nombre de la tienda ya dice, es un mundo de ilusión. Son productos personalizados, son productos hechos con la impresora 3D, con láser y como has dicho, se puede personalizar todo, no solamente el tipo de producto, pero también los colores, los materiales y se pueden hacer como productos personalizados. ¿Quiéns tipos de productes? ¿Quiéns productes no es poden fer? Tenemos como productos de decoración para hogares como lámparas y marcos y tenemos productos también para niños que son bichos articulados y cosas relacionadas a naturaleza, ¿vale? Empiezo a hacer cosas de fútbol ahora también ¿Quiéns cosas de fútbol? Como por ejemplo estoy mirando de hacer una lámpara con que tenga una referencia con algo de la Champions o con los colores de algunos equipos específicos y cada uno puede venir y elegir lo que quiera de colores para personalizar de acuerdo con su equipo. ¿Tu tenías relació abans d'obrir la botiga? ¿Tenías relació con este mundo de impresión? ¿Tenías relación con este mundo de la digitalización personalización de productos? La personalización específicamente no, pero trabajo hace muchos años yo soy diseñador gráfico entonces todo esto que está relacionado a creación me encanta y soy muy curioso entonces voy a fondo en cada cosa. Entonces por este proyecto que me ha surgido he tenido la impresora 3D y con esto fui ampliando la equipación y las posibilidades de producción y estar totalmente conectado con la creación. ¿De qué trabajabas cuando eras diseño gráfico de qué trabajabas? Yo desarrollaba y sigo desarrollando marcas, sitios web, presentaciones, diseño gráfico en general todo relacionado a imágenes, a parte visual de empresas, de tiendas y todo involucrado con el diseño gráfico, con diseño de impresión para impresión también. ¿Quién ha estado el reto de poner en marcha ilusión desde cero? ¿Qué dificultades a lo mejor has encontrado a la hora de abrir la tienda? El comienzo es que lo que todos dicen que realmente abrir una empresa no es fácil y en el comienzo principalmente porque no tenemos a veces muchos recursos para hacer la inversión inicial y entonces la cosa más difícil es hacer todo solo. Yo he tenido ayuda de amigos, de mi familia de diferentes maneras como hasta para pintar la tienda yo he conseguido ayuda pero hacerlo todo desde la marca desde las obras hasta la entrega al cliente yo que cuido de todo esto. Entonces es muy difícil pero es mantener la calma y seguir trabajando que poco a poco las cosas van saliendo. Y Vinicius ¿tú por qué vas a comprar una impresora 3D? ¿Por qué te compraste la impresora 3D al principio? Yo he comprado por este proyecto que me ha surgido y me valía más la pena comprar una impresora que hacer las piezas en un proveedor fuera. Si fuera una pieza o dos me saldría bien pero como esto ya se dos años que hago una pieza hacemos pruebas corregimos y después producimos otra vez y esto no para es un ciclo casi interminable hasta que llegue al resultado que nos gusta y entonces fue una oportunidad que me ha venido súper bien y ahora poco a poco tengo el plan de tener más impresoras para aumentar la capacidad de producción claro ¿tienes otros aparellos otras máquinas en la tienda? Sí en la tienda tenemos la parte de impresión 3D tenemos una máquina de corte y grabado con láser tenemos la plancha que se calienta y hace la aplicación en camisetas en gorras y en tazas todo personalizado que es importante decir también que generamos imágenes a través de fotos que nos traen los clientes entonces usamos la inteligencia artificial para poner cada persona en la situación que quiere el cliente puedo coger una foto de una persona y decir mira esta persona está en una montaña caminando con un perro y me sale exactamente esto y ponemos en una taza en una camiseta o lo que sea además de esta parte de sublimación tenemos un plotter de corte que trabajamos con vinilo esta máquina corta no solamente el vinilo para pegatinas pero también para los vinilos textiles que son para aplicación en camisetas también en gorras y algunos otros materiales y tengo impresora de fotos y tengo una impresora de sublimación que es donde hacemos el material para aplicar en las camisetas y en las tazas ¿Cuánto tiempo hace que está oberta la botiga? Está abierta he abierto en diciembre para navidades y luego he tenido que cerrar más un poquito para organizar la parte como del back end que decimos que toda la parte administrativa del sistema de cosas de los canales de pago y estoy ahora también justo poniendo el sitio web con e-commerce en línea y estoy empezando ahora también también las redes sociales es que son moltes moltes cosas son muchas muchas cosas si es la parte que había dicho que es muy complicado hacerlo todo pero yo creo que lo principal es tener ilusión de hacer es es muy esto es muy divertido que las personas antes de saber el nombre de la tienda me decían esto lo que me encanta es que tienes ilusión sabes de todo lo que estás haciendo y de mirar las cosas listas y lo cuánto bonito se queda y lo que tienes que mejorar y yo creo que esto es el secreto de todo porque no es fácil de aguantar el cansancio y todo este ritmo el lema de la botiga el lema de la tienda diu molt més que un espai de compras mucho más que un sitio de compras que fa que ilusión et sigui una experiencia com tu dius también sensorial inesborrable o sea que ilusión la botiga sea una experiencia top si la verdad es que tenemos esto como concepto de que no es solamente para entrar es una experiencia sabes que como nosotros tenemos música ambiente tenemos como un marketing olfativo que tenemos el olor propio de la tienda sabes y los productos también es que este encantamiento la ilusión de todo nosotros no queremos vender solamente no son productos no son piezas de plástico de madera o lo que sea son memorias son productos que van a hacernos como recordar de los momentos especiales de nuestra vida como un marco bonito para una boda que es una cosa súper exclusiva y lo que lo que torna exclusivo también es que yo puedo desarrollar cada producto específicamente para cada persona es como donarle aquest valor sentimental a cada producto a cada pesa como dios tú para hacerlo como un record de para siempre sí y hacer con que mi hijo por ejemplo que cuando entra en la tienda yo quiero esto papá yo quiero esto y son bichos que yo sé cuál es el valor la percepción que tiene mi hijo de cada bicho unos el mira y ah qué guay pero le deja otros no lleva con él ya por sabes va a la guardería vuelve a la casa va al parque está siempre con esto en la mano ya hace parte de su vida sabe está en nuestra memoria y también los recuerdos buenos que tenemos podemos como eternizarlos como un yo tengo impresiones 3D que son de perros personas ya me han venido y puedes hacer mi perro puedo sabes podemos a través de fotos hacer modelos 3D yo tengo también un escáner 3D que voy a empezar a hacer como miniaturas de los niños y se puede venir a la tienda y hacer un muñequito pequeñito de un niño de un nieto ala porque Vinicius cómo funciona una máquina una impresora 3D cómo va cómo funciona una impresora 3D tiene como una cama que se calienta para que se pegue el material durante la impresión y viene imprimiendo capa por capa subiendo debajo para arriba y entonces es un proceso que la verdad es que es muy sencillo a veces es un poco complicado para comprender así sin imágenes pero es básicamente esto es como una una cabeza de extrusora que suelta el material y viene haciendo capa por capa por capa y hay impresoras nuevas que es una de las que tengo en la tienda que podemos mezclar colores yo hago cosas con hasta ocho colores y entonces viene hace una capa con un color cambia el color y viene con otra entonces por ejemplo estos muñecos que he dicho ahora se puede venir con el cabello con el pelo rubio con la camiseta roja con las bambas azules vale mira se li pot posar color no i per què vas escollir Sant Just per obrir la botiga bueno Sant Just me me me ha dado la calidad de vida que yo siempre he tenido como sueño sabes y fue una oportunidad que esta tienda estaba cerrada y yo fui a mirar por no sé por mirar y al final estamos ahí estoy ahí con la tienda abierta y fue realmente no tenía planes de nada ha surgido esta oportunidad y sigo en Sant Just y mi plan es mismo que un día que la tienda crezca muchísimo yo voy a seguir con mi tienda en Sant Just mi vida aquí en Sant Just ¿Cómo ha estado la rebuda a Sant Just a la comunidad? No sé si has tenido algunos primers clients que han vingut ¿Cómo ha estado este contacto con la gente del pueblo? Sí la verdad es que Sant Just es como un pueblo pequeño que las personas se conocen como estamos siempre en la calle yo conozco muchas personas y primero las personas han venido a hacerme una visita y muchos me han venido con el propósito de ayudar me han comprado cosas y siguen viniendo personas y todos son súper buena gente la recepción fue así como entran en la tienda y hacen comentarios súper positivos y dan apoyo y realmente tienen ganas que funcione exactamente por esto de Sant Just porque todos protegen su región su casa y yo creo que es así que las personas que viven aquí hace mucho tiempo es como ve en Sant Just como nuestra casa y todos me han dado me están dando mucho apoyo y ya para acabar Vinicius si haguessis de definir ilusiona't en tres paraules quines serían como crees que quedaría ben definida la botiga yo iba a empezar con una palabra que voy a dejar como el nombre que es la primera palabra que siempre viene a la cabeza que es ilusión pero deja esto como el nombre y yo voy a decir te las tres palabras que son encantamiento creatividad y exclusividad bueno mira muy bien muy bien escolta Vinicius gracias por haber venido aquí a la rádio sabemos que estás al carrer Salvador Espriu número 2 por tanto nos pasaremos por allá por ilusiona't y miraremos que hay tens para tener también esta experiencia de entrar a la botiga y el que has dicho de ver los productos o incluso si nos atrevimos a demandarte ya algunos encarregs de algún record que vulguem tener sí sí solo si puedo decir de las redes sociales claro sí estamos empezando con el Instagram que es il.luusionats sí vale y yo que me gustaría agradecer por la oportunidad de hablar un poquito de la tienda tenemos muchos proyectos no solamente la tienda pero proyectos educativos con productos nuevos grandes con eventos también para niños con tecnología con talleres ah sí ostras vamos poco a poco que tenemos muchísimas cosas para hacer muy bien Vinícius gracias por venir a Radio d'Esvern estaremos al cas de las xarxes como has dicho a Instagram os anirem seguint la pista por todas las cosas que aneu fent ahora que nos has comentado también que potser hay algún taller o de más i res endavant i molta sort i molta força amb il·lusionat muchísimas gracias por la oportunidad y por todo por la ayuda adiós adiós vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil BitPaid l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir a Sant Just canviem així Ajuntament de Sant Just les veu et tot eh te fuiste y no me enteré las luces no las apagué aún me estoy despertando yo qué sé no sé qué te contesté y ni me desmaquillé la ropa me huele a humo y a ferne Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Està conquistar-se aquí. Arriba al quart i em dirigim al seu pis. Ja la portaria, el vent al dia està aquí. I una despedida que els dos han deixat trist. Soprèdol de descaro. Vigual a que passi el taxi i el paro. Pel camí em sussurra pel enguarro. I jo estriputant que em vola el tarro. Per l'autopista. Derrapant com el vin diesel. Tornant com Hansel i Gretel. Pardo per les teves essers. Com un turista. Un abono tots els mesos. Com a vella per fer més mel. I se li empanyen els lents. I cago en quatre quissos. I no són suficients. Quatre quissos. Ens estem coneixent. Quatre quissos. Com dos quissos contents. Quatre quissos. Migrant el pacet. Quatre quissos. I no són suficients. Quatre quissos. Ens estem coneixent. Quatre quissos. Com dos quissos contents. Quatre quissos. Quatre quissos. Rega't a moula. Ready per la calçudada. Tothom ja pot una jove. Tu saps. Vinga, plau. I se lo guardi. Dei, dei. Sempre amb bona companyia. No, levanto la bandera. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de... Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Hola Rafa, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Ara amb el Rafa fem l'espai d'actualitat econòmica i Rafa, ens segueixes parlant d'aranzels, perquè aquest és el tema. Aquest és el tema del dia a dia i això és el que ens comporta i realment el que ens està afectant i el que ens afectarà. Està focalitzat tot en el que estan fent els americans, el Donald Trump, però bé, que al final del cap el que està fent el Donald Trump és el que s'està fent aquí a Europa ja fa temps. L'únic que ara nosaltres començarem a rebre'l, cosa que ell ja l'estàvem visquent i llavors què està dient aquest senyor? Doncs que el mateix que m'apliques tu a mi, jo te l'aplicaré a tu. El que passa és que ara nosaltres protestem. Però amb l'últim canvi que n'hi ha des del 2024, en tots els ports d'Europa, quan tu arribes, pagues una taxa d'emissió de CO2 i has de pagar tots els vaixells que atraquen, doncs amb un contenidor, li posen una taxa de 200 euros per cada contenidor. Ara, ara per ara, els americans han fet igual. Han dit que tots els barcos que arribin, l'únic que ells han posat una diferència que han dit que els barcos que siguin fabricats en Xina pagaran aquesta quota. Què passa? Doncs que Xina fabrica el 60% dels barcos que es fan a nivell mundial. Ells posen aquesta taxa, però és que Europa ja l'està aplicant. Aquí ja tenim un problema, que és el port d'Algercira, que és el que més contenidors belluga d'aquí de la Mediterrània, i que una gran empresa, que és Maers, doncs ja no va als Hefiras, se'n va a Detuan, se'n va al Marroc, perquè al Marroc no cobren. Llavors descarreguen allà els vaixells i van amb baixis més petits. I treuen el tràncit aquest, estan traient dels grans ports europeus. T'estic dient perquè estem enrolant que els americans, que dolents que són, ni quilos de lents, però és que aquí en Espanya o en Europa ja posem arancels a tots els cotxes xinos d'elèctric, ja els hi cobrem un arancel. Aquí en Europa, quan entra, tu has de pagar l'IVA d'importació, l'has de pagar, si ets una empresa o ets un autònom, després se'l pots recuperar per d'entrar, tu l'has de pagar. Què t'estan dient els americans? Que t'aplicaran el mateix, t'aplicaran un impuesto d'entrada i que t'aplicaran taxes. Les mateixes taxes que t'estiguin aplicant aquí, en hores d'emissions de carbó o el que sigui, jo te les aplicaré allà. Perquè, Rafa, el que va dir Donald Trump és que realment és en els cotxes que no estiguessin fabricats en els Estats Units, són els que els hi posava arancels, no? Sí, però jo t'estic dient, Europa, una manera que té molt suau de posar un arancel, és dir que el baixell, quan atraci, té que pagar per emissions de CO2. Aleshores, tu li estàs posant aquesta taxa d'emissions de carbó, i és el mateix que li posessin. En lloc de dir, li poso el cotxe, li poso tot en general. El que ha fet Europa. Europa ho ha fet a nivell general. se li aplica a tot el món que envia material aquí. Per què? Perquè li cobren a l'empresa la naviera. A la naviera li cobren. I és clar, la naviera ho ha de repercutir a tot el que ve carregat amb el seu barco. Ja. Perquè si la naviera diu, jo he de pagar tant per emissions de carbó, tot el que jo porto, a cadascú li toca aquesta part. I és pagar per tot. En Europa, amb les emissions de carbó es paguen tot. compta que el que arriba per vaixell pràcticament és més del 80%. Perquè per carretera no és que arribi tant a Europa, perquè has de passar per Turquia o has de passar per Rússia, per Rússia no pots anar, has de vindre per Turquia, d'Àfrica ben en poc i el que és el sector aèrio és el 10%, el 7%, és a dir, compta que el gran moviment de mercaderies es fa a través de vaixells. Els vaixells són l'artèria amb la qual les mercancies van a través del mar, no van per carretera ni per avió. Aleshores, Europa l'aplica i ara els americans l'aplicaran igual, que és una guerra que favoreix, no favoreix a ningú, perquè això l'únic que farà farà que pugi probablement la inflació i si puja la inflació mal d'un gràcia ens vindran perquè els tipus d'interès que estaven baixant els tornaran a quedar separats o tornaran a pujar. Això és el que ens enspeina ara per ara. Però t'ho dic que no és, és una disputa que n'hi ha, doncs ara mateix els americans estan dient que els russos no li compraran petroli o intervindran perquè la gent no li compri petroli perquè Rússia continua produint 9 milions de barris diaris de petroli i s'estan venent. L'estan venent. Què passa? Si Rússia no li deixen exportar petroli o Venezuela no li deixen exportar petroli el preu del petroli pujarà. Ara el preu del petroli està a 72 d'hora i pujarà. Què passa si puja el petroli? Si puja el petroli puja el transport, puja la matèria primera, puja tot. això genera inflació un altre cop. Això és el que diuen. Ai, ai, ai és que arrel d'això produeix aquesta altra cosa. Bé, és una lluita entre Europa, entre Estats Units i entre i entre Xina principalment. És una lluita econòmica a veure qui és el que controla tot. I què és el que se'ns fa? Doncs col·locar arancels per protegir les indústries de cada zona. Un arancel també protegeix això. L'únic que incrementa el cost del que arriba. Qui paga aquest cost? L'usuari. Qui es beneficia? L'Estat. L'Estat es beneficia perquè li entra ingressos, que és el que et digui l'altre de vegada, que tenen ingressos, però aquests ingressos qui els paga? A l'usuari final. Tu, jo, tothom. I ara estem embuit amb tot aquesta, però et dic que només enfoquen el que fan els americans, però clar, la gent aquí, doncs jo et diria, tu fas una enquesta i el 99% no saben que els vaixells estan pagant ara des de fa dos anys una taxa per emissions de carboni. Ja. Cada vaixell, tal com arriba a por, ha de pagar una tarifa. clar, això és una taxa a totes les mercaderies. És igual que t'arribi un cotxe que una altra cosa. Com que t'arribi un quilo de pomes. Clar. És igual, és igual. Europa està cobrant taxes a tot el món. Per què? Jo compro a tot el món, però quan arribes al puerto pagues. Vale, pues vingo, vingo. I Rafa, també el tema del petroli amb, és a dir, amb els socis, no, patroliers a Venezuela. Això com ho hem d'entendre, no? Que Donald Trump... Bueno, senzillament, a veure, a Venezuela, a nivell mundial, està prohibit perquè no hi ha un govern que no és legal, no està legalitzat, ha perdut les eleccions i no vol, estan manipulats totalment i no volen, no volen deixar Maduro companyia, no volen deixar el mando. i aleshores hi ha unes sancions a nivell internacional que els diu que no poden fer-ho, però ells el passen, no els hi fan ni cas i continuen fent. Llavors, n'hi havia dues empreses principalment, que és una i Repsol, espanyola, i l'altra és la Chevron, que és americana. I l'únic que ha dit s'ha acabat. Escolta, aquesta gent o tornen a ser democràticament, a acceptar el que ha dit el poble, la selecció del que és el poble o tot això s'atura. No permeten que les empreses treballin allà. Si no n'hi ha empreses americanes i no n'hi ha empreses europees, encara que Venezuela és el que més reserves gairebé mundial de petóli té, però ells no tenen la tecnologia i menys els calés perquè han destrossat la seva empresa, PDV, Salà, han destrossat. Depenen de les multinacionals que són les que tenen capacitat per poder anar i perforar i instaurar el petróli. El petróli no surt per una xeta. Necessitats maquinària i el problema del petróli de Venezuela és que és un petróli que es diu pesat. No és que surti i pugui refinar-lo ràpidament per fer una benzina, no. El petróli de Venezuela és costós després a refinar-lo, però serveix per moltes coses, per alquitran, per moltíssimes altres aplicacions que no és necessari un petróli de primera qualitat com és el de l'altra de l'Arabia Saudí. Tot això que és un petróli dient de més qualitat. Perquè Rafa... i fan unes altres benzines. Als Estats Units on el Trump com pot influir dient-li no a Repsol que no actua a Venezuela? Perquè Repsol també treballa en Estats Units i Repsol treballa en altres llocs. I aleshores, escoltat, tu no vagis allà a fer això a aquest país. Per què? Perquè si no amb els acords que té Estats Units i en altres països te prohibirà que el petróli que tu treguis a Venezuela te'l prohibirà vendre a un altre puesto. Te podrà no la sancionarà tu. Te sancionarà l'empresa. Llavors, l'empresa no es pot permetre que la sancioni. No és pel fet que no estigui en Venezuela a Venezuela és un sol puesto però Repsol treu petroli en 8 o 10 països diferents arreu del món. Amb la qual cosa un dels països que treu és del Gabón o de Nigèria. Doncs que li costa als americans dir-li al del Gabón que la concessió que li tenen donada a Repsol que li tregui i li treurien. Aleshores, es quedaria sense feina però es quedaria sense feina gairebé ara no ve en un dia. Que no? Que Repsol fa prospeccions i després fa refino. però clar la part de prospeccions és la part més interessant perquè tu treus després el refines i acabes venent perquè clar quan estàs extraient petroli una part l'estàs venent tu. Quan estàs refinant tot el que tu refines ja l'estàs venent tu. És clar és un negoci molt gran. No pots permetre el luxe que no sé el que li correspon quina part ha rep sol de petroli que treu de Venezuela però no deus ser més enllà del 8 o 10% segur perquè normalment no es posen a fer tota la feina sencera en un sol país perquè és molt de risc els països tenen molt de risc que en un moment donat canvien els governs i tu estàs treballant i tu estàs treballant i deixen de treballar. Ja va passar a Repsol a Argentina en l'època en l'època del Kitscher va dir que torno a nacionalitzar el petroli d'Argentina i vam fer fora a Repsol i tot això el govern argentí en aquell moment li va haver de pagar 6.000 milions de dòlars a Repsol perquè n'hi ha una inversió n'hi ha una sèrie de coses que estan firmades amb els estats i si tu ho fas fora m'has de pagar perquè ja va passar a l'Argentina Ja Això les multinacionals de matèries primeres això és una cosa que ho tenen molt clares que no solament depenen del país sinó que el país aquest ha de complir una sèrie de requisits i Venezuela no compleix cap requisit a nivell de democràcia no compleix ningú fem unes eleccions perdem les eleccions alterem tot els resultats i continuem i continuem fent el que ens dona la gana Aquesta és la desgràcia del poble de Venezuela que té un dictador al capdavant que no deixa fer llavors clar si tu a aquest país a més a més li aportes sèntims divises traient-li petroli doncs estàs perdurant aquest dictador continua allà perquè aquest dictador no que necessita són sèntims tot el que li arribi són parella no és pel poble precisament no no però clar d'altra banda clar pesa el fet que sigui un dels llocs on hi hagi més on hi hagi més petroli suposo que clar això de les petroleres han de no n'hi ha més reserves però la producció de Venezuela ara estarà per un millor de un millor de barril és una producció és una producció petita petita la producció russa és de 9 milions de barrils al dia això sí que afectaria a nivell mundial si realment afectaria perquè pujaria el preu de petroli perquè clar si un que produeix el 9% deixa de produir què passa? doncs que els demés pujen el preu és l'oferta i la demanda i s'està beneficiant del petroli de de de de de Rússia Xina i la Índia que són els que estan comprant els russos el petroli més baix això sí un 20% un 30% més baix que l'internacional però bueno ells es beneficien de les sancions que Europa li ha posat a Rússia i ara Estats Units li ha dit si no te poses d'acord amb el tema d'Ucrània pues te posaves sancions amb el petroli que els americans no li havien posat sancions amb el petroli Europa sí ja jo el que el que he llegit Rafa és que per exemple amb el tema dels cotxes amb el Seat i Cupra que en principi això no havia d'afectar massa en el mercat espanyol aquests cotxes als Estats Units que no els afectava massa el que he llegit no els afecta perquè no es portes clar per tant o sigui a veure els cotxes europeus en Estats Units no els afectarà tant perquè principalment els cotxes europeus que més es venen allà són Mercedes Saudis o Wagens són cotxes de gamma alta i un cotxe de gamma alta que val 50 60 70 mil dòlars o 40 50 mil o 60 mil euros que tu li posis un arancel i valgui mil euros més o dos mil euros més no deixarà de vendre's aquest cotxe el que vol un Mercedes se'l comprarà el que vol un Porsche se'l comprarà clar li és igual comprar un cotxe de 60 mil euros cada 62 mil efectivament efectivament això t'acostarà 1.200 doncs vinga pagaré 1.000 o pagaré 2.000 més és igual si jo el que vull és el Mercedes classe no sé quant tu m'entens o vi aquest Audi o vi aquest BMW que sí que notaran que segur que baixaran algunes vendes segur segur perquè acaba afectant acaba afectant perquè el que volia un Mercedes i s'estava estirant doncs potser ja no arriba per 2.000 dòlars o 2.000 euros ja li costa més però en aquest cas no t'afectarà més amb productes de consum com les olives com l'oli no entens que això sí que es poden substituir per un altre perquè si no li arriba l'oli d'Espanya li arribarà l'oli de Turquia li arribarà l'oli de Túnef li arribarà l'oli a qualsevol altre puesto o a qualsevol altre país sí, sí no m'entens i Rafa es preveu que Donald Trump segueixi una mica amb aquesta posem entre cometes línia de posar en zels i de més amb més productes continuarà continuarà perquè els Estats Units té una deuta molt elevada elevadíssima i necessiten recaptar perquè la deuta que s'han trobat al nou govern els governs del Biden com va marxar va deixar una deuta molt elevada molt això ho fan moltes vegades els partits com saben que perdo les eleccions gasto molt l'any anterior i quan tu arribes te trobes una deuta que no pots fer res que has de fer això passa aquí a Espanya a nivell d'Ajuntaments no cal anar-se als Estats Units no cal anar-se entre ajuntaments l'Ajuntament que hi està si veu possibilitat de perdre doncs què fas doncs faig més obres per arreglar més el poble perquè no doncs el que vingui després que pagui la deuta ja ja això és de manual i si això la gent no a veure sempre que arriben les eleccions municipals tots els pobles comencen a fer obres ja ho sabem no? sí sí clar l'any abans l'any abans veus que comencen a enxecar carrers veus que comencen a tindrà que pagar no? sí sí sí sí tindrà que pagar sempre passa a finals de mandat bueno doncs què passa si jo continuo governant en la propera legislatura que com ja sé que m'he gastat m'he gastat un any doncs al següent any no faig res no faig res i ja i passo i ja està clar si veig que tinc totes les de guanyar doncs no no me'n poso a fer obres faig el que necessiti però si veig que el tinc malament doncs ja i dient a nivell ajuntament compte que hem anat al més petit però això trajado a un país trajado a una zona econòmica o trajado a una guerra comercial com ara paradanya perquè el gran importador que té 370 milions de consumidors que són els americans tothom li vol vendre perquè és un comerç és un mercat molt gran molt gran molt gran només només la zona de qualsevol Texas viu té 30 milions quant té 40 o 50 milions qualsevol estat detallat té tants habitants gairebé Califòrnia té tants habitants com Espanya és un estat molt gran format com per petits països podríem dir-ho així perquè clar cadascun també després no és el mateix Texas que Califòrnia que Los Angeles que Washington cadascun cada estat és inclús si Europa demà ens poséssim d'acord tots que no ho farem mai i féssim un sol país clar hem acabat que seria un gran país de 400 milions d'habitants i que després els estats aquí està l'estat de Texas el de California el de allà quan s'ha voltat allà ho estaríem igual i fins i tot n'hi ha estat d'allà que tenen reserves federals que tenen bancs centrals passa que n'hi ha un banc central general que va llogant que va llogant tot però res més ell gasta molt alarmament però si tu agafes tots els països europeus i comences a sumar-nos doncs no tens que ven deu-n'hi-do la xifra que ens sortiria també alarmament i ara més que sembla que volen bueno sembla que volen no estan mirant d'augmentar el PIB almenys hem passat a l'època del buenismo i afiança tot que tot era bo i llavors surten gent que no és bona el Putin no és bo per res ja ho sabíem però com econòmicament interessava doncs mirava que per l'altra banda Rafa escolta'm ho hem de deixar en aquest punt que gairebé són les 12 i hem d'anar a les i hem començat amb 90 taxes mira on hem arribat mare meva i hem acabat parlant d'armament Rafa gràcies per la per la connexió tornarem a trucar-te en uns dies o a saludar-te directament aquí en directe a la ràdio d'acord? vinga estupendo una abraçada Rafa Igualment n'hauríem una adeu adeu Maria Rosa no agafis el telèfon pobra bota eh va notícies Catalunya Ràdio les notícies de les 12 Bon dia us informa Joan Bota La majoria de les comunitats autònomes han comunicat al govern espanyol el nombre de menors migrants no acompanyats que tenen en acollida Catalunya ajuntament amb Andalusia i Madrid està al capdamunt d'una llista que serà clau per poder establir el repartiment d'aquests menors arreu d'Espanya Algunes de les comunitats governades pel PT ja han avançat que recorreran davant els tribunals al repartiment d'aquests menors immigrants Anem cap a Madrid Àngels Lafuente Bon dia Andalusia Madrid i Catalunya són les comunitats que acullen més menors immigrants no acompanyats de llarg superen la xifra de 2.000 segons les dades que hi van aportar el Ministeri de Juventut i Infància amb les quals podrà tenir la fotografia de com es troben les comunitats per poder assumir l'arribada de nous menors immigrants des del PP Fernando López Miras president de Murcia insisteix que no n'acceptaran més l'Institut Armat s'han desplegat en l'escorcoll en un pis l'actuació s'emmarcaria en una operació contra l'aparell logístic del grup Hezbolà Barcelona Albert Montilla bon dia bon dia som al carrer València entre Castillejos i Padilla operació antiterrorista en marxa a Barcelona un operatiu de la Guàrdia Civil contra el terrorisme llihadista segons ha confirmat l'audiència nacional en contra de l'aparell logístic del grup Hezbolà a Barcelona l'operatiu s'ha iniciat a les 5 del matí aquí a la dreta de l'Eixample molt a prop de la Sagrada Família i ara mateix hem vist com els agents de la Guàrdia Civil fortament armats i amb la cara tapada han sortit de l'edifici amb una persona detinguda que han fet pujar a un cotxe i s'han endut també duien caixes i documentació precintades es tractaria del mateix edifici que ja es va escorcollar a l'estiu del 2024 en aquell moment 3 persones van ser detingudes i 2 van quedar en llibertat Albert Montilla Catalunya Ràdio Barcelona Els sindicats minoritaris de Renfe que avui fan una nova jornada de vaga es concentren a aquesta hora en contra del traspàs de rodalies la protesta està provocant retards i cancel·lacions de trens anem cap a l'estació de Sants de Barcelona Joan Garcia bon dia Hola bon dia ara estem preparant aquesta concentració la CGT i alternativa ferroviària que entenen que l'acord que van tancar els maquinistes comissions oberes i UGT amb la Generalitat el Ministeri Renfe i Adif perjudica encara els drets laborals dels treballadors per bé que el Ministeri els recorda que la societat que operarà rodalies està integrada al grup Renfe de moment la jornada de vaga fins ara ha comportat la cancel·lació d'11 trens de rodalies sobretot a la R Sud i a la R 4 l'R 7 la línia de l'autònoma sense servei 3 a B amb Madrid 2 a B cap a Figueres i 1 llarga distància cap a Bilbao tots suprimits Joan García Catalunya a Ràdio Estació de Sants La presidenta de la Comunitat de Madrid critica que el govern espanyol posi traves a la creació d'universitats privades Isabel Díaz Ayuso defensa l'actual model i acusa el govern de fer campanya contra el sistema educatiu privat diu per motius ideològics i amb voluntat de dividir La presidenta madrilenya en unes jornades econòmiques ha defensat l'equilibri d'alumnes entre les públiques i les privades i afegeix que molts alumnes van a les privades perquè no arriben a la nota de tall de les públiques I quizás sea eso lo que pretenden que nada mejore que nada prospere por sí mismo para que nada vuele libre no sea que la excelencia le dé los mejores años a la universidad pública y por tanto la haga libre de la política y por tanto de la mediocridad que es enemiga de la excelencia A partir d'avui canvien algunes modalitats de jubilació com l'activa i la parcial i també la parcial anticipada La jubilació activa permet mantenir la feina més enllà de l'edat de jubilació i cobrar fins al 100% de la prestació en funció del moment en què se sol·liciti si poden acollir assalariats i autònoms i és compatible amb les bonificacions que ja s'apliquen a la jubilació demorada i que suposen un increment adicional de la pensió o un xec per l'import corresponent Són mesures per incentivar que la nombrosa generació del baby boom no es jubili de cop perquè el sistema no pot permetre es perdre de pensions més Concepció Peixot és catedràtica d'Economia de la Universitat de Barcelona I necessitem per al sistema de pensions retardar la jubilació és bo que vagin maneres que funcionen perquè la gent allargui una mica més perquè necessitarem que els baby boomers treballin més anys per poder mantenir les pensions Esports Marcos García El Barça acaba de preparar avui el partit de demà al Camp d'Atlètic de Madrid tornada de la segona semifinal de la Copa del Rei Anem-hi doncs Ciutat Esportiva Joan Gampa Ramon Salmurri Bon dia Què tal? Bon dia En marxa ara mateix la sessió d'entrenament del Futbol Club Barcelona amb Andreas Christensen entrant amb el grup és probable que pugui rebre l'alta mèdica i entrar a la convocatòria que sabrem demà tot això marca André Terestegen avui torna al treball individual a partir de la una a la roda premsa del tècnic Hansi Fleck Ramon Salmurri Catalunya Ràdio Barcelona Avui es decideix el primer finalista d'aquesta Copa del Rei a dos quarts de deu Reial Madrid Reial Societat amb un gol d'avantatge del Madrid de la nada el porter a les palmes ex del Barça Jesper Silesen operat amb èxit d'una perforació intestinal va patir un fort cop en una acció amb el davanter del Celta Borja Iglesias el partit d'ahir Celta 1 les palmes 1 i en basca la penya fa oficial el fitgeix d'Andrés Grasulis fins a final de temporada es tracta d'una l'epivot de l'Etònia que arriba cedit al joventut procedent del Bologna italià Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova La tretzena Caminada Popular i Sessió de Zumba de Sant Just tindran lloc el dijous 3 d'abril a les 10 del matí davant del Centre d'Atenció Primària en el marc del Dia Mundial de l'Activitat Física L'activitat és organitzada pel CAP i l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud i el Complex Esportiu La Bona Aigua La caminada inclourà 3 recorreguts de diferents distàncies i un refrigeri final per a les persones participants A continuació hi haurà una sessió de Zumba oberta a tothom i es recomana portar roba i calçat còmodes haver esmorzat dues hores abans i portar aigua L'objectiu de la jornada és promoure l'activitat física com a eina per millorar la salut i combatre el sedentarisme un dels principals factors de risc de malalties als països occidentals Segons l'Organització Mundial de la Salut es recomana acumular entre 150 i 300 minuts d'activitat física setmanal en adults i gent gran i un mínim de 60 minuts diaris en infants i adolescents La celebració continuarà el diumenge 6 d'abril als Jardins de Can Ginestà amb l'acte de lliurament de premis del concurs Connected a l'activitat física una sessió familiar de Zumba i un circuit de psicomotricitat pels més petits i petites L'espai Marc Art de Mons acollirà el dijous 3 d'abril a les 7 de la tarda la presentació del llibre 1964 Cuando la cultura se convirtió en espectáculo de David G. Torres L'acte forma part del programa Art més Literatura organitzat pel projecte Mons de Sant Jús En aquesta obra Torres analitza com l'any 1964 va marcar un punt d'inflexió en la cultura contemporània transformant-se en un espectacle L'autor explora esdeveniments clau com el Premi a Robert Rosenberg a la Bienal de Venècia la reedició de mobles de la Bauhaus i l'emergència de moviments contraculturals que van desembocar en el maig del 68 i el naixement del punk La presentació comptarà amb la participació del nou cònsul de la llibreria que el llibre té qui a dólar dialogarà amb l'autor sobre els temes tractats en el llibre L'acte tindrà lloc al passatge del mercat número 20 i l'entrada és lliure El comerç local de Sant Just ha incorporat recentment un nou establiment Illusionat una botiga de productes personalitzats situada al carrer Salvador Espriu número 2 El seu propietari Vinícius Mota brasilei dissenyor gràfic va obrir el negoci el desembre del 2024 com a evolució natural d'un projecte personal vinculat a la impressió 3D La botiga utilitza tecnologies com el tall i el gravat làser la sublimació i la intel·ligència artificial per crear peces úniques Illusionat ofereix productes de decoració regals figures articulades objectes relacionats amb la natura o el futbol i peces adaptades a les preferències del client tant per agafar els colors com a materials També incorpora serveis com la creació de miniatures personalitzades a partir de models 3D o fotografies i està preparant nous projectes amb tecnologia i tallers educatius per a infants Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern I comencem ara un nou capítol de la secció La Salut al dia aquí a Ràdio d'Esvern una secció que s'inclou dins del magazin La Rambla i que tracta un cop al mes amb professionals de l'àmbit sanitari sobre algun tema d'interès Aquest mes Aquest mes Aquest mes d'abril tractem el que és l'activitat física l'exercici i ho fem amb la doctora Mariona Violant que és especialista en medicina de l'esport perquè precisament aquest mes d'abril hi ha el Dia Mundial de l'Activitat Física Aquí a Sant Just ho celebrem el 6 d'abril a Sant Just i també a la resta de territoris Ja estem escalfant motors per aquesta data amb l'objectiu de promoure l'activitat física i reduir el sedentarisme Però de tot això ens en parla a continuació doncs la doctora Mariona Violant Molt bon dia Hola Molt bon dia Doctora comencem parlant una mica per l'interès que hi ha en el fet que es celebri aquest dia per què s'ha de difondre la promoció de l'activitat física Bé doncs s'ha de promoure perquè nosaltres com sers humans estem dissenyats pel moviment i el que resulta és que donada la situació d'industrialització de digitalització aboquem la nostra vida tant d'oci com laboral a passar-nos en moltes hores en situació d'estar asseguts o bé estirats el que nosaltres anomenem una sedestació continuada i això sabem que no és exactament el que hauríem de fer el que passa que som així ens aboquem a el que és més fàcil i el fet de poder celebrar un dia que no és recordar que hi ha una malaltia sinó que és un dia de prevenció sabem que té un efecte positiu de cara a la població que és recordar la importància del moviment i parlo de moviment no parlo d'esport Això és important perquè a vegades es diu activitat física a vegades es diu esport a vegades exercici físic hi ha diferències entre aquests conceptes? Sí, són molt importants l'activitat física és qualsevol moviment que té una despesa energètica aquesta pot ser caminar o fer tasques de la llar o algun tipus de feina l'exercici físic ha d'estar programant per una finalitat això és molt important l'exercici físic és allò que nosaltres podem fer quan anem amb un equipament esportiu fem una sortida en marxa nòrdica caminem amb un propòsit amb un tema de sedentarisme i l'esport està sota una reglamentació el que passa que sovint sovint molt sovint i potser massa sovint això es confon tot és a dir l'activitat física és com és inherent al nostre modus vivendi i té una despesa energètica perquè si no ens movem vas a buscar el metro i estàs fent activitat física Això és activitat física exercici físic és quan surts a fer la sortida setmanal en marxa nòrdica o bé vas a fer una classe dirigida amb un equipament esportiu això és exercici físic i a l'esport és quan ja entres dins d'un àmbit de normativa i de regularització i parlant més de l'exercici físic potser quines edats serien més recomanables començar-hi a pensar Mira les edats són des de sempre des que un infant comença a aixecar el cap i estar per terra gatejant ja és important que quan més es mogui millor perquè el seu desenvolupament motriu serà molt bo a les edats infantils i juvenils és tan fonamental com anar cada dia a escola és així el que no podem fer és tindre un nen que del 0 a un any volem que camini i que parli i quan té un any i mig que camina i parla la seiem i li diem que calli no té massa sentit és a dir nosaltres hem de promoure l'exercici físic i una vida activa a partir de sempre després hi ha edats que són molt complicades que és quan arriba l'adolescència que entra l'oci sedentari pantalletes és això i després a l'edat adulta doncs també i un altre punt d'inflexió molt important és quan entrem en el món de les persones grans diguem-li 65-70 anys que també per manca de motivació per manca de coneixement hi ha una pujada un altre cop cap a un àmbit més sedentari i alguna mena de recomanació pel que fa per exemple a vegades es diu si s'han de fer 10.000 passes tothom amb els rellotgets calculant si s'han de fer si es fan les 10.000 passes si no s'arriba realment això és efectiu ens ho hem d'aprendre com a mostra o com sí no mira el tema de les 10.000 passes va ser una campanya publicitària d'una cosa que no té res a veure a Japó i que no sé per què va acabar arribant al món occidental com a una cosa que tothom ha de fer quan nosaltres fem una prescripció una promoció no anem a buscar la igualtat anem a buscar l'equitat vol dir que no tothom ha de fer 10.000 passes si hi ha gent que en fa 500 com ni vull demanar 10.000 no arribaré no aconseguiré adherència fora d'aquest tema dins del que són les grans organitzacions en promoció de vida activa sabem que tota persona fins als 18 anys aproximadament sí o sí ha de fer uns 60 minuts diaris d'activitat ara bé a partir del món adult sabem que ho podem aglutinar setmanalment setmanalment el mínim és 150 minuts a la setmana l'ideal a partir de 300 minuts on farem un tipus de treball que serà suau moderat vigorós o bé uns 60 minuts d'una activitat vigorosa que ja seria el que ens encamina més cap a un tipus de treball de força o sigui per resumir tots els infants han de fer com a mínim una hora al dia i si és més millor no compto les hores d'educació física escolar aquestes estan integrades a dins del currículum educatiu però un adult que considerem adult a partir dels 18 acumular com a mínim setmanalment i dic com a mínim 150 minuts d'activitat física de moviment m'he votat aquí un parell de coses que són interessants una és el tema de l'activitat física que clar els infants diem que infants i adolescents fins als 18 una hora al dia clar amb el currículum escolar que hi ha es passen moltes hores a les escoles asseguts a la classe hi ha prou hores d'activitat física o s'hauria de promoure més les hores que hi ha per currículum són dues hi ha una tendència i això és un tema que porten els col·legis i les associacions per intentar que pugin a tres com està passant amb altres països però també hem de tindre present que un cop s'ha acabat l'activitat escolar que és on la persona aprèn entrem a dins del món social i familiar i a vegades ens pensem que només amb el que fan a l'escola n'hi ha prou i no és així o sigui fora de l'escola és on s'ha d'incentivar moltíssim també tot el que serien aquestes activitats d'iniciació esportiva d'esport extraescolars i els caps de setmana que hi hagi un oci de lleure social o familiar que sigui un oci o lleure actiu o sigui promoure molt l'estil de vida fixa't que parlem d'estil de vida és a dir no passar-se els caps de setmana per exemple tancat a casa mirant sèries o jugant a videojocs si no surti a passejar o fer alguna excursió hi ha gent que a vegades a l'escola es pensa que ja fan les hores necessàries i després les hores són d'educació física com qui fa hores de matemàtiques que si n'hi hagués una més estaria fenomenal evidentment que sí perquè al final és educar per la salut per la resta de la teva vida igual que surts d'una escola sàpiguent llegir i sumar o fent problemes matemàtics també has de sortir de l'escola sàpiguent altres coses que t'afectaran a tu directament i després evidentment de cara a les famílies promoure promoure promoure i exemplificar per part de les famílies de cara als infants també l'altra qüestió que hem comentat abans és el tema de l'exercici de força perquè clar ja entenem l'exercici que treballes més el sistema cardiovascular i la força això a vegades hi ha gent que té una mica de por sobretot potser més les dones amb temes de fer més de força sempre hi ha la típica imatge dels homes amb màquines això com un trenquema jo crec que s'està trencant poquet a poquet perquè una cosa és que jo treballi el múscul d'una manera específica i l'altra que vulgui una hipertrofia muscular on les dones ja sabem que tenim un tipus de fibres musculars diferents que tenim menys massa magra menys massa muscular que els homes i que sabem l'efecte tan beneficiós que fan aquest tipus d'exercicis de treball de força que treballar la força no implica que jo m'hagi de posar en una màquina a xercar pes jo puc treballar la força amb el meu propi pes puc treballar amb resistència d'unes gomes amb un pes lliure o sigui hem de treure o desestigmatitzar la hipertrofia o el musculito perquè treballar la força és tan important que el que li estic donant és carinyo en el múscul i l'estic alimentant el múscul s'alimenta del que jo el faig treballar no d'un batut equi que jo li pugui donar el múscul s'alimenta d'exercici físic i quan aquest múscul s'alimenta d'exercici físic ben fet amb un treball de resistència amb un treball de força la seva funcionalitat incrementarà i a més a més és capaç de segregar una pila de substàncies que tenen receptors a molts òrgans del nostre cos cada un en tindrà un de diferent de manera que aquest aquest treball muscular no va en busca de millorar aquest volum sinó de millorar la seva efectivitat externa de cara a la força i de millorar la seva efectivitat interna de cara a donar beneficis com si fos un òrgan d'ocrí cap a la resta d'òrgans del nostre cos per això és tan important fer un tipus de treball molt ben dinamitzat en funció de cada una de les malalties que la persona pugui presentar clar això està bé la frase que el múscul s'alimenta de l'exercici físic si jo prenc qualsevol cosa que es ven avui en dia per millorar la massa muscular no em servirà de res si jo aquest múscul no el treballo clar què passa si algú té alguna malaltia crònica se'l recomana fer exercici físic definitivament és a dir nosaltres considerem que la prescripció d'exercici físic per la salut i això està descrit també en molts àmbits de la salut en molts protocols és una eina terapèutica no farmacològica no és l'única perquè molts cops necessites la farmacologia altres coses el que et recomanin el que et receptin però sabem que aquest tipus de treball i això s'ha vist es va veure ja molt des del principi en temes de rehabilitació de malalties cardiovasculars avui en dia s'està posant moltíssima incidència a tota persona que està en el promocés de guariment de malalties oncològiques amb el qual sempre s'incorpora i fins i tot abans d'una intervenció també hi ha dinàmiques de prehabilitació és a dir jo arribaré la intervenció amb un tipus de treball fet perquè estaré en unes condicions físiques millors que si no no faig res i sabent que els resultats són molt millors i què? a dia entre hipertensió diabetes sobrepès obesitat sovint quan anem a pavellons esportius cada tipus cada tipus d'activitat dirigida o de tipus d'esport a vegades acostumem a veure un tipus de persones que ho practiquen és si no miro la persona als ulls i no li pregunto què és el que li agrada. I el que nosaltres acostumem a fer és entendre què és el que a la persona li ve de gust fer i el que sap fer. El tema de l'aigua depèn molt de les teves debilitats anteriors. És a dir, si per tu l'aigua és un mitjà que és favorable i et va bé, la persona s'adherirà i ho farà. Si l'aigua és un element que no m'agrada perquè jo vaig a la perruqueria cada quatre dies o això de mullar-me el cap i el secador no forma part, ho farà un mes i ho deixarà. Això és el primer. I no existeix una activitat que sigui la més completa o la més ideal. Vull dir, com abans es deia, el millor és la natació i l'atletisme. No és cert. És a dir, cada persona té unes característiques i el que has d'anar a buscar és que el que la persona faci es diverteixi, s'adhereixi i ho continuï fent. Cert que és que l'aigua gym i aquest tipus d'activitats són molt més femenines, totes les que són coreografiades amb música i amb grup sempre són més femenines. La Zumba, per exemple, amb el cap, classes on hi ha una munió de dones i després ja ressalta si hi ha algun home que mira l'aquell. Parlem de més de col·lectius, per exemple, hem parlat de persones amb malalties cròniques, també de dones i, per exemple, altres malalties que són bastant freqüents, la diabetes, persones diabètiques, aquest col·lectiu també recomana que... Aquest col·lectiu és... Sobretot. Sí, sobretot. I sobretot amb la diabetes que es dona més en els adults, que és la tipus 2, que va a vegades associada o no a un tema de sobrepès. Sí o sí o sí, sabem que el moviment a l'exercici físic és fonamental per ells i això des dels centres de salut, el CAP de Sant Jus, ho promociona molt i que molt bé. Però, clar, hem d'aconseguir que la persona s'adhereixi. Mireu, l'explicació és molt clara. Si tu fas una ingesta de carbohidrats i no fas moviment, aquest carbohidrat, quan entra torrent circulatori, se'n va a buscar aquells receptors o se'n va a buscar aquelles fonts d'energia que el necessiten. Si jo em moc, la principal font d'energia que jo necessito alimentar és el múscul. La manera que aquest carbohidrat m'alimentarà el múscul perquè està fent una caminada o està fent un moviment i no se n'anirà cap als altres llocs on es queda cantonat i fixat. I això és molt important. O sigui, que això és una de les coses que jo sé que des dels centres de salut es treballa moltíssim. Estem parlant, ha comentat molts cops el tema d'adherència, crida d'herència. Què és això de l'adherència? L'adherència és quan una persona fa un canvi d'estil de vida i aconsegueix incorporar-ho en el seu dia a dia. És a dir, si una persona es renta les dents tres cops al dia i ho fa ja de manera automàtica, ja s'ha adherit en aquest tipus d'higiene vocal. Si una persona té clar que anirà dos, tres, quatre cops a la setmana amb un equipament o amb una classe dirigida i a més a més, de manera voluntària, sola, individual, sortirà a fer una caminada d'una hora i ja no s'ho planteja perquè sap que això és així, és que tu continues fent aquests hàbits i els deixes incorporats en el teu dia a dia. I clar, incorporar un hàbit en l'estil de vida no és fàcil, perquè és molt fàcil dir, fes-ho, l'altre dirà, si ho faré, ho fa un mes i després, poquet a poquet, ho deixa. I clar, si tu poquet a poquet ho deixes, el benefici d'un mes no es reportarà un benefici de la teva malaltia crònica. I l'adherència depèn molt de l'experiència prèvia, de lo bé que tu passis, de l'entorn social en el que tu tens. Hi ha gent que s'adhereix perquè s'ho passa molt bé amb el grup en el qual fa l'activitat dirigida i no pensa que l'està fent per la seva malaltia. Però això és bo. És com les caminades que la gent queda, dones que queden per caminar o homes, és igual, vull dir, grups de gent, i això està molt bé. I ara posem-hi també la part més emocional, no? Els beneficis en salut mental que hi ha de l'exercici físic. Sempre es diu que es creen com hormones que després de l'exercici et quedes com més content, no? Això és així, també? És així, és que no hi ha volta fulla. És a dir, els mals de caps o quan tenim embolicades emocionals, no hi ha res millor que anar-te'n a pedalar, a córrer, a caminar, a fer allò que t'agrada. El problema seguirà existint, però ho veus des d'una certa llunyania. i el que sí que sabem és que això és perquè quan tu fas un tipus d'exercici es lliberen una sèrie de substàncies que tenen receptors cerebrals que són receptors a focus de benestar, a focus fins i tot de plaer. I això està definit. I aquesta sensació és molt bona, però perquè funcioni no ha de ser un dia només. Ha de ser crear aquest hàbit. i malgrat el problema seguirà existint, però fixa't que quan hi ha molta gent que acaba curses o caminades i tal, hi ha aquesta cara de satisfacció que és d'estic agradablement cansat. Estic cansat, però estic matxacat. Però hi ha com a l'esbós d'aquella rialla, que és una rialla o una cara de cansament molt diferent, a una cara de patiment. Això és una comparativa que no està científicament comprovada, però els que ens dediquem a això ho sabem. Home, sí, perquè si no, hi ha d'haver alguna mena de benefici o de benestar després també, ni que sigui per orgull, perquè després la gent segueix fent més curses, encara que es cansi. Sí, sí. També, com es pot millorar, no? Per exemple, algú amb artrosi, ara que hem parlat de curses, no? O, no sé, mals de maluc, aquest tipus de malalties. Sí, a veure, quan nosaltres passem a tenir una artrosi, que és una degeneració, que passa a mesura que ens anem fent grans, no tothom la tindrà, ni tothom li farà mal. Però el que sí que sabem és que, davant d'una artrosi de maluc o de genoll o un problema títol articular, quan més fort tinguem el múscul que aguanta l'articulació, passen dues coses. Millor efectivitat tinc en el moviment i el que és la tolerància al dolor millora. És a dir, tinc menys dolor, utilitzo menys fàrmacs pel dolor i tinc més efectivitat amb aquesta articulació. I això és pura mecànica. Si jo aquest múscul l'he treballat i les articulacions als ossos no s'aguanten si no és per al sistema muscular, i aquest múscul jo el tinc bé, o sigui, i l'estic treballant per això, la meva capacitat de moviment serà molt millor i el dolor serà menor. Clar. I ja per anar tancant, doctora, què ens passa si estem molta estona asseguts? Sos agudes, no? Doncs bastant desastrosa. Molt desastrosa. Quantes, cada quant, per exemple, hauríem de fer com... Sí. hauríem d'aixecar-nos i moure'ns una mica i això. L'evidència no ens està dient si és una hora, dues hores o tres hores, però nosaltres sempre fem la recomanació perquè pensem que és lo lògic, que és entre una hora, entre una hora, hora i mitja, dues hores, sí o sí hem de fer petits snacks de moviment. Aquests snacks és, amb la feina, per exemple, que tu estàs fent ara o que jo estic contestant, és senzillament posar-te de peu i fer durant un o dos minuts algun tipus d'exercici que tu puguis fer amb el tipus de feina que tu fas. Perquè molts cops no ens aixequem de la cadira perquè no hi pensem. I seguim contestant el telèfon i fent coses que les podríem fer exactament amb pipa d'estació. És a dir, de peu, no? De peu, sí. Les podríem fer així. I si ho podem fer-ho, doncs que mira, pujo un pis o dos i torno a baixar un pis o dos i utilitzo els serveis per anar al lavabo, doncs dos pisos més amunt i després baixu les escales. Aquest seria la recomanació, que aproximadament cada hora i mitja saltar de la cadira. Si podem, hi ha feines que això no ho permeten. Dintre de les possibilitats, lògicament. Sí, que això és molt important. Doncs 6 d'abril, Dia Mundial de l'Activitat Física. Ja ho hem dit, un any més, Catalunya es calfa motors per celebrar aquest dia. També aquí a Sant Just, ja fa anys que celebra des del cap de Sant Just, també es promouen diferents activitats. El lema d'aquest any diu És temps de moure's. Per tant, ja ho sabeu, 6 d'abril a celebrar o a, bueno, a recordar que hi ha el Dia Mundial de l'Activitat Física i per prendre ni que sigui consciència i poder prevenir. Doctora Mariona Violant, moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Esvern. Gràcies a vosaltres per haver-me convidat a mi i a tot el col·lectiu que ens dediquem en aquest àmbit. Doncs res, fins la propera. Que vagi bé. Moltes gràcies. Són les 12 i 33 minuts. D'aquí una estoneta tindrem l'Arnau Cònsul, el llibreter d'aquí de Sant Just, de la botiga Cal Llibreter. ens portarà a la secció del llibre de la setmana a veure quina recomanació literària ens porta. Abans, però, encara tenim alguns minutets i parlarem d'actualitat. Actualitat amb notícies que ara mateix estan en aquest top 10, en aquest rànquing de les més llegides, les notícies dels mitjans públics catalans, de la CSMA, és a dir, de TV3, Catalunya Ràdio, etcètera. hi ha sempre aquest rànquing, doncs en llegirem tres. La primera notícia de la que parlem, i atenció, perquè val la pena veure la imatge si teniu l'oportunitat. Busqueu, si podeu, la imatge de Felip Sisè, ahir, quan va fer l'inauguració d'un fòrum econòmic que es feia a Madrid, concretament a la Casa Amèrica de Madrid, i bé, resulta que ni més ni menys que Felip Sisè se'n va anar a esquiar a... no sé, als Pirineus Aragonesos i es va cremar la cara, literal, o sigui, no es va posar la protecció solar i va fer la compareixença, va donar la benvinguda en el fòrum econòmic a Madrid amb la cara vermella com un tomàquet. El titular diu així, i diu, el rei demana perdó per aparèixer amb la cara cremada pel sol en una cita que diu, això passa per no protegir-se. Doncs sí, és la sort que tenen alguns que poden esquiar, no? Felip Sisè va estar esquiant, com hem dit, el cap de setmana i es va cremar la cara. Ho va fer, repetim, ahir dilluns en aquest discurs inaugural del fòrum econòmic anomenat Wake Up Spain a la Casa Amèrica de Madrid. Més enllà de les paraules del monarca, clar, és a dir, tot el que pogués dir va passar per alt, la gent, el focus, el va posar en la seva cara, els assistents, doncs això, mirant-li el rostre ben, ben vermell. De fet, va començar el discurs demanant disculpes a les persones que eren a l'acte, dient això, eh? dient, això és el que passa per no protegir-se adequadament. De fet, diu la notícia que va estar esquiant concretament a l'estació de Formigal, com hem dit, al Pirineu Aragonès. Parlem també, aprofitant la notícia de la importància de posar-se crema solar durant tot l'any per prendre el sol o simplement, si ens exposem, fent alguna activitat a l'aire lliure. I el que recomanen els dermatòlegs és posar-nos crema de protecció 50 o 50 més. En referència a aquesta cremada, ahir a TV3, al programa de tardes La Selva, hi va anar una dermatòloga de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, l'Anna López, i va explicar que cremades com la que té el rei ara mateix a la seva cara, doncs són bastant freqüents en aquesta època de l'any, perquè encara no som conscients que el sol és potent, no?, venim de l'hivern i ens despistem una mica, és a dir, no estem a ple juliol ni a agost, per tant, sembla que allò de posar-nos crema no hagi de ser molt reglamentari, però sí, el sol, doncs bé, ja comença a estar més alt, no?, i ja pot començar a incidir més. Per això, convé utilitzar filtre solar durant tot l'any. Vinga, i ara anem amb la següent notícia, important també, resulta que un submarinista ha perdut mitja cama amb una èl·lics d'un vaixell a Sant Feliu de Guíxols. Estava fent busseig a la zona de Ses Ulleres, a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, i l'èl·lics del vaixell es va engegar de forma accidental i li va tallar la cama dreta a l'altura del genoll mare meva. Es tracta d'un home de 77 anys, anava amb quatre amics el dissabte, va tirar a l'aigua per buscar garotes. La notícia explica que les persones que anaven amb ell el van treure de l'aigua, li van poder fer un torniquet i ràpidament van haver de trucar al 112 per donar l'alerta. Els Mossos van rebre l'avís pocs minuts abans de les 10 del matí, l'embarcació van a cap a la costa quan ja s'havien avisat al 112 i un helicòpter medicalitzat del SEM el va traslladar a l'hospital Toretta de Girona on de moment segueix ingressat amb pronòstic reservat. La unitat marítima dels Mossos va fer dissabte recerca del membre amputat quan es va poder localitzar i s'ha traslladat fins a l'hospital per intentar recuperar-lo, mare meva. Un accident bastant, bastant greu. I després passem a l'altra notícia també en aquest top rànquing que hem dit de les 10 més llegides i consultades i és una notícia en relació a aquest canvi d'hora que vam fer al cap de setmana que sempre hi ha conseqüències doncs en els nivells dels àpats, les hores que si clar, les hores que els hauríem de fer potser encara no tenim gana. Bé, van parlar amb una crononutricionista i va dir digues a quina hora menges i sabràs com afecta la salut. La crononutrició conclou que no és recomanable fer grans àpats a partir de les 5 de la tarda i és una afirmació que es diu en base a dos estudis que han obert una nova variable associada amb la nutrició i la forma com el nostre cos absorbeix i metabolitza dels aliments. És a dir, que ja no només és important pensar en la qualitat o en la quantitat dels aliments que consumim sinó també que ens hem de preguntar quan ho fem a quina hora del dia. Doncs bé, hi ha un estudi de l'Institut Global de Barcelona publicat per una revista prestigiosa amb més d'altres estudis que diu que té una incidència directa en la nostra salut. Aquesta última recerca diu que consumir més d'un 45% de l'ingesta calòrica diària després de les 5 de la tarda o sigui, després de les 5 de la tarda quan la majoria ni hem brenat ni hem sopat encara s'associa a un augment dels nivells de glucosa i això passa al marge del pes corporal i del tipus de dieta que té la persona. Per tant, ens hauríem de replantejar els horaris. Bé, són les 12 i 40, hem fet un repàs d'aquestes 3 notícies, ara passem a fer la secció de llibres amb l'Arnau. No, no, està bé. cinema sense límits, cinema sense fronteres, cinema sense mesures, en definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Són les 12 i 41, ho parlem ara amb l'Arnau Cònsol de la llibreria que el llibre té de Sant Just d'Esvern. Ens porta al llibre de la setmana aquesta recomanació literària i, escolta'm, Arnau, ho fem amb música d'orquestra. Música d'orquestra per una tonada ben coneguda. És evidentment, molts haureu reconegut, la sardana a l'Empordà, però hi he volgut posar en un so de coble, sinó una cosa així, ben això, tu ho has dit, orquestrada, una cosa que soni rica i plena, bàsicament perquè crec que el títol del llibre hi remet directament. Després la història potser no tant, però la història crec que és més orquestral que no pas de coble i per això he pensat va, fem-ho èpic, que soni així a banda sonora. Home, èpic sona, eh, això? Doncs bé, l'Empordà, si alguns no la coneixeu, us ho explico ràpidament, explica una història d'amor preciosa entre un pastor i una sirena. Espera, estem parlant de la cançó, estem parlant de la cançó, de moment la cançó, així ho justifico. Vinga. I un dels versos que es diuen mentre es van parlant diu que l'amor entre el pastor i la sirena entre la terra i el mar neix l'Empordà. Això és el que explica la Sardana amb lletra una lletra antiquíssima de Molera diria que és. Però en tot cas, la lletra potser és de Joan Maragall fins i tot el teu, us diria. Una de les coses que li diu, perquè tant el pastor, clar, és una història d'amor impossible, perquè el pastor li diu home, vine a viure amb mi. I l'altre diu, no, no, vine a tu al mar perquè jo no puc sortir de l'aigua, sóc una sirena. Clar. Més o menys. Això ho diuen més poètic i de fet un dels versos preciosos que li diu la sirena al pastor és de dir si sabessis el mar com és bonic. I aquest és exactament el títol de la novel·la que porto avui. Si sabessis el mar com és bonic. Autora Gemma Calduc publica La Magrana, aquesta nova Magrana que ara forma part del grup Pengu in Hamros Mondadori i que està tenint una nova vida traient molts autors catalans nous de primeres novel·les com és el cas de la Gemma Calduc publicista fins ara i que treu aquesta primera novel·la que per fer-ho així per donar-me'ns una pista ràpida oblideu-vos ara de l'amor del pastor i la sirena o no del tot perquè fer d'aquí un dels protagonistes centrals de la novel·la és una sirena i per tant és molt fàcil que el llibre per llegir-lo i per dir home però jo amb les sirenes no hi crec això és per nens que els nens els encanten les sirenes i els dinosaures i sí ja i els unicorns i aquí ens estem plantejant una novel·la d'adults per entendre'ns no és pas una novel·la juvenil ni un llibre infantil però estem parlant justament que la sirena és un personatge clau en un poble que es diu Port que no és a l'Empordà en tot cas hem de suposar que és alguna cibrida no és Port de la Selva no és Port de la Selva els noms dels protagonistes remeten a herois clàssics hi ha un dels protagonistes es diu Priem un altre es diu Helios un altre es diu Gala són noms així que Arno que d'alguna manera dius bueno la història ja està més o menys explicada de manera que és un temps atemporal no pots saber ben bé quan passa podria estar passant ara sí perquè al final parla de vaixells parla de pesques parla de naufragis i d'un poble de pescadors que necessita que la pesca vagi bé per poder viure perquè si no pesquen clar es moren de gana és un poble se suposa aïllat amb poca comunicació amb la resta sí però per tant això podria remeter perfectament a una mitologia clàssica i més parlant com ells parlen entre ells que els déus no ens estan sent favorables però tampoc és hem de pensar que això està situat a la Grècia clàssica o micènica és algun lloc atemporal amb algun paisatge inventat un poble vora mar en el que els seus habitants no només viuen i mengen i s'alimenten de la pesca i del que els dona el mar sinó que estan convençuts que per tenir bona pesca necessiten una sirena perquè les sirenes el que fan és atreure els peixos i per tant durant generacions i generacions en aquest poble han domat les sirenes per quan surten a pescar treure-les amb elles i llavors la sirena els fa favorable la pesca perquè la sirena treu peixos llavors ells tiren les xarxes i això els permet justament tenir una bona pesca entre cometes una bona collita tornar cap a Port i alimentar tothom i que tot sigui molt més fàcil que la gent sigui més feliç que la gent no es mori de gana i que fins i tot pugui haver-hi comerç la pesca per tant és el centre de la vida de Port que és aquest poble a partir d'aquí aquesta mena de realitat d'un ésser fantàstic o mitològic ens podria recordar moltíssim la novel·la que tots recordareu de l'Albert Sánchez Pinyol La pell freda aquell naufra que arriba en una illa o que viu en un far i que de sobte comencen a arribar tot de sirenots ella en diu granotots i acaba eventu una història d'amor entre aquest farer i una granotot que es deia Aneris i Aneris és sirena al revés per tant la referència no és que és una referència clara al llibre de Sánchez Pinyol però ens el pot recordar moltíssim hem de prescindir d'un realisme pur i dur tot i que al final l'excusa de la sirena servirà perquè surtin totes les bones qualitats i les dolentes de la gent d'aquest poble enveges odis històries d'amor traïcions i després una gran novel·la d'aventures de fet la novel·la comença a alta mar amb uns vaixells que estan tornant i saben que no han pescat res de sobte tiren i quan s'aixequen veuen que no només han pescat molt peix sinó que pel mig els sembla veure un braç humà i de seguida veuen tenim una sirena i fa anys i panys que no en teníem cap i que el nostre poble està esllanguint-se per tant a partir d'aquesta pesca inicial doncs bé començarà tota una història de bé ara cal domar-la aquesta sirena clar perquè jugui a favor nostre perquè tornaran quan siguin rebuts a port a poble doncs clar serà una gran festa perquè tornarem una sirena i a partir d'aquí comença la novel·la però d'alguna forma és com que la caçen a la sirena la pesquen la pesquen la pesquen d'alguna manera no és que vagin a buscar una sirena sempre esperen que algun dia en sortirà alguna però fa molts anys que no se'n troba cap fins i tot hi ha hagut la creença de dir s'han extingit ja no hi ha més sirenes per tant el nostre poble està on hem anat a morir i en canvi l'inici el primer capítol això no és cap spoiler perquè ja d'aquí de veus pesquen alguna sirena clar tu com a lector que no saps ben on t'endinses et pots quedar sobtat dius passeu passeu perquè la resta no estàs preparat perquè si són pescadors que van en barca de sobte just quan estan intentant treure la sirena de l'aigua aixecant la xarxa comença un temporal de mil dimonis estan a punt de perdre-ho tot bé a partir d'aquí l'aventura amor odis traïcions històries del passat perquè nosaltres descobrirem que l'última sirena que havien tingut doncs va acabar matant perquè la sirena acabarà sent evidentment benefactor però no deixa ser un animal i de fet en alguns moments sembla que es transformi en tauró o sigui té com la doble cara i per tant si algú goze molestar-la i cau a la piscina gàbia on la tenen guardada mentre la Domen no ho expliqui per entendre'ns i comencen també a sortir històries del passat qui s'encarrega de domar-la doncs en aquest cas l'Arno l'Arno és el domador que fa anys que ha decidit no exercir que fa temps que va tenint un deixeble però és un deixeble que no ha pogut exercitar-se mai sap tots els trucs sap el que ha de fer però en el fons no té experiència i l'Arno en principi no s'hi vol complicar perquè justament té una mala experiència amb l'última sirena que havia domat on va dir que la seva dona va caure maleïdament en aquesta piscina a Gàbia on hi havia la sirena antiga per tant hi ha un accident per tant hi ha una història de mort maleïda per tant hi ha un passat que tormenta i fa mal bé doncs tot això en aquesta novel·la de si sabessis el mar com és bonic que de debò m'ha sorprès moltíssim i que és una proposta absolutament original novedosa on escolteu si sou capaços de llegir sense buscar realisme tot i que t'està explicant una història aparentment no fantàstica sinó d'un poble d'escadors doncs escolta entreu i podreu disfrutar-la moltíssim a més el títol crec que és molt bonic si sabessis el mar com és bonic sí sí però és que pel títol no penses que pugui anar de bueno que hi hagi de per mig una sirena és a dir no és un títol que t'ho viqui a pensar que pugui ser com de de no ficció d'entrada penses i més a més en la portada que sembla una cara d'una noia que flota a l'aigua podries pensar bueno és una història d'amor prop del mar és el que jo he estat pensant durant tots aquests mesos que he tingut el llibre a la a la capçalera del llibre no no a la llibreria això va sortir el setembre el 2024 i és un de tants llibres que arriba i no n'hi fas més cas que tenir-lo un temps sobre la taula i després de la prestatgeria per referències que m'han arribat d'altres llibreters he volgut anar-hi dic bueno doncs escolta si altres llibreters diuen que això val la pena ho provo ho vaig rescatar i la veritat és que m'està sorprenent moltíssim i et dic evidentment a molta gent aquesta portada i aquest títol els hi passarà com a mi que dius bueno això sembla una història d'amor potser una mica nyonya tot i que a mi el títol de seguida em va remeter i dius bueno això és un vers de l'Empordà per tant hauria pogut fer el clic de dir bueno la història d'amor de l'Empordà és d'una sirena i un pastor potser hi fa referència o potser només agafa el vers perquè sòlidé doncs no no per molta gent que coneix la sardana i la lleta dirà home això és l'Empordà i l'Empordà parlant d'un pastor i d'una sirena en aquest cas no són pastors sinó pescadors però en tot cas gent de terra enfrontats a aquesta mena de monstre o criatura marina que tant és benefactora com pot ser justament això una criatura maligna o amb la seva pulsió animal molt bé doncs escolta'm Arnau ens quedem amb la recomanació d'aquest llibre que ens fas esteu ja preparats estem saturats ja de caixes per Sant Jordi saturats és a dir que falten un mes falten 22 dies avui que és dia 1 sí i sí passem setmana santa entre mig crec que aquest any les caixes han arribat abans d'hora o no abans d'hora però la sensació és que encara falta molt i potser en realitat ja no falta tant ja fa ben bé una setmana que tenim caixes per tot arreu que ja no hi caben a la llibreria hi ha gent que diu fa molt goig tan plena sí sí però us arriben caixes de llibres que heu encarregat vosaltres sí sí això sempre o de demà o ja teniu encàrrecs de persones que us han bueno és una mica tot però clar per Sant Jordi com a llibreria has de fer una comanda extra de fet tots els comercials venen dos mesos abans ja des del febrer dien escolta va comanda de Sant Jordi quants llibres vols per exemple aquest any un dels llibres segurament més venuts serà el de la Sílvia Soler o el del Xavier Bosch o el del Sal Xespinyol però l'Albert Sant Xespinyol no és una novel·la sinó un llibre d'antropologia sobre els pigmeus i aquell el Premi Sant Jordi el Rock el Premi Sant Jordi el Rock és gran també clar tots aquests dius bueno si fos un mes normal em demana 5 o 6 i quan s'acabin em demana 5 o 6 més i així es vas fent però clar de cara a Sant Jordi clar 30 o 50 de cadascun dels títols i dius a lo millor algun penxarà i només en vendré 15 però a lo millor un altre amb 50 faré curt i a partir d'aquí els càlculs de Sant Jordi són molt complicats i acabis demanant sempre molts més llibres dels que acabaràs venent però clar al final la gràcia és tenir-los per poder d'alguna manera ajustar després els podeu tornar a les editorials els llibres? Alguns sí altres no i a condicions de tot la majoria sí però justament ja et fan com que és comandar de Sant Jordi la possibilitat de dir bueno d'acord si ens en demanes més demana'ns en 50 home no et quedis en 40 que et quedes sense bueno va si només fos un títol el fort i dius vinga va doncs 75 però clar quan hi ha molts títols forts aquest any és un Sant Jordi molt potent en aquest sentit molts autors molt coneguts que treuen llibre nou doncs clar 75 de tots és que no m'hi caben i en tindreu de les autores santjustenques que hem anat presentant sí sí clar encara tenim pendent i que aquell dia se suposa que segneran potser que ens hi ha d'estar potser a prop de la llibreria ho hem d'acabar d'ajustar com la llibreria què farà per Sant Jordi sortirà al carrer com sempre davant de la llibreria posarem una parada potser el mateix dia 22 també la posarem i en tot cas clar aquest serà un Sant Jordi post-setmana santa sí sí clar dos dies després 21 és dilluns de mona la gent aterrarà estarà que encara no sabrà no sabrà què és Sant Jordi normalment la setmana de Sant Jordi tota la setmana anterior ja notes molta gent jo preferixo comprar els llibres abans aquell dia passejar i potser em compro un mes o no però els que jo vull els compro abans per evitar cues clar tancareu per la mona aquesta setmana abans no la tindrem tancarem per la mona segur perquè estarem preparats per estarem preparant justament les parades normalment la setmana santa encara que caigui 10 dies o 20 abans ens va molt bé per preparar tot això ja preparem les caixes que sortiran a la parada i així ja les tenim totes numerades sabem què hi va i tot plegat clar que tindrem només aquests 3 dies abans i a banda és que dius el divendres abans de Sant Jordi és divendres sant obrir la lliberia no sé si té cap mena sentida ja dissabte potser sí però el diumenge de Pasqua si fos qualsevol diumenge abans de Sant Jordi sí probablement tindríem el muntatge aquí a Can Ginestar a Can Ginestar i si no dius és igual obro i punt però clar sent diumenge de Pasqua hi haurà algú que estarà pensant en què demà passarà de Sant Jordi probablement no hi haurà molta gent que tornarà potser de vacances i dirà ui que Sant Jordi és demà i a l'hora de córrer la gent estarà pensant en comprar la mona en pastisseries no potser tant en llibreries o sí les dues en llibreries probablement hi pensarà a partir del dimarts per això tinc la sensació que aquest any serà en Sant Jordi que es concentrarà molt en dos dies i que serà un caos però en fi benvinguts sigui el caos això no ho podem decidir des d'aquí aprofito per fer la crida i escolteu tots aquells que vulgueu i ara us adoneu que pot ser un caos compreu el llibre abans no? exacte fins dijous sant estarem oberts segur el divendres no crec dissabte ja ho veurem però vaja que hi haurà dies abans per venir a fer la compra de Sant Jordi molt bé esperem trobar escolta Marnau també les les típiques recomanacions sí haurem de posar això sempre hi ajuda perquè molta gent home sí perquè ja vas a buscar la pinça no? ja saps que hi ha la pinça doncs fas bé de dir-ho perquè així em reforces la idea de posar-los i vaja i escolta m'acabem Arnau comentant no sé si hi ha algun acte encara pendent dos aquesta setmana dos eh dintre de la primavera literària aquesta setmana des de que el llibretem patrocinem dos doncs o patrocinem o n'organitzem o diguem-ne com vulguis no? una a l'Espai Mercat un demà passat a l'Espai Mercat un llibre que em fa molta il·lusió es diu 1964 l'autor és David G. Torres s'enjusten si més no d'adopció viu aquí un comissari d'art algú que ha voltat pel món i és un gran coneixedor de l'art contemporani i ha escrit uns quants llibres l'anterior va ser una novel·la que es deia Cielo i en aquest cas és més un llibre de tipus assagístic centrat en l'any 1964 que aquest és el títol del llibre amb el subtítol Cuando la cultura se convirtió en espectáculo o sigui ell considera que l'any 1964 va ser un any clau perquè entre altres coses Warhol Andy Warhol va fer una sèrie de quadres que el van catavoltar a la fama i va convertir l'art pop en una moda el mateix va passar amb una sèrie de músics i amb altres disciplines artístiques que de sobte el que era un fet cultural va convertir-se en un fet massiu i per tant potser en comptes de cultura s'ha de parlar d'espectacle o en tot cas on és la frontera de tot això és del que parla aquest llibre del que ens parlarà el David demà passat a l'Espai Mercart i dissabte per tots aquells ex-alumnes de l'Institut de Sant Just d'Esvern que estigueu plenament nostàlgics o que recordeu amb gràcia haver passat per les aules i aprendre literatura amb la Maria Cinta Montagut doncs ens presenta la seva obra poètica completa ella ha publicat molts llibres de poesia i ara els ha plegat tots amb un sol volum i per tant entenc que ens en recitarà uns quants i ens explicarà doncs el per què d'aquest volum per què ara si té més projectes això serà si fa uns dies com els que estem tenint aquest tan ahir com avui aquest abril que de moment s'ha despertat absolutament assolellat doncs serà davant de la lliberia molt bé dissabte migdia Arnau moltíssimes gràcies per la teva participació una setmana més aquí a la Rambla a Ràdio d'Esvern a vosaltres t'anirem seguint també la pista i la setmana que ve què fem? tornem-hi no? la setmana vinent sí ah clar encara no és setmana santa no encara no encara no encara hi ha marge molt rebé vinga Arnau una abraçada i ens anem veient fins llavors adeu adeu vinga ho deixem ja perquè som gairebé la una hem d'escoltar l'informatiu de les notícies completes sobre Sant Just amb la Mariona Sales Vilanova després per la tarda recordeu de 5 a 7 el magazín Al Refugi amb Dani Martínez ens podeu anar seguint a les xarxes socials arroba la Rambla 981 tot seguit i a minúscules o arroba ràdio d'Esvern que acabeu de passar molt bona tarda de dimarts i ens tornem a saludar demà dimecres aquí a Ràdio d'Esvern que vagi bé a la Ràdio d'Esvern a la Ràdio d'Esvern a la Ràdio d'Esvern