La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla La Rambla Oi, oi, oi, oi, aia, il·laria. Jo sóc músic de carrer. Oi, oi, oi, al·laria. Del teu pas sóc nit allaire. Aia, il·lavia. Deixo l'alegria a l'aire. Oi, oi, oi, per quan vulguis parar al dos. Oi, oi, oi, al·laria. Que s'encenguin els tambors. Oi, oi, oi, al·laria. El ritme de la tempesta, t'he buscat entre la festa, perquè explotin el teu cos. El ritme de la tempesta. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit. I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir. Ui, ui, ui, ui, ia, ia, ia, ia, ia, ia, ia. Jo sóc músic de carrer, ui, ui, ui, ia, ia, ia. Del teu pas sóc nit a lleira, ui, ia, ia, ia, ia. Deixo l'alegria a l'aire, per quan vulguis per adós, que s'encenguin els tambors, el ritme de la tempesta, t'he buscat entre la festa, perquè esglutin el teu cos. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Passa un minut d'un quart d'onze del matí. Parlem ara amb la Mariona per les notícies del dia. Mariona, quina actualitat Sant Just ten que ens portes dijous? Bon dia, Núria. Doncs mira, comencem parlant dels tipus d'aparcaments que tenim aquí a Sant Just regulats. Però quants n'hi ha? Perquè ho dius com si n'hi haguessin 30.000. Tenim 5 modalitats. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Doncs aquestes modalitats que estan distribuïdes segons l'ús i l'ubicació per afavorir la mobilitat i optimitzar l'espai públic. El sistema inclou zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i de petó i adeu, amb més de 700 places en conjunt i gestió a través també d'aplicacions mòbils. O sigui, la zona blanca, la que no es paga, no? La zona blava, que és la que... No, la zona blanca, o sigui, estic comptant les 5 modalitats de zona d'aparcaments regulades. Regulades, eh? La zona blanca seria la sisena modalitat, que és la que no està regulada. Doncs les zones blaves, que tenim 242 places, estan pensades per una alta rotació comercial i permeten estacionar durant un màxim de dues hores. Per altra banda, les zones verdes, que estan situades a la zona centre, a Can Modulell i a les bases de Sant Pere, sumen 289 places i ofereixen tarifes bonificades pel veïnat resident dins de cada àrea. La resta d'usuaris pot estacionar fins a 9 hores, pagant només les dues primeres. Després també tenim la zona taronja, que inclou actualment 194 places a Sant Just Diagonal, adreçades principalment a treballadors i treballadores de l'Hospital Comarcal. Ojo, eh? Zona taronja, eh? Que això és... La zona taronja, exacte. I poden beneficiar-se de descomptes amb acreditació i per qui no estigui acreditat funciona com si fos una zona verda. Aquestes s'hi afegiran pròximament 25 places noves a Can Modulell, també per treballadors de la zona. I després tenim la zona d'aparcament d'intercanvi, que està ubicada a prop de la parada del tramvia, que és exclusiva per a persones usuàries de transport públic. Mentre que la zona de Petó i Adeu, que està pensada pels entorns escolars, permet estar d'escurta de 15 minuts en 3 franges horàries, que coincideixen en els moments d'anar a recollir o deixar els nens a l'escola. I són aparcaments lliures, doncs, la resta del dia. D'acord. Clar, però són aparcaments de més o menys d'uns 15 minuts, però, home, 15 minuts... 15 minuts són... Són molts, no? Vull dir, jo tenia entès que la zona d'estacionament del Petó i Adeu era com per estar-se dos minuts, o sigui, esperar que el nen baixi... Doncs es veu que no, però tampoc ho diguem molt fort, que així la gent continuï fent Petó i Adeu. Petó i Adeu, clar, és que 15 minuts, vull dir, Déu-n'hi-do. Sí, sí, en teoria, doncs, es poden estar fins a 15 minuts. D'acord. Molt bé, doncs, aquestes són les modalitats que tenim d'aparcament regulat aquí a Sant Just i seguim amb més notícies, Mariona. Doncs mira, tenim que el Celler de Can Ginestà inaugura aquest dijous, és a dir, avui, una exposició d'escultures de Joan Molins Tura, sota el nom L'origen de la forma. La mostra reuneix una quinzena de peces que ofereixen una mirada retrospectiva a la trajectòria de l'escultor durant els darrers deu anys. Per tant, l'exposició explora el paper de la forma en l'art a través de creacions elaborades amb diversos materials i Molins, doncs, planteja una reflexió sobre el vincle entre la matèria i forma com a eina d'expressió artística i personal, proposant, doncs, un recorregut per diferents perspectives i realitats a partir del treball escultòric. La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig i, a més, s'han programat dues visites comentades per aprofundir una mica, doncs, en el contingut i en el procés creatiu de l'autor, que tindran lloc el 10 d'abril i el 8 de maig a les 7 de la tarda. Vale. Molt bé, doncs, tenim que avui s'inaugura aquesta nova exposició. El Celler Canvia amb les obres que portava fins ara, no?, que hi havia les últimes setmanes, i, doncs, comença aquesta nova exposició, que, bueno, tindrà aquestes dues sessions més guiades perquè l'autor pugui també explicar una mica de què tracten les obres, tot i que, bueno, avui, si la gent ja va a la inauguració, segurament l'autor ja faci una primera explicació, no?, o una primera... Una presentació de... Sí, clar, clar. De la seva obra, exacte. De la seva obra, de, bueno, de què consisteixen les obres. Molt bé. Les exposicions guiades sempre estan millor, generalment, que quan vas a visitar-la tu per... És que quan vas sol, clar, hi ha coses que, a vegades, si no te les expliquen, no li trobes molt bé el sentit o... O ho mires d'una altra manera i tens una experiència diferent, però si t'ho expliquen, com a mínim, ho trobes més interessant. Sí. Perquè dius, ostres, exposic, està molt xulo. És veritat, és veritat, ara que ho dius, no?, ara ho entenc, ara ho entenc. Molt bé. I ens falta una notícia, Mariona? Doncs parlem de la tertúlia, de la pròxima tertúlia de l'Ateneu, i és que el Club de Tertúlies organitza el 9 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, la sessió Relats migrants, causes locals, responsabilitat global, que tindrà lloc a la sala del 50 anari. L'acte inclourà la projecció d'un curtmetratge i d'una tertúlia oberta al públic, amb entrada gratuïta i amb reserva previa, això sí. Sí. I la proposta compta amb la col·laboració de l'entitat Acció Solidària i Logística, d'aquí Sant Jus. Sí. El curtmetratge, que és produït per Caravan Films, forma part del projecte de sensibilització de Relats migrants, impulsat per Acció Solidària i Logística, i el film, doncs, trasllada l'espectador a una aula de joves senegalesos, que reflexionen i debaten sobre les causes i les conseqüències de la migració. L'objectiu és donar veu a aquests joves per fomentar una visió més humana i justa del fenomen migratori i reivindicar la garantia plena de drets per a totes les persones. La tertúlia posterior a la projecció comptarà amb la participació de Joan Mora Navarro, que és el vicepresident i responsable de projectes d'acció solidària i logística. I bé, doncs, aquesta activitat s'emmarca dins la línia del Club de Tertúlies, de promoure espais de debat en torn de qüestions socials d'impacte global amb implicacions al territori. Molt bé. Doncs tenim aquesta conferència que ja s'inclou, de fet, Mariona, en les activitats d'aquest nou trimestre, no?, d'activitats de l'Ateneu de Sant Jús, que ha sortit també el nou catàleg, ja està inclòs en el nou catàleg d'activitats que van d'abril fins al mes de juliol. I bé, aquesta conferència és una de les primeres. Exacte. Mariona, demà tindrem a més, que ens explicaran també des de l'Ateneu què és això de la facturia de teatre, que és una altra branca d'activitats que hi ha de l'Ateneu, enfocada més a les arts escèniques. Però bé, de moment ens quedem amb aquesta conferència del Club de Tertúlies. Exacte. Hem llegit ja les tres notícies d'aquí de Sant Jús d'avui, la gent pot consultar la resta entrant a la pàgina web radiodesvern.com. Ara deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris. Exacte, fins ara. Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Ràdio 2B FM 98.1 Vinga, les 10 i 23, abans de trucar a la Palmira Badell farem la portada dels diaris. Mariona, comencem amb la portada del diari Ara? Doncs el diari Ara obre amb geopolítica global i diu que Trump desferma la guerra comercial. Diu que obre una nova etapa, diu, aranzels bàsics del 10%, però del 20% a l'Unió Europea i un 34% extra a la Xina. També diu, pel que fa a la reacció, diu, doncs Brussel·les amenaça Washington a pagar amb la mateixa moneda. Sí, sí, clar. I fotografia principal, doncs, veiem a Donald Trump ensenyant ahir a la Casa Blanca la llista de països i organismes als quals apliquen nous aranzels. Sembla això, la quiniela, eh? Sembla com si fos un capítol d'una cítica com còmica. O sigui, el dia de l'alliberament. Donald Trump, aquí, amb el tant percent dels aranzels a cada país, no? Surt ell allà amb un cartronet, amb una llista que posa reciproc al tarifs, i a la llista de països diu que aquest m'haurà de pagar això, aquest m'haurà de pagar això. I a més és que ha comparat aquests aranzels amb l'IVA, que hi tenen els productes a Europa, que dius, a veure, l'IVA, aquest impost, el paguen tots els productes, o sigui, el que ve de la Xina, el que ve dels Estats Units, el que ve de Lleida... I el que ve de Cerdanyola, del Vallès. El de Cerdanyola, el de Suïssa i el de... saps? Sí, sí, i tant. I dius, senyor, no sé, vostè no té gaire idea o... en fi, igualment. O sigui, riem per no plorar, perquè aquest senyor és un quadro. Però és que ara vol fer fora Elon Musk, del seu consell d'assessor. Sí, perquè també està venint molt revolt, molt boicot a Tesla, per exemple, que apareixen seus de Tesla diferents... Cremades. Cremades. Sí, sí. Hi ha tota aquesta com... que s'està deixant com malament la marca, i això a Trump no li interessa. Vull dir, i el fa fora, a més que res, doncs, per... Des del meu punt de vista, per això vull dir... Però també perquè és que... quina parella de bojos. Vull dir, és que no sé quin dels dos és el més quadro. Molt bé, Mariona, seguim amb més notícies? Doncs el diari Ara també diu que Israel evacua més palestins dins de Gaza i fa nous atacs. Diu que Netanyahu vol ocupar grans zones de la Franja. També veiem que el clínic obté amb la teràpia CAR-T un avenç anticàncer. Diu que és un referent a Europa en aquest tractament. Molt bé. I la Vanguardia també fa la... La Vanguardia, no, perdó, estem al diari Ara. Al diari Ara, al diari Ara. Posa la notícia en portada que s'apaga el magnetisme de Val Kilmer, que és mort als 65 anys. Diu que l'actor va ser Iceman a Top Gun i Batman a Batman Forever. Molt bé. I per tant, que portada del diari Ara, parlem d'esports, diu que el Barça i el Madrid se citen a la final de Copa. Diu que Ferran Torres s'entencià l'Atlètic en un gran partit del Reflic. Ahir van jugar a la semifinal, al partit de tornada contra l'Atlètic. i va guanyar el Barça, 0-1, i per tant jugaran la final el dia 26 d'abril, em sembla que és, Barça i Rai al Madrid, la final de la Copa. Vinga, Mariona, passem ara a l'altra diària, la Vanguardia. Doncs la Vanguardia obre amb el tom a l'economia mundial. També diu que Trump castiga el món amb aranzels del 20% a la Unió Europea. Diu que el president dels Estats Units anuncia un 10% a tots els països, però arriba al 34% a la Xina o fins i tot al 46% al Vietnam. Diu que el mandatari executa el ger proteccionista més gran en un segle en un discurs marcat pel revengisme. D'acord. També parla que Masch perd el favor del seu cap i podria sortir del govern. En fotografia principal, la Vanguardia la dedica a aquest 0-1 del Barça, que se cita amb el Madrid a la final de la Copa. Diu que la Liga deixa el club blaugrana sense fair play. L'operació financera amb què el Barça va recuperar la capacitat d'inscriure jugadors consistent en el suposat ingrés de 100 milions d'euros a través de la venda anticipada de 475 llotges VIP, no té solidesa, segons va assegurar ahir la Liga, que denunciarà la firma auditora que va certificar l'operació. Que es diu Abauding. El CSD decidirà sobre Dani Olmo. Molt bé. Tenim més notícies, Mariona, de la Vanguardia? Sí, veiem que Aplus deixa Madrid i torna a la seva seu social a Barcelona, que l'empresa de certificació és propietat de tres fons del Regne Unit i els Estats Units. També veiem que Renfe aparta dos empleats per sabotejar rodalies. També que Israel envia més tropes per la necció d'àmplies zones de Gaza. i també parlar de la vacuna de l'herpes, que redueix els casos d'Alzheimer. La vacuna de l'herpes? Caram! Es veu que sí, que serveix una mica de prevenció. No em parleu d'herpes, és que tinc un herpes a la boca i cada cop que llegeixo herpes és com que se'm reactiva tot, saps? És una cosa molt molesta, realment. Ja m'ho imagino. Sí, sí, però bé, res a comparar amb malalties com l'Alzheimer, lògicament, que bé. Celebrem que es vagin fent avanços i que es trobi, almenys, no sé, possibilitat de prevenció. Molt bé, Mariona, parlem ara del periòdico que obre amb la cara de Donald Trump i els forencs... Trade barriers. Trade barriers, sí. És a dir, tot el tema dels aranzels d'aquesta política que està duent a terme aquests últims dies. Ell diu... milions d'euros en exportacions. I punt 4, la Unió Europea guarda silenci i prepara la seva resposta als nous gravaments. A l'espera, doncs, de veure... Saps? És com ara Europa està callada, però a veure què diu, no? Des de la Comissió Europea, la Ursula von der Leyen, a veure què... A veure si es posen una mica les piles. Què anuncien? Què anuncien? Diu aquí que el govern central, de moment, crea una taula de diàleg per ajudar els sectors perjudicats. També més notícies en petit, parlant de l'automoció, també aquí al periòdico, diu que Marcus Haupt es perfila com el successor de Wayne Griffiths al capdavant de SEAT. També del sector bancari, la CNMC, últim el dictamen de l'OPA al Sabadell per aprovar-lo a l'abril. i que Renfe, a part, dos treballadors acusats de sabotatge a Rodalies. Diu que els afectats haurien cancel·lat sortides de trens amb indicacions incorrectes, entre cometes, durant les vagues. Després, també, això és tot pel periòdico, a la part superior, sí que fa referència a aquesta victòria del Barça, que va a la final de la Copa contra el Real Madrid. i ens queda l'última portada, la del Punt Avui, que obre, no amb la cara de Donald Trump, sinó amb la cara de l'Alba Bernusell, l'alcaldessa de Granollers. Bé, doncs són polítiques diferents, no? L'alcaldessa de Granollers, PSC, diu invertirem 6 milions per posar al dia les instal·lacions esportives. També li fan una entrevista al cap de l'oposició de Granollers. Tot bé, Mariona? Se m'ha caigut el mòbil. La cap de l'oposició d'Esquerra Republicana diu que s'han de preparar per tenir equipaments i residències públiques. Altres notícies, també del Punt Avui, les que estan més en petit, que sí que fan més referència a l'actualitat, parlant de l'imam de Ripoll, que hauria cobrat 500 euros mensuals del CNI. També que Joan Vall Clara avisa que cap diari en català pot sobreviure sense diner públic. També, així com de passada, que Donald Trump anunciaran zels recíprocs a tot el món i en tots els sectors. I que Julià de Jòder, Jaume Capdevila i Susana Rafart són els Premis Crítica Serra d'Or 2025. I acaba amb la notícia que el Barça guanya a l'Atlético 0-1 i que jugarà la final de Copa contra el Madrid. Mariona, deixem aquí els titulars. Si et sembla, t'escoltem després a les 12 i a la 1, a les 12 i a les 12 amb els botlletins i a la 1 amb l'informatiu al complet de les notícies de Sant Just. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Molt bé. Adeu. Adeu. Està guai, està guai. Està guai. Està guai. La lluna es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperança dorm i va patint pel temps. L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits. La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint, sempre que m'he callat els cops. Se m'han anat quedant per dins, si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic. Que aquí ningú no és preparat, ni per ser jove ni per fer-se gran. Que anem venint i anem marxant, si ho fem senzill ens hi farem menys mal. Una tornada guai, que aguantin l'envestida, està guai, està guai. No ens cançarem mai, d'estimar esquivant ortigues, de cantar-te'ns la-la-la. I es pot respirar com respiren les tardes, es pot estimar com s'estimen els arbres, sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú, aquella cosa que pilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. I un sentiment que va quedant suspès, vol aguantar-se i neta entre el vent, va prenent de les crostes que es fa, dins aquest horitzó platejat, i ha plorat igual que jo. I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després, i quan ja no carrega el passat, que aquí ningú n'és preparat. Són les 10 i 35, ara mateix parlem amb la Palmira Abadell, veïna d'aquí de Sant Jús, que els dijous ens porta a la carta d'actualitat. Palmira, bon dia. Bon dia. Què tal, com va? Bé, bé. Molt bé. Escolta, la setmana passada vam parlar de la revolada que va haver-hi a nivell polític en un vídeo que es va publicar d'un exregidor d'aquí de Sant Just, la resposta que se li havia donat i, bueno, que s'estava coent, no?, a nivell de la política local, però tu tenies preparada una altra carta. Jo, sí, sí, sí, tenia una i és la que llegiré avui. Molt bé. Perquè tampoc no és una cosa d'actualitat, sinó que és una cosa que... Bé, vaja, començo ja, doncs. Vinga. Vinga. Fa uns quants mesos que tenim contenidors nous, un pel vidre, un pel paper, cartró, un del plàstic, pel rebuig i un per l'orgànic. Cadascú és de color diferent i d'una mida considerable. Com que són tan grans i alguns van canviar de banda, de banda de carrer, el veïnat va rendinar el que va voler. També van canviar de direccions quants carrers, perquè tal com estaven ubicats, els camions nous no podien passar. És veritat. Ara acabo de dir camions i no sé si n'hi ha un o dos o tres. Diria que només en tenim un. Tu ho saps si en tenim un o dos o tres. De camions, jo diria... La veritat és que no m'hi fixo gaire, eh, Pelmira, però... Ja, jo tampoc. El que sí que m'havia fixat era el tema que dius de les direccions dels carrers, que han hagut de canviar les bateries d'un costat o d'un altre, perquè, clar, en funció de si el camió podia passar o no, doncs no podia recullir, sinó. Els camions són molt grans i els nostres carrers són més aviat estrets. I felicito qui el condueixi, perquè per passar per segons quin lloc es necessita habilitat. Sí. Tornem els contenidors i el nou sistema. Des de l'Ajuntament ens han fet arribar una targeta amb un codi de barres per poder obrir aquestes baluernes. Amb una aplicació al mòbil també es pot fer, però, hélas, tornem amb el de sempre. Un iaio, una iaia, una persona baixeta, una persona minusvàlida. no li serà fàcil si és que ho pugui fer. Vaig veure una senyora que no tenia cap dificultat de les que acabo d'exposar, que li va costar d'allò més. Parada al davant del contenidor, amb les bosses a terra i el paraigua també. La pluja no era forta, però anava calant. I bé que va acabar ben molla. I, en furiosmada, picant amb un dit el que necessitava, cansada d'insistir, es va posar el mòbil a la butxaca i se'n va entornar. A certa edat. Perquè, mira, volia provar d'obrir les escombraries amb el mòbil. Sí, es veu que hi ha una manera, no ho sé, eh? Sí, no, no, sí, jo tinc l'aplicació i ho he provat, eh? I realment, bueno, jo tenint en una mala targeta i en l'altra el mòbil, prefereixo abans utilitzar la targeta, que és posar-la i ja està, que no amb el mòbil, que, bueno, has de tenir el bluetooth, has de... Doncs, mira, i a certa edat aquests sistemes ens són un martiri. Ara que quan s'obria empenyent la palanca amb la mà, que vés a saber la merda que s'hi havia acumulat, més valia no tocar-la i també perquè es necessitava força. Però amb el peu es feia un exercici d'equilibri com per fer competència en les representacions dels dics de soleil. La veritat és que tant la palanca amb la mà com amb el peu és una cosa... es necessita força i equilibri. Per tant, no sé, no sé què els hi haig de dir, els que han tingut la idea aquesta, que suposo que ho fan a fi de bé, però que no compten amb tothom. És veritat que sempre hi ha col·lectius que el tema de les escombraries sigui d'una forma o altra, doncs, és més difícil. Inclús, mira, també t'haig de dir que hi ha carrers ara que són tan estrets que han ficat un... que com que els camions no hi poden passar sinó que ha de passar un altre tipus de transport. M'han posat unes bústies espacials que són com metàl·liques i, bueno, és un altre sistema, no? Però, bueno, sí que sempre hi ha, bueno, doncs, el que comentes, col·lectius que ho tenen molt difícil, no?, per poder llançar la brossa. O que, bueno, a mi se m'acut que el que han de fer és anar-hi i, bueno, si es creuen amb algú pel carrer, doncs, demanar ajuda, no? Ja, ja, bueno, però a vegades no passa a ningú. No, no, no, clar. A veure, sempre es van trobant solucions d'una manera o d'una altra. Sí, jo et vull fer una pregunta, eh? Per això, per mi, tu tens allà una taula a la nevera amb les 144 caselles marcant cada dia que vas tirant l'orgànica perquè després no hagis de pagar la part variable de la taxa? No, jo sé que dilluns, dimecres i divendres deixo la... És que nosaltres tenim un règim especial. Ah, estàs parlant del mil·lenari. Tenim un règim especial. Va diferent, no? Va, això mateix. Vale. Molt bé. Bueno, pel migam. Fins el dijous que ve. Fins dijous vinent, gràcies i que acabis de passar bon dia. Bon dia. Apa. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. En la vida conocí mujer igual a la flaca, coral negro de la Habana, tremendísima mulata. 100 libras de piel y hueso, 40 kilos de salsa. I en la cara d'un sol és que sin palabras hablan. Que sin palabras hablan. La flaca duerme de día, dice que así el hambre engaña. Y cuando cae la noche baja a bailar a la tasca. Y bailar, y bailar, y tomar, y tomar una cerveza tras otra. Pero ella nunca engorda, pero ella nunca engorda. Por un beso de la flaca daría lo que fuera. Por un beso de ella aunque solo uno fuera Por un beso de la flaca daría lo que fuera Por un beso de ella aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Coge mis sábanas blancas como dice la canción Recordando las caricias que me brindó el primer día Y enloquezco de ganas de dormir a su ladito Porque Dios que está flaca a mí me tiene loquito A mí me tiene loquito Por un beso de la flaca yo daría lo que fuera Por un beso de ella aunque solo uno fuera Por un beso de la flaca yo daría lo que fuera Por un beso de ella aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Aunque solo uno fuera Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esverg. Les 10 i 47 i ara parlem amb el Carles per fer la previsió del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, com va? Doncs bé, avui m'he assabentat d'una cosa. Va, sí, jo també ho sé. Ah, sí? M'he assabentat avui. Ah, sí? Vincolada al teu nom, pot ser? Sí, oh, oh, que bé. A veure si ho diu. Escolta'm, per un fenomen meteorològic que té un nom català, què és això de Martinyo, de Laurence? Bueno, la Jana encara, la Jana encara. Sí, vam buscant noms. Però escolta'm... Una depressió que es diu Núria. Una depressió que es diu Núria. Està bé això, la verge de les neus? Sí, sí. Home, de neu em portarà però molt amunt. A 2.500, 2.400... A l'Everest, no? No, aquí, aquí, al Pirineu. Depressió, Núria, que ens afectarà, podríem dir, indirectament. Ahir ens va afectar una miqueta. Vam recollir 2,2 litres per metre quadrat, prou bé. Estem a les portes dels 200 litres per metre quadrat d'aquest 2025. Ens queda poquíssim. Ens queden dos dècimes de litre. No sé si els propers dies les aconseguirem, aquestes dos dècimes, perquè realment... Home, és molt poc. Només que... És poquet, per poquet regotes que caiguin, doncs sí. Però és que els mapes estan canviant i la pluja que podria caure el dissabte a la tarda ha quedat com a nubulades i una miqueta més lluny. Sí que és cert que a Catalunya hi haurà precipitació, perquè ahir vèiem el partit del Barci, quan acabava el partit, doncs estava plovent a Madrid, o sigui que sí que està afectant bona part de la península ibèrica. Avui hi ha previsió que... És que els vents se'n giraran allà avant. Aquesta depressió, que hauria d'anar bastant més amunt, doncs el fet que explicàvem ahir, que a baixa de latitud ens afectarà a nosaltres amb un vent allà avant, que demà serà notícia, ara en parlarem, però que no aportarà precipitació. Sí que cap al delta de l'Ebre potser avui tenim alguna precipitació, però vaja, molt poca cosa. Realment, doncs... El que tenim són molts núvols, ullades de sol, dies així bastant grisots, el sol intenta treure el nas pel l'icosta, i avui ja estarem en aquesta situació. Aquest vent de llevant provocat pel Núria, a part de portar una mica de precipitació cap a les comarques de Ponent i també cap al delta de l'Ebre, pot provocar que ja aquesta tarda un avís del Servei Meteorològic de Catalunya per l'estat de la mar, perquè aquest vent s'anirà reforçant en vida que avancin les hores i provocarà, doncs, que el mar estigui bastant revoltat. No cal dir-ho, però vaja, ni avui ni demà és un bon dia per passejar amb la barqueta al litoral català. Ja. Llavors, avui aquest dia així variable, les temperatures ahir van baixar fins als 14, ja ho vam dir, avui podem recuperar cap als 16, 17, o sigui que ja les màximes s'animen una miqueta i es continuaran animant els propers dies, o sigui que tindrem dies bastant agradables, tot i la molèstia d'aquest vent. Per què ho diem? Doncs perquè el Núria, o la Núria, s'apropa a nosaltres i ens enviarà molt ben allavantat. Aquest vent d'allavant gregal no té prou recorregut com per donar-nos a precipitació. Llavors, el que sí que tindrem és molts núvols, però no parlaríem de precipitació, o sigui que no sembla que els propers dies ens hagi de ploure. Demà divendres, avisos per vent a comarques com la Noia, la Sagarra, la Conca de Barberà, l'Urgell, també cap al Priorat i un estat de la mar que afectarà ja tota la costa tarragonina, o sigui que aquest vent d'allavant demà al matí pot afectar aquestes comarques amb vent i a més amb mala mar. A Sant Just demà, sol, amb alguns núvols, amb aquest vent d'allavant que el notarem també al Baix Llobregat, però que creiem que quan guanyarà més terreny serà cap al migdia. Migdia, primera hora de la tarda, demà els cops de vent poden ser bastant més importants a Sant Just. No estem parlant d'avantades de 100 km per hora, però cops sostinguts demà al migdia que podrien arribar als 50-60 km per hora, que això per Sant Just és molt, doncs podríem tenir. I aquest pic, ja et dic, podria estar, si avui els mapes tenen raó, entre la 1 i les 3 de la tarda. O sigui que demà entre la 1 i les 3, pedretes a les butxaques, perquè també en pot ser destacat. Ho serà durant tot el dia, però hi ha aquest pic màxim entre la 1 i les 3 de la tarda. Demà divendres, amb aquest vent que ens arriba una miqueta rascalfat, temperatures encara més amunt. Si avui parlem de 17, demà potser 18-19. O sigui que van pujant les temperatures. Ahir parlàvem que el cap de setmana podria ser una miqueta més variable. Avui continuem amb un dissabte i un diumenge amb sol i núvols. Més sol diumenge que potser dissabte, però vaja, el sol hi serà present. El vent ja afluixa pel cap de setmana i les temperatures es recuperen. Si parlem que el divendres està amb 18-19, dissabte podem arribar a tocar els 20 i diumenge superarem els 20. Les mínimes es queden iguals, o sigui, 12-13 graus, però sí que les màximes s'aniran recuperant i aniran guanyant. S'aniran pujant, no? Sobretot perquè el llevant de divendres girarà sud, això és culpa del Núria o de la Núria, i aquest vent del sud farà que la temperatura pugi perquè agafa un recorregut de zones més càlides i s'esclafa contra nosaltres. O sigui que hi haurà una mica aquella sensació de secó a l'ambient i d'aquest aire calent. No és que pugi molt la temperatura, però vaja, que podem superar els 20 graus, o sigui, és un valor màxim molt agradable. I de cara a la setmana vinent, doncs a poc a poc aquest vent del sud anirà fluixant i això farà que la temperatura es vagi potser normalitzant una mica. Val. Si arribem i superem els 20 diumenge, probablement entre dilluns i dimecres, doncs tornem a recuperar els 17 graus, que més o menys seria el que tocaria per l'època. I mirant a llarg termini, doncs tenim un temps bastant tranquil, no només aquesta setmana, sinó la que ve i ja a l'inici de la Setmana Santa, podríem dir que escolar o estudiantil, que això em sembla que el divendres pleguen i ja comencen tota la Setmana Santa, sí que potser al començar aquestes 14-15 d'abril podríem tornar a parlar de pluges, però de moment sembla ser que els dies que ens queden d'aquesta setmana i la setmana que ve el temps serà força tranquil amb unes temperatures normals o un palet per sobre del que toca per l'època i sense precipitació. Bé, un cap de setmana agradable, no? Podríem dir-ho així? Sí, sí, perquè tota la ràbia que pugui fer aquest vent que és emprenyador, jo crec que de cara al cap de setmana aquest vent afluixa tindrem un vent una mica més rascalfat amb temperatures agradables. No a tot arreu és així, si vols demà divendres, que ja coincidim amb el cap de setmana, parlarem d'altres punts de Catalunya on sí que hi haurà precipitacions i podrien haver nevades perquè la depressió aquesta, la Núria que hem parlat avui, doncs hem parlat de com ens afecta Sant Josep i l'Eitoral. He llegit que ara estava com per la zona de l'oest de Portugal, pot ser, o que havia començat per allà? Sí, sí, i a més a més se l'ha d'anar seguint, és el que parlàvem ahir, o sigui, si aquesta depressió agafa i entra pel estret de Gibraltar i se'n va cap a Almeria, allà ens afectaria molt més. Creiem que no, que aquesta depressió es quedarà una miqueta alta a l'oest de Portugal, però cap al centre, i això farà que ens enviï aquests vents del sud més càlids, però sense precipitació. Anirem seguint per això. Molt bé. Carles, gràcies per la previsió del temps. T'escoltem demà de nou per acabar de confirmar això que ens comentes del cap de setmana. Doncs aquí serem. Gràcies. Que vagi bé, bon dia. Gràcies. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui. Mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar mona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I do my makeup in somebody else's car. We order different drinks at the same bars. I know about what you did and I want to scream the truth. She thinks you love the beach. You're such a damn liar. Oh, those great whites, they have big teeth. Oh, they bite you. Thought you said that you would always be in love. But you're not in love. No more. Did it frighten you? How we kiss when we dance on the light of floor. On the light of floor. But I hear sounds in my mind. Brand new sounds in my mind. But on the isle be seeing you ever I go. But on the isle be seeing you down every road. I'm waiting for it, that green light. Cause on the isle come get my things, but I can't let go. I'm waiting for it, that green light. I wish I could get my things and just let go. I'm waiting for it, that green light. I want it. Sometimes I wake up in a different bedroom. I whisper things, the city sings them back to you. All those rumors, they have big teeth. Oh, they bite you. Thought you said that you would always be in love. But you're not in love. No more. Did it frighten you? How we kiss when we dance on the light of floor. On the light of floor. But I hear sounds in my mind. Brand new sounds in my mind. But on the isle be seeing you ever I go. But on the isle be seeing you down every road. I'm waiting for it, that green light. Cause on the isle come get my things, but I can't let go. I'm waiting for it, that green light. Oh, honey, I'll come get my things, but I can't let go. I'm waiting for it, that green light. Yeah, honey, I'll come get my things, but I can't let go. I'm waiting for it, that green light. Oh, I wish I could get my things and just let go. I'm waiting for it, that green light. I want it. I'm waiting for it, that green light. I want it. I'm waiting for it, that green light. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Xifra rècord d'ossos bruns al Pirineu. La població s'ha triplicat els últims 10 anys i s'acosta al centenar d'exemplars. La meitat són a Catalunya. Anem a la seu d'Urgell, Joaquim Alblate. L'any passat es van detectar 96 ossos a tot el Pirineu, 47 d'aquests a Catalunya, repartits sobretot entre l'Aran i el Pallar Sobirà, però també a l'Alta Ribagorça i l'Alta Urgell. L'any passat van néixer 22 cries a tot el Pirineu i 10 d'aquestes es van detectar a Catalunya. També creixen prou els atacs a la ramaderia. N'hi ha hagut 17, 4 més que el 2023, amb 31 animals morts o ferits, tot i les mesures de protecció. Marc Vilaú és director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Sobretot treballar en la coexistència perquè l'os no sigui un problema per les comunitats locals, especialment per la ramaderia extensiva. Per això iniciarem projectes pilot per al foment de cuids intel·ligents. Les entitats ecologistes mentrestant celebren aquest creixement de la població, però avisen que cal introduir més exemplars per evitar un excés de consanguinitat. Joaquim Albalat té Catalunya Ràdio La Seu d'Urgell. Esports, Marcús García. El Barça torna a una final de Copa del Rei després de 4 anys. L'equip lagurana s'enfrontarà amb el Real Madrid a Sevilla el dia 26 d'abril, ahir a la tornada de la segona semifinal. Atlètic de Madrid 0-Barça 1, gol de Ferran Torres. El Consell Superior d'Esports té fins dilluns per fer oficial la seva resolució sobre les cautelars que permeten la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor a la Lliga. Encara en futbol, el Girona, classificat per la final de la Copa Catalunya masculina després de guanyar l'Andorra ahir per dos gols a tres. El Barça s'assegura la repesca a l'Eurolliga de Bàsquet amb la victòria a la pista del Fenerbahce, 75-83. L'equip lagurana té opcions fins i tot d'acabar entre els sis primers i anar directe als quarts de final d'aquesta Eurolliga. Avui es disputen els partits de tornada als quarts de final de la Champions d'Hockey Patins. El noi arrep el Tricino a dos quarts de nou del vespre amb un a dos favorable de l'equip català de la nada. A les 9 van ficar Reus amb un a dos per als portuguesos també del partit de nada. I amb Atarpolo a les 9, el Sabadell juga a la pista del Proreco italià l'anada de les semifinals de l'EuroCup masculina. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Sales-Vilanova. Sant Just d'Esvern disposa actualment de 5 modalitats de zones d'aparcament regulades, distribuïdes segons l'ús i la ubicació per afavorir la mobilitat i optimitzar l'espai públic. El sistema inclou zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i de petó i adeu, amb més de 700 places en conjunt. Les zones blaves, amb 242 places, estan pensades per a una altra rotació comercial i permeten estacionar durant un màxim de dues hores. Per altra banda, les zones verdes, situades a la zona centre, Can Modorell i Basses de Sant Pere, sumen 289 places i ofereixen tarifes bonificades pel veïnat resident dins de cada àrea. La resta d'usuaris pot estacionar fins a 9 hores, pagant només les dues primeres. La zona taronja inclou actualment 194 places a Sant Just Diagonal, adreçades principalment a treballadors de l'Hospital Comarcal, que poden beneficiar-se de descomptes amb acreditació. Per als no acreditats, funciona com una zona verda. A aquesta s'hi afegiran pròximament 25 places noves a Can Modorell, també per a treballadors de la zona. La zona d'aparcament d'intercanvi ubicada a prop de la parada del tramvia és exclusiva per a persones usuàries de transport públic, mentre que la zona de Pató i Adeu, pensada pels entorns escolars, permet estades curtes de 15 minuts en tres falanges horàries i aparcament lliure la resta del dia. El Celler de Can Ginestà inaugura avui 3 d'abril una exposició d'escultures de Joan Molins Tura sota el títol L'origen de la forma. La mostra reuneix una quinzena de peces que ofereixen una mirada retrospectiva a la trajectòria de l'escultor durant els darrers 10 anys. L'exposició explora el paper de la forma en l'art a través de creacions elaborades amb diversos materials. Molins planteja una reflexió sobre el vincle entre matèria i forma com a eina d'expressió artística i personal, proposant un recorregut per diferents perspectives i realitats a partir del treball escultòric. La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig i, a més, s'han programat dues visites comentades per aprofundir en el contingut i procés creatiu de l'autor, que tindrà lloc el 10 d'abril i el 8 de maig a les 7 de la tarda. El Club de Tertuliers de l'Ateneu de Sant Just organitza el pròxim 9 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre, la sessió Relats Migrants, Causes Locals, Responsabilitat Global, que tindrà lloc a la sala del 50 anari. L'acte inclourà la projecció d'un curtmetratge i una tertúlia oberta al públic, amb entrada gratuïta i reserva prèvia. La proposta compta amb la col·laboració de l'entitat Acció Solidària i Logística. El curtmetratge, produït per Caravan Films, forma part del projecte de sensibilització Relats Migrants, impulsat per Acció Solidària i Logística. El film trasllada l'espectador a una aula de joves senegalesos que reflexionen i debaten sobre les causes i conseqüències de la migració. L'objectiu és donar veu a aquests joves per fomentar una visió més humana i justa del fenomen migratori i reivindicar la garantia plena dels drets per totes les persones. La tertúlia posterior a la projecció comptarà amb la participació de Joan Mora Navarro, vicepresident i responsable de projectes d'acció solidària i logística. L'activitat s'emmarca en la línia del Club de Tertúlies de promoure espais de debat en torn de qüestions socials d'impacte global amb implicacions al territori. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Ho hem estat meditant molt! I sí! El refugi és la millor alternativa de les tardes! El refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern! Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més, i ho volem fer al teu costat! Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern! Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern! A Ràdio d'Esvern! Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern! . Ràdio d'Esvern! . . . . . . 11 i 14 minuts. Esteu escoltant la Rambla al magasin de matins de ràdio d'Esvern. La convidada d'avui a l'entrevista del dia és la Inoa Muñoz, que és artista plàstica i propietària de l'estudi d'art a Inoa MG, que és un nou espai, un nou establiment a Sant Just, ubicat a la plaça del Parador número 3. Avui ens acompanya per presentar-nos al seu nou racó aquí al poble i parlarem amb ella per conèixer qui és, com ha estat el camí fins a arribar aquí i què ens podem trobar quan creuem la porta del seu estudi. A Inoa, bon dia, benvinguda. Hola, bon dia. Per començar, ens agradaria saber una mica més de tu. Com vas iniciar-te al món de l'art plàstic, no? Quin tipus d'artista també tu et consideres o si tens algun estil que et defineixi? Doncs bé, jo no vaig estudiar belles arts, jo soc biòloga de formació, de fet, he estat treballant durant 16 anys a la indústria farmacèutica i aquest projecte és una mena de reinvenció personal, apropar-me al món de l'art d'una manera una mica diferent. Jo de petita no dibuixava, no pintava, perquè els meus pares amb la seva bona intenció em deien que no se'm donava bé i com que jo soc molt perfeccionista, doncs no ho volia intentar perquè si no m'havia de sortir bé. Llavors, quan havia de fer un dibuix, jo ho passava molt malament perquè pensava que no em sortiria. I fa uns anys em vaig topar amb un llibre que explicava que tothom podia dibuixar. I aquesta va ser la clau, no? Perquè explicava des d'una mica la perspectiva neurocientífica que havies de connectar amb el teu hemisferi dret, que és el del cervell, no? Que és el més creatiu, i silenciar una mica l'esquerra, que és el racional, el perfeccionista, no? I amb una mena d'exercicis, doncs vaig connectar amb aquesta part dreta del cervell i em vaig adonar que, goita, no se'm donava tan malament. I em vaig permetre començar a experimentar una mica, vaig començar a fer cursos de pintura, de manera també autodidacta, vaig veure molts vídeos i, bueno, em vaig permetre començar a provar, no? I em va agradar molt. Llavors, ara mateix estic fent art abstracte, amb textures, amb pintura acrílica, perquè, bueno, és un estil que m'agrada, m'agrada molt, em dóna molta pau, m'agrada jugar amb els colors per aconseguir aquesta harmonia, però, doncs, estic experimentant i jugant i aprenent molt. Jo crec que el món dels artistes és un aprenentatge continu. Sí, sí, sí. Es tracta de jugar molt. També faig classes aquí a Can Ginestart de pintura a l'oli, perquè estic iniciant aquesta tècnica també i, bueno, doncs, ara tinc el racó per desenvolupar una mica aquesta vena més creativa. sempre m'ha agradat els colors, les barreges, però fins ara no m'ho havia permès i la veritat és que he vist que, bueno, se'n pot donar bé. Exacte. I em ha sorprès molt això del tema de la biologia, de la part més farmacèutica. Tu t'hi vas arribar a dedicar, en aquesta part més... Sí, sí, de fet, ja et dic que vaig estar 16 anys en una companya farmacèutica i, bueno, doncs, llavors em dedicava a alguna cosa totalment diferent i volia aprovar una altra cosa. No sé què serà del meu futur, però sí que tenir el meu projecte personal em motivava molt. Molt bé, doncs, ara que ja t'hem conegut una mica, i Noa, no?, que sabem d'on parteixes. Parla'ns també de l'estudi d'art que acabes d'obrir aquí a Sant Just. Què hi trobem, no?, quan hi entrem? Hi ha alguna temàtica, algun estil predominant? Ara mateix, bueno, l'estudi té com dues vessants. Per una banda, és el meu joc per crear, no?, és on jo pinto, on jo treballo i llavors tinc a la venda les meves obres d'art abstracte amb textures. Llavors, ara per ara totes les obres són meves, tot i que no descarto en el futur poder fer col·laboracions amb altres artistes. I d'altra banda, també té l'altre vessant, que és que és una botiga de materials de belles arts, perquè fins ara a Sant Just no hi havia, sí que podem trobar els gens, però no la pintura. I jo com a usuària, no?, em trobava que quan anava, quan necessitava alguna cosa havia d'anar a altra localitat o a Barcelona. I a més, jo crec que a Sant Just hi ha molta gent que pinta, no? Sí, sí, sí. Només de forma professional, també com a hobby, els cursos d'arts plàstiques a l'Ateneu o a Can Gionestars estan plens. I llavors, bueno, vaig pensar que això podia contribuir una mica al poble, no?, a oferir aquest servei que fins ara no hi havia. Llavors, tinc una petita part de botiga de belles arts on tinc pintura a l'oli, tinc acrílic, tinc aquarel·les... I, bueno, no és massa gran, la veritat, però també faig encàrrecs. Si algú no troba el que necessita, l'hi puc encarregar. I, bueno, aniré creixent una mica a mesura que vagi bé una mica les necessites del poble. Ai, no, ens dius que aquest estudi no és el lloc on tu ara mateix estàs creant, no?, també on tu pintes. Ara mateix també pot ser que sigui com un galerí? És a dir, tens obres allà exposades? Sí, sí. Ara per ara són totes meves. Llavors també ofereixo, no?, la possibilitat de veure les seves obres i de fer encàrrecs també perquè no només tinc aquestes obres disponibles sinó que també accepto encàrrecs ja fet algun. I, bueno, doncs, m'agradaria oferir una mica aquesta proposta artística que fins ara tinc, no? Molt bé. A l'hora de penjar, per exemple, no?, de muntar la galeria, tu quins criteris, o sigui, quin és el teu criteri una mica artístic o què és el que t'agrada o combinacions que, bueno, que tot resultin així, bueno, suculentes, no? Bueno, ja dic, com ara totes les obres són meves, ha sigut un esforç bastant gran de seleccionar quines obres i com muntar-ho. Sí que m'agrada molt com l'equilibri, jo jugo molt amb... tinc obres que són molt neutres també, que m'agradi que em donin aquesta sensació de calma i de pau, no? Que tinguis una obra d'art que et transmeti aquesta pau a la teva llar, no? Que no et cansi, no? Que pugui ser part de casa teva. I també tinc un altre sobre, com et dic, estic experimentant, no? Sí. Vaig sortir, bueno, vaig fer una obra amb aquest moment, no? D'il·lusió, però també de por, d'incertesa, que és com més colorista. Llavors, he tratat d'agrupar una mica, no? De barrejar aquests dos estils, no? D'aquestes obres com més neutres, una mica més, no? Amb més tranquil·litat, però també aquest, no? Aquest punt de color i, bueno, doncs ja et dic, el futur, doncs, a mesura que vagi veient com fer les col·laboracions amb altres artistes, veiem una mica com encaixem tot, no? La veritat és que em dona, l'espai em dona joc per jugar i per, no? per fer canvis. Ara mateix està d'una forma però potser la setmana que ve doncs ho canvio tot. Està d'una altra. Exacte. Ens has dit, Ainoa, que treballes molt amb textures. Què significa, no? Això de les textures. Què vol dir? Sí, doncs, faig una mena... Bé, les obres tenen una mica de relleu, no? Jugo amb sorra, faig unes pastes que després, quan s'assequin, doncs, el quadre surt, no? Tot sempre amb molta harmonia perquè a mi m'agrada tot, com et deia, no? Com molt harmònic. Ara per ara no és molt estrident però sí que li dona... Això m'agrada perquè fa un joc amb els llums, amb els contrastos, que la textura li dona, no? No queda tan plana l'obra sinó que també li dona... Bé, és que la textura parla per si mateixa, no? Quan jo començo a jugar amb ella i és molt divertit, la veritat, i és com una mena de meditació, doncs, això em porta l'obra cap a una banda o a una altra, no? I m'agrada molt aquest contrast. Ens dius també que és obra molt abstracta, però hi ha alguna cosa que tu t'inspiri o que, no sé, que quan estiguis, que quan et posis a pintar, no? Et vingui a la ment, no sé, algun lloc o alguna cosa en concret? Sí, normalment tracto de connectar-ho amb jocs que m'inspiren. Hi ha moltes obres també del mar, no? I aquestes agraden molt, perquè jo crec que tothom i nosaltres... Jo t'ho anava a preguntar perquè n'he vist algun any al canal d'Instagram o al perfil que em recordava així com una mica a temes així com marins i això. Sí, la veritat és que, bueno, com que soc mediterrània, no?, i el mar em dona aquesta pau, doncs m'agrada també jugar amb això, però també amb records o sensacions, no? Potser no és... Jo crec que aquest és l'avantatge de l'abstracte, no? De vegades jo faig un quadre i a mi em transmet, no? No sé, potser una tormenta, no?, amb una tempesta en un mar i llavors ve una altra persona i em diu uau, això sembla les constel·lacions, a mi m'inspira això i em porta cap allà. Jo crec que és més un tema de sensacions i d'emocions i cap a on t'emporta. I potser per mi, quan jo l'estic fent, estic pensant o estic transmetent, o em porta a un joc perquè és la sensació el que el dirigeix, no?, cap allà i a una altra persona la mateixa sensació li porta cap a un altre lloc i veu una altra cosa. I això també m'agrada molt, no?, perquè veig que les diferents persones veuen diferents coses, però la sensació és comú, no?, i que també els gustos són molt diferents. Això que diuen, no?, per gustos als colors. Sí, sí, sí, sí. És totalment cert. Per què vas escollir Sant Just per obrir el teu estudi, no?, una mica saber el vincle que hi tens, simplement perquè hi estava disponible el local o perquè vius aquí? No, jo visc aquí des de fa 14 o 15 anys i llavors que, bueno, els meus dos fills són d'aquí i jo crec que fonamentalment des que vaig començar, des que vaig tenir els fills, no?, vaig començar a fer més vida de poble, a conèixer més gent. I la veritat és que m'agrada molt aquesta sensació de poble, d'estar connectat, de conèixer algú que conec una altra persona, no? M'agrada també aquesta sensació com de contribuir una mica, no? Com deia, havia vist que hi ha una part molt artística a Sant Just i formar part d'això m'agrada, no? O podria oferir aquest servei per aquestes necessitats de suministres, de materials d'arts plàstiques, doncs també m'agrada, no?, formar part o posar el meu granet de sorra allà, no? Molt bé. És per això. Estan veient un lloc a la plaça del Parador, allà és un lloc on normalment hi ha bastant trànsit de persones, també en un local, no?, que sembla bastant lluminós. T'ha estat fàcil el tema de trobar el local? Perquè, clar, et dedicaves al món més de les ciències, no? No sé si a l'hora d'emprendre aquest nou negoci has tingut alguna ajuda, també? Bé, aquest va ser el tercer local, jo crec que això que diuen, no? La tercera va a l'avançuda i la veritat és que és el millor que em vaig... Estic molt contenta que els dos altres locals no vagin ser la... Per diferents circumstàncies no siguessin, perquè aquest, em sembla, com tu dius, és molt lluminós, l'estètica de la zona és... Bé, la para que està més comercial, la bugambilla... Tota l'estètica crec que va molt d'acord amb aquesta part més artística, a més, com dius, és un lloc molt transitat per la Rambla. I, bueno, dificultats... Sí, clar, quan tu emprens no saps per on començar. La veritat és que sí que tinc la sort que el meu marit, una de les meves millors amigues, són emprenedors, llavors ells m'han guiat una mica... T'han donat un cop de mà, no? Però sí que és veritat que al principi no saps ni per on començar, tu tens una idea al cap però sí que també tinc la sort que m'hem envoltat de gent que m'ha ajudat, no? El meu gestor, que és d'aquí de Sant Lluís, doncs coneixia molt bé el poble, em deia, no? amb qui podia parlar, amb qui no, a l'Ajuntament també, quan vaig proposar el local, quins són els següents passos, no? Perquè anava una mica perdida, sobretot en la seqüència, no? Que no m'oblidés res perquè no era la primera vegada. Però la veritat és que jo crec que també això que et deia, no? D'aquesta comunitat, com de poble, m'ha ajudat molt i m'ha agradat molt perquè algú coneixia una altra persona que em podia ajudar amb el dubte que tenia i, bueno, amb això, no?, ha sortit el projecte i, per exemple, la inauguració, doncs, va ser molt bonic perquè va venir molta gent de diferents puestos que es coneixia entre ells, no? I em vaig sentir molt arropada. També els meus veïns de locals també, no?, m'han fet una acollida molt maca, vam portar unes flors al dia de la inauguració i em sento molt, no?, recolzada i en companyia, tot i que estàs sola, no? Però no em sento tan sola, la veritat que és que estic molt contenta. Molt bé. Els teus plans o projectes de futur amb l'estudi? Ara mateix, quins són? O amb l'estudi o amb el projecte en si, no? Perquè, per exemple, a Instagram veiem el link a la pàgina web però que està encara en procés, no? Tot el seu pas. Exacte, sí. Ara he estat molt concentrada a posar-ne a punt l'estudi que ara s'ha materialitzat, no? La idea que jo tenia i la veritat és que és com un somni fet realitat. I ara, doncs, estic construint, no? He de potenciar més la part online perquè m'agradaria, no?, doncs, donar-me a conèixer també fora de Sant Lluís amb el web i també l'Instagram i, bueno, com et deia, no?, la idea és... Tinc moltes idees al cap, has de veure com es materialitzen, però sí que m'agradaria, doncs, col·laborar amb altres artistes que puguin exposar a l'estudi, fer inauguracions, no?, exposicions de les seves obres, tot i que l'espai no és molt, molt gran, però jo crec que podem combinar molt bé diferents... i potenciar una mica, no?, el joc i potenciar també amb l'artista, no? Com et deia, desenvolupar una mica més la part aquesta de botiga a mesura que vagi ben les necessitats. No descarto en el futur fer alguna xerrada, algun taller... Ara estic una mica, no?, veient com... Ara que ja està, ara quines possibilitats tinc, no? Però sí que m'agradaria fer-ho créixer també amb el poble, no?, com deia, no?, veure com puc col·laborar amb altres persones. Ai, no?, veig que també demanes algunes... O sigui, que demanes que la gent també pot demanar cites, no? Sí, exacte, perquè, bueno, jo tinc un horari de... Estic tot els matins, també que estic dues tardes ara, els dimecres i els divendres, però si hi ha algú que està interessat sense compromís, veure les obres més de prop, amb més calma i no li va bé aquest horari, podem al web concertar una cita i sense cap mena de compromís obrir en un altre horari i veure una mica, no?, com podem parlar, parlar, anar i beure, no?, perquè de vegades doncs aquests horaris no a tothom li van bé. Veig, a més a més, que a l'Instagram també pot ser que participessis, abans de tenir l'estudi en si, participessis en alguna fira o en algun esdeveniment d'aquí de Sant Just per ja donar a conèixer... Sí, la veritat és que això va ser com el tret de sortida, em vaig atrevir al Sant Just al carrer perquè vaig veure, no?, com era molt del poble, no tenia gaire risc i vaig dir, bueno, sí i no, perquè també era la primera vegada que m'enfrontava a mostrar les meves obres, no?, i això va ser com despullar-me davant de tothom i veure què tal, però la veritat és que vaig tenir molta acollida, la gent preguntava molt, la gent coneixia aquesta faceta meva, que no coneixia fins i tot, no?, perquè hi ha molta gent que no coneixia aquesta faceta i llavors, arrel de... després d'això, em vaig fer sòcia del col·lectiu Meraki. I llavors... Oh, caram! Sí. Ets Meraki, eh, per tant? Exacte, sí, exacte, sí. I llavors amb ells sí que he començat ja doncs el mercat de Nadal, no?, ara estem preparant les pròximes fires per aquest any. També vaig provar un màrquet a Sarrià per veure una mica un altre entorn a veure com funcionava i, bueno, doncs vaig provar una mica per tractar de connectar amb altre públic que potser no... Clar. al dia a dia no en coneixen, no? I tant, per obrir les portes ni que sigui, no? Exactament, sí. Molt bé. Doncs bé, per tota la gent que ens estigui escoltant us animem a passar pel seu estudi que ja hem dit que està a la plaça del Parador, número 3. Entrar a descobrir les obres que s'hi exposen i a deixar-vos portar també per al món artístic que ha creat allà dins l'Ainó. Et seguirem de ben a prova Ainó amb la teva trajectòria, no? I també amb la d'aquest espai que tot just comença. Quant temps fa que està obert? Fa dues setmanes. Dues setmanes, no? Clar. Sí. Doncs bé, esperem tenir-te de nou aquí a l'emissora per parlar, ja sigui, de noves exposicions o col·laboracions com ens has dit que t'agradaria fer també amb altra gent d'aquí de Sant Just, tallers o el que sigui. Gràcies per passar-te per l'emissora i molta sort, Ainó. Gràcies per convidar-me. Vinga, adéu. Adéu. Ainó, ainó, ainó, ainó, ainó. Ainó, ainó, ainó. Ainó, ainó, ainó, ainó. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 100 milions i mig de futurs. Parlem ara amb l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just d'Esvern. Ens porta al llibre de la setmana aquesta recomanació literària. I, escolta'm, Arnau, ho fem amb música d'orquestra. Música d'orquestra per una tonada ben coneguda. És, evidentment, molts haureu reconegut la sardana a l'Empordà. Però hi he volgut posar un so de coble sinó una cosa així ben, això, tu ho has dit, orquestrada, una cosa que soni rica i plena. Bàsicament perquè crec que el títol del llibre hi remet directament. Després la història potser no tant, però la història crec que és més orquestral que no pas de coble i per això he pensat va, fem-ho èpic, no? Que soni així a banda sonora. Home, èpic sona, eh, això? Doncs bé, l'Empordà, si alguns no la coneixeu, us ho explico ràpidament, explica una història d'amor preciosa entre un pastor i una sirena. Espera, estem parlant de la cançó, eh? Estem parlant de la cançó. Vale, vale. De moment la cançó. De moment la cançó. Així ho justifico. Vinga. I un dels versos que es diuen, mentre es van parlant, diu que de l'amor entre el pastor i la sirena, entre la terra i el mar, neix l'Empordà. No? Mira. Això és el que explica la sardana amb lletra una lletra antiquíssima. Sí. De morera, diria que és. Però, en tot cas, la lletra potser és de Joan Maragall, fins i tot, veus què us diria. Una de les coses que li diu, perquè tant el pastor, clar, és una història d'amor impossible, però clar, el pastor li diu, home, vine a viure amb mi. I l'altre diu, no, no, vine a tu al mar perquè jo no puc sortir de l'aigua, sóc una sirena. Clar. Més o menys. Això ho diuen més poètic i, de fet, un dels versos preciosos que li diu la sirena al pastor és de dir, si sabessis el mar com és bonic. I aquest és exactament el títol de la novel·la que porto avui, si sabessis el mar com és bonic. Autora Gemma Calduc, publica La Magrana, aquesta nova Magrana que ara forma part del grup Penguin Hammers Mondadori, i que, bé, està tenint una nova vida traient molts autors catalans nous, de primeres novel·les, com és el cas de la Gemma Calduc, publicista fins ara. Ah, mira. I que treu aquesta primera novel·la que, per fer-ho així, per donar-vos una pista ràpida, oblideu-vos ara de l'amor del pastor i la sirena o no del tot, perquè fer d'aquí un dels protagonistes centrals de la novel·la és una sirena. Ah, mira. I, per tant, és molt fàcil que el llibre, per llegir-lo i per dir, home, però jo amb les sirenes no hi crec, això és per nens, no?, que als nens els encanten les sirenes i els dinosaures i sí, ja, i els unicorns. I aquí ens estem plantejant una novel·la d'adults, per entendre'ns, eh? No és pas una novel·la juvenil ni un llibre infantil. Però estem parlant justament que la sirena és un personatge clau en un poble que es diu Port, que no és a l'Empordà, en tot cas hem de suposar que és alguna cívica. No és Port de la Selva. No és Port de la Selva. Els noms dels protagonistes remeten a herois clàssics. Un dels protagonistes es diu Priem, un altre es diu Helios, un altre es diu Gala. Són noms així que Arno, que d'alguna manera dius, bueno, la història ja està més o menys explicada de manera que és un temps atemporal, no pots saber ben bé quan passa, podria estar passant ara, sí, perquè al final parla de vaixells, parla de pesques, parla de naufragis i d'un poble de pescadors que necessita que la pesca vagi bé per poder viure, perquè si no pesquen, clar, es moren de gana. És un poble que se suposa aïllat amb poca comunicació amb la resta. Sí. Però, per tant, això podria remeter perfectament a una mitologia clàssica, i més parlant com ells parlen entre ells que els déus no ens estan sent favorables, però tampoc és, hem de pensar que això està situat a la Grècia clàssica o micènica. És algun lloc atemporal, amb algun paisatge inventat, un poble vora mar en què els seus habitants no només viuen i mengen i s'alimenten de la pesca i del que els dona el mar, sinó que estan convençuts que per tenir bona pesca necessiten una sirena. Ah. Perquè les sirenes el que fan és atreure els peixos. Sí. I, per tant, durant generacions i generacions en aquest poble han domat les sirenes per quan surten a pescar treure-les amb elles i llavors la sirena els fa favorable la pesca. Per la sirena treu peixos, llavors ells tiren les xarxes i això els permet justament tenir una bona pesca o entre cometes una bona collita, tornar cap a Port i alimentar tothom i que tot sigui molt més fàcil, que la gent sigui més feliç, que la gent no es mori de gana i que fins i tot pugui haver-hi comerç. La pesca, per tant, és el centre de la vida de Port, que és aquest poble. A partir d'aquí, aquesta mena de realitat d'un ésser fantàstic o mitològic ens podria recordar moltíssim la novel·la que tots recordareu de l'Albert Sánchez Pinyol, La pell freda, aquell naufra que arriba en una illa o que viu en un far i que de sobte comencen a arribar tot de sirenots, ell en diu granotots, i acaba havent-hi una història d'amor entre aquest farer i una granotot que es deia Aneris, i Aneris és sirena al revés. Per tant, la referència, no és que és una referència clara al llibre de Sánchez Pinyol, però ens la pot recordar moltíssim. Hem de prescindir d'un realisme pur i dur, tot i que, al final, l'excusa de la sirena servirà perquè surtin totes les bones qualitats i les dolentes de la gent d'aquest poble. Enveges, odis, històries d'amor, traïcions, i després, una gran novel·la d'aventures. De fet, la novel·la comença a alta mar, amb uns vaixells que estan tornant i saben que no en pesca res, de sobte tiren i quan s'aixequen veuen que no només han pescat molt peix, sinó que pel mig els sembla veure un braç humà i de seguida veuen que tenim una sirena. I fa anys i panys que no en teníem cap i que el nostre poble està esllanguint-se. Per tant, a partir d'aquesta pesca inicial, doncs bé, començarà tota una història de, bé, ara cal domar-la, aquesta sirena. Clar. Perquè jugui a favor nostre. Perquè tornaran quan siguin rebuts a port, a poble, doncs clar, serà una gran festa perquè tornen amb una sirena i a partir d'aquí comença la novel·la. Però d'alguna forma és com que la caçen a la sirena? La pesquen. La pesquen, eh? La pesquen, d'alguna manera, no és que vagin a buscar una sirena, sempre esperen que algun dia en sortirà alguna, però fa molts anys que no se'n troba cap. Fins i tot hi ha hagut la creença de dir que s'han extingit, ja no hi ha més sirenes, per tant el nostre poble està condemnat a morir. I en canvi, l'inici, el primer capítol, això no és cap espòiler, perquè ja des d'aquí de veus, pesquen alguna sirena, clar, tu com a lector que no saps on t'endinses, et pots quedar sobtat. Dius, bueno, passeu, passeu. Perquè la resta no estàs preparat perquè siguis uns pescadors que van amb barca, de sobte, just quan estan intentant treure la sirena de l'aigua aixecant la xarxa, comença un temporal de mil dimonis, estan a punt de perdre-ho tot. Bé, a partir d'aquí, l'aventura, amor, odis, traïcions, històries del passat, perquè nosaltres descobrirem que l'última sirena que havien tingut doncs va acabar matant, perquè la sirena acabarà sent un nef, evidentment, benefactor, però no deixa ser un animal. De fet, en alguns moments sembla que es transformi en tauró. Ostres! O sigui, té com la doble cara i per tant, si algú gose molestar-la i cau a la piscina gàbia on la tenen guardada, mentre la Domen no ho explica, per entendre's, i comencen també a sortir històries del passat. Qui s'encarrega de domar-la? Doncs, en aquest cas, l'Arno. L'Arno és el domador que fa anys que ha decidit no exercir, que fa temps que va tenint un deixeble, però és un deixeble que no ha pogut exercitar-se mai. Sap tots els trucs, sap el que ha de fer, però en el fons no té experiència. i l'Arno en principi no s'hi vol complicar perquè justament té una mala experiència amb l'última sirena que havia domat on, bé diguem-ho ja, la seva dona va caure maleïdament amb aquesta piscina gàbia on hi havia la la sirena antiga, no? Ja, d'acord. Per tant hi ha un accident, per tant hi ha una història d'amor maleïda, per tant hi ha un passat que tormenta i fa mal. Sí, sí. Bé, doncs tot això en aquesta novel·la de si sabessis el mar com és bonic que de debò m'ha sorprès moltíssim i que és una proposta absolutament original, novedosa, on, escolteu, si sou capaços de llegir sense buscar realisme, tot i que t'està explicant una història aparentment no fantàstica sinó d'un poble de pescadors, doncs escolta, entreu i podreu disfrutar-la moltíssim. A més el títol crec que és molt bonic, no? Si sabessis el mar com és bonic. Sí, sí, però és que pel títol no penses que pugui anar de, bueno, que hi hagi de per mig una sirena, és a dir, no és un títol que t'ho he de pensar que pugui ser com de de no ficció. D'entrada, penses i més a més en la portada que sembla una cara d'una noia que flota a l'aigua, podries pensar, bueno, és una història d'amor prop del mar. Sí, sí, sí. És el que jo he estat pensant durant tots aquests mesos que he tingut el llibre a la... A la capçalera del llibre. No, no, a la llibreria. Això va sortir al setembre del 2024 i, bueno, és un de tants llibres que arriba i no n'hi fas més cas que tenir-lo un temps sobre la taula i després de la prestatgeria. Per referències que m'han arribat d'altres llibreters, he volgut anar-hi. Dic, bueno, doncs, si d'altres llibreters diuen que això val la pena, ho provo. Ho vaig rescatar i la veritat és que m'està sorprenent moltíssim i et dic, evidentment, a molta gent aquesta portada i aquest títol els hi passarà com a mi que dius, bueno, això sembla una història d'amor potser una mica anyonya. Tot i que a mi el títol de seguida em va remetar. i dius, bueno, això és un vers de l'Empordà. Per tant, hauria pogut fer el clic de dir, bueno, la història d'amor de l'Empordà és d'una sirena i un pastor. Potser hi fa referència o potser només agafa el vers perquè això li ve. Doncs no, no. Per molta gent que coneix la sardana i la lletra dirà, home, això és l'Empordà i l'Empordà parla d'un pastor i d'una sirena. En aquest cas no són pastors sinó pescadors, però en tot cas, gent de terra enfrontats a aquesta mena de monstre o criatura marina que tant és benefactora com pot ser justament això una criatura maligna o amb la seva pulsió animal. Molt bé. Doncs escolta'm, Arnau, ens quedem amb la recomanació d'aquest llibre que ens fas. Esteu ja preparats a la... Estem saturats ja de caixes per Sant Jordi. Saturats. És a dir que falten pràcticament... Un mes, no? Falten 22 dies avui que és dia 1. Sí, sí, sí. I sí, sí, passem Setmana Santa entre mig. Crec que aquest any les caixes han arribat abans d'hora o no abans d'hora però la sensació és de dir encara falta molt i potser en realitat ja no falta tant però ja fa ben bé una setmana que tenim caixes per tot arreu que ja no hi caben a la llibreria i hi ha gent que diu fa molt goig tan plena. Sí, sí, però... Us arriben caixes de llibres que heu encarregat vosaltres o que... Sí, sí, això sempre. O de demà o ja teniu encàrrecs de persones que us han dit? Bueno, és una mica tot però clar, per Sant Jordi com a llibreria has de fer una comanda extra. De fet, tots els comercials venen dos mesos abans ja des del febrer diuen escolta va, comanda Sant Jordi quants llibres vols de... Per exemple, doncs aquest any un dels llibres segurament més venuts serà el de la Sílvia Soler o el del Xavier Bosch o el del Sal Cespinyol però l'Albert San Cespinyol no és una novel·la sinó un llibre d'antropologia sobre els pigmeus. I aquell, el Premi Sant Jordi el Roc El Premi Sant Jordi el Roc Casagran també clar, tots aquests dius, bueno si fos un mes normal en demana 5 o 6 i quan s'acabin en demana 5 o 6 més i així es vas fent però clar, de cara a Sant Jordi 50 de cadascun dels títols i a lo millor algun penxarà i només en vendré 15 però a lo millor un altre amb 50 faré curt i a partir d'aquí els càlculs de Sant Jordi són molt complicats i acabis demanant sempre molts més llibres dels que acabaràs venent però clar, al final la gràcia és tenir-los per poder d'alguna manera ajustar el que s'en diuen Després els podeu tornar a les editorials, els llibres? Alguns sí, altres no i a condicions de tot la majoria sí però justament ja et fan com que és comanda de Sant Jordi la possibilitat de dir bueno, d'acord si ens en demanes més demanes en 50 home, no et quedis en 40 que et quedes sense bueno, va si només fos un títol al fort i dius vinga, va, doncs 75 però clar, quan hi ha molts títols forts i aquest any és un Sant Jordi molt potent en aquest sentit molts autors molt coneguts que treuen llibre nou doncs clar dius 75 de tots és que no m'hi caben i en tindreu de les autores santjustenques que hem anat presentant sí, sí, clar encara tenim pendent i que aquell dia se suposa que se n'anaran potser a Canjín Està potser a prop de la llibreria ho hem d'acabar d'ajustar com la llibreria què farà per Sant Jordi sortirà al carrer com sempre, no? davant de la llibreria posarem una parada potser el mateix dia 22 també la posarem i en tot cas clar, aquest és serà un Sant Jordi post-Setmana Santa sí, sí, clar dos dies després 21 és dilluns de Mona la gent aterrarà estarà que encara no sabrà no sabrà què és Sant Jordi normalment la setmana de Sant Jordi tota la setmana anterior ja notes molta gent jo prefereixo comprar els llibres abans aquell dia passejar i potser em compro un mes no, però els que jo vull els compro abans per evitar cues clar, tancareu per la Mona aquesta setmana abans aquesta setmana abans no la tindrem tancarem per la Mona segur perquè estarem preparats per estarem preparant justament les parades normalment la setmana santa encara que caigui 10 dies o 20 abans ens va molt bé per preparar hi va tot això ja preparem les caixes que sortiran a la parada i així ja les tenim totes numerades sabem què hi va i tot plegat clar, que tindrem només aquests 3 dies abans i a banda és que dius el divendres abans de Sant Jordi és divendres sant obrir la lliberia no sé si té cap mena sentida ja dissabte potser sí però el diumenge de Pasqua com si fos qualsevol diumenge abans de Sant Jordi sí probablement tindríem el muntatge aquí a Can Ginestà a Can Ginestà i si no dius és igual obro i punt però clar, sent diumenge de Pasqua hi haurà algú que estarà pensant que demà passarà de Sant Jordi probablement no hi haurà molta gent que tornarà potser de vacances i dirà ui, que Sant Jordi és demà i a l'hora de córrer la gent n'estarà pensant en comprar la mona en pastisseries no potser tant en llibreries o sí, les dues en llibreries probablement hi pensarà a partir del dimarts per això tinc la sensació que aquest any serà en Sant Jordi que es concentrarà molt en dos dies sí i que serà un caos sí però en fi és el que hi ha això no ho podem decidir des d'aquí aprofito per fer la crida d'escolteu tots aquells que vulgueu i ara us adoneu que potser un caos compreu el llibre abans no? caram fins dijous sant serem oberts segur clar el divendres no crec dissabte ja ho veurem però vaja que hi haurà dies abans per venir a fer la compra de Sant Jordi molt bé esperem trobar escolta Marnau també les les típiques recomanacions sí haurem de posar això sempre hi ajuda perquè hi ha molta gent home sí perquè ja vas a buscar la pinça no? ja saps que hi ha la pinça fas bé de dir-ho perquè així em reforces la idea de posar-los i vaja i escolta m'acabem Marnau comentant no sé si hi ha algun acte encara dos aquesta setmana dos eh de la primavera literària aquesta setmana des de que el llibre té en patrocinem dos doncs o en patrocinem o en organitzem o diguem ni com vulguis no? una a l'Espai Mercart demà passat a l'Espai Mercart un llibre que em fa molta il·lusió es diu 1964 l'autor és David G. Torres Sant Justenc si més no d'adopció viu aquí comissari d'art algú que ha voltat pel món i és un gran coneixedor de l'art contemporani i ha escrit uns quants llibres l'anterior va ser una novel·la que es deia Cielo i en aquest cas és més un llibre de tipus assagístic centrat en l'any 1964 aquest és el títol del llibre amb el subtítol Cuando la cultura se convirtió en espectáculo o sigui ell considera que l'any 1964 va ser un any clau perquè entre altres coses Warhol Andy Warhol va fer una sèrie de quadres que el van catapultar a la fama i va convertir l'art pop en una moda el mateix va passar amb una sèrie de músics i amb altres disciplines artístiques és que de sobte tot això el que era un fet cultural va convertir-se en un fet massiu i per tant potser en context de cultura s'ha de parlar d'espectacle o en tot cas on és la frontera de tot això és del que parla aquest llibre del que ens parlarà el David demà passat a la Spimer Card i dissabte per tots aquells ex-alumnes de l'Institut de Sant Just d'Esvern que estigueu plenament nostàlgics o que recordeu amb gràcia haver passat per les aules i aprendre la literatura amb la Maria Cinta Montagut doncs ens presenta la seva obra poètica completa ella ha publicat molts llibres de poesia i ara els ha plegat tots en un sol volum i per tant entenc que ens en recitarà uns quants i ens explicarà el per què d'aquest volum perquè ara si té més projectes això serà si fa uns dies com els que estem tenint tant ahir com avui aquest abril que de moment s'ha despertat absolutament assolellat doncs serà davant de la lliberia dissabte migdia Arnau moltíssimes gràcies per la teva participació una setmana més aquí a la Rambla a Ràdio d'Esvern a vosaltres t'anirem seguint també la pista i la setmana que ve què fem? tornem-hi no? la setmana vinent sí ah clar encara no és setmana santa no encara no encara ja marja molt rebé vinga Arnau una abraçada i ens anem veient fins llavors adeu chao Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Pins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! També, l'arc de Sant Martí no apareix en el cel a les hores del migdia. Per què? Doncs perquè es manifesti aquest fenomen, és necessari que algunes condicions es duguin a terme, com per exemple que hi hagi la presència de la llum solar i que el dia sigui plujós i, a més de que el sol estigui ubicat a menys de 42 graus per damunt de l'horitzó. També, una altra curiositat, doncs que l'arc de Sant Martí pot ser visible durant la nit, tot i que sembli sorprenent, la presència de l'arc de Sant Martí en el cel nocturn no és un fenomen molt descabellat, sinó tot el contrari, que els humans poden gaudir també d'aquest espectacle de llums i color en plena lluna, perquè els raixos solars representen que xoquen amb les gotes de pluja i llavors es pot veure aquest arc de Sant Martí. Doncs ja ho sabeu, avui, el dia 3 d'abril, és el dia mundial de l'arc de Sant Martí i també hem de donar gràcies al prisma anomenat d'Isaac Newton, que van ser uns experiments que va realitzar aquest científic i, de fet, podem entendre aquest fenomen gràcies a ell, a les seves tasques d'investigació, no? El científic Isaac Newton va poder explicar tot això de la descomposició de la llum. Com ho va descobrir ell? Doncs bé, estava en un lloc totalment a les fosques, on la llum del sol només entrava a través d'un petit forat i va ser amb l'ajuda d'un prisma triangular de cristall que va poder observar que es podia veure en una de les parets del recinte aquest espectre multicolor. Va ser així com ho va descobrir Isaac Newton, va realitzar aquests estudis de la descomposició de la llum i per això podem entendre per què surten els arcs de Sant Martí quan plou i quan també fa sol. Doncs bé, són les 11 i 58. En deixem ara de música una cosa tranquil·leta i passem a fer els butlletins de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern. I'm so happy if I could eat you up, I really could. You know what I'd like to do, Mr. Todd, what I dreamt. If the business stays as good, where I'd really like to go in a year or so, don't you want to know? Of course not. Do you really want to know? Yes, I do. By the sea, Mr. Todd, that's the life I covet. By the sea, Mr. Todd, oh, I know you'd love it. You and me, Mr. T, we could be alone In a house where we'd almost all down by the sea Anything you say Wouldn't that be smashing? Think I snuck it will be underneath the flannel When it's just you and me and the English Channel In our cozy retreat kept on the untidy We'll have chums over every Friday Sí, sí, oi? Però són les 12. L'amor ha arribat a les nostres vides. Catalunya Ràdio Les notícies de les 12 Quedarà pel final del butlletí, us haureu d'esperar. Us informa Joan Bota. Perquè ara mateix la prioritat és per Pedro Sánchez que compareix, ha de compareix a aquesta hora a la Monclo davant dels sectors més afectats pels aranzels anunciats per donar-te'n. El govern espanyol concretarà les ajudes que ja fa dies que treballa per contrarrestar els efectes negatius dels nous impostos anunciats ahir a la nit per Donald Trump. Anem al plau de la Moncloa, Paola Brujats. Bon dia, tot a punt perquè Sánchez doni detalls del seu pla que passa per donar crèdits i ajudes directes a les empreses que patiran més agroalimentàries, automobilístiques i metal·lúrgiques. La vicepresidenta Maria Jesús Montero ja ha avançat que hi ha diners i eines suficients per protegir empreses i treballadors però adverteix que la decisió de Trump sortirà cara. Vamos a defender a nuestro tejido productivo y al conjunto del empleo y de los trabajadores. Por eso, tranquilidad, porque el gobierno está en ello y hoy lo completará con una reunión con los tejidos productivos que más se pueden ver afectados porque tengan un mayor volumen de exportaciones en Estados Unidos. Sánchez ha convidat els representants dels sectors més castigats que assisteixen a aquesta hora aquí a l'acte a la Moncloa pendents de saber tots els detalls d'aquest pla de contingència. Paola Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. La Unió Europea i la Xina anuncien represàlies contra aquests aranzels que imposarà als Estats Units a partir de dissabte. Són possiblement les reaccions més fermes a l'anunci de Donald Trump per part dels dos socis comercials més rellevants. En canvi, el govern britànic respon amb calma a aquesta decisió del president dels Estats Units. En Londres, Coya Ballester Brumos. Bon dia. El Regne Unit respiren una mica perquè Trump els ha imposat un 10% i no un 20% com a la Unió Europea. Un assessor de Trump ha suggerit que el Regne Unit ha obtingut una taxa especial perquè va optar pel Brexit. Quirestam, el primer ministre, ja han anunciat que no entraran en una guerra comercial i que segueixen negociant. Han suggerit que fins i tot es podrien repensar, cancel·lar l'impost que agrava amb un 2% les grans tecnològiques com la nord-americana Amazon. Coya Ballester Brumos, Catalunya Ràdio, Londres. I la Generalitat estudiarà aquest cap de setmana aprofitant la trobada prevista, Núria, l'impacte dels aranzels a les empreses del país i plantejarà un pla d'actuacions. El president Salvador Illa ha convocat per dilluns els agents socials, segons el conseller de la presidència, Albert Dalmau, cal fer front comú per donar la millor resposta davant d'aquesta situació. En aquest moment, diguem-ne, complex que està visquent el món, hem de saber que és el moment d'estar tots units amb la Unió Europea i amb el govern d'Espanya per fer front en aquesta situació econòmica. És el moment de no tenir confrontacions internes i de poder restar units en poder tenir aquest pla de resposta en aquesta situació. A Catalunya els productes que tenen més pes en les vendes als Estats Units i, per tant, que seran els més afectats els nostres de la perfumeria i la cosmètica, els productes farmacèutics, la maquinària, les motocicletes, l'oli d'oliva, el di, el cava, la joieria, els sucs, el peix i les eines. La taula del tercer sector alerta que el conveni signat a Mandesa sobre pobresa energètica caduca aquest any i considera que cal ampliar-lo a altres companyies. En la presentació del dossier Catalunya Social, centrat en l'energia com a drets, ha reclamat al govern que la pobresa energètica sigui una prioritat. Barcelona, Marriera. Bon dia. Les entitats reclamen al govern desplegar íntegrament el conveni Mendesa i renovar-lo per abordar el deute acumulat els darrers tres anys, un tema que afecta milers de famílies. I, a més, que la pobresa energètica estigui a l'agenda política. Martí Ballori és el referent de la taula en matèria d'energia. No s'ha inclòs cap qüestió relacionada amb la pobresa energètica dintre del pla de govern. No s'ha convocat la taula de pobresa energètica des de fa més d'un any. i que no s'ha desplegat al 100% el conveni que regula la pobresa energètica, el conveni que ja s'ha explicat, que és amb una companyia. Un conveni que s'hauria d'ampliar a d'altres companyies elèctriques com Naturgi i Berdrola. Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona. I ara sí, el tema que us insinuaven els companys del matí. Una quarta part de les dones de la generació Z nascudes a principis del 2000 no es consideren heterosexuals segons un estudi amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra i la de Toronto. El treball que analitza 4.000 joves de Catalunya també conclou que aquesta dada es duplica respecte a la generació anterior, la Millennial. Les joves opten per identificar-se amb etiquetes menys rígides i se situen en opcions més obertes com la bisexualitat o altres formes de diversitat sexual. La recerca assegura que entre els homes aquest canvi és menys accentuat i la gran majoria d'aquestes dues generacions entre els nois segueixen identificant-se com a heterosexuals. La investigadora principal de la Pompeu Fabra, Maria Rudó, conclou que la ideologia d'esquerres i el feminisme explicarien per què hi ha el doble de noies que de nois de la generació Z que s'identifiquen com a no heterosexuals. Quan ho vam aquí vincular amb la qüestió de la ideologia ho vinculàvem també amb el feminisme. Com el feminisme també proposa unes certes formes d'entendre la pròpia sexualitat que ho vinculem també amb aquestes altres dades en què les noies s'identifiquen només amb el feminisme i que això podia ser una explicació d'aquesta diferència de gènere. Esports, Marcos García. El Barça i el Real Madrid s'enfrontaran a la final de la Copa del Rei de Futbol a Sevilla el dia 26 d'abril ahir a la tornada de la segona semifinal d'aquesta Copa Atlètic de Madrid 0 Barça 1 encara en futbol el Girona classificat per a la final de la Copa Catalunya Masculina després de guanyar l'Andorra ahir per 2 a 3. A l'Euroliga de basc que del Barça s'assegura una plaça al play-in i s'acosta a l'objectiu d'anar directament als quarts de final l'equip de Joan Peña Roia va superar ahir el líder el Fenerbahçe per 75 a 83 el Jaïdo Postlleida ha fitxat Demageu Wiggins fins a final de temporada més una altra el pivot nord-americà té 27 anys i 2,08 d'alçada i arriba provinent del Göttingen alemany avui es disputen els partits de tornada dels quarts de final de la Champions d'Hockey Patins el Noia rep el Tricino a dos quarts de nou del vespre amb una a dos favorable per l'equip català de l'anada a les 9 van ficar Reus amb una a dos per als portuguesos també del partit d'anada i en Waterpolo a les 9 al Sabadell juga a la pista del Proreco italià és l'anada de les semifinals de l'Eurocup masculina Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passen 7 minuts a les 12 us informa Mariona Salas-Vilanova El Celler de Can Ginestà inaugura avui 3 d'abril una exposició d'escultures de Joan Molins Tura sota el títol L'origen de la forma La mostra reuneix una quinzena de peces que ofereixen una mirada retrospectiva a la trajectòria de l'escultor durant els darrers 10 anys L'exposició explora el paper de la forma en l'art a través de creacions elaborades amb diversos materials Molins planteja una reflexió sobre el vincle entre matèria i forma com a eina d'expressió artística i personal proposant un recorregut per diferents perspectives i realitats a partir del treball escultòric La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig i a més s'han programat dues visites comentades per aprofundir en el contingut i procés creatiu de l'autor que tindran lloc el 10 d'abril i el 8 de maig a les 7 de la tarda El Club de Tertúlies de l'Ateneu de Sant Just organitza el pròxim 9 d'abril a dos quarts de vuit del vespre la sessió Relats Migrants Causes Locals Responsabilitat Global que tindrà lloc a la sala del 50 anari L'acte inclourà la projecció d'un curtmetratge i una tertúlia oberta al públic amb entrada gratuïta i reserva prèvia La proposta compta amb la col·laboració de l'entitat Acció Solidària i Logística El curtmetratge produït per Caravan Films forma part del projecte de sensibilització Relats Migrants impulsat per Acció Solidària i Logística El film trasllada l'espectador a una aula de joves senegalesos que reflexionen i debaten sobre les causes i conseqüències de la migració L'objectiu és donar veu a aquests joves per fomentar una visió més humana i justa del fenomen migratori i reivindicar la garantia plena dels drets per totes les persones La tertúlia posterior a la projecció comptarà amb la participació de Joan Mora Navarro vicepresident i responsable de projectes d'acció solidària i logística L'artista plàstica Ainoa Muñoz ha obert recentment l'estudi Ainoa Imager a la plaça del parador número 3 de Sant Just Es tracta d'un espai que combina taller de creació pròpia galeria d'exposició i botiga de material de belles arts El projecte és fruit d'una reinvenció personal després de 16 anys treballant al sector farmacèutic i respon a una inquietud creativa que va sorgir a partir de l'experimentació autodidacta en pintura abstracta L'estudi compta amb obres pròpies que integren textures i relleus mitjançant lluç de sorra i pastes i que busquen transmetre sensacions de calma i harmonia Muñoz explica que juga amb una gama de colors neutres i tocs més vius sovint inspirats pel mar o per emocions personals A més d'exposar les seves obres l'espai permet realitzar encàrrecs personalitzats i està pensat per créixer amb noves col·laboracions amb altres artistes Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això està tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio d'Esvern 98.1 She's got a way about her I don't know what it is But I know that I can't live without her She's got a way of pleasing I don't know what it is But there doesn't have to be a reason anyway She's got a smile that heals me I don't know why it is But I have to laugh when she reveals me She's got a way of talking I don't know why it is But it lifts me up when we are walking anywhere She comes to me when I'm feeling down inspires me Without a sound she touches me And I get turned around She's got a way of showing Oh, how I make her feel And I find the strength strength to keep on going She's got a light around her Oh, and everywhere she goes A million dreams A million dreams of love A million dreams of love surround her everywhere She comes to me when I'm feeling down inspires me Without a sound she touches me And I get turned around She's got a smile That heals me I don't know why it is But I have to laugh when she reveals me She's got a way about her I don't know I don't know what it is But I know that I can't live without her anyway Anyway Això és espectacle Això és espectacle amb Maica Dueñas Les 12 i 13 minuts i ara parlem amb la Maica Dueñas per comentar novetats de teatre o bé obres que s'estiguin fent en algunes de les sales de Barcelona Maica, què tal? Bon dia, bona hora Bon dia Com anem, bé? Sí Bé, doncs res Anem a parlar de teatre Anem a parlar de teatre Abans, és que com que ha sonat aquesta cançó de Maricel deixa'm que et digui que ja podem comentar si vols Maricel perquè la vaig anar a veure Ah, bé Sí O sigui, l'havia vist de petita però no tenia molts records Ja, ja, ja Però bueno I suposo que et va agradar, no? Sí, oi tant Però em va sorprendre perquè no recordava que fos tota, tota, tota musical O sigui que tot són cançons Sí O sigui, hi ha vegades que hi ha musicals que són més parlats i llavors posen més Sí, sí És un gran musical No, sí, sí Tot musical I a més a més ho fan superbé Sí I el barco que és Diguem-ne El barco és el mateix de sempre, no? Sí, sí, sí Sempre per construir allò també Sí, sí, és el mateix de sempre Ho han fet No et pensis que Un dia m'explicava la sisquella que muntar el barco té la seva amiga perquè és molt gran Sí i el tenen desmuntat l'emmagatzem Clar, clar, clar o sigui, que les vegades que s'ha vist Maricel han de muntar el barco fusta, fusta gairebé, no? Sí, sí Però val la pena de veure-la i a més a més és l'última vegada ja ho hem dit unes quantes vegades Tu dius amb molta llàstima i ho sabem Sí, sí em fa molta llàstima no només que deixin de fer Maricel sinó que la companyia Que la golla goma acabi, no? Sí, sí Això em fa molta pena la veritat Vaig escoltar una entrevista que li va fer que van fer per Catalunya Ràdio en què entrevistaven a les quatre actrius que havien fet del paper de Blanca Ajà Entrevistaven a l'Àngel Guanyalons Sí Va ser la primera i va repetir després també al cap d'uns quants anys després l'Helena Gadel que va ser la segona la tercera que no la coneixia l'Anna Sant Martín Sí i després la que hi ha actualment que és l'Alexia Pasqual i clar va ser una entrevista molt molt xula no? perquè cadascuna deia una mica bueno com havia viscut el fer el paper de Blanca no? en el musical Jo la veritat és que és un gran musical totes les actrius l'última no l'he vist de l'última però la resta sí que l'he vist cadascuna evidentment diferent perquè les persones som diferents i quan fas un paper quan estàs representant un personatge cadascú ho fa la seva manera clar és la seva manera d'interpretar i la seva manera de veure les coses o sigui que encara que sigui el mateix text és curiós perquè jo això ho veig des de sempre encara que sigui el mateix text el que tu veus des del públic és diferent diguem-ne sí perquè cada persona li posa la seva manera de pensar o la seva manera de fer però de totes maneres ja dic totes les que ho han fet al llarg d'aquests anys m'han agradat molt o sigui que saben escollir diguem-ne sí, sí van parlar del càsting i clar es van presentar un munt d'actors i actrius i clar després a vegades potser potser que no agafin potser a la camilló millor canta però potser agafen a la segona o a la tercera però perquè amb el amb el noi amb el tema de càsting amb el noi queda millor o sigui fan millor parella sí a vegades això també passa o que a lo millor doncs clar és que una actriu de musicals ha de ser una actriu molt completa perquè no només ha de saber cantar ha de saber interpretar ha de saber moure'n en l'espai teatral diguem-ne perquè encara que no sigui ballar però no és el mateix un musical que un text no? una obra de text per tant és difícil jo entenc que fem càstings jo me'n recordo fa molts anys que també feia càstings per als espectacles que muntaven i és bastant bastant difícil i bastant dur t'ho dic fer un càsting ja i a més amb tantes fases i tantes proves com aquests càstings exacte però bueno de goll de gom se'm va en plena glòria molt tant i me n'alegro molt que t'agrades perquè ja dic jo ja l'he vist moltes moltes vegades estàs saturada ja no, no, no uns dies el tornaries a veure sí, sí, sí aniré sí en aquests últims dies aniré a veure-lo una altra vegada sí vinga va perquè em quedi el regust el regustet bé doncs jo avui volia parlar d'un bueno d'un espai sí que es diu el magatzem d'arts que és un espai petitó i que la veritat és que fan una una programació molt molt diferent o sigui que parlen de molts de moltes coses però a més a més és que s'interessen molt per als crios ja saps que jo tinc una certa devoció perquè sí, sí els pares portin els crios al teatre que a veure el teatre sense públic no és res no, no clar vull dir hi ha d'haver gent a qui li fas l'obra la funció exacte o gent que pagui bàsicament sí però a part que pagui és que el públic o sigui el teatre sense públic no pot assistir llavors m'agrada molt veure que hi ha teatres que hi ha espais que es preocupen perquè hi hagi una programació infantil bona i en aquest cas la sala arts a part que fan coses evidentment per adults com la casa de Bernarda Alba on et vesteixis per sopar o sigui que fan coses per adults però també es dediquen molt a fer coses per a crios i van començar ja fa molts anys jo em penso que la sala arts els anys 70 més o menys o sigui que fa molts anys Déu-n'hi-do quan es tenen i a més a més l'altre dia que vaig estar parlant amb ells em van donar una notícia que em va fer gràcia però bueno que no té més importància però que han aconseguit ells tenen una sala petitona de menys de 200 butaques i llavors ha estat la sala aquest any ha estat la sala que més entrades ha venut què dius? sí i ho diuen amb molt d'orgull perquè és menys de 200 entrades però són entrades home jo vaig anar a veure una no fa massa que de la gata Cristi i no quedarà ningú la vaig anar a veure aquesta a la sala molt bona i a veure és veritat que no és una sala no és un teatre molt gran però bueno a veure omplir-la cada cop que fan una funció és un mèrit no? evidentment doncs bé més venudes aquest any de les sales petites diguem-ne de menys de 200 espectacles i ara concretament doncs una de les coses que ja ho tenen per costum per dir-ho d'alguna manera que ho fan cada any faran la llegenda de Sant Jordi ah mira que és sempre maco de veure i que a més a més està doncs això està diguem-ne que dirigida cap als nens per dir-ho d'alguna manera a part de la llegenda de Sant Jordi que la faran uns quants dies doncs també evidentment fan els tres porquets que ja fa temps que ho fan fan a la Dí a la Dí no que també està molt bé o sigui que si teniu criatures i voleu diguem-ne portar-les un dia al teatre recordeu que al magatzem de les arts doncs sempre hi ha alguna cosa per als crius que ja dic que ara mateix es pot veure el llibre de la selva ah mira vale es pot veure els tres porquets sí o sigui que hi ha i després hi ha la llegenda de Sant Jordi vull dir que val la pena de tenir-lo en compte si teniu criatures què més tenim doncs tenim això que se'm va se'm va Maricel em posaré a plorar crec que estan encara fins al mes de juny Maricel encara queden alguns mesos sí i recomano a tothom que hi vagi a veure després també tenim a mi m'agrada molt el Jordi Bosch ostres ho he vist això anunciat i feia molt molt que no que no el veia en un escenari i llavors el podrem veure en una obra que es diu Mort d'un Comedian aquesta ja la va fer veritat sí però fa fa temps fa temps i llavors jo crec que val la pena d'anar-hi perquè a part de que el Jordi Bosch és un grandíssim actor evidentment doncs l'obra també és molt interessant perquè bé d'alguna manera parla del que és la vida d'un actor del que és la vida d'un Comedian i de la poca estabilitat que tenen els actors jo crec que val la pena d'anar-hi a veure-la el Jordi Bosch no cal ni presentar-lo exacte i està acompanyat de la Mercè Pons que també és magnífica i que també feia molt de temps que no la veia en un escenari i del francès Margarit o sigui que ja teniu una bona una bona obra per veure i que suposo que estarà superinteressant a més la fa bueno el text és de Guillem Cloua que és un dramaturg que és molt bo a més a més sí no no és que quan s'ajunten unes quantes persones interessants de teatre val la pena de i el dirigeix dirigeix en Josep Maria Mestres sí que és de tota la vida sí bueno jo a mi com que no estic molt en el mundillo tampoc no em sona molt però bueno doncs el Mestres és de tota la vida jo el vaig conèixer en el seu dia i era fantàstic parlar de teatre amb ell perquè bueno perquè li agrada molt el teatre que és el que em passa a mi també després tenim una obra que ja s'ha vist en diversos teatres a veure i que jo vinc comentar l'altre dia que la sala muntaner va haver-hi una bueno jo la vaig veure tancada i ara resulta que una altra vegada l'han posat en marxa ja allà no és la sala muntaner és el teatre muntaner teatre muntaner bueno mira l'han pujat de categoria bé i ara estan fent una obra que ja s'ha vist en uns quants teatres que és el corta el cable rojo sí corta el cable rojo també és una obra que val la pena de veure-la que està superbé jo la vaig veure quan es va estrenar que ja fa temps suposo que és una comèdia total i absoluta és una comèdia sí és una comèdia però que està bé jo la recordo que em va agradar o sigui que val la pena d'anar-hi i a més a més doncs podrem veure la sala muntaner que suposo que l'hauran reformat clar si han tancat i han tornat a obrir perquè alguna cosa ja han fet a dins per això suposo que sí però vaja no potser l'han convertit més en teatre en lloc de saps potser era més sala i l'han volgut no sé m'imagino posar-la més rotllo un teatre ja anirem a veure-la i ja t'ho explicaré perquè a veure era la sala muntanera un teatre sí bueno sí bueno simplement potser li han canviat el nom o han fet sí suposo que ha canviat l'amo pot ser també escolta això d'anar al teatre jo aniré aquest diumenge mai que a veure una obra sí crec que també l'hem comentat aquí ja en aquest espai ja fa algunes setmanes les bàrbares ah sí les bàrbares sí l'estan fent al Borràs no? ara tu sí sí al teatre Borràs sí sí acaba als finals d'abril però mira creiem que ens ho passarem bé escolta'm segur la brutal que és la companyia que la fa ja n'havíem sentit d'altres obres que havien fet i ens havien agradat també i mira i ara ens motivem amb aquesta amb aquesta amb les bàrbares doncs ja em diràs si t'ha agradat sí sí perquè jo no l'he vist encara o sigui que ja comentarà si t'ha agradat bueno és que clar vam llegir la sinopsi i ens va semblar aquí diu que són tres dones que es troben per recordar la seva quarta amiga la bàrbara sis mesos després de la seva mort per tant són tres actrius que les interpreten aquestes tres amigues que són la Francesca Pinyon la Cristina Plazas molt bona bueno estàs parlant de grans grans actrius i la Maria Pujalte ajà la Maria Pujalte és una actriu que és de Madrid sí i gairebé sempre treballa a Madrid o sigui que serà una excepció el fet que vingui a Barcelona a fer això vale doncs ja ja et diré ja et diré oi tant a veure què més tenim a veure va el Romea bueno la sala muntana ja ho he dit una novetat que m'ha fet molta gràcia el molino ah sí el molino de tota la vida sí és un esforç i de varietats no de varieters que es deia abans de varieters que es deia abans no ha estat un temps tancat sí i ara m'ha fet molta gràcia perquè l'han retornat a obrir sí i el dia nou d'aquest mes podrem veure no un espectacle de varietats no no podrem veure el Roger Coma ah ostres fent un monòleg el Roger Coma el molino sí sí m'ha fet molta gràcia no perquè el molino no no no no no saps veure-ho si no és per veure un espectacle musical un espectacle de varietat no tal doncs bé doncs el Roger Coma tornarà a obrir el molino a partir del nou d'aquest mes amb una obra que es diu no hi hauria de fer sí ah això no ho hauria de fer sí però és que a més a més bé doncs continuarà continuarà amb més monòleg o sigui s'ha convertit d'una d'una sala on hi cabia molta gent no al damunt de l'espectacle sí amb una sala que es dedicarà a fer monòlegs bueno però és una sala on només s'hi faran monòlegs o és que el Roger Coma ha volgut fer el seu monòleg allà aquell dia especial al món monòleg és que el que està previst sí per exemple després d'ell sí estarà l'Òscar Andreu ah val que també és un monòleg sí sí és humorista l'Òscar Andreu total i absolut amb una obra que es diu Crida els ocells de colors jampans val o sigui que també és un altre monòleg sí sí el que ve després sí també és un monòleg també és un monòleg ostres bueno o sigui que de moment de moment El Molino una gran sala d'espectacles s'ha convertit en una sala per monòlegs ja ja veurem en què queda tot això clar però ja tenen tota la programació feta o sigui que Déu-n'hi-do el que veig del Roger Coma és que a part del o sigui que a part del monòleg que fa aquí el dia 9 al Molino crec que també l'està fent aquest monòleg suposo que bueno com que és un monòleg i és fàcil de moure que no és d'anar movent un atreç i això també veig que l'està fent a l'Espai Texas Maica l'Espai Texas que és a l'espai de Goy de Gom sí suposo sí sí sí sí de Goy de Gom s'ha convertit a part de a part de que habitualment habitualment treballa el Victoria sí però ara tenen la sala seva pròpia no només per fer els seus espectacles sinó també per tenir una programació feta clar i és una sala molt xula jo vaig anar quan es va inaugurar sí que em van convidar no hi ha anat més està a la part de dalt de Barcelona sí i la veritat és que sempre penso no sé per què no torno a anar-hi perquè la sala està molt bé i la programació que estan fent també està superbé vull dir que i de Goy de Gom doncs ara bueno s'han retirat de l'escena però tenen un teatre i treballen i treballen d'una altra manera però bueno és el que hi ha el poliograma el poliograma per exemple estan fent també una obra sí que es diu les mares i bueno el poliograma sí el poliograma el teatre poliograma sí ell és d'una d'una companyia de fora de Madrid no és d'aquí i m'estan dient perquè parlo amb gent i tal que està molt bé l'obra les mares les mares d'aquí a Ràdio d'Esverb vam tenir un col·laborador de la tertúlia esportiva que resulta que l'havia anat a veure aquesta les mares sí i bé li va agradar sí té molt bones crítiques que s'ho va passar bé s'ho va passar molt bé amb en Felfaixedes veig aquí i en Carla Xuriguera o sigui humor total i absolut sí amb llarga experiència que tenen també o sigui humor de les mares i parlant de mares també recordeu que fan dones de ràdio ah mira aquesta la vull a veure també veus jo també jo també aniré a veure dones de ràdio perquè a més a més bueno ens toca de molt de molt a prop no? sí sí sí sí bastant una mica de tota la vida fent ràdio déu-n'hi-do ai mira i amb l'Àngel Gunyalons sí sí exacte està l'Àngel Gunyalons acompanyada també de dos dos magnífiques actrius sí molt més joves i val la pena jo aquesta segur segur que hi vaig perquè em fa molta il·lusió de veure aquesta obra bueno l'Àngel S'està Rolent la fan a la Villarroel sí la Villarroel és el teatre que té dos bandes que té dos la Villarroel sí és que hi ha un teatre del grup Focus que té com dos bandes sí sí a dues bandes sí crec que és la Villarroel sí a vegades jo he vist obres a vegades jo he vist obres sí que les fan en escenari amb una sola banda sí però normalment està a dues bandes ja fa temps i alguna vegada alguna vegada he vist que el canvien tot sí tampoc és tan difícil però vaja el canvien tot i ho posen amb una sola banda però sí és aquesta doncs està l'Àngels Guanyalons acompanyada de la Sara Espígols i de la Sara Diego dues Saras per acompanyar l'Àngels Guanyalons i jo crec que pot estar molt bé perquè parlen de de tres dones que treballen a la ràdio però que parlen una mica de la seva vida de com va començar tot Déu-n'hi-do o sigui que estarà molt interessant per tothom i especialment per nosaltres Maica ho hem de deixar en aquest punt doncs vinga són-hi 35 ho deixem fins la setmana vinent fins la setmana vinent gràcies i que passis bon dijous un Déu Salvatge recordeu que encara la podeu veure i és fantàstica o sigui que Déu Salvatge està al Goya no ho sé sí, sí està el Teatre a Goya i val la pena d'anar-hi a veure ens la notem Maica adéu adéu a Març per a Goya a Goya a Goya i basi a Robert a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya a Goya I vinga, una nova secció, un nou capítol, perdó, de la secció Just el que no saps, amb en Marçal Ferret, que el tenim ja connectat via telefònica. Marçal, què tal? Molt bon dia. I molt bon dia, Sant Jus, què tal? Com anem? Doncs bé, fantàsticament bé. Avui no tenim en persona, tenim via telefònica, però bé, farem la secció igualment, que ens quedarà molt bé. Sí, no, no, i tant i tant. Avui no en persona, no m'he pogut venir. Mira, coses que passen, un té moltes coses, cansament acumulat, cap de setmana de concerts, la telecogresca, el concert del Poni Pissador, bueno, hi ha hagut moltes coses. Oh, mare meva, però no has parat de dir coses de festa, Marçal. Sí, no, sí, sí, no, i una mica de feina també, però vaig treballar el dissabte al matí, eh? Ah, bueno, val, val, val, llavors ja quedes excusat. Ja hi ha hagut festa, ja hi ha hagut festa. Molt bé, doncs estem en aquest capítol número 79 de Just el que no saps. Correcte. I escolta'm, avui aquí ens portes. Molt bé, doncs vincant, vincant-nos en la nova radiografia de la secció. Avui el capítol us el dedico a vosaltres. Ole! A tots vosaltres. A vosaltres, als fans dels gats que viuen pels gats i moririen pels gats. Ah, bueno. Aquests, sí, exacte. Aquests que l'únic que us surt en el mòbil constantment són coses de gats. Ho accepto. Els gats són divertits. La seva agilitat barrejada a vegades amb una certa descoordinació i amb una mala hòstia llegendària fan que una avorrida tarda de diumenge sigui mitjanament suportable. Ara bé, no ens obsessionem pas. Avui parlarem d'un personatge que es va obsessionar molt fort amb el Felí, més amic dels humans, si és que es pot dir que els gats tenen amics. S'ha de dir que tinc una gata i m'ha sortit bastant esquerpa. Oh, en sèrio? Mira, què vols fer-hi? Què vols fer-hi? Coses que passen. Núria, tu tens algun gat? Doncs no, jo t'haig de dir que a mi els gats em provoquen una mica de desconcert, entre por i desconcert, Marçal, perquè ho comparo amb els gossos, els gossos saps què faran, no mouen la cua, t'avisen, et grullen... Són simpàtics. Són simpàtics, t'avisen del que faran. Un gat no el veus venir, Marçal, no. Els gats no els veuen venir. i bé, i de fet aquest programa, doncs, te'l recomano sobretot mirar sobre el que parlarem, perquè el nostre protagonista d'avui era un artista a finals del segle XIX que, bé, va tenir una relació bastant intensa amb els gats, només cal veure les seves obres. Si ja, no sé, els gats fins a cert punt et podien generar mal rotllo, ara més. Doncs escolta'm, no sé, jo els mal rotllos amb els gats me'n vull oblidar, la veritat no... Ja ho veurem, avui parlarem d'un altre pintor del segle XIX, fa no massa en vam parlar d'un, que es deia que podria haver estat ajudant el Jack Lesbudellador. Aquest, no serà cursa de cap assassinat, això sí, acabarà com unes maraques. Endavant amb la radiografia de Louis William Wayne. Ens contextualitzem, ja queda bé, no?, la música aquesta així. Sí, home, sí, sí, així tranquil·leta, sí. Ah, exacte, música victoriana. Tu diràs. Louis William Wayne va néixer a l'àrea lundinenca de Tlerkenwell. El seu pare va ser un comerciant de productes tèxtils i la mare, que era d'origen francès, es dedicava a fer brodats per l'església del barri. Sí. Què dius? Poca feina. Bueno, home, fer brodats per l'església del barri, massa. Home, sí, però si ho fas sense ànim de lucre en aquest sentit... Bueno, sí, potser, mira, era una manera de col·laborar amb la comunitat, no? Ah, sí, bueno, no, sí. Tu defensa-me-la ara. Bueno, clar, jo te la defenso ara perquè no sé com... No, no, no, no. Ara he defensat la mala persona, no? No, no, no, la mare tot correcta. Vale, la mare tot correcta. Vinga. Sí, el nostre petit Louis va ser el primer de sis fills, sent l'únic home. Els noms de les seves germanes eren Caroline, Josephine, Marie, Claire i Feliz. I juntes podrien haver protagonitzat Monjartides. Vale, sí. Tu t'has llegit el llibre o has vist la pel·li de Monjartides? No, no ho he vist, però bueno, sé de què tracta, sé de què va la cosa. Doncs a finals d'aquest any tindreu l'oportunitat d'en el Centre Catòlic de l'Hospitalet de Llobregat veure l'obra representada per un conjunt de persones en l'Skimming Clock. Ei, falca publicitària. Sí, no? Tu fas de Mujercita o com va això? Jo sí, jo faig d'una d'elles. No, jo faig d'un, és igual. Vale. Mira, veniu a veure-ho, ja ho veureu. Ah, clar, clar, escolta'm. Bé, podem continuar amb la nostra història d'avui. Faré un breu spoiler de com anirà aquesta història. Cap de les germanes es casarà i sempre viuran amb la mare, tal com durant molt de temps també faria el nostre Luis. Vale. Tornem a la història central. La que més ens interessa en aquest cas, de parada, el Prota l'únic que ha fet és néixer. Ja estem a finals de la primera pàgina del guió i encara no m'ho s'ha fet a jo. Bé. En Luis Wayne va néixer sent un nen força normatiu, però desgraciadament amb el llavi lapurí, davant la qual cosa el seu metge va ordenar als seus pares que Luis no havia de ser enviat a l'escola fins a complir els 10 anys. Vale. Pobre. Això del llavi lapurí, bit, res i curt, per algú que no en té ni idea de res, com sóc jo, és bàsicament una malformació d'abans de néixer que fa que el llavi no estigui tancat, la qual cosa fa que hi hagi una fissura ben oberta en el llavi superior que arriba fins al nas. Hosti. Sí, es diu llavi lapurí perquè recorda el nas d'una llebre. Oh. Uau. Aquí li ho. Que cruel que soc, eh? Sí, home. amb aquestes merdes, parlant sempre de gent amb malformacions. Tampoc és culpa meva, eh? Va, vinga, seguim. Vinga. Tu diràs. Un cop va vendre de l'escola, s'absentava en freqüència i va passar gran part de la seva infantesa vagant per Londres. Posteriorment, en Luis es va centrar una mica i va estudiar en la West London School of Art. Of Art. Of Art. Tampoc et pensis tu, eh? No, home. Tampoc anem a dir aquí, eh, es va ficar a Harvard. No, no, es va ficar a fer Art. Bueno, molts, molts, de fet, molts, molts artistes que ens portes, Março, estudien en escoles així com bastant prestigioses i que acaben com amb la, no sé què, no sé quantos, of Art, of Academics. Sí, no sé, sí. Saps? Sempre, sempre hi ha el punt d'of Art, bueno, ja és això mateix. Ei, que ho dic de broma, eh? El d'of Art, jo sempre saco, eh? Jo sempre en el cor. Sí. Bé, tenim el Luis, no?, que va anar a aquesta escola. A la West London School of Art, exacte. I després, fins i tot, va treballar com a professor d'aquesta mateixa escola durant un breu període de temps. Sí. Tot i així, ho va deixar ràpid per establir-se com a artista independent. Gran decisió, eh? Perfecte, eh? D'eina, com de cara tenia 6 persones en el seu càrrec, genial. Bueno, artista independent, tu. Sí, no, no, molt ben triat. A més, en un moment més adequat. Com que tenia 6 persones en el seu càrrec? Ah, que no ho he dit. Ah, doncs sí, sí, sí. Quan el nostre protagonista fa 20 anys, el pare es retira per sempre. Es jubila? No, no, no. Es retira de la vida. Oh. Hòstia, es mort? Com? Sí. Pajarito. Oh. El pare queda 20 i això. El Luis Wayne, a partir d'ara, sí, sí, sí. El Luis Wayne, a partir d'ara, s'encarregarà de mantenir a la seva mare i a les seves 5 germanes. Uau. Hòstia. Has vist? Donidor, gran responsabilitat, tu. Sí, i el millor moment per fer-se artista independent, com dèiem. Ja, ja, ja, que amb aquell sou que vés a saber, no?, si potser li arribava a mantenir-ho tot. Ah, bé, sortosament va aconseguir tenir un èxit considerable amb el seu guard. Sí. Això sí. Es va especialitzar en l'elaboració de dibuixos d'animals i escenes campestres. D'aquí la música que està sonant ara. Sí. Va treballar per diverses... Aquest, perdó. No, no, dic, estem escoltant una música realment espectacular, eh? Ah, ah, aclaparadora. Ah, ah, aclaparadora. Sí, sí, home, i tant. És dels temazos més coneguts. I a més, no, està, ens has passat una versió marçal d'aquesta cançó, que de fons és que hem sentit porcs i hem sentit cavalls, o sigui, estàs parlant... He buscat una de les versions més terribles que he trobat. I se senten grunyidos de porcs, val? Sí. Sí, sí, sí, sí, he buscat una versió prou terrible, sí, sí, sí, ja era aquesta la idea. Ah, molt bé. Va treballar així, home, i tant. Va treballar per diverses revistes, incluent l'Illustrated Sporting and Dramatic News, on va remandre per quatre anys, i l'Illustrated London News a partir del 1886. Durant la dècada de 1880, el treball de Wayne va incloure detallades il·lustracions de casas de camp i bestiar del món rural, les quals li eren encarregades durant les múltiples fires agrícoles que es feien a l'època. I no estem parlant de la representació de quatre bèsties mal posades i repetides. No, no, no, no, no, no. Parlem d'un ampli avantall d'animals diversos, quelcom que van tenir al llarg de la seva vida. En un moment donat esperava guanyar-se la vida dibuixant retrats de gossos, que també dius Bueno, de debò que no hi ha ningú en aquell context que segués amb ell per res, per tenir una conversa, una mica de No ho sé, t'ho creus? Vols dir que sí, això? T'anirà bé? Ja està, exacte. Ja creus que dibuixar gossos i perretes en servirà de gaire? No ho sé. Que ja està, tampoc demanàvem tant, cap i a la fi. Perfecte, eh? Bon tamarraco, el rap de los michis. Però què és això? El rap de los michis? Quatro patitas? El rap de los michis. Quatro patitas? Ha de començar així la cançó? Dos orejitas? Ha de començar així. Sí, real. El rap de los michis. Vale, vale. Ja ho trobo superjustificat. Ara veuràs. Als 23 anys es va casar amb l'institut triu de les seves germanes, Emily Richardson, que era deu anys més gran que ell. Vale. I això a l'època era considerat bastant inapropiat. Sí. Evidentment. Es va mudar amb ella a Hempstead, en el nord de Londres. Molt lleig que ella tingui deu anys més, eh? Si ella en tingués 30 més no passaria res, però a la inversa, ui, quina angúnia. No, a més a més, segur que ella només estava amb ell per interès. Segur que només volia quedar-se amb la seva riquesa de pintamones. No, és broma. Hi havia morts. És falling in love. Sí. Bueno, l'institut triu potser passava molt de temps per allà, no? També a casa seva. Clar. El rosés el carinyo, un dia et deixes un guant, un altre dia... Clar, llavors te'l torna, llavors què? Fem un te. Bueno, vinga, va. I clar. A l'hora del te. Exacte. A la britànica. A la britànica. Clar, és el que tocava. Estem a l'època victoriana, llavors ja passen aquestes coses. Doncs això, aquestes qüestions sí que segurament era el que la gent pensava. Sí. Tampoc passa res. No ho pensaran durant gaire temps. L'Emily, després del casament, emmalalteix de càncer de mama i mor tres anys després. Ui. Un altre que es retira, veus? Poc capa durant aquesta història, no, la dona? Molt poc valorada. Bueno. Molt poc valorada. Tot i així, és gràcies a ella que el nostre protagonista d'avui acaba de treure una mica més de fama. Ara t'explico. Abans de la seva mort, en Luis, però, va descobrir quin seria el tema que definiria del tot la seva carrera com a artista. Seguirà. Pinta en cases de camp i bestiar. No, no, no. Ara ja ho té. Aquí he dedicat el programa d'avui. Clar que sí. Bueno. Mentre l'Emily... Eh, perdó? No, no, no. Que sí. Clar. Mentre l'Emily estava malalta, no només va rebre el suport del seu marit, sinó també d'un gatet blanc, anomenat Peter. Era un gatet blanc i negre que havien rescatat del carrer, en sentir-lo miolà, sota la pluja, durant una llarga nit. Oh! Que és maco, eh, això que dius. Sí, és que també tinc moments macos. Sí, sí, sí. És molt tendre, molt tendre, de moment, el moment més tendre, tu. Sí, exacte. Va ser un gran suport per la parella. Fins que en Luis se'n va cansar i el va estrangular amb les seves dues mans davant de la seva dona. Perdona? És conya, és conya, és conya. És conya, és conya, és conya. Vale, vale. No, és que m'havia posat molt tendre i havia de trencar-ho, hòsties. Aquestes coses s'han de trencar una mica. És broma, no? Sí. Sí, sí, sí, és broma, és broma. El gatet Peter va animar la conval·lació en Emily i en Luis va començar a dibuixar nombroses els moussols còmics de la mascota per fer-la riure. Ai. Sí, no, a ella fins i tot li demanava encaridament que la publiqués aquestes imatges. Però ahir només les feia per fer-la feliç amb ella. Bueno. És maco. És maco, home, per la felicitat de la dona, escolta'm. Exacte. L'amor ho portat. Exacte. L'Emili va morir abans que això succeís. Però ell va continuar fent esbossos d'aquest gat i avui en dia se'l pot identificar en moltes de les obres d'en Luis. A partir d'ara, en Luis Güent ja haurà trobat el seu camí. Serà pintor de gats. Doraemon, no? O sigui, en poses la música de Doraemon. Exacte. El gat cosme. L'any 1886, encara amb 26 anys, en Luis va publicar el seu primer treball amb gats humanitzats en l'edició nadalenca de l'Illustrated London News, on nombrosos gats apareixien realitzant activitats com enviar invitacions o jugar amb els regals, però sempre mantenint una certa realitat del gat, com el fet de caminar a quatre grapes. Durant els anys següents... El Doraemon camina a dos grapes, eh? Però vale. Sí, no, no, jo dic al principi de Luis Güent. Ah, vale, vale. Després ja ho canviarà. Durant els anys següents, els gats d'en Güent van començar a caminar a dues potes, com el Doraemon, a somriurem àmpliament i mostrar altres expressions facials exagerades, com el Doraemon, i a usar roba contemporània, cosa que el Doraemon no, perquè el Doraemon va amb pilotes tot el dia. Les il·lustracions del Luis mostraven gats tocant instruments musicals, prenent el te, jugant a les cartes, pescant, fumant o gaudint d'una nit a l'òpera. Tals representacions antropomòrfiques d'animals eren populars a l'Anglaterra victoriana i sovint apareixien en gravats, targetes de felicitació i il·lustracions satíriques. Durant els següents 30 anys va treballar prolíficament. Va il·lustrar al voltant de 100 llibres per nens i el seu treball apareixia en revistes i diaris, inclòs el Luis Wayne Anual, publicat. Exacte. No, no, no, que Déu-n'hi-do aquest senyor. És una publicació que es va fer des del 1901 fins al 1915. També va realitzar postals actualment molt cotitzades i va ser president del National Cat Club, de 1898 a 1911. Un club nacional de gats, molt bé. Correcte. Fantàstic. En Luis va col·laborar amb diverses associacions benèfiques per a animals, com la Societat per la Protecció dels Gats i la Societat Antibissecció. Malgrat la seva popularitat, el nostre protagonista d'avui va sofrir dificultats econòmiques tota la seva vida. És que, clar, ja saps què diuen. Qui gats pinta se'n va a la merda. Sí, no cal rimar sempre. Vale, vale. No cal rimar sempre. Vaya rima més. Sí, no, no cal rimar. No és nada senyor. És rima insolante. Vale. A més a més, continuava sent responsable de la manutenció de la seva mare i germanes i tenia poc sentit comercial. En Luis Güey era modest, ingenu i fàcil d'enganyar. No estava preparat per negociar en el món editorial. Sovint venia als seus dibuixos directament sense demanar drets sobre la seva reproducció. Una mica ruc, però bona gent. Molt bé. Què més? A veure. Ah, per cert, ara que he esmentat un moment a les germanes, fem un recompte de com va la família del nostre Luis. Sí, fem un recompte, va, perquè s'havia casat, o sigui, va juntar amb l'Institut Triu, l'Institut Triu va morir. Exacte, a veure, ja sabíem que quan tenia 20 anys el pare havia mort. Igualment, quan en té 23 es casa amb l'Emili, però morirà quan en Luis en farà 26. En aquest cas estem vant de l'any 1886. Tot i així, qui pinta gats, any en peny, i ara ja ens hem d'ubicar a l'any 1895. Tal com ja havíem anunciat, les coses no anaven prou bé i els calés no arribaven per mantenir casa seva i la de la seva mare, on vivien ella i cinc persones més. Què farà? Doncs als 35 anys tornarem a viure tots junts. Vale. Una miqueta més tard, en 1910. S'ajunten, s'ajunten, no? Sí, s'ajunten. És a dir, clar, així hem furt una mica més barat-ho tot. Val. Una miqueta més tard, l'any 1910, la mare quedarà ben tiesa. Oh. Com anem ara? Anem seguint, eh? Anem seguint, sí, sí, sí. Va morint gent. Súper. Aleshores, no us sap pas greu si afegeixeu alguna coseta més, oi? No, no, no. I ara, qui va, d'ho ve sumant la llista. Clar. L'any 1917, la seva germana Caroline pateix una forta grip que hi també es tirarà la pota. Ja només ens queden tres germanes. La Josefine, la Claire i la Félix. Aquestes dues últimes també tindran certes dones artístiques, però no amb la qualitat d'en Luis. Bueno, mitja plantina, eh? Ja no us podeu estar preguntant. Han mort els pares, la dona i una germana. Però jo havia dit que tenia cinc germanes. Sí. I ara n'he dit que només en quedaven tres. És veritat. La bona de la Marie, que als 12 anys va ser tancada en un centre psiquiàtric per deliris i que va morir ja dins l'any 1915 amb 47 anys. A 20 i passat, més de 30. Ostres, això també, Déu-n'hi-do, quin cop, no?, per al nostre protagonista. Uau. Des del web. Com ho portem, això? I perquè no estem parlant dels fets que desestibilitzen, com per exemple, no ho sé, la Primera Guerra Mundial, cositas que passen en aquest entorn i, a més a més, amb tantes desgràcies. Pobre home, i encara amb la voluntat de pintar gatets tocant la bandurria, o sigui, uau. Sí, sí, no, no, estem fotuts, estem molt fotuts. Living la vida loca. Doncs així estava. I i Màrtin. Uau. Gigantit. Doncs tan fotuts estem que les coses només poden acabar d'anar pel pedregà. La mort de les seves germanes, evidentment, va afectar molt el nostre Luis. A partir d'aleshores, en Luis va caure en una profunda depressió, experimentant terribles canvis d'humor i acusant a les germanes de lladres i de males persones. Fins i tot, segons sembla, movia els mobles de casa seva per tal d'allunyar els enemics que poguessin atacar-lo. Oh. Al final de la Primera Guerra Mundial, la demanda de les imatges de Wayne havia disminuït significativament i, malgrat els encàrrecs de l'editorial Valentine en Sons, per una sèrie de llibres infantils, la seva situació financera es va deteriorar. Uh-huh. Va fer una aventura de curta durada en l'animació de pel·lícules, dibuixant el primer gat de dibuixos animats de la pantalla, anomenat Pussy Food. Però els dibuixos animats no van ser un èxit en el cinema, almenys en aquell moment. Vale. El 1924, les germanes de Wayne el van certificar per boig i el van enviar a viure a l'Hospital Mental de Springfield a Tuting, al sud de Londres. Caram. Uau. Sí, no, a veure, a veure, però un moment. D'on li baixa aquesta patologia de la salut mental? Home, de la germana, no? No l'havien ingressat als 12 anys, a la germana? Sí, clar, aquí està la cosa. No s'acaba de saber. No s'acaba de saber. Hi ha teòrics que opinen que podria haver patit la síndrome d'Asperger. I aquí diu que era un trastorn bipolar. El diagnòstic que se li va fer a l'hospital de primeres va ser esquizofrènia. Oh. Tot i així, i això és per a vosaltres, fanàtics dels gats, hi ha gent que opina que es deu el toxoplasma gondi, un paràsit present a les cacotes dels gats. Ah, que asco, março. Sí, hi ha una teoria que diu que la toxoplasmosi pot desencadenar una esquizofrènia, però per ara no acaba de ser clar, això. Uau, clar, tan contactant amb gats, no? Potser no li deuria acabar de... I a més bé ja saben quines condicions les tenien en aquella època. Exacte. Saps quina és la meva teoria? A veure. A veure, tu saps què és un òmnibus? Sí, més o menys, més o menys. Un òmnibus és una espècie d'autobús tirat per cavalls. Vale. Doncs mira, quines coses. Sembla ser que l'any 1914 un òmnibus el va atropellar i li va fotre un bon hostió del cap. I dic jo, no deu venir d'aquí. Home, doncs possiblement, no? Si el van atropellar, potser sí que sí que... Sí, no, no, però jo no soc ni psicòleg ni metge. Bueno. Ben boig, ben boig, va acabar. Ben boig, ben boig. Va continuar produint obres d'art a l'hospital, amb les seves germanes retirant les seves imatges per vendre-les i poder-se mantenir. I poder mantenir-ho a l'hospital, també. Quan el llibreter Dan Reeder, que estava a un comitè visitant d'asil, es va trobar amb Wayne a l'hospital, va establir una crida per recaptar diners per l'artista. Es va organitzar una exposició de l'obra de Wayne i es van recaptar més de 2.300 lliures esterlines, tot i que només 640 d'aquest fet van anar a parar les mans d'en Luis i de la seva família. El primer ministre Ramsey MacDonald va crear un fons per les germanes de Wayne i també va organitzar pensions de llista civil per ells, en reconeixement dels serveis del seu germà a l'art popular. Mentrestant, si no, no, Déu-n'hi-do, prou bé. Sí, sí. Mentrestant, en Luis havia estat traslladat a condicions més còmodes a l'hospital de Bethlehem, on un company, pacient més tard, el va recordar com un home vell, amable, tendre i sempre net i polit. Li agradava a tota la curiosa barreja d'humanitat que hi havia al centre en aquell moment. Bona crítica. Sí, sí, sí, simpàtica, no? Amable, si més no. Sí, exacte. El maig del 1930 va ser traslladat de nou a l'Hospital Narsbury de Hertfordshire. Durant aquest... Que aquest nom m'encanta, Hertfordshire. Hertfordshire, sí, molt britàni, molt anglès, eh? Molt anglès, sí. Exacte. Durant aquest període, Wayne encara dibuixa vegades. Alguns d'ells estilitzats, però també dibuixada per missatges de colors vius. També, si us hi fixeu, entrarà en una etapa molt psicodèlica, d'aquí l'art psicodèlic i tot això. Ell és un dels pioners en això. Molt bé. Finalment, el novembre de 1938, però, en Louis Wayne va patir un vessament cerebral. Oh. La seva salut va disminuir encara més i va morir el 4 de juliol del 39, sent enterrat al cementiri catòlic de Santa Maria de Kensal Green. Hmm. Vols que tanqui millor la història? Hmm, bueno, si es pot, si es pot, a veure, intenta-ho. Clar que sí. Una altra de les seves germanes va morir sis mesos abans que ho fes ell. Ai, pobre, o sigui, va haver de viure més morts. No sé si era conscient o no, llavors. Bueno. No ho sé, però se li ha mort. Ja. Tenies cinc germanes o no sé què. Cinc germanes. Se li han mort tres abans de res. Tres. Se li va morir la dona, els pares. És un drama. I segurament el Peter, el gat blanc, també devia pringar-la. Ai, pobre, sí. de què no n'hem sabut més, pobres, suposo que... No, però del gat, el gat ha quedat anonimat totalment. Ja, ja, ostres. Escolta'm. Però per la gent que estima els gats, compte amb les caques dels gats que poden portar esquizofrènia. Bé, bé, això no està comprovat, eh, Marçal Ferret. Això aquí no te les donis de doctor, que no ho sabem. No, l'està comprovat. És veritat. Bé, escolta'm, Marçal, moltíssimes gràcies pel capítol d'avui, el capítol 79 del Just el que no saps. La setmana que ve, el 80, eh, ja. Sí, si t'anava a dir, dic, la setmana vinent, rodó. Rodó, rodó. La setmana vinent, rodó, de la setmana vinent, és especial. Molt bé, doncs, gràcies, Marçal. Res, ens tornarem a saludar la setmana vinent, si et sembla. I tant que sí. Molt bé. Vinga. Una abraçada. Adéu, seu, Sant Just. Bona setmana, Marçal. Adéu. Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui. i us hem assat fent companyia des de les 10 del matí. Us deixem ara amb l'informatiu de notícies amb Mariona Sales Vila Nova per estar al dia de tota l'actualitat de Sant Just. Demà tornarem divendres aquí per fer-vos companyia de 10 a 1. Ens podeu anar seguint a xarxes socials, a Twitter i a Instagram, arroba, ràdio d'Esvern, o vea, arroba, la Rambla 9-8-1. Tot seguit i amb minúscules, que acabeu de passar bona tarda de dijous. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà.
#811 - Notícies, Cultura i Curiositats a Sant Just: Aparcaments, Exposicions, Entrevistes i Molt Més
Resum del Podcast
Aquest episodi recull diverses seccions rellevants de la vida a Sant Just, combinant informació local amb tocs de cultura i curiositats. Es presta atenció als serveis urbanístics com les modalitats d'aparcament regulat, a l'ambient relaxant del Smooth Jazz Club i a les novetats culturals, com l'exposició d'escultures "L'origen de la forma" al Celler de Can Ginestà. A més, hi ha entrevistes exclusives amb artistes locals – com la Inoa Muñoz, recentment amb el seu nou estudi d'art – i una recomanació literària sobre la novel·la "Si sabessis el mar com és bonic". Finalment, el bloc "Just el que no saps" amb Marçal Ferret ofereix una mirada original i humorística sobre anècdotes històriques, temes insòlits i la cultura popular, tot acabant amb un informatiu local que manté els oients actualitzats.
Aquest episodi és una rich mescla de notícies, cultura, art i curiositats buscant informar i entretenir el públic de Sant Just.
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
6:37Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
La carta de la Palmira
25:58La santjustenca Palmira Badell ens llegeix cada dijous la carta d'actualitat, un escrit que redacta ella mateixa: una reflexió sobre algun tema del nostre dia a dia. La carta d'avui parla de les dificultats que tenen alguns col·lectius en utilitzar el nou sistema de contenidors intel·ligents.
Meteo Sant Just
37:19Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.
Això és espectacle
2:03:10No pot faltar l'espai de teatre, amb la crítica teatral santjustenca Mayka Dueñas al microfon dels estudis! Cada setmana ens anima a gaudir del bon teatre i ens porta les estrenes més destacades que hi ha a les sales de Barcelona.