. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Avui, 21 de maig... 21 de maig, ja anem cap al juny. Sí, sí, sí, poquet ens queda. Ens queda poquet. 1881. Es funda la Creu Roja nord-americana. Un dia com avui, Clara Barton va fundar la Creu Roja als Estats Units, una organització que, ja ho sabem, ha salvat milers o milions de vides arreu del món. El més curiós és que aquesta dona, Barton, no era metgessa, era professora. Era mestra. Va començar ajudant soldats ferits durant la Guerra Civil Americana i després va aportar la seva idea de la Creu Roja que ja estava funcionant a Europa, als Estats Units. Aquesta entitat, evidentment, ha estat clau en emergències, desastres naturals o conflictes armats, demostrant que una sola persona en aquest cas pot canviar el món si s'ho proposa. Estem parlant de Clara Barton. Molt bé. Doncs, ostres, gran figura la de Clara Barton, encara que no fos metgessa o infermera, sí que al ser professora també deuria tenir aquesta vocació bastant més social. Correcte, correcte. 1927. Charles Liedtberg creua l'Atlàntic en solitari amb una avioneta. Per primera vegada. Fa anys que aquest personatge, un pioner, va fer història en el seu petit avió, en l'Espirit of St. Louis, volant de Nova York a París, sense parar. Uau. Va trigar 33 hores. Era la primera vegada que algú ho aconseguia sol i sense escales. va ser tota una proesa que va captivar el món i va obrir les portes dels vols comercials més endavant que avui en dia donem per fets. un viatge amb un seient que diuen que no tenia ni coixí, que no va tenir menjar calent, ara que ens queixem de Ryanair. Ja, ja, ja. I que va fer sense GPS. O sigui, anava una mica a morir perquè, clar... Jo és que mai he entès aquests pioners. Aquests que es tiraven al principi amb aquelles ales. Sí, els primers, no? Sí, que dius, val, d'acord. Però és que el més normal és que et matis. Ja, ja, o sigui... I a més, 33 hores i sense escala. I a més, ell va anar tirant, perquè segurament es basava en les estrelles, tenia eines, eh? Per exemple, el 1927, però GPS no en tenia. Clar, però anava sol mentre condueix, que et poses a mirar-me un telèscop i... Bueno, aviam, ja suposo que quan condueixes un avió, tampoc... Quan estàs a dalt, molta feina no hi ha. Però vaja. No, no. Poca broma. El 1998, l'exèrcit de la Índia anuncia que ha fet proves nuclears. Va ser una notícia que va ser sorprenent, que va sacsejar el món, quan l'Índia va admetre que havia fet una sèrie de proves nuclears en secret. Va generar molta tensió internacional, va passar sota terra en un desert remot. Les imatges dels científics celebrant... Va fer la volta al món. Dic que malgrat que la tecnologia del moment, cap satèl·lit espiava d'actar res, fins que ells mateixos ho van anunciar. Bueno, doncs sort que ho van dir, no? Perquè, clar, tenen allà... Tenen molts conflictes. Hi ha un conflicte que la tenen en Paquistan. En Paquistan. Però que ara s'està greujant. Esperem que la cosa no derivi a més, perquè tal com va al món, tots els conflictes s'acaben arreglant a base de bombes. No, però es van donar una treva, eh? O sigui, va durar l'atac entre Paquistan i així pel Caixmir. Em sembla que va durar uns dies i després... Sí, sí, però hi ha molta tensió. Però és que és en general, perquè ara sortia el Trump amb la nova idea que ha tingut de crear aquest escut de míssils per protegir els Estats Units, no saps ben bé de què. És a dir, que costarà 175.000 milions. Ostres, si aquests diners els fessin servir per millorar la societat nord-americana i per ajudar i per potenciar l'economia, potser no caldria tot això. O per igualar, no ho sé, no ho sé, és igual. M'estic ficant en un tema que és complicat. No resoldrem aquí a la taula de Ràdio Després. Tant de bo ho féssim. A 1990, l'Ephemeride Musical, Madonna publica i converteix en número 1 la cançó Vogue. Va ser el 21 de maig de 1990, número 1 arreu del planeta, va ser un èxit musical i va posar el mapa de la cultura voguing, un estil de ball nascut als clubs LGTBI de Nova York. Amb aquell estric a Pous, Madonna va convertir un moviment de carrer en un fenomen global, barrejant moda, ball i orgull en una sola cançó. Avui en dia encara és un himne a la llibertat d'expressió del moviment d'alliberament gai. Madonna, com sempre, més enllà de l'aportació a la música, és una icona. Una icona, absolutament, que ha anat trencant cada vegada que ha fet un album bastant disruptiu i se li poden criticar coses, però per mi Maradona, ai, Maradona, Maradona es mereix un... està dalt de tot. És a dir, les divas d'avui en dia no es podien entendre sense el que havia fet Madonna. No, no, Madonna també una pionera, no en creu a l'Atlàntic, però sí en fer altres... I també se la va jugar, perquè se'n va anar a viure a Nova York sola, vivia en un pis que no es podia tancar ni la porta, va patir assetjament, valenta com ella sola i finalment va triomfar. No sé si hi ha algun biòpic així de Madonna per mirar el cinema. Penso que, veus, és un personatge que... Que s'ho mereixeria, oi? Sí, sí, sí. No sé, que en desconeixi ni algú no, no. Se'n fan d'altres bastant menys interessant per no dir... Anava a dir una paraula malsonant i no t'ho faré perquè no et vull embrutar el programa. Molt bé. Enric, ens quedem escoltant Madonna. Gràcies. Adéu-siau. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia. 10 i 52 i fem la previsió. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Com va? Doncs molt bé, amb un dia molt clar, de moment... Sí, net i clar, com diu la cançó, no? Sí, sí, net i clar. Doncs sí, després de les tempestes d'ahir a la tarda, un altre cop tenim un dia on ha girat vent del nord-oest, que això escombra, dona molt bona visibilitat i neteja tot. Però tempestes aquí no, eh? Bé, mira que no venia, eh? O sigui, el Vallès va ser bastant important, la tempesta era bastant potent. Les previsions del radar del Servei Meteorològic de Catalunya, que ara es pot fer una avançada en la següent hora com evolucionaran les tempestes, ens estava marcant que aquesta tempesta, doncs, estava més o menys, podríem dir, cap al Vallès Occidental, ja estava descarregant amb molta força, i semblava que se n'anava cap al nord de Barcelona, sud del Maresme, el barcelonès. I de cop i volta va com frenar una miqueta el seu recorregut, i va baixar i va enganxar de rasquilló tot el que és el sotès del Baix Llobregat. I aquí ens va enganxar una mica a nosaltres. Però ja et deia, o sigui, veies a Ponent un cel completament blau, i estava caient una precipitació així molt marcada, de cop i volta, a més a més, que va deixar quatre dècimes de litre que engin està, també quatre dècimes a la zona del cementiri, allà a l'escola Montseny, o sigui que res va ser un petit patac, que els que estaven al carrer sense paraigües, doncs patapum. Ja, es van quedar allà una mica atònics. I a més a més provoca, perquè vaig sortir a passejar algú després, provoca que molta gent al vespre sortís amb paraigua de casa, perquè, clar, dius, home, ha caigut això, no fotem, no? Cobres. Sí, bueno. Carregant-ne al paraigües tota la tarda, no? Bé, o al vespre, sí, perquè ja era vespre-nita, allò. Bé, doncs avui una situació semblant, el que passa que encara estem a l'espera una mica que ens arribi aquest aire fred en alçada. Recordeu que a principi de setmana parlàvem que teníem dues entrades d'aire fred, una altra coincideix amb el dijous, i aquesta, doncs demà ja al matí podria portar precipitacions i ruixats. És una línia frontal que porta associada a una bossa d'aire fred en alçada. En aquestes èpoques de l'any, quan entra una miqueta d'aire fred i es troba amb el sol que tenim a la primavera aquí al Mediterrani, doncs fa que els núvols puguin créixer amb facilitat i puguin donar precipitacions. On són més possibles aquestes precipitacions demà? Doncs probablement a tot el que són les comarques gironines i del nord-est de Barcelona. O sigui, podríem dir que cap al Garraf o a l'Alpenadès ja no hauria de ploure, potser sí cap a l'Anoia, però el Baix Llobregat està dins d'aquesta possibilitat. També el Barcelonès, el Maresme, no amb tanta quantitat. O sigui, jo crec que les comarques on més plaurà serà el nord del Maresme, la Selva, el Gironès, Osona, també el Ripollès, la Garrotxa, tota aquesta zona nord-est sí que hi haurà precipitació ja des del bon matí. No és un dia completament tapat. Estem parlant de núvols que arriben, són prou grossos i descarreguen precipitació. O sigui, no parlem d'una pluja forta continuada ni d'un dia completament gris, perquè a Ponent tindrem moltes clarianes. Això farà que tinguem la nubulada a sobre, però que a Ponent veiem la clariana i que a la tarda fins i tot el sol es pugui veure a Sant Lluís. Però és un dia que tant al matí com a la tarda haurem d'anar seguint aquestes precipitacions, perquè de Resquitlló ens pot enganxar una. Demà també serà molt destacada la baixada de temperatures. Recordar que portem uns quants dies de 23, 24, no hem arribat encara els 25 aquest mes de maig i avui ja és 21. I hem de dir que... Bueno, mira, en un mes estarem a l'estiu. Estarem a l'estiu, eh? Hòstia, vinga. Doncs... Ah, sí, les temperatures. O sigui, 24, 25, que me n'he anat amb això de l'estiu i ja m'agafa com aquest cobriment de cor que no... Sí, sí, et deixa paralític. Doncs el que dèiem, una baixada bastant destacada. O sigui, alguns mapes fins i tot ens marquen 18 de màxima de massa en just. No hi creiem massa, però vaja. Que ens quedarem al voltant dels 20, sí. I si avui arribem a una màxima de 24, demà al migdia hi haurà una clara baixada de les temperatures, que són primaverals, que no has d'agafar res, però vaja, que aquí vagin pantalons curts i màniga curta, potser al migdia té una miqueta de fresca i pot enganxar un acostipat d'aquests traïdors de la primavera. Això pel que fa a dijous. A partir de divendres ja comencem a tenir una mica de problemes per poder fer la previsió. La veritat és que ja els americans ens han deixat un divendres doncs pràcticament net, però encara ens queden els suïssos que doncs encara no ho tenen massa clar. Però vaja, en principi sembla i tot indica que el divendres serà un dia tranquil. Després de la pluja de dijous, de les tempestes de tarda a les tempestes al matí, tornarem a divendres un dia molt semblant al que estem tenint ara en aquests moments. O sigui que divendres al matí farà un molt bon sol. A la tarda creixeran nubulades. Aquestes nubulades és bastant probable que afecti més l'interior que no pas a Sant Jús i podríem trempejar divendres. O sigui que, com heu anat comprovant aquesta setmana, parlàvem d'un divendres i un dissabte amb possibilitat de pluges i la cosa, l'evolució ens està canviant. La previsió i aquesta possibilitat de pluges està marxant. O sigui que, pels enjustencs que volen gaudir de la festa major de l'altre. Clar, clar, no, no, escolta'm. Doncs comencem a tenir una cosa una miqueta més bona. Aviam com va evolucionar. Ja et dic, els suïssos són els únics que són reticents a aquesta possibilitat. Ens marquen aquesta possibilitat que la nit de divendres i dissabte pugui ploure. Dissabte, a mig matí, ens podrien caure algunes gotetes. O sigui, no descartem aquesta possibilitat. I després ja el sol seria el protagonista. I com ja fa dies també que anem recordant, és bastant probable que diumenge sigui un dia tranquil, amb alguns núvols, amb sol, i temperatures que després de la patacada de dijous, que ens baixen fins als 19 o 20 graus, a partir de divendres tornaríem a recuperar els 23, 24 i fins i tot diumenge una miqueta més. O sigui que remuntem temperatures i tornem a la normalitat meteorològica, tot i que demà tenim una petita baixada per aquest aire fred que ens arriba i que ens podria portar algunes tempestes. Demà seguirem i perfilarem una miqueta més això del dissabte, perquè, clar, la nit de divendres i dissabte deuen haver activitats a l'Ateneo, però jo crec que és dins, no? Sí, sí, hi ha un concert de l'Enginyo Orquestra, però que es fa dins la Sala Cinquantenari, per tant, en principi, no hauria d'afectar. Sí que a les 7 hi ha l'acte inaugural amb un Parlament i una mica de música, però la previsió no és que s'allargui massa, això. Vale, mirarem aviam, llavors haurem d'estar pendents el dissabte al matí, perquè si hi ha alguna activitat a l'hora lliure, aquesta sí que encara ens està ballant una mica. Només hi ha un mapa que ens ho marqui, o sigui que això la cosa va perdent pistonada i aviam si tenim sort i això desapareix i podem gaudir d'un bon cap de setmana. Doncs estaria molt bé. Carles, moltíssimes gràcies per la previsió del temps. Fins a propera. I tant, aquí serem. Fins demà. Fins demà. Adéu. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. un programa de converses amb artesans de la paraula cantada, amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar, o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, el 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Me n'hem gauzats. La diplomàtica de la Unió Europea contra Israel. Aquest diumenge ha convocat a la Moncloa el grup d'estats àdabs i europeus que donen suport al reconeixement de Palestina, mentre que des del Congrés marca distàncies amb el PP i retreu a Feijó falta d'humanitat amb Gaza. Madrid, Dani Sendeja. Bon dia. La nova ofensiva anunciada per Netanyahu ha mobilitzat l'anomenat Grup de Madrid, una coalició on, entre altres, hi ha Espanya i tres països més de la Unió Europea. Volen aprofitar l'escalada diplomàtica de Brussel·les contra Israel. Sánchez l'ha celebrat en resposta a Alberto Núñez Feijó, que l'ha acusat de fer servir la polèmica d'Eurovisió com a cortina de fum. Con los trenes, con los apagones y con una corrupción ya generalizada. ¿Qué es lo que quiere investigar usted? El televoto de Eurovisión. El mundo entero se está movilizando contra la barbarie de Netanyahu en Gaza. Y usted hace chistes sobre Franco. Menuda talla política, menuda falta de humanidad. Dani Sendeja, Catalunya, Ràdio Madrid. Més notícies serà, Riera. El govern tancarà avui mateix la seva oficina comercial a Tel Aviv, la segona ciutat més gran d'Israel. És un acord entre la Generalitat i els comuns que s'ha anunciat aquest matí davant la guerra de Gaza i que us ha avançat el matí de Catalunya Ràdio. Parlament, Marta Corbalan, bon dia. Hola, bon dia. L'acord s'ha oficialitzat en una reunió al Parlament entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la líder dels comuns, Jessica Albiach, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la mateixa albiach han defensat la decisió que s'ha pres davant el genocidi a Gaza. Les imatges que ens arriben són corprenedores i el govern de Catalunya ha pres la decisió que havia de prendre quan no havia de prendre. Si no era ara, quan? Aquest massacre, està clar que el que necessita són respostes i Catalunya no pot restar impassible. Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Parlament. Oriol Junquera es veu amb escepticisme a l'aval que el Tribunal Constitucional donarà a la llei d'amnistia a la Setmana de Sant Joan, tal com us va avançar ahir aquesta emissora. segons ha explicat el president d'Esquerra en una entrevista al matí de Catalunya a Ràdio, els magistrats fins ara han actuat per evitar l'aplicació de l'amnistia. Per tant, com que hem vist coses tan al·lucinants, tan contràries dels principis generals del dret i tan contràries a qualsevol bona pràctica, doncs crec que tots hem de ser escèptics. És possible que ni tan sols els protagonistes d'aquestes decisions no sàpiguen en aquest moment exactament quines decisions prendran i quines conseqüències tindran les decisions que prenen. Protecció Civil qualifica d'èxit la prova de sirenes de risc químic que s'ha fet aquest matí en una zona on viuen unes 40.000 persones. En concret, s'ha fet a 11 municipis catalans de la Selva, al Gironès, la Noia, el Bages, el Berguedà i l'Aran. Aquesta prova també ha servit per fer un exercici de confinament a una desena d'escoles. Anem cap al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, al Departament d'Interior. Miquel Jarque, bon dia. Bon dia. En una situació real, totes les persones que han rebut l'avís s'haurien de confinar dins de casa i, si eren al carrer, entrar immediatament en un edifici. Primer s'han activat els missatges, en català, aranès, castellà, anglès, i després s'han activat dues vegades les sirenes de risc químic. Una tanda a l'inici de l'alerta i una segona per aixecar el confinament. Marta Cassany és la directora de Protecció Civil. És un èxit. O sigui, les sirenes han sonat correctament, els missatges s'han enviat, no hi ha hagut tampoc dues trucades al 112, per tant, per nosaltres, molt satisfets i molt contents. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Centre de Coordinació Operativa de Catalunya. Ha mort el director i guionista Mariano Ozores, als 96 anys, segons ha confirmat aquest matí, l'Acadèmia del Cinema Espanyol. En prop d'un centenar de pel·lícules i especialitzat sobretot en el gènere de la comèdia costumista espanyola, Ozores va ser un dels realitzadors més prolífics de la seva generació. Va rebre el goia d'honor el 2016, es plantava d'haver tingut una formació autodidacta basada en l'observació constant de la societat espanyola. Ozores va créixer en una família molt vinculada al teatre. El seu germà, l'actor, Antonio Ozores, va ser una de les cares més populars de la gran pantalla espanyola entre els anys 50 i 70. Esports, Marta García. A punt d'acabar-se la temporada i amb el títol de Lliga guanyat arriba la faena en els despatxos en el Barça. Són dies de renovacions i avui, per exemple, és el tor de Hansi Flick. El tècnic alemany firmarà fins al juny del 2027. Demà serà el tor de Rafinha que ampliarà fins al 2029. Sam Amés acull la final de l'Europa League a les 9 entre dos equips anglesos, el Tottenham i el Manchester United. En basquet l'Uni Girona suma una quarta baixa per a la pròxima temporada, la de la pivot, Bionis Pierre-Louis. En l'NBA, els Oklahoma City Sanders han guanyat els Minnesota Timberwolves 114-88 en el primer partit de la final de la Conferència Oest. La de l'Est arrenca esta matinada amb el primer partit entre els Knicks i els Pacers. El Giro d'Itàlia al Mexicà, Isaac del Toro manté la malla rosa de líder. Després que ahir el neerlandès Dean Hall va guanyar la crono de 28 quilòmetres. Huit, onzena etapa entre Viareggio i Castelnobo-Nemonti de 186 quilòmetres. En tenis, el barceloní Paul Martín s'enfronta al corat Marin Cilic en la segona ronda de la prèvia de Roland Garros. En el quadre femení, la també barcelonina Rebeca Massarova jugarà contra la canadenca Carson Brandstein. I en tenis taula, la jugadora de Calella, Maria Chiao, al costat d'Alvaro Robles, juguen avui els quarts de final dels dobles mixtos del Mundial de Doha. En els dobles femenins, amb la romanessa Dina Diàcono, jugaran també els quarts de final. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant sis minuts a les onze, us informa Mariona Sales Vilanova. El Departament d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria d'ajuts al lloguer per joves de fins a 35 anys. Les sol·licituds es poden presentar fins al divendres 23 de maig a les dues del migdia. Aquestes subvencions tenen com a objectiu facilitar l'accés i la permanència en un habitatge de lloguer o de cessió d'ús a persones joves amb risc d'exclusió residencial. per optar-hi que el residir legalment a Catalunya està empadronat a l'habitatge, tenir ingressos regulars i no superar els 25.200 euros anuals. El contracte d'estar en nom del sol·licitant és referir-se al domicili habitual. El límit de lloguer mensual van dels 900 euros a l'àrea metropolitana de Barcelona als 600 euros a les zones com les Terres de l'Ebre. Les peticions es poden fer en línia o presencialment a les oficines d'habitatge i es pot trobar tota la informació al web d'habitatge.gencat.cat. El celler de Can Ginestà acollirà una nova exposició de gravats del col·lectiu Tartalana número 17. La mostra s'inaugura el dijous 22 de maig a dos quarts de vuit del vespre i es podrà visitar fins al 27 de juny. Els artistes reivindiquen el gravat com a llenguatge artístic i en destaquen la diversitat tècnica. L'exposició inclou des de tècniques tradicionals com l'aiguafort o la xilografia fins a propostes més experimentals com el mucolito, el col·làgraf i el fotogravat. A més de la mostra, s'hi han programat diverses activitats paral·leles. Dues visites esmentades els dies 31 de maig i 14 de juny, una xerrada el 12 de juny i un taller infantil el mateix 14 de juny al matí. La programació completa es pot consultar l'equipament cultural de Can Ginestà. Aquest cap de setmana, del 23 al 25 de maig, l'Ateneu de Sant Just celebrarà la seva festa major. Seran tres dies d'activitats culturals, música i convivència impulsades per les diferents seccions de l'entitat. La festa començarà divendres a les 7 de la tarda amb l'acte inaugural amb parlaments del president de l'Ateneu, Miquel Obrador, el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, Pep Morella, i l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes. Durant l'acte hi actuarà en el Corfomen i Coratjo i els alumnes d'iniciació musical de l'Escola de Música. A les 10 de la nit, la sala del cinquantenari acollirà un concert ball amb la Swing Engine Orquestra amb arranjaments inspirats en les big bands dels anys 30 i 50. Les entrades es poden aconseguir a través de la plataforma Entràpolis. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . . Fins ara. . . Fins ara. . . . Fins ara. . . . . . Fins ara. . Fins ara. . . . . . . . . . . Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dóna't d'alta ara a amb bici.cat. Comencem la segona hora de la Ramda al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia. avui ens acompanya una figura clau en la gestió de la seguretat al nostre territori. El comissari Eduard Sellent, cap de la regió policial metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra, que abasta una àrea complexa i diversa com és el Baix Llobregat i l'Hospitalet. El proper 21 de maig avui mateix el comissari oferirà una conferència a la Taneu de Sant Just amb un títol que diu així la seguretat pública, gestió de la complexitat, un tema que no pot ser més actual en un context també de grans canvis socials, tecnològics i polítics que han alterat la manera com vivim i com percebem la seguretat. Comissari Eduard Sellent, benvingut a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies, bon dia. Comissari, comencem pel principi. Per a aquells oients que no estan familiaritzats amb la seva figura, quines són exactament les funcions d'un cap de la regió policial metropolitana sud? Dirigim la seguretat en una part del territori de Catalunya, en aquest cas és a les comarques del Penedès, del Garraf, del Baix Llobregat i a la ciutat de l'Hospitalet. La regió que vostè dirigeix inclou municipis diversos, de diferents comarques, des de grans ciutats com per exemple l'Hospitalet, fins a poblacions mitjanes o petites com podria ser Sant Just. Quines serien les principals complexitats de gestionar la seguretat precisament en un territori en què és molt heterogènic? Un dels reptes realment és aquest, donar un servei equiparable arreu del territori. És veritat que tenim llocs on hi ha una demanda molt elevada de servei per incidents, per fets delinqüència dels que passen, però una bona gestió d'un servei públic ha de garantir que aquest servei es presta a tothom. No hi ha problemes més grans o més petits i no hi ha víctimes més importants que altres. Aquesta és una part de la complexitat. Precisament, no? Aquest és el títol de la conferència d'aquesta tarda, la teneu, la gestió de la complexitat. Quins són els grans canvis recents, com hem dit, no? La presentació, doncs socials o potser tecnològics també, que han alterat la manera d'entendre o de gestionar el que és la seguretat? Sí, la veritat és que des d'un punt de vista de seguretat vivim un món i un moment apassionant, no? Perquè està canviant d'una manera molt ràpida com es plantejava la seguretat fins ara. Com bé deies, hi ha hagut elements que tenen a veure amb el canvi social, en com les nostres comunitats s'organitzen avui en dia, en com vivim i com convivim amb els nostres veïns, en com això ha impactat en el que és una major demanda de serveis, com qüestions que abans resolien entre veïns, ara es demana l'actuació de la policia local o del cos de Mossos d'Esquadra, no? Tot el que és el control informal, una certa erosió. També, com bé dius, una altra dels grans vectors és el tecnològic, no? I com la tecnologia ha introduït un nou àmbit que té aspectes molt positius, tot l'àmbit virtual, tota la digitalització, però que comporta nous reptes de seguretat. I un repte és que no està sempre del tot clar com els podem afrontar. Perquè un delicte a la xarxa implica molts més països, perquè és difícil aconseguir moltes vegades proves, perquè són investigacions molt laborioses i perquè cada vegada són més complexos. I encara hi ha un tercer element, que és la sofisticació. És a dir, a diferència de la delinqüència que teníem fins fa un temps, la delinqüència amb la que ens trobem avui en dia cada vegada és més sofisticada. Està més preparada i té un plantejament molt més professional del delicte. És evident que conviu amb una delinqüència de base i propera, diguem-ne, a la marginalitat, que és molt menys planificada, però la sofisticació és un element molt present també en el delicte. Aquí a Sant Just som un municipi relativament tranquil, però forma part de l'àrea metropolitana que és molt densa i molt dinàmica també. Com es coordina la seguretat en municipis petits, com aquí a Sant Just, en relació potser a ciutats que són més grans d'aquí a la vora? Sí, doncs, nosaltres ens organitzem en àrees bàsiques policials. Són territoris, en el cas de Sant Just comparteixen les plugues. Però és veritat que no només t'has de coordinar amb l'espai immediat, sinó que aquesta conurbació exigeix un plantejament integral, un plantejament molt més sonal, en el que allò que fas tingui sentit. Després del Covid, després del que va ser el confinament, el confinament va ser un accelerador de molts canvis socials, també en l'àmbit de la seguretat, no? I ens van començar a aparèixer fenòmens com els patinets i com l'arribada per ús positius i per ús negatius. I les isocrones o les distàncies que hi havia abans entre punts on es produïen delictes van canviar. I en aquest sentit t'obliga a treballar molt més coordinadament, perquè Sant Just està a prop d'altres municipis des d'on es pot irradiar un tipus de delicte que arribi a la seva localitat. Clar, és que, bé, amb el tema dels patinets, sí que és veritat que a vegades es veuen controls, no? I no sé si arrel del Covid també han sortit altres tipus de delictes que s'hagin de tenir en compte, no? Sí. El control del territori és bàsic en la nostra feina, no? Tota la prevenció és importantíssima i, per tant, posar tots els elements que puguin dificultar el que és fer la comissió del delicte. De la sortida del Covid van passar diferents coses. Una, per mi, la més marcada, va ser aquest deteriorament comunitari. És a dir, pensàvem que sortirien millors i potser no érem tan millors com pensàvem, sense més, eh? I sí que vam detectar algunes conductes més agressives. I això reflecteix en els delictes. Els delictes que tenen associada violència són uns tipus que estan pujant, malgrat que el context general a Catalunya, la nostra marcació va per zones, el delicte baixa. Per tant, ens trobem amb aquest deteriorament comunitari a l'hora d'afrontar els problemes de convivència i, alhora, un cert repunt d'aquesta agressivitat i violència. De la xerrada d'aquesta tarda, una de les idees claus és el concepte de la percepció de la seguretat, no? Que també va molt lligat amb tot el tema comunitari. Quina importància té aquesta percepció ciutadana i com es pot treballar, no? O com es treballa des d'un cos policial com el dels Mossos? Clar, és fonamental aquesta qüestió perquè la seguretat és la conceptualització d'una emoció, que és la por. O sigui, nosaltres, quan parlem de seguretat, em sento segur. En realitat és com conceptualitzem aquesta emoció, la falta de por. La por que puc tenir, o la nof por, quan surto al carrer, quan vaig a passejar el meu gos, quan vaig a dormir a casa meva amb una casa aïllada, quan vaig a treure diners al caixer, no? I això és percepció expectativa. I una cosa molt interessant de la percepció, a diferència del que passa amb els fets objectius, com si estem malalts o no estem malalts, és que la por pot ser fundada o infundada. Tots sabem que els nens tenen por del que pugui haver sota el llit. o quan tanquem el llum de l'habitació, no? Amb les pors succeeix això. Hi ha uns automatismes. I de la por surt la percepció o l'absència de por. Per això és tan important treballar la percepció, perquè tu pots viure en un poble molt, molt, molt segur, en el que no passa res. Però si la persona té aquesta percepció de risc, es sentirà objectivament insegura. Segurament per molts ciutadans, precisament la seguretat és sinònim de presència policial o de la resposta que pugui haver davant d'un delicte. Quins mecanismes preventius són igualment rellevants, no?, també avui en dia? Sí. És veritat que la presència policial és una eina fonamental, no? Però també les relacions amb la comunitat que fa la policia és molt important. Jo crec que traslladar el teixit associatiu, el teixit comercial, a les ampes, a les diferents entitats de les poblacions. Quina és la situació real? Objectivar. Traslladar les respostes als dubtes que es puguin plantejar, les necessitats, donar resposta als temors que puguin aparèixer o a la necessitat d'informació veraç, és fonamental. La comunicació és molt important sempre, en l'activitat humana, per donar objectivitat als fets que succeeixen. I el treball dels Mossos sovint implica col·laboració, doncs, no?, amb altres cossos, amb altres institucions, per exemple, les policies locals, que tenim aquí a Ràdio d'Esperma al costat, o serveis socials. Com es gestiona aquesta cooperació, per exemple, aquí a la Regió Metropolitana Sud? Sí. El nostre és un sistema, és un model policial que es diu pluralista, perquè no compta amb un únic cos. La policia de Catalunya és el cos de Mossos d'Esquadra i el conjunt de les policies locals, que tenen compartides responsabilitats i responsabilitats exclusives. Per tant, coordinar-se és molt important. I el tracte, i la coordinació és quotidiana. Treballem junts, afrontem junts els reptes, i la veritat és que, en general, les relacions són excel·lents. Sant Just, també seguint una mica, amb cosetes d'aquí del poble, té una geografia peculiar, perquè sí que és veritat que hi ha una part urbana i una altra que és més natural, que està més propera aquí a Collzarola. Això genera situacions específiques de vigilància o d'intervenció policial, aquestes diferències més demogràfiques o de territori? Sí. Una mica el que ens referíem al principi d'aquesta entrevista, és molt important adaptar-se a les diferents demandes, i totes són importants. Estar en el territori és important. Aquí tenim una zona, doncs, que no és urbana, i en la qual, doncs, hi ha una necessitat de servei diferent. Qui la dona? Doncs acostuma a donar-la serveis més especialitzats, la Unitat Regional de Medi Ambient, que té un patrullatge més orientat a aquest tipus d'espais, amb les problemàtiques que donen l'accés al medi natural i les infreccions o la convivència que es pot necessitar en aquests espais. I com valoraries Sant Just dins de la regió, no? Com dins de la regió metropolitana sud? És un municipi exemplar o crític o estratègic? És un municipi molt segur. La veritat és que Sant Just és un municipi on ens passen coses, ens passen fets, tenen la seva importància, perquè qualsevol víctima és víctima i és important, però en el que és com a municipi, és un municipi en el que és molt, molt tranquil. Hi ha una especial sensibilitat també cap a determinats col·lectius que són més vulnerables, no? Per exemple, dones víctimes de violència masclista, persones grans... Com s'afronta aquesta realitat també en aquesta regió metropolitana? Sí, la vulnerabilitat és un element fonamental. Servim a tothom, no? Però és veritat que hi ha col·lectius en què ens necessiten d'una manera especial. i llavors comptem amb unitats especialitzades que treballen en aquests àmbits. En l'àmbit de la violència masclista, clarament. En l'àmbit de la violència contra els infants també. I també per la gent gran, en què sobretot trobem que moltes vegades són víctimes de delictes, com les estafes o com substraccions determinades, i amb elles intentem mantenir un vincle comunitari important per traslladar-lo a la informació que pugui necessitar. I també, com fèiem referència al principi, no? Tot el tema de la digitalització, la delinqüència també ha evolucionat. I fins a quin punt la ciberdeliqüència s'ha convertit també ara en una prioritat operativa? La ciberdeliqüència és, sens dubte, un dels grans reptes que tenim a nivell de seguretat tots els cossos del món. No només els de Catalunya, sinó els del món, perquè són molt més sofisticats i tenen molta més dificultat de persecució. Llavors, realment és un àmbit en què necessitarem anar adaptant capacitats i també un marc normatiu, no només a nivell de l'Estat, sinó comunitari, que ens ajudi a poder ser eficaços. I per acabar, comissari, com veu el futur de la seguretat pública? Si ens hem d'acostumar a conviure amb una complexitat creixent? Si hi ha marge per simplificar o recuperar també sensacions de seguretat? Jo crec que la seguretat serà el reflex del que és la nostra societat. I la nostra societat ha canviat. Els grans consensos, els espais de més homogeneïtat van desapareixent, es construeixen espais més fragmentats, en què l'heterogeneïtat està molt més i això obligarà els serveis públics a tenir un enfocament més particular. Pensem, per exemple, en coses com una denúncia. Pot tenir sentit una denúncia a través de la xarxa quan la persona té una competència digital mínima, però què fas amb una persona que no té aquesta competència? Necessites mantenir un servei presencial. I aquest és un exemple molt bàsic. Però trobaríem en el conjunt de la nostra societat molts espais en els que ens diferenciem. Busquem la diferenciació a diferència d'altres moments del nostre país. I aquest element exigeix a la seguretat aquest particularisme. I aquest és segurament l'element central de la complexitat a la qual jo em refereixo. A qui pot interessar la conferència d'aquesta tarda a l'Ateneu de Sant Just? Doncs a qualsevol que vulgui tenir una visió completa del que són les tendències, de quin és el futurible del que ens anirem trobant amb el nostre país, qualsevol que tingui interès per saber com avança la seguretat i el benestar a Catalunya des d'aquesta perspectiva. Comissari Eduard Sallet, moltíssimes gràcies per la seva presència avui aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Ens quedem amb bastantes reflexions interessants sobre la seguretat com a bé comú i també sobre la importància de saber escoltar, adaptar-se i també anticipar-se a reptes d'una societat que de fet està en canvi constant. Recordem la conferència titulada així La seguretat pública, gestió de la complexitat que tindrà lloc avui mateix a les 7 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just, oberta a tota la ciutadania. Gràcies comissari, que tingui bon dia. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el gobell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera. Escoltant el magatzin matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat s'enjustenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, no vull tu. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara comencem un nou capítol de la secció La Salut al Dia. Avui tenim amb nosaltres la infermera Sílvia Granollers per parlar-nos aquest mes sobre el tabaquisme. I és que aquests dies estem celebrant la 26a setmana ja sense fum. Aquí Sant Just ens ho recorda, de fet, si passegem per davant del cap, un gran lema, una gran pancarta, eh, Sílvia? Sí, sí. Que ens diu Sant Just encara fumes i ens ho pregunta una fulla. La fulla de Bern? La fulla de Bern. Aquest cartell és mític, Sílvia. Aquest cartell és mític i, a més, sempre hem dit en broma que un dia el cap potser caurà i la pancarta seguirà dreta allà. Clar, home, quan amplin el cap, què passarà amb allò? Aquella paret marxarà, no? No ho sé, però aquesta paret l'hem de conservar com si... Almenys la pancarta, almenys ni que sigui guardar-la. Sí, sí, sí. La va fer en Gerard Pàmies, un noi, i ara ja no tant noi, en aquell moment era molt jovenet i ell va dissenyar, va ser el seu regal per la campanya i la cançó també la va fer Majoan. Aquella cançó, eh? Té, hi ha cançó. Home, te la portarem perquè és molt maca. Home, doncs sí, un dia la posarem aquí. I tant, i tant, doncs sí. Fet que te la porto. Sílvia, parlem de la setmana sense fum. Entenem que el tabaquisme segueix sent un problema, no?, en la societat. Segueix sent un problema molt greu, molt greu per les persones i també per la salut de la nostra terra. És una gran amenaça pel planeta, el tabac. Per les persones ja ho sabem, tot i que han deixat de fumar moltes persones, veurem, suposo, com parlarem, han aparegut noves formes de fumar que fan molt atractiu pels joves que comencin a fumar perquè ho veuen com a alguna cosa poc maligna. Sí, poc perillós, molt atractiu i fins i tot com si fos una llaminadura. Llavors, hi ha molta gent que està... Molts joves que estan començant a fumar, això és un gran problema. De fet, a nivell global, hi ha un 22% de persones que fumen quan potser fa 15 anys estaven parlant del 30 i pico. És a dir, que s'han fet moltes coses perquè la gent deixés de fumar i això ha anat molt bé. Segur que hem millorat la salut de la comunitat. Però, tot i així, a Catalunya cada dia moren 25 persones abans d'hora, abans del que els tocava, per culpa del tabac. 25 persones vol dir que durant aquest programa hi haurà una persona que morirà per culpa del tabac i morirà abans d'hora. Això és molt greu, eh? Home, clar, per proporció, no? Vull dir, ens toca. És molt... És molt frapant, no? Perquè això causa... És com l'alcohol. L'alcohol causa, a nivell d'Espanya, 15.000 morts prematures cada any. És moltes persones que... Hi ha molt patiment perquè al darrere hi ha una malaltia, hi ha molt dolor. Llavors, sí, el tabac és un problema per les persones, però també, i això que dèiem abans, el tema pel planeta. Pensem que la indústria tabaquera, per poder funcionar, cada any ha de desforestar 200.000 hectàrees de terra. Terra que es converteix per utilitzar, per cultivar tabac. Que tala aproximadament 600 milions d'arbres cada any per poder seguir fabricant i produint. Sí, sí. O sigui, que els paquets de tabac, gairebé que ens haurien de posar també, no?, el que implica a nivell... Perquè a vegades hi ha imatges de pulmons que estan com negres, no?, que visen dels càncers. Podríem posar també una imatge de la quantitat d'actàrees que, bueno, que es perden, no?, a nivell d'impacte mediambiental. Sí, sí. A més, és una dada molt frepant. Estem tots tan preocupats per l'aigua, doncs la indústria necessita 22.000 milions de tones d'aigua anuals. Són quantitats exorbitants. I, bueno, i no parlem de les borilles. No hi ha. Això és el primer residu que tenim. A les platges, sobretot, almenys fins fa poc, no?, que no sé si hi ha la normativa o no de si es pot fumar o no a les platges. Em sona que en alguna sí, però també les platges estava ple de borilles. I tant. Periòdicament es fan recollides. Sí. I a Barcelona, a Barcelona, a la Barceloneta, que està prohibit. A la Barceloneta s'ha prohibit, eh? Sí. A Barcelona, bueno, prohibir o no prohibir fumar les platges, això depèn dels ajuntaments. Aleshores, la Diputació de Barcelona ajuda en els ajuntaments que volen instaurar aquesta norma de no fumar. Llavors, a Barcelona, per exemple, doncs està. Des de fa... L'any 2023, crec recordar, es va fer una prova pilot i després ja s'ha posat. O potser abans, inclús. Llavors, nosaltres vam fer una vegada, i es fan periòdicament recollides, vam estar en una platja on no es podia fumar. Vam estar una hora, unes 30 persones, recollint borilles. I això que no es podia fumar. I que no es podia fumar. i en vam recollir aproximadament 5.000. 5.000. 5.000. 5.000. 5.000 en una platja que no es pot fumar. I saps el temps que triga una borilla a desaparèixer? No. 25 anys. 25 anys. 25 anys. És a dir, és el gran contaminant dels... Sí, sí. Una borilla contamina 10 litres d'aigua dolça. I fins a... Perdó, d'aigua salada, d'aigua del mar. 10 litres. D'aigua salada en contamina 50 litres, fins a 50 litres. És a dir, hem d'eliminar aquest residu. Sílvia, arribats a aquest punt, no? Sí. Què caldria fer per evitar el consum de tabac, llavors? A veure, hi ha moltes coses que podem fer. De moment, el govern se li està demanant, al Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquismo, se li està demanant que compleixi amb el que va dir que faria. Què és? Empaquetat neutre. És el que tu deies abans, Núria. Que, clar, el paquet és atractiu, encara que... Bueno, sí. Sí, hi ha uns pulmons alguna vegada, però és marca. I saben. A veure, hi ha mil maneres de fer invisible un pulmó o... Sí. Llavors, l'empaquetat neutre, perdó, sabem que funciona. Austràlia és el primer país... Què vol dir, empaquetat neutre? Vol dir que no té res. Ah, o sigui, un paquet en blanc. Un paquet en blanc. No té cap... I això no està de moda. O sigui, la imatge és important. Llavors, l'empaquetat neutre aconsegueix... Austràlia, des de fa molts anys, ja ho vam posar, i vam veure que en dos anys un 15% de la població deixava de fumar. Això és molta gent que deixa de fumar pel fet que no compres alguna cosa atractiu pels ulls. Sí, sí, sí, clar. Llavors, això seria. L'altra cosa, una mesura molt poc popular, però que tota la vida, a més, hi ha fanys que ho diem, augmentar el preu del tabac. El tabac és molt barat tu en el nostre país. Llavors, hem de pujar el preu. Per què? Perquè cada vegada que tu puges el preu, un 10%, només que pugis un 10%, un 4% de persones deixen de fumar. Però el que és més important, que és la gran... la gran... no m'agrada dir la paraula lluita, però la gran proposta és que el jove no comenci a fumar. Si tu el poses un preu car, el jove no començarà a fumar. Complir la llei, evidentment, no es poden vendre cigarretes soltes, que es fa... I això, doncs... Aquestes serien dues coses, però després nosaltres també podem fer. Els sanitaris, evidentment, ajudar a deixar de fumar. Però la comunitat, tots, el que hauríem de fer és respectar molt els espais llibres de fum. Que són aquests espais que... ho dic, també el govern, no? Quins són aquests espais? O l'Ajuntament? Sí, per exemple, nosaltres aquí a Sant Just, davant de l'Institut, tenim uns espais... hi ha uns rètols a terra o davant del centre de Salut o davant de l'Ajuntament que es posa espais sense... llibre de fum. Llibre de fum. Per què? Perquè són entorns on hi ha joves on no han de veure la gent fumar o al costat del... De les escoles o de la bona aigua, no? Llavors, respectar... Però a casa teva, també, fes respectar que a casa els avis no han de ser bones... I àvies no han de ser... No seran més bones àvies i avis si quan venen els nets fumen a casa. No. I quan parlem de fumar, no estic parlant només del tabac convencional. No. Estic parlant de les altres maneres de fumar que són tant lesives i addictives com el tabac convencional que fins ara era el que nosaltres teníem. Clar. D'això te'n volia parlar precisament perquè n'has fet referència abans, no? Comentaves aquestes noves formes de fumar que són precisament tan atractives també pels joves. Una mica quines són, no? A mi se m'acut la cigarretta electrònica. Sí, aquesta és la primera que va sorgir i tu has dit és molt atractiu són dispositius electrònics això ja ja és atractiu amb sabors milers hi ha 16.000 sabors em sembla i a més maduixa plàtan menta molt xocolata són dispositius les cigaretes electròniques que el que tenen això formes diverses amb pipa cigarreta que el que tenen és un una és un dispositiu on tu col·loques un líquid i aquest líquid el que farà el dispositiu electrònic és generar un aerosol que no vapor tot i que li diem vapers el que deixa anar és un aerosol i aquest aquest dipòsit de líquid conté moltes substàncies no està regulat amb la qual no sabem exactament el que conté no diuen no és com un paquet de tomàquet que t'has de dir tot el que tens i tot el que és els ingredients amb el tabac això no ha sigut mai no passa llavors són aquests dispositius tenen la persona i fa aquesta inhalació d'aquest aerosol i amb això està doncs introduint-se en els pulmons totes les substàncies desadictives i deixant anar també en l'ambient altres substàncies diuen que són més sanes que no una cigarreta convencional però però no sabem sabem que que no que no que quan tu analitzes el que està inhalant hi ha moltes substàncies no només la nicotina perquè fins i tot els que diuen que no tenen nicotina en tenen tu te'n recordes Núria quan van sortir els vapejadors les cigarretes va haver-hi un boom de cop i volta jo que vic a Barcelona doncs hi havia una botigueta d'aquestes cada cantonada hi havia una botiga al cap d'un any aquestes botigues van desaparèixer i han quedat les que han quedat no? per què? perquè jo recordo parlar amb persones que utilitzaven aquests dispositius i us diuen és que és que m'intoxico és a dir com que hi havia com una inhales una quantitat irregular de substàncies entre elles la nicotina i llavors et marejaves et trobava malament en fi sabem que que no són tan bones que són encara que tinguin així com sabors que puguin recordar com inclús una cosa dolça o més llaminera per això ho diem aquests són uns productes que la indústria et diu que els fa per ajudar la gent a deixar de fumar i és la gran mentida de la indústria perquè el que volen aconseguir és nous clients pel seu producte que fan posen a l'abast de gent jove una cosa bona de gust perdó no de no clar bona de de sabor i sabem que avui ara ho estava llegint i que el 54% dels nois i noies de 14 a 18 anys coneixen aquest producte i el 30% l'ha provat l'ha provat eh el 30% i sabem que la persona que l'ha provat té una una probabilitat de consumir després tabac convencional tres vegades més alta que una altra persona que no un altre nen o nena que no ho ha fet la indústria no ajuda a deixar de fumar perquè clar si jo tinc una botiga de sabates doncs el que voldré és que la gent camini molt per gastar sabates i que m'encomprim més clar clar exactament és que és així de sobreviure aquest és un Sílvia parlem també dels IQ ah sí aquests dispositius sí els bueno l'IQ és el més el més conegut el que tenim aquí però en aquest cas així com la cigarreta electrònica no hi ha fulla de tabac aquí sí en els IQs hi ha fulla de tabac i quina forma tenen per si hi ha algú sí també són dispositius electrònics el que passa que tenen tu el que fas és la cigarreta el canuto la cigarreta la col·loques a dintre llavors en aquest dispositiu electrònic el que fa el tabac no és combustionar com com amb una cigarreta que tu quan l'encens combustiona a 800 graus sinó que s'escalfa és tabac per escalfar llavors escalfes el tabac i a 300 graus 400 graus i això és el que és aquest dispositiu en aquest cas sí que no es pot fumar amb aquest dispositiu en tots els llocs on no es pot fumar tabac perquè sí que la llei doncs com que és tabac fulla de tabac l'empara i la bosseta vanicotida aquesta és l'última és l'última això prové de Suècia que potser els que han estat a Suècia alguna vegada ho han vist ells tenen bosses bossetes de tabac llavors es posava la bosseta entre la geniva i el llavi superior ostres sí llavors aquí el que són es diuen snus i és i a més a la platja en vam recollir moltes d'aquestes també eh sí sí sí és un consum llavors és una bosseta que té nicotina sintètica i altres substàncies es posa entre la geniva i i això i el llavi sí sí i també com si fos un caramel com mira aquesta és la definició és un caramel perquè és un caramel amb gustos boníssims ja dic està de xocolata bueno és igual el que t'agradi segur que està i bé i clar això és també la porta d'entrada igualment eh és a dir augmenta la freqüència cardíaca clar és nicotina augmenta la freqüència cardíaca dany cerebral irritació de les genives etc etc malalties en fi no podem parlar de res bo parlem també de de l'estratègia de disminuir els riscos o sigui d'utilitzar altres maneres no de fumar clar clar això és el que comentàvem que la indústria no vol perdre clients i llavors què ha fet ha posat en marxa tot un mecanisme per introduir productes molt atractius en els joves llavors busca dispositius electrònics que sempre hi ha per ser ja és una cosa agradable de tocar i amb sabors molt bons que es fan que semblin que siguin innocus quan no ho són això justament la setmana que celebrarem la setmana que ve de la setmana sense fum vol posar en evidència aquestes estratègies de la indústria perquè la gent se n'adoni i perquè el jove es pugui parlar de què fem contra aquesta indústria tan potent amb tants diners al darrere que el que vol és convertir-nos en addictes en una substància que se'n diu nicotina que és ben fàcil de a més de convertir-s'hi Sílvia a la setmana sense fum aquí a Sant Jús es celebra d'alguna forma en concret? Sí sí sí jo diria que els meus companys del centre de salut celebren tots els dies de l'any que no es fumin ajudant a les persones a deixar de fumar així que animem a tothom que tingui interès en fer-ho doncs busqui l'ajuda si la vol en el centre però especialment el que farem és el dijous de la setmana vinent fer la caminada popular amb ball zumba i entrega de petits obsequis a les persones que vinguin per celebrar per posar hem de posar la moda doncs això que les persones deixin de fumar que els joves optin per una vida un estil de vida sense cap dependència Sílvia si hi ha algú que vol deixar de fumar a part d'implicar-se en la setmana sense fum o també de participar d'aquesta caminada que es farà la setmana la setmana vinent què és el que ha de fer o què és el que pot fer? A veure el tabac és una substància que té atrapat jo el que sempre recomanaria és que la persona comenci a plantejar-se espais sense fum que comenci a acotar és a dir que jo si a casa el converteixo en un espai sense fum el meu cap començarà a acostumar-se i al cap d'unes dies ja veurà que a casa és un espai sense fum i el cos ja no em demanarà segurament fumar busco un espai fora de casa ventilat on sigui el meu espai de fumador aquest seria per mi un primer camí un primer pas per anar això deixant que el tabac sigui un espai molt molt molt concrets després que quan tu estàs fumant només fumis també és una estratègia d'estar si estic fumant estigues pel que estàs estàs fumant encara que sigui dolent però no no estiguis fumant mentre llegeixes o mentre estàs per compaginar-ho exactament atenció plena amb el que estàs fent també llavors segurament hi ha com una ets més conscient llavors exacte no és fàcil fer-ho això que estem dient ara mira ara no és fàcil però és molt efectiu quan fumo només en uns espais i a més fent exactament només això després també pensant què puc fer si no fumo perquè és veritat que m'estic acostumada ja ho veuràs hi ha persones per exemple que es concentren sembla que es concentrin més quan estan fumant no és veritat perquè de fet quan tu estàs fumant el teu nivell d'oxigen en sang i el cervell disminueixen dràsticament és a dir que el teu cervell no pensa millor però sí que és una estratègia que té el teu cos per tenir atenció i llavors sembla pensar que en el moment que deixis de fumar això és dur d'intentar fer alguna cosa i concentrar-te però que ho pots fer que ho pots fer i que ho faràs i ser constant per aconseguir això que no necessita la cigarreta per fer una sèrie de coses i evidentment el centre de salut per la part que és la part física perquè la nicotina ho hem dit és una addicció és una substància que enganxa és un problema de salut no llavors per la part física al centre de salut hi ha professionals que t'acompanyen i t'orienten amb la part psicològica que són els tres consells que demanaves però també treballarà la part física amb farmac psical per ajudar que aquesta sínome d'abstinència que et provoca deixar de fumar doncs sigui el més lleu possible molt bé doncs escolta'm Sílvia ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern a escoltar un capítol més de la salut al dia i si et sembla acabarem l'espai ens han passat aquí una falca una música l'acabarem escoltant aquest àudio si et sembla Sílvia m'encantarà ja sé quin és molt bé gràcies Núria a tu per venir que vagi bé Sant Just Sant Just encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa pensa bé que tu t'enganyes no juguis ara t'ho manes perquè fumes encara fumes perquè fumes encara fumes ara escoltes pel viud d'Esquern a quina edat vas d'esvirgar-te? Sí Catalunya Ràdio les notícies de les 12 Bon dia us informa Joan Bota El Papa Lleó XIV demana l'accés d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza ho ha fet en una audiència davant milers de persones a la plaça de Sant Pere del Vaticà Renòvo la meva crida a permetre una entrada decent d'ajuda humanitària i a posar fi a les hostilitats que estan pagant a un preu angoixant els nens o els ancians i les persones malaltes D'aquesta manera doncs Robert Prevost ha incidit en la necessitat d'acabar amb el conflicte entre Israel i Palestina apostant clarament per un alto el foc i per l'alliberament de tots els hostatges que encara té jamás Pedro Sánchez es reunirà demà amb les associacions de víctimes de l'Adana a València segons ha avançat el diari Levante i ha confirmat aquesta emissora el president espanyol viatjarà expressament per la trobada que es farà a la delegació del govern a la capital del País Valencià aquesta reunió arriba després que les tres associacions associació víctimes mortals d'Anna 29 d'octubre la de víctimes de l'Adana 29 d'octubre també 2024 i una altra tercera associació hagin fet aquesta petició formal tot i que de manera informal havien apuntat aquesta possibilitat a la delegada del govern Pela Bernabé el president d'Esquerra republicana apunta que el tancament de l'oficina de la Generalitat a Televip és una mesura estètica Oriol Junqueras ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio on ha defensat que la Unió Europea ha d'activar mecanismes econòmics i comercials per pressionar irrel sense trencar relacions diplomàtiques crec que és més efectiu les mesures de caràcter econòmic els contractes els contractes en l'àmbit militar els contractes en l'àmbit d'alarmament etcètera crec que és molt més efectiu que la ruptura de relacions diplomàtiques en termes generals estem davant d'un excés d'esteticisme en molts àmbits en aquest també sobre el tancament de l'oficina d'acció a Israel l'expresident Carles Puigdemont ha lamentat a les xarxes que el PSC pacti amb els comuns l'estratègia internacional del govern i els acusa de fer petita Catalunya i volem mantenir-se al poder el preu que sigui i supeditar-se als interessos d'Espanya i el PSOE i un home de 52 anys ha mort a la porta del col·legi americà de Pozuelo de Alarcón a Madrid els fets han passat poc després de les 9 d'aquest matí quan hi havia molts alumnes entrant al centre escolar la policia nacional investigarà aquest crim segons les primeres informacions la víctima seria un ciutadà ucraïnès investigat pels serveis secrets d'aquest país pels seus vincles amb Moscou organitzacions de consumidors de tot Europa han presentat a Brussel·les una denúncia contra set aerolínies per pràctiques abusives a l'hora de cobrar l'equipatge de mà entre les companyies denunciades i Arrayaner i Welling entitats com Loku reclamen una investigació a escala de la Unió Europea i retreuen que les aerolínies denunciades ignoren que el Tribunal de la Unió Europea va dictaminar que cobrar per un equipatge de mà d'una mida raonable és il·legal també reclamen que ara s'adrevisi el reglament sobre els drets dels passatgers aèris i s'aclareixi quins serveis s'han d'incloure al preu bàsic del bitllet les aerolínies denunciades són EasyJet Norwegian Volotea Transavia i Wiser Esports Marta García el Barça espera oficialitzar avui la renovació del tècnic Hansi Flick l'Alemany firmarà fins al juny del 2027 demà serà el tor de Rafinha que ampliarà fins al 2029 Sant Mamés acull a partir de les 9 la final de l'Europa League entre el Tottenham i el Manchester United en bàsquet el Cedis ha fet oficial la continuïtat per una temporada més de l'alert Anna Palma sent la primera que tanca l'equip de l'Alt Urgell de cara a la pròxima temporada en canvi l'Uni Girona suma la quarta baixa per a la nova temporada la de la pilbot Bionis Pierre-Louis en l'NBA els Oklahoma City Sanders dominen la final de la conferència a oest en guanyar esta matinada els Minnesota Timberwolves per 114-88 en el primer partit esta pròxima matinada arranca la conferència a est entre els Knicks i els Pacers el Giro d'Itàlia onzena etapa 168 quilòmetres entre Villareggio i Castelnobo en Monti amb el mexicà Isaac del Toro que defensa la matlla rosa de líder en tenis el barceloní Paul Martín s'enfronta el croat Marin Cilic en la segona ronda de la prèvia de Roland Garros on la també barcelonina Massaroba Rebeca Massaroba jugarà contra la canadenca Carson Bransain i en tenis la Maria Xiau disputa els quarts de final dels dobles mixtos del Mundial de Doha al costat d'Àlvaro Robles la Calellenca també disputarà avui els dobles femenins al costat de la romanesa a Dinadià Conu Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova Aquest cap de setmana del 23 al 25 de maig l'Ateneu de Sant Just celebra la seva festa major seran 3 dies d'activitats culturals música i convivència impulsades per les diferents seccions de l'entitat la festa començarà divendres a les 7 de la tarda amb l'acte inaugural amb parlaments del president de l'Ateneu Miquel Obrador el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya Pep Morella i l'alcalde de Sant Just Joan Basaganyes durant l'acte hi actuarà en el cor femenicoratge i els alumnes d'iniciació musical de l'escola de música a les 10 de la nit la sala del cinquantenari acollirà un concert de ball amb la Swing Engine Orquestra amb arranjaments inspirats en les Big Bands dels anys 30 a 50 les entrades es poden aconseguir a través de la plataforma Entràpolis El celler de Can Ginestà acollirà una nova exposició de gravats del col·lectiu Tarlatana 17 La mostra s'inaugura el dijous 22 de maig a dos quarts de vuit del vespre i es podrà visitar fins al 27 de juny Els artistes reivindiquen el gravat com a llenguatge artístic i en destaquen la diversitat tècnica L'exposició inclou des de tècniques tradicionals com l'aigua fort o la xilografia fins a propostes més experimentals com el mucolito el col·làgraf o el fotogravat A més de la mostra s'hi han programat diverses activitats paral·leles dues visites comentades els dies 31 de maig i 14 de juny una xerrada el 12 de juny i un taller infantil el mateix 14 de juny al matí La programació completa es pot consultar l'equipament cultural de Can Ginestà El comissari Eduard Sallent cap de la regió policial metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra ha estat entrevistat avui a Ràdio d'Esvern amb motiu de la conferència que ofereix avui mateix a l'Ateneu de Sant Jus titulada La seguretat pública gestió de la complexitat L'acte obert a la ciutadania vol aportar una visió actualitzada sobre els principals reptes de seguretat en el context metropolità Durant l'entrevista Sallent ha explicat que la seva regió inclou municipis de les comarques del Penedès Garraf Baix Llobregat i l'Hospitalet amb realitats molt diverses segons ha dit un dels reptes és garantir un servei policial equilibrat i de qualitat per tot el territori independentment de la mida del municipi o del volum d'incidents que s'hi registrin També he destacat que no hi ha víctimes més importants que altres Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i de l'Hospitalet i de l'Hospitalet i de l'Hospitalet i de l'Hospitalet i de l'Hospitalet i de l'hospitalet Fins demà! Fins demà! Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. No te da perdón de Dios, tú eres mi vida, la fortuna del intestino. El destino te ha desaparado, lo mismo ya que ayer lo mismo soy yo. No te encuentro al abandono, eres posible o no te encuentro de verdad. Por eso un día no encuentro así de nada, lo mismo ya que ayer lo pienso en ti. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así. Bamboleo, bamboleo, bamboleo, bamboleo. Són les 12 i 11 minuts. Comencem la tercera hora de la Rambla al magazzín de matins de ràdio d'Esvern i passem a fer la tertúlia dels dimecres amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata i també l'Albert Macià que ens parla cada setmana de les activitats que es fan a la Taneu de Sant Just. Avui, bueno, hem parlat Albert, de fet, a primera hora amb la Mariona, sobre com serà la inauguració de la Festa Major de l'Ateneu Molt bé Però no sé si vols comentar altres activitats que puguin haver fins aquest divendres Bé, molt ràpidament Fins aquest divendres tenim avui, però també has parlat amb la d'Avercellent Sí Fa una horreta, més o menys I per tant Ja ho he dit, avui hi ha la Conferència de la Seguretat Pública La gestió de la complexitat Que fa pinta de de ser molt interessant O sigui, de és un tema que potser la gent no és prou conscient, no? De com es gestiona Sí, a tots ens sembla tot el que fan els altres sempre ens sembla molt fàcil Sí, i opinar Tant si és la feina dels metges com si és la feina dels policies o és la feina I realment amb tot el que tenen entre mans els Mossos doncs és un món molt i molt complex Jo, per diverses raons l'he viscut bastant de prop és molt complex i que ens en parli crec que dóna peu a conèixer a vegades la gent no entén coses que passen la gent no entén que un multireincident entri per una porta i surti per l'altra però bé hi ha una llei i això no la fan els Mossos això la fan els partits polítics i s'ha de respectar la llei i tot això fa que les coses no són molt complexes de gestionar per moltes raons Hi haurà preguntes, jo crec És possible Com aquesta que acabes de dir que per què un multireincident entra i surt Senzillament perquè la llei si no se l'agafa en determinades circumstàncies si ha robat 50 carteres i a les 51 doncs bé doncs no fins que no vagi judici i tingui una sèrie de coses doncs aquesta persona seguirà perquè si el retenen moltes hores és que aquesta persona acabarà tenint dret a posar a posar una demanda contra contra els Mossos o sigui que tot això són preguntes que jo crec que estarà bé que sortin perquè la gent perquè la gent es conscienciïa una mica del punt on estem i després divendres que arribarà la inauguració a partir d'aquí divendres ja comencem amb la inauguració o amb tot el que hi ha amb tot el que hi ha festa major que ja en vam parlar l'altre dia que avui suposo que a part de la inauguració heu parlat de tot el programa avui només hem parlat de la inauguració de divendres si només heu parlat de la inauguració s'acaba s'acaba s'acaba s'acaba molt d'hora perquè està tan ple d'activitats que ja que d'això vull dir la inauguració tota la inauguració amb les portes obertes el coratge que cantarà que cantareu sí amb l'acte d'inauguració la copa d'acaba i no sé si amb la inauguració fins i tot heu parlat del concert que hi haurà a la nit hem dit que hi haurà concert concert que hi haurà que hi haurà que hi haurà orquestra sí amb música dels anys 30-50 allò de les les big bands d'aquella època molt interessant aquest concert que s'ha de treure entrada a la nit s'ha de treure entrada el preu són 16 euros i uns euros i pels socis de la treu clar el millor preu dissabte dissabte ja comencem al matí amb el torneig de descacs que ja en vam parlar de partides ràpides i i el sistema suís em sembla que se'n diu que és un sistema pel qual bueno vas competint sempre estàs competint no és allò que a la primera partida ja m'han eliminat i ja me'n vaig me'n vaig el raconet no estàs tota l'estona les partides em sembla que són tenen un límit em sembla que és de 8 minuts o alguna cosa així més 3 segons per cada jugada no sé jo no sóc entès amb escacs sé moure sé el moviment que fa cada fitxa però no sóc entès amb escacs per tant no em facis preguntes que vagin gaire més enllà sé que hi ha no et preguntaré res d'escacs perquè jo sóc 0 entès en escacs sé que hi ha un màxim de 30 participants i que bueno al final d'això hi haurà els premis i una mica de pica-pica i inscripcions prèvies tampoc no sé si en aquest moment s'ha omplert ja el nombre màxim d'inscripcions bueno la gent pot si algú com no ho sé doncs senzillament s'entra al web de l'Ateneu si intenta inscriure i si pots inscriure és que encara encara hi ha places encara hi ha places diria que no s'han esgotat cap de les activitats jo diria que no que encara està obert a la tarda tenim una tarda familiar a dos quarts de sis tindrem els gegants la col·laboració de la colla gegantera a la festa major de l'Ateneu hi haurà gegants i capgrossos perquè els nens puguin passar-se i es puguin posar els capgrossos ja no dic que un nen porti un gegant perquè em sembla que no podria però això és a dos quarts de sis i una hora més tard a dos quarts de set tenim un espectacle de circ amb l'obra Versus per la companyia Passa Barret i d'aquí a la mateixa hora i això tenim aquí a l'Astrid tenim a la sala el cinquantenari no sé si dir-ne tertúlia o de... una xerrada una xerrada és una mica de barreja de... jo què sé sota el nom de vi territori amb la qual hi haurà... es parlarà sobre la vinya i el vi a Sant Jús això anirà a càrrec del Daniel Cardona també ens presentaran la cooperativa l'Olivera fins a Can Calopa i si no estic equivocat serà la Maria Dolors Lloc no sé si... anava a dir tu ara ens ho acabes de concretar Àstrid perquè no sabia si a vegades amb aquestes coses hi ha canvis d'última hora i això i bueno i moderada l'Àstrid per tant d'aquí si algú ens pot parlar de... sí de vi territori home és l'Àstrid a les vuit del vespre divendres estem al dissabte encara eh divendres a les vuit del vespre la sala de picat s'entregaran el dissabte el dissabte sí divendres m'he equivocat estem al dissabte totes les activitats infantils i la tardor del vi això és dissabte a la tarda a les vuit del vespre hi haurà l'entrega dels premis del primer concurs de microrelats això serà la sala de piquet i a mitja hora més tard al pati del roure hi haurà el sopar dels socis que aquí també cal reservar aquí no sols cal reservar i pagar el cos sinó que a més a més cal dir què vols menjar de segon plat veus has d'escollir has d'escollir lògic perquè quan hi ha sopars d'aquests de grup a vegades la gent tampoc és conscient no ho entén no ho entén i diuen com és possible que em cobrin més un sopar de grup que un sopar si vaig això clar el sopar de grup hem de pensar que s'ha d'haver-hi una planificació per respondre a tothom al mateix temps no és el mateix que mira la cuina va fent no no aquí en un moment determinat ha d'estar tot i després això fa que que moltes vegades sigui necessari més personal que el que sigui per atendre perquè n'hi ha perquè n'hi ha aquella idea de com més menys exactament i no com més és més exactament i després ja saltem el diumenge al matí diumenge al matí hi haurà un taller de danses del món a la plaça Malaret i si el temps si el temps ens ajuda perquè clar igual que el que tenim divendres a la tarda em sembla que abans l'amic l'amic Carritus ens ha dit que estem així així fa patir una mica a dos quarts d'onze el taller aquest de danses del món que podrà participar qui vulgui són danses tradicionals d'aquelles que normalment es tocaven amb acordió diatònic i violí o molt o algun instrument de fusta popular a dos quarts de dotze ballarà l'esbart i a les dotze tindrem sardanes amb la cobla sabadell a les dues hi haurà un vermut ja per tancar al matí i després a la tarda a les set de la tarda a la sala al cinquantenari el concert de la Mariona Escoda molt bé doncs seran tres dies pre d'actuacions d'activitats per totes les edats per tots els públics i el que interessa també molt de moviment Astrid ens pots acabar abans de parlar del que ens has proposat avui per xerrar que és una ruta la ruta del tram exacte la part del Baix Llobregat la part del Baix Llobregat la del Besòs no la dominem no gens això és el vi territori aquesta activitat de la festa major per tant hi seràs tu que estaràs moderant també hi haurà en Daniel Cardona que anirà passant entenem la informació sí farà un farà un farà un uns apunts històrics del o sigui ell bàsicament tractarà aquesta part més històrica de la vinya o des que tenim documents o imatges no vull fer cap spoiler de dels últims des que se'n té constància fins als últims anys en què hi va haver vinya plantada per tant farem tot un recorregut jo crec que més que interessant històric sobretot perquè la gent el desconeixement que té sobre el passat que no només vinícola sinó també agrícola és enorme per tant bueno molt bé ens farà un i després també es presentarà com ja ho vas dir tot el tema de Can Calopa i de la cooperativa de l'Olivera tindrem la Maria Dolors Llong que ens farà també estaria bé és interessant la part de Can Calopa que és la que ens toca més però a mi m'agradaria que també ens expliqués com van ser els inicis de la cooperativa de l'Olivera el 74 per tant és allò que a l'any 74 ara tot just han celebrat els 50 anys per tant és allò que s'ha de parlar projectes de cooperatives en surten molts i no tots arriben a una fi ells comencen a Vallbona de les Monges i ja fa 15 anys que van començar a gestionar Can Calopa és ara que fins que no s'ha refet d'anar a la Masia o sigui també ha calgut un procés d'anys per arribar on són ara i que tenen aquest centre la vinacoteca on podem anar a fer des d'un vermut a dinar llogar sales llogar parts de la Masia per xerrades tota la vessant social que ells hi aporten i com han reconvertit la vinya que en el seu moment als anys 80 es va plantar i es va decidir optar per unes certes varietats de raïm que s'ha vist que no era el més adequat i també com ha estat aquest canvi per tant estarem no en primícia però quasi el primer vi blanc elaborat a Can Calopa molt bé pinta molt bé pinta molt bé molt bé jo tinc moltíssimes ganes crec que se'ns farà curt quanta estona està previst que duri una hora i mitja una hora i i alguna cosa ja perquè clar amb tanta activitat també és difícil controlar acabarem amb un tas de vi per això però a més a més sempre hi ha clar quan hi ha temes històrics sobretot històrics d'aquí de Sant Jus lògicament la gent va fent preguntes i clar és molt difícil dir i durarà aquesta zona aquí està el control una cosa és que el ponent amb una conferència digui mira me l'he preparat i durarà 40 minuts quan comencem a parlar això se't pot duplicar si no t'anarà doncs no no no clar a veure a en Lluís Casals li va passar ens en vam anar bueno vam haver de duplicar l'activitat i tornar-la a fer un altre dia però no hi havia res més després però ara aquí sí que anem una miqueta més acotats però jo crec que sí no soc de tallar no soc de tallar vaig sense rellotge jo la gent ha de reservar això sí ha de reservar i allà hi havia gairebé la quarantena de home la quarantena de reserves fetes ja està previst per 50 per tant 40 persones amb una cosa així és un nombre considerable amb una hora que també anem solapant activitats exactament vull dir hem de pensar que al mateix temps els pares que tinguin els nanos a l'espectacle de sir no poden venir clar sí sí sí clar no dona permès és que el temps és limitat és un recurs clar són per públics en principi una cosa és més són diferents són diferents els públics però sempre hi ha pares o avis que portarien els nens allà i que també volen estar aquí sempre hi ha sempre hi ha aquella persona que no pot complir amb tot clar i després també l'Àstit avui ens ha vingut ens ha portat aquí un tríptic sí amb el que és la ruta del tram que són escapades diu aquí tremendes tremendes de tram tremendes clar són propostes són propostes que veig que comencen aquí posant tota la ruta del tram de la T1, T2 i T3 i a partir de la parada ja que toca com a bueno la part de la Baix Llobregat la que toca més com de l'Hospitalet ja comencen a haver-hi no? diferents diferents propostes ens posen ens posen parcs també ens posen rutes hi ha museus hi ha de tot una mica sí sí sí sí és una proposta àstrid que a més a més també té novetats sí nosaltres ens vam animar com que l'any passat ja ens vam apuntar per poder ser punt d'informació turística en seguida des de des del Consorci de Turisme ens van animar a formar-hi part de la ruta del tram no? i la veritat és que dins la ruta del tram ja teníem com a espais visitables a diversos indrets de Sant Just però que moltes vegades no són visitables per exemple la penya del Moro o el refugi és un cop al mes ja per tant sí formen part però no sempre està obert no? i el que sí tenia com com aquest com a aquest producte d'oferta era el restaurant del Mirador que llavors al cap de setmana a Encarta tens un descompte i la possibilitat de fer la visita des de des de dalt a la Xamaneia per tant vam dir doncs mira busquem també alguna cosa que s'adacui també a espai cap de setmana sí oferint la possibilitat de fer tastos de vi tant si és dissabte a la tarda com diumenge per la gent que es vulgui apropar no? clar això el que és molt xulo és que poses un preu o ja n'hi ha el preu de carta el que es demana és que per tindre aquest descompte la gent activi la seva promoció entrant a la pàgina web allò de mira m'interessa poso les meves dates s'activa la promoció per tant es posen en contacte i quedes amb dia i hora molt bé de fet veiem per exemple que quan el tram passa per Sant Just ens dona l'opció en aquesta ruta del tram de visitar ho posen com aquí destacats el mirador de Sant Just el celler de Can Mata com a parada gastronòmica i després també per visitar el molí fariner canginestar el refugi antiaeri i el Walden 7 com a atractius de Sant Just el Walden sí que està obert però és això el refugi és un cop al mes amb un horari i per això vam pensar mira amplieu aquesta parada com gastronòmica que la gent doncs igual si ha quedat per anar a dinar o ha anat a visitar algun espai doncs pugui això fer el tast clar el tema és fer la reserva prèvia però també és una forma d'anar tot organitzat però sí que és allò que dius mira és un passeig la veritat és que sí sí sí a més a més parlen de parades gastronòmiques perdona aquestes rutes del tram aquí a Sant Just ja hem dit que hi ha el celler a Sant Joan d'Espí per exemple posen Blanchard sí la xocolateria la xocolateria sí sí sí sí bons xocolates i molt bones molt bones una empresa que va néixer el mateix any que jo per tant ha de ser bona home Blanchard diu aquí a més viatge sensorial als orígens de la xocolata i amb un 15% de descompte exacte de coses que puguis comprar a la botiga en aquell moment no o en els mateixos tallers de xocolata que la mateixa botiga fa també exacte per tant és allò que dius és aquesta és un tríptic fàcil de llegir però que és allò que no tot ho hem de deixar com de setmana ni que igual també fan les promocions entre setmana per tant amb un cop de tramvia ho tens tota la mà un tríptic que a vegades es troben al mateix tram exacte sí pot ser pot ser a mi em sembla d'haver-me vist ara els acaben d'editar segurament deuen fer versions noves versions noves però són promocions que duren un any el que ve ja en tindrem de diferents i està bé perquè veus que d'un any a l'altre van sorgir coses per un any però jo em sembla que tothom repeteix jo crec que sí hi ha molta gent que es noua amb el tram mira l'any passat que vaig estar col·laborant amb amb el Barcelona Open House sí doncs vaig estar tot un dissabte a la tarda a les cotxeres del tram fent de de guia turística ah mira i la veritat és que l'interès de ja no només d'infants també de de pares per tot el que és el món de dels tramvies dels trens de com funcionen de com es mou per on agafen l'electricitat hi havia criatures que feien unes preguntes que venen d'aquelles i tu tota aquesta informació la saps no ens van fer com un ens van fer com un un curset o algo sí una oreta i clar clar per posar-nos una mica així però era era tot un repte no no ja tu diràs hi havia alguna pregunta que dius vaja no me la sé deu n'hi do següent següent següent següent pregunta i el tram que tenim aquí al Baix Llobregat doncs s'alimenta ja ho veiem de forma aèria per captar l'energia tota aquesta zona nova de la banda besós ja s'alimenta per terra per tant ah sí sí sí sí no ho sabia això o sigui no tenen les catenàries aquestes no seran dobles o et pots connectar via catenària o via per terra per tant traiem també de la de la visió aquestes catenàries el tram per exemple que hi ha a Sevilla hi ha altres llocs quan passa per allà al costat de la catedral de Totaiova sense alimentació elèctrica o amb bateria veus n'hi ha molts tipus i quan arriba a l'estació es recarrega sí ah mira veus hi ha molts tipus d'alimentació lògicament per solucionar els diferents problemes s'han d'adaptar també veig que durant la ruta hi ha bastants parcs almenys a la zona de Sant Feliu els han ficat tots allà el parc Llobregat el parc Nadal el Rosarà del Dot el parc Europa el parc Torre Blanca també per exemple a Sant Joan Despí parc de la Font Santa i a l'inici a l'Hospitalet el parc dels Torrents o a Esplugues també això és per Esplugues parc dels Torrents el de la Solidaritat i el de Canvidalet i que molts són desconeguts sí nosaltres que podríem passar-hi gairebé cada dia i no sabem ni els noms moltes vegades quan anem viatgem molt passem i sabem coses de l'altra punta del món i el costat de casa no ho coneixem o és igual passem hi ha costat de casa passes de llarg o quanta gent de Barcelona potser ha passat 50.000 vegades pel costat de Girona i no ha entrat a visitar la ciutat vull dir algú tan tonto algú tan tonto com això i ho fem i és una cosa que fem tots llavors resulta que vas a visitar ara parlava de Girona i temps de flors te'n vas a Girona i dius que és maca Girona i dius l'has descobert perquè hi ha una activitat que t'ha cridat l'atenció perquè si no moltes vegades també és aquesta manca de comunicació que pots arribar a tindre per tant fent aquesta ruta del tram la rajoleta la rajoleta la rajoleta això és les plugues i és molt interessant és que des d'aquí la ràdio amb 10 minuts hi som sí m'hi heu posat aquí sí i no tenim moltes vegades no tenim més madanà que hi ha i podem dir que hem vist la Mona Lisa en l'obre exacte la victòria de la madròcia i aquí el transport molts ja ens movem amb la T-Mobilitat usual per tant més que integrat a mi el que m'agrada del tram i també dels transports que són així com que no són que no van per terra és que normalment acostumem a anar o sigui et diuen que arriben a una hora i són molt puntuals i són molt puntuals o sigui l'autobús també o bueno depèn de la línia pot costar una miqueta però depèn del trànsit i el tram el tram actualment perquè clar jo anava jo anava a l'institut en tramvia quan estudiava però llavors els tramvies sí que anaven enmig del trànsit de Barcelona i llavors tampoc hi havia horaris ara clar ara tenen una hora de sortida tenen els semàfors sincronitzats saps quan arriben ara és un tren un tren que circula per dins de la ciutat i és molt és dels que més es valora del tram la puntualitat sí sí bueno és que clar i les baixes incidències que pot arribar a tindre perquè també és normal que en tingui a vegades hi ha problema amb una catenària o una topada amb un vehicle o una topada amb un vehicle que no n'hi ha tants com al començament hi havien hagut alguns ara la gent ja vigila més sí però Déu-n'hi-do encara es veu algun encara es veu de tant a tant senyora ja ja vigili vigili ara no s'ha de creuar que van picant que van picant o gent que creu immediatament quan passa un tram dius escolta que tampoc veniu un altre per l'altre costat sí sí sí i que ja bé ho hem de deixar en aquest punt Estrit Albert gràcies per venir un dia més un dimecres més i us esperem demà la propera i tant ho explicarem tot i tant que vagi bé la setmana que vagi molt bé adeu Fins demà! Fins demà! Fins demà! La secció... Això mateix, seguim parlant de perimenopàusia i menopausa i avui ens centrem en la part de la sexualitat pròpiament, que l'altre dia va quedar pendent. Doncs res, vull recordar que no tothom viu la seva sexualitat en aquesta etapa com un drama. Primer vull fer aquest incís, perquè ara parlaré de tots els... De tots els drames. Exacte, però vistos com a reptes i per trobar-hi precisament solucions i no acceptar que estic així i... Ajo i aua, no? I m'he de resignar i tal. Sinó que es tracta precisament de trobar maneres d'afrontar-ho. Bé, doncs els temes que a vegades passen, i és que és veritat, hi ha un canvi hormonal i això ens afecta, és que baixa per una banda el desig sexual... Sí. I per l'altra ja s'ha quedat en la pell i les mucoses de la vagina. De manera que una cosa retroalimenta l'altra. Per què? Doncs perquè quan ja s'ha quedat... Sí. Hi ha més tensió, quan hi ha penetració de cop es genera moltes vegades dolor, saps? Sí. Llavors hi ha incomoditat, i la incomoditat fa que ganes, ganes no en tinguis. Clar. Saps? I llavors és com això, un peix que es mossega la cua, i això encara genera menys desig. D'acord. És que una cosa porta una mica a l'altra, no? Pel que veig. Totalment. Pensant en la penetració, eh? Sí. Perquè realment el tema és això, parlar del cos sencer, començar a reconnectar, i ara vaig aquí, d'acord? Començar a reconnectar amb el desig en majúscules, perquè el desig és la creativitat de la vida, és les ganes de viure, l'alegria de viure. Sí? Llavors, també, si tu comences a donar-te, a més és una bona època, doncs per començar a donar-te temps per tu. Moltes dones, doncs, bueno, ara potser està canviant la història. Sí. Però ja havien criat els fills, etcètera. És cert que encara normalment es treballa, però, bueno, pot ser una època de començar-te a prioritzar, perquè les dones en general no es prioritzen molt, prioritzen la família, no sé què, no? I llavors, bueno, és trobar aquests espais de connexió amb tu, el plaer del dia a dia, perquè això et anirà reconectant també amb les ganes de tenir també el plaer sexual. D'acord? És una manera d'activar el teu desig. Després, avui, avui és com un recopilatori de coses que ja he dit, perquè aquesta etapa es tracta precisament de posar-ho tot, no?, totes les eines que hem anat dient, treure-les totes sobre la taula i començar-les a fer servir. Sí, perquè és una etapa en què, en general, doncs la lubricació pot ser més, doncs trigar més, no és que desapareixi, però és que no li donem el temps que arribi, saps? Clar, n'hi ha menys d'entrada i com que tot ho fem, doncs això, metesaca, ràpid, pum, pim, pam, doncs clar, estem fredes. Llavors, aquí encara necessitem escalfar el forn d'allò que dèiem de cuinar, allò, cosa lenta. Això mateix, a foc lent, sí. Sí, i després us parlaré d'una proposta concreta que jo he comprovat amb dones menopàusiques que incrementa la lubricació, d'acord? El que es tracta és això, de remotivar-te. Llavors, es tracta de descobrir el cos sencer i per això recuperem el capítol de les quatre energies sexuals, perquè com més tu puguis activar amb tu els teus sentits, jugar amb materials... Clar, això cada dona sabrà la seva forma, no? Tindrà, segons la seva energia, tindrà la seva... Sí, però el que passa és que normalment estem molt desconnectades d'això i la sexualitat, quan preguntes al carrer què és la sexualitat per tu, la gent et parla de coit, et parla de... De l'acte sexual en si, no? Això mateix, i realment l'acte sexual és que serien 40.000 actes sexuals, saps què vull dir? No n'hi ha un. I després, aquesta idea de sempre arribar a la meta, no? També això, moltes dones amb menopausa, amb parelles que ja són d'allà recorregut, el desig també està com desganat i tal per això, perquè moltes vegades hem d'arribar al final. I això el que fa és que ens allunyem les parelles. Què vols dir? Que potser no cal arribar-hi? No cal sempre arribar al final. S'ha de poder tenir una comunicació suficientment transparent de poder dir, ei, doncs, avui, saps, hem jugat una mica i ara no em ve de gust arribar al final. I això no vol dir ni que no t'estimi, ni que no estigui a gust amb tu, simplement és que jo m'escolto el meu cos i avui em diu que això no, saps? I llavors, doncs, hi haurà menys por, com més ho vaig verbalitzant, més transparent puc ser amb mi i amb l'altre. I l'altre també se n'adona que el meu no és cada dia estic ficant excuses, sinó que es converteix en un escolte real. I potser fins i tot ell comença a poder-se escoltar realment també quan li ve de gust i quan no. Saps? És com un canvi de xip. I mica en mica, doncs, això, anar generant una nova connexió més de cos sencer. Clar. D'acostar-me, respirar amb l'altre, permetre que es mogui l'energia, no? En plan, no? Des d'aquest moviment més de sirena. Avui, de fet, farem un taller aquesta tarda. Ah, mira. Amb dones a la Casa del Far de moure la pelvis. Perquè em deien, és que em sento la pelvis bloquejada. I és veritat, moltes persones... Clar, amb el pas... És una curassa, al final, molt gran, també. A vegades, inclús, doncs, ens posem sense adonar-nos-en, amb les cames creuades, una sobre l'altra, i el que estem fent és contraure la musculatura de les cuixes, dels abductors, i també, també, per dins de les pròpies parets vaginals. Saps? Portem com acumulant tensions i maneres d'inconscients, de protegir-nos, sí? Llavors, deixar anar tot això, i els homes també, o sigui, els homes necessiten moure la pelvis. I tot això ens torna a activar aquest motor del desig. El desig, en gran part, està a la pelvis. Està també a la novetat, buscar aquesta complicitat amb la parella de jugar a jocs nous, sortir de les rutines de pim-pam-pum i fora. Donar-te l'espai i el temps. Cuidar molt el vincle, perquè el vincle també genera aquesta connexió, fa que torni el desig. I el que ja he parlat, no?, les abraçades en quietud, els petons llargs al retrobar-nos i no els picos, la neteja del sac, veus? Avui és un refrescar... De recuperar, són conceptes que hem anat sentint en els teus programes, Elisa, que ens van recordant. Això mateix. Aquest netejar les petites negativitats, ho dic molt a les parelles, perquè és superimportant, perquè si te'n vas al llit amb alguna cosa que no has parlat, es va acumulant. Són com petites... Es va sumant a la tassa, no?, va pujant. Això mateix. Es tracta d'anar-ho netejant en el dia a dia, poder parlar les coses des d'un lloc cuidat de jo em sento així, no t'estic dient per atacar-te, no és un retret, és que jo em sento així i necessito que m'entenguis perquè ens puguem cuidar. Arribar, clar. Clar, entre els dos arribar a cors, també. I llavors, sobretot, si hi ha dolor en la penetració... No normalitzar-ho, no? No, és molt important generar espais per tornar a començar, poder fer com un reset, perquè sobretot el dolor moltes vegades s'incrementa mentalment per la pròpia por. La pròpia por, el dolor, ens tensa, la vagina, ens tensa tot el cos, la por. Llavors, ens tensa també la musculatura vaginal. I llavors encara hi ha més dolor. Llavors, del que es tracta és com de fer pactes de... No hi haurà penetració, no? Com tornar a començar, poder-ho verbalitzar, m'està passant això, poder jugar amb el lubricant... Però això, Elisa, en l'etapa de menopausa, estem parlant ara? En l'etapa de menopausa és més probable que hi hagi dolor, perquè com que les parets vaginals han perdut elasticitat perquè està baixada d'estrogens i col·làgen, etcètera, etcètera, doncs és com que la mitja, imagina't una mitja, no?, que està com... Saps? Que quan una goma... Ja, que no dona de per si, no? Exacte. I llavors, clar, és més fàcil que hi hagi dolor. D'acord. Pot haver-hi dolor, pots sentir que els teus orgasmes... Com que no arribes a la mateixa intensitat de plaer que abans, i això també pot ser degut a això, aquesta falta de lubricació i d'elasticitat a les pròpies parets vaginals, que, clar, al final, l'orgasme són contraccions, saps? Són com moviments, són moviments interns que tens. Sí, sí. Llavors, clar, aquests moviments seran segurament menys forts. I tot, evidentment, altre cop, que hi ha dones de tot, que som úniques, que això està molt lligat... Que hi ha dones que potser no ho sentiran, això. No ho sentiran, això, i seguiran lubricant i tal, tal, tal. Vull dir, com més el teu sol pèlvi que estigui flexible i viu, al final, més podràs anar sentint i escoltant el teu cos i acompanyant-te, donant-te l'espai, respirant-ho... Ara aniré a això. Bé, sento que és important que el lubricant es converteixi en un joc. El lubricant, normalment, el posem les pròpies dones, de pressa i corrent, en el moment en què es vol la penetració. Correcte. No, no, no. El lubricant s'ha de fer servir com un joc en si, d'acord? O sigui, el posem com si fos oli, diguem-ne, però en la part interna, perquè no posarem oli a la part interna. Llavors juguem amb els llavis, perquè tot això estimula. Fa que tot allò vagi fent xup-xup i es vagi posant més torgent i entri més sang. És un tema de, també, capilaritat, d'anar provocant que tot allò corri la sang i es vagi movent. És com quan et rentes el cap, no? Que vols fer-te un massatge a vegades en el cuero cabelluda, no sé com es diu en català. No? Com que perquè circuli allà una mica... Això mateix. A nivell capilar. Clar, perquè després llegiràs que diuen, els orgasmes van superbé per la menopàusia. Doncs per què estem dient això? Doncs perquè, clar, quan realment tens un orgasme, el que estàs fent és que tot allò es mogui. Saps? De manera espontània, comencen els espasmes, el que sigui, i tot es mou. Doncs és anar estimulant tot això mica en mica. Sí? Llavors, com sempre, l'esclaus és estar molt connectada al teu cos i, per tant, el moviment aquest, com d'anar-te sentint més aigua, sí? Com un moviment més com... Com més fluid, no? Sí, més arrodonit, etcètera, i anar respirant. Hi ha una connexió que crec que ja tant n'he parlat també de la boca i la vagina, que és brutal. que les dones, quan es preparen pel part, no?, aquesta idea d'apretar, doncs no, es tracta de relaxar la boca, la mandíbula, tot això relaxa el canal vaginal i està comprovadíssim i claríssim. Llavors, les dones, en aquesta etapa, el que poden fer és una respiració molt lenta, però hiper, hiperlenta, Núria, a veure si m'enteneu així a la ràdio, però la idea és, obro la boca i deixo que l'aire entri molt, molt lentament. I deixo que surti també per la boca, super, super, super lent, molt, molt lent. I això, fins i tot ho pots fer tu sola abans i practicar-ho, és anar-te acompanyant aquest anar sentint la teva vulva, la teva vagina, fins i tot sense tocar-la. Com aquesta connexió que dius tu, no? Exacte, aquesta sensació que la llengua relaxa i és com una cascada i a això els hi faig una, una, com una visualització, una meditació. Com una meditació, exacte, guiada perquè ho sentin i és mica en mica va sentint com, oh, tota la boca es va relaxant i és com una mena de cascada que va caient i va relaxant, doncs, doncs, el coll, la bola, la boca de l'estómac, que moltes vegades també... Almenys ha de quedar amb menys contracció, no?, o menys cingarrativant, no?, si més no, perquè... Sí, i mica en mica vas arribant a la vulva, als llavis, i vas sentint-ho com tot es va relaxant i això, evidentment, cal temps, eh? I després també et pots anar tocant el joc aquell que et vaig comentar també d'un amalpit, sí, per activar aquesta cascada de les aigües cap avall i sembla molt... jugues amb metàfores però en realitat estàs jugant amb meridians, amb ciències, saps? Però és una manera de... al final el cos és molt visual i juga molt amb això, símils, metàfores, imatges que ens porten a sentir allò, sí? I llavors et vas obrint aquesta respiració hiper-hiper-lenta i notaràs que la teva boca... Llavors també els dic, passa't com els llavis, saps?, la llengua, com si tinguessis un carmel d'aquests enganxat de tofe, saps? Ja, sí. Que el podessis desenganxar, perquè això també el que fa és que ens salibem. I com més ens salibem a dalt... Això també ajuda, no? Entenc. Total. Com més ens salibem a dalt, més ens salibem a baix, saps? Llavors és com tot es va retroalimentant i cada cop... és que realment et fons. O sigui, la idea real és de relaxació, d'afondre't... Home, però potser per això cal algunes vegades de pràctica, no? Entenc que potser la primera, la gent que no es desmoroni. Sí, no, no. Si no surt o si no ho aconsegueix o si... No, no, res d'expectatives. És simplement deixar-te sentir, connectar amb el teu cos... I si hi ha l'altra persona, doncs també poder jugar amb aquest... Saps? Em vaig fonent, ens anem fonent, no? Com anar-ho jugant, doncs des de les carícies, des de... És una intenció. Només posar la intenció, ja el joc ja és d'una altra manera. I t'anirà portant a tenir una mica més de lubricació, tot i així el que us deia, eh? Jo afegeixo el lubricant en el joc. Hi ha lubricants així en base a cosa que per la vagina van molt bé i això, i que no sento que tallin molt el rotllo. Es tracta de buscar el que et vagi millor, després hi ha dones que tenen la sensació que realment estan molt, molt seques i busquen cremes amb estrogens i fan tot un procés, no? Que això, un ginecòleg, una ginecòleg... Això no t'anava a dir, potser et recomana alguna d'aquestes cremes o et tenen receptes o no? Llavors es pot ficar la crema diària, que n'hi ha amb estrogens i n'hi ha també sense estrogens, però és com anar-ho amorosint amb tu, saps? I vas fent tot un procés de, doncs, cada matí després de dutxar-me, que és quan el poro està més obert, sí? I per tant, i a més, la pell té més capacitat de receptivitat, no?, de rebre això, doncs li poses la crema, ja també estàs en contacte amb tu, sí? L'envies carinyo al final al teu cos, perquè a vegades, com que aquests canvis... Una mica de mimitos, no? Clar, ens costa d'acceptar-los i llavors li anem amb exigències i tal, i ens ajuda molt a anar-hi amb suavitat. I llavors, doncs, pots fer això, a vegades també recomanen agafar un vibrador petit, un vibrador petit i amb el lubricant posat, però això tu sola, per exemple, anar-te'l posant per les entrades de les parets, sí? O sigui, just a l'entrada del canal vaginal, i anar estimulant, respirant, relaxant, mentre et passes el vibrador, doncs no més de cinc minuts, saps? Anar com fent que aquesta sang, que saps, que realment pugui estar més viu, estigui més viu. Al final és aquesta idea que estigui més viu. Molt bé. Doncs, bueno... I jo t'anava a preguntar, no, Elisa, que clar, cada cop les dones, la generació de dones que arriben a la menopausa, són dones que potser estan una mica més conscienciades, podríem dir-ho així, o encara falta, no?, de recorregut? Jo crec que falta bastant, perquè hi ha molta leyenda urbana d'aquesta, que hi ha moltes creences de que la menopausa és una merda i em farà mal i estaré, no? Perdo la meva capacitat de ser útil, dona, no sé, no? Com que hi ha molta història aquí darrere. I... Bueno, donem aquesta altra visió, no? Exacte, sento que és important, sí. El que et deia l'altre dia de les imatges, no? També. Quina imatge es veu, quan busques a Google menopausa, en general, no? Sí, tot... Dones així, amb el cap, no sé què, tal, que la imatge ja és negativa de per si, saps? Sí, sí, sí. Doncs clar, a mica en mica anar canviant aquest discurs, sí. És saber, bueno, que hi ha uns canvis, no?, i que... Això mateix. I que hi seran, normalment, però que, bueno, que no cal prendre su... Vull dir, que hi ha solucions o que hi ha mesures, no? Exacte, que busquis, que busquis, que no et rendeixis i busquis què és el més adequat pel teu cos i estic segura que el trobaràs. Sí. Doncs, Elisa, escolta'm, moltíssimes gràcies per la secció d'avui. La gent on et pot trobar si té més ganes d'aprendre o de consultar alguna cosa? Sí. O d'escriure't? Doncs em poden escriure a hola-despertant.cat o a l'Instagram arroba redescobrirse.elisa, en castellà. I després, m'he fet un telèfon professional, Núria, però... Ah, mira, què dius, home! Té de confessar que encara no em sé el número. Ah, bueno, no passa res, eh? Espera, te'l busco en un moment. No et preocupis perquè hi ha gent que el seu propi encara ni se'l sap, o sigui, que això és... Estic en elló. 6-21-07-35-67. Vale. Vale, 6-21-07-35-67. Perquè sentia que era important també de començar a separar la vida personal de la professional. i anar, doncs això, endreçant-ho tot. Molt bé. Que sí, que si necessiten qualsevol cosa, que em truquin, que aquí estic, que es poden fer les coses d'una altra manera. Elisa, moltes gràcies per la teva participació, que tinguis bon dimecres i ens tornem a trobar a la propera. A vosaltres. Adéu. Vinga, nosaltres deixem el programa. En aquest punt us hem estat fent companyia des de les 10 del matí. Tornarem demà dijous de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern. Tornem ara a l'informatiu de notícies amb Mariona Sales Vilanova per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just. I per la tarda escolteu El Refugi, el magazín de 5 a 7, que presenta en Dani Martínez. També ens podeu seguir a les xarxes socials a Instagram i a Twitter, arroba Ràdio d'Esvern. I també a Instagram, arroba la Rambla 9-8-1, tot seguit i en minúscules. Que passeu bona tarda de dimecres i ens tornem a escoltar demà. Fins demà!
#843 - Ephemerides, previsió del temps, seguretat, notícies locals i salut integral: tabaquisme i sexualitat en la menopausa
Resum del podcast
Aquest programa de La Rambla de Ràdio d’Esvern repassa:
-
Ephemerides: breu recorregut per fets històrics del 21 de maig (Clara Barton i la Creu Roja, el vol solitari de Lindbergh, proves nuclears de l’Índia i l’èxit de Vogue de Madonna).
-
Previsió del temps: informació detallada de Carles sobre ruixats, fredades, vent i temperatures per demà i aquesta setmana.
-
Entrevista de seguretat: el comissari Eduard Sallent explica com es gestiona la complexitat a la Regió Policial Metropolitana Sud dels Mossos d’Esquadra.
-
Notícies de Sant Just: subvencions per al lloguer juvenil, nova exposició de gravats, i programació de la festa major de l’Ateneu.
-
La Salut al Dia: Silvia Granollers analitza l’impacte del tabaquisme en la salut personal i ambiental i proposa estratègies de prevenció i cesació.
-
Tertúlia cultural: Astrid Goldstein i Albert Macià presenten activitats de la festa major (concerts, xerrades sobre vi i territoris, jocs d’escacs, danses, tramvia, etc.).
- Salut femenina i sexualitat: Elisa aborda la perimenopausa i menopausa, centrant-se en el desig, la lubricació i exercicis pràctics per reconnectar amb el cos.
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
5:56Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
Efemèride del dia
27:25L’Enric ens busca curiositats i fets històrics que van passar tal dia com avui. Tampoc hi falta l’efemèride musical.
Meteo Sant Just
40:56Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.
Tertúlia dels dimecres
1:59:56Amb l'Astrid Goldstein -del Celler de Can Mata de Sant Just- i l'Albert Macià cada dimecres al migdia fem tertúlia setmanal per parlar de Patrimoni, Cultura i Territori. L’Astrid ens parla d’enologia i territori, i l’'Albert ens porta l'agenda setmanal de les activitats de l'Ateneu de Sant Just. Avui l’Astrid ens ha explicat en què consistirà l’activitat que organitza el Celler de Can Mata a la Festa Major de l’Ateneu i també ha parlat de a promoció turística que fa el Consorci de Turisme del Baix Llobregat ‘Ruta amb el Tram’, que són propostes d'experiències amb el Tram. L’Albert Macià ens detalla la programació de la Festa Major de l’Ateneu, de divendres a diumenge.
Sexualitat, plaer i alegria
2:26:01La terapeuta emocional i tallerista santjustenca Elisa Linares ens porta a l’emissora, quinzenalment, un espai que dona cabuda a parlar del plaer femení, l’alegria i la sexualitat. Avui l’Elisa ha acabat de tractar el capítol de la sexualitat durant la menopausa, i és que durant aquesta etapa el cos de les dones produeix cada vegada menys estrògens, les hormones sexuals principalment femenines, una cosa que pot tenir conseqüències en l'esfera sexual, com una disminució del desig, problemes a l'hora de lubrificar i dificultat per arribar a l'orgasme.