Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió d'aquí a Sant Jús per les properes hores. Després, ja a segona hora, a partir de les 11 i 10, com fem cada dia, tenim l'entrevista del dia. Avui vindrà en Víctor Murillo, que és el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Jús. I vindrà per explicar-nos com és l'exposició que hi ha actualment a l'equipament Les Escoles. Una exposició que s'ha fet amb fotografia participativa amb l'alumnat del centre Esproceat d'aquí de Sant Jús. Després, també, tot seguit, tindrem altres col·laboracions. Per exemple, escoltarem a la infermera Sílvia Granollers, ex-infermera del cap de Sant Jús, que sempre ha portat el tema del tabaquisme aquí al poble. I, donat que el dia 31 és el dia mundial sense tabac i ara estem dins de la setmana mundial sense fum, doncs ens parlarà dels perills o de les ajudes que hi ha avui en dia, que ens poden donar des del centre d'atenció primària, per deixar de fumar i, sobretot, també tenint en compte els perills que comporten les cigarretes electròniques o els vaporitzadors. Bé, això serà d'aquí a una estona. Acabarem avui dijous amb la secció de la Vanessa Montserrat, que ens porta a les xarxes socials. Va, no marxeu, que comencem! I hi ha dies que no m'agrades tant com ets. I hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal. Jo no trob gent normal, lo molt que m'ho et semblant. Oh, t'amiri més bon. No és broma que t'estima totes hores, pens en tot cada sabon. I hi ha dies que és que no te puc ni mirar, que no escoltes i ni t'esforces en dissimular. Jo vull dissimular. Jo vull dissimular. Idò me posa xiulet. Oh, t'amiri més bon. No és broma que t'estima totes hores, pens en tot cada sabon. Oh, t'amiri més bon. no és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor. I no trob gent normal, lo molt que m'ho et semblant. No, no, trob gent normal, i vull dissimular. Oh, t'amiri més bon. No és broma que t'estima totes hores, pens en tot cada sabon. que m'ho et semblant. No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor. No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor. que m'ho et semblant. Mmm, que m'ho et semblant. Mmm, no és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor. No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Passa un minut d'un quart d'onze del matí i ara escoltem la Mariona amb les notícies de Sant Just. Bon dia, Mariona. Bon dia, Núria. Vinga, tenim tres titulars a comentar, suposo. Sí, doncs mira, comencem avisant que el dissabte, aquest dissabte, 31 de maig, és la data límit per demanar els ajuts pel menjador escolar 2025-2026. Estaven oberts des del 15 de maig i fins al 31 de maig i és el termini de sol·licitar les ajudes que podreu trobar a l'enllaç directe a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I els requisits per demanar-les són estar matriculat o matriculada o prematriculat a un centre educatiu de la comarca del Baix Llobregat, sostingut amb fons públics i cursar segon cicle d'educació infantil primària i segundària i si el centre escolar disposa de servei de menjador, evidentment. No tenir dret a la gratuïtat del servei de menjador escolar, no superar el llindar econòmic establert en la convocatòria i no estar en acolliment residencial al CRAE. També a la notícia trobareu un videotutorial explicant el procés per complementar la sol·licitud i si es necessita acompanyament per omplir el formulari es pot trucar al telèfon 93 595 04 64. És a dir, que si algú vol fer aquesta sol·licitud i té algunes dificultats o no pot fer-ho o li està acostant i no s'aclara, pot mirar o bé el vídeo que hi ha penjat a YouTube sobre com fer aquesta sol·licitud o bé directament trucar a aquest telèfon i l'ajudaran i el guiaran per fer... Exacte. Molt bé. Que a vegades aquests passos són una mica complicats o la gent s'atabala molt, no? Comença a veure opcions, no sap què marcar i sempre va bé també tenir una ajuda. Això sí que ens quedi clar que és la data màxima el dia 31 per demanar aquestes ajudes per als menjadors escolars. Exacte. Molt bé. Mariura, què més tenim? Doncs mira, tenim que el diumenge 1 de juny, a partir de les 10 del matí, l'Associació Ecologista Alnus, de Sant Just, convoca socis, voluntaris i simpatitzants, i qui vulgui, per dur a terme tasques de manteniment al torrent de Can Cortès. Concretament el racó del colibrí, situat a l'alçada del camí de Can Biosca, a uns 250 metres de la masia de Can Candeler. Vale. A partir de les 11 es col·locaran dos albergs d'insectes, sedits per Depana, per als quals es recolliran canyes, pinyes i altres materials per preparar-los i muntar-los. I també es preveu fer una valoració de les diferents tasques en què participen Alnus, la Vall de Sant Just, Collserola i SEPA Ecologistes de Catalunya, si es compta amb suficient quàrum. Durant les jornades es farà un recordatori també a Antoni Mercader, que va ser activista i voluntari d'Alnus, que va morir recentment. I Mercader va destacar per la seva participació activa en l'àmbit social i artístic, així com amb el seu esperit lliurepensador, tal com diuen des d'Alnus. I l'actuïtat busca continuar implicant la ciutadania en la cura i conservació dels espais naturals d'aquí, del municipi. Molt bé. Sabem que Alnus, aquesta entitat ecologista d'aquí de Sant Just, de tant en tant, va fent també les seves sortides per conscienciar la gent de Sant Just. Sobretot tenim aquí molt a prop Colserola, hi ha diferents aparatges, com el torrent de Can Cortès, que sempre s'han tingut més en compte, o especial cura, i va fer també aquestes sortides per tenir cura del medi ambient. I sobretot per conscienciar la gent, com hem dit. Exacte. I Mariona, ens falta un últim titular. Doncs mira, portem dades de l'informe socioeconòmica anual que fan des del Consell Comarcal del Bas Llobregat. I bé, tenim que a Sant Just, l'any 2024, la població es va mantenir estable, tot i que creixi la proporció de persones més grans. Més del 57% dels veïns majors de 64 anys són dones, i la presència de la població estrangera al municipi és inferior al 13%, que és una xifra menor que la mitjana comarcal. Pel que fa a l'ocupació, Sant Just mostra estabilitat empresarial i una taxa d'atur que s'alinea amb la reducció registrada a tota la comarca. I la contractació creix, sobretot en els sectors de comerç i serveis a la producció, mentre que la sinistralitat laboral es manté per sota de la mitjana del Bas Llobregat. I en general, a la comarca, el Bas Llobregat ha augmentat un 1% la seva població, que ja supera els 848.000 habitants. Oh! Sí, sí, Déu-n'hi-do, són molts. Sí, sí, sí. Són molts. I el creixement es basa sobretot en la migració, ja que els naixements són menys que les de funcions. L'economia comarcal continua forta amb un producte interior brut que arriba a més de 30.600 milions d'euros i una taxa d'atur que baixa fins al 7,9%. No obstant això, els accidents laborals han crescut lleugerament durant l'any amb més de 10.000 casos registrats. I bé, ara hem fet un resum així molt ràpid. Sí, bé, clar, per donar quatre dades no podem inflar el cap de la gent amb un milió de dades. Qui vulgui veure l'informe complet té les 46 pàgines que durà aquest informe amb enllaç directe a la notícia que trobarà a la vegada web de Ràdio d'Esvern. Molt bé. Doncs, Mariona, hem fet un bon resum, no?, hem destacat les quatre xifres més destacades i ja ho hem dit, que qui vulgui indagar una mica més, que entri a radiodesvern.com, a la notícia i allà trobarà l'informe desplegat. Exacte. Gràcies, Mariona, per aquests tres titulars de les notícies de Sant Just, deixem una promoció i seguim llegint les portades dels diaris d'avui. Perfecte, fins ara. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. 10 i 22 minuts. Mariona, obrim les portades dels diaris d'avui, els diaris en català, i a veure amb què ens sorprenen. Què ens diuen? Doncs el diari ara obre amb notícies sobre guerra al Pròxim Orient i diu que Sánchez insta la Unió Europea a mobilitzar-se per aturar l'atac a Gaza. Vas veure ahir, Mariona, imatges del... com si diguéssim el representant o el portaveu a la ONU de Palestina. No, no, no les he vist. Doncs, bueno, van sortir algunes imatges als mitjans i el pobre home, perquè, o sigui, a mi em va fer com, no sé, una llàstima, es va posar a plorar. Estava descrivint la situació que vivien, que estaven vivint a Gaza, no?, de la quantitat de morts d'infants, de mares que perdien els seus fills, de famílies desestructurades. I va començar, estava llegint un paper, no?, estaven allà asseguts, com si fos rotllo un Parlament, més o menys. I mira, es va posar a plorar, però amb una... no sé, amb una... era una mena de ràbia, desesperació. Home, clar, és que què ha de fer? O sigui, està veient com estan assassinant absolutament tot el seu país i que el món occidental no fa res. O sigui, ara s'està començant a mobilitzar els països, però és que, vull dir, la xifra de morts està en moltes desenes de milers de persones han mort des de l'octubre del 2023. Clar, l'home descrivia tots aquests horrors, no?, i al final deia, és que ningú fa res. I, bueno, doncs això, suposo que fruit de la tristesa, de la impotència, de tot, l'home és que se li saltaven les llàgrimes i va ser un moment com molt, no ho sé per mi, molt xocant, realment. En fi, comenta simplement això. Sí, sí, és molt fort. Què més hi ha a la portada, Mariona? Bueno, seguim amb la mateixa notícia, diu que el president espanyol reclama von der Leyen accions contra la invasió il·legal de la Franja, i diu que cada cop més líders europeus s'assumen a la crítica Netanyahu per les matances de Palestins. I era hora. Van més de 50.000 morts tard. En fotografia principal, veiem la tràgica notícia que hi ha hagut set morts al volcà, una pastera a El Hierro, a les Canàries. Diu que una embarcació que estava sent rescatada quan estava a punt d'arribar a port a l'illa Canària del Hierro, amb 150 persones a bord, va volcar ahir amb el tràgic balanç de 4 dones i 3 menors morts i diversos menors més en estat greu. Clar, és una embarcació que ja són molt... vull dir que estan molt fetes merda, que són molt precàries. Però a més és que van morir just quan estava al port. Clar, clar, vull dir, arriba a la pastera, volca i pensa que és una embarcació saturada de persones, que diu que en aquest cas anaven 150 persones a bord. Sí, sí, que sembla mentida, eh, que hi capiguen allà. Que a més es va quedar uns quants minuts volcada del revés, que clar, tu imagina't. Doncs sí, potser si ets una persona jove i forta, se't volca, pots sortir ràpid, i potser si saps nedar, doncs no tens cap mena de problema. Però clar, hi van nedons, hi van nens petits, que volquen, et quedes atrapat sota la barca, que potser ni saben nedar, saps? No, no, no, clar, els nens, els nedons no saben nedar. O fins i tot adults, perquè clar, són gent que depèn de quin país d'Àfrica venen, no tenen mar, per exemple, i no tenen per què saber nedar, vull dir... I clar, només per la tonteria de què volqui la barca, doncs és un accés mortal. Sí, sí, és molt fort. I aquí la fotografia, doncs, és això, és el moment just. Bueno, es veu almenys la barca volcada, i clar, gent intentant salvar. Clar, i 150 persones allà sota, amb la desesperació de voler sortir, segur que també és probable que s'ofeguin uns als altres. Sí, sí, sí, total. Què més tenim, Mariona? També tenim que Espanya es va reactivar per defensar el català a Europa fa menys d'un mes. També que Rússia proposa per dir lluny una nova ronda de converses amb Ucraïna. I també veiem que Trump no donarà visats als funcionaris estrangers que l'hagin criticat. Atenció, eh? A aquest nivell estem. Vull dir, has dit una paraula meva, doncs no tens visat. Sí, sí, sí. Digues, digues. No, no, no, que és així, que és que... Bueno, Elon Musk ja ha plegat files, després de només quatre mesos de començar el mandat amb Donald Trump, ja ens han trencat peres, o sigui, és que he imaginat. I bé, tanquem portada del diari Ara, amb la notícia que el Suprem obliga a tornar a l'Aragó als frescos de Sichena. Diu que el Tribunal dona 20 dies pel retorn de les obres del Manac i la Generalitat demana prudència. Molt bé, això és pel que fa al diari Ara, Mariona. Passem ara a l'Avantguàrdia. L'Avantguàrdia obre amb la crispació política i diu que el PSOE i el PP entaulen una guerra bruta amb el focus en l'UCO. Diu que els uns intenten desprestigiar la unitat de la Guàrdia Civil mentre que els altres fitxen agents afins. En fotografia principal, veiem la tragèdia al port del Llerro, amb el naufragi d'aquest cayuco, d'aquesta pastera, en què anaven prop de 180 emigrants. Aquí l'Avantguàrdia puja la xifra de persones que anaven dins de la pastera i diu que va assegar ahir la vida almenys de set persones, quatre dones i tres menors, una de setze anys i dues nenes de cinc, i un nadó que continuava desaparegut al tancament d'aquesta edició, vull dir, un nadó desaparegut pel mar. Sí, sí, doncs difícilment... Que dius, és un nen petit, doncs mira, potser ha aconseguit sortir i vés a ser per on ha sortit i com que sap aguantar-se, doncs un nadó... Un nadó no. Què més? I això. També veiem que treball condiciona l'OPA a l'ocupació i les oficines. Diu que el Ministeri reclama condicions més dures per acceptar l'operació del BBVA sobre el Sabadell. Veiem que l'Avantguàrdia avui fa una entrevista a la cantana Itana i posa una cita seva, diu que prefereix que el seu primer estadi sigui a casa, a Barcelona. Que, si no m'equivoco, a mitjans de juliol... Jo diria que el 19 de juliol, alguna cosa així, el 17 o el 19 de juliol. Sí, a mitjans de juliol actuar a l'estadi olímpic. A l'estadi olímpic que no al Palau Sant Jordi, eh? No, no, no, que és diferent. Quan ja passes el nivell del Palau Sant Jordi toca l'estadi olímpic, que van els grans, grans. Vull dir... Home, és que és l'estadi olímpic, o sigui... Sí, però realment l'Aitana ara mateix, dins de la indústria musical espanyola, està dalt de tot. Home, a nivell de pop musical, l'Aitana sí. Vull dir, és de les referents... Sí, és de les artistes espanyoles més escoltades, jo crec. Sí, sí. I l'omplirà, l'omplirà de sobres. A més, també té molt de públic de... Vull dir que no només vindrà gent de Barcelona, lògicament en aquests concerts també ve molta gent de fora. Inclús també té... Bueno, ha fet gires per Llatinoamèrica, i jo estic segura que hi haurà gent de Llatinoamèrica que vindrà a Barcelona als concerts de l'Aitana. Segurament. Segurament, perquè és una noia, doncs això, que ara està al top, i que té uns fans molt... Molt fans, molt fans. Sí, sí, sí. Exacte. Que és artista del Bas Llobregat. Sí, sí, de Sant Climent. Comarca de talents, eh, aquí també. Tenirà la Rosalia. Home, home. És topa. Tu diràs, tu diràs, aquí a Sant Climent, home. I tant. Seguim, més notícies de La Vanguardia. Parla de la crisi climàtica que causarà un èxode massiu el 2050. La Vanguardia parla de 1.200 milions de persones que s'hauran de moure de casa seva per causes climàtiques. Uau. El 2050, eh, que sembla que quedi molt i queden 25 anyets. Sí, sí, sí. Clar, entre inundacions, bueno, tempestes, huracans, que puja el nivell del mar, no? Vull dir, hi ha molts llocs que seran inhabitables. Llocs que farà... Deserts, no? Que farà una calor insuportablíssima i la gent marxarà. Vull dir, a 50 graus... No es pot viure. A 50, 55 graus, jo què sé si arribarem, però hi arriba un moment que dius... Que arribem al col·lapse, Mariona, arribem al col·lapse, eh? Perquè 1.200 milions de persones, em dius tu on les posem? És que... A viure al desert. Per això, per això. O sigui, mare meva. I ja, per tant, que a la portada de La Vanguardia també menciona que el Suprem ordena el retorn de les pintures de Seixena. I veiem, doncs, això, amb fotografia de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Seixena, que estan exposades al Manac des dels anys 60. Mariona, passem ràpidament a les altres portades que hem de trucar en Joel Raguant. En el periòdico obre amb, dient que el jutge investiga l'intent d'atacar el fiscal Grinda. És el complot de la militant contra l'UCO i anticorrupció. S'accege el PSOE. També, la imatge de portada del periòdico també és la tragèdia de les Canàries, en què quatre dones i tres nens moren en el volc d'aquest cayuco que arribava al port del Llerro. I, doncs bé, 15 de les 17 comunitats acullen menys menors migrants dels que correspondria per població. I ja, doncs, demana als presidents del PP que es parli també de finançament. Notícies, què més diu el periòdico? Diu, un registre online permetrà que les grans ciutats puguin multar les zones de baixes emissions. També, doncs, que el Tribunal Superior confirma que el Manac ha de tornar a les pintures murals de Cixena. I parlen també d'un crim que queda pendent de resoldre. Diu, l'ucraïnès assassinat a Madrid tenia vincles amb el govern de Kif. Això és la portada del periòdico. Pel que fa a l'última, el punt avui obre amb la notícia dels murals sentenciats. Amb la notícia que el Tribunal Suprem ordena aquest trasllat de les pintures del monestir de Cixena, que estan conservades al Menac, a Aragó, tot i els advertiments dels experts dels danys que poden sofrir. També, ja em dius tu com ho transportaran, Mariona, perquè són murals que estan enclastats en... O sigui, són murals, vull dir que estan en... Saps? Estan en parets, vull dir que s'ha de moure tot allò i ves a saber com el trasllat, si s'acaben de fer malbé o no. Entenc que ja, avui en dia, hi ha tècniques per poder moure aquestes coses i que, en principi, no es facin malbé. Clar, no sé quin és exactament l'estat d'aquestes pintures, però, vull dir, si es van moure cap aquí, es poden tornar cap allà. Ja, ja, sí, sí. Diu aquí, l'Hospital Ernest Lluc hauria de ser una realitat el proper mandat. És una entrevista que fan a l'alcalde de Ripollet, del PSC. També diu aquí que Salvador Illa es compromet amb el català a l'escola, que el ministre Alvarez afirma que el català a Europa és irreversible, també que els quadres de Rubens brillen al Caixa Fòrum provinents del Prado, també parlen del desastre de l'ajuda humanitària que continua costant vides a casa i també dels antics responsables de l'ADGaia que neguen que hi hagués irregularitats. Mariona, són les notícies d'avui. T'escoltem després, a les 11 i a les 12, amb els butlletins d'aquí de Sant Just i a la una també amb tot l'informatiu complet de les notícies d'aquí del poble. Perfecte, Núria, ens escolta'm ara. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. . Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu. If I took your hands and I know you're all that I want this time I'll imagine you fell in love on the wonder moonlight skies with you I think I'll picture you with the waves, the ocean's colors on your face I'll leave my heart with your air, so let me fly with you Will you be forever with me? My love will always stay by you I'll keep it safe, so don't you worry a thing I'll tell you I'll love you more It's stuck with you forever Són les 10.36 i hem connectat amb en Joel Reguant per fer l'actualitat política Joel, bon dia Molt bon dia Sant Just, com esteu? Doncs mira, bé, molt bé, amb ganes de posar-nos al dia Tot i que acabem de llegir les portades dels diaris I déu-n'hi-do, eh, la de temes que hi ha Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do Em sembla que no ens podem queixar En general no ens podem queixar mai Però aquesta setmana és bastant intensa És una setmana de les intenses A més a més et dirien tots els fronts Perquè miris on miris hi ha fronts oberts I hi ha molta, molta, molta actualitat Però vaja, et sembla que comencem per casa nostra? Vinga, comencem per aquí a Catalunya Vale, doncs comencem per Catalunya Que per qui no ho sàpiga parlem català Eh, ho dic perquè és una cosa que a vegades Si fa poc es va fer viral Una noia argentina que deia que això Ho fèiem per molestar Doncs em sap greu parlar català a casa meva Eh, però per molestar no És la nostra llengua I volíem que fos una llengua oficial a Europa No ho és a dia d'avui Encara no No s'ha aconseguit Encara no S'ha posposat la votació Per què? Perquè això requereix d'unanimitat I no la tenim Llavors no s'ha pogut aprovar S'havia passat ja a plenari Però no s'ha pogut aprovar És veritat que s'havien anat incorporant països Però no tots Per exemple, un dels que està posant traves És Finlàndia Això que sorprèn una mica Perquè el finès Té menys parlants que el català Vaja, al final també Això és geopolítica Això és diplomàcia I això són les gestions Que es puguin fer I les que no es puguin fer Per cert Deixeu-me explicar Que Salvador Illa President de la Generalitat No ha estat aquests dies Que s'estava discutint L'oficialitat a nivell europeu del català No ha estat aquí Perquè està de viatge Està a Japó Està de viatge al Japó Sí, al Japó Per cert, saps quin altre president De la Generalitat Havia estat de viatge al Japó Fa molts anys? Jordi Pujol Jordi Pujol i Soleil Correcte Jordi Pujol Era una de les bromes Que s'havien fet tota la vida Era allò de Som 6 milions de catalans I en quin hotel s'ho esperen Però això és una broma Que mai va passar Però realment És aquelles bromes Que passen de generació en generació Salvador Illa És a fora És al Japó Amb ell també una delegació De diplomàtics També d'empresaris La Carme Ruscalleda També l'he vist per allà Ensenyant la cuina catalana A els japonesos Exportant una mica El producte nacional I també T'he de dir Que hi ha una delegació De periodistes Que també ha estat objecte de debat Això de tenir corresponsals D'enviar-hi els periodistes d'aquí També hi ha hagut anècdotes Jordi Turull El líder de Junts Criticava que Salvador Illa No hagués estat aquí Just quan es discutia L'oficialitat del català Evidentment Doncs el viatge ja estava planificat Però també hi ha un criteri aquí D'oportunitat política O d'al final On vulguis Posar més èmfasi En aquest cas Doncs sap greu Que el president no hagi estat aquí Durant un moment important Pel català Perquè al final El reconeixement del català A nivell europeu Li implicava una sèrie de drets I també una sèrie de proteccions Que a dia d'avui Encara no té Una llengua que parlen 10 milions de persones I per això us ho deia Al finés Té menys parlants Que no pas la llengua catalana Però bé El camí no s'ha acabat Alemanya també es va Posar allò Bastant de forma Bastant contundent No em sembla És a dir Que també era un És a dir El govern alemany Recordem que hi ha canvi De govern Llavors aquí el govern espanyol Ha de fer la seva feina I ha de pactar més Amb alguns governs Que acaben de començar És veritat Que potser les grans traves No les han posat Els governs dels països grans Però Sí que Alemanya No era dels més partidaris I aquí hi ha un petit detall Per què? Perquè és car No perquè s'han de posar Més tractors Perquè s'han de posar Més mitjans Espanya deia que ho sofregava ell Per tant Aquest ja no seria el problema Des del moment en què L'Estat que ho sol·licita Demana I diu que ho pagarà També un detall Sorprèn Que hi ha giro diputats De part la catalana Que estigui en contra Més que res Perquè l'oficialitat del català No va en contra De la de cap altre idioma Entresa del castellà No és en contra de És a favor de En tot cas És una més De les tantes que hi ha Jo el que tenia entès Era que aquests països Que s'oposaven O que s'han oposat Que el català Fos Sigui llengua oficial És perquè els hi fa por Que altres llengües També Que no es parlen tant Com per exemple El rus També Assumin el caro I vulguin ser llengües oficials No? I el que hauríem de mirar Si és oficial En algun dels estats membres El català en aquest cas Té l'estatus de cua oficial Per tant Té la mateixa importància Que el català Perquè totes dues Són oficials a Catalunya El rus Hauríem de mirar Si és oficial En algun dels estats membres actuals Però el rus No en forma part Jo el rus També en forma part Llavors Es pot demanar L'oficialitat d'una llengua Que no és oficial En el seu territori Home Doncs com a excusa Sé que es va posar Però vaja Això se li hauria d'acabar De donar una volta El camí no s'ha acabat S'ha posposat Per tant En cap moment Vol dir Que això s'hagi acabat Però vaja A Catalunya També ens han passat més coses Una d'elles Ens ha passat amb la DGAIA La Direcció General De la Infància i de l'Adolescència Que ja no es dirà DGAIA Ara es dirà Direcció General Per la Prevenció i Protecció De la Infància i de l'Adolescència DGPPIA No sona tan bé Perquè abans ho deies tot Del tiró DGAIA I ara doncs No sé com ho pronunciarem Ara es ha dit DGPPIA Saps? Una mica rara És veritat Estava difícil Pels que portem tota la vida Dient-li DGAIA Encara que el concepte Estigui similar Què ha passat? Després de les polèmiques Que hi van haver Sobretot amb la menor Recordeu eh? La menor que estava tutelada I que havia patit violacions I que a més a més S'havia ofert altres homes Per una suposada parella Que era 10 anys més gran que ella I ella estava tutelada Sí Doncs després de tot això S'ha volgut Han sortit moltes veus en contra Molta opacitat a la institució Moltes externalitzacions de coses Que no s'haurien d'haver externalitzats O preus que es pagaven Per un servei que no es prestava En aquest cas Més que de tutel Era de guarda de menors O de convivència Llavors L'ADGAIA ha donat un tom El govern ha donat un tom I el que ha fet és Vale, anem a posar l'èmfasi En la protecció I la prevenció En aquest sentit I per tant externalitzaran menys O això és el que afirmen Després hem d'anar-ho veient I li canvien el nom Diu la consellera Que no només és un rentat de cara Diu que és més profund que això Que és un canvi En el que és l'ADGAIA Faig un matí L'ADGAIA és una estructura d'estat I crec que els catalans i catalans La percebem Com a una institució fonamental A la nostra vida Per tant Els moviments que es donin En una institució com aquesta Han d'estar molt medits I molt encaminats A l'objectiu Que és la infància I l'adolescència I el seu benestar No pot ser només un canvi de cara I també I això ho faig ja A més a nivell de prec No pot ser una cortina És a dir El cas greu Que tenim sobre la taula S'ha d'investigar I volem saber Què ha passat I què ha fallat I si n'hi ha més Això ho hem de saber És a dir Que n'hi ha més Que n'hi ha més Jo crec que sí Perquè n'han anat sortint diferents És altra menys probable Sí Però clar També és veritat Que una cosa és quan surten I l'altra és Que realment hi hagi Perquè això passa L'efecte crida Quan surt un cas mediàtic En surten més Però s'han de contrastar Llavors Que n'hi ha més Pinta que segur Però contrastem-ho A partir d'aquí Que no serveix com a Vale Ja ho hem canviat tot I ja està Això va passar amb l'antiga de Gaia No, no, no Va passar amb l'antiga El que tu vulguis Per això ho investiguem I volem saber Què ha fallat Més que res Ja no dic a nivell de crítica política Ho dic en el nivell de Per no cometre els mateixos errors Perquè n'hem d'aprendre dels errors Si se n'han comès Doncs s'ha de depurar responsabilitats Però és que a més a més S'ha de prendre dels errors Per tant Tinguem molt en compte això I per això Jo utilitzo aquesta frase La de Gaia Estructura d'Estat Perquè crec que per tots els catalans I les catalanes És un argument És una institució fonamental En el nostre dia a dia No acabem, eh? En Catalunya No acabem Et diu algú Ciccena No és Catalunya Home, això Ciccena Tribunal Superior Les obres del Menac Les obres del Menac Eren uns frescos En aquest cas Que havien estat molt deixats En el monestir de Ciccena A l'Aragó I que al final El Tribunal Suprem El que ha dit És que han de retornar A la que havia estat casa seva A l'Aragó No s'ha dit d'altres obres Que estan al Prado Que estan a altres llocs Que estan... Només les del Menac No? No són seves Sí, només aquestes de Ciccena I del Menac Que això es va convertir Recordem En la mana En una causa política Que fins i tot va donar Un missatge de cap d'any Allà com si fos Un botí de conquesta I un punt important Que aquí també Alega la Generalitat Per cert Salvador Illa ha dit Que no s'ho posarà A la sentència de retorn Però que Primer l'art Primer les obres Punt importantíssim Punt importantíssim Les obres que s'han retornat De Ciccena Els experts diuen Que no estan ben conservades No estan obertes al públic I és que a més a més No estan en espais Preparats per tenir-les Per tant poden afectar les obres I estem parlant d'obres D'un valor important O sigui que el lloc on han d'anar El lloc on han d'anar A Ciccena no és un lloc adaptat Per la conservació d'aquestes obres No I de fet un punt Catalunya les compra I les restaura Això ho pagaran? Vull dir Haurien Haurien Però clar El que ens ha costat conservar El que ens ha costat conservar Aquí aquestes obres Això Aragú ho pagarà O com ho faran? Hauria Però clar Ja ho veurem Punt important també Com es traslladaran aquestes obres Aquestes obres són delicades Molt delicades I s'han de tenir un lloc Perfectament preparat No es compleix Jo penso que el patrimoni Estístic que tenim És que el cop molt valuós Com per No sé Fer operacions estranyes Més quan La voluntat En aquest cas Dels adquirens Manac i companyia Ha estat conservar-les Allà no els conservaven Per això es van comprar Per això s'han restaurat Per això s'han cuidat I ara tenim aquesta sentència En contra Em sap greu pel patrimoni Sincerament ho dic Potser m'estic posant més En una part opinativa avui Però és que sincerament Hem de pensar també Igual que us deia Amb la DGAI Hem de pensar amb els menors Aquí s'han de pensar En les obres Que per això estan I al final és patrimoni I si el perdem Per molta restauració Que li fem L'hem perdut Llavors Una altra sentència En contra L'anèssima sentència En contra D'aquest tema Debat polític al voltant I Una altra vegada En contra dels interessos De Catalunya I també com a societat Del patrimoni Que tenim Això és molt important Adé Imagina't què passaria Si al british Li començessin a caure denúncies Per les obres Que té d'Egipte Fos un exemple fàcil T'ho cuidaríem bastantes sales Al british Però vaja Tots els museus Tenen coses que no són seves O que originalment No eren seves Però que van acabar allà Ara que m'hem mogut Al british A veure Aixequi un canvi ràpid Parlem en anglès Si vols No cal No cal Que som No cal No són ni les 11 del matí Joer Encara no hem fet canvi de xip No hem fet canvi de xip Però és igual Vull dir al final Anem a Estats Units No? Per què? Perquè hi ha un adeu Hi ha un comiat Sí No sé si saps El d'Elon Musk Que ha trencat aquí Les relacions Amb Amb Donald Trump Amb el president Trump Elon Musk ha decidit abandonar Ja es va dir Que no s'hi estaria gaire Recordem que les accions De les empreses Havien perdut molt valor Que les empreses Estaven patint una greu de ballada Tesla Segueixen carament Teslas Segueix havent-hi Un erratvi important Contra Musk De fet Musk era I aquí ho havíem dit Algún cop Era l'element més radical D'un govern de Trump I se n'ha anat amb pulles Se n'ha anat amb certes factures Pendents Cap a Donald Trump De què? La política fiscal Que està aplicant No li agrada Ara en parlarem De la política fiscal Molt ràpid Però Musk ha abandonat Jo penso I això ja és Teoria meva Una altra vegada Que és bo Per al govern Als Estats Units Que no el de Trump Per al govern en general La sortida d'Elon Musk Perquè era com una figura externa Però que tenia incidència interna Però que no estava molt clara No? Molt definida Era polèmic Cada vegada que parlava Pujava el pa Llavors La seva sortida I que ara només hi hagi una veu Que en aquest cas serà La de Trump Que és el president electe Almenys l'han elegit Saps les urnes Doncs com a mínim dotarà de coherència Ja veurem després què fa Però com a mínim És una sortida que crec Que es pot interpretar Des d'un punt de vista positiu Té deures pendents Musk no ha fet tot el que havia dit Que faria A partir d'aquí Que jo sempre dic les notes A final de curs Ja ho valorarem Quan arribi el moment I Donald Trump Que no me'n vull oblidar Perquè ell és el president També ha tingut algunes coses Aquesta setmana Per exemple De moment ha aturat Cert visats Les ha tingut una altra vegada Amb la Universitat Harvard Ostres Van a totes Entre les dues parts Crec que les postures No havien estat mai tan lluny No donar visats Als estudiants de fora Això evidentment Afecta estudiants Del nostre país Que havien de visitar Als Estats Units I avui no saben Què passarà Per tant Incertesa Quan estem a les portes De juny I els cursos Als Estats Units Comencen d'hora Clar però és que Tu imagina't Que vols entrar A la Universitat de Harvard Que passes mil exàmens Que proves Que t'admeten O sigui Que et diuen que t'admeten Però que ara En aquest tio Que digui que no I no Que no puguis anar a estudiar Perquè saps No ho sé I ho dic En un punt de vista Molt nord-americà Anar a Harvard També per ells Tenir alumnes de fora És positiu Perquè al final El que estàs fent tu És importar el talent Llavors Que aquesta incertesa I per això us deia Cuidado Perquè Aquí al Harvard Els cursos nord-americans Comencen més d'hora Per tant Que estiguem al juny I que no estigui clar Això és una incertesa molt greu Molt greu I és un problema A més a més Tram ha tingut un altre revés Els tribunals Han començat a tombar-li Aranzels Que ell havia aprovat Per cert Unió Europea Ha tornat a apretar una mica més Per forçar més negociació En aquest cas Ha dit que Que no estaven avançant Les negociacions I que per tant Per aquest motiu Doncs ell Volia apretar Un 70% Que després Va deixar en suspens L'any demà Va com crear l'alarma I ho va deixar pendent Per l'any demà Conclusió Trama de negociar Molt més La Unió Europea L'any demà L'any demà Harvard En peu de guerra Els estudiants De moment Els pitjors parats I Continuarem una miqueta Amb aquesta Política d'anades i vingudes Per dir-ho finalment M'ha agradat aquesta paraula Política d'anades i vingudes La patentarem Bueno Potser no cal patentar No, Joel No, però està Realment Ara que la reflexiono Està ben pensada Política d'anades i vingudes Perquè aprovo uns aranzels Però després els suspenc A l'espera de negociar Però és que això ho ha fet Realment Però és que porta així Porta molt O sigui És que al final Saps com la història De Pere allà El llop Que mai es creua Que sempre deia Que venia Que venia Que venia El llop I que quan venia De veritat Ningú se'l va creure Una mica això Et diré una cosa impopular Et diré una cosa impopular És veritat Que li està sortint És veritat Que a les seves empreses No els ha anat bé És veritat Que Wall Street Va patir Però està aconseguint El que vol Que és que al final Arribi a acords En els termes Que ell vol Que això és una cosa Que qui té força Per negociar Saps Us recomano Una última pel·lícula En aquest cas Un documental de Netflix Que he vist aquesta setmana Dels Estats Units Que crec que parla De la política americana I de com es prenen decisions Que és la caça de Bin Laden Hi ha tres capítols El bosc al tercer Si voleu Ja us aneu direm El bosc al tercer Home però si no veiem Els altres dos Com l'enganxen Com l'enganxen I com es decideix Aquella operació Si voleu Ja en parlem un altre dia Però com es decideix I com és el president Barack Obama Qui diu Som-hi Perquè hi havia persones En aquest cas Joe Biden Que el coneixem bé Que va dir que no Però us ho recomano Està a Netflix Si el voleu I així també veureu Una miqueta de política Nordamericana Molt bé Doncs escolta'm Joel Moltíssimes gràcies Per l'espai d'actualitat D'avui Nosaltres tornarem A trucar-te d'aquí Uns dies Per posar-nos més Més al dia En alguns temes De l'actualtat Perfecte Doncs bon cap de setmana Bon cap de setmana Joel Que vagi bé Adéu Adéu Doncs jo no separo la brossa Em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel Cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar Reciclar És massa evident Per no fer-ho Envasos de cartró i paper El contenidor blau O el covell del porta-porta Generalitat de Catalunya Sempre endavant O un dia t'aixeques i dius Un dia t'aixeques i dius Vinga Que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas Amb més força Estar el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar el de fer sim I dormir a prop de les estrelles Estar el de viatjar No, no El de viatjar més Si ui Un dia descobreixes que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fer-te el Carnet Jove A CarnetJove.cat A CaixaBanc O a Imagin Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges Del Carnet Jove I del Pac Jove 2024 Ara són les 10 i 53 Farem la previsió del temps amb el Carles Abans però Destacar que el documental El que acaba de dir El nostre col·laborador En Joel Raguant El van estrenar A mitjans de maig Cap al 20 de maig I està a Netflix I es diu Caceria Implacable Osama Bin Laden Que és una docu-sèrie Que centra això En la captura i l'assassinat Del líder d'Al Qaeda I que doncs això Dura tres capítols Puntualitzant perquè Estàvem buscant pel títol I no el trobàvem I es diu així Caceria Implacable Osama Bin Laden Bé Aquesta puntualització La deixem a part I ara passem Sí A temes meteorològics Carles Bon dia Molt bon dia Què tal? Doncs mira Amb solet Bona temperatura Calor Benvinguts a l'estiu Sí, no? Bé Continuem amb aquesta situació D'anticicló De vents de sud De domini de sud Tot i que a la costa Tenim una miqueta de marinada I freno una mica el termòmetre Però ja estem comprovant Com cada dia que passa La temperatura va pujant un palet més Recordeu que dimarts Estàvem a... Bé Dilluns la mínima va ser de 13 Dimarts ja vam pujar cap als 14-15 Ahir estàvem a 18 I avui hem pujat fins als 17 Perdó Ahir estàvem a 16 I avui hem pujat a 17 Estem parlant de mínimes I les màximes també A poc a poc han anat pujant O sigui vam estar un cap de setmana Doncs força bo En 21-22 graus I ahir ja vam fer rècord En alguna estació Seran uns dies Tant avui dijous Com demà divendres I també probablement dissabte En què la màxima Encara pujarà una miqueta més I avui farem rècord D'aquest 2025 Però bé La part positiva d'això És que estem a 29 de maig I que ara estiguem fent Rècords de màximes Doncs Tampoc no passa res Perquè altres anys Ja el mes de març Havíem arribat als 25 Realment és una temperatura Doncs Típica de finals de maig O de primers de juny I estem en aquesta situació Ahir a aquesta hora Estàvem a 22 graus Sí Ara en aquests moments A l'escola Montseny Que està una mica més avall Està a 25 graus ja 25,1 I aquí a Can Ginestà Recordem que a Can Ginestà No estem a terra No està en superfície Aquesta estació Està alçada Està a la tercera planta Bé El terrat de Can Ginestà Sí Aquí marca 23,9 O sigui 24 Però vaja En superfície segurament La temperatura és una miqueta més elevada La sensació és de gairebé 25 graus Recordem que ahir estàvem a 22 O sigui que ja ha pujat 3 I si ahir vam superar els 25 tranquil·lament Probablement avui estiguem en 27,28 O sigui que es va enfortir en aquesta situació de sud La marinada no pot fer tota la feina que vol fer a la costa I fa que la temperatura es dispari O sigui que probablement al llarg del dia d'avui I ahir curiosament la màxima Arribem a més que ahir, no? Sí Avui estarem a 26, 27 Si ara ja pràcticament estem als 25 Avui farem 27 I també recordar que les màximes estan al voltant Dentre les dues i les sis de la tarda Ahir, per exemple, les sis es va donar aquest 25,7 a l'escola Montseny Sí Així que avui, doncs, temperatures elevades El sol domina No tenim ni un núvol al cel Si n'hi ha algun és despistat Que deu haver vingut d'un altre lloc Però no en tenim I aquestes temperatures que avui ja són molt elevades Continuaran pujant divendres i dissabte O sigui que probablement el que resta de setmana Seguirem parlant de situació encara més càlida cada dia O sigui que la calor apretarà una mica forta I podríem dir, doncs, que el cap de setmana Podria ser tranquil·lament un cap de setmana del mes de juliol Perquè estarem a tocar dels 30 Tot i que a la costa quedarem una mica frenats Però a la que sortim de la influència del litoral A la que ens n'anem cap endins I allò serà mortal És una animalada, sí, sí Les temperatures són molt altes Així que continuem amb aquest sol com a protagonista Continuem amb aquesta possibilitat d'un núvol La nit de divendres i dissabte Encara els mapes ho indiquen una miqueta així Del núvol Del núvol I tenim esperances Perquè els americans a partir de dilluns Ja posen un temps més insegur No baixen molt les temperatures Però sí que marquen un temps amb possibilitats d'alguna gota Sobretot dilluns Però diumenge ja notarem Que tot i que farà molta calor Tindrem alguns núvolets més Ja no seran aquests dies completament espaterrans Tenir un núvol al cel Sinó que el diumenge podem ser Pot ser un dia una mica més variable Et dominarà el sol que ningú pateixi Però vaja Tindrem alguns núvolets més Dilluns estarà més tapadot Hi ha una baixada important de les temperatures dilluns Que és puntual Ahir comentàvem el fet aquest Que les mínimes seran baixades puntuals Però el normal és tenir màximes altes I dilluns Segons els mapes d'avui No tots ho diuen Però vaja Dilluns sembla que seria un dia bastant més gris Pel fet de tenir més núvols Doncs les temperatures baixaran un palet Alguns mapes ens indiquen 23-24 Altres 25-26 O sigui que hi ha una petita baixada de temperatures Però també recordem que en aquesta època de l'any Quan comencem a entrar En que les temperatures de 28 baixen a 26 La gent diu Mira, fot calor igual No m'estiguis aquí explicant Ara que baixen 2 o 3 graus Que espero respirar una miqueta Però no Però no La calor al migdia és igual Així que a partir de dilluns Arriba aquest canvi Amb una mica de baixada de temperatures Dimarts i dimecres continuarien baixant els termòmetres una mica No tots els mapes ho indiquen I dimarts i dimecres Són dos dies en què els haurem d'anar seguint Avui ho apunten tot més cap a dimecres Però dimecres podria ser un dia On aparegués la pluja I això és una bona notícia Que durant el mes de juny pugui ploure I també durant el cap de setmana Dilluns de la setmana vinent També podria aparèixer la pluja Amb unes temperatures que molt a poc a poc aniran baixant O sigui que toquem sostre Podríem dir aquest cap de setmana I a partir de dilluns baixen un palet les temperatures Podríem gairebé normalitzar Això ho haurem d'anar seguint demà i vendres I aquesta possibilitat de pluges Dilluns a la tarda Dimarts a la nit Dimecres al vespre nit Aquesta situació de precipitacions Que podria caure una miqueta I que també és bona notícia Perquè en el moment que precipita Baixa una mica la temperatura Sí, això és veritat Refresca una mica L'ambient ja no... Ho ha de ploure O sigui, no ens serveix aquelles quatre gotetes Que l'únic que fan és pujar a la humitat I la sensació de xafó encara és més marcada O sigui, que hauria de ploure amb una certa intensitat Aviam si van evolucionant els mapes Demà acabem de confirmar això de la setmana que ve Però de moment a patir calor No només avui dijous Sinó que divendres, dissabte i diumenge Són tres dies de ple estiu Molt bé Doncs Carles, sí, ho anirem De moment tenim segurs aquests dies de calor Però sí que de cara a la setmana vinent Com que hi ha dijous Ai, perdó Sí, dissabte començarà ja el dia amb el tema del pont Dissabte, dimarts, dilluns No és ben d'un pont, és un festiu dilluns Bueno, perdó Tanta bo que fos... Bueno, sí que hi ha un pont aquest mes de juny Ah, bueno, el de Sant Joan Sí, però per aquest encara falta Jo em refereixo només a que la gent Bueno, voldrà saber també... D'acord Doncs ho estudiarem amb ganes De moment... De moment ens quedem amb el sol Ja ho explicarà Molt bé, Carles Moltes gràcies i res, fins a mà Que vagi bé, bon dia Anem a les notícies Adéu, Mariola, Toni Bon dia, us informa Joan Bota Doncs comencem amb una notícia d'última hora Perquè la jutgessa processa per frau fiscal i falsificació de documents Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso Ho fa la causa principal contra ell En què investiga si va defraudar més de 300.000 euros En dos exercicis fiscals diferents I si va utilitzar una xarxa de facturació fictícia Amb l'objectiu de pagar menys a Hisenda La justícia també té oberta una altra causa Recordem-ho, contra ell Per la compra d'una empresa vinculada Amb el propietari de Quirón Salut En què acusa la parella de la presidenta madrilenya El president de la Generalitat, Salvador Illa Ha expressat des d'Osaka On és de viatge oficial El seu respecte per la sentència de Siixena Que condemna el menac a entregar les pintures murals D'aquesta localitat Tot i que ha alertat també del risc Que es malmetin les obres És un debat tècnic en tot cas Nosaltres anem amb una voluntat Almenys el govern de Catalunya D'obstruir la publicació i l'execució de la sentència Si, de garantir caos No es malmeten L'explicarem En aquell cas el Museu Nacional d'Art de Catalunya Si hi ha opinions fonamentades Que diuen que això pot obstruir Posarem en coneixement De qui ha de prendre les decisions Que no són nosaltres Doncs bé, l'exconseller de Cultura I diputat de Junts, Lluís Puig Li ha respost a través del Matí de Catalunya Ràdio Ara que hagi dit al president Que no obstruirà la sentència Que, evidentment, no la pot obstruir ningú El que sí que es pot fer És demanar al Tribunal Constitucional Un recurs presentant Demanant mesures cauteladíssimes Precisament per no provocar danys irreparables Les mesures cautelars d'urgència Serveixen perquè Si hi ha una fratura Mentre s'estudia i s'analitza I es provoquen danys irreparables Després sí que la justícia no té cap sentit Puig també ha apel·lat al Ministeri de Cultura I els estaments eclesiàstics Per intentar impedir el trasllat La Xina anima els Estats Units A anul·lar totalment els aranzels Imposats per Donald Trump I els qualifica d'injustificats És la primera reacció Del país més afectat Per la guerra comercial dels Estats Units Després que un tribunal comercial nord-americà Hagi tombat la majoria dels aranzels Imposats per Trump En considerar-los il·legals Més prudent s'ha mostrat el Regne Unit Asegurant que és un assumpte intern I es tracta només d'una primera etapa D'una batalla judicial Londres recorda Que ells han estat el primer país A aconseguir un acord En aquest àmbit amb els Estats Units I el govern d'Israel ha aprovat Crear 22 nous estaments a Cisjordània Assentaments a les noves colònies jueves Que s'han multiplicat aquests últims anys Pels territoris palestins Estan repartides de nord a sud Segons ha explicat el ministre eralià de Finances Que també ocupa un càrrec En el Ministeri de Defensa Amb responsabilitat En aquests territoris palestins ocupats Pel ministre, Israel no pren terra aliena Sinó que el que està fent és L'herència, arabar-la, dels avantpassats L'ONU, mentrestant, denuncia Que Israel continua dificultant I molt l'entrada dels camions Amb menjar i ajuda bàsica A la franja de gas Al Consell de Seguretat L'ambaixador palestí Denunciava, entre llàgrimes Que s'està deixant morir la gent de gana Desenes de nens Estan morint de gana Les imatges de les mares Abraçant els seus cossos immòbils Acariciant-los els cabells Parlant-los Demanant-los perdó És insuportable Com pot ningú tolerar aquest horror? És horror El sector de la fruita seca Preveu una molt bona collita d'ametlles Després d'anys de campanyes Marcades per la sequera Es calcula que la producció Augmentarà més d'un 20% a tot Catalunya I s'esperen preus de venda Elevats al mercat internacional A la plana de Lleida Preveu encollir un 30% més d'ametlles Que l'any passat I Tarragona i l'Ebre un 11% més A tot Catalunya se superaran les 11.000 tones I això és gràcies a les pluges de la primavera I l'augment d'hectàries de regadiu Una bona collita que arriba en un moment En què els preus són alts al mercat Josep Pere Colat és el responsable De fruita seca A la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Estan sent bons Comparant-me l'any passat Doncs en aquests moments Està a l'obre de preu Perquè Espanya és el tercer producte mundial Austràlia està patint Algunes conseqüències Estats Units està patint també Una sequera Déu-n'hi-do Mores i ver Esports Marcos García La selecció catalana masculina de futbol Supera Costa Rica 2-0 Gols d'Antonio Roca i Carles Alanyà Diumenge serà el torn de la selecció femenina Amb el Catalunya Xila Aquest migdia hi ha reunió De la junta directiva del Barça La junta analitzarà els reforços De cara a la propera temporada També el seu possible encaix A l'economia del club I l'estrena el nou Spotify Que amb nou encara en futbol El Chelsea celebra l'Europa League Que va guanyar ahir contra el Betis Per un gol a 4 En Botarpolo El Sabadell suma el 21è títol De la Lliga femenina I Sabadell 8 Sant Andreu 7 En bascat avui Girona-Lleida Partit de l'última jornada De la fase regular de la Lliga ACB És a dos quarts de nou De matinada Els Oklahoma City Thunder S'han classificat Per a la final de l'NBA Victòria A la final de conferència Ho és sobre Minnesota Timberwolves Per un global de 4 a 1 Avui comencen els quarts de final De la Lliga de futbol S'ha la Barça Jaén A dos quarts de nou I per Esport 3 I a Roland Garros Paula Badosa Juga aquest migdia Contra la romanesa Russe En segona ronda Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies de Sant Just Bon dia Passant sis minuts A les 11 us informa Mariona Sales Vilanova El dissabte 31 de maig És la data límit Per demanar les ajudes Pel menjador escolar Del curs 2025-2026 El període per presentar Les sol·licituds Va començar el 15 de maig I finalitza aquest dissabte Poden optar aquestes ajudes Els alumnes matriculats O prematriculats En un centre educatiu públic Del Baix Llobregat En segon cicle D'educació infantil Primària o secundària Sempre que el centre Ofereixi servei de menjador També és requisit No tenir dret A la gratuïtat Del servei I no superar L'endera econòmica Establert Les ajudes No s'atorguen Alumnes en acolliment Residencial En centres residencials D'acció educativa Per facilitar La tramitació S'ha publicat Un videotutorial Amb les instruccions Per fer la sol·licitud I qui necessiti Ajuda Pot trucar El diumenge 1 de juny A partir de les 10 del matí L'Associació Ecologista Alnus De Sant Jús Convoca socis Voluntaris I simpatitzants Per dur a terme Tasques de manteniment Al torrent de Can Cortès Concretament Al racó del Colibrí Situat a l'alçada Del camí de Can Biosca A uns 250 metres De la masia De Can Candeler A partir de les 11 Es col·locaran Dos albergs D'insectes Cedits per Depana Pels quals Es recolliran Canyes Pinyes I altres materials Per preparar-los I muntar-los També es preveu Fer una valoració De les diferents tasques En què participen Alnus La Vall de Sant Jús Colcerola I CEPA Ecologistes de Catalunya Si es compta Amb suficient quòrum Durant les jornades Es farà un recordatori Antoni Mercader Activista i voluntari D'Alnus Recentment traspassat Mercader va destacar Per la seva participació Activa en l'àmbit social I artístic Així com pel seu esperit Lliurepensador L'activitat busca Continuar implicant La ciutadania En la cura I conservació Dels espais naturals Del territori A Sant Jús Desvern l'any 2024 La població Es manté estable Tot i que creix La proporció De persones grans Segons les dades De l'informe Socioeconòmica anual Que es fa Des del Consell Comarcal Del Baix Llobregat Més del 57% Dels veïns majors De 64 anys Són dones La presència De població estrangera Al municipi És inferior Al 13% Una xifra menor Que la mitjana Comarcal Pel que fa a l'ocupació S'enjust mostra Estabilitat empresarial I una taxa d'atur Que s'alinea Amb la reducció Registrada A tota la comarca La contractació Creix Sobretot En els sectors De comerç I els serveis A la producció Mentre que La sinistralitat laboral Es manté Per sota De la mitjana Del Baix Llobregat En general El Baix Llobregat Ha augmentat Un 1% La seva població Que ja supera Els 848.000 habitants El creixement Es basa Sobretot En la migració Ja que els naixements Són menys Que les de funcions L'economia comarcal Continua fort Amb un producte interior brut Que arriba A més de 30.600 milions d'euros I una taxa d'atur Que baixa Fins al 7,9% No obstant això Els accidents laborals Han crescut lleugerament Durant l'any Amb més de 10.000 casos registrats I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butllet horari De les 12 Fins ara Ràdiu Náspèr A les contes Ràdiu Náspèr Durant l'amui Ràdiu Náspèr Oh, cauen les estrelles Tant com llàgrimes damunt meu Cauen les estrelles Noto com cauen sobre meu Cauen les estrelles Cauen com llàgrimes damunt meu Noto com pesen Baixen com llàgrimes damunt meu Totes les coses que han passat Totes les vides que hi ha en tu Milions d'històries s'han perdut Com les estrelles que han caigut Només espero el meu destí Tantes coses per descobrir Milions de vides que he perdut Milions de vides que he viscut I no ho sé I no ho sé I no ho sé Oh, cauen les estrelles Cauen com llàgrimes damunt meu Cauen les estrelles Noto com cauen sobre meu Cauen les estrelles Cauen com llàgrimes damunt meu Noto com pesen Baixen com llàgrimes damunt meu Totes les coses que han passat Totes les vides que hi ha en tu Milions d'històries s'han perdut Com les estrelles que han caigut Només espero el meu destí Només espero el meu destí Tantes coses per descobrir T'he dit que no em venia de gust Ja, però mira com estic Ara no em pots demanar que pari Cariny Qui t'estima et farà plorar Mira, la nova cap de màrqueting Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta Deixa'm estar pesat Ui, ui, ui Mira que exagerada Tia, que només t'he fet una broma Tampoc has d'estar bona Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties Prou violències masclistes Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives No ho són No hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya Ara són les 11 i 12 minuts Esteu escoltant Ràdio d'Esvern Això és el magazín de matins La Rambla Passem a fer l'entrevista del dia I el convidat d'avui aquí a Ràdio d'Esvern És en Víctor Murillo, el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just I està aquí en motiu de la inauguració que es va fer justament aquest passat dimarts 27 de maig A l'equipament a les escoles de l'exposició hipop intervene la A l'equipament les escoles, doncs amb l'alumnat també d'Esproseat De tots aquests detalls ens en parlarà ara mateix el Víctor. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Com va anar la inauguració de l'exposició? Genial, va anar molt bé. Va ser un acte molt, sobretot molt emotiu. No sé si hi vas estar, no crec que no. No en recordo. No, no, no vam poder ser i estàvem aquí fent programa en directe. Però bé, jo crec que el més important és la visibilitat que li donem a aquestes persones que venen molt nets. És a dir, no tenen cap, diguem, cap prejudici de res. I si et veuen i t'aprecien, t'abracen, et donen petons. I jo crec que la tònica general de la inauguració va ser aquesta. Estaven molt contents, estaven molt nerviosos. Ells havien vist part de l'exposició a l'ordinador, no tota. I sentir-se protagonistes. Sí. Clar, no sé, jo la sensació que tinc és que jo he vist molts reportatges de fotografia de persones a centres d'aquest tipus, no? Però gairebé sempre estan davant de la càmera. Va un fotògraf, fa les fotos, mentre treballa en el seu taller, jo a la futbol, penges les fotos. Però jo sempre pensava per mi, i ells què treuen d'això? Clar. Jo, com fotògraf, sí, m'he portat un reportatge molt maco, que és molt digne, eh? No tindien, parlant en contra d'aquesta forma de treballar, eh? Però jo sempre dia, i ells que són els protagonistes, què treuen d'això? Quina lectura fan? Quin profit, no? I per això aquest taller que jo, bueno, vas pensar, no és una gran pensada, eh? Simplement, simplement, buscava la forma que ells fossin els protagonistes. No només els models, sinó que ells fessin les fotos. I clar, ells ara es veuen a la paret penjat, però aquesta foto l'ha fet jo. Clar, perquè ell entenc que ells llavors són com dobles protagonistes, no? Sí, sí, jo, en aquest cas, molts dies feia una rodona, una ronyana, en cadires, no? Sí. S'han sentit en semicercle, i deia sempre, a mi, el primer per l'esquerra serà el model, i l'últim per la dreta, o el primer per la dreta, serà el fotògraf. Llavors, anàvem canviant, el segon amb el segon, el tercer amb el tercer, i posàvem, bueno, abans de tot això li havia posat a la pantalla una sèrie d'exemples, fotografies d'exemple, i cada un d'ells ha triat què volia ser. No, aquell, bueno, vístete d'esto, ponte este peta peluca. No, no, no, escolta, aquí tens un ventall de 15 o 20 fotos, que són meves, i tria quin model, i tots els triaven, cadascú ha triat el seu, diguem, vestimenta, i després un altre dispara la foto. Què fèiem? Posaven la càmera en un trípode, ells podien mirar pel visor o per la pantalla de la càmera, i després amb un disparador per cable, ells disparaven la foto. Ostres! Sí, clar, el tema, d'ahir ve el concepte de fotografia participativa, perquè ells no participen mai a la fotografia. són els elements fotografiats, no?, les persones fotografiades. Però no són els qui agafen la càmera o agafen l'aparell, no?, i decideixen, prema el botó. Sí, dispara, jo anàvem guiant, no?, però el model, posa't aquí, posa't allà, aquesta posició, i quan, escolta, ara ja pots començar a disparar, i els que ja disparaven, miraven la pantalla, t'agrada? No, canvia de posició, pam, i tornava a disparar. Clar, en aquest cas, ells són dobles protagonistes, són els models i són els fotògrafs. Víctor, com va sorgir la idea, no?, de fer aquest taller de fotografia participativa? No sé si els alumnes el feien a la seu que teniu a l'agrupació fotogràfica, o bé tu anaves als centres Proceat a fer allà el...? Bé, la primera classe, bé, tot neix l'11 de setembre del... Bé, miento, neix fa uns 20 anys. Jo estava president del bàsquet i vam fer, en els 50 anys del bàsquet Sant Lluís, vam fer un partit del júnior nostre, que aquell any havia guanyat la lliga, amb un equip d'Esproceat. Va ser molt emotiu, i des de llavors jo sempre pensant com podia portar la fotografia a aquest lloc, no?, a persones d'aquestes condicions, no?, i no trobava el què, no sabia què. I l'11 de setembre l'any passat, quan aquí a Can Ginestà li donen... Els van donar un reconeixement a Esproceat. I en aquell moment surten la Letícia, la subdirectora... Va ser molt emotiu el moment que van sortir a recollir... I van sortir tots a recollir, i jo estava entre el públic i vaig llançar-me, i vaig agafar la directora i vaig dir, mira, escolta, jo tinc una idea al cap, que no sé ben bé què serà, però voldria portar la fotografia aquí al vostre centre, no?, i la resposta va ser espectacular. Va dir-me ella, escolta, sea lo que sea, sí. Ah, dius, hòstia, clar, i jo ja vaig dir, ara tinc un problema. I, bueno, va sortir tot molt rodat, eh? Jo vaig fer, a partir d'aquí, vaig fer un petit projecte amb una idea, que després s'ha de canviar la idea, eh? La idea que fas, la idea, va ser una pensada en el que et trobaràs, i dia a dia vas trobant coses diferents. I, bueno, te vas adaptant a ells, no? Però la idea neix d'aquí, i, sobretot, lo tenia molt clar, i lo vas deixar molt clar el primer dia, tant ella, com després a l'Arnau, que és el director del centre, l'Estefanía, que també forma part de l'estructura de direcció, diu, mira, jo l'únic que tinc al cap és que els alumnes s'ho passin bé. Si els s'ho passen bé, i fem dimecres, re dimecres, i volen tornar... Era un taller setmanal, eh? És un taller setmanal, sí, tots els dimecres al matí. La primera classe la vaig anar d'abans, la vaig fer a l'Esproseat, al centre Esproseat. Sí. Però jo vaig veure clar que no podia ser. Jo sí, jo volia portar això amb esta mare, tenia que sacar-los d'Esproseat, i portar-los primer per comoditat, també, jo, com una mica per egoisme de feina, no? A la vagoneta tenim de tot, tenim espai, tenim fondos, tenim flaixos, tenim tot a l'abast nostre. si tot aquest taller ho fem a Esproseat, jo tenia que la cadira carregat amb un camió, no? I, bueno, li vas plantejar això de, escolta'm, jo crec que el més idoni seria fer-lo a la vagoneta, encantats, cap problema, ells sempre han estat a favor de fer això, i, bueno, hi estem a la vagoneta tots els dimecres. I també una cosa que vas deixar, bueno, el meu pare era, mira, jo, primer és que les alumnes s'ho passin bé. Val. Si a partir d'aquí després surt una exposició, surt. Si no surt, no surt. Si surt un llibre, surt un llibre. Però si no surt, no surt. És a dir, no tinc... Hi ha fotògrafs que els conec, que com a objectiu principal és anar allà i fer una exposició, perquè és el seu interès, no? I a mi, no. En aquest cas no era... Perquè quines coses has treballat, no?, amb els alumnes al llarg d'aquestes sessions? Suposo que algunes hauran estat per dissenyar una mica, doncs, aquestes fotografies o aquesta exposició, però, per exemple, el funcionament d'una càmera o alguns conceptes, això... Sí, sí, hem explicat una mica. A veure, si tu mires el projecte inicial, hi ha molta teòrica. Hi ha molta... Bueno, molta. la petita part de composició, càmera, diafragma, llum, l'ISO... I després estava donant compte que, bueno, aquesta part potser no és tan necessària. O en aquest cas no donaria el resultat que anaves buscant. Li expliques igualment, eh? Jo a vegades li he dit, «Hoy os voy a dar un poco de chapa». I no estaves una hora xerrant de teoria de fotografía o del sensor o de l'ISO, però sí, li fies quatre conceptes molt clars de composició. Per què una foto funciona, per què no funciona, la regla dels tercios... No cal que memoriceis, simplement deixeu-ne el cap cap a una paret, anir a la foto, i tu dius «aquesta foto funciona». Per què? Perquè l'element està posat a un lloc molt concret. Si aquest element, en lloc que està al tercio izquierdo, estigues al centre, hòstia, però aquesta foto no funciona. I és la mateixa foto. És a dir, és el mateix element, el mateix model, el mateix jarro, tot, és el mateix, però ho poses aquí, ho poses allà, i aquesta foto... Mira, a vegades, si tu vas a una exposició, la que sigui, i tu no tens cap formació artística, i te passen una foto i dius «esta foto té alguna cosa», o aquest quadre, no saps que el què, però és perquè la teva ment té dins les regles de composició. Tu agafes un dibuix teu de l'escola, quan eres petita, i molts d'ells tindran una regla de composició. Clar, perquè ja ho tenim com una mica integrat, no? Sí, sí, està integrat, no? I tu li fas veure això. Escolta, mira, mira, vés de foto, la puc aquí al mig, i no xuta. Miris com la miris, ostres, que no hi ha manera de... Agafo la mateixa foto, fes un petit moviment, i ostres, mira ara pel visor. Ostres, és veritat, no? Ara, sempre l'he deixat aire perquè respiri, si té moviment en un sentit o no en un altre, i tot això ja anava explicant, no? Però sí que és veritat que les primeres sessions eren molt pràctiques. Jo, així van dir molt clar que el primer que ha de fer és tocar. Tocar càmera, tocar trípode, tocar disparador. Clar, la majoria potser no s'havien parat mai a agafar una càmera, no? Amb l'objectiu de fer alguna fotografia o de... Mai, mai. És a dir, un dels objectius és aquest, és portar la fotografia a un col·lectiu que jamás tenien això, que jamás ho farien. Dic, hola, com ho fem? I el primer, una mica per engrescar i que faci il·lusió, tocar, tocar, disparar. A vegades li deixava el disparador del flash sense càmera, només. Apret aquest botó i a vegades el botó disparaven, feien pellugues els flashes, no? I això a ells, ostres, què ha passat aquí, no? Bueno, això és la llum, li expliques com funciona la llum, no? I, bueno, jo estic, bueno, a vegades molt emocionat. I, Víctor, quants alumnes tenies? 17. 17, eh? 17. No sempre han estat, jo crec que només una vegada han estat el 17, perquè són persones amb moltes necessitats de salut i avui la Natalia ha anat al metge, avui el Toni no pot venir perquè està malalt, però la mitjana està al voltant dels 14 a 15. Sí que està molt bé, molt bé. Algú que vagi a veure l'exposició, no? Que vagi, que entri a les escoles i que, bueno, doncs que veig l'exposició, què s'hi trobarà allà? La normalitat. Clar, tu penses, jo vaig veure una foto on hi ha gent amb una certa discapacitat i tu, el primer que faràs és buscar la discapacitat i jo el que he volgut és que no s'ho vegi. Dins d'aquestes 38 fotos hi ha dues que són les monitores, no tenen cap discapacitat. Algú l'ha descobert? Ha vist alguna diferència entre aquestes dues monitores i la resta no. Hi ha veritat que alguns es noten, tu ho veus i diuen, té alguna cosa, no? Però jo he fet el mateix tractament a les fotografies que li he fet a totes les fotos que he treballat amb models. Si he tingut que tocar una mica la cara, les arrugues, si tenia un grano de no sé què, l'hi treia, és a dir, suavitzar la pell, el contrast... Tot el que he fet a una fotografia amb uns models per tota la vida, ho he fet amb ells? Perquè tu, mira, si jo penso fer una sessió fotogràfica amb models, què faig com a qualsevol fotògraf? Se va a una agència de modelos o a la web de Tens4CD i busca models. Però a algú de nosaltres, si l'ha acudit una vegada, anar a un centre de formació especialista, no. Per què no? Per què no? Quina diferència hi ha? Ninguna. Jo dic, tu mira les fotos i en algunes sí que veuràs que hi ha alguna cosa, no? Però moltes d'elles, si no t'ho dic, no ho sabries. Dic, i la prova és aquesta. Hi ha dues que són les dues monitores. La Rosa i la Sofí. La Sofí i Sònia, són molt d'una mals noms, no? I tu les mires i li vas explicar a la meva dona i dius, no, home, no. i dius, sí, sí, aquestes dues són les monitores. Per això dic que quan m'ho pregunten què esperes? La normalitat. Véns a una exposició i no has de venir amb la idea preconcebuda que véns a veure fotos de persones discapacitades. Entenc que, clar, la majoria quan veien les seves fotografies, no? Vull dir, era il·lusió màxima. veure allà, no només veure's amb ells en una fotografia posada a la paret, sinó veure les fotos que havíem fet. Sí, tot, clar, clar, clar. Sobretot, diguem que el primer tram, les fotos que s'han en blanc i el fondo negre, que són, aquestes fotos venen d'un projecte meu que es diu Renaciclamiento, que són fotos renacentistes amb elements reciclats. Tot el que tenen posat és un tub d'aire condicionat, fent de collar, tenen al cap una perruca, feta amb paper de periòdico, tenen un escurridor d'espaguetis al cap, és a dir, bueno, fotos a mi, ostres, i jo li explicava a ells, tu no em penses que la fotografia, tu quan vas fer una fotografia d'aquest estil, has d'anar a buscar elements cars, has d'anar a comprar el cortinglé, no sé què, doncs tenien posat, era un jersey, bueno, un head sweater, sí, sí, negre, comprat a un xino, sí, sí, ho tinc, no per ells, jo ho tinc de la sessió meva anterior, no he comprat per ells res, Sí, sí, sí, que hi ha tot, coses que tu ja tenies. Un jersey negre, una perruca, un collar, fets amb crispetes, una perruca feta com si fos un tocado que porten els jutges anglesos, això fet rulos en paper de periòdico, tu mira, i això què, no, m'han costat tres duros, no ho sé, un periòdico viejo, un trozo de tela per enganxar-lo, les crispetes, una bosa aquesta que compren, bueno, en fil normal, enganxada amb una agulla, no ho sé, tot són coses quotidianes, quotidianes, el que passa és que has de pensar una mica, però amb quatre coses que tens a casa pots fer fotos molt xules, i és una cosa, i bueno, i un drap darrere, escolta, aquí un drap negre, però no, sí, no, un drap negre, no cal, no cal coses, inclús hi ha una foto que és, jo tinc molt problema amb els noms, jo soc molt bo amb les cares, me'n recordo, si t'he vist, t'he vist, encara que sigui al metro, però si m'hi dius el nom, no me'n recordo, doncs clar, tenia 17 el primer dia, jo com, no m'equivoco, vaig pensar fer una orla, com la que fan la, però l'orla l'he fet dins d'una caixa de cartró, cadascú d'ells, posaven dins d'una caixa, el flaix davant, un altre disparava, i el que tenia darrere era un trapo negre, per a que sortís negre, doncs clar, quan veuen això, que amb una caixa de cartró, que me'n vaig trobar al carrer, amb un tros de trap negre, i tens una foto xula, dius ostres, i tot això a ells, no sé... Els hi va causar com, bueno, impacte, no? Era un golpe, i així s'ho van passar pipa. Tu diries, o què diries, Víctor, que és per tu, després d'haver fet aquest taller, la fotografia participativa, i per què serveix, o per què seria, per exemple, per tornar a repetir el taller l'any vinent? No sé, per mi, ho vaig dir al principi, el més important, quan vaig dissenyar això, era només que ells fossin feliços. si jo amb això, si he aconseguit aquest objectiu, a mi la resta no m'importa. Però això dic que, no sé com explicar-te, perquè la gent, quan fa coses d'aquestes, sempre està buscant alguna cosa. Home, l'exposició ha sortit, perfecte. Però si no arriba a sortir, no passa res. perquè jo, quan veus a ells, que cada dimecres, volen tornar, que quan tenen una altra activitat, li diuen als professors, que no volen anar a altra activitat, però que volen anar a fotografia. Que inclús a vegades, la monitora va dir, a vegades, Víctor, quan s'han portat malament, han fet alguna cosa, li he dit, escolta, si et portes malament, no vindràs a fotografia. I s'han portat bé. Quan tu dius, diu, qui li dones? Diu, no li dono res. És la força que té la fotografia. Jo sóc el, diguem-ne, el nexe d'unió entre ells i una càmera i una imatge, no? Però la força que té és que ells venen i toquen, quan habitualment no toquen res. Per exemple, va haver-hi un dels últims dies, jo que fa tres setmanes, vam fer una sessió de cianotípia. Ah. La cianotípia és el primer procés fotogràfic que existeix. Es va inventar a 1842 per un tal Hessel, era un químic anglès. Anglès, val? I la primera fotògrafa crec que l'Anna Atkins, m'ha pensat que va ser en aquest sistema, va fer el primer llibre amb fotografia de cianotípia, no? Bé, doncs la cianotípia és un procés químic, és a dir, has d'agafar les sales de ferricionador o de... no me'n recordo els noms, de... dels dos elements, mezclar-los amb aigua destillada, després, a parts iguals, mezclar-los en un tarro, ligar-los, i amb això pintar un paper o una fusta o un tros de roba, no? Això el pintes, et deixes assecar a les fosques, quan ja està sec, et poses a una taula, li poses a sobre el que vulguis, coses semitransparents, un acetat, un negatiu, fulles, branques, tot el que vulguis, li poses, la premses en un vidre i la portem al sol durant 5 o 10 minuts, només això. Després d'això, agafes el projecte, el que és el paper, i elimines el vidre, elimines les branques, poses a l'aigua, ho rentes i tens una foto. Clar, això devria ser... És un procés revelat. I clar, amb això, ostres, bueno, estaven flipant. Clar. I doncs, bueno, és un procés que potser ningú li havia explicat, perquè tu, ah, com ja em pica jo, ho t'hi pira tot xap, però per què no? Si li expliques el procés químic, que són dos elements que s'han de tocar amb cuidado, que seran guants, que amb el pincell, i quan li expliques tot, ho fem en directe allà. Jo em portava els dos bots, vas fer la barreja dels líquids i li vas posar en bols a cada un d'ells, un bol amb la seva... I van pintar el seu paper. Cadascun d'ells va pintar dos papers 13x18, que el dimecres següent van positivar. I aquest procés, doncs, és xulo. I tant. Tot el qual, jo sempre el que busco és que ells es portin alguna cosa cap a casa, que puguin explicar. jo crec que és l'objectiu principal. Ell se'n recorda, com tu dius, quan veu-me aquesta foto, potser no se'n recordi si és la que ha disparat ell o no, però ell sap que aquella sèrie de fotos ell ha disparat, ell ha participat. I abans de disparar, l'ha vist a la pantalla de la càmera o amb el visor, ha mirat, no? Entonces, bueno, això crec que és, per ells, és molt més positiu que per mi, encara que jo, l'experiència que m'aporto cap a casa és bestial. Jo, a vegades, bueno, m'emociono molt. I, Víctor, fa un parell de dies, doncs, es va inaugurar aquesta exposició, que la gent la pot veure a... A les escoles. A les escoles. Fins al 31... Estem al juny? Sí, fins al 31 de juny. Fins al 30 de juny? El 30 de juny, sí, perdó. Perquè el juny no té 31, llavors ja malament. Sí, sí, 30 de juny. I després, també, sabem que el dia 2 de juny, no?, d'aquí ben poquet, de fet, el dilluns mateix que ve, a dos quarts de 8, a Mercart, a la sala Mercart, a la que hi ha del mercat municipal de Sant Jús, s'inaugura l'exposició del concurs internacional, de la setzena edició del concurs internacional. Per tant, ja ho deveu tenir tot. S'està acabant de muntar, ara. Sí. Sí, sí, ahir vam portar les fotos cap allà i s'està acabant de... Bé, vam dissenyar... Bé, és que això dels concursos és molt complicat quan tu portes 108 fotos, crec que són, i clar, l'has de col·locar en un ser ordre quan expliques què és la fiable PSA, la catalana, la CEF i les mencions honorífiques. Clar, el que no ho té per la mà l'explota a la cabeza, tu, dic tant. Ja. però bé, ahir vam col·locar les fotos en l'ordre que tenien que anar i jo crec que aquest matí ja hi ha moltes que estan penjades i suposo que entre aquesta tarda i demà al matí he estat all listo per la sentència. La inauguració com serà? Vindran alguns dels premiats o premiades? Els hi heu donat ja els premis? Nosaltres els premis habitualment quan... Perquè aquesta pot ser la segona vegada que fem l'exposició a un lloc diguem en Caraiols. Tal qualsevol. Fa tres anys ho vam fer aquí en Ginestà i l'any passat va ser abans l'any passat o vam fer... Ah, va a Juí. Perdó. Semse pena ni glòria. era molt complicat al barri, no? Bé, al barri. Al centre cívic, no? Vols dir? Soledat Cans. Sí, sí, sí. Arriba allà, costa, l'accés, la falta... Potser la manca de comunicació. Però bé, aquest any vam decidir que o es feia a Can Ginestà si era possible o al Mercat. Són els llocs que són els llocs més dignes, no? I si no, escolta, feia la variada de vagoneta en petit format i ja està. Vam parlar amb la rellidora i tal i vam quedar amb el Mercat, no? I aquest any el que hem fet com el lloc és maco, tot està bé, té un entorn agradable, el que hem fet és convidar tots els guanyadors a que vinguin a arribar el seu premi. Alguns no vindran perquè són de Xina. Bé, si venen encantats de la vida. Però crec que tenim confirmada l'assistència de 12 o 13 guanyadors per recollir la seva medalla d'oro, de plata, la seva distinció, per la qual també li dóna un plus al concurs. I tant. Sí, sí, perquè clar, com que has dit, de cada categoria que hi havia, doncs es dona un primer, un segon, un tercer, no? O sigui que realment hi ha bastants premis. Total, donen 99 premis. Clar, és que 99 premis sí que es presenten moltes fotografies, no? Sí, fins a quantes? Aquest any han estat gairebé 2.300 fotografies, o 2.200, bueno, no sé l'any que més, hem arribat a tenir 3.500 fotos, eh? El que passa és que ara, de pandèmia cap aquí, tots els concursos han baixat en participació, jo no sé si és perquè els futors han deixat de fer fotos en aquell temps i no tenen font d'armari, que dic jo, que foto, però bueno, nosaltres hem mantingut molt bé en la participació, hem passat de 220, 210, 230, a 170, 180, bueno, tens satisfets, perquè a més a més aquests concursos hi ha un... 170, què? Participants de 40 països. Val, participants de 40 països que clar, cada participant en deu presentar... 16 fotos. 16 fotos, clar, per això fan que n'hi hagi 2.000 i pico, no? Clar, 2.200, i s'han de votar totes, eh? Això, tu juntes al jurat... Sí, sí, veieu les 2.000 i pico, sí, sí, sí. Això ja ens ho has explicat algun cop, que feu allò el jurat un dia una tancada, no? Sí, sí, sí. I us poseu allà a passar fotos, vinga, vinga. I es voten totes, no? I, bueno, la pregunta és totalment que m'he oblidat, xerro tant que... No, estàvem parlant del número de... Ah, de fotos, sí, és molt gran, però no és la vegada que tenim més, eh? És a dir, hem arribat a... Mira, l'any que potser més vam tenir van arribar gairebé a 400 participants. Això farà igual fa 10 anys, eh? Sí. Va venir un boom en tot això, va esclatar i una mica... Bueno, amb la por al cos, eh? Ja, bueno, clar, potser és sobredimensionar tot, no? Sí, sí. Amb les capacitats que teníem. Ah, i el que volia ara és això, que aquests concursos hem de... té una dola de vessant, no? La participació i la qualitat i poder mantenir-ho per tema econòmic. Ten en compte que quan nosaltres diem el dia 1 de gener el concurs està en marxa, poden enviar fotos, a mi m'ha costat el CURB, a la participació, ens ha costat més de 2.000 euros. Sí, sí, i encara no hem rebut cap foto, per què? Perquè per jo poder posar-li el logo de la FIAP o el logo de la PSA o el logo de la catalana de la fotografia o el logo de la CEF, que és la Universitat Espanyola, jo he de comprar-li les medalles. La condició que et ponen ells, si tu vols tenir el meu logo, m'has de comprar les medalles. i les medalles de la FIAP tenen un preu important, les medalles són els 400 euros. Sí, sí. Clar, i bueno, 400 euros nosaltres molt perquè donem cada secció té 4, diguem, hi ha 4 seccions i cada secció té 4 apartats. Nosaltres donem premis a medalla d'oro, bronze i plata a cada apartat. A cada apartat. A més a més, la FIAP i la Conferència Espanyola de la Fotografia dona mencions d'honor. Bueno, vinga. Queden 24 cada una d'elles. 6 per secció. La qual cosa són molts premis. Però un moment, no teniu tantes fotos per tants premis? Sí, sí, sí. A més a més, no sol això, són 99 premis i ja està. I què passa? A més a més, quan tu fas la valoració, la puntuació, et diu la FIAP, i bueno, has de donar un mínim del 25% d'acceptacions. Tu has de posar una nota de tall. Jo et dic, vas votant, 7, 8, i al final surt una màquina, un ordinador, un programa fonàtic, i diu, bueno, tens la secció de monocrom, tens un 23%, has d'arribar al 25%. Tenc que tornar a buscar fotos de qualitat, pujar, o si m'he passat, baixar-les. Ja, ja, clar. Tens un mínim, tens un mínim, el 25%. Això vol dir que cada foto que ha passat aquesta nota de tall, la federació corresponent li dona un punt. Els fotògrafs acumulen punts. Amb X punts, tu pots demanar acreditacions. Per exemple, la Federació Catalana de Fotografia, si jo tinc 10 punts, jo acabo de començar, però acumulo 10 punts perquè m'han acceptat 10 fotos en concursos patrocinades per la Federació Catalana, quan tinc 10 punts li puc demanar el títol d'artista fotogràfic de la Federació Catalana de Fotografia. Quan tinc 30 punts li puc demanar el títol d'excel·lència de la Federació Catalana. Però aquests dos mateixos títols, per exemple, vull ser artista de la Confederació Espanyola de la Fotografia. Dic, bueno, però si jo opta 10 són 30. I l'altre, que són 30, aquí són 100. I si vols a la FIAP, no, pel títol primer ja són 100. Con el qual, tu vas acumulant punts. I la gent participa en aquests concursos pels punts, no per les peles, per nosaltres no donem peles. Ja, ja, ja, clar. Tu m'hires el concurso nostre i no hi ha un duro. Clar, per poder aconseguir punts perquè amb tants punts et donen... Acreditacions. Acreditacions o un títol o un altre. Això perquè la gent vegi tot això que acaba d'explicar el Víctor, que sembla una mica enrabassat, perquè la gent vegi que darrere del concurs internacional de fotografia d'aquí de Sant Just realment també hi ha tota una maquinària i logística important i destacada. No, només, mira, les dues persones que porten el concurs, ara són dos, el Toni Vigo i la Carmen González, ells no descansen. Ells, quan acaben aquest concurs, ara mateix han acabat de dissenyar l'exposició, li han posat el text, l'han posat dos noves... Descansen ara un mes i mig, però de seguida... Ja es posen a menjar. No, li has d'enviar les bases noves a les confederacions i a la FIA vital perquè te les aprovin. i tenim la desgràcia que quasi cada any alguna d'elles canvia alguna cosa. Ja. Con la qual cosa, tu li envies l'any passat i et retorna. No, la clau és a la 25 que diu això, ara no val perquè, ostres, tu torna a començar. I no a ella sola, li has d'enviar les bases a les 4. i algunes no tenen problema però amb la FIA i amb la PSA sobretot l'americana ens costa, ens costa molt. Perquè dic que la FIA és la Federació d'Artistes Fotògrafis que és més la base d'Europa però després tenim la PSA que és americana, la Fotografi... i té tota la part amèrica i són molt puristes, eh? Són... Com falti una coma te retornen el document. Víctor, ho hem de deixar aquí i que la gent sàpiga si més no que aquesta exposició del concurs internacional que hi haurà a la sala Mercart del 2 al 30 de juny i l'exposició que hem parlat al principi a les escoles sobre la fotografia participativa en l'exposició titulada Jo també puc mirar-te diferent doncs bé, seran les dues exposicions que formin part també d'aquest juny fotogràfic que organitzeu cada any. Bé, ja m'heu autopropaganda. Tenim una tercera que està al Centre Cívic Joan Maragall que es diu Haramples. Ah, val. Aquesta, bueno, no tinc temps, no hi ha temps, però el Haramples és una festa d'un poble extrement que es diu el Piornal i es tracta que una persona surt vestida com si fos el mal, el dolent, el dolent de la pel·lícula, diguem-ne, el dolent de... li tiren naps naps, navos. Ah, això és una festa? Això és real? Aquest any, l'any que jo vaig estar, fa tres, van llançar 27 tones de naps. O sigui, la tomatina a València i... Això és una fiestina. Això és una fiestina, no? I naps allà... però naps, ojo, de quilo i mig, i congelats perquè a les 9 del dematí al Piornal, que és el poble més fregadura, agafes un naps d'aquests i és una pedra. Hòstia. Víctor, moltíssimes gràcies per haver passat aquí a Ràdio d'Esvern, ha estat un plaer i res, animem la gent a visitar aquestes dues exposicions, tres exposicions, perdó. Molt bé. Adéu, Víctor. Adéu, adéu. Adéu. Adéu, Víctor. Móni, Móni, Móni, Móni, Móni, Móni. Bueno, va. A la ve, a la va, a la vora via, un passito pelante com la Maria, esperant el teu tren ja m'hi fluiria, és tan fàcil tirar-me la mala vida, és més fàcil tirar-me la bona vida, és més fàcil tirar-me la bona vida, és més fàcil tirar-me la bona vida, un passito pelante com la Maria. Ei, puja! Ei, pots forrar una muntanya d'hora. Ei, falta d'amor, falta la sort. Ei, plorava que plorava que era el vent i els pot faltar valor, ens obran altres motius per fer-li casa al cor. i la Ni m'anem al nit Sóc feliç Sobrevolant el cel prohibit Sobrevius Com un estel amb un desig Pel bon camí Hi ha una moneda amb dues greus Hi ha una por que m'agafa els peus No es pot tornar a viure el que he vist You say bye bye I say hi You say bye bye I say hi You say na na I say hi You say bye bye I say hi Tell me why Why I say hi You say bye bye I say hi You say na na I say hi You say bye bye I say hi You say la la I say hi Uja Pots forrar una muntanya d'or Falta d'amor, falta la sort Plorava que plorava cara al Ben Ens pot faltar valor Ens obren els motius Per fer-li cas al cor I say hi I que culp написar Anem canyeros i canyeres i anem fins davant la llibreria que el llibreter de Sant Just parlem amb l'Arnau Consul, el seu propietari perquè ens porta el llibre de la setmana a Ràdio d'Esvern. Molt bon dia, Arnau. Hola, molt bon dia. Efectivament, canyeros, música alemanya, perquè el tema més que no pas l'autor del llibre ni probablement tampoc l'entorn ens porta justament a això. Alemanya fa 500 anys en la revolta dels pagesos la primera gran revolta pagesa d'Europa que paral·lelament tindrà lloc a molts diferents serà paral·lela, per exemple, la que hi haurà aquí la revolta a Germanies, poc o molt els comuneros de Castella, abans n'hi havia hagut una a Anglaterra i és d'aquestes revoltes que tothom te'n parla i que ara comença a valorar-se parlo ara historiogràficament com ha de dir, bueno, s'ha parlat molt del pas de l'edat mitjana a l'edat moderna i que, doncs, la conquesta d'Amèrica, el tancament de Constantinople, la impremta, la reforma i la contrarreforma com els nous detonants d'aquest nou món, i potser s'ha parlat poc que un dels grans detonants va ser les grans revoltes feudals que sense tenir en compte, clar, quan es van revoltar les Germanies a València no sabien que hi havia uns pagesos a Alemanya que feia uns pocs anys, que pels mateixos motius o per molts similars, la crisi que provoca la fila del feudalisme fa que per primera vegada els pagesos s'aixequin molt en sèrio contra senyors i nobles, no? I que probablement tot això també acabarà configurant aquests estats grans i totalitaris que seran els típics de l'edat moderna. Per tant, tenim la primera revolta pagesa, no? A Alemanya. Exactament. A Alemanya, 1525, al març. I un dels grans protagonistes era una mena de predicador que es deia Thomas Munzer, que, en fi, durant un temps s'aprofita de les tesis de Luther per dir, veieu, això és... l'Església ens està oprimint, però no només l'Església, o l'Església no ens diu la veritat, també els senyors. I, de fet, d'entrada serà molt luterà, després Luther dirà, no, contra els senyors, no, en fi, contra l'Església sí, però no anem tan enllà. Aleshores acabaran com picats, no? Serà, per tant, d'aquestes figures que, en el fons, acabarà quedant a l'ombra d'un dels grans reformistes, que serà Luther i tot el que vindrà per aquella banda. Bé, tota aquesta introducció històrica per parlar d'un llibre que no és cap novetat, La guerra dels pobres, crec que el títol és més que evident, el seu autor, Eric Bouillard, conegut per l'ordre del dia, el llibre anterior al que havia escrit aquest l'any 2017 o 18, amb el qual va guanyar el concurs, i ser un autor que a França ja portava 4 o 5 novel·les... És francès, eh? És francès, Eric Bouillard, crec que nascut a París, no, a Lió. Oh, mira. A Lió, l'any 1968, un any significatiu també en quant a revoltes. Potser això el marque, perquè, de fet, les seves obres té un estil que és potser el que més m'agrada, molt característic, sempre fa novel·la històrica. Ah, de revoltes, moments convulsos de la història... Bueno, per exemple, un dels seus llibres més celebrats es diu 14 juliol, i t'explica exactament el 14 juliol, o sigui, tot el dia passa... Tota la novel·la passa en un dia. I hi ha una pàgina en què, bàsicament, només són tots els noms, perquè estan documentats, de gent que va començar a sortir al carrer i es va començar a revoltar. I és allò que dèiem, els llibres d'història diuen i el 14 juliol vam prendre la Bastilla. Ah, vale, molt bé. Segons capítol. Però tot en forma de novel·la, no? Entenc que... Clar, però la cosa és, quan a tu et diuen el 14 juliol va prendre la Bastilla, la Bastilla era una fortalesa immensa al mig de París, que no era allò que em trobo malament. Clar, va ser una revolta sensacional i que realment no se l'esperava ningú i que, per tant, va ser en un dia. Llavors, ell intenta descriure aquell dia. En aquest cas, no és un dia perquè, en el fons, aprofitant aquesta revolta de pobres o de pagesos, Alemanya el que fa és començar des d'abans... El que més m'agrada de dues maneres és el seu estil. Perquè tu el vas llegint i ell parla en un joc com d'escriptor, d'Eric Bullard, que us vaig explicant coses, com si fos un reportatge, per entendre'ns, de la revista Sàpins. Com un reportatge novel·lat o alguna cosa. Exactament. Amb personatges que tots són reals, insisteixo, el 14 de juliol fa un capítol que és tot una llista de noms. Clar, si és històric ha de ser real. Purament històric. Per tant, no t'explique cap mentida. Evidentment, imagina coses, ja no diàlegs, sinó... És molt curiós això, com, amb un estil de reportatge, però clar, amb un reportatge de Sàpins, hi hauria aquest jo, aquest suposar coses, aquest jo, i suposo que va anar per aquí o aquell devia fer allò. Clar, això no ho pots posar en un reportatge, sinó que t'ho explica tot de dir, bueno, jo crec que això va anar així, amb un aire absolutament novel·lesc i sobretot això, però, o sigui, a mig camí entre la novel·la i el reportatge. Hi ha diàlegs entre mig o...? Algun, però molt poc i evidentment quan el fa ell mateix et diu, devien dir això, no et fa realment com la novel·la, que et fa situar allí, t'hi fa situar d'una altra manera. jo crec que aquest és el seu estil més original, el que el fa absolutament diferent a qualsevol narrador, sobretot de novel·la històrica, que no intenta allò de dir, va, recrea una escena i la filmo com si, te l'ensenyo com si la filmés, sinó que jo te l'explico com si fos un reportatge, només que em prenc la llicència de no estar fent un reportatge per Nacional Geogràfic, per Sapiens o per la revista de Francesa Història. Està graduat en Història, Brouillard, o és periodista, o és...? De fet, no, és escriptor i cineasta. i de fet, com a cineasta no sé què ha fet, però com a novel·lista ha agafat sempre allò, moments molt concrets i molts claus de la història. Aquesta revolta pagesa o l'ordre del dia, que és amb el que guanya el boncurt, tota la novel·la és bàsicament una reunió, l'ordre del dia l'ho deixa una reunió, en què l'any 33 els grans caps nazis que han guanyat les eleccions decideixen reunir-se una sèrie d'empresaris per dir, bueno, nosaltres hem arribat aquí, però som nous, i tot i que dominem el carrer, perquè bàsicament portem 10 anys fotent hòsties pel carrer, ara necessitem diners. Llavors, agrairíem molt el vostre gest de col·laborar, llavors et comencen a dir les empreses alemanyes que van col·laborar i s'imaginen llacir amb una mena de diàleg com devia anar. Ningú sap exactament, se sap que aquesta reunió va tenir lloc i és una manera de dir, bueno, el nazisme també va començar per aquí, perquè hi va haver una sèrie de gent que hi va col·laborar, no? Perquè si els haguessin deixat de banda haguessin durat dos anys. No haguessin tingut suport, no, clar. Per tant, sempre va buscar aquesta mena de moment que trenca, no? Sí. En el cas de la Guerra dels Pobres, doncs, comença a explicar una prèvia revolta a Alemanya, a Anglaterra, que és molt anterior, i d'alguna manera fa portar en el fil fins a això, un jove predicador, el seu pare s'ha intentat revelar i el pengen, i aleshores amb ell li queda un pòsit i, bueno, intenta explicar com poc o molt, predicant de poble en poble, va aconseguir una sèrie de gent que el segueix i, clar, això més o menys se sap que va ser així. Ell li posa això, la trama, no? Eric Bullard, aquest és un llibre que va sortir l'any 2020, va tenir aquesta mala sort, just, quan s'havia fet conegut amb l'Ordre del dia i li havien, inclús, en castellà, republicat alguna cosa anterior, perquè l'Ordre del dia és una novel·la que m'agrada molt. Clar, aquesta sobte va quedar com tapada. Amb quin editorial s'ha publicat? Amb català 62 i amb castellà jo diria que Seix Barral, ara dubto si Seix Barral o Tusquets, en tot cas, des de l'àmbit planeta i, bé, traduït el Jordi Martín Lloret des d'aquestes novel·les, a més a més, que és molt àgil perquè la frase és primeta. Sí, veig que no és massa, per ser com a rotllo històrica, és molt primeta. Inclús la novel·la, la lletra és prou gran. Sí. I sobretot això, és frase molt curta i tu la vas llegint com qui llegeix un reportatge, però ja veus que... És una forma diferent, no?, de llegir també història. Sí, justament. Insisteixo, l'originalitat és que està a mig camí entre aquesta idea que tu tens de novel·la històrica, una cosa gruixuda, una cosa que et recrea molt, una època i s'ha estat... Bueno, intenten. És un estil absolutament lloable. Anem a explicar bé com són els edificis, com no sé què, com vesteixen, perquè la gent s'hi situï, i aquest que diu això m'és igual. Jo vaig als purs fets. Sí, sí. Jo ja et dic al principi que això és l'any 1525 o 24 i que, per tant, ja està. A partir d'aquí intenta seguir i, clar, té la gràcia que ho llegeix, insisteixo, com quan agafes un reportatge nacional geogràfic o de Sapiens, a premisses que estan ben escrits i es llegeixen ràpid, només que aquells serencs és 8, 10 pàgines i això, doncs, en té 150. I quan ho vas llegint vas veient de dir, clar, això no podria ser un reportatge, t'adones pel to perquè hi apareix ell, perquè fa opinions, deus, això no quadraria, deus, està mig camí. I, de moment, insisteixo, és una molt bona opció per entrar a temes històrics que hem de dir, ui, però ara no vull, no sé, voldria una cosa més que un reportatge, no vull agafar un totxo d'història, tampoc una novel·la d'aquestes clàssiques d'història i, doncs, això, doncs, des de Conquistadors, explica una altra de les seves novel·les, potser un pèl més llarg, tracta de les diferents conquestes pels espanyols sempre es mou per a Europa, sempre... No, en aquest cas, bueno, en aquest cas, els europeus arriben a Latinoamèrica, no? N'hi ha una que es diu Congo, que se n'ha llegit i no sé de què va, però entenc que deu anar sobre la colonització, igual que després en té una altra que era una salida on Rosa, la van traduir a Tusquets, no sé si és barral, és Tusquets, que és, justament, la descolonització d'Indonècia, que en el fons és el pre-Vietnam, no? Sí. A Indonècia hi havien anat a parar els francesos i els francesos van colonitzar-ho també Marguerite Duràs, Alemán, i hi ha molta novel·lística. Clar, se centre, no en crea uns personatges, sinó en de dir, com els francesos, de sobte vam dir, toquem el dos, que sí que et diuen els yanquis, perquè aquí se viene una revolució, no? Ja, ja. I sí, clar, la revolució va tenir forma de guerra, llavors dita el Vietnam, no d'Indonècia, no? O d'Indo-xina, com en deien... Indo-xina, no Indonècia, que és com en deien els francesos. Insisteixo. Molt bé. També, més a més, un llibre que jo necessitava, justament per fer un reportatge, i vaig veure que no el tenia, i que sí que el tenien a la biblioteca d'aquí Sant Just, i per tant... Si el vas descobrir per la biblioteca, eh? No, no, jo ja el coneixia, probablement a la biblioteca els hi havíem servit nosaltres, des de que el llibre té, però també una mica la reivindicació de les biblioteques, no? Jo de sobte necessita un llibre, com a llibre té, dius, ho tinc fàcil, doncs el demano i ja està, però com que el necessitava en pressa, ens anàvem aquesta setmana, que jo he faltat també aquí a la ràdio i hem tancat la llibreria i me'l volia endur, dic, va, quina biblioteca el té? La de Sant Just, dic, doncs ara som-hi. Fantàstic. Ens anem, i per tant aquest paper també ha reivindicat, trencat una llança, i tenim un molt bon fons aquí mateix, a prop de la ràdio, i que, escolta, és una molt bona opció anar-hi. Primavera poètica, Arnau, què ens expliques? Doncs efectivament, comencem aquesta setmana de manera doble, no? Primer tenim com un off primavera poètica, perquè el primer acte que el farem demà, dimecres, és un acte narrativa, tot i que també es podria entendre com un llibre de poesia, un llibre de prosa, un llibre de viatges, és un llibre molt especial, que ens quedava com un bolet enmig del que seran ara els dissabtes de poesia a Cal Llibre té. Però venia molt bé, inclús aquesta setmana seran dos actes setmana a l'Abreu, en podríem dir, a Cal Llibre té. Aquest primer demà és sobre Pedrac Matbedjevic, autor bosni, autor de breviari mediterrani. Com em va fer veure un client que el va venir a buscar ahir, és de dir, però aquest llibre no és nou, en Agrama el van publicar fa molt temps, efectivament. Ah, mira. L'autor ja moria fa un temps, però l'any passat l'Abreu li va recuperar un llibre que es deia L'altra Venècia, que és una mena de viatge per la Venècia que la gent no coneix, la Venècia dels no turistes, perquè ell com a bosni, com a algú que viu a l'Adriàtic, és allò, una ciutat de referència a la qual hi va sovint. No com a turista, sinó com a treball, com a pervoltari, per mil coses, no? Llavors, aquell llibre els va funcionar molt bé i llavors ara han recuperat la gran obra de Matvejavich, que això s'havia traduït en molts idiomes, amb anagrama, havia funcionat molt bé fa bastants anys, no ho sé diquants, però deu ser dels anys 90, tranquil·lament. Per entendre'ns, va molt bé saber que aquest llibre té un pròleg de Claudio Magris, perquè, de fet, aquest breviari mediterrani es podria entendre com una mena de Danubi, el llibre El Danubi de Claudio Magris, que en el fons és un llarg passeig per tot el Danubi, en el qual et va fent un llibre de viatges i et va explicant el Danubi ha tingut aquesta història mentre es va passant des de Suïssa a Romania per tots els països, et va explicant història dels països, dels accidents geogràfics, polítics, geogràfics, és un llibre d'aquests extraordinaris que molta gent té en un altar, perquè realment és una manera de viatjar per Europa quan fins i tot ell l'escriu quan l'Europa del Est encara no ha caigut. Per tant, és una manera de conèixer i això, realment un viatge molt original. Doncs una mena de fello però amb el Mediterrani, una mena d'homenatge al Mediterrani explicant part de la seva història, fent-ne un assaig des d'un mar que evidentment en aquest llibre no podrà parlar de la crisi migratòria d'aquests anys, perquè Pedro Maget ha vist molt abans, però ens trobem que aquesta mena de crisi ja n'hi ha hagut abans, que el Mediterrani sempre ha sigut un mar d'encontre i de dues costes absolutament diferents des de molt abans dels romans. I per tant és un llibre preciós, un llibre per disfrutar aire mediterrani, per respirar la sal, fins i tot, perquè en aquest sentit també té una prosa que en alguns moments molt poètica és un assaig sobre aquest mare nostrum, és una crònica de viatges i és un llibre absolutament personal d'aquests d'allò... Vindrà algú de l'Abreu? Vindrà segurament, vaja, segur l'editora l'Esther Andorrà, vindrà el Pau Sánchez, que és el traductor del llibre, i a banda, editor de Book Edicions, una petita editorial de València Poètica, i és possible que vingui un invitat sorpresa, no l'autor, òbviament, però, com que no el puc confirmar, ho deixarem aquí. Tots els que vulgueu, passeu-hi, i sapigueu que, si pel que sigui, no podeu, tranquils, perquè dissabte al migdia, organitzem, inaugurem, això, el primer dissabte de poesia, el primer vermut poètic, el primer, primer era, bé, i és dia 31, a les 12. un imatge poètic, és una mica, no?, ser en el 31 és just, però vegi, que després en vindran tres més, vindrà la Núria Maribel, la Núria Mirabet, un llibre preciós que es diu En la pell de la terra, un tele, ja ha d'entrar un títol prou sinuós, el presentarà Marilena de Chiara, una amiga seva, estudiosa, italiana, professora universitària, en fi, seran dos actes absolutament diferents, esperem que, després d'aquesta pausa que ens hem pres durant una setmana, repreneu les activitats amb molta força. Molt bé, doncs ens ho notem, tant el llibre que ens ha recomanat avui, aquesta setmana, aquí a Ràdio Desver, La Guerra dels Pobres, i també aquest parell d'actes, un demà dimecres, l'altre dissabte, com a inici de la primavera poètica que el llibre té aquí a Sant Just. Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi bé i fins la propera. Molt bé. En aquesta malaltia és endèmica, ja es produeixen les condicions per una transmissió local, de Barcelona, Miquel Járquez. Bon dia, el risc és real i per això 80 zones de la ciutat de Barcelona estan sota vigilància permanent. Hernán Vargas, metge del servei d'epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Hi ha una preocupació perquè a la ciutat de Barcelona s'adonen les condicions durant l'estiu ideals per fer una transmissió autòctona de la malaltia, que fins ara mai ha passat. Sempre són casos importats, són persones que viatgen i precisament van a zones en què hi ha el mosquit i hi ha les malalties de manera endèmica. Arriben a Barcelona, pateixen la malaltia i durant aquest temps els mosquits que estan a Barcelona es poden infectar i picar a persones que no han viatjat però poden agafar la malaltia. Miquel Járquez, Catalunya Ràdio Barcelona. Notícia d'última hora, una fuita de gas ha obligat a evacuar una escola de primària a Lleida. Anem cap allà, Noelia Casellas, bon dia. Bon dia. Es tracta del centre Francesco Tonucci al barri de Cap Pont de la capital del Segria. S'hi ha detectat una fuita en una canonada de gas a la zona del pati. En un primer moment s'ha portat els alumnes que eren al centre a una zona lateral dins del recinte de l'escola però finalment s'ha demanat a les famílies que vagin a buscar els nens i nenes. Avui no s'hi farà classe ni tampoc es podran quedar al menjador. Els bombers han rebut l'avís a tres quarts d'onze del matí. Es tracta d'una escola de primària d'una línia amb alumnes d'entre I3 i fins a 6è. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida. Preocupació en el sector de les ludoteques que depenen de la generalitat pel canvi de model que planteja el departament. N'hi ha sis defectades a tot Catalunya. Girona, Núria Pereira. Bon dia. El sector demana mantenir aquest servei gratuït per a infants de 0 a 14 anys que els permet tenir un espai on jugar amb una gran varietat de jocs i materials. N'hi ha dues a Barcelona, una a Terrassa, una a Lleida, una a Salt i una a Igualada. La responsable del sector generalitat de comissions obreres a Lleida, Anna Laoz, demana que es mantingui la feina dels 17 treballadors a tot Catalunya i que es garanteixi que aquest servei no s'externalitzarà. El que considerem més important hi ha tot un gruix de menors, de nois, de nens, de nenes que no sabem si tindran aquest servei de ludoteques garantit. qui ho prestarà amb l'agreujant que és un grup de nens i nenes que alguns d'ells són vulnerables. Estan a l'espera de començar un període de negociacions. Núria Pereira, Catalunya Ràdio, Girona. Milers d'usuaris expressen el seu malestar amb la gestió de Ticketmaster durant la venda d'entrades pel concert a Barcelona de l'última de la fila. ¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesite? La xarxa s'han omplert de queixes pel mal funcionament del web que s'ha col·lapsat en diversos moments i que tampoc gestionava correctament les cues. La majoria de queixes fan referència al fet que en el moment de fer efectiu el pagament el sistema els expulsa de la plataforma i els torna a enviar la llista d'espera i a més a més ho fa al final d'aquesta cua. A més, tot i que el grup català va anunciar que el preu de les entrades no sopararia en cap cas els 90 euros. Alguns usuaris han vist com se'ls cobraven 115 euros i a més a més despeses de gestió. Hores d'ara tot apunta que ja s'haurien esgotat aquestes entrades o que estarien a punt de fer-ho. Esports, Marcos García. Aquest migdia hi ha reunió de la Junta Directiva del Barça que analitzarà els reforços de cara a la temporada vinent i el possible encaix d'aquests en l'economia del club així com l'estrena del nou Spotify Camp Nou. La selecció catalana masculina de futbol supera Costa Rica 2 a 0 amb gols de Roca i Alanyà. Diumenge serà el torn de la selecció femenina i hi haurà el Catalunya Xila. Notícia d'última hora en MotoGP perquè el campió de la categoria Jorge Martín demanen un comunicat abandonar Aprilia a final de temporada. Diu que vol exercir el seu dret contractual. Martín Pró obre una petita escletxa a la continuïtat si Aprilia sabeu negociar un nombre de curses un crop es reincorpori per provar-se a sobre de la moto. Recordeu la marca ja havia expressat dies enrere el seu desitj de no negociar i combinava Martín a complir íntegrament el seu contracte que és de dos anys. Jan Baterpolo al Sabadell suma el 21è títol de Lliga Femenina ahir Sabadell 8 Sant Andreu 7 avui comencen els quarts de final de la Lliga de Futbol Sala Barça Jaena dos quarts de 9 i per Esport 3 hi ha Roland Garros Paula Badosa juga aquest migdia a partir de dos quarts de 3 contra la romanesa Roser en segona ronda. Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts de les 12 us informa Mariona Sales Vilanova El dissabte 31 de maig és la data límit per demanar les ajudes pel menjador escolar del curs 2025-2026 El període per presentar les sol·licituds va començar el 15 de maig i finalitza aquest dissabte Poden optar aquestes ajudes els alumnes matriculats o primatriculats en un centre educatiu públic del Baix Llobregat en segon cicle d'educació infantil primària o secundària sempre que el centre ofereixi servei de menjador També és requisit no tenir dret a la gratuïtat del servei i no superar llindar econòmica establert Les ajudes no s'atorguen alumnes en acolliment residencial en centres residencials d'acció educativa Per facilitar la tramitació s'ha publicat un videotutorial amb les instruccions per fer la sol·licitud El diumenge 1 de juny a partir de les 10 del matí l'Associació Ecologista Alnus de Sant Jus convoca socis voluntaris i simpatitzants per dur a terme tasques de manteniment al torrent de Can Cortès concretament el regó del Colibri situat a l'alçada del camí de Can Biosca a uns 250 metres de la masia de Can Candeler A partir de les 11 es col·locaran dos albergs d'insectes cedits per Depana per als quals es recolliran canyes, pinyes i altres materials per preparar-los i muntar-los També es preveu fer una valoració de les diferents tasques en què participen Alnus, la Vall de Sant Jus, Collserola i Cepol Ecologistes de Catalunya si es compta amb suficient quòrum Durant les jornades es farà un recordatori Antoni Mercader activista i voluntari d'Alnus que most recentment Mercader va destacar per la seva participació activa en l'àmbit social i artístic així com pel seu esperit lliure pensador A Sant Jus d'Esvern l'any 2024 la població es manté estable tot i que creix la proporció de persones grans segons les dades de l'informe socioeconòmic anual que fan des del Consell Comarcal d'Albes Llobregat Més del 57% dels veïns majors de 64 anys són dones la presència de població estrangera al municipi és inferior al 13% una xifra menor que la mitjana comarcal Pel que fa a l'ocupació Sant Jus mostra estabilitat empresarial i una taxa d'atur que s'alinea amb la reducció registrada a tota la comarca La contractació creix sobretot en els sectors de comerç i serveis de la producció mentre que la sinistralitat laboral es manté per sota de la mitjana d'Albes Llobregat Podeu consultar totes les dades de l'informe a la notícia que trobareu a la pàgina web de Radio Desbem I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Jus tenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Estimulància Estimulància dels teus ulls L'impudicat del teu cos Però amor t'estimo encara més i sempre més i sempre Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada I ara comencem un nou capítol Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Avui tenim amb nosaltres a la infermera Sílvia Granollers Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage PETER-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada cap, una gran un gran lema, una gran pancarta, eh, Sílvia? Sí, sí. Que ens diu Sant Just encara fumes i ens ho pregunta una fulla. La fulla d'avern? La fulla d'avern. Aquest cartell és mític, Sílvia. Aquest cartell és mític i, a més, sempre hem dit en broma que un dia el cap potser caurà i la pancarta seguirà dreta. Home, quan amplin el cap què passarà amb allò? Aquella paret marxarà, no? No ho sé, però aquesta paret l'hem de conservar com si... Almenys la pancarta, almenys ni que sigui guardar-la. Sí, sí, sí. La va fer en Gerard Pàmies, un noi, i ara ja no tant noi, en aquell moment era molt jovenet i ell va dissenyar, va ser el seu regal per la campanya i la cançó també la va fer Majoan. Aquella cançó, eh? Té, hi ha cançó. Home, te la portarem perquè és molt marca. Home, doncs sí, un dia la posarem aquí. I tant, i tant, doncs sí. Fet que te la porto. Sílvia, parlem de la setmana sense fum. entenem que el tabaquisme segueix sent un problema, no?, en la societat. Segueix sent un problema molt greu, molt greu, per les persones i també per la salut de la nostra terra. És una gran amenaça pel planeta, el tabac. Per les persones, ja ho sabem, tot i que han deixat de fumar moltes persones, veurem, suposo com parlarem, han aparegut noves formes de fumar, que fan molt atractiu pels joves que comencin a fumar, perquè ho veuen com a una cosa poc... poc perillós. Poc perillós, sí. Poc perillós, molt atractiu i fins i tot com si fos una llaminadura. llavors, hi ha molta gent que està, molt joves que estan començant a fumar, això és un gran problema. De fet, a nivell global, hi ha un 22% de persones que fumen, quan potser fa 15 anys estaven parlant del 30 i pico. És a dir, que s'han fet moltes coses perquè la gent deixés de fumar i això, doncs, ha anat molt bé. Segur que hem millorat la salut de la comunitat. Però tot i així, a Catalunya, a Catalunya cada dia moren 25 persones. Abans d'hora, abans del que els tocava, per culpa del tabac. 25 persones vol dir que durant aquest programa hi haurà una persona que morirà per culpa del tabac i morirà abans d'hora. Això és molt greu, eh? Home, clar, per proporció, no? Vull dir, ens toca. O sigui, és molt... És molt frapant, no? Perquè això causa, és com l'alcohol. L'alcohol causa, a nivell d'Espanya, 15.000 morts prematures cada any. És moltes persones que hi ha molt patiment, perquè al darrere hi ha una malaltia, hi ha molt dolor. Llavors, sí, el tabac és un problema per a les persones, però també, i això que dèiem abans, el tema pel planeta. Pensem que la indústria tabaquera, per poder funcionar, cada any ha de desforestar 200.000 hectàrees de terra, terra que es converteix per utilitzar, per cultivar tabac, que tala aproximadament 600 milions d'arbres cada any per poder seguir fabricant i produint. Sí, sí. O sigui, que els paquets de tabac, gairebé que ens haurien de posar també, no?, el que implica a nivell... Perquè a vegades hi ha imatges de pulmons que estan com negres, no?, que visen dels cancers. Podríem posar també una imatge de la quantitat d'actàrees que, bueno, que es perden, no?, a nivell d'impacte mediambiental. Sí, sí. A més, és una dada molt frepant. Estem tots tan preocupats per l'aigua, doncs la indústria necessita 22.000 milions de tones d'aigua anuals. Són quantitats exorbitants. I, bueno, i no parlem de les borilles. No hi ha. Això és el primer residu que tenim. A les platges, sobretot, almenys fins fa poc, no?, que no sé si hi ha la normativa o no de si es pot fumar o no a les platges. Em sona que en alguna sí, però també les platges estava ple de borilles. I tant. Periòdicament es fan recollides. Sí. I a Barcelona, a Barcelona, a la Barceloneta, que està prohibit. A la Barceloneta s'ha prohibit, eh? Sí. A Barcelona, bueno, prohibir o no prohibir fumar les platges, això depèn dels ajuntaments. Aleshores, la Diputació de Barcelona ajuda en els ajuntaments que volen instaurar aquesta norma de no fumar. Llavors, a Barcelona, per exemple, doncs està. Des de fa... l'any 2023, crec recordar, es va fer una prova pilot i després ja s'ha posat. O potser abans, inclús. Llavors, nosaltres vam fer una vegada, i es fan periòdicament recollides, vam estar en una platja on no es podia fumar. Vam estar una hora, unes 30 persones, recollint borilles. I això que no es podia fumar. I que no es podia fumar. I en vam recollir aproximadament 5.000. 5.000. 5.000. 5.000 en una platja que no es pot fumar. I saps el temps que triga una borilla a desaparèixer? No. 25 anys. 25 anys. 25 anys. És a dir, és el gran contaminant dels... Sí, sí. Una borilla contamina 10 litres d'aigua dolça. I fins a... Perdó, d'aigua salada, d'aigua del mar. 10 litres. D'aigua salada en contamina 50 litres, fins a 50 litres. És a dir, sí, és... Hem d'eliminar aquest residu. Sílvia, arribats a aquest punt, no? Sí. Què caldria fer per evitar el consum de tabac, llavors? A veure, hi ha moltes coses que podem fer. De moment, el govern se li està demanant, al Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquismo, se li està demanant que compleixi amb el que va dir que faria. Què és? empaquetat neutre. És el que tu deies abans, Núria. Que, clar, el paquet és atractiu, encara que... Bueno, sí. Sí, hi ha uns pulmons alguna vegada, però és marca. I saben. A veure, hi ha mil maneres de fer invisible un pulmó o... Sí. Llavors, l'empaquetat neutre, perdó, sabem que funciona. Austràlia és el primer país... Què vol dir, empaquetat neutre? Vol dir que no té res. Ah, o sigui, un paquet en blanc. Un paquet en blanc. No té cap... I això no està de moda. O sigui, la imatge és important. Llavors, l'empaquetat neutre aconsegueix... Austràlia, des de fa molts anys, ja ho vam posar, i vam veure que en dos anys un 15% de la població deixava de fumar. Això és molta gent que deixa de fumar pel fet que no compres alguna cosa atractiu pels ulls. Sí, sí, sí, clar. Llavors, això seria. L'altra cosa, una mesura molt poc popular, però que tota la vida, a més, ja fa anys que ho diem, augmentar el preu del tabac. El tabac és molt barat en el nostre país. Llavors, hem de pujar el preu. Per què? Perquè cada vegada que tu puges el preu, un 10%, només que pugis un 10%, un 4% de persones deixen de fumar. Però el que és més important, que és la gran... No m'agrada dir la paraula lluita, però la gran proposta és que el jove no comenci a fumar. Si tu el poses un preu car, el jove no començarà a fumar. Complir la llei, evidentment, no es poden vendre cigarretes soltes, que es fa, i això... Aquestes serien dues coses, però després nosaltres també podem fer. Els sanitaris, evidentment, ajudar a deixar de fumar. Però la comunitat, tots, el que hauríem de fer és respectar molt els espais lliures de fum. Que són aquests espais que, ho dictamina el govern, no? Quins són aquests espais? O l'Ajuntament? Sí, per exemple, nosaltres aquí a Sant Just, davant de l'Institut, tenim uns espais... Hi ha uns rètols a terra o davant del centre de salut o davant de l'Ajuntament, que es posa espais sense... Lliure de fum. Lliure de fum. Per què? Perquè són entorns on hi ha joves on no han de veure la gent fumar o al costat de les escoles o de la bona aigua, no? Llavors, respectar... Però a casa teva, també, fes respectar que a casa els avis no han de ser bones... i àvies no han de ser... No seran més bones àvies i àvis si quan venen els nets fumen a casa. No. I quan parlem de fumar, no estic parlant només del tabac convencional. No. Estic parlant de les altres maneres de fumar, que són tant lesives i addictives com el tabac convencional, que fins ara era el que nosaltres teníem. Clar, d'això te'n volia parlar, precisament, perquè n'has fet referència abans, no? Comentaves aquestes noves formes de fumar que són precisament tan atractives, també pels joves, una mica quines són, no? A mi se m'acut la cigarreta electrònica, per exemple. Sí, aquesta és la primera que va sorgir i tu ho has dit. És molt atractiu. Són dispositius electrònics, això ja és atractiu, amb sabors milers. Hi ha 16.000 sabors, em sembla, i a més, maduixa, plàtan, menta, molt xocolata... Són dispositius, les cigarretes electròniques, que el que tenen, això, formes diverses, amb pipa, cigarreta, que el que tenen és un dispositiu on tu col·loques un líquid i aquest líquid el que farà, el dispositiu electrònic, és generar un aerosol, que no vapor. Tot i que li diem vappers, el que deixa anar és un aerosol. i aquest dipòsit de líquid conté moltes substàncies. No està regulat, amb la qual cosa no sabem exactament el que conté, no diuen, no? No és com un paquet de tomàquet que t'has de dir tot el que tens i tot el que les és, no? Els ingredients, no? Els ingredients. Amb el tabac això no ha sigut mai, no passa. Llavors, són aquests dispositius, tenen la persona i fa aquesta inhalació d'aquest aerosol i amb això està introduint-se en els pulmons totes les substàncies addictives i deixant anar també en l'ambient altres substàncies. Diuen que són més sanes, no? Que no una cigarreta convencional, però... Però no. Sabem que no, que quan tu analitzes el que està inhalant hi ha moltes substàncies, no només la nicotina, perquè fins i tot els que diuen que no tenen nicotina en tenen. Tu te'ls recordes, Núria, quan van sortir els vapejadors, les cigarretes? Va haver-hi un boom. De cop i volta, jo que vic a Barcelona, doncs hi havia una botigueta d'aquestes... Cada cantonada hi havia una botiga. Al cap d'un any, aquestes botigues van desaparèixer i han quedat... Les que han quedat, no? Per què? Perquè jo recordo parlar amb persones que utilitzaven aquests dispositius i diu és que m'intoxico. Com que no sabies... Hi havia com una... Inales una quantitat irregular de substàncies, entre elles la nicotina, i llavors et marejaves, o sigui, et trobava malament, no? Bé, en fi, sabem que... Que no són tan bones, no? Que són. Encara que tinguin així com sabors, que puguin recordar com inclús una cosa dolça o... Clar, és... Més llaminera. Clar, per això diem, aquests són uns productes que la indústria et diu que els fa per ajudar la gent a deixar de fumar. I és la gran mentida de la indústria, perquè el que volen aconseguir és nous clients pel seu producte. Què fan? Posen a l'abast de gent jove una cosa bona, de gust, perdó, no de... No, no, clar, bona de... De sabor. De sabor, sí. I sabem que avui... Ara ho estava llegint, i que el 54% dels nois i noies de 14 a 18 anys coneixen aquest producte i el 30% l'ha provat. L'ha provat, eh? El 30%. I sabem que la persona que l'ha provat té una probabilitat de consumir després tabac convencional tres vegades més alta que una altra persona o un altre nen o nena que no ho ha fet. La indústria no ajuda a deixar de fumar, perquè, clar, si jo tinc una botiga de sabates, doncs el que voldré és que la gent camini molt per gastar sabates i que m'encomprim més, no? Clar, clar, exactament. És que és així. És de sobreviure, no? Aquest és un... Sílvia, parlem també dels IQ... Ah, sí. Aquests dispositius. Sí. Bueno, l'IQ és el més... el més conegut, el que tenim aquí, però en aquest cas, així com a la cigarreta electrònica no hi ha fulla de tabac, aquí sí, en els IQs hi ha fulla de tabac. Quina forma tenen? Per si hi ha algú... Sí, també són dispositius electrònics. També, eh? El que passa que tenen... Tu el que fas és la cigarreta... El canuto, la cigarreta, la col·loques a dintre. Llavors, en aquest dispositiu electrònic, el que fa el tabac no és combustionar com amb una cigarreta, que tu quan l'encens es combustiona a 800 graus, sinó que s'escalfa. És tabac per escalfar. Llavors, escalfes el tabac i a 300 graus, 400 graus. I això és el que és aquest dispositiu. En aquest cas, sí que no es pot fumar amb aquest dispositiu. En tots els llocs no es pot fumar tabac. Perquè sí que la llei, doncs, com que és tabac, fulla de tabac l'empara. I la bosseta vanicotida? Aquesta és l'última. És l'última. Això prové de Suècia. Que potser els que han estat a Suècia alguna vegada ho han vist, ells tenen bosses, bossetes de tabac. Llavors, es posava la bosseta entre la geniva i el llavi superior. Ostres. Sí. Llavors, aquí, el que són, es diuen snus i a més a la platja en vam recollir moltes d'aquestes. També, eh? Sí, sí, sí. És un consum. Llavors, és una bosseta que té nicotina sintètica i altres substàncies. Es posa entre la geniva i el llavi. Sí, sí. I també. Com si fos un caramel, no? Mira, aquesta és la definició. És un caramel? Perquè és un caramel amb gustos boníssims, ja dic, està de xocolata, bueno, és igual. El que t'agradi, segur que està. Ja. I bé, i clar, això és també la porta d'entrada. Igualment, eh? És a dir, augmenta la freqüència cardíaca, és nicotina, augmenta la freqüència cardíaca, danxerebral, irritació de les genives, etcètera, etcètera. Malalties, en fi. no podem parlar de res bo. Parlem també de l'estratègia de disminuir els riscos, o sigui, d'utilitzar altres maneres, no?, de fumar. Clar, això és el que comentàvem, que la indústria no vol perdre clients i llavors, què ha fet? Ha posat en marxa tot un mecanisme per introduir productes molt atractius en els joves. Llavors, busca dispositius electrònics que sempre hi ha per ser, ja és una cosa agradable de tocar i amb sabors molt bons que es fan, que es semblin que siguin innocus quan no ho són. Això, justament, la setmana que celebrarem, la setmana que ve, la setmana sense fum, vol posar en evidència aquestes estratègies de la indústria perquè la gent se n'adoni i perquè el jove es pugui parlar de què fem contra aquesta indústria tan potent amb tants diners al darrere que el que vol és convertir-nos en addictes, en una substància que se'n diu nicotina, que és ben fàcil de més de convertir-se. Sílvia, a la setmana sense fum aquí a Sant Jus, celebra d'alguna forma en concret? Sí, sí, sí, sí. Bé, jo diria que els meus companys del centre de salut celebren tots els dies de l'any que no es fumin ajudant a les persones a deixar de fumar així que animem a tothom que tingui interès en fer-ho doncs busqui l'ajuda si la vol en el centre però especialment el que farem és el dijous de la setmana vinent fer la caminada popular amb zumba en ball zumba i entrega de petits obsequis a les persones que vinguin per celebrar per posar hem de posar de moda doncs això que les persones deixin de fumar que els joves optin per una vida un estil de vida sense cap dependència Sílvia Sílvia si hi ha algú que vol deixar de fumar a part d'implicar-se en la setmana sense fum o també de participar d'aquesta caminada que es farà la setmana la setmana vinent què és el que ha de fer o què és el que pot fer? A veure el tabac és una substància que té atrapat jo el que sempre recomanaria és que la persona comenci a plantejar-se espais sense fum que comenci a acotar és a dir que jo si a casa el converteixo en un espai sense fum el meu cap començarà a acostumar-se i al cap d'unes dies ja veurà que a casa és un espai sense fum i el cos ja no em demanarà segurament fumar busco un espai fora de casa ventilat on sigui el meu espai de fumador aquest seria per mi un primer camí un primer pas per anar això deixant que el tabac sigui en espais molt concrets després que quan tu estàs fumant només fumis també és una estratègia de estar si estic fumant estigues pel que estàs estàs fumant encara que sigui dolent però no no estiguis fumant mentre llegeixes o mentre estàs per compaginar-ho exactament atenció plena amb el que estàs fent també llavors segurament hi ha com una ets més conscient llavors exacte no és fàcil fer-ho això que estem dient ara mira ara no és fàcil però és molt efectiu quan fumo només en uns espais i a més fent exactament només això després també pensant què puc fer si no fumo perquè és veritat que estic acostumada ja ho veuràs hi ha persones per exemple que es concentren sembla que es concentrin més quan estan fumant no és veritat perquè de fet quan tu estàs fumant els teus nivells d'oxigen en sang i el cervell disminueixen dràsticament és a dir que el teu cervell no pensa millor però sí que és una estratègia que té el teu cos per tenir atenció llavors sembla pensar que en el moment que deixis de fumar això és dur d'intentar fer alguna cosa i concentrar-te però que ho pots fer que ho pots fer i que ho faràs i ser constant per aconseguir això que no necessita la cigarreta per fer una sèrie de coses i evidentment el centre de salut per la part que és la part física perquè la nicotina ho hem dit és una addicció és una substància que enganxa és un problema de salut no llavors per la part física el centre de salut hi ha professionals que t'acompanyen i t'orienten amb la part psicològica que són els tres consells que demanaves però també treballarà la part física amb farmac si cal per ajudar que aquesta sínome d'abstinència que et provoca deixar de fumar doncs sigui el més lleu possible molt bé doncs escolta'm Sílvia ha estat un plaer tenir-te aquí a Ràdio d'Esvern a escoltar un capítol més de la salut al dia i si et sembla acabarem l'espai ens hem passat aquí una falca una música l'acabarem escoltant aquest àudio si et sembla Sílvia m'encantarà ja sé quin és molt bé gràcies Núria a tu per venir que vagi bé Sant Just encara fumes? Has pensat deixar de fumar? El cap Sant Just t'hi pot ajudar Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a Sant Just Sant Just encara fumes arroba santjust.cat Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia un poble un poble tan adorable i el fum tan insuportable Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa pensa bé que tu t'enganyes no juguis ara t'ho manes perquè fumes encara fumes per què fumes encara fumes per a les contres la viudas que en la vida conocí que era igual a la flaca coral negro de la Habana tremendísima mulata cien libras de piel y hueso cuarenta kilos de salsa y en la cara dos soles que sin palabras hablan que sin palabras hablan la flaca duerme de día dice que así el hambre engaña y cuando cae la noche baja a bailar a la tasca y bailar y bailar y tomar y tomar una cerveza tras otra pero ella nunca engorda pero ella nunca engorda sup Nigeria pas de tal descubre porque y me porque la improving absorbent pero Por un beso de ella aunque solo uno fuera, aunque solo uno fuera. Coge mis sábanas blancas como dice la canción, recordando las caricias que me brindó el primer día. Y enloquezco de ganas de dormir a su ladito, porque Dios que está flaca a mí me tiene loquito, a mí me tiene loquito. Por un beso de la placa yo daría lo que fuera, por un beso de ella aunque solo uno fuera. Por un beso de la placa yo daría lo que fuera, por un beso de ella. Aunque solo uno fuera, aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Y aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Aunque solo uno fuera. Són ara mateix les 12 i 39 i tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern la Vanessa Montserrat, experta en xarxes socials i també en màrqueting digital i avui ens porta a un tema superinteressant ens parlarà de... és com un editor de vídeos, no? podríem dir... una eina d'intel·ligència artificial Vanessa, molt bon dia Hola, bon dia Parlem de l'OpusClip Això mateix Ja ho has dit bé, eh? Sí? Sí És una eina... Intel·ligència artificial Sí, és que és molt interessant, eh? Sí, no, no Escolta'm, ara et diré una cosa aquí a Ràdio d'Esvern utilitzem OpusClip Anda, veus? Som amics, millors amics del OpusClip X sí, X és molt interessant Funciona molt bé Sí, sí, sí, sí Bueno, és que tu li poses la URL del vídeo que vols de YouTube o penges el vídeo que tens, no? Sí I et crea, escolta'm, uns reels que bueno, tu pots posar plantilles pots escollir el color de la lletra la mida, la forma pots inclús posar un logo allà en el vídeo o sigui, va genial Sí, sí, sí, sí Doncs... Què? Doncs bueno, vinga Adeu, Vanessa Tal com has vingut Vinga, veus la porta per allà pots marxar No, no, no perquè, escolta'm és molt intuïtiu però segur que hi ha coses que a nosaltres se'ns escapen Bueno doncs avui expliquem expliquem cosetes Llavors segur que l'has fet servir tu llavors igual més que jo, eh? Bueno, però pensa que és molt automàtic i llavors nosaltres sabem utilitzar doncs això o quatre cosetes perquè quedi bé el reel i el vídeo però bueno Tampoc fa gaire o sigui fa falta gaire cosa més, eh? Vull dir avui expliquem, no això que a l'Opusclip ja ho has dit tu has fet una intro una intro boníssima que és aquesta eina que transforma vídeos llargs doncs a lo millor d'un directe d'una entrevista no? Sí que bueno que tenim gravada i que dura molt doncs a lo millor una xerrada un podcast també no? o sigui qualsevol tipus de vídeo llarg els transforma en clips curts i fa que es puguin viralitzar més ràpid perquè al final el que podem el que podem fer no? amb aquesta eina és agafar-la i doncs transformar fer com un trailer no? com alguna vegada hem dit doncs això aquests fa els trailers super tu li puges un vídeo al millor de 30 minuts i ella sola detecta els millors fragments els més emocionants amb frases que a més a més siguin potents mirades interessants al millor que en el vídeo les detecta també i et fa el clip com si haguessis estat editant durant hores és una meravella doncs sí a més és que és això que et crea com petits clips crec que en funció de la llargada del vídeo clar et crea potser més o menys clips tot i que ara estic pensant i tu li pots posar el número de clips que vols que et creï per exemple no sé de mitja hora doncs crea per exemple 5, 6, 20, 3 o 10 els que vulguis de clips i inclús crec que també li pots dir la durada sí i a més a més li posa o sigui pot posar subtítols fa zooms automàtics també i afegeix efectes i tu ho exporta en format vertical i és per fer servir en Reels al TikTok o a Shorts de YouTube i això que has dit del seguiment de la cara és molt fort és bo és bo perquè és per exemple quan tenim alguns convidats que està aquí el que hi ha davant teu és la càmera que grava a Vanessa llavors algun cop es mouen els convidats com per no sé a vegades es mouen estan a la cadira i clar jo el primer dia vaig veure el clip i vaig veure que es movia i dic en quin moment la càmera s'ha mogut perquè no és jo no he vist no és mòbil si no és mòbil la càmera dic com és que s'està movent el vídeo i no, no clar és que és l'opus clip que detecta que es mou i fa aquest moviment jo flipant clar imagina't és que és això d'intel·ligència artificial que és que fa unes coses brutals sí perquè és una revolució bueno si si no tenim prou amb el que m'he explicat doncs també és perquè moltes marques i criadors tenen hores de contingut però que no tenim temps d'editar la veritat oi? o sigui cada vegada és com és que clar si ho hem d'editar clip per clip així doncs és temps la veritat home si no si haguéssim d'escollir nosaltres els clips de tot el vídeo tan llarg t'has de mirar tot el vídeo sencer has d'escollir quina és la part més interessant tal tal bueno doncs l'opus clip entra com en un diguéssim que és com un superheroi digital tal és que en menys de cinc minuts tens potser deu vídeos curts gestos i això vol dir que tens més contingut que pots tenir més presència i que pots arribar a molta més visibilitat perquè clar com que els fragmentes doncs i tot això amb menys esforç doncs ja que més molem no? a més a més et diu quin quin és la part com més viral de cada clip o sigui quines opcions té que sigui potent de petar-ho o sigui que sigui viral t'agafa aquells moments jo crec que més importants potser o bueno que ell detecta o inclús quan et fa els clips a vegades el que fa també és et crea un clip per exemple jo què sé poso-ho de de 30 segons però no són com a vegades 30 segons seguits del vídeo ja et fa directament a vegades els trossets sí si t'ajunta et fa un clip directament com amb diferents parts cosa que això també està bé clar imagina't si haguessis de fer això a mà o sigui editar-ho manualment sí pues trigaríem una miqueta més ara si et sembla posem exemples perquè com les empreses poden fer servir a l'OpusClip per què el poden fer servir més que res doncs si per exemple hi ha escoles o formadors i teniu vídeos de webinars o de classes doncs OpusClip els agafa i fa microvídeos per xarxes amb els millors consells de professor per exemple si sou una immobiliària que feu visites en vídeo el sistema talla els moments impactants l'entrada de llum amb llum natural la cuina que sigui espectacular el wow del bany per exemple i t'ho munten un midi vídeo que pot ser molt atractiu en comptes de fer aquells vídeos enormes de tota la casa que es pot fer i es pot penjar però fer doncs aquest trailer no? que al final et quidis amb les ganes de veure el vídeo sencer és el que dèiem no? sí si per exemple hi ha marques que fan tutorials o directes doncs ja no cal que passeu hores tallant i enganxant sinó que això doncs ho fa sol i a més el que tu deies amb els subtítols que també te'ls fa automàticament tu li poses l'idioma i et detecta o sigui en el català per exemple te'l detecta perfectament sí que et dona l'opció després d'editar el text perquè a vegades posi en paraules que no clar ràdio d'esvern ni t'imagines com he arribat a veure jo d'escrit això saps? per exemple és que mira no sé si ho tinc aquí més endavant però bueno si no ja us ho dic el tema heu de vocalitzar perquè si ho feu en un altre idioma doncs clar pot posar qualsevol qualsevol paraula no? sí sí sí normalment ho pilla bastant bé sí sí que s'ha de retocar potser alguna cosa o algun número que es diu o bueno a vegades també tot i que sí que s'ha de tocar però bueno són coses no gaire sí sí al final és com tot si no vocalitzem doncs és més difícil que que ho entengui clar i que no ens posi la paraula correcta perquè si hi ha algú que parla molt ràpid o que no vocalitza doncs et posa alguna cosa que no o a vegades per exemple a vegades tampoc ho entenem o el número per exemple quan tu dius 2019 per exemple et posa un 2 una M majúscula i un 19 i dius a veure no tranquil no volia dir això no? llavors ho corretgeixes i poses 2019 amb números però bueno són cosetes d'aquestes sí però bueno que es pot editar vull dir que tampoc no és no és una catàstrofa exacte si per exemple sou marques personals i teniu un podcast d'un canal de YouTube o us graveu fent reflexions no sé cadascun doncs és lliure no? cadascun sí, sí, sí els vídeos que es graven ja són coses seves exacte doncs Apusclip pot convertir-te en el pròxim influencer filosòfic d'acti-toc això m'agradis a saber no, no, no clar hi ha coaches o sigui coaches psicòlegs nutricionistes tot aquell que parli davant de la càmera pot tenir cada setmana de 5 a 10 peces de contingut sense moure pràcticament o sigui sense gaire esforç sí fins i tot detecta doncs això aquestes paraules clau i les destaca els subtítols amb colors o estils que enganxen a la vista o sigui que és que bueno jo em quedo meravellada la veritat sí sí, sí funciona ara expliquem no? sí funciona totalment online no cal descarregar res en un principi? no, no et cal descarregar cap programa no pugeu el vídeo i pum t'arriben els clips editats amb títols tums subtítols i tot el pack sí que és veritat que nosaltres tenim estrelletes Vanessa unes estrelletes que són com crèdits exacte hi ha crèdits i cada cop que paga el que ho fas et van restant aquestes estrelletes aquests crèdits sí hi ha una versió que és gratuïta sí que és ideal per començar i podeu generar clips amb limitacions amb una petita marca d'aigua i la versió de pagament que és Opus Pro costa doncs uns bueno ahir vaig mirar exactament i són uns 14 amb 50 dòlars al mes sembla que estiguin de promoció perquè en principi costava 29 dòlars i aquí inclou clips sense marca d'aigua més minuts i vídeos al mes accés a estils avançats i prioritat en processament i suport això sembla que ja estigui fent jo promoció i que em paguin alguna cosa però no no no en absolut a més quan et crea els clips aquests són tots amb HD amb HD amb alta definició perfecte és que això bueno jo crec que és que és una bona eina i al final quan trobem eines que són bones doncs a mi m'agrada recomanar-les de veritat no no clar jo també us recomanaria que proveu primer la versió gratuïta i si veieu que us estalvia hores i us agrada el resultat doncs ja avançar i comprar la Pro i si funciona ah vale veus aquí jo crec que tenia aquí el guiu el que us deia que també funciona en català ja ho hem parlat no no en català segur perquè aquí les entrevistes les fem en català i ho pilla perfectament sí sí sí exacte així que no sé doncs ja sabeu si teniu vídeos guardats que mai heu publicat per mandra d'editar-los perquè a vegades doncs ens fa molta mandra Opus Clip és el vostre liat secret de veritat és com tenir un editor personal que no cobra hores extres no i també dir que per exemple si no estàs tu sol gravant el vídeo o sigui per exemple aquí a vegades a la ràdio tenim dos convidats tu estàs ara sola però a vegades venen dues persones a fer l'entrevista sí i a vegades el que fa l'Opus Clip o sigui quan crea els clips com si diguéssim a vegades enfoca perquè clar els clips que crea són com són en vertical per penjar Reel o TikTok on sigui però clar per exemple el vídeo que nosaltres fem és en horitzontal llavors el que fa és per exemple apropa més la càmera agafar un zoom perquè quedis tu sol en vertical que no estigui retallat o a vegades ho pilla en horitzontal però llavors li posa com un fons així difuminat saps com que queda bé o inclús a vegades crea només o sigui crea una a la pantalla vertical la parteix en dos en dos i a la part de dalt surt la cara d'un i a la part de baix surt la cara d'altra mira sí sí sí sí això també està bé és que la intel·ligència artificial bueno ajuda molt perquè clar si això pensa que si això ho haguéssim de fer bueno és que no podríem editar-ho així d'aquesta forma i a més posar-li tots els subtítols no? vull dir seria una feina doncs necessitaríem algun especialista sí i aquí tenim l'especialista l'opusclip que ens ho fa tot superfàcil per exemple bueno jo no sé però ara se m'acut així que clar gent que vulgui utilitzar-ho el que tu has dit psicòlegs o a vegades que creen aquests continguts o de recomanacions o de inclús doncs això quan no sé per exemple amb llibres o que fan doncs això que comenten llibres o a vegades doncs bueno també pot ser una bona eina estic pensant així en possibles usos que se li puguin donar l'opusclip sí al final és això jo crec que el que aconseguim amb l'opusclip és fer el que us deia al principi fer com un petit tràiler i al final si volem aconseguir que vegin el vídeo sencer perquè potser pot ser el cas que expliquem algun contingut que sigui més estens i no puguem explicar-ho en un minut o menys o 30 segons doncs clar fem aquest petit tràiler que ens fa l'opusclip per mantenir bé fer aquesta expectació crear aquesta expectació per veure el vídeo sencer o a lo millor mira si som d'aquells que ens enrotllem i ens enrotllem i ens enrotllem jo tinc rotllo per avorrir llavors mira si me'l poden retallar i dir només les parts més interessants o detectar les parts més interessants doncs mira millor perquè a vegades no necessitem explicar-ho tan estensament o donar-li voltes o jo què sé llavors doncs bueno si ho sintetitza també és molt més fàcil jo el que trobo a faltar i a veure si aquí algú d'opusclip ho pot arreglar s'està escoltant aquí a Ràdio d'Atlern és que clar jo per exemple jo què sé et crea 10 clips d'intel·ligència artificial i cada un doncs tu l'edites a la teva manera i cada un doncs pot durar jo què sé 15 segons però després vols fer un reel que duri dos per exemple dos minutets d'un resum d'una entrevista i els vols ajuntar tots tots aquests jo clar me'ls haig de descarregar i els haig d'editar amb el capcat després o sigui pots a veure si ho he pillat o sigui la intel·ligència nosaltres pugem el vídeo a l'opusclip i ens crea 20 clips 20 clips cada un d'un minut però jo d'aquests 20 clips potser n'escollo només 6 o 7 i en lloc d'un minut el retallo amb el que jo vull de diferents temes un polític que potser ha parlat de 6 coses diferents d'aquí de Sant Jús i de cada cosa agafo 15 segons clar tinc 6 clips però els vull posar de temes diferents que ho vull posar en un clip per penjar un vídeo com de dos minuts sí d'un resum diguéssim clar me'ls haig de descarregar els 6 clips diferents i els haig de muntar el vídeo amb el capcat a mi això és el que sí i et demano molt o què demano molt o què Vanessa això no bueno a veure escolta doncs també podria ser que tu pugis els 6 clips per exemple o 7 clips però podríem incloure aquesta eina o sigui la podríem posar l'oposclip allà com a eina de dita no ho sé doncs sí jo crec que sí veus o sigui seria més o sigui seria una altra part interessant perquè clar si ho has de descarregar tots els clips i després muntar-ho amb una altra eina si tinguéssim la mateixa eina doncs ens estalviaria a feina doncs sí seria molt més fàcil per això ho deia que hi ha algunes coses que sí però bueno bueno no sé bueno també està Edits recordem que és de Edits que em vam parlar quan? la setmana passada? no ho sé ara ja parlo jo és que parlo tant que jo no sé la setmana passada o fa dues setmanes fa dues setmanes jo crec no? sí Edits que era l'eina però era l'eina per Instagram no? la competència de Capcat bàsicament d'Instagram sí però bueno igual però bueno que clar que al final és el mateix o sigui que al final aquests clips els has de descarregar i juntar-los allà clar però a mèrits també el que pots fer o sigui el que creix a mèrits no només la sortida la tens a Instagram vull dir també tu pots baixar i penjar-lo en un altre lloc no? sí sí sí pots descarregar-lo i pujar-ho on vulguis el que té com que és d'Instagram doncs al final té aquesta opció de pujar-ho automàticament sense haver-ho de descarregar vull dir a mi el que més m'agrada d'aquestes eines és sincerament el tema dels subtítols o sigui sí que és veritat que et crea els clips allò més de forma més intel·ligent i això però del tema que puguis posar els subtítols és que hi ha molta gent que ara mira els vídeos Vanessa que no que no que no que no que no que no està escoltant perquè no pot perquè jo què sé perquè està en un altre lloc o perquè estàs a l'autobús i no tens auriculars a mà i tal i vas seguint el vídeo però va llegint els subtítols i clar és molt top que puguis anar veient els subtítols per això jo també procuro d'editar-los bé que quedi tot ben escrit i bueno no sé que tingui una coherència el que vagi llegint la gent perquè a vegades quan formules frases o quan parles formulem i que ho tradueix d'una forma que dius vale això ho vaig a tocar una mica perquè si està traduït tal qual doncs potser la gent no ho entén sí però bueno ja que anomenes el tema dels subtítols jo no us dic que no us ho recomano que us poseu o sigui us obligo a que us poseu perquè a més a més doncs això que pot ser per dues coses bueno per les dues jo crec la primera és la que tu has dit que al final si estem a qualsevol lloc que no podem escoltar o no volem molestar el nostre entorn amb el volum a tota pastilla que ja aquí faig una ho tiro a l'aire eh per qui es doni per a l'udit doncs bueno això no que si podem ser una mica més que no ens agrada escoltar converses no ens agrada no tenim per què escoltar que està mirant el senyor del costat o la senyora o qui sigui la gent que es posa auriculars i que es posa a parlar per telèfon que sempre mires perquè jo està parlant sol i dius ah no que porta auriculars i deu estar en una trucada sí doncs no ho sé bueno o si no ostres sí que baixe una miqueta el volum sí bueno traient això de banda sí doncs això no pot ser doncs que ho estigui no pugui no pugui escoltar-lo i llavors l'estigui llegint o bé també per a aquelles persones que si no vocalitzen gaire bé i no se'ls entén el que està parlant doncs els subtítols ens ajuden perquè llavors hi ha persones que parlen massa ràpid o que bueno perquè sigui doncs jo què sé unes altres ens costa una mica més d'assimilar el que l'altra persona estigui dient no doncs és molt més fàcil la comprensió doncs escrita no que ens ajuda ja sí sí molt bé i què més coses doncs això no més coses no Vanessa que falta un minut per la una i hem de quedar a la justícia de Sant Jus el proper dia ja continuarem donant més tips interessants ok i útils Vanessa ha estat un plaer tenir-te acaba de passar bon dijous i també pel que queda ja mira bon cap de setmana no ja que hi som i res el proper dia ens tornem a trobar més cosetes igualment vinga adeu la una en punt nosaltres marxem tornarem demà divendres a la mateixa hora aquí de 10 a 1 a ràdio d'Esvern ara l'informatiu de notícies amb Mariona Sales Vilanova i per la tarda el refugi amb en Dani Martínez que vagi bé bona tarda i fins demà de la tarda i fins demà de la tarda i fins demà de la tarda esversa marietà esversa a l'amor perquè vagi bé Fins demà!
#849 - La Rambla: Notícies de Sant Just, Repàs de Premsa, Política, Meteorologia, Salut i IA en Xarxes
- Notícies locals de Sant Just: ajuts de menjador, accions d’Alnus i dades socioeconòmiques.
- Repàs de premsa catalana: comentaris de les portades dels diaris
- Actualitat política amb Joel Reguant: oficialitat del català a la UE, canvis a la DGAIA i relacions Trump–Musk.
- Pronòstic meteorològic amb Carles Rius: rècords de calor, anticicló, i possibles pluges la setmana vinent.
- Entrevista a Víctor Murillo: fotografia participativa amb l’alumnat d’ASPROSEAT, exposició “Jo també puc mirar-te diferent” i concurs internacional de fotografia.
- Salut al dia amb Sílvia Granollers: perills del tabac i dispositius electrònics (vapers, IQos, snus), i propostes per deixar de fumar.
- Xarxes socials amb Vanessa Montserrat: com usar OpusClip (IA) per generar clips curts, subtítols i editar vídeos per a Reels, TikTok o Shorts.
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
5:41Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.coFem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
Actualitat política
26:01L'espai setmanal d'en Joel Reguant, advocat, ens posa al dia de l'actualitat política i jurídica del panorama nacional i internacional. Entendreu tot allò que passa en aquest àmbit gràcies al llenguatge pràctic del Joel, que ens acosta setmana rere setmana les notícies polítiques més destacades. Avui parlem de la negativa europea a l’oficialitat del català, del viatge de Salvador Illa a Japó, de la renovació de la DGAIA, de la sentència del TS amb les obres del monestir de Sixena, de la marxa d’Elon Musk al mandat de Donald Trump, i dels visats i els aranzels que ha posat el líder nord americà.
Meteo Sant Just
42:57Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.
Al dia amb les xarxes socials!
2:29:05Espai de xarxes socials amb la community manager Vanessa Montserrat, especialitzada en la gestió de les xarxes socials a empreses i negocis, experta en màrqueting digital i divulgadora. Avui al programa parlem de l’editor de vídeo Opus Clip, el programa d’IA que ens converteix en estrelles dels Reels i de Tik Tok. Com funciona? Podem editar tot tipus de vídeos? Es poden compartir?