. Molt bon dia, Sant Just. Són les 10 i 10 minuts d'avui, dilluns 2 de juny. Comencem el mes aquí ja a Ràdio d'Esvern. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Salas llegirem els 3 títols de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. Avui dilluns, després de fer aquesta secció d'informació i d'actualitat de Sant Just, tindrem l'Elisa Linares per fer la secció de Sexualitat, Plaer i Alegria. Això serà a dos quarts d'onze. I després, tancarem aquesta primera hora quan faltin 5-10 minutets per les 11 en punt amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui xerrarem amb la gent de la secció Artaneu, la secció d'art i de pintura que hi ha a l'Ateneu de Sant Just. I és que el dia 5 de juny estan preparant una activitat que relaciona les arts plàstiques, la pintura, amb la música. En parlarem de tot això d'aquí una estoneta, a partir de les 11 i 10. I després, doncs, ja tindrem a diferents col·laboradors i col·laboradores que aniran passant avui dilluns pel matí aquí a l'emissora. De fet, tindrem a l'Associació de Veïns de Sant Just, la Meri Barranco, que li farà una entrevista a en Lluís Segura. I després també tindrem en Marcel Ferret, que ens farà la secció Just el que no saps. Aquesta secció en la que cada dilluns ens porta la biografia d'algun personatge històric i famós. Per tant, ja veieu, un programa ben carregat de contingut. No marxeu, que comencem! Béanlico! Béanlico! Todo el mundo ya supone que tú y yo somos algo. Confirman en la calle que contigo yo soy algo. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sabies que el teu municipi tens el servei d'en Bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en Bici. Dona't d'alta ara a ambbici.cat Nicotina, arsènic, cianur, Poloni 210, neftalina, botà, quitarà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí i anem a comentar les notícies d'aquí de Sant Just. Avui som dilluns, dos de juny, estrenem el mes i tenim ja la Mariona aquí per portar-nos les notícies del poble. Mariona, bon dia. Bon dia, Núria. Doncs vinga, comencem amb l'actualitat que tenim aquí a Sant Just. Doncs mira, comencem expliquant que ja es poden consultar les llistes baramades provisionals de les Escoles Bressol Municipals de Sant Just pel curs 2025-2026. La publicació es va fer el divendres i afecta les escoles Mainada i Marrex. En total hi ha 117 places vacants disponibles, 59 a Marrex i 58 a Mainada i d'aquests 11 es reserven per atendre possibles necessitats educatives específiques i permetre una reducció de ràtio, si cal. Pel que fa a la distribució per a dats, pels nadons nascuts l'any 2025 hi ha 8 places per escola. Pels infants d'un a dos anys nascuts el 2024 s'ofereixen 31 places a cada centre i pel grup de dos a tres anys nascuts el 2023 hi ha 20 places a Marrex i 19 a Mainada. Les llistes es poden consultar als canals oficials de l'Ajuntament i als taulells de les Escoles Bressol i el procés continua ara amb el període de delegacions abans de la publicació de les llistes definitives. Molt bé. Doncs escolta, Mariona, s'ha d'estar atent al calendari, no?, que la gent se noti bé les dates i tot plegat i ja sabem que en aquesta època, doncs, tema de preinscripcions i tot això a les escoles i als centres educatius s'ha d'estar a l'ordre del dia si és que és un tema, doncs, que, bueno, ens toca, no?, apuntar a algun fill, filla, algun parent o nosaltres mateixos. Exacte. Molt bé. Què més tenim? Doncs mira, tenim que l'Hockey Club Sant Just continuarà una temporada més a l'Hockey Lliga, després d'imposar-se per 4-3 al Lleida Net Hockey Club al Picat en el tercer i definitiu partit del play-out. El duel es va disputar ahir, diumenge 1 de juny, al Complex Esportiu Municipal de la Bona Aigua i va confirmar la permanència dels Sant Justens a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal. Els de Mia Ordeig van anar a haver de remar a contracorrents ja que l'Alpicat es va avançar amb un 0-1 en els primers minuts. Tot i això, el Sant Just va saber reaccionar i va capgirar el marcador en un partit intens i amb alternances constants. Els gols locals van ser obra d'Iñac i Cabezas, Canva Marcadors, Xavi Crespo i Joan Pujalte. Amb aquest resultat, el Sant Just tancarà una temporada exigent en què va acabar un 0 a la fase regular amb 25 punts i es va veure forçat a jugar a la promoció de descens. L'Alpicat, per la seva banda, perd la categoria només una temporada després de ascendir i competir per primer cop a l'Hockey Lliga. Doncs sí, ahir es va viure un partit intens a la Bona Aigua perquè, clar, era un partit molt decisiu, Mariona. És a dir, el partit que si guanyava quedava a primera divisió i si perdia, vull dir... Baixàvem a baix. Baixàvem a segona. Igual estava l'altre equip, no? Exacte. L'Alpicat, vull dir que estaven amb les mateixes. Per tant, vam tenir la sort que el partit també es pogués fer a la Bona Aigua, cosa que l'afició, la penya del vidre, ja va anar caldejant l'ambient i va anar preparant les grades, la Bona Aigua des d'unes quantes hores abans perquè el partit es va jugar a les 4, però és que des de les 12 allà a la Bona Aigua ja vam començar a preparar-ho tot. Vull dir, botifarrada, bueno, et pots imaginar. I, clar, això anima molt també els jugadors, no? I tant. I, bueno, sí que és veritat que a la mitja part la cosa estava una mica mala contra però, bueno, després vam poder remuntar i satisfacció completa l'acabar. I tant. A l'acabar el partit. I tant, i tant. Doncs, enhorabona per l'Hockey Club Sant Just, s'han salvat i la propera temporada 25-26 els tornarem a tenir a Hockey Lliga i, per cert, que dimecres, abans d'acabar el programa, els últims 15 minuts, a partir de 3 quarts d'una, xerrarem amb en Jordi Garolera, la president de l'Hockey Club Sant Just i ens farà també un, bueno, com han viscut aquestes últimes setmanes amb els nervis a flor de pell, no?, per, bueno, saber si pujaven, i si pujaven, si es mantenien, si baixaven, com han encarat aquesta recta final i una mica, doncs, els propòsits, no?, de cara a la propera temporada. Ens ho explicarà això el dimecres. Exacte. Molt bé, notícia esportiva comentada, Mariona, i ens falta un titular. Doncs mira, tenim que Sant Just celebrarà la Revella de Sant Joan d'una manera especial per commemorar els 50 anys del Walden 7. L'acte tindrà lloc el 23 de juny a la placeta de l'edifici, evidentment, doncs, Revella de Sant Joan, i combinarà sopar popular, música i projeccions visuals sobre la façana. La festa començarà a les 9 del vespre amb un sopar obert a la ciutadania, però per assistir-hi cal comprar entrada anticipada a través de la plataforma Antràpolis abans del 15 de juny. D'acord. I té un preu de 20 euros. A partir de les 11 de la nit, la Revella s'obrirà gratuïtament a tothom amb música dels anys 80, càrrec dels punxadiscos de l'entitat local, el CUP, i durant la nit també es faran projeccions especials sobre l'edifici per celebrar aquesta efemèride. L'acte és organitzat amb l'Ajuntament, amb el suport de la comunitat de propietaris del Walden 7, i es tracta d'una ocasió per homenatjar un dels edificis més emblemàtics del municipi, dissenyat per Riccardo Bufill i inaugurat el 1975. Doncs sí, Mariona, quina millor altra manera que celebra aquesta efemèride, justament la Revella de Sant Joan, una data que la gent surt, celebra, fa festa, i aprofitant també aquesta celebració també per celebrar els 50 anys del Walden. Exacte. Molt bé, 15 de juny tenim de data com a màxim per apuntar-nos... Per apuntar-nos al sopar, exacte. Després la festa és oberta a tothom, eh? Vull dir, no cal anar al sopar per anar a la festa després que es farà de la mà del CUP. Molt bé. Mariona, hem comentat ja les tres notícies, hem parlat dels 50 anys del Walden i la festa de Sant Joan, també d'aquesta bona notícia per l'Hockey Club Sant Jús, i també hem parlat de preinscripcions escolars. Exacte. I res, deixem ara una promoció i seguirem amb les portades dels diaris. Perfecte, fins ara. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya 10 i 24. Mariona, comencem amb les portades. Què diu el diari ara? Doncs el diari ara obre amb la guerra a Europa i diu que l'Ucraïna llança l'atac més potent a l'interior de Rússia. Diu que aquí va introduir fa mesos drons que ha activat amb control remot prop de quatre bases aèries. Diu que els dos bàndols intensifiquen els combats abans de la nova ronda de converses prevista a Istanbul. En fotografia principal, veiem la notícia que diu que Catalunya és la tercera regió europea en turisme. I a la fotografia veiem un carrer de Barcelona els turistes fent-se fotos al mig del carrer. És graciosa la fotografia perquè la persona que està fent la fotografia està en una posició curiosa. I bé, doncs això tenim que a Catalunya som la tercera regió europea en turisme i és que el turisme guanya terreny a casa nostra i això és evident amb les xifres de l'Eurostat que situa Catalunya com la tercera regió europea en pernoctacions turístiques. Just per darrere de la Croàcia Adriàtica i de les Illes Canàries. Caram, tu, escolta'm. Croàcia, Canàries i Catalunya, no? No ho hauria dit, eh? O sigui, Catalunya sí, però Croàcia i Illes Canàries que siguin les dues més turístiques. Ja, home, realment Canàries és que té molta... Canàries té molt de turisme i suposo que Croàcia... Bueno, suposo que els últims anys han estat sent un destí on la gent, doncs, bueno, per relació, qualitat, preu, sobretot també, no? Bueno, és un lloc del Mediterrani, temperatura, bon menjar, però suposo que, bueno... Sí, hagués dit altres llocs abans, no ho sé. Sí, bueno, també potser en els primers llocs també deu haver Itàlia, potser, o Balears. No, no, clar, Catalunya és la tercera regió europea en turisme i diu que està per darrere de Croàcia i Illes Canàries. Per tant, Croàcia i Illes Canàries són les dues regions amb més turisme. Ah, clar, Catalunya, a veure, tenim aquí a la vora Barcelona que sí que hi ha molt de turisme, però potser fora de... vull dir que els turistes de fora de... a part de Barcelona, jo no sé si com està el turisme a Lleida, a Tarragona o a Girona. No, a veure, entenc que hi ha molt també a les costes, a Costa Brava, a Costa Brava, No, Catalunya no em sorprèn tant, però què hagués dit abans d'altres llocs? Per exemple, hagués dit abans les Illes Balears que les Canàries? Es veu que no. Bueno, sí, sí, potser Canàries té més turisme internacional, no ho sé. Bueno, doncs això, Catalunya, tercera regió. Seguim, més notícies del diari ara. Veiem que l'AFP privada fa el sorpasso a la concertada. Diu que en cinc anys s'ha doblat el nombre d'alumnes que hi opten. també parla de la situació a Gaza, diu massacre en un punt de distribució d'ajuda a Gaza, almenys 31 morts, quan anaven a buscar menjar. I tant que portada avui al diari ara, dient que Verstappen es deixa mig mundial a Catalunya. Diu que Piastri guanya una apassionant cursa de Fórmula 1 a Montmeló. I amb això passem a la Vanguardia, que obre amb la qüestió catalana. Diu que el Constitucional avalarà la part fonamental de la llei d'amnistia, que l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional confirma la constitucionalitat de la norma i només estima el recurs del PP en tres qüestions menors. En fotografia principal veiem el públic entregat a Montmeló. Diu que ni la calor, molt per sobre del que és habitual en aquesta època, perquè ahir... Déu-n'hi-do, eh? Bueno, ahir va fer una calor tòrrida, eh? Es va patir, es va patir. A més, jo vaig anar per la carretera de les Aigües, Mariona, i és que, o sigui, vaig sortir potser un pèl tard, i va pillar allò de calor. I la veritat és que, uf, pagava fort, fort, fort. Jo estava dins de casa meva asseguda al sofà i m'estava morint de calor igualment. T'estaves torrant, eh? Sí, sí. Doncs això, ni la calor, va impedir que els aficionats del motor aneixin ahir en massa al circuit de Montmeló, on prop de 126.000 espectadors van seguir la cursa de la Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, que va guanyar l'australià Oscar Piastri, de McLaren, i diu que Montmeló encara té un any de contracte amb la Fórmula 1 i busca la manera de prolongar-lo. I a la fotografia, doncs, veiem això, una fotografia del circuit on es veuen justament tots els cotxes passant i les grades completament rebentades. Sí, sí, però, vamos, és que... A més, ha de ser duríssim, perquè hi ha una part de les grades que sí que està cobert, però la majoria no. Clar, allà deu ser allò, a la tribuna... Exacte, on va la gent... Però, on va la gent però, i, bueno... Però la resta de gent està allà, assegut a ple sol. Diguem-ne, com ho dèiem, amb la calor que va fer ahir, no sé com no es van quedar tots tiesos. I a més que no és el mateix estar en un lloc tot enjardinadet, vet, que no allà, amb l'asfalt, dur, a ple sol, on... Bueno, no ho sé. Segur que es va patir ahir, amb un meló. Sí, sí. Seguim més notícies de La Vanguardia. veiem que Ucraïna ataca amb drons bases russes a milers de quilòmetres. Diu que l'exèrcit de Kiev assegura haver solit 41 bombardejos estratègics. També veiem que els sondejos donen un virtual empat a les eleccions presidencials de Polònia. Diu que el candidat ultranacionalista lidera l'última prospecció. Molt bé. Parla també de la celebració de la Champions a París. Diu... A París no, vull dir... La celebració que van fer al París-Saint-Germain on va haver-hi dos morts i dos cents ferits. Buf. O sigui, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Clar, jo entenc que... O sigui, a la celebració d'una Champions la gent surt amb mas els carrers, la gent... I a més és que era la primera vegada que aquell equip guanyava la Champions, de manera que l'eufòria es deuria desfarmar d'una manera com no hi hauria hagut altra... I la gent no té... No té mesura. No té mesura. Segurament moltíssima gent anava passadíssima i doncs el balanç ha estat aquest dos morts i dos cents ferits. Déu-n'hi-do. Seguim amb notícia de salut. Veiem que hi ha nous fàrmacs per prevenir la migranya. I tanca portada a la Vanguardia avui amb una notícia d'habitatge i diu que l'habitatge de segona mà passa de 2.000 euros per metre quadrat. Molt bé, Mariona. Això és la portada de la Vanguardia. Si et sembla, passem a la del periòdico i al punt avui. Perfecte. Acabo de tancar la del periòdico, imagina't. Bé, obra. Ja l'hem recuperat. Diu aquí. Proposta de resolució judicial. Diu que el Constitucional avala l'amnistia i deixa enlaire la malversació. Diu que l'esborrany que estudiarà el ple dona la raó al recurs del PP en assumptes menors. També diu aquí que l'alt tribunal no obrirà la porta immediatament als recursos d'empara de Puigdemont i Junqueras. La imatge també és per la Fórmula 1, que diu aquí que és de rècord. Diu que gairebé 126.000 persones van presenciar la victòria de Piastri a Montmeló, un èxit de públic que suma optimisme de cara al traçat de Montmeló mantingui un gran premi, un GP. També altres notícies de portada del periòdico. Diu que Feijó promet revertir els danys de Sánchez si arriba a la Moncloa. També diu aquí que l'activisme pro-Putin es volca a Espanya per la seva laxitud legal. També parlen de la tendència a l'ESO. Diu que el bullying i la conflictivitat disparen els canvis d'institut. Diu que el rebuig del projecte educatiu també empeny el fenomen. I també parlen de la direcció creativa. Diu que la crisi del luxe precipita una allau de relleus a les cases de moda. I ara passem a la portada que ens falta, la del punt avui, que obre amb una imatge de la costa. Diu platges en retrocés. Es veu una imatge d'una costa, d'una platja. I concretament és una zona en què hi ha la platja i hi ha el costadet la via del tren d'una línia de rodalies. Serà una zona del maresme en què l'aigua està cada cop guanyant terreny a la costa i es veu aquí que bé. Si continua guanyant metres per moltes roques que posin, vull dir, la natura té el seu cauce, saps el que et vull dir? En fi, diu aquí que la restauració de dunes, de dics submergits i de la creació de maresmes són alternatives sostenibles a l'aportació de sorra. Hi ha ajuntaments que a vegades prefereixen posar sorra, però no s'acaba de veure com a la solució òptima i per això parlant aquí d'altres alternatives sostenibles. També en portada del punt avui, diu aquí frec a frec entre europeistes i ultres en les eleccions poloneses. També parlen que hi ha un estudi que alerta que subvencions a sectors clau amenacen la biodiversitat i també de clients d'Andesa que denuncien que roben factures, que reben, perdó, factures amb molts mesos de retard. I pel que fa als espors, un parell de notícies. Una que diu que la selecció catalana femenina perd contra Xile al Johan, dos a tres, i també parlant de Piàstri, que triomfa enmig d'un gran ambient al circuit de Montmeló. Mariona, aquestes són les notícies de les portades dels diaris d'avui, dilluns, dia 2 de juny. T'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt i també a la 1 amb l'informatiu. Perfecte, Núria, ens escoltem ara. Núria, ens escoltem ara. de l'avui, de l'avui, de l'avui. amb el llibre de tot. amb el llibre de tot. Ràdio d'Esvern, FN 98.1 Passant 5 minuts de 2.15 del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Això és el magazín La Rambla. I ara comencem, de forma excepcional, en aquesta franja horària, l'espai de sexualitat, plaer i alegria, amb la terapeuta Elisa Linares, que ja la tenim aquí a l'estudi. Elisa, bon dia. Hola, bon dia, Núria. Dilluns, obrim setmana i, escolta'm, parlem de sexualitat. Reprenem algun dels temes que vam estar comentant fa un parell de setmanes? Doncs mira, el tema que va sorgir és el tema del plaer d'anar al bosc. Te'n recordes que va sorgir aquest tema? Sí. Que vam dir, bueno, és sexualitat, no és sexualitat, però en realitat la secció es diu plaer i alegria i moltes vegades no podem connectar amb la sexualitat perquè primer no ens donem l'espai de connectar amb nosaltres. Llavors, la natura és, bueno, és de les medicines més potents i més sanes que hi ha. Aquí, a més a més, la tenim al costat. Al costat, sí. Tenim una sort, o sigui, respecte a altres municipis. Sí, perquè en poc temps et pots estar allà, vull dir, no has d'agafar el cotxe, no t'has de... Què va? És que pots anar caminant i en 10 minuts es pot plantar al mig de la vall de Sant Just. Això mateix, sí. I hi ha racons realment que et pots amagar i desaparèixer, diguem que tens la gent al davant, però es fa com un microclima amb tu i els arbres i els ocells que ningú se n'entera. És increïble, eh? Sí, sí, sí. Quan et mimetitzes amb l'espai. Doncs bé, jo volia parlar d'això, dels beneficis del bany de bosc, perquè realment sento que se'ns ha educat molt en aquesta societat que badar és una cosa que està malament. És perdre el temps, no? I a les criatures se'ls diu no badis, no badis, no, no... No estiguis així a la inòpia. Sí, no et quedis així com a vegades entrem com no en trance, però et quedes allà una mica com empanat, no? Sí, sí. Que et quedes així com que a vegades no estàs pensant en res en concret, però és un moment com de quietud, no? Com de, bueno... Doncs quedar-se empanat és supersat. Perquè, clar, no és tot el dia, sinó que és un moment i hi ha com un reset, ja... No és estàs en un bucle de pensament d'aquell que t'estàs fent mal, no? sinó que estàs... Ai... Sí. Doncs això ho propicia molt la natura. Vale. La natura ens ajuda a baixar el ritme. Clar, tenim també tendència a anar a la natura i travessar la natura, no? I em poso a córrer, em vaig a fer una costellada, no? Amb un merendero d'aquests... Sí, i anem normalment per fer alguna activitat allò en concret, no? Que també està bé, vull dir, no? Les estic, no? Infravalorant, tenen altres valors perquè moltes vegades també connectem amb l'alegria i la complicitat amb els altres i tal, també és bonic. Sí. I alhora, a vegades, ens necessitaríem, jo sento, connectar realment amb la natura, donar-nos l'espai de connectar amb la natura. De fet, moltes vegades anem d'excursió i el que anem és despotricant amb l'amic, l'amiga del que m'ha passat aquest mes i mira com estic de malament i entrem en... Vas entrant en un bucle a xerrar o explicar les penes. I clar, la pobra natura està allà en plan Ejo! Hola! Estic aquí! Sí, l'altre dia va ser increïble perquè vaig anar, estava jo donant un bany de bosc i al costat vam trobar un grup que feien ioga o dansa, ioga a la natura amb cascos posats i em va sorprendre molt perquè va ser com uau! Us esteu perdent, no? O sigui, heu vingut a la natura per estar fresquetes però, no? Em va sorprendre. Vull dir, ho deixo com obert de uau, no? Que, uau, tots els sons... Potser necessitaven alguna música i rotllo per no molestar, van dir... Clar, clar, totalment, és aquesta idea, no? Però que hi ha un benefici que és quan nosaltres atrevessem la natura però poques vegades deixem que ella ens atrevesi nosaltres. i aquest és el canvi. I res, el bany de bosc és això, és una passejada immersiva amb els cinc sentits. Nosaltres no som... Es diu que bany de bosc precisament perquè és com si et submergissis. Oi que quan estàs, no? Quan fa la gent snorkel o fins i tot, no? Si fan alguna cosa més profund i van a algun arrecife de coral d'aquests, bueno, la gent al·lucina Baixes a baix, sí. La gent al·lucina amb tot el que veu. Soc d'aquestes. Sí? Doncs veus, jo això no ho he fet mai perquè se'm tapan les brelles i ho passo fatal. Però bueno, és un altre tema. Però quan et submergeixes allà et connectes amb la teva curiositat, no? I és tot observar, tot uau, no? Són uaus per tot arreu, els peixos, els colors, no sé què. Doncs aquí és el mateix. Convertir-te en un banyista de bosc és submergir-te en la natura i deixar que et sorprengui. És connectar també amb la teva nena, el teu nen interior, és deixar-te jugar, deixar-te perseguir una papallona, no? Observar com es mou una flor malvent o unes fulles i deixar-te que et gronxin a tu, jo què sé, no? Pots fer-te els teus propis jocs. I això està molt estudiat realment. i et volia parlar de l'arboroteràpia. Oh, mira. Resulta que ja fa molts, o sigui, les tradicions més ancestrals que ja tenien els arbres i la natura com a una cosa molt especial, els celtes, els druides... Sí, ja ho tenien com a part del seu dia a dia, no? Entén com a... Clar, era fins i tot les seves catedrals. Ells no tenien un espai... el seu espai sagrat era la natura, sí? Allà, doncs, amb els arbres aquests immensos, ells... Per ells era una... una connexió amb... amb alguna cosa superior, sí? I el mateix passa a Sudamèrica. Totes les cosmovisions, aquesta idea de la mare natura, Déu estar a la natura, no? Tot això, el que fa és que estiguem connectats a som natura. O els aborígens australians que diuen que, bueno, queden molt poquets, però les tribus encara, com que senten quan han de caçar, què han de caçar... O sigui, que encara tenen aquest lligam, no? Amb la natura? Això mateix. O sigui, estan molt condicionats, no sé si seria la paraula, no? Però que bueno... Estan oberts a l'escolta intuïtiva. I aquesta escolta intuïtiva la tenim tots i totes. Simplement, el que passa és que com que anem tan de pressa, doncs ens hem desconnectat, hem treballat moltíssim. Ho perdem, no? Hem treballat molt l'hemisferi esquerre del cervell, que és el racional, que és el que ens endreça, el que diu què hem de fer, pam, pam, pam, i ens hem oblidat del dret. I el dret és el de la creativitat, el del sorprendre'm, el del món simbòlic, i és el que em connecta quan estic en aquesta flow, saps? En aquest deixar-me portar per... I a la natura és més fàcil, perquè ara parlaré de tota la química de la natura, i tot això el que ens ajuda és estar més en el flow. Clar, si no, estem molt acostumats i acostumades per la tendència normal és estar en la preocupació, en els pensaments recurrents, i això és normal, perquè per supervivència ho hem necessitat, i els nostres avantpassats del paleolític havien d'estar tota el rato alerta de si venia una bèstia o una altra... Llavors, clar, aquest alerta és un... El sistema nerviós funciona així, en estat d'alerta, però té moltes altres maneres de funcionar. El que passa és que no pot estar en les dues a l'hora, llavors, si estem en alerta, per defecte anem alerta, i si ens posem en un altre sistema, llavors tindrem més espai. I per això el mindfulness, que és l'atenció plena, a mi m'ajuda molt a fer-la a la natura, perquè m'és molt més fàcil entrar en aquest estat de... Com de tranquil·litat, no? I deixar-me escoltar els ocells, aprendre... Home, la veritat, és que sí que ha de ser més fàcil, perquè no és el mateix poder entrar en aquesta mena de tranquil·litat i atenció plena en un lloc on hi ha molts estímuls que no a la natura, doncs on potser un està més relaxat, més tranquil... Clar. De fet, moltes vegades el que fem per entrar en aquests estats de casa és posar-nos a cascos i simular aquesta natura, no? Posar-nos a música, d'aquesta cent, que el que té és aigua caient, no? Com que... Com que ens recordi així elements naturals. Simular-la, perquè nosaltres som natura. Llavors, com més connectem amb la natura, doncs més sants estem. Al final, globalment és això. Jo ara vinc, fa un parell de setmanes, a donar uns tallers a uns adolescents que em deien que eren asfaltites i m'ho deien contents, saps? I jo pensava, mare meva, ja us n'adonareu. Ja, ja, asfaltites en el sentit que eren de carrer. que els encantava la ciutat. La ciutat, eh? Uau. I clar, és com uau. Llavors, què passa? Doncs que al Japó existeix el bany de bosc, però ja com popularitzat a tope. Es diu esrinyonku, que vol dir absorbir l'atmosfera del bosc. I el que va passar, ells ja tenien una tradició que ho feien, però als anys 80 hi havia molta gent amb molt d'estrès a les ciutats, cada cop més grans, com Tòquio, etcètera, etcètera. Hi havia moltíssim estrès i s'adonaven que la salut pública no podia cobrir les despeses que hi havia en salut. Llavors van començar un projecte de prevenció que era fomentar els boscos. Vale. L'Agència Forestal de Japó es va posar a promoure la natura i van començar a classificar els boscos i a poder dir si tens temes de ronyó ves aquest tipus de bosc. En funció del tipus d'arbre que tenien o de quin tipus de bosc era? Sí, sí, sí. Oh mira. Increïble. I és que el bosc té una química que són els fitocides, són substàncies volàtils que emeten els arbres, sobretot com més madur sigui l'arbre més substàncies emet, que s'utilitza evidentment en aromateràpia, en temes de flors de vaca, etcètera. Hi ha molta la química del bosc que és coneguda i tot això el que fa doncs és que quan entris t'ajuda a reequilibrar el teu sistema. Oh mira. Sí, el cos sempre busca l'equilibri, sempre busca regenerar-se, tornar al que es diu l'homioestasi. Llavors doncs això activa el teu sistema immunològic, etcètera, etcètera. I bueno, si us interessa doncs hi ha realment estudis de quines hormones s'activen, etcètera, jo sento que bueno, jo em vaig començar des d'aquí, no? Vull saber doncs el, jo què sé, el garrofer quan hi vaig, què és el que... Però això està estudiat? O sigui, hi ha llocs on t'explica, per exemple, no sé, ara que dius el garrofer aporta tant... Sí, jo tinc un llibre als japonesos que et dic que ho han... doncs els boscos per l'asma, per la bronquitis crònica, per la hipertensió, per el nerviosisme, per l'insomni. aquí només tinc apuntat el salce favorece el tracte urinari, l'espino blanco ajuda a la digestió, el cedro i el cipres reducen el calor. Bueno, com que ho tenen tot així més estudiat. I llavors, aquest científic, el Yoshifumi Miyazaki, va fer uns estudis i va començar a adonar-se'n que realment regulava el sistema nerviós, activava el parasimpàtic, que és el sistema que ens endueix a la calma, tornar a connectar amb l'estat de benestar i la regeneració, reduir el cortisol en sang un 12,4% en mitjana, com que hi havia molts... El cortisol és el que mesura allò de l'estrès, no? Sí, és l'hormona de l'estrès principal. millorava el sistema immunològic, bueno, tota una sèrie de... reduïa o augmentava la pressió, la tensió arterial en funció del que necessités la persona i, bueno, conforme vaig anar entenent-ho, realment, em vaig quedar amb alguna cosa més intuïtiu. i és que els xamans ja deien que el bosc, quan tu entres en un bosc, ell és un ecosistema, no sent l'individualitat d'un arbre com que és més alt, mana sobre els altres i coses d'aquestes, sinó que és un ecosistema i quan tu hi entres formes part de l'ecosistema. D'acord. I llavors ell et nota que tu no estàs equilibrada i llavors diu, bueno, anem a equilibrar perquè l'ecosistema torni a estar en equilibri, sí? Llavors et dona això, el que tu necessites en aquell moment donat i per mi aquesta és la gràcia de la química del bosc, que no cal que ho pensis, no cal simplement deixar-te portar, deixar-te, doncs això, estirar-te, a terra... I en això consisteixen una mica els bans de bosc, llavors entenc, no?, en poder que, fer que, en certa manera, tu entris com en aquesta, en aquest equilibri amb la natura, una mica, que... Sí, el bany de bosc, realment, el terapeuta és el bosc, val? Jo només facilito que les persones s'hi trobin i s'obrin, clar, s'obrin a la seva part intuitiva, s'obrin a aquest hemisferi dret, si faig propostes perquè baixin revolucions, escoltin el cos, respirin, escoltin la natura, sí, hi ha moltes propostes que són a nivell dels sentits, de la percepció amb els sentits, que algun cop també t'ho he dit, no?, de tancar els ulls perquè la vista se'ns emporta bona part de l'interès, no?, doncs poder activar altres coses. I després, una altra cosa que és molt interessant és caminar, caminar descalç, que no sé si ho has vist, cada cop hi ha més gent caminant descalç. Ho he vist, però per la natura, no, ho he vist més per, bueno, sí que és veritat que hi ha, a vegades, hi ha un parell de persones que ja les tinc més o menys, bueno, que sempre són les mateixes persones les que em trobo, d'aquí, baixant com de la vall, per aquesta zona, per la Rambla, que sí que van descalces. Jo penso, no sé fins a quin punt entren al bosc anant descalços, perquè, clar. A mi per la ciutat no em cal, perquè encara em faré mal, però realment per la natura és supersenador i quan tens un dia d'això, d'ansietat, de pensaments recurrents, baixar el cos a través de caminar descalç, lent, anar sentint, doncs això, les pedretes, no?, al principi és molta molèstia, a mica en mica et vas acostumant i vas connectant amb... És un gust, al final. I a més a més, inclús, intuïtivament, no camines sobre els llocs més xungus, saps? No, home, no, ja, si veus una zona on hi ha moltes roques o moltes pedres... Però ni ho veus, saps? Ja no estàs tot el ratllet mirant a terra, sinó que és que pots caminar, saps? És com que obres una altra percepció que ja tens, que la tenim tots, perquè tots caminàvem així antigament, any ho saps, saps? I és bo per la columna, bo pels peus, bueno, tot el tema de la reflexologia... Sí, sí, sí, clar. Fins i tot es diu que hi ha una bactèria que ajuda a través de la pell, es capta i també ajuda en el sistema immunològic, que està més fort... Bueno, i a part ajuda a estar present realment, perquè quan estàs sentint qualsevol cosa, ja no estàs en els teus pensaments recorrents, o sigui que és una passada. Molt bé. Ens queden un parell de minuts, Elisa, jo no sé si vols comentar alguna coseta més... Jo us animo això a deixar-vos portar, obrir una mica la boca, que sempre dic, sí, per com assaborir la natura i a més a més relaxar la mandíbula és també una manera... Bueno, ja que relaxem una mica tot el cos, no? I tant. I tota la musculatura, la part de la mandíbula i això, doncs també forma part de... És una manera de baixar... per acabar d'entrar en aquesta... Sí, sí. Molt bé. I deixa't sorprendre, disfruta dels sons, vull dir, la natura és preciosa, està exuberant i... Ara hi ha papallones que es veuen bastantes, algunes, també sorollets dels ocells, n'hi ha molts, eh? Sí, jo en sento inclús potser més que fa un parell d'anys, no sé si és perquè potser hi ha una mica més abert o... Aquest any està... I tenen més llocs per nidificar o no sé exactament, no soc experta en ocells, però bueno, no ho sé, n'estalto bastants. La pluja ha anat bé per tot, jo sento, sí, sí. Llavors, bueno, doncs això, a gaudir-la, que la tenim aquí al costat, sí, i això és el plaer del dia a dia i donar-nos aquests espais, doncs, és cura. Molt bé. Doncs Elisa, moltíssimes gràcies, la gent pot contactar amb tu si entra, per exemple, als perfils d'Instagram, despertar en punt Elisa o redescobrir-se. Exacte. Si entren també, doncs, poden enviar el missatge. Si no, que t'escriuin a la ràdio i que demanin per mi, que tot el que sigui això, connectar amb la sexualitat, el plaer. Aquest cap de setmana hem fet un taller de parelles, de sexualitat, intimitat, per connectar amb les diferents energies que t'he parlat i poder-ho sentir des del cos. I realment era increïble com acompanyant i dient, no? Connecteu amb la vostra pelvis a l'hora que esteu olorant qualsevol cosa. Ostres, se'ls activaven els sentits d'una altra manera. Uau. És, realment, és potent, sí, sí. Molt bé. I bueno, aquí seguim. Val, submergint-nos en la natura. Elisa, moltíssimes gràcies, d'acord? Res, hem començat molt bé la setmana avui dilluns, que acabis de passar també una bona setmana. Igualment. Vinga, adeu. Vinga, adeu. . Fins demà! Si tinc un quarto express per convidats Ja et deixo aquí sobre un cobrellit Perquè ara no, però després pot res que Ja ho veuràs Si tens gana vols aigua tu mateix Pots fer, pots fer com si fossis a casa La manera com va dir bona nit I va picar l'ullet Era fàcilment malinterpretable Vaig augurar una nit per la posteritat Fer un cim, fer un 8.000, fer quelcom Difícilment igualable Però ja no passa res Només aquell silenci trencat pel meu somier Potser no era el seu tipus Millor que no fer res I en una paret al fons I en presa en blanc i negra Hi havia un pòster d'en Godart Potser el podria dir-me Per què em ballava el cap? I en una paret al fons Ai, Jan-Luk Ai, Jan-Luk Vull entendre-ho però no puc Ai, Jan-Luk Ai, Jan-Luk Ai, Jan-Luk Ai, Jan-Luk Vull entendre-ho però no puc Ai, Jan-Luk Ai, Jan-Luk Ell va dir que en casos com aquest No es tracta de ser més guapo O de ser més lleig Sinó d'estar convençut de fer-ho Això vaig dir-li ja però si ara hi vaig I ella no ho vol Després què? Després tot això acabarà sent... Ràdio 2B FM 98.1 Carles, tenim 3 minuts per fer la previsió del temps Doncs anirem ràpids Vinga, a veure si ens has d'explicar coses Sí, bé, la situació de la setmana passada Que teníem aquell anticiclo tan potent I que ens portava aquesta calor Aquesta situació Doncs s'ha mogut una miqueta L'anticiclo ha tornat una mica cap a l'Atlàntic I tenim diferents línies frontals Que travessen el país Que ens porten aquests núvols Tot i per tenir presència del sol Perquè són depressions que van de oest cap a est I el que estan provocant Doncs són ruixats i tempestes Ahir vam flipar amb les tempestes que van haver I la tarda a la Garrotxa i al Ripollès Més de 80 litres En zones de, per exemple, a Can Prodó No prop de Can Prodó Al Ripollès també Amb pedra de gairebé 4 centímetres Alguna d'elles O sigui, molt bèstia I a hores d'ara tenim encara precipitacions O sigui, que durant la nit han anat fent I aquest matí tenim precipitacions Tot el que és la meitat oest de Catalunya Pràcticament des de la seu d'Urgell fins a Tortosa Tot el que és la franja de Ponent Aquí tenim algunes precipitacions Algunes estan entrant cap al Segrià En forma de tempesta I altres, doncs, evolucionen pel Gironès Però molt al nord, eh? Cap a l'Ala Empordà Alguna goteta Sobretot a la vall d'Aran També tenim precipitacions cap a Andorra A la seu d'Urgell I com dèiem abans També cap a... Bueno, aquesta zona nord de Catalunya Que anirà fent i anirem tenint Aquesta tarda hi ha un avís Del Servei Meteorològic de Catalunya Amb tempestes que poden arribar a ser fortes O molt fortes A comarques dels dos Pallars A l'Alta Ribagorça, a la Vall d'Aran I també a comarques del Barguedà Com ahir, Ripollès i Garrotxa També cap al Vallespí Cap al nord també tindrem alguna tempesta important O sigui que queden reduïdes allà Nosaltres tenim una miqueta de resolt Les temperatures A poc a poc han anat frenant Divendres vam superar els 30 graus a Sant Jús 30,2 Durant el cap de setmana Tot i que fa molta calor Doncs han anat baixant 28, 27 Avui també ens quedarem al voltant dels 27, 28 graus O sigui, no són temperatures de 30 Però sí que baixen Han baixat clarament a l'interior Perquè sí que aquí aquest cap de setmana S'han arribat a 37 i 38 I avui seran clarament més baixes En 33, 34 Però a la costa Com que tampoc no van pujar tant Doncs no baixen tant Ara en aquests moments tenim 25 graus Són pràcticament les 11 del matí O sigui que de cara a les properes hores Podríem arribar als 27 Amb aquests núvols Doncs no pujar massa Propers dies Vaig ràpid Demà dimarts Seguirem amb aquesta variabilitat Amb sol i núvols Amb tempestes de tarda Alguns mapes ens indiquen Que la nit de dimarts a dimecres I dimecres a la tarda Podria caure algun roixat a Sant Jús Molt pocs ho diuen Només ho diuen els americans Ho haurem d'anar seguint Perquè altres parlen de tempestes cap al nord I a nosaltres no ens afectarà massa Progressivament la temperatura S'anirà normalitzant Sobretot entre dimecres i dijous Les màximes ja s'aniran cap als 25 graus Però podrien recuperar una miqueta Entre dijous i diumenge Perquè tornarà a fer sol Però no arribarem als 30 graus 26, 26 Hem entrat ja amb calor Però vull dir Aquesta setmana Normalitzem temperatures A mitjans de setmana I després Podrien tornar a pujar una mica Al cap de setmana Si hi ha possibilitat de pluges Aquesta setmana Seria la nit a dimarts a dimecres I potser dimecres al matí O a la tarda O sigui, això demà Ho acabem de confirmar Vale Doncs perfecte, Carles Moltíssimes gràcies Que vagi bé I això Demà tornem-hi Demà hi tornem Bon dia La mort de dos homes Ha setmanat Al Vallès Occidental I miren de confirmar Si es tracta d'un nou Episodi de violència masclista En aquest mateix cas També hi ha una dona ferida En estat crític Els agents investiguen Si les dues morts Estarien relacionades Ja que han estat notificades En moments i llocs diferents Els fets han passat A primera hora del matí La policia ha localitzat Al carrer Un jove de 20 anys En ferides molt greus Poc després ha mort Al domicili de la víctima Han trobat la mare del noi En estat crític Poc després Els Mossos han rebut l'avís De la trobada d'un cos En una nau industrial Del municipi Es tractaria del presumpte homicida I parella de la dona ferida Més notícia Sara Riera La Fiscalia Superior de Catalunya Suposa qualsevol tipus d'indult De l'expresidenta del Parlament Laura Borràs Perquè no ha mostrat signes De penediment Sobre la també exconsellera de Cultura I pesa una condemna De 4 anys i mig de presó I 13 d'inhabilitació Més d'una multa De 36.000 euros Per prevaricació i falsedat En document oficial Quan dirigia la institució De les lletres catalanes En un informe La Fiscalia suposa La petició d'indult parcial Que va fer El Tribunal Superior de Justícia De Catalunya Que la va condemnar I també la petició d'indult total Que li va fer l'escriptora Margarida Aritzeta L'activista anticapitalista Enric Durant Denuncia que l'han tingut empresonat Un any De forma preventiva A França Només per la seva militància Durant de 49 anys I conegut com el Robin Hood Dels bancs Per les seves accions Contra entitats financeres Fa anys Va quedar en llibertat Vigilada la setmana passada En ha parlat Al matí de Catalunya Ràdio No té cap sentit En la meva trajectòria Que jo em posi a col·laborar Amb una gent Que està fa consumidors Si està totalment En contra dels meus valors Per tant Utilitzen el meu historial Segons són paraules El meu advocat Jo he sigut com un trofeu Per ser detingut En aquesta entrevista Durant a Reblat Que es va reunir Amb l'expresident Carles Puigdemont I que van parlar De la seva experiència En construir sistemes econòmics Al marge de l'Estat A València La jutgessa Que investiga la gestió De les inundacions Ha citat a declarar avui El responsable de l'AMET Al País Valencià Anem doncs a València Alba Barbosa Hola bon dia El cap de climatologia De l'AMET José Ángel Núñez Compareix avui com a testimoni I explicarà davant la jutge La cronologia Dels fets de la tarda De les inundacions El que haré Serà un discurso estructurado De lo que ocurrió ese día De lo que fui testigo Hoy estoy citado como testigo No como perito Y lo que voy a hacer Pues es un relato de hecho El testimoni del cap de l'AMET Al País Valencià És important Perquè la tarda de la riguada Va assistir telemàticament A la reunió del SECOPI Defensa que l'agència Va facilitar informació suficient Sobre la situació meteorològica Adversa que es preveia Alba Barbosa Catalunya, Ràdio València I Catalunya ha rebut 5,3 milions De turistes estrangers Els primers 4 mesos de l'any És un 5% més Que durant el mateix període Del 2024 I de fet un nou rècord De visitants internacionals En aquest quadrimestre Tots els mesos S'ha superat Els registres que hi havia fins ara Segons les dades De l'Institut Espanyol L'Ajuntament de Santa Pau Estudia la declaració De zona catastròfica Després de la intensa pedregada Que ahir a la tarda Va afectar alguns pobles De la Garrotxa I també del Ripollès Fèlix Martín Bon dia Hola, bon dia Van caure pedres De la mida D'un ou Que van foradar Les cobertes De moltes granges De la seu De la brigada municipal I que van arribar A trencar els vidres D'alguns cotxes Aparcats al carrer Ara estan fent recompte Per decidir Si demanen La declaració De zona catastròfica Ha detallat a Catalunya Ràdio L'alcaldessa de Santa Pau Cristina Capó Aquest matí Estem comptabilitzant Una mica Tots els desperfectes Que tenim al municipi I en aquest sentit Obrint les portes De l'Ajuntament Perquè els veïns i veïnes Puguin venir I documentar també Tot el que han viscut Fèlix Martín Catalunya Ràdio Girona Esports Marcos García El porter alemany Marc-André Terestegen Asegura que continuarà El Barça La propera temporada Davant la possible arribada De Joan García A l'equip blaugrana Terestegen Diu que es veu Disputant-se La titularitat A Minyaki Penya A més Al mig campista Blaugrana Fermín López Ha estat alliberat A disputar L'europeu sub-21 Només jugarà La UEFA Nations League Amb la selecció absoluta Espanyola El Centre d'Esport Sabadell Torna a ser Equip de Primera Federació Va aconseguir ahir El vespre L'ascens a Múrcia L'equip Ballasà Va empatar a 0 Aquí al camp De l'Ucamp Múrcia En el partit de tornada Aquest play-off final I va passar pel 2-1 De l'anada En bàsquet Aquest vespre Comencen els play-offs De l'ACB En el primer partit De quarts de final Entre el Tenerife I el Joan Tut Aquest enfrontament Començarà A un quart de deu Del vespre I el podreu seguir A través del canal Exclusió digital De Catalunya Ràdio I Òscar Piastri Consolida la primera plaça Del Mundial de Fórmula 1 Té 10 punts més Que l'Ando Norris I 49 més Que Verstappen Ahir Piastri va guanyar El gran premi Celebrat Al circuit De Barcelona-Catalunya Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies De Sant Just Bon dia Passant 5 minuts De les 11 Us informa Mariona Sales Vilanova Ja es poden consultar Les llistes Baramades Provisionals De les Escoles Bressols Municipals De Sant Just Pel curs 2025-2026 La publicació S'ha fet aquest divendres 30 de maig I afecta Les escoles Mainada I Marrecs En total Hi ha 117 places Vacants Disponibles 59 a Marrecs I 58 a Mainada D'aquestes 11 es reserven Per atendre Possibles necessitats Educatives Específiques I permetre Una reducció De ràdio Sical Pel que fa a la distribució Per edats Per als nadons Nascuts L'any 2025 Hi ha 8 places Per escola Pels infants D'un a dos anys Nascuts El 2024 S'ofereixen 31 places A cada centre I pel grup De dos a tres anys Nascuts El 2023 Hi ha 20 places Amb arèxit I 19 a Mainada Les llistes Es poden consultar Als canals Oficials De l'Ajuntament I els taulells De les escoles Bressols I el procés Continua ara Amb el període De delegacions Abans de la publicació De les llistes Definitives L'Hockey Club Sant Just Continuarà una temporada Més a l'Hockey Lliga Després d'imposar-se Per a 4-3 Al Lleida Net Hockey Club Al Picat En el tercer i definitiu Partit del Playout El duel Es va disputar Diumenge 11 de juny Al complex esportiu Municipal La Bonaigua I va confirmar La permanència Del Sant Just A la màxima categoria De l'Hockey Patins Estatal Els de Mia Ordeig Van haver de ramar Contra corrent Ja que l'Al Picat Es va avançar Amb un 0 a 1 En els primers minuts Tot i això El Sant Just Va saber reaccionar I va capgirar El marcador En un partit intens I amb alternances Constants Els gols locals Van ser obra Dinyac i Cabezas Que en va marcar dos Xavi Crespo I Joan Pujalte Amb aquest resultat El Sant Just Tanca una temporada Exigent En què va acabar 11 a la fase regular Amb 25 punts I es va veure forçat A jugar A la promoció De descens L'Al Picat Per la seva banda Per la categoria Només una temporada Després de Sant Dí I competir Per primer cop A l'Hockey Lliga Sant Just Desverns Celebrarà La revetlla De Sant Joan D'una manera especial Per commemorar Els 50 anys Del Gualdenset L'acte Tindrà lloc El dilluns 23 de juny A la placeta De l'edifici I combinarà Sopar popular Música I projeccions visuals Sobre la façana La festa Començarà A les 9 del vespre Amb un sopar Obert a la ciutadania I per assistir Cal compra entrada Anticipada A través de la plataforma Antràpolis Abans del 15 de juny El preu És de 20 euros A partir de les 11 de la nit La revetlla S'obrirà gratuïtament A tothom Amb música dels anys 80 A càrrec dels punxediscos De l'entitat local Al CUP Durant la nit També es faran Projeccions especials Sobre l'edifici Per celebrar Aquesta efemèride L'acte És organitzat Per l'Ajuntament Amb el suport De la comunitat De propietaris Del Gualdenset I es tracta D'una ocasió Per homenatjar Un dels edificis Més emblemàtics Del municipi Dissenyat Per Riccardo Bufell I inaugurat El 1975 I això ha estat tot Tornem amb més informació Al butllet horari De les 12 Fins ara Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! presentat! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ràdio d'Esvern 98.1 Ara mateix són les 11 i 14 minuts. Passem a fer l'entrevista del dia. Tenim amb nosaltres a la Xenís Sostre, aquí als estudis de Ràdio d'Esvern i també connectada via telefònica a la Imma Brunat. Les dues són membres d'Artaneu, la secció de pintura de l'Ateneu de Sant Just, i avui ens parlaran d'una propera activitat que han organitzat, concretament el 5 de juny, a l'Ateneu, una activitat que vincula precisament això, la pintura i la música. Els obrim els micros, les saludem. Què tal, la Xenís, Imma? Com va? Bon dia. Bon dia. Hola. Bon dia, què tal? Hola, Xenís. Hola. Doncs bé, mira, estem aquí perquè ens expliqueu una mica i perquè ens doneu més detalls precisament d'aquesta activitat que es nomena així, dibuixant la música. és la primera vegada que Artaneu proposa una activitat d'aquesta mena? Sí, és la... Sí, Imma. Si vols que parlo i jo... Parla tu, Imma. Sí, parla tu, Imma. Ho dic ràpidament perquè després ja us deixaré la Xenís, bueno, us acabarà d'explicar bé l'activitat. Aviam, el que és Artaneu, sí que havíem fet l'activitat de pintura i vi, que relacionaven diferents mons, no?, i va ser bastant interessant. I aquesta activitat de dibuix i música és una activitat que havíem pensat de fer, doncs, com a següent activitat de cada l'octubre, una cosa així, per a les festes de tardor. Què passa? Aquí a la Xenís, ara us ho explicarà, tenim la gran sort que la seva germana és una gran artista que toca l'arpa, que es diu H.B. Jackson, i, doncs, ve ara al juny i vam aprofitar aquesta ocasió per poder muntar aquest gran esdeveniment que serà, doncs, escoltar l'arpa i tenir la possibilitat de dibuixar. Aleshores, si la Xenís vol explicar l'activitat, la presentaré jo, però el que seria el fons i l'essència forma part d'un projecte també de la Xenís i de la seva germana. Doncs, Xenís, escolta'm, explica'ns una mica en què consistirà l'activitat i com hi participarà la teva germana. Doncs, mi hermana, Andrea Jackson, és un cantant d'òpera i un artista molt conegut al Canadà i ha ofrecut fer aquest concierto i promocionar l'art de Teneu en general. Aleshores, el evento és aquest jueves a les 7 en el Teneu i pots venir per a escoltar la música que és fabulosa, que és tipo música gelta, que canta música del Lord of the Rings i també va a cantar en català. És un eventu molt especial perquè invitem a la gent a llevar su bloc, pugui dibuixar durant el concierto, dibuixar el que inspire la música o dibuixar el escenari o el públic, no importa. Jo i Ima, per exemple, vamos a dibuixar durant l'eventu, la gent puede veure aquesta actitud que facem durant el concierto i al final del concierto, que va a durar més o menys una hora y media, pots ensenyar tu dibuix al públic. Ah, molt bé. Entonces, queremos que la gente viene a disfrutar para recibir una experiencia con mucha inspiración y que hay mucha gente que dibuja o pinta en casa y están como... Ya, que potser es una experiencia especial, ¿no? Home, poder dibuixar, poder dibuixar, ¿no? i que hi hagi algú tocant, també, que això també et serveixi font d'inspiració. Sí, sí, sí. A molts artistes les gusta escuchar la música per inspirar el momento i, pues, es un evento, un momento muy especial. En nuestro grupo de Arteneo, por supuesto, hay Ima Bornat, nuestro cap de sección, otros artistas en nuestro grupo son Asunta Linas de Torrent, Joan Roca, José Morea de Fabregas, Pilar Montserrat y yo, Xenís Sostra. Y vamos a participar en el evento. Ima, com viviu, no, des d'Arteneo, aquesta oportunitat que hi hagi música, bueno, que potser hi haurà gent que vindrà a pintar, gent que potser vindrà només a escoltar el concert. Deu ser un gran repte, no, suposo, com a secció? Sí, jo crec que és un gran repte, un gran repte, a més, d'una manera de connectar diferents llenguatges, que al final són tot llenguatges artístics, i de fer, doncs, aquesta creació a partir d'una música tan meravellosa com pot tocar, no? Se'n llamar Xenís, l'arpa, sentir el so, el so real, estem parlant d'una música en directe que és el màxim de la música. I això, com deia la Xenís, fa que molta gent s'inspiri, perquè, aviam, molts pintors, artistes, parteixen de la música per crear. Hi ha una connexió directa. El fet que nosaltres també en directe estem fent, realitzarem alguna obra, perquè la Xenís comentava que potser dibuixarem en directe, nosaltres també, o potser podem introduir una miqueta de pintura, fa que també la gent s'inspiri i hi hagi com una relació, una connexió amb tota la sala màgica. És que pot ser un esdeveniment espectacular, el sentit dels sentits. La part de l'audició, i després, o sigui, l'oïda, i la creació. Bueno, Kandinsky ja pintava la música. Tenia el do de la sinestèsia i desenvolupat tota aquesta part. I vull dir que són coses que no són noves, però que sí que és veritat que novament no es fan. I crec que és una gran oportunitat. Imma, després, com que tu ja has de marxar en poquets minuts, després seguirem parlant una estoneta més amb la Xenís sobre precisament el tipus de música, no?, adonat que la seva germana també serà qui toqui. De cara a l'activitat que vau presentar, l'exposició que vau inaugurar a la Festa Major de l'Ateneu, com valoreu que va ser la inauguració, la rebuda a la Sala Piquet? Jo crec que va anar superbé. Estava molt ben organitzada el que era l'inauguració, hi havia molta gent, hi havia molt bon ambient. es va formar un espai de diàleg davant de les obres molt interessant i jo crec que l'exposició ha guanyat molt en qualitat. Hem treballat molt, cada cop fem millor obra, estem ja en una dinàmica d'un grup que ja funciona, perquè clar, fa molt poquet que estem els 6 junts. Clar. Així, sobretot de les treballes d'incorporacions, i jo crec que va ser una valoració molt positiva, a més per part meva, i crec que els altres membres de la secció també van estar molt contents. I a part la propera. Genís, tu com vas veure aquella... no sé si era la primera vegada que vivies la inauguració de l'exposició? Este año fue el segundo año que estoy con Arteneo y estoy muy contenta. Estoy en la comunidad, es una oportunidad de conocer a mis vecinos para practicar català, parlar en català. Sí. Y la inspiración de artistas diferentes, como Ima, y los colores que usa. Eso tiene una influencia muy positiva en mis obras y los demás. Entonces, es algo muy especial. Ima, ¿cuántas obras vau exposar en esta exposición? En total, habían sido unas 20 obras, bueno, menos. Ahora, así contadas, exactamente no, però jo crec que per artista eren 3-4 obras, pues sí, o 23 obras aproximadament. Vale. I clar, parles que ha millorat la qualitat. Això com ho noteu, no? Tu com ho perceps? Jo percebo que al principi és normal, hi havia gent que potser feia temps que no pintava, saps? Algunes que tenim o... No, perquè jo vaig obrir les portes a artistes o gent que volgués pintar, no? Sí. Llavors, suposo que al principi, fins que no et vas adaptant o comences a crear a vegades des de la timidesa, no saps, no? Molt bé si faig que no pintes o pintes però poc o... No? Es veu l'evolució. Jo veig de fa un any i escaig o ara, l'evolució, i és positiva no només en el nombre d'obres que han realitzat, que han sigut moltíssimes, sinó també, doncs, que veus que van buscant un camí i que es va desenvolupant, perquè el fet de tenir un espai per treballar continuat fa que el projecte evolucioni. Cada projecte personal va evolucionant i això es nota en la qualitat. Sí, sí. Molt bé. Doncs, Imma, crec que has de marxar a fer... Que tinc classe. Tinc classe, sí. Per tant, la connexió amb tu, si vols, la deixem en aquest punt. Sí, sí. Gràcies. Moltes gràcies per convidar-me. Molt bé. I, Jenny, ja acabaràs explicant-ho molt bé i ja ens veiem. Vinga, Imma. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Xenis, al principi de l'entrevista ens comentaves que, bueno, Adrià Jackson era, serà, bueno, la persona que posi la música. Normalment fa aquest tipus d'actes? Està acostumada? Ella canta y toca el arpa en conciertos de entre 50 y 500 personas. Normalment estan fora, en jardines. Ha hecho performances en Cambridge, Londres, Toronto, Vancouver, Montreal. i està enfocada en la música celta, que és molt tradicional en Canadà. Vale, la música celta, eh? Ostres. Celta, sí. I l'arpa fa alguna música així com que serveixi... Bueno, com que serveixi també d'inspiració. O sigui, és una música tranquil·la, no? Entén? Sí, sí, sí, sí, sí. Tranquila. És un instrumento complex. Sí, a més és molt gran l'arpa. No sé si és ella la propietària de l'arpa o... No, tenim suerte que hi ha un taller en Sabadell que hace arpas i venden en tot el món. I aquest taller ens presta un arpa perquè ellen no poden llevar su arpa des de Halifax aquí, en el avió, és imposible. Entonces, tenim la suerte que hi ha un taller que fa arpas de primer grado. Guau. Sí, sí. Pero es algo complejo porque tocas con las dos manos y los dos pies. Ah, els peus també? Sí, hay dos pedales, o tres o cuatro y se cambia. Guau. Sí. O sigui, tocar l'arpa... És que, clar, és difícil, eh, veure tocar l'arpa. A igual que, bueno, concerts, no? Que sí que veus gent tocant el piano, bateria, la guitarra... Però, clar, l'arpa és un instrument, doncs, bueno, per un cert tipus de música, com en aquest cas, potser la música celta, que aquí no... O sigui, serà una experiència, realment, molta gent que vingui a veure el concert, doncs, es quedarà allà atrapat amb l'arpa. Y siempre lleva un vestido fabuloso de... Ah, ja va per l'ocasió, no? Ja va acomodada amb... Sí, i si la gent quiere escuchar su música, ella está en Spotify. Ah. I su último... Amb aquest nom, eh, Adria Jackson. Adria Jackson, sí. Vale. I su última publicación era la canción de Lord of the Rings. i, bueno, i... Bueno, li agrada aquest tipus de música, no? Sí. Suposo que amb l'arpa també s'hi ha bé molt. Hi ha músiques que, bueno, que queden millor, no? O pitjor amb alguns quins instruments. Sí. I, Xenís, tu, el teu moment d'entrar a Artaneu, com vas descobrir la secció, no? Fa un parell d'anys que hi ets, entenem, més o menys? Llevo 14 anys en San Just, Sí. Como San Justenca. Sí. Y un día había una reunión para mi edificio. Uh-huh. Y en el Ateneo. Sí. Y entrada, yo he entrado al edificio y vi un cuadro tan bonito. Uh-huh. Y era de Laima. Ah. Y vi, oh, qué bonito, me encanta. Giro y fui a un paseo porque había más cuadros pintados. y continúa, continúa, y entra al taller y estaba Laima, Bornat, y dice, Ah, mira. Eres pintora, seguro yo, sí. Ah, jajaja. Y así yo, yo estoy con el grupo dos años. Muy bien. Y es un espacio especial y... Te sientes cómoda, eh? Ya, ya. Y es un grupo especial con estilo diferente, tradicional, abstracto. color negro y así está muy bien. ¿Tú pintes a casa, pintes allà a Ateneu? Las dos. Tengo estudio en casa y estoy en el Ateneo bastante. També bastant. Bueno, és que és un lloc... Teniu una sala molt maca. Sí, sí. Entra molta llum, no? Allà on teniu Ateneu. Sí, sí, sí. Vull dir, també tens molts materials a mà, suposo que... Sí, sí, sí. Sí, sí. Y bueno, es una oportunidad a estar en mi comunidad y la inspiración de otros estilos. i... Quants quadres teus hi ha ara a la exposició penjats? Al... Este año tengo tres cuadros pintados en oleo, un dibujo en carboncillo y después un calage enorme, que es enorme, de un sillón. y porque yo no tengo límites en la materia, ni las ideas, ni... Sí. No me limito en cualquier cosa para la creación, es lo que llega. Molt bé. Sí, sí, sí. Que bé. Doncs, Xenís, escolta'm, moltíssimes gràcies per venir aquí a Ràdio d'Esvern a explicar-nos com serà aquesta activitat dibuixant la música. Recordem a l'audiència, que serà el dia 5 de juny, que no fa falta que vingui a pintar si no li agrada o si no li ve de gust, que serà un concert on hi haurà la seva germana Adria Jackson tocant música celta amb una arba, cosa que ja és impressionant de veure. I res, animem a la gent que s'apunti i que hi vagi. Moltíssimes gràcies, Xenís. Gràcies. Que vagi bé. Bona setmana. Bona setmana. Adéu. Bona setmana. Bona setmana. Bona setmana. Bona setmana. Bona setmana. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Marina Meri Barranco, i avui torna a portar també un altre convidat. Meri, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia a tota l'audiència, com esteu? Doncs mira, de dilluns, comencem el mes de juny aquí a l'emissora, per tant, amb les piles carregades. Molt bé, nosaltres volem recordar que aquest espai és una feina de l'Associació de Veïns de Sant Just d'Esbert, de la Junta, la que em toca a mi se porta en veu, però qualsevol dia vindrà una altra persona, perquè aquí hem de fer la roda, tothom ha de passar per la ràdio. Molt bé. Llavors, la idea és que quedi gravada una mica la història de l'Associació de Veïns de Sant Just, que l'any que ve farem 50 anys. Avui, perdoneu la veu, perquè a mi els dilluns la veu la tenim bastant fòrica. Què vol dir això? Els caps de setmana que són de bogeria, Meri? Sí, que crido, claro, és que els caps de setmana és revolta total, no? Clar, clar. Doncs avui tenim una persona que no cal que jo la presenti, només cal dir el seu nom i tothom la coneix, perquè és una persona vinculada, bueno, vinculada, nascuda en aquest municipi, oi, Lluís? Sí. Bon dia, ell és el Lluís Segura. En primer lloc, Lluís Segura i Romero, que sempre em deixo la I quan apunto el seu nom. Avui ens acompanya com a membre de l'Associació de Veïns de Sant Just. tothom sabem que el Lluís ha tingut unes responsabilitats molt importants des de fa molts anys i ha participat en moltíssimes entitats del nostre municipi, però volem fer una mica d'història del Lluís com a membre de l'Associació de Veïns de Sant Just d'Esbert. Hem de dir que quan busquem a la IA, tothom sap què és la IA, no? La IA i Lluís, doncs trobem coses interessantíssimes. Per exemple, si nosaltres posem a la IA, vinculació de Lluís Segura a l'Associació de Veïns, ens detalla, doncs molt bé. De pa a pa, no? Sí, sí. Comença als anys 80, a l'Associació de Veïns de Sant Just, vivia una etapa baixa de participació i necessitava renovació. La pèrdua d'implicació d'alguns membres i la necessitat de mantenir el paper de la veu veïnal davant de l'Ajuntament va portar a una crida a l'organització. Aquí s'incorpora, a l'any 81, que ens ho explicarà, a Lluís Segura, a una assemblea extraordinària de l'Associació de Veïns. No diré la valoració que fa l'associació, però la que jo faig personalment, com a membre de l'associació i com a alcalde, que algun dia la faré, és molt important. Jo diria que dels alcaldes democràtics d'aquest municipi, ha estat l'alcalde més participatiu i que més suport ha donat, jo dic així, perquè ho he viscut jo, a l'Associació de Veïns de Sant Just. Des del seu inici, des que ell va entrar d'alcalde a l'Ajuntament, vam tenir les portes obertes a la participació, a elaborar reglaments, a tot allò que comportava donar la veu a la ciutadania i fer participació. Per això, avui em sento molt orgullosa de poder presentar aquest amic, el Lluís Segura i Romero. Bon dia, Lluís, una altra vegada. Bon dia, moltes gràcies per aquests inmerescuts elogis. Jo, simplement, des de les responsabilitats que ha citat, transmetat, doncs he intentat fer-ho el més bé possible, però no pas per lluïment personal, sinó per col·laborar amb una entitat, com és l'Associació de Veïns, que és necessària pel poble. Llavors, efectivament, cap a l'any 81, doncs vaig començar com a soci de l'Associació de Veïns i diré que vaig haver de fer, diguem-ho així, una carta a tots els associats, perquè l'Associació va passar per moments de molta inestabilitat i llavors hi vaig fer una carta dient, a veure, no hauria de fer aquesta carta, podria no fer-la, aquesta carta, però intento sumar una mica de participació meva a l'Associació de Veïns per mirar que hi hagi socis, col·laboradors, i d'alguna forma van sortir socis, però realment la continuïtat no va ser massa duradera. No va ser duradera perquè estàvem vivint una situació molt especial al país. Venia la democràcia i molts dirigents de l'Associació de Veïns o molts impulsors van ser demanats o es van oferir a l'hora de fer política municipal i es va desmembrar l'Associació. Aquesta és la veritat. es va quedar amb un grup molt petit que era el que guardava els documents, però els impulsors, els lluitadors de l'Associació de Veïns van passar, com d'altres vegades, a fer gestió municipal. Sí, es van incorporar a les llistes. De vegades no cal que siguin les llistes municipals, poden ser qualsevol altra llista polítiques. i això, esclar, va mimbar la dinàmica de l'Associació. Doncs molt bé. Nosaltres volem que el Lluís ens expliqui perquè ell va néixer en 1948, ho dic bé? 49. 49. al mes d'agost. Sí, això sí, està bé. És un any més jove que jo, m'ha de dir de vostè, sempre ho hem dit així. Però voldria que ens expliqués quina era la teva situació personal. Què feies quan es va constituir l'Associació el 76? Bé, doncs jo estava en aquell moment com a entitat en el Club d'Esplai ara mateix, que havia ajudat a crear-lo, a fundar-lo, etcètera. També amb els... Com era, després del Club d'Esplai vas anar al Senyor Club Recerca. Estava, vam fundar al Senyor Club Recerca, que va néixer en l'àmbit de la parròquia de Sant Just. En aquell moment ens vam recolzar amb entitats així eclesials perquè, d'altra manera, ens parlaven el físic. Doncs estava fent Club d'Esplai, estava fent Senyor Club Recerca, és una de les més importants activitats que tenia jo aquella època. Ja havies acabat la carrera? Ja eres mestra? Bé, era mestra, sí, sí, sí, era mestra. Ja havia acabat de magisteri i llavors estava treballant de mestra a Barcelona en una mateixa escola que hi ha estat tota la vida, pràcticament. Doncs molt bé, Lluís. El poble com era en aquella època? Bé, el poble té unes virtuts, aquest poble, aquest Sant Just, no? que és que la gent es coneix, la gent no va amb massa mala idea, sinó que hi ha una premissa per aquí a sobre que és que anem a millor. Per tant, el poble era... hi havia la voluntat d'anar endavant. Un detall seria la creu que hi ha a baix o a Pasverdeguer, no? Que, doncs, els alcaldes, diguéssim, de tipus falangista eren quasi obligats a posar-la, però aquí Sant Just va aparèixer no com a los caídos i tal, sinó a tots els màrtires de la guerra o tots els morts de la guerra. És a dir, no era d'una cosa extremada, sinó era d'una cosa, diguéssim, conciliadora, si pot ser. T'encàpies. Això segurament és perquè els dirigents d'aquella època també eren del taranà que sempre s'ha dit a Sant Just, que és un taranà molt de conviure uns amb els altres, respectant cada un la seva ideologia i, a més, treballant per el bé comú del municipi. En aquell moment, l'alcalde que hi havia i que va posar aquesta creu era Rodol Sánchez, que tinc una anècdota amb ell, perquè el dia de Sant Joan es va començar a fer el foc de Sant Joan, aquí, etcètera. I jo des de dalt als jardins del rector vaig posar els cegadors. Els cegadors, però, escolta, com una cosa extraordinària, extraordinàriament discreta, perquè no era ni... Que no es notés molt. No, no, no, simplement era la música. No hi havia la lletra, que en tocar seria el més punyent, no? Sí. Però, algú el va xivar, no sé què, i em va cridar, al cap de dos o tres dies, el Rodolf em va cridar, a dir, escolta, què has fet? Aquí, vols que ens ho ajuguem tots, oi que no? Doncs a veure si deixes de fer aquest tipus de coses i de més. va ser així com va anar. Jo vaig baixar una mica l'intenció. Però va continuar la música, segur. Fins que després va anar endavant, això. Ara variaré una mica la pregunta, perquè fins ara parlàvem d'associació de veïns, però tu que has viscut el ser membre d'una associació de veïns, el ser membre de moltes entitats, i tenir la responsabilitat i l'honor, perquè per tu sé que era un honor ser l'alcalde de Sant Just, com vas viure aquell canvi? Quines diferències vas trobar? O cada un es va posar el seu barret del moment que tocava? No, la gent responia a unes demandes dels partits. Vull dir, eren gent que volia lluitar, perquè es pot permetre, a la paraula, lluitar a favor del seu poble. I aquesta lluita a favor del poble articulava diguéssim moments molt seriosos, vull dir, eren una certa dificultat, no?, d'això. Llavors, com anava? Doncs anava en què els partits polítics presentaven les seves candidatures, a mi, d'una manera sorprenent, em van venir a preguntar si voldria col·laborar amb un partit polític determinat, que és el que després he sigut, militant, i encara ho soc, no?, i si aquesta participació la volia fer des d'un lloc preeminent de la llista, no? Bé, després de pensar-me vaig dir que sí, i encara després em van tornar a insistir si aquest lloc preeminent podria ser el cap de llista. Llavors, vaig dir que sí, una mica, i llavors, doncs, vam conformar la llista amb una candidatura bastant interessant, amb gent de Sant Jus, gent interessant, ja dic, i, bueno, i va resultar premiada en què els ciutadans la van votar. Doncs, recordo que la primera candidatura que va haver-hi democràtica va ser quan a l'Homedes es presentava com a cap de llista del Suc. Qui? El francès Homedes, oi? Sí. En aquella candidatura, en aquella època, tu què estaves fet? Jo, en aquella època, estava preparant la llista i preparant els discursos del Partit dels Socialistes de Catalunya. I llavors, bueno, és així, com va anar, i l'honor que vaig tenir, com dius tu, d'encapçar la llista, de ser guanyador de les eleccions i de ser escollit alcalde de Sant Just. Molt bé. Potser algun dia haurem de parlar de la teva passada per l'alcaldia i la quantitat de coses que vas fer i que vas impulsar. Aquesta casa, quan se va decidir com, què feies tu, què està, com t'estaves? Ràdio Sésberra? No, no, la Casa de la Cultura, comprar Can Ginestà. Ah, no, no. Això va ser una cosa prèvia, prèvia. Prèvia. Prèvia a tu, no? Sí. Exacte. Això, hi ha una placa a l'entrada de Can Ginestà que diu que ens hem, que és del any, del any 98, o una cosa així, que es va comprar Can Ginestà i va ser, diguéssim, destinada, Can Ginestà, va ser destinat a cases de cultura. Llavors, aquí hi ha la ràdio, aquí hi ha els, diguéssim... La policia. La policia, efectivament. la biblioteca, la Casa de la Cultura, fonamentalment. Sí, sí. Moltes coses. Una de les coses tan importants que molta gent potser ho ignora, aquest any se celebra els 50 anys del Walden. Sí. Qui va ser l'impulsor i el valent que se'n va anar a Madrid a comprar tot el Walden per un euro o per una pesseta? Com era la cosa aquella? Bé, hi havia... Tenia que haver-hi un intercanvi, diguéssim, econòmic entre la gent que era titular dels terrenys al entorn del Walden i els... el banc d'Espanya que era l'amo econòmicament. Llavors, efectivament, aquí hi ha una situació en què per... que hi hagués aquest intercanvi econòmic no volíem que ens gastessin res, no? Que ens gastessin res. Llavors, vam acordar amb el... Mira, el president del banc d'Espanya a Madrid doncs que el valor seria un euro. No, una pesseta. Una pesseta. Pitjor, encara. Doncs bé, va ser així, va ser així i, bueno, va sortir bé. Va ser una gran obra que avui dia celebrarem aquest any que estem, sembla que són els 50 anys. 50 anys del Walden. 50 anys del Walden. El temps corre molt de pressa però jo també vull que la Núria participi perquè si no això és una conversa 2. sí, tinc preparada la pregunta i a ser m'èrica de tant en tant em dius vinga va Núria ara tu la pregunta. Doncs sí, Lluís, la meva pregunta quan vas començar aquí a Ràdio d'Esvern? O sigui, amb quin programa? Ara t'escoltem a Veus de la Parròquia sobretot però jo no sé si has fet algun altre o sigui, si has participat en altres programes o com van ser una mica els teus inicis aquí a l'emissora? El Veus de la Parròquia és el programa més antic que jo sàpiga. Ah, sí? És Veus de la Parròquia? Sí. Pot ser, sí, sí, sí. A veure si algú és capaç de dir algun programa anterior que duri i em sembla que no. Clar, en emissió segurament sí que és el que porta més anys. Sí, llavors jo no hi he estat cap davant de cap altre programa que no fos Veus de la Parròquia però sí que per la manera de ser pel càrrec que he tingut etcètera cada dos per tres Lluís, vine aquí Lluís, parla allà, no? Sí que et feien entrar i parlar. O sigui, encara que no hagi tingut un programa de responsabilitat altre que el de Veus sí que moltes vegades he amb gust, eh? Sí. vull dir he participat en altres programes. Per exemple jo recordo que t'hagi entrevistat a tu per exemple quan estaves al capdavant de l'Orfeó Enric Morera no? Per exemple per parlar dels concerts i això sí que venies aquí. És correcte és una altra de les facetes que puc diguem-ne presentar que és ser cantaire de l'Orfeó Enric Morera i ser en aquell moment el president d'aquesta entitat. Cantar irà i cantaré de l'església perquè jo l'he sentit cantar moltes vegades a l'església. I dirigir també a la gent que ve, no? Ara vull explicar una anècdota que jo era molt jove molt jove també estarà més jove encara. Sí, era un cul inquiet com tu també i un dia estàvem a la plaça esperant la vinguda de les majestats i no se li va córrer més que dir-me vine cap aquí que pujaràs a dalt a tocar les campanes. Ah, a tocar les campanes. I pujarà a tocar les campanes. Però un moment les campanes a què? A l'església quan venien les majestats. Però això es fa manualment? O sigui, com es tocan les campanes? Llavors sí. Es feia manualment. Llavors sí em va dir fas de què i fas d'allà i feia. I et va fer tocar les campanes. Sembla tècnica. Però qui les tocava llavors? Ningú? I sempre hi havia una persona que tocava, no? Sempre hi havia el campaner. El campaner. Que era l'enterramors. És a dir, el doble càrrec. Això ja no hi ha. Aquesta figura ja no existeix, no? Ara? No, ara s'enterren, eh, els morts, ara. No, ja, home... Vull dir, em refereixo a la figura d'algú que toqui les campanes manualment. No, però era, diguéssim, era un tal Valls que tenia aquesta missió de tocar les campanes, eh? Tocar les campanes que era anunciar al poble que hi ha un difunt. Sí, sí. Sí, sí. Bueno, encara en molts pobles es fa això, eh? Exacte. I aquí es fa. El que passa que... Home, aleshores, aquí alguna... jo a vegades les sento les campanes. Sí, però em refereixo que tu sents les campanes però hi ha una persona que és l'encarregada de tocar-les, eh? Que era aquest o el Valls. Vale. Sí. Tu no te'n recordes d'això? Era per la campanya de Reis. Organitzava, venia els globus. Se l'encarregava de tot, de tot. Està les campanes i vaig dir, puja, que no passa res. Jo no havia pujat mai al campanar, eh? Vaig pujar i allò vaig fer. Lluís, el temps corre molt però et volia preguntar des de la teva visió i la teva experiència quin creus que ha de ser el futur o la feina d'una associació de veïns o la nostra associació de veïns de Sant Lluís? Encara no s'ha acabat la feina de les associacions de veïns, no? Si nosaltres encara podem veure i estar atents, etcètera, de les necessitats, hi ha molta gent que té problemes econòmics, de residència. Llavors, les associacions i concretament la nostra té una missió, té una missió que és aconveiar, és a dir, agafar els veïns i portar-los amb decisió cap endavant, és a dir, fer feina de decisió, ser feina de persona activa. I per això, doncs, m'agradaria molt que l'associació de veïns continués. Ja sé que és pesat, sobretot els que esteu al front de temps, hi ha un moment que la cosa cansa. És molt gratificant i que sigui una cosa en positiu, la més petita, compensa tot l'esforç. Doncs, tots aquests esforços els ha portat a terme persones, com ara les que diré, que són les que, jo recordo, que han estat responsables de l'associació de veïns de Sant Jús. Com a presidents, el primer president va ser en Ricard Segura, parent meu. L'altre, Salvador Crespo, que va ser el que va, diguem-ne, diguem-ne, agafar la responsabilitat de tota la part jurídica. Els estatuts, que va tenir una feinada. Va tenir una feinada, sí, Crespo. Després va venir José Luis Recio, la Lourdes Burzon. Bueno, sí. Bueno, d'acord, la Lourdes Burzon, després José Luis Recio. Después María Rosario Barranco, també aquí present, aquí de cos present. Bueno, vull dir que està, que està aquí davant. I tan present que està, no? Después en Jaume Sánchez, la seva dona, la secretària ineterno. Fins ara, eh? Fins ara, exacte. Después va venir un tal Iranzo, en sona? I l'Antoni de Mora. Sí. El Sebastián. José Miguel Sebastián. En Jaume Teixer. Sí. I l'Òscar Pancorbo. L'últim que n'ha enredat. Exacte. Sí, aquest és l'últim. Però tu segueixes activa, no? Sí. Sí, sóc la secretària actual de la Junta de l'Associació de Veïns. vaig estar inactiva el temps que també em vas honorar posant-me'n les llistes per anar a l'Ajuntament i vaig sortir. Perquè jo sempre ho he dit, el que em va venir a buscar per anar a les llistes d'un determinat partit que ara continua sent militant igual que ell, va ser Lluís Segura. Un dia a les Sardanes, a la plaça del Parador. És que aquell és el culpable. Doncs, caram, Lluís. Molt culpable, sóc, eh? Molt, molt. Se'ns acaba el temps i sempre ho fem amb alguna cançó. No sé si... Volia cantar una. Lluís, volies cantar una. Estic esperant tota la secció perquè arribi aquest moment. Serà una cosa molt lleugera, eh? Vinga. Anirem junts per llars camins de platja. Anirem junts, ben junts, sempre endavant. Caminarem per boscos i riberes. Caminarem cercant la llibertat. Anirem junts per llars camins de platja. Anirem junts, ben junts, sempre endavant. Caram, Lluís, mira, t'estava buscant aquí uns aplaudiments. Sí. Perquè se'ls mereix, no? Home, se'ls mereix. Ja dic que és un home que no m'ha explicat totes les coses que porta i ha fet dins, però hi ha més dies que llonganisses que diuen al meu poble per poder-ne parlar. Tornarem a parlar d'ell. Moltes gràcies, Lluís. Gràcies als dos. Mèri i Lluís, una abraçada. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. On vivia la parella amb els fills de la dona. Segons testimonis, els que ha tingut accés Catalunya Ràdio, un helicòpter medicalitzat ha evacuat la dona que continua ferida. La policia ha trobat al carrer el jove de 20 anys amb ferides molt greus que poc després ha mort l'agressor. Parella de la víctima després de la doble agressió s'hauria suïcidat en una nau industrial del municipi. Vinc al Jark i Catalunya Ràdio s'ha emanat. Més notícies a la Riera. El govern i els comuns han tancat l'acord per aprovar dimecres al Parlament el tercer i últim suplement de crèdit. Els comuns s'avisen ara al govern que li toca a executar els compromisos. Seu dels comuns a Jordi Corbalan. Després d'arrencar-li acords en matèria d'educació, dependència, habitatge i transport públic el portaveu parlamentari dels comuns David Cid diu que estan disposats a negociar els pressupostos de l'any que ve però fa aquest advertiment al govern. En tot cas nosaltres quan ens convoquin s'obrem a la taula i intentarem veure si hi ha marxa per arribar a un acord pels pressupostos del 26. També el govern sap que no pot donar el nostre acord per descomptat. Els comuns deixen clar el seu rebuig a l'ampliació de l'aeroport i esperen que el govern aposti per rodalies. De fet, un dels compromisos que han pactat és començar els estudis per construir la línia orbital i l'eix transversal ferroviaris. Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona. A partir d'avui comença l'atenció presencial per ajudar a fer la declaració de la renda a les oficines de l'Agència Tributària de Catalunya. La majoria de cites ja estan demanades. Barcelona, Jordi Canal. Bon dia, un 90% de les hores s'ha ocupat des que dijous passats es van posar en marxa les sol·licituds segons la consellera d'Economia, Alicia Romero. L'atenció es fa en 36 punts entre oficines de l'agència, oficines compartides amb altres organismes o espais cedits per alguns ajuntaments. S'ha incorporat un centenar de tècnics per fer-la. Que l'agència tributària vagi agafant muscle i pugui entomar el repte l'any 2026 de gestionar l'IRPF tal com ens vam comprometre en l'encord d'investidura. Aquesta setmana, segons el Romero es publicarà la convocatòria de 40 places per ampliar la plantilla de l'Agència Tributària de Catalunya i després s'aniran incorporant progressivament com es va aprovant al darrer Consell Executiu 200 persones més. Jordi Canal, Catalunya Ràdio Barcelona. Un dels caps de l'AMET declara davant la jutge que l'agència ja tenia indicis del temporal advers i que així ja es va alertar més de dos dies abans de les inundacions. Anem a València, Alba Barbosa, bon dia. Hola, bon dia. El cap de climatologia de l'AMET està defensant davant la jutge el paper de l'Agència Estatal el dia de les inundacions. José Ángel Núñez sosté que el diumenge 27, més de 48 hores abans de la riguada, ja s'alertava de la previsió que el temporal fos greu i que el mateix dia, a primera hora del matí, es va activar l'avís vermell. El cap de l'AMET al País València també ha admès davant la jutge que el va sorprendre que el matí del 29 d'octubre el president valencià Carlos Mazón demanés precaució només a les carreteres i que va tenir la sensació que volia tranquil·litzar la població quan la situació ja era greu. Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio València. 10 militants de l'esquerra independentista declaren aquest matí davant la justícia que els investiga per haver destrossat presumptament una carpa del partit Aliança Catalana. Va passar al gener al barri de les Corts de Barcelona. Un membre de l'extrema dreta va quedar ferit perquè durant el forcejament va caure a terra i es va fer un cop al CAP. Va haver de ser hospitalitzat. Tot i això, l'advocat dels membres de l'esquerra independentista, Eduardo Caliz, ha rebaixat la gravetat d'aquests fets. El que sí que tenim clar és que no estem davant d'uns fets constitutius d'uns delictes greus. Aquesta persona tenim el part mèdic i les lesions que té serien constitutives d'una primera assistència mèdica, només senyor. Esports, Marcos García. El porter alemany, Marc André Ter Stegen, assegura que seguirà el Barça la propera temporada. encara en clau la grana al migcampista. Fermín López ha estat alliberat de disputar l'europeu sub-21. Fermín jugarà només la UEFA Nations League amb la selecció espanyola absoluta aquest estiu. El centre d'esport Sabadell torna a ser equip de la primera federació. Va aconseguir el vespre d'ahir l'ascens a Múrcia. L'equip Ballasà va empatar a 0 al camp del Múrcia i era la tornada del playoff final i va passar pel 2-1 de l'anada. En bascet, aquest vespre comencen els playoffs de l'ACB i el primer partit de quarts de final entre en Tenerife i el Joventut. El partit començarà un quart de 10 del vespre i el podreu seguir a través del canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio. Òscar Piastri consolida la primera plaça al Mundial de Fórmula 1. Té 10 punts de marge sobre Lando Norris, el seu company d'escuderia, i 49 de marge sobre Verstappen. Ahir Piastri va guanyar el Gran Premi celebrat al circuit de Barcelona-Catalunya davant del seu company Norris. I en tenis, avui es completa el quadre d'aparellaments de quarts de final masculins i femenins a Roland Garros. En dobles masculins, Granollers i Ceballos es van classificar pels quarts de final. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Hockey Club Sant Just continuarà una temporada més a l'Hockey Lliga després d'imposar-se per 4-3 al Lleida Net. Hockey Club al Picat en el tercer i definitiu partit del Playout. El duel es va disputar diumenge 1 de juny al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua i va confirmar la permanència dels Sant Just a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal. Els Damià Ordeig van haver de remar contra Corrents ja que l'Alpicat es va avançar amb uns 0 a 1 en els primers minuts. Tot i això, el Sant Just va saber reaccionar i va capgirar el marcador en un partit intens i amb alternances constants. Els gols locals van ser obre d'Iñac i Cabezas, Canva Marcadors, Xavi Crespo i Joan Pujalte. Amb aquest resultat els enjusten a una temporada exigent en què va acabar 11 a la fase regular amb 25 punts i es va veure forçat a jugar a la promoció de descens. L'Alpicat per la seva banda perd la categoria només una temporada després de ascendir i competir per primer cop a l'Hockey Lliga. Sant Just esverns celebrarà la revetlla de Sant Joan d'una manera especial per commemorar els 50 anys del Waldenset. L'acte tindrà lloc el dilluns 23 de juny a la placeta de l'edifici i combinarà sopar popular, música i projeccions visuals sobre la façana. La festa començarà a les 9 del vespre amb un sopar obert a la ciutadania i per assistir-hi cal comprar entrada anticipada a través de la plataforma Antràpolis abans del 15 de juny. El preu és de 20 euros. A partir de les 11 de la nit la revetlla s'obrirà gratuïtament a tothom amb música dels anys 80 a càrrec dels punxediscos de l'entitat local al CUP. Durant la nit també es faran projeccions especials sobre l'edifici per celebrar aquesta efemèrida. L'acte és organitzat per l'Ajuntament de Sant Just amb el suport de la comunitat de propietaris del Waldenset. Es tracta d'una ocasió per homenatjar un dels edificis més emblemàtics del municipi dissenyat per Ricard Obufill i inaugurat el 1975. El col·lectiu Artaneu Secció de Pintura de l'Ateneu de Sant Just ha organitzat pel dijous 5 de juny una activitat artística i musical anomenada Dibuixant la Música. L'acte que tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari combinarà un concert d'art en directe amb una sessió de dibuix oberta al públic. Ho han explicat a una entrevista a Ràdio d'Esvern dues integrants d'Artaneu Imma Brunat i Xenis Sostre. La protagonista musical serà Adrià Jackson cantant d'òpera i artista reconeguda al Canadà especialitzada en música celta i bandes sonores com el Senyor dels Anells. Aprofitant la seva Estada a Catalunya oferirà un aquest concert especial amb una arpa sèdida per un taller de Sabadell ja que no ha pogut traslladar el seu instrument des de Halifax. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les dues de la una. Fins ara. a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. a la pàgina web d'Esvern. a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. a la pàgina web de la pàgina web d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Marreta, Masia. És de la Masia de Sant Boi, això. Ah, pensava, dic, a veure si ha entrat a la Masia del Barça aquest. No, sí, sí, sí. Eh? Res, realment sí. Un La Minya Mal aquí, que m'ha inflat. M'han agafat, sí, no, ja vaig tard, perquè li trec deu anys a La Minya Mal, més o menys. Sí, sí, sí. No tants, però vuit sí. Bueno. Vull dir, anem a apurar d'ots, anem a apurar d'ots. Per cert, fa un moment, reconeixement, estava sonant una cançó que es diu Common People de Pulp, sempre millor la versió de Manel, la gent normal. Ah! Manel sempre millor en tot. Sempre, no? Sí, menys dubte. Bé, avui parlem d'un personatge que, com ja és la tònica del programa, potser no el coneixereu. A veure, una cosa molt important. El programa es diu, just el que no saps, no anirem a dir, ah, és que a Van Gogh li van tallar l'orella. No, perquè això ja ho sap tothom. Això ho sap tothom. Exacte. Bueno, clar, la gent sap que se la va tallar ell, però potser l'hi van tallar. Bueno, clar, és que hi ha molt de... Oh, no sap que va perdre l'orella. Sí, exacte. Hi ha coses que tothom sap, a Gaudí el va atropellar un tramvia. Doncs molt bé, molt bé. Sí. Anem a coses que la gent no conegui. Molt bé. Aleshores, això me n'he donat amb el pas dels anys cada cop que t'han dit més a parlar de personatges més desconeguts. Vaig començar, per exemple, amb Miquel Àngel, Edgar Allan Poe i companyia. I ara vaig a personatges, això, que no tenen tant de reconeixement. Val a dir que la vida dels més coneguts, això, tothom la coneix. I així que millor donar noves oportunitats a gent que està una miqueta més allunyada. A més, després ningú et pot trucar i... Ah, no, exacte. Ja tu, això ho ha dit mal. No, perquè no en tens ni idea. Clar, clar. Exacte. Avui, per cert, parlarem d'una dona. Ah, mira. Ja està bé. Que no en fem prous, així que avui presento a una gran artista visual i poeta alemanya d'avantguarda, activa al barri de Greenwich Village de Nova York entre 1913 i 1923, on les seves mostres radicals d'autorepresentació van arribar a encarnar un dadaïsme viu. Va ser considerada una de les artistes més controvertides i radicals del seu temps. Sé que algunes paraules que he anat dient com dadaïsme o avantguarda o temps, potser no les entenem. Bé, temps podés-hi. Però hi ha coses que no en tenim. Per tant, ho anirem explicant a mesura que avança el programa. Endavant amb la radiografia d'Elsa Hildegard Plots. Yeah. Wow, wow. Sí, sí, és així, no? És això mateix. Sí, correcte. Era això, era això. Correcte. Family Portrait de Pink. Elsa Plots va néixer el 12 de juliol del 1874 a Swinmund, a la regió de Pomerània, Alemanya. Era filla d'un paleta Adolf Plots. Adolf. Nom típic, Alemanya en aquella època. Després ja no ho va ser tant. I Didamari Claist. Van tenir una relació difícil amb el seu pare. Aquí descrivia com una figura autoritària i severa, però en moments de generositat. Val a dir que ha estat una mica suau dient que el pare era sever i autoritari. Ah. La nostra protagonista d'avui havia considerat, en més d'una ocasió, que el seu pare va tenir un cor tan gran com cruel va arribar a ser. És a dir, que li devia fotre unes tundes de tres parells de nassos, però després li hi hagi un conte per anar a dormir. Aquests extrems a mi em descolocen tant? Sí, no, és un cabron. És que ni un pare ni l'altre. No, no, no, terrible. En contrast, la seva mare era una figura d'admiració. El seu engin, reutilitzant objectes trobats per desenvolupar el seu art, va inspirar l'interès artístic d'Elsa pels materials de rebuig. Avui avançarem prou ràpid i en saltarem la seva infantesa per la manca de dades i anirem directament a la seva joventut, moment en el que l'Elsa treballà com a actriu i intèrpret de Bodeville mentre mantenia tot tipus de relacions amb diversos artistes reconeguts de Berlín, Múnich i fins i tot de diferents regions d'Itàlia. Flipbook Mag sempre és bona idea també. Sí, no? Correcte. De confiança. Sí, sempre és una aposta segura. Sí. Tanmateix, no és respecte a Flipbook Mag, és el que estàvem dient abans. Tanmateix, durant aquest període artístic també va començar a coquetejar amb altres disciplines. A més a més, tal com dèiem, de la interpretació. Era per aquesta raó que destinarà una bona part del seu temps a estudiar en una escola d'art a Deixau, una ciutat propera a Múnich. Bueno, avui anem prou bé. Sí, no? De moment, tot correcte. Ens has dit que tenia així un pare una mica d'extrems. El pare la pagava. Això és el de menys en aquesta secció. Mare meva. Que hi ha coses molt terribles. Vull dir, que no recordem el capítol de la setmana passada? No, sí, sí, sí. Que Lovecraft sí que era un pringat. Aquesta, doncs, viu la vida. Potser no de la millor de manera, al cap i a la fi era artista. Tampoc li podem demanar gaire. Però sí que la gaudeix intensament, ja que, com estem dient, és el que toca si ets artista a principis del segle XX. Sí, sí, sí. És el que hi ha. El 22 d'agost del 1901, tenint ella 27 anys, has casat amb l'arquitecte August Endel a Berlín, adoptant el nom Delsa Endel, canviant-se el cognom. Vale. Jo pensava que, clar, amb 27 anys anaves a dir alguna cosa d'aquests del club del 27, però no, eh? No, no, no. L'únic que va passar és que... si a la segona pàgina ja parlem d'aquests milions al 27 ja anem molt acordots. Ja, per això dic, bueno, no ho sé. No, no, no, no. Així agafa el cognom del marit com passa en tants altres casos. El seu matrimoni era obert, una relació oberta, i l'any següent comença una relació també amb l'escriptor i traductor Félix Paul Gref, amic del seu marit. A veure, es complica una miqueta la cosa. Ja, ja, ja comencem aquí amb els... Clar, exacte. Això ja s'ha dit més d'un cop en aquesta secció. En aquest cas, no són banyes, ja que tenien una relació oberta. Que per ser 1900, Déu-n'hi-do. Sí, no? Per optar amb una relació oberta? Exacte, s'ha de tenir en compte. Però mira de buscar-te una miqueta més lluny. Ves una mica més enllà a buscar-te l'altre. No vagis a agafar l'amic del marit. L'amic, perquè és com lleig. Clar, no, és lleig. A més a més, es poden generar situacions molt incòmodes. Vull dir, hòstia, fots molt mala cara. Què et passa? No, no, no, és que he passat bona nit. És que la meva dona ronca. Sí, ja ho sé, que ronca. A mi m'ho diràs. Sí, sí, sí. Situacions incòmodes. Sí. Però no passa res. Són molt col·legues i a principis de 1903 tots tres viatjaran plegats a Palermo, a Sicília. Perdona, els tres? Els tres? Els tres, els tres. Que maco. Clar, és l'amic de la família. No, no, clar, i tant amic. Amic d'uns i amics dels altres. Amic de tots. Amic de tots, exacte. Malauradament, però, oh, sorpresa, el matrimoni es va desfer poc després. Oh. Calcom que no es va arribar a oficialitzar fins al 1906. Què em dius ara? Ara, mira. La gent m'estranya tant. Sí, que raro. Però tant. No m'acabo d'entendre. La convivència no devia ser fàcil. No, no. No, no, des de l'UEC. Tan amarga va ser aquesta separació que la nostra Elsa dedica a Endel, el seu ex-marit, podríem dir, a alguns poemes satírics. Desgraciadament, i això sí que em sap greu de debò, si no m'equivoco, aquests poemes s'han perdut i no s'han trobat, potser algun, però no els he trobat jo almenys, així que, vull dir, em volia llegir algun, no els vaig buscar, però res de res. No, no, bueno. Aleshores, amb l'amic del marit, en Félix Paul Greb, amb aquest, amb el que no només compartia els viatges, es casava a Berlín el 22 d'agost del 1907. Caram! Sí, no? Caram. A veure, jo he dit que embolicar-te amb l'amic del marit és ja xot. Ara, casar-t'hi. Ja, ja, ja. És un pas més, eh? És un altre nivell, això. Bueno, a veure si s'estimen. Si s'estimen, tampoc hi... Per cert, tot això que estic fent, en general, en aquest programa, és un paper, eh? Vull dir que, que cadascú faci el que vulgui, que a mi me la bufa bastant, eh? Vull dir... Ho sabem, Marcel, ho sabem. Clar, no, no. És que no vull que ningú em vingui dient després, clar, és que vas criticar jo i la meva parella. No, no, si a mi m'és igual, feu el que vulgueu. Cadascú és lliure de fer el que... Que cadascú faci el que els surti als nasos, home, a mi, ja us ho dic, que a mi me la bufa bastant fort. Poc després, el 1909, enfrontat amb tota una sèrie de problemes econòmics, ell fingir el seu suïcidi amb l'ajuda d'Elsa i marxar a Amèrica del Nord. Veus? Això ja sí que és una altra història. El suïcidi el va fingir escrivint diverses cartes per amics i familiars i dient que estava molt cansat i que es volia treure la vida. Que ja ho vam dir l'altre dia, té mala regla. Sí. Sí, té molt mala regla. Però, clar, però... I la família no sospita? No, però la família ho sap. Va, vale. Ella ho sap, els altres no. Només ho sap ella. Aleshores, va deixar la seva roba al cantó del riu i així va fer creure a tothom que s'hi havia llençat. D'aquesta manera va poder fugir d'amagat cap a Amèrica. Arribaria a Canadà on es canviaria el nom en una exhibició brutal d'enginy i creativitat. El marit d'Elsa, anomenat Félix Paul Gref, es canviarà el nom pel de Frederic Philip Grof. Oh. De Gref Grof. Hi ha una diferència, a més mal, com podeu veure. Sí, correcte. Bueno, no tanta, no tanta. No, no, des de l'UEC no tanta. Ella, evidentment, tot això ja ho sabia. Vull dir, sabia que fugiria i tot això, eh? Vull dir, ja estava tot previst, estava planejat, ella estava implicada. Ella ja estava... Va, vale. Exacte. Un any després, ella es reunia amb el seu marit Gref, ara grof, i junts gestionarien una petita granja a Kentucky, com el pollastre. Sí. El 1911, però en Gref, ara grof, desaparegué de sobte. És el que diguis, saps allò de les històries de Gref o de... Sí, exacte. Gref, grof. Gref, grof. Sí, sí, tots són dibuixos animats de Wallace i Gromit, correcte. Doncs això, el 1911, aquest personatge, Gref, ara grof, desaparegué de sobte deixant Elsa enrere. Molt maco, molt maco, xapó. Així sí que funcionen les coses. Un any sense veure's i a la que ell hi arriba, ara fugim. Ostres. Ara toca't els nassos. S'ha de ser malparit, eh? Sí, no? S'ha de ser molt malparit. Aleshores, ella començarà a treballar de model per artistes a Cincinnati i es traslladar progressivament cap a l'est dels Estats Units, passant per Virginia Occidental o altrament dit West Virginia! Sí, exacte. Filadèlfia i finalment Nova York, on coneixeria el varó Leopold von Freitag-Loringhoven. Perdona, i aquest nom? És un varó alemany. Val, val, val. Von Freitag-Loringhoven amb qui s'acabaria casant el novembre del 1913. Per cert, veia tamacle aquest de West Virginia, vull dir, posa'l, porfa, posa'l, posa'l sisplau, porfa, porfa, porfa. Take Me Home, Country Roads. Sí, sí, sí, bé, John Denver, no sé si encara va llogar John Denver, però bueno... En mon pare posava tots els seus discos quan viatjàvem amb cotxe. Home, és que és cançó de carretera. John Denver i el Randy Travis. També, veus? Els dos, vinga, allà. I el Perales també, a vegades. Ah, bueno, ja on no és tan yanqui. No, feia una mescla de tot. Ostres, Déu-n'hi-do, el Suargo leia molt libertà i Take Me Home, eh? Està molt bé, està molt bé. Vivint sobretot a Nova York, la nostra Elsa, ara coneguda ja amb el nom de la baronesa Elsa Von Freitag-Loringhoven. Clar. Clar, evidentment, ha agafat el nom del marit. Aquest mola més que els altres. Sí. Elsa Endel, Elsa Gref, Elsa Von Freitag-Loringhoven té més empaques. Això té més empaques, sí. Exacte, empaques és la paraula que toca. Doncs així, amb aquest nom, comença a expandir el seu guard i el seu estil de vida esbojarrat. Per cert, he dit que ara és baronesa perquè, clar, ja ho hem dit, està casada amb el baró Loeo von Freitag-Loringhoven. Sí. Aquí, però, hi ha un petit problema i és que aquest senyor realment s'havia inventat el títol. Ah, bueno. Vaja. O sigui, se l'havia patillat tal qual, eh? Potser venia de família noble, però sembla molt difícil que realment fos baró. Vale, o sigui, clar, és que com que no donen un diploma, no? Sí, exacte. Mira, ets baró Pam, un diploma. Pam, ja està, ja ho tens. Exacte. Vols ser baró? Mira, com aquest títol, Pam. Ja està, exacte. Tant és així que, tenint en compte que probablement aquest baró no tenia ni un duro, la nostra Elsa va haver de treballar en una fàbrica de cigarrets i també com a model per artistes com Luis Buixer, George Biddle i Teresa Bernstein. Igualment, va aparèixer a fotografies de Man Ray i George Granthambein. Eren artistes del moment, grans artistes, Man Ray sobretot. El moviment artístic en el que es movia l'Elsa però era el dadaïsme. Per qui no ho conegui, el dadaïsme va ser un moviment intel·lectual, literari, estètic, artístic i de tot en el context de les avantguardes i que es va desenvolupar entre 1915 i 1925. Per dir-ho d'alguna manera, el dadaïsme creava una antiteoria de l'art i suposava la raó dels anteriors segles. Igualment, advocava per la destrucció, la rebel·lia i la burla dels burgesos i del seu art. Per exemple, molts dels dadaïstes van desenvolupar peces artístiques a través d'objectes trobats, l'objet trober, que es diu en francès. És a dir, ferralles, rampoines i trastos diversos. Sense de més ull. Exacte. Aquesta va ser, de fet, la línia artística de la nostra protagonista d'avui. Expliquem una miqueta com era l'art de la nostra Elsa Bonfreit a Cloringhoven i les seves excentricitats. Hem posat música punk, hem posat el God Save the Queen de Sex Pistols, bàsicament perquè hi ha qui ha parlat d'aquesta dona com una punk abans dels 60, que no té cap sentit perquè estem parlant del 1920, però bueno, és igual, per la forma de ser i el caràcter tal. Quadrava una mica, no? Quadrava una mica. L'Elsa creava art d'assemblatge amb deixalles urbanes i feia vestits performàtics compostos per objectes trobats que convertien el seu cos en un col·laix vivent. Segons la investigadora Elisa Jane Rayleigh, aquests vestits criticaven els ideals burgesos de bellesa femenina i valor econòmic. La baronesa es cobria amb culleres, llaunes, anilles de cortines i altres residus integrant el seu propi cos com a suport artístic. Bàsicament, aquesta és la idea. Busqueu imatges i fotos de tot això. Sí, no? Sí. Reivindicava així el nu i trencava amb les normes de la feminitat convencional tot denunciant el consumisme i l'estaticisme com a part del seu art corporal incloïa les olors entre els altres sentits la suol, les imperfeccions, etc. De tot, de tot, de tot, llavors. Com a peça artística hem de dir que té el seu valor i esforç interessant. Ara bé, que aquesta sigui a principis del segle XX la teva manera de vestir i en general d'anar per tot arreu és el mínim digne de parar-hi atenció. Sí. Sí, perquè t'ho imaginat això a mig de Nova York. Home, en aquella època difícil, eh? Sí, complicadot, complicadot. La gent et mirava pel carrer, oi? Home, sí, et mirava, et mirava. I tant, que et mirava. Caram, si et mirava. I fins que alguna cosa et deien no, no, no. A veure, terrible, però és la seva forma d'expressar l'art i fantàstic. Igualment acostumava a utilitzar com a culleret un os de vedella i a cobrir-se el cap amb un covell metàl·lic. Com dèiem, és una crítica a la moda burgesa, però, i no diràs res més, Déu-n'hi-do. Home, és que tu te l'imagines amb aquest culleret i amb un covell. Clar, culleret d'os de vedella, eh? Sí, sí. Del que sobra per al dinar. Sí, sí, sí. Te'l penges del culleret. Igualment era viable que en alguna ocasió aparegués despullada pel carrer i comencés a masturbar-se al mig del carrer mentre recitava poemes. Buf. Una imatge. La baronessa, eh? Déu-n'hi-do. Sí. Una altra de les seves possibles instal·lacions artístiques va ser que a casa hi guardava potets de vidre ticatats amb els seus propis cagarros dins. Perdona? Tu us lliure? Això hi ha un autor... Què? Hi ha un artista que si no m'equivoco era Piero Manzoni que ja ho va fer també però va ser més tard. Aquesta va ser l'Oji. Uau. Aquesta dona potser hauria de passar una visiteta, no? Al metge? Sí, i dos. I dos, i dos. I ja està a buscar segones opinions. Sí. A veure, què més que més que més? Ah, sí. Entre el 1915 i el 1916 també va protagonitzar una acció artística on fregava el seu cos nu amb una imatge del nu baixant una escala un quadre de Marcel Duchamp mentre recitava poemes d'amor. Aquesta performance expressava tant la seva admiració per Duchamp com la seva transició de musse a artista. Però Marzo, jo no sé qui és Marcel Duchamp. No. Que no ho saps? Que no ho saps? Doncs som-hi! I amb el Bona Sánchez, què tal com anem? Torneu a començar el programa? Quin déjà vu, Marcel. Quin déjà vu. Exacte. No, no, només és fer una... A veure, va, qui és Marcel Duchamp? Farem una breu explicació. Si cal, ja faré Marcel Duchamp més endavant i el farem sencer. Ara, simplement, és per contextualitzar. No farem una secció dins la secció. Ah, val. Bé, traiem llenguatge radiofònic, eh? Ja, ja, ja. Radiogràfic, en aquest cas. Radiogràfic són radiografies? Farem radiografies, correcte. Bé, Marcel Duchamp va ser un artista francès considerat un dels revolucionaris més influents de l'art del segle XX, conegut per desafiar les convencions de l'art tradicional. Va ser una figura clau dels moviments dadaïsta i surrealista. La seva obra més famosa és La Fontaine, del 1917, un orinari signat amb el pseudònim R. Muth i que és una de les peves més famoses del segle XX. Ah. Duchamp també va explorar la seva identitat i el gènere, creant una alter ego femenina anomenada Rose Céleville. Tot i el seu impacte radical, va abandonar l'art convencional relativament aviat per dedicar-se als escacs i a projectes conceptuals. Amb la seva actitud irònica, intel·lectual i iconoclasta, Duchamp va obrir la porta a l'art conceptual inspirant generacions posteriors d'artistes des de Warhol fins a Damien Hirst. Ara ja ens hem ubicat, oi? Sí, una mica. Però és que ara mateix he perdut. Quina relació tenia Marcel Duchamp amb la protagonista d'avui? Recorda'm. Simplement que la protagonista d'avui tenia en relació i era una gran admiradora de l'obra de Duchamp. Bàsicament. Us sona la peça de la Font, la Fontaine? Busqueu. La Fontaine, eh? La Fontaine o la Font, de Duchamp. Ja us servirà. És una obra molt coneguda. és això. Busqueu-la perquè segur que alguna ocasió l'heu vist. Grandíssim artista, Marcel Duchamp. Ah, doncs sí. Ja la trobo, aquesta. Sí, sí, sí. En quin museu està, això? Això està al Pompidou. Estan diferents museus però hi ha diferents còpies. Però sí, al Pompidou. Doncs és això, grandíssim artista, Marcel Duchamp. Sí, sí. Malauradament per Duchamp s'ha especulat que l'orinal de la Fontaine original, ja que com he dit hi ha diverses còpies atribuït a Duchamp, podria haver estat idea de la baronesa. Una carta de Duchamp del 1917 menciona que una amiga va enviar l'obra sota el pseudònim de Richard Mood. Que no podria haver estat aquesta amiga la nostra Elsa. Ah. Tanmateix, això mai s'ha confirmat. Altres possibles autores podrien ser Rose Lévy, aquesta alter ego de Duchamp, o Louise Norton. Igualment, hi ha debat sobre l'autoria d'altres peces d'aquella època. El cas de l'escultura Gott, també del 1917, abans atribuïda només a Morton Schamberg, ara reconeix la baronesa com a coautora. És a dir, anem descobrint a poc a poc obres que eren d'aquesta autora i s'han passat per altres artistes. Uau, uau, impressionant. Tal com podeu imaginar, aquestes males atribucions i manca de realitat sovint al llarg de la història de l'art han esquitxat principalment a les dones. Elsa Bonfreit a Cloringhoven, que és el procés que estem fent avui, Camille Clodel, Judith Leister, Maria Schalken, Marietta Robusti, Lee Krasner, Joe Hopper, Lee Miller. Aquests són els noms d'algunes artistes a les que cal reivindicar per, en moltes ocasions, haver estat esborrades de la història per posar-hi figures d'homes. Què, acabem amb una mica de rap o com va això? Ja queda poquet, dos paràgrafs. Si tornem a la nostra baronesa d'edat, tal com popularment se la coneixia i se la coneix, veure que d'entre les seves o poques obres conservades es destaquen, bueno, es destaquen entre les seves obres Enduring Ornament, Earring Object, Cathedral i Lemswish, entre d'altres. El retrat de Marcel Duchamp, redescobert per Wimmy Museum el 1996, també n'és un exemple significatiu. Ja veiem que tenia una gran admiració per aquest artista. Igualment, tal com dèiem abans, no només se centrarà en una disciplina artística. Els seus poemes van trobar espai a The Little Review, on des de 1918 es publicarien al costat de capítols d'Ulisses de James Joyce. La nostra autora va destacar també com a precursora de la poesia sonora i a experimentar amb guions, jocs de paraules i composicions com Kiss en Baix o Fallus Pistol. Què t'està semblant? Interessant aquest personatge, oi? Home, doncs sí, Déu-n'hi-do. Però he de dir que tot aquest reconeixement ara, en aquestes alçades del programa, té el seu motiu de ser. A veure, sorprèn-nos. Oh, ja comencem. Claro de l'una de Beethoven. Algo tràgic, va, va, Março. Ens en anem, ens en anem. El 1923, Elsa tornà a Berlín trobar amb una Alemanya devastada per la postguerra. Va viure en la pobresa i en una situació mental fràgil, malgrat el suport d'amigues com Brieger, Diona Barnes, Berlín Zabot i Peggy Guggenheim. Més tard, a París, la seva salut mental millorarà lleugerament, la qual cosa no evita que el 14 de desembre de 1927 la nostra Elsa Bonfreit a Cloringhoven morís per asfíxia de gas. Les causes no són clares. Podria haver estat un accident o un suïcidi. Actualment està enterrada al cementiri de Perletxès a París. Oh! Escolta'm, tots acaben una mica una mort comprometida. Foscota. Sí, perquè, clar, què va passar, no? Hi havia gas. No sé, clar, de saber. Si no m'acabar, més a més, també és una dona que mor amb 50 anys aproximadament. Tampoc és tan gran, vull dir... Déu-n'hi-do, eh? Bueno, escolta'm, doncs si una figura realment desconeguda... Ah, hem trobat... El Sabonfreit de Cloringhoven! Sí, sí, sí, sí, la possible inspiradora d'aquesta obra... De la Fontaine, entre d'altres, perquè la de Got també és una obra que és de les conegudes del segle XX i també, bueno... Pot haver allà... Sí, sí, sí, una gran artista que li ha conèixer-la i per això l'hem portat al cap de la feina. Molt bé. Doncs acabarem escoltant una mica també la Pol Cadurs per animar-nos. Sí, per animar-nos, però això està sent molt trist. Sí, no, perquè, clar, és que, claro, de l'una de Beethoven és maca, però t'enfonsa un dilluns. Sí, t'enfonsa un dilluns. T'enfonsa, t'enfonsa. Però és que, clar, no és el problema d'aquest programa. Comencem amb la Pol Cadurs i llavors hem d'acabar, clar, acaba morint el personatge gairebé sempre, perquè no quedem tristos. Clar, clar, clar. Escolta, Marçal, moltíssimes gràcies pel programa d'avui. A vosaltres. I tant que sí. I properament t'escoltem. I tant que sí. Fins dius, mirem. Adeu, xau, Sant Just! I ara tornem a escoltar una entrevista que vam fer la setmana passada al col·lectiu Tarlatana 17, col·lectiu de gravats, que té una exposició aquí a Can Ginestà. Passem a fer l'entrevista del dia i avui parlarem de gravat, d'art col·lectiu, de passió i també de diàleg creatiu. La convidada que tenim connectada via telefònica és la Carme Muñoz, una de les integrants del col·lectiu Tarlatana 17, que des del passat 22 de maig s'exposa una mostra de gravats al celler de Can Ginestà, aquí a Sant Just d'Esvern. Una exposició que es podrà visitar fins al 27 de juny i que inclou, a més a més, diferents activitats paral·leles, com visites, també una xerrada i fins i tot algun taller infantil. Ja la tenim aquí a la convidada, d'anar connectada telefònicament. Carme, gràcies per ser avui amb nosaltres. Gràcies a vosaltres per pensar en el col·lectiu i difondre la nostra tasca. Doncs mira, precisament, en referència al col·lectiu, si et sembla, parlem de Tarlatana 17, no? Qui sou i com neix el col·lectiu? Som 17 artistes en aquest moment, n'havíem estat 18, però lamentablement em vam perdre un pel camí. I el col·lectiu neix en un moment en què vam fer una exposició a Mataró, la majoria de membres del col·lectiu i els col·lectiu són artistes del Maresme. Sí. Vam fer una exposició a Mataró i a la sala de... en una de les sales de Mataró del col·lectiu d'enginyers. I llavors, amb un de nosaltres ens va ocórrer que podíem continuar i podíem continuar exposant plegats. De fet, ens vam conèixer perquè tots anàvem al mateix taller de gravat i alguns hi havien estat i llavors, doncs, bueno, aquesta va ser una mica el punt de contacte i llavors ens vam decidir, com tots érem persones molt apassionades pel gravat, ens vam decidir a convertir-nos en un col·lectiu i a difondre el que és el gravat i fer que la gent estimi el gravat. Molt bé. Aquest és l'inici de la història. Llavors, el nostre nom ve dels 17, l'any 2017, que és quan vam començar a exposar com a col·lectiu i, per altra banda, el Tarlatana és un dels estris que s'han servit per retirar la tinta de les planxes. Suposo que sabeu que és una roba amb els fils molt poc tupits, amb la qual cosa el sentit de la Tarlatana, d'aquesta manca de tupidesa dels fils, és la llibertat que cadascun dels artistes té per crear, composa un conjunt, però al mateix temps és un element individual. Ostres, que interessant, no?, poder fer aquest joc amb la Tarlatana, el nom del col·lectiu. Sí, sí, sí, així va anar la cosa. Molt bé. I Carme, per qui no conegui gaire aquest llenguatge artístic, no?, exactament el gravat, què és? A veure, anem amb ternes més senzills, els més senzills que podria donar, si tu agafes i fas una esgarrapada a terra, allò ja és un gravat. És a dir, es tracta de fer un solc, una marca, amb una planxa. Llavors, aquesta planxa, bueno, i els solcs es fan de manera molt diferent, és a dir, hi ha tradicionalment tècniques molt elaborades i tècniques no tan elaborades, però vull dir que en principi gravar és fer un solc, fer una marca amb una, una marca amb un suport. I després, aquesta marca o marques que tu facis es passen al paper. I aquest és el, o sigui, en termes molt senzills, és a dir, que podríem complicar la història però clar, en el moment que es vagi o que es vagi a veure l'exposició s'entendrà molt millor i si a banda assisteix algú amb una de les visites comentades, que per cert demani a una, que la faré jo mateixa, el dia 31 n'hi ha un altre, el dia 31, no, perdó, el dia 14 de juny hi ha un altre, que la faran altres companys i llavors anirem explicant les diferents tècniques, els diferents treballs que estan a l'abast, que es poden veure i les diferents tècniques que s'han utilitzat per generar aquests treballs. Clar, perquè entenc que dins del gravat és el que dius, que cada un de vosaltres potser utilitza una tècnica diferent o una altra i això es plasma en obres que es veuen que són diferents entre elles. No, això, evidentment, per altra banda és que el gravat contempla moltes, moltes, moltes tècniques diferents amb un treball totalment diferent des de les tècniques que s'anomenen calcogràfiques, que són les tècniques més conegudes com l'aigua fort i l'aigua tinta que consisteix en marcar la planxa i llavors aquesta planxa sotmetre-la amb un àcid, amb un mordent. Per regla general són planxes de metall o coure o lleutor o algun alumini i llavors aquest és un treball doncs bé, és un treball lent, és un treball que per altra banda s'ha de dir que el treball del gravat no és allò de pim pam sinó que s'ha fet rapidíssimament sinó que porta un procés llarg i complex i a part una de les coses que els gravadors sempre tenim al cor és que quan aixeques el paper has passat la imatge de la planxa per tinta i aixeques el paper i després el tòrcul sempre tens una sorpresa perquè moltes vegades allò que tu esperaves que surguis no surt però bé i surten altres coses interessants que bueno i d'això però bé llavors aquí es veuran gravats calcogràfics aiguaforts i aigua tinques bàsicament i després el que s'anomenen tècniques adjitives que es produeixen d'enganxar damunt d'un suport que pot ser un cartró pot ser un metacrilat pot ser un cartró de llet un tetrabric un plàstic qualsevol altre altre suport i damunt d'aquest suport s'enganxen coses diferents o es dibuixen amb materials diferents i després allò s'en tinta per exemple una de les coses que n'hi ha diversos a l'exposició són carburúndums el carburúndum el seu nom ve del carbó de silici que s'aplica damunt de la planxa barrejant-lo amb unes emulsions i llavors es veurà això i per altra banda es veuran fotogravats hi ha un fotogravat hi ha tècniques treballades amb fusta com xilografies i mucolitos és una tècnica recent de la dècada del 70 i bueno i coses tècniques per regles generals els artistes tenim molta llibertat de treball especialment en les tècniques aditives perquè podem fer moltes coses podem posar-hi fils ho podem cosir podem enganxar clar entenc que això depèn de cadascú del vostre estil del que més us agradi o del que decidiu fer en cada obra sí, sí això està clar i per una banda hi ha artistes que sempre treballen la mateixa tècnica per exemple nosaltres tenim estan exposades obres de la Cecília Morales del Daniel Llin del Ramon Lliners i l'Eduard Huertos i la Mercè Montserrat que tots treballen aiguaforts i aigua tintes i estan treballant en coure tret de per exemple la Mercè Montserrat i l'Eduard Huertos que també treballen en planxes de metacrilat i punta seca o bé o les obres aquestes de xilografia o el Mucolito que estan treballades sobre fusta i cadascú utilitza coses diferents o per exemple hi ha unes obres unes obres meves que són aquarel·les pintades sobre una planxa de xilografia que després es passa a paper que no és específicament gravat però sí que és està en passió que és un arc propera al gravat llavors doncs una mica tot hi ha una mica de tot perquè tothom posa una mica la seva ànima i jo no sé tots tenim unes tècniques preferides però al mateix temps ens agrada no sols experimentar amb aquella tècnica amb la que estem treballant sinó que ens agrada conèixer noves tècniques i entrar en noves maneres de treballar amb la qual cosa tot això t'obre un univers immens i clar Carme en parles de planxes i d'aparells que semblen a priori que hagin d'estar potser en un taller com ho feu vosaltres teniu algun taller ho feu a casa com desenvolupar a veure hi ha coses diverses és a dir hi ha persones fins i tot tenim una component que té un taller de gravat la Laia Arnau hi ha companys que van amb un taller i ara ells amunt a Arprint hi ha companys que tenen a casa seva tenen el seu propi el seu propi tòrcul i per tant treballen a casa cosa que no treu que vagin a un taller o la Cecília Morales que va al taller 46 del Virgili Barberà llavors doncs bueno tot va jo en aquest moment estic anant a un taller fa junts bònus compro unes hores de treball i el dia que necessito anar-hi doncs hi vaig i en fi he recorregut diferents tallers per exemple i llavors doncs bueno cada taller anar produint una mica aconsellada per la persona que el porta i en funció del treball és a dir que hi ha tallers que són específics per treballar certes tècniques no sé per exemple el taller 46 del Barberà o el taller que té la Maria Pujola del poble espanyol són estupendos per treballar per treballar el coure per treballar l'aigua fort i l'aigua tinta igual que l'arbre d'Arenys de Montt però hi ha altres tallers doncs bueno no tenen aquesta especialització amb aquesta tècnica perquè clar suposa tenir un tank amb el mordint i bueno i en determinades condicions però en principi ens muntem una mica la vida hi ha qui té un tòrcul a casa seva com el Sergi com el Sergi Rabassa o l'Eduari i la Mercè que tenen tòrcul a casa i em sembla que potser també la Dolors Blossa i Blesa també té un tòrcul a casa també té estudi perquè els 17 us hi dediqueu és a dir sou artistes o és una travessant més del que pot ser la vostra professió a hores d'ara és a dir nosaltres procedim de professions molt diferents si teníem molts docents docents que s'han dedicat a ensenyar arts als nens a l'escola i jo no tinc res a veure amb aquest món hi ha qui ha treballat d'assistent social és a dir que hi ha un moment en què hi ha molta gent que ha fet arts licenciatura en belles arts i altres simplement han entrat al gravat per afició per interès pel que sigui i a poc a poc hem anat creixent hem anat creixent dintre del gravat hem anat aprenent hem anat fent fent coses i hem anat investigant sobretot les diferents les diferents opcions que tenim hi ha qui per exemple es fabrica les seves eines per gravar hi ha una mica hi ha una mica de tot és a dir que quan tu necessites fer una obra grossa de gran mesura o bé et compres un torcul gros com va ser el cas de la Catherine Lord que em va comprar un torcul gros per poder treballar a casa o vas a un lloc que et faciliti que puguis estampar amb un torcul gros i aquí estem amb un bar en un moment determinat una mica de tot hi ha una mica de tot però vull dir que en principi estem més còmodes si estem a un taller propi o no que intentar fer això a casa en el meu cas intentar fer això a casa jo sempre ho he trobat molt complicat i Carme algú que que vagi no l'exposició que entri al celler de Can Ginestam què és el que s'hi trobarà quantes obres hi ha exposades i si segueixen algun fil narratiu entre elles o són simplement a part mira normalment quan el que es trobaran comencen per aquesta per aquesta història seran 24 obres pertanyent a 18 artistes aquestes 24 obres hi ha alguns artistes que en tenen més d'una i però la majoria en té penjada només una a les sales que només entrem les primeres sales que veiem les tres primeres sales estan exposades aquestes obres i després a la sala del fons que està separada per una paret d'aquestes sales principals d'aquestes tres sales principals hi ha dues projeccions que jo recomano especialment que s'hi vagin a veure que s'hi vagin a veure aquestes projeccions una projecció que bueno és una mica referent de qui és qui presenta a cada artista fent feines des de preparant una planxa posant-hi tinta netejant la tinta passant pel poc torcul aixecant l'estampa és a dir que aquesta seria la primera però el que jo aconsello i veure-la de principi i a final bueno i a part ens veuran veuran quina cara té cadascun si posar cara si més no clar posar cara si més no als artistes que han dissenyat les obres que estan veient a l'exposició això està bé sí, sí això està clar i llavors l'altre que jo recomano especialment és una una projecció que vam fer especialment quan vam exposar a la Fundació Iluro de Mataró i aquesta projecció explica diferents tècniques com es fa una obra amb una tècnica concreta i amb diferents tècniques i es va veient les diferents obres és a dir que es va veient com es treballa una punta seca com es treballa una planxa de coure una aigua fora d'una aigua tinta etc. les diferents obres es van veient al llarg d'aquesta projecció jo no puc dir-te quant dura jo diria que durà uns 10 minuts o una cosa així però realment les dues les dues són interessants perquè una ens presenta els artistes en acció i l'altra ens presenta les tècniques com es crea una obra amb una tècnica concreta i a banda d'això bueno també has comentat que hi ha un tall infantil i una xerrada hi haurà una xerrada que bueno qui vulgui passar-se perquè pel celler hi ha la informació amb uns targetons a mà llavors la xerrada justament és una xerrada que parlarà de la farà la de Uaubertos i aquesta xerrada parlarà de les tècniques més usades en gravat la veritat és que valdrà molt la pena quin dia serà la xerrada la xerrada és el 12 de juny el 12 de juny a les 12 del matí jo diria que el 12 de juny és un dijous és un dijous exacte doncs el 12 de juny a les 12 ai perdona a les 12 del matí el 12 de juny a les 7 de la tarda val ja deia jo dic a les 12 del migdia potser no hi ha gaire gent però a les 7 de la tarda sí això funciona millor a les 7 de la tarda sí i després hi haurà un tall infantil el 14 de juny a continuació d'una segona visita guiada sí que jo crec que la farà la Montserrat Badia i la bueno perdó jo he dit que faria jo la visita guiada però a mi m'acompanyarà la Montserrat Brullet serem dos en la visita comentada la visita del 14 la farà la Cristina Julián i la Montse Badia que seran les persones que portaran a terme el taller infantil i el taller infantil consistirà en reexplicar com es pot estampar i que serà una estampació fàcil i se'ls demana als nanos que hi vagin que portin una samarreta blanca no posada no, clar, clar per fer allà per estampar alguna cosa no en casa d'espullar criatures no, no, no llavors una samarreta blanca que estan parant i sí que s'ha posat un límit d'edat el límit d'edat és fins als 12 anys suposo que els pares també en sentit comú el límit d'edat per abaix també el baixaran perquè no crec que una criatura d'un any estigui per estampar una samarreta no, clar, clar el pare saben perfectament on pot començar el joc amb els nanos i les nenes clar i Carme com va sorgir la possibilitat d'exposar aquí a Sant Just d'Esvern coneixeu abans l'espai del celler o teniu alguna mena a veure, jo l'espai del celler no el coneixia tenia un amic que havia estat regidor a Sant Just d'Esvern que era Joan Daniel i ell sempre m'insistia en que demanés perquè jo abans de dedicar-me al gravat vaig dedicar a la fotografia sempre em deia demana demana per exposar el celler que el celler és molt xulo que val la pena que no sé què i bueno i la cosa jo no li vaig fer mai cas he de confessar que malauradament no li vaig fer cas i llavors després algú em sembla que va ser a la Mercè Montserrat una amiga li va dir escolta posa aquell espai està molt bé el podríeu demanar perquè nosaltres anem demanant espais més o menys acaben sent espais bastant públics en el sentit que són centres culturals i tal i li va dir que no ho mireu i tal i qual llavors ja ens vam enredar i vam dir bueno doncs sí pensa que tothom és el maresme és a dir que que veure sou de l'altra banda sí, sí sí, són jo no jo estic a Barcelona però vull dir que a Barcelona dos persones vivim a Barcelona però una d'elles la Montserrat Brullet és filla del maresme llavors doncs bueno vam dir venga i vam mirar quina era la possibilitat i havíem de presentar un projecte i el que s'exposa és el projecte que nosaltres vam presentar un projecte d'exhibir gravat de fer difusió del gravat perquè suposo que fent visites guiades i fent una xerrada i fent tallers es veu aquesta necessitat que tenim tots de fer de promoure el gravat i llavors doncs bueno presentar el projecte ens el vam valorar i bueno i aquí estem molt bé molt bé normalment el que fem sempre és el mateix seguim el mateix procediment és a dir presentem un projecte clar amb alguna entitat o ajuntament o museu perquè per exemple hem exposat el museu de Llevaneres hem exposat el calissà i d'Arenys hem exposat a diferents llocs però sempre és presentant un projecte fent una petició i mostrant una mica la nostra obra que per cert a l'entrada de l'exposició hi ha bueno hi ha un llistat d'artistes per una banda i per altra banda hi ha un QR que porta amb un catàleg que tenim en línia on es veu una mica el treball de cada artista però és una d'aquelles coses que ens hem de tornar a plantejar de tornar a fer perquè clar es va fer en un moment i d'aquell moment han passat bastants dies i potser caldria que actualitzéssim la història ja ho tenim pensat però vull dir que si algú té interès per veure més coses pot fer el QR el QR també té un enllaç al nostre el nostre Instagram sí i a cada a cada cartela de l'obra hi ha el correu de l'artista i fins i tot hi ha en alguns casos l'enllaç al seu propi Instagram és a dir que la nostra obra es pot veure online les obres es venen o tenen és perquè si ja explica la història que hi ha al darrere o és per en principi en principi quan es tracta de centres culturals i segons quins llocs no et deixen vendre obres en alguns llocs que seria el cas que engin està és a dir que tu no pots vendre però això no impedeix que si algú que està interessat en una obra teva té un correu es pot posar en contacte i ja està és a dir que jo penso que si algú ven una obra farà vots perquè és a dir que hi ha una època en què l'art l'art és difícil de que surti i diu què fas amb tot això i diu ho tinc a casa ho tinc amb un calaix ho regalo uns amics i de tant en tant tens la sort de vendre alguna obra però bueno difícil no ho sé és difícil és difícil Carme però bueno moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquí al món del gravat i l'univers sencer també de Tarlatana 17 recordem això els oients que la mostra es pot visitar fins al 27 de juny doncs això al celler de Can Ginestà i que a més a més també poden participar en aquestes activitats paral·leles que hem comentat que s'hi han programat i que a més a més tenen aquesta possibilitat també si porten el mòbil de poder accedir en els codis QR i de tenir una mica més informació exacte dels diferents artistes doncs moltes gràcies per donar-nos la paraula a través de mi i a tots els companys del taller perdó del col·lectiu i bueno espero que disfruteu de l'exposició que teniu vosaltres més a l'abast que la majoria doncs sí aquí a la ràdio justament estem a sota de Can Ginestà al costat de la policia per tant ens queda ben a prop eh llavors podeu fer pugeu cap a dalt preneu una copesa al bar i entreu i ja està i feu una estoneta i agafeu temps per poder veure'ls els vídeos de l'altra sala molt bé Carme gràcies un plaer bon cap de setmana gràcies a vosaltres igualment adeu Bé estàvem escoltant una reposició del que havia estat l'entrevista amb el col·lectiu Tarlatana 17 de fet amb una de les seves persones referents la Carme Muñoz la vam fer divendres l'entrevista per això li desitjàvem un bon cap de setmana de moment som dilluns 2 de juny nosaltres us esperem demà aquí a la Rambla dimarts també a la mateixa hora de 10 a 1 ara l'informatiu de notícies amb la Mariona Sales Vilanova i després per la tarda de 5 a 7 el programa El Refugi amb en Dani Martínez ens podeu anar seguint també a les xarxes tant a Twitter com a Instagram arroba ràdio d'Esvern o també a l'Instagram d'aquí de la Rambla del programa arroba la Rambla 981 vinga tot això per avui que acabeu de passar bona tarda de dilluns i tornem demà i tornem demà queiu. .
#851 - Ràdio d’Esvern Matí: Actualitat Sant Just, Sexualitat al Bosc, Temps, Art i Veïns
- 1 Actualitat Sant Just: la Mariona Salas ha comentat preinscripcions a les escoles bressol, la salvació de l’Hockey Club Sant Just i la revetlla de Sant Joan per celebrar els 50 anys del Walden 7.
- 2 Portades dels Diaris: repàs de les notícies principals de l’Ara, La Vanguardia, El Periódico i Punt Avui.
- 3 Sexualitat, Plaer i Alegria: l’Elisa Linares ha parlat del bany de bosc i de la connexió amb la natura com a font de plaer i autoconeixement.
- 4 Previsió del Temps: en Carles Rius ha explicat ruixats i tempestes a l’interior i temperatures més normals per als propers dies.
- 5 Entrevista sobre l'activitat “Dibuixant la Música”: la secció Arteneu (Imma Boronat i Shenice Sostra) ha presentat l’activitat del 5 de juny a l’Ateneu, on la barítona canadenca Adria Jackson prepararà un concert amb arpa i dibuix obert al públic.
- 6 Veïnatge i Participació Ciutadana: la Mery Barranco i el Lluís Segura han repassat la història de l’Associació de Veïns de Sant Just, la seva evolució i reptes de futur.
- 7 Just el que no saps: el Marçal Ferret ha narrat la biografia de la dadaïsta Elsa von Freytag-Loringhoven, pionera de l’art corporal i l’“objet trouvé”.
- 8 Entrevista al Col·lectiu Tarlatana 17: la Carme Muñoz ha explicat l’exposició de gravat col·lectiu al celler de Can Ginestar i les activitats paral·leles (visites, xerrada i taller infantil).
Seguiu-nos a les xarxes socials i no us perdeu cap secció!
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
6:17Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
Sexualitat, plaer i alegria
23:53La terapeuta emocional i tallerista santjustenca Elisa Linares ens porta a l’emissora, quinzenalment, un espai que dona cabuda a parlar del plaer femení, l’alegria i la sexualitat. Avui l’Elisa ens explica què són els anomenats ‘banys de bosc’ i els beneficis que ens aporta la química de la natura per baixar revolucions, per entrar en un estat de tranquil·litat i calma. L’Elisa defineix els ‘banys’ com unes passejades conscients pel bosc, per desconnectar i tornem a casa amb les piles carregades. “Els boscos ens equilibren i ens armonitzen, calmant l'estrès i la negativitat, reforçant-nos el sistema immunitari i estimulant-nos”.
Meteo Sant Just
45:43Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.
Associació de Veïns de St. Just
1:24:45Un espai impulsat per la Junta de l’Associació de Veïns de Sant Just i coordinat per Mery Barranco. L’entitat arriba gairebé al 50è Aniversari i la voluntat amb aquesta secció és fer memòria, història i parlar de l’evolució de l’associació al llarg dels anys. Avui la Mery ha vingut amb en Lluís Segura, membre actiu de l’Associació des de la dècada dels 80. Han repassat la seva trajectòria política a Sant Just, els seus inicis a l’Associació, i la implicació en un gran número d’entitats com l’Esplai, l’Orfeó o la Cavalcada de Reis, entre altres.
Just el que no saps
2:03:14Secció de caire cultural a càrrec del jove Marçal Ferret, que amb molt d’humor i bona sintonia ens acosta, cada setmana, biografies (sovint una mica tràgiques) de diferents personatges històrics reconeguts. Avui en Marçal ens ha descobert la vida d’Elsa Hildegard von Freytag-Loringhoven fou la primera artista i poetessa dadaista avantguardista i la primera performer. Aquesta artista alemanya va viure i treballar durant dues dècades a Greenwich Village, a la ciutat de Nova York.