. Molt bon dia, Sant Just. Són les 10 i 10 minuts d'avui divendres, ja 6 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio dels Berns. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant el programa d'avui, com sempre. Fins les 11 estarem parlant de l'actualitat Sant Justenca. Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català. Llegirem les notícies que hi ha a les primeres pàgines del diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui. Després farem les efemèrides del dia, fets històrics que van passar precisament el dia com avui, un 6 de juny, però de fa ja alguns anyets. Acabarem l'hora a les 10 i 50 parlant amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui reemetrem l'entrevista que es va fer al magazín de tardes al refugi el passat dimecres. En Dani Martínez va entrevistar a la Lorena Salgado, que és la directora del centre de formació de persones adultes d'aquí de Sant Just. I bé, ja tot seguit començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla. De fet, tindrem en Josep Lluís Gíl, a continuació, després de l'entrevista. En Josep Lluís és el director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers i avui ens parlarà dels temes que entren a la revista que es publica el mes de juny. Acabarem el programa a l'última hora de 12 a 1 fent, primer de tot, una entrevista també molt especial. És una entrevista a dos músics, el Roberto D'Amson i el Tomeu Juan Fuster, que tot just fa una setmana van penjar a les plataformes com Spotify o YouTube la seva nova cançó Tot amb tu. Ens parlaran de la seva trajectòria, ens parlaran de la cançó i també ens la tocaran aquí a Ràdio d'Esvern en directe. Acabarem el programa, com sempre fem els divendres, amb en David Fernández, que ens fa l'espai de psicologia. Va, no marxeu, que comencem, eh? Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la fosca amb la matinada, la teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tant valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada pel dia que ens va portar molt la nostra mare. I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tot al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu. Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res, el pes que tinc de voler ser qui vull ser, no em serveix. Comença un dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc, vull sentir que en tinc prou, en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor. I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tot al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot, un punt de lluny, un pou de pols. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot, fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de lluny, un pou de pols. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. i fes-me creure en tot. Sort que em tinc de tu. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra. Tant a dins com a fora de les nostres fronteres. Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals. El 21 de març dibuixem mons amb paraules. Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ara són les 10 i 18, esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Passem a fer les notícies d'aquí de Sant Just. Aquests tres titulars avui som divendres 6 de juny. Estem a les portes de... En molts llocs fan festa dilluns. Per tant, a les portes d'un cap de setmana una mica llarg en alguns indrets. Mariona, bon dia. És el nostre cas, eh? Aquí a Ràdio d'Esvern. Exacte, bon dia, Núria. Per tant, és un divendres amb un plus, amb un extra d'alegria. I tant, i tant, i tant, i tant. Bé, qui ens portes? Notícies d'aquí del poble? Doncs mira, comencem explicant que l'alumnat de l'Institut Escola Mas Lluí participa aquest mes de juny en un nou projecte educatiu, que és la creació d'un hort escolar com a espai d'aprenentatge viu i pràctic. Molt bé. Ja hi hem plantat verdures com enciams, espinacs, tomàquets, carbassons, postanagues i rabes. Que bolus! Oh, mira. Sí, sí, i aquest hort no només vol produir aliments sinó també cultivar valors com la responsabilitat, el respecte pel medi ambient i el treball en equip. Les tasques, a més a més, que calen aquest hort, es reparteixen entre els nens i les nenes que s'encarreguen de regar, treure les males herbes o remoure la terra. I el projecte forma part d'un pla més ampli de transformació del pati amb l'objectiu de convertir-lo en un espai educatiu més natural, divers i connectat amb l'entorn. Molt bé. Des del centre es promou un model educatiu arrelat al territori i compromès amb la sostenibilitat que aposta per integrar l'aprenentatge dins de la vida quotidiana de l'escola. Home, res del que es fa a les escoles, ets atzerós, vull dir, tot té el seu per què, el seu motiu, no es fa un hort així perquè així, vull dir, darrere hi ha un munt de valors, de sentit, no?, de coses que es treballen amb els infants. Exacte. A més, trobo que és una... O sigui, que el tema dels horts és que es treballa a temes de medi ambient, de sostenibilitat, de tenir cura, també de paciència, no? És a dir, que hi ha un munt de coses al darrere de fer un hortet i, escolta'm, la mar de bé i que tiri endavant, no? I tant, i tant. Que volem que creixin les verdures que hagi implantat. Exacte. Molt bé. Què més tenim? Doncs mira, tenim que el dimícres 11 de juny, l'Ateneu de Sant Jus organitza la presentació del llibre Una franja dourada entre els ulls, de la Sant Jus Tenca Pilar Carsellé. L'acte se celebrarà a les 7 del vespre a la sala del 50-anari. Sí. La sessió comptarà amb la participació de la mateixa autora i també de l'escriptora Ima Periques, que serà la conductora de la conversa. I totes dues parlaran sobre el contingut del llibre i del procés de creació. És una activitat gratuïta i oberta a tothom i compta amb la col·laboració de la llibreria que el llibre té. Sí. I doncs s'engloba dins les propostes de les activitats literàries impulsades per l'Ateneu. Molt bé. Doncs esperem que sigui el dia 11 a veure com va la presentació amb la Pilar, tot i que, clar, aquí a Ràdio d'Esvern també la tindrem un dia per fer-li l'entrevista i ens podrà explicar de ben a prop tot el que té a veure amb el llibre. Exacte. No només la sinopsi, sinó què la va inspirar, com ha estat la producció, el procés d'escriptura, també conèixer una mica la Pilar perquè tampoc és que l'hàgim entrevistat massa cops i, bueno, conèixer-la una mica més a ella com a escriptora, no? I tota la feina de llibres que hagi anat publicant al llarg d'aquests últims anys. Molt bé, doncs això, ja ho sabeu, apunteu-vos a l'agenda cultural el dia 11 de juny, presentació del nou llibre de Pilar Carceller a l'Ateneu de Sant Just. I, Mariona, ens falta un titular, una notícia. Doncs mira, tenim que aquest dijous el dijous que ve, 12 de juny, al Celler de Can Ginestà serà l'escenari d'una xerrada a càrrec dels artistes participants en l'exposició Grabats, que són el col·lectiu Terlaterna número 17, que ja van venir fa... la setmana passada, o ha sigut aquesta setmana? No, no, jo crec que fa just una setmana, el divendres passat. Doncs just una setmana vam tenir aquí una membra d'aquest col·lectiu per explicar l'exposició que estan fent al Celler de Can Ginestà. Llavors, el dijous hi haurà una xerrada amb els artistes que començarà a les 7 del vespre i que pretén ser doncs una trobada que reivindiqui el gravat com una disciplina artística viva i plena de possibilitats. Els artistes parlaran tant de tècniques clàssiques com l'aigua fort, l'aigua tinta i la xilografia, com també de mètodes més recents o experimentals com el fotogravat, el mucolito o el col·làgraf. Ah, mira. O l'estompació d'aquarela també sobre planxa de serigrafia. La sessió s'obre també com un espai de diàleg amb el públic amb l'objectiu de posar en valor la diversitat tècnica i expressiva d'aquesta pràctica artística que és el gravat. Molt bé. Doncs, Mariona, hem parlat d'art, hem parlat de presentacions al llibre i també del projecte educatiu que estan fent a l'Institut d'Escola Mas Lluïm. I res, ara deixem una promoció i passem a parlar de l'actualitat dels diaris, de les notícies que hi ha a les primeres pàgines. Perfecte, fins ara. Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parloyent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts Convidat i Amanitat Benvolguts Viatges Història Ben trobat Cultura Tot això ho escoltareu en el Benvinguts Benvolguts i Ben trobats aquí, a Ràdio Despert. 10 i 23, Mariona, obrim el Diari Ara a la portada concretament i consultem les notícies que hi ha. Què hi diu? Doncs el Diari Ara obre una notícia sobre el mercat bancari i diu que el Parlament rebuixa l'opel Sabadell, que la cambra suposa l'operació bancària amb les abstencions del PP i la CUP i el vot en contra de Vox. Diu que la moció exigeix a la Moncloa una posició clara i pública en defensa de l'interès general. En fotografia principal veiem el Primavera Sound que tot just ha començat i diu el Primavera Sound fa vibrar a Barcelona. Diu des de l'anissim la cantautora estadounidenca Kate Bollinger fins al rock dels britànics Idels Idels es pronuncia Idels Idels Idels i a l'espera de l'esclatja de matinada de Charlie XCX i diu l'energia i les bones vibracions s'estenen per un parc del fòrum ple de gom a gom i veiem doncs una fotografia d'un dels concerts del Primavera Sound en concret un detall del públic en el que es veu crec que deu ser el cantant en aquell moment que està passant per sobre al públic que se l'estan passant per sobre Sí, sí això deu ser tan guai l'experiència aquesta de a veure jo no crec que se l'estiguin passant jo crec que deuen ser persones ja que el deuen portar tota l'estona No, no et pensis no et pensis si et tires al públic que et moguin no fins molt lluny pot passar com el Joan d'Ausà li va passar que es va fotre de lloros que es va tirar i no hi havia ningú o sigui ningú el va agafar pobra però el Primavera Sound hi ha molta gent vull dir és que encara que no vulguin que t'agafes exacte i és xilar la fotografia també perquè justament al fons surten doncs les lletres bastant típiques del Primavera Sound en aquest cas es posa Created in Barcelona que ja ho podríem posar en català Sí, sí, sí però bueno com que potser ve gent internacional doncs però bueno sí, sí ho podrien haver posat en català totalment molt bé doncs Mariona això és la portada del diari ara hi ha més notícies no? I tant també veiem que parla del trasllat de Cixena i veiem una cita que posa el trasllat de Cixena és inexcusable dient que nou consellers de cultura del PSC Junts i Esquerra reclamen que les pintures es quedin al menac també veiem veiem que Musk que esclata contra Trump diu que l'empresari el titll d'ingrat i l'acusa de ser la llista Epstein d'abusadors sexuals Sí Musk que no li agraden totes les mesures econòmiques que està tirant endavant Trump o que vol tirar endavant ha esclatat contra ell i realment és que t'ho juro no sé si has vist tuits d'ell de l'Elon Musk és que sembla que semblen dos nens petits barallant-se perquè és que Musk va sortir en tota la campanya electoral de de Trump com el seu millor amic que no se paraven defensant-lo a mort que no paraven de fer aparicions públiques a fer espiches però jo pensava dir que aquesta relació petarà en algun moment o altre hi ha aquí tant d'ego tant de jo ja no sé què pensava però bé i ara de cop i volta és el seu bon amic número 1 i no para no para de fer tuits t'ho juro que home el de la llista Epson és fort sí sí sí no hi ha més i i tuits com de pataleta total l'Elon Musk tuits de posar que si no fos per mi el Trump hagués perdut les eleccions segur dient-ne això doncs que que va portar molta massa social a votar Donald Trump també ha fet tuits també en relació a això de què diu que l'acusa de ser la llista Epstein i bé és que són dos personatges que sí sí que tenen molta tela jo crec que és que bueno Donald Trump també jo crec que bueno com que ja és la seva última legislatura tampoc suposo que té massa massa perdre a part del prestigi que pugui tenir com a president no però bueno sí que és veritat que Marc Rubio jo crec que en aquest home el va col·locant també a bastants llocs en part que bueno es postula com el seu entre cometes successor no però bueno sí pica baralla entre Donald Trump i Elon Musk però jo ja et dic pensava en algun moment o altre això ha d'acabar patant vull dir és que no ho sé sí sí en fi doncs això que Elon Musk esclata contra Donald Trump més notícies al diari ara també veiem que el govern ratifica i les faltes sí que penalitzaran a la selectivitat estem a menys mal ahir dèiem el contrari perquè clar sí però no et dona la sensació que els desacredita una mica fer tots aquests canvis d'última hora sí sí sí perquè clar estem vull dir hi ha comunitats autònomes que la selectivitat ja ha començat bueno i sí sí sí i aquí a Catalunya estem a menys d'una setmana a Cantàbria els hi va entrar un text del Montoya sí o no la prova d'anglès de Cantàbria senyores i senyors m'anava a sobre Supervivientes Montoya tu estàs fent l'examen que els teus pares et donen la turra tot l'any no miri Supervivientes que hagués l'any de la CL que és molt important estudia no sé què i no només per estudiar perquè també aquí el nivell de Supervivientes o sigui bueno no sé això ja no m'hi posaré però ostres i després i et surt Supervivientes amb un text de Montoya com et quedes? suposo que ho fan així per fer-se més els moderns i apropar-se més els alumnes però clar ostres però bé això i ara hi ha molts vídeos virals també a TikTok de gent a les reaccions sí això ja fa anys que està amb les notes i són molt gracioses a més també hi ha molts vídeos els que estan més virals evidentment sobretot és gent que això perquè la gràcia del vídeo és et diuen vale jo tu primer diques les notes que creus que has tret i jo et dic la nota que has tret i un amic t'està mirant les notes i clar els que es fan més virals són sobretot la gent que diu ui per exemple que has tret a biologia ui biologia em va anar molt bé biologia jo crec que va jo crec que un 9 i diuen has tret un 4 i clar i així amb molts exàmens que dius però com de desconnectat de la realitat has d'estar com per pensar-te que has tret un 9 o has tret un 8 i es suspès ja ja és que una cosa és que t'equivoquis mira de dos punts clar que diguis mira he tret un 8 i has acabat traient un 6 o un 7 que dos punts ja em semblen prou que dius mira per les faltes d'ortografia doncs panc t'han fotut allà o no de vegades pots dir buah m'ha anat molt bé i després no t'ha anat tan bé i dius ostres no m'ho esperava jo t'he dit que a mi em va passar o sigui em va passar això i també al contrari proves que dic he tret un 4 i després sorprenentment havia tret un 7 quan acabaves l'examen comproves les respostes perquè te les pengen sí clar també amb assignatures potser com història i tot això que és més subjectiu la correcció però tu de totes maneres surts d'un examen i ja saps més o menys si t'ha anat bé o malament o bueno saps però d'un 9 a un 3 vull dir és que hola no no mira el que dèiem de Montoya eh Mariona a veure si aquí sí el fenomen Montoya ha arribat a la prova d'accés a la universitat de Cantàbria concretament a l'examen d'anglès a l'activitat de comprensió lectora l'opció 1 el text es titulava Montoya please ostres Montoya please ah això no és la superviviente no no de la isla perdó de la isla Montoya please és que la més traduïta a anglès és que fa més riure saps perquè Montoya por favor posa en anglès Montoya please bé tornem al que era la notícia que és aquesta rectificació que les faltes al final sí que penalitzaran a la selectivitat i que et deia això que estan fent com aquests retocs d'últim moment que sembla com que no sigui seriós dius a veure una cosa és que comencem l'examen en menys d'una setmana poseu-vos d'acord no i a més d'això ara et dic que sí i al cap d'unes hores ai no era broma sí que comptaran una mica de serietat per favor seguim més notícies del diari ara veiem que hi ha el pla de salut per donar un tracte individual a 300.000 malalts crònics i també tanca portà del diari ara dient que Ayuso diu que marxarà de la conferència de presidents si s'hi parla en català ha dit que no es pensa posar el el pinganillo com es diu en català el pinganillo és que és pinganillo el pinganillo el pinganillo que no es pensa no es pensa posar el pinganillo si és que s'acaba doncs això doncs si es parla en català que ella no vol i que si es parla ho té malament eh ho té malament perquè han fet la inauguració l'ha fet Salvador Illa i vull dir l'ha fet en català o sigui ja només comença malament Ayuso bé una altra un altre personatge de patanetes Salvador Illa donant la inauguració i Ayuso aixecant-se de la cadira ja venga me voy adeu i amb això passem a a l'avantguàrdia que m'obre amb una notícia sobre infraestructures i diu que Illa es disposa a demanar a Aena l'ampliació de l'aeroport del Prat diu que el pla A preveu 500 metres més de pista amb una afectació de la Ricarda menor de la inicial i una agència aeroportuària catalana no vinculant amb fotografia principal veiem la notícia que diu que Trump amenaça Musk de cancelar-li els contractes diu foc creuat entre Donald Trump i Elon Musk diu que el president dels Estats Units que va mantenir una reunió cordial amb el canceller alemany Friedrich Merz que els veiem els dos a la fotografia diu va dir que se sentia molt decebut amb el conseller delegat de Tesla diu que aquest va respondre que sense el seu suport hauria perdut les eleccions i Trump el va amenaçar de cancelar els seus contractes amb l'administració és que veus és com tu dius coses malament ai pues jo ara ara et cancelo això ai pues jo ara dic que no sé què és com per favor senyors sou persones molt influents ara mateix en l'economia mundial i en l'ordre mundial en general comporteu-vos com a tal que sou senyors i a més hi ha grandets i jo crec que precisament per això saps que els hi balla tot o sigui em semblen tan ridículs que costa a la vegada costa de creure i no però bueno costa de creure que tanta gent els voti és que mouen moltes masses són persones que bueno ara diuen una cosa i la gent s'ho creu i ho fa i segueix la seva religió però és que el nivell intel·lectual Núria d'aquests votants ha de ser tan baix és que si no no ho entenc gent que potser no té capacitat de raonar perquè clar jo entenc que hi ha gran part de la població bueno no tan gran part però hi ha una part de la població que vota pels seus interessos perquè al final és gent rica sí i que que mira per l'economia sobretot i mira per la seva economia i per l'economia de la classe alta i prou molt de liberalisme molt de capitalisme molt gent que bueno i dius bueno sí doncs hi ha un grupet de gent que vota això però no és la majoria de gent que està en aquesta situació hi ha gent que els vota que dius per què els vota la majoria de gent és gent treballadora sí sí hi ha molta gent que clar i dius es queda amb els eslògans no? que diuen així en grans campanyes amb el vot fàcil amb coses llamineres que puguin dir però després bueno però clar és que també és la teva responsabilitat responsabilitat social d'informar-te del que votes i votar a consciència i responsablement i ostres ja és que només amb les escenetes de nens petits que fan cada dos per tres sí bueno és que tingues una mica més de dignitat a l'hora de votar però bé estem aquí fent tertúlia i donant opinió pura i dura donant lliçons a la societat nord-americana des del nostre estudi de ràdio d'Esvern a Sant Just Desvern seguim seguim més notícies de la Vanguardia veiem que Iuso pressiona més la conferència de presidents ara per l'ús del català com hem comentat abans també veiem que el Banc Central Europeu rebaixa els tipus al 2% en espera de l'evolució de la guerra comercial també a Fores de Vanguardia fan una entrevista amb Enel Gasc i Oriol que és abat de Montserrat i posen una cita seva que diu l'església d'entusiasmar per guanyar fidels també veiem una fotografia on veiem una gavina que està sembla que està robant menjar diu si les gavines s'acarnissen amb la Pompeu Fabra jo com a estudiant de la Pompeu Fabra ho rectifiques? ho rectifico que estàs allà a les dues però és que més a les dues facultats tant a la de a la fotografia per coneixer-se té pinta que és la de Ciutadella però també o sigui jo he estudiat a la de Ciutadella i a la de Glòries a les dues hi havia gavines al pati que s'acostaven molt i les gavines són molt maques però fan por fan por eh perquè perquè tenen cara de malèfiques i amb aquest bec home no però la cara és simpàtica el que passa és simpàtica fins que la mires molt i veus que se t'acosta sense cap mena de por i que tenen aquells becs que són grans busquen menjar busquen menjar Mariona i els estudiants esteu allà al pati donant alimentant a la fauna i després es veuen moltes gavines robant entrepans sí uau sí sí i era bastant sempre bastant còmic la foto de fet és una gavina intentant robar menjar a un alumne un estudiant té pinta va passem a la notícia d'esports de la Vanguardia i amb això ja tanquem la portada que parla de la Nations League i diu que Espanya vens la França de MVP 5 a 4 molt bé i Mariona passem ara a les portades que ens falten ràpidament la del periòdico obre amb el titular que hi ha una quarta part dels metges de Catalunya i de Madrid que són estrangers una quarta part les comunitats contracten a facultatius de fora sovint sense l'especialitat homologada davant la falta de professionals derivada de les dificultats per cobrir les jubilacions amb les places MIR i concretament diuen la dada que hi ha un 56% dels nous col·legiats a Barcelona del 2024 que són extracomunitaris uau més de la meitat dels nous col·legiats de metges vaja a Barcelona són de fora de la comunitat bé també fotografia diu l'OPA no sortirà César González Bueno el conseller delegat del Sabadell afirma que l'operació no és bona per als clients ni per als accionistes ni per al país també notícies diu aquí que el govern i el PP confronten polítiques en una conferència de disputa partidista que la Unesco designarà Barcelona com la capital mundial de l'economia blava també que el primavera culmina el relleu generacional del seu públic també mencionen que Donald Trump i Elon Musk consumen la seva ruptura amb una bateria d'atacs creuats el que comentàvem i també notícia esportiva doncs que França vens a França 5 a 4 i jugarà contra Portugal la final de la Nation League acabem amb l'últim diari el punt avui obre amb la portada dedicada a Miro diu que ja són 50 anys de la Fundació Miro la Fundació es va crear per l'artista i celebra les 5 dècades a Barcelona amb una programació especial que vol reivindicar la vigència d'una de les grans institucions culturals del país altres notícies han patit del punt avui que fan referència a l'actualitat parlen de Primavera Sound massiu inaugura l'edició de les Supernenes també diu que Jusso encén la conferència dels presidents de xoc entre el PP i el PSOE també parlen dels exconsellers de cultura que volen que les pintures de Cixenes quedi en el menac i parlen també de la reculada del govern a l'espau pel tema de les faltes d'ortografia que sí que restaran en els exàmens de 8 matèries de la selectivitat Mariona hem llegit les notícies dels diaris d'avui també abans hem fet un repàs dels titulars d'aquí de Sant Just la gent pot seguir informada consultant la pàgina web o escoltant-te directament a les hores en punt amb els butlletins a les 11 i a les 12 i a la 1 ja amb tot l'informatiu complet de les notícies de Sant Just Perfecte Núria ens escoltem ara Que vagi bé Adéu Adéu Adéu Mà une S которой Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bits! Bits! Molt més que nits d'electrònica! Bits! Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit! El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia! Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra! Tant a dins com a fora de les nostres fronteres! Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals! El 21 de març dibuixem mons amb paraules! Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet 98.1 Ara són tres quarts d'onze del matí, després de fer aquest repàs de les portades als diaris! Anem amb les efemèrides! 6 de juny, tal dia com avui del 1944, va tenir lloc el famós desembarcament de Normandia, conegut com el Dia D! Més de 150.000 soldats aliats van arribar a les platges del nord de França per començar l'ofensiva definitiva contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial! Va ser una operació militar de dimensions colossals que va marcar l'inici del final del conflicte a Europa! Per tant, tal dia com avui, 6 de juny de l'any 1944, tenim el Dia D! Bé, una dada que sovint passa desapercebuda és que els aliats van utilitzar una gran quantitat d'enganys per despistar els alemanys, com ara, per exemple, inflables de tanks i falsos missatges de ràdio. Tot plegat formava part de l'operació Fortitude, destinada a fer creure als nazis que l'atac principal es produiria en un altre punt. Doncs bé, ja ho veieu, eh? Ens reculem a la història, a la Segona Guerra Mundial. Bé, també uns anyets més tard, després del 44, concretament 40 anys més tard, el 6 de juny del 1984, es va inaugurar el Museu de la Pau a Caen, a Normandia. L'espai es va concebre no només per explicar la guerra, sinó per promoure la memòria i la cultura de la pau a les noves generacions. I un 6 de juny del 2002, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, va declarar oficialment l'erradicació de la poliomielitis a Europa. Aquesta malaltia, que durant dècades va causar paràlisi i fins i tot la mort a milers de persones, va ser eliminada gràcies a campanyes massives de vacunació i per vigilància sanitària. I com que també ens agrada tancar aquest espai d'efemèrides amb música, avui recordarem que el 6 de juny de l'any 1962, els Beatles van fer la seva primera sessió d'enregistrament als estudis de B-Road. De fet, tot just començava una carrera que canviaria la història de la música. Per tant, 6 de juny dels 62, Beatles i la seva primera gravació, el seu primer enregistrament de música. I deixem ara un tema dels Beatles que sonarà... Vinga, va. Love Me Do, a Ràdio d'Esvern. Love Me Do Love Me Do Love Me Do So please, love me do Oh, love me do Love Me Do Love Me Do You know I love you I'll always be true So please, love me do Oh, love me do Oh, love me do Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlant tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra. Tant a dins com a fora de les nostres fronteres. Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals. El 21 de març dibuixem mons amb paraules. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de Cançons. Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. Són les 10 i 52 minuts. Hem trucat al Carles per fer la previsió del temps i que ens comenti què tindrem aquests propers dies. Carles, bon dia. Molt bon dia. Doncs tindrem molta tranquil·litat. Jo m'hem anat avisant durant tota la setmana que realment el sol és el gran protagonista. Podem tenir alguns nuvolets, sobretot diumenge, però vaja, que no s'esperen ni pluges ni res de res. És un cap de setmana llarg, doncs realment força bo. I hem de dir que les temperatures també es faran notar. Ens torna una miqueta el caloret. Ahir vam arribar a 24,7. No vam arribar als 25 graus. Ja vam dir que ahir seria el dia més fresquet d'aquesta setmana. I avui, en aquests moments, ja tenim aquests 24 graus. O sigui que a Sant Jús ja, ara en aquests moments, la temperatura ja està una miqueta per sobre del que teníem ahir. I probablement avui arribem als 25 o fins i tot 26 graus. O sigui que les temperatures s'animen una mica coincidint amb el cap de setmana. De cara al llarg del dia d'avui, doncs potser algun nuvolet a la tarda per fer bonic, per poca cosa. Tampoc no esperem tempestes fora de Sant Jús. A Catalunya no s'esperen ruixats. De cara a demà dissabte, una situació calcada, amb unes temperatures que potser pujan una miqueta més. Podríem arribar als 27 amb el sol, amb alguns núvols per fer bonic a la tarda, però poca cosa. I amb un ambient força plàcid. De cara al dimensi, sí que ja ho comentàvem ahir, tindrem alguns núvols més. Alguns núvols faran una miqueta més la guitza. Tindrem sol, però hi haurà més núvols. Serà un dia una mica més variable. I això permetrà que la temperatura pugui tirar una mica baix. Però vaja, estem parlant sempre de molt poca variabilitat. Avui fem 26, demà 27, diumenge tornarem als 26, als 25, o sigui que no hi ha grans canvis. I de cara al dilluns, un dia semblant al diumenge, potser amb menys núvols, amb el sol com a protagonista, amb unes temperatures que es mantenen al voltant dels 27 graus. I el que comentàvem, sembla que tornarà un altre testet d'estiu abans d'arribar el 21 de juny. Doncs tornarà un altre testet d'estiu que coincidirà amb dimarts, dimecres, on les temperatures podrien arribar a tocar els 30 graus. O sigui que les temperatures s'inflen a partir de mitjans de la setmana que ve i probablement podríem tenir, doncs, entre dimarts i dijous, temperatures elevades. Dijous, està per veure. Ja veurem si les temperatures tiren una miqueta més avall, si hi ha algun ruixat, o anirem seguint al llarg del cap de setmana. Però vaja, és un cap de setmana molt tranquil, sense massa cosa. I hi ha unes temperatures que tenen tendència a pujar si les comparem amb ahir. O sigui que tranquil·litat absoluta. Molt bé. Doncs, Carles, ens quedem amb aquest missatge a cada moment. Tranquil·litat, bon temps i aprofitar, doncs, això, per fer activitats a l'aire lliure en aquest ja segon cap de setmana de juny. Molt bé. Doncs, sí, sí. Que vagi bé. Vinga, ens veiem dimarts. Dimarts. Adéu. Fins dimarts. Adéu, Carles. Molt bé, doncs, ara mateix són les 10 i 55. 5 minuts per les 11 en punt. 5 minuts per fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio. Després, els butlletins de Ràdio d'Esvern i tot seguit no marxeu, perquè a la segona hora de la Rambla farem l'entrevista del dia. Avui remetrem una entrevista que es va fer al magasin de tardes, al magasin El Refugi. Dani Martínez, el presentador, va entrevistar la Lorena Salgado, que és la directora del centre de formació de l'Escola d'Adults d'aquí de Sant Just. I després, tot seguit, també saludarem en Josep Lluís Gil, que és el director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers, perquè ens presentarà els temes que surten a la revista del mes de juny. I ja després, de cara a la tercera hora, tindrem aquí música en directe amb en Roberto D'Amson i també amb en Tomeu, que ens venen a presentar el seu hit d'estiu. Els dos formen part de la companyia de teatre musical d'aquí de Sant Just, mare meva, i després acabarem el programa i l'hora, com fem els divendres, amb Psicologia, amb David Fernández. Ara, per acabar, deixem un tema musical. I va, no marxeu, que aquí ja veieu que seguim. Les pobres pupils, com s'ho faran, acostumades a veure't per aquí rondant, s'aniran fent petites, s'aniran oblidant dels llocs on anàvem i dels detalls. per fer-te una idea una mica real. Només de pensar-ho m'agradar fer un desmai. Deixa que seguim una mica davant la profunditat. Les pupils són túnel, pou sense final. Té menestàs a nant de les mans. Té menvas de les mans. Té menestàs a nant de les mans. Té menvas de les mans. Esquerra Si Ma brosse B Hollande M desire Abb Esquerra tromó Sous-titrage Société Radio-Canada Fronteres Terra de Castells Això és Vallferosa Ja estàs en el segle VIII, l'any 750 aproximadament És un castell únic a Catalunya i et diria que a Europa perquè no hi ha cap monument militar aquí a Europa del segle VIII tan ben conservat perquè està intacte pràcticament i això no ho té ningú en tot Europa Les pedres ens fan com som diuen d'on venim i cap a on anem Això que tenim aquí és que no té preu Si ho tinguessin els francesos hi tindrien un rètol posat allà a París que dirien Vallferosa mil quilòmetres Vallferosa, alçada i ferma des del Compte Arnau Sense fronteres, amb Kilian Sabrià Aquest dissabte a partir de les 9 del vespre a través del canal exclusiu digital de l'app i el web de Catalunya Ràdio Catalunya Ràdio Les notícies de les 11 Bon dia us informa Joan Bota El president Salvador Illa fa una apel·lació al seny entre les comunitats autònomes a l'obertura de la conferència de presidents autonòmics Salvador Illa i Pedro Sánchez han reivindicat l'ús de totes les llengües oficials com a símbol de la pluralitat de l'Estat Anem al pla de Pedralbes Núria Oriol, bon dia Bon dia, crida al seny i a l'entesa per part de Pedro Sánchez i del president Illa per poder arribar a acords en aquesta conferència conscients de l'ofensiva en contra del PP amb què arriba tant en el pla de l'habitatge anunciat pel president espanyol com amb el finançament singular que han forçat parlar-ne però també escalfats perquè avui es poden fer servir les llengües cooficials Crec que és un símbol de la pluralitat, de la realitat del nostre país el que puguem en aquesta conferència de presidents usar les llengües oficiaus Entendre això és entendre Espanya Això és al final la prova d'un projecte de país que integra, que no excluye que reconoce como activo lo que es la diversidad territorial Pendent, si s'ha de la Díaz Ayuso acaba marxant per l'Uso del català per part del president Illa i de l'Eusquera per part de l'Andecari Bàs que de moment ha protagonitzat el primer xoc amb la ministra de Sanitat i líder de Més Madrid Mònica García Díaz Ayuso li ha negat la salutació perquè assegura que l'ha tractat d'assassinar en l'època de la Covid Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona Més notícies ara, Riera Rússia ha llançat aquesta matinada l'atac massiu més important sobre Ucraïna després de l'operació dels serveis secrets ucraïnesos que va destruir més de 40 avions russos diumenge passat Segons el president Zelensky l'exèrcit rus ha disparat una quarantena de míssils i ha enviat més de 400 drons contra Kiv i altres regions que han estat en bona part abatuts El balanç és de 3 morts i desenes de ferits Les víctimes mortals eren dels serveis d'emergència que estaven atenent altres civils L'inferiment de l'habitatge arriba a nivells rècord el preu dels pisos s'ha apujat un 3,7% el primer trimestre a Catalunya respecte de l'anterior No hi havia una pujada intertrimestral tan elevada des del 2018 en relació a fa un any l'habitatge s'ha disparat un 11,7% és la pujada més pronunciada de tota la sèrie històrica el que s'enfila més són els pisos nous són dades de l'Institut d'Estatística que analitza la variació dels preus però no dona les dades del valor de l'habitatge en euros I el Banc Sabadell no és ni fonamental ni insubstituïble en el sector de les petites i mitjanes empreses segons la Comissió dels Mercats i la Competència Aquest organisme ho asseguren l'informe final sobre la resolució per autoritzar amb condicions l'OPA del BBVA que s'ha fet públic avui mateix Recordem que la decisió ja es va anunciar el 30 d'abril En aquest informe Competència ha rebat l'argument que el Sabadell és imprescindible pel crèdit a les pimes que és un dels més utilitzats en la defensa de l'entitat bellesana El govern espanyol defensa avui en França i Grècia una proposta per establir una edat mínima per accedir a les xarxes socials a la Unió Europea La iniciativa, que compta amb el suport d'altres països es discuteix per primera vegada de forma formal sense que s'esperin encara decisions Anem a Brussel·les, Jordi Baró Bon dia, iniciativa de diversos països a nivell europeu per reforçar la protecció dels menors a internet amb una proposta central que hi hagi una edat mínima per accedir a les xarxes socials Espanya, França i Grècia són els impulsors i tenen el suport fins ara d'Eslovenia, Dinamarca i Xipra No s'estableix per ara quina hauria de ser aquesta edat mínima o si hauria de variar en funció del contingut Òscar López, ministra de Transformació Digital Lo más importante es que no ocurra lo que ocurre ahora y es que los sistemas que se llaman de verificación de datos actuales no lo son y estamos viendo como los menores tienen acceso a esos contenidos que no deberían tener Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les Esports o del Serra La selecció espanyola de futbol amb els Blaurana, la Minya Mal i Pedri de protagonistes es classifica per la final de la Lliga de les Nacions que jugarà davant Portugal diumenge després de superar i França per 5 a 4 La Minya Mal amb dos gols va ser elegit també el millor jugador del partit El Barça de bàsquet pot aconseguir avui mateix la classificació per les semifinals de la Lliga CB si aquesta tarda guanya l'Unicaja de Màlaga al Palau en el segon partit de quarts el Barça-Unicaja començarà a les 7 i el podreu seguir a la transmissió que en farem el tot gira per l'App de Catalunya Ràdio i per la plataforma 3CAT el Barça d'envol debut aquesta tarda quarts de 7 a la fase final de la Copa que es disputa a Iruna els Blaurana jugaran els quarts de final davant l'Atlètic Valladolid també avui es juguen a partir de dos quarts de nou els tercers partits del playoff de semifinals de l'Hockey Lliga Calafell-Barça i Reus-Liceu Barça i Liceu dominen les sèries per 2 a 0 i avui comença la volta ciclista a Catalunya Femenina la primera etapa entre el Parelló i Reus a Roland Garros, semifinals masculines al Karad Moseti i Sener Djokovic i al circuit de Motorland avui es fan els primers entrenaments del Gran Premi de l'Aragó de MotoGP Fins aquí les notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just Bon dia, passant 5 minuts a les 11 us informa Mariona Salas Vilanova L'alumnat de l'Institut Escola de Maslluí participa aquest mes de juny en un nou projecte educatiu la creació d'un hort escolar com a espai d'aprenentatge viu i pràctic Ja hi hem plantat verdures com enciams espinacs, tomàquets, carbassons, pastanagues i rabes Aquest hort no només vol produir aliments sinó també cultivar valors com la responsabilitat el respecte pel medi ambient i el treball en equip i les tasques es reparteixen entre els nens i les nenes que s'encarreguen de regar, treure-me les herbes o remoure la terra El projecte forma part d'un pla més ampli de transformació del pati amb l'objectiu de convertir-lo en un espai educatiu més natural divers i connectat amb l'entorn Des del centre es promou un model educatiu arrelat al territori compromès amb la sostenibilitat que aposta per integrar l'aprenentatge dins de la vida quotidiana de l'escola El dimecres 11 de juny l'Ateneu de Sant Just organitza la presentació del llibre Una franja d'aurada entre els ulls de Pilar Carseller L'acte se celebrarà a les 7 del vespre a la sala del cinquantenari La sessió comptarà amb la participació de l'autora i de l'escriptora Imma Periques que conduirà la conversa Totes dues parlaran sobre el contingut del llibre i el seu procés de creació L'activitat és gratuïta i oberta a tothom i compta amb la col·laboració de la llibreria que el llibre té i la proposta s'emmarca dins de les activitats literàries impulsades per l'Ateneu al municipi Aquest dijous 12 de juny el celler de Can Ginestà serà l'escenari d'una xerrada a càrrec dels artistes participants en l'exposició gravats L'acte començarà a les 7 del vespre i és organitzat per l'Ajuntament de Sant Just La trobada vol reivindicar el gravat com una disciplina artística viva i plena de possibilitats i els artistes parlaran tant de tècniques clàssiques com l'aigua fort, l'aigua tinta o la xilografia com també de mètodes més recents o experimentals com el fotogravat, el mucolito o el col·làgraf o l'estampació d'aquarela sobre planxa de serigrafia La sessió s'obre també com un espai de diàleg amb el públic amb l'objectiu de posar en valor la diversitat tècnica i expressiva d'aquesta pràctica artística I això ha estat tot Tornem amb més informació del butllet irari de les 12 Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esvern, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al refugi. Ara és un bon moment per parlar d'educació, per parlar de la xarxa educativa i, en aquest cas, d'aquest espai radiofònic que és la xarxa a les zones. I avui tenim com a convidada la Lorena Salgado, directora del Centre de Formació per a Adults de Sant Just. Lorena, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa, benvinguda al refugi. Gràcies, moltes gràcies. Un plaer tenir-te aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern per parlar d'educació, per parlar sobre la vostra tasca, la vostra feina al Centre de Formació per a Adults. Si haguessis de descriure la vostra feina amb una frase, com seria? Com la descriuries? Un repte. Més que amb una frase ho he descrit amb una paraula. És un repte la formació de persones adultes, però alhora és molt gratificant, tant per als docents com per a les persones que venen a aprendre. Clar. En un primer moment volíem parlar de la formació, diguéssim, també que oferiu per gent gran, perquè, com els oients saben, aquest segon bloc del curs l'hem dedicat a aquesta franja d'edat, a la gent gran. El primer bloc del curs a la xarxa a les zones parlàvem dels adolescents i joves. I ara, aquests últims mesos de temporada, doncs ens hem centrat en la gent gran, però també cal recordar que les formacions que feu són per gent adulta, a partir de 18 anys, i, per tant, doncs aquesta secció també serà una mica més ampliada, perquè l'oferta també abarca aquesta franja d'edat, com comentàvem. Quina formació ofereix el Centre de Formació per a Adults? Doncs aquest any estem molt contents perquè hem ampliat oferta formativa i de cara al setembre comptarem amb els grups d'anglès, en diversos nivells, amb el Competic, que és la informàtica, però celebrem que aquest any començarem a fer el Competic 3, que és l'àctic avançat, i també hem pogut ampliar amb el castellà per a persones estrangeres, ja que fèiem l'1 i el 2, i aquest any també farem el 3. i com a últim hem ampliat la formació instrumental, que és l'alfabetització per a persones que en el seu moment no han pogut aprendre a llegir i escriure, o que han après a llegir i escriure en un altre alfabet, i ara volen aprendre en el nostre, no? Només per resoldre el dubte, el que és els cursos de formació en català que també s'ofereixen a les escoles i vosaltres, diguéssim que són activitats paral·leles, no? No formeu part de la mateixa competència o sí? Nosaltres, com a centre de formació d'adults aquí a Sant Just d'Esbert, no oferim català perquè tenim el centre de normalització lingüística, estem en el mateix edifici, a l'edifici de les escoles, llavors són dues entitats diferents, i d'alguna manera abarquem tota aquesta oferta, no? Però són entitats diferents. Diferents, complementàries, perquè entenc que deu haver alumnes que es formen en els dos àmbits, en els dos espais, però compartiu el mateix edifici, compartiu el mateix espai d'institució, tot i que són dos referents diferents. I pel que fa a l'oferta del centre, quins cursos tria la gent? Per exemple, una persona jove, quins cursos podria triar, per exemple? Fins a aquest curs hem tingut el graduat en educació secundària per a adults, llavors els més joves sí que accedien a aquesta formació. Que és aquella persona que no s'ha pogut treure, no s'ha pogut graduar de l'ESO en el seu moment, i ho fa amb vosaltres, no? Exacte, però al curs que ve ja no tindrem aquesta formació, degut a que la demanda era molt baixa aquí a Sant Lluís. Llavors, per aquest motiu hem pogut ampliar en altres ensenyaments que la demanda era molt alta, que són bàsicament l'anglès, que tenim grups de diferents nivells al matí i a la tarda, i la informàtica o el competic, que també tindrem grups al matí i a la tarda. I com es viu aquesta pèrdua d'aquesta formació? És a dir, compensa més totes aquestes places que s'han guanyat per l'altra banda, o també creieu que aquesta mancança també li resta, diguéssim, d'alguna forma al centre de formació? Bé, considerem que és una aposta, una aposta de creixement, perquè realment portàvem uns cursos, els darrers cursos la demanda havia sigut molt poca, i al final ha sigut una decisió coherent de ser docents del Departament d'Educació i amb els números que teníem havíem de fer alguna altra cosa. Clar. I si parlem de la gent gran, entesa a partir dels 65 anys, quines formacions acostumen a sol·licitar? Majoritàriament a l'anglès, en els diversos nivells, i a la informàtica, al competic. Ara tenim una oferta molt atractiva, que no la fem nosaltres els docents, sinó que ve una persona de fora del Departament d'Educació, i són uns tallers de 15 hores, que es diuen capacitació digital. Llavors són molt interessants, perquè amb aquestes 15 hores es certifica, i estan financiats amb fons europeus. Ok. I quina metodologia feu servir en els respectius espais educatius? Perquè, clar, estem parlant de diferents disciplines, però com treballeu l'educació en el vostre centre? Clar, com que la base és la diversitat generacional, doncs fem molta diversificació, inclusió, unes metodologies molt actives i participatives. Intentem trobar aquelles activitats o aquelles metodologies amb les que tothom estigui còmode, perquè no és el mateix potser una persona que va estudiar i té ara 40 anys, que una persona que va estudiar i ara té 65 o 70 anys. Llavors intentem això, arribar a tothom, perquè som una escola inclusiva i volem donar resposta. I quins impactes positius esteu rebent en el centre? Buf, molts. A veure, bàsicament... Perquè m'imagino que els alumnes deuen estar molt agraïts també per l'altre que acabeu. Es guanya molta autonomia, sobretot amb el tema de l'anglès i del competic. Hi ha un aprovament a la societat actual, llavors això ho agraeixen molt. També el fet de les activitats més extraordinàries o més socialitzadores que anem fent al llarg del curs amb tot el centre. Llavors, l'ambient, justament al CEFE a Sant Lluís d'Esvera es pot dir que és un ambient molt acollidor, molt agradable i que la gent al final ens comunica que això, que se senten còmodes i que aprenen. I que això, al final, és com una validació pròpia, no? a estar actiu de manera cognitiva, a estar actiu de manera social, o sigui que... Clar. No, és molt important i el que comentaves, no?, el sentit aquest d'estar integrat en la societat, sobretot per la gent gran, com comentaves, per una banda, perquè, clar, la gent gran, potser, no té nocions d'informàtica o li costa i en aquest aspecte, doncs, vosaltres teniu aquest recolzament per integrar-se, no?, perquè cada vegada, doncs, ho estem veient més en molts àmbits de la nostra vida, no? Per exemple, la cosa que ens fa patir més, per exemple, per la gent gran són els bancs, no?, que estan desapareixent els bancs, perquè tot és a través de la banca online i, clar, això, la gent gran pobres, a vegades, doncs, van una mica perduts, no?, i amb aquest tipus de formacions, doncs, poden assolir, doncs, aquells reptes que, potser, doncs, es veurien, si ho haguessin de fer sols, es veurien, doncs, abocats al patiment, no?, pobres, i, per altra banda, entenc que, amb el mateix, però amb la llengua, doncs, aquella gent que no parla la nostra llengua, que vol aprendre el català o que vol aprendre el castellà, en el vostre cas, doncs, també es senten integrats i es senten, doncs, amb aquesta oportunitat i amb l'anglès, tres quarts del mateix. Al final, també, doncs, són formacions que, a vegades, són cares i aquí, doncs, també estem donant una formació que entenc que també rep un suport institucional molt fort. Sí, el nostre ensenyament és gratuït perquè som escola pública catalana i llavors nosaltres depenem del Departament d'Educació i Formació Professional. Tots els docents, els equipaments... Bé, estem en un equipament municipal, però depenem el 100% del departament. I és formació arreglada, o sigui, totes les nostres formacions tenen certificació que, en un futur, potser, en el cas de la gent més gran ja no, però en gent més jove, doncs, els certificats donen mèrits per a oposicions o, bueno, puntuacions per a diverses coses. Doncs, que interessant, que interessant perquè estem a les portes de l'estiu, però ja sabem que després de l'estiu ve la tardor, ve el setembre, que és un mes caòtic, com el mes de juny, que estem encetant ara mateix, que és un mes de tancament, el mes de juny, que vosaltres deveu anar de boli tancant notes, tancant una mica, doncs, tot, i després també arriba la calma, arribarà el juliol, l'agost, mesos de descans i de desconexió, i després de l'estiu, doncs, estarem tots neguitejant per fer encaixar les nostres agendes, els nostres calendaris, els nostres horaris, els dels nostres familiars, al final, doncs, es genera, doncs, aquella tensió i, per tant, la pregunta que t'anava a fer és també sobre l'oferta que hi haurà l'any vinent, quan la gent es podrà matricular, quan podrà, doncs, també rebre informació al respecte i a on es poden informar. A veure, nosaltres ja estem fent orientació per al tema de les matrícules del curs que ve, el 23 de maig es va publicar l'oferta formativa aprovada, llavors, el nostre calendari comença ara el 19 de juny, del 19 del juny fins al 27 de juny fem preinscripcions, totes aquelles persones que no són alumnes nostres poden venir al centre, ens poden trucar i demanar hora per venir a fer o bé orientar-se una tutoria o una prova de nivell i a partir d'aquí doncs faríem una preinscripció. I començarem les persones que estiguéssim preinscrites es matricularan al setembre, però tot això nosaltres ho actualitzem moltíssim tant a la pàgina web del CFA Sant Lluís d'Esbert com a l'Instagram. Molt bé, perfecte, doncs també ho seguirem per anar rebent informacions actualitzades. Com heu pogut sentir al llarg de l'entrevista, la Lorena ens ha descrit diversos espais, diverses situacions on la gent socialitza, on la gent treballa també en aquest aspecte tan important de la vida que és el fet de reunir-se amb gent, formar-se i també compartir aquesta formació que us confien a vosaltres, per tant gran repte el fet d'assolir any rere d'any aquest repte de formació, però que surt la gent molt contenta i al final és important que un servei com aquest municipal segueixi donant-se aquí al nostre municipi. Com animaries a la gent que ens estigui escoltant que continués la seva formació, Lorena? Bé, som molt... O sigui, nosaltres pensem que l'educació es fa al llarg de la vida totalment, des del primer moment fins l'últim, llavors mai s'ha de deixar passar l'oportunitat d'aprendre, d'aprendre, de fer coses noves, de recuperar coses que potser ja hem après i amb la falta de pràctica se'ns han pogut oblidar. Llavors, jo sempre recomano el mateix, que preguntin, que s'informin, que vinguin, que ens coneixin, que aprovin fins i tot, que poden provar i a partir d'aquí prendre una decisió. Perfecte. Però que ho animem moltíssim. Són avantatges. Que bé, que bé, que bé. Alguna cosa que vulguis afegir, Lorena? perquè ara que tens el micròfon davant, doncs si vols que la gent t'escolti, doncs endavant. Bueno, simplement això, recordar que estem a l'edifici de les escoles, al carrer Montserrat 2, que ens podeu trobar a la nostra pàgina web tota la informació que necessiteu, el telèfon de contacte i que a partir del 19 fins al 27 de juny fem les prescripcions i esperem que no pari de sonar el telèfon i que no parem d'atendre gent. Lorena Salgado, directora del Centre de Formació d'Adults de Sant Just, gràcies. Que tinguis molt bona setmana, també bon estiu si no ens veiem. Gràcies. I res, a seguir gaudint de l'educació i d'aquest espai tan meravellós on esteu, que són les escoles, que és un edifici maquíssim, on jo vaig estudiar quan era escola Montserrat, per tant, li guardo molt de carinyo. Gràcies, que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Adéu. Ràdio Despern 98.1 Ràdio Despern 98.1 Esteu escoltant Ràdio Despern, això és el 98.1 FM i ara presentem un tema musical d'un jove Sant Justenc, en Biel Bullic, que presenta la cançó Uns dies bons. És un cant a l'estiu i els records que perduran. Llegim com ho posen en el mitjà digital primera fila, mencionem d'on traiem la informació, també ens diu que Biel Bullic transforma els records d'infantesa i les il·lusions de futur en una cançó que homenatge Cambrils i l'estiu etern. Diu així, com posen en el mitjà primera fila, diu que amb només uns quants records i una melodia carregada de nostàlgia, el jove cantant Biel Bullic Sant Justenc ha aconseguit capturar l'essència d'uns estius que deixen empremta. El seu no senzill, que es diu així, Uns dies bons, neix al cor de Cambrils, com hem dit, un mini municipi que no només l'inspira, sinó que forma part de la seva pròpia història familiar. En declaracions a aquest mitjà, Biel Bullic diu Tinc una relació molt gran amb Cambrils, ja que el meu pare estiuejava allà de jove i ara jo també. Doncs així, aquesta connexió s'ha traduït en aquesta cançó que deixarem ara aquí a l'emissora, que no només fa referència a les platges i aquests capvespres d'estiu i d'agost, sinó que també parla de la gent que estimem i dels records que ens acompanyen tota la vida. La veu de Biel Bullic a Ràdio d'Esvergut. Caudint del món Cuidant-nos molt com sempre hem fet Anar a Cambrils estiuejar Anar al piset estar a prop del mar i intentar cada dia o més fer-te disfrutar Un mar lluent que palpa aquell cel blau i clar voldria quedar-me amb tu tota l'eternitat i així pot ser així ho farà i així serà un pas dels anys fan menys pel teu costat més que no algun amunt Les ullets marrons em van atrapar des del primer segon. Et vaig dir, nena, com podes fer? Tot sembla un somni, des que acabes a aparèixer tot ha canviat. Després d'uns anys, només demano estar al teu costat amb bons amics i una família impressionant. Tornar a Cambrius, a fer un tomb, anar amb els nets a cantar cançons, viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon. Viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon. Viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon. Benvinguts, viatges, història. Ben trobats, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Ben trobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern. Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern i ara comencem la secció mensual amb la revista La Vall d'Avers. Tenim aquí amb nosaltres a l'estudi en Josep Lluís Gil, el director de la publicació. Josep Lluís, bon dia. Molt bon dia a tothom. Doncs vinga, som a 6 de juny. La revista ja deu estar puntet a puntet, no? Suposo que... La tindrem la setmana que ve. Bé, doncs això d'aquí pocs dies la tindrem ja llesta, preparada i que començarà a distribuir-se a les llars dels socis i sòcies. o bé, si hi ha gent que no ho és i la vol comprar, doncs també la tindrà... Els jocs habituals que després ja... Ja els repassarem al final. Ja els recordarem. A veure, ara ens interessa parlar dels continguts que hi ha en aquesta revista. Bé, continguts que faran segurament alguna èmfasi a temes estiuencs. Recordem que la Vall d'Avers a l'agost no té revista, per tant ja queden els últims números abans de tancar aquest curs. El Josep Lluís ara, d'aquí uns instants, quan puguis recuperar la revista i els temes. Temes que, bé, repassem durant tota la temporada, setembre, octubre, novembre, desembre, hi ha temes diferents. Sempre parlem del que hi ha a la portada, del que hi ha a l'editorial. Temes són temes enjustencs, en format de reportatges, de cròniques, de notícies... També ens parla, doncs, dels temes que desenvolupen Andreas Marats, que és qui s'encarrega de fer els esports. També que, a vegades, doncs bé, hi ha temes que desenvolupen les redactores, com la Glòria Romero, la Mariona Sales, també la Lídia Llames, l'Isaac. A veure si poden recuperar la revista d'aquest mes de juny, estan acabant de connectar l'ordinador. Deixem una promoció i, va, intentem parlar dels temes. Treu la llengua Treu la llengua fora, al carrer Treu la llengua És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes, comentant i compartint, si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat t'ho vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Sous-titrage Société Radio-Canada Gràcies. Vinga, són les 11.37, ja hem recuperat l'arxiu que volíem llegir amb en Josep Lluís Gil, recordem, director de la revista La Vall d'Avers d'aquí de Sant Just, i mensualment, aquí a l'emissora, repassem els continguts que hi ha a la revista de cada mes i avui ha vingut per repassar els temes de la revista de juny. Josep Lluís, comentem si et sembla allò més interessant. Disculpeu la interrupció, però coses de la tècnica... Coses, sí, sí. ...que abans d'entrar a l'estudi funcionava i a l'entrar ens hem quedat en blanc. És l'estudi que té una energia... No ho sé, deu ser negativa i no ho crec. Sí, t'hem volgut fer boicot, eh? Disculpeu, perquè està totalment imprevist. No passa res. Bé, tenim a punt la revista 505, de corresponent al mes de juny, que l'obrirem amb l'Eduard Selma, que és probablement l'últim pagès de Sant Lluís. Li dediquem la portada i un reportatge interior. Ah, molt bé. No és entrevista, hem parlat amb ell, lògicament, no és en format entrevista, sinó que... Un reportatge. Un reportatge. Bé, ens explica una mica les vicissituds de la pagesia avui dia, que cada dia són més negatives arreu i ell... Clar, ell és pagès aquí a la vall de Sant Just, entenc, no? Ell està retirat, ell està jubilat i una mica per obligació, perquè també el van obligar. exerceix com a hobby fora de Sant Just, amb uns terrenys de molins, però que són llogats i no és en pla industrial, és per autoconsum... Clar, no... És per matar... No hi viu, eh? No, no, no. És per matar el coquet, perquè qui ha viscut tota la vida de la terra i només de la terra... No, no, no. En troba a faltar, sí. Té necessitat i quan una jubila, o fas alguna cosa o és molt avorrit. Molt bé. Per tant, bé, és segurament l'últim pagès de Sant Just i ens ha semblat que valia la pena... Sí, sí. Bé, que ens expliqués una miqueta com està el món de la pagesia i, bé, molt bé. Com ho ha viscut ell i com ho està vivint des del retiro, des del segon pla, no? Molt bé. Què més? La portada, escolta'm, no hem parlat de... La portada, la portada. Ah, val, això, val. I el reportatge, que és el tema central i la... Aquest mes no tenim entrevista. Sí. Hem substituït pel reportatge de l'Eduard Selma i, com a tal, l'entrevista no la tenim, aquest mes. Vale. A l'editorial parlem... reflexionem una miqueta sobre el tema de les tradicions, Sant Joan, els petards i coses d'aquestes. i la repercussió que tenen determinades persones amb els animals i fem una reflexió en quant a una mica l'equilibri entre una cosa i l'altra. No podem perdre les tradicions, però... S'ha de tenir també sensibilitat, no? Hi ha unes sensibilitats... Amb els animals... I llavors, és de difícil encaix, però posem una miqueta allò, una... reflexionem-hi una miqueta, no? Per no quedar-nos només amb una cosa o amb l'altra, no? Perquè uns diran que res de res, que res de sorolls, i altres diran que les tradicions van primer. Bé, ho tenim aquí sobre la taula i pensem-hi una miqueta. Molt bé. Clar, la revista de Juny, temes de Sant Joan són els que toquen... Sí, hi haurà una plana dedicada a les rebetlles, aprofitant, parlarem de la flama del Canigó, que hi ha alguna novetat aquest any en la manera en com arriba la flama a Sant Lluís, no l'explico... No, no, la gent que compli la revista, si ho vol saber. Exactament. No? Parlem dels actes propiament, dels canvis, del que es farà el dia de Sant Joan. Hi ha diverses rebetlles populars aquell dia, recordo un al Walden i a Mar Lluís també hi ha alguna cosa. i hem aprofitat per recuperar una miqueta o introduir les rebetlles, perquè el juny és un mes de rebetlles, i parlem de Sant Joan, però també hi ha la de Sant Pere. Sí, és veritat, però la de Sant Pere, que és clar, és el 27 de juny, no?, el dia abans, a la nit, s'ha perdut bastant en la tradició, els costums... Es va perdre ja fa molts anys, però bé, el grup que ho fan aquí a les bases de Sant Pere fa 32 anys que ho fan. Sí, sí, sí. I es veu que amb un cert èxit de participació, de... bueno, fan ball, fan botifarrada, fan una mica de festa, en definitiva. i ens va arribar que feia 32 anys que ho feia, van dir, bueno, com que és un mes de rebetlles... Sí, sí. Tot i que la principal, la que té més tradició, és la de Sant Joan, amb el tema de la flama i sense la flama. Com a tal, és més tradicional, però ens va semblar, i bé, hem clert una pàgina parlant d'això, de les rebetlles del mes de juny, no? Molt bé. Altres temes que se surtin de la rebetlla o del reportatge també a en Selma? Parlem de l'Assemblea de l'Ateneu, bé, l'Assemblea més que res és donar compte dels pressupostos, les xifres i tal, i posarem algunes imatges i explicarem una miqueta el tema de la renovació de la sala cinquantenari, que s'ha d'escometre aquest estiu, i... Una sala mil històries, no? Una mica de campanya. Això és el lema de la campanya que ha llançat el... L'Ateneu. L'Ateneu. Bé, nosaltres el que fem és simplement dir que hi ha un pressupost, que hi ha unes obres que consistiran en això i en allò, i en alguna imatge, i amb això omplirem una miqueta. parlarem de passada de la festa major, com ha anat, la festa major de l'Ateneu, vull dir, com ha anat, amb alguna foto segurament, i bé, diguem que és una plana dedicada a l'Ateneu perquè el mes de maig ha sigut un mes de... Clar, al mes de la festa, no? De la festa gran. I sobretot això, perquè el tema de les obres dona molt de joc perquè hi ha moltes imatges i va bé ensenyar-les i que el públic que no va venir, que no va assistir a l'assemblea, ho conegui també, no? Clar, l'assemblea, jo no hi vaig anar, però em sembla que es va presentar tot aquest tema de la sala, dels canvis... Exacte, però clar, l'assemblea són 80 persones, aproximadament, que hi van assistir, els socis són 500 i pico, i hi ha subscriptors de la revista que no són socis de l'Ateneu i que també se n'enteren, no? Per tant, fem difusió d'això. Què més? Parlem de diversos temes en la secció de breus, de les notícies breus, parlem de la mobilització del Sant Lluís per la Pau, que es farà d'aquí uns dies, parlem d'una iniciativa de l'Agrupació Fotogràfica Dones de Sant Lluís, que és recollir una sèrie de fotografies de dones i que comencen el mes de juliol a fer la captació d'aquestes fotografies. Parlem d'un fet que s'ha consumat ara el mes de maig, crec que recordar que va ser el 2021, un jove a Sant Justem va rebre una agressió que li va proposar el trencament del nas, i ara aquest 29 de maig passat s'ha arribat al... Va arribar al judici, no? Al judici que al final va haver-hi un acord previ i que el judici oral no es va arribar a consumar, però que hi ha un acord en què l'acusat, que és un Sant Justenc també, admet els fets, admet l'autoria per motius ideològics i... No sé si té una ordre d'allunyament també... Hi ha unes repercussions econòmiques importants, a part de la indemnització a la víctima, hi ha una multa que ha de pagar l'Estat, ha de pagar les costes, ha de pagar els dos advocats, serà... li costarà. A part que hi ha una ordre d'allunyament de 300 metres de la víctima i que no el pot... no es pot comunicar per cap mitjà electrònic, ni telefònic, ni res. Es tanca un període o un fet que a vegades aquestes coses queden impunes. I, bueno, entre que passen els anys també a vegades s'obliden una mica, vull dir, han passat... clar, si això va passar el 21, estem al 25, clar, han passat 4 anys... Però valia la pena... No sé si, oi tant. Perquè, a part, hi ha una sèrie de col·lectius que acostumen a viure en la impunitat i quan això no passa, quan surten acusats, doncs s'ha de reconèixer, no? Independentment de quines siguin les altres persones implicades. Parlem de la crida que fa Coratxo, que vol créixer amb noves incorporacions. Correcte, efectivament, i com a implicada, ja que ho dius, doncs obrim l'altaveu, eh, de que necessitem veus, de que volem créixer Coratxo com a grup vocal, com a un dels grups vocals femenins que ja la teneu. Doncs ara mateix som sis noies, o sigui, som poquetes veus, i a part d'això, doncs volem augmentar la plantilla, per dir-ho així, i això, necessitem més veus. No demanem que la gent tingui grans dots musicals, ni molt menys, simplement... Ja l'adquiriran. Eh? Ja l'adquiriran... Clar, i tant, que sàpiguen, més o menys, bueno, que vulguin i que els hi agradi, sobretot, cantar, a veure si han tingut alguna experiència amb algun cor o amb alguna altra formació, doncs així, d'acords i de més, doncs millor, no?, tot suma, però si no, doncs endavant. Parlem també, canvi de tema. Sí, i tant, i tant, sí, sí. Parlem de l'exposició de fotografies que finalment es podrà fer a la sala Picat de la Teneu, entre el 28 de juny i el 5, crec que és el 4 o el 5 de juliol, del Francesc Fàbregas, com sabeu, és un fotògraf de Sant Justenc, molt especialitzat en temes de... De música. De música. Enguany es celebren els 50 anys del primer Canet Rock. D'acord. Que faci 50 anys no vol dir que s'hagin celebrat 50 edicions, van ser, crec, recordar que 3 o 4 en aquella època, el 75 en endavant, i ara fa 10 o 11 anys s'ha recuperat, és una altra història, però sí que és cert que fa 50 anys. i ell té fotografies, llavors ha volgut fer una exposició retrospectiva, aprofitant la coincidència, i a més a més és una coincidència gairebé dia per dia, dels 50 anys, i a més a més es farà la presentació d'un llibre de Rock Llibres, de la revista Enderrock, precisament sobre el tema dels 50 anys de... Molt bé. I en el mateix dia, el dissabte 28, cap als vols de les 12, una mica abans, a la sala Piquet de l'Ateneu, es produirà, doncs, la presentació del llibre a la inauguració, que és tot plegat una cosa que s'ha volgut unir de manera expressa, no? Molt bé. Ostres, però és interessant, eh, exposició sobre... Sobre el que... Deu tenir molt material, el Francesc, vull dir... Material, jo ho desconec, però segur que té material de moltes coses. Clar, jo tindria un problema aquí a l'hora de seleccionar fotografies. Seria un problema per qualsevol de nosaltres. Mena meva. Perquè... Bé. Què més? Notícies d'esports. Espera, no corris tant. Ah, no corro tant? No, no corris tant. Llavors m'espero. Parlarem del tema de... Té un tema d'habitatge. Ara fa un... El mes passat, el president de la Generalitat va anunciar que es disposava d'una sèrie de solars a tot Catalunya, dels quals havien de sortir la possibilitat de construir milers d'habitatges i tal. Això ho hem portat a nivell de Sant Jusk, que representa si hi havia alguna cosa i efectivament hi ha quatre solars. El que passa que ho esmentem, ho expliquem tal com és, és a dir, el pla de la Generalitat en realitat és donar facilitats econòmiques per el finançament a través de l'Institut Català de Finances i assumint la Generalitat una part dels interessos. Però no... El pla en si mateix no posa més sol a l'abast del que ja hi és. Per tant... Home, clar, és que crea sol d'un lloc que hi ha... O sigui, vull dir, si no hi ha més sol, per molt que... Sí, però el pla diu que es faran més habitatges i es faran els que ja estaven prevists de fer. Almenys, si més no, si més no, a nivell de Sant Jusk. Els quatre solars, els quatre espais que s'han inclòs en aquest catàleg, per dir-ho d'alguna manera, són espais que ja estaven en una fase o una altra, ja estan afectats, ja estan en procés. No vol dir que s'estigui construint, sinó que tard o d'hora s'acabarà construint. Per tant, no posa el pla o l'anunci redacta d'una manera que no respon a la realitat. La llet remenuda diu que el que es fa és ajudar el finançament. És evident que si s'ajuda el finançament, coses que potser han de trigar més, potser s'avancen. No dic que no. Però no posa més terrenys, més solars, més espais, a l'abast dels que ja hi ha. Si més no, Sant Jusk. En altres poblacions, desconec si són altres les circumstàncies. Per tant, hem volgut allò, matisar quins són aquests espais i una mica com estan. Per deixar les coses en el seu just punt de rigor. Què més? Parlem de... En l'aspecte de comerç, parlem de l'escola Bristol, que fa 40 anys, i en l'apartat d'història, parlem del carrer Marquès de Monistrol. El per què del nom d'aquest carrer. Una mica la història de qui era aquest marquès. Exactament. D'acord. És un treball que hem recuperat del company i amic Julio Ochoa, que el tenia en cartera. Espero que aquest no sigui l'últim treball ni del Juli, perquè ens aportava molt de treball i molta informació, i amb la seva situació actual de salut, això... Ha canviat. Ha canviat radicalment. I no sabem si podrem mantenir el futur d'aquesta secció, si més no, amb la regularitat de sortir cada mes. Possiblement, si no cada mes, quan tinguem material l'haurem de... Perquè seguirem tenint alguna cosa d'altres col·laboradors, però no podem assegurar a hores d'ara que li podrem donar la continuïtat, com fins ara, que cada mes sortia una cosa o altra, d'un o altra, no? I ja està. Bé, Déu-n'hi-do. Ens sobren cinc minuts. No sé si hi ha alguna altra qüestió, algun altre tema. Dediquem una plana, aquest mes de maig, amb motiu precisament de la Festa Major de l'Ateneu, ens va fer una convocatòria d'un concurs de microrelats. Sí. Aleshores, nosaltres el que hem fet, ja ho havíem parlat amb els organitzadors, i els tres primers classificats els publiquem, com que són molt curts. Sí, sí, clar. De fet, i en l'article introductori ho diem, i aprofito per dir-ho ara, el mes passat ja vam publicar el guanyador, el treball guanyador del concurs que organitza el Servei Local de Català, cada any per Sant Jordi, i aquest any per primera vegada l'hem publicat. Era un escrit molt llarg, però que com que ens havíem compromès... L'heu fet cabra. El vam fer cabra el mes passat. Sí. I amb això, i amb el que fem aquest mes, de fet, ens agradaria molt donar-li continuïtat i que aquelles persones que vulguin escriure relats curts, no tan curts com el concurs de microrelats de l'Ateneu, però una miqueta més, de cara a facilitar, a ser una plataforma on aquelles persones que els agradi escriure pensaments... No estic parlant d'opinió, no estic parlant de... No, no. Això seria la bústia. Parlem de coses literàries, eh? Exactament. Sí, sí. D'un interès purament creatiu, val? Doncs obrim aquesta... Volem que amb aquestes dues accions consecutives, el mes passat i aquest, incentivar que qui vulgui se senti plenament decidit a fer-ho i que tindrà una... El seu espai. Ens agradaria dedicar una plana cada mes, de manera regular... Aquests textos. A aquest objectiu. Si no pot ser regular, doncs quan els tinguem, però que sàpiguen els lectors i els oients que ens escolten ara que puguin tenir interès a escriure, que si tenen dubte de la llargada, que es posin en contacte nosaltres, encara que l'article ja ho diu. Estem parlant de 3.500 caràcters aproximadament, però que la idea és que sigui un vehicle a la Vall d'Avers, no només d'informació, sinó també que aquelles persones que volen crear amb la paraula, amb el català, doncs ho facin. Molt bé. I insisteixo en el català, si algú vol escriure en castellà, que ho faci, però nosaltres només publicarem en català. Això sí que ha de quedar molt clar. D'acord, molt bé. I res, i tanquem ja els temes, no? Josep Lluís, si vols comentem on pot trobar la gent la revista. La revista, com sempre, a part de ser subscriptor, aprofito per dir que aquest mes precisament augmentem la subscripció, augmentem el preu de venda al quiosc de dos i mig a tres euros. Calia actualitzar, i això ja ho vam començar a fer fa tres anys, i per tant és un procés que s'acabarà, però que ha de seguir. I les subscripcions passen de 25 a 27 i mig, la General, i els socis de l'Ateneu passen de 23 a 25. Això a l'any, eh? A l'any, a l'any per 11 números. Sí, sí, que està molt bé. I això és el que puc explicar. Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, ara només falta que la revista arribi a les cases i que la gent pugui fullejar i llegir tot això que hem estat comentant. I que la comprin, o que s'anunciïn, o que es facin subscriptors a través del nostre web, lavalldeberg.cat. Josep Lluís, gràcies per venir fins a l'emissora, que vagi tot molt bé, bon cap de setmana, i ens tornem a trobar la propera. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert. Moltes gràcies. Bon dia, us informa Joan Bota. Isabel Díaz Ayuso s'ha quedat sol sortint de la conferència de presidents quan s'hi parlava català i basc. La presidenta madrilanya s'ha negat a escoltar el president Salvador Illa i el lendacari Imanol Pradales, però cap dirigent popular l'ha seguit. Madrid, Paula Bruxat, bon dia. Què tal? Bon dia. Ayuso ha complert la seva amenaça, però ho ha fet a mitges i en solitari. S'ha aixecat de la reunió quan ha començat a parlar Imanol Pradales, que ho ha fet en basc, i ha estat fora de la sala els 20 minuts, que han parlat el lendacari i també el president Salvador Illa amb un discurs íntegrament en català. Ayuso no ha arribat a marxar del recinte i ha tornat a entrar a la reunió quan parlava el president Gallec, que ho ha fet en castellà. Cop defecte, descafeinat de la presidenta madrilanya perquè s'ha quedat sola. No l'ha seguit cap dels altres varons del PP que s'han posat els auriculars per seguir les intervencions, evidenciant que no tenen cap problema que es parlin avui aquí altres llengües. Paula Bruxats, Catalunya Ràdio, Barcelona. Efectivament, la Paula és a Barcelona. L'hem donat pas a Madrid per inèrcia i ens quedem al pla de Pedralbes perquè allà també hi tenim la Núria Oriol que ens explicarà que el president espanyol manté el seu pla per l'habitatge com el plat fort d'aquesta conferència de presidents. Reclama entendre's, sobretot mirant els varons del PP que arriben amb un no a aquest tema i la gran majoria dels altres punts de l'ordre del dia. Núria, bon dia. Bon dia, doncs així és a Pedro Sánchez que ja ha posat sobre la taula el seu projecte per enfortir les polítiques d'habitatge amb un finançament de fins a 7.000.0007 euros sempre i quan les comunitats autònomes n'assumeixin el 40% sintonitza de ple amb l'objectiu de Sabadeuilla de fer avançar aquesta carpeta que és una de les més importants de fet de la seva legislatura però ho tenen complicadíssim perquè els presidents autonòmics del PP no compren el pla i l'acord sembla impossible en aquesta matèria i volen debatre els populars sobretot de finançament singular que compta amb el seu rebuig total el president de la Generalitat oberta a parlar-ne però avisa que l'acord fruita del pacte amb Esquerra està tancat i és inamovible segons la fonsa de presidència el cap de l'executiu català a aquesta hora ja ha parlat en aquesta conferència de presidents del seu projecte de prosperitat compartida del model energètic també d'habitatge com us dèiem ara i de formació Núria Oriol, Catalunya Ràdio, Palau de Pedralbes Més notícies ara, Riera Entitats com Zeroport que reclamen el decreixement de l'aeroport asseguren que es tornaran a mobilitzar per aturar els plans del govern recorden que ja van aconseguir-ho una vegada adverteixen que hi ha un malestar creixent entre la ciutadania i acusen el PSC de treballar per les grans corporacions al Prat del Llobregat, David Àngela Bon dia Lluny de l'ampliació de l'aeroport el que cal és reduir l'activitat aeroportuària les emissions de gasos d'efecte hivernacle i canviar el model econòmic Ho defensa Elena Idoate membre de Zeroport que fa aquesta advertència No podem permetre aquesta ampliació i no la permetrem i nosaltres estem plantejant un increment de la pressió als carrers Demanarem, doncs, això la participació i l'activació de totes les persones de tots els col·lectius com ja vam fer l'anterior vegada que vam parar l'ampliació de l'aeroport i ens mobilitzarem fins quan faci falta i de la manera que faci falta per aturar aquest despropòsit Des de Zeroport acusen el PSC d'alinear-se amb la patronal i els grans lobbies econòmics per aparèixer com el partit que dóna suport als poderosos i els rics David Àngela, Catalunya Ràdio al Prat de Llobregats A l'ONG nord-americana que reparteix ajuda humanitària ha tancat tots els punts de distribució fins a nou avís La fundació impulsada per Israel va obrir ahir al vespre dos centres al sud de la franja però ho ha reconsiderat aquest matí i demana als palestins que no s'hi desplacin per motius de seguretat Desenes de civils han mort per trets de soldats irrealians des que aquesta ONG es va fer càrrec de la distribució d'ajuda humanitària a la franja Ara fa 12 dies La desesperació dels civils en un estat de fam extrema ha derivat en situacions caòtiques que els militars estan gestionant obrint foc Aquesta hora ja tallada la P7 en sentit nord a la Granada Equip Viari Celia Quintana Bon dia Bé, doncs han tallat si una estona curta la P7 a la Granada sentit nord Barcelona-Girona han col·lisionat un camió carregat de vidres que ha perdut la càrrega amb dos turismes Ara queda un carrer tallat just ara i treballen els bombers i Mossos hi ha retenció sobretot a la P7 a Vilafranca i a la Granada sentit nord i a Sobirat sentit sud Celia Quintana Catalunya Ràdio Equip Viari Esports al Valserra El Barça de basc pot aconseguir avui mateix la classificació per les semifinals de la Lliga CB si aquesta tarda guanya l'Unicaja de Màlaga al Palau en el segon partit de quarts el Barça Unicaja començarà a les 7 i el podreu seguir la transmissió que en farem el Totgira per l'app de Catalunya Ràdio i per la plataforma 3CAT Mentrestant el Barça d'envol debut aquesta tarda a dos quarts de 7 a la fase final de la Copa que es disputa a Irún els blauranes jugaran els quarts a final davant l'Atlètic Valladolid també avui a dos quarts de 9 es juguen els tercers partits al playoff de semifinals de l'Hockey Lliga Calafell-Barça i Reus-Liceu Barça i Liceu dominen de moment les sèries per 2 a 0 avui comença també la volta ciclista a Catalunya femenina amb la primera etapa entre el Parelló i Reus a Roland Garros s'han de jugar a les semifinals masculines al Caraz-Mossetti i Siner-Jokovic i al circuit de moto a Roland avui es fan els primers entrenaments del Gran Premi de l'Aragó de MotoGP i l'Espanyol ha fet oficial que el migcampista Álvaro Aguado acaba contracte i no continuarà el club blanc i blau la temporada que ve també ha fet oficial la tornada als seus clubs d'origen dels 7 jugadors cedits que tenia aquesta temporada Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova L'alumnat de l'Institut Escola Maslluí participa aquest mes de juny en un nou projecte educatiu la creació d'un hort escolar com a espai d'aprenentatge viu i pràctic ja hi han plantat verdures com enciams espinacs tomàquets carbassons i pastanagues i raves aquest hort no només volen produir aliments sinó també cultivar valors com la responsabilitat el respecte pel medi ambient i el treball en equip les tasques es reparteixen entre els nens i les nenes i que s'encarreguen de regar treure males herbes o remoure la terra el projecte forma part d'un pla més àmpli de transformació del pati amb l'objectiu de convertir-lo en un espai educatiu més natural divers i connectat amb l'entorn des del centre es promou un model educatiu arrelat al territori compromès amb la sostenibilitat que aposta per integrar l'aprenentatge dins de la vida quotidiana de l'escola el centre de formació de persones adultes de Sant Just ha ampliat l'oferta educativa pel proper curs amb novetats destacades com la incorporació del nivell avançat de competències digitals nous grups de castellà per persones estrangeres i una ampliació de la formació instrumental així ho ha explicat la directora del centre Lorena Salgado en una entrevista a ràdio d'Esvern on també ha sobrallat que es mantindran els cursos d'anglès en diversos nivells que continuen sent una de les opcions més sol·licitades una de les novetats és la incorporació de tallers de capacitació digital de 15 hores finançats amb fons europeus i orientats especialment a la gent gran Salgado ha explicat que tot i la supressió del curs de graduat en educació secundària per la baixa demanda el centre ha apostat per reforçar aquells àmbits que tenen més demanda com les llengües estrangeres i la informàtica amb grups disponibles tant al mati com a la tarda podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern El dimecres 11 de juny la Taneu de Sant Just organitza la presentació del llibre Una franja d'horada entre els ulls de Pilar Carseller L'acte se celebrarà a les 7 del vespre a la sala del cinquantenari La sessió comptarà amb la participació de l'autora i de l'escriptora Imma Periques que conduirà la conversa Totes dues parlaran sobre el contingut del llibre i el seu procés de creació i l'activitat és oberta a tothom i gratuïta i compta amb la col·laboració de la llibreria que el llibre té La proposta s'emmarca dins de les activitats literàries impulsades per l'Ateneu al municipi I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio Nostel A les contes Ràdio Nostel Durant d'avui molt bé El ball de la Cibada jo us el cantaré El ball de la Cibada jo us el cantaré El ball de la Cibada jo us el cantaré Treballem, treballem que a la Cibada Treballo que a la Cibada guanyaré a l'ingrés i no fer res més, digue'm-ho amb mà en el Serrat. Estem repartint la Cibada, sabana no, no me llenvaig. Espera la meva arribada, m'espera com a aigua de mas. El pare em va dir quan sembrava, algun dia això creixerà. Ho farem una altra vegada, ho haig de dir clar i català. Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem. Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem. Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem. Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem. Mèbia no va poder estudiar el català i ara el seu net omple la plaça cantant català. Recull la Cibada i es posa a ballar. Per tu quatre barres, per mi és un hit. Per tu quatre barres, per mi un país. Senyalo la lluna i em mires el dit. Diu més de tu que de mi. S'aperulgrada la balla, passo del bif. Estic per baralla, no dono la nota, dono la talla. No tinc un nasc, tinc tota la baralla. La terra és per qui la treballa, campió. Si estic on estic, no es passa el millor. Sóc el que més currada de bo. Dami, recorda el meu nom. Estem repartint la Cibada. Sabant el meu nom allà en baix. Esperen la meva arribada. M'esperen com a aigua de mas. El pare em va dir quan sembrava. Algun dia això creixerà. Ho farem una altra vegada. i tot em va dir que hi ha cada olor. Traballeu, treballeu. Que aquí ja no treballem. Traballeu, treballeu. Que aquí ja no treballem. Traballeu, treballeu. Que aquí ja no treballem. Que aquí jo no treballem Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 12 i 12 minuts. Avui a Ràdio Despert tenim amb nosaltres a dues veus emergents que volen guanyar força dins el panorama del pop català. Són Roberto D'Amson i Tomeu Juan Fuster. Ens presenten Tot amb tu, que és el seu nou senzill, fresc, vital i carregat d'estiu que ja es pot escoltar a totes les plataformes des del passat 30 de maig. El Roberto, a més, també ens toca de proc perquè forma part, ho hem de dir, de la companyia de teatre musical Mare meva. També en Tomeu ha estat col·laborant amb ells. Bé, és la companyia d'aquí, de l'Ateneu de Sant Jús, la companyia musical, una de les que estan fent la seva residència i que també han deixat empremta. Bé, doncs els tenim aquí els dos. A més a més, després del final, ens regalaran una cançó, la clar cançó que venen a presentar aquí en directe i també ens parlaran de la seva trajectòria, del seu projecte en conjunt i de tot el que els ve aquí a partir d'ara. Què tal, Roberto Tomeu? Com esteu? Molt bon dia. Molt bon dia. Tot amb tu és el vostre nou senzill, sona molt estiuenc, ho hem de dir, molt viu. Com va néixer la cançó? Doncs la cançó va néixer en un trajecte de tornada de Mallorca a Barcelona en un camarada de vaixell. Oh! Que estàvem... Bé, tornàvem junts, justament, per pura casualitat, iria, i vam dir, buah, tantes hores de vaixell entre illa i península, anem a fer alguna cosa, no? I, doncs, bé, com sempre ens agrada inspirar-nos així en coses molt properes nostres, doncs va sorgir allà. Per tant, l'heu compost dins un camaret, dins un camarot de vaixell. Expliqueu-nos una mica com va ser aquest procés creatiu, no? Perquè, clar, ens ho imaginem un camarot, bé, doncs, un camarot dona per allò que dona, no? Vull dir... Literal. Sí, bueno, va ser divertit, però, és a dir, l'important era compartir un poc d'estona junts. Teníem una guiterra per allà i va ser, anem a fer alguna cosa, i sí, va sorgir una miqueta això. Sí que és veritat que vàrem pensar realment... Normalment crec que cap dels dos composam d'aquesta manera de normal. Sí que aquell cop vàrem dir, anem a pensar una mica què volem dir, què volem explicar, i a partir d'allà comencem amb alguna idea, no? Feu molts viatges de la península a les illes? Masses. Veig que has vingut amb la maleta, Roberto. Sí, sí, me'n vaig després directament a Mallorca. Sí, home, al final és... Bueno, sempre ho deiem, és que tenim dues cases, no? Al final, ara ja, hem creat un entorn i una llar aquí a Barcelona. Per sort, ara també fa un any que compartim pis i ha sigut una experiència... Bueno, està sent una experiència molt xula. Però, claro, hem de seguir visitant a la família i amics d'allà. Lògicament. Tenim escò dividit en dues parts. Lògicament. Literal. La cançó, la veritat és que transmet molt bon rotllo. Parla de l'amor sincer, de viure també amb intensitat. Quin missatge, però, és el que voleu que arribi a la gent quan l'escolti? Bona pregunta. O sigui, és que l'heu escrit amb la voluntat aquesta, eh? De que a la gent li quedi alguna idea o simplement l'heu compost per això, per cantar a vosaltres el que sentiu? Bueno, en general, amb la nostra música intentem sempre explicar una petita part de nosaltres i també que la gent que l'escolti se pugui sentir identificat, identificada amb les nostres lletres, amb les nostres cançons. I justament en tot amb tu va sorgir amb la idea de voler, com sempre, expressar una part de nosaltres, en aquest cas, una mica l'amor, l'alegria, aquesta felicitat i això de viure-ho una mica tot amb les persones que estimam. I després, gent que l'escolti, que interpreti també i que se la dugui al seu terreno, no? Que se senti identificat i identificades amb la cançó com ells vulguin, sobretot que la gaudeixin, que els agradi i que... que se la facin seva. És el bonic, de fet, que una cançó està viva sempre perquè cada vegada que l'escolta i que l'escolta una persona diferent en el final, se la fa seva i la ve d'una altra manera. Sí que és veritat que va néixer com des d'aquest punt i crec que és bonic i crec que se nota l'essència de la cançó, però en el final també això, no? que el bonic és que vaig evolucionant, que vaig dir d'hora i a hora ja i que cadascú sí, la senti més de sa manera en què la pugui sentir. Quin paper ha tingut cadascú en la creació? És a dir, per exemple, el tema de la producció o la lletra, la música... Normalment treballeu junts amb el tema musical? Sí, normalment treballem bastant junts. Ara ens agrada... Bé, fins ara sobretot ha sigut un comença una cançó, li presenta l'altre, l'altre la segueix i tal... Tot amb tu va ser un cas bastant únic i que esper que se torni a repetir per totes les cançons que puguin venir, volem tirar-ho per aquí. Clar, de normal era com un procés molt més íntim, no? Sí. De cadascú en el seu món començava a composar alguna cosa i en el cas de les cançons que ens volíem compartir i que les volíem fer nostres doncs ens les compartíem i la feíem créixer, no? Però després també una mica des d'aquesta intimitat cadascú en el seu lloc i després ho posàvem en comú. I realment és veritat que és una experiència totalment diferent el fet de composar-ho junts en el mateix lloc com també negociant-ho una mica fins i tot part de la cançó ja in situ i tu en plan no, ja m'agrada més això i no, no a mi això altre i has de sortir una mica de sa zona de confort i per el que fa sa producció doncs també fins ara és veritat que havíem treballat bastant així normalment començava a preparar-me alguna base i això i jo anava evolucionant i després ja ho posàvem més en comú també ara sí que és veritat que és intenció de cara a totes disques treballar-ho in situ junts com de manera més present Sí, sí aquí en Tomeu és el que porta el timó de la producció al 100% vull dir aquí el crac de la producció i has estudiat producció musical de fet i és el que ho porto tot jo al final participo més en el tema composició o estic al seu costat així i li dic no, fes això fes l'altre Aquesta fletxeta que pugi no? Sí, exacte jo soc més això Són idees bones que he de dir Sí, alguna maqueta i tal súper amatès sí que faig però al final que soni així de bé és gràcies aquí al compi Gràcies Tots dos teniu una trajectòria musical sòlida expliqueu-nos una mica què heu estudiat d'on veniu musicalment en quin punt us coneixeu com ha estat la vostra trajectòria musical Sí individualment bueno conto la meva part individualment jo estudia música que des de que tenc 3 anys allà a Mallorca m'he format en piano veu guitarra fins i tot vaig fer violí baix una mica de tot una mica de tot i ara actualment també estic amb altres projectes a nivell nacional com a Mallorca i ens vam conèixer fa bof això és la discussió constant constant dels anys que fa cada vegada em fa sumar un mes 13 anys o 14 anys és lògic que cada any faig sumar un any és això sí però me referia que fa temps ja que ho anem pensant i que m'ho esperant quan passa quins són els vostres referents musicals teniu teniu referents musicals n'hi ha tants de referents musicals bueno al final això ho parlàvem també ara fa poc que els dos naixem amb unes influències musicals molt diferents jo més des de des del rock des de ben petit m'he ficat molt el rock el tu meu més de sí diria que pop realment perquè de fet el meu avi va ser qui me va ficar dins la música i ell era músic de bueno de Bonet de Sant Pere per exemple que va ser aquí important a Catalunya i clar jo vaig créixer escoltant una mica aquesta música i després em vaig passant perdó vaig passar a escoltar pop en castellà i van ser com els meus van rebreix l'oreja de Van Gogh a top és sí uau quin canvi sí sí sí totalment de fet va ser aproximadament quan mos varen conèixer en Roberto i jo que vaig començar a escoltar realment i a gaudir de la música en català i a sentir la part de la meva cultura de forma com molt identitària fins aquell moment no havia com calat tant amb mi aquella música total és a dir ens vam conèixer a uns campaments musicals que seguim fent cada any a Mallorca que és molt guai perquè vam començar sent infants i participants i ara som els profes som els monitors i seguim com impulsant aquesta vida musical els infants allà a Mallorca ens vam conèixer allà i va ser just quan vàrem començar a escoltar jo me'n record que la meva primera cançó que vaig escoltar en català va ser xarango benvinguts i en caravana i a partir de xarango han sigut personalment els meus referents i sempre ho seran en música català i crec que en tomeu una mica també en su momento i després avui en dia moltíssims des de Stay Homas que ens encanten Changuito també ha sigut un referent molt clar te'n podria dir tots els grups actuals que fort molt bé sí, clar pens que també una mica això que ens van cridar l'atenció també per el que simbolitzava en aquell moment aquests grups i va ser com un ostres que està passant en el panorama que està canviant i Stay Homas per exemple crec que sí que ens identifica molt també per el fet que han fet el que han volgut en cada cançó i és una mica el que nosaltres volem fer també perquè hem begut molta música diferent tant ell com jo i ara també el que estem intentant fer és posar en comú tot això que hem viscut abans de coneixer-nos fins i tot i tot el que ha vengut després òbviament però com des d'aquest punt de dir val que ens ho noix però també que ens distància i que podem aprofitar també per crear alguna cosa o no clar això també implica per la banda de cadascú haver d'apostar a vegades o de moure-us en terrenys que dius val i per aquí a vegades jo no desconec aquest tema o no he bueno en funció dels gustos musicals m'està fent produir rigi clar és que a veure home com compagineu també el vostre dia a dia perquè jo no sé si viviu de la música o esteu acabant de fer altres estudis per exemple Roberto tu compagines la música amb la psicologia també amb el teatre musical lògicament tu meu tu tens carrera com a productor com mescleu les vostres professions per dir-ho així o estudis amb la música clar supos bé en el meu cas almenys és una mica és a dir és com una mica dispers tot perquè al final estic treballant en diferents projectes tant emergents com alguns una miqueta més consolidats i al final és com que estàs com molt dividit vas-hi bé ens acabes una gira però després has de tocar un altre repertori totalment diferent i després vaig produint i supos que et sabia dels productes però clar ningú t'ensenya que això serà així no? llavors una mica estic encara com construint aquest sistema de vida per dir-ho d'alguna manera però clar se tracta d'anar fent d'anar compaginant diferents projectes perquè clar si no d'un sol projecte a dia d'avui és molt difícil encara com senzillament només viure d'allò però bueno al final la intenció també poden anar consolidant projectes i de cada dia fer-los més més estables d'alguna manera dins dins del panorama però és el que hi ha per ara sí total sí com has dit jo sí que ara estic just he acabat els meus estudis en psicologia i poc se'n parla s'ha de celebrar això i per sort ho estic poguent compaginar bastant bé ho he pogut compaginar bastant bé durant tots els anys tant en teatre musical aquí a Sant Just a mare meva com diferents projectes musicals amb diferents bandes a nivell nacional de fer gires i tot això al final per desgràcia bueno per certa per desgràcia s'ha de fer això avui en dia com ha dit també és molt difícil com només d'un projecte poder sobreviure en el món musical avui en dia i sobretot amb música emergent com és de moment el nostre cas per això és tan important com donar-li suport i confiar perquè hi ha molt de treball darrere i per desgràcia és bastant precari de fet estem molt agraïts d'estar aquí perquè en el final també lluitar és com una lluita poder donar bo en el projecte per tant també agrair a la ràdio agrair-te a tu que ens hagués convidat perquè en el final és el que ajuda també en els projectes a seguir avançant quant temps porteu al darrere d'aquesta perquè l'audiència també ens sigui conscient vull dir que no és fer una cançó escriure-la produir-la una mica i pim pam quant de temps porteu al darrere de Tot amb tu Tot amb tu a l'igual va sortir fa dos anys i dos anys quan se va començar a composar sa lletra sa música i ses primeres produccions també són de fa un any tal vegada que van dir val doncs anem a anem a intentar llençar-ho però faltava alguna cosa encara Total i és això relacionant-ho amb el d'abans és que és molt difícil a nivell amb una carrera o sigui amb un grau de psicologia amb mil projectes musicals tant per la meva part com per la seva és difícil al final per desgràcia se va també dilatant en el temps i és que no us hi podeu dedicar 100% clar és aquesta és que és molt difícil quan hi ha altres quan hi ha feines estudis vull dir per això d'aquí també el valor de projectes com aquests de gent que no pot dedicar que és més fàcil de gent que s'hi pot dedicar que li pot dedicar totes les hores del món clar i també al final el fet de no estar vivint a casa dels pares i això també és una dificultat afegida perquè has de fer no se clar supos que totes les persones que estan independitzades ho entenen òbviament però també molt del nostre cercle proper està vivint encara amb els seus pares llavors que és el més lògic i el més normal i el que crec que estaríem fent els dos si no haguéssim hagut de venir a viure a Barcelona però és com una dificultat afegida perquè són moltes coses a tenir en compte i intentar sobreviure fent tot allò llavors per molt que volguéssim només enfocar-nos en aquest projecte és impossible així tot he de dir que cada vegada que mos hi posam és un moment magnífic preciós i que li dediquem o sigui tot l'amor i tot tot el temps possible que tenim i li dediquem perquè és que estem realment molt contents de poder fer això crec que coincidim moltíssim tant amb gustos mos entenem superbé a nivell de de produir i de composar que això és un altre tema al final amb tants anys d'amistat hem viscut molt de prop els nostres processos individuals com de la nostra amistat i això fa que tinguem mil històries que contar més boniques o més tristes normalment lo segon però però amb moltíssimes ganes de dedicar-li temps de poder explicar aquestes històries i sempre per molt ocupada que tinguem la vida sempre sempre sempre hi haurà moment per explicar les històries i sempre volem com trobar moments per explicar aquestes històries i aquest estiu ja és una promesa que mos hi posem a tope i preparam el disc això vol dir que teniu pensat fer més llançaments aviats ens esteu donant aquí una primícia sí una T oh molt bé molt bé sí ens agradaria o sigui ara que he acabat la carrera i ara que tenim una mica més de temps o sigui que ve l'estiu ens hi posarem a tope i la idea és fer un disc no sabem quan encara tampoc cal donar dates però tenim moltíssimes ganes de posar-m'hi de posar-m'ho i que que vengui una cosa una mica més gran sí us agradaria actuar en algun lloc en concret aquí és en Just a la vostra terra en alguna sala que us agradi especialment no? és a dir per somiar escolta'm total per somiar omplir el Palau Sant Jordi claro home sí no ens agradaria molt ja vam tenir la sort de poder actuar a sala Apolo amb el nostre projecte i ens encantaria seguir seguir actuant tant a Mallorca com a Barcelona a Sant Just on sigui ens encantaria dur el nostre projecte ens encantaria dur les nostres cançons i perquè sa gent la pugui escoltar les pugui gaudir i pugui també viure aquest aquest projecte nostre bueno ja que estem aprofiten per fer crida als programadors de Sant Just no? això això aquí a Sant Just de tant en tant també escolta'm es pot incloure algun concert no? festes de tardor festa major vull dir qualsevol excusa és bona total totalment doncs bé arribats a aquest punt no sé si voleu comentar alguna altra cosa de tot amb tu de què espereu que el públic senti quan escolti la cançó o si vosaltres en la vostra ment li canteu algú en concret o si ho voleu compartir jo diria que o sigui convidam a tots els públics de totes les edats a escoltar tot amb tu i en general la nostra música com la que tenim junts com la que tenim per separats aquest bon home té dos discos ja totes plataformes digitals perquè considero que és això comptant amb les nostres històries crec que la gent se pot sentir superidentificada amb històries supermaques de tot tipus el que intentem sempre expressant les nostres històries és també validar les nostres emocions i per tant creiem que també que la gent pugui escoltar les nostres cançons les nostres històries pot fer que se sentin identificats que se puguin sentir validats amb mil situacions que puguin sorgir a la vida i que si podem ajudar a fer sentir bé de qualsevol forma a la gent jo crec que és el nostre principal somni i és un somni també això en por de fer-ho sí convertir-nos en sa banda sonora no? de les persones que això és una frase com molt nostra també quan t'escoltà un xarango escoltàm certes cançons és com les sentim com part de la nostra vida i crec que a les dos ens agradaria molt poder arribar a ser això a la vida de qui es pugui escoltar que se sentin moments bonics en sa nostra música doncs ara ja que coneixem tot amb tu i amb la intenció també que l'heu compost i creat produït què us sembla si li fem un regal a l'audiència no podem posar la cançó perquè si no Youtube ens ho capa ja ho diem així directament però som més llestos que Youtube i tenim l'opció aquí en primícia i en directe d'escoltar-vos en directe què us sembla si agafeu aquí els instruments la guitarra tot el que porteu i això fem aquest regal a la gent que ens estigui escoltant i d'aquesta forma tancarem l'entrevista ja els hi dono per avançat les gràcies al Roberto i al Tomeu per compartir amb nosaltres la vostra música el vostre temps i que des d'aquí a l'emissora també us desitgem molta sort amb aquest nou senzill i amb tot el que hagi de venir i estarem atents atentes us sentirem a parlar molt més de vosaltres segur i a tots els oients que recordeu que el tema es diu tot amb tu i que el teniu disponible a totes les plataformes que se'l facin seu aquest estiu com ens han dit el Roberto i el Tomeu aquí ara això sí en directe a Ràdio d'Esverda Gràcies Gràcies Dona'm ser-hi un moment Sí Són músics professionals per tant tot requereix la seva preparació i tant que han portat aquí la guitarra que això no ho tenim no ho tenim cada dia aquí que són músics en directe que ens vulguin tocar vinga ja els tenim gairebé preparats tot amb tu que jo vull tot amb tu donar-ho tot de mi i si em demanes avui que em faria feliç tot amb tu que jo vull tot amb tu i si ens cuidem jo tu i tu amb mi vull fer-te l'amor pels matins que coneguis les pors que duc dins vull rodatjar-nos de l'aigua salada fosir lluny d'aquí menjar-te la cara vull pelimenta a la nit a dormir-me el teu pit que la lluna ens acompanyi fins a l'albada vull pau i guerra al teu llit tot amb tu que jo vull tot amb tu donar-ho tot a mi i si em demanes avui que em faria feliç vull tot amb tu que jo vull tot amb tu i si ens cuidem jo a tu i tu a mi ens n'adonarem que mai no és res per sempre que tots els que han marxat ens han deixat emprem-te i no sé on anirem però tampoc cal saber-ho que avui al teu costat ja sé el que vull i ens n'adonarem que mai no és res per sempre que tots els que han marxat ens han deixat emprem-te i no sé on anirem però tampoc cal saber-ho que avui al teu costat ja sé el que vull fer-te l'amor pels matins que coneguis el món que duc a dins vull rodejar-nos de l'aigua salada fugir lluny d'aquí menjar-te la cara vull pelimentar la nit adormir-me el teu pit que la lluna ens acompanyi fins a l'albada vull pau i guerra al teu llit tot amb tu que jo vull tot amb tu donar-ho tot a mi i si em demanes avui que em faria feliç vull tot amb tu que jo vull tot amb tu i si ens cuidem jo a tu i tu a mi vull tot amb tu que jo vull tot amb tu donar-ho tot a mi i si em demanes avui que em faria feliç vull tot amb tu que jo vull tot amb tu i si ens cuidem jo a tu i tu a mi em quedo aquí molt bé moltes gràcies Roberto Damson i tu meu Juan Fuster que vagi molt bé molta sort moltíssimes gràcies ràdio Tosbend 98.1 ràdio Tosbend 98.1 Els dimecres a les 10 de la nit Fabricants de Cançons Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia Fabricants de Cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons aquí a Ràdio Desver al 98.1 de la freqüència modulada un programa conduït i realitzat per qui us parla m'anem gausats m'anem gausats m'anem gausats m'anem gausats m'anem gausats estu muy aRock m'anem gausat deあぁ n'ont d'amor x m'anem gausat m'anem gausat m'anem gausats bru토 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! que vas aprendiendo, te llevan a un lugar o a otro, pero cuando tiras la toalla y dejas de creer en ti, pues ahí sí que yo creo que ese es el verdadero fracaso. O sea, el fracaso en sí no es malo, porque también no todo está en su mano en decidir si algo va bien o va mal. Yo creo que el problema está en tener ese miedo al fracaso que nos bloquea y a veces no nos deja arriesgar o nos hace evitar oportunidades importantes en nuestra vida. Totalmente. Yo creo que el verdadero fracaso es no intentarlo, es no seguir, es realmente no creer en ti, aunque a veces puedes también escuchar cuáles son tus dones y talentos. y puede que también sepas entender que, bueno, que puede que no tengas las suficientes competencias como para no ir hacia un camino, pero la verdad que siempre se puede sacar algo de provecho. Otra cosa es la expectativa que tú tengas de lo que quieres conseguir, que no sea una expectativa que, si no lo consigues, pues te deje bastante mermado, ¿no? Vivimos en una sociedad que castiga quizá demasiado el error, ¿no? También a lo mejor eso influye en nuestro miedo. Sí, lo hemos comentado alguna vez, en las etapas primarias cómo influye, ¿no? Que nos premien por el éxito y cuando fracasamos no nos empujen a seguir intentándolo. Es como que siempre hay que acertar y como venimos con esa programación desde pequeñitos de que hay que hacerlo siempre bien, pues cuando no lo hacemos eso nos merma mucho en la confianza. Y también que se habla mucho de las victorias o de los buenos resultados, de lo que conseguimos, pero nos cuesta hablar abiertamente de nuestros fracasos, ¿no? Siempre, pues, de los grandes descubridores o de los grandes científicos. Se habla mucho de lo que consiguen, ¿no?, por poner algún ejemplo, pero no de todas las veces que fallaron o que no acertaron, ¿no? Se habla poco también de forma abierta. Claro, y yo creo, Nuria, que incluso se puede hablar poco de todas aquellas personas que lo intentaron, tal vez no les salió, pero que allanaron el camino a otros, ¿no?, con sus investigaciones, con sus estudios, con sus experiencias, sus experimentos. Creo que todo forma parte de ese, al final, ese dar con la diana, que es lo único que a veces parece que sale en la foto, pero para que haya éxito, si quieres decirlo así, tiene que haber mucho trabajo, mucho arriesgar, mucho aprendizaje y, bueno, muchos intentos fallidos. También es importante pensar, ¿no?, ¿qué es lo que marca que hayamos fracasado? Es decir, ¿por qué, no?, ¿por qué no hemos conseguido algo y entonces eso ya es fracasar? O sea, ¿qué es lo que marca o lo que mide lo que una cosa sea un fracaso, no? Esto también, a lo mejor para alguien, no lo es. Claro, es también un poco como la sociedad desde fuera uzga, ¿no?, un trabajo y, de alguna manera, es los ojos que te observan los que muchas veces puedes verte reflejado que no lo has hecho bien o no has tenido ese éxito. Yo creo que el éxito o el fracaso debe ser algo interno nuestro en el cual, cuando siempre tengamos ganas de levantarnos, forma parte del éxito y, en el momento que no tienes ganas de levantarte o intentarlo, puede que estés más cerca del fracaso. Pero no nunca en los intentos que tú haces como para conseguir algo, porque si no estaríamos muy limitados. Sí, aparte de que tampoco, o sea, no nos definen los fracasos, ¿no? O sea, lo que hacemos después, eso quizás sí, pero el fracaso en sí pues no dice nada de nosotros. A mí me resuena con todo esto que estás comentando también a veces que un término que es el síndrome del impostor, donde muchas veces las personas se sienten con miedo de si van a ser capaces o no, si ellos están preparados y creo que, al final, es toda la experiencia lo que hace que tú estés preparado, con lo cual también es un tema de trabajarse a uno mismo entendiendo que, en el momento que uno emprende una acción, pues está más cerca o menos cerca de la maestría en el número de intentos que uno lo intenta. Y, al final, es un número de horas, ¿no? Sí, sí, sí. A veces también se relaciona ese miedo con otros problemas, ¿no? Que a lo mejor se tratan también en terapia o que a lo mejor los has tratado tú en alguna sesión, no sé si como la ansiedad o quizá también la depresión o la falta de motivación a veces de empezar cosas nuevas. Totalmente, sí, sí. Muchas veces el querer que funcione, el tener una expectativa muy alta, eso genera una ansiedad en la persona y eso forma parte también de cómo tú te exiges a ti mismo. Si eres mucho más amable contigo mismo, pues tienes como muchas oportunidades a la hora de intentarlo. Si eres muy rígido o lo tienes que hacer muy bien a la primera, ahí es donde abandonas. Y muchas veces con ese abandono, pues viene también esa depresión, ¿no? Que comentas. Sí, también, o quizá he dicho ansiedad, depresión, también la autoestima, de no verse capaz, ¿no?, de superar o de ponerse expectativas muy altas. Eso también, la gente que tiene, bueno, que desea hacerlo todo súper bien, ¿no?, con mucha perfección. Claro, se pone unos topes o unas expectativas, pues eso, como no imposibles, pero muy altas. Y claro, difícil es llegar a ellas y cuando no llegas, pues ya lo tachas como un fracaso. Entonces, esos extremos también hay que trabajarlos un poco. Totalmente. Siempre que uno pone metas tienen que ser muy pequeñas, alcanzables, y al conseguirlas te animan a seguir alcanzando otras metas, ¿no? Si tenemos una meta muy lejana y, de alguna manera, todo lo que no estás consiguiendo forma parte de ese fracaso interior, ¿no? Cuando desglosas bien un objetivo, una meta en pequeños objetivos pequeñitos, todo lo que va siendo alcanzar esos objetivos, pues te sitúan en un momento de, bueno, de consecución, de confianza, de logro, con lo cual hace que tengas, pues mucha más autoestima, ¿no?, y confianza en ti mismo. Porque ahí hay estrategias para empezar a afrontar ese miedo, ¿no?, cuando hay gente que a lo mejor está muy bloqueada o cuando no se atreve a empezar algo nuevo, pues por eso, por ese miedo a no conseguirlo o ya no a conseguirlo al fracaso directamente. ¿Hay algunas estrategias que quizá se puedan poner en práctica o que tú recomiendes o...? Claro. Algunas de ellas han salido aquí de una manera no enumerada y ordenada, pero es como el tener la confianza en uno mismo, el saber que uno puede fracasar, el ponerse pequeños objetivos, el intentarlo más allá del resultado final, el tener una actitud, como yo siempre digo, de científico, donde tú lo que haces es probar y luego ver si eso funciona o no funciona, en lugar de estar pendiente que lo que hagas tiene que funcionar. Es como, bueno, yo lo hago y a ver qué aprendo, ¿no?, de ello, qué saco en conclusión. Hasta que lo pruebas tantas veces que te conviertes en experto. Cuando te conviertes en experto porque has fracasado mucho, ahí sí que es cierto que tienes, bueno, mucha más confianza y más maniobrabilidad. Pero cuando estás muy pendiente de que solo te salga bien, analizas demasiado y cuando analizas demasiado viene como un poco la parálisis, ¿no? Y la ansiedad también, ¿no? Es como... Y la ansiedad, sí. La anticipación siempre constante de lo que puede salir mal. Bueno, eso que crea como ese estado de alerta mental que, bueno, que drena como energía, que genera, pues, estrés, la ansiedad de forma permanente, ¿no?, que también puede afectar a la salud física y emocional. Claro, y también la expectativa que quieras generar a los demás, ¿no?, porque igual quieres agradar a los amigos, a los padres, a tu sociedad, con lo cual te metes una presión que ya no es tuya, ¿no? Es como... Quiero que papá y mamá estén contentos, quiero que mi familia esté contento, quiero que... Con lo cual no dejas de ser tú para intentar ser lo que otros quieren que tú seas, ¿no? Sí, sí, sí. Además, que las personas que tienen como ese miedo siempre se quedan como, bueno, con caminos seguros, ¿no?, que son un poco gratificantes, o sea, que viven como en esa zona de confort que les da, pues eso, estabilidad, pero que a nivel de crecimiento, ¿no?, o de realización personal, como están en esa zona segura y no quieren apostar, pues tampoco sienten, ¿no?, ese gusanillo a veces que es lo que nos hace evolucionar o tirar adelante. Claro, lo que pasa es que a veces la vida es tan sabia que a veces ya no te compensa, ¿no?, esa zona donde tú te sientes cómodo porque hay mucha incomodidad también en esa zona y eso hace que llegue un momento que tengas que dar ese empujón. Bueno, es un poco, creo que está todo tan bien regulado que cuando das ese paso es porque ya lo tienes que dar, ¿no? Es como que ese miedo de, bueno, de no estar a la altura o, bueno, de decir que no a lo mejor a ofertas de trabajo o a invitaciones o a situaciones nuevas, ¿no?, que a lo mejor podrían enriquecernos a nuestra vida personal o profesional. Totalmente, es así, sí, sí. Y también esto nos lleva también al autosabotaje un poco o a la procrastinación, ese miedo. Eso es increíble, eso es una de las cosas que ocurre, ¿no?, el autosaboteo a uno mismo, el procrastinar porque tiene miedo, ¿no? Al final, creo que muchas veces cuando tienes que presentar algo y lo vas posponiendo ya casi la adrenalina máxima llega en el momento que casi llega el día, ¿no? Te tienes que enfrentarte, ahí casi no hay escapatoria y te enfrentas, pero sí que muchas veces vas posponiendo porque no lo ves a la altura, no lo ves con la exigencia que a ti te gustaría que saliese y es ahí donde viene, ¿no?, el tema. Sí, es como que ese miedo al fracaso lo vas disfrazando como en modo aplazar tareas, ¿no?, de que te dices de que aún no estoy lista para hacer, o de, bueno, de lo que hablábamos antes del perfeccionismo extremo, ¿eh?, de que no empiezo todavía a hacer eso porque, pues eso, quiero tenerlo todo bajo control, no vaya a ser que no me salga, no vaya a ser que fracase, ¿no?, por ese miedo que nos mantiene ahí aplazando cosas que queremos hacer. Totalmente, totalmente es así. Así que lo único que puedo decir a la gente es que lo intente y luego, pues, que observe, ¿no?, cómo ha ido y sin ningún tipo de juicio, ¿no?, que muchas veces son los juicios los que arruinan nuestras experiencias. David, ahora mismo falta nada, un minuto y medio para la una del mediodía. Lo hemos de dejar aquí. Gracias por tu participación. Otro viernes más. Muy bien, Nuria. Y nada, hasta la siguiente sección, el viernes que viene. Hasta la siguiente. Buen fin de semana para todos. Igualmente, David. Buen fin de semana. Hasta luego. Igualmente. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Fins demà! Amb en Dani Martínez, que tingueu molt bon cap de setmana, ens tornarem a saludar dilluns 9, que fem festa dimarts a les 10 del matí aquí a Ràdio d'Esvern. Passeu bona tarda i uns dies de descans. Tornem dimarts, que vagi bé! Fins demà!
#855 - Ràdio Desvern: Actualitat, Efemèrides, Entrevistes i Música d’Estiu
Titulars locals
- Notícies de Sant Just amb Mariona Sales: hort escolar de l’Institut Escola Mas Lluí, presentació de llibre a l’Ateneu, xerrada sobre gravat a Can Ginestar.
Portades de premsa
- Lectura i comentari de les portades del Diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
Efemèrides del 6 de juny
- Record del Dia D (1944), inauguració del Museu de la Pau (1984), erradicació de poliomielitis a Europa (2002) i primera gravació dels Beatles a B-Road (1962).
Temps a Sant Just
- Previsió meteorològica amb Carles Rius per al cap de setmana.
Entrevistes
- 1 Lorena Salgado (Centre de Formació d’Adults): oferta educativa, noves formacions, metodologia i matrícula.
- 2 Roberto Damson i Tomeu Juan Fuster: presenten el seu nou senzill «Tot amb tu».
La Vall de Verç
- Parlem amb el director de la revista, en Josep Lluís Gil, dels continguts del mes de juny.
Espai psicologia
- David Fernández parla del fracàs, l’autoexigència, el perfeccionisme i estratègies per superar la por a fracassar.
Episode Sections
Les notícies de Sant Just
6:33Fem un repàs als titulars més destacats de l'actualitat informativa de Sant Just, amb la periodista Mariona Sales, responsable dels Serveis Informatius de Ràdio Desvern. Podeu recuperar totes les notícies del dia a la web www.radiodesvern.com
Efemèride del dia
33:43Busquem curiositats, naixements i fets històrics que van passar tal dia com avui. Tampoc hi falta l’efemèride musical.
Meteo Sant Just
41:35Quin temps farà a Sant Just les properes hores? En Carles Rius, meteoròleg de l'emissora, ens fa la previsió un dia més.
Biel Bullich presenta “Uns dies bons”
1:15:55Avui a Ràdio Desvern hem escoltat la nova cançó del jove santjustenc Biel Bullich "Uns dies bons". Tal i com diu el portal musical català Primera Fila, "Biel Bullich transforma els records d’infantesa i les il·lusions de futur en una cançó que homenatja Cambrils i l’estiu etern".
La Vall de Verç: temes de la revista de JUNY
1:26:51En Josep Lluís Gil, director de la revista "La Vall de Verç" de Sant Just, passa cada mes per l'emissora per comentar els continguts més destacats que hi haurà a la revista del mes en qüestió. A la d’aquest més ens ha destacat alguns temes: reportatge a l'Eduard Celma -un dels últims pagesos de Sant Just-, notícia de l'Assemblea General de l'Ateneu, nova secció a la revista amb escrits literaris dels lectors, i notícia sobre les revetlles de juny al poble.
‘Tot amb tu’ de Roberto Damson i Tomeu Juan Fuster
2:01:22Els joves músics Roberto Damson i Tomeu Juan Fuster, de la companyia de teatre musical ‘Mare Meva’ de Sant Just, han vingut a l’emissora a presentar el seu nou senzill ‘Tot amb tu’, un hit d’estiu. La cançó va néixer dins un camarot d’un vaixell, en un viatge de retorn de Mallorca a Barcelona. Els convidats expliquen el procés creatiu i de producció del tema, i del seu projecte musical en conjunt. Parlen dels seus referents musicals i de com compaginen la música amb els seus estudis, obligacions i altres facetes professionals. Anuncien en primícia que ja estan treballant en noves cançons i ara que arriba l'estiu dedicaran més temps a desenvolupar la seva carrera musical. Posen de manifest l'àrdua feina dels musics emergents en donar a conèixer les seves obres, i agreixen l'esforç de totes les persones que els ajuden d'una forma o altra. Acaben l'entrevista amb un regal per l'audiència: canten en directe 'Tot amb tu'.
Psicología: el miedo al fracaso
2:30:47Espacio de psicología con David Fernández, psicólogo y psicoterapeuta del ‘Servei Integral de Salut’ de Sant Just. Hoy con David hablamos de ese miedo silencioso que nos paraliza, que nos frena incluso antes de empezar: el miedo al fracaso. Muchas personas evitan tomar decisiones que podrían cambiar su vida —como cambiar de trabajo, iniciar un proyecto o terminar una relación— simplemente por el miedo a que no salga bien.