#857 - Actualitat Sant Just, CEAS Excursionista, Silenci i Coachselling

. Molt bon dia Sant Just, passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 11 de juny. Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just. Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca. Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui. Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia. ens comunicarà aquells fets històrics que van passar, doncs, això del dia com avui, un 11 de juny de fa ja alguns anyets. També ens portarà l'efemèride musical. Acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores. A les 11 i 10, ja a segona hora, farem l'entrevista del dia. Avui tenim de convidada a la Romi Porredón, que és la presidenta de les CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Amb ella farem una valoració de com ha anat aquesta temporada, de totes les activitats, excursions, sortides, projeccions d'audiovisual que han anat fent. I bé, tot seguit, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que aniran passant per la Rambla avui dimecres al matí. Després de l'entrevista saludarem a la Mònica Moles i a l'Helena Álvarez, que fan la secció Camins de Benestar. Ja ens han avançat, que avui tractaran el silenci. I a tercera hora, a partir de les 12 i 10, doncs es deixarà caure l'Albert Macià, amb qui farem un repàs de les activitats que ja la teneu per als propers dies. I com sempre, acabarem també el programa els dimecres, bé, com sempre, de forma quinzenal, com ho fem amb en Frank Rigol, amb qui fem la secció de Coutseling. Sempre ens envia un text, el llegim i després el comentem aquí en directe. Per tant, ja veieu, un programa ben carregat de contingut. No marxeu, que comencem! I don't want to hear those songs no more. Yeah, do you remember the way we fell in? Like everything froze with just one glance then. From heaven to nothing, it feels like hell. Well, here's the truth of it. I don't want you ever to forget about us in the front seat. Listening to songs that made you think about me. Bonfire smoke on your hoodie that I stole from your flat. No, I never gave it back But I don't want you ever to forget about us I've found more love since you for sure And I don't want to go back to where we were before But when I hear your name, it's so so wrong Do you ever feel the same way too? Yeah, do you remember the way we fell in? Like everything froze with just one glance From heaven or nothing, it feels like hell Well, here's the truth of it I don't want you ever to forget about us in the front seat Listening to songs that made you think about me Bonfire smoke on your hoodie that I stole from your flat No, I never gave it back But I don't want you ever to forget about us I know we were never perfect But I think about the life we never had Yeah, we both found different love Now we're moving on Let's leave it buried where it was I don't want you ever to forget about us Forget about us I don't want you ever to forget about us Yeah Do you remember the way we fell in? Like everything froze with just one glance Then from heaven or nothing, it feels like hell Well, here's the truth of it I don't want you ever to forget about us I don't want you ever to forget about us In the front seat Listening to songs that made you think about me Bonfire smoke on your hoodie that I stole from your flat No, I never gave it back But I don't want you ever to forget about us I know we were never perfect But I think about the life we never had Yeah, we both found different love Now we're moving on Let's leave it buried where it was I don't want you ever to forget about us Forget about us I don't want you ever to forget about us I don't want you ever to forget about us Generalitat de Catalunya Treu la llengua Treu la llengua Treu la llengua fora Al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint Si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua! Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí i ara xerrem amb la Mariona per conèixer les notícies i l'actualitat d'aquí de Sant Just avui dimecres, que estem ja meitat de setmana. Mariona, bon dia! Bon dia, Núria! Vinga, a veure què ens portes aquí de Sant Just, que segur que tenim temes, eh? I tant, doncs mira, comencem explicant que l'espai de lliure creació Carme Malaret obre una nova etapa aquest cap de setmana, que ja vam comentar que tornava a posar-se les piles aquest espai renovat i repensat, i comencen amb una proposta participativa amb el nom Com a Casa. Es tracta d'una instal·lació col·lectiva que serà construïda amb objectes que la ciutadania aporti i que presentin per cadascú el sentiment de llarg. Pot ser una fotografia, un quadre, unes espardenyes, qualsevol cosa que faci casa, d'alguna manera, per la persona que aporti. Sí, allò que et recordi una mica, no?, com a casa, com per exemple algun despertador, no?, pot ser algun objecte així com... El que sigui, el que sigui. Sí, sí, sí. Llavors, les aportacions es podran fer dijous 12 i divendres 13 de juny de 6 a 8 del vespre i dissabte 14, 11 del matí, a 2 i de 5 a 8 del vespre. La instal·lació s'inaugurarà el diumenge 15 a les 11 del matí i hi haurà un vermut de benvinguda a dos quarts d'una. Molt bé. Llavors, un cop acaba de la jornada, tothom podrà recuperar el seu objecte. I amb aquesta acció, doncs, l'espai Carme Malaret vol tornar a omplir-se de vida amb la participació de tothom i els records de casa, doncs, que porti tothom que hi vingui. Molt bé. Doncs, perfecte, Mariona. Tenim que l'espai de lliure creació Carme Malaret torna a gestar en marxa després d'aquest any que ha estat de pausa. Ho vam parlar, com has dit, amb ella fa uns dies i amb la Carme Malaret, que va venir aquí a la ràdio. Exacte. I això, la primera exposició participativa, col·lectiva amb la gent del poble. I, escolta, que ens vol fer sentir com a casa. Molt bé. Vinga, què més tenim? Doncs, mira, parlem de la pròxima conferència organitzada per l'Eula d'Extensió Universitària de la gent Gran Desplugues i Sant Jús, que no en vam parlar ahir. I, en aquest cas, la d'aquesta setmana, que és demà, porta per títol Dalí, i serà a càrrec del periodista i assagista Lluís Permanyer. Val. L'acte tindrà lloc, doncs, dijous 12 de juny, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació a la figura de Salvador Dalí, tot destacant-ne, doncs, la trajectòria artística i personal, en el marc de la seva relació amb el surrealisme i l'impacte mediàtic de la seva obra. Molt bé. Com sempre, l'acte és obert a tothom, entrada gratuïta pels socis de l'Eula d'Extensió Universitària, i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci. Molt bé. Doncs, temàtica de la propera conferència de l'Aula d'Extensió Universitària. I, vinga, anem ja amb l'últim titular, Mariona. Doncs, mira, tenim que dues persones de Sant Just participen en un dels projectes destacats de la Bienal d'Arquitectura de Venècia 2025. Oh. Són l'arquitecte Cristina Valle i el mercatista Àngel García, que són membres de l'equip que ha desenvolupat Recycling Intelligence, que és una proposta seleccionada per ser exposada a l'Arsenal entre els mesos de maig i novembre. El projecte combina intel·ligència artificial i fabricació digital per generar noves tipologies d'habitatge social. S'exposen 370 maquetes impreses en 3D, basades en dades reals de concursos públics, formant, doncs, un gran paisatge arquitectònic retroil·luminat. Retroil, saps que em pensava que era alguna nova tècnica, saps? No, no, és un paisatge retroil·luminat, això. Retroil·luminat. I Recycling Intelligence ha rebut reconeixement internacional per la seva innovació i per la capacitat de repensar els espais col·lectius des d'una perspectiva més social i sostenible. Molt bé. Doncs també enhorabona amb aquestes dues personalitats de Sant Just, concretament amb l'arquitecte, no? I l'altra figura que era... Mecatista. Mecatista, eh? Ara tinc els meus dubtes. Molt bé. Doncs, Mariona, simplement això i afegir que abans de tanca aquest espai de notícies, que avui comença la selectivitat, les proves d'accés a la universitat, i aquí a Sant Just sabem que ahir hi ha força alumnes que s'hi presenten, que crec que hi ha... no sé si hauran acabat ja la primera prova, duran hora i mitja cada prova, i crec que comença a anar a les 9, per tant... Doncs la deuen estar acabant. La deuen estar acabant, més o menys, per tant, bueno, esperem que els hi vagi bé. Les proves es publiquen un cop s'han acabat, les correccions pertinents, per tant, a mesura que vagin acabant, els professors també que els acompanyen fins a les universitats a fer els exàmens, suposo que se'ls hi entreguen el moment que se'ls hi entreguen els alumnes, a fora estan els professors i els encarregats, encarregades de vigilar les classes, també els hi lliuren amb ells un examen, per tant, quan surtin aniran veient. I, escolta'm, sempre hi ha aquest nerviosisme, no?, de saber quins temes els hi pregunten, quines preguntes, no?, com són els exàmens. Recordem que en el de Cantàbria va entrar Montoya, el fenomen Montoya Plis. Sí, sí, tant. Crec que no serà el cas en aquest cop, perquè donat el revolt que es va aixecar, suposo que si se'ls hi va acudir a posar algun tema d'aquests, el deurien canviar immediatament. Exacte. Res més. Mariona, deixem aquí l'espai de notícies de Sant Just, anem a una promoció i seguim comentant les portades dels diaris. Perfecte, Núria, fins ara. Fins ara. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Són les 10 i 24, Mariona, comencem amb la portada i les notícies que hi ha a la primera pàgina del diari Ara. Doncs el diari Ara obre amb la notícia dient que aïlla tira endavant l'ampliació de l'aeroport del Prat. Diu que la Cora Maena i el Ministeri preveu allargar 600 metres la pista sobre dos aiguamolls. Diu que hi ha crítiques de Comuns i Esquerra i satisfacció del sector empresarial i preocupació dels ecologistes. I en fotografia veiem aquesta ampliació que està valorada en 3.200 milions d'euros i que afectarà la pista propera al mar. I entenc que això és una imatge del que serà aquesta ampliació i de com quedarà l'aeroport del Prat un cop s'hagi tirat endavant. Sí, correcte. A més, altres notícies del diari Ara d'avui veiem que Trump militaritza Los Angeles. Diu que el pols entre el president dels Estats Units i el governador de Califòrnia puja de to amb l'augment de tropes mobilitzades i l'extensió de les protestes. I veiem a la fotografia una imatge d'aquestes protestes on es veu la policia preparada per això, pels antidisturbis i gent protestant al carrer amb aquesta onada de protestes a Los Angeles relacionat amb aquestes deportacions que s'està fent a gent que no està regularitzada del tot pel que fa al tema de papers. Doncs que estan a haver-hi aquestes deportacions molt grans i la gent està sortint al carrer. Esclar, s'està manifestant, no? Exacte. És a dir, la resposta de Donald Trump és enviar a policia. Vinga, policia. No sé si 4.000 agents hi havia, crec que fa un parell de dies, ja que els anaven enviant de 2.000 en 2.000, saps? Sí, imagina't. Déu-n'hi-do. De fet, a la fotografia, si t'hi fixes, hi ha un detallet al costat dret. Es veu una farola amb un grafiti que posa Trump i el símbol de l'esbàstica nazi. És veritat, ostres. L'esbàstica, exacte. Sí, sí, sí, sí. Es veu amb una paret que diu FAQ. Que això vés a saber què és. Sí, això potser és... Pot ser que sigui FAQ-Tram pel context, però... Però la farola té raó, eh? Vull dir, t'hi has de fixar una mica, però es veu clarament. Sí, sí, sí. Trump i l'esbàstica. Sí, sí, sí, sí. Molt bé, doncs res, escolta'm, el poble que es manifesta. Exacte. Més notícies per tancar la portada del diari Ara d'avui. Veiem que la Xina i els Estats Units busquen una treva en la guerra comercial. I també diu el diari Ara que Brussel·les no creu que el procés comprometés fons de la Unió Europea. Molt bé. I amb això passem a La Vanguardia, que també obre amb el sal en infraestructures. es diu que la inversió per ampliar i millorar l'aeroport augmenta fins a 3.200 milions. Diu que l'obra afecta menys les llacunes que el projecte inicial, però necessitarà encara el CID a Brussel·les. Diu que ella ho justifica per recuperar el lideratge econòmic i Esquerra i Comuns s'hi oposen sense trencar. I veiem a La Vanguardia com posa la proposta d'ampliació de l'aeroport de Barcelona que va anunciar el president de la Generalitat, on es veu un mapa amb diferents textos detallant amb què consistirà aquesta ampliació, quines noves zones hi haurà i com quedarà una mica tot. Em sembla que volien allargar la pista, o sigui, la pista ara té 2.600 metres i la volen allargar mig quilòmetre més, 500 metres, i en lloc de fer-ho per un costat, la volen allargar per un costat i per l'altre. Llavors, no només afecta a la zona verda de la Ricarda, sinó també a la zona verda que hi ha a l'altra banda, que es diu el Remolà. Llavors, és com que queden dues zones verdes afectades. Clar, volen allargar-la fins que la pista tingui crec que 3.100 i pico metres, que és el que necessita perquè els avions més grans puguin recórrer com si diguéssim tota la pista. Ara quan s'ha d'enlairar es veu que un avió tan gran es veu que han de parar l'operativa, han de fer maniobres amb els altres avions perquè es puguin... I és una mica un xou, no? I és una mica un xou i, bueno, clar, el tràfic aèri s'acumula, cada cop hi ha més gent que utilitza els aeroports, que fa vols, que... Per tant, doncs, bueno, aquí està una mica. Després hi ha, clar, tota la banda sensible amb el medi ambient, no? Sí. Sí que és veritat que ja han dit que per cada... Em sembla, no sé si era que per cada hectàrea o per cada metre quadrat que destrossen d'aquests espais verds, de la Ricarda i el Remolà, Brussel·les els ha dit que ho han de compensar amb 10 zones verdes, o sigui, per cada una hectàrea afectada n'han de crear 10 de més de verdes. Ja em dius tu on les posaran, no ho sé. Exacte. Però, bueno, s'han compromès. Sí. I, de fet, la... Hi ha molta mobilització ciutadana en contra d'aquesta ampliació. Semblava que s'havia aturat una mica, però finalment, doncs, tira endavant. No, ha sigut com una mica de cop, eh? M'ha semblat a mi, perquè era com que era un tema que anava sonant de fa anys... Clar, se n'havia parlat molt. I de cop un dia diuen, Salvador Illa, pacta Maena per l'ampliació de l'aeroport. Tot i això... Com ha passat això, quan... Tot i això, com deia el diari ara, encara falta el CID a Brussel·les, però... No, sí, sí, sí. Però té pinta que, doncs, que això tira endavant, finalment. Passem més notícies de la Vanguardia. Veiem també que parla de Trump, que militaritza els Estats Units. Sí. I es veuen una fotografia, doncs, amb unes quantes persones de l'exèrcit al costat. Diu que Donald Trump avança en el seu propòsit de militaritzar els Estats Units. Diu que els marines s'han afegit a la Guàrdia Nacional a Los Ángeles, on els veiem a la fotografia, que veiem el president, doncs, visitant la base de Fort Bragg. I el mandatari ha enviat el missatge que prendrà les mateixes mesures contra qualsevol ciutat que s'oposi a la caça de sense papers. Seguim més notícies de la Vanguardia. Veiem que Brussel·les nega davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que l'amnistia l'hagi perjudicat. També que Luco troba gravacions de presumptes suborns de Valos. També parla del cinquantè aniversari de Miró, de la Fundació Miró. Diu que quan Miró va dir que no volia una Barcelona grisa. Sí. De fet, les seves obres es coneixen per ser... Totes són molt colorides. Molt colorides, abstractes i plenes de color. I són realment una icona important de la ciutat de Barcelona. Són molt reconeixibles. Tu veus un quadre de Miró i dius... A veure, si potser no hi entens molt, dius... Bé, podria ser de Miró, no? De dir, però bueno, hi ha Miró, et ve al cap, no? Sí, i a més en tenim... Vull dir, la ciutat de Barcelona té obres icòniques de Miró. N'hi ha una a l'aeroport del Prat, un mural molt gran, també a terra de la Rambla de Barcelona. N'hi ha una, també. I falta una tercera perquè sí que... O sigui que ara no sé on és, no és que falti, em falta a mi. Ha desaparegut, no? Però sí que era com... Mira, havia pensat, doncs, aquestes obres era per donar la benvinguda a la gent que arribava a la ciutat, que una era la gent que arribava per Aire, per això a l'aeroport del Prat, la gent que arribava per terra i la gent que arribava pel port. Llavors, a... A veure, consultem... Per terra... Centre de dades... Juraria que és la de... Obres de Miró a Catalunya. La de la Rambla. La de la Rambla, que és allà... Al terra de la Rambla. Sí, sí, sí, però és la que dóna la benvinguda a la gent de terra. La gent de terra. La gent de terra, eh? I falta la gent de... La gent que arriba, doncs, per mar, que ara mateix no sé on està aquesta tercera obra. Bé, a veure, informació pràctica... Doncs no, aquí estem trobant moltes rutes sobre Miró, molts quadres, veiem que... Bé, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Fundació Joan Miró... Bé, ara aquí no tenim concretament quines obres són, però sí que és veritat que és molt famosa, la de la Rambla i també la de l'aeroport. Vés-ho buscant, Marió, en el centre de dades, després ho informem, segueixo jo, si et sembla, amb la informació que hi ha al periòdico, que obre amb una fotografia de Salvador Illa dient que desbloqueja el Prat, que ha fet una proposta que redueix a 87 metres l'afectació de la Ricarda. Diu que el govern i Aena pacten una inversió de 3.200 milions per ampliar l'aeroport i que la instal·lació aeroportuària barcelonina podrà reforçar la seva posició estratègica al sud d'Europa. També fan un qui és qui en aquest comitè d'experts que ha desbloquejat aquest projecte de l'ampliació del Prat. Altres notícies al periòdico, doncs que la UCO busca a casa d'Avalos proves de comissions, que Donald Trump referma el desplegament militar a Los Ángeles i que amenaça altres ciutats, i que Catalunya registra temperatures més altes del que és normal i també fortes tempestes, tot això pel que fa als extrems climàtics. Si anem a l'última portada, la del punt avui, avui obre amb l'energia renovable, amb bioenergia. Surt una mena de pastilla on hi ha ciment en mitja pastilla i a l'altra mitja pastilla hi ha el que sembla plantacions de blat de moro i diu que planifiquen 50 plantes més de biogàs i 3 biopolígons mentre la biomassa vegetal es consolida. Dic que és blat de moro el que semblen les plantacions perquè fa la forma, però podria ser qualsevol altre tipus de vegetal o planta. Aquí altres notícies han patit també del punt avui. Diu que Donald Trump envia els marines a Los Ángeles enmig dels retrets del governador. També que queda registrada la moció de censura contra el govern de Junts de Sant Pol. Que la Comissió Europea no veu afectacions financeres per l'amnistia. També parlen de l'insomni, Mariona, a la portada. Diu que afecta a un de cada tres infants i que els adolescents no dormen prou. O sorpresa, això ja fa com... Ja fa temps que se'n parla i tant. Ja fa temps, eh? I també que ella anuncia un acord per ampliar l'aeroport. Tenim informació ara, Mariona, de Miró. Sí. A veure, explica'ns. Les tres hores, de fet, la tercera, la tenia en ment, però he pensat que aquesta no dona la benvinguda al mar i és que no hi ha cap que doni la benvinguda pel mar. Què dius? Llavors els turistes que venen amb vaixells que no tenen benvinguda de Miró. No tenen la benvinguda de Miró. No, exacte. Però quan posen peu a la ciutat, doncs sí que tenen la benvinguda perquè una és l'arribada des del cel a l'aeroport, com he dit, la de la mural de la terminal, que està a la terminal 2, perquè és del 1970, la que dona la benvinguda per terra, que és la de la Rambla, que es diu Mosaic del Pla de l'Os. No sabia el nom en concret. Que per cert va ser allà on es va produir l'atemptat, just en aquella zona, no? Just en aquella zona, exacte. que és aquest mosaic de colors molt vius que està incrustat directament a terra i que està més o menys a l'alçada del teatre del Liceu, una miqueta més a baix. I la tercera dona la benvinguda al cor de la ciutat moderna. Ubica'm, on està això? Està a l'antic escurçador a la plaça Espanya. Segur que l'has vist més d'un cop, que és la dona i ocell. A més, entrava... No sé si has fet... Tu no vas fer Història de l'Art, oi? No, reina meva, no. Era una de les obres de la selectivitat. Que entrava de selectivitat. Però això és una escultura? És una escultura que es diu Dona i ocell, que representa, doncs, això, la figura femenina amb un ocell. Saps que no l'havia vist mai en la vida? L'estic mirant ara mateix per Google i t'haig confessat. Sí, sí. I és una obra bastant icònica, també, de la ciutat de Barcelona. Està, això, al costat de les arenes, a la plaça Espanya. Sí. I representa, això, una dona amb un ocell. Miró era abstracta, per tant, tu la veus i... No, clar, jo... Si no m'ho dius... I has de posar imaginació. Sí, sí. Però sí, sí. I aquesta dona la benvinguda al cor de la ciutat moderna. Molt bé. Bueno, clar, si a mi no em dius que és dona i ocell, jo no interpreto que és dona i ocell. No. Però, bueno, m'ho dius i m'ho crec. Però ara... M'ho dius i m'ho crec. I pots posar-li una mica d'imaginació i la veus, la dona i l'ocell, eh? Ho veig, ho veig. Molt bé. Doncs, Mariona, aquestes són les tres obres de Miró, més destacades aquí a la ciutat de Barcelona. Ho deixem en aquest punt. Escoltem a les 11 i a les 12 amb els butlletins de Ràdio d'Esvern i a la una ja amb tot l'informatiu complet. Perfecte. Que vagi bé, Mariona. Adéu. Adéu. Fins demà! L'ho lanciata e riafferrata Senza fiato l'ho lasciata Tra le braccia mi è cascata Era cotta e innamorata Oh yeah, si dice così, no? E poi, e poi Che idea Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea Ma quale idea? E' maliziosa ma sopra tenera Bada un super bullo buffo come te E poi che avresti di speciale Che in un altro no non c'è Che idea? Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea? Ma quale idea? Attento lei lunga la sa Lei ti farà girare in tondo Senza avere mai Le cose che pretendi E scusa in fondo Scusa tu che dai? Ho un'idea Potrei avvicinarmi così Con la scusa di pagarle due drink Che idea Dice ma come sei vestito? Si lo so che io non sono proprio il tuo tipo Mi segue lentamente Poi ruba il drink ed esce Con il suo fare indifferente Che idea So che una come lei Da me vorrebbe le stelle Però non sa che sono un verdente Non ho niente di originale Non so di cosa parlare Se di soldi Se di cani Se di settimane Al mare Non mi hai neanche guardato Col mio whisky se n'è andata Però quando è ripassata Mi è venuta una pensata Si dice così no? Oh yeah E poi E poi Che idea? Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea? Ma quale idea? E' maliziosa Ma saprà tenera Bada un super bullo Buffo come te E poi Che avresti Dispensare Che un altro No non c'è Che idea? Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea? Ma quale idea? Attento lei Non calza Lei ti farà girare In tondo Senza avere mai Le cose che pretendi E scusa In fondo scusa Tu che dai? Chissà se tornerai Non ci vedremo più Chissà se ci sarà un'altra occasione per noi Chissà se riuscirò a dimostrarti chi sono Ma ora Ora Balla Balla Balla Che idea? Che idea? Che idea? Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea? Ma quale idea? E' maliziosa Ma saprà tenera Bada un super bullo Buffo come te E poi Che avresti Dispensare Che un altro No non c'è Che idea? Ma quale idea? Non vedi che lei non ci sta Che idea? Ma quale idea? Attento lei non cala sola E ti farà girare in tondo Senza avere mai Le cose che pretendi E scusa In fondo scusa Tu che dai? Ara són les 10 i 40 I l'Enric ens porta les efemèrides d'avui 11 de juny Bon dia Com estem Núria? Bé Bé Doncs mira tal dia com avui Però del 1776 Thomas Jefferson començava a redactar la declaració d'independència dels Estats Units Un text clau en la història política moderna d'aquest país El document seria aprovat unes setmanes més tard El 4 de juliol Però aquell dia començava a posar-se en negre sobre blanc La ruptura amb la corona britànica Ai si Jefferson ara aixequés el cap Després en parlarem d'un altre que també Déu n'hi do Bé És una dada curiosa Primer esborrany De Jefferson va ser revisat i retocat per diversos membres del comitè Entre ells John Adams o Benjamin Franklin Tot i això gran part del text final es manté amb les idees originals de Jefferson Per tant una Constitució del 1776 que ha estat molt poc retocada des de llavors Ara hi ha qui se la salta a la torera Ja, ja, clar Però bueno I tal dia com avui Sí 1962 John Fitzgerald Kennedy pronunciava el seu famós discurs a l'aniversitat de Liel On defensava que els governs havien de basar-se les seves decisions en dades i evidències No en ideologies Això a la política actual no passa No Un posicionament que buscava enfortir la confiança ciutadana en plena Guerra Freda Una de les frases més citades aquell dia va ser El gran enemic de la veritat sovint no és la mentida sinó el mite Ara ho equivaldria amb les fake news, no? Sí, més o menys Amb això Kennedy demanava una mirada crítica i informada davant dels relats simplificadors Molt bé, doncs dues efemèrides així nord-americanes Molt vinculades a l'actualitat Molt, sí, sí, sí Molt vinculades I tal dia com avui, 11 de juny de 1982 També podríem vincular una mica a l'actualitat nord-americana En aquest cas no és una persona que venia d'un altre país Sinó que era un personatge que venia d'un altre planeta Però tot i així rebia aquesta discriminació per ser de fora A veure I és que l'11 de juny de 1982 s'estrenava ET Ah, uau Película dirigida per Steven Spielberg, un mite En fi, que va emocionar tots els públics d'edats De totes les edats Jo recordo que la vaig veure al cinema Un film que va emocionar Com dèiem, tothom i es va compartir un dels èxits històrics dels anys 80 ET era, tots ho sabreu, o la majoria ho sabeu Aquell personatge que arribava d'un altre planeta Que quedava perdut del bosc, els seus companys marxaven Era acollit per l'Eliot i la seva família Amb una Drew Barrymore que tenia 4 o 5 anys com a protagonista Ai sí, que petita era aquella nena Sí, sí, sí Una brutalitat de pel·lícula A mi, jo quan la vaig veure de petita O sigui, el primer cop que la vaig veure A mi em va fer por Hi ha el moment de la mort d'ET o de la pseudo-mort d'ET Sí Que és molt trist Sí, sí No, no, però em feia por el bitxo O ET, l'extraterrestre Em feia por Pensava que venia per la nit i no ho sé Per cert, sabeu que la frase Mi casa teléfono Com us ha dit mi casa teléfono Doncs la van improvisar Que no estava aquí Què dius? Sí, sí, no estava aquí Uau Jo tinc curiositat en aquella època Com deuria O sigui, com que l'ET, no? A llocs de terrestre Com deuria a nivell tècnic d'imatge Era un robot Era un robot, ja? Era un robot fet de... Sí, sí, era un robot I anaven movent Però era un robot I hi havia escenes que hi havia un personatge a dins És a dir Però vaja, no era ordinador No era ordinador I acabem amb música I és que l'11 de juny de 1984 Bruce Espresting publicava l'album Born in the USA Tot un símbol que també té a veure Amb la realitat política dels Estats Units Sí Que Ronald Reagan va utilitzar la cançó com a... De campanya De campanya I Espresting va dir que no havia entès res Perquè en realitat era una crítica feroig A la guerra del Vietnam I a les actuacions imperialistes nord-americanes En Països Aliens Això passa quan els polítics utilitzen cançons d'autors o de cantants Això ha passat també Joaquín Sabina amb Ciutadans i coses així Que s'enfaden després Perquè dius Ostres, estàs utilitzant música meva per... Bueno Sí, sí En tot cas, per cert Darrerament també Bruce Espresting s'ha manifestat de forma clara i oberta En contra de les polítiques de Trump Avui ens ha quedat un espai una mica... Molt nord-americà, no? Sí, sí, sí I Trump ja li ha dit de tot Ja li ha dit de tot És a dir, l'ha matxacat, l'ha denunciat Ja sap que aquest senyor no accepta les crítiques No, que van, absolut Bé, doncs acabem amb aquesta cançó Que recordarem Que es va publicar l'11 de juny del 84 Sí I que va ser un boom a nivell comercial Molt bé Es va vendre... Jo diria que és un dels discos més menuts d'Espresting Tot i no ser dels millors Ens quedem escoltant el Boss Aquí a Ràdio d'Esvern Gràcies, Enric Bé, doncs acabem amb aquesta cançó Bé, doncs acabem amb aquesta cançó Bé, doncs acabem amb aquesta cançó The first kick I took was when I hit the ground Ended up like a dog that's been beat too much Till you spent half your life just covering up now Born in the USA I was born in the USA I was born in the USA Born in the USA Now, got in a little hometown jam Silly put a rifle in my hands Sent me off to a foreign land To go and kill the yellow man Born in the USA Born in the USA I was born in the USA Born in the USA Born in the USA Call back home to the refineries How the man says The son of the was up to me Went down to see my V.A. man He said, son, don't you understand He said, son, don't you understand I had a brother I can't saw Fighting off and we're there tall But still there, he's all gone He had a woman he looked inside I got a picture of a man of arms I got a picture of a man of arms Down the shadow of a man of arms Down the shadow of a man of arms Down the shadow of a pen and century Out by the gas fires of the fire I'm ten years burning down the road Down the road Down the shadow of a pen and century Out by the gas fires of the fire I'm ten years burning down the road Nowhere to run I ain't got nowhere to go Born in the USA I was born in the USA Born in the USA I'm a long gone daddy I'm a USA now Born in the USA Born in the USA Born in the USA I'm a cool rockin' daddy Out of a USA Oh Oh Oh Oh Fins demà! Fins demà! Sí, és horrorós. Més caloreta, és com el que deies, el cel així tapadet i tot com humitat. Però fardàvem no fa massa temps el mes de maig dient, quina sort que tenim, perquè el mes de maig s'ha comportat, l'estiu queda lluny i tal, doncs tenim ple estiu en aquests moments, o sigui, estem amb canícula, perquè en aquests moments a Sant Jús tenim 29,2 graus, és una temperatura típica de finals de juliol, no pas de mitjans de juny, i d'altra banda la mínima avui ha baixat fins als 22,9-23 graus, o sigui, ni xafogosa ni càlida, o sigui que realment una nit molt emprenyadora per conciliar el son, amb molta calor, i realment estem amb temperatures moltíssim per sobre del que tocaria per l'època. Algun ruixat, alguna tempesta s'escapa per les tardes, però realment estem en una situació de temperatures molt per sobre del que tocaria, recordem-ho, o sigui, hauríem d'estar a 25,9, i estem a 29 en aquests moments. Ahir ja vam fer rècord del 2025, vam arribar als 31,4 graus a l'estació que tenim més baixeta, podríem dir, la que pot fer més calor, que és la de l'Escola Montseny, ahir es va arribar a 31,4, i avui aquests 31 es podrien superar, aquests 31,4, perquè ara ja estem a 29, recordeu que més o menys ahir cap a les 11 del matí estàvem al voltant de 29,2, o sigui que ara més o menys estem amb la mateixa, però avui podria pujar un palet més la temperatura, tenim núvols, el cel és serè, mala visibilitat, partícules en suspensió, i és tot fruit d'una depressió que es troba a les Canàries, que ens va enviar en aquesta situació tan càlida a casa nostra, i que avui arriba al seu màxim de calidesa, o sigui, podríem dir que avui dimecres és el dia... És el tope, no? On la temperatura sí, potser arribem als 32 al migdia, però després baixarà ràpidament. El que diem sempre, sí que hi ha una baixada notable, perquè de 32 a 28 es nota, són 4 graus, i això és el que podria passar demà, tots els mapes indiquen que demà dijous les temperatures tiren avall, potser no tant les mínimes, les mínimes sí quedaran, però aquests 28 seran diferents als 32 que hi ha previstos per avui. Després dijous seguirem amb una miqueta de vent encara allavantat, amb aquestes temperatures tan altes, a l'as, sota la màniga que tenim, que és la temperatura de l'aigua del mar, que no vagi pujant tant... La marinada, no? Bé, a part de la marinada, que és el vent, la temperatura del mar, si no pot pujar massa ràpid, doncs quan bufa la marinada, com tu dius, doncs tenim una mica de termostat, i baixa una mica la temperatura a la costa. Però clar, amb un parell de dies de 30 i pico graus, el Mediterrani s'escalfa molt ràpid, i ja no tindrem aquest ingredient de dir, bueno, si bufa marinada respirem una mica, o sigui que això intentem sempre buscar-ho un mes de juny perquè el juliol és impossible. El nostre flotador, la nostra salvació. Sí, i realment serà complicat, perquè ja amb dos dies de 32 graus serà la cosa futura. Bé, demà dijous és un dia bastant tranquil, potser algun núvolet més que avui, però vaja, molt poca cosa a primera hora, després el sol lluirà durant tot el dia, i el que dèiem, una baixada de les temperatures. Avui s'arriba al tope, demà podríem estar en una màxima de 27-28 a Sant Jús, o sigui que es respirarà una miqueta, però fa calor amb 28 graus, sí. El sol fa calor amb 28 graus, sí. Hi haurà aixafogor, sí. També. O sigui que realment la situació demà serà de calor, però no amb aquesta calor tan intensa que tenim avui, perquè és un dia pràcticament, podríem dir, de finals de juliol, eh? Arribar als 32 són dies previs a la festa major. Una bogeria. Sí. De cara als propers dies, doncs bé, els mapes van saltant d'un cantó a l'altre, aquest matí miràvem els mapes dels suïssos i ens parlàvem de possibilitats de ruixats, tant dissabte com diumenge. Recordem que és un cap de setmana que també, doncs, fot una mica de ràbia que hagi de ploure, perquè hi ha una festa a la primavera, també el diumenge ens sembla que hi ha un mercat de segona mà, o no, un mercat de... Artesanal i... Artesanal i segona mà. Crec que és artesanal i de segona mà, alguna cosa així. Doncs són coses que es fan a l'aire lliure i la pluja ho espatlla de mala manera. De moment, els americans continuen mantenint aquesta possibilitat, però ja és molt feble, estaríem parlant d'una dècima de litre dissabte i de potser quatre dècimes de litre diumenge, o sigui que això avui dimecres desapareixerà demà, o sigui, quan tens en previsió possibilitat de pluges, però van perdent pistonada, això se'n va en orris al cap d'un parell de dies, o sigui que probablement el cap de setmana sigui tranquil, amb unes temperatures que baixaran respecte a les que tenim avui, o sigui que a partir de demà dijous ens mantindrem gairebé cada dia, divendres i sabte i diumenge amb aquests 27-28 graus que no estan gens malament. Les temperatures mínimes, en funció de la nit, doncs podríem baixar una miqueta més, però ja sempre estarem per sobre dels 20 graus, o sigui que això de conciliar el son ja se'ns comença a complicar una miqueta. I què dir-te, doncs, que potser quan acabi el cap de setmana tornen a enfilar-se un altre cop les temperatures, més, entre dilluns, dimarts, dimecres, podrien tornar un altre cop en valors superiors als 30 graus per, a partir de dimecres, tornar a baixar i possibilitats de ruixats i tempestes entre dimecres, dijous i divendres. Però això falta moltíssim. També ho vèiem la setmana passada, de cara a final d'aquesta setmana, ara desaparegut, o sigui que probablement sigui un miratge i això no acabi passant. O sigui que seguim amb aquesta tranquil·litat, com a mínim a Sant Jús, sí que potser hi ha una miqueta més de moviment en zones de muntanya, el Pirineu i tal, però vaja, de moment aquí a casa nostra, tranquil·litat, aquesta possibilitat de pluges al cap de setmana es va esveint, creiem que demà ja portarem la notícia i jo crec que el més destacat d'avui és al tanto amb la calor del migdia, perquè és una calor de ple estiu, de canícula, o sigui que el que surti a córrer perquè es pensa que està al 10 de juny, doncs que s'ho repensi una miqueta, que intenti sortir a primera hora o a última hora. Com és tard, sí. Sí, sí, que surts a les 6 del matí i ja és clar i és perfecte la temperatura per fer activitat física. Ara surts a les 3 del migdia al mateix dia amb les temperatures que tenim avui i pots tenir un cop de calor. Home, és perillós, perillós. Sí, pots tenir un cop de calor. O sigui que anem al tanto perquè avui és el dia fumut, demà ja baixen una mica les temperatures. Sempre estarem una miqueta per sobre del que tocaria per l'època, però bueno, respirem una mica. 4-5 graus menys es notaran. Molt bé. Doncs, Carles, moltes gràcies per la previsió. T'anem escoltant dia a dia aquí a l'emissora, cada matí almenys a les 10 i 50 i també t'anem seguint pel matí a les xarxes. Perfecte. Que vagi bé. Fins demà. Bon dimecres. Adiu. Ara són les 10 i 55. Deixem una promoció. Farem els dies internacionals de l'11 de juny i acabarem amb un tema musical. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Puc aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua. El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. Vinga, abans de l'últim tema musical, parlem del Dia Internacional que tenim avui i és que es commemora el Dia del Càncer de Pròstata, una patologia que afecta a tot el món, a 1,2 milions de persones. La Femèride, com sempre passa amb els dies mundials de malalties i de càncers, l'objectiu és sensibilitzar i conscienciar a la població, en aquest cas masculina, sobre la importància del diagnòstic precoç d'aquest tipus de càncer, el càncer de pròstata i també l'aplicament del tractament respectiu. El càncer de pròstata o prostàtic és el càncer que s'origina per un creixement descontrolat de les cèl·lules de la pròstata, que és una glàndula en forma de nou ubicada sota la vegiga i abans del recte en els homes. És l'encarregada de produir el líquid seminal i la que nutreix i transporta també l'esperma. Aquesta patologia, el càncer de pròstata, no està associada a un estil de vida o hàbits poc saludables com el tabaquisme, l'obesitat, l'alimentació o l'alcoholisme. El principal factor de risc en aquest tipus de càncer el constitueix l'edat i també els antecedents familiars. Alguns dels símptomes que, com sempre diem en aquest espai, no ens hem d'aprendre el peu de la lletra, és a dir, si notem alguna de les coses que ara diré a continuació, no és que hi hagi un càncer de pròstata, però bé, són alguns dels símptomes que pot donar, per exemple, fer esforç a l'hora d'orinar, una certa demora a l'hora de començar a fer pipí, també pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang a l'orina i al semen, també dolor en els malucs, a la columna vertebral, a les costelles o en altres àrees, o debilitat, també, o sensació de formigueig a les cames i als peus. Per tant, avui, doncs això, sensibilitzem a la població, comentant que és el dia mundial del càncer de pròstata. Ara sí, un tema musical, abans que siguin les 11 en punt. Fins demà! any way, today is another day to find you shining away, I'll be coming for your love of the day to take on me, take on me, take on me. És la Martina Millà, la comissaria de l'exposició, Teresa Montaner, cap de Col·leccions de la Fundació. Gràcies per acompanyar-nos i també Artur Ramon, Bernat de Déu. Gràcies. Fugeu a la Miró. Ara tornem. Catalunya Ràdio, les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. Un informe de la Sindicatura de Comptes detecta pagaments indeguts de drets socials per valor de 167 milions d'euros en prestacions atorgades entre els anys 2016 i 2022. A l'informe, la Sindicatura identifica deficiències i falta de transparència en el sistema d'ajudes socials de la Generalitat als col·lectius vulnerables. La Sindicatura de Comptes especifica que dels 167 milions d'euros pagats indegutament, més de 7 milions corresponen expedients prescrits. El document de més de 650 pàgines destaquen que hi ha una manca de seguiment i control en la gestió d'aquestes prestacions i s'assenyalen fets que podrien ser perseguits administrativament i judicialment. També apunten que el volum de casos de pagaments indeguts representa una càrrega administrativa molt important, dificulta la gestió ordinària de les prestacions i denuncia que hi ha mancances en la definició de la població afectada per les prestacions. I continuem amb més temes d'aquesta qüestió. Serà, Riera. Doncs sí, perquè la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, reconeix que el sistema de protecció a la infància va fallar en el cas de la menor de 12 anys explotada sexualment per una xarxa de pederasta que ja que, tot i la detecció, no es va poder evitar l'abús. En una compareixença davant del Parlament ha detallat que va ser l'escola qui va donar la primera alerta l'any 2021. Parlament, Marriera. La consellera de Drets Socials assegura que la feina dels educadors i del centre va ser clau per detectar el cas, però no suficient per protegir la menor, tot i la complexitat d'aquest cas que sempre ha estat sota tutela dels seus pares. Mònica Martínez Bravo creu que hi ha uns punts de millora com el retard amb la posada en marxa del protocol. Tot plegat és un procés lent i no acaba d'aflorar fins a uns mesos més tard la situació d'abusos sexuals que patia a la menor fins al desembre del 2021 quan al final s'activa finalment el protocol d'abús sexual. Més d'un any després de la primera sospita. També ha admès que es podria haver d'arribar la menor en un centre especialitzat i més intensiu. Marriera, Catalunya, Ràdio Parlament. Les proves de selectivitat han començat aquest matí sense incidències. Més de 44.000 alumnes ja han fet el primer examen el de llengua, castellana i literatura. Aquesta és una de les quatre matèries comunes, els exàmens que tots els alumnes fan per igual i al migdia serà el torn de llengua estrangera. Els estudiants s'enfronten a un nou model en què no poden escollir entre dues opcions i on l'ortografia guanya pes. Anem a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona al campus nord de la Diagonal, Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio. Sara Canyete, bon dia. Hola, bon dia. Un text d'Irene Vallejo i una redacció al voltant de la incertesa són dos dels exercicis que han aparegut a la prova de llengua i literatura castellana. Aquest és el primer dels exàmens d'accés a la universitat que es faran els propers tres dies una prova que els estudiants han trobat fàcil i que els ha servit per baixar nervis. La Judi i en Víctor són alumnes de l'Institut Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet. Doncs ha sortit un altre cop, Irene Vallejo, que surt moltíssim. Era de les impressions i generalitzar. Sobre què t'han fet escriure? La incertidumbre. I era un text expositiu sobre aquesta, o sigui, fer exemples, ficar els tipus. Figures retòriques. Doncs era un tipotés. Jo he posat que la sinestèsia. T'ha semblat un text expositiu? No, jo ho he trobat bastant assequible en general tot l'examen. José Antonio Rodríguez i Sara Cañete, Catalunya Ràdio, Barcelona. Fins a 75 Mossos han participat aquesta matinada en l'operatiu per detenir el que es considera el principal autor de l'agressió a agents del cos en els aldarulls que hi va haver al barri de la Mariola de Lleida la nit del 27 al 28 d'abril. A l'arrestat se l'acusara d'intent d'homicidi. Lleida, Estela Gussoms. Bon dia. Cap a les 4 de la matinada membres del grup especial d'intervenció dels Mossos han assaltat per sorpresa el domicili del detingut al carrer Júpiter de la Mariola. El mateix on hi va haver els incidents fa gairebé un mes i mig. Agents antivalots han format un cordó de seguretat a la zona en un gran operatiu que ha durat dues hores i en què també han participat la unitat canina i de drons policials. L'home se'l tenia identificat des de feia temps però va fugir de Lleida després dels aldarulls. Se'l considera el principal autor de les agressions als Mossos que es van desplaçar al barri arran de l'avís d'una baralla multitudinària al carrer. Els van atacar a cops de pal i els van llençar pedres i altres objectes amb 4 agents ferits greus. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida. Principi d'acord entre els Estats Units i la Xina per superar la guerra comercial desfarmada pels aranzels. Les dues parts han establert un marc per encarrilar les desevinences en matèria d'exportacions a l'espera que els dos presidents ratifiquin el document conclòs aquesta matinada a Londres després de dos dies de negociacions. L'entesa que desenvolupa la treva pactada inicialment a Ginebra elimina les limitacions autoimposades per Pequín a les exportacions de terres raras xineses i els magnets, materials sensibles per la tecnologia moderna i que està afectant empreses nord-americanes. Per contra, la Casa Blanca es compromet també a eliminar les limitacions a la venda de semiconductors i aspectes relacionats amb la intel·ligència artificial així com suprimir certs controls a les importacions. Esports, Marcos García. El Barça ja sap que rebrà una sanció econòmica de la UEFA per incompliment reincident del fair play econòmic. El president Blagorana, Joan Laporta, fa setmanes que negocia amb el president europeu Alexander Seferin una rebaixa dels 60 milions d'euros de sanció a uns 20. No hi haurà sanció esportiva. De matina de Brasil 1, Paraguay 0, Argentina 1, Colòmbia 1, Uruguai 2, Venezuela 0. Això vol dir que el Brasil i l'Equador classificats per el Mundial Masculí de Futbol. El Barça de Futbol se la força al tercer partit de les semifinals per al play-off del títol de Lliga. Ahir, Barça 4, Palma 3, divendres partit definitiu a Palma. Encara en Futbol se la Aniol. Ha passat aquest matí la revisió mèdica com a nou jugador de l'indústria Santa Coloma. Fins aquí les notícies. El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostrell. Són les 11 i 6. Estem en directe aquí a la Fundació Miró i ara amb tots vostès, senyors i senyors, Mishiba! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Salas Vilanova. L'espai de lliure Creació Carme Malaret obre una nova etapa aquest cap de setmana amb una proposta participativa amb el nom Com a Casa. Es tracta d'una instal·lació col·lectiva construïda amb objectes que la ciutadania aporti i que representin per cadascú el sentiment de llar. Pot ser una fotografia, un quadre, unes esperdenyes, qualsevol cosa que faci casa. Les aportacions es podran fer dijous d'udze i divendres 13 de juny de 6 a 8 del vespre i dissabte 14 a 11 del matí a 2 i de 5 a 8 del vespre. La instal·lació s'inaugurarà diumenge 15 de juny a les 11 del matí i hi haurà un vermut de benvinguda a dos quarts d'una. Un cop acabada la jornada tothom podrà recuperar el seu objecte. Aquesta acció, l'espai Carme Malaret vol tornar a omplir-se de vida amb la participació de tothom i els records de casa. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Dalí i serà a càrrec del periodista i assagista Lluís Permanyer. L'acte tindrà lloc el dijous 12 de juny a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació a la figura de Salvador Dalí tot destacant la trajectòria artística i personal en el marc de la seva relació amb el surrealisme i l'impacte mediàtic de la seva obra. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïtat pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros pels no-socis. Dues persones de Sant Just participen en un dels projectes destacats de la Bienal d'Arquitectura de Venècia 2025. Són l'arquitecte Cristina Valle i el maquetista Àngel García, membres de l'equip que ha desenvolupat Recycling Intelligence, una proposta seleccionada per ser exposada a l'Arsenale en els mesos de maig i novembre. El projecte combina intel·ligència artificial i fabricació digital per generar noves tipologies d'habitatge social. S'hi exposen 370 maquetes impreses en 3D basades en dades reals de concursos públics. formant un gran paisatge arquitectònic retroil·luminat. Recycling Intelligence ha rebut reconeixement internacional per la seva innovació i per la capacitat de repensar els espais col·lectius des d'una perspectiva social i sostenible. i això ha estat tot. Tornem a més informació del butllet horari de les 12. Fins ara. ràdio 2B del bute Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Són ara les 11 i 14 minuts, comencem l'entrevista del dia. La convidada d'avui al programa és la Romy Porredón, presidenta de la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Amb ella farem una valoració ara de com ha anat aquest curs que ara acaba. Concretament parlarem de les activitats, les xerrades, les sortides també de cap de setmana, excursions a dia, matinals i potser amb sort també la Romy ens podrà avançar alguna novetat de cara a la temporada vinent. Romy, bon dia. Bon dia. Vinga, aquest 15 de juny, per cert, aquest diumenge, feu la cloenda ja del cicle, no?, amb una excursió a Falgar, al Berguedà? Sí, a veure, Núria, abans que res, com que és un dia trist, voldria fer un recordatori per la Maria Quintana, que ha estat una dona capdavantera per la cultura, per la llengua, per tot Sant Just, una dona que estimava Sant Just i val la pena, doncs, d'això, de recordar-la. Doncs, bueno, continuant, doncs, amb el que em deia, sí, aquest, de les activitats que tenim pendents encara ara, aquest diumenge, 15, anirem a fer la cloenda del cicle, a Salgar, allà a Falgar, al Berguedà, i allà és quan es dona a conèixer el tema del nou cicle, que ningú ho sap, només ho sap la comissió, eh? Ni jo. Ah, tu tampoc ho saps? No, no, a mi no m'ho diu ni, per tant, jo, res, esperar a veure... És bo, aquest sistema, eh? Sí, vull dir, és la comissió que té molt sagrat el silenci i fins al dia mateix, doncs, de... Sembleix el conclau de les Cees, fumata blanca quan tenim el tema del cicle. Exacte, ho guarden molt i així es desvetllen el dia de la cloenda, que és aquest diumenge. I encara llavors al juliol hi ha pendents tres sortides, la de veterans que aquest any han posat el nom amb honor al Camats, al Valenti Camats i al Pasqual, eh? El Pere Pasqual i ara, a partir d'ara, es dirà sortida de veterans Camats Pasqual. Vull dir que comencem amb un nom diferent, no? És una sortida del 5 i 6 de juliol, sempre és de cap de setmana, aquest any anem a Núria i estarem, diguéssim, en un hotel de Ribes de Freser i hi ha diferents sortides, propostes, no?, de diferents nivells. Això és la sortida de veterans Camats Pasqual. El 12 de juliol hi ha el sopar de Lluna Plena, que aquest any anem al pont de Milomara i Rocafort i també fem, doncs, el sopar amb una masia de per allà, que és una excursió d'aquestes singulars, no?, vull dir, la Lluna Plena. i encara quedaria una excursió als Pirineus, que és la que ja tanque tot el curs, que aquest any es fa a la Vall de Boí. I estarem, són tres dies, el 18, 19 i 20 de juliol, allotjats al balneari, el balneari de Caldes de Boí, i també hi ha diferents nivells d'excursions, perquè ara, doncs, hi ha gent que tira molt més, hi ha gent que va més tranquil·la i això. I, per tant, sempre ara oferim diferents nivells de resistència, podríem dir. I, Romi, com això precisament, no?, aquests diferents nivells, diferents propostes de rutes i d'exigència, no?, de les excursions, això com us ha funcionat aquesta temporada? Perquè sí que és veritat, com has dit, que és una cosa nova, no?, i quan feu sortides, doncs... Sí, o sigui, bueno, ja fa temps, eh?, que dins de les sortides sempre hi ha la llarga i la curta, i llavors la llarga, doncs, són més quilòmetres i més desnivell, i la curta, doncs, també és al revés, més... Més planeta, més curta. Sí, menys desnivell i menys curta, no? O sigui, la llarga gira a l'entorn dels 15 quilòmetres, doncs la curta entre els 8 i 10, o així. I així, doncs, bé, la gent es va amotllant i va apuntant-se allà on li sembla, dient-se, també, com que sempre tot està abans penjat i els mapes, doncs, de dificultat estan, doncs, informats, per tant, la gent pot triar, no? Vull dir que... Sí. Quina era la temàtica del cicle de les CEAS, aquest curs? Aquest curs ha estat especial, perquè aquest curs estem de festa a les CEAS, perquè fem 50 anys de cicles temàtics. I llavors, al fer 50 anys, doncs, es va dir... Bé, la comissió va decidir de dir que ja era un... un efemèrit, doncs, prou important, doncs, per dedicar el cicle, doncs, a això. Llavors, el que es va fer és mirar de recuperar, al llarg d'aquests 50 anys, conferenciants, ponents, que havien vingut més vegades, no? Vull dir, jo no sé, hi ha algú que ha vingut a fer 6 conferències, o una altra 4 i així, doncs, d'aquests que han vingut més, doncs, recuperar-los i que fessin ells lliurement un tema. Vull dir, que triessin, amb motiu, doncs, dels 50 anys, doncs, que triessin un tema. I aquest ha estat el cicle d'aquest any. Clar, heu fet excursions al Ripollès, a Osona, al Llobregat, al Bages, a les Garrigues, al Pallars Jussà, al Berguedà... Sí. Molt diferent depèn de, doncs, de la conferència, no? De la mateixa conferència que es posava o triava el ponent, mirant de lligar, doncs, això, el tema de la conferència i la sortida. Sí, com sempre. I com han rebut, no?, els assistents que han anat, precisament a les conferències d'aquest cicle, han estat conferències... Bé, el públic ha sortit... No, sí, amb molta assistència, perquè, a més a més, com que eren gent, sempre professors, com molt competents, les conferències han estat de molt nivell. I, per tant, doncs, això, el públic s'habitua, doncs, a aquest nivell, no? Clar. hi ha vingut gent, doncs, que ja hi havia vingut, però ara ha repetit, i, per tant, doncs, molt content, també, d'haver-los invitat i fer partíceps, doncs, d'aquest efemèride, no?, d'aquest esdeveniment dels 50 anys, que és molt maco, vull dir, fer 50 anys de tota una activitat. Va començar el 64, vull dir, el curs 64-65, un grup de gent de les CEAS es va plantejar de dir, ostres, es podrien obrir el poble amb conferències o conferències que lliguessin amb sortides i tal, i així, i així es va començar aquest cicle, de cicle temàtic, diguéssim, li diu temàtic perquè sempre hi ha una conferència el divendres i la sortida el diumenge. Clar, que van lligades, no? I van relacionades. Normalment, qui fa l'excursió també té ganes d'anar a la conferència, però, bueno, completar, no?, aquesta part de... Sí, exacte. Sí, sí, sí. Doncs això. I de les matinals, que també és una altra tipologia d'excursions, no?, que és pel matí, la cloenda de les matinals. Va ser el diumenge passat. El 8, no?, de juny, a la selva. A la selva, exacte, el far. Aquesta, l'última, la vam fer la cloenda i va ser la matinal. O sigui, dins de les matinals es trigui una, que normalment acostuma a ser cap al final, de literària. I aquest any, justament, vaig pensar sobre quin tema fer, perquè sempre allò recórres a tot l'esdeveniment que publiqui la Generalitat, d'aniversaris, d'esdeveniments històrics, etcètera, i vaig pensar, no, a les Cees en tenim un d'important, que és els 50 anys. Sí. Per tant, comença a rumiar per aquí, que és el fet de caminar. i vaig estar, doncs, llegint llibres i informant-ne com tants i tants autors han parlat del fet de caminar, de la filosofia del caminar, que el caminar sane, sane la ment, sane l'esperit i sane el cos. I llavors, doncs bé, amb textos d'aquests diferents actors, autors, vam muntar el dossier, no? I vam fer, doncs, aquestes lectures, doncs, com sempre fem, amb tres parades i comentant-les. Molt bé. Ah, però això ho feu a totes les matinals? Hi ha un dossier de totes les matinals? No, només a la literària. O sigui, de totes les matinals n'hi ha una que trio. Bueno, això ho va començar l'Isidor, eh? Sí. Ja, fa molts anys amb una excursió per allà, a Verdaguer, per la zona de Verdaguer, i llavors jo ho vaig continuar. Molt bé. I llavors, això, trio un tema i llavors una de les matinals es converteix en literària, a més a més. Ja està. I hem fet molts autors, des de Víctor Català, doncs, l'any passat va ser el Salvat Papaseit, perquè normalment és allò de dir, bé, què hi ha d'autors i tal que facin aniversaris rodons, llavors tiro per aquí. Però aquest any se'm va donar pel caminar. Ja està. Molt bé. Més filosòfica. Sí, sí, i tant. I la sortida que no falla mai, també la del Cap de Setmana de Neu, que va un aquest any al Capcira, allà al Pirineu Francesc, a finals de gener. Sí, sí. Bé, totes les... Bé, podem estar contents perquè tota la programació, no?, de... tot el tipus de... la tipologia de sortida que fem, doncs s'ha complert, tant de matinals com de cicle, com després la marxa de la realitat o ara que vindrà veterans o la sortida ara que vindrà del Pirineu, l'última que després de veterans, ahir després de lluna plena, potser no l'he dita o sí l'he dita, ja no recordo, sí, sí, sí, sí. La del Pirineu a la vall de Boies, sí. Doncs bé, doncs a banda d'això, doncs clar, totes les altres modalitats i sobretot també afegint les activitats que fa la secció infantil i la secció jove, que la secció jove està molt marxosa preparant el cinquè aniversari que l'any que ve faran cinc anys ja i estan molt... Entusiasmats, no? Entusiasmats com per fer coses extra que aquest any ja les ha començat a desfer perquè per la festa major de l'Ateneu ja va implicar-se amb el vermut i fer coses. La festa major continuarà amb els geoseas. Bé, o sigui que em sembla que tindrà una barra també. En fi, estan en molta marxa i són un potencial fantàstic. Sí, sí, sí. Hi ha bona relació, no? És a dir, hi ha molt bon enllaç també. Molt bon enllaç, sí, sí. Sí, sí. Hi ha dos representants a la Junta i a banda, doncs, del... del infantil, ja. I bé, doncs hi ha... La secció infantil, què tal? No sabem si van fent excursions, també van fent... Sí, sí, sí. Cada any té el seu programa que aquest any també fa, em sembla que és el diumenge passat que va fer l'última sortida i, bueno, el Marc Carbonell, que és el que... El que ho porta, no? El que se ho porta i tal, doncs està molt content perquè això, veia els pares i... perquè dins d'aquesta... de les sortides hi ha sortides amb monitors i sortides amb pares. Sí. Ho combinen. Sí. I aquesta modalitat de combinació, no? Doncs està resultant bé. Està resultant bé. Sí, sí, sí. També és veritat que hi ha la marxa de regularitat, que potser és una activitat que no sona tant, la marxa de regularitat? Sempre és anual, o sigui, sempre per allà el maig. Bé, abans a l'abril hi ha hagut la mitja d'esvern, que és una altra de les activitats que aquest any també va tenir moltíssima gent i molt d'èxit. 500 participacions, m'ha de bé. Sí, sí, sí. Vam haver de fer cupo perquè ja no ens permetia cotxarola més, més gent. Doncs la marxa també, també van haver-hi em sembla 19 equips, és una sotida especial perquè t'has de regular tu el temps, et posen traves de controls, etcètera, i és més, doncs, com, com, bé, com més joganera, diguéssim, no? Sí, sí. I això. Molt bé, també va anar molt bé. No oblidem la part audiovisual, de documentals també, no de muntanya, que des de la CEA li doneu un cert valor en aquesta part. De fet, es va projectar l'audiovisual La Fossa dels Alts Julians, el 14 de maig, la teniu? Sí, perquè un grup de la CEA havia anat als Alts Julians, a Eslovènia, i això ja fa dos anys, doncs, que aquest grup de socis va fer alguna sortida especial, i llavors es proposa de fer tot el recorregut i fer tot un lligam divertit, perquè, doncs, aquest any anava sobre els Star Trecs, etcètera, com si la CEA anés a buscar socis per aquest món de Déu i es posessin traves a favor o en contra, no? Traves en contra, vaja, i coses a favor, i llavors munté, sobretot el Verdejí, el Xavi Verdejí, fa, doncs, un audiovisual sobre la sortida. Sí, sí. Molt bé, va tenir la seva gràcia, no? Suposo que també va tenir el seu públic. Sí, i tant, sí, sí, sí. I tant, molt bé, sí. A finals de maig, la CEA es vau entrar a formar a part també del grup d'entitats de Sant Jus que col·laboren amb el Servei Local de Català? Sí. Què implica això, no? De quina manera la CEA es va implicar? A veure, el Servei Local demanava, doncs, que un grup dels seus assistents a classes que eren inicials a nivell de català poguessin, doncs, fer conversa, no? És allò del que es feia de parelles lingüístiques antigament, doncs, ara, doncs, demanava que a veure si un grup es podia anar, jo que sé, a la Penya del Moro, van dir, i tot xerrant, doncs, en català, s'expliqués el que és la Penya i una mica, doncs, l'entorn de vegetació i tal. I llavors ens va semblar molt bé i vam dir que endavant i amb la Marta Mossacs, que és la que porta el servei local, el servei local, no? Doncs, ho vam lligar. Llavors, un grup de participants vam quedar allà a la cadena i vam fer tota l'excursió cap a la Penya del Moro, de Montserrat, Forcadell, Forcadell, ara, sí, ara me'n recordo si es diu Forcadell, Déu meu, bueno, sí, va fer tota la part històrica, diguéssim, de què era, no?, la forma, el jaciment ibèric i tal, el Jordi Gironès va... Rajadell, potser? Rajadell, sí, Núria, gràcies, és que no era ell, però no... Forcadell, potser vol dir Rajadell, que és justament una guia, una que fa de guia, diguéssim, per la ciutat de Barcelona i ha llançat molt de tot això, no?, i es va oferir, doncs, a venir a explicar el jaciment i el Jordi Gironès va fer la part més de natura, no?, i d'ecologia, diguéssim, de l'espai i van quedar molt contents, sí, vull dir, bé, una experiència positiva. quantes persones van venir de...? Em sembla que eren 9, 10, pel seu compte i llavors de la CEAS també van ser 8 més i algú altre que es va afegir, jo diríem que cap a 15, 20 persones, doncs, que van fer l'activitat, sí, sí. Perquè quantes persones, quants socis i sòcies té ara mateix, més o menys, la CEAS? La CEAS, doncs la CEAS actualment en té, et diria, 390, 389, ara. Ostres, 389, això sí? Sí, sí, sí. I en aneu guanyant any rere? Normalment en anem guanyant, sí. Algun també es perd, perquè, doncs, malauradament, doncs es mor, algú, i algú, doncs, que ja fa molt temps, el que sigui, deixi de ser-ho, però sí, normalment en anem guanyant, i en anem guanyant de la part de joves i d'infantil, que això també és molt bo, saps? Clar. També de la part madura, eh? Sí, molt bé. Sí, sí. I les activitats que potser tenen més tirada o allò que la gent s'interessa més per venir, o... a veure, hi ha activitats les fixes, no?, les matinals, cada mes, diguéssim, hi ha una matinal i hi ha una excursió del cicle, i aquesta ja són gent molt fixa, vull dir que hi ha, és una rutina, no?, gent que ve al matinal, gent que ve al cicle, gent que fa les dues coses, eh?, vull dir que també compartim les, anem a les dues coses. Després, la marxa de la regularitat és una altra història, perquè s'apunta gent, doncs, que potser no participi de matinals ni de cicles, però sí que li fa gràcia venir a la marxa. Clar. I això, hi ha parelles més joves, diguéssim, que llavors venen perquè, mira, és un enjòlit, diguéssim, fer tota la marxa, no?, a veterans, doncs, també s'acostuma a ser uns 30 i a la d'estiu també, bé, més o menys, doncs, això, vull dir, com que són modalitats diferents, doncs, hi ha unes de fixes que la gent ja es va d'allò i les altres, doncs, gent que també, s'apunter, doncs, amb aquestes de veterans o d'estiu, la lluna plena acostuma a tenir molt d'èxit perquè, clar, sempre es busca un ermit a un lloc on es pugui fer el sopar, el recorregut és curtet perquè es marxa a mitja tarda, no?, a les sis de la tarda, es fa res, una hora i mitja de caminar, es sope i després es baixa de nits, diguéssim, no?, amb els frontals i tal, i té també el seu encant, també té el seu encant. Llavors, es pot arribar allà amb cotxe i que llavors això dona peu a que molta gent que no ve a les excursions, no?, a caminar, doncs, vingui allà a celebrar aquesta... Perquè recordem, un no cal ser soci o sòcia de la CES per apuntar-se a les excursions, no?, a... normalment són socis, normalment, jo sé, potser hi ha alguna, el que és de lluna plena, doncs, són la parella o algú altre, doncs, que ve i en aquell moment, doncs, s'apunta, diguéssim, no?, però normalment són socis. Val. I recordem, a la gent que es pot fer soci o sòcia, però no cal fer-ho sempre a principi de temporada, que a mitja temporada, no?, el Romi, també hi ha un... A veure, hi ha... A veure... Hi ha un període de temps per apuntar-se, per fer-se soci. No, no, es pot fer soci quan es vulgui, el que passa és que depèn de quan es vulgui, doncs, hi ha el preu, no?, i pot variar. Però normalment ja es fa soci a principi de temporada, en tot cas, saps? També depèn de les llicències. Hi ha gent que ve a les seves per tenir llicència i va una miqueta pel seu compte, perquè llavors es treu la llicència de la federació i, com que per tenir llicència es necessita ser d'una entitat excursionista, doncs, clar, s'apunten a l'activitat i a la secció excursionista però per obtenir la llicència i llavors va pel seu compte. O altres que són socis i no tenen llicència i es treuen aquesta llicència temporal que és, doncs, mira, vaig a tres o quatre que ara em sembla que han posat un límit, em sembla que són quatre o cinc sortides a l'any i llavors es paga un tant només per aquella sortida. Saps? Perquè si ets sòcia ja tens totes les sortides pagades. Clar, exacte. Molt bé. Romi, per anar acabant, ens pots avançar alguna cosa de cara a la propera temporada? Ja, el cicle ens has dit que no, perquè això està sota clau. ni ho sé jo. Per això. El que passa que sí que sé que ja, perquè això sempre es vol tancar ara ja entre el juny, a finals de juny ja es tanca tot, ja està fet tot el calendari de les matinals, està fet el calendari del cicle, malgrat no saber de què, però el calendari ja és reservat l'edat. Sí, ha reservat la data de les conferències, de les sortides, les matinals quin dia serà, o sigui, tot això, el calendari ja s'està tancant i falta poc per acabar-ho de tancar. El que sí que aquest any normalment començàvem amb el sopar de motxilla, que era per allà l'11, bueno, una miqueta més tard de l'11 de setembre, però com que coincidia sovint amb la marxa de Matagalls, aquella marxa que es fa de Matagalls a Montserrat, sí, doncs, clar, hi havia molta gent que hi anava, vam dir, home, doncs no cal assenyir-nos d'allò i l'allarguem una setmana més i comencem el curs una setmana més tard. I llavors, aquest any la començarem, o sigui, el 27, o sigui, volíem fer-ho el 20, però llavors la sala Piquet, perquè sempre, quan comencem amb el sopar de moixilla, també s'acaba el concurs fotogràfic, no?, que és, diguéssim, recull des de... Carles, les cases normalment, o sigui, normalment s'obren inscripcions al mateix... Del 16 al 16 de setembre. Del 16 de juny al 16 de setembre s'obren les inscripcions del concurs fotogràfic. Sí, sí. Exacte. I llavors, doncs, doncs, com que estàvem lligat, perquè llavors exposem les millors fotografies que el jurat ha decidit, doncs, volem la sala Piquet per complementar el sopar de moixilla, no?, i fer la votació de la fotografia popular més votada, no?, el premi. Llavors, el dia 20 estaré ocupat i ho hem passat al 27, o sigui, que aquest any començarem més tard el curs, perquè serà el 27 que obrirem l'exposició fotogràfica i a la vegada el sopar de moixilla. Molt bé. I amb això s'inicia el curs i després ja a l'octubre comencen ja totes les activitats. Va, molt bé. Doncs això, vull dir això. Molt bé, doncs això ens apuntem el dia 16 de juny que també és una cosa propera que comença en el concurs de fotogràfica. Les inscripcions fins al 16 de setembre. Molt bé. Doncs res. Romi. Jo vull només donar les gràcies a tota la gent que forma les comissions que està treballant molt i per això la CEES és com un rellotge i a la secció infantil els que porten endavant la secció infantil i la secció jove i això, moltíssimes gràcies perquè, doncs això, són capdavanters per tirar endavant tot el que fem a les CEES i que funcioni a les CEES i els socis, evidentment, que sense socis no hi ha secció tampoc. no hi hauria secció ni hi hauria excursions, no? Doncs això, moltes gràcies a tothom per tot. Molt bé, doncs amb aquest missatge d'agraïment que ha fet la Romi, tanquem l'entrevista, que vagi bé, Romi. Igualment, bon estiu. I bon estiu també per tu. Bon estiu. Adéu. Adéu. Adéu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Béu. Vinga, són les 11.39, esteu escoltant Ràdio d'Esvern i ara comencem la secció Camins de Benestar amb l'Helena Álvarez i la Mònica Moles. Tinc aquí l'Helena ja a l'estudi. Hola, Helena, què tal? Molt bon dia, Núria. Corrents. Corrents, no? Hem arribat allò suant, corrents. Total, total, eh? Al contrari del que sempre afirmem a la nostra secció, eh? Que hem d'anar amb calma... Calma, meditació, relax... Predicant amb l'exemple, Helena, gràcies. Exacte. Vinga, tenim la Mònica al telèfon, la saludem també. Mònica, hola. Bon dia, bon dia, Núria i Helena, des d'aquí. Bon dia. Contenta. Molt bé. Doncs, Helena, escolta'm, em presentes una mica el tema, tu i la Mònica, perquè avui tracteu un tema important. Sí, avui parlarem del silenci, de la capacitat de parar. Perquè de vegades anem, bueno, com avui, ara, per exemple, anem en bucle, anem ràpids i no ens adonem que el més important és, no?, connectar, etcètera. Però això jo crec que la Mònica, bueno, jo crec no, estic segura que la Mònica ens ho explicarà molt bé perquè el podcast de Caminos de Bienestar, Camins de Benestar, que està disponible en Esplotify, hi ha un capítol d'això que recomanem. Mònica, què els expliquem d'això, d'aquest silenci? El que els expliquem del silenci i tot això, no? Mira, quan has explicat que venies corrent i tot això, em venia una cosa a la ment i és que a mi també em passa. Tots som humans i tenim moments de presses i tal, no? Però és com aprendre que encara que tot el que gira al meu voltant estigui en moviment, encara que hi hagi molta pressa al meu voltant, el que volem a través del podcast i totes aquestes coses que fem és saber-nos gestionar internament, malgrat que a fora hi hagi nervis o hi hagi estrès o hi hagi tensió o hi hagi demandes. Jo internament ja vaig de pressa, no? Però no em desequilibro o procuro mantenir aquella calma. Ja vaig corrent, però tinc atenció posada dintre meu del que em passa, del que em sento, del que succeeix. I alhora la mirada en fora per esticar en el món i he d'atendre una sèrie de compromisos, no? I penso que el tema que volem parlar justament del silenci, el silenci m'ajuda precisament a donar-nos aquest espai interior per adonar-nos de com ens sentim, de què necessitem, de cap a on volem anar, no? I llavors és una pràctica que m'ajuda també en aquests moments. Totalment. No només és el silenci, purament silenci, ja estic en silenci i ja està, no? És també com rebaixar la rúmia o la inquietud interior, que no m'afecti l'exterior amb el meu món interior, no? Parlem de beneficis. Núria, què et sembla saber quins beneficis personals, no? Clar, la Mònica està dient aquí que és important baixar aquestes revolucions de part a això que has dit de la rúmia interna, no? Però, clar, això per què, no? Vull dir, què en podem treure de profil de tu plegat? Clar, perquè sempre que hem de fer coses que no estem habituats ens costa, no? Llavors, doncs, clar, quin és el benefici? Què aconseguiré? Doncs, parant o anant més a poc a poc, o buscant moments de silenci. Doncs, justament és quan tu calmes la teva ment. La teva ment és, metafòricament, podríem dir que és com un llac, no? Quan el llac està molt remogut, no veus el que hi ha al fons. Quan tu tens la teva ment plena de pensaments, de nervis, d'inquietud, doncs no veus amb claretat, no? Està tot com molt... Molt borrós, sí. Molt borrós, exacte. Llavors, doncs, quan tu calmes la ment, quan tot està més tranquil, la teva ment també s'aclareix i llavors pots veure més objectivament les situacions, amb més perspectiva, amb més dimensió, amb més amplitud, no quedar-te enganxat en coses o aprens a relativitzar. Inclús també dones espai que apareguin idees noves, no? Si no pares aquesta ment, no para de treballar, no pot aparèixer una idea nova, no pot estar creativa la teva ment, ni intuitiva, perquè és que no dones possibilitat a res més que els teus discursos i les teves inquietuds i les teves coses que penses sobre el que ja saps, no? Sí, totalment. O sigui, realment, quan està la ment tranquil·la i en pausa i com si diguéssim en aquesta mena de repòs o repòs, quan està tranquil·la, és quan surten les millors idees, no? Per això, més creativitat. En canvi, quan està tot allò brullant i donant-hi voltes, coses que, com has dit, Mònica, que ja coneixes i que l'únic que fas és donar voltes, d'allà no en surt res bo. O sigui, res d'aprofit, almenys. Clar, clar, clar. Al contrari, alimentes, no? Alimentes tota aquesta preocupació que tens o aquest tipus de manera de pensar i és crear un hàbit de pensar d'aquesta manera, no? Llavors, doncs, el que volem és desfer justament això per donar possibilitat a coses noves i més saludables i que ens donen més benestar i, en definitiva, més felicitat a mi i al que jo impacto al meu voltant, no? Al meu entorn, també. Mònica, ens has convençut practicar el silenci i la quietud. Però, com trobem el moment? Com ho fem, no? Clar, perquè sempre estem ocupats. Llavors, què ho fem a primera hora, última, primera i última, al migdia, no sé, com ho fem? Clar, això seria com, algunes vegades ho hem parlat, no hi ha com una una solució única per a totes les persones i que hagi de ser aquella concreta, no? Si no, cada persona és diferent. Llavors, hi haurà una persona que dirà, mira, a mi em va molt bé al matí, a primera hora, em llevo cinc minuts abans, faig una respiració conscient o escolto una música calmant o repeteixo afirmacions que m'ajuden a mi a reafirmar-me, a sentir-me poderosa, a sentir-me, doncs, a nutrir la meva autoestima, no? O, no, com diferents maneres, jo puc començar el dia d'aquesta manera o amb una intenció, jo vull el dia que sigui d'aquesta manera i per tant posaré atenció a aquesta cosa, no? El que sigui. Hi haurà persones que dius, no, no, jo a primera hora, doncs, no és el moment per mi, m'agrada més, doncs, tal cosa, abans de treballar, fer una pausa, respirar o fer el que sigui que faci, estirar el cos o preparar-me internament un minut, dos, tres, el que sigui i ja començo el dia, ja disponible per, abans de començar la feina, ja per les trucades, pels e-mails, per les reunions, pel que sigui, però ja amb aquesta preparació i algú que et diu, a mi m'ha va molt bé al final del dia, al final del dia, doncs, recullo el dia, reviso com ha anat, trec aprenentatges, em preparo pel proper dia allò que no vull que repeteixi i vull evitar, allò que sí que vull que torni a aparèixer i posar-hi atenció per fer-ho més visible, no?, com cadascú, doncs, ha d'intentar trobar el seu moment, vull dir, en funció també de la feina o d'aquestes, bueno, de les rutines de cadascú que tingui ja, potser hi ha algú que al matí, doncs, això que no li va bé, que prefereix per la nit o al migdia, un moment punt. I també n'apareu interessant és que estàs parlant de minuts, clar, tothom pensem, no?, de seguida, una hora, que hem de dedicar una hora, estar en silenci, com la pràctica budista, no?, de màxim, no? Clar, no cal, no cal començar per aquí, no? No, és que les coses, el bo que té justament la pràctica del mindfulness, això que anem compartint, és que tu pots fer petites pauses durant el dia, micropauses, només el fet de, i mira, justament ho llegia l'altre dia, el fet de parar i respirar conscient un sol minut, un sol minut o entre tasca i tasca o abans d'estudiar un correu electrònic o abans de començar una reunió, només fer una respiració conscient i aturar-me realment conscient, això ja m'ajuda a que el poso la meva ment en pausa i li dona un respir a que no se senti tan abrumada i es recarregui de bateria per poder, doncs, estar plenament atenta i present amb allò que faré a continuació, no? Només un minut ja seria com vàlid i ho faig en diferents moments del dia i m'ajuda a anar-me mantenint i anar, doncs, tenint aquest estat que jo necessito. Que a banda, dic, mira, jo tinc temps, m'agrada, puc destinar més temps, puc meditar, puc fer ioga, puc fer altres coses així, doncs genial. Tu, com a economista, Mònica, sempre estàs com fent estructures, no?, i metodologies. Us deies ahir. Sí, sí, que m'agrada molt, que m'agrada molt, perquè estructures una mica i no queda tot en l'aire, no? I ets molt amant de crear rituals, no? Sí. Que podria ser... El ritual que cadascú consideri, no? Però posa'ns un exemple que a tu et funcioni. Un exemple. Sí, sí. Mira, un exemple, jo trobo... A mi m'agrada, eh? A mi particularment m'agrada molt el cafè. Va bé. Però només tenc un al dia, eh? I llavors, doncs, el que faig és, doncs, en el moment que jo prenc aquesta tassa de cafè, doncs, estic en silenci i apago tots els dispositius, o trec les notificacions, o apago les pantalles, o marxo en un altre lloc i miro només per la finestra. O sigui, estic en silenci, sense res més que el moment d'estar, doncs, prenent aquell cafè. Doncs, poden ser dos minuts, tres, cinc minuts, els que puguem, no? Això seria com una manera de retrobar-te amb tu, de ser en silenci, de fer aquesta pausa i començar a experimentar i veure què canvia en tu, no? Què guanyes quan tu et dones aquesta pausa. És que, jo crec que tothom necessita aquests moments, o sigui, és que no pots encadenar sempre estant, vull dir, tenint la ment a tope, a mil, vull dir, també, a part de les hores de dormir, lògicament, però tothom necessita com un, fer una pausa, un break, donar-li descans, de donar-li un descans al cervell i de quedar-te a lloc típic que es diu, estàs empanat, doncs sí, estic empanada. Una estona, una estona ho necessito per estar pensant, doncs potser en res i ja està. Clar, clar, sí, sí, és com quan a les vacances hi ha persones que s'omplen de tantes coses, no? Potser la cosa no està en fer més del que ja faig, sinó fer menys i així, doncs, poder, com, recuperar-me, no? Sí, perquè hi ha una sensació, no sé què en penseu vosaltres, Núria, Mònica, però que el parar és perdre el temps, no? Som una societat que una mica va en aquesta línia, no? A mi em passa, eh, a vegades, de dir, bueno, i què faig ara, saps? Com de voler, o sigui, com de voler encadenar coses pensant que sense estar fent res, o no? És com, bueno, estic aquí parada i no estic aprofitant el temps fent X. Sí, em passa. Sí, però... Sí, a mi també. La culpa, no? La culpa. Però, justament, és quan tu comences a fer aquestes experiments o aquestes experiències, t'adones que aquell minut o aquells cinc minuts o aquella parada que has fet que no feia res i que estaves, ens recometes, perdent el temps, després es transforma en una claretat mental, en una concentració, en una serenor interior, en una perspectiva que això multiplica a tota aquella estona que has deixat de fer, sens dubte. Jo us animo a que ho proveu perquè realment, bueno, jo veig d'aquesta manera i jo ho he experimentat i amb altres persones que fem coses aquestes de meditació, de mindfulness, doncs ho parlem moltes vegades, no? Com més estressades estan les persones, més els cal el pare, no? Justament són els que més necessiten. Sí, o sigui, després de la pausa normalment aprofites més el temps perquè estàs com, tens les coses més clares, vas més per feina, saps més en claredat més el que vols i és temps que al final, bueno, doncs també acabes guanyant, no? En el sentit de, és com quan estudies, que si estudies quatre hores de cop, doncs al final la tercera i la quarta hora estàs ja, que no saps ni el que fas. I ja no pots més. I en canvi, si fas una pausa, doncs després potser no et cal tanta estona perquè amb la pausa t'has pogut reordenar les idees i no sé, una mica així. Sí, perquè a vegades volem estirar-estirar quan ja no podem més, no? Igual hem invertit una hora que hem avançat mitja pàgina i si haguessis marxat o haguessis fet alguna cosa, doncs, per desconnectar, per recuperar-te, que sigui que li vagi bé a cadascú, no? I quan tornes segur que amb molt menys temps avançades inclús més, no? També és veritat que hi ha gent a la que no li agrada parar perquè llavors és quan comencen a venir tot de pensaments així com intrusius i llavors i llavors hi ha gent que prefereix encadenar mil coses, feines, així com més extres per no haver de pensar en marrons o coses que a vegades són difícils de gestionar, no? O d'assumir o de... És veritat. És veritat. Que bueno, que sempre posi aquesta part, no? També una mica de trampa que fa al cervell de... És veritat. És veritat. No vull parar ni desconnectar perquè sé que em vindran al cap pensaments xungos que no vull tenir ara mateix. Sí, sí. Això on ho vull veure, no? Llavors, si no vols i quan paro estàs fent coses i llavors així tu mires. És on no mirar-ho. Sí. Sí. El que passa és que allò està, i encara que no ho tinguem conscient que no vulguem veure, dintre està fent el seu efecte i té les seves conseqüències. No són com emocions mal gestionades, no? Per exemple. Doncs si tu no li dones espai i te les treballes i t'enfrontes amb elles i treus un aprenentatge i descobreixes què et volen dir i això et permet créixer i desenvolupar-te i ser cada vegada millor. Si anem tapant coses, bueno, doncs després per un costat o altre al final acaben sortint, no? Sí, una mica ara em ve al cap una mica la gestió emocional que important, no? Que també ho hem parlat al podcast perquè de fet el que comentava la Núria ara és quan tens sentiments de por, d'inquietud, de coses que et venen o d'un dol, per exemple, no? Que no tens ganes de connectar amb aquella tristesa perquè et remou i no. Llavors, aquesta gestió emocional va una mica lligada amb tot el que estem parlant. Clar, parem, però potser el que hem d'entendre és que ara tenim por i hem de gestionar aquesta por. Clar, o sigui, les emocions és una cosa inherent de la persona humana. Són, aquestes emocionals. Llavors, doncs, és com, bueno, doncs, sento això, doncs, sí, què em vol dir tot això, no? I llavors, doncs, és com donar-li aquell espai, veure quina lectura, quin missatge, quin regal té per mi realment l'emoció. L'emoció no és ni bona ni dolenta, és el que nosaltres fem amb allò que passa, amb aquella emoció que apareix, no? O sigui, clar, vull dir que una cosa ens faci alegria o que sentim pena o por, clar, això, tampoc no, nosaltres tampoc no ho decidim, no? Sinó, és més aviat, doncs, això, el que nosaltres després en fem o com ho gestionem. Com ho vivim, com ens impacta, com, com, quina seqüència, no? Després nosaltres anem fent amb tot això i on em porta tot, tot, no? Llavors, és com revisar-ho per poder aprendre allò que no m'està ajudant, allò que veig que no és favorable, que em porta a llocs que no són adequats per reaprendre, no desaprendre una cosa i aprendre una cosa no val, però que m'ajuden a ser millor. de manera que quan arriben encara situacions més desafiants o més tenses, jo ja tinc molta més capacitat i molta més fortalesa i molta més confiança per saber com fer-ho, manegar-m'ho d'una manera més àgil i més efectiva, no? Perquè ja m'he treballat. Clar. I a més anem directes ara cap a l'època d'estiu que se suposa que tenim més temps, vacances, no? Clar, clar. Si només poguéssim començar a fer una cosa, Mònica, imagina't, la Núria i jo tenim el temps que tenim. Per on comencem? Volem començar a parar, volem estructurar-nos, quines pautes ens dones? Ja sé que cada persona és diferent, però en líries generals. En líries generals, mira, jo el que faria és una cosa que se m'ha corregut ara i és comprar-me un quadern d'estiu en blanc. Mira com els nens. En blanc. En blanc. Ens poses deures, no, Mònica? Molt bé. No, però ha dit en blanc. En blanc. Home, ha dit en blanc. Ah, vale, vale. Sense no, en blanc. Vale, vinga. Necidia pintar, colorejar o conjugar verbs o completar frases gramàtiques o fes-mes i restes. No. Ni enganxines ni coses d'aquestes. Val, val, val. No, jo el que faria és tenir un quadern per capturar idees. Idees, emocions, aprenentatges o senzillament donar un espai a coses creatives, coses lliures, coses creatives que et vinguin. Vale. I llavors, doncs, després, quan tornis de les vacances i comencis l'any és com, mira allò que ha sorgit en tu, allò que et naixia, allò que volies expressar, allò que t'havia pregut i què pots llegir de tot això, no? Què pots, com ho interpretes, com ho, què t'emportes d'això, no? Ara quan començaràs després, doncs, l'any amb els nervis, les presses, una vegada, les coses, no? és com no torno unes vegades a hàbits vells, sinó que integro coses que jo m'he adonat i que me les vull emportar perquè aquesta nova etapa les vull integrar, me les emporto amb mi i alhora me n'adono de coses que he anat carregant i que no estic disposada a tornar a carregar un altre any més, no? I llavors, doncs, és construir-me ja com, quan és el primer d'any que ja faig els meus compromisos i el meu ple d'acció, doncs, també quan torno a l'estiu, val, quins objectius em fixo per aquesta nova temporada i com ho faré per aconseguir això que jo vull que és important per mi. Fantàstic, a més, comprar una llibreta nova, per mi és com... L'alegria, no? L'alegria. El que passa és que ahir em vaig prometre de no comprar més llibretes fins que no, perquè, clar, home, no, no pot ser, no pot ser, a casa teva és una llibreria, vas sumant i no, no, no, no. Doncs has d'agafar una que puguis reutilitzar aquest estiu, Núria, doncs, a mi em sembla una proposta fantàstica, jo crec que és maco. Sí, sí. I a més, escriure és una bona... Escriure, la Mònica ho ha deixat a portes obertes, escriure o capturar idees. Exacte, capturar, capturar. Que pot ser escriure o una paraula o inclús un esbós o un dibuix o alguna cosa... Exacte, exacte. No té per què ser escriure, o sigui, ho ha deixat allò el rotllo obert, no? Cadascú que... Sí, sí, sí. Que cada escola empleni. Sí. Incluso, mira, et diré més, podrien ser fotografies, podrien ser, doncs, el que sigui, tu vas allà recopilant idees, emocions, aprenentatges, no? Com coses que t'han anat apareixen i les vols guardar, però no guardar per recordar-nos, no guardar perquè tenen un significat per tu, no? Sí, exacte. i si de cas aquesta llibreta després podrem valorar què fem al setembre, no? Exacte, exacte. Et serveix ja com una base per ara cap a on vaig, no? Com... És tenir un compromís amb tu d'anar creant la vida que tu et fa feliç, que tu desitges, no? Com viure amb sentit, amb intenció, amb un propòsit, no? No deixant-me portar per tot el que em demanda, tot el de fora, jo ja vaig seguint per el que se suposa que està bé o el que em diuen els altres o no, és com jo tenir el meu propi pla. Que bé. Exacte. Doncs jo ho compro. Núria. Sí, jo també. Fem llibreta... Llibreta nova o no? Ja ho veurem. Bueno, això ja ho parlarem. Doncs convidem els oients perquè també no ho facin, no? També a practicar-ho, clar que sí. Són les 12 en punt. Ah! Helena i Mònica. Sí, moment de connecta amb Catalunya Ràdio, ho hem de deixar aquí, d'acord? Un plaer haver parlat amb les dues. Moltes gràcies, Núria. Moltíssimes gràcies, Núria. Que vagi bé. Que tingueu bon dimecres. Molt bon estiu. Adéu. Gràcies. Adéu. I la garriga. Després, el tall es redirà entre Mollet i la garriga. Ara, el Ministeri, Renfe i Adif, n'informen alcaldes i plataformes. Barcelona, Joan Garcia, bon dia. Bon dia. Hi haurà autobusos per cobrir el tram tallat, com ja hi va fer fa dos anys, el primer tall que va servir per adequar les estacions per la duplicació de via. Ara es posarà pròpiament la doble via en aquest tram concret. Els autobusos sortiran de Vic, Centelles, la garriga i Parets. Alguns seran directes i altres emparades. Les plataformes d'usuaris que ja estan sortint d'aquesta reunió critiquen el retard de les obres. Adrià Ramírez, Portveu, de l'Associació per la promoció del transport públic. Una de les obres molt necessàries, però sí que ens preocupa que aquestes obres hagin d'haver-se acabat a l'abril de 2024. Havia de durar aquest tall tres mesos i ara en durarà 16. Ens han donat motius pels quals allargar de 12 a 16, però d'aquests 3 a 12 no sabem per què s'ha allargat tant. I això fa que unes obres que valen 135 milions d'euros, l'obra en si ens gastarem en total 90 milions d'euros en serveis alternatius. Aquestes obres es fan coincidir amb les que es faran a l'estació de Montcà de Bifurcació. Segons Renfe i Adif, es fa així per guanyar fiabilitat. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona. Més notícies, Sara Riera. Brussel·la reclama a les autoritats espanyoles que abans de tirar endavant l'ampliació de l'aeroport del Prat compleixi amb les mesures pendents de protecció del delta del Llobregat. La Comissió Europea té obert un procediment d'infracció contra Espanya davant el risc de deteriorament mediambiental d'aquesta zona. Brussel·la, Jordi Baró. Bon dia. Brussel·la respon a la nova ampliació de l'aeroport del Prat. Asegura que estava al corrent dels plans arran d'una reunió que representants de la Comissió Europea van mantenir el 2 d'abril amb Aena i la Generalitat. Brussel·la es defensa que abans de continuar amb el projecte, les autoritats espanyoles han d'implementar de forma completa les mesures mediambientals pendents a la zona. La Comissió Europea té obert des de 2021 un procediment d'infracció contra Espanya davant el risc de deteriorament de les espècies del delta del Llobregat. Brussel·la es assegura que primer s'ha de complir amb els requeriments per assegurar la protecció de l'espai Natura 2000 abans que qualsevol nou projecte rebi la llum verda comunitària. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·la. Els professors de les Illes criden avui cotejar l'acord del PP i Vox que retallarà el català a les escoles i convertirà el castellà en llengua vehicular a l'ensenyament. Aquest matí els mestres han llegit manifestos a favor de la llengua en un centenar de centres públics de les Illes. Anem a Palma, Bruno Fortea. Un de cada tres centres públics de les Illes s'ha adherit a aquest manifest. Ni un pat enrere. L'han llegit a l'hora del pati per plantar cara als plans del PP i Vox a les aules, tal com explica Pere Joan Marc, professor de l'IES Ramon Llull de Palma. Molts hi trobaran de front, que els intentarem boicotetjar, que intentarem que no tinguin cap efecte en els centres perquè són un atemptat, una agressió completa en els drets humans, en la educació pública i en català. Alguns alumnes també hi han donat suport, com ara la Sofia ve de Colòmbia i vol seguir estudiant en català. Jo soc immigrant, però vaig arribar fa tres anys i el català va ser una porta que em va obrir i m'encanta molt parlar amb els meus amics català. Bruno Forte, a Miras, Catalunya Ràdio, Palma. Veïns de Llançada anuncien que els han estafat. Van llogar pisos i cases a un particular a qui paguen cada mes, però els van notificar que aquests habitatges són de la Sareb. Tenen desnonament previst ara per al 3 de juliol. L'Ajuntament treballa perquè es quedin. Girona, Laia Claret. Anna Monerris és una de les veïnes. Ens ha fet una carta conforme ens desnonen. No entenem res perquè nosaltres estem pagant un lloguer. Tenim un judici i el perdem perquè, segons el jutge, aquestes propietats són de Sareb. I, correctament, aquestes propietats són de Sareb des de l'any 2017. Demanen quedar-se seguint pagant el lloguer o amb compra. Francesc Guiset, regidor d'Urbanisme de Llançà. Estem insistint moltíssim per poder establir un enllaç directe amb Sareb. En Sareb hi ha una necessitat habitacional. Entenem que hi ha un compromís tant del Govern de l'Estat com el Govern de la Generalitat, com per part també del Sareb, de fer dotacions d'habitatges de lloguer s'equible. L'Ajuntament vol un consens i aturar el desnonament. Laia Claret, Catalunya, Ràdio Girona. 40 anys després del primer transplantament de fetge pediàtric fet a l'Hospital Vall d'Hebron, ja no hi ha llista d'espera per aquesta operació i la supervivència dels infants és de més del 90%. La tècnica ha avançat molt i els nous medicaments per evitar el rebuig del fetge han marcat un avanç i un després. L'Hospital Vall d'Hebron és el centre de referència en transplantament de fetge pediàtric i des del primer, l'any 1985, se n'han fet prop de 500. La primera va ser la Berta, una nena de dos anys que va néixer amb les vies biliars del fetge obstruïdes i que va morir mig any després del trasplantament. Des de llavors hi ha hagut dos fets que han canviat completament la supervivència d'aquests infants trasplantats. A mitjans dels 90, un nou medicament immunosupressor que evita el rebuig de l'òrgan transplantat. El Tecnolimus és la pedra angular de la immunosupressió en el trasplantament d'òrgan sòlid. És un canvi perquè és un medicament que és molt més potent des del punt de vista de la immunosupressió i a més té menys efectes secundàries. L'altra gran revolució és la tècnica anomenada Split, que ha suprimit les llistes d'espera per un trasplantament de fetge. Des del 2018, els fetges dels donants es parteixen en dos. El lòbul esquerre del fetge es transplata un infant i el dret a una persona adulta. Esports, Marcós García. L'Espanyol acaba de fer oficial el fitjatge de Miguel Rubio, un defensa central madrileny que arriba procedent del Granada. Rubio firma amb l'Espanyol per tres temporades. Dematina de Brasil, un Paraguay, zero. Argentina, un Colòmbia, un. Uruguay, dos. Venezuela, zero. El Brasil i l'Equador classificats per el Mundial Masculí de Futbol. El joventut de Badalona renuncia a jugar a l'Eurocup de bàsquet per qüestions de calendari i econòmiques. En canvi, la penya ha demanat jugar a la Champions FIBA pendent de la confirmació per part dels responsables d'aquesta competició. El Barça Futbol s'ha la força al tercer partit de les semis per al títol de Lliga i Barça 4 a Palma 3 divendres al partit definitiu a Palma. I en embol el Granollers incorpora la central Mireia Torres per una temporada. La jugadora Sabadell ha jugat aquesta temporada al Lanzarote però va jugar anteriorment sis temporades a Granollers. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. L'espai de lliure creació Carme Malaret inicia una nova etapa amb la instal·lació participativa amb el nom Com a Casa, que tindrà lloc del 12 al 15 de juny. Aquesta proposta convida la ciutadania a portar un objecte domèstic, com ara una fotografia, un quadre o unes esperdenyes que simbolitzi el sentiment de llar. L'objectiu és construir col·lectivament una instal·lació fímera que ompli l'espai de calidesa i d'entitat compartida. El material es podrà lliurar el dijous 12 i divendres 13 de juny de 6 a 8 del vespre i el dissabte 14 en doble horari, d'11 a 2 i de 5 a 8. La inauguració tindrà lloc el diumenge 15 de juny a les 11 del matí i inclourà un vermut de benvinguda a dos quarts d'una. Un cop finalitzada la jornada, els participants podran recuperar els seus objectes. La iniciativa busca reforçar el vincle entre l'espai cultural i la comunitat a través de la memòria i la vida quotidiana i per més informació es pot consultar al bloc oficial del centre. La secció excursionista de l'Ateneu-Sant-Justenc, la CEAS, tancarà el curs aquest diumenge 15 de juny amb una sortida al Berguedà, concretament a Falgars, tal com explica Romi Porredon, presidenta de l'entitat. Serà l'última excursió del cicle temàtic d'aquest any i també l'acte on es desvalerà el tema del nou cicle de la temporada vinent, una informació que la comissió organitzadora mantén secret fins al mateix dia. L'actual curs ha estat especial ja que ha commemorat els 50 anys de cicles temàtics, una efemèride que s'ha celebrat amb conferències a càrrec de ponents històrics de la secció. Durant aquesta temporada, les CEAS han mantingut un programa d'activitats s'ha variat amb excursions adaptades a diferents nivells físics i un cicle que ha passat per comarques com el Ripollès, Osona, les Garrigues, el Pallars Jossà o el Bages. També s'han celebrat les habituals matinals mensuals, entre les quals destaca la literària, dedicada en guany al tema de caminar com a experiència física i filosòfica. La cluenda d'aquesta modalitat va tenir lloc a la selva el passat 8 de juny. Podeu escoltar l'entrevista completa del podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Dalí i serà càrrec del periodista i assagista Lluís Permanyer. L'acte tindrà lloc el dijous 12 de juny a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació a la figura de Salvador Dalí, tot destacant-ne la trajectòria artística i personal en el marc de la seva relació amb el surrealisme i l'impacte mediàtic de la seva obra. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I això és tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en Cal informatiu complet de la UNA. Fins ara! Ràdio 2B FM 98.1 Ràdio 3B Ràdio 3B L'Annó. Fins ara! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! again! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! difference! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Molt bé! Fins demà! Francescborg! va més amb la seva manera de ser. I gràcies a que hi ha una gran varietat de coses, n'hi ha per tots els gustos. Avui començarem amb una presentació del llibre a les set de la tarda. Aquesta mateixa tarda a les set al cinquantanari. Hi ha la presentació del llibre Una franja veurada entre els ulls. Un llibre de la Sant Justenca Pilar Carseller. És el segon llibre. Sí, el segon, va dir l'altre dia l'atnau. La llibreta blava? Sí, exactament. I ara ens ha sorprès amb aquest segon llibre que presentarem avui. L'altre dia va haver-hi una presentació a Barcelona però avui la fa a casa seva a casa seva que si la teneu és a Sant Just a les set de la tarda. S'ha de la cinquantanari. I presenta també l'Hitma Periques en aquest cas. Sí, en aquest cas. Em sembla que per la llibreta blava també va servir a la memòria. La memòria no està tan forta, em podria equivocar, però m'atreviria a dir que també. Molt bé. I de presentació de llibre, presentació de llibre, demà n'hi ha una altra presentació. Ah, mira. Que passa, la d'avui és a les set del vespre, la d'avui és a les vuit del vespre. Sí. I la presentació és del llibre Home en ruïnes. Oh. L'altre dia ja vaig avançar una miqueta de què anava. Sí. Jaume Grau Casas, un poeta, que va haver de fugir, creuar la frontera, fugir, va estar als camps aquells de concentració en definitiva, on va anar a parar tantíssima gent. Allà ell escrivia en català, li van prohibir, que va escriure en castellà, en francès, i en esperanto també. I de tot aquest material va fer un recull, gràcies a que escrivia va poder sobreviure al dolor d'aquells camps de concentració. I aquest material, que ja havia estat traduït, si més no, una part al castellà, ara es presenta en català. I serà demà a les vuit del vespre. Molt bé. Té alguna vinculació amb Sant Just? No, no té cap vinculació que jo conegui amb Sant Just. És una persona que... Que no fos cas que tingués per casualitat allò de la vida? Sí, sí, a veure, clar, vull dir, el cas de la Pila Carsegui és un exemple clar. Sí, sí, sí, sí. En aquest cas no, és un... Bueno, que s'ha donat... Era esperantista, gent que en un moment determinat va impulsar el que hi ha llengua, més que llengua jo diria que era un codi, ja? Sí. Perquè la llengua, l'esperanto per mi era més un codi que no una llengua. I... Bueno, el va impulsar, en el seu moment semblava que podia ser una solució universal, però bueno, avui dia ja sabem que primer el francès, després l'anglès, se n'ha anat, han anat... Han anat a... I bueno, és possible que de tot que s'acabi parlant de la situació de l'esperanto avui dia també. Clar. Molt bé. Després saltarem a divendres, sí. Un dia més, anem divendres i toca el documental del mes amb els petits acròbates. Aquest documental serà, com acostuma a ser, dos quarts de vuit del vespre, al cinquantenari, amb un preu de 7 euros i 5 pels socis de l'Ateneu. D'acord. Com sempre, també, no? Sí. És un documental que, bueno, que... No sé quin país d'Àfrica és, ara. És africà, no? Sí, que de nanos que, bueno, que prenen acrogràcia com a mètode, diguem, de veure si poden triomfar i subsistir. O sigui, tot el que ens ve d'aquest continent, tot no, afortunadament, però moltes vegades són aquestes històries de subsistència ben tristes que són. I per acabar la setmana tindrem diumenge. Sí, diumenge. Sí, dia 15. El segon mercat de segona mà i artesania. Es va fer l'any passat? Es va fer l'any passat, va tenir un bon èxit i es va dir, bueno, doncs repetim-ho aquest any. i es fa en conjunt amb la sala. I es fa exactament en conjunt amb el casal popular de la sala. Un mercat de segona mà, d'artesania, que estarà obert de 10 a 2. L'any passat, em sembla que el que va passar és que els va coincidir amb uns i amb sal, la sala fèiem un mercat allà a la plaça al Parador, com si diguéssim, va fer un mercat i just al mateix dia l'Ateneu feia aquest mercat més artesà i, clar, es van com contraprogramar. Sí, això passa més d'una vegada. Malgrat que el poble és petit i que ens coneixem tots, més d'una vegada hi ha algunes activitats que contraprogramen d'altres. Hi ha vegades hi ha coincidència d'activitats, sempre n'hi ha. el que passa que moltes vegades pots dir, bueno, són dos públics absolutament grans. Clar, que no era el cas. I, clar, quan no és el cas doncs sap molt de greu i trobo que el fet que s'hagin posat d'acord per fer-ho doncs crec que és la solució per aquests casos. Home, sumes fossos millor que res, no? Això el que no ho hem dit és que serà la plaça Malaret, en aquest cas no serà dintre de l'Ateneu sinó la plaça Malaret. Molt bé. i després ja ens n'hauríem d'anar la setmana que ve que tindrem el concert de final de curs de l'Escola de Música. Sí. Dimecres a dos quarts de set del vespre. A dos quarts de set, sí, a dos quarts de set. A la sala 50 anàlis, gratuït. Òbviament és un concert d'alumnes però ja és el de final de curs i està amb tota la preparació que ja ens he acostumat a l'escola musical. instrumentals, grups de Can Coral, també. etcètera. Molt bé. i més tard el mateix dimecres tindrem una tertúlia sobre si estem estressats a Sant Just. I això ho vaig llegir? Que em sembla que em sembla que ningú ningú dirà que no. Taxativament. Uns més, uns menys però em sembla que tots anem amb moltes presses. Jo vaig llegir l'altre dia al títol d'aquesta conferència repassant l'agenda i dic estem estressats a Sant Just i home a Sant Just a Catalunya tot el món va estressat vull dir hi ha una mica la malaltia crònica també l'estrès no? i potser no ansietat però sí estrès jo crec que és una malaltia que moltes vegades que ens la busquem ens la busquem perquè no els uns perquè no sabem parar de fer coses uns altres tothom perquè no pot parar de fer coses però no ho sé a vegades a vegades hauríem de prendre'ns un respiro si no les fas a vegades no sé sembla que estàs perdent el temps sembla que no aprofites i és tot com de fet ho estàvem acabant de parlar ara fa una estona en una secció amb dues persones dues dones que parlaven sobre meditació saber parar la quietud el buscar cada dia buscar uns minuts com de tranquil·litat de deixar la ment allò intentar deixar-la en pausa i pensar mostres que difícil ens és a tothom poder fer aquest esforç és difícil i a més a més em consta que moltes vegades inclús les persones que fan meditació etc. tenen uns minuts de descans però quan surten a vegades surten ja corrents perquè ja arriben tard a algun lloc està molt bé vull dir més val descansar una estona que no fer-ho mai però jo crec que la solució seria prendre'ns-ho tot absolutament tot amb una mica més de calma però bueno escolta i qui la fa la conferència ara m'he quedat amb el dubte tenim el nom del conferenciant tenim el nom del conferenciant però en aquest moment no te'l puc dir suposo que serà algú experta en temes d'ansietat d'estrès de nerviosisme sí perquè si no no tindria no tindria gaire gràcia no bueno i a part de que vingués algú i a part de les preguntes que li pugui fer la gent del públic també si les ha de si les ha de saber respondre també de poder donar una base una mica científica a veure no no és una tertúlia per tant mira Jordi Blanc psiquiatra en tant que una tertúlia del grup de tertúlies la persona que ve sempre és una persona amb una gran formació amb allò que es parla una formació bueno normalment venen persones molt vinculades al món universitari al món com a mínim gent gent que té coneixements absoluts d'allò que tracta perquè clar la tertúlia el que expliquis és molt interessant però després la gent fa preguntes clar i al moment d'obrir el públic necessita sempre un expert sí bueno almenys parlar sota alguna base o algun rigor científic no que t'avali molt bé doncs això Jordi Blanc i avui recordar ja que parlem de l'Ateneu que se'ns ha mort una persona la Maria Quintana una veïna que havia estat a la Junta de l'Ateneu havia cantat a l'Orfeó havia participat com a presidenta del centre d'estudis vam iniciar i acabar tot el projecte de fer la miscel·lània dels 100 anys de l'Ateneu tant la seva vinculació amb l'Ateneu és molt important i bueno recordar que avui precisament l'acomiadarem aquesta tarda a les 4 de la tarda a les 4 de la tarda a l'església molt bé doncs Albert moltíssimes gràcies hem parlat d'aquestes activitats que ja ara la Teneu aquests propers dies tornarem a xerrar amb tu i amb l'Astri també estarà la setmana vinent molt bé d'acord gràcies Albert doncs vinga rebeure adeu a les 4 de la tarda i ens vam dir i m'imagino i vull pensar que em trobes molt a faltar clar que t'he trobat a faltar si encara no m'he canviat la foto pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te si tu també si també m'has trobat a faltar quan estava solet al meu quarto m'he quedat empanat esperant-te i vull preguntar-te si tu també nena que tu em barro al sol i ara et posco ets el meu actripsi quan em faltes em frustro i que han passat mil coses d'ensa i ja no vull començar a ratllar-me si et truco i t'has canviat la foto del whats però encara estic escrit al teu cap i t'espero encara que tu mai tornis i t'enyoro des que vas marxar i diga'm diga'm si les memòries construïdes són veritat quan em mira quan em mira jo em sento Juli César dins de Roma i t'ho crida t'ho crida els quatre vents que fa temps que vas estimar algun druida algun dia et vas colar dins meu com el cavall que va entre troia clar que t'he trobat a faltar si encara no m'he canviat la foto pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te si tu també si també m'has trobat a faltar quan estava solet al meu quarto m'he quedat empanat esperant-te i vull preguntar-te si tu també crema el cor al dins de riu i quan et gires jo no m'aguento de peu un altre temps t'estimo se'm trenca la veu per dir-te que quedis que ho arreglarem ei te llunyes i te'n portes amb tu el meu amor i jo no tinc escut potser en el fons sí que m'ho he merescut i tu també ho penses ei te llunyes i te'n portes amb tu el meu amor i jo no tinc escut potser en el fons sí que m'ho he merescut i tu també ho penses clar que t'he trobat a faltar si encara no m'he canviat la foto pensava si venir-te a buscar i poder preguntar-te si tu també si també m'has trobat a faltar quan estaves solet al teu quarto si estaves tot el rato al meu coco t'ho vint a recollir-me amb la moto i no tornem fins demà i no tornem fins demà i no tornem fins demà i no tornem fins demà la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar la que t'he trobat a faltar You said, mi ambició quiere comer. Como un caimán en Everlades, me aburro si no empiezo otra vez. Como un cartel del corte inglés, me gusta que te acerques a verme. Dime si estoy guapa y si lo hago bien. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si me amas, si está todo ok. Dime si soy alguien o si soy solo un fake. Dicen que si la piedra es muy grande, mejor no la levantes. Le picó a Marcelino aquel día un escorpión gigante. Dime si estoy guapa y si lo hago bien. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si me amas, si está todo ok. Dime si soy alguien o si soy solo un fake. Dime si me amas, si te gusto o no me puedes ni ver. Escoldes, te lo digo o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no me puedes ni ver. Dime si te gusto y no me puedes ni ver. Dime si vale si tu studio o no me puedes ni ver. Dime si te gusto o no Bereichhan o no me puedes ni ver. Són molt populars a l'Àsia, també a l'Amèrica Llatina i, en general, també allà on el clima és més càlid. Aquí, si parlem de ventiladors, com diu la notícia, els primers que tenim en ment són els que són de peu o els que són de sobretaula, però cada vegada també n'hi ha més dels que es col·loquen al sostre, a la part de dalt. Hi ha un gremi que es diu el Gremi de Comerciants d'Electrodomèstics, ha explicat en aquesta notícia de 3CAT que els dos últims estius les vendes van augmentar al voltant del 50% d'aquests tipus de ventiladors de sostre, que resulta que surten guanyant en eficiència perquè les aspes són més grans i també per la seva ubicació. Com que estan amunt i normalment es col·loquen al centre de l'habitació, poden moure més cabal d'aire i distribuir-lo millor per tota l'estança on el tinguem. Quan poden ser útils? Doncs bé, hem de tenir en compte primer que els ventiladors el que fan només és remoure l'aire, és a dir, no refreden com els aires acondicionats, sinó que generen com això, com aire. Per tant, no serviran de gaire amb pisos o cases que estiguin molt exposades al sol perquè la calor, per molt que girin les aspes, la notarem igualment. També, per exemple, sensació de fins a 4 graus menys del que podríem tenir. Aquest instal·lador expert del Gremi d'Electrodomèstics diu que, doncs bé, si tenim calorades brutals com les que vam tenir el 2023, el ventilador tampoc farà res, però que amb temperatures al voltant dels 28 graus sí que podem arribar a notar aquesta sensació de frescor de fins a 4 graus menys. També anem a parlar ara d'alguna altra notícia. Aquesta feia referència als ventiladors de sostre. Una altra és la del calendari escolar 25-26 a Catalunya, que ja ha sortit. Les famílies saben quan tindran vacances, també totes aquelles dates claus. El calendari, l'escola, començarà el 8 de setembre, a infantil, a primària, també a l'ESO. I per la gent que faci formació professional o que faci algun batxillerat, que sàpiga que el curs començarà un dia després de la diada, el dia 12 de setembre. Després, també, vacances que hi hagi en el curs escolar. Doncs bé, el Nadal serà del 20 de desembre al 7 de gener del 2026, els dos inclosos. Quan cau Setmana Santa, el proper curs? Doncs bé, caurà ben aviat. Caurà a finals de març, el 28 de març, fins al 6 d'abril. No ens passarà com aquest any, que teníem pràcticament a tocar el dilluns de Pasqua amb Sant Jordi. Serà ben diferent, aquest any. Doncs això, del 28 de març al 6 d'abril, la Setmana Santa. Quan acabarà el curs? Aquí ja ens ubiquem a un any vista, però bé, que no sigui dit. Les classes acabaran el 19 de juny, a infantil, primària, secundària, FP i batxillerat. I, doncs bé, la resta d'ensenyaments acabaran el curs d'acord amb la seva programació acadèmica. També, festius i ponts, interessant, això. L'11 de setembre, lògicament, Diada Nacional de Catalunya. També el dia 6 de desembre i el dia 8 de desembre, que són la Constitució i la Immaculada Concepció, doncs també seran festes, lògicament. Quan cauen? Doncs bé, aquest any, el dia 6 de desembre, cauen dissabte i el dia 8 cauen dilluns. Bé, almenys podrem aprofitar un cap de setmana llarg, 6, 7 i 8 de desembre, dissabte, diumenge i dilluns. En el cas del pont de maig, l'1 de maig també, que és dia festiu. Aquest any caurà en divendres, per tant també cap de setmana llarg, però pel davant, divendres, dissabte i diumenge. A més a més, doncs bé, cal saber que els dies festius venen establerts per al calendari laboral del 2025 i el del 2026, que estan aprovats per la Generalitat de Catalunya. I acabarem ja també amb una altra notícia, per exemple, amb la de saber el tema de les vacunes, no? Com saber si tenim les vacunes que ens toquen i quines són les recomanades per la nostra edat. Bé, primer de tot, una vacuna és un preparat que s'utilitza per la prevenció, la reducció de malalties en animals i humans i les vacunes modernes també, doncs bé, cal saber que han ajudat a gairebé erradicar malalties i a millorar la qualitat de vida també de la humanitat. A Catalunya, el sistema públic de salut recomana la immunització contra un seguit de malalties des de la infantesa i al llarg de la vida. Però com saber, no?, si les tenim totes al dia, o quines són aquestes vacunes, a quina edat s'han d'administrar... Doncs bé, el més interessant és consultar el nostre historial de vacunació. Això es pot fer a través de l'aplicació de la meva salut, us l'heu de descarregar, accedir al portal i revisar les vacunes registrades. També ho podem revisar, això, al calendari de vacunacions 2025, o, si no, directament demanar assessorament professional, consultant el nostre metge, metgessa de capçalera o el personal sanitari del CAP. Doncs bé, vacunes recomanades per adults, doncs un adult hauria d'estar correctament vacunat del tètanus i la diftèria i rebre la dosi de record cap als 40 i als 65 anys. També als 65 anys es recomana vacunar-se de nou amb la vacuna contra la malaltia per al neumococ i després per les persones de més de 60 anys i amb condicions de risc, es recomana també, quan són les èpoques d'hivern, vacunació contra la grip i el SARS-CoV-2, el virus del Covid, durant, doncs això, el que hem dit, durant la campanya de tardor, tardor-hivern, segons les recomanacions vigents. A l'hora, les persones que compleixen 65 anys o 80 anys també s'han d'administrar dues dosis de la vacuna contra l'herpes zoster. Doncs bé, també hi ha altres especificacions per a infants o per a dones embarassades que són col·lectius, doncs que també s'han d'anar vigilant els calendaris respectius. Vinga, deixem una promoció i truquem en Frank Rigol. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot? Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de Crec amb mi I crec Expressar-me Vinga! Aprendre coses noves Ok! Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar al de viatjar No, no Al de viatjar més lluny Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024 Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures Comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple I descobreix tot el que et pot oferir A Sant Just, canviem així Ajuntament de Sant Just d'Esvern I ara tenim ja connectat en Frank Rigol, l'advocat amb qui fem sempre l'espai de coachselling Frank, què tal? Molt bon dia Hola Núria, bon dia Bon hora a tothom, molt bé per aquí Tot bé, tot bé Amb ganes Amb ganes, eh? Sí, i d'un altre capítol, home, en aquesta ràdio Que sempre és gratificant, la veritat Sempre és de gratificar, home, també tenir veus expertes, no? Que puguin, bueno, parlar i comentar En aquest cas, sobre l'exemple com a referència I a més a més, comença l'article amb una frase que podria ser el resum O sigui, jo ja llegir la frase i dic, val, ja sé de què tractar Ja sé per on van els trets Diu, tus hijos seguiran tu ejemplo, no? Tus consejos Sí, sí, sí, sí, sí Sí, sí, mira, jo l'he volgut aquesta vegada Bueno, com que anem comentant cada 15 dies un article, no? Els que anem penjant jo en el meu perfil de LinkedIn I aquest, tot just, doncs el vaig decidir començar-lo així, no? Dic, ostres, mira Tothom, no? Ens atrevim, no? A opinar, a donar consells, no? A donar la nostra parè sobre moltes coses, no? Però, clar, sempre ho fas des de la teva experiència Des del teu punt de vista Òbviament, eh? Des del que tu has viscut, no? Clar Però em va venir al cap quan estava fent l'article Allò de, bueno, pels que tenim fills, no? Bueno, allò de donar consells, no? Als teus fills, no? Que està molt bé, eh? Vull dir que està bé formar part de l'educació I de, bueno, de lliçonar una mica també als teus fills O acompanyar-los, dirigir-los, conduir-los, no? El fet de donar consells, no? Sí, aquí és el més normal del món, donar un consell, no? Donar indicacions, sí, sí Ah, això mateix, sí, sí A mi em costa, eh? Parlar de donar consells Quan em trec el, diguéssim, el meu barret d'advocat, eh? Vull dir, home, quan soc advocat, òbviament, com dic en l'article I tots, eh? Tu com a expert en ràdio, doncs tots Evidentment, l'opinió tècnica Clar, si te la demanen, tu l'has de donar Aquesta és la teva feina, eh? Donar consell, ajudar, assessorar el client, no? Ara bé, fora d'aquest àmbit, no? D'aquest que va l'article, bàsicament Sí És això, no? Doncs, ostres, et dones compte que els teus fills, al final Està molt bé, eh? Aquestes instruccions que tu els donguis Aquestes directrius En forma de consells Però, realment, els fills Seguiran el teu exemple Mai els teus consells Clar I jo crec que això, els que tenim fills Segurament als nostres oients Els hi deu ressonar, no? Perquè Sí Perquè és així, no? O sigui Per molts consells I, bueno, ja veré Jo no tinc fills Però, bueno Des de l'experiència com a filla Sí Que és veritat Que, bueno Que per molt que et diguin O per molt que et donin consells Si realment tu el que veus És una altra actitud O una altra forma de fer Vull dir, les paraules te les emporta el vent Com si diguéssim Clar És més amb l'exemple, no? Que tu veus el seu dia a dia Les coses que fan Com ho fan Com resolen els conflictes És amb el que tu et quedes I tu després Copies o reprodueixes La mateixa forma de fer Exacte Exacte Tu ho has dit Tu al final el que fas és copiar O sigui Al final Copies, d'exemple El teu referent Són els teus pares, no? Tu copies el que fan ells Al final Tu ets Formes part O ets una part important De la gent Amb la que més tractes Amb la que més contacte tens, no? I els teus pares, òbviament Són referents Per tant Sí, sí Com tu deies Doncs, bueno Clar Copiem allò que veiem No? No està en torn Penso que, clar Si els consells van d'acord Amb les accions i això Cap problema Però després també hi ha El tipus de persona, no? Que et dona consells Que també ho poses a l'article, no? Les persones que donen consells De forma gratuïta Sense que tu els hi hagis demanat opinió Això mateix I sobre persones que entenen de tot De qualsevol cosa Que dius Bueno I qui t'ha preguntat, no? O per què m'expliques això Si jo no ho necessito Exacte Sí, sí, sí Jo, mira Jo, jo, això Jo m'hi fixo sovint, eh Vull dir, no sé En un entorn De família De coneguts Amics, no? O fins i tot A la feina, eh A vegades, doncs Davant teu No sé Els pares Donen No sé Lliçons O volen donar consells A seus fills, no? I penses Ostres, si el pare Això no s'ho aplica, no? Exacte Els seus pares Li estan dient A els seus fills Que facin determinades coses I ells no ho estan fent, no? Per tant Estàs enviant un missatge contradictori, no? I el teu fill No ho entendrà, això, no? I després també hi ha aquesta gent Que deies tu Que, bueno Que, bueno Es dedica a donar Consells a tothom, no? Encara que no t'ho hagin demanat, no? Consells Opinió Has de fer això Has de fer això Ostres Jo crec que això Realment és perillós Per mi Jo Fa molts anys Que he deixat de fer Aquesta mena de consells Els consells Com dius aquí Te'ls guardes Per un mateix Exacte Sí, sí, sí Jo ho tinc claríssim A no ser A no ser que Un amic, un familiar Em demani expressament Escolta El teu consell La teva opinió Bueno Jo sí Aleshores Intentaré ser El més rigorós El més honest I donar-li la meva opinió La meva visió O un consell Però Que ell m'ho hagi demanat Sense demanar-m'ho Jo ja Mai Se m'acut De donar cap consell A ningú De fet parles molt De que la gent confiï També en la seva pròpia intuïció Exacte És a dir Que a vegades Val més seguir La intuïció I el que un creu I si t'equivoques Doncs mira Assumeixes les conseqüències O No? Perquè has fet el que tu creies Que no Per exemple Haver-t'equivocat Per haver seguit El consell d'algú Que tampoc Era algú Mal que creies No? O sigui que Clar Fermament creiem En les nostres En Bueno Això En les nostres intuïcions Jo crec que sí Jo Francament Núria Per mi La meva intuïció És molt important Jo li faig molt cas A la meva intuïció Molt Cada vegada més No? Ja també tinc una edat Ja Però Però realment Jo ja Dels consells Dels altres Que no Bé A vegades encara Potser em demano algun No dic que no Però jo ja no No demano O sigui Intento d'alguna manera Seguir sempre La meva intuïció Per què? Doncs perquè Si m'equivoco M'equivoco jo No? No vol dir que la intuïció Aquesta veueta Que es diu Escolta Frank És per aquí Ves per allà No? Bé Doncs tu ho fas No? Bé Si m'equivoco Si erro el tret Doncs m'equivoco jo D'acord? Però no perquè Doncs algú m'hagi dit Frank has d'anar per aquí Has de fer això Has d'anar allà Has de desapuntar aquí Has de fer Bé Tot això Jo ja Doncs la veritat Prefereixo més Equivocar-me jo mateix No? O sigui Arrar jo I ja està No passa res No? I bueno Que em donin consells I això Doncs Bé Estan allà No? Si podré fer més o menys Cas No? Però jo deixo ja Directament De demanar consell Mai O sigui Ja està Segueix la meva intució I si surt bé I si no surt bé Doncs ja sortirà millor A la propera Clar Exactament Vull dir També hi ha un emprenentatge Darrere de cada error I bueno Un dels errors també Doncs és el típic que es diu Que s'aprèn Que es creix Que s'evoluciona Que es Bé I després també Precisament amb el tema Dels consells No? Les persones Que no donen consells Sinó que Bé Que a través de les seves accions O de la manera de fer les coses Són referents Són els autèntics Per dir-ho així Entre cometes O com ho poses també En l'escrit Són els autèntics líders No són aquells Que van donant lliçons O consells Sinó que Ho són Per la seva essència Per el seu exemple Exacte Sí, sí Està igual No? Si jo Més enllara de l'entorn Que estàvem parlant De pares o fills I així Un líder Un líder conscient Que dic jo D'una empresa O una organització Una agrupació D'un grup de persones És igual Una feina O una empresa Bueno Doncs jo crec que Un líder Precisament L'autoritat L'autoritat Li dóna El seu propi Lideratge La seva manera De mostrar-se Sobretot Autèntic Amb els altres Transparent O sigui Mostrar Que és una persona Congruent Amb el que fa I amb el que pensa Perquè Si la gent detecta Que aquella persona No és Congruent No Per exemple No pensa I diu I el que fa De forma diferent És a dir Potser pensa D'una manera I després Diu una altra O fa una cosa Però saps O intueixes Que pensa Totalment diferent No Doncs clar Tot això Porta una incongruència No I això es trasllada Al final En el teu propi Lideratge Jo crec que El lideratge Sobretot Vé per Commoure La gent També A seguir Doncs una Una persona Que es veu Que és autèntica Que es veu Que és Que és Doncs Que és íntegra No Perquè tot el que Pensa Diu i fa Està en la mateixa línia No No hi ha Diguéssim Una distorsió No Una discudància Exacte Sobretot Amb el tema Que posa aquí De que siguin Persones que inspirin No Perquè Bueno Que serveixis Doncs això D'exemple Pels altres Però no De forma Més impositiva No O de forma Doncs això Des de Creient Aquest superior O donant això Lliçons Si no Amb aquesta paraula Que utilitzes Que és com Ser algú D'inspiració Clar Exacte Sí, sí Al final Un bon líder També t'inspira T'inspira Doncs Carai A assolir un objectiu L'objectiu Aquella organització A motivar-te A impulsar-te A commoure't Realment A seguir Aquell líder A reconèixer Aquella persona Com un agent Vàlid Per dur a terme Doncs La tasca Que sigui Jo Bueno Quantes vegades Hem vist Doncs Moltes persones Els que es pensen Líders Perquè Ocupen Diguéssim Un alt càrrec En una organització No O Es pensen Que són líders En funció De l'alçada Del seu càrrec No I Quan es veuen així El que fan És intentar Intentar Imposar-se No Més que liderar No I Aleshores Ostres Imposar-te Com dic jo En l'article Quan t'imposes Deixes d'inspirar la gent I Aleshores Clar Un equip Que no està inspirat Ostres Realment Poc profit Podrem treure D'aquella gent O d'aquell equip I efectivament Inspirar en el fons En el fons Etimològicament La paraula Inspirar És És Respirar Respirar cap a dins Podríem dir Omplir-se d'algo Omplir-se d'idees De sentiments De projectar energia Això és Inspirar Clar I un bon líder Ha d'inspirar Jo crec que sí De fer O sigui De realment D'actuar De forma congruent Amb allò que pensen Amb allò que diuen O sigui Que tot estigui Com Poses aquí En certa harmonia Exacte Que quadri tot Vull dir que Que de fet Ja si és algú que inspira És perquè té un discurs Un discurs coherent Doncs també amb allò que fa No? Amb el seu dia a dia Amb les seves accions Exacte I moltes persones De fet Que són referents És que a vegades Ni s'ho planteja O ni volen ser-ho Simplement Doncs ho fan perquè O sigui Ho són Perquè Per això Precisament Per com actuen Clar Clar Jo m'imagino ara Un cap Un cap Que diguin Els seus treballadors Doncs que bueno Que escolta Que si a la producció Doncs No sé Podem intentar Doncs Què diré jo Doncs escatimar-li Algo de producció Al client Doncs home En fi És un lideratge Passat Passat Una mica Amb la mentira O amb la falsedat O amb la manipulació Perquè al final intentes Enganyar El client Aleshores Doncs ostres També projectes Una imatge Quan fas això I clar Els teus subordinats O els teus O la gent Del teu entorn Quan veu això Ja t'enques ella En una determinada Lloc O dir Que dius Ostres O m'imagino Un pare Dient al seu fill Escolta Has d'estudiar O has de Sí Has de llegir I sobretot A mi em passa Exacte Jo em fixo molt Amb el tema D'això De la recomanació De que els pares Volen Tenir fills Filles Lectors I lectores Que clar Per molt que diguis Llegeix Llegeix Llegeix A vegades és més efectiu Que et vegin llegint Que et vegin a tu Llegint O algú d'anar al sofà O on sigui Llegint I això És més efectiu Que et vegin fent-ho Que no directament Simplement Que els diguis Llegeix Llegeix I no et vegin mai Fer-ho Perquè és com Et queda més l'exemple Que no l'ordre O el Consell Sí, sí A mi Ara aquest exemple Que acabes de posar Va perfecte Perquè Jo llegeixo bastant A vegades puc més Menys Però llegeixo Bastants llibres I home Jo Els meus fills Moltíssimes vegades Els dic Que han de llegir Que trobo Que és molt bo Per ells Al final És allò que dius La persona Que abre un llibre No és el mismo Que lo cierra Vull dir Que els llibres Són transformadors Al final De tota manera Guata T'acaben transformant I és molt atriquidor Però clar Jo entenc És molt llaminer El mòbil És molt llaminer Les xarxes socials Tot això Jo ho entenc Però Sí que és veritat Això que has dit tu ara Que està molt bé Que ho hagis dit Que quan et veuen a tu Per més que jo els hi digui I els hi regalen llibres I els hi Bueno Els hi estimul I de tot Al final El que compta És quan et veuen a mi Quan et veuen a mi Doncs potser No ho sé D'hora pel matí Llegint O qualsevol hora Jo crec que això És el que els inspira realment No el que jo els hi digui Sí Jo crec que és això I bueno Jo crec que al final És l'exemple El que mou els fills No No els teus sermons O les teves súpliques O les teves consells No No és aquest el tema Jo crec que en general Tots hauríem de fer una reflexió també A l'hora de vegades Hi ha gent que no dona consells mai Però bueno Gent que a vegades Això que té la llengua molt viva I de seguida ja Ja s'anima a donar consells O també Com fer una reflexió De dir bueno A qui dono consells? Jo Conec suficientment el tema Com per donar consells Me l'ha demanat Exacte M'estic accedint Exacte Fem rumiar una mica Això perquè no s'ho pregunta Molta gent Abans de donar un consell Escolta'm una cosa Primer pensa Si l'altre t'ho ha demanat Si no t'ho ha demanat Escolta'm No passa res Pots estar en silenci O parlar d'altres coses M'entens o no Jo moltes vegades Com tots els que estem avui Ens escolten A vegades parles amb gent Amics o coneguts O clients I penses Home no estàs d'acord Potser moltes coses De les que diuen o fan Però No em sento cridat tampoc A dir-los Escolta mira Jo penso que això seria millor O Bueno Penso En fi Ja n'aprendran també O no sé com dir-te O ja ho veuran O ho veuran d'una altra manera Però A vegades No és tampoc Ningú per sentir-se cridat I hi ha gent que diu No escolta'm Allò és que m'ha de ser molt clar Molt transparent I jo vull dir les coses Bueno escolta'm Ningú t'ha demanat Aquesta transparència I això A vegades Doncs Què has de fer És guardar-t'ho per tu I ja està I a vegades No donar un consell No és dolent tampoc Perquè al final Cadascú Ha de créixer D'una manera o altra No I el millor consell Que jo aplico Amb els meus fills És que ja aprendran De les errades Totalment No podem estar protegint Els nens Com si fossin No sé Embolcallats No Vull dir No no Que han de viure Experiències I han de Jo parlo pel meu cas I jo deixo Deixo moltes vegades Doncs Que experimentin I bueno I a vegades Doncs Les seves decisions No Bueno No són les que Després volien No Però Les han pres No Les han pres I deixo que les prenguin I si s'equivoquen Doncs Doncs que n'aprenguin També d'això No Frank Són la una Hem de deixar L'espai En aquest punt Moltíssimes gràcies Per haver-nos atès Molt bé A vosaltres I res En 15 dies Tornem-hi D'acord Molt bé Aquí estaré encantat De retrobar-nos l'altre cop Que vagi bé Frank Bon dimecres Gràcies Núria A tu Gràcies a tothom Que vagi bé Adéu És molt tard És molt tard Són la una La Mariona D'entrar amb les notícies De Sant Just Nosaltres deixem aquí El programa Que vagi bé Que tingueu Molt bona tarda De dimecres Tornarem Demà dijous De 10 a 1 Aquí a la Rambla