#872 - Crims absurds, joventut i política local, i la clau per gestionar les emocions: de Gerard Rangel a Joan Serna i ‘Camins de benestar’

La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern I sí, El Refugi és la millor alternativa de les tardes La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern La Ràdio d'Esvern La Ràdio d'Esvern L'Esvern I de moment La Ràdio d'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern Els ingredients L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern L'Esvern Estas tú, por dentro vas muriendo, te arrojan hierro ardiendo, te ahogas por momentos. Hace un tiempo que me veo y no me entiendo, me escucho y no me creo. Debe haber otra forma de vivir, debe haber otra forma de vivir. ¡Suscríbete al canal! Debe haber otra forma de vivir, otra forma de vivir. Otra forma de vivir, otra forma de vivir. Doncs hi ha d'haver una altra manera de viure amb el Joan Dausà, entre d'altres. Una cançó esplèndida que ens ha apropat una mica més al punt de les 12. I el que fem ara, parlar amb el Gerard Rangel. Què tal? Bon dia de nou. Què tal? Parlem de crims, però de crims curiosos. Sí, que no són de tenir gaire intel·ligència, podríem dir. És que a vegades els criminals no són professionals. No, no, està clar. Per tot hi ha principiants, no? Correcte, de tot se n'ha d'aprendre, però vaja. No, d'això és algú que no. Els professionals del crim millor que no aprengin gaire. Sí, doncs porto una sèrie de crims, cinc crims, que fins i tot dan una mica de vergonya aliena. Començo amb un que va passar a l'Índia a l'estiu d'aquest any passat, i és que les temperatures a l'Índia arribaven a gairebé els 50 graus. Una mica més que aquí. Sí, una mica més. Un home decideix entrar a robar casa d'un metge, trencar la porta, entra i activa l'aire condicionat, però no acaba aquí. Això es posa còmode, es fa un llitet a terra amb tot el que havia robat. Es troba tan a gust que diu... I s'adorm. I quan la policia arriba, que alertada pels veïns, doncs el troben dormint i envoltant, doncs, de tots els objectes. A pobra, el xaval tenia calor i, per tant, doncs... Detingut, però molt descansat. I fresquet. I fresquet, això segur. Seguim. A Manchester, al Regne Unit, tres joves que volien cremar una botiga de barri. Porten la gasolina, ho tenen tot planejat. Una mica bèstia, això. Però, quan encenen el líquid, en comptes de cremar la botiga, es cremen a ells mateixos. Aleshores, les càmeres de seguretat, doncs, els enregistren fugint amb la roba tot cremada. Espero que, com a mínim, no fos molt greu, però diguem que tampoc serien un exemple de lladres de primera categoria. Sí, sí. Després, a Arizona, un home surt de la presó i decideix fer-ho per tot lo gran. Roba un camió... I fer-ho a l'engròs. Sí, a l'engròs. Roba un camió carregat amb deu corbets... Corbets és un cotxe. Sí. És a dir, no se'n va robar una bossa de pipes. No, no, no. I se les emporta tots. Més d'un milió de dòlars sobre rodes. Però, clar, la fuga dura poc perquè, clar, està al costat de la presó, la policia el persegueix i el deté... És a dir, només sortia per fer això. Només sortia... Ganes de reinserció no en tenia, aquest senyor. No, no, segur que no. Un camió carregat de l'amborgina. És l'amborgina, aquest cotxe? No ho sé. És un Corbett. És un Corbett. Un cotxe d'alta gama. Què més? Aquest és molt bo. A Portland, als Estats Units, un home circulava... Bueno, anava amb una bossa al cap que deia... Bueno, per entrar a robar un hotel, no? Hi havia una convenció d'Elvis Presley i entra a robar amb una bossa al cap, doncs, per no ser reconegut. Fins aquí, tot correcte. Però, davant les càmeres, se la treu. I, clar, mira directament a l'objectiu i amb això, doncs, l'identifiquen en qüestió de minuts. Algú que entra a robar amb una bossa al cap, ja molta llum no té. Pots entrar en un passamuntanyes, no sé, per veure una mica més. Però, clar, mira directament a les càmeres i... Bueno, clar, suposo que va arribar, s'ofegava, volia aire i va a treure la bossa, pobra fill. I alguna cosa més? L'última, a Portland, als Estats Units, també, un home circulava amb una bossa negra, però, en aquest cas, en un cotxe. Aleshores, el detenen per fer un control de policia i veuen que té una bossa que, en aquest cas, posa... Definitivament, això no és una bossa plena de drogues. La policia a l'obra i hi havia metamfetamina, fentanil i, bueno, doncs, l'arresten immediatament. Un altre... Un altre molt llest. Un altre molt llest. Doncs, escolta, ho deixem aquí, queden res, una mica més de 5 minuts per arribar a les notícies de les 12. I arribarem amb una mica de música i després tenim una entrevista molt interessant. Avui, aquí al programa, ens visitarà el Joan Serna i Sàlvia, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya, a Sant Jús, que aquesta darrera setmana ha estat escollit com a president d'aquesta entitat juvenil política al municipi. En parlarem d'aquí una estoneta, serà després de les notícies de les 12. ¡Ah! All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy I'm super shy, super shy But wait a minute while I make you mine, make you mine Dallin' on to you, you're on my mind All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy And I wanna go out with you, where you wanna go From the spot, just sit on top, looking pretty Follow me, we two are you Can't see, your eyes, suddenly, can't see When you say, I'm a dream You don't even know my name to you You don't even know my name to you Nulubodado I'm super shy, super shy But wait a minute while I make you mine, make you mine Dallin' on to you, you're on my mind All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy I'm super shy, super shy But wait a minute while I make you mine, make you mine Dallin' on to you, you're on my mind All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy I'm really good at all, but why do I make you mine, make you mine? Something out about you, yeah Special and you know it, you're the type, eh I'm super shy, super shy But wait a minute while I make you mine, make you mine Dallin' on to you, you're on my mind All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy I'm super shy, super shy But wait a minute while I make you mine, make you mine Dallin' on to you, you're on my mind All the time I wanna tell you but I'm super shy, super shy You don't even know my name, do you? You don't even know my name, do you? You don't even know my name, do you? You don't even know my name, do you? És el moment de fer el pas, a casa, a la feina i al carrer, quan anem de festa o al taller, parlem amb el teu accés. Només hem de començar, a provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu, i quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya, sempre endavant. L'alala, l'alala, l'alala, l'alala, l'alala. La lluna es va banyant de sol, sense esperar la sort, sap que esperant s'adorm i va patint pel temps. L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits. La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint. Sempre que m'he callat dels cops, se m'han anat quedant per dins. Si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic. que aquí ningú no és preparat, ni per ser jove ni per fer-se gran. que anem venint i anem marxant, si fan senzilla ens hi farem menys mal. Una tornada guai, que aguantin l'envestida, està guai, està guai. No ens cançarem mai, està guai. i no ens cançarem mai, està guai. T'estimes qui van ortigues, de cantar-te uns la-la-la. La-la-la-la-la... La-la-la-la-la... La-la-la-la-la... La-la-la-la-la-la... I es pot respirar com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres, sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú, aquella cosa que pilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llàgrimes dels moments pús, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments pús, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. I un sentiment que va quedant suspès, vol aguantar-se i neta entre el vent. El sombrament de les crostes que es fa dins aquest horitzó platejat, hi ha plorat igual que jo. I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després i quan ja no carrega el passat. Que aquí ningú neix preparat, ni per ser jove ni per fer-se gran, venint i anem a marxar. I anem a marxar. Si faig sents i dents hi farem menys mal. a marxar. Està guai, està guai. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, els informa Joan Bota. El nivell vermell, el 3 del Pla Alfa, de risc molt alt d'incendis, afecta en aquests moments 143 municipis de 16 comarques. Són un centenar menys de poblacions que fa 24 hores, el risc vermell afecta la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i part del Baix Ebre i també la Noguera. També estan en aquesta situació la meitat de les Garrigues, del Priorat i de la Conca de Barberà. També el nivell 3 del Pla Alfa afecta part de l'Alcamp, l'Anoi, el Bages, el Vallès Occidental, l'Alpenedès, el Baix Llobregat i el Moianès, que eren fora, en canvi, d'aquest risc molt alt d'incendis tot el nord del país, també el nord-est i el litoral. A tot això, els bombers continuen treballant el foc de Torrefeta i Floregecs que ha ja afectat 6.500 hectàrees, 5.300 de les quals cremades. Es tracta d'un foc d'alta perillositat que coincideix amb un dia més d'altes temperatures. Les dues persones que hi han mort són un treballador i el propietari d'una granja que es podrien haver quedat atrapats per les flames quan fugien de l'incendi. Anem al centre de comandament a Guissones, Telebusoms. Bon dia. Les causes del foc es continuen investigant. La hipòtesi més probable és que fos provocat per una màquina recolectora. Això sí, els agents rurals ho consideren un accident. ara mateix les tasques d'extinció es concentren sobretot a assegurar el flanc dret entre Oliola i Torà com explica el cap d'intervenció dels bombers Albert Castellet. És on tenim un potencial més gran de l'incendi i a més la Vall del Segre pot ser que succioni per tant pot ser que se'ns creixi molt per aquella banda. Ara a les 12 es fa a la plaça de l'Ajuntament de Gramunt un minut de silenci per les dues víctimes mortals d'aquest foc el propietari i un treballador d'una granja. Toni Sobirats, Estela Busoms, Catalunya Ràdio Guissona. Més notícies, Sada Riera. Minut de silenci a aquesta hora. Valls a l'Alcama en record del nen de dos anys que va morir ahir després d'estar diverses hores dins d'un cotxe. Tot apunta que el pare es va oblidar el menor quan se'n va anar a treballar. Valls, Albert Cots i Clara Xavarria Domingo. Bon dia. Dezenes de veïns assisteixen ara a aquest minut de silenci a les portes de l'Ajuntament a la plaça del Blat amb la presència de l'alcaldessa Dolors Ferrer i altres membres del consistori. L'acte té lloc després que l'Ajuntament decretés ahir dos dies de dol oficial com a mostra de condol després que ahir un nen d'uns dos anys morís després d'estar tres o quatre hores dins d'un cotxe a ple sol. A hores d'ara, els Mossos d'Esquadra estan prenent declaració al pare. Hi ha una investigació oberta per homicidi i per imprudència greu el jutge de Guàrdia de Valls té unes dirigències obertes a l'espera de l'atestat dels Mossos. Albert Cots, Claret Saberria, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Valls. I a Madrid, Alberto Núñez Feijó deixa clar que no es reunirà amb Carles Puigdemont a Waterloo però li demana que reflexioni si li convé seguir donant suport a Pedro Sánchez. El líder del PP li recorda que amb aquesta estratègia n'ha sortit beneficiat al PSC i demana a l'expresident posar el comptador a zero Madrid, Denis Santiago. Bon dia. El líder del PP segueix buscant a conduir junts sense creuar la línia vermella que suposaria reconèixer l'exili de Carles Puigdemont amb una reunió a Bèlgica. Diu que la via ara mateix és a través de Míriam Nogueres a Madrid i per això deixa la pilota a la teulada de l'expresident català. Són declaracions Antena 3. Jo no l'he estafat. El senyor Sánchez sí. Le vendió una amnistia i ara resulta que el senyor Puigdemont sigue imputado, sigue processado i no se le aplica l'amnistia. El senyor Puigdemont le va bien con Sánchez? En su interés electoral en Cataluña le va bien? Pues que siga. I li recorda a Fejo que el principal beneficiat del suport de Junts a Sánchez ha estat Salvador Illa. Dani Sánchez a Catalunya Ràdio Madrid. La Costa Brava recupera des d'avui un dels seus miradors més populars arran de mar al passeig marítim de l'Escala a l'Empordà. Forma part de la remodelació i que avui s'inaugura Fèlix Martín. És una gran plataforma semicircular on hi havien hagut les piscines de l'Hotel Boramar i que també va acollir una zona lúdica i discoteca entre els anys 60 i 80. Una peça icònica que s'ha volgut conservar i que ara serà un espai públic, destaca l'alcalde de l'Escala, Josep Bofill. Poder-la conservar per al component nostàlgic de la gent del poble perquè havia estat una zona d'esbarjo amb una discoteca amb un bar que als anys 50-60 va funcionar molt i molt el record el té molt bo. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. Unes declaracions fa només uns minuts. El jugador del Barça, Dani Olmo, ha parlat del possible fitxatge de Nico Williams pel Barça. Olmo s'expressa així sobre els dubtes que pugui tenir l'encara jugador de l'Etic Club sobre les possibilitats en termes econòmics per part del Barça de fitxar-lo i també inscriure-la a la Lliga. Al final, tot se soluciona. Está claro que las dudas pueden existir por todo lo que pasó el año pasado, pero al final yo tengo y tuve la máxima confianza con el club. No era un tema que me preocupase y al final todo se solucionó poder jugar, que era lo importante. El Barça no vol que Fritolina Rolfo jugui a l'Eurocopa amb Suècia, ho ha informat el podcast de Catalunya Ràdio Fem Futbol. Des del club creuen que la futbolista sueca necessita temps encara per recuperar-se de la lesió que es va fer al Turmell a principis de juny. Avui arrenca aquesta Eurocopa femenina de futbol a Suïssa amb els partits entre Islàndia, Fislàndia i també el Suïssa-Noruega. A hores d'ara, l'Espanyol ha anunciat el fitxatge de la portera Meritxell Muñoz per dues temporades. I a aquesta hora es fa el sorteig címpions FIBA de bàsquet i jugarà per primer cop el Joventut de Badalona. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. Sant Just d'Esberna es troba avui 2 de juliol en nivell 2 del Pla Alfa, després d'haver estat ahir en el nivell 3, de perill molt alt d'incendi forestal. La baixada de nivell s'ha fet efectiva amb l'actualització de les 12 de la nit, però les autoritats municipals alerten que l'onada de calor continua i demanen extremar les precaucions. El nivell 3 implica restriccions estrictes com la prohibició d'encentre foc a espais oberts, d'utilitzar maquinària que pugui generar guspires o espurnes i de fer servir pirotècnia en entorns naturals. També comporta la suspensió de permisos de crima i restriccions a activitats a menys de 500 metres de terrenys forestals. Tot i el descens al nivell 2, moltes d'aquestes mesures es mantenen recomanades o subjectes a vigilància intensiva. Ahir es va produir un conat d'incendi a l'Avinguda de la Riera de Sant Just causat per una guspira d'una serra radial utilitzada en unes obres. El foc va ser controlat ràpidament, però des de Protecció Civil es recorda que cal revisar protocols de seguretat laboral i evitar l'ús de maquinària de risc en condicions meteorològiques adverses. El Consorci de Turisme i el Consell Comarcal han impulsat la campanya gastronòmica Fruita Baix, que se celebra de l'1 al 13 de juliol al Baix Llobrecat amb l'objectiu de posar en valor la fruita de temporada del Parc Agrari, la feina de la pagesia i la cuina de proximitat. La proposta ofereix còctels de fruita gratuïts amb 23 restaurants del col·lectiu Sabors de l'Horta i visites guiades a finques agrícoles del territori. Per gaudir del còctel cal fer reserva per dinar o sopar, inscriure's a la promoció i mostrar el cupó digital en el moment de l'àpat. Els còctels s'elaboren amb fruites de proximitat amb compres, prunes o cireres i durant aquesta quincena també s'oferiran plats i postres amb fruita fresca als restaurants adherits. Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Jus organitza aquest dijous 3 de juliol a dos quarts de 10 del matí una sessió informativa en línia sobre investigació de mercat i anàlisi de competidors a través d'internet. L'activitat, adreçada a persones emprenedores, professionals independents i empreses, té com a objectiu oferir eines per analitzar l'entorn abans d'iniciar un negoci o aplicar noves estratègies comercials. La formació abordarà els objectius d'una bona investigació de mercat, la identificació i selecció d'informació rellevant i la interpretació de conclusions útils per a la presa de decisions. També es presentaran diverses eines digitals que poden facilitar aquest procés. El curs anirà a càrrec de Marcot Sastre de Ciberteca. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat que s'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. En esta hoguera baila el sol de Tiaguanaco, en Trawahuasca y Tabaco cantan y colorean su piel los guerreros. Esta hoguera que es cipres sangrante de arte arde entre un mar de favelas y cárceles haciendo de los infiernos el cielo. Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó bailan las calles de Cuba con un trombón y una tuba que lloran sonidos de revolución. Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó hay libros de Alejandría y el fuego en sus poesías desprende el olor del viejo luchador. En esta hoguera baila Senegal lleva bailando mil y una noches Bagdad mueve el cuerpo quien es feliz solo siendo. En esta hoguera alzan la voz las mujeres de Gaza y su honor a la orilla del fuego veo todo el mundo que quiero veo. Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó mueve su vientre Estambul entre notas de un viejo laúd despiertan serpientes que el tiempo durmió. Y en el trozo de hoguera que a mí me tocó hay libros de Alejandría y el fuego en sus poesías desprende el olor del viejo luchador. Cantamos para levantar la marea a contracorriente Volviendo a juntar África América que suene la voz del esclavo preferimos bailar en la hoguera de los continentes gritando también tenemos corazón los desafinados gritando también tenemos corazón los desafinados either que Su seventy Jesús viven a un año la orilla del�� diffic en se los pinchos tecnología que hacer la fe y Gràcies. Gràcies. Gràcies. Doncs, tres minuts i un quart d'una, comencem la tercera hora del programa i de seguida xerrem una estona amb un Sant Justen, Joan, Serna i Sàlvia, relegit president de la JNS de Sant Just. A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns. Doncs, Joan, Serna i Sàlvia, què tal com estem? Bon dia, honora, benvingut a la ràdio. Bon dia, moltes gràcies per convidar-nos. Gràcies per acompanyar-nos i per poder parlar avui amb tu, ara que acabes de ser reescollit president de la JNS de Sant Just. Aquesta creiem que és una bona ocasió per repassar no només la teva trajectòria, que tot i que ets molt jove, Déu-n'hi-do, des del punt de vista polític, sinó també els objectius d'aquest nou mandat com a president de la JNS i també per parlar una mica de política local i general. Bé, en tot cas, dèiem, vas començar molt jove a implicar-te en política. què et va fer que t'entris el cuquet de la política al cos? Perquè no és molt habitual amb gent jove com tu que sembla que cada dia estan més allunyats de la política. Sí, sí, començar una mica pel final el que dius, que per desgràcia és cert que la desafecció política no només afecta a la població en general, sinó m'atreviria a dir que especialment els joves i en el meu cas, doncs, sí que en molta gent que milita en altres formacions polítiques juvenils, també a la meva, molts cops hi ha un eix familiar que sol lligar a aquesta militància, perquè el seu pare, el seu avi, la seva mare o la seva àvia havien estat implicats en algun moviment polític i això sempre fa que ho tinguis més proper. Sí que en el meu cas, jo crec que la cosa és potser, jo no tinc cap familiar proper i que em sembla que allunyat tampoc, que tingui aquesta implicació en política, sí que jo crec que personalment el meu cas neix d'una cosa que comença per un tema molt, diguem-ne, relacionat amb el món local i que va desenvolupant-se amb aquesta vocació una mica política, no? És a dir, sempre des de... Jo faig pastorets des de la primera edició, que devia tenir, doncs, cinc anys, he format part, doncs, de molts moviments culturals de Sant Just. És a dir, la implicació cultural és un camí molt natural de passar de la cultura local a la política local. Sí, diria, m'atreviria a dir una mica més, no només el món cultural, sinó el món que a casa meva, doncs, tenen negocis aquí a Sant Just, han crescut aquí a Sant Just i que al final, doncs, la manera aquesta que jo almenys personalment he interpretat que millorar la vida de les generacions futures i també de les presents, doncs, és a través de la política i en aquest cas, doncs, jo he cregut i considerat i penso que amb bon criteri, doncs, que el projecte de Junts a Sant Just i en el seu moment més inicial, doncs, de convergència és el que crec que més pot millorar la vida dels Sant Justencs. He llegit en alguna entrevista, tot i que tu eres molt jove, que l'1 d'octubre va ser també un punt d'inflexió. Del tot, diguem-ne, jo començar aquesta proximitat concreta, clar, en aquell moment, doncs, sí que hi havia, clar, jo tinc 20 anys, en aquell moment hem de tenir 12 o 13 i hi havia Junts pel Sí i tot era una mica més a nivell de formacions polítiques clares, tot estava, doncs, crec que també amb molt bon criteri, doncs, hem unificat amb Junts pel Sí, sí que jo tenia els meus referents, el president Puigdemont n'era un, però també n'eren, doncs, alguns altres d'altres formacions i sí que, doncs, dona la casualitat que l'1 d'octubre que jo soc veí de les escoles, doncs, al Moavi ja anem a les escoles, dormim a les escoles, estem allà tot el dia, sí que estic a disposició, doncs, en aquest cas, la Montse Molinero, una mica la coordinadora de les escoles, doncs, em poso a la seva disposició, doncs, anaven amb bicis, doncs, a mirar, jo no em feia res, que tampoc no podia votar, per tant, podia anar amunt i avall com necessités i aquell moment, doncs, és quan jo, doncs, faig una aproximació amb la que era, aleshores, cap de llista de Convergència amb la Laia Flotats, doncs, que també és, també, doncs, és coneguda dels meus familiars i, doncs, a partir d'allà faig aquest primer contacte i, a partir d'aquí, doncs, comença la meva implicació més política, òbviament, doncs, a poc a poc, però a través d'això és el meu primer contacte. Fa un parell d'anys vas refondar la JNS de Sant Jús, la JNS és la joventut nacionalista de Catalunya que serien els joves, els cadells, que deia el president Pujol, eren de Convergència i ara són de Junts, és a dir, és una vinculació clara, no? Sí, sí, diguem-ne, la JNS és una joventut que tenen ja 40 i tants anys que havien estat les joventuts de Convergència o havien estat també del PDeCAT i ara de Junts i crec que aquí hi ha una cosa important a destacar que és que, malgrat tots aquests canvis, la JNS s'ha mantingut, s'ha mantingut ferma, s'ha mantingut d'en peus. De fet, el nom continua, que és dels pocs referents que tenen una història que no et fan trontollar, que saps perfectament qui és qui. Sí, en el cas de la JNS sí que sempre amb el màxim criteri i la màxima responsabilitat s'ha mantingut un nom, s'han mantingut uns criteris que no, diguem-ne, a grans trets no s'han modificat, la independència sempre ha estat un objectiu clar i, diguem-ne, que ha estat públic, el progrés del país també hem sigut claus en la història en el pacte del Majestic amb tot el tema de retirar la mili obligatòria, diguem-ne, la JNS ha tingut un paper molt, molt important a la història de Catalunya, més recent, òbviament, però que ha sigut, diguem-ne, capdalt i troncal en el moviment de la reconstrucció del país després de l'època franquista. I fa uns anys no hi havia secció local de JNS i tu un dia t'aixeques fruit de tota aquesta reflexió que hem tingut, és a dir, no, això no va d'un dia per l'altre i decideixes refundar-la. Sí que la JNS aquí Sant Just com a tal havia existit, l'únic que portava molts, molts anys per això és una refundació i no una fundació en municipis que en molts municipis es fan refundacions, en alguns fundacions. En el teu cas va ser una refundació perquè ja havia hagut secció local. Quan comença el mandat, que el mandat comença el mes de març, doncs nosaltres el mes d'octubre, el 8 d'octubre, concretament si no merro, refundem la JNS aquí Sant Just que ho fem de la mà de tres militants en aquell moment i crec que el progrés ha sigut bo perquè ara ja en som. A nivell de militància hi ha hagut un creixement molt elevat. Exponencial, sí, sí. Ara sí que és ver que el refundar just ahir teníem dos militants que se'n jubilaven, per tant ara en som dos menys, en som 12. Clar, quina edat et jubiles de la joventut? Clar, els 30 anys és quan... Ja, es considera que deixes de ser jove. Sí, sí, els 30 anys ja... I també perquè així també hi ha un relleu que jo crec que és que s'ha dins de les humanitzacions. Si comences com jo als 14 o 15 anys i t'estàs fins als 35, doncs gairebé que la teva vida política gairebé que caduca, no? Llavors, hi ha hagut que l'edat pot ser més corrent de començar militant doncs vol ser allà entre els 18 i els 20. Normalment, si hi ha gent entre els 25, hi ha gent com jo que entre els 15, però majoritàriament jo crec que l'edat vol entrar doncs aquests primers anys universitaris que comences doncs a despertar més aquests aquests coquets polítics i crec que és on el que fa començar a militar. Però al final, clar, a nivell de Sant Just la resposta ha sigut clara per part de molts de molts joves del municipi que s'han interessat pel nostre projecte. N'hi ha molts que no militen formalment doncs per raons diverses però que sí que col·laboren amb nosaltres i nosaltres doncs... Has estat relegit amb un suport no sé si unànima directament o pràcticament unànima. Sí, sí, unànima del tot a nivell dels militants de Sant Just doncs sí i a part que és molt important i imprescindible la col·laboració amb la secció local de Junts tant amb el president local que és el Roger Rivera com el portaveu i candidat de Junts que és el Ramon Figuerola que sempre la relació entre nosaltres ha estat fantàstica sempre hi ha hagut quòrum amb tot hi ha hagut ratificació per part de les accions mútues amb tot i crec que això és d'agrair a més és de molta bona diguem-ne funcionament del nostre espai. Quins objectius et marques en aquest si li podem dir mandat no sé si seria una manera correcta d'explicar-ho. Jo sí que segur que serà el meu darrer mandat perquè només en pots fer dos en cada diguem-ne vull dir quan estàs a qualsevol càrrec dins de l'organització tens un màxim de dos mandats i bé jo el que vull al final és sobretot pensar molt en els que venen després és a dir deixar el col·lectiu local crec que millor del que me l'he trobat segur però amb les basants de militància més més concretes sí que nosaltres anem a buscar un militant més jove sempre intentem doncs que també et permeten més diguem-ne més durada l'organització i que per tant doncs també fan que puguis diguem-ne donar-li al col·lectiu local la vida més llarga possible i al final és seguir molt amb la línia diguem-ne nosaltres hem fet diverses durant aquest any i mig hem fet bastantes campanyes doncs de diferents coses vam fer una primera campanya de promoció al comerç local vam tenir diferents reunions amb diferents comerciants vam fer una diguem-ne vam fer una encartellada en diferents moments doncs sobretot de l'època del Nadal bastant considerables per tot el municipi després al mateix Nadal vam fer una campanya que bàsicament el que reclamàvem era que hi hagués una mica més de consideració doncs cap al que era el Nadal perquè a vegades tenim la sensació i jo crec que no només sensació sinó que des de l'Ajuntament doncs intenta doncs diguem-ne obviar aquestes aquestes tradicions que al final rauen del que hem estat els darrers el darrer mil·lenni que es basen molt amb l'humanisme cristià i que jo crec que que el Nadal és una d'elles i s'ha de considerar i al final és una cosa que celebrem tots i a vegades doncs se li ha de donar aquesta connotació que realment té i per tant doncs vam instalar l'Ajuntament en això vam fer una campanya de promoció de la llengua sobretot en el ple perquè ens preocupa la situació del català no només al Parlament sinó també al ple i al final el ple és el reflex de la societat del nostre municipi i per tant el que nosaltres hem de dir és que el català a Sant Just és una prioritat és diguem-ne una barrera que no es pot passar i que al final des del nostre punt de vista doncs tenint en compte doncs a Vox doncs al final tots els altres regidors crec que malgrat els hi costi més o els hi costi menys el que han de el que han de fer doncs per la català doncs vam fer aquesta aquesta provesta vam anar un dia al ple i vam llegir un petit com un petit manifest que jo crec que tenia el seu vull dir va tenir els seus els seus fruits i i per altra banda doncs que per mi ha estat la la jo crec que la campanya estrella va ser la bueno vam tenir una reunió amb uns amb uns amb uns estudiants de l'IES que ens demanaven doncs aquesta necessitat de tenir la parada de l'ambici davant del centre perquè si no els hi suposava doncs ara ja hi és ara ja hi és vam fer un vídeo vam instalar l'Ajuntament vam tenir el primer missatge així com de l'Ajuntament que ens den que el posarien el mes de gener i per tant doncs vam fer aquesta petita aquesta petita de pressió a través dels dels membres bueno dels estudiants de l'IES i que crec que també ha donat molt bon resultat perquè la realitat és que diguem-ne que hi ha aquesta parada i aquí nosaltres també volem posar en valor el tipus de política que fem al nostre espai polític tant des de Junts com des de la JNC que al final sí que sabem que Catalunya té problemes molt complexos sabem que hi ha aquells que són els que amb propostes fàcils i amb propostes populistes sembla que tothom serien tot i des de Junts som aquells que a propostes a problemes complicats doncs també donem solucions solucions reals però que que al final doncs en aquest cas doncs tenen els seus tenen els seus fruits i crec que aquí és Joan ja que parlem de política local en aquest cas d'una acció de política local com és aquesta parada de l'ambici al costat de l'Institut quina valoració en feu des de Junts sobretot centrant-nos en política juvenil per a joves del nostre ajuntament del nostre consistori amb quina valoració en fas és a dir clar és a dir jo crec que creus que s'està fent bona feina o realment hi ha moltes mancances i per tant quines serien clar diguem-ne en aquest cas la regidoria de Joventut per tant bueno depèn de Catalunya en comú en aquest cas del regidor Jusfó Salva clar nosaltres creiem a part que el seu projecte polític però les polítiques és a dir més enllà de les polítiques de joventut hi ha polítiques globals que també tenen molt a veure i afecten molt al jovent del poble nosaltres creiem que educació que també en aquest cas seria el mateix no seria un bon exemple però ja m'entens clar jo el que visc i el que veig que soc una persona que considero que soc molt proper al poble o que estic molt implicat en el món tan associatiu o cultural del municipi crec que hi ha una part que jo no sé si seria una majoria però seria una part molt amplia del jovent del poble que no sent interpel·lada amb les coses que es fan en general i que opten a anar a altres municipis a realitzar activitats d'oci o activitats simplement de quedar a anar a prendre alguna cosa però creus que el principal problema del jovent és la manca d'oci m'atreviria a dir que és de les més a nivell actual jo crec que és de les més principals m'atreviria a dir que no ho sé ara molts nois que ara ja comencen a tenir aquesta edat de 16 a 17 anys que comencen a experimentar el món diguem-ne més de l'oci nocturn però això et dependries sempre en principi del sector privat però és la dificultat de poder instaurar aquest tipus de tu sempre pots posar facilitats que la gent diguem-ne tu pots fer el teu municipi atractiu per fer aquest tipus d'activitats i jo crec que el que manca una mica és això i no només a nivell també diari crec que la feina que s'ha de fer que també va molt lligada a això i ja potser que entraríem més en una altra àrea és que Sant Jús els caps de setmana és un municipi ja més que dormitori la gent no té aquesta a part de quan es fan quatre activitats al Sant Jús al carrer per exemple que realment allà veus que la gent hi és que la gent hi col·labora doncs crec que el que s'ha de fer és diguem-ne no hi ha prou d'activitat en termes d'interpel·lar tota la població no sé si però els teus companys de Junts per un tema d'abretge generacional estarien tan d'acord amb tu en convertir Sant Jús en una no estàs demanant de demanar convertir-ho en un magaluf que quedi clar no, no no, ni un moment ni un moment t'he entès perfectament que no se'm malinterpreti però que hi ha molta gent de Sant Jús que ja li agrada aquest Sant Jús entre cometes avorrit clar però diguem-ne jo estic no, no, no t'entenc perfectament clar, jo estic aquí per defensar els interessos jo estic fent el bocat del diable clar no sé si heu tingut aquest debat amb el Ramon no sé tampoc no parlem de posar diguem-ne algun centre diguem-ne doncs un pàpol que pugui ser una cosa així semblant de posar-lo al carrer Bona Vista si no tenim una zona gran d'aquesta zona entre Mas Lluï i el barri centre que jo crec que allà podria tenir que buda sense fer una gran sense molestar els veïns per dir-ho així jo crec igualment que són coses que tenen un impacte per a algú més positiu per a algú més negatiu però que és un impacte pel municipi crec que si hi ha la voluntat de fer-ho es pot fer amb la millor benentesa possible i buscar el millor lloc possible però al final el que falten és espais per tots els joves que potser no tenen no sé potser tenim aquesta sensació a vegades que hi ha centres que estan una mica més polititzats que altres i jo crec que falta com aquest espai d'interpel·lar molts joves que potser no tenen aquesta vull dir que es facin activitats que puguin doncs interpel·lar-los de manera més transversal que jo crec que és el que potser està faltant una mica Joan obre un valor que és complicat que de fet n'hi hauria prou per tot una entrevista o tot un programa que és una mica de valoració de la política nacional política i justícia perquè ara ja no saps on comença una cosa i acaba l'altra fa uns dies el Tribunal Constitucional després d'una setmana de debat que dius no sé per què el van fer perquè tothom sabia que acabaria 6 a 4 qui votaria què però en tot cas després d'una setmana de debat declaren la llei d'amnistia com a constitucional tot i així el Suprem decideix que de moment no acaba de tenir-ho clar el president Puigdemont no pot tornar tenim una situació al Congrés d'extremada de conflicte extrem ara hem tingut tot el tema de la presunta corrupció de Santos Cerdán abans comentàvem d'aquesta desafecció tot això no ajuda a que el jovent s'interessi per la política nacional jo crec que al contrari jo crec que a través arrel d'això i els que s'interessen és per polititzar-se amb extrems que mai que mai són bons i que mai que mai ens ajuden jo jo digue una i això és una opinió molt personal quan quan passen aquestes coses jo crec que m'imagino que tu amb els teus amics has de lluitar constantment quan et diuen és que tots són iguals tot és el mateix tot és una merda i coneixent-te una mica com et conec m'imagino que deus intentar fer pedagogia que no et deus rendir no, no, no diguem-ne jo sóc allò bastant infatigable en aquest sentit i intento sempre doncs fer veure que el vot és una cosa que se'ns ha diguem-ne menllevat durant molts durant molts anys que és una cosa que nosaltres doncs a vegades estiguem més contents o menys doncs que hi hem d'anar que estan a votar que ens hem d'informar el més possible que si encara millor doncs ens impliquem doncs fantàstic i jo crec que diguem-ne nosaltres amb aquesta línia és amb la que hem de seguir diguem-ne aquesta perseverança que la política al final per tots per tots aquests que ens estimem com a eina de diguem-ne de millorar la vida de les persones de fer al final és que la política és vocació servei i volem millorar la vida de les persones per tant tota aquella gent que hi està implicat i que des del meu punt de vista no segueix aquesta línia doncs no sé ni si se'ls podria considerar se'ls podria considerar això perquè al final diguem-ne jo sóc una persona que té i potser pels referents que he tingut però jo crec que la política és una cosa a part que és molt seriosa i és diàriament molt important per la gent perquè totes aquestes decisions que es prenen doncs interpel·len en primer moment els ciutadans crec que la política ha de ser una cosa que tu has de prendre amb molt honor amb molta honradesa amb molta vocació de servei i sobretot amb molta voluntat que tot allò que fas és per millorar la vida de les persones Joan ens deies aquesta relació com a president de la JNC és l'última perquè per estatuts no ho puc presentar més de dos vegades jo sé que tu ets un animal polític encara que sigui a nivell local i m'imagino que clar, que vas de ser elegit no cal tampoc ara plantejar-se el futur d'una forma immediata però quin és el següent pas? em deies fins als 30 pot estar la JNC però el pas natural seria anar junts clar, diguem-ne jo a nivell d'estatut sí que jo comparteixo el pla de militància tant amb junts com amb la joventut nacionalista de Catalunya jo sí que jo hi penso molt ja tampoc no sabia si aquest seria el meu darrer mandat perquè això també ho vas veient segons com van avançant les coses jo ara fa un mes també vaig ser escollit sots cap comarcal de la JNC del Baix Llobregat i també porto l'àrea de militància a nivell de tota la comarca que també doncs això és una feina més i és una diguem-ne un repte més que jo encara amb il·lusió i amb moltes ganes perquè també doncs hi ha un equip que és molt xulo i que jo crec que podem fer coses bones per la comarca i que doncs que també interpel·lin a l'organització com no pot ser d'una altra manera i jo penso amb el que us deia amb el que us deia abans és a dir és deixar un col·lectiu local que a mi m'agradaria doncs poder arribar a la vintena de militants que sigui un col·lectiu local consolidat que sigui un col·lectiu que jo pugui deixar un bon relleu doncs a la persona que entomi el repte de presidir aquest col·lectiu local i al final doncs amb una dinàmica de fer les màximes activitats possibles de participar en tot allò que al final doncs jo crec que la JNC ja ha de tenir un paper i seguir doncs sent una al final som l'única jo m'atrevia a dir que som l'única organització política juvenil al municipi que realment està ben consolidada que té una activitat regular que la seva activitat no es basa en pintar parets ni en fer actes d'aquests vandàlics sinó que realment fem propostes reals fem política reals escoltem a la gent anem a buscar tots aquells joves que poden ser interpel·lats per nosaltres i aquesta és la línia que ha de seguir la JNC d'aquests dos anys sí que amb una línia molt clara doncs relacionada amb la llengua que nosaltres considerem que l'eix comercial del municipi s'ha d'incentiar molt més i també hem de ser partíceps que els joves també vulguin seguir aquest relleu local de negocis que a vegades doncs queden sense relleu i es treballa amb aquesta línia deies que són dos anys precisament coincidint amb el temps el maig del 2027 tenim eleccions municipals a tot Catalunya i no sé si tens intenció ganes n'has parlat d'anar a llistes evidentment no com a primer això segur perquè teniu un líder consolidat que tot just està iniciant el seu camí però m'imagino que tens ganes d'anar i no sé si n'heu parlat perquè això clar depèn també del cap de llista clar i això és una cosa que encara no vull dir ara jo crec que nosaltres venim també d'un moment complicat on on va haver-hi aquesta petita doncs doncs bueno amb el nostre grup amb el nostre projecte polític doncs haver-hi una petita fissura que van haver-hi decisió sí una petita decisió per dir-ho així que al final doncs van haver-hi dues llistes i que crec que des de l'Ajuntament ens hem mantingut fems ens el primer dia i teníem clar que el projecte de Junts per Catalunya que encapçalava el Ramon Figueroa i que a nivell nacional doncs tenim el president Puigdemont com a referència això no ha sigut mai un diguem-ne per l'ajutació no ha sigut mai cap dubte ni ha sigut mai cap dilema tot i que tu tens una relació personal amb l'Araia mai heu estat tentats de no, no, no ni molt menys ni molt menys nosaltres teníem molt clar que a nivell nacional el fila seguia el president Puigdemont i que a nivell de Sant Just aquest relleu ja tocava hagués passat el que hagués passat i que el Ramon Figueroa era el candidat que havia de tenir al nostre espai polític i això en cap cas i en petites totes les que havíem fet doncs també per parlar-ne òbviament per resoldre inquietuds doncs això no és una cosa que mai s'hagi posat sobre la taula i i és el que deies nosaltres sí que com a formació política és el primer cop que traiem formació perquè nosaltres ens plantàvem sense drets sense haver tingut tenim dos regidors que ja no són nous però que en aquell moment eren nous i que i l'ajutació ja ha sigut sempre pel que deies jo sí que és veritat que a les últimes eleccions doncs per decisions personals vaig decidir doncs no pensava que m'esquivaries que m'estaves esquivant però veig que has tornat no no no sí sí me n'alegro perquè ja anava a preguntar-te penso amb el que el que m'has dit jo sí que per decisions doncs personals vaig decidir no anar a llistes a les passades és veritat que l'ajutació no estava consolidada però però però però amb el que dius jo al final i és una cosa diguem-ne també ja si tornem a anar als estatuts doncs sí que és veritat que l'ajutació sempre ha de tenir un lloc a totes les llistes de Junts per Catalunya jo al final al final i és el que dèiem el Ramon és el cap de llista també serà jo crec que amb molt bon criteri perquè així ho va fer a les passades eleccions va fer una bona llista crec que crec que ara s'hi ha de tornar també i també és que clar em deia si n'havíem parlat clar no n'hem parlat perquè ara bàsicament el que ens seguim és amb quin projecte ens vam presentar quines fites falta molt encara quines fites hem pogut ara per cert fem el dia 16 fem el dia 16 un sopar obert per a tothom qui vulgui com una rossada fem un sopar obert per tot el municipi per tots els militants al pati de les escoles que la idea és que vingui tothom qui vulgui que ens escolti que passi una estona a gust amb nosaltres i tornant al que deies clar nosaltres ens centrem des de Junts i des de la JNC amb quina idea ens vam presentar la primera no solia entrar al consistori que era una cosa complicada el projecte que duia materna una mica com a estrella que era el del Parc Urbà vam presentar una moció i es va aprovar hem seguit doncs amb les fites que hem doncs amb les fites ara es farà una valoració de com han anat aquests primers dos anys perquè ens vam a l'equador doncs del del mandat a partir d'aquí doncs seguir consolidant aquest projecte mira si n'hem de fer algun canvi tornar a consolidar un bon projecte cara al 2027 i a partir d'aquí que jo crec que poden passar moltes coses doncs decidirem quins llocs ha d'ocupar cada persona i jo com et deia jo crec que la meva activitat a nivell municipal diguem-ne és notòria i al final doncs jo estic disposat a tot allò que se'm necessiti i òbviament doncs la meva voluntat és sumar pel projecte però sobretot amb un projecte que sé que és bo per Sant Jus i la seva gent i per tant doncs jo seré allà on ja l'última i només per jugar una miqueta evidentment el Ramon Figueroa és un líder consolidat és molt jove és a dir va néixer el 87 és a dir no té ni 40 anys per tant té corda per estona però allò fent política ficció d'aquí molts, molts anys o d'aquí uns quants anyets has somiat amb ser alcalde de Sant Jus? Home aquesta és una pregunta tio que home al final jo crec que a més a més contestis el que contestis no serà el titular de l'entrevista no, no, no no pateixo és a dir no te'l posarem com a titular de Joan Cerna vol ser alcalde no jo crec que amb totes les coses que hem parlat tampoc crec que no seria el més notori de l'entrevista però sí que és que al final clar una persona que porta des dels 13-14 anys implicada a Sant Jus i abans també amb moltes altres coses a nivell polític que cada dia doncs rema per construir un projecte que té una idea doncs clara de com vol el seu municipi que s'estima el municipi perquè la seva àvia ja ha nascut perquè la seva àvia ja ha nascut perquè els seus rebesavis ja han nascut perquè tinc una línia directa molt molt arrelada aquí a Sant Jus i sí jo crec que que és una cosa o sigui sent molt conscient amb el present i amb també el que requereix el municipi que ara mateix és el Ramon Figueroa que a més estic convençut que serà alcalde el 2027 doncs òbviament amb amb ganes de sumar i és una cosa que bueno que no crec que no és un pensament meu d'ara però sí que és una cosa que a la llarga vas veient i home il·lusió al final el poble que t'estimes pel poble que treballes doncs que el municipi et faci confiança del que segurament serà un dels honors més grans de la meva vida doncs està clar que bueno que algun cop t'ha passat pel cap però sabent que no és una cosa d'ara ni de demà ni de demà passat queda molt clar i molt matisat Joan gràcies per estar a la ràdio moltes gràcies a vosaltres i ens veiem aviat adeu-siau adeu-siau comença el dia nou a sobre les taulades veient com balla la foscor amb la matinada la teva pell brillant com una estrella rana jo vull quedar-me a viure entre les teves mans un crit a l'univers i se trenca la veu el nostre amor té tan valor que no té preu brindem per les persones que han deixat petjada pel dia que ens va portar molt la nostra mare i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espantes si estic amb tu les fulles aguantant el cel vull ser feliç sense entendre res el pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix comença el dia nou amb el tranja de fons tot allò que cou em fa ser així com sóc vull sentir que en tinc prou en saber que ho don tot i que queda temps per fer-ho millor i és igual que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espantes si estic amb tu la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de llum un pou de pols un pou de pols fes-me tocar el sol fins que em cremi fes-me creure en tot fins que em trenqui la sort que tinc de tu la set que tinc de tot un punt de llum un pou de pols fes-me tocar el sol fins que em trenqui Fes-me creure en tot doncs a aquesta hora deixem de pitjar el peu de l'accelerador fem slow radio ens centrem en escoltar-nos a nosaltres mateixos i mateixes i donem la benvinguda a l'Helena Álvarez. Bon dia i bona hora. Bon dia, Enric. I la Mònica Moles, bon dia. Bon dia, Enric. Camins de benestar. Avui parlarem de com gestionar les emocions. Un dels grans dèficits de la manera de viure dels últims temps, tant pels adults com pels juguents, que ja en parlarem, perquè jo crec que cada vegada ens costa més no gestionar emocions. Ens costa i que fàcil és la teoria, Enric. Abans en parlava. Exacte, perquè clar, amb la teoria, quan mirem, quan llegim, quan ens informem, sembla tan fàcil, però després el dia a dia té els seus reptes. Com no perdre les emocions quan tens, per exemple, criatures cridant, que s'estan barallant, que no ho volen fer. I dius, no, jo ara respiraré i la mama no cridarà. És complicat. Jo crec que la base és no posar-se, posar en pràctica els recursos que tenim en el moment en què necessites, sinó que justament durant el dia i anar fent coses en les que tu fas pauses o que respires conscients o que practiques mindfulness o medites o fas ioga, coses que et porten a reconnectar amb tu, a estar en silenci, a fer una pausa, perquè quan arriba el moment que realment necessites aquests recursos, ja estàs preparat, ja ho tens practicat, ja ho tens molt fàcil. És ja interior, no? Exacte, ja forma part de tu. Clar, el problema és si ho fas, és a dir, si comences a respirar en el moment que estàs ja, que has perdut una mica els perfets. Exacte. Ja anem tard. Clar, ja anem tard. Allà no pots posar-te a respirar perquè ni te'n recordes de respirar. Vas per feina, no? Que és el que ataquem o fugim, que és aquest instint més de supervivència. Justament el que es tracta és anar-nos practicant durant el dia. El que passa és que per gestionar emocions primers les hem de reconèixer, no? Bona pregunta, bona reflexió. Bona reflexió. Sí, adonar-nos en... Exactament, exactament. Clar, aquest anar més a poc a poc, més calmat, m'ajuda a adonar-me de com em sento, de què em passa, de què necessito. Si sempre estic amb els estímuls exteriors, si sempre vaig de pressa, si mai em paro a escoltar-me, és difícil que sàpiga què m'està passant. Paro a escoltar-me. És senzill però complicat, no? Molt. Jo us volia preguntar, Enric, Mònica, per vosaltres, ara, a l'època que entrem, aquesta d'estiu, que trenquem amb la rutina, amb el nostre dia a dia, és més fàcil o és més difícil, tota aquesta gestió? Vull dir, tenim més... Perquè sembla que tinguem molt de temps, no? És com, quan arribi l'estiu, no? Agafaré els llibres, que tinc pendents, Morela, tal... I després, el dia a dia, com no tens aquella rutina tan marcada i trenques una mica el teu... No sé, a mi, de vegades, em costa. Em costa, no sé. No sé si és la vostra percepció, també, o no. Bé, a vegades és un tema també d'expectatives, no? De dir, et planteges... Ara ve l'estiu, serà la bomba. Diuen que el millor dia de l'estiu no és el dia que comences les vacances, sinó el dia abans. Que et planteges tot el que faràs, tot el que faràs. I després, hi ha gent que quan torna de vacances necessita vacances de vacances, perquè ha fet una colla de dir, me llevo les 8, a les 9 tinc una... Ja, perquè tendim això, el control, eh? Jo a l'estiu, hi ha uns dies que me'n vaig a un poblet de Galícia, que estic 15 dies, que no faig, entre cometes, res. Res. I m'encanta, és veritat que més de 15 dies ja m'avorriria, eh? Però m'encanta perquè... Bueno, però doni-do, 15 dies. Perquè són aquells dies que dic, ostres, em llevo el matí, faig un cafè, llegeixo el diari, vaig a caminar, faig una excursioneta, curta. Que bé. I inconscientment suposo's el que esteu dient. Sí, exacte. És baixar el ritme, no? Anar més a poc a poc. Perquè quan vas més a poc a poc no és la sensació d'estir perdent el temps, sinó que estàs guanyant el temps. Perquè tu el que fas és cultivar aquesta atenció, poder veure en perspectiva aquesta objectivitat, no deixar-te portar justament per aquestes emocions o tots aquests estímuls que et treuen d'allà on, del focus, no? El que passa és que sembla que tinguem por, entre cometes, el terme avorrir-se potser no és el correcte, no? Però ens fa por avorrir-nos. És a dir, ens fa por no fer res. Ens anar a por estar esperant l'autobús sense fer res. Sí, sí, exacte. I això és un problema. Bueno, perquè jo el que faria seria convidar les persones a que tinguin l'experiència de què passa quan jo no faig res. Què guanyo? Perquè és quan et pots escoltar una mica, quan no fas res. Clar, si no pares mai, no t'escoltes. Clar, clar. I llavors també seria com començar a poc a poc, no? Si tu normalment no pares i estàs sempre amb tantes coses i tanta activitat i necessites vacances de vacances, no? Que deies en Tic. Doncs seria com a poc a poc no comencis de cop i volta. Hem de fer desacceleració per arribar a vacances? És a dir, no podem dir un dia treballo 14 hores i el dia següent no foto res? De poder? Es pot... Sí, però seria convenient. Però seria més convenient a poc a poc, no? Com anar entrant. Igual que quan surts de les vacances, anar sortint també. Sí, també no pots passar de 0 a 100, no? I parlarem de gestionar emocions. Hi ha emocions positives i negatives. Això és el que diuen. No és veritat? No és veritat. No, perquè... Aquest és un bon meló, eh? També. Aquest és un grandíssim meló. Llavors, doncs, què és una emoció, no? Clar, o emocions positives i negatives. Realment l'emoció és una reacció que té el teu cos davant d'un estímul que necessita que tu l'escoltis, que tu l'atenguis. Per tant, l'estímul sí que pot ser negatiu, però l'emoció no. Pots rebre un e-mail, pots rebre una trucada, pot ser algú que t'aixequi la veu, pot ser que perdis l'autobús, no? Són coses que passen. Llavors serà una emoció positiva o negativa en funció del que tu facis amb allò que passa. Si tu, per exemple, dius mira, he perdut l'autobús, però... Doncs, el que sigui. Aprofito per... Aprofito per tal cosa, no? O això m'està dient... Però això és difícil. Avui mateix tu has perdut l'autobús. Permetem que tu diguis. Però ha arribat la merda bé, Enric. Ha arribat la merda bé. No vull ara desacreditar-la, eh? Home, home. Ara això ha sigut un cop... No, no, però ha tingut a gestionar? Aquesta. És veritat que ha arribat amb un somriure a la cara. Sí, exacte. Bueno, de fet, no és que hagi perdut... Sí, sí, sí. Venia somrient. No havia perdut l'autobús. És que no passava l'autobús. A les vacances l'autobús passa menys. Això no tenia la previsió. Però justament el que jo m'ha servit per això. M'ha servit per dir, en comptes d'enfadar-me a mi mateixa, si l'autobús no té la culpa. Seria com, home, podies haver pensat que potser a l'estiu hi ha menys afluència d'autobusos i estigues amb més temps, no? I també és cert que després, doncs, com no hi havia gairebé gent a les parades, va anar més ràpid. Home, també la rebuta ha sigut bona, Enric, perquè tu l'has sonregut, jo també, no hi ha cap problema. Llavors, clar, això també suposo que ajuda. Però si, per exemple, l'Enric i jo haguéssim dit, home, ja està bé, Mònica, que sigui l'última vegada... Clar, tot això... Com ho gestiones, això? Clar, com ho gestiones, eh? Sí, jo, amb els darrers, hagués fet, doncs, respiro. No ens haguessis dit, aneu a cagar. Doncs la propera, jo seré la que no vindrà. No, no haguessis respirat. Haguessis respirat i haguessis dit, tens raó, tens raó. Podria haver estat puntual. Ho sabia des de fa dies. No passa res, no m'es faltaria. Aviam si hem de saber exactament la peridicitat dels autobusos. Però també està bé la flexibilitat, no? Per part, també, això és un missatge, no? Ja no només per ella, sinó per l'entorn, no? Les coses passen, no? I ja està, no? S'ha de... No ho sé, no? I què passa si no escoltem les emocions? De forma reiterada. És a dir, no fem cas, anem fent la nostra vida, anem tirant, anem tirant... I, escolta, hi ha un moment que la part mental pot arribar a passar la part física, no? Sí, totalment, clar. Quan tens aquesta reacció física i no la tens, aquesta reacció física pot ser, doncs, per exemple, mal d'esquena o mal de genolls o... Però tinc les cervicals contracturades. Exacte, exacte. Llavors, clar, el cos et va avisant que necessites ser escoltat. Té un missatge per tu. Si tu mai l'escoltes, mai l'escoltes, el cos cada vegada t'avisa més alt. Fins que un dia, llavors, doncs, ja has de posar un remei més important, no? Ja t'has contracturat o ja t'has trencat o ja tens, no anem a dir, totes les possibles malalties que pots tenir, no? Però... No cal espantar la gent. No cal espantar-los. A la vida tot és pràctica o moltes de les coses són pràctiques. Què hem de fer allò per ser-ne conscients? És a dir, la teoria la tenim clara, hi ha unes emocions, les hem de gestionar, però hi ha allò d'alguns exercicis que puguis practicar de forma habitual que et permetin anar aprenent i ser autoconscient d'aquestes emocions? Sí, clar, hi ha molts exercicis. Allà em seria com fer-te un compromís amb tu mateixa o amb tu mateix de quan és el moment del dia, i poso-te a l'agenda, si cal, que destinaràs una estona per reconnectar amb tu. Per simple, quan ho faré? És a dir, marcar-t'ho gairebé com una obligació. Exacte, a primera hora del dematí, al migdia, quan acabo de dinar, abans d'anar-me a dormir, quan és el moment que jo pacto a mi mateixa, a mi mateix, que vaig a parar-me a escoltar, a escoltar-me, a veure què em passa, a veure com em sento. I, clar, al principi, doncs costa, perquè no estem acostumats a parar, però després és com, a mica en mica, vas entrant i et vas adonant de què et passa, de com et sents, de què t'ha portat a sentir-te d'aquella manera, què necessites tu per aconseguir-te el cos que tu vols. Tenir aquestes converses amb tu són molt importants. I sempre sol? Pots fer-ho sol o pots fer-ho, doncs, amb altres persones, clar que sí. El que passa és que no sempre hi ha persones al teu costat que estiguin disponibles en aquell horari, en aquell moment, en aquell... No, si tu tens un grup que dius, mira, nosaltres allà on treballem, abans de començar qualsevol reunió, doncs parlem deu minuts abans i això m'ho deia en aquest cap de setmana. Aquesta és bona, eh? Sí, aquest cap de setmana, el dissabte, vaig anar amb un grup de persones que són uns directius i resulta que tenien una reunió de planificar coses pel proper curs, entre cometes. I llavors, doncs, van estar bastant d'estona, bastant d'estona i van arribar molt tard a dinar i nosaltres estàvem esperant. I una de les persones se'm va dir és que, clar, nosaltres no anem directament a resoldre els temes, sinó que ens destinem una estona primer a dir-nos com ens sentim, com estem, què ens està passant. Això no és habitual, no? No. És a dir, tots anem molt com de cara a barraca. Si la reunió pot durar 30 minuts, doncs que no en duri 40. Exacte. És a dir, anem amb, vinga, gairebé esquemàtica, això, això i això. Exacte, exacte. Però cada vegada més a les empreses, doncs, s'està introduint aquest tipus d'accions, aquest tipus d'intervencions, de fer parades conscients, preguntar-te com estic, com s'ha de compartir també, tenir com unes reunions a les que no hi ha judici, no es tracta de que tu m'has fet o perquè va passar tal cosa, si jo senzillament, mira, em sento d'aquesta manera com tu et sents, no és discutible, tu et sents d'aquesta manera, no? I entre tots ajudar-te a fer, doncs, no, com una millor comprensió o trobar, doncs, eines que ens poden ajudar o potser les altres persones no saben com la seva, allò que han fet o no, com han contribuït a que tu et sentis així, potser. Clar, i de vegades compartir com et sents, tu, pot fer-me a mi reflexionar, dir, uau, no tenia ni idea que havia provocat això en aquella persona per aquell comentari que jo, en principi, pensava que era inofensiu, no? Correcte, correcte, correcte. Això és fantàstic, Mònica. Això, sí, sí. Però, clar, encara no està tan... No, no, és una cosa... És una cosa de tendència... Exacte. ...que potser anirem veient i que hauria de ser obligatori, però porta el seu ritme, no? Sí, sí, sí. I llavors també és com adonar-me que quan les altres persones doncs es paren i s'escolten i diuen el què, a mi també fa preguntar-me i jo com estic? I a mi què m'està passant? I, no?, com també tenir unes altres converses amb tu diferents. Estem parlant de gestionar emocions. En aquest cas, ja veiem la dificultat de les gestionar-les un mateix, que és adult, que, en principi, té un bagatge i que hauria de tenir eines que permetessin gestionar-les. Ja, si ens plantegem gestionar emocions en adolescents, és un altre món. És a dir, és que tenim fills, filles d'adolescents que tenen tolerància a la frustració gairebé, no diré zero, però gairebé, i que tenen realment un problema que no sé si és pitjor que el que tenim nosaltres. Sí, segurament, i més ara amb tantes xarxes socials. Que en parlarem la setmana que ve de Desconnexió Digital, oi que sí? Correcte. Aquesta, a pares amb adolescents, ens interessa molt, oi, Enric? Correcte, correcte, correcte. Confiem en tu, Mónica. Home, si m'ho soluciona amb mitja hora, la convido a dinar. Total, jo m'apunto, jo m'apunto. Però dèiem que aquesta gestió en adolescents és complicat, perquè és que els costa parlar de qualsevol cosa que no sigui... Estic generalitzant, eh? Ja ho sé, que a vegades posem el focus en els nanos i ens diuen, ah, no n'hi ha... Però costa parlar amb ells de segons què? Sí, i tant que costa. Ja no penso que ells se seguin a reflexionar sobre ells mateixos. No, el que passa és que els recursos que utilitza gent jove, amb adolescents, doncs són diferents, no? Potser no és posa-te a respirar o parla amb tu mateix, o mira... Aviam, hi ha moltes activitats que es fan de família, de família o amb nens o amb adolescents de Mindfulness, per exemple, que són jocs... Són maneres... Ioga, per exemple, també podria estar bé, no? Ioga en família. Sí, són maneres indirectes d'anar a buscar el parar, a fer-te conscient... Per exemple, algunes vegades... Una vegada una persona em deia, no? Nosaltres, quan ens posem a sopar, no posem la televisió. Això és fantàstic. Llavors, no ens posem la televisió i el que fem és dir què ens ha passat durant el dia, no? Per exemple. Xerrar. Xerrar. explicar, no?, què em passa, per què em sento d'aquesta manera, què m'ha fet sentir així, com ho estic interpretant, no? Quina lectura estic donant d'allò que m'ha succeït, perquè moltes vegades a l'expressar-ho ja et dona respostes, si som més adults, i altres vegades si som nens o som adolescents, doncs és com ajudar a canviar-li la perspectiva. O sigui, veure que moltes vegades és la interpretació que tu tens de les coses, però no vol dir que sigui la veritat absoluta. és el teu punt de vista. Què passa és que és una mica el que deia l'Helena al principi d'aquest espai, que arribem a sopar, preparar les dutxes, demà els entrepans, clar, fer aquestes pauses, conscients, és un repte. És a dir, t'has d'esforçar. Compartiré amb vosaltres una... Jo tinc dos, tinc bessons que tenen 15 ara, imagina't. Llavors, amb un d'ells em costava més la comunicació i aquestes parades de ara xerrarem i et miràvem amb una cara com dient ara? Ja, ara què vols? Ara, exacte, ara tinc d'explicar allò, si no tinc... Llavors vaig connectar amb ell el cotxe. Fixa't tu, perquè allà no es podia moure. No es podia moure, està moure el cinturó. Havia d'escoltar la mare. No, però era pel tema que no hi havia una... Com diria? Una interacció tan directa. Jo vaig conduint, eren preguntes, no? Era com, no? Com les entrevistes del cotxe, el programa El Cotxe, de l'Eloi. Correcte, que la gent... És de la mentida. Sí, que la gent xerra i al final es deixa anar perquè és com... Com sembla que no estigui passant amb mi, doncs igual. Per cert, que l'Eloi està conduint de veritat, no és mentida. No, ja ho sé. No és mentida. És fantàstic. Les entrevistes, el que arriba a sortir ja. I ell ho té el cap tot, eh? Ja. Té molt de mèrit. Bé, en tot cas, avui hem volgut parlar de gestió d'emocions. En un món que va com va, que tenim els dirigents que tenim, que anem a la voluntat que tenim, a vegades fer una pausa, com avui hem fet a la ràdio, eh? Ser a la ràdio una mica de tranquil·litat, doncs val la pena perquè si ens coneixem una miqueta més en nosaltres mateixos, segurament podem acabar sent més feliços. Si us ha agradat tot el que hem parlat, us recomanem el podcast Caminos de Bienestar, que està a Spotify de la Mònica Molas. Us agraeixo moltíssim que hagueu passat avui per la Rambla. És el primer dia que estem junts, encara ens en queden dos. Ens ho passarem molt bé. Ens ho passarem superbé. Moltíssimes gràcies. Adéu-siau. Gràcies a tu. Adéu. Doncs un minut i la una. Gairebé el temps just per agrair tota la gent que ha anat desfilant pel programa. Avui hem entrevistat la Isabel Dardé, portaveu del PSC, el Joan Cernas Sàlvia, relegit president de la JNC aquí a Sant Just d'Esvern, el control tècnic el Pol Ferreres, el Carles Hernández amb el tema del temps, precisament, la Mariona Sales i Vilanova. Els serveis informatius la podreu tornar a escoltar res d'aquí un minutet i mig a l'edició migdia dels Sant Just Notícies i aquest espai que hem fet sobre gestió de les emocions que m'ha semblat brutal. Tornem demà, com sempre, a partir de les 10 al 98.1 de la freqüència modulada que acabeu de passar. Un bon dia. Adéu-siau. Una abraçada. Sous-titrage Société Radio-Canada