#897 - Sant Just al dia: editorial sobre xarxes i viatges, notícies locals, portades, efemèrides, el temps, entrevista a MTK Space, Alaska/Fangoria, Eloi Moreno i inici de curs escolar

Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla. Bali, Nova York, Londres, Marrakech, Roma, Madrid... Aquest estiu hem visitat moltes d'aquestes ciutats sense tan sols sortir de casa. Les hem vistes a través del mòbil, concretament a través de les xarxes socials, TikTok, Instagram i, pels més vintage, a Facebook. Durant l'època estival, és inevitable obrir alguna d'aquestes aplicacions i trobar-se amb milers de reportatges casolans fets per amics, familiars, coneguts o desconeguts, en definitiva, per persones. Persones que seguim per algun motiu. I és que el motiu és el de menys. El que realment agafa importància en tot això és l'absurditat del concepte en si mateix. veure per una pantalla que tenim a les nostres mans com cobren vida monuments, carrers, plats, persones, ciutats i un sense fi d'elements que tenim tan lluny i que gràcies a aquestes imatges sentim tan a prop. Jo no soc ningú per jutjar l'acte de compartir i xarxes socials un viatge o una experiència en concret perquè soc el primer que ha fet un reportatge fotogràfic detallat del meu viatge per a Itàlia. Però no puc evitar pensar que és una mica de mal gust el fet de compartir-ho tot. Sobretot penso en la gent que no pot viatjar per qualsevol motiu i que es troba amb el mòbil inundat d'aquests vídeos aparentment idíl·lics, amb una edició més o menys cuidada, però que mostren autèntiques meravelles i privilegis que poden posar les dents llargues a més d'un. Potser haurien de fer un treball personal per gaudir més d'aquests moments, de les petites coses, d'aquells dinars, de les postes de sol, dels viatges en barca i deixar de posturejar. Si ja de petit trobava innecessari revelar tots els carrets de les vacances, ara penso que no cal penjar-ho tot. Aviam si amb el temps reprenem a omplir la memòria de records per així no haver de buidar la memòria del mòbil. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, amb el sumari d'avui dimecres. Avui a la Rambla començarem amb l'inici de la primera hora, amb les notícies de Sant Jus, amb Mariona Sales, tot seguit les portades dels diaris Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui. També en aquesta primera hora, femèrides del dia i mites, i tot seguit el temps, amb en Carles Rius. A la segona hora tindrem l'entrevista del dia amb MTK Space, una productora d'aquí del Bas Llobregat. Ens visitarà la Laia Junquera, una de les seves responsables. També a la segona hora, la secció Ramblajant, amb la Gemma Janer. Avui parlem d'un autor i el seu llibre. I a la tercera hora tindrem la secció al Parador Musical, amb Alaska, i tot seguit la secció Educació, un espai on avui parlarem de l'inici de curs escolar amb en Ricard García. Espero que estigueu bé, que tingueu ja sintonitzat 98.1 FM o també el www.radiosmen.com, això vol dir que ens esteu escoltant i que ens acompanyareu al llarg del matí, i sobretot espero que aquest retorn, aquest inici a la rutina, estigui sent el millor possible, perquè a vegades costa una miqueta els primers dies arrencar, però jo ja començo a sentir-me que aquests engranatges van encaixant i segur que vosaltres també. Vinga va, fem una petita pausa musical i a l'arrencada comencem amb les notícies. Fins ara. Ja no te creo, ja no te deseo, E-o Solo te veo, solo te deseo E-o Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo Dime, Sofia Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime Sé que no, sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo, yo Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia Dices que éramos felices, todo ya pasó, todo ya pasó, todo ya pasó Sé que te corté las alas, él te hizo volar, él te hizo soñar Ya no te creo, ya no te deseo, E-o Solo te veo, solo te deseo, E-o Mira, Sofia Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, dime Dime, Sofia Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime Sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo, yo Mira, Sofia Sigo sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia ¿Y por qué no me dices la verdad? Sigo sin tu mirada, Sofia Eh, eh, eh, eh, eh ¿Y por qué no me dices la verdad? Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada Dime, Sofia Cómo te mira, dime, cómo te mira Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, dime Dime, Sofia Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime Sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo Mira, Sofia Sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia A l'escoltes, Ràdio Desvent, Sintonitzes, Ràdio Desvent, la Ràdio de Sant Just, 98.1 Ràdio Desvent, 98.1 Ràdio Desvent, 98.1 I a dos minuts per arribar a un quart d'onze del matí, nosaltres ara ens adrecem a informar-nos, a saber una miqueta més del que està passant al nostre entorn, del que passa a Sant Just. I ho fem encenent el micròfon a la Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, molt bé. Avui arrenquem el dimecres, mitja setmana ja gairebé. Com va la tornada a la feina? La veritat és que molt bé, eh? Sí. Sí, jo crec que és dels anys que m'estic acostumant més ràpid, eh? A haver acabat les vacances. També et dic, eh? Veterana ja, eh? La Ràdio Desvent. Veterana i això també fa, eh? Bueno, bueno. Això també fa. A mi, si em diguessis les tardes, encara, els matins encara m'està acostant una mica. Però és normal, clar, comences fent programa nou. Nova etapa. Vull dir, jo, si estigués al teu lloc, segurament també estaria molt desubicada encara, eh? Ens anirem trobant. Sort, tenim bons companys aquí a la casa i ens anirem trobant i entre tots ens anirem ajudant. I tant. Doncs vinga, comencem amb aquestes notícies del dia. Avui ens portes, com sempre, aquestes tres notícies a nivell municipal. I comencem amb les escoles. Exacte, i és que l'Ajuntament ha dut a terme durant els mesos de juliol i agost diverses actuacions de manteniment i de millora als centres educatius públics d'aquí al poble, aprofitant, doncs, el període de vacances escolars. L'objectiu és garantir que els espais estiguin en bon estat per l'inici de curs del 2025-2026. Que, de fet, els mestres i professors ja han començat i ja estan a tope preparant aquest curs, però els alumnes encara no han començat aquest curs escolar. Però bé, les actuacions que s'han fet han estat, per exemple, a l'escola Montserrat. S'han reparat humitats, s'han fet millores al pati i a la instal·lació de... O sigui, hi ha hagut instal·lació de noves cistelles i substitució de reixes. A l'escola Montseny s'han fet millores a l'hort escolar, retirada de tanques i actuacions de seguretat a les sortides. Al Canigó s'han fet treballs de pintura als excessos. A l'escola Bressol Marrecs s'ha fet reparació d'humitats a la zona de cotxets i millores de seguretat. A l'escola Bressol Mainada s'ha fet instal·lació de nous pals per tandals. I a l'Institut d'Escola s'han fet treballs de seguretat al pati i instal·lació d'un punt d'aigua. I, a més a més, també s'han dut a terme treball generals de jardineria i de manteniment a tots els centres per garantir entorns educatius segurs, còmodes i adaptats a les necessitats de l'alumnat i del personal docent. Com deies, el curs escolar està a punt d'arrencar. Això vol dir que els mestres, professors i professores ja estan també arrencant amb aquest inici de curs. També ho està fent els serveis de brigada i de manteniment de l'Ajuntament perquè estan fent aquesta posada a punt perquè els alumnes puguin arribar. I ara només falten ells i elles, els nens i nenes, els joves i adolescents, que ompliran totes les aules del nostre municipi al llarg d'aquestes properes setmanes. Estarem molt pendents també d'aquesta tornada a l'escola, un dels moments més importants per a la nostra infància i adolescència. I ara passem a altres projectes perquè aquí a Sant Just estaven tindint novetats en aquest terme. Exacte. Doncs mira, ja en vam parlar abans de les vacances, dels projectes als quals es destinarien 10.000 euros des de l'Ajuntament de Sant Just, que la població d'aquí votaria tres projectes dins de totes les opcions que hi havia per destinar-hi aquests 10.000 euros. Cada projecte rep una aportació de 3.333 euros. Aquests tres projectes ja han estat escollits, que han estat el de la crida d'emergència davant la crisi humanitària palestina i el Líban, arran de l'escalada de violència per part d'Israel. El segon projecte és el de dret a l'aigua potable a Burkina Faso, amb la construcció de dos pous i la rehabilitació de dues infraestructures existents al Departament de Beurà. I per últim el projecte Rato Baltin al Nepal, que està centrat en la igualtat de gènere i la salut menstrual per combatre la pràctica discriminatòria del xaupadi. I amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament pretén reafirmar el seu compromís amb la solidaritat internacional i amb la implicació activa de la ciutadania en la presa de decisions sobre les polítiques de cooperació. Que també recordem que aquest procés participatiu ha estat impulsat per tercer any consecutiu a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. I en guany han participat 105 persones. Molt bé, doncs també tindrem present aquest projecte per a futures edicions. I res, això també marca molt el projecte de solidaritat i cooperació que té el nostre municipi, també amb altres municipis, països, i també aquest compromís que és tan i tan important. I sembla que dilluns tenim una cita, hem d'anar a prendre un cafè amb l'Imba Periques. Exacte. Parlem una mica ara d'activitats de l'Ateneu, que últimament estan a tope. I ara, doncs, amb l'inici de curs reprenen ja, eh? Exacte. I d'aquí a poc ja parlarem bastant de l'Ateneu també, perquè en teoria han d'obrir les portes a la nova sala del cinquantenari. Estem molt pendents d'aquestes obres. De fet, també des de l'Instagram de l'Ateneu s'ha fet un seguiment molt constant i la veritat és que des de casa hem pogut seguir molt aquestes reformes, aquestes obres que s'han dut a terme al llarg de l'estiu a la sala del cinquantenari. Una reforma que podríem dir bastant completa, perquè hi haurà canvi a la platea, també a l'escenari, hi haurà canvi en els camerinos, i això també permetrà que no només els espectadors estiguin més còmodes a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, que de moment és l'única sala gran que té l'Ateneu, fins que no acabin les reformes de la sala gran d'aquest equipament. I també, doncs, tenint en compte això, veurem que aquestes reformes també ajudaran aquells i les artistes que actuïn en aquest espai també estaran més còmodes que vosaltres, des de Coratgio, que tu ja sé que participes activament en activitats de l'Ateneu, doncs també trobareu una comoditat, no, Mariona? A camerinos i a tot arreu. I tant, i tant. Bé, clar, són sales que feia temps que no es reformulaven, que es feien petits canvis, i ara, doncs, segurament haurà quedat xulíssima, i estem a res de poder-hi tornar a entrar. Però, de moment, com tu deies, el dilluns tenim una cita a les 7 de la tarda, a la sala Piquet, amb la Sant Justenca Ima Periques, al voltant de la seva obra Licor d'Aranyons. L'actuïtat proposa, doncs, una trobada propera amb l'autora per comentar el contingut del llibre, conèixer també el procés creatiu, i intercanviar preguntes i impressions amb els assistents. És un acte que requereix inscripció prèvia, que la podeu fer a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, i compta amb la col·laboració que el llibre té. I és organitzada, doncs, pel Club Literari de l'Ateneu, i, bueno, en comparació de tota l'Ateneu. Així que, doncs, això, dilluns 8 de setembre, a les 7 de la tarda, a la sala Piquet, aquest cafè literari amb l'Imma Periques. Doncs sí, molt pendents, perquè no sé si la coneixes de prop, a l'Imma, però és una persona molt interessant, té moltes facetes. Sí, i tant. Nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern la temporada passada vam tenir l'oportunitat d'entrevistar l'Ajuntament en Dolors Cardona. Podeu recuperar l'entrevista al www.radiodesvern.com. Van ser sòcies d'honor de l'Ateneu de l'any passat, i l'Imma, doncs, ens explicava moltes coses del seu bagatge, la seva experiència, en molts àmbits. Per tant, jo crec que serà també una trobada cultural molt enriquidora. I tant. Doncs, Mariona, fem una petita pausa per publicitat, i després d'aquesta pausa tornarem amb les portades dels diaris d'avui dimecres. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas a casa, a la feina i al carrer quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu accés Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per tinguis jo per tu pur I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en el gest de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus Truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya I ara, portades de diaris Fem un repàs d'aquelles portades de quatre diaris com fem cada dia En primer lloc, doncs, citarem el diari La Vanguardia Tot seguit El País Ai, perdoneu El Periòdico El Punt d'Avui I l'Ara Aquests diaris els comentarem amb Mariona Sales i amb en Gerard Rangel que ja els tenim aquí al programa Bon dia Què tal, bon dia Mariona, et tornem a saludar Bon dia I ara sí, comencem amb aquestes portades De fet, l'ordre el podeu triar vosaltres Jo he posat un ordre que realment no és el que hem fet aquests dies però, si et sembla comencem amb tu, Gerard Amb quin diari comencem? Doncs comencem amb el Periòdico que obre amb la fotografia principal d'Illa i Puigdemont que diuen que trenquen el gel a Brussel·les El president defensa que la cita serveix per avançar en el diàleg i el líder de Junts que prova que no hi ha normalitat democràtica Després seguim amb el titular principal que és que Montero interpreta ara que l'estalvi d'interessos es pot dedicar a despesa perquè les autonomies disposaran de 7.000 milions amb l'equitació del deute El Consell de Ministres aprova l'avantprojecte per condonar 83.252 milions d'euros prestats a través del FLA a les comunitats i el PP reitera que els seus presidents no acceptaran l'operació Després seguim amb una nova aliança econòmica que hem estat comentant aquests dies i és que Putin i Xi acorden fer un altre gasoducte de Rússia a la Xina A més, també s'ha vist molt aquests dies també l'entrevista a Televisió Espanyola de Pedro Sánchez i comenten que la judicatura es replica després de les acusacions de politització de Sánchez També una anúncia de Trump i és que als Estats Units dispara un vaixell acusat de salpar amb drogues de Venezuela i acabem amb una nova novel·la i és que Pérez Reverte recupera 14 anys després el seu capità a la Triste Molt bé, doncs seguim amb més portades Mariona Doncs passem al diari ara i parlem també de la fotografia principal que és si no m'equivoco exactament la mateixa que la del periòdico i és la fotografia del dia perquè apareix en portada a tots els diaris i que és evidentment la fotografia de Salvador Illa i Carles Puigdemont en aquest cas el titular del diari ara és Amnistia Política però encara no judicial diu que el president de la Generalitat Salvador Illa i l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont es van trobar ahir a la seu de la Generalitat a Brussel·les en una reunió d'hora i mitja que normalitza les relacions entre els dos dirigents titular principal del diari ara d'avui parla de finances públiques i diu tret de sortida pels pressupostos diu condonació del deute diu que el govern espanyol aprova la llei que permetrà a Catalunya ixugar 17.000 milions d'euros que devia al FLA també diu sostre de despesa diu que la Generalitat tindrà més recursos el 2026 i per primera vegada podrà gastar més de 40.000 milions d'euros dos altres notícies del diari ara que també apareixien al periòdico que Putin lliga la Xina al futur econòmic de Rússia que parlen d'aquest acord per construir un gasoducte rus a Sibèria i a Mongòlia i també de la notícia dels Estats Units que ataquen un vaixell amb droga segons com va dir Donald Trump procedent de Venezuela diu revés judicial a Trump pel desplegament de la Guàrdia Nacional de moment sense masses novetats més o menys estem trobant portades bastant similars en el dia d'avui dimecres 3 de setembre aviam si en Gerard ens dona alguna novetat amb la següent portada doncs el punt avui sempre porta novetat i és que parla de bueno ofereix una pregunta als espectadors que diu com fer 50.000 pisos de lloguer s'equible veiem una fotografia d'unes casetes en miniatura unes maquetes embalades amb plàstic de bombolles que això és important també destacar i diu que el pla de la Generalitat per accelerar la creació d'habitatge protegit o públic d'aquí al 2030 implica municipis i actors privats també parlen de la carpeta del correu Brossa i és que el ressò de la trobada entre Illa i Puigdemont deixant un racó als morts del Sudán i de l'actor Graham Greene també parlen de la cordialitat m'ha quedat la manca de normalitat que era una crònica sobre des de Brussel·les parlen i finalment acaben amb la notícia esportiva que diuen que el mercat mostra la pèrdua de potencial de la Lliga Espanyola perquè la diferència amb la Premi era en despesa per fitxatges s'ha accentuat molt Molt bé doncs ara sí acabem amb la Vanguardia La Vanguardia la mateixa fotografia des d'un angle diferent però és la mateixa fotografia perquè estan en la mateixa posició que ha estat Carles Puigdemont completament recte i Salvador Ulla obrint els braços i veiem els dos dirigents ahir a la delegació de la Generalitat a Brussel·les i diu que ella dona caire institucional a la relació amb Puigdemont amb una cita a Brussel·les també parlen del finançament diu que el PP rebutja acollir-se a la condonació de deute autonòmic també veiem notícia força principal de la Vanguardia parlar de la crisi demogràfica diu que el relleu laboral dels boomers exigeix incorporar 3,5 milions de joves diu que un informe alerta que la falta d'agricultors paletes electricistes industrials professors o metges serà insostenible quan es jubilin els més grans de 50 anys és a dir que es necessita molt relleu de les generacions per sota dels boomers Està passant una cosa que hi ha una falta diguéssim d'aquests oficis que potser feien les generacions dels nostres avis i inclús dels nostres pares i que mica en mica aquests oficis es van disolent i acabem trobant feines que no passen per oficis jo m'imagino que això també té a veure amb el sistema educatiu amb el tipus de formacions que s'ofereixen ara que passen més aviat per universitats i aquest tipus de centres que no pas per EFP tot i que els cicles formatius els estem veient en alça perquè hi ha molta demanda i no tanta oferta i per tant aquí també tindríem un punt de debat com per exemple la situació que s'està vivint en l'Espanya buida l'Espanya buidada amb tota la situació dels boscos per exemple que s'està dient que realment també això està afectant que ja no hi ha tanta pastura i aquestes qüestions també afecten diguéssim el nostre entorn no només diguéssim natural sinó el nostre entorn més proper a les ciutats pobles etc. Bé i no només això també vull dir aquesta situació en què dius tu que falten i de fet com diu que falten agricultors paletes electricistes industrials tot un tipus de feines que ara ja fa molt temps que no es veuen com un referent pels joves també va molt lligat amb tots els discursos i l'educació super neoliberal que estem tenint en què es ven el model aquest d'èxit en el qual tu has de ser el màxim exitós que has d'arribar a tenir el màxim rèdit econòmic a ser sempre doncs això i no i no s'ha fet doncs un discurs més tirat cap a doncs cap a les feines de tota la vida guanyar-se la feina dignament amb qualsevol feina i per això vull dir totes aquestes feines de tota la vida estan vistes d'una manera com negativa pels joves i realment ostres doncs segurament els joves que triïn per estudiar ser fusters per exemple segur que tindran feina i una feina molt més digna i molt més ben pagada que moltes feines ara considerades molt més exitoses i molt més ben vistes sí, és de clar que tenim una titulitis en el nostre país bastant gran però també per altra banda hi ha dues coses que per mi són claus una va molt relacionada amb el que tu comentaves que és l'augment d'aquests gurus d'aquesta gent que diu ser tu propio jefe o como conseguir ganar miles de o si no madrugues és un fracassau i aquestes coses que al final doncs aquí veiem una mica també on s'emmirallen els joves d'avui dia per altra banda també la migració de les famílies dels petits pobles a les grans ciutats i això també està fent doncs que aquest desplaçament doncs acabi acaparant acabi també bloquejant moltes vegades grans ciutats i per altra banda deixi buides ciutats i pobles més petits i de no tancar l'atge que realment doncs també és preocupant perquè com comentàvem aquest buidament doncs també pot significar moltes altres qüestions negatives pel nostre territori i tant seguim repassant aquesta portada de la Vanguardia perquè ens han quedat algunes qüestions tot i que com comentàvem s'han repetit bastant avui els titulars a les portades de fet també la Vanguardia menciona aquest atac al vaixell de Venezuela que segons Donald Trump portava molta droga diu que l'operació suposa una nova escalada en la política del país contra els càrtels estrangers també menciona bé menciona han fet una entrevista avui a Arturo Pérez Reverte que ha publicat Missione en París i posen una cita seva que diu a la triste prova d'incorporar les dues Espanyes en un sol personatge i tanca portada la Vanguardia avui amb una notícia sobre València i diu que el Roig Arena és a punt d'obrir les portes Molt bé doncs estarem pendent de totes aquestes notícies que hem fet lectura avui demà seguirem amb portades amb més notícies a tu Mariona t'acomiado fins després als bolletins horaris i també a l'informatiu de la una i amb tu Gerard doncs ens sentim molt aviat amb les efemèrides i bé doncs compartirem una estona de ràdio junts fins ara Fins ara Pausa musical ara Amy Winehouse aquí a Ràdio d'Esvern All I can ever be to you is the darkness that we know and this regret I got accustomed to Once it was the ride when we were at our hide Waiting for you in the hotel at night I knew I had them at my match But every moment we get snatched I don't know why I got so attached It's my responsibility You don't own nothing to me But to walk away I have no progress of day He walks away The sun goes down He takes the day But I'm grown And in your way In this blue shade My tears dry on their own I don't understand Why do I stress the man When there's so many real things at hand We could've never had it all We had to hit a wall So this is inevitable withdrawal Even if I stop one of you And perspective pushes true I'll be some next man Or the woman So I Can I pray myself again That she'll just be my own best friend And I put myself in the head With a stupid man He walks away The sun goes down He takes the day But I'm grown And in your way In this blue shade My tears dry On their own I wish I could sing No regrets No most of no days Cause that's a kiss goodbye The sun sets So we are history The shadow covers me The sky above the place Lonely lovers see He walks away The sun goes down He takes the day But I'm grown And in your way My blue shade My tears dry On their own Oh, he walks away The sun goes down He takes the day But I'm grown And in your way My deep shade My tears dry On their own He walks away The sun goes down He takes the day But I'm grown And in your way My deep shade My tears dry My tears dry My tears dry My tears dry Nicotina Arsenic Cianur Poloni 210 Naftalina Botà Quitrà El fum del tabac Perjudica també La salut dels qui no fumen Fem un entorn Lliure de fum Per a tothom CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa Em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel Cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar És massa evident Per no fer-ho Envasos de cartró i paper El contenidor blau O el covell del porta-porta Generalitat de Catalunya Sempre endavant Un dia t'aixeques i dius Vinga Que avui Faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Estar al pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar al de viatjar No, no Al de viatjar més Si ui Un dia descobreixes Que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fer-te el carnet jove A carnetjove.cat A CaixaBank O a Imanagint Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges Del carnet jove I del pac jove 2024 Doncs vinga Ja ens anem acostant Mica en mica Al final d'aquesta primera hora Però encara queden 22 minuts Per arribar a les 11 del matí Ara saludem de nou En Gerard Rangel Que avui m'he proposat Gerard Com a repte del dia Pronuncia bé El teu cognom Efectivament M'ha sorprès Que ho has dit bé A la segona A la segona A la primera no A la primera no Perquè no estava concentrat Però ara m'he concentrat I dic Rangel I ja està I així el pronunciem bé Perquè ahir vam tenir Un moment còmic Fora de micròfons On comentàvem Que a vegades No pronunciem bé El teu cognom Veig que és una cosa Que passa sovint això No, m'ha passat tota la vida Amb els professors del col·le Amb el treball ara I és una cosa Amb la que m'he acostumat I que ja Directament és que ja Ni intento Que la gent ho pronunci bé Perquè és complicat És complicat Aquí procurem fer les coses bé Per tant Ens hi hem esforçat I no he dormit Tant tota la nit Però ho hem aconseguit Molt bé Doncs ara sí Ens anem a les efemèrides Ens destacaràs algunes També a nivell musical I jo també tinc Una preparada per tu Aviam Aviam què et sembla Però vinga va Arrenca't tu primer Doncs comencem Anem directament a 1994 Que va haver un acord històric Entre la Xina i Rússia Perquè va impactar el control d'armes nuclears I van deixar Doncs d'apuntar-se mútuament Amb missils Una curiositat que tenim És que aquest gest Va posar fi A dècades de tensió Entre la frontera Xino-soviètica On als anys 60 i 70 Hi havia hagut Fins i tot Enfrontaments armats Molt bé Doncs seguim amb més efemèrides Doncs tenim també Que el 2004 Va haver-hi una tragèdia A Beslan A Rússia I és que Un terrorista islàmic Va assaltar una escola I va acabar amb la vida De 335 persones La majoria nens Després D'una operació de rescat Que també va ser Molt polèmica Molts Dels supervivents d'allà Doncs recorden Que els assaltants Havien minat el gimnàs Amb explosius Casolans I malgrat tot Doncs la ciutat Doncs Cada 3 de setembre Fa sonar una campana En record De les víctimes I avui Doncs Tornarà a sonar Més cosetes, Gerard I el 2006 Espanya va ser Campiona del món de bàsquet La selecció espanyola Va aconseguir Per primera vegada El títol mundial de bàsquet En derrotar Grècia A la final del mundial De Japó Una curiositat és que aquell partit No el va poder jugar Pau Gasol Per l'Asió Però va ser elegit Igualment MVP del torneig Que és una cosa Molt poc habitual En la història del bàsquet Aviam, jo no sé si ets fan Dels cotxes, tu Soc, soc Perquè sé que vens en cotxe A la ràdio Que... Però no sé De fet ens coneixem poc Ens anem coneixent Al llarg d'aquest mes de setembre Bé Jo soc Jo soc una mica fan Dels cotxes una mica Per obligació Perquè el meu pare És electromecànic Aleshores he viscut una mica Amb els cotxes He treballat amb ell Aleshores ser una mica No tant com ell Però m'agrada M'agrada Doncs mira L'efemèride del dia Va relacionada Amb el motor I amb els cotxes Perquè tal dia com avui 3 de setembre Però del 1875 És a dir Ha plogut bastant Va néixer El fundador De Porsche Ferdinand Porch I aquesta és una efemèride Que també volem destacar En el dia d'avui I acabem amb una efemèride musical Perquè ens portes Doncs Una Una efemèride Que ens aboca a la nostàlgia I que també Doncs ens recorda El dia En el que ens va deixar Un Un dels mítics És que I sí Perquè el 2009 Va ser quan va morir Michael Jackson El rei del pop I és que Dos mesos després De la seva mort Michael Jackson Va ser enterrat Al cementiri Forest Lawn De Glindale A Califòrnia Una curiositat És que aquest lloc També és la tomba De moltes altres estrelles De Hollywood Com Walt Disney O Elizabeth Taylor Que era molt amiga Com acabo de dir Del rei del pop I Per això Doncs acabem Les efemèride Des d'avui Amb una de les seves cançons Però deixa'm una pregunta Perquè ara aquí M'has deixat una mica loco No va morir El 3 de setembre Sinó que va morir Dos mesos abans No Tampoc Dos mesos després De la seva mort Dos mesos després De la seva mort D'acord Va ser enterrat Al cementiri De Forest Lawn Vale No va morir No però va ser enterrat Dos mesos després Això sí És a dir Dos mesos després De la seva mort Va ser enterrat Te'n sembla Una mica bèstia Això Sembla fort eh Això és el que Vull dir La caixa La caixa La caixa Deuria fer pudor Perquè clar Segurament Saps què vull dir Tenir Dos mesos allà Al mort Però bé Sigui com sigui Nosaltres marxem ara A Thriller Que també Rebifa morts Trat� A Jules Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! www.ambici.cat Doncs a 10 minuts d'arribar a les 11 del matí, ara és moment de saludar el Carles Rius per parlar del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, i tu? Com vas? Doncs força bé. Recuperant una miqueta la veu... Sí, és veritat. Una miqueta, i a més és curiós, eh? Com que ma mare m'escolta sempre, ja l'he de felicitar amb ella, em va donar un remei ahir i diu, això de la gola, això, solució fàcil, agafes una mica de farigola, la bolleixes, quan la tens així a tèbia que s'ha refredat una miqueta, la troes la farigola, deixes el líquid només, unes gotetes de llimona i fots... Com es diu gàrgares? Gàrgares! Ostres! Gàrgares, ostres, en... Podríem dir... Gàrgares... M'encanta... Estem aquí picant... Gargarisme? Gargares... Ah, no, gàrgares, cony. Gàrgares. Està ben dit. Sí. Està ben dit, gàrgares. Doncs fas gàrgares. Clar, és que m'he quedat clavat i què. Sí, sí, sí. El problema és en castellà, que potser no és igual. No ho sé. Potser no són gàrgares en castellà. Igual en castellà no, no. Doncs fas gàrgares, una miqueta, tens un procés, ara que sigui una mica aprensiu que no, escolti, tens un procés d'expulsió, podríem dir. Val. Però, escolta'm, la gola suavitza. Ja no tens aquell, no és aquell problema de dir, perquè a mi m'és molt estrany, parlo més de mica del temps, però vull dir, no m'havia passat mai tenir carregat el pit. O sigui, normalment vaig cap a dalt jo, cap als sinus i sinusitis, i realment, bueno, és una altra experiència, que arriba quan vol, aquesta carregamenta de pit, però els remeis casolans de ma mare m'han anat molt bé. Perigola una miqueta llimona, i mel l'hi posa, no l'hi posa, no li hem de posar mel, eh? No, no cal. Doncs ja està, ja està. I una mica de gargarisme, com diuen en francès, que ara ho he vist aquí. Gargarisme. Gargarisme, i ja està, ja ho tens. Perfecte. Va, anem a parlar d'aquest temps una mica avorridot, podríem dir, perquè no està passant massa coses. L'espectacle d'ahir a la tarda va ser brutal. Fotos per un tub, tothom que veia el cel, aquest cel vermell, que semblava que tinguéssim un incendi a sobre. Depèn, si ho miraves entre arbres, doncs semblava aquest vermell i aquest taronja tan potent que ens va donar la posta de sol. Jo em vaig emocionar i tot, saps? Sí? Això de mirar a la finestra i dir, ostres, que bonic, eh? Que bonic, eh? I, a més, tots quedem així com bonic, a l'armorgosos. Amb els verds dels arbres, preciós, eh? Sí, sí, és molt bonic. Sí, sí. Doncs una situació que normalment els avis i els pagesos deien abans que era sinònim de pluja o vent, el cel rogent aquest. Potser tenim vent de pluja, no se n'espera massa, tot i que sí que hi ha un petit canvi de temps que potser afecta una miqueta més al nord. Nosaltres avui a les xarxes socials hem posat que potser la nit de dijous cau alguna goteta. És una línia frontal que ens creua, una línia frontal doncs bastant descafeinada, que podria deixar algun ruixat o alguna tempesta, sobretot al Pirineu o al de Lleida. Després pot fer recorregut i es pot animar una miqueta a la costa central. Ho anirem veient, però això seria el dijous a la nit. De moment, avui és un dia esplèndid. No tenim tants núvols com ahir. Això vol dir que si ahir vam arribar als 28,3, avui encara pujarem una miqueta més. L'ambient és força càlid al migdia i també contrasta molt amb la nit, perquè realment avui la mínima ha baixat dels 18. Hem estat a 17,6. Una mínima realment molt bona per poder conciliar el son. I, com dèiem ahir, les mínimes més o menys els propers dies es mantindran bastant poc problemàtiques. O sigui, que conciliar el son serà una tasca bastant senzilla. Però, un cop hagi passat aquest front de dijous, el dijous demà tindrem alguns núvols més que no pas avui, avui tenim un dia molt maco. Això farà que demà reculi una miqueta la temperatura. Potser no arribem a tocar dels 29, ens quedem amb 27. És molt poc el moviment. El migdia fa caloreta. I, a més a més, és curiós, perquè al matí fa fresqueta. Avui hem pogut veure gent que a primera hora del matí va una mica amb la rebaqueta que deien les llais i després que al migdia ens a sobre pràcticament tot. Però entre les dues i les sis és quan la temperatura es dispara més, quan tenim el nivell més alt de temperatura i després ja cap al vespre a nit torna a recular cap als 23, 22 i va baixant. O sigui, que a primera hora del matí i al vespre ja comencem a notar que ja no és aquella calor que és persistent durant tot el dia, sinó que tenim concentrat al migdia la caloreta. I després arriba una frescó a aquestes hores. Arriba una miqueta més de fresquet, és més suportable. Llavors, dijous, demà, més núvols en general, núvols més gruixuts pel pas d'aquesta línia frontal que no és massa activa però que es podria reactivar una miqueta al passar per casa nostra i el que dèiem, a la nit, possibilitat d'alguna gota, alguns mapes ho indiquen, altres s'ho salten ja pràcticament, o sigui que serà poca cosa si cau alguna cosa. I de cara al divendres reculen una miqueta les temperatures, baixaran un palet, molt poca cosa, però podríem quedar-nos amb 25 o 26, farà que l'ambient sigui una mica més fresquet a Sant Jurs, 26 de màxim aproximadament. I el tanto perquè un cop hagi passat aquest front, divendres tenim aquest vent del nord, però després tenim una bafaradeta, ho diem en diminutiu perquè tenim una castanya d'estiu que coincidirà amb el cap de setmana i la castanya serà pel fet que les temperatures poden remuntar força, o sigui que entre dissabte i diumenge podem tenir valors al voltant dels 28 o fins i tot 29. És una miqueta d'aire africà que deixarà així el cel una mica enterbolit amb alguns núvols, sobretot diumenge, però durarà molt poc, el que dèiem, dissabte, diumenge, dilluns comença a recular la temperatura i estem una mica pendents de la possibilitat que entre dimarts i dimecres, que hi ha bastants mapes que ho indiquen, podria arribar-nos a un canvi de temps, alguns mapes ho porten ja a la nit de dilluns a dimarts, però entre aquests tres dies, entre el 8 de setembre i el 10, podríem tenir una miqueta d'enrenou, un front que ens podria portar una mica de precipitació a Sant Jurs i també una baixada de les temperatures, o sigui que podríem, tot i tenir un cap de setmana d'estiu, la setmana que ve tornar un altre cop a una normalitat meteorològica amb temperatures de 25-26 i de moment, pel que fa a l'11 de setembre, aquest megapont, potser els primers dies del megapont aquest de l'11 de setembre tindrem alguns núvols amb unes temperatures a ratlla, però després ja cap al cap de setmana el sol tindria més protagonisme. Això ho anirem seguint, encara ens queda una setmana, però vaja, estem en aquesta situació de nits agradables, temperatures que volen pujar una miqueta de cara al cap de setmana amb una miqueta de calor i pendents, que demà ho acabarem de confirmar, d'aquesta possibilitat de pluja de cara a la nit de dijous o divendres que ens podria caure alguna tronada. I pel que fa a la setmana vinent ens comentaves, doncs, aquesta situació, no?, d'anallogenint temperatures. Sí, és un canvi de temps que podrien arribar entre dilluns, dimarts i dimecres i això farà que baixin les temperatures i les possibilitats de pluja. Precipitacions el dia 11, de moment encara no podem medicinar? No, de moment no. De moment el dia 11 el que tindríem, si els mapes d'avui tenen raó és temperatures bastant curtes amb forces núvols, que això és d'agrair aquí a Can Ginestà perquè si ja sol doncs la gent es fregeix una miqueta perquè és una activitat a l'aire lliure però l'ofrena floral també podria ser bastant més agradable que altres anys aquella calor tan forta però de moment no marca pluja enlloc. Perfecte, doncs Carles anem seguint aquest temps, el temps que ens acompanyarà al llarg d'aquest mes de setembre que es preveu, diguéssim, una tardor bastant anticipada, oi? Sí, ha començat una mica abans, podem tenir alguna calorada encara la segona quinzena de setembre però ja els dies es van escurçant amb molta velocitat i hi ha calors molt intenses no arribaran. Allò de superar els 30 graus això ja ho hem posat a la maleteta per l'estiu que ve. Molt bé, doncs que es quedi allà. Vinga va Carles, gràcies. Que vagi bé, bon dia. Doncs abans d'acomiadant la primera hora del refugi, no va dir de la Rambla costums, costums de dues temporades d'estar amb vosaltres a les tardes ara als matins aquí a la Rambla acomiadem la primera hora d'avui dimecres i ho fem, doncs, fent un petit repàs del que ens queda de programa. A la segona hora tindrem aquesta entrevista del dia amb la Laia Junquera de MTK Space i tot seguit la secció Ramblajant, un autor i el seu llibre amb la Gemma Janer. També avui al programa, a la tercera hora parlarem de música amb Alaska i tots els grups que han anat tenint al llarg dels anys, des de la muda madrilenya fins a arribar, doncs, al dia d'avui amb Nacho Canut, els responsables de Fangoria. I res, tot seguit comentarem també qüestions de l'inici de curs escolar amb en Ricard García en una tertúlia a la tercera hora i a l'espai de secció del dia. Farem, doncs, això, un repàs de l'inici de curs amb el pedagog Ricard García. Nosaltres tornem de seguida aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Home, això... Res, ja està. La passejada del gos serà a Woodstock, al festival de Woodstock, que avui passegem un xiuaua que detecta marihuana, de la Marina Casanelles, que l'havíem entrevistat. Hòstia, avui m'interessa molt el programa, entre la marihuana i els cossos morts. Clar, entre els morts i la marihuana. Escolta, no trobareu altra oferta cultural més ben parida catalana. Entretinguda. Doncs a partir de les 11 ho escoltem a la Renaixença. Fel faixer d'Escarra Xuliguera, Peyu, que vagi bé. Ricard, us salen. Adiós, fins demà. Adiós. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. Sirat, Romeria i Sorda són les tres pel·lícules precandidates de l'Acadèmia Espanyola de Cinema de cara a competir pels Òscars de Hollywood. Els acadèmics han triat aquest any tres coproduccions catalanes que ja han tingut presència prèvia en algun festival europeu de primera fila. per exemple, a Sirat, d'Oliver Lacks es va endur el premi del jurat del Festival de Canes. Aquest impactant drama sobre la pèrdua destaca per la fotografia i la música i està protagonitzat per Sergio López. Romeria és la tercera part del tríptic familiar de Carles Simón després del Carràs i estiu 1993. i Sorda, Deva Libertat es va endur el Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale i també la Bisnaga d'Or del Festival de Màlagues, el primer film en tota la cinematografia espanyola protagonitzat per una actriu sorda, Míriam Garlo. Més notícies, Natàlia Ramon. 1.300.000 nens i nenes començaran dilluns al curs escolar, 8.400 menys que no pas l'any passat. Tot i que hi haurà menys alumnes a totes les etapes, excepte a l'educació postobligatòria, el Departament d'Educació ha augmentat la dotació de mestres i professors i a aquest curs n'hi haurà 1.600 més a les aules. La consellera Esther Niubo justificava aquest increment de plantilla per l'augment del nombre de nens i nenes amb necessitats educatives especials. La gran novetat d'aquest curs és la prohibició dels telèfons mòbils a primària i secundària. La consellera ho ha defensat amb aquests arguments. Considerem que la seva eliminació del context escolar és un pas més que contribuirà també a millorar l'aprenentatge del nostre alumnat, a la convivència i el clima en els centres educatius i que preservarà l'escola dels riscos d'accés a determinades xarxes socials que en aquest cas estan menys protegides. L'expresident Carles Puigdemont reuneix aquest matí a Waterloo al nucli d'1 de la direcció de Junts l'endemà de la seva trobada amb el president Salvador Illa. El govern espanyol de Pedro Sánchez tanca files amb el president Illa davant les crítiques del PP. Sentim el ministre d'Afers estrangers, José Manuel Álvarez, a Onda Cero. Yo creo que esa foto representa una amplísima mayoría de Cataluña y es una foto que mira al futuro. E insisto, la labor de la política, en muchas ocasiones, es saber avanzar y saber pasar página. I el govern espanyol posa fil a l'agulla i ja ha donat l'ordre per iniciar la tramitació dels pressupostos del 2026. El primer pas ja és el bolletí oficial de l'estat Madrid. Tania Tàpia, bon dia. Bon dia. És una ordre d'Hisenda per posar tota la maquinària a funcionar i és que Pedro Sánchez governa amb els del 2022 i en els dos últims anys no han hi portat els comptes al Congrés. Ara el compromís és intentar-ho, tot i que l'aritmètica no ho posa fàcil, entre d'altres per les condicions de Junts i de Podem. Després de la publicació al BOE, Hisenda Java l'aprova al setembre el soste de despesa i els objectius d'estabilitat, és a dir, la base dels pressupostos. Sánchez ja ha deixat claperó que si no aconsegueix aprovar els nous comptes no avançarà a eleccions. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid. Els Mossos d'Esquadra investiguen a Badalona la mort d'una persona en una baralla que ha començat al carrer. Els fets han passat a les 7 del matí. Segons fons policials, la persona que ha acabat morint ha entrat en un edifici i ha caigut a terra. El sistema d'emergències mèdiques ha intentat reanimar-lo sense èxit. Els Mossos han detingut una persona relacionada amb els fets. La Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord s'ha fet càrrec de la investigació i està pendent de l'autòpsia de la víctima. Esports, Marcos García. Daniel Olmo admet que Hansi Flick va parlar d'Egos al vestidor del Barça després de l'empat a Vallecas en declaracions al tot costa de Catalunya Ràdio. Olmo explica que no hi ha cap problema al vestidor i que veu l'equip motivat. També en declaracions al tot costa, el director esportiu de l'equip femení del Barça, Marc Vivés, avança que les renovacions de Catacoll i Clàudia Pina estan gairebé enllestides. A l'Eurobàsquet, la selecció espanyola es jugarà demà a la classificació per als vuitens contra Grècia. A Itàlia, 67. A Espanya, 63. A l'europeu, d'hoquei patins. Segon triomf consecutiu de l'equip espanyol. Aquest cop contra Itàlia per 3 gols a 1. I a l'Open de tenis dels Estats Units, Djokovic i Alcaraz jugaran la primera semi masculina. Al quadre femení la primera semi enfrontarà Sabalenca i Pegula. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament ha dut a terme, durant els mesos de juliol i agost, diverses actuacions de manteniment i millora als centres educatius públics del municipi, aprofitant el període de vacances escolars. L'objectiu és garantir que els espais estiguin en bon estat per l'inici del curs 2025-2026. Les actuacions fetes han estat les següents. A l'escola Montserrat s'ha fet reparació d'humitats, millores al pati, instal·lació de noves cistelles i substitució de reixes. Al Montseny s'ha millorat l'hort escolar, retirada de tanques i actuacions de seguretat a les sortides. A l'escola Canigó s'han fet treballs de pintura en els accessos. A l'escola Bressol-Marrex, reparació d'humitats a la zona de cotxets i millores de seguretat. A Mainada, instal·lació de nous pals per tandals i a l'Institut Escola Treballs de Seguretat al pati i instal·lació d'un punt d'aigua. A més, han dut a terme treballs generals de jardineria i manteniment a tots els centres per garantir entorns educatius segurs, còmodes i adaptats a les necessitats de l'alumnat i del personal docent. La ciutadania de Sant Jús ha escollit els tres projectes de cooperació internacional als quals l'Ajuntament destinarà 10.000 euros. El procés participatiu, impulsat per tercer any consecutiu a través del Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament, ha comptat amb la participació de 105 persones. Cada projecte rebrà una aportació de 3.333 euros. Els projectes més votats han estat el de la crida d'emergència davant la crisi humanitària a Palestina i al Líban arran de l'escalada de violència per part d'Israel, el del dret a l'aigua potable a Burkina Faso amb la construcció de dos pous i la rehabilitació de dues infraestructures existents al Departament de Beurà i el projecte Ratovàlting al Nepal, centrat en la igualtat de gènere i la salut menstrual per combatre la pràctica discriminatòria del xaupadi. Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament pretén reafirmar el seu compromís amb la solidaritat internacional i amb l'implicació activa de la ciutadania. La Sala Piquet de l'Ateneu acollirà el dilluns 8 de setembre a les 7 de la tarda un cafè literari amb la Sant Justenca Ima Periques al voltant de la seva obra, Licor de l'anyons. L'activitat proposa una trobada propera amb l'autora per comentar el contingut del llibre, conèixer el procés creatiu i intercanviar preguntes i impressions amb els assistents. L'acte requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració de cada llibreter i l'organització va a càrrec del Club Literari de l'Ateneu. I això ha estat tot. Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12. Fins ara. L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció L'acte requereix inscripció Fins demà! La Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1. I a tres minuts per arribar a un quart de dotze del migdia, seguim aquí a la Ràdio, a el magazzin de matins de Ràdio Despert. Soc Daniel Martínez i ara és moment de presentar-vos l'entrevista del dia. Avui marxem fora de Sant Just però amb un bon motiu perquè volem parlar-vos del que passa al Bas Llobregat volem parlar-vos de MTK una cooperativa audiovisual que ho està petant molt fort des de fa uns anys i ara amb nous reptes està treballant en el món audiovisual de forma considerable i per fer-ho, per saber una miqueta més sobre aquesta cooperativa avui hem convidat a la Laia Junquera membre de l'equip Laia, bon dia Molt bé, moltes gràcies per convidar-nos i donar-nos aquest petit espai per explicar una miqueta el projecte Comencem amb una pregunta que no pot faltar Què és MTK? Bona pregunta MTK Space sempre ens definim com a cooperativa que treballem dins el sector audiovisual i cultural llavors, dins del projecte d'MTK Space tenim com 3 satèl·lits ens agrada dir que MTK Space és el planeta i llavors tenim 3 satèl·lits Studios, que és com va néixer tenim uns platós aquí a Sant Feliu de Llobregat llavors Agency que el nom no enganya ho hem posat així en anglès per fer-ho més així divertit però no enganya som agència de comunicació digital i marketing i després la part de productora la part de mídia que és la que porto jo llavors, segurament en aquesta entrevista jo aniré fent una miqueta d'espoiler d'aquesta part però parlaré de tot, òbviament Que bé Comentaves dels orígens d'aquests platós com sorgeix la idea de fer uns platós és a dir, vosaltres veu notar que hi havia una necessitat d'aquest tipus d'espais Alves Llobregat? Mira, neix de diverses necessitats la veritat no només d'una els tres socis que van fundar que van fundar M.T. Gaspais el 2018 treballaven de manera individual a la indústria on era productor l'altre tècnic de so i l'altre agàfer tècnic de llums llavors el fet de treballar dins la indústria vam veure una necessitat de canvi una mica de canvi en diversos temes en democratització en què costa excedir-hi i llavors també evidentment el tema dels espais tot està supercentralitzat a Barcelona llavors, ostres i si ens ajuntem i fem una cosa i fem que passin coses al Baix Llobregat que passin coses audiovisuals i culturals llavors els tres socis són molt de Sant Feliu llavors van dir on si no que a Sant Feliu i es van engrescar a fer aquest projecte que va néixer com tenim la nau a Sant Feliu de Llobregat al polígon de Matacàs i són 750 metres quadrats d'espai audiovisual llavors ho tenim dividit en tres platós i en diversos espais i van néixer com a això com a platós llavors més endavant amb la incorporació de servidora per exemple de l'equip doncs vam poder anar doncs explorant altres línies i obrint aquests tres satèl·lits que ara tenim que comentava abans a Agència Mèdia i mantenir els estudis clar molt interessant deies no Sagill Sant Feliu de Llobregat perquè doncs els seus fundadors doncs són d'allà però també teniu un segell que crec que us defineix molt que és el del Baix Llobregat que és una mica marca Baix Llu que crec que cada vegada més doncs hi ha molta gent que està apostant per aquesta marca per exemple un dels seus ambaixadors és el Nil Moliner que també treballa a Casa Vostra que també ha gravat cosetes a MTK i també és un gran ambaixador del Baix Llobregat creus que d'alguna forma doncs també han de sorgir doncs aquest tipus d'iniciatives perquè descentralitzem una miqueta doncs Barcelona perquè al final tot passa a Barcelona i al Baix Llobregat també poden passar moltes coses sí, sí, totalment mira, per exemple jo sóc de Vic que no sé si ho hauràs notat per el meu accent em delata una mica una mica clar, al final tant per estudiar audiovisuals com per treballar-hi ja vaig haver de venir a Barcelona i llavors aquí he posat el meu exemple personal però evidentment se'n va a qualsevol persona que no sigui de Barcelona i vulgui estar dins del sector audiovisual llavors per nosaltres la marca Baix Llo com bé dius que també en fem molta bandera és important no només per descentralitzar l'audiovisual de Barcelona com he dit sinó també per reivindicar que al Baix Llobregat passen coses llavors no només ho fem a través de l'audiovisual sinó també a través de l'economia social i solidària nosaltres com he dit som cooperativa llavors la voluntat de fer un audiovisual diferent no és només que fem productes audiovisuals diferents sinó la manera de fer-los seguim molt aquesta filosofia diguem-ne així però volem sortir de les connotacions negatives que pugui tenir economia social i solidària al final és economia generem economia però decidim fer-ho d'una altra manera clar perquè puguem entendre quina diferència hi hauria diguéssim més tangible entre una productora normal i una cooperativa audiovisual la manera de treballar dintre dels valors cooperatius quins són aquests valors cooperatius perquè també a vegades te'n fa molta bandera i ens parlem dintre el propi discurs llavors és important tenir-los presents jo sempre poso l'exemple molt clar i ara sí que m'ho porto al meu terreny de la producció audiovisual però ho fem tant en l'agència com en els estudis no té cap mena de sentit que jo faci una història supertrencadora amb una crítica social increïble una narrativa que bueno que caus de cul al terra si després tot el procés de creació d'aquesta peça tinc el meu equip treballant 15 hores sense conciliar bueno un llarg etc no és una miqueta hipòcrita podríem dir llavors clar nosaltres vetllem perquè aquest audiovisual qui hagi treballat a l'audiovisual ho sap i qui no crec que pel meu to de veu ho pot entendre o suposar que és complicat el sector a nivell de tot això llavors el fet de generar aquesta economia dins el Baix Llobregat i aquest audiovisual diferent no significa només en les narratives sinó en la manera de produir doncs també dintre del tema sostenibilitat evidentment el que dic un llarg etc és que podria explicar moltíssim no no jo el que estic comprenent de tot això que ens expliques Laia és que bàsicament al final és ser coherent amb allò que estàs explicant i amb allò que estàs fent al darrere correcte deixa'm també que et pregunti sobre el dia a dia de MTK és a dir tu quan arribes a MTK Space quin és el vostre dia? depèn perquè m'imagino que no deu ser una feina monòtona deu ser una feina que cada dia deu canviar que deu anar variant explica'ns una mica la teva experiència sí també depèn molt del departament en el que estiguem jo per exemple de media doncs depèn els dies d'oficina doncs arribo a l'oficina faig doncs típica feina de producció de preproducció preparar permisos contactar amb diverses persones etc llavors els dies de rodatge sí que són els dies doncs més guais és com un amor-odi els rodatges perquè quan estàs allà estàs molt bé però alhora a l'última hora de rodatge és com vull anar a casa ja però bé per això la veritat és que és això és zero monòton i cada dia doncs fas una cosa diferent en la part d'agència doncs ve a ser una mica el mateix però més dins de la la part de comunicació i màrqueting i llavors si hi ha rodatges doncs llavors entro jo com a com a media i i fem també per això dic que monotonia zero el dia a dia la veritat és que canvia molt en funció de les necessitats i dels projectes que tinguem encaminats i també doncs si tenim reunions amb clients etcètera estem parlant amb la Laia Junquera membre de l'equip de la cooperativa audiovisual MTK Space que estan ubicats com ens comentava al Matacàs a Sant Feriu del Llobregat i nosaltres doncs ens feia molta il·lusió tenir-vos al programa per poder parlar una miqueta doncs d'aquests projectes audiovisuals de tota aquesta feina que estan fent des de l'any 2018 i que doncs ha patit doncs una metamorfosi i ha patit un canvi positiu durant els últims mesos i res senzillament també que ens expliquis una miqueta doncs aquests projectes que teniu ara en mans amb què esteu treballant i què es pot explicar també Sí Mira aquí aprofito també per colar una cosa és que nosaltres de part de projectes audiovisuals per reivindicar el fet que passin coses al Baix Llobregat i que passin coses també a Sant Feliu a la nostra ciutat treballem diversos projectes com els ateneus cooperatius del Baix Llobregat o per exemple som impulsors de la comunalitat urbana de Sant Feliu de Llobregat per precisament això dinamitzar la ciutadania i els projectes de les persones ciutadanes tant de Baix Llobregat com de Sant Feliu perquè puguin fer coses llavors des d'aquests projectes és perquè es vegi una miqueta que no només treballem dins de l'audiovisual sinó que amb això intentem que es dinamitzi el màxim possible la comarca i llavors de projectes ja sí audiovisuals doncs mira és que en tenim en tenim diversos ara tenim a l'espera un projecte amb la Generalitat bastant bastant gran bastant xulo també amb Ecoembes hem fet diverses coses amb l'empresa de la bola amb una empresa es diu dir Dinsky també hem fet uns xútings fotogràfics per un nou llançament que tenen fem bastant de tot tant contingut de xarxes que és el que ara està més a l'ordre del dia i tant totalment com espots publicitaris ara ens estem anant una miqueta la vessant de reportatge una miqueta estil documental també doncs a videocorporatiu en fem bastant som una miqueta ens adaptem el que sigui treballem en format de hub és a dir nosaltres tenen una plantilla fixa de sis persones però per projectes per poder adequar-nos al projecte del client doncs subcontractem fem aquest hub i prioritzem que les professionals siguin persones del Baix Llobregat a poder ser per així també donar feina a la comarca totalment totalment doncs anem a fer un petit anem a fer un re una explicació molt breu de com és aquest espai perquè la gent se'l pugui imaginar perquè jo he pogut estar i bàsicament us heu d'imaginar un polígon industrial que és bastant gran i en un d'aquests espais hi ha una nau on trobem doncs aquests tres platós de MTK Space amb una zona bastant bastant ampla al davant on també facilita una mica doncs m'imagino l'entrada a la sortida de materials etcètera també teniu un bar que si no m'equivoco també gestioneu en part vosaltres vull dir que al final no deixa de ser com una petita comunitat una petita ciutat on on hi sou vosaltres i allà doncs us hi podeu passar el dia sencer perquè clar fem coses i tant no no allà en fem moltes de coses clar la cosa xula és que el polígon Matacàs al final és el polígon més antic de Sant Feliu i l'ha absorbit la ciutat o sigui està absolutament rodejat d'edificis i d'habitatge sí que abans estava a les afores però ara ja forma part diguéssim del centre diguéssim del nucli urbà exacte llavors sí que és cert que costa que la ciutadania hi accedeixi i amb el tema d'aquesta voluntat de tot el que fem de portes de dins volem que tingui una repercussió de portes a fora volem que aquestes persones entrin dintre d'MTK d'aquest espai i el bar també és una gran facilitat per això llavors aquesta voluntat que passin coses dins d'MTK però també de Sant Feliu és tenim un espai llavors això és perfecte per fer coses si entitats necessiten doncs això algun espai per fer alguna activitat parlar amb l'Ajuntament que passin coses és que ens encanta aquesta frase que passin coses perquè de què ens serveix tenir un espai si no el dinamitzem més enllà evidentment que vinguin projectes audiovisuals i productores a rodar doncs per exemple els del Barça venen molt perquè estan literalment al costat acaben d'entrenar i venen ja ens les coneixem a la Itana d'Alexia però a part de tots aquests projectes que evidentment són necessaris perquè hem de pagar un lloguer i hem d'anar al súper a part d'això també un espai hi han de passar coses culturals hi han de passar coses audiovisuals fora de la de la feina podríem dir clar també tinc constància que en els anys de la pandèmia on hi havia moltes dificultats per fer coses i per veure coses també vosaltres vau ser un gran motor en el sentit que gràcies també a tot el material a tots els coneixements que vosaltres teníeu també podíeu apropar la cultura a la gent de Sant Feliu per exemple amb aquest meravellós seguici que feu el mes d'octubre que de forma ja crec que de forma ja dinàmica i també cada any doncs ja feu la retransmissió en directe si no m'equivoco la vam fer crec que va ser el 2023 l'any passat no la vam realitzar perquè la va fer una altra empresa però sí de fet la del 2023 la vam retransmetre a través de comunalitats urbanes que és aquest projecte que comentava llavors nosaltres com a MTK érem l'entitat que fèiem la retransmissió i comunalitat era qui ho impulsava per això crec que tots aquests projectes que fem fora de l'audiovisual crec que també són molt importants que el reivindiquem i en espais com aquest per exemple doncs vinc a fer-ne bandera i tant és plantar el gra perquè després segueixi creixent que moltes vegades el projecte se l'acaba quedant més endavant perquè potser tens compromisos pel que sigui se l'acaba quedant algú altre però tu ja has posat aquell granet de sorra i tu ja ho has fet i això és molt bonic i ser abanderats de la cultura jo crec que ara és un moment en el que ho hem de ser i de la cultura d'aquí de casa de Catalunya Sí, sí, sí també doncs això amb entitats com l'Ateneu Sant Feliu que ara estan fent una campanya molt potent per promoure tant el comerç com la història de Sant Feliu que la gent doncs li tingui carinyo descobreixi que no marxi i nosaltres també ens hem vinculat a aquesta campanya amb vídeos des de la comunalitat que produïm des d'MTK llavors és això que veure on ets què està passant al teu voltant i formar-n'hi part Doncs Laia Junquera membre de l'equip de la cooperativa audiovisual MTK Space moltíssimes gràcies gràcies a vosaltres per atendre'ns per estar aquí a casa teva ja perquè Ràdio d'Esvern és casa de tothom i res doncs nosaltres aquí molt pendents de tot el que passi al Matacàs de tot el que passi a MTK Space Moltes gràcies a vosaltres gràcies Tu que has sangrado tantos meses de tu vida perdóname antes de empezar soy engreída y lo sabes bien a ti que tienes siempre caldo en la nevera Tu que podrías acabar con tantas guerras escúchame Mamá Mamá Mamá Paremos la ciudad sacando un pecho fuera al puro estilo de la Croix Mamá Mamá Mamá Por tantas Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Todas las Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Tu que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza Con ganas de llorar pero con fortaleza Escúchame Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Paremos la ciudad Sacando un pecho fuera al puro estilo de la Croix Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Por tantas Mamá Mamá mamá Mamá Mamá Todas las Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá Mó Mamá Mamá Mamá Mamá Mamá No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza Y lo sabes bien No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas Y vinga va seguim amb més qüestions perquè ara hem de marxar als mites Aquelles qüestions que a vegades doncs ens pensem que són reals i no ho són i ho fem Amb en Gerard que ja torna a estar aquí a l'estudi Emilio Escazóquio de Ràdio Desvem. Gerard, què ens portes avui? Doncs porto una sèrie de mites, uns altres quatre mites que segur que com mai t'acabaran sorprenent Bé, el primer de tots és que si traves els ulls es quedaran així Aquesta també és un dels clàssics que molts pares i avis han dit als nens per evitar que facin ganyotes Però la realitat és que els ulls no es poden quedar trabats per voluntat pròpia Perquè els músculs oculars treballen en parelles i es coordinen constantment per moure els ulls de manera segura Si forces massa simplement et cansaràs i potser tindràs una sensació d'incomoditat temporal però res més Bé, doncs estarem pendents també de no fer masses ganyotes per això, per si un cas Què més? Doncs tenim també que els camaleons canvien de color per camuflar-se Això és cert que a vegades el canvi de color pot ajudar-los a passar desapercebuts Però aquest no és el motiu principal Els camaleons canvien de color per regular la temperatura corporal Posant-se més foscos per absorbir calor o més clars per reflectir-la I també com a senyal de comunicació perquè per exemple per mostrar agressivitat davant d'un rival O per atraure una parella també els pot servir camuflar-se segons l'entorn No és una cosa merament estètica sinó que senzillament també parteix d'una vessant més biològica I per un tema de supervivència Què més? Doncs aquesta no la sabia i és que les vaques sempre estan dretes quan dormen Això és una altra mita Que és que molts cops s'han vist les vaques que dormen de peu I és que és veritat que les vaques passen molta estona dretes i que poden relaxar-se sense ajupir-se Però també necessiten estirar-se a terra per descansar bé De fet, les vaques dormen a jegudes una bona part del dia Sobretot quan es troben tranquil·les i en un ambient segur O sigui que lleuen, estan tranquil·les i també poden dormir d'aquesta manera L'important descansar, eh? Tots els animals, tots els éssers vius hem de descansar Alguna cosa més per avui? Tenim l'últim mite que és que els ossos trencats es curen més forts al punt de la fractura És a dir, quan tu et fractures els ossos després creixen més forts Doncs això també és un mite perquè quan un os es trenca i es produeix la curació Es forma una mena de call-oci Que és una acumulació temporal de taixit oci nou que uneix les dues parts Durant un temps sí que pot semblar que la zona és més forta Però amb el pas dels mesos l'os remodela i torna a tenir la mateixa resistència que abans de la fractura Ni menys, no és ni menys ni més fort Així doncs, la pregunta del dia és, t'has trencat mai algun os? Sí, de fet sí i me l'he curat malament Aleshores jo sí que el tinc menys fort Carai, carai, quina mala sort Jo de moment toquem fusta, no m'he trencat mai res Esperem que no perquè sóc molt mal malalt I si m'heu d'aguantar aquí a la missa hora amb alguna cosa trencat Jo crec que haurem d'agafar la baixa a tots Vinga, ara sí, marxem cap a publicitat i tornem de seguida Gràcies Gerard Fins ara Treu la llengua Treu la llengua fora, al carrer Treu la llengua És clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer alfans A casa de feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu accés Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Provem-ho en català Molt per parlar, molt per viure Generalitat a Catalunya Sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte A la natació la velocitat és clau I també ho és per salvar una vida Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental Si no t'has un canvi brusc a una persona Com ara, pèrdua de força a una banda del cos Canvis en la parla o en l'angès de la cara Truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual Estudio i treballo alhora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat EFA Pro, amb l'EFP aviat podran volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB I ara, remblegem una estona Gemma Gené, bon dia Bon dia Com estàs? Molt bé, avui toca llibres, eh? Avui toca llibres? Autors Autors, llibres, una miqueta de tot M'encanta com ens està quedant aquest remblejant Sí Perquè trobo que és un espai que estem coneixent i descobrim moltes coses Vam començar amb les activitats de Sant Jusper aquesta setmana el dilluns El dimarts amb les festes majors, que va ser ahir I avui arrenquem espai de remblejant llibres Perquè parlarem, doncs, d'un autor i els seus llibres Avui a remblejant llibres us parlarem d'un autor que ens ha enamorat Els seus lectors, jo em considero un d'ells I és que les seves històries ens fan pensar, emocionar i mirar la vida d'una altra manera Avui parlem d'Eloi Moreno Gemma, tu coneixies Eloi Moreno? La veritat és que no, me l'has descobert tu I tinc moltes ganes de saber Perquè ahir vaig estar trastegant una miqueta Per saber una miqueta d'ell I la veritat és que sembla molt interessant Has investigat, eh? Sí, una mica, sempre És xulo, perquè els seus orígens, ara ho comentarem Però són d'allò més humils Vull dir, al final, una persona Que ha acabat escrivint una miqueta Doncs perquè ho va provar I d'aquí s'ha arrencat I això és meravellós, no? Quan passen aquestes coses Que de mica en mica vas provant coses Que potser no has provat mai I t'adones, doncs, que ets un geni de l'escriptura Sí, i que té molts lectors I molt fidels, eh? Pel que he vist Molt, molt, molt Hi ha una comunitat molt fidel De fet, n'ha escrit molts de llibres Funcionen molt bé I tots tenen aquesta vessant, diguéssim, social Parlen d'alguna cosa Que ens interpel·la directament com a persones I crec que això, doncs, és molt interessant Perquè els seus llibres et poden fer millor persona Sí, sembla que sap despertar aquelles sensibilitats Està molt bé Totalment Doncs vinga, qui és Eloi Moreno? Eloi Moreno va néixer a Castelló l'any 1976 Enginyer informàtic de formació Va començar escrivint com a hobby Però la seva passió per explicar històries El va portar a autoditar la seva primera novel·la Sense el suport inicial d'una gran editorial Ell mateix va vendre el llibre per llibreries Porta a porta I fins i tot a través de xarxes socials Aquesta perseverança va fer que el seu somni Has fet realitat Avui, Eloi Moreno és un dels autors més llegits i estimats En llengua castellana I ara parlem una mica d'això, no? De la importància de xarxes socials Sí, el cert és que Sobretot aquest autor El que és molt important és aquest treball que ha fet ell D'autopublicar-se i de fer aquesta difusió a través de les xarxes socials Realment ens adonem que abans aquest contacte tan directe entre l'autor i el seu client final Que en aquest cas seria el lector En altres tipus de feines també Però avui estem amb el tema de llibres Doncs ens dona aquest pas, no? Que les xarxes socials el que precisament permeten És que pugui fer difusió de la seva obra Que pugui estar en contacte una mica amb aquest lector En saber què li ha semblat el seu llibre Saber les opinions Saber una mica què és el que pensen de les seves obres I sobretot això Sobretot trobar En aquest cas Jo veig que aquesta vessant com més positiva No sé què et sembla a tu A les xarxes socials que ara Últimament estem parlant des d'un sentit com més negatiu Sí, totalment I en aquest cas potser aquest vincle entre el creador de contingut de llibres I el lector final Realment pot ser una relació molt positiva Perquè ja et dic En aquest seu cas li ha permès no tenir que passar per una editorial Sinó que s'ha pogut autopublicar i vendre les seves obres Totalment Jo penso que aquesta és la cara bonica de les xarxes socials Que de tant en tant també existeix Perquè no només són els trens de TikTok Allò d'aquelles tendències D'aquelles danses que fan els influencers I tot això Sinó que hi ha molt més Rèdol de les xarxes socials De fet avui arrencàvem el programa Amb l'editorial del dia On parlàvem d'això precisament De les xarxes socials De l'estiu Que moltes vegades a l'estiu Obrim el telèfon mòbil I ens trobem amb molts viatges Viatges de molta gent I volíem reflexionar una mica Sobre l'absurditat del concepte Del fet de penjar-ho tot D'omplir la memòria del mòbil Quan a vegades potser Hauríem d'omplir la memòria Del nostre cap I així deixar una mica més buida La del mòbil I no haver de fer neteja després Sí, com fa poc No me'n recordo qui ho comentava Aquesta diferència entre Omplir, o sigui, tenir una vida plena de coses O unes vivències que realment siguin plenes Que ens donin aquesta Aquesta, no felicitat, sinó Però aquest sentit, no? De vegades un viatge És per disfrutar-lo Per experimentar-lo I no per tenir que Que fer l'exposició de fotos Que toca Perquè tothom sàpiga on has anat El que t'ha costat I el bé que t'ho has passat Que moltes vegades Sempre tenim també Has vist aquests vídeos Que d'abas es fan allò de El que es veu a les xarxes I el que hi ha darrere, no? Sí, sí, totalment Que d'abas pot haver-hi una parella allà Fent-se una foto molt idílica I després quan acaba apagant el mòbil S'estan tirant el rom de flors pel cap Sí, sí És trist Però és així I una miqueta Doncs aquests llibres També volen parlar i reflexionar De tot això, no? De la psicologia humana I de com la societat a vegades fa coses Que no corresponen Amb allò que intentem vendre, no? I tant Parlarem d'algunes obres La primera va ser El bolígrafo de Gel Verde El llibre amb què tot va començar Una història Que ens parla del ritme frenètic De la vida, la rutina I la necessitat de parlar De parar i viure Allò que realment importa És una novel·la propera Que connecta amb molts lectors Que se senten atrapats Amb la pressa del dia a dia I amb la rutina Jo és un llibre que vaig començar Fa uns anys, Gemma I t'haig de reconèixer Que el vaig deixar a mitges Perquè vaig creure Que no era el moment de llegir-lo I per què? Perquè el personatge, el protagonista Deuria tenir uns 30-40 anys I jo no em sentia massa identificat Amb el protagonista I vaig pensar És un llibre molt potent Però que ara mateix no m'està enganxant I el vaig deixar Penso que potser d'aquí uns anys Quan tingui parella O quan tingui fills O quan tingui una altra perspectiva de vida Molt probablement Aquell missatge m'interpel·li més Això t'ha passat alguna vegada a tu? M'ha passat El que passa és que La redundància El que sí que és veritat És que trobo que a vegades Ens podem aproximar A una pel·lícula A un contingut A un llibre Sense veure'ns reflectit És en plan Ser totalment observador El que passa és que és veritat I en això estic molt d'acord amb tu Que a vegades hi ha llibres Que et toquen Perquè precisament Trobes que hi ha un paral·lelisme O t'està passant alguna cosa similar I en aquest cas llavors Suposo que et mou més una miqueta Això per exemple També passa en els llibres Però passa en les pel·lícules no Que a vegades hi ha aquells Fa la quota de personatges Quan hi ha una sèrie Una pel·lícula Que hi ha la mare El pare L'adolescent Perquè d'alguna manera El públic Sempre acabi Algú se sent interpel·lat Conectant amb algú Exacte Que connectis amb alguna trama Però És veritat que Aquest primer llibre Que vaig estar llegint una miqueta Sobre ella I la comunitat de fans Realment hi havia gent Que s'havia enganxat molt I jo crec que precisament per això Perquè es veien molt reflectits I en el teu cas Potser en aquell moment No era el millor llibre Per començar amb l'Eloi Moreno I després el reprendràs I el disfrutaràs molt més O sigui que també Em sembla una bona opció De vegades aparcar el llibre Per saber que el disfrutaràs més endavant Clar, també és veritat Que no va ser el primer llibre Que vaig llegir d'ell Val Ja havia llegit un Que comentarem més endavant Que és Tierra I clar Va ser un llibre Que a mi em va encantar Que em va fascinar Que jo crec que està dins dels llibres Que m'ha agradat Està en el top 3 segur De millors llibres Que he llegit a la meva vida I clar Vas d'un llibre Que t'ha marcat Com a persona I que t'ha marcat Com a adolescent En aquell moment I de cop i volta Agafes aquell llibre I no em va acabar d'encaixar També em va passar Amb un altre llibre Que comentarem més endavant d'ell Però ara seguirem Amb lo que encontré Bajo el sofá Que el tinc Però no l'he llegit encara Que és una novel·la Que combina misteris, secrets I reflexió social Mostrant-nos el que s'amaga Sota la superfície Tant a les cases Com a les persones Tu creus que les cases Reflecteixen A les persones? És a dir Cada casa Cada llarg Reflecteix Al seu propietari? Home, jo trobo que sí Trobo que Com a mínim Potser no és una radiografia completa Perquè a vegades Potser també les persones En funció Del que podem Tenim una casa o altra Potser ens encantaria Tenir una casa En gerbia a tots Però no pot ser Però tornant a la realitat Que és potser Com la tenim decorada O com la tenim endreçada O com això Sí que crec que reflecteix De fet Només com tens La teva taula de feina Per dir-ho d'alguna manera Ja reflecteix una mica El tipus de persona Que pot ser Llavors Sí, crec que les cases Descriuen bastant Són una mica mirall Et diré una cosa No sé si saps Quin és el meu escriptori El meu escriptori és aquest Val Tenim dividits calaixos Val Perquè tenim tres calaixos I un calaix És de cada persona Molt bé El meu calaix és d'al·l mig Et demanaria Que no l'obrissis mai D'acord? Et demanaria Que l'obrissis mai Això no vol dir Que ser desendreçat sigui negatiu No vol dir això No En absolut Però sí que Pots reflectir Potser una personalitat Amb més creativitat O amb més inquietuds No, no Tinc de tot Tinc sobres de ketchup Tinc un bano Qui no té sobres de ketchup Amagat en el bany De la casa Del bolso Total, total, total Escolta'm una cosa Seguim amb més cosetes El regalo Un relat Ple de sensibilitat Que ens convida A valorar les coses petites I a viure el present Perquè els millors regals No són materials Sinó moments No puc estar més d'acord Amb aquesta frase I tant La veritat Que defineix molt el llibre Jo em penso Sí, de fet Tornant Mira El que estàvem parlant Al principi De les vacances Segurament La millor fotografia De les vacances És aquella Que no li has fet foto Ah Segur Total, eh Clar que sí Perquè és en plan Quan estàs pendent del moment Quan estàs vivint l'experiència No sé De vegades el brindis Aquell amb els amics O la posta de sol Que no tens el mòbil preparat Segurament és la més bonica És com aquella gent Que se'n va a veure espectacles I els graves sencers Això passa amb els concerts Els concerts Vas veure el bumburi Que es va enfadar Va sortir per xarxes socials El bumburi Que s'havia enfadat molt Perquè tota la gent I és veritat A vegades Vas a un concert I tens d'apartar els braços Per poder mirar directament A l'artista Sí, a vegades ho veus abans Per la pantalla d'un mòbil Que no pas per l'escenari Exacte A més, jo sempre penso Entenc que en un moment durat Tu puguis tenir un record O gravar un trosset d'una cançó Però la gent que es passa Gravant tota la cançó Semblant Que trist, no? En plan, si precisament El millor de ser música en directe És que estàs allà I que ara pots cantar I ballar sense tenir Que hi hagi pantalles La meva pregunta és Si després això ho veuen Jo crec que va Saps on els mitjons perduts? De la rentadora? Allà van els vídeos Aquests que queden desaparallats Sí, allà al mateix lloc Que van aquests mitjons I van a parar Aquests vídeos de gent Que no els torna a veure mai més Només els graves I saps on acabes trobant tot? On? Bajo el sofà Això Doncs seguim Seguim amb més cosetes Perquè ja arriba el llibre Invisible D'Heroe Moreno Una de les més emotives I més llegides Una novel·la Que parla de l'assetjament escolar Des d'una perspectiva valenta I diferent Donant veu A qui sovint Ascent invisible Que ha emocionat A milers de joves i adults No només amb la pel·lícula Ai, perdoneu Amb el llibre Sinó també Amb la sèrie De Disney Plus Que es va estrenar Fa cosa d'un any Per allà Jo no Ni he llegit el llibre Ni he vist la sèrie Jo t'agrada dir que tampoc Tinc el llibre És que la gran majoria D'aquests llibres Els tinc a casa He llegit alguns D'altres no Però aquest en concret No l'he llegit I tinc ganes De primer llegir el llibre I després veure la sèrie Perquè si ho faig al revés Penso que potser El problema és que si ho fas A mi m'ha passat almenys Si ho faig a l'inrevés M'entra mandra M'entra mandra de llegir En canvi Quan he llegit Sí que és veritat Que després Els personatges A més tens més creativitat Te'ls fas Si has vist la sèrie A vegades tens tendència A posar l'actor O actriu que ho fa Li poses la mateixa cara O sigui que Jo també recomanaria Fes aquest esforç Va Fem la lectura Va Primer fem la lectura I després Ara que tinc les tardes lliures Perquè clar Fixa't clar Ara Estic de matins Ara les tardes Tu no saps Les tardes Que estic tenint Aquesta setmana No sé què fer Gemma No m'ho puc creure No sé què fer No m'ho puc creure Doncs ja ho sé Passejant pel pis tota l'estona Fem punyetes No sé què fer Les tardes A més Sóc com a de tardes No tens excusa Sí però no tens excusa Perquè ara no fa calor Ja Per tant Quan fa calor No es pot fer res més Que estar a casa Allà en plan quiet Totalment Però ara Doncs mira T'has de posar a veure La setmana que ve Preguntaré a veure Com portes invisible El llibre Vinga va M'hi posaré M'hi posaré Comencem I ara marxem Per mi Dos dels llibres Més importants De l'autor Tierra Una obra que juga Amb el misteri I la reflexió Sobre l'ésser humà El seu comportament I les segones oportunitats Un llibre Que enganxa Des de la primera pàgina I que fa Pensa en la nostra manera De viure Ens posa en una espècie De gran hermano Però A l'univers A la lluna On Hi ha això Com una espècie de concurs Que és com un gran hermano Però a l'espai I això Doncs també genera Doncs Que a mi em semblen superinteressants Ens fa reflexionar molt De la vida I crec que Crec que és un llibre Que ningú se l'ha de deixar escapar Sobretot als joves Que estan estudiant ara A quart de l'ESO Per exemple Que crec que ja és una bona edat A partir de quart de l'ESO Primer d'achillerat Que llegin Tierra És una mica Llarg És un tou de llibre Però Val molt molt la pena Val molt la pena Si me'l recomanes Doncs Què em recomanes Per això Començar per Tierra O començo pel Bolígrafo de Gel Verde Que va ser el seu primer Jo crec que començaria primer Pel Bolígrafo I després marxaria a Tierra Val Doncs vinga Et faré cas Però en tot cas No te'l compris Perquè el tinc a casa I te'l deixaré Perquè tu m'has deixat llibres Doncs jo et deixaré també a tu Vull dir Això és un que et preocupo I ja saps que Jo sóc també M'encanta comprar llibres Perquè m'encanta alimentar La meva llibreria Però al mateix temps M'encanta també Anar a la biblioteca I tant Una miqueta S'ha de fer una miqueta de tot Això sí Són de versió d'butxaca No sé si tindràs problema No A més Que hi ha gent que diu No diré que li tiro el cafè per sobre No passa res Llibertat expressiva Vull dir jo Faig el mateix A mi em passa el mateix Jo tinc els llibres arrugats Saps que ningú ens deixarà llibres ara Si ens estan escoltant Però ens els podem deixar entre nosaltres Perquè llavors no sabrem Qui ha fet la taca Qui l'ha trencat més Clar Qui ha fet la taca O qui l'ha trencat més Com prou Molt bé Doncs vinga Acabem amb Diferente Un dels títols més recents Una història que ens recorda Que tots som únics I que la diferència és una fortalesa No un defecte Un llibre que no és per tothom I crec que Que és un llibre molt dur Perquè relata Doncs Els últims dies de vida D'una nena amb càncer Amb una malaltia No sé si era càncer O Crec que era càncer Llavors Clar És un llibre bastant dur Totalment Perquè estem És com si Anés a la planta d'oncologia D'un hospital Oncologia infantil O si anés a fer un voluntariat A Sant Joan de Déu Que et trobes en una situació Realment dura Doncs una mica aquest llibre Acaba reflectint això I no és un llibre per tothom Però jo crec que Però sí necessari també És super necessari És super necessari Sí, jo per mi estaria una mica en el top Amb tierra Jo crec que estaria per allà Però s'ha de saber de què va el tema Per anar preparat Per llegir Exacte Jo crec que sí Que és un llibre que és important Que la gent sàpiga de què va Perquè Més que res per això Perquè si no després Ens podem trobar Doncs Que potser Ens fa una mica de Si vens en una situació delicada Doncs potser no és el moment De llegir-lo Totalment Però està molt bé Que algú escrigui sobre aquesta visió Per descomptat Em comentaves abans Els llibres Que tu els taques a vegades No sé què Clar, la meva pregunta No, no, no No quedarà No quedarà Aviam En quin minut ho has dit Que farem un tall Farem un tall No, saps quina pregunta et volia fer? Si eres més de llibre en físic O d'e-book Físic No, no Sense cap mena de dubte Que ja m'havia resolt el dubte Abans de fer-te la pregunta Però per si un cas Jo pregunto Sí Que això no vol dir Quan He tingut A vegades que he viscut He fet un viatge més llarg I per circumstàncies Llavors Vols anar carregada de llibres Però no portar-los I més ara Com estan les companyies aèries Que tens Que amb l'equipatge de Mallor Enxubat a sota els peus Justet Doncs en aquest cas Sí que en l'iPad O en el Kindle Trobo que és molt pràctic Portar I està molt bé Que hi hagi llibres En versió electrònica També Crec que per gent Que s'autopublica També és una bona manera De no De no gastar diners en impremta Sinó de fer-ho més accessible Però és veritat Que soc una clàssica Jo Soc de la generació D'analogia Anòloga No Anòloga no Deixos de venir Anòloga Que també una mica Sí una mica Una mica anòloga també Tu m'has entès Sí sí sí Aleshores necessito Necessito el tacte És analògica Totalment Sí sí I aleshores necessito No hi ha cosa que m'agradi més D'un llibre d'estiu Que caigui la sorra Quan l'obres a l'hivern O quan l'estàs endreçant Que hi hagi sorra de la platja Que xulo O una mica de pinassa Trobo que fa Què hi poses entre les fulles Dels llibres Poses alguna cosa? Jo normalment Poso moltes vegades En plan Com tu diria Tríptics o informatius Per exemple Dels cursos de Can Ginestà Doncs ho faig servir Una postal d'algun amic Que m'han enviat Que també m'agrada molt Rebre postals a l'estiu Físiques Que no ho fa gaire gent No la veritat Jo t'haig de dir Que m'encanta rebre-les Però m'haig de posar Les piles en fer-ho Aleshores Això m'agrada molt I després tinc alguns Alguns Ja t'ho diré Punts de llibre Punts de llibre Sí Punts de llibre Estic una mica encallada Estem espessos tots avui Estic una mica espessos No passa res Un punt de llibre Que tingui algun Bonic, especial Així també m'agrada Doncs jo et diré Que poso Que és que sóc una mica Que et xupes No, jo sóc molt culturet Ja ho saps Jo poso Les entrades De teatre Ah Quan vaig a un teatre Em donen l'entrada en físic Poso l'entrada en físic I la faig servir de punt de llibre De cinema Potser també Però sobretot de teatre Clar Jo Havia recopilat A la meva època D'entrades de música Però ara he de reconèixer Aixecar les entrades de teatre Com normalment Les ho faig jo online Clar Doncs s'ha perdut això De tenir entrades físiques Jo tinc una col·lecció D'entrades D'entrades físiques De cinema Que algun dia Quan vinguis a casa Te l'ensenyaré Que és una col·lecció D'entrades de cinema D'entrades de cinema des de l'any 2017 fins a l'any 2022, per allà. I és una carpeteta molt cuca, on tinc guardades tot d'entrades, clar, fins que en un moment vas veient el procés. Les primeres entrades són precioses i després ja són tiquets de paper com si fossin rebuts del súper. És veritat. I llavors ja ho vaig deixar de fer. Però jo, ja sé que ho fan pel medi ambient i ja ho sé que ho fan per tot, però reivindico una mica a tona l'entrada en físic dels concerts, l'entrada en físic de tot això, perquè crec que és maco. Jo crec que sí, que és un record, però és veritat que al final anem acumulant i toca fer una mica de neteja. Però ja reconec que hi havia abans entrades, jo recordo de concert, que eren precioses i a més les guardaves en plan com si fossin or. I tant. Doncs mira, deixa'm que fem una mica de tancament de secció perquè el tancament funcionarà de la següent manera. Proposta que et faig. Aviam si acceptes el repte. Vinga. Com que jo aquesta setmana he triat jo l'autor, ara et toca triar a tu un autor o una autora, no cal que el diguis ara, però vagis pensant i rumiant perquè la setmana vinent et toca a tu. Em sembla perfecte. A més, aquesta setmana, que és la primera que hem començat a fer el remblejar, m'estàs posant deures. Sé que demà tinc pendent el tema del Prado, el quadre que més m'agrada. I després, per la setmana que ve, doncs pel dimecres que ve, he encantat de portar un autor o autora. a veure si us agrada, a veure si et sorprenc una miqueta. I deixa'm que et pregunti, perquè fa una estona que m'hi he percatat, tens tres llibres a sobre de la taula? L'has passat per la biblioteca? No, de fet, és passar per retornar-los. Ah, retornar-los. Perquè els he portat una mica, perquè com m'havia sentat una mica que presentessis l'Eloi, però dic si en algun moment... Doncs, si es cau. Si es cau, hi ha algun moment... Són els tres llibres que he llegit aquest estiu. Que dels tres, al final, el que he acabat són dos, però simplement sí que els volia com anomenar-te'ls o recomanar-te'ls, perquè sobretot hi ha un que m'encanta, que ha sigut, que s'anomena El bosc vermell, un cavall fuig, que és de la Marta Soldado, i que va ser Premi Ciutat de Tarragona, de novel·la Pini Soler, i és un llibre que a mi m'interpel·la molt perquè va sobre els cavalls prevalski, que són els cavalls mongols, els més antics, i la història passa a una Rússia en plan una miqueta entre cometes no apocalíptica, però sí una miqueta postnuclear, perquè això passa a Txernòbil. Però el més bonic és la relació que s'estableix entre un cavall ferit i una noia. D'acord? Aleshores, aquest m'ha agradat molt. Després l'altre, que és Cor Agra, de la Nora Ephron, que està basat en... Bueno, també és el guió d'una pel·lícula que es deia, amb ser el títol en castellà, que és S'acabó el pastel, que explica una mica les seves verències ficcionades, però és molt divertida. La Nora Ephron és la guionista de Cuando Harry en contrasali, i que està molt bé. I l'altre, Lleguas exaustes, que encara vaig per la meitat. Llavors aquest, simplement, m'encanta el nom perquè és Lleguas exaustes, i tot el que faci referència a cavalls m'encanta. A cavalls, meravellós. Però, simplement, he vingut a portar una miqueta. L'has de renovar, per això? Aquest l'haig de renovar, sí. L'últim sí que ara és de renovar, els altres els puc retornar. Doncs, no puc marxar sense fer-te una pregunta, que és... Ara parlàvem una miqueta de cavalls. Abans, fa una estona, no sé si ho has escoltat, estàvem parlant a l'espai de mites sobre les vaques, que no dormen d'en peu, sinó que també se geuen. Van intercalant els cavalls com dormen. Els cavalls, principalment, principalment, dormen de peu, perquè són animals de presa i estan acostumats a que els cassin. Llavors, tenen que estar atents. El que passa és que, de tant en tant, tu pots passar per un camp i veure un cavall a gegut, perquè, segurament, la seva manada el protegeix i se sent segur. Normalment, això ho fan més de dia. Llavors, s'estiren i estan tranquils. Però, quan són animals de presa, sigui un cavall, sigui una gazela o així, normalment dormen de peu per si cal sortir corrents per potes. Doncs, vinga, ja ho sabem. Gemma, Gené, moltíssimes gràcies i fins demà. Que vagi bé. Adéu. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa Joan Bota. Un de cada cinc alumnes del nou curs que comença la setmana que ve té necessitats de suport educatiu, ha revelat la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubo, durant la presentació del curs vinent, que tindrà 8.000 alumnes menys, però més docents. Anem al departament, doncs. Sara Canyete, bon dia. Hola, bon dia. Sí, en total al curs que ve hi haurà 336.000 alumnes amb aquestes necessitats de suport educatiu. Són 9.000 més respecte al curs passat i per la consellera d'Educació, Esther Niubo. Això justifica augmentar la inversió per atendre aquesta diversitat i això vol dir més docents, més personal d'atenció educativa i més hores de vetlladors. A alumnes amb diagnòstics de necessitats específiques de suport educatiu, això acaba suposant gairebé el 21% del conjunt d'alumnat que tenim. Per tant, és una dada bastant rellevant que fa que, tot i que és aquesta reducció de natalitat i que tinguem 2.000 alumnes menys aproximadament al sistema educatiu, tinguem necessitat de reforçar-lo, amb personal tant docent com personal de suport educatiu per millorar precisament aquesta atenció si volem garantir la igualtat d'oportunitats. José Antonio Muñoz y Sara Canyete, Cataluña Ràdio Barcelona. Més notícies, Natàlia Ramon. L'endemà de la reunió entre el president Salvador Illa i l'expresident Carles Puigdemont, el nucli dur de la direcció de Junts està reunit a Waterloo per preparar el nou curs polític. Els juntaires pendents del que decideixi la justícia sobre el retorn a Puigdemont tenen un paper clau per garantir l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez. Waterloo, Jordi Baró, bon dia. Bon dia. Reunida des de les 11 en un hotel de Waterloo, la direcció de Junts, Puigdemont al costat de Míriam Nogueres i Jordi Turull i la resta de Permanent en una trobada que ja estava prevista però que agafa més pes per produir-se finalment després de la reunió d'ahir a la delegació del govern a Brussel·les de Puigdemont amb Salvador Illa. Una cita celebrada pel president de la Generalitat com una mostra de diàleg mentre que l'expresident ha denunciat que no hi ha normalitat democràtica pel fet que no es va poder fer al Palau. Hi ha armatisme sobre el contingut d'ahir de la reunió però s'ha produït a l'inici d'un curs polític on s'han de posar a prova les relacions de Junts amb el PSOE. Jordi Baró, Catalunya Ràdio, Waterloo. El germà d'Helena Jubany ha presa la jutgessa que porta el cas de l'assassinat de la seva germana perquè reobri la investigació a Anna Etxa Guibel, una de les sospitoses del cas. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Joan Jubany ha subratllat que les noves proves d'ADN al jersei de la víctima mostren el perfil d'una dona que podria ser el seu. Demana que es comparin la mostra perquè la data límit per imputar-la vens aquest 7 d'octubre. En el nou informe d'ADN a més s'han localitzat després de 25 anys restes biològiques de Santi la Iglesia al jersei que l'Helena Jubany duia quan la van matar. Ja parlen clarament de coincidència de l'ADN del Santi amb la barreja d'ADNs que hi ha al jersei. Fins ara s'estava parlant de probabilitats estadístiques, ara ja es parla amb contundència de coincidència. La setmana del llibre en català que aquest any entre el 19 i el 28 de setembre repeteix. El passeig Lluís Companys creix sobretot en espai. Disposarà de 1.000 metres quadrats més que el 2024 fins a arribar gairebé als 9.000. Un espai en què s'encapiran 312 expositors dels quals 265 són segells editorials. Cristina Domènech és la directora de la setmana. Provenen de tots els territoris de llengua catalana, Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Catalunya òbviament. Per tant, és un esforç també de convertir-nos en anfitrions d'aquesta festa literària de la llengua catalana en català. Esports, Marcos García. El motmet que Hansi Flick va per l'Adegos al vestidor del Barça després de l'empat a Vallecas. Declaracions al tot costa de Catalunya Ràdio. El mot explica que no hi ha cap problema al vestidor i que veu l'equip motivat. També declaracions al tot costa. El director esportiu de l'equip femení blaurana, Marc Vivès, avança que les renovacions de Coll i Pina estan gairebé enllestides. A l'aerobàsca de la selecció espanyola jugarà demà la classificació per als vuitens contra Grècia. En marxa, la presentació del Gran Premi de Catalunya de MotoGP que es disputarà aquest cap de setmana i a la volta avui es disputa l'onzena etapa de mitja muntanya, sortida i arribada a Bilbao i on es vingue cor lidera aquesta volta. Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just de la selecció espanyola de la selecció espanyola Bon dia, passant 5 minuts a les 12 s'informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament ha dut a terme durant els mesos de juliol i agost diverses actuacions de manteniment i millora als centres educatius públics del municipi, aprofitant el període de vacances escolars. L'objectiu és garantir que els espais estiguin en bon estat per l'inici del curs 2025-2026. Les actuacions fetes han estat a l'Escola Montserrat, que s'han reparat humitats, millores al pati, instal·lació de noves cestelles i substitució de reixes. També a l'Escola Montseny amb millores a l'hort escolar, retirada de tanques i actuacions de seguretat a les sortides, al Canigó treballs de pintura en accessos i a les escoles bressols, amb arrecs, reparació d'humitat a la zona de cotxets i millores de seguretat i a Mainada instal·lació de nous pals per a tandals. També a l'Institut d'Escoles han fet treballs de seguretat al pati i instal·lació d'un punt d'aigua. A més, s'han dut a terme a treballs generals de jardineria i manteniment a tots els centres per garantir entorns educatius segurs, còmodes i adaptats a les necessitats de l'alumnat i del personal docent. La sala Piquet de la Taneu acollirà el dilluns 8 de setembre a les 7 de la tarda un cafè literari amb la Sant Justenca i Maperiques al voltant de la seva obra Licòrdone d'Aranyons. L'activitat proposa una trobada propera amb l'autora per comentar el contingut del llibre, conèixer el procés creatiu i intercanviar preguntes i impressions amb els assistents. L'acte requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració de Cal Llibreter i és organitzat pel Club Literari de la Taneu de Sant Just. La cooperativa audiovisual MTK Space ubicada a Sant Feliu de Llobregat ha consolidat la seva activitat des de la seva creació el 2018 i afronta nous projectes. Segons ha explicat l'Aia Junquera, membre de l'equip, l'entitat es defineix com una cooperativa cultural i audiovisual amb tres àmbits de treball diferenciats, els estudis, l'Agència de Comunicació i Màrqueting Digital i la productora. Els orígens del projecte es remunten a la iniciativa de tres socis de Sant Feliu que, després de treballar individualment en el sector audiovisual, van decidir unir esforços per crear un espai al Besllobregat i descentralitzar-hi i l'activitat concentrada a Barcelona. Amb aquesta idea va néixer una nau de 750 metres quadrats amb tres platós i diversos espais i més endavant el projecte es va ampliar amb les altres línies de treball. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Fins ara. Aràdio d'Esvern. Està un beso i últim estrem d'esvernament I always thought that love should be that way Then comes the time that you're ridden with doubt You've loved all you can and now you're all of doubt Ooh Ooh Baby We've been a long long way And who's to say where we'll be tomorrow Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ihrer! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no s'ha parlat la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. O un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. I arrenquem la tercera hora de la Rambla d'avui dimecres 3 de setembre amb el parador musical. Gerard. Què tal? Bon dia. Molt bones. Doncs vinga, avui arrenquem amb Alaska perquè avui el parador musical, l'espai on descobrim els artistes que han deixat empremta la música, parlarem d'una dona que és tota una icona a Espanya i a Llatinoamèrica, cantant, presentadora i referent del moviment contracultural dels anys 80. Prepareu-vos perquè avui viatjarem al món del glam, de la moguda madrilenya i també de les cançons que mai passen de moda. Bailando Me passo el dia Bailando Y los vecinos Mientras tanto No paran de molestar I per parlar de l'Alaska hem d'entendre els seus orígens i també els inicis de la seva carrera. Doncs Alaska va néixer com Olvido Garajoba l'any 1963 a Ciutat de Mèxic. Als deu anys es va traslladar amb la seva família a Madrid. El seu debut musical va ser amb el grup Caca Deluxe, una banda pionera del punk a Espanya, però la seva fama explota quan funda Alaska i los pegamoides amb temes com horror en el hipermercado i aquesta que estem escoltant ara mateix Bailando, una cançó que es convertiria en tot un himne de la movida. Amb aquesta cançó Alaska va posar la primera pedra del seu camí cap a convertir-se en tota una estrella del pop espanyol. I ara parlem de l'època d'or perquè després dels pegamoides a Alaska continua reinventant-se i funda Alaska Guinarama, un dels grups més importants dels anys 80. Amb ells arriben grans èxits com ni tu ni nadie i a qui en l'importa, autèntics himnes que encara avui són reivindicats per la comunitat LGTBI i també per tothom qui defensa la llibertat i l'autenticitat. Sabíeu que a qui en l'importa es va convertir en una cançó icona a tot el món també gràcies a una versió que va fer Talia? Doncs sí, així és. Però ara escoltem ni tu ni nadie d'Alaska i Dinarama. d'Alaska i Dinarama. d'Alaska i Dinarama. d'Alaska i Dinarama. Dinarama. d'Alaska i Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinaama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. Dinarama. però sí que m'agrada i sobretot el duo que fan per ella m'agrada molt, sí. Tu ets molt jove, et toca molt lluny tot això però també és veritat que és un gènere molt concret que no a tothom li agrada aquesta música ni la movida madrilenya i que a vegades aquestes cançons poden quedar molt lluny per segons qui però realment si hi ha una cançó que crec que hem ballat i cantat tots és aquesta. Un clàssic, un clàssic d'Alaska que ha anat passant de generació en generació i també de grup en grup perquè ara actualment Fangoria també la segueix cantant. Explica'ns una miqueta aquesta etapa d'Alaska, Fangoria i també la seva reinvenció. Doncs bé, als anys 90 crea Fangoria amb Nacho Canut un projecte que mescla electrònica i pop. Amb Fangoria Alaska aconsegueix connectar amb noves generacions gràcies a temes com No sé què me dar, retorciendo palabras i sobretot, drames i comèdies un altre gran èxit. Una curiositat és que Alaska és una gran amant del cinema de terror i té una col·lecció immensa de figures i objectes relacionats amb aquest gènere que, a més, a Alaska i Mario la sèrie, doncs, les ensenya molt i és realment notes a la seva casa com està plena de coses que amb les que no t'agradaria conviure D'això estem segurs Home, conviure, viure i dormir perquè dormir amb allò jo veig una mica complicat Drames i comèdies és la segona la següent canció que escoltarem de Fangoria en aquest cas, una de les cançons actuals que crec que ha tingut més èxit de la cantant Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Era responsable del servei educatiu que va a Viladecans fins al curs 24-25! Ara és un feliç jubilat que ens acompanya aquí als matins de Ràdio Desvent Ricard! Bon dia! Bon dia! Dic-lo de feliç jubilat perquè és que se't veu feliç! Sí! És un canvi! S'ha de tenir molt en compte el que deixes enrere però si mires endavant i el que veus t'agrada doncs veritablement val la pena! Que bé! Que bé! Doncs me n'alegro molt! I res! Avui et volíem convidar tu! Ja formes part activa d'aquesta casa! Ets col·laborador del magazín de tardes de Ràdio Desvern! I et volíem convidar doncs bàsicament per poder parlar de la comunitat educativa, d'aquest inici de curs! És important també tenir en compte doncs aquesta arrencada que és d'aquí molt poquet! tot i que els professors i professores ja n'ha arrencat diguéssim des d'aquest mateix 1, dilluns 1 de setembre molts d'elles i d'ells ja n'ha arrencat aquest curs lectiu i que per tant doncs també és important no? Quan s'engega la maquinària què és el que passa? Com funciona? I bàsicament doncs volíem convidar-te aquí a la tertúlia doncs per això per poder comentar una mica tot això! Molt bé! Molt bé! Tothom sempre doncs ràdios, televisions, diaris tothom sempre a principi de setembre doncs engega comença el curs escolar arrenquem màquines però si ho fessin d'una manera una mica literària podrien dir que tot va començar al juliol és a dir, que la història comença al juliol quan bé, doncs tothom pensa que la professorat se'n va de vacances, doncs que després de Sant Joan ja no queden ningú els centres... Això bé, no és veritablement així... Això que els professors tenen dos mesos de vacances... Exacte, exacte, no és així... És un mite, podríem dir, no? Sí, és un mite, en la majoria dels casos evidentment, com a qualsevol col·lectiu professional hi ha de tot el món, però la gran majoria de persones que han treballat amb mi o que he conegut al llarg d'aquests anys, el juliol s'aprofita. I hi ha també per egoisme professional, perquè tot allò que facis al juliol doncs et dona més marge al setembre doncs per tenir més cintura i per modificar coses i fins i tot crear, no? Ser creatiu amb la teva feina. I això és molt important. Vull dir, el juliol veritablement és quan els centres, si de primària o de secundària, es dediquen doncs per un costat a saber quin públic tindran. Per públic entenem l'alumnat, evidentment. És a dir, que tenen la recepció als centres de secundària de l'alumnat que els arriba de primària. Els centres de primària tenen la recepció de l'alumnat que els arriba per començar. O bé educació infantil o bé educació primària. Això ja et permet saber amb qui comptes a nivell de població, no? De població d'alumnat. I això et permet començar a fer grups. Això és molt important. Vull dir, els centres al juliol acaben amb els grups fets, però això és una feina ingent per part de l'equip directiu. O els equips directius, en molts casos, estan fins a finals de juliol als centres deixant aquestes coses enllestides. L'altra part de juliol que també és important és el professorat. És a dir, en un sistema com el nostre, no podem pensar en un món ideal amb el qual al juliol ja tens un claustre consolidat, tant a primària com a secundària, amb el qual saps tot el professorat que treballarà amb tu. Ens al contrari, és a dir, cada any, i més aquests últims dos anys, diguem-ne, hi ha hagut oposicions diverses. Per tant, això vol dir que hi ha hagut molt moviment, gent que ha arribat al sistema educatiu, gent que ha canviat d'espai dintre del sistema educatiu d'un lloc a l'altre. I clar, tot això és molt important per veure qui t'arriba i saber què pot fer i què està disposat a fer amb les seves destreses i amb les seves habilitats. Vull dir que això és molt important. Projectes, especialitats, i això no ho tens tot enllestit al juliol, perquè t'arriben les persones que tenen un destí. I aquest any hi ha hagut molt en renou, perquè sabeu que es va, diguem, haver de tirar enrere un concurs de trasllats perquè va haver-hi uns embolics que fins i tot, per sort, el Departament d'Educació va tenir l'honestedat de reconèixer que hi ha hagut uns errors, va fer esmena i això va enterrarir les coses. Però amb tot el juliol, doncs més o menys les persones que eren funcionàries ja sabien on treballarien. Però clar, com sabràs, hi ha la part de professorat que no és funcionari, que són interins o substituts. I aquests, en molts casos, no sempre saben a finals de juliol on estaran. Per tant, això, evidentment, a nivell personal amb ells és un enrenou, però també pels centres. Perquè, clar, tu pots arribar a l'1 de setembre i no saber ben bé amb qui comptes al 100%. Per tant, no saps qui pot fer de tothom, qui pot donar anglès, qui pot donar música, en segons quins casos. I a cinema secundària, doncs ja saps, especialitats, matèries, que en molts casos no tens tothom fins al dia 1, 2 o 3. Això és molta feina, molta feina. Clar, d'alguna manera, per entendre-ho d'una forma més gràfica, el mes de juliol és el mes, diguéssim, de fer el forat, d'excavar aquell forat del nou curs, començar a posar fonaments, tot i que els fonaments moltes vegades arriben, com deies, al setembre, i a partir d'aquí ja vas construint el curs en funció de tota aquesta informació que vas tenint. Deixem que et pregunti, perquè hem citat el teu càrrec que tenies, el servei educatiu de Gavà Viladecans. Què és un servei educatiu? Molt bona pregunta, perquè no tothom ho sap. Un servei educatiu no és una escola, no és un institut, un servei educatiu és un espai, n'hi ha molts per Catalunya, n'hi ha un a cada territori més o menys municipal o d'agrupació municipal. En el nostre cas, per exemple, era Gavà Viladecans, Vegas i Sant Climent. Aquí teniu Sant Just i Esplugues, que tenen un servei educatiu, i el servei educatiu és on es troben. Els tècnics que porten tota la formació del professorat d'aquella zona, quan dic porten la formació és o bé que la donen ells per la seva especialitat, per exemple, jo soc d'anglès, aleshores jo feia el seminari d'anglès i anava a assessorar els centres que calia amb metodologia o amb recursos d'anglès, un company meu era de tecnologia i anava a assessorar, o portava els seminaris de matemàtiques o de robòtica, o la companya que portava els seminaris de 06 o de COCOVE, que és una figura de benestar emocional pels alumnes. Tot això es fa des del servei educatiu. A més a més, ets el representant oficial del Departament d'Educació, evidentment, per tant, ets qui certifiques totes les formacions que fa el professorat. Sabeu que en el sector públic, tot el que és trasllats, promocions, tot això, i la formació passa per una certificació oficial del Departament d'Educació. Aleshores, la teva tasca dins del servei educatiu és, a part de donar la formació, certificar-la que facin els centres. Ells et diuen, jo porto, és igual, qui sigui l'Eduard Bueno, a fer una formació sobre neurociència, ells et donen, doncs, diguem-ne, uns objectius, uns continguts i una, diguem-ne, una estructura, i tu certifiques això i això fa que el professorat que fa aquest curs, doncs, certifiï dos, tres, quatre, cinc, deu hores de cara a trasllats i a promoció. Això és la part de professorat a nivell de formació, però un servei educatiu és encara més important. Allà tenim el que són psicopedagogs i psicopedagogues, el que es coneix com EAP. Això és importantíssim, i més a dia d'avui, amb el gran nombre creixent d'alumnat amb necessitats educatives especials, doncs, tot això es gestiona des d'un servei educatiu. Allà hi ha els psicopedagogs i psicopedagogues, psicòlegs o psicòlegs, psicòlegs que van als centres, assessoren, donen servei i deriven l'alumnat amb aquestes necessitats a altres tipus de tractaments, o se'ls hi fa el tractament, o se'ls hi fa la intervenció dintre del centre. Hi ha els logopedes i logopedes, també, hi ha també els treballadors socials i treballadores socials, importantíssim. Jo aquests anys m'he adonat veritablement de la feina que fa un treballador, una treballadora social d'un servei educatiu, perquè veus veritablement la varietat, la diversitat que hi ha a Catalunya, i t'adones de les famílies que tenen necessitats. I els treballadors socials el que fan és gestionar les beques, tant beques de menjador, beques de material, ajuts que van molt més enllà d'això, tot això passa per un servei educatiu. És molt important, és molt rellevant, i, evidentment, les escoles ho coneixen. És curiós perquè el professorat nou a vegades no sap què és, la meva filla fins i tot que ara ha començat a treballar en una escola, no tenia ben bé el que havia fet el seu pare fins ara, i ara ho comença a conèixer. Però, evidentment, la societat no ho té tan clar, i és molt important, molt important. Avui estem parlant amb Ricard García, membre de la comunitat educativa, com comentàvem, fins a aquest curs 24-25, va ser responsable del servei educatiu que va Viladecans. I, si et sembla, comencem a posar fil a l'agulla, jo crec que hem fet una bona base, tenim molt de material ara a sobre de la taula per anar comentant, però m'agradaria començar amb xifres, mostrar les dimensions a la nostra audiència de realment quin és el gruix de feina que hi ha a la nostra comunitat. Evidentment, evidentment, i amb les xifres que donaré podem veure, podem copsar veritablement que educació, en tant que és una màquina que necessita un engranatge, té un públic, té uns treballadors, és una gran empresa, és una empresa ingent. Vull dir, estem parlant de més o menys més de 5.000 centres, 5.000 petites factories, una mica, 5.000 centres de treball, d'acord, amb els quals tenim més de 1.700.000 alumnes, dels quals més de la meitat són de primària i la resta és de secundària, obligatòria, batxillerat i cicles formatius, d'acord? Vull dir, estem parlant de més d'1.700.000 alumnes, a grosso modo, d'acord? I tot això amb un corpus de treballadors que estem parlant de més de 100.000, 130.000 treballadors, 130.000 professors, d'acord? Pot ser que aquestes xifres, Ricard, no corresponguin gaire? És a dir, que per la quantitat d'alumnats que hi ha, potser hi ha pocs professors? Bé, senzillament una imatge que ens pot donar aquesta xifra, però realment no és així. Això és una cosa que amb el temps ha anat canviant. Jo recordo quan vaig començar el meu primer any a l'institut que em vaig trobar amb un segon de BUP, és a dir, un quart d'éson 43 alumnes. Això ara seria... Impensable. Impensable, no? Ara estem parlant d'una, diguem-ne, un ventall que va des dels 25 màxim a primària, als 30 màxim a secundària. Evidentment, per necessitats específiques d'un centre o d'una aula o d'un alumnat que arriba a vegades, si s'ha de posar en un centre, en una aula i arribar a 31, si la inspecció dona el vistiplau, això passa. De la mateixa manera que et trobes en escoles de primària, que per les seves especificitats, doncs tenen 8, 10, 11 o 15 nens, d'acord? Vull dir que això depèn una mica, però al màxim són 25 i 30. Evidentment, quants menys millor i més, i més avui en dia amb això que dèiem abans, amb l'alt grau d'alumnat amb necessitats educatives especials, que hi ha més que abans. No ho tinc clar, no sé si és que n'hi ha més o és que abans no es detectava, però el que és cert és que avui en dia això està detectat, hi ha molts casos diagnosticat, i això necessita uns recursos. El recurs és un especialista dintre l'aula, una persona de suport, això són diners, i el Departament d'Educació té els diners que té, i per tant fa el que pot, fa mans i mànigues. Però de la mateixa manera, clar, si aquests especialistes, aquests suports no poden arribar, quants menys alumnes hi hagi, quan menys alumnes hi hagi a l'aula, més fàcil és pel professor castellà, la professora, el mestre, que està allà a peu del canó, amb aquesta varietat, no? Vull dir que això és molt important. Estem amb xifres, diguem-ne, cada vegada ja la ràtio és més baixa, però això no et troba, vull dir que ara mateix igual ens truqui un profe que digui, doncs jo tindré 34, hi ha casos així, i això és greu. Llavors, sempre estem amb les mateixes, jo penso que l'educació és prou important com que els diners es posin primer aquí, que no pas a tres llocs. Són xifres, de fet, per tant, que encaixen, que ens poden encaixar, aquest nombre d'alumnats per aquest nombre de professorat correspon, com comentaves, però m'agradaria seguir analitzant les xifres, perquè realment ara, quan esbiaixem, quan veiem el viatge, diguéssim, de primària, de secundària, de batxillerat, veiem canvis notoris, no, aquí? Sí, sí. Sí, suposo que et refereixes al fet del filtre, una mica, no? Efectivament. Evidentment, evidentment. Tu ara si mires, per exemple, estic parlant de xifres a grosso modo, en qualsevol cas, vull dir que són xifres que no són precises, però són aproximades, i molt aproximades i molt properes a la realitat. Clar, per exemple, tu veus, ostres, secundària, hi ha uns 500.000 alumnes, però després arribes a batxillerat i hi ha 170.000 a batxillerat i 180.000 a cicles formatius. Per tant, si tu sumes cicles formatius i batxillerat, són 350.000 alumnes. Què passa dels 500.000 als 350.000? És a dir, una vegada fas la secundària obligatòria, em veus que si sumes batxillerat i FEP són 350.000. Falten 150.000, no? Que desapareixen. Clar, evidentment, això està relacionat amb el món laboral. És a dir, en tant que és educació secundària obligatòria, la societat el que demana és que tothom arribi als 16 anys amb una escolarització, amb una ESO, d'acord? Amb una educació secundària obligatòria. A partir d'aquí, evidentment, qui vol fer batxillerat, vol anar a uns estudis superiors o a un cicle formatiu superior, passa per aquí. O el que vol buscar hi ha un viatge molt més professional. perquè té clar què li agradaria fer o perquè té clar cap a un món l'anar, doncs va cap a un cicle formatiu de grau mig, d'acord? Però hi ha gent que diu, bé, pel que sigui, o perquè la meva situació familiar o el meu enfoc personal és que jo vull treballar i deixar-me allà de mandangues, doncs, evidentment, hi ha gent que el 16 deixa tot i ja se'n va a buscar aquest món laboral que és difícil amb 16 anys. vull dir que teòricament el que vol la societat és que la gent es formi, sigui com a personal de món acadèmic a nivell universitari, però també com a persones que es formin a nivell professional amb graus. És molt important la formació professional, moltíssim. Ha estat molt negligida durant els anys, és a dir, tu ho saps perfectament, doncs, que durant dècades, doncs, deia que el que no sap va a FP o el que no vol estudiar va a FP i això és un gran error. Aquí al Baix Obregat hi ha instituts molt potents de formació professional, de graus de formació professional que formen professionals d'una manera impecable, és més, i en molts casos amb un índex d'accés al món del treball molt alt. Això és molt important que la societat ho sàpiga. Hem de trencar d'una vegada, tot i que cada vegada és més així, però ho hem de trencar per sempre, el fet que si no fas batxillerat malament rai. No, no. Vull dir, els cicles formatius són molt importants i són un accés al món laboral òptim amb recursos, que és el que estàs marxant aquí el departament i les empreses per formar bons professionals, tant els mitjans fins als 18 anys com els superiors, d'acord? A més a més, tu després d'un cicle formatiu superior pots accedir a una universitat, a fer un grau universitari. Tot això no tothom ho sap, que també això és feina de les escoles i dels centres, dels instituts. Una part molt important és la relació amb les famílies. Una bona tutoria, un bon tutor és aquell que informa l'alumnat, informa a les famílies el que té per davant. això penso jo, jo he estat anys tutor de batxillerat, que la meva tasca era evidentment posar la mà aquí a l'espatlla amb un alumnat per animar-lo que aprengui i encoratjar-lo, però també veure-li el que té davant. Això és molt important perquè van molt despistats, pobrets, vull dir, els 17, 18 anys. És molt difícil. Són molt joves quan trien. I abans havia, no m'ho invento ara, però havia 50 carreres, d'acord? Ara n'hi ha 300, 250, vull dir que la varietat és tan àmplia, això fa que no tinguis molt bé, molt clar on apuntar, no? I això és feina dels centres i jo penso que amb això ho fan força bé, força bé. M'agrada que t'hagis aturat els EFP perquè de fet tenia jo també una intervenció per posar una mica més d'informació sobre la taula. De fet, avui hem estat parlant d'aquests temes a l'espai de notícies perquè hi ha moltes portades de diaris que avui parlaven d'això precisament i realment, clar, a mi em sobta aquestes 180.000 places per escases, no? Em semblen poques perquè realment hi ha molta gent de cicles formatius que s'inscriu i que es queda fora, que no pot cursar aquests cicles formatius. Què s'hi pot fer? O què s'està fent des de l'apartament? d'educació. Clar, jo això et puc parlar des del punt de vista com a director d'un servei educatiu que surto però que no toquem tota la part aquesta de recursos i de despesa pública. Sé que l'any passat va haver-hi molt en renou per això perquè la meva parella és professora d'FP i ho van patir moltíssim i el que el Departament d'Educació es va comprometre amb ampliar les places i facilitar l'accés que moltes vegades per timing o per gestions és molt difícil accedir i això ho han facilitat però sembla ser pel que m'estàs explicant tu que seguim amb el mateix problema. Jo penso que és una aposta necessària per part de qualsevol govern de qualsevol govern apostar per això apostar per el fet que quants més professionals formats hi hagi la societat millorarà molt més. És a dir que abans fa molts anys que ni tu ni jo vam viure doncs hi havia els aprenents hi havia gent que doncs acabava l'Educació General Bàsica o el que fos i es posava a treballar d'aprenent en un taller els oficis la importància dels oficis que també hem mencionat abans del programa. Exacte, això ja no existeix tot passa per uns camins molt més reglats la vida la nostra societat està tot molt més monitoritzat llavors això passa per formar-te en un cicle formatiu per tant jo penso que si bé l'any passat es va posar fil i l'agulla pel que dius tu encara hi ha aquestes mancances doncs suposo que el govern el que haurà de fer és seguir treballant amb això i augmentar aquestes places perquè són importants i si ho mirem des d'un punt de vista egoista de la nostra societat molt necessàries molt necessàries Sí, no, no totalment i si ara posàvem el focus a l'alumnat que parlàvem d'aquests 800.000 alumnes a primària d'aquest mig milió a secundària després de batxillerat ja baixava el ràtio no a 170.000 i a 180.000 alumnes en aquest cas ara ens centrem al professorat perquè el professorat comentàvem amb aquests 130.000 professors aproximadament tots xifres aproximades però que bastant acurades com es divideix això en primària i secundària més o menys un 50% més o menys és primària i un 50% secundària més o menys més o menys això és molt important perquè aquests dos últims anys s'ha intentat donar molta estabilitat a les plantilles vull dir ara fa dos anys vull dir històricament hi havia el que es coneix com a oposicions d'acord que no tenien diguem-ne una obligació de fer-se de manera cíclica vull dir que depèn del govern que hi hagués doncs es podien haver oposicions al cap de dos o tres anys potser una època cada any però no era una cosa establerta i els últims dos o tres anys també una mica per prescripció de la comunitat d'Europa de la comunitat europea es va es va tocar una mica el crustó al govern espanyol amb el sentit que s'havia d'estabilitzar tot l'interinatge és a dir històricament a Catalunya i Espanya hi havia mils d'interins és a dir gent que portava molts anys molts anys 20 anys per exemple amb el circuit treballant com a interins un interi és una persona normalment que té una plaça estable tot l'any vull dir que gent que segurament tenien una estabilitat en un centre durant 10 o 12 anys i no eren funcionaris llavors el que es va dir no pot ser doncs ens diuen que hem d'estabilitzar això aleshores això va provocar que es fes un procés d'estabilització la gent que portava molts anys van poder accedir a ser part del funcionariat d'acord havien de tenir uns requisits mínims i aleshores això per un costat però a part d'aquesta gent que es va estabilitzar és a dir que això va implicar mils d'interins i interines que van passar a formar part del cos de funcionariat és a dir en plaça fixa d'acord també seguint aquestes prescripcions europees es va engegar doncs el procés de cada any fer oposicions d'acord i durant dos anys va haver oposicions a més a més va haver un concurs extraordinari a mig curs això va crear unes mogudes impressionants als centres a nivell quan les persones prenen posició quan demanen una plaça això va haver molts moviments i això va ser un problema pels centres com dèiem abans en juliol tu vols saber amb qui comptes i qui serà qui farà aquella tutoria qui donarà aquella assignatura aquella matèria tot això i tot això va provocar una mena de còctel de logística explosiu explosiu va ser dos anys molt durs ara s'ha estabilitzat una mica hi ha hagut oposicions cada any hi hauran el que passa és que no és segur que siguin cada any de totes les etapes és a dir pot ser que l'any que ve hi hagi oposicions de secundària i no de primària aquest any hi ha hagut d'unes i no de les altres però sempre seguint una mica aquesta prescripció europea d'anar acabant amb la interinitat una cosa molt important és que està bé que la gent ho sàpiga una cosa és un professor o professora interi i una altra un professor o professora substitut un professor o professora interi pren possessió d'una plaça durant un any que es va renovar cada any vull dir que en tant que ets interi no ets un funcionari no és un contracte de per vida sinó que es va renovar cada any això implica el vistiplau de la inspecció que va veure com fas les classes el vistiplau de l'equip directiu i això et permet si tot va bé i si no hi ha un funcionari que arriba i pren possessió de la plaça doncs tu pots seguir allà i després hi ha el professorat substitut professorat substitut el que fa és va cobrint aquestes mancances provocades per les baixes d'acord per les baixes a nivell de maternitat de cura d'alumnat de cura de fills i filles de causa major mil coses vull dir que hi ha un corpus de professorat que està en unes llistes i que el van cridant d'acord clar això que t'estic explicant són mils i mils de persones organització és molt difícil és molt complex molt complex perquè clar estem parlant com comentaves no només de l'organització sinó que també després clar l'adaptació d'aquest professor doncs també és una diferent a la del professor que potser ha començat la seva adaptació el juliol que si entres a mig curs o el que sigui doncs clar són adaptacions són processos també la incertesa que pot generar això el mestre el professor doncs també és important i és destacable i si et sembla a mi m'agradaria anar-me'n tres punts que tens tu aquí al guió que em semblen molt importants que són els problemes actuals que per una banda destaques la motivació de l'alumnat també la de professional i la relació entre les famílies per què has fet aquesta divisió entre aquestes tres dificultats actuals en el món educatiu sí mira aquí no és que et trenqui el guió però quan estava esperant he afegit una coletilla però que no simplement és aviam passa una cosa que està totalment relacionada amb això i fujo del fet aquest de ser pessimista aviam la societat que vivim és una societat amb la qual els individus segueixen sent gent amb valors és a dir seguint tenint persones que creuen en un futur millor i aquestes coses no es pot ser tremendistes dir ens anem tots a nord i tal no perquè veus que gent molta gent com hem vist aquest diumenge amb l'Udegasa vull dir creu en un futur millor però la societat en si com a grup és més superficial estem veient una mica les coses que atrauen més les coses que entretenen més a nivell de mídia i més individualista no Ricard i tant i tant i tant més individualista més superficial i potser menys reflexiva a nivell de societat eh de societat sí què passa l'escola és un mirall de la societat totalment aleshores l'alumnat que arriba a les escoles arriba doncs a partir d'una mena d'ensinistrament per la societat i per les famílies les famílies no deixen de ser pares mares que veuen unes teles que llegeixen i que fan una sèrie d'activitats que venen conformades per aquesta societat més superficial més individualista aleshores l'alumnat arriba amb unes demandes unes demandes que volen coses més fàcils coses més ràpides coses amb menys valors i xoquen amb una escola que té uns ideals que vol ensenyar això i tal aquest xoc fa que l'escola i l'alumnat hagi d'ajustar-se i això és molt difícil és a dir podem concloure de manera senzilla que l'alumnat necessita una motivació diferent per tant no ve tan motivat pel que l'escola ha ofert sempre per tant l'escola ha de moldejar això que ofereix sense deixar d'oferir-ho però per arribar al seu públic que és l'alumnat aquest tan diferent llavors això i les famílies les famílies no deixen de ser persones que tenen uns valors formats per aquesta societat que és diferent a fa 30 i 40 anys l'importància de les ampes de les afes molt molt perquè són les que gestionen això les que gestionen aquests valors familiars i aquesta relació amb les escoles tot això fa que a vegades el professorat tingui tendència no en general però molta gent es quedi molt més decebuts i tirin tovalloles a vegades perquè diuen ostres tu és que és molt difícil això ajuntament amb el que dèiem abans d'aquest augment d'alumnat amb necessitat educatives especials això fa que el professorat tingui una lluita diària que veritablement has de tenir molta vocació molta vocació i quan la vocació a vegades grinyola és quan hi ha falta de motivació per part del professional i això i això evidentment no sé si tenim prou temps però dona per moltíssim però passa també evidentment per reconèixer més aquesta professió del docent és a dir si tu vols que aquest docent tingui més motivació ensalça-l és a dir digues ostres quina feina que fas més important i això sabem que en molts casos perquè tenim moltes casuístiques i jo les he vist en molts casos les famílies no ho tenen en compte hi ha moltes famílies que diuen ostres tu quina feina que fan moltes gràcies però hi ha moltes que no que pensen que allò és un lloc on venen a ensenyar unes matèries i ja està és curiós però això segueix així i això si juntes amb tot el que hem dit abans cal que els reconeixem molt més els reconeixem molt més per també poder-los exigir exigir el que toca i el que fan però jo penso que si tu t'exigeixen però si a la vegada jo en el que fas cada dia et lleves amb ganes de fer-ho molt millor totalment d'acord totalment d'acord i crec que és com una frase perfecta per poder tancar aquest espai d'avui d'aquesta tertúlia però també amb una imatge una imatge que s'ha anat repetint al llarg d'aquesta tertúlia tu no l'has pogut veure no l'has pogut gaudir perquè estaves mirant-me a mi cap a la peixera de control però jo que sí que tinc un camp visual gran que dona diguéssim el pàrquing d'aquí de Campa Droseta que puja a Can Ginestar hem vist com grups de nens nenes sobretot nois i noies adolescents pujaven cap a Can Ginestar que això és símptoma és significat que han anat a l'institut a recollir les claus de la taquilla i que això s'engega que s'engega un nou curs i aquesta ha estat una imatge que hem pogut veure aquí a Ràdio Desbem com alumnes de l'Institut Sant Just pujaven a aquestes escales que molt probablement feien aquest espai de retrobada amb els companys companyes del curs aquesta estona d'aprendre una Coca-Cola d'aprendre alguna cosa de xerrar com ha anat l'estiu quan passen uns minuts que han recollit aquestes claus de la taquilla i que és una experiència maquíssima com a adolescent coneix tornar de l'estiu veure els teus amics els teus companys veure-los a la cara compartir això és riquíssim és riquíssim totalment doncs podem dir el mateix que ha estat un plaer retrobar-nos aquí a Ràdio Desbem Ricard moltes gràcies que vagi molt bé el curs el teu curs diferent en guany 25-26 però que el gaudeixis molt molt bé gràcies vinga Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies I amb aquest Mànic Monday tot i que estem a dimecres tanquem a l'espai d'avui el programa d'avui i hem de dir aquesta frase tan nostrada que és fins aquí la Rambla d'avui Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui dimecres 3 de setembre hem arrencat amb la primera hora amb les notícies de Sant Jusso Mariona Sales i també amb les portades dels diaris tot seguit les efemèrides del dia amb el nostre company Gerard Rangel també a la primera hora hem tingut el temps i a la segona hora hem fet l'entrevista del dia MTK Space a Laia Junquera hem acabat aquesta segona hora ramblajant un autor i el seu llibre amb la Gemma Jané i el programa ha acabat amb el parador musical d'Alaska i també amb la secció d'educació amb en Ricard García nosaltres tornem demà a la mateixa hora que sigueu molt feliços adeu-siau a la propera ared Fins demà!