La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#902 - Diada vs Sant Jordi, agenda de Sant Just, portades del dia, Ateneu renovat, Eva Baltasar, Bad Bunny i còmic en català
Panorama general del programa
- Emissió: dimecres 10 de setembre (Ràdio d’Esvern)
- Format magazine amb editorial, notícies locals i nacionals, premsa, efemèrides, el temps, entrevista cultural, llibres, música i tertúlia de còmic.
"La Diada és memòria i reivindicació col·lectiva; Sant Jordi, el batec cultural que molts senten com a pròpia festivitat."
Editorial i Diada de Catalunya
- Reflexió sobre la politització recent de l’11-S i el sentiment de desencant d’alguns, contraposat a Sant Jordi com a “veritable Diada” per a molts.
- Context històric (1714): caiguda de Barcelona, Decrets de Nova Planta, pèrdua d’institucions i llibertats.
- Avui la Diada és un símbol que uneix història, cultura i identitat.
- To personal: els locutors admeten il·lusió minvant pels darrers 11-S i més empatia amb Sant Jordi.
Actualitat local de Sant Just d’Esvern
Serveis a famílies (Espais Familiars)
- “Espai nadó” (fins a 9 mesos) i “Espai familiar” (1-3 anys), amb suport professional i grups estables.
- Horaris i centres: Soledat Sants i EBM Marrecs; inscripcions via espaisfamiliars@santjust.cat o 93 371 46 47.
Promoció Econòmica (formació)
- 17 de setembre, 10 h: formació en línia “Balanç de situació, interpretació i rendibilitat de l’accionista”.
- Públic: emprenedors/es, gerència de pimes i àrees financeres.
- Continguts: fons de maniobra, endeutament, estructura actiu/passiu, ràtios (ROA, ROE).
Educació i natura (Jugateques Ambientals)
- Més de 3.000 participants el curs passat.
- 13/09, 12 h, Parc del Mil·lenari: “Acompanya l’ornitòleg” (descoberta d’ocells).
- 14/09, 12 h, Parc de Torreblanca: “Mosaic amb cartons de colors” (activitat infantil creativa).
Diada a Sant Just (11-S)
- Homenatges i ofrenes a Can Ginestar (reconeixements a comerços longeus, entitats i in memoriam).
Portades dels diaris (selecció de titulars clau)
Diari Ara
- Suprem envia a judici el fiscal general García Ortiz (fiança 150.000 €); Moncloa manté confiança; el PP demana dimissió.
- França: Macron nomena Sébastien Lecornu primer ministre (crisi i prima de risc elevada).
- Xarxa elèctrica saturada (83%): col·lapse i impediments per a nova demanda.
- TC i l’amnistia (Puigdemont); Orient Mitjà: Israel elimina negociadors de Hamas; obres R3 fins gener 2027.
El Periódico
- Mesures de Sánchez contra Israel requereixen suport internacional (embargament d’armes limitat).
- Barça: fòrum Suma Barça; partit del 14/09 a l’estadi Johan Cruyff (impacte aficions).
- Suprem i García Ortiz; grans elèctriques i nuclears; suïcidis a Catalunya baixen un 12%; operació BBVA-Sabadell.
La Vanguardia
- Gaza: escalada israeliana, evacuacions cap a zones saturades; debat sobre fulls d’advertència.
- Esport: Barça-València al Johan Cruyff; talls a Rodalies; Macron i Lecornu; cultura (Carme Riera, 50 anys).
El Punt Avui
- Bretxa digital: dificultats d’accés i usos per a la gent gran; impacte de la digitalització (banca, tràmits).
Efemèrides
- 1960: Abebe Bikila guanya la marató olímpica a Roma, descalç — símbol d’esforç i resistència.
- 1977: darrera execució amb guillotina a França (Amida Djandoubi); fi d’una època.
- 10 de setembre: Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (crida a demanar ajuda).
- 1964: The Kinks publiquen “You Really Got Me” (himen del rock britànic).
El temps (Sant Just) — Carles Rius
- Avui: matí fresc i agradable, màximes 26-27 °C; domini de sol amb alguns núvols a la tarda.
- Dijous: variable (sol i núvols), gotes a últimes hores.
- Divendres: més inestable (sol, núvols i pluges febles intermitents).
- Dissabte: el dia més inestable; pluges possibles tot el dia (atents al La Vall Festival).
- Diumenge: remunta cap als 26 °C.
- Models en conflicte (americans vs europeus/suïssos) sobre quantitat de pluja.
Entrevista — Ateneu Sant Justenc (Marta Malaret)
Remodelació Sala del Cinquantenari
- Necessitats cobertes: noves butaques granat, parquet renovat, escenari amb més profunditat, caixa tècnica el doble de gran.
- Serveis: més lavabos (vestíbul i sala), camerins amplis amb dutxa.
- Aforament: prop de 200 localitats; novetat: butaques numerades (millor gestió d’accés i experiència).
- Polivalència: es manté pista per a dansa i assajos.
- Inauguració prevista: 17 de setembre (conferència de Joan-Lluís Bozzo, “Teatre i vida”).
Programació i cicles
- “Ateneu aixeca el taló” (26/09, dues passades; entrada gratuïta amb inscripció): tast de propostes dels grups residents (Mare Meva, Quart Passadís, Just Teatre).
- Musical infantil “Matilda” (producció Factoria Ateneu; càsting 20-21 infants).
- “Eurodrama” (Mare Meva) retorna 3-4 d’octubre (Cap Butaca Buida).
- Festes de Tardor: “Berta i Marià” (Roger Pera i Laia/Lali Berenys).
- “Dins el bosc” (7-9 de novembre, Quart Passadís).
- “Pastorets” (19, 20, 21, 22 i 26 de desembre; nou guió).
- Música: Miquel Barceló Quartet (Contrabaix), Barcelona Brass; “Una nit de musicals” (Quart Passadís).
- Canals d’info: catàleg setembre-desembre (paper i web), comunitat WhatsApp.
Espai Ramblajant — Autors i llibres (Gemma Gené)
- Protagonista: Eva Baltasar (poesia i narrativa; univers femení i dones d’acció amb estil directe i condensat).
- Trilogia: “Permagel” (individu i desig), “Boulder” (arrelament, amor i maternitat), “Mamut” (retorn a natura i pulsió salvatge).
- Teatre: “Permagel” arribarà a l’Espai Texas (8 d’abril, primavera 2026); direcció de Victòria Szpunberg; protagonitzada per Maria Rodríguez Soto.
- Debat cinèfil-literari: “Call Me by Your Name” (llib/film) i la trilogia de Carla Simón (Estiu 1993, Alcarràs, Romeria) com a exemples d’arquitectura narrativa en tres temps.
Parador Musical — Bad Bunny
- Orígens: Benito A. Martínez Ocasio (San Juan, 1994); SoundCloud i explosió amb “Soy Peor” (2017).
- Àlbums: “Por Siempre”; “YHLQMDLG” (Yo Hago Lo Que Me Da La Gana).
- Estil: reggaeton, trap, rap i tropical amb emoció i crítica social; col·laboracions (J Balvin, Rosalía, Drake).
- Temes al programa: “Callaíta”, “Tití Me Preguntó”, “Me Porto Bonito”, “Ojitos Lindos”.
- Reconeixements: Grammys Llatins, Billboard, American Music Awards; primer a liderar Billboard 200 amb àlbum en espanyol.
- Compromís: defensa de drets socials i cultura LGTBIQ+.
Còmic en català — amb Pere Oliver
Dels orígens a la consolidació
- Pioners (s. XIX): Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer; revistes satíriques (La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, El Diluvi).
- “En Patufet” (1904) i “Virulet”: alfabetització cultural massiva; autors com Junceda i Cornet.
- Postguerra: prohibició del català; represa als 50-60 (“L’Infantil”/“Tretzevents”, Cavall Fort).
- Còmic franco-belga i TVO espanyol (ecos catalans a Pulgarcito i TBO).
- Boom manga en català: “Bola de Drac” (1992) — tiratges de 85.000 setmanals.
Ecosistema actual
- Editorials: Planeta, Norma, Salvat, Joventut, i segells que editen en català.
- Fires i salons: Barcelona (manga i còmic), Madrid, A Coruña, Granada, València, Vilés, Saragossa…
- Llibreries especialitzades: clau de difusió; el paper continua essent preferit per col·lecció i experiència.
- Autoedició i digital: fanzins, crowdfunding, webs i xarxes; avantatges de visibilitat però risc de canibalitzar vendes en paper.
- Futur: viu i divers; el còmic com a art que conviu amb literatura, cinema, teatre i música.
Butlletins informatius (selecció)
- UE: Von der Leyen proposa suspendre parcialment relacions comercials amb Israel (Gaza).
- Congrés: crispació política; Feijóo acusa Sánchez; debat sobre Gaza.
- Treball: protestes per la reducció de jornada; polèmica amb Junts.
- Aeroports: afectacions per vagues a França.
- Protecció Civil: prova d’alertes als mòbils (Lleida, Alt Pirineu, Aran), incidències amb alguns terminals.
- Justícia: TSJC anul·la parts del decret lingüístic educatiu (vehicularitat del català).
- Judicial: citació de Begoña Gómez (malversació presumpta).
- Esports: Barça-València al Johan Cruyff (entrades per a visitants limitades), revisions tècniques de LaLiga.
Punts clau
- Identitat i cultura: Diada (memòria i reivindicació) vs Sant Jordi (adhesió cultural massiva).
- Sant Just: serveis a la criança, formació econòmica, agenda de natura i reconeixements de la Diada.
- Ateneu: sala del Cinquantenari totalment renovada, programació potent i seients numerats.
- Llibres: Eva Baltasar, trilogia i adaptació teatral de “Permagel”.
- Música: Bad Bunny — èxit global i missatge social.
- Còmic en català: de Patufet a Cavall Fort i Bola de Drac; present i futur dinàmics (paper i digital).
Episode Sections

Editorial i context de la Diada (història i identitat)
0:21Reflexió sobre la politització recent de l’11-S i contraposició amb Sant Jordi; record dels fets de 1714 i valor simbòlic actual de la Diada.

Sumari i arrencada musical
1:39Presentació d’escaleta del programa i obertura musical amb “Take My Breath Away” (Top Gun) com a gui de benvinguda.

Serveis per a famílies: Espai nadó i Espai familiar
10:20Detalls de serveis municipals per a famílies amb infants (0-3), horaris, ubicacions i contacte per a inscripcions.

Formació de Promoció Econòmica: balanç i rendibilitat de l’accionista
11:23Anunci de la sessió en línia del 17/09 (10 h) per a emprenedors/es i pimes; continguts financers i inscripcions.

Jugateques Ambientals i activitats als parcs
13:11Repàs de participació (3.016 persones) i activitats de setembre: sortida ornitològica (13/09) i taller de mosaics (14/09).

Debat personal sobre la Diada vs Sant Jordi
14:29Els locutors comparteixen desencant recent amb l’11-S i defensaven Sant Jordi com a festiu; to proper i vivencial.

Falques institucionals i campanyes públiques
16:26Blocs d’anuncis: salut, reciclatge, Carnet Jove, activisme pel català, ictus, FP, voluntariat lingüístic.

Portades dels diaris (Ara, El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui)
19:55Justícia (García Ortiz), política francesa (Lecornu), Gaza, xarxa elèctrica, esports (Barça-Johan Cruyff), bretxa digital i altres.

Efemèrides del dia
36:27Abebe Bikila (1960), darrera guillotina a França (1977), Dia de la Prevenció del Suïcidi i homenatge musical a The Kinks.

El temps amb Carles Rius
46:31Previsió local: estabilitat relativa avui; variabilitat dijous; més pluja divendres-dissabte (models discrepants); temperatures moderades.

Butlletí Catalunya Ràdio (11 h)
54:17UE i Gaza, crispació al Congrés, mobilitzacions laborals, afectacions aèries per vaga francesa, proves d’alertes i esports.

Butlletí local Sant Just (11:07 h)
1:01:43Recordatori d’inscripcions a Espais Familiars, formació econòmica, continuïtat d’activitats ambientals i renovació de la Sala del Cinquantenari.

Diada a Sant Just: reconeixements i ofrenes
1:13:26Repàs d’entitats i comerços homenatjats (Floreto, Perruqueria Esperança, Sant Just Solidari, etc.) i homenatges in memoriam.

Entrevista: Ateneu Sant Justenc i la Sala del Cinquantenari
1:15:03Marta Malaret detalla la reforma integral, l’estrena del 17/09, seients numerats i la programació (Matilda, Eurodrama, Dins el bosc, Pastorets).

Espai Ramblajant: Eva Baltasar i la trilogia
1:37:36Anàlisi de Permagel–Boulder–Mamut; adaptació teatral de Permagel (abril 2026) amb Victòria Szpunberg i Maria Rodríguez Soto; debat cinèfil literari.

Butlletins de les 12 h (Catalunya Ràdio i Sant Just)
1:54:06Judicial (Begoña Gómez), TSJC i règim lingüístic, jornada laboral, drons russos a Polònia, vaga metges i agenda esportiva; bloc local amb agenda i Ateneu.

Parador Musical: Bad Bunny
2:08:17Biografia, àlbums i temes clau (Callaíta, Tití Me Preguntó, Me Porto Bonito, Ojitos Lindos); premis i activisme social.

Tertúlia: el còmic en català (amb Pere Oliver)
2:22:39De Patufet a Cavall Fort i Bola de Drac; revistes, autors, llibreries especialitzades, salons, autoedició i futur del sector.

Tancament del programa
2:52:09Comiat i resum del que s’ha tractat; anunci del retorn després del festiu de la Diada.
Bon dia, passen 6 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. Demà 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada Nacional, una festa que en els últims anys s'ha vist força polititzada. Aquest fet també ha provocat que alguns catalans i catalanes no la sentin com a seva. Cada cop és més comú sentir allò de per mi la veritable Diada de Catalunya és Sant Jordi i és que certament el 23 d'abril, gràcies a la seva força cultural i al poder de convocatòria, s'ha acabat erigint com el preferit de molts per ocupar aquest espai en el cor dels catalans. Tornant a l'11 de setembre, tot deixant banderes i colors polítics a part, parlem dels orígens, de per què celebrem aquest dia. La Diada Nacional de Catalunya recorda la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, quan amb la derrota de la Guerra de Successió es van perdre les institucions pròpies i les llibertats catalanes sota els decrets de nova planta. La commemoració va començar el 1886 amb homenatges als caiguts i amb els anys s'ha consolidat com una jornada a memòria, però també de reivindicació col·lectiva. Avui en dia, la Diada és un símbol d'identitat catalana que uneix història, cultura i la voluntat de ser i existir com a poble. Així doncs, busquem dins de cadascú de nosaltres la forma personal de celebrar i de dir orgullosos el que som, catalans i catalanes. Amb aquesta reflexió, ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, repassant Sumari. Avui, dimecres 10 de setembre, arrencarem amb les notícies de Sant Just, les portades dels diaris, el temps i les efemèrides. A la segona hora, l'entrevista del dia amb Marta Malaret serà la convidada d'avui. La vicepresidenta de l'Ateneu Sant Justenc ens parlarà de la renovació de la sala del cinquantenari i del nou curs a l'Ateneu Sant Justenc. També parlarem d'autors i de llibres, avui a l'Espai Ramblajant, amb Gemma Janer. I acabarem el programa amb la tercera hora, el parador musical. I també parlarem del món del còmic en català, de les seves històries i anècdotes, amb Pere Oliver. I pels fans de les pel·lícules dels 80, avui arrenquem amb una cançó que va sortir a la pel·lícula Top Gun, això és el Take My Breath Away, de Berlín. Bon dia! Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Take my breath away Take my breath away Watching every motion In this foolish love again Haunted by the notion Somewhere there's a loving flame Turning every time Into the secret place in the dark Watching it so cold As you turn by the light Take my breath away Take my breath away My love Take my breath away Take my breath away Take my breath away Take my breath away Take my breath away By the shadows Take my breath away You can just miss from the right Take my breath away I'm out of love Youuuu Take my breath away Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Is coming! Fins demà! Fins demà! Fins demà! a dos quarts d'una. L'espai familiar està destinat a famílies d'infants d'un a tres anys i es planteja com un espai de joc i intercanvi d'experiències en què els infants participen acompanyats d'una persona adulta de referència i els grups estables permeten crear vincles entre famílies que viuen situacions similars i amb el suport de professionals en l'àmbit educatiu i de la criança. Les trobades es fan a Marrex cada dilluns i dimecres de 10 a dos quarts d'una i és un servei que té un preu públic i les inscripcions es poden fer mitjançant al correu electrònic espaisfamiliars arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon 93 371 46 47 i a més a més també trobareu tota la informació a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern on hi ha els enllaços tant de l'espai nadó com de l'espai familiar. Doncs com dèiem, pendents d'aquest mes de setembre on les famílies de Sant Just amb infants poden formalitzar ja aquestes inscripcions als espais familiars del municipi. recordem el correu electrònic espaisfamiliars arroba santjust.cat o bé trucant al telèfon 93 371 46 47. Si hi ha hagut una cosa que s'ha anat repetint aquests dies és la reentrer, la reincorporació dels cursos escolars, de les escoles, de les feines, que de mica en mica ens anem incorporant i també el fet és que promoció econòmica de Sant Just d'Esvern també està començant, està engegant un nou curs i per tant també amb noves activitats i amb noves qüestions. Exacte, perquè com has dit, el Servei de Promoció Econòmica sempre ofereix diferents formacions i en aquest cas arrenquen el 17 de setembre a les 10 del matí amb la formació en línia al balanç de situació, interpretació i rendibilitat de l'accionista. És una activitat que està adreçada a persones emprenedores, a gerents de pymes i responsables financers i administratius de societats limitades. El curs té com a objectiu oferir eines per elaborar i interpretar un balanç de situació i conèixer la situació patrimonial de l'empresa i el programa inclou l'estudi de fons de maniobra, l'endeutament i l'estructura de l'actiu i del passiu, així també com el càlcul de ràtios financers com el ROA, el ROE i la rendibilitat de l'accionista. És una sessió que anirà a càrrec de Xavier Sol de Villa i que requereix inscripció prèvia, que trobareu l'enllaç directe a la notícia i a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé, recordem que ara el servei de promoció econòmica el trobareu a Sant Jús Diagonal, en aquest cas a l'espai del carrer Constitució 2, planta primera. Exacte. Doncs seguim amb més notícies molt pendents també del que va passant a Sant Jús aquestes primeres setmanes de setembre i ara arrenquem amb les jugateques. Mira, es veu que a Sant Jús ha registrat més de 3.000 participants en les activitats d'educació i natura del programa metropolità Aprenem a la xarxa durant el curs passat, 2024-2025, al Mil·lenari i a Torreblanca. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Són molta gent, eh? 3.000 participants. Exacte. De fet, en total han estat 3.016 persones que han participat en les propostes com el programa Compartim un futur, projectes d'aprenentatge i de servei, la Jogueta Cambiantal i el cicle La Natura al Teu Abast. I ara, de cara al mes de setembre, el programa continua amb noves activitats obertes a la ciutadania. Per exemple, aquest cap de setmana, 13 de setembre, a les 12 del matí al Parc del Mil·lenari es farà la Jogueta Cambiantal amb el nom Acompanya l'ornitòleg, que és una sessió per descobrir els ocells del parc, guiats per un expert i és una activitat gratuïta i que no requereix inscripció prèvia. I l'endemà, el 14 de setembre, diumenge, a les 12 del matí al Parc de Torreblanca, se celebrarà també una altra Jogueta Cambiantal amb el nom Mosaic amb cartons de colors, que és una proposta creativa per a infants per elaborar mosaics artístics amb diferents materials i tampoc requereix inscripció prèvia i està organitzada amb la col·laboració del Carreau Blau. Molt pendents d'aquestes dues activitats que, com comentàvem, arrenquen aquest curs de la Jogueta Ambiental. I ara, canviant una mica de tema, deixa'm que et pregunti, Mariona, sobre la diada, que és demà 11 de setembre. Sabem que tenim diverses activitats aquí al municipi, una d'elles a Can Ginestar, amb el recordatori i homenatge a aquelles persones que aquest any han fet algun tipus d'acció o han celebrat anys del seu negoci o inclús també homenatge als difunts, a les persones que ens han deixat al llarg d'aquest any 2025 i després també tot seguit l'ofrena floral que es fa cada any a l'estàtua Catalunya. Tu com vius aquest 11 de setembre, Mariona? He de dir que a mi l'11 de setembre sempre m'agrada molt en la mesura que puc, vaig a Barcelona. Però sí que és veritat que els últims anys hi ha hagut una mica de desencant i l'11 de setembre ja no em fa tanta il·lusió com abans. És veritat, eh? Sí. És veritat, passa, passa, passa. Jo també tinc aquesta sensació d'abans viure-ho amb més intensitat, ara però, com comentàvem també a l'editorial, vivim amb més intensitat potser els joves el dia de Sant Jordi, no?, que també ens el sentim molt nostre, i que al final també és una diada preciosa en la que potser ens sentim més identificats, molts de nosaltres, no? A veure, jo em continuo sentint identificada amb la Diada Nacional de Catalunya i és el dia de... Això, doncs, la Diada Nacional de Catalunya. Perquè també hi ha una efemèride que recordar i això ho hem comentat, no? Exacte. Hi ha un sentit, vull dir, hi ha una història darrere que hem de recordar i que realment està bé que la puguem celebrar per recordar-la cada any, però és això, no?, que es viu amb un cert desencant, actualment. Sí, però sí que és veritat que has dit que, a menys a mi, personalment, em fa molta més il·lusió a Sant Jordi, però també perquè és que és un dia que a mi m'encanta i sempre defensaré que Sant Jordi hauria de ser festiu a Catalunya, eh? Exacte. Doncs aquí ho seguirem defensant i si s'ha de recollir firmes, la recollirem. Segurament recolliríem moltíssimes firmes, eh? Estic convençut. Mariona, fem una petita pausa i tornem de seguida. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga! Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua. Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A cada la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla amb el teu accés. Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Molt per parlar, molt per viure Generalitat a Catalunya Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Cinc minuts per dos quarts d'11 del matí ara repassem les portades dels diaris. I ho fem tots saludant en Gerard Rengel que ja el tenim aquí a l'estudi número 1 de Ràdio Desbend. Gerard, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com a tot? Aviam, espera que t'han canviat el micro. Et sentim ara? Aviam. No em sembla que no. Haurem de testejar el cable. Aviam què li està passant a aquest cable. Jo crec que ja ho tenim. Gerard Rengel, bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Perfecte. Ara sí, molt bé. Doncs arrenquem, com sempre, amb aquestes portades dels diaris. Ho fem, però, amb la Mariona, amb el diari Ara, perquè el diari Ara avui ens porta amb moltes novetats destacant, entre d'elles, el Suprem. Exacte. Comença amb obra portada amb una notícia de sobre tribunals. diu que el Suprem envia a judici al fiscal general amb una fiança de 150.000 euros. Diu que la instrucció del cas rebutja a suspendre provisionalment García Ortiz de les seves funcions. També que la Moncloa reitera que manté la confiança en la seva innocència i el PP en reclama la dimissió. En fotografia principal, veiem que Macron nomenen Lecornu, que és nou primer ministre. Diu que el fins ara ministre de Defensa, Sebastián Lecornu, va ser nomenat ahir primer ministre en un intent de Manuel Macron de tancar amb rapidesa la crisi del govern amb la prima de risc francesa disparada, que és la més elevada ara mateix de la zona euro. I apareix en fotografia Lecornu. Altres notícies del diari ara. També veiem que les elèctriques estan a punt del col·lapse, que el 83% de la xarxa està saturada i els mapes de capacitat confirmen que no es pot connectar la nova demanda. A miniatures també trobem tres notícies. La primera relacionada amb el Tribunal Constitucional. Exacte. Diu que desconsert el Tribunal Constitucional per les dilacions de Puigdemont a l'amnistia. També pel que fa a Orient Mitjà, Israel mata Qatar dos negociadors de la direcció de Hamas. I tanca portada avui el diari ara amb la notícia que diu que les obres per desdoblar la R3 tallaran la línia fins al gener del 2027. I marxem al periódico que arrenca amb una anàlisi del pla de govern. El titular principal és que les mesures de Sánchez contra Israel exigeixen suport internacional. Expliquen que l'embargament d'armes no pot impedir ni rutes alternatives ni enviaments privats d'armament. A més, diuen que l'exèrcit israelià ordena evacuar Ciutat de Gaza i bombardeix els emisaris de Hamas a Doha. Molt bé, seguim amb més qüestions. La fotografia principal diu Fòrum per un Barça del futur. I és que 400 socis participen en la jornada de Suma Barça i el periódico que va debatre com garantir l'excel·lència en totes les àrees del club. Ara mateix recordem que estan en una situació bastant complicada pel que fa a estadis. Ahir vam saber la notícia que el partit del 14 de setembre celebrarà a l'estadi Johan Cruyff a Sant Joan Despí. Per tant, molt pendents també de l'actualitat esportiva i que això ha pogut afectar no només els aficionats del Barça sinó també els aficionats del València que estan una mica resignats per saber el lloc on es jugarà el partit cinc dies abans d'aquesta trobada esportiva. Passem a més qüestions ara parlem del Suprem que porta a judici el fiscal general amb una fiança de 150.000 euros. Expliquen que Feijó afirma que la degradació és insuportable i que l'única resposta possible és, com sempre, canviar de president. Molt bé, passem a les miniatures del periódico. Altres miniatures tenim que les grans elèctriques pacten demanar la pròrroga per a les nuclears que el nombre de casos de suïcidi a Catalunya baixa un 12% i que el Sabadell dona per fet que el BBVA apujarà l'oferta encara que ho negui. I què en relata la Vanguardia, Mariona? Doncs la Vanguardia obre amb el conflicte a l'Orient Mitjà. Diu que Israel eleva l'escalada militar amb un atac contra Hamas a Qatar, que els islamistes admeten cinc baixes tot i que neguen que fossin del seu equip negociador. també que Netanyahu ordena l'èxode de la ciutat de Gaza cap a una zona que ja està saturada. I veiem doncs a la fotografia els fulls volants llançats per Israel en què ordenen l'evacuació que van caure ahir sobre la ciutat de Gaza i és un full volant que indica que s'evacui la ciutat i s'indica cap a on cal adreçar-se. Però tal com diu la Vanguardia els envia cap a una zona que ja està saturada. La imatge és esperidura. Si teniu a les mans la Vanguardia o si podeu cercar-ho per internet veureu que és una imatge molt trista. Aquesta imatge de tothom mirant el cel i buscant aquest full volant que indica cap a on cal adreçar-se i què s'ha de fer. Hem vist imatges també xerxes aquests dies de l'abans i el després a la ciutat de Gaza i realment és molt fort el que està passant. És horrible. No tenim paraules per descriure el genocidi que s'està cometent a Palestina. I de fet molta gent defensora d'aquest genocidi comentava aquest fet en concret dels fulls volants i l'excusa o la justificació que posaven és mai cap exèrcit ha fet això d'avisar abans que dius ara sembla que si envies un paperet mira escolta que et posaré una bomba a casa però t'aviso i sembla que llavors ja està justificada les mans estan netes les mans estan tacadíssimes de sang senyores i senyors això és així a veure esteu avisant a la gent que ha de marxar de casa seva per què? perquè tu ho diguis ah no mira és que jo t'he avisat si t'has mort per les bobes que t'he tirat perdona però és que no és culpa meva les xarxes socials també ens han ajudat molt a veure imatges d'aquest atac que va patir Greta Thunberg i tota la gent de la flotilla perquè s'estava dient que era mentida de fet van sortir desmentint aquesta notícia evidentment els autors d'aquest atac i després ha aparegut a xarxes un vídeo on es veu clarament que el que va succeir el que s'està relatant és real passem a més qüestions passem a més titulars perquè el jutge imposa una fiança de 150.000 euros com també esmentàvem a la portada del diari El Periòdico exacte aquesta fiança de 150.000 euros el fiscal general i l'envia a judici diu que García Ortiz ha de fer efectiu l'import en 5 dies per garantir una eventual indemnització al nòvio d'Ajuso també passem a França diu que Macron tria un primer ministre del seu partit que és Sebastián Lecornu com hem mencionat ja al diari i ara i també amb miniatures veiem que Carme Riera celebra 50 anys d'escriptura també parla de Rodalies que afronta 5 nous talls per obres i tant que avui l'avantguarda amb notícies esportives diu Amal València diu que el Barça jugarà diumenge al Johan Cruyff això ho hem comentat abans també al diari el periòdico però deixa'm que fem un petit incís i puguem extendre una mica més la notícia i també deixa'm preguntar en Gerard que també és fan del món de l'esport és viable fer aquest partit al Johan Cruyff? Jo el que he vist és que ja han mencionat que la prioritat és sobretot pels socis del Barça i ja estan molt enfadats els socis sobretot del València pel fet que no tenen entrades per ells per ells mateixos i no saben si podran viatjar per veure el partit que al final cada estadi ha de tenir una part de les entrades pels socis de l'equip visitant i en aquest cas veiem que no serà el cas i d'aquí ve sobretot la indignació són unes entrades que entenc que ja estan venudes és a dir que els titulars d'aquestes entrades ja tenen en el seu poder aquest codi aquest PDF amb l'entrada per venir a veure el partit però que no se'ls assegura una butaca o un seient en el Johan Cruyff perquè estem parlant d'un estadi que no sé si pot arribar a assolir crec que són 4.000 6.000 espectadors no molts més per tant estem parlant d'un partit que veurà poca gent en directe però que seguirà moltíssima gent per la retransmissió que es podrà fer per ràdio i per televisió també s'està adequant aquest estadi perquè compleixi totes les mesures les mesures de Ric les mesures del Bar etcètera estarem molt pendents que tot això s'acabi complint i si això serà una excepció o serà ja un hàbit pel Barça durant aquesta temporada 25-26 i seguim amb més cosetes marxem ara al Punt Avui Gerard doncs veiem que obren el titular al Punt Avui amb les barreres digitals i és que el primer índex de bretxa digital alerta de les dificultats d'accés i d'usos per col·lectius com la gent gran i és que realment jo no espero que la meva àvia per exemple entengui sobre intel·ligència artificial clar sí sí no efectivament la bretxa és clara i això també està passant en moltes situacions quotidianes no només amb el tema dels telèfons mòbils sinó que estem veient per exemple que desapareixen tots els bancs abans hi havia molts bancs hi havia bancs en tots els barris estem parlant de bancs on poder fer les transaccions econòmiques etc i ara per exemple tot és a través d'internet tot és a través de l'ordinador hi ha molta gent gran que no sap fer aquestes accions a través d'una computadora d'un ordinador i que per tant es veu obligat obligada a fer grans distàncies per exemple aquí a Sant Just els bancs estan al carrer Bonavista i la gent que està a baix als barris sud al barri de Maslluí per exemple s'han de desplaçar Maslluí sí que és veritat que tens Sant Feliu molt a prop i també hi ha una zona amb bastants bancs però sigui com sigui la gent s'està trobant amb aquesta situació amb situacions que realment deixen molt clares aquestes bretxes digitals que tenim al llarg de les generacions perquè fins que això és a dir fins que els nostres pares que potser ja comencen a tenir certa sensibilitat en tots els temes digitals siguin més grans és a dir siguin avis no veurem aquest canvi el canvi aquest de dir tota la població domina d'una forma o d'una altra aquestes eines digitals ens passem passem a més qüestions perquè hi ha un titular que diu millor que cultivem una rosa i és també de l'article el d'ahir d'Eva Vázquez expliquen que Israel anuncia urbi et orbi la destrucció de la ciutat de Gaza i la reacció europea és fer un llangot a Netanyahu altres notícies veiem una crònica de Gemma Busquets que diu el somriure revolucionari de Rosario Palomino i acaben amb la notícia esportiva que ja mencionàvem anteriorment que el Barça València del diumenge jugarà el Joggan Cruyff i els 16.751 socis en passi a Montjuïc tindran prioritat per aquestes entrades doncs res amb això tanquem les portades dels diaris d'avui dimecres 10 de setembre gràcies Mariona t'escoltem els bolletins informatius d'aquesta casa i també l'informatiu edició migdia i amb el teu cas Gerard ens sentim en breus amb les efemèrides d'avui dimecres fins ara doncs abans de passar a les efemèrides del dia ara breu pausa musical amb Beyoncé If I were a boy Even just for a day I'd roll out of bed in the morning And throw on what I wanted And go Drink beer with the guys And chase after girls I'd kick it with who I wanted And I never get confronted for it Cause they stick up for me If I were a boy I think I could understand How it feels to love a girl I swear I'd be a better man I'd listen to her Cause I know how it hurts Wouldn't you lose the one you wanted Cause he's taking you for granted And everything you had got destroyed If I were a boy I would turn off my phone Tell everyone it's broken So they'd think that I was sleeping alone I'd put myself first And make the rules as I go Cause I know that she'd be faithful Waiting for me to come home To come home If I were a boy I think I could understand How it feels to love a girl I swear I'd be a better man I'd listen to her Cause I know how it hurts Wouldn't you lose the one you wanted If he's taking you for granted And everything you had got destroyed It's a little It's a little too late for you to come back Say it's just a mistake Think I forgive you like that If you thought I would wait for you You thought You're wrong But you're just a boy You don't understand And you don't understand How it feels To love a girl Someday You wish You were a better man You don't listen You don't listen to her You don't care how it hurts Until you lose the one you wanted Cause you're taking her for granted And everything you have got destroyed But you're just a boy A 3 minuts per arribar a 3 quarts d'11 del matí ara encetem l'espai d'efemèrides del programa Vinga va Gerard anem a parlar de les efemèrides d'avui perquè avui 10 de setembre van passar moltes coses i també estan passant moltes coses Digues Doncs ens anem directament a 1960 quan l'atleta atiu PBB Viquila guanyava la marató dels Jocs Olímpics de Roma Ho va fer corrent descals i es convertia en el primer africà de l'est d'obtenir una medalla d'or olímpica iniciant una tradició d'excel·lència a les curses de fons Com a curiositat tenim que Viquila havia decidit córrer sense sabatilles perquè les que li havien proporcionat no li eren còmodes Aquella imatge d'ell travessant als carrers de Roma de nit sota els arcs del Coliseu va quedar gravada com un símbol d'esforç i resistència Què més, Gennart? Anem ara a 1977 quan a França s'executava Amida Jandoubi condemnat per assassinat Va ser l'últim home executat amb la guillotina a Europa Occidental i de fet l'última execució pública a l'estat francès abans de l'abolició de la pena de mort l'any 1981 Com a dada curiosa la guillotina havia estat creada a finals del segle moment XVIII amb la idea de fer les execucions més ràpides i humanes La darrera utilització del 10 de setembre del 77 va convertir aquell dia en una data simbòlica del final d'una època a França 10 de setembre de 1977 1900 Sí 1977 Em sembla super a prop vull dir que teníem la guillotina a tocar gairebé 1977 mare de Déu si és que això fa no res que jo sóc més jove que consti en acte que jo no vaig néixer als 70 però no sé em sembla que és una data que és bastant propera Molt bé passem a la següent femerida en aquest cas avui volem destacar el dia internacional per la prevenció del suïcidi ja sabeu que si teniu doncs sensació pensaments situacions complicades en la vostra vida demaneu ajuda busqueu ajuda dels vostres amics familiars i sobretot dels professionals i passem ara a l'efemèria musical del programa Doncs sí el el 1964 The Kings publicava la cançó You Really Got Me que es convertia en un himne del rock britànic el tema va obrir la porta a nous sons més crux i directes inspirats en el naixement de futurs corrents com el punk i el hard rock Doncs us deixem avui amb You Really Got Me de The Kings Seguim aquí a Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern A Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí, clar, és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de... Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I l'he viatjat més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas a casa de la feina i al carrer quan anem de festa o al taller Parlem amb el teu accés només hem de començar a provem-ho en català Tu per mi i jo per tu i quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Provem-ho en català Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental Si no tens un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual Estudio i treballo alhora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat F-Pro Amb l'EFP aviat podran volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Hi ha una màgia que no té truc És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast A les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants Separacions, règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests I seguim els matins de Ràdio d'Esvern Quan queden 8 minuts per les 11 del matí ara ens dirigim a fer el temps esbrinar quin temps farà aquí a Sant Just les properes hores I ho fem com cada dia a la mateixa hora amb en Carles Rius Carles, bon dia Molt bon dia, què tal? Com estàs? Com va tot? Bé No tan bé com els que avui comencen un pont meravellós Sí, eh? Hi ha gent que avui a les 4 de la tarda li sona la flauta Li sona la flauta màgica i desapareixen Escolta'm una cosa Avui la Mariona deia que comença a refrescar una mica Ella ja ha començat amb els jerseis amb les bluses Ah, jo em pensava que anava més abrigada pels mosquits perquè no li preguessin No, això és només a tu Només et piquen a tu, Carles Aquí a la ràdio no ens pica ningú més Només et piquen a tu Bueno, perquè la Mariona va molt abrigada Bueno, va, anem a veure Sí, refresca una miqueta més Fred, no fred Poc a poc, però molt a poc a poc O sigui, avui sí que ha fet fred al matí Bueno, fred Ha refrescat al matí, s'ha notat És aquell moment del matí que has d'obrir la casa que ventili ben ventilada i després tornar a tancar Perquè és probable que aquest migdia tornem a arribar als 26 o 27 graus O sigui que en aquesta època encara el sol apreta i quan tenim aquesta abonança doncs normalment el sol guanya a la fresqueta Però bueno, un matí realment molt agradable Sant Jus, ara en aquests moments tenim 22 graus que és una temperatura perfecta i de cara al que dèiem al migdia 25, 26, 27 podem arribar a aquestes temperatures Pel que fa a l'estat del cel és una mica bogeria el que ens està portant la previsió del temps Avui ens estaven apretant per l'activitat de la vall aquest cap de setmana És veritat I hi ha prou feines Tenim clar el que passarà demà perquè no tots els mapes apunten el mateix Els americans no es posen d'acord? No, els americans sí que es posen d'acord i porten molts dies dient que plourà Però també va dir que ahir plouria més de 20 litres per metre quadrat i a Sant Jus es van quedar amb 5 És cert que en zones del Baix Obregat van arribar a caure 50 i 60 litres per metre quadrat però a Sant Jus ens van quedar una miqueta al marge El que comentàvem a primer del matí que estaven marxant totes pel nord del Baix Obregat i entraven cap al Vallès o es quedaven amb la mateixa línia de la costa i entraven cap al Barcelonès i al Maresme Això es va mantenir així durant bona part de la tarda Les pluges més destacades se'n van anar cap al nord de Barcelona i Girona i ens van quedar amb 5 litres per metre quadrat O sigui que 24 hores preveien 20 litres per metre quadrat 24 hores de previsió i en Magna que va caient 5 com podeu comprovar el temps està bastant sonat i realment els mapes no l'estan encertant massa És un clima molt complicat de preveure a llarg termini al Mediterrani a vegades veus previsions de carreres de cotxes o de motos que estan a l'Àsia fent un gran premi i diuen d'aquí 10 minuts plourà i et plou aquests sí que en saben no, no és que és un clima bastant més fàcil de preveure més controlable que no pas al Mediterrani que és una mica una mica loco Intentarem explicar una miqueta tota aquesta situació però vaja jo confiaria més en que la previsió del cap de setmana ens n'anem més el divendres divendres al matí quan estiguem aquí fent la previsió podrem acurar una miqueta el que direm avui del cap de setmana perquè realment els americans ens porten pluja des del dijous fins al dissabte a la nit o sigui no molt intensa però sí que podrien anar fent clar estem parlant de dijous divendres i dissabte o sigui són molts dies de pluja porten dient-ho des de fa molts dies o sigui que a vegades aquestes coses poden variar els europeus per la seva banda ens marquen pluges alguna gota de mà però molt poca cosa dècimes de litre podria caure durant el matí i durant la tarda però creiem que demà serà un dia variable amb núvols i aquesta pluja que marquen els europeus doncs no arribaria creiem divendres a la tarda podria ploure dissabte també podria ploure de matinada i a la nit poca cosa però podria ploure després tenim per exemple els suïssos que també ens marquen una nit de dijous o divendres amb pluja un divendres plujós poca cosa però aniria fent durant tot el divendres i el dissabte fins i tot amb tempestes o sigui que des de primer del matí el dissabte tindria molta inestabilitat i que podria enviar norris al que és la Vall Festival dissabte a la nit o sigui que realment la previsió està fotudeta o sigui avui sí que podem tenir la tranquil·litat que tenim estabilitat tot i que aquest sol i aquest cel tan net probablement a partir del migdia es vagi carregant una miqueta més de núvols dominarà el sol tota la jornada però hi haurà alguns núvolets a cara a la tarda demà un dia una miqueta més variable un dijous amb sol i núvols tot i que començarem amb sol els núvols aniran guanyant terreny i ja els mapes ens diuen que a última hora de dijous podria caure alguna gota també ho han marcat durant el matí però gotes o sigui jo no crec que enviï a norris res pel que hi ha de previsió i esperem que fins al migdia aguanti després a la tarda si vol caure alguna goteta o a la nit es vol posar a ploure amb una mica més d'intensitat doncs que ho faci o sigui que per demà podríem estar tranquils demà podríem estar tranquils durant el matí però al cap de setmana podria per allà sí es anirà carregant demà el cel i a partir de la nit podria començar a ploure divendres podria ser un dia bastant inestable amb sol, núvols i pluja molt típic de la primavera però a la tardor i dissabte vist des d'avui és el pitjor dia o sigui segons tots els mapes quantitats d'aigua però sí que pot anar fent durant tota la jornada això fotria en l'aire el que és la Vall Festival el que ells hi comentàvem aquest matí des d'aquí els organitzadors esperar divendres per fer una valoració una valoració més acurada i poder dir si s'ha de suspendre o no i l'últim apunt són les temperatures unes temperatures que ahir van baixar a 24 avui podem pujar a 26 però que més o menys es mantindran a ratlla si es van complint aquesta previsió d'avui dijous ens quedem al voltant dels 25 graus un dia esplèndid realment amb una temperatura màxima molt agradable i que s'estarà bé no farà una calor exagerada divendres i dissabte podríem baixar força les temperatures fruit d'aquesta precipitació entre els 23 i els 24 graus i diumenge tornaríem a pujar cap als 26 que és una temperatura normal per estar pràcticament a mitjans de setembre doncs molt pendents d'aquest temps que ens ha costat avui en Carles Rius també pendents d'aquestes temperatures d'aquestes pluges i res demà a gaudir de la diada com bonament es pugui jo ja sé que tu treballes demà però també et vull desitjar una molt bona diada també ho gaudeixo i gaudeixeu coneixo la diada treballant i tant i tant és que amb la feina a vegades la gent es pensa que amb la feina no es pot gaudir amb la feina també es pot gaudir es gaudeix i tant que sí i a més tindreu la veu de la Sílvia Planagumà ah sí que canta demà Planagumà el senyor dels cognoms esbiaixats acaba de dir Planagumà molt bé sí sí ja saps que m'agraden molt els cognoms a mi sí sí per cert sí sí Rius ens veiem que vagi bé adeu-siau adeu-siau i ara pausa per les notícies els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit a la segona hora avui entrevista del dia Marta Malaret parlarem de la renovació de la sala del cinquantenari i del nou curs a l'Ateneu Sant Justenc acabarem la segona hora amb Ramblajant l'espai de cultura i oci d'aquí de la Rambla avui parlarem d'un autor i el seu llibre i a la tercera hora del parador musical i també farem petar la xerrada del còmic en català de les seves històries i anècdotes amb en Pere Oliver tornem de seguida fins ara serà a partir de les 12 de la Renaixença Peyu, gràcies adeu xoriguer adeu queixades adeu-siau gràcies també són les 11 Catalunya Ràdio les notícies de les 11 bon dia us informa Natàlia Ramon la presidenta de la Comissió Europea assegura que la situació a Gaza és inacceptable i proposa suspendre parcialment les relacions comercials amb Israel Úrsula von der Leyen ho ha anunciat al Parlament Europeu enmig de protestes d'una part dels eurodiputats que denuncien la inacció europea anem fins a Estrasburg Jordi Ibaró bon dia bon dia von der Leyen mou fitxa davant del drama gas amb noves mesures contra Israel interrompre el suport bilateral sancionar ministres extremistes i més colons violents i suspendre parcialment les relacions comercials la iniciativa ha estat rebuda amb aplaudiments per una eurocambra avui amb una part dels eurodiputats vestits de vermell per Gaza la presidenta de la Comissió Europea creu que Europa ha de fer més l'afam provocada per l'ésser humà mai pot ser un arma de guerra pel bé dels infants pel bé de la humanitat això s'ha d'aturar sessió moguda avui a Estrasburg amb Gaza i Ucraïna en el focus junt amb nous anuncis també en habitatge a Brussel·les farà una proposta per regular els lloguers de temporada Jordi Baró Catalunya Ràdio Estrasburg Més notícies Eva Pineda A la primera sessió de control del curs al Congrés ha regnat la crispació política el líder del PP ha tirat encara Pedro Sánchez els casos de corrupció que la corralen i el president espanyol ha defensat que el seu govern està net anem cap al Congrés Paula Brujats Bon dia Bon dia Feia 60 dies que Sánchez i Feijó no es trobaven cara a cara i la sessió i la sessió ha tornat a regnar l'enfrontament per la corrupció i per Gaza el líder del PP ha arribat a pronosticar que Sánchez també acabarà imputat als tribunals el president espanyol defensava Castanet i raptava Feijó a dir que Israel està cometent un genocidí la corrupció no se ha ido perquè vostè està aquí en contra del bloqueig de la reducció de la jornada laboral a Catalunya les protestes tenen lloc a les quatre capitals de demarcació i també a Tortosa Unitat Mòbil a Barcelona David Mendoza i Mireia Salà Bon dia uns 200 delegats de Comissions Obreres i UGT protesten aquesta hora davant de la seva foment del treball per demanar que es pugui debatre al Congrés la norma sobre la reducció de jornada laboral una i sort de Comissions Obreres en reclama a Junts que escolti els seus votants Somos conscientes i sabemos que, por ejemplo el 72% del electorado de Junts dice estar de acuerdo o muy de acuerdo con la reducción de jornada y siendo este así como es posible que un partido que hizo en su día o decía Cervandera del derecho a decidir ahora se niegue a dar cauce a la voluntad incluso de sus propios electores a parte de la inmensa mayoría de la clase trabajadora catalana Mireia Salà Catalunya Ràdio Barcelona La jornada de mobilitzacions contra les retallades convocada avui a França no estaria tenint el ressò previst davant la forta presència policial que tensiona la situació Els agents han identificat fins ara uns 200 manifestants arreu del país segons informa el ministre de l'Interior que han mobilitzat 80.000 agents L'amenaça de bloquejos ha afectat l'aeroport del Prat on avui ja s'han cancel·lat 7 vols a aeroport del Prat Joan Garcia Bon dia Són dos vols a París una a Lió una a Milà i una a Londres de Vueling i dos a Amsterdam de KLM però de fet hi ha hagut més vols afectats segons ens han explicat des de les aerolínies fa dies que s'ha regulat l'operativa per avui sabent els efectes que té sempre una vaga a França als aeroports però que té d'haver de sobrevolar l'espai aerí francès així fa temps que s'han cancel·lat vols s'han modificat horaris i s'ha recol·locat o tornat diners als passatgers Joan García Catalunya ràdio aeroport de Barcelona balanç força satisfactori de la segona prova del sistema d'alertes a telèfons mòbils de protecció civil a les comarques de Lleida de l'Alpidineu i l'Aran l'han rebut més mòbils que no pas el primer simulacre el que es va fer el 2023 tot i que ara s'estan realitzant algunes incidències per exemple amb els terminals de la companyia Movistar ho han seguit des de la delegació del govern a Lleida l'Estela Bussons i en Ramon Dalmau Estela bon dia Hola bon dia doncs el missatge s'ha enviat a les 10 en punt i al cap de mitja hora s'havien rebut més de 3.000 enquestes de ciutadans que confirmaven la recepció una dada que es considera prou positiva sobretot si es compara amb la prova que es va fer fa dos anys també s'ha d'analitzar però per què hi ha hagut alguns terminals en què l'alarma no ha sonat i quina relació té amb la companyia telefònica que tenen ho explica el responsable de protecció civil a Lleida Sergi Turmo és veritat que de moment de moment les dades ens estan indicant que alguna de les companyies ha presentat alguna mancança alguna bueno hem detectat alguna incidència que ens dona ens dona informació ens dona matèria per treballar i per millorar Ramon Dalmau Estela Bosoms Catalunya Ràdio Lleida I als esports Marta García Una delegació de la Lliga ha revisat aquest matí el Johan Cruyff on el Barça disputa diumenge el partit de Lliga contra el València és una visita tècnica de supervisió dels canvis demanats el club blaugranar encara no té data concreta per la seva tornada al Camp Nou però ha d'escatar finalment demanar els permisos a l'Ajuntament després de veure que els requisits d'obra per poder acollir el públic encara no se complien la Policia Nacional ha identificat tres membres de la Corba seguidors de l'Espanyol que van penjar una pancarta amenaçant un àrbitre de primera divisió el passat mes de març abans del partit contra l'Atlètic de Madrid Elia Canales acaba de proclamar campiona del món de tirambarc per equips mixtos al costat d'Andrés Terminho després de superar en la final per 6-2 tota una potència com Corea això en el Mundial que aquests dies se disputa precisament en Guanju i en l'agenda del dia de setena etapa de la Vuelta sobre 143 quilòmetres de recorregut hi ha amb el danès Jonas Vinguegor com a líder això després que ahir l'organització va retallar els últims 8 quilòmetres de l'etapa per les protestes contra l'equip israelià la selecció espanyola femenina d'Hocaipatins busca avui la primera posició del grup en l'europeu que se disputa en Portugal jugant contra l'anfitriona a 2 quarts de 8 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova Durant el mes de setembre del 2025 les famílies de Sant Just amb infants poden formalitzar la inscripció als espais familiars del municipi Aquests serveis municipals tenen com a finalitat oferir suport i acompanyament a la criança en els primers anys de vida dels nens i nenes L'espai nadó està adreçat a famílies amb infants fins als 9 mesos i proporciona un entorn de reflexió sobre el desenvolupament i les necessitats dels nadons en el primer any de vida amb el suport de professionals a l'educació de la salut i altres especialistes Les sessions es duen a terme al centre cívic Soledat Sants els dimarts de dos quarts d'onze del matí a dos quarts d'una i a l'escola Bressol Municipal Marrex els dijous de dos quarts d'onze a dos quarts d'una L'espai familiar està destinat a famílies amb infants d'un a tres anys i es planteja com un espai de joc i intercanvi d'experiències en què els infants participen acompanyats d'una persona adulta de referència Els grups estables permeten crear vincles entre famílies que viuen situacions similars amb el suport de professionals en l'àmbit educatiu i de la criança Les trobades es fan a l'escola Bressol Municipal Marrex cada dilluns i dimecres de 10 a dos quarts d'una El servei té un preu públic i les inscripcions es poden fer mitjançant al correu electrònic espaisfamiliars arroba santjus.cat o bé trucant al telèfon 93 371 46 47 El servei de promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Jus t'organitza juntament amb Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat el 17 de setembre a les 10 del matí la formació en línia el balanç de situació interpretació i rendibilitat de l'accionista L'activitat està adreçada a persones emprenedores gerents de pimes i responsables financers i administratius de societats limitades El curs té com a objectiu oferir eines per elaborar i interpretar un balanç de situació i conèixer la situació patrimonial de l'empresa El programa inclou l'estudi dels fons de maniobra l'endeutament i l'estructura de l'actiu i del passiu així com el càlcul de ràtios financers com el ROA i la rendibilitat de l'accionista La sessió anirà a càrrec de Xavier Soldavila i requereix inscripció prèvia Sant Just ha registrat més de 3.000 participants en les activitats d'educació i natura del programa metropolità Aprenem a la xarxa durant el curs 2024-2025 als parcs del Mil·lenari de Torreblanca En total 3.016 persones han participat en propostes com el programa Compartim un futur projectes d'aprenentatge i servei la jocataca ambiental i el cicle La Natura al teu abast De cara al mes de setembre el programa continua amb noves activitats obertes a la ciutadania El 13 de setembre a les 12 del matí al Parc del Mil·lenari a sort de la jocataca ambiental acompanya l'ornitòleg una estació per descobrir els ocells del parc guiats per un expert L'activitat és gratuïta i no requereix inscripció prèvia i l'endemà 14 de setembre a les 12 del matí al Parc de Torreblanca se celebrarà la jocataca ambiental mosaic amb cartons de colors una proposta creativa per a infants per a elaborar mosaics artístics amb diferents materials L'activitat tampoc requereix inscripció i està organitzada amb la col·laboració del Carreo Blau I això ha estat tot Tornem a més informació al butllet horari de les 12 Fins ara Ràdio Tos Vent 98.1 Ràdio Tos Vent 98.1 Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent Ràdio Tos Vent I seguim els matins de Ràdio Tos Vent Seguim a la Rambla un minut d'un quart de 12 del migdia és el que passa exactament aquest minut de les 11 i 15 estem a la Ràdio Tos Vent i la Ràdio Tos Vent i la Ràdio Tos Vent davant de la Ràdio Tos Vent i la Ràdio Tos Vent i la Ràdio Tos Vent i tornem al reconeixement i tornem al reconeixement fa una estona comentàvem aquest acte previst als jardins de Can Ginestar que reconeixerà doncs entitats i a persones del nostre municipi fem un petit repàs d'algunes d'aquestes persones d'alguns noms d'entitats i de persones que seran homenatjades demà 11 de setembre per una banda per una banda tindrem la floristeria Floreto que fa 75 anys la perruqueria Esperança que en fa 65 i també altres espais del nostre municipi serà una jornada molt bonica molt màgica molt nostàlgica que gaudirem demà aquí als jardins de Can Ginestar també trobarem entitats com dèiem com Sant Jus Solidari que en fa 30 d'acció i de servei públic i també Acció Solidària i Logística que en fa 25 pel que fa als records especials hi haurà doncs un record a les persones que ens van deixar l'any passat a mossèn Joaquim Rius i a Dell que va estar molts anys a la nostra parròquia també a Pere Pasqual Batet a Maria Quintana Cortès i també a Jesús Castro Xesa entre d'altres podeu llegir la llista completa d'aquests reconeixements tant dels reconeixements de persones que aniran doncs a recollir aquest reconeixement aquest homenatge que fa l'Ajuntament de Sant Jus com també d'aquests homenatges que es fan a les persones que ens van deixar l'any 2024-25 ho podreu veure de forma completa com comentàvem a santjus.cat i demà a partir de les 11 als jardins de Can Ginestar i ara sí marxem a l'entrevista del dia i avui hem convidat a Marta Malaret membre de la Junta Directiva de l'Ateneu de Sant Just per poder parlar d'aquest nou curs 25-26 ja sabeu que estem fent una roda de reconeixement una roda d'entrevistes a aquestes entitats i també els motors del nostre municipi que ja comencen a engegar i un d'ells és el pulmó un dels pulmons de cultura del nostre municipi l'Ateneu Sant Justenc també volem parlar de la sala del cinquantenari d'aquesta reforma que està visquent aquesta sala tan mítica del nostre poble que està veient veient-se remodelada i realment doncs el procés és màgic podríem dir podeu veure les imatges al web de ateneudesben.cat i també a l'Instagram de l'entitat cultural Marta Malaret bon dia com estàs? bon dia Dani bon dia a tothom doncs molt bé estem molt bé molt contents heu pogut descansar una mica a l'estiu o no? a l'estiu sí però em sembla que va ser ja l'any passat l'estiu perquè ha volat no? l'estiu sí hem començat ja bueno anem com un coet ja es podria dir d'aquesta manera sí m'imagino m'imagino a més també si heu tingut aquestes reformes al llarg dels mesos del juliol i agost doncs també puc imaginar que ara doncs hi ha un ritme trepidant per poder acabar la sala del cinquantenari i poder començar ja amb totes les activitats que hi ha previstes sí les obres quan estan a les acaballes agafen una pressió sí perquè s'acabin totalment sí comencem parlant d'això si et sembla comencem parlant de la sala del cinquantenari que és una sala com deia mítica del nostre municipi i que doncs ara ha patit aquests canvis aquestes reformes que eren necessàries Marta? eren molt necessàries o sigui hi havia coses que ja fa molts anys que que hi va haver aquest canvi que va tenir aquest canvi la sala que com per exemple les butaques el parquet de la platea estaven molt deteriorades i cada vegada anàvem traient fins que quedaven menys butaques tot es veia ja envellit també hi havia necessitat de fer l'escenari una mica que tingui més profunditat perquè de vegades venen obres que necessiten aquesta profunditat i després també ens ha passat que aquest any com que hi ha hagut molta afluència de públic amb obres que han durat bastant i han tingut mitja part els lavabos quedaven insuficients i els feien llargues cues deteriorants s'ha anat fent vell i ara ha sigut l'hora de posar-ho nou de nou i canviar colors i està molt canviada la veritat és que és espectacular el canvi que té el cinquantenari en aquests moments la veritat és que us convido moltíssim a fer el que us hem comentat a l'inici de l'entrevista entrar al web entrar a l'Instagram i veure com està quedant la sala si no us voleu fer espòiler ho entenc si us voleu esperar a l'inici de temporada també ho podeu fer però realment està quedant preciosa aquestes noves butaques també de color vermell sí ho hem canviat és un color granatós la caixa tècnica és el doble de gran del que tenia clar això era una necessitat molt demandada pels tècnics vital és que no hi cabia res amb aquella gavieta ja no és una gàbia és una cosa que està com interactuant amb el públic en el sentit visual bé hem fet un pas també necessari necessari perquè està creixent la Teneu també s'estan fent moltes coses a nivell teatral sou l'espai de molts de molts grups teatrals entre ells mare meva companyia que també ara és companyia resident de la Teneu just teatre clar al final quan hi ha tanta gent movent-se en un mateix espai hi ha coses que es deterioren i hi ha coses que també doncs requereixen d'un cert de posar-li cert carinyo i cert èmfasi de dir això anem a fer-ho així això anem a fer-ho aixà i a més també requeriments tècnics que ho comentaves abans que és absolutament necessari sí a mesura que la vida va prenent es va fent enorme a dins de la Teneu s'han d'anar adaptant els espais també aquestes necessitats de creixement i els lavabos per exemple que hem fet al vestíbul que abans només n'hi havia un ara n'hi ha tres perquè la gent s'obrigui a la zona on estava diguéssim la Vall de Vers sí exacte a la mateixa planta del vestíbul gran diguéssim quan puges a la secretaria doncs allà ara ja es disposa d'altres lavabos al cinquantenari n'hi ha dos més amb el camerino molt més gran amb dutxa bueno que de luxe estarem de luxe que bé que bé ara tothom voldrà fer coses a la Teneu ja veureu sí que ja n'hi havia de ganes de fer coses a la Teneu però ara encara més amb aquestes remodelacions i també tenint en compte que no tenim sala gran doncs també la gent tindrà tindrà ganes de fer cosetes a la sala del cinquantenari molt bé doncs fet aquest repàs de com estan les obres comentàvem aquest és diguéssim la gran novetat d'aquest curs 25-26 l'estrena de la nova sala del cinquantenari sí sí esperem que el dia 17 de setembre que que Tertúlia es fa una conferència i convida el Joan Lluís Botzo sí per parlar del teatre i vida doncs ens agradaria molt que ell fos el que fes aquesta tallada de cinta ja que és un home molt reconegut dins el món del teatre i que quedés com inaugurada aquell dia la sala del cinquantenari que això serà el 17 de setembre en res sí sí dimecres 17 dimecres vinent de res sí anem de bòlit perquè pugui ser així que bé que bé doncs això vol dir que ja està gairebé gairebé a punt ara ja estan les butaques posades i clar si entres i és un flaix dius uah uah uah ens falten arribar a les que són individuals perquè tindrà una mica el mateix sistema el cinquantenari o sigui que quedarà una pista per poder fer danses del món o poder actuar a platea perquè les bar puguin assajar o perquè puguin fer les seves exacte perquè puguin assajar continuarem la mateixa forma de sala una mica diguem polivalent però però sí sí ja estan arribant els últims materials molt bé i també està arribant a les llars de Sant Jús la programació setembre-desembre de l'Ateneu de Sant Jús ja fa uns mesos que imprimiu aquest catàleg que em sembla meravellós perquè a més té una qualitat de disseny exquisita i també que va molt bé això tenir-ho al bolso tenir-ho a la bossa i tu vas traient mira avui no tinc res a fer aquesta tarda aviam què fan a l'Ateneu i tu poses tu mires i dius ah mira fan això fan l'altre està molt bé com dius tu a la web també està aquest catàleg això sobretot per la gent que no és soci o sòcia de l'Ateneu que pot passar alguna vegada que una activitat per les raons que siguin canvia d'horari o fins i tot pot canviar de dia i ens sap molt greu les persones que venen a l'hora que havia estat al començament i que vegin que sobretot que estiguin informades perquè hi ha una web preciosa molt guapa i allà poden informar-se de qualsevol tema que els interessi què fem a l'Ateneu i a la comunitat de WhatsApp que també us podeu inscriure exacte i allà aneu rebeu els missatges per WhatsApp és comodíssim jo ho tinc així només donant el telèfon és molt còmoda ja t'arriba tota la programació setmanal i és el que comentes canvi d'horari doncs t'avisen allà hi ha hagut un canvi d'horari i ja està i així tu te n'assaventes de tot i no et perds res sí molt bé doncs comencem repassant algunes de les activitats que hi ha en aquest catàleg primerament doncs trobem també el documental del mes que si no m'equivoco la setmana vinent tindrem els i les seves responsables aquí al programa per poder parlar sobre Miralles i l'Enric Miralles que és considerat un imprescindible de l'arquitectura contemporània ho parlarem aquí al programa també en literatura l'exposició la visita guiada a l'exposició d'en Chris Ware al CCCB però jo em vull aturar en cert per poder parlar de forma més extensa em vull aturar a l'Ateneu a Xecaltaló perquè justament aquesta setmana ha sigut a Catalunya a Xecaltaló i vosaltres n'heu fet com una espècie de format a casa bé com tu deies un dels pilars importants en aquest moment de l'Ateneu és el teatre hi ha dos pilars la música i el teatre dic que hi vius que hi ha aquesta vida a dins de l'Ateneu al marge de les conferències de les tertúlies d'això que deies dels cicles de documentals també entrarà l'octubre i començarà el cicle de CineChic però com tu ben dius l'Ateneu a Xecaltaló és el el el que planteja Factoria de Teatre la Factoria de Teatre és una creació conceptual per dir-ho d'una manera de tots els grups de teatre que hi ha a l'Ateneu més els grups residencials que són Mare meva i són Quart Passadís els que van fer Miserables l'any passat llavors com que tenen tots propostes de cara a aquesta temporada i l'any que ve la Factoria va plantejar fer això l'Ateneu a Xecaltaló és una gala una gala amb els seus presentadors serà una gala molt amena molt divertida on cada un dels grups faran un tast del que representaran sigui l'octubre o sigui l'any que ve llavors tindrem des de Just Teatre Pastorets Quart Passadís Mare meva les Troianes de Gaza i també es presentarà un tast del nou musical que produeix la Factoria de l'Ateneu que és Matilda el musical el musical infantil primer que es farà aquí preciós a mi és un musical que m'encanta el vaig veure a Londres en el seu moment i és preciós és meravellós i a més també el punt que té aquest musical és que són nens i nenes els protagonistes del musical sí sí sí es va fer el càsting abans de l'estiu i són crec que són 20 o 21 actors i actrius nens que bé molt bé doncs deixa'm que comentem dates això serà el 26 de setembre divendres de dos quarts de vuit del vespre a les nou i l'entrada és gratuïta i oberta a tothom però requereix inscripció prèvia bé és per saber que l'aforament doncs estigui controlat una mica clar que no tinguem cap en surt són dos passes ah molt bé un és de dos quarts de vuit i l'altre passe comença a les nou del vespre clar o sigui fem dos passes pensant que vindrà molta gent i esperem que sigui així molt bé molt bé estupendo ara mateix l'aforament de la sala cinquantanari quin serà? arriba als 200 a les 200 butaques molt bé això també es veu un increment no? de 20 butaques més o menys no, no et pensis més o menys és en el moment en què teníem totes les butaques hi havia un aforament ens va de 198 o molt aproximat a prop pot ser i a més a més la novetat és que no sé si hi ha però la idea és que estaran numerades les butaques o sigui que a partir d'ara totes les entrades per Antràpolis la gent podrà escollir on vol seure i això és molt interessant doncs que si vols tenir una bona vista o una bona posició doncs compres les entrades el més aviat possible clar això per una banda doncs garantirà que les persones doncs puguin gaudir d'una bona experiència també en funció del dia que compres les entrades si el compres abans doncs tindràs podràs triar un millor espai i si el compres a l'últim moment doncs tindràs els espais que quedin però això també garanteix que la gent s'espavi li una mica en comprar les entrades que a vegades costa que la gent s'animi que la gent s'arranti potser bé això provocarà que t'hagis de comprar l'entrada una mica abans que t'hagis de moure abans sí perquè de vegades passa que l'últim moment comença a primer dius ui ui ui que això fluxeja fins i tot penses ostres i no no i després tothom a l'últim moment bueno havíem com anir està molt bé i així també l'entrada serà més esglaonada la gent no currarà tant per entrar a la sala sinó que com que ja tindrà el seu seient la seva butaca assignada doncs ja podrà entrar en tranquil·litat tenim moltes activitats perquè com comentàvem aquest catàleg doncs assoleix els mesos de setembre octubre novembre i desembre però m'agradaria que em fessis doncs un petit tastet d'alguns sí doncs mira tu deixo la teva elecció el que et diguis de gust ja veieu que el catàleg està doncs tot el que nosaltres acostumem a fer o sigui que els cicles de documentals el cinechic les conferències de les Cees que el sopar de motxilles fa el 27 de setembre que és bastant aviat després de la Taneu Aixec al Taló després les lectures del Club Literari i els concerts els concerts i el Miquel Barceló Quartet que està molt bé que ve de Contrabaix de Sant Feliu que ho organitzen que és el 27 de setembre i després els de Quart Passadís també ens fan uns instants una nit de musicals que és un concert d'ells dels actors i actrius de Quart Passadís que recordo que són el grup que està residint i que l'any passat van fer els Miserables i després Estones de Clàssica porta Barcelona Braç i ho comento perquè és un sextet de vent d'instruments de vent que són molt canyeros llavors doncs per això ho comento una altra cosa lligada amb el teatre i que és de mencionar i és que Eurodrama l'última obra que va presentar Mare meva a Cap Butaca Buida de l'any passat com que sabem que va quedar molta gent fora el 3 i 4 d'octubre la tornaran a fer tornaran a fer Eurodrama molt bé dins de les festes de tardor tenim dos activitats una que és una obra de teatre que és Berta i Marià que que bueno actua el Roger Pera i i la Laia ara no em recordo del nom bueno és igual la Lali Berenys la Lali Berenys la Lali Berenys i el Roger Pera i el novembre 3 dies 3 sessions 7, 8 i 9 de novembre a Quart Passadís ens presenten el musical Dins el Bosc que bé l'altre musical que et deia que és la producció d'aquest any que estem fent la Taneu via Factoria és Matilda el musical infantil que parlàvem i després ara tenim els Pastorets els Pastorets aquest any proposen un guió diferent i faran el 19 20 21 22 i 26 de desembre els Pastorets de Sant Just què més doncs el Roger Consol farà el poema de Nadal juntament amb el Marc Pino el Cisco Cardona i el Xavi Castanys fora al mercat com com va fer l'any passat el poema de Nadal Artaneu us convida a una activitat que es diu Art, Fruita i Vi que és tota una sèrie de tats mentre dibuixen i després hi ha els concerts de Nadal el Corro Pont de Flors a la llarda de Nostra Senyora de Lourdes i l'Orfeo Enric Morera a l'església i ja està i acabem i ens n'anem a l'any que ve Carai, eh és que això avança a marxes forçades això va ràpid va ràpid és que no ens donem compte estarem menjant els torrons i les neules ja sí, vaja l'Ateneu està cada setmana des d'allà des d'aquesta setmana que ja ha començat una activitat cada setmana hi ha 3, 4, 3, 2 activitats o sigui que si veieu el catàleg veureu la riquesa d'activitats que fem a l'Ateneu i segur que n'hi ha moltes que us agrada i això al marge de tots els cursos tallers que si el bridge que si els escacs que si danses del món bé tota la sèrie de tallers que s'estan plantejant a l'Ateneu l'Ateneu de Sant Just va reprenent aquestes activitats va reprenent el ritme del curs després de l'estiu i nosaltres ho seguirem de ben a prop perquè aquí al programa ens hem proposat que al llarg de la temporada anirem convidant-los perquè ens vagin explicant totes les activitats i també parlarem amb aquelles seccions amb aquells espais de l'Ateneu que tinguin activitats en curs i que ens vulguin explicar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern el procés les inscripcions i tota la informació que haguem de saber i que haguem de tenir el nostre abast Marta Malaret un plaer tenir-te aquí al programa moltes gràcies una abraçada molt gran i molta merda amb aquesta nova temporada que serà meravellosa ja veureu segur que vagi bé adéu-siau gràcies breu pausa i tornem de seguida amb Ramblajant l'espai amb Gemma Gené fins ara un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tot sé tu mateixa i estimar a qui vulguis com el pas de trobar el que et fa sentir bé el de fer barri o el de cuidar el planeta nosaltres el fem per connectar a aficions natros per gaudir la colla jo per parar per fer un nou pas amb més força estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga aprendre coses noves ok estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles estar al de viatjar no, no al de viatjar més si ui un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imagin fes el pas baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 treu la llengua treu la llengua fora al carrer esclar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua? com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua o a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua ei, vinga, som-hi ja és el moment de fer el pas a cada la feina i al carrer quan anem de festa o al taller parla amb el teu accés només hem de començar a provem-ho en català tu per tinguis jo per tu i quan vulguis tots plegats molt per parlar molt per viure molt per parlar molt per viure Generalitat a Catalunya sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte en la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental si notes un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual Estudio i treballo a l'hora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat EFAPRO Amb l'EFP aviat podran volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Hi ha una màgia que no té truc És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs 012 La Generalitat al teu costat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants Separacions règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones 012 La Generalitat al teu costat A les contes Ràdio Desbend A dos minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia ara aquí a Ràdio Desbend remblegem llibres I a vegades dic allò de les xiruques i la motxilla avui en tot cas direm que no us talleu els dits perquè hem de passar moltes pàgines hem de parlar d'una autora i el seu llibre i ho fem amb Gemma Gené Gemma, bon dia Hola, bon dia Què tal? Com estàs? Molt bé contenta de parlar de llibres avui els dimecres llibres Està bé La veritat és que sí i a més avui et toca a tu perquè la setmana passada vam fer Loï Moreno que ho vaig portar jo i vaig dirigir una mica l'espai avui et toca a tu ens demà a aquesta segona cita amb els autors i autores catalans i catalanes aquest cop la Gemma ha escollit l'Eva Baltasar Sí he escollit el motiu és que de tornar una mica a l'actualitat aquesta autora l'Eva Baltasar que no sé si has pogut llegir alguna cosa d'ella No, no he llegit res ens anem tornant ara m'has deixat el llibre de l'Eloi Moreno ja et portaré jo algun de l'Eva perquè puguis descobrir Estupendo Em sembla molt bé El motiu de tornar-la una miqueta a l'actualitat a banda que soc molt fan dels seus llibres i poemes és que la seva primera novel·la Per Magel es portarà al teatre la primavera del 26 i les entrades ja són a la venda i com és a l'Espai Texas que és a partir del 8 d'abril arribarà a l'Espai Texas l'adaptació aquesta teatral de Per Magel i a més estarà dirigida per la Victòria Spunsberg que és meravellosa multipremiada meravellosa directora i protagonitzada per l'actriu Revelació Maria Rodríguez Soto que és la que va fer Mamífera i Casa amb Flames que jo també soc molt fan d'aquesta actriu i com diem està basada en aquesta primera novel·la de l'Eva Baltasar la Victòria Spunsberg que és la directora perquè no no sé si ho pronuncio bé Spunsberg jo sempre l'he dit Spunsberg també jo la pronuncia igual a vegades tinc una mica de dubte doncs Victòria Spunsberg el 2024 va estrena l'imperatiu cartagòric que és sobre la problemàtica de l'habitatge i de la precarietat laboral i li va valdre un premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques i també el Premi Nacional de Literatura Dramàtica que atorga el 2025 pel Ministeri de Cultura i Esport aleshores més que res que serà com molt molt complet aquesta estrena i per això volia recuperar-ho una miqueta però si et sembla ens endinsem una mica amb més amb conèixer més aquesta autora perfecte doncs ens endinsem amb Eva Baltasar i aquest llibre doncs que avui ens porta la Gemma Janer recordem el títol per Magel aquesta novel·la que també serà teatralitzada exacte i per qui no ho conegui Eva Baltasar està formada com a pedagoga però també l'escriptura sempre ha sigut com la seva activitat principal avui no sé per què se m'enganxa la llengua pedagoga ja ja ja no t'amoïnis no t'amoïnis doncs mira ella l'any 2018 va publicar el seu primer recull poètic que és l'AIA de l'editorial Columna el 2008 i va guanyar el Premi Miquel de Palol després ha publicat 10 més la majoria premiats com ara Vida Limitada Animals d'Ivern i Neutra en aquest cas de poesia però després el 2018 ella va publicar la seva primera novel·la aquesta que comentàvem per Magel que la novel·la doncs és una mica com una primera peça d'un tríptic com una trilogia de ficció que s'endinsa una miqueta ella sempre té un univers molt femení i en cada entrega d'aquesta trilogia trobarem doncs unes dones bastant diferents però potser el fil conductor que va entre totes és la maternitat la maternitat de vegades escollida de vegades trobada i de vegades molt desitjada com els agrada els autors les trilogies exacte els hi fascinen t'he de dir que a més sembla que el número 3 en el fons és allò d'inici enllaç nus i desenllaç és una miqueta jo crec que per això suposo que ho dius també perquè com ahir vas anar al final a la romeria ahir vaig anar a la romeria i clar en aquest cas també Carles Simón doncs fa el mateix fa el mateix té aquest inici aquest nous i aquest desenllaç que tanca amb aquesta tercera romeria recordem estiu 93 el carras i romeria pel·lícula meravellosa indiscutiblement en una de les pel·lícules d'aquest any 2025 procuraré aviam si puc fer un editorial un dia d'aquests perquè ja saps que la Rambla la renco sempre amb un editorial i li vull dedicar un editorial a Carles Simón o sigui que miraré de fer una petita crítica de la pel·lícula i parlar una mica de la importància d'aquest tipus de cinema però ara tornem a la novel·la i tornem a per Magel Déu Baltasar que com ens comentaves doncs és un llibre que és una trilogia una novel·la comença sí és l'inici aquesta d'allò i que també s'ha traduït en castellà sí es va traduir amb el nom de Permafrost en aquest cas i el que com et comentava la trilogia són aquests tres llibres Permagel després està Boulder i després està l'última que era Mamut a Permagel sobretot és una miqueta es parla d'aquest individu d'aquesta dona que es parla també de temes una mica tabú com el desig lèsbic la masturbació del suïcidi la maternitat però sobretot és un llibre que gira molt al voltant d'aquest personatge central i d'una mica les seves necessitats la seva visió del món i després com de vegades accions del món de la vida li tomben una mica li tomben una mica la truita d'acord després el que és un dels meus preferits que és Boulder que en aquest cas és més aquesta dona però dins d'una societat és Boulder són les roques solitàries però les que s'han deixat portar una mica per l'aigua o pel vent però en aquest cas tracta d'una dona que viu en un buc que és cuinera en un buc però finalment a través de l'amor i de la maternitat pren terra agafa arrels i una mica com si diguessin aquest conflicte que li crea i per últim Mamut que és l'individu però en el seu estat més salvatge aquesta dona més que retorna a la natura que vol ser mare però que viu la natura i la part salvatge diguéssim de les persones en un entorn rural sobretot per això un entorn rural que és curiós perquè navega molt dintre dels interiors però la veritat és que a mi una de les coses que més m'agrada de l'Eva Baltasar a part de les històries o dels personatges que construeix és sobretot la manera que té d'escriure saps? Ella és ràpida pam, pam, pam molta acció molta acció i la veritat és que de fet quan ella ella va venir un cop la van portar al que el llibre té la Silvana i el la Grau l'Arnau Cónsul la van portar una vegada crec que era el 2021 perquè es va fer la trobada a fora en un debat quan ella crec que en aquell moment havia presentat no sé si era a Boulder em sembla o per Magent no me'n recordo però la veritat és que va ser una trobada molt interessant i veus una mica la seva manera d'escriure perquè ella també parla així és en plan com molt agradable però amb molta energia la veritat molt directa potser molt directa exacte transmet això i en els seus llibres també i què et quedaries d'Eva Baltasar si haguessis d'escriure-la d'alguna manera i haguessis de destacar alguna cosa d'ella amb què et quedaries el que m'agradaria el que m'agrada és la manera de demostrar com t'he de mostrar les dones perquè té aquesta part femenina però sobretot transmet aquesta part de l'energia femenina des d'un punt de vista doncs molt més molt més propi del gènere d'acord però a base en plan femenina es busca més emocional ella busca això dones d'acció i ho transmet en cada llibre i la veritat és que a més els seus llibres també són una mica així són curtets per dir-ho algun no és que tingui comparat amb l'Eloi Moreno que veiem que és més aquest terra d'ahir exacte lletra gran per això lletra gran que s'agraeix però en el cas de l'Eva Baltasar a mi el que m'agrada molt és aquesta capacitat de construir personatges molt ferms condensar-ho però molt sintetitzats saps allò del menys és més doncs en el seu cas jo crec que és és bastant bastant clar importantíssim això jo crec que en el món de la lectura per no perdre't per anar també a barraca perquè moltes vegades a mi em passa sobretot a les sèries que estàs veient una sèrie i a vegades t'has d'obligar a acabar el primer capítol i el segon perquè si no no segueixes i a partir del tercer ja la sèrie funciona però segur que estàs d'acord ficció, sigui del tipus que sigui siguin llibres, siguin pel·lícules, sèries, crec que el que busquem primer de tot és aterrar i saber on hem aterrat, és a dir, estar allà i dir val, però quan comences a sentir una mica com el pop en un garatge, aquella sensació de dir val, no sé qui és aquest personatge tal, llavors és quan comences a dir, val, doncs deixo el llibre deixo el que sigui, però en canvi per molt que, ho comentàvem la setmana passada per molt que potser no et sentis identificat amb el personatge perquè doncs és més gran que tu i tal doncs potser hi ha alguna cosa que et vincula en aquell personatge i jo crec que això és interessant, no?, en el fet que quan tu estàs llegint una novel·la li agafes carinyo a aquells personatges els trobes a faltar quan no llegeixes, també penses en quines accions acabaran fent quatre pàgines més endavant, vull dir que al final també acabes generant un vincle i això és importantíssim, que el lector generi un vincle amb els personatges i amb aquella trama, no?, i a vegades això costa perquè hi ha molts autors, doncs que es deixen emportar més per la poètica, que està molt bé, però jo me'n recordaré sempre d'un exemple molt clar, que és Call Me By Your Name. Sí. Encanta aquesta pel·lícula. És preciosa. És preciosa. No sé si has llegit el llibre. No. La veritat és que no. Jo vaig entrar directament a la pel·lícula i va ser quan vaig conèixer el Xalamet, que és un dels meus actors preferits. Sí. Encantat passar un estiu en aquella casa, no? Meravellós. I amb aquests pares tan meravellosos. Sí. Quina meravella de pares. Sí. Quina meravella de pares. No sé, jo és una pel·lícula que a mi m'encanta. És un llibre... Està extreta la història i és una adaptació del llibre d'André Assiman i en aquest cas, doncs, és una pel·lícula que funciona molt bé, que també, doncs, és molt poètica, molt bucòlica. A mi m'agrada molt. Jo crec que tant Armie Hamer com Timothy Shalamet estan excelsos, estan meravellosos a la gran pantalla. Sí. Però em va passar amb el llibre, que em consta que amb la pel·lícula hi ha molta gent que també li ha passat, eh? De veure la pel·lícula, trobar-la empalagosa, trobar-la avorrida, que no passa res. Jo penso que passen moltes coses, que ens narra un estiu, que ens narra un amor, que ens narren moltes inseguretats, preguntes, no? Són personatges que es formulen moltes preguntes, que es resolen, que tenen moltes contradiccions i trobo que és meravellosa, però hi ha gent que li avorreix. Bé, sempre és el que diem, l'altra vegada ho comentam també amb el Carràs, és en plan, el llenguatge cinematogràfic a vegades ha d'ensenyar-te el no fer res, ja t'està dient una part de l'acció. I en aquest cas, en el cas de Colm i Barry Ornèm, és un estiu de coneixement, un estiu adolescent d'aquells estius que no fa res més que menjar, fer la siesta, dormir, llavors, exacte, llegir, i llavors això s'ha de retratar, no? En mig d'aquest avorriment, com arriba un personatge com és el de l'Americà i li trastoca tot a l'estiu, no? És en plan, de sobte, té ganes d'anar per tot arreu aquest noi. Clar, clar, no, no, totalment, és una zona de confort, no? Exacte. Un espai que ens mostra una zona de confort d'un personatge en concret, es trenca aquesta zona de confort i a partir d'aquí ve el conflicte, que se li diu en el món de la dramatúrgia, i aquest conflicte és el que ens fa, doncs, moure i veure com el personatge es posa en llocs perillosos, que això és el que ens agrada al final. Totalment. Com a espectadors ens agrada veure patir els personatges. És la clau de crear aquest, entre cometes, enganxe, no? I en el cas, per exemple, torno en els llibres de la leua Baltasar, passa això, que és en plan, et presenta un personatge que està sempre en moviment, en conflicte, i tu vius aquest conflicte i aquest creixement, no l'arc del personatge que es diu, aquest creixement del personatge, el vius amb curiositat, perquè realment el punt de partida que comença cada llibre, no?, és en plan, un és el de Per Magel, una dona soltera, en el cas de Boulder, una dona enamorada, i en el cas de Mamut, una dona que vol ser mare, doncs cadascun, sí, cadascun dels llibres et porta a un final que realment la trama és molt interessant, i en el cas de Cosmi Variorent, per descomptat, ja et dic, a mi d'avorrida no se'n va fer gens, em va semblar un quadre que veus com es va pintar a poc a poc, fantàstic. Totalment, totalment, el que passa que sí que és veritat que la sensació que vaig tenir amb el llibre va ser una sensació una mica més empalagosa, és a dir, em va, té com un, té una decadència, té una decadència, sí, mira, per exemple, que farem una pàgina a l'atzar, era comú que durant les comides hi hagués dos o tres invitados més, unes veces familiares o vecinos, otros compañeros de clase, abogados, médicos, personas riques i famosas que se acercaban a ver a mi padre de camino a sus casas de verano. En ocasiones incluso abriamos nuestro comedor a parejas, vull dir que és com molt detallat tot el rato i estar allà amb això, le di un buen trago a la botella grande de agua con gas, se la pasé y luego volví a beber, és allò que tot és molt reiteratiu. Sí, sí, que quasi semblen acotacions teatrals, no?, que t'està dient com ha d'actuar el personatge a l'hora. Totalment, totalment, i has d'agafar el llibre amb una mica de carinyo, i si ja has vist la pel·lícula, doncs és normal que et passi això, no?, que tinguis aquesta sensació de quiero más, quiero más, quiero más, perquè una pel·lícula amb una hora i mig, amb dues, amb la que duri la cinta, ho tens, en canvi amb el llibre li has de dedicar més temps. Això és veritat, totalment, però sempre va bé. Aquesta tensió ens desperta una mica la consciència, també. Avui hem parlat una mica de cine, també. Sí, que no podem evitar. Saps per què? A part que no podem evitar, perquè divendres no hi seràs. Això és veritat. I clar, havíem de fer-ho d'alguna manera. Ja. Havíem de fer-ho d'alguna manera. A veure de què parleu. Que vagi molt bé. Gràcies. Ens veiem dilluns. I tant. I amb les piles carregades seguim remblejant aquí a Ràdio Desvent. Fantàstic. Adéu-siau. Adéu. I ja tenim a la Gemma, ja n'hi ha fora de micròfons, però com que sé que li agrada molt i a mi també, avui us deixo amb In Spain We Call It Soledad, de Rigoberta Bandini. Hi. I just want to say hello. I was just taking a walk. In this deepness we belong to. In Spain we call it Soledad. In Spain we say it's amargura. In Spain we say, ay me desangro. In Spain we say, que coño hago. In Spain we say, joder, que largo. In Spain we call it Soledad. Ah, ah, ah, ah. And now I'm on a plane to New York. And I don't know how do they name those feelings. And I don't know how to be on a plane without thinking you're not coming with me. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa Natàlia Ramon. Aquesta hora ha de començar la declaració al jutjat de la parella del president espanyol. Begoña Gómez ha de tornar a declarar davant el jutge Juan Carlos Peinado, ara per una suposada malversació en la contractació de funcions de la seva assessora a la Moncloa. Madrid, Tanzas, La Fuente, bon dia. Hola, bon dia. S'ha complert el protocol establert i com ja ha passat en altres declaracions, Begoña Gómez ha arribat als jutjats de Plaça Castilla en cotxe oficial i ha entrat a les dependències judicials pel pàrquing. La dona de Pedro Sánchez està citada pel jutge Juan Carlos Peinado per declarar com investigada pel presumpte delicte de malversació. El que vol saber el magistrat és si Begoña Gómez va utilitzar diner públic per pagar gestions d'àmbit privat de la seva assessora, Cristina Álvarez, que es dedicava a coordinar l'agenda i gestionar les cites de la dona del president. Álvarez està la primera a compareixer davant del jutge i s'ha acollit el seu dret a no declarar. Àngels, La Fuente, Catalunya, Ràdio Madrid. Més notícies, Vicent Nixut. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la bona part del decret del règim lingüístic educatiu que blindava el català com a llengua vehicular. El decret ja estava suspès cautelarment i ara la sentència, que es pot recórrer, estableix que el castellà no pot estar subordinat. El Tribunal Català declara nuls de ple dret els articles que fixen el català i l'aranés a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge. També s'anul·la el fet que el català sigui la llengua única d'acolliment de l'alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d'aprenentatge equilibrat del castellà. El veto de Junts a la reducció de la jornada laboral, que avui no passarà ni al primer tràmit al Congrés, ha enfurismat Esquerra Republicana. Al matí de Catalunya Ràdio, el portaveu parlamentari dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha acusat Junts de vendre's a la patronal fent pinya amb el Partit Popular i en Vox. Qui paga? De què es vota això? Qui paga què? Sánchez Llibre fa mesos va insultar pràcticament a Jolanda Díaz, dient que això de cap manera es votaria a favor. I en aquell mateix moment jo sabia que Junts votaria en contra. D'aquí surt un triombrat que és Fejo, Abascal i Puigdemont. S'arxiva per segona vegada el cas de la residència Palau de Plegamans, al Vallès Occidental, on van morir 55 avis durant la pandèmia, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. La jutgessa instructora no deu mala praxi en els responsables del geriàtric després de les noves anàlisis dels forenses com demanaven les acusacions, que encara poden recórrer al Suprem. I Polònia qualifica de provocació a gran escala l'entrada de drons russos al seu territori durant un atac massiu a Ucraïna. El primer ministre Donald Tusk diu que s'han produït 19 violacions de l'espai aèri. Avions polonesos i dels Països Baixos han abatut 7 aparells i també han recuperat parts d'un missil. Tusk anuncia que invocarà l'article 4 de l'OTAN que preveu consultes entre tots els membres de l'aliança quan hi ha una amenaça a la seguretat d'un dels països membres. I el Sindicat Majoritari Metges de Catalunya convoca vaga el 3 d'octubre per a tots els facultatius del sistema públic i concertat de salut. L'aturada la fa coincidir amb la que fan els sindicats sanitaris de l'estat espanyol, que es mobilitzen el mateix dia contra l'Estatut Mar que prepara el Ministeri de Sanitat i que regularà laboralment el personal sanitari espanyol. A Catalunya aquesta regulació la fa majoritàriament el govern de la Generalitat perquè en té les competències. Tot i això, des de Metges de Catalunya creuen que les condicions laborals dels metges catalans no són dignes i tampoc s'ha revertit el deteriorament del sistema de salut. La vaga començarà a les 8 del matí del divendres 3 d'octubre i acabarà a les 8 del matí del dissabte dia 4. I als esports, Marta García. El Barça ha ofert al València 290 entrades perquè seguidors valencianistes puguen anar diumenge al partit de la quarta jornada de Lliga en el Johan Cruyff, estadi revisat per cert este matí per la delegació de la Lliga en una visita tècnica de supervisió dels canvis demanats. La Policia Nacional ha identificat 3 membres de la corba, seguidors de l'Espanyol, que van penjar una pancarta en què amenaçaven un àrbitre de primera divisió el mes de març abans del partit contra l'Atlètic de Madrid. En l'agenda del dia, de setena etapa de la vuelta amb 143 quilòmetres de recorregut encara per carreteres gallegues hi ha amb eladanès Jonas Bingegor com a líder. Això després que ahir l'organització va retallar els últims 8 quilòmetres de l'etapa per les protestes contra l'equip israeli. La selecció espanyola femenina d'Hockey Patins busca la primera posició de grup en l'europeu que se disputa en Portugal. hui juga contra l'anfitriona a dos quarts de 8. En l'eurobàsquet, quarts de final, Finlàndia, Georgia i Alemanya, Eslovenia. La tiradora del catllar Elia Canales guanya el Mundial de tira amb arc en equips mixtos al costat de l'Aragonès, Andrés Teminyo. Han superat la potent Corea del Sud per 6 a 2 en el Mundial que aquests dies se disputa en Kuanju. I en futbolsa, la segona jornada amb el debut dels catalans en casa. A dos quarts de nou, Indústries, García, Santa Coloma, Manzanares i Barça, Xota de Navarra. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 12. Us informa Mariona Salas Vilanova. El Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Just organitza ajuntament amb Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat el 17 de setembre a les 10 del matí la formació en línia al balanç de situació, interpretació i rendibilitat de l'accionista. L'activitat està adreçada a persones emprenedores, gerents de pimes i responsables financers i administratius de societats limitades. El curs té com a objectiu oferir eines per elaborar i interpretar un balanç de situació i conèixer la situació patrimonial de l'empresa. El programa inclou l'estudi del fons de maniobra, l'endeutament i l'estructura de l'actiu i del passiu, així com el càlcul de ràtios financers com el ROA, el ROE i la rendibilitat de l'accionista. La sessió anirà a càrrec de Xavier Sol de Vila i requereix inscripció prèvia. Sant Just ha registrat més de 3.000 participants en les activitats d'educació i natura del programa metropolità Aprenem a la xarxa durant el curs 2024-2025 als parcs del Milenari i de Torreblanca. En total, 3.016 persones han participat en propostes com el programa Compartim un futur, projectes d'aprenentatge i servei, la Jogueta Cambiental i el cicle La Natura al teu abast. De cara al mes de setembre del 2025 el programa continua amb noves activitats obertes a la ciutadania. El 13 de setembre, a les 12 del matí, al Parc del Milenari es farà la Jogueta Cambiental acompany a l'ornitòleg, una sessió per descobrir els ocells del parc guiats per un expert. L'activitat és gratuïta i no requereix inscripció prèvia. L'endemà, 14 de setembre, a les 12 del matí, al Parc de Torreblanca se celebrarà la Jogueta Cambiental Mosaic amb cartons de colors, una proposta creativa per a infants per a elaborar mosaics artístics amb diferents materials. L'activitat tampoc requereix inscripció i està organitzada amb la col·laboració del Carreau Blau. La Taneu de Sant Jus inicia el curs 2025-2026 amb una de les grans novetats, la remodelació de la sala del cinquantenari. Marta Malaret, membre de la Junta Directiva, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que les obres eren necessàries per renovar butaques i parquet deteriorats, ampliar la profunditat de l'escenari i millorar serveis com els lavabos i els camerinos. També s'ha duplicat la capacitat de la caixa tècnica i s'ha incorporat un sistema de butaques enumerades. La inauguració oficial de la sala està prevista pel 17 de setembre amb una conferència de Joan Lluís Pozo sota el títol Teatre i Vida. L'espai mantindrà la seva polivalència amb la possibilitat de convertir-se en pista per dansa o assajos i augmenta lleugerament l'aforament fins a les 200 localitats. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb tota l'actualitat s'enjistenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara! Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 99.1 Ràdio d'Esvern 99.1 Ràdio d'Esvern 99.1 Ràdio d'Esvern Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Fins demà! Smooth Jazz Club. T'hi esperem. I a falta d'un minut per un quart d'una del migdia, arrenquem la tercera hora de la Rambla. I ho fem amb el Parador Musical. Avui, general, al Parador Musical, marxem a conèixer Bad Bunny. Moltes ganes de conèixer una miqueta més aquest músic, que crec que t'agrada bastant a tu. A mi sí que m'agrada molt, la veritat. Jo soc més fan del Bad Bunny d'abans que el d'ara, i el d'ara és molt més chill, més tranquil, amb música per a tots els públics, però a mi em segueix agradant, clar. Molt bé, doncs avui us donem la benvinguda al Parador Musical, l'espai on cada dia descobrim la vida i la música dels grans artistes. Parlarem de Bad Bunny, el fenomen mundial del requetón, trap i música urbana, que ha revolucionat el programa musical internacional. Amb lletres que combinen crítica social, sensibilitat i diversió, Bad Bunny és avui un dels artistes més influents del món de la música. Prepareu-vos per conèixer la seva història i escoltar alguns dels seus hits més destacats. I comencem parlant dels orígens i les primeres passes. Doncs sí, el seu nom real és Benito Antonio Martínez Ocasio. Va néixer el 10 de març de 1994 a Sant Juan, Puerto Rico, i des de molt jove va mostrar una passió per la música urbana i va començar a compartir les seves cançons a Soundcloud, cridant l'atenció de segeix discogràfics. El seu primer gran expert, Soy peor a 2017, el va situar a l'escena del trap llatí i el va convertir en un artista seguí. Aquest temazo, perquè no té un altre nom, va a marcar l'inici de la seva carrera internacional, amb un estil propi i un missatge de confiança i autenticitat. Després, es va venir, han llançat àlbums icònics com X... Bueno, això m'hauràs d'ajudar... Por siempre, por siempre. Por siempre. En sèrio, X sempre. Vale, jo, mira, estic obsolet, oients de Ràdio d'Esvern, estic obsolet, jo crec que m'estic tornant gran. I l'altre, el sabràs dir? No, no, l'altre... És Yo hago lo que me da la gana. Yo hago lo que me da la gana són aquestes... Totes aquestes sigles. Aquestes sigles, eh? Vale, vale, m'estic fent gran, definitivament. La setmana passada vaig fer 26 anys i també és veritat que no soc massa consumidor d'aquesta música. A mi em passa una mica al revés que en Gerard. A ell li agrada més la tapa iniciàtica de Bad Bunny. A mi m'agrada més on està ara actualment Bad Bunny. Crec que potser és més comercial, no ho sé. Però sigui com sigui, Bad Bunny sempre ha combinat reggaeton, trap, rap i música tropical amb lletres carregades d'emoció i crítica social. És conegut per les seves col·laboracions amb artistes com J Balvin, Rosalia i Drake i per transformar cada àlbum en un esdeveniment global. Passem a la següent cançó. Avui també us volem portar la Calla Ita de Bad Bunny que en aquest cas comparteix també autoria amb un altre artista. Tiene un culito ahí que l'acabo de testear. Pero en bajita, ella no es de frontear. Ella es calladita. Com us agrada això, eh, els jugues? Molt, molt. Ens portem molt poc tu i jo, però és igual, per mi... És que jo soc un viejo joven, ho sento. A mi m'agrada una altra cosa. Ja quan has dit X, 100... No, no, no, i m'he quedat bloquejadíssim, bloquejadíssim, eh? Vull dir, el meu cap ha fet com una espècie de... No sé, reiniciando, s'ha sobrescalfat. Saps com els ordinadors que sobrescalfen? Doncs jo igual, estava hiperventilant. No sabia com llegir això, però bé. Sigui com sigui, marxem a un altre tema que crec que aquest sí que el coneixerà tothom. És el Titi me pregunto. L'he catalanitzat una mica, eh, el Titi. Que seria més aviat la Titi me pregunto. Hey, Titi me pregunto si tengo muchas novias. Muchas novias. Hoy tengo a una, mañana a otra. Hey, pero no hay boda. Titi me pregunto si tengo muchas novias. Muchas novias. Hoy tengo a una, mañana a otra. Me la voy a llevar a todas. Un VIP, un VIP. Hey, saluden a Titi. Vamos a tirar un selfie, say cheese. Hey, que sonríen la que ya les metí en un VIP. Doncs la seva música reflecteix les experiències de la joventut, l'amor, la festa i l'identitat connectant amb milions de fans el món sencer. Parlem ara dels premis i reconeixements, Gerard. Patbani ha rebut premis com el Grammy Llatí, Billboard i American Music Awards i és que és el primer artista de música urbana a encapçalar la llista Billboard 200 amb àlbums en espanyol. I bé, ha guanyat molts premis i són reconeixements que al final es mereix per tota la música que ha acabat fent. Com dèiem, aquests reconeixements consoliden Batbani com un dels artistes més influents del segle XXI en la música llatina i global. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. cifrañat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Bé, ha guanyat molts premis. Y subo un selfie pa' que vean lo rica que tú estás, que tú estás Las otras tienen que apretar En la calle ando suelto, pero por ti me quito Si tú me lo pides, yo me porto bonito Ay, ay, tú no eres bebesito, tú eres bebesota Friquito, una ma se te nota I tanquem, Gerard, aquest espai musical d'avui amb una curiositat Sabies que Batbani és també un activista i defensor dels drets socials, la igualtat i la cultura LGTB? Doncs sí, la seva imatge i estil atrevit han trencat estereotips i també inspiran milions de persones Per acomiadar-nos, escoltarem un dels seus temes més celebrats, Ojitos Lindos Gerard, una abraçada molt gran, ens sentim d'aquí un parell de dies, que demà és festiu I res, a vosaltres, oients, us deixem una estona més amb Batbani Fins ara Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! ! Fins ara! Fins ara! ! Fins ara! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Les àvies i els avis són sàvies i savis! No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit! Festa de Bici sense Edat! En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans! La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada! I depèn de tu! Que ho facin sols! Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran! Acompanya'ls a veure el poble on es van criar! Dóna'ls vida! Que tornin a sentir el vent a la cara! Et necessiten! I tu a ells, també! Des de Bici sense Edat et necessitem! Festa Voluntari! Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. A l'estiu, protegiu-vos de la calor. Les onades de calor poden ser un perill per a la salut. En cas de molta calor, què cal fer? Refresqueu o climatitzeu les estances. Pentileu la casa durant les hores més fresques. Abaixeu els tandals i persianes durant les hores de sol. Beveu líquids sovint, evitant les begudes alcohòliques. Al carrer, feu servir gorra i vestits lleusers de colors clars. En els desplaçaments, busqueu les zones d'ombra. Eviteu l'exercici físic a les hores de més calor. Al cotxe, no hi deixeu nens ni persones dependents amb les finestres tancades. En cas de molta calor, molta precaució en persones d'edat avançada i nadons, amb discapacitats, amb malalties cròniques, que prenen determinada medicació, tranquil·litzants, diurètics, amb problemes d'alcoholisme o drogoaddicció, que han de romandre o treballar a l'aire lliure. En cas de molta calor, símptomes d'alerta, esgotament, set intensa, mal de cap o mareig, rampes a les cames, febre o vòmits, pell calenta, vermella i seca. En cas de molta calor, consells. Poseu la persona en un lloc fresc o climatitzat. Doneu-li aigua o sucs. Apliqueu-li draps humits i freds a diverses parts del cos. Afavoriu la ventilació de les estances. En cas de dubte o necessitat d'assistència, podeu contactar amb el vostre centre d'atenció primària, CAP, o al telèfon 061 CatSalut Respon. 061 CatSalut Respon. CanalSalut.gencat.cat Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Falten dos minuts per dos quarts d'una del migdia i avui fem un viatge al passat. I per fer-ho, avui hem convidat en Pere Oliver, Vinyataires en Justen, que és gran amic del programa i de l'emissora. Pere, bon dia. Hola. Molt bon dia, Dani. Com estàs? I molt bon dia a tothom. A totes i a tots. I totis. I totis. A tothom. A tothom aquí aplegat a Ràdio d'Esvern. Clar que sí. Escolta'm una cosa. Com estàs? Com anava l'estiu? Aquestes calors? Com ho has portat? Bé. Ja estem acostumats. Com que un té una edat. Sí, oi? Ara parlaves de gent gran, de la bicicleta, per la gent d'una certa edat. Sí. Els que tenim una certa edat portem 84 estius. Per tant, ja hi estem avasats, no? Ja estem entrenats. que ara són una mica més potents, potser. No, però segueixen sent bons els consells que has dit abans. Si et refresques, beus aigua, et poses a l'ombra i no surts durant l'hora del sol, també tenim un avantatge a la gent gran. És una forma de pal·liar-ho. No ens veiem obligats a anar a treballar a córrer cuit a qualsevol hora del dia, sinó que podem fer la vida més sossegadament, no? Estem en la edat del sossego i, per tant, ens ho podem prendre tot amb més calma. Doncs sí. Avui, Pere, però, no t'hem convidat per parlar del temps ni de l'estiu, que també segur que ens faries un bon monòleg perquè estic convençut que te'n sortiries, però no. Això, temes del temps, li deixarem al Carles, que avui ja ens ha donat la previsió del temps i ja ens ha deixat una mica més tranquils per demà, tot i que amb certa incertesa de veure si caurà algun ruixat o no demà 11 de setembre. I res, avui ens centrarem en els còmics perquè, Pere, a tu et convidem com a gran expert de còmics, com a vinyat aire, i també per parlar del còmic en català. Avui hem titulat aquesta secció com un petit viatge per descobrir el còmic en català, les seves històries i anècdotes amb tu mateixa, en Pere Oliver, perquè començarem amb aquesta pregunta oberta, d'obertura, que és quan i com podem situar els primers còmics en català. Doncs mira, pels voltants de l'any 1873-1874, durant la segona meitat del segle XIX, amb els seus pioners a Peles Mestres i Josep Lluís Pellicer. Si hem posat la cançó aquesta a la taverna del Mallol és precisament perquè és de la Peles Mestres. I la Peles Mestres sabeu que, a més de dibuixar i ser un dels primers historietistes, escrivia teatre, componia cançons, era folclorista, feia un munt de coses. Doncs la tenim de fons. Ens acompanya aquí a Ràdio d'Esvern quan ja són i 31. Les 12.31 passa un minut de dos quarts d'una del migdia. Seguim amb més cosetes. Quins van ser aquelles primeres publicacions o revistes que van apostar per la vinyeta en català? Per la vinyeta en català, doncs, tenim la campana de gràcia, l'esquella de la torratxa, el diluvi, i ja cap a principis de segle el que va ser el gran innovador i el que va ajudar a escriure i a llegir en català a moltíssimes generacions que va ser el Patufet. Patufet neix a l'any 1904, de mà del folclorista i estudiós de la llengua Aureli Campmany i aleshores amb els dibuixos de Joan Garcia Junceda i Gaietà Cornet i més endavant amb els textos de Josep Maria Folqui Torres, es va convertir en una revista molt i molt popular. tant és que l'any 22 ja era la revista més popular de Catalunya i gràcies al seu èxit va néixer el Virulet, que el Virulet ja era el suplement il·lustrat d'en Patufet i tenia la característica que tota estava íntegrament amb historietes i amb textos a peu de vinyeta. Virulet va comptar amb els millors il·lustradors del moment en aquesta publicació i col·laboraren com a dibuixants a més dels ja citats el Gaietà Cornet i el Joan Seda del Patufet i va començar els dibuixants Moreno, que després va treballar al TVO, Prat, Millet, Mallol i molts altres que van iniciar els seus còmics i contes en català com per exemple Lola Anglada, de la que no se'n parla gaire i va ser una pionera es pot dir entre les dones perquè a més en aquell temps gairebé tot eren homes els que col·laboraven en el món de la premsa il·lustrada. Doncs deixa'm que et pregunti com es vivia? Com es vivia el còmic en català en un context històric on la llengua no sempre tenia presència pública, Pere? Bé, la llengua va tenir presència pública, ja dic, durant l'època del Patufet que va ser de 1904 fins a 1938 i amb la guerra va quedar pràcticament anul·lat tota la premsa en català. Acabada la guerra civil i després de la posterior persecució del català perquè no oblidem que hi va haver persecució la publicació de còmics en llengua catalana no es va reprendre fins al 1956. En aquell any l'editorial hispanoamericana de Ediciones que als anys 30 havia introduït i publicat còmic nord-americà va editar Els Infants. Els Infants ja va ser una revista amb historieta il·lustrada i en la que hi van col·laborar dibuixants com el Miquel Ripoll i l'Antoni Ballori Jofré que era el pare del que després era el Toni Ballori que publicava els acudits a la Vanguardia. El setembre de 1951 s'inicia la publicació de la revista infantil anomenada precisament així L'Infantil. Als inicis la va publicar el Setmanall de Solsona amb l'aprovació del bisbe Vicenç Enrique Iterancón. El seu primer director va ser mossèn Climent Forner. Aquesta petita revista tan sols es distribuïa bàsicament dins del bisbat de Solsona. L'any 1964 en la segona època de la revista i ja publicada des de Barcelona amplia el format i el nombre de pàgines i comença a encabir-hi historietes de Josep Coll que era el famós dibuixant després del TVO de Coll Albert Rué, Mercè Llimona, Joan Rafart i molts altres. A partir de 1968 la va passar a editar publicacions de Blavaria de Montserrat i el 1973 es va rebatejar amb el nom de 13 béns. Però no podem oblidar que va ser el 24 de desembre del 1961 quan es va publicar per primera vegada la revista Caball Fort que la historieta en català aquesta la coneixem molt, eh? comença a tenir una gran difusió i a més té el gran encert tant de publicar autors d'aquí com autors franco-belgues. I aleshores el còmic franco-belga és conegut per molts aquí precisament gràcies a Caball Fort i gràcies a que els infants llegeixen Caball Fort després comencen a llegir l'Estèrix, el Tintín i tota la quantitat de còmic franco-belga que sempre ha tingut molta acceptació a Catalunya. Doncs obrim un altre bloc perquè volem parlar també de l'evolució i consolidació i ara doncs descobrirem en quines dècades, en quins anys el còmic en català va viure diguéssim un impuls o certa consolidació. Comentaves ara, no? L'inici també d'aquest tipus de revistes que han enfortit el sector. Sí, pràcticament comencen a publicar còmic en català ja a partir dels anys 60, editorials com Norma Editorial, el Grup Planeta, Glenat, pràcticament totes les grans editorials publicen còmic en català. Primer amb una certa timidesa, no? Perquè sempre pensen que si ho fan en castellà tindran més lectors, no s'equivoquen, clar, el còmic en castellà que arriba tota Espanya i Amèrica Llatina, mentre que el català es redueix a Catalunya i una part del País Valencià. No oblidem que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va començar a publicar també personatges històrics i eren els personatges històrics els que més difonien en còmic. Van fer en valencià la vida de Jaume I, Francesc Ximinis, Enric Valor, Teodor Llorent, Vicenç Ferrer, Vicent Andrés Estellers i fins i tot tota una història del Joan Fuster en còmic. Carai! També aquí es publica molt tema històric. Sembla que li costa molt al còmic en català entrar a fer coses, diguéssim, frívoles o bé d'aventures i es concentra molt, sobretot en els seus primers anys d'història, en còmic històric. D'aquí ve que va publicar El Tallaferro amb guió de Víctor Mora, Fills de l'Empordà, o sigui, ja es veu amb els títols que és tot, hi ha una preferència pel còmic històric, fins que arriba un moment que es popularitza el manga en català i va ser el còmic japonès traduït al català el que va aconseguir un nombre més ampli de lectors. A partir de l'any 1992 es publica per primera vegada Vola de Drac d'Akira Toriyama, té uns tiratges setmanals de 85.000 exemplars. Això no es veia des dels temps del Patufet, des de la primera etapa del Patufet, perquè no oblidem que el Patufet va tenir una segona etapa però mai va assolir l'èxit de la primera. Va estar molts anys sense publicar-se, des de l'any 38 que va plegar per motius de la Guerra Civil, fins al 1968 que va tornar a sortir i va tornar a morir el 1973 amb una curta vida. també que hi havia un intent en modernitzar-lo, però el poc públic que aleshores llegia català ja el tenia absorbit cavallfort. Aleshores era molt difícil en aquells primers anys 70 que poguessin sortir al mercat dues o tres revistes en català. Hem parlat d'aquests gèneres, aquests estils que van marcar aquesta etapa, aquest inici i consolidació del còmic, també d'aquesta transició que ens estaves explicant ara, la transició democràtica a la normalització lingüística, a la creació, però clar, jo ara també anava a preguntar-te sobre un tema que has fet un breu incís, que és el fet que hi havia una diferència clara entre el còmic fet aquí i les traduccions en català, és a dir, aquests mangas que venien i es traduïen al català. Hi havia certa diferència? O inclús podríem dir que hi havia potser certa competència? O no? No, jo no crec que hi hagués competència perquè hi ha un llibre molt curiós del Sebastià Roig que es diu Les generacions del còmic perquè cada lector, cada grup de lectors, té els seus estils preferits i els seus autors preferits. Per tant, hi ha un grup de gent que llegeix tota mena de còmics, però hi ha uns grups que només llegeixen manga, uns altres que només llegeixen còmic franco-belga, uns altres que només llegeixen còmic americà, uns altres que defensen el TV o Patrio i només llegeixen còmic espanyol i uns altres que llegeixen còmic en català, escrit en català, sigui d'autors d'aquí o sigui d'autors de fora. Això està molt ben explicat en un llibre del Jordi Riera Pujal, que es pot trobar a totes les tendes de còmic, que es diu el còmic en català de la postguerra a la transició. I podeu trobar també tota la història del còmic en català, els apunts per una història dels TVOs de l'Antonio Martín o panorama de 100 anys de premsa infantil catalana, també d'Antonio Martín. tenim tota la història del TVO, 100 anys de TVO, escrit per l'Antoni Guiral. També de l'Antoni Guiral tenim 100 anys de Pulgarcito. Val a dir que el TVO i el Pulgarcito, tot i ser redactats en castellà, reflexen molt la manera de ser catalana. Ah, mira. Perquè la família Ulisses és evident, una família benestat catalana. El pobre Carpanta és un corrant català que les passa canutes perquè passa gana i viu totes les misèries de la postguerra. Els personatges de TVO i Pulgarcito, tot i sent redactats en castellà i de difusió per tot Espanya i part d'Amèrica Llatina, reflexen molt la idiosincràcia, la manera de ser dels catalans. I són una paròdia, una paròdia molt ben escrita i exitosa. No oblidem que TVO va donar nom als TVOs abans que es diguessin còmics, còmic és d'origen anglès, com manga d'origen japonès, però aquí, des de 1917 que va sortir el TVO, deien TVOs als còmics. Sí, sí, sí. Una nostra forma de dir-ho. Exacte, una forma de dir-ho. Se'ls va estar dir en TVOs fins que es va posar de moda la novel·la gràfica, que és una altra forma d'explicar historietes a base de llibres gruixuts de moltes pàgines i passar dels TVOs de 24 i 64 pàgines i de 48 a fer novel·les denses i que poden tractar temes. 300, 400, 600 pàgines i dels que siguin amb els grans èxits de la novel·la gràfica. I ara, inclús, trobem les novel·les il·lustrades, que a mi és un gènere que també m'agrada, que és el fet aquest d'estar llegint una novel·la amb il·lustracions i és molt bonic perquè no és que els personatges cobrin vida i t'estiguin parlant amb afarades, sinó que senzillament t'acompanya aquell dibuix d'aquella pàgina que estàs llegint, no? I és molt agradable també de llegir. Hi ha també un llibre molt curiós que encara es troba a les llibreries, el còmic i les formes pop del Terence Moix, que parla precisament dels còmics, de la historieta, de l'aventura i dels llibres il·lustrats, els contes, perquè evidentment el conte és un gènere entremig de la historieta i la literatura, no? Perquè forma part en dibuixos i explicar i escriure el que els hi passen als personatges. Doncs mica en mica hem anat arribant, Pere, a l'actualitat i als reptes que té actualment el còmic. I jo et pregunto, quin és l'estat actual del còmic en català? Doncs potser estan en els seus millors moments, salvant les distàncies, perquè s'ha dit en català pràcticament de tot el mateix que s'ha dit en castellà. Si veuen que un còmic en castellà funciona molt bé diuen, pues fem també una edició en català i aleshores sigui o no d'autor català el publiquen també en català i llavors veiem que avui publiquen en català totes les grans editorials, Planeta, Norma... Tampoc n'hi ha tantes, no? Però n'hi ha inclús exclusivament que editen només en català. Ja, sí, sí, no, no, interessant. L'editorial Joventut, l'editorial Salvat, aquests també tenen una àmplia publicació en català. Podrien dir que aquestes són bastant claus en la seva difusió. Sí. I ja és suficient marcat lector en català, Pere? Perquè una cosa és que les editorials decideixin editar en català i una altra cosa és que hi hagi un mercat que demandi això, no? És un mercat molt limitat perquè hi ha moltíssima producció. No oblidem que hi ha també autoedició, que ara està de moda. Sí. La gent s'editen el seu... s'editen el seu propi còmic, li demanen als amics diners per ampliar el seu còmic, venen mil exemplars, els reparteixen amb tots els amics, fan un dinar... Fas un vercami, fas un crowdfunding, el que sigui, no? Exacte, el crowdfunding és el que ara es porta... i aleshores de tots aquests que s'editen entre ells n'hi ha un o una que té un gran èxit i després l'editen els grans editorials i tenen una difusió molt àmplia però n'hi ha que es queden en això, en mil exemplars repartits entre els amics i coneguts i ja està. Quirientos ejemplares vendidos, mil ejemplares vendidos i aleshores dius, bueno, ja soy feliz, no? I això passa d'anar en català com en castellà, hi ha moltíssima gent que s'autoedita, però ja dic, han començat així, fent fanzines i petites edicions i també hi han sortit grans autors i autores, els principis de la Raquel Gu, que va començar editant fanzines, vull dir, ara és el moment de les dones, cada vegada hi ha més autores, i potser una pionera del còmic, podem dir que va començar a ser exitosa, va ser la Núria Pompeia, després de la Núria Pompeia han viut autores com Marika Vila, ja en el seu temps la Carme Barberà i Purita Campos, venien molt de còmic i moltes historietes i avui hi ha un munt d'autores de còmic que funcionen bastant bé i que editen els seus propis personatges. I si marxem a parlar sobre el paper que tenen els festivals, fires o espais en manga Barcelona o el còmic Barcelona per donar visibilitat al còmic en català, quina seria la teva resposta? Com veus, com valores aquestes accions que es fan per promoure el còmic? Sempre tot el que es faci de difusió és positiu i una precisament de les formes de difusió molt positives del còmic són primer les tendes especialitzades perquè un sap que si va amb una tenda especialitzada trobarà de tot i aleshores el còmic ha passat ha passat de ser un producte de quiosc a ser un producte de tenda especialitzada ha passat de ser una cosa molt popular que comprava tothom a ser una cosa que compren els comiqueros que té el seu públic i aleshores l'altra forma de difusió molt important són els salons. Va començar el Saló de Barcelona, després el de Madrid i pràcticament no hi ha ciutat espanyola que no tingui el seu saló del còmic i avui són altament populars i conegudes les jornades del còmic de Vilés, el Saló de la Coruña que és vinyetes des del Atlántico, el Saló del còmic de Granada i després ha vingut el de Sevilla, el de València i les jornaiques del còmic de Zaragoza, les jornades del còmic de Burgos, un món, cada ciutat munta el seu saló del còmic i llavors aquí és una oportunitat perquè hi van les editorials més importants, hi ha un apartat on poden rebre nous autors que valoren els seus directors editorials, si allò serà rendible, si sortiran els números si ho publiquen i també són espai perquè cadascú pugui divulgar els seus fanzines, les seves propostes i les seves qüestions, no? I aleshores són salons, gairebé tots ells, molts són locals, però n'hi ha ben ben mitja dotzena que són internacionals, són internacionals el de Barcelona, el de Madrid, el de la Coruña, el de Granada, el de València, o sigui que ja tenim ben bé les jornades de Vilés, tenim ben ben mitja dotzena de salons internacionals del còmic on van autors de tot el món a presentar els seus projectes. I ara parlem també de, a l'inici d'aquests mons digitals, no? des de fa uns anys, veiem com el còmic en digital i a les xarxes ens està agafant bastant de pes i m'agradaria també poder poder parlar una mica d'això. És una oportunitat per ampliar públic o la gent encara segueix preferint el còmic en físic? La majoria de lectors els agrada molt el còmic en paper. El còmic en paper li passa una mica com el llibre, vull dir, encara que hi hagi llibres digitals i còmics digitals, el paper segueix tenint un atractiu, segueix tenint un encant, jo potser perquè soc de l'edat del paper val a dir-ho que els primers còmics, els primers llibres especialitzats en còmics es titulaven noms així com personatges de paper, herois de paper, criatures de paper, o sigui el paper té fins i tot va haver una jornada de còmic que la van titular temps de paper, o sigui que el paper té un cert atractiu. I el digital té un problema, que és que molta gent penja coses digitals, llavors es miren gratuïtament i no hi ha manera que després això editar un paper perquè la gent ja ho ha vist abans per internet. Nosaltres tenim a l'associació d'autors de còmic d'una pàgina que, per exemple, el xurro il·lustrado i n'hi ha molts d'altres que són digitals, però com que ja ho hem publicat tot a internet, quan ho fem en paper ja ho hem vist, ja ho hem llegit. Clar, és la doble cara de la moneda. La doble cara. A més, hi ha moltíssims autors que divulguen la seva obra digitalment i aleshores això és un arma de doble filo, perquè van explicant com fan el seu còmic, van explicant quan el tenen acabat, penjen pàgines i pàgines i llavors la gent s'ho mira. L'objectiu és que s'ho mirin perquè després ho comprin, però ja s'ho han llegit, ja s'han fet una idea i, a més, hi ha un problema també greu que és la butxaca dels lectors. Vull dir, es publica tal quantitat de coses que no arriba el lector a no ser que sigui un lector. La butxaca i els espais, perquè ara ja no hi ha les cases que hi havia abans per albergar tants llibres. i els llibres, vull dir, al final la gent no té biblioteques a casa, té potser un prestatge on pot guardar els seus llibres, però clar, hi arriba un punt que al final acabes tenint, i els còmics, les novel·les gràfiques, són aquells llibres que et sap greu desfer-te d'ells. Sí, sí. No és com un llibre o una novel·la que potser la llegeixes i la passes a algú, un còmic que et ve de gust, cada tant. Els que ens hem dedicat a l'edició de còmics al llarg de les nostres vides, tenim les nostres cases que no sé cap. però tenim algú que conviu amb nosaltres que diu, tira tot això, no ho vol ningú. Vull dir, jo veig amb horror que la quantitat de còmics i llibres que tinc aniran a parar amb un container, però no hi sigui. Ja. Perquè a més, ho envies inclús, jo he parlat amb arxius històrics de la ciutat de Barcelona i tal, i et diuen, bueno... Ja la llamaremos, ja la llamaremos, no, una mica? Exacte, sí, sí. No, hem vingut a casa, s'ho hem mirat i diuen, bueno, envieu per internet, no, que ho envies, que ho posis en un pendràs i els envies. Llavors, sí, està arxivat. És important, també, això sí que m'agradaria dir-ho, que hi ha arxius d'història del còmic, com Humoristan o TVEsfera, que tu poses Humoristan i l'autor que vulguis a internet i et surt la història de l'autor que busquis. Tu busques, per exemple, Humoristan a peles mestres i et surt tota la vida i quantitat de pàgines d'ell. Humoristan Junceda, Humoristan Humoristan, Humoristan, Humoristan, Valentí Castanys. Igualment, amb TVEsfera i et va sortint vida i obra de tots aquests autors. Hem parlat, per exemple, he parlat molt de Junceda i de Cornet, volia dir que Riccardo Pisso i Valentí Castanys, Marino Benejam, Joaquim Montañola, Manel Urda, Josep Coll, tots aquests grans autors del TVO, van donar vida durant 80 o 90 anys seguits amb uns TVOs de màxima lectura. i tots van fer obra en català, el que passa que degut als seus anys de màxima producció, que van ser els anys de la guerra civil i de postguerra, ja m'ho hem dit abans que fins a l'any 56 no es va començar a publicar tímidament en català, perquè el català estava prohibit. Clar, sí, sí. I ara marxem a l'últim bloc, Pere, perquè estem a punt de tancar la tercera i última hora de la Rambla d'avui, ens queden 9 minuts i escaig per arribar a la una del migdia, i vull tancar amb un bloc que l'hem titulat Experiència Personal i Visió de Futur. Vull arrencar preguntant-te com va ser la teva experiència com a vinyataire en català, encara ets vinyataire, dibuixar tires, per exemple, per la Vall d'Avers, no? I m'agradaria saber com ha estat la teva experiència com a vinyataire en català. La meva experiència com a vinyataire no ha estat massa fructífera, tot i que he publicat bastant, he publicat el Diari de Barcelona, he publicat els TVOs que editava, perquè per la meva habilitat, no sé si és un defecte o una virtut, a rotular, a totes les editorials que he anat a parar, m'han explotat més com a rotulista com a dibuixant. Perquè sempre m'han dit que tinc molt bona lletra, que tinc una lletra molt clara, que retulo molt bé tant els logotips com les capçaleres d'il·lustracions, com les vinyetes, les bafarades, no? Recordem que les bafarades són el que parlen els personatges a través del còmic. L'espai per on parlen. L'espai per on parlen, que es va començar a popularitzar a principis del segle XX. em sembla que el primer que ho va utilitzar va ser Joaquim Xauderó, perquè al segle XIX no, eren publicats a peu de pàgina dels dibuixos, i a partir d'aquí era tot rotulat a mà. I després va venir la part actual, que era dibuixar fonts de lletra per ser vectoritzades i picades després per ordinador. Quan va dir que ja es poden fer per internet, llavors encara va ser mi perdició, no m'ha dit, ah, posar rotules, dibuixes, crees, abecedaris sencers, i d'aquests abecedaris els farem servir per això. Després, l'altra part és que quan vaig entrar com a dibuixant el grup Planeta, allà et feien servir per el que fos. Si necessitava en un moment determinat de redactor, feies de redactor, de mecatista, de mecatista, de grafista, de grafista. Era el que fos necessari en un moment determinat, no? I aleshores, esclar, quan estàs en un departament d'edició no estàs tot el dia dibuixant, sinó que fas el que toca fer en cada moment. Més que... Feien productes de quiosc i m'ocupava, m'ocupava el meu departament de l'edició. L'edició, jo treballava com a tècnica editorial, tècnica editorial vol dir no només que dibuixes, sinó que calcules el gramatge del paper, t'ocupes de l'enquadernació, t'ocupes de la... Clar, hi ha moltes tasques a fer. moltíssimes facetes, fins i tot d'anar a les impremtes a revisar els tiratges i valorar les tintes que s'hi posen en cada edició. És una cosa molt àmplia, no? I l'estar treballant dins l'indústria editorial no és com el dibuixant que està tot el dia a casa i dibuixa, dibuixa i dibuixa tot el dia moltíssimes hores i no fa res més que dibuixar, com en els casos d'aquests dibuixants, com el cas de l'Ibáñez que dibuixava 16 hores seguides, 14 hores seguides, o la Pilarín Veiers, que és una màquina de dibuixar que no para mai, la Roser Capdevila, són persones que dibuixen, dibuixen i dibuixen i no fan altra cosa que dibuixar. En canvi, el tècnic editorial alterna el dibuix, la seva funció de vinyetaire, amb moltes altres, com la d'escriure, la de rotular, la de maquetar i de fer totes les coses que comporten el món de l'edició de còmics o de llibres, feien productes de quiosc, no només de còmics, sinó també de llibres. En els anys que vaig estar a Google Planeta editàvem El Coyote, Círculo del Crimen, Biblioteca del Terror, moltes fascicles, el que calgués. El quiosc era un lloc, recordo que un dels eslògones que vam fer era corre a tu quiosc, no? Corre al teu quiosc. Perquè eren productes de quiosc. És a partir del moment que entra la informàtica, que comencen a tancar quioscos, el producte de quiosc disminueix, i aleshores, a partir del món que la gent es comunica a través de WhatsApp i que la gent es comunica a través del mòbil, ha baixat moltíssim el producte de quiosc, tant revistes com... I amb tot això, com veus el còmic en català en el futur? Ah, jo veig que seguirà... Hi ha molts autors i autores i està plenament viu. El còmic, avui ningú dubta que és un art, és un art que té talents extraordinaris, que comunica tant com comunica el llibre, com comunica la música, com comunica el teatre, i és un art més. amb totes les arts hi ha coses bones, coses regulars, coses que no ho són tant, però... jo crec que seguirà vigent sempre. Tu mira el que passava, que quan surt una cosa nova els sembla que ha de... Que l'altra de... Quan va sortir al cinema, deien, ai, ara s'acabarà el teatre. Quan va sortir al cinema amb veu, no? Perquè primer va sortir mut, va passar el mateix, no? Sí, sí, sí. Va passar a la tele i van dir, ara ja no hi haurà ràdio. En canvi, totes les arts i totes les tècniques conviuen perfectament les unes amb les altres i es complementen. Totes les arts es donen la mà, o sigui, perquè un pot dibuixar, però si dibuixa i veu la tele, fatal, però si dibuixa i escolta la ràdio, pot anar dibuixant i escoltant música i escoltant programes de notícies i no passa res. El cinema té una manera d'expressar-se, el còmic un altre, el teatre un altre, però són formes paral·leles. La prova és que molts autors, el cas que comentàvem de pel·les mestres, el cas de Josep Escobar, han cultivat paral·lelament el teatre i el còmic. Doncs Pere, ho hem d'anar deixant aquí, és un plaer parlar amb tu. I res, una abraçada molt gran, que tinguis un molt bon curs, i sé que tu sempre t'omples l'agenda de coses, o sigui, que vagi molt i molt bé, i segur que ens anirem escoltant de tant en tant aquí a Ràdio d'Esvern, i parlarem del còmic. Sempre que vulguis, podem parlar de còmic i del que tu vulguis. Una abraçada, cuida't. Igualment, una abraçada per veure. I fins aquí, la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimècades 10 de setembre. Avui hem parlat de notícies, hem parlat del temps, de les efemèrides, a l'entrevista del dia hem parlat de l'Ateneu de Sant Just amb Marta Malaret, hem remblejat autors i llibres, i també hem parlat de bona música i del còmic en català. Nosaltres tornem demà no, que és festiu, divendres 12, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Gràcies. Gràcies. Gràcies.