La Rambla
El magazín de matins, conduït per Daniel Martínez, on hi trobareu informació, entreteniment i la vida del poble en directe.
Subscriu-te al podcast
#906 - La Rambla: habitatge jove i carril bus B‑23 amb l’alcalde; record a Robert Redford; llibres amb Irene Solà; Elvis; i el ‘Miralles’ del Documental del Mes
Resum executiu
- Programa molt variat amb informació local, actualitat, cultura i entrevistes.
- Peça central: entrevista a l’alcalde Joan Bassaganyes sobre habitatge jove, aparcament als Jocs Juvenívols, carril bus a la B‑23, seguretat (amb càmeres lectores de matrícules), educació (millores i Institut Escola) i respostes a la ciutadania.
- Notícies municipals: 48a Cursa de cars de coixinets, cicle “Documental del Mes” amb “Miralles”, i sessió TAT a la Biblioteca Joan Margarit.
- Portades dels diaris: focus en Gaza i debats sobre boicot a Israel (Eurovisió i esports), política estatal i adeu a Robert Redford.
- Homenatge a Robert Redford: repàs biogràfic i llegat cultural, amb música i context.
- El temps: domini anticiclònic, calor intensa (màximes prop de 35 °C) i ambient assolellat.
- Cultura: espai Rambla, Jant dedicat a Irene Solà i a la seva obra Canto jo i la muntanya balla; Parador musical amb Elvis Presley.
- Entrevista al grup impulsor del Documental del Mes (Ateneu): format, objectius i estrenes del trimestre (incloent K2, tocant el cel i Mr. Nobody contra Putin).
Editorial d’obertura
“Jo vull poder amanir un bon tomàquet sense deixar-me un ronyó, com el que treballa al camp vol vendre’l sense sentir que l’estan timant.”
- Reflexió sobre la qualitat alimentària, el producte de proximitat i la bretxa de valor entre agricultors, intermediaris i consumidors.
Notícies de Sant Just
48a Cursa de cars de coixinets (8–9 de novembre)
- Inscripcions: del 6 al 26 d’octubre a carsdecoixinets.org (70 € per car).
- A les 00:00 del 6/10: obertura de sol·licituds de préstec de cars (prioritat per debutants). S’accepten per ordre d’arribada.
- Es manté la preverificació (dimarts de la setmana de la cursa) i la verificació obligatòria dissabte (prioritat de cua per qui hagi preverificat).
- Recordatori: els cars de préstec s’han d’adequar per passar verificacions; l’organització no n’assumeix reparacions.
Documental del Mes: “Miralles” (19 de setembre)
- Projecció a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari) amb col·loqui amb Robert Brufau Niubó (doctor en arquitectura i col·laborador de Miralles).
- Director/a: Maria Mauti. Entrades: 7 € (5 € socis).
Biblioteca Joan Margarit – Sessió TAT (25 de setembre)
- Moixaines, jocs i cançons per a nadons (3–24 mesos). Inscripcions des del 18/9. Places limitades.
Portades dels diaris i actualitat
- Gaza: titulars sobre l’ofensiva israeliana i informe de l’ONU que parla de genocidi; debat sobre boicots (Eurovisió i possibles implicacions esportives).
- Política catalana: Govern d’Illa i traspàs de l’IRPF (alineació amb ERC).
- Cultura: gran espai per a la mort de Robert Redford (89 anys) a les portades.
“Els valors no han d’abandonar-se mai… sempre els valors per sobre de tot.” (posicionament institucional sobre els boicots)
Efemèrides
- 1923: Cop d’estat de Primo de Rivera a Barcelona; s’instaura la dictadura militar i la censura prèvia.
- 1939: Invasió soviètica de Polònia (pacte Ribbentrop-Molotov); deportacions i repressió.
- 1980: Estrena de Raging Bull a Toronto; Robert De Niro engreixa >25 kg per al paper i guanya l’Òscar.
- 17/9: Dia Mundial de la Seguretat del Pacient.
- 1983: publicació de “Red Red Wine” (UB40), clàssic reggae pop.
Homenatge a Robert Redford
- Vida i carrera: dels inicis com a pintor i al teatre/TV a l’èxit a cinema amb Butch Cassidy and the Sundance Kid (1969) i The Sting (1973).
- Director d’“Ordinary People” (1980, Òscar) i fundador del Sundance Institute/Festival.
- Legat: cinema com a poesia, compromís i veritat; impuls al cinema independent.
“Gràcies Robert per recordar-nos que el cinema pot ser poesia, compromís i veritat.”
El temps
- Situació: altes pressions i temps tranquil.
- Dimecres: sol amb alguns núvols baixos litoral i prims en altura; màximes fins a ~35 °C; mínimes altes a la costa.
- Dijous: cel serè al matí; a la tarda, núvols d’evolució al Pirineu.
Entrevista a l’alcalde Joan Bassaganyes
1) Habitatge jove i aparcament (Jocs Juvenívols)
- Promoció de 8 habitatges protegits per a menors de 35 anys, amb arrelament a Sant Just.
- Aparcament públic de ~70 places amb model de gestió similar al del Mil·lenari (mix residencial/comercial, priorització d’usos).
- Impacte urbà: edificació petita que rejuvenes el Barri Centre i alleuja el dèficit d’aparcament.
2) Carril bus a la B‑23
- Seguiment (3 mesos) per quantificar l’estalvi de temps (fins a 15 min esperats) i millorar freqüències/recorreguts (especialment X30).
- Objectiu: fiabilitat i redisseny de línies segons resultats.
3) Xarxa d’equipaments culturals (tardor)
- >70 activitats als equipaments; flexibilitat i accessibilitat (preu, horaris, espais adaptats, ajuts per renda baixa).
- Impuls a talent local: programació amb agents d’aquí i col·laboració amb entitats.
4) Seguretat ciutadana
- Tendència: baixen els robatoris a domicilis; pugen furts a persones i interiors de vehicles (desplaçament de delinqüència des de Barcelona).
- Eines: reforç humà i tecnològic (ampliació de càmeres lectores de matrícules i valoració de càmeres de seguretat en punts sensibles).
- Prioritat: protegir col·lectius vulnerables i espai públic segur.
5) Educació
- Millores d’estiu segons prioritats de les direccions (manteniment, seguretat, espais, punts d’aigua…).
- Institut Escola: enguany 1 línia a I3; alta satisfacció de famílies; es reclama calendari ferm del trasllat a Mas Lluí per donar certeses i impulsar matrícules.
6) Preguntes de la ciutadania (temes clau)
- Cursos d’arts plàstiques: alta demanda; nou criteri de punts amb prioritat per empadronats; possible ampliació el curs 26–27.
- Accessibilitat: rebaixa pendent de voreres a Av. Indústria/J. Pedrosa/Dr. Fleming; compromís d’actuació.
- Bona Aigua: bus condicionat a zona de gir al Passeig de la Muntanya; millora d’itinerari a peu (nou parc); futur Justtram si hi ha gir.
- Corredor verd de la Riera: 1r tram (fins ITB) cap a finals d’octubre; 2n tram pendent de cofinançament (rebutjada subvenció, es tornarà a demanar).
- Obres que es refan (Polígon/Blasco de Garay): afectades pel soterrament d’una línia (projecte de Sant Joan Despí); reposició un cop acabin.
- Residus: etiqueta “genèric” a l’app, error tècnic.
- Carretera Reial: resfalts parcials segons detecció de forats; actuacions sobre tapes si fan soroll.
- Esports: manca d’hores a la Bona Aigua; solució estructural amb nova pista poliesportiva a Mas Lluí; suport municipal a lloguer d’espais externs; foment del 60% d’esportistes locals (i priorització al futbol).
- Camp de futbol: neteja dissabte i diumenge matí; cal reduir incivisme.
Cultura – Rambla, Jant: Irene Solà
- Perfil de Irene Solà (Malla, 1990): formació en Belles Arts i màster en literatura/cinema; artista plàstica i escriptora.
- Obra destacada: Canto jo i la muntanya balla (premiada i adaptada a teatre; prosa poètica i cor coral on la natura parla).
“No hi ha dolor si ets un bolet.”
- Reconeixements i traduccions; darrera novel·la: Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres (Premi Finestres).
Parador musical – Elvis Presley
- Orígens i fusió de country i blues en el rock and roll (“That’s All Right”).
- Èxits icònics: “Hound Dog”, “Jailhouse Rock”, “Suspicious Minds”.
- Llegat: 600M de discos venuts, guardons Grammy i referent cultural del s. XX.
Entrevista – Documental del Mes (Ateneu)
- Grup impulsor (5 persones) per donar continuïtat i debat: format amb introducció + projecció + col·loqui.
- Objectiu: fer créixer l’assistència (ara 30–80 persones) i apropar el gènere documental a públic ampli.
- Trimestre:
- Setembre: Miralles (col·loqui amb Robert Brufau Niubó).
- Octubre: K2, tocant el cel (substitueix “Señor, llévame pronto”).
- Novembre (12/11, dimecres): L’últim cant nòmada.
- Desembre: Mr. Nobody contra Putin (sàtira sobre adoctrinament escolar a Rússia).
Butlletins i successos
- Crònica 11h (Catalunya Ràdio): agressió d’un pare a un mestre a Balaguer; hipoteques executades +17%; nova radioteràpia en gel a l’Hospital del Mar.
- Esports: estrena de Champions; baixes/retorns al Barça; qüestions d’aforament a l’Spotify Camp Nou.
Episode Sections

Editorial: qualitat alimentària i producte de proximitat
0:00Reflexió sobre la dificultat de trobar qualitat a preu just, defensa del producte de proximitat i la necessitat que agricultors i consumidors hi surtin guanyant.

Notícies – 48a Cursa de cars de coixinets
8:13Dates (8–9/11), inscripcions (6–26/10), préstec de cars (ordre d’arribada, prioritat debutants), preverificacions i verificacions. Recordatori de responsabilitats sobre l’estat dels vehicles.
Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio Despernfem, la Rambla. Molts de vosaltres entendreu perfectament les paraules que us dirigiré a continuació, paraules que van adreçades a la gent que gaudeix menjant, és a dir, la gran majoria. Cada cop costa més trobar productes de qualitat als supermercats, i és que tenim poc temps, recursos limitats i els preus dels productes pels núvols. Tot això ens acaba induint a comprar l'opció més rentable, i aquesta sovint no acostuma a ser la de més qualitat. Jo tinc el privilegi de poder menjar de tant en tant productes de proximitat, plantats i collits a la meva pròpia família. L'altre dia, per exemple, els meus pares em van portar a casa una bosseta amb uns quants tomàquets de l'hort. L'olor et transportava a un altre lloc, i el gust a una altra galàxia. En canvi, quan es compres al supermercat de tota la vida, doncs aquesta màgia moltes vegades desapareix. Clarament ens trobem en un moment conflictiu, on la qualitat té un preu, però aquest preu en moltes ocasions no beneficia l'agricultor, beneficia a tercers. Llavors ens trobem amb clients, que es veuen abocats a comprar productes econòmics amb poca qualitat, i agricultors que venen qualitat, traient un benefici ridícul. Ja sabeu que aquesta editorial no existeix per aclarir problemes estructurals del nostre país, sinó per fer reflexionar. I sincerament, jo vull poder amanir un bon tomàquet sense deixar-me un ronyó, com el que treballa al camp vol vendre'l sense sentir que l'estan timant. Soc Daniel Martínez, i ara comença la Rambla. I avui a la Rambla no parlarem de tomàquets, però sí tenim un bon tomàquet, perquè tenim un menú molt, molt, molt sucós, el d'avui, dimecres 17 de setembre. Arrencarem, com sempre, amb les notícies de Sant Jus i les portades dels diaris, tot seguit el temps, amb en Carles Rius, i també parlarem d'afemèrides. A la segona hora, l'entrevista del dia, avui a l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, on repassarem l'actualitat del nostre municipi, i també farem les preguntes que vosaltres, des de casa, li heu adreçat per xarxes socials. A la tercera hora, Rambla, Jant, l'espai de Gemma Janer, avui parlarem de llibres, i també el paradó musical amb Elvis Presley. Acabarem el programa d'avui, xerrant del documental del mes amb la gent de l'Ateneu. Tot a punt a casa perquè nosaltres ho tenim tot llest aquí a l'estudi i comencem amb bona música, comencem amb gossos, amb la cançó Corren. Bon dia! Fins demà! Fins demà! Tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoran, aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir qui sóc avui, una gota em cau mentre una altra em treu la set. plou i passar l'hora, tomba la bala, tomba la bala, que m'apuntava ara la meva, jo mateixa em disparava. Raig de llum, il·luminant, treu-me'l fons Una revolució dins meu, desedueixo i es transforma No, no, no, no, no, no, no, no, s'esborren Em conformo amb mirar-me, mirar-me d'endins, cap enfora Anar-te a buscar, nena, no és broma Hauria d'haver estat diferent, però en un moment S'han tancat les portes, poso els peus a terra, vull caminar Necessito despertar en un dia radiant Encara em queda temps per descolir Tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir Corren, corren pels carrers, corren Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van I ploren, ploren pels carrers, corren Com gotes d'aigua s'enyoren Aquells que ja no es veuran Corren, corren pels carrers, corren Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van I ploren, ploren pels carrers, corren Com gotes d'aigua s'enyoren Com gotes d'aigua s'enyoren Aquells que ja no es veuran Corren, corren pels carrers, corren Paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van I no s'esborren, imatges que no se'n van I ploren, ploren pels carrers, corren Com gotes d'aigua s'enyoren Aquells que ja no es veuran Oh, oh, oh, oh Ara escoltes, prèviu desvent Sintonitzes, ràdio desvent La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio desvent 98.1 Ràdio desvent 98.1 Mancan dos minuts per un quart d'onze del matí Ens dirigim ara a l'espai de notícies Ens dirigim a saludar a Mariona Sales Mariona, bon dia Bon dia, Dani Com estàs? Com a tot? Molt bé, molt bé Avui en portada, en titulars, volem destacar la cursa de cas de coxinets Parlarem també de les moixaines i cançons per més petits I d'alguna qüestió més que de ben segur serà interessant Com per exemple el documental del mes Que com dèiem també en sumari Avui tindrem els seus responsables aquí a la Rambla Comencem, com dèiem, amb aquesta cursa de cas de coxinets Els seus organitzadors ja han fet oficial les dates Que normalment acostumen a ser pels vols del segon cap de setmana de novembre Exacte I en concret aquest any cau en 8 i 9 de novembre Que serà quan tindrà lloc aquesta 48a cursa de cas de coxinets Pel carrer Freixes I les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre A través de la web carsdecoxinets.org I es tancaran el dia 26 El preu és de 70 euros per car I l'organització informarà de totes les novetats per xarxes I per correu als antics participants I aquella mateixa nit, la del 6 d'octubre A partir de les 12 en punt, 12.00 S'obrirà també el període per sol·licitar el préstec de cars I caldrà enviar un correu a seguretat arroba casdecoxinets.org Amb el nom del pilot, el copilot i les dades de contacte I sobretot no s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora Per tant, que enviï el correu abans de les 12 de la nit Del 6 d'octubre, així per fer-se una mica intel·ligent Si l'envio dos minuts abans seré el primer No, si l'envies dos minuts abans te n'aniràs al fons de la llista Ostres Per tant, a les 0, 0, 0, 0 I a més que pots deixar programat el correu electrònic a les 12 de la nit Jo això no sé com es fa És molt fàcil, és molt fàcil Tu vas allà i si no et busques un tutorial de YouTube Que et pots programar el correu a les 12 de la nit I te'n vas a dormir tu tan tranquil I ja està, sabent que tindràs aquest car Deixa'm que et pregunti Abans aquestes inscripcions es podien fer també de forma presencial Ara des de fa uns anys em penso que ja no és així Tot és online I l'únic que es fa presencial sí que són les verificacions Que d'aquesta manera s'estalvia temps el primer dia de la cursa Ho estic expliquent bé? Ho estàs expliquent bé? Abans les inscripcions es feien al casal de joves Que venia tothom amb el paper ple I es feia això presencialment Que era un moment... Realment era xulo Perquè clar, t'anaves trobant amb tothom que es tirava I ja feies una mica com de cali I al final t'has animat, no sé què Però clar, doncs hem d'olidar que estem al 2025 I que fer inscripcions presencialment Doncs de vegades queda com una mica... No és massa pràctic per a la conciliació familiar, diguéssim No, i és una mica com d'una altra època, no? Podent-ho fer fàcilment per internet Que realment és molt ràpid És omplir un parell de formularis Adjuntar documentació I clic i ja ho tens I clar, el que sí que es fa presencialment Evidentment, com tu has dit, són les verificacions I també, doncs, l'entrega de préstec Dels cars de préstec Llavors es cita la gent que ha tingut car un dia A la brigada municipal Que és allà on estan els cars guardats I la gent, doncs, el passa a recollir I després també, doncs, es fa aquell dia De preverificacions Que normalment es fa el dimarts De la mateixa setmana de la cursa Que qui vulgui, doncs, pot preverificar el car Doncs, per fer-li una primera revisada De que estigui tot bé I de tenir una mica uns dies de marge Doncs, per arreglar les coses que calgui Per acabar de posar, doncs, el car a punt per tirar-se Que això és una cosa nova de fa Bé, ja no és tan nova Perquè ja fa uns quants anys que es fa Però vull dir, des dels últims anys Aquestes preverificacions Que va molt bé perquè realment Sí que es troben cosetes D'algun car, doncs, que encara T'estalvies en surts I t'estalvies també temps, no? Perquè així el dissabte pots anar tranquil No, perquè has de verificar igualment, eh? Val Això, que hi ha molta gent que es pensa Que per haver preverificat el dimarts anterior No cal que verifiqui el dia de la cursa Una cosa és la preverificació La preverificació és per a que hi ha gent Doncs que vulgui anar tranquil·lament el dissabte Perquè, clar, sí que és veritat Que hi ha gent que va Sense haver-se preocupat el dissabte I al car no li passa la verificació O sigui, potser no ha tocat el car en un any Exacte I al car no li passa la verificació I ja estàs aquell dia Poc marge tens d'arreglar el car O sigui, sí que es poden fer cosetes d'última hora Però, clar, hi ha algunes coses Que són més estructurals del car Que s'han de canviar en temps I que, clar, si vas Aquella setmana a fer la preverificació Doncs tens dies per fer-ho Però el que deia S'ha de passar la verificació igualment El que sí que els que hagin preverificat Tindran prioritat A l'hora de fer la cua A les verificacions El mateix dissabte Per tant, no cal que facin tota la cua Simplement passaran al davant Serà una verificació més ràpida Més ràpida, exacte A mi, potser també teniu anotat Aquella cosa que fallava d'aquell car I és anar allà directament Anar allà a mirar I també que no s'hagi canviat res Perquè, clar, tu fas la preverificació El dimarts I durant tota la setmana T'uneixes el car I arribes allà Amb coses que no es poden fer I en el cas d'aquells cars Que, diguéssim, són de préstec Aquests cars de préstec Com funciona? Perquè, clar, jo, per exemple Que no m'hi he tirat mai Jo tinc prioritat? Tens prioritat, sí És a dir, o sigui Si la gent que hi ha llogat car Algun cop a la seva vida Em pot demanar Però li passarà per davant Tothom que no n'hagi demanat mai O sigui, si al final ens sobren Doncs sí que es poden deixar Però en principi Els cars de lloguer Són per a aquelles persones Que no han llogat mai un car I llavors, com deia I aquells cars ja estan, diguéssim, a punt O encara hi ha així No, no Això també s'ha de preparar Això ja ho deixem molt clar Bueno, ara he parlat en primera persona Perquè... Tu formes part de l'organització No ho hem dit Tu formes part de l'organització De cars, de coixinets Per això t'estic fent aquest interrogatori Però és que em semblava molt interessant Perquè jo sóc un aficionat M'encanta veure la cursa Però mai m'hi he llançat I era interessant escoltar-te Estàs trigant, eh, Dani Algú cap a la vida ho has de fer Com a Sant Justenc Un cop a la vida Un cop a la vida Sí, exacte Doncs això, el dia 6 d'octubre A les 12.00 S'envia un correu electrònic A seguretat Arroba Carsdecoixinets.org Tot això ja es dirà Quan s'apropi més La gent que no es preocupi Llavors, doncs Per ordre d'arribada Als mails S'ordenen I es donen els cars O sigui La persona que hagi de llogar Podrà triar el car El dia del lloguer Però nosaltres, doncs Si tenim 10 cars Doncs els 10 primers Els diem Ei, tens car? I els altres els diem Ei, no tens car? Però estàs a la llista d'espera En cas que algú Al final, doncs, no n'agafi I aquests cars Nosaltres els tenim Perquè la gent Gent que ja no els vol Ens els cedeix O perquè recuperem Algun que Vés a saber d'on ha sortit I clar, nosaltres No garantim que passin Les verificacions Aquests cars Nosaltres els deixem Amb temps Perquè es lloguen Amb temps I la persona Que el Que el Que el lloga S'ha d'encarregar Que passi la verificació O sigui Un car de l'organització No és un car que es pugui tirar La majoria Sí En principi Són cars que entenc Que la gent ha cedit No? Per exemple Tu t'hi has llançat molts anys I t'has retirat Que no és el cas Que m'imagino Que et tiraràs aquest any Un altre cop Però si fos el cas Tu podries dir Mira, doncs Jo cedeixo aquest car A l'entitat Exacte I solen ser cars Cars vells Cars que Amb molta possibilitat No et faran guanyar la cursa Però clar Falta xapa i pintura Exacte Canviar-li el coixinet Potser Exacte Posar-li oli com a mínim Molt bé Això segur Aquesta és la 48ena cursa de cars de coixinets Que ja té data Serà els dies 8 i 9 de novembre Al carrer Freixas i Creu del Padró De Sant Just d'Esvern I les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre A través del web carsdecoixinets.org Baixem la pantalla Ens anem al projector Anem al documental del mes Exacte L'Ateneu de Sant Just projectarà Aquest divendres 19 de setembre A dos quarts de vuit del vespre A la sala del cincuantenari El documental Miralles De Maria Mauti Dins del cicle El documental del mes I en el marc de les setmanes d'arquitectura 2025 La projecció compta amb la col·laboració De l'Institut Itàlia de Cultura I de DOCS Barcelona I el film retrata l'arquitecte Enric Miralles Que és figura clau de l'arquitectura contemporània A través de les seves obres i espais La directora Que explora la seva personalitat I complexitat Construint un relat Que transita entre La vida I la mort Després de la projecció Hi haurà un col·loqui Amb Robert Profau-Niubó Que és doctor en arquitectura Professor universitari I col·laborador de Miralles I bé Maria Mauti Que és nascuda a Milà I llicenciada en filosofia Ha dirigit documentals Sobre figures com Daniel Berenboim O Pina Baus I ha presentat el seu treball En festivals com Locarno i Rotterdam Les entrades per aquesta projecció Del documental del mes de l'Ateneu Tenen un preu de 7 euros D'entrada general I 5 euros per socis i sòcies de l'Ateneu I es poden comprar anticipadament A l'enllaç que trobareu a la notícia A la pàgina web de Ràdio d'Esvern O a Taquilla el mateix dia Aquestes són les notícies d'aquí De casa Del nostre municipi de Sant Just Són les notícies de Ràdio d'Esvern Les estem sentint De la mà de Mariona Sales Cap d'informatius d'aquesta casa I marxem ara a la biblioteca Joan Margarit Sí, és que la biblioteca Organitza a partir del dijous 25 de setembre A dos quarts de sis de la tarda A la sala Agidor Consul i Giribet Una nova sessió de l'activitat TAT Que és l'activitat de moixaines Jocs i cançons adreçada a nadons De 3 a 24 mesos Acompanyats d'una persona adulta La proposta, que és a càrrec de l'Isalinaris Vol transmetre a mares, pares i acompanyants Recursos per interactuar amb els infants A través de la veu, el tacte, els gestos i les mirades Les moixaines i cançons de bressol Que es treballen en aquestes sessions Formen part del folklore tradicional I contribueixen a desenvolupar la comunicació L'efectivitat, el llenguatge, el moviment I la sensibilitat musical dels nadons És una activitat gratuïta I amb places limitades I les inscripcions s'obriran el 18 de setembre I es faran a través d'un formulari en línia Que trobareu a la pàgina web de la Biblioteca Joan Margarit I cal dir que qui estigui interessat O interessada en aquesta activitat Que s'apunti rapidíssimament Perquè volen El 18 de setembre quan s'obren Perquè és una activitat que té molt d'èxit Que té molt d'èxit, que sempre té llista d'espera Per tant, si esteu interessats A córrer a partir de demà, 18 de setembre Perquè això és una activitat que Doncs bé, per l'èxit que té Té pinta que està molt bé Sí, sí, sí Elisa Linarés, col·laboradora d'aquesta casa Per tant, també marca Ràdio d'Esvern L'escoltarem a partir d'octubre aquí a la Rambla I res, doncs molt pendents també D'aquesta obertura d'inscripcions Que seran a partir del 18 de setembre Doncs Mariona, en clau municipal Res més a dir Ara marxem a una petita pausa I tornem de seguida Amb les portades dels diaris D'avui dimecres 17 de setembre Fins ara Sabies que al teu municipi Tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques Per connectar amb el transport públic I que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible Pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé Millor amb bici Dona't d'alta ara a ambbici.cat Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210 Neftalina, botà, quitrà El fum del tabac Perjudica també la salut dels qui no fumen Fem un entorn lliure de fum per a tothom CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no sap a la brossa Em fa mandrar Tu sí? Esclar Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar és massa evident per no fer-ho Envasos de cartró i paper El contenidor blau O el covell del porta-porta Generalitat de Catalunya Sempre endavant Un dia t'aixeques i dius Vinga, que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Està el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar el de fer 5 I dormir a prop de les estrelles Estar el de viatjar No, no El de viatjar més I uïna Un dia descobreixes Que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fes-te el carnet jove A carnetjove.cat A CaixaBank O a Imagen Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges Del carnet jove I del Pac Jove 2024 3 minuts per arribar Dos quarts d'11 del matí Ara portades de diaris Saludem abans però En Gerard Rangel Que suma a la taula de redacció De Ràdio Desvem Bon dia Què tal? Bon dia Com estàs? Molt bé, molt bé Anem a xerrar una mica Anem a repassar aquestes portades Dels diaris Que ja ens indiquen Que tindran una imatge Que repetirà bastant Tot i que la Vanguardia Li dona molta importància Però això ho farem després Farem l'homenatge A Robert Redford D'aquí una estona Abans però comencem Amb el diari Ara Doncs el diari Ara Obre Amb el conflicte Pròxim Orient Amb el titular Que diu Assalt final A Ciutat de Gaza Diu que els militars Avisen Netanyahu Que caldran mesos Per ocupar-la I que un informe De l'ONU Conclou Que si està cometent Un genocidi Un genocidi Ja anem Unes quants anys És anys tard Per això Per això Per haver Acabat acceptant Que és un genocidi Que és el que s'ha comentat Més d'un cop Que quan acabin tots Posant-se d'acord Per acabar Condemnant el genocidi Mundialment Ja s'haurà Acabarà No quedaran palestins Llavors sí Molt bé Al final Estem al cantó bo De la història Però de què serveix això De què serveix Hem de veure també Quina és La funció Que fan aquestes accions Per exemple La de Ràdio Televisió Espanyola Que ja la comentàvem ahir Que prova Retira Espanya D'Eurovisió Si participa a Israel També s'està parlant Del mundial Perquè clar Si es fa Amb una competició Se n'ha de fer amb totes No té massa coherència Que es faci només Amb una competició Si es retira Ràdio Televisió Espanyola D'Israel Hauria de retirar-se Potser també Espanya Del mundial O això és el que plantegen Molts tertulians En les tertúlies De ràdios i televisions Bé Aquí com tot Sempre Les coses No es medeixen Amb la mateixa Amb la mateixa vara De medir I Eurovisió és Una cosa molt criticada Que Perquè clar A quin públic està Sobretot enfocat A Eurovisió El col·lectiu LGTB I els joves I el femení O sigui LGTB joves femení Per tant No s'és tan crític O sigui S'és molt més crític Amb Llocs Plataformes Que tenen aquest tipus De públic Que no pas En el món dels esports Que és un món Clarament masculinitzat I que llavors A ningú li sembla Mai res malament Saps? Llavors per exemple Es posa molt el focus En coses com A Eurovisió Que clar I se li deixa Participar a Israel És que fort Sempre hi ha molt rebombori Al voltant d'Israel A Eurovisió Que Totalment d'acord Vull dir A tope Amb no deixar Participar a Israel Però clar Per què no es parla Igual Amb la mateixa Profunditat Tinc la mateixa crítica Quan parlem d'esports Israel no hauria d'estar Participant absolutament En res Si se l'hauria d'haver Blicotejat des del principi Es va fer amb Rússia Perquè no s'està fent Amb Rússia es va tenir Molt clar I de seguida Rússia ha expulsat De tot arreu Israel Home no A veure Inclús les botigues Aquelles franquícies Que tenien seu allà O que tenien espais allà En el país Van marxar ràpidament McDonald's Zara Bueno Inditecs en general Vull dir que al final Exacte És aquesta migració Que va ser Immediata Vull dir Va ser l'estallit de la guerra I els dos mesos Com a molt Exacte Ja s'havia ventilat Tot això I en canvi a Israel Això no ha passat I sí que és veritat Que doncs ara Per exemple Els països Pel que fa Eurovisió Si ja s'estan posicionant I dient que no hi participaran Si hi participa Israel Però és que hauria de venir Des de l'organització Del festival D'expulsar directament Israel I no haver de fer Que d'un en bun Com un compte gotes Es vagin baixant als països Hi ha molts interessos Econòmics darrere M'imagino que això també Deu afectar En canvi En el Mundial No sé fins a quin punt Israel Doncs Talla el bacallà A nivell econòmic Però Però En Eurovisió Està clar Doncs que Té un poder Té un poder Marxem a una altra notícia Marxem de Gaza Arribem Aquí A la nostra comunitat autònoma Per parlar del govern d'Illa El govern d'Illa s'alinea amb Esquerra Davant dels dubtes de Montero Amb el traspàs de l'IRPF I parlem de la segona imatge del diari Ara I fem aquest adeu al somriure daurat de Hollywood Parlem de la mort de Robert Redford Que ha mort ahir I diu L'actor va protagonitzar films mítics com El cop Dos homes i un destí Memories d'Àfrica I tots els homes del president A més de guanyar un Òscar com a director Amb gent corrent I promoure el cinema independent Amb el Festival dels Sandens Jo sempre li tendré molt de carinyo Perquè una de les primeres obres Que vaig interpretar aquí a Sant Just A l'Ateneu de Sant Just Era Descalços pel parc La vaig protagonitzar amb Núria García Que des d'aquí li envio una abraçada molt gran Companya d'aquesta emissora I la veritat és que Va ser molt maco I poder veure la pel·lícula Perquè és una pel·lícula que protagonitza ell Jo feia de Robert Redford Salvant les distàncies, d'acord? I a partir d'aquí Doncs va despertar Diguéssim La meva passió cap a aquest actor Que és un actor molt reconegut Que ha tingut molt de reconeixement Durant tota la seva carrera I que ahir va doldre molt Aquesta notícia Aquest adeu A Robert Redford Seguirem comentant Què diuen els diaris Sobre l'actor Però ara passem A les miniatures Del diari Ara Doncs el diari Ara Diu que Drag Insta A la Unió Europea Ha trencat a bus I ser més federal Diu que afirma Que és l'únic camí per fer front A la Xina i als Estats Units També En forma de pregunta Parlem de l'última notícia De la portada del diari Ara Diu És possible regenerar el servei Després d'un ictus? Diu que un assaig amb cèl·lules mare Obté resultats positius Gerard El periòdico Doncs el periòdico Sorprèn avui Perquè la seva única notícia És que el 23 d'aquest mes El dimarts Comença la Mercè 2025 I expliquen Doncs que Sara Puig És la Barcelona de l'any I que Ramon Agenjo És també el Barcelona de l'any I doncs també Parlen de què Expliquen doncs La millor guia Per no verdre res Amb més de 100 concerts gratis 26 espais Repartits Per 8 districtes diferents I el tancament el diumenge 28 Amb el piromusical A ritme d'estopa Han monopolitzat La portada del periòdico Sí, no sé També t'han estalviat feina Avui Passem ràpid al proper diari I és que ja ho comentàvem A l'inici Ara parlem de la Vanguardia La Vanguardia Obre amb el conflicte De l'Orient Mitjà També diu que Israel Compleix l'amenaça I llança l'ofensiva A tota la Gaza I diu que una comissió de l'ONU Conclou que Netanyahu Comet un genocidi També el rei Egipte qualifica L'agressió d'insuportable Crisi humanitària I també parlar d'Eurovisió Que Televisió Espanyola Decideix que no s'hi anirà Si hi participa Israel I en fotografia Doncs veiem Tancs israelians Endinsen-se a Gaza La gran fotografia De portada d'avui Per això de la Vanguardia Se l'endú La deua Robert Redford Un gegant del cinema Diu l'actor Director galant I activista cultural Mort als 89 anys A casa seva A l'estat d'Uta I el veiem Doncs En una imatge Del 1980 Perquè clar Recordem que mort als 89 anys Aquest home era ja Molt gran Era gran Era gran Estava a punt d'arribar als 90 Sí I et dic una cosa Amb cabell no m'assemblaré Però els ulls Estan inclarets els dos Els ulls Estan inclarets els dos Vinga va Marxem A l'ideal Perquè també Aquí ens xerra De la llarga vida Amiglàngel I de Leonardo 500 anys després A l'espai ideal I tanca també Amb agressió sexual A portada De la vanguàrdia Diu que un pacte rebaixar A 8 anys La pena A la manada De Castelldefels Molt bé Doncs ara sí Marxem Al punt avui A veure si aquí et donen més feina Gerard Doncs Bueno Una mica el de sempre Però bé Expliquen que El Montserrat Pagès Ha reunit En un llibre Els conjunts de pintures Murals De l'art Ulger I la Cerdanya Conservats I Tenen el titular Un bé De Déu romànic Altres notícies Que sempre destacen Diferents cròniques Veiem Una d'Eva Vázquez Que diu La definició de genocidi I explica que L'informe de l'ONU Que acusa Israel D'exterminador Avisa que L'esperança de vida gasa Ha baixat De 75,5 A 34,9 Anys Molt bé Doncs molt pendents També D'aquestes portades Dels diaris Com van evolucionar Al llarg de la setmana Tornarem amb aquest espai Demà dijous Ara però Ens acomiadem Marxarem a l'espai De Femèrides I ho fem Amb un espai musical Amb una cançó que es diu Una altra manera de viure I ara jo Que he vist néixer el món Que amb tu ho he tingut tot Ara jo Que abraço tantes veus Que el meu batec és teu Sento terror No entenc Per què em cremes la pell M'arrenques els cabells I em deixes sense l'espai Fa un temps Que et sento I no t'entenc I hi ha d'haver I hi ha d'haver Una altra manera de viure Sóc jo I ho reconec amb por De no trobar-me el cor Sota la pell Sota la pell Sóc jo I et demano perdó I saps que és el pitjor He estat prou bé Mentre tu Per dins et vas desfent T'aboc a encendre els ulls T'ofegues impotent Fa un temps Que em miro i no em conec Em sento i no m'entenc Vamos, fijando la vida Escolta I hi ha d'haver Una altra manera de viure I hi ha d'haver Una altra manera de viure I hi ha d'haver Una altra manera de viure I hi ha d'haver Una altra manera de viure Una altra manera de viure Una altra manera Una altra manera de viure A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes A les contes Nicotina Arsènic Cianur Poloni 210 Naftalina Botà Quitrà El fum del tabac Perjudica també La salut dels qui no fumen Fem un entorn Lliure de fum Per a tothom CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Treu la llengua Treu la llengua Treu la llengua Fora Al carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer Quan la persona amb qui parlo No treu la llengua O a la feina A l'escola A la universitat Quan a les aules I a les sales de reunions Ningú treu la llengua Com trec la llengua A les xarxes Comentant i compartint Si la gent m'insulta Per treure la llengua O a internet Quan els cercadors No m'entenguin Però jo vulgui Continuar traient la llengua Entra ja A la guia de l'activista Pel català I descobreix Tot el que pots fer Per la llengua I ara marxem A les efemèrides del dia Gerard Rangel Per on comencem avui? Doncs anem directament A 1923 Que a Barcelona Es va produir El cop d'estat De Miguel Primo de Rivera Que va instaurar Doncs una dictadura Militar a Espanya El general Va arribar al poder Amb el suport del rei Alfons XIII I va prometre Ordre i regeneració Política Com a dada curiosa En els primers dies De la dictadura Es van prohibir Entitats i publicacions En català I es va instaurar La censura Prèvia a la premsa I què més? Què més va passar Un 17 de setembre? Doncs anem directament A 1939 Que l'exèrcit roig De la Unió Soviètica Va envair Polònia Aprofitant Que el país Ja havia estat Atacat Per l'Alemanya Nazi Dues setmanes abans Era l'aplicació pràctica Del pacte secret Ribbentrop-Molotov I doncs Una curiositat Que tenim És que L'ocupació soviètica Va dividir El territori polonès I va marcar L'inici D'una repressió Duríssima Milers de ciutadans Van ser deportats A Sibèria I molts oficials Polonesos Serien posteriorment Executats A Katin I amb què tanquem? El 1980 Es va estrenar El Festival de Cinema De Toronto La pel·lícula Raging Bull Toro salvatge Dirigida per Martin Scorsese I protagonitzada Per Robert De Niro El film Inspirat en la vida Del boxejador Jake LaMotta Es convertiria En un clàssic Del cinema I com a anècdota Robert De Niro Va guanyar L'Òscar Al millor actor Pel seu paper Després d'haver engreixat Més de 25 quilos Per interpretar La mota En la seva etapa De cadència Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do El que fan Alguns actors Per posar-se En la pell Del personatge I marxem A l'efemèrida Del dia Que us porto Jo Un servidor Avui Us vull parlar Del 17 de setembre Que es celebra El dia mundial De la seguretat Al pacient I acabem Amb l'efemèrida musical Tal dia com avui De 1983 Es va publicar El senzill Red Red Wine De la banda britànica UB40 Una cançó Que és una versió D'un tema Dels anys 60 Que va aconseguir Escalar les llistes internacionals I compartir-se En tot un clàssic Del reggae pop Red Red Wine Goes to my head Makes me forget that I Still need your soul I swore Can't be time Thoughts of you Leave my head I was wrong Now I find Just one thing makes me forget Red Red Wine Stay close to me Don't let me be in love Don't let me be in love I'm staring at my blue I have swung My blue My blue My blue My blue I have swung I have swung Every time Every time Thoughts of you Would leave my head I was wrong Now I find Just one thing makes me forget Red Red Wine Stay close to me Don't let me in love Don't let me be in love Just staring at my blue Don't let me be in love Don't let me be in love Stay close to me, don't let me be alone, I'm staring at my eyes, my blue eyes. Fins demà. Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas, a casa de la feina i al carrer, quan anem de festa o al taller, parlem amb el teu accés, només hem de començar, a provem-ho en català, tu per tinguis jo per tu pur, i quan vulguis tots plegats, molt per parlar, molt per dir, molt per parlar, molt per dir, generalitat de Catalunya, sempre endavant. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el govell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos, trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a lengencat.cat barra Atenció a les Dones. 012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Vici sense Edat. En Vici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Vici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o envicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Amb tots vosaltres, veus de la parròquia. Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia. Quan falten deu minuts per les onze del matí, avui el nostre programa s'atura per recordar una figura immortal del cinema. Ens ha deixat Robert Redford, als 89 anys, actor, director, productor i activista, una llegenda de Hollywood que va fer del cinema una eina de bellesa, reflexió i compromís. I arrenquem descobrint una miqueta més sobre la seva biografia i trajectòria inicial. L'actor va néixer a Califòrnia l'any 1936. Els seus inicis van ser com a pintor i, posteriorment, al teatre i la televisió. Al sala del cinema, en papers menors fins a arribar al gran èxit de Buck Cassidy, en The Sundance Kid, l'any 1969, amb Paul Newman, va ser, diguéssim, el moment en què arriba la gran pantalla. Va inserir tall de diàleg famós o música de la pel·lícula en aquell moment que ell va començar a arrencar amb aquesta trajectòria. Va ser una persona que va marcar molt, que va també mostrar la seva passió a la gran pantalla i els èxits com a actor passen de The Stig, en el 1973, Old The President Man, el 1976, The Greg Gatsby, el 1974, entre d'altres. El seu estil interpretatiu era natural, carismàtic i honest. Estem escoltant la banda sonora del golpe, una de les pel·lícules més carismàtiques. Ara escoltarem un track que es diu The Globe. Música Música Fins demà! I com dèiem abans, que ell també es va inserir com a veu narrativa, com a veu de la gran pantalla. El seu debut com a director i narrador van ser a Ordinary People al 80 guanyant l'Òscar i altres direccions han estat com la de A River Runs Through It al 92, i Quid Show. La veritat és que les històries que havia explicat sempre havien estat humanes, íntimes i profundes i el seu compromís social i cultural era existent. La fundació del Sundance Institute i el Sundance Film Festival i també l'impuls al cinema independent i a les noves veus creatives. Les seves feines més recents han estat All Is Lost el 2013 i The All Men and The Gun el 2018. Ha rebut molts reconeixements i molts premis i és que ahir Robert Redford va morir dormint a la seva casa de Sundance a Utah envoltat dels seus. L'actor, director, productor i activista, una figura que va transcendir la pantalla per defensar causes com la naturalesa, el cinema independent i la llibertat creativa, ens deixava ahir 16 de setembre del 2025. De fet, era quan sortia jo de la ràdio, que em vaig assabentar, em va saltar la notificació al telèfon mòbil i ens va arribar a tots aquesta notícia cap al migdia. Algunes de les seves pel·lícules més emblemàtiques ja les hem citat i recordem que per Ordinary People va guanyar l'Òscar a millor director. Va ser un dels fundadors del Sundance Institute i del Sundance Film Festival i amb això va obrir portes a cineastes joves i independents, destacant la importància del cinema que no depèn només dels grans estudis. Robert Redford representa la passió per explicar històries, per crear bellesa, però també per fer preguntes, per lluitar per l'entorn i per donar veu als que no la tenen. Avui el seu llegat persisteix en cada film, en cada festival que promouen noves veus i el record de tots els que hi vam somiar amb les seves imatges. I us volíem deixar amb un fragment del tràiler Bradford in the Park, Descalzos por el Parque, que és aquella pel·lícula que comentàvem abans a la tertúlia que fèiem repassant portades de diaris, que la seva versió teatral va ser una de les primeres peces que jo vaig interpretar i també va ser un dels primers contactes que vaig tenir amb l'actor. Gràcies Robert per recordar-nos que el cinema pot ser poesia, compromís i veritat. Nosaltres fem una petita pausa i tornem de seguida. Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. I en l'home, ràdio d'esvent, 98.1. I ara marxem a descobrir el temps. Aquesta hora ho faríem amb Carles Rius. Avui no ha estat possible, però sí que us volem donar aquesta previsió per avui dimecres. Sol, alguns núvols i una calor que s'intensifica. Hem d'esperar un dia de més calor, amb temperatures que quedaran a tocar dels 35 graus. després d'un petit i insignificant canvi de temps entre dilluns i dimarts. Durant la segona meitat de la setmana s'imposaran les altes pressions i això ens fa preveure un temps tranquil. Es mantenen els núvols al litoral. Aquest dimecres el tornarem a començar amb núvols baixos repartits a bona part de la façana costanera, sobretot a la costa d'Aurada. A primeres hores també faran acta de presència a punts de Catalunya central, però es trencaran a mesura que avanci al matí. A la resta hem d'esperar un cel poc ennubulat pel pas de bandes de núvols prims, però en general en domini de l'ambient assolellat, tot i el creixement d'algunes tímides nubulades d'evolució en zones de muntanya i Pirineu. Pel que fa a la calor, a primera hora la temperatura s'ha mantingut en pocs canvis. Després d'una matinada poc fresca, els valors mínims han quedat entre els 16 i els 22 graus, tot i que els més alts a la costa tornaran a rondar els 23 o 24 graus a tocar de la nit tòrrida, per exemple, al centre de la ciutat de Barcelona. A les hores centrals de la jornada, els termòmetres s'enfilaran amb més ganes. Esperem màximes entre 2 i 4 graus més altes que les d'ahir dimarts, tret de la façana costanera, on es mantindran sense grans canvis. I què podem esperar per demà dijous? Doncs demà dijous al matí el cel es mantindrà serè amb el permís d'alguns núvols baixos més importants a les Terres de l'Ebre, això sí, i a la tarda la situació de calma tindrà continuïtat, només amb el creixement de nubulades al Pirineu. I fins aquí l'Espai del Temps. Nosaltres marxem als bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit l'entrevista del dia. Avui a la segona hora tindrem l'alcalde de Sant Just, dividirem l'entrevista en dos blocs, una primera part on parlarem d'aquestes preguntes d'actualitat i una segona on l'alcalde respondrà les preguntes que li heu fet vosaltres des de casa, des de les xarxes socials. Ens sentim en breus. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota. Mitja entrada, persones s'han concentrat aquest matí davant de l'escola Àngel Guimarà de Balaguer per denunciar l'agressió d'un pare a un mestre del centre. Les classes finalment es fan amb normalitat, tot i que el claustre les va voler suspendre en un primer moment. Anem cap a Balaguer, Ramon Dalmau i Estela Busoms. Bon dia, són els aplaudiments que han tancat una protesta silenciosa a les portes del centre, encapçalada per pancartes amb missatges clars. Prou violència a l'escola, som mestres no policies o la por no educa. I de fons una queixa que l'escola, que és d'alta complexitat, s'ha quedat sense professionals d'integració. Així ho expressava una de les concentrades, Àngels Martínez, del sindicat. Els mestres i professors ja tenen molta feina a dins dels centres amb els alumnes. Aquesta feina, que és la relació entre les famílies, les han de fer altres figures, que el departament se les estalvien. Recordem que el pare va agredir al mestre dilluns durant una reunió de mediació per un malentès que hi havia hagut amb l'alumne. Ramon Dalmau, Estela Busoms, Catalunya Ràdio Balaguer. Més notícies, Marta Prat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és partidari que el boicot a Israel en competicions esportives vagi més enllà i creu que el Barça de bàsquet s'hauria de plantar davant l'Eurolliga de bàsquet. En una entrevista on de Cero, Illa deixa la porta oberta al fet que els blaugranes es retirin de la competició europea si hi continuen els equips israelians. Els valors no han d'abandonar-se mai. i la defensa dels drets humans ha d'estar per encima de tot. Aquest és el criteri que jo crec que ha de aplicar-se en tots i cada una de les situacions que podamos enfrentar. Todos los resortes que podamos mover per aconseguir-lo o per almenys intentar-lo ho debemos hacer i sempre els valors per encima de tot. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegura el Congrés que té la màxima voluntat de complir els acords de Brussel·les amb Junts per Catalunya. La sessió de control a la Cambra Baixa ha derivat en un nou enfrontament entre Sánchez i el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijo, pel conflicte a Gaza. Anem ara a Madrid, Àngels Lafuente. Bon dia. Feijo acusa Sánchez d'utilitzar el conflicte de Gaza per tapar la corrupció, la inestabilitat populista del seu govern i la necessitat de contentar els socis independentistes d'estar disposat a tot per continuar en el poder. Davant les acusacions, el president espanyol li retreu que faci de l'insult la seva estratègia política. Por seguir en el poder, todo el mundo sabe que usted pactaría hasta con el señor Netanyahu. Ustedes han decidido insultar y no argumentar. Allá ustedes. Nosotros decidimos governar. Mentre Míriam Nogueras ha acusat Sánchez de bloquejar les iniciatives de Junts, el president espanyol s'ha defensat insistint que estan complint amb l'acord de Brussel·les. Àngels Lafuente de Catalunya, Ràdio en Madrid. Es disparen les execucions hipotecàries a Catalunya, un 17% en comparació a fa un any. Segons l'Institut d'Estadística, el segon trimestre se n'han fet 820. És la xifra més elevada en dos anys. Catalunya és en xifres absolutes la segona comunitat amb més execucions hipotecàries de l'Estat per darrere d'Andalusia i seguida del País Valencià, on també han augmentat molt, prop d'un 50%. Les execucions hipotecàries són els processos judicials que inicia un creditor, normalment un banc, quan la persona o família que ha comprat el pis no pot pagar les quotes. Calen 3 quotes seguides d'impagament. L'execució no sempre comporta la pèrdua del pis o el desnonament perquè, de vegades, les dues parts arriben a un acord pel refinançament del deute. L'hospital del mar posa en marxa una nova tècnica de radioteràpia per tractar el càncer de pell que evita la majoria de casos de cirurgia. Estem parlant, per exemple, dels carcinomes, que són lesions a la pell cancerígenes que s'han d'extirpar i que deixen cicatrius. Queden fora d'aquest nou tractament, en canvi, els casos de melanoma, que és el càncer de pell més greu. L'Hospital del mar és el primer centre català que utilitza aquesta tècnica pionera no invasiva que emet radiació en forma de gel molt localitzada a la lesió de la pell preservant els teixits sants i actuant només sobre les cèl·lules del tumor. Les taxes de curació són d'un 90% sempre que el carcinoma tingui menys de 3 mil·límetres de profunditat. La nova tècnica evita grans cicatrius que deixen la cirurgia, que és el tractament habitual, i suposa una recuperació més ràpida dels pacients. Esports, Arnau Caral. Victòria amb polèmica del Real Madrid al Bernabéu per dos gols a un en la seva estrena a la Champions contra l'Olimpí de Marsella. Un doblet de Kylian Mbappé des del punt de penal va permetre als blancs sumar els tres primers punts a la competició. L'Atlètic Club va perdre contra l'Arsenal per 0 a 2 a Sant Mamès i el Villarreal també va debutar amb una derrota per la mínima al camp del Tottenham. Avui és el torn de l'Atlètic de Madrid. A les 9, l'equip Matalassé juga al camp del Liverpool i el Barça s'enfrontarà demà al Newcastle a la St. James Park sense la menya mal que no viatge amb l'equip per molèsties al pubis. Contra els anglesos sí que hi serà Frenkie de Jong ja recuperat. Encara en clau blaugrana el club té pràcticament descartat que el partit de Champions del dia 1 d'octubre contra el PSG es pugui disputar a la Spotify Camp Nou encara que els blaugranes ja hi hagin jugat a la Lliga davant la Real Societat i és que les exigències d'aforament que imposa la UEFA són forces superiors a les de la Lliga. Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Salas Vilanova La 48ena cursa de Cards de Coixinets ja té data serà els dies 8 i 9 de novembre al carrer Freixas de Sant Just Les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre a través de la web carsdecoixinets.org i es tancaran el dia 26 El preu és de 70 euros per cart i l'organització informarà de totes les novetats per xarxes i per correu als antics participants Aquella mateixa nit a les 12 en punt del 6 d'octubre s'obrirà també el període per sol·licitar el préstec de Cards Caldrà enviar un correu a seguretat arroba carsdecoixinets.org amb el nom del pilot el copilot i les dades de contacte No s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora Els cars es llogaran per l'ordre d'arribada i caldrà tornarà després de la cursa Recordeu que no poden llogar cars aquells que ja ho hagin fet en adicions anteriors ni es poden cedir a tercers L'organització també recorda que no es fa responsable dels desperfectes dels cars i que és responsabilitat dels participants comprovar-ne a l'estat abans de la cursa L'Ateneu de Sant Jus projectarà el divendres 19 de setembre a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari el documental Miralles de Maria Mauti dins el cicle el documental del mes i en el marc de les setmanes d'Arquitectura 2025 La projecció compta amb la col·laboració de l'Institut Itàlia de Cultura i de Docs Barcelona El film retrata l'arquitecte Enric Miralles figura clau de l'arquitectura contemporània a través de les seves obres i espais La directora explora la seva personalitat i complexitat construint un relat que transita entre la vida i la mort Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb Robert Brufau Niuvó doctor en arquitectura professor universitari i col·laborador de Miralles Maria Mauti nascuda a Milà i llicenciada en filosofia ha dirigit documentals sobre figures com Daniel Berenbohm o Pina Baust i ha presentat el seu treball de festivals amb festivals com Locarno i Rotterdam Les entrades tenen un preu de 7 euros i de 5 euros per a socis i sòcies de l'Ateneu i es poden comprar anticipadament o a taquilla La Biblioteca Joan Margarit organitza el dijous 25 de setembre a dos quarts de 6 de la tarda a la sala Isidor Cònsul i Giribet de Can Ginestà una nova sessió de TAT sessions de moixaines jocs i cançons per a nadons adreçada a nadons de 3 a 24 mesos acompanyats d'una persona adulta La proposta a càrrec d'Elisa Linares vol transmetre a mares pares i acompanyants recursos per interactuar amb els infants a través de la veu el tacte els gestos i les mirades Les moixaines i cançons de bressol que es treballen en aquestes sessions formen part del folclore tradicional i contribueixen a desenvolupar la comunicació l'efectivitat el llenguatge el moviment i la sensibilitat musical dels nadons L'activitat és gratuïta i en places limitades i les inscripcions s'obriran el 18 de setembre i es faran a través d'un formulari en línia I això ha estat tot Tornem amb més informació al butllet horari de les 12 Fins ara Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 I didn't think you'd understand me How could you ever even try I don't wanna tiptoe but I don't wanna hide but I don't wanna feed this monstrous fire Just wanna let this story die and I'll be alright We can't be friends but I'd like to just pretend You cling to your papers and pens Wait until you like me again Wait for your love My love My love I'll wait for your love Me and my truth we sit in silence Baby girl it's just me and you Cause I don't wanna argue but I don't wanna bite My tongue yeah I think I'd rather die You got me misunderstood but at least I look this good We we we we can't be friends but I'd like to just pretend You cling to your papers and pens Wait until you like me again When you wait for your love love I'll wait for your love i'll wait for your love i'll wait for your love Bona nit That's all I need We can't be friends But I'd like to just pretend You cling to your papers and pens Wait until you like me again Wait for your love, love I'll wait for your love I'll wait for your love, love I'll wait for your love Ara escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Falten dos minuts per un quart d'onze del matí Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esbert Avui és dimecres, 17 de setembre i obrim l'espai de l'entrevista del dia amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes Parlarem de temes d'actualitat al municipi i al final de l'espai recollirem també les preguntes que la ciutadania ha deixat a les xarxes Dins l'espai, l'alcalde respon Bon dia, alcalde Bon dia Avui volem, a mesura que vagi avançant aquesta conversa plantejant diferents qüestions d'actualitat i també comentar diferents temes d'aquesta agenda local Com comentàvem, hem tallat aquesta entrevista en diversos blocs i l'últim bloc està enfocat en aquestes preguntes de la ciutadania Ens agradaria començar, alcalde, amb una notícia referent a l'habitatge jove i l'aparcament públic a Jocs Juvenívols Aquest setembre s'han començat les obres d'un projecte clau per Sant Just la construcció d'habitatge protegit destinat a joves i un aparcament públic de 70 places als antics Jocs Juvenívols Es tracta d'una actuació que vol donar resposta a dues de les demandes més importants del municipi l'accés a l'habitatge i a la mobilitat Quan parlem d'habitatge protegit per joves, alcalde quins criteris concrets fixarà l'Ajuntament però de lloguer, límit d'ingressos, durada de contractes per assegurar que siguin realment accessibles i no quedin fora de l'abast de molts joves senjustencs? Bé, doncs les normes són les que marca el decret de l'habitatge a nivell d'ingressos i també a nivell de preus i el que sí que fixarem des de l'Ajuntament és que les persones que hi accedeixin no puguin ser majors de 35 anys i que estiguin empadronades a Sant Just o que ho hagin estat durant bona part de la seva vida Una mica d'aquesta manera garantim que aquests habitatges van dirigits a joves santjustencs i que fomenten bé l'emancipació o bé el retorn de joves que no s'han pogut emancipar al seu poble però que en canvi volen viure a Sant Just Parlant també d'aquest aparcament públic de 70 places es planteja només com una infraestructura per descongestionar la zona o hi haurà un model de gestió amb preus i prioritats per veïns amb la gent amb mobilitat reduïda per davant o amb usuaris habituals? Com funcionarà? Bé, tenint en compte que és una zona en què hi ha un mix de residencial en molts casos sense garatge i també comercial amb un seguit de comerços que es concentren sobretot al carrer Miquel Reverter pensem que el model del mil·lenari pot ser un bon model per tant tant a nivell d'usos com a nivell de preus pensem que la fórmula del mil·lenari pot encaixar de l'aparcament del mil·lenari vull dir pot encaixar perfectament en aquest nou aparcament aquest aparcament que trobem darrere del mercat i sota del parc del mil·lenari perquè la gent s'ubiqui molt bé doncs en un barri dens com el barri centre ens comentava alcalde que hi ha també doncs molts comerços i també hi ha molt de moviment per aquella zona com es garanteix que aquest nou projecte d'habitatge i aparcament també es combini amb espais verds i equipaments comunitaris evitant la saturació urbanística ara no t'entenc doncs bàsicament com aquesta nova edificació s'integrarà dins d'aquest espai i del barri bé és una edificació petita estem parlant de vuit habitatges per tant no canviarà la morfologia urbana el que farà és rejuvenir una mica encara que sigui malauradament poc un barri que és el barri centre que té una mitjana d'edat alta i després també solucionarà un problema que tenim també al barri centre que és el de l'aparcament aquests són els dos objectius amb els quals es construeix aquesta promoció Molt bé, doncs passem al segon bloc alcalde, el nou carril bus a la B23 ja s'ha inaugurat aquest nou carril bus i és una millora que permet reduir fins a 15 minuts els trajectes cap a Barcelona i afavorir el transport públic és una de les infraestructures més esperades pels veïns de Sant Just que treballen o estudien a la capital perquè com comentàvem que agafi ara l'X30, entre altres autobusos doncs aquest temps de trajecte s'escurçarà amb el nou carril bus en funcionament quina reducció real de temps de viatge i de trànsit privat espera l'Ajuntament i com aquesta mesura també impactarà en curt i llarg termini? Ho veurem aquests dies De fet, aquests dies l'àrea metropolitana està fent un seguiment de com està funcionant el carril bus penseu que hi ha una part del transport públic de Sant Just que se'n beneficiarà i per tant això pot plantejar escenaris interessants que permetin o bé millorar freqüències o bé allargar línies és encara molt precipitat parlar de quin serà l'impacte d'aquest carril jo crec que es necessiten com a mínim tres mesos de funcionament normalitat i tot just portem ni tan sols una setmana en què tothom s'hagi reincorporat a l'escola o a la feina i per tant s'ha de fer un anàlisi molt detingut i molt detallat sobre quin és l'impacte però jo crec que d'entrada hauria de solucionar problemes que estem tenint amb alguna línia d'autobús especialment l'X30 que malauradament en els últims temps no ha acabat de funcionar tot el bé que esperàvem i després com et deia si realment arribem a aquesta reducció de 15 minuts estarem davant d'escenaris que ens permetran redissenyar algunes línies i penso que cap a millor clar, entenent una mica penso també que en aquests darrers temps també estem tenint dificultats en l'accés a Barcelona per les obres que s'han fet a Barcelona a l'entorn de la Diagonal i d'entrada el que sí que em sembla bastant evident és que es pot recuperar aquests retards que estaven provocats per aquestes obres el qual seria situar-nos en escenari millor que el que estàvem dèiem que entenem que quan ja s'hagi establert de forma més normalitzada aquest carril bus hi haurà uns reajuts d'horaris o de rutes de tal manera m'imagino que el que es vol és que sigui un servei òptim i que es pugui aprofitar bé aquest ús del carril bus Sí, nosaltres depenem molt de l'autobús és veritat que també tenim tramvia però el mitjà de transport col·lectiu més potent que tenim a Sant Jus és el bus per tant les millores en els autobusos sempre són molt benvingudes al nostre municipi i per això sempre intentem exprimir al màxim les línies que ja tenim intentant que amb els seus recorreguts i amb les seves parades puguin beneficiar el major nombre possible de ciutadans Doncs estarem molt pendents de com va evolucionant aquest carril bus que ja està operatiu i marxem al tercer bloc anem a parlar de cultura de la xarxa d'equipaments culturals A la bateria de preguntes de la ciutadania sortirà també alguna pregunta d'aquest àmbit però creiem-ho porto també doncs explicar als nostres oients que la xarxa d'equipaments culturals de Sant Jus ha obert inscripcions per a la programació de tardor amb més de 70 activitats repartides entre Can Ginestà centre cívics la vagoneta i altres espais l'oferta busca arribar a totes les edats i perfils combinant tallers consolidats i també amb noves propostes De quina manera l'Ajuntament garanteix que aquestes activitats siguin realment accessibles no només en preu sinó també en horaris espais adaptats i recursos digitals per facilitar les inscripcions alcalde Bé doncs una mica el que estem veient és que els últims anys ho estan sent per tant sempre n'hi ha alguns que funcionen millor que altres però en general crec que hem trobat una fórmula que és bastant flexible que permet adaptar-nos a les demandes de la ciutadania i en bona part donar-hi resposta en aquest sentit en alguns casos també hem anat de la mà d'entitats que gestionen directe o indirectament equipaments i que per tant ens ajuden a complementar aquesta oferta penso que tenim una oferta a nivell d'equipaments molt potent i bona prova és que una part que no és ni molt menys anecdòtica dels usuaris que tenim venen d'altres poblacions atrets per l'oferta que oferim en el nostre municipi i llavors en els casos en què hi ha persones que per la seva situació econòmica no poden pagar els preus que demanem doncs tenim línies d'ajut per poder-los perquè s'hi puguin acollir la idea és que aquests cursos hi pugui participar tothom independentment de la seva renda hem estat aquests dies també aquí a l'emissora repassant aquestes activitats de la xarxa d'equipaments hem vist moltes activitats i ara la pregunta és si es té en compte que hem pogut veure que en la gran majoria sí o no però en quin tant percent estimat es té en compte les entitats i artistes locals dins d'aquesta programació és a dir fins a quin punt l'Ajuntament aposta també per convertir la cultura local en aquest motor de creació i cohesió social mira per exemple aquest és un dels reptes que tenim amb l'empresa que gestiona aquesta programació de les activitats culturals d'intentar aprofitar el talent que tenim a Sant Jus que és enorme per poder aprofitar iniciatives que sorgeixen dins d'aquest talent que tenim i per donar cursos a través d'aquests artistes o d'aquestes persones que tenen inquietuds donar cursos en equipaments municipals aquest és un dels directrius que hem donat a l'empresa que gestiona aquest servei aquesta empresa ha contractat una persona de Sant Jus perquè faci aquesta programació una persona que coneix molt bé bona part d'aquestes iniciatives que coneix el talent que hi ha a Sant Jus i ara el que es tracta és que aquestes oportunitats no les deixem escapar molt bé doncs cinc minuts per arribar a dos quarts de dotze del migdia ara és moment d'encetar el quart bloc seguretat i actuacions de la policia local aquest agost la policia ha realitzat diverses detencions relacionades amb robatoris a domicilis vehicles i delictes contra les persones també destaquen les actuacions gràcies a les càmeres lectores de matrícules que s'han consolidat com una eina clau de seguretat quin balanç fa l'Ajuntament d'aquestes actuacions alcalde i com es comparen les xifres amb anys anteriors i si hi ha un patró que ens pugui preocupar especialment a veure d'entrada vull dir que Sant Jus és un municipi segur les dades fredes demostren que tenim uns índexs d'inseguretat ciutadana molt baixos però és veritat que quan una persona és víctima d'un acte delinqüencial pot tenir un neguit una por que és molt lògica i davant de la qual nosaltres com a administració no podem mantenir-nos impassibles aquests últims mesos han estat molt bons estadísticament parlant sempre a nivell d'un delicte que era molt típic a Sant Jus que eren els robatoris a domicilis i en canvi ens han pujat els robatoris a persones i els robatoris a interiors de vehicles que era un un tipus de de robatori que havia pràcticament desaparegut era molt típic dels anys 80-90 però que ha ressorgit en aquests últims anys i que està bastant lligat a persones que tenen dependències adiccions i que necessiten tenir diners ràpidament pels seus consums a Barcelona en els últims mesos ha aplicat una política molt dura a nivell de seguretat estan intentant que l'espai públic sigui un espai de segur i de convivència i el que està fent aquestes polítiques de seguretat de Barcelona és que aquesta petita delinqüència s'està desplaçant a la primera segona corona de Barcelona per aquest motiu des de l'Ajuntament i també des de Mossos Esquadra hem de reforçar tant com puguem els nostres dispositius de seguretat a nivell humà però també a nivell tecnològic perquè evidentment no podem tenir policies ni a cada carrer ni a cada cantonada però en canvi sí que podem tenir mitjans tecnològics que ens ajudin bé a prevenir delictes cosa que afortunadament ha passat molt en aquest últim mes i mig bé a resoldre delictes un cop aquest s'han produït i és veritat que els tipus de delictes que s'han produït no són delictes greus en el sentit que no ha parillat la integritat física de cap persona que és el primer que sempre ens preocupa però però són delictes que tenen impacte social perquè afecten normalment en el cas dels robatoris a persones grans a persones col·lectius vulnerables i evidentment hi hem de posar hem de focalitzar molt els esforços en aquestes properes setmanes i mesos per evitar que aquests delictes que s'han produït especialment a l'entorn del barri centre no es consolidin i que siguin actes comesos de manera puntual per dos grups que tenim identificats gràcies a Mossos d'Esquadra que han operat molt a Esplugues i a Sant Just i que esperem que puguin sortir de circulació el més aviat possible parlava d'aquestes càmeres lectores d'aquestes noves tecnologies que ens permeten ampliar aquesta recerca i també facilitar la feina de policia local s'està valorant l'opció d'ampliar aquesta tecnologia a més zones del municipi o també a altres tipus d'infraccions sí de fet hi haurà una ampliació l'any que ve de càmeres lectores i el que jo crec que ara hem de posar sobre la taula i començar a estudiar és la necessitat d'en algunes zones del municipi complementar les càmeres lectores de matrícules amb càmeres de seguretat ara mateix el govern de la Generalitat és molt més flexible a l'hora d'acceptar la instal·lació d'aquest tipus de càmeres i creiem que en algunes zones del municipi ens poden ajudar a evitar delictes com per exemple aquests delictes robatoris a persones que insisteixo no són greus des del punt de vista delinqüencial però en canvi afecten a persones vulnerables i generen una certa sensació d'inseguretat a nivell social que hem de ser contundents a l'hora d'erradicar no podem permetre que els espais públics de Sant Júr siguin llocs insegurs molt bé en aquest cas en aquest bloc 4 també hi tornarem després a l'espai de la ciutadania perquè hi ha un parell de preguntes relacionades però marxem al cinquè i últim bloc de preguntes d'actualitat abans de passar a aquestes preguntes ciutadanes parlem ara d'educació de les millores als centres escolars aquest estiu l'Ajuntament ha dut a terme obres de manteniment i millores en diverses escoles i escoles bressol també reparacions d'humitats de millores de seguretat pintura nous punts d'aigua i adequacions d'espai són actuacions que busquen preparar els centres per l'inici de curs que es va dur a terme el passat 8 de setembre i la pregunta doncs alcalde amb la que volem encetar aquest bloc és quin ha estat el criteri de prioritat de l'Ajuntament per decidir quins centres rebien aquestes millores i quines actuacions quedaran pendents per properes actuacions per pròxims anys doncs les prioritat les marquen les direccions del centre nosaltres al final ens detenim el que ens demanen les direccions del centre que entenc que recullen i aglutinen les peticions de les diferents comunitats educatives de cada centre per tant com et deia doncs nosaltres seguim les prioritats que ens marquen les direccions dels centres i aquestes ens assenyim més enllà d'aquestes reparacions urgents hi ha una planificació a llarg termini per aquestes escoles que avancen doncs en sostenibilitat accessibilitat innovació educativa com es coordina tot això com et deia abans amb els sempre amb les direccions del centre tot i que nosaltres com a ajuntament també assistim als consells escolars allà escoltem peticions que venen d'altres col·lectius com pot ser les AFES però sí que sempre demanem que aquestes es vehiculin a través de les direccions perquè entenem que són aquestes que han de fixar i no els ajuntaments o altres col·lectius l'ordre de prioritats de les accions a realitzar sempre hem intentat seguir aquest criteri i si parlem d'educació estem obligats a preguntar també per l'Institut Escola com ha anat la matrícula i l'inici de curs escolar en aquest centre bé aquest any han passat a una sola classe d'i3 no han tingut suficient números d'alumnes per poder tenir la doble línia que era una mica l'objectiu que teníem com a centre però la veritat és que el que sí que puc dir és que la gent que forma part d'aquest projecte sobretot els pares i mares estan molt contents del servei que reben del suport educatiu que reben els seus infants jo crec que encara estem pagant una mica o l'Institut Escola encara està pagant una mica aquesta situació de certa provisionalitat que hi ha en quant a la seva ubicació per aquest motiu estem apretant molt el Departament d'Educació perquè ens doni un calendari fiable per determinar quan podrà ser el trasllat el mes lluï i jo crec que un cop tinguem aquest calendari i puguem donar certeses a les famílies de Sant Just aquest projecte agafarà molta embranzida perquè és un projecte a nivell educatiu molt potent de fet tots els pares i mares amb qui he parlat que porten els seus fills a l'Institut Escola estan molt contents del nivell de l'Institut Escola ara falta que des de l'administració fem la nostra feina i donem aquestes certeses que de ben segur moltes famílies agrairan i que els donaran més informació a l'hora de determinar en quin centre escolar escolaritzen els seus fills perquè creu que és degut a aquesta falta de certeses que hi ha hagut una baixa ho ha de ser perquè com et deia abans el projecte educatiu és molt bo de fet jo diria que que és el projecte que quan parles amb els pares i mares doncs més unanimitat desperta en quant a bones opinions per tant això em porta a pensar que el que el que està fent que no creixi amb la amb els objectius que ens havíem marcat tots doncs és aquesta situació de certa provisionalitat en quant a l'espai físic que em refereixo que té en aquests moments el centre per això ho considero que és molt important poder donar quan abans millor un calendari de tres iat el maig lluit i d'aquesta manera doncs ja les famílies tenen una informació més clara amb la qual prendre les decisions d'acord doncs ara sí passem a l'últim bloc el bloc 6 les preguntes de la ciutadania obrim aquest espai que hem citat com l'alcalde respon vostès des de casa han pogut doncs fer-nos arribar aquestes preguntes a través de les xarxes socials i les hem endreçat de tal manera doncs que puguem anar lligant diversos temes comencem la bateria de preguntes de la ciutadania parlant de cultura i dels cursos d'arts plàstiques de fet fa uns instants parlàvem d'aquestes activitats que s'obren ara al mes de setembre als respectius centres cívics una veïna en relata la següent situació després d'anar que hagin estar a veure l'exposició dels cursos municipals dels plàstiques ha tingut interès en apuntar-se a ceràmica aquarela i torn però en preguntar li han dit que hi havia moltes sol·licituds per les places disponibles i que ara ens planteja la següent pregunta hi ha previsió d'ampliar-les d'una dà l'alta demanda? a curt termini no aquest curs 2025-26 no ho tenim previst el que sí que hem canviat és els criteris d'accés els quals es prioritza el fet de ser de Sant Just a l'hora de poder apuntar-se hi ha un sistema de puntuació correcte que abans no existia i ara sí que podem acabar una mica amb aquesta situació que a vegades es produïa que hi havia alumnes de Sant Just que es quedaven a fora i entraven alumnes de fora com he dit abans d'altres municipis com he dit abans està molt bé que està molt bé que la que aquests cursos tinguin èxit i que traguin alumnat d'altres poblacions però evidentment tenen un cost per a la per a l'administració local i per tant entenem que primer s'ha de donar resposta a la gent que està empadronada a Sant Just si veiem que hi ha molta gent de Sant Just empadronada a Sant Just que es queda fora jo crec que seria conveniència plantejada cara al curs 26-27 una possible ampliació d'aquesta oferta però primer volem veure com funciona amb els nous criteris que hem establert de puntuació molt bé doncs la següent pregunta ens planteja una situació de mobilitat i d'accés pel que fa a les voreres diu el següent per creuar un cotxet de nadó a l'alçada de la vorera segueix sent molt alta en moltes zones especialment a l'illa de flors de l'avinguda indústria planteja si aquestes actuacions com aquestes illes per exemple són realment necessàries i si no seria millor invertir en la millora de voreres amb dificultats d'accessibilitat bé si no acabo d'entendre quina ia refereix entenc que és la del carrer indústria amb Josep Pedrosa i doctor Fleming si és aquesta sí que és veritat que hi ha una de les voreres que no és del tot accessible i que és una actuació que tenim pendent el el que intentem amb aquestes combinacions de pilones i aquestes illetes que diuen amb flors és crear espais de seguretat pels vianants i de fet si algú recorda com era aquesta cruïlla fa uns anys doncs difícilment podrà negar que actualment gràcies a aquesta actuació s'ha millorat moltíssim a nivell de seguretat viària pels vianants hem creat ies de protecció dels vianants abans tenien passos de vianants molt llargs amb entrades molt ràpides de vehicles que sortien del carrer indústria i s'incorporaven a Josep Pedrosa aquella cruïlla era un dels punts crítics que teníem a nivell de seguretat viària a Sant Jús i actualment des d'aquesta perspectiva de seguretat viària ha quedat jo crec que molt ben resolt ara falta efectivament que siguin 100% accessibles i diria que és veritat que en aquell punt concret queden pendents dos o tres actuacions per rebaixar voreres i fer que siguin 100% accessibles té raó en aquest sentit aquesta veïna i és una de les feines que ens anotem per poder fer abans que acabi l'any continuem amb les preguntes en clau de mobilitat la propera qüestió fa referència a la necessitat d'un servei d'autobús a la zona de la bona aigua i diu hi ha espai a l'esplanada per fer una parada a la porta principal un bus petit pot girar si els grans autobusos entren fins a la pista l'AMB també podria fer-ho fa masses anys que es porta a la canalla amb cotxe i això ajudaria a descongestionar a la nit anar carregats fins a la parada de bus de l'institut no és viable aquest veí veïna doncs demana solucions per la gent que es mou a peu un bus públic a la bona aigua si us plau doncs demana a veure bus públic fins que no es resolgui la zona de gir al passeig de muntanya no se'n podrà posar cap perquè el bus no té prou diàmetre per girar respecte a l'esplanada actualment ja hi ha una parada d'autobús just a sota de la zona dels Garrofers que està a l'inici d'aquesta esplanada allà tenim previst com a ajuntament construir un parc que farà que l'accés des del carrer 11 de setembre fins al complex de la bona aigua sigui molt més agradable i molt més segur pensem que aquesta és la solució en un futur i això passa perquè puguem augmentar aquest puguem obtenir aquest tercer vehicle del just tram sempre i quan sempre i quan insisteixo es resolgui la zona de gir davant de la bona aigua o al final abans de la bòbila es podrà fer arribar el just tram a l'entorn de la bona aigua amb les circumstàncies actuals ni per nombre d'abusos ni per diàmetre de gir podem fer arribar el just tram a la bona aigua per tant tenim dos opcions estem treballant a mig termini la primera és aquesta que et deia que fer el recorregut des de la parada just metro fins a la bona aigua molt més agradable estem parlant d'una distància relativament curta el que passa és que ara es fa molt llarga perquè és una zona molt inòspita millorar aquest entorn ens donaria una possible solució per 11 de setembre i l'altre és i aquesta ja és una mica més ja depèn de més factors doncs en un futur poder fer arribar el just tram a l'institut i a la bona aigua per al passeig de la muntanya però per això necessitem poder fer una zona de gira àmplia pels autobusos molt bé doncs seguim amb altres qüestions també ens pregunten pel carril verd de la Riera quan estarà acabada la primera fase fins la ITB i la segona fins la bona aigua pel corredor verd el seu primer tram està previst que l'obra s'acabi a finals d'octubre aquest és el calendari amb el qual està treballant l'àrea metropolitana que és l'entitat que està gestionant aquest que està executant aquest projecte i la segona perdona era i la següent qüestió anava vinculada doncs a la bona aigua és a dir si aquest primer tram exacte arribaria fins l'ITB el segon tram el segon tram necessitem finançament aquesta setmana hem tingut una mala notícia i és que la subvenció que havíem demanat a la Fundació en Biodiversitat que ens financés una part d'aquest tram mig del corredor verd doncs ens ha estat denegada malgrat hem tingut una puntuació molt alta s'han escollit només 12 projectes a tot Espanya i el nostre ha quedat 15 per tant ens hem quedat a les portes de poder entrar ens hi tornarem a presentar de cara a l'any que ve perquè està previst que aquesta convocatòria torni a sortir però evidentment sense suport d'altres administracions sense cofinançament és una obra de molta envergadura que no podem assumir en solitari per tant primer toca cercar finançament i un cop el tinguem doncs ja ens plantejarem executar aquest tram que és un tram molt interessant i necessari són tres quarts perdó alcalde són tres quarts de 12 del migdia ens queden 15 minuts d'entrevista 8 preguntes ens agradaria començar a agilitzar perquè pugui arribar la resposta a tothom també doncs a la gent que s'acaba d'incorporar estem a l'entrevista del dia avui amb l'alcalde de Sant Jus en Joan va seganyes anem ara a una altra qüestió sobre obres municipals centrada en la repetició de treballs en poc temps la persona que ens escriu ens ho explica així per què un gran tant per cent de les obres es fan i es refan al cap de poc temps un exemple es va reorganitzar les places d'aparcament a polígon es van repintar i es va fer la fotografia pel butlletí de Sant Jus al cap de pocs dies es va aixecar el terra i posteriorment es va tornar a pintar setmanes més tard es va tornar a aixecar i ara porta un mes ballat doncs nosaltres per fer aquella actuació vam demanar una subvenció al Consell Català del Trànsit que la va finançar íntegrament i demanava que aquesta actuació estigués acabada en una data determinada i així ho vam fer no? Posteriorment Sant Joan d'Espí amb el desenvolupament del barri de Bella Vista doncs una de les actuacions que té prevista és el soterrament de la línia de mitja alta tensió que passa per Blasco de Garay que de fet ve del Mas Lluï que passa per Blasco de Garay i que va a Bella Vista i ells doncs van doncs demanar poder fer aquest soterrament un cop l'hagin acabat doncs el que hauran de fer és reposar l'estat anterior a les obres però ara mateix les obres estan en aquesta aquest espai està en aquesta situació fruit de les obres de soterrament de la línia de mitja alta tensió que està duent a terme Sant Joan d'Espí de fet la Junta de Compensació de Bella Vista que és la que està fent el desenvolupament d'aquest futur barri de Sant Joan d'Espí de Bella Vista Molt bé doncs passem a una altra qüestió I no em consta que això hagi passat en cap altra obra aquesta sí que és veritat per aquestes circumstàncies que he explicat però no em consta que s'hagi repetit Bé ho seguirem de prop aviam si ens donen alguna pregunta més que pugui estar vinculada a un altre exemple per la propera entrevista però marxem ara al servei d'escombraries perquè hi ha un veí veïna que ens diu que a l'aplicació d'escombraries surt una nova categoria que es diu genèric què significa i ens pregunta si hi haurà algun canvi No, no crec que és un error del sistema que ja es corregirà si no s'ha corregit ja i no està previst que hi hagi una nova una nova fracció Molt bé La següent consulta fa referència a l'estat de la carretera reial especialment a l'alçada del Capravo Quan es farà un nou asfalt ens pregunta aquest veí a la via més transitada del municipi que és la carretera reial a l'alçada del Capravo Quan es faran accions per reduir el soroll immens que provoca als veïns el pas constant de vehicles i també fa referència a que cal mantenir per subjectes les clavegueres perquè retumben amb el pas dels cotxes Bé nosaltres fem actuacions de resfaltat quan detectem que hi ha que hi ha forats que hi ha desperfectes a la via pública a carretera reial es van fer unes quantes actuacions parcials precisament perquè hi havia aquests forats també quan fan sorolls les tapes de clavegueram doncs també es fan actuacions per evitar-ho no ens constava ara que n'hi hagués cap de fet és una via per la qual molts de nosaltres circulem pràcticament cada dia i detectem si hi ha o no desperfectes si aquest veí ens diu quins punts concrets estan malmesos doncs actuarem amb la màxima celeritat possible nosaltres tenim un contracte d'asfaltat amb el contracte que tenim de manteniment de la via pública i quan detectem això que hi ha forats que és veritat que en aquesta via que és molt transitada doncs se'n produeixen més habitualment que en altres punts del municipi doncs intentem actuar amb celeritat ara mateix no em consta que n'hi hagi cap però si que tinguin cap problemàtica d'aquest tipus però si n'hi ha alguna doncs actuarem ràpidament doncs entrem ara en l'àmbit de seguretat ciutadana hi ha dues preguntes de dues persones diferents les farem juntes perquè creiem que és més convenient primerament al carrer cadenes ens han entrat a robar diverses vegades hauria d'haver-hi més vigilància per aquella zona i un altre usuari de les xarxes ens diu que últimament m'ha arribat que han atracat a diverses persones especialment gent gran a plena llum del dia als voltants de la zona del mercat carrer Bonavista una de les zones amb més vida de Sant Just s'ha pensat alguna mesura adicional de seguretat per vigilar la zona dos zones diferents la segona pregunta ja l'he respost anteriorment és veritat i estem estudiant aquest tipus de mesures tecnològiques que complementin les càmeres lectores de matrícules i respecte al carrer cadenes nosaltres ara mateix no ens consta que hi hagi hagut cap robatori en els últims temps sí que n'hi van haver i fa anys n'hi van haver i bastants però afortunadament com et deia abans a nivell de robatoris a domicilis hem baixat molt els actes de robatoris han baixat molt a Sant Just i continuen a vent i mateix n'hi va haver-hi un al barri de la carretera el cap de setmana n'hi va haver-hi un altre al Mas Lluí d'uns 3 T's però hem rebaixat molt el nombre de robatoris de robatoris a domicilis i potser vaig errat però no em consta que en els últims temps hi hagin hagut molts robatoris al carrer cadenes Bé doncs aquesta pregunta hem revisat també el comentari per si hi havia alguna informació més però no ha estat així per tant passem al següent bloc ara marxem a parlar d'esport i d'infraestructures municipals la propera pregunta fa referència a les zones d'entrenament de l'equip de patinatge artístic de Sant Just per què les noies del xou de patinatge artístic de Sant Just només tenen una hora d'entrenament a la bona aigua per què han d'anar al Canigó de 8 a 10 del vespre què hem de fer pagar per anar a llogar pistes l'alemany o altres municipis referent-se a l'escola alemanya d'Esplugues quin és el percentatge de jovent de Sant Just que utilitza les nostres infraestructures pregunta aquest veí Bé en el cas de la bona aigua jo volia dir tres coses la primera és que és veritat que és una instal·lació que se'ns ha quedat petita fruit de l'èxit que té el món de l'esport i per aquest motiu estem construint una nova pista poliesportiva al barri del Maix Lluí segona nosaltres el que fem és un repartiment dels espais en funció dels equips o dels jugadors jugadores que tenen les diferents entitats el que no entrem és en com s'organitzen internament aquestes entitats a l'hora de decidir quins equips entrenen en un espai o en un altre i després també recordar que hi ha moltes entitats que utilitzen les pistes poliesportives el hockey per exemple utilitza la pista del Montseny i és bo que sigui així que optimitzem que aprofitem l'existència d'aquestes pistes que hi ha en els equipaments educatius per complementar l'oferta que tenim a nivell esportiu i després també tercer recordar que l'Ajuntament està ajudant a les entitats que per manca d'espais de la bona aigua tenen necessitat d'anar a jugar pistes en altres instal·lacions a fora del municipi és una línia que hem tingut oberta fins ara i que la voluntat és mantenir-la i l'objectiu evidentment és que desaparegui el dia que hi torno a l'inici de la resposta que tinguem aquesta nova pista poliesportiva al Mas Lluí que és l'objectiu principal pel qual fem aquesta instal·lació i fent referència a aquesta última pregunta quin és el percentatge de jovent de Sant Jús que utilitza les infraestructures del municipi? això depèn de cada de cada entitat nosaltres en el còmput total estem parlant d'un 60-40 60% dels jugadors de les entitats són de Sant Jús 40% són de fora però també és veritat que hi ha joves de Sant Jús infants adolescents que van a altres pobles i utilitzen instal·lacions d'altres municipis per exemple l'Atisme el club de l'Atisme que la seva majoria està format per gent de Sant Jús està utilitzant instal·lacions a Sant Feliu de Llobregat gent que juga en bol està jugant a Sant Joan d'Espí al final hem de també tenir una certa amplitud de mires mirar quines disciplines esportives hi ha als municipis del voltant i a vegades a Sant Jús tenim jugadors de hòquei perquè no n'hi ha als municipis del voltant i en contrapartida els atletes de Sant Jús utilitzen instal·lacions esportives d'altres municipis també com et deia abans hem de tenir una mica aquesta visió més oberta i més global perquè en temes de prioritat no és extrapolable diguéssim per exemple el que comentava abans de les arts aquí a Gaudín Creanar que es comentava això que hi havia aquesta prioritat per punts de si era de Sant Jús nosaltres això ho estem implementant en el cas del camp de futbol el camp de futbol entenem que el futbol és una disciplina que té equips a tot el nostre voltant tots els municipis al voltant tenen equips de futbol i per tant creiem que els equips de futbol han de créixer i això és uns criteris que vam establir des de l'any passat han de créixer amb jugadors de Sant Jús no té sentit que tinguem les instal·lacions molt plenes i que aquestes vagin creixent amb jugadors de fora de Sant Jús en el cas de la bona aigua és més complicat pel que et comentava hi ha més entitats també no? potser no hi ha més entitats i hi ha això hi ha disciplines que que no juguen a municipis del voltant que no es practiquen per tant a bola i bola potser hi ha altres municipis que no es practiquen i per això venen aquí a Sant Jús exacte o al hòquei és anar a Barcelona o és anar a Molins de Rei però els pobles més del nostre entorn no tenen equip de hòquei doncs tanquem amb l'última pregunta que segueix també en l'àmbit esportiu en aquest cas centrat en les instal·lacions municipals la pregunta fa referència a l'estat del camp de futbol als caps de setmana aquest veí doncs comenta que tots sabem la gran afluència de gent que visita el camp de futbol durant el cap de setmana per què no hi ha un servei de neteja eficaç i per què les grades sempre semblen un abocador i ens convida doncs a anar diumenge a la tarda i a quedar sorpresos demanen acció doncs al camp de futbol hi ha un servei de neteja tot el dissabte i tot el diumenge al matí el que passa és que és una instal·lació per la qual hi passa moltíssima gent i és veritat que potser també hi ha un nivell d'incivisme que ens hauríem de plantejar però l'empresa hi ha una persona que està netejant la instal·lació tota l'estona vestuaris grades etcètera però és que hi passa molta gent i s'embrut s'embrut massa però tenim com a teia tenim neteja tot el dissabte i també tot el diumenge al matí el diumenge a les tardes hi ha molts pocs partits de fet a partir de les 5 ja no n'hi hauria d'haver-hi cap doncs alcalde això és tot tancaríem aquí aquesta primera entrevista de la temporada avui l'entrevista del dia ha estat amb l'alcalde de Sant Jus Joan Bassaganyes avui 17 de setembre hem abordat l'habitatge jove i l'aparcament públic als Jocs Juvenívols el nou carril bus a la B23 la cultura amb la xarxa d'equipaments culturals la seguretat i les actuacions de la policia local i també hem parlat d'educació en les preguntes de la ciutadania doncs l'alcalde respost a les preguntes que tots vosaltres doncs ens heu fet arribar a partir de les xarxes socials gràcies alcalde bona setmana que vagi molt bé i ens trobem molt aviat en la propera entrevista moltes gràcies fem una breu pausa i tornem de seguida fins ara nascut entre blanès i cada que és molt tocat per la tramuntana d'una sola cosa pots estar segur quan més vell més tocat a l'ala sempre deia que la matinada es mataria però cap al migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m'espera allà dalt i anar a l'infer no m'interessa molt més bonic molt més bonic l'Empordà i anar a l'infer i anar a l'infer bon dia us informa Joan Bota presó permanent revisable per l'acusada d'assassinar la dona gran que cuidava a Reus al Baix Camp Tarragona Josep Ramon Ruiz Bon dia segons la magistrada de l'Audiència de Tarragona va quedar demostrat durant el judici que l'acusada tenia intenció de matar la víctima el judici es va fer a finals de juny i el jurat popular va declarar-la culpable de falsificació i també d'haver estafat i robat a l'àvia de Reus de la qual tenia cura de forma permanent a causa de la seva avançada d'edat i que al final va assassinar la jutja també la condemna a 8 anys de presó per 3 delictes més Josep Ramon Ruiz Catalunya Ràdio Tarragona Més notícies Natàlia Ramon Els acords judicials que eviten la celebració d'un judici representen gairebé la meitat de les sentències condemnatòries en l'àmbit dels delictes contra la llibertat sexual segons la memòria del 2024 de la Fiscalia de Barcelona precisament els processats per la violació grupal de Castelldefels el 2021 van aconseguir ahir rebaixar de 53 anys avui les condemnes de presó Barcelona Maria Núria Revelle Bon dia La Fiscalia de Barcelona va dictar el 2024 a prop de 9.000 sentències condemnatòries per delictes contra la llibertat sexual és a dir agressions sexuals o violacions entre d'altres 4.100 d'aquestes sentències es van assolir a través de pactes judicials que van evitar la celebració del judici La xifra d'aquests acords no ha canviat gaire en relació al 2023 quan van suposar un 47% de les sentències condemnatòries i el 24 xifren en el 46% Maria Núria Revelle Catalunya Ràdio Barcelona L'opositor rus Alexei Navalny mort fa un any i mig en una presó de l'Àrtic el van enverinar segons acaba d'anunciar la seva vídua en un missatge a la xarxa X Iúlia Navalnyà la cara més visible de l'exili rus aporta com a prova les anàlisis de dos laboratoris estrangers que confirmen el verí com a causa Laboratoris almenys dos països van examinar aquestes mostres de forma independent l'un de l'altre i aquests laboratoris en dos països van arribar a la mateixa conclusió l'Alexei va ser assassinat va ser enverinat Les anàlisis han estat possibles gràcies a mostres biològiques de Navalny que es van treure d'amagat de la presó on va morir Navalnyà no ha especificat el verí que s'hauria fet servir l'entorn del dissident sempre ha acusat el president Rus Vladimir Putin d'estar darrere el crim Moscou manté que Navalny va morir a causa d'un conjunt de malalties El 90% dels cuidadors de malalts d'Alzheimer desenvolupen problemes psicològics i físics ho alerta un estudi de la Fundació Pasqual Maragall que en guany coincidint diumenge amb el Dia Mundial de l'Alzheimer vol posar el focus a visibilitzar la feina de les cuidadores no professionals principalment dones parelles o filles que assumeixen la cura del familiar Barcelona Marriera Bon dia en 8 de cada 10 casos la cura la assumeix la família que hi dedica de mitjana unes 70 hores una feina que suposa un cost econòmic anual d'uns 42.000 euros de mitjana i que també té costos personals i emocionals com explica la Manuela que va deixar la seva feina ara fa dos anys per cuidar la seva mare que té Alzheimer No hi ha un repulsament públic perquè les persones que estem patint també la malaltia no només és el malalt sinó és tot el seu entorn el seu entorn canvia la seva vida la meva vida ha canviat al 300% i em dic no em penedeixo Marriera Catalunya Ràdio Barcelona Esports Marcos García La minya mal és baixa i no serà demà l'estrena del Barça a la Champions Masculina al camp del Newcastle del Mataroní s'ha quedat a Barcelona fent tractament sí que a viatges a hores d'ara a Anglaterra amb la resta de l'equip Frenkie de Jong ja ha recuperat i és novetat a la llista a l'extrem del filial Toni Fernández avui es juguen sis partits més de la primera jornada de la lligueta de la Champions Masculina destaquen aquests dos Bayern de Múnich Chelsea i Liverpool Atlètic de Madrid ahir dels marcadors el més destacat Madrid 2 Olímpic de Marsella 1 els Mundials de Latisme de Tòquio avui tindrem doble presència catalana l'atleta de Sant Cugatge el Sakura Bestué participarà a les semifinals dels 200 metres a partir de dos quarts d'una i Jaime Guerra l'atleta de Sant Boi prendrà part a la final del Sardà allargada quan faltin 10 minuts per a les dues avui també comença a Tarragona la Lliga Nacional Catalana de Basca a dos quarts de set Baxi Manresa a Hayopos Lleida a les 9 Barça Moravang Andorra Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bon dia passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova La 48ena cursa de Carts de Coixinets ja té data serà els dies 8 i 9 de novembre al carrer Freixes de Sant Just les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre a través de la web carsdecoixinets.org i es tancaran i es tancaran el dia 26 El preu és de 70 euros per car i l'organització informarà de totes les novetats per xarxes i per correu als antics participants Aquella mateixa nit a les 12 en punt del 6 d'octubre s'obrirà també el període per sol·licitar el préstec de cars Caldrà enviar un correu a seguretat arroba carsdecoixinets.org amb el nom del pilot el copilot i les dades de contacte No s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora Els cars es llogaran per ordre d'arribada i caldrà deixar una fiança de 50 euros que es retornarà després de la cursa Recordeu que no poden llogar cars aquells que ja ho hagin fet en edicions anteriors ni es poden cedir a tercers L'organització recorda que no es fa responsable dels desperfectes dels cars i que és responsabilitat dels participants comprovar-ne a l'estat abans de la cursa La Taneu de Sant Just projectarà el divendres 19 de setembre a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari el documental Miralles de Maria Mauti dins del cicle el documental del mes i en el marc de les setmanes d'arquitectura 2025 La projecció compta amb la col·laboració de l'Institut Italià de Cultura i de Docs Barcelona El film retrata l'arquitecte Enric Miralles figura clau de l'arquitectura contemporània a través de les seves obres i espais La directora explora la seva personalitat i complexitat construint un relat que transita entre la vida i la mort Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb Robert Brufau doctor en l'arquitectura doctor en arquitectura professor universitari i col·laborador de Miralles Maria Mauti nascuda a Milà i llicenciada en filosofia ha dirigit documentals sobre figures com Daniel Berenboim o Pina Baus i ha presentat el seu treball en festivals com Locarno i Rotterdam Les entrades tenen un preu de 7 euros i de 5 euros per a socis i sòcies de l'Ateneu i es poden comprar anticipadament o a taquilla La biblioteca Joan Margarit organitza el dijous 25 de setembre a dos quartes a sis de la tarda a la sala Isidore Consul i Giribet de Can Ginestà una nova sessió de TAT sessions amb uxaines jocs i cançons per nadons adreçada a nadons de 3 a 24 mesos acompanyats d'una persona adulta La proposta a càrrec d'Elisa Linares vol transmetre a mares pares i acompanyants recursos per interactuar amb els infants a través de la veu el tacte els gestos i les mirades Les moixaines i cançons de bressol que es treballen en aquestes sessions formen part del folclore tradicional i contribueixen a desenvolupar la comunicació l'efectivitat el llenguatge el moviment i la sensibilitat musical dels nadons L'actualtat és gratuïta i en places limitades i les inscripcions s'obriran el 18 de setembre i es faran a través d'un formulari en línia I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA Fins ara Ràdio TASPERT 98.1 Ràdio TASPERT Durant la 8.1 Ràdio TASPERT Ràdio TASPERT Ràdio TASPERT Ràdio TASPERT Ràdio TASPERT Bona nit Fins demà! Fins demà! I seguim els matins de Ràdio Desvem, seguim a la Rambla, ens hem posat així interessants, perquè avui parlem de llibres. Però deixa, deixa, que a mi m'agrada molt la sintonia del programa. 3 minuts per un quart d'una del migdia, remblegem ara llibres amb la Gemma Gené. Gemma, bon dia! Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé. Molt bé, moltes ganes de parlar de llibres. Ahir ja ho vam fer, eh? Vam parlar una miqueta de llibres amb l'Arnau Cònsol de Can Llibre Té. Ens vam creuar, ens vam creuar. Ho sou a creuar, eh? Sí, jo sortint de Can Ginestella venia en plan... No sé què, Ferrocarrils de Mèxic es deia el que vam parlar ahir. Oh, que bé. Molt interessant, molt interessant, sí, sí. Molt bé, doncs avui encetem la tercera cita amb els autors i les autores catalanes, amb Irene Solà, que es va donar a conèixer al gran públic amb la seva segona novel·la, Canto jo i la muntanya ballar. I què? Què ens has de dir d'això? Home, a mi és un llibre que... Jo encara no l'he llegit, eh? Jo el vaig descobrir per aquesta, perquè va tenir com molta sonada, i a més perquè també em va agradar molt l'adaptació teatral que vam fer del llibre, que ho va fer la companyia La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya, que està a Barcelona, a l'espai, i la veritat és que va ser... crec que va guanyar el Premi Butaca, em sembla, també. I el llibre és una meravella, i aquesta escriptora, la veritat, la Irene Solà, a mi m'agrada moltíssim, moltíssim com escriu. I comenteu ara una miqueta, si vols. Doncs sí, comencem una mica amb els seus orígens, la seva biografia. Explica'ns, Gemma. Doncs mira, ella, la Irene Solà, és nascuda el 1990 a Malla, que és un petit poblet d'Osona, amb prop de 300 habitants. Ella és filla d'un pagès i d'una mestra, i realment aquestes figures paternes es traslladen bastant a la seva literatura. Ella després va estudiar a Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, i va obtenir una beca Erasmus per fer un curs a Islàndia, a Reykjavik concretament, i més tard va fer un màster en literatura, cinema i cultura visual a la Universitat de Sussex, Anglaterra. Se li nota molt, abans ho comentava fora de micròfons amb tu, que se li nota molt aquesta... Aquella, a part d'escriptora, és una artista plàstica. Sí. Perquè en els seus llibres es trasllada molt això. Ella treballa com a gestora cultural, també després a la Whitechapel Gallery de Londres, i compagina la feina amb diversos treballs artístics. També, com ella es va, el 2012, publica el seu primer llibre, que va ser un poemari, que es diu Bèstia, i després va guanyar, perdó, el 48è Premi de Poesia, Amadeu Uller, perdona, i després presenta una primera novel·la, que es diu Els Dics, i, finalment, passa aquesta, el 2019, publica aquesta novel·la, Canto jo i la muntanya balla, que és preciós. De fet, m'has passat un article aquest matí molt interessant de la seva etapa com a artista plàstica, i realment és superinteressant veure, doncs, això, no?, les diferents etapes artístiques que ha tingut l'artista. Sí, perquè ella... I totes les curiositats, no?, perquè si estudiosina, que si no sé què... Sí, i aquesta obra artística que té ella, per exemple, ha fet obres que és un curt, en què ella conversa amb un amic seu en un altre idioma, i es van explicant secrets, però, clar, com ho expliquen cadascuna en el seu idioma, que ningú de l'altre entén, ell en català i ell no me'n recordo quin idioma era, no sé si és n'erlandès o... Però la qüestió és que és aquest joc una mica, no?, d'explicar-se coses, però sense acabar-se d'entendre, gravat en blanc i negre. Després també té com unes filmacions que imita escenes de pel·lícula, les reprodueix. La veritat és que és això, és com molt diversa, però sobretot, si parlem una miqueta, ens centrem en les seves novel·les i sobretot en aquesta, que és la que més jo conec, la segona també l'he llegit, però la que em va copsar més va ser aquesta de la muntanya. Doncs és una novel·la en què es viu molt aquest món de pagès, de les muntanyes, però des d'un punt de vista com molt poètic, molt oníric també, perquè de vegades la mateixa natura parla, que és molt bonic. Al principi, jo me'n recordo que els primers capítols tenia que rellegir-los perquè no acabava d'entendre qui estava parlant i al final resulta que un cop era la pluja, un altre cop era un cabirol i la veritat és que... La natura parla, eh? Sí, la natura parla i la veritat és que és realment, quan he conegut també aquest vessant una miqueta artístic, que veus això, el seu ritme d'escriptura és com si fes pinzellades, com molt, molt intenses i molt descriptiva, però també amb un fil narratiu molt bonic i com molt coneixedor, se li noten també aquests orígens que té de pagès perquè sap parlar d'una manera del camp i de la gent de la muntanya d'una manera molt especial. Doncs amb aquesta obra has volgut filar una mica la història d'Irene Solà. Ara, per on seguim? Doncs mira, si volem, seguim una miqueta comentant el fenomen que va donar aquesta novel·la i hem de parlar de la tercera novel·la que es diu «Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres». Aquí el que fa és presentar, aquesta és del 2023, i el que fa és presentar les històries d'uns personatges una mica maleïts, en un mas perdut, de les guilleries, i aquesta tercera novel·la ha rebut el quart premi Finestres de narrativa en català. Si coneixes la llibreria Finestres, que és una de les meves preferides, la llibreria Finestres organitza cada any un premi de narrativa tant en català com en castellà, i en aquest cas va ser escollida el llibre de la Irene Solà, aquesta segona novel·la, i també hem de dir i hem de remarcar que és un llibre que s'ha traduït al castellà, a l'eusquera, al francesc, al gallec i a l'italià. Doncs molt interessant, eh?, la vida d'aquesta dona. Sí, dona i jove, perquè és en plan, només té 35 anys. Dels anys 90, eh?, d'any 90. Exacte, té 35 anys i ja et dic, és com una artista molt completa, que també se li nota una mica aquesta formació que ha tingut molt internacional, per una banda, però també en diferents disciplines, i suposo que el fet que té d'ella treballar com a gestora cultural, això també li proporciona unes fonts d'inspiració que d'una altra manera potser no li arribarien. O sigui, jo trobo que té aquest punt com molt autèntic, molt arrelat a la terra, d'on és ella, però al mateix temps això de tan jove viure d'altres llocs i relacionar-se amb molts artistes i amb moltes disciplines artístiques, realment es trasllada en els seus llibres, perquè són llibres com molt barrocs, però al mateix temps com molt directes, i això li dona un valor molt important, la veritat. I et vull comentar una altra curiositat vinculada a la segona obra, aquesta com més cap dalt, de Canto jo i la muntanya balla, que a banda de l'obra teatral també es va fer una peça sinfònica que es deia Les trompetes de la mort, que la va preparar el Martimón i que va ser representada al Palau de la Música l'any 2021. Com pots veure, és un llibre que, a més de ser una novel·la molt interessant i molt premiada, també ha tingut, com ella una mica, com l'autora, com la Irene Solà, ha tingut aquests esqueixos, per una banda l'obra teatral, que va tenir molt èxit, l'adaptació teatral, i per l'altra aquest esqueix musical que va ser representat al Palau de la Música, i la veritat, jo crec que dóna bastant una idea de qui és ella. Home, estàs parlant tant d'aquesta obra que no puc evitar llegir un fragment, si et sembla. I tant. Va venir el senglar i ens va arrencar. Va venir l'home i ens va arrencar. Va venir el llamp i va matar l'home. Van venir les dones i ens van collir. Van venir les dones i ens van cuinar. Van venir els nens. Van venir els conills i els cabriols. Van venir més homes i duien cistells. Van venir homes i dones i duien bosses, duien navalles. No hi ha pena si no hi ha mort. No hi ha dolor si el dolor és compartit. No hi ha dolor si el dolor és memòria, és saber i vida. No hi ha dolor si ets un bolet. que maco. Que maco. Que maco. I ens ha transportat una mica a un altre lloc. ara mateix estava al bosc. Sí, sí, sí. Al bosc d'aquest llibre meravellós. Que bé, que bé. Superinteressant. Alguna cosa més que vulguis afegir d'Airene Solà? La veritat és que jo crec que el que millor es pot afegir és fer una recomanació ben aferrissada que la gent submergeixi en algun dels seus llibres jo recomano començar encara que soni repetit i afegit però per aquest de Canto jo i la muntanya valla però després estic segura que el poemari o inclús per què no navegant alguna de les seves obres gràfiques també pot ser molt interessant per apropar-se a ella. Que bé, que bé. Doncs ens quedem amb aquesta recomanació de la setmana. Canto jo i la muntanya valla i també l'artista, l'artífex en aquest cas Irene Solà. Gemma Gené, una abraçada. Fins demà. Fins demà. Adeu. Fem una breu pausa i tornem de seguida. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar el pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar el de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar el de viatjar. No, no. El de viatjar més. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el Carnet Jove a CarnetJove.cat a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas. Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del Carnet Jove i del Pac Jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. Al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas a cada la feina i al carrer quan anem de festa o al taller parlem amb el teu accés només hem de començar a provem-ho en català tu per mi i jo per tu i quan vulguis tots plegats molt per parlar molt per viure Provem-ho en català molt per parlar molt per viure Generalitat de Catalunya sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus truca ràpid al 112 és fonamental Si no tens un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Estudio l'FP d'auxiliar d'infermeria que aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables curso una FP dual estudio i treballo alhora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat F-Pro Amb l'FP aviat podran volar Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Hi ha una màgia que no té truc És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futors I a puntet d'arribar a dos quarts d'una del migdia Ara saludem en Gerard de nou Gerard Rangel Bones Com estàs? Què tal? T'anava a dir bona tarda però encara ja podríem dir bona tarda a partir de les 12 és un debat que ens podríem estar aquí hores perquè és l'atem debat a partir de quina hora es pot dir bon dia i bona tarda sigui com sigui Gerard benvingut un altre cop de nou al programa marxem a l'espai del parador musical on repassem cada dia doncs la vida i la música dels grans artistes avui parlarem del rei del rock and roll d'Elvis Presley amb la seva veu inconfusible presència escènica única i carisma immens Elvis va revolucionar la música del segle XX i continua sent un referent cultural i musical en tot el món i arrenquem com sempre amb els orígens i els primers èxits Elvis Aaron Presley va néixer a Topelo Mississippi el 8 de gener de 1935 criat en una família humil va començar a cantar des de molt jove influenciat pel gospel i el blues el 1954 va signar amb Sant Rècords i va gravar el seu primer senzill That's All Right que va marcar l'inici de la seva carrera meteòrica That's All Right I'm a mighty way too Well, mama, she done told me Papa done told me too Son, that girl you'll find me Amb aquesta cançó Elvis va fusionar country i blues creant un so que seria reconegut com a rock and roll Durant els anys 50 i 60 Elvis va solir fama mundial amb hits com Heartbreak Hotel Home Dog i Jailhouse Rock el seu estil combinava ritmes energètics ball provocatiu i una actitud rebel que capturava l'essència de la joventut de l'època You ain't nothing but a hound dog to cry all the time You ain't nothing but a hound dog to cry all the time Well, you ain't nothing but a hound dog and you ain't no friend of mine Well, they said you was high class Well, that was just a lie Yeah, they said you was high class Well, that was just a lie I és que Elvis no només cantava sinó que creava espectacles amb coreografies i un magnetisme que el convertia en una icona del rock and roll Sentim ara una altra de les seves cançons més reconegudes reconegudes I ara parlem dels reconeixements i de l'impacte Elvis Presley Elvis Presley va vendre més de 600 milions de discos a tot el món i va ser reconegut amb múltiples premis Grammy incluent el Grammy a la carrera i Grammy Legend va influir en artistes de tot tipus des de Beatles fins a Bruce Springsteen i va consolidar la música popular moderna tal com la coneixem avui I tanquem com sempre el parador musical amb l'espai de curiositats i és que sabies que l'Elvis tenia una passió per les motos i els cotxes de luxe i que també va ser actor protagonitzant més de 30 pel·lícules per acomiadar-nos avui escoltarem un dels seus temes més emblemàtics Suspicious Minds que resumeix perfectament la seva genialitat musical i la seva influència eterna Gerard ens sentim demà que vagi bé que vagi bé ells at breweries i els podem preguntar ergint com a que no No one caught in a trap, I can't walk out, because I love you. Ràdio 2B, 98.1. Ràdio 2B, 98.1. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Seguim als matins de Ràdio Desbem. Seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar del documental del mes. Com hem comentat avui també a l'espai de notícies, l'Ateneu de Sant Jus projectarà el divendres 19 de setembre, dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantenari, el documental Miralles de Maria Mauti, dins del cicle el documental del mes i en marc de les Setmanes de l'Arquitectura 2025. La projecció compta amb la col·laboració de l'Institut Italià de Cultura i Docs Barcelona i el film retrata l'arquitecte Enric Miralles, figura clau de l'arquitectura contemporània. A través de les seves obres i espais, la directora també explora la seva personalitat i complexitat, construint un relat que transita entre la vida i la mort. Avui volíem parlar una mica d'aquest cicle el documental del mes i per fer-ho hem convidat dues persones que estan dins d'aquest grup impulsor. Elles són Anna Ferrer i Teresa Reverter. Bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies. Ens fa il·lusió tenir-vos perquè així també posem una mica de cara a la gent que esteu darrere d'aquesta tasca tan important que és impulsar aquestes activitats de l'Ateneu Sant Justenc. Primerament, em comentàveu fora de micròfons. Aquest grup impulsor del documental del mes neix fa uns 3 anys aproximadament a partir de la necessitat de veure que hi ha gran material, gran contingut que s'està projectant a l'Ateneu i que l'afluència no era la desitjada. I a partir d'aquí vosaltres també comenceu a treballar perquè aquesta afluència sigui més elevada. Ara em comentàveu que esteu en una mitjana de 30-40 persones per sessió. D'on neix aquesta necessitat i també qui sou les persones que conformeu aquest grup? Bé, som 5 persones que ja veníem als documentals abans d'aquests 3 anys, érem més idus a veure el documental. I el que passava és que hi havia poca gent, sí, però el que passava és que quan sortíem nosaltres de veure el documental fèiem tertúlia a les escales de l'Ateneu comentant el que havíem vist. I això cada dia, cada dia, cada dia, i al final vam dir, escolta'm, si nosaltres fem la tertúlia, l'altra gent que veu el documental potser també té ganes de fer una tertúlia per comentar el que han vist. I d'aquí va sortir la idea de convidar a cada documental un tertúliant relacionat amb la pel·lícula que veiem. I escollíem, fins ara hem estat escollint bàsicament persones del poble, si podem, rellevants del poble, i la veritat és que ens ha anat superbé. Les proves és això, que hem passat de ser 10, 15, a 30, 40, 50, fins a 80 persones que estan veient el documental cada mes. Tot un èxit. I com treballeu aquestes propostes, Anna? De quina manera treballeu, diguéssim, perquè entenc que el documental ja us ve donat, és un cicle que ja funciona a Barcelona, el documental us ve donat, i vosaltres treieu alguna persona perquè vingui a parlar-vos d'això? Sí, sí, fem això. El documental ve donat, que, a més, hi ha un documental que fa una selecció d'Ox Barcelona, i llavors, a partir de la temàtica que ja diuen el mateix Docs Barcelona, suggereix quines temàtiques es tracten amb aquell documental, pensem en algú que pugui estar relacionat amb aquella temàtica, si és de medi ambient, si és de política, si és d'ambient rural, i alguna vegada, en dues ocasions, més que de la mateixa temàtica, el que hem buscat és persones relacionades amb el procés d'elaboració d'aquell documental. Una vegada va venir la Laia Manresa com a directora d'aquell documental, perquè ens va semblar que podíem aprofitar que era una persona propera, que era del país i que la podíem localitzar, i un altre dia va venir la Lua López, que també, per cert, havia treballat aquí a la ràdio, perquè també ens va semblar que, més que la temàtica del documental, que ens interessa veure com estava fet aquell documental, com algú podia tenir aquella inquietud per fer aquell documental, i ens va semblar que agafar una documentalista podia ser també un tema interessant. I aquesta vegada estava clar que havíem de buscar algú relacionat amb arquitectura. Molt bé. Doncs expliqueu-nos una mica com funcionarà aquesta sessió de divendres, quin és el, diguéssim, el modus operandi que teniu dins del documental del mes, i també perquè aquella gent que no hi hagi vingut mai, doncs també s'interessi en participar-hi. Bé, primer comença el que farà el col·loqui, doncs explica una miqueta, res, així, 10 minuts com a molt, una mica, perquè ell ja ha vist la pel·lícula. Normalment ells ja veuen la pel·lícula, si ja van sobresegur del que veuran, no? Però en aquest cas també el Robert Rufau, de fet, crec que fins i tot hi va intervenir a fer aquest documental, o sigui que amb més raó, no? I llavors veiem tots el documental, i després quan ja s'ha acabat, doncs el Robert explicarà, o sigui, o bé, o que en ells hi sembli, no? Perquè a més a més també havia treballat amb el Miralles, també havia tingut contacte, i després la gent fa preguntes, el que li sembli, preguntes o comentaris, o, bé, s'expressa lliurement com es vulgui, no? Clar, hi ha aquesta primera introducció, que introdueix la peça, es veu la peça, es veu la projecció, després hi ha aquest col·loqui, que recordem que estarà a càrrec de Robert Rufau-Niubó, que és doctor en arquitectura, professor universitari i col·laborador de Miralles, per tant, tenim una mirada molt completa, no només de la vida de Miralles, sinó també del que és aquest món de l'arquitectura, i és interessant també tenir aquesta visió. Us ha resultat, entenc que interessant, comptar amb en Robert, he pogut comptar de forma fàcil, és a dir, s'ha pogut contactar, és a dir, ha estat predisposat a participar? Sí, sí, molt fàcil, i li agraï moltíssim que vingui, perquè és una persona que té un currículum increïble, i que creiem que ens pot aportar moltíssim. Inquieta una mica com una persona tan jove, que es va morir tan jove com en Miralles, va deixar com tan tapetjada, no? I creiem que ell una mica ens pot ajudar a respondre aquestes preguntes, no? I també acompanyar-nos amb la visió d'aquest documental, perquè, segons ens han explicat una mica la gent del documental del mes, perquè nosaltres no el veiem, només passem l'enllaç a la persona que vindrà al col·loqui, així tots partim de zero. És un documental una mica complex des del punt de vista molt artístic, molt poètic, que hi ha com un diàleg amb l'arquitecte a partir d'un passeig pels seus espais, per les seves arquitectures, i suposem que fer-ho acompanyats de la seva mà, que ens ajudarà també a poder entendre la figura, i pot ser també el documental. I sí, ens ho ha posat tot molt fàcil, i la veritat és que, com temem, que anirà molt bé. és un senyor quilòmetre zero, perquè també és vell de Sant Jús, és sòcia de l'Ateneu, i per tant ho hem tingut. Supergència. Sí, molt bé. Molt fàcil. D'aquesta manera també serà curiós veure com un documental ens pot acostar disciplines com l'arquitectura, un públic ampli, perquè moltes vegades nosaltres no tenim consciència del que és tota aquesta feina que hi ha en el món arquitectònic, i serà interessant també veure-ho i poder-ho valorar després, perquè aquí és on va també dirigida la següent pregunta, que és la importància. Quina importància té per l'Ateneu, per vosaltres també com a documental del mes, el fet d'obrir espais de col·loqui després d'aquestes projeccions? Home, és la base. Jo crec que és la base de tot. Com he dit abans, és l'èxit del documental del mes, que abans érem quatre gats... És bonic com neix, no? Neix d'aquelles escales de l'Ateneu, d'estar xerrant i conversant. Exacte, sí, sí. De la necessitat de compartir els sentiments i les inquietuds que t'han transmès al veure aquest documental. És que la majoria de documentals són molt impactants. A vegades tenen temàtiques socials o temàtiques polítiques que realment ens obren una finestra amb uns desconeguts i molt inquietants. I necessites comentar-ho, sortir. Necessites comentar-ho. I llavors, poder-ho fer amb algú que sap del tema, creiem que li aporta un valor afegit molt important. Clar. No, no, totalment. A mi també m'agradaria comentar el fet que a vegades el documental és un gènere dins del cinema que la gent no se'l senten a prop o que el té vinculat amb altres qüestions una mica més avorrides. Hem d'anar a veure un documental, a vegades es linca amb una imatge que jo crec que està molt... que desllueix el documental perquè en realitat un documental pot ser trepidant, un documental pot ser del procés creatiu d'un artista, un documental pot ser d'un concert, un documental pot ser de moltes coses. Per tant, com creieu que s'ha de fer per apropar, és a dir, perquè el llenguatge d'alguna manera ja sigui atractiu per la gent i que la gent es senti aquest gènere també a prop, no?, i que el vulgui consumir. Que ho provin. Perquè és complicat, però... Que ho provin i veuran que sí, que val la pena. Sí, sí, que no. A veure, no és com anar al cinema a veure una pel·lícula que, bueno, sí, mira, ara hi ha pel·lícules boníssimes també, que també et fan pensar, evidentment. I pel·lícules molt avorrides, també. Però, clar, no vas allà... A vegades vas al cinema per, mira, perquè no saps què fer, mira, passaré una estona i tal. Clar, els documentals normalment tenen un rerefons molt important. I, bueno, és aquest realment el seu valor, no? Per això, que vinguin, ho provin i sortiran contents. Que bé. I com... Quins altres temes us agradaria, o figures també, tractar, és a dir, en el documental del mes? Bueno, si vols que... hi ha alguna inquietud? Voleu fer un repàs també del curs? També estaria bé. Sí, sí. Si voleu fer un repàs. Farem el primer trimestre, no? Que és el que tenim segur... Tenim les pel·lícules de tot l'any, perquè Docs Barcelona treballa ja... A un any vista. Llavors tenim com a... Però per centrar-nos una mica en aquest trimestre, al setembre tenim el de Miralles. A l'octubre hi havia, i aquí això ho volem explicar, perquè si la gent veu la programació de Docs Barcelona, veurà que a l'octubre ja havíeu programat un documental que se'n diu Senyor Lleva-me Pronto, que va ser un documental genial que nosaltres vam projectar a la setmana de Docs a prop, que va ser una iniciativa a la que Documentals del mes de l'Ateneu de Sant Just es va sumar l'any passat. Hi havia només vuit sales que feien aquesta iniciativa, l'any passat s'hi va sumar l'Ateneu de Sant Just, i llavors vam triar dos documentals i un va ser aquest, i com que és tan recent, no l'hem volgut repetir. Llavors, Docs Barcelona ens ha ofert tot el seu catàleg per poder-ne triar un altre. N'hem triat un que ens ha semblat que podria ser molt interessant per Sant Just, que és Cadós tocant el cel, sobre un estiu que va ser fatídic al Cadós, on van morir... 13. Sí. Es van reunir uns expedicions d'arreu del món per fer el Cadós per una vessant que es feia molt poc, vull que ho feia molt poca gent, i fatídicament va morir 13 escaladors d'aquells. Llavors el documental està fet amb 4 fills d'aquells escaladors que es van morir. O sigui, són els 4 fills que ens expliquen el per què, no? És que això és... A vegades tu preguntes, no? A la muntanya, jo també que fem muntanya i nosaltres també, com veiem, evidentment no aquests nivells ni molt menys, però també ens preguntem, ostres, la muntanya és molt xula, però arribar a aquests nivells com per arriscar-te la vida per arribar fins a dalt, doncs sí, ho fan i són conscients que ho fan. Llavors els fills segurament es pregunten per què, no? Perquè fins i tot un no va conèixer el seu pare. Ostres, que dur. Que dur, que dur. Llavors aquest és el que substituirà el documental d'octubre, eh? Sí. Llavors, sí, al novembre tenim l'últim cant nòmada, Racking for a Tribe, que aquest volem assenyalar que sempre acostumen a ser amb divendres i aquest serà extraordinàriament amb dimecres, per tant, que a la gent no li sorprengui, l'està programat pel 12 de novembre perquè per necessitats de programació de d'altres coses el van posar amb dimecres, 12 de novembre. i aquest és sobre una nòmada iraniana i una mica com amb el canvi climàtic, el canvi de vida necessita també canviar i adaptar-se, no? I una mica com renunciar a les seves tradicions. Llavors, aquí encara estem buscant una mica qui ens podrà acompanyar al col·loqui. I al desembre ens han dit que hi ha una mica el hit d'aquest any, que és Mr. Novody contra Putin, que és una sàtira ens han dit amb un to d'humor molt irònic i molt intel·ligent sobre l'adoctrinament que passa a les escoles de Rússia a partir de la guerra amb Ucraïna. És el relat des d'un mestre que va gravant en vídeo com ha d'anar adoctrinant i captant soldats des de l'escola per lluitar contra Ucraïna. I ens han dit que és genial i que potser és un dels millors documentals d'aquest any. Aquest serà el trimestre. Creiem que tot molt interessant i molt variat de temàtiques. Totalment, molt intens, molt intens. No tindrem temps de parar perquè estarem reflexionant en un i ja estàvem pensant en l'altre i això serà interessant. Bé, per anar tancant, m'agradaria preguntar-vos com us agradaria que evolucionés aquest cicle dins de la programació cultural de l'Ateneu perquè, clar, ara ha arribat un punt que ja està consolidada aquesta idea que vau tenir fa tres anys i ara què segueix aquí? Bé, com tu dius, està allà consolidat i esperem que el públic segueixi assistint com fins ara o més. Jo crec que anirà augmentant perquè això és un boca-orella i la gent surt molt contenta. Llavors, si surt contenta s'ho va transmetent. i estem molt contents i jo crec que sí. Sí, esperar, seguir tenint el públic fidel que tenim i si podem seguir augmentant, doncs també molt millor, no? Per nosaltres i per l'Ateneu, clar, nosaltres perquè som impulsores i, bueno, sempre agrada tenir les coses que fas tinguin èxit i que agradin i per l'Ateneu també, clar, perquè és, bueno, és un punt més. Noi, que potser també mica en mica van sortint idees que potser ara les veieu una mica complicades de dur a terme, però potser més endavant doncs podeu ampliar una mica més aquesta idea, aquest format del documental del més a altres qüestions, no? I això també serà interessant. Potser veure com va creixent, no?, el projecte. Són petites maneres també de poder anar coneixent el món i conèixer aquestes realitats. Creiem que realment és una manera de poder sensibilitzar la gent i nosaltres mateixos amb diferents temes de tot, de política social. Creiem que realment ens ajuda a ser una mica millors, una mica millors, perquè de cada documental surts amb algun aprenentatge. Això és important i seguir-ho. I després també potser el fet que la gent a vegades ja ens comença a veure com una mica de referents dels documentals i a vegades ens han demanat projectar algun documental seu. Hem sortit a vegades del propi documental del mes de Docs Barcelona i n'han portat algun d'extra. Aquí mateix a la ràdio es va presentar el de a l'autre lado que van venir també la Rosa Sánchez i el salva perquè bé, a vegades no només és el documental del mes sinó també és una finestra que també ho organitzen d'altra gent i ens han vist una mica com a referents i com una plataforma per poder projectar d'altres. I també m'agradaria dir el nom de les altres persones que formen l'acomiadó que ens ho has demanat abans i no t'ho he dit el nom. Sí, sí, endavant. que són Rosa Sánchez Anna Campreciós Elisenda Coderc i nosaltres dos Teresa Reverter i Anna Ferrer. Molt bé, molt bé, doncs amb moltes ganes que això segueixi avançant també de seguir-ho veient i res, qualsevol cosa ja sabeu estem aquí a Ràdio Desver per donar veu a aquestes històries. Gràcies i ens sentim ben aviat. Adéu-siau. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I amb Brian Adams ens acomiadem, amb Brian Adams diem, fins aquí, la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 17 de setembre del 2025. Hem arrencat parlant de les notícies de Sant Just, del temps, de les efemèrides, hem fet una entrevista avui a l'alcalde de Sant Just, a l'espai de l'alcalde Respon, i tot seguit hem acabat el programa amb l'espai Ramblajant, amb el perdó musical, i amb l'entrevista al documental del mes de l'Ateneu de Sant Just. Nosaltres tornem demà a la mateixa hora i al mateix lloc, aquí, a Ràdio Desbem, que sigueu molt feliços, adeu-siau. Gràcies. Gràcies. Gràcies.