#915 - Llei antitabac i salut pública; actualitat de Sant Just; portades; entrevista a Laia Torres; Associació de Gent Gran; i malbaratament alimentari

Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara, a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. Aquest mes de setembre hem conegut els detalls de l'avant projecte de llei antitabac que prepara el govern espanyol. És un pas més a la llarga lluita contra el consum de tabac, protegir espais públics, posar el focus en els menors i cercar reduir els riscos associats a aquesta addicció. Però ens preguntem, serà suficient per canviar hàbits arrelats durant dècades? Com afectarà realment a la vida quotidiana dels fumadors i a l'hora dels no fumadors que es veuen exposats al fum passiu? El consum de tabac entre els joves continua sent un tema que preocupa. Tot i les campanyes de prevenció i les restriccions legals, molts adolescents i joves cauen en la temptació d'encendre el primer cigarret. Una part del problema és clar, el màrqueting de la indústria del tabac, sovint dissenyat per atraure públic jove. amb imatges cool, estils de vida desitjables i productes amb aromes atractius. La setmana passada vam tenir el plaer de parlar amb Pau Verbel, representant de l'Associació contra el Càncer de Catalunya, que també ens va aportar la visió d'una entitat aplicada i implicada en la prevenció de la salut pública. Ara és moment de reflexionar sobre la normativa. Com pot ajudar aquesta normativa a protegir-nos? Però també sobre com podem educar i conscienciar per aconseguir canvis reals. Aquesta llei no és només una mesura administrativa, és una invitació a pensar en la salut col·lectiva. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I comencem, com sempre, fent un repàs al sumari. Avui dimarts 30 de setembre arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit repassem les portades dels diaris nacionals i parlarem també del temps amb en Carles Rius i de les efemèrides del dia. Tot seguit a la segona hora l'entrevista del dia amb Laia Torres, artista emergent que visitarà l'emissora i també parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsol de Call Llibreter. A la tercera hora tancarem el programa d'avui dimarts amb l'associació de gent gran que ens visitaran per parlar de les seves activitats i amb l'espai de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez. I vosaltres, què tal? Com esteu? Com es planteja aquesta setmana? Estem a dimarts, segon dia de la setmana. Nosaltres amb ganes d'entomar aquest programa amb molta força i amb molta il·lusió, però ja sabeu que a vegades solucions i no problemes. Això ens diu Ficaflaues i això us dic a vosaltres, que ens capgirem a vegades amb aquells problemes i hem de pensar més en les solucions. Bon dia! Bona nit. M'ha arribat la teva notificació. Soc ric sense un duro i estic molt millor. I de sota tot sonrisses, alegries i les penes, d'en amic un bon col·lega. Solucions i no problemes. I de sota tot sonrisses, alegries i les penes, d'en amic un bon col·lega. Solucions i no problemes. Ja no em capa més xineres a la panxa, ja no em fa mal el veure aquestes amb un altre. I de fet, Bona nit. Estic sense un duro i estic molt millor. I de sobte tot sonrissa, alegria, gila, Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé, millor amb bici Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot? Sí, tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir en la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5 i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagen. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Són un quart d'onze del matí, ara marxem a parlar de les notícies de Sant Just. I a aquesta hora del matí sempre ens centrem en el nostre municipi, ens centrem en Sant Just i en les seves notícies d'actualitat, i ho fem amb Mariona Sales, cap d'informatius d'aquesta casa. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui arrenquem amb tres notícies a titulars. Començarem parlant de les activitats populars per conscienciar sobre la salut cardiovascular a Sant Just, d'Eurodrama, que torna a l'Ateneu de Sant Just de la Mà, Arrenquem parlant d'activitats populars, arrenquem parlant de la salut cardiovascular, que és molt important. Exacte, i és que el centre d'atenció primària de Sant Just serà l'escenari aquest dijous, 2 d'octubre, de la celebració del Dia Mundial del Cor. Serà una jornada que és organitzada per l'Ajuntament i el CAP amb la col·laboració dels amics del barri sud i que començarà a dos quarts de deu del matí amb una xerrada sobre salut cardiovascular. Continuarà a les deu amb una caminada popular que inclourà tres recorreguts a diferents distàncies i culminarà a dos quarts de dotze que es farà una classe de zumba oberta a totes les persones assistents. Qui participi rebrà una peça de fruita i aigua i participarà en un sorteig d'obsequis. No cal inscripció prèvia i es recomana portar roba i calçat còmodes, així com aigua, gorra i protecció solar. I margem a parlar de teatre perquè l'Ateneu de Sant Just té una cita aquest cap de setmana amb la companyia Maremeva. Exacte, la companyia Maremeva tornarà a portar la seva obra Eurodrama a la sala del 50 anari de l'Ateneu, el 3 d'octubre a les 8 del vespre, que és divendres, i el 4 d'octubre dissabte a les 6 de la tarda. Es tracta d'un teatre musical que combina humor i crítica social amb un fil conductor marcat per l'Eurovisió. I bé, l'obra arrenca amb dos personatges que són l'Eric i el David que organitzen un sopar al seu pis per veure la final del festival. El que hauria de ser una batllada festiva es transforma en un autèntic caos on surten a la llum conflictes personals i col·lectius i en una sola nit els personatges es veuen abocats a qüestionar l'amor, l'amistat, els privilegis i els interessos en una espiral que trastoca les seves vides. Definida com una comèdia musical, l'eurodrama promet fer cantar, riure i emocionar el públic a través de cançons àmpliament conegudes. I bé, les entrades ja estan disponibles a la plataforma Antràpolis amb un preu de 16 euros i una tarifa reduïda d'11 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys. I tanquem aquest espai de notícies municipals amb el centre social El Minerari. Exacte, i és que aquest centre iniciarà el divendres 3 d'octubre un curs pràctic gratuït sobre l'ús segur dels dispositius mòbils, que va adreçat a persones majors de 60 anys. Les sessions es faran cada divendres, fins al 14 de novembre, de 4 a 6 de la tarda. És una formació que forma part del programa Més Digitals i que té com a objectiu oferir eines bàsiques per millorar la seguretat i l'autonomia en l'ús dels telèfons mòbils. Les inscripcions i tota la informació adicional que es vulgui tenir es pot obtenir directament al Centre Social al Mil·lenari o trucant al telèfon 93 371 89 87. Doncs ja sabeu, el Centre Social del Milenari inicia aquest divendres 3 d'octubre aquest curs pràctic i gratuït sobre l'ús dels dispositius mòbils. Recordem, aquest telèfon mòbil per contactar és el 9-3-371-89-87 i podeu anar també directament al Centre Social i informar-vos. Mariona, fem una petita pausa per la publicitat. Tornem de seguida amb el repàs a les portades dels diaris d'avui dimarts. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara marxem a les portades dels diaris. o les portades als diaris venen a nosaltres, depèn de com ho mirem. El que sí que acaba d'entrar aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esverna, l'estudi Emilio Escazóquio, és en Gerard Rangel. Gerard, bon dia. Què tal, bon dia. Últim dia a la ràdio. Últim dia. Com ho portes, això? Bé, molta nostàlgia, jo crec que realment ha sigut com una etapa curta, però que jo l'he viscut amb molta felicitat, la veritat, que he estat molt bé aquí, acompanyat, i són bones paraules tot. Doncs nosaltres superagraïts també d'aquest procés que hem pogut compartir perquè al final jo crec que quan estàs en una emissora local també comparteixes aquest procés de creixement. Ens creixem mútuament al final perquè també un acaba prenent de l'altre i això doncs és molt bonic. Nosaltres hem estat un mes junts convertint aquest dia a dia i la veritat és que molt agraït de tota la feina que has fet i de tot l'esforç i implicació a aquesta emissora local a Ràdio d'Esvern. Bé, doncs ara, si et sembla, comencem l'últim repàs teu de les portades dels diaris. Nosaltres ho seguirem fent cada dia aquí a aquesta mateixa hora amb Mariona Sales, cap d'informatius, i és amb ella amb la que comencem aquest repàs i amb el diari Ara. El diari Ara obre amb la guerra al Pròxim Orient i diu que Trump dona suport total a Netanyahu si jamás no accepta el seu pla. L'organització té 72 hores per decidir si es rendeix i accepta l'acord entre els Estats Units i Israel. I diu que el pla inclou la retirada de l'exèrcit, el retorn de la població i un govern transitori totalat per Washington. I a la fotografia apareixen Donald Trump i Netanyahu, fent-se una fotografia els dos amb el dipolz aixecats cap amunt, I bé, estaven ahir a l'entrada de la Casa Blanca abans d'aquesta reunió en la qual es va parlar aquest pacte de pau, entre cometes, li direm, dels Estats Units amb Israel. Més notícies de la portada avui del diari Ara. Veiem que Díaz Ayuso diu que la immigració hispana no és immigració. També veiem que l'Estat desencalla 260 milions d'euros per a recerca a Catalunya. També que Pimer insta Sánchez a donar-li veu en el diàleg social i tanca portada al diari Aravull amb la notícia que diu que el BBVA tempta amb un dividend els accionistes del Sabadell. I marxem a la portada del periòdico. El periòdico obre amb la notícia sobre que la indústria cultural suposa ja el 3,39% del PIB mundial i explica que la despesa d'europeus i nord-americans en cultura és 13 vegades superior a la de la resta del món en el seu conjunt, segons un informe presentat a la conferència Mondiacult. En fotografia principal veiem a Sánchez amb Antonio Canyete i expliquen que aquesta és la proposta de finançament abans de final d'any perquè Sánchez ha visitat Barcelona amb motiu de la Barcelona. New Economy Week, i s'ha compromès davant la directiva del PIMEC a complir el pacte fet amb Esquerra Republicana. A altres notícies veiem que el PP europeu assenyala l'ocupació com a factor clau de la crisi de l'habitatge i expliquen que dirigents populars de la Unió Europea reunits a Badalona denuncien la falta de protecció dels propietaris i aposten per regular els pisos turístics. I altres notícies que tenim a la columna Veiem que l'alerta vermella per pluja es paralitza a València i revifa el record de la Dana del 2024, que Netanyahu accepta el pla de pau de Trump per al futur govern de Gaza i acabant notícia amb el cas de Begonya Gómez, que expliquen que Isenda detecta frau de llei en dos contractes adjudicats a barravés. I què ens diu avui La Vanguardia, Mariona? Doncs La Vanguardia avui obre amb el compromís d'Avantguàrdia, amb els seus premis, Premis Vanguardia, que la gala de lliurament de premis del diari aglutina un miler de representants de la societat civil, també que l'editor Javier Godó destaca la tasca del periodisme al servei de la veritat i el rigor, i també que Caroline Darian emociona el públic rememorant la violació que va patir la seva mare, la conegudíssima Giselle Pelicot. I apareixen en fotografia els guardonats. Podem veure la Creu Roja, Càritas i víctimes de l'Adana, que van rebre el Premi Solidaritat. També Manel del Castillo, que va rebre el Premi Innovació i Ciència. També Francisco Javier Sánchez Segura, que va rebre el Premi Empresa Europea de l'any. També Demetrio Carceller, que va guanyar l'empresari de l'any. També Joan Josep Homella, amb el premi Impulsitats. També veiem la cantant catalana Aitana, que va rebre el premi Cultura. També Timothy Gartonaix, amb el premi de Periodisme. Helena Barra, que amb Trajectòria. Ricardo Bufill, premi In Memoriam. Aquí tenim un premi Sant Justenc. Sí, arquitecte. Exacte, i per acabar Carolina Darian amb el Premi Internacional, que és la filla de Giselle Pelicot. Si més no, la imatge és bastant peculiar, perquè veiem molts personatges que jo crec que no els hauríem vist mai junts si no hagués sigut per uns premis. Veiem l'arcabisbe Omella, veiem el rei Felip, veiem l'Aitana, el Collboni, és una barreja de cares que és bastant curiosa, però també són els premiats de l'edició d'enguany dels Premis Vanguardia. Passem, perquè a més a més, també la Vanguardia vol destacar altres qüestions a nivell polític. Veiem que Sánchez alerta contra la mentida, la censura i els senyors de l'algoritme. I tanca a portar avui la Vanguardia amb la notícia que diu que Illa crida recuperar l'esperança a Catalunya. I ara passem a fer un repàs al Punt Avui, que és l'últim diari que destaquem a l'espai de les portades dels diaris. El Punt Avui destaca el titular Vietnam, el trauma persistent, i explica que 50 anys després les seqüeles de la guerra són encara visibles en vietnamites i noramericans. Altres cròniques que destaquen com sempre el punt avui són per exemple la de Carina Filella i explica amb el seu titular Torna a ploure sobre mullat. Diu que una brutalitat de pluja cau a l'Ebre i el País Valencià mentre Junqueras diu que vol tornar a ser candidat a la presidència. Altres notícies veiem que Netanyahu accepta l'alto al foc de Trump i finalment la notícia esportiva és que la màgia de la Minyamal apunt per rebre demà el París Sant Germán. També recordem que el Barça ha renovat el contracte del jove Marc Bernal fins al 2029. Aquestes serien les dues notícies de la setmana a nivell culer, a nivell Barça. Recordem que demà rep aquí a casa el PSG i veurem com va aquest partit, el primer partit de la Champions. Res més, això és tot. A les portades dels diaris hem fet aquest repàs que destaquen, doncs, bàsicament a nivell polític aquest pacte que hi hauria entre Netanyahu i Trump i també a nivell més nacional els Premis Vanguardia i també aquesta... que s'està duent a terme a Barcelona d'aquest congrés del Mòndia Cult, aquesta conferència que s'està duent a terme aquests dies a la capital catalana. Fem una breu pausa musical, tornem de seguida amb les efemèrides del dia, també farem un repàs del temps. Estimar-te com la terra hagin estat ara a Ràdio d'Esvern. Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc cospira, estel i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig roure's branques tendres. Sóc el terra amb l'herba seca. I és quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com dronxes d'Alcanar. Sóc tardos i primaveres, si m'ensorro fes marrones, no m'enterris a l'arena. Si és delicte en no guanyar, jo no volia aquesta condemna. I per lliure avui un país, i per seure una vorera, per somiar que vens amb mi, per no perdre'm la drecera, el meu pit un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans fruits desvergers. Jo record les tardes bones i cançons a mig desfer. El gat vell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure-te els feiners. Estimar-te com la terra que fa viure sirena. Fins demà! Fins demà! Fins demà! I nosaltres aquell bar i la gent que sempre corra avui para saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes mentre trip el que fa mal i l'escalfa si m'abraces. Ja record les tardes bones i cançons amics desfer. A la pell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't els feiners. Estimar-te com la terra que fa viure cigaret. No record les tardes bones i cançons a mig desfer. El bat pell que m'ha vist créixer o fer el punt qui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als veïners. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè. Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. Durant avui concurs, ràdio d'Esbert. Fins demà! I fem un cop d'ull al calendari, però no el d'aquest any, el d'anys passats, perquè això és l'efemèrida del dia. I és el moment en què ens toca mirar enrere per veure què és el que ha passat, tal dia com avui, 30 de setembre. I ho fem amb en Gerard Rangel. Gerard, què ha passat el 30 de setembre en la història? Doncs el 30 de setembre, però de 1928, Alexander Fleming descobria accidentalment la perlicilina al seu laboratori de Londres. Aquell fom que impedia el creixement de bacteris va obrir la porta als antibiòtics i va marcar un abans i un després a la història de la medicina. Com a data i curiós tenim que Fleming havia marxat de vacances i en tornar va trobar els seus cultius contaminats. Allò que podia haver semblat una molèstia es va convertir en una de les troballes científiques més importants del segle XX. I el 30 de setembre, però, de 1946, una mica més amunt, a Nuremberg es feia pública la sentència als judicis contra els principals dirigents nazis després de la Segona Guerra Mundial. Dels acusats, 12 van ser condemnats a mort i altres a penes de presó de diversa durada. I cal recordar que va ser la primera vegada que un tribunal internacional jutjava crims contra la humanitat, establint un precedent jurídic que encara avui és vigent en dret internacional. I ara passem a la meva efemèride. Ja sabeu que jo intento portar un dia internacional o un dia mundial. En aquest cas, vull parlar-vos que avui, 30 de setembre, es celebra el Dia Internacional del Podcast amb la finalitat de donar a conèixer aquest tipus o modalitat de publicació digital que compta amb una gran quantitat de seguidors arreu del món. transmetent coneixements i entreteniment. En el món de les noves tecnologies, aplicacions i mètodes de comunicació, els podcasts constitueixen un dels formats de comunicació amb un elevat creixement a nivell mundial. I aquí, en aquesta casa, a Ràdio Desbem, podeu trobar tots els podcasts dels programes que fem en antena i ara l'efemèrida musical. Doncs un any després de la de Nuremberg, és a dir, el 1947, naixia Marc Bola, líder del grup T-Rex i figura clau del glam rock britànic dels anys 70. Ideal per acomiadar-nos amb un dels seus grans èxits. Gerinon, són aquí a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot? Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir en la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més lluny. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinc i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. I quan queden dos minuts per tres quarts d'onze del matí, ens aturem aquí. Ens aturem aquí perquè a vegades està bé també fer una aturada. No anar ràpid i corrents a tot arreu, ni anar ràpid i corrents a totes les seccions, sinó pausats i també preguntant-nos coses sobre la vida. I avui ens preguntem Quines d'aquelles coses que a vegades tenim molt integrades en el nostre dia a dia són mites? I ho fem amb en Gerard. És un espai que hem recuperat aquesta temporada i que està bé perquè de tant en tant surt algun mite que dius, de debò? Jo pensava que això era real i no ho és pas, no? Quins mites ens portes avui, Gerard? Doncs portem el primer, que potser no sé si sorprendrà, però potser no tothom el sap, i és que els éssers humans només tenim 5 sentits. A part dels 5 sentits que ja sabem, que són la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte, tenim d'altres, com pot ser la pròpia recepció, que en aquest cas és saber on tenim el cos, la percepció de la temperatura, que també és un sentit, i fins i tot la de la dolor com a sentit propi. També tenim una altra mita, que el menjar picant crema greixos i aprima. El picant pot accelerar una mica el metabolismo i fer-te suar, perquè molesta. Hi ha alguna persona que molt picant li agrada molt, que jo són coses que no entenc, la veritat. Sí, però el picant dona calor, no? Jo, a mi, com a mínim, em dóna calor, jo quan menjo un plat d'alguna cosa picant després estàs com suant una estona però bé, això no fa perdre pes per si sol perquè el que realment compta és la dieta global i l'activitat física altres mites que tinc és que les formigues mai dormen i és que sí que ho fan ho fan en cicles molt curts i repetits al llarg del dia en lloc de fer llargues hores com podríem fer nosaltres però de fet sí que ho fan, sí que dormen però òbviament no de la mateixa manera que nosaltres i un també, una altra mite que Realment es diu molt, però clarament quan creixes saps que no és veritat, és que quan menges llavors de fruita et poden créixer plantes a l'estómac. I això és òbviament impossible perquè l'àcid gàstric de l'estómac destrueix les llavors abans que puguin germinar. Ho veig una mica complicat, però sí que és veritat que sobreviuen paràsits, per exemple, que moltes vegades es parlen d'aquests paràsits que hi ha sobretot en el peix, que s'han d'anar a compte, l'anissaki i tot això. Això són coses que de petita et preguntes, és a dir, tu et menges una cíndria, veus la llavor i dius, ui, no sé si me la vull menjar a veure si em creixerà una cíndria. No, però, òbviament, no. Molt bé. I tenim un últim, també, que podem dir, que és que els diners porten més germans que cap altre objecte. I és que és veritat que els diners, com es passen d'una persona a una altra, doncs sí que acumulen molts bacteris, però no més que altres superfícies que toquem cada dia, com poden ser el mòbil, el teclat de l'ordinador o, per exemple, una porta. Mhm. Doncs interessants aquests mites. Si et sembla, tanquem amb un últim i ja acomiadem l'espai perquè hem de descobrir què ens ha de parar el temps per aquesta setmana. Tenim que menjar ous fa pujar molt el colesterol. En aquest cas, els ous tenen colesterol, però estudis recent mostren que el seu consum moderat no té un impacte negatiu en la majoria de persones sanes. Molt bé, doncs ara ens retrobem després a l'Espai del Parador Musical. Ara fem una petita pausa i tornem de seguida amb l'Espai del Temps amb en Carles Rius. Us deixem amb aquesta cançó d'Elton John i Dua Lipa. Fins demà! Ràdio 2B FM 98.1 I ara, el temps, amb en Carles Rius, que ja el tenim aquí a l'estudi. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Doncs molt bé, molt bé, amb ganes de saber com avança el temps al nostre poble, però de moment podem dir que avui és un dia solejat i que no sé si s'esperen molts canvis, perquè a principis... A principis de setmana, és a dir, ahir i a finals de l'anterior, diumenge, sí que es preveia entre dimarts i dimecres algun ruixadet. No sé si això es manté, si no... Només hi ha un mapa en aquests moments que estigui avisant que pugui caure una dècima cap a les 5 de la matinada. O sigui que realment és molt poca cosa el que preveuen els mapes de precipitació per aquesta propera nit. Com podeu comprovar, molts dies, moltes vegades, quan mirem previsions a llarg termini, que avui en parlarem i també en tenim una, doncs que estem una miqueta atents pel tema del cap de setmana, que hi ha activitats a l'aire lliure, l'Octoberfest, el Sant Juscanta, i sempre està vinculat a la metrologia una miqueta, A la que parlem amb una certa distància de previsions de pluja, les coses, a mesura que es van apropant, se'n van una miqueta en orris. Sobretot els americans, que són els que amb més facilitat ens marquen pluja. Per exemple, aquesta pluja d'aquesta nit només la marquen els americans. Els suïssos pràcticament no la marquen, els europeus tampoc, o sigui que realment és una situació que només veuen alguns mapes, no tots, i per això és difícil que s'acabi complint. Però el que deia, és un dia assolellat, amb alguns núvols, variable, i amb unes temperatures que no canvien. Si ahir teníem una màxima aquí a Sant Jús, que estava al voltant dels 23 graus, 22,8 a Can Ginestar, doncs avui més o menys arribarem als 23, estem més o menys amb uns valors bastant semblants. L'únic lloc on pugen una mica les temperatures avui és cap al delta de l'Ebre, perquè hi va estar tapat i plovent i avui el fem més solet, doncs les temperatures es recuperaran. Però a la resta del país les temperatures no canvien i mantindrem una situació bastant tranquil·la. Si ahir a la tarda, al migdia, anem dues hores avançats al sol, que a les 4 a la tarda arribàvem a la màxima de 22,8, Ahir a aquesta hora més o menys en teníem 22 i ara en aquests moments al nostre municipi en tenim 20,1. O sigui que més o menys ens movem amb els mateixos paràmetres de temperatures i les mínimes aquests propers dies també estan variant ben poc, arribant fins als 15-16 graus, depenent de la zona del poble. i és un valor bastant normal per l'època. Al llarg dels propers dies tindrem alguns alcibaixos, una situació una mica estranya, perquè hi haurà dies que pujarà la temperatura, però el dia següent torna a baixar, i això pot provocar que algú es fotin amb calces curtes un dia i després el dia següent torni a portar els pantalons llargs. I ho expliquem una miqueta. Per exemple... Avui està previst aquesta temperatura al voltant dels 23 graus, demà dimecres més o menys al voltant dels 24. A partir de dimecres a la nit sí que hi ha més mapes que ens marquen aquesta possibilitat de pluja. La nit de dimecres a dijous ens podria ploure alguna cosa. Els americans, que són els més valents a l'hora de pronosticar pluja, també pronostiquen pluja durant la matinada, fins a primera hora de dijous, alguna goteta. Ho hem avui especificat també a la previsió... a través de les xarxes socials, com la nit de dimecres. A dijous ens podria caure alguna gota a Sant Jús. I això farà que dimecres puguem arribar als 24 o 25, però el tenir aquests núvols a la nit provocarà que durant el dijous i el divendres les temperatures tornin a recular. Tot el que guanyem dimecres tornaria a baixar de cara el dijous amb una temperatura màxima al voltant dels 22 graus, aproximadament, i un dia més variable dijous. Divendres recuperem una mica el termòmetre, amb un dia potser una miqueta més gris, i el dissabte tornarem a tenir una revifada puntual d'un dia. Però si estem parlant que tots els dies estem movent-nos entre els 24 i els 22 graus d'aquesta setmana, dissabte gairebé tots els mapes apunten a una revifada de les temperatures. Els americans la puja molt, però podríem estar al voltant dels 25 o fins i tot 26 graus. Puntualment dissabte, que això va bé per l'Octoberfest, com que s'allarga fins a les 11 de la nit. doncs la temperatura acompanyarà. Però al tanto, perquè la mínima ja baixaria per sota dels 17, i diumenge, si dissabte parlem de 25 graus, de mitjana el diumenge els mapes ens diuen, això amb totes les previsions, ens marquen una màxima de 20 només. O sigui, que passaríem de 25 o 26 a 20 diumenge. I el dia clau és el diumenge. El diumenge que... Avui tenim la bona notícia, podríem dir, de cara a l'activitat de diumenge dels enjuscantes, sobretot, el fet que pràcticament tots els mapes no marquen pluja i només els americans mantenen aquesta possibilitat de precipitacions que arrencaria pràcticament les 5-6 de la matinada i que ens acompanyaria fins a la nit de diumenge a dilluns, amb una temperatura clarament més baixa si s'acaba complint aquesta situació, amb uns vents del sud, sud-est, que podríem aportar humitat a la costa i que podrien... doncs fer la guitsa el diumenge. Només els americans marquen aquesta possibilitat tan destacada de precipitacions, perquè en definitiva estem parlant d'entre 10 i 15 litres per metre quadrat, o sigui que és un diumenge plujós, que aniria fent, no en grans quantitats, i amb unes temperatures clarament més baixes. Només ho veuen els americans, per això estem dient que complicat que pugui passar. Per exemple, els europeus ens marquen pluja entre les 11 i les dues del migdia, però realment són quatre gotes i a tants dies vistes sembla que no acabarà passant. O, per exemple, els suïssos el diumenge ens marquen pluja només a les 6 del matí. La resta del dia serà gris, amb un ambient més fresc, però sense precipitació. O sigui que haurem d'anar seguint els propers dies aviant com va evolucionant. En definitiva, tenim... bastant d'estabilitat durant tota la setmana, alts i baixos amb la temperatura, sobretot dissabte, i després aquesta possibilitat de pluges, que un dia seria el dijous dia 2, això demà ho acabem de confirmar, i l'altra possibilitat de pluges seria el diumenge 5 d'octubre, que també podria ploure. Però això ho hem d'anar seguint i ho hem d'anar veient com va evolucionant tot. Dijous 2, dijous 2, diumenge 5. Tenim posats el focus per veure què va passant. Els altres dies, estabilitat, tranquil·litat... I temperatures agradables. El que passa és que el dijous i el diumenge, aquests dos dies que hem comentat, de tenir temperatures agradables passarem un altre cop a tardor avançada, perquè si està gris i pot ploure baixem sempre cap als 21-22 graus i contrasta molt amb els 24-25 que podem tenir un migdia normal. Perfecte, doncs de moment tenim la previsió del temps servida i demà acabarem també d'esclarir què és el que acaba de succeir i també veurem si ha plogut aquesta matinada o no, com ens indicava el Carles, doncs els mapes ens podrien dir que no, perquè hi ha pocs mapes que indiquin... La matinada dimecres i dijous, no la de dimarts, no aquesta propera. Dimecres i dijous. Dimecres i dijous. era la matinada dilluns i dimarts la que havia de ploure i no ho ha fet estarem pendents de l'ada de demà gràcies Carles, cuida't i ara fem un repàs al sumari d'avui Ho hem fet a l'inici del programa, però volem tornar a aturar-nos a veure què és el que ens espera al llarg del dia d'avui aquí a la Rambla, el magassin de matins d'aquesta emissora. Hem començat el programa fent aquest repàs de les notícies i també descobrint les efemèrides del dia d'avui i hem tancat aquesta primera hora amb el temps, amb en Carles Rius. A la segona hora ens espera, com sempre, la nostra cita amb l'entrevista del dia. Avui ens visita un artista emergent, es diu Laia Torres, i visita els estudis de Ràdio Desbem per mostrar-nos la seva art i també per explicar-nos què és el que fa. i nosaltres molt intrigats per descobrir-ho. Tot seguit també tindrem l'espai de Badallibres, les recomanacions literàries amb l'Arnau de Cal Llibreter, que avui ens sorprendrà, perquè ens porta un títol molt interessant i ens descobrirà també a Barry Gifford, que és un escriptor estadounidenc que ha donat molt de sí, que els seus llibres s'han transformat en pel·lícules i també tenim ganes de descobrir una mica més d'en Barrick i Fort. I tancarem el programa d'avui amb l'associació de gent gran, que ens parlarà del seu calendari d'activitats per aquesta tardor, i també amb l'espai de nutrició i dietètica parlarem de qüestions nutricionals i sobretot també avui volem fer èmfasis en el malbaratament alimentari i en tot plegat ho farem amb l'Aleville Sánchez quan conclogui aquest programa a dos quarts d'una del migdia. Fem breu pausa per botlletins informatius, tornem de seguida aquí a Ràdio d'Esvern. I swam across I jumped across for you Oh, what a thing to do Cos you were all yellow I drew a line I drew a line for you Bon dia, us informa Joan Bota. Màxima pressió a Hamas perquè accepti el pla de pau presentat ahir per Donald Trump i negociat amb Benjamin Netanyahu. Països àrabs tan rellevants com Qatar o Egipte valoren positivament la proposta que preveu l'entrega de les desenes d'ostatges, l'alliberament de presoners palestins i la creació d'un govern palestí tecnòcrata. Malgrat que es parla de condicions per construir un camí per l'estat palestí, el primer ministeri israelià ja s'ha encarregat de desdir-se'n hores després. Absolutament no. I no està escrit a l'acord. Però una cosa que sí que vam dir és que ens oposaríem fermament a l'estat palestí. El president Trump també ho va dir. Va dir que ho entén. També va dir a l'ONU que això suposaria una enorme recompensa per al terrorisme i seria un perill per a l'estat d'Israel. I per descomptat no hi estem d'acord. La gegat islàmica denuncia que el pla de pau pretén imposar amb l'ajuda de Trump el que Israel no ha aconseguit per la via militar. En canvi, l'autoritat nacional palestina veu bé el document en una línia semblant al que ha expressat la Comissió Europea. Més notícies, Natàlia Ramon. La pluja ha tornat aquest matí, tot i que amb menys intensitat, als pobles del País Valencià, afectats per la Dana i les comarques de Lorta, la Ribera i també a la ciutat de València. Ajuntaments com ara el de Cullera o el de Sueca se centren en la neteja dels carrers i baixos encara negats d'aigua. L'avís de perill es mantindrà fins a primera hora de la tarda. Enviat especial a Paiporta, Miquel Járquez, amb el suport tècnic de Ferran Guerrero. Bon dia. Bon dia. El temporal encara no ha dit la seva última paraula. A Paiporta i tots els municipis del Barranc del Pollo han estat molt pendents de la pluja. Els ruixats d'aquesta nit ara s'han reactivat amb menys virulència. En les últimes hores s'han deixat molta aigua. València, la Ribera i l'Horta. Així ens ho explicava en declaracions al matí de Catalunya Ràdio la delegada del govern Pilar Bernabé. La pluja encara està present, especialment així a la província de... de València. Tenim molts municipis on ahir va ploure d'una forma desconeguda per a molts dels habitants de les ciutats de Cullera, de Gandia, de Sueca... Per tant, ara estem en moment de recomposició. 53 centres educatius estan tancats amb 180.000 alumnes que s'han quedat a casa. Ferran Guerrero, Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Paiporta. Arrenca a Barcelona el Congrés del sector immobiliari de dístric amb més de 2.500 inversors vinguts de tot el món, inclòsos un centenar de fons d'inversió i exploraran les oportunitats del negoci a Catalunya, un saló que avui ha obert portes sense la imatge de protestes d'altres anys. Barcelona, Sara Riera. Bon dia de distric, tothom confia sortir-ne avui amb alguna cosa. Hi ha immobiliàries, promotors, bancs i molts inversors privats decidint on posen el seu capital. És una empresa de financiación alternativa en proyectos inmobiliarios, tanto en deuda como en equity. Fuimos a una feria a Madrid que se llama CIMA hace unos meses y la verdad que nos fue de maravilla y buscamos un poco aquí algo similar. En Moitres lo que hacemos es financiar a promotores inmobiliarios con fondos propios, vendría a ser con capital privado, Yo soy Braulio, de Estia Inversión Patrimonial. Venimos de Sevilla. Básicamente convertimos edificios históricos a apartamento turístico. Sara Riera, Catalunya Ràdio, Barcelona. Un jutjat de Barcelona ordena restituir l'intendent Toni Rodríguez com a cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos perquè el seu trasllat a Rubí no va estar prou motivat. Tot i així, a la pràctica és possible que la sentència no provoqui cap canvi, ja que Rodríguez actualment depèn de la prefectura i està al capdavant del dispositiu campari contra la reincidència. Barcelona, Maria Núria Rebelle. Bon dia. Rodríguez va portar el cas a la justícia perquè no estava d'acord que se'l degradés i se l'enviés com a responsable de l'àrea bàsica policial de Rubí al Vallès Occidental. La decisió la va prendre el 2022 el comissari Josep Maria Estela, que va substituir en el càrrec el major Trapero i va fer una reestructuració del cos. Trapero, actual director general de la policia, va anomenar el 2024 l'intendent Toni Rodríguez com el número 3 de la prefectura. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio, Barcelona. Aquest any s'ha graduat la primera promoció en intel·ligència artificial de Catalunya. Són uns 90 alumnes de la UPC i l'Autònoma, les dues universitats públiques que van impulsar aquest nou grau ara fa 4 anys, i l'interès per aquests estudis ha anat creixent aquest curs. La meitat dels estudiants que han demanat plaça en primera opció han quedat fora. Com passa amb altres carreres de l'àmbit tecnològic, només 3 de cada 10 matriculats són noies. uns estudis que tenen un currículum estable, però que es va actualitzant en funció dels avenços i interessos en aquesta tecnologia. Ramon Sanguesa és el cap d'estudis del grau en intel·ligència artificial a la UPC. Jo et diria que intel·ligència artificial té 70 anys. Per tant, hi ha un nucli estable que aguanta les envencides de l'actualitat, per dir-ho així, o de l'economia, d'alguna manera, o de l'última aportació tècnica. Ara tenim una preponderància de determinat tipus d'intel·ligència artificial, està molt identificada... potser excessivament amb la generativa, però, per tant, s'ha hagut d'anar obrint més espai per aquests models perquè els alumnes estiguin ben formats. Esports, Marcos García. Avui arrenca la segona jornada de la Lliga de la Champions masculina. 3 quarts de 7 caïra del Mati-Rei al Madrid. A les 9, Atlètic de Madrid, Eintracht de Frankfurt. El Barça rep demà el Paris Saint-Germain. Té les baixes de Joan García, Rafinha, Fermín i Gabi. I l'equip francès acaba de fer oficial la seva convocatòria per viatjar a Barcelona amb les baixes de Dembélé, Due, Cabrasgelia i Marquinhos. darrera hora la convocatòria de Luis Enrique. Encara en futbol, avui a les 8 es juga el València Oviedo, el partit s'havia de disputar ahir, es va ajornar pel risc de força i guats al litoral del País Valencià. El Barça basca de 8 avui a l'Eurolliga davant l'Apoel de Tel Aviv. Els de Joan Pena Roia juguen a les 6 de la tarda a Sofia, a Bulgària, sense lesionat Juan Núñez. I el Barça d'envolt juga a les 7 de la tarda a les semis del Mundial de Clubs contra l'Alalí Egipci. L'altre semifinal enfronta al Vesprem i al Magdeburg. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. El centre d'atenció primària de Sant Just serà l'escenari el dijous 2 d'octubre de la celebració del Dia Mundial del Cor. La jornada és organitzada per l'Ajuntament i el CAP amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud. El programa començarà a dos quarts de 10 del matí amb una xerrada sobre salut cardiovascular i continuarà a les 10 del matí amb una caminada popular que inclourà tres recorreguts a diferents distàncies. A dos quarts de 12 del matí es farà una classe de zumba oberta a totes les persones assistents. Les persones participants rebran una peça de fruita i aigua i participaran en els sorteig d'obsequis. No cal inscripció prèvia i es recomana portar roba i calçat còmodes, així com aigua, gorra i protecció solar. La companyia Maremeva tornarà a portar la seva obra, Eurodrama, a la sala del cinquantenari de la Taneu de Sant Just, els dies 3 d'octubre, a les 8 del vespre i 4 d'octubre, a les 6 de la tarda. Es tracta d'un teatre musical que combina humor i crítica social amb un fil conductor marcat per Eurovisió. L'obra arrenca amb l'Èric i el David, que organitzen un sopar al seu pis per veure la final del festival. El que hauria de ser una vetllada festiva es transforma en un autèntic caos, on surten a la llum conflictes personals i col·lectius. En una sola nit, els personatges es veuen abocats a qüestionar l'amor, l'amistat, els privilegis i els interessos en una espiral que trastoca les seves vides. Definida com una comèdia musical, Eurodrama promet fer cantar, riure i emocionar el públic a través de cançons ampliament conegudes. Les entrades ja estan disponibles a la plataforma Antràpolis amb un preu de 16 euros i una tarifa reduïda d'11 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys. El Centre Social al Milenari iniciarà el divendres 3 d'octubre un curs pràctic gratuït sobre l'ús segur dels dispositius mòbils adreçat a persones majors de 60 anys. Les sessions es faran cada divendres fins al 14 de novembre de 4 a 6 i la formació forma part del programa Més Digitals i té com a objectiu oferir eines bàsiques per millorar la seguretat i l'autonomia en l'ús dels telèfons mòbils. Les inscripcions i la informació adicional es poden obtenir directament al centre social al mil·lenari o trucant al telèfon 93 371 89 87. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. And now The end is near And so I face The final curtain My friend I'll say it clear I'll state my case Of which I'm certain I've lived a life that's full I traveled each and every highway And more, much more than this I did it my way Regrets, I've had a few But then again, too few to mention I did what I had to do Saw it through without exemption I planned each charted course Each careful step Along the byway And more Much more than this I did it my way Yes, there were times I'm sure you knew When I bit off Bona nit. I've loved I've laughed and cried I've had my fill my share of losing and now as tears subside I find it all so amusing to think I did all that And may I say Not in a shy way Oh no Oh no, not me I did it my way For what is a man? What has he got? If not himself Then he has not To say the things He truly feels And not the words Of one who kneels The record shows I touched the blows And did it Yes, it was my way. Fins demà! Fins demà! Is this the place we used to love? Is this the place that I've been dreaming of? Oh, simple thing, where have you gone? I'm getting old and learning something. A simple thing Where have you gone? I'm getting old and I'm at something Fins demà! Bon dia, Sant Just. Benvinguts i benvingudes a la Rambla. Encetem aquesta segona hora del programa d'avui dimarts amb molta il·lusió, moltes ganes de compartir ràdio amb vosaltres. Avui estem aquí amb ganes també de portar-vos aquelles notícies, aquelles activitats que en els propers dies ompliran l'agenda de Sant Just amb aquestes activitats culturals. Fem un repàs ara. Les activitats que podeu trobar també al web de santjust.cat. I ho fem perquè aquest mes d'octubre s'inicien aquests cursos, aquestes activitats que esmentàvem que tindran lloc al llarg d'aquest període de tardor. Ho fem amb una música de fons. Avui hem triat que ens acompanyi per aquest espai, Prince, i aquesta cançó que és meravellosa, When Doves Cry. I comencem parlant de la xerrada què fer quan una persona amb Alzheimer es perd, una xerrada que trobareu al Centre Social del Milenari avui, a partir d'ara, perquè comença ara a les 11 del matí, una xerrada emotiu del Dia Mundial de l'Alzheimer. També avui mateix, però a la tarda a les 7, a la sala Isidore Consoli Girivert, trobareu la presentació del llibre La filosofia d'una marca del perruquer i veí Josep Pons. Tot seguit, a les escoles, demà mateix, 1 d'octubre, teniu el grup de lectura del primer dimecres, Corazón tan blanco de Javier Marías, en coordinació de Jordi Nobca. I us animo a informar també al llarg d'aquesta setmana de la xerrada sobre la situació del Congo a càrrec de Roland Nimi Goy, aquest activista psicopolític de la República Democràtica del Congo, graduat en Economia del Desenvolupament per la Universitat Catòlica del Congo, que és tècnic també en màrqueting i publicitat i que serà el responsable d'aquest col·loqui de demà a les escoles. Tot seguit, recordem també que de forma online, el dia 2, dijous, tindrem la formació de la idea al projecte empresarial aplicant metodologies àgils. El mateix dia 2 d'octubre, el Dia Mundial del Cor, amb la xerrada sobre salut cardiovascular, l'inici de la caminada popular i la classe de Zumba al cap de Sant Just. Propostes pel cap de setmana, teatre musical, Eurodrama, la sala del cinquantenari, el Mercat Circular de Solidança, el carrer Treball número 5, el Mercat de la Julià Quieta, l'Octoberfest també, una nova edició d'aquesta activitat que organitza el Club Internacional de Sant Just i també trobareu el Parc del Mil·lenari La Jugateca Ambiental. I parlem també de la històrica victòria de l'Atlètic Sant Just 3 a 0 a l'anada a la Copa del Rei, perquè ho hem estat fent al llarg d'aquesta setmana, també hem estat comentant aquesta victòria, però avui podem posar cert èmfasis també en la tornada, que serà Calatollut aquest cap de setmana, el dissabte 4, i ja estan a la venda aquests tiquets amb preu de 25 euros. del transport, és a dir, l'autocar, més l'entrada a l'estadi per veure el partit d'anada, un partit decisiu que veurem com va la cosa, aquest partit de tornada, dèiem, perdoneu, que jugarà a Calatallut, Atlético-Calatallut-Santjust, que buscaran rematar l'eliminatòria el 4 d'octubre a Sant Íñigo. Petita pausa per la publicitat i comencem amb l'entrevista del dia. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. I a 5 minuts per arribar a dos quarts de 12 del migdia, ara ens centrem en una entrevista, una entrevista que avui ens porta a conèixer l'artista emergent Laia Torres. Descobrirem qui és ella i què s'amaga darrere aquests joves que busquen un espai, un forat en el món musical. Laia Torres, bon dia, com estàs? Hola, què tal? Molt bé, vosaltres? Benvinguda al programa. Nosaltres molt contents de tenir-te aquí i expliquem una mica als oients qui ets, perquè ets d'Esplugues del Llobregat, d'aquí del poble del costat, però tens una vinculació molt important amb el nostre municipi perquè vas començar els teus estudis, la teva carrera musical, a l'Escola de Música de l'Ateneu de Sant Jus, una escola que encara segueix en actiu. i que funciona molt i molt bé cada curs amb molt bona tassa de matriculació. I en aquest cas, nosaltres volíem també descobrir una mica qui ets, quins són els teus orígens i per què t'interessa tant la música. Sí, vaig començar fent aquí música, vaig començar, em sembla, fent piano, fent violí, i em va agradar molt. No sé, alguna cosa em va captivar de la música, perquè he vist que aquí es plugues, com has dit, molt a prop, i a partir d'aquí ja vaig començar a fer el meu projecte, ara estic estudiant producció musical i molt contenta d'haver començat aquí a Sant Just. Que bé, que bé, que bé. Producció musical, on ho estàs estudiant, això? Estic estudiant producció musical a un centre adscrit a la UB, que es diu ENTI. I què és el que més t'agrada del tema de producció musical? Perquè m'imagino que us ensenyen moltes coses, no només el fet de composar música, sinó també de com desenvolupar alguns sons o de com treballar algunes qüestions més tècniques, més teòriques i més pràctiques. És a dir, per una banda tens també el llenguatge musical, que això s'ha d'aprendre, m'imagino que en deu ser tota una professional, i després també portar-ho a la pràctica. Sí, el que més m'agrada jo crec de la producció és fer real un projecte, és a dir, jo sempre havia volgut fer música però mai sabia com fer-ho, no sabia com passar la meva idea a la música real i fer real doncs aquestes idees d'altres músics que et vinguin amb la lletra potser i tu posar-li música i que tingui un resultat real. Val, perfecte. Doncs molt interessant també aquesta visió, aquest punt de vista, el fet de fer-ho real, de portar-ho a terme, perquè a vegades a la música tot queda en l'aire, amb idees, amb esborranys, i portar aquests esborranys a la pràctica és el que t'apassiona, el que et motiva dia rere dia. Parlem una mica d'això, del dia a dia de la Laia. Tu, des que vas començar amb la carrera, en quin període estàs ara? Estàs a la meitat? Acabes de començar? Estic a la meitat. Estic a tercer i em falta quart. Des que vas començar, el teu dia a dia a la universitat com és? És a dir, què és el que fas? com portes també les teves rutines de creació, perquè m'imagino que deus composar, deus fer feina, i a vegades si no tens una rutina ho deixes i ho aparques, i això és complicat també, és a dir, has de mantenir una mica aquest ritme d'anar creant, no? Exacte. Jo el que faig és anar a classe i cada dia tinc dues assignatures diferents, ja siguin d'una part més musical, com composició, o una part més tècnica, com ara tècniques de gravació, que són coses més aviat del so, de la física, de l'acústica. Doncs això, vaig a classe i sí que, a nivell personal com a artista, És difícil trobar espais per crear, perquè al final estem en una dinàmica, en un ritme, que és anar a classe, sortir de classe, anar a treballar, perquè també ens hem de guanyar la vida, treballar de professora de música en una escola, i a la nit, que és l'únic moment que em queda, és quan em poso a crear. Però, clar, entre que només tinc aquest temps i la inspiració ve quan ve, no és gens fàcil trobar espais per crear. I pel que fa a les creacions que has fet fins ara, on et podem escoltar? Em podeu escoltar a qualsevol plataforma digital. A Spotify, si busqueu Laia Torres, trobareu diverses cançons que he tret. I quina em recomanes escoltar? Recomano escoltar el meu single, que és Arte d'esperar-te. Doncs vinga, escoltem-lo. Primero soy yo la que busco, después eres tú quien me miras y yo ya no sé lo que quiero, yo no quiero jugarme la vida, después eres tú quien me buscas y yo ya no sé lo que espero, pero lo que espero es que exista lo que llaman la primera vista. Buscarte en la calle, buscarte en la brisa, en cada camisa, buscarte en el hoyo, en mi todo, en las notas de cada música, buscarte en la vida, buscarte en la nada, buscarte en cada mirada perdida. Y me dicen que no te busque, que vendrás cuando menos lo intente, pero es que eso lo dicen siempre, los que tienen el amor de frente. Esta veo tan cerca de encontrarte, pero siempre hay un punto y aparte, y no quiero que el amor me enfade. Estoy harta ya de esperarte. Que bé sona això, no, Laia? Ai, gràcies. Que bé sona aquest primer minut d'Arte d'Esperar-te, aquesta cançó, aquest single, que podeu trobar a Spotify perfectament, i que és de la Laia Torres, una artista emergent que ens ha visitat avui al programa d'aquí, del Bassi Llobregat, que destaca com a compositora, cantant, violinista i productora musical. La seva proposta artística s'emmarca dins de l'indipop, explorant noves sonoritats i fusionant influències diverses, amb un estil propi Amb constant evolució, la seva música combina sensibilitat i caràcter, creant atmosferes que connecten amb el públic de manera autèntica. Una cançó molt completa, amb molta instrumentització, amb aquesta veu que tens, que és superdolça, una veu molt dolça, no sé si se l'han dit mai, i realment interessant poder obrir-te una mica en canal, perquè al final el que feu els artistes, els cantautors, és això, obrir-vos en canal i mostrar aquelles emocions que teniu dins vostra. I què és el que t'ha portat a fer aquests temes? És a dir, més lluny, que també l'escoltarem a continuació, Arte d'Esperar-te, què és el que expliquen? Depèn. Arte d'esperar-te és un tema que vaig fer, que vaig composar en un moment que em vaig enfadar molt, perquè amb la societat, amb la meva generació, potser, perquè em genera molta frustració aquesta incapacitat per comprometre's o per implicar-se en qualsevol projecte que demani alguna cosa que no té resultats immediats. I vaig fer aquesta cançó. En canvi, la de més lluny va ser un projecte que vaig fer per una entitat per una celebració religiosa. Doncs escoltem-la. Tu vas donar-ho tot i encara no ho entenc Vas estimar-nos sempre fins l'últim moment Tot i poder fallar, vas voler confiar Sabent la nostra història ens vas donar a mà Qüestions els meus límits Deixa'm parlar-te i preguntar-te sobre el panorama musical actual perquè... És complex, sobretot aquí al nostre territori, és a dir, Catalunya i Espanya en general, veiem un panorama musical una mica complicat, en el sentit que ara en programes de talents com per exemple Operación Triunfo estem en aquella vorágine de treure 10-12 artistes nous cada any, cada dos anys, i no sé fins a quin punt el país té la capacitat suficient per absorbir i per acollir tants artistes nous tot el temps, perquè estan sortint artistes nous tot el temps i al final també hem de ser conscients que les plataformes moltes vegades no donen el marge de benefici que donaven abans els CDs, la venda de CDs, la venda del físic, no dona el benefici que... És a dir, donaven un benefici que ara les plataformes digitals no estan donant. Llavors es troben els artistes abocats en fer directes, en encarir els preus de les entrades, estem veient preus abismals de les entrades. Què opines de tot això? Comencem parlant una mica d'aquest panorama musical actual. Com el veus? És molt difícil, jo penso, poder dedicar-te a la música, molt. És molt difícil entrar al panorama, és molt difícil, de fet, poder cobrar de fer música. Ara mateix el que passa és que és molt accessible Poder fer música, és a dir, ara ja, per exemple, pots fer-te un home studio a casa, pots fer música des de casa, això fa anys no passava. Per tant, aquesta accessibilitat que tenim ara a la música fa que surtin molts més músics, que això és molt xulo per una banda, però la indústria no pot absorbir tants músics. Totalment, totalment. Al final arriba un moment que si estem creant nous ídols cada any, els ídols de l'any anterior queden abocats a ser oblidats. I això ja passava, és a dir, això és un debat que s'està desterrant ara, però que ja va passar amb els inicis d'Operación Triunfo, que hi havia molta gent que s'havia treballat la seva fama, i a la dècada dels 2000, quan va començar aquest format de Media Pro Studio, de Jazz Music, doncs es fan veure això, amb aquesta situació de dir què estem fent ara, no?, què fan els artistes ara per poder tenir aquell èxit que estan tenint ara aquella gent que surt a la televisió cada dia o que surt... És complicat competir amb això, és molt complicat, perquè els donen molt de bombo al final. Exacte. Sí que és veritat que trobo que estem en un moment on, com a generació, ens cansem molt ràpid de les coses i, per tant, quan surt un artista és més fàcil que més gent pugui dedicar-s'hi alhora. Sí, sí, totalment, una mica el que comentaves d'Arte d'Esperarte, que vivim en una societat de l'escola infinit, de deslizar, deslizar, deslizar, de voler estímuls ràpid i això el que ens està fent és que cada vegada que entrem a xarxes volem una cosa diferent i aquí és on entreu també tots aquests artistes que esteu començant ara que al final us acaben descobrint per això, però comentem i fem molt de ressò amb el fet de les condicions, que són molt precàries i que al final m'imagino que tu que estàs estudiant una carrera, que aspires a un futur estable, a vegades no deus poder evitar pensar no sé que em depara el meu futur. Exacte, la veritat és que em plantejo molts cops què faré com a plan B si no funciona, perquè òbviament que intento apostar per això, però també s'ha de ser realista, i si no es pot, no es pot, hi ha una altra cosa, no passa res, però bueno, penso sovint, o sigui, què faria si no em sortís. Clar, al final també moltes vegades el que acabeu buscant són aquests altres registres que comentaves abans, el fet de, doncs mira, agafo i dono classes particulars, o dono formacions a adults o el que sigui, de piano, de veu, i al final tot això també són recursos, però clar, a vosaltres el que us agrada és composar, actuar, fer directes, vull dir... Tot això són uns mes a mes, que estan molt bé tenir-los, però al final no és el que et mou dia a dia, no? El que et mou dia a dia moltes vegades, a no ser que tinguis una vocació, diguéssim, pedagògica brutal, i diguis, no, no, és que jo em vull dedicar a la docència i a ensenyar música endavant. Però, clar, la gent que li agrada, que té aquell cuquet dels directes, que té el cuquet d'anar a l'estudi a gravar, i veus que moltes vegades t'has d'hipotecar, per dir-ho d'alguna manera, has d'avançar diners per poder pagar l'estudi, per poder pagar el noi que et fa els baixos, per poder pagar no sé què, el que et fa la caràtula, el que et fa no sé què, i al final arribes tu i dius, ostres, jo de tot això no he vist res, no? Sí, per desgràcia, molts productors i productores, que n'hi ha moltíssims, s'han de dedicar a moltes altres feines paral·leles per poder mantenir-se, tant sent professors, fent directes, gravant, moltes, moltes coses que s'han d'inventar per poder viure. I després també hi ha l'altra cara de la moneda, gent que s'aprofita de persones com tu, de gent emergent que està començant a créixer professionalment i que s'aprofiten perquè al final acabeu de començar en el món i s'acaben aprofitant econòmicament. O sigui, de confiança, que acaben jugant amb la confiança de la gent i això també genera molta incertesa. Aquesta incertesa que comentàvem abans laboral, també si suma això, anar amb por als llocs a picar la porta. I ara aquí em diuen una cosa però no sé si això serà així o serà així. Exacte. Sempre passa, i encara em passa a mi, que et diuen, bueno, però estàs començant producció, bueno, però estàs començant a cantar, fes-me gratis. I és com, sí, però jo em porto formant molts anys fent això, i més que me'n formaré. Per tant, també es treu molt el... Bueno, se t'intenta colar com que és un àmbit artístic, però té tant de valor. I sí, molts cops intenten prendre't una mica el pèl, la veritat. Ja. Ja, ja, no. Ho entenc i la veritat és que sap greu perquè dius, ostres, sou gent que al final teniu ganes, voleu menjar-vos el món i voleu fer moltes coses i al final també acabes dient, ostres, i que us esteu preparant, que això per mi és el més important, que al final hi ha una formació al darrere, Hi ha un aprenentatge, un bagatge a la formació, no és només anar a la universitat. La formació també és fer temes com els que acabem d'escoltar-te, d'esperar-te més lluny, que recordem que els podeu trobar a l'Spotify de la Laia Torres i que allà trobareu els temes que vagi traient. Però que teniu ganes de fer coses, que a vegades es diu que la joventut, que els joves no estan per la feina, no estan per la labor. Bé, no és del tot cert, perquè aquí hi ha una implicació i hi ha un objectiu clar. Exacte, sí, sí, la veritat és que almenys des del meu punt de vista estic molt motivada per fer música i sap greu que el panorama estigui així, però em ve molt de gust com tirar endavant i a veure fins on em puc arribar. Clar que sí, és molt important això també, les ganes i la il·lusió. No sé si vols comentar alguna cosa més abans d'anar tancant l'entrevista, però a nosaltres ens ha fet molta il·lusió tenir-te, també escoltar la visió de la gent que comença, perquè a vegades als mitjans de comunicació només donem veu a aquelles persones que ja tenen un rodatge, que ja tenen un bagatge, i també està bé escoltar la gent que acaba de començar i que es vol menjar al món, com la Laia Torres, que la podeu escoltar, com dèiem, a xarxes, a Spotify, i no sé si ja et podem escoltar en directe a algun lloc, no sé si tens alguna cosa tancada. De moment encara no, però em podeu seguir a les xarxes també per Instagram i allà aniré anunciant, el que sigui. Allà ens explicaràs les novetats, oi? Exactament. Laia Torres, una abraçada, gràcies per tot. Moltes gràcies. I aquí, a Ràdio d'Esvern és casa teva, quan vulguis explicar alguna cosa ja saps. Gràcies. Aquí estem. Adéu-siau. Adéu. Gràcies. Dins d'aixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat. Dins el paradís set cases, pen gent d'un peny assegat. Set propietats exclusives, que Boquerra fa Nadal. Dins el baló quatre cotxes, que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán, Sous-titrage Société Radio-Canada que deu salver a la reina, siga amb litos lleals. Un tobogán, li falta un tobogán, que vagi algú i li posi que està passant mal. Un tobogán, li falta un tobogán, I estem escoltant Zoo, aquest toboggan, que és una de les cançons més reconegudes del grup, d'aquest grup valencià, que ens ha deleitat des de l'estiu del 2014. Ara sí, marxem a parlar de llibres, marxem a parlar amb l'Arnau Cònsul. I comencem aquest espai de recomanacions literàries, va de llibres, amb l'Arnau Cònsol. Ho hem començat por todo lo alto. Jo crec que no hi havia millor manera de començar el programa d'avui. Arnau, bon dia. Hola, molt bon dia. Tots ens situem amb un títol claríssim de pel·lícula. Sí, sí. I d'alguna manera el llibre que faig, del qual vull parlar avui, hi té a veure i no hi té a veure. Podria ser un llibre efectivament filmat per Tarantino, però no ho farà mai perquè ja és una pel·lícula que va filmar David Lynch. Però és un llibre de Barry Gifford que acaba publicat Dirty Works en una nova col·lecció que jo crec que homenatge clarament al gènere al qual fa referència a Pulp Fiction. Per si algú encara no hi havia caigut, estem parlant de Pulp Fiction, però no de la pel·lícula, sinó del gènere pulp. El gènere pulp és un gènere que podríem traduir com a folletinesc, tot i que tampoc, perquè folletinesc s'entén com a romàntic, i en canvi la literatura pulp era la literatura barata, que val de revistes, sobretot, que publicaven novel·les ràpides, amb molta acció, poca elaboració, però que es venien molt, perquè eren barates, i que es publicaven en un format petit, en un paper barat, I Tarantino les comprava molt perquè d'aquí va néixer Palfiction, d'aquesta lectura de revistes. O homenatjant aquesta mena de literatura on hi havia molta acció i molt sexe i moltes armes i molts tirs i en el qual hi col·laboraven o van començar a treballar-hi escriptors que després farien o que escrivien amb pseudònim literatura de palp. perquè no se'ls conegués, però que guanyessin diners, gent com des de Dashiell Hammett i Raymond Chandler a Isaac Asimov o Ray Bradbury. Estem parlant de grans noms de la literatura ciència-ficció, el gènere negre, que també es guanyaven la vida o també havien començat a escriure aquest tipus de literatura. Doncs aquest tipus de literatura, que d'alguna manera és molt americà, molt de road movie, molt d'aquelles grans carreteres i de persecucions i de tiros, per parlar amb plata, és el que va aprovar Barry Gifford, Barry Gifford, un autor de cert culte, poeta, guionista, que de sobte decideix l'any 89 publicar una novel·la en què dos vales perdudes, Saylor i Lula, dos enamorats, ell un expresidiari, que al sortir de la presó decideix que volen marxar, viuen a Carolina del Nord, des de l'agosta és i els seus somnis arribar a Califòrnia i començar una nova vida. I per tant el que fan és, quan surt ell de la presó, marxar del comptat, tot i que s'està saltant la condicional, per tant, ja a partir d'aquí començaran les persecucions, i tot i que la mare d'ella no en vol saber res, perquè clar, aquest és, imagina't, un presidiari que ha anat a presó perquè es va carregar algú. Un tiroteig que no sap si és cert o no, però és igual. El cas és que a la mare no se li ocorre res més que contractar un sicari i dir, ves i carrega-te'l. Segueix-los i carrega-te'l amb ell i que la fill la torni a casa que faci el favor. I aquest és el punt de partida i l'argument de Corazón Salvaje. Corazón Salvaje que, amb molts esports sonatius, això és una pel·lícula, sí, efectivament, amb el Nicolas Cage, si no recordo malament, i la Laura Dern, fent aquesta parella de fugitius, que el que faran serà, doncs, això, bàsicament, un llibre que va ser a la carretera, on van passant paisatges i paisatges i travessaran... Alabama o Mississippi, travessaran Texas, i l'objectiu és arribar a Califòrnia, i la novel·la va alternant els capítols d'ells dos, que es van parant en motels de malamor, on no paren de fer l'amor, de prendre substàncies, i sobretot de conèixer personatges estrambotiquíssims, estranyíssims, que realment podria filmar un Tarantino, però que també va molt bé en aquest univers David Lynch, de bars on pots trobar absolutament qualsevol mena de friki, per entendre'ns. I, en fi, l'èxit d'aquesta novel·la, com va sortir en 1989, va ser tal que, a fet, la saga Sailor & Lula es composa de 8 o 10 títols que Dirty Works, hominatjant el gènere i hominatjant aquest gran escriptor Barry Gifford, ha decidit que publicarà un al mes, amb un format diferent als seus habituals llibres negres, elegants... I el que fa és dir, elegant ho és igualment, però han optat per unes portades de color, un format més petit, d'alguna manera recordant, però sobretot homenatjant, el que era això, la novel·la pulp, la novel·la ràpida, la novel·la d'acció. Una novel·la que, a més a més, també ens recorda molt a Tarantino, perquè està plena de diàlegs absolutament surrealistes, per no dir delirants, no? Per tant, novel·la curta d'acció trepidant que, de debò, teniu un impàs entre dos llibres, no sabem bé què llegir, agafeu-ho perquè us ho oblideu en dues tardes i us ho passeu molt bé, perquè és d'aquestes novel·les de dir, jo em vull veure la pel·lícula. Teniu l'opció perquè crec que a Filmin hi ha Corazón Salvaje. La continuació de la segona part, per si algú va perdut, és Perdita a Durango. També us deu sonar, efectivament. Àlex de la Iglesa em va fer una pel·lícula. Ah, mira. I, en fi, d'aquí fins al juny, cada mes tindreu un llibre d'aquesta saga, d'aquests dos... per de dos, entestats en arribar a Califòrnia i en canviar la sort de la seva vida. Curiosíssim, avui la descoberta que hem fet de Barry Gifford, escriptor, poeta estadunidenc, que és conegut per això, per aquesta barreja de paisatges entre els Estats Units, el cinema negre, i d'alguna manera avui ens has portat... Aquesta parleta que realment sí que ens remet molt a aquest cinema de Tarantino, a aquestes trames que hi ha molts entremats i aquestes coses que es queden sense resoldre moltes vegades. No sé si ho trobarem a les novel·les de Barry Griford, però que hi ha aquelles parletes, ara em recordava, de Pulp Fiction, que no sabrem mai què contenia aquell malatí de Pulp Fiction. Per exemple. En aquest cas, no. El que és molt curiós és que un va llegint aquesta novel·la i et ve al cap una música com aquesta i penses, no, però si això ho va rodar David Lynch. I un pensa entre Tarantino i David Lynch i dius, són dos directors molt diferents. I jo recordo haver vist la pel·lícula fa molt temps, ara la vull repescar, i més aviat era això, aquest univers que ens podria recordar, qui en mató a Laura Palmer, aquest univers oníric de David Lynch, i dius, no, ja hi lliga... perquè hi ha alguns personatges que són absolutament sortits de ves a saber quin malson però en canvi dius també ho hauria pogut rodar Tarantino i hauria fet una pel·lícula absolutament diferent bé, doncs això una mica és el que té Barry Gifford que uneix probablement aquests dos aquests dos mons fins i tot si anirem més que en el món cinematogràfic en el món literari és això, una novel·la negra però al final són uns que fugen un expresidiari una història d'amor i una persecució per tant aquesta mana de thriller però també té, és claríssim una road movie Perquè passes el llibre, com a mínim jo ho he fet, però també és cert que tinc aquesta mena de tara, amb el Google Maps intentant seguir tots els pobles i les carreteres que agafen. Ah, mira, se'n van cap allà que ara trobaran Lake Charles i efectivament a la pàgina següent troben-te el poble i dius, ah, mira, veus? Clar, aquí no t'ho posen fàcil, no et posen el mapa, que hi ha algunes novel·les que sí que ho fan, que si s'envint en algun espai... No, no, jo crec que aquí la gràcia és que tu una mica t'imaginis aquells espais que tots hem vist en pel·lícules i, per tant, doncs Barri Giford, a més a més, es recreu estar en aquesta descripció d'aquest espai immens que són els Estats Units. Doncs vinga, si et sembla, fem un canvi de registre musical perquè així comentem una cosa que passarà aquesta setmana a Sant Just. i és que entre llibres i vins, la veritat és que és meravellosa, és un pla meravellós de tarda de pluja, de tarda de sol, estar allà a la terrasseta amb una copeta de vi i un bon llibre, això és meravellós. Tenim moltes amistats aquí al poble perquè al final tots ens coneixem, oi Arnau, i tenim una amistat compartida a l'Astrid Goldstein, que demà tindrem al programa, demà dimecres, amb l'espai de vins, però que aquesta setmana també té una proposta molt interessant. Efectivament, ella i el Pep Farigola, que tenen el celler que en mata per si algú anava despistat, ens proposen un acte que de fet és doble, perquè se'ls va omplir tant que l'acte d'avui sobre Jean León, productor de vins, però un personatge fascinant amb una biografia que va valdre una novel·la del Martí Gironell. que es va publicar fa 3 o 4 anys, i, de fet, l'acte estava plantejat només com un tast dels vins de Jean León. Algú que s'han va als Estats Units, coneix estrelles de Hollywood, fa no sé si una fortuna o no, però, en tot cas, quan torna, decideix potenciar el Penedès i fer-hi una sèrie de vins. Diria que és el Penedès. Això ho explicarà millor l'Astrid, si la convideu. Nosaltres vam trobar la possibilitat de dir, escolta, ja que fas un acte sobre Jean León, que, com que se'ls ha omplert, l'han doblat, i el dijous en fan no una segona part, sinó una altra sessió amb més gent... Doncs bé, si hi aneu, després un parell de copetes de vi, tindreu l'opció de comprar aquesta novel·la, el Martí Geronel, sobre la vida de Jean León, que si més no sempre és un bon complement. I ja us anunciem, però potser no ho vull dir jo perquè la idea va ser seva, que de cara al novembre literari hi haurà una altra interacció, vins i llibre, molt interessant, que, en fi, estigueu alerta les xarxes o potser... A lo millor se li escapa la mà, eh? A lo millor se li escapa la mà. O a lo millor us podem donar una exclusió abans que ningú d'aquí un parell de setmanes. Per què ho hem d'acabar de lligar? Però vaja, tenim bastant apamat una altra interacció. Que bé, que bé. Can mata, can llibreter. Exacte. Això vol dir que torna al novembre literari, entenc. Bé, torna, si més no, que al llibreter on no s'han anat mai. I amb la intenció de no només fer actes a la llibreria, sinó d'obrir una mica el paraigua i de dir, escolteu, el novembre literari, quan el vam... crear una mica, abans que aquest llibre existís, com a gent que formàvem, fèiem actes a l'Ateneu, des del Club Literari, junt amb la biblioteca, la idea era dir, escolteu, que tothom participi de la literatura. Per exemple, un celler. Per exemple, què sé jo, entitats del poble que no directament puguin tenir a veure amb la literatura, però sí... Però sí amb la cultura, amb el teatre, potser... I amb algun llibre. Potser no amb la literatura, però sempre hi ha algun llibre que pot tractar qualsevol tema. Per tant, jo aquest any, des que el llibret he intentat programar actes, evidentment, a la llibreria, però també obrir el públic, obrir el ventall a dir fem actes en llocs no habituals i tornem a aquella idea d'un novembre literari que anava molt més enllà de l'aspecte, digue-n'hi, literari, digue-n'hi, llibresc, digue-n'hi, en aquest cas, de llibreria. Trencar les barreres sempre està bé perquè això t'obre nous mons i també acabes arribant a un públic diferent que a vegades potser no s'esperava descobrir un llibre i l'acaba descobrint gràcies a aquesta trencada de mons. Justament. Arnau Cónsul, moltes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desvena. Ens escoltem la setmana vinent. Així sigui. Que vagi bé. I'm nothing special, in fact I'm a bit of a bore If I tell a joke, you've probably heard it before But I have a talent, a wonderful thing Cause everyone listens when I start to sing I'm so grateful and proud Fins demà! Fins demà! She says I began to sing long before I could talk And I've often wondered how did it all start Who found that that nothing can capture a heart Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Thank you for the music del grup suec ABBA, que està sonant aquí a Ràdio Desvern quan queda mig minut per arribar al final d'aquesta segona hora del programa d'avui dimarts. Seguim gaudint amb vosaltres, seguim compartint molts espais avui, moltes seccions. Recordem que tenim l'espai... de l'associació de gent gran avui a partir de les 12 i 10 i tot seguit també la secció de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez. Fem una breu pausa pels butlletins informatius de les 12 de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tornem de seguida amb la nostra programació. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Eh que sí, Joan Bota? No m'hi posaré, no m'hi posaré. Tinc temes més seriosos de què parlar-vos. Els patinets? No, els patinets, en principi... Escupa la colau. Prou. Això sí, escupa la colau. Voleu les notícies o no? Sí, corre, va, que són... Corre que van amb patinet. Ah, que va, les notícies. I comencem explicant-vos que Benjamin Netanyahu nega ara que es pugui caminar cap a un estat palestí o que l'exèrcit d'Israel es retiri de la major part de Gaza de matinada i poques hores després de subscriure al pla de pau de Donald Trump. El primer ministre d'Israel ha publicat un vídeo en què canvia d'opinió en aquests dos aspectes que inclouen els 20 punts del text apadrinat per Trump. Mentre Hamas estudia aquesta proposta d'acord de pau, els ciutadans de Gaza no es fien ni de Netanyahu ni de Trump. És el cas del periodista i traductor Cayet Hamad en declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Es un pacto de sumisión y rendición. Y aunque no lo fuera así, yo no me fío nada. Este Trump dice al mediodía una cosa, por la tarde cambia de opinión y ni tenía mucho menos. Més notícies, Natàlia Ramon. Metges sense fronteres fa una crida al govern espanyol a augmentar la pressió internacional per posar fi a la massacre de civils a Gaza. L'ONG ha hagut d'aturar les seves operacions a la capital de la Franja davant l'ofessiva terrestre d'Israel i deixa al seu darrere mig milió de civils que han quedat desatesos i sense aigua ni menjar. Madrid, Dani Sainz de Aja, bon dia. Hola, bon dia. Les bombes i la proximitat dels tancs fa que ja no siga segur ni pels pacients ni pels treballadors seguir a la ciutat de Gaza, explica Esperanza Santos, coordinadora d'emergències de Metges Sense Fronteres, que acaba de tornar de la Franja i que relata la situació que viu ara la població que no ha pogut marxar. No solo va de destruir en tu casa, no solo te puede caer una bomba encima, no solo puede haber, pues eso, una entrada con tanques. Eso significa también el bloqueo completamente de servicios. No se puede ya más distribuir agua potable en la ciudad de Gaza. El acceso de comida está completamente bloqueado también por el gobierno de Israel. Una situació que diuen ha de servir als governs com l'espanyol per prendre mesures més valentes i pressionar a Israel. Dani Sainz deja a Catalunya Ràdio Madrid. El Parlament considera aquest any la medalla d'honor en la categoria d'or a la Federació d'Ateneus de Catalunya i a l'experta en intel·ligència artificial Carina Givert. Parlament, Marta Corbalan. Hola, bon dia. Com a novetat d'aquest any, el Parlament distingirà amb la medalla d'honor una entitat i una persona. Es tracta de la doctora en informàtica Carina Givert per la seva aportació en la governança de la intel·ligència artificial i la Federació d'Ateneus de Catalunya per l'empremta que aquests Ateneus han deixat en el país. Josep Rollés, el president del Parlament. Han contribuït de manera determinant a l'equilibri territorial i a la cohesió social. Han fet possible aquell ideal de Francesc Andel de la Catalunya un sol poble. El Parlament també concedirà dues medalles a títol pòstum de manera excepcional als activistes socials Josep Gassó i Enric Morist. Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Parlaments. Centenars de plantes de marihuana s'acumulen al pati de la comissaria dels Mossos de les Borges Blanques, provinents d'una operació que es va fer dijous passat en una zona buscosa. Els sindicats es queixen que això posa en perill la salut dels agents. Lleida Estela Bossoms. Bon dia. Segons sap fer pol, la droga la van tallar i traslladar agents uniformats sense les mesures de seguretat pertinents. Ima Biudet és la portaveu del sindicat. I els agents han d'anar a les plantacions sense cap tipus de material de seguretat. cap tipus, o sigui que no portaven ni mascaretes. Tota aquella droga s'ha de transportar, s'ha de transportar en vehicles i tot això evidentment afecta la salut de les persones que estan dins dels vehicles. Ara les plantes s'acumulen a l'exterior de la comissaria perquè el contenidor que teòricament hauria de servir per guardar-les fins que el jutge en ordeni la destrucció està ple. Estela Bosoms, Catalunya Ràdio Lleida. La NASA vol construir un petit poble a la Lluna d'aquí una dècada, és el que ha anunciat el director interi de l'Agència Especial Nordamericana durant una intervenció al Congrés Aeronàtic Internacional que s'està fent a Austràlia. El màxim responsable de la NASA s'ha referit al programa Artemis per tornar a la Lluna, que s'enlairarà per primera vegada el febrer i que hauria de tornar a situar humans sobre el satèl·lit de la Terra els pròxims anys. I ha avançat que l'objectiu final és arribar a instal·lar un assentament estable a la Lluna, un projecte que, segons va assegurar, podria ser una realitat a partir del 2035. Esports, Marcos García. El PSG viatge a Barcelona amb quatre baixes importants. Luis Enrique no podrà disposar de Cabaratzelia, Dembélé, Marquinhos i Due per jugar demà contra el Barça. Aquest migdia la roda de premsa de Hansi Flick i Pedri prèvia a aquest Barça-PSG. El Barça de Bàsquet debut a les 6 a l'Eurolliga. Ho fa contra la Poel de Tel Aviv. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. El centre d'atenció primària de Sant Just serà l'escenari el dijous 2 d'octubre de la celebració del Dia Mundial del Cor. La jornada és organitzada per l'Ajuntament i el CAP amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud. El programa començarà a dos quarts de 10 del matí amb una xerrada sobre salut cardiovascular i continuarà a les 10 amb una caminada popular que inclourà tres recorreguts de diferents distàncies. A dos quarts de dotze es farà una classe de zumba oberta a totes les persones assistents. Les persones participants rebran una peça de fruita i aigua i participaran en el sorteig d'obsequis. No cal inscripció prèvia i es recomana portar roba i calçat còmodes, així com aigua, gorra i protecció solar. La companyia Mare Meva tornarà a portar la seva obra, Eurodrama, a la sala del seu cantenari de l'Ateneu de Sant Just, els dies 3 d'octubre a les 8 del vespre i 4 d'octubre a les 6 de la tarda. Es tracta d'un teatre musical que combina humor i crítica social amb un fil conductor marcat per Eurovisió. L'obra arrenca amb l'Èric i el David, que organitzen un sopar al seu pis per veure la final del festival. El que hauria de ser una vetllada festiva es transforma en un autèntic caos, on surten a la llum conflictes personals i col·lectius. En una sola nit, els personatges es veuen abocats a qüestionar l'amor, l'amistat, els privilegis i els interessos en una espiral que trastoca les seves vides. Definida com una comèdia musical, Eurodrama promet fer cantar riure i emocionar el públic a través de cançons àmpliament conegudes. Les entrades ja estan disponibles a la plataforma Antràpolis amb un preu de 16 euros i una tarifa reduïda d'11 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys. El Centre Social El Milenari iniciarà el divendres 3 d'octubre un curs pràctic gratuït sobre l'ús segur dels dispositius mòbils adreçat a persones majors de 60 anys. Les sessions es faran cada divendres fins al 14 de novembre de 4 a 6 de la tarda. La formació forma part del programa Més Digitals i té com a objectiu oferir eines bàsiques per millorar la seguretat i l'autonomia en l'ús dels telèfons mòbils. Les inscripcions i la informació adicional es poden obtenir directament al centre social, al mil·lenari, o trucant al telèfon 93 131 89 87. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Bona nit. Bona nit. Música Música Música Música Música Maybe at the end it becomes real enough for me Ay, dame esa, esa pulsera de flores Me la pondré en la muñeca Cuando despiertes, así yo lo sabré, así yo lo sabré. Yo sabré que fue real, será mi tótem, lo sabes tú y nadie más. Bona nit. Gràcies. Chica conoce chico, parece que va bien Chico le jura a chica hasta la torre y fe Chica está enamorada, chica no se lo cree Le dice a sus amigas, no te fíes de él Chica lo ignora todo porque quiere creer Que en los cuentos de hadas hablan de él Chico no es ningún santo, chico lo pasa bien Chico la llama solo, más tarde de las diez Bona nit. Les cuenta a sus amigas tan solo la mitad ¿Por qué le da vergüenza contarles la verdad? Y se convence de que sabe lo que hace Y en realidad no sabe ni con quién está Chica no puede, no puede más Se ha dado cuenta de quién es en realidad Cuenta los cuentos que cuando no está Se equivoca y le desa la boca a alguien más Y luego vuelve Vete a contar historias otra de tu edad Cuenta los cuentos y cuando no estás equivocale esa Molt bones, com esteu? Benvinguts i benvingudes a la tercera hora de la Rambla. Arrenquem ara amb un espai de conversa amb l'associació de la gent gran. Ja sabeu que des de la Rambla ens agrada escoltar a la gent del poble, la gent que fa les coses pel poble i que també gaudeix d'aquestes activitats i de tot allò que es cou a Sant Just. Avui tenim als micròfons de Ràdio d'Esverna la Maria Lluïsa Llanta, que és la presidenta de l'associació, i també a la Maite Castells, responsable d'activitats d'aquesta entitat. Molt bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Molt bé. Bon dia. Contentes d'estar aquí, donar-te les gràcies. Benvingudes. Nosaltres també contents de poder seguir aquesta secció que ja fèieu amb la Núria aquí a la Rambla, doncs mantenir-la també aquesta temporada. Gràcies. Molt bé. Molt bé, doncs si us sembla comencem una mica fent aquest repàs. A mi m'agradaria que m'expliquéssiu com, i a mi i als nostres oients, com es planteja aquest curs 25-26 per l'Associació de Gent Gran. L'associació té moltes coses que s'han programat, que això ja t'ho dirà la Maite, que és l'oficial de la programació i la que s'encarrega de tot això, i després el que tenim és alguna caixeta de la gent, que se'ns queixa. Ja sé que s'està programant i s'està estudiant el dels autobusos, però la gent que ha d'anar al Brogi ha de fer canvi d'autobús i, clar, és gent que va amb tacataca o va amb bastó i és bastant inconvenient. Jo demanaria que això s'activés una miqueta. Ens estàs parlant de la modificació del JT, del Justram, que es va dur a terme aquest estiu i que aquesta modificació ja... Perjudica la gent gran que va al Brogi o que va a on sigui, m'entens? Vull dir, ha d'agafar dos, perquè ja he d'anar, si viu a dalt ha d'anar fins al Parador, canviar l'autobús, vull dir, i això per la gent gran és una miqueta angoixant, m'entens? Aquesta és una del que jo dic... Després també, doncs, que aquest any també ens han rebaixat l'aportació de l'Ajuntament a l'associació. Per això ja hem parlat del comptable, que ell ho té més bé, m'entens? I, bueno, jo, doncs... Tinc diverses cosetes, però ens ho deixem per més endavant, perquè no cal queixar-se de tot el primer dia. Per una banda, seria aquesta reivindicació del Just Trump, que recordem que ha canviat el seu recorregut i a partir d'aquests mesos hi ha hagut aquesta modificació de recorregut, I, per altra banda, també això que comentaves de la subvenció, que també hi ha hagut modificacions econòmiques al consistori municipal i que això també ha afectat a les subvencions de les entitats culturals i de lleure del nostre municipi. Això t'ho lligaré junt amb una coseta, que és que tenim encara molts socis que no han pagat la quota. I, per favor, us demanem que podeu ingressar-ho al banc. Cada vegada que us enviem cartes us posem el número de compte O bé que vingueu al mil·lenari, pregunteu per la Maria Lluïsa amb el conserge i si estic jo allí baixaré, els hi faré el rebut i els hi cobraré. Hi ha més facilitats i no els hi podem donar. Perquè des del mes de febrer fins ara, que estem ja pràcticament a l'octubre, encara tenim gent que ens deu que no ha pagat la quota. I són 20 euros a l'any, eh? I els segells, els sobres, la impremta i tot això ens han pujat. Bastant. Sí, sí, sí. Saps? I la gent vol rebre les notícies, doncs, que no anem tan ofegadets. D'acord? Doncs jo ja, amb molt de gust, ja et deixo amb la Maite i que necessitem gent que ens ajudi a la Junta. Necessitem gent que sàpiga fer anar a l'ordenador i que ens ajudi a fer coses que hem de fer. D'acord? Ja et deixo amb la Maite amb molt de gust. Queda dit, queda dit, Maria Lluïsa, marxem amb la Maite, marxem a parlar d'aquestes activitats de l'associació. Bé. L'associació és, com bé diu, l'associació de la gent gran de Sant Just d'Esvern. Ens dediquem pràcticament a buscar activitats i esbarjos per a la gent gran. Cosa que els entretingui, que els tregui de la seva rutina. I llavors aquesta és la feina que modestament estic fent per lograr que hi hagi gent que cada cop que fem una sortida s'ho passin bé, gaudeixen d'un bon napa, d'un bon ball... de menjar calçodons, de fer sortides de cap de setmana, d'anar de carnes toltes, d'anar a veure falles... Una infinitat de coses. També fem xerrades, per exemple, aquest any vam portar l'Oleguer Farràs, que va fer una xerrada sobre les papallones de Collserola, Vam aprofitar aquesta xerrada per després portar-les al parc Butterfly, que és un petit zoològic de papallones i de petits animalons, i després, lògicament, un bon restaurant amb un bon àpat, i després una sobretaula en cava i una miqueta davall. I després tornem cap a casa renovats, una miqueta més activats. Aquesta... És actualment la meva activitat. La meva activitat és buscar coses que siguin factibles per fer i perquè la gent s'ho passi bé. I dins d'aquestes activitats, hem tingut un any molt, molt ple d'activitats molt diferents, totalment... des d'espectacles, des de xerrades, des d'anar a fer matinals, que ara tu les aniré anomenant més o menys perquè tinguis una idea. Nosaltres comencem l'any, es pot dir, el gener, i comencem sempre amb la famosa calçotada. Fem una calçotada, ens porten a un bon lloc on fem una bona calçotada... on ens atinguin bé, fem una petita visita cultural i a continuació venen els calçots i la sobretaula amb ball o amb música i després de tornada cap a casa. Després d'això, fem una sortida de cap de setmana, per exemple, per anar a veure carnals toltes o celebrar carnals toltes en algun hotel d'aquests que organissen festes. O, si no, bé anar a veure també les falles, que també ens agrada molt, que l'any passat, no, a l'altre, vam estar a Benicarló, va ser una sortida fantàstica. També fem circuits per la gent gran, per la que s'apuntin. Aquest any hem fet un circuit per la serrania de Cuenca, on hem vist el naixement del riu Cuervo, hem vist Cuenca, hem vist Teruel, hem vist tota l'art Almudéjar, després hem estat mirant els amants, des de llavors ho havien de veure... I tot això amb un hotel i amb una guia espectacular, espectacular. Tot això dins de les coses de l'any. Hem estat veient un matinal i hem portat amb els socis a conèixer les mines prehistòriques de Gavà, que ho tenim aquí al costat, i no ens entenem de les coses que ens envolten. I a mi, de tant en tant, m'agrada fer alguna sortideta que quedi a la prop de casa i que porti alguna cultura o algun coneixement més del nostre entorn. Això és més o menys les coses que nosaltres fem. Ara, projectes que tenim, també hem estat... a l'Observatori d'Àger, al Montsec, hem estat... Ai, que no m'ho veig, eh? Ho he d'apropar una mica perquè, si no, la memòria a vegades falla. Hem fet l'última sortida a les fonts del Llobregat, la gent va gaudir moltíssim de les fonts del Llobregat, vam beure bastant aigua, que això ja és bastant important... I després, bueno, ens vam acostar ja a les vacances, a les vacances s'aturem, el mes d'agost i el mes de setembre, o part de juriol i part d'agost, tot l'agost, que no fem res. I després ve setembre, i al setembre els hi preparem un espectacle, un espectacle de playback. Aquí pot vindre tota aquella gent que lamentablement pels anys o per la salut no poden fer sortides. Llavors estan pensades aquestes espectacles que fem de tant en tant... Per gaudir-los aquí a casa, no? Ah, exacte. Per fer-los sortir de casa i que s'apropin al mil·lenari, que és on celebrem les coses. I llavors aquest espectacle era de playback. Van vindre uns nanos joves igual com nosaltres. Nosaltres busquem també coses que siguin adients a nosaltres perquè sapiguem que podem fer coses així que no ens han de quedar, no ens han d'enrotir, que la gent ha de ser molt i molt activa per poder viure molts anys en salut i força alegria. I això ho vam fer el dia 19 de setembre. I ara, la setmana que ve, marxem a Peníscola. Home, quina sortida més xula, no? Una estada de sis dies, que estarem en un hotel de Peníscola, que està molt bé. Sí que està una mica apartat de Peníscola, però així caminarem i es mantindrem més forts, que podrem passejar. I després, com estem al mes d'octubre, ja sabem que ve la castanyada, toquen castanyes, toquen moniatos, toquen panellets... Si es pot, arribarem als panellets, perquè amb la retallada... També és veritat. Jo no vull tocar el tema econòmic perquè aquest el porta o la presidenta o el comptable. Jo només busco activitats. Com ja veus, jo parlo de les activitats i de quin és el propòsit de l'associació. El propòsit de l'associació és treure a la gent gran de la rutina diària i fer que s'apunti en aquestes sortides per passar-s'ho bé, per estar en grup, amb gent coneguda, gent que som del poble. Llavors, per això es fan aquestes sortides o aquests espectacles. I això del Playback també portarem un duo, que és el duo Cabana, i aquest duo ens farà una miqueta d'això i una miqueta de ball perquè els associats que vulguin puguin ballar o es puguin entretenir i fer castanyada, fer una miqueta de xirigota per allà, el que vulguem nosaltres. Una mica de ball, una mica. Una mica de tot. Jo voldria dir una cosa, perdona Maite, que a més és pels socis això, que passa que de vegades sempre se'ns infiltra algú que no ho és. Si vol vindre, molt bé, però que sigui soci, perquè si no ens treu aforo pels nostres, perquè tenim un aforo limitat, m'entens? Que són 42 en una sala i 82 en una altra. Clar, si nosaltres ja ens venen quantitat de socis, llavors t'has de posar a la porta i has de dir el carnet, ets soci, no ets soci? I això és molt lleig. Però la gent ja sap que ha de ser sòcia. Qui vulgui vindre, nosaltres no ens tanquem. Ens facin socis a ple d'aret i ja està. Per 20 euros a l'any val la pena. I per dona, mate. Moltes coses, moltes activitats. Està molt bé aclarir també aquestes coses perquè la gent que ens estigui escoltant i s'interessi primerament amb l'entitat que sàpiga quines són les condicions i com pot participar d'aquestes activitats i tenir lliure dret a poder participar de tot. Jo, a vegades, agafo amb permís dels associats, els faig alguna foto de grup i els enganxo rient o passant-s'ho bé i ho poso al Facebook. Llavors, així d'aquesta manera, els ensenyo a la gent de Sant Jús, al Facebook de Sant Jús, del grup de Sant Jús d'Esvern, els ensenyo a la gent del poble que hi ha maneres de passar-s'ho bé. Perquè a mi el que m'interessa saber és que la gent del poble se n'enseventi, se n'enseventi ben bé que nosaltres fem tot el possible per treure'ls de la seva rutina, per fer-los que s'acostin Hi ha moltes activitats perquè hi ha moltes associacions i hi ha moltes coses que es fan per la gent gran. Però, de totes maneres, sempre queda algú que no hi va, que no surt. Jo els animo que surtin, que s'apuntin a totes les activitats que puguin. Això és el meu mensatge. I després dir-te que ja tenim planejat tot el que farem d'aquí a cap d'any. Molt bé. Clar, perquè ho hem de tindre a planejar perquè ho hem de sobrar. I amb aquest ensobrament enviem les cartes, enviem fulletons amb el soci perquè sàpiguen tot el que fem nosaltres i llavors es puguin apuntar en temps o puguin planificar-ho en temps. Això és el que fem. I ara el primer que farem serà després de tornar de peníscoles i fer una sortideta d'un dia a anar a la fageda d'en Jordà. Allà farem un passeig típic que es fa en carruatges, de cavalls, tirat per cavalls, no de cavalls, el carruatge no és de cavalls. I després d'això visitarem un poble medieval, que és Sant Pau, i després anirem a menjar en un bon hotel. Que bé, una ruta per la Garrotxa. En un bon restaurant, amb una miqueta de sobretaula, amb ball. i després venen diferents cosetes de concerts de la Coral Armonia, perquè la Coral Armonia és de l'associació i també del mil·lenari, però també forma part de l'associació, i la Coral Armonia fa els seus concerts tant a la Residència Vitàlia com a la Residència Lourdes, i ara tocaran els concerts de Nadal. Després vindrà el nostre final de curs, el nostre final de curs el celebrarem el 12 de desembre, I aquest dia farem un concert de Nadal amb la Coral Harmonia i després farem un petit refrigeri que constarà de lo típic, de torrons, neules i el que es fa sempre una miqueta de cava o de mosqueter i el que pensem que sigui més adient. I per últim, l'última sortida que farem ara, que tancarem aquest any, serà la sortida de pre-Nadal. Sempre fem una sortida de pre-Nadal per menjar carn d'olla, i per veure alguna cosa que estigui relacionada amb el Nadal. En aquest cas, anirem a la fira de Gramunt, que és la fira de torrons i xocolates, i després visitarem també la fàbrica, i tindrem una petita degustació. i aquestes com veus són totes les activitats te les he anomenat de manera ràpida perquè vegis que no ens aturem que busquem i busquem coses perquè la gent es pugui entretenir i jo els animo a vindre a que es facin socis que ho passem molt bé, a cada sortida la passem molt bé, que no s'ho pensin, que s'apuntin a les sortides, que gaudiran, i gaudir de cada sortida i de veure que t'ho passes bé és molt important. Clar que sí, perquè t'enganxa a seguir participant de les activitats que plantegeu. I si hi ha algú que té ganes de treballar amb nosaltres, repeteixo que necessitem gent que ens ajudi a dins de la Junta, que no ens mengem a ningú, que a més a més, com més som, menys feina tenim cadascun. I això també és important perquè et pots dedicar a desenvolupar més el tarannà que fas. Doncs queda dit, aquestes activitats que planteja per aquest primer trimestre l'Associació de Gent Gran de Sant Just, també aquestes explicacions que ens han donat a l'inici del programa fent aquestes resenyes de la gent del nostre municipi que troba a faltar aquests canvis que s'han dut a terme, I fins aquí l'espai d'avui, fins aquí la secció que hem tingut amb la Maria Lluïsa Llanta i la Maite Castell. Moltíssimes gràcies per participar del programa i ens escoltem molt aviat en un altre espai on seguirem comentant també altres qüestions d'identitat. Molt bé, moltes gràcies. Ha sigut un plaer estar aquí amb tu. I conèixer-te, o reconèixer-te, perquè ja et coneixia d'altres coses. Molt bé, molt bé, doncs vinga, ara ja ens tenim les cares vistes i ens esperem al proper espai que vagin. Doncs molt bé, fins la propera. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. I just heard you found the one you've been looking Bona nit. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. I aquests són els matins de Ràdio d'Esvern, més ben dit ara als migdies de l'emissora municipal de Sant Just, perquè queden 18 minuts per arribar a la una del migdia. Estem amb aquesta cançó Pompei, que està sonant ara a Ràdio d'Esvern, però ens deixarà espai per posar una altra sintonia, la sintonia de l'espai de nutrició dietètica. Elvira Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Jo, de martes. De martes, eh? De martes. Molt bé, molt bé. Escolta'm una cosa, estan passant moltes coses, eh? Aquest mes de setembre han passat moltes coses. Hem tingut el Dia Mundial de l'Alzheimer. Hem tingut, ara d'aquí poquet, també el del cor, no? Que hem de cuidar la nostra salut cardiovascular. Exacte. I també parlarem avui d'un tema que està a l'ordre del dia, que és el tema del malbaratament alimentari, no? Exacto. Fue ayer justamente el día que se celebraba el día internacional de la concientización de los desperdicios alimentarios, ¿vale? Entonces, tenemos que entender que desperdicios alimentarios nos estamos refiriendo a estos alimentos que tiramos que aún están consumibles, ¿ok? Eso es lo que entendemos. Otra cosa es cuando tú se te echan a perder y los tienes que tirar porque no los vas a consumir, o la pérdida que se produce normalmente cuando tú, por ejemplo, estás pelando un alimento, se te quema, etc. Es decir, el alimento, cuando hablamos de desperdiciar alimentos, son alimentos que pueden ser perfectamente reutilizables, utilizados por otras personas. Entonces, esta es la gran diferencia que quiero que nuestros oyentes lo entiendan. Y la otra cuestión es que Quiero, para que vean que el tema es importante, voy a decir algunos números, y esto los voy a leer textualmente, ¿vale? Se cree que en España para el año 25, para lo que va del año 25, tenemos 1.125 millones de kilos de alimentos desperdiciados. Ostres, Leonidas, una xifra molt elevada. Exacto. Esto representa, si lo dividimos por persona, a 24,38 kg al año. Estamos a la mitad del año, bueno, pasando un poquito de la mitad del año, pero es que esto es muy, muy elevado. Y esto representa que más o menos el 78% de los productos se está desperdiciando. Entonces, evidentemente, la otra pregunta es, ¿De dónde se desperdician? Pues las estadísticas son muy claras. Dicen que se tiran 25 kilos por año en casa. A casa, ¿eh? En casa, cada una, cada persona. Es decir, y entonces el segundo centro que está desperdiciando más ahora en España son los centros de los comedores escolares que se calcula que son 20 kilos diarios por centro. Entonces, Ya hace mucho tiempo, yo ya como formadora de manipulador de alimentos, cuando yo empecé a dar cursos de formación de manipulador de alimentos, una de las normas que había era que los alimentos no se podían reciclar, aunque estuvieran en buen estado, es decir, se tenían que echar. Tú piensa que existen muchos centros de restauraciones, como pueden ser hoteles, residencias, restaurantes, los colegios, que se tienen que producir una cantidad básica de alimentos, pero... evidentemente no siempre se van a consumir, no hay manera de calcular exactamente que no sobre comida. Entonces, evidentemente, para el año se ha creado una ley para el año, para enero más o menos, de prevención de pérdidas de alimentos, entonces aquí esta ley está obligando a donar los excedentes, evidentemente garantizando la seguridad alimentaria, porque a mí no me vale que me vengas a donar una cosa destacada, que hi ha regles i condicions. Clar, parlaves ara, per exemple, Elvira, de restaurants i d'hotels, però jo l'experiència que tinc més a prop és la de l'escola d'hostaleria. Jo vaig estar estudiant un cicle formatiu de cuina fa molts anys i jo me'n recordo que a mi se'm generava aquesta pregunta, que nosaltres fabricàvem molts productes, perquè al final tu estàs estudiant cuina... I has d'aprendre a forma pràctica, a cuinar aquelles receptes, a fer aquells processos alimentaris. I què passava? Doncs que hi havia moltíssimes vegades que tu tenies un accés, un excedent de menjar i no podies fer gran cosa amb aquell menjar perquè com que havia estat elaborat per alumnes en pràctiques, per alumnes que estan fent proves, doncs clar, ens passava moltes vegades que havíem de llançar molt menjar perquè no es podia fer res amb aquell menjar. I això també és un problema. No, no, pero ahora por eso aparece esta ley. Esta ley yo llevo dando formaciones desde que se sabe que va a salir hace dos años más o menos. Entonces, ahora la ley sí que permite que este alimento sea, siempre que se considere, Evidentemente, tienen que tener una trazabilidad. Es decir, yo dono este alimento y este alimento tiene que tener la trazabilidad que tiene. Es decir, qué ingredientes se usaron, qué día se cocinó, si se envasó o no se envasó y la fecha de caducidad o de consumo preferente. Es decir, se sigue garantizando con esta donación la seguridad alimentaria de los alimentos. Pero hoy en día se pueden donar. Y todo esto empezó, yo recuerdo, que cuando yo trabajaba en hostelería, en los restaurantes, una de las cosas que más miedo me daba era que nosotros tirábamos del hospital y evidentemente las comidas se cobraban, tanto las del plato como las que quedaban en los bufets o en las gastronomias. Y entonces lo curioso era que al finalizar el día tú tirabas la basura y tú te encontrabas a un montón de gente comiendo en la basura. Y eso existe y sigue existiendo. ¿Qué pasó? Que evidentemente, cuando tú lanzas esas comidas a la basura, ya las condiciones higiénicas no son iguales y se detectó que había un alto índice de personas que se estaban intoxicando. ¿Vale? Entonces, a partir de ahí, pues empezaron a pensar la manera. De ahí sale el hecho de que tú, los hoteles, los restaurantes puedan donar la comida. ¿De acuerdo? Aparte de eso, los grandes supermercados pueden poner las promociones estas a precio reducido, aquellos productos que tengan unos dos días de caducidad o, por ejemplo, en otros supermercados que te ponen la bolsa sorpresa por un euro o dos euros. ¿De acuerdo? Que son productos que evidentemente se pueden consumir, pero que no pueden ser utilizados. O sea, tienen una fecha de caducidad pronto y o se votan o se usan. ¿De acuerdo? Entonces, básicamente, ¿por qué se llama la atención que básicamente sean en los hogares, ya no en los colegios y en las residencias? Porque el otro problema que tenemos en los colegios y en las residencias es que técnicamente hay una teoría de las necesidades nutricionales de los pacientes. Es que tú tienes que comer 200 gramos de verduras. Pero ¿qué pasa? Habrá niños que no los comen. O los abuelos no comen 200 gramos, pero como está estipulado por una normativa, por una ley no escrita de alguien que ha firmado una documentación que así debería ser, pues entonces ¿qué pasa en la presidencia? Y en los colegios es un tema que tira comida a parte de las casas. Entonces aquí también habría que hacer un llamamiento a... ser realistas con los requerimientos de las personas a las que estamos suministrando comidas en restauración colectiva. ¿De acuerdo? Porque no es la primera vez que yo me encuentro en centros donde tú pasas la supervisión y los abuelos dejan la comida en el plato. ¿Por qué? Básicamente porque los abuelos no comen la misma cantidad. De acuerdo de lo que está planificado. En la teoría de la práctica hay un paso. Y después nos vamos para nuestras casas, ¿vale? ¿Por qué hay tanto desperdicio administrativo en estas casas? Mira, primero siempre compramos, no sé cuántos de nuestros oyentes están a la compra con una lista de lo que necesitan. Y piensen que nosotros compramos, si compramos al mediodía y con hambre, vamos a comprar siempre más de lo que necesitamos. Sí, eso está clarísimo, eso está clarísimo. Porque la gula actuará la gula. Exacto, aparte de eso piensa que cuando tú vas a comer y son las horas de mediodía o de la tarta, te ponen una musiquita que como que te incita a comprar y por otro lado se ponen a producir pan y rizán para que compres más. Que esto te estimula la... El olfato, ¿no? Evidentemente, aquí yo creo que siempre ha habido una falta de planificación. Yo no sé cuántos de nuestros oyentes pueden tener sus menús planificados de la semana. Si nosotros planificamos los menús de la semana podemos optimizar. Y esto no solamente va a disminuir el desperdicio alimentario, sino que también nos va a ahorrar en los bolsillos. ¿De acuerdo? Tenemos que ser conscientes de que el desperdicio no es solamente una producción de CO2 que va a tener un daño ecológico en el universo, en nuestro universo, en nuestra tierra, sino que también, evidentemente, hay gente que está pasando hambre y, segundo, nos vamos a ahorrar dinero en el bolsillo. ¿Esto es fastidioso? Planificar, por supuesto que sí, pero es hacerlo hábito. Una vez que lo hacemos hábito, es fácil. Luego, otra de las cosas que tenemos que tener en cuenta es diferenciar qué es una fecha de caducidad a la de consumo preferente. Son dos cosas diferentes. Exacto. La fecha de caducidad quiere decir que ese producto, una vez que se cumple esta fecha, por ningún motivo debe de ser consumido. ¿Por qué? Porque evidentemente la carga bacteriana ha aumentado. La fecha de consumo preferente, lo que te está diciendo el fabricante es Si te lo consumes, pues no va a saber igual. Aquí no hay un riesgo microbiológico, ¿vale? Entonces, por ejemplo, un yogur tiene una fecha de consumo preferente. ¿Por qué? Porque básicamente no va a haber más carga bacteriana. Puede estar más solidificado. Podremos ver que hay dos... Se divide más la cesión de la caseína y de la glomulina del yogur, pero en principio no va a haber un efecto secundario sobre la salud de la persona. Estoy diciendo yogur. De hecho, el yogur es un producto caducado. ¿De acuerdo? Entonces es muy importante fundir la fecha de caducidad a la fecha de consumo procedente. Las raciones, evidentemente las raciones son un problema muy grande, tanto en hostelería como en nuestra casa, ¿vale? Porque muchas veces comemos con los ojos y entonces nos servimos más de lo que necesitamos y luego lo dejamos. Y evidentemente después que lo dejas o lo reciclas o lo tiras, ¿de acuerdo? También es importante esto de si nos sobra un poco de pescado, como hacían nuestras yagas, pues vamos a hacer croquetas de pescado. Eso también se puede hacer. O, por ejemplo, otro de los casos que suele pasar es que he descongelado una carne picada y al final no he ido a comer a casa. He dejado la carne picada afuera. Entonces lo que tenemos que hacer es no tirarla. hagamos un plato con esto y la podemos congelar o la podemos utilizar las 24 horas después de haber sido descongelada, ¿vale? Entonces, otra de las formas de desperdicio es esta creencia que tenemos de que las frutas tienen que ser todas iguales y todas perfectas. Y esto se ve en el campo. Si las frutas no tienen un diámetro, si no tienen un color, si no están perfectas o tienen un golpe, son desechadas. Claro. Y esto también forma parte del desperdicio alimentario, porque esa fruta es comible, es consumible. ¿Pero qué pasa? Pero como nos han enseñado que las frutas tienen que tener una serie de condiciones, tanto físicas, como de color, como de brillantez, y tienen que ser todas igualitas, y tienen que ser todas preciosas a la vista, pues todo lo que no entre en ese parámetro es desechado. Si bien es cierto que algunas veces esas frutas pueden ir a mermeladas y a otros productos, la gran mayoría de ellas se quedan en tierra, no son consumidas, ¿no? Entonces, si ahí se desperdicia yo creo que muchísimas toneladas de comida. Entonces, yo creo que, no sé si tienes alguna pregunta... Elvira, ens queden quatre minuts i escaig per arribar a la una, això vol dir que hem d'anar allà tancant, però certament jo crec que per una banda, més que una pregunta, m'agradaria llançar una reflexió i també debatre una mica sobre aquest tema a pocs minuts d'arribar a la una, que és el fet que... crec que de mica en mica hi ha una conscienciació, és a dir, avui celebrem... Bé, de fet, ho vàrem fer ahir, perquè va ser el Dia Mundial de la Conscienciació del Malbaratament Alimentari, però avui ho fem nosaltres aquí a l'emissora, i crec que d'alguna manera... Comença bé entre els joves aquest sentit de conscienciació i de dir, escolta, hi ha un malbaratament alimentari, hem de ser conscients d'això. Penso que amb la gent gran, molta d'aquesta gent que comentem ha viscut una guerra, una postguerra, moltes vegades, la gran majoria de la gent que ara és viva, la postguerra certament, i després els nostres pares van viure... també situacions que, depèn de quin context, faltava menjar a la taula, el vida, i això també afecta a la manera de com et comportes tu i de com actues tu davant d'un aliment, d'un producte, del que sigui. Penso que els joves ho hem tingut molt fàcil i durant molt de temps no érem tan conscients d'això i si ens venia de gust alguna cosa, doncs ho agafàvem, ens ho menjàvem i si sobrava, doncs ho llançàvem i llestos. I ara, de mica en mica, amb el tema del reciclatge, dels residus, també del menjar, de totes aquestes guerres que està veient per a Europa, d'aquesta imatge que estem tenint de les precaritzacions que en molts casos hi ha al nostre entorn, crec que tornem a ser bastant conscients. Però també és trist que haguem d'estar en aquesta situació per tocar de peus a terra. Exacte, exacte. Bàsicament, el que passa és que crec que com la vida és com les ondas suben, baixen i se queden en el medi. Exacte. Entonces, creo que tenemos que pasar por periodos. Yo creo que ya el periodo de la abundancia, de no ser responsables de lo que consumíamos o no consumíamos, pues se ha terminado. ¿Por qué? Porque básicamente los alimentos cada vez van a ser más difíciles de producir. Además, la tierra se va a cansar de producirlos. Con lo cual, si no estamos pendientes de utilizar correctamente estos recursos, pues evidentemente el hambre puede ser un factor... que pueda aumentar con el tiempo. Yo creo que no es tan difícil ser conscientes, no es tan difícil entender que es una fecha de caducidad y una fecha de consumo preferente. No es tan difícil decir, bueno, pues voy a comprar, planificar las comidas y voy a comprar lo que necesito. ¿De acuerdo? No es tan difícil tampoco, por ejemplo, ir y comprar, si tú ves alguna fruta que está por cautarte, o sea, de esto de, ay, no, no, yo no voy a comprar esta fruta que te la venden a veces a un euro, cero cincuenta, no comprarla porque ella puede estar podrida, no, no. Yo creo que esto no nos hace daño en ningún momento, ¿vale? Porque esta fruta está para consumir, lo que pasa que evidentemente muchas veces no tiene el aspecto o que falta dos días de caducidad, ¿no? Entonces, a nivel de restaurante, También podemos hacer muchas cosas. Es decir, si no nos vamos a comer la comida que tenemos en el restaurante, hoy en día te pueden dar el envase. Que te lo cobran, ya lo sé. Los intensivos es el tuyo. Es que es una cosa. Y entonces, evidentemente, tratemos de elegir frutas y verduras, aunque sea de segunda categoría, aunque no sean tan bonitas. ¿Vale? Y eso nos va... Que no sean perfectas a la vista, porque que no sean perfectas no quiere decir que no sean sabrosas. y que nutricionalmente no cumbras con los requerimientos. Y esto yo creo también que debemos apostar también por nuestros productores locales. que és muy importante. Y sobre todo por los alimentos de temporada. Doncs ho deixem aquí, Evida. Ho deixem amb els aliments de temporada, amb els productes quilòmetre zero i en estimar aquell agricultor que ens fa la vida més bonica, més dolça i també que ens la fa de qualitat perquè aquests productes són de molta qualitat. Evida Sánchez, una abraçada molt gran. Cuida't molt, que tinguis molt bona setmana i ens sentim la setmana vinent, dimarts vinent. De acuerdo, pues buena semana. Adéu-siau. I a vosaltres, oients, tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a la Rambla, de Ràdio Desvent. Fins demà, adéu-siau.