#922 - Sant Just: festes, salut mental i cultura local

Bon dia, passant 8 minuts de les 10 del matí i ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla. A finals de la setmana passada va sortir la versió digital del botlletí d'octubre que imprimeix l'Ajuntament cada mes i des d'aquesta setmana ja s'està repartint a diferents equipaments i llars del nostre municipi. Una publicació que a més a més ens explica qui som i cap a on anem. Aquest número posa focus en un projecte de gran abast, la construcció de 40 nous habitatges amb serveis per la gent gran a Can Modulell, una iniciativa que combina allotjament assequible amb espais pensats per la vida comunitària i intergeneracional, i que també suposa un pas endavant en les polítiques d'habitatge i benestar. Però el bolletí també recull moltes altres veus del municipi, des de les festes de tardor fins a les jornades feministes, passant per cultura, història, entitats i tot un seguit de gent que dona vida al poble. Llegir el bolletí és fer un exercici de memòria col·lectiva i de mirada compartida, perquè Sant Just no s'entén només amb els ulls de cadascú, sinó amb la suma de totes les històries que hi conviuen. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I comencem, com sempre, donant un repàs al sumari d'avui dijous. Avui parlarem de les notícies de Sant Just i farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tot seguit parlarem de les efemèrides del dia i avui també la carta del dia amb Palmira Badell, que contactarem en directe amb Villà i que ens farà aquesta lectura de la carta setmanal que ens porta la Palmira aquí els dijous al programa. Tots aquí tancarem la primera hora amb el temps, amb en Carles Rius, i a la segona hora, entrevista del dia a Núria Boquera, Isabel Darder i Carme Pedrosa, parlarem del grup d'ajuda mútua, i tancarem aquesta segona hora amb Vanessa Montserrat i les xarxes socials. Avui el programa posarà punt i final amb el co-shelling de Frank Rigol i amb el teatre amb Maica Dueñas. i si el temps ho vol, aquesta serà la banda sonora d'aquest vespre. Sant Feliu del Llobregat engega avui les seves festes de tardor, com ho fa cada any per aquestes dates, i el dia amb el que arrenca aquestes festes majors, aquestes festes de tardor, doncs és el dijous. El dijous arrenca sempre, des que jo soc ben petit, amb el Seguici. És una festivitat... amb música tradicional i folclòrica catalana i també amb totes les bèsties i totes les colles de foc i de cultura catalana que surten pels carrers del municipi veí. Això es durà a terme a partir de les 8 del vespre pels carrers centrals de la vila, més que vila és ciutat, la ciutat de les roses. Sant Feliu del Llobregat a partir de les 8 del vespre, com citàvem, hi ha els dos seguissis, el primer que es celebra a partir d'aquesta hora i el segon que va més tard, cap a les 11, quarts de 12 de la nit. Una celebració que molts enjustencs també aprofitem per sentir-ne nostra, tot i que, com dèiem al programa aquests dies, les festes de tardor de Sant Just arriben a finals de mes. Esperem que si sou Sant Feliu Enns i esteu escoltant el programa, doncs tingueu molt bones festes de tardor i aquells sanjustencs, sanjustenques que també participen d'aquestes festes, doncs puguin gaudir amb respecte i també moderació d'aquestes festes del Baix Llobregat. I avui per arrencar el dia, per arrencar el matí de dijous, us deixem amb Mr. Blue Sky d'Electric Light Orchestra. Bon dia, avui és dijous i queden 3 minuts per un quart d'11 del matí. Arrenquem a la Rambla, benvinguts! Bona nit. Mr. Blue Sky, please tell us why you had to hide away for so long. Fins demà! Hey there, Mr Blue, it's a place to be with you. Look around, see what you do. Everybody smiles at you. Hey there, Mr Blue, it's a place to be with you. Look around, see what you do. Everybody smiles at you. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i ara aquí, en aquest mateix magazín, circumpora una nova veu, una veu que s'incorpora cada matí a aquesta hora. És Mariona Sales, cap d'informatius, per portar-nos les notícies de Sant Jus. Mariona, bon dia. Bon dia, Daniel. Com estàs? Molt bé. Avui... Dia gris, avui, per això. Dia gris, eh? Sí, sí. Dia de pel·lícules, de manteta, de sofà... Tant de bo. I de gelat. Bueno, sí, gelat, sí, encara. Encara ve de gust una mica. Sí, encara, perquè dia gris, però fa calor, eh? Sí. Jo he arribat bastant acalorada aquí a la ràdio. I mira que vas considerablement abricada. No, m'he acabat tapant perquè al final he agafat fred, però quan he arribat... És que la pujadeta d'Indústria... Sembla que no, però la pujadeta l'ha vingut d'Indústria... Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí, sí, jo ara no l'haig de fer, però abans que la feia cada dia... Reconec que... Com que és més pausada que, per exemple, la del carribador, no? Carribador no enganya. Carribador no enganya, eh? Carribador et mostra ja directament el que és. Sí, sí, sí, et mostra realment el que t'espera. Però Indústria és un carrer que et diu, no, no, puja, puja, que no peso, que no peso, però quan arribes a dalt... Dius, ostres. Dius, vale, vale. Exacte. I per això arribo calorada a la ràdio. Però després m'estic una estoneta asseguda escrivint... i em torna a agafar el fred i ja per això m'he tapat. Però per això estem a època de portar capes. Totalment. Perquè hi ha hores que pots tenir molta calor i hi ha hores que pots tenir molt fred, així que... És l'època de la ceba. Anar a treure'n i posar, exacte. Sí, sí, l'època de la ceba. Jo he de dir que sóc bastant ceba, a partir que comença una miqueta el fred, fins que no torna l'estiu sempre sóc una ceba, perquè jo a l'hivern també hi ha moments que, clar, no fa tant de fred, però si fa fred em congelo, per tant he de portar moltes capes per anar adaptant-me. Ben fet, ben fet. Molt bé, doncs vinga, comencem amb els titulars de la jornada. Comencem fent aquest repàs de les notícies de Sant Just. Avui parlarem del programa de festes de tardor al nostre municipi. Parlarem tot seguit també del Correllengua 2025, que arriba a Sant Just amb activitats per promoure la llengua catalana. I tancarem amb la festa per celebrar un quart de segle de solidaritat als 25 anys d'acció solidària i logística. I passem avui amb aquesta notícia que ens arribava fa qüestió d'uns dies, ens arribava el programa complet de les festes de tardor i avui esclarim algunes de les activitats més destacades. Exacte, Sant Jus celebra del 14 al 26 d'octubre l'edició d'enguany de les festes de tardor amb un programa que, com sempre, convine activitats culturals, musicals, esportives, familiars... El calendari inclou més d'una trentena de propostes repartides per diferents espais del municipi. I entre les activitats destacades hi ha, per exemple, les exposicions Wangala, visions de resistència de la dona saharauí, i 10 anys després Inveí, així com el concert solitari de Sant Jús Solidari, el Correfoc, la tradicional dia de Castellera Canxinastà. També hi haurà activitats familiars, teatre, música, la Shopping Night, que també es diu nit de Sant Jús al carrer, que... Últimament, a les últimes edicions està tenint molt d'èxit i és potser de les principals activitats de les festes de tardor que omple el centre del poble de comerç i espectacles i també el concert de festes de tardor a la Bona Aigua. També tindrem la vertical Walden, l'aniversari del Tutuguri i diverses propostes de les associacions de veïns i de les diferents entitats locals. Qui vulgui consultar el programa complet ja el pot veure a la notícia que trobarà a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Seguim avançant amb més notícies, seguim avançant amb el correllengua i la llengua catalana que arriben amb aquesta nova jornada per reivindicar aquesta llengua que és tan important i que aquí al programa l'altre dia ja vam fer un testet de la importància que té de preservar aquesta llengua que és part de la nostra cultura i de la nostra identitat. Exacte, i és que aquí Sant Justa celebra el Correllengua 2025 els dies 10 i 11 d'octubre, que és una iniciativa organitzada conjuntament pel Casal Popular, la Sala, Omni Un Baix Llobregat Est i la Coordinadora d'Associacions per la Llingua Catalana, la CAL, per promoure, com has dit, l'ús i el valor social del català. Els actes començaran demà divendres 10 d'octubre, dos quarts de vuit del vespre, el cas del popular La Sala, amb la presentació del correllengua i la lectura del manifest, seguida d'on sopar amb pinxos i cançons populars. Del 13 al 19 d'octubre, la Biblioteca Joan Margarit acollirà una exposició dedicada a Mercè Rodoreda, escriptora qui repte homenatge en aquesta edició, I la jornada de dissabte 11 tindrà lloc davant del mercat municipal amb un col·loqui amb els lingüistes Maria Bardegí i David Valls i dinamitzat per Núria García-Libau, també un vermut musical i un dinar popular a càrrec de la paca. Els tiquets es podran adquirir anticipadament a la sala, a l'Ateneu i a cap llibreter. Molt bé, doncs també aquesta cita ineludible per aquest cap de setmana, una cita amb la llengua catalana. Passem a l'última qüestió del dia, en clau municipal. Passem a parlar d'aquests 25 anys d'una entitat històrica, d'una ONG, que ha ajudat molt tant al nostre municipi com també arreu del territori. Comencem parlant, si et sembla, d'Acció Solidària i Logística, Mariona. Exacte, Acció Solidària i Logística celebra el seu 25è aniversari amb una jornada plena d'activitats el dissabte 11 a partir de les 10 del matí al Casal de Joves. És una entitat amb una trajectòria de compromís amb projectes humanitaris arreu del món i ha preparat un programa que combina reflexió, convivència i activitats familiars. La jornada començarà amb la projecció del curtmetratge Gaza, una mirada a los ojos de la barbarie, seguida d'una taula rodona amb la participació de Salah Jamal, de la Comunitat de Palestina de Catalunya, Bea Artigues i representants d'ACL, d'Acció Solidària i Logística. A dos quarts d'una se servirà un vermut solidari gratuït i a les dues una paella popular amb conversa amb Diana Calderón i Francisco Meneses, representants dels projectes d'ACL a Honduras i Mèxic. Durant el dinar es projectarà el curtmetratge Piragua, Immigració i Racisme, produït per a CL i Caravan Films, i a la tarda hi haurà activitats per totes les edats, com l'espectacle infantil Blight amb xocolatada a les 5 de la tarda i el concert del grup còsmic Vocal Group a les 7 de la tarda per tancar la celebració. Doncs, Mariona, no marxis molt lluny, que farem el repàs ara dels diaris d'aquesta jornada, concretament de les portades del diari Ara, de la Vanguardia, del Periódico i del Punt Avui, però abans fem una petita pausa, fem un coma en el nostre relat del dia d'avui dijous amb la pausa publicitària i de seguida tornem amb aquesta lectura, amb aquest repàs de les portades dels diaris. Fins ara. Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, carretera Reial, Camp Mogoller i Gualdem i Torre Blanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat I ara, diaris. Aquesta hora donem un cop d'ull a les portades dels diaris de la jornada. En aquest cas ens aturem a les portades dels diaris d'avui dijous 9 d'octubre del 2025. I arrenquem, com sempre, aquest repàs amb el diari Ara Mariona. Doncs el diari avui obre amb la política a França, amb la crisi que tenen ara mateix, i diu que Macron nomenarà un nou primer ministre en 48 hores. Calé Cornú encamina la negociació i insta el president a tancar l'acord i posa en una cita seva que diu la meva missió s'ha acabat. També diu que guanya pes la possibilitat d'un executiu d'esquerres o un pacte amb els socialistes. I si marxem a política autonòmica, veiem la imatge principal del dia, que és la d'Illa, que en aquest cas s'està sentint apretat i inici d'estat ha morit per aquesta pressió que pugui fer Esquerra sobre el seu partit. Exacte, veiem el titular que diu Esquerra redobla la pressió aïlla pel finançament. També fan una anàlisi pel que fa al tema polític i diu fa check-in a les falsedats de l'extrema dreta. També altres notícies veiem que Sánchez salva tant l'embargament d'armes a Israel com la llei de mobilitat sostenible. També en portada avui del diari ara apareix Giselle Pelicot, que s'enfronta de nou amb els seus violadors i posa en una cita seva que diu Em vas violar, no és una escena de sexe. I tanca portada avui al diari Ara amb la notícia que diu que la consellera de Salut andalusa limiteix per les mamografies. Diu que Moreno Bonilla presenta un pla de xoc arran de l'escàndol. I el periódico obre avui en portada amb el PP de Carlos Mazón, que frena la seva caiguda i el bloc de la dreta resisteix. Pel que fa a la imatge central, emergeix la nova fira. L'ampliació del recinte afronta la seva última fase amb la instal·lació d'una cúpula metàl·lica i una passarel·la que connecta edificis. Pel que fa a l'estudi de la Diputació sobre el mercat de l'habitatge, diu que els pisos turístics creixen a ciutats veïnes de Barcelona. L'oferta d'allotjaments no tradicionals augmenta al barcelonès i al Vallès Occidental. El Garraf, el Maresme, Osona i el Berguedà registren descensos. Pel que fa a política autonòmica, com citàvem també al diari Ara, en aquest cas el periòdico diu que ella pacta gestionar 13.000 pisos i drets ensulars de la Sareb. Pel que fa a ensenyament, l'ensenyament obligatori fins als 18 anys costaria 1.500 milions més. Aquest és el tema del dia destacat avui al periòdico. Pel que fa al Caixa Research, institut fitxa tres experts d'elit en immunologia. I pel que fa a política, doncs, nacional, Sánchez recupera Podem i salva l'embargament a Israel. I també en clau de panorama, abans de tancar aquesta portada del periódico, ens donen una cita en vermell i en una zona una mica més apartada. No sé si no donen tanta importància, però sí que té importància perquè ens parlen de reta elèctrica, demana canvis urgents després de detectar riscos d'una nova apagada. Aquest article el trobareu a l'espai de panorama a la pàgina 25 del periódico d'avui dijous. Hem fet la portada de l'Ara, del periòdico, marxem ara a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Diu que el govern central salva el decret de l'embargament d'armes a Israel. Diu que després de tancar l'acord al màxim, Podem hi vota a favor, malgrat que assegura que el text legal aprovat és un colador. En fotografia principal parlem de la negociació sota les bombes. Diu que Egipte es va mostrar optimista sobre les negociacions entre Israel i Hamas, que acull el seu territori, mentre l'exèrcit israeli continuava amb els bombardejos de Gaza. I de fet veiem en fotografia principal una ciutat de Gaza pràcticament destruïda i que tot i així li continuen caient bombes d'Israel. Altres temes de l'avantguàrdia d'avui. Veiem que Catalunya gestionarà els 13.000 pisos del Banc Dolent per avançar en l'habitatge. També que els projectes catalans s'emportaran al gruix del Pla Elèctric d'Espanya del 2030. També parlant de la dimissió de la consellera de Salut Andalusa per la crisi de les mamografies, que el president de la Junta anuncia una reforma profunda del sistema sanitari. També pel que fa a la llei de mobilitat, que ha estat aprovada, diu que desbloca 10.000 milions de fons europeus. També pel que fa a Lleida, parlant d'aquest mosso, que l'han matat a trets, de fet el seu gendre, i que finalment s'ha entregat. L'estava escoltant l'altre dia per la ràdio i la veritat la notícia és bastant esfereïdora. Avui Mossos també ha posat una imatge de condol a la família i als companys, però bé, sembla que situació tensa la que es va viure a Lleida aquesta setmana. I passem també a l'entrevista a John Fossi, que és Premi Nobel de Literatura 2023. Exacte, li fan una entrevista avui a la Vanguardia i posen una cita seva que diu Déu no és responsable de l'Holocaust ni de Gaza. I tanquem amb una última portada, tanquem amb la portada del punt. Avui destaquen el testimoni de Josep Espar i Ticó del 1927 al 2022. Va ser impulsor del diari Avui, extret de les seves memòries. Hi ha aquesta frase que diu volíem que el director fos Ibáñez Escofet però va tenir un infart. Pel que fa a l'Observatori Municipal, avui ens aturem a Santa Coloma de Gramenet, Europa a terra a Santa Coloma, entrevistes a l'alcaldessa Mireia González i al cap de l'oposició, Sam Núñez. Pel que fa a la imatge principal, és una imatge d'uns nois amb jersei d'esquenes. En aquest cas, parla de l'home jove, el més proper a l'extrema dreta. Un estudi europeu confirma que el suport a la dreta radical ha augmentat des del 2020 entre els joves homes actuals. Pel que fa d'altres qüestions, en Abelcells destaca l'espai al d'ahir, els comptes que no arriben. La falta de pressupostos pel 2026 sobrevola el debat de política general al Parlament i també complica la crisi a França. Pel que fa a la crònica, l'oposició recorda a ella que no té socis i també de l'ànim Alberto al McGuffin. És una altra de les cròniques, en aquest cas David Portavella signa aquesta última crònica. Tanquem amb l'esportiu. La Lliga anuncia que durarà a Miami el duel entre el Villarreal i el Barça. Fixat pel dia 20 de desembre, serà el primer partit de Lliga fora de l'Estat. 20 de desembre, aquest primer partit de Lliga fora de l'Estat, Villarreal-Barça, a Miami. Aquest duel que es celebrarà, com dèiem, el mes de desembre. Mariona, amb això tanquem les portades d'avui dijous. Ens escoltem, en aquest cas, els bolletins informatius d'aquesta casa i també l'informatiu edició migdia a la una, quan acabi aquest magazín. I res, que tinguis bon dijous i demà tornem a estar aquí. Fins ara. I pel que fa a vosaltres, tornem de seguida, després d'aquesta pausa musical, arrencarem amb les efemèrides, també amb la carta del dia, amb la Palmira Badell, i avui tancarem la primera hora, com ho fem sempre, amb l'espai del temps, amb en Carles Rius, que també ens il·luminarà una mica, ens vislumbrarà quina és la situació per aquest cap de setmana, si hi ha modificat alguna cosa. doncs arran de la previsió que vàrem fer ahir. Ara us deixem amb Luis Fonsi i el seu Despacitor per anar agafant una mica de gust al cap de setmana. Tot i que encara ens queda divendres, avui ja és un dijous diferent, és un dijous amb gust de divendres. Bon dia. Si sabes que ya llevo un rato mirándote, tengo que bailar contigo hoy. Que tu mirada ya estaba llamándome. Muéstrame el camino que yo voy. Oh, tú, tú eres el imán y yo soy el metal. Me voy acercando y voy armando el plan. Solo con pensarlo se acelera el pulso. Oh, yeah. Ya, ya me está gustando más de lo normal. Todos mis sentidos van pidiendo más. Eso hay que tomarlo sin ningún error. Fins demà! Si te pido un beso, ven, dámelo. Yo sé que estás pensándolo. Que eres malicia con delicadeza Pasito a pasito, suave suavecito Nos vamos pegando poquito a poquito Y es que esa belleza es un rompecabezas Pero pa montarlo aquí tengo la pieza Despacito, quiero respirar tu cuello despacito Deja que te diga cosas al oído Para que te acuerdes si no estás conmigo Despacito, quiero desnudarte a besos despacito Bona nit. Suave, suavecito. Nos vamos pegando poquito a poquito. Hasta provocar tus gritos. Y que olvides tu apellido. Despacito. Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo, per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Aprovem-ho en català. Molt per parlar. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Col·labora Ràdio d'Esvern. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. I ara marxem a repassar les efemèrides de tot el dia com avui. De fet, aquesta secció es podria dir tal dia com avui, perquè comencem gairebé sempre amb aquesta mateixa frase. Tal dia com avui de 1967, és a dir, el 9 d'octubre de 1967, moria a Bolívia Ernesto Che Guevara, en aquest cas capturat per l'exèrcit bolivià amb suport de la CIA. El va convertir en un símbol internacional de la revolució i les lluites socials. Com a curiositat, després de ser executat, el seu cos va ser exposat davant la premsa per demostrar la seva mort en unes imatges que recordaven deliberadament a la iconografia de Crist. El mateix dia, però, a l'any 1986, s'inaugurava a Reykjavik la trobada entre Ronald Reagan i Mikhail Gorbachev, una cimera clau de la Guerra Freda. Tot i no aconseguir un acord definitiu sobre la reducció d'armes nuclears, va obrir la porta al de gel entre les dues potències. I és interessant també saber que les converses es van celebrar a la petita casa López. Hofdi, un edifici que des de llavors s'ha convertit en punt d'atracció turística a Islàndia. I acabem amb música. El 9 d'octubre de 1940 naixia a Liverpool John Lennon, membre dels Beatles, icona del segle XX, una efemèride rodona que ens va molt bé per tancar aquest espai amb una de les seves cançons més universals. De fet, Deixeu-me comentar una cosa, i és que si mirem el calendari, gairebé cada dia hi ha una efemèride dels Beatles, de John Lennon, de Paul McCartney, de qui sigui. Però és curiós que van deixar una empremta tan gran que gairebé cada dia hi ha coses que ens recorden a ells. Avui no posarem exactament una cançó de John Lennon, perquè podríem posar l'imàgin, per exemple. Avui posarem l'Estem by Me, que no és una cançó pròpiament d'ell, però sí una versió que va fer ell i que és meravellosa. Estem by Me, John Lennon, a Ràdio d'Esverno. Fins demà! I quan queden 11 minuts per arribar a les 11 del matí, marxem de John Lennon a la carta del dia. Palmira Badell, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Bé, avui vinc dedicada a les estacions de l'any. Sí. A veure, perquè com que acabem d'entrar a la tardor, que no és que no m'agradi, però això que s'escurci el dia, no hi ha tantes hores de claror, és això el que no m'agrada. Aviat Si vols anar a un acte, és possible que hi vagis, que ja sigui fosc. I no és estrany que et faci mandra. El canvi d'hora encara l'accentua més, perquè se'ns costa. A finals sempre enganxa festes de tardor. Ara m'agrada l'estiu. M'agrada l'estiu per la llargada del dia. A cada estació hi ha de bo i de dolent. Si fem valoració de cada un, trobarem de tot. Mira, durant la primavera surten les flors, el paisatge és bonic i si ha plogut abans la verdor encara el fa més bonic, comença a fer dies de tot, ara fresca, ara calor, d'ençada, el canvi climàtic comença abans i és més imprecisa. Diuen que la primavera la sang altera. No sé si és veritat, deu ser perquè fa molts canvis. Potser l'estiu no canvia tant, es dedica a fer calor i fer el dia més llarg i més hores de claror i la majoria de festes majors, i les vacances. Les calorades dels últims estius han estat fortes, però això agraeix la temperatura. I val a dir que la Tordó ens regala un paisatge espectacular. L'hivern, el nostre hivern, no és una estació exagerada. No patim temperatures extremes. Sí, de tant en tant fa una enferidada, sense oblidar els 62%. que tu no el vas viure. M'ho va explicar la meva àvia. Jo no hi vaig viure a la pròpia carn, però m'ho van explicar. Sí, sí, jo sí que estava a la pròpia carn. I alguna altra nevada, que a nosaltres ens fa il·lusió una nevadeta aquí, perquè no acostuma a fer-ho. Em crec el canvi climàtic, però també crec que no recordem que tots els estius fa calor i tots els hiverns fa fred. Si us haig de ser sincera, jo viuria sempre l'estiu. Tot i això no soc gens fredolica, suporto l'hivern perfectament. De fet, prefereixo l'estiu o l'hivern més que primavera o tardor per ser més imprecises. Això de no saber si amb el que t'has vestit tindràs fred o calor, m'empipa. Però ves quin remei ens toca a tothom aguantar les quatre estacions cada any. No caldria atabalar-nos per això de la temperatura. la pluja, el bon temps, perquè no podem canviar. Sí que podem estar alerta amb la prescripció del temps, que a Catalunya sempre ha estat un interès. Encara que a vegades falli, hem d'entendre que no és una ciència exacta, que passa ben poques vegades. El que més em preocupa, ara, en aquest moment, és si d'una vegada no canviem l'hora. I el que més em preocupa és que ens quedem amb la d'hivern. amb la que canviarem ara però no veig cap avantatge per enlloc de moment fan marejar la perdiu i no es toca el sistema del canvi de moment els que ho han de fer no diuen res per tant són rumors que corren per aquí el canvi d'hora però quan vingui el canvi d'hora em tornaré a parlar encara que només sigui per recordar-ho però de moment Quina estació prefereixes? Jo pel Mira soc molt de tardor. A mi la tardor m'agrada molt perquè m'aporta molta pau, tot i que el mes de setembre és una mica esbojarrat, però també t'haig de dir que el mes de setembre és un mes que està conciliat per dues estacions. que és la de l'estiu i la de la tardor, però a partir de l'octubre jo gaudeixo molt. Avui, per exemple, arrenca el Festival de Sitges, que és una de les cites per mi més extraordinàries que hi ha en el calendari de tardor. M'encanta anar al Festival de Sitges a veure pel·lícules de terror i gaudir. Després també avui arrenca les festes de tardor de Sant Feliu, que també és un punt molt nostrat, perquè en aquest aspecte entre Sant Just i Sant Feliu hem fet molta xarxa durant molt de temps. En el meu cas també tinc família allà i m'agrada. Per tant, podríem dir... que la tardor, sumat, doncs, als panellets, al mosquatell, a les castanyes, podríem dir que la tardor m'agrada molt, Almira, m'agrada molt, sí. No, no, sí, totes tenen el seu què, però jo, per estar bé, l'estiu, la porta oberta, sentir la gent que passa pel carrer, Jo sí, jo sí, prefereixo l'estiu. Però no ens queixem, en tenim un que tant. No ens hem de queixar, ens hem de queixar. Això mateix, doncs fins dijous que ve. Fins dijous vinent, Palmira, una abraçada molt gran, cuida't molt. Gràcies, adeu. Fem petita pausa i tornem de seguida amb el temps. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. 3 minuts per les 11 del matí. Ara fem un repàs al temps. Carles Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Com a tot? Doncs força bé, força bé, de dijous, que diu aquell. De dijous, eh? Sí. Veig que t'hi has posat una mica a la finestra ara, abans d'entrar, no? Anava a dir una castellanada, per això no la diré, t'has assumat, però... T'he sumat, però... Sí, l'he acabat dient, però... He anat a ensumar la pluja. Sí, exacte. Has donat un cop d'ull aquí a la finestra per veure què estava passant, perquè t'he dit, escolta, que està plovent, i em diu el Carles, no, no, és que hauria d'estar plovent. Sí, sí, no, no, sí, és que aviam els mapes ho marcaven així, a més que s'animava una miqueta més a partir del migdia, i a hores d'ara tenim una tempesta cap a Sant Boi, podríem dir que sí, el recorregut seu és cap aquí, per això mirava ara, per això m'assumava, Perquè si el recorregut és cap aquí probablement tinguem una mica de ruixat important. Està plovent a la ciutat de Barcelona, sobretot més cap al litoral que no pas cap a l'interior, però també ho acabarà fent cap al sud del Maresme i les precipitacions més destacades, com dèiem l'àlis aquella, estan afectant el País Valencià. És un episodi de pluges que ens acompanyarà bona part dels propers dies als països catalans, sobretot. el País Valencià, però que a Catalunya, doncs, estarem al marge, però de res, qui jo, potser, aquest àlis, finals d'aquesta setmana s'apropa una mica més a Catalunya i ens podria aportar una mica d'inestabilitat. Ho expliquem. De moment, avui, aquesta possibilitat de precipitacions, precipitacions que ens poden acompanyar durant el matí poca cosa, al migdia una miqueta més i a la tarda podrien començar a fluixar. No es descarta la possibilitat que de nit i matinada pugui caure alguna goteta a Sant Jús, o sigui que durant la propera nit de dijous a divendres pugui caure alguna gota i demà divendres serà un dia que ens aixecarem amb una mica de ressaca de núvols però el sol s'anirà imposant. No és que ens quedi un dia esplèndid però sí que el sol guanyarà terreny i s'acabarà aquest episodi petit de pluges. El que deien, els mapes estan al voltant d'entre els 5 i els 10 litres per metre quadrat. Pot ser que ploguïm una miqueta més d'intensitat d'aquí una estona, podríem arribar a aquesta quantitat. De cara al cap de setmana, doncs dos dies bastant diferenciats, però demà ho acabaríem de confirmar. Un dissabte amb sol, amb temperatures agradables, al migdia, no hem parlat de temperatures, ahir vam arribar als 24, ara en tenim 20, ens quedarem amb 21, com a molt, a tot es dirà 22. De cara a demà divendres tornaríem a recuperar els 23, 24 i el dissabte també. Són dos dies, divendres i dissabte, com que tindrem la presència del sol i en aquesta època encara escalfa, doncs podem tenir temperatures una mica més agradables al migdia. De cara a diumenges, quan comença potser a canviar una mica l'altruïtat. Demà ho acabarem de confirmar, però si és així, potser el diumenge torna a ser una mica inestable, una mica variable, amb possibilitat d'alguna precipitació sent just. que demà confirmaríem, i si l'Ali s'apropa, entre dilluns i dijous de la setmana que ve, seguiria plovent a casa nostra. O sigui que és una bona notícia que confirmarem demà. Pendents del cap de setmana, avui però pluja pel matí, a la tarda en principi hi haurà pluja o no? A la tarda poca cosa i a la nit alguna coseta. És un dia avui una mica rúfol. Molt bé, pendents d'això. Gràcies, Carles. Fins demà. Adéu-siau. I ara sí, fem petita pausa pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i de seguida tornem aquí a la Rambla, al magazín de matins d'aquesta casa. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota. Us ho estem explicant des de primera hora. Israel i Hamas han pactat la primera fase del pla de pau per Gaza sota la pressió del president dels Estats Units, Donald Trump. L'acord preveu la llibertat de tots els ostatges israelians, l'excarceració de 2.000 palestins, l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza i la retirada de l'exèrcit fins a una línia pactada. L'anunci s'ha rebut amb entusiasme a la franja, tot i la por que un cop allibrats els captius torni la guerra. Enviats especials a Jerusalem. Josep Forns i Vicent Mifsud, bon dia. Bon dia. L'exèrcit israelí està preparant el replegament de les forces de Gaza després d'aturar els atacs a l'espera que el govern de Netanyahu aprovi la primera fase del pla en la reunió d'aquesta tarda. De moment es retiraran fins a una posició que permeta fer l'alliberament dels hostatges vius i l'entrega de les restes dels morts amb garanties. En contrapartida, Israel posarà en llibertat uns 1.700 presos detinguts a Gaza durant els últims dos anys i 250 més condemnats a cadena perpètua. Els Estats Units i Qatar haurien donat garanties a Hamas que Israel no tornarà a trencar la treva després d'aquesta primera fase, com van fer de forma unilateral el passat mes de març. I més notícies, Natàlia Ramon. Un dia, perquè s'acabi el període d'acceptació de l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, el president del Banc BAS, Carlos Torres, afirma que aconseguiran el 50% del suport dels accionistes. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Torres ha assegurat que gairebé tots els inversors institucionals aniran a l'OPA i que té dades que confirmarien que també hi haurà un tant percent important dels minoristes del Sabadell que s'inclinaran per acceptar l'oferta. El dato que sí que tenemos a ciencia cierta es el de las aceptaciones que se han producido en las acciones que hay depositadas en BBVA, porque esas conocemos la base completa y vemos las que van llegando. Y estamos ya por encima del 40% quedando los tres días que quedaban, porque este es un dato anterior al de ayer, y eso nos hace ver que también en el mundo minorista vamos a ver aceptaciones importantes. La ministra de Treball anuncia que s'ampliarà fins a 10 dies el permís laboral en cas de mort d'un familiar i promet un nou permís per cuidar malalts en tractaments pal·liatius. La proposta no té data per aprovar-se i s'haurà de votar al Congrés. Madrid, Paula Brujats, bon dia. Bon dia. Després de fracassar amb la seva proposta per reduir la jornada laboral, Iolanda Díaz fa un altre pas, anuncia aquests dos nous permisos de 10 dies per mort d'un familiar proper i un nou permís per als treballadors que tenen familiars en cures pal·liatives. Des d'un esmorzar informatiu ha demanat als empresaris que no hi posin pegues. Y esto es una demanda que existe en nuestra sociedad, porque los permisos que tenemos son demasiado exiguos. Sé que aquí hay empresarios y empresarias que tomen esta medida con cariño, porque esto redunda también en el bienestar de las empresas. No ha donat gaires més detalls, anunci genèric per ara l'espera que la llei s'aprovi al Consell de Ministres i després encara haurà de passar pel Congrés. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid. A Eivissa i Formentera han suspès avui les classes davant l'alerta taronja per pluges i tempestes pel pas de la Dana Alice. La direcció general d'emergències de les Illes assegura que després dels forts aiguats de fa una setmana s'ha aconsellat tècnicament el tancament de les aules per evitar desplaçaments. Palma, Caterina, Carmany, bon dia. Bon dia. La mesura s'ha pres de manera preventiva i tenint en compte les inundacions que van patir les pitiuses la setmana passada pels forts aiguats. Per això s'han suspès les classes a tots els centres educatius. Emergències manté l'alerta taronja fins a les 6 de l'hora baixa perquè es preveu que es puguin acumular uns 100 litres per metre quadrat en 3 o 4 hores. Per tant, pluges persistents en una zona ja afectada. Catarina Germant Jaume Palma. Una de cada cinc escoles concertades de Catalunya no escolaritzen el mínim d'alumnat vulnerable que marca la normativa. Ho alerta la Fundació Bufill en un informe on demana al Departament d'Educació que condicioni la renovació dels concerts a l'acollida d'alumnat vulnerable i deixi de finançar centres que qualifica d'elitistes. L'informe detalla que un de cada cinc centres concertats només matriculen un o cap alumne vulnerable per aula, quan la normativa diu que haurien de ser dos per classe. També que un 10% d'aquests centres ja han incorporat certa diversitat, però que continuen sense reflectir l'entorn on estan situats. Xifra en un terç del pressupost el que el departament paga pels concerts, uns 400 milions d'euros, i demana al govern que ho revisi. Esports, Marcos García. L'Espanyol fa oficial el canvi de propietat. A partir d'ara, passa a mans del grup BSL, que encapçala l'empresari dels Estats Units, Alan Peis. Ahir, les dues parts ja havien firmat la compravenda del Club Blanc i Blau. Aquest grup que encapçala Peis, el grup B-SL, també és el propietari de Barley de la Premier League. El Barça prepara un pla específic per al retorn a l'activitat de la Minyamal. Segons va avançar i al tot costa de Catalunya Ràdio, el club prepara aquesta feina amb l'objectiu que estigui al 100% de cara al partit de Champions contra l'Olimpiakos, que és el dia 21 d'octubre. Encara primera, l'Oviedo acaba d'anunciar la destitució del seu entrenador, Belko Pau. L'Uni Girona debuta a l'Eurolliga femenina de bascat amb una victòria clara contra el Gadiña polonès. 86 a 53 a l'Eurocup masculina, primer triomf del Baxi Manresa, també contra un rival polonès, l'ESLASC, en aquest cas 74 a 62. I en embola el Barça afronta a tres quarts de nou del vespre la quarta jornada de la Champions masculina. Rep a casa el Palau, el Pic Zeguet d'Hongria. Aquest Barça Zeguet el farà a Esport 3. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Salles Vilanova. Acció Solidària i Logística celebra el seu 25è aniversari amb una jornada plena d'activitats el dissabte 11 d'octubre a partir de les 10 del matí al Casal de Joves de Sant Jús. L'entitat, amb una trajectòria de compromís amb projectes humanitaris arreu del món, ha preparat un programa que combina reflexió, convivència i activitats familiars. La jornada començarà amb la projecció del curtmetratge Gaza, una mirada a los ojos de la barbàrie, seguida d'una taula rodona amb la participació de Salah Jamal, de la Comunitat Palestina de Catalunya, Bea Artigas i representants d'ACL. A dos quarts d'una del migdia se servirà un vermut solidari gratuït i a les dues una paella popular amb conversa amb Diana Calderón i Francisco Maneses, representants dels projectes d'ACL a Honduras i Mèxic. Durant el dinar es projectarà el cormatatge, piragua, immigració i racisme produït per a ACL i Caravan Films. A la tarda hi haurà activitats per totes les edats com l'espectacle infantil Blight amb xocolatada a les 5 de la tarda i el concert del grup còsmic Volker al grup a les 7 de la tarda per tancar la celebració. Sant Jus d'Esvern celebra del 14 al 26 d'octubre una nova edició de les Festes de Tardó, amb un programa que combina activitats culturals, musicals, esportives i familiars. El calendari inclou més d'una trentena de propostes repartides per diferents espais del municipi, amb la participació d'entitats locals i la col·laboració de l'Ajuntament. Entre les activitats destacades hi ha exposicions, com Guangala, Visions de Resistència de la Dona Sagraüí, i 10 anys després Invaí, Així com el Concert Solidari de Sant Jus Solidari, el Correfoc i la tradicional Diada Castellera Can Ginestar. També hi haurà activitats familiars, teatre, música, la nit de Sant Jus al carrer, que omplirà el Centre de Comerç i Espectacles, i el Concert de les Festes de Tardor a la Bona Aigua. El programa inclou a més la Vertical Walden, l'aniversari del Tutuguri i diverses propostes de les associacions de veïns i entitats culturals. Podeu consultar el programa complet en enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sant Lluís d'Esverns celebra el Correllengua 2025 els dies 10 i 11 d'octubre, una iniciativa organitzada conjuntament pel Casal Popular La Sala, Omni Un Baix Llobregat Est i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana per promoure l'ús i el valor social del català. Els actes començaran divendres 10 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre al Casal Popular La Sala, amb la presentació del correllengua i la lectura del manifest, seguida d'un sopar amb pinchos i cançons populars. Del 13 al 19 d'octubre, la Biblioteca Joan Margarit acollirà una exposició dedicada a Mercè Rodoreda, escriptora qui és retomenatge en aquesta edició. La jornada de dissabte a 11 d'octubre tindrà lloc davant del mercat municipal, amb un col·loqui amb els lingüistes Maria Verdagí i David Valls, dinamitzat per Núria García Alibau, i un vermut musical i un dinar popular a càrrec de la paca. Els tiquets es poden adquirir anticipadament a la sala, la teneu i que el llibre té. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Bona nit. Badlands, you got a little or a deal If the world that understands the price you gotta pay Keep us till it's understood And these badlands start treating us cute Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Hi ha deu minuts per arribar a dos quants de dotze del migdia. Seguim aquí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio Desbens. Soc Daniel Martínez i com cada matí us presento aquest magazín matinal. Ara a la segona hora, marxem a l'entrevista del dia. Com molts de vosaltres sabeu, aquesta setmana es comemora el Dia Mundial de la Salut Mental, concretament demà, dia 10 d'octubre. I avui al programa volem també fer ressò de les tasques que s'estan duent a terme aquí al nostre municipi, concretament del grup d'ajuda mutua. Aquests grups són un recurs... adreçat a cuidadors, cuidadores, a gent també que necessita aquest espai per compartir i per descobrir també formes de gestionar les nostres emocions. En aquest cas, avui al programa hem convidat a Núria Boquera, que és coordinadora d'aquest espai, i també a Carme Pedrosa Veïna, que participa des de fa anys en aquest grup d'ajuda mútua. La saludem amb elles. I després, a continuació també, si tot va bé, s'hi sumarà Isabel Darder, regidora d'Acció Social. Carme, Núria, bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé. Com va tot? Avui dia plujós, però de la pluja també trobem la calma, trobem la pau, trobem la serenor, que a vegades ens ajuda. I avui, doncs mira, ja estic veient entrar aquí als estudis de Ràdio d'Esverna Isabel Darder, per tant, en uns minuts la tindrem aquí al programa, ja pot anar passant si ens està escoltant, i res, bàsicament, explicar als nostres oients, Núria, què és aquests grups d'ajuda mútua i com funcionen. Bon dia. Mira, us ho explico. Els grups d'ajuda mútua s'expliquen amb el seu mateix nom. És un grup de... en general són grups de persones amb una mateixa afinitat problemàtica, dificultat o a vegades fins i tot iniciatives pròpies. que s'agrupen de forma voluntària, que s'agrupen de forma horitzontal, és a dir, aquí no hi ha jerarquies, no hi ha ningú que sàpiga més que ningú, no hi ha ningú que dirigeixi més que l'altre i té com a finalitat el suport entre iguals, en aquest cas, afavorint l'entesa i sobretot val a dir que són grups en els que no es qüestiona, en els que no es jutja. I en el que diria que tampoc s'aconsella, és a dir, en un grup d'ajuda mútua no trobaràs allò de dir jo de tu faria, eh, Carme? El que trobaràs és a mi m'ha funcionat això. I això és molt important, perquè quan tu dius jo de tu faria, ja estàs dient o estàs pronosticant que aquella persona o no ho ha fet o no ho ha sabut fer... I això és una cosa que ens surt espontani, eh, Carme? Totalment. Totalment. Des de l'altra banda, Carme, com ho valoreu, aquest tipus d'iniciatives? Doncs jo personalment, i crec que tothom en general, ha sigut un... Per mi m'ha funcionat molt bé. Jo vaig arribar en aquest grup desesperada perquè no entenia el que estava passant a casa meva... Llavors, doncs, gràcies a la Núria i a la persona que ens va atendre en aquells moments, he entès el que hi ha, m'ha ajudat moltíssim. La vida és molt més fàcil comprenent les coses. És una cosa que està a l'ordre del dia... i molta gent no ens entén, ni entén el malalt, ni entén les persones que estem al seu costat, i aquest grup ajuda a sentir-te bé, a donar-te consells, el que diu la Núria, jo faria, jo faria, i amb aquest jo faria, doncs t'ho fas, i et va bé o no et va bé. Llavors aquest grup serveix per comunicar-ho i entre tots ajudar-nos. Clar, doncs també aprofitem per posar una altra mirada sobre de la taula, la mirada d'Isabel Darder, regidora d'Acció Social, que acaba d'arribar als estudis. Isabel, bon dia. Bon dia. Des de l'Ajuntament, aquest tipus d'iniciatives, com es valoren i quines són les tasques que fa l'Ajuntament per donar suport a aquest tipus d'espais? Jo crec que des de l'Ajuntament el que fem és posar a disposició dels veïns i veïnes de Sant Just aquest tipus de servei, i a més amb una persona responsable de benestar, que és la Núria, que fa una feina magnífica, del qual des de l'Ajuntament estem orgullosos. I que sempre hi és. Sempre hi és, i a més la mirada que ella té sobre la salut mental i sobre els usuaris, jo crec que realment és un regal pels veïns i veïners de Sant Just. Jo crec que ella veu clarament i sent una empatia i una professionalitat, no només empatia, vers aquests tipus de necessitats, que realment ens cobreix una part molt important dels serveis que hem de donar com a Ajuntament. Molt important és no sentir-te sola. I amb aquests grups i amb aquesta persona que ens ajuda sempre, doncs és això, no sentir-te sola. I en el moment que tens un patiment o que tens una angoixa, Sempre hi ha algú que t'ajuda, encara que sigui dient bon dia. O sigui que saps que sempre hi és i que no falla, la veritat. El més dur és la soledat no volguda, el fet de sentir-te sol sense voler-ho. i que en aquest aspecte ho veiem sobretot en la bellesa, però també en altres espais de la vida, que ens podem veure abocats en aquesta solitud, degut a canvis, degut a situacions que no sabem gestionar, i això moltes vegades ens aboca a aquestes depressions, a l'ansietat i a l'augment de malalties de caire mental. I en aquest aspecte que hi hagi aquests recursos és molt important. I clar, seguint una mica la línia de preguntes que li fèiem a la Isabel, quins recursos humans, econòmics, logístics, destina el consistori per assegurar aquesta continuïtat i també que veïns, veïnes com la Carme tinguin a l'Ajuntament del seu costat pel que faci falta. Sí, jo crec que cal tenir molt en compte que les persones que tenen problema de salut mental no solament és que tenen aquella malaltia i aquest problema en concret, sinó que pel fet de l'estigma i de la invisibilització, que són invisibles, hi ha moltes altres àmbits, o sigui, necessiten una ajuda molt transversal. perquè no només és la malaltia, sinó que són persones que es veuen a vegades marginades pel que fa al buscar feina, al tenir un habitatge, moltes temes transversals que des de l'Ajuntament, que des de serveis socials tenim aquesta mirada transversal de poder ajudar. I per tant, pel que fa, jo crec que la Núria té molt en compte aquesta transversalitat i la té molt clara, i treballa amb tot el seu equip de benestar perquè es tingui en compte aquesta transversicitat, totes les persones que hi ha de forma molt clara. També cal dir que les dones tenen un afegit, perquè pel fet de tenir salut mental encara tenen molt més estigma i estan més marginades socialment. i per tant jo crec que la mirada és bona perquè a més la Núria també s'encarrega de temes de dona i per tant jo crec que estem a sobre d'aquests temes. Estem amoïnats en aquest moment perquè totes les dades ens diuen que des de la pandèmia La medicalització, sobretot perquè fa adolescents i joves, ha augmentat un 30% i que realment hi ha alguna cosa que ha ressorgit o ha explotat o ha emergit, que abans estava suposament amagada i per tant necessitem més mans i més recursos per atendre'l. Estem treballant amb la Generalitat pel fet que, com hem passat a ser més de 20.000 habitants, serem àrea bàsica de serveis socials, encara no sabem els termes en què passarem, però tenim l'esperança que pel fet de passar a ser àrea bàsica i no tenir alguns serveis dependents del Consell Comarcal, pel fet de ser un municipi més petit, ara serem més grans, També podrem nosaltres redistribuir els serveis i tenirem segurament més personal per atendre aquests àmbits i tots els àmbits que creiem que els païens de Sant Just. Es podria actuar amb més facilitat i amb més rapidesa, més celeritat. M'agrada molt aquesta menció que feia l'Isabel també a aspectes de dades. M'agradaria aterrar-ho Sant Just. Un 21% de la població de Sant Just ha tingut o té un problema de salut mental. Una dada que ens ha quedat bastant al cap i que aquests dies en fem bastant de ressò. Núria Boquera, deixa'm que et pregunti sobre aquest estigma que comentava ja la regidora. Encara hi ha molt d'estigma al punt de la salut mental i la meva pregunta és que des d'espais com aquests d'ajuda mútua des de l'Ajuntament, què és el que es pot fer per combatre aquest estigma? Mira, jo volia puntualitzar un parell de coses, si em permets, abans. Endavant. En referència al tema del que s'està fent des de l'Ajuntament, que li preguntaves a la Isabel, volia puntualitzar una cosa que és important i és que a l'Ajuntament, al municipi de Sant Just d'Esvern, tenim una taula de salut mental creada i que està en funcionament. Aquesta taula ens serveix per crear estratègies, desenvolupar programes i van obert-se bàsicament sobre tres eixos, que és la inserció laboral, l'habitatge i la... la integritat de la persona, l'atenció a la integritat de la persona. No tenint la persona en compte només perquè té un trastorn mental, sinó perquè la persona és una persona que, a més, pot patir un trastorn mental. Això per un cantó. I llavors, per l'altre cantó, el que també volia dir és que, en referència a les dades que un 21% de la població de Sant Just ha patit o pateix un trastorn mental, vull dir que, o el que volíem dir quan fèiem aquest article, és que aquest 21% és el reconegut. Clar. D'acord? És a dir, és el que està en una estadística, és el que s'ha visitat... El que ha demanat ajuda... El que ha demanat ajuda... El que està en un cas... Però hi ha moltes persones, moltes persones més, que evidentment estan passant un moment emocional dolent que tenen un trastorn clarament i que no estan diagnosticades i que no estan en tractament. Això ho podem dir i ho podem fer palès perquè és el que veiem nosaltres cada dia a serveis socials. Moltes persones que estan en aquesta situació per diversos motius, a vegades endògens, a vegades i sovint exògens també, i que no estan diagnosticats i que gran part de la nostra feina és poder vincular-nos amb aquestes persones i redirigir-les, reorientar-les a un servei on se la pugui atendre a nivell sanitari conjuntament amb nosaltres. I per acabar el que volia dir és que durant tots aquests anys que l'Ajuntament ha esmerçat esforços i pressupost, etcètera, per portar a terme aquest programa de salut mental, hem creat, i estem molt orgullosos de dir-ho, hem creat una xarxa importantíssima, una xarxa de coordinació amb els diferents agents que estan intervenint en aquest tema, que ens fa... més potents que a altres llocs i sé que ara m'estic tirant, ens estem tirant flors, però és així. Jo parlo en molts serveis socials en els que em diuen, jo truco al CESMA i no m'agafen el telèfon. Doncs senyors, aquí tot això ho tenim com molt ben organitzat, tenim molt ben organitzats com podem fer els trasllats involuntaris, com atendre les famílies quan estan en aquesta situació i volia deixar-ho palès, perquè el grup d'ajuda muta és una cosa que, a més, està funcionant des del 2009, ininterrompudament, fins i tot amb Covid. Vull dir, vam ser dels pocs que vam poder continuar, i això és important, que és el tema que ens aplega avui, però també volia fer menció de tot això perquè, bé, perquè em sembla que la Isabel no ho ha dit, però... A mi m'agrada dir-ho. I saps què m'ha passat? Que ara s'ha oblidat la pregunta que m'havies fet. Doncs jo te la repeteixo molt de gust. Parlàvem de l'estigma que hi ha al voltant de l'assol mental i de l'administració. Què pot fer per combatre aquest estigma i des de grups com el de grup d'ajuda mútua? Doncs mira, el millor que pot fer i que fa l'Ajuntament i el millor que pot fer qualsevol ciutadà i ciutadana d'aquest poble i del món contra l'estigma és fer una cosa tan senzilla com normalitzar. Perquè tu pots normalitzar veure una persona amb una cadira de rodes, però sembla que no acabis de normalitzar veure una senyor o una senyora que vesteix estrafolar aïllament, segons nosaltres, o que va parlant pel carrer sol. Hem de començar a normalitzar això. Clar, sí, sí, totalment. I no passa res. No passa res. Aquest és el primer pas. I una altra cosa que estem fent de l'Ajuntament, que ho tenim a les Beceroles i que volem que en algun moment, jo espero que l'any que ve pugui fer-se realitat, és fer el protocol antiestigma des d'un pla municipal. Molt bé. Jo crec també, Dani, que és important que la gent entengui que no existeixen els bojos i els altres, sinó que tots podem ser bojos, haver estat bojos, o tenir un fill, una mare, un germà... que ha tingut un problema de salut mental. No és un problema dels altres, és una cosa que no em toca, que no és meva, sinó que és meva perquè, primera, som humans i som persones, i després, perquè forma part de la vida. És la vida mateixa que té això. Igual que ens podem trencar una cama un dia, podem tenir un... Una petita recaiguda, podem tenir un trastorn, etc. Vull dir que no evitem pensar que no ho vam nosaltres. Jo penso que des de les generacions joves, les generacions que han patit la Covid, aquest tancament... a casa pel confinament i tot això que arran d'aquí potser hem vist de forma més clara i més evident el fet d'anar al psicòleg el fet de necessitar ajuda de buscar ajuda, sento que d'alguna forma aquí els joves sí que ens donen una lliçó que és la lliçó de dir obertament que va anar al psicòleg que moltes vegades diuen, no, és que jo vaig al psicòleg o no, avui quedarem més tard perquè surto al psicòleg i això jo crec que és una cosa molt bonica i molt positiva que és el fet d'acceptar que Necessito recursos, necessito eines per seguir amb la meva vida, per continuar, per aixecar nous reptes, per afrontar noves etapes de la meva vida. A vegades no tenim aquests recursos perquè no ens els han donat, perquè no els hem après. I d'alguna manera el fet de dir, no, és que vaig al psicòleg, no tal, normalitzar-ho, crec que també és bonic i és interessant. Daniel, jo crec que això és un primer pas interessant, com tu dius, però no és el mateix en el psicòleg que tenir un trastorn mental. No, no, totalment, però que a vegades els joves se'ls estigmatitza que no i tal, i crec que en aquest cas ens donen una lliçó. No, no, crec que és un bon pas i és una bona normalització, però tenir un trastorn és una cosa molt diferent i molt més socialment rebutjada i més difícilment... No és fàcil de gestionar per la família, sobretot, i per l'entorn d'aquesta persona. Aquí també parlem dels cuidadors, avui, efectivament. Sí, no, per això mateix. Jo crec que suposo que els que som vells recordem que abans teníem referents socials a la nostra vida, que si era el mestre, que si era el metge de capçalera, que si era el mossèn, i totes aquestes figures han anat desapareixent. No existeixen ara, no són referents nostres, i potser poden ser els psicòlegs benvinguts també com a referents per anar, el moment que tenim un entrebanc, anar-nos guiant. Però els trastorns mentals és una cosa, jo crec, molt lluny d'això. Que una persona amb trastorns mental pots anar al psicòleg, sí, però una persona que va al psicòleg no té per què tenir trastorns mentals. No, no, totalment, no ho hem volgut associar en cap cas, eh? Jo volia especificar-ho perquè crec que cal tenir aquest matís, també. Al final, el seu mental és una escala de grisos, no?, que hi ha molts nivells i està clar que aquest matís, doncs, també evidencia aquests nivells que pot haver... Jo ho volia equiparar, per exemple, una cosa és trencar-se una cama i l'altra cosa és tenir diabetis, eh?, que la diabetis és per tota la vida i que t'ha tractat d'una manera... i que t'afecta a tot el teu entorn i a tota la teva vida quotidiana, I en canvi una cosa és tenir-te trist un dia perquè t'ha passat una desgràcia i l'altra cosa és tenir un trastorn mental que també és per tota la vida. Doncs deixeu-me que parli amb la Carme, que he parlat poc, i volia també preguntar que, com bé citaves abans el fet que trobar espais com aquests a tu t'han ajudat molt, que t'han donat eines, quin canvi has notat tant al teu dia a dia gràcies a aquest espai d'ajuda? Molt. Molt. El primer, jo crec que acceptar que tens una persona al teu costat que té un trastorn mental costa molt. Llavors, en el moment que tu acceptes... i entens el que passa i tens les eines per poder seguir amb aquesta persona, doncs la teva vida canvia. Canvia total perquè és el que comentes, un dia pots estar trist, però jo sempre dic que pel cap d'aquestes persones no saps mai el que passa. Et pot enganyar perquè són molt llestos també. Llavors, gràcies a totes les eines que ens han donat i a l'ensenyament de la malaltia que en aquest cas pot tindre el meu marit, sapiguer què és la malaltia que ell té, és un trastorn bipolar, doncs arribar-lo a entendre quan ell està a l'alça, quan ell està a la baixa i sapiguer el que has de fer. També he de dir que tinc... El meu marit és una persona molt responsable, que jo no he tingut mai que lluitar ni per un ingrés, ni per res, sinó que ell sempre ha sigut conscient, quan no s'ha trobat bé, de dir, doncs no, m'haig d'ingressar, o la doctora li ha dit, Javier, tens d'ingressar, que això també és molt important, que ell accepti la seva malaltia. Perquè hi ha moltes persones que no es volen medicar, o que no accepten estar malalts, o... I això és el que he après. A tindre paciència, per dir-ho d'alguna manera, que no és paciència, perquè no sé com explicar-t'ho, però a saber actuar en moments crítics, perquè hi ha moments molt crítics. Però bé, dintre de tot tenim una vida amb ell bastant estable, vull dir que ara mateix hi ha pocs moments crítics. Els hem passat, que en aquells moments jo no ho entenia, però bé, ara ho entenc. I què diries a un veí o veïna que està passant per una situació similar a la que vas passar tu en el seu moment i que potser creus que necessita aquesta ajuda, aquest suport i no s'atreveix a fer el pas? Perquè a vegades costa fer el pas. El convidaria que parlés amb la Núria i, si fos possible, que vingués en aquests grups, que hi ha molta gent que tampoc vol vindre pel que parlàvem abans, que els fa vergonya o et trobes gent del poble... I això t'ho has de treure, perquè és com diu la Isabel, és com una diabetis. És que és una malaltia. El que passa és que la tenim estigmatitzada o és una etiqueta. Aquest està boig i no és així. Tindria que ser tan normal com anar al metge de capçalera. Totalment. Acceptar-ho i lluitar-ho, perquè al cap és una lluita. Tu el que vols és que aquesta persona, dintre de les possibilitats, tingui una vida tranquil·la i que estigui bé. Doncs avui hem tingut aquest espai de conversa, d'entrevista amb la Núria Boquera, amb la Isabel Darder i la Carme Pedrosa. De seguida ens acomiadarem d'elles, però abans volem parlar del Dia Mundial de la Salut Mental, que serà demà, com hem dit també a l'inici d'aquest espai, 10 d'octubre, que es celebra aquest Dia Mundial enguany sota el lema Drets Socials per a una Salut Mental Digna i Accessible. I els dies 9 i 10 d'octubre, és a dir, avui i demà, l'Ajuntament ha organitzat aquests diferents actes. El d'avui era bàsicament aquesta entrevista aquí a la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. I demà a les 12 davant de l'Ajuntament hi haurà la lectura del manifest. I a dos quarts de set de la tarda... als Jardins de Can Ginestar, lectura del manifest i actuacions d'Eva Minyarro i Mar Vizoso, de Genira Romero i del grup Baix Llobregat Cor, que en aquest cas també participarà d'aquesta activitat. Esteu tots i totes convidats als Jardins de Can Ginestar a partir de dos quarts de set de la tarda, aquí a dalt, de la missa hora. Estaran en aquest espai tan fabulós, compartint moments i també celebrant aquest Dia Mundial. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans de tancar. Els esperem a tots. I tant, i tant, que vingui tothom. I a totes. Molt agraït de compartir aquest espai amb vosaltres, d'obrir-nos, de parlar i de fer un pas més per trencar estigmes i tancar barrires. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Bon dia. I ara fem una breu pausa i tornem de seguida amb l'espai de xarxes socials amb la Venesa, que ja tenim per aquí. I res, ara sí, fem una petita pausa per la publicitat i tornem amb un nou espai aquí, a la Rambla. T'hi esperem. A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, carretera Reial, Camp Mogoller i Gualden i Torre Blanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa un toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I seguim el magazín de matins La Rambla, seguim a Ràdio d'Esverna, avui dia plujós a Sant Just. De fet, ara mateix estan caient quatre gotetes, veiem la penya del Moro difuminada per aquests núvols baixos que tenim ara mateix a Sant Just. I saludem la Vanessa, que ja la tenim aquí als estudis. Ella ens portarà l'espai de xarxes socials, és la Vanessa Montserrat, ja feia l'espai amb Núria García aquí a La Rambla. I ara continuem, continuem el nostre camí. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, molt bé, molt bé. Avui tevalats, eh? Avui tevalats, avui estan passant moltes coses. Els dies de pluja jo crec que també ens alteren una mica, però avui estan passant moltes coses aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Per sort, tot coses bones, entrada i sortida de gent, entrevistes... Bé, un dia amb feina aquí a la ràdio. Entretingut. I tant, que també està bé, també està bé. Deixem-ho. Vanessa, com enfoquem l'espai? Explica'ns una mica. Avui, com que tenim poc temps, si et sembla, podem fer una mica de pinzellades de què és el que parlarem en aquest espai i comencem matitzant alguns temes que podrien ser interessants. Molt bé. Doncs aquí, en aquest espai, que els oients suposo que ja en coneixen una mica perquè porto molt de temps fent aquesta secció... Vaig començar amb la Mireia, després amb la Núria, ara amb tu... Ja coneixen una mica, si escolten la trajectòria de la Rambla, i parlem de màrqueting digital i de xarxes socials. El que és en tendència, el que es porta, novetats, com poder guanyar visibilitat a les marques, a les empreses... Al final, que treguin profit de tot el màrqueting digital... I puguin augmentar les seves vendes, que al final tothom vol el mateix. O sigui, augmentar les vendes dels seus productes o dels seus serveis. Aquí no hi ha més secret. Al final, quan jo parlo amb els meus clients i els dic, quin és el teu objectiu? Vendre, vendre, vendre més. Doncs al final és això, no? Tothom ho té clar, no?, en aquest aspecte? En aquest aspecte, sí. Al final, el que volem és guanyar-nos de vida amb els nostres productes o els nostres serveis. Així que, en aquest espai, traurem el màxim profit al màrqueting digital. Dintre de les xarxes socials, òbviament. Clar que sí. És un món que és molt ampli, i a més també ara mateix amb aquestes xarxes socials que podríem dir que són el centre del món, perquè al final també molta gent s'acaba sentant abans per les xarxes socials que no pas per un diari o per un telediari. Per tant, ara que centrem tant la nostra vida també a la petita pantalla, a les xarxes socials, com creus que hauríem de fer ús d'aquest tipus de recursos? Doncs mira, avui ens hem d'enfocar sobretot en les tendències perquè això va canviant contínuament i el que està en tendència és el que més visibilitat guanya sense invertir en publicitat, que això ja és una altra història que també és important dintre de xarxes. Però sense haver d'invertir, o sigui, haver de guanyar visibilitat de forma orgànica, doncs, al final, el millor és sumar-se a les tendències, a el que es porta en el moment. Llavors, així, doncs, ens premien i guanyem visibilitat. I avui, precisament, volíem parlar d'una tendència, ja ho fem així ràpidament, que és la tendència del post-panoràmic. No sé si tu has vist... Ara que està on fire, aquí les xarxes, amb aquest nou format, no? De fet, he vist també el que vas publicar tu no fa gaire, que vas fer una publicació fa uns dies presentant una mica aquest nou format, que també el que fa és un contingut una mica més distès, una mica més... Si podia ser més accelerat, jo crec que encara ho és més, perquè amb una esclitxa, res, al final és un espai molt petit on veiem imatges que ràpidament sorgeixen i que ens mostren diverses qüestions, text, el que sigui, el que ens vulgui presentar al nostre emissor, però en aquest cas és interessant. Per on vols començar matisant aquesta nova tendència? Doncs, a veure, és el format, com deies tu, que és com una proporció de 5-1, així petitet, que jo no sé si a tu t'agrada gaire o no, però ja aquí tenim gustos. És una mica molest, a mi em genera una mica d'estrès visual. Que et falta espai, no? Sí, sí, ho veig tot en quadradet, jo és que sóc molt metòdic, ho veig tot en quadradet i també, i de cop i volta aquella franja allargada, no sé, a mi em genera una mica d'ensietat visual, sí. Sí, doncs hi ha gent per tot, no? El que està claríssim és que això, aquest format, doncs, per què funciona o per què està funcionant? És una prova de realment això, en realitat, com que portem molts anys mirant vídeos verticals i de cop trobem aquest format, doncs ja crida l'atenció, si més no, no? Al final és una cosa diferent. Jo no sé si això és veritat o no, però té un factor psicològic i és que genera sensació de luxe, de calma i de qualitat. Per què? Perquè ens recorda el cinema i això eleva automàticament la percepció del contingut. Jo no ho sé. Home, això que ens recorda el cinema, hem de posar molta imaginació, eh, Vanessa? Bueno, com que és aquell format així com cinematogràfic, perquè és panoràmic, doncs, bueno, no ho sé. Clar, ara la meva pregunta, Vanessa, és el contingut que hi posem en aquest reel ha d'estar gravat en aquest mateix format? Sí, en realitat, o sigui, s'ha de gravar en format horitzontal, òbviament, i llavors s'ha d'adaptar, doncs, a aquest espai, no?, que és 5.1, i llavors, doncs, en realitat és que ens dona... És panoràmic, llavors, tenim més espai d'allarregada, no d'amplada, però sí que... Bé, sí, al revés. I en realitat, doncs, bueno... A mi personalment no m'agrada. O sigui, veig que jo necessito més espai perquè al final vull comunicar moltes coses, vull que es vegin i tal, i jo crec que aquest format, pel meu gust, això és una cosa personal, se'm queda molt petit. Jo necessito posar-hi coses i que es vegin bé i que es vegin grans, sobretot, no? Perquè es puguin llegir. Jo cada vegada soc més gran i veig menys. I ara encara que es poden ampliar, no?, els posts, però abans que no es podien ampliar eren plan... Doncs sí, sí, sí. Si ja sou marques o empreses, podeu treure-li profit en aquest format perquè té més espai allargat. Podeu aprofitar-lo per fer llançaments de producte amb storytelling, podeu fer campanyes institucionals o emocionals també. Podeu també fer esdeveniments i espais, jo no sé, si teniu una botiga, un showroom o un local, doncs gravar-lo en panoràmic i així podeu mostrar tot l'espai de l'ambient, no? Es veu d'una forma com més inversiva, no? És com diferent, diferent forma d'enfocar-lo. Doncs sí, sí. I, bueno, si sou una marca personal, doncs també podeu mostrar com vosaltres treballeu, caminant pel vostre estudi o parlant amb els clients. El format aquest ample permet veure't dins del vostre entorn i que no estigueu allats davant de la càmera, perquè sí que és veritat que quan gravam en format vertical, doncs si fem un selfie o així, tenim menys espai a l'ample, en realitat, no? Llavors, bueno, és una... Diferenta manera d'enfocar-lo. Què us aconsello jo? Crear el vídeo a mida real, que és 5.120 x 1080 pixels. La relació és aquesta, 5.1. I el programa d'edició recomanat pot ser CapCat, que funciona molt bé, segur que coneixes aquesta eina d'edició. No l'utilitzo massa, eh? Faig servir més Canva, però CapCat també la conec, sí, sí. Per editar vídeos funciona molt bé. Jo és el que més faig servir, la veritat, per editar vídeos. També és important que deixeu espai de seguretat, que no poseu el text ni les cares als extrems, ja que depèn del dispositiu pot quedar retallat. i publicar com un reel o com una història, no com un post tradicional, perquè així tindrà més visibilitat i millor comprensió. També és important que trieu la música adequada. El format panoràmic demana sobretot una atmosfera que sigui més cinematogràfica i que no sigui un simple audio trending d'aquests. Llavors, al final, el post-panoràmic és molt més que una moda. Aquí diuen que és un canvi de llenguatge més visual. Aquí tenim els nostres adeptes i els que no el volen ni en pintura. Hi ha un tren que està molt graciós, que a mi em fa gràcia, en realitat, que surten així com els espais en negre, perquè al final... hi ha aquesta franja i els espais en negre, doncs que fan com si obren l'espai i al final... Per obrir-lo, no? Sí, sí. Em fa molta gràcia aquest perquè és de dir, no, aquí no anem bé. No, no, no, estem buscant algú molt minimalista i a lo millor no és el camí. Sí, però és veritat que si el feu servir, segur que guanyeu visibilitat per aquesta tendència. Llavors és el que parlàvem al principi, que al final hem de fer servir aquestes tendències i si les fem servir, doncs guanyem molta més visibilitat. Doncs allò que està en tendència ens ajuda a guanyar visibilitat. La frase del dia. Vanessa, una abraçada i la setmana que ve més i més temps. Gràcies. Adéu. Breu pausa pels butlletins informatius de Catalunya i Ràdio d'Esvern i tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze. Bon dia, us informa Joan Bota. Israel, alerta que l'acord amb Hamas només entrarà en vigor quan avui l'aprovi l'executiu de Benjamin Netanyahu, que inclou dos ministres ultres. L'acord ha generat esperança internacional davant la possibilitat que el pla de Donald Trump sigui el principi d'una pau duradora. Tant Nacions Unides com la Unió Europea demanen a les parts que compleixin la seva part del pacte, que veuen com una oportunitat històrica. El secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, espera que s'obri la via per la solució dels dos estats. Més notícies, Natàlia Ramon. Prop de la meitat dels adults d'entre 18 i 30 ens asseguren que van patir violència psicològica quan eren petits, principalment per part dels pares. L'estudi més ampli fet mai a Espanya, amb 9.000 enquestes sobre la prevalença de la violència en la infància i també en l'adolescència, constata que 4 de cada 10 persones asseguren que han rebut violència física i 3 de cada 10 violència sexual, sobretot per part de la parella. La ministra de Joventut i Infància, Sida Regó, ha assegurat que l'enquesta trenca el silenci d'aquesta violència i demostra que es tracta d'un comportament estructural que cal combatre. Si casi la mitad de la población de este país arrastra una historia de violencia infantil, no estamos hablando de estadísticas. Hablamos de una herida que se hereda, que pasa de cuerpo en cuerpo, de generación en generación. Por eso la respuesta no puede ser técnica y no puede ser moral. La respuesta tiene que ser política. Ho acabem de saber. L'Audiència de Madrid frena el judici amb jurat popular contra Begoña Gómez, la parella del president espanyol, Madrid, Dani Sandeja. Bon dia. Bon dia. L'Audiència Provincial de Madrid corregeix el jutge Juan Carlos Peinado i li impedeix jutjar Begoña Gómez davant d'un jurat popular pel delicte de malversació en dues causes separades, com pretenia, i li ordena, a més, que unifique en una sola els cinc delictes que li imputa. L'audiència dona la raó així a l'advocat de la dona de Pedro Sánchez, però val al mateix temps l'acusació per malversació i tràfic d'influències. I el president de la COE, Antonio Garamendi, rebuig ampliar a 10 dies el permís per als treballadors en cas de mort d'un familiar i ho qualificar com una ocorrència més de la ministra Iolanda Díaz. Els sindicats, en canvi, ho celebren. Madrid, Paula Brujat, bon dia. Bon dia. Reacció de Garamendi molt dura contra Iolanda Díaz l'ha acusat de ser una populista i diu que no poden ser receptius a l'ampliació de permisos si la ministra ni tan sols els ha explicat els detalls. Se toman medidas permanentemente populistas como las que estamos viendo últimamente, o están anunciando la ministra de Trabajo, que realmente van en un ámbito para intentar sacar cuatro votos y realmente van en deterioro de absolutamente lo que es la sociedad española. Els sindicats sí que aplaudeixen l'anunci de la ministra i recorden que ara mateix molts treballadors s'han d'agafar a la baixa en cas de mort de familiar perquè els dos o quatre dies actuals són massa pocs. Aquesta hora hi ha previst un minut de silenci diverses comissaries dels Mossos d'Esquadra per la mort ahir d'un agent del cos fora de servei. L'hauria tirotejat el seu sogre a ple carrer a Lleida i després s'hauria entregat. Una de les comissaries on es fa aquest minut de silenci és la de Mollerussa, on estava destinat l'agent. Anem cap allà, Pere Jornal. Bon dia. Hola, bon dia. Com podeu sentir, ara s'acaben els aplaudiments que han acabat amb aquesta concentració d'aquest minut de silenci en què han participat un centenar de persones, un cinquantena de les quals uniformats en formació dels Mossos d'Esquadra a l'exterior de la comissaria. El cap de la comissaria de Mollerussa, Roderick Moreno, Ha parlat abans del minut de silenci als assistents condemnant aquest crim i en solidaritat amb la família i els amics i amb el mateix cos de Mossos d'Esquadra. I ha participat el comissari en cap dels Mossos en aquesta concentració, Miquel Esquius, una concentració que, com dic, ha durat un minut de silenci que ha acabat un fort aplaudiment. Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Mollerussa. Esports, Marcos García. L'Espanyol fa oficial canvi de propietat. A partir d'ara passa a mans del grup Velocity Sports Partners, BSP, que en capsala l'empresari Alan Peix. Per dimarts, anuncia Peix una roda de premsa i anem vol al Barça. Afronta tres quarts de nou del vespre, partit de la Champions masculina contra el Pic Zeguet al Palau. Fins aquí les notícies. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ustrin. Bon dia. Passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova. Sant Just d'Esvern celebra del 14 al 26 d'octubre una nova edició de les Festes de Tardor, amb un programa que combina activitats culturals, musicals, esportives i familiars. El calendari inclou més d'una trentena de propostes repartides per diferents espais de municipi, amb la participació d'entitats locals i la col·laboració de l'Ajuntament. Entre les activitats destacades hi ha les exposicions, Ubangala, Visions de resistència de la dona Sahrawi i 10 anys després Invaí, això com el Concert Solidari de Sant Jus Solidari, el Correfoc i la tradicional Diada Castellera Can Ginastà. També hi haurà activitats familiars, teatre, música, la Shopping Night, que omplirà el Centre de Comerç i Espectacles, i el Concert de Festes de Tardor a la Bonaigua. El programa inclou a més la Berta Calgualden, l'aniversari del Tutuguri i diverses propostes d'associacions de veïns i entitats culturals. Podeu consultar el programa complet a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sant Just d'Esvern celebra el Correllengua 2025 als dies 10 i 11 d'octubre, una iniciativa organitzada conjuntament pel Casal Popular La Sala, Omniun Baix Llobregat Est i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana per promoure l'ús i el valor social del català. Els actes començaran divendres 10 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre al Casal Popular La Sala amb la presentació del Correllengua i la lectura del manifest, seguida d'un sopar amb pinxos i cançons populars. Del 13 al 19 d'octubre, la Biblioteca Joan Margarit acollirà una exposició dedicada a Mercè Rodoreda, escriptora a qui es reta homenatge en aquesta edició. La jornada de dissabte a 11 d'octubre tindrà lloc davant del mercat municipal, amb un col·loqui amb els lingüistes Maria Verdagí i David Valls, dinamitzat per Núria García Alibau, un permut musical i un dinar popular a càrrec de la paca. Els tiquets es poden adquirir anticipadament a la sala, la teneu i que el llibre té. Acció Solidària i Logística celebra el seu 25è aniversari amb una jornada plena d'activitats el dissabte 11 d'octubre a partir de les 10 del matí al Casal de Joves de Sant Just. L'entitat, amb una trajectòria de compromís amb projectes humanitaris arreu del món, ha preparat un programa que combina reflexió, convivència i activitats familiars. La jornada començarà amb la projecció del curtmetratge Gaza, una mirada a los ojos de la barbàrie, seguida d'una taula rodona amb la participació de Salà Jamal, B. Artigas i representants de C.L., A dos quarts d'una del migdia se servirà un vermut solidari gratuït i a les dues una paella popular amb conversa amb Diana Calderón, Francisco Meneses, representants dels projectes de CL, Honduras i Mèxic. Durant el dinar es projectarà el cormetratge Piragua, Immigració i Racisme, produït per a CL i Caravan Films. A la tarda hi haurà activitats per totes les edats, com l'espectacle infantil Blight amb xocolatada a les 5 de la tarda i el concert del grup còsmic Vocal Group a les 7 de la tarda per tancar la celebració. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Starry nights, sunny days, I always thought that love should be that way. Then comes the time that you're ridden with doubt, you've loved all you can and now you're all loved out. Ooh, ooh, baby, we've been long, long away. Bona nit. Fins demà! Ooh, ooh, baby, you've been so good to me. But please don't make it what it's not. Thoughts we agreed on what we need So listen to me, I'll tell you what we've got We got a wham-bam-shang-a-lang And a sha-la-la-la-la-la-thee Wham-bam-shang-a-lang And a sha-la-la-la-la-la-thee Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Seguim el magazín de matins La Rambla Seguim el 98.ufm Estàs escoltant Ràdio d'Esvern I ara és moment d'un altre espai del programa Ara és moment de parlar amb en Frank Rigol I és que cada dues setmanes obrim els micròfons d'aquesta casa a l'espai de co-shaling d'en Frank Rigol, on repassem un article que prèviament ha escrit ell i que també ha publicat a les seves xarxes i que en aquest cas comentem aquí a micròfon obert. Frank Rigol, bon dia. Hola, bon dia, Dani. Com estàs? Com a tot? Molt bé, estar aquí una vegada més. Encantat d'estar aquí per comentar coses que puguin ser d'utilitat, clar, per tothom, per als nostres oients. Doncs nosaltres també agraïts que ho posis sobre la taula perquè a vegades hi ha conceptes, hi ha temes que no tenim tant per la mà i que a vegades inclús no li hem posat nom, perquè això passa molt sovint, que hi ha algunes coses que tenim clares que existeixen, però no els hi posem nom. Jo crec que aquest cas és molt el que ens està passant amb l'article que comentarem a continuació, com a mínim a mi aquest matí quan l'he llegit m'ha donat aquesta sensació, perquè avui parlarem de l'autonomia de la voluntat pròpia. I en aquest cas no deixa de ser una altra cosa que seguir fent el camí, aquell camí que de forma pròpia i sense estar alterat pels altres, vas construint. Més o menys, explicat a grosso modo, seria això, no? Sí, sí, sí. El camí que tots els marquem, eh, Dani? Però fruit d'aquesta autonomia, no? Perquè en el món del dret, en el món del dret, del que jo també formo part, no?, parlem d'autonomia de la voluntat, no?, com un principi general del dret, que el que ve a dir és precisament això, no?, és el poder que tothom té pel fet de ser un ésser humà, no?, d'ordenar els seus interessos i les relacions amb els altres. És, podríem dir, la màxima expressió de la llibertat que tota persona té per fer i decidir per si mateix allò que vol fer. Aleshores, doncs, en el món del dret, aquesta llibertat, aquest poder que tothom té, home, té els límits. Quins límits són? Doncs els límits és la pròpia llei. Tu no pots fer el que et doni la gana, o pots fer-ho, tens una certa autonomia, però... sempre que no conculquis, no vulneris la llei, l'ordre públic i la moral. Això és el que es diu en el món del dret. Però clar, jo dic que en aquest article també hi ha una autonomia de voluntat a tindre. És a dir, ja no només parlem dels límits que les lleis o aquestes limitacions que la conviència amb els altres han de ser-hi, però precisament jo vull enfatitzar el que tothom, pel fet de ser un ésser humà té autonomia de voluntat, pot decidir què vol fer amb la seva vida, quines normes vol seguir, si té normes morals, o si té preferències religioses, o si no en té, o les creences, o les idees, o que doni la gana que pugui fer. A nivell intern no tens aquestes limitacions. No hi ha ningú que et limiti. Tu pots pensar tot allò que et doni la gana. Clar. És a dir, al final l'autonomia de la voluntat no és més que les normes que tu esculls lliurement, les normes per les quals vols regir la teva vida. Aquestes normes poden ser morals, religioses o laiques o el que sigui. Deixem que faci incís també, Frank, en una cosa que no he volgut matitzar al principi perquè volia fer-ho a continuació, que és el fet que en el títol la paraula pròpia, és a dir, autonomia de la voluntat pròpia, està posat entre parèntesis i aquest és un fet que després destaques també a la meitat de la primera pàgina, que és el fet que aprofundeixes una mica en el tema del terme pròpia i que es fa ús juntament amb autonomia, que podria semblar d'una forma redondant, però vols enfatitzar una mica això, no, també? Sí, sí, sí, molt ben vist, Dani, perquè és que realment la poso entre parèntesi per alguna raó, no està posat així de forma, diguéssim, accidental, sinó que està posat expressament, perquè l'autonomia de la voluntat ja diu això, és l'autonomia que tots tenim per decidir lliurement allò que volem fer o les normes que volem morals o no, que puguem acollir, no? Però, clar, dic pròpia perquè, ostres, precisament l'article parla d'això, no?, que molta gent tenim aquesta autonomia però no la fem servir. Vull dir, què vull dir amb això? Que, ostres, moltes persones segueixen no les normes que lliurement han decidit adoptar o amb les quals dirigir la seva vida, sinó que han acollit les normes d'altres persones, de la seva parella, dels pares, dels fills, i dius, ostres, on està la teva identitat si segueixes les normes dels altres? La teva veu pròpia, no? Exacte, exacte. Per això enfatitjo pròpia perquè és redundant, perquè l'autonomia de la voluntat ja s'entén que és una cosa que és, doncs, d'un mateix, una cosa íntima, però ho dic pròpia perquè és que a vegades quanta gent, no coneixem tots els que estem avui present aquí, i als nostres agents també, doncs que dius, ostres, segueixo els dictats de la meva parella, no? I jo doncs em desdibuixo, no? Jo quedo dissolt entremig de les normes que m'imposa o o que suggereix la meva parella, o els meus fills, o potser un partit polític, no ha de ser una persona. Després també hi ha un tema de reafirmació, no sé si estaràs d'acord amb mi, Frank, però a vegades passa que... És a dir, tu tens una idea molt clara, tu tens un objectiu que potser és, m'ho invento, independitzar-te, i tu et vols independitzar i tal, i ho comentes amb els pares i fas, diguéssim, totes les accions que van lligades a aquesta independència de vivenda... et busques un pis i tal, i estàs a punt d'assignar per entrar al lloguer del pis i de cop i volta és com que sents una por que no havies sentit en tot el procés i necessites una mica el recolzament dels altres que et diguin, ei, que sí, tira, llença-t'hi, no? Perquè a vegades no és que acabis fent el que diuen els altres, és que allò que tu volies fer des d'un principi tenies molt clar, quan has vist també la magnitud i que de cop i volta ho tens allà a prop, és com que t'entre una mica el canguelo, no? Veus una mica el lleó, no? La boca del lleó. Però això és molt humà. Jo crec que això és molt humà i molt normal i molt corrent i a tot ens ha passat, no? És clar que sí. A vegades necessites potser un consell, no? Jo sempre dic, els consells no s'han de donar, si no te'ls demanen, d'acord? Clar, sí, sí, totalment. A l'hora, aquell moment crític, escolta, doncs, mira, de cop i volta, doncs, amb trontolla, doncs, la... la idea d'assignar aquell contracte d'aquell lloguer i tal, bueno, clar que sí, per això també a vegades tens gent al teu voltant a les quals també els pots demanar la seva opinió, clar que sí, jo trobo que això és humà, jo crec que és normal, però sí que a vegades, ja no parlo tant d'aquest exemple que tu poses que és una cosa puntual, sinó que jo, doncs, tots coneixem persones que dius, ostres, ell fa tot el que li diu la seva parella, no fa res per ell, fa el que li agrada amb ella, el que li cau bé, m'explico, dius, i tu on estàs tu? Perquè al final, si sempre fas el que et diu el teu germà o la teva parella, on estàs tu? On estan les teves normes? Com et condueixes tu? Sembla que hagis deixat aquesta autonomia de la voluntat perquè sigui una altra la que al final acaba ja exercint. La teva autonomia queda opacada per l'autonomia de voluntat de l'altra persona, que el que fa és dirigir la seva vida a la teva. Això és el que vull incidir, que dius desdibuixar-te, vull dir, quedar dissolt sota, diguéssim, l'autoritat d'un tercer. També dones aquí una cita que em sembla molt interessant, que és d'Anthony de Melo, que, si no m'equivoco, és un sacerdot que havia estat jesuïta i psicoterapeuta. I aquesta cita que dones, que em sembla una gran referència, diu el següent, la llegirem. Si alguna vegada te permites a ti mismo sentirte bien cuando la gente te dice que estás bien, vete preparando para sentirte mal cuando te digan que no vales nada. Que això jo crec que és com la vida mateixa, no? Que és allò de dir, que a vegades necessitem el recolzament dels altres perquè et diuen, ah, estàs bé, que bé, que guapo, que tal. Però el dia que et diuen, ostres, fas mal la cara, ostres, que tal. Home, això també ens hem d'acostumar per això, no? Clar, és que si el teu benestar, no?, el que diu l'Antoni Melo, que és molt encertat, sempre, ell és un tio molt brillant, doncs, clar, si només depens de l'aplaudiment dels altres, no?, escolta, quan et censurin, clar, quan t'aplodeixen estàs molt bé, no?, perquè sembla que a tots ens agrada, no?, que ens diguin coses que ens agraden, però, clar, quan et diuen alguna cosa que no t'agrada, ostres, t'enfonsaràs la misèria, no?, perquè... Perquè depens massa de l'aprovació externa, no? Depens massa del que els altres diguin de tu, no? I exercir aquesta autonomia de la voluntat, aquesta independència, a vegades, és bo per una persona, no? Perquè és enfrontar-te, malgrat la por, allò que deies tu, d'assignar aquell contracte de lloguer, no? Malgrat la por, el pànic aquell que et pugui donar en aquella situació... Doncs està bé a vegades fer aquestes passes per un mateix, tot i que saps que et pots equivocar. Perquè al final la vida són decisions, tota la vida estem decidint a cada segon. Doncs clar, algun dia doncs prens decisions en certes dades i un altre dia no. Però això és el joc de la vida, no? També és assumir la responsabilitat d'aquestes decisions, no? jo crec que té premi al final té premi arriscar-te sempre a seguir les teves pròpies normes perquè al final com a mínim he sigut sobirà a l'hora de prendre jo les meves decisions i m'he equivocat a vegades també l'he encertat però no és just censurar-te quan t'equivoques i no aplaudir-te quan encertes que a vegades passa això que la gent Ostres, es culpabilitza molt quan fa una pífia, no?, perquè ha pres una decisió que no li ha anat bé, però, en canvi, quan fa algú, pren una decisió, que li dona un resultat, doncs, tampoc no es diu res, tampoc no s'aplaudeix. Sí, aquell reforç positiu que tant ens manca a vegades, no?, un reforç positiu de dir, escolta, és que som capaços de maltractar-nos, sí, sí, quan fem alguna cosa malament, no?, però, escolta, i quan ho fem bé, doncs, jo crec que això està bé, que també diguem, ostres, doncs, no, doncs, Això és exercir. Al final, l'autonomia de la voluntat és escollir, decidir a la teva vida, aquesta capacitat que tens tu per decidir. No necessites que el teu veí, la teva parella o el teu germà sempre estigui decidint o t'hagi de marcar el camí que és a seguir la vida. També, en aquest mateix article, Frank, ens destaques que hi ha estudis que diuen que les persones amb capacitat de liderar i controlar la seva vida davant situacions desafiants poden respondre millor. És a dir, responen amb millor eficiència i coratge davant de l'adversitat, la fatalitat... Llavors, són aquelles persones, les més independents, les capaces de controlar aquestes situacions que ens afecten i de prendre també aquesta presa de decisions... encertada, no? Perquè moltes vegades aquella persona que està acostumada a que li han pres sempre les decisions, a que tot li ha anat bé, a que mai s'ha dedicat a dir si allò realment era el que pensava o el que volia fer i tot li ha semblat bé, doncs clar, en el moment que ha de prendre una decisió vital per la seva vida, tindrà un moment complex. Sí, sí, sí, per això... Però això al final està comprovat, hi ha estudis que ho diuen, la gent que és més autònoma a l'hora de decidir què fa amb la seva vida, quines decisions pren, que les pren, amb totes les conseqüències també, sabent que es pot equivocar. Doncs aquestes persones estan molt més preparades també per afrontar reptes i per afrontar fatalitats o per afrontar... situacions que siguin estressants, per dir-ho d'alguna manera. Aleshores, això reforça la resiliència. El que venen a dir aquests estudis és que ets més resilient quan tu apuntales aquesta identitat i aquesta capacitat de ser autònom amb totes les teves decisions. Jo crec que això és un premi. Prendre les teves decisions... Home, és bo, és bo. Passi el que passi, és bo. Perquè si t'equivoques, potser també és que t'havies d'equivocar, no? Vull dir que al final, no? És així, no? I ja estudis que ho diuen, eh? Diuen que això, que aquesta... La resiliència s'alimenta, s'enforteix, i també la t'ho estima, a la mesura en què tu, diguéssim, ets més autònom. tens més criteri no necessites tant demanar l'aplaudiment o el reforçament o el suport continu de la resta de gent això està bé jo crec que és bo inclús si tenim temps acabo d'explicar una cosa que també aquí en l'article que és el tema jo faig una comparativa amb aquells països per exemple això es veu molt clar ara parlant de col·lectiu ara parlem en plan col·lectiu Hi ha països que es diuen, entre cometes, democràtics, però que són democràcies molt febles. Per què? Perquè la gent que viu en aquests països, per exemple, són més partidaris de, sí, democràcia, però prefereixo que se'm limiti la meva autonomia de voluntat sempre i quan l'Estat garanteixi l'ordre. És a dir, aquesta... La mentalitat és, prefereixo que se'm restringeixi l'autonomia per mantenir el control, perquè l'Estat mantingui un ordre i mantingui... encara que sigui perdent jo autonomia, no? I en canvi, una altra mentalitat diria, ostres, no, no, jo vull un país que sigui molt democràtic, per què? Perquè permeti, precisament, perquè estimuli l'exercici d'aquesta autonomia de la voluntat amb la gent, no? O sigui, un estat democràtic 100% serà aquell que faci això precisament, estimular que la gent, carai, pren el rumb de la seva vida i que pugui exercir lliurement aquesta autonomia de la voluntat. Això és una sana democràcia. Aquí hi ha un paral·lelisme de com ens governem nosaltres mateixos, però vist des d'un punt de vista d'un país, d'un col·lectiu que viu en un determinat estat. És un paral·lelisme que jo apunto aquí i que s'ha mostrat també que és així. Hi ha gent de determinats països que sacrificarien més l'autonomia en favor del control i de l'ordre. En canvi, hi ha gent que posa l'accent en un altre lloc i diu que la democràcia és garantia d'aquest exercici lliure de l'autonomia. És un joc de paraules, potser, però... perquè es vegi una mica l'exemple. Doncs, Frank, hem d'anar tancant, però, si et sembla, ho fem amb una frase que també incorpora aquest article. Abans de res, recordar als nostres oients, on poden llegir aquest article? Doncs ho poden llegir al meu perfil de LinkedIn, Frank Rigol, allà em trobaran, jo allà veig. És un article de temes que estem parlant avui. Doncs tots els articles allà a Fran Rigol, al LinkedIn, i tanquem amb la frase de Herman Hesse, escriptor novel·lista, que diu que la verdadera professió de l'home és encontrar el camino hacia sí mismo. Correcte. Això és de tatuatge, eh? És de tatuatge i de recordar-ho cada dia. Fran Rigol. És encertavíssima. Molt encertada. Que tinguis molt bona setmana, cuida't molt i d'aquí dues setmanes seguim xerrant. Molt bé, gràcies. Adéu-siau a tothom. Que vagi molt bé. Gràcies per tot. I fem una petita pausa i tornem de seguida aquí, a Ràdio d'Esvern. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, carretera reial Camp Mogoller i Gualden i Torre Blanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas. Maica Duenyes, bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs? Bé, el de bon dia és una manera de dir, eh? Exactament, exactament. Avui podríem fer servir aquell Jen Kelly, aquell singing in the rain. Exacte. Perquè... In the rain. Avui és molt singing in the rain, però... Però bé, és el que hi ha, és el que hi ha. També estan bé, dies de pluja, també estan bé. No, no, jo ja sé que és necessària la pluja. Ho sé i ho entenc perfectament, perquè si no, no tindríem arbres, ni tindríem vent, ni tindríem res. Però... Però... Però a mi la pluja m'afecta moltíssim, moltíssim. Ja, m'imagino. Estic de cap a caïda. Però bueno. Bueno, el teatre tenim ara, ja ho veuràs. Sí, això t'anava a dir. Però mirant tot el que es pot veure, estic supercontenta perquè hi ha quantitat de coses. Primer de tot, volia comentar una cosa que no és ben bé de teatre, entre cometes, però que és important. Jo no sé si hi haurà molts oients al nostre programa que li agradi l'òpera. A mi m'agrada molt, per exemple. L'òpera a Barcelona, normalment, hi ha excepcions, però normalment només es pot veure al Liceu. I al Liceu és molt car. Sí. Jo, quan m'interessa molt, molt, molt, molt el que fan, vaig i ho pago, però és molt car, al Liceu. No sé per què, però, bueno, no sé per què, no, perquè fan grans espectacles. Com sempre dic, el teatre no és car, evidentment. Però, l'altre dia vaig descobrir... que es pot veure òpera, o sigui, es pot veure o gravada o en directe a través de la pantalla del cinema baix de Sant Feliu. Sí, correcte, cinebaix. Hi ha un cicle dedicat a l'òpera i jo no ho sabia i em vaig quedar parada. Jo aniré cada vegada que facin una òpera en diferit o en directe, aniré a veure-ho perquè no és tan car com... No és tan car com al Liceu, i si estàs veient una òpera en directe, encara que sigui no al Liceu, sinó en qualsevol teatre europeu d'aquests que només es dediquen a òpera, em penso que està molt bé la idea. I el que està millor de tot és que costa 11 euros. O sigui que... I a més van intercalar en òpera amb balet, perquè també fan balet. Exacte, exacte. Jo la propera cosa que aniré a veure, perquè ja dic, jo no ho sabia i em va sorprendre molt, el primer que faré és veure el Trencanous, que és un balet meravellós i preciós. I que, bueno, el podem veure aquí al costat, al Cinebank de Sant Feliu. Totalment, sí, sí. Jo crec que és fantàstic, això. Molt, molt. Ho és, ho és. A mi és que m'encanta el ballet i m'encanta... L'òpera... El ballet m'encanta tot. Sí. Modern, clàssic, de puntetes, el que sigui. De ballet m'encanta tot. L'òpera m'agraden algunes òperes, però per la programació que he vist, si vosaltres ho voleu mirar, totes les òperes que es podran veure al cinema baix són òperes com molt conegudes, que a tothom o gairebé a tothom que li agrada l'òpera sap algun fragment, saps què vull dir? O sigui que val la pena. A mi em va agradar descobrir això, sincerament. Com que estem parlant d'òpera, faig un petit incís abans de marxar a una altra cosa, perquè fa un parell de setmanes vaig anar a veure Carmen al Palau de la Música Catalana. Ah, molt bé. Que van fer una versió espectacular, els de l'Òpera Popular de Barcelona. Sí, jo vaig veure que ho feien, però al final no vaig anar, sí. Doncs el va ser genial, magnífica. Sí, perquè vista de l'òpera, diguéssim, que pots veure, com deies, el Liceu, perquè el Liceu són grans muntatges amb grans escenografies, aquí, com que l'escenari principal és l'escenari del Palau de la Música, que és preciós, una sala magnífica, que no li cal res, doncs aquí sí que treballen amb vestuaris molt encertats, de la mà de Rafato Teatre... i la veritat és que treballen molt bé, és un muntatge molt maco, amb grans veus, i que tens aquesta sensació que és com un teatre molt de prop, en el sentit que veus que la gent és molt propera, no són aquells grans actors, molt probablement el Dirça Òpera Popular de Barcelona també és això, actors que potser estan ara mateix al conservatori, o que estan acabant d'aprofundir en les seves carreres. Sí, que no són professionals, o que no ho són tant o no han tingut l'oportunitat d'estar en un teatre del Liceu i és espectacular, em va agradar molt molta gent en escena aquest bolo no sé si hi movia un centenar de persones el problema de l'òpera és aquest que com que són grans espectacles és difícil de muntar la producció d'una òpera costa molts diners però em va agradar molt la idea ja dic, de veure-la a través de la pantalla, en directe o en diferit, l'òpera que estan fent en qualsevol teatre europeu, perquè és guai. Totalment. Em va agradar molt. Bé, i ara anem al teatre, no? I tant, marxem al teatre. deixen l'òpera i som al teatre perquè ara aquests dies estem dins de les festes de tardor d'aquest any i la veritat és que hi ha coses molt interessants a mi m'agradaria molt parlar d'una cosa que faran el 18 el dissabte 18 i que és un espectacle de teatre molt molt maco que es diu Berta i Maria curiosament jo ho he vist unes quantes vegades ja fa temps I la veritat és que em val la pena anar-hi. Parla una mica de l'evolució d'una parella a través del temps, no? I, bé, hi ha una mica de tot. Hi ha una mica de... És una mica divertida, és una mica picant, és una mica dramàtica perquè les relacions de parella... Ja saps que no són sempre meravelloses i fantàstiques, però val la pena d'anar-hi. El dissabte 18, Berta i Maria a l'Ateneu, a les 7 de la tarda. Després tenim també dins de les festes de tardor... Bé, jo, a veure, això és una cosa molt personal meva. Jo no em perdo mai, mai, mai, de les festes de tardor al correfoc, perquè m'encanten. També té un punt teatral, el correfoc. Al final no deixen de ser com figures enormes que estan dansant i també... A mi m'encanta el correfoc. O sigui, els focs artificials, tant si vas corrent davant del foc artificial com si els veus al cel, m'encanta. I també el correfoc es farà el 18 d'aquest mes, o sigui, el dissabte, d'acord? I després, bé, doncs hi ha coses molt interessants en aquestes festes de tardor. Per qui li agradi... La diada castellera, jo admiro molt els castellers perquè veure com van pujant i pujant i pujant. És un espectacle, penso jo, que costa molt de fer. Sempre que ho veig penso el mateix. Les persones que van pujant una davant de l'altra... No, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Han de tenir estómac per fer-ho. Oi que sí, oi que sí. Jo penso que és molt, molt, molt valent de fer-ho. I quan veus les imatges aquelles que hi ha un que està aguantant allà i que aguante, que aguante, que aguante, que gràcies a ell està aguantant tota la torre, tot el castell. A mi m'encanta veure... Bueno, m'encanta. Pateixo molt, eh? Sí. També t'ho dic perquè penso mare meva si cau, mare meva si cau, però bueno, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bé, doncs això, n'hi ha moltes coses a les festes de tardor, perquè a part del Corre Foc, que m'encanta, la Berti Marià, que és el teatre. Després també tenim el 24, el divendres 24 tenim un espectacle d'una persona que és d'aquí, de Sant Lluís, que jo ho he vist i em va encantar en el seu moment, ja fa anys que ronda per als teatres de Barcelona i de fora de Barcelona, que es diu Fumando Espero. Fumando Espero... És el treball final de grau de la Laura Pons. Exacte, exacte, una veïna de Sant Lluís. I no sé si l'has vist. Sí, el vaig veure quan el van fer aquí a l'Ateneu. Vaig anar un dia a veure'l i em va agradar molt. A mi també, em va agradar molt. Està genial. Un ambient molt íntim, molt càlid, molt interessant. I està fantàstica, ella està fantàstica, la brinsada. O sigui, que val la pena. Recordeu que el Teatre Cabaret aquest de Fumandois, però es farà el dia 24 també a l'Ateneu. Després, n'hi ha també una altra experiència, podria dir... El dia, a l'escenari principal de la plaça d'Antoni Malaret, o sigui, a l'aire lliure, sense apagar res, evidentment, hi haurà un espectacle de dansa-teatre que jo no l'he vist, però aniré, perquè dansa-teatre, com ells diuen que és l'espectacle, penso que serà molt interessant, perquè normalment Els espectacles són de dansa o de teatre. Sumar les dues coses. Exacte. El fet que siguin dues coses pot resultar molt i molt bé. I llavors ho faran a l'escenari principal de la plaça Antoni Malaret. Jo crec que val la pena anar-hi a un espectacle de dansa i teatre. És una masterclass. La companyia és de la Marc Gómez i penso que val la pena. I una altra cosa que també no me la perdo mai, perquè a mi m'encanta la música. Jo crec que la música i l'ésser humà estem units des de petits. I llavors fan el concert de festes de tardor... a la Bonaigua i hi ha dos grups. Els grups no els coneixo, la veritat. Un es diu Fonctori i l'altre Quintus. L'entrada és gratuïta, per tant, podeu anar-hi. I si no us agrada, doncs... Sempre podeu marxar, no? Exacte, no? Perquè no heu pagat res, vull dir que... Jo, la veritat és que no coneixo cap dels dos, eh? Entenc que un grup, crec que, si no m'equivoco, anava molt enfocat a un tipus de música, crec que era més blues, un estil més concret, i l'altre sí que era de versions. El segon és de versions, si no m'equivoco. De versions, de cançons i de música normal, o sigui, pots escoltar boleros com rock and roll. Bueno, no sé si tant així, però sí, jo m'imagino que deu ser una barreja eclèptica. Bueno, jo de fet aniré i és el que t'estic dient, o sigui, si no t'agrada... Comença una mica tard, per mi no és tard perquè ja saps que jo a la nit no hi... O sigui, estic disposada a qualsevol cosa a la nit, però comença a dos quarts d'una, que és una mica tard, sota el meu punt de vista... Clar, perquè el motiu de començar tan tard és perquè, com que hi ha la shopping night al centre del poble, per no ser la parça, quan acaba una cosa comença l'altra. Clar, però bueno... I aquell dia canvien l'hora, Maica. Aquell dia més tard. A més a més... De fet, en el programa ho posa. Ojo que aquest dia canviem l'hora, eh? Com dient, tema avisat, tema avisat. Jo ja dic que jo a la nit estic desperta fins a les 3 o les 4 de matinada, o sigui que no em fa res, però trobo que és una mica tard que comenci a dos quart d'una un concert, però bueno, és igual. I després també, doncs, em volia comentar de les festes de tardor, els gegants i la colla drac de Sant Lluís, que fan un recorregut gairebé per tot el poble, per al centre del poble, evidentment, i que això està dirigit a tothom, però potser és bo portar a la canalla els crios, és un joc per anar caminant i veure una mica d'això. I després, evidentment, dins de les festes de tardor tenim el de sempre, les parades de Sant Lluís al carrer, que sempre jo, a mi em passa que vaig a veure, a mirar, però sempre, sempre, sempre compro alguna cosa. T'acabes enduent alguna cosa, eh? Sí, em fa molta ràbia, eh? Però és així, eh? O sigui, jo ja me'n vaig pensant, no, vale, vaig a mirar, vaig a mirar, vaig a mirar, però sempre, sempre acabo caient. Però bueno, i després també una cosa que m'ha sorprès... dels espectacles que fan dins de les festes de tardor, que fan un teatre infantil en anglès. Sí, eh? A mi m'ha sorprès molt perquè, bueno, infants que entenguin l'anglès, Home, n'hi ha molts, aquí a Sant Just n'hi ha molts. Sí, sí, hem de tenir també constància que tenim també molta gent que ve de l'estranger, que ve de fora i que s'han afingat al nostre municipi, però aquest no és el motiu principal. El motiu principal és que des de fa uns anys tenim l'Acadèmia Quixenars aquí a Sant Just i participem molt activament de totes les activitats que s'hi fan. Ja, però va fer un teatre infantil en anglès? Bé, igual em passo a veure-ho, la veritat. Aviam. Mira, el fan al... A dos quarts de vuit. Sí. I estan al passatge mercat, al costat del mercat. Passatge mercat. Sí, bueno, ja anirem a veure què passa. I després, doncs, això, els gegants, que m'encanten, el Sant Lluís al carrer, que m'encanta. O sigui, jo m'ho passo molt, molt i molt bé en les festes de tardor de Sant Lluís. Són unes festes molt nostres, no? Perquè al final també, en tants anys i un format que s'ha mantingut també amb el temps, doncs també fa que ens sentim com a nostres. N'hi ha més coses, eh? N'hi ha moltes més coses, eh? El dimarts 14 n'hi ha una lectura en veu alta, a Can Génestà. El divendres també és el dècer aniversari de Tutuguri. Sí. I al Casal de Joves faran moltes coses ells. Hi haurà una activitat familiar, hi haurà microactuacions, hi haurà molta cosa, una gran festa oberta a tothom. I després també, doncs, com cada any, cada any, cada any, la Casa d'Extremadura també sempre fa, doncs, unes quantes coses dins del que és la Casa d'Extremadura. Per tant, oients de Ràdio d'Esbert, A les festes de tardor de 2025 hi ha un programa molt, molt extens que va des del dia 14 fins al 26 d'octubre, o sigui que val la pena. Perfecte, el tindrem en compte. I després, així molt ràpidament, si et sembla bé... N'hi ha unes quantes coses al teatre, diguem-ne, de Barcelona, perquè en realitat haurien de parlar de teatre. Hem començat parlant d'òpera, però bueno... Està bé, està bé. Sí, sí, l'òpera és també teatre, no deixa de ser teatre. A Barcelona, una de les coses que m'ha sorprès és que fan tribut a les rates, El tantarantana. I és una obra que, déu-n'hi-do, o sigui, són dues dones que s'han quedat sense casa, que viuen al carrer i, bueno... teatralment parlant, estan vivint en un cub d'escombraries. Sí, un cub de la brossa. Sí, exacte. I a partir d'aquí comencen a parlar de la seva vida i de per què han arribat aquí i tot això. O sigui que és un drama, evidentment, però... no deixa de ser interessant, per dir-ho alguna vegada, el tribut a les rates. El fan el Tantarantana, d'acord? Perfecte, ho tindrem en compte el Teatre Tantarantana, que és un teatre que a mi m'agrada molt perquè sempre fa propostes bastant atrevides. Sí, i a més és molt còmode, molt petit. Després recordeu que estan fent pel davant i pel darrere, la recomano de totes totes, el Teatre Borràs, m'encanta. Un altre que també recomano perquè m'encanta també és El fantasma de l'òpera, que l'estan fent al Teatre Tívoli. Jo he intentat anar, jo ja l'he vist, però he intentat anar unes quantes vegades i estan sempre les entrades desaurides. Carai. O sigui que s'ha de mirar, diguem-ne, en temps, eh? Una altra que estan fent i que no us la perdeu si voleu passar una bona estona és un sogre de lloguer amb el... Amb el Joan Pere. Amb el Joan Pere, sí, al Teatre Kundal. I després una obra... que ens sorprèn una mica. Bé, també estan fent Llegant. Llegant ja la van fer. És una obra teatral que està generant més d'un debat per al que explica i per al que diu. És pràcticament... És l'obra del Josep Maria Pou, no?, que està al Teatre Goya. Exacte, del Josep Maria Pou. És del Joan Sallent, que és un gran, gran autor teatral. La direcció és del Josep Maria Mestres, que també és un magnífic director teatral. I parla de temes que són això, que la gent pot tenir una opinió o una altra, i surts del teatre una mica, si sí o si no, una mica, pensant el que ha dit i el que no ha dit o sigui que surts una mica, bueno, això que et faig preguntes que a l'obra no es fan i a la vegada dius per què ha dit això o per què ha dit l'altre és molt interessant de veure aquesta obra, la veritat Ens queden tres minuts, de fet dos i mig per arribar a la una. Volia obrir una polèmica que s'ha generat aquests dies, no sé si tenies alguna cosa per comentar, però volia comentar-te el cas de l'Helena Jubany, aquest musical que s'ha fet, no sé si estàs al corrent del que ha passat, però bé, una situació bastant incòmode. La família es veu que finalment es va retirar del projecte, no es va entendre així, el projecte ha seguit endavant, els teatres han anat suprimint de la seva cartellera aquesta proposta teatral, i bé, sembla que el musical de l'Helena Jubany de moment està en dubte, no? Bé, perquè la família no està d'acord amb la visió que han fet de la història. I em sembla bé estar en el sudret, no? Si s'està parlant d'una persona i tu, com a família, no estàs d'acord amb el que s'està dient d'aquesta persona... doncs és normal que surtin aquests problemes. Però, clar, una altra cosa és que el teatre és el teatre. Jo amb això no vull entrar. És un debat complicat, jo ho entenc. No vull entrar, però entenc perfectament que si un familiar d'aquesta persona es fa una obra de teatre o una història i resulta que la història no és com s'ha viscut, Clar. Doncs suposo que és normal. El que passa és que, clar, una altra banda de tot això és que tenim llibertat d'opinió. La llibertat d'expressió, sí, sí, totalment. Exacte. I llavors si tenim llibertat d'expressió... no es pot retirar una obra de teatre perquè algú de la família... O sigui, és un debat molt llarg. Si vols, un dia ho parlem. Debat llarg, no tenim temps, mig minut per la una. Gràcies, Maica, per l'espai d'avui. Cuida't molt i ens sentim la setmana vinent. Molt bé, gràcies a vosaltres. Que tingueu una bona setmana. I fins aquí, la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un matí més. Soc Daniel Martínez, he estat amb vosaltres de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern. Tornem demà, com sempre, a la mateixa hora. I al mateix lloc, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. Adéu-siau, que vagi bé.