#923 - Pau a Gaza, política local i mobilitat a Sant Just

Bon dia. Passen 6 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla. I aquesta setmana la tanquem posant la mirada al nostre entorn més immediat. Ahir dijous, en Feriu del Llobregat va donar el tret de sortida a la seva festa de tardor. Unes celebracions que són molt més que un calendari d'actes culturals. Són una expressió de comunitat, identitat i de continuïtat històrica. El seguici festiu, que va omplir els carrers d'energia i tradició, marca l'inici d'un cap de setmana intens... ...on la cultura popular i la música, també juntament amb la participació ciutadana... ...tornen a situar-se al centre de la vida col·lectiva. Per nosaltres, a Sant Just, aquestes dates tenen un significat especial. Ens recorden que la festa és patrimoni compartit, que més enllà dels límits municipals... ...hi ha també un fil cultural i social que ens uneix com a veïns i com a comarca... I també nosaltres celebrarem la nostra festa de tardor a finals d'octubre. Però avui toca reconèixer el valor del que està passant a Sant Feriu de Llobregat. La festa no és només diversió, és cohesió, és transmissió de valors i també de memòria i de futur. Per això, aquesta és una invitació oberta. Aprofitem l'oportunitat que ens brinda la proximitat per acostar-nos a Sant Feliu, viure les seves festes i entendre que, al cap i a la fi, la cultura popular és el millor espai de trobada que tenim. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I arrenquem el programa com ho fem sempre. Arrenquem el programa fent un repàs del sumari d'avui. Avui divendres 10 d'octubre començarem amb les notícies de Sant Just. Farem un repàs també de les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. Tot seguit també repassarem les efemèrides del dia i parlarem del temps amb Carles Rius. A la segona hora, Laia Frutats ens visita a l'entrevista del dia. La portaveu d'endavant Sant Just ens visita per aquesta entrevista aquí a Ràdio d'Esvern. Tot seguit tancarem la segona hora amb Joel Reguant, i l'actualitat política i tancarem el programa d'avui divendres amb l'espai d'aranxa a l'espai d'astrologia i també amb l'espai d'en David Fernández de psicologia. Tot això ho trobareu des d'ara fins la una aquí a Ràdio d'Esvern i com sempre comencem amb una cançó destacada que la posem aquí a l'intermig entre aquest espai de sumari i les notícies de Sant Just, les notícies amb Mariona Sales i avui ho fem amb una cançó molt especial, avui ho fem amb aquest Gran Vía de Quevedo i Aitana. Bon dia! Vivo en Madrid pero no suele salir Que lo de anoche fue una excepción Nos vimos en un pre y todo comenzó ahí Bebiendo hablábamos de nada y a la vez de todo Y nada más llegar al party nos besamos Pero me pido que todo fuera escondida Que no debían enterarse sus amigas Y yo no sé por qué Bona nit. que yo me conformo con darte una vez al mes esa noche no se va de mi mente entonces por qué no repetir Fins demà! Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero! Fins demà! Els casos segons d'arribar a un quart d'onze del matí, ara posem el focus a les notícies a nivell municipal, les notícies de Sant Just, i ho fem amb la cap d'informatius d'aquesta casa, ho fem amb Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé. Matí de divendres? Encara que ploixos, una miqueta gris, però bé, matí de divendres. Sí, sí, totalment. No ens podem queixar. Et demanaré que facis... Invents amb el micro, exactament, a veure si et sentim bé. Ara està millor? Ara et sentim perfecte, ja està, ja et sentim bé. És que teníem un problema tècnic amb el cable que a vegades no ens deixa fer, però ja ho tenim, ja ho tenim enllestit. Correcte, sí, avui tenim un dia novós, després ho comentarem també el temps, aviam si s'allarga al cap de setmana o només és un cas aïllat. del dia de 8 divendres, recordem que ahir va haver una forta pluja cap al tard, cap al vespre, cap a les 8 del vespre aproximadament va ploure amb intensitat al Baix Llobregat i semblava que no marxava, semblava que estava allà, però cap a les 10, 10 i mitja, va anar amaïnant, va anar escampant. I res, aquella pluja residual que va quedar cap a la matinada ens va deixar fer, ho dic perquè amb aquesta veu ja potser heu intuït que l'editorial d'avui dedicada a les festes de tardor de Sant Feriu del Llobregat També ha estat part d'una vivència, no?, perquè aquesta veu, doncs, també és de gaudir-ho, de passar-ho bé. Unes festes, doncs, que, com deien, també són nostrades, són d'aquest Baix Llobregat, que també sentim nostres. Però ara ens centrem en Sant Just, ens centrem en aquests tres titulars d'avui. Comencem amb que Sant Just reforça el control ambiental amb un nou mòdul per detectar compostos volàtils. També parlarem del cicle CineChic, que torna a l'Ateneu, i tancarem avui en Pilar Carseller, que participa en un cafè literari a l'Ateneu. I comencem parlant de contaminació i concretament d'aquest sensor que s'acaba d'instal·lar aquí al nostre municipi. Exacte, el sensor de contaminació atmosfèrica situat a la cantonada de l'Avinguda Indústria, amb la plaça Camoapa, ha incorporat un nou mòdul que permet mesurar compostos orgànics volàtils, que és un tipus de contaminant sovint vinculat a la presència d'olors com la de dissolvents. La millora s'ha implementat aquest octubre per reforçar la vigilància ambiental al municipi. Amb aquesta actualització, el dispositiu podrà detectar amb més precisió possibles incidències al polígon industrial del sud-oest, que és una zona on la proximitat d'activitats productives fa especialment rellevant el control de la qualitat de l'aire, i el punt de mesura recollirà dades sobre COPS, que són el que he dit abans de compostos orgànics volàtils, Partícules en suspensió, diòxid de nitrogen, diòxid de carboni, usó, temperatura, pressió, humitat i soroll, millorant la capacitat municipal per fer un seguiment continuat dels nivells de contaminació i del confort ambiental. Doncs molt important també aquesta nova adequació d'aquest espai, d'aquest sensor de contaminació que recordem que s'ha instal·lat a aquesta cantonada a l'Avinguda Indústria en plaça Camoapa. Seguim amb més qüestions, seguim amb cultura, en aquest cas amb cultura per infants, perquè torna al Cinema Chic, torna al Cinema Chic al Ateneu de Sant Just. Exacte, l'Ateneu inicia una nova temporada del Cinexic amb la projecció del film La sopa de pedres i altres comptes capgirats, que tindrà lloc divendres 11 d'octubre, dissabte 11 d'octubre, perdó, divendres és avui, a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. És una activitat gratuïta, com totes les sessions del Cinexic, i oberta a tots els públics. La sessió presenta cinc urmatratxes d'animació, que adapten de manera original contes populars i costums universals entre els infants, amb històries plenes d'humor, fantasia i valors. El fil conductor serà el Mussol del Cinema, que és un personatge animat que introdueix cadascun dels relats i que estableix un vincle amb els petits espectadors. La Sopa de Pedres és el primer títol de la col·lecció, el Mussol del Cinema, una proposta amb intenció lúdica i didàctica que combina entreteniment i educació amb audiovisual. És una activitat organitzada per l'Ària d'Activitats de l'Ateneu i amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. I sense marxar de l'Ateneu-Sant-Justenc, ara, però, canviem una mica d'activitat, marxem del cinema al cafè, concretament al cafè literari. Exacte, l'Ateneu acollirà el dilluns a les 7 de la tarda una nova sessió del cafè literari que tindrà com a protagonista Pilar Carseller, que és autora de la novel·la Una franja daurada entre els ulls. L'activitat tindrà lloc a la sala Piquet i és organitzada pel Club Literari de l'Ateneu. I la trobada convida els assistents a compartir un cafè o un té amb l'autora i a conversar sobre els continguts de l'obra, el seu procés creatiu i els temes que hi tracta. El llibre explora la relació entre un pare i una filla a través d'una història íntima i poètica que parla de memòria, pèrdua i reconeixement. El Cafè Literari és un espai de proximitat i diàleg que promou la lectura i la creació literària al municipi i que permet al públic conèixer de prop les autores i autors de les obres que s'hi presenten. Doncs us recordem que podeu trobar aquestes i altres notícies al www.radiodesvern.com i també als bolletins horaris de, en aquest cas, les 11 i les 12 del migdia. A la una tornarà Mariona Sales també amb l'informatiu edició migdia i a la tarda també la podrem escoltar als bolletins horaris i a l'informatiu vespre. Ara passem a una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb les portades dels diaris. Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi! on les teves tardes se't faran molt curtes. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. I a 7 minuts per dos quarts d'onze del matí, ara fem el repàs a les portades dels diaris d'avui divendres. I aquesta jornada previ al cap de setmana ve carregada de notícies, d'informació i arrenquem, com sempre, amb el diari Ara. El diari Ara obre amb notícies sobre el pròxim Orient i diu Acord per aturar la guerra a Gaza. Trump es presenta davant del món amb el forjador del pacte i aspira al Premi Nobel de la Pau. Tindria... Té valor, eh? Té valor per fer això. Esperem que des de l'organització del Nobel de la Pau no tinguin valor per donar-li, però la veritat és que té valor. Recordem que Netanyahu per unes setmanes el va proposar com a candidat per aquest Nobel de la Pau. Exacte. També diu que Hamas, que ha llibrat tots els hostatges, diu que té garanties del final definitiu de la guerra. I en fotografia veiem palestins a la imatge i israelians que van celebrar ahir al carrer. Els israelians no apareixen a la imatge, a la imatge no són només palestins, però parlar que palestins i israelians van celebrar ahir al carrer l'acord per la primera fase de la fi de la guerra que ha devastat Gaza. Perquè, clar, al final, quan portes... És que és un conflicte molt llarg en el temps, però sí que és veritat que ha tingut un punt calent ara molt fort de fa dos anys. Clar, aquest punt calent que va iniciar ara aquesta setmana ha fet dos anys, però que han estat bastantes dècades d'intensitat. Sí, sí, però és gent que porta dos anys sent bombardejada, sent aniquilada, que no els deixen pràcticament menjar... Per tant, al final és normal que sortin a celebrar encara que la solució no acabi sent la que idealment els agradaria al poble palestí. Però és que al final tu el que vols és que acabi la guerra, que deixin de matar-te, que poder recuperar-te una mica el que es pugui amb el que queda de Palestina i al final, mira, l'acord de pau serà com serà, però al final aquesta gent tindrà una mica de... de descans, per dir-ho d'alguna manera. Sí, esperem que això no quedi en no res, vull dir, al final ho estem dient aquestes setmanes, el titular està sent acord de pau, acord de pau, acord de pau, portem dies així, i fins que no sigui tangible jo no m'ho creuré. Jo m'imagino que molts dels nostres oients deuen pensar igual, fins que aquest fet, aquest acord de pau, no es dugui a terme, no veiem realment una desescalada d'aquesta tensió, una desescalada d'aquesta pressió per part d'Israel a la franja de Gaza, entendrem que aquest acord de pau no és vigent. Per tant, jo demano també una mica de calma, perquè... Penso que d'alguna forma s'està precipitant tot molt i potser hem d'esperar a veure que realment aquesta acció es dugui a terme. Evidentment la situació que estan vivint allà és totalment diferent. Quan es plantegen aquestes qüestions, quan es plantegen aquests titulars com aquest acord de pau, com esmentava la Mariona, al final ells ho viuen amb aquesta intensitat que és lògica perquè són molts anys de tensió. Però nosaltres seguirem compartint aquesta informació, seguirem compartint també aquests titulars que vagin impregnant aquestes pàgines de les portades dels diaris jornada rere jornada. Esperem que això acabi aviat, però ara passem també a aquestes miniatures que també reforcen alguns titulars que tenim més a prop, que tenim aquí al nostre estat. Exacte. Seguim amb més notícies del diari. Ara veiem que parla de l'exposició de Miró i l'art americà, diu Influències creuades. La Fundació Miró dedica una gran mostra a la relació de l'artista amb Pollock o Burgos. Molt bé, pel que fa també a aquestes miniatures que repassen més la política de cultura, doncs també hi podem trobar una d'Illa, l'altra de Lluso, i pel que fa a cultura, Nobel de literatura, que ja veurem com pronuncies aquest nom, Mariona, però abans passem a política. Comencem amb política. Diu que ella supera l'examen del Parlament, però s'allunya més de Junts. També que Ayuso encena el debat sobre l'avortament i Feijo se'n desmarca. I ara sí. I ara sí. Tensió, tensió. Novel de literatura per l'hongarès Krasnájorkaj. Cada dia em sorprens més. Cada dia em sorprens més. Jo quan haig de pronunciar algun nom, alguna cosa que no us he pronunciat, vaig a la Mariona perquè sé que em sorprendrà. A veure, Dani, m'he inventat completament. Això no ho diguis. He llegit com està escrit. Ho he pronunciat... Jo quan he vist tantes cas, tantes cises, tantes setes... L'hongarès és un idioma que ben bé no s'acaba de saber d'on surt. És com el basc aquí, que té unes arrels molt antigues, que no són llengües romàniques, que no se sap ben bé d'on han aparegut i que són molt no prehistòriques. Bé, potser sí, eh? I és una llengua molt difícil, l'hongarès, i, per tant, no tinc ni idea com es pronuncia. Té molt d'amèrit. S'escriu Krasna Horkai, però potser es pronuncia d'una manera completament diferent. Per tant, que aquest home em perdoni, que ha sigut, doncs, això, Nobel de Literatura. Molt bé, jo, ja et dic, per una vegada en aquest món, perquè realment les portades de l'ara són sempre molt interessants i a vegades també això, perquè m'agradaria també poder-les llegir. Avui no t'hem baixat en absolut, perquè dic com hagi de pronunciar això, dic malament, malament. Vinga, passem al periòdico, que també porta coses interessants. Destaquem aquesta P, aquest espai de l'equionografia del periòdico, que destaquen sempre una figura rellevant de l'actualitat. En aquest cas és Pau Coversí, que diu que des de la selecció el Blaugran assegura que el Barça tornarà amb tot. I també en altres portades, que després destacarem, però en aquest cas sí que són portades més de diaris esportius, destaca que s'està fent una persecució contra la Minyamal. Marxem al periòdico, marxem en aquestes imatges de portà. En aquest cas, l'esperança torna a Gaza. Hamas diu que ha rebut garanties que la guerra s'ha acabat i tornarà als ostatges en 72 hores després del sí de l'executiu de Netanyahu, l'alto al foc i en aquest cas l'alliberament de presos palestins. També ens parla dels candidats amb més garanties de pagament que en aquest cas copen l'escàs mercat a Barcelona. La poca oferta de lloguer afavoreix els expats i també castiga a les famílies. Els administradors avisen que la lentitud dels desnonaments i que la llei consideri els propietaris de cinc pisos grans tenidors fa que també s'inclinin cada vegada més per vendre en lloc d'arrendar. Pel que fa a política, l'espai Persones, Esquerra i Comuns, indiquen aïlla les línies vermelles pels pressupostos. Els possibles socis exigeixen que hi hagi avenços en el finançament i també més regulació del mercat de l'habitatge. Pel que fa al termini que acaba avui, estem parlant de bancs, estem parlant del pols entre BBVA, BBVA i el Banc Sabadell, que continua fins a l'últim minut aquest pols entre els dos bancs. També pel que fa a aquest autor difícil... Has rigut molt ràpid i quan hem passat a la portada jo ja l'he vist de seguida i he dit, mira, ara et tocarà tu. Sí, ja ho veig, ja ho veig. I a més a la portada del periòdic ho diuen, un autor difícil. No sé si és difícil de pronunciar o difícil de què, però sí, com sigui el novel·lista hongarès... I aquí posen el nom. A sobre el nom, eh? Aquí posen el nom. Laszlo Krasnohorkai, has dit? Més o menys. Més o menys. És aquest Nobel de literatura que també destaca en la portada del diari El Periódico i que podeu trobar a les pàgines 42 i 43. Aquest article destaca el Nobel de literatura. Pel que fa exposició, una exposició de la Fundació Miró explora la relació de l'artista i els Estats Units. I abans de continuar, m'he assegurat que en el punt d'avui no hi hagi el Nobel de literatura. Efectivament, no hi és. Potser a tu sí que et toca La Vanguardia, potser no, segur. Però sí, com sigui, ara passem a la portada de La Vanguardia. La Vanguardia obre amb el conflicte de l'Orient Mitjà i diu que Israel ratifica el pacte i jamás dona per acabar de la guerra. Els ministres israelians d'extrema dreta voten contra l'acord impulsat per Trump. De fet, el titular que diu que jamás dona per acabar de la guerra, jo just aquest matí, quan he obert el mòbil, que el primer que faig és mirar una mica noticietes per despertar-me amb la llum potent del mòbil... Bé, a nivell del teu cervell potser no ho agraeixi massa, no? És que si no, no hi ha manera d'obrir els ulls. Som dos, eh? Som dos. Jo faig les publicacions. Les publicacions de xarxes les faig en aquell moment del matí, que és allò de dir, vinga, va, desperta't una mica amb llum blava. Però molt probablement els científics o els metges o qui sigui... Recomanaran no fer-ho, és probable. No ho recomanaran, però... Per tant, no ens feu cas, però a mi em serveix per poder-me despertar. Llavors miro el 324, perdó, que ara es diu 3catinfo. Sí, 3catinfo. Perdonada, perdonada. Obro l'Instagram, miro ràpid que ha passat una mica aquest matí i avui, per exemple, ja he vist que s'havia donat per acabar de la guerra i hi havia aquest, d'alguna manera, alto el foc i que de cop i volta, i que igualment havien caigut bombes avui a la franja de Gaza. Per tant, vull dir que sí que molt macos els titulars, però a veure quan es deixarà tranquil aquesta gent. Però bé, veiem en fotografies aquestes celebracions de l'acabada de la guerra, d'alguna manera, diu, alleugement i esperança. La imminència de la posada en pràctica de l'acord entre el govern d'Israel i Hamas per la instauració d'un alto al foc a la franja de Gaza i l'intercanvi d'hostatges i presoners es va celebrar als dos bàndols amb cautelosa alegria. És a dir, alegria, però no molta, perquè tampoc han d'acabar de veure com avançarà el tema i es veuen en fotografies una al carrer Israel, amb diferents israelites celebrant, i a la dreta, palestins celebrant aquest alto al foc. En aquest cas sí que veiem les dues imatges contrastades, que a la portada del diari ara no ho podíem fer palès, però en aquest cas sí, veiem aquestes dues imatges que són bastant clau i són imatges que sens dubte seran les imatges del dia. Passem a altres qüestions, en aquest cas també de política estatal, parlem de Feijó, que mira de tancar la disputa de l'avortament després del Baginsen a un altre lloc de Llusó. diu que Fejó mira de tancar la disputa de l'avortament i que, diu la presidenta madrilenya, es nega crear el registre de metges objectors que fixa la llei. De fet, aquesta cita que has dit de Vagin-se a un altre lloc, de Ayuso, la diu en concret perquè justament estava parlant sobre el tema de l'avortament i ell assegurava que des que hi havia el govern de Sánchez que hi havia hagut un milió d'avortaments, crec que va dir. Sí. Que clar... Feia referència, des que hi ha els socialistes governant, la gent ha avortat molt més, hi ha hagut un milió d'avortaments, que entenc que ella considera que són assassinats, i que encara en volen més. Que dius, a veure una cosa, ja no sabem on agafar-nos per fer política, per fer demagoja, què vol dir? Que, clar, entren els socialistes i comença aquí una onada boja d'avortaments, perquè de cop i volta tothom es torna, jo què sé... és al·lucinant i de fet deia vagin-se a un altre lloc on vulguem dir, mira, si te'n volen avortar, vés-te'n a un altre país. Que dius, home, no. La sanitat pública ha de poder garantir tots els drets de les persones al país on vius i l'avortament és un dret que han de tenir les dones i per tant s'ha de garantir des d'aquí. De fet es parlava d'això, del registre de metges d'objectors que entenc que des del PP, en concret Ayuso, està en contra que existeixi aquest registre, que de fet crec que és il·legal no tenir-lo. Si més no, hospitals que fan objecció de consciència. Sense anar més lluny, el fet aquest d'aquesta gent que està davant de les clíniques d'avortament esperant per increpar aquelles dones que volen avortar perquè senten que allò que estan fent és el correcte i que senten que amb el seu cos han de fer el que elles creuen oportú, que això és el que hauria de ser... Això és el que hauria de ser, que cada persona amb el seu cos pogués fer el que volgués. Doncs, aquelles persones que estan a les portes de les clíniques increpant aquesta gent, jo els hi diria, vagin-se'n a un altre lloc. És que és assatjament completament, eh? Sí, sí, el que diu Ayuso a qui no ha de dir, jo ho diria a aquesta gent que està a les clíniques. Exacte, vull dir que estan fent assetjament, que és posar-te davant d'una persona i començar-li a dir el que tu creus, i a més moltes vegades aquesta gent que està davant de les clíniques ho relacionen amb Déu, Déu això no ho vol, Déu no sé què dius... A més que una cosa que avortar no és una experiència gratificant. És un sotrat molt important pel teu cos. A nivell físic és brutal. No, i emocionalment... I emocionalment estic convençut que també. Quan comences el procés d'un embaràs, entren en joc les hormones de l'embaràs. I biològicament, d'alguna manera estem fetes perquè quan tu et quedes embarassada, les hormones facin que t'hostimis el fill, que el vulguis tenir... Perquè això té sentit a nivell d'evolució, saps? Però, clar, si tu has decidit que aquest fill no el vols tenir, és una decisió molt complicada, que segurament la prens, no és tan segura del tot. O sí, però de totes maneres et pots sentir que, saps, vull dir, ja és un sotrac pel teu cos. Per tant, un cop prens aquesta decisió i estàs segura que vols prendre aquesta decisió amb total llibertat, que et vinguin quatre personatges a increpar, és com... en el millor dels casos l'aprens amb companyia que això no vol dir que l'aprenguin per tu sinó que senzillament prens aquesta decisió amb un acompanyament en el millor dels casos però en el pitjor moltes vegades són dones que ho han d'aprendre de forma més individual i no parlem perquè no vull obrir el meló però no parlem de les dones que han patit agressions sexuals i que elles què? elles que han patit una agressió que a sobre gent de tenir exacte que han patit aquesta situació. Si elles decideixen tenir el fill, repetim el que dèiem abans, al final és una qüestió de voluntat pròpia i és una qüestió que cadascú amb el seu cos es senti lliure de fer el que vulgui. Però a aquesta gent, per favor, els hi negarem això, els hi negarem el fet de... jo vull avortar, jo vull tenir la llibertat de prendre aquesta decisió que és per mi la que crec que és més convenient, doncs jo crec que som una societat, hem de ser una societat oberta que no tanqui aquesta porta, que deixi aquesta porta oberta perquè cadascú pugui fer amb el seu cos el que vulgui que no hagi de marxar fora, això de vagin-se a un altre lloc que sembla tan ideal, magnífic, perfecte, sí, marxem a un altre lloc, tal, molt bé. Bueno, i què? Digues, digues. Què hem de fer? I també, a més, que la maternitat serà volguda o no serà? Perquè també ha d'haver-hi responsabilitat cap al fill, no només cap al teu propi cos, sinó que un nen ha d'estar buscat i volgut. I l'has de tenir amb responsabilitat, perquè recordem que tenir un fill no és un dret. No, no, totalment. Aquestes imatges que acabem de relatar amb Mariona Sales, cap d'informatius, són imatges que moltes vegades ens remeten a sèries dels Estats Units, no? Jo ara, per exemple, recordava algun clip d'alguna sèrie, d'alguna pel·lícula dels Estats Units, no? Però que estan venint al nostre país, que estan venint a Europa i que són qüestions que també estan passant, no? situacions d'increpar aquesta gent a la porta de les clíniques, d'increpar a la gent donant-los ordres del que han de fer amb el seu cos, que això és una cosa que no podem permetre, per sort. En aquest món hem lluitat les generacions que han vingut darrere nostre per aquesta llibertat de presa de decisió i això no hem de permetre que ens ho treguin. Però passem a aquest debat i marxem a altres qüestions perquè encara ens queden algunes notícies per destacar d'aquesta portada de La Vanguardia. Exacte, La Vanguardia també diu que hi ha revés de l'audiència de Madrid a la investigació del jutge Peinado sobre Begoña Gómez. També veiem tema de literatura, premi Nobel per l'autor hongarès Les locres Nasjorkai. També pel que fa a la música diu els tres fundadors del Sònar abandonen el festival. El Sòner, que ja va ser polèmic a l'última edició, perquè formava part d'aquest fons israelià, que no me'n recordo quines són les cicles, i de fet ja es va cridar molt a fer boicot a aquest festival, i ara els tres fundadors han abandonat el festival, que no sé si està relacionat amb això, però... Molt probablement. Però molt probablement, exacte. I també veiem que Azcon acusa Vox de fer pinça amb el PSOE i ser el millor aliat de Sánchez. Molt bé, doncs ara sí, passem a l'última portada del dia, passem a la portada del diari El Punt avui, que en aquest cas ens mostra una imatge en portada, imatge principal, amb les dues cares, dues cares que hem esmentat al llarg del dia d'avui. Aquest primer pas per la pau, trobo que és molt encertat aquest titular, perquè al final també ens remet a esperança, però també ens remet a calma, a dir... Ei, que aquest és el primer pas de molts, i també en aquest cas aquesta eufòria i incertesa després de l'acceptació del pla de Trump per posar fi a la guerra a Gaza. Dues imatges, la dels israelians celebrant, la dels gazetís celebrant, i en aquest cas també en l'espai de dalt d'aquesta portada trobem dues entrevistes. En aquest cas l'entrevista a Joaquim Ruiz Sánchez, de Arbulo, catedràtic d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, i també, més que una entrevista, és un espai de crítica, d'estrena, estem parlant de les estrenes de la setmana, Jugar con fuego, un film sobre les perilloses xarxes de l'extrema dreta. També pel que fa al jazz, parlen del jazz català, llums i ombres. L'escena viu una auge de creativitat, però li falten públic i espais. A l'espai d'Al Daí, Òscar a la millor pel·lícula d'on el Trump governa a l'estil de Hollywood i amb el poder del seu país el relat d'un acord encara amb interrogants. Tanquem amb l'esportiu, on l'espanyol comença l'era amb Alan Page, en aquest cas aquest propietari que acaba de fer-se amb el club. Pel que fa al Barça, també madura un acord amb la UEFA que l'allunyaria de la Superlliga. Doncs Mariona, això és tot per avui. Ara sí, fem una petita pausa musical, tornem de seguida amb les efemèrides i amb el temps i hauríem tancat aquesta primera hora de El Refugi, La Rambla, per favor, La Rambla d'avui divendres. Fem petita pausa, com dèiem, en aquest cas amb música de La Fúmiga i de Tallets. Vine i torna'm a abraçar Però apretant ben fort que em dones just per respirar. Que no ho sabem quan tornaràs. I sempre ens passa igual, tots els fantasmes. La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar. No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va i el cor se'ns està congelant. Ja no vull trobar-te a faltar, ara hem de soltar-nos les mans, l'apret tan fort que mai se sap si és estrany. T'he trobat a tu i m'has trobat a mi. I ara sí que... que mai se sap si és este el nostre últim. Las penas se van, y las penas se van, las penas se van Quítate las gafas de sol Estás drogada o has llorado, mami Eres la más linda del club y yo soy un caprichoso Aunque tengas en la frente un warning Pongo cara rara si me dicen que eres pila complicada Porque a mí se me hizo fácil Estrellando pico y pala Me aguanto la carcajada cuando se compara Ya me viste, nada más entrar Te fuiste, so quieres jugar Bebiste, dos copas de más Ya sabemos cómo va Eres la culpable de que he despertado Con ganas de Hacer pila de plata y contarla a tu lado Quítate las gafas de sol Estás drogada o has llorado mami Eres la más linda del club y yo soy un caprichoso Aunque tengas en la frente un warning Pongo cara rara si me dicen que eres pila complicada Porque a mí se me hizo fácil Me estoy viendo pico y pala Me aguanto la carcajada cuando se compara a mí I seguim el magazín de matins La Rambla. Seguim aquí a Ràdio d'Esvern quan passen 3 minuts de 3 quarts d'onze del matí. Ara fem les efemèrides del dia. Doncs vinga, comencem fent el repàs d'aquestes efemèrides d'avui 10 d'octubre, en tal dia com avui, però de 1980, quan es fundava a Varsovia el sindicat Solidaritat, liderat per l'EC Gualesa. En aquest cas, va ser el primer sindicat independent... reconegut a un país del bloc soviètic i va jugar un paper clau en la transició democràtica de Polònia. Com a curiositat, el sindicat va començar a créixer en un entorn bastant advers i és que en només un any ja comptava amb prop de 10 milions de membres. En aquest cas, gairebé una tercera part de la població activa polonesa estava participant en aquest sindicat. Pel que fa al 10 d'octubre, en aquest cas de 1868, esclatava a Cuba el Grito de Llara, l'inici de la guerra dels 10 anys contra Espanya. El terratinent Carlos Manuel Céspedes, en aquest cas, va alliberar els seus esclaus i va cridar a la independència del país. I val la pena recordar que, tot i no aconseguir la independència immediata, aquell aixecament... es va considerar el punt de partida de les lluites que portarien a la Cuba sobirana el 1898. I tanquem, com sempre, amb l'efemèrida musical del dia. Acabem amb música, acabem amb tal dia com avui, però de 1955, que neixia David Lee Roth, cantant de Van Halen, una de les bandes més representatives del rock dels 80. Una bona excusa per cloure aquest espai amb guitarres, energia i aquest jam de Van Halen, que ens diu que ja estem a divendres. Can't you see me standing here I got my back against the wrecking machine I hate the worst that you've seen Can't you see what I mean? Ah, that's where I'll jump, jump! I amb aquest jam ens acomiadem de l'espai de l'efemèride del dia i fem un canvi de registre, fem un canvi per marxar a parlar del temps. I nosaltres hem fet un canvi, un canvi de música, un canvi de secció, però i el temps? El temps farà un canvi? Ara ho descobrirem. Carles Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Doncs s'estan barallant. Els dos grans mapes o els dos grans serveis meteorològics que fan previsió, que són l'americà i l'europeu, no es posen massa d'acord amb aquesta dana, amb l'Alice. I això ens afectarà una miqueta el cap de setmana en funció de qui tingui raó. Si tenen raó els americans que plantifiquen la Dana més cap a la zona de València, València Ciutat, doncs tindrem un cap de setmana com el que anunciarem ara. Si la Dana, en comptes d'estar... just a València puja una miqueta més i afecta les comarques de Castelló, això faria que tinguéssim un cap de setmana una mica més complicadet, sobretot de cara al diumenge aquí a casa nostra. O sigui que encara de moment estem amb aquell neguit, però els mapes estan canviant a última hora, ahir no es veia i avui sí que ens marca un diumenge molt diferenciat del dissabte. I és que fins i tot el Servei Meteorològic de Catalunya de cara al diumenge ha activat l'alerta per intensitat de pluja i per... i per pluja, a moltes comarques del litoral, pràcticament des del Maresme fins al Delta de l'Ebre, sí que és un avís moderat a tot el litoral central i tarragoní, i només les dues comarques de la Terra Alta i el Montsià tenen un risc alt de patir aiguats importants. Això de cara al diumenge, o sigui que el diumenge canvia una mica la situació que hem anat dient durant tota la setmana, perquè en comptes de parlar d'un dia gris amb una baixada de temperatures, probablement també hi haurem d'afegir la pluja. Minsa, que podria anar fent durant tot el diumenge, però serà un dia plujós amb una baixada de temperatures. Però no ens aventurem el diumenge, que encara tenim molts minuts per parlar del temps, és broma, i ens n'anem avui divendres. Avui divendres ja ens ha canviat una mica la truita, perquè vam dir que al matí tindríem alguns núvols encara, ressaca de la precipitació d'ahir, per cert, hem recollit 9 litres per metre quadrat, que sumen, ja estem a gairebé 11 litres aquest mes d'octubre, hauria de ploure una miqueta més, però ja aviam si els propers dies o la setmana que ve plou una mica més. Aquest mes d'octubre, que normalment es mostra plujós, però aquest any no ho està sent tant. Ho va ser molt al setembre, que tampoc no sigui gaire habitual. Avui ja esperàvem que el sol tragués el nas a partir del migdia i la intenció és aquesta. El que passa és que ens vèiem amb molts núvols. La núvolositat aquesta fins i tot ara en aquests moments està portant precipitació a la Terra Alta i al Montsià i també davant de l'illa de Buda i de tot el delta de l'Ebre també hi ha precipitacions al mar, però en canvi a la resta de Catalunya no hi ha pluja. Aquests núvols en principi s'haurien de trencar. Si s'arriben a trencar aquest migdia, tindrem una tarda amb una miqueta més de sol, amb els núvols més trencats, i això permetrà que la temperatura pugui pujar una miqueta, una temperatura que encara la tenim curta, fruit que el sol no pot fer la seva feina. En aquests moments tenim 19 graus al nostre municipi, i si treu el nas el sol al migdia podríem pujar fins als 22 o 23. Demà dissabte, més sol en general, o sigui que demà dissabte serà un dia on començarem amb sol, al migdia alguns núvolets, de nit es podria tapar i alguns mapes ens indiquen que a partir de les 10 o 11 de dissabte podrien caure quatre gotes. És molt poca cosa, però podrien caure quatre gotes, ja ho avisem, o sigui que el que vulgui sortir de festa dissabte que vagi una mica preparat perquè de nit podria caure alguna cosa. Podria ploure, per tant, també això... És molt poca cosa, estem parlant de gotetes. Però podria ser un indicador de diumenge o diumenge... Sí, és indicador de diumenge, o sigui, canvia el temps, dissabte, a mesura que vagi avançant el dia, doncs els núvols no aniran guanyant terreny, aquesta possibilitat de pluja de nit i de matinada ja podria arrencar la pluja, que també ens podria acompanyar durant tot el diumenge. No estem parlant de grans quantitats d'aigua, molt hauria de canviar la previsió de la Dana perquè ens arribés a nosaltres molta pluja, però sí que podria ploure amb una certa intensitat diumenge... a casa nostra a Sant Just i es anirà repartint pràcticament tot el dia. I de cara a la setmana que ve, ara que queden poquets minuts, sembla que el temps s'anirà arreglant una miqueta i el que no s'arreglarà serà la temperatura. O sigui que sembla que podríem parlar d'un temps més estable a partir de dimarts, dilluns encara tindrem forces núvols, amb unes temperatures que quedarien per la banda baixa, o sigui, si ara de mitjana, aquesta època de l'any, que estem a tocar del 15 d'octubre, hauríem d'estar a uns 22 graus de màxima, estarem al voltant dels 20-21, una miqueta per sota del que tocaria, i no tots els mapes es posen d'acord, o sigui que dilluns tindrem feina perquè alguns mapes ens indiquen pluja entre dimarts i dimecres, altres diuen que tindrem un temps tranquil tota la setmana, o anirem seguint des d'aquí, des de la Rambla. Molt bé, doncs un temps que es preveia per aquest cap de setmana bastant estable. Recordem que això ha anat canviant, s'ha anat modificant al llarg de la setmana. Avui, doncs, la previsió ens dona això, quatre gotetes demà al vespre cap a les 10 de la nit i diumenge, doncs, aquests ruixats que ens ha comentat tant Carles. Una abraçada, cuida't molt, bon cap de setmana. I ara marxem, doncs, als bolletins, com sempre. Primerament, Catalunya Ràdio i després, Ràdio Desvent. Fins ara, Carles. Ciao. Bon dia, us informa Joan Bota. Aquesta mitjanit s'acaba el període d'acceptació de l'OPA del BBVA i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, es mostra confiat que el Banc Basc no podrà controlar l'entitat. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Oliu ha tirat per terra el pronòstic que feia ahir en aquest mateix programa el president del BBVA, Carlos Torres, que superarien el 50% del suport dels accionistes. Això jo crec que no s'ho creu ni ell, però home, s'ha d'explicar, o si jo digués ara que no passarà del 30, que és el que hem dit fins ara, i diu que passarà del 50, que vols que et digui, això no és... Això simplement, diguéssim, és un argument de venda. En cas que el BBVA obtingui entre el 30 i el 50% dels suports, que és l'opció amb què està especulant el mercat i llencint una segona opa a Oliu, tampoc creu que els accionistes tinguin cap incentiu per acceptar-la. Aquestes últimes hores, la prima que s'obté en vendres a les accions és del 2%. Són hores, de fet, decisives, i per això avui algunes oficines del BBVA allarguen l'horari d'atenció al públic fins a les 9 del vespre. L'exèrcit israeli ha començat a retirar-se de diverses zones de la franja amb virtut de l'acord a què s'ha arribat amb Hamas sota la pressió de la Casa Blanca. Les tropes israelianes han abandonat posicions a ciutat de Gaza i altres nuclis urbans fins a la línia groga que s'ha marcat dins de l'acord. Aquesta retirada gradual pot permetre que els civils palestins vagin tornant a alguns barris, tot i que de moment la defensa civil de Gaza ho desaconsella. La retirada fins a la línia groga deixarà un 53% del territori de Gaza sota control militar israelià, en lloc del 80% que ha arribat a tenir durant l'ofensiva. A Catalunya cada dia es multen de mitjana 14 persones perquè circulen sense carnet. És un 60% més que fa 5 anys. També puja el nombre de conductors que, tot i haver perdut tots els punts del carnet, continuen al volant. Són dades del Servei Català de Trànsit que avança 3CATINFO. Entre els 5.200 conductors aturats perquè circulen sense carnet N'hi ha que no han renovat la llicència, estrangers que no han homologat el seu carnet i gent també que no se l'ha tret mai, tot i que aquests són una minoria. Anna Pintó, subdirectora del Servei Carabala, transit adverteix del perill que suposa tenir conductors sense formació al volant. Ens preocupa molt aquesta tipologia. Són conductors que no estan formats en seguretat diària i, per tant, tampoc poden percebre el risc de les seves conductes. Són conductors que no tenen aquesta formació i poden provocar un sinistre. La Guàrdia Urbana ha desallotjat aquest matí un centenar de persones que vivien a l'antiga fàbrica L'Escocès, al barri del Poblenou de Barcelona. El consistori afirma que hi arriben derroc mentre els veïns reclamen rehabilitar l'espai. Barcelona, Maria Núria Revelle. Hola, bon dia. Ja van marxant les furgonetes de la Guàrdia Urbana i dels bussos d'esquadra. que s'han ocupat de fer aquest desallotjament que ha estat totalment pacífic. Albert Batlle, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, assegurava al matí de Catalunya Ràdio que es fa fora la gent per raons de seguretat. Hi ha un perill de runa imminent amb tot el que això suposaria de perill per la integritat física de la gent que hi està residint en unes condicions realment inacceptables des del punt de vista humà. Maria Núria Rebetlle, Catalunya Ràdio, l'escocesa. I ho acabem de saber. Donald Trump s'ha quedat sense el premi Nobel de la Pau 2025. L'ha guanyat Maria Corina Machado, la líder de l'oposició venezolana. El comitè norbec li reconeix els seus esforços per aconseguir una transició pacífica al seu país. Aquesta decisió ha estat condicionada, com dèiem, per les pressions de Trump, que se'n considerava mereixedor, sobretot després d'aconseguir un alto al foc ahir entre Israel i Hamas, el president dels Estats Units, i insistir aquesta matinada en un últim intent d'endur-se el guardó. Ningú a la història resol 8 guerres en un període de 9 mesos, i jo n'he aturat 8, així que això no havia passat mai abans. Però que facin el que hagin de fer, facin el que facin, estarà bé. Ho sé, no ho vaig fer per això, ho vaig fer perquè vaig salvar moltes vides. Esports, Marcos García. Avui Barça-València, a partir de la quarta jornada a l'Eurolliga de Basca, en farem transmissió a partir d'un quart de nou del vespre a l'Eurolliga. El Tot Gira, l'app i el web de Catalunya Ràdio, també la plataforma 3CAT. Joan Laporta es mostra conciliat amb la UEFA, és un gest que a la lluny de la Superlliga, el president del Barça també s'expressa a favor de jugar al partit contra el Vilar Real de la 17a jornada de Lliga a Miami. Ahir amb partits de seleccions masculines de classificació per al Mundial, amb presència de jugadors d'equips catalans. Malta 0, Països Baixos 4, amb De Jong a l'equip neerlandès. Bielorussia 0, Dinamarca 6, amb Christensen els danesos. I República Txec 0, Croàcia 0, amb el porter croat Livakovic. Victoria del Barça d'envol sobre el Pic Zeguet hongarès, 31 a 28 en partit de Champions. I el tenista de Mataró, Albert Ramos, tanca la seva carrera professional als 37 anys i després de 18 anys en actiu. Ramos ha perdut en els quarts de final del torneig a València, s'acomiada amb 4 títols ATP i un 17è lloc com a millor classificació mundial. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El sensor de contaminació atmosfèrica situat a la cantonada de l'Avinguda Indústria amb la plaça Camoapa ha incorporat un nou mòdul que permet mesurar compostos orgànics volàtils, un tipus de contaminants sovint vinculat a la presència de dolors com la de dissolvents. La millora s'ha implementat aquest octubre per reforçar la vigilància ambiental al municipi. I amb aquesta actuació, el dispositiu podrà detectar amb més precisió possibles incidències al polígon industrial sud-oest, una zona on la proximitat d'activitats productives fa especialment rellevant el control de la qualitat de l'aire. El punt de mesura recull ara dades sobre compostos orgànics volàtils, partícules en suspensió, diòxid de nitrogen, diòxid de carboni, usó, temperatura, pressió, humitat i soroll, millorant la capacitat municipal per fer un seguiment continuat dels nivells de contaminació i del confort ambiental. L'Ateneu de Sant Jus inicia una nova temporada del cicle Cineixic amb la projecció La sopa de pedres i altres contes capgirats, que tindrà lloc el dissabte 11 d'octubre a les 6 de la tarda a la sala del cincuantenari. L'activitat és gratuïta i oberta a tots els públics. La sessió presenta 5 curtmetratges d'animació que adapten de manera original contes populars i costums universals entre els infants, amb històries plenes d'humor, fantasia i valors. El fil conductor serà el Mussol del Cinema, un personatge animat que intrudeix cadascun dels relats i estableix un vincle amb els petits espectadors. La Sopa de Pedres és el primer títol de la col·lecció, el Mussol del Cinema, una proposta amb intenció lúdica i didàctica que combina entreteniment i educació audiovisual. És una activitat organitzada per l'Ària d'Activitats de la Taneu de Sant Just amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. La Taneu de Sant Just acollirà el dilluns 13 d'octubre a les 7 de la tarda una nova sessió del Cafè Literari, que tindrà com a protagonista Pilar Carseller, autora de la novel·la Una franja daurada entre els ulls. L'activitat tindrà lloc a la Sala Piquet i és organitzada pel Club Literari de la Taneu. La trobada convida els assistents a compartir un cafè o un té amb l'autora i a conversar sobre els continguts de l'obra, el seu procés creatiu i els temes que hi tracta. El llibre explora la relació entre un pare i una filla a través d'una història íntima i poètica que parla de memòria, pèrdua i reconeixement. El cafè literari és un espai de proximitat i diàleg que promou la lectura i la creació literària al municipi i permet al públic conèixer de prop les autores i autors de les obres que s'hi presenten. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Bona nit. Fins demà! Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes Se't faran molt curtes. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Són un quart de dotze del migdia. Passem ara a parlar de política. Passem a parlar, en aquest cas, del grup municipal Endavant Sant Just i ho fem. Amb l'Aia Flotats, la seva cap, en aquest cas també cap de l'oposició a Sant Just d'Esvern, avui parlem... del ple municipal del nostre municipi, celebrat el mes de setembre, on es van aprovar diverses mesures amb implicacions rellevants pel futur del poble, des de l'ordenança reguladora Dolors fins també al Pla Local d'Infància i Adolescència, passant per l'abdesió al Pacte Nacional per la Llengua. Aquestes decisions han generat debat entre els diferents grups polítics i també especialment han posat sobre la taula la necessitat de reforçar els mecanismes de control, participació i també de diverses qüestions en l'acció del govern. Per aprofundir en el posicionament de l'oposició i entendre també com es projecten aquests debats des de fora de l'equip municipal, de l'equip de govern, Avui conversem amb l'Aia Flotats, regidora i portaveu del grup municipal Endavant Sant Just, que en aquest cas és una de les principals forces d'aquesta oposició al nostre municipi, al consistori de Sant Just. Amb ella analitzarem també aquests punts clau del debat polític local i també parlarem de diverses qüestions, d'aquestes qüestions que hem esmentat en aquesta introducció, qüestions que es van comentar en el ple del mes de setembre. L'Aia Flotats, bon dia. Hola, molt bon dia. Benvingut al programa, comencem... Bé, i benvingut a tu també, Dani, que és la primera vegada que coincidim. Sí, sí, la veritat és que soc nouvingut, aquí vosaltres teniu més experiència que jo, però espero poder donar la talla i poder estar aquí, al capdavant d'aquest magatzin, d'aquestes entrevistes també, que al final ens ajuden una mica a entendre una mica la complexitat del nostre municipi. Més i més no donen pluralitat, no? Totalment, totalment, que això és molt important. Altres punts de vista. Exactament. Comencem parlant, si et sembla. Nosaltres ho hem dividit aquí en diversos punts, que són els punts que es van parlar a l'anterior ple, però, evidentment, aquest espai està obert a altres qüestions que puguin sortir, que puguin ser també esmentades, Laia. Deixa'm que arrenquem amb el ple, amb aquest ple del mes de setembre, amb l'ordenança reguladora de les olors, que va ser un dels punts que durant el ple es va aprovar, aquesta ordenança reguladora de les olors, I ens agradaria saber des d'endavant, Sant Just, què és el que s'opina, quins són, diguéssim, des del vostre grup, els principals punts de fricció o mancances d'aquesta normativa i què és el que podríeu valorar positivament. Gràcies. Bé, has fet un resum del ple del mes de setembre, hi havia tres temes, has comentat que hi havia com tres temes principals, però hi ha un quart tema que nosaltres en vam parlar també en el torn de premsi preguntes i que, en tot cas, després ho comentem. Perfectament. En quant a l'ordenança de les olors, nosaltres vam votar a favor des d'endavant Sant Just, veiem bé l'ordenança, en el sentit en què ja vam exposar en el ple, I és el següent, al final l'administració pública, el govern municipal o el govern de cada institució té la funció de gestionar l'equilibri social que hi ha d'haver, la convivència. La nostra societat és una societat de persones lliures, cadascú fa la seva activitat i a vegades hi ha col·lisions entre la llibertat d'uns i la llibertat dels altres. I l'administració pública està... Els polítics, els nostres representants públics, les nostres institucions, que estan ocupades per persones a les quals hem votat, les nostres institucions estan pensades per fer d'àrbitres i anar regulant d'alguna manera aquesta convivència i garantir la pau social. És molt important, això. És més important del que pensem. Però la nostra llibertat individual, en part, es basa en això. Si no hi hagués pau social, no podríem ser persones lliures. Aquí hi va haver un conflicte, ja fa molts anys, perquè s'ha trigat molts anys a fer l'ordenança, però hi va haver un conflicte entre una empresa que feia una activitat que emetia moltes olors molt intenses. Concretament al barri sud, en aquest cas estem parlant de ventors. Sí, que saludaven especialment al barri sud. Jo visc al barri sud i també les he notat. I un grup de veïns i veïnes, nombrós, en els quals hi havia persones que els afectava la salut. Aleshores, l'Ajuntament, en el moment de posar ordre aquí i dir, bueno, anem a veure què podem fer aquí, com solucionem aquest problema, es va trobar que no hi havia cap reglament, llei, ordenança que pogués sobre la que recolzar-se per tal de posar ordre i exercir aquest paper d'equilibrador, d'àrbitre. I per tant es van trobar amb la necessitat de fer una ordenança per tal de tenir aquest marc regulatori i més o menys que tothom conegui a partir d'ara les normes que hi ha, les regles del joc. I això és correcte. Això a nosaltres és correcte. És el paper que ha de fer l'administració pública, que ha de fer una institució. el nostre element és que és molt lent, han sigut molt lent, i segon que vam demanar que això no s'acabi convertint en una càrrega feixuga, una més de les que ja tenen, han de fer front les empreses i comerços que s'han d'implantar a Sant Just o que es volen implantar a Sant Just, que ja tenen un munt de normes per complir, que això no s'acabi convertint en una més que s'ha de complir i que els requereixin més estudis tècnics, més informes... Que no sigui un bloqueig, bàsicament. Exacte. I això l'Ajuntament ha de tenir vista amb això. Des del Partit Socialista ens van visitar la setmana passada aquí la portaveu Isabel Darder. Esmentava que el fet d'aquesta tardança que bé comentaves, Laia, també anava derivat una mica en la qüestió que no hi havia cap municipi o hi havia molt pocs municipis que haguéssim implementat espais ordenances com aquestes i que, per tant, això també va dificultar una mica el fet de trobar un marc per poder vislumbrar aquesta ordenança que s'ha fet aquí a Sant Just. Però certament aquesta qüestió segueix en peu i nosaltres vam preguntar a Isabel Darder si hi havia la idea que des dels veïns i veïnes poguessin també aportar aquesta ordenança. Vosaltres creieu que ara ja un cop fet aquesta ordenança els veïns i veïnes també haurien de donar la seva opinió? És a dir, podrien tenir l'oportunitat de revisar aquesta ordenança i també comentar-ho amb l'Ajuntament? Hi ha una aprovació inicial, hi ha un període d'exposició pública i és en aquest període en què els veïns i veïnes poden fer al·legacions i donar la seva opinió i demanar les correccions que estimin oportunes. En quant a la lentitud o la justificació de la lentitud, bé, també vam pactar construir una escultura de benvinguda a Sant Just, el 2022 i estem el 2025 acabant i encara no s'ha fet. I crec que d'això sí que hi ha molts exemples de municipis que ho han fet, que han posat una escultura de benvinguda. Jo no sé fins a quin punt l'antitud del nostre ajuntament... Una escultura que recordem que passa també per un concurs, que va haver com un concurs, que es van presentar diverses candidatures, que la gent va votar i una escultura... I el concurs es va acabar el 23. Exacte, i justament a festes de tardor també. Va coincidir una mica aquestes mateixes dates. Ha passat tot el 24 i està a punt de passar tot el 25 perquè ja estem a l'octubre i encara no hi ha l'escultura. Aleshores, no sé fins a quin punt realment les coses de Palacio van d'espai en el nostre ajuntament perquè són de Palacio o perquè potser qui ho ha de gestionar no està sent tot l'eficient o marcant el ritme que hi hauria d'haver. Ja vaig comentar en aquesta mateixa taula, en aquest mateix micròfon, que una de les causes per les quals, això fa mesos que ho vaig dir, una de les causes per les quals la ciutadania desconfia o perd la confiança en les institucions públiques, en part, una de les raons és per la lentitud en la resolució dels problemes i en el compliment dels compromisos. Aleshores, això hem de fer bé tots, de prendre en bona nota, i aquells qui tenen responsabilitats de govern i de gestió hauran de buscar els mecanismes perquè la nostra democràcia funcioni més bé, més eficientment i més eficaçment. Si no, la gent acaba tenint tendències a buscar partits més antisistema, per trencar el sistema... Bé, no? Potser li fa falta, jo no ho sé, ja, perquè arribats a aquest punt, per fer una escultura dos anys, no ho sé. Això hi ha casos, molts exemples. Hi ha exemples que, si també els voleu posar sobre la taula, doncs estarem també encantats d'anar-ho comentant. Si no és avui, en altres entrevistes que anirem fent periòdicament aquí a Ràdio d'Esvern, deixem passar una altra qüestió. Parlem ara de l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, que també, doncs, el ple va aprovar aquesta adhesió al Pacte Nacional. Quina valoració feu des d'Andavant Sant Just? Qualsevol mesura que es tirin davant per tal de defensar la llengua catalana, que és la llengua del nostre país, nosaltres donarem suport, evidentment. És que és el nostre país, és la nostra llengua, no hi ha cap dubte. És la llengua de Sant Just, també. O sigui, endavant. Endavant. Molt bé. Crec que amb això sempre hi hauria d'haver unanimitat. Independentment de quin color estigui governant la Generalitat, de qui estigui liderant, al final, mentre no es diguin bajanades, i aquí no es diu cap bajanada, és bastant tot molt coherent... crec que amb el tema de la llengua, fora bo que hi hagués sempre unanimitat. Potser sí que manca, no ho sé, això ho hauríeu de comentar vosaltres, però certa implementació o potser regulació en algunes qüestions. M'estic basant també en una pregunta que li farem a l'alcalde aquesta mateixa setmana, de fet la setmana vinent, a l'espai de l'alcalde Respon, que aquest mateix... doncs aquesta mateixa semana hem rebut aquestes primeres preguntes que la ciutadania fa a l'alcalde a través del post d'Instagram. També recordem a la ciutadania que ens estigui escoltant que encara ho pot fer. I hi havia una de les preguntes que també esmentava, doncs que hi ha comerços que participen en aquesta campanya de sense anar més lluny que no rotulen en català i que se'ls està donant la mateixa oportunitat de participar en aquest tipus de campanyes. Clar, quines accions ha de prendre l'Ajuntament en aquestes situacions? Potser ajudar-los. Directament. Anar-los a veure i dir, escolteu, aquest cartell no el teniu en català? Hi ha una llei que obliga tenir-lo en català? Perquè hi ha una llei. Aquí hi ha un incompliment de normativa. Doncs jo no dic pas que anem a sancionar, perquè aleshores és molt polèmic i anar ficant més llenya al foc, sinó senzillament ajudar-los. Potser s'ha de crear una línia de subvencions que hem de fer-hi. Una ajuda, encara que sigui injust, però bueno... La qüestió és que hi hagi el català que sigui present al carrer i que sigui una eina, una llengua amistosa, que no es vegi com una llengua d'imposició o antipàtica, que malauradament amb tot el procés pot ser que una part de la ciutadania l'estigui veient d'aquesta manera. I per això estem tenint aquest abandonament o aquest desús del català. També hi ha altres factors, jo crec que hi ha altres factors molt més grans, molt més poderosos, que estan fent que el català en el dia a dia, sobretot per les generacions més joves, no sigui una llengua tan d'ús habitual. Però bé, és millor sempre incentivar, motivar que no castigar. Des d'una vessant impositiva està clar que no s'aconsegueix tant com des d'aquesta vessant que comentaves, Laia. Passem al Pla Local d'Infància i Adolescència, el PLIA, que en aquest cas també va ser aprovat en aquest ple i ens agradaria saber quina valoració feu del document i des del vostre punt de vista amb quins recursos econòmics i humans també hauria de comptar aquest PLIA per ser realment efectiu. Bé, des del nostre punt de vista, el PLIA, que és un pla local de la infància i l'adolescència, i el que pretén bàsicament és que Sant Jus sigui una ciutat friendly, dels nens i els adolescents, nens i nenes i adolescents, això hauria de ser molt transversal i hauria d'afectar a totes les àrees de l'Ajuntament, perquè al final hi ha els nens i nenes, els adolescents, interactuen amb el nostre municipi des de diferents vessants. I trobem a faltar aquesta visió àmplia. La nostra sensació és que això és un... document, un compliment, s'ha de fer aquest document per tenir el segell de Ciutat Amiga de la Infància de l'UNESCO i anem a fer aquest document i ja està. I la prova està en que es fa de pressa i corrents, última hora, perquè si no no arribem a termini, etc. Bé, escolta'm, d'acord, fem confiança un any més, una vegada més tornem a fer confiança, però ja li vam dir al regidor responsable que si realment ens creiem aquest document, hi ha d'haver canvis i quan demanem ombres al parc Com hem estat demanant via emocions, que per cert ell va votar en contra, o sigui, quan hem estat demanant nombres al parc és perquè precisament facilitem a la infància poder estar al parc, als parcs públics i no així xerrar-se de calor. O per exemple, en temes de mobilitat. Ja ho vam denunciar en l'article del butlletí que es va publicar el mes de setembre. Ara que tornem a l'escola, aniria molt bé pels nens i nenes que els semàfors tinguessin el comptador de segons de l'estona que està el semàfor en verd. Com a altres municipis, per exemple, Esplugues. Això és una mesura que no només pels nens i nenes, per la gent gran també els va molt bé, però com que ara estem amb aquesta visió i estem parlant del PLIA, parlarem des de la visió dels nens i nenes Això als nens i nenes els hi va molt bé. I és una manera de tenir una ruta segura per anar a l'escola i facilitar mobilitat. O, per exemple, les escales mecàniques que hi han de connectar amb el Canigó. Això és un tema d'inversió, d'infraestructura, de mobilitat en els pressupostos de l'any passat. Ara veurem els de l'any que ve. No apareixia per enlloc això. Doncs, bueno, si realment ens creiem aquest document, això s'ha de traslladar amb coses reals. Ha de ser tangible, no? Clar, si no, és només un document per acabar d'aconseguir un segell i potser que l'Ajuntament es pengi medalles que no tenen cap rerefons de veritat. I ja entrant i lligant ja amb això... Parlaré del tema important, no? Que és el que et volia comentar abans, que és el desastre de l'X30. La Renfe X30, li diem nosaltres, perquè s'està comportant aquest autobús com si fos la Renfe. Ara ve, ara no ve, ara ve tard, ara no sé si ve... Això és un drama. I a l'últim, ahir, que ens feien arribar que un dels autobusos no va voler agafar el carril Busbau que s'ha fet nou per entrar a la Diagonal, amb la qual cosa... Tots els usuaris i usuaries d'aquell convoy els va tocar fer la cua d'un cotxe normal. Quan amb recursos de tots i totes hem pagat per construir un bus va o perquè entri directe i aquell autobús i aquell xofer no li va donar la gana de fer servir un recurs que hem facilitat perquè la gent pugui anar més ràpid a la feina i facin servir el transport públic. És clar, ja comença a ser molt escandalós. i l'excusa, no, no, és que això depèn de l'AMB, no hi podem fer més, ja xutem les protestes cap a dalt, però clar, és l'AMB, clar, la ciutadania, el missatge que acaba rebent és, bueno, és allà a dalt, tan difícil i tan inaccessible i tan complicat de solucionar, que clar, ens hem de resignar. Jo no crec que la ciutadania s'hagi de resignar, no crec que ens haguem de resignar, perquè paguem impostos cada any, ens els pugen i els seguim pagant. Hi ha d'haver una agilitat amb això. Clar, va haver-hi un canvi d'empresa, si no vaig errat, farà qüestió d'un any, any i escaig, un canvi d'empresa dins de l'X30, és a dir, l'empresa gestora que ho portava fins ara va ser substituïda per una altra. Aquesta empresa amb els treballadors es veu que hi ha hagut bastant de conflicte Però aquest canvi que hauria d'haver estat ja solventat, aquesta situació que hauria d'haver estat ja solventada, no ho ha estat. Portem un any i mig on l'X30 està presentant dificultats en el seu desenvolupament de la seva activitat. Jo també l'he patit, els retards de l'X30. Sí, no, no, totalment, totalment. Jo també el feia servir fins ara i em passava també, però el fet és que quina és la solució, és a dir, què és el que s'ha de fer o què és el que planteja endavant Sant Just per poder solventar i un autobús que és tan pràctic i que és tan útil com l'X30 sigui funcional. El primer és que l'alcalde i el regidor de mobilitat estiguin al costat de la ciutadania. Jo trobo a faltar que els vídeos del dematí que l'autobús no arriba o surt tard no els estigui fent el regidor de mobilitat o l'alcalde. Haurien d'estar allà. Prenent nota. Sent testimonis d'això també. El següent és demanar responsabilitats a l'àrea metropolitana. Perquè a l'àrea metropolitana hi ha un govern metropolità i hi ha uns responsables de l'àrea de mobilitat. Doncs demanar responsabilitats allà. i que es facin les actuacions que s'hagin de fer ràpid. Ràpid, perquè si no tornem a el mateix, la gent acaba desconfiant i buscant solucions alternatives, com per exemple agafar el cotxe. Entre tots estem destinant un munt de diners dels impostos que paguem entre tots per tenir un transport públic, perquè pugui anar ràpid el transport públic post-bou, per exemple... per augmentar la freqüència de l'X30 de 20 a 15 minuts per allargar els itineraris de l'X30 i moltes altres coses que es fan amb altres autobusos i altres línies i tot això ho fem perquè la gent agafi el transport públic i no agafi el cotxe i no tinguem els carrers col·lapsats i no tinguem tanta contaminació que al final és l'aire que respirem Però clar, això ha de ser efectiu, no només queda bé fer el concurs i la licitació, després, com he dit amb l'exemple del Plià, hi ha d'haver una traslació al món real, hi ha la pràctica i hi ha la vida diària. Aleshores, jo el que trobo a faltar és la implicació de l'alcalde i el regidor de mobilitat, que haurien d'estar al peu del canó, no només fent les denúncies pertinents al costat dels veïns i veïnes i veient com estan passant les coses, sinó que, a més a més, anant a l'àrea metropolitana, que l'alcalde és el nostre representant allà, i exigint responsabilitats. I si cal que per això s'exigeixin dimissions, exigint dimissions. Però és que no pot continuar això així. És que és l'autobús que fa servir la meitat... La gran majoria de Sant Justens. La gran majoria de Sant Justens i Sant Justens que se l'estan fent servir per anar a treballar, per anar a l'escola, per anar a la universitat. Són moments que necessites puntualitat britànica. I això no està passant, no pot ser. Clar, doncs també convido a l'audiència que vulgui ampliar una mica que també pot veure a xarxes el contingut que teniu relacionat amb aquest tema, que recordem que teniu un reel també del passat ple del mes de setembre on també es menteu Aquesta qüestió i que realment també era interessant comentar-la. Abans de tancar, perquè hem d'anar tancant, Laia, i com que estem parlant de mobilitat, em sembla també ho porto a fer-ho, és el JT, que està sent un tema de debat sobretot polèmic amb la gent gran. Parlàvem abans dels nens, nenes, ara parlem de la gent gran. Aquest canvi de recorregut, que recordem ara ja no passaria per Moisés Brogi, per l'hospital, sinó que hauríem de fer aquest canvi d'autobús, hauríem d'agafar dos autobusos, la gent gran o la gent que vulgui anar a Moisés Brogi a l'hospital en transport públic, ha d'agafar aquests dos autobusos en funció de la zona en què visqui. Quina és la solució per això? És a dir, com ho valoreu? I què és el que creieu que ha passat realment aquí? D'on ve aquest canvi també de recorregut? Bé, el canvi de recorregut va ser una petició ciutadana dels veïns de la Miranda, que demanaven tenir un accés més ràpid i directe a Barcelona. I feien la següent reflexió. Probablement som el barri que estem físicament més a prop de Barcelona, però amb transport públic som el barri que estem més lluny. Més lluny vol dir que més d'una hora i mitja per poder arribar a Barcelona amb transport públic, quan amb cotxe, amb cinc minuts, estàs en transport privat. Demanaven modificacions amb el Just Metro, però el Just Metro és una línia que, tal com està ara definida i dissenyada, funciona molt bé, té molt èxit i el fa servir molta gent també. I, per tant, no es veia viable fer-hi un canvi. I llavors es va estar mirant el Just Tram. El Just Tram es va estar valorant quins canvis es podien fer... de manera que no quedés cap lloc o punt estratègic al qual anava el Justram abans desatès. I es va veure que un dels punts estratègics que quedaria desatès si es feia un canvi de ruta era l'Hospital Moisés Brogi. Però com que el Justram para el parador i hi ha diversos autobusos que van al Moisés Brogi, es va determinar... que fer un canvi de la ruta del Justram no deixaria desatès el Moisés Brogi. És veritat que és una molèstia haver de fer un transbord i sobretot per les persones grans que tenen mobilitats més complicades, doncs baixar de l'autobús i agafar un altre autobús. Però en el ple ens van informar perquè això van venir uns quants veïns i veïnes, ha fet la queixa i ho hem escoltat i... I l'alcalde, que és qui té les dades, va comentar que les dades que tenia l'AMB d'ús de l'autobús des que s'havia fet aquest canvi era que havia augmentat l'ús d'aquest autobús. Per tant, home, al final quan ets un gestor públic has de mirar també pel bé de tothom. i entenc la nuig que la gent gran estigui enfadada. També facilitaria molt el tema si, per exemple, la passarel·la de la B23 estigués construïda, perquè jo vull recordar que el pont on hi ha la rotonda, on ha d'anar l'escultura de Benvingut de Sant Just, Des d'endavant Sant Jus vam aconseguir un milió d'euros del Ministeri perquè es pogués fer una ampliació i poguessin passar també persones i bicicletes. Perquè ara, si vols anar caminant, que és el camí més directe per anar al Moïcís Brogi, si vas caminant, et poden atropellar. Arribaràs al Moïcís Brogi en ambulància, però no pel que hi anaves a fer. Aleshores, tornem una altra vegada, al principi de l'entrevista, les coses van lentes, massa lentes, massa lentes. Respecte al tema de l'X30, jo ahir vaig estar a la parada de l'X30 al dematí, em vaig acostar i vaig estar una estona allà. Ahir no hi va haver retards a les 8 del dematí, que és l'hora que hi vaig ser. Però jo hi vaig anar, a veure què passava. Per tant, quan estic exigint a l'alcalde i al regidor de mobilitat que hi siguin, És que els estic demanant que facin el que jo ja he fet i que crec que haurien d'estar fent. Només era aquest aclariment. És que m'he oblidat de dir-ho abans i dic no, no, ho vull dir perquè no estic demanant que facin coses que no es puguin fer. És que es pot fer. I en quant al Just Trump, doncs és això. És veritat que és un engorro per la gent gran. Clar, en molts casos la gent gran s'està sentint una mica desatesa, perquè aquí ho vàrem comentar també amb l'espai d'associació de gent gran, i per aquest cas, també per casos com podrien ser, per exemple, les festes municipals, com les festes majors, que es senten desatesos en el sentit que no troben que... hi hagi un espai tan ampli com, per exemple, dedicat als joves, no? Dedicat als joves hi ha moltes activitats, hi ha moltes qüestions, i en canvi per la gent gran a vegades troben que no hi ha tantes activitats o tantes coses en relació al lleure de la gent gran per festes major, per festes de tardor, i això també reivindicaven una mica aquest fet, no? que no té gaire a veure amb el JT, evidentment, però d'alguna manera també el té a veure en el sentit que quan han de desplaçar-se per festes, què passa? Que moltes vegades no tenen aquest autobús per poder tornar a casa, perquè ja és tard i no poden tornar. Per tant, sí que té una relació amb el fet d'aquestes festivitats i la mobilitat al nostre municipi. Per tant, i amb això tanquem, s'ha d'escoltar la gent gran, Laia. I en aquest aspecte això també és important, oi? I tant, i tant. Sí, sí. i a més en alguns temes que són especialment més sensibles i necessitats com per exemple la mobilitat que és un dels punts que els costa que tenen més dificultats potser a la gent gran doncs amb això ho deixem, gràcies Laia ens veiem ara per festes de tardor i a finals d'aquest mes tenim un ple molt important que és el de les ordenances fiscals en què parlarem de la taxa de residus que una vegada més es torna a canviar a veure què tal doncs d'aquí un mes ho comentem Laia, gràcies i que tinguis bon cap de setmana a vosaltres, adeu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i us acompanyo aquí cada matí de 10 a 1 a Ràdio d'Esvern. Ara marxem a parlar de política, marxem a parlar amb en Joel Raguant. Joel, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com esteu, Sant Just? Com estàs? Com va tot? Doncs amb ganes de tornar. Ja tenia ganes de tornar a estar aquí un dia més, un divendres més, perquè, home, hem fet moltes vacances, eh? I tant, i tant, moltes, moltes. També t'has de dir una cosa que a mi em fa especial il·lusió contactar amb tu, perquè fa anys que no fem ràdio, però anys. Amb molts anys. Molts anys, molts anys. Feia molts anys, sí, que no coincidíem. De fet, va ser aquí, també, en aquesta Santa Casa, a Ràdio d'Esvern, I home, ja en tenia ganes. Tot aquest temps jo he seguit aquí, amb la Mireia, amb la Núria, i bé, la veritat és que ja som molts anys aquí i molt productius, considero. i que si he pogut continuar amb tu també em fa especial il·lusió. Doncs procurarem que així sigui, que segueixin sent productius, que aprenem molt i en aquest cas de política i de la seva actualitat. Avui hem de marxar, com no podria ser d'una altra manera, hem de marxar a Gaza i a Israel. I per què no als Estats Units, no? Perquè també tenen molt a veure amb tot el que està passant. Molt. Moltíssim. De fet, estem seguint bastant atentament aquesta actualitat, aquesta geopolítica. Ja aniràs veient, Daniel, que la geopolítica és una paraula que surt molt en aquest espai, perquè al final és molt important. Hem d'entendre, i ho dic sempre, cada temporada, hem d'entendre una miqueta això com si fos una partida d'escacs. Ja sé que és molt fred parlar així, però realment, quan tu parles de política internacional, sobretot quan no hi ha guerres, un moviment tàctic d'una potència afecta perquè hi ha un altre que farà un altre moviment tàctic. I llavors aquí... El que hem viscut, primer de tot, és la cruessa d'una guerra. Això ja és el pitjor que tot passa. Són negociacions polítiques, acords comercials, però una guerra trenca tots els esquemes i afecta a la humanitat, que això no hauria de ser mai. Israel i Gaza, Gaza i Israel. Aquesta setmana, justament, es complien dos anys de l'atac de Hamas, que va començar tot això, el detonant de tot això. Potser el tenim una mica oblidat, però va passar i encara, dos anys després, hi ha nostatges que no han estat alliberats. Per l'altre cantó, teníem un Israel dirigit per Benjamin Netanyahu, el seu primer ministre, que havia dirigit ...bestial contra la ciutat de Gaza, la seva població. Hamas, que és la banda terrorista que dirigia governamentalment Gaza, ha quedat bastant desactivada, molt tocada. I recordem que en tot aquest periple de coses també hi ha hagut un empruntament directe, això és una cosa que no ens imaginàvem, entre Israel i Iran. Iran havia atacat Israel i va provocar una cosa que feien molts anys que els Estats Units no feien, que era una intervenció militar molt puntual, quirúrgica, va dir en aquell moment... Donald Trump i també el seu secretari d'estat, Marcos Rubio, però va funcionar relativament bé, va ser molt ràpida i van afectar instal·lacions de caràcter nuclear d'Iran. Hem tingut aquests actors, mentre també, més a més, hi havia certs acords comercials que s'estaven produint, sobretot amb el tema dels gols pèrsic, i al final què tenim? Quedos anys després, en una situació de gran excepcionalitat, de greu crisi humanitària a la ciutat de Gaza, sembla que per fi s'ha tancat un acord de pau. Recalquem, Daniel, si et sembla bé què et sembla. Sí, no sé si ens en podem enrafiar gaire. Avui a les portades dels diaris, és el que comentàvem amb Mariona Salas, cap d'informatius, comentàvem, fèiem aquest balanç de dir fins a quin punt ens en podem enrafiar d'aquest acord, el punt avui deia el primer pas... D'entrada hem de mirar els fets. És a dir, hi ha una cosa que és la dita i els fets. S'ha dit que hi ha un acord. Molt bé. Anem a mirar què ha passat. Doncs Israel ha començat a replegar el seu exèrcit. Per tant, d'entrada tenim que els fets comencen a confirmar l'acord. Tenim per l'altre cantó que Hamas també dona per acabar de la guerra. Per tant, a poc a poc sembla, i recalcul, sembla, no per desconfiança, sinó perquè quan tu vens d'una situació d'una tensió tan elevada, les coses no les recomposen per art de màgia en 30 segons. Necessita un marge, necessita moltes coses, i també les confiances, les legitimitats, les necessitats, són coses que s'han vist afectades tots aquests dies. De moment, la realitat és que l'exèrcit Israel ha començat a replegar-se. I de moment també la realitat és que Hamas dona per acabar la guerra. Això és una realitat. Hem de veure si les properes hores, els propers dies ens ho confirmen. Qui surt reforçat de tot això? Donald Trump. La figura del president dels Estats Units és la que surt reforçada fins al punt que ell mateix, i podeu buscar les xarxes socials de la Casa Blanca, espilla com el president de la Pau. Recordem que Donald Trump en molt poc temps ha intervingut en el tema Iran i va aconseguir que les hostilitats entre Iran i Tel Aviv això va ser una cosa que també no sabíem cap on podia anar i va acabar també molt de pressa després d'aquesta intervenció militar que hi va haver, molt ràpida que es va fer utilitzant uns avions i ara sembla que ha estat el gran artífex d'aquest acord. Molta gent, Daniel, li treu legitimitat pel fet de ser Donald Trump o fins i tot li posa més dubtes pel fet de ser Donald Trump. Mira, deixa'm fer-te una petitíssima reflexió. Jo sempre us dono informació, però a vegades, poques, dono la meva opinió. I aquí crec que l'he de posar per una cosa. A mi, quan la crisi d'humanitària és tan elevada, arriba un punt que qui em doni la solució ja no m'importa. Què vull dir? Prefereixo que es trobi una solució i que la gent deixi de patir a no qui em dona aquesta solució. Llavors, si és Donald Trump qui ha donat aquesta solució, doncs és Donald Trump. I ja està. Però crec que el que és imprescindible és que la guerra acabés. Per tant, espero que es compleixi aquest acord. I fins aquí la meva opinió del que ha passat. Ho dic perquè he llegit en molts llocs, inclús crítics i opinadors. És que amb Donald Trump no ens en podem fiar. No ho sé. no ho sé per què, s'acaba de signar, és que això estem parlant d'hores, llavors no sé en què acabarà passant. Fins i tot una persona em va dir, que a més està vinculada al món del periodisme, em va dir, sí, sí, Trump també va prometre acabar la guerra d'Ucraïna i no ho ha aconseguit. Té com dues reflexions, la primera no depenia d'ell i la segona ho està intentant, és a dir, s'ha reunit amb Putin, s'ha reunit amb Zelensky, va intentar un acord amb Ucraïna amb el tema de les Terres rares, és veritat que va haver-hi aquell espectacle a la Casa Blanca que va propiciar sobretot el vicepresident J.D. Benz, però també s'ha de reconèixer que el moviment s'està fent. Llavors, jo no diré qui és bo, qui és dolent, qui ho fa bé i qui no. Tothom fa coses bones i tothom fa coses dolentes, però crec que en això, com a mínim, algun moviment s'està fent. Confiem en que els moviments es seguiran donant i que, per tant, tota aquesta gravíssima crisi que va començar de fa dos anys se li podrà posar punt i final d'una vegada pel bé de la població, pel bé de tothom, diria. I també que repleguem les forces entre tots. Què vull dir en replegar les forces? Vull dir, és evident que ningú ha fet les coses bé. Quan tu vas militarment, no pots estar orgullós. Mai. Mai. Vol dir que és el fracàs de la diplomàcia. Però s'està assenyalant molt a un color, a una regió, a una gent, i fins i tot s'està assenyalant a gent que està molt lluny d'Israel, que està a Europa, que no té res a veure, i que fins i tot pot ser crítica amb el que ha passat. Llavors, crec que seria bo per tots anar-ho baixant una mica. Saps? A vegades quan la tensió és molt alta, el suflet està molt pujat, doncs es tracta que vagi baixant i que sobretot s'apunti als verdaders responsables de les coses. Que segurament no és una persona que viu a Barcelona. Possiblement és una persona que s'assenta en un despatx d'algun lloc, com seria Tel Aviv o com seria algú que se li va ocórrer, que era molt bona idea atacar Israel i emportar-se ostatges que han matat o que porten dos anys allà. I que també és una molt mala idea bombardejar la població. Llavors em refereixo a això. Quan dic que baixem les coses, no vull dir i treiem la importància. Vull dir, busquem qui és responsable de què. I no... I al final, doncs, escolta, si tu tens una religió i una altra, doncs mira, no passa res. Això em refereixo perquè crec que s'estaven arribant uns extrems que no eren bons per ningú i que com a humanitat no hauríem de tolerar mai. Mai. Al contrari, dis que era per estar molt bé. Però atacar no. Llavors, això és el que ha passat a les files israelianes, a les files de Gaza i també a les files nord-americanes. Trump surt reforçat, veurem com utilitza aquest reforç que li dona la legitimitat d'haver tancat aquest acord i veurem també com l'utilitza de cara a noves negociacions. I amb això torno a apuntar cap a Ucraïna. Apunto cap a Ucraïna perquè crec que ara és el gran focus que li queda obert a Donald Trump. A veure si... Recordem, eh? Vladimir Putin va prometre una reunió a Moscou i Donald Trump no hi va fer escaragans. Per tant, és més que possible que Donald Trump acabi reunint-se amb Putin a Moscú. ho veurem un últim detall abans de tornar cap aquí molt mític el moment de Marco Rubio donant-li un paper a Donald Trump i dient-li el que s'estava acordant que també han utilitzat els republicans per fer-ne mofa de quan li van donar un paper al seu predecessor a Joe Biden i va agafar el paper del revés i posava senyor tens una cosa al cap o al cabell però vaja la qüestió és que també no perden pistonada Doncs mira, atacar-se una mica aquestes coses que fan. Però la realitat de la zona de Hamas i d'Israel és aquesta, de tot el que ha passat amb Palestina i Israel i, com a últim, la solució jo crec que és temporal, és una solució actual, però és una solució que ha de ser el primer pas d'una molt més extensa, que és trobar una solució definitiva al problema. Veurem. Veurem què és el que s'ha aconseguit. Vols venir cap aquí? Anem al debat de política general i tot el que ha passat al Congrés dels Diputats del Senat? Doncs vinga, va, marxem de, diguéssim, la política més internacional i marxem a la política nacional. També, doncs, en aquest cas, si ens dona temps, destacaríem també l'autonòmica, perquè han passat coses, hi ha hagut debat bastant intens aquests dies aquí a Catalunya, però comentem el que està passant a l'entorn de Pedro Sánchez i també a l'entorn d'Illa. Bé, al final aquí Pedro Sánchez segueix amb els seus processos judicials, hi ha el jutge Peinado apretant en el cas de la seva dona perquè la jutgi un jurat popular, com és la Begoña Gómez en aquest cas, estan apretant molt perquè la jutgin i evidentment aquí el PP està utilitzant tota la seva maquinària, tota la seva artilleria per forçar una compareixença també del president del govern en el Senat, en una comissió de control. No sé si va seguir aquesta setmana el debat parlamentari que hi va haver al Congrés dels Diputats, No vaig tenir el plaer, però perquè em pilla el programa. Hi va haver una frase descomunal quan el cap de l'oposició, Alberto Oñez Fijo, li diu, escolti, hem de fer, el faré compareixer aquí, i l'altre li diu, bona suerte, Alberto. Jo aquestes coses les poso perquè poden semblar gracioses, però al final estem parlant del president del govern i del cap de l'oposició. I aquí dius, home, la major part de les persones estan representades per aquests dos. i que es tractin així potser tampoc hauria de ser el més ortodox i crec que això també és una cosa important i que s'ha de comentar dit això també la trifulca perpètua entre ells dos no és una cosa nova crec que ningú s'escandalitza per saber que no es porten beques fins i tot a nivell personal i això es trasllada també a moltes autonomies on veiem moviments tàctics on potser és més evident és el país valencià la comunitat valenciana amb tot el que hi ha hagut de la dana. Per cert, hi ha risc, un novament, hi ha risc, alerta vermella, per tant, molt de compte en les properes hores i aquí també el Parlament de Catalunya s'ha traslladat davant de política general. És diferent perquè no es trasllada una lluita PP-PSOE, perquè el PP aquí no té la suma que podríem dir que té a la resta de l'Estat, però és veritat que hi ha hagut relativament forces polítiques enfrontades. Junts acusava Salvador Illa d'anastasiar a Catalunya i de tenir-la, per tant, en aquesta parada. Evidentment, també s'està dient que els acords que aconsegueix Esquerra, que aconsegueix Podemos, que estan negociant fins a l'últim moment, els comuns, junts, cap amb el PSOE també han estat una arma electoral que s'està tenint en compte. Un acord que, per cert, va arribar in extremis en forma també del tema d'Israel i Palestina, en el qual, finalment, Podemos va votar a favor d'aquesta incautació de les armes que havien d'enviar a Israel. Això va passar abans de l'acord i era un tema que la política espanyola l'ha marcada molt, fins i tot quan hi va haver la intervenció de la flotilla es van convocar protestes, es va suspendre un ple al Parlament, vam veure també com tallaven aquí a la Diagonal dos dies per les protestes. Ha entrat molt en la política nacional tot aquest conflicte i, evidentment, també hi entren altres coses. I veurem com van tornant actors. I quan dic actors vull dir Mazón, Ayuso i altres que anirem veient que segurament tindran el seu pes, perquè, per exemple, Aragó, tot amb el tema de Cixena ja es veu que comencen moviments, ja s'està dient que s'han de retornar, estan pressionant el Manac via judicial, via patronat... Per tant, és molt possible que, no avui, però altres setmanes, tinguem aquest tema sobre la taula i n'haguem de parlar i valorem què és el que està passant i com, perquè aquí crec que també és molt important que valorem com està el patrimoni artístic. Clar, des d'aquí també fer un incís, i és que el Manac també està demanant que Hortasson, el ministre de Cultura, es posicioni en tot això, no? Sí, clar, perquè així també tens més trifulca política i al final el que has de fer és que surti a la palestra per poder dir ha dit A o ha dit B. I això també és una cosa que passarà. I veuràs que aquí els dos grans partits en fan bandera. Uns per un cantó, els altres per un altre, amb Catalunya al mig. I veurem què és també el que van dient i el que van fent. També el debat de política general ens deixava imatges. Aquesta setmana al Parlament veure Jordi Turull i Oriol Junqueras, que són els líders de Junts i d'Esquerra, assentats però no als escons, perquè no en tenen, sinó assentats a la zona de públic, seguint el debat, veient a veure les propostes que hi havia, els retrets que també seien entre els seus. Hi ha hagut moltes qüestions que s'han comentat. La Renfe ha tornat a planar a sobre. La Renfe ha planat sempre, em diria, perquè sempre és un tema molt recurrent. I també es critiquen el perquè d'aquesta poca inversió que té la Renfe i aquestes petites qüestions que al final són molt importants per la vida de les persones. Llavors, crec que aquest és el tret de sortida a l'any polític català, el debat de política general, perquè entre la diada i que comença el debat, Doncs és veritat que al mes de setembre anem com una miqueta a poc a poc, ara fem això, ara fem allò, però ara sí que ha donat el tret de sortida i que per tant anirem veient cap on evoluciona la política catalana, que en els últims anys és una política que ha canviat moltíssim i que hem de veure com es recomposen les files i també què va passant. Tenim ara mateix un baròmetre que diu que l'Aliança Catalana està disparada. I això també és molt important perquè pot moure coses i poden sortir propostes i poden sortir cordons sanitaris. És una cosa, Daniel, que hem d'anar veient. Estem a l'inici de temporada. Espero tenir molts divendres per comentar-ho i ja veuràs que a poc a poc anirem fent-ho tot molt més entenedor i ho anirem disfrutant des d'aquí. Doncs, Joel, un plaer tenir-te aquí al programa. Un plaer és meu. Advocat que ens posa el dia de l'actualitat política i jurídica del panorama nacional i internacional. Un abraçada molt gran i fins divendres. Un abraçada. Que vagin molt bé, bon cap de setmana. I ara sí, fem una petita pausa pels butlletins informatius de Catalunya, Ràdio i Ràdio d'Esvern, i tot seguit aquí, al 98.fm, tindrem a la Rambla l'última hora del magazín d'avui. Avui parlarem de diverses qüestions, parlarem d'astrologia, i també tot plegat tancarem el programa d'avui divendres amb Psicologia, i en David també que ens visitarà per parlar de diversos temes. Ara sí, petita pausa pels butlletins, i tornem de seguida. Fins ara. perquè sí, perquè, a part de ser grans professionals, som una família. Tens rotllo, això és molt important. No deixar de ser una família. Lluís Cabaldà, una abraçada ben gran. Que vagi molt bé. Cuidat. La Ceramic, on te l'envio? A quina adreça? Mira, Avinguda Diagonal 614, RACU. Molt bé, te l'envio. Portos pagos, no? Sí, sí, exacte. RACU. Quan dius informa, en Joan vota. I és notícia de fa pocs minuts. L'exèrcit d'Irreal anuncia que ja ha entrat en vigor l'alto al foc contemplat a l'acord signat amb Hamas i auspiciat pels Estats Units. Les tropes d'Irreal s'estan retirant dels principals nuclis urbans de la franja de Gaza cap a la línia groga marcada en aquests acords, segons ha confirmat també el grup de defensa civil de Gaza. Columnes de civils palestins Han començat ja a caminar del sud de la Franja, on s'amuntegaven desenes de milers de persones, cap al nord. La intenció que tenen és tornar a casa seva, malgrat que molts edificis estan destruïts i el 80% de les infraestructures de gas estan arrasades. La defensa civil local, però, alerta que de moment és perillós acostar-se a la zona que fins avui ocupava l'exèrcit irreal. El següent pas de l'acord és l'alliberament dels ostatges irrelians, que estan en mans de Hamas. Són 48... però i rebel estima que només 20 continuen vius. A canvi d'això, el govern de Benjamin Netanyahu ha de deixar anar prop de 2.000 personers palestins, alguns dels quals estan condemnats a cadena perpètua. Més notícies, Natàlia Ramon. La líder de l'oposició a Venezuela, Maria Corina Machado, ha guanyat el Premi Nobel de la Pau 2025. El comitè noruec la distingeix pels seus esforços en pro de la democràcia al seu país. Rep el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca incansable en la promoció dels drets democràtics per la gent de Venezuela. i per la seva lluita per aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia. Machado està emperador desconegut al seu país davant l'amenaça del president Maduro, que la considera una enemiga del règim. El president de l'Institut Català Internacional per la Pau, Xavier Mas Llorenç, celebra l'elecció en una edició marcada per les pressions del president dels Estats Units per guanyar ell mateix el guardó. és una persona que crea consens. I això jo crec que són les dues característiques, la lluita per la democràcia i el consens amb àmplies capes de la població venezolana, que li donen molt valor. Per contra, és veritat que Venezuela no ha començat la transició, no se sap com serà aquesta transició democràtica i, per tant, tampoc sabem el paper que jugarà. El gremi de la pagesia catalana posa en marxa una campanya solidària perquè els ramaders de tot el país puguin donar o vendre alguns caps de bestiar a les granges afectades per la termatosi nutular contagiosa. Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. Es posa en marxa un registre que permetrà posar en contacte els ramaders que ofereixen bestiar amb els que volen reconstruir el seu ramat. Jordi Ginebreda, del gremi de la pagesia. Actualment el mercat d'animals està molt segurat. Hi ha els animals que hi ha. I una granja de 500 caps el mercat no el pot oferir per tornar a riar. Llavors la idea és, si tots els pagesos de Catalunya ens posem d'acord i tots n'hi posem algun animal, podem ajudar que aquesta gent d'aquí tres mesos pugui tornar a tenir un inici de la seva activitat amb normalitat, entre cometes. I concreta que han rebut ofertes ja, no només de les comarques de Girona, sinó de tot el país, tant de l'opció de donar una vaca o un vedell gratuïtament com qui no ofereix per vendre. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. Renfa ampliarà a partir de dilluns la freqüència d'autobusos entre la Garriga i Barcelona en les hores punta, tal com reclamaven els usuaris i també l'alcaldessa d'aquest municipi del Vallès Oriental. A partir de dilluns els autobusos sortiran cada mitja hora entre les 6 i les 9 del matí i a la tarda entre les 4 i les 8. Tres municipis de les comarques gironines, Caralps, Ripoll i Salt, deixaran de consumir conjuntament uns 300.000 litres de gasoil a l'any quan entri en funcionament un nou sistema per escalfar edificis amb biomassa. Són dades per Catalunya Ràdio de la Diputació de Girona. Anem cap allà, Núria Pereira. Bon dia. Una gran caldera que funciona amb pèl·lets de fusta escalfa aigua que s'envia a través de canonades cap a equipaments municipals o habitatges de veïns per escalfar-los. Així funcionen les xarxes de calor. La Diputació també calcula que es gestionaran unes 2.500 hectàrees de bosc, que és d'on surt la biomassa. Ens ho explica el diputat de Medi Ambient, Josep Maria Bagot. perquè econòmicament surt molt rentable i entre tots hem de posar el nostre grad de sorra tant per la gestió forestal que implica com per el tema de sostenibilitat i d'impacte climàtic. Esports, Marcos García. Avui Barça-València, es partit de quarta jornada a l'Eurolliga. És el segon enfrontament entre els dos equips en només una setmana, després que diumenge la Lliga ACB va guanyar l'equip valencià. En farem transmissió d'aquest Barça-València a partir d'un quart de nou del vespre. És l'Eurolliga al Totgira per l'app i el web de Catalunya Ràdio i també la plataforma 3CAT. Avui, en partits de seleccions masculines de classificació per al Mundial, destaquen la presència de jugadors del Barça, com Koundé i Bardagi, amb França i Suècia, respectivament. De l'equip blanquiblau, l'espanyol Pickel, amb el Congo, i Coleocho, amb Itàlia Sub-21, i del Girona, jugant Banat, amb Ucraïna, i Witzel, amb Bèlgica. Victòria del Barça d'envol sobre el Pic Zeguet hongarès. És partit de la Champions 31-21. A 28, jugat ahir al Palau Blaugranà, l'equip del Barça, d'Antonio Carlos Ortega, és segon a la classificació d'aquesta Champions d'enbol. I el tenista de Mataró, Albert Ramos, tanca la seva carrera professional. Ho fa amb 37 anys i amb 18 en actiu. Ramos ha perdut els quarts de final al torneig de València, s'acomiada amb 4 títols a l'ATP i un 17è lloc com a millor tenista del món. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Sales-Vilanova. El sensor de contaminació atmosfèrica situat a la cantonada de l'Avinguda Indústria amb la plaça Camoapa ha incorporat un nou mòdul que permet mesurar compostos orgànics volàtils. Un tipus de contaminant sovint vinculat a la presència d'olors com la de dissolvents. La millora s'ha implementat aquest octubre per reforçar la vigilància ambiental al municipi. Amb aquesta actualització, el dispositiu podrà detectar amb més precisió possibles incidències al polígon industrial del sud-oest, una zona on la proximitat d'activitats productives fa especialment rellevant el control de la qualitat de l'aire. El punt de mesura recull ara dades sobre compostos orgànics volàtils, partícules en suspensió, diòxid de nitrogen, diòxid de carboni, usó, temperatura, pressió, humitat i soroll, millorant la capacitat municipal per fer un seguiment continuat dels nivells de contaminació i del confort ambiental. La Taneu de Sant Jus inicia una nova temporada del cicle Cinexic amb la projecció de La Sopa de Pedres i altres contes capgirats que tindrà lloc el dissabte 11 d'octubre a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. L'activitat és gratuïta i oberta a tots els públics. La sessió presenta 5 crometratxes d'animació que adapten de manera original contes populars i costums universals entre els infants amb històries plenes d'humor, fantasia i valors. El fil conductor serà el Mussol del Cinema, un personatge animat que introdueix cadascun dels relats i estableix un vincle amb els petits espectadors. La Sopa de Pedres és el primer títol de la col·lecció, amb el nom El Mussol del Cinema, una proposta amb intenció lúdica i didàctica que combina entreteniment i educació audiovisual. L'activitat és organitzada per l'àrea d'activitats de l'Ateneu de Sant Just amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. La portaveu d'Endavant Sant Just, Laia Flotats, ha analitzat en una entrevista a ràdio d'Esberna els principals temes tractats al ple municipal de setembre, entre els quals l'ordenança reguladora de les olors, l'adhesió al Pacte Nacional per Llengua, el Pla Local d'Infància i Adolescència i els problemes de mobilitat al municipi. Flutats ha reconegut la importància de disposar d'un marc normatiu per garantir la convivència, però ha criticat la lentitud amb què actua l'Ajuntament i ha demanat que la nova ordenança no es converteixi en una càrrega afegida per les empreses del municipi. La regidora ha posat com a exemple la manca d'agilitat municipal en altres àmbits, com la construcció de l'escultura de Benvingut de Sant Jus, pendent des del 2022, i ha advertit que aquesta lentitud pot fer créixer la desconfiança ciutadana envers les institucions. També ha reclamat que els veïns puguin participar en la revisió de l'ordenança durant el període d'exposició pública. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en gaire informatiu complet de la UNA. Fins ara. La Ràdio de Sant Just Gràcies. I'm out of my head Can't take it Fins demà! I could take the afternoon, but night time comes around too soon. You can know what you mean to me. Your poison letter, your telegram, just goes to show you don't give a damn. Since you've been gone, since you've been gone. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Can't hide beautiful What you are inside is all over you No matter what you do Can't hide beautiful With every gaze and each glance I feel your every move Your eyes talk softly and whisper oh so smooth I'm falling finding clues you left for me behind to find And when midnight strikes tonight you will be mine, oh mine Can't hide, you're beautiful, you can't hide Can't hide, you're beautiful, you can't hide Fins demà! I seguim els matins de Ràdio Desbem, seguim a la Rambla. Ara fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb l'Aranxa per parlar d'astrologia. La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero! Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Doncs quan passen tres minuts d'un quart d'una del migdia ens dirigim ja a tancar el programa d'avui divendres amb els dos últims espais de la jornada d'avui. Parlem en primer lloc amb l'aranxa que ja la tenim al telèfon i en breus instants la saludarem. Parlem d'astrologia i tot seguit tancarem el programa d'avui divendres amb l'espai d'en David Fernández parlant de psicologia. Ara però, com dèiem, tenim ja a l'aranxa el telèfon. Aranxa, bon dia. Bon dia. Benvingut al programa, com estàs? Molt bé, a la cap de setmana. Un divendres més, exacte. Doncs vinga, si et sembla, comencem a parlar d'astrologia, el teu espai setmanal que ens presentes cada setmana a aquesta mateixa hora, cap als vols d'un quart d'una del migdia als divendres. I res, abans de començar una mica amb la teca, a mi m'agradaria preguntar-te per aquesta superlluna que hem tingut aquesta setmana, que ja la vam vaticinar la setmana passada i que realment ha sigut una lluna extraordinària que també ens ha remogut una mica, no? Sí, evidentment, vam tenir una lluna plena el passat dia 7, que em sembla que va ser dimarts, i sí, sí, justament és el que vam comentar, les llunes plenes són moments emocionals, perquè justament la lluna és la responsable de tot aquell... contingut inconscient que anem acumulant, que anem vivint, però que no processem, que no portem a la consciència que seria el Sol. Astrològicament o astronòmicament, quan tenim el Sol en un extrem, diguéssim, de la ellíptica de l'horòscop i la Lluna a l'altre extrem, el que descriu aquesta situació és un procés on el Sol il·lumina completament la Lluna. Llavors, diguem que, d'alguna manera, el Sol, que és el conscient des de la posició del Sol que en aquesta cera balança, Il·lumina tot un contingut, tota una temàtica que vivim de manera inconscient i de sobte veiem amb claritat temes que potser estaven ocults a nosaltres, que no ens eren, que ens intuïen però que no ens acabàvem de mirar de cara, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, imagina't, tenint en compte que l'eix on ha tingut lloc aquesta lluna és entre el sol a balança, que és el sol compleent, el sol molt obert a l'altre, que es comparteix amb l'altre... que és buscar l'harmonia, que evita el conflicte, que és molt pacificador, que busca l'harmonia i la justícia, doncs li toca des d'aquí il·luminar una habilitat incòmoda, inconscient i possiblement que no s'acaba on d'identificar molt amb aquesta perdona, que és la part d'una lluna que està a àries, que vol fer coses, que vol agobistament prendre decisions només basat en allò que ell desitja. Llavors, una lluna plena sempre és un procés que s'ha encetat sis mesos abans. Quan? Doncs quan tenim la lluna nova en aquell mateix signe. És a dir, farà sis mesos el sol i la lluna amb una nit fosca, una nit de lluna nova, clar, com el sol i la lluna estan junts, el sol no il·lumina. Llavors, una il·luminada lluna i són nits d'aquestes que diguem les nits fosques de l'ànima. Doncs fa sis mesos ja vam encetar un procés, ja vam sembrar una llavor respecte de què vull jo realment, què passa amb el que jo vull, què passa amb el meu dos ulls, com són les coses al meu voltant, quant espai d'anar a dono a que els altres facin el que volen i puguin fer el que volen i jo m'adapto i quanta d'aquesta energia dedico realment a perseguir allò que vull jo. Llavors, quan passa això, Ensetem tot un procés de maduresa respecte d'aquesta energia i justament un dia abans d'aquesta mega lluna que vam tenir, Mercuri entra a escurtir. En la qual cosa, Mercuri que ens diu com pensem i com ens expressem, entra al signe que expressa el conflicte, que no té por de fer ús de la seva autoritat, de dir les coses com són. És la típica persona que diu les veritats incòmodes, les veritats políticament incorrectes. Llavors, tenim de sobte una parla, una necessitat d'expressar i de pensar en aquelles temàtiques que fan ferida, que tenen puls, que estan infectades. I un cop ens sintonitzem a nivell de pensament i de parla, diem coses que potser teníem amagades, reprimides... Justament un dia després, assolim o tenim accés a una energia tremenda que és la luna, on explotem emocionalment un aspecte, sobretot, d'aquelles coses que volem, però que no ens atrevim, potser, a dir en veu alta, aquelles coses que anal·lem, que volem perseguir, que potser ens fem sentir culpables de puró, per jo dir, em sembla un egoista. Però és el moment d'expressar tot això. A més a més, tenir que la Lluna estava en un aspecte molt dur amb Jupiter a Cranc, que és el signar de la família, de sentir-se acceptat, de sentir que pertanyes als costos. Llavors, per Cranc, té tanta necessitat d'independència emocional que farà el que calgui perquè l'estimin i perquè l'acceptin. Llavors, d'alguna manera, aquesta junta intensa, egoïsta, que va buscant el teu, la consecució del teu desig, sentirà l'atenció de si tiro molt d'aquí, potser els altres no m'estimaran, potser els altres deixaran de tenir-me en compte, potser els altres m'hi negaran. la pertinença. Llavors, potser que aquest dia, i ara parlaré també d'una respecta, però per la narrativa d'aquesta setmana, que potser hem viscut més moments on d'alguna manera, al donar un pas entrar en respecte d'allò que jo realment necessitava o volia, hagi sentit aquest tironeig de culpa, de por, sentits esclosos i que no ens estimin. Segurament hi ha hagut episodis o moments de molta tensió, d'ira, d'enfado, de molèsties. no seria res de l'altamunt, perquè justament l'energia d'àries és el que provoca i una lluna plena, més que és tan emocional, podria portar situacions d'aquest tipus. I a més a més, tenim ADNUS, que està Virgo, vivint una posició que ara mateix és l'espera més temps que tenim al cel, amb Saturn i en Epto Pejos. Això què vol dir? Que d'alguna manera, allò que ens ha de treure, allò que ens ha de despertar el desig de posar-nos en marxa, potser no acabem de veure clar cap a on volem anar. Perquè Venus està intentant fer una fulla de ruta, intentant establir un Excel, no?, què haig de fer, cap a on haig d'anar, quines passes concretes haig d'aprendre, però té un tirón de Saturn i de peixos que estan dispersos, que estan idealitzant potser massa, que estan... hi ha massa caos. Sento que vull anar per aquí, però quan comença a posar fil pedrande i prendre una miqueta, ja, intenta cagar-hi cos tot... m'arriba una altra, no? M'arriben idees, m'arriben coses, em desconcentro, perdo el fil i és aquest també un agravant a l'hora potser de ser capaços d'aunar forces d'energies i posar el foco en una direcció i posar-hi tota l'energia d'una vegada i deixar que aquest àries pugui anar cap on vol anar, no? Però en resum, més o menys seria això, una setmana de molt de moviment emocional, de possiblement moltes situacions com a mínim tenses, incòmodes, on ha sortit molt d'acus i, simplement, hem viscut a prop nostre, si no directe o indirectament, algun conflicte, algun enfado, algun moment d'explosió de ràbia. Doncs molt present això que ens comentes avui, Aranxa, el fet d'aquesta explosió que ens ha pogut aportar aquest canvi que hem tingut també amb l'astrologia, explosió de sentiments, d'emocions i també d'accions, que hem anat prenent al llarg de la setmana. Estem en un temps canviant, això també afecta en el fet de canviar d'estació, fa unes setmanes vam passar de l'estiu a la tardor, això també ens afecta a nosaltres i en com també ens interactuem entre nosaltres i en el nostre entorn i això també es fa palès, diguéssim, en la situació que comentàvem, no, Aranxa? Absolutament, absolutament, però bé, totes aquestes aspectes, aquestes llunacions, estan destinades a que anem integrant també i anem traient capes d'adaptació, perquè anem adaptant a l'entorn de tal manera que fem calles i després no tenim sensibilitat ni connexió amb realment el múscul que ens impulsa, que és el desig genuí. Llavors, una miqueta tot aquest rebombori, tota aquesta revolució que estem vivint ara mateix, té molt a veure amb això, a realment connectar amb la nostra autenticitat, amb la darrere del vehicle que ens hem creat hi ha una ànima que impulsa tot això i és capaç amb aquesta ànima. Doncs Aranxa, ho hem de deixar per avui que ens consta que també estàs molt atrafegada i res, donar-te una abraçada molt gran i la setmana vinent ens posarem al dia, també comentarem diversos aspectes de l'astrologia que han quedat per actualitzar i res, desitjar-te molt bon cap de setmana i també que tinguis molt bona setmana, ens escoltem divendres. Fins i ventes. Moltes gràcies i bon cap de setmana. Adéu. I miss the earth It's lonely out of space On such a timeless flight No, no, no Bona nit! Mars ain't the kind of place to raise your kids In fact, it's cold as hell And there's no one there to raise them Bona nit. Fins demà! And I think it's gonna be a long, long time. Touchdown brings me round again to find. I'm not the man that think I am at home. No, no, no. I'm a rocket man. Rocket man. Burning out his feels out here alone. And I think it's gonna be a long, long time. And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time Fins demà! La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero! Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones. 012, la Generalitat al teu costat. I go to bed Bona nit. Radio's on and I'm moving round the place. I check my look in the mirror. Wanna change my clothes, my hair, my face. And I ain't getting nowhere. I just live in a dump like this. There's something happening somewhere. Baby, I just know the kids can't start a fire. Can't start a fire without a spark This comes behind Even if we're just dancing in the dark You're sitting around getting older There's a joke here so wild and it's on me. I shake this world up my shoulders. Come on, baby, that laughs on me. Stay on the streets for this time. I know they're carving you up all right. They say you gotta stay hungry. Hey, baby, I'm just a firestorm tonight. I'm dying for some action. I'm sitting around here trying to write this book. Bona nit. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I seguim els matins de Ràdio Desvent, seguim a la Rambla, ara sí per posar punt i final al programa d'avui divendres. I avui ho fem parlant de psicologia, ho fem parlant amb en David, que ja el tenim aquí a l'estudi, que li donarem pas en breus, però avui volíem parlar d'un tema que és molt interessant i també molt intens. Esperem que també ens doni temps en aquests minuts que tenim... per poder parlar i aprofundir, que és la frustració de quan no aconseguim rutines. Això que ara, en aquest temps, en aquest inici de curs, ens passa tan sovint. David, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, Dani. Moltes ganes de començar a comentar aquest tema. Per on vols començar, David? Bueno, doncs estem en un període de... Nous reptes, nous començaments i d'alguna manera moltes frustracions, perquè a vegades no ho aconseguin, no? Sí, sí, totalment, totalment. A vegades, quantes vegades ens ha passat que ens hem apuntat al gimnàs i no hem anat mai? O a mi em va passar que em vaig apuntar als gimnats i de cop i volta vaig pagar 3 mensualitats i havia anat un cop per més. És allò de dir, ostres, com pot ser que no ens hi posem quan tens ganes de fer-ho, quan saps que també és pel teu bé, però a vegades no acabem d'assumir aquesta rutina i això ens frustra, no? Clar, i després la gent ve una miqueta a consulta a dir no soc capaç, no soc suficient, tinc una baixa autoestima, no tinc confiança en mi mateix, i aquí és on ve el problema, no? La frustració de no haver aconseguit allò que et has proposat i tornar-hi un altre cop a fracassar, no? Aquesta paraula que ningú vol escoltar i que ens ho diem amb el nostre diàleg intern, no? Tu de fet has aixecat dues cometes perquè al final el fet de fracassar, tot i que ara s'està parlant molt d'altres qüestions de com afrontar aquells moments de baixada, aquells moments de... de no aconseguir alguna cosa d'una forma una mica més positiva, no? És a dir, aquest reforç positiu de no dir hem fracassat, si no, no hem pogut assolir, doncs, allò que teníem al cap, però estem treballant per poder-ho assolir, no? Al final, jo crec que també és el concepte aquest, no?, que és molt clau, el fet de com ens tractem nosaltres mateixos. Totalment. I he posat les cometes a fracassar perquè, per mi, una miqueta és aprendre, no?, a conèixer-nos. Llavors, o sigui, amb el procés de conèixer-nos hi ha ensai o error, no? O sigui, que moltes vegades No és un fracàs, és poder conèixer una miqueta més i veure que està fallant. Però moltes vegades el que fem és, ostres, no soc capaç d'invalidar-nos perquè no hem aconseguit allò que per mi era important. Clar, no, no, totalment, totalment és així. Quan parlem d'aquestes rutines, d'aquesta frustració per no aconseguir-les, normalment la gent que et ve a consultar, quin tipus de rutines no acaba d'assolir? Bueno, n'hi ha rutines, hi ha gent que vol meditar cada dia, vol anar al gimnàs i a la millor acabant fumant-se un porro, o sigui, anant al bar amb amics i beure cervesa, o sigui, és això el que frustra, no? Ostres! No estic tenint bons hàbits i d'alguna manera tot allò que em proposo que és salut no soc capaç de complir-lo. Moltes vegades va abocat aquesta addicció a fer altres coses que no són sanes. És aquí on ve majoritàriament la frustració. Canviem aquella cosa que hauria de ser gratificant, bona, saludable per nosaltres, per una que no ho és tant però que en genera un plaer més immediat, podria ser això? Totalment, és un atajo a aquest plaer immediat i d'alguna manera... Moltes vegades és entendre's perquè ho fas. Potser has estat en una rutina de feina, has treballat molt, estàs molt cansat i et ve de gust tenir un plaer immediat en comptes d'anar a aconseguir alguna cosa que t'agradaria aconseguir però que estàs força cansat. Et fa molta mandra, no? I quin és el camí per seguir? És a dir, quines claus dones a la gent normalment perquè quan surtin de consulta puguin començar a treballar? Perquè això és un treball, és un camí que s'ha de fer sol, és un camí que s'ha de fer, diguéssim, sol, entén-me, en el sentit que és un treball molt personal. Evidentment tu com a professional acompanyes la persona i la persona quan necessita ajuda del seu voltant més pròxim evidentment s'hi pot acompanyar. I si estem parlant del gimnàs es pot acompanyar també dels professionals que el puguin guiar per entrar en una rutina al gimnàs. Si estem parlant d'hàbits saludables es pot acompanyar d'un nutricionista que l'acompanyi també en aquests hàbits. Però quines són aquelles claus? que els hi dones perquè comencin des del moment en què trepitgen el terra, diguéssim, del carrer, no? Estan sortint de la consulta i ja trepitgen el terra per marxar cap a casa seva o per anar a fer les seves coses i ells han de començar, ells i elles, a fer aquelles accions, no?, per canviar. Clar, el primer que proposo o l'acompanyament que ell proposo és un camí d'autoconeixement. O sigui, una persona que acaba no anant al gimnàs i fumant-se un porro, o sigui, ha de veure què està passant amb ella, no? O sigui, què vol aquest pla immediat i per què necessita aquest pla immediat, no? Què està passant? Com és la seva feina? Per què li agrada? No li agrada aquesta... per què es refugia en allò, què vol aconseguir, què no vol aconseguir... És un camí de tan... O sigui, com tu dius, és tan personal que cadascú té una motivació o no una motivació, per què el gimnàs, per què no el transport, per què d'alguna manera... O sigui, és esbrinar què hi ha darrere d'això, no? Una vegada que la gent comença a autoconeixer-nos, doncs comença una miqueta a entendre el que vol per crear una rutina. I si aquesta rutina és la que pot mantenir o la que vol mantenir, perquè a vegades diem, vinga, anem al gimnàs, Cada dia. I, clar, cada dia és trobar un temps que estaves fent una altra cosa per substituir-ho en un altre espai, no?, que serà fer una altra tasca. A partir d'aquí potser és massa. Potser s'ha de començar un dia i no tota la setmana. és anar posant-te reptes i anar assolint-los perquè això dona confiança. Si no ho fas, no hi ha confiança. Totalment d'acord. I el que dèiem abans del reforç positiu, de parlar-nos bé i també de felicitar-nos quan hi ha una acció que s'està duent a terme i que ens està costant un esforç però tot i així l'estem assolint. dir, ostres, que bé, estem anant pel bon camí per aquesta nova rutina, que a vegades només ens diem les coses dolentes. És, ostres, mira, tornes a estar per aquest camí, tornes a estar el que comentaves abans al bar de la cantonada fent aquella cervesa quan et vas dir que allà entre setmanes no veuries, per exemple. Llavors, en comptes de dir-te, ostres, no, estic fent l'esforç. Ara, per exemple, les cerveses que em prenc a casa són sense alcohol o si quedo amb els amics, no sé què, i dir-te, ostres, vaig per un bon camí. Això jo crec que és molt clau i que vivim en una societat que ens costa una mica. Pel nivell d'exigència, m'imagino, que tenim. Totalment, és aquí la clau. I al final has dit alguna cosa que també val la pena recalcar. O sigui, potser en comptes de ser tan agossarat o d'alguna manera posar-te un repte tan fort per la nostra exigència, és dir... Avui, o sigui, aquesta setmana aniré un dia al gimnàs i encara o faré 10 minuts d'esports o baixaré al carrer perquè si ho aconsegueixes t'estàs dient que pots complir allò que et compromets. Clar, si et poses el llistó tan alt perquè creus que ho pots fer i després no ho fas t'has tornat a fallar i aquí és on ve una miqueta el càstig i quan et castigues Doncs aquí vas a, bé, doncs bec una cervesa perquè és igual, tu al final, mira, no soc capaç de fer res, no? I una miqueta és l'autocàstic de no haver sigut capaç de complir les teves expectatives. Llavors, les expectatives han de ser el més baix possible perquè després asolincites, no? Totalment, totalment. Al final és això, és el fet d'anar aconseguint graó rere graó i anar fent, perquè a vegades si volem arribar dalt però és que volem pujar tots els graons de cop, doncs ens caurem per les escales. Això és molt típic, eh? O sigui, que tothom vol arribar ràpid, volem aconseguir-ho i volen, doncs, pujar els esglaons de 4 en 4. Això és molt típic i creiem que som capaços, però clar, o sigui, això suposa una despesa energètica, una bitnou és un altre cop una despesa energètica i el cos novel vol estalviar energia, no? Totalment, totalment. De fet, jo ara estava pensant en un exemple molt clar, que això no vol dir que no passés anteriorment, abans dels telèfons mòbils, de les xarxes socials. La setmana passada parlàvem, de fet, d'això, de les xarxes socials, de l'scroll infinit. Tinc la sensació... Que reitero que al final també quan abans no existien tots aquests mitjans també hi havia aquesta comparativa, el fet de comparar-nos amb la resta era diferent, no? Però ara com que és tan fàcil veure tanta gent, connectar-nos perquè estem molt connectats, estem sobreconnectats podríem dir, no? És molt més fàcil també comparar-se a David i veure aquell cos perfecte, aquestes xarxes que dius és que jo vull això i et frustres i dius ostres que no ho aconsegueixo, no ho estic aconseguint, veure aquella persona que té la feina ideal, que té no sé què, Clar, tot això també va molt lligat amb el tema de les rutines, perquè una feina ideal la pots aconseguir sempre que hi hagi una implicació, un esforç. Buscar feina sempre és una feina en si mateixa. Cultivar el teu cos, sigui físicament, sigui intel·lectualment, també és una feina, és el fet d'anar treballant cada dia. I sembla a les xarxes que és tot com molt fàcil, no? I darrere d'això, que jo em trobo, o sigui, no és fàcil, i fins i tot hi ha gent molt frustrada, però avui dia un vídeo t'ho canvia tot, no? Aconsegueix 100 cas en un mes, o 50 cas, no? O sigui, no hi ha darrere molta feina, no hi ha verites màgiques, no hi ha, i sí que és cert que sembla quan entres en redes, no?, que d'alguna manera és fàcil, no?, aconseguir-ho, el que passa que, clar, com tu no saps, no ho aconseguiràs, no?, Clar, clar, clar, totalment, totalment. Algun aspecte més que vulguis comentar del que estem parlant avui? Recordem els oients que s'acabin d'incorporar d'aquesta frustració per no aconseguir rutines. Creus que hi ha alguna clau més que haguem de destacar de tot això? Bé, jo crec que hem dit diverses, després hi ha moltes que són moltes particulars, però jo recargaria que és el fet de conèixer-nos millor, parlar-se bé... ser molt realista amb allò que vols aconseguir, saber que tot el que faci hi ha un procés i el procés s'ha de caminar de mica en mica, que no hi ha cap camí que sigui molt ràpid i d'alguna manera, o sigui, tenir tan bon rotllo amb un mateix que quan un no vagi bé la cosa doncs diguis, bueno, ho intentaré una altra vegada, no?, tantes vegades com calgui, fins que jo vagi aprenent que està fallant, no?, perquè moltes vegades no aprenem, i per mi, o sigui, com he dit abans, la paraula fracàs hauria de ser substituïda per la paraula aprenentatge, no?, avui he après. Clar, i parlàvem del camí abans, crec que també això és important en el que diré ara perquè crec que al final també marca molt, que és el fet del viatge, el camí, que moltes vegades estem tan pendents d'arribar a aquell destí, de gaudir aquell espai de temps, aquell lapse de temps, quan estem allà o quan aconseguim alguna cosa... que no ens adonem que la gran majoria del temps i la gran majoria de l'esforç està en el camí. Quan anem de viatge és el més evident. Quan anem de viatge tu programes el viatge, compres els bitllets d'avió, reserves l'hotel, ho prepares tot i de cop i volta estar allà són tres dies, són dos dies, és una setmana. I de cop i volta tu potser li has dedicat tres mesos a preparar aquell viatge. No ho sé, al final crec que hem posat l'exemple del viatge, però amb tot el que estem parlant avui jo crec que és extrapolable. Totalment. És gaudir dels moments del viatge, saber que tot això, bueno, sigui... Gaudir dels moments, no? Perquè després, a vegades, després hi ha el viatge, passa i ja està, no? I a vegades només vols la recompensa i això dura poc, no? O sigui, tot el viatge, només el fet de preparar-ho... És un premi, no? I hem de veure aquest premi, que moltes vegades no el veiem perquè forma part del que és normal. Doncs no, no és normal. És un premi, no? També el gaudir, el mirar, el tenir curiositat... Bé, tot això, no? I que és real que a vegades hi ha un patiment intrínsec en el camí, en el sentit que l'esforç a vegades comporta patiment, però el patiment no ha d'estar arrelat en aquella vivència. Quan parlàvem d'esport, per exemple, quan parlàvem del gimnàs, El fet d'anar al gimnàs cada dia o cada dos dies o quan sigui perquè estàs agafant una rutina al gimnàs, a tu no t'ha de suposar un suplici. Has de buscar la manera que això et generi una certa atracció a anar i no s'entratar. Repetim una mica amb aquella imatge ideal que hem vist a les xarxes de dir jo vull estar així d'aquí uns mesos. Bé, molt bé, però també has de gaudir d'això, no? Clar, l'acabes de tocar, o sigui, molta gent vol tenir un cos que sigui maco, però no li agrada anar a un gimnàs, ni fer peces, ni fer res, o sigui, que d'alguna manera a vegades també t'has de... alinear amb allò que t'agrada, no? Potser a la millor no t'agrada anar a un gimnàs i t'agrada fer pàdel o tenis o no sé, el que sigui, no? Totalment, totalment és així. Al final és trobar allò que també ens motiva i ens fa il·lusió. David, ho hem d'anar deixant aquí. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui on hem pogut aprofundir en aquestes rutines i també el fet que no se'ns facin pesades, que no desistim d'elles els dos dies de començar, sinó que les fem unes rutines conscients, unes rutines constants i que siguin unes rutines sanes. Una abraçada, cuida't molt i la setmana que ve més. Molt bé, moltes gràcies, bon cap de setmana. I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres. Hem parlat de notícies, hem parlat d'efemèrides, del temps, i també hem fet un repàs a l'entrevista del dia. Avui hem parlat amb l'Alla Flotats, d'endavant Sant Just, ens hem posat el dia amb la política actual Sant Justenca, i també pel que fa a la política general, l'hem fet amb en Joel Rawan, el nostre advocat que ens visita cada setmana per parlar d'aquesta actualitat política. Hem tancat el programa d'avui amb l'Aranxa, l'Espai d'Astrologia, i amb en David Fernández hem parlat de psicologia fins fa uns minuts aquí a Ràdio Desbend. Recordeu que podeu recuperar aquest programa i tots els que fem en aquesta emisora, amb moltes ganes, amb molta il·lusió per vosaltres, perquè els escolteu des de casa, des del cotxe, des de la feina, des d'on sigui, al www.radiodesbend.com. Soc Daniel Martínez, ha estat un plaer estar amb vosaltres, i tornem dilluns, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio Desbend. Adéu-siau!